A Ràdio Montblanc comença Freqüència Eurovisiva amb Sebas Ospina i Míriam Martínez.
Good evening Europe, bona tarda a Catalunya. Benvinguts a Freqüència Eurovisiva, el programa de ràdio més eurovisiu de tot Catalunya. Estem ja a tan sols dues setmanes que arrenqui el Benidorm Fest 2026. I avui...
pensant una miqueta què podem fer prèviament que s'apropi aquest Venidor Fest. Doncs havíem pensat en aquelles cançons masculines, atenció, artistes masculins que eren clars favorits, però que malauradament no van aconseguir guanyar el Venidor Fest. I per fer-ho necessito el meu estimadíssim company. Bona tarda, Toni. Molt bona tarda. Com estàs? Doncs estic trist perquè ja et dic 4 anys...
Venidorm i no he guanyat. Quatre anys he venidorm i no he guanyat. Putxa, que t'any guanyo. No, has dit que no he guanyat mai homes? Pues a ver, això que t'any guanyo. Vols guanyar tu, eh? T'imaginas? 100.000 euros.
I bé, com bé has dit, farem un petit repasset d'aquests quatre anys, de cançons que anaven com a favorites per a artistes masculins, però que malauradament o beneficiosament, depenent de l'any, van ser arrebatades per dones.
Exacte. Així que estigueu atents, però abans que ens endinsem ja en aquest programa, què et sembla si ens posem una mica al dia de com està aquesta agenda eurovisiva, et sembla? Em sembla bé. Doncs som-hi!
Abraham Mateo, artista convidat de la segona semifinal al Benidorm Fest 2026, actuarà dijous 12 de febrer i, encara que mai no s'ha volgut vincular a Eurovisió, ja ho vam poder veure fent l'intervall H al Benidorm Fest 2024 i a Eurovisió Junior 2024.
Ecovidrio i l'Ajuntament de Benidorm lancen una campanya per fomentar el reciclatge durant el Benidorm Fest. Cada contenidor tindrà la imatge d'un participant i resultarà guanyador aquell que el recipient del qual hagi acumulat la major quantitat d'envasos de vidre.
Es confirma una nova edició del Tapafest. Dels 6 al 15 de febrer, amb 20 locals de restauració de la ciutat de Benidorm es podran degustar diferents tapes amb beguda per 3,50 euros. Entre tots els tastadors de les tapes que es hagin registrat per votar com a millor tapar, es sortejarà una entrada doble per a la final del 14 de febrer.
Toni Grox i Lucicalis guanyen el Sondeig Eurofan, format el 50% per mitjans de comunicació especialitzats en Eurovisió Espanya i el 50% per al vot popular. Complerten el top 3 Rosalinda Galant i Lunaki. Doncs ara sí, no perdem més el temps i ens n'anem ja a endinsar aquests grans artistes que van partir com a favorits però que malauradament no van aconseguir la victòria al Benidorm Fest.
Al que quiere jugar con fuego pero odia quemarse. A vendedores de humo que buscan claridad. Al que se mete donde cubre y traga agua hasta ahogarse. Seco que pide que se moje los demás. Al equidistante travestido que choca con el discurso de que los extremos se tocan. Al de las medias tintas que busca cantar victoria pero di que media tinta escribe una buena historia.
Que vive del recuerdo y el presente le explota. La cara le estalla por mirar su ombligo. Al que pasa mal rato de ver que te doy el mismo trato que lograste que tuviese contigo. Síndrome de Lucifer que solo es hacer de cruel porque antes con él lo habían sido. Al que pide perasa el alma y manda donde amargan pepigos. Corre o no va del sitio.
Vete y cierra al salir, que de ir tanta peña se ha puesto pequeña, no hay dónde vivir. Como una magdalena, sabes por dónde voy, alguien se ha puesto a llorar, pero no te voy a decir quién soy. A llorar a la calle de la llorería. Que yo ya lo lloré, que yo ya lo lloré. A llorar a la calle de la llorería.
La eternidad no fue mía, yo ya la lloré, yo ya la lloré. Al indeciso que se queda a la espera, porque hay cosas que llevan su tiempo hasta que el tiempo se lleva. Y cuando ya no hubo nada que perder, solo ganó el tiempo perdido. Se queja de que no hay tiempo añadido. Al valiente, impresentable, que quieren que hablen de él aunque sea mal. Al ofendido que despelleja por la red sin miramientos para que no vean su inseguridad. Al buscador de caso que teme que lo olvide.
I aquí tenim a Raiden, concursant de la primera edició del Venidor Fest. Jo recordo quan van sortir les cançons, aquesta de La Calle de la Lloreria, era una de les que més escoltava. Tònia, a tu t'agradava aquesta? Era el meu topo.
Top 1, eh? Topo. Topo. Quan van sortir les cançons, era la meva favorita, sí que és veritat que Raiden en aquell moment el tenia com molt present, no? O sigui, com que havia tret cançons una miqueta abans del Benidorm i ja el tenia com en ment, no? I quan va sortir aquesta cançó, que al final és una sàtira, vull dir, és una cançó que s'està ficant amb tota aquesta gent, no? Crítica, una mica de crítica.
que les xarxes socials, l'ego de la gent, que va de bona, però després per la tracatrà... Quan va sortir la cançó, així en estudi, m'encanta. Sí que és veritat que després veient-la en escena, doncs em va desinflar una miqueta. Però aquí la tenim, era una d'aquestes favorites, però que per posar-la en escena no ho vaig aconseguir.
