La tiro de que sí, y ahora le toca que sí.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la cinturina de Tarragona Ràdio, diumenge, dia 14 de març, i ja tenim preparat el programa fins a les 4 de la tarda. Ja saps que moltes de les coses que avui sentiràs són les que van sortir ahir, perquè avui no podem tenir també els nostres col·laboradors aquí dissabte i diumenge. Mar, què fas aquí avui? Mar, no et toca avui?
És que... Digues hola, perquè es pensaran que estic boja. Hola, molt bona tarda. Que m'has vingut a buscar? T'he vingut a veure. Venga, xin. Ja que li he dit que no, que demà no vinguis, perquè li he comentat que demà vindrà encara que sigui una estoneta per fer la presentació del programa. Posar quatre coses i preparar pel Pablo López. I és que és... Com no se la poca d'estimar. Impossible.
Doncs això, que tenim amb nosaltres ja la Mar Pérez, que avui estaràs gravada, que posaré-ho d'ahí. Que no tornaré a posar l'altra vegada el mateix, eh? No farem... Sí, que vas a posar el mateix. Sí, sí, ja m'estàs enredant. És que veus, és la presentació del programa. Sí, que tornarem a posar-ho d'ahí, però que no serà nou. Que si parlàvem del Michael Jackson i de fer les paus, la Madres i los Hijos, etcètera, això ja es va quedar-hi. I avui en repetició. Bueno, no m'enrotllo amb ells.
Avui el que sí que farem tornarem a anar al palau final i de congressos, aquesta vegada amb el Pablo López. Este niño del espacio. Anirem al retroviso musical. Amb el Jordi Sugranyes, amb l'Anna Ortega i el carrer d'artistes.
El Deixa't portar, amb el Miguel González i l'April Rius. La Terra es plana, amb el Beta. I ja saps que tancarem amb ella, que la tenim aquí al costat, amb les revistes del Cor i el Manamanà. Doncs tot això és el que tenim fins a les 4 de la tarda. Així que no marxis, comencem amb una miqueta de musiqueta i de seguida tots els continguts. Vinga, fins ara mateix.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Som el pecat original, la graveta d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional, a punt d'esplotar. La fruta prohibida, la culpa i l'enfant. Quantes vegades ho vam intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què em passa. Viñame a casa, no anem a pensar-ho.
Som el pecat original, la gravetat d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional a punt d'explotar la fruita prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original, som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no, fes-ho per mi, per favor.
Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes, i sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes, i bufes, cauen les fulles hipnotitzades. Som el pecat original, la graveta d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar, la fruta prohibida.
Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no, fes-ho per mi, per favor. La meua mania, la meua obsessió. La veritat que em va dir que estava prohibida. No és un uau, amb la naina. Som el fet que et faré ensinar. Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no, fes-ho per mi, per favor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com baixó aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20, dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis, a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Quien me regala dos minutos para siempre. Quien es de primavera y quiere conocerme. Yo me presento, soy el niño del espacio. Y tengo flores amarillas en las manos.
Te he esperado tanto, soy fuerte de la luz, te puedo ver. Voy a hacerlo bien.
Quien es la calle donde siempre me prometo? Quien es la libertad guardándome el secreto?
Jo misma, no busquem más. Ah, perdó, perdó, em pensava que era una pregunta, eh? Era una pregunta, no? Crec que sí. Bé, que tenim l'oportunitat de convidar-vos, si voleu, a fer un vol pel nostre espai. I, a més a més, el nostre anfitrió no és un altre que Pablo López. És el niño del espacio. No sé de quin planeta deu arribar, però m'encantaria visitar-lo de la seva mà. Pablo López, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Rádio.
Buenas tardes. Me encanta que seas del espacio, ¿eh? Porque así eres un poco más de todos. Sí, hombre, fíjate. Yo me gusta tanto andar y pisar bien la tierra. Sí. Al final, estoy de antagonismo. O soy muy viejo o soy muy niño. O soy muy de la tierra o directamente no voy...
No me crezco dos metros, me voy directamente a Saturno o a cualquier galaxia. Yo creo que es bonito también soñar constantemente. Si perdemos eso... Te digo una cosa, mejor que sea así. Me apunto a ese bendita la locura y que tengamos la oportunidad de disfrutarla por muchísimos años. De duda cabe, por Dios.
Si no tenemos ahí esas fuentes de escape, ¿dónde nos vamos a quedar? Con lo que la Tierra está muy bien en las zonas bonitas, pero después ya... Es bonita hasta la realidad dura a veces, pero sin embargo, ya te digo, a veces pueden poder...
darte cuenta de que no todo está matemáticamente dividido ni físicamente dividido, así que al final la astronomía y el pensamiento es un universo y es maravilloso que las reglas se incumplan y que pasen cosas que digas tú, joder, eso no me lo esperaba, ¿cómo puede ser que pasen? Yo creo que es bonito enamorarse y es lo que intento yo, ¿no? Al final.
Uno no puede asomarse a un escenario, no puede asomarse a una canción, como un hombre de 41 años que soy, a lo mejor. Lo bonito es poder hacerlo de puntillas, mirando como un niño, que no llega a alcanzar, pero que ve cualquier cosa que vea, una calle fea, le va a dar un arcoeris. Sí, sí, sí. Me lo compro, ¿eh? Yo me lo apunto todo esto. Todo esto que dice me lo apunto. Por cierto, pasamos de ese piano y voz de 360 grados,
Sí. Que, madre mía, la experiencia, yo creo que no sé si es la magia que tuvieses en aquel momento encima del escenario a pasar al espacio. O sea, ya no sé ya hacia dónde vamos contigo. Es que sí, bueno, yo soy un poquito también... Es lo que tiene, ¿no? Son ideas de niño, de que un niño imagina y tengo la suerte, joder, que se me han... que he podido cumplirlo, ¿no? O sea, verme en las ciudades donde me he visto solo, sin repertorio...
Como el que dice Ander Peligro y que salgan cosas tan hermosas, ¿no? A mí me quita 20 años de vida, son 5 conciertos que parecen 50, pero ahora eso no me lo quita nadie del corazón, ¿no? Y ahora todo lo contrario, ahora voy rodeado, somos 20 personas, no en el escenario entre todos los que vamos y...
Y vamos poquito a poquito abriendo espacio a lo que será el nuevo disco y haciéndolo en directo. Yo estoy muy cara dura, estoy tocando el disco nuevo sin haberlo sacado. ¿Eso qué te va a decir? Porque teníamos los tulipanes... Después los tirones de oreja y otras cosas más me las llevo allí aquí en Madrid, ¿no? Pero bueno...
Yo me divierto muchísimo en eso. Es muy bonito poder intentar compartir, que es lo más bonito que hay. Pablo, siempre te puedes hacer despistado. Yo es que acabo de aterrizar. ¿Qué ha pasado? No sé, no sé. ¿Cómo? ¿Qué? ¿Qué me decís? Puedo tener alguna habilidad tocando el piano, puedo tener escribiendo, pero haciéndome despistado soy el número uno del mundo. ¿Ves? ¿Ves?
Además, cada vez como que se van cogiendo más, ¿no? Total, total. No sé de qué me hablas. Además pones cara de póker y todo. Me tienen pilladito. Ya te conocen, ya. Mira a Pablo como disimula. Mira como disimula. Que ya te tenemos, que ya te tenemos.
¿Y también pasa lo mismo en directo? ¿Se te escapan alguna de las nuevas? Que todavía incluso no hemos llegado a escuchar. Sí, sí, sí. Bueno, ya te digo. Llevamos 6, 7 conciertos y me estoy viendo arriba como todavía no me pueden estar de ningún lado tampoco. Al final...
Sí, sí, estoy cantando y voy saltando alguna nueva. Es curioso que, claro, yo soy como un señor mayor con el Instagram. Cuando lo uso, no me di cuenta, soy el típico que acaba poniendo la lista de la compra, ¿sabes? Pero, entonces, he hecho alguna foto que otra de mi gato, a lo mejor, aquí en mi casa, y tengo las paredes, como estoy un poco mal de la cabeza, las tengo escritas con las canciones, con los apuntes y tal, y claro, he desvelado todos los títulos del disco. Y la gente me pide canciones y a mí se me queda la cara de...
Pero esa niña, ¿cómo sabe eso? Claro, porque me pasa eso. Bueno, también me resulta un poco curioso que toda la gente esté ahí pendiente al cien por cien de lo que pasa, ¿eh? Sí, sí, sí, por eso te digo, con lo bonito que es verse en persona, ¿eh? Y abrazarse o venganse. Sí, eso es verdad. Por cierto, te voy a decir que tuve la oportunidad de verte, ya hablo en primera persona, aquí en Cambrils.
Ah, guau. Y además fue una experiencia yo creo que inolvidable para mí, no solamente por verte encima del escenario, que te metiste en el minuto cero ya todo el mundo casi, bueno, de pie aplaudiendo, buscando cualquiera de las canciones, cantándolas, sino porque tuve a mi alrededor literalmente a la familia Herzog. Ah, guau, joder. Al lado, justo a mi izquierda tenía padre Herzog.
Padre, veníamos admiradísimos. Delante tenía a sus dos hijos, tanto a Iván como a Miquel. Sí, que los tenía oportunidad de verlos en persona también, sí. Era un espectáculo, Pablo. Pero porque a más a más vivían... Pues vivía en el concierto, tías que verlo. Vivía en el concierto como si estuviera encima del escenario contigo.
Pues eso es lo más bonito que hay, que a veces uno tiene dudas, miedo, que es necesario, porque el día que no lo tengo a lo mejor es que no me da cuenta de lo bonito que es lo que estoy haciendo, ¿no? El miedo... Mira, hoy toco esa noche y ya me recorren de todo por el cuerpo, ¿no? Pero, sin embargo, a veces me encantaría tener una minicámara y sentir lo que siente en el corazón la gente, joder, para darme más...
Más valor, más fuerza, ¿no?, para salir al escenario, pero bueno, es la magia esta, ¿no?, que al final es una especie de emoción a ciegas, por así decirlo, ¿no?, no audición a ciegas, emoción a ciegas sería la palabra. Pues mira que estaba, te lo digo porque con el de 360 grados es que tuviste después la oportunidad de tocarlas a las personas, o sea, bajabas y en ese pasillo fue fantástico.
En esta gira ya he roto hacerlo, que una cosa que yo le he preguntado al equipo, que no hacía porque, claro, perdón la palabra, es un tifocio bajarte técnicamente y eso, pero ya el otro día, no sé, fue en Alicante, ya me tiré al público. Ten cuidado, ten cuidado. ¿Y qué pasa? Que te das cuenta que es una gente tan bonita que te ha dedicado un día y verlo de cerca es otro de los lujos que me permiten, así que no voy a dejar de hacerlo. Mejor bajas, no te tires...
No, la palabra... No, no, tirarme no, es una forma de hablar. Yo nunca he tenido esa calidad física ni esa inestabilidad mental como para tirarme.
Yo te lo digo porque aquí tenemos un cantautor que también lo hizo pobre y aquellas cosas no calculó bien y se separaron. Por eso, ¿no? Y que acabó el concierto en ese día y en ese momento. Claro, se tiró hacia la gente, que era una cosa que siempre hacía. Lo que pasa es que en aquel momento eran de sillas.
La gente se apartó un poquito y, bueno, desde aquí un beso, ¿eh? No lo hagas, por favor, ¿eh? Y si no, asegúrate, no os mováis. Hay quietos todos. Uno eso lo hace de manera figurada. Bueno, volvamos al concierto que te tenemos aquí en Tarragón y con muchísimas ganas a principios de este mes de marzo. El Niño del Espacio, con el que juegas precisamente como nombre del concierto,
Nos darás volar, podremos ver visualizaciones, porque me han hablado que es una auténtica maravilla y que si nos lo perdemos estaremos tirándonos de las orejas lo que queda el resto del año. A ver, es decir que hemos...
Teníamos muchas ganas de volver, o sea, bueno, en especial yo tenía muchas ganas de volver a girar. Tan grande que no podía esperar a las fechas que son más al aire libre, entonces al empezar de enero estamos haciendo sitios cerrados, bonitos, los teatros son hermosos, los auditorios también, para poder mirar a la cara de la gente, pero aún así llevamos un, digamos, técnicamente, por así decirlo, aunque no me gusta hablar tan seriamente,
O sea, como si estuviéramos en una plaza de toros. O sea, entonces es muy llamativo lo que pasa. Yo mismo estoy en el escenario y a veces me pego susto porque lo normal sería una cosa más íntima, pero la verdad es que es un concierto que está pensado para eso, para tirarlo todo por si es el último día que vamos a tocar, quién sabe, ¿no? O sea, que lo más bonito es eso, ¿no? Tener a dejártelo todo en cada ciudad, saber qué...
Que eres un privilegiado, que eres un afortunado y yo creo que así lo demostramos en cada sitio y no va a ser menos en Tarragona, claro. Por cierto, el disco que antes comentabas, ¿ya tiene fecha de salida? ¿Ya tenemos algún momento qué? Mira, ¿sabes qué te digo? Ya la tengo, pero no la voy a decir por no ser gases todavía. ¿Sabes qué pasa? Que estoy quedando de mentiroso con la gente. Ay, no, nunca.
No, no, no. Ya, como no está en mis manos, pero por si acaso, yo me voy a callar, pero vamos. O sea, antes de que nos pongamos bañados, seguro. Vale. Y después, te tengo otra. Has participado dentro de la película Soul, como banda sonora, también la del Grinch. Sí. ¿Para cuándo la película? Una película, pero que sea tuya, directamente. No, mira, ¿sabes qué pasa? Que ese momento ya es cuando me pierdo de vista, porque yo soy tan meticulosa para...
Meticuloso no, intento que todo lo que haga al lado del corazón. Yo a veces lo pienso, cuando te hagas una banda sonora para una peli entera, que es una ilusión, porque yo escribo siempre mis cosas, mis cuerdas, para eso me llevo mi madre toda la tarde al conservatorio. Entonces digo, ese día sí que me pierdo, porque a mí me gusta hacerlo todo y para hacer una peli, vamos. Yo creo que ya cuando regrese no hay nadie. O sea que mejor vamos a dejarlo en el escenario por ahora. Bueno, pero sería muy bonito, ¿eh? Y también saber un poquito más también del día a día de Pablo López.
¿No? Ah, bueno. También, ¿eh? Te hago las dos oportunidades. Lo haría naked, ¿eh? Entonces tendría que ser... Muy poca productora lo compartiría, ¿eh? No creas, ¿eh? No creas, no creas. No, no, porque tengo una vida muy normal. Por eso, ahora mismo yo creo que lo normal es excepcional. Es la parte más bonita. Porque todos queremos ser tan raros. Pues no, yo soy normal también. Quiero, quiero ser normal.
Pero bueno. Oye, te tengo que dejar, que creo que tienes por ahí alguna cosilla, que te vas de viaje rápido. Bueno, tengo ahora mismo a tres personas mirándome en una furgoneta para salir corriendo. Pues corre, corre para allá. Pablo, muchísimas, muchísimas gracias a ti. Un beso enorme. Gracias. Hasta ahora. Gracias.
Doncs ràpid, ràpid, ràpid, que he hagut de marxar, que ja estàvem esperant. I m'he deixat la pel·lícula de Timay, El Camino, que també va formar part a la banda sonora.
En Pablo López. I el tindrem, recordo, aquí a Tarragona. Apunta't, per si de cas, que després no et vingui de nou. Serà el proper dia 15 de març, a les 9 del vespre, al Palau Firadi de Congressos de Tarragona. Canción. Mira cómo bailan, son gigantes, abrazándose a este mundo de...
Mira cómo bailan los que saben de salir a volar. Mira cómo bailan los amantes por el aire emborrachándose de amor.
Delirantes no han robado a Dios por patria.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari...
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
I aquest primer dia, ja ho saps, ens arriba el retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes. Ja te deia abans que havia vist per aquí els plombiers i els mittels. Veus, el Miquel Abrás no l'havia vist. Però anem a saludar-lo i que ens ho expliqui ell. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola. Uh!
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs aquí a la ràdio, molt bé, i tu? Jo bé, gràcies. L'alegro moltíssim, eh? Jaudim de la llum de les tardes, que cada dia s'allarga més. Sí, sí, encara és de dia, eh? En el retrovisor musical número 309 parlarem d'aquell mític concert dels Mittels a la sala Prisma de Torre d'en Barra, del 9 de març de 1991. Que vegis, eh?
Aquell dia presentaven el disc Ni cap ni peus. Molt bé. En van fer l'entrevista als lavabos de la sala. Sí, acostumava a passar, doncs. Recordaràs allò de... La porta! Sí, la porta! I és allò que a l'entrevista es van fer als lavabos...
perquè els lavabos d'aquesta discoteca es van improvisar com a camerinos. Esclar, la gent del públic, quan tenia ganes d'evacuar, també havien d'anar al lavabo. I nosaltres estàvem fent l'entrevista amb un de record lavabo i la gent anava entrant i anava sortint perquè havia de fer les seves necessitats. I quan s'obria la porta, esclar, a la discoteca hi teníem posada la música tota la pastilla. A veure, qui no ha anat a una discoteca...
i que no sàpiga que la música està molt alta, bastant alta, força alta, no? Aleshores, clar, cada vegada que s'obria la porta la gent entrava, no se'n recordava tancar-la, i nosaltres en aquell moment, clar, imagina't tu que estàs entrevistant i de cop surt un volum de veu que no s'hi sent res,
i el seu seria que la gent a l'entrada tanqués la porta. Doncs no, la gent entrava, s'ha deixat la porta oberta i nosaltres que entrevistàvem els mittels havíem de dir la porta, que tanqueixin la porta perquè és que no hi havia manera. I aquesta frase de la porta em sembla que es va repetir tres o quatre vegades.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Aquí feia temps que ara que no sentia aquesta cansa dels mittels, eh?
La sentiríem sencera, però és que el Miquel Abras ens està esperant. No és així, Jordi? Un concert molt més proper en el temps va ser el que va oferir el cantant Miquel Abras al Mares Bar Cultural de Cambrils. Va ser el 9 de març de 2013. Fa ja 13 anys. El Miquel li va presentar el CD Equilibris Impossibles. Fa pocs dies el Miquel Abras ha passat a formar part del conjunt de propostes musicals de Rambla Manejament.
Dins la gàbia dels llagons estic molt més segur que un dia sense tu. El mar nedant entre taurons em sento més a gust que un dia sense tu. No enfilo el trapezi buscant solucions.
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I fas malavars amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. El risc de morir aixafat per mi no és tan dur com un dia sense tu.
Millor dormir entre alefants amb la dona vermuda que un dia sense tu. Enfilo el trapezi buscant solucions. I fas malalts amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I fas malalts
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. Ai, Miquel, que t'he canviat l'accent del teu nom, eh? És Abres, no Abres. No sé què ho he dit, eh?
Miquel, gràcies per venir, eh? Ei, Jordi, anem a la darrera. I acabarem amb els plombiers del Franqui Boronat. I tant, record, Franqui. Ja que el 9 de març de 2019, fa ja 7 anys, vam presentar a l'EP La darrera gènesi, el record a la Palma de Reus. Fins de setmana, que ve Sílvia. Gràcies. I adeu dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu.
Es va fer tard a la sortida, l'últim cop dins dels creveis d'un cap comú que sempre gira aleatòriament.
Veïns i amics tenien el luxe d'escoltar el naixement d'un grup d'amics que retia cultes a uns pobres fontaners.
La darrera gènesis del cantautor concorda amb la fugida del món interior. Un somriure eròtic després d'haver escrit la hipòtesi de Saperworth.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de callar, hasta me lo cocodrilo.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I continuem vivint intensament el nostre programa. El nostre ja tarda és cap de setmana. I avui i ara obrim les portes de carrer d'artistes. A la nostra companya, Anna Ortega, que saludem. Anna, bona tarda i benvinguda. Hola, Sílvia, tu i a tothom. Moltes gràcies. Com estàs? Bé, molt bé, molt bé. Sí, sí. Engrescada. Tenim un cap de setmana superbonic, eh? Ah.
I passen moltes coses, eh? Passen moltes coses aquest cap de setmana, i més aquí també, a Tarragona. Déu-n'hi-do, eh? A Tarragona i voltants, perquè, clar, ja s'apropa a Setmana Santa, quan a qual cosa hi comencen a haver petites coses que s'anoseïn la trobada de bandes, els tres tombs, etcètera, etcètera. Pablo López. Pablo López. Los Brothers in Bank. També. Les coses que passen dins de les a les zeroes. És que, clar, és un cúmul de coses que arriba un moment que dius... És que...
T'agrinyola les orelles quan algú et diu que a Tarragona no es fa res. I dius, perdona? Quina Tarragona és la que vius tu, per favor? Perquè vine una estona a la ràdio que tornaràs boig. Entre els discos nous, les coses que passen i el que ens arriba... I tant, i tant que sí. Feina hi ha, però per venir i per vendre...
I també activitats per fer i concerts per anar, també moltíssims. I si t'agrada avorrir-te, només que passegis per Tarragona, arribis a tocar ferro, prens un geladet o un refresc, xarres amb els amics, se't fa el dia, se't fa el cap de setmana. A més, penseu que la volta al món...
Normalment, el tom que fa la terra al voltant del sol, el dissabte i el diumenge va més ràpid. Sí, no? Durant la setmana està com més tranquil, no hi ha pressa... Però el dissabte i el diumenge veu que té agilitat. Sí, sí, sembla que agafa embranzida, no?, i dius... Llum! I ja està. I dius... Hola, dilluns! Sí, hola, què tal? No, no...
Mare meva, quin resum més ràpid a la sabàtica de setmana, eh? Déu-n'hi-do! Anem a la nostra, que si no se'ns passarà igual el programa i no pot ser, eh? Ah, també, també és veritat, també és veritat. Escolta, i com tu bé deies, aquí a Tarragona han passat moltíssimes coses de les que ara ens farem ressò. Si et sembla, comencem ja, carrer d'artistes.
En la vez primera de un amor desconsolado En el epicentro de un ayer que despertó
Doncs avui vull començar a carrer d'artistes amb una notícia que ens va arribar la passada setmana i ve de la mà del festival Teta. El TetaFest que arriba ja a la seva cinquena edició amb l'anunci de les actuacions com a caps de cartell de Vanessa Martín, qui estem escoltant ara de fons la gran Vanessa Martín i com no, Lia Kali.
El Festival Feminista tindrà lloc a l'Auditori d'Al Camp de Mar, els propers dies 29 i 30 de maig. Encara ens queda una miqueta. I com deia, comptarà amb la participació de Vanessa Martín, Lia Cali, Keral Laoz, Sandra Monfort, Marisa Valle Rosso, Alosa, Ponce Lam i Maria Fort.
Un esdeveniment que es celebrarà a l'Auditori Camp de Mar d'aquí de Tarragona amb l'objectiu de reafirmar-se com molt més que un festival, perquè ja, a la seva cinquena edició, és un projecte de ciutat, un espai que ha sabut créixer, evolucionar i que en aquesta edició, sota el lema més veus, més ritme, més futur, el Tetafest celebra la trajectòria recorreguda i, com no, reforça la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i en moviment.
Doncs el 29 de maig el Tetafest donarà el tret de sortida al certamen amb un cartell, com dèiem, de luxe, encapçalat per les veus més influents i trencadora de l'escena musical actual. El dia 29 obrirà el Festival La Tarragonina Maria Fort a les 19.45. Tot seguit serà l'artista valenciana Sandra Monfort a les 20.30. A continuació també podrem gaudir de l'actuació de Pont Salam a les 21.30, artista i productora de música urbana,
I després, una de les actuacions més esperades de la nit serà la de Kerala Oz a les 22.30, que és una de les veus més poderoses i personals del panorama de la música actual. I et trobem posant la musiceta per aquí, eh? I tant, sí, sí, sí. I el colofó amb aquesta primera jornada del dia 29 de maig del Teta Fes la posarà Lli Akali a les 12 de la nit, en la publicació també del seu àlbum debut Contra Todo Pronóstico. Per què la tenim a la Lli Akali també fent de les seves...
Hola, família, ¿cómo estáis? Yo estoy muy bien, estoy aquí a punto de coger el avión. Que ve cap a Tarragona, mira, veus? Que ta chica ja ve cap aquí. Sí, sí, escolta, ja, em sembla que ens ha escoltat i ja ve aquí.
Quina meravella, eh? I tant. Veus que si passa qualsevol cosa que la tenim a Tarragona? Vinga, Lia Cali. Veus? Que bonica, que bonica aquesta xica, eh? I tot perquè ve a Tarragona. I tant que sí. I si et sembla, passem ja al 30 de maig, perquè l'artista historiana Maria Valle Rosso obrirà amb aquesta segona jornada del Tetafés. Serà a les 8 de la tarda.
Tot seguit, el duet Alossa a les 9 de la nit, format per Julieta Vidal, veu i percussions, i Irene Romeu, veu, violonxell i percussions, que presentaran al teta el seu primer àlbum, el primer cant del matí. Després, una de les actuacions més esperades, com dèiem, del festival, serà, com no, la de la gran Vanessa Martín, que tindrà lloc a les 10 i mitja de la nit. Cal dir que Vanessa Martín
Com bé dèiem a l'inici, és una de les artistes més volgudes, més estimades aquí del panorama musical espanyol, i que la seva carrera és un viatge de fons, sense pressa, sense artificis, però amb un arrel molt ferma i una emoció que traspassa. ...y rozamos la nariz... ...y me mueves el piso...
Bona nit.
Doncs Vanessa Martín, a la que estem escoltant de fons, ha consolidat una carrera de més de nou àlbums amb un estil propi, inconfundible i reconeguda pel seu èxit de llançaments d'Aua el 2006 i destaca per les seves lletres honestes i col·laboracions d'alt nivell com aquesta que estem sentint de fons.
També, per posar-hi a punt i final en aquests dos dies del Festival de TetaFest, per aquesta edició plena d'emocions i ritmes diversos de forma inoblidable, els jardins de Cant de Mar, al final del festival, acollirà el concert gratuït de Les que faltaven van, que tornen al TetaFest per oferir un espectacle potent i dinàmic. És el colofó ideal per un festival que marcarà la diferència. Festival TetaFest.
I ara aquí te tinc una altra d'aquestes cançons que formen part del darrer disc de la Vanessa Martín, que a més a més us recomano, que es diu Casa Mia, i que hi ha cançons com aquesta. Me envío unas rosas y ahí supe sin duda que tenía que acabar La última vez que vería su espalda desnuda vi colarse a la...
Cal dir que les entrades pel festival ja estan disponibles i que hi ha preu per el etiquet del divendres, preu pel etiquet del dissabte o que també hi ha l'abonament de dos dies. Ja la podeu trobar a la pàgina web del festival tetafes.com.
Ahí estábamos vivos. ¿De qué sirve ya? Tú jamás sabrás lo que pasó. Yo jamás te diré por qué no. Te tuve que
Doncs especialment aquest Teta Festa, Anna, que ens ho passarem molt bé. Tornarem a parlar, tornarem a parlar més endavant quan arribin les dates de tots els convidats i convidades. Les podreu sentir tranquil·lament i ja farem alguna especial. Exacte, perquè recordem que seran els dies 29 i 30 de maig a l'Auditori Camp de Mar d'aquí de Tarragona. Molt bé. I ara marxem cap on? Doncs què et sembla si marxem cap a sopa de cabra? Et sembla? Sí, sí, agafem-ho, agafem-ho. Ara et sorprendré una altra vegada.
Tots dormim dins del mateix... Mira, aquest no és sopa de cabra. Sí, és sopa de cabra. Sopa de cabra és, diguem que una col·laboració molt especial, que a més a més ens van fer també una espècie de seguiment a través de les xarxes, amb el Gerard Quintana entrant en una barberia i pensant-se tallant el cabell, el Gerard, i no, resulta que el que ens esperava dintre de la barberia, doncs eren la Su i mon DJ, que han fet conjuntament amb el sopa de cabra...
Aquesta cançó, aquesta adaptació, aquest remix, aquest mix, no sé com dir-lo, d'aquest camí, somnis i proreses del Sopa de Cabra. Però no només aquesta és la notícia, sinó que tenim més. Doncs mira, precisament parlant de Sopa de Cabra, una coneguda emissora ha concedit, millor dit, el Premi Disc Català d'Honor a una de les bandes més rellevants del rock català, com és aquesta Sopa de Cabra.
cal dir que han guanyat, com dèiem, el Premi Disc Català d'Honor per la seva contribució en la difusió de la música i la cultura catalana. Un premi especial que, per cert, es lliura per primer cop en la història del Disc Català de l'Any i que s'emmarca dins del 50è aniversari d'aquesta coneguda emissora, la primera en català.
Vam dir, o vam comentar també la darrera passada setmana, que el disc català de l'any d'aquesta coneguda emissora és Te estimo, es te quiero, de Alfred García. Sí, que vam posar la rombeta, rombeta. Exacto, exacto, exacto. Doncs ell és disc català de l'any d'aquest any, però Sopa de Cabra és disc català d'honor.
que fa 40 anys, recordeu-me enguany, que amb nosaltres també, el Copa de Cabra, però qual cosa, felicitat Gerard i família, i endavant, i donar-nos guerra, que encara ens queden, eh? I tant que sí, cal dir que es celebrarà aquesta entrega de premis amb una gala que tindrà lloc la propera setmana a Barcelona.
Doncs, escolta'm, una coseta que podem afegir amb tot aquest premi és, per exemple, que Sopa de Cabra vindrà aquí a Tarragona, els tindrem a la Caixa Banc Tarracoarena, però això sí, haurem d'esperar una estoneta. Serà el 18 de setembre d'aquest any. Es queda una miqueta encara, eh? Encara queda. Viurem allò que dius del Premi Nart de les festes de Santa Tecla conjuntament amb el Sopa de Cabra. Això serà xulíssim. I tant, i tant que sí.
I ara marxem, que va i l'Anna, que està molt, molt contenta, perquè va viure un dia especial. La veritat és que sí, eh? La veritat és que sí. Amb qui? I què? Què va passar? Marxem cap a Barcelona, perquè el Gremi de Restauració ha retomenat ja l'actor Alberto San Juan a la festa que, com cada any, i ja són diferents edicions que nosaltres també estem presents allí, cobrint aquesta festa, doncs, com deia, ha retomenat ja l'actor Alberto San Juan. Però...
Va estar acompanyat de l'actriu Melanie Olivares, que va ser la protagonista de presentar el pregoner d'aquest any de la festa de Santa Eulàlia. Hola, ja ho sabia. I tant que sí. Doncs justament ells dos, els actors, van estar en aquesta festa d'aquest gremi de restauració i, com dèiem, es va iniciar primer un acte de presentació, de benvinguda, que és com una espècie de cerimònia, no?,
en el que fa justament el pregó i el seu pregoner. Però amb aquest acte va iniciar l'acte el president del Parlament de Catalunya, el senyor Josep Rull, que va posar en valor la importància de la restauració com a termòmetre una miqueta de la societat.
Com t'he comentat, l'encargada de presentar el pergoner després va ser l'actriu Melania Orevaris, que va posar en relleu l'impacte i la singularitat de la trajectòria d'Alberto San Juan, que, per cert, comparteix una relació professional d'amistat de gairebé tres dècades. Déu-n'hi-do!
