Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro.
Aquesta és la banda sonora del FIC 2025.
I jo tenim preparats a la Rambla Nova de la nostra ciutat
a la nostra companya Núria Cartanyà.
Núria, en bona companyia, bona tarda.
Boníssima companyia i moltes cares conegudes, eh?
Totes estampades, que deies tu,
però moltes, moltes conegudes de cada edició del FIC.
Sí, jo he fet un poc, no?
Un cràix, un cràix, sí.
Saps tu que és un cràix, tu, no?
No, que és un cràix.
No saps que és un cràix?
No, ara m'he de fer la boja.
Ai, ai, ai.
Perquè això és dels modernos.
Home, home, però ha sigut una altra que tenia una cançó, eh?
Que parlava de cràix, vull dir que muy moderno no és, però bueno.
Bueno, tu has estat un cràix últimament?
No, no gaire, no.
No, fa temps que no fem cràix.
No, costa, costa fer cràix.
Ho faig un catacràix, de tal en tal, el genoll, l'esquena.
Són tres cràix.
Tu t'ho fan irrompible i no fa cràix,
però no, no, nosaltres ens anem trencant una mica.
Escolta, aquí està fantàstic, estupendo,
i no es trenca mai, està super entero, que diuen en castellà.
És el Joan Negri, eh?
El director artístic del Festival Fit,
que és que d'això us parlem ara, eh?
Del Festival Fit, que avui comença
programa especial aprofitant la inauguració
del Fit 25.
Aquí ara començarà a arribar gent
perquè els han anat a pescar a la plaça Corsini
i els portarà l'Azigurat Circus Band
en plan xaranga, els pujarà fins al Teatre Tarragona.
Nosaltres estem al mig de la coca, davant del Teatre Tarragona,
al costat d'una disco mòbil,
que ara us presentarem també,
i esperant que vinguin, doncs això,
públic, autoritats, tothom preparat
per entrar al Teatre Tarragona
i assistir a la inauguració del Fit 25,
que s'inaugura, Sílvia,
amb un nom d'aquells
no només coneguts, sinó estimadíssim.
El Roberto Jalons, amb la seva companyia de dansa,
farà l'espectacle inaugural.
Joan Negri, ja ho he explicat tot,
ja pots marxar, bon dia.
Bones tardes, Mbats.
Bones tardes, ja, bona nit.
Com estàs?
Estic molt bé, estic molt content i molt feliç.
Abans ho deies molt tranquil,
la processó, la professó, com diem aquí,
va per dins,
però molt content i molt feliç,
realment molt, molt feliç.
Més que altres edicions?
No sé si més,
jo vull estar més feliç cada any.
Jo crec que cada any ens fem més grans,
ens tirem a l'esquena
els problemes i les tonteries.
tenim un equip fantàstic,
que no paro d'admirar
i estic enamorat de tots i totes elles.
Fan una feina meravellosa
i em fa molt feliç veure
que tothom treballa tan, tan, tan bé
perquè a Tarragona pugui tenir un festival com el Fit.
Aneu sumant energies i col·lectius
i gent i poblacions.
Mira, ara veia la Rafa Olivia
que passava per aquí
amb el seu carro de gelàs de Rafa Gelati.
Veia que heu preparat un càtering
d'una mica de cava, no?,
per després, per l'inauguració.
Però el del Rafa Gelati,
perdona que et digui,
és que és una meravella,
és que és de veritat,
ens regala els gelats
i jo dic, però Rafa,
cobra encara que sigui una hora
i diu, no, és la meva aportació
perquè és un fan de la Trona
de fa molts anys,
valora molt la feina que fem
i diu, això, és la meva aportació
a aquest festival.
O sigui, regala gelats
sense què li demanem,
vull dir que és que no podem
estar més feliços.
Gelats i hores, eh?
Perquè, de fet,
sou molts els que us passeu
moltes hores muntant el Fit
però també, doncs, ell,
i és que...
Després el resultat és superxul
i és molt col·laboratiu
però hi ha una fanyada
aquí al darrere, no?
Quanta gent sou?
Dius, t'espera l'ha crescut
també en voluntari.
Mira, jo què sé,
és que hi ha la gent que som,
mira, a la sala
durant tot l'any fixa
som sis.
Llavors, ara mateix,
comptàvem, mire,
amb deu aquí treballant.
A més a més,
tenim una meravellosa
col·laboradora,
Júlia Carbona d'Itàlia
que ha vingut a ajudar-nos
aquí durant sis mesos
que és una tipa meravellosa
aprenent el català
que unís Tarragona
més que jo
i està aquí treballant
amb la Miri
i amb la vida de producció
treballant molt i molt, moltíssim.
Li farem l'entrevista en català
a la Júlia.
I tant, i l'entenc perfectament
el català,
tot i que en sèrio.
Vull dir que som molta gent
cada vegada més
un grup de voluntaris extents
que ens fa molt feliços
perquè es treballen
i els veuen les funcions,
estan aquí sempre amb un somriure
perquè els encanta el teatre.
vull dir que, no sé,
som molta gent,
no els he contatges.
I les companyies enguany que tal?
Les companyies enguany,
és que clar,
ja sé que sembla un tòpic
però enguany
les companyies són meravelloses.
És a dir,
tenim com una mena
de focus a Sudamèrica
aquest any
entre Argentina,
Colòmbia i Mèxic
amb la funció
que estrena avui també
el Fernando Rubio
amb tot el que està a Milado,
aquests set llits de matrimoni
col·locats al mig
de la Rambla Nova de Tarragona
que serà un impacte visual brutal
que ha treballat aquí
des de fa una setmana i mitja
amb actrius
del Sigle Superior
portats escèniques del Martí Franqués
altres actrius de Riudoms
treballant amb talent local
perquè la gent d'aquí
pugui disfrutar
d'una idea meravellosa.
La companyia
Oligor
de Mèxic
que estarà fent
la melancòlia del turista
a l'antiga sala Trono
que reobrim l'antiga sala Trono
per,
com a excepcionalment
per veure aquesta funció meravellosa
que serà l'última
que faran
després de girar
per tot el món
que porten anys i anys
girant pel món.
Bueno,
i els colombians també
que vénen demà
a ombrar el teatro
que es trenna a nivell europeu
aquesta funció
que es diu
donde se descomponen
las coles de los burros
és que clar
tinc tot aquí al cap
i ja uns vegades
se'm confonen les coses.
Jo ja no el pregunto
per més obres
perquè clar
ara no podem repassar
tot el programa
però són parletes
que ja ens ho deia el Joan
a la presentació
li queia la bava
però és que hem anat
parlant amb les companyies
que totes aquestes
ja hi han parlat
i ja estan aquí
i ens ha caigut la bava
i tenim moltes ganes
de veure-ho tot.
Locura, no?
Perquè a més,
en guany sí que ens poseu autobusos
però anirem cap a la Canonja
anirem, recordem-ho
cap a Vilaseca
anirem a la Canonja,
Vilaseca i a Riudoms
en guany s'incorpora
a Riudoms i Vilaseca
al festival
i estigueu tranquil·líssims
perquè ho hem organitzat
tot molt molt bé
perquè ningú
hagi d'agafar el cotxe
ni córrer
perquè ha d'anar cap a Riudoms
sinó que quan acabi la funció
hi haurà un autocar
esperant per tota aquella gent
que tenim controlada
que se'n va cap a aquestes places
a aquests pobles
i per tant
tranquil·líssims
els portarem a motocar
els tornem aquí
perquè puguin sopar tranquil·lament
a la plaça Corsini
en guany
vull dir que no hi ha cap pressa
per res.
Sopar, sopar, sopar
canviem de centre social
diguéssim del fin
l'any passat
anàvem a Passeig de les Palmeres
en guany anem a Corsini
crec que és important també
que a Tarragona
les companyies
els organitzadors
i els programadors
internacionals que venen
puguin conèixer
diferents espais de la ciutat
vam conèixer l'any passat
les Palmeres
com dius tu
doncs en guany
perquè no a la plaça Corsini
en aquest mercat meravellós
que tenim
en aquesta façana espectacular
i que tant de bo
cada any
pugui anar fent
aquesta itinerància
perquè la gent
com dic
pugui veure espais tarragonins
de la ciutat
tan meravellosa que tenim.
Va, que ens posem una mica més serios
parlem de xifres i balans
què n'espereu del fit d'en guany?
Ai, mira
és que esperar
no espero res
t'ho juro
sempre dic
espero que la gent
que vingui
s'ho passi bé
i sigui una mica més feliç
que el dia anterior
per mi això
ja és un gran què
perquè si parlem de xifres
acabes boig
intentarem evidentment
que obrint-nos
a més poblacions
vingui molta més gent
de fora de Tarragona
però
tant de bo
evidentment
la xifra final de públic creixi
però com et dic
ens interessa
que tota la gent que vingui
i disfruti del fit
d'aquests quatre dies
sigui feliç.
