Gràcies.
Good evening Europe, bona tarda Catalunya.
Benvinguts a Freqüència Eurovisiva, el programa de ràdio més eurovisiu de tot Catalunya. Una setmana més aquí amb vosaltres per apropar-vos tota la història que hi ha darrere del Festival d'Eurovisió, totes les anècdotes i sobretot molta música i molt d'espectacle. I per fer-ho necessito de la companyia del millor, del meu estimadíssim company, Toni Soriano. Bona tarda. Bona tarda. Avui sí, eh? No et pots queixar.
Ja m'estimes una miqueta més de fa dues setmanes. Molt, molt. Com estàs? Com va aquesta setmana? És molt de fred. Sí, eh? Ha vingut així de cop. La temperatura ha canviat de cop.
Ha vingut així de cop, déu-n'hi-do. Que ja deia, és que mai estem satisfets, perquè quan fa calor volem el fred. I ara que comença a fer fred, jo ja anhelo la calor. La temporada bona és l'Eurovisiva, perquè és la primavera, a l'abril, al maig, que s'està bé, màniga curteta, la jaqueteta. Però bé, ja està. Ara ve poca junior. Recordem que ja fa un any, aquesta setmana fa un any, que es va celebrar a Madrid. Es va celebrar molt aviat.
Sí, es va celebrar el novembre, estàvem acostumats dels últims anys al desembre, en guany torna el desembre, però jo potser m'agrada més el novembre que no pas el desembre, com que el desembre ja està ple de coses. Sí, no, o sigui, clar, aquest any ja caurà i deu dies després ja serà Nadal. No sé, ho trobo un compte molt...
Jo és que vinc de Miss Universo, llavors ja és igual. Doncs, què et sembla si comencem el programa? Perquè hem preparat un programa que està molt guai, després en parlem, però abans posem-nos una mica al dia amb la nostra agenda eurovisiva, et sembla? Em sembla bé. Are you ready? Come on, ready. Doncs som-hi amb la nostra agenda eurovisiva. La nostra agenda eurovisiva
La UER ha anunciat tres canvis en les regles per Eurovisió 2026. Els jurats tornen a les semifinals i el nombre de jurats s'amplia a 7. Les noves regles de votació desincentiven les campanyes de promoció desproporcionades. I el nombre màxim de Voter Vots es redueix a 10 per persona.
Viena ha donat a conèixer que les podcars es tornaran a ser unes postals, des del país participant fins que arriben a Òstria. Aquestes postals es ficaran a la venda a la Setmana d'Eurovisió. El 12 de gener de 2026 Viena acollirà el sorteig d'assignació de les semifinals en el qual se sabran en quina semifinal participa cada país. La UER votarà per nous canvis en el reglament del festival.
El Melody Grand Prix, la preselecció de Noruega, escollirà el seu representant el proper 28 de febrer de 2026 i trasllada la mítica final a la ciutat de Lillehammer, on l'estadi té una capacitat per a 11.000 persones. La Tònia i el seu Supernova han donat a conèixer els artistes dels quals un representarà l'estat bàltic a Eurovisió.
Bulgària organitzarà una final nacional amb els seus artistes més visibles per a Eurovisió 2026. L'end vulgar BNT va anunciar ahir amb una col·laboració amb la Societat d'Autors de Bulgària, Proporn, en una recerca dels seus talents més famosos per a una preselecció.
Tot i que alguns mitjans de comunicació han informat que la televisió austríaca estava intentat convèncer a RTVE perquè participes a Eurovisió, el director de RTVE, José Pablo López, desmanteix aquesta informació i alhora critica que l'organització d'Eurovisió es reuneixi amb el govern israelí en un festival apolític en les darreres setmanes.
Es desvetlla que va haver una facturació de 267 milions d'euros a Suïssa, dels quals 118 milions d'euros a la regió de Basilea durant el mes d'Eurovisió. Àustria comença a buscar el seu representant Eurovisió 2026 als càstings finals del Vienna Calling. I ara ens n'anem a les notícies dels Benidormfest.
El Benidorm Fest 2026 obre licitació pel sistema del Talabot amb el qual s'escollirà el proper guanyador o guanyadora del trofeu de bronze del Festival Alicantí. Ràdio Televisió Espanyola providirà les gales del Benidorm Fest 2026 en 4K.
