El meu feu. Ens retrobem la propera setmana.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cucodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Cada dissabte a les 10 de la nit encamina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, hola, què tal? Hola, Fabrero! Ahir parlava de tu, sí. Vaig estar a punt de posar la mateixa presentació, per allò que tot estigués igual i que fos una repetició del dia d'ahir al d'avui. Però mira, no hem sabut estar. Ja que tenim l'oportunitat de donar-te la benvinguda, doncs fem-ho com mereixes, que a més a més ja tenim d'aquí a res. Pocs dies...
El Carnaval amb tota la seva efervescència. Jo he de dir que ahir ja van haver petites cosetes que ja donen l'espurneta de sortida amb els actes de Carnaval aquí a Tarragona. Moltes coses que podrem viure, que podrem gaudir i que esperem perquè no poder retransmetre a través d'aquests micròfons de Tarragona Ràdio. Avui t'he de dir que tenim les mateixes entrevistes, les mateixes cosetes que ahir, que serem amb els nostres col·laboradors.
I sobretot, i el més important, i jo espero i desitjo, que avui, el ser diumenge, comptem amb tu, a l'altre costat. Et quedes amb nosaltres una estoneta. Vinga, fins a les 4 de la tarda. Què has de fer? No res. Potser dinar. Acaba de recollir.
Feu una migdiada, perquè, clar, d'una a quatre de la tarda es poden fer moltes coses. Bueno, facis el que facis, i en aquesta estona, ja ens acompanyes, estarem més que contents. A més, avui jugant nàstic, o sigui que també ens has d'escoltar, eh? I aquí que no es mogui ningú. Vinga, que comencem. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Aquesta cançó la sento totes les setmanes perquè forma part de la banda sonora. És la cartellera del programa Cultius Culturals que es fa els dimarts de les 8 a les 9 del vespre. I avui els he raptat la cançó perquè ens agraden les al·lèrgiques al polen i ens agrada aquesta anestèsia total.
Quan de cop t'he vist, amb sang freda i preparada, se m'emporten cap endins els sentits que m'atrapaven. Quan de cop t'he vist, sense buscar res a canvi, que sabem que aquesta nit no ens porta per cap camí. Jo em sento lliure i sé que sento
Fins demà!
Quan de cop m'he vist tan perduda i atrapada, penjant d'aquell fil que em buidava la mirada. Quan de cop he vist tot l'engany que això amagava, la ironia de fugir de la pressió imposada. Jo em sento lliure i he trobat una sortida. Passo d'escriure el final que tots volien. I si algun dia tots...
Més del que tu ets capaç. Si ja no sé què faig aquí, si ja no sé què vols de mi, si ja no sé per què seguir. Caic en una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant. En una espiral, anestésia total,
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Podrien ser els teus ulls, però no. Los tens grasos i marrons com qualsevol fill de vell. Podria ser el teu cul, però no. No tens pla com s'aixeca el mar de matí.
Fins demà!
En sintonia de mi no desviu-se a un luz. Lo que yo realmente creo es que no llores de las piqueras de aprender de algo más. Y diuen que el amor es el... En sintonia de mi no desviu-se a un luz. Lo que yo realmente creo es que no hayan explicaciones que justifiquen espacios.
Me molest que te cagues, me molest perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Me molest que te cagues, me molest perquè sí, per això l'amor encara no t'he sentit. Me molest que te cagues, me molest perquè sí, però per quina raó no t'ho sabria dir. Mira que ha plogut aquest, me molest, eh? Que ja té una edat, eh?
Potser fins abans del 2010, no ho sé, ara li preguntaré. Josep Bordas, Pepet i Marieta, bona tarda i benvingut. Bona tarda, què tal, com esteu? Molt bé, i tu, com brava? Bé, sí que aquí ara mateix estic gitat al meu llit. Què dius? O sigui que estàs de luxe ara mateix, eh? Josep. M'he ficat còmode, què tal? De primer, felicitats, perquè fa poquet va ser el teu aniversari, concretament ahir, per anar més lluny, eh?
Sí, senyora. Que a més a més, que ho sàpiguis que el Jordi Sogranyes, que crec que no coneixes de res...
Sí, Jordi Sobranyes, per l'amor de Déu, és un mític del Camp de Tarragona. Doncs espera, espera, a veure què et sembla, eh? Perquè va ser un dels trossets del retrovisor musical. Mira, escolta, escolta, que t'ho tinc preparat. I per anar acabant... Sí, Sílvia, ja és l'hora d'anar acabant el retrovisor musical en el grup 303. 303, ja, programes. Avui felicitarem el Josep Bordes, líder dels Papet i Marieta. El Josep avui fa 48 anys...
I no sé si es pot dir. Felicitat, Josep. I no sembla que ve, sí. Ja veus que ja estàvem, eh? És el mestre dels números i ho sap tot, eh? Sí, sí, és molt perillós, eh? Ja t'ho dic ara, eh? No, no, és un home... Bueno, ja et dic, la numerologia la porta, però... No, no, de veritat, conec el Jordi Sobrany, que és un mític. M'he entrevistat moltes vegades i, bueno, m'ha posat molt la tasca que fa de recull i d'arxiu, no? Està home...
És una màquina, és un crac. Sí, és veritat. I per cert que sàpiguis, no he pogut parlar amb ell, encara que ho hem comentat així de lluny a través de whatsapps, i que ens cau els dos la llegrimeta d'alguna manera, eh? Perquè clar, que t'aixequis precisament el dia del teu cumple, el diari de Tarragona, d'ahir mateix, i que en gran Pepet i Marieta anuncia que s'acomiada als escenaris amb una gira de concerts, ja ho sabíem, eh? Però clar, que sorti justament ahir, jo me'n catxi, me'n catxi...
Però bé, no?
Però és que ja són molts anys, també, i estem ficats en moltes coses, i al final, tu, l'energia és limitada. Vull dir... Jo, al final, per estar en projecte, diguem, a mig gas... A veure, aquí el que ha passat, bàsicament, és que, com sap la gent, jo ja tinc un projecte musical infantil, que és diu La Colla Pirata, que està funcionant molt bé, que, a més, m'ha permès tenir una conciliació familiar molt més fàcil, de la que m'he possibilitat Pepeta i Marieta, i, bueno, doncs que allò m'he tirat molt. I què passa? Doncs que sento que no estic dedicant l'energia, que li hauré dedicat a Pepeta i Marieta, que ha sigut un projecte vital...
i que m'estimo moltíssim i que m'encantaria poder tindre aquesta energia i tal, però és que no la tinc perquè estic depositant-la en un altre lloc.
I vaig pensar, hòstia, para mig gas, doncs, sí, ple de mes. Exacte. Home, també, d'alguna manera continuarem tenint bus. Jo no sé si dintre de la colla pirata ho feu amb les cançons de la colla pirata, però hi ha alguna cançó que es pugui agafar d'en Pepet i Marieta i posar-la amb el so i amb la contundència de la colla pirata? Per exemple...
Sí. No, bueno, no és que es pugui fer, és que ja ho fem. Ah, ja ho feu? Ah, ostres, val, val. Toquem alguna cançó de Pepet i Marieta, molt poques, en toquem una ara mateix, que és Somriu, que és una cançó superalegre, que entra perfectament per a infants, i que si hi ha algun vers que diguem que no és children friendly, el que fem és adaptable, no? I no hem de parlar de castella, doncs parlem de xocolata.
La feu precisament perquè tot i tothom la pugui cantar i no se senti una miqueta així com a raro. Ostres, que estan parlant d'això i els pares encara que ho entenguin més que potser els petits, però dolcificant la cosa, no?
Sí, però l'esperit és el mateix. Ara, quan vam començar a fer espectacles per infants, pensava que estic fent el mateix que fem en Pepet i Marieta, el que passa és que ho fem igual, però sense paraulotes. En el sentit que hi ha molta interacció...
estem constantment interpellant el públic, les cançons són molt alegres, molt ballables, no? Sí, sí, sí, i que a més el que voleu és que la gent xali, gaudeixi de la vostra música, sàpigui les lletres, la coordinació, el ball, és que clar, sí, sí, però... Però l'últim del Pepet i Marieta, jo me'n recordo fa uns quants anys,
Tu erats un escàndol, ho saps, no? Sí, un escàndol... Perquè què passava al final dels concerts de Bepet i Marieta? Bueno, de fet, no eren els finals, era a principis, ja. Era a principis? Sí, els principis, perquè si ja revolucionaves lo ganillet, ja jo... Ja els tenies allà, ja tots entregats, ja.
Clar, no anava més cap amunt. És ben conegut que jo he fet durant molts anys un estriptease i, per cert, que recuperem, recuperarem ara aquí per aquesta última gira perquè, jo què sé, ja que estem... Sí o què? Ja t'hi veus? Però no ho havies tret ja, això, o no? És que no me'n recordo. Ah, veus? Sí, però ara fa com a cosa d'un any i mig que vaig al gimnàs i me torno ponent... Ja està, ja està, ja està. En peu i ganes de fer-ho.
Què dirà la família? Què dirà la família, Josep? No, veuen res, ja me coneixen. I el que fa el papa? Papa? Ja ho saben tots. Coratge molt d'espans. Però ara ve la pregunta. Clar, són uns quants anys, gairebé porteu 22 anys ja...
a sobre els escenaris. Com es fa? Perquè m'imagino que a sobre els escenaris fareu un recopilatori en aquesta gira de concerts d'aquelles cançons o de totes les cançons que ens ha donat canya amb Pepet i Marieta. Us ha girat una miqueta de feina o ja les teniu seleccionades?
No, ho estem seleccionant ara mateix. De fet, ara la setmana que fem un assaig i estem fiquant ires en comú. I, no ho sé, he dit que, per una banda, és fàcil, perquè hi ha determinades cançons que, inepitablement, les has de fer, s'han de fer, però després sí que és cert que tenim una mica de sorprendre, no?, i de sobte toca cançons, com per exemple la que està sonant ara mateix, que és la religió del segle XXI, i això és la il·limina d'Espanya, però així... Sí, sí.
Compte ara, eh? Que aquesta, millor, us crem en el xiringuito, eh? Ho saps, no? Que han canviat les pells. Però per lo que no es queda en el convento, en el convento me acabo d'entro. Ja no... Ja no us farà res. Doncs no, estem fent una mica de recull i, òbviament, sí, serà un espectacle. Perquè, bueno, és cert que Pepe i Maria t'ha abandonat els escenaris, però encara no. No, no, no. Que ara vull que m'expliquis. Clar, clar, que ara vull que m'expliquis tot.
Última en tota una sèrie, una gira, que la veritat és que està funcionant molt bé, perquè està tenint molta resposta, la veritat és que des que vam fer l'anunci hi ha hagut moltíssima gent que s'ha interessat, ja hem tancat moltes dates, ja en teníem algunes tancades, i així ja potser pronto.
sí que m'agradaria dir que el dia 4 de setembre serà en Ullacona, on farem... potser no serà l'últim, però sí el concert més especial, potser de la gira, perquè serà un concert que posarem tota la carn alçador, convidarem àntics membres, convidarem col·laboradors, i volem que d'alguna manera sigui l'últim gran ball, no? Sí. I això serà després d'Ullacona, com no podria ser d'una altra manera. A casa, a casa, clar. Clar, i tal, però després n'hi ha tota una sèrie de relletats que ja estem...
Alguns que ja s'han ultimat, i altres que s'estan gestant, i, bueno, s'està perfilant una txereta molt guapa, o sigui... Ho gravareu, aquest últim? Ho gravareu, aquest últim a Ull de Cona? No, no, m'imagino que perquè us quedi, encara que sigui per vosaltres, de poder veure, de dir, ostres, quina nit, que bé que ens ho vam passar, per clar, no és el mateix, fer-ho de sobre l'escenari, sinó com a públic, després veiem-vos, no? Sí.
Vostè diria que és una idea que em passava aquests dies pel cap, de dir, hòstia, podríem fer algun tipus d'enregistrament. Sí que t'ho diré, que és cert que serà l'última gira, però això no trau que d'aquí molt poquetes estarem traient cançons noves. És a dir, volem fer un recopilatori de singles que em la traien i que no estan a cap disc, però aquest recopilatori volem que inclogui també cançons noves. I traurem com a mínim dos singles abans de l'estiu,
i un està pràcticament ja sortint el fort. Enllestit? Què dius? Això és magnífic. Te convido a tornar a venir aquí a la ràdio, ja sigui per telèfon o en person, i tu ja saps que m'agrada més veure't, que passa que ara mateix on estàs? Que és una mica complicat que vinguis, eh? Estic a Sa Pobla, Mallorca. Clar, per això, per això. Que ha de coincidir que els astres s'organitzin també perquè pugueu estar per aquí a propet, eh?
Sí, bueno, no, la veritat és que vinc molt a Catalunya, però, claro, vinc a tocar. Clar. I després sí que puc venir per assajar i coses així, però, bueno, sí, viure a Mallorca portat, doncs això, no? Que també, en certa manera, també és una de les raons per les quals, quan dic que l'energia és limitada i podem arribar on arribem, en part també és per això, perquè cada vegada que jo dono la colla pirata o en Pepe i Marieta, toco a la península i agafo un avió. Això inevitablement té un cost energètic,
I de moment, en la Colla Pirata, m'ha de fer-ho perquè són concerts diurns i és fàcil venir al matí, toquis i te'n vas, però si de sobte ets Pepet i Marieta que togués igual a la una o a les dues, o no tant, però vull dir que a vegades no pots acabar el concert i agafar un avió i torna, no? Vull dir, ha de ser una cosa més exigent, ja has de fer nit fora, i tot això ja se'n va més costamunt.
I això també estava pensant el mateix, Josep, amb la història de l'assaig mateix, que també, com ho feu? Perquè ells continuen estant aquí, com dius tu, a la península, i tu et quedes a l'illa. Clar, com ho feu a l'hora d'assajar? Com ho feu? Bueno, assajem a Barcelona. Ah, al final has de venir cap allà i... Sí, i ens assajem a Barcelona, tothom... Diguem que és el centre neuràlgic,
I, bé, no, ho fem, eh? I la veritat és que és curiós, perquè per impossible que sembla, després t'adones que realment, hòstia, el progrés possibilita que, de sobte, pogués tenir un projecte musical a la península quan tu estàs vivint en una illa, no? I, a més, no sóc l'únic exemple, ni de bon tros,
Vull dir, tenim aquí grans predecessors, com el Gerard Quintana, o, per exemple, l'Alberde, Brinay, també viu. Aquí viu a Formentera. Què dius? Encara ens anirem a viure amb vosaltres, eh? Que esteu més allà que aquí, eh, llavors?
I a tu, ja et dic, l'Albert de Brinay viu a Formentera. Què dius? Sí, sí, i ell va venir i torna i, bueno, se ho monta. Vull dir que al final te ho montes i hi ha solució per tot, no? És curiós. Coses que potser fa 30 o 40 anys dius, això és impossible. Clar, que era un mal de cap, sí, sí, sí. Sí, sí, és molt factible. O sigui, que encara ens podeu sorprendre. Enganya'ls d'alguna manera, Josep.
Si te trobes, feia el Gerard Quintana. Gerard, que ets fill meu? Tira cap aquí, home, anem a fer alguna cosa plegats. Gerard vivia a Eivissa, ara que no hi viu. Però, bueno, si no hi viu, hi ha relació. L'anem a buscar. Té filles i no se'n viuen, però que...
Mira, una cosa que tenen la gent de les illes és que no se'n volen anar de casa seva. Clar, perquè estan molt a gust. Vull dir que si van naixer aquelles xiquetes i gent que es dic jo que deuen viure allí, però no ho sé. Mira. Bueno, mirarem, ho buscarem. A veure si tenim la possibilitat de parlar algun dia amb el Gerard Quintana. Gerard, què feies tu per aquelles illes que m'han dit...
El faria el boig, però el faria el boig ja. El diré a illes perquè ell ens expliqui. No, no, ens ha d'Ibissa, és on vivim. Llavors ell s'explica. Clar, si li dius ja de primer pots sentir-se una mica violent i potser després dirà no, no, que no, no. És molt fàcil que no caigui. M'entens, no? Ell hi vivia segur i no dubto que hi continuaran freqüentment.
Això s'escolta ara mateix al The World, a veure si estàs escoltant, ja ho sabeu. A veure si feu allà un bon concert i llenc, que serà superxulo, no?, per ajuntar-vos tots. Ja tenim també concerts per aquí, programats, per la gira. Vull dir que... Ja et dic, està suscitant molt d'interès i estem molt agraïts, perquè d'alguna manera també és com una mostra de respecte d'una carrera, no?, i carinyo, de dir, hòstia, la gent, els professionals de l'espectacle, i òbviament la gent,
s'estimen el projecte i volen donar un últim adeu, no? I per això aquí que ens estan sortint moltes coses i estem molt contents. I a més, coses que ens fan molta il·lusió, perquè són escenaris que ja hem tocat, pot ser en un passat, però que són molt significatius per a la banda, no? Jo, per exemple, vaig estar vivint a Barcelona durant molts anys i s'està acabant d'últimar una data, que em fa molta il·lusió a Barna, perquè demà la podré dir...
