Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arrenca el Fit 2025!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80,
escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio,
amb les bases del pop rock, les llegendes,
les cançons que s'han convertit en autèntics himnes.
Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM...
Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de caigar.
Hasta luego, cocodrilo.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro.
Doncs ara passen sis minuts del punt del migdia.
De les 12 us tornem a saludar des de la sala del teatre al Magatzem
i estem a l'expectativa, esperant que acabin d'arribar els mitjans de comunicació,
que en són uns quants.
Hi ha molta expectació i moltes ganes d'arrencar el fit i de conèixer més,
especialment sobre aquesta obra.
Ens han convocat aquí al teatre al Magatzem
per oferir-nos el que se'n diu un passe de gràfics
i unes declaracions així una mica informals
pel que fa al voltant de l'obra Jovent,
una obra que signa Mambo Project.
És una companyia que ja coneixem,
jo crec que de fa un parell d'edicions del festival,
es van emportar el Premi del Públic
gràcies a un muntatge que ens convidava a entrar al Palau de Congressos
i a entrar també en les vides de les nostres àvies,
de les nostres iaies, un muntatge que es deia Iaia.
Ara, amb aquest muntatge jovent,
ja veieu que segurament el punt de vista canvia,
almenys el títol ens ho fa pensar
i també les entrevistes prèvies que hem fet.
Ara ens faran una mica de representació
del que serà l'obra,
però de moment us explico ja
que tenim l'escena distribuïda,
el teatre al Magatzem,
ens han tret tota la graderia,
una graderia està tapada
i la graderia central, que és on seiem normalment,
l'han retirat
i per tant ens queda tot un espai escènic molt més gran,
però no ho sembla,
perquè hi ha distribuïdes taules i tamborets,
cadires tipus tamboret,
per tota l'escena,
és on seurà el públic.
Representacions, doncs, reduïdes
de públic
i per tant bastantes representacions.
Atenció, perquè una de les gràcies de jovent amb Mambo Project
és que estrenen aquí al fit
i això vol dir que és el primer lloc on ho proven.
Aquesta proximitat amb el públic,
que s'haurà anar als tamborets,
doncs és justament el que trenca ja l'espai escènic
i ho fa prou diferent.
Veiem actors i actrius,
després ens explicaran ells el que vulguin,
perquè ens faran unes declaracions,
però ja us ho dic que l'obra té a veure,
o és important el component edat,
perquè l'obra es diu jovent
i els actors tenen, això si estan buscats,
tenen més de 60 anys.
Per tant, dius, ui, com ho faran això?
Doncs segurament serà un mano a mano
entre el que expliquin els joves
i el que expliquin aquests actors més veterans.
Després ells mateixos ens ho diran,
però sapigueu ja que fugen d'aquests estereotips,
fugen d'etiquetes tipus gen gran, tercera edat,
tot i que l'edat és molt important en aquesta obra a jovent,
però ells diuen que són simplement això,
actors i actrius de més de 60 anys,
en contacte amb aquests joves
que s'expressaran d'una manera ben diferent.
S'expressaran segurament
a través de les noves tecnologies
i us ho dic perquè estic veient aquí
que ja distribuït al voltant de l'escenari
pantalles, pantalles
que simulen la pantalla d'un mòbil
registrant o gravant un TikTok
o alguna cosa així.
Estan a punt de fer una mica de representació,
un trosset de la representació de l'obra,
posarem micròfon i esperem que se senti prou bé
perquè no ens volem acostar gaire,
s'han assegut els actors i actrius al voltant d'una taula,
d'una d'aquestes taules amb uns tamborets
amb grafiti,
tot plegant, recreant una mica l'imaginari
o els tòpics que podríem assignar al jovent
i estan a punt de començar el seu trosset d'obra.
I no ens acostem massa,
us ho dic perquè potser la qualitat del so
no és excessivament potent,
però és que no volem molestar.
i aquí seiem nosaltres també frases com avui no vull dormir.
Comencem.
Estem aquí, no?, faig un recordatori,
teniu 16 anys, no?, i estem imaginant una amistat en comú,
que es diu Àlex, d'acord?
La pregunta per a vosaltres,
l'Euda Consensua entre vosaltres és
què li preocupa a l'Àlex?
Què creieu que li preocupa a l'Àlex?
Jo em penso que li preocupa
quedar-se sola,
en plan que la gent del seu entorn
doni unia perquè ha tingut una infància difícil,
és que no ha tingut bones amigues,
i que mai ha tingut un drop fixe.
Però si no crec que se la pela, la vida.
Jo crec que és d'aquests que fa amig veure que se la pela,
però en el fons està superestressat pel canvi
i pel que passarà.
Però jo crec que també li fa por
en plan altres coses,
com el que dèiem,
i si no arriba a complir tot el que ella vol,
o arriba a ser,
i si no, no sé,
no acaba treballant d'allò que li agrada,
o no estudia,
jo crec que li fa por una mica al seu futur.
Va, molt bé.
I què és el més important
que li ha passat a l'Àlex fins ara,
amb setze anys?
Ah, tenim-nos endavant com amics.
Tia, però això no té sentit.
Clar, t'entén.
Què és el més important que t'ha passat a tu?
Què és?
Ai, vale, vols que et digui el que vols sentir, oi?
Sí.
Tenim de tu com amiga.
Sí.
Sí.
Sempre serem amigas.
Sí.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
se'ls convida a beure i a menjar alguna cosa.
Carlos, tu el coneixies, l'Àlex?
Sí, sí, el veig conèixer.
Sí, aquí al bar.
¡Ah, sí!
¡Eh!
Mira, mira, mira, come.
Pero vaya barrigote, hija mía.
¿Y dónde salió?
Ay, el novio, que no paraba.
Pero, ¿cuánto lleva si está a punto de salir?
Siete meses y medio.
¿Chocho o polla?
Ah, no lo sabemos aún.
