Ja tarda, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre programa, el nostre Ja Tardes. Per avui, només per avui, ja que demà tindrem Nàstic i aquesta mateixa hora espero que estiguem cantant tots els gols amb els nostres companys d'esforç. Avui us parlarem, i així anem a sac, de l'actuació o de les diferents actuacions que hi ha per demà, començant...
Amb el Roc Pachuclis, amb les Loques del Panda i Catmex. També amb Arturo Gaia, que el tindrem al Festival Accents aquesta tarda, a les 7 de la tarda, a la cripta de Cambrils. I tancarem les entrevistes...
amb la Paula Valls, i és que la Paula Valls a la parròquia de Sant Joan Bautista a Reus, a dos quarts de nou, serà a la darrera de les actuacions i tancaran les festivals muses. Festival Escena Musical Femenina. Després anirem al retrovisor musical, al carrer d'artistes, al Déixat Portar, la Terra Esplana i al Marà Marà.
Doncs tot això, ara mateix. Així que no marxis, que entrem en acció. Aquí, al nostre Ja Tardes, d'aquest dissabte. Avui, a dia 15 de novembre de 2025. Anem amb els primers protagonistes. Anem amb les loques del panda. Ja Tardes, les Tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Doncs arriba aquest diumenge, rock pels xuclis, amb Silver Monkeys i elles, les loques del panda. Bé, elles, elles i ells. Però que es veu que estan molt bojos, això, la gent allà pels pandes estan molt bojos, molt bojos. A veure què és el que passa aquest diumenge de tardeo dins de les dades zero. T'he enviat a la fònica una de les components de les loques del panda. Roser, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda, gràcies, Xiuvia. On estàs? Ho has de recorregut? Ara per ara o què? Ara mateix estic al cotxe, sí. Ja t'anoto ja. Millor, millor. Perquè, a més a més, jo ara et vaig descobrir que no ho sabia amb les loques del panda. Clar, jo a tu et coneixia d'una altra cosa que després ja comentarem, eh?
Explica'm, explica'm, on sorgeix les loques del panda? Perquè aquestes dues loques del panda que esteu al capdavant, jo les tinc vistes, eh?
Sí. Bueno, de fet, ja Cristina i jo ens coneixíem, ens coneixíem de fa molt de temps, que som les dues loques, totes les més loques, que són tots els músics, que estan amb la guitarra, bueno, som una banda que va sorgir fa menys d'un any, de fet, i que, guau, que fem versions i l'alien palda, bàsicament.
I a més a més, toqueu pel que he vist musicalment, no us esteu de res, toqueu molts parts diferents, canteu pop, canteu rock, toqueu una rumba, esteu a la música actual, viatgem amb el temps amb vosaltres, és una canya.
Sí, sí, hi ha de tot. Hi ha per tothom. Està funcionant molt bé, la veritat, el repertori està funcionant molt guai. A la gent li està agradant molt i està des d'estopa, passant per Estremo Duro, fem rumba, fem... Hi ha una cançó que fem en escà, fem l'ancidació en escà, és a dir, està molt guai.
Estava veient algun dels vídeos. Bueno, estic veient aquest vídeo que està sonant ara, perquè és un vídeo, eh? I podem gaudir-vos que la gent la teniu entregadíssima. Jo no sé si us passa precisament això, perquè són cançons molt conegudes, però també us ho posa difícil, perquè són cançons que la gent diu, ai, mira, aquí la lletra E no sortia, i potser la feu vosaltres.
Clar, clar, i també, si són cançons que toquen molts grups, nosaltres ja saps que, bueno, d'on venim, i ens agrada també canviar algunes lletres, i també ho fem, i bueno, anem fent locures vàries.
I a damunt de l'escenari també, pel que veig, us agrada anar remenant, o sigui, no sou estàtics, tot el contrari, us agrada com la complicitat amb la gent, m'imagino. A sou dades d'explicar les cançons o anem per feina, anem a cantar i que la gent salti i voti? No, bueno, nosaltres anem per feina. Ens agrada fer festa, la gent ve a fer festa, nosaltres també, ens agrada passar-nos-ho bé, sobretot passar-nos-ho bé nosaltres, si la gent veu que tu estàs passant
bé, les diuen que ara s'ho passa millor i ja és una festa total. A més a més, diuen de vosaltres, o almenys aquest és el subtítol del vostre vídeo, la banda de versions més boia i autèntica del panorama. Clar que sí, home! I no ens ho diem nosaltres, qui ho ha de dir, no? Home! Sí, jo tenim àvia.
No, no, i que continuï, eh? A veure, explica'm, perquè a més, aquest diumenge és molt especial, jo crec, també per a vosaltres. Recordem que és el rock pels xuclis, música pels joves amb càncer. Serà a les 0 a les 6 de la tarda. No sé de quina manera us van trucar, us van connectar a vosaltres. Ja sabíeu precisament del rock pels xuclis. Com va ser?
Doncs mira, aquesta gent són gent supermaca, vam fer un concert amb ells a Barcelona, no recordo el poble, però el barri era per Barcelona, per dalt.
i va fer un concert també benèfic, els rots per xuclis, i va ser una meravella, no ens va faltar de res, em van cuidar un munt, i vam dir, hòstia, tornarà a fer un benèfic per ells, perquè, a més, són gent que saps segur que tots els diners que guanyin aniran a la casa. I això és una confiança, i a més, et cuiden un munt, són gent molt maca, i ens agrada molt fer-ho amb ells i per ells.
Recordem que les entrades es poden aconseguir a salazero.com, també els punts habituals de les salazero, que són 10 euros anticipada a taquilles de 15, que també us podeu agafar a través de la fanoc.org o directament a arroba rocpelsxuclis.
i que això, que és una manera també de col·laborar, i que ens agradarà, que la gent, que estigui ple de gom a gom, si pot ser a les de la zero. Anem a la compra d'entrades, que us ho deia. Físicament ho trobeu a Xiva Music, a Va Pastor, a Reus, a Spook Records, a Discos Quick, a Records, i va a Pastor. Serà aquest diumenge, tardeo, a les 6 de la tarda, a les de la zero. I aquest és el cas del Panda, com ho tenen previst per aquest diumenge? A veure, què ens fareu vibrar?
Farem des del principi a saco, ja. Ja a saco? Com aquell que no va a la casa? Comencem ja amunt i ens fem tenir amunt ja tot això, a saltar i a ballar amb tothom, que és diumenge i s'ha de fer. Molt bé.
A les de la zero, clar que sí. Per cert, Roser, a veure, ara és com si estiguéssim ja a les de la zero, ja hem acabat més o menys el concert i m'hauries de presentar qui és la teva gent, la que trobem sobre l'escenari. Qui seran?
Els músics, vols dir? Doncs tenim la Cristina, que és la nota del panda, també canta. Sí. Tenim l'Albert, que és director musical, guitarrista. Tenim el Xavier, que és un altre guitarrista, que anem amb guitarras a tope. Ah, molt bé. Tenim l'Arnau, que és el baixista, també. I tenim el Toni, que és el bateria, que és el maquinar. Molt bé. I aquest...
Doncs aquesta és la formació que em deies que fa aproximadament un any, un any, una miqueta més, que aneu precisament donant tombs amb aquest panda. Però tu no et va tocar, per l'edat que tens, José, no et va tocar el panda, tu? O sigui? No, vaig arribar una mica més tard el panda. Per això? Com ha estat, això? Sí.
Doncs perquè el panda, el fet panda d'estopa, perquè la gent entén que també és un grup de vacions i tot, doncs t'han ficat a les loques del panda barrejant una mica el cantó del loco, la raja de tu panda d'estopa, el panda, i va sortir així un dia prenent una cervesa i vam dir, hòstia, mola molt, i així va acabar.
I aquí està el panda, i tant i tant. Per cert, i ja te deixo marxar, que estàs amb el cotxe, que no estàs amb el panda, però sí estàs amb el cotxe, i que t'he de convidar que vinguis aquí un dia, perquè he sentit cosetes per aquí, per les xarxes, que aneu posant de les xiris, i que esteu posant-vos a tope, eh?
Sí, sí, hem de vindre per carnaval si ens convides, estarem encantadíssimes d'estar una estona amb tu. Jo crec que una miqueta fins i tot abans, eh? Mira què te dic. Perquè, ja t'ho dic, és que he sentit cosetes com que esteu preparant, com que s'estan escapant... No ho sé, he tingut aquesta sensació, eh? D'aquí hi ha alguna cosa que ja està al forn. Hi ha alguna coseta al forn, ja quasi sortim del forn. Veus?
Sí, sí, sí. És que tinc aquesta sensació i dic, ostres, jo crec que les de la Xiri... Has de venir aquí a la ràdio i em van explicar. D'aquí és on em vam conèixer, ara, Roser. I amb aquest a les loques del panda, doncs això que m'ha tornat boja, m'ha explotat el cap, eh? Dic, home, aquest registre jo no tant tenia, eh? Sí, sí, sí, bé, fem el que podem. No, i tant. I que per molts anys, eh? Clar que sí, clar que sí.
Doncs, Josep, que us ho passeu molt bé, que ens feu suar a la cancel·lada, mai millor dit, aquest diumenge amb el Roc pels xuclis, i que estigui a petales a la zero, i que ho heu de fer dos o tres mesos de tardeus d'aquí, si és possible. Si vols reivindicar el dia, m'avises, que convido a l'entrada, va. No, no, aquí, si hem d'entrar, aquí hem de col·laborar tot. S'agraeix moltíssim, però hem de fer-ho, hem de fer la col·laboració, clar que sí. Un pat, donar-ho la norma, i gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a tots. Adéu, adéu.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem. No puc callar el meu agraïment pel que tu fas...
Mentre la teua generositat no calla pas, no puc callar les teues obres perquè les he vistes. Seria un lladre dels teus regals propis d'artistes. Qui està agraït, ho ha de dir, dient si hi és prop la mare que em fas mercè.
Decidies proclamar el que em fas merced Estic content per tot el que em donares T'ho agrairé mentre visque I quan em moret t'ho agrairà Els meus ossos a la tomba
Fins demà!
Apunta, apunta. Serà la cripta ermita de Cambrils aquest diumenge, dia 16 de novembre, a les 7 de la tarda. Tindrem l'oportunitat de gaudir d'aquesta veu que sona. Ell és l'Artura Gaia. I ens diuen des del Festival Accents, que arriba pressament a Cambrils amb la seva gira homenatge a Ovidi Montlló per commemorar el 30è aniversari de la seva mort.
Sota el títol de part dels bons, amb guitarra i contraball, si... Bueno, no continuo perquè tinc l'Arturo al telèfon, mira que m'ho expliqui ell. Arturo, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia. Ara estava sent conscient que... Home, i tant. Ara estava sent conscient que, més d'haver començat amb aquesta, el teu darrer treball geogràfic, podia haver anat una miqueta més enllà, on l'any 2011, més o menys, va sortir un disc que es deia Gràcies Ovidi.
Aquí podíem haver començat tan bé, no? Hauria estat tan bé bé. Però bé, mai és tard. Bueno, allí és on va començar tot això, no? Amb aquell treball discogràfic que vaig fer justament per...
Per això que en diem de la memòria, que parlem tant que cal fer memòria històrica, i també en l'àmbit de la cultura i la cançó, cal fer-la. Sí, i tant. Perquè fa 15 anys, a l'obili, disortadament, no se'l coneixia tant, ni se'l recordava tant com se'l recorda ara.
I bé, va ser quasi un sentiment que teníem, gent amb els meus companys, que vam tirar endavant aquell disc, en aquell que pell i feien per copia durant aquell temps.
I era aquesta idea de dir com pot ser que la gent no tinga present o no recordi una figura tan important en la cançó en català. I quan va iniciar-se? Aquest esporneta va sortir ja fa, que dèiem, l'any 2011, però potser va venir abans. Però has tornat a reemprendre de nou aquest camí? L'enguany es compleix l'aniversari, precisament, de la seva mort, perquè va ser el 10 de març del 95.
Arran d'això, potser, per dir, ostres, anem a rebifar una altra vegada, no volem que quedi a l'oblit? No, res d'això. Nosaltres a l'oblidi lo portem sempre a l'equipat. Sempre, de cap, de cap. La idea era aquesta. El que passa que, bueno, tu ja saps que al nostre país, bueno, hi ha molts altres llocs, la gent li agrada molt el dels aniversaris.
Sí, jo estava pensant per això, eh? I ara que són 30 anys de la mort de l'Ovidi, la gent se'n recorda més, no? Però nosaltres, des que vam fer aquell treball, des que ho vam iniciar, de fet, aquesta era la idea, i
Una de les coses que vam fer va ser anar al COI, viatjar al COI, vam estar uns dies allà, conèixer l'entorn de l'Ovidi, parlant amb la seva família, els amics... I la idea que els va enviar era precisament aquesta, que volem portar l'Ovidi a l'equipatge i fer-lo arribar allà on sigui necessari. Fins i tot ens van...
vam estar a casa d'un dels seus millors amics, el pintor Antoni Miró. Incluso me van proposar de gravar algunes de les cançons que l'Ovidí no va arribar a gravar. Mira, t'ho anava a preguntar. Vau descobrir segurament que moltes coses que estaven allà i fins i tot en algun calaix. Sí, sí, cançons com l'art de Sant Martí o Berigut.
que va ser una oportunitat molt bonica de recuperar-les. Les vam gravar fins i tot amb l'acompanyament del Toti Soler, que era el company guitarrista de tota la vida de l'Ovidi.
I bé, i des d'aquell any que jo porto sempre l'Ovidi, el que passa que, bueno, en guany són els 30 anys de la seva mort, de les seues vacances, tal com ell dia la seva mort, i, bueno, han fet una gira especial, però, bueno, que ja pica... Sempre el porteu amb vosaltres. Sí, sí, sí. Estan vigents el seu missatge i les seues cançonetes...
que sempre les portem i quan hi ha algun institut, sobretot gent jove, perquè... Importantíssim, això, eh? Importantíssim. La gent jove no sol anar a...
A veure com canta l'obidi a les xarxes, a les Spotify, a YouTube, a la gent jove, a l'obidi se'l ha de trobar. Era una manera d'intentar que se'l trobés, que se'l trobés la gent en un petit concert, en un cafè, en una biblioteca, en un institut.
I com responien? Perquè clar, jo ara tinc a la ment, doncs aquesta jovella que surt, que només juga als videojocs, i el que dies tu, que a YouTube, i que hi va els de Reels, i que estan en aquest origen que gairebé els estem ofegant o s'estan autoofegant en aquestes coses, i trobar aquesta pau de les cançons de l'Ovidi i tantes veritats diferents, de quina manera s'ho prenenien?
Clar, la gent jove, la primera impressió que tenia, jo recordo quan nosaltres vam començar este treball, era, em diuen, però d'on ho trec, aquestes cançons, no? Clar, clar. Era... No semblen ni de veritat, no?, del que et donen, no? Sí, una descoberta, no? Sí, sí, sí. Perquè, evidentment, poden ser unes cançons que arriben al cor.
Aquesta era la sensació de vegades la gent jove
el problema que hi ha és que no és de la gent jove, sinó és nostre, que no treballem d'una manera continuada, la nostra societat no treballa d'una manera continuada, aquesta memòria, explicar a la gent què passava, quines coses la cultura dels darrers anys està pràcticament amagada, no?
sentint enquestes que diuen que és bastant endignant enquestes que estes últims dies que si hi va un tant percent important als joves de Catalunya els seria igual que hi hagués una dictadura com una democràcia no en saben això no és culpa de la gent jove això és culpa nostra i a més a més amb una idealització que han fet d'una cosa que no és veritat
I que ningú li ha dit que no és veritat, perquè a més a més no li pots dir de quina manera. És que és tan complicat ara mateix. Però bueno, que està la història, per no tornar-la a repetir, i que poden llegir, poden escoltar cançons que precisament ens parlen d'aquells moments tan durs. I que ells sí que són veritat, aquelles coses que es diuen a través d'aquests temes.
cançons que ens parlen d'un temps, inclús l'ho vull dir ja, en el seu moment ja tenia un disc, ja crònica d'un temps. Clar, clar. I avui ho continuem sent, però clar, a més a més, són cançons que arriben molt, que comuniquen, que tenen ironia, que són fins a cert punt divertides...
i clar, et toquen la fibra d'una manera molt directa. Mira, estàvem sentint fa un moment de fons que l'agafarem per acabar l'entrevista, que és la de M'aclama tu, que són aquelles cançons que jo crec que et posen la pell de gallina de principi a fi, per la declaració d'intencions que té aquesta cançó. Ara tenim la Feira Feroig, que també ens acompanya, que tenim... Jo crec que escoltant aquest disc ens farem una idea de com anirà el concert
Arturo? Sí, jo crec que sí. Nosaltres en el concert el que intentem, el que intento fer és que la gent s'apropi al que era l'Ovidi, no? Per tant...
evidentment l'obidi és inimitable i és molt difícil posar-se en la seva figura però d'una manera de la manera més humil que sabem intentem que la gent conegui que feia l'obidi i per això el concert en guitarra contra baix en una instrumentació i una escenificació molt senzilla evocant el que ell feia i a més a més a nivell de repertori ha intentat
ha agafat tres de les seues particularitats, de les seues aportacions més importants a la cançó. Una, el seu poder comunicatiu, les cançons més de lluita, la ironia per reflectir la crònica d'un temps. L'altra...
les seues aportacions, perquè va ser dels primers en introduir gèneres de música d'arreu, fins a la cançó en català, tot això que avui en dia en parlem de música folk, folk català, tradicionàries, ell va ser dels primers en introduir-ho al món de la cançó social, i després la poesia, o sigui, no oblidem la vessant de Lili Mallor com un dels...
dels principals culpables en què nosaltres coneguem alguns dels nostres grans poetes. Ho dic perquè el que parlaves del McLane a tu, com Vicent Andrés Estellers, Joan Salvatge Papasset, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu.
