Fins demà!
Ja Tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats. Això és el Ja Tardes, cap de setmana. Aquí ens trobeu fins a les 4 de la tarda amb un munt de propostes que espero que t'agradi. Començarem anant cap al Palau Finali de Congressos. Avui i demà, eh?, imagina't. Avui l'excusa són els Brothers in Band...
I demà, ni més ni menys que el Pablo López. Déu-n'hi-do com està la gent del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Està que se surten. És una meravella com sonen de bé. I quin homenatge que li fan...
També avui comptarem amb el retrovisor musical. Carrer d'artistes. Amb l'Anna, Anna Ortega. La Terrasplana. Amb en Beta.
I tancaremam.
Sí, amb ella. Amb Mar Pérez i el Manà Manà. Doncs tot això, com et deia, fins al punt de les 4 de la tarda aquí al nostre programa, que esperem que t'agradi i que et quedis una estoneta amb nosaltres. Què et sembla? A més a més, com no som la televisió, no has d'estar pendent al 100% del que diem i com ho diem. Només que ens escoltis de tant en tant i només que sentegis amb el cap en plan mira quin munt de rocades que diuen. Oh, que bé, que m'ho estic passant i amb això ja en tinc prou, de veritat.
Doncs sigueu tots molt benvinguts. Començam amb una miqueta de música i, de seguida, els Brothers in Band. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. I què et sembla si ho fem amb nuestra canción? Un dia de verano sin darme ni cuenta Y sin buscarlo la vida jugó y nos cruzó
La despedida en septiembre con una promesa, besarnos de vuelta. Y con un frío diciembre tu boca volvió. Pronto fue el 5 de enero y tú fuiste mi mejor regalo. Con cuatro meses parece que apenas empezó. Qué rápido pasa el tiempo si voy de tus manos y vas de mi mano.
Fins demà!
Mientras tú y yo bailamos nuestra canción. Aunque todo el mundo nos mira, nadie se da cuenta.
Bona nit.
Tú y yo, para siempre tú y yo Y te lo voy a decir Te quiero, te quiero, te quiero, te quiero Y entre tantos ruidos escucha primero Nuestra canción Y te lo voy a gritar Te amo, te amo, te amo, te amo Contigo del cielo que en besos rodados Contigo el invierno se siente verano
Te amo, te amo, te amo, te amo. Contigo el cielo que en besos robados, contigo el invierno se siente verano. Haciendo el amor mientras tú y yo bailamos nuestra canción.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
So far Investigation Julián Dice was loaded from the stars
Estava mirant el videoclip precisament de promoció d'aquest concert i t'he de dir que és una autèntica meravella. Són sis musicaços que compren a l'escenari de bat a bat. I per parlar-nos precisament del que passarà al Palau Firal i de Congressos, aquest dissabte tenim amb nosaltres el seu bateria, el Miguel Queixas, que saludem. Miguel, buenas tardes i bienvenida a Tarragona Ràdio.
¿Qué tal? Muy buenas tardes. ¿Cómo estás? Bien hallado. Muy bien. Estaba mirando el vídeo, te lo he dicho antes de salir a la antena. Es que más a más, claro, como nos ponéis unos segundos de cada una de las canciones que tendremos la oportunidad de disfrutar, como que te quedas con ganas. Vámonos al concierto ya, ¿no? Bueno, pues el vídeo lo han hecho bien. Sí. Se ha quedado con ganas. La verdad es que es un vídeo precioso que...
que en poco tiempo hace un resumen. Este vídeo fue grabado en nuestra gira en Holanda del año pasado donde estrenamos este show y de donde acabamos de llegar tras hacer solo en Holanda 85 shows. Madre mía, solo. Solo en Holanda han sido 85 shows. Bueno, pero siempre disfrutando de cada noche, de llevar...
los siete miembros que recreamos en este espectáculo la gira del 85-86. Vale. Brothers in Arms, que es lo que vamos a llevar a Tarragona. Acabamos de interpretar... Sí, sí, dime, dime, perdón. ¿Me escuchas? Sí, sí, te iba a decir que me he descontado porque he dicho seis músicos y estaba contando, me faltaba uno. Digo, ¿dónde me falta? ¿Dónde me falta? Ahora lo estamos volviendo a ver. Seis músicos y es batería, ¿no? No...
Porque me he descontado, me he descontado, me he descontado. No hay problema, no hay problema, solo faltaría. Que vosotros es verdad que detrás sois cuatro, es verdad, es verdad. Exacto, exacto. Y como te comentaba, pues es un espectáculo este en concreto, el que llevamos por ver a esa...
al parado final de Tarragona, donde hemos estado en otras ocasiones con nuestros distintos espectáculos especializados en la historia del aire stretch. En este caso, pues, llegamos con este show que recrea, como te decía, la gira del 85-86. Paramos ahí el reloj musical del aire stretch
para investigar y para mostrar lo que estaba pasando en esa mastodóntica gira de uno de los momentos de mayor éxito popular de la FH.
que fue todo lo que pasó con la salida del disco Ombro de Sinans y su posterior gira, que es la que recreamos. Por tanto, vamos a llevar al público a ese año 85-86. Por momentos se estará sonando versiones de directo del 85 para los muy especializados. Por momentos, versiones de su directo del 86. Ya vamos a dejar a que los más especializados puedan decir y esto es de aquí, y esto es de allá...
Y los que no son tan especializados pues se van a sorprender con alguna versión que se interpretaba en directo bien distinta de la original que tienen en su mente ahora mismo los que nos oyen. Me ha gustado esa parada estratégica que has hecho en plan bien distinta.
A la original, bien. Lo es que lo es. De hecho, nos ha pasado que afortunadamente el Airestress ha publicado hace unos meses un directo.
de esta gira del 85, en concreto el de San Antonio, de agosto del 85, la gira, aparte de la gira americana, y que nos ha dado cierto alivio porque hay determinadas versiones que hacemos de esos directos que son tan distintas del original que desde que estamos haciendo este show, que lo hemos sumado, como te decía, a los diferentes espectáculos que hacemos...
sobre la historia del estrés, muchos correos y muchos comentarios en redes sociales nos llegaron a través de un par de canciones, si no voy a desvelar, que nos decían, pero ¿esto de dónde ha salido? ¿Y esta cuál es? ¿O la estáis inventando vosotros? Exacto, y afortunadamente la publicación
de hace unos meses, celebrando el 40 aniversario desde el aire estrés, pues hemos dicho, mira, mira, está aquí, está aquí. Nosotros no lo inventamos. Nuestra misión cariñosa es la de recrear y de poder crear el momento en directo y poder revivir las emociones del aire estrés en directo. No venimos a inventar, venimos a, si se nos permite, a recrear, a interpretar como puede interpretar
Cualquier músico, cualquier música antigua, si se me permite la palabra, y interpretar y mostrar, pero con la emoción de hacerlo ahora. Ese es nuestro principal objetivo. Estaba mirando por aquí, Miguel, claro, vuestros espectáculos, si quieres, los comentamos, porque tenemos el The Very Best of Tire Streets, que de alguna manera es coger y englobar todos los grandes éxitos, obviamente, como dice su nombre,
Después ya os centrasteis en el Alchamae. Exacto, seguimos haciendo Alchemy, que es el espectáculo, y seguimos haciendo. Ningún espectáculo se ha abandonado. Tenemos la cabeza un poco loca. En este caso de Alchemy es la interpretación del directo, el directo del 22 y 23 de julio del 83, que luego se convirtió en el primer disco en directo.
publicado por Dire Stress y considerado por amantes y no amantes de la música en directo como una de las joyas de esos directos que pasan a la historia de la música moderna. Después vino, no sé si el The Last Tour... Exacto, el Last Tour of Dire Stress es un show que recrea, como bien dije, la última etapa, la última gira de Dire Stress del 91-92.
Y llegamos precisamente al que tendremos la oportunidad de disfrutar este fin de semana en Tarragona, que es el del Brothers in Arms, que está de no la buena, igual que nosotros que estamos cumpliendo los 40 años, ya se va para los 41 ya, casi casi. Bueno, mira, bueno, pues ahí estamos. Lo bonito es cumplirlos y contarlo. Eso es lo que nos toca a todos.
Ya de entrada, felicidades a vosotros también. Gracias, solo falta que toca. Y vosotros explícame, ¿cómo nació Brothers in Van? ¿En qué momento entraste tú a formar parte del grupo si ya estaba hecho o fuisteis de los que potenciaron precisamente para hacerlo?
Fíjate, yo solo llevo 17 años. Solo, es poquito, es poquito. Debes ser de los últimos en entrar. Ya me he dado cuenta, nada más que lo has dicho. Solo de los últimos. Es decir, aparte siempre digo lo mismo, yo lo tengo muy fácil. Yo empecé con mi mujer una semana antes que entrar...
en el primer directo de Brothers in Band. Es decir, que estoy de aniversario al momento, siempre en enero. En enero es nuestro aniversario global. En casa y fuera de casa, sí. Y así que ella ha sido testigo de todo lo que ha visto en Brothers in Band desde el primer show en el que yo participé hasta ayer. Y bueno, más allá de la anécdota, la banda tiene un año más de los fundadores originales
Siguen formando parte de los que arrancaron la chispa el señor Antonio Abad, guitarra rítmica, y el señor Fernando Avenza, bajo eléctrico. Y poco a poco la banda, como todo el tiempo, como se sabe el tiempo, va haciéndonos ir a unos y a otros por diferentes roteros.
Un año después de la banda estar arrancando y aquí seguimos, cursando 11 países, visitando gran parte de Europa, viniendo de hacer, como te decía...
muchos shows, muchos shows y disfrutando mucho de las diferentes formas de ganar estrés en el mundo. Hemos girado en Sudamérica, por México, por Perú, Colombia. Sí, sí. Países Bajos, Alemania, Luxemburgo, Reino Unido. Ahora te iba a preguntar sobre el tema, ¿eh? Menos mal que lo has sacado tú, que si no, mira, estoy provocando. Ha sido siempre un placer y volveremos ahora a Reino Unido.
A Alemania acabamos de llegar, acabamos de llegar también de Holanda, hemos pasado por Bélgica y acabamos de estar en vuestra tierra, en Cataluña. Hemos estado este fin de semana en Vic, donde nos han obligado cariñosamente a hacer dos shows en el mismo día. Hemos estado en la trámite de Vic con sold out, como se dice, con entradas agotadas a las 6 de la tarde y a las 9 de la noche. Hemos estado también este viernes pasado en Girona.
Espectacular, Girona, casi mil personas en el auditorio. Y nos quedamos para hacer Lleida el viernes 13 y Tarragona. Claro, el día siguiente, el 14. Y después de allí os volvéis a saltar el charco, descansáis un poco porque sois humanos, os volvéis a enchufar a la electricidad para seguir en ruta...
Somos humanos, después nos iremos para Cali y ahí pararemos, porque ya vamos sin parar desde principios de octubre, pararemos dos semanas.
Nos tomaremos la semana santa en la anterior. Merecidas. Sí, sí, sí. Merecidas y luego seguiremos con shows por... Iremos a Barcelona el 10 de abril, Bilbao, el 11 o al revés. Creo que lo he dicho al revés. Sí, Barcelona el 10, Bilbao, Bilbao el 11 o algo así. No me quiero equivocar que no tengo chuleta. No vengo con chuleta a la entrevista.
Iremos por Galicia, por parte de los que muchos somos de allí. Y luego nos volveremos a ir al Reino Unido, ya será octubre, volverá la parte europea y esperando tener sorpresas.
Pero bueno, lo más importante es que seguimos construyendo, creando, estamos perfilando un espectáculo para sumar a los que ya había. Estamos trabajando. Siempre hay que crear algo nuevo y por lo menos disfrutar de ese proceso. Pero bueno, será algo... Siempre hacemos las cosas a un año y medio, dos años vistos, entonces estamos perfilando algo nuevo para disfrutar junto con todos vosotros.
del eterno legado de Daire Street y poder, como siempre hoy nos ha gustado, tomar riesgos y no ir a lo vidente, sino arriesgar un poco porque sois un público maravilloso al que nos gusta disfrutar y sobre todo hacer sentir algo, que es de lo que se trata, porque sabemos que escuchar Daire Street en casa es muy sencillo, afortunadamente. Nosotros lo que queremos es que lo escuchéis
sentados en una butaca o de pie o como las condiciones van. Aquí en Tarragona será sentado, lo que pasa que no sé cuánto tardaremos en ponernos de pie, te lo digo ahora. Porque eso de la butaca está muy bien, está muy bien hasta que se escucha aquella canción que te pone la piel de gallina y que te hace levantarte como si tuvieras un resorte y que de golpe sales ahí disparado y que claro, lo sientes mucho por las personas que están detrás y que tal vez no sienten la pasión por esa misma canción, pero que dices, esta es la mía, ¿eh?
Sí, sí, pero eso se contagia, eso se contagia. Y cuando la gente se empieza a levantar es un dominó, es un dominó. Pero bueno, creo que se agradece siempre la butaca y que cada uno encuentre su momento. Siempre digo lo mismo, hay pasillos, ¿eh? Sí, sí, sí. Hay unos pasillos maravillosos para mover el cuerpo. Y se puede avisar aquello de la gente de seguridad que es la que nos hace sentarnos, sentarnos. No, no, no, no, no se puede, no se puede.
Queremos seguir bailando la canción. Que la gente disfrute, que es de lo que se trata. Cuando hay que estar sentados, se agradece el asiento también. Pues tú es que habéis, eso que me comentabas hace un momento, que habéis estado en tantos escenarios diferentes. ¿Tienes, Miguel, tú personalmente algún recuerdo de aquellos que dices es que aquí fue mágico? No sé si aquí o fuera, donde sea.
Fíjate, siempre emociona, al menos hablo, no hablo en nombre, hablo en nombre. A mí siempre me emociona la primera vez que pasa algo en un sitio en el que nunca has estado. Me acuerdo, aunque suene muy evidente. Yo recordaré siempre nuestro primer show.
en Holanda. Nuestro primer show en Alemania. Nuestro primer show en Sudamérica, en cada país de ellos. Sí que es cierto que sabemos que España es mucho más
Más cálida que otros países. Eso porque es algo cultural. No es ni mejor ni peor. Es cultural. Es un hábito. Es como que hablamos más alto también. Para hablar inglés es verdad. Tiene razón. Hablamos más. Sí. Pero gritamos más. Que es sordo. No es francés. Es inglés. Es el inglés que me se da mal. No le grites.
Pero sí que, por ejemplo, nos ha pasado, y no me caracterizo por hacer la rosca y la pelota, no va mucho quien me conoce, sabe que no soy así, pero nos ha pasado de llegar a hacer esta última tirada de shows en Países Bajos, que fueron 11 shows, y de Países Bajos caer en Girona, caer ya en Cataluña...
Muy calientes. Y veníamos de que el público en Países Bajos es tremendamente cariñoso y solo puedo tener palabras espectaculares hacia ellos y que cuando a ellos les gusta lo transmiten al final de todo. Los silencios, cuando tiene que ser silencio, son escrupulosos hasta que acaba el último suspiro de armónico de una nota.
Pero aquí fue llegar, de estar en Países Bajos, acostumbrados esos últimos 11 shows, a una forma de ser del público y de entregarse al final, a arrancar con el primer tema en Girona y pensar que ya se había acabado el show. Porque la gente fue como...
Ostras, ya no nos acordábamos que aquí funciona así. Son recuerdos que te van quedando de cuando hay un contraste, ¿no? Y me imagino también que tú decías, miraros entre vosotros encima del estelar y decir, ostras, ¿qué nos tenían ganas, eh? Tenían ganas de que viviéramos, ¿eh? Estaban esperándolos. Sí, ya no sabes, ya no sabes qué tenían ganas.
O que esto es lo normal, pero sí que es muy bonito sentir la emoción. O sea, lo más bonito es cuando sale el tema o cuando no sale. Yo es algo que tengo muy presente y conforme voy cogiendo canas, más presente lo tengo, que igual no era tan consciente hace años.
Me llevo toda la vida dedicándome a la música, es decir, he hecho años profesionalmente como baterista, pues haciendo muchas, muchas cosas que ahora tampoco no vienen a cuento, pero afortunadamente viviendo por y para la batería. Y en estos 17 años, en el caso en concreto de Brothers in Band,
que se va dando uno cuenta de lo tan bonito que es el amor por la música. Y no es palabra barata, porque uno puede ver la música desde un punto de vista técnico, como instrumentista, estudiar tu instrumento, estar preparado para ser un profesional del instrumento para tocar lo que te demande laboral y artísticamente alguien que te comprate. Pero en Prueba de Sin Man descubres
el profundo amor y lo profundamente ligada que está la vida de un ser humano a una música. Y eso está por encima de cualquier teoría musical, arreglo, orquestación, está por encima de todo.