Sergio Jaén dirigirà 17 de les 18 propostes del Vinidor Fest 2026. Després de guanyar Eurovisió com a escenògraf d'Àustria, l'Alicantia es perfila com el gran artífex visual de la propera edició del festival, assumint-ne la direcció àrtica. Dani Jota, participant del Vinidor Fest 2026, treu Batxat express Navidad, setmanes abans de conèixer la seva candidatura per a aquesta Eurovisió.
Carmento y Leparodi treguen mandamientos para la buena vida.
Doncs així estan aquesta setmana, les notícies d'aquesta setmana Eurovisió, que ja comença a escalfar motors. Sí que és veritat que la cosa pinta que el més probable ja ho podem començar a dir, encara que falten dues setmanes perquè es reuneixin totes les delegacions. Sembla ser que Espanya...
no acabarà participant a Eurovisió 2026. La posició de Ràdio i Televisió espanyola és molt clara. Si participa Israel no ho farà Espanya i tot apunta, almenys amb les últimes notícies, que Israel participarà.
Veient els canvis que està proposant la UER, aquestes noves regles de reduir els vots per persona al Televot, d'ampliar els membres del jurat, si estàs fent uns canvis són per alguna cosa.
i més control del televot perquè no es controli. Per tant, una de les queixes era aquesta, una de les queixes d'Espanya i d'altres països és que hi hagi una vigilància perquè en els darrers anys el televot s'ha convertit en algo polític. Aquesta propaganda de països que està prohibida i que en els darrers anys s'ha fet
Jo crec que, a part dels canvis, que ho aplaudeixo, arriben tard, però alhora també hi ha d'haver una mica de càstig per aquests països que per culpa d'ells ara s'ha hagut d'actuar d'aquesta manera, no?
Jo torno a dir que si es vol manipular el televot, dona igual que una persona... Ho faran. És que ho tornarà a fer. No pugui votar 20 cops perquè votarà 10. I jo penso que s'hauria de fer una espècie del júnior, que tu el país que més vols... O sigui, que has de votar com un top 3. El país que vols que guanyi, el segon i el tercer. O un màxim de 6 vots. 3 per el país que vols que guanyi, 2 pel segon i 1 pel primer. No sé, jo reduiria molt això...
Per part me n'alegro del jurat, penso que així també tenim una més diversió de vots, més diversitat, i poden canviar moltes coses també això, perquè al final és... Jo espero també que triguin diferents perfils per un jurat, no més joves, més adults,
I clar, dues o tres persones, ja de cinc, si coincidien en aquesta votació, ja set penso que pot ser més complicat que s'arribin a entendre'l, però encara i així no pinta gaire bé la cosa. He de reconèixer que estic molt desil·lusionat amb Eurovisió per culpa de tot aquest tema que s'està girant en torn d'un únic país que al final està demostrant que ha jugat malament, o sigui, ha fet trampes, no passa res, està cometent un genocidi, no passa res,
És en el sentit de com és que amb Rússia s'ha d'actuar tan ràpid per una sèrie de coses i en canvi ara per una sèrie de coses que encara són el doble no s'està fent res. Rússia-Milorússia, recordeu que van estar expulsats d'un dia cap a l'altre a Eurovisió 2021.
Jo estic molt desil·lusionat, la veritat, i sé que... Jo ja em vaig fent la idea que Espanya no participarà i que segurament nosaltres, com a programa, també haurem de prendre una decisió de què farem respecte a Eurovisió 2026 en cas que, i que és el més probable que passi, és que participarà Israel. Llavors, a veure, a veure, tot està a l'aire, però sembla que tot ja està més o menys decidit. Jo crec que sí, estic desil·lusionat, però aplaudeixo...
molt fortament a l'equip de Ràdio Televisió Espanyola, que penso que s'està mantenint molt ferm. Almenys hi ha algú a Europa que està tenint els collons de posicionar-se i ben posicionat. Penso que Irlanda i Països Baixos tampoc se diran, penso. Finlàndia també és un dels que està... No, Finlàndia jo penso que sí. Que acabarà participant. Sí, i Eslovenia al principi va dir que no, però últimament no està dient res tampoc.
Jo havia llegit que Eslovènia i Irlanda s'havien posicionat igual que Espanya, que el cas que participi Israel no ho faran. Sí, van ser dels primers aquests sis. Islàndia tampoc s'esculta res més.
Hi ha aquests països que estan jugant una mica a l'espera, però la gran majoria, entre els quals tenim un del Big Five, que és Alemanya, i a més a més l'anfitriona Àustria han deixat clar que si no participa Israel, ells no participarien o no voldrien celebrar el festival. Per tant, aquí hi ha molta pressió, però tot sembla que al finalment...
se tornarà a imposar aquest país i això a mi m'entristeix perquè al final per davant va un país i els altres queden com si no fossin res. Però bueno, alegrem una mica, de moment no ho sabem res oficialment però ho podem alegrar i ho farem amb un programa que hem preparat aquesta setmana i és que viatjarem als països que porten menys anys participant i intentarem analitzar-los una miqueta. I el primer
Ens alegra molt perquè és un país que ha portat el català Eurovisió. Estem parlant d'Andorra. Ja no entenc per què tot el món va al revés i no volem trobar solucions, problemes que hi ha. No ho vulguis ser.
Sempre estàs pensant en si vius bé i no hi ha temps per lo de més, el món en joc i no fa res. Tots estem d'acord que podem fer, podem unir-nos fer-ho bé, reflexiona tu mateix, tu mateix.
Left, right, up and down, turn upside down, that's how we treat the war right now, can't light the fact that it's happening. We can't do our world some good, we can't make a change, that's what we should, time will tell us what we must set now.
I aquí estem escoltant Salvem el món, una de les cançons que ha representat en una de les sis edicions en les quals ha participat Andorra Eurovisió i que malauradament l'any 2009 va ser la darrera, ens va dir adeu i des de llavors que no ha tornat. En els últims anys s'han anat movent fitxes perquè torni
però de moment es resisteix. Jo penso que aquells youtubers, aquests streamers que han marxat d'Andorra, podien fer com un mini Eurovisió, una preselecció d'aquestes xules. Tu imagina't, jo què sé, l'Iba i Llano, que et faci algú per Twitch a Andorra. Si fa velades i fa coses d'aquestes, m'agradaria. I sobretot aquesta cançó és superbuenrollera, o sigui, em recorda...
A la meva jugantut. Perquè sí que és veritat que això, si no m'equivoco, va ser el 2007. Exacte. Em recorda molt l'estil de Picnois, que veien la temporada física o química. Els nombres de Paco, no? O sigui, és que és... I va ser una llàstima que no passes a la final.
Curiositat d'Andorra, i és que en 6 participacions en cap ha aconseguit arribar a la final. De fet, aquesta cançó és la millor classificada en una semifinal sense passar a la final. Queden dotzena. Vull dir que molta pena, però també reconeixements. I és que ha sigut l'únic i primer país que ha portat el català. O sigui que això també ens alegra i ens agrada, eh?
I amb Andorra ens anem a una curiositat, ens anem al nostre Sabies què?
Sabies que el Líban havia d'estrenar-se a Eurovisió 2005, però no va arribar mai a trepitjar l'escenari? Sí! Estàs sentint bé! El país ja tenia artista, Aline Laud, i cançó preparada, Can tu s'enfui, una balada en francès composta pels prestigiosos Rabani.
Tot estava llest fins que la UER va recordar que els participants han d'emetre el concurs complet, incluent-hi Israel. Com que la legislació libanesa prohibia difondre contingut israelià, l'emissora Tele-Liban va preferir retirar-se. Va acabar pagant una multa i el país va quedar bloquejat de participar fins que no acceptés les normes.
Resultat, el Líban és un dels casos més famosos d'aparició fantasma a Eurovisió, amb cançó, artista i plans fets, però sense debut. Així que podríem dir que el Líban és el país que menys ha participat en el festival d'Eurovisió, simplement perquè no va arribar a trepitjar l'escenari. Ho sabies això, Toni?
Jo, o sigui, l'any no me'n recordava, eh? Però sí que és veritat que el 2005 va ser un any força polèmic, i més endavant també parlarem del 2005. Però, jolines, tu imagina que et diuen, no, és que participaràs a Eurovisió, i al final, pam!
Aquí també és un fallo de comunicació, de saber-se les normes i tal, però el fet de tenir artista, tenir cançó i només a poques setmanes decidir ja no trepitjar aquest escenari i per tant no participar. I també el tipus de normes que tenen, també em sorprèn aquesta política. I tornem al mateix, sempre estar pel mig...
Israel. Fixem-nos-hi que de nou, novament, tenim a Israel aquí al mig, que va ser el fet pel qual el Líban no va debutar a Eurovisió. Si hagués estat així, potser ara estaríem parlant de que el Líban... Estaríem aquí escoltant cançons del Líban, o sigui, que brutal, no? Hauria sigut molt xulo. I seguim amb la polèmica d'Israel. I és que...