Encara i així, tot s'ha de dir que va quedar força bé, va quedar de quarta al final. Vull dir, tenia grans contrincants com Rigoberta, Tancho Gueiras, Xaner... És que Déu-n'hi-do, ara veis des de lluny ja, 5 anys després, al nivell de la primera edició, bastant bé, eh? Teníem, és veritat, aquí recordem un Rigoberta, uns Tancho Gueiras i, bueno, en aquest cas, a Raiden, eh?
Ell no va aconseguir aixecar el trofeu, ho va aconseguir finalment Chanel en aquella primera edició, però i si en Guany aconseguirà aixecar per primera vegada un tio el trofeu? Bueno, aquest any serà la sireneta del Benidorm Fest. Saps de qui estic parlant? Perquè és un dels grans favorits i el tenim a Freqüència Eurovisiva, Toni Soriano. On està?
ens ha visitat. Què et sembla si anem a conèixer a Kenneth? Anem a la nostra Green Room.
Bona nit.
Avui tenim el plaer de conversar amb Kenneth, una de les veus emergents més interessants de la nova escena musical espanyola i participant destacat del Benidorm Fest 2026. Amb les res vanes solanes i una trajectòria que ha anat créixent des de ben jove, Kenneth es va donar a conèixer el gran públic quan, amb només 11 anys, va arribar a ser finalista de la Vox Kids Espanya, formant part de l'equip de David Bisbal, un moment clau que va marcar l'inici de la seva carrera artística.
Des de llavors ha treballat en diverses formacions musicals importants, com les orquestres Nueva Forza, El Combo Dominicano i Marbella, on va deixar la seva empremta personal abans de consolidar-se també com a artista en solitari. La seva proposta per al Benidorm Fest 2026, titulada Los ojos no mienten, és una peça que fusiona ritmes d'afrobit, rides amb blues, dancehall i urbana, i que vol transmetre un missatge de connexió autèntica i valentia davant de l'amor i de les emocions.
Amb més de 5 milions de reproduccions acumulades a les seves cançons i una energia escènica que contagia, Kenneth arriba al festival no només com un concursant, sinó com un artista amb identitat pròpia i una visió clara del seu camí musical, el qual no s'ha volgut perdre visitar-nos a la nostra Green Room.
Pues esta semana nos acompaña Kenneth, uno de los grandes favoritos para este Benidorm Fest 2026. Buenas tardes, Kenneth. Muy buenas, chicos. Encantadísimo de estar por aquí con todos vosotros. ¿Cómo van esos nervios? Porque estamos a tan solo unos días de que ya estéis ahí en el Benidorm Fest, que empecéis los ensayos. ¿Cómo estás llevando todos estos días?
Pues increíble, con una alegría que no me cabe en el pecho. La verdad que tengo una ilusión enorme. Estoy ya con los preparativos, estoy a tope. La verdad que esta entrevista me vino genial para poder un poquito evadirme de todas las cosas que tengo que hacer, entonces pues estoy súper contento. ¿Qué le puedo contar? Con una ilusión de verdad que me rebosa por cada poro y estoy todo el día pensándome puesta en escena, de verdad que sí.
Claro, porque ¿cuándo marcháis para Benidorm? Porque ya es de aquí 10 días. La semana que viene, ya el lunes, o sea, dentro de dos días, tres días. El lunes ya os vais y ¿cuándo pisáis el escenario por primera vez? Uf, el escenario creo que lo pisamos el 3, si no me equivoco, el 3, creo que es el 3, una cosa así, pero nada, dentro de poquito. Me voy el lunes a Madrid y de Madrid me voy a Alicante y ya a Benidorm. Al Don Pancho me voy ya.
¿Y cómo surge la presentación del Benidorm Fest? ¿Sale por ti? ¿Te llama Televisión Española? Pues prácticamente fue una idea del equipo. El equipo dijo, oye, Kenneth, ¿qué te parece si nos presentamos al Benidorm Fest? Yo creo que puede ser una oportunidad superchula que te podría aportar muchísimo y vamos a intentarlo, a ver qué sale. Y bueno, pues así fue. Fue una canción una de uno, por así decirlo. Presentamos Los ojos no mienten y fue la que quedó.
Y bueno, nosotros con una alegría increíble, la verdad, porque es la primera vez que nos presentamos, la primera vez que nos presentamos algo de este estilo, a pesar de que ya yo he estado en la Vox Kids, he hecho el homenaje a David Bisbal, he estado en qué tiempo tan feliz en Telecinco, pero de igual manera estas cosas me hacen ilusión, lo cojo con la mayor de las alegrías y con una fuerza increíble y estoy dispuesto, bueno, a afrontarlo y a defenderlo con alegría.
Has estado en la Voz Kids, ¿qué crees que te ha generado la Voz Kids como experiencia que te sirva para Benidorm Fest?
Yo creo que me ha generado prácticamente todo lo que sé hoy en día, porque al fin y al cabo uno siempre tiene su escuelita, ¿no? Por donde empieza, por donde dio sus primeros pasos y así creo que fue La Voz Kids. La Voz Kids yo creo que ha sido parte de mi historia y es parte de mi historia, entonces como que pienso que La Voz Kids ha sido un detonante súper grande para que a día de hoy yo sea el artista que soy hoy en día, sin duda.
