Gràcies.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya. S'activa el pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. Fiii, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Good morning! Hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? No estaré dit que nosaltres a la mort de bé. Hi ha moltes sorpreses avui. No us explicarem totes les sorpreses que n'hi ha. Però algunes d'elles sí, per exemple. Alirem a les ales aéreas. Estarem amb la cosina a lo submarino. Potser, potser farem el crit de Tarzan. Ah, ah, ah.
Bé, però ben fet, eh? Potser també tindrem el retrovisor musical. Mira que no anem al carrer d'artistes. O potser el Miguel González, que a més a més avui ve també, acompanyat de l'Abril, ens expliqui alguna amb una altra pel·lícula.
¡Ten, ten, ten, ten! Què vols que tengui? Tengui, tengui. Tenga el beta. Tenga el beta. I tant. I per tancar. Tenga la mar.
Doncs tot això és el que ens ocuparà fins a les 4 de la tarda, avui. Perquè demà no, eh? Demà tanquem el programa a les 3. Ja t'ho aviso ara, que no t'agafi jo fora de joc. Ai, que no m'ha dit res, que no m'ha dit res. Que sí, que t'ho estic dient, que t'ho estic dient. A més a més, avui, al Palau Finari de Congressos, i m'he quedat amb les ganes de poder parlar amb ell, hi haurà un mag que és... és... és la Pere Limonera. Trobaria, ja t'ho dic ara, algun com un altre adjectiu més...
Perquè m'han dit que és fantàstic, que és fabulós. I que, a més a més, allò que dius, et quedes amb la boca oberta durant... 9 segons, allò de... Ai, mira que bonic. No, no, ah... Sorprenent, sorprenent. Avui, el Palau Fidali de Congressos de Tarragona. I tot el visible es tornarà invisible. Recordeu. Doncs tot això és el que us hem preparat. Què? Comencem, no? Vinga, anem a saludar Javi Sagittar...
Com si ja el tinguéssim avui, perquè això està gravat, que ho vam fer ahir. Sílvia, no t'afagis ara la valenta, que els vas tenir ahir. Tant a la cosina com al Juroc, com al Tarzan. Doncs vinga, que comencem. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage ST' 501
I ja sabeu que aquest primer dia, doncs, encetem la setmana, i ho fem amb ell, també amb el retrovisor musical, que avui ens parlarà d'una festa molt especial que va tenir aquest cap de setmana. Van passant moltes coses aquesta setmana passada, també. Una festa de 25 anys, un calçofest, i etcètera, etcètera. Però anem a saludar el Jordi Sobranyes. Jordi, hola, hola, hola. Oh, així el dia. Què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí molt contenta. I tu? Jo ben contenta.
Bé, gràcies. Explica'l, fantàstic. De concert en concert, com podràs comprovar. Ho sé, ho sé, eh? Quina canya, eh? En el retupiso musical número 297 continuarem parlant de la festa dels 25 anys del concurs Sona Nou, que es va celebrar el passat dijous a la sala Antiga Fàbrica d'Am de Barcelona. 26 exconcursants ens ho van fer passar d'allò més bé.
Entre ells n'hi havia dos de les nostres comarques, el cantautor Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang. Els Gadagang tornaven als escenaris després de molts anys. Van participar en el concurs l'any 2002 i des d'aleshores ja van fer coneguda la cançó Si et cou és que pica.
L'actriu Rausenca Georgina Llaurador, present entre el públic, també se la sabia. Oranyes, què tal? Aquí tenim els Gadegang. El Jordi Martí, sí. El Jordi Martí dels Gadegang. Sí. Hem tornat els Gadegang, doncs? No, ho hem tornat avui. Només hem tornat a fer una cançó perquè ens feia molta il·lusió participar el 25è aniversari del Sona Nou, que és un concurs que ens estimem moltíssim perquè gràcies al Sona Nou nosaltres vam fer tot el que vam fer. Nosaltres va ser un projecte que va durar 5 o 6 anys
i vam poder tocar a la majoria de festivals més guais de l'escena catalana del moment de principis del 2000 i estem encantadíssims d'haver vingut avui aquí a tocar només una cançó i ens hem passat molt bé, hem tornat a trobar amics que vam conèixer en aquella època i estem super contents.
Tu te'n recordes del Plaça Major de Montblanc? Sí, i tant, i tant. El any 2002? Sí, sí, era l'estiu, sí, a la prèvia del Senglar Rock, devia ser, no? I nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc. Sí, me'n recordo que vam fer l'actuació allí amb 3 o 4 cançons que llavors només teníem aquelles, i a partir d'allí, no sé, jo vaig baixar a l'escenari, recordo trobar-me, trobar-te tu...
Jo estava allà. Tu estaves allà, sí, segur. T'ho vaig trobar, tu, gent de l'Anderroc, gent del Sonenau, felicitant-nos i dic, hòstia, què ha passat aquí? Perquè, clar, no ho sé, em va sorprendre... Anava amb uns escuts, no? No, portàvem uns cascos de soldador.
Sí, unes màscares, sí. Bueno, portàvem coses, sí. Bueno, el que vam intentar és fer sempre, a part de la música en directe, doncs mirar de fer una mica de comèdia, perquè nosaltres, com que venim del món del teatre, de la música, coses de carrer, doncs mirar de posar alguna cosa així. Hola, soc la Georgina Llaurador i he vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona 9 a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure cada gang. No, no, no, no, no, no.
Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!
Doncs sí que sí, que sí que el cou és que pica, i tant que sí. Des del disc, el cap et bull. Els gadagans.
I si estàvem a la festa del Zona Nou amb els Gadagang, canviem de festa i aquesta vegada agafem una miqueta de salsa, però la salsa de calçot. L'incepte es va celebrar a Valls el primer festival calçofest. 10.000 persones van emplenar una carpa de 5.000 metres quadrats ubicada a la zona del fornàs.
L'encarregada d'obrir el festival va ser la ballanca Maria Jacobs. Després hi van passar formacions com ginestals, catarres, ficalfaraues, detillets, buos i la fumiga. La Maria ens va explicar que divendres actuarà l'encesa de llums de Nadal de Valls.
Feia des de les dos anals, que no hi havia tanta gent aquí abans en un concert, no? Vaja, vaya. Una carpa així de gran no l'havíem vist, eh, des de les dos anals. Bueno, les dos anals era més petita. Ja, ja. Com ha anat aquest concert, Maria? Molt bé, estic molt contenta de poder, mira, haver presentat per última vegada el disc. I res, moltes ganes del que vindrà. No sé què ens portarà a la vida.
Quines cançons has fet? Quines són les cançons que has fet? He fet, he presentat les últimes, els nous singles de Heartbreaker i Bombolla, i llavors hem fet un repàs del disc Invisible, del disc At Porto Escrit, una mica de tot, i versions. I properament no en podem veure, perquè ara últimament costa molt, eh? Sí, doncs la setmana que ve. On estàs la setmana que ve? A Valls. Però en un lloc amb menys públic, no? A l'encesa de llums.
Doncs sí, estarà l'encesa de llums de Nadal a Maria Jacobs aquesta setmana. Però aprofiteu-la per anar-la a veure, perquè musicalment parlant ja ens va dir que estaria molt, molt cara de veure sobre els escenaris. Això no vol dir que continues traient discos, que continues traient alguna altra cançoneta, que potser la cara més endavant, però que ara per ara...
els concerts sobre l'escenari, aquest el calço fes i sent a casa no podia dir que no. Demà, demà, agafa'm, no em deixis anar, saltant, veient. Sempre tornes quan mires les històries i llavors te n'adones de tot el que espartit.
Sempre tornes quan ja... I anem d'enganjant, Jordi. No, no, no acabis. Tindrem un record pel Josep Romeu Toñin, també del Valls. Ah, veus? El qual va ser el baixista dels Troll. Molt bé. El Josep ens va deixar avui fa 4 anys. Fins la setmana que ve. Sílvia, lluïdors del Fans de Tarragona i dels Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Adeu. Doncs aquí el nostre homenatge per ell, per tota la família i amics. I ara queda el nostre record.
Nosaltres tanquem el retrovisor musical. Cap on van els teus ulls tristos Descobrint amb la mirada el món
Els teus cabells somriuen. El vell que els espantinen. Jocant. Anem. El teu cos trenquinet. Despertes per mirar. Decis. Caminar.
Fins demà!
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Radio.
Ja anem al carrer d'artistes i ara tenim aquí amb nosaltres la nostra convidada i col·laboradora més viatgera de la tarda, Anna Ortega, benvinguda. Hola, què tal? Bona tarda, Silvia, tu i jo, què tal? Doncs mira, molt bé. Estic la més viatgera, sigui.
Jo sempre ho dic quan la presento, però és que és veritat. A nosaltres ens agrada estar aquí a l'estudi que estem calentets amb ella. Pobreta meva, la tenim cap amunt i cap avall. Jo de Catifa Vermella, en Catifa Vermella, i si no en presentacions, i si no en tema de llibres... Jo intento. Intento. Almenys donar cobertura i, escolta, i si a més ho puc gaudir, que millor que això, no? Avui venia per la porta amb un somriure d'orella a orella. I el primer que m'ha dit...
Ho vaig passar tan bé! Aquest dimecres va ser dimecres, no? Va ser dimecres. Aquest dimecres... Ara parlarem del què i el com ho desvetllarem tot. I tant, i tant que sí. Perquè, a més a més, jo crec que serà avui la joia de la corona. Sí, sí, sí, sí. Una miqueta hem de fer més referència i més temps dedicat a aquests Premis Ondes que, com bé has comentat, va entendre jo que aquest passat dimecres al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Però no tan sols parlarem dels Premis Ondes avui, sinó també parlarem d'un nou talent show, d'un nou programa, que estarà d'aquí a poquet temps, que es diu Aria Locos por la Òpera. Ai, quina por, la gent allà cridant. És que l'òpera és una... Jo penso que o l'estimes, i a més a més és una cosa que corre, que ja tothom ho sap, o l'estimes o l'odies.
Però ho fan d'una manera, o ho faran d'una manera, aquest talent show, que ja veuràs que xulo quedarà. A veure, estem esperant, eh? Perquè ens van fer una petita mostra i ja veuràs que guai, sí, sí. Avui també parlarem d'una pel·lícula amb novetat de cinemes que tenim i que hem d'anar a veure perquè va ser, en aquesta passada setmana, doncs, em sembla que ahir divendres va ser Zootropolis 2, que comença aquesta novetat musical amb... Ja saps que la música que posen Zootropolis és de Shakira.
I novetats musicals. I novetats musicals tenim a Lorena Gómez, entre d'altres que anirem desvetllant poc a poc. Aquí no m'ho vol dir, no m'ho vol dir. No, no, no, això ho deixo pel final. Què et sembla? Hi ha una que li agrada molt. També, també, sí. Però lo dejamos para final, no? Ho deixem para final. Comencem? Ens anem amb els Premis Ondas? Doncs vinga, comencem. Perfecte. M'ha dit, vaig descobrir un grup que ja comencen a sonar per aquí...
que es diuen Viva Suècia i que avanceu conjuntament amb d'altres cantants. Sí, sí, protagonistes de la gala dels Premis Ondes en el Gran Teatre del Liceu. Empieza el día y yo lo quiero acabar Algunas veces siento que te debería llamar y hacer las paces con el universo Dormí porque me duele estar despierto Mis amigos se olvidaron de mí
Supongo que he colaborado porque no estuve ahí haciendo fuerza ante el dolor ajeno. Ahora sé que los echo de menos. Hoy un día y tomamos café, quiero contarte que me ahogo hasta cuando hago pie y me molesta hasta mi propia sombra y me hago adicto a lo que a ti te sobra.
