logo

Freqüència Eurovisiva

Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans. Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.

Transcribed podcasts: 3
Time transcribed: 3h 19m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Good evening Europe, bona tarda Catalunya.
Benvinguts a un nou programa de freqüència eurovisiva, el programa de ràdio més eurovisiu de tot Catalunya. Avui amb un nou programa aquí especial, Castellawin, i per fer-ho tinc la companyia del millor fantasma que em pot acompanyar, Toni Soriano.
Bona tarda. Molt bona tarda, Monstruito. Com estàs? Com ha anat aquesta setmana? A mi és la data que més m'agrada de tot l'any, la castellà i el Halloween. A tu t'agrada molt això, és veritat, que ja ens ho vas dir un dia i per això el programa d'avui hem fet especial Castellawing per tu, imagina't.
Tot s'ha de dir que les cançons que escoltarem avui són un tastet de coses estranyes que han pogut anar a Eurovisió, però que n'hi ha hagut actuacions que són realment terrorífiques. I no les escoltarem avui. I no en el bon sentit, vols dir?
Clar, és que és això. Hi ha actuacions que dius, ai mare meva, la vull treure del meu cap. No, però les que veurem avui jo penso que són molt interessants, no? Perquè algunes parlen de bruixes, d'encanteris... A més, també hem buscat cançons que no haguessin posat o que no haguessin picat massa en el programa. No siguin tan conegudes, correcte.
Perquè n'hi ha moltes que segurament les tenim més al cap quan diem Halloween i Eurovisió i ens venen directament l'Ordi, per exemple. Però hem intentat anar a buscar una miqueta de varietat i cançons noves per aportar al programa. O sigui que es presenta un programa de por...
De música i, sobretot, il·lusió, que és el que venim a fer aquí. Això mateix. Doncs què et sembla si abans d'endinsar-nos ja en aquest especial d'avui anem a veure com ha estat la setmana referent a les notícies que han anat sortint d'Eurovisió, del Benidorm Fest i d'Eurovisió Júnior, perquè això ja es comença a escalfar. Et sembla? Em sembla. Doncs som-hi amb la nostra agenda eurovisiva.
Romania i Bulgaria tornen al Festival d'Eurovisió després d'uns anys d'absència per motius econòmics i sembla ser que no seran els únics països que tornen. Ja es coneixen els vuit artistes que participaran en la preselecció de Luxemburg 2026. Els i les artistes són Andrew Demarchian, The Ries, Eva Marija, Hugo Wan, Irem, Luzac, Shiro Kuro i Steve Castile.
També ja s'ha desvallat els concursants del Festival Ikenques d'Albània. Al novembre coneixerem les seves cançons. La televisió txeca ha rebut 260 cançons per a Eurovisió 2026. Un grup d'experts i una votació pública seran els encarregats d'escollir el representant de Txèquia a Viena.
I perquè fa el Benidorm Fest, el proper 11 de desembre es publicarà un avançament de les cançons del Benidorm Fest 2026 i el 18 de desembre les cançons del complet. Quatre de les 18 cançons del Benidorm Fest van sortir del campament de composició organitzat per Ràdio Televisió Espanyola amb artistes, compositors i productors musicals.
I pel que fa a les notícies d'Eurovisió Júnior, el proper 3 de novembre es donarà a conèixer la cançó amb la qual Leonardo Giovangeli representa la Itàlia a Tiflis 2025. Ja coneixem la cançó que representarà a Cervejant a Eurovisió. Miau, miau, la cançó de Jack Moore. Després de 3 anys d'absència, a Cervejant torna a Eurovisió Júnior amb una proposta moderna i energètica que mostra la versatilitat i el talent del seu jove representant Jack Moore de 12 anys.
La cançó combina versos en azarí i anglès i destaca pel seu to fresc, juvenil i atrevit. Amb una producció moderna, el tema proposa un viatge sensorial on allò feliç es converteix en un símbol d'energia, moviment i llibertat.
Polònia presenta la cançó Bridges Light, de Mariana Actós, per Eurovisió Junior 2025. La jove, de 12 anys, va ser revelada com la representant polonesa durant el programa Pitanie na Edenani de la TPB2, amb una preciosa balada que ha sorprendrat tothom a Geòrgia. La setmana que ve coneixerem la cançó de Xiprem.
Un peu de poivre, un peu de sel Un peu d'amour, un peu de miel Quand tout cela sera mélangé Tu pourras dire enfin que c'est arrivé Il passait près de moi tous les jours Pour lui je n'existais pas Il ne pouvait savoir que mon grand amour Fleurissait non loin de là A la sorcière de mon quartier J'ai enfin parlé de lui
Elle m'a longtemps, longtemps regardée, et voici ce qu'elle m'a dit.
Un peu de poivre, un peu de sel Un peu d'amour, un peu de miel Quand tout cela sera mélangé Tu pourras dire enfin que c'est un degré J'ai suivi sans plus d'explications Les conseils qu'elle m'a donnés Pour gagner l'amour de ce beau garçon J'ai voulu tout essayer J'ai fait acheter une eau de vitre A 121 degrés
Et tout en pensant très fort à lui, sagement j'ai hésité. Un peu de poivre, un peu de sel, un peu d'amour, un peu de miel, tant que cela fut bien mélangé, il arrive à ce qui devait arriver.
I la cançó que estem escoltant aquí és Un peu de puivre, un peu de cel, interpretada per Toni, que va representar a Bèlgica l'any 1966. Toni, com és que hem triat aquesta cançó?
Jo penso que aquesta ha sigut la primera cançó que va parlar d'un encanteri, que va parlar, no?, d'ingredients de ficar en una pòssima. Clar, estem parlant del 66. Vull dir, Eurovisió portava 8-10 anyets. 10 anyets. I a mi em sorprèn, no?, que ja tant al principi que aquests temes abans eren com una mica prohibits, no? No podies parlar de bruixes, no?, tot...
Tots recordem, no?, la famosa quema de bruixes que hi havia abans i tot això. Però em sembla una cançó superoriginal i fins i tot divertida. Vull dir que és una cançó antiga però que a mi m'agrada. Quan la vaig escoltar l'altre dia per posar-la al programa d'avui em sembla que perfectament podia ser d'un júnior d'actual.
A més té aquest to vintage, no? I que té una veu molt dolça, o sigui, és molt... Bueno, és una nena també, era molt joveneta, no, Tònia, en aquells anys. Però aquí continuem amb aquesta música en directe per una orquestra que en els inicis d'Eurovisió fins a finals del segle passat teníem aquesta orquestra en directe i es nota molt el nivell musical aquí de la música en directe, per exemple, en aquesta cançó, eh?
No ho sé, a mi m'agrada molt. És xula, eh? És una cançó força desconeguda, no?, perquè és el que diem. Que hi ha com les típiques cançons, però aquesta és com que em sembla superbonica, no ho sé. És molt xula, m'agrada, m'agrada. I seguim, seguim amb aquest viatge terrorífic per Eurovisió. I ara ens n'anem a parlar de vampirs. Vampirs
Vampires are alive. The legends have to survive. We'll never come undone. And we will be forever young. Vampires get alive. I am a vampire, I'm a slave. I sleep through the daylight and...
I want it to be forever mine, together until the end of time. Like a nightmare, never ending, let me change your world. Vampires are alive, the legends have to survive.
Fins demà!
Fins demà!
I aquí estem escomptant Vampires Are Alive, de DJ Bobo, que va representar Suïssa l'any 2007. I que no va passar a la final. No. És un papasso. És un papasso, però en tota regla. Hòstia! Què ha passat aquí? Em sorprèn que Suïssa porti una cançó parlant de vampirs abans que a Romania, per exemple, no?
Jo què sé, un Romania que mai ha parlat de Transilván i coses d'aquestes. És veritat, és veritat. O sigui, però em sembla... Romania que torna! Potser aquest any parlen de... Potser aquest any parlen de vampir. Però em sembla una cançó que pel 2007 era de l'era, no? Podem dir aquest DJ Bobo també va fer de les seves. I a mi em sembla un papasso.
A mi m'agrada molt, eh? No la tenia massa... Clar, és que jo... Ja t'he explicat que jo de partir del 2009 en endavant. El d'enrere tinc bastant desconegut i aquesta no la coneixia. L'any 2008 era... Sortia la de Pirates of the Walls. Correcte. Era el 2008 o el 2007? No, el 2008. Ah, va. Perquè té un estil, aquesta...
A la de pirates. Jo penso que la dels pirates al final se la van menjar pel simple fet que els pirates van portar una bona posada en escena i en canvi aquesta dels vampirs van portar com uns maniquis blancs amb una màscara negra i va ser espantoso. A veure, explica'ns si és papassote o no. Pel que veig estàs dient que no. No.