O sigui, ho hauríem de tenir tots ja a la memòria, eh? Com una cosa que ja et sortís sola, eh? Hauria de ser-ho, hauria de ser-hi. Però, Arturo, jo sé que de cara a la setmana vinent... Ara feia un petit kitkat, eh? És que algú m'ha xivat que de cara a la setmana vinent hi seràs per Tarragona. Ja que estàs per aquí, ja et quedes una estoneta més perquè es veu que estàs fent memòria o història. Què estàs fent? Sí, bueno, estic presentant... Ara he fet un guinyo, eh?
presentar un llibre un llibre que diu precisament així estic fent història relats íntims de memòria del crepuscle del segle XX
Sí, a base d'explicar coses. Sí. Un dia te vas trobant cada vegada més, no? Suposo que és una cosa que ve en l'edat, que vas explicant coses i la gent te va dient això perquè no ho escrius, no? Això ho hauries d'escriure. Llavors, un dia em vaig sentir molt motivat a fer un exercici de memòria. Sí.
no de... perquè jo no he fet mai un dietari ni m'apunto mai les coses, soc molt desordenat. Però m'he obligat a fer un exercici de memòria i ordenar records, no? Ordenar records i records personals que escrivia en forma de relats breus i que llavors, a mesura que anava escrivint, pensava, ostres, això no s'ha escrit mai, no? Per tant...
d'aquí ve aquest sentiment de potser estic fent història escrivint això. I això és el que estic presentant. Jo crec que des del minut zero sí que ho estàs fent. Si no, potser la història en general, almenys la teva història, no? Sí, és el més important. És la meva història, concretament el que estic escrivint és la meva història, però sempre he mirat
que el que puc escriure o recordar fa referència a moments en els que la gent s'hi veu reflectida. Penso que és la meva història personal, però en una projecció col·lectiva que crec que molta gent s'hi veurà identificada. Quants llibres portes ja? Però portes uns quants ja? Bé, m'agrada escriure, sí.
un parell de llibres sobre el curs de l'Ebre, que és l'Ebre, un riu que fa pujada, l'Ebre, 50 raons per estimar-lo, i després també he participat en llibres col·lectius, com ara el brugit de l'Ebre, amb un conte que va fer, que es digui Europa i el retorn a Creta,
I el bou de l'illa, el bou de l'illa, el retorn a Creta. Veus com no m'he quedat curta, que tens uns quants llibres. Sí, i bueno, els del Quico, els de l'Aimut de Ferrenies, que també els he anat escrivint, també són exercicis de memòria. Uau, que meravella. Doncs continua fent aquest exercicis, eh? Deus tenir un must de cervell fantàstic, eh?
Home, però ja la setmana vine i et dono una abraçada perquè ens veiem aquí als estudis de Tarragona Ràdio, que ja m'ho han xivat. Sí, sí, sí. I si pot ser abans, que ens podem trobar a l'ermita, a la cripta de l'ermita de Cambrils, aquest diumenge, dia 16, a les 7 de la tarda. I com sempre, Arturo Gaia, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies. O fins diumenge o fins dilluns, eh? Fins diumenge, a les set de la tarda o fins dilluns, crec que cap al migdia. Sí, sí, ves-ho veig. Quarts de tres. Estàs superbé informada. Sí, és que ja m'han dit, dic, que tens alguna cosa a fer? Dic, no, no, no. Que vingui, que vingui. Sí, sí, sí. Dic que sí. De nou, gràcies.
Adéu-siau. Bona tarda. Adéu-siau. Mentre el gran foc vol la ferocitat
Segueix camins, segueix foscos camins, m'agafa tu el que més estimava i canta el jorn del matí limitat. El clacamí, el prego en idioma, un alfabet fosforessent de pedres,
Un alfabet sempre la clau al pan, el net destí, la sendera de llum. Sempre la nit il·luminant en te, un vell futur, una augusta contrada, seràs el renn que fa pujar el pan.
Serás el sol y serás la cuñita, serás la fe y la medalla oculta, serás el amor y la ferocidad, serás la clau que abre tu espalda.
Serás la llum, la llum ilimitada. Serás confío, la aurora comienza. Serás formé en escala iluminada.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
Serveis informatius de Tarragona Ràdio. Informació actualitzada a l'instant al 96.7 FM, tarragonaradio.cat, Facebook i Twitter. Tot allò que passa t'ho expliquem quan passa. Telèfon verd, digui'm. Hola, he vist una paperera trencada. Pot venir algú a arreglar-la? Telèfon verd 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona.
Vaig acostumar.
Vaig a estimar-te.
Ah, que sí, a què us ha passat? Que estem inutilitzats sentint a la Paula Valls. Ha hagut ara mateix el moment que havia d'haver entrat i no ho he fet, però estàvem acabant de sentir a veure què és el que passava, com si fos una història la que ens estava explicant a cau d'orella.
Doncs si també voleu sentir-ho vosaltres, però en primera persona, i a més a més en un concert fantàstic que hi haurà aquest dissabte a la parròquia de Sant Joan Baptista Reus, la tenim. Sí, sí, a la Paula Valls, dins d'aquest Muses, festival d'escena musical femenina, i a més a més ella serà la protagonista del darrer concert dels muses, d'aquestes, les nostres muses. Paula Valls, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, moltes gràcies. Que bonic que t'ha quedat aquesta cançó, aquesta presència, que a més a més fa, bueno, des del 22 de maig que jo em pensava, dic, ai, que me trobaré alguna coseta més, però et fas de pregar, eh? Sí, bueno, de fet, aquest tema és una cançó molt especial, perquè va lletre, i això és un projecte que vam fer una mica...
com a banda del disco i tal, i la lletra és de la meva mare, la música és del meu pare, i a la gravació, bueno, les bateries són del meu germà, i bueno, jo hi he posat veu. Vull dir que la història d'aquesta cançó és encara... Encara més bonica, sí, sí. O sigui que seria Valls Family.
Sí, sí, sí, estem tots quatre participant allà, i tant. I com ha sorgit una mica de casperides? Dius, la reunió familiar i cadascú comença a portar, i dius, no ho parem, això, perquè és meravellós, ho gravem? Clar, bueno, una mica diferent, perquè el meu pare sempre ha fet música, el que passa és que, bueno, de jove sí que havia estat molt actiu a la indústria, i tenia diferents formacions, van fer molts vols i tal, però de gran...
Feia música com més recollit a casa, no? I jo, que estava superficada dintre de la indústria, doncs, bueno, per un aniversari amb el meu germà vam dir, bueno, li pagarem un dia l'estudi i que faci el que vulgui. Si vol, jo què sé, aprofitar i tocar els instruments de l'estudi o vol gravar alguna cosa, allà ell, no? Sí, sí, sí. I va ser, a través d'aquest regal, que es va anar com animant, no? I va dir, ostres, podria tornar a publicar alguna cosa, no?
que ara feia com, no sé, des que jo vaig néixer, que ell no havia publicat mai més res. Ostres, sí que li vas dir una miqueta més d'espornet a ton pare i dius, vinga, va, papa, vinga, que tu pots, vinga. Ja et dic, va començar així com, bueno, no sabíem què passaria i al final es va acabar convertint en un EP. Vull dir que, sí, sí, hem publicat quatre cançons, cinc, ara no recordo.
El Disculpa, que te l'hava a preguntar precisament, va ser un dels primers que va arribar l'any passat. El Disculpa sí que és meu. Tinc quatre senzills que ara mateix estan per aquí sobrevolant. El Disculpa, el Love is Real...
Sí. El dono voltes i el present. Això és el que m'ha arribat musicalment parlant de fa els últims dies. Sí, sí. Hem estat actius i han passat diverses coses, però totes així com diferents. Però el que tindrem l'oportunitat de gaudir-te aquest cap de setmana...
Sí. Ja has reunit a la família, o sigui, també tindrem la família abans per allà, o no? No, bueno, la família hi serà, però l'espectador és perquè quan vam veure on tocava... M'hi catxi, els has d'enredar, Paula. Sí, els heig d'enredar. Has de començar. Per com he d'enredar-nos el pare perquè fugi. Per això t'ho dic, has de començar que sí. Noto la vostra presència, eh, família, i a partir d'aquí jo crec que si no agafen la indirecta és perquè no volen, eh?
Clar, clar, clar. Doncs aquí seran, però aquí seran espectadors, perquè els fa il·lusió aquest concert, també. És que la parroquia de Sant Joan Baptista de Reus, jo no la conec, però pel que em diu Ani, pel que he pogut llegir, és una d'aquelles coses de la solemnitat, que és preciosa, que és una autèntica meravella.
És que no és habitual tocar així en una parròquia, no? Llavors, clar, crida l'atenció i també al final l'acústica que pots tenir és guai. Vull dir que jo tinc moltes ganes d'aquí concert. A veure, gravareu alguna coseta? Teniu previst de fer-ho?
Ai, sempre hi ha qui fa vídeos, fotos, i de fet tinc el tècnic de fotoport, sempre grava tots els boros, vull dir que... Ara, si ho compartirem o no ho sé, ho podem servir nosaltres internament per treballar-ho, però no sé, potser algun dia sí que m'hauré de plantejar treure el...
de teva màgia i del directe i a més a més us pot quedar molt bonic imagina't una de les cançons que sobressurti una miqueta més enllà i no sé, és que pugui donar fins i tot pot ser el videoclip d'aquella cançó depèn de quines tomes i com s'hi arribi a agafar
Clar, clar, clar. És que crec que serà un espai molt xulo i... A veure, a veure. És el que deies, és un dels jocs, diguem que, més inusuals en els quals has pogut tocar?
Sí, allà m'he tocat en llocs estranys. Com per exemple? Bé, sí, al principi de començar, és el que et anava a dir, he tocat en llocs estranys, però perquè al principi de fer música, clar, fas bolos a tot arreu, he arribat a tocar en centres comercials.
concessionari de cotxes, clar, al principi d'una, quan comença, ho agafa tot. Ara ja això no, no? Però un dels llocs així més elegants, potser sí. Sí. Vull dir, clar, llocs estranys, al final, saps, no t'imagines? Les llocs no les poden tocar. Allò, al costat, entre el bafle, la barra, allò per poder... Deixeu-me tocar una miqueta, home! Clar, no, ara ja no, això. Vull dir, ara ja fa anys que ho cuidem, però al principi, quan vaig començar, clar...
És una oportunitat, llavors, t'agafes de tot, no? Ets consciente com canvia la cosa, eh? Sí, sí, home, encito un camí, encito un caminet. I a més a més, ja són... Quants anys portes ja, Paula, musicalment parlant, eh? Doncs mira, l'any que ve farà 10 anys que vaig publicar el meu primer disc. El Black and White. Sí, és molt fort, això. Ostres. Sí, sí. Aviam, que faig música encara més, eh?
Va ser en un bolo sent superpetita, vull dir que menor d'edat, evidentment, vull dir que porto molts més anys a sobre els escenaris, però així, publicant el meu primer projecte discogràfic, 10 anys farà. 10 anys. A més a més, en aquell moment, clar, les perspectives deia, bueno, anem a veure què és el que passa, no?
Era obrir una porta desconeguda, meravellosa i màgica, perquè el món de la música és el que té, però dius, bueno, anem a veure què és el que succeeix i a veure què és el que passa i cap a on deriva tot això, no? Clar, jo no m'imaginava que passaria tot això. No pensava que em podria dedicar a fer música. I ara, bueno, és on tinc el cap ficat i la meva vida és això.
Aquella Paula més joveneta seria molt orgullosa. Per cert, i a més a més vas rectificar amb l'I am, que va ser el següent disc. Que d'una manera és que ja soc jo, soc la Paula, si me voleu donar la benvinguda, la pitjo ferm pel que vull fer i com ho vull fer, eh?
Sí, sí, he vingut a fer música. I això va passar dos anys després. O sigui, que imagina't, eh? O sigui, la idea ja la vas agafar ben forta i a partir d'aquí, doncs, més senzill, un altre àlbum al començar de nou. Sí. Me va sorprendre la banda sonora, l'acollir la pena, que vas col·laborar també, que vas estar present.
Sí, amb aquella cançó a mi també m'agrada molt. Doncs, bueno, realment em van trucar d'un dia per l'altre en Lluís Vanés, que és el director de la pel·li de La Vampira de Barcelona. Sí. Em van trucar dient, ei, no sé si et podràs enganxar en el projecte, però jo tinc molt poc marge de temps que t'ho havia de demanar. I, bueno, que ho veia claríssim, que per tancar la pel·li, doncs, que m'hi volia a mi, que volia...
de temps, em va trucar una setmana i a la següent havíem d'estar gravant el tema. I l'havia de fer, el tema. Sí, sí, sí, havia de néixer de nou. Tenia quatre papers i amb la idea vaig fer, de net. Sí, sí, li vaig dir que sí, em va passar la pel·li, de seguida vaig connectar i...
I vaig escriure aquesta cançó que a ell li va encantar. Me'n recordo que just quan li vaig enviar la demo em va dir, m'has fet plorar. Ostres, ostres. És que a més a més, la vampira de Barcelona té la història que hi ha aquí darrere i no la tenim tan lluny, que algunes vegades hem de mirar cap als carpets i companyia i no, no, no, això està per aquí a propet, eh? I de manera que ho utilitzava i com ho utilitzava la gent. Sí, sí, sí. Llavors, no sé, també va ser un projecte així que va sortir d'aquests inesperats.
perquè és estrany, no?, estar tu al cine
I cada senyor que mires a la costa dius, sí, sí, jo ho sé, sóc jo. Vas arribar a fer-ho, no? No, bé, clar. Súper sent tímida, amb aquestes coses. A l'escenari creixo molt, però després, en el dia a dia, no tímida, perquè soc molt sociable, però tinc un punt com introvertit, saps? És a dir, una cosa és com la Paula, que està gegant a l'escenari artista, i l'altra és la Paula normal, de... Anem a comprar una miqueta, que necessitem omplir la nevera, no?
Sí, sí, sí, sí, totalment. Però hi ha d'atrepinjar terra de tant en tant.
Sí, jo soc molt casolana i molt de família i molt de... Sí, sí, cosa petita. Sí, sí, sí. Doncs no ho perdis mai, eh? No ho perdis mai. Això, per favor. El Començar de nou va venir el 2023, que el tenim encara molt recent, on trobem cançons enormes com el Començar de nou, la cançó que dóna títol, o també el Ja no queda nada per acurar. I que aquestes sortiran, no? Sí.
El concert, aquest dissabte? Sí, sí. De fet, el concert, la majoria de cançons que fem és del començar de nou. El que passa que, bueno, és xulo perquè la gira que estem fent ara, vam fer una gira així en banda, i la gira que estem fent ara és en format duo, que de fet és el concert que farem.
I el format dur és molt xulo perquè, bueno, realment podeu escoltar com van néixer aquestes cançons. Uau! A la cop i volta és com les desestimo un altre cop, no? Oh! Sí, sí, a mi m'agrada molt perquè, clar, al final el disc t'hi flipes i hi ha una producció molt heavy, no?, pot ser que moltes coses.
I a mi m'agrada, perquè al final jo sempre dic que una cançó ha de funcionar amb una guitarra i veu, amb un piano i veu, ha de funcionar cap tela. Llavors, de cop i volta és com tornar una mica a despullar-nos, no?, i a fer la cançó aquella tal com va néixer. I això, no sé, a mi és molt emotiu, m'agrada molt.
Ai, dos ganes, eh?, que arribi ja aquest dissabte. Recordem de nou que és el Festival Accents a la parròquia de Sant Jaume Baptista, a Reus, que el concert començarà a dos quarts de nou. Arriba una miqueta abans. Clar, hem d'arribar, hem d'agafar puest, hem de seure i hem d'esperar, encara que només siguin aquests cinc minuts de rigor, perquè comenci el concert.
I que recordem que, us explico una miqueta, que això ens ho diuen des del propi Muses, que la parròquia de Sant Joan Baptista és un dels temples més significatius de Reus i que destaca per la seva arquitectura i valor històric. O sigui que, si abans teníem ganes, Paula, ara per veure't allà, tu, encara més, encara més. I jo crec que era molt bonic. I després de Tarragona cap a on marxes?
