Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio i benvinguts a la... En la primavera. Doncs això mateix, la primavera trompetera. Va corriendo por las aceras. David, que acaba d'arribar, eh? Que tampoc, que va començar ahir, que tampoc ens estressem. Ja sé que ens saltarem amb la primavera, però tampoc nos vengamos arriba, eh?
A més a més, acabem de començar com aquell que diu el programa. Ja tenim per aquí programa els nostres col·laboradors. I a més a més, avui estem d'estrena, perquè coneixerem una veu, una nova veu, posem accent aquí, que es diu Dulce. La presentarem d'aquí a la soneta i a més a més amb concerts, molts concerts sota el braç. No arriba a Tarragona com a tal, però mira, passa propet. La tenim a Barcelona el dia 26.
Però bé, anem directament a la nostra presentació, deixem la primavera de banda i anem per pams. Doncs això, que començarem presentant-te a Dulce.
Que fantasia! És el darrer senzill. Després de conversar amb ella recordarem que és el que conversàvem també o parlàvem amb el retrovisor musical, amb el Jordi Sobranyes. Anirem al carrer d'artistes amb la nostra companya Anna Ortega. Ens deixarem portar amb el Miguel González i l'Abril Rius.
Mirem cap a l'espai amb el Beta i la Terra Esplana. I tancarem el programa amb el Manamana i les revistes del Cor.
Doncs tot això és el que us hem preparat en el dia d'avui, fins al punt de les 4 de la tarda. Però m'he adonat que aquí cada setmana passen moltes coses. I estava fullejant la guia del visitant de l'Estarra Co-Infinity, que es fa al Saló de la Ciència, Ficció i la Fantasia de Tarragona, al Palau de Congressos i al Palau Firal de Tarragona.
Avui i demà teniu l'oportunitat de gaudir de moltes coses. Mira, ja t'he dit que estava fullejant-lo fa una mica i dic, a veure, quan surti de la ràdio, que són les 4, que és el que em trobaré. Doncs mira, tenim a la Natàlia Atena amb una sessió de fotos i signatura, els supervoladores tallers, princeses de fantasia, un torneig de Beyblade, rampa boja, ulleres de luna i Lovegood,
Paco Hernández i Josep, una xerrada de creadors de contingut. Un bingo tracking, que això m'agrada molt. El que és llàstima que m'he perdut, el Daniel García, que ha estat aquest migdia. Mira, m'he despistat.
Però, va, que ja no tots aquests actes només són per avui dissabte, que demà continuen i que teniu un munt, un munt, un munt de coses. Així que, apropeu-vos, podeu comprar a través de les xarxes l'entrada i gaudir d'Instarreco Infinity. Totalment recomanable. També que cada setmana passen coses allà mateix. Tu te recordes de la cançó que es deia Moonlight Shadow?
Sí, sí, aquesta, aquesta. Doncs aquest cap de setmana a la Maggie Rayleigh la tenim a Tarragona, aquest diumenge concretament al Palau Finari de Congressos.
I també a Tarragona. Ja hem saltat el diumenge, però aquest dissabte avui mateix tenim amb ell, és Pedro Pastor. A partir de dos quarts de nou del vespre, a les de la zero, Pedro Pastor...
M'he quedat al·lucinada quan el vaig conèixer perquè és fill del cantautor Lluís Pastor i que la seva mare, Lourdes Guerra, també dedicada al món de la música, és la germana del Pedro Guerra. O sigui que per la seva sang, pel seu ADN, tot és música, Pedro. Doncs avui mateix a les de la zero.
I també avui, però aquesta vegada l'os submarí, no? Comptem amb la gent de Tartarredena.
Vam poder parlar amb una de les components de Tartaralena, teniu l'entrevista penjada a la web de Tarragona Ràdio, i que et deia, totalment recomanable també aquest concert. No ens podem dividir, ja ho sé, però és que passen moltes coses, passen moltes coses. Si oyeras ya la flauta, el tambor y la mandolina...
I abans de donar pas a l'entrevista precisament amb Dulce, vull recordar-te una coseta que es va posar en marxa ja fa dies. Bé, no molts dies. Aquesta setmana passada. I aquest dijous els vam tenir aquí, a Tarragona Ràdio. Són al salt 150 i tenen un crowdfunding per poder enregistrar el que serà el seu proper treball discogràfic. O almenys per donar-li...
Dona'ls-hi un cop de mà. Doncs això. Per canvi, sal 150 i vinga, dóna'ls un cop de mà. Vinga, mecenas, que hem d'aconseguir tenir en les nostres mans aquest nou treball discogràfic d'ells.
I així comencem, així encetem el nostre ja tardes cap de setmana. De seguida, Dulce, retrovisor musical, carrer d'artistes, Deixa't portar, La terra és plana i el Manamanà. Fins a les 4 de la tarda. Queda't aquí, atrapat amb nosaltres. Buscaré el tiempo que se fue sin avisar.
La vida que te encuentras donde menos la esperas Gritaré en todos los desiertos
El camino del descanso.
Soñamos y que no murió en ti Nuestras manos se abren paso incansable Buscaré El tiempo que se fue sin avisar La vida que te encuentras Donde menos la esperas Gritaré En todos los desiertos que crucen
Los días que viví llegaron a subir, no hay lugar para rendirse, esto no acaba aquí. Nunca olvidaré que en tus ojos fue, que la esperanza no se pierde, permanecerá. Los días que vivimos nos traen
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona nit.
I avui a la Sintorial de Tarragona Ràdio us volem presentar amb ella. Es diu Maria Lorenzo, encara que artísticament la coneixem com a Dulce. La tenim en concert el proper dia 26.
Amb Girando por Salas, a Barcelona, Almería, Guadalajara, Granada, Sevilla, Cádiz i Madrid. I ens diuen que promet oferir-nos un espectacle carregat d'emoció, de força i de personalitat. I com diu ella en aquesta cançó, que fantasía. Fingarem a saludar-la, que la tenim amb pica de telefon i que la tenim esperant-nos. Dulce, hola, què tal, buenas tardes. Dulce con Z, importante.
Total, ¿qué tal? Buenas tardes. Muy bien, ¿cómo estás? Pues muy bien, contenta ya de que prontito canto por allí en Barcelona y nada, muy contenta, la verdad, con todos los preparativos ya prácticamente hechos y con ganas de empezar la gira que empiezo allí.
Estaba mirando por aquí tu recorrido turístico, digamos, que es musical, y ya de ese sin retroceder que fue, no sé si el primer single como tal, lleva hace cinco años. Sí, total, sí, sí, sí. Es verdad que cinco años desde la primera canción, pero realmente como cuando empecé a encarrilarme más por el mundo de la música y a interesarme en hacer más, un poco más profesionalmente, tomármelo un poco más en serio, por decir, fue en 2023.
Y sí, desde que empecé cinco años, parece que hace menos. Ha pasado los días volando, ¿no? Siempre, como siempre. Y a ver, explícame eso de que te tomaste las cosas más en serio a partir del 2023. O sea, que fueron como estas primeras canciones, como una serie de pruebas, a ver qué pasaba. Sí, total, era un poco experimental, nunca había compuesto y bueno, cada vez me empezó a interesar más la producción también.
Y en 2023 estudié producción también y bueno, comparto música con mi compañero, mi productor. Y desde entonces como que tuvimos un poco más desde el triple single de María. Y a partir de ahí fue cuando vino un EP que sacamos y bueno, hasta ahora.
Sí. Sí, porque nos habíais dado muchos caramelitos, porque aparte del sin retroceder, en ese 2021 también nos ofreciste el qué vale más. Sí. Después ya vino ese salto hasta el 2023 con el rojo mate, bambino, como azúcar, el María, que me decías, y mira, lo tengo aquí sonando...
Llegó el Como Antes, La Gata, Malo Malo, Otros Labios, y en el 2024 ya tuvimos un EP que era El Gatea. Sí. Que explícame, porque además yo pensaba que estarían todas las canciones que he mencionado, aparte de La Gata, las otras casi casi las tienes de regalo.
Sí, total, tuvimos tres adelantos dentro de lo que es el EP, que fueron otros labios, la gata y malo malo, pero después teníamos dentro del EP una intro que se llama de puntilla, que es bastante como bio, y fue bastante personal este EP, le pusimos mucho cariño, la verdad.
Y al final nos quedó un trabajo muy chulo que se llamaba Gatea. Ajá. Porque al tener la canción que se llamaba La Gata, era como un poco la temática de la independencia, de los gatos y demás. Y nada, también por el tema de que era mi primer trabajo un poquito más serio. Sí. Y como que...
asemejándolo también al gatear, a los primeros pasos y demás. Y nos parecía guay el concepto y bueno, lo sacamos y muy guay. ¿Y qué tal? Bueno, que ya se pone todo más serio y ves que empiezan a salir conciertos y que a más a más hay esa aclamación de que la gente empieza a escuchar las canciones y que escuchas que las cantan. ¿Cómo resultó? ¿En qué momento?
Pues la verdad que empezó a ser increíble porque también sacamos un par de versiones de Rafael Acarra, de Camela, grupos que me encantan y bueno, lo hemos disfrutado un montón y cuando alguna gente se sabe de las canciones, increíble.
Así que es expectante también a la hora de sacar música siempre porque se puede cambiar un poco la vía, ¿no? Que ahora mismo no me dedico al 100% a esto porque sabemos que el mundo de la música es un poco complejo. Pero no me importa, como que tengo bastante energía para seguir, ¿sabes? No tengo prisa ni nada, solo quiero seguir trabajando. Y que pase lo que tenga que pasar. Dulce, mira la que está sonando de fondo.
Me comentabas precisamente que habíais hecho esas versiones de Camela o la de Rafaela Carrà. Todo esto porque son también, espero que gustos musicales tuyos.
Sí, sí, sí, totalmente. Como que me he criado mucho escuchando a Camela porque es el grupo favorito de mi madre y siempre me lo ha puesto. Y queríamos versionar Sueños Inalcanzables y bueno, Rafaela, porque al final fue un icono femenino que me encanta y es una canción también icónica que podía llegar a más personas que la hubieran escuchado y decidimos hacer esas dos versiones. Bueno, pero las hicisteis muy personales, ¿eh?
Sí, la verdad que cambia bastante. Pero muchísimo. Estamos recreadas, hay que venir al sur, aparte que es como una rumba, que rompen una rumba, y fue muy divertido como recrearlo en la producción, ¿sabes? Que nos pusimos ahí un poco creativo, Alberto y yo, y fue muy guada a hacerla. Y además contaste con varias colaboraciones, con Hay que venir al sur, con Ana Nieto, y con el de Sueños inalcanzables, con Alba Mbengue. Mbengue.
Mbengue, ay, es que no sabía si se pronunciaba todo junto. Pues con Alma Mbengue y con Alberto, que ya me decías, ¿no? Sí.
Qué bueno, qué bueno. Concretamente con Alba sí que la conocía de hace tiempo, era amiga. Sí. Es una artista muy talentosa de Cádiz. Y Ana Nieto la conocía, pero yo creo que desde que hay que venir al switch formamos una amistad en su comienzo, ¿saben? Sí, sí. Y somos guay. Decir que después ya vino el Si pudiera elegir, el KMK...
Maleante, el KMK2, que explícame un poco por ahí cómo fue la historia. Pues mira, KMK2 se lo propuse a Sofía Col, que es de allí de hecho, y se quiso subir a KMK, hizo una segunda estrofa en catalán, y quedó muy guay, muy divertida para verano, y con Maleante, como era un poco más flamenca, decidí llamar a un malagueño también, que se llama Julio Benavente,
E hicimos ese remi de Maleante. Cualquier nos quedamos un ratito para escucharla. KMK2 o Maleante2, ¿qué dices? KMK2, si quieren. ¿Sí? Pues venga, escuchemos un poco.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Pues mira, en el directo vamos a meter así instrumentos más orgánicos, pero siempre solemos ir consecuencias. Hemos preparado una escenografía chula, divertida para la ocasión. Y la verdad que tenemos muchas ganas, hemos estado saliendo mucho y a ver qué tal. Yo en el directo solo sé cómo...
Se suele vivir muchas emociones dentro de un concierto mío, porque como que soy muy personal y para algunas canciones más íntimas, y por otro lado, pues canciones un poco más divertidas para que el público disfrute también de esa parte. Y me gusta como que se vayan con diferentes sensaciones, ¿sabes? Que sea ahí un poco un remite.
a todo el mundo que quiera conocer mi música allí a que se venga. Muy bien. Y yo encantaba. Qué fantasía 2026 Tour que te llevará, como decíamos, el día 26 por Barcelona, la Sala Vol, después estarás, como aquel que no quiere la cosa porque los días pasan volando, estarás en Almería, Guadalajara, Granada, Cádiz, Sevilla y acabando en Madrid.
Sí, acabamos en Madrid. El penúltimo es en Cali, que va a ser especial, porque al ser de allí como que... Claro, en casa. Estoy cansado por allí al vivir en Madrid ahora. Entonces tengo muchas ganas. Y terminar Madrid también, pues genial, porque este año no he hecho concierto aquí, así que va a ser divertido. ¿Y quién te acompaña encima del escenario? ¿Qué músicos estarán contigo?
Pues en principio vamos Alberto y yo, mi productor, y él toca guitarra y yo piano, y somos pocos, la verdad, por ahora. Ah, queda más íntimo entonces el concierto como tal. Sí, sí, sí, la verdad que ahora mismo ese formato me gusta, para empezar, y más adelante cuando vaya todavía mejor la cosa, pues que tenemos a músicos, tenemos pensado también...
Mucha de esa faceta. Espero que tengas la oportunidad la próxima vez también de pasar un poquito más cerquita y de Tarragona, nada, estamos a una hora, Tarragona, de Barcelona, en nada, y poder tenerte también aquí de nuevo y poder hablar contigo y esperar el poder presentar el primer disco oficial de Dulce.
Por supuesto, yo cuando saqué el disco, que lo estamos haciendo, de hecho, ahora, saldrá en 2027, pues yo encantada de ir con vosotras allí. Y espero también que te pasen muchísimas cosas.
como la participación del pitch perfecto de Vime en el Bilbao International Music Experience y otras historias más que espero que algún día nos llegues a explicar y que todo esto ya está apuntándose en tu mochila musical para de cara a un futuro. Mira, no se sabe. A mí me gusta hacer un libro de cómo se ha vivido y cómo han estado esos inicios en todo el mundo de la música y hasta dónde ha llegado, ¿no?
Sí, es como una travesía, es extraño, una carrera musical, es como se vive muchas cosas y está guay porque siempre hace...
Trabaja, trabaja, trabaja y por lo general no te llegan cosas, pero cuando llevas tiempo trabajando sí que te agradeces porque te pueden empezar a pasar cosas. Lo del BIME no nos lo esperábamos, estuvo muy guay, lo del GPS igual, que hayan confiado en el proyecto. Es muy importante porque apoyamos mucho que valoren los trabajos de artista emergente y bueno, poco a poco pues ir subiendo más y que me vayan conociendo más a nivel...
España o Internacional, quién sabe. Sí, sí. A ver, las piedrecitas para hacer el camino están ahí. Ahora a ver qué pasa y hacia dónde van. Exactamente. Y después de piedrecitas, pues rocas, ¿no? Total. Y vamos apalando el camino hacia muchas... Por cierto, no sé si te has llegado a plantear, porque ahora se hacen muchos cameos y muchos dúos musicales, ¿te gustaría o tienes en mente hacer algún dúo musical con alguien especial para ti?
Grupo, ¿no? Grupo, cantante, cantautor, lo que... Bueno, lo que... No sé si incluso... Mira, me encantaría hacer el Sueños Inalcanzables con los propios Camela, con María Ángeles. Sí, la verdad, creo que le llegó a ellos. ¿Sí? Creo que sí. Y bueno, me encantaría, la verdad, poder cantarla con ellos. Sería muy bien. Y sí, como colaboraciones, me encantaría, ¿no? De cara a futuro...
con personas internacionales como Carolina Polache o Nati Peluso de aquí. No sé, al final tengo mucho gusto y me encantaría más adelante compartirlo, la verdad.
No sé si, no creo que nos estén sintiendo, pero por si las moscas, mira, ahí lo dejamos, a ver qué es lo que pasa, de cara a un futuro, ¿no? Manifestando, ¿no? Manifestando. Claro, claro, lo importante es lo que decíamos ahora. Ahora mismo hemos tirado, antes decíamos lo de las piedritas y ahora lo que hemos tirado la caña. Sí, total. A ver si tenemos suerte.
Pues Dulce, que vayan muy bien los conciertos. Muchos éxitos. Esperemos encontrarte de nuevo en tu camino musical por aquí, por Tarragona. Y que nos quedamos con esta, tu fantasía. ¡Qué fantasía! Aunque yo creo que esta fantasía va por otros términos, ¿eh? Sí, total. Va por otro, va por otro. Va por tus tierroteros. Gracias por estar conmigo.
Al contrario, bueno, hasta pronto. Un besazo enorme. Hasta pronto. Gracias. Adiós, adiós.
que en un beso se quedara solo. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir. Qué bien morir
Bona nit.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Doncs vinga, aquí ja el tenim aquí amb nosaltres. Ja saps que són tres píndoles que el Jordi ens deixa registradetes i que fa un petit viatge pel món musical d'avui i d'abans, per allò del retrovisor musical. Així que anem a saludar-lo a veure què ens explica avui el Jordi. Jordi, bona tarda, benvingut, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé.
No sé per què parles així, tu. Jo, com sempre, bé, gràcies. Anant de concert en concert, com cada setmana, i venint aquí a explicar-ho. Molt bé, així m'agrada, clar que sí. Iniciarem el retrovisor musical número 310, parlant dels miralls de Dylan.
Home, que bé! La formació musical liderada pel Jordi Batista i el Gerard Quintana van actuar el passat divendres a les Perles de l'Accent, a Reus, en el si del Teatre Bertrena. Així sonaven en directe. Gràcies. Gràcies, donarit Reus, com el mestre. Fem horari europeu avui. He començat a veure aquest so que parla d'un tren, el tren Correu...
No us d'atureu pas ningú. Tensiu els endalenits, no els cau per dalt. Deixeu el vostre vell camí, ja no s'ha de res. No sentiu aquest vell que us trenca els visles i les pares. És que el temps està canviant. Veniu pares i assenyats de tot arreu del món.
El camí està ja marcat i els dalt són tirats. Creu que el que avui és lent serà ràpid demà.
L'ordreça que em girà per la mateixa tarda llei, com la que el present d'avui és el pas endemà, i el que avui és primer...
Per quants camins l'home haurà de passar abans que arribi a ser algú? Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar Abans que per fi es quedin morguts Això, amic meu, només ho sap el vent Escolta la resposta dins del vent
Quantes vegades podrem mirar abans d'arribar a veure el cel? Quantes orelles haurem de tenir per sentir com plora?
Una d'aquelles cançons que m'encanten. T'ho he de dir. Reconec que aquest, escolta-ho al vent, en la versió dels Miralls del Dilan, cada vegada que tinc ocasió la poso. I aquesta era una. Això, amic meu, només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins del vent. Però hem d'anar avançant dins el retrovisor musical Jordi, endavant. L'endemà dissabte, l'associació de la crispeta van presentar a la llotja de Reus el cartell del que serà la festa de Sant Jordi el proper 18 d'abril, on, entre d'altres, tenen previst acollir les actuacions de les al·lèrgiques al polen i la publicitat.
Els integrants del podcast Déu Sisimis, el Marc Cadafoc i l'Albert Bazant van entrevistar la cantautora empordanesa Carlota Giró. Minuts després, la Carlota va oferir uns quants temes en directe.
Fins demà!
I el que és millor deixant anar que tot arriba en un salt i en un salt se'n va. I el temps que ho passa a lloc i tocar balles amb les fesses.
Els presions dels dies passen i tu ja marxes. Caus tres cops amb la mateixa, però penses que no aprens i no mateixes.
Fins demà!
I anem cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar cap a... No, Jordi, no! Sí, sí, sí. Acabarem ja. Sí, ja ho sé, ja ho sé. I felicitarem el bateria i intèrpret Joan Reig. No! Què em dius? Que avui és el seu aniversari. Què m'estàs contàiner? Què m'estàs dient? Fin de setmana que ve, Sílvia. Sí. I uïdors d'Alfans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu! Moltes felicitats, Joan!
Per molts anys. Vint i quants eren, quants que hi ha? No ho sé, per qui va, eh? És una miqueta més. Just abans de clarejar, l'esborrera resta mudes, l'aire encara és net i sa. Les façades es desbullen, mitja vida he cercat. Fins a sota les llambordes, una olor de cap al tard.
En els versos d'un finat furgo l'ànima encantada, qui sap si s'hi han quedat recer d'una tornada, quan els teus s'han impolat. He comprès bé la tragèdia, l'última oportunitat, hem fracassat com a espècie.
que van tan maldades, ens endocen les banderes, ja no sentirem la gana, ni el xipot de les guiteres, que l'he de la veritat, i bellugues amb solvència, sospeses els m'ha agradat, tot festejant l'ipulència.
Crits et surten de la boca, sols amb un ben idiota, jo no els sento ni els escolto, com el bar de Minasota, en sec que n'ha paregut. Mitjars m'ha perdut i estrany, jo amb gust els he revut, escamots ets gasil·làdics. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 6, 6, 7, 8, 9, 10, 10, 11, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 21, 22, 22, 22, 23, 23, 24, 25, 26, 26, 27, 28, 29, 29, 29, 30, 29, 30, 30, 30, 31, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32, 32,
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Noies, tenim amb nosaltres Anna Ortega. Anna, bona tarda. Hola, Sílvia, bona tarda. Des del carrer d'artistes que tenim avui ple de coses que em deia l'Anna, però que no em donava temps. Tenim entrevista, tenim cinema, tenim música, tenim un munt de coses. A banda...
A banda també de totes les diferents programacions i actes que et surten i que l'Anna està allà present. Clar, i tant que sí. I nosaltres aquí, ojo a vizor, perquè Sílvia, avui en carrer d'artistes, si jo et dic Miquel Castro, cantant i compositor valencià, comencem carrer d'artistes perquè ja el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Cada gesto tuyo es toda mi verdad Y aunque no existas te empiezo a buscar Y si mi alma te nombra sin saber por qué
Bésame la sed, hasta el amanecer. Y al volverte a dar, aunque seas una ilusión, bésame los labios con total pasión.
I seguim, continuem aquí a carrer d'artistes. I la música que estava escoltant, oi, Sílvia, que ens convidava ja. Home, i tant, i tant. A més, a més, ens dona frescor, ens dona alegria. I mira, s'han encès de cop i volta totes les llums aquí a l'estudi. Per què serà, eh? Per què serà? Clar, perquè ens arriba ara aquí a carrer d'artistes la música d'aquest cantant Miguel Castro. Ja el tenim a l'altre costat del fil telefònic. Miguel, muy buenas tardes y bienvenido aquí a Calle d'Artistes.
Muy buenas tardes, encantadísimo de estar en vuestro programa, encantadísimo. Bueno, sabes que nos tenías aquí a Silvia y a mí bailando, moviéndonos, dándolo todo ya. Sí, la verdad, la verdad es que ese tema da vivilla. Hay que reconocer que es un tema que está bien conseguido. Yo la verdad es que estoy encantado también con el tema. Oye, lleva por título, si no me equivoco, Sáciame la sed. ¿De dónde nace? Bueno, pues...
Realmente es una letra, es muy sencillo, parte desde el deseo, una noche loca, apasionada, y entonces simboliza ese aspecto de alguien que siente atracción por esa otra persona, da igual el sexo que sea, porque hoy en día hay que tener libertad de expresión,
Y bueno, pues un poco parte de eso. Al final es un tema muy sencillo, donde se ha buscado más que el mensaje, porque el mensaje está muy claro, ¿no? O sea, desde la sed, desde el deseo, la pasión, también se ha buscado un poco lo que es el sonido, se ha buscado también lo que es ese ritmo, como bien estabais diciendo, es un tema que presta mucho para...
Pues para la fiesta, las terracitas de verano. Bueno, también en primavera, ¿eh? Porque ahora cuando tardes un poco de tiempo, también presta, ¿eh? Ahora ya todas horas, ¿eh, Miguel? Si te fijas. La verdad que sí. Yo creo que la música electrónica está en su buen momento y creo que de vez en cuando darle ahí un pellizquito de música electrónica no está nada mal. No está nada mal. Es un soplo de aire que también nos conviene, ¿eh?
Que parece que tiene que ser que todo lo de invierno y todo lo que sería otoño, tiene que ser así como muy tristón y no, que no, que no, ¿eh? Más tranquilo, más calmado. Para arriba, para arriba, ¿eh? Claro. Aquí en Valencia tenemos unos vientos huracalados. Yo no sé, yo no sé, ahí en Tarragona, pero aquí... También, también. También hemos tenido... Lluvia, vientos, no sé si os habéis dicho, no sé si os lo he dicho, había lluvia también, pues para repetirme...
Sí, la verdad es que este invierno no nos está faltando aquí absolutamente de nada y por eso, elemento imprescindible, la música para animarnos y para ponerle un poco de ritmillo a estos días que se están haciendo a veces un poco largos, ¿no?
Sí, absolutamente. Mira, aquí de vez en cuando sale el solecito, pero se vuelve a esconder. La verdad es que parece una tontería, pero el sol, la magia del sol, es algo cuando está nublado, yo no sé vosotras, pero yo me entristejo muchísimo. Y cuando sale un rayo de luz, oye, de sol, parece que te sube el nivel anímico, te sube la fortaleza física, mental, es una cosa realmente súper curativa, ¿no?
Es súper terapéutico. A mí me encanta. Y aquí en Valencia tenemos una luz muy bonita. Vosaltres sabéis que Valencia, por la comunidad valenciana, tiene una luz muy bonita. Y bueno, y la Costa Dorada también, cuidado. Iba a decirte eso, ¿eh? No nos podemos dejar tampoco aquí, ¿eh? Si somos vecinos y estamos a tocar. Estamos en Tepinto y Valdemoro, más o menos. Estamos ahí, ahí, ¿eh? Por cierto, explícame cómo sale... Me comentabas esta canción, que es del deseo, pero es una cosa biográfica.
¡Ay, Silvia! ¿Sabes lo que pasa? Que realmente son temas estos universales, como yo llamo, que son como muy adaptativos para cualquier momento, cualquier circunstancia de esa persona que en ese momento esté atravesando ese bonito momento o bueno, igual no tan bonito, ¿no? A lo mejor es agriulce que se dice, ¿no? Porque está un poco ahí a la espera de la otra persona que sienta ese interés, ¿no? Pero
Pero bueno, yo creo que es más adaptativo que biográfico. Yo creo que al final es coger un poco la esencia del mensaje y transportarlo para que... Bueno, yo creo que al final es la alegría, un ritmo que acompaña y bueno, pues es esa fiamelase que va de alguna forma involucrándote en ese ambiente. Como bien te digo, ese ambiente de deseo, de pasión, de noche, de locura. Yo creo que de vez en cuando...
Está bien darles el soplo de aire, como tú decías. Y tanto que sí, porque aparte de esta canción, sabemos que tienes muchísimas otras y todas son fuente de inspiración, ese ritmo y esa pasión creativa. ¿En qué te inspiras o cómo te inspiras? ¿Tienes horas fijas? ¿Te viene, lo escribes? La verdad es que el tema de la inspiración es como cuando viene realmente... A ver, sí que es verdad que...
El creativo, yo hablo por mi caso, mi ejemplo, pues sí que hay veces que tienes que hacer trabajar en canciones porque tienes que crear un repertorio y bueno, lo que tiene el autor, el cantautor, es que siempre...
Siempre estás soñando, ¿no? Soñando despierto, ¿no? Entonces, normalmente es una persona sensible, pues con alta sensibilidad, ¿no? Entonces, claro, lo que haces es buscar, aunque en ese momento no te tenga una inspiración, que dices, caray, pues oye, si me ha cruzado alguien en el camino y estoy encantadísimo, estoy súper emocionado, inspirado para escribir una canción, eso me ha pasado también, ¿no? Pero también otras veces tiras de alma, de cachitos de alma...
Y encuentras ahí también siempre una inspiración a propósito, una conciencia que se dice, y dices, oye, pues voy a trabajar en letras, voy a trabajar en canciones. Y normalmente, en mi caso, yo siempre me inspiro mucho por el amor. La verdad es que soy un romántico empedernido, no lo puedo evitar. Y bueno, pues sí, yo siempre voy al amor. Además, creo sinceramente, el amor está en todo.
No sé si seréis de acuerdo conmigo, pero es que el amor está en todo, desde cuidar tu planta cada mañana, tu jardín, darnos un abrazo a tu animal, decirle a tus padres que los quieres. Esas pequeñas cosas, que no son pequeñas cosas, son grandes cosas, pero sí que es verdad que está ahí presente todo el día y todos los días, ¿no?
Claro, yo creo que sí. Yo creo que el amor es la energía más potente de la vida y está ahí, ¿no?, de manifiesto. Entonces, siempre estoy inspirado. Hay veces, pues, lógicamente que tienes un poco más el día como más doblado y dices, bueno, pues hoy me voy a dedicar a dar un paseo por el mar o me voy a la montaña. Y bueno, pero la verdad es que el creativo siempre está indagando, siempre está ahí dándole vueltas.
Indagando, creando, creando, tienes ya, Miguel, una muy amplia experiencia en el mundo de la canción. Has hecho colaboraciones con varios artistas y no sé si nos puedes contar colaboraciones si tienes previstas o con quién te gustaría colaborar que no lo hayas hecho todavía. ¿Tienes ahí alguien que te gustaría o cómo sería?
Pues mira, bueno, la última colaboración sabéis que fue con Malena, esto se hizo porque, a ver, ahí está muy metida lo que es la música más dense y tal, y bueno, pues mediante un amigo en común, pues bueno, nos puso en contacto, ella quiso colaborar conmigo y bueno, pues ahí quedó bailando dos corazones. Luego a partir de ahí la discográfica, por lo que son las cosas, la discográfica me ofreció trabajar con ellos,
Y entonces ahora hemos trabajado como en cinco singles más, entre ellos está Sacia en la sed y hay otros muchos que vamos a ir poco a poco promocionando y publicando. Entonces sí que entre medias de ese trabajo sí que hay otra colaboración que tengo ahí en marcha con una...
con una artista muy conocida de este país. Ay, ¿no nos puedes adelantar algo? Es que nos quedamos aquí con la étnica. Sí, ella es mi maserrano. Entonces, claro, entonces es muy amiga mía, es un amor de persona. Sí, sí, sí. Y bueno, pues la verdad es que es lo que pasa. Yo me he dedicado a la música ahora en estandadura electrónica, dance, pop dance...
pero mi esencia, mis raíces, no dejan de ser las raíces de un autor, de un cantautor. Un cantautor, no el cantautor típico... Al uso, sí, sí. Ya sabemos, Luis, ya al uso, claro. Yo soy un cantautor más contemporáneo, es que ahora se les llama así, pero bueno, somos cantautores más contemporáneos, y yo esa esencia no la quiero perder. Entonces sí que le propuse...
Le propuse a Ima y me dijo, oye, pues sí que podríamos trabajar en un proyecto juntos. Entonces esa es una colaboración que estamos ahí ya gestando. Y eso va a ser también esa línea delgada que separa lo que es la música electrónica
y sin olvidar mi esencia como artista pop. Claro, entonces es muy interesante porque yo tampoco quiero que se me catalogue como un artista de música electrónica porque realmente yo siempre he sido un artista pop. Yo tengo otros trabajos y van todos orientados al pop y entonces no quiero perder esa esencia. Con lo cual creo que va a ser un trabajo muy interesante el poder
el poder trabajar también en ese terreno y estar ahí, ¿no? Porque al final es mi esencia. Os puedo adelantar eso que estamos ahí ya gestando, trabajando ya en ello y bueno, ahora vienen cosas maravillosas, ¿no? Y ya sabes lo que significa esto también, ¿no, Miguel? Lo sabes, ¿no? Que tendremos vía telefónica a Inma y tendremos vía telefónica a Miguel en ese momento, ¿no? Para poder hablar con los dos.