¿Y eso?
Ah, porque no queréis saber, no.
¡Uy, qué moderna!
Le vamos a poner un nombre neutro ya cuando sea mayor, que decida.
¡Eh, eh, que está embarazada!
¡Sí, está embarazada!
¡Brippi!
¡Brippi!
¡Brippi!
¡Brippi!
¡Nos lo merecemos!
¡Eh, no puedes beber!
Bueno, poquito, saldrá feo, pero es igual.
Chicas, tengo una noticia.
¡Sí!
No, no, más noticias no.
Sí, sí, sí, sí.
¡Me voy a casar!
¡Ah!
¡Se va a casar!
¡Se va a casar!
¡Aprende!
¡Vente!
¡Eh, eh, eh!
¡Nos lo merecemos!
Bueno, bueno, una se casa, la otra embarazada, ¿y tú para cuando tercero?
Yo, un fulence in vitro.
¡In vitro!
¡Hola, hola, hola, hola!
¡In vitro!
¡In vitro!
¡In vitro!
¡Prippi!
¡Eh, eh, eh!
¡Nos lo merecemos!
¡Eh, eh, eh!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Nos lo merecemos!
¡Otro fracán!
¡Esta mañana han pasado tres!
¡Sí!
Tranquilos, que han dicho que este será cortito.
Bueno.
¿Ah, lo veis?
¡Sí, gasto!
¡Cortito!
Bueno, a ver.
¿Eh?
¿Eh?
¡Nos lo merecemos!
¡Otro fracán!
¡Otro fracán!
¡Otro fracán!
¡Otro fracán!
¡Masos!
¡Sí, eh!
¡Esta mañana!
¡Sí!
¡Nos lo merecemos!
Bueno, chicas, todos son buenas noticias, ¿eh?
¡Otro fracán!
¡Sí, sí, sí!
¡Bé!
¡Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé!
¡Súper!
O sigui, el que...
Tu estaves fent d'Àlex, ¿no?
I veig que...
Veig que esteu en un bar, ¿no?
Sí.
O sigui que els 30 anys són bars, embarassos, casaments, adopcions, amigues...
Amigues...
Amigues de l'Uni que es retroben, ¿no?
Ah, sí, ok.
Como que tienes que sacar el tiempo para los reincuentes.
Ah, però per què creus que has de treure el temps?
Home, la feina, la parella, els fills...
Compromisos.
Ok, molt bé.
I 30 anys també és beure, veig.
Sí, beure cervesa.
Ah, cervesa.
Ara és més elegant, perquè abans tot eren mescles i coses així.
I ara cap als 30, si et tornes loquito, ¡chupito!
D'acord, molt bé.
Els altres com ho veieu?
Tu com et veus als 30?
Et veus així també o no?
Ui, m'ha veig lluny encara.
És molt lluny, no?
No, no molt no.
Vale, vale, vale.
I tu com et veus als 30?
Em veig millor cara.
Millor cara.
Bueno, molt bé.
S'ha de tenir esperança.
Clar que sí.
I el riu.
Jo, jo, és que no ho sé, per exemple, no sé si voldré tenir fills.
Jo estic aquí com queixant-me, doncs, tipus que no m'he casat, que no tinc fills, que
estic als 30 i m'està passant com el temps i hauria de pensar, doncs, a veure si vull
tenir fills, prendre'm les coses més en sèrio.
És com que estic veient que tothom està com avançant i jo no.
Fé enveja.
No.
Enveja de, què vols dir, això?
No, no, jo no crec que sigui tan enveja, és més com decepció.
Sí, com aquest sentiment que no estic complint amb el que hauria d'estar fent per l'edat
que tinc ara.
però hi ha molta gent que no volen tenir fills.
avui dia ja no vols.
és que si tu et mires a tu mateix, potser veus els teus pares que pateixen per arribar a
final de mes, realment creus que tindràs la suficient estabilitat econòmica per dir, pa,
bé, doncs, tinc un fill, però no.
Jo veig gent que té molts fills i és com, per què los tienes si no sabes cuidarte a ti mismo
com vas a cuidar de niños.
jo, si tinc un fill vull que tingui una vida digna.
Jo crec que al final és com, volem tenir fills, sí, podrem, doncs no.
i ja està.
i ja està, sigui un mallògic.
i ja està, i amb aquesta frase tan usada, tan manida, s'acaba aquest petit clip escènic
que ens ha volgut representar Mambo Project de la peça jovent.
ens heu perdut tota la part visual, la que no podem explicar per ràdio,
però, bé, jo crec que entre això, les fotografies que després pengarem a internet
i tot plegat i el que ens expliquin ara els responsables de l'obra,
doncs ens podrem acabar de fer una idea de...
hem fet moltes entrevistes, eh, ja, sobre jovent, amb Mambo Project, prèvies,
des del dia de la presentació i més endavant, he fet moltes entrevistes,
però la veritat és que fins que avui no hem vist la posada en escena,
no ens hem acabat de fer la idea de com seria això, i serà xulo,
això sí que us ho puc assegurar, té molt bona pinta.
Doncs ara arriba el moment en què actors, actrius,
fan declaracions, intentarem direccionar també el micròfon
per captar les seves paraules i que ens acaben d'explicar.
No de totes les obres es fan rodes de premsa,
evidentment, perquè no acabaríem mai, perquè el fit és molt extens,
de totes intentarem fer entrevistes, totes les que ens deixin,
perquè també hi ha companyies que prefereixen no fer entrevistes,
venir a fer representar i marxar,
i això també és una cosa que tenen el dret, evidentment, de fer-ho,
però a Mambo Project Jovent es presenta en roda de premsa,
ens han convocat, vaja, amb aquesta particularitat especial,
perquè s'estrenarà aquí a Tarragona,
és com la prova de foc per saber com rep el públic l'obra,
s'estrenarà el fit, i jo crec que bona culpa, o part d'això,
la té el fet que guanyessin el premi del públic i l'ovació del públic,
que amb el seu muntatge iaia fa,
ara ens ho diran perquè jo he perdut la noció dels fits,
però jo crec que fa un parell d'edicions que anàvem al Palau de Congressos.