Bona nit.
Doncs, com deies, el grup Viva Suècia va interpretar justament una cançó de Joan Manuel Serrat obrint una miqueta la gala d'aquests de Premis Ones. Després també, entre d'altres, d'entrega de premiats i premis, la cantante Pastora Soler va oferir també una actuació en directe, que també va estar molt xula.
Fins demà!
No sé cuánto amor resulta suficiente, o si pesa tanto que se va escapando. En cada intento de encajar, la grieta se abre un poco más, dividiendo nuestra casa a la mitad. Queda saber qué nos queda, mirarnos de vuelta, y vernos por dentro, que soy tan de tico.
La cicatriz Yo no quiero Solo flores Si llega febrero Quiero campos sembrados enteros De lo que hemos sido De lo que seremos Al mal tiempo Voy de casa
Que meravella, eh? Doncs sí, la veritat és que sí. Com tots ja saben i hem començat una miqueta per el tema musical, els Premis Onda són uns desguardons més importants de l'àmbit audiovisual aquí a Espanya, l'estat espanyol. Reconeixen l'excel·lència en ràdio, televisió, publicitat radiofònica, música i continguts digitals. I els atorga Ràdio Barcelona de la cadena CERT. I escolta, que tenen molta història, eh? Que es lliuren des del 1954. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I premien programes i professionals de ràdio, actors, produccions en televisió, artistes i fenòmens del món musical, com aquesta altra noia, que és Premi Ex Aequo, Premi Zones Nacional de Música, que ho va compartir amb Guitarrica de la Fuente,
Estem parlant de Valeria Castro i se li va atorgar a Londres per la seva habilitat per explicar històries i per emocionar amb elles. I per la seva capacitat per transformar el dolor col·lectiu en art quan sana i uneix. És una de les veus més autèntiques, emocionants i necessàries de la música en espanyol.
Buenas noches. Muchísimas gracias por este premio que además me enorgullece mucho compartir con mi compañero Álvaro, al que admiro tanto. Como decías tú, Mar, al principio que hay que empezar por lo importante. Yo primero quiero dar las gracias a mi padre y a mi madre que están esta noche aquí hoy, que me dieron la vida y que me han cuidado siempre. A mi abuela Micaela, de la que heredé toda mi fuerza. Y a todo mi equipo y a la gente que me rodea que me han arropado y sostenido en este tiempo.
Hoy que tengo un micrófono que me da voz, la misma voz con la que les cuento mis historias, quería recordar que la voz no es algo inerte que vive en la garganta, sino que convive con lo que pasamos, con cómo nos tratamos y con el límite del cuerpo después de todo. El ruido y los estímulos extremos del mundo a veces nos hacen pensar que hay que tirar para adelante como sea,
Y yo creo que está muy bien siempre y cuando no pasemos por encima de nosotras mismas. Creo que soy un cristalito que se me nota mucho todo, pero desde esta transparencia, desde esta fragilidad, es que aprendí a hacer canciones que a mí me han salvado. Así que hoy les agradezco de todo corazón que hayan valorado esta forma de cantar, de componer, porque este Ondas me recuerda que se puede hacer música desde la honestidad, sin prisa, sin fingir fortaleza,
y siendo nada más y nada menos que un ser humano, que es lo que siempre les agradeceré, que me den espacio para hacer. Así que muchísimas gracias y gracias a mi tierra también, que son gente de heridas reconstruidas y esta mujer de la palma no va a ser menos. Es espectacular, ¿eh?
La veritat és que sí, va ser un dels moments més emotius de la gala, que com dic, ella està amb el Premi Ondas, que va fer exa-eco amb guitarrita de la Fuente. Es va premiar música a la trajectòria musical a la gran ganda amb Pastora Soler i al millor espectacle a la gira festival, els Music Awards Santander.
En el Premi de Ràdio, si et sembla, comentem... Vinga, va, som-hi. Millor programa, que aquí es va liar molt fort quan va venir el Toni Clavés amb tot el seu equip, que estava entre ells Edu Mutante, que el vam tenir aquí a Tarragona Ràdio amb entrevista telefònica fa molts poquets dies, amb Guillem Estadella, que també el vam tenir,
I, clar, millor programa, versió de RAC1, de Toni Clapés. Després, millor programa de proximitat, Café d'Idees, de Germania Erga.
que també va estar molt bé. Per cert, Gemma Nyerga, una petita anècdota, sortia d'una petita grip i tenia la veu una miqueta... Ah, pobreta, tocada, llavors. Sí, sí, sí. D'acord. Exacte. Ostres, ostres. Després, com a millor programació espacial, són els espacials que van estar realitzats durant l'apagón que van patir el 28 d'abril. Sí, que Déu-n'hi-do. Exacte. Millor idea radiofònica, un llibre, una hora, de Antonio Martínez, que això em sembla una idea brillant, perquè durant una horeta parlant d'un llibre,
I entre d'altres premis. Passem ara a la categoria de televisió. Millor programa d'entreteniment és pàgina 2 d'Òscar López. D'actualitat i cobertura espacial va ser a l'especial informatiu que van fer sobre la mort del papa Francisco.
Millor comunicador, El Juan Guayómin, millor comunicadora, Alejandra Herraz, de Televisió Española, i millor sèrie de comèdia, Celeste. Que aquí nosaltres estàvem al fotocall i vam poder dir, Carmen, Carmen, vente per aquí i explícanos.
Estás aquí por dos series, Celeste y Furia. ¿Cómo te sientes o cómo lo llevas? Pues muy bien. Son dos series que han sido dos regalazos y es muy curioso porque Celeste ya está en el final del camino. O sea, hace mucho que parece que estaba como cerrada.
Y Zuria acaba de empezar todo el viaje de reconocimiento. Entonces una cierra etapa y otra la abre y justo se ha juntado aquí. Y bueno, yo venía a los Ondas, pero la primera vez que vengo siempre es como un honor, ¿no? Tiene mucho empaque los Ondas, me molan mucho. Y dije, ven, venir con estas dos series que tanto cariño tengo, a sus creadores, a sus directores, pues...
Más compañeras, muy felices. Oye, has conseguido que con Celeste no veamos tan mala hacienda, quizá, ¿eh? Ya, ya. ¿Quién nos lo iba a decir? ¿Verdad? A mí la primera. No, es llamativo. Yo creo que el talento de Diego es tan grande. Pues un saludo para Carreras de Artistas, el Carmen Machi, y aquí estoy en la Ciudad de los Jotas.
Que guapa, bona nit. Sí, bona nit. Doncs Carmen Maggi estava al capdavant d'aquesta sèrie que ha estat guardonada amb el Premi Ondas Nacional de Televisió com a millor sèrie de comèdia, que era Celeste, i després també estava amb una altra sèrie que també va ser Premi Ondas Nacional de Televisió,
que era Fúria, que s'emet en una coneguda plataforma i aquí compartia cartell amb Candela Penya, amb Nathalie Pozas, Anna Torrent, que no va poder venir, Pilar Castro, entre d'altres actius. I sobretot van guanyar aquestes dues sèries.
Aquesta de fúria per la cohesió de totes les interpretacions femenines, que en una proposta molt filada que aconsegueix un relat coral de dones contemporànies, i també la sèrie Celeste, en la que Carmen Marchi va convertir una cosa tan àrida com una inspecció d'Hisenda en un relat tendre, desenfadat i quasi, quasi, quasi molt proper als thrillers. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Que ella vegi també amb molts ulls d'Hisenda, això només ho fa...
El món del cinema. Això ja t'ho dic jo, eh? Només el món del cinema. I ella, i ella, i ella. Què més protagonistes tenim? I tenim més protagonistes, perquè Premi Ones de Televisió Nacional va ser com a millor sèrie de drama Pubertat, una sèrie que estava protagonitzada per Leticia Lodera i per Betsy Tornet, i nosaltres tenim aquí la salutació a Betsy Tornet. Escoltem amb aquesta actriu, amb aquest paper que li ha portat al Premi Ones Nacional de Televisió.
Mucha alegria, evidentemente, a nivell personal, pero sobre todo por Leticia, porque se lo merece muchísimo. Una salutació per Ja Tardes i Escarre d'Artistas. Nos quedem saludats, eh? Ha que sí, ha que sí, tots. Gràcies, Betsy, eh? És fantàstica. Maquíssima, eh? Betsy Tornet, de veritat, va estar maquíssima. I tenim altres encara més premiats i categories, entre d'elles la de la música, ja l'hem comentat,
I també tenim els Premis en Publicitat a Ràdio, que va ser una millor campanya de ràdio perquè diu que la ràdio ho fa tot inolvidable. Això sí, és veritat. Això és veritat. Diu, la ràdio és el mitjà que genera un millor i més gran record publicitari i de millor qualitat. I gràcies a això aquest anunci va ser d'aquesta agència coneguda la Premiada Especial en Publicitat en Ràdio.
I després, Premi Espacial de l'Organització va ser per Paco Lobatón. Home, el senyor de Quien Sabe Ande. Quien Sabe Donde, eh? Nosaltres deiem Ande, perquè és allò d'aquest programa que va estar buscant molta gent i que, a més a més, va ajuntar famílies davant de la televisió i que, Déu-n'hi-do.
Doncs li van donar el premi per la seva llarga trajectòria televisiva al que endavant dels Telenotícies com a corresponsal parlamentari i també després presentador del programa que tu ve en elles, Qui en Sabe Donde, en el qual va desenvolupar tot un projecte d'utilitat social des d'un espai de gran audiència i que continua desenvolupant amb els pas dels anys. És veritat que es va parar molt poquet a la Catifa Vermella, va passar molt ràpid, però nosaltres ens vam poder veure, li vam poder fer una fotografia que apareixerà a xarxes, però...
No va poder parlar amb ells. No va poder, no va poder ser. Però teníem altres protagonistes, eh? I tant que sí, perquè no tan sols hi havia premiats, hi havia molts convidats assistents. Però va haver-hi moltíssims. Representants polítics, estaven quasi tots.
Va estar també una persona que ens va sorprendre molt, Boris Iza Aguirre. Oh, que feia temps que no el sabia d'ell, eh? Sí, molt, molt, molt. Cal dir que un dels premiats Secund de la Rosa va saludar molt afusivament. Era, va ser encantador. És sincer, és sincer. De veritat que sí, perquè va estar allí, bueno, va ser nominat com a Premi Oners de Televisió al millor interpret masculí en ficció, no?, per superestar, no?, d'aquesta plataforma de Netflix, Secund de la Rosa, per aquest personatge que va construir ple d'honestedat. Doncs va saludar també...
amb una de les convidades, que va ser Loles León. I nosaltres, a Loles León, sí que tenim aquesta salutació. Oh, carrer d'artistes. Molts petons i molta abraçada. I bueno, que us vagi molt bé. Visca la vida i visca el carrer d'artistes. Gràcies, Loles. Que maca, que mola és. Que mola i que maca i tot a la mateixa vegada.
És que és fantàstic, és fantàstic. I tant, i tant que sí. Però jo sé d'un que et va imposar. Sí, sí, i la veritat és que sí, eh? Perquè a més a més està el primer que m'ha dit per l'entrada de porta. Mira, tenir-lo a prop no és el mateix ni que escoltar-lo per la ràdio ni que veure'l per la televisió. I dius, com canvia la cosa i què elegant i quin porte que té aquest senyor. Sí, doncs estem parlant de Carles Francino...
que porta la ventana de la cadena SER, li van fer moltíssimes, moltíssimes preguntes i nosaltres vam voler estar allí i simplement vam voler una salutació per carrer d'artistes. I aquesta és la salutació que ens va deixar. Carrer d'artistes és un títol que em suggereix alguna cosa que faig jo a la ventana des de fa molts anys, que és una prioritat a la cultura. La cultura està sempre com a remei per totes les coses dolentes que tenim a la vida quotidiana. O sigui que em demani molta sort. Ai, Anna, mira, pensa punta. Pensa punta, gatí.
Que maco, eh, el Carles? La veritat és que... Carles, estàs convidat a venir aquí, al carrer d'artistes, a Tarragona Ràdio. Vine! Vine quan vulguis, a qualsevol hora. Estàs convidat. I tant, i tant que sí. Portes obertes, eh, aquí, a Tarragona Ràdio, i tant que sí. I altra de les persones, altra de les convidades, va ser la nedadora Mireia Belmonte. Escoltem la salutació. Això és el que ens va dir.
Que maca també, eh? Sí, sí, molt maca. Anaven tots molt elegants, que bonics tots, eh? Molt elegants i de veritat que el glamour per la catifa vermella era espectacular. Sí, sí. Doncs uns premis ondes que celebren el talent que dona veu, emoció, innovació a la ràdio, la televisió i la música, reconeixent el millor de la comunicació en projecció internacional.
I ara deixem el món de la ràdio, però marxem cap al món de la televisió.
Doncs arriba un nou programa de televisió, porta per títol Ària, Locos por la Òpera. Doncs Ràdio Televisió Espanyola ha presentat aquest programa, que és un nou talent show que oferirà a Déu Cantat Lírics una oportunitat única, aconseguir un lloc en l'exigent món de l'òpera.
Aquest programa, que va estar també en la presentació, ho estarà presentat per Ruth Lorenzo, que està acompanyada de Juanjo Bona al Backstage i constarà de quatre gales i comptarà amb intèrprets amb una sòlida formació musical. El programa mostrarà el procés rigorós per convertir-se en cantant d'òpera.
Serà aquest programa, i estarem aquí expectants per veure aquestes quatre gales, un viatge ple d'emocions i també tensió, perquè no només salçarà, però en aquest cas només una de les concursants salçarà amb la victòria. Nosaltres aquí estarem pendents.
I no t'he dit res, perquè estava escoltant aquesta cançó, que és una autèntica meravella, i estava pensant... T'imagines que tota la gent s'hi apunti, que sigui un gran èxit aquest programa, i que d'alguna manera doni molta vida al món de l'òpera? Doncs sí. Seria molt bonic, eh?
La veritat és que sí. Seria preciós. A veure què és el que passa. Estarem pendents. De fet, van oferir una actuació musical i va estar xulíssim. I la veritat és que el programa promet ser tot un èxit. Has vist que anem de la ràdio cap a la televisió i de la televisió cap al cinema. Doncs vinga, anem a veure Zootropolis 2.
Cops y White persiguiendo al sospechoso. ¡Apartaos, novato! ¡Retiraos, aprendices! ¡Desplegad fuga! ¡Los zanahorias! Perdone, ¿puede volver a poner el vídeo? No llevaba las gafas. Este caso os llevará al éxito o al fracaso. Como falléis, os separaré para siempre. Las serpientes llevan sin poner un pienzo o tropo listo a la vida.
Es el único sitio de la ciudad en el que puedes ir con camisa y sin pantalón. ¿Qué hay, Johnny?
Tiene una población secreta de reptiles. ¡Qué calentito! Quédatela. Si el enredo en el que quiera que estéis amenaza sus planes, estáis muertos. ¡Quierva el forro y a esa coneja! ¡Vamos! ¡No me tires de las orejas! ¡Cuerda!
Las serpientes no somos las malas. Nadie nos creerá. ¡Objetivos a la vista! El mundo nunca será un lugar mejor si nadie tiene el valor suficiente para hacer lo correcto. ¡Vamos allá! ¡Julie! ¡Nick!
¡Tenemos que irnos! ¡Flash! ¡Se te ha ido el coco e ibas como loco! ¡Tienes que llevarme hasta mi compañera! ¡No!
Ganes, eh? Ganes de veure... Ganes de veure més a més gaudint de la banda sonora. Ai, sí, sí, sí. De la banda sonora, va, Carla, que segurament que l'ha sentit, de la Shakira, que ens dona un altre tomet més. Doncs es tracta de la saga Dezotrópolis, que està dirigida per Jared Bush i Byron Howard, i està escrita, a més, per Jaron Bush, i produïda per Yvette Merino, entre d'altres, també molts productors, i juntament amb Shakira.
Aquí Shakira reprèn els papers que va fer a la primera pel·lícula juntament amb les noves incorporacions de diversos actors i actrius com són Jean Reno o Makula i Culkin, entre d'altres. I tracta una miqueta Zootropolis, la gent que ja ho coneixi, que segueix a la Judy Hopps i en Nick Wilde mentre persegueixen el nou i misteriós Resident Reptilia de Zootropolis en Gary The Snake.
O sigui, les serps són les que arriben a Zootropolis i pel que sembla es veu que no arriben ara, però es veu que no havien marxat mai. Hi ha alguna coseta per aquí de misteri que hem d'esbrinar si anem a veure la pel·lícula? Exactament.
perquè cal dir que ha arribat als cinemes i avui som dissabte 27, ahir mateix divendres. Cal dir també que ha estat doblada al català i que Zotrópolis, com molta gent ja sap, és una pel·lícula d'animació còmica estadunidenca produïda per Walt Disney Animation Studios. I avui això va rodadíssim, perquè després de l'1 arriba el 2 i arriben les novetats musicals. Oh, que bonica!
Ana, que bonica. A més, mira, que giro una miqueta la pantalla, no sé si des de l'estudi ho podràs veure, però mira, mira el vídeo, mira el vídeo. És preciós, eh? Que surta dels fills de l'Alicia Quins. I Eros Ramazzotti. Amb aquesta única cançó, l'Aurora. Sueño que se haga en realidad.
Como el que hoy Tengo en mi corazón latente Desde que estás Cada vez este permanecerá Sueño que se haga realidad
Como los que estoy dibujando entre mis canciones y ya que están mientras estén no dejaré de soñar un poco más Será, será la aurora
Surten molts nens petitets en aquest videoclip, que jo us recomano, i crec que és una miqueta un homenatge a sons fills. Penso que sí, perquè en el vídeo surten molts d'ells, tant d'ella, de l'Alícia, com també de l'Hilero Ramazzotti, i la veritat és que no tan sols és una cançó per escoltar, sinó també un vídeo per veure'l i gaudir-ho.
I anem a la darrera de les novetats musicals, que ens torna a portar, doncs, això, el que ve ara. Sí, doncs... L'època en la delenca. Claro, ja estem molt a propet, molt a propet. De fet, aquest cap dels llums... És el que t'anava a dir. Ah, i mateix. Però de molts llocs, eh? Això t'anava a dir. Això t'anava a dir. Ostres, jo em pensava que només serem aquí a Tarragona, però no, eh? No, no, no, no. S'han posat les pides.
a molts llocs, i tant, sí, sí, sí, a molts indrets. Meravellós, eh, meravellós. Sí, ja comença aquí l'ambientillo, no, Nadaleng? Ai, quina gràcia, que guai, que guai. Doncs, i justament, en aquests dies, en aquest ambient, arriba ella, Megan Trainor, amb aquesta bonica cançó, Gifts for Me, que són regals per a mi. Per tu? Doncs vinga, t'has solat, t'has solat.
Hem de dir, Anna, que jo no la coneixia així a la Meghan Trainor. M'ha costat deu ajudar, eh? Perquè sabia que era ella, eh? Perquè si no, no la reconec, eh? És que ha canviat molt, eh? Però moltíssim, eh? De fet, no sembla la mateixa, eh? No m'estranya que no l'hagi reconegut perquè no sembla la mateixa, eh?
Però ja sabem que la caracterització, perruques o coses que es puguin fer o maquillar o... Vés a saber? Escolta'm, sí que no sembla ella, però és ella, és ella. Ja t'asseguro que és Megan Trainor amb aquesta bonica cançó portant ja aquest ambientillo que ja estem aquí amb aquestes dates tan properes al Nadal. Sí, sí. Anna, que tornem la setmana vinent. Allà.
No tornem la setmana vinent? Sí. No, perquè la setmana vinent és dia 8, és festa, estem de vacances, i l'altre també, o sigui que fins al dia 20 no ens tornarem a veure.
O sigui que agafa molts d'apults de tot el que facis i el dia 20 ens fas un resum. ¿Pero qué me estás contando? Es que no t'ho volia dir a la xara, perquè l'Anna va dir, no, que no, que torno. Hombre, claro, jo aquí la semana que viene, vamos. No, no, feste, feste. Festa, vale, vale, fare festa, fare festa. Gràcies, Anna. Escolta, que vagin molt bé tots aquests dies. Ens tornem a trobar molt, molt aviat. Adéu, adéu.
Fins demà!
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. 209 a control. Preparados para despegar. Todos a bordo. 12, 11, 10, 9, 8.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deja exportar a Miguel González. Bueno, ella era hora, ¿no?
És bona, aquesta cançó, eh? És bonica, bonica, eh? Principis dels anys 90. L'Abril no havia ni nascut. No, no, no. Ah, Abril Rius, bona tarda. Bona tarda. Ni jo tampoc. Tu tampoc? Ni jo tampoc. A mi em falta poc. Sí. Per sortir de l'ou. Sí. Per començar l'EGB, que abans jo deia, no? L'EGB...
Bueno, benvinguts a tots dos, eh? Molt bé. Moltes gràcies. M'encanta, perquè l'abril d'ara ja l'hem adoptat. Sí, sí. Ja forma part, eh? Ja forma part, ja forma part. Està molt entretingut ara. És que com fem el cinema els divendres i ens queda molt curtet... Doncs veniu els dissabtes. Doncs el dissabte repetim. Com m'agrada, eh? No tenim res més a fer els dissabtes.
Què et sembla? Jo, per mi, fantàstic, però més a més estic acompanyada, perquè això d'estar... Només aneu entrant i sortint, alguna vegada coincidiu vosaltres i feu la xerrada fora... Sí, sí, ha marxat la Maria del Mar. Com acaba de marxar si acaba d'entrar-se a la porta? Ah, doncs haurà anat a buscar un cafè. A veure, Miquel, no m'acomiadis de la gent que acaba d'entrar per la porta. Haurà anat a buscar un cafè, i ara torna. Ah, va, va, no m'espantis, eh? Un sàndwix biquini haurà anat a buscar, no? El que tinc aquí per aquí... Mira, ja tinc el petre. El que teniu aquí colga, què? Què, eh?
El Beta, que ja el tinc per aquí també. Sí, sí, molt bé, ja està per aquí. A més a més, què passa? Que el teniu en duplicitat, el Beta. Ja ha vingut, ahir va venir, amb la gata. Abans d'ahir me va dir dijous. Abans d'ahir, abans d'ahir, és que ja no sé ni el dia que es visc. Sí, sí, és que m'ho va comentar, dic, aquest dijous vinc a la ràdio. Dic, això és explotació infantil. Això a abril és com fer un programa sense venir a dir res.
Exacte. Parlar per parlar. Jo encara he d'anar pillant a poc a poc. Ho pillaràs fàcil. Vinga, que tenim gana. Avril són els altres col·laboradors. Sí, sí, això sí, però encara no em sé l'ordre. No, l'ordre jo tampoc me'l sé. 25 anys haciendo ràdio i encara no en sabem. Jo us ho dic. Vinga, va, som-hi. Silvia, deixa't portar a Miguel González.
Que només entrava a la porta l'altre dia va donar més feina. El Joan Maria, no? El Joan Maria. Ah, bueno. Perquè volen fer coses a la ràdio. És veritat, és veritat. I el pringue, pringue. Oi, un dia parlarem del Club Megatrix. Vinga, va. Amb l'Anna Chavarrí, quan feien això del pringue. Això sí que és una referència molt antiga. Miquel, silenci.
Ha sortit la cançó de Nadal de... No, no, no. No, no, que no te la poso, que no te la poso. No me la posis que marxo, eh? Sí, home, i tant, de Leticia Sabater. Ay, de les dades. Leticia Sabater. Pots-me el rabo atrás, se pot dir, en directe, en antena. Si acabes de dir-ho. És que és el que diu ella a la cançó. I està parlant, sí, sí. Però de Nadal, eh? Molt mal gust, eh? Molt mal gust. Anem amb una cosa totalment diferent. Maricel. Oh, que bonica. Que arriba a la pantalla gran, dirigida per Paulís Sobirà. Les veles s'inflarà...
Palmeiras surtarà.
Que bonica és. Us pensàveu que els de Goy de Gombia no la farien més? Doncs no, però ara tenim aquesta versió icònica del musical a través d'una mirada més íntima, diuen i més propera, amb una narrativa visual immersiva que inclou noves escenes i també interrudis que no s'han vist abans i que amplien el relat original aportant més context històric. Mira que bonica que és aquesta cançó.
Ai, que demà fa el Tartan el musical, també us ho dic. Sí, sí, és lo mismo, sí. O demà o avui, no ho sé, no ho sé quan ho fan. Ara me'n recordo. Què et sembla? Molt xula la pel·li aquesta, no? Jo m'he pensat que seria el qual haver gravat el teatre i posar el teatre. No exactament, no exactament, està més currat, sí, sí, ja ho sabeu que es basa en la pirateria del Mediterrani, del segle X, B i dos palets.
que és el XVII, i és que l'altre ja vaig veure una influencer que deia el siglo X sube palito, palito, palito, perquè no s'ho sap. Per fer-ho de veritat. Sí, sí, de veritat, de veritat, perquè no s'ho sap. Jo crec que de Maricel hem de parlar poc més del que... Què podem dir? Què podem dir que no s'hagi dit ja? No? Per això, que vagin a veure. Entre la noia cristiana i el corsari Monisc. I que està Monisc. Que està molt Monisc. Bueno...
Tenim l'Alexia Pasqual, tenim el Jordi Garreta, l'Abel Garcia, la Beta Luna, sí? De Constantí. Clar, que va ser, que la van a... allà a l'Euphària, que tot sí que estava euphàrica. Doncs no deixem la música i anem amb un altre cantant-compositor que ja ens va deixar. Que la terra li sigui lleu, que fa molta ràbia aquesta expressió, eh? Jo no acabo d'entendre-la. Flores per Antonio. Estava un poco enfadada con él cuando se murió.
Tú no tienes ningún recuerdo. De ese día, ¿no?
Yo no tuve despedida, no fui al funeral, no. Hasta muy mayor no fui al cementerio. Jo tinc ganes de veure aquesta, guiat la música del mateix Antonio Flores i construït amb el material d'arxiu de la família, fotos, dibuixos, maquetes, vídeos domèstics... Aquest documental aborda qüestions de la vida de l'artista, com ara el dol, el pes de la seva família, la fama o les seues addiccions. Serà un drama total, no? Sí.
No, no, no. Perquè, a més a més, pel que vaig poder veure, que fa poquet, en un programa... Va estar en un programa d'aquests de primera. Mañaneros? Viajeros? No, a la nit. Va estar la noia, precisament, la filla, l'Alba, i va comentar, precisament, que el que volien fer és aquest homenatge, però des del record, des de les coses boniques, que ella no va viure amb son pare. Perquè, clar, era molt petita quan va baixar. De fet, ell, una de les... Jo crec que un dels àlbums que va...
que va atreure va ser aquell Alba, aquella cançó Alba, no? Dedicat a ella. Dedicat a ella, exacte. En aquest cas, ara, Isaki Lacuesta i Helena Molina dirigeixen aquesta proposta, que no només incorpora membres de la família, sinó altres artistes com Joaquín Sabina, Antonio Carmona, Silvia Pérez Cruz o Ariel Roth, que l'ajuden a la filla a reconstruir la vida de com era l'Antoni, exacte.
I, a més a més, una miqueta també, que ella ho diu en algun moment, que va estar molt enfadada amb ell. Ara ho acaba de dir, sí, sí. Veus? Que és això que dius, no vaig poder entendre mai com tenir una nena que estava acabant, com ell que diu, no de néixer, perquè devia tenir dos o tres anyets quan va morir. Una miqueta més, jo crec. Pot ser una mica més, una mica més. Sí, però que era petita, que era una nena petita, que no va entendre, ostres, papa, que estic aquí, per mi, encara que només sigui per mi.
Doncs ja veieu, les eleccions que al final acaben guanyant en alguns casos. Vinga, doncs anem a una altra proposta. Tarsana musical no, ja està bé. Sí, sí, dia 30, eh? Ai, Déu meu. Rami Malek, Russell Crowe, Michael Shannon, arriben a una pel·lícula que es diu Nuremberg.
Se encuentra en una prisión militar secreta que alberga a lo que queda penal comandona. Tendré, como dice usted, mi día ante el tribunal. No acaba de decir que per què els pobladors parlen com si fossin Blatos de Motski. ¿Quieres saber por qué ocurrió aquí? Amb una salutació al Blatos de Motski sin estar escoltant. La pel·lícula posa...
Posa el focus en la història del psiquiatre Douglas Kelly, que ha d'avaluar la salut mental dels líders del nazisme durant els judicis de Nuremberg, per tal de determinar si són aptes o no per ser jutjats pels crimes de guerra. No sé per què m'ha sonat una miqueta. Sí? És que m'ha sonat com els que estan avaluant el president Pujol. Ah, mira, els del potenegre. Per si pot ser jutjat.
Molt bé. Jo els hi dic, fatal. Fatal, què és? Fatal. D'abans ja, ja estàvem malament. Com diu el nostre coordinador, el món està podrit. Quasi està podrit. Me'n catxin. Avui ens agraden, eh? Avui hem coincidit amb la Vil que les pel·lícules tenen molt xules. Vinga, anem amb una altra proposta que es diu Singular. Vinga, anem. ¿Cómo lo haces? ¿Cómo hago qué? Vivir con dolor.
Hola, Ana. ¿Qué tal? Soy Martín. Mañana habría cumplido 18. Es pesado que podríamos ir a verle. Gracias. Esto es importante para ti. ¿Sigues con la vía? Leo.
La Diana, encarnada per Patricia López, és una investigadora d'intel·ligència artificial que arriba a la segona residència estival de la seva antiga parella.
per tal de presentar els seus respectes al seu fill mort. L'aparició d'un misteriós jove capgirarà la visita de la Patricia, de la protagonista que es veurà obligada a fer-li preguntes d'allò més complexos sobre la identitat, el dolor i el sentit de la vida.
Ah, ha quedat fins i tot romàntic i tot, eh? Sí, sí, sí. A més, quan posis, posa a veu, bonica. Per què no? Què està passant? Què està passant? És de la ia. Ara té una cosa que m'ha passat a mi amb una persona. Després ho explico. Vale, vale. Perfecte, sí, perquè en parlarem. Això, entre nosaltres... Entenc que en parlarem després. És una quartada. Una quartada, una quartada. Hola, suegros. Hola, Marcos. Sí, és a l'ofici. Ai, mira, el Marcos. El pare, eh? Escolteu, escolteu.
Infidelidades no programadas. Caballero, su novia es una heroína. Conté una empresa de coartadas para preservar el secreto de mis clientes.
Martín Cuervo dirigeix aquesta nova comèdia amb Jaime Lorente i Adriana Torrevejano. El protagonista és en Miguel, és el propietari d'una empresa que fabrica excuses. S'enamora de la Noelia.
que és una jutgessa que odia les mentides. I aquí li amaga la seva veritable professió. Asegurant que, en realitat, dirigeix una funerària. No sé què és millor, eh? S'acabarà complicant quan descobreix que el pare d'ella és un dels seus clients més fidels. Què dius? El pare va excusar-se. Ai, la mare. Aquest fent comèdia no el veia jo. Sempre fent drama. Sempre s'ha d'obrir aquesta porta. Voleu drama? Doncs la voz de Heinz.
A mi només aquest so ja no em deixa dormir després. Aquest so que sona ara ja no em deixa dormir. Sembla una megafonia, això. Anem al 29 de gener del 2024. Una nena de 6 anys, la Haim Rahab, queda atrapada en un cotxe en flames a Gaza. Els voluntaris de la mitja lluna, doncs...
i reben aquesta angoixada trucada a través de la mateixa línia telefònica i intenten calmar-la mentre es coordinen per fer arribar una ambulància al lloc del succès. Dime, ¿se mueven o están parados? ¿Ha bajado alguien?
Perdoneu que em pensava que era una pel·lícula de terror, eh? No, no, no. Jo crec que per la nena sí que ho era, eh? Home, per la nena segur. Pobreta, pobreta, eh? I anem ara amb la segona part de Zootropolis. Bienvenidos a compañeros en crisis. Soy vuestro animal de terapia, la doctora Fasby.
Sabeu que no he vist la primera? Ja, ja, ja. És xulíssima. La Judi, el Nick, que segueixen la pista d'aquest rem. Ja, ja, ja, la tinc, la tinc a casa.
Latín, com tu diria jo, de cercles... Sí, d'aquelles que porten un lloro aquí a la zona de l'Espanya. Sí. I que al final posa... Una miqueta de mar i cel. Sí, sí, sí. Corramos un estúpido velo. Puñales por la espalda. De entre los muertos.
Però no hi havia... Tercera entrega de la franquicia. Daniel Craig. Saps que sempre confonga... Sempre confonga Daniel Craig amb Daniel Radcliffe. No és lo mismo. No, no. Bueno, sí assemblen. Tenen dos ulls, tenen un nas, una boca... ¿Quién és el que te veu?
Da un sermó. Aquest és el Jordi Boixaderas. Luego, delante de todo el mundo, entra en ese cuartito de hormigón sellado. Cuartito de hormigón sellado. Bueno, pues es posarà la pell de l'exèntic investigador Benoît Blanche, que si sou fans de la pel·lícula, doncs ja sabeu de què va, i si sou com jo, que no en té ni idea...
Arriba el cinema, però si no la voleu anar a veure el cinema, també s'estrena a Netflix el dia 12 de desembre. Però això queda molt lluny. Millor que la gent vagi al cinema, que es mogui del sofà. Almenys per fer una mica, encara que sigui desport, des del cotxe que deixa i cap a la porta del cinema. Us agrada el rap? Per comprar les crispetes. Us agrada el rap? No el rap, que és un peix, eh? Jo també estava pensant-hi com amb patates. El rap hip-hop, el freestyle. D'això va la pel·lícula Ruido.
Que és la manera d'aplaudir. ¡Ruido, ruido! Únete a nuestro squad y tu flow será... ¡Vamos! ¿Esto por qué me lo enseñas? Venga, pelea de gallo, pelea de gallo. Dale, dale, hermana. Vengo porque tengo el dolor. Le meto bien duro, bien cabrón. La negra... La batalla de gallos. Me lo enseñan lo blanco. Mañana te cambias de color. Més pot dir bro. I també es diu sis i estic fatal. Sis, sis. No, no, no, no, no.
No, no, no. Parla de les batalles freestyle que se celebren al Parc de l'Espanya Industrial de Barcelona, on es reuneixen entre 200 i 300 persones cada cap de setmana. S'ha fet també fer aquí, a Tarragona. Ah, sí? Sí, sí. A la zona de la Canonja, algunes vegades. S'ha fet també a Reus. Molt bé. Fan batalla de gallos.
Bueno... Si es para bien, ¿no? Si es para bien, com deia... Sempre, sempre. Mentre que hi hagi música i no vagi... Només es quedi en el nom allò de Batalla de Gallos. Vinga, anem amb més propostes. També arriba aquest cap de setmana Safari. De què va? Pues ara t'ho explico. Mira, la piscina no se puede ser... En el África. Safari. No se puede ser.
Resulta que en un petit zoològic els veïns de la zona celebren l'arribada de Safari, que és un petit hipopòtam que es converteix ràpidament en el centre d'atenció. L'Anna, l'Edgar, el seu fill Bruno, observen des del seu deteriorat edifici a la classe alta mentre s'enfronten a l'escassetat de llum, aigua i aliments.
Era aquest món tan salvatge i en Zafari es manté com l'únic capaç de sobreviure. Serà un símbol de resistència i d'esperança.
És per nens, això? No. No, no, no. Jo pensava, dic, clar, un zoo, animals, un popó tan petit... Jo dic, això és per criatures, però no me sona, eh? No, avui està un poco mayor, este tráiler, eh? Tenim molta pel·lícula d'animació, en aquest cas, però amb molt d'activisme, eh? Per exemple, animació i amb violència de gènere, si ho sumem tot, surt una proposta que es diu Bella. Con estas notas puedes estudiar lo que quieras.
És una pel·lícula d'animació que està lliurement inspirada en la història d'Anna Bella Estevez, activista contra la violència de gènere. Atrapada en un matrimoni marcat per abusos i violència psicològica, amaga el seu dolor després d'una vida aparentment perfecta. Una nit decideix que l'única sortida possible és escapar per salvar-se.
Ostres, des de mirar. Recomanable aquesta pel·lícula. I, a més a més, tenint en compte que aquesta setmana hem tingut el dia 25 de novembre. Sí, sí. I arriba també una proposta de la Rosetta Isidó que es diu Barcelona Mon Amour. Estic en la punta atrás para poderme quedar embarazada. Pobre chico, que no lo hagas tonta. De forma natural, sube que te manda a fer un cel·là. Ser libre! No! No, no! És francès.
Està sobrevalorat tot això. Agnès Busquets... Tenim l'Anna Barratxina i l'Agnès Busquets, també, a la pel·lícula, que parla de la Sandra, que té pressa per trobar parella, per quedar-se embarazada i per formar família abans que el seu reloj biològic s'atuni. Resulta que una pitonissa li assegura que l'amor de la seva vida és un home francès... És francès!
Ella, al final, inicia una recerca obsessionada, afegant-se a qualsevol senyal. Ja li sale el francès que lleva dentro. Qualsevol francesinho se li arriba. Sí, exacte. Pot anar aquí a Salou i ho tindrà arreglant. No sé si hi ha tants de francèsos a Salou. Ara no, no? Ara és més la zona... Ara és la zona de Benidorm, cap amunt.
Sí, a Tarragona en uns quants. Sí, a Tarragona City. Tu controles la colònia francesa a Tarragona. És la Chery. Abril Chery. Haurem d'esperar fins dilluns, fins l'1 de desembre, per veure a Movistar Plus la minissèrie tragicòmica Silencio. La testa negra és el càstig que si Dios cree impone a los humanos por su falta de fe.
acabar con la humanidad. ¿Cómo sobrevivimos los vampiros si se extinguen los humanos y su sangre? Mi madre está muy débil, nos falta comida. Coger algún yo aunque de la calle. No te puedes enamorar de un humano. Uno de los dos acabaría muriendo. Dime qué pasa. No puedo. Todo lo que
Per què tots parlen així com està arriba de dintre? No, no, no! Sí, eh? Mira, és aquest. És molt guapet, sí, sí. Tornem a fer ràdio de dos canals, eh, Abril? Tu ja saps de què va. Amb una original i diferent posada en escena amb la combinació de diferents gèneres, doncs Casanova presenta unes vampires estigmatitzades i ho compara metafòricament amb l'estigma i el silenci al voltant del VIH. Cuidao, eh? No n'hi do. Alerta.
El que passa que recordem que normalment els vampirs són immortals i no els afecta per res cap malaltia. En un principi, eh? Sembla que sí, sembla que sí. Llavors, no és tot de vampirs. I ara sí, abril, ha arribat el moment redoble de tambores. Arriba, comença el final de Stranger Things a Netflix. Dia 30. Todo esto. Allí.
Oh, que bonica, eh? Netflix, un punt i final que arriba en tres parts. Diu, per què vols dir que... Ja, ja, però de poc els agafen ja a la tercera edat. El primer volum s'ha estrenat aquest dijous amb quatre episodis. El segon serà 25 de desembre. No m'ho poden fer, això, el dia de Nadal? Sí, poden. Amb tres episodis més. I el darrer, el 31 de desembre. O sigui que en vez de menjar rostres... Jo em pensava que al final arribava el juliol.
Segons això posa aquí, si no m'ha enganyat... Ah, no, sí, pot ser, pot ser. No, no, potser estic jo malament, eh, mal informat. No, no, ja... Bueno, estarem pendents, ja. Bueno, pues anirem cap a la tardor del 1987. Sí, sí.
També hi ha Stranger Things. No, no, de Stranger Things ja s'ha estrenat aquest dijous. Què dius, no? És el dia 30? Sí, no. Va sortir el dia 30, a mi? A veure, jo tinc aquí malament les dates, doncs. Bueno, és igual. Bueno, escolteu això, busqueu a Netflix, i si no, allí us dirà quan s'estrena. Ai, per favor, eh, quan s'estrena la quinta temporada? Mira, jo ho tinc, el 26 de novembre, de l'1 al 4. Veus, 26 de novembre ha estat aquest dijous. Clar, clar. Doncs m'he despistat, jo estaré el dia 30.
No, doncs ja està. També arriba Troll 2, segona part de la pel·lícula. També a Netflix. Bueno, us deixo, adeu. Arriba Planeta Prehistòrico, l'edat de Yellow Apple TV+. I a Disney Plus arriba...
The Beatles Anthology. Arriba el documental de manera exclusiva amb l'estrena també dels tres primers capítols. John Lennon, Paul McCartney i els altres dos. El Ringo. I el George Harrison. Repasen la història de The Beatles, com a banda. Està bé, aquest documental també està guai. Oh, que punyeteros! Ara estava mirant.
Ho has dit ver-ho, d'Estranger Things? Sí, sí, ho has dit clavat. El dia de Nadal, per la tarda... Sí, sí, que fa res, eh? Pai els torrons i intenta que vagi el canaló aquell que s'ha quedat enganxat amb la sopa de galets. Mira en Stranger Things. Filmin incorpora la sisera temporada de totes les criatures grans i petites i a TV3 arriba Fuet. Bueno, torna. Fuet. Sí, sí. Aquest mateix. Aquest mateix.
Ho ha fet superbé, eh? 28 de novembre, que torna el 3CAT i el Super 3, SX3, Fuet, que és aquest programa que explica la història i les tradicions catalanes als nens i nenes en clau d'humor i amb tot el rigor. Està xula, eh, aquesta sèrie? Sí, sí. Ja m'he vist alguna?
I la que vull veure també és la de Pubertat, que m'han parlat molt bé. Pubertat ha guanyat un premi ondes, no? Sí, sí. Bona, bona, eh? Diria que sí. Bueno, estarem pendents. Doncs ja està. Ens queda alguna coseta? No, no. Acomiadar-nos, no? És que això tan importa una cosa que soc incapaç de llegir. I ara us dono...
Ah, sí, mira. Critchowak, critchowak, one step from the top. Doncs ha quedat superbonic, eh? Critchowak, critchowak. No posa critchowak. Critchowak, exacte. Critchowak. Bueno, ara us dono la notícia, Miquel. La setmana vinent no tens programa. No. L'altra tampoc tens programa. No. I ja ens tornem a veure i a sentir el dia 20.
Dint? Doncs potser tampoc no vint. Com que no pots venir? Sí, sí, que tancarem l'any. Tancarem l'any i portarem... Hem de portar totes les pel·lis de Nadal encara, eh? Ostres! Hem portat poques per totes les sortides. Tens raó, tens raó. Això és por, eh? Això és pànic. I començarem amb la música, ja saps qui, no? Però ja fa temps que van les pel·lis de Nadal, eh? Sí, ja va d'una miqueta. Música d'aquí, d'aquí? De Tarzan el musical? Això és demà. De Nadal podíem fer també unes Nadales per aquí.
Molt bé, Abril. Això sí que se'n diu un do de pit. Molt bé, molt bé. Fantàstic. Li ha sortit de l'ànima. Li ha sortit, però l'Abril d'uns cops amagats, que riu-te'n tu, eh? Hem fet un bon fit. Crec que hem fet un bon fitxatge, Sílvia. Jo crec que també, eh? Sí, sí, sí. Ens hem de quedar, eh? Ens hem de quedar, eh? I tant, i tant. Vinga, va. Vinga, Sílvia i Abril, que vagi bé. Bon cap de setmana. Gràcies. Sílvia, d'on et vas? Jo? De viatge.
Te vols venir o què? Vinga, va. Miquel González. Que raro son el teu nom repetit tantes vegades, tio. Però hem d'agafar un avió. No, en el paixell. Ah, vale. Vinga, ara.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
La terra és plana, ho sap tothom.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que serà cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Que no, que no sabeu que nosaltres això dels films, que no els perdem. I he dit flims, que no fils. Clar, és que tenim tantes històries de cinema al voltant, que és que no dono abans. Jo no dic ni penícules, surten flims. Beta, bona tarda. Hola, bona tarda. Fai una mica de broma, perquè com estem amb el rec i etcètera, etcètera.
Està bé. Estem envoltats de pel·lícules que han de començar a veure's d'aquí a poquet i... I bé. I que m'envai, que m'envai. Sempre ho han dit, Sílvia. Sempre ho han dit que som molt pel·liculeros aquí. Qui? Nosaltres? No. Molt pel·liculeros. No ho diràs pas.
Per cert, que te l'he enganxat jo el refredat aquest, eh? Sí. A mi me'l vas treure la setmana passada i te l'has endut tu cap a casa, eh? Estic una mica així. Però bé, encara me queda una mica de veu per tirar endavant, esperem. Bueno, hem de dir que durant aquesta setmana el Beta me l'anava informant. Potser vinc, potser no vinc. A veure què és el que passa dissabte, a veure com m'aixeco. Però he vist que ja s'ha anat recuperant-te, eh? Sí, sí. Molt bé, molt bé. Espera m'aguantar i espera m'aguantar també... Estoicament, clar que sí. Això que és el que queda d'any, que és 55...
Per cert, que ja saps que la setmana viret no tenim programa, no? Sí, sí, sí. I que l'altre tampoc tenim programa, no? Sí, sí, sí, també, també. I que ja no tornem fins al dia 20, no? Sí, mira, precisament, ara que ho dius, serà l'últim programa de l'any. Sí, cert, cert. Aleshores, doncs, farem una mica d'especials.
Ai, sí, és veritat. Cap d'any, però cap d'any radiofònic. I també una miqueta allò que fèiem, allò del Reis especial. Sí, alguna cosa trobarem, però quan dic cap d'any radiofònic no em refereixo al 31 de desembre, no em refereixo a l'últim programa de l'any, per això dic cap d'any radiofònic. Clar, clar, seria el nostre 20. Sí, això mateix, el nostre cap d'any. Amb tots els col·laboradors el dia 20 ens hem de durar abraçades i petons i coses d'aquestes. Això mateix.
I desitjar-nos un bon Aïnou i un bon Nadal. Ho farem, ho farem. Vinga, va. Aleshores, doncs... O això ho fa i venia el dia 28, eh? No, no, no caldria, no caldria. No, el 28 no, eh? No, no, no caldria. Seria una anya sentada. Ara, ara m'agafes. Bé, doncs...
No res, que farem vacances dues setmanes, iniciarem per aquest darrer programa l'artilleria final del 2025, però ara farem un pot i pot i de tres notícies que tinc. Anirem ràpid, perquè són tres notícies relacionades aquí amb el país. O sigui, ens posarem una mica d'autoestima nostrada. Va bé, va bé.
Home, de tant en tant va bé. Va bé. Home, allò que dius, ostres, que ens donin una miqueta de sabonet... Sí, per què? Sempre convé, no? No, home, és que... Les notícies, normalment, quan les diem, és perquè són dolentes. No. Doncs també tenim de bones. I és que és allò que dius, ostres, trobar notícies nostrades a veure amb la tecnologia costa, costa, costa perquè, esclar, el 90% de la ciència, per no dir el 95%, ve de fora, no? Mhm.
Però bé, de tant en tant van sortint aquestes notícies que ens alegren una mica el fet de pensar que a casa nostra no ho estem fent pas tan malament. I mira, llegiré un titular d'una notícia que va aparèixer ja fa un parell de setmanes i que...
ve a refrendar el que estic comentant. Mira, diu així. L'empresa catalana que competeix amb els satèl·lits d'Elon Musk des de Barcelona.
I mira la frase que diu el CEO d'aquesta empresa. Sí, sí, el jefe. El jefe. Això del CEO és com el CEO. Això mateix. El CEO, el CEO... No, el jefe. El jefe, sí. Sí, perquè el CEO és el jefe de tota la vida. Però diu el CEO que es diu Jaume Sant Pere. Diu això. Hem de perdre la timidesa. Aquí fem coses que ningú més té.
O sigui, és allò que dius. Molt bé, molt bé, molt bé. Hem de tenir aquesta autoestima, com deia al principi de la secció d'avui. L'hem de tenir perquè hi ha dades que demostren que no ho fem pas tan malament. En qüestions tecnològiques, eh? Sí, sí, sí. I que, a més a més, ens estem, podríem dir que abandonant moltes coses molt interessants. Sí, sí.
Però és que, esclar, vol dir... I no estic parlant de Barcelona, que estic parlant també d'URBs, etcètera, etcètera, aquí a Tarragona. Que la notícia està centrant, en aquest cas, a Barcelona, no? Però és d'àmbit català, perquè la següent notícia...
diguéssim que està dedicada a Barcelona, però també afecta a tot l'àmbit de Catalunya, no? La que diré després, relacionada amb la intel·ligència artificial. Però bé, ara anem a centrar-nos en aquesta empresa que competeix amb els satèl·lits d'Elon Musk, des de Barcelona. Com es diu l'empresa? Es diu Satelliot.
Satelliot. Satelliot. Sí, sí, sí, sona així. Satelliot. És allò que dius... Quin nom li posem a l'empresa? Sona mal rotllo, ho sento molt, eh? Sí, no, però... Però és allò de... És una empresa dedicada a la tecnologia de satèl·lits i aquesta història, doncs, de l'espai que Elon Musk ho té molt per la mà gràcies a la seva empresa SpaceX. Doncs, una empresa...
que tingui això, un nom de satèl·lit, però també en arres catalanes. Doncs un satel·liot, no? Sí, que sònia gros. Sònia gros, no? No ha de ser un satel·liet. No, no, no, un satel·liet no. Un satel·liot. Home, que a més a més sona, entre tu i jo, sona insult.
Bé, sí, també... A tu te diuen pel carrer, Satellot, o a mi me'l diuen i m'agiro, eh? Però bé, doncs, és allò que dius, mira, doncs sona molt a català, no? Bé, doncs, Satellot ha inaugurat, o va inaugurar fa un parell de setmanes, a Barcelona el primer centre europeu de desenvolupament de satèl·lits 5G.
O sigui, cinquena generació de satèl·lits. O sigui, la telefonia també anàvem pel 4G, ara anem a implementar el 5G. Doncs els satèl·lits també van al parell de la telefonia, no? Sí, sí. També comencen ja pel 5G, la cinquena generació, no? Doncs bé...
Des d'aquesta empresa es dissenyen i es construeixen satèl·lits que s'envien a l'espai. De moment, fent servir les llançadores d'espèixics d'Elon Musk. De moment. De moment. De moment perquè hi ha plans. Ara explicarem. La companyia va néixer el 2018, ara té 5 satèl·lits a l'espai, i el 2030 en tindrà centenars.
té permís per tenir una constel·lació de mig miler de satèl·lits. L'objectiu és, d'aquí uns anys, poder-los llençar des d'Europa i deixar de dependre de la infraestructura del magnat nord-americà. I a més a més que, com sempre, s'està fent amics, que ja ho sap. Això mateix.
Per això hem recalcat tots dos, tant tu com jo, la paraula de moment. De moment. Perquè l'objectiu és això, d'aquí uns anys, llançar-los des d'Europa i no dependre d'aquesta plataforma... D'aquest senyor. D'aquest senyor, això mateix.
La tecnologia dels satèl·lits de Satelliot és com tenir una torre de telecomunicacions a l'espai, des d'on es podrà enviar àudio, vídeo i dades a qualsevol lloc del món en temps real.
Bé? No, no, a veure, està bé. A veure, a veure. L'Esterlink, aquesta cadena de satèl·lits que ha anat llençant durant aquests anys, saps? Allò que va llençant SpaceX, aquests satèl·lits, des de la comunicació. Aquests que eren més petitets, que es veien com a espurnes. Això, que són llums quan es llencen, que són com una cadena de satèl·lits, quan es llencen veuen unes llums i la gent diu, què passa, ovnis? No, no, són...
No, són satèl·lits. Són satèl·lits del Starline, del senyor... Que, a més a més, me'n recordo que semblaven... que feien com si fossin ocells. Sí. Estaven com si fossin un triàlgula. Igual. La gent s'espantava i no, no, és el senyor Elon Musk que està cobrint... Tocant. Està cobrint l'atmosfera de la Terra de satèl·lits per tenir aquesta comunicació via satèl·lit de la telefonia al mòbil, no? I deixa'm preguntar una cosa. Ja sé que...
Però és que quan veus la de satèl·lits i satèl·lits que hi ha al voltant, la de brossa espacial que hi ha al voltant, i de tot el que hi ha al voltant, és normal el de l'efecte invernadero?
No, perquè són molt petits. Són de mida molt petita. Amb tot el que hi ha al voltant? No, però pensa que el cel és molt gran. Però és que està tot al voltant. Sí, però seria com... En lo gran que és el cel, el nostre cel, seria com un granet de sorra. Si és així... D'aquests satèl·lits petits. Mira, aquesta companyia
Satelliot, que és líder. Sí, no, no. S'ha de remarcar el nom. Sona així, com dius tu, una mica estrany, però ens hem d'acostumar. I vam posar aquest nom, doncs l'hem d'acceptar i vam dir, doncs què es diu? Satelliot. Doncs aquesta companyia... Que te dono amb el Satelliot, eh? Que és líder al món oferint cobertura per satèl·lit 5G,
a dispositius convencionals, com pot ser un telèfon mòbil, és això. És la competidora europea del senyor SpaceX, no? Per això que dic que aquesta competidora no ha sortit ni a França, ni a Alemanya, ni a la Reina Unit. Ha sortit aquí, a Catalunya, no? Dius, ostres, doncs mira que Europa és gran, no? Doncs bé, autoestima, vinga. Vinga, va, una mica també és cap amunt.
Mira, a partir del 2027, els satèl·lits canviarà a Sateliot, a l'espai, som de segona generació, més grans que seran un autèntic revulsiu per la connectivitat, no?
I fa servir una tecnologia que es diu DTOD, que és directo de baix, no? I que és com tenir una torre de telecomunicacions a l'espai, que és el que hem dit abans, on podrà enviar totes aquestes senyals d'àudio, vídeo i dades per a qualsevol lloc del món en temps real, no? Bé...
La companyia ja té una llista d'espera de 10 milions de coses per connectar. 10 milions de coses per connectar, que estan actualment en llocs remots sense cobertura. Des de vaques que pasturen soles al Brasil, fins a contenidors plens d'aliments que viatgen en un vaixell enmig de l'oceà. Aquesta connexió permetrà monitoritzar, per exemple, en tot moment, si el contenidor està ben refrigerat, no? Per posar un exemple, no? Bé... Caguen això, els satel·legs o altres?
Resumint, aquí fem coses molt potents que ningú més té. Ho han dit també al principi, el titular. Ha subratllat el president, el jefe, saps? Sí, sí. És que no sé per què tenim la mania de canviar els noms i agafar els americans. A veure, que està bé, per sentir-los internacionals, però una vegada que després te comencen a parlar d'anglès, s'adonen que te quedes amb el CEO... Sí, sí. Bé, doncs...
Hi ha quatre cosetes, almenys a mi em passa. El senyor Josep Sampera, aquest jefe, també ha llogat el potencial de les universitats, centres de recerca i teixir empresarial del territori. És allò de dir, nosaltres estem aquí...
Som líders a Europa. Volem fer la competència el senyor Elon Musk, però comptem amb les universitats i els centres de recerca. Amb la gent que en sap i que està encara provant moltes coses i que d'aquí precisament valorem el que es fa i com es fa.
Per això, aquesta notícia està dedicada a Barcelona, però com aquesta empresa vol teixir aquestes complicitats amb universitats, amb centres de recerca, doncs qui sap qui ha fet contactes amb la Rovira i Virgili per treballar conjuntament. Perquè ho hem dit moltes vegades, aquesta universitat que tenim nosaltres aquí, el Camp de Tarragona, és molt potent en recerca.
molt potent, i hem donat a vegades notícies de recetques que fan, i bé, doncs... I ben orgullosos que podem estar. Això mateix, com a tarragonins, i ho diem, i ho esbomvem amb els quatre vents, no?, que tenim una universitat molt potent, i si, doncs, aquesta empresa de Barcelona té la intenció de col·laborar en una universitat, doncs...
Tu bé, Vigili... Que estem aquí, eh? Que segur que el que estem dient ara, allò de dir, mira, que tenim... Doncs segur que... Segur, segur, segur... Seguríssim, eh? Que ja han fet algun contacte. Segur. Mira, ho puc deixar aquí enlaire, a veure què és el que passa.
Molt bé. Vinga, més notícies. Som-hi. Una altra notícia que també va sorgir a començaments d'aquest mes de novembre, que la teníem aguardada, perquè són notícies que són intemporals, que se poden dir una setmana, dues o tres, després d'haver-se produït, perquè no són notícies d'implementació ràpida, sinó que són...
que expliquen coses que s'aniran implementant en el temps. Per exemple, la transformació de la Generalitat, l'administració de la Generalitat de Catalunya, aquesta és la que deia, que agafava l'àmbit català, que també ens inclou a nosaltres, la transformació de la Generalitat en intel·ligència artificial.
Te'n recordes? Fa uns mesos que vam parlar que un país, Salvania, havia fet servir l'entreligència artificial per nomenar una ministra virtual d'entreligència artificial al Ministeri de Contextació d'Obres Públiques. Sí, sí, que em ve per sempre, no me'n recordo. Però fa això de... Fa 3 o 4 setmanes, no fa gaire més. O fa un parell de mesos. Ah, tant, ja? Sí, sí. Ai, per l'amor de Déu, eh? O sigui, que em vol, eh?
Sí, devia ser al mes d'octubre. Resulta que, esclar, Albània és un país que té molt de problemes de corrupció. És un dels països que ha trucat a la porta de la Unió Europea, però aquesta porta encara no s'obre perquè ha de reformar l'administració que sigui més eficient i menys corrupta, no? Sí.
Esclar, si no ho arreglen, aquesta porta de la Unió Europea no s'obrirà mai. I el president d'Albània, desesperat, veient que la cosa costa molt d'erradicar aquesta corrupció a l'administració, que és, diguéssim, de generacions i generacions, sigui una corrupció instal·lada, que allà, si no poses un sobre sota la taula, doncs no tiren davant els expedients. Saps allò que hem vist a les pel·lícules? Sí, sí, sí, clar.
Generalitzada. Va atirar per la via dràstica. No va dir, doncs, anem a buscar un sistema que ens permeti erradicar aquesta corrupció. Aleshores va anomenar una ministra d'intel·ligència artificial, tot virtual, i que s'encarreguia del Ministeri de Contractació de les Obres Públiques, que és on hi ha més corrupció.
Aquests 2%, aquests 3%, allò que tothom ha sentit alguna vegada, allò dels 2% i el 3%, aquestes coses que actualment encara passen, s'estan sentint les notícies. Allò de les mordides? Això mateix, sí, sí, perquè ha passat aquí, ha passat a l'estat espanyol, o passa a l'estat espanyol, bé, és una cosa que també passa a tot arreu. Doncs bé, allà, si aquí és una cosa que va passant de tant en tant, allà, doncs es veu que... Bé, doncs... És el pas de
cada dia. Lligant aquesta notícia que els albanesos, els dirigents d'Albània per erradicar aquesta corrupció generalitzada a l'administració fent servir l'intel·ligència artificial que se suposa que no es deixarà sobornar per sobres. Bé, sí, sí, tenim el dubte. Però bé, és un pas
endavant, no?, per provar-ho, perquè, esclar, vol dir, si no ho poden solucionar i si fins que no solucionin no poden entrar a Unió Europea, doncs han de buscar mesures dràstiques, no?, i han tirat d'intel·ligència artificial. Que s'ho tira bé, no ho sé, però ho han d'aprovar. Doncs bé, de la mateixa manera que els albanesos han tirat d'aquesta intel·ligència artificial per guarir la corrupció de l'administració,
Com m'agrada que has dit això de guarir, eh? Guarir, no? Aquella paraula... T'ha quedat superbonica, eh? Sí, sí, perquè és una malaltia que s'ha de radicar, que és la corrupció. Les administracions d'altres països no estan excepte d'aquesta, diguéssim, malaltia, aquest càncer, no? I la Generalitat, doncs...
Volta sumar l'administració catalana amb intel·ligència artificial. No és que aquí tinguem el problema que tenen l'Albània, però també serà una eina per poder lluitar contra aquesta corrupció i, a més a més, fer l'administració més eficient, no? Sí, sí, sí. Mira, el pla va...
Es va presentar un pla d'un comitè d'experts que s'anomena Cetra, i el pla es posa a mesures per a una administració més eficient, digital i centrada en la ciutadania. Quan diem més eficient, doncs, és que vagi més ràpida i que no tingui aquests entrebancs de...
De la corrupció, no?, que és el que fa tot anar... I que, a més a més, que sembla que hagi de ser bo per tots, que el que dius, lo de la corrupció és bo, només pel que s'emporta a la butxaca, pel que s'emporta calent, eh?, que es diu normalment, eh?
Mira, la reforma de l'administració catalana entra en una nova fase. A principis d'aquest mes de novembre, el president Salvador Illa va rebre al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat l'informe final elaborat per la comissió d'experts per la transformació de l'administració, que és CETRA, que recull 50 propostes estructurades en 12 àmbits prioritaris per modernitzar els serveis públics i situar la ciutadania al centre de l'acció governamental.
El document presentat culmina un any de treball col·lectiu i proposa una administració més àgil, eficient, propera, capaç d'afrontar els reptes socials, econòmics i tecnològics del país. En aquest document, com hem dit, hi haurà tots àmbits per transformar la gestió pública. I aquí és on entra la intel·ligència artificial.
perquè es planteja desplegar una governança de la intel·ligència artificial a tota la Generalitat, incorporar talent especialitzat i crear bessons digitals per simular escenaris i millorar la presa de decisions públiques.
Mira, l'informe s'obratlla que la intel·ligència artificial ha de ser una eina per humanitzar l'administració, no per despersonalitzar-la. L'objectiu és alliberar els professionals de tasques repetitives i dedicar més temps a l'atenció directa, garantint alhora la transparència i la seguretat de les dades. També es proposa establir estàndards de qualitat del programari, de càlegs del bon ús d'intel·ligència artificial i formació massiva de personal públic sota el principi de si l'uses fes-ho bé, no? Clar, raire.
I bé, doncs, és que és això, no? La intel·ligència artificial pot substituir a les persones en aquelles feines que són ferragoses. Allò, els papers, no? Vinga. Allò que és repetitiu. Sí, sí, el que no volem fer. La gran majoria de vegades, si vas a dir la cosa. Coses que ja arriba un moment que la monotonia te pot arribar a menjar precisament perquè no ho vols fer.
Això mateix. La idea seria aquesta, no? La idea és substituir aquestes tasques farragoses que són rutinàries i fer-ho la intel·ligència artificial i aquestes persones dedicar-les a una altra feina més creativa i també de cara al públic i bé, això és el que estava dient, no? A veure...
Com a Albània, no sabem si funcionarà, si anirà bé o no anirà bé. Però s'ha de provar. S'ha de provar perquè tenim aquesta eina que ara comença, perquè això de l'intelligència artificial és una cosa nova, Sílvia. I fa, entre tu i jo, eh? A mi em fa una miqueta de por. Sí.
Per això mateix, com és nova, és una cosa tan innovadora, doncs fa aquesta por de dir si funcionarà, no funcionarà, si farà les feines encomanades, les farà bé, no les farà bé, tenim aquest punt de dubte. Però s'ha de provar, s'ha d'utilitzar, i si funciona bé, doncs, com he dit ara, perfecte, perquè...
Aleshores, doncs, serà una administració més eficient. Aleshores, doncs, veus, és això, la tecnologia de la intel·ligència artificial dedicada a millorar coses de la vida. Moltes vegades hem parlat de millorar la vida dels ciutadans, amb moltes tasques, moltes feines. Doncs a l'administració pública també pot anar bé.
I bé, doncs, aquí és el... El que és de la qüestió. La notícia, doncs, que volíem... El que passa és que entre tu i jo, que hi hagi també sempre la mà del ser humà darrere. Sí. Perquè jo t'ho dic, a veure, nosaltres ara mateix, a través de la ràdio, dins d'alguns que programen, estem en proves, eh? S'està fent la intel·ligència artificial que escolti el que estem dient i redacta
te fa l'autodescripció directament del que estàs dient i com ho estàs dient. Però que hi ha algunes vegades, i això ho pot comentar el nostre amic Jordi Sobranyes, que la intel·ligència artificial li ha canviat el cognom 10 vegades i 15. Que a més a més els seus MyTips no és MYTips. Sí, sí, sí.
Que no és mai en anglès. Sí, sí. Que tot això que ara estem dient tu i jo després sortirà reflectit i ell localitzarà els noms i cognoms com li doni la gana i com nosaltres vocalitzem. Que aquesta és una altra, eh? Però bé, però és el que dèiem. Que la cosa està encara a les passaroles, no? No, no, i nosaltres també. Que acaba de néixer i se l'ha de... Que no sigui el sistema beta, crec, eh? Sí, això mateix. Seria el sistema beta de proves, no?
I bé, doncs, però com deia abans, tota aquesta implementació de la intel·ligència artificial a l'administració catalana s'anirà fent progressivament. Per això deia el de la notícia que l'hem llegit ara després del que hagin passat de setmanes, però la podrien haver llegit l'any 20 perfectament perquè això s'anirà implementant progressivament el 26, el 27, poc a poc s'anirà introduint. Aleshores, a mesura que es vagi introduint, suposo que la intel·ligència artificial anirà més rodada, entens?
perquè si hagués de fer-ho tot de cop, primer, que és impossible implementar-la tot de cop, ara mateix tampoc no està per tirar coets, perquè, com deies tu, està verde. Verde? Com has dit això? Sí, home, perquè és això, no?, que està encara, doncs, s'està fent, vaja. Està al forn. Està al forn. S'està formant. Es tenen molts ingredients i s'estan fent proves. Bé, però donar-li temps...