Y hay parejas que se agarran. El otro día, fíjate, estoy haciendo aquella entrevista, tengo aquí a mi hija pequeña al lado. Y está escuchando y sabe cómo soy. Y le decía el otro día, pero tú fíjate, estábamos en Vic este sábado y había dos parejas en primera fila.
Pero es que una pareja tenía 60 y algo años, yo tenía 30 y algo. Y empezamos a tocar, y esto por mis hijos, ¿qué pasó? Estaba tocando y yo desde la batería tengo una visión muy cómoda, estar un poco más alto, puedes ver un poco más algo que no se ve tan directo. Y las dos parejas que estaban sentadas al lado...
En el mismo momento, las dos, una de sesenta y algo años, más o menos yo tenía de treinta y algo, se agarraron las dos parejas la mano en el mismo momento de Romeo y Juliet. Y yo, que soy de lágrima bastante fácil, dije, esto no puede ser. Pues sí, a que veas. Y esa parte es preciosa. Ver cómo la música es un vehículo de transmisión de emociones y que esas dos parejas ni se tendrían que conocer, a lo mejor nos están escuchando y dicen que eran...
Padres e hijos, no lo sé. Pero sí que se agarraron la mano y eso no me lo quitará bien el recuerdo. Y la distancia de edad generacional era bastante alta. Yo calculo 35 años de diferencia.
Y me pareció eso, que eso da sentido, eso da sentido a Brodes in Bans y da sentido a la música en directo. Por supuesto, siendo el mérito de la carga emocional y del legado histórico que será la música del aire estrés. Y otra cosa, añado Miguel, y el cariño y el respeto con el cual también tocáis vosotros cada una de las canciones.
Que eso se tiene también en cuenta. Claro, claro. Porque además es la calidad musical que también le ofrecéis encima del escenario y yo creo que también, y eso también lo añado yo, el mimo y el cariño con lo que se hacen las cosas cuando se nota que hay pasión también. Que eso también te cogerías de la mano seguramente de tu mujer en algún momento. Seguro, seguro.
Seguro, seguro. Pero eso es lo importante. Nosotros intentamos, eso es una máxima, con el máximo respeto, con el máximo cuidado y poniendo lo mejor que tenemos, que es nuestra dedicación a ello, pues intentar hacer llegar la emoción de la música en directo, intentar transmitir eso. Y saltando al vacío cada noche.
No hay un elemento, no hay nada que no sean, en este caso, siete compañeros creando música en directo. Déjate, venía a la policía, estaba aquí en casa a recoger a mi hija de la Escuela de Música y venía hablando de lo difícil y lo fácil que puede ser la música de...
de lo que es algo tan físico como tocar un instrumento, pero lo que se genera es algo tan abstracto que no se puede agarrar, que es una nota en el aire, y que cada persona la va a sentir de tal forma. Y sin querer ser estésivamente filosófico, simplemente es eso, que es la carga emocional de la música en directo,
Es indiscutible y es incontestable. Por eso es tan bonito celebrarla juntos en un concierto. Porque para escuchar Daire Street podemos poner fácilmente el disco, el vinilo, el cassette, el VHS, el DVD, lo que queramos, YouTube.
Pero la cara emocional de escuchar la interpretación en directo es algo imposible. Sí, sí, sí, yo creo que también. Bueno, recuerdo, sábado 14 de marzo, obertura de puertas a las ocho y media de la tarde, el concierto comienza a las nueve, venta de entradas en neverlandconcerts.com o también en brothersinband.net.
Que allí las tenéis las entradas, las podéis coger y tenéis la oportunidad de disfrutar y vivir momentos mágicos recordando este Brothers in Arms Tour 40 aniversario tributo conjuntamente con vosotros, con los Brothers in Band. Miguel, gracias, gracias, gracias. Recuerdos a la familia de los Brothers in Band que continuéis vendonos guerra a través de la música y del sonido de los Dire Streets y que gracias de nuevo por atendernos. Muchísimas gracias. Hasta el sábado y disfruten.
Gracias. Un beso enorme. Un beso grande. Hasta luego.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia Estàraco Infinity.
El Saló de la Ciència, Ficció i la Fantasia de Tarragona. Viatge en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
I aquest primer dia, ja ho saps, ens arriba el retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes. Ja te deia abans que havia vist per aquí els plombiers i els mittels. Veus, el Miquel Abras no l'havia vist. Però anem a saludar-lo i que ens ho expliqui ell. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola. Uh!
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Des d'aquí a la ràdio, molt bé, i tu? Jo, bé, gràcies. M'alegro moltíssim, eh? Gaudim de la llum de les tardes, que cada dia s'allarga més. Sí, sí, encara és de dia, eh? En el retrovisor musical número 309 parlarem d'aquell mític concert dels Mittels a la sala Prisma de Torredembarra, del 9 de març de 1991. Que vegis, eh?
Aquell dia presentaven el disc Ni cap ni peus. Molt bé. En van fer l'entrevista als lavabos de la sala. Sí, acostumava a passar abans. La porta! Sí, la porta! I és allò que a l'entrevista es van fer als lavabos...
perquè els lavabos d'aquesta discoteca es van improvisar com a camerinos. Esclar, la gent del públic, quan tenia ganes d'evacuar, també havien d'anar a lavabos. I nosaltres estàvem fent l'entrevista amb un record lavabo i la gent anava entrant i anava sortint perquè havia de fer les seves necessitats. I quan s'obria la porta, esclar, a la discoteca hi teníem posada la música tota pastilla. A veure, qui no ha anat a una discoteca...
i que no sàpiga que la música està molt alta, bastant alta, força alta, no? Aleshores, clar, cada vegada que s'obria la porta la gent entrava, no se'n recordava tancar-la, i nosaltres en aquell moment, clar, imagina't tu que estàs entrevistant i de cop surt un volum de veu que no s'hi sent res,
i el seu seria que la gent a l'entrar tanqués la porta. Doncs no, la gent entrava, s'inixava la porta oberta i nosaltres que entrevistàvem els mittels havíem de dir la porta, que tanquessin la porta perquè no hi havia manera. I aquesta frase de la porta em sembla que es va repetir 3 o 4 vegades.
Tinc el cap, ets una estàtua allà al final. Ara estic tancat, en una habitació. He posat temps, la meitat de l'empegueu. Imaginar-te mirant pel balcon, veiem com passa. Ah!
A què feia temps que ara que no sentia aquesta cansa dels mittels, eh?
La sentiríem sencera, però és que el Miquel Abras ens està esperant. No és així, Jordi? Un concert molt més proper en el temps va ser el que va oferir el cantant Miquel Abras al Mares Bar Cultural de Cambrils. Va ser el 9 de març de 2013. Fa ja 13 anys. El Miquel li va presentar el CD Equilibris Impossibles. Fa pocs dies el Miquel Abras ha passat a formar part del conjunt de propostes musicals de Rambla Manajament.
Dins la gàbia dels llagons estic molt més segur que un dia sense tu. Al mar nedant entre taurons em sento més a gust que un dia sense tu. No enfilo el trapezi buscant solució.
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I fas malabars amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. El risc de morir aixafat per mi no és tan dur com un dia sense tu.
Millor dormir entre elefants amb la dona vermuda que un dia sense tu. Enfilo el trapeci buscant solucions. I fas malars amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I fas malars
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. Ai, Miquel, que t'he canviat l'accent del teu nom, eh? És Abres, no Abres. No sé què ho he dit, eh?
Miquel, gràcies per venir, eh? Ei, Jordi, anem a la darrera. I acabarem amb els plombiers del Franqui Boronat. I tant, records, Franqui. Ja que el nou març de 2019, fa ja set anys, vam presentar a l'EP La darrera gènesi, el retorn a la Palma de Reus. Fins de setmana, com és Sílvia. Gràcies. I dos dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu.
Es va fer tard a la sortida per últim cop dins dels cabells d'un cap comú que sempre gira aleatòria a mi.
Veïns i amics tenien el luxe d'escoltar el naixement d'un grup d'amics que retia cultes a uns pobres fontaners.
La darrera gènesis del cantautor concorda amb la fugida del món interior. Un somriure eròtic després d'haver escrit la hipòtesi de Saperworth.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pasaste de caimar.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra Estudiar Art i Disseny. Dona forma al teu talent. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I continuem vivint intensament el nostre programa, el nostre ja tardes, cap de setmana, i avui i ara obrim les portes de carrer d'artistes. A la nostra companya, en Ortega, que saludem. Anna, bona tarda i benvinguda. Hola, Sílvia, tu i a tothom. Moltes gràcies. Com estàs? Bé, molt bé, molt bé. Sí, sí. Engrescada. Tenim un cap de setmana superbonic, eh? Ah.
I passen moltes coses, eh? Passen moltes coses aquest cap de setmana, i més aquí també, a Tarragona. Déu-n'hi-do, eh? A Tarragona i voltants, perquè, clar, ja s'apropa a Setmana Santa, quan a qual cosa ja comencen a haver petites coses que s'han sosseït, la trobada de bandes, els tres toms, etcètera, etcètera. Pablo López. Pablo López. Los Brothers in Bank. També. Les coses que passen dins de les a les zeroes. És que, clar, és un cúmul de coses que arriba un moment que dius, és que...
T'agrinyola les orelles quan algú et diu que a Tarragona no es fa res. I dius, perdona? Diu, quina Tarragona és la que vius tu, per favor? Perquè vine una estona a la ràdio que tornaràs boig. Entre els discos nous, les coses que passen i el que ens arriba... I tant, i tant que sí. Feina ja, però... Per preparar un carro. Per vendre...
I també activitats per fer i concerts per anar, també moltíssims. I si t'agrada avorrir-te, només que passegis per Tarragona, arribis a tocar ferro, prens un geladet o un refresc, xarres amb els amics, se te fa el dia, se te fa el cap de setmana. A més, penseu que la volta al món...
Normalment, el tom que fa la terra al voltant del sol, el dissabte i el diumenge va més ràpid. Sí, no? Durant la setmana està com més tranquil, no hi ha pressa... Però el dissabte i el diumenge veu que té agilitat. Sí, sí, sembla que agafa embranzida, no?, i dius... Llum! I ja està. I dius... Hola, dilluns! Sí, hola, què tal? No, no...
Mare meva, quin resum més ràpid de la setmana i caps de setmana, eh? Déu-n'hi-do! Anem a la nostra, que si no se'ns passarà igual el programa i no pot ser, eh? Ah, també, també és veritat, també és veritat. Escolta, i com tu bé deies, aquí a Tarragona han passat moltíssimes coses de les que ara ens farem ressò. Si et sembla, comencem ja carrer d'artistes.
en el epicentro d'una llet que despertó. Doncs avui vull començar a carrer d'artistes amb una notícia que ens va arribar la passada setmana i ve de la mà del festival Teta. El Teta Fesca arriba ja a la seva cinquena edició amb l'anunci de les actuacions com a caps de cartell de Vanessa Martín, qui estem escoltant ara de fons, la gran Vanessa Martín i, com no, Lia Kali.
El festival feminista tindrà lloc a l'Auditori d'Al Camp de Mar, els propers dies 29 i 30 de maig. Encara ens queda una miqueta. I com deia, comptarà amb la participació de Vanessa Martín, Lia Cali, Keral Laoz, Sandra Monfort, Marisa Valle Rosso, Alosa, Ponce Lam i Maria Fort.
Un esdeveniment que es celebrarà a l'Auditori Camp de Mar d'aquí de Tarragona amb l'objectiu de reafirmar-se com molt més que un festival, perquè ja, a la seva cinquena edició, és un projecte de ciutat, un espai que ha sabut créixer, evolucionar i que en aquesta edició, sota el lema més veus, més ritme, més futur, el Tetafest celebra la trajectòria recorreguda i, com no, reforça la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i en moviment.
Doncs el 29 de maig el Tetafest donarà el tret de sortida al certamen amb un cartell, com dèiem, de luxe, encapçalat per les veus més influents i trencadora de l'escena musical actual. El dia 29 obrirà el Festival La Tarragonina Maria Fort a les 19.45. Tot seguit serà l'artista valenciana Sandra Montfort a les 20.30. A continuació també podrem gaudir de l'actuació de Pont Salam a les 21.30, artista i productora de música urbana,
I després, una de les actuacions més esperades de la nit serà la de Kerala Oz a les 22.30, que és una de les veus més poderoses i personals del panorama de la música actual. Jo treballo posant la musiceta per aquí, eh? I tant, sí, sí, sí. I el colofó amb aquesta primera jornada del dia 29 de maig del Teta Fes la posarà Lia Kali a les 12 de la nit, en la publicació també del seu àlbum debut Contra Todo Pronóstico. Perquè la tenim a la Lia Kali també fent de les seves...
Hola, família, ¿cómo estáis? Yo estoy muy bien, estoy aquí a punto de coger el avión. Que ve cap a Tarragona, mira, veus, que ta chica ve cap aquí. Sí, sí, escolta, ja, em sembla que ens ha escoltat i ja ve aquí.
Quina meravella, eh? I tant. Veus que si passa qualsevol cosa que la tenim a Tarragona? Vinga, li a Cali. Veus que és que era molt xicot. Que bonica, que bonica aquesta xica, eh? I tot perquè ve a Tarragona. I tant que sí. I si et sembla, passem ja al 30 de maig, perquè l'artista historiana Maria Valle Rosso obrirà amb aquesta segona jornada del Tetafés. Serà a les 8 de la tarda.
Tot seguit el duet a l'ossa a les 9 de la nit, format per Julieta Vidal, veu i percussions, i Irene Romeu, veu, violonxell i percussions, que presentaran al teta el seu primer àlbum, el primer cant del matí.
Després, una de les actuacions més esperades, com dèiem, del festival, serà, com no, la de la gran Vanessa Martín, que tindrà lloc a les deu i mitja de la nit. Cal dir que Vanessa Martín, com bé dèiem a l'inici, és una de les artistes més volgudes, més estimades aquí del panorama musical espanyol i que la seva carrera és un viatge de fons, sense pressa, sense artificis, però amb un arrel molt ferma i una emoció que traspassa.
No sé si atreverme o dejarte ir
Doncs Vanessa Martín, a la que estem escoltant de fons, ha consolidat una carrera de més de 9 àlbums amb un estil propi, inconfundible i reconeguda pel seu èxit de llançaments d'Agua el 2006 i destaca per les seves lletres honestes i col·laboracions d'alt nivell com aquesta que estem sentint de fons.
També per posar-hi a punt i final en aquests dos dies del Festival de Tetafest, per aquesta edició plena d'emocions i ritmes diversos de forma inoblidable, els Jardins de Cant de Mar, al final del festival, acollirà el concert gratuït de Les que faltaven Van, que tornen al Tetafest per oferir un espectacle potent i dinàmic. És el colofó ideal per un festival que marcarà la diferència. Festival Tetafest.
I ara aquí t'ho tinc una altra d'aquestes cançons que formen part del darrer disc de la Vanessa Martín, que a més a més us recomano, que es diu Casa Mia, i que hi ha cançons com aquesta. Me envío unas rosas y ahí supe sin duda que tenía que acabar La última vez que vería su espalda desnuda vi colarse a la
Cal dir que les entrades pel festival ja estan disponibles i que hi ha preu per al tiquet del divendres, preu pel tiquet del dissabte o que també hi ha l'abonament de dos dies. Ja la podeu trobar a la pàgina web del festival tetafes.com.
Ahí estábamos vivos. ¿De qué sirve ya? Tú jamás sabrás lo que pasó. Yo jamás te diré por qué no. Te tuve que acabar.
Doncs especialment aquest Teta Festa, Anna, que ens ho passarem molt bé. Tornarem a parlar, tornarem a parlar més endavant quan arribin les dates de tots els convidats i convidades. Les podreu sentir tranquil·lament i ja farem alguna especial. Exacte, perquè recordem que seran els dies 29 i 30 de maig a l'Auditori Camp de Mar d'aquí de Tarragona. Molt bé. I ara marxem cap on? Doncs què et sembla si marxem cap a sopa de cabra? Et sembla? Sí, sí, agafem-ho, agafem-ho. Ara et sorprendré una altra vegada. Ah, valeu.