No, no. O sigui, jo penso que l'audiència ara, quan acabi el programa, ho buscarà a internet, no?, aquesta cançó, i veurà que no. Ara, tu te la fiques als cascos a tot volum i és un papa sota. I està molt guai. O sigui, jo que l'he conegut ara... Ostres, ves que no caia el cotxe. I si acaba el cotxe és que és bona. I te'n recordaràs de la Castellawing que vam celebrar a Ràdio Montblanc. Ah, exacte. Però ara que has dit això dels pirates, allò sí que penso que seria un papa sota.
Els Pirates, els Pirates sí. Espera, ja et dic, aquesta cançó és papasso però 200%. El que passa és que els Pirates, el vestiment semblava molt de l'esart.
O sigui, la cançó mola molt, però el que és vestimenta és una miqueta de basar, eh? Abans hi ha uns anys que o destacaves molt per la vestimenta o era com molt bàsica senzilla. Perquè ara tinc en ment altres cançons i també en venen com vestits molt terrorífic, molt espantosos. Sí, sí. I continuem amb aquest viatge terrorífic.
Sabies que a Eurovisió hi ha una mena de maledicció que fa tremolar fins i tot els més escèptics? Sí, està sentint bé. Parlem de la maledicció del número 2. Des de fa dècades, els fans del festival asseguren que qui canta en segona posició a la final està condemnat a no guanyar mai.
I no és només superstició. Les estadístiques són clares. Des del 1957, només una vegada un país ha aconseguit la victòria actuant en el segon lloc. Tots els altres han quedat enrere, com si un extrany d'estí els arrossegués cap a l'oblit.
Hi ha qui diu que és simple casualitat, però altres asseguren que hi ha alguna cosa més darrere. Que el segon lloc és massa aviat, que el públic encara no està preparat, o potser que l'escenari d'Eurovisió amaga un esperit del silenci que s'empassa a les actuacions que arriben massa d'hora.
Sigui com sigui, cada any, quan es revela l'ordre de les actuacions, els fans més supersticiosos compten fins a dos i murmuren. Ai, pobrets, ja estan maleïts. Així que ja sabeu, quan hagueu d'apostar, no ho feu mai pel país que surt en segon lloc a la final.
Això ho hem dit moltes vegades. Tu te'n recordes que ho vam celebrar quan va sortir Sandra Valero? Ella va sortir, o va ser la primera? Ella va obrir. Ah, val, val. No, llavors aquí em confonc. Pensava que havia sortit segona i vam dir, mira, va estar a punt de guanyar. No, no, no, ella va sortir, ella va obrir el festival. Ella va obrir, que també era com una mena, també ho deien molt, això de qui surt primer...
Jo penso que aquí surts primer, potser la gent es queda més. Sí que és veritat que encara no està de tot connectada amb el festival, no? Perquè al final són 25-26 països els que estan, no? Llavors, clar, si tu surts dels primers, potser quan arribaig la cançó 14-15, ja no te'n recordes.
Els que som seguidors del festival, a les 9 en punt estem allà. Però, clar, la gent que no és tan neurofam, per dir-ho d'alguna manera, moltes vegades fan zapping i ens veuen a Eurovisió i es queden. Però això passa més endavant, quan hi ha hagut algunes cançons que ja han cantat. Això és una miqueta al que ens referim amb això. És que moltes vegades hi ha molta gent que connecta amb Eurovisió més enllà de l'hora d'inici. Sí, sobretot en les...
en les gràfiques d'audiència es nota que a les nou puja i a les votacions ja és on hi ha més visualitzacions però és aquest el motiu pel qual sortir en primer lloc no agrada molt i de fet veiem aquestes cares quan fan aquells sorteig en quina part et toca i quan surt primera part els artistes fan aquella part de uf, no m'agrada aquesta posició però encara i així, jo penso que els artistes prefereixen sortir primers que segons
O sigui, el número dos és el com a Malaït. I me'n recordo que, bueno, les anys que portem a la Eurovisió sempre diem que la pitjor cançó de totes, per així dir-ho, és la que surt segona. I gairebé tots els anys s'ha complert. Aquest any era Luxemburg, diria. T'ho confirmo en 25 anys. Era Noruega i Luxemburg, diria. I Luxemburg va quedar cap enrere, també. Clar, perquè al final sempre el número dos és com la que queda de les últimes, no?, a la semifinal...
Si no m'equivoco, va obrir Noruega i després va seguir Luxemburg. I, de fet, Luxemburg no va quedar gairebé en posició. Bé, gairebé va quedar 18 o així, si no m'equivoco. Luxemburg, correcte. Sí, no? I Luxemburg va quedar...
No, no, no. 22. 22. Veus? El número 2 és la segona. 2-2. I 2-2. Doncs ja sabeu, com us hem dit en el nostre Sabies, que en el moment de fer les apostes no voteu mai per la cançó que sortirà en número 2. I seguim. I ara és el moment de parlar d'esperits.