Tarragona és una festa
a part de la gent
que participa del fit
que és moltíssima
hi ha molta gent
que ve de fora també
encara que sigui
potser el dia i el dia i el dia i el dia i el dia i el dia
que són els dies que és més fàcil per ells de venir
els que venen de fora
però és que a més
encara que no sàpigues de què va el fit
te'l trobes
per tant és una revolució
Tarragona aquests dies
la ciutat aposta
les institucions aposten
de fet teniu el vistiplau
i l'ajuda en certa manera
d'això
de diferents institucions.
Sí, sí
des de fa molts anys
evidentment el recolzament que tenim
institucional és meravellós
no puc queixar-me
al contrari
evidentment puc demanar més diners
com sempre
perquè mai n'hi ha prou
però realment estem
suportats per tothom
és un festival
que interessa a tothom
tant a públics com a privats
i com et deies tu abans
també cada vegada
més gent de fora
cada any tinc més gent de Barcelona
que em diu
vull venir
busquem un hotel
busquem un apartament
i els hi busquem
perquè vinguin aquí
a passar els quatre dies
o com dius tu
al cap de setmana.
Podem treure pita
que és un festival de teatre
que tracta les noves dramatúrgies
per tant veurem apostes
una mica arriscades
apostes escèniques
doncs
algunes fins i tot
que sort que les veiem aquí
si no no les veuríem
i tot això està fet des de casa
quilòmetre zero
des de la demarcació.
Clar, és que
sí, sí
tota la gent que fem al festival
som d'aquí
i sempre el talent
que portem també al festival
volem que sigui de Tarragona
sempre estem buscant
creadors d'aquí
de camp de Tarragona
perquè estiguin a la programació
cada any
en tenim un o dos
aquest any
a la Marta Ruiz
a Mallor Pendent
una creadora de valls
meravellosa
el Roberto Gialonso
dintre de l'obra
del Roberto Gialonso
i a la Raquel Rodríguez
també
les actrius
de tot el que està a Milada
vull dir que hi ha una
el DJ Pia de Caliu
també
vull dir que hi ha una
una
molta presència
de creació
i de talent
tarragoní
Joan
et deixem anar
perquè ara venen les autoritats
que m'han dit
que en guany tenim un ministro
ara hem d'anar a fer
com es diu allà
el Bessamano
que es diu
i sí, sí
a parlar amb tots
i evidentment
que estiguin tots contents
i que acabi la festa
jo crec que si ets autoritat
ha de ser una cosa agraïda
inaugurar un festival de teatre
com aquest
que és molt casumà
molt relaxat
escolta que pots riure tranquil·lament
jo crec que sí
que és una cosa familiar
és una cosa que
aquí a Tarragona
a més a més
amb aquest espai
que hem creat aquí fora
a la Rambla serà meravellós
Ah, Joan Negria
t'anirem molestant aquests dies
molesteu-me tant com vulgueu
per això estic
vinga, et prenc la paraula
una abraçada a tots
adeu, adeu
Silviata
el Joan Negria
que ja saps
és el director artístic del festival
del FIT
i jo sí
i que està conservant
furmol, eh
crec
no li passen els anys
estava mirant les fotografies
que ara mateix
ens estava enviant el Mauri
i jo dic
això és d'ara
he tingut el dubte, eh
el que és més destacable
també
li dèiem abans
a micròfon tancat
és que està tranquil
vull dir, amb tota la pressió
que porta de les inauguracions
el Joan està tranquil
mira, farem una cosa
ves-li explicant als oients
fins quan li agrarem el programa
perquè jo ara he de fer
un clic-clic
un canvi de cables
vinga, va
sí, sí
un canvi de cables
molt, molt ràpid
jo explico alguna coseta
no pateixis
mira, trec per aquí
posa una mica de publicitat
que també convé
això de posar publicitat
tu vas fent cables
que jo ara torno amb tu
en el que tu me demanis
després pas
torna'm a posar
aquella banda sonora
tan maca
jo veus que m'estic enrotllant, jo
posem aquella banda sonora
tap vaca
i ara tornem
vinga, anem a la publicitat
4 anuncis
com diuen a la tele
4 anuncis
i tornem
vinga, anem
Benvolgut expert en construccions i reformes
a Obramat no podem saber
si abans de començar una reforma
hauràs de canviar les canonades de la casa
o la instal·lació elèctrica
però sí que tenim més de 20.000 productes
amb un estoc de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat que necessitis
i quan els necessitis
on compren els professionals
Obramat
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllo
més informació
a porttarragona.cat
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego Cocodril
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Aquest estiu
les nits
tenen més ritme
que mai
a PortAventura
Wall
Viu les Moonride
Music Nights
amb música en directe
DJ
Line Dance
i atraccions
fins a la una
de la matinada
El 6 de setembre
no et perdis
la Moonride
Music Night
Més hores
Més música
Més estiu
Aragona Radio
Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro
Ens arriba la música
amb la nova
Alça del Teatre Tarragona
i allà ens sentiríssim
de nou
amb la nossa companya
Núria Cartanyà
Hola Núria
que bona acompanyada abans
i crec que ara
encara millor
no?
també
molt ben acompanyada
i no la poso jo
la música
mireu quina música
més xula
la que tenim ara mateix
a la Rambla Nova
davant del Teatre Tarragona
tots esperant que vingui
públic, convidats
artistes, companyies
autoritats també
que s'apropin aquí
a les portes del teatre
Qui posa la música?
La Sicària
aquesta
track
DJ track
no una food track
no, no de menjar
sinó la DJ track
té vinils
per alimentar
l'ànima
l'esperit
i dintre la
mira, vaig a colar-me
dintre de la food track
de la DJ track
me'n vaig enrere
i entro
així
hola
Agustí, que puc passar?
sí, i tant
endavant
quina gorra més xula
portes Agustí?
portes una gorra així
de pescador
què et sembla?
xula, molt xula
molt bé
ai que xulo
s'està aquí
Sílvia, que estic dintre
de DJ track
que fort
i escolta
i aquests vinils de color
són de color chartres
una mica
bueno, és casualitat
que ara
fan els vinils de colors
això ja no hi ha
que ho pari
això, la Sicària
és una furgoneta
mòbil
ja ho sabem
una furgoneta
però en vés de ser
una caravana
de l'any 82
no és gaire antiga
però és vintage
ara ja sí
és vintage
i el que fa l'Agust
és posar-hi
un munt de vinils
en els seus
en les seves maletes
quants n'has portat avui?
digue'm
quants vinils has portat avui?
doncs
com que avui he d'estar
fins quarts d'11 de la nit
crec que en porto
uns 250
quanta
i l'estrella de la nit
el vinil que segur que no et podies deixar avui
segur que n'hi ha més d'un
ostres, és una difícil pregunta
n'hi ha molts que vull que sonin
abans va ser la que has posat als Beastie Boys
per fer les proves de so
els Beastie Boys
em sembla
o no sí?
sí, sí
dic mira que bé
comencem bé
aquest tema que està sonant ara mateix
és un dels meus temes preferits
què és?
què és?
a veure
oi això és molt d'antes també no?
sí, sí
és molt antiga
i és un tema molt xulo
que m'agrada que soni
professor
long chair
sí
i la cançó es diu?
la cançó és el primer tema
big chair
està bé per començar
per l'ambientat
està bé
molt bé
escolta i m'han dit que amb aquesta
DJ track
amb aquesta furgoneta
caravana
no només poseu una música
hi ha la taula
està tonejada
Sílvia
hi ha una taula
taula de mescles
i dos plats
perquè això sí que ens ho dirà
l'Agustí i ell punxa
amb vinil
sí, amb vinil
analògic
i no només hi ha música
sinó que veig aquí
unes ampolles
de chartres
de ginger ale
què és això?
perquè també tenim servei de barra
i diguem-ne que és com un pub
pots demanar còctels
tenim cervesa artesana de les clandestines
i el vi de Fuscolusco
molt bé
i qui ho porta?
diguem-ne
no estàs tu punxant
i posant
i fent còctels no?
no, no, no
tinc la meva companya
l'Alba que m'ajuda
m'ajuda en la part de la barra
Alba, què tal?
molt bé
a quin còctel hem de demanar si venim?
ja ens ho deia ell l'altre dia
però digue'm tu el teu preferit
el terracomul
ah sí
però coincidiu
o us heu posat d'acord?
ah no ho sabia
que havia dit ell
és perquè és molt especial
i no el trobes enlloc
i quin sabor té?