Sabíeu, i això ho vam explicar en un sabies què, que el Marroc sí que ha participat una vegada a Eurovisió, doncs anem a escoltar la cançó i l'única cançó del Marroc a Eurovisió.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bé-ha l'amal, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq, l'haq.
I és que aquesta cançó és Bitakat Hop de Samira Benzai i que va representar el Marroc l'any 1980, un any en el qual va participar perquè no participava a Israel. Aquest va ser el motiu pel qual només ha participat una vegada al Marroc.
Em sembla una diversitat musical estupenda. Em sembla una cançó molt maca per ser el 1980. I jo penso que al final l'Eurovisió, la riquesa musical que porten segons quins països, que sempre porten com el seu toc, com pot ser una Albània, com pot ser una Romania o una Bulgària, ho trobo a faltar això. Ho trobo a faltar.
És la primera cançó cantada totalment en àrab, vull dir que també forma part de la història del festival, de l'única participació del Marroc. Ens porta aquests anys 80, és aquesta música oriental dels anys 80 i que nosaltres trobem a faltar en aquesta varietat d'estils musicals.
I continuem amb aquest viatge i ara és el moment d'anar-nos cap a Sèrbia i Montenegro. Sèrbia i Montenegro
Bona nit.
Bona nit.
Sí, sí, sí, és que Serbia i Montenegro formaven part d'un únic país fins que després es van separar, però abans d'aquesta separació, Serbia i Montenegro conjuntament han participat en dues ocasions a Eurovisió. Estem parlant de l'any 2004 i 2005. L'any 2004, amb la cançó que estem escoltant, Selye Ko, Yoshimovic amb L'Anne Molle, l'any 2004, com acabo de comentar. Sí.
Aquests són els Balcanis que tant ens encanten. Sí, és un papasso i jo penso que va ser una candidatura molt forta, va ser el primer any. Sí que és veritat que després de la seva separació, perquè és el que tu dius, van estar dos anys junts, Sergi Montenegro, 2004-2005, i jo penso que a partir del 2006,
Sèrbia va agafar com un rum i Montenegro va agafar un altre. Sí, molt diferent. Sèrbia, molt millor, no? O sigui, Sèrbia la trobava com més balcànica i més exemplar, no sé com dir-t'ho, molt més sèria, molt més... En canvi, Montenegro... Bueno, allà estava, hombre también.
Tinc el cap l'any 2009, la del just get out of my life. Pobreta, aquella joveneta amb una cadira enmig d'un escenari demoscú de 40 metres quadrats sola. I en canvi Sèrbia sempre ha sigut molt més potent.
El que passa és que crec que en els últims anys Sèrbia ha perdut, en el sentit que trobo a faltar aquest estil musical tan balcànic, com el que vam portar l'any 2012, que també havien quedat, si no m'equivoco, segona, amb aquest so de flauta balcànic. Tercer.
Ah, sí, perquè me queda la Rússia, segona. I trobo a faltar aquest toc tan balcànic que ens tenia acostumats a Sèrbia. Però Sèrbia i Montenegro, dos països que estaven units en el seu moment,
Dos anys. Fixa't que hem començat parlant de l'Ivan, que tenia cantat però no va trepitjar l'escenari, o sigui que podem comptar hores. Hem parlat del Marroc, una participació, ara Sèrbia i Montenegro, que n'han tingut dues, de les quals aquest és el millor resultat, quedant en segon lloc, o sigui, superbé, eh?
O sigui, hem fet una, dos, i ara vindria el número tres. I saps qui porta tres temporades en aquest programa? Jo. Doncs anem a veure què ens porta aquest tres, no? Ens n'anem al...
de Chanel, Eurovisió. Molt ben lligat, això, eh? Doncs sí, ja estem aquí una setmaneta més, ja teníem ganes de Papa Sote, que jo penso que la primera cançó que va portar Sèrbia Montenegro també podria ser un Papa Sote, el 2004. Però bé, no ens enrullem massa. Fa unes setmanetes, quan vam fer el primer espacial Eurovisió Junior,
vaig proposar quin dels dos papassotes us agradava més, no? Que, bueno, vam proposar Ucraïna 2009 i vam proposar Països Baixos 2012. Vols que les posem una miqueta? Vinga, així refes com una miqueta. A veure... Dona'm un momentet...
Fins demà!
Aquesta seria Ucraïna. Aquesta era la primera, que era Ucraïna 2009. Bueno, amb aquest Traitopoli Traitsurmi, que era ambientada com una granja, no? Eren com grangers... Un camp, aquí veig girassol, no? Sí, hi havia com un carro, si no m'equivoco, també en escena...
Ah, veig fruita i verdura. Aquí ho deixa apagar Albària. I l'altra candidatura era Eurovisió dels Països Baixos 2012, la cançó Tic-Tac-Tic.
Gràcies.
També una proposta molt elegant, amb els rellotges, les balleries anaven darrere amb aquest rellotge, el rellotge central.
I bueno, la gent havia de votar a veure quina li semblava millor papassote. I ja tenim una de les dues. Ai... Ajustadet, eh, per això. Sí, ha estat ajustadet. La guanyadora ha tingut un 56%. Bueno, molt bé, no? I la guanyadora ha estat... Ucraïna 2009.
Així que bé, ja hem començat a omplir la llista de papassotes d'aquesta quarta temporada. T'ho has fet aquí una jugada mestra, has adalentat la Míriam per la dreta. O sigui, sempre hi haurà un papassote. I l'altra, potser farem una repesca o altres.
Ah, molt bé. Avui estem fent un especial de representacions de Paísos d'Eurovisió que van estar en poquet anys. Com abans deies, el 2005 va ser un any una miqueta polèmic perquè havia de participar a un País que no va participar, doncs he volgut buscar dos papassotes d'aquell any, dues representacions que tant visualment com escènicament
Van cridar una miqueta l'atenció i he proposat a Bielorússia que va portar la cançó Love Me Tonight. Vols que l'escoltem? Escoltem un trosset. Vinga. I wish you could be near me
I seek your eyes to thrill me So take your chance and feel me I'm ready now I do love you by my side Move closer, baby You've got a place in my mind I'm with you, baby Do it to me one more time I'm waiting, baby, give me the time
Bona nit.
Aquí hem escoltat un trosset de Love Me Tonight, que va ser la proposta de Bielorussia el 2005. I la cançó amb la qual competirà, a veure quina és més, papassote o no, és la de LL, que va portar Xipre en aquell any.
Gràcies.
Bona nit!
I aquesta segona proposta és Ela Ela, que va ser la proposta de Chipre el 2005.
M'agrada molt. Les dues estan molt bé. Les tens al cap o no? Les tenies visualitzades? No, no. És que ja et dic, jo baixes del 2008-2007 cap a baix i no, i agraeixo que hagis anat aquest any perquè m'agrada molt. M'ha entrat una nostàlgia de, ostres, aquestes cançons als inicis de l'any 2000,
Que molen molt, no? I que no les acostumem a escoltar massa i que potser haurien de recuperar més en el programa, no? Clar, de tot això ja fa 20 anys. Llavors, no passa res a audiències si no les teniu al cap perquè durant aquests dies us posarem un fragment de l'actuació de Bielorrusia tant de Xipre i a veure i heu de votar a veure quina de les dues us sembla que és una mica més papassote que l'altra.
Una de les dues ha de guanyar. És la que més destaca i la que més creieu que té un millor pack. Són molt diferents escènicament, ja les veureu, que una potser, la de Vila-Rússia, amb aquells trajes com si fossin majordomos, que ja és, ja clar, era una època de divas.
amb aquell traje de flors, en canvi la de Xipre és una mica més juvenil, més twin, més rebelde, amb aquells tambors que den uns bidons de metall. Jo penso que també pot estar bastant renyit, així que bé, durant els propers dies tant a Instagram, TikTok i Youtube, doncs arroba Freqüència Eurovisiva, us ficarem un fragment de les dues perquè així refresca una mica de la memòria i voteu el que més us agradi.
Doncs ja sabeu, tothom a votar i nosaltres continuem amb el nostre programa d'aquells països que han participat molt poquet a Eurovisió. Ara és el moment d'Eslovàquia. Eslovàquia
Ked sa slonko skloní, nahore hroní. Chce sa mi spievať, zomrieť aj žiť. Ked sa slonko skloní, nahore hroní. Túžim sa k nebu priblížiť. Na tráve ležim a snívam. O čom sa mám neviem. V tom bánku, čo mákoli.