Adeu a tota aquella gent que vam fer créixer Pepet i Marieta a Barcelona, que, vulguis o no, també va significar un impàs i un punt d'inflexió, perquè, bé, a viure a la CAPI, vulguis o no, també té... Que té les seves coses, i tant, va...
Serà una ciutat plena de furts, però també és una ciutat plena de gent, de moltes ganes de coses. Sí, sí, sí. Però te dones compte d'una cosa que acabes de dir ara mateix, que és una ciutat plena de furts, però és que no sé per què tot l'udulent és el que fa més soroll que un nena. Hi ha milions i milions de persones vivint allà i només l'udulent és el que fa soroll.
Ostres, que segurament cada dia passen coses boniquíssimes, i clar, com és bo, ningú parla, perquè ja és una cosa molt normal. Doncs no, no és tan normal.
Sí. No, és cert, és cert. Vull dir, aquí a Barcelona vaig fer moltíssimes coneixences que continuen estant allí i, òbviament, coneixences no només personals que m'han aportat moltíssim, sinó també professionals que fan que, tot i tot i tot, per exemple, continuï toquen a Barcelona com toquen la Sala de Mercè, la Sèrie de Gràcia i tal, quan ja no vivia allí, no? Però, inevitablement, forgen unes relacions...
que t'ajuden. O, per exemple, també contactes de mitjans de comunicació. Vull dir, sí, estar a la capital, almenys d'una temporada, per a qualsevol persona que vulgui dedicar-se una mica al món de la música o qualsevol món artístic... I perquè són molta gent i hi ha moltes coses allà molt interessants, precisament pel món de la música. Hi ha moltes sales, la gent també es mou per veure grups, encara que no siguin gaire coneguts, etcètera, etcètera. És una mica...
Per cert, que m'estaven recordant el mateix, Josep, això del moviment de gent, que vosaltres allà la liàveu, eh? Jo me'n recordo, no sé si vau ser en dos vídeos, potser diferents, que fèieu convocatòria de gent, te'n recordes? Sí, però a Barcelona. No, no, a casa vostra, a la zona d'Ulldecona, cap allà. Ah. Que fèieu més a més, dèieu, bé, aquest diumenge us esperem a tots, que volem fer gravació de videoclip.
Que no sé si va ser amb un o dos o tres, potser. Mare meu, 30.000 vegades, sí, ho hem fet moltes vegades. Per això, que ja us trobaran a faltar, eh? Home, aquesta gent que no fan res, que no ens fan videoclip ni res. Ara us enlloraran. No, sí, no, i no només l'Ollacona, també una mica... Nosaltres alguna cosa hem fet durant uns 20 anys...
reivindicar una mica les Tarres de l'Ebre i mostrar-les també, per què no. I el riu. I sí, i la veritat és que, per exemple, els videoclips sempre hem intentat una finestra, no?, de les Tarres de l'Ebre i hem mostrat, bueno, és que tenim videoclips,
llavors serà el delta de l'Ebre, tenim un llacona, però també tenim a les cases d'Alcanane, tenim a la Ràpita. Vull dir, hem volgut mostrar sempre tot allà baix perquè hem pensat que d'alguna manera podíem ser això, uns ambaixadors d'una terra que cada vegada és més coneguda, per sort, i que cada vegada disfruta més gent, però que potser fa 20 anys no es coneixia tant i estava guai reindicar, no? Jo crec que això ho hem fet. Ho hem portat de bandera des de sempre, és cert. Sí, sí, sí.
Josep, no ens queda més temps, però sí que m'agradaria tornar a parlar un altre cop amb tu, i ja quan tingueu ja totes les dates, i si alguna és per Tarragona i ja seria fantàstic, però bueno, si no és així, doncs encara que sigui aquí a propet amb l'excusa que esteu per aquí, també he de tornar-hi a parlar, si et sembla. Molt bé. Sí? Però escolta, claríssim, i ja presentarem la música nova i estarem encantats de tornar a parlar en Tarragona Ràdio, crec que sí. T'agafa la paraula, eh?
Molt bé. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. I com diu aquesta cançó, sempre van... ...que és una autèntica meravella i que precisament amb ella tanquem el programa. Família, fins demà.
És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar. Has de cap tirar-lo en pesa per anar recol·locant. Pot ser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no mires més enllà. Si no mires més enllà. Ai, si és que avanto
Sempre fent els dos pas abans.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Pay.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs sempre hi ha un primer dia per fer moltes coses, per canviar-te la vida, per escoltar una nova cançó, o senzillament, doncs mira, per què no, per enamorar-te, ja sigui d'una persona, d'una situació, o fins i tot d'un animaló. Ell m'ha passat amb els meus tres gats, eh? Ho he de confessar.
Doncs també sé que és que de tant en tant... Doncs vinga, anem a veure què ens explica dins la retrovisió musical el Jordi Sogranyes, que ja el tenim més que preparat. A veure, a veure, Jordi, Jordi, on estàs avui? Hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Molt bé, i tu com faràs? Jo, bé, gràcies. Molt bé, així m'agrada. Qui ha animat, home. Mira'm com bufa el vent. Buf!
En el lloc que estic faguent, en el retroviso musical número 303 parlarem del darrer concert de la gira dels 40 anys de directes del Quim Mandado, que va tenir lloc divendres passat a la sala La Mirona de Salt.
Cal recordar que quan el Quim era el cantant i baixista del Sant Traït, fa 35 anys, aquesta formació va actuar compartint escenari amb Blac Sant Bustó i Pixa Mandúrries a les desenals de la Candela de Valls de l'any 1991. El concert es va celebrar al papalló Joan Avellar de la capital de l'Alcamp. Ahir va fer justament 35 anys.
Divendres a Salt, el Quim Bandado es va envoltar de músics amics, alguns dels quals va conèixer en el seu pas pel programa Zènit de TV3. Entre d'altres, el Xavi Vidal de La Gran Aventura, el saxofonista Pep Poblet o el cantant Miquel Arbres. Ostres! Hola, Quim! No, no, no, no, no. Però el Quim monarà de gira tindrem? Sí, home, clar...
Acabem una i comencem una altra. Home, hem acabat aquesta, ara una altra, no? Per això, una altra i... I en temes propis, a veure si... Anem fent, anem fent. Sí, sí, temes nous, anem fent. Hola, Pep Poblet. Hola. No cantes, eh? Eh?
No cantes, cantes a la teva manera. A la meva manera. Bufa, bufa, bufa. A la teva veu. És més bufador professional. I toco en català, jo. Bufa en català. Exacte, exacte. Com ha anat aquesta col·laboració? Hòstia, és dels pocs artistes ja que em quedava per col·laborar. Ei, vas arribar a tocar alguna vegada. Mai, mai, avui ens hem estrenat. Una felicitació i una abraçada grandíssima a tots els que esteu escoltant el retrovisor.
Musical. Amb en Sogralles. Oh, que bo.
Quina bonica la salutació del Quim Mandado, eh? Déu-n'hi-do, Quim. Ja saps que t'estimen molt. I que, a més a més, és que no li ha canviat la veu gens ni mica, eh? Quina canya, quina canya.
Però ara avancen. Vinga, vinga, Jordi, som-hi. Avui fa 13 anys, és a dir, el 26 de gener de l'any 2013, els xarango van presentar el CD Benvinguts al llarg viatge, a Salou. Així sonava els xarango aquella nit.
Hi ha un circ al carrer, hi ha un desert desfet que ara som i cada dia serà com si aquell dia fos el de mi. Hi ha un circ al carrer, som viatges, som germans i hi ha un...
Senyores i senyors, poden guiar-nos el saxo a mi?
I amb el teu permís, Jordi, recordo precisament que aquest cap de setmana, dins dels concerts modernistes, a la tronada, Factoria Cultural, a dos quarts d'una tenim el Sergi Carbonell, que va ser un dels membres, òbviament, d'aquesta gent que estem sentint, que són els xarangos.
I que esteu tots més que convidats, un de febrer, en concert. Dos quarts d'una del migdia, Sergi Carbonell, en concert.
Anem a l'última píndola, som-hi, Jordi. Per anar acabant... No, no, perquè no... No, perquè... Ja és hora d'anar acabant el retrovisor musical número 303. Aguanta una mica, home. Avui felicitarem el Josep Bordes, líder dels Papet i Marieta. El Josep avui fa 48 anys. Cert. Felicitats, Josep. I tant. Fins la setmana que ve, Sílvia, lluïdors dels Fans de Tarragona i dels Ja Tardes, cap de setmana. Adeu. Adeu.
Bona nit.
Bona nit.
I en quatre, fons de tisora, m'alliberes dels neguis. Demà me'n vaig a la pèl·lu. Per arrepar-me les tristeses. Per adinar-me les idees i tenir-me l'alegria. Totes les pèl·les.
Viure com un volament pot, no és un somni de vida. Però encara me fa molt menys gons viure d'una mentida. Tinc molt clar que la millor medicina és poder viure una cara a la vida i enviar tots els mals rotllos a cagar a la via.
I ja ho sabíem, però hi ha una plana al diari de Tarragona en aquest dilluns que ens diu Papet i Marieta s'acomiada enguany dels escenaris. El grup oferirà un seguit de directes que acabaran a Ull de Cona. Els espectacles repassaran les cançons més conegudes i comptaran també amb diversos artistes i convidats.
Snip, snip, snip. Demà, demà comptarem amb en Josep Bordes, aquest dimarts, perquè ens parli una miqueta precisament d'aquest comiat i d'aquests 22 anys ja que porten als escenaris, passant per Catalunya, òbviament, País Valencià i Balears. I també aquelles concentracions que feien per enregistrar els videoclips i altres històries que hem pogut viure plegats.
I avui la idea, doncs això, era acabar amb ells. Amb cançons com aquest, sempre avant... Només en tirarem. A veure si ens deixen. Vinga, tira, tira.
Vius les creixes com derrotes, no com oportunitats, d'engegar noves històries aprenent del teu passat. Vius els canvis com a dagues, però és que quan van mal dades cal mirar sempre endavant. És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar, has de cap girar-lo en peça per anar a recol·locar.
Potser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no mires més enllà, si no mires més enllà. Ai, si és que avanto sempre, que la vida va mullant, tu sempre, al final tot passava.
I quan passi el mal trago, miraràs què n'ha quedat. Agafant el que aprofiti, deixaràs el que has gastat. Sentiràs la lleugeresa de qui deixa la tristesa per tornar a recomençar. I amig de tot, solament un, pensa'm a lleugar. Quina sort tenir-te al meu costat.
Davant la ràbia i del dolor de la tempesta. Tu ets el sol que em trau la son. I em diu avant tu sempre. Que la vida va mullant tu sempre. Al final tot passa avant tu sempre. Camina tot inicial.
Sempre avant, i tant. I de nou, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes felicitats.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Ajuda a agafar confiança, volguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, doncs jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs vinga, que ja la tenim aquí amb nosaltres, acabem. Té un munt de paperana avui. Anna, què t'ha passat avui, que tens tants de papers? Hola, hola, hola. On has estat? On has estat? A molts llocs, eh? A molts llocs, perquè ha sigut una setmana molt intensa, eh? A més, un, dos, tres, quatre... Que estàs amb tots els papers. Clar, però si no hi caps, tu. És que les taules són una mica més petites. Treu aquests micròfons, treu tots els micròfons de la ràdio. La veritat és que al final els acabaré traient, eh?
L'Anna no vol, però jo li dic, que fai vídeo i així veuen tots els paperers i tot el que... No, no, vídeo no, vídeo no. Veus? No, no, no, no. No, no, vídeo no. Déjame, déjame, déjame. Però normalment és... És que avui, no veus que no m'he pentidat? I només li surt un cabell que ha sortit. Només un.
Tu ja saps que jo, com a bona balança, tot m'ha mesurat una miqueta, tot en su sitio, ho intento, eh? Però de vegades no ho aconsegueixo i quan en el caos no sé jo què dir-te. No me lo creo, no me lo creo. Però bé, avui hem de dir que marxarem cap a Barna, anem cap a Barcelona, agafarem no el tren, millor agafar el cotxe, cal com està la cosa, o l'autobús. Sí, millor agafar el bus en el seu defecte. I a més a més, si el pots agafar als quatre de la matinada, jo la tranquil·litat a l'estació d'autobusos.
Et dic una cosa, les sortides i les entrades a Barcelona estan supermega aturades, eh? Sí, però a les 4 de la matinada també? No, a les 4 de la matinada no ho he comprovat. Encara la gent està dormint. Però jo imagino que deu ser la circulació molt fluida. A veure, a veure...
Però bé, la qüestió és poder anar i passar una bona estona. Bé, sigui aquí a Tarragona, que tenim moltes propostes, a Salou, que també tenim propostes, i a Barcelona. Vull dir que avui la gent que ens escolti pot elegir allà on anem. D'aquí a set dies, no, ja? El coso blanco? Sí, sí, sí, sí. No m'agrada com has pogut comprovar. No, no, no, ja m'he deu compte que no nada, eh? Nada.
He d'intentar, he d'intentar que m'agradi. No, no, que m'agrada. Me torna boja. A més a més, he de convèncer tota la família. Sí, perquè m'acompanyin. Perquè m'acompanyin, que no volen. No, on hem d'anar? Al cruzo blanco. És una festa molt divertida, és una festa molt icònica. La coneix, jo penso que gairebé, no tan sols aquí a Catalunya, sinó a tot Espanya. Sí, sí.
I és una festa molt internacional perquè és veritat que venen molts estrangers justament per aquesta festa major i per gaudir d'aquesta batalla o del Cofeti. Sí, la lluita supermaca. I a més a més amb els canons i amb tot. Déu-n'hi-do de quan va començar fins ara, com ha evolucionat, com ha canviat tot i que xula, cada any més xula.
I he de dir una cosa, sí, és veritat. Quan arribes a casa, tens el carnet de conduir, el carnet d'identitat i la seguretat social plens de confetis. Però només quan arribes a casa... Sí, no, que te n'adones, que te n'adones... Com ha entrado el confeti aquí dentro. Com és possible. A més a més, quan...
No entrarem en matèria, si no, se'ns passa massa el temps i avui hi ha moltes coses que explicar. Vinga, va, som-hi. Canviem de música i ens anem cap a on? Cap a Barcelona, perquè us donem bona compte del Barcelona Film Fest.
Doncs el Barcelona Film Fest es va presentar en roda de premsa la passada setmana als cinemes verdis i van presentar les principals línies d'aquesta edició 2026, això sí, consolidant-se com una de les cites cinematogràfiques destacades de la ciutat. A més, aquest any cal dir que celebren al Barcelona Film Fest 10 anys de vida ja. Ah, felicitats!
I tant, que ahir és nada, però que no saps altra cosa, altra curiositat. Coincideix també amb els 100 anys dels cinemes verds, on es celebra el Barcelona Filfest. Durant la roda de premsa s'han avançat els eixos de la programació, són els següents, hi ha una secció que són els imprescindibles, on reflexen aquests 100 anys una pel·lícula per cada dècada. Uau!
N'hi ha 10, a més, i són justament les pel·lícules que cada dècada dels Verdi va ser la pel·lícula més coneguda i és la representant d'aquella dècada, per exemple. Després hi ha la secció oficial, que a la secció oficial n'hi ha moltes pel·lícules també, com la secció oficial fora de competició. També després hi haurà, si anem amb gràcia, la zona oberta, Asian Woman by CineAsia, que també donen...
una miqueta de... Bé, donem una miqueta de protagonisme. La part més internacional, diguem-ho, no? Exacte, sí, el cinema asiàtic seria. Exactament. Molt bé, molt bé. I després també tenen cinema al plat, amb tres pel·lícules més i, a més, també ens van anunciar... Espera, espera, espera, que aquí és on l'Anna volia arribar. Sí, sí, sí. Estava aquí posant-nos allò que dius, el caramelet a la boca, però ara ve la part forta.
que a més me va dir, en exclusiva t'estic dient a tu, però no diguis res a ningú, eh? I ara ja es pot dir? Doncs sí, sí, es pot dir, perquè l'artista convidat d'aquest any és l'actor William Dafoe. William Dafoe és un dels actors més versàtils del cinema contemporani, amb interpretacions icòniques com a Platon, l'última temptació de Cris, el far...