Molts mitjans de comunicació,
molts d'ells gràfics, s'han traslladat aquí al Teatre al Magatzem
per recollir imatges i àudio del que és,
el que representarà Jovent de Mambo Project,
per cert que mentrestant us explicaré que això tindrà lloc,
a veure, és que hi ha diversos passes, eh?,
en diferents dies i diferents hores,
per el fet que aquí hi cap la gent que hi cap,
que tampoc és que sigui molta,
i us volíem dir especialment en quines hores i dies la podeu veure.
Repasseu el programa perquè se m'escapa això ja,
o en tot cas ells ara mateix ho recordaran
quan facin la roda de premsa.
Vinga, posem micròfon per aquí a prop
per poder-los escoltar bé.
Som-hi.
Passeu un pas endavant.
Pot ser primer un i després l'altre?
Sí.
Els companys dels mitjans gràfics que enregistren,
nosaltres anem en directe, eh?,
per això sentireu allò,
moltes interioritats del món de la comunicació i de la premsa.
però, vaja, no us espanteu,
que hi ha confiança, no?,
amb els vins de Tarragona Ràdio
per saber com van aquests preparatius previs.
Joan Agrier, Jordi Font.
Bé, doncs, benvinguts a tots i totes.
Gràcies per venir a aquesta roda de premsa
passe de gràfics de l'espectacle jovent
de la companyia Mambo Project
dintre del marc del film Noves Dramatúrgies,
dotzena edició.
Presentant la companyia,
aquí teniu el Jordi i la Nina,
els creadors de l'espectacle
i artífics de la companyia.
Dic, evidentment,
que és una felicitat màxima
que estiguin aquí
perquè van estar amb IAI el 2022
quan encara fèiem els premis
i van guanyar el premi del FIT
amb aquella meravella d'espectacle
i ara tornen aquí
a estrenar aquesta nova proposta
que es diu Jovent
i de la qual també el FIT
en forma part en la producció
i que ens fa, evidentment,
moltíssima il·lusió.
Passo la paraula amb ells dos
perquè poden parlar molt millor
de l'espectacle que jo,
quan vulgueu.
Un segon, que faig focus.
Us va bé tothom, no?
Cap on mirem?
Cap a mi, sí.
Però és que fica-te-la aquí.
Meravellos.
Pau, volia.
Doncs res, som aquí,
en Jordi i la Nina
ha presentat-vos Jovent.
Jovent és un espectacle documental,
immersiu,
que parteix de testimonis de joves
d'entre 15 a 17 anys,
i fa una proposta
que nosaltres en diem
com un diàleg escènic intergeneracional
i ens convida a viatjar
per aquestes expectatives de futur
que construïm al llarg dels anys
per entendre qui som
i cap a on volem anar.
Aquest projecte neix una mica
de la pregunta que ens vam fer
de qui som, què som, no?
I és un díptic per nosaltres
perquè per nosaltres
respondre a la pregunta qui som
és
som els nostres records,
som la nostra memòria,
que això ho vam treballar amb IAIA
i ara volíem treballar també
el que volem ser,
les nostres somnis de futur,
les nostres perspectives,
les nostres expectatives,
que això també formen part
de qui som, no?
I tot això ho hem volgut treballar
ara amb aquest espectacle
amb jovent.
I és el que els hem demanat, no?
Com s'imagina el futur
al jovent d'avui dia?
Sí, aquest material documental,
hi ha hagut una primera fase
de creació d'aquest espectacle
que s'ha basat
en anar a diferents parts del territori,
entrevistar aquests joves
d'entre 15 i 17 anys
i els intèrprets que els encarnen
que posen cos en escena, no?
Que són el Philip,
la Mariona i la Franzina.
Ells utilitzen per treballar l'espectacle
la tècnica de teatre verbatim
que és una tècnica de llenguatge documental
en què ells reprodueixen
el que estan sentint
a través d'un auricular
i diuen tal qual allò
que ens van dir els testimonis
en el moment de la gravació
i així és una manera
de transmetre el testimoni
de la forma més genuïna possible, no?
Que ja és una tècnica
que vam utilitzar
en l'espectacle Iaia
i que ara volíem utilitzar
en aquesta nova perspectiva, no?
Com creieu que el públic ho viurà?
O sigui, creieu que arribareu, no?
Heu fet ara aquí el passe
i heu fet la pregunta, no?
Als 30 anys és el que toca,
és el que no toca?
Què voleu que el públic
rebi d'aquesta obra?
Bé, el que també buscaven una mica
era que sigui un mirall, no?
Que sigui, perquè al final
el que els estem fent fer
és construir-se una vida, no?
Que ells encara estan
potser una mica al principi,
els hi queda molt per davant,
però al final
el que els hi fem fer
és construir tota la vida
i també ens interessava
que l'espectador
en moments sigui un mirall, no?
O que recordi
si en els temps
quan era adolescent,
però potser ja arriba un moment
que s'imaginen
quan tenen la seva edat, no?
o els 30 anys
o els 40 o 50, no?
I veure com un nen
s'ho imagina
i veure les expectatives
o els tòpics fins i tot, no?
Que ells tenen
que sigui un mirall
per l'espectador
de dir
ostres, això
que ara estan imaginant
ho estic vivint
no,
ho hauria de viure, no?