Fixa't si són amics des de fa temps. I tant. I després, Mélanie Olivares va recordar els seus inicis, que va compartir escenari a mitjans dels anys 90, i va destacar del pregoner d'Alberto San Juan una mica el seu esperit transgressor al teatre, així també
com va destacar la seva qualitat humana. Diu, és un actor brillant, però sobretot una persona molt afectuosa, bondadosa i molt propera. És un plaer tenir-te com a amic, li va dir. Què va, què va. I acto seguido, després, doncs va ser el torn de l'actor de l'Alberto San Juan, pregoner d'aquest any.
i que va agrair al Gremi de Restauració aquest reconeixement rebut i que va expressar l'efecte especial que sent per la ciutat de Barcelona, perquè ell ha fet moltes actuacions en teatre aquí a Barcelona des de fa molt de temps. Però fixa't si fa temps que va recordar els seus primers viatges a la ciutat Comdalt i també ens va recordar la relació d'amistat que va mantenir amb l'actriu Rosa Maria Sardà
que va fer una miqueta de Cicerone, com diu ell, i que li va ajudar a descobrir la ciutat, els seus barris, molts diferents, tots els barris amb una identitat molt poderosa, i algun dels seus restaurants, que van donar a alguns. I tant que sí. Si et sembla, escoltem un moment en què ell fa una mica de memòria de quan estava a Barcelona amb l'actriu Rosa Maria Sarda.
Camilos en la primera película en la que intervenía yo, que se llamaba Erba, y desde entonces tuvo la imprudencia de invitarme a su casa y venía con cierta frecuencia y ella me iba enseñando pacientemente y amorosamente.
La ciudad, porque amaba mucho esta ciudad y conocía mucho esta ciudad y me enseñaba. Paseábamos por las Ramblas, comprábamos el periódico, íbamos a la Barceloneta, me llevaba a Calpincho, me llevaba a las exportas a comer el canelón increíble, me llevaba a Bocambol debajo de su casa en aquella disputación, me enseñaba...
Esta es una ciudad que se caracteriza, entre muchas cosas, por tener muchos barrios muy distintos, con una identidad muy poderosa cada uno. Entonces, pues ella me iba enseñando los distintos barrios, en fin, son recuerdos muy placenteros. Tener un operator así para conocer un lugar, pues es...
Doncs va finalitzar la seva intervenció amb un no a la guerra i no a la violència, perquè, bé, va comentar que la violència torna a amenaçar la convivència i la democràcia arreu del món. M'imagino que un aplaudiment total de tota la sala, de tota la gent allà present, i la gent dreta, i pell de gallina, pel que m'estàs dient.
I després van poder tenir l'oportunitat de poder parlar amb ell, li van fer diferents preguntes, li van preguntar quina era la seva opinió que saps que es van celebrar a la ciutat de Barcelona ara recentment als Goya. I saps que hi ha una miqueta de polèmica respecte si els influencers i les influencers haurien d'estar en aquest tipus d'actes o d'esdeveniments en lloc que hi hagi més actors o actrius. Llavors ell va comentar la seva opinió
També ell va estudiar periodisme, una professió que no ha exercit mai. I respecte al tema dels Goya, una de les actrius que es va quedar a casa seva i que no va anar va ser l'actriu Iolanda Ramos perquè li van preguntar, escolta, què et sembla? I diu, doncs, és una pena que no hagués anat als Goya si li venia de gust, no? I també li van preguntar sobre els projectes. Si et sembla, escoltem un moment de Iolanda Ramos i els projectes.
Pues una pena cualquier compañera de la profesión y además, no sé, del nivel de Yolanda Ramos no haya podido ir queriendo ir, no lo sabía.
Que simpàtic, no? Doncs sí, sí, molt maquet. Va estar molt proper, molt maquet. I la veritat és que la Melanie Oribaris va desaparèixer perquè no van poder parlar amb ella.
no sé on es va ficar després de la celebració, la veritat és que ja no la vam tornar a veure en el que va quedar de tota la tarda, però sí que nosaltres vam poder parlar amb els efectos mariposa. Perquè la música, que al dir de la gala d'aquest acte, com dèiem, del gremi de restauració, doncs la música va anar a càrrec dels efectos mariposa, que per cert, Sílvia, aquest any estan de celebració del seu ja 25è aniversari.
Aldando, aldando. Mira, ella, en el moment de l'actuació, va presentar el nou treball que porta per títol 219.000 hores de vuelo, que són les hores que s'han passat en els avions en aquests darrers 25 anys. Però, més que ho digui jo, escoltem com ho diu ella. Los escenarios, una gira que nos ve súper bonita, y con un disco que ve a la luz ahora en abris, que ya hemos ido adelantando muchas de las canciones...
que es una película de amigos de la carretera. 25 años es una gran pa' mucho. Y bueno, pues un disco que se llamará 200 litros de mil horas de vuelo, que es lo que suma en horas estos 35 años. Así que nada, vamos a seguir un poquito más y de verdad que muchísimas gracias a ti.
Quina meravella, xuar-me aquesta cançó i moltes altres que podreu sentir en aquest disc. I tant que sí. Perquè, a més, estarem molt pendents de totes les estrenes o presentacions o signatures de discos que facin aquí a Barcelona, a Tarragona o als voltants. Ja saps que jo, on hi hagi una presentació, allà que... Porten set senzills ja del disc, eh? Sí, Déu-n'hi-do.
Doncs jo ja saps que qualsevol presentació o esdeveniment, vull per allà. Estarem molt pendents d'ara d'aquesta estrena en el mes d'abril, ja. I, si et sembla, escoltem la salutació que ella mateixa va deixar per aquí, per aquest programa, per aquesta secció, per carrer d'artistes. Hola, soy Susana del Festo Mariposa y mando un saludo y un beso enorme para el programa Calle de Artistas. Un beso. Muchísimas gracias, eh.
Siento que nunca te he conocido, tus daños que vuelvo a caer. Me duele estar sola, me duele contigo y perderte es perderme después. Por tenerte, por querer y quererte, me generaba todo lo que sentía. Yo no sabía que tu amor escondía una sola.
Desde esta orilla no escucho tu voz, no sé quién eres, no sé quién soy, no sé quién soy.
Fins demà!
Doncs si estem escoltant de fons, no tan sols amb ella, Susana, d'Efecto Mariposa, està en col·laboració amb Pablo López, que, per cert, recordem, si escolteu el programa dissabte, encara teniu temps per anar demà diumenge per poder veure i presenciar el concert, perquè Pablo López arriba aquí, a Tarragona, però arribarà el diumenge.
Així que aneu amb molt de compte, exactament, aneu amb molt de compte, perquè si voleu anar al concert de Pablo López, que no s'ho podeu perdre, perquè ja sabeu que el piano i ell... És com que dos són uno, no? Sí, sí, jo crec que hi arriba un moment que la combinació i la fusió és tanta que hi arriba un moment que no saps on comença el piano i on acaba el Pablo, o a l'inrevés, eh?
A més a més, aquesta setmana va ser el seu aniversari. Sí, també. Espero que la gent que l'estigui sentint i que vagi al concert li canti el cumpleaños felis. De ben segur que sí. Va ser el dia 12. El dia 12 de març va ser el seu aniversari. I tant. No podeu badar, eh? Anna, que anem al cine. Doncs ens anem ja cap al cinema, les novetats d'aquesta setmana. Todo empezó con un hombre. Torrente. Torrente. Torrente.
Torrente. Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos hasta proteger al propio Estado. Sobrevivió cuando todo se vino abajo y acabó liderando a los suyos. Su historia es la historia de España.
Y todo esto nos ha llevado hasta aquí.
Doncs ja la tenim aquí, Anna. Ja la tenim aquí, a més, aquesta pel·lícula que va arribar ahir als cinemes. Com ja sabeu, Torrente Presidente és la sisena part de la saga de pel·lícules realitzades pel director Santiago Segura, així que està produïda per Amiguetes Entertainment, que és la companyia propietat de Santiago Segura, i que, com deies, va arribar ahir als cinemes. Envoltada una miqueta de misteri, perquè cal dir que totes les accions de màrqueting que feien en les anteriors pel·lícules, amb aquestes no les han volgut fer.
I a més a més ja sabíem el tràiler, ja sabíem que hi havia els diferents cameos que sempre hi ha i totes aquestes coses. Aquesta vegada no sabem res de res. Nothing the nothing. Nothing the nothing. Aquesta pel·lícula que arriba als cinemes que no se la perdin perquè de la saga és, òbviament, la més nova i que no la podrem perdre perquè, escolta, des de...
va començar amb Torrente el brazo tonto de la ley, després Missión en Marbella, després El protector, després Torrente 4 Letal Crisis, i la darrera que va ser Torrente 5 Operación de Eurovegas, doncs si les han vist totes les de la saga, que no es perdin aquesta, ja la que és Torrente 6, no? Torrente Presidente. Ana, en quan pleguis aquí de la ràdio vaig cap allà. I tant que sí. Amb això ja t'ho dic tot.
Cal dir que la direcció, producció i guió ha estat a càrrec de Santiago Segura, que té una durada de 130 minuts, que el gènere és una acció comèdia, i que la banda sonora de la pel·lícula, i això ja ens dona peu per arribar a la nostra secció de novetats musicals, està a càrrec de la coneguda banda Taburete. Som-hi. El mundo entero se ha echado a perder.
Doncs això mateix, als Tabureta li passa el debat de sonora, o almenys la cançó principal, a Torrente. Presidente. Todo está cambiado, allá en mi pasado todo iba mejor. Decían que así ganábamos todos, nos toman por tontos, no quiero ya seguir así.
Doncs Taburete és una exitosa banda espanyola de pop rock que està formada per Willy Bárcenas i Anton Carreño i ells, Taburete, ja s'han convertit en un dels grups més populars del pop rock espanyol. Cal dir que els tindrem aquí a Tarragona. Haurem d'esperar una miqueta, però ja ho avancem que estaran a la CaixaBanc Terraquadrina i serà el dia 6 de juny a partir de les 8 i mitja de la tarda.
Se'ns està girant feina, Anna, de coses que arriben a la caixa avant Terra Quarena, al Palau Finari de Congressos, i el que dèiem, a l'inici precisament del programa, que passen moltes coses a la nostra ciutat, i que apunteu-vos a l'agenda de tot això i molt més que encara ha de venir. I que si voleu entrades, espavileu, que després passa el que passa. Ai, que han vingut, no ho sé, mireu, i escolteu-nos, sobretot això. I tant que sí.
Bueno, tanquem, no? Tanquem ja, carrer d'artistes, fins aquí el programa d'avui, Sílvia. Gràcies, Anna. De res, a tu i a tothom, que passeu un molt bon cap de setmana, escolta, i que aprofinin totes les moltes activitats i concerts que hi ha per aquí a la nostra ciutat. Gràcies. Adéu-siau. Fins la setmana vinent. Adéu-siau.
Tengo que así lograr esa hazaña que el pueblo de España vuelva a resurgir y caminar hacia un mundo nuevo, coger por los cuernos, cambiar las cosas de raíz. Señor Torrente, es usted mi presidente, aunque mientas noche y día tú
¡Suscríbete al canal!
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ya tardes, las tardes de Tarragona Radio.
Deixar portar a Miguel González. Bueno, ella era hora, ¿no?
De poc que no venen, eh? Bona tarda, eh? Què us ha passat? Bona tarda. Estàveu aquí barallant aquí fora. Que sí, que torrenta, sí, que sí, presidente. No sabíem si enviar-nos el guió per correu o per WhatsApp. Llavors hem dit per correu. No, pels dos, no passa res. Jo obro per aquí el que vosaltres vulgueu. Sí, obro el correu, obro el correu. Abre el WhatsApp, ja, obro el WhatsApp. No, que t'ho hem deixat ben preparadet tot aquí, el que hem pogut.
¿Pero será por torrente presidente? ¿Sí o sí? Sí, començarem. ¿Tenim els Òscars o qui? Els Òscars, els Góscars. Viene l'Òscar. Los Cárboles, los Cárboles. ¿Saps que soc molt fan? Li direm a los Cárboles que ens faci una promo. Vinga, va. Perquè m'agrada molt de perro, perro, pon mi rollos al rock, perro. Perro, escuta mi rollos al rock.
Doncs que digui això, deixa't portar amb nosaltres, eh? Clar, que les mejores trailers del cinema, eh? Bueno, torno a repetir el que ja vaig dir la setmana passada i l'altra, eh? Aquí? Els he dit, els de l'Ossom. Ja, ja ho sabem, ja ho sabem. Però una pregunta, Sílvia, els Oscars els fan en directe des de la Capona? Sí. Des de la Capona? Sí. El que passa és que no aquí.
O sigui, no és en directe per la ràdio. Ah, no és en directe per Tarragona Ràdio. Pot ser que he sentit l'abril molt forta. Molt saturadíssima. Jo també. No, no. És que saps el que passa? Que només m'escolto per una orella. Jo també. Per una escoltació. Una mica com una esclistada. És molt locura. No acabo de sentir-nos bé. Hasta aquí las interioridades de la ràdio. Gràcies per escoltar-nos. Perro, perro. A veure, anem a centrar-nos. Que jo ja estic a prou d'esquistada. Jo? No, és que això és una promo. Ja ho he imaginat.
Va prèvia al fem l'humor de la setmana que ve, val? Ah, molt bé. Ah, ja l'agafes? Sí, clar, bé, ja la tinc. Molt bé. Ja la tinc, perro, perro. Perro, perro. Sí, eh? Molt bé. Doncs què fem? Anem cap allà? El xispas és com el bis bis, no? Cambiem de sintonia. Vinga, una, dos i tres. Anem-hi. Silvia, deixa't portar el Miguel González. I Abril Rius. I jo, l'Abril Rius. Molt bé. Ei, quan vingui el Joan, digueu-li, sisplau, que l'ha de canviar i la posem ja, eh?
Santiago Segura estrena. Sí. Torrente presidente. Todo empezó con un hombre. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Torrente. Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos hasta proteger al propio Estado. Sobrevivió cuando todo se vino abajo.
y acabó liderando a los suyos. Su historia es la historia de España. Y todo esto nos ha llevado hasta aquí.
Doncs, en fi, tenim cançó que no és el fari ni a Patrullando la Ciudad, però tenim poca informació d'aquesta pel·lícula, en veritat, Abril, perquè el tràiler no es veu res. Torrente, torrente, torrente, torrente. Però és que no es veu res. Vull dir, no ho sabem. El Santiago Segura ha apostat per això, per no fer promo, per no fer spoiler, per no fer tràiler, per no fer res. Però és que això, si fos mon germà o qualsevol xaval de 15 anys, se deia... Mon germà. Aura, aura, aura. Què significa això d'aura, aura?
No, no, no. Aquí ja no tenim la persona que m'explica el que vol dir el FOMO, el FIMO. Ara és de xuleria, de tot el que t'acompanya. Sí, no sé com explicar-ho. Me vaig quedar chill, jo. M'he passat d'aquí.
Michi, torna. O no. Seqüela de Torrente 5, Operación Eurovegas, arribar a la sigera aventura del particular expolicia, arribat al cinema, amb hermetisme total, perquè no sabem res. El que sí que se sap és que ja va haver un partit polític que va denunciar.
Això ha passat i passarà. No passa res, no ho patiu. Què voleu que us digui? Ens agradi o no... Ens agradi o no és una de les pel·lícules més taquilleres del cine espanyol. Vull dir que ja està. Torna la vergonya del cine espanyol, és el tema de la pel·lícula, i veurem qui surt i què passa, i quants cameos, i què s'ha inventat el Santiago Segura per tornar a fer Torette. I ja està.
Que te dic una cosa, que vaig amb una llibre a Teoboli aquesta tarda, eh? Sí o no? Per apuntar tots els cunyadismos. Clar, i tota la gent que surt. Perquè normalment et pots arribar a perdre. Una pregunta i una anècdota. Què? Pregunta, qui no té un amic que imita fatal a Torrente? Jo tinc el meu home a casa, o sigui, no fa falta una massa lluny. Torrente! Torrente! Perla tu, 20 ulles. Amb el pal. I l'anècdota? I l'anècdota és que a Torrente 3 vaig anar a veure-la al cinema. Això t'estic parlant de fa...
