El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Moll de Costa, la rambla de la cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, feliç diumenge. Ja estem aquí de nou a les nostres ja tardes. Avui t'he de dir que repetirem tot, tot i tot, com el de l'anunci. Doncs això, repetirem el retrovisor musical, el Manamanà, el Carrer d'Artistes, el Deixa't Portar, la Terra Esplana...
El que no repetirem és l'entrevista amb els Derives, perquè això va ser ahir i ja van actuar, o sigui que ja no fa falta tornar-los a escoltar. I el que he fet és segrestar una entrevista que vam tenir l'oportunitat de parlar amb un grup que ens arribava des de Barcelona i que es deien Valier. Escoltarem el que ens deien els Valier, ja fa d'això alguns dies, però mira, l'hem volgut recuperar perquè ens feia molta il·lusió i ens venien aquí a Tarragona Ràdio a presentar les seves cançons. I ja anem amb ells.
Així que benvinguts al nostre programa en aquest penúltim diumenge d'aquest mes de novembre. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
de tanta merda que traurem, de tanta gent que menys tindrem, al final ja n'hi veurem, que els pitjors serem nosaltres, exhibirem les opinions, sense conèixer res a fons, argumentant sense raons, i els pitjors serem nosaltres.
I avui us volem presentar el que és el seu primer àlbum. El primer àlbum d'un grup que es diu Valier. No m'ho puc creure, jo crec que ni ells tampoc, eh? Però bé, ara parlarem amb dos dels seus tres components que tenim aquí als estudis de Tarragona Ràdio. Benvinguts. Què tal, Ignasi Oriol? Molt bé, moltes gràcies. Hola, Joan. Joan. El Joan no ha pogut venir. Ens has fallat, Joan.
Ha sigut una baixa l'última hora. Però moltíssima hora, no? Estava pujant, estava pujant i s'ha anat a pagar no sé què. Serà l'últim moment. Un encàrrec. Li hem guardat la cadira. Sí. Que quedi a la posteritat. Que sàpiguis, Joan, que aquesta cadira serà per tu. Les vegades que vulguis venir a Tarragona Ràdio.
Estava patint perquè no sabia si arribaríeu, i m'he fet un muntatge. Si no arribant a la ràdio, m'he fet un muntatge. Podem sentir-ho? Són tres minuts i poc. Hola, no m'hi cognau, sisplau. Ignasi, Joan Guerra, em dic Oriol, Oriol Roger. Què passaria si el disc no hagués sortit mai? Probablement Catalunya es perdria algú, algú que pot ser interessant.
Probablement res. I això és una mica la gràcia de tot plegat. I segurament la gent no faria 3 anys que ens està preguntant de quan no haurem aviat. Quin seria el vostre? No m'ho puc creure personalment. Cada dia em sorprèn quan m'aixeco al matí. No em deixava acabar la pregunta. A les 7 al matí penso... No em puc creure que m'hagi d'aixecar ara que és taulint tempestiva.
Doncs el que jo utilitzo més és quan em trec els pantalons i no se m'encalla la sabata que sigui, llavors crido. Portem 7 anys, quasi vull fer un munt de llocs. Està molt clar que és la primera passa al matí, quan treus el peu al carrer i comences a caminar com un lleó. Com després...
que hagis fet una reunió al matí. I no és un engaig. Això no estava pensat així. La certesa que fem a les gos de la banca de sopar. Aquesta hora. Si haguéssiu de resumir el disc en una sola paraula que no existeixi, quina seria? Seria... Furremol. Furremol.
Grandíssim. Grandíssim. Gran, molt espectacular.
Per mi seria, sens dubte, autèntic i abadumba. Quina nota li posaríeu al disc si fóssiu el vostre profe d'institut? Un vuit i mig. Veus? Un deu de l'Oriol m'agrada més, eh? Un deu i tothom que hi ha colorades. Generós. Si el disc fos olor, quina seria? El típic quarto que hi ha molts tables i que, com d'ells, funcionen, llavors fa olor a plàstic. Crec que seria olor a embrague...
Com quan condueix l'Oriol. Saps el romaní quan el cremes? Arribaria tard a la pròpia presentació del disc. A veure, aquí arribaria tard. Jo crec que seria l'Oriol. L'Oriol.
Tant és un concepte que no domino, perquè el temps és una cosa que només se n'hi acaba. Per tant, és injust respondre aquesta pregunta. Si no m'ho puc creure, fos un animal, quin seria? Lo de la cebra m'agrada, eh? Un cavall? No, una zebra. Una zebra, que és un cavall serratxa, que no es pot domesticar. Jo crec que seria un cangur, però corrent molt. Estic a saltar. L'únic cangur que corre molt. Però crec que...
Moltes gràcies per tot i ens veiem a Tarragona Ràdio. No falteu, eh? Doncs apa. Si ja pots aixecar-te de la tassa del bat, tens la tassa tancada. No?
No seria la primera vegada. Jo pensava, dic, si no arriben, sempre puc tirar d'això. Ja me vau fer mig feina, dic, mira, que guai, d'aquesta manera... Això ha sigut una traïció molt gran. Sí, sí, això no estava previst. Per cert, canviaríeu alguna resposta? Esteu ateus? No, crec que vam estar molt lúcids i molt concentrats durant tota l'entrevista. Jo canviaria la meva paraula, que no existeix, perquè no tenia res i vaig inventar-me una cosa que no tenia gaire sentit, però...
Ja us trobàveu ja fent les entrevistes. És que he rigut molt i dic, ostres, això s'ha de passar. Ha de passar més enllà, que no es quedi només al vostre Instagram, que per cert recomano que estan una mica bojos aquesta gent, eh? Encara no es veu prou a l'Instagram de bojos que esteu. Doncs ens encantarà descobrir-ho.
Explica'm una miqueta, ara ja anem a la part una miqueta, no sé si més sèrie, però vosaltres parleu-me de vosaltres. Qui són l'Ignasi, l'Oriol i el Joan? En quin moment tu s'enamorasteis musicalment i hablando? I com va dir la cosa? A veure, nosaltres ens vam enamorar de ben petits, a vora el primer de primària, l'Oriol i jo especialment,
i el Joan el vam conèixer arrel d'un germà de la classe, vull dir que nosaltres venim de molt, molt enrere. Llavors musicalment va ser arrel que algú es comprés una guitarra o li compréssim pel Sant o alguna història així, que vam començar a fer música tocant les cançons dels Beatles o de l'Eric Clapton o el que fos.
I a partir d'aquí les coses es van anar posant a lloc i vam estar en diverses històries junts. En un grup d'aversions, en el grup previ de Balier amb el Joan, que era microhomes, i ara... Microhomes? Sí. Uau, aquest nom també és bo, eh? Guardeu-lo, eh? Per si de cas, eh? El guardarem per quan fem un concert de 50 anys. Sí, sí, sí.
I el de Belier, com va sorgir? Perquè mira, que quan passes Belier, si no, allò que dius, Belier, grup musical, hi ha un grup així com a bastant important, no sé si... La gestoria, ens van dir l'altre dia. No, i la gestoria també, no sé, ara va sortir una altra cosa. Un cràter a la cara oculta de la lluna. També. Però no és re de tot això. No, re. Sou vosaltres. Som nosaltres. Que no us enredim. Però abans...
Abans de nosaltres hi havia una muntanya enorme al sud de França, llindant amb la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà, que es diu Mont Belier, i que nosaltres vam pujar fins a dalt el 2020. I que va ser un repte. Si arribem, fem el grup i ho tirem endavant? No, simplement...
No, és a dir, en aquella època Valia no existia encara el grup i tampoc anava a existir, vull dir, no era una cosa que estigués projectada, però va ser una experiència, ja vam passar els tres junts i que ens ho vam passar molt bé, els tres ens agrada la muntanya i hem fet muntanya junts.
I quan vam crear aquest projecte nou que és Belier, quan buscàvem un nom, doncs se'ns va ocórrer el nom d'aquesta muntanya perquè no significa res, no té cap significat, que això també és una cosa que buscàvem i també perquè és un record bonic que tenim els tres. El Joan, en aquesta entrevista, ens explicava que són tres anys per fer el disc. Sí. Tant de temps...
Bueno, des de la conceptualització, començar la preproducció, gravar, la mescla... Són timings que es van allargant en el temps. Hi ha moltes persones que interactuen i llavors t'has d'adequar també els seus calendaris. I després... Malt de caps, això. Jo crec que el que hem...
El que més hem trigat ha sigut aquesta fase final de muntar com volem sortir, quin és el moment, i crec que ara estàvem tots molt d'acord de treure'l i de treure'l sencer, que això també és una qüestió que avui en dia es discuteix molt, si ho fas amb singles, si ho fas amb un EP... Nosaltres aquest àlbum el vam pensar sencer des d'un principi i ara l'hem llançat sencer.
Sí, sí, les 10 cançons, que a més a més, hem de dir que la distorsió forma part d'aquest disc, les guitarres, sobretot. Hi ha moments que, ja he estat intentant escoltar-lo, que ho escoltes atentament, i dius, ostres, hi ha un moment que la veu es desdibuixa amb la guitarra, i dius, ostres, què ha passat aquí, eh?
Sí, és un disc de rock, i crec que això és claríssim. Però rock psicodèlic, jo em pensava que vosaltres serveu dels 70 o una mica més enllà, eh? Sí, hi ha sons de tot arreu, bastant. Jo crec que el denominador comú és el rock, és les guitarres distorsionades, és les bateries rock, els baixos potents, els teclats ambientadors, ambientadors, no sé exactament com dir-ho.
Crec que això és la línia editorial del disc i te'n pots anar a sons dels setantes. Nirvanes dels 90. Sí, els 90 sobretot, a principis de la dècada dels 2000. També. Hi ha moltes cosetes d'aquestes èpoques. Sí que és veritat que l'efecte de la veu, tal com està treballada de veu i sobretot tal com està posada, amb referència a la resta de la banda, està molt ficada endintre.
I és una cosa que depèn de qui sorprèn molt, no? Nosaltres, com que ja estem tan acostumats a aquestes cançons, ja no ens sorprèn gens, però això fa que la veu treballi com un instrument més, no com una cosa que està molt per davant de la resta. I això, a mi, particularment a mi m'agrada molt, com que canto jo, que hi hagi moments que la banda em passa per sobre.
És que succeeix, eh? Ja t'ho dic ara. I és igual el que diguis, perquè ja... se t'ha engolit, saps? I llavors això crec que és guai que això arribi a les orelles, perquè també tens aquesta sensació que se't tira sobre la música. I després també, no sé si... He pensat, eh? Aquelles idees que com formaves a escoltar l'altre disc, no sé si pensar fins i tot allò que dius... Si en algun moment passa alguna cosa, la guitarra no queda fora de lloc. Si en algun moment, Ignasi, tu calles...
Perquè passa qualsevol història i dius, ostres, mira, m'ha donat un atac de tos. La guitarra en aquell moment no quedaria fora de lloc. Perquè ja forma part de la sonoritat. Hi ha moltes coses a vegades en aquest àlbum. Com per exemple, ara ja, ho sé tu, has obert la caixa de pendor. Digues, digues. No, no. Perquè hi ha moments que crides més, altres moments que xixueixes...
Sí, però anava més per les pistes de guitarra, per exemple, que hi ha por i amagades que fèiem per sobre amb soroll, deixant que s'acoplessin les coses, perquè no sembla que hi siguin gaire presents, però quan les separes dius, oh, això sona així i està fent molta feina dins de la mescla. I que no ho sembla, no?
En aquesta cançó que sona de fons ara, que és l'últim vol, hi ha una pista de guitarra al final. Te'n recordes que quan la vam gravar és una pista de guitarra que potser dura un minut o un minut i mig, que comença i és una línia que es va dibuixant i que no significa molt bé res i que no va enlloc. I la vam gravar i me'n recordo que...
que el Jordi Bastida, que és el nostre productor, que ens va produir el disc, va dir, buah, això és increïble, ho ficarem com a pel darrere, i nosaltres vam dir, però a veure, Jordi, que això és una tonteria, que això no va enlloc, que això és una pista, que és una guitarra... Que estava fent el tonto. I diu, no, no, sí, sí, ho ficarem, i realment, clar, quan queda tot allà ens la mescla... Sí, ara aquí està sonant. És ambient, no aprecies. Està sonant per la dreta.
Sí, sí, sí. Saps què et deia? De la teva veu. Queda sisiuatjada. Queda slau. La distinció de veu.
I també jugàvem a l'estèreo, que és una altra de les coses que us volia comentar. Que això es feia molt abans i que ara es va perdre d'alguna manera. Escoltes la guitarra en un costat i escoltes la veu per un altre. Jo crec que aquest disc és un disc de textures i capes i sonoritats. Creixem molt amb capes, amb capes i capes. L'estèreo ajuda molt a entendre molt millor el que està passant i el que està sonant i afegeix molta més complexitat.
Dins d'un arxiu de mescla tu pots decidir on posiciones cada cosa dins del panorama, que és de la dreta a l'esquerra. I clar, si poses moltes coses al centre, tot es discuteix, no? Però si reserves un espai per cadascú o inclús si les fas moure...
és quan passen coses increïbles, no? O sigui, primer que ho entens tot de forma molt més nítida, i després això, que et pot fer moure. O sigui, hi ha molta... És el febreria de sonora, això. Per això ens ho va fer el José Cataneo, la part de mescla, i és un... O sigui, un tio molt pulcra, o sigui, i molt... És una cosa molt delicada de fer. Sí, és el febreria del drink. Sí, sí, el tesà pui dur, eh? Sí, sí, sempre talment.
Bueno, la presentació s'ha de fer en un cinema, almenys, això, eh? Clar, a veure... Double surround. Exacte, és per poder veure i escoltar tot això. La pena és quan... Ei, tinc un grup. Anem a un concert. No, no, escolta-ho aquí al mòbil. No, no, no ho feu mai de la vida, no ho feu mai. Vosa't uns auriculars i veuràs el que passa. Això vol dir que també el disc és possible que en un futur ja l'heu tret en vinil?
No, de moment el format físic no el tenim previst fer. Creiem que de moment no té sentit. D'aquí 10 anys farem una edició del 10 aniversari. O el 5. Has de pensar que som un grupet petitó i que tenim els recursos que tenim i hem d'anar escollint. Bueno, poquet a poquet. Quan ho pateu, ja, què voleu? De vinil, tot, de pendrive, de tot. I la fem al cinema. Ho fem al cinema.
Eh, que la de fer-ho al cinema, ho deixo, eh? No, no, és una bona idea. Poder fer la banda en directe i de fons els dioclius i coses d'aquestes, eh? Això com no ho peteu. Perquè, per cert, s'ha de petar també sobre el escenari, jo ho comentava així, però s'ha de fer la presentació... Jo crec que...
El tema de l'escenari ho tenim controlat. Ho podem petar. La qüestió és muntar-ho bé. Estem treballant en diverses bandes per intentar presentar això a Barcelona, que és d'on som, però també per totes les províncies, intentar fer alguna cosa
que sigui compartit, que el públic pugui veure dos grups, per exemple, o que el públic d'una banda vagi a l'altra i intentar sumar, no?, perquè pel nostre compte és veritat que com que hi ha tantíssimes propostes és difícil a vegades arribar, no?, i potser vas a una sala molt petitona i l'omples, però això...
Bueno, és un granet de sorra més, però estem treballant. És que s'ha de fer el bateig, com deu mana. Clar, sí. Ja vam fer un concert de presentació a la sala Helio Gava, a la Barcelona, el mes de juliol. El mes de juny. O sigui que heu trigat a Maria Tarragona a ràdio molt malament una mica. No us coneixíem. He de posar la entrevista molt malament, eh? L'àlbum ha sortit ara, el 14. Sí, ho sé, ho sé.
Però aquell va ser un exemple, no?, d'una sala que estava plena, perquè a la sala d'Elio Gaval hi havia 120 persones, no és molta gent, però va donar la sensació de ser una sala plena que vibra en un concert de rock, que és el que al final és el nostre objectiu prioritari, no?, generar concerts on aquest concepte efímer de la música en directe es visqui entre tots, no?
I que, a més a més, allò que dius, que ho visquem en un moment àlgid, que ja la gent conegui les cançons, que les pugui cantar, que les pugui fer més seves, i tot això, clar, té els seus passos, que és normal. Bé, jo els hi deia abans, comença a dir, criticarem els drames dels altres, a mi m'ha encantat, podia haver estat el primer senzill, però que, a més a més, jo crec que és un esport nacional.
Sí, total. Aquest tema i el que diu aquest tema. I com no ens queda molt de temps, perquè avui que vingueu un altre dia, així parlem dels bioclips i de totes les coses que encara ens heu de donar, no estem cansats de vosaltres, eh? Al contrari, eh? Volem més coses. Vindran més coses. I que tinguem l'oportunitat d'explicar-les aquí a Tarragona Ràdio. Molt bé, perfecte. Teneu cita, eh? Apunteu-ho a la gent, on vulgueu, i us torneu a venir una estona aquí amb vosaltres. Molt bé, perfecte. Gràcies. Moltes gràcies. A vosaltres.
Adéu. Si no et veus en cor, fes que ho sembli tot en ordre. Allunyant de l'amor, i si trobes que no es noti, no podrà dir-se frans.
Estic cansat d'estar cansat de tu Estic cansat d'estar cansat de tu Estic cansat d'estar cansat de tu Estic cansat d'estar cansat de tu Estic cansat d'estar cansat de tu Estigues sempre bé I sobretot no siguis
Estic cansat d'estar cansat de tu.
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entrañas. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Doncs vinga, que ja el tenim aquí amb nosaltres, avui sí, en vivo i en directe. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. Com estan les hores prèvies a rebre o no el premi del millor periodista musical? Només falten dos dies. Calla, calla. No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé. La Sílvia està nominada als Premis Art com a millor periodista musical.
Jordi, sisplau, centra't amb lo teu. Ens veiem dimecres. Calla, home. No saps que jo aquestes coses m'ho poso molt nerviosa. Parlem del Solenou, que és el que ens ocupa avui. Ara, com pagarà el nou? El Solenou ja fa 25 anys, aquest concurs de maquetes, i ara ja de propostes musicals, que va arrencar el mes de maig de 2001. Veus? Sí, sí, perquè fem els 25.