Totes aquestes preguntes
quan veuen l'espectacle
jo crec que
que te les fas
i al final entres
en un
el que volem
és que entri
en un viatge emocional
de tota una vida
de quan ets adolescent
fins que quan ets gran
i realment
ja hem fet
passes en públic
assaig generals
assaig en públic
perquè per nosaltres
és molt important
com que juguem
amb una interacció
que no és gens incòmode
no és gens invasiva
i ningú que se'ns espanti
però que necessitem
aquest públic
per també provar
a nosaltres
les coses que hem pensat
i els assajos
que hem fet
han anat
increïbles
la gent s'ho ha passat
molt bé
i tenim una
gran resposta
Sí
Digues
Noca, els testimonis
de nois i noies
entre 15 i 17 anys
els esteu canalitzant
a través d'actors
que realment
ja han passat
tota aquesta etapa
de la qual parleu
evidentment
entenc que és una cosa
completament planejada
quin valor afegit
creieu que li aporta
tenir actors
que ja ho han viscut
Sí, nosaltres
la proposta escènica
que volíem fer
és que a partir
d'aquests testimonis
d'entre 15 i 17 anys
qui els encarnés
i posés veu en escena
fossin persones
de més edat
i aquí la proposta
és que són uns
intervals que tenen
entre 60 i 70 anys
i el que nosaltres
volíem crear
era aquest mirall
que parlava el Jordi
aquest mirall
que ells encarnen
aquest cos
que els joves
s'imaginen en un futur
i ens semblava
que aquest joc visual
aquesta proposta escènica
podia ser molt interessant
sobretot per crear
aquest mirall
i situar-te
en les diferents etapes
en les que va proposant
l'espectacle
d'anar imaginant
com em veig amb 18
com em veig amb 30
com em veig amb 50
o a quina edat
penso que em consideraré
una persona vella
o que ja estaré
a prop de la mort
una mica
crear aquest espai
de reflexió
semblava molt interessant
i fer-ho
des de la perspectiva
d'aquests joves
d'entre els 15 i els 17 anys
i també
fent aquest joc escènic
el que passa
és que hi ha un distanciament
és a dir
que de vegades
quan sentim un jove
dient la seva opinió
la deixem com
la menyspreem
o diem
ja canviarà
o no
i de vegades
és com
no no
estan dient coses
que ens
que ens acompanyen
durant tota la vida
i si ho veus
a través d'un cos
ja gran
agafa una altra perspectiva
d'acord
ho veus
ho veus des d'un altre lloc
i et planteges
més coses
no
si ho diu
una persona
que ja ha passat
un cos
que ja ha passat
més
tota una vida
i això és interessant
també
què tal
l'experiència
d'estrenar
aquí a Tarragona
què tal l'espai
doncs ens fa
moltíssima il·lusió
estrenar aquí
una mica
perquè ha dit el Joan
que ja vam venir aquí
vam estar molt a gust
aquí al festival
el 2022
amb Iaia
va ser un plaer
poder guanyar el premi
al públic
que també ens va fer
moltíssima il·lusió
llavors poder estrenar aquí
és fantàstic
i a part
que el festival
ens ha permès
venir uns dies abans
aposentar-nos
adaptar l'espai
perquè és veritat
que la proposta
que fem
també requereix
que l'espai
s'ha d'acui
i l'entenguem
el puguem provar
i ha sigut increïble
doncs poder estar aquí
uns dies
i demà
doncs amb moltes ganes
d'estrenar
i que el públic
pugui compartir
amb nosaltres
l'experiència
sí, sí
hem fet un crash
a gana
amb el FITI
exacte
ja el vam fer el 22
i ara més
i que ha canviat
de Mambo Project
des del 22
fins ara
i jo crec que
molta gent encara
tindrà ja
l'imaginari
que alguna ressemblança
hi ha
no sé
què podem esperar
de nou
de diferent
de la companyia
i de l'obra
jo crec que sobretot
això
ara volíem
com investigar
aquesta nova perspectiva
que per mi
és una mica
més complex
en el sentit
que al final
tot el que és
treballar la memòria
i el record
parteixes d'objectes
que existeixen
parteixes de material
que de per si
ja té un significat
ja té una narració
darrere
però en canvi
quan parles del futur
és una mica més abstracta
la forma d'imaginar
perquè has de crear
un objecte comú
has de crear
algun lloc
on pugui anar
i això era un repte
per nosaltres
que era dir
com treballem
l'imaginari del futur
amb què es materialitza
amb quins materials
en quin espai
podem abocar
aquesta idea del futur
i això
ha sigut una mica
la perspectiva interessant
que també hem agafat
de dir
anem a intentar
com construir
cap a aquest
imaginari
a partir de l'anar
del res
d'allò que no existeix
i hem de construir
alguna cosa
quin seria el vostre
públic target
pares
que han d'entendre
els joves
o els joves
no fan una mica
de por
que vinguin joves
veure jovent
jo crec
jo crec que
és un espectacle
intergeneracional
és a dir
que poden venir
des dels pares
fins als joves
fins a
gent més gran
vull dir que
per exemple
aquests assaig oberts
que comentava
van venir
per exemple
uns pares
amb un fill
adolescent
i va ser
molt interessant
i divertit
i en algun moment
potser incòmode
per l'adolescent
perquè clar
de cop i volta
estan parlant
de coses
que l'interpel·len
moltíssim
però davant
dels seus pares
que per exemple
ells comencen
a parlar de coses
que els demanen
per exemple
que expliquin coses
que no els diria mai
als seus pares
i de cop el posem
en aquesta situació
però és divertit
també
i que també
els pares
puguin escoltar
i que els joves
se sent interpel·lats
ho hem vist
amb joves
que han vingut
que hi ha
alguna cosa
que no se'ls
no se'ls hi fa
raro
aquesta estranyesa
de sentir
de vegades
una persona més gran
explicant-se com ell
aquí
com que genuïnament
repeteixen
el que han dit
clar
de cop els flipa
això
perquè ho està dient bé
no està forçant
la paraula
com de vegades
ens passa
als que ens volem
fer joves
allà
realment
estan repetint
i això
se'ls explota el cap
doncs em sembla
que ja ho tindríem
gràcies
el Jordi
la Nina
el Joan Negrier
que també ha fet
una mica d'anfitrió
d'introductor
d'aquestes declaracions
d'aquesta roda de premsa
molt xulo pinta això
jo
us he intentat transmetre
però clar
es queda curt sempre
a través de
simplement la paraula
com està
només entrant
al Teatre Magatzem
i veient
com està condicionat
l'espai
jo crec que us hi sentireu
molt bé
mira fem una petita pausa
si us sembla
respirem
agafem aire
perquè ens agradaria
també
poder tenir
un parell de paraules
amb alguns d'aquests
actors
tan joves
que ens acompanyen
avui
perquè ens expliquin
també la seva experiència
i sembla que es posen
ja davant de càmera
davant de micròfons
i per tant
no tardarem massa
a poder-los
escoltar
són dues
actrius
un actor
ara els hi preguntarem
el nom
estan els companys
de les càmeres
preparant el plano
enfocant
del tot
i
mentrestant
els tinc ganes
de preguntar-los
puc preguntar alguna cosa
si us puc preguntar
com us dieu
ja d'entrada
soc la
Francina Gomesars
Philip Rogers
Mariona Casanovas
què tal
l'experiència
de participar
jovent
brutal
superencantats
la veritat
sí sí
ha sigut
una experiència
molt gratificant
i realment
un repte
la veritat
en quin sentit
un repte
a veure
bé doncs
perquè clar
quan ens van passar
els berbatins
clar
sentíem els joves
i és que els joves van
però
a saco
i clar
i va arribar un moment
que amb el berbatin
deies
bueno això
no ho podrem dir
nosaltres
ho feu simultani
o ha d'esperar
és la tècnica no?