De les coses que tinc cara així de memòria, no sé, sé que hi ha un Vilanova i les heu trucat, però ara no crec que sigui el següent. Jo sempre dic a tothom que mireu la meva web que la tinc actualitzada, perquè com que tinc mala memòria...
Sí, allà, sí o sí, són els concerts, que no em voldria jo ara equivocar. Bueno, doncs, fem una cosa. Jo, si vols, et dono un cop de mà, perquè també tenim a Sant Pau d'Urdal, de cara al dia 29, i al dia 13 a Vilanova i d'Aixeltu. I alguna coseta més?
Sí, sí, bueno, encara no hem anunciat els de l'any que ve, els del 2025 seran aquests. Molt bé, i així també una paradeta estratègica, t'anava a dir, una paradeta estratègica que és el Nadal. Sí, bueno, també, clar, per descansar i també per treballar, perquè també estem treballant amb el que seran les properes cançons, llavors això també val temps, no?, que també...
Això és aquella feina que no es veu. Ganes de que me'l presentis, el nou disc, eh? I amb tota la família, si és possible, eh?
Sí, no tenim ganes d'ensenyar coses, perquè, clar, bé, tinc allò unes cançons que dius, jo, és que, no sé, les vull compartir. Doncs ja saps que estàs més que convidada a venir aquí l'estoneta aquí a Tarragona Ràdio, si pots ser persona perfecta, si no et truco allà on me diguis, i així podem gaudir. Paula Valls, mira, t'acomiado amb el teu permís, amb aquest Dono Voltes, que estàs amb un tal Xavi Valls, que dic, no sé si el coneix... El meu pare...
I que també sonava d'aquelles cançons que segur, segur que ens posarà la cara de gallina. Si no la coneixeu ja, escolteu-la, escolteu-la. Paula, gràcies. Moltes gràcies. A tu, fins aviat. Adéu. Adéu, adéu. He sortit de casa, però avui fa molt vent. I totes les paraules
Jo l'únic que esperava era fer net per dir, per dir-te que t'enyoro i que no t'ho he segut dir.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Abro els ulls a d'un aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara inmortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai quedaran.
Doncs mira, aquest primer dia, normalment per nosaltres, igual que per molta gent, és dilluns, encara que, eh, si per tu és diumenge, fantàstic. Que per tu és dimecres, el teu dia que sigui per celebrar-ho, crec que sí. Crec que sí, obre...
Ja està, ja està, no, que jo me vinc amunt i no pot ser. Anem al retrovisor musical, com podeu sentir, amb el nostre company Jordi Sogranyes, que ja ens té preparades les seves tres píndoles. Ahir em deia el Jordi, és que no me va la vida, que tants de concerts volen a tot arreu, i clar, no ens arriba, no ens arriba. Jo dic, Jordi, xinoxano, poquet a poquet, ja anirem fent.
Així que anem a les tres píndoles que toquen avui i que ens porten a... De primer a saludar-lo i després ja xerrarem. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola. Hola, Silvia, què tal? Com estàs? Ui, molt bé, i tu? I jo bé a mitja. Veus?
Jo, bé, gràcies. Està, està, està. Avui ens entenem només en concerts i esdeveniments d'aquest passat cap de setmana. No pares, no pares. Al retrovisor musical número 295, començarem parlant de la fotògrafa Clàudia Wynn, que cobreix molts dels concerts del Festival Accents.
La Clàudia va inaugurar el passat dijous 6 de novembre al Bar Campos de Reus l'exposició fotogràfica l'Accents en imatges, que es romandrà penjada fins al proper 20 de novembre. Vam parlar amb ella.
Com te sents innovant una exposició pròpia? Doncs mira, estic molt contenta perquè a més a més és la meva primera exposició i per l'Alt Campus, que és un lloc que, bueno, ja he passat la meva adolescència, doncs m'omple d'orgull i bé que estic supercontenta, molt emocionada.
Per a mi una exposició de músics i cantants, que és el que ens interessa. Del Festival Accents, des de quan fas fotos del Festival Accents per poder-les avui exposar-les aquí? Fa dos anys que estic dins de l'equip Accents, però en porto uns quatre que...
que he anat col·laborant també amb ells, per tant, ja fa un temps que faig fotos a l'accent. Porto uns 9 anys fent concerts, vaig començar fent fotos a la Casa Azul durant uns 5 anys i després he anat fent algun festival, alguns altres grups, una mica de tot.
I ara, a les 100 de l'any 2025, els fas tots o uns quants? Sí, faig uns quants. Hem escoltat aquí, als parlaments d'inauguració, que el teu primer concert va ser un de Renaldó i Clara Altafulla. Sí, sí, sí. ¿Recordes com va anar aquell concert? Superbé. A més, era un grup que tenia moltes ganes de veure i la veritat és que em van sorprendre i ens van cantar. La nostra dona de Clara i...
Ens tocarem amb nosaltres l'últim disc que hem tret, que justament avui fa 6 mesos que va sortir. I la que ve ara no és aquest disc, és de la teva, és de la finestra.
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta petita clocada d'ulls que l'he fet.
El nostre company Jordi, amb aquesta cançó, amb aquesta composició de Sant Reinaldo i Clara. Però hem d'anar avançant, Jordi. Som-hi, som-hi. El 27 de novembre, els Julibert, de Torra d'Embarra, van actuar al Pabelló del Morell, degut a la previsió de pluja, en lloc del tradicional emplaçament de la plaça de la Font. Els Julibert, en el marc del festival Accents, hi van presentar el CD a Tamarit.
Moltes gràcies, com esteu? Com esteu? La Festa Major, que Sant Martí ja està aquí, que ja ens hem comprat el vestit nou, mare meva, que n'he vist que la Festa Major, i fa un matí, fan optimista clar i tranquil, i hi ha la lluna que fa la llum, i els mobilats van entrar al pavelló,
El Moret li va complir tota la plaça de colors i de perfums. Hi ha qui fred del prèdit de la naixeta? Sí. Hi ha les barats? Hi ha les barats a Tarragona?
Hi ha les veïns i veïnes aquí al palco, eh?, del Morell. Gràcies per venir a veure'ns. Nosaltres contents de ser-hi. Gràcies per haver-nos trucat. Bueno, en fi, de Tarragona, la Mardader, anem a passar una bona estona cantant, ballant, fent aquest vermut de festa major aquí amb els Juli Verda, torna a l'embarra, important l'aixafogó, eh? Ara sortirà el Sol Europatiu, que això està a punt d'arribar. Qualsevol nit pot sortir al sol! Qualsevol nit!
Bona nit.
Fins demà!
Se'ns queda mitja, Jordi, aquesta... Mira, que me l'has tallat, eh? Benvinguts, passeu, passeu. Ai, Julibert, ai, Julibert, la mà d'amor té pica a tot drap. Ai, Julibert, ai, Julibert, quatre cors i una cançó.
Fins demà!
Ai, que bé que són en aquest Julibert, clar que sí. A més era una alegria i a més és tenir-los, encara que sigui via telefònica, on va passar la setmana passada i ens van alegrar. I tant. Records a la família de Julibert, al Jordi Sunyer, al Sergi Clofent i etcètera, etcètera, etcètera. Els quatre components, clar que sí.
I anem a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, no cal, no. Sí, sí, Sílvia, ja és l'hora d'anar acabant. Sí, ja ve que avui vas per feina, eh? El diumenge vam gaudir d'una de les primeres actuacions dels somiatruites. Què dius? A l'hora del vermut, el bar Lamulaceta dels Amics de Reus, la banda de l'Aniol Canyissà, van interpretar èxits internacionals de rock and roll. Vinga, va. També van atraversar amb una dels xarangos.
Fins la setmana que ve Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adéu. Doncs vinga, el sentiu. Fins aquí el retrovisor musical.
Bona nit.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona-Marida. T'hi esperem!
Doncs es arriba la viatgera.
Diguem que del ja tardes cap de setmana. Ella és Anna Ortega, la nostra col·laboradora del carrer d'artistes. Hola, Anna, bona tarda i benvinguda. Hola, hola, què tal, com esteu? És veritat, és molt viatgera, eh? Avui ja tenim aquí, demà potser agafes un tren i... Ah, no se sap d'on, eh? No se sap. Allà on estigui la notícia, moltes vegades veure'm un micròfon i pot ser darrere aquest micròfon està l'Anna. Segurament, eh? Segurament. Vaja, ni ho dubtis, eh? O sigui...
Jo, on pugui haver-hi una notícia, una persona coneguda de les diferents arts escèniques que tenim aquí, música, teatre, llibres i etcètera, procuro estar. Però tot això, la majoria de vegades us hem de confessar que estàs a la ciutat puntal. Ah, també. Estàs a Barcelona. Sí, sí, sí. Que hi ha passat moltes coses. Jo crec que ens hem d'anar a viure allà. Perquè Tarragona Ràdio Barcelona...
Jo crec que ja ha sigut una mica estrany. No, però no et pensis, no quedaria tan malament, eh? No donem idees, no donem idees. Si de cas, que encara estàs allà davant, no pot ser. D'aquests parles avui, Anna, què farem? Avui parlarem d'un munt de coses. Parlarem d'una coneguda marca cosmètica que té com a imatge de marca l'actriu Marta Azas.
Amb ella vam estar parlant, ho escoltarem. També la Fundació Doctor Ivan Manero va celebrar la seva quinzena edició de Sopar Solidari i també va tenir, entre d'altres, cares conegudes Paz Padilla i El Sanca com a mestres de cerimònies. Molt bé. I després parlarem de les novetats en cinematografia, que justament
Una de les pel·lícules que parlarem està protagonitzada per ella, per la inconvensurable Paz Padilla. I després parlarem de les noventats musicals. I aquesta setmana d'aquí, d'Andy sin Lucas, perquè ha estat comentant bastantes coses. Això que crema, això que crema. Però la cançó és meravellosa. Ja, ja, ja, però que crema, que crema el tema. Perquè més a més s'han sortit coses que jo no m'hauria imaginat mai que li haguessin passat.
No, jo tampoc, eh? Perquè jo em pensava que eren més que amics, jo per la història que hi havia família. Era quasi una família després de tants anys. Si és veritat el que explica, mama por, eh? Mama por, del que encara hem de veure. Amb què comencem, Anna? Doncs mira, si et sembla, comencem anant cap a Barcelona i comencem anant amb aquesta coneguda marca de cosmètica.
Doncs sí, perquè la setmana passada va estar de visita a Barcelona l'actriu Marta Azas, que és ambaixadora d'una coneguda marca de cosmètica i que, a més, ens van fer la presentació en el lloc insignia d'aquesta casa tan coneguda.
Marta Azas, la veritat és que va estar simpatiquíssima, molt propera, i cal dir que anava molt guapa, eh? Mira que feia un dia d'aquells una mica plujós, grisós, que estava així, i escolta'm, ella portava un vestit blanc, molt xulo. He vist el vídeo que m'has enviat, i és que brilla.
Ah, que sí? Sí, sí, té una brillantor. Jo crec que el sol el tenia ella. Ai, que sí. Jo penso que, a més, és que quan va entrar, vull dir, destacava. Destacava entre tots els que estàvem allà. I estava molt guapa. Doncs li van preguntar diverses coses entre elles, si coneixia aquesta marca, i diu que sí, perquè quan viatjava ja gastava ella tots aquests productes, i que quan li van proposar, doncs diu, ostres, vaig flipar, perquè era de les marques que ella utilitzava en el seu...
Amb el seu dia a dia. Amb el seu dia a dia, exactament. També ja saps que Marta Arzas està ara immersa en diverses projeccions de pel·lícules, però saps que ha fet la sèrie L'Agència, que és aquesta agència... Ah, no, però ho buscaré, eh? Doncs mira-la, perquè val molt la pena. I li vam comentar si L'Agència, ja que ella es dedicava també en aquest mundillo, en el món artístic,
Clar, a l'agència passa moltes coses, de lius amorosos, de situacions, i diu que potser a la realitat no hi ha aquests entrebancs d'amoríos, però sí que hi ha moltes situacions que descriuen allí, en aquesta sèrie, l'agència, que estan basades en fets reals. També ens va comentar, com deia, que és productora d'una pel·lícula que s'estrenarà en el mes de desembre, que porta per títol Playa de Lobos,
I està dirigida pel seu marit, Javier Vega, i com a protagonistes té el Dani Rovira i Guillermo Franchella. Ai, el Dani Rovira, que maco. Me cau molt bé, eh? Sí, sí, sí. És una oportunitat de parlar amb ell. Mira que m'agradaria, eh? Perquè jo crec que com... Es veu tan planer i tan divertit i...
I mira que ho ha passat molt malament, pobra Daniel. Sí, també, també, perquè recordem que va tenir una enfermedad d'aquestes durilles i que s'ha sortit afortunadament, sí, sí, sí, i que se n'han sortit. Després també, a les seves xarxes socials, si anàvem mirant, i jo que vaig estar mirant una miqueta abans de tenir l'entrevista amb ella, la vam veure vestida amb un vestit de l'edat mitjana, no? Ah!
Sí, s'havia escapat. I li van preguntar, escolta'm, això de que estaves vestida d'aquesta manera, i diu que està rodant en Pamplona a Natàlia Berbeke una pel·lícula que s'estrenarà potser de cara a l'any que ve de Gracia Queregeta. I que d'aquesta guisa va anar també a l'aniversari d'aquesta parella tan coneguda que és Àlex de la Iglesia i amb la seva dona Carolina Band, no?
I també ens va comentar, entre d'altres coses, una trilogia que és Culpa mi, Culpa tu i Culpa Nuestra, i li vam preguntar per Culpa Nuestra, i això és el que ens va dir. I la pel·lícula de Culpa Nuestra està pendent d'estrenar, imagino, no? No, hemos estrenado ya la de Culpa Nuestra. La estrenamos, yo creo que en octubre.
Muchísimas gracias, Marta. Un saludo para Calle de Artistas en la radio en Tarragona. Gracias, Marta.
La Marta ens ha fet un matxembrat, eh? Sí, ha fet aquí com un mix. Doncs és que li vam preguntar que justament amb el seu home, ja porten 9 anys, que l'any que ve faran els 10, que si celebrarien d'alguna manera o perquè deien a les seves xarxes que potser es tornarien a casar. I preguntant-li per aquest tema, doncs ella ens va dir això, el que acabem d'escoltar, que tornar-se a casar, que no ho sap, però que un fieston que seguro que hi haurà.
Home, i si ens vols convidar, ja saps que aquí estem disposats o disposades pel que sigui, eh? Això sí. Després, el micròfon en mà, com dèiem abans amb l'Anna, i poder xerrar una miqueta. Les declaracions abans i després de la festa. Que canviaria molt la cosa, eh? Potser, potser. Potser una mica perillós.
Una mica merillós. Ara ens anem amb una gala, amb un sopar solidari, Anna? Doncs sí, anem amb un sopar solidari, en concret el 15è sopar solidari de la Fundació Doctor Ivan Mañero.
Doncs sota el claim, néixer no hauria de ser un risc i ser mare no hauria de ser una amenaça, la Fundació Doctor Ivan Banyero va celebrar la seva quinzena edició d'aquesta gala benèfica que, per qui no ho sapigui, és un esdeveniment solidari que reuneix durant cada any a numeroses personalitats compromeses amb la millora de la salut materno-infantil a Guinea-Bissau.
Aquest any, amb aquest sopar, s'han recaptat 53.000 euros, que aniran, com deia Guinea-Bissau, oferint formació a llevadores i personal sanitari, revisions pediàriques gratuïtes i continuar lluitant contra la desnutrició infantil.
de totes les persones conegudes que van estar al·legada. Destaquem, com a mestre de cerimònies, que ja porta moltes edicions fent-la, Elsa Anca, que va aparèixer amb la seva parella, amb la seva filla Lídia, el marit d'aquesta també, Jaime Estrain, la nena petita que tenien, que la vam conèixer per primer cop, que està grandíssima, està molt guapa,
Després va aparèixer també el fill, que no acostumava a anar a les grans, amb la nòvia, vull dir que amb la foto de família van sortir tots, excepte la nena, clar, evidentment. Doncs, si et sembla, escoltem la salutació que ens va enviar Elsa Anca aquí, per carrer d'artistes.
Un saludo para Calle de Artistes, Carrer d'Artistes, Tarragona Ràdio. Una salutació a Carrer d'Artistes, a Tarragona, i res, això, salutacions i un petonet enorme. Moltíssimes gràcies, Elsa. Anna, les admiro, eh?, perquè amb tot el so que tenen al seu voltant, encara dedueixen Carrer d'Artistes i dedueixen Tarragona Ràdio, encara dedueixen, perquè jo crec que de veritat, de veritat, no t'arriben a escoltar.
És que era molt difícil perquè, de veritat, se sap jo que... Mira que tenia el micròfon, eh? Tot i això, el soroll és inevitable, eh? Però sí que és veritat que es va congregar moltíssima, moltíssima gent. Una de les persones que hi era i que no es va voler perdre aquest sopar benèfic va ser la còmica Paz Padilla, que, com saps, aquí la tenim... Molt de carinyo. Molt de carinyo.