dolç
picantet
dolç
hi ha el Jalisco
que aquest és picantet
i va
torna'ns a recordar
com es fa el terracomul
el terracomul
l'estrella
és el chartres
i la resta
ho deuen-hi a provar
o quin secretisme
estrany que sigui el chartres
estrany
estrany que estigui el chartres
que estigui tan retocollegi el chartres
i que arribi sapatecla d'aquí a poc
sí, sí
triomfarà molt aquest còctel
ja ho veureu
però l'agus es va xivar l'altre dia
el que passa és que
no me'n recordo
ja no m'ho vaig a parar
però en sabem de còctels aquí
tenim cultura de còctel
o et venen i et demanen
passa'm una copa de vi
no, sí
la gent té curiositat
una mica més tard potser
ara potser és més aviat
i es deixen aconsellar?
sí
sí, te diuen
va alguna cosa fresqueta
sí, o el que a tu t'agradaria
o l'ingredient principal
tu els dius
què t'agrada l'ingredient principal?
sí, bueno
també ho tenen aquí a la vista
clar, tenen idees
per si
perquè en aquell moment no hi pensem
còctel sense alcohol
que en feu
que hi ha canalla també
sí, fem uns alcohol
que porta ginger birier
però sense
i un jert
i fruit sex
i fruit sex
fruits vermells
sí, fruits vermells
molt bé
doncs vinc
us veig molt tranquils
es nota que encara no ha arribat
tots els convidats
estem esperant
que arribi a la xaranga
que dona
el tret de sortida
molt bé
amb quina cançó començaràs?
doncs la que tinc preparada ara
és
Gypsy Woman
de Joe Baten
vale
doncs l'escoltarem
i l'escoltarem en directe
nois
ara hem de parar
perquè lliro de xaranga
quan ells passin
començo
vinga doncs ja us deixem
Alba Agustí
que vagi molt bé
moltes gràcies
guau
no havia estat mai
amb una
amb una DJI track
i m'he colat
Sílvia
i ara marxo
perquè tampoc no
no vull entorpir-los
entorpir-los la fera
perquè molt gran no és
el que passa és que
has de dir
abans de marxar
després torno
has de dir un
després torno
no?
per què?
en quin sentit?
home en el sentit
que et guardin
això s'ha de tastar
com pots dir?
vols dir que s'acabarà?
ahir vols dir que s'acabarà?
no home no
però per si de cas
però per si de cas
que et tinguin en compte
després torno
després torno
sí que m'han dit que sí
que m'ho guarda
veus?
ara sí que pots marxar
ara sí
ara ja està
parlant de marxar i de quedar-se
ara estan arribant les autoritats
i bé les autoritats
no el públic
de moment
no sé si sentiu la xaranga de fons
de moment ja
doncs així sona
aquesta bateria mòbil
la bateria
és l'únic instrument
que va com a dintre
dalt d'un carretó
i està passant
per tota la rambla nova
pujant
i al darrere
i al davant
i per tot arreu
doncs tots els músics
de vent
i tots els altres músics
i una mica
l'animador
de tot plegat
d'aquesta festa
són l'assigurat
Circus Band
perquè això la idea
són músics
vestits com si fossin
mestres de cerimònia de circ
i van animant el cotarro
van cridant a la gent
que s'afegeixin a la festa
i que pugin
fins aquí
davant del teatre
a Tarragona
Júlia
la Júlia m'està ajudant
és una voluntària
del FITI
m'està ajudant
a portar
els convidats
que hem d'entrevistar
que ara poc podrem
parlar amb ells
però no sé què farem
què farem ara
hablaremos con los músicos
o qué?
¿Cómo?
¿Vamos a hablar con los músicos
ahora o no?
con la Sandra Ramos
ah si ja la tenim aquí
la Sandra
sí
sí
que vingui
que vingui sisplau
la consellera de cultura
de l'Ajuntament
la Sandra Ramos
sembla que ja ha arribat
i es pot apropar
la nostra carta
això sí
mentrestant
passa per davant
l'assigurat
i els escoltarem
una miqueta
perquè tampoc podrem
parlar massa
amb la Sandra
amb tot aquest
amb tota aquesta música
ben forta
se sent bastant bé
jo m'esperava
encara
una miqueta més
de distorsió
Núria
però se sent molt
però que molt bé
aquesta bona gent
que a més a més
recordem que venen
des de la plaça
Corsini
fent aquest recorregut
van fent un bon espectacle
perquè els havies de veure
com van vestits
he vist alguna fotografia
d'aquesta gent
sí
cop tio
doncs ja veus que és una
un abraç van
jo crec que van
uns 6, 7, 8 músics
en total
i ja us dic
van davant i darrere
d'aquest carrer
amb rodes
que és on porten
clar evidentment
la bateria
aquí torna a venir
un messier
eh que sí
jo soc el messier Florian
messier Florian
encapçalant
aquesta comitiva
l'exigurat van
Sandra Ramos
consellera de Cultura
estàs platòrica
bon dia
bona tarda
hola
bona tarda
contentíssima
suposo
d'aquesta
novatícia del fet
home
avui
és un dia
molt feliç
per la ciutat
de Tarragona
aquí
hi ha moltíssima
activitat
cultural
i cultural
avui
ens hem de felicitar
de moltes coses
mira anem a seure
aprofita'm
que passa
l'exigurat
van cap a dalt
cap al balcó
del Mediterrani
i et demano
Sandra
si pots seure allí
sí sisplau
així
ara quan passin
estarem una mica
més còmodes
Sílvia
què?
flipes amb tot aquest soroll
no?
no no
estic al·lucinant
que m'agrada moltíssim
a més a més
em sona
t'he dit que en sèrio
si tu me diguessis
que això
és un disc
també m'ho creuria
és que
la sonoritat
és molt neta
per estar al carrer
són superprofessionals
mira
ara pararem
un momentet
el micròfon
que no se'ns espanti
ningú
i he de fer un altre clac-clac
t'assembla bé?
doncs vinga
clac-clac-clac-clac-clac-clac-leigem
clac-clac-leigem
així com aquell
que no vol la cosa
que per cert
estava buscant la cançó
que fa un moment
ens havia comentat
i hem trobat
i hem trobat
alguna cosa
saps que
li estaves preguntant
al nostre barba
en particular
alguna de les cançons
que estava punxant
i que estava fent
doncs una d'elles
l'hem trobat
i mira
la tinc ja aquí
per punxar
fins i tot i tot
mira com sona
a veure
Núria t'ha recuperat?
Sílvia, m'he recuperat, i no tardem massa, anava a dir, deixa't la cançó pel final,
perquè la Sandra Ramos l'hem de llibrar ràpidament.
Només era per posar uns instants, ja està, ja ho poso després.
Gràcies, no la desis massa, que ens agradarà escoltar aquesta cançó,
amb què l'Agustí, el DJ, començarà també aquesta festa.
Sandra Ramos, consellera de Cultura, doncs això que dèiem, com pinta el fit en guany.
Doncs el fit pinta fantàsticament bé, com cada any,
però no ens porta aquest festival a Tarragona, amb tot de propostes interessantíssimes,
que ens faran pensar, que ens faran gaudir, que ens faran riure,
i com sempre ja és un dels aconteixements esperats de l'any, d'aquest setembre,
que s'ha inaugurat a Tarragona d'una forma espectacular,
amb totes les notícies que tenim, no?
Des de dilluns que vam presentar el programa de Santa Tecla,
que també molt esperat per tothom,
i després un dia tan important per Tarragona,
justament ara mateix venim de la presentació d'aquest Consorci
pel Patrimoni Romà de Tarragona,
on hem tingut el ministre de Cultura,
la presidenta de la Diputació de Tarragona,
amb el nostre alcalde, l'arcabisbe,
i el president de la Generalitat de Catalunya,
amb aquesta aposta decidida per la cultura,
i amb el president Illa i el ministre Hurtasun,
dient que Tarragona és una capital cultural de Catalunya i d'Espanya de primer ordre.
Algunes d'aquestes autoritats també s'acostaran aquí al Teatre Tarragona
per fer-se la foto de donar suport, diguem-ho així, al fit,
perquè de fet també hi donen suport, no?
I tant, moltes d'aquestes autoritats tindrem aquí aquesta tarda,
a la consellera de Cultura i Generalitat,
al ministre de Cultura, secretaris generals, directors generals, l'alcalde, vaja...
Avui la foto serà multitudinària.
Avui, multitudinària.
El que passa és que, Sandra Ramós, de totes les autoritats,
jo crec que tu seràs la que et quedi,
la que et viagis més obres del fit i visquis més el festival,
perquè tu ja eres públic abans de ser consellera.