perquè s'ha d'esperar
una miqueta
aquell momentet
segon
més tard
per enganxar-ho bé
i per repetir
realment
per això
aquesta exactitud
que busquem
no?
les paraules
amb l'accent
que parlen
amb els deixos
que tenen
individualment
no?
cada nano
vull dir que
és molt divertit
i no només
la velocitat
dels joves
sinó en definitiva
dominar
dominar la tècnica
berbatim
que és una cosa
completament nova
per nosaltres
vaja
jo mai l'havia
practicat
i clar
és que tens
la veu
que t'entra
per una orella
a l'altra
necessites escoltar
el company
o els companys
perquè has d'estar
sobre
l'escena
però això
és el que t'entra
que és una guia
només
aleshores
bé
és complicat
i alhora
us esteu movent
i mana
d'entrada
fins que no
desconnectes
d'això
per poder
connectar
amb el que està
passant
és difícil
i a més
us esteu movent
no és que esteu
estàtics
asseguts
amb una tècnica
l'agilitat
que intentem
tenir
més que res
el coordinat
també
no movim
ni paraules
sí
per edats
i aquesta és una
de les altres
complicacions
vull dir que
el verbatín
bellugar-te
una mica
com es belluguen
ells
l'expressió
com deia la Mariona
de cada
noi i noia
que sentim
en el verbatín
vull dir que
s'han anat afegint
i realment
ha sigut
una explosió
brutal
a part de la tècnica
de contingut
us ha xocat
el contingut
segur que teniu
contacte amb joves
us ha xocat
el contingut
però ara més o menys
el que us esperàveu
hi ha alguna
tema
que us hagi
cridat l'atenció
està bé
perquè a més a més
el que han comentat
el Jordi i la Nina
vull dir
que és una explosió
perquè són nanos
de diferents llocs
de Catalunya
vull dir
em sembla que
em van entrevistar
uns 200
i clar
hi ha de tot
hi ha de tot
però us ha sorprès
ha tingut sorpreses
no
perquè una miqueta
amb la gestualitat
amb el llenguatge corporal
ja sols veure
una miqueta
o ja preveus
potser com et parlarien
o que t'explicarien
però sí que hi ha
moltes reflexions
molt molt interessants
i és la seva
clar
és l'adolescència
i tots la recordem
sí
a mi el
perdó
parlant
parlant de la sorpresa
és que no sorprèn
perquè tenim una edat
som pares
i fins i tot avis
o sigui
sorpresa
cap ni una
bé
clar
hem tingut fills
adolescents
i realment
doncs
són coses
que et
venen
a la memòria
però de totes maneres
en l'actualitat
que estem ara
sí que hi ha
algunes
respostes
d'ells
o preguntes
que et fan
reflexionar
també com a adult
això sí
sempre
sí
explica uns
exemple
bé no sé quina
per exemple
tenen interioritzat
el desastre climàtic
que ens espera
que ja ha començat
i ho tenen interioritzat
i sembla que no ho pateixin
i senzillament
és la realitat
i per tant
és el que toca
i quan t'has d'amagar
sota una taula
o dintre un búnquer
doncs t'amagues
i no passa res
no
i en molts aspectes
d'aquests
d'aquests canvis
tan brutals
que estem tenint
doncs veus
que ho assumeixen
no hi posen
la tragèdia
com portem
hi ha els adults
que diem
és que això
això
no
ells
s'ho posen
en comptes de desesperar-se
ho accepten
i amb el que hi ha
doncs tiren endavant
també és curiós
veure que també tenen
mantenen
i això sí que és curiós
veure que
aquestes alçades
tinguin
uns conceptes
com uns tòpics
molt tradicionals
també
de cara
al que és
la parella
casada
les persones grans
que han d'anar
encorvades
amb 70 anys
vull dir
tòpics
que dius
d'on treuen això
vull dir
d'on
o alguna cosa
hem fet malament
els pares
o els avis
perquè tinguin
encara
no sé
aquesta mena
de
visió
de la vida
en segons quins aspectes
és curiós
sí
i ja l'última
us havíeu ficat mai a la pell
de gent jove
com en aquesta obra
amb aquest
jo crec que és
no
és l'única
és l'única
l'única
més que vas fent
vas fent totes les edats
vull dir que
que no que va
les últimes coses
que he fet amb audiovisual
ni tan sols em posaven noms
saps
era l'abuela
la vieja
o l'anciana
i allà s'acabava
no
i en canvi
fer tot aquest
home
que t'agafin per un jove
de 15 anys o 16
és fantàstic
heu convidat a fills
a nets
que vinguin a veure-ho
ja ho hem vist
sí
i què?