Benidorm Fest te presenta, se plantea, al final eres semifinalista y cómo ha sido el trabajar mano a mano con Borja Rueda y Sergio Jaén, que es una de las novedades que hemos tenido este año.
Pues, justamente, teníamos las dos vertientes, poder utilizar tanto mi propio equipo, tanto el equipo de RTVE. En este caso, decidí decantarme por Sergio Jaén porque es una bestia, es increíble. Y el equipo de Borja, bueno, qué decir, es increíble. De hecho, aún hablábamos en los últimos ensayos que justamente yo hice puesta en escena con Panorama, con la orquesta Panorama, una puesta en escena que hizo él, de Ana Mena. Entonces, dijo, oh, sí, había visto un vídeo de una orquesta que estaba haciendo la puesta en escena que hice yo.
Y yo dije, madre mía, qué vueltas da la vida, porque yo en plena gira de verano con Panorama no tenía ni idea que iba a estar en el venidor, ¿sabes? Y justamente me tocó increíble. ¿Era algo que tú tenías en mente, lo que al final se va a acabar ejecutando o es totalmente diferente a lo que tenías pensado?
Yo creo que han sabido entender la vibra que yo quería transmitir, el equipo de Sergio y de Borja, y es como que lo han cumplido por mil. Las expectativas están por las nubes y las superaron. O sea, literalmente, fue así. Claro, sabemos que no podéis contar nada o absolutamente nada de lo que nos va a esperar de aquí pocos días, pero ¿nos puedes dar alguna pista de por dónde va a ir esa puesta en escena?
Bueno, pues es una puesta en escena que yo creo que les va a encantar a la gente. Algo crucial de este año, que creo que no lo he dicho porque no he tenido la oportunidad y precisamente con frecuencia eurovisiva lo voy a decir, es que vamos a aprovechar el escenario 360. O sea que la gente va a poder vivir la experiencia de la canción en 360 porque la canción gira en torno a algo 360. Lo voy a dejar ahí. Lo que nos viene. Sí, sí, sí, sí.
Y bueno, ahora Kenneth gana el Benidorm Fest, gana los 100.000 euros, se viene a tierras catalanas a invitarnos a un planito de comida venezolano y después ¿qué va a pasar?
Después, ¿qué va a pasar? Pues viene un disco, un disco que estoy preparando, que me bajé hace dos días a Madrid a seguir terminándola, a seguir dándole forma y color. Se va a llamar Afropalcora. Va a ser un disco de varios temas, temas nuevos, con ese ritmo afro, urbano, que yo creo que me caracteriza y con unas letras bonitas y especiales.
Sí que es verdad que a lo mejor no se parece a Los ojos no mienten, pero va a tener cosas y pinceladas de Los ojos no mienten, claro que sí, porque al fin y al cabo Los ojos no mienten es parte de mí, parte de mi sonido, entonces, pues bueno, eso lo van a poder ver en el disco. Lo próximo después de Kenneth, después del venidor, pues el disco de Afropalcora, sin duda.
Tenet, en el momento que presentasteis vuestra propuesta se estaba sabiendo un poco hacia dónde iría RTVE en torno al tema de Eurovisión. ¿Cómo te tomaste tú que finalmente no lleguemos a Eurovisión y que por tanto que si ganas el Benidorm Fest se cierra de alguna manera la puerta de ir a Eurovisión? Pues yo creo que no vayamos a Eurovisión bien hasta bien para que valoremos cómo se merece el Benidorm Fest
de verdad que yo creo que es algo súper importante que el Benidorm Fest tenga su propio lugar, ¿no? Por ello estoy súper contento de participar, pero sin duda respeto la decisión de RTVE, de verdad que sí. O sea, me parece como que es la oportunidad del Benidorm Fest de, ¿sabes? Desligarse un poco de lo de Eurovisión, que no deja de ser un incentivo enorme y sería un sueño para mí de verdad representar a España y realmente era la intención
No les voy a mentir que cuando me presenté dije, guau, el añadido de Eurovisión es increíble, pero ya el hecho de estar en el Benidorm Fest para mí es un premio, sin duda. Yo tengo una pregunta bastante personal. ¿Qué se siente? O sea, ¿tienes la presión de ser uno de los favoritos y que puede ser el primer hombre que gana las cinco ediciones del Benidorm Fest?
Bueno, eso me da más que presión, ganas de seguir ensayando, de seguir dándole caña, porque sería un honor, de verdad. Quiero ser el primer hombre que gane el Benidorm Fest, de verdad que sí.
No, porque el otro día lo hablamos, ¿no? Claro, al final había cuatro ediciones, los cuatro han sido mujeres, ¿no? Incluso los que iban como de favoritas también, ¿no? Han sido mujeres siempre, ¿no? Han sido, pues en su año fue Rigoberta Bandini, ¿no? Las Tanchuguerias y tal. Digo, pero es que hombres, claro, como tal de favorito de decir voy a ganar, digo, es que tienes todas las papeletas.
Muchísimas gracias, chicos. De verdad que lo vamos a luchar, lo vamos a trabajar y ¿por qué no decirlo y afirmarlo? Porque la palabra tiene poder. Me veo ganador del Benidorm Fest y me veo siendo el primer hombre en ganar el Benidorm Fest. De verdad que sí. Me voy para Cataluña a celebrarlo.
Claro que sí. De hecho, somos casi hermanos. Yo soy de origen colombiano, o sea que somos casi hermanos y ojalá tener ahí un venezolano demostrando el talento de Latinoamérica como también la bandera española en este caso a través del Benidorm Fest.