Tots dormim dins del mateix... Mira, aquest no és sopa de cabra. Sí, és sopa de cabra. Sopa de cabra és, diguem que, una col·laboració molt especial que, a més a més, ens van fer també una espècie de seguiment a través de les xarxes amb el Gerard Quintana entrant en una barberia i pensant-se tallant el cabell, el Gerard, i no resulta que el que ens esperava dintre de la barberia doncs eren la Su i mon DJ que han fet conjuntament amb el sopa de cabra
Aquesta cançó, aquesta adaptació, aquest remix, aquest mix, no sé com dir-lo, d'aquests camins, somnis i proeses del Sopa de Cabra. Però no només aquesta és la notícia, sinó que tenim més. Doncs mira, precisament parlant de Sopa de Cabra, una coneguda emissora ha concedit, millor dit, el Premi Disc Català d'Honor a una de les bandes més rellevants del rock català, com és aquesta Sopa de Cabra.
cal dir que han guanyat, com dèiem, el Premi Disc Català d'Honor per la seva contribució en la difusió de la música i la cultura catalana. Un premi especial que, per cert, es lliura per primer cop en la història del Disc Català de l'Any i que s'emmarca dins del 50è aniversari d'aquesta coneguda emissora, la primera en català.
Vam dir, o vam comentar també la darrera passada setmana, que el disc català de l'any d'aquesta coneguda emissora és Te estimo este quiero, de Alfred García. Sí, que va posar la rombeta, rombeta. Exacto, exacto, exacto. Doncs ell és disc català de l'any d'aquest any, però Sopa de Cabra és disc català d'honor.
que fa 40 anys, recordem-ho enguany, com nosaltres també, el Copa de Cabra, però qual cosa, felicitat Gerard i família, i endavant, i adonar-nos guerra, que encara ens queden, eh? I tant que sí, cal dir que es celebrarà aquesta entrega de premis amb una gala que tindrà lloc la propera setmana a Barcelona.
Doncs escolta'm, una coseta que podem afegir amb tot aquest premi és, per exemple, que Sopa de Cabra vindrà aquí a Tarragona, els tindrem a la Caixa Banc Tarracoarena, però això sí, haurem d'esperar una estoneta, serà el 18 de setembre d'aquest any.
Ens queda una miqueta encara, eh? Encara queda. Viurem allò que dius del preliminar de les festes de Santa Tecla conjuntament amb el sopa de cabra. Això serà xulíssim. I tant, i tant que sí. I ara marxem, que va i l'Anna, que està molt, molt contenta, perquè va viure un dia especial. La veritat és que sí, eh? La veritat és que sí.
Amb qui? I què? Què va passar? Marxem cap a Barcelona. Perquè el Gremi de Restauració ha retomenat ja l'actor Alberto San Juan a la festa que, com cada any, i ja són diferents edicions que nosaltres també estem presents allí, cobrint aquesta festa, doncs, com deia, ha retomenat ja l'actor Alberto San Juan. Però...
va estar acompanyat de l'actriu Melanie Olivares, que va ser la protagonista de presentar el pregoner d'aquest any de la festa de Santa Eulàlia. I tant que sí. Justament ells dos, els actors, van estar en aquesta festa d'aquest gremi de restauració i, com dèiem,
Es va iniciar primer un acte de presentació, de benvinguda, que és com una espècie de cerimònia, no?, en el que fa justament el pregó, el seu pregoner. Però amb aquest acte va iniciar l'acte el president del Parlament de Catalunya, el senyor Josep Rull, que va posar en valor la importància de la restauració, doncs, com a termòmetre una miqueta de la societat, no?
Com t'he comentat, l'encarregada de presentar el pergoner després va ser l'actriu Melanie Orevaris, que va posar en relleu l'impacte i la singularitat de la trajectòria d'Alberto San Juan, que, per cert, comparteix una relació professional d'amistat de gairebé tres dècades. Déu-n'hi-do. Fixa't si són amics des de fa temps.
I després, Melanie Olivares va recordar els seus inicis, que va compartir escenari a mitjans dels anys 90, i va destacar, del pregoner d'Alberto San Juan, una mica el seu esperit transgressor al teatre, així també com va destacar la seva qualitat humana. Diu, és un actor brillant, però sobretot una persona molt afectuosa, bondadosa i molt propera. És un plaer tenir-te com a amic, li va dir.
Què va, què va. I acto seguido, després, doncs va ser el tor de l'actor de l'Alberto San Juan, pregoner d'aquest any, i que va agrair al Gremi de Restauració aquest reconeixement rebut i que va expressar l'efecte especial que sent per la ciutat de Barcelona, perquè ell ha fet moltes actuacions en teatre aquí a Barcelona des de fa molt de temps. Però fixa't si fa temps que va recordar els seus primers viatges a la ciutat com d'alt i també ens va recordar la relació d'amistat
que va mantenir amb l'actriu Rosa Maria Sardà, que va fer una miqueta de Cicerone, com diu ell, i que li va ajudar a descobrir la ciutat, els seus barris, molts diferents, tots els barris amb una identitat molt poderosa, i algun dels seus restaurants, que van donar a alguns. I tant que sí. Si et sembla, escoltem el moment en què ell fa una mica de memòria de quan estava a Barcelona amb l'actriu Rosa Maria Sardà.
Camilos en la primera película en la que intervenía yo, que se llamaba Erba, y desde entonces tuvo la imprudencia de invitarme a su casa y venía con cierta frecuencia y ella me iba diseñando pacientemente y amorosamente.
La ciudad, porque amaba mucho esta ciudad y conocía mucho esta ciudad y me enseñaba, paseábamos por las Ramblas, comprábamos el periódico, íbamos a la Barceloneta, me llevaba a Calpincho, me llevaba a las exportas a comer el canelón increíble, me llevaba a Guacambol debajo de su casa en aquella disputación, me enseñaba...
Esta es una ciudad que se caracteriza entre muchas cosas por tener muchos barrios muy distintos, con una identidad muy poderosa cada uno. Entonces ella me iba enseñando los distintos barrios, en fin, son recuerdos muy placenteros. Tener un operator así para conocer un lugar, pues es...
Doncs va finalitzar la seva intervenció amb un no a la guerra i no a la violència, perquè, bé, va comentar que la violència torna a amenaçar la convivència i la democràcia arreu del món. M'imagino que un aplaudiment total de tota la sala, de tota la gent allà present, i la gent dreta, i pell de gallina, pel que m'estàs dient.
I després van poder tenir l'oportunitat de poder parlar amb ell, li van fer diferents preguntes, li van preguntar quina era la seva opinió que saps que es van celebrar a la ciutat de Barcelona ara recentment als Goya. I saps que hi ha una miqueta de polèmica respecte si els influencers i les influencers haurien d'estar en aquest tipus d'actes o d'esdeveniments en lloc que hi hagi més actors o actrius. Llavors ell va comentar la seva opinió
També ell va estudiar periodisme, una professió que no ha exercit mai. I respecte al tema dels Goya, una de les actrius que es va quedar a casa seva i que no va anar va ser l'actriu Iolanda Ramos perquè li van preguntar, escolta, què et sembla? I diu, doncs, és una pena que no hagués anat als Goya si li venia de gust, no? I també li van preguntar sobre els projectes. Si et sembla, escoltem un moment de Iolanda Ramos i els projectes.
Pues una pena, cualquier compañera de la profesión y además, no sé, del nivel de Yolanda Ramos no haya podido ir queriendo ir, no lo sabía. ¿Y qué proyectos estás ahora? Estoy haciendo una película con Daniel de la Orden en Barcelona, protagonizada por David Verdaguer, se llama El Director.
Un saludo per a Calla d'Artista. Que simpàtic, no? Doncs sí, sí, molt maquet. Va estar molt proper, molt maquet. I la veritat és que la Mélanie Oribaris va desaparèixer perquè no vam poder parlar amb ella. No sé on es va ficar després de la celebració. La veritat és que ja no la vam tornar a veure amb el que va quedar de tota la tarda, però sí que nosaltres vam poder parlar amb els efectos mariposa.
Perquè la música, cal dir, de la gala d'aquest acte, com dèiem, del gremi de restauració, doncs la música va anar a càrrec del seu efecte mariposa, que per cert, Sílvia, aquest any estan de celebració del seu ja 25è aniversari.
Al tanto, al tanto. Mira, ella, en el moment de l'actuació, va presentar el nou treball que porta per títol 219.000 hores de vuelo, que són les hores que s'han passat en els avions en aquests darrers 25 anys. Però, més que ho digui jo, escoltem com ho diu ella. Los escenarios, una gira que nos ve súper bonita, y con un disco que verá la luz ahora en abris, que ya hemos ido adelantando muchas de las canciones...
La corredora de la mierda de la carretera, 25 años era gran para mucho. Y bueno, pues un disco que se llama A, 200 a 23.000 horas de vuelo, que es lo que suma en horas estos 25 años. Así que nada, vamos a seguir un poquito más y de verdad que muchísimas gracias a ti.
Quina meravella, xuar-me aquesta cançó i moltes altres que podreu sentir en aquest disc. I tant que sí, i tant que sí. Perquè, a més, estarem molt pendents de totes les estrenes o presentacions o signatures de discos que facin aquí a Barcelona, a Tarragona o als voltants. Ja saps que jo, on hi hagi una presentació, allà que... Porten 705 ja del disc, eh? Sí, Déu-n'hi-do.
Doncs jo ja saps que qualsevol presentació o esdeveniment, voy per allà. Estarem molt pendents d'ara d'aquesta estrena en el mes d'abril, ja. I, si et sembla, escoltem la salutació que ella mateixa va deixar per aquí, per aquest programa, per aquesta secció, per carrer d'artistes. Hola, soy Susana, de Festa Mariposa, y mando un saludo y un beso enorme para el programa Calle de Artistas. Un beso. Muchísimas gracias, eh. Corazón.
Fins demà!
No sé quién soy.
¿Por qué me dices esas cosas que me duelen? ¿Por qué maldices al amor? Nada es lo que sueles decir. Yo todo te lo quiero contar. Nada nos espera después. Solo soledad. Y siento que nunca te he conocido. Lo extraño es que vuelvo a caer.
Doncs si estem escoltant de fons no tan sols amb ella, Susana, d'Efecto Mariposa, està en col·laboració amb Pablo López, que per cert, recordem, si escolteu el programa dissabte encara teniu temps per anar demà diumenge per poder veure i presenciar el concert, perquè Pablo López arriba aquí a Tarragona, però arribarà el diumenge.
Així que aneu amb molt de compte, perquè si voleu anar al concert de Pablo López, que no s'ho podeu perdre, perquè ja sabeu que el piano i ell, és com que dos són uno, no? Sí, sí, jo crec que hi arriba un moment que la combinació i la fusió és tanta, que hi arriba un moment que no saps on comença el piano i on acaba el Pablo, o a l'inrevés, eh?
A més a més, aquesta setmana va ser el seu aniversari. Sí, també. Espero que la gent que n'estigui sentint i que vagi al concert li cantin el cumpleailles feliç. De ben segur que sí. Va ser el dia 12. El dia 12 de març va ser el seu aniversari. Sí, i tant. No podeu badar, eh? No podeu badar. Anna, que anem al cine. Doncs ens anem ja cap al cinema, les novetats d'aquesta setmana. Todo empezó con un hombre. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente.
Torrente. Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos hasta proteger al propio Estado. Sobrevivió cuando todo se vino abajo y acabó liderando a los suyos. Su historia es la historia de España.
Y todo esto nos ha llevado hasta aquí. Doncs ja la tenim aquí, Anna. Ja la tenim aquí, a més, aquesta pel·lícula que va arribar ahir als cinemes. Com ja sabeu, Torrente Presidente és la sisena part de la saga de pel·lícules realitzades pel director Santiago Segura, així que està produïda per Amiguetes Entertainment...
que és la companyia propietat de Santiago Segura, i que, com deies, doncs, va arribar ahir als cinemes. En voltada una miqueta de misteri, perquè cal dir que totes les accions de màrqueting que feien en les anteriors pel·lícules, amb aquestes no les han volgut fer. No, no, i a més a més ja sabíem el tràiler, ja sabíem que hi havia els diferents cameos que sempre hi ha, i totes aquestes coses, i aquesta vegada no sabem res de res. Nothing the nothing.
Aquesta pel·lícula que arriba als cinemes que no se la perdin perquè de la saga és, òbviament, la més nova i que no la podrem perdre perquè, escolta, va començar amb Torrente el brazo tonto de la ley, després Missión en Marbella, després El protector, després Torrente 4 Letal Crisis i la darrera que va ser Torrente 5 Operación de Eurovegas, doncs si les han vist totes les de la saga que no es perdin aquesta i a la que és Torrente 6, no? En quan pleguis aquí de la ràdio vaig cap allà.
I tant que sí. Amb això ja t'ho dic tot. Cap dir que la direcció, producció i guió ha estat a càrrec de Santiago Segura, que té una durada de 130 minuts, que el gènere és una acció comèdia, i que la banda sonora de la pel·lícula, i això ja ens dona peu per arribar a la nostra secció de novetats musicals, està a càrrec de la coneguda banda Taburete. Som-hi. El mundo entero se ha echado a perder.
Doncs això mateix, als Tabureta li passa el debat de sonora, o almenys la cançó principal, a Torrente. Presidente. Todo está cambiado, allá en mi pasado todo iba mejor. Decían que así ganábamos todos, nos toman por tontos, no quiero ya seguir así.
Doncs Taburete és una exitosa banda espanyola de pop rock. Està formada per Willy Bárcenas i Anton Carreño i ells, Taburete, ja s'han convertit en un dels grups més populars del pop rock espanyol. Cal dir que els tindrem aquí a Tarragona. Haurem d'esperar una miqueta, però ja ho avancem que estaran a la CaixaBanc Terraquadrina i serà el dia 6 de juny a partir de les 8 i mitja de la tarda.
Pueblo de España Se'ns està girant feina, Anna, de coses que arriben a la caixa, a la terra quarena, al Palau final i de congressos, i el que dèiem, a l'inici precisament del programa, que passen moltes coses a la nostra ciutat, i que apunteu-vos a l'agenda de tot això i molt més que encara ha de venir. I que si voleu entrades, espavileu, que després passa el que passa. Ai, que han vingut, no ho sé, ah, mireu, i escolteu-nos, sobretot això. I tant que sí.
Bueno, tanquem, no? Tanquem ja, carrer d'artistes, fins aquí el programa d'avui, Sílvia. Gràcies, Anna. De res, a tu i a tothom. Que passeu un molt bon cap de setmana, escolta, i que aprofinin totes les moltes activitats i concerts que hi ha per aquí a la nostra ciutat. Gràcies. Adéu-siau. Fins la segona vinent. Adéu.
Tengo que así lograr esa hazaña, que el pueblo de España vuelva a resurgir y caminar hacia un mundo nuevo, coger por los cuernos, cambiar las cosas de raíz. Señor Torrente, es usted mi presidente, aunque mientas noche y día tú eres.
Fins demà!
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ya tardes, las tardes de Tarragona Radio. 209 a control, preparados para despegar. Todos a bordo. Aquí el vuelo 209, tenemos problemas.
Deixar cortar a Miguel González. Bueno, ella era hora, ¿no?
De poc que no venen, eh? Bona tarda, eh? Què us ha passat? Bona tarda. Us estàveu aquí barallant aquí fora. Que sí, que torrenta, sí, que sí, presidente. No sabíem si enviar-nos el guió per correu o per WhatsApp. Llavors hem dit per correu. No, pels dos, no passa res. Jo obro per aquí el que vosaltres vulgueu. Sí, obro el correu, obro el correu. Abre el WhatsApp, ja, obro el WhatsApp. No, que t'ho hem deixat ben preparat tot aquí el que hem pogut.
¿Pero será por torrente presidente? ¿Sí o sí? Sí, començarem. ¿Tenim els Òscars aquí? Els Òscars, els Góscars. Viene l'Òscar. Los Cárboles, los Cárboles. ¿Saps que soc molt fan? Li direm a los Cárboles que ens faci una promo. Vinga, va. Perquè m'agrada molt de perro, perro, pon mi rotllos al rock, perro. El perro escucha mi rotllos al rock.
Doncs que digui això, deixa't portar amb nosaltres, eh? Clar, que les mejores trangles del cinema, eh? Bueno, torna a repetir el que ja vaig dir la semana passada i l'altra, eh? Aquí? Els he dit, els de l'Oso. Ja, ja ho sabem, ja ho sabem. Però una pregunta, Sílvia, els Oscars els fan en directe des de la Capona? Sí. Des de la Capona? Sí. El que passa és que no aquí.