Va visitar també Tarragona, la vam tenir aquí amb nosaltres. Exacte, sí. No vam arribar a parlar amb ella, però bé, paz per la propera, paz per la próxima, te queremos aquí con nosotros, eh? A veure si és possible. Con nosotras aquí, brazos abiertos y para lo que necesites. I Anna, també vas poder parlar amb ella? Doncs sí, vaig poder parlar amb ella perquè era madrina d'aquest sopar solidari.
Bueno, para mí es mi casa. Yo lo digo siempre. Este fin de semana he estado con las conferencias que he venido a Reus, Están Reus, Viladecán, Viladarit y siempre lo digo, Barcelona es mi casa. Acabo de estrenar una película que se llama Cuerpos Locos que está en el cine. La vida es preciosa y ahora mismo estoy en un momento muy tranquilo que todo lo que hago lo disfruto muchísimo y tampoco quiero llenarme de tanto ruido. Un saludo para Calle de Artiflas.
Pues un beso muy fuerte para calle de artistas, que vivan las calles y que vivan los artistas. Gracias. Y los artistas que estamos en la calle. Gracias. Ya ha sortit encara més el seu deje andaluz, eh? No podríem dir que no, eh? La veritat és que sí, és que va estar simpàtiquíssima. Anava molt elegant, amb un vestit negre i uns talons d'agulla molt finets, això sí, amb tot el cabell recollit i estava súper elegant i dice, és que no sabia què ponerme.
I, claro, me puse de negro, que sé que aquí siempre queda bien. Oh, i tant, i tant. I si no, ponte contenta. Aquelles coses que hi ha moltes vegades que es diuen els rius, no sé què ponerme, me puse contenta i me fui pa allà. I me fui pa allà. I ja està. L'important és que estiguis allà i que tinguem la oportunitat de tenir-te una soneta, que dones també... També dona molt de llum i molta alegria aquesta dona, eh? Sí, sí, sí.
Sí, molta, molta. La veritat és que va ser tota una festa quan ella va arribar al fotocall. Entre d'altres cares conegudes, va estar Óscar Higares, el cantant Juan Peña, Taish Enríquez, Gemma Mengual, Sergi Expósito, Jessica Expósito, Mireia Canalda amb la seva parella, va estar també José Elías i també Julio Salinas amb la seva dona.
entre d'altres, moltes cares conegudes, que hi havia també del món empresarial, del món artístic, i que la veritat era un sopar que no hi cabia ja ni una agulla. Molt bé. Doncs espero que de cara a les properes encara s'hagi de canviar de lloc perquè hi hagi molta més gent que s'hi aboqui i sempre que diem nosaltres, des d'aquí, clar, quan són gales solidàries, què millor que poder comentar-ho perquè l'any vinent encara sigui més gran. Exactament. Però ens quedem amb Paz Padilla, crec.
Ens quedava en Paspadilla perquè, com comentava en el fotocall, i que això ja ho sabíem, és la protagonista d'aquesta pel·lícula que avui ocupa el nostre espai aquí a Novetats Cinematogràficas, Cuerpos Locos. Me acaban de llamar del colegio de Ana. ¿Otra vez? ¿Ya sabes cómo es? Para esta colegio siempre. Papá nunca tiene tiempo para mí. Parece que es estorbo. Ana, eso es veneno para los dientes. No le aguanto más que no sale de mi vida.
Resulta que nos hemos intercambiado los cuerpos, mi madrasta y yo. Con esto no puedo dormir boca abajo. ¿Entonces qué hacemos? ¿Fingir que yo soy tú y tú eres yo? Estamos ante un fenómeno que poca vez se da. Una psicogénesis que viene cargada con mucha energía. Las consecuencias son impredecibles. ¿Pero se puede saber qué te pasa? ¡Soy mi hija!
Vivir la vida de la otra sería una locura. Ha sido el cutucato. Pero si solo te decís lo que te da la gana y da con un martillo. ¿Seguro que se encuentra usted bien? Padre ya está juzgando todo el día. ¿Y si pasara algo, tendría arreglo? Tengo arreglo yo. Nunca se sabe. Genial, pues que empiece la piezuki.
Pase lo que pase, yo con mi padre no me caso. ¿Pero qué fallos es ese? La voy a liar.
Déu-n'hi-do de cares conegudes que tenim l'oportunitat de veure en aquesta pel·lícula, que recomanem. Doncs sí, sí, la recomanem des d'aquí, perquè, com dèiem, ella és la protagonista, Paz Padilla, la nena fa Maya Zaitegui, però després, a banda, està Antonio Resines, David Fernández, El Chiquili 4, te'n recordes? Sí, sí, acabo de veure.
Surt també Miguel Ángel Rebilla, diu arroba el cejas, Juan Manuel Montilla el langui, entre de molts altres. És una pel·lícula que està dirigida per Anna Murugarden i, a més, també signa el guió amb Anna Galán. És una pel·lícula en què Anna, una nena de 10 anys, i Sara, la seva futura madrastra, que està a punt de casar-se amb el pare de la petita, s'intercanvien el cos per una estranya màgia que es produeix durant un insòlit fenomen meteorològic.
I que és veritat que les dues n'estigui del bany, que aquí ho deixo córrer, eh? A partir d'aquest moment, la Sara, atrapada al cos de la nena, s'ha de quedar en un campament envoltada en nens cridaners i hiperactius, mentre que l'Anna, al cos de l'adulta i gaudint com una nena, exerceix de jutge deixant una esvalerada tota l'adjudicatura.
Que t'imagina't, una nena petita amb un martell, bueno, perdó, amb un... Con el mazo, que ara no em sortia el nom, eh? I fent allà, i dient el que li doni la gana, perquè ho ha dit, eh? Tu dius allà el que té de la gana i ja està. I a partir d'aquí... El que sigui, el que sigui. Doncs una pel·lícula que des d'aquí recomanem perquè, de veritat, que passaran una molt bona estona.
I ara anem cap a les novetats musicals. Te tinc una sorpresa perquè he triat i he trobat un trosset de les declaracions de l'Hormiguero de Andy. Podem posar un trosset? Doncs vinga. La parte que me toca, presuntamente, puedo decirte que... Ya lo mejor no digo del todo la verdad.
Pero eso lo sabe ya la gente en la calle. Yo no me alegro para nada del mal ajeno y menos de la persona que he tenido media vida a mi lado. Pero sí es verdad que él se vende muchas veces muy bien o exagera en su venta.
Aquestes són algunes de les perles que jo crec que el deixen molt bé, eh? Sí. El deixen molt bé, pel que després també continua explicant. Jo vaig veure l'entrevista en El Hormiguero, en aquest conegut programa de... Sí, jo vaig veure l'entrevista en aquest conegut programa de televisió, i la veritat és que jo...
S'ha sabut que quan hi ha aquestes coses que són de dos, hi ha una dita, quan es deien les ditas de l'època de les avies, que dice, les medies són per a les piernes. I, escolta...
Raó, raó en té aquesta dita, eh? Jo no sé el que les ha passat, jo penso que és qüestió també de diners. Clar, quan ell diu que ha deixat de percebre moltes de les coses i ell, Lucas, ha guanyat molts diners, clar, després ha sortit, Lucas dice, oh, és que, bueno, li va dir unes perles, dice, li presteu 60.000 euros. Clar, evidentment, perquè és que s'havien quedat més d'ell.
Saps què vull dir-te? I després també, pel que vaig sentir, ell li va, diguem que, vendre, a canvi d'aquests 60.000 euros, els drets d'autor d'alguna de les cançons que cantaven plegats i que eren només de l'Andy. I clar, totes les guanyances i beneficis d'aquelles cançons se les embutxacava directament a l'únic.
El Lucas, que no l'han dit. I també tots els drets de Spotify, YouTube, tot el de les xarxes, també anaven directament per el Lucas, i no per ell. Clar, ell tot això ho ha anat sabent ara que s'ha posat en solitari. I que ha fet un disc fantàstic, perquè de veritat que... És allò, la cançó Marioneta, que a més és molt bona, no? Perquè, mira, entre d'altres coses... Entre d'altres perles... Dice, «Quién eres tu per jugar con mis sueños?».
¿Quién eres tú para hablar de sentimientos si tú no quieres a nadie, tan solo a tu egoísmo? Olvídate de mi persona, porque para ti no existo. Eres tan poca cosa para mí. Al final llegó la hora de enseñarte mis cartas. Tú ya lo sabes de sobra. Tengo un as debajo de la manga.
Para estar contigo a solas y mirarnos a la cara Quiero dar un paso al frente porque ya nada me calla El silencio cumplió su tiempo Y ahora no me faltan ganas
Fins demà!
Olvídate de mi persona porque para ti no existo. ¿Quién eres tú para jugar con mi sueño? ¿Quién eres tú para hablar de sentimientos? Si tú no quieres a nadie, tan solo a tu ego y limón, olvídate de mi persona porque para ti no existo. Eres tan poca cosa para mí, tú quédate con tu ego.
Ara estàvem aquí dient l'Anna i jo a veure qui pot tenir raó la de les dues. Doncs mira... Jo penso que va dedicada al seu altre partener. Diu que amb aquesta cançó diu que vol explicar una història d'amor del passat. Una ruptura entre dues persones que s'han estimat molt perquè recordem que ell estava casat i té una filla de 19 anys i diu que està dedicada, va comentar, a la seva parella. És veritat que també... Quina parella? Perquè l'altra també va ser parella. A la seva exdòmina.
No, no, però a la seva exdona, perquè diu que després d'estimar-se tantíssim i després de les complicacions i les dificultats viscudes, doncs aconsegueix que aquesta separació pugui transformar-se en un alliberament personal. De totes maneres, cal dir que arrasa amb el seu debut en solitari perquè diu que aquesta cançó, Marioneta, supera en descargues a la mateixa Rosalia i tan sols en 24 hores ha aconseguit situar-se al número 1 de les cançons més venudes a iTunes.
Doncs mira, felicitats per la banda que toca, Andy, i a veure si ara de veritat trobes el teu gran filó, que també t'ho mereixes. I tant. Però tenim una altra de les novetats? Encara no? No, no, perquè vull comentar que l'artista que edita, com dèiem, llança aquesta primera cançó sota la marca d'Andy i donarà el tret de sortida amb aquesta nova etapa professional. Un pas cap al front que marca un abans i un després a la seva consagrada carrera musical.
I ara sí, anem amb una de les altres novetats que tenim. Doncs sí. I que és molt bonica i que la teníem allà guardadeta, que us hi poso un tresoret, eh? Sí, perquè cal dir que va sortir la setmana passada, el que passa que ens va marxar una miqueta el temps i l'hem deixat per aquesta. I què et sembla si posem un punt i final ja, no sé si per avançar, no?, aquest punt i final per avançar al Nadal.
Mira-t'ho, mira-t'ho, mira-t'ho, si ja la tenim aquí. És la nostra Maria Carey, espanyola. Sí, sí, Verónica Romero, Verónica Romero, de Operación Triunfo 1. Quina cançó més maca capet. Contigo és Navidad. Regalos que anuncien la Navidad. Solo juntos celebrar. Del cielo una estrella a fugir. Viste luz a mi destino.
Ai, que bonica és. Sí, sí, sí. Consigues Navidad, eh? Exactament. I cal dir també, per ja posar puny final... Què, què, què, què? Que ahir divendres... Què? Ahir divendres... Sí. Què va sortir? Què va sortir? Què va sortir? Què va sortir? Ritorno. A Via d'Alma. Oh, Sergio d'Alma. Oh, hombre, por favor. Ja tenim el llibre sencer. Clar.
Ara me'l busco i me'l poso. Home, me l'heu d'escoltar. Doncs ahir divendres va sortir, per ser, està fent l'assignatura de discos. Avui justament està a Barcelona. Avui dissabte està a Barcelona. Ja no arribem. Ja ens agafa just. Jo vaig a mirar, a veure, si amb el cotxe pujo. A veure si en una oreta i poc hi ha de camí, arribes a l'AFNAC, crec que era, no? Sí, a l'AFNAC Rambles.
Sí, sí. Allí està la cintena en discurs aquesta tarda. Així que... I que no s'oblin que aquest cap de setmana hi està la fira aquí a Tarragona de maridatge, que també tindrem a Joan Reig i a Guillem Estadella posant aquí la música. Molt bé. Una fira de la qual ja ho he parlat moltes cosetes aquí a Tarragona Ràdio, que això ja també ho he seguit. Tu ho has seguit. Home...
Aquí, fiel oyente, fiel oyente. Moltíssimes gràcies. I t'ho rep la setmana vinent, eh? I tant, i tant que sí. Silvia, bon cap de setmana tu i a tothom. Adeu. Adeu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Bueno, ja era hora, ¿no? Oye, Miquel, com ha petat això, eh? Lo petas, lo estàs sintiendo, lo estàs de petando. Sí, a ver, és de veritat, eh? Estan sortint uns llums vermelles i no són les de Nadal. Com que no? I que és hora que estàs llum. Ah, és el...
¡Erbumeter! Hola, buenas tardes. Soy Erbumeter que lo pesa. A mí me nada mola que esta señora, que ahora ya debe ser una señora, del año 90, que dice, bueno, ya era hora, ¿no? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué me estáis usando aquí la voz gratuitamente? No, es una colaboración. Presuntamente es una colaboración. Presuntamente Andy Lucas lo han dejado.
Hola, i los Javis me van llançar l'altre dia, també. Los Javis, també. Jo era de Javi de los Pecos, de Javi de Verón Azul, de Javi Nieves. Aquests són jurats, també són directors. Heu parlat de l'Andy Lucas amb la Mar, o no?
Doncs si vols que et dic la veritat, ja vam comentar alguna coseta. No, no, no. Ai, que me va dir lo de la setmana passada, me va respondre. El què? Lo que vam dir del cine. Home! Lo de les crispetes. Home! Home! Ah, t'ho busco. Ah, t'ho busco. Tranquil·la. Aquí podem estar fins les 4 de tarda.
No, porque luego no estás por lo que estás. Sí que estoy por la labor. Necesito que parleu de l'Andy Lucas, perquè és un tema que m'interessa molt. Molt bé, després hi comento. M'ha dit el Miquel que parleu de l'Andy Lucas. M'ha enviat el guió, però no l'hi puc veure.
Ah, perquè està en un formato raro. No, és un formato bo, el que passa que no l'he mirat. Ah, amiga, mira. Ara quan arribi ella me dirà, sí, has mirat el guió? Jo, sí. Sí, sí. Home, ni deuda. No, és viernes. I aquelles coses que fèiem abans. I que tonta sois. Ai, que sí. Vinga, va, posa'm la sintonitat. Sí, ja, deixa't portar. Així te irà.
Dime con quién andas y te diré lo que meriendas. Dime con quién andas y me lo mandas. Dime que fumas. Y si la abuela. Venga, venga.
No li ve, eh? No, no, no. Va, que et porta una història avui que ens porta... És una història d'un amor. La història d'un amor que no ha i no doig igual. Història de Ramon. Nos porta... Història de Ramon. Nos porta cap a les muntanyes del País Basc. Era guau, guau. Al segle...
Xvi. Xvi. Es el segle XVII. X, X, palicto. X, V, palicto, palicto. B, N, dicto. X, V, palicto. ¿Te recordes, no? Pues amb dos palitos, ¿vale? Y la película es diu Gaua. Gaua, guau, guau. Gaua, guau. Mira, també ho diu el de la cançó. Guau, guau, guau.
Venga, va. Sentim, sentim, sentim. La noche te alcanza. Oye, susto. Susto. Trato, susto. ¿Por qué me desprecias?
S'han passat amb el filtro, eh? Li han puesto un filtro a la voz. Mira, estem en plena caceria de bruixes. Resulta que la Cátalín fuig del seu marit abandonant una nit el seu cacerío. Cacerío. No el cacerío, me fío. No, d'aquí no te fias mucho perquè estem al País Vasco.
Resulta que perduda en la foscor del bosc, o en la foscor del bosc, sent una presència que la persegueix, clar que la sent. Te sento presència. I han posat dos quilos de rebers d'aquesta... En el seu camí resulta que es trobaran tres dones... És jo constipada, això, eh? Sí, és de mica la Sílvia Manolo.
Tres dones que, mentre renten la roba al riu, comparteixen contes de por. Podien ser les brujos de Zugarramurdi. Eh, doncs, seria superxulo, eh? Davant la seva sorpresa... Sorpresa? Sí, conxorxa. La Catalín acabarà convertint-se en part d'aquestes mateixes històries. Oiga, Catalín, mira-la. Va, que això és seriós, que és un homenatge i una oda al món nocturn de la mitologia basca.