I ha treballat amb directors com Martin Scorsese, Wes Anderson, combinat cinema d'autor i grans produccions. En els darrers anys ha destacat en films com The Florida Project, The Eternity Play i Poor Things. I per cert, el Barcelona Film Fest vindrà a presentar la pel·lícula The Birthday Party del director Miguel Ángel Jiménez, també amb l'actriu Emma Suárez. Vull dir que estan confirmats tant William Dafoe, com a artista convidat d'aquest any, com l'actriu Emma Suárez.
Tanmateix, aquesta pel·lícula, The Birthday Party, d'aquest director, la trama tracta que a final dels anys 70 l'empresari grec Marcos Timo León celebra el 25è aniversari de la seva filla Sofia en una periodícia que hi ha privada. Però una sèrie d'esaveniments i visites inesperades ha amenaçat en el seu imperi milionari com els fonaments de la seva existència.
Així doncs, bé, aquest és una miqueta i he volgut fer un petit brief de la trama d'aquesta pel·lícula de The Verde Party de Miguel Ángel Jiménez on està William Dafoe i també el festival cal dir que continua mantenint la seva aposta per un cinema d'autor amb mirada social combinant produccions internacionals amb cinema europeu i local. I l'organització sobretot ha volgut remarcar la voluntat d'apropar el cinema de qualitat per a tots els públics.
Amb aquesta nova edició, el Barcelona Feel Fest reafirma el seu paper com a espai cultural de referència i com a punt de trobada entre el cinema, la ciutat i els espectadors. Molt bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la que ens espera per davant, precisament en aquest esdeveniment i que crec que ara...
Tinc la sensació que el seguirem, jo dic, ben apropet, no? I tant que sí, perquè com cada any i amb cada edició, no tan sols estaran en els cinemes verds, sinó que també es podrà veure en l'Ateneu Barcelonès, Biblioteca Jaume Fuster, a Caixa Fòrum, Casa Seat, Filmoteca de Catalunya, i a l'Institut Francès, i que qualsevol pel·lícula que vulguin consultar ho tenen a la web del festival barcelonafilfest.com. Molt bé.
I ara canviem totalment de tema perquè marxem cap a la festa. I és que pot passar moltes coses en una festa. És veritat, eh? És veritat. És ben bé veritat, Sílvia. És que estàs buscant l'Edo Soto cantant. Però com sé que l'hem de posar després, jo muti a la Gàbia i prefereixo que me l'expliquis tu. Sí, perquè ja me l'has avançat una miqueta. Una mica, una mica. Una mica.
Doncs sí, Salou ja està de festa. Bé, ja ha començat l'edició d'aquest nou any del 2026. I aquest passat dijous, com dèiem, es va donar el tret de sortida amb un acte inaugural, com sempre, al Teatre Auditori de Salou Altars, que va combinar emoció, humor i molta elegància.
Cal dir que aquest acte va començar parlant amb els parlaments de la regidora de festes del municipi, Julià Gómez, agraint a la seva àrea de cultura i a la festa, i sobretot a la brigada, tot l'esforç i el treball que hi ha darrere i que suposa organitzar i dur a terme aquestes festes que, com dèiem, ja són referents i conegudes per tothom. Per tothom.
Va continuar després un acte molt bonic amb les pubilles i l'hereu, que van rebre una miqueta el relleu de les pubilles el 2025. Van donar el relleu, com deia, a les d'enguany del 2026. Cal dir que hi havia dos o tres de molt petitetes, eren guapíssimes, es donaven totes.
Muníssimes, muníssimes, perquè portaven el tratge típic i, de veritat, tant l'hereu com les pobilles aquell any, que eren més petits, de veritat que van estar molt graciosos. I després, doncs, va parlar l'alcalde de Salou, qui va agrair a totes les autoritats convidades i va fer el seu Parlament, d'una pas ja al que era el moment més esperat de tots de la nit, perquè era el pregó, i aquest any, com dius, a càrrec de l'humorista Edu Soto,
que va sorprendre tothom amb un discurs i amb un Parlament absolutament original, molt fresc i molt personal. Sentim una miqueta? Vinga, vinga. No és solo chanclas y crema solar. Saló también tiene chaqueta, café caliente y ese viento traicionero que te despega justo cuando creías que ibas arreglado.
Pero aún y así aquí estamos, con ganas de fiesta, de calle y de pasarlo bien. Porque si algo sabemos hacer en Shalom es celebrar. Haga calor, haga frío... Y cuando iba por este punto, he cogido la IA y le he dicho, oye IA, esto no te está quedando muy bien.
Empezar. Me lo escribes en catalán. Es que le hablo así a la IA. Mola porque le puedes hablar con desprecio. Y no sé, no tiene corazón. Para lo bueno y para lo mal. Sobre todo a los más jóvenes que estáis aquí. La IA no tiene corazón. Bien.
Yo le he hecho pomelo en catalán para conectarme con la gente de allí y con un poquito más de humor. Saluencas, saluencs, gent del poble, gent del poble del costat que diu, jo vinc només una estona i acaba tancant els bars. Bona tarda, salou.
Fantàstic, eh? Sí, sí, sí. Va estar divertidíssim i, a més, superoriginal. Perquè cal dir que només aquest és un bocinet, una petita referència que en va haver-hi dos o tres. I la veritat és que va ser un pregó superoriginal per acabar dient que estava supercontent que l'haguessin invitat i que fos aquest any el pregoner de les festes. Un salou que diu que ell no coneix gaire...
i que estava encantat de poder estar allí, i que després, per la nit a l'embalat, va fer la seva actuació, i va estar molt xula, va estar molt bé, com ell és. Cal dir que per molta gent que el coneix... Es va sorprendre. Ens va sorprendre molt, perquè el pregó no va acabar aquí. Després ens va fer cantar a tots.
Va fer participar a tot el públic que estàvem allà, premsa, autoritats, en fi, tothom, cal dir que el tas estava ple de gom a gom, i ens va fer cantar. Està per aquí, no?
Que maravella! Cal dir que ho feia a capella, sense micròfon, no portava cap micro, ni penjat al coll, ni res. El tas, amb tot el silenci sepulcral, amb tota la gent que allí estava, i cal dir que ell té una veu portantosa,
I que sabem, perquè en una entrevista concedida a un mitjà de comunicació, ha dit que, part amb dues o tres persones més, estan intentant formar un grup musical d'una música una miqueta diferent al que és el pop, que donarà més avançaments, però que s'està preparant alguna coseta amb tota aquesta gent, perquè la veritat és que té una veu prodigiosa per cantar. No tan sols per l'humor, perquè ens va fer riure moltíssim.
sinó també per cantar que ens va deixar tots bocabadats amb aquesta cançó, que cal dir que després la lletra la va adaptar una miqueta a la gent de Salou i a les costums de Salou. Doncs des d'aquí, felicitats, Edu. Felicitats, Salou, i a tothom a viure les festes de Salou. I tant que sí.
Cal dir que la nit va continuar amb els focs d'artifici disparats fora del recinte que van il·luminar el cel del Salou i encara després va haver-hi temps per gaudir a ritme de tambors de diables l'actuació de la morena de Salou, que és aquell element festiu que porta color, energia i carisma, tancant la nit amb una posada en escena vibrant i molt aplaudida. De nou, felicitats. Felicitats. I comença la festa major de Salou.
I què et sembla, Anna, si ara mateix marxem cap al cinema? Doncs vinga, marxem cap al cinema. Bienvenidos, bienvenidas a MotoGP, con la gran novedad de Edu Serra, de Rocket, el cohete.
Te quiero presentar a tu nuevo entrenador. Es la persona ideal para entrenarte. Y ese hombre no existe para mí. Eres el único que puede hacer algo de él. No cuentes conmigo. O se matará. O matará a alguien en una maldita curva.
Explica'm, explica'm, que està molt interessant això, eh? Doncs sí, cal dir que Ídolos és la pel·lícula del moment que està d'estrena en aquests dies a tots els cinemes. Els seus intèrprets són Òscar Casas, Anna Mena, Claudio Santamaria i Enrique Arce, entre d'altres. Dale, dale. Una norma. Nada de chicas.
Uy, nada de chicas, no estarán amena. ¿Cómo que nada de chicas? Molt malament, molt malament. Ja comencé en fatalia, eh? Ja anem malament. Me gusta la velocitat, ja sabes. Utiliza bien la rabia.
I hi ha molt bon rotllo entre ells, Anna. Clar, són parella. Ja, ja, ja. I es nota, eh? I a més a més es nota, perquè l'Anna va dir... Van ser parella a la pel·lícula, eh? A la pel·lícula allí va començar tot. Doncs mira, en un moment, Òscar Casas interpreta a Edu, un jove pilot de motos molt agressiu en qui cap equip no confia.
Ell, que és cap de l'equip d'Espartim a Moto2, ofereix una oportunitat amb la condició que sigui el seu pare qui l'entreni. Edu fa molts anys que no veu el seu pare, que a la seva vegada és un expilot que es va retirar de les pistes després de provocar la mort d'un altre pilot durant una cursa. Encara que Edu, el protagonista, odia el seu pare per haver-ho abandonat, sap que només amb ell pot arribar a assolir el seu somni.
Llavors, Edu es sometrà a l'estricte control de preparació que li exigeix del seu pare, el qual inclou deixar de banda l'amor fins que conèix l'Anna Mena. L'Anna Mena, l'Anna Mena, l'Anna. Interpreta l'Anna, una jove artista que acaba d'obrir un saló de tatuatges just a sota de casa seva.
I que no se la perdin, que, per cert, avui dissabte estan a Barcelona d'estrena de pel·lícula i estan ells amb uns coneguts cinemes a Barcelona, signant amb influencers i amb espectadors, així que, sí, sí, avui estan aquí signant autògrafs. Anna, i si jo t'afai una zeta a l'aire, què?
No dius, te fai la zeta del zorro. El primer que se'n va al cap del zorro és Antonio Banderas, cal dir. Però va ser que no, perquè ja sé per on vas. Ja sé per on vas. Tenim la notícia, tenim la notícia. Home, home, home. Doncs David Bustamante serà el zorro, el musical. Un ambiciós projecte per al qual haurà de fer front a una de les seves pors, com és tornar a sortir de la seva zona de confort.
L'artista està preparant ja aquest icònic personatge i té la il·lusió d'un nen com si fos un artista que està fent els seus primers passos. David Bustamante afronta un dels reptes més grans de la seva carrera, que és convertir-se en el zorro.
Doncs al cantat Càntabra de 43 anys se li posen els ulls vidriosos en parlar d'aquest ambiciós projecte que suposa tornar al teatre musical després del seu èxit agost, on va demostrar ja la seva versatilitat. Però ara es tracta d'una cosa totalment diferent, perquè a més de cantar, també haurà de ballar. Cal dir que s'estrenarà el proper 3 de desembre, encara que faran una miqueta de prèvies al novembre,
i, en paraules d'ell, diu que és un regal poder interpretar aquest personatge. És un dels grans superherois. I no sabia quan tornaria a fer un musical, però sabia que havia de ser amb una cosa molt especial, diu, i això ho serà. Ho podran veure al Teatre La Latina. És una obra dirigida per Sara Pérez i, com deia, s'estrenarà el proper 3 de desembre, encara que posa això. Hi haurà funcions prèvies al novembre i estarà en cartell fins a la primavera del 27.
I ens anem a les novetats musicals. Se convirtieron las lunas en horizontes teñidos de dulce.
Y en algunas ocasiones la piel fueron cediendo los lazos.
Perdieron fuerza también Los abrazos quedaron... Explica'm, explica'm que aquesta cançó és novetat, novetat, calentat, calentat. Doncs sí, perquè ella diu, este amor no m'interessa. Escolta, és una cançó i un títol que el podem fer, anar i servir... És que de veritat està molt bé aquest títol de cançó i la cançó també molt bé. Està molt bé perquè la interpreta la coneguda artista i cantant Tamara, que té una imatge molt renovada
I la veritat és que ha vingut amb aquest títol, amb aquest singel Este amor no m'interessa i és d'allò més xulo. Així que des d'aquí la recomanem. La comprem i te la poso sencera. Ah, sí, vale. Vinga, perfecto. Ta mare, que et volem aquí a Tarragona Ràdio com vulguis, eh? T'esperem.
Gràcies, Anna. Gràcies a tu, Sílvia. El que passa és que no em vull acomodar sense dir-te que avui dissabte, a les 6 de la tarda, a l'Auditori Diputació de Tarragona, està el monòleg de Jordi Merca, de Jo sobrevivir a l'EGB, que no s'ho perdin, que és molt divertit, passaran una molt bona estona, i que demà, diumenge, al teatre, al magatzem, hi haurà la interpretació de Porvós Gardel, interpretat per la nostra amiga Mayelen Fowler,
La veu cantant Josep Maria Tosset i el músic Javier Martí, que cal dir que han estat en aquests estudis de Tarragona Ràdio. I això ja serà demà diumenge o de febrer a partir de les 6 i mitja al Teatre Magatzem. Molt bé. Gràcies. Ara ja fins la setmana que ve, Sílvia, tu i a tothom. Vinga. Gràcies. Adéu, adéu.
No, ya no necesito de tus labios la pasión Me cansé de mendigar amor ante tu puerta Agotaste el tiempo, mi paciencia y mi dolor No te empeñes, ya no insistas, este amor no me interesa
Ya no necesito de tus manos la locura De mi corazón sé que los restos de amargura Escolga tus fotos, tu arrogancia y mi rencor No te empeñes, ya no insistas, este amor no me interesa
Bona nit.
Gràcies.
Ya no necesito de tus labios la pasión Me canso de mendigar amor ante tu puerta Agotaste el tiempo, mi paciencia, mi dolor No te empeñes, ya no insistas, este amor no me interesa Ya no necesito de tus manos la locura
Desconqué tus fotos, te arrogan, sé mi rencor No te empeñes, ya me insistas, este amor no me interesa Sin miedo de arrepentirme Dejando atrás tu costumbre de herirme Abro mis alas con el coraje de decirte hoy adiós
No, ya no necesito de tus labios la pasión. Me cansa de mendigar amor ante tu puerta. Agotaste el tiempo, mi paciencia, mi dolor. No te empeñes, ya no insistas de este amor. No me interesa.
Bona nit.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de cañar, hasta me tocó podrido. Ya tardas, las tardas de Tarragona Radio.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deja exportar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
El que sapigueu, Miguel, benvingut. Hola. Abril, benvinguda. Hola. La setmana passada no vau fer falta, eh? No vam fer falta. Perquè vaig repetir. Ah, no ens vas faltar a trobar. Clar. Perquè jo deia, home, no me puc quedar sense la secció de cinema. Vam llançar les pel·lícules de la setmana anterior. No està mal, però les pel·lícules... Si algú no ho va sentir, doncs té l'oportunitat. No caduquen les pel·lícules.
Clar. I, a més a més, si ho sents per primera vegada... Encara menys. Tu ara vas al cine i estan estrenant, jo què sé, Mi Chica, per exemple. Aquesta nova. Exacte, que és del 91. Ui, novíssima. O, jo què sé, 12 fuera de casa. Per exemple, per exemple, Los Guardiades de la Galàxia, la primera. O Interestelar. Jo ja veus que soc de cine menys convencional, no? Sí.
En fi, jo, més comercial d'aquests dels anys 90. I és que soc molt dels amics de Matel. Matel. Interestant, tothom te dirà que és la gran obra mestra del cine. Jo no l'he vist. Jo tampoc. Jo la vaig veure i tampoc vaig pillar res. És que és el que em fa por, d'aquestes pel·lícules. Que la vegi i que no entengui res i hagi de fer després. Ah, sí, sí, sí. Boníssima, boníssima. Entre nosaltres, vaig veure un trosset
I no sé si va ser a les 10 o quart d'hora que vaig començar a roncar. Però hi ha pel·lícules que estan molt bé per dormir. Sí, per dir-ho. Sincerament. Sobretot les que fan la tarda de Nadal. Oh, i la Santana 3. Que com ja saps que normalment el que ha de matar... La venganza de una C6. És a dir, no t'ajuntis amb aquesta dona, que no veus que és dolenta. Tens raó. Ara semblava una mica dames i vells. No t'apropis a la meva dona. Ixquera, belluga.
És veritat que això de les pel·lícules que no caduquen, perquè l'Abril ens volia parlar d'una pel·lícula que es va estrenar la setmana passada. És veritat, no tenim el tràiler, però hi vaig trobar molta falta fer aquesta secció la setmana passada, perquè anava a cridar. Per què? Era de por, d'aquestes... No, es diu Hamnet. Ai, jo l'he vist, el tràiler. Ah, el tràiler. L'he vist en Tess Skiriner, allò que se sent la gent tossint i menja amb palometes, saps?