I ara arriba el moment en què, en acabar la 25è edició... Ai, mira, t'he posat el del 24, jo també. He fet un remember del 24. No passa res, no passa res. Ah, s'ha buscat el 25. Aquest dijous, a l'antiga Fàbrica Adam de Barcelona, hi haurà la festa del 25è aniversari, entre els quals hi haurà molts ex-concursants. La llista és llarga. Anímic, Bigué... Bigué...
Vicky Mel, Capoc... És que tenen uns oms una mica raros, eh? Sí, d'Emperalbo... Eloi Durant... Aquest és de Tarragona. Núria Durant... Est o Est... Quan vulguis comencem, eh? Cada gang, aquests són de Cambrils...
Gataca, Gavina MP3... A veure, tu t'has adonat, hem de parlar o recordem que... Llavors hem de passar amb el primer, no? Sí, sí. O vols anar directament amb el primer protagonista? No, hem triat uns quants grups, uns quants excursants de les nostres comarques. Això mateix. Ens és igual quin és el primer, quin fem primer, m'és igual.
Jo tinc el primer de primer, a l'1. No sé quin és. La Tarambanda. Sí, la Tarambanda van participar justament en el primer preliminar que es feia a Tarragona l'any 2001, el 20 de juny, i en aquella nit hi van actuar altres formacions, com els 3, com Set de Bar, o com l'Ariel Santa Maria, i la banda del Pere Mata. Però la Tarambanda va ser un dels grups que va participar, i vam parlar aquesta setmana amb el Toni Martínez, que era el guitarra.
I jo diria que va ser el 2001, fa molts anys d'això, eh? El que sí que sé és que era la primera edició del Sonenou. I, de fet, va ser tota una experiència superemocionant per nosaltres, alhora que també érem molt joves, no? Érem molt joves, per nosaltres era la primera vegada que arribàvem tan lluny, i tot semblava que estava pujant com l'escuma, no?
que ens anava molt bé a nivell de les prèvies que es feien del Solenou, que teníem una colla de fans i fanes que ens seguien a tot arreu. Va ser una època molt bonica. De fet, jo crec que hi havia dues claus de l'èxit.
La primera, les bones cançons que feia l'Edu, l'Eduard Soler, unes cançons pop que la gent se li enganxava la melodia, les lletres estaven molt bé, i després també l'encani, el magnetisme de l'Anna Cosell, no?,
I jo crec que aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Son a Nou. La gent ens engrescava a nosaltres, nosaltres ens engrescavem entre nosaltres i per tant vam arribar a aquesta final a Vic.
que recordo que feia bastant de fred i que hi havia un públic escàs, però totes les persones que hi havien de ser hi eren. Estàvem l'Anna Cosell com a cantant, l'Eduard Soler com a baixista, el Jaume Martínez, que és el meu germà, els Taclats, que ara està amb els Fanyarrai, en Dani Catena a la bateria, que ara acompanya els Catarres, i l'Oriol Oliver a l'altra guitarra.
Tots érem de Valls, excepte en Catena, de Tarragona, i l'Anna Cosell de la Secuita. I vam pujar a Vic i vam fer com a repertori. Doncs home, segur que vam fer Tempesta, perquè era una cançó que agradava moltíssim a la gent, Tempesta. Després sempre recordo que vam fer Fira, vam fer Improvisant, vam fer Ferola...
Recordo alguns highlights d'aquella nit, però no recordo totes les cançons que vam tocar. És que fa 25 anys d'això, eh, Jordi? Doncs la tarambanda està digitalitzada en format CD en algunes cases de persones que tenen la mítica maqueta que vam gravar als estudis Tivoli amb en Jesús Rovira.
I no ens hem mogut d'allà, no? De fet, era una època en què si volies gravar alguna cosa pel teu compte, doncs ho tenies molt difícil, havies d'anar a un estudi de gravació, i de fet amb en Jesús ho vam aprendre moltíssim, va fer una producció molt bona, ens va ajudar molt, i ho recordem amb molta carinyo, no?
Però més enllà d'això queda el record, quedan unes bones cançons. I jo també et diré, Jordi, que amb el pas del temps segurament és una experiència que gaudiríem més ara que no pas en aquell moment. La joventut et dona, pel fet de ser sempre una primera vegada, i aquella inexperiència que tens, vius les coses d'una manera. Amb el pas del temps madura...
Com a persona, possiblement t'expresses millor musicalment, a nivell compositiu, a nivell de sentiments, i estic segur que aquella experiència ara la gaudiríem molt més. Per tant, el resultat d'això és que estic segur que tots i cadascun dels membres de la Tarambanda, tot i que faci 25 anys d'aquella nit, la portarem a dins del nostre record, és a dir, un record boníssim.
Farem l'esforç de parlar. Com si fos per protesta et veig sempre en primer pla. Les cares són les mateixes els sentiments han canviat les postures
Aquesta cançó, mira, portar records a gent de la Tarambanda. Sí, la Tarambanda van actuar a la Macaria de Tarragona, en aquell primer preliminar va ser el tercer, perquè primer van passar per Girona i per Lleida, i el tercer va ser aquest del 20 de juny de l'any 2001, en el qual hi van tocar la Tarambanda, i els tres, el Set de Bar, i també l'Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata. Home, que a més a més també els tenim, no? Vinga, som-hi.
A veure, tu recordes la teva participació al concurs Sonenol? Quin any va ser i com hi vas participar? Sí, sí, sí. Anava molt borratxo, molt drogat, però me'n recordo una mica, sí. Me'n recordo que això ho vam fer a la bateria, que va ser la primera vegada que vaig tocar a la bateria, i havia intentat tocar moltes vegades a la bateria amb flanges, amb l'àmbit del Pere Mata no hi havia manera, potser perquè eren molt dolents o eren massa terribles. I bé, amb el Sonenol es van colar. Recordo que vaig fer la instància a l'Anderroc,
Em va trucar al Peplai i ens vam fer un reportatge, vam estar tot el dia filmant-los al local d'assaig, fent el Juanchi a casa del Cristo, que llavors vivia ja a les mans lliures catalanes, que era el viol que passava al seu balcán, i vam tocar, hi havia la tarambanda, cantava aquella nena joveneta pel Roja, molt guapeta, amb la veu fineta, i ja no me'n recordo que més hi havia altres, i no sé què més hi havia. Hi havia els tres i els set de bar.
Hòstia, no me'n recordo. Ja te'ls dic. Va, va, molt bé, molt bé. No me'n recordo. I vas xafar la guitarra, no? Sí, sí, perquè saps què va passar? Que jo volia xafar una guitarra i que quedés ben filmat. I quan vaig veure que hi havia TV3 i Canal 33 i tot això, jo n'hi havia xafat guitarres abans, però no hi havia mòbil, m'havien gravat així en vídeo malament o alguna foto d'aquestes de flash, de càmeres analògiques, però volia que es vegués bé com se'n fa amb la guitarra. Però, nen, no hi havia manera d'aixafar-la.
Perquè la terra era fusta, de la banqueria, i la paret de fusta. Necessitava una cosa sòlida, que hi hagués pedra, tutxana, no? I bueno... I me'n recordo que estaven molt nerviosos, que estàvem... No ho sé, perquè era una cosa molt... Semblava molt impotent, i ho era. Teníem el high metal Skywalker, la bateria, que... Jo me'n recordo que el Cristó en una cançó es va equivocar, no sé si el bus va a Barcelona, que en jo començava amb mi, la va començar amb la... Bueno, érem així, sempre ens equivocàvem, però reiem molt.
I potser això es va desqualificar una mica. Llavors la vam repetir i va quedar molt bé. I molt bé, molt bé. Hi havia l'Agnès Monferrer fent corus. Me'n recordo que aquella nit ens va engegar la merda el Martínez i a mi perquè deia que això de ser rockstar era una tonteria. I us anava massa com anava massa ser rockstar. Bueno, lo siguiente, lo siguiente, no?
I al final dones compte que, bueno, primer que tot has de ser persona i tocar una mica de peus a terra. Aquí no pots ser l'Alice Cooper ni pots ser un Merlin Manson, perquè aquí estem a la terra de la Botifarra i l'Escudella, no estem a Califòrnia ni a Los Ángeles i tot això, no? I bé, bé, va ser molt divertit, va ser una experiència molt... Em sembla que aquell any van guanyar el Sapo, el Sapo, no?, que van quedar finalistes de Girona, que eren molt bons, que tenien aquella guitarra tan bo que era molt glam,
I me'n recordo que a partir d'aquí te deien a tu com el crac del Solenó. Sí, exacte. Te'n va començar aquí. I me'n recordo que es va emmetre pel Canal 33. I ho vaig grabar amb vídeo. I ho tenia amb una cinta de vídeo. Per això ho digitalitzaré i ho passaré pel YouTube. Bé, i ara estem a l'any 2025. Ara se n'ha fet de l'Ariel Santa Maria la banda del Pere Mata. Bé, ara gairebé no tinc banda. Només me'n queda el Canyi. Ara seria l'Ariel Santa Maria la banda del Dolce Bicanyiçà o la banda del Canyi, tio, perquè...
Al final, un s'ha jubilat, l'altre la canalla, l'altre no sé què. Bueno, som grans, tio, a veure, que la gent... Jo ara mirem... Han passat moltes coses, no? Sí, sí, bueno, i segur... Bueno, ja sabem, ja sou polític, i segur... El que passa és que jo segueixo perquè, mira, com que estic solter, no pago hipoteques, perquè tot són arancies, ja saps? No tinc dona, no tinc fils, els meus pares ja fa anys que estan morts, doncs ara tinc... segueixo... Estic grabant un altre disc...
que es titularà Gaudim Reus, que serà com una segona part del Cançons de RTV, que no hi van cabre a l'anterior disc, més o menys, algunes noves que he fet, però prometo que tornem a fer el Juanchi més endavant.
Que tornaràs a representar les eleccions, m'estàs dient. No, quan sigui musicalment. La política potser si m'ajubilo. Quan m'ajubili i tinc ganes potser ho faré. Però, adverteixo una cosa, si em presento Reus, seria per ser alcalde. No per ser regidor i estar allà, no, no, alcalde. Alcalde i majoria absoluta, si no, no. Quan ho vegi, clar, abans de morir-me d'un atac de cor, de càncer, de tenir Alzheimer, doncs, he de comprovar com està el mercat.
Jordi, quina paciència has tingut. Que bo que és l'Ariel Santamaria. Ariel, que sàpiguis que quan vulguis estàs més que convidat a Tarragona Ràdio. La darrera vegada que vaig parlar amb ell, Jordi, va ser quan va presentar aquella cançó de l'estiu. I no sé si ha tret alguna coseta més, eh? Perquè em té una mica despistada.
Doncs així sona, el Santa Maria, però hem d'anar a córrer cuita perquè tenim altres protagonistes. Aquell mateix any, en la primera edició del Concursor Nou, un setmana abans, el 13 de juny de l'any 2001, va tenir lloc el preliminar de Lleida, amb un lloc anomenat el River Café. I allí hi van tocar els Busquenbaix, els Fly, l'Angelot i les Ànimes, que eren de Pila Vella. O sigui, va ser un concert guapo. Bueno, allí el River Café de Lleida...
Bueno, recordo nervis, no?, expectació, bueno, una mica d'això, de ganes de participar i de guanyar i de veure com funcionava la cosa, no? Aquell concert érem el Pep Boada, el Tom Salvat, a la bateria,
Llavors hi havia el Jaume Ramon Salvany a la guitarra i el mateix. El baix, sí, sí, sí, perquè acabàvem de gravar una maqueta que el Jesús Rovira els lacsen. Sí, recordo el Sense Estels, el Compte Temps, quin tema més hi havia, el Superstar... Bueno, eren aquests temes, bàsicament, sí. Els més... Què se n'ha fet? Bueno, en principi s'han actiu...
Quedem-nos els dos components que érem de rock-gaia, diguéssim, bateria i baix, i els altres dos, doncs, són gent jove, la barba de flores, i darrerament, fa un any i pico, es va incorporar un guitarrista molt jove, de vint i pico d'anys, i ara estem en aquesta formació. Hem passat molts dos cantants, sí, sí, hem passat quatre o cinc cantants.
Vull amb el Salmanina, sí, sí, hem passat això que et deia, quatre o cinc cantants.
La cantana es diu Bàrbara Flores i és una noia de valls. Sí, sí, fa molt bé. Aquesta porta, bueno, del 2012, porta bastants anys, sí. Ara, ostres, ara portem un guitarra que és total. Ho heu fet molt bé. El que passa és que aquest any passat, bueno, no han fet gaires bolos perquè amb un concert d'ell, d'una altra grup a Chigueres, hi va caure la Torre de Lluns al damunt i va estar de baixa.
L'últim va ser la Vilella, eh? La Vilella... alta o baixa, no recordo. La Vilella alta, em sembla. Sí, sí.
Les ànimes, ostres, quan ha dit-ho de roca ja... El que canta les ànimes és el Pep Boade i les declaracions del baixista del Pere Aguade. I ara escoltarem les declaracions d'un guanyador del Sononou, de l'Eloi Durán, de Tarragona, que va guanyar l'edició del 2003.
Va ser l'any 2023, sí, sí, 2023. Doncs recordo, recordo, sí, realment, força recent, i recordo que va ser com molt divertit, no?, al final, com que hi ha diferents proves, és com anar fent un caminet, no?,
cada prova doncs és com un repte diferent i crec que és una cosa que no molts concursos de música tenen no només tocant directe i ensenyar una mica la teva música sinó també et posen a prova i això ho recordo com molt divertit
Sí, em va acompanyar el Pau Vinyals, que és el productor musical amb el que normalment treballo i he treballat fins ara, i amb ell vam produir les cançons i després les vam comportar al directe.
Recordo que vam fer, perquè una de les proves era un poema, havíem de musicar un poema. Llavors, recordo que una de les que ens ens vam fer era el poema musicat que era el del cercle.
I després, a la final, jo diria que vaig fer Pluja, des de fer una casa d'un llum i no me'n recordo de quina mesura. Però eren cinc cançons, jo diria.
Doncs l'Eloi, durant el 2025, ha estat col·locant moltes coses a lloc, descansant i fent també com nova música. Crec que va ser xulo. O sigui, l'experiència del concurs i de guanyar-lo també...
que al final va ser una experiència molt xula el concurs, perquè és com guanyar-lo també, doncs em va permetre encara viure més experiències. Clar, van ser moltes coses, va ser fer un disc, gravar-lo, girar-lo, i llavors també com he volgut aprofitar aquest any per...
per plantejar-me una mica més això, entenent ara com funcionen moltes coses, com quin tipus d'artista vull ser jo i quin ritme vull tenir, com totes aquestes preguntes. Llavors, el primer disc va ser com molt ràpid, llavors ara estic com anant una mica més a poc a poc.
Mira, el que més recordo...
com vam arribar a passar-nos-ho bé per la connexió que hi va haver
entre les persones del jurat, però també amb els músics, perquè era una iniciativa que ens triem de la butxaca i allò que dius, dius, anem a provar, a veure què passa, i tothom qui va jugar, tant nosaltres com a jurat, com la gent que va participar, els grups que van participar, anem una mica acides, a veure què passarà, a veure com serà això, a veure com funcionarà.
i fins i tot a les actuacions, a veure què passaria, i el públic hi anava, com el mateix Jordi, vull dir que, clar, era una mica, a mi m'època, de prova, i ens veiem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent, gent que fes altres coses, i per qualsevol recol dels països catalans, i això, hòstia, no ho sé, era com a molt...
No en sou, no? No ho sé. Anem a descobrir coses i anem a que la gent potser es motivi, també. Perquè igual hi havia gent que potser te cantava en castellà o te cantava en anglès i que diien, bueno, va, em presentaré en el concurs i així cantaré un català veure què passa. I després han acabat ni vingui i cantàvem en català i després ja continuaven cantant en català. Vull dir que va ser com a...
No sé, però tot és una manera com més de bon rollo, molt natural, molt xup, molt xup, molt xup. Ja, no recordo que a la Talambal no ho va fer molt bé.
Recordo començant-ho, és veritat. No, no, no, vull dir, o sigui... Bueno, a veure'm, la Dia del Santa Maria va ser un dels grans descobriments com a home espectacle. Recordo que arreu d'aquí hi havia... Ho vam anar comentant amb gent de la tele, perquè, clar, dels 3 d'aturat hi havia l'Albert Plus de Catalunya Ràdio, Lluís Andrà per Enderroc i jo per Televisió de Catalunya.
que doncs treballava al Canal 33. I jo vaig fer córrer el personatge Ariel de Santa Maria, l'Ariel Santa Maria, per dir-ho, i vam començar a descobrir-lo. Després, en quedat, es va presentar eleccions i aquestes coses, ja li feien reportatges, no? Però, clar, el primer cop que va sortir de persona nou, l'aparant banda, doncs, és d'aquells grups que dius, dius, hòstia, m'hauria agradat...
que haguessin continuat d'una manera més forta i durant més anys, però la veritat és que va ser molt xulo, era un grup original, diferent, i no ho sé, que a mi em va agradar molt del Fononou és que li va donar rellevància i va dignificar molt a qualsevol comarca catalana, és a dir, que la gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions
a l'hora de donar-se a conèixer, de promocionar-se en aquest concurs, igual que qualsevol grup que estigués de Barcelona, no? I que, a més a més, hi ha un tipus de jurat que nosaltres premiavam molt la personalitat de la proposta. La tècnica ens semblava important, però ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa, no? I no pensant que fossin grups que en un futur
poguessin destacar, poguessin triomfar, no? I això feia que tothom pensés que tenia possibilitats de guanyar i això li il·lusionava. Mira, jo ara sóc professor i això de català i utilitzo molt la música i utilitzo molt les series de televisió i els documentals gràcies a la feina que he fet per ensenyar català amb els meus alumnes de tercer quart d'ESO. Aquesta és la feina que em dona, diguéssim, els diners i que m'agrada molt fer-la.
Però això m'ha permet un cert temps i una certa tranquil·litat quan per escriure llibres. Ara estic més a la fase d'escriure llibres. He passat per la guionista de televisió a l'època del Fona 9, en què vaig viure més directament i era guionista del programa 3XL.9.