encantats
molt bé
molt divertit
digueu-nos una paraula
d'aquesta
és una expressió
que us faci gràcia
dir-la
que segurament
haureu pensat
jo mai diria això
sempre estem en plan
en plan
és allò que
dius
l'utilitzen per tot
en plan
deixa'm això
no?
vull dir que
en plan
saps?
sí perquè a més a més
ens ho van dir
quan vam fer
la trobada
amb ells
dels que
el Jordi
i la nina
i l'equip
els havien fet
l'entrevista
deien
no és que no
no ho dieu bé
digueu-no
no ho dieu bé
no no ho dieu bé
en plan
en plan
en ràpid
en plan
en plan
exacte
doncs ja està
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
molta merda
gràcies
doncs ara sí
em sembla que ja tenim ben coberta l'obra jovent
i ben aprofitada aquesta roda de premsa
que ens han convocat
mireu falten 20 minutets per arribar a la una
no ho podem fer tots i ho volem tractar tot també com es mereix
així el que farem és ara una petita pausa
per agafar aire
per respirar
ara sí
i per poder trucar al xipi
parlarem del bar nuestro de cada dia
i si us sembla
l'entrevista
que teníem prevista
amb melancolia del turistà
la deixarem
per demà
que els continguts
continuen
i encara hi serem a temps
de fer-la
per tant
pausa
i parlem sobre el bar nuestro de cada dia
continuen al fit
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del serratllu
més informació
a porttarragona.cat
si et dediques
a la construcció
i la reforma
el sol t'ha molestat molt
perquè has treballat
a 40 graus
i ara és hora
que el sol t'ho retorni
per això
a Obramat
tenim tot tipus
de solucions
en eficiència energètica
panells solars
inversors
bateries
així com també
aerotèrmia
i tot el que cal
per instal·lar-la
amb els preus
més baixos
de la zona
i amb marques
de qualitat professional
on compren
els professionals
Obramat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
s'eselades
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacte amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
són 40.000
Tarragona Ràdio
Subiendo pa' abajo
bajando pa' arriba
perdiendo imperdibles
que tú no querías
que a gusto en tu colchón
bañado en sudor
¡Vamona, vámona!
Me encuentro a la luna
que estaba dormida
estando en sonora
pregúntale al día
qué vamos a hacer hoy
pa' darle color
¡Color!
¡Hey, xipirón!
¡Todos los días
sale el sol, xipirón!
Todos los días
sale el sol, xipirón!
¡Todos los días
sale el sol!
¡Hey, xipirón!
Todos los días
sale el sol, xipirón!
Todos los días
sale el sol, xipirón!
Todos los días
sale el sol
¡Las pegatinas
aquí comiendo
los chipirones
los vas
como otros
señores
¡ajá!
¡Otra tapita más!
Soñando en tus bragas, perdiendo la vida
Cruzando fronteras que no eran prohibidas
Hagamos el amor, lo llamos tú y yo
¡Qué noche más corta, que nunca termina!
¡Qué ganas de verte, comerte la vida!
¡Y ya ha llegado el sol, chispilla y calor!
¡Ey, chispirón!
Todos los días sale el sol, chispirón
Todos los días sale el sol, chispirón
Todos los días sale el sol
¡Ey, chispirón!
Todos los días sale el sol, chispirón
Todos los días sale el sol, chispirón
Todos los días sale el sol
¡Qué ganas de verte y comerte la vida!
No importan las horas de noche y de día
¡Qué ganas de verte y comerte la vida!
Ya ens ho diuen que todos los días sale el sol
Pero no cada día tenemos un chispirón, un chispi amb nosotros
Per parlar-nos de tapes, de bars i de la importància d'aquests centres socials
Però vaja, que curen l'ànima entre altres coses
El bar nuestro de cada día
Jo crec que ens deien, vaja, que és un homenatge als bars
I qui fa l'homenatge és l'Antonio Romera, el Chipi
Que és el nostre cambre particular del fit durant aquests dies
Chipi, buenos días
Muy buenas, muchisita
Buenos días, te tenemos el sábado, que es día a día de bar, sí o sí
Sábado por la tarde a las 7, o sea, genial
Ese es el día del señor
Y nosotros como señores y señoras que somos
Necesitamos también nuestros días y nuestro sitio
Muy bien
Oye, ¿y lo vas a hacer el espectáculo?
Lo vas a hacer el espectáculo
Me dicen, Chipi, que es que estoy en el teatro
Y me dicen que no grite tanto
Me he animado yo hablando contigo
Y estamos molestando a los compañeros
Me voy a trasladar de sitio
Tú, mientras tanto, me cuentas
¿De dónde te salió la historia?
¿Cuál es tu relación con los bares?
Vale, es que te ha venido arriba un poquito a lo mejor
¿No, Caní?
Me arrimo, me arrimo
Dime
Claro
Que la idea viene de lanzar ese mensaje tan necesario
De dignificar un poco los bares
Que tan maltratados están
Durante mucho tiempo no paramos
De recibir denuncias de los vecinos
Que se quejan
Pero que en verdad no son los vecinos
Es algún vecino
Al que le da potestad la autoridad pertinente
Y por culpa de alguien que le molesta un bar
Pues se cierra
O se dejan de hacer conciertos
Y sin embargo no se dejan de hacer
Otras actividades que son igual de ruidosas
Como por ejemplo recoger la basura
¿Por qué?