So bring me the power I'll be the king of the land and the seas Show me the way to go on
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí tenim When Spirits Are Calling My Name, de Roger Pontaré, que va representar a Suècia l'any 2000, el primer any de la nova dècada, del nou segle, perdó.
També papasso. Avui que no està la Míriam, Míriam, si estàs per aquí en esperit... Si el teu esperit està aquí, que segur que està aquí... És un papasso. És brutal. I tampoc és coneguda. I sona com també a cançó d'intro d'aquestes pel·lis, a aquesta sèrie de dibuixos animats que veiem de petits, com Silvan, el bandoler, aquestes coses. Sí, aventures, efectivament.
A mi m'agrada molt. I ja podeu veure que com a temàtica de Castellowin, doncs també podem parlar d'esperits, no? Perquè hem parlat de pirates, hem parlat de monstres, hem parlat de malediccions de número 2, de vampirs, i ara d'esperits. Esperits. Si vols t'explico una anècdota que a mi em posa encara els pels de punta amb el tema esperits, eh? A veure, aquells pels la fica de punta perquè al cap no tens. Exacte. Dóna't els braços. Que cabrona.
Doncs mira, me'n recordo fa uns anys que jo abans treballava en una fàbrica, clar, m'anava de matí i me despertava molt aviat, rotllo les 4, 5, i per no despertar qui era la parella meva en aquell moment, jo me canviava i em vestia el menjador, deixava la roba preparada a la nit i a l'endemà me despertava i anava i me canviava el menjador.
I me'n recordo que en un moment donat que jo m'estava canviant, en sec vaig sentir com una veu que em deia, aparta't. I em vaig girar pensant-me que era la meva parella d'aquell moment que m'estava cridant.
I no hi havia ningú. I tu saps què vaig fer? Canviar-me ràpid i fotre el camp. Mai t'havies canviat tan ràpid. Mai m'havia canviat tan ràpid. Mai m'havia despertat tan ràpid també a tant d'hora de matí. O sigui, vaig flipar. I allò me'n recordo tant... O sigui, me'n recordo aquell moment com si fos allò. O sigui, sempre em recordava aquell moment. O sigui, vaig passar una por...
Sí, vaig flipar. Quan em giro i no veig a ningú... Mira, pels de punta. Els del cap no, perquè ja no en tinc. Brutal, brutal. Tu tens alguna anècdota així d'esperits i així? No. No tant com la meva, eh? Ara t'he deixat morta, eh? Jo soc més de tenir malsons. Això sí que és veritat. Sí. Desperits? Bueno, en general, no? Bueno, tu l'altre dia em vas explicar que vas somiar amb el teu hàmster. Sí. Dos cops de somiar ja, eh? Doncs l'esperit del hàmster t'està cridant.
I què et sembla si d'esperits parlem d'esquelets? M'agrada. Poneixes alguna cançó? Sí, a més a més la setmana passada la portada que vam intentar posar tenia relació amb la cançó que deia ara. Sí? Sí, jo crec que també et sonarà.
Fins demà!
Bona nit.
I la cançó que tenim ara aquí, de fons que omple el nostre estudi d'esquelets, és Skeletons, representada per D-High, i que va representar a Cervajan l'any 2017, i que és famosa també per la figura d'aquell cavall, aquell home que portava un cavall al cap, i que la vam ficar nosaltres la setmana passada amb l'especial Dark Horse, i aquí la tenim, una posada en escena estrambòtica, però guai. Però això no és un papasso, també. Sí.
Sí, a mi m'encantava. Jo ara ho estava mirant i va quedar la número 14 i com a cançó és que em semblava de top 8 mínim. Diria que ella era una de les favorites i no sé per què es va desinflar. La posada en escena era molt rara. Era com aquella habitació com una habitació ella escrivia amb un guix llavors tenia unes escales i a dalt hi havia l'home amb el cap de cavall i al final de la cançó se'l treu.
I al final se'l treu i ella anava amb els ballarins, els anava marcant com X a l'esquena, me'n recordo. Clar, què té a veure? No, jo sé que me'n recordo que això, que el moment que s'acaba la cançó, que al final les parets cauen i el ballarí es treu el cap, com que s'allibera o...
però la cançó és un papassó Cervellant també és experta molt en aquestes posades en escena molt del circ molt rares i així molt sumíferes sí que és veritat que bueno a mi m'agrada molt aquesta cançó
I a mi m'agrada molt l'Acerbaijan d'abans. Si us plau, fem una crida. Si us plau, Acerbaijan, torna als inicis. És que l'essència d'això, no? Trobo que els últims anys està sent com massa genèrica, no? I això també fa por, eh? Perquè que quedis última la seva semifinal dos, tres anys seguits...
s'ho havien de replantejar, no és com que no tenen ganes, doncs llavors com és que participes, no és que sembla que facin les coses ara sense ganes, quan abans era, sempre estàvem esperant a Cervajan per a veure quin papasso ens portava, i no, i últimament és com... Sí, i a sobre que després, si la cançó ja és molt nyer, després una vegada portant escena i vista en directe, és com doble nyer. Sí. No sé, ja et dic, jo ja la tornem a la Cervajan de fa 7-8 anys.
De moment ens conformem amb aquest Papasota. I Papasota seria aquesta? Jo diria que també. I ara crec que ens estan trucant. Sí? Crec que algú ens llama. A veure. Hello? Knew that I was different than the others. Didn't like you.
I és que aquesta setmana, de fet, ahir, ahir o abans d'ahir, ara en recordo. Aquesta setmana hem sabut que Romania torna al festival d'Eurovisió després de dos o tres anys d'absència i novament tornarà.
I també era una de les que ens agradava per aquests ritmes molt latinos, que moltes vegades ens sorprenia perquè portava ritmes més latinos que no la pròpia Espanya. I, bueno, ara parlarem una mica del que ha estat a Romania per Eurovisió, perquè ens ha regalat papassos com aquest del Llama Me, eh?
I aquell any jo penso que el públic espanyol es va volcar moltíssim amb aquesta cançó, moltíssim. Va triomfar, tots els pralls estaven a ell. I la pre-party la gent es va tornar molt boja. Sí que és veritat que després d'anar a escena potser era una mica l'esperable, però jo penso que va ser una molt bona proposta.
Després diem, en quin moment Romania comença a participar a Eurovisió? Doncs bé, això ho fa a partir de 1994. L'any que tu vas néixer? Sí, jo vaig néixer. Un regal. Un any abans que jo nascés. I què? Què més podem dir de Romania, Toni? Doncs mira, des de llavors ha participat un total de 25 vegades fins al 2023, que va ser el seu any de...
que es va retirar. Els motius de la seva retirada? Doncs per un costat tenim motius econòmics, també tenim la baixada d'audiència, sembla ser que en els últims anys cada vegada tenia molt poca audiència, també que no hi havia artistes amb nom i talent que volguessin representar el país, i tota aquesta acumulació de coses van fer decidir que també la televisió...
pública romanesa, decidís retirar-se del festival. Que agafes uns anys sabàtics, diem. Encara i així, va tenir dos molt bons resultats, que va ser el 2005 i el 2010, amb un tercer lloc.
És el millor. No ha guanyat mai el festival d'Eurovisió, però sí que ha aconseguit aquestes posicions. I al cap ens venen cançons com, per exemple, aquesta de Yamamé. Tenim també... A mi m'agrada molt la de Mandinga. Mandinga, Saleila, Torneró. Playing with Fire. Playing with Fire. Miracle, Obi, que també van... Però no tot són coses bones. Oh!
Perquè l'última participació, la del 2023, va obtenir zero punts a la semifinal amb l'actuació del Teodor Andrei i la cançó de GT, la d'Ofanon.
Que va ser espantosa. Va ser digna de Castellawin. Després també tenim Roxen, que ella va ser la que tenia la cançó del 2020, del festival, que finalment no es va celebrar, la cançó Amnèsia, i que l'any següent va anar amb el Call You, que aquí sí que tenim un problema, i és la posada en escena.
perquè jo me'n recordo que aquesta cançó m'agradava moltíssim, la posada en escena no em va agradar gens, ella també no ho va fer gaire bé vocalment. Estava com desil·lusionada, la veïnuta, com dir, bueno, no tinc res a fer aquí, i potser ella mateixa ja estava com conscienciada, però sí que és veritat que en escena va quedar molt...
Molt fred tot. Tu has dit que van retirar-se el 2023 per motius econòmics i s'ha de dir que l'última participació de Romania va costar aproximadament uns 382.000 euros.
Clar, això de països petitonets, amb les televisions públiques. De l'est, que també som una mica econòmicament comparats est amb o és europeu, també econòmicament estem per sota. Clar, estem parlant d'un pressupost bastant alt.