O sigui, no és en directe per la ràdio. Ah, no és en directe per Tarragona Ràdio. Pot ser que senti l'abril molt forta. Molt saturalíssima. Jo també. No, no. Saps el que passa? Que només m'escolto per una orella. Jo també. Per una escoltació. Una mica com una despistada. És molt locura. No acabo de sentir-nos bé. Hasta aquí les interioridades de la ràdio. Gràcies per escoltar-nos. Perro, perro. A veure, anem a centrar-nos. Que jo ja estic ja prou despistada. Jo? No, és que això és una promo. Ja ho he imaginat.
Va prèvia al fem l'humor de la setmana que ve. Ah, molt bé. Ah, ja l'agafes? Sí, clar, bé, ja la tinc. Ja la tinc, perro, perro. Perro, perro. Sí, eh? Molt bé. El xispas és com el bis bis, no? Canviem de sintonia. Vinga, una, dos i tres. A l'anemi. Silvia, deixa't portar en Miguel González. I Abril Rius. I jo, l'Abril Rius. Molt bé. Ei, quan vingui el Joan, digueu-li, sisplau, que l'ha de canviar i la posem ja, eh?
Santiago Segura estrena. Sí. Torrente presidente. Todo empezó con un hombre. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos hasta proteger al propio Estado. Sobrevivió cuando todo se vino abajo.
y acabó liderando los suyos su historia es la historia de españa y todo esto nos ha llevado hasta aquí
Doncs, en fi, tenim cançó que no és el fari ni a Patrullando la Ciudad, però tenim poca informació d'aquesta pel·lícula, en veritat, Abril, perquè el tràiler no es veu res. Torrente, torrente, torrente, torrente. Però és que no es veu res. Vull dir, no ho sabem. El Santiago Segura ha apostat per això, per no fer promo, per no fer spoiler, per no fer tràiler, per no... Però és que això, si fos mon germà o qualsevol xaval de 15 anys, se deia... Mon germà. Aura, aura, aura. Què significa això d'aura, aura?
No, no, no. Aquí ja no tenim la persona que m'explica el que vol dir el FOMO, el FIMO. Ara és de xuleria, de tot el que t'acompanya. Sí, no sé com explicar-ho. Me vaig quedar a Xil, jo. Ho he passat d'aquí.
Michi, torna. O no. Seqüela de Torrente 5, Operación Eurovegas, arribar a la sigera aventura del particular expolicia, arribat al cinema, amb hermetisme total, perquè no sabem res.
El que sí que se sap és que ja va haver un partit polític que va denunciar. Això ha passat i passarà. No passa res, no ho patiu. Què voleu que us digui? Ens agradi o no... Ens agradi o no és una de les pel·lícules més taquilleres del cinema espanyol. Vull dir que ja està.
Torna la vergonya del cine espanyol, és el tema de la pel·lícula, i veurem qui surt i què passa, i quants cameos, i què s'ha inventat el Santiago Segura per tornar a fer Torrente, i ja està. Que te dic una cosa, que vaig amb una llibre a Teoboli aquesta tarda, eh? Sí o no? Per apuntar tots els cunyalismos. Clar, i tota la gent que surt, perquè normalment et pots arribar a perdre. Una pregunta i una anècdota. Què? Pregunta, qui no té un amic que imita fatal a Torrente?
Jo tinc el meu guam a casa, o sigui, no fa falta de massa lluny. Torrente! Torrente! A ver, Pat. I l'anècdota? I l'anècdota és que a Torrente 3 vaig anar a veure-la al cinema. Això t'estic parlant de fa...
23 anys. No havia hagut una pandèmia? No, no, no. Jo no tenia bigoti, quasi. Vam anar a veure'l al cinema. Amb un amic meu d'aquests que ja no és sèrio de normal, imagineu-lo en una pel·lícula de Torrente, val? Mal la panxa és poc. No per la pel·lícula. La pel·lícula, al final, va ser el de menys. Va ser l'audiodescripció millor que he viscut al món...
Però, eh, brutal. Si tinc bon record d'aquella pel·lícula, i l'he tornat a veure després a casa, per la cançó de Rosa López al principi de la pel·lícula, però per la... per els comentaris, eh? Ei, doncs ja t'he dit, dius... Des d'aquí una salutació al Miquel, ja li enviaré el missatge al Quelet, i ja li enviaré el missatge.
Molt bé, molt bé. Vinga, anem amb més coses. Que hi ha món després de Torrente. Que hi ha món després de Torrente. Vinga, una altra proposta. Que arriba, presentada al Festival de Venècia, preestrenada al Festival de Venècia el 2005, arriba al testamento de Anne Lee. Ja se acerca la hora. Ah, falo yo, sí. Falo yo. No tengáis miedo. Ah, va.
Anne Lee no era una cantant, Sílvia. Aquella cantava... Sí. Sí? Ara no me'n recordo. Jo pensava en Anna Valí a sortir la cançó de... Anne Lee, de veritat, és una cantant. Sí, ara busco. De música denx, denx de los 90. Dens. Heu sentit la promo aquella de la ràdio denx de los 90? Oh, i la protagonista d'aquesta pel·li? Ah. Acabo de trobar l'Anne Lee, també. És que no sé si ho tenim. Jo sé que està dirigida
Per... Espera. Per Mona... Mona Fats... Perro, perro. Mona Fats Bolt. Aquesta és l'Anne Lee. Molt bé. No us sona, això? Sí, sí, sí. Que ara no me sonava ella.
Actualitzada. Passadíssim version. Anem amb la pel·lícula. Inspirada en fets reals i se centra en la líder religiosa Anne Lee, fundadora del moviment Shaker a finals de la dècada de 1770, que va constituir una de les societats utópiques més grans de la història dels Estats Units. O m'he equivocat o no te rius de mi. Ho has fet molt bé, però em farà ser perquè la Viquipèdia fica...
Fuera líder de la Sociedad Unida de Creyentes en la Segunda Aparición de Cristo o Shakers. Ah, bueno, és que... I pots dir com tu vulguis. Jo no sabia el que era el Shaker. Si acabem el Shaker, si acabem abans. Jo creia que el Shaker és allò de quan... Les patates, aquelles Shakers, que les...
Les... Ai, ai, ai. Agites, ara no s'ha aconseguit un català. Bueno, és igual. I la protagonista és l'amant de Seyfried. L'amant de Mia. Home. I la de l'assistenta. Per això, l'amant de Seyfried. I també hi ha el Thomasine Mackenzie. Com t'hi pots dir, Thomasine? I Mackenzie.
Sí o no? Ho has vist? Mira, Tomasín ha esquit amb ETA. Tens la pantalla tot en fosc. No pot ser. No m'estàs buicotejant la meva... Perquè no ho vegi. Ja està, no? Encara no? Ara sí. Torna a veure aquella cosa que hi ha vegades allà al mig. No pot ser, ostres de veritat. Ara ja he après, te la dones. Li he donat permís per manipular el meu ordinador mentre estem fent la secció. Ja ho veig, ja ho veig.
Ara hem de fer temps, oients-ho, tranquils. El Testamento de Alí, una pel·lícula que recomanem. Quin contrasto serà la nostra secció, eh? És veritat. De Torrente a Torrente al Testamento. És un no parar de canviar de coses. I ara, com que no ho sabeu, perquè el que arriba ara...
Lo que arriba ara... Lo que arriba ara... No ho sé, m'he perdut. Lo que arriba ara serà un abans i un després, eh? Abans me trobaré i veuràs tu. T'ho dic jo? No, t'ho dic jo. Àguiles del Cairo. Madame Susanne, George Famille. Madame Susanne, eres actriz como tu padre? No es mi padre. Solo somos amigos. Que maravilla.
Protagonitzada per Fares Fares i dirigida per Tarix Salé. Per Tarix Salé és la història dels... Avui no acabarem bé. Fares Fares, què faràs? No, és clar que no.
La història de George Fahmi, l'actor més estimat d'Egipte. Aquí ho tenim. Quants actors hi ha a l'Egipte? No tants com a Hollywood. Aquest actor es veurà pressionat per protagonitzar una pel·lícula encarregada per les més altes autoritats del país.
Ell acabarà acceptant el contracte i aquest paper li obrirà la porta a entrar al cercle de les persones més poderoses d'Egipte. Resulta que com una arna treta per la llum, com una paloma atraïda per un foco, acabarà iniciant una relació amb la misteriosa esposa del general que supervisa el projecte.
El censor. Es el amante bandido, bandido. Doncs sí, doncs sí. ¿Sabes què li passa a aquest noi? Que no le queda otra. No te queda otra. No te queda otra. No, no te queda otra. Rata 77 y 76, es perfecto. Pensé que no llegaría nunca, pero no. No. ¿Antoine Toussaint? No.
Tengo su cara tatuada en la espalda. No llegó tanto, pero me gustaría, para que diera cuánto lo admiro. Me gustaría estar tranquilo. Me encanta su voz. Bienvenidos. Canto en tus antes y es a cantar. T'explico. Primer tenim la comèdia romàntica, de Jean-Pierre Amérys. Ja et pots imaginar a dormir la pel·lícula.
Sí, de la França. La poeta... L'Antoine, un cantant d'uns 70 anys que planeja suïcidar-se. Que mal rotllo, no? Que canti, que canti millor. Soy un truant, soy un senyor. Ui, no, que con la iglesia hemos topado. Però durant un viatge en tren cap a Ginebra, quina serà la Victòria? Home, Victòria, que guapa eres. De canto a ti ahora. Victòria.
Veus que li canta? És una admiradora excèntrica. No sé si dona molt bon rotllo, això, perquè sempre que hi ha un cantant amb una admiradora excèntrica, hi ha un assassinat per mi. Està una mica assassinat amb tu. Exacte. Aquesta trobada inesperada acabarà trastocant els seus plans i, entre tots dos, naixerà un vincle especial. Veus que m'acaba bé la delincular. Digue-li vincle especial, digue-li... Xiscoteo. Polleteo.
Sí, exacte, exacte. Digue-li... Nos vamos al lavabo del tren. No ens hem connectat. No, però ahiria seria la mateixa. I viuran aventures durant el viatge. Ara sí, abril, folleteo. Xiscateo. Home, en un tren camia cap a Ginebra, les vistes són xules.
Sí, depèn. Sí, però clar, no pots fer-ho allà al mig. Sí, i tant. Sí, sí. Però a mi també em passa, eh, sempre... Puc quedar de cateta màxima. No, no, però a mi també em passa, o sigui, és un catetisme xàret, compartit. Sí, gràcies. Bueno, si no us agraden les vistes de Ginebra, pel que sigui, us n'esteu perdent perquè esteu de xiscoteo al lavabo d'un tren, o sigui, perquè sigui... Us recomanem...
que aneu a la gran festa del bosc. La Betty O'Barley i el Harry O'Hei eren espantaocells. Mira tu. Betty, i si ens casem? L'espantaocells i la senyora Kim, no era la sèrie aquí? Jo també me'n recordo de l'espantaocell del Mago de Oz. És veritat. I si ens casem?
Ahir vaig anar a veure l'Andrau al cine. I també una manera... Molt dramàtica. Jo estava pensant per què m'estic fent això a mi mateixa si jo pateixo. Un dels protagonistes per demanar casament...
Li ensenyava l'anell, i ja està, no li deia res. I la dona li deia, bueno... I de me algo. I de me algo. Alerta, que aquí no us confongueu, que és la gran festa del bosc. Del bosc. No al revés, eh? El fosc de la gran festa. No, no, perquè ma filla al principi deia que anem al box, en vez d'anar al bosc. Això ho dic.
L'animació infantil i en català arriba aquesta pel·lícula, una adaptació del llibre de Julia Donaldson, i és un migmetratge, que és una pel·lícula però més curteta, que està performat per cinc històries. Cadascuna les protagonitza un animal del bosc.
Què et sembla? Arriba en català i parla de la generositat, l'amistat, el companyenisme, ensenya la importància d'ajuda als altres, viure en harmonia amb la natura, tot allò que després no es trobaran a la vida, tot això. Alguna vegada es trobaran, espero que sí. Sobretot si coneixen a les loques de l'obelisco.
És una pel·lícula de Pablo Moreno, és seriosa, és un drama que parla sobre la prostitució i que s'ambienta al segle XIX. Seguim a una jove de l'alta la societat que crea un refugi religiós per ajudar prostitutes a recuperar la seva dignitat.
El projecte acabarà enfrontant-se a obstacles i a l'oposició social. Imagineu com estava vista i concebuda la prostitució, no? Entre el repartiment, doncs, Assumpte Serna, que és una de les protagonistes a qui coneixerem. Anem a plataformes. Movistar Plus es tren la Sílvia o un Tyler que no tenim, que es diu Empatia. És una sèrie canadenca... Empatia. Empatia.
Escrita i protagonitzada per l'actriu Florence Lupré, que suposo que deu ser famosa per alguna cosa, que a mi se m'escapa. Jo només conec la Florence Pio. Catetisme màxim, com deia l'Abril. I també s'estrena Los que sobrevivieron, un drama sobre els supervivents dels atacs a la sala Bataclan, que d'això ja fa molts anys. Ja fa una mica. Més coses, a HBO Max arriba una sèrie turca nova, si sou com ma mare, que està...
Obsessionada amb les sèries turques. No, no estic enganxada. Que es diu Mira, Life After Divorce. Però el Mira perquè està en un idioma i Life After Divorce. Perquè és una senyora, la Mira. Ah, anava a dir el turco. No, no, és la reinvenció personal de la Mira. Amb la realitat que es troben tantes dones després d'un divorci. O una ruptura sentimental important. Fes les dues a la vegada.
N'hem a l'Amazon, Prime Video, que es estrena un thriller psicològic que es diu Daiwan.
Està ambientat a Barcelona durant el Mobile World Congress. La història més planteja, doncs... Fins on poden arribar sense perdre allò que ens fa humans. Fins on podem arribar. Que bonic que us ha quedat, eh? Un comença la frase i l'altre l'acaba. Això ha estat fantàstic. Estic a punt d'ensenyar-li una anella.
En un món on la tecnologia avança cada cop més accelerada. Vèiem a l'Àlex González, a l'Alba Planas... Més bonica, l'Àlex González. Aquest l'he vist en alguna sèrie i li van massaguer també.
La plataforma que també incorpora noves sèries, en aquest cas una sèrie de suspensa policíaca, basada en les novel·les de Patricia Cornwell i protagonitzada per la Nicole Kidman. Que apareix, eh? Home, Nicole. Es diu Scarpeta. Més coses. Jo, com sempre, dic la mare d'Aquaman.
Ostres, ostres, ostres. Que tothom me diu que bé va sortir en aquella pel·lícula. És la meva preferida, l'Aquaman. La plataforma de la poma es trena una cosa que es diu Twist Yoga. No, que no tinc, eh? No, aquesta no la tenim. No la tenim, aquesta. Twist Yoga, per tant, anirem a la següent. I que ens porta cap a Netflix aquesta, me la penso mirar, que arriba a estrena mundial. M'agrada quan diuré estrena mundial i al final és una sèrie espanyola més. De esa noche.
El orgullo, ese fue mi único pecado
¿Cómo iba a saber yo que todo estaba a punto de irse a la mierda? Aquest està bé. Bueno, aquest està bé a priori. Clara Galler. Ah, llavors sí. Clar, Clara Galler. Clàudia Sals. Paula Osser. Això és bo, eh? Això és calité. Sí. Què passa? Me preguntaràs. Sílvia, benvenida a la República Dominica. A veure, què passa?
Estem de vacances familiars de la República Dominicana, vale? Molt bé. Tot va bé. Home, superbé. Ens anem cap allà. Bañito allà. Exacte. La piscinita, tal i qual. Però... Però... La Helena atropella un home amb el seu cotxe. Oh!
Acostuma a passar-ho. Si passa en cotxe... Què passa? No, no, ella va amb cotxe, tan tranquil·la, i atropella un senyor. Però un senyor que se li tira el cotxe... Si ho sabés, ja no m'interessaria la sèrie. I que, a més a més, hi ha gent també que sembla que siguin immortals creuant pels carrers amb el mòbil. Això és veritat. Home, que dius que no te dona la immortalitat. No.
La Helena està tota espantada, en plan, oi, què he hecho, què ha passat o què he hecho? Se m'ha tirat un senyor en el cotxe i truca a les seves germanes, buscant ajuda. Hauran de decidir com aborden la situació. Ja truqui la policia. Perquè, si no, la petita de les germanes acabarà a la presó. No, perquè ha estat un accident. El cert senyor s'ha tirat a sobre. Ella no ha pogut parar. Acabaràs a presó per atropellar algú?
Pot ser si vas amb molt de... No, home, si una cosa és matar-lo, però si l'hi atropelles... No, però si vas... Entenc, i em faré això del tràiler, que no he vist la sèrie, perquè encara no hem anat a temps, que el senyor no ha sobreviscut. Ah, vale. Entenc, eh? Entenc, entenc.
Bueno, aquesta ens la mirarem. Que truqui a la Guàrdobana. Truqueu a la Guàrdobana. Truca al 0... I si no, al 112. Al 061. I acabem abans, de veritat, eh? Arriba la vida secreta de les esposes mormones al Disney+. Fa com va molta mandrota, eh? Aquesta és la quarta temporada de la sèrie. Home, si és quarta, alguna cosa fes, eh? És veritat, sí, però bueno, parla d'on d'això? D'un grup de mares mormones, que són influents. Mormones, sí, sí.
Després de veure's atrapades enmig d'un escàndol sexual. No han parlat mai a la vida de sexe d'aquelles dones. Segurament que no. Al millor en saben més que naltros. No ho sabem. Això a vegades ja passa. I acabem amb produccions catalanes perquè TV3 i la plataforma 3CAT estrenen una nova temporada de...
que la veritat no prescriu mai. Com m'agrada. A més, ara tenim les novel·les, també. Et ressonen les paraules del Carles Porta. No prescriu mai. Això va néixer com un podcast a Catalunya Ràdio i després va arribar la sèrie de Crims i em ressonen les paraules del Carles Porta, que arriba amb set nous capítols.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Crims, enganys... Deixeu de matar la gent. Què en penseu d'això de tanta falera pel true crime? Avui no soy persiana. Que sí, és en català. I t'ho diu el Carles Porta. I d'aquesta manera que té... No, però vull dir que a vegades... I que tampoc li afegeix morbo. Sí, això és el que m'agrada, eh? Sí, una mica sí, però no tant. No et fica els familiars allí...
Plorant i aquests dames que algunes vegades fan... Estem tan acostumats a veure telebrossa o telebesura i gent, no? 2,2 milions d'espectadors acumulats, eh? Déu-n'hi-do. I més de 8,1 milions de reproduccions al 3CAT. Riu-te'n tu de la web de Tarragona Ràdio, eh? Ja arribarem, eh? Sí, sí. Home... I tercera temporada de la sèrie juvenil Jo mai mai. Els noves trames que posen el focus en la por. Tot va lligat, eh? Perquè...
Recordeu la por que serà important en el futur. Doncs això el Carles Porta ho diu. Que bonic que t'ha quedat, eh? Clar, perquè el Carles Porta ho diu. Quan xarra, ho sap. Sí, molt bé. Sí, sí, sí. Ah, ja està? Us volia explicar una cosa de crims. Digues. Però no puc. Per què? Fora d'antena. Fora d'antena, sí. Vinga, va.
Però no puc. No, no, ja, però és que no puc, no em deixen. Això ho deixem en el misteri. És que no em deixen. És que la ràdio també ha de deixar aquest puntet de misteri. Perquè potser ho explicarem. Li posarem so al silenci. No, haurem d'esperar uns quants dies encara per poder-ho explicar.
He fet molt de hype, però és una xorrada en una casa. Fes més hype, la setmana vinent més. No, no, ja està. Que ens escoltin. I que se vagin al podcast, que potser afegirem alguna cosa allà. Estigueu atents. Hi ha contingut prime, d'aquest contingut premium. I si no, l'escoltaran sense i després quedarà amb les ganes. Farem un Patreon per autofinançar-nos. Molt bé, xicos i xiques. Adiós. Adiós de tot. Jo m'he quedat una miqueta més. El passa a palavra, adiós, adiós, adiós.
No deixa't portar a Miguel González. Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tio.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starrago Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Avui podríem haver començat directament en dient... Arribarà segona part, com si farà una pel·lícula del Mobile World Congress, aquí, a Tarragona Ràdio. Encara que ja fa uns dies que he acabat, però nosaltres tenim la saca. És així, Beta, no? Bona tarda.
Bona tarda, és així, és així. No ho veig dit jo millor. És que, mira, són d'aquelles coses que, mira, podem fer segons pas i tercers pas. I la setmana passada...
vaig pensar que podíem fer precisament el que acabes de dir ara, una tercera i una quarta part per totes les coses que van... Sí, perquè dona molt de sí, però bé, si de cas, la setmana vinent anirem per una altra qüestió, però no passa res, perquè com això del Mobile Congress tindrà repercussió durant la resta de l'any, perquè aquestes...
aquestes novetats tecnològiques per a aquesta implementació d'aquesta tecnologia, possiblement al mes d'abril o al mes de mati ens seguirem parlant perquè sortirà alguna notícia que dirà, mira, allò que es va presentar a Mobile, doncs mira, té efectes en aquesta aplicació, té resultats en tal, no? És clar, és una cosa que possiblement el rest de l'any ens seguirem parlant, però la qüestió és que avui fem aquesta segona i de moment...
Darrera. Darrera part de l'explicació de com ha anat enguant el Mobile World Congress d'aquest any 26, celebrant els 20 anys d'aquest congrés a Barcelona, no? Fa 20 anys, 26 anys, fins, 20 anys. 20 anys? 20 anys, sí.
que vam fer la meitat de nosaltres. Això mateix, que vam venir a Barcelona el 2006, i de moment s'hi han quedat, i també de moment sembla que s'hi volen quedar uns quants anys més. Doncs bé, la setmana passada deixàvem el fil d'aquesta segona part amb novetats tecnològiques, perquè, esclar, en un espai no cabia tot. Tot i així, doncs... Mira, ara ho veus, ara no ho veus, ara no ho veus, ara no ho veus. Molt bé. Estic ensenyant el meu mòbil. Sí, sí, sí.
Doncs vam deixar dues notícies, perquè hem passat moltes coses al mobile, però també, com deia fa set dies, tenim el temps que tenim, no? I en dues parts farem. Ja torno a insistir que si hi ha alguna cosa... Et deixaré xerrar, eh?
En tornarem a parlar més endavant, però de moment matem-ho aquí, que la setmana vinent volem parlar d'altres coses que també ens estan demanant pas. Doncs bé, amb el fil que vam deixar vam donar dues pistes, vam avançar dues notícies, de dues novetats que ens han cridat l'atenció, que són les pantalles de privacitat, una cosa que a tu te va entusiasmar, Sílvia,
I després també d'un mòbil amb un braç articulat que li han incorporat intel·ligència artificial i que té, diguéssim, una autonomia que fa coses que nosaltres no li hem demanat, però que comença a fer de les seves, allò que també vam explicar fa set dies, que la intel·ligència artificial comença a prendre les seves decisions. M'agrada com ho has dit, comença.
Sí, sí, perquè estem començant aquesta era, recordo, de la QI, la coercient d'intel·ligència, allò que començarem a mesurar aquesta intel·ligència interfacial amb això, amb aquesta intel·ligència. O sigui, començar a mesurar-la, perquè fins ara no la podíem mesurar perquè era una eina d'assistència
I esclar, aleshores, doncs, feia el que li demanàvem nosaltres, ens donàvem un cop de mà a moltes coses de la vida, però no anava més enllà. Però un cop ja ha traspassat aquesta barrera d'assistència a començar a prendre decisions, doncs, necessitem fer ja valoracions com està aquesta intel·ligència artificial, aquest cohesient d'intel·ligència, no?
Jo prefereixo cohesió reductor per a la història de la jubilació. Però, bueno, ja és una altra cosa. Però m'entens, no? Sí, sí, perfectament. O sigui que... Mira, per il·lustrar-te, no? Doncs possiblement, si ara aquesta intel·ligència artificial que li estem donant aquestes eines per desenvolupar-se, per tenir aquesta autonomia, doncs ara el cohesient d'intel·ligència podria ser, doncs,
un 5 sobre 100, no? Sí, és com un nen que comença a prendre coses i comença a prendre decisions, doncs seria això. Però, és clar... Arribarà un moment... Això mateix, tot és començat i hi haurà un moment que aquest quotient d'intel·ligència, que és 8, o potser serà 8, serà 10, és clar, d'aquí uns anys, potser normalment arribarà als 50 sobre 100,
Esclar, això que fem amb les persones, perquè no ens hem inventat res. Aquest quotient d'intel·ligència s'aplica a les persones. Per exemple, doncs, l'estàndard, no sé en què està, no sé si és... Ara estic improvisant, no? L'estàndard, possiblement, de sumant, sigui el 80 o el 90 de...
de cohesió d'intel·ligència, no? Sí, sí, sí. Esclar, aleshores, doncs, aquests genis... Que són els que arriben a 140 i a 150. Això mateix, Einstein, doncs, en el que tenia un cohesió d'intel·ligència de 140,
que passava del 100, i, esclar, doncs, eren gent que tenien un cervell privilegiat, no? Aleshores, doncs, això que s'ha aplicat durant molts anys per mesurar la intel·ligència dels humans, doncs, aquesta eina ara la començarem a aplicar... T'ho dic, no s'han inventat res, de nou. Aquesta eina la començarem a aplicar amb la intel·ligència artificial i començarem a mesurar aquest quotient
d'intel·ligència. I aquesta nova era, insisteixo, que comencem. I, esclar, comencem baix perquè és això, és un nen. Esclar, estem encetant, com aquí que diu la història. Però d'aquí 10, 20, 30 anys no serà un nen, possiblement sigui un adolescent, sigui un adult i aquest quotient anirà pujant. Clar, i com també...
I això mateix, com també dèiem la setmana passada, si ens ho prenem així amb rialles, que, esclar, vol dir, quan tinc un quotient d'intel·ligència que passi dels 60 als 70, doncs podrà fer coses bones, però també podria fer coses dolentes. I això...
Aquesta és la incògnica del futur, saps, Sílvia? I t'afegeixo a una altra cosa que és el que me fa més bo. Que a nosaltres, com a ser humà, quan alguna cosa ens ofereix o passa alguna cosa... Passem pàgina. Intentem oblidar. Ells no poden oblidar. No, no.
O sigui que sempre aguardarà, no podem dir lancor, perquè no tenen aquest sentiment, o almenys no tindrien que tenir-ho, ni tampoc el sentiment de venjança, cap a qualsevol cosa que pugui fer-li ferit, o fer mal, o desconnectar, o... M'hi has desconectat, oi, per què m'hi has quitat? Sí, sí, sí.
No, aquesta també... Esclar, aplicarem les mateixes eines per mesurar la intel·ligència que fem amb els humans, però el seu cervell, en aquest cas la seva intel·ligència artificial, és totalment diferent de la nostra, perquè el nostre cervell està preparat per...
oblidar les coses negatives. És un cervell a l'humà que ja està programat d'aquesta manera, de manera natural, que les coses negatives que ens han passat a la vida, doncs les anem oblidant perquè és una eina que tenim per poder seguir avançant, Sílvia. Saps què vull dir? Perquè si sempre estiguéssim recordant aquella tragèdia, aquell horror, aquella cosa...
No avançarien, sempre es quedàvem allà. Però clar, els ordinadors sí ho tenen, aquests records per sempre. Perquè és una memòria. Esclar, aleshores, doncs... Per això hem de deixar clar que nosaltres tenim una intel·ligència que és, diguéssim, natural, que és cervell... Selectiva.
això mateix selectiva, que és una evolució de milers i milers d'anys, i els robots, o els humanoides, o la intel·ligència artificial, doncs és una intel·ligència plana, que de moment no té sentiments, que té molta memòria, o sigui que anirà recordant tot el que vagi fent,
I bé, doncs, si algun dia aquesta intel·ligència artificial, a més a més, de tenir memòria, molta més memòria que nosaltres perquè no oblidarà res, si també té sentiments, doncs, com seran aquests sentiments? Si seran bons, seran dolents. Bé,
Li explotarà el canvi. Està igual que fa set dies. És un meló que acabem d'encetar en aquesta era de la cuir, que acabem d'encetar, però deixem-ho l'aire, no sabem què passarà. No, no, no, gens i mica. No sabem, no sabem. Però bé, la qüestió és que avui us havíem promès que parlaríem d'aquesta pantalla de privacitat integrada,
I ho ha fet una empresa capdavantera, també, en telefonia mòbil, que és l'empresa coreana Samsung, que ha presentat un model, el Galaxy S26 Ultra, que té la primera pantalla de privacitat integrada. O sigui, està integrada en el dispositiu, perquè fins ara...
per protegir el teu mòbil ja hi havia una possibilitat de protegir-te, valgui la redundància. Es podia protegir de mirades alienes recorrint a un protector de pantalla especial amb efecte antiespia. Era com una làmina
que poses, que encara hi és, no?, aquesta probabilitat. És una làmina que, com el protector de pantalla, que tenim tots, que comprem un mòbil, tothom diu, ei, te poso el protector, sí, sí, perquè no ratlli la pantalla. Exacte, exacte. Doncs també hi ha un protector de pantalla que és efecte antiespia. Això es pot comprar, però això, esclar, és un protector que tu l'has d'incorporar i, a més a més, ara explicaré
que tenia les seves coses bones i les seves coses dolentes. O sigui, si vosaltres no heu usat mai un d'aquestes protectors de pantalla amb efecte diespia,
El que sí que és probable és que sí que ho hagis vist algú, alguna persona. Els protectors de pantalla en funció privacitat, també anomenats antiespia, són aquelles làmines autoadhesives de vidre tremplat que, a més a més de protegir el panell,
que és el protector de la pantalla de tota la vida, limiten l'angle de visibilitat de la pantalla perquè únicament els pogués veure la persona que té la mirada totalment d'enfront. Això mateix, no? Sí, sí, sí. Doncs, dir d'altra manera, impedeixen que la gent del voltant vegi el que estan fent en el mòbil, ja sigui enviar un correu electrònic, consultar un informe, operar amb l'APP del banc, o llegir un missatge de la nostra parella, una cosa molt personal, no?
Si algú amb aquests protectors de pantalla intenta mirar la pantalla de qualsevol angle superior a 30-35 graus, l'ha volat negre com si estigués apagada. O sigui que aquestes eines ja existien. Aquests protectors de pantalla, en funció de privacitat, són cada vegada més comuns en llocs públics com avions, autobusos,
o cafeteries, o també el metro, perquè el metro de Barcelona, doncs, allí els seients estan així en sèrie, no? Esclar, i les mirades, doncs, són molt, allò... Indiscretes. Indiscretes, no? Sí, sí, sí, t'agafa la idea. Doncs, clar, els que usen metros, autobusos, avions, trens,
doncs la gent intenta protegir a tota costa el seu mòbil d'aquestes mirades alienes, no? El problema... El problema que tenen aquestes pantalles protectores, que fins ara deia, oh, quina meravella, ja existeix això, no? Però hi ha un problema. El problema és que redueixen la brillantor de la pantalla i generen inconvenients a l'hora d'ensenyar-li a algú qualsevol cosa en el mòbil. Clar, si tu estàs assegut amb una altra persona... Ei, mira aquesta foto. La persona, doncs, no veurà res, no?
Esclar, aleshores Samsung ha acabat de cop amb aquests problemes atacant el negoci cada vegada més bo, més brillant d'aquest tipus de protocos de pantalla. O sigui que nosaltres ens ho serveixem la pantalla, ja ho venem de sèrie. O sigui, el nou Galaxy S26 Ultra, que això es va presentar en aquesta edició del Mobile World Congress del 2 al 5 de març, aquesta última edició. Aquesta setmana passada...
Doncs es va poder veure aquest mòbil com que porta una pantalla de privacitat integrada en el propi dispositiu. S'anomena pantalla de privacitat, privacy display, i és una funció que redueix l'angle de visió perquè el contingut només sigui llegible de front, que és com funcionava fins ara aquestes pantalles.
aquests plàstics que tu enganxales, no? Sí, sí, sí. Actua sobre la matriu de píxels, de manera que en el modus normal tots els píxels estan encesos, mentre que a la pantalla de previsitat els píxels de l'espectre estret s'activen i els píxels d'espectre ample s'atenuen, no?
Aquesta foscor és el que fa que la pantalla sigui visible només per al suari i, doncs, sigui de manera oculta al mirar el dispositiu des d'altre angle en qualsevol de les quatre direccions, no? Sí, sí, sí. O sigui que ho han trobat, doncs, això, amb l'aspectre dels...
dels píxels, no? Ho hem fet d'aquesta manera. Jo ho trobo molt xulo, eh? Tu ho veuràs bé, però els altres no ho veuran bé, doncs gràcies a aquesta tecnologia d'aquesta ampla banda, que si és estret, doncs tu ho veuràs només...
i si és ample, doncs aquest espectre de pèxels farà que no vegis tu... Res de res. No siguis indiscret. I miris les pantalles de la gent.
I mira, per acabar de dubar, és que el seu principal avantatge respecte als protectors actuals és que et permet decidir quan les actives aquestes pantalles de protecció personal, no? Antiespies, no? I quan les actives. D'aquesta manera pots posar el modus privacy display per, per exemple, obrir una aplicació del banc...
treure'l si vas ensenyar una foto o qualsevol, o si vas a veure una pel·lícula i no vols perdre brillantor en pantalla. Bé, doncs també pots configurar-la perquè s'activi per defecte a l'usar determinades aplicacions com les xarxes socials, o fins i tot perquè t'amagui únicament les notificacions entrants
i deixi visible el reste de la pantalla. També és capaç d'activar-se automàticament quan hi hagi una aplicació que demani un codi perquè qui estigui assegut al teu costat no el vegi, perquè moltes vegades tu estàs allà posant un codi i l'altra persona també, en aquest ha posat el 6... 5, 4, 3, 2, 2 i me llevo 5, eh? Sí, sí, sí, sí.
I, bé, doncs, seria això, no? Aquesta pantalla de protecció ja integrada i, a més a més, en funcions, doncs, el gust del consumidor. O sigui que, per exemple, si tu estàs mirant una cosa del mòbil que no t'importa que ho vegin els altres, doncs no tens posada la...
pantalla de previsitat. Ara, que estàs en una xarxa social que aquí no vols que els altres sàpiguin quins missatges arriben, quins envies, doncs agafes, actives aquesta pantalla de previsitat i, a més, se queden sense saber. I és el mateix, no? Quan estàs treballant en una aplicació de banc, és molt important perquè te demanen una contrassenya per entrar a aquesta aplicació de banc. Doncs en aquell moment
tu fiques aquesta pantalla de previsitat, tu apretes allí el teu codi i, a més, no veuen res. Res de res. Res de res. I bé, doncs, és una cosa que, mira, aprofitant aquest mobile, doncs, Samsung ho ha presentat i podem dir que...
Bé, una cosa que demanava la gent... Sí, ni aquesta vegada t'he de dir que m'agrada i tot, eh? Perquè, esclar, vol dir, ja hi havia una alternativa, però, com he dit abans, doncs, tenia aquestes petites imperfeccions, no? O sigui que la pantalla aquesta que enganxaves estava bé, però hi havia casos en què, doncs, no...
no era efectiva del tot, no?, i després partia la brillantor, o sigui que... Me s'havia de polir. Sí, això mateix. És que, tant com m'estàs explicant, és la sensació de com el que dèiem també una miqueta la setmana passada... Això mateix. Tot això està incumant-se. Això mateix, doncs veus, aquí entran les noves tecnologies. T'ha agradat, eh? És clar, clar, és que...
Les teves idees són bones perquè ja hi havia una eina que te permetia una certa previsitat, però aquesta eina, doncs, s'havia de pulir, com acabes de dir, perquè era una mica així, vinga, anem a enganxar un adhesiu... Era com un paràs, no? Sí, sí, sí. I esclar, aleshores... Un paràs.
Un paràs, no? I Samsung, doncs, no, no, no. Fora aquestes làmines, aquestes coses d'abans, anem a fer una cosa moderna. Dantes, com dius tu? Això la té ells. Anem a fer una cosa moderna que el meu mòbil ja estigui incorporat i que la gent pugui decidir quan ho posi, quan ho treu, no com una làmina que està enganxada i tu no la pots anar traient. M'entens, no? Sí, sí, sí, perquè si la poses fixa i després m'acaba de fer el que havia de fer...
No m'hi serveix de res, tot el contrari. A més a més, el mòbil és nou i m'arrisco que ha costat una pasta gansa. Doncs deixa'm que jo sigui la que trigui si vull posar-ho o treure-ho de cara a un futur. A veure què passa. Mira, l'altra novetat. Som-hi.
L'empresa xinese Honor va arribar aquest 2026, aquest mobile, amb robots amb ànima. Ah! I el mòbil que es mou sol. O sigui, va presentar dues novetats. Aquell del braç, eh? Aquell del braç que vas dir, no? Sí, però també Honor fa robots amb ànima. O sigui, robots que tu li poses una música i segueix el ritme de la música i balla com un ballerí. Anda! Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Segueixen el ritme de la música. Això són robots amb ànima. I vam fer demostracions en aquesta edició passada del Mobile. Es veia un robot que es movia com si fos el Michael Jackson de la robòtica, allà fent les coreografies, li posaves una música i ves tornar a boig i seguia el ritme i ballava molt bé. Com els leds, però tot en moviment.
Això mateix, però un robot humanoide, no?, allò que dius. He vist algunes imatges, eh? Tenia cames, tenia braços, tenia el cap, tot així d'enfoma de robot, però que es movia com si fos un ballerí de Michael Jackson, no? Deu-n'hi-do. Ostres, quin ritme, no? Una cosa que és nou, perquè, esclar, nosaltres fins ara teníem la idea que els robots eren allò molt lents, molt allits... Sí, no, ja s'hi costava de tot, de moure's.
a tot, a moure's, després els moviments seran moviments robòtics, perquè d'aquí ve més ben dit. Aquest robot es movia com una persona, com un ballerí, i dius, ostres, aquí estem trencant també una barrera, perquè ja no és el robot robot, sinó és un robot humanoide que es mou com un humà. I que té destressa, que té moviments àgils, fins i tot. Una agilitat
que fins fa quatre dies... No hi havia. No hi havia, i també era imprensable, perquè també sempre estem dient això, que fa uns anys els robots ballaran com les persones. No, no, els robots, mai de la vida, els robots seran robots tota la vida. Els robots pensaran com les persones, mai de la vida. No, no, doncs mira, el 2026, aquesta empresa xinesa, Honor, ens ha presentat aquests robots en àmnima, perquè serveixen, doncs de moment...
serveixen per distreure, tenen aquesta habilitat, però, esclar, vol dir això una cosa per tot l'altra, perquè, esclar, quan diuen, sí, ballen, però i què? Doncs bé, això és un primer pas, a del moment ballen, però més endavant per fer altres coses, i després, doncs, aquesta gent que arriba, és que només ballen, no? Vull dir, no li donem importància, no, no, és que és un pas molt important, perquè ja estan triant aquesta rigidesa dels robots, aquests moviments robòtics, i estan portant a moviments humans.
Esclar, de moment això només serveix com una distracció. I dius, bé, doncs sí, sí, de moment hem arribat aquí, però és un pas perquè hi haurà... Cap a un sabon. No se sap on que tindrà més funcions que seran, doncs, semblantes a les humans, no? Aleshores, doncs, esclar, van a poc a poc, van fent aquesta perfecció dels robots, a poc a poc, ara li donen aquest moviment amb...
Així, doncs, molt semblant als dels humans. Després vindrà, doncs, cap a l'any com els humans. Bé, i una cosa ho portarà a l'altra. Estava pensant els cíborgs ara mateix, eh? Bé, doncs, és que anem cap aquí, eh? Anem cap aquí. Per això que dic que, esclar, si tu no pots arribar a un cíborg, doncs, de nit al dia. Són passos que has d'anar fent. Primer, disdotes d'aquesta, diguéssim, mobilitat humana,
després els idotes d'una veu humana, unes cares humanes, clar, una cosa portarà a l'altra, per això que dic que estem veient també un progrés molt important, que, com hem dit abans, hem passat d'aquesta idea del robot farragós, lent, amb veu robòtica, allò que veiem en les pel·lícules, que hi ha veu de robot...
doncs veurem en el futur uns robots que es mouran com nosaltres i tindran la veu com nosaltres. I aquella idea que teníem preconcebuda dels robots així, de veu metàl·lica, doncs això ja és cosa del passat. Sí, sí, sí. Que no, que no va qualsevol cosa. Que l'únic que podrà fer veu robòtica és quan alguna vegada li passi alguna cosa al micro o li vulguis posar algun efecte especial, perquè els robots ja s'assemblaran més a nosaltres...
I també, Beta, gràcies a l'intel·ligència artificial allà ja ens copien, fins i tot el to de la veu, la manera de parlar... O sigui que no, jo no trucaré a ningú demanant diners. O sigui, per si de cas, ja anuncio, eh? Però, a més a més, allò que deies tu d'aquest mòbil que té aquest braç robòtic, doncs té un nom, es diu el màgic B...
que és el primer robot phone, o sigui, robot telèfon. T'explico. Ha presentat a aquesta empresa, Honor, una...
Un mòbil que té un braç articulat que està amagat al darrere i surt, i ara ho explico, el protagonista d'aquesta edició en qüestions de mòbils i robòtica, aquesta cosa integrada, ha sigut aquest robot phone d'Honor, que és un híbrid entre smartphone i autòmata, que obre un nou capítol en la relació entre persones i tecnologia,
O sigui, què han fet aquesta gent? Doncs el robot phone combina les capacitats d'un telèfon intel·ligent amb moviment robòtic, percepció espaial i llenguatge corporal. O sigui, no es limita a obeir comandaments o mostrar dades en pantalles. El dispositiu pot seguir amb la càmera
que surt com un braç articulat que té una càmera, doncs pot seguir amb la càmera el moviment d'una persona a sentir, negar amb el cap o fins i tot ballar el ritme de la música gràcies a un sistema de micromotors de precisió, no? O sigui...
Aquesta integració entre robòtica i telefonia marca un gir en el sector. O sigui, és una novetat, no? És allò que dius, ostres, només m'he esperat que a un mòbil li surt un braç i aquest braç, doncs, no es té com una càmera...
Ah, és una càmera, és una càmera. Sí, és una càmera, però... Ah, no és un braç, jo em pensava que era un braç de veritat. Sí, però és un braç petit que té una càmera i aquesta càmera es mou de manera automàtica. O sigui que, com he dit abans, t'està mirant. Si tu vas cap allà, la càmera te'n mira cap a tu. Oh, quina por.
Sí, sí, sí, és allò. Llavors tu li poses una música i aquella càmera es posa a moure també allí el ritme de la música, com el robot aquest que dèiem del robot humanoide. Per això han fet un vibrit entre un mòbil i un braç robòtic, no? O sigui, entre robòtica i mòbil.
Bé, doncs té aquest braç que té tres eixos que mitjançant enginyeria de materials del rendiment permet estabilitzar la càmera, girar automàticament, seguir objectes o rostres amb fluïdés cinematogràfica, una cosa que dius, ostres, no m'he esperat que fos tan intuitiu, no?, aquest robot. A més a més, la seva càmera de 200 megapíxels, 200...
juntament amb el modus A i Spinshot, otorga a l'usuari control total de l'angle de gravació com si tu estiguessis fent anar un dron, però des del palmell de la teva mà.
O sigui, tu des del prement de la mà... Sí, sí, el podies llogar d'una manera, no? Tu l'estàs manejant com si fos un dron, no? I bé, doncs, són d'aquelles coses que, de moment, té aquesta utilitat d'allò d'entreteniment... Sí, fins i tot pels nens, depèn de com. Diria, carinyo, que t'he regalat un dron i ho pots llogar amb la mà. Això mateix. Tira cap amunt, tira cap avall... D'aquest entreteniment...
Però, com deien abans, amb els robots humanoides, que ara ballen de moment, doncs això, en un futur, se pot convertir en una cosa més gran, pot anar més... Mira, aquí podríem fer una referència a aquelles pel·lícules als Transformers, saps? Allò que de cotxes es transformaven en robots, doncs això també algun dia...
arribarà que a un mòbil comencen a sortir coses per allà i se compartiran amb autònomes. Imagina't-ho que ara és un braç amb una càmera que et segueix la mirada, segueix el ritme de la música, el fas anar com si fos un dron... Quina por, eh?
Bé, però qui diu que algun dia aquest braç en comparteixi en quatre braços, comença a caminar i dic, vine cap aquí i et segueixi aquest mòbil pertot arreu, no? Bé, l'emiginació de la humanitat és molt gran, Sílvia. I ahí estamos, eh? I de moment aquesta empresa Honor, es diu així, Honor, ha aconseguit el primer mòbil
híbrid amb un braç articulat de robot. I això és el primer pas, per això que ara hem vist això, aquest híbrid que s'ha presentat a aquest Mobile World Congress, d'aquí un any, d'aquí dos anys, possiblement no surtin un braç, ha sortit més coses, més coses, o sigui que estem integrant...
La telefonia mòbil amb la robòtica. Sí, sí, sí. Què veurem? No ho sé, però segur que algú ja està pensant en més utilitats, en més coses. Acabo de tenir una idea, Beta. Digues, a veure, posa una idea. La meva jubilació. Ah. Que inventin un robot que s'assembli... Bé, que s'assembli, no, no fa falta, perquè a mi no me veuen. Només la veu. Però... Beta.
Però és curiós, eh? És curiós, no? Com la telefonia mòbil, que nosaltres ens pensàvem que aniria només cap a la intel·ligència artificial, que ja hi va, doncs també la telefonia mòbil va també cap a la robòtica, cap als híbrids, no? O sigui, un mòbil que es convertirà en una...
amb un accessori intel·ligent que tindrà fins i tot vida pròpia. O sigui que nosaltres pensàvem que només anirà en una línia. O sigui, un mòbil intel·ligent que ens sortiria l'assistent i diria, senyora Sílvia, això no ho ha fet bé, faci això, t'aconsellarà... O sigui, aquesta intel·ligència artificial que t'ajudarà, t'assessorarà, t'aguiarà... Queda't a casa, Sílvia, queda't a casa.
Això és la línia que ens pensàvem que aniria cap aquí la cosa. Però és que aquesta empresa xinesa ha obert un front que són els híbrids de telefonia amb robòtica. Esclar, de moment és aquest braç articulat que té vida pròpia, així entre cometes vida pròpia,
Però que comença per aquí i no sabem com acabarà. Per això he fet la broma de que agafaran quatre braços, caminaran pel terra i et seguirà per tot arreu. Quina por. Com si fos una mascota, no? Com si fos un fill. Bé, estem especulant, però... Pot arribar tot, eh? Pot arribar tot, sí. Pot arribar tot.
Ai, Beta, que et donen la música. Sí, sí, vinga, va. Que ens n'anem de mal, eh? Mira, gràcies a les noves tecnologies... Veus, veus? Tu ho ves posant al tastet, tu ho ves posant al tastet. Gràcies a les noves tecnologies, en aquest segle XXI tenim unes eines que els anys 80, els anys 90 no teníem. No. Eines de recerca, de buscar cançons, els arxius, coses que... Que ens agraïn.
Com s'agraeix, perquè gràcies a aquestes eines que tenim ara al segle XXI poden trobar joies com aquesta que estem escoltant de fons, que la Sílvia molt amablement penjarà el vídeo, i veiem aquí, és un vídeo de l'any 1991.
És una raresa, una cosa d'aquelles estranyes, no? Que si no fos per aquestes meravelles de recerca, de cerca a les xarxes, aquestes eines que tenim avui dia, que trobem coses que fa 20 anys era impossible trobar-les, hem trobat, hem localitzat, no? És un vídeo curiós perquè veiem els Ireixur, els Ireixur,
Los Erasure, de tota la vida. Això mateix, Erasure, de tota la vida, però si pronunciem correctament seré Ideishur, no? I veiem el compositor i teclista, el senyor Vince Clark, prenent un te tranquil·lament, amb aquella tranquil·litat que tenen els bitànics, allò de prendre el te sense alterar-se, el cantant i lletrista Andy Bell... Que està cantant. Està cantant, però amb una versió...
Que l'home és rara, sí, sí. Relaxada. És rara, rara. Sí, és rara, però és una versió relaxada del tema estrella del disc de l'any 91 que es deia Chorus. I ara el que fem és escoltar aquesta versió relaxada, vosaltres podeu accedir al vídeo i podrà escoltar-la tota sencera, en la qual, doncs, el cantant, l'Antibel, doncs, la canta, però així, de manera tranquil·la, amb una música... Sí, com aquí creu la cosa. Sí, més relaxada. Mirant cap al cel...
Jo mateix, un vídeo d'aquelles coses que dius, ostres, però on estava amagat això? On t'havies amagat durant aquests anys? Doncs mira, l'hem trobat, gràcies eines tecnològiques del segle XXI que ens dones una vida més...
Anem a sentir la bona que no la sentirem, i aquesta pel pas tampoc. Això seria la versió estranya, aquest vídeo estrany, i ara escoltarem la versió definitiva, la que va sortir l'any 91, d'aquest corus.
que és ballable, discotequera, que et fa moure els peus, només escoltar-la el peu ja se'n va sol. Mira, jo escoltant aquestes notes del peu ja em comença a ballar sol. I ara ens anem a la pista de ball, perquè això és la música d'Ireixur, o Eresure, com vulgueu dir-li? I és en xoros, xoros.
Nosaltres ens entenem. Ens entenem que és una música que va fer ballar molta gent i aquí és on volia arribar, Sílvia. És que millor ballar amb aquesta música, amb aquests sons tan alegres que no els sons de les bombes que llancen aquells malparits que tenen el poder. Quedem-nos amb aquest so. Quedem-nos amb la música. I possiblement la vida serà millor. Gràcies, Beta. Així tanqueu. Adéu-siau.
Gràcies.
Bona nit.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra Estudiar Art i Disseny. Dona forma al teu talent.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Fins demà!
Doncs ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda i benvinguda. Molt bona tarda. Com estàs? Bé. Oh, quin enquadrament més bonic. Estupenda, estic estupenda. Sí, sí, no, però l'enquadro avui, no sé si és la brusa... Sí, ah, sí. El que sigui, sí, sí, queda superbonica. La brusa que m'he tallat i no he acabat d'arreglar. Això no... No, perquè no es veu, no es veu que està tallada amb tisora i no li he posat la... És que no me l'he acabat. Jo la volia estrenar sí o sí i no l'he acabat i la porto sense acabar.
Però és d'aquí per avall, sense acabar. Amb bastada, la porto amb bastada. Amb bastada del tot. Però què tal la setmana? Bé. Corteta, no? Bé, bé. Bueno, no ho sé. De dilluns a dijous...
Costa de passar, ja t'ho dic ara, eh? I una altra vegada divendres, i després dilluns ja... A mi m'ha passat igual. I, a més a més, tinc la sensació que la rotació de la Terra va més de pressa dissabte i domenja. Sí, és possible, eh? És molt possible, sí, sí. La gent fa piscines, ja s'està preparant per l'estiu, i va carregant més d'aigua d'un costat que de l'altre, i allà se l'adient. No sabia per on anava això de la piscina. Estava així com dient dissimula, no saps de què està parlant.
No és que l'altre dia va sortir que es veu que, no sé si a quina zona del Japó crec que és, o de l'Índia, o de la Xina, no me'n recordo. Havien fet un embalsament. Que havia mogut la rotació. Que havia mogut la rotació de la Terra. I que va una miqueta més ràpida. És certo, és certo. Que millor són res dècimes de segon. Ja, però dècimes de segon... Però va, això va accelerant-se, eh? Va fatal, les dècimes de segon. Home, ja t'ho dic. Bueno, a veure. Avui complirem amb la nostra paraula. Però després t'ho direm. Sí, sí, sí. Vinga, va.
És cap de setmana? Sí. Això és mana, mana? Sí. Benvinguts.
Bueno, senyor Riós, ja que li queda poquet perquè arribi a Tarragona, vagi assajant, vagi assajant, per si de cas. Si vagi practicant el català... Clar, que li quedi català perfecte, passa-lo. Que li quedi amb un accent... Català perfecte, passa-lo. Amb un accent tarragoní. Bueno, a veure, et deies, som dones de paraula, quan ens en recordem. Això també. Quan no ens en recordem, som de sucre. Ja, perquè no ens en recordem. Som de sucre i passa la cosa, passa la cabra, salta la cabra. Passa la cabra, sí.
vam dir la setmana passada que faríem aquesta cançó, que no la vam poder posar quan ho vam anunciar en el seu moment, i vam dir, bueno, doncs no passa res, la posarem per començar la setmana que ve. I ja és el començar, és la setmana que ve, i és duro de pelar.
Veus? És un duro de pedal a trosset, pròximament. Hem posat un trosset i està estrenada.
S'estrenava, em sembla que, la nit de divendres a dissabte passat, o la nit de dissabte passat, no ho recordo. Bueno, la qüestió és que havien dit que tenia les mans de Sofia Cristo fent de disc jockey. És una versió que tampoc no dista molt de l'original, però que l'hem afegit aquell tiquitin-quit-ting, tiquitin-quit-ting, i ja la tornen a vendre com si fos nova. Això ja passa. És com la brusa meva, saps?
La tallo, la recuso i la torno a estrenar. Clar, i bé. Doncs ella ha fet igual amb aquesta cançó. Però mira, ella va tirant, saps? Va tirant milles. Ara mira, que te la tinc sencera. Mira, que l'he trobat. Mira, mira, mira. La vaig veure cantar en directe, eh? L'han accelerat, eh? Perquè... Ara el tempo me cambió.
Són així molt de club, eh? Són del 2026, eh? Molt actualitzada, molt actualitzada. Doncs molt bé. Rebeca, gràcies. Duro de pelar, gràcies. Ah, doncs ja està, hem complert la nostra paraula. Sí, sí. És que, claro, esto... És que és màquina, màquina, màquina, màquina, eh?
Però hem de marxar amb una boda, mare, és possible? Hem d'anar de boda. Ai, més que m'agafes a mitja mitjana del mes i ara ja... No hem d'anar de boda perquè ja ha fet tard. Ai, menys mal. Hem de tenir la foto aquí. M'havies espantat, eh? Fas tard tu, faig tard jo i fa tard tota la humanitat. Ah, dic el nòvio.
No, el nòvio va arribar a l'hora. Tota la humanitat, perquè la premissa era ens hem casat i tu no t'has enterat. Què dius? Si els van dir als convidats que anaven a qualsevol altra cosa menys a la boda. Una cosa de petit comitè.
Tom Holland i Zendaya s'han casat en secret fa dues setmanes al Lago Como. Que bonic. Que bonic. Que és el George Clooney, la casa, o què? Al costat, si no li va deixar el George Clooney, van llogar un xalatet al costat. Sí, perquè totes les fotos del Lago Como són iguals. Jo no sé si ho s'han totes fetes.
des del balcó del George Clooney, totes, o què? Per si tu deies que potser no li hagués deixat el propi George Clooney, la casa. La qüestió és que estan casats i hi ha hagut durant aquestes dues setmanes molts rumors perquè amb ella se la va veure amb un anell que abans no portava i ja era com... Ai, ai, ai.
podria ser, i va haver-hi una entrega de premis el dia 1 en què el Tom Holland no va assistir, cosa molt rara, perquè era un moment de promocionar. Estava preparant la boda? Estava en ello. Estava en ello.
I, per tant, els rumors es van acabar de complir aquesta setmana quan van sortir a la llum aquestes fotos perquè el maquillador i perruquer de la Zendaya se li va escapar. Ai!
Se li va escapar de, ah, pues se han casado y tú no te has enterado. Estàs castigat contra la paret. I, bueno, van aprofitar i van ensenyar unes mitja dutgena de fotografies que, claro, quan una és guapa... Sí, nosaltres...
tots dos molt guapos. A veure, m'acaba molt bé. Queda bonica, et posis com te posis a les fotos, que és el que té. Qualsevol, de repente, que et posis, te senta bé. Exacte. I clar, tots dos estan molt boniquets. Molt boniquets. I molt elegants, pel que veig des d'aquí, que no he vist ara aquestes fotografies. T'agrada? Sí.
Aquesta setmana, a la Setmana de la Moda de París, ella va aparèixer, em sembla que era Loez, o Luis Botón, ara no ho tinc clar, i apareixia amb aquest anell, però ja era senyora Casada, ja és la senyora Zendaya.
Oi, espero que els hi vagi molt bé. M'acaben molt bé els dos, eh? Sí, semblen bones personetes. A més a més, no se li veuen així com hi ha d'altres que dius, ostres, hi ha fotografies que hi ha com de por ser molt justificades. Perquè en el fons tots dos són bastant... I aquí està la història. Són bastant...
Resolosos de la seva intimitat. No ho venen. I com que no ho venen, l'únic que podem veure d'ells és a les estrenes, o a les entregues de premis, i això fa que ens caiguin simpàtiques perquè no es fan pesats. I algunes vegades, alguna de les coses que ha fet, per exemple, el Tom Holland, deixar-li passar primer amb ella, no sé, petites coses que dius, mira, la cuida. Que bona parella fan, no? Que bonics. Mira, m'agrada molt bé.
Deixa'm-ho dir. Si fos la Miley Cyrus diria, jo em sé cuidar sola. Estic segura que la Zendaya sap cuidar sola. I li tanca la porta. Però tenir algú al costat també va bé. I aquest mimi una miqueta. Ens enganyem. Una a l'altra, que es mimin l'una a l'altra. També és veritat. Sí, sí, no les dues, les dues coses. I parlant d'estrelles de cinema, anem al cinema. No em diguis que m'has de parlar de los Oscars. No, encara no. Matinada, eh? La matinada de diumenge a dilluns. Sí, sí.
Ara sí que m'agafes despistada. Llavors, de què parlem? Parlem de l'estona vermella del Festival de Cinema de Màlaga. Veus, Màlaga? Molt criticat. Molt criticat, igual que els Goya, pel tema de les... i els influencers.
Ah, sí, perquè ja s'han deixat moltes actrius i molts actors a casa, i els influencers estava ja a primera fila. Aclariment sobre aquest tipus d'entregues de premis. L'organització, depèn de l'espai, té un X ascientos, asceients, perdó, que donen a actors, actrius, directors, productors, maquillatge... Dels que estan nominats i dels que no estan nominats, però per allò de...
Però, com que, i sobretot amb els Goya va passar això, com que les gales no us paguen soles...
Hi ha marques que han de posar dinerets perquè... Perquè es tiren davant la gala i que aquestes marques tenen la seva gent. Aquestes marques tenen equisseients. Què fan? Que una marca, si no és que té com a imatge en algun actor o actriu, el que fa és pagar influencers, que són imatge de la marca, perquè vagin allí, facin fotos i promocionin tant la marca com la gala. La gala, en qüestió.
Això ha fet que hi ha seients que fins ara eren reservats per gent del món del cinema que han estat ocupats per influencers que no són influencers de sèries o de cine, sinó que són gent que parla de skin care, de moda...
de tot el que pot unir d'alguna manera a través del cinema, perquè tots anem maquillats, etcètera, però el que no ben bé és el que d'alguna manera se busca quan es fa aquesta gala. Treu lloc a gent que treballa directament al cinema i que no pot assistir a aquestes gales perquè la nena que ven cremes ha d'anar convidada per la marca de cremes que paga part d'aquesta gala. És així. Que busquin camps de futbol.
Que capiga més gent. A més de teatrets, que es queden petits. Estadis. Que ho facin en un estadi. Que són teatres molt bonics. El que passa de classe els queda petit, els teatres. I clar, que busquin coses... Que ho facin dos dies.
O que busquin marques que tinguin a veure amb el món del cinema. Això seria, però, clar, si no volen pagar... Ja, és el que passa. Aquí, és que, clar, tot el que paga, man, la diuen, no? Bueno. A veure. Deia, Estora Vermella, Festival del Cinema de Màlaga. Ojo, eh!
Ojo quadros. Comencem sempre, sempre, l'ubo primer. Doncs vinga. Va, va, va, va. Així ens vesteix, home. A més són tonteries. Clar que sí. Posa'm l'aire, Sílvia. Ara vull. Mira, tot no està. Ara venim tirant, jo, que jo ho veig. A veure. Lolita Flores.
L'Olita Flores me l'emporto cap a casa meva, aquesta senyora. Vestida amb un vestit jaqueta de color negre amb lluantons i armilla i una brusa satinada de color verd
que li quedava tan bé, anava tan divina, amb un vestit jaqueta, amb armilla, que podria ser un rotllo molt masculí. Anava guapíssima. Al revés, que sa filla, que no l'he posat aquí perquè m'ha fet com a pena, que també anava amb tatja faldita de color marrón caca, i no. Marrón caca. No, no, no. Del glamour de la Lolita, sa filla, molt poc. Què més? Eduardo Casanova.
Eduardo Casanova amb un pantaló i jaqueta creuada, en tons terra, així amb un quadre petit marcat, super elegant. Estem cansades de veure actors, actrius, directors i gent que acudeix a les gales amb negre. Tratge negre, camisa negra, tramisa negra, camisa blanca... Ja va, ale. Pajarita, corbata... És avorrit. És avorrit.
I en aquest cas, així que com hi ha hagut vegades que he dit, no, hijo mío, no, aquesta vegada l'he trobat elegant, l'he trobat molt adient, l'he trobat... Sí, com un senyor. Molt bé. L'he trobat com un senyor. Ara estava buscant-lo, eh? Ah, vale. Després, l'Aiba Abuc de negre amb un escot de vertigen,
de rotllo, si em cau el bolso no em puc acotxar, agafar-lo perquè... Perquè se me veu fins a la baixa del llapis. No sé si se'n veurà hasta la goma de les calces, una cosa, però anava divina, i Rossi de Palma. Anna! Rossi de Palma... Un temps que no sabíem d'ella, eh? Sí, una túnica blanca amb topos gegants de color negre, d'alta costura de Juana Martín,
Era rotllo... D'on està Rossi de Palma? Ah, no sé, no sé, no sé. Allí? Però superbé, molt bé. Sabates, maquillatge, perruqueria, superbé. Rossi de Palma normalment no la posem aquí i mira, avui li toca tant a l'Eduardo Casanova com a la Rossi de Palma. Però també tenim, només n'hi ha dos, gent que més valdria que s'hagués quedat a casa. Ai... Espera, espera, espera. Oh...
Ai, on vas així, per l'amor de Déu? Què és un premi? Què són els premis de Màlaga? I mira que em s'agrada perquè em cau bé. Ella em cau bé i treballa impressionant. Àngela Cervantes, que anava divina a la gala dels Goya...
sentada a primera fila, i aquí està avorrida, està trista, amb un pantaló negre i una brusa marrón, amb uns serrells daurats, que no, que no, Àngela, que no. No pot ser. És com la nit i el dia. L'Àngela dels Goya era una cosa per... Sí, sí, sí, per oblidar. No, no, per oblidar. No, al revés. Per dir que aquesta...
Clar, divina, i ara ve i dius, però com pot ser? Què li ha passat? No, no, Àngela. I la segona, Adriana Ozores, amb un pantalón i unes armilles de satinat blanc, amb una brusa rosa així pastelaco, que a mi em va recordar molt els òfids de les xiques d'oro. Anna! No, o sigui, no, no, no, Adriana, no anem bé, no anem bé, no anem bé.
A mi em sembla que no. Encara jo crec que pel que estic veient per aquí, encara t'has saturat molt, perquè podries haver posat unes quantes més en aquest últim, eh? Sí, sí, sí. Perquè si veient alguna altra que dius, ui, s'ha escapat d'algun lloc, eh? Tu creus que hi ha un frenopàtic? Sí.
La setmana que ve, amb reservo, perquè la setmana que ve parlarem dels Oscars. Home, aquí hem de treure punteta, eh? Punteta, punteta. Tinc notícies. En tinc dos. Michael Jackson. Posem-lo, posem-lo. Pónem-lo.
A veure, a veure, quina és la notícia del Michael Jackson? Perquè me fa més poc una pedregada. Perquè després de tot el que s'ha arribat a dir, amb la història dels papers d'Epstein i companyia, que precisament l'estem fent sant, el Michael Jackson, de tot el que s'ha de dir... Bueno, perquè te n'adones que potser el va demonitzar algú que el volia fer callant. Home, i a més a més, algú que tenia totes aquelles intencions que li van posar amb ell quan ell el que era era un, diguem que volia salvar. O era un salvador. Sí, sí.
A veure, doncs en aquest cas parlarem de la gestió de la milionària herència de Michael Jackson. Torna a ser objecte de disputa judicial. Uau! A gairebé 17 anys després de la mort de Michael Jackson, la seva filla, Paris Jackson, ha decidit enfrontar-se legalment als qui administren el patrimoni del cantant. Jo t'ho explico. Els acusa d'actuar sense transparència,
sense la transparència que els correspon per a la seva funció. Els responsables del llegat del Michael Jackson són l'advocat John Branca i l'executiu musical John McLean, designants en el testament...
de Michael Jackson, per gestionar els seus béns, els negocis i els drets de l'artista. Però fins quan? Indefinidament, això? L'enfrontament s'examina en una audiència prevista en el Tribunal Superior de Los Angeles que la presideix, el jutge ja retirat...
