A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya. S'activa el Pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, feliç diumenge, darrer diumenge d'aquest mes de novembre. Si avui és el teu aniversari, per molts anys. Si avui celebres sant, també per molts anys. Si has estat durant aquesta setmana, com encara tenim buitada, també per molts anys. Sembla l'anunci allò, per molts anys, per molts anys. Bé, que avui us ha dedicat a punt de les 3 de la tarda i direm adéu, adéu, adéu, que ben n'estic. Corre, corre, que hem de ficar gols. A veure si és veritat, eh?
Així que avui...
Aquest diumenge l'aprofitarem per tornar a escoltar els nostres col·laboradors. El retrovisor musical, el carrer d'artistes, el Miguel González, amb el Deixa't portar i l'Abril, el Beta i la Terra esplana, que, a més a més, ahir es va espleiar de debò al Beta, eh?, que jo li deia Beta. I després em va posar l'enola gay, que jo deia, no pot ser, no m'ha pensat aquesta cançó que m'agrada moltíssim, que l'haguéssim cantat fins a les tantes, eh?
També a la Mar, amb el Maramana, que si els Premios Onda, que si aquel que se casa, que si aquel que no viene... Tot això el tornaràs a escoltar avui fins a les 3 de la tarda. Així que ja no m'enrotllo més, perquè mira, que el temps... A més, t'ho he de dir de veritat. Aprofita el cap de setmana que passa volant. Ya hacemos domingo, que ja estem, que ja s'acaba.
Avui, per exemple, mira, te recomano, si ahir ho fèiem amb el Palau Finari de Congressos, amb aquest mag que, per cert, vam anar a veure i és espectacular, avui ens toca Tarzan El Musical, que ahir ens ho van recomanar i t'ho dic.
Un munt de persones damunt de l'escenari, el Tarzan fent acrobàcies i, bueno, és una autèntica meravella. A més a més, amb un raig d'aigua que cau, també, amb els canvis d'escenari constants. Però, clar, no només està a les selves, sinó també entren a sobre l'escenari moltes... Ves a veure'l, home, ves a veure'l. Home o dona, el que vulguis.
T'ho recomano per avui mateix a CaixaBank, Tarra Quarena, Tarzan El Musical, a les 7 de la tarda. Sigues puntual que t'ho passaràs molt bé. I nosaltres, com també ho volen ser, comencem el programa. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona nit!
Doncs tota aquesta potència la teniu concentrada ni més ni menys que aquest dissabte, dia 29 de novembre, a les 9 del Vestre, dins de les A de Zero. Són els New Rock. I per parlar tenim via telefònica a la seva veu, en Javi Sagittar, que saludem. Javi, què tal? Buenas tardes, bienvenido de nuevo.
Hola Silvia, ¿qué tal? ¿Cómo estás? Pues mira, es que sois energéticos, ¿eh? Venía yo ahora mismo a la radio, así como en plan relaxing tú y me habéis cambiado, como si me hubierais dado un café. Sí, tenemos que patentar una avenida energética. Claro, pues una avenida energética que se llamaba U-Rock. Yo que tendría, ¿eh? Sí, estaría en el U-Rock Energy Drink, ¿no? Claro, y a más a más con esa estrella, tal y como lo tenéis vosotros, vuestro logo como tal.
Tal cual yo creo que ya funciona comercialmente, ¿no? Claro, y con el triángulo. Es que todo tal y como lo habéis hecho está genial. Sí, sí. Venga, va. Ahora que, a ver, amigos de... Es que no sé qué productora o qué distribuidora o lo que sea tendríamos que hacer para llegar a término estos temas. Bueno, de momento habría que empezar a enviar unos cuantos correos. Sí, a partir de aquí, con música. Eso sí, correos musicales, ¿eh? Eso es, eso es.
Bueno, explícame, que hoy tenemos de nuevo en la sala cero, que yo creo que ya forma parte de vuestra familia, pero puede, por lo que he estado escuchando con nuevas canciones y cositas y nuevas adaptaciones a You Rock. Sí, van a haber sorpresas, van a haber sorpresas, van a haber los clásicos que siempre hacemos, pero van a haber unas cuantas cuantas sorpresas que nos apetece mucho, porque la verdad es que este año hemos estado un poco distantes, porque hemos estado trabajando en otras cosas,
que nos ocupan muchísimo tiempo, pero no queríamos acabar el año sin hacer un concierto en Tarragona y de qué manera que hacerlo en la Sala Cero. Estuvimos para Halloween en Pratip, pero bueno, entendemos que es un poco lejos y tal. Un cachito, un cachito lejos, y es verdad que me queda, ¿eh? Pero bueno, ya te digo, queríamos acabar el año en Tarragona y bueno, lo hablamos con la Sala Cero y nada...
Desde aquí, pues eso, invitamos a todo el mundo a que venga, que compre la entrada y pasamos una noche bastante chula.
Cómo me gusta, cómo me gusta que me los invites, así. Como que el que no quiere la cosa, ¿eh? Bueno, yo recuerdo, por si las moscas, que la abertura de puertas es a las ocho y media, que el concierto empieza a las nueve, que ya podemos comprar las entradas anticipadas. Los puntos de venda en Tarragona continúan siendo los mismos. Shiba Music y Vap Store. En Reus, Spook Records, Discos Quick, Act Records y Vap Store. Y a través de la propia sala cero, salacero.com.
Y ahora es cuando me dices alguna de esas canciones que no pueden faltar con You Rock, que son esas covers que nos dejáis ahí con esa boca abierta, porque además yo creo que no hay nadie dentro de la sala cero o de las otras salas donde habéis estado, Javi, que no se sepa de pe a pa las canciones.
Sí, la verdad es que sí, pero por eso mismo no queríamos repetirnos e intentar, parecemos, otra vez vienen los pesados con las mismas canciones. No, no, no, porque les dais un carisma. Hemos hecho un cambio considerable, pero evidentemente las que la gente quiere escuchar van a estar. Es decir, nuestra adaptación de, por ejemplo, el Maniac, que ha sonado hace poco, o hacemos el Living on the Edge de Aerosmith también. Hacemos cosas que, bueno...
No en todos los sitios las podemos hacer, pero nos apetece mucho soltarlo, la verdad. A ver, a ver, explícame eso de que no en todos los sitios lo podéis hacer. O vais de donde estéis, se varía, claro, me imagino que se varía una cosa, os piden otras, va por ahí también. Sí, porque Urock tiene un hermano pequeño que se llama Icons, ¿vale? Que es el hermano pequeño que hacemos cuando vamos a hoteles
Hacemos un set acústico, nos llamamos Icons, porque es como el sello de iRock, pero no es lo mismo. Entonces, cuando vamos a hoteles y sitios así para ingleses y demás, a veces tenemos que hacer, casi siempre hacemos conciertos acústicos. Entonces, hay canciones que no tocamos y que, claro, cuando hacemos conciertos eléctricos es cuando es la explosión. Entonces, es para separar una cosa de la otra.
Es un formato que hacemos... ¿Eso que te iba a decir? Lo hace en la predisposición de que los hoteles os llaman. Sí, claro, en los hoteles trabajamos nosotros toda la temporada. Estamos en toda la costa. Pero hacemos eso para no perjudicar o manchar la imagen de U-Rock. Es decir, no me malinterpretes. Hacemos eso para diferenciar una cosa de la otra.
Vale, es otro de los proyectos que tiene que ver con la música que hacéis con U-Rock, pero con una base más acústica, ¿no? También debéis ser menos, ¿no? Semiacústico, sí. Vale, vale. Entonces tampoco va toda la banda entera, me imagino.
Sí, pero vamos en un formato, pues Ángel en lugar de ir con la batería va con un cajón. Vale. ¿Quién va con una guitarra semiacústica? Es otro concepto. Son otros temas. Sí. Hacemos otra cosa. Bueno. Pero bueno, pero este sábado va a ser You Rock en estado puro. A tope, a tope, a tope, a tope. Claro que sí. Y, por cierto, ¿cómo se esperan las fiestas? No sé si... ¿Eso que decías? ¿Que el reclamo os viene de fuera más que de aquí de casa? Sí.
Pues la verdad es que ahora vamos a estar, bueno, después del concierto de La Cero, pues vamos a estar trabajando, la verdad es que nosotros, como ya sabe mucha gente, trabajamos mucho en lo que es la temporada estival, pero ahora, por ejemplo, vamos a estar trabajando una vez al mes en Andorra,
Más todas las cosas que vayan saliendo Y bueno, pero es que como bien sabes Tanto Kim con Krim Como Ángel y yo con Kilas Pues tenemos la agenda bastante a tope Sí, es verdad, ¿eh? Y claro, no podemos dedicarle todo el tiempo que nos gustaría Pero de vez en cuando vamos haciendo cosas así Que por cierto, ¿cómo estás tú con Kilas? ¿En qué momento también musical los pillamos?
Pues estamos en un momento, la verdad... Efervescente, creo, eh. Importante, muy importante. Sí, sí, sí.
Y más cosas que van a venir, que se van a anunciar en breve. Lo que no acaba de explicarme, ¿eh? Lo dejamos ahí. Sí, sí, sí. A ver qué es lo que pasa, a ver qué es lo que pasa. Bueno, ahora por ahora, UROC, este sábado... Y vamos a centrarnos ahí, UROC, este sábado. Exacto, que después decimos muchas cosas y después llega un momento que nos dispersamos y no puede ser. Pues venga, UROC, este sábado en la sala cero. Claro que sí. Y que vengan eso. Si no venís con las pilas cargadas, que no pasa nada. Que os las cargan ellos, ¿eh?
No, eso no quiere decir que ahora ahí en la sala cero regalen... No, no, no regalan nada. Música, vibración, saltar, cantar, pasarlo bien, que es el que de verdad, de verdad yo creo que es lo que necesitamos ahora por ahora, ¿eh? Eso es. Pues Javi, si no volvemos a vernos ni a escucharnos, buenas fiestas. Igualmente. ¿Quieres un poquito? Sí, eso espero yo también, ¿eh? Toca madera, toca madera.
Y gracias por todo, Javi. Hasta la próxima. Un placer. Un beso. Adiós, adiós. Hasta ahora.
I just want to leave while I'm alive. Peace. We've got a hard love. What do we got? It doesn't make the demons. It can make it a lot. We got it in trouble. And that's all that's for love. We're making a shot. One who has waited. Come on. Living on the breath.
Sing it! Say what?
I should know. But she's dancing like she never does before. Lover! She's a maniac. She's a maniac.
Thunder! Let me be your guitar! Thunder!
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. Fil, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Pren el glop del sal a vista i mira qui tens al teu costat. Veu per la nit i el vent que guia per compartir un glop plegat. Pren la set i feix-me lluita, rega el desig, un camp llaurat. Perc una pedra, la sabata, per cada espina un combat. Pren el pols i sent la vida, la salut dels obstinats. Elis de vida, companyia, perseverança real.
i el vent que guia fa un partit globlegat. Pren un camp de cadarmera i pugna cançons de llops de mar, hipnes de joia, a les tavernes que tu sinyola tornar. El saló! El saló! El bon salí! El bon salí! Malaeja qui trepitja i agraeix el bon salí! Malaeja qui trepitja i agraeix el bon salí!
I arran de terra, deixa-hi un gló pels que han marxat. Busca una masca i el cor patiga i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, canta per aquí, ja no ho farà. Veu pels resguard, per les ferides, vinga pels que has estimat. El sol, el sol, el bon sabí, el bon sabí. Malaixa qui trepitja i agreixa el bon sabí. Malaixa qui trepitja i agreixa el bon sabí.
I aquest cap de setmana, a lo submarino de Reus, estem de posada de llarg. Clar que sí, perquè presentem... Bé, millor dic... La cosina presenta el que és el seu darrer treball discogràfic. Estem de primera. A més a més, amb un alçalgot, que jo crec que es transformarà en tota una festa pirata...
que pot arribar a canviar l'energia mateixa del llà on el toqui. Ara per ara, a lo submarino, aquest dissabte a les 10 de la nit, obertura de portes. El concert comença a dos quarts d'onze a la sala 1, al carrer Granollers número 11. Així diem totes les dates i, a més a més, si voleu comprar les entrades, ho podeu fer a la mateixa web de losubmarino.com
Que a més a més, mira, l'entrada anticipada és de 10 euros i 15 euros al concert. Així que espavileu per si de cas. I per parlar-nos via telefònica de la cosina i d'aquest estem de primera tenim la Clara. Clara, bona tarda i benvinguda. Què tal, hola? Com va? Ai, molt contenta d'haver-te aquí amb mi. A més a més, escoltant aquest disc, que és que és tota pura energia.
Sí, sí, és que, mira... Dius una altra cosa, però ens ha quedat de bonic. Ens defarrem a lo bo de la vida i ja està, perquè si no, no fotríem cap a cap lloc. I a més a més, amb col·laboracions, després comentarem, però explica'm com ha anat la gravació, que estem de primera, i m'imagino que, clar, el que dèiem, que és que estem fent... No soroll, ciroll, ja per començar. Sí, sí.
No, la gravació ha anat superbé. A veure, sempre s'allarga. Sempre quan ho tens un altre cop ho agafaries i tornaries a començar. Aquestes coses sempre passen. Llavors costa molt acabar un disco perquè algun dia l'has acabat i has de marcar una data. Però estem contents del resultat. O sigui, ha sigut llarg, ha sigut intens, però estem contents i estem de primera amb el disco, la veritat.
I a més a més, esclar, el que dèiem, no, no, que han sortit nou cançons ben rodonetes, ben de festa, a més a més, no sé si heu escarbat molt per allò que aquestes històries que ens expliqueu, doncs tinguin allò que dius una idea o que tinguin alguna, no sé com, alguna, ai, ara no em surt la paraula, com una ensenyança seria pel que dieu i com ho dieu.
Sí, o sigui, a vegades, si analitzes el disco, pots dir, mira, molta festa, molta cosa positiva, molta energia, i això és un dels punts en què ens aferrem, perquè realment en el món en què vivim creiem que és molt important destacar el positiu de les coses,
I una altra cosa és també el missatge aquest que donem nosaltres sempre que és el de... Una calma, però en sentit comú. És a dir... Disfruteu de les festes, però en cap, no? Si volien menjar un dimarts al migdia un plat de cigrons, no ho pensaven el mateix dimarts a la una del migdia. Vull dir, els cigrons s'havien de passar tota la vida en rebull, els cigrons probablement es passarien tot el debat i fent xupar l'olla. Llavors, és una mica aquesta energia de...
i tinguem de referents a mòduls vivendi de fa uns anys. Sí. Que, a més a més, ara que està una miqueta trastocat tot això de la memòria, eh? No sé què ens ha passat, però cadascú recorda la història d'una manera ben diferent, eh? La gent que la va viure la sap de primera mà, però els altres, senzillament, depèn del moment... Es veu que se'ls agrada inventar-se-la o fer-la com si fos els mundos de llupi. Mhm.
Mira, hi ha una cançó que diu que esperin, que precisament és una miqueta això, aquest ritme frenètic, doncs parar una miqueta amb això i fer les coses amb cap, amb sentit, i no perquè les haguem de fer, i no com pensant que no som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir, que hem vingut a fer altres coses. Mira-te-la, mira-te-la. És això.
L'escoltem una miqueta, vols? Perfecte. Ai, la calma. Vol estar a tot arreu. Voler cuidar tothom. Només hola i adeu. Amb això no en tinc prou. No m'agrada. M'atabala. La vida sobre taula i la cosina va cantant. Que esperin que s'esperin lluny. Només són els genells de por. Que esperin que
Doncs això, em cau amb un foc lent, però segur, fent aquests cigrons, que m'apareixen els cigrons aquests, que me fa salibera. No pot ser que estigui mirant aquest plat, que hagi verenat fa res i ja estigui fent salibera. Com és possible? Perquè són els plats de la iaia. És que no pot ser que avui en dia vulguis menjar cigrons.
i simplement sigui evocar un pot amb un escorredor, treure-hi aquell líquid i tirar-hi una llauna de tonyina i xim-pum. És que no podem anar bé així. Que va. No podem anar bé, eh? No, no, no. Hi ha alguna cançó que us ha resistit d'alguna manera? O fins i tot hi ha hagut algun moment que dius, mira, ho sento molt, aquesta, la deixem potser pels directes perquè és que no hi ha manera d'enquadrar-la dintre de les que hem posat?
No, la veritat és que no. O sigui, ens ha passat com l'última cançó de taula parada, que al final creiem que és una cançó que abraça no només aquest últim disc, sinó que també fa referència al primer disc, perquè fa referència, en un moment de la cançó d'Igores Vinguin, que és el... El disc anterior, sí, sí, és veritat. Va ser una cançó que va aparèixer l'últim dia. Ah, però la tenies ja feta, la tenies ja...
Acabada? Sí, perquè hi havia com una melodieta. El Joan Ensec va dir, ostres, podem acabar de fer això? I és que et va sortir en una tarda. No, no, lo d'aquesta cançó va ser molt gros. Però no, no hem descartat res, la veritat. Que bo!