Home, jo ja era públic del fit abans de ser consellera
i que, evidentment, hem comprat l'abonament pel fit i, per tant,
intentarem veure totes les òrbares que la meva gent em permeti veure.
Has pogut fullejar una mica el programa?
Del fit?
Sí, perquè a vegades hi ha l'opció que també és molt vàlida
i sempre funciona de jo vaig i a veure què em trobo.
No, no, no, clar, he fullejat el programa
i hi ha propostes que són interessantíssimes.
Per tant, hi veurem tot tipus de formats
i veurem també tot tipus de propostes
des de la inauguració, no?, aquesta nit,
l'Onliners, amb aquesta proposta de dansa, de moviment,
fantàstica, i després aquest experiment que veurem
amb tot el que està mil·lado aquí, amb els llits aquests al mig de la Rambla
i moltíssimes, moltíssimes coses, no?,
allò pendent, jovent, vaja, la melancolia del turista,
que també ens l'han recomanat molt.
Que agafaràs el bus, aniràs a algun dels satèl·lits.
No, no podré sortir de Tarragona, ja m'hagués agradat perquè, a més...
Estàs en búsqueda i captura.
No, estic en búsqueda i captura, no em deixen sortir de la ciutat aquests dies,
però poder fer tant el celler de Vilaseca
com poder fer el teatre auditori Casal Riu Domenc
i també el teatre municipal Orfeo Canongí, no?,
que tinguem ja tres ubicacions fora de la ciutat de Tarragona,
de la ciutat de Tarragona, no?,
doncs consoliden aquesta visió també metropolitana
que està agafant aquest festival
que nosaltres encoratgem i que ens agrada tantíssim.
Ara t'heu preguntat ja per acabar l'entrevista.
Què significa per Tarragona l'èxit que té aquest festival,
el festival internacional, cada cop més internacional,
però també més local, de teatre, dotzena edició,
i cada cop més celebrant, més participat i que es fa més expansiu, no?
Això és una celebració, és una festa que celebra la cultura,
que celebra el teatre, que celebra les arts escèniques
i que és una qüestió que estem cuidant moltíssim
des del govern de la ciutat.
Per nosaltres la cultura és un eix central de la nostra acció política.
Jo crec que, vaja, està més que demostradíssim
amb tota l'activitat que estem tenint aquests dies,
també amb el festival de dansa que s'ha impulsat
des de l'Ajuntament de Tarragona.
Vaja, el que nosaltres volem és apropar la cultura a tothom,
que la ciutat respiri cultura pels quatre cantons
és una de les qüestions que defineix aquesta ciutat
i, al fet, és una peça clau dins d'aquest engranatge.
Doncs, Andra Ramos, mira, gràcies.
Avui és una entrevista introductoria, encara no hem vist res.
Exacte, ara estàs a l'expectativa.
M'agradarà molt poder trobar-te i parlar amb tu
i posar el micròfon i que em diguis quan hagin passat uns dies,
tipus divendres, dissabte, perquè segurament estarem flipant ja.
És un moment que ens trobarem
i també agrair, com sempre, a Tarragona Ràdio
que sigui aquesta emissora oficial del festival
i que estigui, com sempre, al cantó de la cultura
i al cantó de totes les coses importants que passen a la nostra ciutat.
Som festivaleros, naltros.
Som festivaleros, què hem de dir?
Ens agrada, Núria, ens agrada.
Vinga, Sandra, ja saps que has de fer crash a aquest festival, eh?
He de fer crash?
Has de fer crash, imatx i tot això.
A veure què passa.
Ja parlarem.
Ja parlarem.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Sandra Ramos, consellera de Cultura, com dèiem,
abans de tenir aquest càrrec, la Sandra ja era, doncs, usuària, anava a dir.
Era espectadora del feed, no se'n perdia una,
i ara, doncs, encara disfrutant-lo més.
Mira, veiem per aquí que està molt sol·licitat el Roberto Fealonso.
L'estan enganxant, gravant alguns companys d'altres mitjans de comunicació,
però jo vull que vingui aquí, que s'acosti el Roberto cap aquí.
Núria, qui és el Roberto Fealonso?
Explica'ns-hi, digues, digues.
Qui és el Roberto Fealonso?
Ui, el Roberto Fealonso és un creador tarragoní, actor, director, dramaturg,
és de Tarragona, o almenys va viure molts anys de Tarragona,
després ara ja fa més vida a Barcelona,
i té un punt molt reivindicatiu, té un punt molt de cultura queer,
i té un punt molt casolà.
Aquí ens l'estimem molt, ha participat de la sala Trono i del feed,
té bons amics aquí, i a més, quan que ho fa bé,
doncs mira, li encarreguen cosetes,
i enganyen encarregat que la seva companyia de dansa contemporània,
a més, doncs, porti l'espectacle, faci l'espectacle inaugural.
Es diu Loneliness, i ens parla del bullying,
del bullying juvenil, i porta en escena diferents joves,
doncs, públic fins i tot jove, que escenifica,
però a través del seu cos, del moviment corporal,
escenifica el problema del bullying.
I mira, nosaltres, mentre esperem el Roberto,
ens agradaria que s'acostés aquí,
perquè clar, estem com atrevats aquí, no ens podem moure.
Veig per aquí el Pol Bernat, sí, que el pot venir, sí,
mentre esperem el Roberto, i així, doncs,
l'anem fent petar. El Pol Bernat, no sé si recordeu,
va ser la cara visible del cartell,
el cartell de la desena edició del feed.
I ara ens ha vist, diu, sí, sí, sí, vaig cap allà,
vaig cap allà. Pol Bernat, seu, seu, sisplau.
Mira, era, no sé si te'n recordes,
aquell cartell de la desena edició del feed,
molt, molt xulo, en què hi havia un pastís d'aniversari,
i el Pol, vestida com si fos una bombolla de nata,
una flor de nata, doncs, estava al costat del pastís.
Era superaniversari.
Sílvia, et ve al cap, aquesta foto?
Ara mateix no, eh?
Ara mateix no, repassa, repassa.
Repassaré, repassaré.
Busca Google.
Que passa que jo estic ara aquí fent un match,
que després ja vull que m'ho expliquis.
Perquè es poden fer crash, es poden fer match,
es poden fer moltes coses.
Després t'ho explico, jo t'ho explico.
Ara que tinc el Pol aquí, Pol, estàs guapa?
Molt bona tarda, moltes gràcies, tu també.
Això és vestit inaugural?
Això és vestit inaugural, vermell fit,
a conjunt de la bossa,
amb el color de la samarreta del crash d'aquest any,
està tot molt pensat.
Ostres, mira que amb això del vermell jo no hi he pensat.
No hi he pensat jo amb això del vermell.
Sí, Pol, com que ets de la casa...
I tant.
Deixem passar el Roberto, que té pressa,
perquè inaugura, però no marxis l'únic,
vull parlar amb tu, sí?
Vinga.
Roberto, seu, sisplau.
El Roberto Gellonso, com diem,
és el director d'aquest espectacle inaugural,
que es diu l'Homliners,
hem parlat amb ell el dia de la presentació del fit,
hem parlat per telèfon la setmana passada,
però no ens cansem que ens expliqui
de saber què està fent.
Estàs nerviós per la inauguració?
Home, una miqueta, una miqueta.
Content, molt content,
perquè és una responsabilitat,
perquè és un espectacle
que genera molta expectació,
sempre és el tret de sortida d'un festival molt intens i amb moltes coses,
llavors, sempre, una mica de nervis sempre hi ha.
Ho han vist ja els responsables del fit,
ho has mitjans senyat,
t'han dit que bé, que vas bé, que mola.
Bé, ells han passat per allà,
m'han preguntat si tot bé,
la veritat és que estem fent els últims retocs
perquè tot funcioni correctament,
sobretot a nivell tècnic,
i acabarà adequant aquest espai del Teatre Tarragona,
i la veritat és que sí, molt bé,
vull dir que al fit sempre ens tracten molt bé.
Penseu que parlem de dansa contemporània
o de moviment corporal,
perquè va més enllà de la dansa,
per tant, ens ho deia l'altre dia el Roberto,
diu, ens hem de fer a l'espai,
que cada espai és diferent,
hem d'acondicionar el terra,
no?, posar l'inòlium al terra,
per tant, aquesta és una cosa afegida.
Tens ballarins molt, molt joves a la companyia.
Molt joves.
I a més a més,
és un espectacle que tècnicament
té molta escenografia,
elements que es belluguen,
llavors, que els propis ballarins belluguen,
i, clar,
ho hem d'adequar molt a l'espai,
llavors, per això, sempre els últims retocs.
Però el que deies dels ballarins
són realment molt joves.
Tots tenen entre...