23 anys. No hi havia hagut una pandèmia? No, no, no. Jo no tenia bigoti, quasi. Vam anar a veure'l al cinema. Amb un amic meu d'aquests que ja no és sèrio de normal, imagineu-lo en una pel·lícula de Torrente, val? Mal la panxa és poc. No per la pel·lícula. La pel·lícula, al final, va ser el de menys. Va ser l'audiodescripció millor que he viscut al món...
Però, eh, brutal. Si tinc bon record d'aquella pel·lícula, i l'he tornat a veure després a casa, per la cançó de Rosa López al principi de la pel·lícula, però per la... per els comentaris, eh? Ei, doncs ja t'ho dic. Des d'aquí una salutació al Miquel, ja li enviaré el missatge al Kelet, i ja li enviaré el missatge.
Vinga, anem amb més coses. Que hi ha món després de Torrente. Que hi ha món després de Torrente. Vinga, una altra proposta. Que arriba presentada al Festival de Venècia, preestrenada al Festival de Venècia el 2005, arriba el testamento de Anne Lee. Ja se acerca la hora. Ah, falo yo, sí. Falo yo. No tengáis miedo. Ah, va.
Lee no era una cantant, Sílvia. Aquella cantava... Sí. Sí? Ara no me'n recordo. Jo pensava en Anna Valí... No, no. Anne Lee, de veritat, és una cantant. Sí, ara busco. De música denx, denx dels 90. Dens. Heu sentit la promo aquella de la ràdio denx dels 90? Oh, i la protagonista d'aquesta pel·li? Ah. M'acabo de trobar l'An Lee també, eh? És que no sé si ho tenim, eh? Jo sé que està dirigida...
per... Espera. Per Mona... Mona Fats... Perro, perro. Mona Fats volt. Aquesta és l'Anne Lee. Molt bé. No us sona, això? Sí, sí, sí. Ara no me sonava ella.
La versió actualitzada. Passadíssim version. Anem amb la pel·lícula. Inspirada en fets reals i se centra en la líder religiosa Anne Lee, fundadora del moviment Shaker a finals de la dècada de 1770, que va constituir una de les societats utòpiques més grans de la història dels Estats Units. O m'he equivocat o no te rius de mi. Ho has fet molt bé, però em farà ser perquè la Viquipèdia fica...
Fue la líder de la Sociedad Unida de Creyentes en la Segunda Aparición de Cristo o Shakers. I pots dir com tu vulguis. Jo no sabia el que era el Shaker. Si acabem el Shaker, si acabem abans. Jo creia que el Shaker és allò de quan les patates aquelles Shakers que les...
Les... Ai, ai, ai. Agites, ara no s'ha aconseguit en català. Bueno, és igual, que m'estic venint tot el dia. Bueno, i la protagonista és l'amant de Seyfried. La demana mia. Home. I la de l'assistenta. Per això, l'amant de Seyfried. I també hi ha el Thomasine Mackenzie. Com t'hi pots dir, Thomasine? I Mackenzie.
Sí o no? Ho has vist? Tens la pantalla tota en fosc. No pot ser. No m'estàs buicotejant la meva... Perquè no ho vegi. Ja està, no? Encara no? Ara sí. Torna a veure aquella cosa que hi ha vegades al mig. No pot ser, ostres de veritat. Ara ja he après, te la dones. No, no, perquè...
Li he donat permís per manipular el meu ordinador mentre estem fent la secció. Ja ho veig, ja ho veig. Ara hem de fer temps, oients i tranquils. El Testamento de Alí, una pel·lícula que recomanem. Quin contrasto serà la nostra secció, eh? És veritat. De Torrente Presidente al Testamento. És un no parar de canviar de coses. I ara, perquè no ho sabeu, perquè el que arriba ara...
Lo que arriba ara... Lo que arriba ara... Lo que arriba ara... No ho sé, m'he perdut. Lo que arriba ara serà un abans i un després, eh? Abans me trobaré i veuràs tu. T'ho dic jo? No, t'ho dic jo. Àguilas del Cairo. Madame Susanne, George Famille. Madame Susanne, eres actriz como tu padre? No es mi padre. Solo somos amigos. Que maravilla.
Protagonitzada per Fares Fares i dirigida per Tarix Salé. Per Tarix Salé és la història dels... Avui no acabarem bé. Fares Fares, què faràs? No, és clar, és que no.
La història de George Fahmi, l'actor més estimat d'Egipte. Aquí ho tenim. Quants actors hi ha a l'Egipte? No ho sé, entre dos i un. No tants com a Hollywood. Aquest actor es veurà pressionat per protagonitzar una pel·lícula encarregada per les més altes autoritats del país. Ell acabarà acceptant el contracte i aquest paper li obrirà la porta a entrar al cercle de les persones més poderoses d'Egipte.
resulta que com una arna treta per la llum com una paloma atraïda per un foco acabarà iniciant una relació amb la misteriosa esposa del general que supervisa el projecte és l'amante bandido bandido doncs sí
¿Sabes qué le pasa a aquest noi? ¿Qué le pasa? Que no le queda otra. No te queda otra. No te queda otra. No, no te queda otra. Prozas 77 y 76. Es perfecto. Pensé que no llegaría nunca. Pero no. No. ¿Antoine Toussaint? No.
Tengo su cara tatuada en la espalda. No llegó tanto, pero me gustaría. Para que diera cuánto lo admiro. Me gustaría estar tranquilo. Me encanta su voz. Bienvenidos. L'Antoine Toussaint, ¿y es el cantant? T'explico. Primer tenim la comèdia romàntica, de Jean-Pierre Amérys. Ja et pots imaginar com ve la pel·lícula. Sí, de la França. Los aristocatos, no? Sí. La puerta... L'Antoine, un cantant d'uns 70 anys...
que planeja suïcidar-se. Que mal rotllo, no, pobre. Que canti, que canti. Soy un trobar, soy un senyor. Ui, no, con la iglesia hemos topado. Però durant un viatge en tren cap a Ginebra, cony serà la Victoria. Home, Victoria, que guapa eres. De canto a ti, ahora.
Veus que li canta? És una admiradora excèntrica. No sé si dóna molt bon rotllo, això, perquè sempre que hi ha un cantant amb una admiradora excèntrica, hi ha un assassinat. Està una mica assassinat amb tu. Exacte. Aquesta trobada inesperada acabarà trastocant els seus plans i, entre tots dos, neixerà un vincle especial. Veus que acaba bé la delincle. Digue-li vincle especial, digue-li... Xiscoteo. Polleteo. Sí, exacte, exacte. Digue-li... Nos vamos al lavabo del tren. No ens hem connectat.
No, però ahir dia seria la mateixa. I viuran aventures durant el viatge. Ara sí, abril, folleteo. Xiscateo. Home, en un tren camí cap a Ginebra, les vistes són xules. Clar. Sí? Sí, però clar, si... Ginebra és la capital de Suïssa, no? Sí, i tant. Però a mi també em passa, eh? Sempre... Puc quedar de cateta màxima.
No, no, però a mi també passa, o sigui, és un catetisme xàret, compartit. Sí, gràcies. Bueno, si no us agraden les vistes de Ginebra, pel que sigui, us n'esteu perdent perquè esteu de xiscoteo al lavabo d'un tren, o sigui, pel que sigui, us recomanem que aneu a la gran festa del bosc. La Betty O'Barley i el Harry O'Hei eren espanta-ocells. Mira tu. Betty, i si ens casem?
L'Espantaocells i la senyora King, no era? La sèrie de King. Te'n recordes? Jo també me'n recordo de l'Espantaocells de Mag del Mago de Oz. És veritat. Doncs jo que et deia, què si ens casem? Ahir vaig anar a veure l'Andrau al cine. I també una manera... Bé, una llorera. Molt dramàtica. Jo estava pensant, per què m'estic fent això a mi mateixa si jo pateixo? Un dels protagonistes, per demanar casament...
Li ensenyava l'anell. I la dona li deia, bueno... Però di algo, home, di algo. Alerta, que aquí no us confongueu, que és la gran festa del bosc. Del bosc. No al revés, eh? El fosc de la gran festa. No, no, perquè ma filla al principi deia que anem al box, en vez d'anar al bosc. Això ho dic.
L'animació infantil i en català arriba a aquesta pel·lícula, una adaptació del llibre de Julia Donaldson, i és un migmetratge, que és una pel·lícula però més curteta, que està performat per 5 històries. Cadascuna les protagonitza un animal del bosc.
Què et sembla? Arriba en català i parla de la generositat, l'amistat, el companyenisme, ensenyar la importància d'ajuda als altres, viure en harmonia amb la natura, tot allò que després no es trobaran a la vida, tot això. Alguna vegada es trobaran, espero que sí. Sobretot si coneixen a les loques de l'obelisco.
Abra'm, por favor! Abra'm, por favor, se le suplico! Això no és de loca, eh? Pobre xiqueta, està patint, eh? És una pel·lícula de Pablo Moreno, és seriosa, és un drama que parla sobre la prostitució i que s'ambienta al segle XIX. Seguim a una jove de l'altra societat que crea un refugi religiós per ajudar prostitutes a recuperar la seva dignitat. Però el projecte acabarà enfrontant-se a obstacles i a l'oposició social.
Imagineu com estava vista i concebuda la prostitució, no? Entre el repartiment, doncs, Assumpte Serna, que és una de les protagonistes a qui coneixerem. Anem a plataformes. Movistar Plus es tren la Sílvia o un Tyler que no tenim, que es diu Empatia. És una sèrie canadenca. Empatia. Empatia.
Escrita i protagonitzada per l'actriu Florence Lupré, que suposo que deu ser famosa per alguna cosa que a mi se m'escapa. Jo només conec la Florence Pio. Catetisme màxim, com deia l'Abril. I també s'estrena Los que sobrevivieron, un drama sobre els supervivents dels atacs a la sala Bataclan, que d'això ja fa molts anys. Ja fa una mica. Més coses. A HBO Max arriba una sèrie turca nova. Si sou com ma mare, que està...
obsessionada amb les sèries turques. No, no estic enganxada. Que es diu Mira, Life After Divorce. Però el Mira perquè està en un idioma i Life After Divorce. Perquè és una senyora, la Mira. Ah, anava a dir el turco. No, no, és la reinvenció personal de la Mira. Amb la realitat que es troben tantes dones després d'un divorci. O una ruptura sentimental important. Fes les dues a la vegada.
N'hem a l'Amazon, Prime Video, que es estrena un thriller psicològic que es diu Daiwan.
Està ambientant a Barcelona durant el Mobile World Congress. La història més planteja... Fins on poden arribar sense perdre allò que ens fa humans. Fins on podem arribar. Que bonic que us ha quedat. Un comença la frase i l'altre l'acaba. Això ha estat fantàstic. Estic a punt d'ensenyar-li una anella.
En un món on la tecnologia avança cada cop més accelerada. Vèiem a l'Àlex González, a l'Alba Planas... Sí, sí, sí. Aquest l'he vist en alguna sèrie i li van massaguer també.
La plataforma que també incorpora noves sèries, en aquest cas una sèrie de suspensa policíaca, basada en les novel·les de Patricia Cornwell i protagonitzada per la Nicole Kidman. Que apareix, eh? Home, Nicole. Es diu Scarpeta. Més coses. Jo, com sempre, dic la mare d'Aquaman.
Ostres, ostres, ostres. Que tothom me diu que bé va sortir en aquesta pel·lícula. És la meva preferida, l'Aquaman. La plataforma de la Poma es trena una cosa que es diu Twist Yoga. No, que no tinc, eh? No, aquesta no la tenim. No la tenim, aquesta. Per tant, anirem a la següent. I que ens porta cap a Netflix aquesta, me la penso mirar, que arriba estrena mundial. M'agrada quan hi hagi estrena mundial i al final és una sèrie espanyola més. De Esa Noche.
El orgullo, ese fue mi único pecado. Cuidado, que ha atropellado un señor. ¿Qué ha pasado?
Bienvenida a la República Dominicana. ¿Estáis preparadas para hacer cosas de locales? ¿Cómo iba a saber yo que todo estaba a punto de irse a la mierda? Aquest està bé. Bueno, aquest està bé a priori. Clara Galler. Ah, ja ho sé. Venga, Clara Galler. Claudia Sals. Paula Osseres. Això és bo, eh? Això és calité. Sí. ¿Qué pasa? Me preguntarà Sílvia. Bienvenida a la República Dominicana. A veure, què passa?
Estem de vacances familiars de la República Dominicana, d'acord? Tot va bé, ho batirem cap aquí, ens anem cap allà. Exacte, la piscinita, tal i qual. Però... La Helena atropella un home amb el seu cotxe. Oh!
Acostuma a passar-lo. Si passa en cotxe... Què passa? No, no, ella va amb cotxe, tan tranquil·la, i atropella un senyor. Però un senyor que se li tira el cotxe... Però clar, hi ha algunes vegades que hi ha la gent que ni mira, eh? Si ho sabés, ja no m'interessaria la sèrie. I que, a més a més, hi ha gent també que et sembla que siguin immortals creuant pels carrers amb el mòbil. Això és veritat. Home, que dius que no et dona la immortalitat.
La Helena està tota espantada, en plan, oi, què he hecho, què ha passat o què he hecho, se m'ha tirat un senyor en el cotxe i truca a les seves germanes, buscant ajuda. Hauran de decidir com aborden la situació, perquè si no la petita de les germanes acabarà a la presó. No, perquè ha estat un accident. El cert senyor que hi ha tirat a sobre. Ella no ha pogut parar. Acabaràs a presó per atropellar algú?
Pot ser si vas amb molt de... No, no, i una cosa és matar-lo, però si l'hi atropelles... No, però si vas... Entenc, i fer això del tràiler, que no he vist la sèrie, perquè encara no hem anat a temps, que el senyor no ha sobreviscut. Entenc, eh? Entenc, entenc.
Bueno, aquesta ens la mirarem. Que truqui de la guardubana. Truqueu a la guardubana. Truqueu al 0... I si no, al 112. Al 061. I acabem abans, de veritat, eh? Arriba la vida secreta de les esposes mormones al Disney Plus. Fa com va molta mandlota, eh? Aquesta és la quarta temporada de la sèrie. Home, si és quarta, alguna cosa fes, eh? És veritat, sí, però bueno, parla d'on d'això? D'un grup de mares mormones, que són influents. Mormones, sí, sí.
Després de veure's atrapades enmig d'un escàndol sexual. No han parlat mai a la vida de sexe d'aquelles dones. Segurament que no. Al millor en saben més que naltros, no ho sabem. Això a vegades ja passa. I acabem amb produccions catalanes perquè TV3 i la plataforma 3Cat es trenen una nova temporada de...
que la veritat no prescriu mai. Com m'agrada. A més, ara teniu les novel·les, també. I ressonen les paraules del Carles Porta. No prescriu mai. Això va néixer com un podcast a Catalunya Ràdio i després va arribar la sèrie de crims. I ressonen les paraules del Carles Porta, que arriba amb set nous capítols.
set nous, Déu-n'hi-do. Crims, enganys... Deixeu de matar la gent. Què em penseu d'això de tanta falera pel true crime? Avui no soy persiana. Que si és en català i t'ho diu el Carles Porta. I d'aquesta manera que té... No, però vull dir que a vegades... I que tampoc li afegeix morbo. Sí, això és el que m'agrada. Sí, una mica sí, però no tant. No et fica els familiars allí...
Plorant i aquests dames que algunes vegades fan... És veritat que estem tan acostumats a veure telebrossa o telebesura i gent, no? 2,2 milions d'espectadors acumulats, eh? Déu-n'hi-do. I més de 8,1 milions de reproduccions al 3CAT. Riutem tu de la web de Tarragona Ràdio, eh? Ja l'hi verem, eh? Sí, sí. Home... I tercera temporada de la sèrie juvenil Jo mai mai. Els noves trames que posen el focus en la por. Tot va lligat, eh? Perquè...