Però ens doneu alguna sorpresa al directe o no? O sigui, a l'hora de presentar el disc, tindrem la possibilitat de veure'l i escoltar-lo tal com està el disc? O heu canviat alguna coseta? Perquè sobre l'escenari... No, sí, creiem que és un disc que ens... O sigui, el primer disco no sabíem molt bé per on navegàvem, no? Vull dir, érem un grup nou, tampoc no ens coneixíem dalt d'un escenari, no ens coneixíem tocant com aquell que hi viu...
I vam fer una miqueta el que vam podent. En aquest segon disco, que ja ens coneixem personalment i musicalment, vam dir, vale, sabem el que funciona i sabem el que ens agrada. Per tant, anem a gravar ja el que ens agrada i el que ens funciona, dalt de l'escenari. I llavors ja hem gravat, i de fet, si escoltes el disco, és agafar allò i ficar-ho en escena, eh? No necessita gaires més canvis.
No, i a més a més és que ho teniu molt fàcil, perquè és el que deies, ara ja la complicitat del disc ja està feta, ja és el caliu, el que deia, mira, del foc ben lent i tal i qual, doncs mira, vosaltres ja esteu amb el plat a sobre la taula, eh? Sí, i a part també s'hi suma que al final som un grup molt artesà en aquest sentit, no?, perquè al final tot el que surt al disc us ha tocat per les nostres mans. No hi ha res inventat, fet amb ordinadors.
Per tant, és molt fàcil agafar això i tocar en directe. Sí, sí. I que sona igual que el disco, realment, amb la mateixa potència. Però jo diria que més. Perquè, a més a més, allà us podem veure, podem gaudir de la vostra energia. Correcte. I fins i tot allà ens animes a dir, eh, vinga, què està passant aquí, eh? Vinga, som-hi! Sí, sí, allà hi ha molta actitud. Però ja et dic, com que tots toquem instruments, diguéssim, que nosaltres sempre diem, mira, si marxa l'electricitat,
No passa res, esclar. Ens quedem tocant. No cal passar per això. Molt bé, molt bé. Comptareu amb algun dels col·laboradors com el Sebrinait o el Polipissador? Els heu cridat perquè vinguin aquest cap de setmana a lo submarí, no? No, hi ha algú que potser ve a última hora, però bueno. No ens ho diràs, no? Bé, però perquè no ho sé, eh? Ah, d'acord. No ho diria. Eh...
Sí que comptem amb dues persones, però un és el Vicent, que ens ha produït el disc i que a més a més ens està ajudant a produir el directe, que estarà a les veus i als teclats. I després sí que vindrà la Roser Serrano, que toca la tenora i el violí. Això sí que és algo nou, que realment s'incorpora una miqueta amb nosaltres al grup.
I, clar, el que passa és que el disco no l'hem pogut sentir perquè no hem gravat ni violins ni canores. Ha sigut com una decisió després d'haver tret el disc, això. És que ja estava pensant, dic, crec que no l'he sentit. Dic, ara espera, a veure si se m'ha escapat. Dic, se m'ha escapat això. I dic, no m'ha donat temps, eh? Dic, ho hagués trobat, ho hagués comentat. Ha sigut una decisió que hem pres com després. I, de fet, aquest cap de setmana se va com un experiment. Molt bé. I amb aquestes dues persones, realment jo crec que...
Vull dir que serà alguna cosa molt especial, perquè serà el que passarà aquesta setmana i que a la vegada serà com un experiment. Graveu-lo, eh, sisplau, que feu molts vídeos i cases, eh.
Serà interessant. Sí, sí, i tant. Ara parlem dels col·laboracions. Jo crec que al Poli Pisador heu coincidit més una vegada amb els Every Night, no ho sé pas, amb el Germà, perdó, amb el Germà Negre, amb el Germà Negre i amb les Antines. Sí. No sé si ara mateix, no em facis dir si hem coincidit tocant o no, però, o sigui, que hem coincidit, segur. No em facis dir en quin context, ara. Amb alguns tocant, amb les Antines, per exemple, si aquest estiu vam coincidir amb...
a la Festa Manja d'Igualada, i amb les restes, si no hi hem coincidit, la col·laboració hem fet a buscar perquè realment ens coneixem. I volíem que fos algú, però que hi ha altres, aquí hi ha altres, i que més o menys, musicalment, s'assemblés a vosaltres. A vosaltres, clar, clar. I les cançons, com la cançó del Pani Pistador i el Sabri Night, amb vosaltres, és El Salgot, que us ha quedat molt de terra pirata, ja t'ho dic ara...
Molt, clar, els ponis ja els diuen això, eh? Tot t'ho tiren cap allà, eh? Fatal capital esparro, ja tenim tota la família per allà, eh? Ron, ron, ron. Estic molt content, salsa al got, ens agrada molt, molt, molt, molt. I de quan sigui el ball ballaré, que també és així com de ballaruga de festa major, aquesta total, eh? Sí, va començar a ser un pas doble, realment.
Sí, jo me'n recordo que la vaig fer amb l'acordió i tal, i la deia com a ritme de pas doble, però al final es va anar fent com grossa la pilota, i la vam accelerar, i ara, a veure, més que un pas doble, doncs és el que deus tu, no?, era una cosa més festiu, i xin-pum, però sí que la idea inicial era que fos un pas doble. És a dir, jo per l'imaginat, ja t'ho dic ara, eh?, en una rebella de festa amb joia totes, vinga, va, va, i te deixes anar, eh?, te deixes anar. Jo no sé si... Què passarà a la submarina? Què passarà aquest cap de setmana, aquest dissabte?
A veure, passarà... Hi haurà molts nervis. Ho portem molt bé, la veritat. Hem estat assajant molt, moltes hores, molts dies. I el que hem fet és agafar el que més ens ha funcionat aquests dos anys que portem rodant. Agafar el millor que hem anat trobant i ajuntar-ho tot en una hora i quart. A mi no és així.
I intentant mantenir molt la cançó pròpia, que això tampoc és fàcil, no? Vull dir que al final aterres en un moment on la indústria està molt evocada cap a la música urbana i en fer que apareixem naltros per allà al mig, perquè si ja hi ets, doncs mira, ja hi ets, no? I tant. Però clar, quan apareixes amb cançons pròpies, no?, amb una escena tan urbana, a vegades costa.
Bé, a vegades no costa. Sí, que costa, sí. I tant, i tant. I més a més, si fas versions pròpies, que no fas versions, diguéssim, que tot són temes pròpies, encara costa més. Encara més, i tant, i tant. Que això ho sap molt de greu, eh? Tenim molt clar això, que al final venim a defensar el que fem, perquè és el que ens agrada i és el que sabem fer.
Llavors, aquest dissabte el que veurà la gent és, el que sap fer la cosina, que és fer festa amb instruments, també un grup molt proper amb la gent, veure molt què està passant al voltant, què es coa el concert, si és el que funciona, què no, i interpel·lar molt a la gent, també, no? Vull dir que al final ha de ser una cosa conjunta, col·lectiva, de públic i grup.
Sí, sí, sí. I cada festa, allò que dius, una vegada que s'acabi, te lo puguis fins i tot portar cap a casa. Perquè aquí jo recomanaria, no sé si tindreu físicament ja el disc, tindreu l'oportunitat d'agafar-ho allà mateix... Com està la història? No, no hem fet disc físic de moment. Potser de cara a l'any vinent, quan començar a agir així més a nivell de... més festes majors, diguéssim,
Potser sí, però de moment encara no l'hem pogut fer. Que vagin dintre de la seva plataforma. Potser ens arriben samarretes molt xules. A veure si arriben. Sí que hem fet una tira de samarretes molt xules de la cançó del Salgot.
En la fase de maleig el que trepitja i agraeix el batallí. I s'ho dic moltíssima. I esperem que arribin per aquest dissabte. I si no arriben, doncs venc i bé, no passa res. I si no, a veure, digue'm la propera data perquè puguem veure-vos i podem desfrutar-vos. Mira, la propera data és el dijous 15 de gener a la sala Elio Gaval de Barcelona. Uau! I després ja passen el 7 de març.
L'Eslàvia, de les Borges Blanques, que també és com una sala, un restaurant, bar, així molt mític també. Bé, no? Sona molt potent, això, eh? No, perdona, l'Eslàvia no és el 7 de març, l'Eslàvia és el gener, final de gener. Però bé, llavors ja m'anunciem per xarxes. I el març és el Pallars, de veritat. És que clar, ja comencen a haver-hi moltes dates.
Sí, sí. Aquelles coses de dir, que això se passa molt interessant, eh? Se passa molt interessant. Sí, sí. A veure, si surten coses... Clar. I també vull que ens el presenteu aquí a casa. Quan a Tarragona? Sí, això teníem clar. Ah, a Tarragona? Clar, a Tarragona Ciutat. Ja sé que Reus és vostra casa, ja ho sé. Però i a la nostra, quan...
A veure, Tarragona, quan ens contractin... Doncs amics de Tarragona, contracteu-los. Home, contracteu-me la cosina. Per l'amor de Déu, què és la cosina? Què és de casa? Què és de la família? Home, què ja diu el nom? Tu creus que haurà colat això? Sí. Sí? Ah, pues d'acord. Recorda'ns qui són, la cosina. Qui podrem gaudir al submarinó aquest cap de setmana sobre l'escenari? Qui són els teus companys?
Mireia el Givan Ferrando, de Reus, que toca guitarras vàries i veus. Fa molta veu, també. El Didac Prat, al Baix, que és de la Segarra. El Didac Mariner, a la bateria, a l'Aixa. Llavors, el Vicenç Iriella, que també fa Reus, el Caglat. I la Roser Serrano, que, bueno, ella anua a Castelló d'Empúria, no és a Castelló d'Empúria, però també hi ha la Riera de Gaià.
Ja està, ja l'hem secrestat. Ja l'hem secrestat cap aquí. Ja està cap aquí, ja està cap aquí. Doncs recordo de nou que poden comprar les entrades a la submarina.com i si no arrasqueu una miqueta. I si no hi ha la taquilla. I a la taquilla també.
poder gaudir d'aquest disc en directe i m'imagino que és que repareu una miqueta de l'anterior també per continuar, per no deixar-lo de banda. Sí, sí. Però aquest alça, el got, Clara, us ha quedat tan rodó que mira, tornem a escoltar-lo una altra vegada, eh? Molt bé. Gràcies. Que vagi molt bé aquest dissabte a la presentació. Gràcies. Molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau.
Mala és aquí, tropic, joia, rei, s'ha portatí. Mala és aquí, tropic, joia, rei, s'ha portatí.
I arran de terra deixa-hi un gló pels que han marxat. Busca una masca i el cor patiga i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, aquest no per aquí ja no ho faràs. Veus pel record, per les ferides, quinta pels que has estimat. El sabor, el sabor, el bon sabí, el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agreixa el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agreixa el bon sabí. Maleixa qui trepitja i agreixa el bon sabí.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Morro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
I ja sabeu que aquest primer dia, doncs encetem la setmana, i ho fem amb ell, també amb el retrovisor musical, que avui ens parlarà d'una festa molt especial que va tenir aquest cap de setmana. Van passant moltes coses aquesta setmana passada, també. Una festa de 25 anys, un calço fest, etcètera, etcètera. Però anem a saludar el Jordi Sobranyes. Jordi, hola, hola, hola. Oh, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí molt contenta, i tu? Jo ben contenta.
Bé, gràcies. Explica'l, fantàstic. De concert en concert, com podràs comprovar. Ho sé, ho sé, eh? Quina canya, eh? En el retupiso musical número 297 continuarem parlant de la festa dels 25 anys del concurs Sona Nou, que es va celebrar el passat dijous a la sala Antiga Fàbrica D'Am de Barcelona. 26 exconcursants ens ho van fer passar d'allò més bé.
Entre ells n'hi havia dos de les nostres comarques, el cantautor Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang. Els Gadagang tornaven als escenaris després de molts anys. Van participar en el concurs l'any 2002 i des d'aleshores ja van fer coneguda la cançó Si et cou és que pica.
L'actriu Rausenca Georgina Llaurador, present entre el públic, també se la sabia. Granyes, què tal? Aquí tenim els Gadegang. El Jordi Martí dels Gadegang. Hem tornat els Gadegang, doncs? No, hem tornat avui. Només hem tornat a fer una cançó perquè ens feia molta il·lusió participar al 25è aniversari del Sonenou, que és un concurs que ens estimem moltíssim perquè gràcies al Sonenou nosaltres vam fer tot el que vam fer. Nosaltres va ser un projecte que va durar 5 o 6 anys
i vam poder tocar a la majoria de festivals més guais de l'escena catalana del moment de principis del 2000 i estem encantadíssims d'haver vingut avui aquí a tocar només una cançó i ens hem passat molt bé, hem tornat a trobar amics que vam conèixer en aquella època i estem super contents.
Tu te'n recordes del Plaça Major de Montblanc? Sí, i tant, i tant. Any 2002? Sí, sí, era l'estiu, sí, a la prèvia del Senglar Rock, devia ser, no? I nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc. Sí, me'n recordo que vam fer l'actuació allí amb 3 o 4 cançons que llavors només teníem aquelles, i a partir d'allí, no sé, jo vaig baixar a l'escenari, recordo trobar-me, trobar-te tu...
Jo estava allí. Tu estaves allí, sí, segur. T'ho vaig trobar, tu, gent de l'Anderroc, gent del Sonenau, felicitant-nos i dir, hòstia, què ha passat aquí? Perquè, clar, no ho sé, va sorprendre la... Anau amb uns escuts, no? No, portàvem uns cascos de soldador.
Sí, donar les màscares, sí. Bueno, portar amb coses, sí. Bueno, el que vam intentar és fer sempre, a part de la música en directe, doncs mirar de fer una mica de comèdia, perquè nosaltres, com que venim del món del teatre, de la música, coses de carrer, doncs mirar de posar alguna cosa d'això. Hola, soc la Georgina Llaurador i he vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona 9 a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure cada gang. No, no, no, no, no, no.
Fins demà!
Doncs sí que sí, que sí que el cou és que pica, i tant que sí. Des del disc, el cap et bull. Els Gadegang.
I si estàvem a la festa del Zona Nou amb els Gadagang, canviem de festa i aquesta vegada agafem una miqueta de salsa, però la salsa de calçot. L'incepte es va celebrar a Valls el primer festival calçofest. 10.000 persones van emplenar una carpa de 5.000 metres quadrats ubicada a la zona del Fornàs.
L'encarregada d'obrir el festival va ser la ballanca Maria Jacobs. Després hi van passar formacions com ginestals, catarres, ficalfaraues, detiets, buos i la fumiga. La Maria ens va explicar que divendres actuarà l'encès de llums de Nadal de Valls.
Feia des de les dos anals que no hi havia tanta gent aquí abans a un concert, no? Vaja, vaya. Una carpa així de gran no l'havíem vist, eh, des de les dos anals. Bueno, les dos anals era més petita. Ja, ja. Com ha anat aquest concert, Maria? Molt bé, estic molt contenta de poder, mira, haver presentat per última vegada el disc. I res, moltes ganes del que vindrà. No sé, no sé cap on es portarà a la vida.
Quines cançons has fet? He presentat les últimes, els nous singles de Heartbreaker i Bombolla, i llavors hem fet un repàs del disc Invisible, del disc que et porto escrit, una mica de tot. I versions. I properament no n'acudrem veure, perquè ara últimament costa molt, eh? Sí, doncs la setmana que ve. On estàs la setmana que ve? A Valls. Però en un lloc amb menys públic, no? A l'encesa de llums.
Doncs sí, estarà l'encesa de llums de Nadal a Maria Jacobs aquesta setmana, però aprofiteu-la per anar-la a veure, perquè musicalment parlant ja ens va dir que estaria molt, molt cara de veure sobre els escenaris. Això no vol dir que continues traient discos, que continues traient alguna altra cançoneta, que potser de cara més endavant, però que ara per ara...
Els concerts a sobre l'escenari, aquest alcalço fes i sent a casa no podia dir que no. Demà, demà, agafa'm, no em deixis anar, saltant, veient. Sempre tornes quan mires les històries i llavors se n'adonis.
Sempre tornes quan ja... I anem d'enganjant, Jordi? No, no, no acabis. Pel Josep Romeu Toñin, també del Valls. Ah, veus? El qual va ser el baixista dels Troll. Molt bé. El Josep ens va deixar avui fa 4 anys. Fins la setmana que ve. Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Adeu. Doncs aquí el nostre homenatge per ell, per tota la família i amics, i ara queda el nostre record.
Nosaltres tanquem el retrovisor musical. Cap on van els teus ulls tristos Descobrint amb la mirada l'amor
Els teus cabells somriuen, el vell que et espantin en xucat.
Estimant, cridaràs libertà. Caminant, sents que la vida empreta el cor al faran.
S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja anem al carrer d'artistes, ja la tenim aquí amb nosaltres. Hola, hola. La nostra convidada i col·laboradora més viatgera de la tarda, Anna Ortega, benvinguda. Hola, què tal? Bona tarda, Silvia. Com estàs? Doncs mira, molt bé. És que és la més viatgera. Jo sempre ho dic quan la presento, però és que és veritat. A nosaltres ens agrada estar aquí a l'estudi que estem calentets amb ella. Pobreta meva, la tenim cap amunt i cap avall.
Jo, de Catifa Vermella, en Catifa Vermella, i si no en presentacions, i si no en tema de llibres... Jo intento, intento. Almenys donar cobertura i, escolta, i si a més ho puc gaudir, que millor que això, no? Avui venia per la porta amb un somriure d'orella a orella. I el primer que m'ha dit, ho vaig passar tan bé, aquest dimecres, va ser dimecres, no? Va ser dimecres. Aquest dimecres...