I tu abans hem parlat de vampirs, però ara aquí tinc a César. Te'n recordes? I tant. El 2013 era un dels grans favorits, amb aquesta barreja operística, no? Que podria ser una mena de vampir. I ho va fer molt bé. Amb aquella capa negra... Ho va fer molt bé. Aquí tenim aquells ballarines que van sortir de sota d'aquella tela vermella. I ell va anar creixent, també. Bueno... Papasote, bueno...
Bona nit.
També tenim Miracle, aquell any del 2014, l'any del Ruth Lorenzo. A mi m'agradava més 2010. Te la busco. Aquell Playing with Fire. Playing with Fire.
Aquest era molt... És que, perquè veig que a vegades una posada en escena és un piano i dues persones toquant-la. És que no... Però era un piano supermaco, no sé si te'n recordes, aquí, que era com la midra... De foc... Les dues persones alhora...
I, bé, tu has dit que Romania va participar per primer cop el 1994, no? Però saps què ho va intentar el 1993? Ah, amico. Sabies que Romania va intentar participar... Però no va ser Fils-Ballsagüent? Efectivament, perquè no va aconseguir passar com una ronda prèvia que hi havia abans de qualificació. Clar, abans no hi havia semifinals.
Clar, era directament final fins al 2004, era? Sí, 2005, si no m'equivoco. 5 o 7, entre el 4 i el 7, que vam afegir la primera semifinal i després es va haver d'afegir una segona. Recordem que als anys 90 comença a haver-hi aquest boom amb la desintegració de la URSS i l'aparició de nous països a l'est, i això també va provocar que a poc a poc anessin entrant nous països també a...
a la UER, i llavors això en els propers anys va haver d'ampliar-se a les semifinals que tenim avui dia. I, bueno, doncs això. Estem contents de la tornada de Romania, una mica sospitosa, i el programa que ve... D'això ja en parlarem, eh? I el programa que ve parlarem de la tornada de Bulgària. Farem una miqueta així d'especial. Sí, i a més...
Clar, tu i jo som fans del 2009. Clar, he vist ara aquí a la llista. No podia deixar. Això era papassote. Era papassote. I a més, aquesta cançó tinc com en ment un tros que sona així com música ètnica cap al final i s'agafen les balleries de les mans. És molt guai.
Però no la trobo massa professional, no? Potser explicaria... Era més infantil, no? Era un moment molt infantil. Però està guai, quedaré molt bé amb aquell escenari del 2009. I tu saps que hi ha una cançó espanyola que també la podíem posar al programa d'avui? Clar, no podíem deixar de posar... A veure, un especial Castellowin. A Catalunya també havíem de tenir alguna cançó d'aquí, a prop, no? I a més a més, seguim amb aquest tema de Castellowin i ara és el moment de quin personatge?
Yo voy a fer una mica de brujería. Son brujes.
Bona nit.
I és que l'any 2005 Espanya estava representada per Son de Sol amb la cançó Brujeria. I a mi m'agrada moltíssim, m'és igual la posició amb la que va quedar, que veig que va ser 21 de 24. A mi m'agrada.
És, no sé, és salseo, és alegria. Jo és que penso que la gent dirà, són uns passats que s'han dit tota l'estona el mateix, però és que em sembla un papasso, però després en escena... Sí, avui estem molt passats. En escena es va perdre tot, però és una cançó superdivertida. I ara s'has contat-la, és que no sona 2005. És que em sona superguai. Sí, és una cançó que escolto i no... Exacte, no la veig antiquada. Ara la gaudiria igual que aquell any.
És molt xula, eh? A mi m'agrada molt. I a sobra que parla això, d'aquesta brujeria que li està poseït, no? Aquestes... Bueno... Aquí està sota sol. I aquí tenim el brujo. El brujo, aquest rap. ...con tu capa de torera que se quisiera yo. Tu amor, tu amor, tu amor. Tu querías, ya negre y media para el alma mía. Tu miedo a mí
Bona nit.
I de bruxeria, de bruixes, ens n'anem cap a... Perquè no hem pagat els anuncis. Sabia que passaria. De bruixa en bruixa, també ens n'anem a un que podria ser un vampir, però no tampoc és romanès, sinó que és d'Ucraïna. Et sona? A mi sí. Em sembla que sé qui n'estàs pensant. I diria que aquí hi ha un papassot, eh?
Fins demà!
Bona nit.
I Melovin, amb el seu Under the Leather, ens va representar a Ucraïna aquell any 2018, Lisboa. A mi m'encantava i m'encanta aquesta cançó.
Jo és que aquella imatge deia el taüt tombat. Taüt piano, perquè era un piano que era el taüt. O sigui, meravilla. Però aquell primer plànol deia estirat amb l'ull amb aquella lentilla que portava, que es veia un ull blanc i l'altre negre. I poquet a poquet se la va aixecant del taüt.