Doncs és preciosa, eh? La vull veure, això, eh? Que no que diga la vasca. Home, no que diga la rúbia. I també retrat el món de les bruixes vinculat a les mentides que van dir els inquisidors en l'època d'aquesta cacera de bruixes. Per reprimir les dones. Això està molt malament, eh? Només que sapiguessis una cosa extraordinària més que l'altra, ja eres bruixa. Bruixa! És veritat, eh? La bruja, piruja. No, doncs molt malament. I, a més, normalment, les que cuidaven
curaven, i etcètera, etcètera, eren les que després eren cremades per bruixes. Tot allò que no es podia explicar, o que els mamarachos aquells no sabien entendre, ja era estillada de bruixes. Jo tirava més per aquesta segona opció, no sé per què. Bueno, perquè... Doncs molt xula, eh? Recomanable, aquesta pel·lícula. Vinga, va. De la directora Júlia Doucornau, que segurament... I abans de Beta... Segurament no es puguis dir així, i abans de Beta, Alpha. No t'acordes de mi? No.
¿Está cómodo? ¿Puedo ir a verla? Cuando hayas ganado dos o tres kilos, ¿vale? ¿Quieres que te cuente el secreto? Se sordea kilos. Este doblaje así tan... ¡A mí! ¡Es cierta! ¿Por qué tantos efectos guturales? ¡Ah!
No, és que no. Està molt cansat. És una pel·lícula sobre l'amor familiar, el dol, l'empatia, la transformació del caos i l'addicció. Una directora que diu que els personatges de la pel·lícula són abandonats per la societat, com la població va fer-ho avergonyida, rebutjada i estigmatitzada per la societat als anys 1990.
Alfa, la protagonista d'aquesta pel·lícula. Una nena problemàtica, 13 anys, que viu amb la seva mare, soltera. Resulta que el seu món s'enfondrà, s'enfondrà, el dia que torna de l'escola amb un tatuatge al braç.
T'has tatuat. T'has tatuat, niña. T'has tatuat. No sé què vol dir. Amor de madre. Si jo poso amor de madre. Segur que Alfalfa s'ha posat al braç. Segurament. Aquí hi ha un tatuatge. Bueno, no entenc res d'aquesta pel·lícula. I el drama és que s'ha tatuat.
Sí. Com els de Perdidos, que posava drama. O no, que era d'arma. Bueno, va, anem a un altre futur disc tòmic. Anem a les pel·lícules de l'Estic Fentkin. Ai, que m'agrada l'Estic Fentkin. La larga marcha. No hay que hacer amigos en la larga marcha. Pero los tres me caéis bien. Es como el Camino de Santiago, pero sin parar. Todos para uno. Es que no pueden parar. Otra vez que se oiga bien.
La única garantía que tienes como ser humano.
És que un dia vas a morir. Sí, això és veritat. I, con suert. Imagina't, un centenar d'adolescents, ¿vale? Malament. Ja comencé fatal. Espero que... A més caminant. Espero que s'hagi intentat les deportives, perquè... Este calcetín puede oler, eh? Madre mía, madre mía, Miguel. Bueno, participen en una competició on han de caminar sense descans, ¿vale? Si s'aturen o reduïn la marcha... Sí.
Moren. Només un sobreviure. Ja estic morta, ja no he començat a caminar i ja m'ha poden morir. Ja m'ho puc morir ja. L'aparatet aquell que em deis les pulsacions ja ha reventat. I acabo començant. Exacte. A la primera... A veure, si posen músiques tungues, també, eh?
Adaptació de la novel·la de Stephen King, dirigida, en aquest cas, per Francis Lawrence i protagonitzada, entre d'altres, per Charlie Plummer, Cooper Huffman, Mark Hamill o David Johnson. La de vegades que hem pres un cafè amb aquesta gent. La que la pel·lícula va tancar la recent edició del Festival de Sitges. No la vas veure? No.
Si és que últimament no vaig a Sitges. Mira què m'agradaria, eh? A Sitges, està molt car. I a més a més, es veu que quan es fa el festival i gairebé tota la vila es transforma d'alguna manera, eh? Te trobes zombies... Com el poble que en general també es transforma. Són transformes. Bueno, estem a les portes també de les estrenes d'una nova temporada del popular anime Jujutsu Kaisen. Hombre, Jujutsu Kaisen. Jujutsu Kaisen.
Que espereixo de ser la meva dona i em fot la bronca perquè no dic bé els animes. Jujutsu Kaisen. Molt bé. I arriba a la pantalla gran amb una pel·lícula que recopila els esdeveniments dels darrers episodis de l'arca de Shibuya, que aquí vegi de... Que és com l'arca de Noé. Sí, no, l'arca, això sí que ho sé, l'arca és com la temporada. Allà van per arcs. L'arc, no l'arca, l'arc, m'he equivocat. L'arc, l'arc de Shibuya. L'arc.
No l'arca. Esto luego no lo cortes. No hace falta que lo cortes. Bueno, aquesta no tenim el tráiler. Tinc una cosa de la Mar, eh? Ja? Fem un descanso? Fem un quitat, un moment? Vinga, va. Mar, què deies? T'he de comentar alguna cosa del Miquel, eh? Avui no l'he vist. Tinc una cosa per tu del Miquel. Ah, vale, vale. Una pregunta que he fet. Ha desactivat el seu compte d'Instagram...
Després d'una disputa. Ella no li interessa per res la meva pregunta i va a lo suyo, no? No, però jo pensava que ja feia, eh? Bueno, seguim després. Continua buscant la segona part, eh? Vinga, doncs anem a... Anem a Ahora me ves, que arriba la tercera pel·lícula. La pel·lícula Ahora me ves 3. Ai, de los bajos.
Lo que desaparece vuelve a aparecer. ¡Qué alegría estar de vuelta! ¡Sube! Necesitamos un ayudante. De acuerdo. Desaparece en 3, 2, 1. Daniel Atlas está aquí. ¿Quién quiere ver magia?
A mi la primera m'agrada molt, la segona ja no tant i aquesta ja veurem què passa. Gràcies a les seues extraordinàries habilitats de l'il·lusionisme, els mags acabaran executant espectaculars atracaments que posin en qüestió la lògica i la seguretat més avançada. A mesura que avança la trama, començarà a aflorar el dubte de quin és el veritable motiu d'aquestes pràctiques.
Los magos que a lo mejor no eran tan majos, ¿eh? A ver, a ver si al final va a ser un poco raricos esta gente, ¿eh? Sí, sí. Tanto majos al principio que daban el dinero, que eran los robinjunes. Yo era más de los majos. Eran robinjunes. Los majos de Web Replays, ¿no?
Dicen que te han invitado a entrenar con el legendario Isaiah White en persona. ¿Puedes hablar de ello?
Quiero ser el mejor. Es Tintipin, que signa aquesta pel·lícula també de terror sobre un quarterback que veu com la seva carrera esportiva perilla després de patir un accident provocat per un fanàtic. Quan tot sembla perdut, doncs del seu ídol li proposa fer un enterrament juntament amb la seva dona. No entendo nada. Tampoco, eh?
¿Qué ha pasado? ¿Me has cortado? No entenc res.
Sí, sí. És fatal, eh? És que m'he equivocat, no era un enterrament, era un entrenament. Veus? Passa res. Què és una lletra de més o una lletra de menys? No, al final resulta que acabarà sent un malsorn aquest enterrament. Igual sí que és un enterrament, al final, eh? Doncs no sabem si és el millor o no, eh? Seguim parlant de muertes, que la pel·lícula que ve ara es diu... Die my love. Die my love. Die my love. My love. My love. Die my love. Te falta inspiración. Estoy atrapada entre querer hacer algo.
Si algú vol anar al cine amb els comentaris de les pel·lícules que fem naltros, ho té tan fotut. Va, anem amb una aïllada zona rural, tenim una altra mare, solitària en aquest cas, no soltera, que s'aferra a la realitat. Mentre la seva psicòsis l'acaba consumint. Un dia, ple d'al·lucinacions i records distorsionats, se veu arrossegada amb una espiral de por i incertesa.
La pobra xiqueta, no? Quantes coses li han passat en un moment, eh? En el que dius el que sigui, pa! A la pobra xica li canvies la vida, eh? Jennifer Lawrence i Robert Pattinson, que em sonen els actors. Sí, a mi també. Aquesta xica anava amb unes fletxes i anava corrent pels camps, no? Jo no entiendo. Eren juegos de no sé què, que tenia hambre, sempre. Avui, o jo no estic bé, o les pel·lícules tampoc, eh? Estan una mica raras, sí. Va, anem amb la... Tu què eres? De l'autre lado de la cama, d'aquest lado de la cama, o de todos los lados de la cama?
No digas bien, papá. Hijo, me he perdido algo aquí. Tú no eras gay. ¿Qué llevas con los cinco minutos? Ya, pero es que yo le quiero. Mi relación con el podólogo es mucho más larga. Tamba, que nos vamos a casar. Hostias.
Tres dècades després, sense veure's, el Javier i la Carlota s'enfaden quan descobreixen que els seus fills, Òscar i Júlia, es volen casar. Mira la Casa Azul. Notícia d'una generació més oberta i més lliure que no pas la dels seus pares, les intervencions dels progenitors capgirem els plans dels joves. Sí, sí.
Comedia dramàtica que ens situa a París amb una trentena de persones d'una mateixa família que se'ls informa que han heretat una casa abandonada des de fa anys.
Malament, eh? Això és de primèria, m'has dit? Sí, quatre d'ells reben l'encàrrec de fer l'inventari de la casa on descobriran tresors ocults. Entre les antiquitats es troben una misteriosa avantpassada, l'Adèle, que va abandonar la seva Normandia natal quan tenia 20 anys per viatjar a París de finals del segle XIX.
No és aquesta, no la de l'aquesta. No, jo crec que no. No és la de l'aquesta, però bueno. No la del que canta, eh. No la del que canta. La otra. I ara sí. Ara sí, Sílvia, arriba. Atureu-me les criatures. La patrulla canina en Navidad. Ja és Navidad en Bahia del Torre Inglés. També, també. I el Mercadona des del Ciriol. Bueno, y amigo, yo te cuento. Este año. Ayudaremos.
Patrulla Canina llega a los cines en marcha para vivir su aventura más navideña. Doncs, com més puc dir, una pel·lícula d'animació on vèiem la Patrulla Canina, doncs això, desitjant que arribi el Nadal, amb l'esperança que el Parc Noel, doncs, els porti... Adiós, Patrulla Canina. S'ha acabat, ja. Ah, vale, vale, pues nada. Que són 30 segons de Patrulla Canina, eh? Pues passamos a l'altra, venga, La Doncella del Lago. Una antigua natura.
Leyenda de amor trágico transmitida entre los aldeanos de las montañas. ¿Puedo...?
Són gent de la montaña. Són pel·lícules d'aquestes japoneses que arriben amb doblats dubtors i aquí ens porta cap al 1958 a Montpola de Rivera que es veu amenaçat regularment per tifons. Resulta que allà coneixerem un nen anomenat Yucha que aprèn aquesta llegenda local de les inundacions i d'un narrador de teatre de paper.
Però t'has de donar compte que comences molt bé la narració i després ja se'n va xungui-xungui. És que està... Jo no sé si aquesta setmana no m'ha aplicat obient. O no sé què passa. Molt bé, que passa que les pel·lícules són xungui-xunguis. Però total, eh? Home, comences a mar de bé. Aquesta senyora que està casada, que té fills i de cop imota cap al forat. Comencen les niñes o les capatrulles. Mira, va.
Anem a plataformes a veure si us salvem. Tornem a tenir estrena de Carles Porte, a Movistar Plus. Ara, en aquest cas, el crim de la jugadora de la selecció holandesa de vòleybol, Ingrid Visser, un esportista que acabava de saber que estava embarassada, va viatjar fins a Múrcia amb la seva parella per motius personals i econòmics, i allí van ser brutalment assassinats els dos en una casa rural. Pobreta.
Me cachi. Ara ens has pegat una baixada de flow. Sí, sí, però a tot, eh? Bé, ara de seguida ho pujarem, va. Vinga, va, va. Anem a HBO Max, que ens porta una sèrie francesa que es diu The Seduction. Oh, t'has de decirlo así, no puedes decirlo de esa manera. La seducción. La seducción. La seducción. La puerta está basada y no sabría. Tenía que ponerte un poquito de sas o una cosa de estas. Sí, s'ha fet mal. No, sas. I ara arriba la que s'avecina, Sílvia, a Prime. Ah.
Popular sèrie de La que s'avecina, que arriba també a Prime, ho farà el proper 18 de novembre, amb la seva setzera temporada. Inclou l'episodi número 200. Què et sembla? Que xulo! No, no, molt bé, molt bé. Jo tinc algú a casa que és molt fan. Doncs mira, ja li pots dir que tornen els de La que s'avecina amb les seves històries. I Apple TV Plus, que és aquesta plataforma Plus de la mançana mossegada, torna Palm Royale amb la seva segona temporada. Molt bé, molt bé.
Encara em queda alguna coseta interessant, perquè mira... Jo després te comentaré una que me la recomana la Mar, i que tracta sobre un assassinat de los Murdoch. Ah, de los Murdoch. Sí, sí, eh, quin rotllo. Una sèrie a Netflix, aquesta sí que me la miraré, basada en el best-seller de Javier Castillo, arriba a Netflix una sèrie espanyola que es diu El Cuco de Cristal. Ana, i de què va?
Tenim el tràiler, no? No. Ah, fantàstic, molt bé. Doncs mira, tenim a la Catalina Sopelana, tenim a l'Ivan Massaguer o altres actors que ens porten una història que narra la vida de la Clara, que és una metgessa resident de primer any, que patirà un infart i que té una segona oportunitat gràcies a un transplantament de cor.
Bueno, que alguien se ha muerto para que yo esté aquí viva. Y a mí me gustaría saber cómo era Carlos. Yo esto ya lo he visto antes. Han sufrido mucho en esa casa. Vas a lo mejor no removerlo.
Per què parla així? I a més ella no en té prou amb que li hagin donat el cor, que diu, jo vull saber de qui és aquest cor. Home, per l'amor de Déu, no busqueu, no busqueu. I se n'anirà cap a un poble petit, un poble enigmàtic, i allà descobrirà que el cor era d'un jove que estava en una tragèdia no resolta. Pa què busques, Clara? Pa què remueves? Pa què busques, Clara Merlo?
A què busques? Has vist aquesta sorpresa? T'havia dit al principi que no tenia traigles. Però l'has trobat superguai. Sí, sí, sí.
La última vez que lo vi, yo lo vi lleno de sangre. Déu, ja està. Avui, no, no, no. Mira, va, acabo que Disney Plus també dóna la benvinguda al Nadal amb una pel·lícula de Nadal dels Jonas Brothers. Què us diu, què us diu? No, no ho sé, no m'interessa. No, no m'interessa per a Nadal. I la novena temporada de Joc de Cartes i el cineasta Portavella arriben a 3K. No m'interessa per a Nadal. Jonas, tràiler, tràiler, Jonas. Ai, que l'he trobat? No.
Hola, Londres. Feliz Navidad. Buena gira, tíos. ¿Seguro que mañana llegaréis bien a l'avión sin mí? Sí, claro. Ay, que son mayores ya los Jonas. Te lo tengo cansado. ¿Qué ganas de ver? Te lo tengo cansado. ¿Por qué estoy con una estrella del rock tan famosa como tú? Como en los Jonas Brothers. Estamos guay, pero como hermanos, ya sabes. M'interessava més lo altre, eh, del joc de cartes i el cineasta portavella que arriben al 3CAT. I Sky Showtime, no sé si eres amant de The Office...
O no, sí? Vale, pues estrenen un spin-off, que és allò de que d'una sèrie ens surt una altra. I ara es diu The Paper. No, no, deixa! No, que això és de Office. Ah, el The Paper. És en Amazon Prime, no? No, no, no, Sky Showtime es diu The Paper.
Pues aquí es de... Ah, pero no, pero esto es otra cosa. Esto es otra cosa. Me estás aquí... Boicotejant. Me estáis boicoteando la sección. Mira, pues ya he acabat i me'n vaig. No! Sí, sí, ja està. Que ha de sentir jo Maria. Ah, i a la mar, no? No hi ha arribat a la manera, eh? No hi ha manera. La segona part, la setmana vinent. Vale. Fem un grijàfer. Un grijàfer. Un grijàfer.
Perdona els senyors que no saben el que fan. Has vist? Toca, per on? Sí. Jo reitero que si algú ha d'anar al cine amb les nostres recomanacions, ja pot... Els cines, a la regó no ho tenen fotut, eh? No ens van afixar. Miquel, o no. Tots tens raó. Bueno, deixa't per la sabana vinent, eh? La segona part de la mar. I els deures de... Vinga, que menjo Maria. Ah, Miquel.
Raro sona el teu nom repetit tantes vegades, tio. Tu les crispetes dolces o salades? Ah, i la mare de salades, que és el que et deia. La mare salada.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Que no, que no perdem fils, tot al contrari. Pot haver-hi una paradeta per aquí al mig, que va ser la setmana passada, no l'altra, que vam tenir l'oportunitat de gaudir-ne, i d'altres que vindran més endavant. Per nosaltres, aquest fil no el deixem, i a més a més, aquesta vegada té color blau el nostre fil.
Beta, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Estàs super sèrio, què te passa? No, res, que estava pensant. Estaves pensant, exacte, saps? Estava pensant. Color blau? Clar, les motos.