Esclar, aleshores aquest projecte de digitalitzar o posar la intel·ligència artificial a l'administració catalana és un projecte a llarg termini, o bé, a mitjà termini, no a llarg termini, a mitjà termini, que s'anirà implementant a poc a poc.
i aniran fent proves segures. Per exemple, la persona aquella que li treguin aquestes penyes farragoses, també hi haurà un seguiment que la intel·ligència artificial ho faci bé, perquè, esclar, si no ho fa bé, doncs fora. Sí, anava a dir una parolata. Sí, sí.
L'acomiadaran i seguirà el funcionari fent aquestes feines. Però se suposa que la cosa cada vegada s'anirà afinant més i, esclar, aleshores aquesta intel·ligència sí que traurà la feina aquesta farragossa. Això és un principi. Més endavant pot anar fent més coses. Però s'anirà implementant, poc a poc, amb feines primers, més rutinàries... Anava s'ha agradat el pac-a-pac o s'ha agradat? Això mateix.
Més rutinàries, i a poc a poc s'anirà implementant en altres àmbits, no? Però bé, doncs, el que es busca és això, l'eficiència, i si aquesta eficiència la podem aconseguir mitjançant intel·ligència artificial, només s'ho tindran guanyant tots els contribuents, no? Home, si no s'equivocen un que un altre zero, sí.
No, home, però esperem que no... Tu saps el que és el mal de cap? Ara deixeu-me fer una petita queixa. Però quan has de trucar amb una asseguradora, quan has de trucar, depèn de quin dia el banc, quan has de trucar és que t'adones de dents amb la... No sé si intel·ligència artificial o que el trobes. Ja no sé com dir-li. Perquè és un... A més a més, allò, quan comença... No he entendit el que quieres decir-me. Ja.
que me pasis amb un agent que me pasis amb algú, amb un gestor que vull parlar amb un ser humà i el meu diu ahora te paso con un agente
No, no, sí, t'entenc, t'entenc. I de cop hi pot ser sent... I, pues mira, la gente se ha cortado. Seria la idea. Però això és el que està passant ara perquè, com deia abans... Està als inicis, vinga, va, t'ho recordo. Mira, això que estàs dient... No vull un diàleg, eh?
Això que estàs dient, que no és anecdòtic, que segur que els hi ha passat a molta gent, d'aquí dos anys o dos o tres anys, perquè la cosa va molt ràpida, saps? La cosa va ràpida. D'aquí dos o tres anys se'ns enriuran d'això. Diré, mira, te'n recordes quan la intel·ligència artificial no era intel·ligència?
Aquí l'has encertada, eh? Ens enrereixen perquè d'aquí dos o tres anys serà intel·ligència. Però ens passava el mateix que ens passava també amb els antics reproductors de música. Te'n recordes quan els discos s'arrallaven i la cançó se repetia? Sí. A més, a més, aquí a la ràdio, com anècdota, vam comprar fa molt de temps un multipistes de CDs. Sí, sí.
que a més a més hi havia, si no recordo malament, eren 12 CDs, i cada cop i volta tu anaves amb el cotxe a escoltar la ràdio, i hi havia un dels CDs que potser tenia una... que era una tonteria, però l'injusti necessari... S'enganxava allí. Això que li passava als CDs, anteriorment els havia passat als discos, també ratllats, i te repetien la cançó, això...
No, i repetien aquell tros de cançó perquè esclar, estava allat i saltava tota l'estona l'agulla. Bé, doncs són... Veus? Torna una altra vegada. Anècdotes. Anècdotes del passat, que això ens pot passar a la intel·ligència artificial d'aquí un temps. Ai, ai, ai. Que n'hem justat de temps. N'hem justat de temps. Doncs mira, em permets acabar amb l'última notícia? Vinga, endavant. Una recomanació a la gent, perquè aquesta setmana es fan una mica de propaganda de la nostra. Vinga, va, va, va.
Ah, vinga, deixa'm fer una mica. És que va ser espectacular. Aquesta setmana al Sense Ficció de TV3 van passar un reportatge sobre la bomba atòmica de 1955, la de Hiroshima i Nagasaki, no?
El reportatge es deia... Es deia, doncs, la bomba atòmica en color, o més exactament era el projecte Manhattan en color, no? Sí. El podeu trobar al testcat a internet, eh? O sigui que... Que encara hi ets, eh? Sí, sí, perquè... Es va emetre aquesta setmana... Però ho podem demanar a la carta. Sí, això mateix, a la carta. Però...
Però els la recomanem perquè nosaltres, doncs, som amants de tecnologia. Però, esclar, aquesta tecnologia que es va produir fa 80 anys va canviar la història de la humanitat. Esclar, i és molt important que la gent vegi què és el que va passar fa 80 anys, que no hi érem ni tu ni jo ni molta gent. Que va acabar. I, aleshores, doncs, és molt important...
És un reportatge que, per por que els nazis desenvolupessin primer la bomba atòmica, els Estats Units van propiciar un enorme projecte d'enginyeria liderat pel general Leslie Robs i pel físic Robert Oppenheimer, que van fer una pel·lícula fa poc, molt de renom, molt d'èxit. Sí, sí, sí.
Un cop provada la primera bomba, el juliol del 1945, era inevitable que s'utilitzés contra el Japó amb resultats devastadors. Aquest reportatge ha explicat tota la història. A més a més, han pogut restaurar imatges antigues en blanc i negre, les han restaurat en color. Tenim un reportatge d'una qualitat espectacular. I aleshores veiem el treball de l'equip de Robert Oppenheimer, que era el físic que estava al davant d'aquest projecte a Manhattan,
que és un punt d'inflexió en la història, no? Després també tenim que l'any 1944 hi havia tres centres principals del projecte Manhattan que estaven operatius, o sigui, a Los Alamos, que és on es feien les proves, rebien plutoni de les enormes fàbriques de Hanford,
i també rebien los alamos Urani Enriquit de la ciutat atòmica d'Oug Raits, perquè van fabricar dues bombes, una d'Urani i una altra de Plutoni. Per a veure qui en podia fer més mal. Sí. A veure, i després la que sortís guanyadora es quedava.
Mira, estic fent un resum ràpid, no? Sí, sí, ja ho veig. Mira, quan va arribar el moment, perquè, esclar, el Japó no es rendia, no acceptava la rendició, i, esclar, i el president nord-americà, Harry Truman, doncs va donar el biciplau que es llençés aquesta bomba, no? I l'havia portat cap a casa seva. Aquesta és la cosa, aquest dilema de la humanitat, no?, que va ser un dilema el president dels Estats Units que va decidir la mort de 100.000 persones de cop.
Sí, digue, va, apretem-la al voltó i aprendre a pensar. Que passava més acabar la guerra o aquestes 100.000 vides. Però, esclar, el Japó no es rendia l'ident, no?, que si no el sentiu, tenim una cosa que... I el Japó que no, que no, que no. Home, és que s'estaven defensant la seva terra en un principi, també, no? Bé, però... Me sona molt familiar d'ara. Coses, dilemes morals que van passar fa 80 anys. Però te sona molt d'ara, també, tot això, eh? Sí, sí, també, també. Perquè és el que li està dient Rússia al Vladimir, eh?,
Sí. Per Ucrània, i etcètera, també per la zona de Gaza, i etcètera, etcètera. O et rendeixes o te menjo? Què vols fer? Mira, van carregar, quan Japó va dir que no, que no rendia, van carregar la bomba d'Urani, en aquest cas la primera que es va llançar va ser d'Urani, que es deia la bomba, la van batejar com Little Boy...
i la van carregar en un bombarder B-29-9 de trinca. El pilot d'aquest bombarder, anomenat Paul Tibets, va fer pintar a l'avió el nom de la seva mare, Enola Gay, i es va enlaidar la matinada del 6 d'agost del 1945 i a un quart de nou del matí es van obrir les compartes de l'avió i van deixar caure Little Boy sobre la ciutat de Hiroshima.
El 9 d'agost, el bombarder Voxcar va llançar Fatman, poc després de les 11 del matí sobre Nagasaki, la força explosiva de la bomba d'urani Little Boy equivalia a 15.000 tones de TNT. La de Fatman, que era de protoni, equivalia a 21.000 tones, o sigui, el doble de potència. Va caure lleugerament fora de l'objectiu fixat, però la seva força d'estructura va ser immensa.
Només dir, per acabar, mireu aquest reportatge, el projecte Manhattan en color, mireu-lo a la carta, perquè 80 anys després, el debat moral sobre el projecte Manhattan continua viu. El que ningú discuteix és que va canviar el curs de la història de la humanitat. It's all it's been.
Doncs aquelles coses que esperem que no tornin a repetir-se. Esperem que no. Però el pas que anem... El pas que anem, jo crec que el senyor Donald Trump, crec que té el dit així com que hi balla. Sí, sí, sí. El Trump, el Putin i altres que tenen bombes atòmiques. Curiosament, aquestes dues bombes es van llançar el 1945. Han passat 80 anys i són, de moment, esperem que sigui així, durant molt de temps, les dues úniques bombes atòmiques que s'han llançat en població civil. Te dic una cosa que m'ha fet més por. Portant 80 anys... Ja, ja, ja.
no s'han tornat a llançar més en població, s'han fet proves, però sobre la població civil no s'ha tornat a fer. Esperem 80 anys més i 100 i 2.000 anys més que no torni a passar. O 4.000. Però ho hem de recordar que fa això, 80 anys, va ser molt...
Molt fort, molt fort. Va ser allò, la tecnologia al servei de destrucció. Nosaltres aquest espai, que defensem la tecnologia, aquí tenim aquest problema moral. Què més hi hem fet nosaltres, fa 80 anys, si se'ls hagin preguntat? Difícil, eh? És això el poder de la tecnologia, que pot ser beneficiós, però pot ser destructiu, no?
A més a més, jo crec que el senyor Oppenheimer, jo crec que és allò de... Si tinguéssim un viatge en el temps, t'hi explicaríem. No comenci, senyor. No comenci. Home, clar, però si t'ho dic, no comenci. En el moment que es va obrir aquell espurna per ell...
I que li van vendre, m'imagino, que tota la seva vida ha quedat demarcada per això. Per això, per això. És allò, que hi ha els viatgers del temps que segurament que avisen, però ja no poden moure la història. Bé, abans de convidar-nos, només dic que aquesta cançó...
És el 1980 OMD i, en certa manera, va ser com una mena de record commemoratiu per recordar el que va passar ara fa 80 anys i perquè no es torni a repetir. Això ho vam fer amb el que s'havia fet aquesta música tecno, però quan llegeixes la lletra, que parla així, no directament, però indirectament, de la bomba que es va llençar a Hiroshima el 6 d'agost del 1945, doncs...
Fa pensar, fa pensar, fa pensar molt. Beta, gràcies.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. I avui, una miqueta abans de l'habitual, perquè som a punt d'arribar a les 3 de la tarda, que no a les 4, d'aquí una estoneta arriba el nàstic, nosaltres us diem adeu. Força nàstic, 3 puntets i cap a casa, i el que us dèiem, que marxem amb la música de Txer, això es diu Strong enough.
I don't need your sympathy There's nothing you can say or do for me And I don't want a miracle You'll never change for no one And I hear your reasons why Where did you sleep last night And was she worth this
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!