Amén, hermanito, de verdad que sí. Vamos a ello, vamos a ello, eh, chicos. ¿Eres seguidor de lo que es el Festival del Venidor Fest o has empezado hace poco? Lo he seguido intermitentemente, si te soy sincero. Lo he seguido de vez en cuando. La de Chanel yo creo que fue la que más seguí, fue la que más me sorprendió, que dije yo, guau, esto es increíble. Pero sí que es verdad que no lo he seguido al 100, entonces ahora me toca vivirlo, que seguirlo, vivirlo.
Y si tuvieras que defender alguna de las canciones anteriores del Benidorm Fest o alguna que te haya llamado súper la atención, que hubieras dicho, pues mira, yo hubiera planteado algo parecido. ¿Cuál hubiera sido? Sin duda Slow Mo, de Chanel, y la otra sería Brillos Platino, de Almacor. Oye, y buena colaboración ahí los tres, ¿eh?
Pues bueno, puede ser que sí. De hecho, lo que mucha gente no sabe es que Almacor ha tenido que ver en la composición, no de la canción del Venidor Fest, pero en el single que salió de antes, que se llama Mi Morena. O sea que yo creo que poca gente lo sabe, tengo que hacer un vídeo para que la gente se dé cuenta, pero está Almacor en la composición, me llevo muy bien con él, es un colega enorme y no descarto la colaboración de ellos tres. Amén, amén que se dé. Ustedes lo han puesto en el fuego, así que habrá que darle caña.
Ahora que has dicho fuego, si tuviéramos que definir tu candidatura de este año, ¿con qué palabra? Así que nos dé otra pequeña pista de lo que nos vamos a encontrar. Una pista, una palabra. O un color. O un color, o un objeto. ¿Sabes lo que les diría? Lo que les diría sería elegancia y calor.
Les di dos palabras, elegancia y calor, no voy a decir más. Mira que febrero, eh. Total. Qué guay. ¿Tú vas a estar solo o vas a tener acompañantes en el escenario? ¿Eso se puede decir? Voy a estar acompañado en el escenario.
Vamos a tener ahí un momento bailoteo, vamos a llamarlo. Van a tener un crossover de la canción. La canción que estén escuchando en plataformas va a ser distinta en el escenario. Porque encima lo que es la canción que escuchamos, bueno, que tenemos constancia, lo que es el estribillo como tal, tú no lo cantas.
No, eso es un sampleo que tiene que ver con la puesta en escena. La gente se lo imagina, pero no lo ha entendido. Lo van a entender el 10 de febrero, que es lo que yo quería. De hecho, la gente se lo está tomando genial, me encantan los vídeos que van haciendo y estamos ahí pipeando lo que están haciendo, el trend, así que eso es lo que más ilusión nos hace, de verdad, que hagan vídeos con la canción, que se la disfruten de la manera que quieran, que es para eso que lo hemos hecho, de verdad.
En el programa hemos ido analizando también las escuchas, Los ojos no mienten, es una también de las más escuchadas. Por tanto, también aquí vemos que es una de las canciones que ha sido muy bien recibida y desde el programa es una de nuestras favoritas. No queremos hacerte la pelota porque estés aquí con nosotros, pero de verdad que nosotros somos muy sinceros y una de las que sale en nuestros tops cuando charlamos y tal es la tuya.
Te felicitamos el hecho de haberte presentado al Benidorm Fest. Ganar ha sido ya ser uno de los seleccionados. Te agradecemos que hayas accedido a regalarnos unos minutos a pocos días de que vayas ya a Benidorm. Tenemos muchas ganas de verte allí en el escenario y de que nos encontremos allí en Benidorm porque vamos a estar allí levantando la bandera y apoyándote.
Oye, pues muchísimas gracias. Espero vuestro voto, vuestro apoyo. De verdad, muchísimas gracias. Ha sido un placer estar con ustedes. Es un honor que mi canción sea de sus favoritas, de verdad. Está hecha para ustedes, para que la disfruten, para que se la pongan a la ducha y que suba el ego, que para eso es... Yo soy el que te pone caliente y el que no te pone también. Pues sí, allí nos veremos. Bueno, estaremos toda la semanita viviendo un poco la aventura esta benidorfestera.
Sí. Y nada, sobre todo disfruta la experiencia, disfruta el público. Al final el público lo fan, ¿no? Es lo que decimos, ¿no? Es muy ladrador, pero también es muy agradecido. Sí, sí, sí. Nosotros mismos lo vemos, ¿no? Yo me siento súper arropado, o sea que no hay duda de eso. Pues muchísimas gracias, chicos. De verdad, un placer estar con vosotros. Os mando un abrazo enorme y nos vemos por Benidorm, ¿vale? Y tanto. Te deseamos lo mejor. Mucha suerte. Mucha suerte.
Mucha suerte, gracias, chicos. Adeu.
Doncs ens ha donat informació que només ens ha donat de freqüència eurovisiva, aquest 360 en la posada en escena, el fet que tingui amistat amb el Macor. De fet, ens ha parlat d'una cançó, l'anem a escoltar, Toni? La vols escoltar? A mi em ve de gust escoltar. Vinga, doncs piquem-la.
Bona nit.