Recordo que, a més a més, era un programa en què et disfrutàvem molt de fer idees divertides. Anàvem a una furgoneta i anàvem donant tots per Catalunya fent reportatges amb els grups de qualsevol poble i anàvem a casa seva. No el fèiem venir a Barcelona. Anaven buscant les realitats de tot arreu, no? I també recordo que, hosti, apreciàvem molt a la gent que venia i li donaven protagonisme. Sempre fèiem preguntes a la gent que venia.
I fins i tot va aparèixer un tal Jordi Sobran, que venia a tots els concerts del Sononou, i això li va valdre el reconeixement per part nostra, i dient, hòstia, vull dir, que el que ens digui corre és el crac del Sononou, perquè allò va ser un moment...
Doncs el crac del Solanou jo el tinc aquí tot els dilluns. No ho veig, no ho veig. El tinc jo tot els dilluns. El que passa que normalment el tinc gravadet, gravadet. Ens porta aquestes tres píndoles, però avui el tenim en vivo i en directe. Sí, perquè volia vindre a dir això del dimecres. Dijous, dijous. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que tenim feina aquesta setmana, va.
Que m'ha convidat? Que m'ha convidat? Dijous, dijous. Dijous tenim la festa del Sonou a l'antiga fàbrica d'Am de Barcelona a partir de les 7 de la tarda. De les dues escobarques tindrem en directe els Gadagang. Vinga, va. Amb aquell cigicoues que pica. Fins la setmana que ve, Sílvia. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I ja la tenim aquí amb nosaltres. L'estava demanant a l'Anna, i ella, quiero fiesta, Ana, quiero fiesta. Després em diu...
Anna, te recordes que tu sempre vas dir... Ai, és que m'agradaria que no paréssim el programa. Però necessito festa, Anna. Algun dia, una paradinha estratègica. Sí, sí, tal qual, eh? Tal qual. Bona tarda. Bona tarda, eh? Bona tarda a tu i a tu. Ara me ves uno, dos i tres. Cotifarra de pagès. Sí, sí, i fas mil coses, eh? No m'estranya que necessitis almenys un dia de recesso, perquè és que no sé com ho pots agafar tot i tot a l'hora.
De veritat, eh? Respirant, respirant una miqueta, respirant una miqueta. Amb tot el que tens a sobre encara per fer. No et dona temps d'avorrir-te aquí a la ràdio amb tu? No, no, que va. Alguna vegada sí. A veure, hem de ser conscients de les coses. Però poques, eh? Alguna vegada, el que tens, un intercanvi de coses i ja estàs. Una altra vegada posada en marxa. O sigui que no és res, no és res.
Bueno, què fem avui? Doncs moltes coses, Sílvia. Ja ho sé, avui... Mira, mira, té un guió, avui que té 14, 15 pàgines? Anna? Poco massa mena, no ho sé. Quan m'ha passat, dic, tot això... Però què has fet, aquesta setmana?
No, no, no. Mira, ha sigut una setmana que... Sí, sí, m'ha donat molt de sí, eh? Molt de sí. Perquè hem estat a les signatures de llibres del Premi Planeta 2025 i també de la finalista de Juan del Val i Àngela Vanzas, respectivament. També, també hem de recordar, i ho vam viure també juntes, com no, aquesta 23a edició de Premis Art que van tenir lloc aquí a Tarragona. No ho sé, no ho sé.
Jo hi era, segur? Sí, sí, sí. Era una clon meva o algú que s'assemblava a mi, potser? Potser algú que s'assemblava a tu, mira. Llavors m'era jo, llavors m'era jo. Parlarem de les novetats cinematogràfiques, com sempre, d'una pel·lícula que està donant molt de sí, que és Anatomia d'un Instante Venus, una pel·lícula que li que és una sèrie de quatre capítols per una coneguda plataforma, i després les novetats musicals, que venen, venen, però hi ha cargadites de Nadal, cargades també.
Carregadíssimes, diria jo. Jo afegiria el carregadíssimes, perquè a més a més hem passat que només teníem la Maria Carey, Guam i dues o tres cançons més, i ara ja tenim... Tenim un munt, eh? S'han pujat el Borrito Sabanero, jo crec que tots, eh? Clar, li va sortir molt bona la jugada al Bisbal l'any passat, que tothom cantava el Borrito Sabanero, que és una cançó nova de trenca...
Perdoneu que m'ha donat la tos, però bueno, que està bé. Sí, sí, no, no, no. Però el que passa és que com estan estrenant aquestes cançons ja, escolta, que encara queden uns dies i ja estem quasi a Nadal, eh? Tu veus? És increïble. Oh, i vacances! Ana, vacances de Nadal, vacances de Nadal. Crec que no tens gens de ganes, no?, de vacances de Nadal. Com m'agrada les vacances de Nadal. Bueno, ja està, eh? Ja està.
Escolta, que potser plourà, eh? Home, teòricament ha de fer, i jo em dic que continuaria amb aquest fred durant aquests dies. A veure què és el que passa. O potser demà diumenge, a veure què... O l'altre, què passa? A veure, a veure. Doncs quan et sembli, comencem. Quan et sembli.
Ens anem cap als Premis Arts directament? Doncs... El que vols fer? Vinga, te deixo a tu triar. Vinga, comencen per als Premis Arts. A més a més, hem de dir que un dels grans guanyadors de la nit van ser, que a més els vaig conèixer allà mateix, la gent d'Esbetlana.
Carinyo, jo sé que a vegades no m'he portat del tot bé. Jo sé que a vegades de tu he parlat malament i m'hauràs de perdonar, però ja saps que sóc sincer quan et dic que no podria viure sense tu.
Tu que ets l'esposa de mar i muntanya. Jo que tinc la sort i la desgràcia de plorar pels teus carrers, d'estimar la teva gent. Ah, no m'agrada. Doncs sí, perquè estem escoltant, com dius tu, Esbetlana, que va guanyar el guardó artista o grup emergent, així consolida el seu moment ascendent que estan fent els Esbetlana.
I també no van ser els únics premiats perquè van haver-hi molts. Entre d'altres també Judit Nederman i Pau Figueres. Que no van ser i que no van poder ser. Estaven de viatge o estaven preparant nous bolos. Sí, sí, sí. Ella comença a girar als Estats Units i, clar, no va poder baixar fins al Teatre de Tarragona perquè ja estava l'endemà, sortia en el bol. També altres dels premiats van ser Lia Cali, Juanjo Escalari i la Ruth Van Nando Cruz.
Festival Emprentes i Festival Recòndit, entre d'altres guanyadors d'aquests Premis Arc 2025. La gala cal dir que va estar conduïda per la comunicadora Brenca Marc Grifoll. Va ser una crac. Fantàstica, eh? Em va agradar moltíssim. Jo des d'aquí la felicito, a més a més, a què portàvem. Ni cinc minuts de la gala que ens va fer cantar a tots. A tots, sí. Però a més de veritat que deien...
Ostres, és que ha dit gairebé hola, què tal, bona tarda, i estàvem tots cantant alguna de les cançons que ens proposava. El Paraules d'Amor... Sí, sí, sí. Això és al·lucinant. I a més era només entrar que va trencar molt el gel, perquè clar, tot a l'auditori cantant el coro d'ella, va ser fantàstica allò, eh? Felicitats, Marc. Marc és...
Una crac. Sí, sí, sí. I vam tenir l'oportunitat també de gaudir de les actuacions de Kelly Isaia, Lecoc, Otcagui i Big Black Rinos. Uau, que boníssims. Que boníssims, però boníssims, eh? Els Big Black Rinos ens van sorprendre perquè ho van fer, però una passada. Té una energia? Molta. De cantant? Molta.
Ens vam quedar tots a quadres, jo almenys no m'ho esperava. Sí, jo tampoc. I quan vaig arribar a la ràdio, o sigui, l'endemà justa, la vaig estar buscant. I també, només també, com aquí que diu la companya Núria Cartanyà, em va dir, Sílvia, mira, és que venia a buscar-lo, perquè no... Me vaig quedar frasejada amb ella. Sí, sí, sí, no, no, ens va sorprendre moltíssim, eh? Perquè potser, no sé si era perquè ja era l'última actuació, però, escolta'm, genials, eh? Espectaculars. Els escoltem.
Doncs els Premis Arc 2025 són uns premis que reconeixen la tasca de tots els professionals que fan possible la música en directe a Catalunya, que són artistes, mànagers, promotors, programadors i comunicadors. I per primer cop els Premis Arc s'han celebrat aquí, a la ciutat de Tarragona.
reafirmant el compromís d'arc amb la descentralització cultural i la promoció de la contractació artística a tot el territori català. Cal dir també que per primer cop van comptar amb interprets de llengua de signes per garantir que les persones sordes puguin gaudir plenament de l'esavaniment.
I cal dir que un dels premis que també vam celebrar moltíssim va ser en una de les categories dedicades a les programacions culturals com a projectes de referència, a la millor programació de festa major que va estar per aquí, per les festes de Santa Tecla de Tarragona.
Això és el que vaig fer. Doncs això és el que va fer tot el teatre. Home, va dir, fesos de Santa Tegra, els nostres, els nostres. És comprant cap a casa, és comprant cap a casa. I tant que sí, entre d'altres premiats. Doncs la nit dels Premis Arc no només va celebrar trajectòries, sinó també somnis, esforç i comunitat. Una gala, per recordar, que ens convida a continuar apostant per la cultura i per als qui la fan possible.
Fins demà!
I això va passar el dimecres, però van passar també altres coses, Anna, que me vols explicar, eh? Doncs sí, perquè una de les coses que va passar va ser la signatura dels recents guanyadors de Premi Planeta i finalista respectivament, que van estar a Barcelona. I ara us expliquem.
Doncs els protagonistes van ser Juan del Val, que va ser Premi Planeta d'aquest any 2025, i també l'escriptora Ángel Avanzas, que va ser la finalista. Dos autors molt diferents, però perfectes per una tarda que va barrejar talent, emoció i aquest caos simpàtic que tant ens agrada comentar aquí. Cal dir que va ser una assignatura multitudinària perquè allà es va congregar moltíssima gent esperant...
fent la cua aquestes signatures, que també incluïa una presentació, perquè cal dir que els protagonistes també, a banda d'ells, eren els llibres, i va ser una presentació del qual recordem que el que podem esperar d'aquestes novel·les, en paraules dels propis autors, són aquestes. Escoltem la novel·la que ha sigut guanyadora del Premi Planeta, Vera, una història d'amor, i...
Volem saber què ens trobarem en aquesta novel·la, perquè parla d'emocions i que segurament valdrà la pena. Escoltem a Juan del Val, com ho diu ell. Yo creo que es un poco algo denominador como uno de todos los autores. Nos cuesta muchísimo trabajo resumir en pocas palabras una novela. Es cierto que es muy difícil de contar en pocas palabras, pero digamos que verá
Ver una historia de amor, bueno, hay que matizarlo, es Vera una historia de amor, no solo Vera su historia de amor, porque no estamos hablando solamente de la historia de amor de Vera, sino...
Es una novela que habla de amor en muchas direcciones. Hay amor, por supuesto, romántico entre ella y Antonio, también hay amor entre hermanos, amor de madre e hijo, amor, desamor, deseo, ausencia de deseo, es como un poco líneas generales que puedan existir en la novela, pero por resumirlo un poco, Vera es una mujer que cuando empieza la novela se acaba de separar de su marido con
que conoce en su vida, es un momento en el que el aburrimiento, con lo peor que tiene el aburrimiento, el asilo, esa claustrofobia que siente con la vida que lleva, pues decide, intuye que tiene que vivir una vida que aún le falta por vivir. A mí es un momento que me gusta mucho, el de los seres humanos en general, pero las mujeres en particular, cuando están en esa edad de 40, 45, 50, que de repente, digamos, ya se le han acabado un poco las...
tonterías de la juventud y decide vivir la vida que desea vivir, el descubrirse, el salir del sitio donde no quiere estar y bueno a partir de ese momento emprende un viaje de autoconocimiento, un viaje que a mí me gusta decir hacia la libertad, se cruza en ese momento con Antonio que es una persona
Más joven que ella, con una biografía muy distinta, de una condición social diferente. Y comienza su historia, que por supuesto no es desde la ley, pero bueno, a partir de ahí también se cruzan otros personajes. Doncs això és el que ens deia el Juan del Val, que Déu-n'hi-do, eh? Ens relaxa aquest senyor quan parla, eh? Sí, sí, sí, no, la veritat és que...
i amb tot el meu respecte, esclar, quan surt allà fent el programa de l'Hormiguero, que hace el polémico, el polémico Juan del Val, no? Clar, que jo me l'he trobat aquí, ja, veure'l aquí, tinc la sensació, saps, que ha passat? Quina tranquil·litat, Juan del Val, quina meravella.
Doncs també la mateixa línia de parlar i de comunicar com era la seva novel·la ens va parlar la finalista d'aquest Premi Planeta 2025, Àngel Avanzas, que la seva novel·la porta per títol Cuando el viento hable, i això és el que ens explica ella respecte de la seva novel·la. Doncs jo les diria que el que se van a encontrar va ser, por un lado, un viaje, yo creo que muy bonito, emocional,
que es una novela que va acompañando, va viendo y tocando algunas heridas, las va acariciando en algún caso, las va desinfectando en otros muchos casos, y sobre todo que festeje esa sensación que yo siempre digo que es como de beso de madre encima de la piel. Y no solamente eso, sino que para mí es mágico, es una atmósfera envolvente,
y donde van a encontrar también una bonita trama, yo creo, muy curiosa, de suspense, de intriga, y los van a tener yo creo que también...
I així, entre històries que emocionen personatges que es queden ja a viure amb nosaltres i pàgines que es devoren sense mirar el rellotge, són aquests dos llibres que arriben per acompanyar-nos. Vera, una història d'amor de Juan del Val, Premi Planeta 2025, i Cuando el viento hable de Ángel Avanzas, finalista del Premi Planeta 2025.
Dues novetats que venen molt fortes, amb personalitat, amb ritme i amb aquesta espurna que ens encanta compartir a nosaltres, Sílvia, cada setmana. Així que, si encara no saben quina lectura endur-se a casa, aquí tenen un parell de molt bones excuses per començar ja mateix.
I us hem de dir que aquesta música que estem sentint forma part de la banda general d'una pel·lícula i que és una preciositat, Anna, que no la sabia, que no l'havia descobert. Sí, sí, és una pel·lícula molt bonica, molt maca, que des d'aquí també recomanem una minissèrie de quatre capítols produïda per una coneguda plataforma.
que porta per títol Anatomía de un instante. És l'adaptació del llibre de Javier Cercas sobre l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Doncs si ens sembla, Anna, escoltem el seu trailer. Vinga, som-hi. Doncs vinga, escoltem-lo. Viva Espanya! Viva! Espanya! Viva! Espanya! Viva! Espanya! Viva! Espanya! Viva!
El origen de esta historia es la imagen de un instante y el gesto de tres hombres. Quiero que seas presidente del gobierno. Vamos a cambiar el orden político de este país. Ten mucho cuidado, Adolfo. Si fracasas, nos llevan a los dos por delante. ¿Qué va a hacer con el Partido Comunista? ¿Va a legalizarlo? Es de Carrello. Hay que escucharles. No queremos abocracia. Les recuerdo que en este país ha habido más de falta de Estado.
Quiero verle a él. Estoy en mi derecho de vivir en mi país. Estoy cansado de esconderme. Lo que realmente se quiere conservar es el franquismo. Vamos a enterrar a nuestros compañeros. Quiero que escuche la manifestación. Lo quieran o no.
¿Te ha dicho ya qué quiere de ti? Yo soy militar, no soy político. Y ese señor es cómplice de su mentira. A ver, pues si se enteran los militares, se acabó. Todo el mundo quería que se marchara suave. ¿Un golpe de Estado? Me está diciendo que el rey les ordenó dar el golpe. ¿Cómo se paraba un golpe de Estado? Yo todo lo hice por España.
Anatomía d'un instante, d'un i dos, eh? Doncs sí, la direcció és de Alberto Rodríguez i Paco Baños i entre els actors estan Álvaro Morte, Eduard Fernández, Manolo Soto, David Llorente, Óscar de la Fuente, que aquest actor Óscar de la Fuente també surt en altra que una aguda serie de La Encrucijada.
I la música de Anatomia d'un Instante va a càrrec de Julio de la Rosa. És una coproducció entre Espanya i França i, com dic, és una miniserie de quatre capítols produïda per Movistar Plus. I parteix del llibre de Javier Cercas, com dèiem, sobre l'intent del cop d'estat. El guió ha estat escrit per Rodríguez, amb Rafael Cobos i Fran Araujo i articula un thriller polític que reconstrueix...
el que estàvem comentant, no?, aquest període de decisió de la història recent espanyola. La posada en escena es recolza en interpretacions destacades, perquè és veritat que estan comentant que Álvaro Morte està genial perquè hi encarna Adolfo Suárez, però a més es veu que té una precisió gestual, Eduard Fernández, que també ofereix una lectura minuciosa de Carrillo, i Manolo Soto, que interpreta a Gutiérrez Mejado com a figura clau de la transició democràtica.
El treball actoral es complementa amb un disseny de producció rigorós, sobretot amb maquillatge i en aquesta reconstrucció històrica com s'ambienta. I la veritat és que es va preestrenar al Festival de Sant Sebastià, es va fer la preestrena el 2025 i, com dèiem, es va presentar en aquesta passada setmana, que s'ha parlat molt i molt d'aquesta pel·lícula bona, d'aquesta miniserie, que és Anatomia d'un Instante.
I que la podem veure, recordem, a Movistar Plus. Exactament. I una altra cosa, a veure, que si no hem dit cap pel·lícula avui, també podeu donar vosaltres un cop d'ull del que passa a la pantalla grossa, eh? I tant. A veure, que nosaltres anem recomanant, anem fent petites píndoles, però que vosaltres també podeu fer altres coses.
I sobretot del que la pel·lícula o miniserie o que es parla durant tota aquesta setmana, no? Vull dir que s'ha parlat moltíssim i dic, doncs, poso aquesta. Avui l'hem de recomanar espació. L'hem de recomanar. Molt bé. Almenys que per al treball actoral que fa, sobretot, Álvaro Morte i tota la sèrie d'actors perquè estan fantàstics, caracteritzats. Molt bé. Doncs entrem cap a la música, que ja et sona per aquí. Sé que la vida te pesa.