Ara parlarem del què i el com ho desvetllarem tot. I tant, i tant que sí. Perquè, a més a més, jo crec que serà avui la joia de la corona. Sí, sí, sí, sí. Una miqueta hem de fer més referència i més temps dedicat a aquests Premis Ondes que, com bé has comentat, va entendre jo que aquest passat dimecres al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Però no tan sols parlarem dels Premis Ondes avui, sinó també parlarem d'un nou talent show, d'un nou programa, que estarà d'aquí a poquet temps, que es diu Aria Locos por la Òpera. Ai, quina por, la gent allà cridant. És que l'òpera és una... Jo penso que o l'estimes, i a més a més és una cosa que corre, que ja tothom ho sap, o l'estimes o l'audies.
Però ho fan d'una manera, o ho faran d'una manera, aquest talent show, que ja veuràs que xulo quedarà. A veure, estem esperant, eh? Perquè ens van fer una petita mostra i ja veuràs que guai, sí, sí. Avui també parlarem d'una pel·lícula amb novetat de cinemes que tenim i que hem d'anar a veure perquè va ser, en aquesta passada setmana, doncs, em sembla que ahir divendres va ser Zotropolis 2, que comença aquesta novetat musical amb... Ja saps que la música que posen Zotropolis és de Shakira.
I novetats musicals. I novetats musicals tenim a Lorena Gómez, entre d'altres que anirem desvetllant. Aquí no m'ho vol dir, no m'ho vol dir. No, no, no, això ho deixo pel final. Què et sembla? Hi ha una que li agrada molt. També, també, sí. Però lo dejamos pel final, no? Ho deixem pel final. Comencem? Ens anem amb els Premis Ondas? Doncs vinga, comencem. Perfecte. M'ha dit, vaig descobrir un grup que ja comencen a sonar per aquí...
que es diuen Viva Suècia i que avanceu conjuntament amb d'altres cantants. Sí, sí, protagonistes de la gala dels Premis Ondes en el Gran Teatre del Liceu. Empece el día y yo lo quiero acabar Algunas veces siento que te debería llamar y hacer las paces con el universo Dormí porque me duele estar despierto Mis amigos se olvidaron de mí
Supongo que he colaborado porque no estuve ahí Haciendo fuerza ante el dolor ajeno Ahora sé que los echo de menos Un día y tomamos café Quiero contarte que me ahogo hasta cuando hago pie Y me molesta hasta mi propia sombra Y me hago adicto a lo que a ti te sobra
Por resumir un poco más la historia Solo se trata de dolor y gloria
Doncs, com deies, el grup Viva Suècia va interpretar justament una cançó de Joan Manuel Serrat obrint una miqueta la gala d'aquests de Premis Ones. Després també, entre d'altres, entrega de premiats i premis, la cantante Pastora Soler va oferir també una actuació en directe, que també va estar molt xula.
Fins demà!
No sé cuánto amor resulta suficiente, o si pesa tanto que se va escapando. En cada intento de encajar, la grieta se abre un poco más, dividiendo nuestra casa a la mitad. Queda saber qué nos queda, mirarnos de vuelta y vernos por dentro, que soy tan detentada.
la cicatriz yo no quiero solo flores si llega febrero quiero campos sembrados enteros de lo que hemos sido de lo que seremos al mal tiempo voy de cara no salgo corriendo y en el
Que meravella, eh? Doncs sí, la veritat és que sí. Com tots ja saben i hem començat una miqueta per el tema musical, els Premis Onda són uns dels guardons més importants de l'àmbit audiovisual aquí a Espanya, a l'estat espanyol. Reconeixen l'excel·lència en ràdio, televisió, publicitat radiofònica, música i continguts digitals. I els atorga Ràdio Barcelona de la cadena CERT. I escolta, que tenen molta història, eh? Que es lliuren des del 1954. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I premien programes i professionals de ràdio, actors, produccions en televisió, artistes i fenòmens del món musical, com aquesta altra noia, que és Premi Ex Aequo, Premi Zones Nacional de Música, que ho va compartir amb Guitarrica de la Fuente.
Estem parlant de Valeria Castro i se li va atorgar a Londres per la seva habilitat per explicar històries i per emocionar amb elles. I per la seva capacitat per transformar el dolor col·lectiu en art quan sana i uneix. És una de les veus més autèntiques, emocionants i necessàries de la música en espanyol.
Buenas noches. Muchísimas gracias por este premio que además me enorgullece mucho compartir con mi compañero Álvaro, al que admiro tanto. Como decías tú, Mar, al principio que hay que empezar por lo importante. Yo primero quiero dar las gracias a mi padre y a mi madre que están esta noche aquí hoy, que me vieron la vida y que me han cuidado siempre. A mi abuela Micaela, de la que heredé toda mi fuerza. Y a todo mi equipo y a la gente que me rodea, que me han arropado y sostenido en este tiempo.
Hoy que tengo un micrófono que me da voz, la misma voz con la que les cuento mis historias, quería recordar que la voz no es algo inerte que vive en la garganta, sino que convive con lo que pasamos, con cómo nos tratamos y con el límite del cuerpo después de todo.
El ruido y los estímulos extremos del mundo a veces nos hacen pensar que hay que tirar pa'lante como sea. Y yo creo que está muy bien siempre y cuando no pasemos por encima de nosotras mismas. Creo que soy un cristalito que se me nota mucho todo, pero desde esta transparencia, desde esta fragilidad, es que aprendí a hacer canciones que a mí me han salvado. Así que hoy les agradezco de todo corazón que hayan valorado esta forma de cantar, de componer,
Porque este Ondas me recuerda que se puede hacer música desde la honestidad, sin prisa, sin fingir fortaleza y siendo nada más y nada menos que un ser humano, que es lo que siempre les agradeceré que me den espacio para hacer. Así que muchísimas gracias. Y gracias a mi tierra también, que son gente de heridas reconstruidas. Y esta mujer de la palma no va a ser menos. Espectacular, ¿eh?
La veritat és que sí, va ser un dels moments més emotius de la gala, que com dic, ella està amb el Premi Ondas, que va fer exa-eco amb guitarrita de la Fuente. Es va premiar música a la trajectòria musical a la gran ganda amb Pastora Soler i al millor espectacle a la gira festival, els Music Awards Santander.
En el Premi de Ràdio, si et sembla, comentem... Vinga, va, som-hi. Mejor programa, que aquí es va liar molt fort... Quan va venir el Toni Claves, amb tot el seu equip, que estava entre ells Edu Mutante, que el vam tenir aquí a Tarragona Ràdio amb entrevista telefònica fa molt poquets dies, amb Guillem Estadella, que també el vam tenir...
I, clar, millor programa, versió de RAC1, de Toni Clapés. Després, millor programa de proximitat, Café d'Idees, de Gemany Erga.
que també va estar molt bé. Per cert, Gemma Nierga, una petita anècdota, sortia d'una petita grip i tenia la veu una miqueta... Ah, pobreta, tocada, llavors. Sí, sí, sí. D'acord. Exacte. Ostres, ostres. Després, com a millor programació espacial, són els espacials que van estar realitzats durant l'apagó que van patir el 28 d'abril. Sí, que Déu-n'hi-do. Exacte. Millor idea radiofònica, un llibre, una hora, de Antonio Martínez, que això em sembla una idea brillant, perquè durant una horeta parlen d'un llibre,
I entre d'altres premis. Passem ara a la categoria de televisió. Millor programa d'entreteniment és Pàgina 2, d'Òscar López. D'actualitat i cobertura espacial va ser l'especial informatiu que van fer sobre la mort del papa Francisco.
Millor comunicador, El Juan Guayómin. Millor comunicadora, Alejandra Herraz, de Televisió Española. I millor sèrie de comèdia, Celeste. Que aquí nosaltres estàvem al fotocoll i vam poder dir, Carmen, Carmen, vente per aquí i explícanos.
Carmen, Carmen, Carmen. Estás aquí por dos series, Celeste y Furia. ¿Cómo te sientes o cómo lo llevas? Pues muy bien. Son dos series que han sido dos regalazos y es muy curioso porque Celeste ya está en el final del camino. O sea, hace mucho que parece que estaba como cerrada.
Y Zuri acaba de empezar todo el viaje de reconocimientos. Entonces una cierra etapa y otra la abre, y justo se ha juntado aquí. Y bueno, yo me refería a los Ondas, que es la primera vez que vengo. Siempre es como un honor, ¿no? Tiene mucho empaque los Ondas, me molan mucho. Y dije, ven, venir con estas dos series, que tanto cariño tengo, a sus creadores, a sus directores, pues...
A mis compañeras. Oye, has conseguido que con Celeste no veamos tan mala hacienda, quizá, ¿eh? Ya, ya. ¿Quién nos lo iba a decir? ¿Verdad? A mí la primera. No, es llamativo. Yo creo que el saleto de Diego es tan grande. Pues un saludo para Carreras de Artistas. Soy Carmen Machi y aquí estoy en la zona de los Jotas. Gracias.
Que guapa, bona nit. Sí, bona nit. Doncs Carmen Maggi estava al capdavant d'aquesta sèrie que ha estat guardonada amb el Premi Ondas Nacional de Televisió com a millor sèrie de comèdia, que era Celeste, i després també estava amb una altra sèrie que també va ser Premi Ondas Nacional de Televisió.
que era Fúria, que s'emet en una coneguda plataforma i aquí compartia cartell amb Candela Penya, amb Nathalie Pozas, Anna Torrent, que no va poder venir, Pilar Castro, entre d'altres actius. I sobretot van guanyar aquestes dues sèries, aquesta de Fúria per l'equació de totes les interpretacions femenines.
que en una proposta molt filada que aconsegueix un relat coral de dones contemporànies, i també la sèrie Celeste, en la que Carmen Marchi va convertir una cosa tan àrida com una inspecció d'Hisenda en un relat tendre, desenfadat i quasi, quasi, quasi molt proper al thriller. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Que ella vegi també amb molts ulls d'Hisenda, això només ho fa...
El món del cinema. Això ja t'ho dic jo, eh? Només el món del cinema. I ella, i ella, i ella. Què més protagonistes tenim? I tenim més protagonistes, perquè Premi Ones de Televisió Nacional va ser com a millor sèrie de drama Pubertat, una sèrie que estava protagonitzada per Leticia Lodera i per Betsy Tornet, i nosaltres tenim aquí la salutació a Betsy Tornet. Escoltem amb aquesta actriu, amb aquest paper que li ha portat al Premi Ones Nacional de Televisió.
con mucha alegría, evidentemente, a nivel personal, pero sobre todo por Leticia, porque se lo merece muchísimo. Claro. Una salutación para Ya Tardas y Escarre de Artistas. Nos quedem saludats, eh? Ah, que sí, ah, que sí, tots, eh? El programa, les accions, tots. Gràcies, Betsy, eh? És fantàstica. Maquíssima, eh? Betsy Tornet, de veritat, va estar maquíssima. I tenim altres encara més premiats i categories, entre d'elles la de la música, ja l'hem comentat,
I també tenim els Premis en Publicitat a Ràdio, que va ser una millor campanya de ràdio perquè diu que la ràdio ho fa tot inolvidable. Això sí, és veritat. Això és veritat. Diu que la ràdio és el mitjà que genera un millor i més gran record publicitari i de millor qualitat. I gràcies a això aquest anunci va ser d'aquesta agència coneguda la Premiada Especial en Publicitat en Ràdio.
I després, Premi Espacial de l'Organització va ser per Paco Lobaton. Home, el senyor de Quien Sabe Ande. Quien Sabe Donde, eh? I nosaltres deia Ande, perquè és allò d'aquest programa que va estar buscant molta gent i que a més a més va ajuntar famílies davant de la televisió i que Déu-n'hi-do, eh? Doncs li van donar el premi per la seva llarga trajectòria televisiva al camp davant dels Telenotícies com a corresponsal parlamentari i també després presentador del programa que tu ve en elles, Quien Sabe Donde...
en el qual va desenvolupar tot un projecte d'utilitat social des d'un espai de gran audiència i que continua desenvolupant amb els pas dels anys. És veritat que es va parar molt poquet a la Catifa Vermella, va passar molt ràpid, però nosaltres ens vam poder veure, li vam poder fer una fotografia que apareixerà a xarxes, però... No va poder parlar amb ell. No va poder ser.
Però teníem altres protagonistes, eh? I tant que sí, perquè no tan sols hi havia premiats, hi havia molts convidats assistents. Però va haver-hi moltíssims. Representants polítics, estaven quasi tots. Va estar també una persona que ens va sorprendre molt, Boris Izaguirre.
Oh, que feia temps que no ho sabia d'ell, eh? Sí, molt, molt, molt. Cal dir que un dels premiats Second de la Rosa va saludar molt aforçament. Era, va ser encantador. És sincer, és sincer. De veritat que sí, perquè va estar allí, bueno, va ser nominat com a Premi Onants de Televisió al millor interpret masculí en ficció, no?, per superestar, no?, d'aquesta plataforma de Netflix Second de la Rosa, per aquest personatge que va construir ple d'honestedat. Doncs va saludar també...
amb una de les convidades, que va ser Loles León. I nosaltres, a Loles León, sí que tenim aquesta salutació. Oh, carrer d'artistes. Molts petons i molta abraçada. I, bueno, que us vagi molt bé. Visca la vida i visca el carrer d'artistes. Gràcies, Loles. Que maca, que maca. I tot a la mateixa vegada.
És que és fantàstica, és fantàstica. I tant, i tant que sí. Però jo sé d'un que et va imposar. Sí, sí, i la veritat és que sí, eh? Perquè a més a més està el primer que m'ha dit per entrar a la porta. Mira, tenir-lo a prop no és el mateix ni que escoltar-lo per la ràdio ni que veure'l per la televisió. I dius, com canvia la cosa i què elegant i quin porte que té aquest senyor.
Sí, doncs estem parlant de Carles Francino, que porta la ventana de la cadena SER, li van fer moltíssimes, moltíssimes preguntes, i nosaltres vam voler estar allí i simplement vam voler una salutació per carrer d'estestes, i aquesta és la salutació que ens va deixar.
Carrer d'artistes és un títol que em suggereix alguna cosa que faig jo a la ventana des de fa molts anys, que és una prioritat a la cultura. La cultura està sempre com a remei per totes les coses dolentes que tenim a la vida quotidiana. O sigui que em demani molta sort. Ai, Anna, mira, pensa punta. Pensa punta que tinc. Que maco, eh, el Carràs.
La veritat és que... Carles, estàs convidat a venir aquí, al carrer d'artistes, a Tarragona Ràdio. Vine, vine quan vulguis, a qualsevol hora. Estàs convidat. I tant, i tant que sí. Portes obertes, aquí, a Tarragona Ràdio, i tant que sí. I altra de les persones, altra de les convidades, va ser la nedadora Mireia Belmonte. Escoltem la salutació. Això és el que ens va dir.
Que maca també, eh? Sí, sí, molt maca. Anaven tots molt elegants, que bonics tots, eh? Molt elegants i de veritat que el glamour per la Catifa Vermella era espectacular. Sí, sí. Doncs uns Premis Ondes que celebren el talent, que dóna veu, emoció, innovació a la ràdio, la televisió i la música, reconeixent el millor de la comunicació en projecció internacional.
I ara et deixem el món de la ràdio, però margem cap al món de la televisió.
Doncs arriba un nou programa de televisió, porta per títol Ària, Locos por la Òpera. Doncs Ràdio Televisió Espanyola ha presentat aquest programa, que és un nou talent show que oferirà a Déu Cantat Lírics una oportunitat única, aconseguir un lloc en l'exigent món de l'òpera.
Aquest programa, que va estar també en la presentació, ho estarà presentat per Ruth Lorenzo, que està acompanyada de Juanjo Bona al Backstage i constarà de quatre gales i comptarà amb intèrprets amb una sòlida formació musical. El programa mostrarà el procés rigorós per convertir-se en cantant d'òpera.
Serà aquest programa, i estarem aquí expectants per veure aquestes quatre gales, un viatge ple d'emocions i també tensió, perquè no només salçarà, però en aquest cas només una de les concursants salçarà amb la victòria. Nosaltres aquí estarem pendents.
I no t'he dit res, perquè estava escoltant aquesta cançó, que és una autèntica meravella, i estava pensant... T'imagines que tota la gent s'hi apunti, que sigui un gran èxit aquest programa, i que d'alguna manera doni molta vida al món de l'òpera? Doncs sí. Seria molt bonic, eh?
La veritat és que sí. Seria preciós. A veure què és el que passa. Estarem pendents. De fet, van oferir una actuació musical i va estar xulíssim. I la veritat és que el programa promet ser tot un èxit. Has vist que anem de la ràdio cap a la televisió i de la televisió cap al cinema. Doncs vinga, anem a veure Zootropolis 2.
Cops igual persiguiendo al sospechoso. ¡Apartaos, novato! ¡Retiraos, aprendices! ¡Desplegad fuga! ¡No, zanahorias! Perdone, ¿puede volver a poner el vídeo? No llevaba las gafas. Este caso os llevará al éxito o al fracaso. Como falléis, os separaré para siempre. Las serpientes llevan sin poner un pienzo o tropo. ¿Listo? ¡A la vida!
¡Hay una serpiente! ¡Se piente, se piente, se piente! ¡Alto en nombre de la ley! Haremos del mundo un lugar mejor y seremos los mejores compañeros de la historia. Si queréis hablar con un reptil, yo soy vuestra chica. Bueno, cuando se fundó Footrópolis, el barrio entero quedó aislado del resto de la ciudad. Es el único sitio de la ciudad en el que puedes ir con camisa y sin pantalón. ¿Qué hay, Johnny?
Tiene una población secreta de reptiles. ¡Qué calentito! Fui. Quédatela. Si el enredo en el que quiera que estéis amenaza sus planes, estáis muertos.
Quiero al zorro y a esa coneja. ¡Vamos! No me tires de las orejas. ¡Suéltala! ¡Guerda! Las serpientes no somos las malas. Nadie nos creerá.
¡Objetivos a la vista! El mundo nunca será un lugar mejor si nadie tiene el valor suficiente para hacer lo correcto. ¡Vamos allá! ¡Judy! ¡Nick! ¡Tenemos que irnos! ¡Flash! Si te ha ido el coco, ibas como loco. Tienes que llevarme hasta mi compañera. No.
Ganes, eh? Ganes de veure... Ganes de veure més a més gaudint de la banda sonora. Ai, sí, sí, sí. De la banda sonora, va, Carla, que segurament que... Anna, l'ha sentit? De la Shakira, que ens dona un altre tomet més. Doncs es tracta de la saga Dezotrópolis, que està dirigida per Jared Bush i Byron Howard, i està escrita, a més, per Jaron Bush, i produïda per Yvette Merino, entre d'altres, també molts productors, i juntament amb Shakira.
Aquí Shakira reprèn els papers que va fer a la primera pel·lícula juntament amb les noves incorporacions de diversos actors i actrius com són Jean Reno o Makula i Culkin, entre d'altres. I tracta una miqueta Zootropolis, la gent que ja ho coneixi, que segueix a la Judy Hopps i en Nick Wilde mentre persegueixen el nou i misteriós Resident Reptilia de Zootropolis en Gary The Snake.
Sí, les serps són les que arriben a Zootropolis i pel que sembla es veu que no arriben ara, però que es veu que no havien marxat mai. Hi ha alguna coseta per aquí de misteri que hem d'esbrinar si anem a veure la pel·lícula. Exactament.
perquè cal dir que ha arribat als cinemes i avui som dissabte 27, ahir mateix divendres. Cal dir també que ha estat doblada al català i que Zotrópolis, com molta gent ja sap, és una pel·lícula d'animació còmica estadunidenca produïda per Walt Disney Animation Studios.
I avui això va rodadíssim. Sí. Perquè després de l'1 arriba el 2 i arriben les novetats musicals. Sí. Oh, que bonica. Ana, que bonica. A més, mira, que gira una miqueta la pantalla, no sé si des de l'estudi ho podràs veure. Sí. Però mira, mira el vídeo, mira el vídeo. És preciós, eh? Que surten els fills de l'Alicia Kiss. I eres Ramazzotti. Amb aquesta única cançó, l'Aurora.
Sueño que se haga realidad como el que hoy. Tengo en mi corazón latente desde que estás. Cada vez este permanecerá
Sueño que se haga realidad. Como los que estoy dibujando entre mis canciones. Y ya que están, mientras estén, no dejaré de soñar un dolor.
Surten molts nens petitets en aquest videoclip, que jo us recomano, i crec que és una miqueta un homenatge a sons fills. Penso que sí, perquè en el vídeo surten molts d'ells, tant d'ella, de l'Alicia, com també de l'Hilero Ramazzotti, i la veritat és que no tan sols és una cançó per escoltar, sinó també un vídeo per veure'l i gaudir.
I anem a la darrera de les novetats musicals, que ens torna a portar, doncs, això, el que ve ara. Sí, doncs... L'època nadalenca. Claro, ja estem molt apropet, molt apropet. De fet, aquest cap dels llums... És el que t'anava a dir. Ahir mateix. Però de molts llocs, eh? Això t'anava a dir. Ostres, jo em pensava que només serem aquí a Tarragona, però no, eh? No, no, no, no. S'han posat l'estima.
a molts llocs, i tant, sí, sí, sí, a molts indrets. Meravellós, eh, meravellós. Sí, ja comença aquí l'ambientillo, no, Nadaleng? Ai, quina gràcia, que guai, que guai. Doncs, i justament, en aquests dies, en aquest ambient, arriba ella, Megan Trainor, amb aquesta bonica cançó, Gifts for Me, que són regals per a mi. Per a tu? Doncs vinga, t'has donat, t'has donat.
Hem de dir, Anna, que jo no la coneixia així a la Meghan Trainor. M'ha costat deu ajudar, perquè sabia que era ella, perquè si no, no la reconec. És que ha canviat molt. Però moltíssim. Ha canviat moltíssim. De fet, no sembla la mateixa. No m'estranya que no l'hagi reconegut perquè no sembla la mateixa.
Però ja sabem que la caracterització, perruques o coses que es puguin fer o maquillar o... Vés a saber? Escolta'm, sí que no sembla ella, però és ella, és ella. Ja t'asseguro que és Megan Trainor amb aquesta bonica cançó portant ja aquest ambientillo que ja estem aquí amb aquestes dates tan properes al Nadal. Anna, que tornem la setmana vinent. Allà?
No tornem la setmana vinent? Sí. No, perquè la setmana vinent és dia 8, és festa, estem de vacances, i l'altre també, o sigui que fins al dia 20 no ens tornarem a veure.
O sigui que agafa molts d'apunts de tot el que facis i el dia 20 ens fas un resum. ¿Pero qué me estás contando? ¿Por qué no t'ho volia dir a la Sara? Perquè l'Ana va dir, no, que no, que torno. Hombre, claro, yo aquí la semana que viene, vamos. No, no, feste, feste, feste. Festa, vale, vale. Doncs fare festa, fare festa. Gràcies, Ana. Escolta, que vagi molt bé tots aquests dies. Ens tornem a trobar molt, molt aviat. Adéu, adéu. Adéu.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsiblement i només si ets major d'edat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Bueno, ella era hora, ¿no?
Fins demà!
És bona, aquesta cançó, eh? És bonica, bonica, eh? Principis dels anys 90. L'Abril no havia ni nascut. No, no, no. Ah, Abril Rius, bona tarda. Bona tarda. Ni jo tampoc. Tu tampoc? Ni jo tampoc. A mi em faltava poc. Sí. Per sortir de l'ou. Sí.
per començar l'EGB, que abans jo deia, no? L'EGB. Bueno, benvinguts a tots dos, eh? Molt bé. Moltes gràcies. M'encanta, perquè l'abril d'ara ja l'hem adoptat. Sí, sí. Hi ha forma part, eh? Hi ha forma part. I està molt entretingut ara. És que quan fem el cinema els divendres i ens queda molt curtet... Doncs veniu els dissabtes. Doncs el dissabte repetim. Com m'agrada, eh? No tenim res més a fer els dissabtes.
Què et sembla? Jo, per mi, fantàstic, però més a més estic acompanyada. Només aneu entrant i sortint, alguna vegada coincidiu vosaltres i feu la xerrada fora. Sí, sí, ha marxat la Mari del Mar. Com ha quedat xerrada d'entrar-se a la porta? Ah, doncs haurà anat a buscar un cafè. A veure, Miquel, no m'acomiadis de la gent que acaba d'entrar per la porta. Haurà anat a buscar un cafè, i ara torna. Ah, va, va, no m'espantis, eh? Un sàndwix biquini haurà anat a buscar, no? El que tinc aquí per aquí... Mira, ja tinc el petre. El que tenim aquí colga, què? Què, eh?
El Beta, que ja el tinc per aquí, també. Sí, sí, molt bé, ja està per aquí. A més a més, què passa? Que el teniu en duplicitat, el Beta. Ja ha vingut, ahir va venir. Amb la gata. Abans d'ahir m'ho va dir. Abans d'ahir, abans d'ahir. És que ja no sé ni el dia que es visc. Sí, sí, és que m'ho va comentar. Dic, aquest dijous vinc a la ràdio. Dic, això és explotació infantil. Això a abril és com fer un programa sense venir a dir res.
Exacte. Parlar per parlar. Jo encara he d'anar a pillar a poc a poc. Ho pillaràs fàcil. Vinga, que tenim gana. Són els altres col·laboradors. Sí, sí, això sí, però encara no em sé l'ordre. No, l'ordre jo tampoc me'l sé. 25 anys haciendo ràdio i encara no en sé. Jo us ho dic. Vinga, va, som-hi. Silvia, deixa't portar a Miguel González.
Que només entrava a la porta l'altre dia va donar més feina. El Joan Maria. Ah, per què? Perquè volen fer coses a la ràdio. És veritat, és veritat. Pringue! Pringue! Un dia parlarem del Club Megatrix amb l'Anna Chavarrí. Quan feien això del pringue... Miquel, silenci.
Ha sortit la cançó de Nadal de... No, no, no. No, no, que no te la poso, que no te la poso. No me la posis que marxo, eh? Sí, home, i tant, de Letizia Sabater. Ay, de les dades. Letizia Sabater. Pots-me el rabo atrás, se pot dir, en directe, en antena. Si acabes de dir-ho. És que és el que diu ella a la cançó. I està parlant, sí, sí. Però de Nadal, eh? Molt mal gust, eh? Molt mal gust. Anem amb una cosa totalment diferent. Maricel. Oh, que bonica. Que arriba a la pantalla gran dirigida per Paulís Sobirà. Les veles s'inflarà...
Has bé l'ascúr!
Que bonica. Us pensàveu que els de Goy de Gombia no la farien més? Doncs no, però ara tenim aquesta versió icònica del musical a través d'una mirada més íntima, diu, i més propera, amb una narrativa visual immersiva que inclou noves escenes i també interrudis que no s'han vist abans i que amplien el relat original aportant més context històric. Mira que bonica que és aquesta cançó.
Bona nit.
Ai, que demà fa el Tartan el musical, també us ho dic. Sí, sí, és demà, no? Sí, o demà o avui, no ho sé, no ho sé quan ho fan. Ara me n'acordo. Què et sembla? Molt xula la pel·li aquesta, no? Jo m'ho pensava que seria tal qual haver gravat el teatre i posar el teatre. No exactament, no exactament, està més currant, sí, sí, ja ho sabeu que es basa en la pirateria del Mediterrani, del segle X, B i dos palets,
que és el 17, i és que l'altre ja vaig veure una influencer que deia el siglo X sube palito, palito, palito, perquè no s'ho sap. Fent-ho de veritat. Sí, sí, de veritat, de veritat, perquè no s'ho sap. Jo crec que de Maricel hem de parlar poc més del que... Què podem dir? Què podem dir que no s'hagi dit ja? No? Per això, que vagin a veure. Entre la noia cristiana i el corsari Monisc. I que està a Monisc. I que està a Monisc. Bueno...
Tenim l'Alexia Pasqual, tenim el Jordi Garreta, l'Abel Garcia, la Beta Luna, sí? De Constantí. Clar, que va ser, que la van allà a l'eufòria, que tot sí que estava eufòrica. Doncs no deixem la música i anem amb un altre cantant-compositor que ja ens va deixar. Que la terra li sigui lleu, que fa molta ràbia aquesta expressió. Jo no acabo d'entendre-la. Flores per Antonio. Estava un poco enfadada con él cuando se murió.
Tú no tienes ningún recuerdo. Hola. De ese día no. Hola.
Yo no tuve despedida, no fui al funeral, ¿no? Hasta muy mayor no fui al cementerio. Jo tinc ganes de veure aquesta, eh? Aquí hi ha la música del mateix Antonio Flores i construït, doncs, amb el material d'arxiu de la família, fotos, dibuixos, maquetes, vídeos domèstics... Aquest documental aborda qüestions de la vida de l'artista, com ara el dol, el pes de la seva família, la fama o les seues addiccions. Serà un drama total, no? Sí.
No, no, no, perquè a més a més pel que vaig poder veure, que fa poquet en un programa, va estar en un programa d'aquests de primera, a la nit, va estar la noia, precisament, la filla, l'Alba, i va comentar precisament que el que volien fer és aquest homenatge, però des del record, des de les coses boniques, que ella no va viure amb son pare.
Perquè era molt petita quan va baixar. De fet, ell, jo crec que un dels àlbums que va treure va ser aquell Alba, aquella cançó Alba, no? Dedicat a ella. Dedicat a ella, exacte. En aquest cas, ara, Isaki Lacuesta i Helena Molina dirigeixen aquesta proposta, que no només incorpora membres de la família, sinó altres...
artistes com Joaquín Sabina, Antonio Carmona, Silvia Pérez Cruz o Ariel Roth. Doncs que l'ajuden a la filla a reconstruir la vida de com era l'Antoni. I a més a més, una miqueta també, que ella ho diu en algun moment, que va estar molt enfadada amb ell. Ara ho acaba de dir, sí, sí. Veus? Que és això que dius, no vaig poder entendre mai com tenir una nena que estava acabant, com ell que diu, no de néixer, perquè devia tenir dos o tres anyets quan va morir...
Una miqueta més, jo crec. Pot ser una mica més, una mica més, sí. Sí, però que era petita, que era una nena petita que no va entendre... Ostres, papa, que estic aquí, per mi, encara que només sigui per mi. Doncs ja veu, les ediccions que al final acaben guanyant en alguns casos. Vinga, doncs anem a una altra proposta. No, tarçana musical no, ja està bé. Sí, sí, dia 30, eh? Ai, Déu meu. Rami Malek, Russell Crowe, Michael Shannon, arriben a una pel·lícula que es diu Nuremberg.
Se encuentra en una prisión militar secreta que alberga a lo que queda de la comandona. Tendré, como dice usted, mi día ante el tribunal. ¿Quieres saber por qué ocurrió aquí? ¿Por qué la gente lo cree? Una salutación al Palatost de Monsky sin estar escoltando. Y haré que le cuente al mundo lo que hizo.
La pel·lícula posa el focus en la història del psiquiatre Douglas Kelly, que ha d'avaluar la salut mental dels líders del nazisme durant els judicis de Nuremberg, per tal de determinar si són aptes o no per ser jutjats pels crims de guerra. No sé per què m'ha sonat una miqueta. Sí? És que m'ha sonat com els que estan avaluant el president Pujol. Ah, mira, els del potenegre. Per veure si pot ser jutjat. Molt bé.
Jo els hi dic, fatal. Tienen el cervell? Fatal. D'abans ja estàvem malament. Com diu el nostre coordinador, el món està podrit. Quasi està podrit. Me'n catxin. Avui ens agraden, eh? Avui hem aconseguit amb la Vil que les pel·lícules tenen molt xules. Vinga, anem amb una altra proposta que es diu Singular. Vinga, anem. ¿Cómo lo haces? ¿Cómo hago qué? Vivir con dolor.
¿Qué tal? Soy Martín. Mañana habría cumplido 18. Es pesado que podríamos ir a verle.
La Diana, protagonitzada, encarnada, perdó, per Patricia López, és una investigadora... La Diana! És que ho ha dit així. La Diana és una investigadora d'intel·ligència artificial que arriba a la segona residència estival de la seva antiga parella.
per tal de presentar els seus respectes al seu fill mort. L'aparició d'un misteriós jove capgirarà la visita de la Patricia, de la protagonista que es veurà obligada a fer-li preguntes d'allò més complex sobre la identitat, el dolor i el sentit de la vida.
Fins i tot romàntic i tot, eh? A mi no li agrada aquesta. Posa veu bonica. Per què no? Què està passant? Una cosa que m'ha passat a mi amb una... Després ho explico. Això, entre nosaltres... Entenc que en parlarem després. És una quartada. Una quartada, una quartada. Hola, Marcos. Ai, mira el Marcos. Escuteu, escuteu.
Infidelidades no programadas. Caballero, su novia es una heroína. Conté una empresa de coartadas para preservar el secreto de mis clientes.
Martín Cuervo dirigeix aquesta nova comèdia amb Jaime Lorente i Adriana Torrevejano. El protagonista és en Miguel, és el propietari d'una empresa que fabrica excuses. S'enamora... És veritat, això, no? S'enamora de la Noelia...
que és una jutgessa que odia les mentides. I aquí li amaga la seva veritable professió. Asegurant que, en realitat, dirigeix una funerària. No sé què és millor, eh? S'acabarà complicant quan descobreix que el pare d'ella és un dels seus clients més fidels. Què dius? El pare va excusar-se. Ai, la mare. Aquest fent comèdia no el veia jo. Sempre fent drames. Sempre s'ha d'obrir aquesta porta. Voleu drama? Doncs la voz de Heinz.
A mi només aquest so ja no em deixa dormir després. Aquest so que sona ara ja no em deixa dormir. Sembla una megafonia, això. Anem al 29 de gener del 2024. Una nena de 6 anys, la Haim Rahab queda atrapada en un cotxe en flames a Gaza. Els voluntaris de la mitja lluna, doncs...
i reben aquesta angoixada trucada a través de la mateixa línia telefònica i intenten calmar-la mentre es coordinen per fer arribar una ambulància en lloc del succès. Dime, ¿se mueven o están parados? ¿Ha bajado alguien?