És que és super Halloween, això també. Però brutal. Taúd piano. Que quedi clar com... Algun dia hauríem de fer un especial pianos. De com es juga amb el tema dels pianos. Un piano amb foc. Un piano per dos. El piano rodó de Romania. Exacte, com el Rosco. El piano taúd. El piano que sortia del sostre de Barri Brava. Exacte. Eh, ens l'apuntem.
I, bueno, Ucraïna va quedar 17 en aquell any i va sortir en primera posició. O sigui, va ser qui va obrir el festival. Que va ser un inici brutal, eh? Ja començaves com... I ara què faran els altres? I la cançó avançava. La cançó tenia un... Ai, m'encantava. I jo penso que una nit com la d'avui queda superbé. I jo començo... No sé si estic sentint com a petards o no sé què està passant. Ai, no sé...
Un resplandó y hace boom.
Toni Soriano, explica'ns què és aquest... Doncs tenim nova secció. Nova secció. I el que vull és que inaugurar-la avui en una nit tan terrorífica, no? I, bueno, la secció es diu Números a l'afterparty. Números a l'afterparty. Que són cançons o artistes que després d'Eurovisió ho han patat o no.
Ah, pot ser que sí o pot ser que no? Pot ser una cançó que dius, buah, que esteu petarà i no? Exacte. Llavors, durant tota la temporada anirem coneixent cançons o grups, o artistes en aquest cas, que Eurovisió va ser un avant-junt després per ells, o per exemple, cançons que van guanyar i no han tingut una transcendència com altres guanyadores, o cançons que van quedar molt malament i que després del festival ho han petat.
És que hem de recordar, eh? Eurovisió no guanya la millor cançó.
Guanya la cançó que ha tingut una posada en escena i s'ha sabut vendre bé en aquell moment. Però és que després pot canviar molt. Hem vist cançons que ho han patat moltíssim i havien quedat malament a Eurovisió i d'altres que partien com a favorites i han quedat finalment fatal a Eurovisió. O sigui, poden passar moltes coses i tu ens portes a aquesta secció per parlar una miqueta d'això. I parlarem una miqueta de tot, de coses positives, coses negatives...
I tot s'ha de veure, per exemple, en Guany. En Guany va guanyar Àustria, però actualment Àustria és la vuitena cançó de les 25 de la final. És la vuitena, o sigui, n'hi ha set per sobre d'ells. Entre elles Melody, i Melody va quedar penúltima. Així que, bueno, ja anirem a veure... Promet, promet, aquesta secció promet, perquè donarà de si, no? Jo crec que sí.
I així també inculquem a la gent en àmbits avovisius. Doncs a veure, anem a veure què ens has portat en aquest primer programa de la secció.
Fins demà!
Recordem que Waterloo va ser la representació de Suècia l'any 1974, de la mà del famós grup ABA. Considerat un gran himne festiu i un clàssic de la història del festival, que continua sent avui dia una cançó molt popular i alegre. Suècia, que ha guanyat múltiples vegades al Festival d'Eurovisió, té un bon ull per triar les seves candidatures. N'és una prova, una de les seves apostes, en cuquet Waterloo, que es va convertir en un tema mític i que avui dia continua sent un dels més coneguts de la història del certamen.
Waterloo d'Ava ha estat versional per una gran quantitat d'artistes a tot el món. La popularitat del grup suec Ava es va disparar després d'aquest hit i es va consagrar a nivell mundial a la indústria musical. Prenem milions de còpies de les seves cançons. El 31 d'octubre de 2025, les xifres d'escoltes de Waterloo són les següents.
A YouTube acumula 99 milions la cançó i 4 milions l'actuació. Va vendre un total de 5 milions de CDs i Spotify té ni més ni menys que 443 milions d'escoltes. És de l'estima que tenen els desagrofans aquesta cançó que en el concurs que organitza ESI Radio.com en el seu Eurovisió 250 guater-lo en aquest últim any ha quedat a la posició 46 i la millor posició va ser el 2018 en el número 11.
I per què penses que Waterloo l'estem escoltant avui? Has començat fort. O sigui, Waterloo, de fet, també és considerada una de les millors cançons d'Eurovisió, no? I per el que també anant llegint, la seva victòria va fer recuperar
a un festival que estava en decadència. Pot ser? Fes cas d'any 70-80, va haver com una transició. Tornarem de molt tema balada, tot això, que es veu que no començava com a agradar, perquè ja es feia com a molt repetitiu, i ara Suècia aportava un ritme innovador, diferent, i a més a més parlant d'un personatge que no té res a veure pràcticament amb...
I em sorprèn que Spotify, que és una plataforma recent dels últims anys, perquè Spotify tindrà com a molt 8-10 anys, que tingui 443 milions d'escoltes d'aquesta cançó. Però és que crec que molta gent, quan li dius Eurovisió, sigui la generació que sigui, la primera que li ve al cap diria que és Waterloo. Bueno, i per què penses que l'hem ficat aquest after party?
Per què? Doncs perquè després del festival Ava es convert... No? Ai! Ho vols saber?
Deixa'm pensar. Vinga, va, va. Bueno, doncs Waterloo d'Ava és considerada per tots els oients la cançó més alegre i positiva de tot el món eurovisió. Així que enhorabona, Ava, i gràcies per regalar-vos l'energia positiva i alegre de Waterloo. És un boom! És un boom. Així que, bueno, dels 70 anys que té Eurovisió, la cançó més alegre i positiva consideren que és Ava de Waterloo. Ostres, doncs molt bé. Bueno, és el que he comentat, no?
que és que molta gent diu que és la favorita. A mi m'agrada molt. I és que si haguessin de triar sempre surt alguna sueca. Perquè si no serà Waterloo, serà Eufòria de Lorín. Això va així. Suècia acaba salvant el... De fet, quan ha guanyat Suècia és quan hi ha hagut moltes crisis a Eurovisió, no?
I ha donat com l'impuls. Per exemple, Lorín també va donar com l'impuls, amb el seu estil musical, a impulsar aquest estil més enllà dins del propi festival. O sigui, brutal. Waterloo, m'agrada, m'agrada. Doncs molt guai, no? I seguim amb... Ja estem a punt d'acabar el programa i ho fem amb el barí. It's cool now in the kitchen
Bona nit.
Take a bite of my poison cake.
I aquí tenim el representant de Croàcia d'en Guany, amb el seu Poison Cake, Marco Bošnak. El bosni croata va intentar portar-se la victòria, però es va quedar mig camí perquè no va passar de semifinals, eh?
Encara i així, penso que la seva posa en escena va ser molt senzilla, però elegant, no? Que feia aquell encanter i que anava ficant coses a la olla... A mi m'agrada molt. A tu et va agradar? A mi em va molestar molt visualment. El color... Sí. Ell ho va fer molt bé, també.
I ja et dic, aquella olla que anava ficant coses i anava traient fum... Bueno, també una temàtica com la nit d'avui, no?, interessant així, aquell caldero... El verí... El verí... Veieu, és que les coses no les fem perquè sí. Sí, hem començat... Bueno, hem començat també amb la belga...
que també parlava d'aquest encanteri, i ara ens n'anem també al verí, un producte que surt molt al tema de les pel·lis de por. Hi ha pel·lis, no?, aquestes coses de traïció i aquestes coses que també formen part del Castellauín, eh? Sí, sí. Hem parlat, mira, hem parlat de la cançó belga que ficava ingredients a la poció. Hem parlat de vampirs. Hem parlat de la maledicció del número 2.
desesperits que ens anaven apareixent, d'esquelets. Però jo penso que falta alguna cosa més així com una nit terrorífica com la d'avui. Ah, sí?
Quina imatge et ve a tu en així... Algú vermell, no? I a sobre en castellà. A sobre en castellà, que ens va sorprendre molt, i a més a més, amb ella, començarem ja a posar punt i final al nostre programa, però ja sabeu que abans us fem un petit resumet del que ha estat aquest especial Castellawing.
Bona nit.
I fins aquí el nostre terrorífic programa. Hem après la maledicció que envolta el Festival d'Eurovisió. A més a més, a través del nostre Sabies què. Hem fet també un repàs de les cançons que podríem ballar aquesta nit de Halloween. Us hem proposat també...
Gran notícia parlant sobre el retorn de Romania. I a més a més també hem analitzat la seva trajectòria. I a més a més també hem estrenat una nova secció amb el Toni, que de veritat ens ha sorprès i que ens agradarà moltíssim.
Però si no voleu perdre-vos cap novetat al llarg de tota la setmana, no deixeu de seguir-nos a les nostres xarxes socials perquè allí ho estem penjant tot. Arroba Freqüència Eurovisiva. Gràcies per acompanyar-nos una setmana més i en aquesta nit tan terrorífica. Que passeu una bona nit de Castanyada i Halloween. Ens veiem la setmana que ve a Freqüència Eurovisiva.
Fins demà!
Fins demà!