Ui, un greatest hits seria, no? 40 anys ja té... 40 anys artístics. Musicalment parlant, la Marta Sánchez, Déu-n'hi-do, eh? I tant, i tant. 1985, clar, és que estava recordant ara mateix, clar, amb Ole Ole, que la vam conèixer. La vam conèixer. Quan va baixar a la Piqui Larrat, va ser ella que va agafar les regnes del...
I diuen que potser aquesta comparació, com amb un altre grup que també ha tingut dos cantants, diu que potser no la van fer perquè no s'assemblaven, o sigui, ni musicalment, ni físicament, ni res. Vull dir que potser per això la comparació no va donar més de parlar del que ha donat aquest altre grup. Jo crec que també va ser perquè la pròpia Vicky Larraz va ser la que va triar a marxar, ells van buscar un altre cantant, i la guerra, si t'has fixat bé amb l'oreja de Van Gogh, ha vingut ara.
Sí, sí, sí. Ha vingut al final, perquè quan ella va marxar, i clar, ole, ole, ja no existeix com a tal. Per això no ha hagut aquesta baralla o coses que hi ha hagut fosques. Aquestes cosetes de dimes i diretes que comenten. Doncs torna a l'escenari Marta Sánchez amb una gira molt especial perquè justament...
És el que comentàvem, està en celebració d'aquests 40 anys de carrera. I estrena amb aquest single, Abràza-me, que es veu que és una de les cançons que ja li van escriure fa molt de temps. El recent productor que sembla ser que en aquestes setmanes va posar Malaltillo i va...
Sí, bueno, ja ha marxat, ens va deixar, i li dedicava tot aquest disc al seu productor Marta Sánchez. Doncs, com deia, Abrázame és el nou single d'aquest treball tan especial de 40 anys, 1985-2025, de Marta Sánchez.
Te respiro, que tu alma amanezca y despierte conmigo Abrázame siempre, siempre no muere Abrázame hoy en mi alma no llueve
Fins demà!
Doncs sí que t'abracem. Vinga, Marta, apropa't, apropa't, que te fem una abraçada guapa. I tant que sí. I 40 anys no són res, eh? El que li queda encara, eh? Pensa que aquí a Tarragona Ràdio l'any minent ho farem, això dels 40 anys. Així que... Aquí celebració a tope, eh? Si te vols venir, Marta, per celebrar també els teus 40, mira, farem els 40 dels pets, els 40 teus, els de sopa de cabra, els de l'Axamusto. Està la gent, he fet una jovenalla.
Mare meva, no? I els que no fa 40 però està a la carrera, qui és? Aquest senyor, eh? Perquè són els seus 36. Va, la carrera cap als 40, eh? Ah, també, també, és veritat. No, 40 de carrera. No, d'edat, d'edat. Aquest xiquet és jove, aquest xiquet és jove. Ja la va dir, dic, no pot ser. Ai, ai, ai. Te tomé la palabra
Fins demà!
Doncs sí, estem escoltant a Pablo Alborán amb aquesta bonica cançó, que són mis 36. Clar, per això quan deies... Ai, que anava cap als 40. Anava cap als 40, clar, no de carrera, però sí d'aniversari d'ell, clar que sí. Que, escolta, el vam conèixer jovenet i mira ja, eh? Ja ho n'hi do, eh? 36 ja té, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I des del quilòmetre zero, sempre continua començant. Sí. Que ja està bé, eh? Aquelles coses d'anar analitzant... Sí, sí, sí. Perquè ell diu que cada dia és nou. Llavors, a partir d'aquí, suposo que són totes aquestes lletres i aquests títols de cançons.
I altres que venen... Ui! Saps que el vaig conèixer? I crec que tu també. Sí. A l'Àlex Obago. A l'Àlex Obago, i tant. Sí, sí, sí. És boniquet, boniquet, eh? A més, el vam conèixer quan va treure el primer disc que començava en aquell moment. I tant. I que també ha llovido... Buah, si ha plogut. Res, dos anyets. Dos anys, dos anys.
Hem de comentar que la cantant Edurne treu també nou treball, el veurem al desembre, però el que sí sabem és que el títol és Navidad junto a ti. Cal dir que té assignatura de discos el proper desembre i a Barcelona a partir de les 6 de la tarda i serà el 6 de desembre, així que nosaltres procurarem estar allà.
I com a mínim saber què farà pel Nadal, no? I felicita-la també. I també felicita-la. Els Nadals, clar, òbviament, no? I pels Nadals. També, sí, home, i tant. Bon Nadal! Ja li dius, que potser et mira rara, però tu repeteix-li, per si de cas. No, home, que ja has temps de dir bon Nadal, no creus? Ja, però potser ella diu, no t'escolta bé, clar, no és el mateix Navidad que Nadal. A veure si la li hem, eh? Ah! No, que la dona s'entén perfectament, i tant. Era una petita broma.
És una de les que t'estimem. Més de Milov amb tu, eh? Que tu no m'has vist, però t'acabo de fer el cor, eh?
Oye, Navidad, junto a ti, qué mejor plan, ¿eh? No, yo no estoy, ¿eh? Ni tú tampoco, que estás en la vacancia. Esperem a la llunyania. Sí, bueno. Online, no por streaming, ¿no? Amb això del telèfon ara, videollamada. Fem un meet, al mòbil ens veiem. I a les carones, Ana, hola, hola. O ens veiem trobar al Parc Infantil de Nadal. És un lloc molt bonic.
O al cinema. Mira, al cinema no et dic que no, eh? Home, i tal, eh? O al costat de l'arbre del Nadal, allà on el posin, teòricament a la plaça de Font, on sigui. Sí, sí, sí, sí. Amb els telefons avui en dia, estem en contacte. Quedada, quedada, sí, sí. Pues si és a Navidad junto a ti, Navidad, Navidad. I a ver, Feliz Navidad, eh? Ja m'ho diràs, ja m'ho diràs. Anna, doncs hem de tancar, que ja tenim per aquí els altres companys preparats, eh? Ah, sí, sí, és veritat que ja vivan, és veritat, tens raó.
Gràcies. Bon cap de setmana, tu i a tothom, Silvia. Fins la setmana que ve. Adéu, adéu.
Y otro año te miro a los ojos, otro año que sé que contigo ya lo tengo todo.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los centros de Lorca, una visió contemporània del univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. 2-0-9 a control. Preparados para despegar. Todos a bordo. 12, 11, 10, 9, 8. Ignition signal started. 6, 5, 4.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
És veritat, vaig anar, feia molt de temps que no anava al cine. Vaig gaudir de la sala Kids...
Sala Kids. És bonica, que té un tobogán i tot. Sí, però a mi no em van deixar pujar. A mi no em van deixar pujar. Molt malament. Vas parlar amb el Josep Eduard? No, però li puc dir. Clar, diga-li, Josep Eduard. Tinc millores, eh? Mi asiento estaba roto. I estava tota l'estona així... Què dius? Inclinat cap enrere. O sigui, te podria saber quedar clapat en zero coma. Bueno, ni confirmo ni desmiento que va passar durant la pel·lícula.
Està molt bé la pausa, que de cop s'aturna la pel·lícula sense que ningú sàpiga per què, i se talla la pel·lícula i surt un contador. Volvemos en 10 minutos. Home, però ja l'haver dit, no? Una baixadeta d'algú... Una locució de Sílvia García que digui que la pel·lícula se va a parar aquí. Contracteu-me, contracteu-me. Parla amb el Josep Eduard. Vinga. Ui, hem de parlar molt, eh? Molt, molt, molt. Farem una especial unió amb ell.
Truquem-lo, convideu-lo un dia que li agradarà. La secció decidim a... En fi, amb més humor, però amb menys rigorositat del món, també te ho dic. Això o els ho tanquen? No hi ha terme mitjà una cosa o l'altra, eh? Escolta, deixa'm saludar, que avui tenim una persona que ens ajuda indirectament o directament a fer la secció, perquè, clar, els trailers no se saquen solos. No, no vienen solos, no vienen solitos dels youtubers.
I se vénen cap aquí. Doncs ja està. L'Abril Rius que avui ens acompanya. La tenim la convidada de pedra. Vols dir hola? Hola. Hola. Hola. Has vist que sí que està, eh? Sí que està, sí que està. Me fa més gràcia aquesta secció que la que fem tu i jo, eh, Miquel?
Bueno, perquè tu i jo fem la part sèria. I la part ràpida, també. I la part ràpida. Que no ens dona temps, no ens dona temps. Diem quatre paraulotes i acabem. I vaig fer apuntes de l'andar. Si em deixes... Ei, dieu paraulotes? No, no. Però a veure-ho fet, no? Digueu el tabequi. Home, no val.
Que nosaltres aquí no som de sucre, el cap de setmana és... És el que vulguis, no? És visca, el cap de setmana. Això sempre ens protegem entre nosaltres. Jo li protegeixo al Miquel, a tu, a tu, a mi... Soltà, tenim moltes pel·lícules, eh? Jo no és per res, però... Va, va, va. Anem per feina, anem per feina, va. Jo em pensava que començaries el whisken. No, whisket, whisket, no. Però el cap de setmana és whisken, cap de setmana. Vinga, fem un canvi de sintonida, va. Sí? Vinga, som-hi. Sí. Silvia, deixa't portar el Miguel González.
Ja que ho fa bé, Joan Maria, eh? M'agrada la mare d'aquesta sintonia, eh? Ni que l'haguéssim triat d'altres. Sí, una casualitat. Vinga, anem a una pel·lícula, eh? Quina? De Irene Iborra Rizo. La coneixes? No, no l'han presentat. Segur que és una bona persona. Sí, a veure si es diu Irene. Home, si és Irene, bonica. Coneixes alguna Irene a abril que no ens caigui bé?
Que no ens caigui... No, eh? Tots els són maques. I Olivia, la meva filla s'havia de dir Olivia. Ara una d'Oté es diu Olivia. Ai, però l'Oté no ho miren ni les càmeres. Manaboda es diu Irene i ma cunyada es diu Olivia. Veus, Olivia. Tinc una mica de tot. Doncs vinga, Olivia i Olivia i el terratrè... Ja ho diré bé. Olivia i el terratrèvol invisible, va.
Hola. Hola, Olivia. Veus com és l'Olivia? Que maca. I aquí podeu veure un mico, un estat salvatge, menjant-se les borillas. Eh, jo no sóc tan mics, jo sóc en ti. Mama, saluda la càmera. Hola, mama. Bueno, resulta que tenim l'Olivia i ara la seva mare i el seu germà, ¿vale? Que són expulsats de casa seva i han de començar de zero en un altre barri de Barcelona, ¿vale? Ai, pobrets, no.
No ho sé exactament. És que no hi hagués la pel·lícula, clar. Resulta que mentre una fa malavars per resoldre la situació, la Líbia s'inventa una fantasia protectora per al seu germà i per a ella. Diu que tot el que viuen no és real, com si estigui en una pel·lícula. Ah, i això em va sonar a la vida és vella, això.
Una miqueta aquí, no?, que el pare li feia fer cosetes al nen com si estiguessin en un altre món. Diu la directora que la motivació era explicar a la seva filla, que també es diu Olivia, parlar de temes com la pobresa infantil, que s'ha de parlar moltíssim de desnonaments, però volia fer-ho des d'un punt de vista des de la nena.
per recaptar la innocència i tot això. Això és com quan ma filla em pregunta per què hi ha guerra a Palestina i li has d'explicar. Per preguntes, eh? I ara tot és Palestina. Saps? On anirem d'excursió? A Palestina. Sí, volen a Palestina d'excursió? Sí, sí. O, per exemple, què està més lluny? Té un cor com un piano. Què està més lluny, Barcelona o Palestina? Tot ho comparem amb Palestina. No sé...
Però ella veu que passen coses que no li agraden i potser una manera de solucionar-la és d'anar cap allà. Podria ser que sí, però ara no em va bé. És tan bonica la teva xiqueta. Escolta'm, que tenim una adaptació de Dràcula. Què dius, Frankenstein, Dràcula? No para, deixeu-lo tranquil, per l'amor de Déu. Per favor, reivindico una vegada més prou adaptacions de Mago de Oz, que ja n'hi ha prou. Tenim l'espantapàjaros, ara després ho faràs. Però...
i per adaptacions de Dràcula. Resulta que tenim un director francès que es diu Luc Besson, amb una adaptació cinematogràfica de Dràcula. La muerte es un privilegio que Dios da. Y a mí me niega.
L'últim cop que vaig anar al cinema de Dràcula era una pel·lícula que es deia... Dràcula? Dràcula? El chiquito de la calzada. Dràcula, com de mort. Això existeix. Tu no hauries ni nascut. Finals dels anys 90, el chiquito de la calzada feia una pel·lícula que es deia... Ara, aquí llega com de mort. I era del Dràcula. Com de mort. Com de mort, sí. Com de mort.
En aquest cas, el director s'allunya de la part més terrorífica de la història del vampir més famós i se centra en la seva història de molt. Veus, és que tot arriba cap allà, tot arriba cap allà. Si és que encara que li agradés xuclar la sang, també tenia cor. També tenia cor. És el que tenen els vampirs. És la història d'amor d'un home capaç d'esperar 400 anys per dir adeu a la seva dona. Què me dius? Tant va durar la dona? Sí.
Diu el director... Espera, espera, que és millor. Diu el director que Dràcula és com una aspirina. Que la prens i durant dues hores tens menys febre i et sents millor. Però tu saps que també l'aspirina el que fa, no? Sí. És com la meva Ladiro. La sang la descoagula. Per això Dràcula pot... Vinga, preneu aspirines, preneu. Sí, sí, preneu aspirines, que jo em faré aquí unes festes que no vegis. Home, home. Referències per a mayores de 60, amb el tema de Ladiro, Sílvia. Bueno...
O no. És una pastilla per fer la sang més líquida. I també ho fa l'aspirina. Si algun dia has d'anar al dentista... No te la pots prendre amb la regla, l'aspirina. I després amb el dentista. I aquell dia t'has pres una aspirina, digue-li...
Perquè si no vols arribar a morir allà, eh? Sabeu que l'altia de la reacció jo vaig dir... L'espirina infantil ha desaparegut, no? I ningú sabia que... Jo tampoc sabia. L'espirina infantil. Eren molt bones, jo me les menjava. Així perquè sí. Com el Dalci. Molt bé. Oh, que bon el Dalci. Xupito el Dalci. Anem amb Wicked. Wicked parte 2. Demago dius que no volia saber res, no? Vinga, parte 2, que no en teníem prou. Me parto les dues. No en teníem prou amb una. Saludas los ánimos a todos.
Ariadna Grande, Cintia Eribo, Jonathan Baili. Deixem la capilla d'Èria amb la part 1. Molt, molta, molta. No en teníem prou en una, és com la Torre Oscura, que hem de fer 3 parts i Harry Potter, no ho sé. Espera, espera, que encara faran la saga. Home, clar, que han de cantar. Això d'Ariadna Grande.
Ah, i l'altra xiqueta també canta, eh? Vale, vale, vale. La bruja piruja. La... La historia continua explorant. El destí del El Fava. Clar, ja no és seriós. El Fava. El Fava.
És que hi ha un TikTok. El Fava. Linda. El Fava. El Fava. El Fava. El Fava. No teníem ni Fava. Aquesta és la futura bruixa dolenta de l'oest. Fins d'aquí anem bé. I després està la mona, que és la Glinda. Però que molt bona no la veig. Té de bona només, que és així com a Roseta. I que és bona, però jo crec que és...
Bé, doncs ara serà la bruixa bona. Vinga, va. I ja està. T'ho compro perquè has mirat que és la guapeta. Des que em vaig llegir llibre de Mago d'Oce en paper, eh? La teva el fabà. No, però ells no es deia el fabà, ells es deia la bruja i ja està. No tenien noms. Dorotea i les pantapàjaros, que estic parlant dels anys 90, eh? Bé, anem a una altra cosa, que és completament diferent. Anem a cap al futur amb The Running Man.
Ben Richards, 35 anys. Sí. Se lo compra. Ben, ten cuidado. Situación laboral en la lista negra. Buah, ya comencé el parament, ¿eh? ¿Y qué no penses el trailer? Es el salvador, también.
És el teu bramat, eh? Sí? Confirmat? Confirmat, confirmat. Ens han trucat en aquests segons? No, és el Juan Antonio Bernal, vinga. Estem al The Running Man, és el programa més popular de la televisió, on diversos participants... Han de córrer. ...participen, mal que la redundància, o participen, com diu la meva filla, en un joc de supervivència que han d'esquivar diversos assassins professionals durant 30 dies. Cordons! Sí.
Jo ara em deixo a la primera. Mata-me, mata-me. Segueixen cadascun dels seus moviments. És una mica com la larga marxa la setmana passada, però jo crec que pitjor encara. Com els huevos de l'ambre, també, no? Tenim el Ben Richards, que és un treballador que està desesperat per aconseguir un tractament per la seva filla malalta. I llavors, doncs, bueno, ha de...
per guanyar quartos. M'imagino que el premi deu ser gran. Com va ser el motiu de començament de totes aquestes sèries? Com es diu aquella sèrie? Ai, el calamar. La idea seria també aquesta. Sembla que és una nova adaptació d'un llibre de Stephen King que als 80 ja va estar protagonitzada per Arnold Schwarzenegger.
Digue-ho bé, home. Arnold Arnold... Si fos TV3 dirien Schwarzenegger. Veus? Schwarzenegger. Que te pots arribar a morir abans d'acabar el cognom. Hi ha un cognom, per això que t'ofegues al final. Si et dic Sisu... No sé qui és, Sisu. És el títol d'una pel·lícula que arriba aquesta setmana que es diu Sisu Camino a la Venganza. Una altra de bon rotllo, és que no parem, eh? No, no, no. No millorarà la cosa.
No, maca. Aquest és tríler? És que dic, com no has dit res, avui? No, de moment no. No sé què ha passat. Jo no sé com encara estan vius. És molt dolent, aquest tríler. No, però entre una cosa i l'altra... El teníem que haver extingit, eh? Si algú intenta escoltar... Vull dir, aquí el que més interessa... És el tríler. El tríler sí. Vinga, va, de retornar a la casa on va ser assassinada la seva família, el protagonista de la història...