Perdoneu que em va pensar que era una pel·lícula de terror, eh? No, no, no, no. Jo crec que per la nena sí que ho era, eh? Home, per la nena segur. Pobreta, pobreta, eh? I anem ara amb la segona part de Zootropolis. Bienvenidos a compañeros en crisis. Soy vuestro animal de terapia, la doctora Fasby.
Ja ho hem parlat. ¿Cómo estamos haciendo que se sienta Marlon? Incómodo. Sí. ¿Y Francis? Salvo que no he vist la primera. Miquel, no saps què et penses. Ja, ja, ja. És xulíssima, l'has deixat a la teva filla. La Judi, el Nick, que segueixen la pista d'aquest rem. Ja, ja, ja, sí, la tinc, la tinc a casa.
La tinc, com tu diria jo, de cercles... Sí, d'aquelles que porten un lloro aquí a la zona d'Espanya. Sí. I que al final posa... Una miqueta de maricel. Sí, sí, sí. Corramos un estúpido velo. Puñales por la espalda. De entre los muertos.
Però no hi havia... Tercera entrega de la franquicia. Daniel Craig. Saps que sempre confonga... Sempre confonga Daniel Craig amb Daniel Radcliffe. No és lo mismo. No, no. Bueno, sí assemblen. Tenen dos ulls, tenen un nas, una boca... ¿Quién es que te veu?
Da un sermó. Aquest és el Jordi Boixaderas. Luego, delante de todo el mundo, entra en ese cuartito de hormigón sellado. Cuartito de hormigón sellado. Bueno, pues es posar la pell de l'exèntic investigador Benoît Blanche, que si sou fans de la pel·lícula, doncs ja sabeu de què va, i si sou com jo, que no en té ni idea...
Arriba al cinema, però si no la voleu anar a veure al cinema, també s'estrena a Netflix el dia 12 de desembre. Però això queda molt lluny. Millor que la gent vagi al cinema, que es mogui del sofà. Almenys per fer una mica, encara que sigui desport, des del cotxe que deixa i cap a la porta del cinema. Us agrada el rap? Per comprar les crispetes. Us agrada el rap? No el rap, que és un peix, eh? El rap... Jo també estava pensant-hi com amb patates. El rap hip-hop, el freestyle. D'això va la pel·lícula Ruido.
Que és la manera d'aplaudir. Ruïno, ruïno. Únete a nuestro squad y tu flow será el tiempo. Esto por qué me lo enseñas. Venga, pelea de gallo, pelea de gallo. Dale, dale, hermana. Vengo porque tengo el dólar. Le meto bien duro, bien cabrón. La batalla de gallos. Mañana te cambias de color. Més pot dir bro. I també es diu sis i estic fatal. Sis, sis. No, no, no, no, no.
No, no, no. Parla de les batalles freestyle que se celebren al Parc de l'Espanya Industrial de Barcelona, on es reuneixen entre 200 i 300 persones cada cap de setmana. S'ha fet també fer aquí, a Tarragona. Ah, sí? Sí, sí. A la zona de la Canonja, algunes vegades. S'ha fet també a Reus. Molt bé. Amb batalla de gallos. Bueno... Si és para bien, com deia...
Sempre, sempre. Mentre que hi hagi música i no vagi... Només es quedi el nom de Batalla de Gallos. Vinga, anem amb més propostes. També arriba aquest cap de setmana Safari. De què va? Ara t'ho explico. La piscina no se puede hacer. En el África. Safari. No se puede.
Resulta que en un petit zoològic els veïns de la zona celebren l'arribada de Safari, que és un petit hipopòtam que es converteix ràpidament en el centre d'atenció. L'Anna, l'Edgar, el seu fill Bruno, observen des del seu deteriorat edifici a la classe alta mentre s'enfronten a l'escassetat de llum, aigua i aliments.
Era aquest món tan salvatge que en Zafari es manté com l'únic capaç de sobreviure. Serà un símbol de resistència i d'esperança.
És per nens, això? No. No, no, no. Jo pensava, dic, clar, un zoo, animals, un popó tan petit... Jo dic que això és per criatures, però no me sona, eh? No, és que el tràiler... Avui està un poco mayor, este tràiler, eh? Tenim molta pel·lícula d'animació, en aquest cas, però amb molt d'activisme, eh? Per exemple, animació i amb violència de gènere, si ho sumem tot, surt una proposta que es diu Bella. Con estas notas puedes estudiar lo que quieras.
És una pel·lícula d'animació que està lliurement inspirada en la història d'Anna Bella Estevez, activista contra la violència de gènere. Atrapada en un matrimoni marcat per abusos i violència psicològica, amaga el seu dolor després d'una vida aparentment perfecta. Una nit decideix que l'única sortida possible és escapar per salvar-se.
Ostres, de vida. Recomanable aquesta pel·lícula. I, a més a més, tenint en compte que aquesta setmana hem tingut el dia 25 de novembre. Sí, sí. I arriba també una proposta de la Roseta Isidó que es diu Barcelona Mon Amour. Estic en la punta atrás para poderme quedar embarazada. Pobre chica. No lo hagas tonta. De forma natural... Sube, que te manda a fer un ocelà. ¡Se libre! ¡No! ¡No, no! Es francés.
Está sobrevalorado todos. Os presento a mi colega. Agnès Busquets... Tenim l'Anna Barratxina i l'Agnès Busquets, també, a la pel·lícula, que parla de la Sandra, que té pressa per trobar parella, per quedar-se embarazada i per formar família abans que el seu rellotge biològic s'aturi. Resulta que quan una pitonissa li assegura que l'amor de la seva vida és un home francès... És francès!
Ella, al final, inicia una recerca obsessionada, afegant-se a qualsevol senyal. A qualsevol francesínio se li arriba. A qualsevol francesínio se li arriba. Sí, exacte. Pot anar aquí a Salou i ho tindrà arreglat. No sé si hi ha tants de franceses a Salou. Ara no, no? Ara és més la zona... Ara és la zona de Veridorm, cap amunt.
Sí, a Tarragona en uns quants. Sí, Tarragona City. Controles la colònia francesa. La Chery. Abril Chery. Haurem d'esperar fins dilluns, fins l'1 de desembre, per veure a Movistar Plus la minissèrie tragicòmica Silencio. La testa negra es el castigo que si Dios cree impone a los humanos por su falta de fe.
la humanidad. ¿Cómo sobrevivimos los vampiros si se extinguen los humanos y su sangre? Mi madre está muy débil, nos falta comida. Coger algún junkie de la calle. No te puedes enamorar de un humano. Uno de los dos acabaría muriendo. Dime qué pasa. No puedo. Todo lo que te calla.
Dirigida per Eduardo Casanova. Per què tots parlen així com fins arriba de dient? No, no, no! Sí, eh? Mira, és aquest, Eduardo Casanova. És molt guapet, sí, sí. Tornem a fer ràdio de dos canals, eh, Abril? Tu ja saps de què va. Amb una original i diferent posada d'escena amb la combinació de diferents gèneres, doncs Casanova presenta unes vampires estigmatitzades i ho compara metafòricament amb l'estigma i el silenci al voltant del VIH. Cuidao, eh? Deu-n'hi-do. Alerta.
Ja passa que recordem que normalment els vampirs són immortals i no els afecta per res cap malaltia. En un principi, eh? Sembla que sí, sembla que sí. I ara sí, abril, ha arribat el moment. Redoble, tambores. Arriba, comença el final de Stranger Things en Netflix. ¿Qué nos ha pasado? Día 30. ¿De qué está? Todo esto. Que allí...
Oh, que bonica, eh? Netflix, un punt i final que arriba en tres parts. Diu, per què vols? Ja, ja, però de poc els agafen ja la tercera edat. El primer volum s'ha estrenat aquest dijous amb quatre episodis. El segon serà 25 de desembre. No m'ho poden fer, això, el dia de Nadal.
amb 3 episodis més, i el darrer, el 31 de desembre. O sigui, que en vez de menjar... Jo em pensava que al final arribava el juliol. Tot era el desembre. Segons això posa aquí, si no m'ha enganyat... Ah, no, sí, pot ser, pot ser. No, no, potser estic jo malament, mal informat. No, no, ja... Bueno, estarem pendents. Bueno, pues anirem cap a la tardor del 1987. Sí, sí.
Demà hi ha Stranger Things. No, no, de Stranger Things ja s'ha estrenat aquest dijous. Què dius, no? És el dia 30? Sí, no. Va sortir el dia 30, a mi? A veure, jo tinc aquí malament les dates, doncs. Bueno, és igual. Quan escolteu això busqueu Netflix, i si no, allí us dirà quan s'estrena. Ai, per favor, eh? ¿Cuándo s'estrena la quinta temporada? Mira, jo ho tinc, el 26 de novembre, de l'1 al 4. Veus, 26 de novembre ha estat aquest dijous. Clar, clar. Doncs m'he despistat i esperen el dia 30...
No, doncs ja està. També arriba Troll 2, segona part de la pel·lícula, també a Netflix. Bueno, us deixo, adeu. Arriba Planeta Prehistòrico, l'edat de Yellow Apple TV+. I a Disney Plus arriba...
The Beatles Anthology. Arriba el documental de manera exclusiva amb l'estrena també dels tres primers capítols. John Lennon, Paul McCartney i els altres dos. El Ringo. I el George Harrison. Repasen la història de The Beatles com a banda. Està bé, aquest documental també està guai. Que punyeteros.
Ara estava mirant. Ho has dit vero, d'Estranger Things? Sí, sí, ho has dit clavat. És que el dia de Nadal, per la tarda, què fas? Sí, sí, que fa res. Pai els torrons i intenta que vagi al canaló aquell que s'ha quedat enganxat amb la sopa de galets. Mira a l'Estranger Things.
Filmin incorpora la sisera temporada de Todes les criatures grandes i pequeñas, i a TV3 arriba Fuet. Bueno, torna. Fuet. Sí, sí. Aquest, aquest. Ho ha fet superbé, eh? 28 de novembre, que torna el 3CAT i el Super 3, SX3, Fuet, que és aquest programa que explica la història i les tradicions catalanes als nens i nenes en clau d'humor i amb tot el rigor. Està xula, eh, aquesta sèrie? Sí, sí. Ja m'he vist alguna?
I la que vull veure també és la de pobertat, que m'han parlat molt bé. Pobertat ha guanyat un premi a ondes, no? Sí, sí, bona, bona, eh? Diria que sí. Bueno, estarem pendents. Doncs ja està, ens queda alguna coseta? No, no. Acomiadar-nos, no? És que això tan porta a una cosa que sóc incapaç de llegir. I ara us dono...
Ah, sí, mira. Critchowak, critchowak, one step from the top. Però està quedat superbonic, eh? Critchowak, critchowak. No posa critchowak. Critchowak. Critchowak. Bueno, ara us dono la notícia, Miquel. La setmana vinent no tens programa, l'altra tampoc tens programa, i ja ens tornem a veure i a sentir el dia 20.
Dint? Sí, ja és l'últim. Com que no pots venir? Sí, sí, que tancarem l'any. Tancarem l'any i portarem... Hem de portar totes les pel·lis de Nadal encara, eh? Ostres! Hem portat poques per totes les sortides. Tens raó, tens raó. Això és por, eh? Això és pànic. I començarem amb la música, ja saps qui, no? Però ja fa temps que van les pel·lis de Nadal, eh? Sí, ja va d'una miqueta. Música d'aquí, d'aquí? De Tarzan, el musical? Això és demà. Jo dic per la de Nadal, podíem fer també unes Nadales per aquí.
Molt bé, Abril. Això sí que se't diu un do de pit. Molt bé, molt bé. N'hi ha sortit de l'ànima. N'hi ha sortit, però l'Abril d'uns cops amagats que... N'hi ha sortit amb tu, eh? Hem fet un bon fit. Crec que hem fet un bon fitxatge, Sílvia. Jo crec que també, eh? Sí, sí, sí. Ens hem de quedar, eh? Ens hem de quedar. I tant, i tant. Vinga, va. Vinga, en Sílvia i Abril, que vagi bé. Bon cap de setmana. Gràcies. Sílvia, d'on et vas? Jo? De viatge.
Te vols venir o què? Vinga, va. Miquel González. Que raro son el teu nom repetit tantes vegades, tio. Però hem d'agafar un avió. No, crema el paixell. Ah, vale. Vinga.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que serà cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Que no, que no sabeu que nosaltres això dels films, que no els perdem. I he dit flims, que no fils. Clar, és que tenim tantes històries de cinema al voltant, que és que no dono abans. Jo no dic ni penícules, surten flims. Beta, bona tarda. Hola, bona tarda. Fai una mica de broma, perquè com estem amb el rec i etcètera, etcètera.
Està bé. Estem envoltats de pel·lícules que han de començar a veure's d'aquí a poquet i... I què? Sempre ho han dit, Sílvia. Sempre ho han dit, que som molt pel·liculeros aquí. Qui? Nosaltres? No. No ho diràs pas.
Per cert, que te l'he enganxat jo el refredat aquest, eh? Sí. A mi me'l vas treure la setmana passada i te l'has endut tu cap a casa, eh? Estic una mica així. Però bé, encara me queda una mica de veu per tirar endavant, esperem. Bueno, hem de dir que durant aquesta setmana el Beta me l'ha informat. Potser vinc, potser no vinc, a veure què és el que passa dissabte, a veure com m'aixeco. Però he vist que ja s'ha anat recuperant, eh? Sí, sí. Molt bé, molt bé. Esperem aguantar i esperem aguantar també... Estoicament, clar que sí. El que queda d'any, aquest... Vinga, va! Vinga, va!
I 2025. Per cert, que ja saps que la setmana virem no tenim programa, no? Sí, sí, sí. I que l'altre tampoc tenim programa, no? Sí, sí, sí, sí, també, també. I que ja no tornem fins al dia 20, no? Sí, mira, precisament, ara que ho dius, serà l'últim programa de l'any. Sí, cert, cert. Aleshores, doncs, farem una mica d'especial...
Ai, sí, és veritat. Cap d'any, però cap d'any radiofònic. I també una miqueta allò que fèiem del Rodal Reis especial. Sí, alguna cosa trobarem, però quan dic cap d'any radiofònic no em refereixo al 31 de desembre, no em refereixo a l'últim programa de l'any, per això dic cap d'any radiofònic. Clar, clar, seria el nostre 20. Sí, això mateix, el nostre cap d'any. Amb tots els col·laboradors el dia 20 ens hem de durar abraçades i petons i coses d'aquestes. Això mateix.
I desitjar-nos un bon Aïnou i un bon Nadal. Ho farem, ho farem. Vinga, va. Aleshores, doncs... O això ho faig venir el dia 28, eh? No, no, no caldria, no caldria. No, el 28 no, eh? No, no, no caldria. Seria una anya sentada. Ara, ara m'agafes. Bé, doncs...
No res, que farem vacances dues setmanes, iniciarem per aquest darrer programa l'artilleria final del 2025, però ara farem un pot i pot i de tres notícies que tinc. Anirem ràpid, perquè són tres notícies relacionades aquí amb el país. O sigui, ens posarem una mica d'autoestima nostrada. Va bé, va bé.
Home, de tant en tant va bé. Va bé. Home, allò que dius, ostres, que ens donin una miqueta de sabonet... Sí, per què? Sempre convé, no? No, home, és que... Les notícies, normalment, quan les diem, és perquè som dolentes. No. Doncs també tenim de bones. I és que és allò que dius, ostres, trobar notícies nostrades a veure amb la tecnologia costa, costa, costa, perquè, esclar, el 90% de la ciència, per no dir el 95%, ve de fora, no? Mhm.
Però bé, de tant en tant van sortint aquestes notícies que ens alegren una mica el fet de pensar que a casa nostra no ho estem fent pas tan malament. I mira, llegiré un titular d'una notícia que va aparèixer ja fa un parell de setmanes i que...
Ve a refrendar el que estic comentant, no? Mira, diu així. L'empresa catalana que competeix amb els satèl·lits d'Elon Musk des de Barcelona.
I mira la frase que diu el CEO d'aquesta empresa. Sí, sí, el jefe. El jefe. Això del CEO és com el CEO. Això mateix. El CEO, el jefe. El jefe, sí. Perquè el CEO és el jefe de tota la vida. Però diu el CEO que es diu Jaume Sant Pere. Diu això. Hem de perdre la timidesa. Aquí fem coses que ningú més té.
O sigui, és allò que dius. Molt bé, molt bé, molt bé. Hem de tenir aquesta autoestima, com deia al principi de la secció d'avui. L'hem de tenir perquè hi ha dades que demostren que no ho fem pas tan malament. En qüestions tecnològiques, eh? Sí, sí, sí. I que, a més a més, ens estem, podríem dir que abandonant moltes coses molt interessants.
Sí, però és que, esclar, vol dir... I no estic parlant de Barcelona, que estic parlant també d'URBs... Sí, sí, no, no, a veure, el que passa és que la notícia està centrant, en aquest cas, a Barcelona, no? Però és d'àmbit català, perquè la següent notícia...
diguéssim que està dedicada a Barcelona, però també afecta a tot l'àmbit de Catalunya, no? La que diré després, relacionada amb la intel·ligència artificial. Però bé, ara anem a centrar-nos en aquesta empresa que competeix amb els satèl·lits d'Elon Musk des de Barcelona. Com es diu l'empresa? Es diu Satelliot.