Ya tenemos otra cita. ¿Ves? A mí me gustaría visitaros. Tengo ganas de ir. Eso que te iba yo a proponer. ¿Y por qué nos venís los dos aquí y os hacemos la entrevista en vivo y en directo? Sería fantástico. Sería genial. Genial, genial.
Además, yo sé que Inma trabaja mucho por allí, por la parte de Cataluña. Yo sí que le voy a comentar cuando tengamos las cosas más encaminadas. Y claro, oye, se lo comento y os hacemos una visita, que yo tengo ganas de veros. Y nosotros de recibiros aquí, pero de verdad, con los brazos abiertos. Claro que sí. Y poder hablar un poquito de novedades y cosas interesantes.
Pues dejamos la puerta abierta también. Es fundamental. Y te iba a decir que también dejamos la puerta abierta posible videoclip.
Sí. ¿O cómo irá? Exactamente. Mira, además, y fíjate, ahora que hablas del videoclip, estamos también, como Saci Melasi se ha publicado hace muy poquito, estamos trabajando en el videoclip. Porque, a ver, el tema se ha hecho, pero bueno, yo entiendo que un single tiene que ir siempre de la mano de un videoclip, ¿no? A mí me parece que se queda como un poco... Cogito, sí. Y entonces estamos ya trabajando en ese videoclip.
Y luego, por supuesto, cuando ya trabajemos en el próximo proyecto, en la próxima colaboración con Inma, pues también haremos videoclip segurísimo, porque ya también es de trabajar con single y videoclip. Al final todos los artistas estamos en esa tesitura, ¿no? Es el single y luego trabajamos con el videoclip.
Pues Miguel, como siempre, como siempre, ha sido un placer tenerte aquí en los micrófonos de Tarragona Radio y sobre todo aquí para Carrera Artistas. Muchísimas gracias por permitirnos conocerte también un poquito más, no solo tu música, sino también a ti, esa esencia de la que comentabas. Y bueno, pues nada, lo dicho, que te esperamos aquí cuando vosotros queráis. Suerte y éxitos, Miguel. Muchísimas gracias. Gracias a ti, Miguel, y que vaya todo muy bien. No sé si Silvia...
Decirle que sí, quedada, quedada, quedada. En la próxima y nos vemos. Absolutamente, Silvia. Yo sí de palabra. Contar con ello. Un beso enorme, Miguel, y hasta pronto. Gracias. Que vaya muy bien, Miguel. Adiós.
Anna, prepara't perquè segurament que el Miguel ens vindrà a veure, eh? Ja ho has sentit? Espero, espero i desitjo que així sigui, eh? Vull dir que a veure si el podem tenir aquí aviat perquè la veritat és que és molt amable i la cançó jo encara estic ballant, eh? És una passada.
Però hi ha més coses dins de carrer d'artistes que ens porten cap a uns premis que a mi m'agradaria ser agradat estar allà, eh? I ara que ja l'estic fent, no sé pas de què parlar-te. Si d'on m'ho hi ha jo paret, o d'aquesta alromba brava, o potser d'aquella nit, aiguita neta de gràcia. No em diguis que no.
Doncs sí, perquè va ser en aquesta setmana passada a Barcelona, justament al local de les antigues cerveses d'am, que va tenir lloc els premis Disc Català de l'Any a càrrec d'una coneguda emissora. I Disc Català de l'Any, com ja vam anunciar, era Alfred García per aquest seu àlbum. T'estimo, és Te Quiero. I més ràpid que un instant, ha passat ràpid la vida...
Des d'aquella cançó vam fer l'amor uns quants dies. No em diguis que no, que no em sabia. Doncs amb aquesta entrega de premis també vam recollir el Premi d'Honor Sopa de Cabra per la seva contribució en la difusió de la música i la cultura catalana. A l'acte la gala va ser presentada per al popular locutor Javier Martínez i Laura González i va comptar amb les actuacions d'Elex Ambusto i Meritxell Nederman.
Ja t'he dit, Anna, que m'hagués agradat anar a veure-ho. Per l'any, mira, jo crec que potser m'hauré d'espavilar una miqueta. Sí, no? Sí, sí, sí. Home, clar, a veure de nou els docs amb vostres sobre l'escenari, la Meritxell. N'he dormant. I clar, està al costat amb jo del Gerard Quintana. Gerard, vinga, que te toca. Per cert, que el vas entrevistar ara fa poquets dies, no? Amb els viralls del Dilan. Clar. Que vam dir, ja que vén a la Tarragona, te recordes que ho vam comentar? Sí, sí, sí, que vén a la Tarragona el 18 de setembre, eh? Espero poder de nou parlar amb ells, a veure si és possible. A veure, a veure, que té
Més premis, és possible també que hi hagi? És que, clau, m'has de dir, ui, de premi a premi, tiro perquè em toca. Doncs sí, perquè, a més, el que passa que d'aquests premis en parlarem la setmana que ve, perquè per qüestions de temps no ens ha donat gaire temps de recopilar totes les entrevistes que hem fet.
Perquè hem estat present a la 14a edició de los Premios Alegria de Vivir que van tenir lloc ahir divendres a Barcelona a la coneguda sala Lodegas. Però si et sembla d'aquests Premios Alegria que estan impulsats per la cantant Lucrecia i hi ha hagut molts guardonats aquest any, entre ells Paz Padilla o Quique Sarasola, Javier Grasset també, doncs si et sembla parlarem la setmana que ve que estarem en disposició de fer totes aquestes entrevistes i comentar una miqueta la gala
I et sembla que passem ara a novetats de cinema. Ui, i a més a més, unes novetats de cinema que t'he de dir que... Que lleig el protagonista, no? Vamos, mucho, mucho. Que feio, que feio. Molt, moltíssimes. El quinto agente de quiero que localices y protejas es él. ¿Por qué debería hacerlo? ¿O que eres el mejor? No sé todo de ti. Ah, sí? Sí.
Com me llaman, doncs?
Doncs aquesta és la pel·lícula que tenim l'oportunitat de veure a Prime Video. Exactament, que porta per títol Agent Z, que és una pel·lícula espanyola d'acció d'espies dirigida per Daniele La Torre i escrita per Daniele La Torre, Oriol Paulo i Jordi Vallejo. I està encapçalat justament per a l'actor que tu deies, que era... Com es deia aquest xiquet? Mario Casas, Mario Casas. Ai, que bé, ai...
El repartiment també compta amb Maria Lagarriga, Nora Navas i Luis Zahera, entre d'altres. Va una miqueta que... Mira, et faig una miqueta la sinopsis. Vinga, fem espòilers. Vinga, una miqueta, una miqueta. De la sinopsis, dic jo també.
Doncs 7 a 4 exoficials d'intel·ligència espanyols són assassinats alhora en diferents ambaixades del món. El CNI descobreix que tots van participar fa 35 anys a l'oculta operació Ciénaga que va passar a Colòmbia i on van estar implicats un cinquè oficial d'intel·ligència, que per cert és l'únic que ha escapat de tots els assassins. Que casualitat.
Trobar-lo serà el primer objectiu per al CNI que posa al capdavant de la seva missió el seu millor membre, que és Zeta. Però Zeta no estarà sola a la seva missió. Colòmbia també el busca mitjançant una de les seves millors agents, Alfa, que sembla saber més de CNG que la intel·ligència espanyola. Així que arriba ja a cinemes i que no es perdin aquesta pel·lícula que és un thriller d'acció i que, com bé tu deies a l'inici, es pot veure en Amazon Prime.
Jo t'ha tingut una altra. El que passa és que em té una mica despistada perquè no sé si es pot veure a Disney Plus o alguna d'aquestes. Mira, mira, escolta, escolta això. Hannah Montana, 20 anys després. Mare meva! Good to be home.
We have so many shared memories. We actually grew up together. I hear heels and they're not mine. What Disney boy did you have the biggest crush on at the time? Get the tea kettle.
Quina meravella, eh? I tant que sí, eh? Ja soc a casa. Estic encantada de compartir amb vosaltres perquè hem crescut junts.
A més a més, es veu amb son pare, que estava la cosa una miqueta ativant, una miqueta ativant, per dir un adjectiu així. Sí, sí. Anna Montana. Doncs mira, una mica de revival, que també va bé de tant en tant. Doncs sí, sí, la veritat és que sí. Que li serveix també a ella, perquè es veu els trossos ara mateix. Sí. Mira, sí, el Disney Plus.
tenim l'oportunitat de gaudir-la i veure-la 20 anys després i mira que ha passat de coses en aquests 20 anys Déu n'hi do, però 20 anys ja? Sí que han passat ràpid, no? Jo no sé, no sé No, no, jo tampoc, no?
Escolta, i 20 anys no ho sé, però uns quants anys després, és el que ens porta ara a les nostres novetats musicals, perquè és pura nostàlgia, que Juan Magán reviu Bailando por ahí, amb una nova versió, a que no saps en qui, amb l'Omar Montes, i, per cert, en el vídeo surt Lola Lolita i Sofia Surfers, entre d'altres actrius.
Ayer la vi desde hace mucho tiempo y... Me arrepiento tanto de haberte dicho adiós. Fueron los días más felices esperando.
Mena meva, si sembla... Perdona, mana, eh? És que sembla torrente. Hi ha de cameos? I tant, no? Però, per l'amor de Déu, quanta gent. I tant que sí. Doncs Juan Magán i Omar Montes han tornat a unir forces per omplir-nos de nostàlgia donant vida amb aquesta cançó, no? Ayer la vi. Una nova versió que rescata l'esperit d'un dels èxits més importants del productor espanyol.
La cançó, això sí, manté l'essència pròpia de l'original, aconseguir refrescar records a les ments dels que van viure aquest èxit. ElectroLatino va viure a la seva etapa més àlgida gràcies a temes com aquests a començament de la dècada del 2010. Així que aquest nou tema presenta una barreja d'estils molt pròpia de tots dos artistes.
el magnetisme característic de Juan Magán i el segell urba d'Omar Montes amb la veu de flamenc urba. De fet, la intervenció del Depan Bendito és el que marca una miqueta aquesta diferència en aquesta cançó que, com dèiem, és pura nostàlgia. Boníssima, eh? Boníssima, boníssima.
I no és obetat, però és una petita que m'ha fet l'Anna. I m'ha dit, home, podríem comentar de casualitat que hi ha una noia que es diu Aitana. Què m'havies dit? No sé quins concerts m'has dit. Doncs Aitana torna a les xarxes, està molt activa, perquè ja està començant una miqueta a promocionar el que serà aquesta nova gira que té per davant i que començarà en breus dies.
I què et sembla si amb ella tanquem avui carrer d'artistes? Això sí, no em vull olvidar tampoc, no només d'Aitana, sinó que aquí a l'Estarraco Unlimited tenen aquí aquest cap de setmana. Tenen una bona festa aquest cap de setmana, que ja han encetat aquest matí, han fet l'inauguració oficial i que avui i demà Estarraco Unlimited, Estarraco Infinity. Ah, Estarraco Infinity, és veritat. Jo a l'Unlimited ja l'he posat aquí. És veritat.
Escolta, i el domenatge que no es perdin a la Maggio Reili. És veritat. Ves que et deia que se m'està girant feina. Sí, sí, se'ns està girant molta feina, Sílvia. No pot ser, no pot ser. No res. Que ens escoltin fins a les 4 i després ja en parlarem d'altres històries. Exactament, doncs acabem així amb Aitana i amb aquesta superestrella. Gràcies, Anna. A tu, bon cal de setmana a tu i a tothom. Adéu, adéu.
No le importa estar con una superestrella. Yo le digo de dónde tú has salido. Él me dice que quiere estar conmigo. Yo le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella. Aquí está todo el mundo mirando. Vamos solos al baño y retomamos lo que estamos empezando. Solo quiero
Fins demà!
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les escoles d'art i disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra estudiar art i disseny. Dona forma al teu talent. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
2-0-9 a control. Preparados para despegar. ¡Todos a bordo! 12, 11, 10, 9, 8, 6, 6, 7, 8, 6, 5, 4, 3, 2. Aquí el vuelo 2-0-9. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no? Y le abrí ríos.
Hola, Miquel. Bon dia. Només escolto... Estàs mig sordo. És un cau de problemes, eh? Només escolto per un costat... Jo també llavors no sé mai quan s'està escoltant la meva veu o no. Ja, ja. Mira, posaré una bombilleta aquí al mig i diré... Serà molt útil, sí.
Estarà molt bé. No, quan estigui encesa, què passa que jo m'oblidaré, ja us ho dic ara. Estarà molt bé. Apagueu, poseu, apagueu. Poseu. Hauràs d'avisar, eh, que la bombilla està... O la puc anar tocant amb la mà si crema, és que està engegada. I si no aviso? He tancat el micro. Molt bé. Llavors ja ho notaré. Ai, ai, ai. Com esteu? Molt bé. Tu què? Maiana, a veure... Tu què? Eh...
Torrente presidente. Compliendo. Però a partir de demà. Passa, xaval. A veure, xavalines. A partir de demà. Si se pot ser, demà. Però si ja es va estrenar la setmana passada. No, no, però jo dic de presidenta de presidenta. Ah! Del partido Nox. No, no creguis. Ja. Ha canviat. No, passen coses durant la pel·lícula. Sí, que passen coses. Ai, ai, ai, ai. Jo tinc una pregunta. Surt Canita Brava? Sí.
Encara estàs amb 37 euros de whisky. I, a més a més, us he de dir una cosa. Jo pensava que anava... Li faré el favor al meu home, que sé que és, aquí l'agrada Torrente, i jo, mira, aguantaré la pel·lícula i quan acabi ja la comentarem. Jo crec que m'ho vaig passar millor que ell. Sí? Molt bé. Ens ho hem de repensar, eh? Totes les coses que arribes a veure...
Són... Podrien passar. No, no és que podrien passar. Estan passant. O ha passat fins i tot. Estan passant. Són aquelles pollites de dir com és possible que aquesta persona que potser no sap fer l'hora amb un canut o arribi a ser... Amb això tens tota la raó. Hi ha coses per aquí darrere que fan que un torrente arribi a ser presidente.
Jo crec que és la reflexió profunda. Exacte. Avril, ens ho hem de repensar. Veniu, veniu. A mi, com ja vaig dir ahir a la secció del cinema, sèria... Ai, jo vaig sentir. És que hi ha una secció del cinema sèria. I la nostra és l'alternativa. La nostra és la... De no ho diguis a ningú, aquesta. Ja vaig dir que uns pares del col·le... Sí. No sé si vaig dir que eren uns pares del col·le. Sí, això ho vas dir. M'havien proposat anar a veure Torrente. I...
I de moment encara no s'ha fraguat la cosa. Cau a la temptació. Miquel, a por ellos, que són pocos i com a més. Si han crispetes, farem el que sigui. Vinga, anem al cinema, que tenim cosetes, eh? Vinga, Sabi. Sílvia, he deixat portar el Miguel González. I jo l'obré els rius. Ja no cal que ens gravi la falca, perquè si no perdrem, no? Sí, no, perdrem espontaneïtat. Tenim frescura.
Tu creus, Sílvia, que Pedro Almodóvar deu estar enfadat amb Santiago Segura i amb què ha sigut la taquillera, la pel·lícula més taquillera del mundo mundial, Ever Forever? Jo crec que s'ho hauria d'haver imaginat. Perquè quan fa que no hi havia el torrente? Des del 2011, no? Doncs imaginat. A més a més, que li va donar aquest puntet de misteri perquè no va haver-hi trailer. No hi havia res? No sabíem res? No sabíem res. Sí que sabem de la pel·lícula de Pedro Almodóvar que signa una nova comèdia dramàtica
a una comedia dramàtica que es diu Amarga Navidad.
Me sobte d'abril que no hagin posat a Carmen Machi entre les protagonistes de la pel·lícula. És la millor i a més la... Per això? Bé, és la millor. Doncs mira, Bárbara Leny, Leonardo Sbaraglia, Aitana Sánchez-Gijón, Victoria Luengo i Kim Gutiérrez.
Home, que guap el Quim Gutiérrez, eh? El David del Cor de la Ciutat. És empotrador. Sí, el David, per favor. El David, bueno, si treballa a l'Ikea, pot anar a marxar. No sap mai allà on se pot treballar. Te'n recordes que sortia al Cor de la Ciutat, el Quim Gutiérrez? Que era un chicoelo. Era un nen. Cremava cines.