La veritat és que té un flow, un rotllazo, no? Sí, i avui dia aquesta música s'escolta molt a Espanya, o sigui, aquest latineo, aquesta fusió amb Espanya... Jo tinc moltes ganes de veure-la, no me l'imagino. Sí que és veritat que penso que hem sigut molt privilegiats, perquè potser com ha sigut de les últimes entrevistes a les que marxa Benidorm, clar, si tu l'entrevista és el desembre, no et pot dir res. Però, clar, a la que comenci aquestes aixos ja es comencen a filtrar fotos, informació...
I també crec que hem de ser ja les últimes. Els artistes ara ja a partir d'ara, bueno, ja ho diuen, dilluns ja van cap allà, o diumenge, ja aniran cap a Benidorm i suposo que les entrevistes qui seran? Les quan estiguin allà, però suposo que també ja serà durant la setmana del Benidorm. Ara jo crec que ja s'enfocaran en aquests assajos, acabar de perfilar aquestes posades en escena i a donar el millor de si i sobretot, no?, a carregar energies perquè...
Hi ha pressió. Espanya, tot Espanya, tots els eurofans, tots els benofans, benifans, estem amb els ulls posats a Benidorm. O sigui que, vulguis o no, això també és una pressió i que, per tant, per ells també és una plataforma de llançament, perquè aquí estan demostrant lo artistes que són, no?
No, i també es nota una mica el cel qualitatiu dels primers anys de Benidorm fins a l'any passat, no? El tema escenari, tema il·luminació, escenografia, tot això cada any s'anarà millorant. Aquest any també han dit que s'ha invertit una miqueta més en la producció i que els públics assistents li donaran una polsera. Una polsera i ens han dit que és nivell de semifinal d'Eurovisió.
Clar, que després la cançó anirà canviant el color, no? Si una escenografia és més color taronja, s'il·luminaran grogues. Això és una fantasia. A més, crec que és el que ens ha dit el Kenneth. Això, el fet de la neurovisió serveix per, i ho portem dient aquests dies, per enfortir el que és la marca Benidorm Fest,
consolidar el Benidorm Fest i després ja, si s'ha de tornar a Eurovisió, ja anirem amb un festival consagrat, amb força i amb un nivell a l'altura d'aquestes grans preseleccions que tenim a nivell europeu. El Kenet no ho sabem encara, però podria ser el primer home a aixecar aquest trofeu del Benidorm, però el que partia com un dels grans favorits és José Otero amb el seu Inviernos en Marte.
Como si fuera cemento, late fuerte y muere lento. Si la tramita sigue sin su tramita. Se apagó y se quedó en silencio. Paga un precio que no entiende. Oh, oh, oh. Cae todo lo que siento. No es de llorar por dentro. Oh, oh, oh.
Com el ruido nunca se va, como te reías al bailarme, como me mirabas y decías que sería difícil.
He intentado hacer un pacto por el diablo He tratado de olvidar en otros labios Pero sigo aquí Orbitando todo lo que fuimos y es que no En esta tormenta nunca sale sol Ahora estoy flotando en otra dimensión
Era una de les grans favorites en aquell any, en aquella edició, però van tenir els problemes que marca un tipus de festival com aquest. I estem a posar en escena, vocalment en directe no va estar massa fi. És que el problema també és quan tu escoltes la cançó en estúdio, que després en directe, a la que ja no sigui igual...
ja és malament. No hi ha cap cançó que t'ho diguis, l'escoltes a la ràdio i després millori en escena. És veritat que després del Pac no és el que sempre diem, escenografia, posada en escena, il·luminació, vestuari, al final tot influeix. I això és un papasso, però no va ser un papasote. Aquest amb una bona posada en escena, hauria de ser un brutal, és molt d'eurovisió. Aquesta cançó que jo la trobo, la trobava fins i tot un himne, amb això amb Sergio Jaén i Borja Rueda m'hauria agradat veure-ho.
Però aquell any també hi havia un contrincant masculí molt fort. Ah, sí? No ho sabies? Potser... Ens n'anem? A un? Sabies què?
Sabies que Agonei va ser un dels grans favorits del Benidorm Fest 2023 i tot i així no va acabar guanyant? Sí! Estàs sentint bé! Arribava el festival amb moltíssim suport del fandom eurofan i una proposta molt potent, Kiero Arder, que destacava per la veu, l'estètica fosca i una posada en escena molt intensa.
Després de la semifinal, molta gent el veia clarament com a guanyador, o com a mínim com a rival abatre. A la gran final, però, va passar el gir inesperat. A Gonell va quedar segon a molts pocs punts de Blanca Paloma. El jurat va valorar especialment la proposta més conceptual i vocal de Blanca, i això va decantar la balança.
El resultat va generar força debat a xarxes perquè el telebot d'Agonell havia estat molt alt i molts fans pensaven que ho tenia fet. De fet, una de les anècdotes més comentades és que, tot i no guanyar, Agonell va ser un dels artistes més ovacionats de la nit i va sortir del Benidorm Fest amb la carrera encara més reforçada. Un d'aquells casos clàssics del festival. Favorit clar, derrota justadíssima i llegenda eurofan assegurada.
Fins demà!
La luz me ayuda a ver que aún no me has dejado ser Ahora que he vuelto a amanecer La luz me ayuda a ver que en el infierno
I és que el foc està quasi present en totes les edicions del Benidorm Fest. I aquí tenim Quiero Arder de Agonei, que era el gran favorit. De fet, quan va sortir el nom, semblava que ja estava l'edició tancada.