Porque se entiende que es algo necesario
Pero los lugares de vivir en común
También son igual de necesarios
No tenemos que mirarlo todo por la rentabilidad económica
Sino por otras rentabilidades
Como la de la felicidad
Y la de la necesidad
Porque estar junto
Es algo más necesario todavía
Que recoger la basura
Porque nosotros también tenemos basura
Dentro del cerebro
Y necesitamos de ver
Cuando sacarla fuera
Oye, pero tú
¿Qué vas a hacer de camarero?
Del camarero
El camarero es el que siempre escucha
Pues en esta obra vas a hablar
¿Pero has hecho de camarero alguna vez?
¿Eres camarero, Chipi?
¿Eres dramaturgo?
¿Eres actor?
Yo he hecho el paso a la inversa
Normalmente la gente quiere ser actor
Y termina de camarero
Yo quería ser camarero
Y he terminado actor
Ah, querías ser camarero
Sí
Sí, yo, mi ilusión
Como yo trabajaba de pequeño
Recogiendo vasos
Pegando carteles
Sí
El camarero era un estatuto
Que para mí era maravilloso
Porque tenía
Una
El camarero tiene una identidad
Dentro del bar
El recogedazo, ¿no?
Es un estatuto mucho
Mucho más inferior
O inferior
Y yo quería ser camarero
Pero al final, mira
Con lo que sea
Pues este año me han dado el premio
De la academia
Al mejor actor
Claro
Y dijiste
Pues igual
Beba mejor la vida
Siendo actor
Pero bueno
Ahí te has hecho una obra medida
Pues entonces
Como camarero
Pero no
Hablas de los clientes
Que eso sería otra obra, ¿no?
O sí que hablas de los clientes
Los típicos clientes de bar
Porque en el bar
Se conoce a mucha gente
Como dices tú
Es como centro social

Es ya
Centra de culta
El bar nuestro de cada día
Le hemos recuperado
El Chipi
Chipi
Que te preguntaba
Si los clientes
Son protagonistas
También de esta obra
De teatro tuya
Porque en los bares
Hay muchas historias
De clientes, ¿no?
Sí
Este
El bar que nosotros
Defendemos en la obra
O el bar en el que yo me inspiro
Para escribir esto
No es un bar que funciona
Como negocio
Única y exclusivamente
Es un bar que cumple
Una labor social
Y que da cohesión
A la ciudadanía
Y que alimenta
Un montón de necesidades
Como por ejemplo
La de la
La de evitar
La soledad no deseada
La comunicación
La juntiña
Al fin y al cabo
Y claro que se habla
De los clientes
Porque al fin y al cabo
El bar es un recipiente
El bar es como
El bar es como un pujero
Pero del pujero no se come
Se come de lo que se le echa adentro
Vale
Vale
Y todo parte de un cliente
Un cliente que se ha muerto
Y ha dicho que quiere
Quiere el relator en el bar
Sí, es un cliente
Que está inspirado
En muchos clientes
Que he tenido
Que tienen una filosofía
Muy peculiar
Y una sabiduría
Muy pragmática
Muy cotidiana
Y muy palpable
No es
No es un ilustrado
De la
De la
Academia
Es un ilustrado
De la vida
Y todas las cosas
Que he escuchado
En ese tipo de clientes
Después leyendo filosofía
Me he dado cuenta
De que ya estaban descubiertas
Y que este hombre
La aplicaba sin darse cuenta
Está basado en un personaje real
Que conoces y que dices
Que se repite
Que existen varios bares
Oye
¿Cómo podemos imaginarnos?
¿Cómo tenemos que imaginarnos
Este bar tuyo?
Donde sería la escena
Aquí en Tarragona
Lo vas a hacer en la Canonia
De hecho
En el
Pero en el
En el teatro
Lo vas a hacer en un teatro
O en un bar
En el bar del Urfeo
Es el
El escenario
Se convierte en un bar
Vale
Vale
¿Y cómo nos lo imaginamos
Este bar?
¿Como un bar de tapas?
¿Un bar de copas?
A ver
No necesariamente
Tiene que estar
Extralimitado
Al café
A la copa
O a la tapa
Ni a la bebida
Ni a la comida
Ni a ninguna cosa
Es simplemente
Un lugar de reunión
Y yo me lo imagino
Como esos lugares
Donde iba
Gato Pérez
Y prácticamente
Esa sabiduría
De la que habla
Malandro
Es la misma sabiduría
Que
A la que se refería
Gato Pérez
Cuando en una de sus canciones
Decía
Si tú no tienes felicidad
Tú no eres alguien
Ni tú eres nadie
Ahora te voy a preguntar
Justamente por la música
Que en los bares
Suele haber música
De fondo
¿Cuál pondríamos?
¿Algo de Gato Pérez?
Por ejemplo
Aquí la música
Son
Unas cuantas canciones
De mi proyecto
Del grupo La Canalla
Vale
Y son las canciones
Del
Del protagonista
De Malandro
Y con las canciones
Que están integradas
Dentro de
De la narrativa
Se va contando
La historia
Del personaje
¿Se cuenta la historia?
Es un mundo
Entre concierto
Y monólogo
Ah chico
¿Y hay música en directo
Pues o no?
Claro
La banda son tres músicos
Y yo
Como actor
Javier Galeana
Bernardo Parrilla
Veo por aquí
David León
¿Verdad?