I aquí tenim a Cristina, representava Eslovàquia l'any 2010. Què he dit d'Eslovàquia? En el moment en què Txecoslovàquia es va desintegrar, recordem, amb la caiguda d'aquesta Unió Soviètica i apareixen nous països, doncs l'any següent, el 1994,
Participava per primera vegada al festival, participa durant tres anys pràcticament consecutius, el 94, el 96, el 98, així una mica amb intervals, no? Després ho deixa, torna el 2009, però després el 2013 ja es retira definitivament. També és d'aquests països com Andorra que en les seves participacions no ha aconseguit arribar a finals.
Sí, en els anys 90 sí, perquè només hi havia una, però quan hi ha hagut semifinals no ha passat. I aquesta cançó que estem escoltant és un papasso i no va passar la final. Quina injustícia. I es veu que a Eslovàquia era molt famosa aquesta cançó, que li agradava moltíssim. A mi m'agrada molt. A mi m'encanta. I la situació va ser... O sigui, ella va estar perfecta.
I diria Pepassote fins i tot. Molt senzilla però... El joc verd, no? Ella com una fada i tot verd. O sigui, vas saber aprofitar molt bé aquell escenari que era molt senzill, recordem, o la decoració que et picaven i els colors, res més, no podies jugar més. I la cançó, o sigui, ho trobo una injustícia. Trobo que és una de les injustícies que té Eurovisió i en aquest cas amb Eslovàquia, eh?
Jo també estic molt decebut, no? Jo penso que també, encara que és un país que ha passat les eines de l'Eurovisió, ha portat molt bones candidatures. O sigui, per mi això és molt bona candidatura. Digne d'estar a una final i fins i tot un top 10, top 13. Sí. No ha pogut estar. Perquè ara em porta, no?, en guany que hem tingut l'est automàteix.
No? Aquest estil allò així, això sí que ha triomfat en guany, però aquesta com és que no? I en un 2010... O sigui... Aparentment era un any senzill també, no? El que deies tu de l'escenari, tampoc van haver unes propostes desmesurades. Sí.
No ho sé. Algun dia haurien de fer injustícies a Eurovisió. No n'hi ha molta. Espanya la primera. Doncs aquí tenim Eslovà, que també és un d'aquells països que també ha participat molt poc a Eurovisió, que no li ha anat massa bé. A vegades també els seus mals resultats provoquen que tampoc vulguin després tornar-hi. Pensem que són països petits, el tema d'economia no és... Jo penso que no van és per a l'economia.
Perquè al final la televisió pública d'Eslovàquia encara està a la UR. Sí, però al final és que són molts diners. El que passa és que ara tornen uns països de l'est... Com és que Eslovàquia no? I seguim amb aquest viatge i ara és el moment de també un d'aquests països que són molt petits però que a vegades també fan grans coses. Estem parlant de Sant Marí, no?
Maybe there's a pearl on the shell. Maybe there's a story to tell. Maybe we cannot live in peace cause we're under a spell. Maybe there's a light from above. Maybe there's a flight of a dove when it's time.
...to open a heart of love. Maybe we can try. Maybe you and I... ...are finding ways to overcome. Maybe then one day... ...every soul hears and we'll find a way. And maybe... ...we really are the dream...
Fins demà!
Fins demà!
I així sona Valentina Moneta amb el seu Maybe Force per Sant Marino, que va representar l'any 2014, aquell gran any, i que va aconseguir passar la final a Valentina és d'aquelles artistes que quan diem Sant Marino ens venen al cap, perquè ha participat tres vegades, si no m'equivoco. Quatre. Quatre, imagineu-vos.
2012 amb la del Facebook, 2013 el Bola Bola, 2014 el Maybe i 2016 amb el duet que va fer amb un noi. Sí, és veritat, quatre vegades. També va debutar l'any 2008,
tampoc ha tingut massa bons resultats, la majoria de les vegades s'ha quedat en semifinals, potser n'ha passat quatre vegades a finals, una és d'aquesta amb Valentina Moneta, amb Certup,
Senhit, amb adrenalina i floraida, i aquest últim any. I en guai amb tota la Itàlia. Molt poquet, tot i així, és dels microstats que continuen apostant pel festival, que els agrada, tenen una boche per Sant Marino, aquesta preselecció interna, on arriben artistes d'arreu del país, entre les quals vam tenir Megara, que va representar-los fa dos anys, si no m'equivoco ara. Vull dir que, bueno, d'aquests països que els agrada el festival,
Jo penso que també últimament s'estan donant compte una mica també que és una mica el que vol la gent, no? Perquè jo penso que des de l'any de Saint-Hit, d'Adrenalina, jo penso que anàvem junts després de Sant Marí en Eurovisió. O sigui, penso que Adrenalina va ser un papà su, no? Que després en l'escena pot ser una mica més circo, no? Però jo penso que Adrenalina va arribar molt. A mi m'encanta. Al públic eurofans, sobretot. I en guany tota l'Itàlia, amb Cabri Ponte,
també han sabut arribar. A la final, bueno, per ells ja és com un logro, no ho faci dir-ho. Per ells arribar a la final ja és guanyar. Efectivament. I penso que poquet a poquet el cor dels eurofans se l'estan guanyant. Sí, sí. De fet, un euroviso sense Sant Marino també se'ns faria una mica estrany, no? I comença a sortir després de la festa ve la ressaca i la ressaca ve després de l'after party, no? Efectivament.
Un reflantó y hace boom!
Doncs aquí tenim la nova secció del Toni, els números a l'after party. Doncs sí, recordem que després del festival tot té una va junt després. I l'after party d'Eurovisió pot deixar una marca positiva o negativa, però...
ningú es queda igual, o sigui, no deixen diferent a ningú. I recordem que al passat programa vam poder escoltar quina va ser la cançó més positiva que pensa la gent que ha anat a Eurovisió, que va ser la de Waterloo de Ava, i avui escoltarem una cançó que, a veure quina curiositat ens pot explicar. A veure, a veure, doncs anem a escoltar aquesta cançó que ens has portat.
Fins demà!
Sometimes I watch you passing by my window And sometimes I watch you passing through my dreams And sometimes when I look at you, you take my breath away
Sometimes I try and understand your own reasons You choose to feel the way you feel about me And sometimes when I turn around and you're there like today
I look at you and I get to feel it for me
I és que el 37è Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar el 9 de maig de 1992 a Malmö, Suècia. Linda Martín va ser l'avançadora representada a Irlanda amb la cançó Why Me, composada per Johnny Logan, qui prèviament havia guanyat el festival en les seves edicions de 1980 i 1987 com a cantant i cantautor respectivament. T'agrada aquesta cançó?
Molt. Sí, és d'anys 90. És d'aquesta típica pel·lis com Pretty Woman que la posen en el moment en què a la noia li ha passat alguna cosa dolent, l'han deixat i surt aquesta música i la imatge que trenca el cor. Suposo que l'has portat pel Johnny Logan, o no? No sé. Quin acte pot ser la causa?
O sigui, estem parlant d'Irlanda als anys 90, que és... De números, estem parlant de números. Estem parlant de números, o sigui, és la dècada d'Irlanda. Aquesta va guanyar, has dit? Va guanyar... Va guanyar... El 92. Jo diria que és això, és dels números... La dècada en què Irlanda ha guanyat més vegades al festival. I aquesta cançó, penses que pot tenir alguna particularitat respecte a altres...
que l'ha escrit Johnny Logan i que és el doble guanyador d'Eurovisió. Continuem llegint, a veure si et sorprèn. Vinga, va. Tot i així, segons l'article de Chartmasters, Eurovisión Winners, Streaming Data Reveals, Huy Estil Popular, hi ha guanyadores que tenen molt pocs oients mensuals Spotify i YouTube, aparentment...
considerat alguns guanyadors oblidats. I és el cas d'Irlanda, 1992, que de 62 cançons guanyadores d'Eurovisió és la que menys ha escoltat els oients fins a dia d'avui. I és que no tota victòria significa un triomf. Ai, que mal, doncs. És a dir, de les 69 cançons que han guanyat, de les guanyadores, aquesta és la que menys escolta fins a dia d'avui. Doncs és molt bonica.
A mi va emocionar. I la tinc molt al cap pel musical de Two Points, que la van cantar ja i... Sí, és que només escoltant-la amb el, imatge aquesta de tardor de la noia que l'han abandonat o que li ha passat alguna cosa... La noia o el noi. Que li ha passat alguna cosa dolenta, no? I aquest moment de pel·lícula que et volen trencar el cor, no? De pobra, pobreta...
Doncs ja et dic, de les 69 cançons que ha guanyat, és la que menys escolta la gent a Spotify i YouTube. Doncs ara tots els nostres oients i jo el primer a escoltar-la a tope. A veure si la fiquem al 68. A que passi a ser la primera. Ostres, mira, molt curiós que aquesta sigui de les menys escoltades. Mira que n'hi ha cançons i potser hauria dit les més antigues.
que ens queden més lluny, en canvi aquesta del 90 encara. Suposo que també és el que tu dius, que el ser Johnny Logan, el que estava darrere i no el capdavant, perquè recordem que hi ha cançons molt importants que estan composades per gent bastant important, però que no ho sabem fins que no guanyen o així, no? Doncs sí, sí, de les guanyadores la menys escoltada. Doncs mira, una cosa més que sabem, no?