Clar, al final, un artista molt referent, no?, per l'època recent, feia poquets anys que havia sortit d'Operació en Triunfo, no?, tenia molt de fandom encara... Vocalment, la força vocal que té aquest noi. En directe ho va fer molt bé. No?, que sempre demanàvem, volem una Mònica Naranjo? Doncs la versió masculina, vocalment, la trobaríem una mica maonè i era com que ja està, ja està bé fet, no? Ja teníem el jurat de l'audiovisió a la butxaca.
Clar, tot s'ha de dir que Gonei va ser a la primera semifinal del Benidorm Fest, va guanyar tant el Jurat com el Telebon, les dues coses les va guanyar, i clar, la que va quedar segona en aquesta semifinal era Alice Wonder, però va quedar per gairebé 40 punts per sota. Clar, al final és el que dèiem, es veia molta diferència, sí que és veritat que després, a la segona semifinal, va sortir aquella blanca paloma, que ens va resurgir una miqueta a tots, perquè el que anava de favorit era la Gonei.
Una gran sorpresa, però, bueno, finalment, Blanca Paloma amb aquella posada en escena, no?, que ens va, d'alguna manera, apropar una història que després a Europa no es va entendre, però nosaltres aquí sí que la vam acabar d'entendre. I partia com el diferent. La Blanca Paloma era una cançó que jo, per exemple, quan la vaig escoltar era com... No deia res.
i després va guanyant posada en escena. I a Gonell, per exemple, hi havia moments brutals, però, per exemple, a l'inici no m'acabava de convèncer... A l'inici era molt pla, sí que és veritat amb aquells micròfons, no?, poquita llum, no sé, no... Però sí que és veritat que després el que és l'estribillo, no?, que comença com el canvi de càmeres, al final, sobretot, ell rodejat de foc amb aquella capsa...
Tenia moments, tenia moments molt bons. I ja et dic, al final la primera semifinal la va guanyar per arrasada màxima i clar, fins que no vam veure la segona semifinal pensaven que el guanyador era ell.
Tampoc s'ho va... No sé si s'ho va acabar de prendre massa bé, això de no guanyar. Després també hem de parlar del tema de les xarxes socials... Sí, va sonar-hi una mica... Se li va criticar molt, el tema dels insults, aquestes coses... Crec que això també hem d'anar molt en compte. Al final són persones que s'estan exposant i el fet d'exposar-se com a artistes tampoc significa que hagin de ser la diana de qualsevol mena d'insult, no?
I crec que ell no va sortir massa, bueno, va sortir ardiendo del Benidormes, perquè no l'hem vist tampoc aparèixer en cap gala, res relacionat amb el Benidormes. Clar, i al final va quedar segon. Vull dir, així com si altres anys sí que hem pogut arribar a veure, no?, a Vico, hem arribat també a veure Rigoberta Bandini. És estrany, perquè al final el públic eurofant jo penso que va fer una actuació molt digna, vocalment la va desenfançar molt bé també, però bueno.
Toni, vols plorar? Home, per voler-voler no vull. Però d'emoció. És que venim de parlar amb el Kenneth. Jo sí que ja no he plorat. Ploraràs ara amb aquesta, perquè jo sé que t'agrada molt. Sí? I és que ens n'anem amb Sant Pedro.
Que ahora somos dos extraños Ahora somos dos extraños Nos quisimos también nos hicimos baño
Los lenguajes que inventamos Los momentos que creamos Olvidados porque somos dos extraños Aunque lo intentamos todo Lo nuestro no estaba escrito Las caricias se perdieron entre gritos
Ningún te amo lo fingimos Recordar lo que un día fuimos me hace daño Porque ahora somos dos estrellas
Nos hicimos tanto daño que aunque si te extraño esto no tiene solución. No tiene, no tiene solución. Ay, amor, amor, amor, amor. Se rompió mi corazón. Se rompió mi corazón. Nos hicimos tanto daño que aunque si te extraño esto no tiene solución.
Perquè et fixis que no l'he volgut deixar escoltar-la tota, eh? Ho he fet per tu. És que al final de la cançó, vull dir, des del minut dos vint fins al final és... És molt maca. I aquesta cançó, amb una bona posada en escena, en Eurovisió, hauria sigut un punt dèbil.
Sí que potser recordeu d'aquell any que es la van comparar molt amb Salvador Sobral i els seus amars per los dos i no sé si això li va afectar, el fet de comparar, de dir que si enviàvem això a Europa se la compararia amb Salvador Sobral i que per tant no rascaria punts...
No sé si això... Estic mirant una miqueta la llista del 2024, dels venir classificats. I al final és que la cançó de Sant Pedro jo és la que més recordo.
és la que més... no ho sé. Sí que és veritat que ho va fer, o sigui, vocalment ho va clavar. Sí que és veritat que al final se li notava nerviós, no? Potser aquestes taules no les tenia, però el que és la cançó en sí, jo diria que és de les més boniques que hem portat al venir del festa.
és molt bonica, la lletra també, bueno, al final és... Però la posada en escena és el que diem, és primordial, i al final va ser una edició del Benítez del Fes que no teníem res clar, perquè la primera semifinal el que és el jurat la va guanyar nebulosa, però el que és, per exemple, el telebot, o sigui, el vot del jurat, el del...
Parlaré bé algun dia. El 50% del televot se la van portar Angie. En canvi, segon del jurat va ser Miss Cafeína i segon del televot va ser Nebulosa. O sigui, no hi havia res clar. No, era un any que... O sigui, sorpresa, no? I després, el que va ser la segona semifinal, tampoc teníem res clar. Perquè el jurat el va guanyar Sant Pedro. En canvi, el vot popular, el televot el va guanyar Jorge González.
Segon va quedar Maria Peláe pel jurat, però el que és el televot va ser dos estranyos, no hi havia res clar. Va ser una edició que no hi havia un gran favorit, no?
I la final va ser molt oberta. Tot dependria de la posada en escena, també. Però bé, al final no va ser posada en escena, va ser l'alegria de la cançó que va ser nebulosa, no? El seu Zorra. Sí que és veritat que no me n'empeneixo de la final de Porta Zorra, no? Perquè és una cançó que la van gaudir molt tant a Eurovisió com al Benidorm. Tot s'ha de dir, va ser una cançó molt aclamada, tant als dos estadis, com el de Malmo com el de Benidorm. Mary ho va disfrutar molt, ho va gaudir, o sigui, va estar superdisfrutona.
Però bueno, no tampoc va ser un any d'homes. No, però també destaca una candidatura que també, a mesura que s'anava apropant al Benidorm Fest, semblava que pujava com l'espuma. Estem parlant del Macor amb el seu brillós platino.
A fuego tenemos una trayectoria donde hoy saliste con la euforia de perreo Vi que tú como estabas allí, aún no me lo creo Y me miraste a los ojos, te vi ganas de hablar Y yo que cuando te veo se me olvida respirar Vi tu reflejo en la capa justo al ir a brindar Trajiste el conjunto perfecto que te hace destacar
Gràcies.
El Makor, que també va ser un dels atrevits que va passar per Freqüència Eurovisiva i que vam estar parlant amb ell sobre la seva candidatura al Benidorm Fest. Tiempos passados, eh? I Abrillos Platinos, que també ens va aportar una proposta bastant moderna, amb aquell joc de llums que en algun moment va fallar, va tenir aquells errors, te'n recordes?
Però era una cançó molt actual. A dia d'avui, ara l'he escoltat i ara vull tornar a escoltar-la. O sigui, ara quan... Doncs jo te la poso. Demanaré més coses, llavors. I és una cançó que superbuenrollera. Ell ho va fent molt bé, també, tot s'ha de dir. Sí que és veritat que quan va arribar allà el Benidorm es va desinflar una miqueta, potser. Va quedar tercer del jurat a la semifinal i quart al televot.
Li va fer passar la final, però clar, ja veiem que no aspirava a guanyar. Al final, el que va tenir l'any següent al Beridorm és que no sabíem en quina posició havien quedat per al Juran i pel Telebot, deien els quatre classificats. Això que va ser un... No sé si en guany...
Clar, com no anem a Eurovisió, no sé si... Jo penso que ho mantindran. Sí, per mantenir aquesta incertesa, aquesta emoció... A mi és una cançó que m'agrada molt. Sí que és veritat que potser em posava escena, em faltava una miqueta més de ball, no? Esclar, estava ell sol amb aquells gràfics.
una cançó superactual. Em recorda ara que l'estic escoltant una miqueta del Kenneth, aquesta cançó que vam fer junts, la de Mi Morena. Són amics. La de Mi Morena. I també va ser un any de homes competitius. Sí, eh? Va ser un any...
escenogràficament ben treballat. Vull dir, això també demostra com ha anat evolucionant. O sigui, si ara comparéssim, no? Posades en escena del primer Venidor Fest amb el que vam tenir l'any passat, és com, ostres, hi ha hagut una evolució.
Es nota com Ràdio Televisió Espanyola està posant de tota la seva part per fer que el Benidorm Fest cada any creixi, vagi millor i sigui un festival amb una categoria a l'altura de les grans preseleccions europees. I els vídeos que hem pogut veure que estan construint, com estan muntant l'escenari i els jumps,
És que cada any es superen. Lo de les polseres no s'havia fet mai? No, al Benidorm no. A Eurovision Junior sí. Sí, val. Però clar, al final suposo que ho patrocinaria tot això la Evo. Clar, però això és Ràdio Televisió Espanyola que ho estava proposant.
O sigui, serà el primer any que tindrem la pulsereta i un pulseret amunt, un pulseret avall. Clar, el teu artista favorit l'aixecaràs com... i potser el que t'agradi menys te la guardaràs a la butxaca. No, home, els hem de recolzar tots, que al final s'ho estan currant molt i crec que promet, eh? L'edició d'en Wayne promet. L'edició de la que va participar al Macor, finalment no va ell poder aixecar el trofeu del Venidor Fest...
I tampoc ho va poder fer un home que això de neurovisió sempre ho ha tingut al cap. Ho ha intentat ja unes quantes vegades i ho va intentar l'any passat. Bueno, ara ja fa dos anys. I tampoc va ser. Estem parlant de Jorge González i el seu caliente.
Voy dando mi corazón, aquí te vengo a mi manera. Ay, madre mía, qué calor. Y a Miami, que está buena. Señorita, así se baila, que la noche no se apaga. Europea, americana, los tambores se desatan. Y vuela, vuela sin bajar, todo el mundo a vivir el presente. Que llegue el ritmo a la ciudad, yo te traigo el fuego caliente. Sube hane, mollo pare, que se pare.
Bona nit.