Te traes piano
Percusión
Y instrumentos
De viento
También
Sí
Uy pues mira
Que esto suena
Bastante distinto
De lo que yo me imaginaba
Yo me imaginaba
Aquí
Unas guitarrillas
Y veo que no
Que la cosa va más
De instrumentos
De viento
Es un frío de jazz
Es un frío de jazz
Y las canciones
Que son la vida
Del protagonista
No están de alorno
Son parte de la narrativa
Y la música
Es música
No es una canción
Que se repite constantemente
No
Los músicos están tocando
Están improvisando
Y la canción funciona
En la obra
Se mantiene la energía
De un concierto
Y al mismo tiempo
El contenido
Que puede haber
En una obra de teatro
Y el sentido del humor
De un estándar comedy
Se mueven esas tres patas
Y ahí hay un equilibrio
Que se intenta igualar
Todo el tiempo
Para que no haya
Ni excesivo dramatismo
Ni tampoco excesiva rica
Ni tampoco excesiva música
Y que todo vaya construyendo
Un espectáculo
Bien pensado
Bien redondo
Sobre un tema
Muy cotidiano
Como son los bares
Y la vida social
Que ahí hacemos
Y que ha merecido
Reconocimientos y premios
Mejor espectáculo
En la feria
De artes escénicas
De Andalucía
Tres premios
Lorca
Mejor espectáculo
Mejor de teatro
Mejor composición musical
Y mejor intérprete
Y ahí va
La última pregunta
Antonio
Hablas del personaje
O sea
Hay un personaje
Que es malandro
Que no está
Que se ha muerto
Pero que se
Parece que
Que el que inicia
Y va siguiendo
Vamos siguiendo
Su historia
Está también
El bar
Como personaje
En sí
Si tú quieres
Y el camarero
Que tú
Que tú interpretas
¿Es un personaje
Con una marca concreta
O es un personaje anónimo
Que sirve
Solo para transmitir
Otras cosas?
El camarero
Hace de público
Sus curiosidades
Y sus preguntas
Son al fin y al cabo
Las mismas
Que tenemos todos
Pero también
Es el transmisor
De la palabra
De malandro
Es el que la predica
Porque es el que la conoce
Es el testigo
De todas las reflexiones
Y de todas
Las experiencias
Y es el que conoce
Sus canciones
Y su obra
Y es el que la transmite
Bueno
Pues nos quedamos
Con todos
Estos buenos inputs
Que nos trae
El bar nuestro
De cada día
Muchísimas gracias
Chipi
O lo de Chip
Es por Chipirón
¿No?
¿O no?
Sí
Por si no
Bien
He acertado
Vale
Gracias Chipi
Digo como me digan
Que no
Ya no se puede
Ometirar
Un abrazo
No, no te preocupes
Todo bien
Todo bien
No tenemos por qué
Saber la vida
De los demás
No, no
Pero es que además
Me gustan mucho
Los Chipirones
Digo mira que guay
Yo entrevisto a Chipi
No me estarás
Intinuando cualquier cosa
No me a mi hija
Mira que tú eres muy
Mucho, mucho
Porque ya hace
Acabo programa
Ya no sé lo que me digo
Le hago un montón de tiempo
Hablando
Es por eso que
Se me van a las palabras
Guapísimo
Muchas gracias
Nos vemos en Tarragona
Muchas gracias
Hasta luego
Chao, chao
Bueno, de fet no ens veiem amb el Chipi a Tarragona
Ens veiem a la Canoja
Diguem-ho bé
Perquè sí que ve el Fit
Però en aquesta branca
Que el Fit té
Enguany en més pobles que mai
I per exemple
I per exemple
La proposta
Que de fet va ser dels primers escenaris
Satèl·lits del Fit
La proposta que porten a la Canoja
És aquesta
Transforma l'escenari del Teatre Canongí
En un bar
El bar nuestro de cada día
I així
I així amb aquesta entrevista
Amb l'Antonio Romera
Xipi
Tanquem l'especial fit d'avui
Se'ns ha quedat a la nevera
Però
Al calaix
Però li donarem sortida demà mateix
Una entrevista molt molt xula
Que hem fet a la sala Trono
Sobre la melancolia del turista
Això us ho explicarem demà
I és un dels espectacles
Que us volem recomanar
Però
Avui tenim doble ració de fit
Perquè avui
A partir de quarts de set de la tarda
De quarts de set
A quarts de vuit
Us convidem a tots
A passar per la Rambla Nova
Per assistir a la festa inaugural
Del fit 2025
Nosaltres hi serem
I farem un programa especial
En directe des d'allà
Ens hi veiem
Llarga vida al fit
Jaume
Fado
Ja
Uh, me compra una flor
Uh, d'estem a part de Rambles
M'encanta Barcelona
Mon amor
Ai, fas
Això no enlloc
Avui, avui, avui
Avui, avui
I di com
Si em vols
Avui, avui, avui
Avui, avui
I di com
Si no m'entens en català
Moncheri, com s'ha va?
Que hauria d'acabar
Jo l'aquí, tu l'allà
Un turista dins el meu cor
Espero que no rompis
Tu discou-ho
Discou-ho
Moncheri no rompis
No rompis
No rompis
No rompis
En Joné no nina yoko ono
Parella de la indigna de foto
Som en Chopin i no George Sand
Tota Mallorca està flipant
Som i conic
Maricudí
Per Vall de Mosa
Avui, avui, avui
Una muda dia trucada
Avui, avui, avui
Toma Celebres
Avui, avui, avui
Avui, avui
Avui, avui
I di com
Si em vols
Avui
Avui, avui
Avui, avui
Avui, avui
I di com
Si no m'entens en català
Montcheri
Montcheri
Montcheri
Tota Mallorca
Montcheri
Montcheri
Espero que no rompis, turístic o com, turístic o com.
Si no m'entens en català, mon xerí com se va.
Crec que hauria d'acabar, jo la quito d'allà.
Un turista dins el meu cor.
Espero que no rompis, turístic o com, turístic o com.
Mon xerí o com.
Mon xerí o com.
Mon xerí o com.
Jo no vull una muda i jo trucaré.
De París a lloret, és massa lliara.
Jo no vull una muda i jo trucaré.
De París a lloret, que està massa l'edas.
Turístic o com.
Mon xerí, mon xerí.
Turístic o com.
Arragona Ràdio
Moll de Costa