Recordeu la por que serà important en el futur. Doncs això el Carles Porta ho diu. Que bonic que t'ha quedat, eh? Clar, perquè el Carles Porta ho diu. Quan xarra, ho saps. Sí, molt bé. Quan xarra, ho xarra bé. Sí, sí, sí. Ah, ja està? Us volia explicar una cosa de crims. Digues. Però no puc. Per què? Fora d'antena. Fora d'antena, sí. Vinga, va.
Però no puc. No, no, ja, però és que no puc, no em deixen. Això ho deixem al misteri. És que no em deixen. És que la ràdio també ha de deixar aquest puntet de misteri. Perquè potser ho explicarem. Li posarem so al silenci. No, haurem d'esperar uns quants dies encara per poder-ho explicar.
He fet molt de high, però és una xorrada en una casa. Fes més high, la setmana vinent més. No, no, ja està. Que ens escoltin i que se vagin al podcast, que potser afegirem alguna cosa allà. Estigueu atents. Ah, hi ha contingut prime, d'aquest contingut premium. I si no, l'escolteran sense i després quedaran amb les ganes. Farem un Patreon per autofinançar-nos. Molt bé, xicos i xiques. Adiós. Adiós de tot, eh? Jo me quedo una miqueta més, eh? El passapalabra, adiós, adiós, adiós.
No deixa't portar a Miguel Rotales. Que raro sona el teu nom repetit tantes vegades, tio.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les escoles d'art i disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa. Mésinfoadipte.cat barra estudiar art i disseny. Dona forma al teu talent.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Pay.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Avui podíem haver començat directament en dient, arriba la segona part, com si faria una pel·lícula del Mobile World Congress, aquí a Tarragona Ràdio. Encara que ja fa uns dies que he acabat, però nosaltres tenim la saca. És així, Beta, no? Bona tarda.
Bona tarda, és així, és així. No ho veig dit jo millor. És que, mira, són d'aquelles coses que, mira, podem fer segons pas i tercers pas. I la setmana passada...
vaig pensar que podíem fer precisament el que acabes de dir ara, una tercera i una quarta part per totes les coses que van... Sí, perquè dona molt de sí, però bé, si de cas, la setmana vinent anirem per una altra qüestió, però no passa res, perquè com això del Mobile Congress tindrà repercussió durant la resta de l'any, perquè aquestes...
aquestes novetats tecnològiques per aquesta implementació d'aquesta tecnologia, possiblement el mes d'abril o el mes de matge ens seguirem parlant perquè sortirà alguna notícia que dirà, mira, allò que es va presentar al mobile, doncs mira, té efectes en aquesta aplicació, té resultats en tal, no? Esclar, és una cosa que possiblement el rest de l'any ens seguirem parlant, però la qüestió és que avui fem aquesta segona i de moment...
Darrera. Darrera part de l'explicació de com ha anat enguant el Mobile World Congress d'aquest any 26, celebrant els 20 anys d'aquest congrés a Barcelona, no? Fa 20 anys, 26 anys, va, fin, 20 anys. 20 anys. 20 anys, sí, jo.
i que vam fer la meitat de nosaltres. Això mateix, que vam venir a Barcelona el 2006, i de moment s'hi han quedat, i també de moment, sembla ser que s'hi volen quedar uns quants anys més. Doncs bé, la setmana passada deixàvem el fil d'aquesta segona part amb novetats tecnològiques, perquè, esclar, en un espai no cabia tot. Tot i així, doncs... Mira, ara ho veus, ara no ho veus, ara no ho veus, ara no ho veus. Molt bé. Estic ensenyant el meu mòbil. Sí, sí, sí.
Doncs vam deixar dues notícies, perquè hem passat moltes coses al mobile, però també, com deia fa set dies, tenim el temps que tenim, no? I amb dues parts farem. Ja torno a insistir que si hi ha alguna cosa... Et deixaré xerrar, eh?
En tornarem a parlar més endavant, però de moment matem-ho aquí, que la setmana vinent volem parlar d'altres coses que també ens estan demanant pas. Doncs bé, amb el fil que vam deixar vam donar dues pistes, vam avançar dues notícies, de dues novetats que ens han cridat l'atenció, que són les pantalles de privacitat, una cosa que a tu te va entusiasmar, Sílvia,
I després també d'un mòbil amb un braç articulat que li han incorporat intel·ligència artificial i que té, diguéssim, una autonomia que fa coses que nosaltres no li hem demanat, però que ha començat allò a fer de les seves, allò que també vam explicar fa set dies, que la intel·ligència artificial comença a prendre les seves decisions. M'agrada com ho has dit, comença.
Sí, sí, perquè estem començant aquesta era, recordo, de la QI, la coercient d'intel·ligència, allò que començarem a mesurar aquesta intel·ligència interfacial amb això, amb aquesta intel·ligència. O sigui, començar a mesurar-la, perquè fins ara no la podíem mesurar perquè era una eina d'assistència
I, esclar, aleshores, doncs, feia el que li demanàvem a nosaltres. Ens donàvem un cop de mà a moltes coses de la vida, però no anàvem més enllà. Però un cop ja ha traspassat aquesta barrera d'assistència a començar a prendre decisions, doncs, necessitem fer ja valoracions com està aquesta intel·ligència artificial, aquest cohesient d'intel·ligència. Jo prefereixo cohesient reductor per la història de la jubilació. Però, bueno, ja és una altra cosa.
Però m'entens, no? Sí, sí, perfectament. O sigui que... Mira, per il·lustrar-te, no? Doncs possiblement, si ara aquesta intel·ligència artificial que li estem donant aquestes eines per desenvolupar-se, per tenir aquesta autonomia, doncs ara el quotient d'intel·ligència podria ser, doncs, un 5 sobre 100, no? Ah, sí, sí, sí. És com un nen que comença a aprendre coses i comença a aprendre decisions...
doncs seria això. Però, esclar... Arribarà un moment... Això mateix, tot és començat, i hi haurà un moment que aquest quotient d'intel·ligència, que és 8, serà 8, serà 10, esclar, d'aquí uns anys, possiblement, arribarà als 50, sobre 100...
Esclar, això que fem amb les persones, perquè no ens hem inventat res. Aquest quotient d'intel·ligència s'aplica a les persones. Per exemple, doncs, l'estàndard, no sé en què està, no sé si és... Ara estic improvisant, no? L'estàndard, possiblement, de sumant, sigui el 80 o el 90 de...
Sí, de coeficients d'intel·ligència, no? Sí, sí, sí. Esclar, aleshores, doncs, aquests genis... Que són els que arriben a 140 i a 150. Això mateix. L'Einstein, doncs, tenia un coeficient d'intel·ligència de 140.
que passava del 100 i, esclar, doncs eren gent que tenien un cervell privilegiat. Aleshores, això que s'ha aplicat durant molts anys per mesurar la intel·ligència dels humans, doncs aquesta eina ara la començarem a aplicar... T'ho dic, no s'han inventat res, de nou. Aquesta eina la començarem a aplicar amb la intel·ligència artificial i començarem a mesurar aquest quotient
d'intel·ligència. I aquesta nova era, insisteixo, que comencem. I, esclar, comencem baix perquè és això, és un nen. Esclar, estem ensatant, com aquí que diu la història. Però d'aquí 10, 20, 30 anys no serà un nen. Posiblement sigui un adolescent, sigui un adult, i aquest quotient anirà pujant. Clar, i com també...
I això mateix, com també dèiem la setmana passada, si ens oprem així amb rialles, que, esclar, vol dir, quan tinc un quotient d'intil·ligència que passi dels 60 als 70, doncs podrà fer coses bones, però també podria fer coses dolentes.
Aquesta és la incògnica del futur, saps, Sílvia? I t'afegeixo a una altra cosa que és el que me fa més bo. Que a nosaltres, com a ser humà, quan alguna cosa ens ofereix o passa alguna cosa... Passem pàgina. Intentem oblidar. Ells no poden oblidar. No, no.
O sigui que sempre aguardarà, no podem dir lancor, perquè no tenen aquest sentiment, o almenys no tindrien que tenir-ho, ni tampoc el sentiment de venjança, que va qualsevol cosa que pugui fer-li ferit, o fer mal, o desconnectar, o me has desconectado hoy, porque me has quitado...
Sí, sí, sí. Aquesta també. Esclar, aplicarem les mateixes eines per mesurar la intel·ligència que fem amb els humans, però el seu cervell, en aquest cas la seva intel·ligència artificial, és totalment diferent de la nostra, perquè el nostre cervell està preparat per...
oblidar les coses negatives. És un cervell a l'humà que ja està programat d'aquesta manera, de manera natural, que les coses negatives que ens han passat a la vida, doncs les anem oblidant perquè és una eina que tenim per poder seguir avançant, Sílvia. Saps què vull dir? Perquè si sempre estiguéssim recordant aquella tragèdia, aquell horror, aquella cosa,
No avançarien. No avançarien, sempre es quedàvem allà. Però clar, els ordinadors sí ho tenen, aquests records per sempre. És una memòria que la tenen sempre. És clar, aleshores, doncs... Per això hem de deixar clar que nosaltres tenim una intel·ligència que és, diguéssim, natural, que és cervell... Selectiva...
que és una evolució de milers i milers d'anys, i els robots o els humanoides o la intel·ligència artificial, doncs és una intel·ligència plana que de moment no té sentiments, que té molta memòria, o sigui que anirà recordant tot el que vagi fent,
I bé, doncs, si algun dia aquesta intel·ligència artificial, a més a més, de tenir memòria, molta més memòria que nosaltres perquè no oblidarà res, si també té sentiments, doncs, com seran aquests sentiments? Si seran bons, seran dolents.
Li explotarà el canvi. Estem igual que fa dies. És un meló que acabem d'encetar en aquesta era de la cuir. Sí, sí, a veure què sap què passa. Que acabem d'encetar, però deixem-ho l'aire, no sabem què passarà. No, no, no, gens ni mica. No sabem, no sabem. Però bé, la qüestió és que avui us havíem promès que parlaríem d'aquesta pantalla de privacitat integrada,
I ho ha fet una empresa capdavantera, també, en telefonia mòbil, que és l'empresa coreana Samsung, que ha presentat un model, el Galaxy S26 Ultra, que té la primera pantalla de privacitat integrada. O sigui, està integrada en el dispositiu, perquè fins ara...
per protegir el teu mòbil ja hi havia una possibilitat de protegir-te, valgui la redundància. Es podia protegir de mirades alienes recorrint a un protector de pantalla especial amb efecte antiespia. Era com una làmina...
que poses, que encara hi és, no?, és una làmina que, com a protector de pantalla, que tenim tots, que comprem un mòbil, tothom diu, ei, te poso protector, sí, sí, perquè no ratlli la pantalla. Exacte, exacte. Doncs també hi ha un protector de pantalla que és efecte antiespia. Això es pot comprar, però això, esclar, és un protector que tu l'has d'incorporar i, a més a més, ara explicaré
que tenia les seves coses bones i les seves coses dolentes. O sigui, si tu... Si vosaltres no heu usat mai un d'aquestes protectors de pantalla amb efecte en Tiespia...
El que sí que és probable és que sí que ho hagis vist algú, alguna persona. Els protectors de pantalla en funció privacitat, també anomenats antiespia, són aquelles làmines autoadhesives de vidre tremplat que, a més a més de protegir el panell...
que és el protector de la pantalla de tota la vida, limiten l'angle de visibilitat de la pantalla perquè únicament els pogués veure la persona que té la mirada totalment d'enfront. Això mateix, no? Sí, sí, sí. Doncs, dit d'altra manera, impedeixen que la gent del voltant vegi el que estan fent en el mòbil, ja sigui enviar un correu electrònic, consultar un informe, operar amb l'APP del banc, o llegir un missatge de la nostra parella, una cosa molt personal, no?,
Si algú amb aquests protectors de pantalla intenta mirar la pantalla de qualsevol angle superior a 30-35 graus, l'ha veure en negre com si estigués apagada. O sigui que aquestes eines ja existien. Aquests protectors de pantalla, en funció de privacitat, són cada vegada més comuns.
en llocs públics com avions, autobusos, o cafeteries, o també el metro, perquè el metro de Barcelona, doncs, allí els seients estan així en sèrie, no? Esclar, i les mirades, doncs, són molt... Allò... Indiscretes. Indiscretes, no? Sí, sí, sí, sí. T'agafa, t'agafa la idea.
Doncs, clar, els que usen metros, autobusos, avions, trens, doncs la gent intenta protegir a tota costa el seu mòbil d'aquestes mirades alienes, no? El problema que tenen aquestes pantalles protectores, que fins ara deia, oh, quina meravella, ja existeix això, no? Però hi ha un problema.
El problema és que redueixen la brillantor de la pantalla i generen inconvenients a l'hora d'ensenyar-li a algú qualsevol cosa en el mòbil. Clar, si tu estàs assegut amb una altra persona, mira aquesta foto, la persona no veurà res. Aleshores, Samsung ha acabat de cop...
amb aquests problemes atacant el negoci cada vegada més bo, més brillant d'aquest tipus de protocups de pantalla. O sigui que nosaltres ens ho serveixem la pantalla, ja ho venem de sèrie. O sigui, el nou Galaxy S26 Ultra, que això es va presentar en aquesta edició del Mobile World Congress, del 2 al 5 de març, aquesta última edició,
Doncs es va poder veure aquest mòbil que porta una pantalla de privacitat integrada en el propi dispositiu. S'anomena pantalla de privacitat, privacy display, i és una funció que redueix l'angle de visió perquè el contingut només sigui llegible de front, que és com funcionava fins ara aquestes pantalles de visió.
aquests plàstics que tu enganxaves, no? Sí, sí, sí. Actua sobre la matriu de píxels, de manera que en el modus normal tots els píxels estan encesos, mentre que a la pantalla de previsitat els píxels de l'espectre estret s'activen i els píxels d'espectre ample s'atenuen, no?
Aquesta foscor és el que fa que la pantalla sigui visible només per al suari i, doncs, sigui de manera oculta al mirar el dispositiu des d'altre angle, en qualsevol de les quatre direccions, no? Sí, sí, sí. O sigui que ho han trobat, doncs, això, amb l'aspectre dels...
dels píxels, no? Ho hem fet, doncs, d'aquesta manera. Jo ho trobo molt xulo, eh? Tu ho veuràs bé, però els altres no ho veuran bé, doncs gràcies a aquesta tecnologia d'aquesta ampla banda, que si és estret, doncs tu ho veuràs només...
Aquesta pantalla, i si és ample, doncs aquest espectre de pèxels farà que no vegis tu... Res de res. No siguis indiscret. I miris les pantalles de la gent.
I mira, per acabar de dubar, és que el seu principal avantatge respecte als protectors actuals és que et permet decidir quan les actives aquestes pantalles de protecció personal, no? Antiespies, no? I quan les actives. D'aquesta manera, pots posar el modus privacy display per, per exemple, obrir una aplicació del banc...
treure'l si vas a ensenyar una foto o qualsevol, o si vas a veure una pel·lícula i no vols perdre brillantor en pantalla. Bé, doncs també pots configurar-la perquè s'activi per defecte a l'usar determinades aplicacions com les xarxes socials, o fins i tot perquè t'amagui únicament les notificacions entrants
i deixi visible el reste de la pantalla. També és capaç d'activar-se automàticament quan hi hagi una aplicació que demani un codi perquè qui estigui assegut al teu costat no el vegi, perquè moltes vegades tu estàs allà posant un codi i l'altra persona també en aquest ha posat el 6. 5, 4, 3, 2, 2 i me llevo 5. Sí, sí, sí.
I bé, doncs seria això, no? Aquesta pantalla de protecció ja integrada i a més a més en funcions, doncs, el gust del consumidor. O sigui que, per exemple, si tu estàs mirant una cosa del mòbil que no t'importa que ho vegin els altres, doncs no tens posada la...
pantalla de previsitat. Ara, que estàs en una xarxa social que aquí no vols que els altres sàpiguin quins missatges arriben, quins envies, doncs agafes actives aquesta pantalla de previsitat i, a més, se queden sense saber. I és el mateix, no? Quan estàs treballant en una aplicació de banc, és molt important perquè te demanen una contrassenya per entre aquesta aplicació de banc. Doncs en aquell moment
tu fiques aquesta pantalla previsitat, tu apretes allí el teu codi i, a més, no veuen res. Res de res. Res de res. I bé, doncs, és una cosa que, mira, aprofitant aquest mobile, doncs, Samsung ho ha presentat i podem dir que...