Michel Bechloff, que és l'encarregat de supervisar el cas de la defunció del músic en el 2009. Ai, ai. És a dir, la Paris ha decidit...
portar-ho en aquell tribunal en qüestió... Precisament perquè va veure que allà era tot net. Perquè aquell jutge és el que va investigar què va passar amb la mort de son pare. Sí, sí, sí. Ell explica que no li donen explicacions de tots els gastos i retirades que hi ha al llarg del mes, de l'any o del trimestre, quan sigui que... I vol saber de què se gasta a les quartos. Exacte. Vol saber exactament què són aquelles donacions...
Per exemple... A qui són o a què s'està fent aquesta donació. Vols saber... Que a vegades sempre passa, no? Quan són quantitats petites es posa com a varis. Clar, però aquests varis aleshores són 2.000 i 3.000. Llavors, un desglosament d'aquests varis
Saps què és, exactament? En què s'estan gastant els diners? Són seus, a canvi a la fi. Que eren del seu pare, que aquests senyors gestionen, però que en realitat és d'ella, també. Clar, clar, d'ella i de Sons Germans, en un principi. Venen curbes, eh? No, no, ja està bé, ja està bé. Venen curbes perquè és possible que, clar, quan no hi ha directrius, sinó que vosaltres sabeu on jo posava diners o on jo invertia, feu el que considereu,
Però ara ja no. Ara ja vull saber el que és. I potser alguna d'aquestes directrius les puc canviar i tot. Ara jo com a Ereba vull saber exactament què és, on és que van a parar els diners. Aquest viatge que consta aquí, quin dia el va fer? Fins l'hotel... Sí, sí, sí. Jo aquell dia recordo que estava a casa. O sigui que... I si cap de... Jo no he estat en ma vida en aquesta ciutat, en aquest hotel. Perquè ja...
Un gasto de 6.000, 8.000, el que vulguis, dòlars en aquell moment. Sí, sí, sí. No, no, ja està bé, ja està bé. Ha de posar una mica d'ordre. És el que dius tu, no deixa de ser la seva hereba i quartos són seus. Exacte, i està tot el dret de demanar que li expliquin on van a parar els diners. Ara, amb les feixes socials. No te metes, por favor. He de fer la paradinha estratègica aquí. Has vist, eh? No, no, no, no.
Però no deixem el Michael Jackson. En aquest cas, la família dels Jackson. I així t'ho posa el Jackson 5. No, perquè seria dels germans, té a veure amb els germans la notícia. Catherine Jackson.
Complirà 96 anys el mes que ve i ha reaparegut al costat de la seva filla, la Toia, en un divertit vídeo que sembla haver estat rodat o gravat en una església. Ella surt sentada en una cadira de rodes
i sa filla, la Toya, li fa una pregunta i interacuen, xarren, i ella ha pujat aquest vídeo al seu Instagram. El vídeo té una qualitat horrible, perquè jo havia intentat treure un fotograma per posar-lo aquí darrere i... Impossible. Horrible. Jo sé si aquella església està il·luminada amb espelmes. No, amb el mòbil. No crec que tingui un mòbil de cagar-me. Deu ser. Jo crec que deu ser més aviat l'ambient en qüestió. Però bueno...
Diu que estan gaudint d'un especial pla juntes i la foto porta un text que diu... Tots els nens creuen que la seva mare és la millor mare del món. Però els Jackson mai van perdre aquest sentiment en créixer. És a dir, que de nens i d'adults segueixen pensant que la seva mare és la millor mare del món. El 24 d'abril s'estrena Michael...
i potser tindrem la sort de poder veure tota la família al conjunt a l'estrena. A mi m'agradaria. I que seria una cosa extraordinària. Sa mare, els germans, els fills, els nebots... Sí que no m'escoltaran. Porteu una fotografia gran del Michael.
que seria molt bonic. I una cadira que sigui la que seguiria. Per ell. Clar, seria superbonic. Com a homenatge, clar. Jo crec que el cartell és la fotografia del seu nebot, fent d'ell mateix, i jo crec que el que s'obtira està d'això, però seria bonic.
No, portar-lo... Una fotografia d'ell i seguint-lo just al costat, a la part del mig, on estem tots. A tota la família i a seguint-ho i parell. Exacte. Amb una fila zero. Doncs mira, escolteu-me. Deixo la idea. Deixo la idea. Feu el favor. Senyors del Jackson, no deixem les xarxes socials, però tinc un tall molt curt de música que m'agradaria que posessis abans. Ho tinc. Vinga. Vinga.
Puc posar mucles, si vols, eh? Perquè ja s'acaba, ja. I això què és, concretament? A veure... Jo respiro i tot. Amb l'amor de Déu. Per favor. La periodista Almudena del Pozo ens explica aquesta setmana que Quico Rivera, que és el senyor que ha fet aquesta cançó que estem sentint de fons, s'ha reconciliat amb la seva mare.
després d'una llarga conversa telefònica. He vist alguna cosa a la tele. Aquest dimecres el DJ Cantant, per dir alguna cosa, compartia a les seves xarxes socials l'avançament del seu nou tema, que és aquest que hem sentit, No hay paz sin ti.
Dedicat a Isabel Pantoja. A la mama. Fíjate tú. Diu que habla de errores, de heridas, pero sobre todo habla de perdón. Porque a veces el perdón tarda en llegar, pero cuando llega lo cambia todo.
Molt bé, m'agrada molt. Mira. Haurem d'esperar el dia 27 per escoltar-la sencera, qui la vulgui escoltar, sencera. Antonio Rossi també es va pronunciar al respecte perquè va afegir que el motiu...
De la crida, és a dir, de la trucada, que ell truqués a la seva mare, o sa mare amb ell, no tinc clar qui va ser el que va despenjar primer. Va haver-hi un moment de comunicació. Sí, diu que és suficient pes perquè et replantegis la vida. Veus? Al millor li va passar alguna cosa a aquest xiquet. Quin és el motiu que pot fer...
Que es reconciliïn, que fora de cobrar per anar als platós a explicar que ara sé que hi ha. Això ja arribarà, això ja arribarà. Una cosa que fa que et replantegis la vida. Potser algun familiar o alguna mica al seu voltant que ja no hi és.
I en aquell moment era important per a ell. I buscant, remenant al Quique Calleja, he vist que havia escrit que Quico ha posat una important condició a la seva mare perquè puguin produir-se una trobada entre ells. Perquè es vegin en persona, a part d'aquesta trucada. I que es donin una abraçada i tot. I diu que una de les condicions que posa Quico és que el seu tiet, l'Agustín, no es presenti en aquesta trobada.
És a dir, si quedem, quedem tu i jo, però el Tito Agustín el deixes a casa. El que hem de parlar seria parlar tu i jo. Com fem bullir l'olla, Sílvia? Fem bullir l'olla ja dient això que el motiu pel qual han parlat per telèfon i s'han reconciliat és una cosa molt important que et faria canviar la vida.
Això ja és fer bullir l'olla. Perquè ara ja anem darrere d'ells perquè vinguin i ens expliquin com ha anat i la trucada. I quan se senten i què van dir i què et va contestar i tu com vas reaccionar. Ara aquí tenim, menys mal que ja no queden gaires programes
en els quals paguin a la gent per anar a explicar merdes. Encara queden, encara en queden molts. No en queden molts, perquè si no n'aniríem fent de oca a oca, saps? Espera, espera, que encara queden supervivientes i coses d'aquestes. No lo sé, no lo sé. I d'altres històries que encara els podem veure junts. És etern, això és etern. És un fils d'ells, mal i fill. Encara, encara ho inventarem. Vols reconciliar-te amb tu fill?
Bueno, ja feien un programa, no?, d'aquells que hi havia en sobre, que s'obria, i te comença a separar a ti, o alguna cosa d'aquestes. Sí, no, i el Jorge també ho feia. És que vagin. Clar, encara estan a temps. Encara el fan, aquest programa? Crec que no ho sé. No ho sabem. No ho sé, no ho sé. No veiem la tele, nosaltres no veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No
Espero que vagi molt bé la constel·lació i tot el que sigui per bé, fantàstic. Que es faci curt i que ens ho venguin ja i adéu. Negocieu, expliqueu, fem quatre fotos i ja podem canviar de tema. Ja, ja, ja. De veritat que perquè m'has dit tu qui era.
Però, de veritat, m'he estat mirant la fotografia i he pensat... Ai, ai, ai. Sí, sí, sí, sí. Però torna a la senyala, que tens tu just darrere. Aquest senyor. Aquest senyor, aquest senyor. Que te l'has de mirar dues vegades perquè dius no pot ser. Con lo que jo era, no? Sí, a més com ha canviat. Recordem que es va dedicar a la boxa, també. Sí, entremig de ser actor va ser...
Després de sector vas dedicar a la boxa perquè semblava que potser així es podia guanyar quatre quartos. Estem parlant del senyor Mickey Rourke, per qui no l'hagi reconegut. Un tribunal de Califòrnia va ordenar aquesta setmana el desallotjament de l'actor americà, Mickey Rourke, de la casa en la qual residia a Los Angeles, perquè tenia un deute de 60.000 dòlars. Que Dios! No pagava lloguer.
Però no era seva, no la va comprar. Però l'ha comprat, home. Ell vivia de lloguer, però no cal comprar, que és molt antic això de comprar. Mira ara, si l'hagués comprat ja seria seva. Aquesta de Los Angeles, podrem tenir més altres postos. La qüestió és que, ens ho explica la revista People, al desembre ja li van comunicar que o pagues... O paga o cap al carrer. Com és allò? O pasta o... O aire. O rasca. La qüestió és que...
ell inclús va arribar a llançar una campanya per recollir diners per poder pagar aquesta quantitat. Recordem que devia 60.000 i ell volia recollir 100.000.
perquè també li pago aquells 60 i ja me quedarà pels propers mesos. I me quedarà per seguir vivint. La qüestió és que ell diu que no ha pogut pagar el lloguer perquè tenia problemes per trobar feines des de la Covid i la vaga de guionistes. Que això ja fa temps, eh? Sí, fa una miqueta, m'imagino. Però això que no ha pogut aixecar cap
que no el contracta ningú, i que jo trobo que fa bona pinta per fer de dolent. Sí, sí. O de homi, o d'assassí. A més a més, si no recordo quina pel·lícula de Marvel surt, o era una altra, que ell surt també fent d'un dels dolents, no recordo. Ja, però és que té pinta de dolent, de mala persona.
Tu creus? Té pinta, té pinta. Jo no arribo tant. Té pinta, mira tal, mira tal, sembla un homeless. És que, pobres, l'ha passat, jo crec que l'ha passat molt malament, pobre home. Per això no m'agradaria estar a la seva pell. El primer que has de fer, carinyo, és pagar el lloguer. I després, si no, pots menjar caviar, menges pollastre. Altres coses, altres coses. I arròs blanc, i ja està. I així... Tu paga el lloguer, i si no, a veure, sempre tens... Algun amic tindràs que...
t'ho deixi un momentet. Home, jo crec que amb el temps que fa, ves que no he pogut trucar a portes. O a lo millor no ha pensat, ai, el lloguer, el pagaré. Ai, el lloguer, el pagaré. Ai, aquesta carta, no sé què és, m'aixugo el cul amb ell. Ah, doncs mira, això deia... Que tàctica. Xiu, xiu, xiu. Xiu, xiu, sí, sí. Xiu, xiu, pues ara a veure on t'anirà a parar aquest bon home.
A veure, si tens més cases, doncs deixa la de Los Angeles i vés cap a l'altra. Escolta'm. Telenovela turca...
Capítol 3.500. Turca, sí, Turca. Deu ser de l'Andalusia, que són ells. Igual, és un altre de l'Andalusia que té 2.500 capítols. Però ja està, jo no crec que s'havien separat. El rotllo que es porten aquests dos, jo ja no l'entenc. Mira que de per si ja no m'agraden.
Ara no em cauen ni bé. Però què ha passat? A veure, no s'havien separat i ara ja l'Andy es va sol cantant i... Després de setmanes repartint pullites i... i ja està, insults. Davant de qualsevol càmera o periodista que els preguntés i volgués escoltar...
el que els hem vist. Sí, sí, sí. Ara resulta que Andy i Lucas s'estimen, es respecten i es desitgen el millor l'un a l'altre. Això dintre de quina entrevista va ser? Van entrevistar l'Andy...
en el seu moment en solitari, i en el primer concert, allí amb el micro al davant, va dir que Lucas li havia comentat que aniria en aquell primer concert, que ell no sabia si ell estava entre el públic, però que si hi era, que moltíssimes gràcies, i que li donava les gràcies perquè ell estava ara damunt d'aquell escenari per tot el camí que havien recorregut tots dos junts.
No, gràcies a ell, no. Tots dos junts. Val, val, val. I aleshores, aquesta setmana, en una entrevista a Lucas, li pregunten què tal i qual, i ell diu que està bé, que ell se l'estima moltíssim, que li desitja el millor, i que és cert que han sigut els millors anys laborals de la seva vida, juntament...
amb l'Andy, i que Andy i Lucas havien sigut part del seu cor, de la seva manera de viure i d'entendre, i de no sé, una cosa que dius... Que ha passat, que ha passat. Que ha passat. A mi jo, pobre xiquet, a mi jo li han explicat la pel·lícula d'una altra manera, i a...
Doncs és la idea, no? Que millor en el moment d'explotar, quan tens allà una mala llet... A mi em sembla, perquè hi ha inclús molts fans que pensen, hòstia, això fa pudor de reconciliació i de tornada als escenaris. A mi em sembla que tots dos estan menjant els mocs.
i que la sopa a la taula no et posa sola. Home, el dia està continuant solet, eh? Sí, però no omple els locals. Clar, arriba un punt en què dius, hòstia, doncs això amb el... Que parli malament o que parli... Amb el fill de Lucas, que era, segons ell, un maltractador i un dèspota i un no sé què, però omplia els estadis. I ara jo sol no arribo. I quan tu fas X consells que no arribes, arriba un punt en què ja...
Has de buscar, has de buscar sortides. I aleshores, a mi, que jo ja saps que sóc llengua, mi perina, em fa pudor a ni un ni l'altre sols valem un pet, ens ajuntem i ens aguantem les nàussees i seguim... Sí, però te'n recordes? I aquí ja en dir, Lucas, jo ho recordo perquè això ho van intentar també Sònia i Selena. Sí.
I van acabar encara pitjor que la remeca de la malaltia. I a més a més, després d'haver-te dit el que t'has dit, tot això encara que vulguis fer Borrón i Cuenta Nueva, que vulguis fer net, no pot ser. Sempre queda donde queda... Queda, queda. Donde queda, queda. I si no, sempre els hi quedarà com els Ava i fer uns hologrames i fer concerts amb els hologrames. Mira, te tinc una cançoneta per acabar. A veure...
Escolta, demà, demà a quina hora vens? Demà? Sempre. Perquè he de fer alguna cosa a prop d'aquí. Sí. Si vets llum, entro i et saluto. No, dona, no, però... Però no t'ho prometo. Pensa que només serà presentar el programa i marxo. Bueno, si quan jo passi per aquí, veig llum, entro. Fico, vull dir, pico timbre i...
Tu deixo a les teves mans, ja et dic. Només serà per presentar el programa perquè demà tot això és repetit. Això que ho repetim, tot això ho repetim diumenge. Ja, però això és que tu vens a presentar el programa de diumenge i penso, si passo per aquí l'hora que tu estiguis aquí dintre... És que alguna vegada ens ha passat, te recordes? Que hem hagut de venir corrents el diumenge i jo dic, però no fa falta que veni corrents. Ja vinc, presento i ara marxem. I s'ha acabat. Bé, doncs això. Quina cançó em volies posar? I això? Si fa temps...
És que dic la Rosana, que fa molt de temps que no sabem la d'ella. Sí, ho vam comentar la setmana passada. I a més a més, algo, algo hay, algo hay, eh? Està preparant, està preparant algo. Sí, perquè a més a més, últimament la veig, me la trobo molt pels diferents reels, de dir, ai, us han recordat aquesta cançó? Penseu en aquesta. Ella. Sí, sí, sí. Guitarra amb mà, eh? Vale, vale.
No tengo fuerza para subirme al mundo hoy. Me quedo entre tus pies. Ens acomiada, eh? Sí? Molt bon cap de setmana. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Anem, guapa. Cosas de querer.
Fins demà!
I així, d'aquesta manera, també tancem el programa. Tornem, demà ja saps en repetició, o avui mateix, depèn de com ens escoltis. Gràcies per escoltar-nos, gràcies per estar a l'altre costat, i t'esperem dilluns a partir de les 11, amb repetició d'alguns moments, bonics, bonics, i si no...
de cara a les 6 de la tarda als fans de Tarragona. Sigueu feliços. Gràcies.
Bona nit.