Dic que no quedem. Entre uns que es maten, nosaltres que em busquen assassins perquè et matin. El protagonista de la història arriba a l'habitatge, càrrega tot el que hi ha a dins d'un camió, decidit a reconstruir la seva vida en un lloc segur com a homenatge als seus. Ara, que me voy. Quan els responsables del que va passar apareixen, doncs tornarà a lluitar amb l'home, amb una lluita carregada de venjança, memòria i supervivència. És un error, una aberració. És un error.
Bé, tenim una altra pel·lícula, aquesta no tenim el Tyler, de la bala, és una... Ah, sí està, sí està. Home, sí està, l'abril, l'ha posat bé. Me la s'ha posat totes, eh? És bona, és bona, la bala. Aquesta està inspirada en una història real.
Mi tía, por parte de madre, fue voluntaria falangista. Es Benito, eh. ¿Sabes Manolo y Benito? ¿Te recuerdas, no? Podríamos traerla aquí. Ana, podemos traerla aquí. Exacto, es Carlos Iglesias, el que fea Benito, el de Benito, Manolo y Benito. Bueno...
Espera, crec que no ho has fet. No, la sèrie Manos a l'obra. Encara no ens havíem quedat clar. Anem a repetir una altra vegada. Manolo i Benito eren dos obrers d'una sèrie dels anys 90 que es dedicaven a fer chapuzas a domicilio. Sí o no? Sí, tu ja saps que sí. Sí, que el Benito que feia...
I l'altre fia... Aquell va... Ja no està, aquest senyor. Una pel·lícula que posa el focus en el personatge d'en Julián, que no és el de Barrio Sésamo, toma referència a los 90. Un sacerdot que vol complir la promesa que li va fer a la mare. Recuperar el cos de la seva tieta, que exercia d'infermera a la Divisió Blava, i que va patir la vida durant la Segona Guerra Mundial.
Veus? Veus? És que ens hem d'extingir. No arribarem per les pel·lícules aquestes. No arribarem al final. Arribarem al final. Ens tornarem en quatre. A veure la següent. Ciutad sin sueño, va. Ai, com ho canta.
La Guillermo me ha dicho toda la calle que van a tirar. ¿Y qué vamos a hacer? Mi tía tenía un botón, ¿no? Sape, sape. Si sape, si sape, sape. Sí, que és a zona de Campcola, d'on visc yo. Sí, mira, la tia va estar a les cases de colores, eh? Sí, jo era amb mi. Molt bé amb tu, exacte. Sí, sí, sí. Pues jo vivia a les blaves. M'ho van explicar. Ho sé tot de tu, ja, Sílvia. Que dius. Vinga, tenim el Toni, ¿vale?
Vinga, Toni. El Toni. Vinga, el Toni. Anar a explicar el cas d'una amiga que un dia em va dir, mira, te presento la meva parella, el Toni. I des d'aquest dia jo li dic el Toni, directament. Has quedat amb el Toni. És un jove gitano de 15 anys que viu al major assentament irregular d'Europa que està a les afores de la ciutat de Madrid.
Ell està orgullós de les seves arrels i de l'ofici de la seva família i acompanya a treballar el seu avi. Tota la seva vida es posarà en perill quan una amenaça de desnonament arribarà per sorpresa. Avui la cosa va de desnonaments, eh? Sí, sí, de treure la gent de casa seva, d'alguna manera. Per una forma o per una altra, no? No està bé, no està bé. No.
George Clooney, que no sabia que encara estava inactif. Adam Sandler, que tampoc no ho sabia. Varels, eh? Es porta en una comèdia. Va, que alguna cosa havia d'anar bé. Vinga, alguna cosa bonica. Vinga, va. Que es diu J. Kelly. Va. Salvador Vidal. És hora d'abandonar la fiesta. Aquest és el teu esclar. Sí, sí.
Ei, Kelly, eres un Adonis. Mira, te eres el sueño americano, la última de las estretas. Molt bé, és un hombris, no un Adonis, però bueno, igual. El doblador del George Clooney que s'està fent gran al mateix temps que ell. Però està molt bé, eh?
Bueno, però això li passa al Morgan Freeman. A molts actors. Al Morgan Freeman, que la setmana passada parlàvem d'ella a l'hora meves 3, que el doblador ja no hi és, per tant no sé què hauran fet. Ai, potser he de dir que jo la vaig a veure i no... No ho vas notar? Doncs hi havia allí un canvi, eh? No me'n recordava. O potser van utilitzar interesses artificials o alguna cosa d'aquestes. El tanto, eh? Perquè a mi ara mateix, amb això...
Ens clonen la veu els tres i no ens entenem. Igual estem clonats i no som naltes. I a mi no hi som ni nosaltres, és veritat. A mi estem a casa, ja. Bé, tot el món coneix el Jay Kelly, però ell mateix continua sense entendre qui és. Per tant, acompanyat del seu representant, acabarà fent un viatge introspectiu per tota Europa, a través del qual s'enfronta a decisions vitals i acabarà revisant les seues relacions personals. Saps aquelles sinopsis que no entens res? És aquesta, no?
Doncs per això ho fan, perquè anem a veure la pel·lícula. Vinga, vols anar a veure pel·lícules en català? Vinga, va, som-hi. Doncs anem a buscar el tigre, perquè la pel·lícula es diu El tigre perdut. Que bonic. És només un nadó. Però un nadó de què?
Saps què passa? Que no és un tigre, és un cangur. Què dius? Llavors el que s'ha perdut? Ah, el Teo és un jove cangur que s'ha adoptat per una família de lluitadors. I aquí suposo que ve el tema del tigre. De cangurs lluitadors. Sí, clar, de cangurs lluitadors. Però aquí el tema del tigre no, suposo que com el tigre... Com un sobrenom, no? Seria, no?
Resulta que això té una vida farcida de riures, tot és divertit, tot en risc, fins que algun dia tot canvia quan comença a tenir visions d'una terra llunyana i desconeguda. Un cap que el porta a pensar que potser el seu destí és diferent del que s'havia imaginat. Oh, que bonic, eh? Deixa enrere la seva família, la seva llar, i comença una gran aventura per tornar a connectar amb les seves arrels.
Ah, no. Què us sembla? Molt bonic. I el tigre perdut com a tal és ell, no? Sí, sí. Encara que sigui un cangur. Però mira... Un tigre que és un cangur... Tot connecta, ara ho entendreu per què, perquè la pel·lícula propera que no es diu el tigre perdut, que es diu Extinció, sí que parla d'un tigre. Vol ser útil al món.
Ser útil al món no és cosa fàcil. Jo quan m'ho he vist dic m'hauré confós de sinopsis i estarem arreglant les coses. A veure si una cosa amb l'altra. Perquè aquí tenim un jove fan dels supergois que és famíc d'un tigre en perill d'extinció. Veus? És que ens extingim. I si és un dramón avui i les pel·lícules aquestes que m'ha portat. I el que comença com una casualitat s'acabarà convertint en una missió de rescat. Ai, entenc el que hi ha d'haver el penúltim. També arriba a la pantalla en català. Sí, sí.
Ara ja entenc l'encanto del xampany, que ve després. No, que sovint ja després. I hem de fer una mica de drinking, perquè si no... Anem a les plataformes. Vinga, va. Sí? Sí. Tenim a Movistar Plus. Sí. Vinga, aquesta no la tinc, per tant no la... Posa, passa la cabra. Les contrassenyes. No, no, que no tinc la plataforma. A pesar que no ho tenies. Ja he borrado el trailer, ja no ho podem sentir. No.
La novel·la de Javier Cercas, anatomia d'un instant, sobre l'intent de cop d'estat del 23F, se sienten, tot el món del suelo i totes aquestes coses, arriba el dia 20 de novembre, per tant ha arribat, quan s'estara emetre això ja haurà arribat, coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador. I què es diu la períscola en qüestió? Anatomia d'un instant, com el llibre. Sí.
Vinga, va. ¡Viva España! ¡Viva España! ¡Viva España! ¡Viva España! ¡Viva España! ¡Viva España! Sí, que sí, que ens ha quedado clar. Si te n'ho vais a deixar clar, aquí no era peli, eh. Yo estaba... Yo era petita en aquel moment. Voy a veure per la tele.
I el que més m'agradava és que aquell dia no vam tenir col·le després. A l'endemà ja no hi havia col·le. I el dia que va morir Franco tampoc no va haver-hi col·le. Aquell no me'n recordava, però aquest sí, perquè és allò que dius... Ostres, que no anem al col·le. Que guai. Quinta esa imagen, apágame el camión y los tiros al techo, que encara estàs. El senyor aquell, el que se siente, que el van intentar treure. El van les... Álvaro Morte, Eduard Fernández, Manolo Solo, Òscar de la Fuente, vaja, Miquis per B, un munt de gent aquí famosa...
I la producció parla d'un dels moments més importants de la recent història d'Espanya amb el coronel Antonio Tejero, que va entrar al Congrés armat i el crit del suelo. De todos al suelo. Todos al suelo! Què va passar o què va fer estar a punt de tornar a l'estat al règim militar de Franco? En un principi el rei hi va ser...
Sí, sí, però vull dir, què va passar durant, abans i després? Te meto dos l'hòstia. Bueno, no sé, no sé. En intimitat. Jo no sé. No sé, però el llibre està molt bé i sospito que la pel·lícula també, vull dir que... Recomanable, eh? Si voleu saber una miqueta més de la nostra història.
Tenim un... Anatomía de un instante. Sí, tenim un thriller, aquest sí que està a filmar, que es diu Misterios de l'Hotel Fins. Aquest no està, aquest no està. No, aquestes l'haureu de mirar. Aquesta la buscarem un altre dia. I ara anirem, si no m'equivoco... A veure, Sílvia, digues-me on anem. Plan en família. Plan en família. Vinga, doncs la pel·lícula de la sèrie de la plataforma d'Apple TV, de la Roma mossegada.
És una nova entrega d'una sèrie, per tant, és segona temporada. Segona part, perdona. Ara la busco, eh? Plan en família 2.
Ai, qui són els protagonistes? Digue-m'ho. T'ho dic, sí, ho sé. A veure. Marc Weber i Michelle Morgan. Ah, Marc Weber. Marc Weber. Sembla que l'entrega segueix... continua seguint en Dan mentre aquest organitza les vacances perfectes per la seva dona Jéssica i els seus fills, que volen passar el Nadal a Europa.
Veus? I suposo que és una mica comèdia d'enredos, no? La fa gració que anar a Europa és com... Sí, eh? Vamos a Europa. Pels Estats Units. És com les pel·lícules aquelles dels anys dos colgaus muy fumados i coses aquestes, no? O Roatrit i totes aquelles coses. Vinga, tenim un documental per posar-nos una mica més serios, HBO Max, que es diu Te acompaño en el sentimiento, que és una producció que analitza la indústria de la...
De la preparació antitirotejos. Ostres, no aixequem cap, eh? No, no, és que m'ho dic... Avui no hi ha manera, avui no hi ha manera. Per l'amor de Déu, entre que ens matem per un costat, matem per l'altre... Prime Video ens porta una de superherois que es diu The Mike T. Name. El fago de Luxon no es una reliquia religiosa. El fago... Samuel L. Jackson, sembla. La veus, oi?
Molt de soroll. Aquest aile es ve posant molt nerviós a mi. Perquè no es veu i no se sap el que... Tant de soroll, tant de soroll. Història original. Tenim un grup de criminals inadaptats, que també era un grup, que són els únics que poden evitar que l'imperi caigui en el caos. Després que un artefacte capaç de remodelar la realitat, cau en mans equivocades. Ja no estem parlant aquí...
Això és la intel·ligència artificial, ho veus, no? Ni de pedres del Santo Grial, ni coses d'estres, eh? Ni les gemes. Un artefacte que pot remodelar la realitat. Veus, ja està. Intel·ligència artificial, si ja la tenim. A veure, igual és un frasco de burundanga, que tampoc no... No ho sabem. No tenies més idees, que ja n'hi ha, eh? No sé si quina de les dues, perquè el meu cap, jugant amb les passades, me preguntava l'altre dia si hi havia pel·lícules de Nadal o fins quan hi havia pel·lis de Nadal. Jo et preguntava.
Ja han començat, sí? Ja teníem... Tenim pel·lis de Nadal, eh? Pel·lis de Nadal a Netflix. Pel·lis de Nadal a Netflix que... que ens porta a una pel·lícula que es diu El Encanto del Champan. Veus què us deia? Encara farem un xupitro avui, eh? Jo empezaria por la Torre Ices.
No tengo tiempo de hacer turismo. Jo sóc molt fan, eh, de les pel·lícules aquestes a la dalt. Sí, però no et donen temps a veure les totes. Però és que hi ha moltes. Per això, que no et donen temps a veure les totes. La meva sogra, el juliol, ja està mirant pel·lícules de la dalt, que puc una calor i dius, per l'amor de Déu. A més, totes les bandes sonores, superboniques, eh? Molt de picarol, molt de cascabella. A mi ja m'encana una mica, eh? Des de solo en casa, que ja...
S'han actualitzat, eh? No, no. I han d'amor, també, eh? I que arriben als pobles. Sí. El típica noia que fa pastissos, especialment. A una taona, que és una cosa molt actual. Superbonic. I resulta que el que és ajudant de Papa Noel, perquè no podem dir res de Papa Noel, és el que s'enamora. És l'elf, no? És l'elf. Sí, l'elf. L'elf, sí.
Bueno, aquí, a l'encanto del xampan, tenim una executiva de... A veure, que m'aclareixis. És una miqueta com la senyora Escrush, no? Que està cansat de la ciutat. Sí, el que passa és que estava pensant què vol dir una executiva de fusions i adquisicions, que deu ser algo de la borsa, que se'ns escapa. Ah, podia ser, podia ser. Viatja fins a França per un negoci de la venda d'una marca de cava, vale? Però pel camí s'enamora.
Ui, doncs del camí, d'on? Per on ve? Del fill fundador, ella deu venir dels Estats Units, llavors va a França, i s'endinsa, s'enamora del fill del fundador enmig de les festes de Nadal. Vols dir que no li peguen aquí el xampagne? Clar, ja ha començat, clar, clar. Però llavors no és amor, llavors, eh? No, és... És alcoolisme. Exacte. Estan emboirats, una mica. Se s'hi va a la olla. Sí, sí.
Però que és quan s'enamoren, és el més bonic. Perquè després hi ha un tirer afluixa i després ho sota que sí, però que no. I després hi ha molt entès. Exacte, després és quan ja comencen a sortir i llavors surt l'exnòvia que no saps d'on ha sortit, que sembla que hagi secat qualsevol història. És veritat. I en aquell moment... Que ha canviat, l'exxicota sempre ha canviat. Aquella sí que s'ha pres una ampolleta de cava abans de sortir. Oi, oi, oi.
Bueno, ¿tenimos alguna más, Silvia? Sí, tenemos La mano que mece la cuna. Es un remake que arriba a Disney+. La mano que mece la cuna es la mano que mece el mundo. Eso es lo que de ella, ¿no? Es increíble. Se convirtió en parte de la familia. La babysita. Tu lenta, ¿no?
La mainadera. És la història d'una mare de família, acomodada, que contracta la polimorfí, que és una mainadera, d'acord? Però aviat descobrirà que la polimorfí no és qui diu ser, és un rellotge. Un rellotge. És un assassí en sèrie. És un assassí en sèrie.
No, sí, sí, yo me he escutado un mental. Se meten en su habitación y se pasan horas. Porque están en Internet. Están mirando al móvil. Están mirando Netflix.
Sí, sí, està triste. Bueno, està amb el rotllo, eh? Va ser com a l'assistenta. Tu madre finge... Saps que farà una pel·li de l'assistenta? Quan fem el tràiler d'aquesta pel·li, cridaré. Vinga, va. Crida ara, també, si vols, eh? No pateixis, eh?
I ara a veure com acabo això, perquè hem d'anar a 3CAT, que arriba... No tinc cap més, ara, eh? Aquí també el trailer que me da mucho coraje. Deixa'm, te poso de banda sonora, bonica. No, no, no. 3CAT, 3CAT, alegria de dia. Va, que arriba net i polit. Ai, que bonic. Un programa que reuneix 12 dels millors netejadors amateurs del país. Què és això? Que passin per casa meva. Com fa el càsting d'això?
Mira, doncs, saps, per exemple, la noia que neteja aquí, o una senyora que jo em trobo cada matí a les 6 menys quart, que em saluda molt exclusivament, que està aquí netejant, també posen a prova la capacitat de neteja, endreçar i organitzar espais extrems. Jo perdria...
Ai, perdó, digues, digues. Aquell 3. Tu perdries? Jo perdria. Per què? No se'n dona gaire saber. Doncs 8 capítols, eh? Jo crec que TV3, opinion, s'està passant ja amb els realities. Vull dir... A veure. Des que vaig veure aquell de les ungles...
Quines de les ungles que m'ho he perdut? Què ha passat? Un que és de Nails, potser. És la cosa més horrorosa que s'ha fet mai a la tele. I a part ja n'hi ha prou de jocs de carta. Els jocs de cartes fins que no arribi la sang al riu no pararan. Fins que no arribi la sang ja ho veieu. Hi ha molts gabinets en una cuina. Però que ja estan buscant allò de l'atenció tant, tant, tant... Però aquests de Nails que van amb la rumba...
Entenc que no, entenc que ho han de fer ells. Sí, sí, clar, però deuen tenir... No, mira, jo me traigo aquí un dispositivo... No ho sé. La Dyson. Parlen en català, exacte, la Dyson. Dyson. Jo li he de donar un cop així, que és de català. Ja està. Jo hi he de participar en aquesta secció, eh? Gràcies, eh? Quan vulguis, el cap de setmana estem aquí. El dissabte estem aquí en repetició els diumenges i el Nàstic ens deixa.
Sí, perquè no sabem mai quan sortim. Clar, en un principi... Sí, que estan aquí. En un principi, el dissabte. El dissabte, fixa, fixa. Però tot depèn del nàstic. Tenim una sintonida de sortida. I també ho faig amb marida. Vinga, posa-la. Doncs, Silvia Abril, gràcies. Bon cap de setmana. I si aneu al cinema, a la sala 15 està guai. Vinga, va, anirem.