Ara, 18,
perquè quan vam començar a assajar
alguns tenien 17 anys,
eren menors,
però ara hi ha tots entre 18 i 22 anys.
I la Raquel Rodríguez, què tal?
Molt bé, la Raquel Rodríguez
forma part de l'elenc de l'espectacle.
Ella també està molt neguitosa,
perquè jugar a casa,
però, bueno,
vulguis o no,
sempre és una responsabilitat, no?
Hi ha molta gent que et coneix
i vols quedar bé.
Jo també, eh?
I a mi m'agradaria
que fos un espectacle
que la gent,
el públic connectés
i fos una bona arrencada
de festival, no?
i bé, els ballarins
tenen una energia
fascinant,
inesgotable,
inesgotable
de gent de 18 i 20 anys.
Escolta,
és un tema prou seriós
el que tractes amb aquesta peça,
que jo crec que és molt alegòrica,
que es pot seguir molt bé,
el tema de l'assetjament,
del bullying.
Sí.
Amb quina sensació
sortirem?
Perquè és un tema, home,
però una inauguració
d'un festival
és un tema dense.
No, no és una inauguració
alegre, festiva,
és una inauguració reivindicativa
i sobretot de presa de consciència,
perquè malauradament
el bullying i l'assetjament
està molt present
en els nostres adolescents
i a les escoles,
en la seva edat escolar.
Clar, és un espectacle
que segurament
el que volem
és que el públic
connecti
a nivell de sentiment,
a nivell de sensació,
no?
Segurament tothom
en algun moment o altre,
si no ha patit
alguna mena d'assetjament
o de bullying,
coneix algú
que ho ha patit
o algun familiar
o algun amic
o algun germà.
Llavors,
hi ha coses
molt reconeixibles,
no?
I sobretot també
hem volgut
tenir una mirada
una mica panoràmica
i no centrar-nos només
en la persona
que pateix bullying,
que està buscant
la seva identitat
i que per ser valent
i buscar aquesta identitat
en una edat temprana
pateix aquest assetjament
per ser diferent,
per mostrar-se diferent
i atrevir-se a fer-ho,
sinó que també
hem volgut
posar el focus
en aquell que fa el bullying,
en aquell que exerceix el bullying,
perquè segurament
si ho fa
és perquè hi ha
algun problema
que no té resolt,
no?
I moltes vegades
hem sentit a parlar
doncs
d'autolesions,
de TCA's,
d'addicció
a les xarxes,
d'addicció
a la pornografia
en edats molt tempranes.
Jo penso
que tots aquests problemes
i totes aquestes frustracions,
si no les canalitzen bé
i no estan ben treballades,
al final
les acaben focalitzant
cap a una altra
i generant aquesta violència.
El Roberto G. Alonso,
que segur que us sona,
diu
ai,
cada dos per tres l'entrevisten,
és que cada dos per tres
fa coses
i molt diferents
però semblants.
Sí.
L'hem vist com a actor
i executor,
crec que era fa dos anys,
de Jo travesti,
jo me perdo,
o l'any passat,
o fa tres ja.
No, no,
l'any passat.
Va ser l'any de la presó?
No, sí.
Va ser l'any passat.
L'any passat.
Jo diria que
Jo travesti,
el fit va ser l'any passat.
Després has dirigit,
el més recent que t'hem vist aquí,
la direcció de La mare,
el dimoni i jo,
a l'Oriol Grau.
Exacte,
amb l'Oriol Grau.
I ara portes aquesta direcció
de la teva pròpia companyia,
en aquest cas,
dansa contemporània.
Sí.
Sempre temes que et toquen,
no?
Clar.
De certa manera fas autoficció.
o és en realment...
És que el creador,
crec que la millor manera
per poder connectar amb el públic
i per poder explicar bé
allò que vol explicar
és amb temes que,
si més no,
a mi em passen,
temes que a mi m'interessen
o temes que a mi em motiven,
no?
I, per exemple,
Jo travesti,
doncs,
era una autoficció,
però parlava de mi,
de la meva experiència,
de la meva identitat
i de com jo em formo com a personatge.
i aquí a Loneliness
parlo,
és a dir,
encara que fa molts anys d'això,
però jo aquí a Tarragona,
quan jo estava estudiant
a la Universitat Laboral,
jo vaig patir bullying.
Per tant,
és un tema que,
malauradament i per desgràcia,
no ha canviat tant.
Tant de bo, eh?
Però, bueno,
de moment,
sort que ho podem canalitzar
d'aquesta manera
i ho podem fer visible,
no?
I sensibilitzar.
Roberto,
tu t'has quedat sempre,
després et quedes pel fit,
no?
Suposo,
ho veuràs cosetes,
ets públic.
Sí, jo intento,
intento, sí, sí.
A part que jo ets públic.
Ens recomanes alguna cosa?
No sé si has tingut temps
de mirar una mica bé el programa,
que és que és molt extrem.
No.
Senyoria,
tenim la companya anteriortera
que demana pas.
Espera,
deixa'm mirar ràpidament el programa.
Espera't un segon,
Roberto.
Mira,
alliberem el Roberto,
el deixem anar,
la pregunta queda en l'aire,
perquè...
Tauma,
Tauma,
no us perdeu Tauma.
Doncs vinga,
queda dit,
Roberto,
és que tenim el ministre.
Molt bé,
doncs apa,
bon fit a tothom.
Gràcies,
Roberto Hellon,
som Loneliness,
a l'espectacle inaugural.
Sílvia,
ens comentaves
que hem de donar pas
a la companya Tere Ortega,
no?
Sí,
jo t'he sentit.
Ernesto Ortasson.
Endavant, Tere.
Doncs,
saludem en directe
al ministre de Cultura,
present a la inauguració
del FIT,
Ernesto Ortasson,
amb una mostra
de donar suport
a aquesta altra manera
o noves fórmules
de fer teatre.
Bona tarda,
benvingut a Tarragona.
Quina importància li dona?
Doncs,
moltes gràcies,
em fa molta il·lusió
estar al FIT,
és la primera vegada
que vinc,
és un festival
de noves dramatúrgies
que és una referència
a Catalunya.
Tinc ganes de conèixer
el Joan Negri,
també el seu director,
que ara tindreu conèixer
ocasió de saludar.
I la veritat
que a més és un festival
que donem suport
a través de l'INAEM,
de l'Institut del Ministeri
de Cultura,
i per tant,
crec que és una mostra
de la riquesa cultural
que té aquesta ciutat
i per tant,
em ve molt de gust
d'assistir, la veritat.
Amb la Sala Trono,
no sé si la coneix,
imagino que sí,
aquest grup de teatre
que programa
des de fa 20 anys
a Tarragona
amb dificultats econòmiques
de trobar el local,
també li pregunto
quina importància
o què s'ha de fer,
quina ha de ser l'aposta
per afavorir
el ressorgiment,
la supervivència
d'aquestes companyies locals,
però amb transcendència
més enllà de Tarragona.
No, la nostra xarxa
de companyies
de teatre
i de locals,
com en el cas
de la feina
que fa la gent de la Trono,
són fonamentals.
Nosaltres intentem
recolzar-los,
evidentment,
a través de l'aposta
que fem
del Ministeri de Cultura
de recolzar-los econòmicament,
com fem també
en el cas del FIT,
i el que és molt important
també és que creem
cultura del teatre.
Jo vull reivindicar molt
que el teatre
és imprescindible,
que les sales
estiguin plenes,
sé que en el FIT
l'assistència normalment
és molt bona
i això estic molt content
que sigui així,
però és molt important
que més enllà de l'aposta
que fem les institucions,
que la fem
i crec que hem de seguir-la fent
i reforçar-la,
també que reforcem
aquesta cultura del teatre
que és una de les nostres
grans expressions populars
i culturals del país,
així que estic molt content
d'estar avui aquí.
Segona aturada
la del FIT
del ministre de Cultura
a Tarragona
en aquesta tarda
on venim del Consorci,
on s'ha creat
aquest Consorci
de Gestió del Patrimoni
de Tarracó.
quin serà el paper
del Ministeri
que s'hi ha integrat
i quines seran
també les aportacions
i quin paper
ha de jugar
o què ha de significar
per a Tarragona
la creació
d'aquest Consorci?
Miri,
molts anuncis avui.
En primer lloc,
vull remarcar
que hem anunciat
que la nova Biblioteca Pública
de l'Estat
la traslladarem
a Tabacalera
i farem una gran
nova Biblioteca Pública
que Tarragona mereix.
És la primera,
amb una inversió
de més de 20 milions d'euros
per provar
al Ministeri de Cultura
i després,
efectivament,
a través d'aquest Consorci
que hem creat avui
amb la Generalitat,
amb l'Ajuntament,
amb la Diputació
i l'Arcabisbat,
vehicularem
totes les grans inversions
que estem fent
en patrimoni.
Pensi que acabem
de renovar el museu,
8 milions d'euros
estem fent la museografia,
a la Necròpoli també
estem ara invertint
i farem la museografia també,
en conjunt estem invertint
20 milions,
invertirem 20 milions
a la Biblioteca
i 20 milions
a través d'aquest Consorci
en el patrimoni cultural
que hi ha a Tarragona.
Per tant,
estic molt content
d'estar aquí
perquè crec que d'alguna manera
estem complint amb Tarragona.
Tarragona necessitava
d'alguna manera
que es tornés a posar
en valor
el seu grandíssim patrimoni
i crec que estem fent
una aposta molt forta
pel part del Ministeri de Cultura.
Que Tarragona s'ho mereix.
Tot en l'any
de l'aniversari
de la declaració
de la UNESCO de Tarracó,
com acompanyarà el Ministeri
en aquesta celebració
d'aquest quart de segle?
Ja m'he compromès
amb l'Ajuntament
estar aquí
en la celebració
25 anys
però sobretot
el més important
acompanyem la celebració
fent les inversions
que pertoquen en el patrimoni
i això és el més important.
Ministre, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Carnés Tortassum
fent el repàs
del que significa el fit
i també de tots aquests temes
patrimonials
pels quals has visitat
avui Tarragona.
Doncs gràcies Tere
i no sé que
on està ara mateix
ara s'acompanya
Núria Cartanyà
però m'imagino
que encara amb molta música
i amb volat
i vindre
d'algun d'aquests
o al costat
de molts dels protagonistes
que estan en aquest fit.
Estàs asseguda?
A la carpa
que hem situat?
Amb quina companyia?
Amb la Sigurat Circus Band
ara us ho expliquem
estem al costat
ja us ho hem dit
d'aquesta cabina
de DJ
d'aquest DJ Track
i no us volíem anunciar massa
si tindríem el ministre o no
perquè sabíem clar
que avui visitava Tarragona
el ministre de Cultura
Hurtassum
però teníem els nostres dubtes
de si la seva agenda
li permetria
contestar algunes preguntes.
Finalment ha sigut possible
i per això
he sentit
la companya Tere Ortega
apuntant també
a entrar en aquest apunt
d'actualitat
i de cultura
que va més enllà
del fit evidentment
i que avui representen
bones notícies
a nivell cultural
per la ciutat.
Seguim parlant
però concreta i exclusivament
del fit
saps això Sílvia
que escoltàvem ara
fa un momentet
a l'Azigurats
sí
a la Circus Banc
que a més a més
que et deia
que sonen genial
que sonen genial
com si fos
com si fos un discu
és veritat
és que sonava molt net
va que et presento
el mestre de cerimònies
Messia Florian
iepa
bona tarda
bona tarda
com esteu?
ben
jo em pensava
que anava a parlar
en francès
alguna cosa així
ai que la sento
molt fluixet
jo
la sents
poca cosa
podem arreglar
però no passa res
ara ja estem
de rebaixes
no passa res
tu li dius
amb tant de cable
xiquet que tenim
per aquí
no sé pas què farem
ara t'agafo
ara t'agafo
ara t'agafo
com estàs?
Messia Florian
aquí estem
aquí estem al costat
del Messia Gustaf
que està punxant música
què us agafa per posar-nos
estem plens de francesos
aquí
Tarragona també de fet
Tarragona també
està plena francesos
el Messia Gustaf
el Messia Florian
és un empresari
que tenia un cirr molt gran
i al final
amb el pas dels anys
i per històries
que ara no venen al cas
m'he quedat només
amb la banda dels músics
i amb el Jerry
que és el mosso de pista
doncs mira que aquests
són els que veuen més
són els que gasten més
però són molt simpàtics
està portant a la ruïna
són molt trempats
és una banda excepcional
portem una banda
de rock and roll
guitarra baix
trompeta
saxo
bateria
i bueno
ja ho heu vist
el que fem són èxits
d'ahir
d'avui
i de sempre
i tu em deies
per telèfon l'altre dia
jo vaig estar
vaig actuar
aquí Tarragona
a la plaça Corsini
ves que no fos un festival
de Dixi
pel rotllete que porteu
quan vam venir
fa molts anys
i era un altre espetacle
que deia amb un burro de veritat
sí ho vas dir
no era el Dixi
no era el cas
el d'avui
ara és un espetacle
molt gamberro
molt fres
molt divertit
el que té és molt bona música
música que tothom reconeix
música de tots els temps
i ho fem així
perquè és més fàcil
que la gent balli
s'ho passi bé
les reconegui
la comunicació és directa
i llavors
el Messia Floriana
el que fa és això
de mestra de cerimònies
i
bàsicament el que fa
és el gamberro
vas emprenyant
una miqueta
et dirigeixes
però no l'emprenyes massa
tant com emprenyar
no però
anem mutant pollastres
sí
anem mutant pollastres
i què tal el públic de Tarragona
com t'ha respost
s'amagava
brutal
superbé
superbé
hem començat a Cursini
després del carrilló
amb l'emparito
nivell altíssim
al carrer
ja
tant perquè s'ha SAP
i la gent ja ha entrat a la primera
I, va, la gent ja ha entrat a la primera.
L'obó, t'explicava, em sembla, l'altre dia per telèfon,
l'obó és que nosaltres el que tenim al carrer
és que tot el públic s'enganxa de seguida amb nosaltres,
però grans, petits, gent gran, joves, famílies,
i la canalla petita també, no sé, hi ha com un rotllo,
hi ha un magnetisme, i ja ho fem, perquè som veteranos.
Sí, a veure, sou gran aderits, eh, teniu una edat...
Bueno, bueno.
Heu vist molt de carrer, molt de carrer.
Tenim una edat que no la direm, però som veteranos, som veteranos.
Portem molts anys fent carrer, fent teatre de carrer,
i les veiem a venir.
I com que les veiem a venir, el que fem és sorprendre,
sorprendre a la gent, que és el que més ens agrada.
Llavors, també t'explicava l'altre dia, tenim un espectacle
que té inicialment un guió que normalment no es fa mai.
Teniu una tracklist, però...
Sí, hi ha la tracklist, però n'anem canviant.
Per què? Doncs perquè la gent al carrer està com està,
tu no saps si estarà amb moltes ganes d'arrencar a tope.
Bueno, pues arrenquem a 70, és igual, no passa res,
i acabarem a 120 o a 130, aquests 30 que ens faltaven,
els portarem al final.
Molt bé. Sílvia, què et sembla això?
Ai, me fa molta ràbia que no estiguis aquí.
Me sap greu que no estiguis.
Jo volia conèixer la Sílvia.
O't està la Sílvia?
Aquí a l'estudi, a l'estudi.
A l'estudi, estan estudiant.
La deixem tancada perquè no s'escapi.
Iepa!
Perquè el dia que la deixem sortir, no tornen.
I ens convé tenir-la.
Peligro, peligro.
No els has entrevistat mai, l'has sigutat?
No, no tinc una oportunitat, eh?
Mira que fan cosetes, eh?
Sí, sí, han vingut per Tarragona, eh?
Parles de vegades.
Són força veïns, perquè a més a més,
compte que abans la figura t'estava instal·lada a Argentona,
al Maresme,
però ara, des de fa dos anys,
estem al Penedès, a l'Alp Penedès.
I tota la banda, no us ho perdeu,
és del Garraf, Sitges, Vilanova,
el Pemi, Pemi Rubirosa,
que és de l'Axambusto, i està amb nosaltres.
Saps que m'he creuat el Pemi.
Clar.
T'ho dic una interioritat, pobret.
I tant.
M'he creuat el Pemi aquí al Teatre Tarragona
i estava tan empanada.
Li dic, tu ets el Messia Florian, no?
Perquè m'he sonat la cara.
Dic, tu vaig parar l'altre dia, diu, no.
I després, quan he marxat, dic,
clar que no, dic, però això és el Pemi dels d'Axambusto.
Imagina't si estava jo nerviosa.
Estem encantats, perquè ens ho va proposar l'Iñaki,
que és un baixista excepcional,
i quan vam muntar la banda nova,
després de venir del Maresme
i arribar al Penedès i al Garraf,
l'Iñaki ens va proposar el Pemi.
Clar, jo vaig pensar, hòstia, el Pemi,
no sé si voldrà participar en un projecte d'aquest tipus,
perquè és una cosa totalment diferent
del que ell havia fet fins ara.
Sí que és tocar la guitarra, sí que és tocar,
però no té res a veure.
Llavors, s'ho està passant com un nen petit.
L'hem vist feliç.