Satelliot. Satelliot. Sí, sí, sí, sona així. Satelliot. És allò que dius... Quin nom li posem a l'empresa? Sona mal rotllo, ho sento molt, eh? Sí, no, però... És una empresa dedicada a la tecnologia de satèl·lits, aquesta història de l'espai que Elon Musk ho té molt per la mà gràcies a la seva empresa SpaceX. Doncs, una empresa...
que tingui això, un nom de satèl·lit, però també en arres catalanes. Doncs un satel·liot, no? Sí, que sònia gros. Sònia gros, no? Home, no ha de ser un satel·liot. No, no, no, un satel·liot no. Un satel·liot. Home, que a més a més sona...
Entre tu i jo, sona insult. Bé, sí, sí, també. A tu te diuen pel carrer, Satellot, o a mi me'l diuen i m'agiro, eh? Però bé, doncs, és allò que dius, mira, doncs, sona molt a català, no? Bé, doncs, Satellot ha inaugurat, o va inaugurar fa un parell de setmanes, a Barcelona, el primer centre europeu de desenvolupament de satèl·lits 5G.
O sigui, cinquena generació de satèl·lits. O sigui, la telefonia també anàvem pel 4G, ara anem a implementar el 5G, doncs els satèl·lits també van al parell de la telefonia, no? Sí, sí. També comencen ja pel 5G, la cinquena generació, no? Doncs bé...
Des d'aquesta empresa es dissenyen i es construeixen satèl·lits que s'envien a l'espai. De moment... De moment... De moment... Fent servir les llançadores d'espèixics d'Elon Musk. De moment... De moment... De moment perquè... Hi ha plans, hi ha plans, ara explicarem. La companyia va néixer el 2018, ara té 5 satèl·lits a l'espai, i el 2030 en tindrà centenars...
té permís per tenir una constel·lació de mig miler de satèl·lits. L'objectiu és, d'aquí uns anys, poder-los llençar des d'Europa i deixar de dependre de la infraestructura del magnat nord-americà. I a més a més que, com sempre, s'està fent amics, qui ja ho sap. Això mateix.
Per això hem recalcat tots dos, tant tu com jo, la paraula de moment. De moment. Perquè l'objectiu és això, d'aquí uns anys, llençar-los des d'Europa i no dependre d'aquesta plataforma... D'aquest senyor. D'aquest senyor, això mateix.
La tecnologia dels satèl·lits de Satelliot és com tenir una torre de telecomunicacions a l'espai, des d'on es podrà enviar àudio, vídeo i dades a qualsevol lloc del món en temps real.
Bé? No, no, a veure, està bé. A veure, a veure. L'Esterlink, aquesta cadena de satèl·lits que ha anat llançant durant aquests anys, saps? Allò que va llançant SpaceX, aquests satèl·lits de telecomunicació. Aquests que eren més petitets, que es veien com els Purnes, que sortien llums quan es llencen, que són com una cadena de satèl·lits, quan es llencen veuen unes llums i la gent diu què passa, ovnis? No, no, són...
No, són satèl·lits. Són satèl·lits del Starline, del senyor... Que, a més a més, me'n recordo que semblaven... que feien com si fossin ocells. Sí. Estaven com a... com si fossin un triàlgula. Igual. La gent s'espantava i no, no, és el senyor Elon Musk que està cobrint... Tocant. Està cobrint l'atmosfera de la Terra de satèl·lits per tenir aquesta comunicació via satèl·lit de la telefonia al mòbil, no? I deixa'm preguntar una cosa. Ja sé que...
Però és que quan veus la de satèl·lits i satèl·lits que hi ha al voltant, la de brossa especial que hi ha al voltant, i de tot el que hi ha al voltant, és normal el de l'efecte invernadero?
No, perquè són molt petits, això no... Ah, val, val, val. Són de mida molt petita. Ja, ja, però dic, amb tot el que hi ha al voltant, dic, al millor... No, però pensa que el cel és molt gran. Ja, ja, ja. Seria, doncs... Però és que està tot al voltant. Sí, però seria com... Com el gran que és el cel, el nostre cel, doncs seria com un granet de sorra. Ah, perdó.
Si és així... D'aquests satèl·lits petits. D'acord, d'acord. Mira, aquesta companyia, Sateliot, que és líder... Sí? No, no. S'ha de remarcar el nom. Sona així, com dius tu, una mica estrany. Però ens hem d'acostumar. I vam posar aquest nom, doncs l'hem d'exceptar. Ja hem de dir, doncs què es diu? Sateliot. Doncs aquesta companyia... Que te dono amb el Sateliot, eh? Que és líder al món oferint cobertura per satèl·lit 5G,
a dispositius convencionals, com pot ser un telèfon mòbil, és això. És la competidora europea del senyor SpaceX, no? Per això que dic que aquesta competidora no ha sortit ni a Francia, ni a Alemanya, ni a l'Universitat. Ha sortit aquí, a Catalunya, no? Dius, ostres, doncs mira que Europa és gran, no? Doncs bé, autoestima, vinga. Vinga, va, una mica també és cap amunt.
Mira, a partir del 2027, els satèl·lits canviarà a Sateliot, a l'espai, som de segona generació. Més grans que seran un autèntic revulsiu per la connectivitat, no?
I fa servir una tecnologia que es diu DTOD, que és directo de baix, no? I que és com tenir una torre de telecomunicacions a l'espai, que és el que hem dit abans, des on podrà enviar totes aquestes senyals d'àudio, vídeo i dades per a qualsevol lloc del món en temps real, no? Bé...
La companyia ja té una llista d'espera de 10 milions de coses per connectar. 10 milions de coses per connectar, que estan actualment en llocs remots sense cobertura. Des de vaques que pasturen soles al Brasil, fins a contenidors plens d'aliments que viatgen en un vaixell enmig de l'oceà. Aquesta connexió permetrà monitoritzar, per exemple, en tot moment, si el contenidor està ben refrigerat, no? Per posar un exemple, no? Bé... Cagó en això, els satel·legs, oi?
Resumint, aquí fem coses molt potents que ningú més té. Ho han dit també al principi, el titular. Ha subratllat el president, el jefe, saps? Sí, sí. És que no sé per què tenim la mania de canviar els noms i agafar els americans. A veure, aquesta ve, per sentir-los internacionals, però una vegada que després te comencen a parlar d'anglès, s'adonen que te quedes amb el CEO... Sí, sí. Bé, doncs...
Hi ha quatre cosetes, almenys també hi ha molta, eh? El senyor Josep Sampera, aquest jefe, també ha llogat el potencial de les universitats, centres de recerca i teixir empresarial del territori. O sigui, és allò de dir, ep, nosaltres estem aquí...
Som líders a Europa. Volem fer la competència el senyor Elon Musk, però comptem amb les universitats i els centres de recerca. Amb la gent que en sap i que està encara provant moltes coses i que d'aquí precisament valorem el que es fa i com es fa.
Per això, aquesta notícia, diguéssim, està dedicada a Barcelona, però com aquesta empresa, doncs, vol teixir aquestes complicitats amb universitats, en centres de recerca, doncs, qui sap qui ha fet contactes amb la Rubia i Virgili per treballar conjuntament, no? Perquè, ho hem dit moltes vegades, aquesta universitat que tenim nosaltres aquí, el Camp de Tarragona, és molt potent en recerca.
molt potent, i hem donat a vegades notícies de recerques que fan, i bé, doncs... I ben orgullosos que podem estar. Això mateix, com a tarragonins, i ho diem, i ho esbomvem amb els quatre vents, no?, que tenim una universitat molt potent, i si, doncs, aquesta empresa de Barcelona té la intenció de col·laborar en una universitat, doncs...
Robert Vigili... Que estem aquí, eh? Que segur que el que estem dient ara, allò de dir, mira, que tenim una... Doncs segur, segur, segur, segur... Seguríssim, eh? Que ja han fet algun contacte. Segur. Puc deixar aquí en l'aire, a veure què és el que passa. Molt bé.
Vinga, més notícies, som-hi. Una altra notícia que també va sorgir a començaments d'aquest mes de novembre, que la teníem aguardada, perquè són notícies que són intemporals, que se poden dir una setmana, dues o tres després de...
després d'haver-se produït, perquè no són notícies d'implementació ràpida, sinó que són notícies que expliquen coses que s'aniran implementant en el temps. Per exemple, la transformació de la Generalitat, l'administració de la Generalitat de Catalunya, aquesta és la que deia, que agafava l'àmbit català, que també ens inclou a nosaltres, doncs la transformació de la Generalitat amb intel·ligència artificial. Ah.
Te'n recordes fa uns mesos que vam parlar que un país, Salvània, havia fet servir l'intel·ligència artificial per nomenar una ministra així, virtual, d'intel·ligència artificial, al Ministeri de Contextació d'Obres Públiques? Sí, sí, que em ve per sempre, no me'n recordo. Sí, però fa això de... fa 3 o 4 setmanes, no fa gaire més. O fa un parell de mesos. Ah, tant, ja? Sí, sí, el tens... Ah, per l'amor de Déu, eh? El tens... O sigui, com vola, eh?
Sí, diria que sí al mes d'octubre. Resulta que, esclar, Albània és un país que té molt de problemes de corrupció. És un dels països que ha trucat a la porta de la Unió Europea, però aquesta porta encara no s'obre perquè ha de reformar l'administració que sigui més eficient i menys corrupta, no? Sí.
Esclar, si no ho arreglen, aquesta porta de la Unió Europea no s'obrirà mai. I el president d'Albà n'hi ha desesperat, veient que la cosa costa molt d'erradicar aquesta corrupció a l'administració, que és, diguéssim, de generacions i generacions, sigui una corrupció instal·lada, que ja si no poses un sobre sota la taula, doncs no tiren davant els expedients. Saps allò que hem vist a les pel·lícules?
Està molt generalitzada. Va atirar per la via dràstica. No va dir, anem a buscar un sistema que ens permeti erradicar aquesta corrupció. Aleshores va anomenar una ministra d'intel·ligència artificial, tot virtual, i que s'encarregaria del Ministeri de Contractació de les Obres Públiques, que és on hi ha més corrupció.
Aquests 2%, aquests 3%, allò que tothom ha sentit alguna vegada, allò dels 2% i el 3% aquestes coses que actualment encara passen, s'estan sentint les notícies. Allò de les mordides que diuen. Sí, sí, perquè ha passat aquí, ha passat a l'estat espanyol o passa a l'estat espanyol. Bé, és una cosa que també passa a tot arreu. Doncs bé, allà, si aquí és una cosa que va passant de tant en tant, allà doncs es veu que...
és el pa de cada dia lligant aquesta notícia que
els albanesos, els dirigents d'Albània, per erradicar aquesta corrupció generalitzada a l'administració, fent servir l'intel·ligència artificial, que se suposa que no es deixarà sobornar per sobres. Bé, sí, sí, tenim el dubte. Però bé, és un pas endavant, no?, per aprovar-ho, perquè, esclar, vol dir, si no ho poden solucionar, i si fins que no solucionin no poden entrar a Unió Europea, doncs han de buscar...
mesures dràstiques, no?, i han tirat intel·ligència artificial. Que s'ho tira bé, no ho sé, però ho han de provar. Doncs bé, de la mateixa manera que els albanesos han tirat d'aquesta intel·ligència artificial per guarir la corrupció de l'administració,
Com m'agrada que has dit això de guarir, eh? Guarir, no? T'ha quedat superbonica, eh? Sí, sí, és perquè tenen una malaltia que s'ha de radicar, que és la corrupció. Les administracions d'altres països no estan acceptes d'aquesta, diguéssim, malaltia, aquest càncer, no? I la Generalitat, doncs...
vol sumar l'administració catalana amb intel·ligència artificial. No és que aquí tinguem el problema que tenen l'Albània, però també serà una eina per poder lluitar contra aquesta corrupció i, a més a més, fer l'administració més eficient, no? Sí, sí, sí. Mira, el pla va...
Es va presentar un pla d'un comitè d'experts que s'anomena Cetra, i el pla es posa a mesures per a una administració més eficient, digital i centrada en la ciutadania. Quan diem més eficient, doncs, és que vagi més ràpida i que no tingui aquests entrebancs de...
De la corrupció, que és el que fa tot anar... I que a més a més, que sembla que hagi de ser bo per tots, que el que dius, el de la corrupció és bo, només pel que s'emporta a la butxaca, pel que s'emporta calent, que es diu normalment.
Mira, la reforma de l'administració catalana entra en una nova fase. A principis d'aquest mes de novembre, el president Salvador Illa va rebre al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat l'informe final elaborat per la comissió d'experts per la transformació de l'administració, que és CETRA, que recull 50 propostes estructurades en dos àmbits prioritaris per modernitzar els serveis públics i situar la ciutadania al centre de l'acció governamental, no?
El document presentat culmina un any de treball col·lectiu i proposa una administració més àgil, eficient, propera, capaç d'afrontar els reptes socials, econòmics i tecnològics del país. En aquest document, com hem dit, hi haurà tots àmbits per transformar la gestió pública. I aquí és on entra la intel·ligència artificial.
perquè es planteja desplegar una governança de la intel·ligència artificial a tota la Generalitat, incorporar talent especialitzat i crear vessons digitals per simular escenaris i millorar la presa de decisions públiques.
Mira, l'informe s'obratlla que la intel·ligència artificial ha de ser una eina per humanitzar l'administració, no per despersonalitzar-la. L'objectiu és alliberar els professionals de tasques repetitives i dedicar més temps a l'atenció directa, garantint alhora la transparència i la seguretat de les dades. També es proposa establir estàndards de qualitat del programari, de càlegs del bon ús de intel·ligència artificial i formació massiva de personal públic sota el principi de si l'uses fes-ho bé, no? Clar, i
I bé, doncs, és que és això, no? La intel·ligència artificial pot substituir a les persones en aquelles feines que són ferragoses. Allò, els papers, no? Vinga. Allò que és repetitiu. Sí, sí, el que no volem fer. La gran majoria de vegades, si vas a dir la cosa. Coses que ja arriba un moment que la monotonia te pot arribar a menjar precisament perquè no ho vols fer.
Això mateix. La idea seria aquesta, no? La idea és substituir aquestes tasques farragoses que són rutinàries i fer-ho la intel·ligència artificial i aquestes persones dedicades a una altra feina més creativa i també de cara al públic i bé, això és el que estava dient, no? A veure...
Com a Albània, no sabem si funcionarà, si anirà bé o no anirà bé. Però s'ha de provar. S'ha de provar perquè tenim aquesta eina que ara comença, perquè això de l'intelligència artificial és una cosa nova, Sílvia.
I fa, entre tu i jo, eh? A mi me fa una miqueta de por. Sí, per això mateix. No te vull enganyar. És una cosa tan innovadora, doncs fa aquesta por de dir si funcionarà o no funcionarà, si farà les feines encomanades les farà bé o no les farà bé. Tenim aquest punt de dubte. Però s'ha de provar, s'ha d'utilitzar i si funciona bé, doncs, com he dit ara, perfecte. I tant.
Aleshores, doncs, serà una administració més eficient. Aleshores, doncs, veus, és això, la tecnologia de la intel·ligència artificial dedicada a millorar, doncs, coses de la vida. Moltes vegades hem parlat, doncs, millorarà la vida dels ciutadans, amb moltes tasques, moltes feines. Doncs a l'administració pública també pot anar bé.
I bé, doncs, aquí és el... El que és de la qüestió. La notícia, doncs, que volíem... El que passa és que entre tu i jo, que hi hagi també sempre la mà del ser humà darrere. Sí, evidentment. Perquè jo t'ho dic, a veure, nosaltres ara mateix, a través de la ràdio, dins d'alguns que programen, estem en proves, eh? S'està fent la intel·ligència artificial que escolti el que estem dient i redacta
te fa l'autodescripció directament del que estàs dient i com ho estàs dient. Però que hi ha algunes vegades, i això ho pot comentar el nostre amic Jordi Sobranyes, que la intel·ligència artificial li ha canviat el cognom 10 vegades i 15. Que a més a més els seus MyTips no és MYTips. Sí, sí, sí.
Que no és mai en anglès. Sí, sí. Que tot això que ara estem dient tu i jo després sortirà reflectit i ell localitzarà els noms i cognoms com li doni la gana i com nosaltres vocalitzem. Que aquesta és una altra, eh? Però bé, però és el que dèiem. Que la cosa està encara a les baceroles, no? No, no, i nosaltres també. Que acaba de néixer i se l'ha de... Que no sigui el sistema beta, crec, eh? Sí, això mateix. Seria el sistema beta que t'aproves, no?
I bé, doncs, però com deia abans, tota aquesta implementació de la intel·ligència artificial a l'administració catalana s'anirà fent progressivament. Per això deia el de la notícia que l'hem llegit ara després que hagin passat de setmanes, però la podrien haver llegit l'any 20 perfectament perquè això s'anirà implementant progressivament el 26 o el 27, poc a poc s'anirà introduint. Aleshores, a mesura que es vagi introduint, suposo que la intel·ligència artificial anirà més rodada, entens?
perquè si hagués de fer-ho tot de cop, primer, que és impossible implementar-la tot de cop, ara mateix tampoc no està per tirar coets, perquè, com deies tu, està verde. Verde? Com has dit això? Sí, home, perquè és això, no?, que està encara, doncs, s'està fent, vaja. Està al forn. Està al forn. S'està formant. Es tenen molts ingredients i s'estan fent proves. A veure com surt aquest palafací, eh?
Esclar, aleshores aquest projecte de digitalitzar o posar la intel·ligència artificial a l'administració catalana és un projecte a llarg termini, o bé, a mitjà termini, no a llarg termini, a mitjà termini, que s'anirà implementant a poc a poc.
i aniran fent proves segures. Per exemple, la persona aquella que li treguin aquestes penyes farragoses, també hi haurà un seguiment que la intel·ligència artificial ho faci bé, perquè, esclar, si no ho fa bé, doncs fora. Sí, ara va dir una paraulata. Ara va dir...
L'acomiadaran i seguirà el funcionari fent aquestes feines. Però se suposa que la cosa cada vegada s'anirà afinant més i, esclar, aleshores aquesta intel·ligència sí que traurà la feina aquesta farragossa. Això és un principi. Més endavant pot anar fent més coses. Però s'anirà implementant, a poc a poc, amb feines primers més rutinàries... Anava-s'ha agradat el pac-a-pac? Això mateix, això mateix.
Més rutinàries, i poc a poc s'anirà implementant en altres àmbits, no? Però bé, doncs, el que es busca és això, l'eficiència, i si aquesta eficiència la podem aconseguir mitjançant intel·ligència artificial, només s'ho tindran guanyant tots els contribuents, no? Home, si no s'equivocen un que un altre zero, sí.
No, home, però esperem que no... Tu saps el que és el mal de cap? Ara, deixeu-me fer una petita queixa. Però quan has de trucar amb una asseguradora, quan has de trucar, depèn de quin dia el banc, quan has de trucar és que t'adones de dents amb la... No sé si intel·ligència artificial o que el trobes. Ja no sé com dir-li. Perquè és un... A més a més, allò, quan comença... No he entendit el que quieres decirme. No...
Que me pasis amb un agent, que me pasis amb algú, amb un gestor, que vull parlar amb un ser humà. I el meu diu... Ahora te paso con un agente.
No, no, sí, t'entenc, t'entenc. I de cop i potser se sent... I, pues mira, la gente se ha cortado. Seria la idea. Però això és el que està passant ara perquè, com deia abans... Està als inicis. Està als inicis. Mira, això que estàs dient... No vull un diàleg, eh?
Això que estàs dient, que no és anecdòtic, que segur que els hi ha passat a molta gent, d'aquí dos anys o dos o tres anys, perquè la cosa va molt ràpida, saps? La cosa va ràpida. D'aquí dos o tres anys ens enriurem d'això. Direm, mira, te'n recordes quan la intel·ligència artificial no era intel·ligència?
Aquí l'has encertada, eh? Ens en arribarà perquè d'aquí dos o tres anys serà intel·ligència. Però ens passava el mateix que ens passava també amb els antics reproductors de música. Te'n recordes quan els discos s'arrallaven i la cançó se patia? A més a més, aquí a la ràdio, com anècdota, vam comprar fa molt de temps un multipistes de CDs. Sí, sí.
que a més a més hi havia, si no recordo malament, eren 12 CDs, i cada cop i volta tu anaves amb el cotxe a escoltar la ràdio i hi havia un dels CDs que potser tenia una... que era una tonteria, però l'injusti necessari... S'enganxava allí. Això que li passava als CDs, anteriorment els havia passat als discos, també ratllats, i te repetien la cançó, això...
No, i repetien aquell tros de cançó perquè, esclar, estava ratllat i saltava tota l'estona l'agulla, no? Bé, doncs són... Ai. Veus? Torna una altra vegada. Són anècdotes. Anècdotes del passat, que això ens pot passar a la intel·ligència artificial d'aquí un temps. Ai, ai, ai. Que n'hem justat de temps. N'hem justat de temps. Doncs mira, em permets acabar amb l'última notícia? Vinga, endavant. Una recomanació a la gent. Perquè aquesta setmana...
Ara fem una mica de propaganda de la nostra. Vinga, va, va, va. Va, vinga, deixa'm fer una mica. És que va ser espectacular. Aquesta setmana el Sense Ficció de TV3 van passar un reportatge sobre la bomba atòmica de 1955, la de Hiroshima i Nagasaki, no? I...
El reputatge es deia... Es deia, doncs, la bomba atòmica en color, o més exactament era el projecte Manhattan en color, no? Sí. El podeu trobar al testcat a internet, eh? O sigui que... Que encara hi ets, eh? Sí, sí, perquè es va emetre aquesta setmana... Però ho podem demanar a la carta. Sí, això mateix, a la carta. Però...
Però els la recomanem perquè nosaltres, doncs, som amants de tecnologia. Però, esclar, aquesta tecnologia que es va produir fa 80 anys va canviar la història de la humanitat. Esclar, i és molt important que la gent, doncs, vegi què és el que va passar fa 80 anys, que no hi érem ni tu ni jo ni molta gent. Que va acabar. I, aleshores, doncs, és molt important...
És un reportatge que, per por que els nazis desenvolupessin primer la bomba atòmica, els Estats Units van propiciar un enorme projecte d'enginyeria liderat pel general Leslie Robs i pel físic Robert Oppenheimer, que van fer una pel·lícula fa poc, molt de renom, molt d'èxit. Sí, sí, sí.
Un cop provada la primera bomba, el juliol del 1945, era inevitable que s'utilitzés contra el Japó amb resultats devastadors. Aquest reportatge ha explicat tota la història. A més a més, han pogut restaurar imatges antigues en blanc i negre, les han restaurat amb color. Tenim un reportatge d'una qualitat espectacular. I aleshores veiem el treball de l'equip de Robert Oppenheimer, que era el físic que estava al davant d'aquest projecte a Manhattan,
que és un punt d'inflexió en la història. Després també tenim que l'any 1944 hi havia tres centres principals del projecte Manhattan que estaven operatius. O sigui, a Los Alamos, que és on es feien les proves, rebien plutoni de les enormes fàbriques de Hanford,
i també rebien los salamos Urani Enriquit de la ciutat atòmica d'Oug Rijs, perquè van fabricar dues bombes, una d'Urani i una altra de Plutoni. Per a veure qui en podia fer més mal. Sí. A veure, i després la que sortís guanyadora es quedava.
Mira, estic fent un resum ràpid, no? Sí, sí, ja ho veig. Mira, mira, quan va arribar el moment, perquè, esclar, el Japó no es rendia, no acceptava la rendició, i, esclar, i el president nord-americà, Harry Truman, doncs va donar el biciplau que es llençés aquesta bomba, no? I l'havia portat cap a casa seva. Aquesta és la cosa, aquest dilema de l'humanitat, no?, que va ser un dilema el president dels Estats Units que va decidir la mort de 100.000 persones de cop.
Sí, digue, va, apretem-la al voltó i aprendre a pensar. Que passava més, acabar la guerra o aquestes 100.000 vides. Però esclar, el Japó no es rendia a l'ident, no? Que si no ho sentiu, tenim una cosa que... I el Japó que no, que no, que no. Home, que estaven defensant la seva terra en un principi, també, no?
Però... Me sona molt familiar d'ara. Coses, dilemes morals que van passar fa 80 anys. Però te sona molt d'ara, també, tot això, eh? Sí, sí, també, també. Perquè és el que li està dient Rússia al Vladimir, eh? Sí. Per Ucrània, i etcètera, també per la zona de Gaza, i etcètera, etcètera. O et rendeixes o te menjo. Què vols fer?
Mira, van carregar, quan Japó va dir que no, que no rendia, van carregar la bomba d'Urani, en aquest cas la primera que es va llençar va ser d'Urani, que es deia la bomba, la van batejar com Little Boy, i la van carregar en un bombarder B-29-9 de trinca, el pilot d'aquest bombarder,
anomenat Pol Tibets, va fer pintar a l'avió el nom de la seva mare, Enola Gay, i es va enlairar la matinada del 6 d'agost del 1945 i a un quart de nou del matí es van obrir les compartes de l'avió i van deixar caure Little Boy sobre la ciutat de Hiroshima.
El 9 d'agost, el bombarder Voxcar va llançar Fatman poc després de les 11 del matí sobre Nagasaki. La força explosiva de la bomba d'urani Little Boy equivalia a 15.000 tones de TNT. La de Fatman, que era de protoni, equivalia a 21.000 tones, o sigui, el doble de potència. Va caure lleugerament fora de l'objectiu fixat, però la seva força destructora va ser immensa.
Només dir, per acabar, mireu aquest reportatge, el projecte Manhattan en color, mireu-lo a la carta, perquè 80 anys després el debat moral sobre el projecte Manhattan continua viu. El que ningú discuteix és que va canviar el curs de la història de la humanitat.
Doncs aquelles coses que esperem que no tornin a repetir-se. Esperem que no. Però el pas que anem... El pas que anem, jo crec que el senyor Donald Trump, crec que té el dit així com Caraballa. Sí, sí, sí. El Trump, el Putin i altres que tenen bombes atòmiques. Curiosament, aquestes dues bombes es van llançar el 1945. Han passat 80 anys i són, de moment, esperem que sigui així, durant molt de temps, les dues úniques bombes atòmiques que s'han llançat en població civil. Te dic una cosa que m'ha fet més por. Tant 80 anys que
no s'han tornat a llançar més en població, s'han fet proves, però sobre població civil no s'ha tornat a fer. Esperem 80 anys més i 100 i 2.000 anys més que no torni a passar. O 4.000. Però ho hem de recordar que fa això, 80 anys, va ser molt...
Molt fort, molt fort. Va ser allò, la tecnologia al servei de destrucció. Nosaltres aquest espai, que defensem la tecnologia, aquí tenim aquest problema moral. Que més hi hem fet nosaltres fa 80 anys, si se'ls hagin preguntat. Difícil, eh? És això el poder de la tecnologia, que pot ser beneficiós, però pot ser destructiu, no?
I a més a més, jo crec que el senyor Oppenheimer, que sembla que si tinguéssim un viatge en el temps, t'hi explicaríem. No comenci, senyor. No comenci. Home, clar, per això t'ho dic, no comenci. En el moment que es va obrir aquell espurna per ell...
I que li van vendre, m'imagino, que tot aniria per la persona. Tota la seva vida, perquè demarcada per això, eh? Per això, per això. Us ho coneix a les seves memòries. És allò que hi ha els viatgers del temps que segurament que avisen, però ja no poden moure la història. Bé, abans de convidar-nos, només dic que aquesta cançó... Sí, sí, sí.
És el 1980 OMD i, en certa manera, va ser com una mena de record commemoratiu per recordar el que va passar ara fa 80 anys i perquè no es torni a repetir. És el que s'havia fet en aquesta música tecno, però quan llegeixes la lletra, que parla així, no directament, però indirectament, de la bomba que es va llençar a Hiroshima el 6 d'agost del 1945, doncs...
Fa pensar, fa pensar, fa pensar molt. Beta, gràcies.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixo a scan.cat. Arragona Ràdio.
Anna, que marxosa està, eh? Bon dia, bona nit, benvinguda, welcome. Bon dia, bona nit, bona tarda, bona de tot, bona de tot. Bona de tot. Bona de tot. Ah, veus que bonica, els llums de Nadal, de on? Bueno, es van encendre ahir. Ahir mateix, sí, sí. Ahir divendres. Home, encara no les has vist avui, en el sentit que encara estan... No, no.
Però sí que em vaig veure aquesta setmana, en algun lloc... Em sembla que la plaça en Pagallaterraco n'havia vist alguna d'encesa, ja, eh? Sí, perquè devien estar a provar-la. Potser feien proves. L'encesa oficial... Ahir, sí, sí, sí. Ahir divendres, que jo no la vaig veure. No! Però em sembla que algun dia entre setmana he vist alguna cosa a la plaça...
del Tarraco, però no puc assegurar. Jo crec que podria ser que estiguéssim fent les proves. Ah, podria ser. Perquè, a més, és com una espècie de boletes que estan allà com així assegurades. Són com uns arcs. He vist uns arcs. Sí, com si fossin boletes de Nadal, no? Bueno, no ho sé, no ho sé. Ja ho veurem. És que tinc un cap de setmana una mica... Tu és així, que tens molta feina, tu, o què? No tinc feina, però ja tinc tot molt quadriculat.
Sí, o sigui, no puc quedar amb tu de res a partir de què ens acabem. No lo sé, no lo sé, no lo sé. O sigui, no anem a fer el pica-pica de sempre? Sí, sí, sí, però jo aquesta tarda, jo aquesta tarda... Ara ho parlem. Vinga, va, fora d'antena. A veure, fora d'antena o amb antena, que ja saps que jo no tinc secrets, i els que tinc, doncs són meus, no te'ls diré. És cap de setmana, això és mana-mana. Vinga. Benvinguts.
Doncs, mira, que ya están bienvenidos y bien hallados a tots, eh? M'has promès una cançó, per començar, que m'has dit, t'agradarà, segur que ja la coneixes. I tant que la coneixes. A més a més és la meva taladro d'aquesta setmana. D'aquesta setmana, que no és la de la setmana passada. No. Que també m'agradava. Oh! Porque eres perfecta, ho saps, no? És una superestrella, home.
Bona nit.
Bona nit.
I todo el mundo le dice lo increíble que se ve. Que bona és aquesta cançó. Oh, jo em sembla, em sembla que això és millor que qualsevol Nadal de tilingalingalinga. No me provoquis, eh? No, no, no toca, no toca. Fins la setmana que ve no toca. No me provoquis, eh? No toca, no toca.
No, no, no. De fet, resulta que aquest Nadal tornen a fer una reedició del Burriquito Sabanero i del disc de Nadal, de Bisbal, però l'Alta David, el Bustamante, amenaça amb una altra Nadal. I tu saps el més bo, també, no? Que tu i jo també en treurem una? No, que tenim la Leticia Sabater, que ja està fent de les seves. No, no, no, no, això que curra, eh?
Señor, por favor. Quina cara has posat? No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no, no. Perret dels ondes 2025. Sí, sí, com sempre, l'embotit.
Que ja l'hi van donar o no l'hi van donar, aquesta xica, alguna onda? Ah, l'onda, sí. El passat dimecres es va celebrar la 72a edició dels Premis Ondes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Uns premis que otorguen Pressa i Ràdio Barcelona, Cadena Ser, que en guany han rebut 542 candidatures procedents de 18 països de tot el món.
Déu-n'hi-do, eh? Nosaltres no parlarem de l'entrega de premis ni dels guanyadors, perquè això ja ho ha fet l'Anna, en el carrer d'artistes, fa una estureta. Per tant, si voldria felicitar a Paco Lobaton, premi especial de l'organització 2025. Li he dit això a l'Anna també, eh? I al Gran Wyoming.
pel seu premi a millor comunicador. Doncs ho és. Bueno, és que estaven trigant. A tots dos. Però com sempre no m'he pogut resistir a fer una crítica de l'estona vermella. Vinga, va. L'Anna fa la seva crítica responsable, adulta, madura i ètica i educada. I jo, que sóc una gamberra, fa hago lo mío.
Tu a lo loco, a lo loco, ahí, sin pensar, sin pensar. Escolta, em t'he demanat a la pastora Sole, no tens res més? Sí, ho tinc més, home. Aquesta no m'acaba d'agradar. No t'acaba d'agradar? No. A veure, jo te la vaig posant, eh? Sí, a veure. Aquesta que es diu la mala costumbre, perquè, a veure... El que passa és que són així, així, en pla lenta, sí. Oh, que bonica. Que si més se la sap i l'està taretant. Va bé, mira, doncs te deia...
No m'he pogut resistir. Sí. No m'he pogut resistir. I he fet okays i caos. Has vist? Ara te convidaria a ballar. Vols ballar? Ballem. M'apropo, vinga, va. Adéu els okays. Vinga, va. N'hi ha dos per cada costat perquè quedi equilibrat, eh? Vinga, va.
Així es vesteix, de cap a peus. Així, senyora. La tinc aquí, mireu-la, eh? A veure. Oh, mira-la. Espectacular. Guapíssima, la pastora. Pastora Soler, que em caig de la cadira. Compte'm això. Amb un espectacular vestit negre, amb detalls platejats, un escol asimètric, del dissenyador Rubén Hernández. No és que li va caure. No, és que ja era així. Ah, d'acord, d'acord.
Espectacular. Sí, sí, sí. Em va enamorar. Em va enamorar perquè és un vestit que queda bé en qualsevol edat i en qualsevol talla. És quan se'ls posa, se'ls posa. Això és important de dir. Molt bé. I la segona, que també hagués dit, mira, tu, que bé, que mona, que maca, la Macarena Gómez, que sempre... Oh, Macarena! No cal, no cal. Quasi sempre la poso en aquesta part dels aplaudiments perquè normalment té molt d'estil, no el seu home, que és un... Exacte.
Però Macarena Gómez amb un deslumbrant vestit de paellets cosits així com en rombos, amb tons marrons i veig, disseny de Teresa Elvig. Ai, que estàs constipant. Boníssima, boníssima. Molt guapa. El seu marit en la línia, què vols que el vegi? Però també tenim els caos. Home, perquè sortiu així de casa, per l'amor de Déu. Però què feu, però què feu?
Això és el que els faltava, azúcar, sal i vinagre, clar que sí. En els cau, en tinc dos, també et deia, com per equilibrar. La primera és Leticia Dolera, que és molt bona directora, és actriu, vale, xipi-xipi, però és molt bona directora. Això de xipi-xipi? Però de moda no. Portava un vestit pantaló de bellut verd, que portava amb una samarata de color fastuc,
A mi m'agrada dir pistatxo, però clar. A mi també pistatxo, queda així com a mes de casa. Amb un coll així italià i tal, però a mi no, no. Per sortir, anar de copes i fer una pizza i anar de festa, sí. Però no, per això no, no em va agradar. Doncs mira, torna cap a casa, home, que segurament que deus tenir altres pantalons. I la última, i per mi la pitjor vestida d'este 2026, i segurament del 2026... Sí. Ojo, eh? Ojo, eh?
Déu-n'hi-do, eh? Hi ha poc de xiqueta. L'Oles León. Qui dius? Pobreta, a mi me cau molt bé, l'Oles León. Uns pantalons i una de suadora, rotllo txanda, el voy a bajar la basura, de color negre, amb una estampació així glitter, de diverses calaveres a modo de banda lateral. Ah...
No et va agradar. A mi em sembla que ella anava així. Mira, que la va saludar, l'Anna, la Lolis, eh? Sí, és allò que portes per anar per casa, còmode, bonica i còmode. A veure si ella es va pensar que anava... Baixo a tirar la brossa i truca, nena a Lolis, que t'estem esperant, i diu, doncs mira, agafa un taxi. Ha passat això, segur, segur. Perquè, bueno, còmode anava, això està clar.
Però no. I si feia fred, calenteta també, eh? Però molts anaven amb abric al damunt. Però a mi, clar, si no li va trucar, que estava allà al carrer... Però un xandall no, eh? L'oles, con lo que tú eres, no pot ser. No pot ser. Pel proper, Ondas, que estarem pendent de tu, ja ho saps. No vagis amb el xandall. La propera estora vermella que trepitgis... A veure, també podria ser que fos, d'igual si bien o mal...
L'important és que hablen de mi. Si ell hagués anat amb un altre tipus de vestiment, hagués passat inadvertida i ara estem naltros. I la meitat de la premsa parlant de l'estropici que feia aquella xiqueta amb aquell xàndal. És molt possible que també, doncs, miri, sigui una manera de cridar l'atenció. Doncs mira, doncs això és el boi millor de les ondes. Sí, de les torres vermelles i del tema. Però se n'anem de boda.
Ai, ara no m'enganxes fatal, eh? Dos, tenim dos. Sempre t'enganxo fatal. En tenim dos. No, però no són ara. Una ja està, ja ha passat, i l'altra és en el futur. Però molt futur? Bueno... No, perquè clar, a veure, per començar a estalviar o no fer res? A l'estiu de l'any que ve. A l'estiu de l'any que ve dona temps d'estalviar. D'aquí a l'estiu... Home, per les altres ja hauràs cobrat la paga doble, eh?
Espero que no s'hagi espatllat res de casa. S'anima la nevera, després la rentadora... I se'ls van animant. L'obsolescència programada. Vinga, va, totes a la ve. I a més a més, tinc trossets que van caient ja, d'una i de l'altra, de la pròpia humitat.
Què dius? Trossets de què? De la portada, com si fos un tipus. De la porta? No, de la porta no, de la part blanca del voltant. De què estem parlant? De la rentadora, per exemple. Vale, vale, vale. Això és la porta. La xapa t'està saltant la pintura? Sí, està caient.
Xata, però això què estàs fent? Però ja té una edat, perquè té una edat. Necessita xapa i pintura, xata. Però funciona? Funciona? Sí. Però si està bonica o no, és igual. Mentre renti bé, és igual. És veritat, és veritat. Després parlaré amb ella. T'estimem igual. Se sent maltractada per mi. No la miro amb els mateixos fills. No, no, no. T'estimem mentre netegis bé. T'estimem igual. A més, la rentadora, que, bueno, és una cosa...
Oh, i a més a més... Hem vingut aquí a parlar d'electrodomèstics? Qui es casa? O qui s'ha casat? No, espera-te. Cristiano Ronaldo i Georgina Rodríguez ja tenen lloc per les seves noces. Segons els explica el diari portugués Jornal de Madeira, que ho dic bé... Jornal de Madeira!
Les noces seran entre l'11 de juny i el 19 de juliol del 2026 a la catedral de Funxal a Madeira. Home, Funxal. He vist fotos i és boniqueta, eh? Sí, doncs anem. És boniqueta. I si ens conviden, anem. No sé... Ja demanarem festa, el que sigui...
Per anar, a mi no... No t'ha de fer il·lusió? No, aquesta no. Ara que el senyor Ronaldo es veu que escudeix amb la gent important de Dubai i companyia. Bueno, més que res, treballa allí, per ells. I com que aquests senyors tenen negocis als Estats Units, doncs ara s'ajunta...
Home, el senyor... Però no. No anem fora, ja està. No cal que ens envieu una invitació, Cristiano, perquè no voldrem venir. No sé, alguna cosa ens sortirà. Se'ls trencarà la rentadora a la Sílvia i no voldrem anar. Mira quines ungles. Tu creus que puc agrair així amb una... Ambient. Estàs bé, eh? És per dissimular. És que més li he agafat un ictus i clar, no podem. No podem, no podem.
Però no és l'única boda que comentarem aquesta setmana. Comentaré jo perquè la Sílvia no pot parlar perquè segueix, saps? Encara li ronda. Encara li ronda. No quería dir el Miquel per la part de l'humor. I després, això saps que després el Miquel ho agafa. Ah, és que tens la boca de drap. A veure. Jennifer López. Vinga, va. La Jennifer. Som-hi.
No és casa. No és casa, eh? Tranquils. No és casa. De moment. No és casa, de moment. A veure què en poses. Una actual, ja ho saps. Una que va treure ahir. Abans d'ahir. O l'altra. A veure si la reconec. A veure si comença. Vinga, va. Anima't, Jennifer. T'has de casar, dona? No, s'ha de casar. Deixa-la ja. S'ha casat moltes vegades i no li funciona. Pobre xiqueta. Aquesta xica no serveix per estar casada.
Ah, sí, eh? Així que l'agafes, eh? No serveix per estar casada, no hi ha qui l'aguanti, o ella no aguanta ningú al costat, podria ser qualsevol de les coses. A veure, t'explico. Vinga, va. La núvia es diu Netra Mantena, areva d'un imperi farmacèutic, i el núvi es diu Bamsi Gadiraju, cofundador d'una plataforma tecnològica valorada en uns 20 milions de dòlars.
Déu-n'hi-do, no hi ha com tenir quartos, ja t'ho dic ara. Vale. S'han casat el cap de setmana passat, mentre tu i jo estàvem aquí, a Udaipur, ciutat del nord-est de la Índia, amb diferents localitzacions al llarg de quatre dies. Oh, que xulo, eh? Són bodes llargues, eh? Diversos palaus històrics, un d'ells al Tag Lake Palace del segle XVIII, escenari de la pel·lícula Octopus i de James Bond. Oh, que passada! I...
i diferents hotels de super, mega, ultra, luxe. Home, clar. I què té a veure la Jennifer? T'explico. Les noces haurien costat, segons el Daily Mail, prop de 7 milions de dòlars. Mira, m'agafes curada. L'han de pagar ells, que són els que es casen. Gràcies a Déu. Els convidats han gaudit de diverses actuacions per entretenir aquests quatre dies de festa.
Ja han contractat a la Jennifer. El Cirque du Soleil. Què dius? The Jockeys. Déu-n'hi-do. El de Piqueta ha de donar. No. Ah. I la Jennifer. Home. Aquí la veiem la foto amb els novis. Sí, sí. Ostres. Ella encursatada en diversos dels seus brillants i minúsculs estilistes... Estilistes... Estilistes... Estilistes... Estilistes... Estilistes...
Agafa la Miquel. Estilismes. Jo no he començat com si no hagués passat res. Perquè, clar, ho he currat, ho he escrit, i ara ho he de dir bé. Has vist que jo no t'estic dient res, eh? Aquesta vegada... Ella, encursetada amb diversos dels seus brillants i minúsculs estilismes, ha cantat per a la netra i el mans-hi algun dels seus grans èxits. Aquest que està sonant segur que també.
Vas calcular que la xiqueta podria haver cobrat uns dos milions de dòlars per anar a cantar quatre o cinc cançons, rotllo canto, me canvio les calces i surto i torno a cantar, me canvio la samarreta i surto... Bueno, dic samarreta, però és un body. Pim, pim, pim, pim, saps? Allò, anava canviant d'estilisme per cada cançó que cantava, dos milionets de dòlars... Home, jo li canto també, eh? Bueno, però tu... Ara m'estic imaginada la Sílvia.
Home, eh. Amb aquelles botes fins aquí dalt. Clar, què, què? Aquella cosa divina. Home, mitjellín allà, mitjellín per aquí. No, tu no tens de mitjellín, perdona, perdona. Tu no saps, tu no saps, tu no saps. Que m'ha volien contractar... A fer l'anunci.
Mira, cara rata! Ja fa temps que no sabia. Què és de la vida d'aquest senyor? No és que m'hi porti, però mira, tenia curiositat. Ah, pregunta... Pregunta, truca, cara rata, què fas? Però una cosa, ja que m'has dit que estàvem a la Índia, no? Estàvem a la Índia. Te podia haver posat alguna cosa així, aquesta. Ara t'ho he imaginat, tu i jo. A veure... Això te vol un lot, eh? I never, never, never felt this way before.
Fins demà!
perquè sí que podies posar-la. Qui eres? Va, va, mira, jo et diré una cosa. La cançó és horrible, però li entenc tot el que diu. És un anglès de pècim. No marxis. No marxis perquè...
Feliz Navidadí. Navidadí. Feliz Navidadí. Pospero año y felicidad. Feliz Navidadí. Que van dir que fins al desembre no posàvem Nadal. I ens ho estem saltant a l'altre dia. Som dones de paraula. Somos de paraula però en minúscula.
Escolta... No me la liguis com el pluma, eh? No me la liguis. El pluma, nena, nena. És que he vist la notícia i he pensat... Això l'hi he de portar a la Sílvia. L'hi he de portar. Però és que... Pobre que ells volia les pastilles, home. Per l'amor de Déu, doneu-li les pastilles. La broja, també la broja. Perquè veigis el que fa la...
No m'ha ric, no m'ha ric, que potser el pebron m'has trobat malament. Ara em sap greu, eh? Calla! Numerà, numerà, viva la numeración. ¿Quién ha visto matrimonios? Cinco real molestación. Se la sabe, si ho esteu perdent, perquè jo des aquí tinc una visió de la Sílvia dreta ballant, saps? Dalt de lo todo. Home... Sí, on està aquella càmera que vas posar-les cap allà? Pebron real, pebron real.
José Luis Rodríguez el Puma ha expulsat d'un avió després d'un altercat amb la tripulació. Me catxin. Jo t'explico. Sembla ser que la tripulació va posar l'equipatge de mà del cantant lluny del seu seient i ell va argumentar que portava la seva medicació i que va demanar que li portessin més a prop.
Per favor, que no arribo, i soc un senyor gran. Jo estic aquí, vull la meva maleta aquí damunt, la meva bossa de mà aquí damunt, i no la vull allà. I és bo que li diem, no pot ser, perquè ja està tot ocupat, i això és així, i li ha tocat aquest seient, i la bossa la va posar allà. I LRQR, LRQR, LRQR... La tripulació es va negar.
Quan amb ell se li van onflar els nassos. Bueno, sí. Després de diversos minuts de rifirrar, fes, saps allò, que sí, que sí, que sí, que pavo real, pavo real, pavo real, i al final resulta que el cantant s'aixeca. Agafa el micro aquell que tenen les hosteses per fer les explicacions. Agafa el micro a l'hostesa i...
comparteix el seu malestar amb la resta de viatgers. El capital de la nau, l'interromp i el fot fora de l'avió. Tenim l'àudio. Sí, sí. Hem de dir que és una gravació, eh? Sí, és una gravació de mòbil i és l'àudio d'aquest mòbil, per això se sent malament. Però els feu una idea del xou. Escoltem, escoltem.
No me siento bien. No me siento bien. Y de parte de la titulación no me dejan estar acá. No, no, no. Desembarque de mi avión ahorita. No voy a hacer este extremo así todo. Ustedes están muy, muy gentil con nuestros tripulantes.
Ui, ui, ui, però el capità estava molt cabrejat ja, eh? Estava molt fins a la flor, perquè, clar, no podien despegar, perquè aquest senyor no feia més, no volia seure i posar-se el cinturon, perquè el que volia era que li apropessin la bossa de mà amb la seva medicació al costat del seu seient per si li feia falta. Però el que diu ell en un moment donat... No m'encontro bien. No només no m'encontro bien, sinó que m'ho vull seure aquí. O sigui, ell devia haver algun seient a lo millor lliure...
que estigués damunt d'on estava la seva maleta. I a lo millor, per número o per lo que sigui, li havia d'anar allà on li tocava, clar. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Es va quedar a terra i va donar una petita roda de premsa donant la seva versió de la història, perquè clar, igual que hem pogut veure diferents gravacions de gent amb el mòbil dintre de l'avió, gravant l'artalcat, ell haurà volgut dir, escolta'm, deixa'm explicar per què jo arribo en aquest punt. És el que dèiem, a veure...
abans fora d'antena la Sílvia i jo parlàvem i clar, la Sílvia deia és que té raó aquest senyor, si ell se troba malament vol tenir la medicació però recordem que li havien fet un trasplant fa poc i ell es pren molta medicació per evitar mals majors i clar, però jo li deia però tu compres un seient i entres en l'ordre que et toqui te sentes en el teu seient però si els que han pujat a l'avió abans que tu
han ocupat aquest lloc, doncs és el que hi ha. A més, a més, a més, jo penso que fins que... Per arribar a aixecar-te i agafar i fer tot aquest espectacle... Per fer que el capità de l'avió surti de la cabina per dir-te... Mira, m'atens fins als bolets, baixa de l'avió i ja estic fart de tu, imagina't.
I és que hem de fer aquesta foto fora de l'avió, eh? Clar, clar, clar. Quanta estona devia estar el senyor lluitant, que no se sentava fins que no estan tots sentats i amb el cinturó lligat, aquell avió no es posa en marxa. Quanta estona devia portar? Por favor, dale la droja a este hombre. Dale ya que se siente coño, que se sienten coño ya. Mira, está por ahí.
Ai, mal que ja estem. Ja hem acabat avui. Ai, xata. Bueno, escolta'm... Un moment, un moment. Per mi, per mi, sí. Però ara no. Marxem. Què tinc aquesta tarda? Sí. I què té... No sé, el 80% del món mundial? Què té? No sé. Ahir... No, ahir no. Dijous nit, cap a divendres. Sí. Netflix, Estats Units...
Va caure. Què dius? Per què? Jo m'hi puc imaginar perquè, a més a més, tinc moltes ganes. Doncs... Home, Strangers Things. Strangers Things. Home, per l'amor de Déu. Què tinc jo aquesta tarda? Strangers Things. Aquesta tarda tinc sofà, gremlins, crispetes i Strangers Things. Pel que m'ha explicat el Miquel, són tres diferents, eh? Són capítols llarguíssims.
Seria, bueno, avui per mi, perquè jo també aquesta tarda ja t'he dedicat a alguna cosa, farem. Sí, sí, jo ja he aparaulat a casa, he aparaulat a casa. Avui, per favor, no hi soc. No, no, no, els hi he dit. Primer veurem l'últim capítol. Per recordar. Per fer una mica de, saps, on ens hem quedat. Sí, sí, sí. I després veurem un o dos. Depèn. Depèn, depèn.
I ens ho aixaparem, eh? Igual que les entregues de premi, que estem tu i jo cadascuna. Fixa't tu, mira el que ha dit, o que bé canta, o no sé quantos, però és això. Farem el mateix. Però clar, no perquè potser ens fem espòilers. Ai, clar, depèn. Bé, doncs ho comentem l'altre dia. Diumenge, que ja hauré vist... Vale. Però primer t'ho diré. Fins on l'has vist, clar. Val, val, val. Fins que maten o no sé qui. Sàpiguis que la setmana vinen estats de festa. Si la setmana que ve...
Estàs de festa. Què toca, a veure? Tenim l'italana el dia 8, però no que és el dia 6. És el pont. Mai sé quan és la puríssima ni quan és la Constitució. El 6 i el 8, no pateixis. El pont de desembre, vaja. El dia 13 tenim festa, també. Bueno, per tant, entenc que queda un programa... Sí.
Tornem al 20... I ja està. I ja està. I ja fins l'any mínim. Vale, vale. Anem parlant. Ja parlarem. Vinga, va. Ja parlarem. Quedada, quedada. Sí, sí, quedada, quedada. És que jo ara, sense calendari al davant, no sé, no sé, no sé. Bueno, són tres setmanetes que tenim per davant. Bueno, molt bé. Escolta'm. Digue'm, vostè. He demanat per acabar aquesta cançó que està sonant. Molt bon cap de setmana. Gràcies. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Adéu. Mar Cervant.
Fins demà!
Fins demà!