Jo vull la que es mou, que encara no hi he dat tampoc. Ah, i te tiren aigua, no? Sí, per això. I la del seu és aquesta de recolta. Aquesta, aquesta. I de cop fa-lo a cafè. Si s'està fent un cafè, no? Tu deixa't portar a Miguel González. Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tio. Vols un cafè, Sílvia? Quedada, quedada. Sí, sí, quedada, quedada.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha rieres, colinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perda.
No, jo crec... Beta, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Jo crec que no vam deixar cap fil la setmana passada. No, jo diria que no. És que, mira, ara tinc dubtes. Després, si vols, ho escoltem. Sí. Ara t'imagina que si que haguéssim deixat, no sé... No. Com vam parlar del Carl Hagan... És que... El Carl, perdó, diguem-ho en propietat. Sí, sí. I vam parlar d'aquella pel·lícula i tal i coses. Però crec que ja ho vam deixar...
Allà ja està, no? No, no, és que va ser un programa tan ple, vam parlar de pel·lícules, de llibres, de sèries de televisió, de músics polifacetis que tan aviat podien fer una òpera com... Del meu refredat, que també ho has anomenat. Avui és millor, eh? Molt bé, però és allò que vam tocar tantes coses que no va donar temps de deixar cap fil. Fins i tot...
Vam perdre una mica el fil de coses que vam comentar, que com anaven tan plens, no vam poder incidir més. Per exemple, quan vam dir del llibre, un dels llibres que en vam parlar, que va ser l'edició en català de Contacte, de Carl Sagan, es vam deixar de parlar una mica la traducció i l'il·lustració de la portada, perquè també és important saber... Sempre, sempre.
qui va ser o qui ha estat el que ha traduït aquest llibre a la nostra llengua. Doncs mira, aquest llibre que presentàvem la setmana passada en tradució al català,
és traducció de Lluís Delgado i l'al·lustració, la portada molt bonica, de la Maria Picasso. I aleshores també vam dir la Judy Foster, que seria l'astrofísica i tot això, però, esclar, nosaltres ens vam deixar també dir el nom en el qual ella surt tant a la pel·lícula com a la novel·la, que tenia un altre nom, evidentment, i era el de Eleanor Arraway.
I res, només... Sí, sí, Eleanor Arroway, que és el paper d'astrofísica que protagonitzava la Jodie Foster, aquesta actiu tan coneguda dels Estats Units, la del silenci dels sonyens, vaja. Doncs mira, res. No era Carolina, no, com es deia?
Ai, no sé... Ai, te'n recordes que ara continua sentint els aliments... Aquesta pel·lícula és la que la va donar a conèixer... A mi m'agrada molt, eh? La va donar a la fama mundial, no? Però, esclar, vol dir, a partir d'aquí va fer altres coses com aquesta pel·lícula i es va posar en el paper d'aquesta protagonista, d'aquesta... d'aquesta Ilienor Arroway, que és una astrofísica que treballa al programa Argus... Ara m'he recordat, Carlis!
Carles, això mateix. Doncs mira, aquesta astrofísica que treballa el programa Argus i que l'objectiu del qual és monitoritzar l'espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat, sens dubte, per vida intel·ligent, una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d'una nau en la qual caben 5 persones.
Ningú no sap realment on portarà la nau, ni l'objectiu té qui ha enviat el missatge, ni res de res. Però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. I fins aquí podem llegir.
Sí, sí, que se la busquin, que la trobaran, que ell ho facin. Però és allò que està ben explicat a la pel·lícula i, si voleu buscar l'arrel de tot, doncs teniu aquesta novel·la que aquest mes de novembre s'ha pogut traduir al català, no? I que ho recomanem especialment, òbviament. Això mateix. Aleshores, doncs, aquesta seria una de les...
diguéssim, coses que hem recuperat, aquest fil perdut, que no vam deixar, però que hem volgut així de manera ampliabilitzada recuperar pel fet de dir, bé, vam parlar una mica, però ens vam deixar, doncs, algunes parts que ara hem puntualitzat, no? Avui, doncs, voldríem parlar de tres qüestions tecnològiques, dues científiques i una de tecnologia, no?
les qüestions de ciència, de recerca, doncs ens han arribat aquestes darreres setmanes amb notícies bones, dues de recerca molt bones. Mira, la primera és, descobreixen algunes vacunes contra la Covid que podrien ajudar a combatre el càncer. És allò que, quan vam llegir aquesta notícia, ens va alegrar una mica
Perquè en aquell moment la vacuna contra la Covid va ser molt qüestionada, que si s'havia fet molta pressa, que si tenia efectes secundaris dolents, i no neguem que algunes persones els hi va sentar malament. Molt malament. Segur. Això no ho neguem, perquè totes les coses a vegades tenen la seva part negativa, que no existeix la vacuna 100% fiable o eficaz. I sense cap reacció.
que el nostre cos pugui rebutjar d'alguna manera. Aquesta cosa hi és, però també les vides que va salvar la vacuna de la Covid. Aleshores, si hem de buscar la balança, allò de dir els efectes secundaris i el que va arribar a salvar vides, la balança es decanta a favor que va anar molt bé per mitigar una mica la pandèmia de la Covid.
jo sempre seré fermament defensor de les vacunes, en aquest cas, no? I bé, doncs, on volíem arribar, una vacuna qüestionada en el seu moment, doncs mira, uns cinc anys després de la Covid, el 2025, ens trobem que algunes d'aquestes vacunes contra la Covid, que van ser qüestionades en el seu moment, doncs podrien ajudar a combatre el càncer. La troballa s'ha presentat al Congrés
També de casualitat ha estat això? Mira, doncs... No, mira, de moment dir que la troballa s'ha presentat al Congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica i podria ser el primer pas com a una vacuna universal contra el càncer. O sigui que sempre també se n'ha parlat d'una vacuna contra el càncer, no una vacuna universal. Universal vol dir que...
podria combatre tot tipus de càncer. Quan es parla d'universal, es parla de tot tipus de càncer, sigui de mama, sigui de fetge, sigui de colon, sigui de pulmó. Qualsevol tipus de càncer, aquesta vacuna podria ser una de les que...
serien eficaces, no? És allò que, com deia ara fa un moment, que se n'ha parlat fa molts anys, de poder trobar una vacuna contra el càncer. Seria un primer pas. Un pas important. Això mateix. I que tingui a veure precisament amb una vacuna que estava feta especialment per una altra cosa. Això mateix. Totalment diferent. Això mateix. Són d'aquelles coses... Són bactèries que lluiten contra bactèries.
Però com es va descobrir? Doncs bé, la ciència no s'atura. Un cop es va poder parar la pandèmia de la Covid, mitjançant aquestes vacunes qüestionades en el seu moment, doncs què passa? Doncs no es va parar la recerca, va seguir per millorar, perquè si una cosa està clar que es va fer en poc temps, clar, vol dir...
Va ser tot una mica experimental, però, esclar, una vegada va passar el pitjor, els científics van seguir desenvolupant aquesta vacuna de la Covid per millorar-la i per fer que no tinguessin aquests efectes secundaris perquè a unes persones es va afectar de quina manera?
Això mateix, per això vull dir que primer s'havia de parar el cop, és allò que deia que fem salvar vides, i esclar va dir anem a salvar vides, sols que hi haurà gent que sí, però anem a salvar vides, després ja mirarem de perfeccionar-ho, però es tractava perquè es morien gent, com a mosquits.
I, a més a més, que era una cosa que el nostre cos no coneixia i que s'havia de parar d'alguna manera. En aquest sentit, s'accepten les crítiques que possiblement va ser una mica, diguéssim, entre cometes, improvisada, perquè quan se desenvolupa una vacuna, se fan moltes proves, tenen un temps i se miren els efectes de context. Se fa tot molt, molt, molt, de manera cuidadosa, amb molta cura.
perquè no passi... I va passar, doncs, això, que sí que possiblement gent va patir aquestes conseqüències, però també, com deia abans, hem de mirar que es va poder parar una pandèmia que anava de mal i pitjor. Bé, la qüestió és que, com deia ara, la recerca va seguir, es va mirar desenvolupar aquesta vacuna que es va fer així una mica correcuita, es va mirar, doncs, això, que aquests efectes secundaris no fossin tan nocius,
I amb aquestes recerques, aquesta investigació per desenvolupar una vacuna més fiable, doncs es va trobar diversos experiments que també servia per, diguéssim, per despertar
una resposta del sistema immunitari que ajuda a combatre el càncer. Sí, sí, és allò que es diu. Anem a investigar i aleshores, doncs, a vegades per casualitat, doncs, bé, les vacunes d'ARN, que és una tecnologia nova i la de fer vacunes, que és la que es va utilitzar per la Covid, doncs,
van veure que al injectar-se en gent que tenia càncer, aquesta vacuna despertaven una resposta d'aquest sistema immunitari que estava adormit i que, esclar, l'estar adormit d'aquest sistema immunitari feia desenvolupar el càncer. Esclar, doncs aquesta vacuna el que feia era...
sistema immunitari, espavila't que aquí tens un càncer que t'està... Que t'està tocant. T'està menjant per dins, no? Espavila, espavila, que te'n fas. Aleshores, doncs, esclar, és allò que dius, ostres, doncs, una cosa que s'havia creat per combatre una pandèmia, un virus, doncs, es troba que també serveix per despertar, doncs, la resposta d'aquest sistema immunitari contra el càncer, no? Són aquelles coses que dius, mira, veus, doncs, una cosa de...
No, no, que xapó per ell, finta del què, perquè a més a més, t'he de dir una cosa, hi ha molta gent que pensa que el Covid no va existir. No, no, no. Sí, no, tu ja ho saps, que hi ha molta gent, igual que encara hi ha molta gent, que pensa que la Terra continua sent plana, i que ens estan enredant a tots amb la zona rodona, també hi ha gent que...
que també no vam arribar a la Lluna, també vol dir... Per exemple, per exemple... Té més valor les mentides, a vegades, que no pas les realitats. Perquè, esclar, és més fàcil fer creure la gent que tot se va rodar en un plató de cinema, l'home que va arribar a la Lluna, que no pas dir... No, és que és impossible que arribi l'home. Doncs, senyors...
Hi ha proves perquè a la Lluna hi ha restes que van deixar els humans quan hi van aterrar les diverses missions no tan sols els americans, sinó també van arribar els soviètics. I aleshores agafeu un telescopi potent d'aquells, enfoqueu cap allà i veureu les restes de les 9 que van deixar els humans allà a la Lluna. I van deixar altres coses. O sigui, hi ha proves gràfiques. El que passa és que...
hi ha pel·lícules o hi ha bulos que corren i no, és que es va gravar, i això és el que la gent s'ho creu més que no pas això altre, no?, d'aquestes proves que existeixen que l'home ha arribat. Bé, proves científiques, en aquest cas.
El títol del nostre espai, Sílvia, la Terra és plana, és precisament per això, és per posar en valor que hi ha molt de terra planista que nega que si la Terra és rodona, que si jo l'hem arribat a la Lluna, que si la pandèmia no va existir, doncs bé, nosaltres, no per enriure'ns, sinó per posar en valor... Ho respectem però no compartim.
Això té, és que hi ha molta gent que es deixa enredar per falses teories, doncs nosaltres vam posar aquest títol per dir, mira, parlem de ciències, de coses contestades, de notícies que tenen una rel verídica, i si tenim aquest títol és per, diguéssim, posar en evidència tota aquesta gent que està predicant coses que...
Que no són. Ja ho pots dir tranquil·lament. Almenys del meu planet tampoc són. Que ells tenen els seus motius i les seves coses? Seguríssim. De tant en tant, Sílvia, val la pena recordar això perquè aquesta secció del teu espai es diu així, es diu d'aquesta manera, terresplana, per posar en evidència d'aquests terraplanistes i d'altres coses, pseudociències que corren per les xarxes. I de quina manera, eh? I de quina manera, eh?
Què més tenim? Una altra notícia que fa referència, que s'ajunta aquí la tecnologia amb la recerca, també. En aquest cas parlem d'un xip que permet recuperar visió a persones amb degeneració macular associada a l'edat. Però això és fantàstic, no? Sí, hi ha molta gent d'edat avançada que la vista, doncs, perd la vista perquè té una malaltia que es diu degeneració macular. Doncs bé...
han desenvolupat a la Universitat de Stanford, als Estats Units, i l'han provat en un assaig internacional amb important presència europea. O sigui que, en aquest cas, és una recerca que hi han col·laborat diverses universitats d'arreu del planeta, en aquest cas als Estats Units i a Europa. Molt bé.
És allò que diem sempre, la recerca en xarxa aniràs més lluny que no pas si tu ets una illa buida i té illes i vas a la teva. No, no, si es fa aquesta recerca en xarxa, doncs és el que ha passat amb aquest xip, no?
Mira, és un nou implant similar a un xip que es col·loca sota la retina i unes ulleres especials que el complementen han aconseguit restaurar parcialment la visió a persones gairebé cegues a causa d'una forma avançada d'aquesta degeneració macular associada a l'edat.
Bé, doncs l'assaig internacional liderat des de la Universitat de Stanford, ha demostrat que aquesta estratègia és capaç de retornar la visió al 80% dels participants en l'estudi. Vagina. Bé, i és el que deiem, és una recerca que hi combina la tecnologia més avançant en qüestió de xips, la tecnologia electrònica, doncs aplicada a...
a on se'l van estar a la salut, en aquest cas a la visió. Aquests xips ajuden a recuperar aquesta visió que per qüestions d'edat, aquesta degeneració macular, fa que la gent es torni cega. A veure aquest.
A la gent, als oculistes, que continuarem tenint feina, que les òptiques continuarem tenint feina. No patiu, no patiu, perquè quan surten coses d'aquestes veta, la gent també es posa les mans al cap. I ho entenc perfectament, perquè, clar, els toca la butxaca, els toca la feina, però no. És en dades, jo, que són casos també molt puntuals, que potser no serveix per a tothom.
Sí, però mira, fins ara, la gent d'edat avançada, si això passava en gent gran, que tenia aquesta degeneració macular, doncs no hi havia remeis eficaços. És clar, llavors, com no hi havia remeis eficaços, se donaven medicaments per retardar aquesta degeneració macular, però no hi havia una cura.
Esclar, aleshores el que feien aquests mediquem és retardar aquesta malaltia, o sigui que l'entrien. Però, esclar, al final era que perdies la visió. I ara hi ha aquesta esperança amb aquest xip, que tot és de manera experimental, perquè s'està experimentant, no que és experimental, però que ja dona una solució per atacar el problema. Vol dir, ja no és qüestió de retardar, sinó de curar, de tornar la visió, perquè aquesta prótesi...
va permetre a molts que van participar a l'estudi tornar a llegir de manera clara. Aquesta visió que havíem perdut, gràcies a aquest xip, a aquesta prótesi, s'ha pogut retornar la visió. A veure, entre tu i jo ja estic esperant el xip, que els puguin posar tots per poder entendre els idiomes del món.
que puguis anar per qualsevol lloc. Arribarà. Jo soc francès, i el xip típic francès. Arribarà. Un dia vas de parlar d'aquestes ulleres. Sí. El Miquel, no sé si has arribat a coincidir aquests dies amb ell. No. El Miquel porta ulleres. Sí. Però perquè a aquestes ulleres li parlen
Ah, li parlen molt bé. I li descriuen el que hi ha davant seu. Ulleres intel·ligents, molt bé. Exacte. I, clar, li poden dir en qualsevol idioma. Sí, sí, sí, molt bé. I, clar, aquí ja és un primer què, eh? Bé, és un primer pas. Un dia podem parlar d'això, eh? És clar, és clar, és un primer pas perquè, de la mateixa manera, aquestes ulleres que el Miquel, doncs... Utilitza, clar, per poder...
saber el que hi ha davant seu... Això mateix, per escriure el que hi ha, doncs també poden programar-les perquè tu vagis a qualsevol altre país i en lloc d'escriure el que estàs veient t'escrigui una traducció d'una persona que t'estàs parlant. Per exemple... I aleshores t'està dient una cosa i aleshores un dia t'està dient aquest senyor t'ha dit que marxis corrent d'aquí perquè no estàs allà on t'estàs estar. No tant.
Marxa, marxa, marxa. Estaria bé. I tu diuen la teva llengua perquè tu no has entès res i tu estàs dient marxa d'aquí i aquest senyor diu no vol que siguis aquí. Esclar, aleshores ja és una manera d'entendre un altre idioma, encara que sigui d'aquesta manera tan així...
Sutil, no? Sí, especial, seria. Sí, marxi, marxi d'aquí. Bé, doncs, és un exemple per dir que sí, que el que has dit tu, doncs, estaria bé per comunicar-nos amb altres persones, amb tothom, amb altres llengües. Algunes vegades, potser hi ha molta gent que no se decideix a viatjar. Sí.
Precisament per això, perquè té por de no entendre'ns, que no pots tirar cap endavant. Sí, sí, sí, passa. Segur que hi ha gent que s'hi troba. Bé, doncs hem parlat de dues qüestions de ciència, de recerca. Una d'elles, recerca amb tecnologia inclosa. I ara parlarem de tecnologia, tecnologia. Mira...
Ens queda poca temps, eh? Sí, doncs mira, resulta que s'està experimentant també tot en el camp de l'experimentació, és com la vacuna de la Covid que es pot utilitzar contra el càncer, que està en fase tot de recerca, aquest xip per la degeneració macular, de la vista, també està tot en fase de...
Proves. Doncs això que parlarem també és una prova, que és la primera planta agrovoltaica que combina la producció energètica i el cultiu d'horte. S'investigarà l'impacte que té instal·lar plaques fotovoltaiques sobre cultius d'horte en temps real per, si els resultats són bons, rendibilitzar la producció agrícola i d'energia. Què han fet? Això s'està experimentant a Catalunya, eh?
S'està fent el paragradi del Baix Llobregat. Allà aquí hi ha un paragradi que cultiven siams, carxofes, tot tipus d'hortelitzes. Han muntat unes plaques solars, però que no són contínues, sinó estan intercalades amb espais que deixen passar la llum. Aleshores, doncs...