Sí, que és l'obra o la vida de... De la dona, del William Shakespeare. Bueno, i d'ell. I d'ells, sí, sí, dels dos, de la relació, però bueno... Del William i del Shakespeare. Exacte. Espera, espera, espera, eh? És que no estic... Ah, mira...
Es cierto que lo sabes todo sobre una persona tocándola aquí. Aquí és la mà, la mà, la mà. A veure les mans nosaltres dos, eh? No, no, les mans donde yo pueda verlas. Que no me hi ha del pal, eh? No, no, pues... Jo ja l'he anat a veure. A William Shakespeare.
Prepareu-vos mocadors. Tota la gent que diu que preves les dues hores. És el Steven Spielberg i el Sam Mendens. Els productors. Ah, els productors. Jo sé que els protagonistes són les millors persones del món mundial. El que fa de William Shakespeare és el Paul Mescal. I ella, que fa de Anya Shakespeare, la Jessie Buclí, que s'estan duent tots els premis. Però aquesta valoració de les millors persones del món mundial...
Segons jo. Segons Abril Rius. Rotten Tomatoes, Filma Finiti i Abril Rius, no? Exacte. No, però la gent diu que... Que sí, la gent diu que sí. La gent diu que espectacular. I ella segurament s'endú l'Òscar a millor actriu. Bueno, tenim Susan Sarandon, que li donen el goll a...
A l'actiu internacional, diria, honorífic. Sí. Molt bé. Que s'ho mereix, eh? M'acaba molt bé la Susanne Sarandon. Sarandon. Quan feien les pelis de TV3 de Susanne Sarandon. Una compromesa, eh? Arnold Schwarzenegger. També. Molt bé. Si teniu ganes de plorar, aneu al cine a veure aquesta peli. Doncs vinga, Hamlets. Ens recomana, Hamlets. Tinc ganes de plorar. Miro la meva nòmina si tinc ganes de plorar. Cinc quilos de crispetes. I cinc quilos de bocados. I amb el que vinguis que agafi la beguda. Sí, per poder-ho penjar al cap, a l'ombro.
Bueno, anem a les películas d'aquesta setmana, si voleu. Bueno, sí, no, que aquesta setmana també hi ha una molt divertida. És la primera o no? Sí, és la primera. Marty Supreme. Yes. Doncs vinga, nou nominacions. Hola, soy Martín Alcer, estoy en la suite real. Te vi ayer en recepción. ¿Eh? Es que nunca he hablado con una estrella de cine. Yo también actúo. ¿En serio? Sí, no me crees. ¿En serio? ¿En serio? ¿Tú qué? ¿Qué?
Sí, el elegido. Salgo bien, eh? Tengo un objetivo. Oiga, t'ho diré. Oi? Sí, sí, sí. Però no em surt el... Alfavil. I ara, quan diguis el nom del protagonista... Oiga, nou nominacions als Premis Òscar. Inclou millor pel·lícula i millor actor per... Oh!
Timothy Chalamet. Que guapa! És la segona millor persona del món. Segurament no es pronunci així. Es diu Timothy Chalamet. Chalamet. Hi ha un TikTok d'una persona loca que el veu en una premia i comença... Timothy Chalamet! Molt bé.
Ens ha deixat sort a tu i a mi. Un dofí acaba de sortir del mar... Ja deixo d'estar histèrica, eren les dues pel·lícules que volia comentar. Per cert, el Timotè Chalamet va rebre el premi al millor actor als Globus d'Or, també, i als Critics' Choice Awards. Ai, com ho fas, això? Quina manera de comunicar. I sobre què va això? Sobre el Marty Mauser, que és un jove jugador de ping-pong...
amb una ambició desmesurada que està disparat a tot per fer realitat el seu somni. Amb ajuda, entre altres, també de l'estrella de cinema, Carol Dune. Ai, que bonic. Tot diurn. Interpretada per la Whitney Paltrow. Havia estat exlladre, la Whitney Paltrow. Sí, ha fet moltes coses, eh, la Whitney. Doncs haurà de demostrar al món la seva grandesa. Veus? Serien dos dos guapos, eh?
No? I s'enrotllen, els dos s'enrotllen. No ho sé. Oh, perquè Whitney... Té una dàcia, eh? Sí, una miqueta sí. S'enrotllen? No, no, no. És que acabo de confondre Whitney Paltrow amb Winona Ryder. Ja m'he d'acord. Per això m'has ajudat, no? Corregeix-me. Ha fet moltes coses. Whitney Paltrow. No, no, Winona Ryder era la que robava...
Bueno, que tenia un moment dur, tota xiqueta. Passava que volia comprar i no... Li arribaven els quarts. No sé si els diumenges a la nit aneu fans d'una sèrie que feien a Telecinco. No, quin? No, espera. A mi em passava que jo arribava... Jo no veia Telecinco. Jo arribava a hores una mica intempestives i m'anava bé aquella sèrie per, com si diguéssim, acabar la setmana. Era la sèrie Aida, que va tenir molt d'èxit
Grans xifres d'audiència. Ara torna amb la pel·lícula Aida i Vuelta. Acción! Como sabéis, esta semana grabamos el último capítulo de la temporada 14, pero la cadena nos ha confirmado que renovamos... Amb la Mar fem quedar d'allà de visual. Ah, sí? Un al cine? Sí, sí, sí.
Igual m'apunto, eh? Vinga, la setmana vinent dimecres, el dia de l'espectador, per allò que sigui més baratès, eh? A bord del rodatge d'un capítol de la sèrie d'Aida, entra més que transcorren dins de la ficció amb els personatges d'Aida. Però falta un, eh? Falta algun, sí. La filla, precisament. La filla, l'Anna Polvorosa, va dir que no, que no, que ja n'hi havia prou. D'humor, del treball còmic i de la fama.
Bueno, veiem la Carmen Maci. Jo qualsevol... Carmen Maci és com un... A mi també em cau molt bé. Carmen Maci, jo puc estar parlant amb amics i quan no troben el nom d'algú... Carmen Maci. Jo sempre dic Carmen Maci. Sí, però sempre... És igual, podem estar buscant el nom de qualsevol persona. Molt bé, Carmen Maci. Sí.
Carmen Maci, Miri Barguren, Mariano Peña, Eduardo Casanova, Pepe Villuela, Melanie Olivares, El Canco, el Centrum de la Rosa, la Marisol Ayuso... Bueno, podria continuar perquè en són molt... I el director és...
Jo crec que serà com un capítol més que a qui li agrada la sèrie. Doncs, bueno, veurà un capítol més i qui no... Saps què, Sílvia? Quan acabi la pel·li, no marxis. Perquè els crèdits... Això és un espòiler. Els crèdits hi haurà un moment que posaran un codi QR que tu el podràs enfocar amb el mòbil i t'emportaràs un capítol a casa.
Què dius? Com un capítol. Podràs veure un capítol més. Ja li comentaré. Ja ho farem, no? Com estarem plegats? Sí. Abril, també fas, tu? Jo sí, ja m'ho apunto tot. Ara que n'ha sonat, ja estarà la Mar per aquí, li comentem. Maria del Mar! Que encara no ha arribat. Jo la quido, per si acaso. Que com sempre diu que no... No me diguis Maria del Mar. Bueno, anem amb una altra proposta. Vinga, va.
que es diu Send Help. Enviar ajuda. Enviar ajuda. Eres lista. Sé que se te dan genial los números, pero no tienes lo que hay que tener. ¿Qué hay que tener? No te veo ningún valor, ninguno. No es veritat, és el que semblava que n'és a dir.
Tenemos la fusión de Bangkok dentro de poco. Serían los barrios, ¿no? Los qué? Los barrios. Ya he dicho los cordones. Los cordones, sí. Bueno, pues... Tenim una pel·lícula amb dos companys de feina...
que es troben abandonats en una illa deserta. Queda... Aquesta més liaran, segur. Sobre un, perquè en som tres. Vull dir que amb altres mateixes. No, jo no soc un bon company per anar a una illa deserta, que la liaria molt. I no, no, no. Aneu amb altres dos. Jo us vinc a buscar.
Sou els dos únics supervivents d'un accident aèric. Ostres, vinga, va. Tenim l'avió allà? Haureu de superar les diferències del passat i treballar juntes per sobreviure. Doncs vinga. Ens ho faríem superbé. Jo crec que per això. Per això. És que si no, ja... Si estic jo, ja ho pensava que estos se lian i no sé quantos... És que ha de passar.
Bueno... Ha de passar, sense voler, ha de passar. No, però... Donde está el roce y el cariño... Veus? Això no estic d'acord. Perquè si hi ha dos noies no es pensa en això, i si hi ha un noi i una noia, sí. No, jo no tinc que no, eh? En cap moment, però que dic que donde está el roce está el cariño i que pot passar qualsevol cosa. Se pot pensar igual, sí, és veritat, però vull dir que no és tan corrent. Hosti, de veritat, eh? Niura, és que no em passa niura. A mi m' sorprendria més la diferència d'edat que no que fossin dos noies. No em passa niura, eh? És que niura.
Anem a una altra pel·lícula, va, que ens diu La lucha. Això és el que està pensant el Miquel ara mateix. El que hem d'aguantar.
Posem-nos serios que aquesta pel·lícula la protagonitza Yasmin Estupinyan, per si aquest nom us diu algo, Tomasín Padrón, per si aquest nom us diu algo, i Saracano. S'estrena amb aquesta pel·lícula de la lucha a Fuerteventura. El Miguel, ara sí, i la seva filla, Mariana, intenten refer les seves vides després de la mort de la seva mare. Posem-nos serios, va. La lluita canària... Espera, que m'he perdut.
Estaves a la lluita Canària, eh? La lluita Canària es converteix en el seu refugi i una forma de resistència. Com ho saps que anava a dir això? Perquè et llegeixo el cervell. Molt bé, eh? Però saps què passa? Que quan el cos del Miguel comença a fallar, la Mariana, impulsada per la ràbia, desafia les normes de l'esport i el seu fàgil equilibri trontullarà. De veritat? Ni jo ho hauria dit, ni jo mateix ho hauria dit. Això és fantàstic, eh?
No sé què m'està passant, però se m'està movent la pantalla tota l'estona. Ara, ara, ara bé. Bueno, sou zurdes o sou diestres? Jo en castellà no entenc. Esquerrades o dretans? Dretanes. Va, jo també. Este sitio parece mágico. La pel·lícula es diu La Chica Zurda. Y la signa... Sí, sí. Sí.
Una mare soltera, i les seves dues filles, que es muden a Taipei per començar de nou en un mercat nocturn. Manera de començar de nou en un mercat nocturn. Enfrontaran desafiaments econòmics i familiars. Resulta que l'avi de la filla petita
ell els advertirà, no sabem de què. Cuidao! I això acabarà desencadenant una cadena de secrets, desencadenant una cadena, està molt bé, de secrets generacionals que els canviarà la vida. Molt bé. Les sinopsis, mira que jo intento comparar-les, però hi ha sinopsis que no hi ha per on agafar-les. Sí, sí.
I és allò de, per favor, no et miris el trailer perquè algunes vegades t'explica sense la pel·lícula. Però fins i tot al final i tot que dius. Bé, doncs gràcies, eh? Adiós. I la pel·lícula més seria i més filosòfica de la setmana ens porta a parlar de Franz Kafka. Solo hay dos pecados de los que nacen todos los demás. La impaciencia y la indiferencia. Por impaciencia nos expulsaron del paraíso y por indiferencia no regresamos a él. Eso te lo ha dicho Dios.
¿Quién te lo ha dicho? ¿O te lo ha dicho Agnieszka? Agnieszka. ¿Qué no ho saps? No ho sé. Dirigeis la pel·lícula que dramatitza la vida de Franz Kafka des de la seva infància a
a la Praga, a la Praga, doncs, prèvia a la Primera Guerra Mundial, fins a la seva mort. Déu-n'hi-do. No? Deu ser xeca, aquesta dona, no? Sembla, no? Per la forma. Doncs això, parlem dels conflictes interns de Kafka, les relacions complexes que va tenir i la lluita creativa, doncs, que van definir la seva obra i el llegat literari del Franz Kafka.
Que per serà us llegit la metamorfosis? Sí. La tinc a la tauleta de nit i cada nit li faig un repàs. Si se m'oblida una lletra. Cada nit li trec el pols. A veure com lliguem ara Kafka amb la dona del Donald Trump. Passa la cabra, passa. Melania Trump, que és esposa del Donald Trump...
No ho li has dit mai. I li han fet una pel·lícula, un documental, eh? Ja, ja. Tenim a Netflix, no? El tenim al Popom... No, de moment està al cinema, sabeu? Ah, calla. Fins i tot al cine li han donat espai. Sí, sí, sí. Parla dels 20 dies previs a la investidura presidencial del 2025.
Doncs ja està. No ocupis més, no ocupis més. Ja tenen prou publicitat. I tenim un altre documental de Bertolucci, Nuestra magnífica obsessió, que no tenim el tràiler, que recorre a la vida i obra de Bernardo Bertolucci. Perquè estan italiani. Podríem posar-ho igual. Influència al cinema italià, internacional i, en fi, generacions de directors.
No, ens queda encara una altra pel·lícula. Hombre bala. Me gustaría saber realmente quién soy yo y cómo soy yo. ¿Eso es de cantant? ¿Son cantant o qué? Mira, mira, mira. No solo que la gente aprenda más de mí, sino que yo también aprenda a vivir conmigo mismo. ¿Qué dices? Y me conozca mejor. No, no es Fran Pérez. Ah, vale. Ay, es que me sona. Miquel Erenchun. Ah.
Miquel Erenxon. Ah, vale. Quatre dècades de carrera musical i la vida personal de Miquel Erenxon, que combina records, cançons i reflexions íntimes. Quan et fan un documental, ja... Sí, ja... Estàs en tiempo de descuento. Ah, vale. No? No? No. Està en tiempo de descuento.
No, no, que ens agrada molt Miquel Erenchun, eh? Sí, exacte, sí. I d'un candó. I que vingui moltes vegades per Tarragona. I que tu la puguis entrevistar. Això és el que t'anava a dir. Carabal de segones, tot això. Anem a plataformes. No, no haurem d'esperar. Ja s'ha estrenat a Movistar Plus. La tercera temporada completa de, a veure com s'hi diu això, Trigger Point, Fuera de Control. Ah, no tinc.
Són sis episodis. No, no, no, són sis episodis. Això ho tenim a Movistar Plus. Prime Video ens porta aquesta setmana, també s'ha estrenat ja, una proposta que es diu Los Hermanos Demolición. Aquest sí que tinc. Ho sentim? Endavant. Aquestes coses són muy poco comunes.
I un és l'Aquaman. Ah, sí? És el doblador del Samuel L. Jackson, no? I l'altre és un dels... Ai, dels que he dit abans de la pel·lícula aquella, els guardianes de la galàxia. Són dos germanastres distanciats, en Johnny i en James. No sabràs diferenciar-los. Com l'Abril i l'Amigail, no? Doncs en Johnny i en James, que es troben després de la misteriosa mort del pare.
La recerca de la veritat acabarà detallant secrets i posant a prova les lleidats fins a revelar una conspiració capaç de destruir la família. Conspiranoide! És una sinopsi semblant a la que hem fet abans, no? Totalment, totalment. No aporta res, aquestes sinònims no aporten res, però bueno.
Ara que dèiem això del James i Joni, o Abril i Abigail, jo anava a classe amb un company que es deia Miquel, i sempre en Miguel i Miquel. Erem com Hernández i Fernández. Quan estàs amb la Michelle. També, la Michelle i Miquel. Una salutació, sense gluten, per la Michelle. Apple TV Plus estrena la tercera temporada de Terapia sin filtro. T'has fet gràcia a tu mateix. Sí, tot, sí. Esperava, no, en realitat esperava una reacció teva. No, perquè llavors me dius que no te'l passo ni una.
No, però, home, no pot ser. Crec que anava per mi aquesta vegada, eh? No, no, no, no. Apple TV Plus estrena això que us he dit. Són una mica Pipinela, a la que sóc ho sent, eh? La tercera temporada de Teràpia sin filtro. Tenim uns rols molt xulos. I el popular Brigerton. D'això no m'has fet treure tràiler? Perquè és la quarta temporada dels Brigerton. Però hi ha tràiler també. Ah, hi ha tràiler també, eh? S'ha estrenat aquest dijous, eh? I la segona part s'estrenarà el 26 de febrer.
Empiece como debes. Es una sangre amable electrónica.
Sóc molt fan de les Bridges. El dia 29. Ahir es va estrenar i no posem el tràiler. Me l'he saltat jo, culpa meva. La Silvia és la persona més ràpida. Jo ara que m'escolto la gent dels No Som Ningú... Sisplau, convideu-me al No Som Ningú. A mi també. Són molt simpàtics. Sempre ho he dit, des d'aquest dia que els vaig conèixer. Podríem anar de paregi, tu i jo. Sí, però és que el nostre criteri és bastant baix.
Però per això ens estimaran, per la baixesa del nostre criteri. Ja està. Direm, oh, és guapo, i tu diràs, oh, quina merda sinopsis. Bueno, clar. Quarta temporada dels Bridgerton, que se centra en la vida del seu segon fill. Oh, que guapo. A veure com és això. El Benedict? Sí. És que no, el Luke Thompson, no? Doncs no he vist mai els Bridgerton. És una meravella. Sí, me la recomaneu? Molt.
I qui portava... La Gracie Abrams és la que portava la banda sonora d'aquesta temporada, que és la nòvia del Pol Mescal, que és la que ha fet Hamlet. Està tot relacionat, tot relacionat. Ara potser no és la Gracie Abrams, m'ho he inventat, però jo crec que sí. T'ha quedat molt bé. Ens ho podem creure molt fort i ja està. Disney Plus Plus estrena Wonderman, centrada en l'actor de Hollywood, Simon Williams. No, no, no, aquesta no. Que intenta donar un impuls a la seva carrera. El Wonderman...
També la tenim. Sí. Solo tienes que salir ahí y bordarlo.
Pate de pato. Pate de pato. Pate de pato, de pato, de pato. Molt bé, després d'aquesta interpretació, doncs això s'estrena... Molt bé. Jo no sé on estic, al Disney+. Tenim també dues propostes que es diuen Ponies i The Copenhagen Test, que arriben a Sky Showtime.
I acabarem amb Filmin, que ha estrenat aquest divendres un documental sobre el Sergi Estella, Story of One Man. És la història del bluesman de Rubí, el Sergi Estella, creador d'instruments i One Man Man. Un One Man Man, ja sabeu que no és xinès, eh? One Man Man! Un One Man Man és aquell home que toca molts instruments alhora. Ostres, de veritat, eh? One Man Man!
No me'n recordeu del Batman Band, del Sergi Estella? No. És una orquestra. Ja ho descobrirem. Ara mateix t'ho descobreixo. Fa estar el soroll de quan connectes la guitarra. I són llaunes, eh? Amb llaunes de cervesa. Fa música amb tot això. Ara mateix s'està posant. S'està preparant. Sergi Estella. Una mica de brio. Date brio. Date brio. Mira el meu.
Ah, però s'anarà molt bé, eh? Però tot això se l'ha pogut abans? Ah, sí. Evidentment, si no la creativitat... No, però potser que no sigui la sonoritat de la cervesa plena... Dins de la panxa, no? La sonoritat dins del cap és el que li provoca això. No. I una altra cervesa és el micròfon. Vols que acabem amb aquesta musiqueta, avui? Sí.
Molt bé, doncs, abril, signem la pau, com sempre. Sí, com sempre, perquè al final de setmana sempre ens hem de signar la pau. Vis signet, és això. Un dia hem de fer vídeo. De què? I els dies us feu una abraçada. Ah, sí, això, però... Avui no cal. Que no hi ha vídeo. Ni una, ja ho dic jo, ni una, ni una. Doncs mira, amaraçada o sincer, acabem aquí, deixeu-ho estar, deixeu-ho aquí. Sílvia García, abril, gràcies. Gràcies. Adéu, Miquel. Adiós, adiós, adiós, adiós.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Doncs ja el tenim aquí amb nosaltres. És el Beta, aquesta és la seva sintonia. Beta, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Ai, que se'ns cau el mes de gener, Beta. Ah, sí. Te n'adones? Sí, no. Ja està, ja està. La pujada... Pujada i baixada.
Encara que t'he de confessar una cosa, jo crec que és Vox Populi, per mi el pitjor mes de l'any... És el febrer, no? És el febrer. Si m'ho vas dir un... I no perquè hi hagi el dia dels enamorats, ni perquè estigui al Carnaval, que m'agrada molt. Explica'm la teoria. El que passa que potser, perquè com és més curt... Sí.
Ets més aventurer amb l'economia. Ja, com té 28 dies... Com té 28 dies, s'acaba abans. Clar, s'acaba abans, doncs vinc. Tot allò que no compraries un mes de gener en 31 dies, que dius, oh, se fa superllar. Se fa llarguíssim. Clar, ja fas una miqueta més de...
Ho mires més, els diners. I clar, al febrer dius, ai, doncs mira, ja estigues una miqueta més el ras que la màriga, i quan arriba el dia 15 ja te n'adones que o que el mes és molt llarg o que el teu sou és molt curt. Normalment tires per la segona opció, però no passa res. Doncs això, que vigileu al febrer, que si la cuesta d'enero, el que cuesta és febrero.
Aneu alerta. Hi ha dues cuestes, dues cuestes. Sí, sí, vigileu, vigileu. I tant, i tant. Bé, doncs... Doncs tornem aquí, no? Sí, recuperem aquell fil que vam deixar la setmana passada. A veure, recorda-m'ho. Mira, havíem d'aixecar la mira de cap a dalt, la mira meva que estic fent jo ara.
Mira, mira, la meva veu s'està perdent. Mira cap amunt, mira cap amunt. Ai, ai, ai. Compte a veure si et faràs mal. Els estels... Ai, que torno, que torno. A veure si et faràs mal al coll i encara li... Torno a baixar, torno a baixar. Bé, que no vull anar a urgències que encara hem de fer a la mar i hem d'acabar el programa, eh? Bé, doncs, avui atendrem això, no? L'espai, el nostre cel, serà protagonista perquè tenim una sèrie de notícies que fan referència a això, no? Mira...
La primera. A veure. Primera evacuació mèdica de l'Estació Especial Internacional. Sí que ho vaig sentir, ho vaig sentir. La missió Criu 11 torna amb un malalt. Mira, un tripulant de Criu 11 va patir un problema mèdic, això fa un parell de setmanes, i va motivar el retorn anticipat de la missió. Vull dir que després de 25 anys...
s'ha produït la primera evacuació mèdica de l'Estació Especial Internacional. Han passat 25 anys d'aquesta Estació Internacional... I mai havia passat d'això. No havia calgut baixar-los per una emergència mèdica. Fins i tot el que havia passat eren astronautes que s'havien quedat allà més temps del que tocava, com aquells... Sí, que estàvem a gust. Aquells dos astronautes. Estaven molt a gust...
Te'n recordes aquell aparell, eh?, que va arribar un coet, que no era gaire fiable, que perdia per tot arreu, i aleshores van dir que deu ser allà dalt, perquè aquest coet, si torneu... Ja si això, ja us ho vindrem a buscar. I on se van estar de regal, de propina, doncs uns quants mesos més el que tocava. Fins que SpaceX va tenir operatiu un coet per anar-los a buscar. Però em sap que se van estar 3 o 4 mesos allà, allò, de propina, no?
Però, pobres, jo prefereixo... Almenys van baixar... En aquest cas, el que ha passat al llarg d'aquests anys és que hi ha hagut gent que s'ha hagut de quedar més temps del que tocava. Però, en aquest cas, ha estat al revés. Hi ha hagut una emergència mèdica. Què ha passat? Han hagut d'enviar una ambulància especial...
Sí, queda bé, no? Sí, a més, te la imagines, nina, nina, nina, pujant cap a dalt, amb totes les llumetes de les ambulàncies, que des d'aquí, felicitats per la feina que es fa des de gent de l'ambulància, i de tots els cossos de seguretat que ens salven el dia a dia. Que algunes vegades no els hi diem prou, eh?
Doncs mira, com hem dit abans, després de 25 anys, s'ha hagut de fer aquesta primera evacuació mèdica d'aquesta Estació Especial Internacional, va ser fa un parell de setmanes, i la NASA va anunciar que un dels tripulants d'aquesta missió Creu 11 havia tingut un problema mèdic que ha motivat el retorn anticipat de tota la tripulació com a mesura preventiva. O sigui que no ha estat tan sols el que tenia la malaltia, sinó tots cap avall, per...
per mesura preventiva, perquè no hagin agafat alguna cosa, també, no? I la NASA no ha informat de quin era aquest problema ni qui era la persona afectada per raons de privacitat. Però quan fem baixar tota la tripulació per un malalt, vol dir que hi havia algun problema d'encomanació, d'algun contagi, no? Podria ser això. Podria ser. Però aquest contagi...
Pons suspensius? Es dirà després? Sí, suposo que sí. Una vegada s'hagi... És una bactèria de l'espai. No, però una vegada hagin passat la quarantena, doncs bé, tot s'esclarirà, no? No ho sé, veta, eh? Tu creus? Bé, en les imatges que s'han vist al retorn, tot s'aparentava en bon estat de salut, no? En principi. O sigui que era algun problema que...
Que no s'hagi trencat alguna cosa. Bé, era un problema que era per baixar-lo, però tampoc no era allò que s'estaven morint, no? Perquè la imatge és aquesta, no?, dels tripulants que, en principi, presentaven bon estat de salut. Però hi ha alguna cosa, que encara no s'ha informat, que els han fet baixar, no? Bé, doncs...
La qüestió és que la càpsula Dragon Endeavor de SpaceX... Que bé que ho dius, eh? A veure com ho dius. Va desaccelerar amb l'ajuda d'un paracaigudes per amarrar de manera segura l'oceà on ja esperaven els vaixells de recuperació per assegurar-la i traslladar els astronautes a terra ferma, entre els quals el tripulant malalt que es troba estable i en el moment de l'arribada la NASA ha publicat a les xarxes socials un missatge...
Welcome home, criu 11, ben tornats a casa, criu 11, no? O criu 11, no?, que seria correcte, 11, 11 en anglès, no? Bé, la qüestió és que... Però té una messenger things, eh?, no la lieu, eh? Sí. La qüestió és que el retorn s'ha avançat unes poques setmanes segons la NASA, un fet sense precedents, és el primer cop que s'avança, doncs això, l'amaratge, unes setmanes abans del previst des d'aquesta estació internacional d'estar habitada, no?,
I bé, la qüestió és que tot ha anat bé i esperem que la NASA, quan hagi passat aquest període de quarantena i tot això, ens digui què trons li passava a aquest senyor, a aquest astronauta, que l'ha hagut de fer baixar amb ell i a tota la tripulació.
A veure si serà alguna cosa... A veure, no estava pensant en el coronavirus. Bé. Que podia ser, a veure, un refredat o una cosa d'aquestes. Podria ser. Que fos enganyifosa. Podria ser. Enganyifosa. Podria ser, però esclar, quan hi ha una persona malalta, però també fan baixar totes, té polans la resta, dius, aquí hi ha alguna cosa...
D'algun virus. Segur, segur. Bé, ho sabrem. A mi és un refredat que, clar, una cosa és un refredat aquí a la Terra que no sigui allà a l'espai. Bé. La qüestió és que, de moment, per privacitat, perquè la cosa ha passat fa poc, està en suposa un període de quarantena, aquestes coses, no?, de mèdiques, no?, de seguretat, un que hagi passat el plegat, doncs, sabrem realment i no patiu que sou els primers sense saber-ho. Ho comentarem. Ho comentarem aquí a la Terra Esplana.
Molt bé, molt bé. Bé, seguim mirant a l'espai. Ai, m'està agafant tortícols, eh? Ara ja una estoneta, sí. Però tant... Mira, aquesta notícia també fa un parell de setmanes. El megacuet lunar de la NASA ja és a la plataforma d'enlairament de la missió tripulada Artemis II. Megacuet. Megacuet. Megacuet.
El coet SLS i la càpsula Orion ja són el centre especial Kennedy de Florida on es faran les últimes proves de la primera missió que ha de portar astronautes a la Lluna en més de mig segle. Què? Com t'has quedat?
Doncs si vols que et dic la veritat, pati i fussa. Què t'assembla? Que vaig buscant adjectius, que fa molt de temps que no dic. Doncs mira, tot i les retallades del Trump en les missions especials, sembla ser que... Senyor Taronja. Sí. Aquí encara, doncs, està fluixant la mosca.
Vinga, va, suelta la pasta. Aquí encara hi ha fons. I semblava que l'emissió Artemis perillava perquè, esclar, aquest senyor està per altres coses i semblava que un desdemanificat seria la NASA. Doncs bé, sí que ha retallat, però de moment aquest programa segueix endavant. S'ha salvat. Va, va, va.
S'ha salvat. A mi s'han salvat una mica els mobles. Ja tenim alguna coseta bona. Tot no pot ser dolent, el que faci el senyor Trumps. Hi ha alguns retallades, però Artemis II encara... Ja tenim aquí, lluitant. Encara està lluitant. Ha costat gairebé 12 hores...
que arribi fins a la plataforma de llançament del Centre Especial Kennedy de Florida, el cubet de la NASA SELS i la càpsula Orion, que forma part d'aquesta missió Artemis II, que portarà quatre astronautes en un vol al voltant de la Lluna. S'ha traslladat verticalment durant 6,5 quilòmetres des de l'edifici de muntatge amb una màquina enorme que es bellugava molt lentament. Allò, a poc a poc, a poc a poc... Tino Channel.
És el pas previ al llançament que està previst aquest mes de febrer, a partir del dia 6, després de fer les últimes proves i quan les condicions meteorològiques siguin òptimes.
Molt bé. Serà la primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle des del programa Apolo que va posar 12 astronautes sobre la superfície del satèl·lit terrestre entre el 1968 i 1972. Consistirà en un vol al voltant de la Lluna sense allunyatge. O sigui, enviem... Estava patint ara ja, eh?
Enviem quatre astronautes, però de moment no trepitjaran la Lluna. La Lluna no se't toca, damunt no se't toca. O sigui, faran un vol al voltant de la Lluna, sense allunyatge, seguirà una trajectòria coneguda com a Free Return, que permetrà que la nau Orion envolti el satel·lit natural, la Lluna, i torni a la Terra utilitzant la gravetat lunar. Què et sembla?
que ja saps que la Lluna no se toca, que ara ja no m'està acabant d'agradar la antena. Entre les persones que han seguit tot el procés a Florida, destacen els quatre astronautes que d'aquí a poc seran dins de la nau, a la part superior del coet, que els s'enlairarà fins a la Lluna. Són el comandant Ray Wiseman, el pilot Víctor Glover,
i l'especialista d'emissió, Cristina Koch, de la NASA, i Jeremy Hansen, de l'agència especial canadenque, el primer canadenc que viatja al voltant de la Lluna. Koch té el record del vol especial contínu més llarg fet per una dona, amb 328 dies. La Cristina Koch. Ja m'estan caient molt bé perquè no tocarà la Lluna. Això mateix. Som fantàstics. Boníssims.
Tres homes i una dona. Ja hem avançat una mica. Ja hem avançat una mica. Hauria de ser dos i dos. Però bé, després de... de dos anys i anys i anys i anys que la NASA es portava a la Lluna, portar una dona... Home, això sí que és un gran pas per la humanitat. Te'n recordes, no? L'any 69...
No, però no és la primera dona, com a tal. No, però... Dones han pujat, perquè han pujat els transborradors, han pujat dones. Però dones que els envien a la Lluna, no, encara no. No, però no tocaran la Lluna. No, però s'hi acosta, s'hi acosta. S'hi acostaran molt.
I aleshores aquesta dona no havia tingut la dona, en aquest cas ja parlem del gènere, no havia tingut aquesta oportunitat les missions del 68 al 72, com hem dit abans. I què passarà a la història, llavors? Això mateix. És clar, aleshores s'espera que el dia que arribi Artemis III, que serà ja la que anirà a la Lluna,
No, eh? Aquesta no podrà anar bé. Ja t'ho dic ara. Esperem que es mantingui aquesta, diguéssim, filosofia de també incloure dones a les tripulacions. I en aquest cas, a veure si podem augmentar d'una a dues, que sigui paritari.
Però, Berta, a veure, deixa-me preguntar una cosa. Quina és la teva teoria de que per què l'home ha de tornar una altra vegada a la Lluna? Si ja sabem que hi ha un munt de mars, que hi ha un munt d'històries, i que d'allà, com a molt, podem treure alguna cosa de la roca. Però, clar, que no tenim encara les eines per estallar. Sí, però... Deixeu-la. Però, mira, la setmana passada...
Parlaven de l'energia nuclear, que el que era residu fa 20 anys, doncs ara és reutilitzable. Doncs aquestes missions a la Lluna, que es van fer del 68 al 72, esclar, hi havia la tecnologia que hi havia i es podia investigar amb la tecnologia que hi havia, va dir la redundància. Però esclar, en la tecnologia del segle XXI, en la Lluna, doncs es poden fer noves...
investigacions... Noves tasques, sí, sí. Noves tasques que fa 20 anys o fa 50 anys no es podien fer. Aleshores, doncs, és això, no? És retornar al satèl·lit, al nostre benvolgut satèl·lit, però sense fer-lo mal...
fer noves comprovacions científiques, noves coses que ho permet la tecnologia d'avui dia. És clar, és això, és l'exemple que poso de l'aire nuclear que li estem donant una segona vida gràcies a la nova tecnologia.
Però, Beta, entre nosaltres, no sé si són conscients que si toquen i passa qualsevol cosa amb la Lluna, és que rebrem les conseqüències, seran els sers humans, que estem aquí a la Terra. Però bé, van investigar, són científics. Allò he vist una pel·lícula que li canviaven la trajectòria a la Lluna amb una explosió de no sé què i ens queia a sobre. No portem bombes, són científics. No, però, Beta, que ens canviaven i queia la Lluna damunt de la Terra, eh?
D'acord. Però no van amb bombes, van amb instruments científics i van a fer comprovacions que amb aquestes noves tecnologies tindran l'oportunitat de fer-ho. Sí, home, però comprovacions que no facin mal a la lluna, vaja. Que no li faci pupa. Home, no. Ja saps que jo, quan tenim el tema de la lluna, m'ho poso així, eh? Home, la lluna no sé tocar.
Bé, tranquil·la. Bé, doncs, d'això ens seguiríem parlant perquè, doncs, és això, no? La notícia és que tot està a punt per aquest enlairament. Molt bé, felicitats, eh? Quan la cosa, si tot va bé i no hi ha ajornaments per qüestions meteorològiques, etcètera, etcètera, doncs la cosa va com ha d'anar, fer aquesta volta per la Lluna i tornar a la Terra, aquí també ho explicarem a tots vosaltres. També sabreu.
No pararem de xerrar, eh? Ja portem dos i les dues en futur, eh? Tenim munició, però... A més a més, avui vens carregat, eh? M'agrada, m'agrada. No ens l'acabem, no? Continuem mirant cap a on? Sí, seguim mirant. O sigui, que si els astronautes que han de baixar de l'espai... Que estaven malaltonets.
Aquesta volta que no diu el voltant de la Lluna. Que pugen cap a la Lluna. Sí, sí. I és una notícia que generarà més notícia perquè, esclar, volem saber què li ha passat al malaltor, volem saber com els hi va aquesta volta per la Lluna d'aquests quatre astronautes. I que no ho facin també en directe.
Bé, avui dia en aquesta tecnologia... Seria xulíssim, eh? Sí, sí, es pot retransmetre en directe, perfectament, per internet, pot ser... Però, esclar, nosaltres aquí també ho explicarem, no? Quan hagi passat, també en farem cinc cèntims, no? Doncs, mira, acabem amb tres notícies breus que també ens fan mirar... Cap amunt. Cap amunt. Vinga, va. Primera. Quina és el que cau? Quin pedroscall? Primera. Ah, no?
Hem de donar la bona nova que s'ha creat una nova editorial que editarà llibres científics en català. Ah, molt bé. L'editorial es diu Epos Llibres i ja han tret el primer llibre que es diu...
Un missatge sideral. Galileu. És un llibre que va escriure el Galileu Galilei, el que va observar amb un telescopi que els astres es movien, la Terra també es movia, i el sol que estava fixa, i l'Església el va jutjar perquè anava a un compte de la tèstia de l'Església que deia que era la Terra al centre del univers, i el Galileu...
Amb els seus telescopis va comprovar que era la Terra que es movia i el que estava fixa era el Sol. I que en aquell moment la Terra era plana encara? Això mateix. Bé, no, ell ja va veure que era esfèrica. No, no, però clar, però els altres no. Els altres sí. Ah, clar, pels altres... Aleshores, doncs, va tenir la sort que, quan el va jutjar a l'Església, aquest científic, el Galileu Galilei,
Era una persona amb el de renom, tenia el suport dels Medici, aquesta família que donava diners per aquestes causes, i aleshores, com tenia aquest prestigi, no el va cremar l'Església, sinó que el va condenar a un arrest...
al seu domicili fins que es va morir. O sigui, no va poder sortir de casa fins que es va morir. Si no fos perquè tenia el suport dels mèrits i el pastigui, hauria caigut a la foguera. I a més a més per bruixot seria d'aquest cas. Ell va escriure un llibre a 1610, el va escriure en italià, això és el que va...
Em feia enfadar l'Església perquè va escriure un llibre anterior en llatí, esclar, i llatí només ho sabien poca gent. I l'Església va dir, no passa res. Però quan el va escriure en italià un segon llibre, que explicava tots els seus avenços, va arribar al poble i l'Església no interessava que la gent sabés.
S'entén. S'entén. No cal aprofundir més. No, no, no. I aquí va venir... Va picar el crostó. Va tenir problemes. Aquest llibre s'ha traduït en moltes llengües, però en català que no s'havia pogut traduir. Hem tingut la sort que gràcies a aquesta editorial, i per edicions, i per llibres, tenim aquest primer llibre en català d'aquest científic de la...
Del galileu. Renèixament, no? Pensa que estan preparant altres llibres, per exemple, Michael Faraday, que és la història química d'un esperma, que parla de química, també va ser un precursor en la química, i també d'una persona que va ser molt punter en costit de botànica, que era el Gregor Mendel,
que va fer experiments amb híbrids de plantes, o sigui, la genètica. Ell va ser un precursor de la genètica de plantes, però en aquell moment la genètica era creuar diverses plantes i fer híbrids, híbrids de plantes. Sí, sí, sí. Era la genètica que vivia antigament. Imagina't això, ja fa...
Va ser precursor, esclar. Gràcies a la tecnologia que tenim avui dia, doncs aquests híbrids ja es converteixen en genètica, una cosa més enllà, no? Bé, i aleshores, parlant de llibres, dir-vos que també està editat en català...
Doncs el llibre Contacta, que l'he portat aquí, del senyor Carl Sagan, editat per Dona Llibres, i també per primera vegada en tota la història un llibre que va escriure el senyor Carl Sagan ja fa anys i anys i anys. Per primera vegada el podem gaudir en català, aquesta lectura. Molt bé, molt bé, que bonic.
I és contacte... A què no saps què m'ha passat ara sense voler? Què t'ha passat? Que quan estaves ensenyant-me el llibre, jo he mirat directament cap a les càmeres a veure si se't veia. Sí. I clar, dic, oi, que no tenim... No, no, jo vaig incògnit. Que el Beta va d'incògnit. Que per inèrcia, com m'ha passat amb la Mar, que miro cap a les càmeres per a veure si...
Si es veia bé el llibre, no en tenim càmeres. No cal sortir per les càmeres. Amb la veu n'hi ha prou. Ja sabem la història de contacte, que després se va fer una pel·lícula l'any 99, en la qual expliquen primer contacte dels extraterrestres amb els humans. I per resumir-ho d'una manera molt ample, els extraterrestres ens venen a dir que no estem preparats per formar part del club de l'univers. O sigui, a la humanitat li queda molt...
per estar al mateix nivell que possiblement altres civilitzacions en universos llunyans. Aleshores, Carl Sagan, un científic, un astrofísic, ell va donar cobertura, ell creia que sí, que no estem sols a l'univers, però que no estem preparats per...
tenir contacte amb aquesta gent. Més aviat ells veuen que no estan preparats i van fer un primer contacte, això ho explica aquest llibre, la pel·lícula també es veu, però ens diuen... Bé, vosaltres sou una civilització que teniu diverses vessants, que podeu fer les coses més meravelloses del món, podeu estimar, podeu fer coses increïbles, superbones, però també teniu l'altre cantó. Sou una civilització que encara podeu fer les coses més horroroses, exemple, Holocaust...
sobre una guerra mundial. I tal com va la política avui dia... És que anem cap allà. No aprenem. Aleshores no m'estranya que el que està escrit aquí, que és un llibre, és un llibre sense ficció, és que té tanta raó el Carl Sagan quan va escriure aquell llibre
És que ens està donant la raó, perquè no podem la humanitat, tal com som, anar allà dalt perquè som primitius. Clar, clar, clar. No, i a més a més, si ells tinguessin de nou el contacte amb nosaltres... A veure, jo crec que no l'han perdut mai. El que passa és que ara ja ens deixen una miqueta en plan... Bueno, som sòria quan el nen ens surt tonto i nosaltres som ara mateix la civilització tonta. Sí. Perquè tenint l'oportunitat, com tu dius, de fer coses increïbles... Meravelloses. De les coses increïbles...
Fem merda. Perquè l'internet és una cosa fantàstica. Però sempre hi ha aquestes cares bé. Ara mateix, l'intel·ligència artificial és una cosa fantàstica. Ja la tenim, la part negativa.
I perquè encara pot ser més fosca la intel·ligència artificial. I etcètera, etcètera, etcètera. I estava pensant ara mateix fins i tot el mòbil. Que el mòbil, que era aquella eina fantàstica per poder comunicar-nos, ara mateix és una drogadicció. Sí. I sobretot pels més petits. Sí, que està enganxada. No ho saben.
Té addiccions, sí, sí. A més a més, pots ser una persona molt violenta en el moment que... Que li treus el mòbil. Li treus el mòbil i llavors dius, te n'adones que és una droga, que no és una eina que serveix per comunicar, i etcètera, etcètera, etcètera. Si no som conscients que tot això ho estem fent al dia a dia...
Bé, resumint Sílvia, hem de millorar molt. Bé, doncs, amb tot el que hem dit, hem dit aquests dos llibres, Galileu Galilei, Contacte de Carl Sagan en català, doncs volem acabar musicalment recordant una pel·lícula d'any 77 de Steven Spielberg, que també en el seu moment...
va ser... Va ser una cosa esplèvida. Genial. Es va avançar el seu temps. La pel·lícula és en comptes la tercera fase i escoltarem la part final on els humans contacten amb els extraterrestres, o en aquest cas els extraterrestres contacten amb nosaltres, no? I ho fan mitjançant la música. És bonica, aquesta teoria, no? Perquè tot és una idea dels guionistes, l'Estivien Spilger també hi va participar,
i va dir, com ho podem fer per contactar? Doncs de la manera musical, que és molt única, perquè el Carl Sagan, en contacte, aquest llibre que acabo de desmentar, ho fa mitjançant uns planols que envien les extraterrestres per fer una nau per viatjar a l'espai infinit. El senyor Spielberg va dir, doncs, el contacte serà mitjançant la música,
I escoltem la part aquesta de la pel·lícula en la qual, doncs, reconeixereu aquestes notes, cinc notes, cinc notes fantàstiques. Jo crec que la mateixa gent la té a la ment, eh? La té a la ment, però escoltem-ho. Aquí estan tots els tècnics. Sí, sí, estan allà. Mira, les cinc notes. Una, dos, tres, quatre, cinc. Ara tornem a repetir. Compteu, cinc notes.
Hem de dir que hi ha una nau enorme. Està una nau al davant. Hi ha respost. Aquesta és la nau que respon. I tornem a les 5 notes una altra vegada. 5 notes. Silenci. A veure com hi respon. Tornem a respondre. I ara ve la part forta. Ja s'anima la cosa. Sí, sí, sí.
Cinc notes? Mira, resposta, tornar a repetir les cinc notes, què passa que no en respons? I ara, mira, escolta, escolta.
És tan forta la vibració que trenca els visos des de la cabina on estan els tècnics. I ara aquí la cosa s'anima, veus? Hi ha una harmonia entre les cinc notes humanes i la música dels extraterrestres. És allò, l'harmonia per fer aquest contacte, aquesta simbiosi, no?, que han connectat. Sí, sí, sí. Estan dient que segueixin en automàtic.
I ara les notes humanes van en automàtic perquè segueixen les zones o les notes que ens envien als extraterrestres. I és com una sinfonia musical entre aquestes dues civilitzacions, els humans i els extraterrestres. Això és una idea general que va pensar els guionistes i el director de pel·lícula, Steven Spielberg. És clar, contactar mitjans amb la música i aquesta música que...
fos això, que s'unís de dues notes diferents a una sola, com una composició, no? Aquí estem escoltant tota la música com va evolucionar. A les sols extraterrestres, eh? Sí, sí, sí, però també hi està els humans, no? Estan les dues músiques que ja s'han fet, de dues s'han fet una sola, no? I és aquesta composició, no? Sí, sí, veus? És això, no?
És el final de la pel·lícula. El que passa és que és la connexió, però, clar, cap a on desemboca tot això? Doncs desemboca, que quan acaba la música, s'obre una porta a la nau, surten els extraterrestres i conviden els humans voluntaris que vinguin a la seva nau perquè els portaran, doncs això, a un viatge i els ensenyaran el que és una civilització ja una mica més avançada. És com una mena de demestatge, no? O sigui, s'emporten voluntaris humans. És emocional.
Jo m'ho faria voluntari perquè suposo que m'ensenyarien coses bones i aleshores evolucionaria com a humà. Seria com una escola accelerada, un curs accelerat de pujar de tercera categoria a primera divisió d'honors, saps què vol dir?
Saps què no me'n recordaria? Perdó, no me'n recordava d'aquesta escena? Sí, sí. I ara mateix és allò que dius, mira, arribaré a casa i aniré a veure aquesta pel·lícula una altra vegada, eh? Doncs mira, parlant de les músiques i d'aquesta sintonia, aquestes cinc notes musicals, i aquí, en aquest cas, hem de dir que internet té la part bona, també. Vol dir que és això que dèiem de compte, que tenim dues ànimes, no els humans, doncs busquem la
part positiva d'internet. La part positiva d'internet és que, gràcies a aquestes genies que tenim avui dia, podem trobar músiques que estaven gairebé oblidades, que estaven en discos de vinil, que són molt difícils de reproduir perquè gairebé no queden tocadiscos. Podem dir que aquí l'emissora, els controls que té la cèlvia... No, els controls ja no en tinc cap.
No té cap toc a disc. Havia un que estava amagat per aquí damunt, però no estava ni connectat. Aleshores, jo he portat a casa meva un single, o sigui, 45 revolucions, que és un grup alemany que es diu Neue Handmat, i que l'any 1982, cinc anys després de la pel·lícula de Steven Spielberg, en comptes de la tercera fase, van fer un tema d'aquestes cinc notes, però en format rock and roll, una mica en canya, no?
El títol de la cançó li van titular així, Alohae, que és les notes musicals d'aquesta pel·lícula, però en plan així, canyero, no? Què passa? Estic sentit-la, eh? No, no, si ens hagués quedat només amb el disc, seria un problema per reproduir-li, però gràcies a internet podem trobar aquesta versió a les xarxes, i és això que el podem escoltar ara mateix...
La poso des d'un inici, perquè a més a més és petiteta a petiteta, que algunes vegades tenim cançons que donen 5-10 minuts, aquesta vegada no és el cas, són 3 minuts i poc. I la lletra, la cançó, que he pogut accedir a la tradució, és que parla d'això, que els extraterrestres ens donen la benvinguda, que anem cap allà, que bé, que doncs...
ens ho treballem, podrem algun dia accedir al nivell que tenen ells, no? A veure, a veure què sé el que passa. Encara tinc el puntet, aquest espurnet de llum, que el ser humà encara pot fer coses bones. És aquí, és aquí. Deixem oberta una mica la porta de l'esperança, encara que estigui mig oberta. Fem-ho, fem-ho. Mig oberta la porta de l'esperança que algun dia ho aconseguirem. Sí.
Beta, feliç febrer, feliç febrer, i ho dic amb doble intenció, ja ho veus, no només perquè hi ha set anys que ja el tenim aquí a tocar, sinó també perquè tenim el nostre aniversari a Tarragona Ràdio, i al qual es preparen coses molt boniques. És el mes dels 40 anys de Tarragona Ràdio.
Quin dia? Recorda'ns-ho a tota la gent. El 17 de febrer va ser quan es va fer la inauguració oficial d'aquesta Santa Casa a la plaça Rovallà. Fa 40 anys. El 17 de febrer de 1986. Com passa el temps? Mira, 40 anys que ens han fet a nosaltres una mica més savis, no?
Sí, l'esperança de la vida ensenya. Agafem la part positiva, no? Sí, agafem la part positiva, l'esperança de la vida ens ensenya, no? I tant. Tant de bo que aquesta sabiesa acumulada servís per anar més enllà...
M'entens, no? Mira, aquesta música... A llagrimeta. Sí, ara ja m'entens, no? Aquesta música que ens dona esperança que deixem mitja oberta la porta i l'esperança que algun dia podrem aconseguir pujar de categoria. A veure, a veure. A la humanitat. No estem preparats, no estem preparats. Però deixem l'esperança. Vinga, va, t'ho compro. Gràcies, Beta. A veure. Amb un mal de colla, ara m'has deixat, que Déu-n'hi-do. T'has mirat cap amunt, eh? Jo segueixo mirant els estels. No, no, jo baixo, jo baixo cap aquí, eh? Mira, mira quina nit, mira quins estels.
Preciós. Preciosa tarda. No et agracias. Adéu-te, adéu-te, adéu-te, adéu-te.
Fins demà!
Fins demà!
Don't you wish my magazine? All right, all right, all right, all right.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
O demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Agafa confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, doncs jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler treure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge 1 de febrer, dos quarts de nou del vespre, viurem al partit de la jornada 22, la grup segona primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Manamanans i manamaninos del mundo. Que, per cert, m'ha agradat molt, que no t'ho he comentat. Mar Pérez, bona tarda. Molt, bona tarda. Vull si m'ha enviat un vidrio en el qual hi ha un senyor que entra a la seva oficina, crec que és la seva oficina, i crec que ell és el jefe, no? No sé, quan acabis el d'explicació... I de cop i volta va preguntant a tothom. Manamanam.
Ah, sí? I l'altre diu, la noia diu, mana, mana. Li respon ho mateix. Veu una altra taula i l'altra taula també li diu, mana, mana. I torna a respondre, mana, mana. I clar, diu alguna cosa així com, no, no s'entereu. No, no, no, no, no, no. Neu fatal, neu fatal. Fins que arriba allò que és la gorma de la seva sabata. Clar. Que ell comença, mana, mana. I l'altre diu, ne, ne, ne, ne, ne. Mana, mana. Dic, aquest es segueix. Aquest és bo, aquest és bo. Estaves tots acomiadats. No, home, que no sigui...
No, no, no, no era broma, eh? Presuntamente, presumptamente acomiadats, presumptamente. Sí, sí, te la vaig enviar jo, sí, sí. A més a més m'encanta, dic, ai, li diré a la mare avui? Doncs m'ha fet gràcia, m'ha fet gràcia, és que reenvio moltíssims vídeos al llarg del dia perquè sóc una addicte als reels de l'Instagram i després, doncs, penso, ui, això, per no sé qui, ui, això li agradarà. A mi m'encanta quan m'envies, eh?
M'hauria enviat, que a vegades més d'un i més de dos em diuen amb missatge, ja vale. Què dius? Però molt malament, me'ls envies a mi. Aquests del vale, me'ls envies a mi. Jo soc del nuevo vale. Soc cancina. No ets cancina. No és perquè penso en aquella persona i penso en aquesta notícia. Ui, aquest vídeo, ui, aquesta foto, ui...
Me l'envies a mi, eh? I jo ja saps que a mi m'encanta. Alguna vegada no t'ho puc mirar el mateix dia, que aquí és on peco perquè no arribo, però alguna vegada a la nit, sobretot, quan surto d'aquí de la ràdio, que ja estic tranquil·la, ja he sopat, llavors puc veure una miqueta el mòbil, llavors és... Ah, mira, mira, mira! Llavors és... Isidro, mira! I Isidro...
Ah, dic, no, doncs no me fa gaire cas. No miris, no miris. Tu segueixes amb lo teu. Tu segueixes amb lo teu, carinyo. Mirant-te per dins. No, perquè està roncant. Mirant-se, t'està mirant per dins. Bueno, què? És cap de setmana. Això és Mana Mana. Benvinguts. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
T'he dit que avui et faria cantar, eh? Sí, això m'has dit. M'has dit que la cançó del principi... Que la cançó del principi la triaves tu perquè em faries cantar. Ja fa setmanes que anem pel món amb aquesta cançó. No sé què ens està passant. Saps que ens escolten? Perquè l'altre dia arribo a casa mirant Instagram i què em va sortir? Home, lloviendo estrellas.
Sí, nos escuchan, eh. No sé si algún día sabrás que te llevo conmigo. La vida no tiene razón ni sentido y me puedo morir si no estás junto a mí. Tengo tanta sed de ti.
¿O será que en mi delirio te hago más y más? Están lloviendo estrellas en nuestra habitación mojando el llanto de mi corazón.
Ai, que bé m'assentada, aquest trosset de què fue de ti, què fue de ti. Aquí cantant-me tens, eh? Clar, jo aquí cantant...
Bueno, mínimament amb decència, però la Sílvia, com que no la veieu, era dreta, agafant el micro... Home, saps, has vist que és l'estil que tinc quan agafa el micro? Sí, sí. Demà va, com un professional. Sí, la llàstima, com veig el Joan Maria, ja veuràs quina professionalitat donarà. Mira, ets tu, ets tu, que fas molt bé les espumes. Jo no, no, no, espuma, que espuma, que espuma.
Joan María, todo esto también presuntamente. Presuntamente la Silvia lo ha dado todo. Lo ha dado todo que yo revisto. ¿Qué viene, qué viene, qué viene? Está lloviendo estrella en nuestra habitación. Moja de llanto mi corazón.
Estan lloviendo estrellas Alrededor de mí Y me preguntan
Bueno, ja està, ja està. Ai, ai, ai. És que m'he vingut a anar, eh? La Laila, la Laila, eh? A fer embranzida i no, no, no, no. Bé, doncs això, eh? Com acabem el dissabte, eh? Pròximament a la Gran Planova, un concert en directe dins del cotxe de la Sílvia. D'aquí aproximadament de mitja horeta al que acabi el programa, eh? Quin minutet, eh? Anem al cinema.
T'he de dir que els vaig veure als Premis Feroz, no sencers, però vaig veure...
Bastant. I va haver moments que deia... Ai... Ai... Ai, que flojera. No només flojera, sinó... I sobretot alguns acudits. Allò que dius... No, no feia falta. Tira, tira cap al dret. Sou feroz. Teniu que ser incisius. I ja està. Pim, pam, pum. Un acudit més curt i directe hagués fet més mal que tot el que vas fer. Hi ha hagut discursos d'entrega de premis...
que... Sí, eh? Que jo hagués tancat micro, eh? Sí, directament, eh? Però jo t'estic parlant també de les presentacions. Ja, ja, ja. Amb una presentació... Sí, sí, és el que t'estic dient. Ah, val, val, val. És el que t'estic dient. D'acord, d'acord. Ja està, ja està. Però no hem vingut aquí... No, no, a les companyes presentadores. Com es fa una gana...
perquè, entre altres coses, jo no en tinc ni idea. Criticar alguna cosa que tu no pots fer millor, doncs no. Ara, venim a criticar l'outfit perquè vestir-nos sabem vestir-nos tots. Sí, sí, sí. O sigui pels peus o pel cap. Però tots sabem vestir-nos, per tant, jo he triat dos okeys i dos cows que vam poder veure a l'estora vermella a Pontevedra. Doncs vinga. Vinga.
A veure, la primera, i per mi he triat dos, perquè per mi són les millors de les millors de les millors. Milena Smith.
amb un disseny de Valentino, recorda que havíem estat parlant, amb una part superior d'una blonda semitransparent i una botonadura de llaços de bellut negre i una faldilla amb diverses capes de volant de tul que jo no podia botar més al sofà quan el vaig veure i vaig pensar...
Així, però amb la boca fins aquí al melic. Xulíssima, guapíssima. I a part que és una actriu que em mola molt com treballa, anava de 21 botons. Molt bé, molt bé. I la segona, Leticia Dolera, que com a més de molt bona directora, un espectacular vestit de color crema de Sibila, amb un escot de vertigen,
que va anar molt bé perquè ella no és que tingui un pit molt generós. Però li quedava bonic, no? El vestit li sentava molt bé, el vestit també a ella li devia agradar moltíssim i és igual que jo no ompli. O sigui, potser no està fet per algú que tingui tan poc pit, però jo me'l poso i el va portar amb moltíssima dignitat. Un vestit de museu.
Ah, que bon, oi? Que bonic, que bonic. Doncs mira que m'estralla, que algunes vegades sempre hi trobem algun pero, però aquí me'ls estàs deixant vestides, vestides, eh? Aquestes dues, sí. Pero, pero... Ai, el pero, veus? Sabia ja que havia el pero. Entremig dels OK i dels KO, vaig a posar una patata especial. Vinga, va. Llorena.
Ai, Llorena. Ai, que la vaig veure emocionada. Llorena, amb un vestit de gasa plegat de volants de color groc pollito, tot i que el modelet no te'l podria classificar, realment feia molt parella. Ha sigut supercriticada pel model, per l'estil, pel color, perquè és amarillo, no nos enganyemos...
No és supersticiosa. Però jo trobo que feia molt per ella. Quan la vaig veure hi pensava... Sí, sí, és que, a més a més, jo la vaig trobar elegant. Jo vaig trobar que, a lo millor, no ho sé, que feia per ella, que no sé per què la critiquen tant, perquè no és que jo la posés com la millor vestida, però no em va semblar que fos perquè l'estiguin acrivillant com l'estan acrivillant. Cosa que haguessin hagut de fer amb aquestes dues que et diré ara mateix.
Oh, he quedat a casa, home, per l'amor de Déu, on vas? Vicky Luengo, que menys mal que és actriu, perquè si fos dissenyadora patiríem moltíssim. Vicky Luengo, un mixt de combinacions i textures, dissenys de Drais van Noten, que la part de dalt era com una armilla llarga, rígida, amb brocat, amb motius...
Pasley, però la faldilla... Saps que m'estàs parlant una mica així com el Rus, no? No saps d'aquest parlo. I la faldilla era de quadres estir tartant. Saps què és la roba tartant? Que és la faldilla que porten els escocesos. Ah, sí, aquesta sí. Era una faldilla llarga amb un estampat tipus tartant, però que no tenia res a veure amb l'estampat que tenia a la part...
No, no. O sigui, que anava una mica a descompensar-la perquè m'estàs dient. Vicky, menys mal que ets actriu i molt bona actriu, perquè com a dissenyadora, no, ni tu ni el senyor Dreis van noten que no. Que no. Que per a mi que no. I la segona, que també la venero com a actriu des de sempre...
Candela Penya. Ai, mira que m'acau de bé aquesta xica, eh? Candela Penya anava amb un vestit jaqueta de redondo bran, de color negre, en format XXL... Que a tu no et va agradar? Que no calia. Tan, tan, tan, tan, tan gran. Perquè la roba era com a satinada, negra... Vas veure la cara de pòquer que quan va haver un dels comentaris d'una de les presentadores o presentadors, que va dir, no sé què no sé quanta i no hables tanto como Candela Penya. I la van enfocar amb ella i va dir... ¿Cómo?
Te estás metiendo conmigo? Que luego suba. Vimos un dedo angular que corría después en una altra part de la presentació. Vaya a estar mirando, perquè me va a xocar la manera de presentar i la manera de fer, a veure cap a on va tot això. Va ser només matar el busanillo, però matat. L'any que ve n'hi haurà un altre. I ja està. Aprendran dels errors. Segur, segur. Dixem-ho així.
L'he posat una així com a més tranquil·la, eh?, de les Spice Girls. Sí. Però com estan en peu de guerra i coses d'aquestes que me vas dir... Jo espero... Vinc a treure fum, eh? Espero que ja acabem. Tinc dues notícies aquesta setmana que espero que siguin l'última vegada que parlem d'això. A veure si és veritat, eh? Però crec que no.
No. No. En quin pas estem ara mateix? Si fos un fascicle, és això? Sí, capítol... No. La setmana passada l'escàndol dels Beckham va ocupar la majoria dels titulars a Europa, perquè després de mesos d'especulacions en els quals diferents figures a la premsa rosa, internautes experts en el... Néstor Nakilopare... Sí, sí.
analitzaven els possibles problemes amb els quals s'estaven encarant la família Beckham. Uau. Doncs jo he estat remenant i em quedo amb Virginia de la Cruz, a la BBC, que ho explica molt clar. És cert?
Diu que al Regne Unit realment els Beckham són vistos com autèntics royals. Ah, com a reis. Ells han invertit molts diners i esforç en que la marca Beckham estigués dalt de tot en tot moment. I aquesta traïció del seu fill els ha afectat en l'orgull segur.
Ara, arrel d'això, n'hi ha un altre, el The Mirror, el Lafua, que diu que... És que si dic el cul no me'l diré malament i... Diu que a ell no li sorprendria que Brooklyn s'hagués inspirat en el príncep Harry. Ah...
Crec que Brooklyn ha fet el mateix i ha presentat la seva versió de la història, igual que Harry. Considero que moltes vegades només veiem la versió de la història que sol ser la de la família dominant.
La part de la família que domina és la que té també el micro obert contínuament. I la càmera enfocant per poder explicar contínuament la seva versió. Diu que la família que tots adoren ja siguin els Beckham o els Windsors i en aquest moment hi ha dues persones, Harry i el Brooklyn, que han decidit donar una dosi de realitat sobre el que és realment la família en qüestió en la que han crescut.
Som com qualsevol família, no som perfectes per molt que vulguin fer-nos creure que ho són. Jo quedo amb aquestes dues. He llegit, han corregut rius de tinta sobre... No em surtia la paraula. Rius, rius, rius. Rius de tinta sobre què ha passat realment i qui té la raó.
És que és molt complicat, eh? Quan arribes a un punt així, és possible que tots dos tinguin raó, que tots dos estiguin dient la seva veritat, la seva versió per cadascun d'ells és l'original. La bona, la bona. És la seva veritat. El que potser haurien d'agrair els Beckham és que fins ara hagués callat.
I ara s'hagi envalentonat per dir, mira, doncs ja, fins aquí. Ja, però la llàstima és que ho hagin de... Jo sempre penso, sempre, i tu ja ho saps, que les coses de casa s'han de netejar a casa. Sí, Sílvia, però tu veuràs que, per exemple, de boca de cap becam haurà sortit cap comentari dolent sobre el seu fill. Totes les notícies que tu has pogut llegir dolentes sobre aquest senyor són de...
Ho vam estar dient l'altre dia. D'altres, que teòricament... Hola, soy Victoria, mira, Manolita, truca a tal puesto i digues que mon fill... Així, i jugo una mà i no la perdo. Ni presumptament ni nada. I com aquesta família, moltes d'altres. És a dir, per una persona a prop del seu entorn... No, perdona.
A la persona no, dintre de l'entorn. Clar, no pots dir, mira, és que Victòria ens ha trucat i ens ha dit i ens ha explicat i ens ha insistit. No ho poden dir. Clar, que ell hagi agafat el moment en què digui, mira, doncs ara sóc jo, qui... Qui vol parlar del que sigui. Clar, clar, clar, i és la meva vida, o sigui... Ara explicaré la meva versió.
Que és tan vàlida com la de la Victòria. Però bueno, una persona que ha quedat així com salpicada pel tema de la boda és el Marc Anthony. Se n'ha parlat perquè va cantar en directe com a amic que és dels Beckham, va cantar a la boda.
Però no parlem de... Parlem de una cosa bonica del Marc Anthony, no? Parlem del Marc Anthony, però que t'he dit que de rebot. L'ha rebut perquè parlaven que després del ball norcial el Marc Anthony va fer com un miniconcert. Va pujar a l'escenari, era un convidat a la boda i va pujar a l'escenari a cantar algunes cançons. I es veu que va dir que suba conmigo a l'escenari a cantar la mujer más bella del mundo.
I la mujer más bella del mundo en aquel moment per el senyor Marc Anthony era la Victoria Beckham. I es veu que això no li va agradar. Tampoc li va agradar perquè tenia que ser la nòvia, que és la protagonista. Es veu que el Marc Anthony va cantar, sabem que canta, doncs, ballenato, reggaetó, mentir de salsa... I es veu que el ball inapropiat que el senyor Brooklyn diu que la seva mare va ballar devia ser... Amb ell, amb el Marc Anthony.
Però com a naltros, a part dels mals rotllos, ens agraden les bones notícies. Home! Posa'm aquell nen que riu.
Jo és que m'he quedat ara mateix al·lucinada amb la de la boda. Dic, si m'havia dit que anava a ser bé no sé què. I tens aquí... No ho he dit, eh? Tens aquí aquesta foto que és de l'Instagram. Una panxorrina. Ah, de la Nàdia Ferreira, perquè han anunciat a través de les seves xarxes socials que seran pares del seu segon fill en comú. Oh, molt bé. Felicitats, Marc. És el segon fill per la Nàdia, però és el vuitè...
Això ho m'ho has de dir a poc a poc. Marc Anthony es va pujar a l'arbre, com la del conte de la cuela. Es va pujar al llit. Marc Anthony es va pujar a l'arbre. Llavors no l'entris. Deixa, deixa, deixa. Ariadna, Chase, Christian, Ryan... Mare meva, mare meva. Max i Marquito. Mare meva. Marquito és el primer fill que té amb Nadia. Si tu i jo ho saps, jo tinc dos i sempre m'aconfoc de noms...
Què pot passar? Estàs dient a mi que t'acabo de dir... Ai, Martí, ai, Sílvia. Perdona. Doncs imagina't amb tot aquest... Jo crec que els 10 tenia comptat. Quan crido un fill... I es queda així, esperant. A veure quan arriba el meu nom. A veure quan arriba el meu nom. Sí, sí, ho fan, ho fan. Una de dos, els té enumerats...
Un, dos, tres, clar. O no viu amb tots a la vegada, que també podria ser. Però que en fos igual. Com que està repartit amb diferents mares, potser no coincideixen molt tots junts. O, mira què te dic, que fa com els concerts. Ara estic de concert, aquí estic a Acapulco. A Acapulco, México. I ho porta escrit. Estic a casa de l'Ariadna, del Chase i del Christian. Ariadna, Chase, Christian! Qui és el Christian? No.
No tens que no ho veig. ¿Cómo que no escucheis? No, papá, soy cristiana.
He de dir que fora d'antena, quan jo li he donat la notícia a la Sílvia, dic, el Marc Anthony serà fill, i em diu, però si podria ser el seu avi. Seria avi Anthony. Té 57 anys. I el que passa, si t'admeto, perquè això és edadismo, si t'admeto que quan sigui avi de veritat, el seu fill petit serà ni molt menys adolescent, segurament.
No arribarà l'adolescència que la serà avi. I quan tingui 20 anys... El criu que neixerà ara. El criu que neixerà ara. Ell tindrà 78 o 77 anys. Sí, les farmàtiques són així. Ui! Ui, que nos viene mal rotllo!
Vientos de guerra! Aquesta és la segona notícia que deia que espero que d'aquí s'acabi. Però, però, però... Tu creus que tindrà més cua, no? No lo sé, no lo sé. Què ha passat? Quina és l'última? Et dic no lo sé, estem parlant del Julio Iglesias, perquè si et fixes, no és que hi hagi hagut notícies explosives durant la setmana, però ningú parla.
És veritat, últimament ja està. Cap revista ho porta en portada. Cap revista fa cap mega... I de les dones, teòricament, també no li estan donant més feu. O sigui, va sortir, van dir i adiós. No, no, ja està no. No? Ah. Espera't aquí. Què? Comunicat de diario.es. Sí. Les denunciants de Julio Iglesias i el que passa quan les dones parlen.
Uau, mare, ho estic llegint. Assenyalades, estigmatitzades i acoquinades. Rebeca i Laura no van cobrar un sol euro per compartir el seu testimoniatge ni amb Diario.es ni a Univision i Notícias. T'explico perquè aquesta setmana...
Aquest senyor Julio Iglesias ha dit que tenia proves perquè altres senyores que havien treballat amb ell l'han avisat que els havien rebut trucades donant diners, oferint diners perquè parlessin malament d'ell.
I per tant, ell, a part de voler tirar per terra aquestes dues persones que l'han denunciat, volia saber qui és aquella persona, aquella mà negra que hi ha darrere d'aquestes senyores que li vol tant de mal.
L'arxivament de la denúncia, que també ha decidit interposar, no té res a veure amb la seva credibilitat ni amb la solidesa de la seva denúncia. És a dir, que hagin arxivat la denúncia no vol dir que la denúncia sigui falsa. Ojo, és diferent.
sinó amb la competència de la justícia espanyola per investigar delictes comesos a l'estranger. Aquest senyor no és que li hagin dit a aquelles senyores no, no, això no és cert, són unes mentideres, sinó que els han dit aquest delicte, com que no ha estat comès a Espanya, no el podem jutjar aquí.
És això. Perquè s'ha de fer precisament allà on s'ha comès. Afegeix que interposar la denúncia davant de la Fiscalia de l'Audiència Nacional per fer això van ser assessorades per una organització internacional de drets humans i secundades també per Amnistia Internacional. És a dir, aquestes senyores a darrere...
no tenen una mà negra que els ha pagat perquè xarri, sinó que tenen el recolzament d'amnistia internacional i d'organitzacions a favor dels drets humans. Molt bé. Vam parlar sabent que fer-ho tindria conseqüències. Dies després de la publicació i de la denúncia, Julio Iglesias va difondre en xarxes socials la identitat de dues dones
que, segons ell, corresponien a les treballadores que l'havien denunciat. El cantant va divulgar captures de pantalla de suposats missatges privats, juntament amb el nom i els cognoms de dues dones. Posava així, sota el focus públic, dues identitats concretes, mentre la fiscalia havia citat a les dues ex-treballadores denunciades com a testimonis protegits.
Uau, això ara mateix jo crec que se li tirarà amb ella a sobre, eh? Eso no es Manolete, callate ya. Clar, a més a més, però quina facilitat que té amb les xarxes socials. A mi me cau el mòbil només que escric un hola. Bé, bàsicament... Jo crec que té aquí un equip que jo crec que s'estan equivocant i molt, eh?
Jo torno a repetir que jo crec que aquest senyor té un bufet d'abogats darrere. Ja, però crec que s'estan equivocant. Però potser és un calentor, com deia en la setmana d'aguanta-me el cubata, però això ho vaig a dir. Ja, però això ja ha posat en focus els noms d'elles. Segueixo dient que els tribunals no han dit en cap moment que aquestes denúncies siguin falses, no han dit en cap moment que aquestes dues persones que han denunciat no siguin víctimes,
No estan dient que no sigui cert. Estan dient que no tenen jurisdicció per jutjar-ho. En Espanya. Per tant, aquest senyor el que no pot fer és difondre que està clar que el seu nom i cognom ha sortit. Sí, està clar. El que no pot difondre és un nom quan ja li han dit que no li podien ensenyar la denúncia, perquè aquestes senyores estan protegides, i molt menys dir ara un flalpí dient ho veieu, ho veieu,
Ja hi ha, però... Perdona, en cap moment han dit que tu no siguis culpable. No, i t'afegeixo un altre que també. Que si no ho ets culpable, doncs et demanaran perdó. Però si arriba a tantes altes esferes d'amnistia internacional i d'associacions, no s'haguessin mullat, si no tinguessin la certesa que aquestes persones que denuncien... Ho han patit. Exacte.
No, però que t'anava a dir una cosa. Ell ha donat i ha posat el focus, com has dit, en dues persones. I si no són aquestes dues persones? Ja, és aquí. Els estàs destrossant la vida, literalment, a dues persones més, que potser no han fet res. No són elles. Fatal, eh? Per això te deia que jo crec que, Julio, t'estàs equivocant de ple. I si sí són elles, i si és cert que són elles...
No, no, jo crec que no. Bueno, crec que en el sentit que no ho hauria de fer ni per un costat ni per l'altre. No. Ai, m'ha posat a mala llet. Cacinera, posa'm l'Alejandro. Ai, no, que m'ho poso jo. Posa'm el tu. A pensar que me la vas dir tu, eh? Posa'm l'Alejandro. De res, guapo. Que ens diu les guapes. Fia que maco. I me muero por el brillo de esos ojos cuando mienten. Aunque toda mi gente
Fins demà!
¡Ay, qué bonito! ¡Mira qué bonito! ¡Mira qué bonito, Alejandro! Te digo una cosa. Si no hagas esto tú... Alejandro tenía todo para parar.
És que com ha dit la Mar, mira que te parto d'Alejandro, i jo, mmm, mmm, coñodito, coñodito. Cuando nadie me ve és la sèrie documental d'Alejandro Sanz que ha bastat des dels seus inicis, com Alejandro Magno, i una icònica jaqueta de torero, i fins al fitjatge més recent amb Sony Music, passant per llançaments clau de la seva trajectòria.
La música y la sensación que tiene cuando consigue plasmar en una canción las emociones. Mi amigo Alejandro San. Yo no creo en la iglesia, pero creo en tu mirada, cabrón. Yo te voy a confesar.
De repente, un momento en que me desencanté. Entonces imagínate que no sientes nada con la música. ¿Y en ese momento qué haces, Alejandro? No supe yo compaginar bien o no supe llevarlo todo bien que yo.
¿Qué agujero tienes dentro que tienes que rellenar con algo que tiene que ver con el arte? ¿Quién lo sabe? Yo creo que el amor aparece siempre cuando lo necesitas. La vida está para disfrutarla, para vivirla, para dejarte un par de cicatrices en ella. Y en eso estamos. Te quiero, hijo. Tengo mucho talento, mucho talento. Tú no puedes decir, bueno, ahora ya dejo de ser Alejandro Sánchez y soy Alejandro Sánchez. Eso no ocurre. Ya eres Alejandro Sánchez para siempre.
De fet, està molt bé perquè parla no només de les llums, perquè parla de les ombres de ser Alejandro Sanz, d'estar sempre a l'altre de tot de la piràmide, el top five, i estar sempre, com diu ell,
sent Alejandro Sanz contínuament. Sí, sí, en el Candelabro. Perquè no pots permetre ja, perquè el món ja no et deixa tornar a ser aquell noi de barri que... que el baralava pan con mantequilla i nascuí. Podria veure a casa, sí, sí.
Que la veureu, saps, no? Estàs comptant els dies per poder-la... Per poder-la veure. Abans d'ahir vam començar, eh? Almenys el primer episodi, ja gairebé... Me vaig quedar a mitges, perquè, clar, ja eren quarts de tres, i vaig pensar, ai, que he d'anar a dormir. Potser que vam vagi a dormir. Que va ser molt tard, que va ser molt tard.
L'hem de veure tu i a plegades, també. Jo sé que dintre teu hi ha una fan d'Alejandro. Jo sóc, com es diu, afectada per les fans de l'Alejandro Sanz. Sí, sí, sí. En tinc unes quantes al voltant, però clar, la superpatidora és la Sílvia. Em sap que no vegi l'Ester. L'Ester també, eh? Ja, però jo veig més a tu que l'Ester. També és veritat.
Mira què t'he posat. Jo t'havia demanat una música de por. Sí. Però quan has sentit la notícia... Del que anava la cosa. Exacte, m'has dit, no, no, no, no. Bruce Springsteen... Street of Minneapolis. Street of Minneapolis. Que a més a més, calenteta, calenteta... Acabada de sortir, va sortir dimecres o dijous.
I que, a més a més, tracta d'això, que és una cançó que ell ja tenia i que l'ha adequat o l'ha canviat tot, especialment per allò que està passant i de quina manera està passant. A veure... Explica, explica. Dissabte passat, amb la meitat dels Estats Units en alerta per una gran tempesta d'hivern...
I amb la merda fins al coll a Mineàpolis. I amb tot el que està passant al raó del país. La Casa Blanca acollia un gran esdeveniment organitzat per Melania Trump.
en el qual es va projectar en primícia el seu documental que va reunir desenes de convidats VIP. Tinc una llista de convidats VIP. No ho diguis, no ho diguis. No, perquè me farem a la sang. He vist la Nicki Minaj dient que és una fan incondicional del Donald Trump, que dius, a veure... Bé, doncs ahir divendres es va estrenar als cinemes Melania. El documental s'ha entrat en la primera dama a l'Estats Units que distribueix Amazon,
després d'arribar a un acord per a desembolsar 40 milions de dòlars que, amb la dinerada que ha costat, veient el poc interès que té el públic en aquesta història en qüestió, han forrat un país amb cartells promocionals del documental per intentar convèncer la gent que pagui una entrada per anar al cinema a veure'n aquesta senyora ensenyant com posa daurats a la Casa Blanca. De fet, tinc aquí el cartell
tot vandalitzat el cartell que està en una parada de bus i la major part dels cartells de les parades d'autobusos o de metro estan vandalitzats com aquests o pitjor te l'he posat jo crec que aquesta encara s'entén i et creu, no? tinc l'àudio de l'anunci promocional que han fet servir i m'agradaria sentir-lo
Here we go again. You can come in. I don't want to... ...will be that peacemaker. Peacemaker under the fire. Beautiful.
Together, with like-minded leaders, we have a voice. Is it safe? It is safe. Everyone wants to know. So here it is. Hi, Mr. President. Congratulations. Did you watch it? I did not. Yeah, I will see it on the news.
M'has vist? No, ja ho llegiré a la premsa. La qüestió és que el que has vist és un resum d'aquest documental. Tu has vist en cap moment que estigui al costat, no sé, ajudant a víctimes d'un lloc? Tu l'has vist mai en cap institut després d'un tituteig? Tu l'has vist mai després d'un desastre natural que n'hi ha tots els anys...
I ara s'està mongellant tot. Tu l'has vist mai explicant per què criatures i famílies senceres... Que l'importa, l'importa. Anava a dir una paraulota gran i gorda. Què dic jo? Tu em deies abans, mira, a mi aquesta xiqueta no em cau malament. Però bàsicament està casada amb un senyor que no podem suportar i per tant ja és com per simpatia. I juntament al revés, per l'antipatia amb el seu marit... Ja, però a més a més, clar, és que...
Aquesta pel·lícula, aquest documental, me'l posen. Me'l posen. Mira què te dic. Me'l posen fa tres anys. Me'l posen fa tres anys enrere i potser te'l recomanaria. Perquè és una manera de veure el poder. Perquè tot el que s'ha vist és el poder, és els diners. Perquè aquesta gent està acostumada a tenir molts de quartos. Trump té molts de quartos, no ens enganyem. I tot això és poder. Des de les botes...
triades, m'imagino que especialment el vestit que veus com el dissenyen i després el té posat la forma de caminar la forma d'arribar als llocs és de poder però ara, tal com està el seu país i part del món, gràcies a mi vergonya em faria perquè no és el moment no sé si dir-te que el dia que això sigui lliure a l'Amazon gastaré minuts de la meva vida
en veure això. Jo crec que ja hem utilitzat molt, escoltant el trailer. Quan em preguntava quina cançó volia per acabar, jo m'ha vingut al cap aquella cançó dels pets de Suant infalibilitat. Doncs és el que li passa a la família Trump.
Justament, jo vull ser rei. No, jo no vull ser rei. Saps el que deien unes persones que m'agrada sentir de tant en tant i que opinen? El Trump d'aquí a, no sé si són dos anys, dos anys i mig, teòricament ha d'haver unes noves eleccions que encara no s'estan... Però que encara no s'estan movent.
Les eleccions, normalment, als Estats Units, d'un any per l'altre, ja s'estan movent eleccions. Enguany encara no s'ha escoltat res. Doncs diuen que, clar, com hi haurà tants conflictes als Estats Units, no es podran fer les eleccions. Ah...
En sèrio? Era una d'aquelles coses... És molt fort, eh? I també una altra de les coses que també, i a més a més, l'emportada al Time l'hem pogut veure... És que és un president que té segrestat el seu país. I vol ser rei, literalment. O sigui, vol imposar de nou la monarquia, que no l'ha tingut mai, als Estats Units. I a dir, mira qui vol el capdavant.
Es mismo, es mismo, no busquem más. No busqueu, no busqueu, jo m'ho fareixo. Jo em sacrifico, jo em sacrifico. Sisplau, sisplau. No patiu, no patiu.
Doncs ja, ja està. Ja està. Què més vols? He fet una crítica. Sí que he de demanar perdó, perquè la setmana passada que tenia el cartell ple de senyoros, vaig dir la setmana que ve tots senyores. I bueno, he fet 50-50. Tinc una senyora a cada punta i dos senyoros al mig. I la criatura era...
No se sap. No se sabem, encara que... Clar, perquè jo som tres. Imagina! Clar, llavors tindríem tres nenes. No, creo, si no... No, però jo dic aquí, no dic aquí ara, que jo seríem tres nenes. No ho sé. Bueno, quatre, amb la Mar, que està aquí al costat.
Superbonica. Molt bon cap de setmana. Això ja s'ha acabat per aquesta setmana. Per tant, ens veiem al YouTube. Ens sentim en directe a Tarabona Ràdio. Ens trobem a l'Instagram. I ens sentim i ens veiem aquí la setmana que ve. Adéu, guapa. Bon cap de setmana. Totalment. Perquè collons jo mai podré ser rei.
Podré ser rei. Podré ser rei. Reivindicar el que em va col·locar on som sense parlar. Res que no sigui l'espanyol i viatjar molt sigui oficial o per plaer que ja se sap que Suïssa s'espia molt bé. Tant avorrit
Fins demà! Fins demà!
Podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei. Podré ser rei. És una superestrella? Doncs sí, amb aquesta superestrella i mirant cap al cel, nosaltres avui acomiadem el programa. Mar, prepara't a ballar, que vinc a per tu.
Bon cap de sabana, que acabo de probar. Ala, adiós. Mi próximo error. Estoy con mis amigas de reojo mirándote. Queda tan bien esa camisa de Versace. Hoy vas a ser mi próximo error.
No le importa estar con una superestrella. Yo le digo de dónde tú has salido. Él me dice que quiere estar conmigo. Yo le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella. Aquí está todo el mundo mirando. Vamos solos al baño y retomamos lo que estamos empezando. Solo quiero
Fins demà!
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.