Bé, una cosa que demanava la gent... Sí, i aquesta vegada t'he de dir que m'agrada i tot, eh? Perquè, esclar, vol dir, ja hi havia una alternativa, però, com he dit abans, doncs, tenia aquestes petites imperfeccions. No sé que la pantalla aquesta que enganxaves estava bé, però hi havia casos en els quals no...
no era efectiva del tot, no?, i després partia la brillantor, o sigui que... Home, s'havia de polir. Sí, això mateix. És que, tal com m'estàs explicant, és la sensació de com el que dèiem també una miqueta la setmana passada, però clar, tot això està incubant,
Això mateix, doncs, veus, aquí hi entran les noves tecnologies. T'ha agradat, eh? És clar, que les teves idees són bones perquè ja hi havia una eina que te permetia una seta previsitat, però aquesta eina, doncs, s'havia de pulir, com acabes de dir, perquè era una mica així, vinga, anem a enganxar un adhesiu... Era com un paràs, no?, un parxe, no? I esclar, aleshores, doncs...
Un paràs, no? I Samsung, doncs, no, no, fora aquestes làmines, aquestes coses d'abans, anem a fer una cosa moderna. Dantes, com dius tu? Això mateix. Anem a fer una cosa moderna que el meu mòbil ja estigui incorporat i que la gent pugui decidir quan ho posi, quan ho treu, no com una làmina que està enganxada i tu no la pots anar traient. Clar, clar, clar. M'entens, no? Sí, sí, sí, perquè si la poses fixa i després no acaba de fer el que havia de fer,
No m'ha serveix de res, tot el contrari. A més a més, el mòbil és nou i m'arrisco que ha costat una pasta gansa. Doncs deixa'm que jo sigui la que trigui si vull posar-ho o treure-ho de cara a un futur. A veure què passa. Mira, l'altre, som-hi.
L'empresa xinese Honor va arribar aquest 2026, aquest mobile, amb robots amb ànima. Ah. I el mòbil que es mou sol. O sigui, va presentar dues novetats. Aquell del braç, eh? Aquell del braç que vas dir, no? Sí, però també Honor fa robots amb ànima. O sigui, robots que tu li poses una música i segueix el ritme de la música i balla com un ballerí. Anda. Sí, sí, sí, sí, sí.
Segueixen el ritme de la música. Això són robots amb ànima, i vam fer demostracions en aquesta edició passada del Mobile. Es veia un robot que es movia com si fos el Michael Jackson de la robòtica, allà fent les coreografies, li posaves una música i vés-t'ho anar a boig, i seguia el ritme, i ballava molt bé. Com els leds, però tot en moviment.
Això mateix, però un robot humanoide, allò que dius. He vist algunes imatges, eh? Tenia cames, tenia braços, tenia el cap, tot així d'enfoma de robot, però que es movia com si fos un ballerí de Michael Jackson, no? Deu-n'hi-do. Ostres, quin ritme, no? Una cosa que és nou, perquè, esclar, nosaltres fins ara teníem la idea que els robots eren allò molt lents, molt allits... Sí, no, i els hi costava.
de tot, de moures. Després els moviments eren moviments robòtics, perquè d'aquí ve m'han dit. Aquest robot es movia com una persona, com un ballerí, i dius, ostres, aquí estem trencant també una barrera, perquè ja no és el robot robot, sinó és un robot humanoide que es mou com un humà. I que té destressa, que té moviments àgils, fins i tot. Una agilitat
que fins fa quatre dies... No hi havia. No hi havia, i també era impensable, perquè també, sempre estem dient això, que fa uns anys, els robots ballaran com les persones. No, no, els robots, mai de la vida, els robots seran robots tota la vida. Els robots pensaran com les persones, mai de la vida. No, no, no, doncs mira, el 2026, aquesta empresa xinesa, Honor, doncs ens ha presentat aquests robots en àmnima, perquè serveixen, doncs de moment...
serveixen per distreure, tenen aquesta habilitat, però, esclar, vol dir això una cosa per tot l'altra. Perquè, esclar, quan diuen, sí, ballen, però i què? Doncs bé, això és un primer pas. A del moment ballen, però més endavant per fer altres coses i després, doncs, aquesta gent que arriba, és que només ballen, no? Vull dir, no li donem importància. No, no, és que és un pas molt important perquè ja estan triant aquesta rigidesa dels robots, aquests moviments robòtics i estan portant a moviments humans.
Esclar, de moment això només serveix com una distracció. I dius, bé, doncs sí, sí, de moment hem arribat aquí, però és un pas perquè hi haurà... Cap a un sabon. No se sap a on que tindrà més funcions que seran, doncs, semblantes a les humans, no? Aleshores, doncs, esclar, van a poc a poc, van fent aquesta perfecció dels robots, a poc a poc, ara li donen aquest moviment amb...
Així, doncs, molt semblant als dels humans. Després vindrà, doncs, que parlaran com els humans. Bé, i una cosa ho portarà a l'altra. Està l'avançant als cíborgs ara mateix, eh? Bé, doncs, és que anem cap aquí, eh? Anem cap aquí. Per això que dic que, esclar, si tu no pots arribar a un cíborg, doncs, de nit al dia. Són passos que has d'anar fent. Primer, l'isdotes d'aquesta, diguéssim, mobilitat humana,
després els idotes d'una veu humana, unes cares humanes... Clar, una cosa portarà a l'altra, per això que dic que estem veient també un progrés molt important, que, com hem dit abans, hem passat d'aquesta idea del robot farragós, lent, amb veu robòtica...
saps allò que veiem en les pel·lícules, no que hi ha veu de robot, doncs veurem en el futur uns robots que es mouran com nosaltres i tindran la veu com nosaltres. I allò que aquella idea que teníem preconcebuda de robots així, de veu metàl·lica, doncs això ja és cosa del passat. Sí, sí, sí. Que no, que no va qualsevol cosa. Que l'únic que podrà fer veu robòtica és que alguna vegada li passi alguna cosa al micro o li vulguis posar algun efecte especial, perquè els robots ja s'assemblaran més a nosaltres...
I també, Beta, gràcies a l'intel·ligència artificial allà ja ens copien, fins i tot el to de la veu, la manera de parlar... O sigui que no, jo no trucaré a ningú demanant diners. O sigui, per si de cas, ja l'anuncio, eh? Però, a més a més, allò que deies tu d'aquest mòbil que té aquest braç robòtic, doncs té un nom, es diu el màgic B...
que és el primer robot phone, o sigui, robot telèfon. T'explico. Ha presentat a aquesta empresa, Honor, una...
Un mòbil que té un braç articulat que està amagat al darrere i surt, i ara ho explico, el protagonista d'aquesta edició en qüestions de mòbils i robòtica, aquesta cosa integrada, ha sigut aquest robot phone d'Honor, que és un híbrid entre smartphone i automata, que obre un nou capítol en la relació entre persones i tecnologia.
O sigui, què han fet aquesta gent? Doncs el robot phone combina les capacitats d'un telèfon intel·ligent amb moviment robòtic, percepció espaial i llenguatge corporal. O sigui, no es limita a obeir comandaments o mostrar dades en pantalles. El dispositiu pot seguir amb la càmera
que surt com un braç articulat que té una càmera, doncs pot seguir amb la càmera el moviment d'una persona a sentir, negar amb el cap o fins i tot ballar el ritme de la música gràcies a un sistema de micromotors de precisió, no? O sigui...
Aquesta integració entre robòtica i telefonia marca un gir en el sector. O sigui, és una novetat, no? És allò que dius, ostres, només m'he esperat que un mòbil li surt un braç i aquest braç, doncs, no es té com una càmera...
Ah, és una càmera, és una càmera. Sí, és una càmera, però... Ah, no és un braç, jo em pensava que era un braç de veritat. Sí, però és un braç petit que té una càmera, i aquesta càmera es mou de manera automàtica, no? O sigui que, com he dit abans, t'està mirant, si tu vas cap allà, la càmera te'n mira cap a tu. Oh, quina por, eh? Sí, sí, és allò. Llavors, tu li poses una música, aquella càmera es posa a moure també, allà, al ritme de la música. No, no.
com el robot aquest que dèiem del robot humanoide, per això han fet un vi híbrid entre un mòbil i un braç robòtic, o sigui, entre robòtica i mòbil. Bé, doncs té aquest braç que té tres eixos,
que mitjançant enginyeria de materials del rendiment permet estabilitzar la càmera, girar automàticament, seguir objectes o rostres amb fluïdés cinematogràfica, una cosa que dius, ostres, no m'he esperat que fos tan intuïtiu, no?, aquest robot. A més a més, la seva càmera de 200 megapíxels, 200...
juntament amb el modus A i Spinshot, otorga a l'usuari control total de l'angle de gravació com si tu estiguessis fent anar un dron, però des del palmell de la teva mà.
O sigui, tu des del prement de la mà... Sí, sí, el podies allogar d'una manera, no? Tu l'estàs manejant com si fos un dron, no? I bé, doncs, són d'aquelles coses que, de moment, té aquesta utilitat d'allò d'entreteniment... Sí, fins i tot pels nens, depèn de com. D'aquella, carinyo, que t'he regalat un dron...
I ho pots llogar amb la mà. D'aquell entreteniment. Però com deien abans, amb els robots humanoides, que ara ballen de moment, doncs això en un futur... Se pot convertir una cosa més gran, pot anar més... Mira, aquí podíem fer una referència a aquelles pel·lícules als Transformers, saps? Allò que de cotxes es transformaven en robots, doncs això també algun dia...
arribarà que un mòbil comencen a sortir coses per allà i se compartiran amb autònoms. Imagina't-ho que ara és un braç amb una càmera que et segueix la mirada, segueix el ritme de la música, el fas anar com si fos un dron... Quina por, eh?
Bé, però qui diu que algun dia aquest braç en comparteixi en quatre braços, comença a caminar i dic, vine cap aquí i et segueixi aquest mòbil pertot arreu, no? Bé, l'emiginació de la humanitat és molt gran, Sílvia. I ahí estamos, eh? I de moment aquesta empresa Honor, es diu així, Honor, ha aconseguit el primer mòbil
híbrid amb un braç articulat de robot. I això és el primer pas, per això que ara hem vist això, aquest híbrid que s'ha presentat a aquest Mobile World Congress, d'aquí un any, d'aquí dos anys, possiblement no sorti un braç, ha sortit més coses, més coses, o sigui que estem integrant...
La telefonia mòbil amb la robòtica. Sí, sí, sí. Què veurem? No ho sé, però segur que algú ja està pensant en més utilitats, en més coses. Acabo de tenir una idea, Beta. Digues, a veure, posa una idea. La meva jubilació. Ah. Que inventin un robot que s'assembli... Bé, que s'assembli no, no fa falta, perquè a mi no me veuen. Només la veu. Però... Beta.
Però és curiós, eh? És curiós, no? Com la telefonia mòbil, que nosaltres ens pensàvem que aniria només cap a la intel·ligència artificial, que ja hi va, doncs també la telefonia mòbil va també cap a la robòtica, cap als híbrids, no? O sigui, un mòbil que es convertirà en una...
un accessori intel·ligent que tindrà fins i tot vida pròpia. O sigui que nosaltres pensàvem que només anirà en una línia. O sigui, un mòbil intel·ligent que ens sortiria l'assistent i diria, senyora Sílvia, això no ho ha fet bé, faci això, t'aconsellarà... O sigui, aquesta intel·ligència artificial que t'ajudarà, t'assessorarà, t'aguiarà... Queda't a casa, Sílvia, queda't
Bé, doncs això és la línia que ens pensàvem que aniria cap aquí la cosa. Però és que aquesta empresa xinesa ha obert un front que és els híbrids de telefonia amb robòtica. Esclar, de moment és aquest braç articulat que té vida pròpia, així entre cometes vida pròpia, però que...
Comença per aquí i no sabem com acabarà. Per això he fet la broma de que agafaran quatre braços, caminaran pel terra i et seguirà pertot arreu. Quina por. Com si fos una mascota, no? Com si fos un fill. Bé, estem especulant, però... Pot arribar tot, eh? Pot arribar tot, sí. Pot arribar tot. Sí.
Ah, Iveta, que ens anem a la música. Sí, sí, vinga, va. Que ens anem de mal, eh? Mira, gràcies a les noves tecnologies... Veus, veus? Tu ves posant el tastet, tu ves posant el tastet. Gràcies a les noves tecnologies, en aquest segle XXI tenim unes eines que els anys 80, els anys 90 no teníem. No. Eines de recerca, de buscar cançons, els arxius, coses que... Que ens agraeixen.
Com s'agraeix, perquè gràcies a aquestes eines que tenim ara al segle XXI poden trobar joies com aquesta que estem escoltant de fons, que la Sílvia molt amablement penjarà el vídeo, i veiem aquí, és un vídeo de l'any 1991.
És una raresa, una cosa d'aquelles estranyes, no? Que si no fos per aquestes meravelles de recerca, de cerca a les xarxes, aquestes eines que tenim avui dia, que trobem coses que fa 20 anys era impossible trobar-les, doncs hem trobat, hem localitzat, no? És un vídeo curiós perquè veiem els Ireixur, els Ireixur,
Los Erasure, de tota la vida. Això mateix, Erasure, de tota la vida, però si pronunciem correctament seré Ideixur, no? I veiem el compositor i teclista, el senyor Vince Clark, prenent un te tranquil·lament, amb aquella tranquil·litat que tenen els britànics, allò de prendre el te sense alterar-se, el cantant i lletrista Andy Bell... Que està cantant. Està cantant, però amb una versió...
Que l'home és rara, sí, sí. Relaxada. És rara, rara. Sí, és rara, però és una versió relaxada del tema estrella del disc de l'any 91, que es deia Chorus. I ara el que fem és escoltar aquesta versió relaxada, vosaltres podreu accedir al vídeo i podreu escoltar-la tota sencera, en la qual, doncs, el cantant, l'Antibel, doncs, la canta, però així, de manera tranquil·la, amb una música... Com a qui creu la cosa. Sí, més relaxada. Mirant cap al cel...
Jo mateix. Un vídeo d'aquelles coses que dius, ostres, però on estava amagat això? On t'havies amagat durant aquests anys? Doncs mira, l'hem trobat. Gràcies a eines tecnològiques del segle XXI que ens dones una vida més... Ens dona llum.
Anem a sentir la bona que no la sentirem, eh? I aquesta pel pas tampoc, eh? Això seria la versió estranya, aquest vídeo estrany. I ara escoltarem la versió definitiva, la que va sortir l'any 91, d'aquest corus.
que és ballable, discotequera, que et fa moure els peus, només escoltar-la el peu ja se'n va sol. Mira, jo escoltant aquestes notes dels peus ja em comença a ballar sol. I ara ens anem a la pista de ball, perquè això és la música d'Eirsur, com vulgueu dir-li. I és en xoros, xoros.
Nosaltres ens entenem. Ens entenem que és una música que va fer ballar molta gent i aquí és on volia arribar, Sílvia. És que millor ballar amb aquesta música, amb aquests sons tan alegres que no els sons de les bombes que llancen aquells malparits que tenen el poder. Quedem-nos amb aquest so. Quedem-nos amb la música. I possiblement la vida serà millor. Gràcies, Beta. Així tanqueu. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fins demà!
Doncs ja la tenim aquí amb nosaltres, Mar Pérez, bona tarda i benvinguda. Molt bona tarda. Com estàs? Bé. Oh, quin enquadrament més bonic. Estupenda, estic estupenda. Sí, sí, no, però l'enquadro avui, no sé si és la que la brusa... Sí, ah, sí. El que sigui, sí, sí, queda superbonica. La brusa que m'he tallat i no he acabat d'arreglar. Això no... No, perquè no es veu, no es veu que està tallada amb tisora i no li he posat la... És que no me l'he acabat. Jo la volia estrenar sí o sí i no l'he acabat i la porto sense acabar.
Però és d'aquí per avall, sense acabar. Amb bastada, la porto amb bastada. Amb bastada del tot. Però què tal la setmana? Bé. Corteta, no? Bé, bé. Bueno, no ho sé. A veure, de dilluns a dijous costa de passar, ja t'ho dic ara. I una altra vegada divendres, i després de dilluns ja... A mi m'ha passat igual. I, a més a més, tinc la sensació que la rotació de la Terra va més de pressa dissabte i domenya. Sí, és possible, eh?
la gent fa piscines ja s'està preparant per l'estiu i va carregant més d'aigua d'un costat que de l'altre no sabia per on anava això de la piscina estava així com dient dissimula no saps de què està parlant no sé si a quina zona del Japó o de la Índia o de la Xina havien fet un embalsament
Que havia mogut la rotació. Que havia mogut la rotació de la Terra. I que va una miqueta més ràpida. Que millor són res dècimes de segon. Ja, però dècimes de segon... Però això va accelerant-se, eh? Va fatal, les dècimes de segon. Home, ja t'ho dic. Bueno, a veure. Avui complirem amb la nostra paraula. Però després t'ho direm. Vinga, va. És cap de setmana? Sí. Això és mana-mana? Sí. Benvinguts.
Bueno, senyor Rios, ja que li queda poquet perquè arribi a Tarragona, vagi assajant, vagi assajant per si de cas. Si vagi practicant el català... Clar, que li quedi català perfecte, passa-lo. Que li quedi amb un accent... Català perfecte, passa-lo. Amb un accent tarragoní. Bé, a veure, et deies, som dones de paraula, quan ens en recordem?
Quan no ens en recordem, som de sucre. Som de sucre i passa la cosa. Passa la cabra, salta la cabra. Vam dir la setmana passada que faríem aquesta cançó, que no la vam poder posar quan ho vam anunciar en el seu moment, i vam dir, bueno, doncs no passa res, la posarem per començar la setmana que ve. I ja és el començar, és la setmana que ve, i és duro de pelar.
Veus? És un duro de pedal a trosset, pròximament. Hem posat un trosset i està estrenada. Però...
S'estrenava, em sembla que, la nit de divendres de dissabte passat, o la nit de dissabte passat, no ho recordo. Bueno, la qüestió és que havíem dit que tenia les mans de Sofia Cristo fent de disc jockey. És una versió que tampoc no dista molt de l'original, però que l'hem afegit aquell tiquitin-quit-ting, tiquitin-quit-ting, i ja la tornen a vendre com si fos nova. Això ja passa. És com la brusa meva, saps?
La tallo, la recuso i la torno a estrenar. Clar, i bé. Doncs ella ha fet igual amb aquesta cançó. Però mira, ella va tirant, saps? Va tirant milles. Ara mira, que te la tinc sencera. Mira, que l'he trobat. Mira, mira, mira. La vaig veure cantar en directe, eh? L'han accelerat, eh? Perquè... Ara el tempo me cambió.
Són així molt de club, eh? Són del 2026, eh? Molt actualitzada, molt actualitzada. Doncs molt bé. Rebeca, gràcies. Duro de pelar, gràcies. Ah, doncs ja està. Hem complert la nostra paraula. Sí, sí. És que, claro, esto... És que és màquina, màquina, màquina, màquina, eh?
Però hem de marxar amb una boda, mare, és possible? Hem d'anar de boda. Ai, més que m'agafes a mitja mitjana del mes i ara ja... No hem d'anar de boda perquè ja fem tard. Ai, menys mal. Hem de tenir la foto aquí. M'havies espantat, eh? Fas tard tu, faig tard jo i fa tard tota la humanitat. Ah, dic el nòvio.
No, el nòvio va arribar a l'hora. Tota la humanitat, perquè la premissa era ens hem casat i tu no t'has enterat. Què dius? Si els hi va dir als convidats que anaven a qualsevol altra cosa menys a la boda. Una cosa de petit comitè.
Tom Holland i Zendaya s'han casat en secret fa dues setmanes al Lago Como. Que bonic. Que bonic. Que és el George Clooney, la casa, el què? Al costat, si no li va deixar el George Clooney, van llogar un xalatet al costat.
Sí, perquè totes les fotos del lago Como són iguals. Jo no sé si ho són totes fetes des del balcó del George Clooney, totes, o què? Per si tu deies que potser no li hagués deixat el propi George Clooney, la casa. La qüestió és que estan casats i hi ha hagut durant aquestes dues setmanes molts rumors perquè amb ella se la va veure amb un anell que abans no portava i ja era com... Ai, ai, ai.
Podria ser. I va haver una entrega de premis el dia 1 en què el Tom Holland no va assistir. Cosa molt rara, perquè era un moment de promocionar. Estava preparant la boda? Estava en ello.
I, per tant, els rumors es van acabar de complir aquesta setmana quan van sortir a la llum aquestes fotos perquè el maquillador i perroquer de la Zendaya se li va escapar. Ai!
Se li va escapar de, ah, pues se han casado, y tú no te has enterado. Estàs castigat contra la paret. I, bueno, van aprofitar i van ensenyar mitja dotzena de fotografies, que, claro, quan una és guapa... Sí, no són tots dos molt guapos. A veure, m'acaba molt bé. Que de bonica et posis com te posis a les fotos, que és el que té. Qualsevol drapet que et posis te senta bé.
Exacte. I clar, tots dos estan molt moniquets, molt moniquets. I molt elegants, pel que veig des d'aquí, que no he vist. Vestit mono, vestit mono. Sí, t'agrada? Sí. Aquesta setmana, a la Setmana de la Moda de París, ella va aparèixer, em sembla que era Loez, o Luis Botón, ara no ho tinc clar, i apareixia amb aquest anell,
Però ja era senyora Casada. Ja és la senyora Zendaya. Oi, espero que els hi vagi molt bé. M'acaben molt bé els dos, eh? Sí, semblen bones personetes. A més a més, no se li veuen així com hi ha d'altres que dius... Ostres, hi ha fotografies que són com de pose molt, molt, molt...
Perquè en el fons tots dos són bastant, i aquí està la història, són bastant resolosos de la seva intimitat. No ho venen. I com que no ho venen, l'únic que podem veure d'ells és a les estrenes o a les entregues de premis. I clar, això fa que ens caiguin simpàtiques perquè no es fan pesats, saps?
I algunes vegades, alguna de les coses que ha fet, per exemple, el Tom Holland... Arrolar-li el vestit... Exacte, deixar-li passar primer amb ella... No sé, petites coses que dius, mira, la cuida. Que bona parella fan, no? Que bonic. Mira, m'acaba molt bé. Viva la llarga!
Deixa'm-ho dir. Si fos la Miley Cyrus diria jo em sé cuidar sola. Estic segura que la Zendaya sap cuidar sola. I li tanca la porta. Però tenir algú al costat també va bé. I aquest mimi una miqueta. Ens enganyem. Una a l'altra, que es mimin l'una a l'altra. També és veritat. Sí, sí, no les dues, les dues coses. I parlant d'estrelles de cinema, anem al cinema. No em diguis que m'has de parlar de los Oscars. No, encara no. Matinada, eh? Matinada de diumenge a dilluns. Sí, sí.
Ara sí que m'agafes despistada. Llavors, de què parlem? Parlem de l'estona vermella del Festival de Cinema de Màlaga. Veus Màlaga? Molt criticat. Molt criticat, igual que els Goya, pel tema de les... i els influencers.
Ah, sí, perquè ja s'han deixat moltes actrius i molts actors a casa i els influencers estaven allà a primera fila. Aclariment sobre aquest tipus d'entregues de premis. L'organització, depèn de l'espai, té un X ascientos, asceients, perdó, que donen a actors, actrius, directors, productors, maquillatge, llums... Dels que estan nominats i dels que no estan nominats per allò de...
Però, com que, i sobretot amb els Goya va passar això, com que les gales no us paguen soles...
Hi ha marques que han de posar dinerets perquè... Perquè es tiren davant la gala i que aquestes marques tenen la seva gent. Aquestes marques tenen equisseients. Què fan? Que una marca, si no és que té com a imatge en algun actor o actriu, el que fa és pagar influencers, que són imatge de la marca, perquè vagin allí, facin fotos i promocionin tant la marca com la gala. En qüestió.
Això ha fet que hi ha seients que fins ara eren reservats per gent del món del cinema que han estat ocupats per influencers que no són influencers de sèries o de cine, sinó que són gent que parla de skin care, de moda...
de tot el que pot unir d'alguna manera a través del cinema, perquè tots anem maquillats, etcètera, però el que no ben bé és el que d'alguna manera se busca quan es fa aquesta gala. Treu lloc a gent que treballa directament al cinema i que no pot assistir a aquestes gales perquè la nena que ven cremes ha d'anar convidada per la marca de cremes que paga part d'aquesta gala. És així. És que busquin camps de futbol.
Que puguin caminar a tothom. A més, teatrets que es queden petits. Estadis. Que ho facin en un estadi. Que són teatres molt bonics. El que passa de classe els queda petit, els teatres. I clar, que busquin coses... Que ho facin dos dies.
O que busquin marques que tinguin a veure amb el món del cinema. Això seria, però clar, si no volen pagar... Ja, és el que passa. Aquí, és clar, tot el que paga, man, la diuen, no? Bueno. A veure. Deia, Estora Vermella, Festival del Cinema de Màlaga. Ojo, eh?
Ojo quadros. Comencem sempre, sempre, l'ubo primer. Doncs vinga. Va, va, va, va. Així ens rasteix, home. També són tonteries. Va que sí. Posa'm l'aire, Sílvia. Ara vull. Mira, tot no està. Ara venim tirant, jo que jo ho veig. A veure. Lolita Flores. Ah.
L'Holita Flores me l'emporto cap a casa meva, aquesta senyora. Vestida amb un vestit jaqueta de color negre amb lluantons i ermilla i una brusa satinada de color verd
que li quedava tan bé, anava tan divina, amb un vestit jaqueta, amb marmilla, que podria ser un rotllo molt masculí. Anava guapíssima. Al revés, que sa filla, que no l'he posat aquí perquè m'ha fet com a pena, que també anava amb tatja faldita de color marrón caca, i no. Marrón caca. No, no, no. Del glamour de la Lolita, sa filla, molt poc. Què més? Eduardo Casanova.
Eduardo Casanova amb un pantaló i jaqueta creuada, en tons terra, així amb un quadre petit marcat, super elegant. Estem cansades de veure actors, actrius, directors i gent que acudeix a les gales en negre.
Tratja negra, camisa negra, camisa blanca, ja va, ale, pajarita, corbata, és avorrit. I en aquest cas, així que com hi ha hagut vegades que he dit no, hijo mio, no, aquesta vegada l'he trobat elegant, l'he trobat molt adient, l'he trobat... Sí, com un senyor. Molt bé. L'he trobat com un senyor.
Ara estava buscant-lo, eh? Ah, d'acord. Després, l'Aiba Abuc de negre amb un escot de vertigen.
de rotllo, si em cau el bolso no em puc acotxar a agafar-lo perquè... Perquè se me veu fins a la valla del llapis. No sé si se'n veurà a estar a la goma de les calces, una cosa, però anava divina. I Rossi de Palma. Anna! Rossi de Palma... Ja tens que no sabíem d'ella, eh? Sí, una túnica blanca amb topos gegants de color negre, d'alta costura de Juana Martín,
era rotllo, on està Rossi de Palma? Ah, no sé, no sé, no sé. Allí? Però superbé, molt bé, sabates, maquillatge, perruqueria, superbé. Rossi de Palma normalment no la posem aquí i mira, avui li toca tant a l'Eduardo Casanova com a la Rossi de Palma, però també tenim, només n'hi ha dos, gent que més valdria que s'hagués quedat a casa. Ai... Espera, espera, espera. Oh...
Ai, on vas així, per l'amor de Déu? Què és un premi? Què són els premis de Màlaga? I mira que em sap greu perquè em cau bé. Ella em cau bé i treballa impressionant. Àngela Cervantes, que anava divina a la gala dels Goya...
sentada a primera fila, i aquí està avorrida, està trista, amb un pantaló negre i una brusa marrón, amb uns serrells daurats, que no, que no, Àngela, que no. No pot ser. És com la nit i el dia. L'Àngela dels Goya era una cosa per... Sí, sí, sí, per oblidar. No, no, per oblidar, al revés. No, per dir que aquesta...
Clar, divina, i ara ve... Però com pot ser? Què li ha passat? No, no, Àngela. I la segona, Adriana Ozores, amb un pantaló i unes armilles de satinat blanc, amb una brusa rosa així, pastelaco, que a mi em va recordar molt els òfids de les xiques d'oro. Anna! No, o sigui, no, no, no, Adriana, no anem bé, no anem bé, no anem bé.
A mi em sembla que no. Encara jo crec que pel que estic veient per aquí, encara t'has saturat molt, perquè podries haver posat unes quantes més en aquest últim, eh? Sí, sí, sí. Perquè si veient alguna o una altra que dius, ui, s'ha escapat d'algun lloc, eh? Tu creus que... Un frenopàtic. Sí. Però la setmana que ve... Mira que m'acaba molt bé també aquesta xica, eh? Amb reservo, perquè la setmana que ve parlarem dels Oscars i aquí ja fa to, ja fa to. Home, aquí hem de treure punteta, eh? Punteta, punteta. Tinc
Noticias. Antín 2. Venga, va. Michael Jackson. Pues hámlo, pues hámlo. Pónemelo.
A veure, a veure, quina és la notícia del Michael Jackson? Perquè me fa més poc una pedregada. Perquè després de tot el que s'ha arribat a dir, amb la història dels papers d'Epstein i companyia, que precisament l'estem fent sant, el Michael Jackson, de tot el que s'ha de dir... Perquè t'adones que potser el va demonitzar algú que el volia fer callant. I a més a més, algú que tenia totes aquelles intencions que li van posar amb ell quan ell el que era, diguem que volia salvar. O era un salvador. Sí.
Fins demà!
A veure, doncs en aquest cas parlarem de la gestió de la milionària herència de Michael Jackson. Torna a ser objecte de disputa judicial. Uau! Cairebé 17 anys després de la mort de Michael Jackson, la seva filla, París Jackson, ha decidit enfrontar-se legalment als qui administren el patrimoni del cantant. Jo t'ho explico. Els acusa d'actuar sense transparència...
sense la transparència que els correspon per a la seva funció. Els responsables del llegat del Michael Jackson són l'advocat John Branca i l'executiu musical John McClain, designants en el testament
de Michael Jackson, per gestionar els seus béns, els negocis i els drets de l'artista. Però fins quan? Indefinidament, això? L'enfrontament s'examina en una audiència prevista en el Tribunal Superior de Los Angeles que la presideix el jutge ja retirat Mitchell Bechloff, que és l'encarregat de supervisar el cas de la defunció del músic en el 2009.
Ai, ai. És a dir, la Paris ha decidit portar-ho en aquell tribunal en qüestió perquè aquell jutge és el que va investigar què va passar amb la mort de son pare. Sí, sí, sí.
Ella explica que no li donen explicacions de tots els gastos i retirades que hi ha al llarg del mes, de l'any o del trimestre, quan sigui que... Ella vol saber de què se gasta a les quartos. Exacte. Vol saber exactament què són aquelles donacions...
Per exemple... A qui són o a què s'està fent aquesta donació. Vols saber... Que a vegades sempre passa, no? Quan són quantitats petites es posa com a varis. Clar, però aquests varis són 2.000 i 3.000. Llavors, un desglosament d'aquests varis
Saps què és, exactament? En què s'estan gastant els diners? Són seus, a canvi de fi. Que eren del seu pare, que aquests senyors gestionen, però que en realitat és d'ella, també. Clar, clar, d'ella i de sus germans, en un principi. Venen curbes, eh? No, no, ja està bé, ja està bé. Venen curbes perquè és possible que, clar, quan no hi ha directrius, sinó que vosaltres sabeu on jo posava diners o on jo invertia...
Feu el que considereu. Però ara ja no. Ara ja vull saber el que és. I potser alguna d'aquestes directrius se les puc canviar i tot. Ara jo com a Ereba vull saber exactament què és, on és que van a parar els diners. Aquest viatge que consta aquí, qui el va fer? Fins d'hotel... Sí, sí, sí. Jo aquell dia recordo que estava a casa. I si cap de... Jo no he estat amb ma vida en aquesta ciutat, en aquest hotel. Perquè ja...
Un gasto de 6.000, 8.000, el que vulguis, dòlars en aquell moment. Sí, sí, sí. No, no, ja està bé, ja està bé. Ha de posar una mica d'ordre. És el que dius tu, no deixa de ser la seva hereba i quartos són seus. Exacte, i està tot el dret de demanar que li expliquin on van a parar els diners. Ara, amb les feixes socials. He de fer la paradinha estratègica aquí, a 6.10.
Però no deixem el Michael Jackson. En aquest cas, la família dels Jackson. T'ho posa el Jackson 5. No, perquè seria dels germans, té a veure amb els germans la notícia. Catherine Jackson.
complirà 96 anys el mes que ve i ha reaparegut al costat de la seva filla, la Toya, en un divertit vídeo que sembla haver estat rodat o gravat en una església. Ella surt sentada en una cadira de rodes,
i sa filla, la Toya, li fa una pregunta i interactuen, xarren, i ella ha pujat aquest vídeo al seu Instagram. El vídeo té una qualitat horrible, perquè jo havia intentat treure un fotograma per posar-lo aquí darrere i... Impossible. Horrible. Jo sé si aquelles les ja estan il·luminades amb espelmes. No, amb el mòbil. No crec que tingui un mòbil de cagarela. Deu ser. Jo crec que deu ser més aviat l'ambient en qüestió. Però bueno...
Diu que estan gaudint d'un especial pla juntes i la foto porta un text que diu... Tots els nens creuen que la seva mare és la millor mare del món. Però els Jackson mai van perdre aquest sentiment en créixer. És a dir, que de nens i d'adults segueixen pensant que la seva mare és la millor mare del món. El 24 d'abril s'estrena Michael...
Hem d'anar, eh? Potser tindrem la sort de poder veure tota la família al conjunt a l'estrena. A mi m'agradaria. I que seria una cosa extraordinària, eh? La mare, els germans, els fills, els nebots... I una cosa, sé que no m'escoltaran. Porteu una fotografia gran del Michael.
que seria molt bonic. I una cadira que sigui la que seguiria. Per ell. Clar, seria superbonic. Com a homenatge, clar. Jo crec que el cartell és la fotografia del seu nebot, fent d'ell mateix, i jo crec que el que s'obtrirà serà d'això, però seria bonic.
No, portar-lo... Una fotografia d'ell i seguint-lo just al costat, a la part del mig, on estem tots. A tota la família i seguint-lo i parell. Exacte, amb una fotografia. Doncs mira, escolteu-me, senyors del Jackson, feu el favor. Senyors del Jackson, no deixem les xarxes socials, però tinc un tall molt curt de música que m'agradaria que posessis abans. Ho tinc. Vinga.
si vols, eh? Perquè ja s'acaba, ja. I això què és, concretament? A veure... Ai, jo respiro i tot. Sí, m'atrec la suport. Amb l'amor de Déu, per favor. La periodista Almudena del Pozo ens explica aquesta setmana que Kiko Rivera, que és el senyor que ha fet aquesta cançó que estem sentint de fons, s'ha reconciliat amb la seva mare.
després d'una llarga conversa telefònica. He vist alguna cosa a la tele. Aquest dimecres el DJ Cantant, per dir alguna cosa, compartia a les seves xarxes socials l'avançament del seu nou tema, que és aquest que hem sentit, No hay paz sin ti.
Dedicat a Isabel Pantoja. A la mama. Fíjate tú. Diu que habla de errores, de heridas, pero sobre todo habla de perdón. Porque a veces el perdón tarda en llegar, pero cuando llega lo cambia todo.
Molt bé, m'agrada molt. Mira. Haurem d'esperar el dia 27 per escoltar-la sencera, qui la vulgui escoltar, sencera. Antonio Rossi també es va pronunciar al respecte perquè va afegir que el motiu...
De la crida, és a dir, de la trucada, que ell truqués a la seva mare, o sa mare amb ell, no tinc clar qui va ser el que va despatxar primer. Va haver-hi un moment de comunicació. Sí, diu que és suficient pes perquè replantegis la vida. Veus? Al millor li va passar alguna cosa a aquest xiquet. Quin és el motiu que pot fer...
Que es reconciliïn, que fora de cobrar per anar als platós a explicar que ja ha de ser caigut. Això ja arribarà, això ja arribarà. Una cosa que fa que et replantegis la vida. Doncs potser algun familiar o alguna mica al seu voltant que ja no hi és.
I en aquell moment era important per a ell. I buscant, remenant al Quique Calleja, he vist que havia escrit que Quico ha posat una important condició a la seva mare perquè puguin produir-se una trobada entre ells. Perquè es vegin en persona, a part d'aquesta trucada. I que es donin una abraçada i tot. I diu que una de les condicions que posa Quico és que el seu tiet, l'Agustín, no es presenti en aquesta trobada.
És a dir, si quedem, quedem tu i jo. Tu i jo, mama. Però el Tito Agustín el deixes a casa. Que se quede en casa. Però el que hem de parlar seria parlar tu i jo. Com fem bullir l'olla, Sílvia? Fem bullir l'olla ja dient això que el motiu pel qual han parlat per telèfon i s'han reconciliat és una cosa molt important que et faria canviar la vida.
Això ja és fer bullir l'olla. Perquè ara ja anem darrere d'ells perquè vinguin i ens expliquin com ha anat i la trucada. I quan se senten i què van dir i què et va contestar i tu com vas reaccionar. Ara aquí tenim, menys mal que ja no queden gaires programes
en els quals paguin a la gent per anar a explicar merdes. Encara queden. No en queden molts, perquè si no aniríem fent de oca a oca, saps? Espera, espera, que encara queden supervivientes i coses d'aquestes. No ho sé, no ho sé. I d'altres històries que encara els podem veure junts. És etern. Això és etern. Fils d'ells, mal i fill. Encara, encara ho inventarem. Vols reconciliar-te amb tu fill?
Bueno, ja feien un programa, no?, d'aquells que hi havia en sobre, que s'obria, i te comença a separar a ti, o alguna cosa d'aquestes. Sí, no, i el Jorge també ho feia. És que vagin. Clar, encara estan a temps. Encara el fan, aquest programa? Crec que no ho sé. No ho sabem. No ho sé, no ho sé. No veiem la tele, nosaltres no veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No veiem la tele. No
Espero que vagi molt bé la conciliació i tot el que sigui per bé, fantàstic. Que es faci curt i que ens ho venguin ja i adéu. I ràpid. Vinga, negocieu, expliqueu, feu quatre fotos i ja podem canviar de tema. Vinga, va. Ja, ja, ja.
De veritat que perquè m'has dit tu qui era. Però de veritat, m'he estat mirant la fotografia i he pensat... Ai. Ai. Ai. Sí, sí, sí, sí. Però torna a la senyala, que la tens tu just darrere. Aquest senyor. Aquest senyor. Que te l'has de mirar dues vegades perquè dius no pot ser. Con lo que jo era, no? Sí. A més, com ha canviat... Recordem que es va dedicar a la boxa, també. Sí, entremig de ser actor va ser...
Després de sector vas dedicar a la boxa perquè semblava que potser així es podia guanyar quatre quartos. Estem parlant del senyor Mickey Rourke, per qui no l'hagi reconegut. Un tribunal de Califòrnia va ordenar aquesta setmana el desallotjament de l'actor americà, Mickey Rourke, de la casa en la qual residia a Los Angeles, perquè tenia un deute de 60.000 dòlars. Que dius! No pagava lloguer.
Però no era seva, no la va comprar. Però l'ha comprat, home. Ell vivia de lloguer, no cal comprar, que és molt antic, això de comprar. Mira, ara, mira, ara, si l'hagués comprat ja seria seva. Aquesta de Los Ángeles, podrem tenir més altres postos. La qüestió és que, ens ho explica la revista People, al desembre ja li van comunicar que o pagues... O paga o cap al carrer. Com és allò? O pasta o... O aire. O rasca. La qüestió és que...
ell inclús va arribar a llançar una campanya per recollir diners per poder pagar aquesta quantitat. Recordem que devia 60.000 i ell volia recollir 100.000.
Clar, perquè també li pago aquells 60. I si ja me quedarà pels propers mesos. I me quedarà per seguir vivint. La qüestió és que ell diu que no ha pogut pagar el lloguer perquè tenia problemes per trobar feines des de la Covid i la vaga de guionistes. Que això ja fa temps, eh? Sí, fa una miqueta, m'imagino. Però és que no ha pogut aixecar cap...
que no el contracta ningú, i que jo trobo que fa bona pinta per fer de dolent. Sí, sí. O de homi, o d'assassí. A més a més, si no recordo quina pel·lícula de Marvel surt, o era una altra, que ell surt també fent d'un dels dolents, no recordo. Ja, però és que té pinta de dolent, de mala persona.
Tu creus? Té pinta, té pinta. Jo no arribo tant. Té pinta, mira tal, mira tal, sembla... És que, pobres, l'ha passat, jo crec que l'ha passat molt malament, pobre home. Per això no m'agradaria estar a la seva pell. El primer que has de fer, carinyo, és pagar el lloguer. I després, si no, pots menjar caviar, menges pollastre. Altres coses, altres coses. I arros blanc. I ja està.
I així... Tu paga el lloguer, i si no, a veure, sempre tens... Algun amic tindràs que t'ho deixi un momentet, perquè, home, coneixer gent... Home, jo crec que amb el temps que fa, ves que no ha pogut trucar a portes, perquè... O a lo millor no ha pensat, digui, ai, el lloguer, i el pagaré. Ai, el lloguer, i el pagaré. Ai, aquesta carta, no sé què és, m'aixugo el cul amb ella. Ah, doncs mira, això deia... Que tàctica...
Clar, és que... Xiu, xiu, xiu. Xiu, xiu, sí, sí. Xiu, xiu, pues ara a veure on t'anirà a parar aquest bon home. Miqui Rull, què és això? A veure, si tens més cases, doncs deixa la de Los Angeles i vés cap a l'altra. Sí, i vés-te'n cap a l'altra. Escolta'm.
Telenovela turca... Capítol 3.500. Turca, no. Deu ser de l'Andalusia, que són ells. És una telenovela turca que té 2.500 capítols. Però ja era que ens havien separat. El rotllo que es porten aquests dos, jo ja no l'entenc. Mira que de per si ja no m'agraden.
Ara no em cauen ni bé. Però què ha passat? No s'havien separat i ara ja l'Andy es va sol cantant. Després de setmanes repartint pullites i ja està, insults, davant de qualsevol càmera o periodista que els preguntés i volgués escoltar,
el que els hem vist. Sí, sí, sí. Ara resulta que Andy i Lucas s'estimen, es respecten i es desitgen el millor l'un a l'altre. I això dintre de quina entrevista va ser? On va ser, això? Van entrevistar l'Andy en el seu moment en solitari i en el primer concert, allí amb el micro al davant, va dir que Lucas...
li havia comentat que aniria en aquell primer concert, que ell no sabia si ell estava entre el públic, però que si hi era, que moltíssimes gràcies i que li donava les gràcies perquè ell estava ara damunt d'aquell escenari per tot el camí que havien recorregut tots dos junts.
No, gràcies a ell, no. Tots dos junts. I aleshores, aquesta setmana, en una entrevista a Lucas, li pregunten què tal i qual, i ell diu que està bé, que ell se l'estima moltíssim, que li desitja el millor, i que és cert que han sigut els millors anys...
laborals de la seva vida, juntament amb l'Andy, i que Andy i Lucas havien sigut part del seu cor, de la seva manera de viure i d'entendre, una cosa que dius... Que ha passat? Que ha passat? Al millor el pobre xiquet, al millor li han explicat la pel·lícula d'una altra manera i...
Doncs és la idea, no? Que millor en el moment d'explotar, quan tens ja una mala llet... A mi em sembla, perquè hi ha inclús molts fans que pensen, hòstia, això fa pudor de reconciliació i de tornada als escenaris. A mi em sembla que tots dos estan menjant els mocs.
i que la sopa a la taula no es posa sola. Home, el dia està continuant solet, eh? Sí, però no omple els locals. Clar, arriba un punt en què dius, hòstia, doncs això amb el... Que parli malament o que parli... Amb el fil de Lucas, que era, segons ell, un maltractador i un dèspota i un no sé què, però omplia els estadis. I ara jo sol, doncs no arribo. I quan tu fas X consells que no arribes, arriba un punt en què ja...
Has de buscar, has de buscar sortides. I aleshores, a mi, que jo ja saps que sóc llengua, mi perina... I que normalment encertes, bastant. Em fa pudor a ni un ni l'altre sols valem un pet, ens ajuntem i ens aguantem les nàusees i seguim... Sí, però te'n recordes? I aquí ja en dius, Lucas, jo ho recordo perquè això ho van intentar també Sònia i Selena...
Sí, i van acabar com la comera. I van acabar encara pitjor que la remei que la malaltia. Segons les partes, no que fueron bones, no? No, i a més a més, després d'haver-te dit el que t'has dit, clar, tot això, encara que vulguis fer Borrón i Cuenta Nueva, que vulguis fer net, no pot ser. Sempre queda, d'onde queda... Queda, queda. Donde queda, queda. I si no, sempre els hi quedarà com els Ava i fer uns hologrames i... Sí, per si de cas. I fer concerts amb els hologrames. Mira, te tinc una cançoneta per acabar. A veure...
Escolta'm, demà a quina hora vens? Demà? Sempre. Perquè he de fer alguna cosa a prop d'aquí. Sí. Si vets llum, entro i et trobo. No, dona, no, però... Però no t'ho prometo. Pensa que només serà presentar el programa i marxo. Bueno, si quan jo passi per aquí, veig llum, entro. Pico, vull dir, pico timbre i...
Tu deixo a les teves mans, ja t'ho dic. No serà per presentar el programa perquè demà tot això es repetit. Això que ho repetim, tot això ho repetim diumenge. Ja, però això és que tu vens a presentar el programa de diumenge i penso, si passo per aquí l'hora que tu estiguis aquí dintre... És que alguna vegada ens ha passat, te recordes? Que hem hagut de venir corrents el diumenge i jo dic, però no fa falta que veni corrents. Ja vinc, presento i ara marxem. I s'ha acabat. Bé, doncs això. Quina cançó em volies posar? I això? Si fa temps...
És que dic la Rosana, que fa molt de temps que no sabem res d'ella. Sí, ho vam comentar la setmana passada. I a més a més, algo, algo hay, algo hay, eh? Està preparant, està preparant algo. Sí, perquè a més a més, últimament la veig, me la trobo molt pels diferents reels, de dir, ai, us han recordat aquesta cançó? Penseu en aquesta. Ella. Sí, sí, sí. Guitarra en mà, eh? Vale, vale. La marca.
Ens acomiadem, sí? Molt bon cap de setmana. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Adéu, guapa. Quédate ahí, en medio de las grises. Envuelveme, cariños, los besos que te di.
I així, d'aquesta manera, també tanquem el programa. Tornem d'embaiaçar-se en repetició, o avui mateix, depèn de com ens escoltis. Gràcies per escoltar-nos, gràcies per estar a l'altre costat, i t'esperem dilluns a partir de les 11, amb repetició d'alguns moments, bonics, bonics, i si no...
de cara a les 6 de la tarda als fans de Tarragona. Sigueu feliços. Gràcies.
Bona nit.