Aquestes plaques solars produeixen electricitat, però al mateix temps els espais que hi ha entre placa i placa que deixen passar la llum, doncs fa que aquesta llum arribi a les hortalisses i les carxofes se facin ben maques, els enciams ben macos, i també hi arribi la pluja, esclar, perquè, esclar, si tu hi fiques unes plaques on no t'arribarà aquests forats intercalats, fa que la pluja també entri i estigui tot ben regadet, no? Aleshores, doncs, si tot...
el que està ara en fase experimental a Rivers-Bomport, home, aquí també tens allò que seria compatible, la instal·lació de plaques fotovoltaiques als camps, perquè ara, tal com està la tecnologia, és o tens un camp agrícola, que tens oliveres, tens saballaners, tens vinya, tens horta, o tens un camp o tens plaques, perquè tens plaques no pots tenir les dues coses.
No, no, perquè a més a més... Perquè si hi poses plaques i no pots tenir res a sota. La gent estava molt queixosa, precisament, de les plaques solars. Fai un incís aquí, eh? Sí, sí, sí. En el sentit que, clar, una vegada que les plaques solars estiguessin allà, per dir alguna cosa, 20, 30, 40 anys, per tornar a recuperar aquella terra...
Això mateix. Costaria moltíssim. Això mateix. Costaria moltíssim. El que te deia, ara mateix... Per això que ara estan buscant alternatives. Ara mateix ens trobem que les dues coses és impossible. O tens un camp, aquí hi ha oliveres, o vinyes, o horte...
O tens plaques solars, perquè si tens una cosa no pots tenir l'altra. Perquè tal com està muntat avui dia, les plaques solars no deixen passar la llum del sol ocupant el terreny que hi ha en els arbres, fruiters o les oliveres. Però aquest experiment que s'està fent són unes plaques que estan més aixecades...
més amunt, que donen espai perquè a baix hi puguin créixer hortalitzes, puguin créixer arbres fruiters, oliveres, vinyes, i, a més a més, estan fetes d'una manera que deixen passar la llum, perquè, esclar, no és com un punt tan dalt que, esclar, si no deixen passar la llum no pot créixer la planta ni l'olivera. Necessiten llum.
i després necessiten l'aigua també del cel, i aquests espais que hi ha entra per l'aquesta placa també deixa passar la pluja, i llavors és un sistema compatible entre agricultura i plaques solars, i podrien tenir les dues coses al mateix espai. A més a més, els pagesos se podrien aprofitar econòmicament, que ja els convé perquè ja sabem que la pagesia pateix molt, a més a més seria una altra font d'ingressos i podria rendibilitzar aquesta agricultura que sempre és difícil de mantenir. No, no, difícil...
De veritat, dificilíssim. Jo admiro des d'aquí la majestia, perquè jo vaig intentar, mira, Berta, vaig intentar, que tenia quatre arbres friters, quatre. Va ser impossible. És que és això. Ho has de sentir. Aquesta prova pilot que s'està fent, repeteixo, aquí a Catalunya, en aquestes plaques solars especials per conviure amb l'agricultura, si aquesta prova pilot arriba a bon port,
I es pot estendre. Aleshores seria la combinació pagesia amb tecnologia. I a més a més, els pagesos rebririen uns diners, uns ingressos per haver el fet de produir, perquè, esclar, si tu tens un camp que són no sé quantes hectàrees d'oliveres i l'omples d'aquestes plaques que permeten existir les oliveres, no cal arrencar-les, sinó les poses entre oliveres i permeten que existeixin, doncs tu, amb l'electricitat que produeixis en aquestes hectàrees, tens un bon rendiment econòmic.
i, a més, tindries rendiment d'electricitat, que la podies vendre, i, a més, les olives, això mateix... Que passa que hauries de tenir unes quantes, eh? Però parlem d'actàrees. Aleshores, doncs, és això que el que deia abans, ara o tens un camp d'oliveres o tens un camp de plaques solars. Aquesta prova pilot que s'està fent aquí a Catalunya... A veure, a veure què és el que passa. Molt bé. Si arriba a Bon Port...
Serà molt interessant. És molt interessant. Tecnologia... I molt positiva. Agricultura. És allò que dius, la tecnologia, que nosaltres aquí a Terres Planes som molt defensors, en aquest cas pot ajudar al medi ambient, a l'agricultura, a aquesta feina primària, la que ens alimenta, Sílvia, sense ells, no podrien menjar. Ni més ni menys. Doncs la tecnologia, en aquest cas... Has de ser conscients.
Està donant un cop de mà perquè aquestes, diguéssim, feines primàries, les que ens alimenten, doncs, tinguin un rendiment, siguin rendibles. Aleshores, doncs, què més podem dir sobre aquesta notícia? Estem esperançats. Quan sabem alguna cosa més, seguirem parlant. I espero que sigui ben aviat i així que m'ho expliquis. Molt bé. Anem cap a la música, perquè avui sí que tenim tastets, la setmana passada, no? Molt bé. Però vam fer un petit especial musical. Molt bé.
I el nostre tastet és... Explica'm. Mira, anem a parlar de l'italomúsic italians dels anys 80, que, esclar, que pensàvem... És que aquesta música que fan els italians...
pensàvem, no té la qualitat que possiblement tingués la música tecnògica. No, no, res a veure. Hi havia cançons fetes pels italians als anys 80, la Italo Disco, Italo Dance... Dóna igual, com li diguessis, era música feta per italians, però ho fèiem molt bé alguns. Bueno, entre tu i jo.
Havia també alguna que una altra enganyifa per aquí. Sí. T'ho dic perquè hi ha molta gent que es venia com a Italo Dance, perquè era el ritme, Italicol. Jo sé d'un que era d'aquí a Tarragona. Sí, sí, sí, ho sabem. Bueno, uns quants. Sí, ho sabem. A Tarragona i nosaltres també de l'Espanya, profunda. Ho sabem, sabem que quan tot funcionava sempre hi havia gent que se n'aprofitava, però avui portem... I ben fet, eh, ben fet.
dos exemples, dos exemples d'Italodisco, que sí que eren, doncs, d'allà, d'Itàlia, Itàlia, d'Itàlia i Itàlia. El que passa que el que feien els italians era posar-se'ns noms, diguéssim...
anglesos, no? O sigui, noms internacionals, no? Per exemple, dos compositors que es deien Aldo Marelli i la Simona Sanini, que són el que s'han sonat, no? Van posar per títol, o per nom, Radiorama. Radiorama, una cosa així que sona molt internacional. I aquesta cançó que es diu Chance to Side...
És del 1985, o sigui, fes números. Buà. Té quants... Doncs mira, serem als 40, no? Sí. Té 40 anys aquesta cançó. 40? Doncs mira, està superbé, eh? Escolta, escolta.
No t'he de dir d'ella, de la Simona, que s'assembla molt o té una aire a la Susi Catch. Bé. Té una aire, eh? No l'ha de ser, però té una aire. Bé, la qüestió és que era un duet i aquí tenim veu masculina i veu femenina. I la cançó amb la que ho volem acabar, que també era Italo Disco, el cantant... Mira, mira, escolta això, aquesta pàdra cançó.
No, jo el que volia encidir és que hem triat dues cançons en les quals hi ha dues veus, la masculina i la femenina, que fan una cançó. Molt bé, molt bé. I la que escoltarem ara també hi ha dues veus, la masculina i la femenina. El cantant original, el seu nom original es diu Francesco Bontempi, però saps com es va titular el seu nom per ser internacional? Lee Marrow.
I també fa 40 anys va fer una cançó que es deia així, Xangai, que es retornava a la Xina... Xina. En aquest cas van anar d'Itàlia a Itàlia, a la Xina, Xina. I en aquest cas no han trobat la veu femenina, però també l'acompanyament del senyor Lee Marrow, de la seva veu masculina, i té una veu femenina que també fa que la cançó tingui... Que fa falsete. Sí, però perquè tingui més prestatge, saps, allò que dius. Sense la veu
femenina que recorda el senyor Lear Marrow, doncs no seria el mateix, no? I han volgut posar en valor aquesta qüestió, no?, que la tu has deus, no? Recordem-ho, 1985, Xangai, també fa 40 anys. Beta, gràcies. A reveure! I anem a ballar una mica, vinga. Vinga, va, som-hi! Vinga!
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no advertis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Manamana. Manamana.
Ai, que se'ns acaba ja el programa. Bona tarda. Espavila que ja m'estàs dient. Tenim com a mitja hora, eh? Ja no sé quina notícia de tallar. Home, tu ja saps... No, no tallis res. Tu tallis res. Pararem els cocodrils si és necessari. Viento en popa toda vela. No, això no és.
Què tal? Com ha anat la setmana? Molt bé, molt bé. Què ha passat a Tarragona? Què ha passat? Ah, mira, tinc aquí... És que ho he vist la xuleta, per això ho he dit. Jo sé que te la passo i tu llegiràs aquí. Alguna cosa he llegit. Jo he posat que la sabana la començàvem dimecres nit.
Has vist-ho? Amb la gala de la indústria musical en directe de Catalunya, els premis ARC, que Tarragona tenia força representació, tant en la categoria de grups, com en el de sales, amb la nominació de la sala Zero i de la Reus, i festivals de petit format com el TetaFest.
Que bé en té la festa, eh? Les festes de Santa Tecla es van endur el merescut premi a millor programació de la festa major, però que més ens hauria d'importar a tothom, tothom, tothom, és la nominació de la Sílvia García en l'apartat a millor periodista o programa musical, que jo diria tot junt, que va quedar finalista segons els socis i guanyadora per nosaltres.
És que sou més macos que totes les pesetes. Te'l mereixies, no te'l van donar perquè jo penso que te'l guarden per l'any que ve, que fan els 50 anys, i tornen a fer aquí. Jo crec que l'any que ve toca perquè celebrarien 50 anys rodons donant a tu el premi amb els taitantos que portes aquí. Seria les 40 d'aquí i els 50 d'allà. Està tot allà, eh?
Ara posaria el ciclo, sin fi. I vam ser, vam mirar, vam criticar, però no podem parlar sobre l'estora vermella, que també hi era, perquè ens tancaria el xinguito.
Si nosaltres allà comencem a rajar de com anava aquella o com anava aquella o el que portava aquest o on anava aquella senyora o aquell senyoro i demà ja no hi som. També podria ser. Podria ser, sí, sí. A mi m'era igual, però tu treballes aquí. Tots bellíssims, tots intel·ligents, tots allà tots ben posats, tots magnífics per l'any vinent. Hem de fer llavor per l'any vinent. Una gala superxula...
amb una presentadora espectacular de les Terres de l'Ebre que ens va enamorar a tots, però... I que es diu el que tu. Sí, es diu Marc. Sí, sí, sí. Però no va ser l'única entrega de premis d'aquesta setmana. No, però hem d'anar per pams, no? Bueno, comencem. Sí, no. Després parlem de les entregues de premi. Comencem dient que és cap de setmana. Això és mana, mana. Benvinguts.
I, Marc, aquest... Ai, per l'amor de Déu, per l'amor de Déu, Miguel. Que no céntrico. Per l'amor de Déu. Que la protagonista és la Sílvia. No, no, bienvenido, bienvenido. És la Sílvia, la finalista. No, que eres tú, no eres tú, soy yo. Són tus padres. Per l'amor de Déu. Aquesta cançó va tenir culpa. Oh. Del meu bon humor durant la setmana, eh? Molt bé. I del no pensar, eh? Que fuerte. Sí, i vaig pensar molt en tu. És que pop. Home...
¿Has oído la peli? Sí. I a mi me lo lo mola. I lived to die, tried to take both sides, but I couldn't find my own place. Ca't a public child, cause I got too wild.
Gràcies.
No sabeu el que acaba d'aguantar la mateixa mar? Sí. Els que ens esteu sentint, nada, tot correcte. Tot fantàstic. Els que ens esteu veient a través del YouTube de Tarragona Ràdio, heu vist que jo m'he hagut de treure els cascos i és perquè hi ha hagut un moment... Sí, sí. Què seria? És que ha estat... No ho sé, molt eufòlic de la Sílvia, que a mi m'ha deixat una mica teniente. Oh, mira, això. Teniente. Això, saps? I coronel. Això, però la Sílvia cantant.
A més a més, va sortint de dins, eh? Ja ho he vist, ja ho he vist. Bueno, perquè és una cançó que neix d'eufòria, està molt ben feta, està molt ben produïda i va començant, va aixecant, aixecant, aixecant fins que arriba. Està bé, està feta a mida per ser un èxit. Sí, sí, sí. I a més a més, les dues, les tres noies que ho canten, uau, han aconseguit el disc de Platino i etcètera, etcètera, etcètera. Jo crec que amb aquesta cançó ho estan aconseguint tot.
Ara que s'aprofitin. Suposo que hi haurà una segona part d'aquesta pel·lícula. I esperen que no treguin, perquè això són pel·lícules. M'imagino que aniran cap a sèries, videoclips... Només espero... És que em sembla que ja ve d'una sèrie, això. Podria ser. Només espero que el dia de demà no ens facin un milivanili, saps? Que realment siguin elles les que estan cantant. Ojalà.
Jo crec que sí, per la forma que he vist en diverses actuacions. Jo les he vist cantant directe en alguns llocs. Exacte, per si t'ho dic. M'encanta, m'encanta que em facis cas, perquè ja ha passat manes que va ser tal altra meva i ara veig que sí. Ara és meva, però he passat. Jo trigo setmanes, ja veus que jo... Jo veia perquè fora d'antena ella em deia a mi, que només ho sentia jo, la tinc preparada al cotxe, només ens pugem al cotxe al marxar d'aquí i jo te la poso.
O sigui que ja ens veieu ara, d'aquí una estona, per la Rambla, amb aquesta cançó a tota hòstia. Doncs sabreu que som nosaltres així mateix. És un cotxe blanc, ja t'ho dic ara, eh? Qui és el Macho Man? Vinga, xati, qui és?
Ui, la de les altres premies, què m'he deies, eh? Exacte, t'explicava que no... L'entrega de premis dels ARC no han sigut les últimes... les úniques entregues de premis d'aquesta setmana, perquè la revista GQ ha celebrat la seva 25a edició dels premis Men of the Year. Ai, men d'altre. Fijate tu.
Cada edició ret homenatge a les figures que han deixat empremta amb el seu àmbit. Sí. I la trobada d'aquest any va tenir lloc el dimecres 19, mentre nosaltres estàvem al Teatre Tarragona. Veus, veus, que no podíem estar a tot arreu. Però en aquest cas, al Museu Reina Sofia de Madrid, i ens quedava lluny, perquè el Teatre Tarragona ens quedava al costat de casa. Ja.
A part que la Sílvia és la Sílvia. Home. Els plenials d'en Guant. Gualtom Gògins, Daddy Yankee, Russovski, Marc Márquez, Àlex Márquez, Plex, Amaya, Rilsby i Leiva. Tinc ganes de veure la pel·lícula de Leiva, eh? Sí? Se m'escaparà i hauré de veure-la després en pantalla petita. Buscar-la... En el que toqui quan surti en aquell moment. A la paraforma, es vols dir? Sí, exacte. Me'n quedarà una altra. Crec que no sé si hi és, ja.
Escolta. Què? Una altra entrega de premis, una altra a la que no vam poder assistir perquè tampoc no en teníem ganes. Una altra? Música de passarel·la. Vinga, va. T'ho poso aquesta, eh? A veure què et sembla, eh? Sento per la Taylor Swift, però la veig de diferent manera cada vegada que canto aquesta cançó.
És que quan canta, eh?, su mal espanta. Jo veig una porqueta sent en roba. Això mateix. Per això li dic que la Taylor Swift jo la veig per enlloc, eh? Ja t'ho dic ara, quan surt aquesta cançó. Ho sentim. I també em passa amb una de les cançons de l'Alton John, que veig un goril·la tocant el piano.
Que HD, la marca d'utensilis de cabell de pija, ha tornat a reunir les creadores de contingut més influents del país per celebrar la seva anual festa de Nadal. Tate.
A veure, a veure. La provada, convertit en una cita fixa dins del calendari de la marca, va obrir de manera oficial la temporada nadalenca amb una catifa vermella centrada en un dress code, que a mi això em fa molta gràcia. Ha d'anar tothom d'aquesta manera, no? Cherry Chic.
Ai, xerri-xic. No tenim temps, per tant, no el criticarem. Los xerri-xics. Los xerri-xics que vam veure a l'estona vermella. Però parlarem del comodín. Del público. O de la llamada. Depèn del moment. Per si ens dona temps i podem comentar. Ai, xerri-xic. Xerri-xic. És molt obert, això.
que ja et diu un color, ja et dona un color. Sí, la idea te la dona, però a partir d'aquí el que tu vulguis trobar-li xic, que poden ser unes sabates, unes calces... El problema és que el color ja te'l dona, però que el xic, cadascú l'interpreta com vol. Clar, clar, avió te poses un xip. De xic, de xerri. Xic, de xic. De petit. De clip.
Fins i temps que buscàvem aquesta cançó. I avui me l'has trobat, eh? Home! Tot va molt bé, senyora baronesa. Fa anys que buscàvem aquesta cançó per cada vegada que parlàvem de la baronesa Tisse. Però saps per què no l'hem trobat?
Perquè jo la buscava per la trinca. Jo pensava que era per la trinca. Jo l'he buscat per la trinca, però m'ha sortit la Rosa Maria Sardà, la grandíssima Rosa Maria Sardà, cantant-la juntament amb el veïnat. Però jo la buscava com la trinca. I no pot ser, no pot ser. I no sortia per enlloc.
Per fi l'he trobat i li vaig a portar la Sílvia perquè avui parlarem de la baronesa Thyssen i hem de... Tot va molt bé, tot va molt bé, exceptuant. A veure, això ja anireu a dir també. Tot va molt bé, senyora baronesa, exceptuant... Què li ha passat? A veure...
Ojo, eh? Segons la revista Vanitatis, Tita Cervera perd el cognom Tissenbornemitsa. Què dius? I el títol de baronesa. Després de renunciar a la seva nacionalitat suïssa...
País on el seu marit tenia fixada la seva nacionalitat i on la unió dels cognoms Thyssen, Bornemitsa, tot junt, gaudia d'un reconeixement legal potent. Clar, però... A veure, ara, després de sol·licitar la seva renúncia voluntària a la ciutadania albètica, és a dir, mira, renuncio a ser ruïssa, segons vanitatis, per dret...
formal a utilitzar el condom compost. I amb això, la base jurídica que sostenia el seu títol nobiliari, a més apunta que hauria canviat el seu nom aquí a Espanya, inscrivint-se com Carme Thyssen en el registre civil català, ometent el bornemitza que legalment el lligava aquest condom amb el títol nobiliari. Què dius? Això...
Ho explica la revista Vanitatis. Però la baronesa ha volgut desmentir aquestes informacions deixant clar a una entrevista o a un comunicat de premsa al diari ABC, dient que no ha renunciat a res, que continua sent baronesa, que manté el nou compost i que no dóna per perdut aquest escut simbòlic que l'ha acompanyat durant dècades.
Ai, jo crec que té raó la revista, eh? A veure, si ella treu la nacionalitat... Tu creus que Vanitatis... Mira, el truca. El truca la baronesa, pregunta-li. No hi som, no hi som. No hi som, no hi som. Que baronesa, que no... Que no l'agafo, home, per l'amor de Déu. Que estem al costat del Vanitatis. Truqui més tard, truqui més tard. Tu creus que la revista Vanitatis es mullaria i duria tantes dades i es molestaria anar al registre a veure en quin nom s'ha tornat a inscriure aquesta senyora?
Silenci. Me sembla que t'han pillat, perquè el voto del col·legal. Hi ha massa veritat, eh? Que no es truqui, senyora, que no li puc agafar el telèfon ara. No, no, si ja no és balonesa, no volem ser res. Si no és balonesa, no hi ha maionesa. Però es truqui quan sigui reina o maionesa, has dit maionesa.
Fins demà!
Que bonica és aquesta cançó, eh? Jo, en la meva propera vida, vull ser amiga de l'Elton John. Jo també. Però la senyora Teresa, depèn dels dies, t'haurà de sortir en aquells matins, en aquells corses, el guatiner. Però ell ho pot fer. És com la duquesa d'Alba. Pots fer el que li surti dels ovaris. Això és veritat. Si vols sortir del concert damunt del piano amb la bata de guatiner, ho pots fer. Exacte. Perquè és elton John.
És que semblava que fossin los gandules. Que els gandules surten amb la seva bata. Però no, la bata dels gandules no és de la qualitat ni de la seda. Records d'aquí los gandules, eh? Són bona gent, eh? El Cireu Tonjon porta coses de qualitat. No del mercadillo, que estan molt bé, però no són de la qualitat del Cireu Tonjon. Però no hem vingut aquí a parlar del senyor Eutonjon. Ni de les seves bates d'anar per casa, que porta els concerts. D'acordes. No.
Es compleixen 30 anys. És que de tot ja fa més de 25, eh? Es compleixen 30 anys. He de buscar... He de buscar una cançó que tingui a veure amb... de tot fa més de 25. Cada vegada que dono una notícia d'aquestes és perquè a mi m'angoixa que faci ja tants anys. No ho pensis, Marc, no ho pensis. Es compleixen, com et deia...
13 anys de l'anomenada entrevista del segle. El dia que Diana de Gales va sacsejar la monarquia britànica, 20 de novembre de 1995, 23 milions d'espectadors al Regne Unit es van asseure davant dels seus televisors per veure a Diana de Gales en una entrevista a la BBC.
Tots recordem aquelles escenes. Durant 54 minuts va mostrar a la dona del futur rei d'Anglaterra asseguda en un dels salons del Palau de Kensington explicant les seves vivències dins de la casa Windsor, deixant molt...
en molt mal lloc a la realesa britànica i enfonsant el príncep Carles. Era tan valenta, els fans de The Crown vam aplaudir tant en aquell moment... Clar, clar, clar. Va trencar en aquell moment. Jo crec que tot el que estava establert per la monarquia, eh?
Aquell moment i el moment de no passar a veure les flors després de la seva mort a la reixa del palau, que fins al final la reina no va admetre que havien de passar i fer una ullada a totes les flors que els ciutadans d'Anglaterra havien posat. Els seus ciutadans. Els seus súbdits. Estaven allí posant per la princesa Diana. Són els dos moments en els que aquella monarquia era...
Sí, sí, sí. Dolens. Sí. Almenys jo crec que per la gent que era enfilada... Bueno, que els va posar els peus dels cavalls, així de clar. Sí, sí.
Que bo, eh? De quants anys s'ha? Fa 30 anys, Déu-n'hi-do. Tu ja saps que jo porto també fatal això de les dates, eh? És que no sembla que faci 30 anys. De cop i volta passen aquestes coses. I quan he llegit i gasto, no, no, no. He de buscar una sintonia, eh? Que a la vegada que dono una notícia d'aquestes, es compleixen tants anys que a mi em sembla que va ser abans d'ahir. Home, tinc una, però és de 10 anys només. No, no, no, ha de ser... Que és ara el Rodríguez. No, no, algo de, no sé... 10 anys després... Algo de, cuéntame, com ho tens?
Ah, jo posarem el fórmula quinta. Eh, si vols que et passis el fórmula quinta, jo te les poso. Buscaré, i si no, posarem aquesta. Cada vegada que hi hagi una notícia d'aquest tipus, aquesta perquè tenia música. Ai, que bonita, sí, sí. Escolta'm, justa.
Jo he al·lucinat amb la notícia aquesta, eh? I només me l'he mirat per sobre, eh? O sigui, ara, quan me l'expliquis... Em va ple. Agafeu-se les criatures, eh? Em va ple. Alessandro Lecchio ha comiadat de Telecinco rollo xus-xus, Fuerapecat, després de les acusacions de la seva exdona, Antonia Delate, que després de tres dècades, otra vez, de tres dècades... No ho pensis, Mar, no ho pensis. ...en les quals l'arista greta italià
i havia participat en diferents espais de la cadena. És a dir, el tio portava 30 anys treballant a Telecinco. És veritat, sí, sí, ho ha explicat de tota la manera. Per fi, Antonia Delate obre la boca i explica, que ella és molt d'obrir la boca i explicar, però això no ens ho havia dit mai,
I, bueno, així ho ha anunciat el País. Diu que apuntant al fet que la decisió s'ha pres arran d'una recent entrevista, com us ho estava explicant, d'Antoni Adelate, en la que narra uns presumptes maltractaments que van sofrir a la fi dels 80. Tenim un àudio del vídeo en què ell explica... No hem posat el tros dels maltractaments, sinó el tros en què explica per què... Prontem-ho.
Telecinco, director de comunicación. Tenés que alejarlo. Tienes que apartarlo. Tienes que apartarlo. Porque tienes pruebas suficientes para que esta persona no esté sentado en un programa más o menos de máxima audiencia porque sois...
Manipuladores de la información desinformándos. Y manipulando y blancando. Y cubriendo un maltratador. Oh, d'animo, eh? Ella va explicar la seva versió, el seu tema, i diguéssim que se li emportaven els dimonis pensant que l'emissora l'estava defensant
Ell estava presentant proves d'allò. I per això és aquell àudio que estem sentint. Però corre per les xarxes després d'haver estallat aquesta bomba, aquesta història, a un moment del programa del canal Nou Tombo, la que es va fer superfamosa en aquella època, en què ell col·laborava i va fer aquest comentari.
A ver, eh. Yo he tirado bofetones a las mujeres, sí, me ha pasado, me ha pasado, pero es un bofetón light, no es un bofetón... Como que un bofetón light, un bofetón, es un bofetón. Sí, nos encanta, sí. Con repique de campanas en bofetón. No encuentro que haya nada de mal. Hombre, si dices eso y no te vas a pegar a una mujer, eh. Una cosa, Dalo, si eres capaz de decir eso y no sentir vergüenza de ti mismo, sinceramente. Yo he tirado bofetones.
Jo he tirat bofetones. Són bofetones laic. Una patadita en los... També les poden ser laic, perquè és patadita. Sí, és cert. Sí, és cert. Sempre estar llet sempre és una cosa denunciable. Però és en aquell moment que sembla que...
Clar, aquí estem en un moment distès, que sigui una cosa així molt agradable. No, que era un moment en què potser no li donaven tanta importància com ara, tot i que aquí se sent, tant homes com dones, que estan en aquell moment sentats al seu costat dient-li que... S'escandalitzen, està escandalitzen, què dius? Una bofetada d'Italight, que això és una bofetada d'Italight. És una bofetada igual. Una bofetada és una bofetada, te posis com te posis. Que ara, ara ens posem les mans al cap, però que en aquell moment potser... No, perquè no hi havia, jo crec, cap denúncia.
Perquè no hi havia una conscienciació que el no és no, perquè és una feina que potser la nostra generació de dones estem aconseguint, menys mal, que estem aconseguint alguna cosa i no estem perdent, que també. Però la qüestió és que, de moment, l'únic comentari que el senyor Alessandro ha fet ha sigut que he derivat les afirmacions d'Antònia De Latte al meu advocat pel tractament legal corres, m'agundent, i està tot dit.
A veure, què sé el que passa? A veure, aquí ja... Això ja ho té en contra. Aquesta light, que acaba de dir, ja és una pista i és una prova, eh? No saber quines proves ha presentat Antonia Delate, no aquestes del Canal 9, sinó les seves pròpies. Clar, clar.
Tu creus que la Lóbergón dirà alguna cosa al respecte? Que forma part de la seva família, d'Alessandro. No crec que ella faci el comentari. De totes maneres, també hem de ser conscients que som molt de deixar anar la llengua i ara es trobarà aquesta bona senyora que ha sigut tan valent tants anys després d'explicar-ho i de fer-ho públic que també trobarem perquè no ho havies dit abans.
I ara que busques dient això, i ara que no sé què, també ens ho trobarem. Seguríssim, seguríssim. Molt valenta per dir-ho, és igual el temps que passi, perquè el mal està fet, és igual el temps que passi si aquest senyor en aquell moment va ser un maltractador, està molt bé que passi el temps que passi, tu ho facis públic i et treguis aquesta pua del cor i de la teva consciència. Em sembla correcte. I, bueno, aplaudim. Sempre tot això és com
allà, suposadament... Presuntamente. Aplaudim que Telecinco, tot i primer defensar-lo, perquè era qui era la persona que estava fent aquesta acusació, quan ha vist les proves i ha vist el què, tot i que la senyora Anna Rosa Quintana primer posava en dubte, després han dit, hosti, tu...
Pues va ser que sí, eh? O no sé, però si la cosa agafa embrenzida no ens interessa. Recordem que ja ens hi havíem trobat alguna vegada amb algun actor que moltes grans productores el van traure perquè no queremos que se nos involucre con... Mira, m'ha vingut a la mateixa i ens han dit. Estava parlant d'ell sense dir el seu nom. I així directament, i que després va haver de demanar perdó. Què va fer la Disney? Vam tenir un capitan...
En aquell cas, un judici va demostrar que no era cert, en aquest cas ja veurem què passa, però que... Todo presumpto, encara que... A veure què és el que passa. Agraïm a ella que hagi sigut valenta anys després de dir-ho, agraïm a la cadena que la parti, mentre es demostra o no, la seva innocència, que si després no ho és, ja tindran motius i xitxa per anar a tots els plators del món a explicar que m'ha denunciat perquè m'hi odia, perquè no sé quan...
Perquè no me quiero, perquè me quiere demasiado y quiere que vuelva. I sempre m'ha querida i ja està. I està dolguda. Li traurà rendiment igualment. Així que... Anem a la subhasta, Xati. Anem a la subhasta. A veure, m'enganxes una miqueta d'escurada, eh? Aquest mes, no sé què m'ha passat. No, aquest mes, aquest mes. Jo no sé vosaltres, eh? De subhastes o de comprar cases, sempre t'enganxo sense diners. Ja, però és que mira quin dia és avui.
I estic ja mirant a veure qual hem de cobrar. Amb això ja t'ho dic tot. Estem a dia 22. Jo, com que no tinc pasta mai, sempre... I a més a més estem mirant tu i jo, que després la convidada després, a veure si ens surt gratis. Avui ens surt gratis. En puntos, ens pagarem en puntos. Al baranar a sopar, què fem? Surt gratis. A veure. A veure què tinc. Ai, mira. Aquí. Ai, aquest quadre, que bonic.
T'explico. El retrat d'Elisabeth Lederer de Gustav Klimm, és un dels meus pintors favorits, es converteix en la pintura moderna més valuosa de la història. Hola!
Ara acabo de veure per quan ho han venut, eh? Es tracta d'un dels retrats del segle XX que s'ha venut per més de 200 milions d'euros. No m'enganxaria ni a principi de més. En una subhàstia a final d'any. En una subhàstia a Nova York que pertanyia a la col·lecció de Leonard Lauder.
T'explico, perquè igual que l'agulla de pit de la setmana passada, que té història, aquest quadre també en té, aquesta pintura també té història. L'obra es va pintar entre els anys 1914, i jo treu-me això de fons, i el 1916 matabalen.
Matamala, és un grup de Barcelona, la Mar de Maco. Es va pintar entre el 1914 i el 1916 en el context de la Primera Guerra Mundial. Els fanàtics de Hitler la van expropiar, com moltes d'altres, i gairebé és destruïda. Hola! No obstant això, la família va poder recuperar-la anys després i la va vendre als amos de l'empresa de cosmètiques
Estilauder. Ara, per això va arribar... Ara, els senyors de Lauder l'han posat a venda a subhasta. I n'han tret 200 milions d'euros.
Però continuo pensant que el quadre és meravellós, perquè és meravellós. No sé si val aquests 200 milions d'euros. És el retrat, el van encomanar al pare de la xiqueta que li fessin el retrat d'Elisabeth Lederer. I el senyor Lederer i la seva senyora li van encomanar al Gustav Klimt que li fes aquest retrato.
Doncs és preciós, ja t'ho dic, ara a més a més m'agrada molt el color, la part blanca... I només hi ha un trosset perquè al quadre té tota una de colorins... És molt bonic, és molt bonic. 200 milions d'euros, és que clar, és el que deia, Marc, m'agafes... M'agafes que no podria comprar-me. T'agafo escurada. A més a més hem de pensar... Ni el pas per tu. Que ve Nadal. Sí. Home...
I hem de comprar els lots, i hem de comprar els torrons, i que enguanyes, veu que els torrons estan instocables, estan, eh? Bueno, t'he enviat jo un... Se l'he enviat, no? Ah, no ho sé. Ara m'ho ensenyes. Diu que quan me toca la loteria... Sí, em compraré una dotzena d'ous i tiraré a casa per la fiesta. Compraré una dotzena d'ous i una tableta de torró de xocolata i sortiré pel carrer amb els ous i la xocolata perquè vegin que són xica. I soc milionari, soc milionari. I lo dels ous...
Sí, és que... Bueno, a veure. Vinga, va. La setmana passada ja vam començar amb el tema. Vam dir que no posaríem Nadales, però avui ja no en podria resistir. Després de l'anunci de la loteria, eh, i del torró de xocolata, Suchar. Oh, que bonic també que li he vist.
Com a amant de la publicitat he de dir que m'encanta com han retallat el de la loteria, que patien molt de com el feien, i que he vist el del Sutxar sencer i no em puc enamorar més. És preciós. Sí que m'ho vas enviar, el de Sutxar. En un moment en què tothom tira cap a la intel·ligència artificial...
Que sigui tan artesanal. Que sigui tan stop motion i tan de frenela. És un amor, és un amor d'anunci. És que ja, mira, m'estava sortint el de l'any 2023, que ja me va agradar molt. De Suchar? De Suchar, sí, sí, sí. Que era aquell que es veuen a la parella gran, mirant una fotografia, que també és d'animació, i que de cop i volta es veuen ja de joves... Molt l'aire d'apps.
Oh, és que són meravellosos. Doncs aquesta setmana hem sabut qui seran els encarregats, perquè ja és una píndola, cada setmana ens van donant pindoletes, de donar les campanades de cap d'any a la primera, i jo crec que m'han enamorat, perquè són Andreu Buenafuente i Sílvia Abril. Ai, ai, ai. Què m'acaben de ver? Jo no sé, que són molt de veure les de TV3, però este any no ho sé, eh?
És que estan que se surten. Tinc el cor trencat en guany, eh? No sé què faré. No sé si faré sis campanades en un lloc i sis en un altre. A veure, tu em fa gràcia amb la... Decideix. Que no m'adona temps. No, perquè això és estrès. No sé què faré. Fes una moneda. La tira sap l'aire. Cara, un, creu l'altre. Això que ho facis a casa. Farem un simpòsium a casa i diré, a veure, què voleu?
Bueno, mirarem. Nosaltres sempre mirem la primera a casa. Sí? Sí, sí, ja és tradicional. I després, corre, corre, corre, posem la sexta per veure el vestit de la pedrotxa. Eh? Però només ens saltem lo just i necessari per veure el vestit. Quan diu Felisa, jo puc, ja estàs canviant. Ah, mira. No, perquè primer fem després també les abraçades d'honor.
Al voltant de la taula. A tots. Bona i nou, família, bona i nou, bona i nou, fills, bona i nou, pare, allò que fas. Sí, sí. A més a més, alguna vegada fins i tot repetim. Ai, a tu ja t'ho he dit igual, igual. Però que fosiu 40 a casa. No, però arribar un moment que millor 15 o 16 som, eh? Ah, molt bé, molt bé. Bé, doncs total, ara que ja sabem com són els caps d'anys a casa la Sílvia. I tant. Ja he arribat a la mitjana?
Perfecte. Quan m'he passat? La cançó que posessim ara. Ah, doncs no la posis. Mira, mira, mira.
Ai, veus. Hem de posar cançó, hem de posar cançó. Ja és culpa teva, eh? És culpa mía. Estoy entre escopiendo cupido, agua pasada y desde que tengo insomnio. Madre mía, desde que tengo insomnio. Es que dic que te la tenia guardada, dic no la he de posar, la he de posar.
Ai, Paco, escolta, Paco, Paco, Paco, Paco. El dia 29, eh? Sí. Hem d'anar, eh? Ho saps, no? Si tu me dices ben, yo lo dejo todo. T'he de dir que ja tinc les entrades. Home, hem de col·laborar. Que ha de gravar un bon videoclip. A veure. De tot. És boníssim. Paco, la Luna, a parte. Molt bon cap de setmana. Sí. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Adéu, guapa. Adéu. Adéu.
I fins aquí també el nostre programa. Tornem demà mateix amb més cosetes. Ja ho saps a quina hora, no? No fa falta que te digui. Gràcies. Que acabi de provar el cap de setmana. Desde que tengo insomnio soy amigo de l'oli madrileña y madame. Las cervezas con luces son calientes y caras pero no saben a sal.
Fins demà!