Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barberd.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona nit.
Bona nit.
Esta noche viene el sol de roche, clips en mi coche. Las amapolas se están despertando y quieren salir a jugar. Si del corte tú no pasas, si tú no has perdido el norte. Si te queda una razón para darme, yo la intentaré aprobar.
Fins demà!
que es estar justo aquí en
Bon Nadal. Tarragona Ràdio.
que li darem que li sàpiga li darem penses amb unes balances li darem fil
Fances i figues i noms i llibres. Fances i figues i men i men.
Una cançó tan bonica d'amor. Pances i figues i nous i orives. Pances i figues i mel i mel.
i les fills què li donarem que ja madurarà
Ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen, danses al racó, ara que els carrers estan de festa, avui que la freda
Ara que s'obren les paraules. Ara que el vent bufa tan fort. Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar. Per saber que estàs al meu costat.
Fins demà!
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersei i un parell
Vas dir que mai més tornaries, el temps pacient ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu cos?
Viu el Nadal amb Tarragona Radio.
Fins demà!
Watch me!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Si no vols dir-li a l'amor que ja no vols estar de dol, faré proeses i cançons fins a l'amor. Si no vols dir-li a l'amor que sempre et fa posta tot sol, faré proeses i cançons fins a l'amor.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
i si trobes a tothom amb la cara de museu
Bones festes. Tarragona Radio.
Amanece de una vez Claridad, propiedad Matas son unas dan de luz Esplendor, libertad Pero no soñar nada más No lleno, nunca más Que vuelva a su esclavitud Que vuelva a su esclavitud Ven, claridad Quítate y no vuelvas a escapar No te lleves
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Estàs escoltant Tarragona Radio.
El foc em surt dels llavis. El foc em surt dels llavis quan sóc a prop teu. Mirant de la mirada veig el que tu saps.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Que tu em dolç, enmig d'enfred.
Bones festes. Tarragona Ràdio. Sense permís Em posen somriure que em senti bé I sense avis La vida em regala el millor que té Amor infinit I amics amb qui reescriure la història
omplo l'esperit, si abraço l'esperança i el cor s'entén. La por no hi és, llums de colors, l'aire, l'olor de retrobaments, sento remors.
Amor sense fred, amb gotes d'alegria ben fresca per seguir avançant. Les burnes de fer, la vida és bona quan vaig endavant.
Penso un desig, l'agafo amb les ales de la il·lusió, m'atrapa la nit. Vaig a dormir, demà la matinada durarà un nou dia per despertar. De tal sense fi, això és com una festa i no vull parar.
M'agrada tant fer-te feliç. És especial, jo sempre amb mi, com un regal per descobrir. Com un nou en sis, m'agrada tant fer-te feliç.
És especial, però sempre amb mi, com un regal verdescul. I com un nou encís, m'agrada tant fer-te fàcil.
Las tardes ya son más frías Con tus manos entre las mías Que siempre está por llegar Va a nevar, va a nevar, va a nevar El fuego ya está prendido Anda, ven a gozar conmigo Muy pronto en este lugar Va a nevar, va a nevar, va a nevar Cuando llegue el amanecer Las montañas serán de cristal
Bona nit. Bona nit.
Las montañas serán de cristal Cada pino va a entretejer Hilos de color de sal El cielo se está nublando En tus ojos me estoy mirando
Tarragona Radio et desitja bones festes i bon Nadal. Passa els Nadals amb Tarragona Radio, la ràdio de la ciutat.
Truth is bulletproof, there's no fooling you I don't dress the same Me and who you say I was yesterday I've gone all separate ways Left my living fast somewhere in the past Cause that's for chasing cars Turns out open bars lead to broken hearts I'm going way too far
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
That's cause I used to be
The city never sleeps at night.
No, don't you understand?
Fins demà!
Clava els peus a terra, si sents que el cap se te'n va, deixa que t'acompanyi en el lloc.
Cap a un racó de l'àrtic o entre platges tropicals, el temps no borrarà les nostres passes. Serem l'exemple!
Són les cicatrius les que ens ensenyen el que som. Mai ens rendirem el pas dels dies. D'aurores boreals i amors perduts en el record. Podem aprendre més cada mil llibres. Serem l'exemple.
Sempre, de tot el que no s'ha de fer, serem perfectes. Sempre, caminarem contracorrent.
Bones festes. Tarragona Radio.
Fins demà!
Fem alguna cosa d'aquesta pàriapesta. Pa, pa, para, peripiu, un tiraré per la finestra. Tranqui, triqui, tru, tranqui, que ara això s'arregla. Una revelació, molt dels ulls a mitja festa. Aquesta cerimònia és avorrida i sonolenta. I ara dinamitem la trama perquè deixi de ser un trama, la ridícula ballada d'un sol ús i fraudulenta. Anem al centre, la metja. Canviaré aquesta festa. La moguda és aquesta, incrementa la niu, sense sens la potència. Anem al centre, la metja.
Fins demà!
Fins demà!
Fem alguna cosa d'aquesta pària pesta. Pa, pa, para el peripiu, un tiraré per la finestra. Tranqui, triqui, tru, tranqui, que ara això s'arregla. Una revelació o dels ulls a mitja festa. Aquesta cerimònia és avorrida i som dolenta. I ara dinèmitem la trama perquè deixi de ser un trama. La ridícula avallada d'un solucion fraudulent. Anem al cent de la metxa, canviaré aquesta festa. La moguda és aquesta, incrementa la miu, sense la potència. Anem al cent de la metxa, canviaré aquesta festa.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit!
Tot l'equip de Tarragona Ràdio et desitgem bon Nadal i molt bones festes. Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
I avui m'ha trucat la mama, diu que l'àlbum del passat ha trobat aquella foto del Nadal de fa tants anys. Quan venien tots a casa i ella omplia els nostres plats, de somriures sense pressa, il·lusions, contes i balls. Diu que el papa s'arrencava entonant un dels seus cans i la tia acompanyava en la guitarra les mans.
I que tal d'una cadira, dins d'aquell vestidet blanc, tu ens ompli aquesta esperança, cantant la nit de Nadal. És Nadal, cada ovella el seu corret, que l'amor il·lumina els nostres cans. És Nadal.
que l'amor il·lumina els nostres cans i ara diu que aquesta vegada diu que no hi podrem ser tots i la mama me demana si podrà veure els minyons jo li he dit que no es preocupe que demà m'hi passaré per baixar-li el zoom al mòbil i posar llums al carrer potser serà diferent però l'essència serà sempre la mateixa
que l'amor que mos uneix és més fort que el virus d'aquesta tempesta. És Nadal que deu vell al seu corral, que l'amor il·lumina els nostres cans. És Nadal que deu vell al seu corral, que l'amor il·lumina els nostres cans.
Cada ovella al seu corral que l'amor ilumina és nostres camps. És nada. És nada. I
Bona nit.
I am dreaming of a white Christmas With a heavy Christmas card I write May your days, may your days, may your days be merry and bright
Fins demà!
I'm dreaming of white Christmas With every Christmas part I write May those days, may your days, may your days Be merry and bright And may all
Oh, Christmas is... Be white...
Bon Nadal, Tarragona Radio.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga, penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Rai del 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Rai.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. La cova, un relat de Rosa Casas.
Són les set del matí d'un dissabte. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. No li cal despertador, de tants anys llevant-se a la mateixa hora. Li agrada aquesta estoneta de relaxament dels dies de festa, estirada al llit sense pensar en res, sense fer res, sense planificar res. Fa un cop d'ull a la finestra de l'habitació i li sembla veure, entre cortines, que el dia està ennubulat.
Sortirà igual. La casa li cau a sobre. Un cafetó, una dutxa ràpida, un cop d'assecador i amb les claus del cotxe a la butxaca, tanca la porta de casa i agafa l'ascensor fins al pàrquing. En obrir el cotxe, li ve al nas aquell tuf de gasolina barrejada amb plàstic que tant la fastigueja. Obre la finestreta, engega el motor i agafa el volant, rumb cap al Montseny.
Un cop travessat el primer poble, continua per la carretera que va en direcció al bosc. S'endinsa pel primer trencall que troba i uns 100 metres més enllà aparca el vehicle. Un cop fora, respira i comença a caminar sense rum.
Un paisatge d'olors l'acompanya, llantiscla, pi, romaní, farigola... Tant li fa on la porti aquell camí, mentre pugui respirar l'olor de natura. Però el cel està cada cop més gris i s'adona que no ha pres ni per aigua ni impermeable. No pot ser, tan previsora com soc, es diu. El primer llampet es fa pas entre els núvols i de seguida se sent el trò, ben a prop, molt a prop.
Comença a ploure. La tempesta descarrega amb força. No sap què fer. Si va fins al cotxe arribarà d'enxopar. Segueix una mica més caminat enllà. Sota els pins encara no hi plou del tot. Allà, al fons, entre els arbres, li sembla veure una roca. Si atansa. És una mena de cova. En entrar-hi sent l'olor d'humitat, però no hi plou.
Fa unes passes més i a poc a poc els seus ulls es van adaptant a la foscor. El cor se li accelera i una suor freda li recorre tot el cos. El que veu la deixa sense alè. Davant seu, un ésser diminut, d'uns 70 centímetres, de formes rodones i un color indefinit.
Desprèn una llum esmorteïda, com la d'una bombeta a punt de fondres, i es belluga d'una manera estranya, com si ballés, però no ben bé. Emet uns sorollets, quasi una mena d'ultrassons, una mica semblants als que fan els dofins. No és un nen, ni un adult, això és clar, però tampoc és un animal. Així doncs, què coi és? Mai havia vist res igual.
Aquell ésser estrany sembla que li està fent senyals. Amb... Amb què? Són braços, allò? No pot creure el que està veient. Ella, tan lògica, tan racional, tan amant de la ciència amb majúscules, defensant sempre que res es pot donar per cert si no està investigat, experimentat i contrastat. Tot, absolutament tot, ha de passar pel filtre de la ciència.
I ara es troba amb això. Com ho podrà explicar els seus companys de laboratori? I els seus amics se'n riuran d'ella? La prendran per boja? S'adona que ja no és ella la que està pensant, que els seus pensaments ja no són només seus, sinó que ho són també d'aquell ésser diminut. I les idees es barregen i es confonen.
A poc a poc intenta destriar en la seva ment el que és de cadascú i aviat s'inicia una mena de diàleg entre els dos. Parlen, més ben dit pensen, sobre l'univers i els seus orígens, sobre galàxies, sobre forats negres. I la Xènia s'hi sent còmode, argumentant, debatent i contraposant idees amb aquell ésser tan estrany.
S'hi podria passar hores, com ho fa també a la facultat amb els seus companys de feina, quan discuteixen sobre qualsevol tema científic que els apassiona. I mentre la conversa va avançant, el seu cor es calma. Al mateix temps que observa que tanmateix, tot i els anys llum que suposa deuen separar els seus mons, potser no són pas tan diferents...
Sona el despertador. Són les set. La Xènia obre els ulls i s'estira tota ella. Té el cap emboirat i una mica de mal de cap que no la deixa veure i clar. No recorda el que ha somiat, però té la sensació que ha estat una nit molt intensa. És dilluns. És hora de fer un cafetó, dutxar-se i anar cap a la feina. La cova. Un relat de Rosa Casas.
Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada. Ara que en definitiva he dit adéu Penso que potser no estàvem tan malament I és que tot al meu voltant recorda tu Ho imaginava molt més fàcil i és futur
Ara que no et dic bon dia pel matí. Ara que quan penso en tu, només penso en fugir. Ara que tot el que veig s'ha tornat gris. Tots són tòpics. Però la realitat va així. Jo em diràs que estic boja i que què he fet, que ens he fet mal.
Tant com jo, després d'haver-nos viscut tant estimat tant, que ara no hi ha res a fer. Ja no tec res, no ens devem res. Ara que és quan torno a casa i tu no hi ets, no sé ni si tu ho estàs passant tan malament,
Ara que he pres una decisió pels dos. Ara trobo a faltar la teva calor. Ara que no puc trobar-te cap racó. Tampoc endreçar les fotos i els records. Tu no creguis que volia fer-te mal. No sé quan pararé de trobar.
No vols sentir, no vols saber de mi.
Ara que en definitiva he dit... Fa quasi mitja vida que et conec i encara no he pogut entendre com carai ho faci. Jo sempre acabo el teu raconet i em dius que m'espavili que la sèrie està a punt de començar. Hem sopat el caldo amb galets que l'altre dia la teva avi ens va toparitzar. Si se't veu feliç...
Hem sopat a 2.000 restaurants, però res és comparable amb una pizza amb tot el sofà. He portat per esmorzar un croissant per sucar la tassa aquella que em vas fer comprar a la fira dels encants. Ja et puc comparar mil plans, però res és comparable quan estem tots junts. I han passat els mesos i ens hem anat fent grans. So let me alive!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Penso que t'estimo i cada cop que em mires Sento que m'estimes i cada cop que et mires Penso que t'estimes i cada cop que em mires Sento que m'estimes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
This girl is on fire.
She's just a girl, but she's on fire. Tarragona Ràdio, el 96.7 FM. This can't be love because I feel so well. No saps, no sorrows, no saps.
This can't be love. I get no busy spell. My head is not in disguise. My heart does not stand still. Just hear it be. This is too sweet.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Tarragona Ràdio et desitja bon Nadal i feliç any nou. Vull un Nadal tot guany de neu. Si el que paga és qui mana, té el pessebre ben muntat. Si el que mana és qui paga, pel Nadal t'ha col·locat...
Si és que pagues i no manes, hi ha sobres de treballar. L'únic que et demano, nano...
És com el Rabadar. Ni a Baleam ni a Baqueira m'embollenem. Acabo de llevar i vull esmorzar. Que això és el pessebre dels maquinats. Aquí no se salven ni al res. Ni galets ni gallin ja vull menjar. Tampoc cantarem ni ens estimarem. I a la tia Pepa li donarem un talla encara a carrers i a missa del dany.
És el que venen els carrens, tots plens de llum. Ai, que fum, que fum, que fum. T'any de Massola s'ha anat teva el dia meu i aquí t'hi queda. Ai, que fum, fum, fum. És el que venen els carrens, tots plens de llum. Ai, que fum, que fum, que fum.
Ni tratxos ni corbates, que avui no em poso les sabates Sabatilletes part, hi vaig més tapat, hi vaig més mudat amb el meu pernús que el nen Jesús Que no hi ha res com tenir un pare fuster, que t'ho arregli així de bé i sàpiga sempre el que ens convé Ni galès, ni gallin, ni avui menjarem, tampoc cantarem ni ens estimarem I la natia Pepa li darem un tal, encara que resi a la missa del camp
Fum, fum, fum. Ai, que fum, que fum, que fum. Fum, fum, fum. Ai, que fum, que fum, que fum. Fum, fum, fum. És el que veuen els carrers, dos plans de llum. Ai, que fum, que fum, que fum. Tant de massa la Saratòria i el meu equip li quedant.
Fins demà!
Fins demà!
And when you walk down the street Say hello to friends you know And everyone you meet
Fins demà!
Oh, the mistletoe is hung where you can see Somebody waits for you Just a once for me Have a holly jolly Christmas And in case you didn't hear Oh, by golly, have a holly jolly Christmas This year
Bon Nadal, Tarragona Radio.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
I can't wait.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
This is trouble season. Time for tuxedos for no reason. All saints for my angel. Alexander Wang too. Ass tight, hit him in some dunks. I'll show you how to do this young. No papers. Catch papers. Get high. Out Vegas. Two saints on doubles. Ain't looking for trouble. You just got good genes so a nigga trying to cuff you. Tell your mother that I love her cause I love you. Tell your father we go farther as a couple. They ain't losing though they got a son.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Ella ja la espera impacient, guarda silenci i fa un suspir. Això de camarera
L'home del traig ja és aquí, com cada dia al matí, s'asseu i li dóna l'esquena. Amb un maletí i un bon perfum i el seu traig de blau marí que trastoca la cambrera. I llueix un rellotge platejat quan li fa un gest amb la mà, ell encén la cafetera.
Fins demà!
insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè, i amb una nota de paper que diu... Vostè no es pot imaginar quantes nit jo l'he somiat, i és per això que jo li prego que m'escrigui i em convidi a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat.
Entre un sospir i el teu alell, entre el teu cor i el teu cervell. Entre la por i l'excitació, entre la porta i el carrer. Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent.
I li dona l'esquena. Però aquest matí és diferent quan descobreix sota el cendrer una altra nota, una resposta.
Fins demà!
Entre la por i l'excitació, entre la porta i el carrer. Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent. Ella ha arribat molt puntual amb un vestit business casual i sapatetes de diumenge.
Busca el traig entre la gent, il·lusionada i sempre impacient, sent una veu al seu darrere. I és el moment que gira el cap, que en decepció veu el senyor amb uns tecs sants i samarreta. On és el traig de blau marí que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava.
Tu ja no ets qui jo esperava. On és el traig de blau marí que em sedueix cada matí? Nana.
On és el 13 pleu marí que em sedueix cada matí? Tu ja no veig qui jo esperava. On és el 13 pleu marí que em torna boj el dematí? Tu ja no veig qui jo esperava.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Tinc ganes de quedar-me aquí. Tinc ganes de quedar-me aquí.
Sous-titrage Société Radio-Canada
T'insultes a la ràdio per posar sempre el mateix jo. Ja et busco alguna playlist de temes que he descobert dels temes dos d'aquest mes i dels següents. Perquè en inglès s'ensenya el tom-tom. Les finestres baixades, som tu i jo i la golden hour, un sol que et pica la cara i una musiqueta suau són les 10 de la mañana.
Nena, saps que tinc un grup, que els tiets. Què? De tiets. Un grup de què? De música. Ah. Sí, de música. Potser és que el trap català no... No...
Un Dropbox que es diu cançons que aviat ho petaran. Duc el topé d'un bou i sempre cito Josep Pla. Si vols ser un gran geni, diu que abans ho està semblant.
Tinc la gran sospita que compto amb un cavall o ganador. Un hit estratosfèric, prepareu-me ja el disc d'or. Diets, amics i pasta que tremoli benidors. Marina de Ciudad de Vacaciones, diga'm-hi. Ja som a mitja tarda i no m'acabo d'inspirar, d'anagafo una de cuines. I simulo aquí i allà, de la Camp Tudosa.
Un fracassat. Ho engegaré a la merda tot. Sort que hi ets. Que tinc a tu. Tot quan em veus amb el cap cor. Sempre vens, m'abraces fort i a cau d'orella em diu... Tranquil, no passa.
Y juro que es verte la cara y mi alma se enciende Y sacas al sol las pestañas y el mundo florece Y dejas caer caminando un pañuelo y mi mano sin mí lo recoge Tienes la risa más fresca de todas las fuentes
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Ay, mi hembra, tus labios de menta te quedan Mejor con los míos si ruedas Mejor tus sonrisas si muerdes
Fins demà!
Creo que tu confusión te la quito en un baile. En eso consiste la libertad y no renunciar a entregarte más. Tú a mí me gustas de cómo eres. Si a ti te pasa lo mismo y quieres, nos vamos pa'lante y llegamos hasta el final.
Valiente se peina La prensa como las sirenas Y rema en la arena si quieres Ay, mi hembra Tus labios de menta te quedan Mejor con los míos si duelas Mejor tus sonrisas si mueres
Tarragona Ràdio. Bon Nadal.
Fins demà!
En la nit d'aquest Nadal correm tots al portal. Tinc tant com, tinc tant com, tringueu sense parar. Anar amb trineu és divertit, tant de dia com de nit. Tinc tant com, tinc tant com, tinc tant com. Tinc tant com, tinc tant com, tinc tant com.
Bona nit.
Fins demà!
Tot cobert de neu, llevat del nostre cor. Per això tots junts cantem la cançó del trineu. Qui vol i la il·lusió, amb aquesta cançó. I així de molt, bon grats a fer-m'hi la nostra amistat. Hey! Tinc, dang, dong!
Dinc-dang-dong, tringuem sense parar. En la nit d'aquest Nadal correm tots al portal. Dinc-dang-dong, dinc-dang-dong, tringuem sense parar. Anem trineu, és divertit, tant de dia com de nit. Dinc-dang-dong, dinc-dang-dong, dinc-dang-dong. Dinc-dang-dong, dinc-dang-dong, dinc-dang-dong.
Bona nit.
Fins demà!
Tanta i neu és divertit, tanta dia com de nit.
Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh
Dashing through the snow In a one-horse open sleigh O'er the fields we go Laughing all the way Yuck, yuck, bells on bobtails ring Making spirits bright What fun it is to ride and sing A sleighing song tonight Jingle bells, jingle bells Jingle all the way
Bona nit!
Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Hey, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Oh, what fun it is to ride in a one-horse open sleigh.
Tarragona Radio. Bon Nadal.
It's whatever we feel, it's whatever we wanna do. It's whatever we feel, whatever we wanna do. It's whatever we feel, it's whatever we wanna do. It's whatever we feel, whatever we wanna do. It's the thing I wanna do, it's the thing I wanna do, I'm doing.
Bona nit.
It's whatever I wanna do. It's whatever I feel. Whatever we wanna do is a thing I wanna do. I'm doing it. It's just a thing I wanna do. It's a thing I wanna do. I'm doing it.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Emilia Piula, que viu en Lara.
La vida és poder veure el sol fons darrere del vístole a la nit amb un call a la reina amb llençols de seda vermella.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Relats onirics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. La crida del Wendigo. Un relat de Carles Penedès. I com has dit què et dius? Li demanava a l'Adurne, ajudant-lo a incorporar-se. Gent de fac. Però m'ha dit sempre de fac. Va respondre l'home entre estosseig i tremolós.
L'edurne duia uns quan és a quina hora, enmig de la frondusitat dels grans llacs buscosos del Canadà, reclosa a la cabana de la seva família. Sola, només l'acompanyaven els llibres i els apunts que s'havien dut per estudiar pels exàmens d'aquell semestre. Com que cada tarda abans no es fes fosc, havia sortit a passejar pel bosc després de tot un dia d'estudi intens.
L'olor dels vedolls havia esdevingut sinònim de pausa necessària balsàmica. L'embriagava i li donava força per reprendre la fenya. Poc que s'esperava trobant de fac, enmig del fang de bocaterrossa, nu i sense coneixement a la ribada del llac. Espantada, el va començar a sacsejar fins que obria els ulls.
eren emetllats i foscos. No pas amb aquella mena de lluïso negre, capaç de reflectir i emetre llamporneig, sinó una fosca insondable, atàvica, com la de mirar directament al fons d'un pou i observar com les tenebres entavanen gradualment els reis de llum, els embolcallen i se'ls fan seus fins que no en queda res. Encara que estigués prou conscient per recordar i articular el seu nom, en defacte no feia bona cara. La tardor havia caigut amb força en aquella regió d'Ontària i la hipotèrmia cardatia era evident.
tot tremolós, d'una palidesa generalitzada, i uns ja vigililosos, clibaïts també pel fred, era clar que necessitava escalfor de manera urgent. Amb el seu anorac, l'Odurne li fregava les cames i els peus frenèticament fins que almenys es va poder aixecar. L'home es cobrí com pugué amb aquella roba, que li anava més que petita, i se l'endogué cap a la cabana fent tantines. A mesura que s'hi acostaven, l'olor de fum de la llenya anava més i era un bon auguri del reconfort que els esperava.
Lamentablement, en Defac es va plegar. Inconscient, només travessar el llindar de la porta. Redurne va haver d'arrossegar com poder aquells 80 quilos de massa inerta fins al davant de l'aier de foc. El tapar amb tantes mantes com tenia la cabana i avivar el foc. Era l'únic que podia fer per ara. El telèfon no funcionava i no es veia amb corda dur a pes aquell homenàs fins al cotxe.
La noia es va preparar un te ben calent per mirar d'escalfar-se i se'l bevia asseguda tot mirant aquell home entre viu i mort al mig del menjador. Des de la taula estant, observava la respiració profunda de l'endefac i de tant en tant s'acostava per mirar-se'l. Mentrestant, el dia havia anat decaient i la temperatura del seu cos no semblava recuperar-se. Tampoc havia tornat a ser. Les opcions eren molt limitades i el que l'endefac necessitava era una font que li proporcionés calor de manera gradual, més compatible.
Es despullà quasi del tot, fins a quedar-se en roba interior i s'esmuñir fins al centre del laberint de Mantes. El contacte amb aquella peix ja l'ha de fer d'extremir. Però el fremiment no només era causat pel fred. El fet era que s'estava prenent massa molèsties per aquell foraster de la seva vida. Però, com una mena de fascinació masmèrica, tot li semblava de jo més natural. Es deixà endur per l'instinct i l'abraçar amb força.
Amb el cap al seu tors, notar aquella olor tan agradable, tan efímera també, de terra després que li caigui el primer plogí, però que ara perdurava inhalació rere inhalació. No es cansava d'aquella fragrància i, com en trànsit, començava a jovinejar amb els cabells d'aquell nàufrag del fang. Els seus cabells llargs devien ser de color pissarra originàriament. Ara, esbullats i crespats pel llim de la vora de l'aigua, es veien grisosos.
Enjugassada, li desenredava els flocs tot fent saltar plaquetes de fang sec. La seva ment mentrestant anava caient en la letargia i estava lluny de la cabana, brassejant pel llac on l'havia trobat. Sorava per la riba de l'aigua, apartant jonc suaument, com ho fèiem els manyocs de clars d'endefact en el món de la vigília.
La cortina hidròfila es feia cada vegada més espessa, angoixant. Brassejaven força, obrint-se a pas violentament a través d'aquelles plantes que la sufocaven i semblava que la volguessin atrapar. Finalment, va apartar l'últim dels matolls aquàtics només per precipitar-se el buit que hi havia al darrere. La nit era clara. La lluna i les estrelles brillaven amb força i es feien més i més grans en la seva caiguda.
Una mà la va marrar de cop. Eren de fac, que se la miraven posats estricte. Se'l veia majestuós i altiu, tot eia en tensió per l'esforç de quantar-se suspes en l'aire. La mà encara era ben freda i veia els seus peus tots en carn viva, mitjans sangonats. «Vin amb mi», li va ordenar. «Com?», respondeu l'Adorné. «Corre!».
En Defac la va començar a arrossegar per la volta nocturna del cel. Els estels primer eren punts fixos, després es van anar tornant línies per la velocitat endimoniada, mentre dels peus de l'Adorne en començava a sortir fum. L'endemà al matí, l'Adorne es despertava amb els primers rajos del sol de tardor que li donava el bon dia i lo convidaven a llevar-se. En Defac no se'l veia per enlloc. La noia tenia tot el cos ben cruixit i masagat.
No tenir un cadàver al costat era un bon senyal, si més no. Es preparava un cafè, ben carregat. Mentre feia xarrubs amb la mirada perduda a les brases fumejants, repassava la nit anterior. Era tot tan irreal, ara? Però l'anoràc i les mantes eren ben brutes de fang, sec. L'Edward més va quedar fixada mirant la porta. Sacseja el cap per ahibarar-se el deixundiment. Com s'ho devia haver fet aquell home per sortir de la cabana sense treure la balda?
La crida del Wendigo, un relat de Carles Penedès. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per entrar des d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
M'has caurat al cel per casualitat. Accident a prop de Montserrat. Buscant una estrella que no fos fugaz. I ara t'he trobat, si t'he trobat. I és que no t'entenc, no t'entenc.
Fins demà! Fins demà!
Tu que has estat a mil llocs, però mai has provat calçots. Digue'm si a Plutó saben el ball de bastons. Digue'm quina estrella té el teu nom. Fes-me viatjar milers d'en Jumann un segon. Sóc un home de l'espai, sóc a l'Elon. I entro a l'estació espacial com i va comprar pel forn. Quan em mires així, no sé si estic volant o és que m'han abduït l'univers espai.
Ets tan especial i t'exali. Ets una altra espècie, però... Jo t'estim.
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
La Milló Música, a Tarragona Radio. When I was a little boy When I was just a boy The devil called my name When I was just a boy I say now, who do? Who do you think you're fooling? When I was just a boy I'm a consecrated boy When I was just a boy A singer in a Sunday quiet
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
el Nadal amb Tarragona Ràdio. Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure fort sense sentir que et tiva el cor. Vas i obres la porta
I tot es fort. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan se val. I brindem per nosaltres i els de dalt.
Sous-titrage Société Radio-Canada
ens hem de veure més i la resta tant se va i brindem per nosaltres i els de dalt i reconec una llum diferent que travessa el menjador amb debò es quedés eternament
Fins que s'adormi la por. I és nedar. I em fas una abraçada. Que parlen a la ràbia i les canes d'estar bé. Ens hem de veure més. I la resta tant se val. I ho intend per nosaltres i els delars.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan sabant. I brindem per nosaltres i els de dalt. I brindem per nosaltres i els de dalt.
Te deseo muy felices fiestas y a tu corazón vida y alegría y mucho más calor.
de muy felices fiestas y de amor y fe y olvidar los penos y volver
Otra vez, juntos, otra vez.
Muy felices fiestas con el corazón. Cuelga en tu portal la estrella del amor.
Fins demà!
Muy felices fiestas con el corazón Huelga en tu portal la estrella del amor Te deseo
Fins demà!
Bones festes. Tarragona Radio.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
So baby, put your hands on me Both hands on me When we dance, put your hands all over me All the nights still young Come and break my heart Darling, you are the only one I need
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda.
No tinc pas algun més. Sé que no s'ha sentit. M'oblido del meu nom. Quan fas da, da, da, da, da, da, da, da. I és que només tu em fas perdre.
Hauria de cuidar-me. Ets bona per mi. Imaginar-te amb altra. Tu ets per mi. Potser deixar-ho aquí. És molt fàcil de dir.
Bona nit!
Tu ets per mi Potser deixar aquí Eres molt fàcil de mi Tu me l'heu estregat
Buenas festes. Tarragona Ramírez.
No existeix cap altre lloc on jo voldria estar. No existeix cap més color que jo vulgui pintar. Sembla que tens al teu voltant tot el que ets.
No existeix cap més vestit que jo em vulgui posar. No hi ha braços més bonics que jo vulgui abraçar. Sentir que sona el teu compàs. Tota la música del món és el que sentim.
Sempre aquí. Ja no hi ha cap altra veu que jo vulgui escoltar.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I'm coming home I'm coming home
Bona nit.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes.
El camell d'Orient entra a la ciutat Carrega la gepa un sac ple de regals Pregunta al seu rei quin canvi han de seguir Però l'home està ben adormit El camell vol despertar-lo amb un crit Desperten la nit Disculp i texis no em podria orientar
Som amics de reis, com vostè ja sabrà, un nen i una nena ens estan esperant. Volquem uns paquets de bullion, la rei ha caigut en un somni profund. Jo estic tan païs.
Descansa el balcó del pis principal. Estupen per allà igual que li han preparat. Per l'ell del mal carregó. Per l'ell del mal carregó. Per l'ell no el malgast a l'ocasió. De gastar unes nildes lluny. És que no passen els llocs d'aquí.
Allà entra l'amor i s'altava en un riu, però no queda temps i s'aprova al sofà. A les dents, peu en cura del sac, una bicicleta de colors llampants, unes nines roses i un solar.
Un damell d'Orient surt de la ciutat. La xepa i la pujera buida de regals. El rei es desperta i pregunta on estan. Vol t'estar tranquil, majestat. Un test de bèstia avançant per l'asfalt. Ja, ja.
i el sol és frutín i el rei s'ha de esbroncant.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Passa els Nadals amb Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat. Misses and regrets Ain't all that I have left
Fins demà!
Bona nit.
I'm trying to put you closer to me But it's just like trying to catch smoke
La millor música a Tarragona Ràdio. Tinc un núvol dins del cap que no em deixa veure més enllà dels contes que explicàvem de petit.
I eren els més divertits. I a la nit, quan tothom dorm, jo intento desxifrar tots els enigmes que se'm agafen.
Vull pensar però no ho tinc clar. Però les fosques veig millor que amb un sol embriagador que el motisme s'apodera de l'altre.
M'he despertat d'aquest somni i em costa de creure. Han passat tres dies i tu ja no hi ets. Quin estiuet més idíl·lic i ara no et puc veure. No pujaràs més fins que arribi l'hivern. No sé prou bé com tornaràs si Barcelona t'haurà contaminat o no. Però jo t'espero com si res al mateix lloc de cada any.
Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas i ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat.