Tarragona Ràdio Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà! Fins demà!
Encara tinc la teva som a retablar, i el gerro amb les flors i una perfumades, torno a les carreteres on ens amagàvem, on ets tu, on ets tu.
I des del 7 de novembre que la Maria Ford s'està preguntant on ets. Home, si hem d'anar a buscar el Paco Lobaton ho tenim una miqueta magra, eh? A veure què és el que passa. On ets és la seva darrera cançó. La darrera ens va convidar a un d'aquí, ni te'n recordes? I per aquí al mig ha hagut alguna que una altra col·laboració. Que ara li comentem perquè la tenim via telefònica. Maria Ford, on ets? Hola. Com estàs? A Barcelona, a Barcelona estic.
Sí, t'hem trobat ja, eh? Ja estàs aquí amb nosaltres, almenys. Sí. Explica'm, perquè et veig molt de boda, de nòvia ferida, de nòvia ferida, perdó, parlem amb propietat. Què ha passat amb aquest on ets? Bueno, volia parlar una mica de les relacions contemporànies, que són una mica cada cop més adestroses.
I, no sé, reivindicava una mica, doncs, ja no tant l'amor romàntic, sinó el respecte cap a una altra persona, no?, a l'hora de tancar una tapa. I, bueno, doncs, parla bàsicament d'algú que desapareix de cop, el ghosting i tots aquests conceptes que ja escoltem tant. I, bueno, el concepte de nòvia, l'explicitat, doncs, era una mica...
representar, doncs, que et venguin l'amor a tope, que plaseu mil coses, com si fos ja que us caseu, i que de cop et deixen tirar de la carretera, saps? Sí, sí, i que t'he de dir una cosa, que ho trobo massa impersonal per una cosa que teòricament ha sigut tan important dins de la vida de qualsevol persona, eh? Sí, sí, la idea era això, que la gent que ho ha passat, doncs,
s'hi pugui sentir reflectida. No, i qui no li ha passat? La pregunta és a qui no li ha passat, no? L'estàvem amb una parella, de cop i volta aquesta parella desapareix, que no saps què ha passat, que no t'agafa el telèfon, que passa de ser el teu nucli en el món i de cop... Sí. Que dius, ostres, però... Sí, sí, és això, és més la manera de marxar que notant el que pugui haver passat, saps? Clar, clar, clar.
I això, no sé si preguntar-t'ho, és a nivell molt personal, és a nivell que algú que dius, ostres, tinc una amiga meva, algú que li ha passat i m'ho ha explicat i ho he volgut reivindicar com molt bé m'has explicat. Com ha vingut la història?
No, no, a mi m'ha passat més d'un cop. Però sí, la cançó la vaig escriure el 2024, l'any passat. En un d'aquests casos que em va passar, no era algú...
Si tingués un vincle molt fort, però sí que em va semblar bastant lleig la manera de fer-ho, no? I òbviament m'ha passat amb mi gent, per la desgràcia. Sí, sí, i tant. Crec que la gent no sap anar a la cara quan ha de dir la veritat o si és sincer i dir, mira, em passa això. No, en comptes d'això la gent no et calla i, hala, jo t'apaina. Llavors, tu, és veritat que passen una temporada de...
de culpa, de sentir-te culpable, de... Sí, de buscar el que i el com, no? Sí, sí, sí, de buscar a veure què és el que ha passat i en quin moment s'ha fallat, no? Sí, mentre fan un bucle psicològic, molt oxig, que realment no és a patir, perquè...
Perquè la culpa no és teva, però és el que es crea, no? I l'altra persona, doncs, per culpa de la seva poca responsabilitat, doncs, és el que vas fer amb tu. Exacte. I des d'aquí, mira, faia un clam, si vols, que no un crit, un clam. Si ha de sonar més gran, doncs...
Ja forma part de la teva vida aquesta persona, sisplau, quan ell s'hagi de tallar, encara que sigui davant d'un cafè i en un lloc que potser no representi res per cap dels dos, que no sigui en un lloc bonic, me'n refereixo que una vegada que se surti d'allà cadascú a casa seva, cadascú amb un dolor diferent, però almenys d'una la cara. Que això de fer-ho a través del WhatsApp o a través del Facebook, fins i tot del Facebook, mira, adiós, està en un qui... Com que està en un qui? Que hem estat 3 anys...
A mi no va ser ni així, va ser com deixar de contestar, per exemple. Home, això és molt cruel, això és molt cruel. Ho trobo fatal, ho trobo fatal. A veure, explica'm, perquè tenim videoclip, fins i tot, d'aquesta cançó. O sigui, aquí tenim el doble té ja fet. Com va anar la gravació? Sí, sí. Mira, va ser una mica l'últim moment, perquè jo tenia una sessió de fotos de Feia Ter,
Però no havíem pogut fer material de vídeo. Sí. I, doncs, quatre dies que ha sortit la cançó el vam gravar i vam anar així una mica correguita. I, bueno, al final, doncs mira, va quedar prou maco.
No, no, has sortit superbé. Perquè et deia, a més a més, no sé si les localitzacions estan a prop de casa, vau haver de buscar algun lloc, però clar, es veu d'una ciutat al fons, una carretera...
Sí, a veure, la idea, o sigui, les fotos que vaig fer de promoció, que fa res, un dia vaig penjar-les a Instagram, aquelles vas fer a una carretera de Tarragona, així com supercarretera, que era molt incòmode, em sentia molt observada per tothom, i llavors el videoclip el vam fer aquí a Barcelona perquè m'ho van fer unes altres amigues,
I vam anar, com t'ho dic, com a prop de la carretera de les Aigües. I vam trobar aquest espai i allà. El que passa és que ja començava a fer molt de fred. Jo estava en un refredat que ja portava d'abans i anava amb sostensa. És el que t'anava a dir. Digue'm que tot això es va gravar i que feia molta calor. Però el que m'estàs dient és que no...
Jo, els rodatges m'agraden molt perquè penso que estic fent algú guai per mi, però tots tateixo molt, perquè tots s'han de gravar a l'hivern, saps? Ostres, però canviem-ho, eh? Canviem-ho. Gravem els videoclips ja a l'estiu, quan fa caloreta, que llavors ja dius, agafo una lluna sencera i... Mai quadra, mai quadra. Bé, que haig...
És que, clar, jo deia, d'aquí treus un costipat o una grip ja directament, eh? No, no, sempre acabo malalta, sempre, sempre. No m'estranya gens. Però amb el Daikiri també va passar el mateix, no? Amb Daikiri, bueno, vam gravar l'hivern, també. Què hi dius? El que passa que eren un llocs tancats. Ah, val, val, val. Però feia molt de fred, igualment, allà dins. Era un dia que plogia, diluviava, bueno...
T'havia trobat per aquí, per això ja fa alguns dies, una col·laboració amb Vivi, es diu així, Mi obra de arte, que jo vaig dir, eh, Maria, i això què és? Això, mira, la història és molt divertida perquè una de les meves millors amigues, que és aquí a Tarragona, està amb un noi que és a Jerez.
I quan vam començar junts, ens va presentar, no sé què, i em va dir, oye, que jo tinc un amico, que també no sé música, no sé què. I jo vaig anar, bueno, a veure, o sigui, jo què sé, és el típic que dius, però no fas cas, diu, sí, sí, ja està, ja farem. I no acabes fent. Però bueno, al final, doncs, li va passar el meu número 1, em va escriure, i em va dir, claro, vente pa Madrid, que jo estic aquí, no sé què.
Total, que el geni me'n vaig anar quatre dies a Madrid, a casa seva, i vam fer cançons que ha sigut el tema S'ho de l'any. Què dius? Aquesta és l'obra d'arte. A més a més, Bibi, Maria Fort i Brownie. O sigui que va ser una tripleja. El Brownie ha produït a la S'ho de l'any. Uau! Xati, doncs molt bé, eh? A veure què passa també amb Què serà de nosaltres, que és una altra cançoneta que també has fet amb Roderick i amb l'Uleissi.
Sí, sí, em va fer molta il·lusió, perquè el Rodri que ens seguim de fa temps, i jo sempre penso que és molt guai el que fa, i en el moment que em va dir que formés part del seu dit, em va fer molta il·lusió, la veritat. Doncs ja veig que no estàs quieta, i m'encanta tenir l'oportunitat de comentar moltes coses amb la Maria Fard. Avui ja hem acabat l'entrevista, perquè la Maria m'ha dit que només tinc 10 minutets, i jo ja saps que si tu lleus, corre cap a treballar,
Me quedo de nou amb aquest On Ets i un altre dia et vull si pot ser que estiguis per aquí per Tarragona i ho parlem més tranquil·lament i recordem aquestes i altres cançons, et sembla? Sí, espera, que tinc una cosa a dir. Vinga, digues. Que el dissabte que ve canto a Riu de Canyes. Digue-ho, a quina hora? El festival singular, a les 8. El dia 13, eh, recordem-ho, eh? Dissabte, sí. El dissabte, dia 13, estàs a Riu de Canyes...
Al Festival Singular. Vinga, esteu tots més que convidats, eh? I si hi ha qualsevol altra cosa, tu ja ho saps. Aquí t'espero, Maria. Gràcies. Gràcies a tu. I si voleu saber on estarà la Maria, avui a Barcelona, perquè se li toca anar a treballar, i el dia 13 a Rio de Canyes. Vinga, va, apunteu-vos a l'agenda. Gràcies, Maria. Gràcies. A tu. Adéu-siau, adéu.
Encara tinc la teva samarreta bla, i el gerro amb les flors i una perfumades, torno a les carreteres on ens amagàvem. On ets tu? On ets tu?
Si els versos no hi tenen. Entre les copes de vi, amb la música, em deies el que faries amb mi, però res ha sortit. Com fan els començaments?
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona, per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Tarragona Ràdio Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
. . .
. . . .
El proper cap de setmana ens arriba una nova edició del Contemporàneos. I per parlar-nos tenim amb un dels seus codirectors i un dels seus fundadors, com és el Joan Martí Fresquier, que també estem escoltant. Joan Martí Fresquier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda a tothom. Et sona, no, aquesta composició que estem sentint?
Doncs sí, ara està pensant, i dic, ai, que bé, que bonic, aquí escolta la Maria de Tinto Chels, i sí, sí, és una passada. Moltes gràcies. No, no, al contrari, a vosaltres, per confiar una nova vegada més, un any més amb nosaltres, que per cert...
Vam estar molt contents de tenir l'oportunitat de presentar-ho en el seu moment i enguany de tornar a estar aquí amb vosaltres i de comentar a tothom que ens estigui sentint, que no serà cap de setmana, sinó serà la setmana vinent, 12, 13 i 14 de desembre. Tenim aquests tres dies intensos per poder gaudir i que m'ho expliqueu una miqueta, encara que no sé si hi ha alguna coseta d'abans, que potser tenim algun taller abans de cada dijous...
Just el dia abans, el dijous 11, tenim una prèvia, que és un taller, una xerra de taller, que es farà al Conservatori de Música de Reus, en el qual explicarem una de les composicions del concert que farà el grup francès Anna Tsumiguard, juntament amb el Joan Bagès, l'altre director i fundador del Festival Contemporanius, i també farem algunes petites proves de com funciona un instrument acústic amb electròniques.
Fira un taller, la veritat, per als alumnes, esperem que sigui molt instructiu i que això també els enganxi a aquest tipus de música tan desconegut a escoles i conservatoris, però que és la realitat de la música clàssica actual. Recordem que serà a les 6 de la tarda, el proper dijous, dia 11 de desembre, i que, mira, d'aquí de fons ja ens està posant, precisament, aquest grup musical que t'he de dir, m'ha explotat, Joan, m'ha explotat el cap.
perquè normalment quan penses en un grup de música la música no sé, me l'havia imaginat d'una altra manera, no sé per què i quan vaig començar a sentir-ho semblen més sentits que música, no sé si m'entens la idea Sí, de fet està molt bé, sobretot, primer que tot està molt
La música, l'art, el que pretén és sorprendre-nos i fer-nos replantejar moltes coses. Llavors ja estem en el bon camí. Normalment la música que escoltem nosaltres avui dia, de música clàssica, és música que fa molts anys que s'ha composat.
però en la música ha passat una mica com en les altres arts, per explicar-ho d'una manera molt clara i molt plana. De la mateixa manera que no ens sobta veure un quadre cubista de Picasso o veure un quadre abstracte dels anys 20, de fa 100 anys, tampoc ens hauria de sobtar escoltar música, si tu vols dir-ho, entre cometes, cubista o abstracta. Llavors la música que estem escrivint avui dia
influència de l'art contemporani, clar, però treballant amb els sons. En lloc de treballar amb imatges i amb els colors, treballem amb el nostre material, que és el son.
i fins i tot podríem dir que està plena de matisos ja t'he dit, pel que és sentit fins i tot seria com diversos plats en un aquella sensació d'estar en un bufet musical que de cop i volta t'entra pertot arreu i coses tan diverses i disperses també, no? Clar, clar, sí, de fet hi ha una part molt important de la música contemporània de la música de la creació, de la música actual com li vulgueu dir que és això, que és experimentar amb el so
Tant amb instruments tradicionals, com un violí, com una guitarra, un piano, un clarinet, com també amb l'aportació d'un instrument que es van inventar als anys 50, que és l'electrònica, que és capaç de produir sons que no trobem a la natura, i inventar sons. Llavors, la combinació d'aquests instruments i el desenvolupament, que han fet molts compositors sobre els instruments tradicionals, i la manera de barrejar-los amb l'electrònica, ens dona uns sons completament nous,
I aquí està la gràcia, en treballar en això i fer descobrir el màxim d'això, del so i altres elements musicals, clar. Sí, sí. Doncs estem només el primer dia, com aquí que diu, i a més és un avant-maig del que després ens trobarem, el dijous, dia 11 de desembre, amb aquest taller de música contemporana. Però anem cap al primer dia, perquè ja, i a més a més, tenim el primer dels actes amb entrada llibre,
que tens molt a veure tu, a dues quarts de set de la tarda, el divendres dia 12 de desembre. Sí, aquell dia a les sis i mitja tocaré en directe, això que estàvem metent ara fa una estoreta, que està bé marillada amb bonic de xerci. En torno a posar, en torno a posar. Sí.
Molt bé, gràcies. Sí, sí, aquesta peça és una peça d'un compositor italià del segle XX, que va ser molt important. Era un compositor que la seva influència més gran va vindre de la música oriental, de la cultura i la filosofia d'Àsia.
Però aquesta peça en concret el que fa és un gir cap a Occident i fa tres peces, aquestes Three Latin Prayers, que són peces basades en l'origen de la música, diguem, podríem dir així, de la música occidental, no?
i tot això, aquestes tres peces, juntament a una obra d'una compositora, compositora, en va, al final, una senyora, que es diu Isabel Benito, que està vivint a Anglaterra, i va ser una peça per a mi, i després també, tanca el disc que presentaré, que es diu Solo, una peça d'un compositor d'aquí, de les nostres terres, de Tarragona, d'Amposta, que es diu Adoles Lentes, que ha sigut una persona molt important, molt influent dins el món,
del saxó de la música clàssica al nostre país. Llavors, totes aquestes tres peces les hagi gravat totes en un disc per a un segell italià que es diu Aventino Music Avantgarde. I això serà el primer dels dos concerts del divendres 12. I el segon serà aquest Anatsumiguar, que els teníem aquí i els farem treballar tots els dies, pobres. A part de fer el taller, també farem un concert superxulo de flauta electrògica
erònica i percussions espectacular el divendres a les 7 i mitja a Cal Massó. Estos concerts se'ls farem a Cal Massó. I hem de dir que hem d'agafar la resta d'entrada, que entreu dintre de Contemporàneos, que ja trobareu l'entrada. Almenys ja per aquí hi anem guiant a la gent que el preu d'entrada és de 10 euros. Sí, de les 8 activitats que fem, només n'hi ha dues que són de pagament. De cartes.
Són precisament els del grup francès, el concert del dia 12 a les 7 i mitja i el concert de Cloenda dels festivals de la sessió de tardor, el diumenge 14 a les 6. Aquestes dues entrades són de pagament. Són 10 euros per concert, però hi ha la possibilitat de comprar un abonament per als dos concerts, que costarà 15 euros. Amb les despeses totes incloses. Vull dir, no hi haurà l'afegit d'un euro i pico o dos euros de despeses de gestió, sinó que ja està tot inclòs.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs ja fas bien dir-m'ho, que després ja ho comentarem precisament on poden agafar les entrades, o poden agafar aquest abonament... Sí, les entrades estan les entrades amb l'abonament, les podem comprar directament a la web del festival, i només les venem online. És a dir, amb això volem estalviar paper, volem estalviar impressions i tot això, i les fem només online, les entrades, vull dir...
Quan la gent compra l'entrada, allò li sortirà un codi i només s'haurà de validar l'entrada del concert. Anem cap al dia següent, que és l'Open Day, que m'agrada molt, o sigui que dius, mira, anem a donar una miqueta un altre color diferent i que, a més a més, aquí ens feu una altra proposta, allò que dius, anem avançant amb diverses propostes per poder agafar una miqueta de tot.
Sí, i tant, aquest dia el dicem, per això li vam posar aquest títol, Open Day, és un dia que s'entrarà lliure als tres concerts que farem, i són també tres concerts molt variats on hi ha participació, preeminentment, com d'artistes de les nostres terres, i del Camp de Tarragona. Perquè nosaltres som un festival que, encara que portem artistes internacionals, encara que vulguem situar el nom del Camp de Tarragona dins del mapa internacional de la música contemporània, també volem arreglar-nos
aquí al nostre territori i volem potenciar al màxim les possibilitats musicals i els recursos musicals d'aquella gent que s'afria a aquest estil de música però que viu aquí a les nostres terres, que n'hi ha. I comencem precisament amb el Call for Purple Cells.
Sí, vam llançar una crida a propostes, en la qual, des de professors de conservatori fins a alumnes de conservatori, que van voler presentar les seues peces de música contemporània, i sí, aquell dia, el dissabte a les 4.30 de la tarda, aquests artistes, aquests músics, interpreten la seva obra, que han escollit ells de repertori contemporani, per a tot el públic,
Després, el segon concert el farem el Joan i jo, que tenim un duo que ens diem Morfosis Duo, que formem part d'un ensemble més gran que és un Morfosis Ensemble. T'anava a preguntar sobre aquestes pedres mortes. Jo no sé si alguna vegada les pedres poden estar mortes del tot, eh?
Bueno, les pedres tenen vida, però a vegades, si les oblidem, llavors es moren. I és una mica aquest concepte que volem que el compositor Enric Riu, que el tinc aquí al meu costat perquè estic aquí fent una residència artística amb ells,
ell i treballant amb ell, és el que pretén fer una reflexió sobre el despoblament rural, sobre les greus conseqüències que té el despoblament rural. D'aquí que quan nosaltres marxem del nostre poble i tot això...
Pedres perden aquesta vida. És una peça que la reestremem aquí al Festival Contemporàni. Hem fet una relectura de la que vam fer ja el mes de juliol i intentem aplicar.
aportar-hi coses, impressions més renovades, donar un altre punt de vista a la peça. I és això que estem treballant en aquesta residència artística d'aquest punt, que, bueno, vacances, vacances no s'han, però almenys ens serviran per realimentar una mica aquesta imatge d'aquesta obra. I aquesta obra que esteu fent ara s'enregistrarà? Tendrem l'oportunitat de gaudir-la després del festival?
Aquesta obra tenim previst fer un enregistrament en vídeo, el que passa és que no sabem encara, hem de decidir si aquesta obra després la publicarem o no, però el que sí que tenim previst, i de fet estem treballant en això, és de poder retocar diferents espais, a diferents llocs i més, en diferents festivals, diferents contextos, perquè pensem que és una peça que, almenys,
Penso que és una realitat no només d'un lloc en concret, sinó que és una realitat que està passant a tota Catalunya, a tota Espanya, a tota Europa, pràcticament a tot el món. Per això cada vegada hi ha aquesta polarització de la gent que se'n va cap a les grans ciutats i que abandona una mica tot això, les poblacions dels pares, avis, i que moltes inclús queden totalment despoblades, abandonades.
Sí, pretén fer-nos aquesta reflexió i juntament amb imatges i amb els sons de l'electrònica i els sons del musaxo intentarem, almenys que el públic estigui allà, poder pensar una mica en això, que és un tema que pot ser moltes vegades. Passem per alt, però que realment ens hi ve a tots, la nostra història, el nostre background de les nostres generacions anteriors, clar.
Serà una gran història per explicar, ja t'ho dic ara. I us quedarà, i espero i desitjo, no només per la part musical, que li esteu posant cor i ànima, sinó també m'imagino que per la part visual, de poder fer fins i tot de cara al futur un bon documental. Sí, perquè pensem que és el que he de dir jo ara, és un tema molt...
de tots. Jo, si vols ser, et puc passar, si vols que et doni... I tant, sisplau. Jo penso que millor que ell hi haurà ningú per esperar una mica la teva obra. Enric, endavant.
Enric, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio. Què tal? Molt bona tarda. Bona tarda. Però és que sempre vaig per aquests temes. Jo soc molt reivindicatiu i, a més, vist en el món rural. Clar. Tu veus en primera mà del que està passant i de quina manera s'estan morint molts pobles, no? Molts, però molts. Aquí l'Al-Urgell és tremendo. Ja són més pobles morts que els vius, sí.
Que dona molta ràbia, Enric, que el que passa és que sí que és una manera, una sortida que moltes vegades fan als pobles que ja no hi viu ningú, que moltes vegades els venen i fan que hi hagi persones que es dediquin només a viure aquelles persones i els deixin encara, no sé si encara al futur, morir encara pitjor, no?
Home, és que tanquen els pobles directament, els hi posen una balla física, un mur, i els tanquen i són d'accés privat i ja està, i si ets amic del que se l'ha comprat, doncs, si no ho ets, ja està bé. I això no és viure d'un poble. El viure ho fan les persones, les moltes persones diferents, i que vinguin, si pot ser, de tot arreu, no?
És que, a més, és un desastre, ja t'ho dic, sagnant, perquè, a més, a dintre d'aquests pobles, el mig és perfecte a ons, saps? I allò no ho pots veure. Clar, clar, clar. És tremendo. Però, bueno, sobretot, sobretot, les conseqüències que té, vull dir, el cos s'ho acaba menjant tot, si els pobles acaben abandonats, doncs no s'hi pot tornar a accedir, perquè els camins es perden, en una mitja de cinc anys, un camí et queda, un camí d'aquest cul de satis, que mor en el poble...
era tapat amb 4 o 5 anys i ja no pots ni anar-hi, saps? Vull dir, és una pena allò. Queda tot molt desacordat a l'ecosistema, també, les calorades, per això cada vegada fa menys, per això cada vegada fa menys. El sector primari està d'una manera tremenda, també, jo què sé, els incendis de l'estiu, aquests, fins i tot, el bosc ho està menjant tot. Eren horts.
Doncs, Enric, igual que li deia fa un moment al Joan, precisament amb aquesta feina que esteu fent vosaltres, reviviu, reviscoleu una miqueta d'aquests pobles i que la gent sigui conscient de tot el que estem deixant perdre, doncs mira, seria una feina molt, però que molt ben feta. I esbombeu-lo, si pot ser, per tot arreu, eh? Que arribi a tothom. Sí, donem el missatge des de l'art. Clar. I que...
Ai, demà estàs marxant, Enric. S'està perdent la cobertura. Digues, digues, perdó. Bueno, és que un altre problema afegit que tenim és...
Que em va marcar, les cobertures no són massa bones, no? No, no, no. Ja ho heu fet ara mateix gairebé màgia per acabar l'entrevista, espero, espero que no, eh? Hi ha moltes mancances, hi ha moltes mancances. D'aquí a la reivindicació i tot pla, no? Però bueno, mira, és el que et deia, donem el missatge des de l'art, i si es rep, doncs estarem contents, perquè nosaltres hi tenim molta sensibilitat, evidentment.
Doncs jo t'agraeixo moltíssim el que ens has atès precisament. Només faltaria. I amb el teu permís. Per la ràdio sempre, per la ràdio...
De ràdio, i el meu programa aquí a la Seu d'Urgell, també, a la local. Ah, doncs gràcies, també company de ràdio. Oh, i tant, sí, només faltaria, sóc col·laborador i des de fa molts anys, a més. Bueno, escolta, no ho distrec més, que teniu el temps comptat i ho sé. Sí, i ara ja anem en contra de la llotja, gairebé i ens queda encara comentar el dissabte i el diumenge. Gràcies. Sí, sí, apa, adéu-siau. Adéu-siau. Gràcies a vosaltres.
Al contrari. Joan, de nou retomo amb tu. Continuem el festival. Recordem que és de cara a la setmana vinent, que comenceu dijous, divendres, dissabte i diumenge, 11, 12, 13 i 14 de desembre, que estàvem el dissabte dia 13 amb aquest Open Day que havíem començat i que havíem arribat ja gairebé a dos quarts de vuit amb una altra dels concerts amb entrada lliure i sota el nom de Tradició Expandida.
Tradició expandida, sí. Aquest és el títol genèric que vam fer per a un concert en el qual volem mesclar la música tradicional, és a dir, instruments com la gralla i altres, de la mà del grandíssim intèrpret Dani Carbonell, Daniel Carbonell, que juntament amb els seus companys músics i alumnes de l'aula de sons de Reus ens faran un concert en el qual barrejaran la música tradicional amb...
instruments tradicionals, vull dir amb instruments com l'electrònica. Hem fet a base d'una improvisació col·lectiva, un procés de creació a l'instant, de composició a l'instant, que és el que fa una improvisació, diguem, lliure, i esforçarà el concert que tancarà l'Open Day el dissabte dia 13.
Molt bé. Anem cap a diumenge, dia 14, que a més a més la idea m'assembla preciosíssima, ja t'ho he de dir així. A més a més ho faig gairebé en primera persona, ja els tinc crescuts, però m'ha encantat poder anar amb ells i gaudir de moments tan especials com és aquest concert nòmada, dedicada als nadons, als infants, i bé, hi ha tota la família cap i a la fi.
Totalment, totalment. A més, pensem que a vegades els han anat un error pobres, que els tenim allí esclamitzats pobres... No voldran venir la propera vegada, eh? No voldran venir? Digue això què és. Esperem que sí, els tractarem molt bé. Els farem treballar, però els tractarem molt bé. Sí, però la veritat és que sí. A veure...
Jo sempre he reivindicat i he pensat que la música contemporània, el millor públic és el públic infantil, perquè és el públic que es deixa sorprendre, se deixa portar tots els sons, no té prejudicis, no intenta pensar més del conte, sinó que se deixa absorbir totalment, absorbeix els sons i se deixa sorprendre, i aquest és el millor públic que tenim. Llavors, què menys que fer-li
xiquetes, i, bueno, el títol d'aquest concert serà el Concert Nòmada, ells, la Yoko i l'Olivier, ens explicaran, ens faran un concert allí, doncs, bueno, amb instruments i músiques i sons contemporanis, però ens aniran contant una història molt maca sobre un viatge, un trajecte, i esperem, doncs, que pugui agradar tant als més petits com també als més grans, a tota la família, que vinguin amb els xiquetes i les xiquetes.
A les 12 del migdia també sempre a Cal Massó, a aquest centre d'art tan xulo que tenim allà al centre de Reus, molt a prop del mercat, i després la gent ja podrà anar-se'n a un vermut, podrà anar a dinar, podrà fer el que vulgui, i a les 6 de la tarda farem el concert de Cloenda a les 6, al Cal Massó també, en el qual vindran dos membres de Natsum Iguar, que col·laboren sovint amb ells,
que ens faran un concert de música contemporània per a acòrdio, l'instrument que nosaltres associem a la célebre, és un instrument que té moltíssim repertori contemporani, és a dir, faran un concert d'acòrdio i música electrònica.
I amb aquest concert ja veurem la sessió de tardor del 2025 del Festival Contemporàne. Ens sentim sentint ara mateix de fons, Hanna-Hajar, amb la Gen i la Matilde.
que és espectacular també el que hem trobat. A més a més, t'he de dir que fins que no comencen a tocar, ens tenen com a amics hipnotitzats a tots, eh? Sí, perquè a més juguen una mica amb diferents fusions de l'electrònica, diguem més entre parèntesis o entre cometes més comercial, d'Apple...
i diferents estils de la música actual, això amb electrònica, i realment fan coses molt, molt xules, sí, sí. I veure-ho en directe serà també espectacular. Ja, les tenim per aquí, eh?
Sí, molt bé. Això que sona és precisament l'acordió, eh? Sí, sí, sí, totalment. A més, l'acordió és un instrument que té uns sons, que dius, on està el límit entre l'acordió i l'electrònica, no? És un instrument realment superversàtil, un instrument al qual grandíssims compositors contemporanis, ara em ve al cap la tristament paspassada Sofia Goua i Dorina,
tenen obres per acordeu que són increïbles. Llavors, és un instrument que han explotat molts compositors, i juntament amb la nitrònica ja creem una fusió de sons que realment, ostres, és fascinant. Joan, no ens queda més temps. L'únic que recordar tothom que, si volen saber més cosetes, ho trobaran a contemporaneos.com, a la vostra pàgina. Allà teniu fins i tot una miqueta d'història del que va passar l'any passat, i una miqueta...
Sí, els objectius del festival i una mica els nostres objectius i tot, una mica la nostra història. Doncs tot això recordo a contemporanies.com i també allà mateix les entrades i tota la informació que necessiteu. Joan Matí Frasquier, moltíssimes gràcies. Dóna records a l'altre company. A veure si millora. També l'altre Joan que no ha pogut estar aquí amb nosaltres. Sí, sí.
I que esperem que agafi bona força, que encara li queda una setmana. Jo crec que d'aquí a la setmana vinent està del tot recuperat. Estem tocant fusta per ell, eh? Esperem i dirigim. Moltíssimes gràcies. I moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista i per estar aquí al Tau del Canó tot en difusió d'aquest festival. I dóna records també a l'Adrià, que ens dona molta guerra també, eh? Però molt bona, eh? Molt bé. Sí, sí, molt bé. Fantàstic. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau, adéu. Adéu a la tarda. Gràcies, adéu-siau, adéu-siau.
I així, d'aquesta manera, avui tanquem el nostre programa. Us hem de dir que us hem preparat de cara a la setmana vinent programes especials que podeu anar sentint a aquesta mateixa hora. Perquè el nostre programa, els nostres fans de Tarragona, continua endavant. Tingueu morir cinc cap de setmana. Ens tornem a sentir de cara a dimarts. Adéu-siau.
Gràcies.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
un recuerdo encontrado para quedarse conmigo de un tiempo lejano. A esta parte ha venido esta noche otro recuerdo prohibido olvidado en el olvido sentimentalmente para remediarlo.
Fins demà!
Fins demà!
Sin tocarme la puerta Recuerdo entrometido En un tiempo olvidado Ha venido un recuerdo mojado De una tarde de lluvia De tu pelo enredado Como siempre que se cambian los papeles
Voy a quedarme dormido en tu cintura Y si me despierta el día presumido Déjame quedarme un poco en las alturas
¿Para qué contar el tiempo que nos queda? ¿Para qué contar el tiempo que se ha ido? Si vivir es un regalo y un presente, mitad despierto, mitad dormido.
Mi cara ha abierto, mitad dormido.
La darrera vegada, diguem-ho bé, que parlàvem amb ell, presentàvem la cançó de la Paloma. Imagina't si hi ha plogut des de llavors. Això era al voltant del 17 d'octubre, i aquí ens vam començar a descomptar, perquè ha arribat a l'extranjero, que va ser el dia 30 d'octubre. Una barca en el puerto me espera.
Una miqueta més enllà, veneno en la piel. El 14 de novembre, per ser exactes. I fa, aproximadament, 3 dies, el dia 28 de novembre, aquest que sentíem per no olvidar. Mira, que tenim vida telefònica i és que ja aquest gos verd ja ho tenim gairebé. Eric López, bona tarda i benvingut.
Com estàs? Perfecto. Déu-n'hi-do, m'he descomptat de tres, eh? Com és possible? Perquè estic molt actiu, jo. És el que t'al·lava a dir? No, no, i no només això, sinó, clar, jo me l'esperava cada gairebé cada mes i era veritat que era cada 15 dies.
Quins dies vaig dir en el tema, sí, sí. Ara que hi ha, només ens queda un. És el que t'anava a dir, ja gairebé tenim aquest gos verd. Sí, sí, sí, ja està. La setmana que ve serà, sí, la setmana que ve, doncs, veurem el darrer tema, ja està.
Ja es pot dir o no? O deixem acabar que és el que passa? Vinga, ho deixem, ho deixem. Sí, el que tu vulguis, eh? No, si tu quieres yo lo digo, va a ser primicia mundial. Vinga, va, primíciame, por favor, por favor. Són aquellas, què com era? Sí, ja, d'aquelles pequeñas cosas, són aquellas... Jo és que això m'han recordat els títols, ja se m'obliden. Sí.
Una de Serrat. Una de Serrat, molt bé. Oh, que bo, mira, aquesta també podria ser una cançó de cara al futur. Una de Serrat, que no sé si existeix, això, aquest títol que va tal, eh? Aquí cantando, una de Serrat. Aquelles pequeñas cosas. Aquelles pequeñas cosas. Oh, que bonic cantada amb tu. Que tal? Bé. A mi em va agradar molt fer-la així. Home, és que fetes, recordem que totes estaven ja fetes.
Sí, sí, aquí la història que ja quan vaig estar parlant amb tu allà a la ràdio, vaig comentar això, que això tot es va veure en una tarda, i després va muntar els vídeos i tot això, i bueno, ja...
I ha sigut una cosa que hem anat traient durant tot aquest temps, sobretot en espera que ja vaig a la meitat de la gravació del nou disc que sortirà a principis del 2026. I que espero que me'l presentis aquí a la ràdio. Tu ja saps que tens les portes més cobertes. No sé si preguntar-te, perquè hi havia uns premis en marxa... Què va passar?
Encara no sabem res. Com que encara no sabeu res? No, no, no. Ahir i el dimens en parlàvem perquè quan ens van dir que el dia... Nosaltres pensàvem que el dia 13 de novembre els donava el veredicte i no. Ells donaven unes setmanes per acabar de deliberar les votacions i no sé què, tot i qual. O sigui, ja el que van fer a la gala va ser la presentació dels finalistes i durant aquestes setmanes, imagino durant aquests dies,
acabaran donant els guanyadors. Home, és que si no, esteu en un cim vivir.
Home, per l'amor de Déu, com us poden tenir? És que clar, quan fa ja? És que farà un mes. Tres setmanes. És que per això, i el pas que anem, què serà, per l'any vinent? Si o alguna cosa així, no ho sé. O sigui, fa unes setmanes, ara no me'n recordo. Sincerament, no ho sé. Perquè jo, com vaig trobar la sorpresa que havíem estat nominats, per mi va ser... Perfecte, no podem anar perquè era on anàvem.
que, a més, encara continuo fent consells i encara continuo fent de tot més impossible. I vam dir, bueno, ja ens diran. I ara, bueno, ara hem de tornar-nos a comunicar per a veure si, almenys, les dates que donen els guanyadors. Recordem que era a nivell...
Era clar, és que era als Estats Units... Sí, a Nova York... A Nova York... A nivell mundial, clar, i estàvem tots, doncs, amb el Nadia Mora de Amor, que érem els únics representants d'Espanya. Sí, sí, sí. Recordar que era la plataforma de streaming Night Flight, i que estàvem pendents, perquè teòricament era el dia 13 de novembre, a veure què és el que passava a Brooklyn...
I allà ens vam quedar, eh? Jo deia, dic, m'avisarà? Dic, perquè clar, que estem aquí, eh? Qualsevol notícia que tingui jo t'avisaré. Aquí ja ho saps que t'espero. Però torno de nou cap a aquesta última cançó i també totes les altres. Recorden-se, Eric? Però clar, des de Tu falta de querer, que va ser el primer senzill. Senyor Troncoso, Baixata Rosa... Baixata Rosa.
El lado oscuro, Paloma, que comentàvem, El extranjero... Són cançons que d'alguna manera has volgut fer i fer-te fins i tot un petit homenatge, perquè són cançons que a tu t'han arribat de fa molts anys, d'altres que són la teva banda, són una particular i personal...
Com va anar la tria, recorda-m'ho. Bé, era bàsicament de bandes o cançons que a mi m'havien influenciat d'alguna manera o d'altra o que havien estat presents dintre de la meva vida. Per exemple, artistes com Juan Luis Guerra amb Patxata Rosa, que jo l'escoltava quan era molt petit perquè a casa meva sonava tots els dies amb la meva banda de la ràdio.
o artistes més moderns, més d'ara, més actuals com Montlacente, amb tu falta de querer, que l'havia descobert, o el senyor Troncoso, que també havia sigut una banda que l'havia influenciat molt en el seu dia el Descobrir Triana, i coses de cotidiana de la vida, que també explico en mis redes sociales, el que vulgui... Que entre, que entre, sí, sí.
Però pots dir què dius o no? Vinga, va, digue'm-ho. Què dius a través de les teves xarxes? Que es pugui explicar una miqueta més enllà. Sí, explico les cançons que vaig agafar. O sigui, ja surto tocant els vídeos a tocar la cançó i després explico una mica el per què he escollit aquesta cançó.
Uau, doncs això, si voleu saber una miqueta més, avui no ens ho explicarà del tot, eh? Només una miqueta, només una pincellada. I el que sí que podrem fer, si vols, de cara a quan ja tinguem l'última cançó del Serrat, interpretada magistralment per l'Éric López, també, i fem una escolta sencera del disc. I això que m'estaves dient...
Podríem anar comentant i després, mira, t'ho falta de querer. I tu, en aquell moment, mira, que jo pensava que aquesta cançó no entrava. Doncs al final, pla, perquè vaig voler que entrés. O a lo millor la del veneno en la piel. Diu, mira, aquella tonalitat que dóna Radio Futura, que vaig estar matxacant-me fins que va sortir. Però clar, cadascuna té la seva problemàtica. Sembla molt senzill tot, però no ho és.
Sí, sí, per suposant. Mira, ara, per exemple, quan he fet ara de los Rodríguez, lo de los Rodríguez va entrar en el último momento, en el último momento, quan estava fent el viatge de Cambrils a Barcelona, que anava a gravar-ho tot.
Tenia una altra cançó i al final vaig decidir que seria el Para No Olvidar, ara no me'n recordo, no m'ho facis dir, però no sé si era el Cin Documentos o alguna altra que... Guau, també, eh? O alguna cosa que deia, al final vaig dir, vull fer aquesta que... Bueno, en aquell moment vaig dir, mira, prefiro fer aquesta que no l'altra. Sí, sí, sí.
I a més a més, també les portes, que és el que dèiem el dia de l'entrevista, que les portes d'anar una altra vegada a l'actualitat. I hi ha molta gent que potser no les coneix, i gràcies a la teva veu, i tornar una altra vegada a reviscular-les, i dius, ostres, aquesta de la paloma, de qui és? I a busques, no? I no et quedes... Sí, sí, sí.
Bueno, m'ha passat, per exemple, amb el tema de Paloma, que per mi, clar, jo l'escolto cada dia, segurament, o cada setmana, per almenys una vegada, però, clar, és que aquesta cançó té 30 anys i hi ha molta gent que... Que no havia l'escut, la que hi té, potser. Clar, clar, clar. És el que deia, amb allò de les noves generacions, no? Clar, sí, sí. I hi haurà algun moment que s'hi puguin sentir totes a sobre l'escenari? Doncs, sincerament, no ho crec.
Algunes sí, algunas sí, perquè el veneno en la piel, la he fet i la continuo fet moltes vegades, algunes que en la feixen sí, però totes anteres com a concentre tal no ho crec, però bueno, mai se sap, mai se sap.
A veure què és el que passa. Perquè, a més a més, també, allò que dius, ens dones aquests caramelets tan dolços, però continues treballant en el teu diguis, que espero que el que dèiem, de cara al 2026, poder presentar, però és que també tens d'altres projectes musicals. Com t'ho fas, Eric? Bueno... Respirant, respirant. Espera que me siento en el diván. Que he ido, amigo. Estoy muy cansada. Estoy muy cansada.
Ya que has venido aquí a Tarragona Radio ahora mismo, explícame. Yo te tomo nota, como dirían los psicólogos. ¿Qué te pasa? ¿Qué te pasa? No puedo parar. Sí, yo no puedo parar. No puedo parar. I no paris mai, eh? Ja t'ho dic ara, eh? No, no, no. Dones molta guerra. Com vas presentar a les festes? No sé si tens alguna coseta a l'agenda que es pugui dir, que es pugui comentar.
Bé, jo continuo que ara mateix al desembre tinc algunes actuacions, però bé, com saps també soc músic d'emobiliari o d'acompanyament, ja faig de guitarrista però d'alguna altra gent, però bé, a nivell d'Eric López estic el dia 7 de desembre al Pop and Rock de Cambrils, que és un local de música en directe, que fa poc mesos que està obert,
I estaré el diumenge pel matí, el diumenge dia 7 o 12 i mitja. Pop en roc de Cambrils, eh? Exacte. Molt bé, molt bé. El dia 7, o sigui que estaràs com aquí sota el ponto, eh? Exacte. Perquè és diumenge i estàs entre la Immaculada i la Constitució, per allà al mig, no?
Molt bé, clar que sí, durant guerra. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs Eric, et tornem a trucar, tornem a parlar més endavant quan arribi aquestes coses petites o coses grans del Serrat. Sí, sí. I a veure què és el què. Eric, gràcies. Gràcies a tu. Adéu, adéu. Gràcies.
Començant des d'un inici, aquest veneno en la piel. Vinga, som-hi. I si esta noche quieres ir a bailar
Vete poniendo el disfraz de pecadora, pero tendrás que estar lista en media hora, porque si no yo no te paso a buscar, pero primero quieres ir a cenar.
Fins demà!
Yo voy haciéndome la cuenta de cabeza y tú prodigas tu sonrisa con esmero y te dedicas a insultar al camarero y me salpicas con espuma de cerveza y aquí te espero en la barra del bar.
Mientras que tú vas haciendo discoteca, cómo te pasas, te lo advierto, muñeca, que yo esta vez no te voy a rescatar. ¿Te crees que eres una bruja consumada? Y lo que pasa es que estás intoxicada. Y eso que dices que ya no tomas nada...
Pero me dicen por ahí que sí, que sí, que sí, que sí. Y dicen, dicen...
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Nadie está en lo cierto Nadie sabe nada Somos lo que hacemos No lo que venden Nuestras palabras Que no está perdido
El amor puede salvarte la vida Tú salvas la mía
Equivocar-se una lección necesaria Aprendemos del desastre Más que de triunfo y la... Ens endinsam dins el disc Àngeles i demonios, el darrer treball discogràfic del Joel Reyes. I d'aquest treball discogràfic trobem aquesta meravellosa cançó que es diu El amor puede salvar-te la vida. Cançó de la qual demà mateix tindréu l'oportunitat de gaudir del videoclip
I per parlar-nos del videoclip i de tot el que hi ha al seu voltant, tenim amb nosaltres el Joel Reyes. Joel, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda, Cília, com estàs? Doncs has tirat-me de les orelles i d'altres coses. És que se me va passar. Bueno... No, no, molt malament. Molt malament, per part meva. Avui és el... No, no passa res, tu sempre estàs. Ja, però m'ha estat greu, perquè jo, a més a més, ho havia pensat de la manera i com i què, però al final van sortir altres coses...
I veient les bogeries, dic... No, no, no. Te digo una cosa. No, no, no tinc excuses. No tinc excuses, que soc un desastre. Soc un desastre literal. A més a més, vull dir que aquí em veu alta i amb tota la gent de la ràdio que m'escolti. Sílvia García és un desastre nacional. Entre el que se m'olvida, el que se me va... Però bueno, te digo una cosa. Hauria quedat molt, molt serio. Del que jo tenia pensat, del que he vist, que m'ha encantat més, eh?
Ah, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. No, sí, la veritat és que... Estan molt locos tus amigos, eh? Què? Que estan molt bojos els teus amics, eh? Sí, ja dic, sí. A part, te digo una cosa, un pequeño secreto, un pequeño secreto. Secretísame. Jo quan vaig començar amb la idea aquesta del vídeo va ser, m'assembla que era el març. Per això, per això. El març o l'abril o alguna cosa així.
I va passar l'estiu i tenia 4 o 5 vídeos. I deia, però esta gente... ¿Dónde están mis amigos? I estaven tots despistadits, com me va passar a mi. I jo pensava, no serà possible fer el videoclip. Però vaig fer una segona crida insultant una mica la gent i això va funcionar. Això sempre funciona.
I de cop van començar a arribar vídeos i quan s'apropava la data límit, com sempre, em van arribar un putimer de vídeos i jo ja estava amuntant el videoclip. Sí, sí, va ser al final... Oye, ¿todavía me da tiempo a enviártelo? Sí, sí, enviámelo. Que yo tengo un hueco. I al final vaig haver de ficar alguns vídeos con calçadors, però estic molt content. Penso que ha quedat una cosa molt...
molt bonica, molt... que defineix molt un moment, i falta molta gent, falta molta gent, perquè hi ha gent que no ha arribat, o que no al final se li ha passat, però, com ho deia, no són tots, no estan tots els que són, però són tots els que estan.
Molt content, ja veureu que és un vídeo molt... Jo penso que el millor que té aquest vídeo, que no és un derrotxe de tecnologia ni de grans medis, però sí que és un vídeo que està mirant-ho amb una rialla a la cara. Sí, sí, sí, tu que apro. I a part, s'ha de veure fins al final. Això és com en les pel·lícules, s'han de veure fins als crèdits. Perquè és allò dels dos minuts al final que també hi ha alguna altra cosa més, no?
Hi ha algunes sorpreses. I tot això passarà demà, eh? Recordem que demà és el gran dia. Has triat una hora especial per poder fer-ho? Sí, bueno, no sabem... La veritat és que no hem decidit. Estàvem ara parlant amb el Domi de Rambladiscos i tal. No sé si seran les 10 del matí o les 12, però bueno. Ja estaré pendent. Bueno, bueno, ja estaré pendent. I demà ja t'he dit que torno a començar una altra vegada, com aquí que dius amb tu.
Sí, sí, sí, però tinc moltes ganes de veure la reacció de la gent, perquè penso que és un treball molt bonic. Sí, i a més, a més el que deies, quants vídeos al final et van arribar que van poder entrar a dintre, aproximadament? No, aproximadament uns 25-30. Uh, mare de l'amor hermos. Sí, perquè va haver, per exemple, la Chloe, que tu la coneixes molt bé. Sí, sí, que està guapissíssima, eh, a més amb el seu gatet.
O és un gatet, no? Ara t'explico, perquè al final la Chloe me va dir, Joel, és que és muy difícil que salgan mis quatre bichitos, dos gats, dos gats i dos gossos. I és que és muy difícil que salgan los quatre en un solo vídeo, entonces yo voy a hacer lo que pueda. Y clar, me va enviar quatre vídeos, un en cada...
amb cada protagonista. I clar, al final li va dir que potser no te lo saco a los cuatro. Clar, que a millor només queda un o un i mig. A millor amb una mica de cert. I al final han guanyat els gats. Han sortit els dos gats però no han sortit els gossos. Queden representades a tota la família.
De Chloe. De Chloe, molt bé. També he vist per allà amb un tal Javi Sagittar, que fa relativament, va ser el seu aniversari. Felicitats, Javi. I avui aprofito per felicitar el Neo, que avui és el seu cumple de ton fill. Sí, avui és el cumple del Neo. Quants fa? Quatre? Cinc. Cinc ja? Què dius? Sí, sí, sí. Ja tiene un lustro, tiene un lustro. Oh, no, ja tiene un lustro. És veritat, és veritat. Doncs moltes felicitats, que també el veig molt divertit, eh? No sembla ell, eh?
No, perquè el Neo és un crac, és un crac. És un supercrac, la veritat. Que jo ho digui és molt mal, però la veritat és que sí que està molt divertit i és un fora de sèrie. Que va, que va. Ara te torno cap allà, sí.
He de dir que potser és el vídeo amb el que més... O sigui, estava muntant, editant el vídeo, i jo sol m'estava descollonant del vídeo d'alguns moments, perquè, clar, tu veus el Javi sempre tan seriós, no? Com és ell, no? Així, com de cavaller oscuros. Sí, sí, de posat.
Y de cop, yo le iba a dir, oye, enviar el vídeo lo más divertido posible, porque tal, pero claro, yo digo, bueno, a mí no, tampoco me esperaba, pero hostia, cuando voy a ver el vídeo, es que el vídeo, veure el sense, porque es un vídeo que dura igual un minuto y medio, veure el sense no tiene desperdicio, ¿verdad? Es que...
I quan agarra la zapatilla i se pone a tocar la bateria amb la zapatilla, jo és que, home, o sigui, t'ajuro que estava descollonat de la risa mentre ho muntava. O sigui, ha sigut dels que més m'he rigut amb diferència. I després tenim la companyia. La teva actuació, el teu cameo és estel·lat. Sí, sí, sí. El llimoni ha sigut de lo millor. Home, després també l'acompanyava la Barret de Valls...
D'aquí? A la companyia de pallassos, que també tenim, home. Passa barret. Passa barret. Aquest també m'assembla superbonic. Enrenyable, eh? Són com tan atxotxables, no? Sí, sí. Allò que dius, donen ganes de fixar-los tota l'estona, sí, sí. M'agrada allò també, és molt bonic. I que tingués en detall de gravar el vídeo, no sé si és abans o després d'una actuació, però sí que és una actuació.
i no sé què surtin així amb la roba de feina em fa molt de vida Joel, hem de tornar a parlar i comentarem una miqueta perquè ara estem parlant una miqueta del que has llançat a través de les xarxes com a prèvia del que sortirà demà mateix però un altre dia ho hem de comentar i hem de fer-ho bé i a més a més explicar-me en quin moment musical també estàs tu a veure com se preparen els concerts que jo vull veure't a sobre l'escenari que tenim ja ganes
No sé si estaràs per Tarragona la setmana vinent, potser. Sí, a part, demà s'acompleix una setmana que el disc va sortir. Encara és molt recent, però s'ha de parlar una mica de tot. Jo tinc curiositat també de saber la reacció de la gent, les cançons favorites...
Tinc idees, tinc idees. Si vols, parlem més tranquil·lament la setmana que ve. Vinga, va. O ja serà potser de cara a l'altra. Que no sé si el dia 19 tu estaràs per aquí, per Tarragona, potser.
No. No perquè... Aquest Nadal potser m'ha posat a estar reunits perquè no sé, per qüestions de feina i etcètera, no sé si podré estar allà. Doncs per quan estiguis per aquí. Però sí que podem fer un recorregut per aquest Àngeles i Demònios, que sí que, com ho deies, des del dia 28 de novembre, que ja el tenim aquí, com diria aquell, ja ha arribat, ja el tenim, i ja el podem gaudir. D'aquestes 15 cançons, niña bonita, eh?, de cançons...
Sí, sí. Molt bé. 10 al format vinil i 15 al format. Molt bé. Doncs això, que les escoltarem totes, que m'adonaràs tot el teu permís. Espero i desitjo per poder comentar-les i que no només ens quedem amb aquesta i els altres que ja hem conegut i hem anat coneixent, però almenys per saber una miqueta més d'aquests àngeles i demònies que t'envolten, Joel. De car.
I tant que sí, parlarem quan tu vulguis. Doncs demà, tots pendents, poseu-li likes, poseu-li comentaris, digueu-li que m'ha petat el cap amb això, m'ha agradat molt això, compartiu-lo. A partir de demà estigueu pendents, a partir de les 10, 11, 12, ara no sabem ben bé l'hora, però a través de les xarxes dels Reyes podem gaudir. Que estiguin pendents al meu Instagram, a joelreyesmusic, i al llarg del dia ho direm l'hora, però serà o 10 o 12.
Molt bé, doncs estarem pendents. Lo que diga el jefe, lo que diga el jefe Lomi. Vinga, Domi, vinga, Domi, avisa'm, eh, sisplau, Domi, avisa. Manifiestate, manifiestate. A veure què és el que passa. De nou, moltíssimes gràcies i de veritat donar-li una abraçada, ara sí, molt forta al Neu, de part nostra, una estiradeta d'orelles fluixeta a fluixeta de 5 més 1 per l'any vinent i que, bueno, gràcies també per atendre's i bones festes si no ens tornem a sentir.
I espero que sí, eh? Igualment. Moltíssimes gràcies per estar sempre. Gràcies a tu. Adéu, guapo. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu, igualment. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets.
Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta l'anotem tots.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Desperta dins tu glòria perduda. Les veus que criden la força genua.
Fins demà!
Dones malentes caminen al sol, sembrant la llum del futur protocol, que veig el vent sense por del control, el món ens canta un himne.
Berta, prenda el món, és per tu.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda, el món és per tu.
Sencera, sencera. Ja és que l'hi deia a la Paula. Dic, la Paula, l'hem de sentir sencera perquè, a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que, clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne...
que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on el tenies amagada? Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari.
Sí, així. Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però sé jo, Nina Kahlo. Nina Kahlo. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans, fora de l'antena, dic, me sona com un petit homenatge amb una de les grans...
A Frida Kahlo, sí, sí. Efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. Perquè a més a més va trencar estereotips. Jo dic que a punta pala. Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Al final era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo, com em sento, és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nits.
Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo. Que bonic. Estàs dient una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir...
amb el que has dit ara, les areves o areva, no sé com anava a dir, però me'n recordo, això. Sí? Sí, sí. I ara amb això que has dit és com... Ostres! No hi era, eh? No hi era, quan ho has pensat, eh? No, no, jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de... I al final va sortir nina cal, o sigui que molt fort que ho hagis...
Resumit aquí, sí, sí, perfecte. Perquè, a més a més, jo crec que des que te conec que tens aquesta sensació de llibertat. Sí. De dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut...
Això t'ha de salutar. També va venir una miqueta per la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses que hi ha molta gent que diu que ho va passar molt malament i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí. O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els decids d'any nou.
Clar, jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però clar, va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, sí, però no va ser pel Covid.
I això ja ho tenies davant. I això va sortir, ja et dic, el Nina Kahlo el 2023 va dir, vinga, ho faig, i vaig començar. Però el que no tenia era el nom. Però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar, però pensa que el disc són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15. Oh!
Clar, vaig començar a fer i vaig escartar. I han trucat per si volen a veure què volen fer. Digues, digues. No, això, això, que van ser 15 temes, o sigui, 10 temes que al final han format part del disc. No sé si ben escollits o no, perquè ja et dic, han quedat 15 a fora i alguns els hagués ficat i hagués tret algun altre. Però, bueno, s'havia de fer ja i...
Sempre et queda en el directe. Sí. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida. Clar. Perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això que toca un sóc, no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria.
aquest estiu al Mas Nou, amb uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure valles persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, la trec ja. O sigui, vaig estudiar i la trec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Jo tinc cosetes per aquí. Com va ser? Ja el coneixies d'abans? No, jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, en fem versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira, vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia, perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí.
I ja està, així va ser. I a més, si us vau entendre perfectament per la gravació de cançons, i m'imagino que, com passa amb molts productors, que no són culs inquiets, i com han estat demamant la música de sempre, diu, què te'n sembla si afegim... Has estat també molt col·laborador en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes, i ella em va ajudar moltíssim, i tenia també idees xules, això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, de més prou, com jo dic, més xulo. Sí, sí, i tant. Ara estàvem intentant imaginar a Paula amb els cascos posats, com aquí a la ràdio, acabant de sentir totes les cançons.
Què vas pensar? Perquè tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Clar, algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant a estudis, dijous graubeus i tal, però, hòstia, el fet d'ajuntar... Ja em va passar amb l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre,
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, no? Tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu. I és una sensació... és molt bonica. La cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és d'emoció i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort.
Perquè d'on vinc jo i d'on estic? És un procés... Jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy. Jo era una persona que em creia superpoca cosa, molt ridícula, molt...
que em costava molt. No et coneixia encara. Et coneixia fa anys, clar, i el fet de pujar-me a l'escenari per mi era una cosa impensable, no, i clar, el fet de... Clar, jo treballava en un súper, treballava en un càmping, ostres, i el fet de...
d'escollir fer el que realment volia i treballar molt en la meva autoestima i tal, ostres, estic molt orgullosa. I poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda...
I amb tota la gent, jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar. No, és que és molt fort. Jo crec que molts dels que, a més a més, coincidim amb amistat, jo crec que, a més, cada vegada que es parla o surt, la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonica. No, perquè és veritat. Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que...
Bé, gràcies. De res. Això, el poder viure d'això ja és una cosa que... És veritat que no he vist els temes propis, però d'aversions, de l'escenari, del que a mi m'agrada... Ostres, és que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona, és genial. Ara ens falten uns Grammy. Home, demanar per demanar? Home, jo també vull ser Ocac Grasses. Allà al costat de la Shakira. Perdona, Shakira, és per a mi.
Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla castellant la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar. Home, si puc fer un quatre estatis d'olímpics com el Loques Graces, home, pues bienvenido sea, ¿no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat, però normalment ja els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent de Loques Graces, no? Ui, m'encantaria, ui. Senyores o Casgraces? Això seria algo impossible. A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana o Canya. No.
Vosaltres anirem a calor, home, aquí estem, i estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. Escola, jo encantada la vida, ja ho saps. I si no, eh, qualsevol d'altres... Aitana.
Quan vinguis, que té Barcelona, també, no? No ho sé, però... Jo sí que cada dia tenen color. A tu veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica, eh? Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Ja està. Ja està.
Qui som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la mesina així. I tant. Encara és gratis i ens queda. Però amb aquestes heroïnes de mil primaveres, no d'una i dues, de mil primaveres...
D'on sorgeix? Quan te la poses a escriure? Quina és la part que primer se't revela de les cançons? Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar perquè nosaltres avui tinguéssim més privilegis dels que hi havia i sobretot està molt enfocat a les àvies o besàvies, no?
Jo no perquè tenia la meva àvia, diu, encara està avui, però que és el prenda, desperta prenda. Aquest prenda jo sempre l'he viscut molt, no? El prenda, ai, prenda meva, no? Era molt típic de la meva àvia, sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però clar, el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit, i després en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar, o sigui, jo no puc no fer...
No podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això, i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig començar... Aquest crec que té...
Potser un any. Un any. Sí. L'has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'has ensenyat? No l'he ensenyat. No va trucar-la, però... Bueno, és que... No, millor fes-li tu. És difícil. Mira, mira, ja m'imagino. No acaba d'entendre massa, saps? Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta... Doncs sí, l'hi portaré...
Li portaré el tema, i tant. Deixes que escolti, i a millor el moment que diu, prenda, a millor aquest prenda, per ella és com una espurneta d'alguna cosa, que en aquest moment, mira, els farà feliços a les dues. Doncs sí, l'hi portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra. Ai, que has de tornar a venir. Sí, home, i al març una altra, i al marge el disc. Ja està, ja està.
Si no em deixen jubilar-me d'aquí, llavors? Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal, i vam dir, saps què? No, i el farem per al març.
pel 8 de març, traurem un videoclip que, bueno, tinc moltes idees de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent, que potser, si podem, hi participarà gent, i llavors és guai. Quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh? De veritat. I tant, ja ho veurem, sí. Bueno, al gener tornem a parlar, quan tinguem aquesta nova cançó.
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Kahlo, perquè ara te tinc que dir Nina Kahlo. Home, jo ja sóc Nina Kahlo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, no sé qui és la Paula. No, que és Nina Kahlo. Que bo.
Doncs, Nina Carlo, gràcies per aquesta esceneta de ràdio. Quan tingueu també els en el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, ara se't gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir... Tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies i és molta feina, però sí. Pinta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors lliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Sous-titrage Société Radio-Canada
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes? La Porteria
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Cocodril Club.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de callar Hasta luego cocodrilo
Un futur que ens porta el 19 de desembre.
. . . . . . . . .
No ves cómo llega ese viento del sur. Las olas quebradas se acercan para ver si queda luz. En esta isla veintitantos de noviembre. O entendemos una hoguera entre los dos. O partimos con un beso y un adiós. Y buena suerte.
Com ha de ploure ja, no vindrà per culpa meva, que ja està aquí. 19 de desembre, 8 de la tarda, Teatre a Tarragona. I l'amenaça és gravació disc en directe. Paco i la Luna, hola, què tal? Hola, què tal? Oe, oe, oe, oe, oe. Paco, Paco. Estic assejant ja de cara lia en qüestió, eh?
Tinc dos mesos i pic, i pic, per assejar, eh? Estàs a prendre la tornada. Home, home. Però de quines? Ja tens la situació ja posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden... A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us he de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí. És que, en teoria, no volia fer res, abans del dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia firmats aquestes actuacions, així que, bueno, viatjaré una miqueta. Vinga, va. A més a més, la Nauda m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i vaig adorir tanto de lo mismo a la meitat. Sí. El Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals. Ah, molt bé. Sí, cent i pico persones. Hi ha molt de públic allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Madrid. Per això ho tenia firmat ja. I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? Tu ho saps? No, no, no.
De vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat. Sí, sí, sí. Però bueno, aguanten, aguanten. Sí, sí, i que tinguin i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes que aquest cap de setmana la Sala Estona ha fet 10 anys. Doncs mira, per molts anys, eh?
El Fernando i família, que continuen allà també al peu del canó i que les coses, com passa sempre, no són gaire fàcils, en segons quin moment, eh? No, no. I tant, i tant. A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatre Tarragona va dir, mira, tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera... No, no, és res. És el dia que havia lliure. Però podia ser, eh? Que aquestes coses passen. Mira, quina pena que l'han inventat una història. Clar. Bueno, encara tens temps que no t'han trucat... T'han trucat des del diari de Tarragona? No, encara no. Doncs bé, per la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré, que ja hem parlat... Molt bé.
I llavors m'ho dius, pues sí, va ser un dia molt especial per mi, en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho creuré a Pies Contillas, tu ja ho saps. No dudo, no dudo. Començo amb la història, com el que fa de ser escriure històries, per una mesada no va. Com seria la història del 19 de desembre, per exemple?
El 29 de desembre és el dia més important de la meva carrera. Estic claríssim, claríssim. Perquè és el primer disc en directe. Jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003.
I és el primer, en directe. I dic, com ho faré? Doncs, a casa, a Tarragona. Tenia diferents opcions, semblant fer diferents coses, però dic, no, no, ho he fet, ho he fet a Tarragona. I és de València, por favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà. Paco, por favor, no nos hagas esto. Home...
I a Madrid i a Barcelona, tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona perquè, no sé, és molt emocional també això per mi. I bueno, ho faré a casa meva. I quan sorgeix la idea? Perquè a veure, una cosa és que ja et diguis, ostres, ja tinc l'edat, però clar, tot això s'ha de moure. I normalment ho moveu vosaltres directament, o sigui que tot això no ho ve de més a més.
No, la idea ve que jo... O sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical. O sigui, hi ha tot un... No sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre diferents. Jo dic, quina pena que als discos això no es veu, no? Arribi, clar. Llavors dic, mira, faig un punt de directe, ho gravo tot amb vídeo i amb àudio.
I després d'això intentarem posar-ho a la plataforma, si jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, intentarem que...
que hi ha algunes plataformes importants. Molt bé. Home, i ja et dic que aquí t'adonarem canxa a les vegades que t'ho vulguis, eh? Que tornes a ser el Paco, t'imagines demà, que tornes al Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro micro, eh? Si tu demà me tornes a trucar, i t'imagines tot el dia, tots els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre parlant cada dia.
Que locura, eh? Paco, com està això? Mira, m'agrada d'oipo. Només de pensar-lo. És xulo, és com una agenda diària. Com anem els ànims? Què has fet avui? Com al col·le, què has fet avui al col·le? Però això seria millor de cara quan comences desembre.
Perquè és que si no, te podíem agobiar. I tu imagina, clar, estem a 29 de setembre. D'aquí al 19 queda una mica. Però clar, quan comencem... Sí, el desembre, el dia 1. Paco, com vas? Com el calendari dels Reis. Exacte.
El calendari aquell que obres les finestretes, que hi ha un caramel o xocolata, no? Això es podria fer igual. Comença amb el Paco. Què tal avui, Paco, i tu? Doncs ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista. No t'ho diré. Molt bé. És una superbona idea. Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí?
Sí, que guai, que guai, és una super bona idea. Vinga, va, parlem-ne. Per cert, abans he parlat de plataformes, hi ha una cosa que no sé si la fa, que n'he ficat a les meves xarxes, no sé si ho saps. A veure... Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment. He vist alguna cosa. El Top 10, el Top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, que és una pel·li de la que soc guionista.
I, a més, vaig fer la cançó dels crèdits, i, bé, també s'ho vaig fer amb un paperet molt escrit, 4 gràcies d'actor, no?, però l'important és que vaig fer el guió i, t'ha dit, avui, estic supercontent, la productora m'ha trucat i diu, has vist? Paco, que l'estàs petando, Paco! Paco, que lo peta, que lo peta! És veritat. Home, per mi era una pel·li, ja ni em recordaves, una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però, bueno, però mira, ui, coi, t'agrades, ui...
Això és molt important, clar que sí. A més a més, la part de direcció, diguem-ne, no l'havies tocat encara o no?
La part de direcció. Direcció? També la fas com a direcció o no? No, no, no. Guionista només, val, val, val. Jo me pensava que havies fet tutti free, eh? Tot sencer, eh? No, això no em deixen dirigir encara. Ai, ja arribarà, ja arribarà. Ho estic intentant, però de moment no em deixen. Llàstima, llàstima, llàstima.
No volen que acabi amb la pel·lícula. Aquest home, el director d'aquesta filla és José Luis Berlanga, però el fill, el pare ja va... Ja no hi és, sí, sí. Però José Luis Berlanga, fill, és el director de la pel·lícula. Però també pots recordar tranquil·lament, Paco, qui són els actors que estan. Perquè, a més a més, jo t'ho vaig dir... Ostres, és que estàs amb...
Digue-m'ho. Ai, se m'ha oblidat el nom. El Pablo Chapella. El Pablo Chapella, que el vam tenir fa poquet aquí a Tarragona, relativament poc, amb els seus monòlegs i companyia.
Ah, sí, sí, sí, és molt maco el Pablo, és una persona impressionant. M'ho vaig passar tan bé amb ells, a la festa de final de rodatge vam estar els dos, tinc cinc fotos, eh? Que peligrosos que sou, que perillosos que sou! Mira-te-la, mira-te-la, la sentim una miqueta, que t'aviva la vida, què et sembla?
Sí. Com, com? Sentim una miqueta la viva la vida, la cançó? Ah, sí, és clar, la cançó de la banda sonora. Pues vinga, la teva. Vámonos para allá. Si la gambita de la paella te salen ranas Y en la mañana repica el trueno de un chaparrón Saca el cacito por la ventana Que esa es la lluvia que hay que cocer Mientras se canta el ritmo de samba Un lío y va la vida
La fachoqueta y la lengua están pa' darles la vuelta. No digas nunca estoy muy quemado, diso carraé. Que tu llanto sea el condimento de ese talento que hay que tener para marcarse sin despeinarse aún viva la vida. Viva la vida, cambia los vientos, siempre hay un cuento que acaba bien.
Que la amargura importa un pimiento si en tu defensa tiene el laurel. Que acompañado de un viva la vida siempre va bien. Viva la vida, cambia tu suerte. Que bonica i rodoneta te va quedar, eh? Bueno, és una rombeta així divertida. Sí. És el que em demanaven i juguen amb les paraules, com fa jo. Ostres, però jo crec que quan te fan una comanda, perquè això d'alguna manera va ser una especie de comanda...
Clar, tu has de saber i t'has de posar una mica el paper de tot el que estàs dient i com ho estàs dient, no?
Clar, és que és molt curiós. Jo he fet més cançons per pel·lícules, com la de Llimont. I és curiós perquè a l'altra pel·lícula que vaig fer de cançó, la cançó explicava el final de la pel·lícula. I em va passar el guió que vaig fer. Jo vaig començar a treballar al cine com a guionista per això, perquè em va passar el guió de la pel·lícula i vaig dir, escolta, veig coses a la pel·lícula que no tal, i vaig començar a treballar i anir a treballar a la tele i vaig començar.
I el Viva la vida va ser molt curiós també, perquè em diu el productor, em va dir, no, no, no, és que la banda sonora ja la tenim tancada, fa temps. Dic, bueno, d'això m'ho proposa una cançó. I em diu, no, no, és que ja està tancada. O sigui, que taxa, tio, no? Que recta, no? Sí, sí, aquestes aquestes coses, el cine va tombar al mercat i són pressupostos molt grans i no pots desquadrar-los. Però li va arribar la cançó i va dir...
Ai, m'encanta, ara què fem? I a més, és el tipus de la pel·lícula, sí, no sé què. Llavors, havíem una cançó de la filla de Ketama, no me'n recordo com es diu ara, el cantant de Ketama, i van agafar la seva cançó, la van posar a crèdit i la meva, just abans dels crèdits, o sigui, que compartíem crèdit, no? I, bueno, em va sonar emocionant, emocionant la meva cançó allà al final. A d'Antonio Carmona. Estava buscant-ho, eh? Estava buscant-ho. No me'n recordava, eh?
El pare. I ja és la filla. La filla és la que estava posant la banda sonora.
Exacte, jo conec el pare perquè vaig coincidir. Això són batallites, ja, batallites. L'any 2000, que gran que soc. Aquí al costat, que era aquell moment que tenies. Tres anys, Paco? Res, res. Recordo que estaven canviant les pesetes a l'euro, em sembla, en aquella època. Si tu en aquell moment estaves agafant per primera calculadora. Si és que ets joves...
Total. I jo estava als estudis Sintonia a Madrid, que va en un disc, estava en Catama, i jo cremant el meu primer disc, que va sortir després l'any 2003, d'après un temps. És a dir, que ahir vaig conèixer l'Antonio Carmona. Que bo, que bo. Que, a més a més, en aquell moment crec que encara estaven en pleno... No? O ho estaven petant per tot arreu, perquè Catama, en aquell moment, si no eres de la Terra, eres de Catama, t'agradava, si no una, qualsevol cançó que en aquell moment entrava, eh?
Sí, a mi me parece que no estamos locos. Sabemos lo que queremos, sí, sí, sí. De ahí al Paco le van començar a agradar las rumbas, porque desde aquel momento no le agradaban. Total. Ahora hemos de inventar yo la teva historia, ¿eh? Tengo que arreglar, Paco, a rumbita, por favor. Venga, hombre, que tú eres catalán, que eso es mucho. Que a mí también tení la rumba catalana, que te lo dijo en catalán. En aquel momento salió en catalán. En la intimidad, salió en intimidad. Ja, ja, ja.
Total. He vingut a Gràcia al carrer Ferris. Home, home, a veure, té un català tancat, de ses illes, té un català tancat de ses illes, Carmona. No, que lo queremos mucho, eh, que lo queremos mucho.
Ai, que encara farem, eh? Ai, que bo, que bo. Una coseta important. Recordem el que passa el dia 19 de desembre d'enguany 2025, Teatre Tarragona. Sí, un concertazo impressionant. Amb les millors cançons que estem redaccionant de tota la carrera...
A més, vindrà una persona molt graciosa i molt simpàtia, és un tros de música que és el meu amic, Juan Ton de l'Equilibrista. Ostres, Juan Ton, que majo és, de veritat. La farem grossa, serà un super, super dia, un dia molt gran. T'estic coneixent una miqueta més, Paco, i jo crec que algú més estàs volent enredar. Sí, sí. Digues, digues.
Ai, ai, que s'ha estat allà enmig la comunicació. Paco, ja te tinc, ja te tinc, no me marxis. Que crec que la comunicació avui va amb les trombes d'aigua. No sé si et trobes a València, estàs tu ara? Estic a Barcelona. A Barcelona, val, val, val. La Barceloneta, que hi ha poca cobertura. No, no, i a més, aquí a Tarragona està prou núvol i dic, no sé si estaries a València, perquè clar, està caient o ha caigut un xàfag superimportant a la zona de les Terres de l'Ebre.
Ui, em fa por anar cap allà. Bueno, no t'ho recomano avui, ni avui ni demà. Millor passar uns dies a veure què, a veure què. Doncs què me deies? Jo t'ho he preguntat si estaves intentant enredar alguna cosa més. Sí, home, sempre venen els habituals, no? Sempre... La gent bona de casa, de tothom. Doncs jo espero i desitjo que també enredi sa ta germana...
Home! I ja no dic a ningú més, perquè, clar, si no, ja de cara al dia 1 i 2 i 3 i 4 no podem anar informant perquè ja ho hem dit tot avui. I això no pot ser.
La germana estarà seguríssim, seguríssim, i tant. I afectes a l'escenari, coses d'aquesta... És que que jo repeteixo, t'ho preguntaria tot, però no pot ser. Ens hem de guardar. És molt complicat tot això, són moltes decisions, perquè la primera idea meva era fer uns superdecorats,
amb coses que baixessin i pujessin i tal. Però després hem pensat que ens hem de centrar més en la música. Llavors estem treballant tot el tema de coratge i tal. Ara he treballat amb una persona de Tarragona, que és l'Avis Manrique, que és un expert en tot això. I farem alguna cosa maco, segur, però ho veurem.
El que és important és que el decorat millor és el públic. El públic serà el millor decorat del món. Doncs això te l'ho va dir. I les entrades ja es poden comprar, ja es podem agafar? Sí. A més, a més, jo demano, sisplau, ja que gravo el disc a casa meva, Terramona, no em deixeu malament. No, home, no, a tope, a tope.
Clar, que jo digui després. Mira, no sé... Jo sé de gent que ja ha comprat 10 entradas seguides. Què dius? Què dius? No, no, felicitats, eh? Clar que sí, tota la família, clar que sí. Ja que estem enredent, eh? Que es diu Enric. Enric, que normalment sempre el trobem... Sempre està a Cuba, aquest senyor. Jo crec que allà deu tenir...
No? Diu, crec que ja ha de tenir la meitat de la família ja. I si no, deu estar a punt, deu ser fill adoptiu ja, eh? Total, total. Enric, que t'estimem un guapo. Ara dirà, enric, clar, com ara jo no puc trucar a la ràdio, que estàs tu, ara no puc defensar-me. Ja et trucarem, enric, no pateixis, ja et trucarem, ja et trucarem.
Va ser el meu manager durant molt de temps. Vam anar actuant per mig país amb ells. A veure, Paco, si entro a l'Aluna Punés, allà m'adreces directament per anar a comprar les entrades? Sí, a més, jo he dit al teatre, què és el més barat que puc ficar? M'han dit, 12 euros. Dic, vinga, 12 euros, el més barat que podia.
I, a més a més, jo recomano també, si voleu, quan entreu dintre de Paco l'Aluna.es, podeu subscriure-us perquè rebin les notificacions, les notícies, les cosetes, no? Exacte. Això. Mira, ho fas tu millor que jo, la meva promo.
No, i a més a més poses el nom, el mitjà, no, perquè no fa falta. Bueno, sí, el mail, això sí que s'ha de posar. A Tarragona, per exemple, i el número de telèfon, i ala, a l'IU. Exacte, exacte. Te suscrius, i ja, i esperar les notícies. I si vols, mentrestant, vols viure el videoclip del Caribe Boreal, o vols sentir qualsevol del disc, doncs mira, per ello.
Està tot, està tot. Has vist-ho, Paco? En un moment, eh? Quina passada. T'ho canvio tot, eh? I a més a més, el que dèiem, shows i entrades, allà ho tens, Tarragona, Quiero mi Ticket, i recordem que és a dos quarts de nou, que no ho he dit. Això és, dos quarts de nou, dia 19 de desembre. Hòstia, he vist les primeres... Ostres, m'ha sortit un parauloto. Les primeres primeres ja estan agafades, eh?
Sí, sí, totes aquestes sí, però home, queda... No, no, que queda, que queda, però jo dic que les primeres, primeres, allò que dius, que se t'escapen tu qualsevol cosa i li dones i ja està, i tot està venut, eh? Se t'escapen coses, Paco? Se t'escapen coses? Home, que ha quedat divertit, llença'ls qualsevol cosa, ja, home, té, veus altres, guapos...
Alguna cosa farem, la primera fila i tot això seguríssim, sí. Que guai, que guai. Doncs això, que totalment recomanable, que agafeu els vostres seients, que tingueu la oportunitat de gaudir, de cridar molt, de deixar-vos la veu i el que convingui per poder estar amb el Paco a la Luna. Paco, que sí que t'amenaço, vam tornar-te a trucar?
Sí, sí, quan vulguis. Tornar a xerrar? És la recta allà final. Quan vulguis actualitzem l'agenda. Vinga, va. I de cara al dia 1 de desembre, si vols, minuto y resultado. Paco, ¿cómo vamos? Com si fos un partit de futbol.
Exacte, això ho farem. Oh, quedarà superxulo, eh? Bueno, bueno, ja, ja, ja, ja. No tiro més, no tiro més. Paco, gràcies. Gràcies, gràcies. A tu. I com m'agrada molt aquesta cançó, que ha desbancat una miqueta les altres, he cantat per a ti.
Té cantada per a ti. Ah, sí, sí, sí. És molt bonica, aquesta, eh? La meva favorita, sí. És bonita, bonita. Gràcies. 19 de desembre, dos quarts de nou. Teatre Tarragona, la gravació del disc del Paco en la Luna. Si entreu a pacolaluna.es, allà directament us pot adreçar per comprar les entrades a 12 euros. O sigui, fantàstic. Paco, gràcies.
A tu, a tu. Adiós, guapo. Adiós, adiós.
Ligar era un daño colateral Cantando por los codos para hacerte reír Me olvidé de cantar un poquito para ti
He cantado al sonreír sin ganas de vivir.
Un poquito para mí.
Esta noche será nuestra fiesta secreta. Cantaremos tan fuerte que bailará la luna y temblará la tierra. Hoy no falta de nada. Amigos, playa, cerveza y una guitarra afinada con tu complicidad para poder hoy cantar un poquito para mí.
Cantaré por el presente, por si no queda futuro Cantaré desde la luna, aunque sea del lado oscuro Cantaré para tapar la voz de los profetas Que en nombre del progreso siembran polvo en las estepas Cantaré alegre en otoño, no que me salga del moño Cantaré triste en verano Cantaré a tu primavera, cuando sea verdadera Y en invierno junto al fuego en una casa de madera Cantaré para soñar, mentir y dudar
Un poquito. Un poquito.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Tarragona Ràdio Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Elia, mira cap aquí. A veure, on és? Espera'm, eh, que ja vinc. Ui, ens hi acostem. Les coses que hi ha aquí, oi que sí? Què dius, Elia, què dius?
I des del segell microscopi, doncs tenim la possibilitat de sentir aquest aigua, l'aigua, els diuen. L'aigua és el primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte que neix com a culminació del seu treball de final de carrera i es transforma en una obra artística madura, inspiradora i profundament personal.
L'aigua convida a fer un viatge sensorial a través de composicions originals, on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant. Cada peça és una onada sonora que brolla del saxo com d'una font viva, convidant-nos a submergir-nos a l'univers íntim i emotiu de l'artista.
I la trívia telefònica, a la Elia Blasco, que saludem. Elia, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda, moltes gràcies. Felicitats. I Déu-n'hi-do, quin treball, quin final de carrera que vas tenir, eh?
Sí, la veritat. Explica'm una mica com sorgeix. Perquè, mira, normalment, i això ho pregunto, quan l'instrument no és el clàssic de guitarra, a piano, com arriba el saxo a la teva vida? Com és que un dia tries aquest instrument? Perquè no és una cosa normal.
Doncs, mira, la veritat és que quan tenia 5 anys, més o menys, vaig adonar-me que la meva mare començava a tocar el saxo, que era un instrument que veia que s'ho passava molt bé i ràpidament em vaig engracar a poder trobar-lo i des de llavors que no me n'he separat. Gràcies, també, eh?
Et dones gràcies, però clar, però una cosa és que comencis a tocar-lo de manera, diguem que amateur, a casa, fent classes, però quan dones aquest pas d'entrar en un estudi de gravació, quan dones aquest pas, això fa poquet pel que he pogut llegir.
Doncs sí, la veritat és que aquest disc es va gravar al maig d'aquest 2025 i sí que és cert que ja havia tingut experiència en gravació d'altres discs, però mai havia pogut gaudir de l'oportunitat de gravar alguna cosa propi i estic molt, molt contenta del resultat, molt il·lusionada i espero poder seguir fent-ho, la veritat. Amb què havies col·laborat abans?
Havia col·laborat amb disc de diferents artistes com un raper, que es diu Nelo, en Cito, que també ha tret algun tema amb mi, amb el Roger Bongoroll, que és el que m'ha ajudat a la producció i al màster del disc.
Amb el Cito, i si vols fem una parada, mira, trenco una miqueta l'harmonia del disc, perquè anàvem a fer-ho 1, 2, 3, però no saltem cap a la cançó número 11, que si vols me la presentes tu.
Vam parlant de Montuíri. Per exemple? Sí, sí. Doncs aquesta cançó sorgeix d'un viatge que vaig fer a Mallorca, a casa d'un molt adic meu que es diu Manu, que viu a Montuíri i em va deixar un saxo. I vaig estar allà al camp, doncs, provant idees fins que va sortir aquesta melodia.
I em va com inspirar, com un viatge... M'imaginava un ocell volant per sobre el mar, que no trobava terra ferma, però al final sí que la troba. Sentim-la una miqueta, si et sembla, sí? Sí. Endavant.
Bona nit.
Bona nit.
Fins ara!
Yeah.
Barca la deriva arriba de un cielo que no transpira. El sol es de justicia al tiempo de quien lo cuida. Llévame a ninguna parte brisa, que tengo prisa. Llego tarde a la sonrisa del astro padre cuando irrumpe la neblina. Las nubes de azul blanco leaje al margen de las ruinas. Todo es más sencillo, todo gira y nada es aquello que fue algún día.
Yo sería un Faisal real de pelaje oscuro el mismo. Un frío día de mangato, un viento y cinco nudos. Una enémona enamorada de aquel buzo. Remora de lo que quiso ser y no pudo.
Montuiri, la cançó número 9 d'aquest disc, l'aigua, que estem repassant amb la seva creadora, amb l'Elia Blasco. Elia, estic sentint i hem pogut dir, durant el disc trobem moltes aigües diferents. Sí, cada cançó fa un recorregut una mica per a algun estat de l'aigua. Sí. I també...
situacions que tinguin a veure amb l'aigua, com per exemple la cançó Dins, que és de totes aquelles persones que estan patint les conseqüències del canvi climàtic, les conseqüències de la Dana, i heu volgut fer-li un petit homenatge.
Anava a dir-te que és una altra manera de patir l'aigua, no? Sí, malauradament sí. Perquè a més a més és una aigua ja descontrolada, una aigua que fa més mal que bé, depèn de com, encara que sigui aigua, que sempre és la deessa, diguem així, que tot arribi a créixer i néixer, no? Gràcies també a la Terra.
Sí, exacte. També trobem un desert blanc, que per això estem sentint una miqueta a dins, aquí de fons, però és que trobem aquest desert blanc, que jo no sé si és un desert d'escuma, de les onades, que podia ser, o cap a on es mou aquesta tercera cançó del disc. Aquesta cançó mou un viatge que vam fer amb els meus pares,
Mon pare va gravar unes imatges d'uns glaciers com un desert de neu, diguéssim. I ve una mica d'això, de les formes del gel, que poden ser punxants, que poden ser molt diverses.
i sí, vam caminar cap aquí, cap al gel. No sé per què, mira, havia pensat que dintre d'aquest desert blanc, que algunes vegades els propis deserts, com depèn de la llum del sol, sembla que tinguin canvia de colors, o fins i tot et donin aquella font d'aigua que no existeix, que és aquell miratge, dic que no et vengui per aquí la cosa. Bueno, realment és lliure interpretació que sugereixi a cadascú la part perfecta.
Tenim per aquí també Agur. Explica'm. O també, una vegada plau, cau mai millor dit pel seu propi pes. Sí. Agur ve d'una cançó tradicional basca. Sí. Vaig viure una situació on va haver-hi la pèrdua d'una persona i aquesta cançó serveix per poder acomiadar...
amb pau i tranquil·litat a una persona que estimem i també per donar-hi la benvinguda realment no t'ho vull acomiadar encara encara que la sentim una mica encara vull parlar una estoneta més amb tu perfecte sentim un trocet d'aquest agur
Eta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, negar egin genuenean, malko aiei esker, orain itxazo agara.
Gràcies.
Elia, aquesta veu que hem sentit qui és? Aquesta veu és la meva parella, la Maider. Sí. Ella és d'aquí d'Escalerria. I li vaig demanar que llegi un trosset d'una estropa d'una cançó que parla del mar. I bé, com que ella sàpiga que era, doncs em va fer un cop de mà. És que ha quedat preciós, eh? Perquè, a més a més, et fa el silenci d'alguna manera, amb aquesta interpretació que em fa...
I sembla que et traslladi, jo t'he dit que ara mateix estava a terres escoceses, perquè ja és una d'allà, eh? Que guai. T'imagines al costat del mar, però amb aquelles terres verdes caminant per allà?
Sí, és una mica la intenció de transmetre la calma i la pau que dona aquesta melodia. Acabo de ser conscient que no sé si la cançó número 2 i la 3 tenen alguna cosa a veure. Un m'imagino que són els flocs de neu i l'altre el desert blanc que comentaves fa una miqueta tu per allò de la neu, del glacial de neu...
Doncs aquest tema va sortir un dia que tocava amb en Joel, que és un company que vaig tenir durant la carrera. Li vaig dir que m'agradaria transmetre la idea d'uns blocs de neu caient i ens vam posar a tocar.
a veure què sortia, i al final va quedar així. Doncs va quedar preciosa, i mira, jo torno una altra vegada, eh? Tornem a escoltar una estoneta més, et sembla? Sí, perfecte. Així és una manera també d'escoltar el disc, amb aquestes coses. Anem comentant i anem escoltant la música. Molt bé.
Gràcies.
Em dedica a la Elia Blasco. Només té 23 anys i ens diuen que ja estàs considerada, òbviament, com a saxofonista i com a musicòloga. Has estat formada al taller de músics de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Internacional de València.
Que a més a més combines els teus tres grans eixos, la interpretació, la docència i la reparació d'instruments. Que l'excusa de dir tot això és arribar fins aquí, imagina't, eh? Explica'm, com es pot reparar un instrument? Però deu estar no massa amb el mes, o sí? O t'atreveixes amb tot? No, la veritat és que jo estic més especialitzada en sexos. De car...
Al meu poble hi ha un noi que es diu Albert, que va estar treballant a París durant molts anys, i quan va venir al poble em va explicar que tenia un taller i em vaig començar a interessar per com era això de la reparació. I un dia em va dir per què no vens? I t'ho ensenyo. I des de llavors em va enganxar veure com es pot desmuntar un sexo, com funciona, que no només
el pugui fer servir per tocar, sinó que si mai tinc algun desajust poder-ho fer, no sé, em va obrir un món. Dintre del taller era com que el temps s'aturava. Sí.
Ho gaudixo molt, la veritat. Doncs això és boníssim, eh? Però precisament per això, perquè potser toco fusta, que no et passi, però pot ser un d'aquells accidents que sense voler caigui en un temps raonable per poder curar-lo, diguem-ho així, o reparar-lo. Què seria la paraula, no? Perquè sempre utilitzes el mateix saxofó, el saxo.
Doncs jo tinc dos sexos tenors. D'acord. Alguns més, però aquests són diferents. I ja, el que jo li dic al de guerra... Que trasteges cap amunt i cap avall a tot arreu, no? Sí, i després ja el que he estat fent tota la carrera, perquè és el que hi tinc més carinyo i serveix més per coses més íntimes, concerts més...
No sé, que no siguin de carrer, diguéssim. I que, o sigui, aquest seria el sacso eminència. Sí. No? El sacso que només es pot arribar a veure en moments molt especials. Si l'Elia porta aquest, és molt important per ella. El que s'està fent ara mateix, no? Totalment. Allà tenim el disc. Explica'm. Això s'ha de portar sobre l'escenari? S'ha de portar totes les televisions i ràdios del món?
Quins són els propers passos? Cap a on marxem amb l'Èlia? M'agradaria moltíssim poder començar a fer concert del disc. La veritat és que vaig fer el concert, que és com el concert de final de carrera, i la gent que va venir ja fa quedar impressionant.
de la quantitat de coses que passaven dins del concert. Vull dir, hi ha gent que està pintant, que són l'Anna Garcia i el Marc López. També hi ha una ballarina, que és la Maida Vicente. Hi ha unes projeccions. Vull dir, hi ha moltíssimes coses que passen allà dins.
I m'agradaria poder portar-ho a molts llocs. Crec que la gent ho podria gaudir i seria un moment de desconnectar de tot el que passa. I espero que també malpartis aquí a Tarragona, eh?
I tant, i tant. Ah, porta-me'l cap aquí, eh? Porta-me'l cap aquí. Per cert, estava molt freda l'aigua del riu quan vau fer el vídeo? No, però bé, només els peus, eh? Només els peus. Ah, només els peus. Això és el que es veu. Després, ara millor, en algun moment... No va haver cap accident. Perquè algunes vegades els rius són una miqueta traïdors, eh?
Perquè tu ja saps que hi ha aquella verdó, que ara no me'n recordo com es diu, i que com no em posis bé el peu, rellisques i ja estàs dintre, eh? I per sort aquell riu hi ha anat bastant, que és el riu del cul, eh? Sí. I allà ja anem tots a banyar-nos a l'iceu. Quantes vegades s'ha de sentir la cançó del riu per acabar de gravar el vídeo? No moltes, la veritat.
No. Clar, a la Tònia hi ha molt present. Saps què t'ho dic? Perquè hi ha moltes imatges diferents. Sí. Es fa un viatge molt maco en aquest riu.
Sí, la veritat és que l'Anna Blasco, que és la meva germana, va fer aquests clips i té molta sensibilitat pel tema de fotografia i vídeo i no podria haver tingut millor acompanyant en aquest sentit, sí. Doncs sí, perquè tot això, quan es fa amb carinyo, encara ajuda més, no? Encara ajuda més. Això també. Elia, ens quedan poquetes cançons que no hem sentit. La d'Interludi, que seria un drama, mai m'he dit no posar-lo,
Ja saps, però em vaig i te faig un guinyo des d'aquí, que no me veus. O a l'1, què fem? Doncs... Tu manes. L1 està escrita arreu d'allò. Està vivint a Barcelona, que era la línia de metro que agafava cada dia. Ah, és L1. Jo ja he dit l'1 directament, perquè dic, a mi jo he jugat amb l'apòstrof, que no es veu. No, no, no. També podria ser. Vull dir, això és llibre d'interpretació. D'acord, d'acord.
Doncs què fem? Agafem? I arribem cap a un altre dels viatges que puguis tenir més endavant? Perfecte. I a la qual cosa estàs més que convidada, ja t'ho dic ara, eh? Gràcies. Doncs, Elia, gràcies per presentar-nos aquesta, la teva obra. Obrim les portes a qualsevol moment. Al proper videoclip, no sé si ja el proper senzill, ja el tens pensat. Encara jo crec que no, perquè està tot molt, molt recent, està tot molt calentet.
Sí. Gaudim ara mateix de tot el disc, gaudim del videoclip del riu, gaudim de tot el que encara ens has de donar i si pot ser sobre l'escenari també. Doncs sí, moltes gràcies. A tu i fins la propera. Quan tornis a Tarragona estàs convidada. Molt bé, gràcies. Adéu-sia, gràcies a tu.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Pay.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Six flowers burn from different worlds Each one's so special, so good The wild, magnificent sunshine bright
Nature's vast desire.
Estàvem per aquí decidint, a veure si ens quedàvem amb un videoclip o amb un altre, perquè teníem el videolínic...
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon vigent, Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanta temps? Ara sí que feia temps, que no ens vèiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt.
Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot, ja, això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Sí. Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí. Exacte, el 21. Veus? Com a monkey james, sí. Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Sí, exacte.
Però com a monkey em feia moltíssim, la veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, he comentat, quan he prestat la presentació, que no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, si l'hauré de trucar per telèfon. Quan t'he vist treure per la porta, jo he pogut cridar perquè estava parlant amb el Jordi, i dic, encara la liaré, la liaré.
I què has fet des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tom. I...
I realment me n'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Tocat cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat. Ara ja es continuarà amb aquest moment. Sí, sí.
I de fet sempre dic jo que quan em surt més de dir, trec aquesta cançó, és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
T'he de dir que m'he recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. És un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí, doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason, Jason. Jo en el meu anglès, millor que no el toquem. És teva tresí, Jason. Jason, val. Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras. Doncs que quan vulgui fem un duet. Ho vols dir en anglès, perquè si no, jo no sé si parla en castellà, que t'ho dic.
Sí, home, que sí, que és tombada de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot el món, segur que en sap. Ja que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de las Américas, pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este Flower, que suena súper bien. Exacte. Es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hacen una colaboración. Eh? Me colabo. ¿Por qué me ha surt això de colaboración? ¿No sabéis un catalán? Colaboración.
És aquest català teu que m'encanta. Sí, sí, sí. El tinc molt de Cincinnati, d'aquella zona. Exacte. La Cincinnati català, eh, però. Ah, vale, vale. Wisconsin. Tinc que deixar la droga, ho sé. És que... La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies, que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time, i és una cançó teràpia del tot.
M'ha de treure del pou en el seu moment, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic. A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surto un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol...
que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, un dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. A més d'agafar la cançó més alegre, no busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament, i l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere, però per agafar carrerilla, o almenys intentar sortir. Sí, sí, sí. La música et té això. Exacte. Exacte, exacte.
Tornem al Flowers. A veure, com sorgeix? De quina manera? Tu m'hi dius que la tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles... Com va anar aquesta història? Vaig plantar la cançó i van sortir Flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat del que són les meves millors amigues.
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles, que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que, per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi senti identificat, és...
És una cançó que... Que volem rins amb totes les amigues, abraçant-se, donant-se petons... Sí, sí. No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tu. Sí. És que seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí. Fer el rin amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan a un costat de l'altre planeta...
Bé, d'aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí. És aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem fer un viatge juntes per poder-nos retrobar d'alguna manera bé.
I sí, sí, van gravar el jove i dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a altres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de parallar de nada. Ah, què dius! Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic. Que clar, com que de cop i volta es veu... Sí, sí, estàvem allà en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí.
El lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernàlies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. A més a més, clar, està el mico. Clar, sempre hi ha d'haver. Ha de sortir, hi ha de sortir. Si vessis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè, a més, el tens per aquí, també, tatuat, és possible? Bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane. Me'l vaig fer tatuar, també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntant al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va, t'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh?, així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain. Perquè aquest monkey chain... Una mica, ja t'ho he dit. Mira-t'ho així com de reull. Ja t'ho he dit que soc de Cincinnati. Profund. I després, doncs, que sempre m'he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no? Sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arbre, ja hi ha, però en sé què s'activen i fan boigeries, i corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs...
Sí, una mica podria ser. O si em podria sentir identificada amb el Miku. I és el que em va fer com tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons. Sí. Que van tenir la oportunitat de cantar-les. Va sortir el Change? Va ser... No. Què va venir abans? Explica'm. Changes. El primer disc. Changes. Jo crec que és aquí. Mira-t'l.
Que vam presentar el WikiTiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, WikiTiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot. Però crec que... L'acord que m'aporto és això. Que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que...
Aquesta és la de Island. O Island, sí, sí. O la de Wikitiki, te'n la posem. Vinga, va. Que ja fa quant temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
que va ser un d'esquerres que vas fer ja presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí.
que, a més a més, en aquell moment, si no recordo malament, que havia dit que era molt sexy, aquesta cançola, de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que, si ho vols, ho agafes i no ho deixes, eh? Veus? Sí, és que...
Bueno, aquí tots els que voleu fer anuncis, sisplau, de veu sexys, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora. Sí, sí, sí. Qualsevol pel·lícula. Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo l'estic oberta. Quina porta és el que t'anava a dir, no l'ha tancat per res, eh? Mai, sí, sí. Després va venir el següent disc. El següent disc és Silent Noise. Exacte. Welcome to the show. Sí. Per començar, vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món. Sí. Vaig dir, calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, ja em vaig tenir prou. Ja està.
Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes, tot això... Tot això... El agafaràs una altra vegada? M'agradaria.
M'agradaria, però ho he de pensar encara, eh? Com quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. Hi ha les ganes, eh? Sí, sí, sí. Bueno, hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament, ho dic aproximadament, són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava cap dels discos. No, no, no. És una cosa com el flower. Exacte. El flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. Bé, la idea va una mica per aquí, anar traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament. Perquè... Sí. M'agrada, m'agrada.
Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt, però m'hi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera, traient Singles C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanya. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que m'ha matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
i trobar un disc i... No? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera, aquest cop, a veure què tal. Diuen que a la tercera va l'avançar. Home, a veure, a veure què és el que passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig adonar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent.
Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps? I ara és quan tens tota l'energia. I de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tors i trimestre ja no. I pel final. Sí.
No, no, però que a més a més allà t'he vist, ara anem provant no sé què, i ara fa anys no sé quant. Sí, sí. Bueno, és com tot, m'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot, això m'agrada molt. Llavors, bueno, faig el mico una mica de vegades amb els vídeos i coses. M'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que...
has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores...
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada i això, és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser fos que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir... A mi el que m'agrada és la música, això que dèiem, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però...
El fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir... Necessito respirar, no? Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però sí, sí, sí. Ritme frenètic. Fent un simil així diferent, jo algunes vegades em deixo literalment el mòbil sense carregar.
perquè es descarregui la bateria, no? Ja ho deixo, i a més em dic, ai, el mòbil, no he pogut trucar. No, jo últimament em sento la pitjor amiga del món, no per elles, però en general, perquè hi ha dies que realment m'arriba un WhatsApp, en aquell moment penso, estic saturadíssima, ja contestaré, però sóc una persona que tinc la ment super...
i llavors potser he de contestar després de dues setmanes i jo, perdó, perdó, perdó, em sap molt de greu, em sento mala persona, però és que últimament tendeixo cap aquí, suposo perquè el cos també m'ho demana, de dir, ja contestaré, si no és que sigui algo super urgent. Va de vida o mort, no? Exacte. T'entenc, t'entenc, eh? Jo també és allò de, sisplau, perdoneu, perdoneu, perdoneu, allò dels matins que fas el bon dia i aquestes coses, que després dius, ostres, què ha passat, què ha passat, què ha passat? No, no, que...
Mira, estic sense bateria i la gran majoria de vegades dic, no, és volent, però jo crec que també el mòbil ens diu, bueno, deixa'm tranquil, no? Deixa'm tranquil. Sí, sí, totalment. Bueno, no et deixo tranquil·la, perquè vull que m'expliquis coses del directe, però a més és que anem en contra de rellotge.
Tens l'oportunitat? Tenim l'oportunitat de presentar sobre l'escenari aquests flowers? Flowers, flowers. Flowers, flowers. De moment esperaré a tenir alguna cosa més nova. I aleshores sí que... De cueldo. Com farà escriure? Bueno, de cueldo, cueldo. Amb un festival dedicat a les flors. Ara que arriba la primavera. T'imagines tot un escenari ple de flors?
Sí, fantàstic. A més, posades d'entro del seu tiesto, eh? Ara no. No, no. Tu saps que jo quan arrenco una flor, perquè la necessito per alguna cosa, li demano permís a la natura. Mira si soc Monkey Jane, eh? Igual que passa amb la fruita, eh? El que passa que no es fa. La gran majoria de vegades. Així que no res, de moment el directe s'esperarà. I qui li agradi Monkey Jane també s'esperarà. Perquè... Però per molt...
Jo te vull treure alguna cosa. Va, també la primícia. Te la donaré, te la donaré quan la tingui, s'ha assegurat. Però no, de moment no ho tinc davant aquí en primer pla, eh? Perquè és això, és que hi ha tantes maneres i tal que jo crec que quan tingui una mica més de forma d'aquesta tercera...
part de Monkey Jane, llavors li sabré donar forma en el sentit de format de grup o de banda, de llocs també que m'agradaria tocar, si és més format teatre, format petit comitè, o d'aquests, inclús d'aquests formats que es porten ara, que són amb poca xitxa, vull dir d'altaveus i coses, i són llocs com a molt inèdits, com a molt íntims, en públic que s'asseu al terra, o llocs...
al teu costat. Exacte, molt de tu a tu, que és com a mi m'agrada, i bueno, he de treballar totes aquestes idees. Home, això us va passar, no sé si va ser a la canonja, que vau estar amb les dones de paraula, que ja gairebé estava amb la gent, estàveu a sobre d'escenari, però estava molt a prou. Sí, sí, sí, total. I no sé si us ha passat, m'imagino, que amb molts altres escenaris, que també estàveu...
Sí, sí, però a mi m'agrada molt això. O aquí també, al Passeig de les... Bueno, aquí anava a les Passeig de les Palmeres. A les Palmeres. És que era el Festival Sota la Palmera. Sota la Palmera. El Festival Sota la Palmera el vaig fillar, però el vaig fillar amb Covid encara, eh? Sí, sí.
Però després vas repetir, vas estar com a artista combinada. Ah, sí, el de l'Anna D'Ibori, sí, sí, Guinyo Guinyo. Això va ser una cosa bonica, bonica, amb la Lia Sampai. Sí, amb la Lia Sampai, sí, sí. Va ser bonica la col·laboració. No, és que només té... Bueno... Saps que ha anat tancant, no? Sí. Bueno, t'acovido un altre dia? Vale. Sorprema amb una altra cançó? Amb una altra cançó, clar, clar. O, si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat...
Et tornes a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estona aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon crisi, i fins la propera. Adeu. Adeu.
Nature's best desire.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!