Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, que comença el nostre Ja Tardes Cap de Setmana. Avui amb gairebé tots els nostres col·laboradors, l'únic que no podrà estar amb nosaltres, i des d'aquí es disculpa, però també us desitja una boníssima, una boníssima entrada d'any i un bon Nadal, és la nostra companya Anna Ortega. Sí, tindrem el Beta, el Miquel, Abril, la Mar...
tots els col·laboradors, i també, també, alguna que una altra sorpresa, perquè recoberarem alguna de les entrevistes que hem tingut la oportunitat de viure i gaudir durant aquests dies. Així que no anem cap a les presentacions oficials de tot el que tindrem, perquè prefereixo que t'ho trobis. Vinga, escolta'ns, fins a les 4 de la tarda, aquí, al teu programa. Ja tardes, cap de setmana. Benvinguts.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Aprenda el món, és per tu.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Són flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenta, el món és per tu.
Sencera, sencera, i és que l'hi deia a la Paula, dic a la Paula, l'hem de sentir sencera, perquè a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que, clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne...
que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on la tenies amagada? Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari. Sí, així. Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però sé jo.
Nina Kahlo. Nina Kahlo. Ja està. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans, fora de l'antena, dic-me, sona com un petit homenatge a una de les grans... A Frida Kahlo, sí, sí. Sí, sí, efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. Perquè a més a més va trencar estereotips. Jo dic que a punta pala.
Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo, com em sento, és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nines. Clar. Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo.
Les hereves... Mira, estàs dir una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir... El que has dit ara, les hereves o hereva, no sé com m'anava a dir, però me'n recordo, això. Sí? Sí, sí. I ara amb això que has dit és com... Ostres! No hi era, eh? No hi era, quan ho has pensat. Jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de... I al final va sortint dina cal, o sigui que molt fort que ho hagis...
Resumit aquí, sí, sí, perfecte. Perquè, a més a més, jo crec que des que te conec que tens aquesta sensació de llibertat. Sí. De dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut...
Això t'ha de salutar? També va venir una miqueta a parlar de la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses que hi ha molta gent que diu, ai, ho vaig passar molt malament, i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí. O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els d'any nou.
Clar, jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però clar, va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, sí, però no va ser pel Covid.
No va deixar allà, si no ja ho tenies davant. Sí. I això va sortir, ja et dic, el Nina Kahlo el 2023 va dir, vinga, ho faig, i vaig començar. Però el que no tenia era el nom. Clar, i quedava aquí. Però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar. Sí? Vaig començar. Però, clar, pensa que el disc, o sigui, són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15, o sigui... Oh!
Clar, vaig començar a fer i vaig descartar. N'hi han trucat per si volen a veure què volen fer. No, això, això, que van ser 15 temes, o sigui, 10 temes que al final han format part del disc. No sé si ben escollits o no, perquè, ja et dic, han quedat 15 fora i alguns els hagués ficat i hagués tret algun altre. Però, bueno, s'havia de fer ja i...
Sempre et queda en el directe. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida, perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això que toca on sou, que no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria,
aquest estiu al Mas Nou, amb uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure valles persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, la trec ja. O sigui, vaig a estudiar i la trec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Jo tinc cosetes per aquí. Sí, el Ramon Berlanga. Com va ser? Ja el coneixies d'abans? No, va ser... Jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, fent versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira, vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia, perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí.
I ja està, així va ser. I a més, si us vau entendre perfectament per la grabació de cançons, i m'imagino que, com passa amb molts productors, que no són culs inquiets, i com han estat mamant la música de sempre, què te'n sembla si afegim... Has estat també molt col·laborador en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes, i ella em va ajudar moltíssim, i tenia també idees xules, això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, saps? De més prou, com jo dic, més xulo. Sí, sí, i tant. Ara m'està intentant imaginar Paula, amb els cascos posats, com aquí a la ràdio, acabant de sentir totes les cançons.
Què vas pensar? Tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant a estudis, dijous gravo veus i tal, però el fet de juntar, ja em va passar amb l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre,
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, no? Tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu. I és una sensació... És molt bonica. És la cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és de...
emoció i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort, perquè clar, d'on vinc jo i d'on estic? O sigui, clar, és un procés... Jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy. Jo era una persona que em creia super poca cosa, molt ridícula, molt...
que em costava molt si has trucat a mi no et coneixia encara et coneixia fa anys, clar i el fet de pujar-me a l'escenari per mi era una cosa impensable i clar, el fet de clar, jo treballava en un súper treballava en un càmping i el fet de
d'escollir fer el que realment volia i treballar molt en la meva autoestima i tal, ostres, estic molt orgullosa. I poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda i...
I amb tota la gent, jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar. No, és que és molt fort. Jo crec que molts dels que, a més a més, coincidim amb amistat, jo crec que, a més, cada vegada que es parla o surt, la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonica. No, perquè és veritat. Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que...
Bé, gràcies. De res, de res. Això, poder viure d'això ja és una cosa que... És veritat que no he vist els temes propis, però de versions de l'escenari, del que a mi m'agrada... Ostres, és que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona, és genial. Ens falten uns Remy... Home, demanar per demanar... Home, jo també vull ser Ocai Grasses. No, al costat allà de la Shakira, perdona, Shakira, és per a mi...
Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla de castellà en la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar. Home, si puc fer un quatre estalls d'olímpics com el Locas Graces, home, pues bienvenido sea, ¿no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat? Però normalment allà els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent Locas Graces, no? Ui, m'encantaria. Senyores, Locas Graces. Això seria algo impossible. A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana o Canya. No, no.
Vosaltres, mira calor, home, aquí estem, i estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. A escola, jo encantada la vida, ja ho saps. I si no, eh, qualsevol d'altres... Aitana.
Quan vinguis, que té a Barcelona, també, no? No ho sé, però... Jo sí que cada dia tenen a plor. A tu veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica, eh? Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Sí, sí. Ja està. Ja està.
Qui som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la imaginació. Ara, encara és gratis i ens queda. És gratis i ens queda. Però amb aquestes heroïnes de mil primaveres, d'on sorgeix, quan te la poses a escriure, quina és la part que primer se't revela de les cançons? Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar, perquè nosaltres avui tingués
més privilegis dels que hi havia, i sobretot està molt enfocat a les àvies o a les àvies. Jo no perquè té la meva àvia, diu, encara està ahí va, però que és el Prenda, desperta Prenda, aquest Prenda jo sempre l'he viscut molt. El Prenda, ai, Prenda meva, era molt típic de la meva àvia, sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però clar, el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit, i després en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar, o sigui, jo no puc no fer...
No podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això, i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig començar... Aquest crec que té...
Potser un any. Un any. Sí. Li has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'hi has ensenyat? No l'he ensenyat perquè... No, pot trucar-la, però... Bueno, és que... No, millor fes-li tu. És difícil. Mira, mira, ja m'imagino. No acaba d'entendre massa, saps? Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta... Doncs sí, l'hi portaré...
Li portaré el tema, i tant. Deixes que escolti, i a millor el moment que diu, prenda, a millor aquest prenda, per ella és com un espurneta d'alguna cosa, que en aquest moment, mira, els farà feliços a les dues. Doncs sí, l'hi portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra. Ai, que has de tornar a venir. Sí, i al març una altra, i al matja el disc. Ja està, ja està.
Tenim cita, si no em deixen jubilar-me d'aquí, eh, llavors? Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal, i vam dir, saps què? No, i el farem per al març.
pel 8 de març, traurem un videoclip que, bueno, tinc moltes idees de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent que potser, si podem, hi participarà gent, i llavors és guai. Oh, quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh, de veritat. I tant, llavors, sí. Bueno, al gener tornem a parlar, quan tinguem aquesta nova cançó...
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Kahlo, perquè ara te tinc que dir Nina Kahlo. Home, jo ja sóc Nina Kahlo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, no sé qui és la Paula. No, que és Nina Kahlo. Que bo.
Doncs, Nina Carlo, gràcies per aquesta soneta de ràdio. Quan tingueu també els en el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, clar, ara se'n gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir, s'ha de vestir... Bueno, ja, tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies, i és molta feina, però sí, tinta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors es lliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu.
amb un trit valent que la serra sona. Digueu la veu de les nostres avias, desperta, pren del món, és per tu.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda, el món és per tu.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
amb les mans tinc més modèstia La violència ritual És folclore fundacional Conecto amb el nevant passat
Us volem presentar avui el darrer treball discogràfic a l'Avenir Invisible del Jordi Pèlac. Ens diuen d'ell que és un cantautor mutant que escriu cançons on el folk americà, el rock alternatiu, una narrativa poètica, es troben i aquelles coses de la vida. Avui el trobem aquí, a Tarragona Ràdio, a casa vostra. Jordi Pèlac, bona tarda i benvingut. Què tal? Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu per venir i per presentar-nos al teu darrer treball discogràfic. Moltes gràcies.
Enorme treball d'histografia, però normalment ara estem mal acostumats, t'he de dir, a que arribin com a molt avui 10 cançons i que siguin 18 cançons en sona sinfonia, eh? És una sinfonia, és una declaració d'intencions i és un gest d'honesta edat amb el que jo vull fer.
Doncs explica'm una miqueta, perquè clar, és que tinc molts fronts oberts amb tu. Tens un podcast que també està funcionant mil per mil. És la idea, la idea és marejar-vos. Clar, no, ja m'agrada, ja m'agrada. I que m'acabeu estimant, però no sabeu ben bé per què. Perquè tens moltes coses que oferir-nos, no? Sí.
I que, a més a més, musicalment, aquí he llegit lo del folk i el rock, però també tens, almenys en aquest disc, un d'altres cosetes que hem anat descobrint i que jugues, eh? Com és un disc llarg, aquesta és la gràcia de fer una obra extensa, pots jugar una mica a explorar racons, racons d'una mateixa habitació, potser, però...
Puntets de country, fins i tot. I deixar-te anar. Sí, i això, western metafísic, no? És un gener que el treballo. I també hi ha parts. Hi ha alguna cançó que és molt... A mi m'agrada. Jo li diria post-rock. És com hi ha un... I aquells raconets dels 70, així com a més foscos. Sí, hi ha moltes referències als 70. Molt, molt, molt. Sí.
Sí, sí, a més a més hi ha algun moment que dius, estic novus tu, però m'assembla molt, eh? Podríem ser-hi, no? Tant de bo. Surtirà en algun moment alguns d'aquests monstres.
Explica'm com ha anat aquest laberint invisible. És un treball apassionant per mi, m'ho he passat molt bé, i ara estic aquí, que això forma part també d'explicar-vos-ho, forma part de la feina. Però ha estat tant laberint o què? Sí, ha estat un laberint on m'he ficat jo també a dins. Sí? Però ja ha sortit, perquè clar, si no estaries aquí amb nosaltres. No sé si té sortida. Ah, a sortir-hi què? Com que?
Perquè és el laberint de les nostres vides, és la xarxa... Mira, és el laberint invisible perquè són moltes coses que no veiem, no podem medir, no podem pesar, no? L'algoritme no pot fer res amb elles, per exemple, però són les més importants, no? Són les emocions, són els pensaments, són les mentides, les manipulacions, la identitat...
i anem estirant el fil fins a arribar a això invisible, doncs podríem arribar a les experiències paranormals, no? Que tots hem tingut alguna, tots hem tingut alguna. Sí, sí, i tant. Vols unes quantes? Sí, els que ho veus. Ara aquí parlaríem tu i jo i ara hi ha estens, eh? Sí, sí, podríem fer-ho. A més a més, jo hi crec, òbviament... Tu creus, eh? Sí, sí, de fa molts anys. Clar.
O sigui, són temes que estan amagats, per això de la visió invisible, però existeixen i a tots ens travessen, ens dirigeixen a la nostra vida. I són els més importants de la nostra vida. Tot i que sempre estem molt amb el mirar, amb el tocar...
Però hi ha moltes coses que no podem mirar ni tocar i estan allà. El que passa és que és veritat que el que dius, que és una mica tema tabú. És igual que hi ha molta gent que el tema de la mort... Ai, això no m'ho toqui. Però si la mort és una cosa fantàstica, jo soc un fan de la mort.
L'amor, estem parlant de la mort. No l'amor. Que a vegades... Veus aquest joc de paraules? És una miqueta inconscient, eh? Sempre estem pensant, potser, l'amor... L'amor. Que no, la mort. I que a la mort hi ha molta gent que diu, no, no, això no me'n parli, és que em fa una mica de iuyo. No hi ha res després. No ho entenc. No hi ha res després de la mort.
Clar, d'haver un principi i un final. És fantàstic que la mort és superelegant, no hi ha soroll, no t'enganya, no et menteix. I és justa. El dia que morim serà el dia que l'endemà no tindrem cap problema. Sí, ja s'haurà passat tot. Li quedaran els vius? O no, no ho sabem. No tot el que li quedi li quedarà els vius, almenys en aquest plano conscient. La hipoteca. L'altre...
Jo t'ho dic que tu i aquest tema tindríem molt a parlar. Podríem parlar. Podem fer un programa especial de Halloween l'any que ve. No, de Halloween no, que no té a veure. Un Nadal tètric. En qualsevol dia aquestes coses pot servir. Perquè a més a més estem aquí. Hi ha moltes estadístiques, per dir un tema qualsevol, que l'horòscop, tu qualsevol persona que li preguntis, ara s'ha fet una mica pop. Està com de moda, sí.
L'horòscop el llegeix tothom, tothom. No, no, no hi crec. Bé, però l'estàs llegint, no? No, però això és quan l'horòscop t'ho diu alguna cosa xunga, alguna cosa dolenta. Quan te diu, tindràs sort els diners, magnífica salut, i l'amor t'anirà de perdre-les, llavors tothom és del signe que surt. O quan et diu, no te dejes llevar per tus impulsos. En aquell moment te tornes rebel. No saps el que diu.
A veure, per l'amor de Déu, aquestes coses de dir, aquestes tardes. Per això, quan és xungo, ningú creu. Ai, no, no. M'ho llegeixes i no t'has equivocat. Ja tornes a mirar l'endemà a veure si he canviat. Era allò que tothom resa just abans de morir, no? Ai, Dios mío, salve'm. Si has passat de Dios.
Sí, ara que et ve d'anar a missa, no? Sí, ara que et ve, bueno. Tornem cap a les cançons, vinga, va. No sé si ja en els altres discurs Baby Blue era una de les teves protagonistes. No, no, no. O sigui, l'has fet créixer i néixer en el disc. Sí, i a més és un personatge molt central de la història i que he volgut que quedi una mica misteriós. No se sap ben bé qui o què és la Baby Blue. Sí, és veritat, és que podia ser...
Una persona física o etèria? Oh, persona. Molt bé, veig que has escoltat amb atenció. Te queda un viatge aquí encara per fer amb nosaltres, eh? Sí, sí. Baby Blue per mi és un calaix que significa moltes coses i per això l'he volgut deixar misteriós, perquè cadascú s'hi pugui projectar, si vol.
Però és un... diguem que la tindrem per més endavant? O sigui, podria ser el teu Laberint Invisible 2, podria ser de cara a un futur? Jo no ho sé, jo. O un despellament sobre l'escenari? Jo ara vull parar una mica, però sí que mentre feia el disc he tingut el pensament de dir, podria ser l'obra de la meva vida.
Perquè és tan ampli, i hi ha aquests personatges, però n'hi poden haver uns altres, i la història pot continuar. Vull dir, podria ser el meu Star Wars. Però no ho sé, ho deixo ara... Ara anem a explicar aquest disc, i és el que més passa. Que dèiem, hi ha 18 cançons, una d'elles, que l'obra és el disc...
La primera que et surt és aquest vull matar, no literal, ja ho diu, a la cançó. Només són petits desitjos, diguem-ho així. Són petits desitjos que tenim ocults i jugo una mica... Toma, ha tingut algun moment de deliri universal de poder matar. En realitat tots volem matar, però algú havia de dir soc jo. No.
Bueno, he volgut fer una mica de barreja, perquè sí que hi ha unes reivindicacions meves personals, no? Perquè vull matar... Has vist que hi ha una altra cançó que és ella assassina Elon Musk. Sí, que aquesta la tinc preparada ja per quan t'ho pediguis. Amb ell com a persona no el vull matar, però... El que representa i com... El símbol del poderós que acumula poder, que a sobre es vol fer com a estrella del rock i decidir sobre les nostres vides, doncs a vegades penses, home, si em matéssim un d'aquests...
Vols dir que no estaria bé? Perquè ells... Jo deixo aquí el dubte. Perquè ells decideixen i fan mal sobre la vida de moltíssimes persones. Milions de persones, eh? Milions de persones, clar. Sí, sí, sí. I a més a més, després veus amb la boca i amb la cara que tenen que sembla que tot ho han fet accidentalment i que sense voler. T'has fixat que riu al revés? Ah, què dius? No m'he fixat. Riu amb els llavis cap avall. No sé què significa, però... Ui, que és un extraterrestre. Que no és d'aquí, que és un extraterrestre. Ja ningú ho diu, que és un extraterrestre.
Per això no es porta bé amb l'altre extraterrestre que té el cerrell llarg.
S'han trobat i que un és de Mart i l'altre és de Japón. Elon Musk té la gran virtut que al seu costat Donald Trump sembla un tio simpàtic. És que li fa bona persona. Tens tota la raó del món. Dius el Trump i dius, hòstia, no, aquest és normal, no? El pobre Elon. És que al final d'hi arriba el moment que és el pobre Elon, que els van barallar i el van deixar fora. Bueno, ells fan el seu xou. A saber, eh? A saber el que porten darrere. Jo crec que ells fan el seu xou i està tot pactat i ara crec, eh?
T'has mossegat la llengua en alguna d'aquests, precisament, d'aquests que et vull matar? No, no m'he mossegat la llengua, no. Elon Musk vaig estar molt temps pensant si posar Iron Musk. Ah. Màscara de ferro. Val. I jugar una mica a les paraules. O a l'Oi Mas.
Sí, que s'assembla, però que no és. Però al final vaig dir, mira, és igual. Hi ha un munt de cançons que han matat a molta gent. No vindrà d'una, home. I a més, és teva i amb el teu segell. I hi ha molta mort a la nostra, molts assassinats. A la nostra voltant, i tant. Desgraciadament, eh? El meu com a mínim és simbòlic i artístic. Clar, que no és de veritat. Això és una música, a veure. És la llibertat d'expressió feta música.
Ah, sí, sí, ara tothom que està en els límits de la llibertat d'expressió... Però això que ja toca, que li donem llibertat de veritat a l'expressió, que si no malament. Això mateix, sí. A part de jugar amb les paraules, també jugues amb els sons, amb les guitarres, sobretot, amb la teva veu, també, amb les maneres de ressonància... Sí, sí. Però això és una feinada artesanal. És feina, perquè s'ha de treballar, eh?
I a més, a cada cançó és un món diferent, no és allò que diguis? Doncs repeteixo amb una amb l'altra, potser es troba alguna cosa, però no gaire. És que s'ha de treballar, perquè un artista no és que és un divó que viu, per mi. Un artista és un que treballa i que fa coses. I tant, si treballeu. Més del que potser molta gent s'imagina, eh? Sí, és molta feina. I el que dius m'agrada, perquè sí, per mi la gràcia a vegades està en els detalls.
I aquest buscar aquesta reverberació de la veu, el to perfecte, tallar la frase quan l'has de tallar... Tot això li dóna vida a la música. Jugar amb algú d'altres silenci. Mira, hi ha una cançó que es diu Partícules en suspensió, que té la seva temàtica particular. Però em va agradar posar partícules en suspensió perquè estava pensant molt en això. La música són partícules, no? Si és una cosa molt quadrada, no?, com la música electrònica, per mi és molt decepcionant, mires aquesta. Sí, sí, sí. Molt bé. Tenim preparada. Molt bé.
Tu me dius a los mas, jo a los mas. És una cosa molt quadrada, és molt decepcionant. Llavors aquesta idea de partícules, coses que t'acaricien, que alguna va temps, alguna no. Home, ha d'estar dins d'un... Del so i del cap. Aquesta idea de petits detalls, petites frases, al disc hi ha bromes, hi ha frases que repeteixen, com t'ho deies abans. Bueno, enriquir, enriquir el que on fa.
Saps que aquesta partícula ja em pensava que també eren una miqueta les persones? Perquè tots som una miqueta partícules. Són partícules en suspensió. Encara que alguns s'imaginin que són el forat del cul, però va ser que no, eh? Mira, una de les frases que al final no vaig posar a la lletra, perquè tampoc no acabo de trobar com posar-ho, és la reflexió que són partícules, no? I que ens trobem, no? Que ara ens haguem trobat tu i jo, és espectacular, no? Perquè tu i jo estem flotant a l'univers, en un mar de temps, no?
I coincidem una estoneta mentre estem en suspensió, llavors un va cap aquí i l'altre va cap allà. Sí, sí, sí. I que a més a més continua bufant el vent. I continua bufant el vent i ens portarà... Altres mons diferents, altres històries. A saber, sí. Alguns repetirem històries, perquè ens toca per partícula viure. Ens toca repetir-les. Però si no, no se sap mai cap on potser ens durà aquest viatge. És això, som molt petits, no? L'ego ens diu que som molt grans, però som molt petits.
Es sentiu una miqueta, aquestes partícules? Vinga, som-hi. Si tenien finestres perquè hi entressin reixos de sols, quan et cridi l'udol no et servirà de res el món.
Potser trobaràs consol en aquelles rutines i obsessions que, com et va ensenyar el teu bon pare, mantenen de peu el món. Has escoltat la ràdio i entra un gran nombre d'informacions. Ningú no ha dit res del forat negre que se t'ha fet al menjador.
Fins demà!
no et servirà de res el nom. Quan et cridi el dol, caminaràs amb ulls en gran. Quan et cridi el dol, ho farà per un antic nom. Quan et cridi el dol,
Esperem que ens trigui molt a cridar aquest udol, eh? Esperem, però mai se sap. No, no, a veure, aquesta loteria és la que tenim. Aquesta és la loteria que dic que sempre ens pot arribar a tocar. Sí, sempre toca. Ens agradi o no ens agradi, la tenim aquí. Com el perro piloto, sempre toca. Per cert, aquesta que arriba ara, que és la cançó número 9, H.J. de 27 anys, és que aquí dóna molt de joc, però vull que m'ho expliquis tu.
És que no sé què explicar, perquè potser... És que no sé si aquest ajot... No sé. D'on sorgeix aquest ajota? Bé, és un cas real, és un crim real, que tots hem vist a la televisió, i jo no em vull ficar on no em demanen, però bueno. Però és una mica homenatge? Per mi és un homenatge, intento que...
Perquè no s'oblidi d'alguna manera, també. Perquè no s'oblidi, perquè es faci justícia, i que jo no soc ningú per dir aquestes coses. Però és un cas que a mi... Et va arribar, i m'imagino que t'ha arribat dins... Em pots fer plorar en determinat moment. Pel que vas representar i pel que és. Per l'injust de tot plegat. I llavors jo mateix tenia dubtes de fer aquesta cançó, perquè és ficar-te en una persona real, que té una família real, que té un patiment real...
Però no estic molt contenta, m'agrada molt aquesta cançó, és dels meus preferidors. I... I bueno, i al final... És preciosa, és veritat. Gràcies. Al final em va ajudar a mi també a fer una reflexió, que potser per tots... Perquè a Catalunya tots mirem crims, no? Ens agrada molt, i per mi és un referent, i Carles Porta és una inspiració. I a tu també t'agrada la foscor. Exacte, perfecte, perfecte, no? Per mi és genial. Però llavors la reflexió de si tenim alguna mena de problema, no?
Perquè com a entreteniment mirem coses espantoses, no? Sí, sí, i no som conscients, eh? I a més molts cops ho fem per la nit, abans d'anar a dormir... Vull dir, em va semblar tot plegat una mica inquietant, i em fico jo a mi mateix, perquè a mi m'encanta el True Crime i aquestes coses...
Des que he fet la reflexió m'agrada una mica menys. Prefereixo mirar sense ficció, saps? Sí, sí, sí. Més que una cosa que al final hi ha una persona al darrere, hi ha una família al darrere, però ben fet que ho facin, no? A Crims ho fan fantàstic. No, no, no, i a més a més la narració... Però tot així torna a treure el tema, torna a sortir la foto de la persona... I tots els llocs on... I Crims encara, però qualsevol youtuber torna a treure la foto, torna a parlar de no sé què...
I a més a més, qualsevol youtuber sense sensibilitat de cap mena, depèn de com, i que t'ho destrossa tot el que pugui haver i més, no? Canviem a cançó a ni... Llavors això, només dic que no, jo no em puc ficar ni és una part... Però no ho sé, jo tinc molta tendresa per aquesta persona, per què li va passar i m'agradaria molt que es fes justícia. Ja està.
Podria ser una de les properes, dels propers enzills del disc? Ja sé que és que t'enterneix i que... Aquesta no, crec que no, perquè tinc massa por de ficar-me en un merder, saps? De fer alguna cosa, tot i en bona fe, fer alguna cosa que no. Clar, que no arribis a donar allò que dius, sensibilitats, no? Però me n'alegro que t'has donat compte de la cançó i tot. Demà cançó d'ahir, vinga, va.
Ah, bueno. Aquesta ja la trobo. Sí, sí, sí. Aquesta és la primera versió que he gravat mai. I, bueno, jo la trobo... És una genialitat de cançó i la nostra versió, també. Doncs vinga, sentim un trosset. Vinga, va. La policia està al servei dels ciutadans
Servilia està al ciutell dels ciutadans. La ciutadania està al polei dels certadans. La policia està al ciutell dels servetans. L'estudiantia està al polei dels serviments. La servilia està al servei dels polimans. La polimia està al certeu dels estudiants.
Quan la vas acabar de gravar, vas poder parlar bé. Digue'm-ho. Bueno, costa una mica, eh? Per això, per això. Perquè ja he escoltat-la. Intentant...
Intenten fer el gas, Bet? Sí, sí. Perquè és tota una proesa. Sí, sí, és difícil. No sé els directes, si em recordaré. Llavors no importa molt perquè t'ho pots inventar. Seguiu vosaltres. Bueno, exacte, vosaltres, vinga. Vinga, Gustave. És una genialitat del Pi de la Serra, total, no? I per mi, jo no sé què pensava exactament, però per mi és aquesta degradació, no? De les institucions, no? Que ja en una frase que perd tot el sentit i es va devaluant, no?
És una mica el telèfon, quan érem petits, no? Aquesta juguesca, que et diuen una frase a l'inici, i quan arriba el final de tot de la gent, de la cua que hi ha... I m'anava bé la cançó per tirar un fil, perquè a més és un personatge que jo el reivindico, el Quico Pilla de la Serra, gran músic, gran escriptor...
I també per tirar un fil amb el passat, perquè jo parlo d'aquesta oligarquia, dels multimilionaris. Bueno, fa 40 anys també passava això. Sí, sí, sí, que sembla que s'hagin inventat tot això ara, però... Llavors anaven bajo palio i tenien una gallina a la bandera, no? I ara tenen altres coses, però bueno, no és que canvia tant.
Jordi, no ens queda gaire temps. Vaja, quina llàstima. A més a més, com he dit, s'han quedat no a mitges, però gairebé, perquè estem a la cançó número 10. Bé, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, jo crec que hem fet un bon repàs, no? Llavors que es comprin el vinil i que escoltin... És el que t'anava a dir, que tenim la oportunitat de trobar-ho físicament... Sí, he fet edició en vinil, que per mi és la correcta, però també està amb CD, més baratet i més còmode, potser...
i també estic a totes les plataformes. Se'm pot escoltar a tot arreu. Molt bé. El difícil és no escoltar-me. Clar que sí. I si no, que busquen. A més a més, que facin, i que ja que estan, jo què dius, buscar discografia. Sí, perquè fem més coses. Que escoltin alguna coseta més, perquè tens ja... Al final no hem pogut parlar del podcast, eh? No hem pogut parlar del podcast. Tres discos, dos EP's, i s'ho mai sigui. I s'ho mai sigui, i el que em queda. Fins que em pliri l'udol, fins que em pliri l'udol, tinc temps.
Per cert, això sobre l'escenari, el disc, aquest laberint invisible sobre l'escenari, quan arriba? Mira, el dissabte, 13 de desembre, ja vam fer la presentació a la Conchita de Sants, llibreria i discos. Miquiat si se'ns va escapar, eh? No pot ser, eh? Molt malament. Ara és com heu de buscar un concert a Tarragona. A veure si és veritat. Alguna cosa maca.
pugui fer bé. I tinc més dates, 26 de desembre, 30 de gener a Sant Feliu de Guíxols, i espero que el 2026 troba complicitats, troba espais dels que ens agraden. I aquí a la trobada, la tornada, quan estiguis fent, o que estiguis a punt de fer el concert, et tornes i acabem d'escoltar la part del disc que ens han deixat aquí a mitges, no? Ara em poso a fer trucades i busco a Barcelona. A partir de la cançó de nit, després ja anirem cap a Mart i on convingui, eh?
Que no sigui per això, que no sigui per nosaltres i el nostre viatge. Jordi, gràcies. Escolta, no, gràcies a tu. Al contrari. Fem l'adeu, no? Acabem amb l'adeu baby blue? Adeu baby blue. Home, ja que acabem, hem estat també amb ella. O it, it. També, també. Gràcies, Darau. Adeu baby blue, gràcies a tu. Gràcies. Adeu.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Nature's vast design
Estàvem per aquí decidint si ens quedàvem amb un videoclip o amb un altre perquè teníem el videolític...
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon que gent. Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanta temps? Ara sí que feia temps, que no ens vèiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt.
Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot, ja, això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí, exacte, el 21. Veus? Com a monkey james, sí. Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Sí, exacte.
Però com a monkey em feia moltíssim, la veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, he comentat, quan l'he presentat la presentació, dic, no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, si l'hauré de trucar per telèfon, i quan t'hagués sentit per la porta, jo dic, ah! M'he pogut cridar perquè estava parant amb el Jordi, i dic, encara la liaré, encara la liaré.
I què has fet des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tomb.
I realment me n'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors, em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com... Aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Toquet cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat? Ara ja es continuarà amb aquest moment? Sí, sí.
I, de fet, sempre dic jo que quan em surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
Jo no he dit que m'han recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí, doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason? Jason? Jo en el meu anglès millor que no el toquem. És tevatresí, Jason. Jason...
Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras? Doncs que quan vulgui fem un duet. Ho has de dir en anglès, perquè si no... Jo no sé si parla en castellà, que també. Sí, home, que sí, que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot amunt, segur que en sap. Ja que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de las Américas, pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este Flowers, que suena súper bien. Exacte.
Y es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hacen una colaboración. ¿Eh? De colaboración. ¿Por qué me ha sido de colaboración? Me sabéis un catalán. Colaboración. És aquest català teu que m'acanta. Sí, sí, sí. En tinc molt de Cincinnati. Exacto. D'aquella zona. Exacte. A Cincinnati català, eh, però? Sí, sí. Ah, vale, vale. Wisconsin. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies, que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot. Me va treure del pou en el seu moment, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic.
A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surto un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol, que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius, avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. A més d'agafar la cançó més alegre, no, busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament. Sí.
I clar, l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere per agafar carrerilla. Exacte. O almenys intentar sortir, no? Sí, sí, sí. La música té això. Sí. Exacte. El guai fa lo dolent. Exacte, exacte. Tornem als flowers. A veure, com sorgeix? De quina manera? Sí.
la tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles, com a la tota història. Vaig plantar la cançó i van sortir flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat del que són les meves millors amigues.
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi senti identificat, és...
Que volem rins amb totes les amigues, abraçant-se, donant-se petons. No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tot. És que seria molt bonic fer el rin amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan en un costat de l'altre planeta...
Bé, d'aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí. És aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem fer un viatge juntes per poder-nos retrobar d'alguna manera bé.
I sí, sí, van gravar, els va dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a vosaltres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de para llarg de nada. Ah, què dius? Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic.
Com que de cop i volta es veu... Sí, sí. Estàvem allí en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí. El lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernalies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. Sí. Perquè a més a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre hi ha d'haver... Ha de sortir, hi ha de sortir. Si veixis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. Sí, sí. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè, a més, el tens per aquí, també, tatuat, és possible? Bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane. Me'l vaig fer tatuar, també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto, el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntant al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va. T'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh? Així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain. Perquè aquest monkey chain... Una mica, ja t'ho he dit. Mira-t'ho així com de reull. Ja t'ho he dit que soc de Cincinnati. Profund. I després, doncs, que sempre he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no? Sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arbre, ja i en sé què, s'activen i fan boigeries. I corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs...
Sí, una mica podria ser. O si em podria sentir identificada amb el Miku. I és el que em va fer com tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons. Sí. Que van tenir la oportunitat de cantar-les. Va sortir el Change? Va ser... No. Què va venir abans? Explica'm. Changes. El primer disc. Changes. Jo crec que és aquí. Mira-te'l...
Que vam presentar el WikiTiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, WikiTiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot. Però crec que... L'acord que m'aporto és això, que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que...
Aquesta és la de Highlands. O Highlands, sí, sí. O la de Wikipiki, te'n la posem. Vinga, va. Que ja fa quant de temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
que va ser un dels cançons que ens venia presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí, sí. Que, a més a més, el vam dir en aquell moment, si no recordo malament, que havia dit que era molt sexy aquesta cançola de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i no ho deixes, eh?
Veus? Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu sexis, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora... Sí, sí, sí. Qualsevol pel·lícula... Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo l'estic oberta. És el que t'anava a dir, no l'ha tancat per res, eh? Mai. Sí, sí. Després va venir el següent disc. El següent disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món. Sí. Vaig dir, calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. Sí que...
És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, ja em vaig tenir prou. Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes... Sí, sí. Tot això... Tot això... Agafaràs una altra vegada? M'agradaria...
M'agradaria, però ho he de pensar encara, eh? Com quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. A quines ganes, eh? Sí, sí, sí. Bueno, hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament, ho dic aproximadament, són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava cap dels discos. No, no, no. Ara parada com el Flower. Exacte. El Flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. La idea va una mica per aquí, anar traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc, directament. Perquè... Sí. M'agrada, m'agrada.
Sí, sí. Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt, però a mi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera, traient Singles C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanyes. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que va matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
I trobar un disc, no? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera, aquest cop, a veure què tal. Diuen que a la tercera va l'avançar. A veure, a veure què és el que passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig donar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps?
I ara és quan tens tota l'energia. I de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no. No, no, però que a més a més allà t'hem vist, ara anem provant no sé què, i ara fa any no sé quan, i dic, ui, que xulo.
Bé, és com tot. M'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot. Això m'agrada molt. Llavors, quan ho faig el mico una mica de vegades amb els vídeos i coses, m'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores,
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada, inspirada, i això, és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser fos que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir... A mi el que m'agrada és la música, això que demn, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però...
El fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir... Necessito respirar. Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però...
Però sí, sí, sí. Ritme frenètic. Fent un simil així diferent, i algunes vegades em deixo literalment el mòbil sense carregar. Ah, perquè es descarregui la bateria, no? Ja el deixo, i a més em dic... Ai, el mòbil, no he pogut trucar. No, jo últimament em sento la pitjor amiga del món, no per elles, però en general, perquè...
Hi ha dies que realment m'arriba un WhatsApp, en aquell moment penso, estic saturadíssima, ja contestaré, però sóc una persona que tinc la ment super... Distreta. I llavors potser he de contestar després de dues setmanes i jo, perdó, perdó, perdó, em sap molt de greu, em sento mala persona, però és que últimament tendeixo cap aquí, suposo perquè el cos també m'ho demana, de dir, ja contestaré, si no és que sigui alguna cosa super...
Urgent, allò que diguis. Va de vida o mort, no? Exacte. T'entenc, t'entenc, eh? Jo també és allò de, sisplau, perdoneu, perdoneu, perdoneu, allò dels matins que fas el bon dia i aquestes coses, que després dius, ostres, què ha passat, què ha passat, què ha passat? No, no, que...
Mira, estic sense bateria i la gran majoria de vegades dic, no, és volent, però jo crec que també el mòbil ens diu, bueno, deixa'm tranquil, no? Deixa'm tranquil. Sí, sí, totalment. Bueno, no et deixo tranquil·la, perquè vull que m'expliquis coses del directe, però a més és que anem en contra de rellotge.
Tens l'oportunitat? Tenim l'oportunitat de presentar sobre l'escenari aquest flowers? Flowers, flowers. Flowers, flowers. De moment esperaré a tenir alguna cosa més nova. I aleshores sí que... De cueldo. Com farà escriure? Bueno, de cueldo, cueldo, si tu diràs, sí. Amb un festival dedicat a les flors. Ara que arriba la primavera. T'imagines tot un escenari ple de flors?
Sí, fantàstic. A més, posades d'entro del seu tiesto, eh? No, no. Tu saps que jo quan arrenco una flor, perquè la necessito per alguna cosa, li demano permís a la natura. Mira si sóc Monkey Jane, eh? Igual que passa amb la fruita, eh? El que passa que no es fa. Així que no res, de moment el directe s'esperarà. I qui li agradi Monkey Jane també s'esperarà. Perquè... Però per molt...
Jo te vull treure alguna cosa. Té la primícia. Te la donaré, te la donaré quan la tingui, s'ha assegurat. Però no, de moment no ho tinc davant aquí en primer pla, eh? Perquè és això, és que hi ha tantes maneres i tal que jo crec que quan tingui una mica més de forma d'aquesta tercera...
part de Monkey Jane, llavors li sabré donar forma en el sentit de format de grup o de banda, de llocs també que m'agradaria tocar, si és més format teatre, format petit comitè, o d'aquests, inclús d'aquests formats que es porten ara, que són amb poca xitxa, vull dir d'altaveus i coses, i són llocs com a molt inèdits, com a molt íntims, en públic que s'asseu al terra, o llocs...
al teu costat. Exacte, molt de tu a tu, que és com a mi m'agrada, i bueno, he de treballar totes aquestes idees. Home, això us va passar, no sé si va ser a la canonja, que vau estar amb les dones de paraula, que ja gairebé estava amb la gent, estàveu a sobre l'escenari, però estava molt a prou. Sí, sí, sí, total. I no sé si us ha passat, m'imagino, que amb molts altres escenaris que també estàveu
Sí, sí, però a mi m'agrada molt això. O aquí també, al Passeig de les... Bueno, aquí al Passeig de les Palmeres. A les Palmeres. És que era el Festival Sota la Palmera. Sota la Palmera. Sí, sí. El Festival Sota la Palmera el vaig pillar, però el vaig pillar amb Covid encara, eh? Sí, sí.
Però després vas repetir, però vas estar com a artista combinada. Ah, sí, el de l'Anna Dibori, sí, sí. Això va ser una cosa bonica, bonica, amb la Lia Sampai. Sí, sí, va ser bonica la col·laboració. No és que de més temps. Bueno... Saps que ha anat tancant, no? Sí. Bueno, t'acunvido un altre dia. Vale. Sorprema amb una altra cançó. Amb una altra cançó, clar, clar. Si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat. Et torno a fer quatre preguntetes. La gent...
La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estona aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon dia, gent. I fins la propera. Adeu. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nexeevents.com.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls a la cuaire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
La sintonia que ens porta cap al retrovisor musical, el Josep Romeu, que pari tot, ho aturem precisament per donar la benvinguda al Jordi Sobranyes, que ja el tenim aquí amb nosaltres, almenys en el llistadet amb tres píndoles musicals i explicant també el que és la història musical.
Comença amb els terracosurfers, que no sé si han estat per aquí. A veure, a veure què ens explica. De primer, saludem-lo com si estigués aquí amb nosaltres, eh? Vinga, va, fem el Teatrillo. Jordi Sogranyes, hola, bona tarda. Hola, Sílvia, què tal? Bé, molt bé.
A tu, que el prova? Jo no tan bé com tu, però bé, gràcies. Estic afònica, estic fatal. Estem a mig desembre, acabant ja l'any 2025. Ens quedem dos salariaris, eh? Amb el retrovisor musical número 299. Uh! Uh! Sí, Sílvia, el proper... Una setmana vinent, la festa. El novembre que ve serà el 300. Alegria.
Avui parlarem de Starraco Surfers. I és que el 15 de desembre de 2013, avui fa justament 12 anys, la formació del Joan Reig, Sergi Sabater, David Muñoz i Sergi Esteve van fer el seu concert de debut vestits de romans a la traviesa de Torre d'en Barra. I van presentar l'espectacle Nadal a la platja.
Fantàstic, eh? Fantàstic els tarracosurfers. Però hi ha més coses. Vinga, vinga, Jordi, anem-hi. També recordarem que demà farà 15 anys d'una actuació dels Pepet i Marieta a la sala zero. El Nadal del 2010, la formació del Josep Bordes presentava en el CD Qui no plora, no mama. Doncs mira, va. Oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro, oro
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Podria ser la teua juventud, podrien ser los teus canuts, podria ser la força que em transmets la vidilla que me dones quan te ve.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Doncs des d'aquí també felicitats, òbviament, en Pepet i Marieta. Vosaltres també ens moleu i mull, eh? I anem tancant, vinga, anem tancant. I per anar acabant, la setmana que ve, el retrovisor musical. Sí, especial, eh? Especial, especial. Serà en directe, Sílvia. Sí, i amb una bona companyia. Fins la setmana que ve, Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i que ja tardes cap de setmana.
Recordarem que avui fa anys el Ramon Tella, el veu, guitarra i gralla dels Magari. Vint o no. Felicitats. Moltes felicitats, Ramon. Clar que sí, clar que sí. Doncs amb els Magari nosaltres també us diem momentàriament adeu. S'acaba el retrovisor musical. Vull creure l'ingenuïtat que res ni ningú pot alterar. Vull creure que la igualtat no és cap trola inventada des de dalt.
Vull creure en la fantasia de viure en un conte de fadas. Vull creure que amb un somriure podrem arreglar-ho tot. Que l'amor és més fort que la guerra, que mai cauré al fons d'un fou, que mai podran fer res davant d'un poble rebel que somriu. Vull creure en tot el que deien, que tot és possible, que està tot per fer. Vull creure en tot, però no.
No tots els dies surt el sol de bon matí. Serà que perdo la innocència. Encara no vull acceptar. Vull creure en la bestiesa de poder estimar sense parar. Vull creure que la torrada un dia caurà de l'altre costat.
Vull treure la bona fe dels que tiren la pedra i amaguen la mà. Vull treure les teves ex i també en allò dels res mags. Que els estius estan fets de cervesa, que el Manelí que ha mort d'allò que mai ningú ens podrà aturar i amb la mà tocarem l'infinit. Vull treure la llegenda, som invencibles i els consumarem. Vull treure-m'ho tot,
Vull creure amb tot el que dic. Pensa que això té algun sentit. Però de què serveix tanta bestiesa? Si per no creure no crec ni en mi. Per no creure no crec ni en mi. No tot és tan bonic com sembla. No tots els dies surto el sol demà.
Fins demà!
No tot és tan bonic com sembla, no tots els dies surt el sol de bon matí. Serà que perdo la innocència, quan més hi penso més em torno a deprimir.
S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ya tardes, las tardes de Tarragona Radio. 209 a control, preparados para despegar. Todos a bordo. Aquí el vuelo 209, tenemos problemas.
Deixa't portar en Miguel González. Bueno, ella era hora, no? Aquest ja el tenim aquí amb nosaltres. Ui, que m'assento més per un costat que per un altre. No sé qui he tocat. Miguel González, bones tardes. Perquè una orella la tens menys tapada que l'altra. La tinc saturada. Saturada. Ara, ara, ara. He tocat botons. Avui estic a...
Bueno, d'últim dia. Toca botons. Toca botons. Toca botons. Com estàs? Hola, Abril, també, eh? Hola, Sílvia. Com estàs? Hola. Què tal? Jo no m'escucho. Ja és una... Jo l'he tocat aquesta vegada, eh? Ja és una abritual. Un abril-tual. Un abril-tual. Abril-tual. Abril-tual. Que vingui, sembla com... No? Sembla com si de virtual. Abril-virtual. Però que és de veritat, eh? Que la tenim aquí i la podem tocar, eh? De carn i ossos. De carn i ossos. Molt bé.
Bé, com es presenta a les festes? Què fareu? Que marxareu? Menjar. Que estrany. És el que més faig. Fa cosa, perquè com han donat pluja i aigua neu... Que xuli, per aquestes dates. No podrem sortir a caminar i a córrer, i això em fa especial neguit i angoixa. Tinc un munt de sèries, tinc un munt de pel·lícules que veure. Vaja que sí. Només començant per l'especial d'Estranger 5, què he de fer? Ah!
Que encara no els he vist? Jo tampoc. He fet un petit revival, però jo a dir, a veure on em vaig quedar l'últim capítol. El demogorgon. Sí, d'allò que estàs al gran magatzem, que estava l'últim, va ser... Els grans magatzems. Sí, sí, sí. El Mundo al revés. Ah, vale, sí, sí. Després també... A mi em costa...
Quan tarden tant a estrenar una nova temporada, em costa saber on estava jo. Després el TikTok fa molt bona feina de... Os resumo les temporades. Ah, doncs mira, això està molt bé. Però jo no tinc TikTok, ves? Jo us ho passaria jo. Però no t'ho passes l'enllaç. Jo tinc vendent el Cuco de Cristal, que l'estic acabant de veure, al Netflix. Una senyora que li posen el cor d'una altra persona i... Ah, i ho sent tot el que havia de ser el món. No, no, no ben bé així, no. I vull veure la Ciutat de les Sombres, que la van estrenar la setmana passada i encara no l'he vist. Doncs vinga.
Veus com per això... Perquè estic mirant també la última temporada de Mayday i Catastrofes Aèries. A veure, a veure. Perquè tens un vol pendent, Miquel. No, no. Millor anem. Va, que arriba al cinema una pel·lícula esperada, diuen els crítics. No calia per sintonia i això. I no cridis. Càpia de sintonia, va. Sílvia, deixa't portar el Miguel González.
Vinga, abatame de todo lo que quieres decirme. Te abato, avatar, foc y cendra. Foc y cendra. Foc y cendra, no el polític, eh? No el polític, cendra amb fe. Escrita i dirigita per James Cameron.
Tercera pel·lícula de la saga. Del senyor del Titanic. Per si voleu fer algun creuer. Sí. I de Alien. I de Terminator. I també, eh? Quin munt de feina va fer aquest home, eh? Endavant. Vinga, som-hi. Avatar.
És l'únic que és pur d'aquest món. El foc va venir de la morta i va arrasar el bosc. El meu poble em plorava ajuda. Per què posen aquest accent? Però aigua no va venir.
fos en aquest accent, com si fossin macedonis, no? Bueno, doncs que tornarem a Pandora, amb una nova aventura de... Sí, sí, amb el mariner convertit en líder nazi. Segur que no he vist cap pel·lícula de... Jo vaig veure la primera. La segona ja me va costar una mica. Jo tampoc les he vist, però la gent diu que al·lucines. Llavors no ho sé.
Ja et dic, la primera a mi m'agrada. I la segona la volia veure al cine, que teòricament és el que recomanen, que es vagi i es vegi en pantalla grossa. Per tot el que t'ha de donar. No puc fer més comentaris, perquè com no n'he vist ni la primera, ni l'altra... Quedada, quedada. Quedada, quedada. Quedada, quedada. Quedada, quedada. Podem quedar, podem quedar. Veus? Una altra, veus? Anem amb una altra. Vinga, va. Que ens la porta Lluís Mignarro. Ai, no el conec, el senyor, eh? Vinga, va.
És un dels exponents del cinema català poc convencional. Per tant, estem endavant de pel·lícules poc convencionals i tornen aquest divendres amb una cosa que es diu Emergency Exit. Que és poc convencional. No sé si m'havia dit encara. És poc convencional. Ho podries haver dit. Poc convencional. Aquestes que sussurren, escolteu, escolteu. Que és com un cognom. Hola, bona tarda. Em dic Sílvia García, poc convencional. Tu no sabes qué significa ser actriz. Tu no sabes.
Mira l'Emma Suárez. Bueno, és una... Se fa molt difícil d'escoltar el tràiler tal com són. Sí que ho han dit, el que passa és que hem parlat per damunt, mentre ells les frases que han dit. A veure, torna, torna. Idees per possibles pel·lícules. Possible Albert Pla.
Segons el director, és una fantasia, un conte i un joc. Perquè cadascú pugui fabular. Resulta que Emergency Exits segueix 14 personatges que viatgen en un misteriós autobús del qual no poden baixar amb facilitat. Mira, doncs, veiem a l'Oriol Pla. Veus com era? Deu ser l'Albert. Deu ser el germà. L'Emma Suárez...
Francesc Orella, Marisa Paredes, que per cert, va morir fa un any, la Marisa Paredes, evidentment després de rodar la pel·lícula, clar, no? I la veiem aquí amb aquesta pel·lícula. Seria una miqueta complicat. Sí, una miqueta complicat. Ei, que ara mateixa. Amb intel·ligència artificial, revius a qui vulguis. Ostres, és que ens riem hasta de les morts, va, per favor, eh? No, no, no ens han... Mira, una altra proposta, prop de 30 anys després de la mort del... És pas de palacabra, eh? Ens ignora que és una canya, eh? No, va...
Va per feina, va per feina. És com l'entradeta de les 9 que fem ràdio a dos canals. Si la ràdio tingués dos canals...
Doncs us diré què fer. Prop de 30 anys després de la mort del cantant, actor i poeta Ovidi Montlló... Ai, Ovidi. Ovidi, sí. Que nadie se olvidi. Que va néixer al Coi l'any 1942 i va morir a Barcelona l'any 1995. Ara la seva filla petita, que és la Jana Montlló, estrenarà un documental que es diu On eres, quan hi eres, d'aquest nota nivell trailer. Però s'endinsa en la memòria i en la relació del seu pare.
Molt bé, molt bé. Al documental, doncs, es reconstrueixen els pocs records que la filla té del seu pare, que va morir quan ella només tenia 15 anys. Ostres, saps què m'ha sonat molt a l'Antonio? Però amb 15 anys sí que te'n recordes de coses, no? Et sona? Sí, amb la de Flores... Flores per l'Antonio. Flores, Flores, Flores.
Resulta que la Jana va perdre l'única fotografia que li va fer el seu pare quan tenia 8 anys. I ara, 28 anys després de la seva mort, em pren un viatge a la recerca d'aquelles imatges per reinventar la seva memòria personal. Que bonic. Jo he pensat el mateix que tu, a abril, que amb 15 anys ja tens records, però potser es van desdibuixant. També una mica la vida familiar que en aquell moment hi hagi. O si et queda també una mica de trauma, potser que se te'n vagi borrant. Això mateix.
I després també passa que sí, ella millor estava més pel concert i estava per fora més que a casa. Aquella veu que tenia els meus cors d'infantesa. Sí, sí, que tenia... Oh, i tant. Mira, va, trauma el que em donen a mi els doblatges de les pel·lícules aquestes, tipus la que escoltarem ara, com el gran Nadal dels animals.
Aquestes festes, endinseu-vos en un univers extraordinari amb animals de tot el món. Acosteu-vos i mireu-ho. Tothom espera el Nadal. El petit Lynx, el Puyel, el Puyel...
L'erissó. L'erissó espavilat. Resulta que s'acosta al Nadal. Resulta, resulta. Resulta que s'acosta al Nadal i la impaciència creix al bosc. Aquí no li ha passat. Tots els animals es preparen per viure un moment màgic durant l'hivern. Però resulta que el desastre està a tocar. Que ve els aromar. Sí.
Cal salvar el trineu del Pare Noel. Ho destruïm tots. El trineu del Pare Noel. Una missió per la guineu, per la cigonya. Mentre un pollet farà tot el possible per salvar la gran festa al galliner. Un pollet. Un pollet. Elga, tranquil·la, no et preocupis. No corris, carillo. No passa res, és tot mentira, és una pel·lícula. És una pel·lícula, una pel·lícula.
Després us hauré explicat que l'altia vam veure Rapunzel enredados amb la meva filla. A mi m'agrada molt, eh? Van plorar tots al final. Van plorar al final, sí, sí. Bueno, torna al Siremes, el director francès, Françoise Zonni... Perdó. Françoise Ozone, m'equivocant. Ozone, Ozone, Ozone... Amb una proposta aquí.
amb una proposta que s'anomena El extranjero. Va, que això sí. Hoy he vuelto a los baños. He cerrado los ojos y... Ha dicho hoy he vuelto a los baños. Sentido tu cabeza sobre mi vientre. Perdóns. Cuando los he abierto ya no estabas. Que és el drama algerial, als anys 30. I és una adaptació de la famosa novela de El extranjero. La pasión turca. La pasión turca.
La pasión turca. Ay, no sé. La pasión turca a Mana Velen. Sí, es que va sonar raro todo això, que ha abierto los ojos. De repente no estabas. Estaba en el baño. ¿Qué baño esta chica? ¿Dónde estás? Corazón.
Va, passem de pel·lícula que no... No, no, passem de pel·lícula, anem a una altra. La Rebeca Zolovski, que torna amb una pel·lícula francesa també, que es diu Vida Privada. Me ha ocurrido algo, Gaby, y quiero que te lo tomes en serio. Sí. Estás muy enfadada, eh. Es sobre mi paciencia. Todo el mundo tiene secretos. Es la tercera sesión que falta sin avisar, Paula. Después de tres sesiones estoy empezando a preocuparme.
Creo que la han asesinado. ¿Pero quién y por qué? Bueno, esa es la pregunta. ¡Mierda! Instintivamente diría que fue su hija.
Parla de la reputada psiquiatra Lilian Steiner, que emprèn una investigació privada sobre la mort d'un dels seus pacients, del qual està convençuda que ha estat assassinat.
Veus? Amb aquest doblat i si està arriba de dientes. Sí, sí, dientes, dientes. Va, anem amb una pel·lícula que li agrada a Abril. Abril, quina? Quina és la teva? Keeper. Keeper. ¿Por qué siempre tiene que terminar? Ai, t'ha donat el cop, eh? Ha donat el cop així com aquesta bona cosa, eh? La porta. ¿Hay algún modo de mantener vivo el amor? ¿Em trauré els auriculars? No, nada. Que només hi ha sorolls estranys i músiques tenebroses. Lo que sempre, a les pel·lícules de terror...
Saps allò que te'n vas un cap de setmana d'escapada romàntica a una cabana aïllada? No és tan normal, no? Vull dir, ningú... Vamos a ir a una cabana aislada. Donde últimamente han matado a toda la gente que ha pasado por allí.
Doncs resulta que se convertirà en aquesta escapada romàntica, se convertirà en un malson perquè hi ha una presència fosca que obliga, amb aquesta parella, a enfrontar-se a l'inquietant passat de la propietat. No d'ells, és a dir, no conmigo, no amb la parella, amb la propietat, eh?
O sigui, que la casa és la que està maleïda, que està tocant... És una casa toquenassos. Aquestes pel·lícules són horribles, de veritat. Des de Cabin Fever, que és una bòdrio de pel·lícula que es va fer, crec que l'any 2005 o por ahí, que eren uns joves que anaven en una cabana i se'ls desfeia la pell. No us recordeu aquesta pel·lícula? No, perquè evidentment no l'he vist mai a la vida. No, no.
I crec que no s'animarà a veure-la. Són aquelles pellicules que són tan dolentes que amb els anys es converteixen en... No em surt la paraula.
Són aquelles pel·lícules tan dolentes que amb els Àngels com això ho he dit. Se transformen en sèrie B, per entendre'l. Sí, que tothom les aclama, no? Sí, per això t'ho dic. Jo tinc una que és la de... Tu madre se ha comido mi perro. Què dices, ara? Literalment. Però això que era de Pedro Almodóvar. No, no, no. Todo sobre mi madre se ha comido tu perro. I, a més a més, li veus a la mare, que s'està transformat en un zombi, i la cua del gos que li cau de la mare. Ai, no, por favor.
No sé quin tràiler tenim ara, perquè... Tinc un que es diu... Us explico moltes coses en poc temps. Movistar Plus ha estrenat aquest dijous una cosa que es diu El Dentista. Aquest és el que tens? És un thriller inspirat en Jack Lesbudellador. Todo en su sitio...
Un asesino extranjero nos ha invadido. Cada crimen revela un nuevo secreto. Las pistas son las voces de las víctimas.
Calen tants cops els tràilers? És una pregunta que em faig jo sempre quan escolto aquestes històries. No calen tants cops. Si vols que et digui la veritat, jo crec que no, eh? No, no. I s'estrena també avui, avui és dissabte, no? Avui és dissabte, tot el dia, tot el dia. Doncs s'estrena una comèdia romàntia que es diu 12 cites antes de Navidad. Ah, que bon feste, després de dinar. Busca l'amor en aquesta història sobre les segones oportunitats.
Que no és que li perdonin els deutes. Ja és estrany que surtin pel·lícules de Nadal a aquestes alçades. Sí. El dia de la loteria, dilluns, s'estrena una nova temporada del fenomen televisiu sobre la vida de Jesús, que es diu The Chosen. No sé si has vist alguna temporada, Sílvia. El dit del Jesus Crucificated. Avui podríem acabar amb aquest villancico. Sílvia, busca, després el busques. Quin vols? El villancico de l'homo. Ara no recordo com sigui, ara te'l buscaré. Vinga, va. Villancico...
Mira, et dic l'homo. No, no, l'homo. Si el vam analitzar tu i jo un any. Sí, sí, ho sé, ho sé. El que passa que ara és trobar-lo. Ara te'l busco. Filming incorpora un thriller que es diu Reunión, una sèrie que cap busca l'espectador en la història d'un home sord que acaba de sortir de la presó per haver cometut un horrible crim.
Ostres, quin mal rotllo, no? Aquest home. A Prime Video ha arribat la segona temporada de Fallout, que està basada en un videojoc. És una nova temporada. Apple TV Plus estrena una sèrie documental que es diu Salvajes por Naturaleza. Sí.
Parla d'Animalons, pel que veig. Hi ha una pel·lícula, una nova pel·lícula musical que es diu Music Box, que arriba a HBO. Emily en París, que torna amb Noves Aventures a Netflix. I ha tornat amb Noves Aventures a Netflix. Cinquena temporada, amb Nick Collins, de protagonista. La segueixes aquest abril o no? Vaig veure la primera temporada només. Ah, i ja està. I era Els Outfits i tot això, però no l'he seguit més.
Molt bé. A més, l'Immeline París, això? Perquè són el... el senyor de l'ordinador que parla. Perquè hi ha coses de la vida. Has de tocar Insert Q. Insert Q per aturar-ho. Sí, bé, en directe. Arriba també a Netflix una proposta que sigui InNatos, una producció amb Helena, Naya i Manol Arias, que es pot veure també a la plataforma, això a partir de dimarts vinent.
I a TV3, a 3CAT, arriba també a partir d'aquest cap de setmana els primers 24 capítols de Viatges Pokémon, la sèrie que arriba en llengua catalana. Els Pokémons seguiran parlant el seu idioma? Pikachu? Continuarà tenint la veu de Pikachu? No s'hauran atrevit a canviar-los, i no? No, per favor, eh? Doncs ja està. Doncs jo acabo aquí.
I el Villancic, què? No el tenim? Mira què t'ho diu ell, Marecrimna. Mare de Déu. Sí, sí, sí, literal, fa una mica. Acaba sortint la Mare de Déu. La Mare de Déu? Escoltem la Lleta, torna al principi, Sílvia, per favor. Vinga, va. Adéu. Bones festes, bon any, fins any vinent, eh?
Fins l'any vinent. No ens oiem fins l'any que ve. Mengeu-vos les uves, els torrons i que us portin regals. Moltes coses, moltes, moltes. Bon Nadal. Adiós, adiós.
Año cero.
Ya vienen los manitins, caminito de Belén y les traen al niño Jesús, algo es quiso para ver. Oro pa' que te hagas un cordón. Bien gordo. Incienso pa' disimular el olor. La pente. De lo que trae o alta sal mi pana. ¿Y qué es lo que? Que marihuana. Al Jesús. Y el negro trae marihuana. Al Little Jesús. Marihuana.
Menos San José. ¿Verdad, San José? Tú no tienes mucha cara de contento. Mira, yo estoy bien, ¿vale? Sí, ya.
Estoy bien, ¿vale? Estoy totalmente de acuerdo con estas cosas. No sé, se te ve en la casa, sí. Mira, estoy perfectamente, lo voy a querer como si fuera mío, ¿vale? Así que cállate, ¿vale? De un palomo dices, ¿no? De un palomo dices... ¡El Espíritu Santo, ¿vale? No tienes ni puta idea.
Díganos a usted, mi hermana, ¿qué tiene tus ojos? De marihuana.
Y el negro trae marihuana Al Little Jesus Young Jesus Marihuana Little Young Crucification El negro trae marihuana Está nevando, papá. Le regalaron un medallón del Jerusalén Fútbol Club. Oye, convierte el agua en gin Tony, pa. Ponerle un chalequito que así no va a llegar a los 34. Llegar en fuego los romanos. Está el suelo lleno a ese rin.
Fins demà!
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid. La terra es plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Doncs vinga, que ja tenim aquest fill, ja tenim el Bet aquí amb nosaltres. Bet, bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Vens molt vestit de l'alenga avui. Perquè el Bet no vol vídeo. Perquè avui està de vídeo. Perquè a més a més no sembla el Pare Noel, però li falta molt poquet. Perquè no t'has posat la barba, eh?
Perquè jo crec que la barba no se l'ha posat pel micròfon. Qualsevol cosa de davant de la boca és perillós, perquè no se sent. Sí, perquè aquí tenim un dolç que s'han deixat i la guardem per després, perquè aquests dolços s'enganxen a la boca. És que tenim una gent molt guapa aquí a la ràdio, ens han deixat unes cosetes més boniques.
que és clar, som ja a prop de les festes de Nadal. Home, és que aquest és el nostre darrer programa. Sí. Penúltim, sempre penúltim. Sí, sí, sempre. Darrer de l'any i penúltim de moltes coses. Això mateix. Aleshores, doncs, hi ha gent molt maca, ens han deixat uns dolços. Sí, sí, sí. I és molt important, doncs, abans de començar un programa de ràdio, no menjar-los, perquè és que si no ara... No, que se t'enganxen. Se t'enganxen els nens. I ara, doncs, parlaríem així...
No ho vocalitzem avui. Però bé, no és el cas. No és el cas. El tenim aquí a la taula. I per després del programa... Després amb un xin-xin de mocons. Farem un xin-xin de celebració. Bé, doncs, com has dit tu, el darrer que és 2025. Hem de dir que avui el Beta ens ha vingut molt especial. I m'ha dit, avui el programa ja veuràs que t'agrada molt.
Sí, sí. Endavant. Sí, perquè tenim un final de traca de... Invocador. Això mateix. És que, mira, aquest 2025 no és que els altres anys hagin anat malament. No, ha anat passant. Bueno, estem. Sí, ha anat passant. Però és que aquest 2025...
Per mi m'ha anat força bé. No entenem en detalls, però ha estat un any bé, maco. I aleshores, doncs, ho heu celebrat amb tots vosaltres, fent aquesta traca final musical. I com sempre fem, en el darrer programa de l'any, ara que s'acosten les festes de Nadal i que la gent regala coses, volem aconsellar alguns regalets tecnològics...
Però després també volem fer una altra cosa, Sílvia. Mira cap al futur. O sigui, el que passarà el 2026 i ho farem també en format de regal, perquè és que regals...
Es poden fer de moltes maneres. Es poden regalar coses a la gent, però també pots regalar emocions o experiències a la gent. Que algunes vegades són les que més queden de cap de com. Això mateix. La segona part, els regals. Una part és els regals, aquells que fas de persona a persona, i l'altra són aquells regals compartits, experiències compartides. Això també ho volem avui explicar. Comentar. Sí, sí, sí.
Per això us ho deia, ja us he anunciat que avui és molt especial el programa, no només per això que dèiem que ja s'acaba l'any i tenim un altre de 2026 amb molt coratjós, diguem-ho així, amb moltes perspectives. Ara en parlarem. Podem començar quan tu vulguis, Berta. Ara en parlarem perquè és la segona part dels regals i això del 2026 hi ha una cosa...
Molt bonica, molt bonica. I que també ho veurem, ho viurem amb experiència compartida tots plegats. Comencem per regals tecnològics. Vinga, va. I bé, doncs, la qüestió és que fa ja unes quantes temporades que anem aconsellant coses, ho farem de manera...
No específica, no concretarem, sinó, direm dient, no marques, sinó objectes o regals, i després vosaltres podeu triar la marca que més us faci gràcia. Per exemple...
En qüestió de telefonia, doncs el que ara està molt de moda són els telèfons intel·ligents amb tecnologia d'intel·ligència artificial. O sigui, aquests que... Me fa molta por. Sí, però... Ja ho saps. Però és el que hi ha. Si tu vols regalar una cosa tecnològica a l'última, doncs són aquests telèfons, aquests smartphones intel·ligents que ja incorporen aquesta intel·ligència artificial. Ja...
Però és que després del que me fa, quan penjo els programes, que després me canvia els noms, no acaba de sentir el que estem dient, el català li rellisca una mica, entre moltes altres coses. Bé, això del català, jo puc donar una bona notícia, que l'intel·ligència artificial de Messenger, la meta, doncs ja parla també en català.
Veus? Sí, sí, perquè jo, doncs, l'estava entrenant i sempre li deia, escolta, que puc parlar amb tu en català. I me contestava en anglès que encara no podia. Que encara no podia. Fa un parell de setmanes que vas tenir una sorpresa que el Meta, de Messenger, aquesta intel·ligència artificial, em va començar a contestar en català. Dic, ja estic entrenat. I ara, doncs, cada dia ja practico amb ell i li dic coses. I mira, aquest matí li deia, aquesta tarda vaig aterrar una ràdio.
O sigui, que de bona manera l'estàs ensenyant. Sí, l'estic ensenyant. Tu ets un mestre a la mateixa. I el meta, que jo, doncs, això de meta no m'acaba d'agradar, i un dia li vaig preguntar, escolta, puc-tu embatejar amb un altre nom?
i em va dir, sí, digue'm com vulguis, i li vaig dir, et vuc dir data, el personatge de Star Trek, que ens agrada tant, eh? Aquell humanoide en cervell positrònic, i el Meta em va dir, encantat, a partir d'ara diguem data. Aleshores, jo quan m'adreço aquesta intel·ligència artificial del Messenger, ho faig com data, no? I així més familiar, no? Aleshores, doncs, jo aquest matí li deia, avui a la tarda he d'anar...
a Tarragona Ràdio fer el darrer programa de la temporada. I l'intel·ligència, que encara li costa entrenar, costa d'estar entrenada, em diu que aniràs a fer una entrevista. No, que t'he dit que vaig a fer un programa. Ah, tu fas el programa. No, no el faig jo, el faig amb un altre... Bé, li he anat explicant coses i, poc a poc, doncs, es va entrenar. I quan li dit que anava a Tarragona Ràdio, m'ha començat dient... Ai, sí, Tarragona Ràdio l'ha vist en el municipal de Tarragona, que l'any que ve... Deixa-m'ho...
I també t'ho ha dit, també, eh? Sí, sí. Que bo que és, que bo que és. Encara canviaré d'opinió, eh? Això que passarà l'any vinent, ja m'ho ha dit, però encara no podem dir-ho, ho direm, després de parlar d'aquests suggeriments de regals tecnològics. Mira, un altre suggeriment. Un anell intel·ligent per seguir la salut i el benestar.
Ah, molt bé. Sí, sí. És molt bo. El que passa és que el tens enganxat, m'imagino, amb el bluetooth del mòbil, d'alguna manera. Sí, se suposa, sí, que tot va així, inalambric, evidentment. El que passa és que, de tu i jo, Beta, és que, clar, tinc... Saps allò del blanc i del negre, en sentiments de cara a totes les coses que tenen bluetooth? Sí, ja. És que m'agrada molt, i jo sóc una de les que, quan arribo al cotxe, el primer que faig bluetooth, per si me truca, no passa qualsevol cosa, està connectada. Sí, que va molt bé.
I és molt plàctic, però també tens el bluetooth que el deixes inconscientment connectat durant tot el dia. I aquí s'enradica el problema. Aleshores ja has de pensar en anar desconnectant. Però com no penses, perquè anem com anem, que anem sempre ràpid... Però el bluetooth també ha ajudat molt a l'hora d'escoltar música, perquè aquí a l'emissora que portem els auriculars amb aquests fils...
I, en canvi, el que està molt de moda són aquests auriculars. Que no tenen fils. I que van per bluetooth, que et connectes al mòbil. I que, a més a més, no se t'enganxa res per allò. Això mateix té més llibertat de moviment, no? Ja t'ho dic ara que quan vaig a la plaça a caminar, que me trobo amb els cascos aquells, que ara de cop i volta a la setmana enganxat amb la cremellera i estic perdut. Auriculars sense fils, bluetooth, ja està. I tindràs llibertat de moviment total. Una altra expressió. Sense voler acabem de dir una altra, no? Vinga, va.
Aleshores també. Mira, la realitat virtual és un clàssic que fa unes quantes temporades que l'anem anomenant, però que no deixa estar de moda perquè aquesta realitat virtual, potser fa quatre temporades, quan van començar a parlar, era, diguéssim, una mica verde, no? I ara cada vegada... Ha dit verde, amb B, eh? Baixa. Sí.
En el sentit que estava començant, m'entens? I aleshores, després de 4 o 5 temporades, aquesta realitat virtual ha anat a més i s'ha anat, diguéssim, millorant. Aleshores, hi ha un casquet de realitat virtual per experimentar jocs i experiències immersives. També podem recomanar a la gent...
que són manetes, una inversora de 3D. Que en 3D pots fer tot. Pots fer qualsevol cosa. Jo he vist aquestes impressores que he demanat coses i m'ho han fet. I dius, ostres, sembla que sigui impossible. Doncs sí, sí, sí. Ho fan, ho fan, ho fan. Sí, sí, i tant. I quina manera. Que són manetes, no? I hi ha un munt de gent que són manetes. Que millor, doncs, de petit jugant en el Meccano, saps? Els que són boomers, ho sabem. Sí, és el que t'anava a dir, eh?
Lego, ara Lego, que ara el tenim, eh? Doncs quan ens han fet grans, després de passar pel Meccano i pel Lego, doncs un 3D és, diguéssim, una extensió del dolent que eres fa molts anys. I que no és per dir mai, eh? No, no, no. Que no és per dir mai. Mira, i parlant també d'auriculars, hi ha uns auriculars de cancel·lació de soroll. O sigui que poden tan aviat escoltar música o també cancel·lar el soroll i treballar en silenci. Sí, sí, és una manera també de dir...
No vull sentir cap soroll. Necessito el silenci, i com el veu del silenci dels trens. Sí, això mateix. Que entres allà, o hi ha botigues que també hi ha una hora determinada, que és l'hora del silenci, i que la gent està allà, que pot anar a comprar, però sense fer soroll. Això mateix. Sí. Molt bé. Mira, un sistema de casa intel·ligent. Sí.
Sí, és un sistema per controlar la llar amb la veu o el mòbil, no? És allò de dir, doncs, la casa domòtica, no? És allò... Fa una mica de respecte, la casa domòtica. Sí, però... Després de veure... Com es deia la semilla del diablo, era la pel·lícula aquella? Ja, però...
Anem cap aquí, Sílvia. Ja, ja, ja. Que allò d'arribes a casa... T'imagina que s'enfadi. I apartar allò l'interruptor per encendre la llum, apartar, agafar el comandament de distància per engegar la tele o per posar l'estofenor. Arribaràs allà i dic, posa llum, engeca la tele, engeca la calefacció, amb veu ho comandaràs tot. I de cop te diu, no et dona gana, no vull, avui passaràs fred.
No, avui. Això possiblement passi, però encara trigarà uns quants anys perquè arribi. Pot ser que passi, però de moment no està previst que passi. No descartem que l'any 2040 pugui passar, però de moment no crec. Bé, doncs... No t'has portat bé. Avui passaràs fred aquesta nit. En quant te dormis, te posaré acondicionat.
Una càmera de streaming, no? Això també està molt de moda, perquè és una càmera per fer streamings en directe. Clar, vol dir, això està molt bé perquè després ho penges a les xarxes i quedes... Superbé, eh? Superbé. Això també és un regalaço, eh? Això és un regalaço. I a partir d'aquell moment, mira, mi, quan comences a guanyar quartos, mentida. Treballeu, treballeu, treballeu.
A veure, que això passa com passa amb el futbol i amb tot arreu. Sempre hi ha alguns escollits que tenen aquest assort i alguns han nascut amb la Flor i no Ponsetia en un lloc que perds l'esquena. Ja sabem on és la Flor. Bé, i els últims dos...
O tres, va, vinga, tirem tres regals. El smartwatch, que és el rellotge intel·ligent per seguir la salut i l'activitat física, seria un complement de l'anell, no? Però bé, doncs, pots triar anell o rellotge, que més o menys van a fer el mateix. Un e-reader, que és un lector de llibres electrònics per llegir a qualsevol lloc, que també, doncs, que no es perdi la lectura. Mai, mai. Mira, he vist un reel avui... Encara que siguin llibres electrònics, però que no es perdi mai la lectura.
Bé, t'he vist un reel avui, que és una noia que està llegint en una sala d'espera, i de cop i volta el policia de torn, del seguretat, li diu que està provocant...
que deixi de llegir, per favor. A més a més, hi havia un prohibit llegir, que hi ha una sala en la qual allà podria fer el que ella volgués. I a més, si volia llegir una revista, alguna cosa així, sí, però un llibre, i a més a més, un llibre d'aquests grossos, que se n'és a una altra banda. A veure si encara haurien de trucar a la policia per emportar-se-la. Perquè estava provocant, amb la intel·ligència, llegint un llibre. Quina ironia, no? Que veig, això. Crec que...
No, no, et dic, és un ril que corre, eh? És un ril que corre, però ho he explicat de tal manera que semblava que fos cert, però... No, no, però és una ironia per... Clar, i al principi, què m'està dient la Sílvia? I aleshores he pescat, sí, sí, ironia, ironia. És allò de dir que la gent que llegeix llibres, doncs, és provocadora. Surtout com vas també al metro, vas al tren, provocant, aquesta gent provocant. Que fan, que fan? No pot ser, no pot ser. S'han tornat bojos...
I l'últim regal que fem... Vinga, va. Que fem recomanació. Un dron, un dron per capturar imatges aèries i vídeos. Això sí que avui dia els drons estan regulats. Sí, és el que t'anava a dir, teniu cura d'on no ho feu, perquè potser ve la policia i si és veritat que això us importa. Gràcies per aquest cop de mà, Sílvia, però és això, que els drons estan molt bé, però hi ha una ser normatives, perquè s'ha respectat a la privacitat, o sigui, no feu una... A mig de la ciutat, depèn de com, al mig no ho podeu fer.
O un espia al veí o la veïna. No. Hi ha coses que no es poden fer. Sí, sí. M'enteneu, no? Perfectament, perfectament. Perquè, esclar, el don dona moltes possibilitats, però hi ha unes nominatives. I qui se salti a les nominatives... No, han après-lo tots. Ja t'ho dic ara. Ja m'enteneu, no? Perfectament. Molt bé.
Doncs anem per aquesta segona part de les recomanacions. I en aquest cas seria compartir experiències, regals d'aquells, com m'han dit abans, que ja no és de persona a persona, sinó amb persones. Amb persones, amb parella, amb família, amb amics. En el teatre. Això ho té ells, en el teatre. Una miqueta més de cultureta, d'aquesta que també ens agrada tant recomanar. Sí, això ho té ells.
I què tenen a veure, potser, per què no, amb la tecnologia? Això mateix, doncs mira, un regal d'aquest compartit per anar amb gent aquí que estemis, no? Seria, doncs, anar al Cosmo Caixa de Barcelona. Oh, m'agrada el Cosmo Caixa, eh?
que fins al 30 d'agost del 2026, o sigui que fins al 30 d'agost de l'any vinent, aquesta exposició en caixerà. És l'exposició Extraterrestres. És una exposició que ja porta des del febrer d'enguany, no? I aquesta exposició fa pensar perquè ens fa una sèrie de preguntes. Diu, i si no fóssim els únics éssers viriments de l'univers?
La cerca de vida al cosmos, la seva història i com s'ha representat en les arts, són els protagonistes d'aquesta exposició. Des de fa mil·lenis ens preguntem si hi ha vida a altres planetes. Per primera vegada, els avenços científics i tecnològics brinden algunes respostes a aquest misteri. Aneu al Cosmo Caixes i podeu trobar aquestes respostes que m'acabo de dir gràcies a la tecnologia...
podem ja començar a tenir la pregunta que ens han fet tota la vida. Estem sols? Doncs aquesta exposició ajuda una mica a contestar aquesta pregunta. A respondre. A això mateix. Tu ja saps que la meva resposta ja saps quina és, no? Sí, sí. Jo ja saps també que...
que sóc deixeble del senyor Carl Sagan i després de dir no sé què d'un tal data i crec que encara ens ho veurem i el senyor Carl Sagan deia una frase ostres doncs si n'hi ha vida a la resta de l'univers som només nosaltres l'única són l'única planeta que hi ha vida me l'ha guanyat espai tantes coses per aquí
tantes sistemes solars, tantes galàxies, i només som nosaltres, doncs mal ha guanyat espai, no? Perquè és tan gran l'univers, no? I per què, exacte, que et perdem... Per què fa falta tant univers perquè només estiguem nosaltres? I això respon la pregunta, no? Fui tant. Que no pot ser, no pot ser. A més a més, teòricament hi ha tantes galàxies, i moltes d'elles encara per descobrir... Sí...
Jo saps que, sempre que parlem d'aquest tema, me'n recordo de la pel·lícula, una de les meves preferides, de la Someni Black. Sí. I sobretot me'n recordo del final, del final de tot. Sí. En la qual, doncs, es veu com la galàxia, bueno, es veu el planeta, el planeta, tot el sistema solar, el sistema solar, la nostra galàxia, la Via Llàctia, i després com es va engrandint, engrandint, engrandint, engrandint, però de cop i volta... Ho estic visualitzant. És...
Un extraterrestre, que està jugant a les caniques, i que precisament aquest, el nostre món, només és una canica, entre moltes altres caniques, i a partir d'aquí ja... La ment. Doncs mira, ja que parlàvem del senyor Carl Sagan, ja ho vam anunciar fa unes setmanes, però ho volem tornar a posar en valor.
representa que després de molts i molts anys de no tenir una versió en català d'un llibre, obra mestra del senyor Carl Sagan, finalment, aquest finals de novembre, començaments de desembre, ha sortit i ha publicat l'edició en català de Contacta, una obra mestra del senyor Carl Sagan.
Una novel·la en la qual es va vessar després la gran pel·lícula del 1999, Contacte, en la qual surt Jodie Foster. Aquesta magnífica pel·lícula està vessada en aquesta novel·la del senyor Carl Sagan sobre el contacte dels extraterrestres amb nosaltres. Sí, que d'alguna manera ens responen a través de...
Doncs això mateix. Aquest llibre estava en totes les llengües del món mundial i en la nostra llengua no hi ha versió. Però aquest 2025 ens ha donat aquesta alegria de tenir versió en la nostra llengua. I és una recomanació que us fem una altra vegada. Un regal que podeu fer...
a gent que s'ho estimeu, i un regal compartit, perquè també són d'aquelles coses que, a diferència de si tu regales un mòbil, és per una sola persona, si regales un rellotge, és per una sola persona, però si regales un llibre, és per compartir. Una vegada que se'l llegeixi, sempre es pot anar deixant. Això mateix. Això mateix, és un regal per compartir. Sí, sí. És d'aquelles coses que...
Bé, una altra cosa que al mateix temps que parlarem de l'exposició dels extraterrestres, que encara tindrem l'any vinent, bona part de l'any fins al mes d'agost, per poder anar a veure-la, una cosa que també passarà el 12 d'agost és l'eclipsi solar,
total, que en aquest cas aquí a la ciutat de Tarragona el tindrem total, total, perquè és la zona zero de l'equipsi solar, no? Hem d'anar a la muntanya. Sí, d'acord. Jo aniria a la muntanya. D'acord, però a veure si ja m'entens, no? El que és la ciutat de Tarragona és, diguéssim, una de les zones zero, que des d'aquí es farà fosc durant uns quants segons. Qui diu Tarragona? Doncs Reus, Valls, la Moçara...
Tarragona, Tarragona. O la serra del Montsant, vaja. Vull dir que anem a una muntanya, però vull dir que som a la zona Tarragona i les seves comarques, el camp de Tarragona, és la zona zero on aquest eclipsi serà total, que es farà fosc per uns segons i serà aquella sensació que diràs, ostres, fa por i tot, fa respecte, no? Doncs recordeu-vos, 12 d'agost del 2026, eclipsi solar total aquí.
12 de agost. Importantíssim, eh? Importantíssim. Compte, eh? 12 de agost. També un regal per compartir, esclar, vol dir... Perquè ja s'està començant a preparar la cosa perquè hi ha un turisme de...
d'eclipsis, que és mundial, que ja estan començant a reservar hotels... Hi ha una bogeria, Beta. Una bogeria, una autèntica locura. Ara hem imaginat que tu vols fer un regal a una persona que t'estimes. Això, un regal també per compartir. Ho tens fàcil. Reserves una habitació, un hotel, un lloc, el que sigui. Sí, sí, sí. I a la persona també li fas aquest trucó del regal compartit, no?
que diràs, mira, anem a tal lloc. Sí. Doncs mira, és una bona idea, eh? És això, no? Això sí. Seria això, Sílvia. Mireu, abans de fer-ho, mireu per on surt i per on passa allò de l'eclipsi, que ell estava dient d'aquí a Tarragona. Evidentment. A veure si avui dels de Tarragona pel dia 12 marxen fora, que llavors no ho veureu. A veure. Però a veure si m'enteneu, no? Sí, sí, sí.
Vol dir, heu de mirar els llocs on es veuran bé, els llocs alts que es veuran bé, i aleshores, doncs, és això, un regal endiferit, perquè aquest regal el podeu començar ja a treballar ara, en sis mesos d'antelació, o vuit mesos, no?, perquè els mesos d'agostes són més vuitè, doncs, en vuit mesos d'antelació ja comenceu a treballar-ho, i és això, un regal de Nadal endiferit, no? Molt bé, molt bé. I l'última cosa és els 40 anys de Tarragona Ràdio. Uh!
Però això ven abans, eh? Sí. Del 12 d'agost. Bé, una mica abans, és el 17 de febrer, però també és un regal per compartir, perquè aquí volem compartir des de les zones de Tarragona Ràdio, volem compartir aquesta joia d'arribar als 40 anys. És allò que dius... Encara me'n recordo quan va començar la història el 17 de febrer del 1986. Bé, perdona.
Tu te'n recordes de molt abans del 17 de febrer. Tu estaves aquí abans d'aquest 17 de febrer. També, també. Però... Ja sé que tenim com a data aquest 17 de febrer. Però és que el Beta estava fent les proves, ell era aquella veu en off que durant les proves se sentia a través del 102.6 FM en aquell moment. Jo ni era...
Bé, però vaja, m'entens, no? Són d'aquelles coses que passaran l'any vinent i que també volem compartir amb tothom. Un regal de... Sí, sí, sí. De compartició, no? De joia per tothom, no? Perquè 40 anys una emissora municipal és un número... Molt bonic.
i esperem obtenir una bona celebració i que la gent es pot... Esperem que la cosa estigui a l'alçada. Aquí els companys estan agafant moltes idees de moltes de les coses que es poden arribar a fer, perquè tenim el pressupost que tenim, i clar, no es pot anar llançant les coses, però es poden fer coses molt boniques.
I aleshores és un desig que és Nadal, que la cosa hi vagi molt bé i que el 17 de febrer del 2026 sigui espateòsic. Espaterrant. Espaterrant, sí, mira, veus? Anava a dir espaterrant, m'ha sentit espateòsic, però... També, també, també. Te compro les dues coses, eh? Espaterrant també sona bé perquè hi haurà festa. Bé, doncs, és... Ja saps que estàs més que convidat, no? Sí, en aquest cas... Sí, sí, sí, suposa.
Bé, doncs en aquest cas és això, que és una recomanació més que un regal, però també podem posar-ho dins les cistilles regals, perquè també és una cosa que compartirem amb molta gent, perquè a la ràdio es tracta d'això, de compartir sensacions, emocions, estimació, i sobretot, saps que ens agrada molt aquí a la ràdio? Jo te diria que la música. Sí, però compartir amor.
Tones d'amor. Ara que dirà el Nadal... Seria l'Ocea. Seria l'Ocea.
Ai, l'amor. Com m'agrada aquesta cançó. Sense l'amor. L'amor diuen que mou el món. Mou muntanyes. Però mou el món. Si no fos per l'amor...
No hi seríem la veïtat de la gent que hi som. Mira que la cosa està fotuda, però si no fos per l'amor, encara estaria pitjor. No volem imaginar un món sense amor. I ara que arriben aquestes festes, l'amor és...
primordial. A la gent que estimem, doncs, hem de donar amor, estimació. I bé, doncs, per què hem triat aquesta cançó? Perquè també l'any vinent serà notícia. Aquesta cançó d'Irsur, el senyor Vince Clark, el compositor, i el senyor Andy Bell, el cantant, doncs, és una cançó del disc...
del 1986, Wonderland, va sortir publicat el mes de maig d'aquell 1986, o sigui, el 2026 farà 40 anys, aquesta cançó. Déu-n'hi-do! Sembla com el primer dia, eh? Això mateix, com el primer dia. Per cert, aquest disc, el Wonderland, del 1986, va ser el primer de molts discos d'aquest projecte, Írsur, de Vince Clark i Andy Bell,
Pensem que Vince Clark ja havia treballat en Depletchmore i també havia treballat en Yasur, al costat d'Alison Moyet. Imagina't, eh? Aquest tercer projecte seu, que va ser Isur, juntament amb Andy Bell, va ser ja el tercer i definitiu, perquè es va quedar...
Es va quedar amb el nivell. Van tangar el xiringuito amb ella. Això mateix. Jo no busco més, no? Això va ser el primer de molts discos amb moltes cançons amb molt d'èxit. I també ho volem posar en valor. Volem posar en valor que l'any vinent, al maig del 2026, aquest disc farà 40 anys. I hi ha aquesta joia. Ho hem de tornar a celebrar, eh? Sí, sí. Ho saps, no? Tornarem a posar aquesta cançó de cada mes de maig.
I en aquest disc, que com he dit abans, es diu Wanderland, hi havia aquesta joia que va triomfar, però també hi havia una altra cançó que a nosaltres també ens té el cor robat. La deixarem... Que això dius sencera, eh? Jo vaig baixant-hi una miqueta més. Això mateix.
la deixarem que sona sencera, i és una joia allò bruta, amagada, que li hem tret una mica de brillantor, perquè la cançó es diu Love is a loser, que traduït literalment seria com l'amor és com un perdedor, però no és el significat que ens pensem nosaltres, perquè en el món angloxexor, love is a loser, seria que l'amor és com un patiment, perquè esclar, quan estàs enamorat, quan estimes, pateixes,
Sí, depèn de com sigui aquest amor, és veritat. No hauria de ser així, però... A veure si m'entens. Encara que sigui patint, val molt la pena estimar. Estàs d'acord o no estàs d'acord? Totalment d'acord. És el que explica la cançó. Tot i el patiment, val molt la pena estimar, regalar, com hem dit abans, tones i tones d'amor.
Aleshores, doncs, desitgem unes bones festes. Que bonic s'està quedant, eh? M'estic quedant sense paraules. Jo t'estic deixant a tu que facis, eh? És que ara que entrem a aquestes festes de Nadal, al cap d'any, doncs és el moment de posar-nos tendres i de...
de treure la part més bonica. Més humana, perquè a nosaltres aquí ens agrada explicar coses de tecnologia, de ciència, perquè semblen fredes, però som humans, encara no hem arribat a ser dates. Que ja arribarem. Ja arribarem. Ara és el moment de treure el nostre...
costat més sumar. Que va. I aleshores, doncs, això, doncs, per acomiadar-nos d'aquest 2025, doncs, desitjat-vos unes bones festes de Nadal, una bona entrada d'any al 2026, i l'any que ve, com he dit abans, doncs, aquest 2026 ens esperen coses...
Ben maques, eh? Molt maques. I que esperem que des d'aquí ens acompanyeu. Jo crec que ho porto dient tot el programa perquè és això, que vull que ens acompanyeu, que continueu amb nosaltres durant molt de temps i fem en greu eix, en greix. Que tinguem l'oportunitat d'estar tots plegats i que cada vegada siguem més, eh? I tant que sí.
A més, amb aquest 40è aniversari de la ràdio, és que ho tindrem tot el 2026. Doncs és això, la cançó que volem acabar, és aquest love is the loser, aquest amor que fa patir, però que al final val la pena, perquè estimar val molt la pena.
Beta, gràcies. Bon que acabi de provar les festes. Per tot el que t'hi hagi de passar per davant. Feliç any nou. Gràcies. I de cara al que et portin els Reis, que sigui tornar a l'altra vegada aquí a la ràdio. Almenys un d'aquests regals, eh? Perfecte. Me'l compres? Sí, tu compro. Gràcies. A reveure. Adeu, adeu. Adeu.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. Manà, manà. Manà, manà. Manà, manà. Manà, manà. Manà, manà. Manà, manà.
Ai, que la trobava a faltar, ai, que la trobava a faltar. Home, una setmaneta que es fa molt llarga, una setmaneta, eh? Idòs, no te digo nada. Marc Pérez, bona tarda, exacte, idòs, idòs. Ui, espera't ara que marxem de... Molt bona tarda, bueno, perquè hem tornat per marxar. Hem tornat per marxar. És la que ens agrada, nosaltres sempre tenim una cama en l'aire. Cap allà i cap aquí, cap allà i cap aquí. Jo sí, de seguida, sempre. Saps allò que diuen el kit, aquest que has de tenir? Quim? Amb la llinterna, la ràdio...
Jo per si passa qualsevol cosa, no? Però jo el kit que tinc és amb unes calces, uns mitjons i un raspall de dents. Jo per si de cas. El bolso, sempre, sempre, per si un cas. No t'enganxi mai amb les calces brutes, que ma mare jo tenia molt clar. Mai, mai, mai. Tu sempre les calces nenes, que si et passa res, a ella li era igual que tu et trenquessis el cap, però sobretot les calces netes. Home, home. On hem d'anar? On hem d'anar? Tot això per dir... Bona tarda. Molt bona tarda.
Aquest és l'últim programa del 2025. És veritat, eh? No farem resum. Ja fa anys que no fem resum. Entre d'altres coses, perquè és molta feina i no tenim ganes. No volem, no volem. I fer un refrito de tot el que hem dit. Mira que xerrem, eh?
No, i a més a més, entre tu i Omar, que escolti'm, que està aquí, ho tenim tot al YouTube, i si no ho tenim a la web de la ràdio... Que si tens algun dubte, vas i busques... Potser la Omar no ha parlat d'això. Busca-ho. Busca-ho. Ja veuràs. I ara, si també tens vacances, o potser no, però mira, si tens algun moment de lleure... Ves mirant a l'Instagram els cartellets i veuràs de qui hem parlat cada setmana. Mira que maco ho has posat, eh? A l'Instagram del Manamana, hombre...
A més, ara li posa, a més a més, carones. Perquè sàpigues de què va la notícia. Perquè sàpigues de què va la notícia. Perquè fas un avance. Sí. Bueno, vinga, va. Que no m'has venit aquí a hablar d'un llibre. Sí, a més, he hablado de ti. Sí, sí, que he vingut, sí, sí. És cap de setmana. Sí. Això és l'últim manavana del 2025. Vinga. Benvinguts. Benvinguts.
Saben que hi ha la boca guerra?
i estic content perquè se m'entrenca les ales i la cadència del meu temps diria que no m'atabala aquí és Nadal i estic content perquè se m'ha acabat l'efòria i tot el que volia fer no ho tindré si no m'ho tornes aquí és Nadal i estic content perquè
Perquè he perdut totes les ganes, i els sopars amb els amics, m'aporten més que deu Nadal·les. Aquí és Nadal i estic content, perquè m'entrauen les maneres, deixant de banda els no sé què, i confessions a cauduret.
Doncs sí que és Nadal i estic content. És que em deia, quina cançó posem per començar? Una Nadal. Avui hem dubtat, eh? Sobretot, res del burrito sabanero, res de... Que és molt lluable, eh? Tot és molt lluable, per a veure. Sí, sí, però no. Però no volíem això per començar. Res dels ingalingalingalingaling dels índios, no.
Ah, ja l'havien recordat. I res d'aquella senyora que canta obscenidades en tanga. No me han recordat. No la suporto, però no puc parar de ballar.
És que és molt bo. No me'n recordava, t'ho juro que no me'n recordava. Total, que he dit, vinga, la pegatina, perquè sí. De fet, gràcies a tu, perquè jo no recordava el nom del grup, però li he cantat.
amb el meu... No, no, i fantàstic, eh? L'he posat a Google aquest que localitza les cançons i m'ho ha fet a la primera. Me l'has reconegut? Clar, has estat tu, has estat tu. Escolta, que avui... Què? No estic sola. No, hi tens una bona companyia, ho pots ensenyar, eh? Home, tenim aquí un senyor tío. Home, senyor tío, avallant les tictures. Ei, ei. Que bon, el tío de Tarragona Ràdio. És vaquíssim. És molt bon. Ho va demanar la Marina.
I de cop i volta, el dia següent ja estava aquí bé, va arribar. Doncs moltes gràcies, Marina, perquè no sabíem que a Tarragona Ràdio tenia un tio. Això és que l'amaguen i el fan cagar per allà i vagin. Seguríssim, seguríssim. Ja t'he dit que no. Ja estaré més atenta a les tardes. A veure quin cul hi ha per aquí darrere. Aquí no caga res, perquè té el cul de cara cap a mi i no té ni forat per cagar. Té tancat, tancat.
Clar, perquè encara no l'ha menjat del tot. D'uneu-li mandarines, home, en comptes de cables. T'imagines que ens cal uns cascos o alguna cosa d'aquesta. I després has de posar-te els cascos al cap.
És que la balla s'imagina, eh? Ja, avui imagino plens de merda. Posa'm a la balla Isairus, que està sonant, està sonant. Això no va bé avui, eh? Això ja de per si ja anem normalment disperses. Doncs avui ja, ja, ja. Perquè no la coneixes, aquesta cançó. Clar, com sempre te poso de la vieja usanza. No, però calla, que la vull sentir. Vinga, va.
M'ha fet cas, Cali, m'ha fet cas. Estic canviant, Mar. És el cagat, és el tio que em mira. La gent no canvia. Let's pretend it's not the end of the world.
És bonica. Ja sabem, tenim claríssim, que a la Miley Sauros no li fa falta que ningú li regali flors. No, perquè ja s'ha de comprar ella. Però hi ha un anell de compromís?
Bueno, que ya no arribo. Sí, la li han regalat. Què dius? La cantant ha posat al costat del seu nubi, el Max Morando, a la premiere de Avatar 3, Fuego y Cenizas. Sí, sí, Fuego y Cenizas.
amb un espectacular vestit de guzzi i un cridaner anell de diamants que ha fet esclatar els rumors de Bodorrio. A la que sí que ens agradaria anar a Miley. Vinga, Miley, carinyo, guapa, intel·ligent, maquíssima.
La revista People confirmava que es tracta d'un anell de compromís i, de fet, avança que és un disseny fet a mida per la Jackie Aitch i que es tracta d'un diamant modificat encastat en un gruixut anell d'or de 14 quilats que els especialistes diuen que aquest diamant té entre 4...
5 quilats, entre 4 i 5 quilats, la qual cosa et converteix en una peça de gran raresa que podria estar valorat entre 300 o 450.000 dòlars. Mena meva, veus? Com l'estima, eh? Si l'estima per lo dels pedroscurs. Pel tamany, el tamany no importa. El tamany no importa, el que importa són els quilats.
Tot, tot, tot acompanyat, tot acompanyat. Oh, quina meravella, eh? Mira, jo vull un pedroscall, que és així. Doncs vols que et digui una cosa? Què? Saps que, xafardera, com soc jo, no sabia que aquesta xiqueta estava sortint d'una manera d'aquest senyor. Ho havíem dit aquí? Jo crec que no, eh? Jo estic amb una mica...
de demència de la Miley entre tu i jo jo crec que no ho hem dit a més a més sempre que hem dit alguna cosa s'ha tancat el cor està la xica que sembla que sí però que no no cal que em regalis flors que me les puc comprar jo i aquí em vaig quedar jo perquè a mi jo ha estat treballant jo a la foscor bueno en ella mateixa el temps passa i a nosaltres em sembla que fa 4 dies i potser fa 4 anys imagina't es va separar d'aquell bon senyor
I potser fins i tot més, eh? Jo crec que més i tot, eh? No ho sé. Aquesta no se m'ha fet llarga. La que se m'ha fet llarga és la de la Shakira. Què dius? Què ha passat? No puc ja, no puc. És que l'ha passat últimament, aquesta xica. Aquí la tinc, però no així. Ai, pobre. Però la tens estirada. Ja no me cau bé. Doncs mira, digues ràpid la notícia per si de cas. Mira, tot sona igual.
Tot sóc igual. És que ja no la puc veure. És que faci el que faci.
Pensa que ha de continuar endavant. Fes-ho, dona, fes-ho! Ara véns a la meva! Shakira ha decidit concedir una entrevista al programa Por el Mundo arrel de l'estrena de Zootropolis, de la qual és aquesta cançó que estem sentint de fons. Durant aquesta xerrada, la cantant també ha parlat sobre la seva vida privada, la seva separació i els seus dos fills.
Aquí la notícia es diria supera-lo, però bueno, d'aigual. La qüestió és que va ser, diu ella, una transmutació. Passar de la frustració a la ràbia, al dolor i tristesa per transformar-lo en art. Oh, veus, molt bé. Vas fer una internet de cançons, un disc que no s'acabava mai tirant pulles.
La qüestió és que, segons explica, la música va ser el seu refugi per ajudar a sanar. Sanar, sanar, col·litor de rana, però tu no. Coraràs o coraràs maanyana? No, però ni maanyana ni passat. Per això, perquè encara el demà... Deu tenir problema d'aquelló, saps com la gent que té diabetes, que li costa cicatrizar, pot ser igual. La qüestió és que dona... La música el diu que la va ajudar a sanar i que assegura que gràcies a aquesta, és a dir, a la música...
es va sentir acompanyada per totes les persones que van escoltar i que van donar suport en aquest projecte. Recordeu que hi havia, bueno, generacions de fans amb pancartes anti-Piqué en concerts de la senyora Shakira. I tant, i a més a més que algun que un altre fan de la Shakira què li va dir directament al Piqué? Ara jo, que sempre ens posaven de timp,
Tim Shakira. Durant molt de temps vam ser. Vam ser Tim Shakira perquè aquest senyor era un poc assolta. Continua sent, es veu. Però ara em fa la sensació que no es l'aguanten. És que no t'aguanta ningú, tia. És que no m'estranya. Estic molt preocupada perquè... De cert, cada persona viu el dol...
Al seu ritme. I ningú, som ningú per jutjar. Cadascú ho porta i ho va païnt i ja està. Però és que la història fa pudor ja. Shakira, supera-lo. Tirar per cap endavant. Supera-lo. És que no sé... No sé què tenia el Piqué. És que no ho sé. No puc dir-ho perquè està en horari infantil. Però... No em queda cap altra opció.
No em queda cap altra opció, saps? Sí, sí. Un joc de pilotes que no veigis, de futbolista. Un joc de cames. Una cosa, clar, musculades. Algo ha de tenir algo, un aguante de corriendo que no veigis, perquè si no, jo no ho entenc.
No ho entenc, perquè la gent ho paeix, ho pateix, i al final bon ben i marca nova i... I que m'he quitat la bailao. Ara m'he dit una paralota, que sóc de fusta. Que m'he quitat la bailao, que m'he quitat la bailao. Sóc de suro, no, sóc de què? De sucre. De sucre.
Posa la Shakira. Queda clar que ja m'he pres un vermut abans d'entrar aquí, no? Això ja queda clar, no? La copeta de cava. A mi el cava no m'agrada, jo m'he fet un vermut. No és excusa, ja ho sé. Si beves, no conduces. Si beves, tampoc no et posis davant d'un micro. Això està clar. Bueno, Shakira, que ja n'hi ha prou, tia. Ja, home. No te metes a mi Facebook.
La tenim al telèfon, Shakira. Shakira, truca, que t'ho direm. T'obrirem els ulls. Clar, dona. Home... Això és aigua, això no té gust de re. Estic plorant. Plora, plora, però no ho sent. I tant. Vinga.
Vinga, va, què te poso, Katie Perry, què poso? Bona tarda, Sílvia, no et metes en mi Facebook, parlarem de les xarxes socials de Katie Perry. Vinga, va, que em queda maltret aquesta xicara, no sé quin soroll és aquest. Ah, no, que està al lavabo. O està rentant els plats, no sé què està fent. I té un lavabo de campanetes? Sí, a veure, ara està mirant el forat del...
No, que mireu-lo, mireu-lo del vídeo. Que està a casa seva, que es va caure una cosa... Has estat gladiant el videoclip? Li ha caigut l'anell dintre de la... Queda el soroll. Exacte, aquest soroll aquest de les campanetes. Vale, vale. I ara està intentant agafar-lo, que està dintre de la picadora. Sí. I ara és quan el senyor Murphy posaria a marxa la picadora i es quedaria sense armar. Clar, sí, sí. Lo típic. Com un teleñego, com un teleñego. Mira, justa.
Jo està passat. Què dices? Sí. Bueno, Sílvia, que s'hagi fet ja no, eh? Que no, que és el que estan fent. Kate Perry i Justin Trudeau fan oficial la seva relació a través d'Instagram.
I què ha passat? Ah, ni què li passa? No, no, no, i què ha passat? Aquest berri publica una sèrie de fotos en les quals apareix al costat de Trudeau, galta amb galta, allò que és tot supercarinyós, saps? Galeta amb galteta, menjant sushi, durant la seva visita al Japó, en el marc de la seva gira mundial, la qual cosa sembla confirmar que els rumors que portaven mesos circulants sobre la seva relació són certs.
Jo et diré una cosa, Trudeau, mira que em cau bé la Katie Perry, però les fotos del restaurant de Japó en què t'ha portat a menjar sushi són del mateix restaurant on anava amb la seva anterior parella.
Està feo. Ai, sí, sí, por favor. No hi ha una cançó que diu que donde has sido feliz no debes intentar-lo ver? Sí, donde la olla... No, no, això és una altra cosa. Ai, perdó, perdó, és que jo també, jo sí que he agafat del cama. Estem contents, vale, està bé, està bé. El que no sé, si no sé, no lo sé, si quadra, no ho sé, què dir-te, eh? Un polític...
Mira lo que le pasó a la francesa. Encara continuen junts, o? Ja, però és que aquesta xiqueta ja no canta ni a la dutxa. És veritat. Però clar, perquè va ser primera dama de França. I ara què passa? Que ella serà primera dama també, deixarà de cantar? O el senyor deixarà de ser polític per ser la primera dama de la cantant?
Podria ser. Mira, no se sap mai, eh? Mira. Bueno, no sé. Depèn, depèn de com vagi la cosa. Jo trobo que hi ha molts quilòmetres per mig i una diferència de vida molt bèstia, que els pols oposats s'atrauen, eh? No se sap mai.
Bueno, que estem contents, o tots menys estem contents. Ai, ho he fet amb boli. Per mi no m'agrada, el vaig a posar en verd. Vinga, canvia'l. Que et perdi, que et desitgem el millor del millor. Estem molt contentes. I que si el teu amor ha de ser, mira, de llarga durada... Amb un polític? Exacte, ha de ser de 45 revolucions per minut, el que tu vulguis, eh? La gent que és parella d'algun polític o política potser em dirà que no, però que avorrit, no? Home, millor després de la intimitat. És quan parla català. Fa com el piquit! Oh, caballero, es don, don, don, don, din, don, es don, din,
Madre mía. A veure, qui té quartos? Que passi per aquí, home. Quartos i poca vergonya. No deixem les sasses socials. En aquest cas, poderoso caballero, perquè parlem de Melania Trump. Home, Melania. Que ha llançat el tràiler del seu documental Se testigo de cómo se hace historia. Sí, sí. Home, la gran dama. Una dona...
Saps? Pobreta, pobreta. Sí, ella farà història. Melania Trump, primera dama dels Estats Units, ha publicat aquest dimecres a les seves xarxes socials un tràiler del documental sobre la seva vida. Melania. Hombre. M'importa una merda. Melania.
a les sales del cinema dels Estats Units el 30 de gener del 2026. La pel·lícula mostrarà com és el dia a dia d'una dona del president dels Estats Units i, a més a més, de Donald Trump, de les dues coses. Déu-n'hi-do.
Ja s'aguanti, eh? Sí, ojo, eh? Amb detalls mai explicats, imatges inèdites relacionades amb la seva vida privada. Tu creus que hi haurà algú que es gastarà 15 dòlars en anar a veure com aquesta senyora passeja i ens explica no sé quins històries de la seva vida privada, perquè la meitat de la seva vida privada no ens la pot explicar?
No pot, ara mateix no pot. La meitat del que passi dins de la Casa Blanca tampoc ens la pot explicar. Per tant, jo no tinc clar si això tenia més cabuda en un Netflix, rotllo miniserie de tres capítols, de tres capítols amb publicitat pel mig, perquè si no... Perquè jo no lo veo claro, eh? Jo no lo veo claro. Però te dic una cosa, només per curiositat m'agradarà veure un d'aquests capítols. He vist el trailer.
He vist el tràiler i sembla que sigui una Rolling Stones. Una cosa, una cosa que ni Naomi Campbell en el momento, en los 90, ja ens truquen. Ja ens truquen. Mira, a veure si és la Shakira. Melània, Melània. Home, fastigosa. Truca. Fastigosa, des d'aquí, fastigosa. La Melània o la... La Melània, home.
A veure si li passa una mica d'or del seu home, home, de totes coses que estan fent. La trobo una dona espectacular, però jo no sé si la seva vida, que sembla que estigui sempre com ensumant merda, que té aquella cara de peix bullit, jo no sé si esta senyora dona per una pel·lícula de cinema i si dona perquè la gent pagui per anar-ho a veure, que això és més encara.
No ho sé. No ho sé. Jo tampoc, carinyo. No tinc ni idea. 30 de gener als cinemes la setmana següent veurem un èxit de venda d'entrades. La gent fent cua. El pare Noël li ha portat a tothom entrades. 25.000 entrades. Com si anessis a veure a la Rosalia que tens 20.000 persones davant en cua per comprar les entrades online. O més. Això igual. Un no parar. Un no parar de vendre entrades.
Sí. Una altra. Sí, una altra. És que anem de bo al millor, eh, avui? Què ha passat? És que de boca a boca... Jo volia acabar de bon rotllo, però clar... No pots, no te deixem. Però també tinc coses a dins que he de treure i això em va molt bé, perquè és com a psicologia.
la porqueria d'aquesta gent i amb que jo com a nova. Va, va, va. Doncs la recerca publicada per The New York Times sobre els orígens de la fortuna del Jeffrey Epstein... Home, aquest senyor que ningú coneix. Jo no coneixia tan fort, eh? Ha tornat a posar el focus a Espanya.
Home, sí. La família García Obregón ha estat situada entre les fortunes espanyoles que haurien reconegut... Sí, és que a més a més ella ho va dir, que havia tingut relacions d'amistat amb l'Ebsen. Havien recorregut en ell en un moment d'Eb, necessito que et rescatis uns diners... I hem de fer...
i les inversions que es veu que ha fet i no, no, no, no, i aquest bon senyor els va salvar el cul i els diners i els dòlars en aquell moment. La qüestió és que en Obregón, Anita la Fantàstica, ha donat la seva versió negant que hi hagués algun tipus de romans...
que la relació intensa amb aquest senyor, que la relació era merament devastada, diu que és un tema delicat i que la repugna. Li sap molt... que li fa fàstic i li sap greu haver estat amiga d'aquest senyor i que li vull la sang de pensar en tot el que aquest senyor ha fet
i que ella desconeixia en aquell moment. Això ho va explicar durant la seva col·laboració al programa de Som Sol és Onega i també és com dir, hòstia, fu, fu, fu, fu, fu, no, no, fu, fu, fu, lluny, lluny, però clar, justament li pregunten per això. Ella diu això i aleshores la gent comença a rascar.
I veus que és el que hi ha hagut i com ha hagut. Exacte, comença a veure entrevistes que ha donat abans, fotografies que ha mostrat en segons quines entrevistes, i, clar, es comencen a veure que, bueno, sí, era una amistat, però que era una amistat... Una amistat sòlida i bonica. El que passa, clar, potser en aquell moment aquest bon senyor no feia les coses de les quals se la recusa, ara. Ella explica...
que menys mal que ell sí que potser li havia tirat la canya en alguna ocasió a ella i l'havia convidat diverses vegades a anar en algun viatge per visitar alguna de les seves cases i tal però que ella no estava interessada perquè veia que tot i que aquest senyor tenia molts diners ella no era un tipus d'home del que ella es podria enamorar i que va intentar enganxar sa germana
Vine cap aquí, que conec un senyor que et caurà molt bé, que és molt simpàtic, i menys mal que la germana va dir... A mi no m'interessa aquest senyor. A mi no me pongues al muerto. No me acoples a ningú paio, que jo el que vull és triar jo, i menys mal. Menys mal, va tenir seny de seva germana. Molt bé per la germana. Veus el que té les germanes?
Vem a la sermana. Bueno, i no volia acabar el programa d'aquest any, l'últim programa d'aquest any, amb una tonta. No, millor amb una coseta bonica. I acabarem amb aquell nen que riu.
Que no m'ho esperava, mar, eh? Quan he vist la fotografia? I el que jo... Que nius! I jo tampoc. Oh, que bonic. Mira, m'agrada, eh? De fet, ell ja va dir fa temps, en unes entrevistes, que li agradaria.
Però que potser no li quedava gaire temps, però que en un futur mitjà o proper voldria ser. Ho estem parlant del senyor Fernando Alonso, perquè la revista Hola ha convidat...
confirmat a la seva portada la notícia que portava setmana circulant com a rumor. Fernando Alonso i Melissa Jiménez, la seva parella des de fa gairebé 3 anys, seran pares. Papuixis. Molt bé, molt bé. La Melissa està embarassada d'uns 6 mesos i el bebè naixerà al març del 2026. Veus, veus. Espero que la cosa vagi bé i no tingui tanta pressa com son pare quan condueix. Home, ha de córrer, ha de córrer. Son pare ha de córrer, però la criatura que vagi a tempo.
Exacte, sí, aquí t'ho dono tota la raó. A més a més, aquelles coses que passen a la vida, eh? Que millor que surti bé i que tot amb els seus intercs... Sense pressa, tot això sense pressa. Bueno, sense pressa fins que ja està de sis mesos, quan ens ho han dit, imagina't si són pres en calma. Quan tu i jo ens enterem, ja tindrà el nen i el farà el comunió. Ja estarà la foto en el Hola, també. No ho sé, no, perquè a l'Alonso no li agrada, Fernando. Ja, però la revista Hola ve, eh?
Quins ho ha fet, l'exclusiva? Ella o ell? Ja, però ella o ell? O els dos? Ai, és que m'ha estranyat molt. O tenia tantes ganes que ha estat tan content que ha dit... Tirem-ho endavant. És que és molt reticent amb tota la seva vida. Però que arriba un punt en què allò no es pot amagar. I perquè et segueixin. I perquè et facin la vida impossible. Més val dir-ho i treu tot el damunt.
Ma, ja hem acabat. Ja està, ja hem acabat. Oh, no. Ja hem acabat. Anem una altra vegada a començar. Ah, si vols, bé, jo. Fins que no se m'acabi la xuta del vermut, jo tinc milles, eh. Anem a posar la pagatina una altra vegada. No, no, no, te deixo, no te deixo. Sempre per Nadal acabem amb Nadal. És veritat, és veritat. I sempre faig un discurs d'aquells, però en guany no.
Per què no voldràs, eh? El micro ho tens obert. Això és una democràcia, eh? Però sí vull donar les gràcies, com cada any. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens escolta, que té la paciència d'escoltar-nos cada setmana, a la gent que ens veu al YouTube i li dona el like, a la gent que riu amb nosaltres i dona likes també a l'Instagram del Manamanà,
Els que tenen paciència, deixa'm-ho dir, també, de quan s'agafa aquesta bogeria transitoria. Com això dic, que ens escolten i que tenen la paciència de sentir-nos cada setmana. Que ens perdonen el galliner que muntem aquí, perquè a més som els últims... Perdonar, quin galliner? Jo ho tinc claríssim. Sobretot, moltíssimes gràcies a Tarragona Ràdio per obrir-me les portes cada any i, com no, gràcies eternes a tu, Sílvia García, perquè sense tu
Això no seria possible. I tu ja saps que si no vens et vinc a buscar. O sigui que ho tens claríssim. Moltíssimes gràcies. Un molt bon sostici d'hivern. Ens veiem el 2025. Bon Nadal i bones festes. Igual. Feliç any.
Recognize me.
Fins demà!
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
I ara el que toca és dir-vos que tingueu un boníssim, boníssim, boníssim Nadal i millor entrar a l'any 2026. Que us portin moltes coses...
El Palanoel, els Reis Mags, el Tió i etcètera, etcètera, etcètera. Sigueu molt feliços, bones festes i fins la tornada, que serà la primera setmana de Nadal just després de Reis. El Ja Tardes s'acomiada aquí. De nou, bones festes. Us estimem. Ei, que tornarem, eh? Adeu!
Bona nit.
Fins demà!
de Navidad, para que el frío se llene de calor de Navidad.