Llavors cremava cines. El que se despistava... Jo sempre he fet xurrasquita per a la cuina. Teníem aquesta pel·lícula de l'Almodóvar, a l'Elsa, que és una directora de publicitat, que se li mor sa mar durant el pont del mes de desembre. Pobreta. La protagonista acabarà centrant-se plenament en la feina, sense deixar temps per superar-ho, i aparcant els seus sentiments. El pitjor que pots fer. Això s'ha de superar.
Això has d'anar cap endimant, clar que sí. Estàs d'aquí, des de Tarragona a Gràcia, t'animem. Perquè si no, és el consell de la Sílvia García. Si no, el que passa és que t'agafa una crisi de pànic que t'obliga a parar i a descansar. El cuerpo para. Home, el cuerpo lo sabe. L'Elsa decideix fer les maletes i marxar a Lanzarote. Diu, calla. Què podem fer lo millor per anar a una...
També pots atropellar un senyor a la República Dominicana, com la sèrie de... Me l'he vist, eh? I què tal? Fruixeta. La cara que ha posat ha sigut... Heu hagut d'aguantar el que està escrit. Tampoc. No és una sèrie que...
que et faci pesada, però, bueno, podria estar millor. Allà, a Lanzarote, troba la seva amiga que, doncs, la acull i acabarà deixant en Bonifacio, que és la seva parella a Madrid. Bonifacio. Si voleu escoltar la història del Bonifacio, escolteu el cinema d'ahir. És que, si no, torno a repetir-la. Perquè el Miquel tenia una mica de boni, como bonito.
Con boni de bonito, exacte. Era de bonifacio. Jo tenia un gosset que seia boni. Ah, sí? I tigretón. La boni. I era precisament per culpa d'això, perquè a mi m'agraden molt les boni. Era de color marronet. Jo conec una bonifacia. De dos. Conec una bonifacia. Pues presenta'm-la.
Tráetela un sábado aquí a la Rai. Vale, vale. Y que venga. No se sabe nunca. Igual nos está a escoltar y todo. Doncs venga, pa donarro, guapi. Película de terror. Oh, de la cinegrada, mira. Corin Hardy. El silbido del mal. Habrá psicólogos especialistas en duelo por si algún alumno necesita apoyo. Uy, si ya algún ya no es...
No sé què passa, però... Sí, sí, eh? Hi ha un xiulet que queda així, eh? Terror sobrenatural. Estudiants inadaptats. I una rosa que és la primera que ha mort. Segur. No sé què estaríem buscant i troben un objecte maleït. Que podria ser... Un boli, una motxilla... I molt bé, Sílvia.
I troben... El xiulet de la mort dels Azteques. Veus? Ja van fer coses a Mèxic, ja. Jo no sé què els hi dona per bufar això, perquè jo si em trobo un xiulet l'últim que faria serà bufar-lo, no seria cas que m'agafi... Tètanus. Un tètanus, sí. I t'has de posar la de la ràbia...
I al final, què passa? Que si bufes el xulet, invoques a les teues morts futures. Si pots arribar a morir 30 vegades. No, suposo que el dia que t'has de morir, que tots tenim un dia... I una causa. I una causa, les invoques ara, avui. Ai, passa ara.
Clar, no ho sé. Això és el que jo infereixo del resum. Però això vol dir que després, el dia d'endemà, torres a despertar-te i torres a morir... Jo crec que no va per aquí, eh? Ja està. Una vegada que morts ja estàs. No, perquè les víctimes augmenten, els amics intenten descobrir què passa amb l'artefacte aquest i atura la cadena de suïcidis, de successos, perdó, que s'estan produint. El suïcidi ho he inventat jo. Sí, però bé. No anàvem desencaminats. A totes les pel·lis passa.
Una de les millors pel·lis d'epoca es diu Eliminado, en Friended, que si no l'heu vist us la recomano. Ja passa, ja hi ha suïcidis. És com una miqueta la pel·lícula aquella del... Del què? Ai, del Juego del Calamardo. Del Calamardo. Al final, bueno, la gent no pot sortir per allà, però bueno, i així llença directament. El Juego del Calamardo, sí. Molt bé.
I ara veurem com lliguem això amb la pel·lícula d'animació en català per a tota la família de Tafiti i els seus amics. Ja ho has fet.
Voldríem saber, a l'Abril Rius i un servidor, quins animals són? És a dir, qui és el Tafiti? Qui són els seus amics? Tafiti! Perquè només explica que són dos animals ben diferents. Ben diferents, que poden ser un gat i una medusa, per exemple. Amb molt bona diferència, eh? Sí, sí. A veure si hem endivinat, va. Què són? Mira, ho esteu a punt de veure, 3, 2... 1, Tafiti.
Uns... Suricates. Ui, per favor. Sí, perquè estan al desert. I un tocant. I un monos, com els del Rei León. Ai, mira què és. Ah, és del Rei León. Som Timoni Pumba. Som Timoni Pumba, sí. Sí. O sigui, que s'han... Un porc sengla i un... O sigui, que s'han petat els drets d'autor del Rei León i han fet una altra pel·lícula. Diguem-ho que sí. El que passa és que no canten a la cuna. Han de buscar una flor, aquests dos suricates amics, per salvar l'avi d'un d'ells dos
Els dos són mamífers, els dos són tan diferents. No, en veritat, bueno... I són elefants... És que ningú és tan diferent. Una medusa i un gat. Una medusa i un gat podrien conviure perfectament. A veure, si van arribar a fer una sèrie que es deia gatigós... Gatigós. Gatigós. Gatigós. Gatigós. No, no, això més d'un trauma infantil, algun psicòleg està cobrant avui per gatigós. És a dir, encara avui per aquest gatigós. Exacte, encara avui, sí, sí.
Era gat i gos i ginger i no kuma. Bé, doncs aquesta pel·lícula. Després tenim una altra que es diu Elegir mi vida, que és una comèdia dramàtica que adapta un curtmetratge del 2021 i que parla de la Cecil, que està a punt de complir el seu somni i obrir un restaurant. A peu, si està albiat, tenen els quartos. Resulta que el seu pare té un infart i haurà de tornar al seu paure de Natal.
Ja me jodió l'invento, papà. A qui se l'ho curre? A qui se l'ho curre? Felicitats per celebrar tots els papes. Va ser el dia. I tot el Josep. El Pepe-Papa. Mira, doncs, de fills i pares va el tema. Perquè resulta que el Guilloun Senès estrena un drama sobre la paternitat que es diu Una hija en Tòquio. ¿Qué estás haciendo aquí solo?
Mira, Romain Duris i Judit Xemla, també, que es posen a la pell d'un pare i una filla que porten nou anys separats.
Semana de custòdies i tal. Cada dia el pare condueix un taxi per Tòquio, va buscant la seva filla. Suposo que mentre està agafant la gent també. No, tu no, tu no. Tu no, que no eres mi hija. A veure, mírame, a veure, échame un poco de saliva aquí para hacer una prueba de... Pues no.
Resulta que mai ha pogut aconseguir la seva custòdia i just quan ja ha perdut l'esperança de tornar-la a veure, està a punt de tornar cap a França, ja està deprimit. Ja s'ha rendit, clar, s'ha rendit, no la troba. Tòquio és gran, eh? Home, una mica, eh? Sí, sí. Doncs resulta que quan està a punt de deixar-ho tot, la Lili puja al taxi.
Però, clar, la Lili no sap qui és un pare. Quién és este senyor que me quiere llevar? I que me mira així, con estos ojos altres. Con ojos de padre, eh? Ojos de padre. Ojos de padre o ojos... Ojos de... Sabons tú lo que et pensis. Ah, clar. De assetjador, sí, sí, pues bueno. Qué peligro, eh? Pues resulta que... Y que a més a més te apunta el telèfon, el número de la Seguridad Social, el DNI. On vius? Te lo apunta el vidre, així amb... Amb el bau, exacte. Bueno, pues...
Té anima aquesta pel·lícula de la hija del padre. De Tòquio. La hija de Tòquio. Hija de Tòquio. Tòquio és un nom per un gat, també. Tòquio és un nom arat, eh? A partir de la Casa Papel. Clar, veus?
Conec una Denver i em fa molt tangut. En seriós? Em fa molta pena. Totes les Denver del món. Us estimem. I a més, si em sent, sabrà que... Ara acabes de fer una sonrisa del mal, tu, eh? Mira, aquesta pel·lícula... No sé si és que tenim un déjà vu o és que ja en vam parlar. Del Pablo Stripoli dirigeix el film de terror La sonrisa del mal. Molt bé. Ja verà que no hay más paz para los sentidos. Sí, sí, sí.
I de qui va, això? Que la gent riu. I quan riu... No, ara veuràs. Ara veuràs que és boníssim. Podria ser Tarragona Ràdio, perfectament. Mira, Remis és un petit poble aïllat en una vall, d'acord? Sí. Tenim els seus habitants que són excepcionalment feliços. Veus? Sí, eh? Happy flower. Molt bé. Arriba un professor d'educació física...
per descobrir que darrere d'aquesta felicitat, d'aquesta serenitat, s'amaga un ritual inquietant. És que una nit a la setmana s'està matant el silbido este de fondo. M'està perforant el cuc de l'orella. A mi també. Pensava que era jo.
Resulta que una nit a la setmana tots els ciutadans queden per abraçar un adolescent que és capaç d'absorbir el dolor. Ai, sí, que això m'assona. Va sortir el 2025, però ahir, 20 de febrer, ha sortit a Espanya. Molt bé. Doncs ens devíem parlar per alguna cosa.
A mi me recorda la milla verde, una mica, que és quan aquell senyor curava, que li xupien abelles de la boca i coses d'aquestes. Curava el càncer i curava tot el que... O intentava curar perquè la pobres xiqueta... Mira que bé. Les pobres bessones que va matar. Exacte. Ara ferim espongers aquí. Ara has d'explicar-li a ma filla qui és Jesús, que ell m'ho va preguntar. Jesús Christ. No soc la més indicada. No, no, per això. Me lio entre el cul. O mi aquestes coses. Sí, i el... Una paloma, no? Una paloma. O sea, lo tengo muy contento. L'intente...
Té a tu cara. L'intent del professor... L'intent, va, l'intent. L'intent del professor per salvar el jove acabarà despertant el costat més fosc de la comunitat. Això no és com a la ràdio, que no tenim costat fosc. No, no, aquí el costat fosc... No, aquí el costat fosc està... està amagat. Passa a palavra, passa a palavra. Billy Ellis? Anem a Billy Ellis? Hit me hard and soft. Nature...
No sé per què faig aquesta parada. Hit me hard and soft, no? Seria... És un documental de James Cameron i Billie Eilish que presenta aquesta pel·lícula sobre la gira mundial carregada de la força emocional del cantant i del seu equip.
Què fa James Cameron, que era el director del Titanic? No, i ho és, ho és. No l'han destituït, no, encara? Tu, a la calle. Tu ja no eres. El Titanic, que se hondió, al final. És el senyor Avatar, també, no? Sí, sí. Imagina't el caché de la Billie Eilish. Sí que va tard, sí.
L'abril ha sigut tan dur. Estim avui de cada setmana. A mi aquestes coses són les que em donen la vida. Us ho dic ara. Sisblau.
Bueno, ara l'Abril ens parlarà de Peaky Blinders. Oh, my God! Que torna a Netflix. Sí? Quants capítols, per favor? Digue'm que tres. No, no. És una pel·li. Arriba amb pel·li. Ah, amb pel·li. Sí, sí, sí. Si s'acabarà abans. Peaky Blinders, l'obra immortal.
Què, Abril, què anem de saber? Vinga, digues. Si podeu, l'heu de veure en versió original. Sí. Perquè els accents així irlandesos del Kilian Murphy és pa. És pa.
No vol saber què significa això, ha de ser spa. I llavors el doblatge parlen amb andaluz o alguna cosa així per donar-li un dialecte o com. No, jo crec que no. És que estic buscant algun tall on podeu escoltar el Tommy Shelby, però... Doncs estem a la Segona Guerra Mundial i el Tommy Shelby, que es veurà obligat a tornar després d'un exili autoimposat per enfrontar-se a una perillosa rebenja. Rebenja. Rebenja. Rebenja. Rebenja.
Solva com més fort, Revenge, quan un fas la re... Sí, sí, sí. També s'ha de fer una pel·lícula sobre l'origen dels Red Hot Chili Peppers. ¡Olé! ¡Qué bo! Sí, sí, sí. Continuava més música. Podríem ficar... I tercera temporada de Inside, que no sé què és, però si ho mireu, doncs fantàstic. Segona temporada de Fúrias i primera de Emergencia Radioactiva, que són coses d'aquestes que té Netflix. A veure...
O Californication... És Californication, no? És el... Sí. És el Californication. És el Californication. És el Californication. Perquè no he pogut trobar el Piqui Blinders. A veure, ara sí. És el meu, el meu. Va, seguim amb música. Que torna... Sí, que torna Hannah Montana. To be home. To be home. To be home. Amb el seu armari.
Miley Cyrus, eh? Sí, clar. Se va despistar un poquet, com diem aquí a la secció, o no, i tornarà per celebrar el 20è aniversari del personatge que va interpretar dues dècades enrere, la Hannah Montana. Que mira, que a més a més li va costar moltíssim desfer-se d'ella, perquè quan va començar a ser adulta, tothom deia que li ha passat a Hannah Montana. I va renegar molt. I ara torna. Bueno...
Podem renegar i tornar. És la vida, al final. És madurar. Entrevista amb profunditat amb la cantant, que parla de la seva versió més íntima de la creació d'un dels personatges més emblemàtics de la cultura pop, de Disney+. És que ho passen molt malament, les actrius de Disney.
A més a més, s'afronten a coses que els hi venen molt grans sent tan petits. Jo vull pensar que per sort la indústria comença a tenir molt en compte els nens i els infants. El que passa que a vegades, bueno... Jo, Miquel, crec que no. Els pares, la pròpia companyia... Bueno, tot i així va marcar una generació.
I la gent està molt emocionada. Perruca en classe, de Hanna Montada. Que portava uns perrucons. Dimarts s'estrena el 3CAT La fugida, Veritats ocultes, que és una nova sèrie documental sobre l'encobriment dels abusos a menors. Vull dir que mira, tot està una mica... Que no hauria de ser, però sí, sí. Evidentment, 3 capítols, amb tots els detalls i tot el context d'una producció...
que està impulsada pel periodista Guillem Sánchez. I també, d'altra banda, després del seu pas per Prime Video, 3CAT estrena demà mateix dia 1. És una producció de sis capítols, participada també per 3CAT, que parla de la relació entre la tecnologia i la humanitat en l'era digital a través d'una història ambientada al Mobile World Congress. Ara m'has espistat, perquè jo el dic demà, no és dia 1.
Un dia a mi també va passar ahí quan ho va dir. El demà, el demà, dia 1. Va, que tenim... Tenim el del Elon Musk. Elon Musk al descubierto.
Tesla has become the world's most valuable car. I que viva a la zona de los Bridgertons. Sí, Tesla. Entre la Rosalía i los Bridgertons. Per primera vegada es destapa l'imperi d'Elon Musk donant veu a col·laboradors, persones que el denuncien, víctimes, antics carres de Tesla. Vaja, testimonis que mostren dades amagades i errors encoberts a la carrera pel cotxe autònom. O sigui que s'ha de ficar en verda a ell mateix. Molt bé. Un cafè? Un cafè.
És parlar de Tesla i l'Abril li agafa son. Uai, avorriment. Sí. Vinga, amor animal, anem. No, no, he d'explicar que tenim tercera i última temporada de The Comeback a HBO Max. No l'he vist, no sé què és, però ho buscaré. Jo tampoc no sé què és. Tenim també un documental sobre un dibuixant de còmic i pintor que ha afonsat la fam a Polònia, per si us interessa, el
No Polònia de TV3, eh? No. Polònia de Polònia de veritat. De Polònia. De Polònia, eh? Jo Rosinski i Prime Video, que aposta per la sèrie Amor Animal. Soy Gaia. Cállate tú.
Fins demà!
¿Sabes qué? Dentro de poco me voy a extracionando un producto que no tiene nadie acá, ¿no? Es el micròfon, son los micròfons que yo creo que no els hi han donat suficient claridad. Yo siempre me confongo con lo de la Gucci y el greu, y no sé qué le falta. Aneu probando. Es una serie que oferéis una mirada... Igual.
Perdó, en diverses vides de joves, tant d'aquells que compten amb oportunitats com d'aquells que no les tenen. Però que s'enfronten, al final, a les mateixes preguntes que els primers. Al final, el tema de les oportunitats. Quan ets jove, sembla que et fa fer les mateixes preguntes. I ja està, no tinc més informació. És que això és una cosa molt rara, la sèrie aquesta. És com una banda d'amics, de com sobreviuen les coses, sent sempre amics, però una miqueta de secta. Però tu arriba i los de Villabajo, una mica. Sí, una mica.
I si ens trobem al mig, agafeu que corren. També arriba la pel·lícula Z, que va sobre quatre amics que són assassinats al mateix temps, però en diferents llocs del món. Quatre amics no, quatre antics oficials. Bueno, però podíem ser amics. Ah, vale.
Doncs ahir t'ho vam dir malament. Sí, sí, era com el de l'amistat i tant. He de canviar... He de canviar l'aparell, eh, Abril? Estic llegint com si tinguessis les lletres tortes amb un paper, doncs igual. Per això s'ho acaba inventant. No, perquè hi ha paraules que les he d'interpretar. Aquests són col·legis. Hi ha paraules que les he d'interpretar. I, vinga, que tenim una altra proposta a Apple TV que es diu Mujeres imperfectes.
¿Qué dirías decir? Que estoy muy contenta de estar aquí con las dos personas. Bueno, tan contenta no estará. Tan contenta no estará. Pues las caras que pean las chicas. ¿Qué le estás diciendo? Novela de Araminta.
Hulk i la Conegue, ja sabrà que s'ha llegit els seus llibres, que parla d'una miniserie que explora un crim que destrossa la vida de tres dones unides per una amistat de dècades. Un llibre que reflexiona sobre la culpa, sobre la venjança, l'amor i la traïció, així com aquells compromisos que marquen la vida d'una persona. Ostres! Producció que es pot veure ja, des d'aquest dimecres, Apple TV Plus. Tengo muchas preguntas.
No, però ara no toca, que ja marxem, eh? No, ja m'ha acabat, eh? Ja m'ha acabat, eh? No, no, no. A mi me queda fins a les 4, eh? Sí, sí, doncs ja m'ha acabat. A veure si ara volen allargar. Ja m'ha acabat. Que tenim aquí ja esperant els altres companys, eh? A la mar, al Beta, si han vingut ja o el que sigui. Sí, ja fa una estona que estan... Com tenim la... Com tenim, Sílvia, la nostra aparició estelar al no som ningú? Aquestes vegades no m'han dit res. Hòstia, jo.
M'he creuat a l'Adrià Jurado i no m'ha saludat. Però crec que no m'ha reconegut. Ja podria ser que no... Saps què passa? Jo tinc poca qualitat cinematogràfica, però no som ningú. Totalment, totalment, totalment.
Miquel, us ho passaria un moment. Jo parlo per mi, Abril, i tu... Sí, pots col·laborar amb el sol. Jo també, o sigui que estem als tres ja per liar la parla. Sílvia, m'acompanyes a veure Torrent un altre cop? Jo, mira, si vols. Vinga, va. Que sí, eh? Vale, vale, pues anem, anem. Fins...
Fins la setmana que ve, que serà l'última abans de divendres Sant. Correcte. I que, a més a més, ens canvia l'hora i aquestes coses, eh? No estic preparat. Bueno, molt bé. Ens l'aprenen, eh? Ai, xorissos. Xorissos, xorassos. Vinga, que bon anem. Adéu, bon cap de setmana.
Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tio.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra és plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha rieres correntes.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perden.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres el Beta, que saludem. Beta, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Has vist que he fet esment sobre el fil? Perquè sé que vam fer un fil i no me'n recordo. I jo dic, a veure que m'ho expliqui el Beta mateix. És que crec que vam deixar un fil de la setmana passada, no? O no? O tu tampoc te'n recordes?
Saps què diu la lletra de la cançó? Que és trist que el fil l'empera a mi. Doncs ens hem perdut tu i jo, no? També l'hem perdut, sí. De car, de car. Ui, de veritat que estava patint? Ha estat veure't entrar per la porta de la ràdio i dic... Ostres, i clar, com no m'adonava temps, perquè anava amb l'Anna i... I dic, a veure si tinc una miqueta d'escoltar l'últim programa que vam fer la setmana passada, a veure si m'ha...
No, no, no va durar temps. Jo diria que no, eh? Jo diria que no, perquè els dos darrers programes sí que ens vam entrellaçar. Si hi ha hagut algun fil, ho sentim molt i el recuperarem. No, però jo diria que no, i si no, disculpes, no? Però els dos anteriors sí que va haver-hi un fil entre ells perquè vam estar parlant del mobile, saps? És clar, aleshores, doncs jo diria que el que no va mancar en un programa ho vam deixar per l'altre. Potser, potser. Hi ha un fil invisible entre els nens.
però a partir que vam ja tractar més o menys amb forts temps el que va ser en guany aquest Mobile 26 vam dir Carpeta Nova i comencem amb altres històries i mira, avui tenim dues històries
Me deixes fer un incís, que fa temps, i te vull fer una pregunta directament. Com estem tan liats a la Terra, ja fa últimament que no mirem cap al cel. I saps que normalment hem tingut l'eclipse lunar, m'imagino que continuarem venint pedruscos cap a Tarragona o cap al món... Se sap alguna cosa? O també estem tranquils si només la part terràquia és la que s'està movent últimament?
De moment la cosa està tranquil·la en qüestió de pedroscalls, no? D'acord, d'acord. El que sí que hem de pensar és que a comencements del propi mes d'abril és la nova data de l'Artemis 2.
Sí, sí, sí, que vam comentar que precisament havia d'haver sortit de cara aquest mes de març, però que per motius... També van tenir alguns problemes tècnics, es va ajuntar tot, la fam amb la gana. Pobres xiquets, eh? Sí, però no passa res. És també el que dèiem quan vam parlar de la no sortida d'aquesta missió Artemis II, en aquest cas tripulada, que farà una volta per la Lluna, però no...
No aterrarà. Només farà la volta, mirar la Lluna, farà quatre fotos i cap a casa. Més val assegurar-se que hi hagi seguretat perquè, tornem a insistir, enguany, aquest 2026, el gener va fer 40 anys de la major tragèdia espacial.
De la NASA. Ah, doncs sí. Els estipulants del Challenger. A més a més va ser en directe que vam poder veure l'explosió. Vam perdre la vida, però, com també en el seu moment vam explicar, no va ser en va perquè doncs el seu, diguéssim, la seva manera de... De procedir o... Sí, de veure la ciència o de...
de dir, poso la meva cosa a disposició de la ciència i passi el que passi, doncs ha servit per després millorar els programes de seguretat i fer les coses millor, així que... És que ho estan fent, eh? No som conscients? Ho estan fent, ho estan fent. A veure, nosaltres aquí des de la Terra ho veiem, allò que dius, mira, que bonic. I ho estan fent
Al·lucinant, però... Des del minut 1. O sigui que després del gener del 86, fa 40 anys, ja es van començar a implementar més mesures de seguretat i així s'ha anat fent fins a arribar avui, als nostres dies, aquest 2026, en el qual encara es té molt en compte aquesta seguretat. Per això que...
Si no va ser possible enlairement el mes de març, no passa res. Es farà ara el propi mes d'abril. Esperem que vagi tot bé. I si no, tampoc no passaria res. Perquè l'emissió d'Artemis fa uns quants anys que està en marxa i no vindrà dos mesos. No, no, no, que va acabar. La qüestió és que... Mira, aquestes les notícies que volem donar avui...
Precisament la segona té a veure amb el futur especial, en aquest cas, d'Europa. Molt bé. O sigui, sempre nosaltres... M'agrada això d'Europa, eh? Queda aquesta unió, eh? És que... A veure com tu diria, Sílvia. Aquí, a Europa, ens hem trobat sempre...
entremig de dos monstres de l'espai. Dos o tres? No, perquè, curiosament, sempre han estat dos. O sigui, els anys 60-70 eren els Estats Units i la Neu Soviètica. Ara, al segle XXI, la Neu Soviètica va desaparèixer, va passar a ser Rússia, i el seu programa especial ja no és tan ambiciós com a l'americà. Però...
que els americans segueixen estant a dalt, per això el de la missió Artemis de la NASA de tornar a la Lluna, una altra vegada Artemis 3 serà la que sí que portarà la humanitat un altre cop a la Lluna. Doncs la NASA, els americans, segueixen estant a dalt, com els anys 60, 170, 180...
però han substituït el monstre de l'Unió Soviètica per el monstre de la Xina, que és qui està apletant. Està fotent-li fort. Aleshores, Europa, en els anys 60-70-80, es trobava entremig d'aquests dos monstres, que eren Estats Units i Unió Soviètica.
I ara, al segle XXI, Europa es torna a trobar entre mig de dos monstres, que segueix sent Estats Units i ara és la Xina. Per això jo te deia tres. No, aleshores és molt important que Europa també digui la seva, perquè, esclar, serà molt difícil a Europa que arribi al nivell de la NASA o dels xinesos, no? Però...
Bueno, està allà, està treballant. Això mateix està treballant. Estem allà intentant fer, doncs, potser cosetes que fins ara eren impensables. Sí, sí, sí, ara en parlarem, però la primera notícia... Vinga, va. És de casa nostra. Saps l'enginyeria tarragonina...
que ja va guanyar un concurs, i en aquest cas també és notícia que fa referència a l'espai, curiosament. I potser va estar aquí a la ràdio fa uns dies? Sí, es va fer una entrevista, és la Maria Jesús Puerta, i ella va ser notícia a finals de l'any passat, del 2025, perquè va guanyar un concurs de la NASA
en el qual ella havia de proporcionar una manera de transformar els residus sòlids
reciclar-los. D'acord, sí, sí. Donar-li sortida i que, a més a més, no siguin un problema una vegada que estiguin a l'espai. Això mateix. D'acord. O sigui que, de cara al futur, doncs, si la NASA això ja termini...
i posa una base lunar, això no t'agrada gaire, ja ho sé, però si posa una base lunar... Que respira l'altra vegada. Doncs la NASA va convocar un concurs d'idees per solucionar el problema dels residus. Però ja no tan sols els humans, sinó els residus dels menjar, de tot, tot tipus de residus. O sigui, residus...
doncs, que poden ser plàstics, metalls, combustibles, tota mena de residus, no? Què fem? Perquè, esclar, vol dir, aquí, doncs, ho llançam al contenidor, ve el camió de la brossa, és un porter o a la incineradora, o un abocador, no? Però allà ja és més complicat. No, allà no... A més, a veure, allà podem tenir una xupona, que dic jo, i que vagi directament cap a un...
com un begul estanc que ja ho tingui guardat fins que baixin a la terra. Però, clar, i si es trenca alguna cosa i si passa alguna cosa, et nota ni l'alternativa sempre. I potser la sortida vindria per aquí, no? Bé, la qüestió és que ella, a finals de l'any 2025, va guanyar una primera fase d'idees, de...
de com reciclar aquests residus que provocaria aquesta base lunar, ja t'ho dic, tota mena de residus, i va tenir la idea que, amb l'ajuda d'intel·ligència artificial, transformava aquests residus sòlids en regolita lunar, es transformava en metalls, plàstics, combustibles i formigó.
Per què vagis. O sigui, tornava a donar-los una segona vida, no? Això li va permetre coronar-se guanyadora d'aquesta primera fase del 2025. Encara, aquesta és la mala notícia, encara que no va poder arribar el premi monetari per qüestions de nacionalitat. Ara! Sí, perquè els premis, diguéssim, metàl·lics, només es rebien els de ciutadania nord-americana. Una mica així també... Una mica...
Quina carota, no? Ella va rebre el diploma, però la pasta se la van quedar els americans. Una pregunta. Això constava en algun lloc? Sí, sí, les bases. Ella ho sabia. Llavors callo, callo, perquè és allò que dius. Si no ho saps, si no estàs a les bases... Però tot i així, doncs és una mica injust, no? Injustíssim.
que dius, home, doncs, si és un concurs que està obert a tot el món, perquè el van obrir a tot el món, perquè si la pasta només l'havien de cobrar els científics americans, doncs que només hi haguessin participat científics americans, però ho van obrir als científics de tothom, de tot el món, però, esclar, ells van dir, sí, sí, sí, que participin a idees de tot el món, però els diners... Els que van a casa. Sí, per als científics americans, no? Bé, aquelles coses que no acabes d'entendre, però de vegades la ciència, doncs,
És així, no? La qüestió és que torna a ser notícia la Maria Jesús Puerta perquè li han tornat a comanar una altra nova tasca. Ah, bueno.
Ara li han encarregat dissenyar per la NASA els menús per als astronautes que viatgin a Mart. Perfecte. Què et sembla? Mentre sigui a Mart i no a la Lluna, ja saps que em dona igual. Jo, per mi, perfecte, perfectíssim, eh? Estic amb tu. Molt bé, molt bé.
Mira, l'enginyera tarragonina, Maria Jesús Puerta, aquestes notícies ens agraden explicar aquí a l'emissora Tarragona Ràdio, perquè es cobrem a casa, però molt, eh? Home, home, i ja saps que ens agradaria també tenir-la aquí amb nosaltres.
Per comentar una miqueta com fa i què és el que té en compte a l'hora de confeccionar aquests menuts. Ho gestionarem perquè ja va ser notícia l'any passat per guanyar aquest concurs d'idees sobre reciclar residus en una futura base lunar. Ara encara amb més raó havíem de fer l'entrevista perquè torna a ser notícia, perquè li hem tornat a comanar això que estic explicant.
que té aquest nou repte de la NASA, que és dissenyar menús per a astronautes que viatjaran a Mart. Això encara no sap com serà, però també algun dia... Seguríssim, ara sortís. Ho veuran. També és com a Artemis. La cosa va a poc a poc, però a poc a poc per un pas ferm. Està tot previst. Bé, la qüestió és que després de guanyar aquest concurs lunar que explicàvem,
per crear sistemes de reciclatge de residus, doncs Maria Jesús Puerta ha decidit acceptar aquesta nova oportunitat del programa March to Table, o sigui, de Mart a la taula,
que busca solucions alimentàries per a emissions humanes de llarga durada a Mart. Perquè, esclar, sempre diem el mateix, el dia que la humanitat digui anem a Mart, no serà un viatge de quatre dies. No, no, que va acabar, al contrari. Serà llarg. Sí, sí.
Llarg i, com dic jo, profund. Llarg. I aleshores, doncs, aquí ho hem dit. Les bases lunars són per fer base de llançament dels coets que aniran a mar. Perquè el problema que tenim la Terra, que és un problema entre cometes, que aquest problema, a l'hora de sortir de la Terra, doncs, per això dic cometes, ens...
ajuda a salvar-nos dels meteorits grans, perquè tenim l'atmosfera, tenim la gravetat, tenim un cap magnètic que fa que ens protegeixi. Aquesta capa és com una capa protectora. Esclar, o sigui, ens va molt bé tenir aquesta capa, no? Esclar, perquè no entrin,
objectes que si són molt grans no serviria de molt. Però si són petits, es difuminen abans d'entrar. Es desintegren a l'atmosfera. Aquesta protecció que tenim es comparteix en problemes com volem sortir nosaltres.
Esclar. Si és d'entrada, també és de sortida. No, però el problema que tenen els meteorits petits a l'hora d'entrar, que s'integren, doncs nosaltres no és que ens integrem, però necessitem molta força, molta combustible per poder sortir d'aquest mantell, d'aquesta gravetat, saps? Necessitem molt, molt. Esclar, aleshores, si hem d'anar a Mart, què passaria? Si sortguéssim directe, un vol directe,
M'entens? Sí, sí, de la terra, cap a Mart. De Barcelona, a Japó, sense cap escala. Necessities un avió, dos avions, perquè un amb tu passatgers i el darrer un altre avió portant el combustible. Saps què vull dir? Doncs aquí necessities tres cuets. Per què? Perquè necessities... Però, esclar, no és factible, això. M'estàs venent l'arròs molt bé, eh?
Per això els vols llargs, els intercontinentals, se fan escales perquè els havions pogut repostar. Nosaltres, la idea és que la Lluna serà la nostra escala. Saps què vull dir? Si tu vas del Japó...
a Barcelona, a Barcelona, al Japó, doncs, potser l'escala és a Bangkok, no? Allí, doncs, poses combustible i se'n tornem-hi. Doncs, com no pots fer un vol directe de la Terra a Mart, perquè ja gastes un... no vull dir la quantitat, potser que sigui un 25, un 30% de combustible, sortint, clar, aleshores, doncs, penses que has d'anar a Mart i després has de tornar. Potser, doncs, te quedaries sense benzina...
A mig camí, sí, sí. Aleshores, doncs, fer tot aquest esforç de sortir de l'atmosfera, anar a la Lluna, i com la Lluna no té ni atmosfera, ni gravetat, ni res de res, doncs una vegada repostat el coet, cap a Mart.
És per això que aquesta base lunar seria molt interessant a cara a un futur viatge a mar. I és per això que Maria Jesús Puerta, aquesta enginyera tarragonina, ha acceptat aquest repte, doncs això, de fer aquest mat-menú amb aquest programa que es diu March Tutable, de Mart a la taula, no?,
Sí, sí, sí. I bé, doncs... I que, a més a més, que sigui per tot el que necessiten els tripulants de la nau... Sí, mira, Puerta va explicar que la NASA planeja un menú per a 14 astronautes i que el seu objectiu és presentar una proposta innovadora que és estiu vinent. Molt bé, molt bé. O sigui que la cosa ara ho està treballant. Ho està petant. Ho està cuinant, ho està cuinant. Ah, ho està cuinant. Molt bé, molt bé.
I encara que el repte és complex, l'enginyera es mostra confiada de la seva experiència prèvia, que li permetrà desenvolupar idees significatives, encara sense revelar detalls del seu projecte, perquè està tot en...
El secretisme, clar, és un secret. Aleshores, doncs, mira, quan ella ja tingui més o menys una proposta ja cuinada, doncs seria el moment de portar-la aquí a l'estudi de Trena Ràdio, a la terres plana. I te dic una cosa, m'agradaria saber amb qui compta. No sé si parla amb aquests grans cuiners que tenim molt a prop, diguem-ho així, i que tan experimenten precisament amb el menjar.
Això és una de les preguntes que li podíem fer. Doncs mira, ho guardem, eh? A veure, sí. Perquè, potser, doncs, ha demanat consell també a gent, doncs, que ja entén de cuina, no? Ah, no, no, és que clar. A veure, jo m'imagino que ella tindrà la seva... Bueno, que ella ja entén moltíssim a l'hora de poder confeccionar i tirar endavant precisament aquest projecte. Però, bueno, sempre està bé que algú et doni una altra mirada diferent, no?
I fins i tot potser hi ha els propis que ja han fet... No, però mira, ella... Aquests menús per la NASA. Ella, que és enginyera, doncs assegura que existeix un nexe entre enginyeria i elementació especial, no? Perquè, doncs, es tracta, doncs, de...
de fer més eficients aquests menús, no? O sigui, està pensat no a nivell alimentari, sinó a nivell, doncs, com mantenir aquests menús a l'espai. Saps què vol dir? Que tinguin qualitats que no es perdin, no? Perquè, esclar, els cuiners, els xefs, quan fan cuina aquí, no pensen que aquell menú ha de viatjar per l'espai. Pensen, doncs, que ho cuina i ho porta a una taula. Exacte.
Però, esclar, ell ha de pensar que no és de cuina a taula. Instantània, diguem-ho així. És de cuina amb molts dies i mesos de viatge. És clar, ha de ser un menjar... Un manteniment important d'aquest menjar. Llavors aquí entra la tecnologia, l'enginyeria, doncs de conservació, aquestes coses, que potser als cuiners se'ls escapa perquè els cuiners fan cuina de proximitat, no? Saps què estava pensat? De cuina i menjar. Clar.
I, esclar, aquest cas no és cuinar a menjar, sinó cuinar i conservar. Saps què estava pensant? Sí, pensi, pensi. En moltes de les pel·lícules el menjar, te recordes què era, no? Eren pastilletes. Ah, sí. Te recordes? Sí, sí, sí. Ai, mira, vaig a fer un brou de no sé què, pastilleta. Vaig a fer una miqueta de carn amb madella, pastilleta. Ara un postre, pastilleta. Que eren teòricament les pastilletes que cadascú donava com a gust i com a sabor. Però, esclar, això...
A les pel·lícules. Sí, a les pel·lícules i possiblement es basava una mica en el que era l'alimentació dels primers astronautes. Esclar, era el principi de la investigació espacial, dels viatges a l'espai. Esclar, aleshores va ser una mica així el que hi havia, la tecnologia que hi havia. Per sort, aquesta tecnologia ha evolucionat molt
Ha evolucionat de tant manera que possiblement... Ara estic divagant, eh? Mira, quan tinguem aquí l'enginyera... Li podíem preguntar, perquè tot això és amb dubtes nostres. Però estic segur que si li fem la pregunta que en aquests futurs viatges a Mart el que mengin els astronautes no seran pastilles, que possiblement menjarà...
No, no, serà de tot, i al millor molt sa. No, no, i menjaran coses bones. Seguríssim, eh? Coses molt bones. No tinc dubtes, eh? Perquè la tecnologia alimentària també ha evolucionat molt. Sí. Aleshores, a veure, no vull dir que es menjaran un pollastre a l'ast a l'espai, però el menjar, que provaran... Podia ser, eh? Tindrà un gust molt semblant a un pollastre a l'ast, no? Bé, vull dir que...
No t'ha dit que no, eh? Això de les pastilles és molt l'any 60, 70, 80, no? Per això que dic que com evoluciona tant aquesta tecnologia, doncs donem-li un marge de confiança que l'alimentació dels astronautes crec que és millorable i serà, i ho serà, eh? I continueu pensant també en una altra cosa, Beta.
Que tot el que es pugui arribar a saber ens servirà a nosaltres de cara al futur. També. Ja m'agafes la idea. Sí, sí, perquè és allò d'anada i tornada. Tot el que serveix a l'espai després pot tenir una utilitat aquí. Pensa que les campanyes de la UNICEF, doncs...
Aquells obrets que algunes vegades es donen als crios han vingut allà. Això mateix, això és una cosa molt bona, que no existia fa uns anys. Abans, quan hi havia les campanyes contra la fam, es portaven menjar normal, que si farina, que si cereals, i és clar, llavors ho havien de cuinar. Clar.
Esclar, però era complicat transportar aquests materials i després també eren materials que després s'havien de cuinar, havien de fer el pa, havien de fer els cereals, havien de fer tot. Canviar la tecnologia te permet ja portar el menjar ja preparat. Sí, sí, sí. Un menjar amb moltes proteïnes... Simplificar tot. Això mateix. I hi ha més proteïnes i és que salva vides. Això és un exemple que m'acabes de dir de l'evolució de l'alimentació.
Exacte, i que tot això... Això que veiem a les imatges de les teles, que aquesta gent que passa gana, que li donen aquests sobres, i que per ells és salvar la vida, doncs això no existia abans. I això que s'aplica a la gent que passa gana, sobretot a la infància, doncs els astronautes també tindran uns aliments millor, més proteïnes, i una mica més de bon d'ús que no pas unes pastilles. Exacte.
Molt bé. Bé, doncs és això, és això. Espera, no sé si ens dona temps a tirar la segona notícia. Doncs mira, diré el titular i si de cas la deixarem per la setmana de vinent. Veus? Mira, ja tenim un fil. Vinga. Mira, en aquest cas viatgem a la ciutat veïna de Barcelona, 100 quilòmetres enllà, més amunt. 100 quilòmetres enllà, sí. Vinga, va. Quan dic veïna em refereixo, doncs, la gran capital, no?
Aquella que dius tu, aquella que estava passant moltes... Estava pensant en la mateixa entrat. Toms, marejos... Perquè hi ha això de pagar... Ja ha poquet, eh? Bé, doncs mira, Barcelona. Barcelona es posiciona com a capital del futur especial d'Europa. Molt bé. Perquè...
Això ho explicaran la setmana vinent, però podem dir que aquesta setmana hi ha hagut una trobada a la capital de Catalunya, emmarcada en l'estratègia Catalunya Espai 2030, que reuneix institucions europees i l'ecosistema local per impulsar la competitivitat.
i la soverania tecnològica del continent europeu. Allò que dèiem abans, no? Que hi ha nosos gegants de l'espai, Estats Units i la Xina, però Europa està aquí, no? Que nosaltres també tenim tecnologia, també la volem aplicar en qüestions de l'espai. Aleshores, doncs, aquesta setmana...
s'ha produït aquesta trobada i que apunta en la bona direcció. Sembla que veu que vam explicar. Molt bé, molt bé. Això serà la setmana vinent, que més a més estarem a propet del diumenge de Rams, setmana santa, que més a més fem parada del programa, i que estareu aproximadament una setmaneta i queda més sense nosaltres.
Però si no passa res i tant i tant. Perquè avui és tanta estrena, crec, no? Sí, mira, avui farem una cosa. Avui som dia 21 de març. Correcte. Apunteu aquesta data. Avui el Beta es treu la bata de científic i es posa els cascos de DJ. Avui, 21 de març de 2026, neix el DJ Beta.
Calma.
And Gabina, DJ Beta. I want you. I want you. You are my dream around my sweet desire.
Fins demà!
Ai, ai, ai. Què? Bé, no? Que bé, que bé, no? El disc? Sí, sí. Ja t'has estrenat per todo lo alto, eh? Doncs mira, és que en guany, doncs, havia de ser l'any en el qual, doncs, el DJ Veta neixeria. I és que fa 40 anys... Sí? Els mags mix, els discos de mescles, van començar a triomfar. Va ser l'any 86, el mateix any que apareixia a Tarragona Ràdio.
És veritat, és veritat. És clar, aleshores pensàvem, home, això ho hem de dir... Ho hem de festejar d'alguna manera, clar que sí. I ens hem de compartir amb DJs i molt bé, això de la cabina. Bé, la qüestió és que el 86...
El 86 estava amb auge a tot Europa, doncs, això dels discos de mescles, no? I a Barcelona, una casa, una discogràfica que té blanco i negro, doncs va treure el Max Mix 1 l'any 86, ara fa 40 anys.
Que encara continuaran donant-nos quina guerra el Mike Platines i el Javier Ucias. Això mateix, perquè d'aquests mags mics en van fer 12 o 14 o no sé quants. Jo vaig perdre ja. I després els que van néixer després. Sí, sí. Perquè vam tenir un munt de Caribes, també. Esclar, esclar.
i després també Bombazo Mix, bé, de tot. Però, esclar, tot va sortir el 86. I, esclar, nosaltres, fent una cerca dels Max Mix, vam trobar que un dels millors va ser el que va sortir un any després, el 87, que va ser el Max Mix 2.
Però ja tenia... D'alguna manera ja vam veure que és el que fallava, el que volia arreglar. Ho han acabat d'afinar i podem dir que el Max Mix 2, que és el que estem escoltant de fons, és el dels millors. Aleshores, el que deia, que va ser un fenomen europeu, doncs tenim un exemple d'un Max Mix italià que també va fer de les seves perquè vegeu
que la cosa no es va quedar aquí, sinó que va traspassar fronteres, o més aviat va ser... Cada lloc va sortir el seu i després se va anar escampant com una taca d'oli. Si va sortir Barcelona, se va escampar per tot l'estat espanyol, Itàlia també se va començar a escampar per Europa, i uns se van, no vull dir copiar, però van agafar idees d'uns dels altres i va ser un fenomen molt global, en aquest cas europeu, no?
I també era qui no, perquè jo crec que va haver moltes cançons que potser passaven desapercebudes i que gràcies al Megamix en qüestió aquell trosset potenciava aquella cançó. Va haver molta gent que va ser molt detractora dels Megamixos perquè deia que destrossava les cançons i d'altres que feien precisament això, que donava a conèixer...
Nosaltres som dels que... Som prou megamics. Prou megamics, total. A més a més, que t'avoli el cap anant d'un costat a l'altre de cada orella. Això mateix. A més a més, l'exemple que us posaré ara d'aquest megamics que va sortir també a meitats dels anys 80 d'Itàlia, que deia Italo Disco, doncs al comencement d'aquest megamics surt un gran cantant italià, un gran...
diguéssim, DJ, que va fer omplir les pistes de ball. Era el Brian Ice, amb la seva cançó, el Talking to the Night, o sigui, parlant-ne a la nit, i que va ser un superbandes, va ser un omplidor de pistes, i aquest megamix italià, doncs, pren com a base, al començament, aquesta cançó del Brian Ice, aquest superèxit que volem mostrar-vos...
per avui, per acabar, perquè veieu que això dels megamics va ser un fenomen global europeu que ve, doncs... I jo, per acabar, deixem-me dir que durant un temps el vam tenir de resident, perquè és allò de dir de resident, que queda sempre superxulo,
El Mike Platines el van tenir a la discoteca, torn. Ah, molt bé. El van tenir aquí a l'Hospitalet. I allà estava i aquí punxava, arrel, precisament, de tots els megamixos i tot el que va arribar després. Mira, aquesta dada no la coneixia. Doncs mira, doncs, va ser el fenomen dels 16, que ara, doncs, ha anat una mica a la baixa, però que els anys 80, els 16 residents... Això de la baixa...
Sí, sí, sembla ser que com els discos de vinil que tornen, possiblement sí, que hi hagi una petita ribesculada. Però l'edat d'or va ser als anys 80. Això sí, no torego, no torego. Va ser allò, bé, el cim. I bé, doncs el que deia, que us hem volgut mostrar el que passava als anys 80, doncs amb qüestió de mescles i que, com ha dit ara fa un moment, nosaltres hi estem a favor al 100%. 100%. Al 100%. Beta, gràcies.
I és que DJ Beta baixen a la cabina. A veure!
Bona nit!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Telèfon verd, digui'm. Vull llançar un moble vell. Què he de fer? Telèfon verd 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Yo creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación.
El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nou mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Mar Pérez, bona tarda i benvinguda. Molt bona tarda. Ai, quins afets que teníeu aquí, amb el Beta i amb el Miquel. Que pensava que no marxàveu, diu, per l'amor de Dios, que entra a la mar. És que ni el Beta ni el Miquel no els havia vist des de la gala dels 40 anys de terra. I estaven fent-se freds.
Estava ja posant-se el dia. Què tal? De la cara bé de la festa, coses d'aquí estàs. Encara. Jo tot molt bé, jo tot molt genial. Encara. És que va ser molt bonica. Què vols? A mi també m'agrada. Comparada quasi a la part amb la gala dels Oscars. Home, eh, i més. Home, i més, home. Què tenim que envejar? No és res, no és res. Que tinguin allà la meitat dels actors i actrius que surten a les pel·lícules? Que s'ho facin, escolta'm. Per favor. Bueno, escolta'm.
Escolta'm. Bueno, que Déu-n'hi-do aquí la setmana, eh? En situació. Ara explica les coses, eh? Sí, però no sé. Tampoc no sé, no sé. Els Òscars van copar molt els primers dies de la setmana, però després jo trobo... Va fer un bluff. Trobo que altres èpoques, recordem que divendres va començar la primavera,
Hi ha altres èpoques, allò de la primavera, la sang altera, hi havia com a més caliu de notícies. I ara he d'arrascar moltíssim, perquè hi ha notícies que són... I això, i a mi què? A mi què m'he dit? És que tu ja, la part cítrica teva, ja te la mires uns altres ulls. Jo soc corrosiva, jo ho entenc. Però jo necessito xitxa. Necessito xitxa. I m'acosta molt trobar. Doncs doneu-li, doneu-li a aquesta xiqueta, home, alguna cosa de fer, home. Pegueu-se, home. Separeu-se, i baralleu-se en públic, i
i que equivoqueu-se en un concert. Una cosa d'aquestes que doni fitxa, un forat amb una mitja, o que se n'agraventi el pantaló, una cosa d'aquestes que a mi m'agrada. Poco de algo. Home, és que de veritat, quina vergonya. Són tus padres, Javier. És com comença bé. Home. És cap de setmana? Sí. Vinga, va, posa-me en Miguel Ríos. Home, Miguel. És cap de setmana. Això és Manà Manà. Benvinguts.