Les motos. Les motos que tens. Les motos. D'una pel·lícula que me volies parlar de no sé què, que eren uns trons i no sé què. Hi ha una moto que és de color blau, una altra que és de color vermell. Te recordes, no? Sí, sí, sí. Ara està dissimulant. Recordo, recordo. Mira, avui és que a banda de parlar de motos, parlarem. Ara t'ho volia posar a la moto. No, no, no cal. Però no te la posaré. No cal, no cal.
No cal, no cal, mira. Bueno, he de dir que ho sento molt, que m'he refredat, eh? Sí. Per aquells que... Estàs disculpada. Gràcies, gràcies. Avui la Sílvia García té veu... Hi ha moments, hi haurà un moment que millor estarem una miqueta millor, però clar, és allò de les pastilletes. Sí. Jo xerraré poc, eh, avui. Té veu un nasal, té veu un nasal. Però això ens passa a tots, perquè un servidor, de tant en tant també ha vingut una mica tocadet aquí a la ràdio, però bé, de moment, tocant fusta...
Toca, toca, toca fusta, toca fusta. Estem encara bé. Aquesta banda de l'estudi. Ànims, Sílvia. Aquella banda d'allà, eh? Sí, això mateix. Ànims, Sílvia. Bé, doncs, anava a dir que, a banda de motos blaves, vermelles i d'altres colors, avui no t'ho perdis. Parlarem de dos llibres. Parlarem d'una sèrie de televisió. Parlarem de dues pel·lícules. Parlarem d'una òpera.
L'honidó, eh? Sí, sí, sí. Te'n recordo que a l'hora l'acaba la mar. Sí, sí. Que hi ha més gent aquí al programa, eh? Sí, soc conscient. És que m'esperava la teva resposta. Ah, d'acord, d'acord, eh? Me l'esperava perquè quan he començat a desglossar... Camos, que de cop i volta, eh? Vinga, tira, tira, tira. No, no, no tiri, eh? No tiri, senyor, eh? Doncs soc conscient que tenim el temps que tenim i haurem d'anar així ràpid, ràpid, ràpid. A cada barraca, se li diu, eh? A cada barraca. Doncs mira, comencem pel llibre, per uns dels llibres.
Un dels llibres que, a més a més, té banda sonora, eh? Ja m'ha dit, tu, quan parli del llibre, música, eh? Això mateix. Vinga, música. Posa la música. És que avui el protagonisme el tindrà un científic astrònom que ens va deixar a finals del segle passat, el senyor Carl Sagan, que, a banda de dedicar-se a la ciència, a la recerca, a l'astronomia,
Doncs també es va dedicar a fer llibres. Veus. I sèries de televisió. Moltes, sí, sí. I bé, doncs ens va deixar un llegat que... Saps allò que diuen? Que mentre tant una persona sigui recordada no morirà mai. Sí, sí, això...
I ell ens va deixar, doncs mira, això que sona ara és la banda sonora d'una sèrie de televisió que es deia Cosmos, d'aquí ve el de la sèrie de televisió, i la música, saps qui la va composar? L'estic veient, i és una pregunta trampa que jo l'estic veient. Sí, el senyor Evangelis. Aquí mateix. És d'aquelles músiques... Del cel, eh? És tocar el cel, ara mateix a puntetes. Sí, estem tocant el cel en aquesta música, escolta'm-la una mica.
Saps, Sílvia, és que tenim una edat que no hi havia internet, no hi havia les xarxes socials, no hi havia res del que coneixem avui dia. Ens hi estèiem al cinema o a la televisió i que només hi havia dos canals. Bé, després va venir un tercer, però res, no hi havia oferta variada com la que tenim avui dia. I per un dels canals dels pocs que hi havia aleshores, al segle passat,
i van programar aquesta sèrie divulgativa de la ciència, en aquest cas del cosmos, de l'espai, el que hi ha més enllà del que veiem nosaltres, els estels. I que era tan surrealista abans, eh? Això mateix, sí. Perquè era una cosa...
I aquesta sèrie, doncs, esclar, va ser guionada pel senyor Carl Sagan. Li van dir, vostè que té aquests coneixements d'astronomia, de recerca, de l'espai, del que pot haver més enllà del que veuen els nostres ulls, podríem fer una sèrie que expliqui tot això? I bé, doncs, vam fer aquesta sèrie de producció norteamericana, va comptar amb aquesta música de l'Evangelis, que, per cert, això que sona ara, era quan acabava la sèrie, no?,
I me'n recordo, jo d'haver vist jovenet, cada cop que acabava la sèrie, després d'haver vist mitja hora de ciència i de qüestions d'astronòmia... D'haver al·lucinat d'alguna manera. Això mateix, d'haver al·lucinat durant mitja hora, que apareguessis aquesta música final, era allò que dius, bé, ja em puc morir. No, no, no calia, no calia, però som d'aquelles coses que marquen, no?
Aleshores, doncs, d'aquesta sèrie es va publicar un llibre, que es deia com la sèrie mateixa, Cosmos, no?, un llibre que també va tenir molt d'exís de vendes i que pels que no van tenir l'oportunitat de veure-ho per a la televisió o, si volien alguna cosa més, no?, com un complement, doncs, tenien el llibre, doncs, amb fotografies i tot el que sortia a la sèrie en format llibre, no? Bé, doncs, aquí seria també un dels llibres dels que parlarem avui dia, avui, no? Sí, sí.
Aleshores hem dit que parlaríem de dues pel·lícules. Doncs anem abans de passar per una de les pel·lícules per l'altre llibre, perquè hem dit també dos llibres. El Carl Sagan, en la seva joventut, va escriure un llibre, una novel·la,
que després va ser pel·lícula. Aquí s'aprendia a ser la segona pel·lícula. El llibre en qüestió es diu Contact. Vale. Contacto. Sí, sí, sí. I la bona notícia que tenim per donar és que després de molts d'anys, de molts d'anys i de molts d'anys d'intents frustrats, doncs finalment aquest mes de novembre... Què dius? S'ha publicat la versió en català d'aquest llibre. Ah, què dius? Sí. Ah, doncs mira, felicitats de la banda que toca, eh?
No existia. Aleshores, doncs, o tiraves pel castellà, o per l'anglès, o pel francès, o per totes les llengües del món, excepte la que estan parlant ara mateix. Doncs, mira, Coses de la vida, aquest mes de novembre del 2025, s'ha publicat la versió en català d'aquesta gran novel·la del Carl Sagan, i la van titular, o l'han titulat així, en català, Contacta. D'aquest llibre,
espectacular, es va fer una pel·lícula. Una pel·lícula l'any 1997. D'acord. I tu te'n recordes d'aquesta pel·lícula, no?
Ara mateix no. Mira. Com es deia? Contact. Ah, Contact. És que ara, com me l'has preguntat, no sé si ara és una nova pel·lícula i de la que estàvem parlant. Ara m'has despistat molt, eh? Ho van respectar tot, Sílvia. Ja, ja, ja. Però com estaves dient, una pel·lícula, tal i qual, com ja havies dit allò de Contact, ara me pensava que era una altra, totalment diferent. No, no, no, és que... I ho sap com es diu...
Aquesta novel·la que va fer, doncs, el Carl Sagan, doncs, molts anys després es va fer la pel·lícula de la mateixa novel·la, es va fer el 1997, va ser dirigida per un gran director normarical, Robert Semeckis, que va fer altres pel·lícules com Regressa al futuro i coses així fantàstiques, no?,
i, doncs bé, va ser fidel a la pel·lícula perquè va respectar el nom, o sigui, va ser fidel a la novel·la, perquè va respectar el nom d'aquesta novel·la, saps? Vull dir, quan vam fer la pel·lícula hi van haver diverses propostes de títol de la mateixa i van dir, no, la pel·lícula s'ha de dir com la novel·la de Carl Sagan, es dirà Contact, eh?
I aquesta pel·lícula va ser doblada en el seu moment en català i va titular Contacte. Però, esclar, teníem la pel·lícula doblada al català, però no teníem la novel·la escrita en català, traduït al català. Doncs mira, aquelles coses que dius, ostres... Que ja tocava, eh? Ja tocava i podem gaudir-nos, els que ens agrada llegir novel·les de ciència-ficció, doncs llegir-ho en la nostra llengua, no?
Amb Jodie Foster, recordo en Matthew McConaughey, la Gina Malone... Això mateix, la Jodie Foster, la protagonista, que ve, és una història molt tendra, perquè perd el pare quan era nene, després, doncs, de gran, sempre me'l recordo el pare, es fa astrofísica, i ella, després de passar moltes coses a la pel·lícula, que és molt llarg d'explicar, doncs és l'escollida per fer aquest viatge
d'una nau que està construïda pels humans, però amb plànols que ens envien als extraterrestres, que seria una mena de contacte. Aleshores, jo quan la vaig veure en el seu moment...
Em vaig quedar... A quadres. A quadres? Sí, sí, sí. Perquè respectava molt el que havia escrit el Carl Sagan. Em penso que el guió de la pel·lícula, un dels guionistes, és el mateix que el Carl Sagan, que va dir, bé, sigueu respectuosos amb la novel·la. Ja sabem que Hollywood sempre posa una mica més de pa que formatge, no? Sí.
Sí, ja ho sabem. Però el Carl Sagan, com un dels guionistes de la pel·lícula, va dir, molt bé, podeu ficar una miqueta de pa més que formatge per prendre la pel·lícula, però, sisplau, respecteu-me'n. I sí, sí, ho van fer. Aleshores, doncs, la part que sempre jo recordo amb molta...
Sí, amb molt de carinyo, diguem-ho així, no? Sí, sí, sí. I una mica de fins i tot nostàlgia pel que m'estàs dient, eh? Sí, carinyo nostàlgia, que és la part on l'astrònoma, l'astrofísica, la Judy Foster, la actriu que fa el paper d'aquesta astrofísica, doncs...
fa el contacte d'aquí el nom de la novel·la i de la pel·lícula, fa el contacte amb els extraterrestres. És clar, aleshores aquest contacte que el fa ben lluny de la Terra, perquè la nau l'ha portat a milions i milions d'anys llum de la Terra, a l'extraterrestre, perquè no sigui molt agressiu aquest contacte, fa l'aparència del pare de la Judy Foster. Què dius? Sí, d'aquesta astrofísica. Fa l'aparència del pare d'aquesta astrofísica que va perdre quan era ella nene, no? És clar, aleshores fa...
Ja me'n recordo, eh? La vaig veure fa molt de temps i ara, clar, me l'estàs revivint una altra vegada, eh? Doncs sí, aleshores, doncs, és aquest moment que recordo això amb nostalgi, amb carinyo, perquè, esclar, vol dir, van saber, doncs, doncs, dir, mira, perquè no siguin...
Això mateix, tocar la fibra perquè diu, ostres, és el meu pare. Però ella sabia que no era el seu pare, però, esclar, tenir la cara del pare aquell extraterrestre fa el contacte una mica més suau, no tan agressiu. I sempre em quedaré amb la frase del contacte a l'estraterrestre que li diu a Judith Foster. Li diu, mireu, sou una raça que teniu molt de potencial.
que sou capaços de fer el millor i el pitjor. Però també sou capaços de fer el pitjor. Aleshores, encara no esteu preparats per tenir el contacte amb nosaltres. I hem d'esperar uns quants anys més...
perquè podeu vosaltres, diguéssim, tenir aquest contacte permanent. Aleshores, el missatge ve a dir que el Carl Sagan, que és clar, el que va escriure la novel·la, el que el va voler dir en aquesta novel·la, el missatge és que ell creu que hi ha vida extraterrestre, i la sèrie Cosmos sempre ho diu, ell creia que hi havia vida extraterrestre, el que passa que no estem preparats nosaltres...
per tenir aquest contacte, perquè ja sabem, com hem parlat moltes vegades, que si nosaltres contactéssim amb aquesta vida extraterrestre i poguéssim anar a altres planetes, precisament el bé no el faríem. No, no, o sigui, ja, de dir-ho una cosa, si arribés a ser de veritat que jo crec que sí que hi ha hagut aquest contacte extraterrestre i que, a més a més...
No sé per què, tu ja ho saps, que jo vaig més enllà i m'encanten molt els homes de negre, els Men in Black, i etcètera, etcètera, etcètera. Jo crec que si arribés a passar, nosaltres els destruiríem. Abans de preguntar-los, i primer els mataríem i després els preguntaríem. Tal com som deprimitius, en aquest sentit, d'agressius, doncs no estem preparats. I, esclar, hi ha aquest final de novel·la i de pel·lícula, per donar-ho per l'espoilers...
de por. Perdoneu per l'espoiler, perdoneu, però és que... I crec fermament. Crec que és un missatge que... Esclar, la gent diu, oh, és que si han estat res és perquè no han vingut. No, és que no han vingut perquè hi són, però no volen venir de moment perquè no estem preparats. I és així. Només...
L'altre dia t'enviava, mitjançant la xarxa social, una notícia de l'armament nuclear. Hi ha 4.000 caps nuclears que en qualsevol moment poden ser disparats tots alhora. 4.000 caps nuclears. Apretant el botó, 4.000, la terra queda extinguida de població, de vida, vaja. Aleshores, doncs...
Encara som molt autodestructius. Aquesta notícia va aparèixer fa dues setmanes. Som molt autodestructius. Aleshores, no estem preparats. En aquest sentit, sóc un partidari seguidor de les teories del senyor Carl Sagan, que, com hem dit abans, mentrestant la recordem, segueix viu, present en les nostres memòries, i jo no deixo de creure en aquesta teoria.
El temps ens donarà, eh, peta? El temps ens donarà o ens traurà la raó? A lo millor de cop i volta apareix un estat terrestre per aquí, tu i jo ens desmallem i pren processó de la ràdio. Que pot passar de tot, eh? Tot és en el...
En el pla de la novel·la, perquè això parteix d'una novel·la, d'aquesta novel·la es va fer una pel·lícula, i és una teoria d'un astrònom, d'un astrofísic, com va ser el Carl Sagan. Però és clar, si una persona tan intel·ligent que va investigar l'univers i que va fer diverses teories sobre l'evolució d'aquest univers, ell va arribar a aquesta conclusió que no estem sols,
però perquè encara no han contactat amb nosaltres per aquesta raó, doncs és que jo hi crec, hi crec. No hi ha cap teoria que ho demostri científica, saps? Vol dir que de moment no podem dir el que diu Carl Sagan, que sigui una veritat al 100%, perquè és una teoria, però és una teoria donada per un astrofísic, una persona molt intel·ligent. I jo, doncs, que no tinc aquests coneixements que tenia aquest senyor, doncs...
i estic d'acord al 100%. I a més a més, m'imagino que ha pogut veure coses que tu i jo ara mateix no ens podem arribar ni a imaginar. Això mateix, això mateix. Doncs Déu-n'hi-do, eh? Que començament més bo. Sí. Ostres. Anem per una altra pel·lícula. Vinga, canvia de banda sonora, Sílvia, que a més a més m'agrada molt aquesta cançó, ho saps, no? Mira, ara fa un parell de setmanes es va estrenar una pel·lícula que es deia Tron Ares.
Però que no he pogut veure encara, Berta. Jo, mira, per sort la vaig anar a veure, m'ho vaig passar molt bé, i vaig lligar la pel·lícula que vaig veure per primer cop als anys 80. L'any 80 ho van fer la primera Tron, una Tron que va ser feta amb mitjans molt artesanals, però molt, eh?
Els hi va quedar fantàstic, eh? Sí, sí, però la tecnologia dels anys 80 res a veure amb el segle XXI. Però tot i així, que es va fer aquella pel·lícula, La Tron, del 2000... Perdó, del 1981, es va fer d'aquesta manera artesanal a l'hora de fer les imatges, que sembla molt futurista tot, els hi va quedar molt bé, van ser molt avançats al seu temps. A més a més, va ser produïda per Walt Disney, que va creure en aquest projecte, perquè, esclar, era d'aquelles coses que dius, ui, això tindrà èxit, doncs mira...
en principi no va tenir èxit, esclar, igual Disney va dir, ja s'ho va dir, ja s'ho va dir, en principi no va tenir èxit a les taquilles dels cinemes, però a poc a poc es va compartir amb una pel·lícula de culte, van dir, ostres, aquí han fet una cosa que s'ha avançat als seus temps.
I aleshores, al pas de Sánchez, aquesta pel·lícula va agafar prestigi. El seu ressò. Això mateix, i possiblement, quan es va estrenar als cinemes, no va tenir la repercussió que s'esperaven, i és allò que diu Walt Disney, i li diu, ai, que s'ho va dir, que això no seria molt comercial. Mira que s'ho va dir. Mira que s'ho va dir.
al cap dels anys van donar raó als productors, van dir que van fer una cosa boníssima. Doncs mira, uns anys després s'ha fet el tercer lliurement d'aquesta saga Tron, que es diu Ares, i ara, en aquest 2025...
La història d'ARES és que és un programa molt sofisticat que s'envia des del món digital al món real en una emissió perillosa i que representarà la primera trobada de la humanitat amb éssers creats per la intel·ligència artificial. O sigui, el guió d'aquest tron de 2025 és espectacular. Les imatges...
És allò que dius, tecnologia del segle XXI, però a tope, a tope. Allò que dius que estàs allà davant de la pantalla, immers en aquelles imatges, en aquell xoc... Ai, no em donis ben veja, que tenia ganes d'anar a veure-la. I dius, bé, aleshores recuperen un personatge, el Jeff Bridges, que va ser un dels actors principals... Comptem els espòilers.
No direm res més, només direm que apareix, només direm que apareix, direm dues coses que no és spoiler. No que apareix, de que apareix, eh? No, no, no. Que surt, que surt, que surt. És que la paraula apareix... Bé, apareix, pot dir... Però abans ja m'entens, no? Que si era un dels protagonistes a la primera pel·lícula de l'any 81, doncs en aquesta 2025 té un petit paper, torna a sortir.
Hi ha també com a gran, però a persona gran perquè els anys s'han passat i no han volgut disfessar res. Vull dir, surt amb barba, com a persona que li han passat els anys, però surt un moment, té el seu paper. I una altra cosa, que també no es fa spoiler, és això que estem escoltant de fons. Que és la música...
El senyor Ares, aquest, diguéssim, aquest sirier, aquest robot fet per intel·ligència artificial que ve al món real, o sigui, del món virtual, se presenta al món real, li pregunten, vostè, quin tipus de música li agrada?
li durà agradar Mozart, no? Perquè, esclar, és un clàssic, tot això. I el senyor Ares li diu a l'altra persona que li fa la pregunta, no, no, a mi m'encanta la música dels anys 80. Me recordo d'una cançó que, quan me van programar, que no deixava d'escoltar, era d'un grup que es deia De Pes Mot, i que al 1881 va fer una cançó com aquesta. Fantàstica.
I aquesta cançó surt a la pel·lícula del 2025. Tot un homenatge a la música dels anys 80. Nosaltres, com acabem els programes, Sílvia? Sí, sí. A tot l'alto i amb la música, precisament, que més ens agrada recordar dels 80, com molt bé dius. Quin homenatge! Jo quan vaig estar i va sonar aquesta cançó... No te vas posar dret perquè, mira, et van aguantar. Bé, vaig aplaudir. Però que et vas aguantar.
Bé, fuixet, però ho vaig aplaudir. Però digue'm que no vas tenir la temptació. El cine va dir, aquesta és la meva música de la meva generació, visca. Els a més li van dir, que allò està sonat, no? Però quan vam veure que tenia una edat, vam dir, sí, sí, aquest home, aquest senyor que està lli aplaudint, doncs jo va dur a viure aquesta música que estem escoltant de fons. I més d'una, a veure, alguna reacció més que tu vas veure al cinema? Et va girar en algun moment per veure si algú més també havia fet el mateix o no?
No, vaig ser l'únic, perquè la resta de la gent era bastant jove, sí. Era l'únic boomer que estava per allà.
Tots de 15 a 16 anys. Que bon, que bon, eh? Que bonic, eh? Que bonic, que bonic. Però no és aquesta la nostra cançó. No, no, no, anem acabant. Anem acabant, anem acabant. Et sona un cantant que es diu Philip Glass? Bé, música en aquest cas, perquè ell no cantava, era músic.
Ai, sí que m'a sona, però ara mateix no tenia cap cançó. No. Però sí que m'a sona, eh, Philip Glass? Philip Glass? Ai, ai, ai, ai. Mira, Philip Glass és un compositor dels Estats Units de música minimalista. Va néixer el 31 de gener del 1937 i sembla ser, si internet no ens falla, que encara està entre nosaltres. Té 88 anys.
Està encara entre nosaltres. I aleshores és perquè parlem del senyor. No aquí, a la ràdio, eh? Està entre els vius, per dir-ho d'alguna manera. Està entre els vius. I aleshores, doncs...
Per què parlem del senyor Philip Glass? Doncs mira, ara fa unes poques setmanes es va estrenar una de les seves òperes, perquè a més a més de fer música minimalista, va fer òpera. Per això diem que parlaríem d'Òpera. I a Liceu es va programar del 7 d'octubre al 3 de novembre, i ha passat això, una òpera seva que es diu Agnaten.
que parla d'un dels faraons, dels déus egipcis, i d'aquesta història de faraons i de déus i tot això, tot plegat, va fer una òpera que es va estrenar, fa res, aquí al Liceu de Barcelona.
del 16 d'octubre al 3 de novembre, i dius, ostres, doncs, bé, és... És interessant, és molt interessant. És d'aquelles coses que dius, dius, mira, músic polifascètic, no? Doncs ell també va participar en la banda sonora d'una altra pel·lícula que deia Koyanitskaski.
Ja ho saps, que jo no entenc gaire del que m'estàs parlant ara mateix, eh? Doncs mira, estem sentint de fons la música de Koja Niskarski. Què, rus? Pel que sembla, no? No, no. És un lloc de paraules, llavors? No.
No. És grec? No. Va, digue-m'ho, què és? Mira, en el cas que és una pel·lícula dels Estats Units del 1982, mira, per aquella època de Pesmod, no? Sí. Dirigida per Goffrey Reggio, amb música composta per Philip Glass.
És un documental format per seqüències en càmera lenta i en ritme de timelapse, de peixatges naturals i urbans als Estats Units. Aquestes imatges són d'un gran impacte visual i emocional i mostren l'efecte destructiu del món modern sobre el medi ambient. El resultat és un poema visual al ritme del qual va marcat per la seqüència d'imatges i de la música minimalista.
El film no conté cap diàleg ni narració vocalitzada. El títol de la pel·lícula vol dir vida fora d'equilibri, que és en llengua Hopi, parlada per una tribu índia dels Estats Units.
O sigui, no és cap cosa estranya. És llengua Hopi d'una de les tribus natives dels Estats Units. Aleshores, un dels vídeos que acompanyen aquesta pel·lícula és el que penjarem i que podreu veure vosaltres, que és el llançament d'una nau cap a l'espai exterior. I lliga...
amb tot el que estàvem parlant ara sobre la recerca de l'espai exterior. O sigui, han volgut acabar amb aquesta música del Philip Glass perquè està protagonista, perquè una de les seves operes ha estrenat fa poc a Barcelona. Aquesta pel·lícula acaba amb aquest coet que s'enraia que va investigar l'espai exterior. I per si no n'hi havia prou, Sílvia...
que amb aquests sempre sabeu també, dir-vos que si voleu saber més sobre vida extraterrestre, doncs no teniu més que anar a Barcelona.
al Museu de la Ciència i teniu una exposició, el Museu del Cosmo Caixa, de Barcelona, una exposició que està, ja la vam parlar, que està en marxa des del 26 de febrer d'enguany, però no s'acaba fins al 30 d'agost de l'any vinent. Diu, extraterrestres, hi ha vida fora de la Terra?
Hi ha vida fora de la Terra? És una exposició que explora la fascinació que ens ha causat la idea de l'existència de vida extraterrestre com ha imaginat mons més enllà del nostre i projecta alguns futurs possibles a través de la ciència i la tecnologia. Un recorregut per emocionar-se pensant que hi ha altres essers a l'univers. Avui lliguem tot. Pel·lícules, sèries, músiques...
És el programa dedicat a aquella pregunta. Aquella pregunta, Sílvia, que ens han fet sempre i encara ens la fem. Hi ha vida més enllà?
Doncs ara mateix ja t'he dit que no la podem respondre. Encara que ens agradaria. Encara no. Però seguirem en contacte. Seguirem... Eh? A l'AFES. A això mateix. I estarem pendents de veure què és el que passa. A això mateix. Beta, que tornem la setmana vingut, no? Si no t'hi anirem a buscar. T'ha semblat bé avui el programa dedicat a coses futuristes. Molt bé, molt bé, molt bé. A més a més, com no me l'esperava, llavors perfecte.
Molt bé. Què et sembla? És que aquí a la Terrasplana ens agrada sorprendre. I ho has dit, eh? I també el que ens agrada és que sabeu avui una mica més del que sabíeu abans de començar l'espai.
Què ho acaba? Doncs, Beta, què et deia? Que tornem la setmana vinent i que deixem a tota la gent que acabi de relaxar-se. Això mateix. Perquè ho estem fent... M'hi havia de posar una miqueta abans, perquè així podem gaudir-ho una miqueta més. Aquesta música minimalista del Philip Glass, amb aquestes imatges d'aquest coet que s'enlaira per investigar a l'espai exterior, doncs això relaxa, eh? Visualment i auditivament. Doncs...
Bona nit. Adéu, adéu. Adéu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fins demà!
Casi, casi, que ja la tenim aquí. Mar Pérez, bona tarda i benvinguda. Molt bona tarda. Com estàs? Bé, bé. I tu, com et trobes? Molt bé, mira. La setmana passada estava... Estava ahí. Estava congestionada. Un poco. En congestión conmigo misma. Y los astros me congestionaron. Sí, sí, lo del Mercurio retrograt. Veus, ho tenia. Què som? Verges. Quin és el nostre planeta...
Regent. Sí, sí. El Mercuri. Com estava? Constipat. Com tu. Constipat. Estava retrogrado. Has vist? En un moment, eh? Has vist? Avui estic. T'ha faltat la bola de cristal i les cartes, eh? Jo anava fent així amb el cap, però no tenia ni idea de què és la nostra casa. Diu, és que no... Home, el nostre Mercuri... Ah, vale, vale. Tu quan diguin Mercurio bueno, dices, vale...
I per tant ara tot el que em passi dolentet fins que s'acabi l'any sempre és culpa del mercurio retrogrado. Exacte, i si no el mercurio que porta els termòmetres. Els termòmetres, que també és malo. Per tenir algun mercurio. Bueno, escolta'm. Què tal, tu? Una setmana que ja comença a fer oloreta fins al principi de gener, ai, perdó, de desembre, no parlarem de Nadal, però ja comença a haver una mica de tu fillo perquè ja hem vist l'anunci de la loteria.
I m'ha agradat molt, eh? Molt bonic. M'agrada que siguin rotllo curtmetratges, eh? Perquè el de l'any passat també ho era. I també hem sabut aquesta setmana que el calvo de la loteria ha mort. Oh, pobreta. I possiblement en els últims mesos estava molt malalt, possiblement per això ja no el van veure l'any passat en l'anunci de la loteria. Però, bueno, la qüestió és que això vol dir que dona el tret de sortida per anuncis de colònies?
Perfums variados. Calendaris d'advent, perdó, que Déu-n'hi-do també, eh? Quina bogeria. Joguines. Això ja fa... Horrible. I torrons barra begudes alcohòliques.
No et deixis el roscó de Reis, que també hi és. No, però no l'anuncien a la premsa, ni a la tele, no. Jo dic que ara comencen els anuncis no només de la loteria, sinó que comença la moto del Buscó, un hombre llamada Jax. Ja comença a calentar roda. Aquella xiqueta. Aquella xiqueta amb aquella enginy de pit que agafaria de posar la moto tan espitralada. Exacte. Però bueno...
És cap de setmana? Sí. Això és Manà, Manà. Sí. Benvinguts. C. Automotivació. Ja so, ja so. Mira, mira, mira quina cançó que m'ha demanat. M'ha demanat una cançó per començar. Sí, sí. Mira-t'ala. És que la vinc taladrant fa diversos dies. S'ha de veure visibles ara. És veritat, és veritat, és veritat.
És un himnà? Sí, sí, sí, sí. Llorit, euforia.
Bueno, bueno, bueno, ja parem-ho, parem-ho. És atronador perquè ja que me levanto allà. Escolta'm, i d'una diva a una altra diva. Que Déu-n'hi-do. Aquesta pàtria. Ojo, setmana. Saps que m'agrada molt aquesta cançó? Sobretot aquests violins.
Aquí ja es pot acabar la cançó. No! No, no, que és preciosa, és preciosa. És un subidon, eh?
No tinc ni idea del que diu. És alemany. No, no, sí, ja ho sé, però no sé alemany. Mira, que anem a trucar a la senyora que sap alemany. Que ens ho tradueixi. És que a través de YouTube corre de tot, eh? Ja, traduccions de pacotilla. Bueno, a veure. Rosalia. Sí. Està marcant rècords...
De tot tipus. I en porto dos. Un és que dilluns, ella va estar, dilluns passat, va estar a la... a la revuelta. Sí, amb el Broncano. És que m'equivoco de nom de programa, sempre li poso el nom de programa anterior. Va estar amb el David Broncano. Molt bé. I, bueno, va... Ho va arrasar.
Va escombrar de carrer. Ja deien feia dies que el senyor Pablo Motos estava mirant sota les pedres a qui portava el mateix dia per poder-li fer ombra.
Però és igual. L'esforç que hagués fet és igual. La qüestió és que va treure un rècord històric en l'any i mig d'audiència. Més d'un 20% de xar d'audiència. Això és rollo campanades de fin d'any. Però segueix sumant rècords perquè ha aconseguit
un nou rècord històric de reproduccions a Spotify. Què dius! Després del llançament de Lux, l'àlbum, que s'ha convertit en un disc de l'artista de parla hispana, més reproduït en un sol dia de tota la història de l'Spotify.
Oh, és bèstia, això que m'estàs dient, eh? És molt bèstia. Fíjate tu. Imagina't, eh? I clar, ara, jo sempre comento, que ara és quan surten aquells, aquell que li va dir que no cantava bé i que anés a no sé què... Sí, bueno, ara ho veiem en molts llocs, ara. He vist vídeos d'un càsting d'un concurs de cant. Sí, sí, que li van dir que no, que ho sentia molt, però que no servia, eh? Todavía te falta un poquito, esto no es lo que...
Però jo sempre comento també que potser gràcies a aquell no, a millor es va posar les piles. A millor va dir, ostres, pues tira cap endavant, eh? Segueix treballant la veu, segueix... A més, en l'entrevista que li va fer Broncano, que em va semblar... Bueno, primer vam fer una mena de curt sobre una reunió de la comunitat. Estava buscant-ho, tu estava buscant. On vam veure tota la flora innata de... No sé, de la...
i em va encantar clar, de cinema de la música amb ella i amb els estopa no sé, va ser la Carmena que venien de ioga, els estopa sí, sí, sí em va semblar superentretingut em va semblar que no és una cosa normal no ho solen fer, per tant era com una mena de teatrillo exacte
i que Almodóvar, Carmena, que tothom es donés a gravar aquell curtmetratge. No ho sé, em va semblar molt bé. L'entrevista superplanera...
La vam veure molt normal, una noia, inclús ho va dir, una noia molt de carrer, molt normal, va dir que era una de les entrevistes en què s'havia sentit més a gust, més com a casa, que venia nerviosa perquè tal, però que estava agraïdíssima que li haguessin fet passar una estona tan tranquil i tan relaxada i tan a gust. I això, clar, què vols? Tota una diva que no vagi d'estrella...
Això fa molt, eh? Sí, sí, sí, i tant, i tant. Però, bueno, no tot són bones notícies. Flors i diales i romaní. Perquè en aquest mateix curtmetratge... Què? Hi havia, com a directors de cinema, no només l'Almodóvar, sinó que hi havia un dels Javis, no? Ai, ara no me'n recordo. Sí, estarà un dels Javis. Ai, no me'n recordo. Tira, tira. Però és perquè s'han baleados, eh?
Però, clar, ara s'han trencat com a amor, han trencat com a societat que eren, també? Jo t'ho explico. No, només és la relació de parella. Dies després que les periodistes Laura Fai i Lorena Vázquez, les mamarazzis, avancessin la ruptura
En la tarda del dimarts, dia 11 de novembre, el diari El País confirmava en exclusiva que Javier Ambrosi i Javier Calvo se separaven després de 13 anys de relació. És que m'acaba molt bé, aquest tiquet. En aquest mateix dilluns només n'hi havia un en aquell curtmetratge. I com que som Peret i Mandinga, que van junts a tot arreu i tot ho fan junts,
Per això quedaria estranyar... Ningú va malpensar fins al moment que va petar la notícia del globus. A veure, la notícia s'ha fet pública ara, però la ruptura es va produir ja fa uns mesos.
Segons publica la revista Hola, els protagonistes van acudir a l'última edició del Primavera Sound, al mes de juny, a Barcelona, i es van allotjar ja en habitacions diferents, distintes, és a dir, cadascú en una habitació. La excusa és que el ronca, el ronca i el ronco...
Han posat els fotocalls junts en més d'una ocasió, però això des del seu cercle també asseguren que és simplement una cosa laboral. Ells com a parella ja no hi són,
Però, com a parella laboral, amb el projecte que tenen, la pel·lícula que estan acabant de rodar i les que tenen pendents o pensades per més endavant, seguiran en marxa. Ells seguiran sent com una empresa, socis, i que seguiran treballant junts perquè fan un bon tàndem.
però com a parella ja no. I després, les males llengües, com la meva, diuen que ja se'ls ha vist a un i a l'altre... Home, si no els hi ha donat temps, per l'amor de Déu. Bueno, no, perquè fa mesos, nosaltres no ho sabíem. Ah, clar, nosaltres ho sabem ara. Clar, nosaltres ho sabem aquesta setmana, però això ja ve de l'estiu. Ai... Entens? Sí, sí, sí. Per tant, la cosa és que sí que esperem que aquells dos cervellets que junts treballen tan bé i fan aquelles pel·lícules i aquelles miniseries que...
Que deixin de fer-ho seria... Seria un drama, eh? No, no, no. Ostres, doncs això. Que esperem que tot sigui per bé i sobretot per ells. Però no deixem els desamors ni els cors trencats.
Saps que aquesta cançó, quan me l'has demanat, per posar-la en aquest tema, li he dit a la Mar, Mar, crec que la posarem sencera, eh? I diu, no, que només és la notícia. Tu no la pots posar sencera? És que ens agrada molt. No, que després harem una correcuita i no diràs, te'n recordes el de azul, no? I quedarà el de azul per a tu i per a mi i per les vistes. És que és bonica, eh?
Posa veu d'azul. Azul.
Vinga, va, parem, parem aquí, parem aquí. Què ha passat amb el Cristian Carran? Un moment, un moment, un moment.
Doncs no, no la llena d'amor. És una mentida com una catedral. De fet, la notícia no és que sigui una cosa que ens preocupi molt. Però quan jo he vist Cristian Castro i he pensat, hòstia, aquesta cançó l'hem de posar perquè fa moltíssim que no la posem. És un superhit del cotxe de la Sílvia. Sí, és veritat. Ara feia molt que no me la posaves. Ara, quan sortim d'aquí, me la tornarem. Ja està. La qüestió és que aquí...
A veure, Cristian Castro... Cristian Castro... Cristian Castro cancela la seva boda a tres mesos vista amb Maria La Sánchez. És mala persona. Canta bé, però és mala persona. Després de dos anys junts de superar diverses crisis i just quan acabaven d'anunciar que es casarien el febrer de l'any que ve... Ara va, li fa les 7.14...
I bon ben i barca nova. Què dius? Sí. Christian Crastro, muy malamente, eh? Tra, tra. Però espérate la cosa, que és que veus que és la mateixa Mariela qui ha confirmat...
i no ha pogut ocultar la seva sorpresa, en sortir a la llum que l'artista tindria ja una nova il·lusió barra novia amiga. Què dices? Què dices? A veure, m'ha posat la sorpresa en castellà i tot. Què dices? Què dices? Va ser, que és el més fort, va ser a través d'una trucada del programa de la televisió argentina Puro Show, ja amb el nom, ja, Déu-n'hi-do, que es va assabentar
a través d'un vídeo del cantant amb una noia amb una passejada molt romàntica. La van trucar, li van passar el vídeo i, clar... ¿Cómo? La xiqueta allí aguantant metge, com dient... ¿Qué? ¿Cómo que qué? Carros i carretes va aguantar aquesta xica, pobre. Ojo, eh? Ojo, eh? Cristian, cantes com els àngels, però ets un dimoni, nen. Saps que era curta, eh? A veure, a veure, a veure...
Doncs mira que era allà a cima, eh, pobre xiqueta, ara em sap greu, pobre xiqueta.
Doncs no la llena d'amor, la llena de desgràcia. Pobreta. T'ho diràs. És que a més a més, ja és xungo que tallis per WhatsApp, però que a més a més et truquin en un programa. I diguin, tu has vist això? Tu saps el que passa? Tu saps per què ja no te cases?
Va tapant. En aquell moment encara es casava. En un principi encara es casava. M'acaba de deixar i ara m'entén que m'ha deixat perquè m'ha canviat. És com un repuesto. Home, no te metes. No te metes a mi Facebook. No te metes, por favor. Cada vez que tengo un hijo me provoca por el costo.
Bueno, que tenim protagonista, i a més vas dir, doble notícia del mateix protagonista. Tenim doble notícia del mateix cognom. Ah, cognom. Que la setmana passada vam descobrir, ja vam veure imatges de Michael. Del meu pic, sí senyora. Qui anirà a veure el... Qui anirà a veure el...
Vinga, va. A veure com ho diem, això. Com ho diem, això? Paris Hilton, no, mentida, Paris Jackson, que la tenim aquí al darrere, diu en un vídeo de TikTok Nois, no us drogueu. Ostres, directe, eh? Sí. Utilitza en un vídeo, després de dir aquesta frase, la llanterna del mòbil per ensenyar-nos
que té perforat el Tàvic Nassà. Hola. Talla.
Sí, sí, sí. Es tracta d'un septa perforat que, com ella mateixa, creix causa xiulades al respirar i que això li pertoca, li trastoca al moment de cantar, perquè, clar, al respirar i agafar aire surten els xiulets, i, bueno, el consum de cocaïna l'ha portat a poder-se posar un piercing, però així de doble, saps? Que no... Sí. Que no...
Que durillo, eh? Ella està a prop de complir els 6 anys de sobrietat i, com rebeu en el vídeo, les drogues li van arruïnar la vida. I diu... Però he viscut amb això des que tenia 20 anys.
Ostres, ja té ella, estàs 30 i alguna cosa, no? Si no recordo malament. Si fa 6 anys que estàs Òbria. Sí, sí, anem fent comptes. I es dur des dels 20...
París, a veure, dues coses. Primera, ens alegra moltíssim que porti sis anys sòbria. Agraïm moltíssim que utilitzis la teva imatge pública per ensenyar que no és el món de rosa, que està molt guai, que sobretot ho fem una passada, però que després passa això.
I que la gent, igual que la salut mental, les malalties i com el càncer, que la gent sempre portava una època, una malaltia... Tenia càncer i s'ha acabat. I aquesta senyora ensenya... I ara et diràs coses pel seu nom. Claro, és que sembla que sigui un tabú. I aquesta senyora ens ensenya el nas destrossat i ens explica que això ha sigut per culpa d'esnifar cocaïna i que recomana a la gent que li deixi semblar que és de lo més de lo més... Que no ho és tant. Doncs que no.
Sí, sí, sí. Que millor que no, perquè mira què passa, que ara ja puedo usar l'armònica sin tener armònica. Pobreta, però això ho pateix, eh? Bueno, clar, però abans ho hauria gaudit, no? Et sembla ser? Doncs mira, està bé, no? Que ensenyin que...
També passen coses dolentes, eh? No que tan bé, què passa? A la llarga, què passa? Però no només és notícia a la família Jackson perquè aquesta bona senyora ens ensenyi el tabique perforat, sinó perquè també tenim notícia del seu pare, Michael Jackson. Ah. I ara és quan era per canviar de cançó, vol? Sí, vol, sí. Sí? Què passa? Que aquesta cançó que m'has posat era que no és mi hijo i sí que és sa filla. Ah, sí, sí. Però en aquell moment, no...
Jo t'hauria posar de cotxe video. Sí. Te la deixo després. Dels Jackson 5? Sí, que és més bonica. A veure. Tot i que el senyor Jaco Jackson va morir el 2009, continua sent notícia i aquesta vegada per batre un rècord a la indústria musical.
El rei del pop s'ha convertit en el primer artista de la història en colar-se en el top ten del Billboard en sis dècades diferents. Uau! És que s'ho mereix, eh? Sí, sí, sí. El primer ingrés de l'artista al top ten, com a solista o com a cantant, es remunta al novembre del 71 amb Got to be there, que és aquesta cançó que cantava amb els Jackson 5, que mono...
Si digues el dit...
Aquest episodi diu molt sobre la seva música perquè continua viva 14 milions de reproduccions només aquesta setmana als Estats Units després de fer-se públic per la xarxa X de Complex Music.
És que, clar, no tinc paraules, Marc. Saps que m'agrada molt. I que m'entendreix molt la música del Michael. I que tinc unes ganes de veure el vídeo. I que també és el que podíem haver fet. No hem estat tu i jo allà. No, no hem estat tu i jo allà. És que no havia de ser... No havia de ser tu i jo no havíem d'estar en aquell concert. I ja està. I ell havia d'acabar així. Sí, és una llàstima.
Però bé, sempre ens quedarà una vida paral·lela. Sempre ens quedarà la seva música. També és veritat. Però jo he dit per veure. La propera vida. En la qual tu i jo no pararem d'estar amb el Michael. Per favor, vols estar quiet? Deixa de ballar. Què és això de... En aquell moment. Bueno, a veure. A veure, anem amb el Money. És una notícia que es posa
Però l'havíem de dir. Vinga, va. Cop judicial per la revista Lectures, perquè el jutjat de primera instància de Madrid ha donat la raó a Genoveva Casanova en la demanda que va interposar contra la publicació per un reportatge en el qual se la relacionava amb Federico de Dinamarca.
La sentència condemna la revista dirigida al públic en total per pagar una indemnització de 175.000 euros a la exdona del Cayetano Martínez de Irujo.
A mi em va ser molt bé, ella va veure que va haver de fugir inclús uns dies i amagar-se, treu-me aquesta cançó de fons, havia d'amagar-la perquè estava fatal, estava fatal, però tu diràs el que quieras Genoveva.
però és que no hi ha color, està gravat, està vist, i per tant, entrenca la corona de Dinamarca, que tampoc no li interessa, i que no faran cap comentari sobre si la justícia ha fet o no bé, si aquesta senyora ha fet bé o no per denunciar, però...
Home, si ja se va sentir ofesa i va creure que... A més que sentir-se ofesa és que la va enganxar, és així de clar, ni hipotèticament ni supuestament. No, no, però encara així, encara que t'ha enganxat i després, lògicament, era un senyor de la monarquia, era un senyor casat, era un senyor que ningú sabia que estava aquí i, pues... pues no, no bonita. O sigui...
no sé, tira p'alante, no sé, pues tan pillado con el carro de la lau, pues ya está, dissimula, no sé, què dir-te. Tira p'allà, tira p'allà. Però ara què fa això? Això fa aquelles amb butxaca 175.000 euros i que tornem a parlar del tema. Has vist? No, si és molt llesta, xati, és que... No, home, però si era el que volia, era...
Clar, ella el que volia era que no es parlés i que no s'hagués vist i que no ho haguessin explicat. El que ha fet ara ha sigut al revés. I ha fet una girada de truitats. A més, ara se preguntaran més coses. Nosaltres estem aquí parlant, tornaran a sortir les imatges i tornaran a sortir tot. Que podíem haver parlat de l'Andy Lucas, també. També. Després te feia una pregunta que li he de passar al Miquel. Ah, vale, vale. Sobre l'Andy Lucas? Sí. Vale, vale.
Bé, és que ens hem enviant missatges, eh? Com és dir, aquella pel·lícula que hi havia una bústia? La Casa del Lago. Ah, i no t'has un e-mail també. No, no, però aquí sí que... Però la Casa del Lago era que s'enviaven missatges a través de la bústia amb una persona que ja no vivia, però que havia estat vivint allí, visquint allí. Era com dos mons paral·lels. Veus? Doncs el Miquel i jo som iguals. Doncs aquí ens passarà el mateix, però amb el Michael. Però tu ets la bústia. Sí.
Precio de salida, ¿cuánto? ¿Cuánto? 50 dólares allí. ¿Cómo lo cojo? ¿Con la parte de la culera? Ojo perlusco, eh. ¿Quién da tres? Que bonic, eh. ¿Quién da tres? ¿Quién da tres? ¿Cuánto val? A veure, que t'ho compro. Vinga, va. La reconeguda casa de subhasta Soderdy ha posat a la venda aquest exclusiu fermall que va per Tanya a Napoleón.
Bona part. La cita ha tingut lloc a l'hotel Mandarí Oriental de Ginebra i expliquen que després de ser abandonat per Napoleó no és que el va abandonar, sinó que el va perdre i no sabia cap batalla
No me l'he deixat al puesto, no sé on l'he deixat. La qüestió és que el va deixar abandonat mentre fugia després de la seva derrota a la batalla de Waterloo, que això és el que li dona, no només pel valor en si material, sinó el valor històric que té. Ell fugia, vámonos, vámonos, que viene Coco, i se'l va deixar allí, a Waterloo. Va passar a ser propietat de la corona prussiana,
perquè se lo encuentra se lo queda, és així de clar. I a l'actualitat la joia pertanyia en una col·lecció privada que no ens han volgut dir qui és que va comprar aquesta joia a la Corona Prusiana. Total, que és una agulla de pit de quasi 100 diamants i que en el centre porta un diamant ovalat de més de 13 quilòmetres. Si has intentat comptar-ho mentre que m'estaves tu explicant la història i no m'estava perdent.
Ha estat allà al voltant de 1810, en un taller de París. Estava valorat en 180.000 dòlars, però ha estat venuda per 3,8 milions d'euros. Oh, tela, eh? Ja et dic, no només és el valor... No m'ha repat a mi sense un duro ara mateix, eh? Que si no... Que m'hagués viat l'avant del coll...
Venen festes i hem d'estalviar per comprar torrons i comprar aquestes coses. Sí, sí, sí. No m'arriba, no m'arriba. La qüestió és que ja no només és pel valor material dels diamants i del muntatge de la peça i de l'antiguitat, sinó que, a més, és un valor històric incalculable per això. Per qui pertenia i per en quin moment la va perdre. Imagina't, eh?
Doncs res, si alguna vegada us trobeu una pedreta d'aquestes o un número de loteria que veieu que està marcat, tingueu molt de cuidar perquè poden passar moltes històries. És molt bonic. És que m'ha agradat molt. És molt bonic. Busqueu-lo. Estàs tornant a parlar de l'anunci de la loteria. De la loteria. És molt xulo. I no sé com el tallaran després perquè sigui més fàcil d'emetre, però val la pena buscar-lo i veure'l sense.
M'imagino que quan el compren, el busquen i el troben ja directament. Serà... No sé, ja ho veurem. Totes les coses del mig, que és els pensaments i tot el què, ja van directament, m'imagino, el padre, que això era tu, jo no? Ja, vés a saber. Ja ho veurem, ja ho veurem. Però bueno, que recomanem de tota manera que el vegin sencer. Em sap que ara vas a dir que compri loteria. Si volen fer-ho, cadascú és lliure, eh? Cadascú és lliure de gastar-se els quartos no el que vulgui. Jo m'estimo més... Una subasta, una subasta... Comprar xocolata.
Ara que estem a dieta, som la xocolata. Què dius? Sí, és el que toca. A veure, per què he triat una cançó?
de Los Secretos. Perquè t'agrada? Perquè soc superfan. No sé si puc parlar de molt de la cançó. La qüestió és que dilluns, dia 17, farà 26 anys de la mort d'Enrique Urquijo. Jo això dels anys ja saps que ho porto fatal. M'ho has dit tu que feia 26. És que ja... Jo no sé quants. És del 99. I, per tant, no ho podíem acabar d'una altra manera. Dilluns 17, també fa 15 anys,
Que aquesta servidora apretava en una sala de parts. Què dius? Per tant, la cançó la dediquem no només a tots els fans de Los Secretos, sinó també al meu gremling gran, Unax, que fa 15 anys. Oh, felicitats, Unax. Clar que sí, i tant, i tant. El 17, també? El 17? Ara, mira, ara que tenia apuntat.
Doncs moltes felicitats, un ex, per molts anys. 15 anys, tio, de tu amor. 15 anys. Ara mismo. L'home petit de la meva vida. Per que ho veigis, eh. Bueno, diga, et toca acomiadar. Bé, que la comencem des d'un principi? O vols que t'hi posi un altre? No, no, no. M'està bé, m'està bé. Ah, perquè em faràs plorar, o sigui que m'he d'aigua. No, no, no.
Molt bon dissabte o diumenge. No, dissabte, dissabte. Ah, que ja fa molt, va, doncs així no parlem. Molt bon cap de setmana. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Adéu. De la barra del único bar que vimos abierto. Cántame una canción a los oídos.
Solo canto si tú me demuestras que es verde la luz de tus ojos de gana. Loco por que me diera la llave de su dormitorio. Esa noche canté al piano del amanecer. Todo mi regalo
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I abans de tancar, jo estàvem parlant ara fora d'antena amb la Mar, dient, ostres, no hem parlat res dels Lightning Grammys. Ara fem aquí res, un ressupor, però de cara a la setmana vinent ja farem una miqueta més llarg. Jo crec que el gran guanyador ha estat Bad Bunny, sense cap mena de dubte.
També el segueix Alejandro Sanz, que es va endur dos, al igual que, si no recordo malament, Carol G. Però potser la persona a la qual, doncs, mira, perquè ens estimem així d'una manera molt especial, i també perquè no s'esperava que ho va dir a sobre l'escenari d'aquests Latin Grammys 2025, va ser la Aitana...
Que para el Seu Cuarto Azul, li van donar a Cat Glade en Raimi.
Com a millor deseny d'empaque, diuen. Quarta azul, Aitana, guanyadora. I amb ella avui tanquem el programa. Tornem. No demà. Us recordo que demà no hi ha programa, que demà tenim nàstic. Ja serà de cara a la setmana vinent. Així que bon cap de setmana, que guanyi el nàstic, eh? I fins dilluns o fins el proper dissabte.
Fins demà!