S'ho passa superbé, riu, balla,
i és un projecte que li ha entrat molt bé.
Ara, tots jo us portem una nyeta amb aquesta gent.
I ara teniu la base d'operacions aquí,
baixeu tots cap aquí.
Tots cap aquí.
Ara estem instal·lats.
El headquarter està al Penedès,
a Vilubí del Penedès,
però ja et dic, molt a la voreta de tots els músics.
Sílvia, els has de portar a l'estudi, ja.
Ja, perquè la Sílvia fa les entrevistes musicals de normal.
Sílvia, i t'explicarem el nou projecte,
que ja estem en ell.
Ja estem preparant el segon espectacle,
que ens encantaria portar-lo al feed,
quan ens convidin.
Ara que estava mirant la fotografia vostra
i he vist el Pemi Rovirosa,
us he dit que l'última vegada
que vam parlar amb ell,
que va ser amb l'excusa
de que estaven actuant a Cambrils,
amb Slaxen,
alguna cosa me va deixar caure
sobre aquest el vostre espectacle.
És el nostre guitarrista, sí, sí.
Ja ho sé.
Estem encantats.
Doncs vals, convidem que vinguin,
que vinguin els estudis.
Sí, no, no, portarem els músics.
Però que ens facin un mini directe allà als estudis.
I tant, i tant.
Jo estic flipant amb aquesta gent
que tenen ganes de gaudir,
de passar-ho bé,
que estan a un escenari amb 30.000 persones
i després estem al carrer,
com avui,
és igual la quantitat,
amb gent supermaca,
famílies, nens...
Tocar pel carrer
i tenir la proximitat,
però això és que té molt de mèrit.
I la vergaria nostra aquesta
que hem desendollat els músics
vol dir anem a l'àmbric.
Llavors,
tenen molta llibertat.
Avui no ens ha donat el cas,
però a vegades jo pujo els músics a balcons
i munto un número.
El carro es queda baix
i els músics poden pujar.
Però el bosc et diuen que sí.
Clar, clar,
no em poden dir que no,
sóc el Messia Florian.
No poden dir que no.
Si no, no cobren.
Si no, no cobren.
Que guai.
Bueno, doncs, Messia Florian,
moltes gràcies.
No, no, gràcies a vosaltres.
Que ets una mica del Barça,
que et veig que vas amb unes vetes
vermegues...
Mira, això són...
Saps aquelles coses
que tenim els artistes,
com petits fetiches i coses...
Això és que quan vam estrenar,
per exemple, a Mataró,
si et fixes,
són els colors de les santes de Mataró,
el blau i el vermell.
I llavors això m'ho va regalar
un nen molt petit.
Oh.
I això em va quedar a les mans
i llavors cada cop que et tu
i em poso el Messia Florian,
és part del vestuari.
Ho haig de dir.
Que xulo.
Són unes vetes
que porta lligades
de color blau i gran.
Blau i vermell.
Sí, no són del Barça,
la gent, no, no, no, no.
Ningú m'ho diu, tampoc.
Però és un fetiche.
És un fetiche.
Llavors, això és Mataró
i mira, és el record.
Que xulo.
De fet, la figura
et va néixer,
com aquell que diu
a Argentona, Mataró.
Que xulo.
És el trapillo,
saps aquell trapillo
que es va posar endemà
per fer ganxet
i fer coses xules,
Sílvia, doncs això.
Molt bé.
Escolta'm, un plaer, eh?
Igualment, eh?
Ja està.
Sílvia, ja et posarem la cara.
Vinga, va.
Sí, sí.
Ara passem contactes,
ara agafa un telèfon
i ja els trucarà, Sílvieta.
I tant, i tant, i tant.
Molt bé.
Doncs vinga, gràcies.
Moltes gràcies, t'ha rebut a la ràdio.
Salut.
I nosaltres quasi que ens quedem aquí,
Sílvia, ni publicitat,
ni música, ni res,
perquè tenim pendent encara,
mira, acabar de parlar
de les interioritats,
en aquest cas interioritats del feed.
farem seure per aquí?
Veniu, veniu.
Pol Balnard, una altra vegada,
que segui.
T'hem maltractat una mica, Pol,
em sap greu.
No passa res.
Me sap molt de greu,
però és que venia el ministre
i havia d'entrar.
I després, primer el ministre
i després abans
ha vingut el Roberto G. Alonso,
que clar, li toca inaugurar,
li toca començar ara
i havia d'entrar.
El primer és el primer.
Júlia, Júlia,
siéntate cuando quieras, mujer,
coge una silla,
coge una silla,
tot això en directe,
ho estem dient, eh?
coge una silla i sí, també.
La Júlia és una voluntària
del festival
i ens han dit
que ve d'Itàlia
i que està aquests dies
per aquí
fent un cop de mà.
Bueno, aquests dies, sis mesos,
diu que els ha d'ajudar
amb el tema de l'organització.
Ara parlem amb ella també.
Però, Pol,
a mi m'han dit que en guany,
a part d'anar
a tots els espectacles del feed,
bé m'ho han dit,
m'ho has dit tu,
tens participació també
posant música
amb Pedacaleu.
Sí.
L'últim dia, dissabte.
Fi de festa.
Fi de festa.
Què millor tancar
amb els de la casa,
amb la Mariona García Güell,
que ha sigut comunicació,
taquilla,
premsa
i Pedacaleu,
que es va estrenar l'any
que jo vaig ser cartell
i va sorgir aquella sinergia
meravellosa.
Un crash, un crash.
Un crash,
perquè estem
en un romance
de verano,
preparant-vos a totes,
uns tamacles,
una cosa.
Ta.
Saps, Sílvia,
que va ser el Pol,
va ser el Pol
que em va recomanar
que posessis
la versió d'Sbetlana
de la Sèrie G.
La Sílvia va quedar
encantada
que poséssim aquella cançó
i la repeteix.
Se li ha quedat
gravada al cervell
i me té la boca.
I a més a més,
amb qualsevol excusa,
Pol,
que ho sapiguis,
poso Esbetlana
i diu la Núria,
però per què la poses
que no és la Tarragona
a dir, igual,
anem a posar bandes sonores.
Que despistem a la gent
que es pensaran
que venen
i no venen.
Sempre és un bon moment
per posar Esbetlana
i també com a full de ruta
del que vindrà
dissabte nit.
Què ens recomanes
del Fit, Pol?
Us recomano
moltíssim
allò pendent
de la companyia
Marubó.
És un espectacle
que crec que queden
molt poquetes entrades,
de fet.
És a Casa Canals,
recordeu que fèiem
l'entrevista
a Casa Canals
i ens parla
de les vivències
dels avis i àvies
de la llar
de jubilats
del camp
de Valls.
Un espectacle fet a casa,
quilòmetre zero
i a més
que tindrà lloc
en unes dependències
especials,
no obertes al públic,
de Casa Canals.
Allò pendent.
Allò pendent.
Allò que vindrà.
Sempre.
Vale.
Doncs vinga,
és la teva recomanació, eh?
Sí, és la meva recomanació.
Molt bé.
Què esperes
de l'espectacle inaugural?
De l'espectacle inaugural
espero
un tret de sortida
com sempre
reivindicatiu,
com sempre col·lectiu,
com sempre que faci
vibrar
ja no tan sols
al teatre,
sinó a la gent
i que tinc la certesa
perquè l'he vista
que donarà
que parlar.
Parlarem
fins a l'últim dia.
Crec que la gent
entendrà
aquest tret
de sortida
del fit.
Vinga,
anirem parlant
aquests dies,
val?
Te posaré micròfon
quan et vegi.
Perfecte.
Molt rebé.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu.
Una abraçada.
Júlia,
l'última
a la que tira el programa.
Coge micro.
Els voluntaris
no acostumen
a ser protagonistes
de les nostres entrevistes
però ho han de ser
perquè també són
protagonistes del festival.
Es peguen unes feinades,
fan un d'hores
però tots
amb un somriure sempre,
Sílvia,
amb ullets de cansats,
pobres,
perquè fan moltes hores
però amb un somriure
que et fa sentir
com a casa.
Perquè sap que tot això
és únic.
Només passarà un any
i ja està.
L'any vinent
serà una altra història.
I tothom
que entra de nou
amb aquesta història
del voluntariat
ens diu el mateix,
diu que ens cuidem
els uns dels altres.
Estan cansats
però es cuiden molt.
La Júlia va dient que sí.
Júlia,
¿cuál es tu historia?
¿Qué haces en Tarragona?
¿Por qué estás aquí?
¿Y cómo estás en el fit?
Bueno,
yo soy italiana
y vengo de Génova.
¡Ay, precioso Génova!
Preciosa, sí.
Y bueno,
un día
mi ciudad
junto a mi universidad
han ponido
una beca
para, bueno,
hacer un entreno,
bueno,
no un entreno,
bueno,
unas prácticas
como
de trabajo.
Periodismo estudias?
No, no, no,
yo ya trabajaba
como en producción
y en organización
en un teatro,
en un teatro social
de Génova.
Vale.
Y bueno,
quería confrontarme
con diferentes,
bueno,
artes escénicas
y diferentes
metodologías
de hacer teatro.
Y bueno,
ya conocía
el fit
de Tarragona
y me encanta
su filosofía
y su particularidad
y bueno,
es que
no he pensado
un momento más
y bueno.
Y estás aquí
por seis meses.
Exactamente,
sí, sí, sí.
¿Has llegado hace mucho,
hace poco?
He llegado
hasta el
hasta el
junio,
junio
hasta octubre,
perdona.
Vale, vale.
Sí, desde junio
hasta octubre.
Y vas a estar,
o sea,
estás en el fit.
Exacto,
en el fit
y bueno,
un poco de temporada
de tardor
voy a organizar,
pero bueno,
el fit es
la prioridad.
Y lo que me encanta
es,
como has dicho antes,
es este trabajo
de equipo
que me encanta
muchísimo.
Todos los voluntarios,
toda la gente,
somos un equipo
muy grande,
muy bien organizado
y nosotros
cuidamos de nosotros
y bueno,
es lo que
creo,
es la peculiaridad
del fit.
¿Alguna manera
diferente de funcionar
respecto a Italia?
Sí,
bueno,
sí,
claro,
aquí yo creo
que
las instituciones,
el gobierno
y eso
es que
cuida un poco más
del teatro
y del arte escénica.
En Italia
es un,
bueno,
es más una cuestión
privada.
Exacto,
exactamente,
y tenemos
un poco
de dificultad
a encontrar
fondos
públicos
y por eso
no es fácil
no hacer
festival
y cosas así,
gratuitas
y también.
¿Qué tienes que hacer
como voluntaria?
¿Qué te tocará hacer
en el fit?
Porque sé que estáis
organizados en taquillas,
regidorías...
Yo me encargo
de la comunicación
y de la prensa,
entonces estoy
gestionando
todas las,
bueno,
los web
y los social media
y esto.
Y claro,
me encargo también
un poco de producción,
entonces,
bueno,
contratar la compañía,
sí,
eso es.
¿Podrás ver alguna obra?
Sí,
claro,
casi toda.
¿Sí?
Vale,
porque a veces...
No,
no,
sí,
trabajo mucho,
pero bueno...
¿Alguna que tengas
muchas ganas de ver?
Tauma.
¡Ay,
tú tomas de un mate,
¿qué pasa con Tauma?
Cuidadito,
que después decepcionan,
¿eh?
Cuando esperas tanto...
Sí,
exacto,
exacto,
pero bueno,
sí,
sí,
sí,
sí.
Vale,
veremos,
veremos qué.
Muy bien,
pues nada,
muchísimas gracias,
Julia.
Muchas gracias a ti.
Nos vemos estos días.
Perfecto,
gracias.
I així amb l'entrevista
de la Julia,
que serveix com a il·lustració
del que fan molts dels voluntaris
aquí al FIT,
i anirem parlant
amb alguns d'ells,
tanquem aquest programa especial.
Mira,
ara,
Sília,
el que passa
és que estan convocades
i a les autoritats
per entrar al teatre
i fer el protocol,
la protocol·laria foto
de família,
doncs,
i després,
paraules no en diran,
però faran la fotografia,
atendran els mitjans
en aquest sentit més gràfic
i després ja entraran
cap al teatre
perquè a les vuit
començarà
l'espectacle inaugural,
Loneliness
del Roberto G. Alonso.
Què et sembla?
Fantàstic,
eh?
Vine,
vine,
vine.
No sé si arribaré,
ja ho he vist
si no la és.
Tu tanques,
jo he de fer crash,
no flash.
A veure,
eh?
No ens enganyem,
eh?
Jo no puc arribar d'aquí a allà,
no,
no, eh?
Jolín,
bueno,
ja t'enredaré
perquè vinguis demà.
Ja m'ho explicaràs?
Sí.
Alguna coseta.
Demà sí que venim,
no sé que anem,
eh?
Que demà hi ha moltes coses més.
Mira,
hi ha una obra
que és aquesta que ens deien
dels llits,
els llits al mig de la Rambla,
que és com que t'estires
i te lo cuenten,
tu t'estires
i t'expliques la història.
Ah,
que jo crec que és això
que t'estava dient
el que fes un crash,
que a més a més
hi ha diferents llocs,
és possible que sigui això?
No, no,
el del crash
és que facis un crash
amb el fit,
amb qualsevol obra
que tu vulguis.
Ah,
i una de les obres xules,
és una mica el motiu
del festival.
De car, de car.
Enamora't,
enamora't d'alguna obra,
d'algun espectacle,
d'algun actriu actor,
d'alguna voluntària.
Tinc tres,
ui, quatre,
tinc quatre,
bueno,
tinc les quatre,
és que clar,
tens la Victòria Pagès,
tens el propi Joan Negrier,
tens la Carol Rovira,
em dic Carola,
amb el Fermí Fernández,
la Mercè Rovira,
tu t'enamoraries de tothom,
és que és molt bona gent.
Deixa, deixa, deixa,
deixa, ja farem, ja farem.
Per això, que li envia't un missatge,
que ho sàpiguis,
per si de cas treu el caparronet,
al Pemi Rovirosa,
li envia't un missatge,
dic,
només faltes tu,
perquè puguis parlar.
Ai,
quina vergonya,
que no l'he conegut,
Célia,
quina vergonya.
Ara vaig a veure si me'l trobo
i li diré,
que Pemi Rovirosa ets tu.
I a més a més,
dones record,
sisplau,
de part nostra.
De part teva.
I tant,
però en sèrio,
els has de tenir,
els has de tenir els estudis,
i que toquin alguna peça,
ja veuràs,
que és xulo.
Ha de coincidir,
jo crec que estiguin per aquí
i així ja vindran vestits
i quedarà molt bonic
de cara a poder fer el YouTube
i aquestes coses
que fem ara a la ràdio.
Doncs sí.
A veure,
ja ens ho plantejaré.
Sempre volem més,
sempre volem més.
Mira,
ja passen d'aimitja
i no parem de parlar.
Vinga,
va.
Jo tinc per aquí
el Gypsy Woman.
Jo no sé si és aquesta
la que ha posat.
A veure,
a veure.
Sí,
jo crec que sí.
No l'he escoltat massa
perquè ja estava jo,
posava en entrevista,
però jo diria que sí,
eh.
Està en Fire,
també,
aquesta DJ track
de Messia Gustaf,
que és l'Agustí,
un DJ també
d'aquests que tenim aquí
a la casa.
Escolta,
que tenim DJs molt potents
de Tarragona,
eh,
i que val la pena reivindicar.
Sílvia,
també tenen una entrevista.
Mira,
jo sent tota la feina,
tota la feina.
Jo me'l faig venir,
vinga.
Ei,
l'accepto,
eh,
m'encanta precisament
perquè a més és una
d'aquestes reivindicacions
que tinc.
Sempre parlo amb els groups
i penso,
ostres,
però si també hi estan els DJs
que també formen part
i ens donen aquest caliu musical.
I són bons,
i són bons,
tu punxen en vinil,
que si veiessin
la nostra discoteca
els hi hagués
que faria una feridura,
una taca.
Això no es pot dir
en antena,
no es pot dir.
Aquestes coses,
Múlia,
múlia,
anar fent altres coses.
És que ara m'assumir,
anant, anant,
però no acabava d'arrencar.
Veus,
pel que vull sóc flash,
per altres coses
encara estic fent crash.
Veus?
Sílvieta,
demà més fit,
demà continuem
parlant del festival.
A partir de,
recordo,
a partir de les 12?
A partir de les 12,
de 12 a 1,
més entrevistes a grups
i a la tarda
doncs ens veureu
a totes les obres
i intentarem
apropar-vos-ho també.
Per cert,
un programa
que ha estat possible
gràcies a la realització
de la Sílvia Garcia,
els controls tècnics,
la companya d'Informatius
Teres Ortega
que també hi ha portat
el seu granet de sorra
i aquí ajudant-nos
en la logística
de tot aquest muntatge especial.
Un crac.
Un crac-crash
amb el de Fernández.
Ara dirà,
ai, deixa, deixa.
Sí, sempre ho dius,
va, deixa.
Va, deixa.
Que jo enrobo.
Va, digui, va.
Sílvia, fins demà.
Gràcies.
Adeu, adeu.
Fins demà.