I de les més escoltades o menys, això no ho sé, però sí que sé que és un país que a vegades demanem molt que torni a Eurovisió. Estem parlant de Mònaco.
Fins demà!
Si tu veux, nous vivrons, toi, la musique et moi. Simplement toi, la musique et moi. Dans un monde nouveau, pas si réel.
Imagine une ville au soleil Imagine le retour d'un amour Le sourire d'un enfant qui s'éveille Une page dans le petit jour Mon amour, envoie l'amour Dès demain, nous serons heureux N'aie plus peur, n'hésite pas Et suis-moi
Fins demà!
I aquí estem escoltant amb Marie Christy el seu Trois La Musique et Moi, que va representar a Mónaco l'any 1976. Un país que ha anat participant a Eurovisió, però sí que és veritat que ja no la tenim. En els últims anys va deixar Eurovisió des del 1980, el 2003 va tornar, però després de 24 anys sense participar.
però després també quan es van introduir les semifinals va tornar a participar, tot i així finalment va acabar abandonant el festival perquè tampoc es va classificar en cap semifinal i actualment tampoc està participant. I era una de les mítiques perquè entre els anys 60 i 70 era una de les fortes, Eurovisió.
Va guanyar un any, el 71, si no m'equivoco. És d'aquelles que moltes vegades ha sortit, de tant de bo torni. Ho fèiem en Luxemburg, ara tenim, potser l'objectiu d'Eurovisió és aquest, Mònaco, i aquests microstats també que tenim aquí a Europa. Aquesta cançó està molt guai, eh?
és molt divertida, la trobo molt alegre. I això, el 2006 va ser el seu últim any, i ja et dic, va ser un d'aquells països que va estar poquet, però que va arribar a guanyar. Va arribar a guanyar, però la seva última etapa no va ser gaire destacable, ja que es va quedar semifinals sempre.
Corria un rumor, que jo suposo que són aquests mites, que la gent que parla molt, que si en la votació d'aquí dues setmanes es feia fora Israel, que tornaria a Mònaco i ho faria amb una representant israeliana.
Sí, això ho vaig llegir en algun lloc. Podria ser, eh? Que venin d'aquest país. Jo ja no me n'envio de res. Però bueno, coses d'aquestes que parlen. Doncs aquest ha estat el nostre programa d'avui. Hem intentat apropar-vos
Països que no estem molt acostumats, o almenys les noves generacions, a escoltar-los. Països que han trepitjat una vegada o algun que quasi ha trepitjat l'escenari. Hem intentat explicar-vos una miqueta aquests països que menys han estat a Eurovisió. Però el nostre programa dura una horeta, aquesta horeta ja s'està consumint, però ja sabeu que abans us fem un petit resumet del que ha estat el programa d'avui.
I fins aquí el programa d'avui. Hem escoltat papassos de cançons de països petitets que, malgrat la seva mida, han marcat un abans i un després al festival i que han participat poc temps en el festival. Autèntiques joies que mereixen ser recordades.
I com sempre, hem ampliat coneixement gràcies als nostres Sabies què, de la mà d'en Sebas, i de números a l'after party, on viatgem en el temps sense sortir de l'estudi. També en Toni ens proposa un nou papassote al qual l'audiència haurà de consolidar com a tal. Si no voleu perdre's cap novetat eurovisiva, no espereu a seguir-nos a les nostres xarxes socials Instagram, Youtube i TikTok, arroba Freqüència Eurovisiva. Moltes gràcies per una setmana més.
I és que nosaltres ja estem aquí, ens agrada Eurovisió i estar aquí cada setmana ens omple el cor i estem a l'espera, molt expectants de tot el que es decideix ara al desembre, una mica desil·lusionats, amb una miqueta d'esperança
i a veure quin és el rumb que triarà Eurovisió. Nosaltres ho tenim molt clar i és que nosaltres estem aquí per a vosaltres que ens esteu escoltant cada setmana i que esperem que hàgiu gaudit del programa d'avui com ho hem gaudit nosaltres. Ens veiem la setmana que ve amb més Eurovisió i amb més freqüència Eurovisió. Fins la setmana que ve.
Bona nit.