No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mama Pop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cindònia de Tarragona Ràdio. Què tal? Bon cap de setmana! Good morning, Vietnam! Mira que passen coses aquest cap de setmana. Aprofiteu, totes, totes, totes, totes. Les que pugueu, clar, que si també us agrada estar una estoneta al sofà, qui soc jo per dir que no? Si us agrada anar a passejar pel far, a la platja, doneu de menjar els gats, sisplau, a la part del far. Que hi ha uns... que han quedat quatre, que queden quatre, pobres meus...
Però cuideu-los molt, aquests éssers dius que estan al carrer. Me catgin. Bé, no m'avui enrotllar més, perquè avui recuperarem l'entrevista amb el lleig, que el tenim en concert dins del Festival Accents.
Aquest diumenge, a les 7 de la tarda, al Casino de Constantí. Esteu tots més que convidats. I a partir d'aquí, tots els nostres companys i col·laboradors de Tarragona Ràdio. I t'he de dir que avui, és que per banca de temps més que una altra cosa, no podran tenir el retrovisor musical. O potser sí. Va, escolta-ho, escolta. Manamanà, Beta, el carrer d'artistes... Bé, tots, tots, tots, tots...
Així que no m'enrotllo, que això s'enceta ara mateix. Benvinguts. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que t'ho vulguis lluitar se'ns podria passar la vida. Ara és temps de coar i no em penso en curar aquest cop.
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres, José Galdrán, al Lleig. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, Sílvia, com estàs? Molt bé. Saps que anava a començar amb Dia Gris, però hauria estat el seu, hauria estat la seva cançó. La tinc preparada, que ho sàpiguis que la tinc preparada. Però he pensat, ticar és redundar.
i com ja estàvem molt amoïnats i com estava ja prou amoïnada per tot el que estava passant allà baix perquè ara els toca netejar i els queden dies la cançó és una mica això, el dia és gris però tirem cap endavant ha de sortir el sol, clar, hem d'anar cap allà el que passa que dic, bueno, ho deixaré per després almenys pel final de l'entrevista o per quan surti bueno, que tenim a Constantí aquest cap de setmana en concert que ens has de continuar presentant que això per a aquells que encara no han posat tu vida doncs que la posin
Bé, no fem la presentació per fàcil. Abans d'aquest que he dit sense veu. Esperem que trigui uns dies encara. 20 anys. No, 20 anys, 30 anys, no tenim pressa. Jo fermo, sí, sí. Perquè fins ara ja n'hem presentat-lo. Què tal, fins ara? Bé, fins ara molt bé, l'acollida molt bé, a la gent li agrada. Jo estic content, però jo ja estava content abans. També és veritat. Sóc una mica independent amb això. Ja saps que per mi l'important és el procés, el viatge.
Evidentment després si a la gent li agrada molt millor i si la gent disfruta dels concerts i de la música en directe, doncs encara molt millor. I que, no sé, m'has d'explicar després que t'acompanyarà sobre l'escenari, com anirà tot plegat, perquè tot això està bullint. Bueno, innovarem, innovarem perquè farem el que fa molt de temps que es fa molt poc, no sé si ho acabo de dir massa bé, que és farem un concert de música en directe.
No. Sí. En directe. En directe. El Constantí. Sí. El Casino. El Casino. A les 7 de la tarda. Sí, som puntuals. No, això sí. Això sí que ho teniu, eh? El Casino Constantí, les vegades que he anat, com a molt, allò 5-10 minutets de rigor per allò de... Són molts de ser puntuals que tenim taula reservada a les 9 i mitja. Ah, doncs llavors ja està. Qui dius?
o sigui que dieu vinga va va va fora tothom no ens demaneu més visos que ja hem cantat 5 vinga va va va aneu cara barraca home que no teniu casa marxeu diumenge al vespre tothom té casa no que has d'estar amb tu no no no hi ha temps per tot fem una mica d'història de com va sorgir aquest darrer disc
Vinga. Vinga. Jo t'ho pregunto. Com va sorgir aquest darrer disc? Perquè jo, mira, tinc coses per fer. Volia fer una mica de la teva vida musical. Mira que te tinc. A veure, a veure, sorprendre. Aquesta, però abans d'aquesta, aquesta...
Això és d'abans que s'inventessin els afinadors. Per exemple, per exemple. Que he trobat una maqueta.
No recordo aquesta cançó, a més a més. Està tanca? Sí, sí, no, el grup, evidentment, no t'he perdut. Però la cançó no la recordo, que fot. Que a mi m'agrada una... Posa-la, posa-la, posa-la. Encara recuperaràs? Jo te la passo després, si vols.
Ostres, no recordo aquesta cançó la tenia totalment oblidada. Què dius? Que fort, sí, sí, sí. M'acabes de descobrir la cançó que fins i tot em fas dubtada si sóc jo, no? Home, i t'has vist tu? Jo crec que sí, però la cançó no la recordo. Que fort. Home, si vols fer un gretes hitis, eh, ara? Perquè tinc el disc. Mira, jo vaig avançant d'aquest mateix disc, eh? A veure, a veure, paro un momentet aquesta, perdó, eh, que paro aquesta, que és la mateixa, tinc aquest altre,
Ai, que encara faràs un greatest hits. La sèrie tota, eh? Estàs segura d'allò que soc jo? Ara tinc dubtes, eh? Seguríssim, eh? Ostres, que fos. És que no recordo bé cantar tant en anglès en ma vida. Home, pots ser ja, a veure...
Aquesta cançó no és meva. Aquesta no? No. Jo ho tinc guardat com a tatanca, i a més a més... Algú m'ha copiat. I després tinc aquesta, que se sent ja una miqueta més, que se sent més rendumentari.
Algú em copia la veu, eh? Doncs ho tens, eh? Ja t'ho dic ara, a mi m'ho han passat com a tatanca, eh? Doncs m'assembla que t'han enganyat, no dic cap mal a fer, eh? No, no, no. No dic cap mal a fer, però... Jo t'he dic, tinc guardat tatanca 1 i tatanca 2, que ja t'he dic, aquesta segona jo no m'arriscava, però l'altra sí, eh? Igual és un altre tatanca, eh? Tu creus? Sí, hi havia un altre grup que es deia tatanca, no aquí a Tarragona, por ahí...
Però jo ho recordo que... Té la teva veu i te l'ha copiat íntegrament, eh? Sí, sí, és fort, perquè a mi em feia dubtar perquè no recordava haver fet aquesta cançó, però dic, ostres, igual en un moment... Bueno, després t'ho passo. Que que no sigui que diguis... Jo... Bueno, tu ja dius que no diguis, també, eh? Jo sabia que hi havia cançons que fa molts anys d'aquells cassets que corrien. Això estem parlant de quin any?
87? 87, 86, 87, 88, sí. Fa una mica, eh? Tot això me va venir d'aquell costat. Inclús 90, te diria. Finals dels 80, principis dels 90. Perquè a sobre de l'escenari com es va fer o de l'associació de músics, te recordes? No, això és anterior. Era 90, 91, més o menys.
Ostres, veus, ja em veien les dates, perquè jo el disc aquell que es va gravar a la plaça del Mercat, a l'Associació de Músics, jo tocava amb en Joan Reverter. És veritat. I no tenia res a veure estilísticament, no tenia res a veure amb això. Si això em dius que era, quin any? Jo és que soc molt dolent. Crec que era dels 90. Del 90, doncs aquest tanque és molt posterior, és mitjans dels 90. Clar, clar, clar. És mitjans dels 90. Tela, eh?
Tant de temps fa que ens coneixes. Fa molts anys d'això ja. Clar, jo estava supercontentíssima que t'havia trobat des de tanques. Que m'has fet dubtar si havia fet les cançons o no. Jo ho tenia tot guardadet. Dic, mira que xulo, que li faré una especial. Segurament, jo recordo... Eh, veies una denúncia. No poden haver-hi dos tatanques. A veure què passa.
Molt malament. Dos em semblen pocs. Sí? Què dius? Sabíem més. Però amb la teva veu. Ostres, això no... Perquè tenia una teva veu. Clar, pensa que en aquells moments no era tan fàcil anar a internet, perquè no hi havia internet, sobretot, anar i dir a veure qui són aquesta gent. Jo sabia que hi havia un altre grup que es deia Tatanca, això sí que ho sabíem, però que era de les Espanyes i tampoc ens preocupava massa perquè no estàvem per preocupar-nos per això.
Ara que això que la veu fos tan similar a la meva que m'ha costat diferenciar-me. No, per això te deia que jo juraria que eres tu. He tingut un moment de crisi de memòria. No pot ser, no pot ser. Segur que en algun moment, en un viatge...
De viatges en vaig fer molts, però no. Fins a arribar al punt de gravar cançons que no recordin. Aquest sí que ets tu, eh? Sí, aquest sí. Aquest sí, veritat, eh? No, no, que és l'Enyalmó, eh? Aquest és 2001, aquest sí que encara ho recordo. Que a més a més vas fer un... Aquí vas anar per totes les Espanyes, eh? Sí, sí, sí. Amb l'Enyalmó, no? Sí, sí, sí. Va ser una època molt xula per això, perquè vam viatjar molt, vam tocar amb escenaris molt grans i va ser... Què va ser el més al·lucinent que vas arribar aquí?
Vam obrigir el dia 18 de març del 2001, a València, per les falles, amb Raimundo Amador. Clar, el Jardí de Viveros... Però el xiquitín, perquè deia el dia molt xiquitín, era la seva paraula. El Jardí de Viveros ple de gom a gom. Això era molt xulo, al cap de dos dies a la Magdalena Castelló, amb OBK.
Que la mescla era xula, també, OBK i Lenya al món, o està guai. Bueno, l'important és que vosaltres vau deixar el pavelló ben alt. I l'altre concert supermític, supermític, va ser a Sant Isidro de Madrid, a la plaça de Madrid. Oh! Clar, clar, clar. La plaça Mayor de Madrid, que també va ser un concert brutal, perquè és el lloc on vaig néixer, perquè estava ple de gent, que evidentment eren festes de Sant Isidro, i va ser un concert superguapo, sí, també. Que bon.
I molts altres, ja vam fer molts, de grans, de petits, i això per totes les Espanyes, des de Toral de los Bados en León, que està, després de quan s'acaba el món, està una mica més cap allà, Sevilla, la plaça de Toros de València, coses superxules, clar, quan t'embarques en un projecte amb aquest suport que teníem llavors, doncs tens accés a tocar en llocs superxulos.
Bueno, ara queda poquet, ja, eh? Perquè facis tot això amb el lleig. Sí, pim-pam. A més, ara amb internet... Domi, vinga. Oh, que no se sap mai. No, no. Tu deixes posar-se, eh? Si jo posar-me ja m'hi poso.
Home, a més a més, ara ja se t'acomplica molt, perquè m'he quedat només amb aquest el teu darrer disc. Però podem de fer un recopilatori dels altres, que també són molt bonics. Sí, bueno, això és una mica el que farem diumenge. Veus? Agafar una mica... Sí que ens centrarem en l'últim disc, però sí que recuperarem també algunes cançons del primer i del segon, també. Mira, mira, mira.
Sí que esteu, eh? És el tros, eh? Com si fossis un riu que mai acaba en el mar. Ara estava pensant-se allò d'aquí d'una poca, s'equivoca. El que pensa encara és pitjor. Tinc unes ganes d'arribar a casa, anar a veure l'estrime per veure la cara que he posat. No, i la meva. I tu, que no, que no, que no...
Després t'ho passo de gravació aquesta també. Quin momentazo. Eh, que no se sap mai, veus? Jo t'he descobert.
Com un nen sense disfressa un dia de carnaval. Com un viatge de noia que no s'atura mai.
Fins demà! Fins demà!
Com la lluita d'aquell que sap que guanyarà. Com les robes fitxades a l'anar treballant. O aquell feix de bitllets que no podràs gastar.
Estàvem comentant ara que encara està ballant-li el cap a José. Que jo li estava dient a ell que jo t'ajuro, José, que pensava que eres tu. Perquè a més a més he estat allò indagant i aquesta gravació a mi me la van donar fa 5 anys que jo la tenia guardada. Dic, mira, en algun moment farem una petita història amb el José, està tanca i tal i qual i li posaré de sorpresa, no, no, sorpresa a la meva.
El que és fora és que m'has fet dubtar, eh? Molt, m'has fet... Però després t'ho passo. Com pot ser que no recordi jo aquesta cançó? On estava jo? On estava jo? I en quines condicions estava? On vaig gravar això? Bé, és això que acostuma a passar. Ara ja amb internet... No, no, però m'he dit que ara amb internet ja les coses ja se difuminen. Que encara així, he de dir en contra de l'espoti...
que quan hi ha un grup que es diu igual, algunes vegades junta tots els èlbums del mateix nom, que no del mateix grup. Quan qual cosa pots presentar un watching first, i que sigui aquest watching first, que no té ni... Un és a Suècia, i l'altre és... Bueno, la tecnologia no deixa mai de sorprendre'ns. Bueno, i la que hem de fer? Bueno, anem cap al concert d'aquest diumenge, recordem que serà 7 de la tarda, casi no la consentir, però les entrades que hem de fer...
Entradium directament, o si voleu pagar una mica més perquè us sobren els diners, podeu comprar-la directament. No, perquè sempre anem a la taquilla. Corre, corre, corre a taquilla, posar taquilla. Bueno, si voleu una taquilla, cap problema, però són 10 euros a l'anticipada i 12 euros a taquilla. Tampoc són, a veure que no ens arruïnarem, l'amor de Déu. 2 euros?
una ampolleta d'aigua una ampolleta d'aigua una ampolleta d'aigua depèn de com i a sobre l'escenari amb qui estaràs fent música en directe que m'has dit abans tenim aquesta mania a sobre l'escenari a la bateria hi ha l'Àngela Alonso que ja em va acompanyar amb els dos projectes anteriors el baix el Ramon Retxe i a la guitarra el Miguel Trujillo que portem junts 20 anys 20 i escaig d'anys el Miguel jo el trobo a tot arreu
És com Déu ja, gairebé, no? És que, Miguel, si vols algú que toqui la guitarra i que sigui una gran persona, n'hi ha d'altres, però Miguel és una aposta segura. És que Miguel...
Està amb tu amb diversos altres projectes, també. Sí, sí, amb a mi. Quan ens coneixeu vosaltres dos amb el Miguel? Jo coneixo el... Heu coincidit, me'n refereixo, musicalment. Sí, però abans ja ens coneixíem, perquè jo abans, quan jo treballava venent instruments musicals, ell donava classes al mateix lloc on jo venia instruments. O sigui que ja és una aposta seguríssima. I això fa 20...
ara 20 i alguna cosa, anys 20 i escaig d'anys i vam començar a tocar junts amb Cat Rock que l'any que ve farem 20 anys 20 anys ja de Cat Rock? Sí Sí, sí, sí
Ua, no m'ho esperava, tu dic en sèrio que no m'ho esperava. Jo tampoc, quan m'ho hem dit fa un parell de mesos, hem de pensar en alguna cosa per fer, que fem 20 anys, dic 20 anys. Si te serveix aquí a Tarragona Ràdio, que també has format part dels seus inicis, com a tal, a Radio Fòrum, en aquest cas, farem l'any 90 als 40, eh?
Estela, eh? Que estem també d'aniversari. Ens cauen pertot arreu. Hem de fer alguna cosa, eh? Ens cauen pertot arreu. Hem de fer alguna cosa, ens jubilem. Ens jubilem. Ostres, ostres. Doncs això, Ramonet i Miguel, que compartim escenaris des de fa 20 anys, amb Ramonet més, perquè Ramonet formava part de l'Iñal Mono, amb mi vull dir que ara farem 25 anys que toquem junts,
I la nova incorporació és a les tecles i al Rubén Lorenzo. Ah, molt bé. Aquest any s'estrenaran nosaltres. És molt maco, Rubén. És molt bona persona també, ja t'ho dic. Jo el conec menys, clar, el conec menys perquè els altres els conec molt.
Llavors, clar, encara ens estem fent a nivell personal, més que res, no? Doncs perquè això, perquè ens hem tractat menys, jo el conec fa un parell d'anys. No és el mateix que el Miguel, que jo dic A i Miguel acaba la meva frase, vull dir, no... Que ja us coneixeu només amb una mirada, gairebé, no? Sí, sí, sí, això és un perill, eh? Perquè els xistes s'expliquen sense haver d'explicar-los. O sigui, ell riu abans que tot el que s'ha dit ja s'ha acabat.
Sí, sí, sí. I quan dic alguna cosa pel micro ja em mire i em diu, anda, ja explicarà això que ja ho he explicat 35 vegades. Ah, doncs, eh, aquest cap de setmana s'ho pren-lo.
Bueno, l'estic escrivint guió per haver-hi dit coses que no he dit mai, perquè ja està bé de repetir els acudits. Sí, sí, intentarem fer alguna miqueta. No, no, però només que sigui per ell, eh? Perquè el que et deixis farà això. Home, per ell i pel Ramonet, perquè si no s'avorreixen. No, home, no, no es poden avorrir mai. No de la música, dels xistes. Ai, tampoc, tampoc. Els acudits, sí, sí, fem-me cas. Ja m'ho han dit alguna vegada. Què hi diu? Que sinvergüenza, sinvergüenza. No digueu això, pobre José. Home, que us atrevieu.
Els anys no passen amb Valde. Bueno, però jo crec... A més a més, si ets d'explicar les cançons, o sigui, una vegada que dius, ostres, vaig explicar alguna de l'àlbum que dèiem abans, d'aquests anells amb els altres. Sí, a mi, clar, com tothom que explica històries...
Jo, per una banda, penso que la història s'ha d'explicar per si mateixa, és a dir, tu escoltes la cançó i cadascú que entengui el que vulgui, però sí que m'agrada fer aquest tipus d'arqueologia, de dir, bueno, però si això, per mi, que és qui l'ha escrit, ve d'aquí, ve d'aquestes sensacions, d'aquestes històries, vull comunicar aquestes coses, després, evidentment, la gent les agafa per on...
Sí, sí, però la música és això. On estava aquesta senyora? Jo estava explicant no sé què. La música i l'art en general té aquesta característica. Una vegada tu fas la cançó, la pintura, el llibre, tu ja ho has llançat i llavors ja deixa de ser teu. Però això és molt bonic també, eh? Sí, sí. Sobretot quan interpreten i reinterpreten seva aquella cançó. Sí, però té un punt de desconcertant. A què refereixes? Bueno, jo he viscut experiències...
Com la d'aquesta xica de la ràdio que t'ha posat d'un grup que no era. Però coses pitjors. Gent que m'explicava de què anava la meva cançó i m'ho discutia. Què dius? De bon rotllo m'ho discutia. M'estàs enganyant i això va dir això. Que no? T'asseguro que no. A més, ho recordo amb un concert a Bilbao.
amb Lenya al Mono, que va haver-hi un petit incident, era l'època on tot el tema d'ETA i tal estava una miqueta en el seu màxim exponent, i parlant després del concert, hi havia hagut un petit incident, i em deia, clar, és que has tractat un tema una mica delicat. Dic, ostres, quin tema delicat hem tractat, perquè Lenya al Mono no es caracteritzava per ser un grup gaire reivindicatiu de res. Sí, has tractat el tema d'ETA i tal.
¿Cómo? Diu, ¿cómo? Diu, sí, en aquesta cançó dic, no, perdona, no, això no va d'ETA, va de la religió, no té res a veure amb meta. A mi que no diguessis, estate quieta. No, no, no, era un tema més de Concepció, vam estar com una horeta llarga discutint... I te'l va arribar a cantar, jo que dius, mira, va ser en aquesta banda que te lo canto... No, no, no, ella me llegeix, inclús me llegeixia la lletra, era una de les representants de 40 principals a Bilbao.
Ana. No era una fan... Sí, sí, una persona que s'apropava a... Una noia que s'havia escoltat el disco i que, clar, jo ja sofria antes que toques. Dic, però és que esto no va de... No va de... Va de la religió i de com no es canvia la vida, les religiones i tal. Vull dir que té aquesta part estranya, però que sí, sí, que tu cantes i la gent... Tu parles i la gent escolta el que vol.
Això ens passa a tots i als que treballeu a la ràdio és encara més fort. Afortunadament està gravat la majoria de les coses que es diuen per la ràdio. Però tot i així tu li pots passar la gravació a aquella persona i diu, lo ves, com ho has dit? Jo no he volgut dir-te això que tu has entès. Tot això és molt complicat, però té aquesta part bonica que tu llences un missatge.
perquè tens coses a dir i després la gent s'ho adapta, s'ho porta a la seva història, això és molt xul, o sigui, molt xul. I a més a més, escoltin de la manera que escoltin, t'han escoltat. Sí, sí. És aquesta sensació de dir, ostres, aquest missatge directe o indirectament arriba, no? Sí, el que passa és que per mi és molt important que el missatge arribi com vull que arribi. Correctament, clar.
Però això no està... A les teves mans està intentant fer-ho el millor, el més clar possible i el més directe possible, si és que aquesta és la intenció. A partir d'aquí ja no pots anar a casa per casa i dir, eh, no pensis això d'aquesta cançó. Has vist això? Has vist? És la vida de la comunicació, i insisteixo, els que feu ràdio esteu tot el dia amb el micro a la boca i contra més parles, més problemes tens en aquest sentit. Danger, danger. Perquè...
Els que parlem poc s'equivoquem parlant, imagineu-vos els que parleu molt, t'equivoques perquè t'equivoques, o la gent et malinterpreta perquè et malinterpreta la vida, sí, tampoc hi donem massa estor. No, no, no, però per cert, jo anava a dir, per què no torni a passar això? Esteu pensant de gravar el directe?
I després d'aquestes petites explicacions i petites coses, tot això a sobre de l'escenari és quan les doneu. I clar, després la persona que està allà se les queda, diguem-ho així, però les que no poden estar queda volant. Mira, els directes els gravem sempre. Sempre. De fet, la primera presentació que vam fer al Magalgem l'any de la pandèmia
Jo ho tinc gravat i les cançons que no estan incloses en el primer disc, que la majoria són versions, ho tinc editat com un disc de descàrrega només. De cas. On tu pots agafar aquelles cançons que van versionar i reescoltar-les o escoltar-les per primera vegada com la van fer. La segona presentació està gravada però no la tinc. On va ser? La segona a la sala 0. A la sala 0. No, però estava pensant, on te van fer com un...
Com una entrevista que anaves comentant. Va ser la primera de les presentacions? Que hi havia una noia que feia una sèrie de preguntes? No, això va ser la presentació que vam fer amb acústic d'aquest disc, que la vam fer abans de l'estiu, a la sala 12 top. Que me l'ha agradat moltíssim. Aquell concepte és molt xulo. Aquesta interpretació, aquest...
És molt xulo perquè és un format molt proper, que a mi m'agrada molt. És senzill de muntar perquè som el Miguel i jo i no és complicat. Són dues guitarres i una veu i no porta tota la infraestructura que portem quan anem en un grup. I després hi ha la capacitat d'explicar. D'explicar de què vas. I després és això. A mi aquest format m'agrada molt, el format de duo, que també amb el Miguel fent diverses coses així, perquè et permet també una mica explicar més...
què vols dir. I també perquè em permet ampliar el repertori. Jo, quan vaig amb Miguel, tinc un repertori de 60 cançons. Jo puc triar què faig avui, i moltes d'elles no són meves, són versions o traduccions o reinterpretacions de clàssics que a mi m'agraden. És molt més lliure, és un format molt més lliure, molt...
amb el grup està tot més bautat tot i que jo sempre deixo espai a les coses que puguin passar o com se vulguin expressar els músics perquè m'agrada que el directe tingui alguna cosa diferent al disco perquè si no jo trobo que la gent que s'ha escoltat el disco doncs ja se l'ha escoltat i el que quan ve a veure'ns en directe és a veure què més
que em dones, no? que em dones més a part del disco, com ho feu? a veure, aquí la clocada quina petita cosa i després, l'avantatge de treballar amb músics bons és que aporten sempre, sempre aporten ja sabeu que jo els discos els treballo a casa sol i això té un perill i és que a nivell d'influències estàs una mica més limitat a les influències que tu tens quan tu incorpores la gent de fora jo no els dic, feu això
tal com està el disco. No, les cançons són així i a partir d'aquí... Continuem treballant. Proposeu. I això, a mesura que vas fent concerts i a mesura que vas treballant, les coses volen una miqueta més. Ara, com que és la presentació, sempre va una miqueta més... Els músics intenten agafar-se més el que hi ha per tenir una xarxa de seguretat, però a partir d'aquí, doncs...
és que són molt bons el que treus a xarxa la poses moltes vegades no sé si ets tu si vas ballar el cap o què? sobre l'escenari soc més de 20 minuts abans se'n recordeu d'allò que vam dir? doncs fem-ho d'una altra manera no però
Trobem. Què pot passar? Que surti malament? Home, tu ja saps que la gent quan s'atrenca una corda de la guitarra o passa alguna cosa a l'escenari que és diferent és allò de...
De cop i volta deixeu de ser déus. Us torneu humans només en aquell moment. A mi hi ha una cosa que m'agrada molt d'aquest escenari. Jo ho veig sempre des de tres punts de vista. Una, quan estàs damunt de l'escenari, que t'emprenya moltíssim. Quan hi ha un fallo, hi ha un problema tècnic. Deixa de sonar-te una cosa o se't trenca una corda. Ara no puc estar per això, estava per una altra cosa. Aquesta és una part. La segona part és quan treballo com a tècnic.
que jo veig que algú se li trenca un acord o té un problema i la meva missió és donar-me la solució. Jo ell pateixo molt. Pateixo molt per què? Perquè vull donar la solució perquè la cosa... I ràpida, que sigui màgica fins i tot, no? Que es noti lo més possible i que sigui efectiva i ràpida. I l'altra cosa és com a públic, que m'encanta, perquè veig com reacciona l'artista en aquell moment i veig com el grup o com l'espectacle continua funcionant o com s'adapta a aquelles circumstàncies. Són les tres maneres de veure'm.
És interessant. Jo espero que no em peti cap corda. No, home, no, no, no, toco fusta. Mira, estic tocant fusta. M'ha passat, eh? A tothom jo crec que toca en un escenari i li ha passat. Jo soc, a més a mi això, soc molt obsessiu. Jo canvio cordes moltíssim per intentar... I de guitarres també sobre l'escenari? Canvies bastants o només tens...
Tinc alguna coseta. Normalment, jo sempre he fet els concerts de presentació amb el lleig amb una guitarra elèctrica i una acústica. Aquesta vegada faré algun canvi més. Tot i que no hauria de fer-ho perquè l'assari és petit i ja veurem on posem les guitarras. Però sí, aquesta vegada faré alguna cosa més perquè introdueixo algunes cançons, algunes versions que requereixen definicions diferents i això per no...
per no arrelentir el concert que seria reafinar la guitarra en directe, doncs agafes una altra guitarra afinada diferent i cap endavant. És això, m'agrada aportar coses diferents a un directe que sí, que són les meves cançons, que m'encanta presentar-les, però a part sempre vull fer coses una miqueta diferents...
són xules perquè a mi m'agraden aquestes cançons, evidentment. A més, sempre treballo en coses no excessivament conegudes perquè, com que ja venim del món de les versions i ja fem versions que li agraden a tothom perquè fem festa major i en aquest cas fujo de les coses hiperconegudes. Són conegudes perquè són artistes normalment mundialment coneguts però són coses que no estan tant a les ràdios, no han estat
Com per exemple? Vinga, va, dona'm un exemple. Mira, t'ha donat un exemple. Aquesta, una de les cançons que fem, ja la vam fer a la primera presentació, que és una versió dels Cantin Craus. Cantin Craus té un tema molt famós, que és Mr. Jones. Va ser un superventes amb el seu moment. Correcte. Jo faig una cançó de segon disco, que és menys coneguda.
aquí a Espanya, no va ser un èxit que a mi m'encanta aquesta cançó m'encanten canting graus, totes perquè m'agrada l'energia que dona i m'agrada la traducció que he fet, me l'he fet venir bé per explicar coses sobre Tarragona Ah, molt bé
Ja està aquí. Ai, ai, ai. Bueno, haureu d'esperar el diumenge. Mira, que ja, que la setmana passa volant. O... Què? O anar a la web on tinc penjat el disc amb les versions que vam fer la primera presentació, que està allà, en directe. Ah, doncs també, també. A veure, vosaltres trieu. Vosaltres trieu el que vulgueu fer.
Poden fer les dues coses. Jo t'anava a dir, si no voleu anar directament a la web per allò de que, ai, mira, no me funciona bé el ratolí... I sap bé que no he dit quina web és. Ah, doncs digueu. No. Per què, eh? Que busquin. Sí, perquè a més no és una web oberta, és una... Pensa que és un disco que s'oferia a la gent que va venir a la presentació. Vale.
És a dir, la gent que havia comprat entrades en un moment molt difícil, on estaven obrint els tancaments i tal, es podia fer bolos en unes condicions una mica complicades, vaig considerar que, que menys que la gent que va fer l'esforç de venir, doncs que tinguessin un record també d'aquelles cançons que no podien reviure amb el disc original. Llavors vaig fer aquesta edició que es diu, el primer disc que es deia Trossos i aquest segon disc, o aquest directe, es diu Ibucins.
que és aquelles cançons que no estaven en el disc, que la majoria eren versions, doncs te puc dir, a part d'aquesta de Conting Krauss, hi ha una cançó dels Números Rojos, que vaig tenir la sort que el teu pogués venir, i...
i li vaig dedicar amb ell, o vaig fer també una versió del Joel Reyes, una versió del Paul Simon, bueno, grans de la música. Has vist, eh? Estan allà, eh? Estan allà, a la pomada, tots, eh? És que són estupendos, és que són estupendos.
Els altres no es conec, aquests serienos anglesos que m'han dit no es conec. Com el Paul Simon no em dius que no el coneixes. Però en persona no, com el Joel o el Malteo. Jo tampoc. I amb el Paul Simon més bas que correm perquè no li queda gaire, pobre home. Que vingui un dia a la ràdio. Come here, Tarragona Radio. Sisplau. Sisplau. No ens queda més temps. Ja, si és que ens passa el mateix. Jo, mira, ja continuaria. Per ser que gràcies a la gent, que si no després...
de Rambla Manejament. Rambla Manejament i Rambla Discos. Si voleu comprar els discos oficials, a la Rambla Discos els teniu. Si ens voleu contractar, Rambla Manejament és el contacte. Allí estem. I moltes gràcies amb ells perquè sense ells, sense el Domi i el seu equip, amb el Nacho, el Líker amb el disseny, sense ells això no hauria sigut possible, moltes gràcies. Sempre, sempre, sempre. I també a la gent d'excel·lència que estem posant.
Sí, amb l'Isaac. Gràcies per la confiança i gràcies per donar oportunitat a la gent local, que ja recordo que ho fa sempre, però ja ho va fer amb el Joel, no recordo si fa un any o fa un parell d'anys, que va fer una presentació superxula. Està bé que aquests festivals, que són molt variats i tenen un nivellazo tremendo, ens doni una miqueta d'escletxa pels joves que estem pujant.
Home, home, la jovenalla, ara, que estem aquí d'una miqueta de guerra. Diumenge, 19 d'octubre, a les 19 hores, que ja això ho heu fet, aquest joc, precisament perquè la gent se'n recordi. Ah, exacte. Quina hora? 19. Quin dia? 19. Així no hi ha cap mena de problema. Així no em podràs dir. És que no em vaig recordar, però si tenia... Però si estaves allà, si és el mateix dia, a l'hora que tocava...
Al Casino de Constantí. Sí, senyora. Gràcies. Gràcies a tu, sí. I res, que continuo investigant a veure qui són aquests tatanques. Dona'ls i recorda per meva. Per l'amor de Déu. Home, per què? Potser ja no hi són. Perquè a més, mira que tenia una data, aquesta gravació. Gràcies. Adéu-siau. Entradion.com, eh? Sí, entradion.com. Important, eh? Vinga, va. Adéu, adéu. Adéu.
I cada és diferent. És un altre dia gris, diferent però igual que ahir.
És un altre dia gris, de colors i de finits, amb nits clares i agudides. Agudians i escoltarides. Sis de la tarda i tot es torna a fosc.
Passeges pel carrer i trobes a faltar un buss i de sol. Els edificis cauen sobre el teu i te n'adones un altre cop. La nit guanyar terreny, tot de tant en tant, les nits et fan pensar.
Vivo cantando Venga chicos, venga chicas a bailar Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco La reina de Tarragona
No fa gaire, sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Doncs ja la tenim aquí amb nosaltres, la cinturina que sona, ens porta cap a carrer d'artistes. Anna Ortega, què tal? Benvinguda. Hola, molt bona tarda, Sílvia, tu i a tothom, què tal? Que bé m'ho passaré amb tu, perquè a més a més jo crec que tot el que m'aportes des de principi a fi... Sí, no? M'agrada molt. Això t'ho dic tot, eh? A més, tenim una notícia que a nosaltres ens va sorprendre, ens va agradar, vam dir tots a l'unició d'objet...
Però ho desvallarem després, si et sembla. Però bueno, que sepas que... Que tenim el grup de fans preparat, no? Totalmente, totalmente. Felicitats, eh? Ara que tinc un problema, perquè no t'havia preparat cap música per aquests primers inicis, però clar, estava a punt de posar-te la Jessica Fletcher, però dic no, que no s'ha escrit un crimen.
I exacte, exacte. Però bé, què podíem posar ara? A veure. No sé, jo... Mira, a mi em ve de gust a Martita de Granada, que et sembla. A Martita? A Martita de Granada. Home, però la Martita de Granada... La que va actuar la setmana passada a Palau de Congressos i va ser un espectacle, bueno, de riure i tremendo, vull dir que... Molt bé. I que saps que tenim una salutació, no? Sí!
Hola, hola, soy Martita de Granada y mando un saludo a todos los oyentes del programa Carrer de Artistes en Tarragona Radio.
Que m'embaja, m'embaja. Martita, que vinga quan vulguis, que torni a venir aquí. I tant, d'aquí a la mà i ho l'esperem. I si pot ser físicament, ens ho va dir que si podia i les coses podien... Si podien ser possibles, no? Si els planetes s'alineaven, teníem l'oportunitat de tenir aquí amb nosaltres. A veure què és el que passa, eh? A veure, a veure, estarem aquí a l'expectativa. Bé, Martita, bé, per favor. Ara ja saps que el proper... Sí. El Piedraíta.
Ah, això també. Home, piedraïta. Piedraïta. O si no, el telèfon l'hem de tenir, eh? Com a mínim. Clar. Per comentar una miqueta. I d'aquí a aquest també, que està estrenant i va deixant una miqueta de senzill en senzill en senzill, i que nosaltres avui l'escoltarem en novel·les musicals, Sergio Dalma. Home. Home, com parole, parole, parole. Que a més a més s'està prodigant molt a través de la xarxa. Sí. Estan a totes les ràdios mundials. També.
Jo crec que aquest Parole Parole ha d'arribar aquí a la ràdio també. Ens va d'explicar a veure què té ell amb l'Itàlia, que ja fa unes quantes vies que ens la porta. I amb aquest títol d'aquest treball que estem escoltant i que ens va deixant cada senzill de tant en tant. Aquest ritorn no havia d'alma. Sí, sí, sí. I també tenim, ui, aquests premis...
Jo he d'aixecar-se i de posar-se dret. I tant que sí. Hem de dir que són els, recorda'ns-ho, els Premis Planeta. Els Premis Planeta 2025 que ha tingut lloc aquesta passada setmana i que nosaltres vam estar a la roba de premsa quan es van presentar les 10 novel·les finalistes d'aquest 74è Premi Planeta.
Doncs mira, per entrar una miqueta en matèria, et comento. Va tenir lloc la roda de premsa el passat dimarts, en què amb aquesta roda de premsa ens van comunicar la llista de les novel·les finalistes d'aquesta edició del Premi Planeta, escollides entre 1.320 obres presentades. Un rècord de presentació d'aquestes novel·les.
i que han tingut al jurat molta, molta feina. Com ja sabem tots, l'acta de concessió del guardó es va celebrar l'endemà, és a dir, el dimecres, durant el tradicional sopar literari, que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Però si et sembla, abans que ja, encara que sabem, guanyador i finalista,
Et comento els títols i autors, que estan molts d'ells amb pseudònim, de les obres finalistes. Eren Todos rien, de Noelia Spinar, Ghosting, de Salva Rubio, por su gran culpa, de Mauro Corti, No és tan fàcil morir d'amor, de Elvira Torres, No és hermosa la luna, de Selene Noctis, Zoltar el mago, el pirata Roberts i una novel·la de l'oeste, de Keith Astra,
El color de la lluvia de Sofía García, la muerte de la diosa de José Antonio Ariza, el destino en la esfera de un reloj de Enrique Alejandro Santoyo y donde se escriben los nombres de Blanca Montoya Landa. El jurat aquest any ha estat integrat per José Manuel Blecua, Juan Eslava, Luz Gabás, Pere Gim Ferrer, Eva Giné, Carmen Posadas i Belén López, directora d'Editorial Planeta i també secretària en vot del jurat.
Com dèiem, el veredicte va tenir lloc l'endemà, amb aquest sopar literari, i com ja sabem tots, bé el guanyador ha estat Juan del Val, que ens va sorprendre a tots una miqueta, perquè la veritat és que, com es presentàvem en pseudònim, no sabíem exactament per on anava el d'allò, però va ser el guanyador Premi Planeta 2025, com deia, en Vera, una història d'amor.
Si et sembla, escoltem quan va guanyar aquest Premi Planeta les paraules de Juan del Val i això és el que va dir. Buenas noches, bona nit. Bueno, primero, agradecer lógicamente al jurado que haya elegido haber una historia de amor como la novela premiada. También enhorabuena a Ángela. Espero que nos vaya bien y que le demos la razón al jurado
Esto es tan asombroso, es una cosa tan fantástica, que parece que solo le puede pasar a los demás. Y mi vida es un poco eso. Está llena de momentos maravillosos que siempre parecían estar destinados a cualquier otro que no fuera yo. Verme aquí me parece casi un milagro. Y creo que tengo que recordar
Algunos momentos donde mi vida estaba completamente destinada al fracaso. Expulsado del sistema, fueron años en los que todo era polvo, era hormigón, eran obras, era tierra. Y ahora me veo aquí y creo que es la mejor manera de comprender...
lo mejor que tiene la vida. Y es que nunca se sabe. Y de eso también, de lo inesperado, va a ver a una historia de amor. Es una novela de amor en todas las direcciones. Amor verdadero y amor interesado que muchas veces es el mismo amor. Es una mujer que emprende un camino, yo creo, hacia la libertad. Y aprende
A ser libre cuando pierde el miedo a equivocarse. Y yo creo que en eso también tiene que ver la libertad, en perder el miedo a equivocarnos.
Que meravella, eh? Aquestes eren algunes de les declaracions. Va dedicar el premi també a tota la seva família. Van recordar-se dels seus fills, dels seus pares, que va ya años les ha dado, segons les paraules de ell, i com no, per posar puntí final, va declarar el seu amor incondicional a la seva dona, a Núria Roca, que va dir que sense ella res tindria sentit.
Una de les frases que jo em quedo amb les declaracions de Juan del Val és aquesta, dice, lo millor que té la vida és que nunca se sabe. I després parlem de la finalista que va ser Ángel Asvanza amb la novela Cuando el viento hable i també amb les seves paraules.
Una de les frases que ens va deixar a les seves declaracions va ser que a partir d'un fet molt dolorós, transitant en el camí, doncs ella ha intentat que es quedi com un dolç record en la memòria, no? Que aquesta també va ser una de les frases, no? Que a partir d'un fet molt dolorós després es torni en un grato record, en definitiva, no?
Doncs, com deia... Fantàstic, eh? Sí, sí, sí. A més a més, els vas veure tots passar, Anna? Els vas veure gaudir? Jo el dimecres, no. No, no. El dimecres va ser endiferido, que lo vi, sí, sí, no me lo perdí, eh? Por eso. Però va ser el dimarts que vaig estar allí amb tots. Cal dir que en aquesta ballada, que vaig veure una miqueta així endiferit, va tenir lloc el Museu Nacional d'Art de Catalunya, que ja ho hem comentat.
i va reunir, entre d'altres, a més d'un centenar d'escriptors dels diferents segells del grup, així també com una nodrida representació d'altres personalitats de l'àmbit cultural, empresarial, polític i social, tant de Barcelona com de la resta d'Espanya.
Tant la novel·la Una història d'amor i Cuando el viento hable estaran ja en les llibreries a partir del 5 de novembre. Així que a partir del 5 de novembre estarem expectant-nos a veure, amb aquesta novel·la de Juan del Val, una història d'amor. A veure, a veure, què tal? Jo estic molt intrigada. I gana també de tenir-lo a les mans, eh? Ja t'ho dic ara. Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Així és que... No recordem, Anna...
Que aquest Premi Planeta, el seu guardó, és d'un milió de pessetes, eh? Euros. Ai, perdó, un milió d'euros, cert. I que la finalista, o la novel·la, la segona, diguem-ho així, de 200.000 euros. I han dit que la meitat van per Hisenda, eh? Sí. Però diu que no es queixaran, eh? El 20% van cap a Hisenda. El 20 o el 20 i tant per cent, m'imagino. Sí.
Sí, sí, perquè és el primer que va dir, sí, sí, però hay un buen pico que va para Hacienda. Sí, sí, o sigui, no pensis que tot serà meu, no? Exacte, que no es queda amb tot, no es queda amb tot. M'agrada, sense voler, m'has surtat les pessetes, eh? A Vito. Que probre, que probre, Miguel, que probre. No hi cachi, no hi cachi.
I si et sembla, Sílvia, passem del Premi Planeta, dient els premis que per ser ja ens van convocar per l'edició del proper any, que serà el mateix dia un any després, doncs passem de premis a premis, perquè... Sí, sí, sí, sí, perquè què ha passat, què ha passat... Què ha passat? No ho sé, no ho sé. Què ha passat, no ho saps, no ho saps, eh? No té bona idea, no sé què ha passat. Doncs que vam estar... Ara he de dissimular una miqueta, només una miqueta, eh? L'ajustre de l'anari.
Bueno, doncs que passamos a los Premios Arc 2025. La roda de premsa dels Premis Arc celebrada al vestíbul de Teatre Tarragona ha comptat amb la participació de Raquel Bassas, presidenta d'ARC.
També Òscar Sánchez, diputat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona i la senyora Sanda Ramos, tinenta d'alcalde i consellera de Cultura i Festes en representament de l'Ajuntament de Tarragona. Tot i no poder assistir finalment Òscar Sánchez, ha destacat la trajectòria i el paper de l'associació ARC en la promoció i la difusió de la música i ha fet enfasi en el suport econòmic de la institució supramunicipal a aquests premis.
Com he comentat, la roda de premsa de presentació va tenir lloc al Teatre Tarragona i durant l'acte, que és el que et comentava, s'han donat a conèixer els noms dels nominats de les 12 categories dels Premis Art 2025 amb 4 candidatures per cadascuna. I la gala es celebrarà el proper dia 19 a les 8 d'entra al Teatre Tarragona, conduïda per la comunicadora ebrenca Marc Grifoll.
Es lloraran els 12 premis en 4 nominats per categoria i hi haurà 4 actuacions musicals en directe. I, per cert, hem de felicitar-te perquè tu ets una de les 4 que elegeixen dintre de la categoria a premi musical o millor programa musical. Mira, escoltem. Millor periodista o programa musical. Son en català de Ràdio Silenci, Sílvia García de Ràdio Tarragona...
Nando Cruz i les golfes de Xelida. Felicitats! Felicitats! Que per cert, ja està allí, ja és un premi en si mateix, ja està nominat, o nominada allà, ja és un premi, no? Com et sents? Felicitats!
Espera, espera, que l'entrevista no és a mi, eh? No, no, però cuéntame, cuéntame, cuéntame, que estoy deseosa de saber. Doncs estic a la lluna, ara mateix, estic en una lluna, esperant a veure què és el que passa i continuant treballant. Si l'important d'això és continuar fent coses. Anna, tu ja ho saps.
I tant, i tant que sí. Que tot això forma part d'una cosa molt bonica i d'un somni que pot ser? Doncs això t'he dit que no. Que se farà? No se sap. El dia 19 t'ho explico. Sí, sí, estarem pendents al 19 i allí estarem, eh? Sí, em tocarà anar, crec que em tocarà anar, eh? Ah, que sí? Així per sobre, però tampoc no em facis gaire canç. Ese dia, ese dia... He fet que no vingui el dia 19 a la tarda, eh? Eh, i la entrevista para carrer d'artistes, por favor, por favor, por favor, eh? Sí, sí.
Tu creus? He de fer entrevista? Ana, no. Jo soc molt durenta com a entrevistada. Què dius? Que t'ho dic en sèrio, que soc fatal. A veure, cuéntame, ¿cómo te lo comunicaron? ¿Cómo te lo dijeron? ¿Ya lo sabías tú de antes? Sí, jo lo sabía davant. Algú me va trucar, me va enviar un missatge dient que podia passar això i que si volia...
Que se tirés endavant la idea. I li dic, clar, mira, tirem-ho endavant i a veure què és el que passa. Però, clar, tampoc sabia al 100% que si podria... Només era una idea en aquell moment. Podia haver canviat d'opinió, podia haver sorgit contra qualsevol altra cosa, però, mira, es va tirar endavant i des d'aquí els agraeixo especialment.
Clar, no saps la sorpresa que vam tenir els que estàvem allà, la Núria i jo. No havia dit res a ningú. Què va, què va, què va? El teu nom. Jo, com? És la Sílvia García? Sí, sí, és la Sílvia García. I mira, el primer que vaig fer vaig mirar la Núria...
i diu, m'han fet totes unes així, i tothom aplaudint allà, al vestíbul, i després em vaig posar al costat d'ella, que per cert, estava en directe aquí aquell matí, i com s'emocionava, vaig haver de marxar perquè jo també m'agafava, saps, aquella emoció de dir, ostres, supercontenta. Que sàpiguis que la Núria m'ho va dir quan va arribar, què passa? Clar, quan m'ho va fer l'entrevista...
Jo estava molt tranquil·la. A veure, també la situació era una mica complicada on estava i me va agafar. Sí, no? Estava sortint de Santa Tecla. Estava just a la baixada de les escales de l'hospital. Tot bé, tot bé. I ha donat l'alta i està a casa, o almenys estarà a casa d'aquí a poquet, eh? I clar, me agafava en aquell moment que jo estava de transició per sortir al carrer que m'estaven esperant. Sí. I clar, no estava ubicada. I clar, com m'ho va dir jo, ah, sí, vale, d'acord.
Però molt bé, que sí, que sí, gràcies, gràcies. Però és allò que no ets conscient. I clar, quan arriba aquí, diu, home, que no te donen cada dia un premi? I dic, jo ho sé. I tant, i tant. Però és que m'agafaves en aquell moment de transició. I clar, no podia cridar enmig, no era el moment de cridar. Oh, doncs jo, mira, a la Ramla et vaig enviar un WhatsApp que vaig cridar tot el que vaig voler i vaig dir, felicitat! Ho vaig sentir al cotxe, que ho sàpigui, ho vaig sentir al cotxe.
Des d'aquí, felicitats i gràcies als Premis Arc. I tant. Enhorabona pel que ja estàs nominada i estarem pendents, com deies tu, que no faltaràs a la gala d'aquest dia 19, que estarem allí tots pendents a veure què passa. Allà també tindreu que cridar, eh? Hombre, i tanto, i tanto.
Doncs, com deia, són els Premis Art 2025 que reconeixen la tasca de tots els professionals que fan possible la música en directe a Catalunya, tant artistes, mànagers, promotors, programadors i comunicadors. L'esdeveniment torna a rebre la certificació d'esdeveniment sostenible, que això també és molt important.
I aquest any, com dèiem, i ja ho hem comentat, aquesta descentralització, que per primer cop tindrà lloc a Tarragona. Així que vam estar en aquesta roda de premsa, amb totes les categories i tots els nominats que vam estar.
Què, ens anem de concert ara, Anna, o què? Doncs vinga, parlant de concerts, parlant de programadors... Oh, mira que m'hagués agradat estar-hi, eh? Margem de concerts. M'hagués agradat i molt de poder estar en aquest concert, eh? Ah, que sí? I hagués segrestat a l'Anna...
que també crec que li ha agradat una mica. A la Vanessa, que també li ha agradat una mica. I tant, també. Mira, podríem haver marxat totes. Descursir-ho. Jo perquè agafava el Sant Jordi, que allò està de lluny, mare meva. Lluny, lluny, però bé.
parlant d'Emmanuel Carrasco, que va actuar aquesta passada setmana a Palau Sant Jordi. A més, va fer el punt i final del seu tour, del tour Salvatge, i el va fer amb aquest punt i final a Barcelona. Aquest cantant de Huelva va tancar aquesta gira amb un monumental concert E de més de dues hores.
No, se va sortir, se va sortir, que de veritat, eh? Home, i tant. Són dues hores i mitja, més o menys. Va cantar també Serrat en català, va dedicar uns fandangos a Barcelona i va comptar amb convidats, entre d'altres, com a Rigoberta Bandini.
La veritat és que Manuel Carrasco va fer diferents imatges, tant el galop del cavall desbocat, el nen famulent que truca a la seva mare, el vent que crida... Aquesta classe d'imatges líriques per embolicar totes aquestes noves cançons i dintre d'aquest tur salvatge...
que invoca l'arrel, allò que és primitiu i que és genuí com a la salvació de la humanitat. No es conforma amb poqueta cosa, sinó que també a travessar consciències amb aquests concerts llargs, que, com dèiem, va ser més de dues hores i mitja, molt intensos i, per cert, amb entrades esgotades. El concert des de feia molts mesos. Com deia, en tancament de gira, amb el mecanisme motivador molt rodat, perquè abans de començar, missatges a les pantalles que van animar a cridar el més positiu
possible, i un termòmetre que també va indicar que s'havia batut algun rècord, no?, perquè deia, no, de bones salvatges, no?, preàmbul d'un concert en què aquestes metàfores es van assentar materials molt físics, i comentant també, bueno, començant per poder, per al seu poder vocal i també per a l'escènic, no?, de Manuel Carrasco, que tenia un curiós estilisme, que era modells de pell, aquests serrells, no?, com ha sortit d'un bosc profund,
I totes aquestes imatges que abocaven en un Palau Sant Jordi a cantar i a cridar amb ell i aquestes dues hores i mitja com a tancament de girar. Jo t'he de dir que em vaig quedar al·lucinant, eh? Sí. Em vaig trobar al·lucinant tota la vestimenta que va utilitzar, que a més a més no me l'esperava gens.
No, no, no, perquè és sortida com si fos del bosc, no? Sí, sí, sí. Era fantàstic, a més, més salvatge que mai. Molt ben ambientada. Un Carrasco molt, molt, molt, molt salvatge, molt salvatge. Bé, felicitats per la banda que toca i a tota la gent que va gaudir. I tant que sí. I què et sembla si d'un concert anem al cinema, Silvia? Anem al cinema? Anem al cinema? Vinga, va, som-hi. Oh, anava...
Això és de cinema, no? Què t'assembla? Fantàstic, sí, sí. Has vist? Eh, que xulo. A més, així com a èpic, eh? Sí, sí. Mira, m'ho guardo per la propera, eh? Mira, cara d'artistes. És que tenia diversos dubtes i dic, no sé quin d'ells, eh? Sí, el que passa és que les pel·lícules que anem a comentar avui no van tant a la línia de la música, però... No diguis res, no diguis res. No, no, no.
Perquè a més a més són així com més tendres, crec, eh? Sí, i una molt humorística, eh? Cal dir que perquè si jo te digo sujetame el cubata...
Doncs jo te lo cojo. Mira que jo no ve, però si te digo sujeta'm el cubata... Que te sujeto el cubata i lo que quieras. Doncs què et sembla si anem al cinema per veure aquesta pel·lícula d'humor perquè està protagonitzada per JJ Vaquero i Goyo Jiménez, que són, ja sabem, dos humoristes que estan girant per tota Espanya i que han fet aquesta pel·lícula i que han comptat, a més, amb la participació, ahir es nada, de actors i actrius com Patricia Conde.
Carolina Noriega, el Dani Rubira, Àlex Clavero, que em sembla que tu saps qui, no? Ai, i tant. Sí, sí, sí. Que fa uns monòlegs. Que m'agrada moltíssim. Ai, a més, fa uns monòlegs molt divertits. Eh, Juan Dávila. Bueno, però posem una miqueta el trailer, no? Sí? Ah, doncs vinga, va. Som-hi. Que no quiero decir que sea feo, eh? Però que me da la impresión de que cuando te vas a masturbar la mano te hace la cobra. Estás tú para hablar con esa cara de hámster que tienes.
Hola, Córdoba. Hola, Córdoba. Hola, Córdoba.
¡Viva la mezquita! ¡Viva Córdoba! ¡Viva! ¡Viva! Sujétame el cubata, ¿eh? Sí, sí, sí. Actors y actrius con Patricia Conde, Dani Rubira, Alex Clavero, Juan Davila, Ana Morgade, Luis Piedraíta.
Hem parlat d'ella al principi del programa, entre d'altres. És una pel·lícula que està dirigida per Fernando Aillón i el còmic Balli Soletà. El llargmetratge havia de debutar en cinemes el 13 del juny passat. Però, de fet, això ho va presentar l'humorista a Passa Palabra, amb aquest tan conegut programa. Però no arribarà a la pantalla fins, o no va arribar a la pantalla fins ahir divendres. Sí, perquè vam estar buscant tot tu i jo, ja fa algunes setmanes, Anna. I no va haver manera de trobar-ho.
Doncs, tot i tirant d'ironia, Vaquero va anunciar, amb aquesta ja passada setmana, que l'ha promocionat tant que la gent pel carrer li deien que ja l'havien vist i que era molt bona. Què dius? Ja tenia la sensació que havien estat allà, no? Exacte. Doncs, entre un acudit i l'altre, el també guionista de Sujeta amb el Cubata va explicar que la pel·lícula s'ambienta a El récord de l'Ariço, un bar que va tenir durant set anys en què feien monòlegs i en què van passar coses molt boixes. S'hi ajuntaven també...
els famosos més fiesteros amb els clients més fiesteros. Així que sujeta'm el cubat a una pel·lícula per riure que no se la perdin en cinemes. I tenim una altra pel·lícula que també és molt bonica i que es diu? Es diu Hasta que me quedés sin voz. Me apunto a 20 centímetros de la cara, aprieto el gatillo y me vuelo el ojo. Me apunto a 20 centímetros de la cara, aprieto el gatillo y
No volo el ojo. No me puedes contar si hay algún músico que padezca lo mismo que tengo yo. Me hubiera sentado muy bien llamar a alguien. Oye, tengo lo mismo que tú. ¿Cómo te apañas? ¿Se puede o no se puede? Tú solo, te tienes que levantar y aguantar. Aquellos años, mala hierba se rompía.
Doncs es tracta de la pel·lícula Hasta que me quede sin boda, del cantant Leiva. És una figura essencial de la música espanyola i és un dels nostres artistes en actiu més estimats i més reixit. És multiinstrumentista, compositor i productor. Ha volgut fer, de fet, la idea no va sorgir d'ell, ha comentat en les promocions en aquesta passada setmana, que ha estat de promoció de la pel·lícula, d'aquest documental d'ell, sinó que ha estat una idea de l'agència del barri on viu,
i que al protagonista li han triat que fos ell, no? Diu, amb els abismes que això comporta, l'Eiva narra en primera persona un retard cru i sense cap artifici, perquè no el volia... Del que li estava passant o del que li va passar a la seva vida... Exacte, sinó explicar amb tota sinceritat el que ha estat la seva vida, no? Sense artificis...
explica o inicia la pel·lícula amb un accés insòlit a la seva vida, a la cuspida de la seva carrera, un problema també relata irreversible, a més, en una corda vocal que li desafia de manera constant al present i un futur d'un Leibach que no concep cap altra opció per seguir que, sinó fent el que està fent.
És exacte, i per això la pel·lícula és Està que me quedés amb vos, no? Perquè d'aquests tres fets, com aquell que diu, ha volgut fer d'una manera molt sincera tot el que és ell, però tant les lluns com les sombres, perquè cal dir que també ha fet la composició de molta música de Joaquín Sabina, en el que són realment amics...
I ha passat de petit, quan era, que el tenia en un pòster a la seva habitació, a poder cantar amb ell i composar, com dèiem, amb ell. És com dèiem, és una pel·lícula documental, és un viatge íntim en què coneixerem totes les pedres angulars.
de la seva vida, no? Des dels seus començaments, el seu barri, amics, família, els seus inicis també amb el grup Pereza, al final de la banda hi ha el seu retrobament amb Rubén Pozo i, com dèiem, també mostrarà aquesta estreta relació familiar i professional amb el seu amic íntim Joaquín Sabina, entre d'altres, no?
Déu-n'hi-do, bonic, bonic, bonic. Sí, sí. Doncs també recomanable, dues pel·lícules molt recomanables, unes per conèixer una miqueta més el teu ídol, la part més íntima i més personal, i l'altre per passar una bona estona, que també ens ho mereixem, no? I tant, i tant que sí. Que tot no ha de ser patir en aquesta vida, eh? I tant que no. El que passa que és veritat que de vegades tenim una concepció dels artistes perquè només veiem la part xula...
La divertida, l'escenari... Exacte, la que mostren, no? I també dintre hi ha tota una vida i totes unes vivències que moltes vegades desconeixem, no sabem, i ha volgut mostrar en aquesta pel·lícula documental una mica amb tota sinceritat el que és ell, tal qual. Així que...
Leiva, que si vols dir-nos alguna cosa, perquè el que hem dit ara mateix aquí a la ràdio no estàs d'acord, eh, que t'esperem, eh? O si vol venir aquí, escolta. No, no, qualsevol cosa, eh? Com sempre dic, portes obertes, portes obertes. Mira-te'l, mira-te'l.
Una de les novetats musicals, bé, ara mateix, diguem que l'única, jo per fer-la més especial encara. Sí, mira, fem aquest tancament així amb ell només, no? ¿Quoso me sucede esto? ¿Quoso me sucede esto? Cuarto. Cuarto. Cuarto. Es un ritorno molt especial aquest, eh, Anna? Oh, i el ritorno a Via d'Alma que estem coneixent de prop cada senzill d'aquest arretreball de Sergio d'Alma.
Doncs amb ell tanquem carrer d'artistes, però tornem la setmana vinent. Home, i tant! Si no, et tenim a buscar, Anna. Tu ja ho saps que t'ho dic, eh? Jo ja saps que jo estic aquí, inclús abans d'hora, Sílvia. Si és possible. Gràcies. Bona setmana, Sílvia, tu i jo a tothom. Gràcies. Adéu. Adéu. No canviaràs, yo tengo pruebas. Siempre me atormentarás con tus promesas.
No quiero más rosas ni promesas que se llevan al viento y que me dejan el alma vacía. Cuando me juras amor de verdad y nuevamente vuelve a ser todo igual,
Com eres tú? Com eres tú? Com eres tú? Com eres tú?
No canviar.
Gràcies.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. 209 a control. Preparados para despegar. Todos a bordo. 12, 11, 10, 9, 8. Ignition sequence has started. 6, 5, 4, 3.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ella era hora, ¿no?
Doncs vinga, que ja els tenim aquí amb nosaltres. Hola, hola, què estàs? Hola, com estàs? Ai, que fuerte que te oigo, que fuerte, que fuerte, que fuerte. Onde va estar el Joan Maria quan gravava aquest indicatiu? No ho sé, no ho sé. Que està com amb una mena d'hangar. Jo anava a dir tota altra cosa. El duelo 209, a control. Estava en el otro hangar. També.
Sí, en l'engar de salida. Donde asoma la tortuga. Esa cabecita. Ai, ai, ai. T'estic enganxant totes avui, eh? Totes, totes, avui. Totes, totes. Que, per cert, he vist quinze pel·lícules noves. Quinze són quinze. Cada setmana, eh? No, i n'hi ha més, eh? Sí, i has hagut de frenar. He hagut de frenar. Ostres. Que vaig dir a l'abril. Abril, frena. Aguas mil. Abril, frena.
Frenate ahí, frenate. Ara ens hem d'enrollar una miqueta perquè me falla el cable del ordinador. Què m'estàs dicendo, què m'estàs dicendo? Jo si vols dir que tenim una caja de brujes, hay una caja de brujes. De bombones. O una caja, ara no sé el que tinc. Però tinc un món de bruixes, que convé Halloween. Ah, claro. Vanesa. Halloween, Halloween, en la oscuritat. Jo soc més de la castañada, eh? Sí? Sí.
I no te disfresas, no és amiceta? No, ja m'han començat a sortir vídeos. Aprende a hacer unos sesos con magdalenas y mermelada de fresa. No, no vull. I uns dits. Sí. Que xupi, companyia, eh? Ah, que bonic, que bonic. Ah, que xulo, que xulo. Bueno, parlem de cinema, que és a lo que hemos venido. Vinga, va. I el test tot bé? Sí, ja està. Parlem de pel·lícules i resulta que el que aparentment sembla un accident de cotxe...
ben aviat es convertirà en el detonant d'una cadena d'esdeveniments inesperats i cada vegada més greus. Sobretot que no se lo té que estoy leyendo. La pel·lícula es diu Un simple accidente. Estos colpes. Home, està el desert, que està amb una pala, pico i pala, pico i pala. Pico i pala.
Que és la pel·lícula sèrie, eh? Cuidao. Ai, que l'està enterrant, viu? Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
És una pel·lícula molt xula, la veritat, eh? Una espiral de tensió que acaba revelant com veus secrets i posen a prova les relacions dels protagonistes. L'afirma Jafar Panahi que dirigeix aquest drama i la veritat és que és una d'aquelles pel·lícules que ens deixen tocats i que ja es balsam la Palma d'Or al Festival de Cants 2025 i que sincerament us la recomano.
Home, és que a més, teòricament resulta que és un assassí en sèrie, aquest senyor, eh? Bueno, i ell va estar també... Contractat, però assassí en sèrie. Va tenir problemes amb el règim, vull dir que no, no, escolta'm. Ostres. És d'aquestes pel·lícules socials, molt xula, molt xula. I que dona un mal rotllito, eh? Mal rotllito. Tenim també el Luca Guadagnino, que signa una nova pel·lícula amb Julia Roberts.
I Andrew Garfield, Julia Roberts. Que no és el germà del Garfield. No, del gat. Ni de Carlos García Garfield. No, tampoc. Tampoc no era. No la liem, no la liem. Julia Roberts. Es passa com els García, que hi ha quatre a tot el món i potser confonen. Sí, quatre, com l'Andy. Quatre García. I una Julia Roberts que diuen que està immensa amb aquesta pel·lícula. Sí?
¿Pero lo que has angreixat o qué? No, que está molt bé, que ho fa molt bé. Que está molt bé. Caza de brujas. Venga, por ello. Todos los de tu generación tenéis miedo de decir algo incorrecto. ¿Cuándo ofender a alguien se convirtió en un pecado capital por excelencia? Tal vez fue en la época en la que tu generación empezó a meternos a todos en el mismo saco. Sentir vergüenza de mostrarte tal como eres. Es una bobada. Una bobada. Abogado. Tengo aquí...
Posa el focus en la vida d'una professora universitària que passa per una crisi personal quan resulta que un alumne destacat està acusat de mantenir una conducta inapropiada. Resulta que fa un escàndol a fer gran i un altre secret amenaça en fer-se públic, obligant a la professora a enfrontar els seus propis...
A posar els seus papis i errors a prova. Jo crec que és una mica d'assetjament amb un d'aquests alumnes. Saps allò, l'alumne que diu, aquest no ho faria mai, aquest alumne és impossible, perquè és el més famós, és el més... I el que més s'aporta bé, o el millor... I resulta que no lo està haciendo tan bien, eh, amigos? No, no, no. Unos tienen la fama i otros cargan lo que pueden, eh? Home, home...
Aquestes pel·lícules també fan que quan acabes de veure-les surts del cine amb una història que vols entendre el món però no l'acabes d'entendre perquè saps que no funciona, eh? No, són aquelles sèries que és com la sèrie aquella de pubertat que la veus i dius, ui... Adolescents, no? Ui, molt bé, tipo, tipo, tipo. A veure, súbem-lo un poco. Quieren que el mundo se detenga con cada oportunidad de hacerse las víctimas. Es que me parece increíble. Agreden a una mujer negra y los blancos encuentran la forma de darle la vuelta.
I és això, al final, quan la víctima ha de justificar-se per ser la víctima i ningú la creu i tothom, al final, acaba sent doblement discriminada o vulnerada, de certa manera. I jutjada, fins i tot. I jutjada, sí. Bé, doncs això que t'anàlisi que fa la caça de brujes, aquesta m'agrada. I ara anem amb la ventafocs. Ets tu molt de la senicienta?
La xerenentola La xerenentola La xerenentola La pel·lícula està basada en el conte de la venta Fox però es diu La hermanastra fea Per allà també tenen sentiments Déjame amar tu cuerpo sagrado Libre de pecado Elvira Elvira Elvira El aparato Que aparato Que aparato
Una pel·lícula que explica una nova versió de la història a partir de la vida de l'Albira, que és la germanastra. Una jove que lluita per fer-se en un lloc de la societat on la bellesa és el més important. Saps que sempre hi havia una... O sigui, les germanastres ets dolentes, en realitat, de la ventafocs, no?
és culpa de la mare sí, però una estava gelosa de l'altra perquè havia aconseguit conquistar el príncep i farà tot el possible per aconseguir una atenció d'ell, del príncep vull dir que Celos són punyales que se claven i tenim la pel·lícula La hermanestra fea
Protagonitzada per Lea Miren amb aquesta... Una pel·lícula que va arribar al Festival de Sitges, per cert. Però llavors això dona'm el rotllo, eh? Si ha arribat a Sitges, dona'm el rotllo. I ara paro màquines perquè jo porto una setmana cantant Gabigato del dia...
No, no, no, no. És que, ho puc explicar, la meva filla està... Natos són pares d'aquests que per una banda diuen pantalles zero, però després la nena està enganxada als gabigatos.
La casa de muñecas de Gabi, la pel·lícula. Oh, que bonica. Un viatge per carretera de la Gabi i la seva àvia Gigi, que farà un gir inesperat quan la seva casa de nines acaba en mans de la excèntrica Vera. A la otra izquierda, bebé Bo. Hoy estoy aprendiendo mucho.
Ai, m'apensava que deien que ser de dibuixos animats i no ho és. Sí, ha de ser-ho, no? No, hi ha 50-50, eh? Ah, val, perquè deu ser animation. Sí, i a més tens la Laia Lockhart, la Christine Will, la Glòria Estefan. Ai, Glòria Estefan, sí. I Donovan Patton. Molt bé, molt bé. Sí, 50-50, eh? No és tant de dibuixos com pensava, eh? Doncs 50-50 i l'aniré a veure aquesta al cinema, segur.
Segur t'ho explicaré. Gaby Gatos, Gaby Gatos, Gaby Gatos. Gaby Gatos, Gaby Gatos. I ara anem amb una pel·lícula de por. Ja m'estanyava a mi. Venim com a Halloween que dèiem abans. Una pel·lícula de por que té a veure, en certa manera, amb Stephen King, d'alguna manera. Sí. La pel·lícula es diu... La vida de Chuck. Si miras el cielo nocturno... El Salvador...
Este puede contarte cosas sobre tu futuro. Una película que explica la historia en orden invers d'un home que troba significat a la seva vida. Primer el troba y después el va perdent, suposo.
A mesura que la cintra retrocedeix en el temps, acabarà desvetllant fragments clau del passat del protagonista relacionats amb la seva persona, la seva passió per la música i també per les seues lluites personals. Una pel·lícula que es va projectar al Festival de Sitges.
Chac, chac. Anem amb Mario Casas i Alberto Sanjuan, que segur que és més divertida, que ens proposen una pel·lícula que s'anomena La Cena. Busco el responsable del hotel. Del hospital, querré decir. Hace tiempo que el Palas decide ser un hotel. Santiago Medina, teniente d'intendencia. Mucho gusto, señor. Arriba España. Arriba siempre.
Hay que organizar una cena. ¿Para quién? Para Franco. Para Franco. No hay cocineros, están en la cárcel. ¿En la cárcel por qué? Porque son de izquierdas. Pues llame a unos de derechas. Es imposible, todos los cocineros de Madrid son de izquierdas. Si Franco quiere cenar en el Palace, cenará en el Palace por mis santos cojones.
Moltes paraulotes, eh?, en aquesta pel·lícula. Se posen al capdavant d'aquesta comèdia dramàtica que porta també coproducció catalana que se situa el 15 d'abril de 1939. Això és dues setmanes després de la fi de la Guerra Civil. Franco decideix celebrar la victòria amb un sopà a l'Hotel Palace, acompanyat pels seus generals. I els cuiners, encarregats del sopà, doncs són republicans.
I veuen que l'ocasió és la darrera oportunitat de fugir del país. Una pel·lícula que també es va... Una pel·lícula que també es va presentar recentment al Festival de Sant Sebastià. Que bonica, eh? Aquesta té bona pinta, no? Encara que diuen moltes paraulates, jo crec que... Sujeta'm el cubata... Sujeta'm el cubata, mira. Sujeta'm el cubata és una proposta de Jota Jota Vaquero que està disporat a fer-ho tot per salvar el seu bar. Estic a parlar amb aquesta cara de hàmster que tens...
Desesperat, acabarà involucrant els seus amics en un pla farcit de situacions absurdes i girs inesperats. A mesura que els seus intents per mantenir el local es compliquen, el protagonista es veurà obligat a enfrontar-se a la seva pròpia dona.
que resulta que no és una possible còmplice i podria arribar a ser la principal responsable del tancament del bar. Sí, que ella el que volia de veritat era tancar el bar. El del bar. El del bar. Això també era el senyor de los animos? També, era el bar de l'èlfico. Sí, sí, sí. Què diu? Què ha dit? El senyor de l'escroto. No ho sé. No, ara.
ens ho haurà semblat. Parlem d'un gos, ara. Vols un gos que acompanya el seu amo? Sí, però està bé, no? No passa res, el gos està viu. El gos està viu. Bueno, van a una casa rural perquè l'amo busca refer la seva vida lluny del soroll de la gran ciutat. Resulta que l'animal començarà a notar que hi ha unes estranyes forces sobrenaturals que resideixen en aquesta nova llar. I que posa en perill el seu company humà.
La pel·lícula es diu... Mira, com si fos un bullastre. Good boy. Good boy. Ai, que bonic. Que bonic el perro. Però si el bosc és preciós. No, si no et dic lo contrari. Veus? És tan suave. Aquí, aquí, aquí, a veure's que canvia la pel·lícula. Mira, mira, mira el so. Ja quan posen aquest so de fons... Me catxo, me catxo. Amb aquest...
Que et posa nerviós ja quan estàs al cine, que te vibra el corazón. Home, i a més el gos... Poca paraula, eh, també t'ho dic ara. Amb aquest tràiler crec que no parla. Clar, perquè el gos és el que té. Bueno, podria parlar. Els de mira a qui hable, habraven, eh? Sí, però aquest no, que és un gos de veritat. Ja, ja. Aquest també. O notes, no? Era Alfredo Landa, el que el doblava el gos, eh? I la Verònica Forkel. Dona'm el rotllo, eh? Sí. Perquè a més a més està tota l'estona en silenci. Clar, és que jo crec que ho fan així. Ah! Que acaba de passar un home. Ah!
Que l'amor de Déu. Solo se oye... Bueno, deixem-ho aquí, deixem-ho aquí. Ai, pobre, quin mal rotllo, pobre gos. Good boy, good boy. No, no, no, n'hi ha hagut res. Anem a un cabo suelto. Aquesta la tenim, un cabo suelto. Vinga, doncs en Santiago, que és el cap de la policia argentina. Cuando las he escondido, pues ya le hace perder el tiempo a lucharme.
Resulta que fuig dels agents que li segueixen la pista i haurà de fer servir el seu uniforme com a disfressa i buscar passar desapercebut entre els habitants dels llocs per on va passant.
Jo no soy, jo no soy. No, jo no soy, jo no fui. Jo no soy, jo no estuve. Jo no fui, jo no soy. Com m'agrada la... Sergio Prina, Pirar Gamboa i César Troncoso. Veus que el punt de gent, eh? Ha molt bé dit que Troncoso l'apellido m'agrada bastant. Tenia una mica que es deia Frotxoso. Ah, mira, doncs escoltant. Que també és bonic, eh? I té alguna deuda? Tens algun deuda amb ell? No, no. Perquè en la pel·lícula següent se diu La Deuda i parla del Lucas. Doncs vinga.
La fecha señalada para el desahucio es dentro de una semana. ¿Qué vamos a hacer? Es tu casino y te la va a quitar. ¿Cómo vas a conseguir este dinero en una semana? Tú confía en mí. Justin Gigalau.
No, no, és sèrie la pel·lícula, que va sobre els desnonaments i sobre el Lucas, un home de 47 anys, i l'Antònia, una dona gran, que comparteixen un pis al centre de la ciutat. Tenen una vida senzilla, una vida tranquil·la, rutinària...
però resulta que parla en aquesta pel·lícula molt de la gentrificació gentrificació del lloc que els obligarà a deixar la seva llar clar, això al final amenaça en deixar la llar i a separar-los i davant d'això, doncs el protagonista acabarà prenent una decisió que canviarà per sempre el seu destí, no te l'explico? perquè veiem el Luis Tossar veiem l'Aiziar i Tunyo el Daniel Guzmán que l'havien vist aquí no i qui en viva fa molt de temps i forma part d'aquest repartiment
I, a més, ell també està darrere de la direcció de la pel·lícula. Doncs que no cridi molt perquè es quedarà sense veu. I la pel·lícula que parlem ara es diu Hasta que me quedi sin voz. Me apunto a 20 centímetros de la cara. Joder, vaya película, aquesta setmana, eh? De fet, no és una pel·lícula, ben bé. És un documental. I parla de Leiva.
L'Eiva, l'Eiva, l'Eiva el de Pereza, l'Eiva. Què dius? Sí, sí, l'Eiva, l'Eiva. Però són els de Netflix? No, no, no. Podem veure el cine? Sí, la porten, sí. Un documental de coproducció també catalana que parla d'un viatge personal en què l'artista espanyol ensenya les pedres angulars de la seva vida des que va tenir un accident domèstic que li va marcar la seva adolescència, els inicis artístics de Pereza, el retrobament amb Rubén Pozo...
El diari del seu barri també parla de les addiccions i de les operacions. Sembla que també va tenir un problema irreversible. Té un problema irreversible en una corda vocal...
que doncs ha compromès el futur de la seva carrera i d'això en parla el documental que no ho sabies no es diu biopic o algo així no és com una mena de biopic doncs mira eh aquesta me la veuré aquesta me la veuré de mirar de mirar no sé si ets fan dels videojocs doncs mira hi ha un videojoc que es diu d'èxit 8 i ara han fet una pel·lícula que segueix aquesta una persona anònima atrapada en una estació de metro
Intente detectar alguna anomalía. ¿Qué es la anomalía? Si encuentra alguna, regrese de inmediato.
Van por, molta por que les pel·lícules d'avui que m'has portat o què? Sí, sí. A més a més totes així com molt sèries. Resulta que ell no es pot moure amb aquesta... A veure, que t'ho dic bé. Només es pot moure, perdona, quan aquesta anomalia, que no sabem ben bé què és, desapareix del seu camp de visió. De lo contrario, torna a l'inici. Anna. Val? Imagina's. Sí, sí. És com una mena de oca-oca i no me mou perquè no me toca. És un bucle en el temps. És una mena de bucle. Sí, sí, sí. Anna.
Anem a les plataformes. Un poquit d'asco, això. Anem a les plataformes, que anem més divertits. No, ara no, anem a Prime Video. Després del fenomen global de culpa mía i culpa tuya, ha arribat a la plataforma un desenllaç d'aquesta trilogia de Mercedes Rollo, que es diu Culpa Nuestra. Ara som els mateixos.
Claro, culpa tuya, culpa mía, culpa nuestra. Es que era un hórdago. Hórdago a la chica, eh. Es un hórdago. Bueno, entonces... ¿Qué no sabes si es una película o un concurso? O una peliculeta, pero de una altra RAM. Un altra RAM. Un pom, un pom.
ha seguit aquesta triada, parla de la relació entre el Nick i la Noah, que passa, diu, pel seu millor moment, però sembla que res tornarà a ser igual per la parella. Ja no volverà a ser como antes. Nunca volverà a ser como antes. Veus? Anem a la poma mossegada, perquè arriba la tercera temporada de L'Ots. Ai, la mayana. Hola! És un muy rústico. Podríem botellar este aire puro.
¡Sorpresa! ¿Qué es esto? Nuestra habitacioncita. Se la he comprado a Will Smith justo hoy. Es tan grande que es ilegal en Europa. Soy multimillonaria y me he propuesto donar más dinero a quienes de verdad lo necesitan. Cari, cuidado con la mano. No podrás señalar lo que quieres comprar.
És la Molly Wells, que s'embarca en un viatge d'autodescobriment després d'arribar a un acord de divorci de 87.000 milions. Què dius! És a dir, ella es divorcia d'un milionari 87.000 milions.
Què t'assembla? Una pasta, eh? Una pasta. Doncs sembla que ella prospera en el paper de responsable de la seva pròpia empresa, però es comença a aclarir l'intrigant final d'aquesta segona temporada, que com no l'hemos visto ni tu ni jo, doncs no sabem de què funciona. T'he de dir que l'actriu que fa de protagonista m'encanta. La Maia... M'encanta, m'encanta. Espera que t'ho dic.
La vaig veure a Chicos Grandes, la seva primera i segona part, i me l'he trobat amb d'altres de riure. Maia Rudolf. És boníssima. Maia Rudolf. És boníssima, és boníssima, aquesta actriu, eh? Movistar Plus ens porta a l'última llamada, que no sé si tenim el gran. Este teléfono es el último que suena. Este teléfono. Cuando suena este teléfono... Esta grabación está protegida por la ley.
Si va a la farmàcia... Quien lo siente de verdad, la pasión por unas ideas... Zapatero. És un documental, sèrie documental de quatre episodis, que parla sobre l'exercici de poder en les darreres dècades.
Humanitza el lideratge de polítics i analitza la part més personal del que suposa per un president tota aquesta qüestió del poder. Converses, arxius personals, declaracions de familiars i ajudants que ens mostren les vivències més reveladores de Felipe González, José María Aznar...
José Luis Rodríguez Zapatero i M. Rajoy. Que no saben qui és. Mira, mira. Per això es beneficio político el suyo. Zapatero. Zapatero tiene uñas y tiene dientes. Movistar m'agrada pels documentals que ens porta, perquè mira, per exemple tenim el poder de Rusia en la Casa Blanca, la leyenda de Alejandro Magno, que falló en el accidente de Air India,
Que Déu-n'hi-do, eh? Un documental sobre Serena Williams. Tot això s'estrena aquesta setmana. Que locura, no? Sí. No tenim temps físicament per veure tot això? Anem a veure coses en català que no les podem sentir perquè no les hem trobat, però... Quina sèrie? S'estrena aquesta setmana, coincidint amb el 85è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, 3CAT estrena una sèrie documental en format podcast que es diu En defensa de companys.
És una aposta cultural i divulgativa, diuen, que presenta els testimonis sonors inèdits de Ramon de Colubí, que és el militari i advocat d'ofici que va defensar el president de la Generalitat davant del Consell de Guerra Franquista que li van fer i que el van sentenciar a mort. Tenim el Pere Arquillué...
que és el qui ho narra, i fan una mena d'exercici periodístic entre el periodisme, la reflexió històrica i la dramatització. Té que està bé, això? Sí, per veure una miqueta més d'història. Una història que, com sempre diem, no és per repetir-se. Només és per aprendre i continuar endavant. I ara anem a Muerte en la família Mordó.
No podem riure aquesta setmana, Sílvia. No, no, que va, que va. A més a més no m'has dit ni una vegada thriller ni nada d'això. Disney Plus. Ahí las dao. Disney Plus. Ahí las dao en el Plus. Tenim la Maggie. Hola Maggie, la Maggie. I l'Àlex. Que no és el fill del Simpson, Maggie, no. Estan gaudint d'una vida privilegiada com a membres d'una de les famílies més poderoses de Carolina del Sud.
Però resulta que quan el seu fill Pol s'involucra en un accident nàutic mortal, doncs la família s'acabarà enfrontant a reptes sense precedents mentre no paren de sortir a la llum nous detalls del cas. Que mal rotllo aquesta setmana, eh? No, no, doncs espera-te.
Ara anem amb una altra proposta que es diu Una noche íntima com Adam's Family en HBO Max, que crec que d'aquesta no tenim el tràiler. És un nou especial de comèdia que combina monòlegs, documentals i també concerts de rock, eh? De la mà de Adam Pally. Adam Pally. Això arriba a HBO Max, però és que a Netflix arriba una cosa que es diu Rabo de Peycho. Han canviat moltes coses.
De peixe, perdó. Veus això de les músiques fortes que te deixen així mig sorda? És una sèrie portuguesa. Què dius? Portuguesa. Saps com... Saps com arriba un escalador dalt de tot el cim? A poc a poc? Caminant? No.
Abrigado, que ho va explicar l'altre dia la Laura Rovira. A l'açudit. Home, que ja me'ls col·lecciono. És veritat, eh? Rabo de peixe, que arriba aquest divendres a Netflix amb la segona temporada i n'hi ha una tercera en cartera. Molt bé. I no hem vist aquesta sèrie portuguesa. Sembla que Rabo de peixe és un lloc, eh? Ah, ah. Sí, no, perquè ja t'he vist les intencions i no. No, no, no. Ens queda alguna cosa? M'estic marallant jo ara mateix perquè he dit lo de Maggie, que los Simpsons i no és marge. Entre nosaltres.
No, però Magui és la nena. La nena? La del xupet, eh? Sí, no? Ens queda alguna història? No, ja està. Ja està? Doncs mira, explicar-te que arriba una nova sèrie filming, que es diu Bookish, i que també tenim una... No, que és la mateixa, una sèrie policíaca, i a Sky Showtime arriben també els dos primers episodis d'una proposta que es diu The Cop, a New Chapter.
I jo et recomano una sèrie que em van recomanar la Mar i que, a més, es porto tota la setmana veient-la. La Mar Blanco. Sí, la Mar Blanco. Blanco. I que es diu la Extraordinària Play... Sí, no, no, és que... És la Extraordinària Playlist de la Zoe. I què és això? Ah, ja ho miraràs. Doncs mira, si estén de recomanacions... Vinga, va, diga'm alguna, tu. Vinga, va. Jo et recomano El Refugio Atómico. Sí? De Netflix. No animal...
Animal no, no l'he vist, però... Ah, mira, l'extraordinada playlist de Zoe. Clar, ja t'he dit, és molt bonica. A Netflix, molt bé. Doncs jo et reclamo Refugio Atómico, el que passa és que ja avanço, vaig a fer un super-mega-spoiler. Vinga, va, ¿quieres el assassino? No, no, que mires la primera temporada i la sèrie no acaba.
No acaba, és que no acaba. Dius, però si em fan falta vuit capítols més. Oh, Déu. Por favor. Oh, Déu. S'envergüences. Oh, bé, per l'amor de Déu, no el deixeu així, que és un contios interruptus. De veritat que sí. Això serà protegido, no? No. Ah, sí. Sí, bueno, pues ja. Mama, què és un capítol de ràdio? Que nos lo piten.
Apagueu les criatures. Sílvia García, gràcies. A tu. Bon cap de setmana. Tu te quedes? Sí. És que ja estic acostumat a dir gràcies. Gràcies per escoltar-nos. Adeu, Miguel. Adeu.
La va volver a poner en el principio otra vez. Sí, sí, sí. ¿Quiere? No, no, no. No que es farà més llarg. No, no, no. Adéu, adéu. Adéu, adéu. A que veu, Joan Maria. Joan Maria. Joan Maria. Joan Maria. Que raro serà el teu nom repetit tantes vegades, tio. En tu fei, en tu fei. Què hem de fer? En tu fei.
Tu deixa't portar a Miguel González. Que raro son el teu nom repetit tantes vegades, tio. Reulín en salsa, reulín en salsa. Reulín en salsa. Calla.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi. Que no, que no perdem fils i ja saps que sempre estem...
pendents del que succeeix a l'actualitat, però tampoc deixem el que s'ha passat o el que ha passat enrere, que també l'enganxem de tant en tant. I això ens ho porta cada setmana al Beta. Beta, bona tarda, mirem cap a l'espai, mirem cap als ordinadors, ho mirem tot, si pot ser, no?
Bona tarda, doncs sí. Bona tarda, com estàs? Doncs sí, ho mirem tot i mira, has tocat una de les baules que tenim nosaltres a l'hora de parlar de ciència i tecnologia, que és els ordinadors. En aquest cas, una cosa que hi és dins dels ordinadors, que és la intel·ligència artificial. Perquè tothom pensa, on habita la intel·ligència artificial? No està allà passejant. Al servei de la gent. Això mateix, ni està passejant pel carrer. No, no, està dins dels ordinadors.
nous diners com els que coneixem nosaltres. No, no, són megamàquines ara mateix, eh? Que després passen el de sempre. Se n'anen congint, congint, congint, congint, congint. Una cosa bestial, una cosa que necessita un edifici sencer. Bé, doncs, avui...
del recull de notícies que vam dir la setmana passada, avui volem tractar el tema de la intel·ligència artificial. No vam deixar res de deures, no perdem el fil, però tampoc la setmana passada vam deixar deures perquè vam dir, de tots els temes que vam tocar, farem una tria i direm, avui què parlarem? Podríem parlar de l'espai, podríem parlar de...
Podíem parlar que la Sílvia no s'entera quan li poses el tastet o la bona, que aquestes són una altra d'aquelles coses que encara hem de parlar. Això mateix, podríem parlar de molts temes dels quals vam fer 500 anys la setmana passada, però no vam deixar res i durant tota la setmana he estat barrinant, a veure, a veure, a veure, al final s'ha portat el gat a l'aigua, la intel·ligència artificial.
Molt bé. Doncs vinga. A veure què passa. Vam dir una notícia sobre una ministra artificial, Albània, o sigui, una ministra que seria intel·ligència artificial. Em van fer cinc sentits, van llegir el titular. Ara en seguirem parlant, però abans tenim una altra notícia que fa referència a aquesta intel·ligència artificial de cara al futur, no? Perquè ja va sortir el tema la setmana passada, Sílvia, perquè a tu et feia por i a mi em feia respecte.
Exacte, exacte. I continuï pensant exactament el mateix. A mi em fa por. A veure, en una setmana no canviem d'opinió. No, però com tracta l'ésser humà la intel·ligència artificial. Sí, sí. Perquè com passa amb tot, sempre tenim aquesta dualitat, que ja et dic, estic moderant molt les meves paraules,
Sí, sí, sí. Ja que anar allà escoltant, moderem. No només per això, sinó també perquè hi ha moltes opinions. Jo tinc la meva, tu tens la teva i la gent que ens estigui sentint de la seva. Però aquesta sensació de coses bones, sempre ho anem portant cap a la part pitjor, és el que a mi em dóna ràbia. I la intel·ligència artificial va néixer, m'imagino com ha passat amb internet i altres històries, com una eina boníssima. Sí, d'ajuda. D'ajuda a suport a la humanitat.
que li direm artificial, artificial, podem sortir al carrer? Podem anar? Podem menjar? Podem beure? Com dius tu, com internet i com moltes eines van començar de manera... La idea era això, ajudar a la humanitat, però que s'ha anat complicant.
S'ha anat complicant la cosa. Internet sabem per les ciberestafes i aquestes coses que abans a internet no existia. Hi havia estafes, però no ciberestafes. Esclar, totes aquestes noves tecnologies ja al seu costat fos. I la intel·ligència artificial, com dius tu, esclar, es volia crear de manera altruista. Bé, altruista no. No, però de manera... Per treure i per ajudar i per fer coses millors del que tenim.
A canvi, aquesta ajuda hi ha un rendiment econòmic, evidentment. Però quan dic altruista no em referia de franc, sinó d'ajudar la humanitat a avançar. Però, esclar, també té el seu costat fosc, que és el que a tu et fa por i a mi em fa respecte. Però bé, per això avui volia tractar el tema de la intel·ligència artificial i hi ha una persona que em pot parlar i li vam fer una entrevista als mitjans de comunicació i jo vull portar aquesta resumida, aquesta entrevista,
Vull portar-ho aquí a la terres plana perquè és una persona que és una autoritat alhora de parlar de la intel·ligència artificial. Mira, és el Jensen Wang, que és el director executiu de l'empresa NVIDIA. Anna! I tu diries, què és NVIDIA? No, no, NVIDIA és... jo tinc aquí, dintre del meu ordinador, tinc les targetes de so.
Molt bé. Doncs envídia, a banda de fer... Que no és envídial d'envídia, eh? Sí, és que s'escriu així. És N... N-B-I-D-I-A. Però, esclar, si ho pronuncies... Se pronuncia envídia. Envídia, sí, sí. Que pronuncies la N... Has vist? Ha de tenir aquest cop amagat, eh? Te n'adones, eh? Sí, molt bé, m'he sorprès, eh? M'he sorprès perquè...
coneixies la faceta inicial d'aquesta empresa que es va especialitzar en targetes de so. Et tenim aquí, eh? Sí, sí, no, no, jo també em sembla que la meva targeta de so, dels meus primers ordinadors, també eren Nvidia. I bé, doncs, però esclar, és allò de renovar-se o morir. I aquesta empresa va dir, bé, si seguim fabricant targetes de so...
possiblement si ens guanyen la vida però pot ser que algun dia vingui una altra empresa i les faci millor i hagin de plegar hem d'investigar renovar-se o morir i aleshores sense deixar de fer targetes de so, que és el que fan bé
però com una assegurança per tenir més recursos, més possibilitats de venda, perquè, esclar, si tu només fas 3 i 3 assortes, estàs hipotecant la teva empresa, perquè, esclar, estàs només incidint en una part del mercat. Però si tu diversifiques la teva producció amb altres camps de la informàtica, aleshores tens més possibilitats de fer-te més gran, de sobreviure, bé, d'anar millor. Buscar solucions.
Això mateix, que és el que busquen les empreses, sobreviure i anar fent, anar fent. Doncs se van especialitzar en fer xips, xips especialitzats en intel·ligència artificial. Per exemple, el xap, el xat GPT... Ui, qui la pot també...
Aquest xat... És que ara la gent ho utilitza per tot. Molt bé. Aquest xat GPT, saps quin és la seva, diguéssim, processador? No. Els processadors de xat GPT són la gent d'envidia. Ah, molt bé. Home, que toca perfecte. El que dèiem abans. O això a l'atur. Ells...
Ells en un moment donat van dir, hem de diversificar la producció, i van dir, sense deixar de produir aquestes targetes de SOC que són molt bones, doncs anem a la recerca d'un camp desconegut, que és la intel·ligència artificial. Van començar a fer aquests xips, aquests...
aquests prototips, d'aquests circuits, i la cosa va començar, doncs, suposo, com sempre, molt rudimentària, i quan vam veure que la cosa estava prou madura i estava prou avançada, tecnològicament parlant, és quan vam dir, ara anem a llançar un xat GPT, una intel·ligència artificial que sigui a l'abast de tothom. Doncs bé, això és tecnologia NVIDIA. Doncs el senyor Jensen Wang, que és el director general d'aquesta empresa... Com has dit això, eh? Jensen Wang. Que m'ho fa molt gràcia, que l'he dit molt bé...
Doncs n'ha parlat de la intel·ligència artificial. I, esclar, tots aquests pors, aquests respectes, tot això, doncs ell no és que ens ajudi a treure les pors i els respectes. No, no ens ajudarà perquè el que diu, esclar, diu que anirà tot bé. Evidentment, una empresa que s'hi dedica a fer intel·ligència artificial interessa donant missatge de confiança, no? Clar, lògic. Lògic.
Evidentment, però dins d'això donar llums de cap on anirà la cosa. I esclar, aleshores doncs, que sigui així, Sílvia, que sigui així, que vagi cap allò on diu aquest home, ja es veurà. A veure què passa.
A veure, què passa? Perquè se pot torçar la cosa i pot tornar per una altra banda. Però, esclar, com a director general d'aquesta empresa potent, d'intel·ligència artificial, ha d'anar un missatge, diguéssim, positiu, de confiança, perquè, esclar, si no, doncs tanquem la pareta i... Sí, sí, sí, i apagada i va al menós. Va al menós, no? Mai millor dit. Sí, sí, sí.
Saps què estava pensant mentre et deies això? Sí. Que m'he començat a trobar, he dit començat perquè m'imagino que més sorpreses han guardat la vida, de moltes d'aquelles marques que ja no sabia res d'elles. Sí. Una d'elles, Panasonic. Sí, Panasonic. Que jo la tenia per televisions, radiocasets, etcètera, etcètera.
Ara fa piles, o bé l'he trobat que fa piles, i altres cosetes que dic, ui, s'estan també reinventant, m'imagino, per no acabar de morir, perquè han de buscar les seves sortides com a empreses, no? O Sony, també, que abans feia molt de televisions, i també s'han continuat reinventant.
S'han hagut de reinventar perquè en aquell moment van ser molt potents, però coses que passen a les empreses tenen aquestes pujades i baixades. I una empresa que també va ser molt coneguda que va ser la Sanyo, que també tothom tenia els radiocassets, la Sanyo, la televisió Sanyo, i hi havia aquells radiocassets grans que la gent portava a la platja, en aquells altaveus, i tu estaves allà trenquant l'anen prenent el sol i tenia aquella música i deia, ei, no molesteu. Bé, doncs, moda dels anys 80-90, coses que passaven fa 40 anys, no?,
Bé, doncs empreses que... És curiós, eh? Sí, curiós, no? Doncs empreses que s'han hagut d'alimentar perquè, esclar, la gent ja no van a aquest radio de cassets aquí portat a l'espatlla i fent soroll per tot arreu. Ara hi ha uns altereus més petits que també emprenyen una mica, que ha canviat la tecnologia, però segueix les persones que segueixen emprenent. Quan vas al tren, tu vas estar tranquil i té aquella persona amb aquells altereus i no caldria, no? Bé...
La humanitat segueix igual. La tecnologia ha avançat, perquè els altres veus són més petits, però la gent segueix igual de...
A pensar que anaves a dir de ruca. Sí, sí, falta de modulació. Aquests punts suspensius a mi ara mateix m'han fet dubtar. Perquè els que anaven molestant als anys 80 ara molesten, però amb tecnologia dels anys 2000. Sí, sí, sí. Continuen molestant d'alguna manera. Sí, continuen, sí. Bé, la qüestió és... En aquest sentit no m'ha avançat gaire. Bé, la qüestió és avançar la tecnologia, però a la humanitat encara no.
Bé, què anava a dir? Ah, sí, doncs, això, intel·ligència artificial, Jensen Wang, director general d'Envidia, diu el següent, això seria el titular, eh? Sí, sí, sí. Diu, entemo que en el futur estarem més ocupats que ara, perquè moltes coses que porten el seu temps hauran de fer-se més ràpid. O sigui que és un missatge que diu, bé, en el futur les coses aniran avançant, és a dir, hi haurà feina...
O sigui, no ho faran tots els robots, com els pensaven que els robots ens trobaran la feina als humans. No, seguirem tenint feina. Aquesta seria la part positiva del missatge, que no serà allò que ens pensaven que la gent a casa i ho faran tot.
tot el robot. No hauríem d'anar a la fàbrica, no hauríem d'anar a la ràdio, no hauríem d'anar enlloc, perquè ho farem tot el robot. Nos quedem a casa allà mirant la tele. No vull, eh? No vull. No, no, jo tampoc. Però em refereixo que no arribarem a aquest extrem perquè al final les màquines ho faran tot. La part positiva del missatge, la part negativa és que tindran més feina.
Tindrem més pena perquè està dient que moltes coses que ara se fan en un temps doncs s'hauran de fer més ràpid, no? El que es feia abans, doncs mira, ull per abans d'ahir doncs ara no l'iran per abans d'ahir ull per, fa d'aquí tres anys ja hauria d'estar fet, saps què vull dir? Sí, sí, sí, la immediatesa serà precisament el que premiarà Encara apremiarà més, no? Apremiarà més Sí, sí, sí
Ai, ai, ai. Però mira, veus, aleshores una altra de les declaracions que fa aquest director general és que comparteix la seva visió de futur com un escenari realment emocionant, obert a infinites possibilitats. Home, és que el que està venent intel·ligència artificial ho ha de pintar d'aquesta manera, no s'ha de vendre el producte, perquè és que...
Si no, pleguem també. Clar, clar, clar. A més a més, s'ha de fer interessant pels ulls, però per tots els sentits, d'alguna manera. Esclar, i la seva visió de futur és això, un escenari realment emocionant, obert a infinites possibilitats. Allò que dius, ostres, en el futur, sense molt de casa, podres anar a les illes Fiji, allí, a la platja aquella, allà fins i tot t'avindrà un aire d'aquell càlid, d'aquelles illes... La intel·ligència artificial...
Que te posarà tota la mel a la boca, perquè t'ho passis tot. Això és el futur realment emocionant, obert a infinites possibilitats, no? Ostres, ostres. Bé, doncs no res, que mira, que la intel·ligència artificial, la IA... Sí, sí.
doncs ja és una realitat present en les nostres vides, hi ha xat GPT i d'altres, no? I malgrat els dubtes que encara s'uscita, jo diria pors i respectes, el cert és que el seu continu avenç obre el camí a possibilitats abans inexplorades, no? Això també em recorda a la nau Star Trek, que també va a indrets inexplorats, és molt de sense ficció també encara. Bastant, bastant, bastant.
Això que obre el camí a possibilitats abans inexplorades, em sembla molt la de recerca de l'espai exterior, a veure què trobem, no? Sí, jo crec que les idees van venir per aquí, eh? La gent, la inspiració d'aquella sèrie, que encara continuo veient, i a més, continuant traient. Sí.
Noves cosetes, eh? M'ha sorprès molt gratament, que més a més tenim un altre capità i l'altra gent. Més jove. L'has vist tu també llavors, no? No, sí, he vist alguna cosa, perquè saps què passa? Que la fórmula és molt bona, perquè nosaltres com a humans, com a humanitat, sempre hem volgut saber més, no? És clar, i aleshores és una sèrie que tracta sobre recerca, sobre coneixement, sobre coses que no sabem encara,
Però, Berta, no estaríem preparats, eh? No, evidentment. Encara que viatgéssim, ja saps què faríem, el ser humà com a tal? Jo diria que el Star Trek és dels anys 60 o 70, doncs ja va tenir uns primers actors, després dels anys 80 o 90 n'hi va haver uns altres, ara n'hi ha uns altres, però esclar, allò que t'hi diguin, l'anau a Star Trek, viatge per l'espai, explorar nous mons, noves coses, doncs això atreu a la gent, ja sigui dels anys 60, sigui dels anys 90, sigui de l'any 2025, perquè...
Perquè l'Espire el tenim encara a les Baceroles, no sabem qui hi ha, perquè l'home i un que han portat són nous remotes a mar i altres planetes del sistema solar. Però encara sense gent dins. Això mateix, sense gent. O sigui que estem allò al principi dels principis, no? Encara estem en bolquers en aquest aspecte. Sí, sí, sí, mai més ben dit, Sílvia.
Perquè normalment pensem que tot això es fa dintre dels platós de televisió. Sí, sí, esclar, esclar. Que ja ens encantaria poder fer-ho. T'imagines una llum araquiluminosa aquí dintre de l'estudi i de cop i volta apareix un dels capitans. Sí, sí. Mira, a mi... Es faria una por? A mi de totes aquestes, diguéssim... Sagues, perquè va ser sagues. Sagues de meses, sí, sagues, mira, sí, no sé dir la paraula, d'aquestes diverses sagues, a mi m'agrada molt la del capità Picard,
Aquesta va ser una de les sagues boníssimes perquè a més a més a més a la tripulació tenien un humanoide, un... Que sí, que a més a més me vas parlar molt bé d'ell. Sí, el Data. El Data. Sí, sí, sí. I a més a més... A mi m'agradava molt el Data, eh? Com el robot humanoide, com sigui... Sí, perquè tenia sentiments al Data. Sí, tenia un cervell positrònic, eh? Positrònic, sí.
És un moment de robot que no li tenia ningú i que no comprenia segons quines coses. Però això mateix, aquesta és la gràcia de la sèrie, perquè com a robot li volien fer, el volien tornar una mica més humà, perquè li explicaven coses, no les entenia, però al final les acaba entenent. I és allò que...
veies l'evolució d'aquest personatge que va començar com un robot fred, que tot era càlculs freds, matemàtics i sense sentiments, i a poc a poc, a mirada que anava desenvolupant-se la sèrie, aquella saga, veies que s'estava tornant més humà, no? I agafava coses dels sentiments, no? Potser a algun dels episodis li cau com una espècie de llagrimeta, que no era llagrima, era com una espècie d'oli...
Però el desenvolupament d'aquest personatge fa entendre que en un futur podrien trobar-nos amb una cosa així, perquè humanidades encara no existeixen, però qui sap que d'aquí uns anys puguin desenvolupar... Esclar, aleshores passaria com la sèrie, que els primers humanidades serien doncs res, uns robots sense sentiments, sense res, però al cap dels anys qui sap...
Qui sap que poguessin perdre consciència i es tornessin humans, o més humans, vaja. Bé, bé, bé, no és res, que ens anem una trobada per les branques, eh? Mira, deixa'm, que estava buscant la sèrie, perquè a més a més estàvem mirant a veure com es deia. Era la nova generació, Next Generation. Podria ser, podria ser. Era Star Trek Next Generation. No ho trobo, ara no ho trobaré. Era la nova generació. Quan no ho busqui em sortirà i ho podrem dir la setmana vinent. Això em sembla que era dels anys 90. Sí.
No, no, però aquesta és d'ara. Sí, d'acord, d'acord, sí, però jo la que estava referint, la saga que més me l'ha atrapat va ser la del data, saps? Vol dir que a mi ho vaig sentir molt identificat. I a més, a banda sonora, jo crec que l'hem posat més d'una vegada, eh? Sí, m'ho vaig sentir molt identificat perquè no m'ho he passat també de robot, doncs també vaig fer l'aprenentatge i bé, ja m'ha arribat on m'ha arribat, no?
Doncs vinga, deixem el data... Sí, i anem al beta, que també és una manera d'humanoide, no? Bé, doncs, no res que la IA pot raonar, bàsicament pot pensar, investigar, utilitzar eines, resoldre problemes, per això el xat GPT s'ha tornat tan bo.
I això ho diu aquest senyor, el director general, director executiu d'NVIDIA, que és el Genshin Wang. Veus, aquí és on també ell expressa el que pot ser el futur d'aquesta intel·ligència artificial.
Pensar, investigar, utilitzar eines a resoldre problemes, però veus, pensar, i pensar comporta, doncs, poder tenir sentiments, no?, perquè tot està lligat, no? Bé, és futur, eh?
El que està dient aquest senyor és que d'aquí uns anys, perquè ara el xat GPT i altres intel·ligències artificials encara són molt bàsiques, però és això, que està posant un termini d'uns anys més endavant com on pot anar, no?, i està dient aquestes paraules claus, no?,
Pensar, reunar, coses que ara, de moment, no ho tenen. Però a ser això, potser d'aquí 10, 15, no ho sé, o abans, ja podran pensar i reunar, que serà el segon pas. És clar, és que això són passos que anem fent. Que anem fent poquet a poquet. Mira, te tinc una sorpresa, que a més a més la tens a Prime Video...
que és Star Trek Picard. Picard, molt bé. I que és ja el Picard gran, eh? Ah, molt bé, d'acord. Això és del 2023, o sigui, fa dos anys que va sortir aquesta nova sèrie que també està com a Picard, que està el teu capità. Ah, molt bé, el meu capità. No sé si hi és tal data.
No ho sé, potser ho han canviat i tenen altres actors que formen part. Però deixem dir-te una cosa sobre el data. Allò que deia abans, que era un homonoide, un robot, que tenia cervell positrònic, tot això no són coses que hagin sortit del no-res. No, que darrere hi ha les ciències.
Sí, sí, hi ha ciència i teories de la ciència que ara, doncs, un cervell positrònic, doncs, tal com tenim la tecnologia, doncs, és pura ciència-ficció. Però, esclar, es basen en teories de científics que, potser, en un futur, els robots, doncs, funcionin en això, en aquest sistema d'intel·ligència artificial que seria un cervell positrònic, que, esclar...
Som el 2025, però potser el 2030 o el 2050 surt la tecnologia per desenvolupar aquest cervell positrònic i els humanoides tinguin aquest. I aleshores, quan passi, que possiblement passarà perquè l'agència sempre ha acabat les teories, moltes s'han acabat confirmant, doncs el dia que passi ens en recordarem del data.
I nosaltres, si estem en aquell moment, estarem una miqueta més grans. Molt bé, doncs mira, no sé com anem de temps, jo diria que anem acabant. Anem acabant, doncs deixa'm dir-te quatre coses més d'aquesta intel·ligència artificial del senyor Jensen Wang.
Diu, així cada vegada són més les opcions que ofereix aquesta tecnologia d'intel·ligència artificial. Una cosa que, si bé posa en risc la continuïtat de certs llocs de treball, promet la creació d'altres de nous. A més, moltes companyies comencen a valorar els coneixements específics d'intel·ligència artificial a l'hora de seleccionar els seus possibles candidats. Per això els experts esverteixen sobre la necessitat d'aprendre a utilitzar-la correctament en paraules...
del senyor Wang cada revolució industrial genera canvis en el comportament social i aquesta no serà l'excepció que va, que va, al contrari a més a més es va notant ara mateix però el que està dient és això però cada revolució industrial ha d'haver un moviment darrere han patit que les màquines substituirien les persones i no ha estat així perquè necessiten persones que sàpiguin portar aquestes màquines
Per portar aquestes màquines, perquè a començaments del segle XX, que també es va començar la revolució industrial de finals del segle XIX, començaments del segle XX, que es va tot també automatitzar, la gent es pensava, les màquines ho faran tot. No, no perquè va haver-hi gent que havia d'utilitzar aquelles màquines, fer l'escenar, gent...
que les sabés arreglar i sobretot gent que les fabriqués. Doncs estem igual, gent que fabriqui aquestes intel·ligències artificials, gent que les sàpigui fer anar, gent que les sàpigui reparar. I que pugui canviar. Això mateix. Que les pugui canviar d'alguna manera. Tornem a repetir el mateix, que se trauran alguns llocs de treball, però se'n creen d'altres. Sempre. Doncs ja està. Tornem una altra vegada a l'inici del que parlàvem. Ja està, ja hi som. Renovar-se...
O morir. Doncs millor renovem. I no res. Sempre renovem. Doncs això que avui hem dit de la intel·ligència artificial venia a compte que la setmana passada vam parlar que Albània anomenava intel·ligència artificial com a ministre per reduir la corrupció. Dèiem que Albània, que està tocant les portes de... Això ho deia la setmana passada, eh? Sí, sí. Tocava les portes de la Unió Europea, la Unió Europea deia, ei, molt bé, però heu de complir que és aquest, aquest, aquest, aquest, aquest.
I un d'ells és eliminar la corrupció que la teniu molestesa l'administració. Aleshores, doncs, el senyor primer ministre d'Albània, Lady Rama, va dir... Veus? M'he recordat, eh?
Doncs farem una cosa, nomenarem una intel·ligència artificial que faci de ministre amb un càrrec molt delicat, perquè el nom d'aquesta intel·ligència artificial es diu Diela, que significa sol en albanès, i la cartera que ocuparà serà ministre, li hem posat nom femení, eh?
a més a més el nom és femení, die-la, doncs serà ministre per a l'adjudicació de contractes públics, un tema molt delicat a l'hora de les corrupteles administratives. No cal explicar res més perquè aquí, a casa nostra, tenim molts exemples. Som de la Unió Europea, però Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do.
Aquí podríem parlar llarg i extens, eh? Sí, i és a més, encara ens fotiríem fora de la Unió Europea perquè, déu-n'hi dos casos que hi ha de corrupteles, no? Vols dir que tant a Catalunya com a Espanya no haurien de nomenar també un ministre o una ministra d'administracions públiques
I artificial, intel·ligència artificial, perquè Déu-n'hi-do, eh? No, que li canviarien el xip, ja t'ho dic, ara trobarien la manera de posar el xip i encara la liarien més, ja t'ho dic, veta. Però bé, anem a la música? Vinga, va, anem a la música. És la part més dolça que tenim al programa, amb altres coses, eh? A veure, a veure. Anem a viatjar aquests 40 anys enrere, anem a l'any 85, i a l'any 85 ens preguntem, la gent
com ballava a les discoteques, quina música la feia balla a les discoteques. A veure si l'encertem, Sílvia. A veure, jo te la poso. Tu posa-la. Vinga, va, per favor que sigui aquesta. Sí? Ai, m'ha espantat ara, eh? Ah, no sabia com interpretar aquest gest que acabes de fer, eh?
Aquest és el tastet, no? Sí, mira, això va sonar un tema que va sonar molt a les discoteques l'any 85, era d'un grup que es deia Extra, i la cançó es diu Monalisa. Vinga, va.
Sí que me sona aquesta, eh? Home, és que fa 40 anys va sonar molt. I allò de moure l'esquelet... Sempre puc dir allò de no hi era, no hi era, però no. Hi érem, hi érem. I a més teníem una edat per anar... No, jo encara no. Bé, jo sí, jo sí que la tenia. Jo la tenia a l'edat, si tu ets més jove que jo.
Jo tenia l'edat per anar a ballar l'esquelet, a moure l'esquelet. Sí, perquè abans es movien molts esquelets. Sí, molt, molt. Ara jo no tant, eh? No tant. Però es movien molt. I això, aquestes músiques, era la que ens ajudava a moure aquest esquelet. Mira, mira, mira, la tornada. Ai, encara n'ha arribat. Cacin d'una. Sí, sí, però veus aquest ritme? Tu estàs allà a la pista de ball i vinga, au, vinga, amunt, avall.
A veure si es maxi-single, eh? Sí.
Ara, ara, ara. Home, que estava esperant a veure si arrencava aquest xiquet. Estava esperant que digués la Mona Lisa. Home, per l'amor de Déu, Mona Lisa. Això, evidentment, és espaguetidans, no? El quadre més petit. Petit. Perquè és petit. Tu vas al Museu de l'Obre, està a París. És preciós, però és petit. Sí, està a París, al Museu de l'Obre. Tu vas allà, on és? On és? Sí, aquella cosa és petit. Senyor Leonardo, podia haver fet l'Elisa una mica més gran. Ja, ja.
Per l'amor de Déu. Petit però... Però incisador. Una de les millors sobres de la humanitat. Bonic, bonic. Bé, doncs això era el tastet, ens hem allargat una mica, però havíem d'escoltar aquest tros de Mona Lisa, d'aquest espagueti dance, aquesta música feta per italians, però en anglès, perquè sonava més internacional bé. Doncs un altre espagueti dance, també...
que és la música, doncs, que serà la cançó definitiva, no?, que és feta per una senyoreta que es deia Alba, això també fa 40 anys, eh?, és del 1985. Doncs té molt bona salut, eh?, l'Alba. Sí, sí, a més a més, ara sentireu el ritme, que també no era tan ràpid com l'anterior cançó, però també feia moure una miqueta l'esquelet, perquè, mira, comença el ritme a pujar...
I també, això quan són les pistes de ball, també feia aixecar dels feients la gent i anar a la pista de ballar. Doncs mira, la cançó, dèiem, és del 85, ara fa 40 anys, se conserva molt bé. Mira, mira, aquí comença, veus la cosa? És el que deia, veus? Això és el que feia la gent. Vinga, va, anem a... Doncs això, vinga. Doncs la cançó es diu Only Music Survives. Ah, sí.
Vol dir, només la música sobreviu. I és clar, és que és un títol de cançó que dius, han passat 40 anys? És veritat. I és igual de preciosa que la primera vegada. Però és que és veritat. És una passada, eh? La música, només sobreviu la música. Ho diu aquesta cançó. La qualitat musical, eh? I dius, ostres, que visionaris que érem fa 40 anys! És clar.
El que pot volíem veure en aquell moment, eh? La cara al futur. No, res, doncs, mira, avui la nostra maquineta del temps ens ha portat aquesta cançó de l'Alba i amb això ens acomiadem avui. Però això sí, la setmana vinent tornem amb més notícies, continuem mirant cap al cel perquè de cop i volta podem veure els diferents planetes del nostre sistema solar, com s'apropen. A veure, com s'apropen...
O els podem arribar a veure perquè la llum els reflecteix d'una altra manera. I que passen moltes coses. Sí, sí, sí. I que aquí ho expliquem, no, Beta? Sí que ho expliquem, sí. Vinga, va. I amb molt de gust. Bona nit, eh? A reveure. Gràcies. Fira la gent que diu, ara. Bona nit, a aquestes hores.
Because only music survives. Because only music survives.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Fins demà!
Doncs vinga, que ja la tenim aquí amb nosaltres. Val Pérez, bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. I per què no paro de córrer ara mateix? Perquè la càmera funciona. Ara què passa? Perquè parles tan de pressa. Perquè la càmera ara funciona. És que m'ho porto barallant just abans de començar el Manamana, que no sé què ha passat. Un problema tècnic que ja arrossegàvem de la setmana passada. Home! La setmana passada vam tenir un problema tècnic amb el so i aquesta setmana amb el vídeo.
No, no, però ja està, però ara ja està, eh? Està arreglat, està arreglat. Bueno, és que ets una crac. Espera, espera. De les botonfites, de les botonfites. Espera, que tinc les orelles avui que semblen els gremlins. De què? De l'escalfor. Mira. Ah, després t'ho ensenyo, eh? Això dona calor, eh? Això dona calor, perdona. Sí, sí, i tu amb la pantalla darrere. No, bueno, no cal que m'ho expliquis, que sempre ho dic. Aquest pantallasso dona l'escalfor que no vegis. I quan he entrat aquí... El calor humano de l'escalfor de la pantalla. I a mi...
tots els focos a fer mi persona i he dit, mira, Sílvia, tampoc no cal, perquè jo ja brillo per mi mateixa. Això també és veritat. No cal tant de foc. Apaga el llum, Marilus. Pam.
I l'he apagat, eh? No ho sabis, perquè ara ja està apagat, eh? Perquè si no jo aquí estaria com un pollastre a l'Age, t'ho dic ara. Després de posar oli, també hi dura molta... No cal, no cal que em poses oli. Ja tinc jo graça natural. Bueno, que no hem vingut aquí a parlar de mi graça natural. Vinga, va. És cap de setmana? Sí. Això és, mana, mana. Sí. Benvinguts.
Ai, no sé, no sé, no sé en què puc començar avui. Tenim, no, anava a dir, tenim molt clar amb què hem de començar. Què és això? Ara ve, ara ve, ara ve. Però això és el que jo t'he demanat? Ara ve, ara ve, ara ve. I llavors es fa de pregar, es fa de pregar. És continuar fins a pregar.
A veure, dile por qué. Dile, dile, dile. Sílvia, això va a quartos, eh? Dilo, dilo. Dime por qué. Por qué. Dime por qué. Ah, por qué. Veus? Veus?
És que no m'agrada. No? Tu vaja dir del Rafael. Una que t'agradi, m'has dit. Alguna cosa així m'ha semblat, eh? M'ha semblat dir que alguna cosa així. Ah, era aquesta? No. Jo t'he donat dues cançons. No t'he preocupat, que no és nada. Sí, jo t'he donat dues cançons i t'he dit la que més t'agradi. Però de les dues que jo t'he proposat. Ah, no, de Rafael elige tu. Això m'ho he inventat jo. Deixa aquesta, deixa aquesta. A veure, a veure.
Aquesta és la cançó que la Sílvia sempre acaba enfadada als concerts del Rafael perquè no la canta. No me la canta. Pobret, que tenim puits. Veus que et diu que te quiero? Sí.
Què és això? Ah, molt bé, aquesta és la que jo tovim. Ja m'agradaria, que porto dies que no surto. Podré vivir lo que el mundo no está cuando el sol ya se esconde. Podré cantar una dulce canción a la luz de la luna.
Bona nit.
Y al despertar ya mi vida sabrá algo que no conoce.
No, això no m'ho facis més, Sílvia. Perquè, clar, ella me va relajant per aquí. I jo aquí dissimulant, saps? L'han ballant i dissimulant. No, no. A veure, què és el que havies de dir? No, no me'n recordo. Digues que aquesta cançó és de l'any no sé què. 1967. Ves tu, fixa-t'ho. Tia, tu. Fa quatre dies. Que fuerte parece. Sí, això també ho he dit.
¿Qué pasará? ¿Qué misterio habrá? ¿Puede ser mi gran noche?
Havia saltat en els últims dies la notícia que aquell desmai de fa uns mesos no ha acabat de recuperar i resulta que podria ser que tingués alguna malaltia.
Al cap, a més a més. Per tant, sí sabem que ha estat cancel·lant concerts últimament, però esperem que passi com l'anterior vegada, que és com un torete i tiri endavant i tinguem fiesta por la noche per molts anys. Doncs és el que dèiem de nou. Molta força per ell i també per la família i sempre endavant.
¿Qué misterio habrá? Bueno, misterio y acab. Mira que irían de una bombo y platillo y de todo, ¿eh, Mar? Ya se esperan más, ¿no? A ver, a ver. Crónica de una muerte anunciada. Ven, acércate. Ven, acércate. Ven y abrázame.
A recordar país A ser mi angustia
Angústia la que passo jo aquí a ser-ho tant a tu de fons cantar. Ja va. No, no, no, no. Això és un gallinero, però cada vegada és més gènere. Ja callo, ja callo. No, no callis. No, perquè la notícia és bonica i vull que la diguis com la tens preparada. Però digueu a un públic que tothom te senti, no, que jo aquí... No, no, que sí, que ara has sentit tot el públic. Un dia... Ha sentit tots, eh? Dóna-ho a fer. Ah, sí, ho han sentit tots. Vinga, vinga.
Fem una mica de cronologia. La cronologia. Amaia Montero, que és aquesta que estem sentint de fons, cantant de l'Oreja de Van Gogh, deixa el grup el 2007. Sí. Aquí he estat un rato, jo mirant per internet per fer-te tot això, una mica de respecte i escolta'm. Vinga, va. El 2008...
Leire, un any després que aquella bona senyora hagués fotut el camp, buscant, buscant, Leire és la nova vocalista fins al 14 d'octubre del 2024. No ho n'hi do, eh? Que el grup la fa fora per la porta de darrere, així, amb una patada al cul. Vinga, xiqueta, ja se t'ha acabat el contracte. Era el contracte d'obra, no, això? Doncs això era el 2024. 22 d'abril... 22 d'abril de 2025.
Calletana Guillén Cuervo se'n va de la llengua confirmant que Amaya retorna perquè això jo ja lo sabia, soy muy buena amiga i pim, pim, pim, pim, nena. I que aquí totes les arames que estaven la teníem. Això és el 22 d'abril i el 23 Amaya deixa de seguir les xarxes socials a la seva tan amiga Calletana perquè t'ha sido de la llengua. Home, Calletana, Caller. 14 d'octubre de 2025.
El guitarrista del grup, Pablo Venegas, afirma que no deixa el grup, però que no participarà en aquesta nova etapa que consisteix en una gira el 2025 i en una nova cançó de la qual...
Ja podem escoltar un extracte, després la posarem. De car, de car. 15 d'octubre. Sí. El grup anuncia el retorn de Maia. Aquesta setmana, eh? Sí, sí, aquesta setmana, eh? Anuncia el retorn de Maia amb un comunicat on explica també que Pablo no hi serà en aquesta nova etapa. Entra una, surt l'altra. Sí, sí, sí, sí.
Ha sido un año aquí en San Sebastián, nuestro escondite en el mundo, escribiendo nuevas historias y también recordando todas las anteriores. Y ahora, aquí esta frase es la que yo creo que... Volver juntos al local de ensayo y sentir que todo sigue aquí, que el tiempo nos está esperando donde lo dejamos...
no, tot no seria aquí perquè tu vas fotre al camp l'Eire ho va fer molt bé durant 17 anys i ara tu no digues que sentim que al llegar aquí m'estaven esperant, no
No, no s'estava esperando el momento. No, xata. Encara que fos metafòricament parlant, però no. En el seu Instagram han publicat un vídeo amb un extracte d'una nova cançó que ens diu Inspiració, que ara sentirem, espera't un moment, interpretada en un assaig. Té un so d'assaig, de gravació de poca qualitat. Molt rústica, sí. Recordem que durant uns dies...
la imatge d'Instagram i de les xarxes socials de l'oreja de Bangkok va ser blanc va marxar fundido en blanco no volien que se sapigués res ni volien que sortís res que no estigués controlat que l'haguessin pogut seguir deixant com estava exacte, exacte perquè era un moment en què estaven decidint què passava perquè representa que fins al mateix 15 d'octubre
Amaia encara no tenia decidit si es pujava a l'escenari o no es pujava. Mira, tal com diu la Sílvia...
perquè fa un any que estan gravant que no diga la veritat els han vist entrar i sortir ara no em diguis que tu no ho tenies clar que tu no tinguis clar si seràs capaç perquè no ens enganyem ella ha tingut problemes de malalties mentals que la poden acollir que tu no et sentis preparada per pujar-te en un escenari i fer una gira el 2026 t'ho compro
Però que tu que encara un dia abans de fer-ho públic no sabies si et pujaries al carro de l'oreja o no... Saps el que crec? Que potser quan li van preguntar en aquell moment s'ha dit no, qui t'ha preguntat no, ara no... Precisament pel que havia de venir justament l'endemà.
Ja. I clar, si tenim... Saps ja com allò de les novetats que tens... No, no, és que és ella mateixa. Ah, ella mateixa sense que ningú no pregunti. Ella mateixa, en el seu cercle, deia que la decisió la va prendre...
El mateix dia. Sí, quan va anar a dormir. Allò que dius, a veure, cuixinet meu, digue'm, què he de fer? No. El mateix dia, quan es va aixecar el dematí, va dir, doncs vale, sí. Porto un any currant i gravant un disc, però vale, sí, sí. Oi, sí? Va, sí. Vinga, va. Fem el comunicat.
Ojo, què ens pot arribar a passar? És que a mi tothom sembla com un tetris, però xumbo. Molt estrany, de Halloween. Per què marxa Pablo just quan ella entra?
no ho sé saps aquelles coses que algun dia potser faran el llibre de la seva memòria i en aquell moment podrem saber el que i el com de què passava potser ella va marxar perquè no s'aguantava amb el Pablo i ara que torna ella el Pablo diu doncs mira ho sento molt però jo jo no t'aguanto encara que passin els anys
Però encara tenim aquelles rencilles, aquelles històries. Passa igual que quan l'Amaia va marxar, allò és una empresa i segueixen sent socis de l'empresa tots junts. Sí, això sí, és veritat. Que ell no es puja a l'escenari no vol dir que no pertanyi a l'oreja de Van Gogh com pertanyia a Maia, encara que la que pujava a l'escenari era l'Eire. Sentim aquest extracte. Té molt bona pinta, eh? M'agradat, eh? M'agradat, molt. Mira, mira, mira.
Acompàñame. Un, dos, tres.
Fins demà!
A la misma hora.
Uau, sona molt bonica, eh? Sona molt bonica. És oreja en estado puro. Sí, sí, sí, és a l'inici i és tornant l'altra vegada, doncs aquella primera llavor que vam plantar ja fa uns quants anys. A veure, què és el que passa? Però... Però, en un món paral·lel... Sí, i a l'altra oreja... Mentre això passava... L'altra oreja, de oreja izquierda, oreja derecha... Mentre això passava a Sant Sebastián, en un altre món paral·lel, l'Eire Martínez.
Veus com el senyor Van Gogh es va tallar una de les orelles? Veus? Estan dictando palabras usando tu voz Imaginando que van a escuchar mis disculpas Rompiste todo cuando casi estaba perfecto
Doncs ara ell també és protagonista. Doncs sí, Leire Martínez ha trencat el seu silenci, ho ha fet a través d'una trucada de telèfon que ha fet el programa que presenta el Joaquim Prat, que es diu El Tiempo Justo, dient, i em sembla molt lògic...
No és mi història, són nosaltres els que ara han de respondre. I aquesta comella sola...
Sabent que el seu Instagram seria molt visitat aquests dies, ha encertat penjant dades, les dates dels seus pròxims concerts i un enllaç per comprar entrades. Home, clar, i aquesta, no? I aquí hi entres? Vinga, vine a comprar, home. Molt bé. També, en un moment d'assaig dels participants del concurs OT, on ella aquesta vegada és jurat,
canten en conjunt aquesta cançó.
Doncs ella ens ensenya al grup de participants d'OT cantant a couro tots junts aquesta cançó i ell li posa el text a Madre mia, como va a sonar esto, estoy super emocionada, gracias.
He pogut trobar a les xarxes un vídeo en el repartiment dels temes d'aquesta setmana del concurs, quan Noemí Galer, que és la directora de l'Acadèmia, els comunica que cantaran aquesta cançó... I tota la gent... I afegeix. La vais a cantar con ella. És una setmana en la que hay que darle muchísimo cariño a Leire...
Por cosas. Y acaba bien. Desde aquí te queremos, Leire. Yo creo que la agua está molt tocada.
Encara que se faci la forta, perquè és una persona, jo crec que molt forta, però clar, és que t'ha tocat, has estat un munt d'anys. És com de cop i volta, és aquí, borrar-hi cuenta nueva, no ha passat d'on ha de tirar, ja sé que el món segueix sense les persones, però home, d'aquesta manera... Jo que soc molt fan de les Dugues, perquè les segueixo a les Dugues, canto les cançons de les Dugues, les Dugues són l'oreja de Van Gogh, però...
Gràcies.
A mi em fa la sensació, tot i que Amaya és molt bona letrista, em fa la sensació que a l'Eire li han fet un favor. Una vegada passada la putada, així de clar, li han fet un favor. El temps ens ho dirà. Són aquelles coses que dius... Jo crec que encara continua estant dolbuda perquè necessita passar... Jo crec que algun temps perquè precisament passi pàgina i al final digui mira, del que m'he enllorat... Mira on estic ara...
que potser en aquell moment no ho veus, però clar, estàs amb aquella sensació que t'han traït. Va ser molt llig. Clar, és que t'han traït. La qüestió és que ella va aixecar cap, va tirar endavant, saps allò que enrere a mi per agafar impuls, i li està anant molt bé. Que també li desitgem moltíssima sort a Maia, davant del micròfon, en els escenaris...
perquè la cançó apunta maneres i trobo que el disco serà l'homàs de l'homàs. Ganes, eh? I també, si pot ser, de veure-la sobre un escenari i tornar-la a petar. Comencen gira l'any que ve. Porten un any tancats en Serjani gravant i comencen gira l'any que ve. Les dues. L'aire amb solitari i l'oreja amb la maia. I parlant de guerres. Que fort!
Perquè, a més a més, aquelles coses de la vida, que tanto la quería que la muñegava, no? Sí, sí. Tanto t'estimo que te muñego. Tant que t'estimo, sí. Oye, que te canso, eh? A veure. Quan eren felices. Quan eren iguitos. Sí. A més a més, la fotografia està una agafant a l'altra, en plan... Fíjate. Perquè eres tan hermosa i ara ves tan difícil.
Si plou o sí, és culpa meva. Ho tinc clar. Aquesta setmana. Ara cal un xafa. Veus? Juguetes suciosos i abandonados. Però per aquí canta del damunt. Deixa'l sentir la llengua. Fa anys, això, eh? Ara parlo jo. Ai, mi no sé si ja han de res. A veure.
Tampoc és cap secret que aquests dos han acabat com la comèdia de falset. No ens enganyem. Ja feia mesos que no s'aguantaven... Ni els pets. Eh? Que no s'aguantaven ni els pets. Sí, no ho he pogut afegir, però quan ho escrivia... Ho he borrat. És que tu i jo estem en sincronia. Què no ho saps? Bé, doncs ho dic, no? Vinga, va. Ja feia mesos que no s'aguantaven ni els pets...
i van allargar la seva gira d'acomiad bàsicament per un motiu econòmic els estava funcionant bé, omplien allà on anaven i per tant van allargar la lliga la gira al màxim possible per fer calaix amb el rotllo d'acomiadar-se dels escenaris de tots els fans i estaven d'anga, doncs ells anaven crinc, crinc, crinc, crinc i està clar
Vale. El passat 10 d'octubre al Palacio de Vista Alegre de Madrid, últim concert del duet, ja es veia que la cosa anava una mica agafadeta amb pinces pels vídeos que hem pogut veure, anava cadascú pel seu costat a l'escenari, cantant com si es perdonessin la vida l'una a l'altra, saps? Allò com si anessin tirant dardos envenenados. Sí, sí, sí.
i al moment d'acabar el concert, Andy ha enfonsat en un racó de l'escenari, mentre Lucas, en plan diva, es donava un bandamasses a la punta de l'escenari. Un desastre, un desastre. Mare meva. Poques hores després...
Clar, la premsa, darrere d'ells, buscant el motiu i buscant el per què i buscant aquella agulla en el Paller, perquè ens agrada saber i ens agrada posar el dit a la llaga. La qüestió és que, després d'aquest trist o penós espectacle, Andy fa aquest comunicat. He de dir, Mar, i per dur una mica d'història, acabo de trobar aquest concert de comiat del dia 10 d'octubre del 2025, és això que sona.
Són una miqueta així rodentari perquè és una gravació. Està gravat amb mòbil. Exacte. El veus també l'Andy amb un racó, inclús plorava, i va venir algú de l'equip a donar-li una abraçada. Sí, clar, aquest és l'últim, últim, eh? Sí, i el Lucas està davant de tot de l'escenari, rodejat de fans...
somrient, cantant... Sí, és allò que m'estic traient de sobre, eh? Moltes maneres de viure aquest comiat dels escenaris. Vale. Sí, sí, sí. Doncs diu Andy en aquest comunicat. Tras dos dècades d'èxitos, més de dos milions de discos vendidos i més de 800 escenarios recorridos, Andy arranca su carrera en solitario dejando atrás el dúo que le dio la fama.
Segons va avançar Òscar Repo en el programa No Somos Nadie de la Misora Tent, el disc portarà el títol Solo i inclourarà un tema anomenat Marioneta que reflectiria el distanciament entre tots dos artistes, un sigle de presentació que és aquest primer àlbum com a solista que veurà la llum abans de Nadal.
És a dir, perquè el treball surti al Nadal, al desembre, a les botigues i a les plataformes, ell ja fa temps que està treballant en solitari. Si ell ja fa temps
que se li ha un pertal... Sí, sí, el que no sona i que diu, no, no, a veure, així ja està més mort que viu, que estem aquí aguantant el pobre mort, però... Hem pogut llegir, bueno, he llegit comentaris de tot tipus, de gent que treballava amb ells a les gires, que per culpa d'Andy, no, de Lucas, perdó, han hagut de canviar contínuament l'estaf, l'equip, perquè diu que...
la gent no l'aguanta de cara al públic és super simpàtic i super guai però que després els seus treballadors és un tirant i que no hi ha qui l'aguanti i que la gent al final fot el camp i inclús que això si és cert, ho sabem de cert han canviat de mànager no sé quantes vegades perquè els mànagers els engeguen ja
Ja, teòricament, el malson pels treballadors... Ja s'ha acabat. Estava sentida ara, que mira... Yo soy un poco como mi padre, me cuesta abrirme así, de esta manera, pero no me quiero enrollar tan poco, ¿eh?
Muchísimas gracias, porque tanto Lucas como yo hemos tenido la oportunidad de tener 22 años y medio, con altibajos, con muchas historias, pero siempre, siempre habéis estado vosotros y gracias a eso nosotros seguimos, ¿seguimos aquí o hemos llegado hasta aquí? Y bueno, que es larga en la gira donde Lucas, ya se acaba hoy,
y vosotros habéis sido el colofón Madrid, como siempre ha sido el colofón
Doncs això és el que deia, precisament, Andy, per acomiadar-se de la seva gent allà a Madrid. Escolta'm, canviem de tema i anem de Bodorrio. Ai, de Bodorrio, pues vinga, vamos. No sabem si és casa de blanc o no, perquè s'està casant ara. Ara? Què fem aquí? Bueno, és que no ens han convidat. I és una de les que m'hagués agradat anar, però no, no ens han convidat. No m'has avisat. És Telebanderes?
Filla de Melanie Griffith i Antonio Banderas Es casa amb Àlex Espera que vaig a... Espera, digue-ho poc a poc, poc a poc, perquè es queda de piscina aquesta, eh? Grussainzki Grussainzki Grussainzki, home el Grussainzki de tota la vida
Doncs aquests dos ja ho tenen tot, l'Estela i l'Àlex, deixem-ho així, ja ho tenen tot preparat pel seu gran dia, que és avui dissabte. Va anunciar fa temps que la intenció era casar-se el 18 d'octubre a Valladolid. Veus? Molt bé. I, doncs, planegen fer un enllaç luxós en un celler que es diu Abadia de la Retuerta,
Però, com ja és tradició últimament en el Pijariu, ahir divendres ja van començar amb la preboda. Veus? Perquè també es fa preboda, són bodes de tres dies. La qüestió és que van organitzar, com em deia, la preboda en un monestir Sistercenc, que diu que és el millor conservat d'Europa, però que és un hotel, vaja. Hotel Castilla Termal Monasterio de Valbuena. Perquè veies? Que té tots noms amb moltes oleres, eh? Sí, sí, amb ganes, eh?
No tinc gaire clar com és que ha triat primer Espanya per casar-se, aquesta bona xica, sí que té relació amb Espanya, però ella ha viscut tota la seva vida als Estats Units. I una vegada hagis triat Espanya, com és que no has triat Màlaga?
la terra del teu pare, Valladolid. Bueno, a mi ho van trobar allà... Els Vallis Soletanos, però clar, no sé què dir-te. Com és? A mi li va agradar, van passar, o van estar un estiu, o no sé, unes vacances, i es va enamorar d'aquella... D'aquest lloc. I aquí, a més a més, es veu que està tranquil, es menja bé, i tal i qual, doncs aquí portem els convidats, perquè algunes vegades penses més en els convidats que no potser amb el... Jo espero...
Espero veure les fotos per dues coses, o per tres. Per veure-la amb ella, per veure com va vestida la Melanie, també, no? Per veure l'espai, perquè que et faci... A mi és bonic, eh? Que et faci decidir portar la major part de la teva família de l'altre costat del xarco perquè et vulguis casa aquí, ara és que ha de ser un lloc impressionant. I després per veure els convidats. A veure...
Qui serà? Amb el papa que té, amb la mama que té. Ja t'he dit que ara vindrà molta gent, eh? No, que se m'ha escapat, que se m'ha escapat. S'ha escapat, s'ha escapat. No, no, no, s'ha escapat, s'ha escapat. Sí, perquè tenim que continuar barallant-nos i no ens queden coses. Perquè això és una moda, però ara parlem... Que ha passat, que ha passat? D'un cor trencat.
I pega la vuelta. És que estava a buscar algun nom. Estava fent un cop i pegia en el traductor, però no m'acceptava. El nom de què? Gruszczynski. Gruszczynski. Gruszczynski. Àlex. Àlex Palos Amigos. Gruszczynski. Vinga, va. Bé, deixa'm estar. Tornem el cor trencat aquest que m'has deixat a mig. El Skirinsky el deixem estar i se n'anem a parlar del Tom Cruise.
Que ha passat el Tom Cruise? Mira, ha acabat la música i tot, eh? Que ha passat? Tom Cruise i Anna de Armes trenquen la seva relació. Què dius? Després de poc més de nou mesos junts. No s'aguanten els pets també, una altra vegada? A veure, es van conèixer, recordem-ho perquè aquí ho hem estat comentant, es van conèixer a principis d'any quan van coincidir en reunions per tirar endavant el filet Deeper.
i com Tom Cruise la passejava amb el seu jet privat amunt i avall, van saltar les alarmes i van dir, ostres, pues esto no pot ser, com és possible esto és algo más la qüestió és que jo jo em vaig equivocar
Jo deia que allò no era més que una relació laboral, que la portàvem un i avall perquè li venia de pas, i que no era una cosa... Però no, em vaig equivocar, i han durat nou mesos. Què dius? No era només una promoció de la pel·lícula, sinó que es veu que sí, que en algun moment han durat. Que anaven més enllà. I ara aquí ve on a mi em patina. Vinga, va. Diuen que aquesta separació ha estat de mutu acord.
que segueixen estimant molt i que són molt bons amics. Mira, una altra vegada com la Sílvia. Espera, ja t'ho dic jo, eh? A veure, fes-m'ho tu, fes-m'ho tu, Sílvia. I tu tens més experiència. A veure, a veure... He agafat carrerilla. Sí. Estàs nou mesos amb aquesta persona. Almenys, una de les dues...
havia d'estar enamorada, d'estimar, o només enamorada, que també podria ser, però un dels dos havia d'estar enamorat, perquè això deixi de passar així, o un es desamora i l'altre encara ho és, o si tots dos es desamoren no poden ser tan amics i estimar-se tant. A menys que després, a veure, si un s'enamora, el se m'enamora,
S'enamoren tots dos, perquè si no jo em puc enamorar, però si quin paio no em fan digas... Ja, però potser que ella estigués enamorada, o ella estigués enamorada, i l'altra m'agrada, però estic esperant a veure si va més enllà, i que el meu cor pot arribar a posar-se... Aquesta psicologia que té la Sílvia, eh?
home i clar, el millor no acaba d'entrar en el joc al 100% però bueno, té un 45% un està enamorat però l'altre no però bueno, ja arriba el temps i com és tan maca és tan maco, potser que sí i donem-nos temps la qüestió és que això que s'han quedat com amics i que se segueixen estimant moltíssim cosa que jo dubto moltíssim també podria ser que he llegit així com en diagonal a la notícia
També podria ser, sí, així, deixava caure que hi ha la ciència-logia pel mig. Ah! I que si aquesta senyora... No vol per trenya. Doncs descalificada. Vinga, a la volta!
I tant que en té. Ai, otra vez, perdó. És que em suuen les orelles. A mi m'ha pensat el mateix, no ho veus? És el que té, és la joventut. Vinga, no te metes a mi Facebook. Corre, corre, corre. Això no me meto, no me meto.
No m'has dit res, però jo he canviat aquí això. Sí, sí, sí.
He posat emoticones. Ah, sí? Ah, que bonic. El cor trencat. El cor trencat, clar. Aquella sorpresa. I aquí. I aquí, que és de risa. Sí, sí. De risa, però de pixar, de riure, eh? De pixar no treure gota. Bueno, potser no. Vinga. Les angonals dels 80 tornen a estar de moda.
S'ha acabat la tirania del depilat brasileño. En els últims mesos, la presència del pèl en el cos femení ha estat un tema molt debatut públicament.
recordem que la setmana passada o l'altra parlàvem de la Rosalia que portava el pèl a les aixelles a les aixelles no anava cap per avall el pèl de les aixelles que a més de portar-lo pentinat el portava tenyit ho vam estar parlant la setmana de la moda de París ella va anar i va sorprendre ara posa'm la cançó
Ai, això! He creat un monstre! Jo portava una altra cançó, però la Sílvia m'ha dit, hòstia, una cançó dels Snakes... Sí, que he dit així, hòstia... Sí, que bé...
El dit ve a pèl. I han dit, doncs si ve a pèl, posem-lo. Home, aquí està el xominal. La qüestió és que Quin Kardashian llança el primer tanga amb pèl públic. I les xarxes socials, aquí tens la foto, estan on fire. Són uns tangues amb les tires de diferents colors, de colors de pell, clar. Sí, sí.
i amb les quals estaven cosits uns pèls en tons ros, pel roig, castany i negre.
Estic al·lucinant, eh? 45 napos. 45 napos. 4, 5 euros. Sí, sí, sí. El tanga, com pelancanos. La meva pregunta és... Amb el que costa de treure... No seria més fàcil no depilar-se? Exacte, i que sigui natural. En quin moment... Que estan esgotades, nena. En quin moment se li acudeix amb ella fotre el tanga con el burrissol?
i les estupies el compren jo no ho entenc i a més a més m'imagino quan han arribat a fer delots això per l'únic que li podem agrair és que ha pensat en tot tipus de color de pell i en tot tipus de color de cabell tu la pots triar amb el teu to de cabell amb el teu to de pèl pell més semblant perquè et quedi més real i després tu pots triar de quin color vols el pèl
Estàs veient allí tot un mostari. Ja t'ho vaig dir que vaig al·lucinar, que em vaig pensar, dic, no pot ser, no pot ser, per amor d'allò, no pot ser. No m'ho puc creure. Que ella faci això, mira, ja no hi ha res que els Cardaixen puguin fer que me'n sorprengui, però que hi hagi gent tan tonta de pagar 45 euros. Presumptamente. Vinga, va. No, no. No, no, no. Ha de ser molt curt.
per pagar 45 euros per un tanga peludo part a part el xominou. Bueno, sense comentaris, eh? No anem bé. Ja t'ho dic ara, sense comentaris. M'agrada més aquesta cançó, després de la notícia. Ai, que bo, que bo, que bo. Bueno, ja està. No me dejo rascar.
Bueno, ens tindrem la setmana vinent, si voleu, eh? Els Snaked, aquí a Tarragona, presentant aquesta cançó amb un magnífic videoclip que la Mària m'ha estat mirant i ens hem fet un fart de riure. Això sí que ho té, eh? Ho recomano, ho recomano perquè, bueno, jo crec que la Kim Kardashian hauria de fer servir aquesta cançó per promocionar los tangas peluts. Show me now! Show me now!
A veure, mira quina força. És que... Aquesta guitarra, tu. Tot, tot, tot. Tot és bo, tot és bo. Bueno, guapes, que hem de marxar ja, eh? Que si estem anant de l'olla, eh? Amb el Xominou ja marxem. No, que tenim aquesta. Que és el que se m'escapava abans, pobra. Posa'm alguna cosa de la fangòria.
Per acabar, em venia de gust. Ah, sí. I me la poses amb... Amb l'Aitana. Amb l'Aitana. Perquè elles són perfectes. Com tu i com jo? I tant. Bueno, jo no sóc perfecta, jo sóc estupenda. No, som els plus quan perfectes. Som massa perfectes. Una paraula de quilles... De gent de ciències, eh? De ciències? No, de gent de lletres. També, no.
La lletres no, la lletres. Avui, sílvia... Avui que havia quedat, tu també. Es nota que jo sóc l'última d'avui, perquè això està una mica espès, eh? Hem de marxar ja, hem de marxar. Ja es nota, es nota, eh? Va-me'n pa casa. No, pa casa no, anem a fer-me alguna cosa, no? Ai, és veritat que anem a menjar. Algo, algo. Veus, és que clar, tinc els modells buits. És això. Ja m'ho noto, ja m'ho noto. No t'arriba el rec sanguini. Això...
Ara tornes a posar, no? Bé, deixa'm dir, perquè després... Això m'ho talla, perquè, clar, aquí m'hi ha alguna cosa. Molt bon cap de setmana. Ens sentim i ens veiem la setmana que ve. A la deus. A la deus. A la deus.
Fins demà!
Està obligada a vestir impeccablement
Me llaman Lagrado, porque toda mi vida solo he pretendido hacerle la vida agradable a los demás. Además de agradable, soy muy auténtica. Mire qué cuerpo. Todo hecho a mi vida.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I toca marxar. Us recordo que demà a la una no estarà el programa, però jo de... Fins demà que tornem. No, no, demà a la una. Espero que estigueu sentint el partit del nàstic. Us oferirem en directe, com sempre, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. I que potser, potser, amb alguna gravació, hi passarem el retrovisor musical que avui, per banca de temps, no hem pogut posar Jordi. Demà, sí. Palabrita del Niño Jesús.
I també recordarem de nou el Manà Manà. Família, gràcies per escoltar-nos i demà a guanyar el Nàstic. I l'excusa també la pintant, perquè els Glousters estaran en concert la setmana vinent, el proper dia 24, dins de la capsa de música. Espero que si els insistiu una miqueta, ens cantin aquesta cançó del Nàstic. Força, Nàstic! Fins a Tarragona Ràdio i fins demà, a partir de les 3, més o menys. Ala, adeu!
Grita fuerte sin duda.