Say you wanna touch it, if you wanna call it. Alguien como tú, SomSom, que me sabe a pedacitos de mar. Dame un besito de más. Señorita.
Caliente, caliente, ja ho hem dit que en cada edició sempre el foc està present al Benidorm Fest i en aquesta ocasió de la mà de Jorge González. També una molt bona candidatura. Potser a la posada en escena li hauria faltat una mica més de màgia i això a Eurovisió amb una posada en escena molt més treballada m'hauria agradat molt. Saps quin és el problema de Jorge González? Que com s'ha presentat diversos anys hem pogut veure diferents candidatures d'ell.
i a mi Caliente, de les que ha presentat ell, no és la que més m'agrada. Anna Sera m'agrada molt, ella era una persona súper apassionada, súper apassional, però jo me recordo al seu 2009, el Si yo quiero enamorarte. Aquella cançó era un papa sube máximo.
I parlant de papassos, l'any passat va haver un home masculí que va estar a puntito de guanyar. És més, el jurat el va guanyar. Que era un very important person. Que la gent es pensava que significava el seu títol Viene Isabel Pantoja. No sé, no sé, potser estàs parlant d'algú que té cabello? Sí, n'altros no. Jo no. N'altros no. Anem a escoltar-lo?
Entro y me encuentro con tal monumento Y mis ojos directos pa' ti Tremendo descubrimiento Tiene el movimiento Esa cosa que me gusta a mí
Vente pa' bajo y así resolvemos la gana que tengo de ti.
Jo també soc el VIP. Déu-n'hi-do, era un papasso, eh? Aquesta cançó el que li va passar és totalment el contrari, penso jo, del que els hi ha passat a les altres 8 que hem comentat. Que la cançó no és que passés desapercebuda, però quan va arribar en escena es va créixer molt.
Molt al nivell del Melody Festivalan. Vull dir, aquí ja van, els escenògrafs ja van veure el potencial suec. I no m'hagués importat que aquesta cançó hagués anat a Eurovision. Però no va anar. Millorant quatre cosetes, no? Però el que era l'essència, jo penso que era... Al final, Melody ho vam dir tots des al principi, no? Però sonava com una miqueta desfasada. La que va quedar segona va ser Daniela Blasco, que era un Xanet 2.0, però clar, com tipus J. Cabello no hem portat cap.
I a més en un festival on portàvem dones. Per això avui hem volgut fer una miqueta aquest repàs d'artistes masculins que han intentat i que partien com a grans favorits d'emportar-se aquest venidor fest i no ha pogut ser. Enguany tenim també uns quants que són com a grans favorits però no sabem si ells aconseguiran trencar aquesta ratxa d'un festival dominat per la dona, eh?
Que ens agrada, eh? Ens agrada molt que estigui dominat per dones. Jo... Bueno, la setmana que ve, no? Acabarem de comentar la segona semifinal que ens queda... Ja has fet spoiler, ja has fet spoiler. No parlarem de... No, m'agrada perquè així estaran pendents. Clar, no parlarem de la flora i fauna del Benidorm. Però sí que és veritat que de la primera semifinal, no? Recordo que aquell petit joc que vam fer al final del programa, no? Que dèiem de favorits i tal... Clar, estava molt barrejat entre homes i dones, però...
Bueno, esperarem a veure la setmana que ve aquella segona semifinal, no? I ja sobretot aquí dues setmanes que ja hem pogut veure les posades en escenes directes,
Jo penso que d'aquí dues setmanes ja més o menys podrem saber qui guanyaria aquest Benidorm Fest 2026. De moment el Benidorm Fest té nom de dona, l'última guanyadora en aquest cas, Melody, la primera de totes, Chanel, seguit de Blanca Paloma, hem tingut Nebulosa, i per tant les dones han governat en aquest festival. Podria el 2026 convertir-se en el primer festival de Benidorm Fest que el guanya un home? No ho sabem.
Així que per això us hem deixat aquí pistes del que passa, que pots partir com a favorit, però al final les dones s'acaben imposant. Així que abans que acabem ja el nostre gran programa d'avui, què et sembla si fem un petit resumet del que ha estat el programa d'avui? El fem molt.
I fins aquí el programa d'avui. Normalment el món Eurovisió destaca pel power femení, però avui us hem volgut demostrar que no sempre és així. També hi ha cantants masculins que, amb molt de talent, que malauradament no van arribar a representar Espanya a Eurovisió. També hem descobert una nova anècdota amb el nostre Sabies què? de la mà d'en Sebas.
I els vostres ulls tampoc menteixen? Doncs amb el conviat de la Green Room d'aquesta setmana hem tingut el plaer de descobrir-ho. Quan hi haurà que ha anat el Venidon Fest 2026? Aviat ho sabrem. Si no voldeu perdre cap novetat, aneu a les nostres xarxes socials, TikTok, Instagram i YouTube, arroba Freqüència Eurovisiva.
La setmana que ve, com molt bé ha dit el Toni, analitzarem la segona semifinal del Benidorm Fest. Nosaltres tenim molt a dir. Vosaltres voleu saber què és el que pensem d'aquestes cançons que es pujaran a la segona semifinal? Doncs ja sabeu, no us perdeu el proper programa de Freqüència Eurovisiva. Fins la setmana que ve.
Cada uno por su lado Pero el mismo idioma hablamos Yo sí que sé de ti Aunque luego hagamos el papel ¿Quién lo diría si volviera ese momento?
Fins demà!