Sí, ja lo sé que sí, ja lo sé que sí. Miquel. Són tus padres. Ara t'ha tocat a tu. Sí, sí, otra vez. Així podem estar en bucle, eh? Sí, sí. Algún dia explicarem això de Són tus padres, perquè això són bromes internes, que només tu i jo sabem. Ens pixem de riure. És de l'Alina Morgan. Amb una cara de pòquer, saps? És de l'Alina Morgan.
Busqueu perquè no me recordo en quins espectacles ja surt l'Anina Morgan dient això de Javier són teus padres, Javier són teus padres. Però és l'Anina Morgan. Nosaltres fem servir per moltes coses que no són qüestió dels pares. Per cert, dijous, dia del pare. Parlarem dels pares del món mundial.
D'una en concret. No podíem començar amb cap altra cançó. De fet, normalment no trio les cançons. Vinc aquí i la Sílvia em mana el que he de fer. Però no podíem començar amb cap altra cançó que no fos aquesta.
Don't hide it now, I'm shiny like I wouldn't be.
Saps per què, davant? La Sílvia canta genial. Em sento com a metàl·lica, podria ser. Ah, doncs no ho sé. Saps perquè... Espera que te toquen els botones. La Sílvia ha posat aquesta cançó... Ara perfecte, ara més bé. Ha tocat, ha tocat. Ha posat aquesta cançó...
en versió karaoke. Aleshores, jo estava aquí dissimulant que em sabia la lletra, quan jo, ja saps que el meu anglès a Cincinnati no em permet cantar en anglès, ella estava dandolo todo allà, davant de la pantalla, i jo dic, està llegint. Com ho saps? La bruixa està llegint. Lo ves, lo ves. Un anglès de Conde Mortens.
És pel·ligroso. Ai, que boniques, eh? Com m'agraden, eh? Nosaltres som les típiques de los bailes del safret. Comiendo canapés, saps? Això sobretot, eh? Comiendo canapés i criticando. A mi m'agrada que se li ha caigut una lentejuela. Com es deia, de querida rectora?
Oh, com m'agrada. Ai, ella. Que... El paper què t'agradaria fer a tu? Sí, però quan encara ningú ho sap. Ja. Perquè una vegada que s'ha d'estapa, clar, la reina és... A veure... No hagas spoilers. Ai, a veure... Que hi ha gent que no l'ha vist. A veure...
Vinga, està matant mosques, la Sílvia. Per què hem triat aquesta cançó, Sílvia? Això avui no ho podrem endreçar de cap manera. Això va tort i ja això acabarà tort. Però bé, la gent que ens escolta ja ho sap. Ja es coneix, ja es coneix. Ja sap que no n'hi ha, no em pots rejar. La qüestió, com t'anava dient fa com a 10 minuts? Aquesta cançó l'hem triat perquè marescuda guanyadora de l'Òscar.
Ojo, actuació en directe. Espectacular. Divines de la muerte, elles tres, emotiu, també, quan van rebre l'Òscar. Jo és que ja m'ho esperava, perquè pensava, si no li donen l'Òscar a aquestes senyores, jo apau la tele i m'hi vull. Sí, però de vegades, de vegades, jo vaig fer-ho igual, però jo estava més contenta.
No la pueden fer unas altres horas. Como se lo den al chalemet, este me voy también. Menos mal. Blanco y radiante. Lo tengo, lo tengo. Sí. ¿No te va a agradar o te va a agradar? Es l'únic que he posat tu marcao. L'únic que he posat. Pobrete, chamalet. Chamalet. Chamalet este. A partir d'ara se da el chamalet. Lo voy a cambiar.
Bueno, venga. Això no és sèrio, però no ho ha sigut mai sèrio. Qui volem enganyar? Total, estona vermella. Molt bé. He triat un... Mira, primer has de dir allò d'anem al cine. Sí, un moment. He triat un seguí de senyores. Uh, que bon, és veritat. Molt ben vestides. Fa una estona amb l'Anna, aquí fora, parlàvem i em deia que no havia vist ningú elegant. I jo pensava, tu no l'has vist a la meva tele? Clar.
Jo no he dit res perquè soc una persona advocada. He fet així. Perquè l'única dona que m'ha dit que li agradava com anava vestida no l'he posat perquè em va resultar tan pesada, tan... Això sí que l'has dit. Sí, esclar. És l'única dona que m'ha posat perquè, mire, me'n cau als peus, poble xiqueta. Però no parlarem d'ella. No, no, no. Anem al cinema. No, no, no.
Vinga, que arriben els saps, vinga, va. Ja han arribat, ja han passat i tot. Ja, sí, han arribat fa una setmana. Però és veritat, torna a repetir, no ho podíeu fer el cap de setmana, que sigui millor de divendres cap a dissabte, o de dissabte cap a diumenge, que no de diumenge cap a dilluns, per l'amor de Déu. Ho veuria més gent, rucs... No, jo et dic una cosa. Un cas és l'horari, en el que tu ho veus aquí. Però tu pensa que ells entren allí a les 4 de la tarda.
Clar, clar. No, però t'imagina que fos les 4 de la tarda d'un dissabte... O a les 3, no sé ben bé en quina hora entran. Jo sé que a les 6 de la tarda ja hi ha una festa post-Òscar i a les 10 n'hi ha una altra. És a dir, si a les 7 de la tarda ja estan fotuts a casa de no sé qui, a la festa de Vanity Fair, és que han entrat a fer allò que és... Vinga, vinga, vinga, vinga!
Vinga, corre, corre. Perquè en guany només els hi havia donat 40 segons per agrair... Per donar les gràcies. Per agrair el guardó. Però si el que arriba l'agafen i pensen... Entre que t'assumes els mucs i les llàgrimes, ja saps... I penses... I te baixa el micro fins a terra. Adiós, adiós. I s'ha acabat. I no te vas tirant. I tu acabes a terra. Perquè resulta que... Gràcies a todos.
Això hauria estat superdivertit. Per any, mirem que ho facin. El presentador va tenir moltes crítiques. Sí, el senyor aquest que va dir gràcies Espanya per estar així. Exacte, quina ovació, tota la gent allí. Que només n'hi havia deu que parlava en castellà, però quina ovació. Alguna cosa va l'entendre. Oh, molt bé, molt bé. A mi em va semblar correcte.
Hi ha hagut anys que he dit, avorrida? No, no, em va semblar correcte. Ràpida, àgil, clar, perquè era pim-pam-pum. M'ho han dit que tres hores i mitja... A mi el que me va sorprendre, i no gratamente es lo que pasa, que hi havia algun dels actors que no sabia que havien mort.
Ah, quan fan... Quan fan allò, sí, sí, sí. Per cert, Barbra Streisand. Que bonic. Cantant en directe. Tothom sabent que té un terror escènic i que fa milers d'anys que no canta en directe. Però per su Robert Reford, mato. Sí. També hi havia una cosa que em va semblar molt bé, que en els Goya...
Sí que ho vaig pensar. En els Òscars van demanar a la gent del públic, als actors i actrius i gent del cinema, que no aplaudissin. Anna! Per què? Perquè es notaria molt la diferència quan fa l'Inmemoriam i surt algú
que té més rellevància, la gent aplaudeix molt, i després passen dos o tres fotos... Els que potser no coneixes, o que no es coneixen tant. I per evitar que es notés tant la diferència, van demanar que no s'aplaudís fins que no s'acabés tot el passi de les fotografies de memòria. I així és per tots. I de fet, quan ho he llegit, he pensat, és veritat, perquè jo mirant la galada dels Goya vaig pensar, joder, per què no aplaudeixen aquest? A tots. Clar, i ho trobo bé, ho trobo bé.
Amb la mateixa intensitat. Mira que les prohibicions no m'agraden. No ho van prohibir, però van demanar, sisplau, que no aplaudissin. Van recomanar que l'aplaudiment fos de cara al final cap a tots. Quan acabessin tots. Anem a lo nuestro, que és lo que no s'ocupa. Ara anem cap a lo bo, no? Anem a l'estona vermella, anem als okays. Vinga, va bé. Així es vesteix, home. Així va bé. Intel·ligent. Bona persona.
Entre altres coses més. Que guapo aquest vestit que t'han regalat. I que hauràs de tornar segurament que al final de la gala més d'un. I les joies. Aquesta és una altra, eh? Elles van prestades i ja el segurat amb la caixeta perquè en pica acabi la gala...
normalment es canvien de vestit per anar a les festes i aquelles joies tornen en aquella caixa i el segurat a les pren. T'he dit una cosa, a mi me faria molta por. Jo preferiria que no me les deixessin. Jo, com que sempre vaig amb joies de plàstic... Clar, però t'imagines que te deixessin un culleret d'aquells que valen un coller i mig? No, jo no me'l posaria.
No me'l posaria. I perquè passi qualsevol cosa en aquell moment, que caiguis o se te trenqui. És que ja no és qüestió de que te'l robin. És qüestió de que caiguis, una cosa involuntària, perquè potser el mateix vestit ha fet i caus allà i destrosses un collar. I venga totes les perles por ahí, la gent recullint bo. Perles o diamants. Ja, ja. I que s'est...
La Sílvia ha vist moltes pel·lícules. A veure, quines són les bones? Vinga, va. Comencem. Nicole Kidman. A veure...
Que bona, ella m'ha posat aquí. Vinga, Nicole Kidman, no de fraude mai. No. Mai. El seu vestit de color nud, que és com un color carn. Sí. Un color carn blanca, clareta, perquè la carn té molts colors. Sí, sí, sí. Un pèplum de plomes, un escot paraula d'honor, era una meravella de Chanel. I t'he de dir una cosa. Però no era vestit, eren dues peces, potser? Vaig sentir...
Ella anava guapa i ben operada. Ah, important, eh? Perquè fa molt de temps que la cara li rarejava.
No sé si és que estava en procés o entre una cosa, una operació i una altra. Si l'agafes en aquell moment... Però he vist sèries i entregues i entrevistes i tal en les que dius, què s'ha fet? Clar, i per què? No feia falta, si tu ja ets guapissíssima... Ja no cal. Clar, dona. Unes setmanes enrere... Unes setmanes no. La setmana abans dels Òscars la vaig veure amb una sèrie...
que fa de forense, i ja li vaig veure la cara més ella. Jo dic, bueno, això deu estar rodat fa mesos, entre mig, és possible que ella s'hagi retocat alguna cosa, però la vaig veure, bé, està llet parlar del físic de les persones, però jo vaig entendre que per fi havia trobat
L'equilibri, d'alguna manera, en les seves operacions, diguem-ho així. Deixa-ho així, perquè jo crec que, Nicole, ara ja estàs bé, estàs divina. Per tant, a més, el vestit era per treure el sanglot, ja tot i ara. Anne Hathaway. També m'agrada. I, a més a més, el que va passar de sobre l'escenari també va ser molt divertit. Paraula d'olor negre amb flors de Valentino. Ai, ai, ai.
L'únic que em sobrava era el cinturón, però com a conjunt en si, ella divina. Ella em cau molt bé, va fer el seu paper damunt de l'escenari, i per tant, amb l'Anne Wintour, i per tant, doncs, bueno, trobo que les dues divines, perquè l'Anne Wintour també anava molt bona, però no l'he posat aquí perquè l'Anne Hathaway anava millor. És que clar que sí.
Una altra. Mira, Valentino, ara per ara portem dos, eh? Sí, sí. Va ser un dels grans triomfarors. Bueno, la d'abans era Chanel, eh? No, per dir que el Valentino de la Hot Awear, Sigourney Weaver que ve ara... Sigourney Weaver amb Valentino, maniga llarga, en tons daurats. Veus? No es podia anar més elegant...
Ho sento, Anna. Un vestit de màniga llarga amb els punys i el coll. No sé si un gris perla o un blau cel. Un vestit amb una tela que a mi m'ha fet somiar.
Anava tan divina, aquesta senyora. Tan divina. Espectacular. La tercera, la quarta, en aquest cas, Demi Moore. Ai, si m'agrada molt, eh? Demi Moore amb un disseny de Gucci confeccionat com a escates i plomes, tot i que...
ha rebut moltes crítiques pel seu cos. Com que va el seu cos? Extremadament prima, diuen, la gent jove, perquè a nosaltres ens rellisca tot, vaja, però la gent jove potser s'emmiralla en aquelles estrelles de Hollywood i aquella extrema... Sí, que està massa prima. Sí, bueno...
Però jo l'estic veient des d'aquí i a veure, clar, millor quan estàs allà la pots veure millor, no ho sé. Està llets criticar el cos d'algú. Jo no trobo que està preciosa. Jo si ho hagués de dir, potser sí, que la veig massa prima. És a dir, quan ja marquem ossos, ja em sembla que anem massa prims. Però rotllo...
No ho sé. Desnutrició, no ho sé, no ho sé. Se'ns està anant de les mans, el tema dels centpics i mandangues. La qüestió és que el vestit era impressionant i és el que jutjarem. Exacte. I en mi otra vida, pues quiero llevar ese dissenyo de gutsy. Que va, que va, que va. Ros...
Bayern anava de Dior amb una faldilla molt de volum amb brodats florals és una actriu bàsicament de comèdia que em cau molt bé ella i el seu marit i anava divina es portava moltíssim les flors brodades a les teles
Sí, sí, no, una passada. Moltíssim. La Elle Fanning, amb un vestit de tall princesa, amb una inspiració com a molt nupcial, i de Givenchy, així, inclús en el to, saps? No només la forma. I la Katie Bates...
que és una de les meves actrius preferides, amb un vestit blau cel, amb lluantons i l'escot i... amb lluantons aquí dalt, i amb maniga llarga. Sí, mira les fotografies mentre que tu vas... M'estic buscant-les, eh? La vaig trobar superadient. Molt bonica, també. Per l'edat, pel context de senyora... Sí, sí, sí, sí.
I jo em quedo amb aquestes. M'ha sorprès que hi hagi tantes bones, eh? Perquè és que em va costar triar. Sí. De fet, he posat tantes bones i per això només he posat una dolenta. Jo tinc una altra dolenta, que acabo de trobar-me pel camí, eh? Ara m'ho dius, ara m'ho dius. Anem als caos. Vinga, va.
On vas així, per l'amor de Déu? Per què? Sempre critiquem els senyoros perquè van avorrits. Sí, perquè van tots de negre. De negre, de blanc i negre, de no sé què. Mira, Javier Bardem, mira que ets guapo. Mira, mira, mira que... Però, xato, una mica d'algú. Si no fos per la xapa de XXL, de no a la guerra...
La xapa que ens vas donar. Mare meva, quina cosa més negra. Qui ha posat aquí, en aquest espai, el senyor Timothy Chabalet? El Chabalet, home, el Chabalet. Mira que me cau bé, el Chabalet. Anava de Givenchy, de blanc impolut,
Pantalons, jaqueta, camisa, corbata, sabates... Tot blanc? Ja. Blanco i radiante, va, el novio? No. I ella anava de vermell, la seva partenaire? No. O sigui... Chabalet. Chabalet. Posa-li una miqueta... No. Posa-li tu una miqueta de color. Sí que ha rebut crítiques el senyor Chabalet, perquè es veu que la cara no val saber dissimular, mira que és actor. Ja, però a veure, quan tu et...
tenia els nervis de flor de pell, tenia ja gol avall, que ell s'enduria aquell ninotet cap a casa seva, i clar, quan no van dir el seu nom, es va quedar així com a... Oh, por qué? Por qué, señor, por qué? I la cara és l'espejo de l'alba. I se li va notar una mica com...
Es va reiniciar, es va reiniciar. Jo crec que com ja tenia gol a ball, és el que dius tu, que potser ja li havien dit que sí, que sí, que tu em portes. Seguro que sí, seguro que sí. Que això són les coses que són molt durentes de cara a... Però això passa molt en aquí i en cantants, i en cantants que li diuen que després l'hòstia no vegis tu com és. Sí, sí, i a més a més a dues mans.
I després, pof, a terra. Pobret xavalet. Però, pues això... I la que... Te dic el que no m'ha acabat ara, a mi, l'Alicia Silverstone. Per què? Ai, no ho sé. La faldilla... La part de dalt m'agrada perquè li queda així com... És un paraula d'honor amb punxa, que dic jo. I els guants m'agradaven. Paraula d'honor amb punxa. Sí, perquè és una paraula d'honor, però sobressurten aquestes punxetes així cap a dalt. Ah, sí, sí, sí.
No me va acabar d'agradar la faldilla, que era blanca, i estava com a recollida aquí davant, però que no tenia ni cap flor ni res, que quedava com recollida de, va, coger-la por aquí. Dar-la aquí una goma de pollo... No, no, sí, és que quedava de goma de pollo, però revenió cap a dintre. Com un cul de pollastre. No, com si s'hagués posat la faldilla al revés. Ja. Ah, potser sí? Que la faldilla hauria d'anar cap enrere, que és on te fa la cua, doncs la cua la tenia davant.
Quedava molt rara. A vegades la gent ja no sap què inventar. Per tant, per ser diferent, a vegades la caguen directament. Bueno, deixem el món del cinema. Anem avançant? Anem a la cuina? Seguim parlant de gent de cinema. Sí. De pel·lícules. Però de Marvel. Cocinero, cocinero, enciende bien la candela.
Ara la gent l'haurà esplotat al cap. Un nou superheroi de Marvel. Que el futuro es muy oscuro, que el futuro es muy oscuro. El mitjà alemant. Que seria molt bo, eh? Amb patates. Vinga pa allà. A veure, que m'he equivocat i posava la fulla que no toca. Cris Prat. Ai...
Ha visitat Espanya per promocionar la seva nova pel·lícula Cimpieda.
Una cosa així, contundent, sin piedà. Com sempre, moltes hòsties, molts cops de puny, i molta violència, i tot molt ràpid, i moltes curses, i moltes persecucions. La qüestió és que durant l'entrevista a la revista Esquire, l'actor va llançar un missatge directe... Qui dius? A qui? A Antonio Banderas. A l'Antonio? A l'Antonio no me lo toques, eh? Gairebé...
va sonar com una súplica. Ah, ja ho vas dir. S'ha quedat una amenaça, eh? No ha trigat a fer-se viral. Antonio, si estàs veient això, necessito la teva paella. Ah!
Però la paella ja feta... Per això mateix he tornat a Espanya, perquè vull paella. Hombre, per l'amor de Dios... Diu que he intentat prendre paella 3 vegades des que vaig estar a Espanya...
I és horrible. No és el mateix. Claro, Cris, a veure... Ves a València, per l'amor de Dios. Que li foten xoriço. Mira, aquesta setmana passada que hem fet la crema. I li foten de tot. És normal. Ell va provar quan va estar a Espanya. O quan va estar a casa...
de l'Antonio Banderas, la paella, feta per l'Antonio Banderas, i ell va quedar tant, tant, tant, tant, que ara li demana, sisplau, por favor, por favor, please, a fer la paella. Bé, doncs això, bueno, que si no te la fa ell, ja t'he dit, a veure, Cristrat, no, jo ho sé, que no, que vagi a València, a més a més hi ha llocs boníssims a València, que és un lloc de les paelles. Home, la paella és valenciana. Home, tal, per això, per això. La resta és arròs amb coses. Sí.
Que és el que faig jo. Jo no faig paella, faig arròs amb coses. Però moltes coses, algunes vegades. Depèn, depèn. Però la paella és paella i és denominació d'origen. Exacte. O fas la paella amb el garrafó i el no sé què i tota la bandaga, o si no és arròs. És un arròs i s'ha acabat. Doncs això, Cris Prat, que està molt bé, però... Però què li posis en aquest compromís a l'Antonio? Però jo sé que l'Antonio està dient, home, què dient?
Que se venga, que se venga. Vente pa'cà, vente pa'cà, Semana Santa, Màlaga, jo te hago una paella. Te hago una paellica, va, va. Segur. El que passa és que volem veure fotos. De la Pataki i l'Antoni Banderas comiendo paella. Ah, que m'estranya molt.
M'he equivocat a Cris Prat, l'he confós amb el... Ara estava jo pensant... M'he equivocat de Cris. Corremos un tupi de velo perquè soc humana i m'he equivocat de Cris. Què passa amb el rumore, rumore? Rafaela Carrà. Ojo, telenovela, ens espera. Ja t'ho dic ara.
Segons el Corriere de la Seda, Rafaela Carrà va tenir un fill adoptiu secret. Ell és l'únic hereu legítim del seu patrimoni, dels drets d'imatge, d'autor i de totes les seves obres. La notícia, que surt a la llum cinc anys després de la seva mort, s'ha conegut arran d'un text en un ordre judicial de Roma.
T'explico, és una disputa legal amb la companyia espanyola que va portar al teatre Capitol de Madrid el musical Bailo Bailo. És un musical en el que es feia servir les músiques, les cançons de la Rafaela Carras. Fins aquí dius, oh, un film adoptat secret.
Espera, que encara es pot fer... Encara es pot liar més la cosa? Jaluca Pelloni Fulzoni. Veus? Quin munt de cognoms aquest, aquest senyor? Va sol·licitar una ordre judicial contra la producció i distribució, publicitat i representació en qualsevol forma i de qualsevol mitjà a causa de la falta del seu consentiment, perquè ell és l'hereu d'aquests drets d'autor.
Ha compartit al seu compte d'Instagram una foto... Mentida. Ojo, avui, eh? Però saps una cosa? És perquè estem ja pensant que ja d'aquí a res hem d'anar a menjar. No, no, és que el Word m'ha fet una pífia i jo deia, aquí em falta un tros de notícia i és que l'he posat aquí al mig.
I ara anava a parlar d'una foto a l'Instagram que no és. Ah, mira-te-la, està aquí al mig, allò que buscaves. Sí, sí, sí. A veure, aquest senyor va començar... Aquest senyor, dic senyor, perquè és el seu fill adoptiu, secret, però aquest senyor va començar a ser en el seu guardaespatlles. De guardaespatlles va passar a ser el seu secretari personal.
De secretari personal va passar a ser el seu representant. O sigui, que fia de tot amb la mama. I després la seva parella. Com? Aquest senyor que ara té uns 70 anys va ser adoptat per Rafael Carrà abans que ella morís per poder heredar
Sí, sí, sí. Al 100%. Perquè, a més a més, crec que se quedava sense ningú, no?, de poder... Ella té dos nebots que abans de morir ja els va deixar en vida... Part del seu patrimoni. Part del seu patrimoni i tal, com a herència...
perquè són d'un germà que havia mort i que ella es va fer càrrec d'aquestes dues criatures, per tant, els va deixar en vida ja part de la seva herència, però la resta, entre el que entra, no només els immobles que tingui, sinó també els drets d'autor, tot el tema que tingui a veure amb musical, amb vídeo, amb pel·lícula... Sí, amb la seva música. Tot el que tingui...
i veure amb el seu treball els drets de tota aquesta feina, li va deixar en aquest senyor, que era la seva parella. Sí, clar, estic al·lucinant, de veritat, m'he quedat paradíssima. No acabo d'entendre... No m'esperava res d'això, eh?
Avui, sí, he mirat el blog de les Mamarazzis i expliquen que l'any 2024 hi ha una biografia publicada aquí a Espanya, escrita per Pedro Ángel Sánchez, que porta per títol Nada es eterno salvo la Carrà, en la que explica que aquest senyor era l'última parella de Rafael Carrà. A mi jo ho té tot això com a parella, no com a fill. És que, clar, me quedo...
És que és un senyor gran. Per això mateix. Quan el va adoptar, se suposa que aquest senyor ja tenia 50 anys o 60, o els que fos que tingués.
No sé si es pot adoptar una persona adulta. No ho sé. Normalment és més tirant per la part de nens, no? Una vegada ets major d'edat, tu et poden adoptar. Ara ho mirarem. Jo ho miro. El que acabi el programa... Ja saps que jo tinc la paranoia de la teoria de la conspiració. A mi em fa pensar que això és com una estratègia econòmica perquè aquest senyor pogués agradar al 100% del patrimoni com a fill...
i no hagués de donar part perquè era la seva parella i era el que ell havia agradat de la seva parella. No és el mateix agradar d'una parella que d'un pare o d'una mare, en aquest cas. No sé quines lleis italianes entren en càrrec. Jo no sé si aquest senyor fent aquest moviment acaba de destapar la caixa de Pandora. A mi em sembla tot això molt raro. I en els propers dies li volem la cara a aquest senyor
i sabrem què és el que hi ha de net. És a dir, era la seva parella, era el seu representant, era el seu fill adoptiu, era tot alhora... No ho tinc clar. A mi m'ha semblat com a molta pel·lícula surrealista, la veritat. Sí, sí.
Ja m'he dit que ara mateix m'apunches i no m'ha treu sang, eh? Jo m'he quedat... Quan va sortir la notícia, ostres, que sorprenent, un fill secret, un fill adoptiu secret, perquè recordem que ella va estar casada dues vegades, però no va tenir cap fill. Sempre ha dit que ella va posar per davant la seva feina, la seva carrera, i que quan per fi va decidir què era el moment, a partir dels 40 anys, doncs ja no li va ser possible. Acabo de trobar, gràcies a l'IA, una petita...
Petita o possible resposta, les dues coses. A Espanya, almenys, no existeix una edat màxima establerta per llei per adoptar. Però sí s'exigeix que la diferència d'edat entre l'adoptant i l'adoptat fos almenys de 16 anys i no superior als 45 anys. Si estàs en aquest tram, et poden adoptar. Exacte. No sé...
Quanta edat... Si això és així, quants notaris tindran ara davant de les cites... Vull que m'adopteu. Per fer arreglos d'aquest tipus. I l'he girat. Ja t'ho dic, eh? Tèricament vull edat màxima per poder adoptar. Anem a les xarxes socials. Ara sí parlarem de l'Instagram.
Doncs mira, anem al Facebook, que... Anem al Instagram, en aquest cas, de l'Enrique Iglesias. Ai, espera, que te poso una de les actuals. Actualíssima. Mira, espera, que no enganxo. M'encanta un riquecha, to. Esta noche bailamos. Esta noche bailamos. Mira com surten les bailarines. I bailarines. Sí.
Enrique Iglesias ha compartit en el seu compte d'Instagram una foto en la qual veiem a Anna Kurnikova fent una foto als seus quatre fills.
Estan posant somrients per aquella foto i, doncs, l'Enrique Iglesias fa la foto en el moment en què ella està amb el mòbil preparada, enfocat per fer la foto. Sí, sí, sí. És la primera vegada que podem veure tots junts els Quatre Crius. Són preciossíssims, eh? Perquè recordem que l'últim va néixer el desembre
que encara no sabem quin nom té. De fet, em sembla que ni tan sols sabem el gènere. No sabem si és un nen o una nena. Aquí deien alguns periodistes que com que va vestit de blau, però això no ho facis cas. Però m'ha fet com a gràcia per celebrar el dia del pare que ell pengi el dimecres, em sembla que va ser, aquesta fotografia de tots els seus fills.
Són boníssims. Són boníssims. Sembla molt a la mare, menys mal. Menys... No, no, dic el que t'hi comentes fora d'antena. No, no, digue-ho tu. No, no, no. Fiques valent. Fiques valent.
Ay, que nos vamos de moda otra vez. Venga, vámonos. Vam segones, això dalt. Què? Menos mal que la va anar. Menos mal que la va anar al Lago Como, eh? Imagina't si arribem al Lago Como i ens trobem... La de quartos que s'haguessin gastat per no re.
Perquè és per no res. He fet servir la mateixa foto que la setmana passada. Zendaya ha desmentit rotundament els rumors sobre les seves suposades noces amb Tom Holland. Doncs jo estaria més contenta que s'haguessin cas. Perquè fan tan bona parella. Això ho vam estar dient aquí. I ho vam estar dient aquí. Aclarint que les imatges virals que mostraven l'esdeveniment eren falses.
creades a Mia amb intel·ligència artificial i l'actriu va esmentar inclús en el programa del Jimmy Kimmel que fins i tot amics pròxims i part de família en veure les fotos els van trucar enfadats com dient com pot ser que t'has casat
I no m'has dit res. I en petit comitè, petit comitè, però soc ta mare? M'ho podies haver avisat? És que m'imaginava la idea aquesta. La mare i el pare de la Zendaya. Home, petit comitè, però quanta gent ha anat? Tu i ell al cura? Jo m'ho vaig enpassar. No només m'ho vaig enpassar, sinó que ho vaig posar aquí, en primer pla, la primera foto. Estaven tan contentes d'aquella boda...
Inclús vam estar parlant d'aquell anell que per primera vegada passava per l'estora vermella com allà senyora de... Quin disgust que m'acabes de donar. Jo no sé si podré anar a menjar el McDowell's avui amb el disgust.
Gràcies. Hi ha un problema... Oh, espera, espera. Oh, com m'agrada aquesta conçó. Oh, no puc parlar. Oh! Escolta, és orgàsmico. Escolta'm... No me canso de dir... Què? Que ja tens una edat...
Jo? No. Jo sí. Tinc 3 o 4 o 5. Vols que t'ho diguis d'una altra manera? Què? Un dia ets jove i l'endemà ja fa 20 anys, 30 anys, 40 anys de... De la teva cançó preferida. De la teva cançó. Sí, és veritat. És molt fort. Jo no dic res més. M.Clan forma o inaugura o posa en marxa una gira pels 30 anys de carretera. Ma.
Mare meva. Que fort, 30 anys. És que vingui a Tarragona, eh? 30 anys que tu i jo vam pujar en un cotxe per anar a un concert. Que pensàvem que anàveu 3 i de veritat hi érem 4, eh? Que anàvem 3, però en realitat anàvem 4. És veritat, és cert, eh? Perquè la Sílvia García es va assabentar, després d'aquell concert, que estava prenyadíssima. Sí, tant. I allà estava el Christian. Allà, a Brussel·la. Que lo sepas, Christian. Tu primer concierto, M-Clant.
I ni més ni més que a l'espluga de Francolí, que ens vam equivocar. Ens vam perdre tornant. Ens vam perdre tornant. I vam anar a predir. Vam anar a predir. És que el que no ens hauria passat a nosaltres...
Hauríem d'escriure les memòries del Manà-Manà, eh? I sortiran les quantes, eh? Quina por! Hi ha coses que no es pot expirar, també és veritat. Bueno, que no sento la cançó. Que la poso des d'anici? Aquesta setmana, diumenge, hi ha futbol? Sí, demà tenim nàstic.
Potser et traurem caparronat, però no t'ho puc assegurar. Potser no hi cabem. De totes maneres, molt bon cap de setmana. Ens sentim i ens veiem la setmana que ve. Adéu, guapa. Porta't bé. Gràcies.
Bona nit
Bona nit.
Y aquí estoy, una buena ciudad. Y en aquel viejo cacharro está sonando una canción.
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Som el pecat original. I tancam aquí el nostre programa, el nostre Ja Tardes cap de setmana. Demà no tenim programa, demà a aquesta hora hi haurà nàstic. Esperem que amb una victòria, 3 puntets i cap a casa.
I acabem aquest pecat original, com et deia, amb Naina, que ens arriba des de València, que aquesta setmana hem estat de falles, i també conjuntament des de Valls amb els Figaflowers. Família, bon cap de setmana i ens tornem a trobar la setmana vinent. I si voleu, trobarem el caparronet a les 11, al Dinyums, i si no, al Pans de Tarragona, a partir de les 6. Bon cap de setmana. Visca en l'Àstric.
Quantes vegades heu vam intentar? No puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què passa. Vine a ma casa, no anem a pensar.
Som el pecat original, la gaveta d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional a punt d'explotar. La fruta prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original, som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no fes el permís.
Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes. I sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes, i bufes. Cauen les fulles ignotitzades. Som el pecat original. La gravetat d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar. La fruta prohibida de cullar.
Som el dècil sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor. La meua mania, la meua obsessió. De veritat que em va dir que estava prohibida. No és un uau, ué, amb la naina. Som el dècil sense pensar. Som el dècil sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor.