Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. Doncs vinga, que per aquí estem. Bona tarda i benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Si no has canviat d'hora, doncs ja tenies que haver-ho fet, perquè ja saps que les 3 seran les 2. O sigui que ara, de veritat, no sé quina hora és. Ja sé que comencem nosaltres el programa a la 1, però bé, que podien ser les dues. No, no, no, no és la 1, és la 1. Hola, què tal? Què és la 1, eh? Ja estem aquí...
T'he de dir que avui hem fet un petit recull, ja saps, d'alguna de les entrevistes de la setmana dins dels fans de Tarragona, com va ser l'entrevista amb la Shane Mas, la Monkey Jane, la xica del mono. També recordarem el que ens deien des del Festival Muses. Tindrem el retrovisor musical, el carrer d'artistes. Hem fet i vam fer ahir un petit especial de cinema, ja que no teníem el Deixat Portar, amb el Miguel González. Falta Miguel, falta Miguel...
Estarem, o recordarem, la Terra Esplana, el Manà Manà, les revistes del Cor amb la nostra companya Mar Pérez, i tot això fins arribar al punt de les 4 de la tarda, que avui sí, avui sí, no tenim nàstic, això va ser ahir. Doncs ja està, no m'enrotllo més, abans que arribi el vent, benvinguts a una nova edició del nostre programa. Ja tardes, cap de setmana, vinga som-hi que comencem recordant el que ens deia la Monkey Jane.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Nature's vast desire
Estàvem per aquí decidint a veure si els quedàvem amb un videoclip o amb un altre perquè teníem el videolínics
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon dia, gent. Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanto temps és d'hora? Ara sí que feia temps, que no ens vèiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt.
Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot i això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí. Exacte, el 21. Com a Monkey Jane, sí.
Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Coses, sí, exacte. Però com a monkey em feia moltíssim, de veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, he comentat, quan he prestat la presentació, que no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, si l'hauré de trucar per telèfon, i quan t'hagi sentit per la porta, és a dir, ah! M'he pogut cridar perquè estava parlant amb el Jordi, i dic, encara la liaré, la liaré.
I què has fet des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tom i...
I realment m'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar intentar. Llavors em costa moltíssim centrar-me en lo meu, és com aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat? Ara ja es continuarà amb aquest moment? Sí.
I, de fet, sempre dic jo que quan me surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
És a dir, que m'he recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí? Doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason! Jason!
Jo, el meu anglès, millor que no el toquem. És teva tresí. Jason. Jason? Val. Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras? Doncs que quan vulguis fem un duet. Ho vols dir en anglès, perquè si no... Jo no sé si parla en castanyà, aquest home. Ah, sí, home, que sí. Que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot el món, segur que en sap.
Ya que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de los Américas. Pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este Flowers. Exacto. Que suena súper bien. Exacto. Y es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hacen una colaboración. ¿Eh? Me colabo. ¿Por qué pasa eso de colaboración? ¿No sabéis un catalán? Colaboración.
És aquest català teu que m'encanta. Sí, sí, sí. Et dic molt de Cincinnati. Exacte. D'aquella zona. Exacte. A Cincinnati català, eh, però? Sí, sí. Ah, vale, vale. Wisconsin. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot. Em va treure del pou en el seu moment, clar, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic.
A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surt un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol, que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. A més d'agafar la cançó més alegre, no, busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament i, clar, és allò de l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere però per agafar carrerilla. Exacte.
O almenys intentar sortir, no? Sí, sí, sí La música té això, exacte Tornem al Flowers, a veure, com sorgeix? De quina manera? Tu me dius que la tenies allà en un raconet Però li vas començar a donar colors Li vas treure fulles, li vas posar fulles Com va anar aquesta història? Vaig plantar la cançó I van sortir Flowers Això que et deia que és un homenatge Als 15 anys d'amistat Del que són les meves millors amigues
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi ha encantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi senti identificat, és...
que volem rins amb totes les amigues abraçant-se donant-se petons no sabia com dir-ho però ja m'has ajudat tu és que seria molt bonic fer el rins amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó i això que deies demostrant la teva amiga de sempre que te l'estimes molt que encara que hagi passat el temps hi ha molta gent que potser estan en un costat de l'altre planeta
Bueno, d'aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí, és aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem això, fer un viatge juntes per poder-nos retrobar d'alguna manera bé,
I sí, sí, van gravar el jove i dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a vosaltres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de perallar de nada. Ah, què dius? Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic. Que clar, com que de cop i volta es veu... Sí, sí, estàvem allí en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí.
Sí, el lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernàlies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. Perquè a més a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre, hi ha d'haver. Ha de sortir, ha de sortir. Si veixis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè a més, el tens per aquí també tatuat, és possible? El mico, bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane, me'l vaig fer tatuar també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto, el porto sempre, el porto a mi. T'has quedat de preguntar, encara que t'ho vaig preguntar al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va. T'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh? Així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain, perquè aquest monkey chain, una mica, ja t'ho he dit, mira-t'ho així com de reull. Sí, sí, sí, ja t'ho he dit que soc de Cincinnati, profund. Sí, i després, doncs, que sempre he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no?, que sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arbre, ja hi ha, però en sé què, s'activen i fan boigeries, i corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs.
Sí, una mica podria ser, o si em podria sentir identificada amb el Miku, i és el que em va fer com tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons, que van tenir l'oportunitat de cantar-les, va sortir el Change, va ser, no, que va venir abans, explica. Changes, el primer disc, Changes. Veus? Jo crec que és aquí, mira-te'l.
El que vam presentar al Wikitiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, Wikitiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot. Però crec que... El record que m'aporto és això. Que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que...
Aquesta és la de Islands. Oh, i tant, sí, sí. Hora de wiki-tiki, te'n la posem. Vinga, va. Que dia fa quant de temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
que va ser un dels cançons que vam esperar a presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí, sí. Que a més a més, en aquell moment, si no l'acordo malament, que vull dir que era molt sexy aquesta cançola de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que la deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i si no ho deixes, eh?
Veus? Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu Sexy, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora. Sí, sí, sí. Qualsevol pel·lícula. Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo estic oberta. És el que t'anava a dir, no l'hem de tancar per res, eh? Mai, sí, sí. Després va venir el següent disc. El següent disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Que després vas veure tot el que passava al món. Sí. Vaig dir, calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. Sí que...
És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, ja em vaig tenir prou. Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes, tot això...
Agafaràs una altra vegada? M'agradaria M'agradaria però Ho he de pensar encara Com quin tipus de directe m'agradaria fer O amb quin format Tot això encara ho he de pensar Quines ganes Hem de dir que d'aquest àlbum Tenim aproximadament Són 8 cançons I aquí és on jo buscava Que no el vaig trobar Aquest Hallow
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava a cap dels discos. No, no, no. És una cosa com el flower. Exacte. El flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. Bé, la idea va una mica per aquí. Anem traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament. Perquè... Sí. M'agrada, m'agrada. M'agrada.
Sí, sí. Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, no? Que vaig voler experimentar molt però m'hi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera traient Singles C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanyes. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que va matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
i trobar un disc, no? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera aquest cop, a veure què tal. Diuen que la tercera va l'avançar. A veure, a veure què és que passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig adonar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps?
I ara és quan tens tota l'energia. I de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no. I pel final. Sí. No, no, però que a més a més allà t'hem vist ara anem provant no sé què i ara fa any no sé quan i dic que xulo. Sí, sí.
Bueno, és com tot. M'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot. Això m'agrada molt. Llavors, quan ho faig el mico una mica, de vegades, amb els vídeos i coses, m'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores,
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada, inspirada, i això, doncs és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser veus que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir... A mi el que m'agrada és la música, això que dèiem, no?, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però...
El fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir... Necessito respirar. Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però...
Però sí. Bueno, t'acovido un altre dia. Vale. Surplem amb una altra cançó. Amb una altra cançó, clar, clar. O si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat. Et torno a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. Spoiler, spoiler. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estoneta aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies. Bon cricent. I fins la propera. Adeu. Adeu. Six flowers burn from different worlds.
Bona nit.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpida.
You know I'll never do it all that really
Doncs recordo si va ser aquesta, la primera cançó que vam posar quan vam presentar el Muses Festival 2025, Festival d'Escena Musical Femenina, però tenim via telefònica el Marco. Marco, què tal? Bona tarda i benvingut de nou. Bona tarda, Silvia, com estàs? Molt bé, i tu com estàs? A tope. Ja m'imagino ja. Però...
Home, ja hem tingut una bona sortida, a més a més una sortida que recordem sentíem a la Carlota Flaner, que va ser al Teatre del Serrallo, ja fa ja alguns dies, que sembla que hagi passat un munt de mesos, però no, no, fa 12 dies aproximadament, després la Sandra Montfort al Castell de Falcet... Bueno, explica'm com han anat precisament aquests inicis del teu muses, el vostre muses.
La veritat és que estem molt contents de com ha funcionat tot, com està anant, sobretot de veure moltes cares noves al festival, i el més bonic és l'intimisme dels concerts, perquè són espais molt singulars, i concerts molt... La veritat és que els concerts estan molt bé, les artistes han daudit moltíssim, han estat molt a prop del públic, quan han acabat han baixat, han estat parlant amb el públic, i la veritat és que estem...
No sé si us ha sorprès també que hi hagi noves cares que tenen ganes de gaudir-ne. També a tots els artistes que ara per ara, que han estat tres, si no recordo malament, quatre, perdó. Quatre, la Carlota Flaner, que dèiem, la Sandra Monfort, de Craps Apple i també la Meritxell Soto, que aquí té una altra part...
de creta i, doncs, hem tingut que posposar el consell per la mort d'una familiar d'una d'elles i la veritat és que no hi ha hagut cap problema s'han posat d'acord i hem canviat la data l'últim divendres, que si no ho digui malament és el 14 de novembre divendres, 14 de novembre ho hem passat el 14 de novembre, mira, m'ho apunto, eh? 14 de novembre, molt bé, molt bé
Ostres, clar, és que ho vaig seguint a través de les xarxes, m'imagino que per allà heu fet la part oficial d'aquest crit de cara a canviar la data.
Sí, al final 100% d'acord, hem trobat una altra data, ella és superagraïda, i nosaltres faltaria més, entenem la situació. Perfectament, i tant. Hem enviat un correu a tota la gent que compreu l'entrada, ningú ha demanat tornar a l'entrada, o sigui, tothom vol veure-les, i estem molt contents, la veritat.
Me n'alegro moltíssim, Ninto, del què? Però, a veure, ens hauria agradat poder veure-les, eh? Però ens haurem d'esperar una miqueta de cara al dia 14 de novembre. I la Meritxell Soto, què tal? Ui, la Meritxell Soto va ser impressionant. Va fer una performance al Mèdol de Tarragona, vam esgotar totes les entrades...
I, bueno, semblava que estàvem al Sónar o a Adam Fernández, o sigui, va ser molt bonic. Dança, música electrònica i molt xulo, la veritat és molt bonic. És el que dèiem, no?, que vosaltres també teniu unes expectatives perquè sabeu el que porteu, però una vegada que també es veu a sobre l'escenari sembla que hi hagi una altra energia diferent i també depèn del lloc fins i tot, no?
Clar, mai ho saps, al final estàs tractant amb artistes també, i mai saps com acabarà anant el boro, encara que ja coneixes com és el seu diuret, però en realitat és que estem molt contents. Aquest diuret es tenim a la Meritxell i Nederman, estan a punt d'escutar-se les entrades,
queden molt poquetes entrades, us avisem també, que si voleu anar a veure-les encara esteu a temps de comprar l'entrada a musasfestival.com i aquest divendres estem a la Casa de Vaz, no sempre, doncs un concert a la Casa de Vaz. És el que parlàvem l'altre dia, en l'altra entrevista, que només pels espais on es fan els concerts ja mereix la pena anar-hi perquè són espais que, bueno, que constaven un concert i...
i el que comentàveu vosaltres també, que és l'oportunitat d'obrir i veure amb uns altres ulls, que aquesta vegada són els ulls de la música, a través del filtre de la Meritxell Naderman, doncs una casa, la Casa Navas de Reus, que és fantàstica.
Sí, és impressionant. I, bé, més que uns espais molt singulars, per exemple, tenim, com ja saps, la Marina Rossell, el monestir de Sant Ascleu, també, també. A més que estem al dormitori del monestir de Sant Ascleu, estem dins del monestir, estem al jardini, o sigui, estem dins del dormitori, on dormien tots els mundos, no? I, clar, és un espai ple de història i de patrimoni del nostre país, no?
Amb piano de cua inclòs. Digues? Que amb piano de cua inclòs dintre d'aquest espai.
Sí. Que m'havien comentat que portaria un piano gran. Sí, un piano de cua portem, i llavors la Marina Rossell portarà a terme els últims discs, que són 300 crits, en el qual hi ha moltes versions de molts artistes. I clar, l'espai, el so que té aquest espai amb un piano de cua, la Marina Rossell, allà amb unes pies, jo penso que és impressionant.
També, i no ho deixem, l'església de Sant Francesc a Valls, amb els Idiope i la Maria Rodés, el dia 1 de novembre, que també és un altre lloc impressionant, el que deies, la Marina Rossell, el dia 7 de novembre, fem el monestir de Sant Escreus, que m'imagino que la gent espavili, perquè segur, segur que podrem i que volaran les entrades.
Maruja Limón, que estan que trenquen aquestes dones el dia 20 de novembre a lo submarino, a la sala 1.
Correcte, i com bé deies abans, la Maria Rodés presenta un projecte aquí a Valls, a les Gràcia de Sant Francesc, i amb Aido Ipe, que és d'Aragó, i la veritat és que tenim moltes ganes de veure el projecte, és un projecte de música electrònica, amb la veu de Maria Rodés, molt coneguda per nosaltres, i l'espai és... Fantàstic.
és impressionant, és molt bonic és una esgrècia totalment remodelada jo ara molt amb les llums i la veritat que només per l'espai ja mereix apena anar-hi i a més és que les artistes són molt bones i recordem que també el dia 13 de novembre al Castell de Cambrer i de Reus
Aquesta és en gratuït, però amb invitació, recordem, perquè clar, s'ha de saber a veure quanta gent, no?, perquè l'espai és el que és, alça trama, o a trama. Correcte. Tenim a trama, que es farà un show case, una petita actuació de 20 minuts, mitja hora, en el qual ens presentarà el seu projecte, i després tenim l'exposició, la presentació de l'exposició de la Vicky. I ara aquí és on dèiem que tindrem el dia 14 de Crab Happels,
Correcte, i acabaríem el dia 15 a l'asilència de Sant Joan, espero haver-ho dit bé. Sí, sí, a Sant Joan Batista d'arreu, sí, sí. Correcte, i aquí fem una col·laboració amb Espais Ocults, en el qual fan una visita guiada.
I després portarem a terme el concert després de la missa de la set. Molt bé. Déu-n'hi-do, que és d'aquelles coses que dius, a veure què és el que passarà. Però clar, haureu de fer just abans totes les proves de so i tot el més i deixar-ho tot enllestit perquè després es faci la missa i després el concert. Correcte. Això és fantàstic, eh? Jo crec que la Paula abans al·lucinarà, eh?
Sí, sí, sí, jo crec que... Moltes gràcies, no? Hem de donar les gràcies també, sobretot, a la parroquia de Sant Joan, no?, perquè s'han posat totes les facilitats possibles i l'únic que ens han demanat és això, que es pogués fer la missa de la seta.
Molt bé. A veure, no ho hem dit, però que també tenim del 13 al 16 de novembre Moda Sostenible Creació Artística de la Vicky Tomàs. Correcte, és el que parlàvem abans, inaugurem el dia 13 amb trama i després la presentació i aquesta exposició estarà vigent fins el diumenge. Molt bé. I que aquí ja vosaltres ja descansar, agafar aire i carrerilla per l'any vinent.
Sí. Està sortit un parell de col·laboracions d'última hora en les quals s'anunciarem com una col·laboració que fem amb el Beatrix de Sant Estreus, en la qual tindrem una visió que hi toca des del balcó de l'Ajuntament. Sí, ah, molt bé.
el cap de setmana 7-8-9, això és el dia 9, i una altra col·laboració que farem al Museu Terra, que anunciarem dintre de poc, amb una altra visió que posarem en unes jornades gastronòmiques, en la qual hi haurà una dona realitzant una fèrie de temes gastronòmics i una visió que hi ha de música electrònica.
Estic al·lucinada mateix, Marco, perquè veig que el Muses no està tancat mai. Sempre esteu oberts a que qualsevol iniciativa que precisament enriqueixi encara més el vostre festival pugui estar.
Sí, la veritat és que estem molt contents, estem nerviosos, estem feliços, és com un còctel d'emoció, de responsabilitat i creiem que estem fent les coses bé, que el festival cada cop més difusió, cada cop agrada més i això és el principi. Ja és la segona edició i la veritat és que estem molt contents de com estan en tot.
Nosaltres també, que ens ho expliqueu aquí a Tarragona Ràdio, vam fer el tret de sortida abans que comencés el festival, ara que hi ha hagut precisament aquestes variacions i aquest petit canvi puntual dintre de la programació, doncs mira, també és bo de saber-ho.
Marco i el Modena, també, encara que no hi és ara mateix avui amb nosaltres, m'agradarà tornar-vos a tenir aquí quan ja s'acabi el Muses, perquè m'ha fet un resum de tot el que heu viscut, si després tot això es pot trobar en algun lloc, si teniu l'oportunitat de, doncs, dins de la posta de pàgina o del YouTube o en algun lloc que diguis, ostres, ho podeu seguir per aquí perquè també hi pungem, però és que clar, no es dona la vida, eh? Sí, no, no, no, no parem, no parem.
Dona-te les gràcies sempre pel teu suport, perquè ens ajudes molt i perquè fas molt per la cultura. A vosaltres, i ja saps que t'espero un altre dia també com a DJ Eclèptico, eh? Que també que no pares, eh?
Sí, que t'haig de passar que estic publicant remixos, ara publico un altre i estic en un remix per una de les artistes, per Carlota Senor. Que dius! I després també te veig que estàs a molts llocs diferents, que et contracten i que continuen contractant-te per fer estaques d'aquelles enormes i superfamoses i boníssimes, eh?
Sí, treballo molt... La veritat és que visc com a DJ, o sigui, és la meva feina principal, i treballo molt en elements corporatius, o sigui, per festes, per sempre, per la Lliga de Futbol Professional, per Google, per els bancs, i també, després tinc l'altra, treballo per un director de cinema...
que fa publicitat i treballo en rodatges de cinema i la veritat és que estic molt content perquè faig moltes coses diverses no només tardeos sinó també hi ha la producció musical i fent música per la primera vegada de la meva vida molt content doncs vull que m'ho expliquis eh vine un dia aquí et poses de xaquet el jersey el que vulguis com a DJ Ecléctico i t'obro les portes i vinc cap aquí eh
Moltes gràcies. A tu i gràcies, gràcies, Marco. Adéu-siau. Dóna-nos una abraçada molt forta a l'almodera de part nostra. Igualment. I ara, mira, acabem de sentir aquesta cançó que ja ens acompanya de la Paula Baix, que Déu-n'hi-do com sona. Gràcies de nou. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. No love. I don't know how to finish the lyrics of this song.
Where is the girl I'm looking for
No, no, no. Why am I singing for? Where is the girl I'm looking for?
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I ja sabeu que els dilluns i també el cap de setmana tens...
Ja tardes cap de setmana, trobem el retrovisor musical amb el Jordi Sugranyes, que ja saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, avui una miqueta fotudera. Jo, bé, gràcies. No pot ser, espera, espera. Hola, Jordi. Què tal? Com estàs? Bé, bé, i tu, i tu? Jo, bé, gràcies.
M'alegro, molt bé, molt bé, així m'agrada. M'han dit que estàs nominada finalista com a millor periodista en els Premis ARC, els 23.00 Premis de la indústria musical en directe. Atorga l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.
Moltes felicitats! Gràcies, però ja saps que tu també tens un tros, eh? Et volem veure allí, recollint el premi, eh? I a tu també, espero, eh? En el retrovisor musical número 292, començarem parlant dels Portobelo. I és que el 20 d'octubre de l'any 2018, fa justament 7 anys, van acabar la gira de presentació del CD basat en fets reals a l'antic submarino de Reus.
Escoltarem el que ens deia aquell dia el líder i cantant Toret Vázquez. Toret, avui acabem, noia? Ja tenim final de gira, final de dos anys, una primera època meravellosa, finals de moltes alegries, de concerts, fins i tot alguns grans, grans, grans, de veritat, i avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut bastant fer reals i al principi de Portobelo, no? Del nostre...
M'il·lumina i camina cada dia el ritme del meu cor. No, no puc entendre cap més manera de poder-ho celebrar millor. Som instants de temps en suspensió.
L'univers sense retorn. I val, com sempre, i supero cada repte que m'he proposat. Complir, buscant la felicitat.
Doncs així és com sonaven els Porto Velo. Des d'aquí record, Saltonet va fer, on va donar-lo ben fort, que sé que està fent cosetes, també musicals, però bé, a veure, quan ell decideix i vulgui, ja sap que aquestes portes estan molt, molt obertes, eh?
Anem cap a un altre dels protagonistes. Vinga, som-hi. Demà farà 30 anys que vaig veure en directe per primera vegada el Miquel del Roig. Déu-n'hi-do. El 21 d'octubre de 1995, el Miquel va ataloner al Tomeu Penya al Centre Sociocultural del Morell. Aleshores, el Miquel ja cantava la farola. Ell ho veus i veus.
Porta a porta el teu benedio, va en sutil i talò. Incluso l'espera seranghe, canta una sola cançó. Quan la lletra no recorde, quan con vent no risò.
i no saben què tocar.
Bueno, que sàpiguis, Miquel del Roig, que aquesta cançó nosaltres la cantàvem també, però com a balla, bastant balla, bastant balla, bastant balla, bastant balla, bastant... I que també, si passes per aquí, per Tarragona...
Se l'escoltaràs que la canten dient xiquets, xiquets, xiquets. O sigui que cadascú aquesta cançó n'escombra de la manera que va. I anem cap a la darrera de les píndoles del nostre retroviso musical. I anem tirant per davant d'un concert que va tenir lloc ahir al vespre al Casino de Constantí. Que no va hi poder anar. El Lleig va presentar-hi dintre dels festivals Accents el seu darrer treball fins que no em quedi veu. Sí, cert.
Fins de setmana que ve, Sílvia, i oïdors dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes, camp de setmana. Adeu. Sílvia, hem trobat el Lletx aquí quan s'ha acabat el concert i el Lletx encara no s'ho creu que s'hagi acabat, encara estàs del meu escenari. Bueno, sí, una mica, una mica, se m'ha fet curt, com sempre.
El disc és fins que no em quedi veu. I és això, és fins que no tingui més coses a dir, continuaré fent aquestes coses. Ha costat molt de parir-lo, doncs? Sempre costa. Però no tant de parir-lo, que parir-lo és una feina molt meva...
sinó de posar-lo a l'abast de tothom. Això és el que més costa, de fer-lo arribar, de fer que la gent sàpiga què hi és, de que... Tot això és actualment el que més costa, però bueno. Bueno, i quan has participat era un concert de l'Accent. Sí, jo estic contentíssim, estic contentíssim, i a més ja estic superagraït a l'Isaac, que ha fet un esforç, aquí el teniu. Parlant de l'Isaac. Sí, sí, encantat, per nosaltres és una experiència superxula. I el Toni, el Toni García...
Doncs així és com sona en directe a Lleig, que el vam tenir aquí als Estudis de Tarragona Ràdio presentant-nos el seu disc i com no també aquest concert dins del casino de Tarragona i dins del Festival Accents. Així tanquem el nostre retrovisor musical d'avui.
Fins demà!
costat però he trobat un espai on puc respirar no ha estat fàcil i no ho és per ningú mai no ho ha estat ni tan sols et puc dir que ho volia així de fa temps seria mentida el que ara tinc clar és que penso lluitar i defensar-ho mentre en
Fins que no em quedi veu. Si convé sol. Fins que no em quedi veu. Perquè si em quedo a esperar que tu vulguis lluitar, se'ns podria passar la vida. Ara es tens de tu, ahir, no em penso aturar aquest cop, no.
Fins que no entendeu. Com ha anat? Què has fet amb el teu temps? On has estat? Jo ja veus.
Sempre ha connectat allò que m'ha agradat. I he tornat a sentir que tenia sentit el que faig, com visc la vida. I no m'aturaré si em pagues un cafè cantant.
Fins que no em quedi veu Cantaré Fins que no em quedi veu Fins que no em
Vivo cantando Venga chicos, venga chicas a bailar Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco La reina de Tarragona
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Dona, que aquesta sintonia ens porta a saludar a la nostra companya, a la Ortega, que no sé què li passa. Jo sé un canvi d'hora. Ana Ortega, bona tarda, benvinguda. Jo sé, perquè és dissabte. Ai, que no te oigo, serà que... Acércate'm, cima... M'escoltes ara bé o què? Ara sí, no? Ara sí, no? Ah, vale, vale.
És que no sé per què, te l'havia baixat una mica i ara estava dient, ui, que no l'escolto, provando, provando, un no-dos, un no-dos, com fem abans dels concerts, que havíem provat tot i ja ho teníem. Què tal, com estàs? Bé, molt bé, mira, aquí una setmana més amb moltes coses, molts continguts i amb ganes ja d'explicar-vos tot perquè la veritat és que aquest cap de setmana Carrer d'Artistes ve amb molt de contingut, amb moltes coses. Sí, amb moltes cosetes. A més a més,
Hem de dir que per iniciar aquest caminar d'avui, ara m'he posat una mica així com de literatura, així com molt... Més sèria, no? Sí, sí, com molt posada, eh? Ah, sí? Sí, sí, molt bé. Home, perquè comencem ja, carrer d'artistes. No podem començar d'una altra manera que més i menys que amb la regna del glamour. Ella significa glamour per als quatre costats.
Ella és la seva imatge de marca. Ella continua aquí, vamos, en pleno apogeo. Sí, sí, sí. I mira que ella té una edat, eh? No, no, que ha complert 23, 24 anys en aquest vídeo. Jo crec que sí, però no crec que siguin tan poquets i t'explico per què. Perquè resulta que ha escrit les seves memòries.
Pues poquetes, eh? Quatre fulles. Casi nada. Ha de ser de la mòria. Perquè si jo no ha de ser de la meva. Amb una fulla he dit prou, eh? L'any de laixement i el fi. Exacte, perquè són molt joves. No són comella que ja té una edat també. Estem parlant de la reina de corazones, la reina del glamour. Estamos hablando de Isabel Presley.
I com es diu aquest llibre i explica-m'ho tot? Doncs ha estat molt esperat perquè molta gent es veu que li estaven demanant, querien saber, perquè ja sabem que també és una miqueta enigmàtica, no? Sempre. Sí, sí. Molt enigmàtica, molt correcta. Sí, aquest misteri, no? Aquestes coses que sempre eren envoltant, que han ensenyat fins allà on ell ha volgut. Exacte.
I no ha anat més enllà. Exacte. Tal qual, tal qual és. Doncs el llibre porta per títol Mi verdadera història. I són les esperades memòries de la reina del glamour. Són les esperades històries i tot el que li va passar i que no ho supiem mai, i que no se quedaron tampoc ni en papel cuché, de la reina de corazones, de Isabel Presley.
Sentim que tenim una... Un petit audio, no? Perfecte. Hola, queridos lectores. Soy Isabel Preissor. Quiero presentaros mi libro, Mi Verdadera Historia. Espero que os guste.
Torna a repetir que aquesta noia que surt, perquè és una noia que surt, no pot ser la Isabel Pressler, però mai de la vida. És Isabel Pressler, que a més va néixer l'any 1950, ara ja ho diu directament, no s'esconden dissenyades tal qual ningú, no?
I la veritat és que ha estat de promo tota aquesta setmana passada, de fet va presentar el llibre amb la seva filla, amb Tamara Falcó, i ha concedit algunes petites entrevistes a diferents mitjans de comunicació, i un d'ells va ser el popular i conegut programa de l'Hormiguero con Pablo Motos.
que allí va ser una entrevista molt més àmplia i vam conèixer de primera mà moltes, moltes coses. Entre d'altres, quan ella va arribar a Espanya, que és el que més li va sorprendre, i va dir que com a filipines, que és d'ella on... Com a néixer, sí, sí. Diu que hi havia molta vegetació, no? Sí, sí, molta vegetació, sí, sí. Exacte. Doncs que, al arribar aquí a Espanya i no veure que hi havia tant de ver o tants arbres i tal...
ho va trobar a faltar i això es veu que li va xocar moltíssim altra de les coses que no sabia més que ella amb el Julio Iglesias es va casar quan ella estava embrassada i no ho sabia ningú i per ella va ser una mica traumàtic el fet de casar-se tan de pressa que s'hagués casat igualment amb Julio Iglesias i hagués tingut igualment els tres fills això no canviaria res però no volia que fos en aquell moment perquè ni ella ni ell diuen que estaven preparats per al matrimoni
Entre d'altres, moltes cosetes que hem sabut després. També hem sabut que amb els seus cinc fills el que té en comú és que tots són molt bones persones, que de Xabel li agrada la bondat que té, que és molt bondadosa, i el que li agrada de ta mare és la seva espontaneitat i que no té filtres. Que tots cinc són molt diferents i que...
dient una miqueta, mirant una miqueta i fent aquesta retrospectiva que no canviaria res de tot el que ha fet i el que ha passat perquè és la dona que és avui. Eh, per cert, també parla de les seves ciriologies estètiques. Molt bé, home, i també parla d'un problema...
és que li queda anar genial, potser ha hagut moments que moltes de les fotografies no li han fet justícia però potser l'han enganxat que feia molt poquet que s'havia operat i tens una miqueta més un tros que està més elevat que l'altre però que ella jo crec que gairebé no l'enganxa, és que sempre està perfecta aquesta dona, eh? Sí, sí, que només s'ha fet dos, eh? I sí que és veritat que també va afegir que havia tingut un problema de nas i que es veu que al nas li ha donat molts problemes perquè resulta que primer es va donar un cabezazo
i que després el seu net també li va donar el mateix cabezazo i li va trencar un altre cop i bé, es veu que el tema del nas no va voler parlar gaire però que era un problema que tenia des de feia molts anys però sí que és un problema físic, no per l'estètic sinó per tot el cop que va tenir i tot
Bueno, he fet números, eh? 75 anys que té, eh? Sí, sí, sí. I no ho sembla, eh? Que no, que no, que torno a repetir. Mireu, la intel·ligència artificial està fent molt de mal. No, no, però ella és ella, eh? Que va sortir directe a càmera i de veritat que, a veure, pot estar una miqueta retocada algunes fotografies, però la càmera va ser que no, eh? Escolta, jo en tinc menys i, escolta, no em veig igual que ella... Tu estàs estupenda, perquè tu estàs estupenda, Anna. Anna, fes-me cas. Estupenda.
No sé yo qué decirte, pero bueno, no te voy a contradecir en eso, fíjate, no te voy a contradecir. Mira qué te dice la chica esta, que también es súper maja. Chica, ¿qué dices? ¡Chica, qué dices! Hasta la Rosalía, tú, diu. Es que, ¿a dónde ha venido la Rosalía a partir tú? Ostras, pues mira. Y madre mía, Rosalía la que lía.
A més, la que valia aquesta passada setmana, perquè van tallar la Gran Via de Madrid, ahir es nada, per presentar el seu nou treball discogràfic, Mare meva. Sí, sí, que tindrem la possibilitat de trobar-lo d'aquí a uns quants dies. Tindrem que esperar-nos.
Diuen que verà la luz, verà la luz el proper dia 7 de novembre. Així que ens ha donat algunes pequeñas petjades amb entrevistes, però que no estem, ens haurem d'esperar fins al dia 7 de novembre. A veure què és el que passa. A veure què és, sí, sí. Només entrar per la porta, l'Anna m'ha preguntat...
La trobem ja, la cançó, la nova cançó. Jo pensava, dic, a menys. Però això és una vegada que fan una miqueta d'avançabet i és un minut. Res, res. L'únic que hem pogut veure són les portades, perquè a més hi ha tres edicions diferents del disc, una en un doble disc de vinil, una altra en CD i una altra en un vinil senzill, diguem-ho així, perquè a més a més en aquest doble CD està signat per ella. Aquest us ha de dir que està...
Esgotat. Esgotat, ja. O sigui, no ho busqueu. El que està signat està esgotat. Està esgotat, ja, mare meva. Que no ha sortit la segona edició, que també podia ser, eh? També, a lo millor. Però, de totes maneres, aquest nou treball que porta per títol Lux, de Rosalia, diu que el que ens ha avançat una miqueta és que té aquesta obra mística i religiosa, no?, en la qual es deixa veure una miqueta més aquest costat espiritual que té la mateixa Rosalia, no?
El que passa que, bé, veurem a veure amb què ens sorprèn, el que sí, sembla ser que estarà vestida tota de color blanc i porta al cap com una... Una còfia. Com una còfia de religiosa. Jo després t'ensenyo perquè ho tinc tota la... Sí, sí. Tota la informació, eh? Exacte. I ara me sento que tinc el poder. Tengo el poder, tengo el poder, ¿no? Como Manuel Carrasco, ¿no? Pues mira, aquí está.
Doncs això, esperant en candeletes, Rosalinda, xata, fes la presentació aquí a Tarragona Ràdio, vinga, va. Ai, i tant. Que t'esperem, vinga, va. Escolta, no costaria tant, no? Sí, perquè eres una superestrella. I tant, i tant. Doncs vinga, ben, ben.
Me ve entrando en la disco y se me queda mirando. Creo que me ha conocido, será uno más de tantos, mierda. Quizá eres mi próximo error. Estoy con mis amigas de reojo mirándote. Queda también esa camisa de Versace. Hoy vas a ser mi próximo error.
Fins demà!
Doncs aquesta superestrella és... Aitana. Exacte. Estem parlant d'Aitana, que també ha estat notícia aquesta passada setmana, perquè va anunciar set nous concerts de la seva gira internacional Quarto Azul World Tour, que després que la gent demanés més entrades...
perquè cal dir que ha esgotat entrades en 11 ciutats en tan sols només 72 hores, ahir és nada, l'artista continua en el seu ascens fins a la cima del pop internacional, perquè aquestes 7 nou cites són el 21 de maig al Roig Arena, a València, el 4 de juny a Santa Lucía de Sevilla, el 7 i 8 de setembre...
Atenció, perquè són dos dies, dos cites a Palau Sant Jordi de Barcelona. I el 14 i 15 de setembre a Movistar Arena de Madrid. El 19 de setembre al Vizcaya Arena Bec a Bilbao. I aquestes són aquests nous anuncis que va fer a les seves xarxes i, com diem, ha esgotat les entrades en 11 ciutats en només 72 hores. Ahir es nada. És que és una superestrella. Torno a repetir l'altra vegada.
T'he de dir una cosa, quan va venir aquí a Tarragona, la vam poder veure a Sant Miguel Tarraquarena o a la Caixa Van Tarraquarena, no sé com es diu, perquè té tants homes, en poc temps s'ha anat canviant. Sí. Ara és Caixa Van Tarraquarena.
Em va sorprendre molt, m'ha agradat molt. En aquest moment encara jo crec que teníem a la Itana més senzilla, en el sentit que encara era innocent. Ja, sí, era més nena, no? Potser, i ara és més madura, i clar, ha evolucionat moltíssim arrel de tot el que li va passar. Fantàstic, eh, no? I fantàstic aquest arredisc, eh? Sí, sí, sí, molt xulo. Aquest quarto azul és que és bomba, eh? Bomba, bomba. És veritat que és molt xulo aquest quarto azul. Hi ha una cançó que us la recomano, Anna, i te la recomano especialment, que és aquesta xica perfecta,
que canta conjuntament amb l'Olvidogara, amb l'Alaska, que és, de veritat, que va ser la presentació d'aquest Quarto Azul. Ho recordo, sí, sí. Però anem avançant? Sí. Escolta, perquè potser en Quarto Azul no sé, però potser en altres quartos, no? Oi, ja sé per on va, si no veus aquí, que estem en l'aliment infantil, Anna. Estamos en l'aliment infantil. Mira, mira quina cançó t'he posat, mira. A veure. Hombre...
El que passa que aquest Sandokal és més actual que d'aquesta cançó. La versió que han fet ara, el protagonista, és més d'ara, perquè a més és el conegut actor Can Llamant, que és aquest actor turc que ha fet moltes telenoveles, que l'hem pogut veure i que de veritat que és molt guapo, i a més també ha estat de promoció en aquesta passada setmana en un conegut programa, i ens va sorprendre, eh, per què? Per què?
de un perfecta español. Mira, mira, mira, mira. Yo he eliminado con la cuenta de Instagram. ¿Ah, sí? Después, para seguirte, cuando aprendí español, tenía una cuenta, no con mi nombre, una cuenta... Privada, anónima. Sí, sí. Seguía solo páginas españoles. ¿Y qué seguías? Principalmente seguíte, era un desafío. ¿Me seguías a mí? Sí, sí. Era la revuelta, para entender con subtítulos. ¿Así es? ¿Aprendiste con el programa? Venía abajo porque no te entendía. Sí.
doncs aquest només és un abstracte un petit abstracte de la seva aparició precisament en aquest programa d'aquest Sandokan que a més l'interpreta i és molt versàtil en totes les novel·les i telenovel·les que fa a mi de veritat és que és un dels actors jo penso més guapos perquè de veritat que és un home molt guapo aquí lo dejamos aquí lo dejamos
Bueno, anem amb uns germans ara, no? Vinga, va. Vamos, de que han llamado a unos hermanos que, bueno, que... Són ells, eh? A veure, que ara si es pensa que hem posat la musiqueta, ara teòricament hauria de sortir. Sí, sí. Vinga, va. Con el sabes que te digo, no? Bueno, que sonar els germans, Quijano. Quijano, estamos hablando de Café Quijano.
Ells, Café Quijano, doncs, arrancan ja Gira, Miami 1990, i en Loro, amb tres sold-outs, i també van fer l'estrena del videoclip, Sabes què te digo?
Jo te la busco, ara sabes que te digo, eh? Ara no la tenia per aquí, eh? Jo que he anat directament cap al final, que és aquesta, conjuntament amb el Sinova,
Però, eh, tu digu-me, digu-me, ¿sabes qué te digo? És el primer single del que serà el nou disc, Miami 1990, i diu que aquest treball audiovisual capta l'essència del que són ells i, a més, aquesta essència nostàlgica que ell ha volgut transmetre en tot l'album.
Tanto picar flores, tanto mal de amores, de todos los colores.
He de dir una cosa, estan guapets els Café Quijano, eh? Sí, sí, sí, estan molt bé ara, eh? Diuen que, perquè també han concedit diferents entrevistes i en una d'elles comentaven que la temporada que han passat una miqueta més així, més difícil o més durilla, van ser quan es van separar tots tres, no? Que cada escú per solitari va ser molt dur i que per això van decidir retornar i que, com dèiem, no? Vull dir que...
aquesta gira ja està amb tres soltauts i jo crec que Café Quijano encara encara tenen mals, cuerda per a rato també ho esperem i tant i tant que sí ens n'anem de poda crec Anna posem així en plan romàntic i ens canten en aquesta cançó Anna Belén i Antonio Banderas of the father de la nòvia de la nòvia de la nòvia
A més la cançó és Ocera, porque te quiero. Que chula. Que dius, mira, ja t'imagines els novis ballant-la. Oi, sí. I els pares dels novis també. Li podíem preguntar, però em sembla que no van començar amb aquesta cançó. No ho crec, no ho crec. No ho sé, porque te quiero. Veus?
Bueno, explica'm, explica'm, que l'Anna no estava d'acord amb el ram que portava la nòvia. No t'ha acabat d'agradar. Exacte. Resulta que estaven allí tots congregats el dissabte, el dia de l'enllaç que es van caçar, doncs Estela Banderas, que, com deia, és la filla de l'Antonio Banderas, a Valladolid. I de la Melanie Griffith. També, clar, sí. Que no te deixis a la mama. Bueno, claro, jo ja... Ja hi vas per l'Antonio, però amb ella també és la famosa.
Es va casar amb el seu novi i, a més, amic de tota la vida, perquè es coneixen des de petits quan anaven a la llar d'infants. I es va casar amb Àlex. A veure si soc capaç de dir bé el cognom. No, encara des de la setmana passada amb la Mar no hem tingut d'assos de dir-ho. No, no, no, grus.
Gruncinski. Home, el gruncinski de tota la vida. Jo crec que el dius això i te fas un hake mate a la llengua. Oi, i tant que sí. De fet, era un dels enllaços més esperats, no? Perquè des que es va anunciar que es casarien i fins que va ser, la veritat és que estàvem ahir tots una miqueta a l'oro a veure on seria.
El lloc elegit va ser una abadia que es diu Enretuerta, que és un antic temple del segle XII que va acollir importants personalitats de Hollywood aquí a Espanya. Diu que l'elecció d'aquest lloc no va ser per casualitat perquè ella, Estela del Carmen, ha volgut retre homenatge en el dia més important de la seva vida a les seves arrels espanyoles.
Cal dir que ella té 29 anys i és veritat que en principi no van deixar entrar ningú a la bona i que Antoni Banderas va tenir el detall de poder donar una copeta de cava a tota la premsa que estava ja congregada el dissabte que no van poder fer absolutament res. Per veure que el dimecres tenia aquesta exclusiva en una coneguda publicació i que d'entre altres coses, com tu deies, ha estat molt comentat el sorprenent vestit d'ella, no? Que d'alguna manera és preciós. Sí,
És molt gòtic i romàntic, i està inspirat en l'encage espanyol, no? Molt bé. I és veritat que, i el ramo de novia, això de flors negres, claro, no sé, no sé. És que pensar a la zona gòtica, precisament, també, que aporta, precisament, aquest punt negre,
Perquè, esclar, si a ella li agrada el negre, potser ella hagués triat un vestit de nòvia negre. Doncs ja podria ser, perquè antigament, quan es va caçar la meva àvia i besàvia, els vestits eren negres. Els vestits eren negres. I era molt lògic que fos negre, si no hi havia dubtes. T'hagués de casar que buscaves vestit negre, directament?
Ja, ja, ja, sí. Cal dir que les dames d'honor portaven totes tres, perquè la dama d'honor va ser la seva germana, la Dakota Johnson, van venir tots els fills, totes les seves germans i germanes, vull dir que van estar allí en una reunió familiar amb molta harmonia, perquè cal dir que Antonio Banderas els ha conegut i criat i estat amb ells, doncs...
Des de sempre. Des de sempre. I que els estima moltíssim. I, de fet, a les proves més remito, que estaven tots allà a l'enllaç de la seva germana, que, de veritat, que molt xulo. Cal dir que la Melanie Griffith també portava un vestit molt adequat. Preciós. A mi m'encanta. Preciós. Mira, a mi m'ha agradat molt. A mi també. A més a més, molt amb la idea que tenia potser la seva filla. Sí.
Exacte, sí, molt en la línia de l'inspiració aquesta romàntico-gòtica. Exacte, exacte. Doncs des d'aquí felicitat, viva els nòvios, que siguin molt feliços, que mengin perdissos i aquestes coses que normalment es fan. Però t'imagines, ella té 29 anys i es coneixen des que van a la llar d'infants. Que xulo, no? Quina histònia d'amor tan xula, no? Sí, sí, sí. Clar, perquè, a veure, ells coneixen el nen des de petit i la seva mare i el seu pare també, vull dir que, saps, vull dir que, no sé, mira...
Tot queda a casa, mai millor. Hem d'anar d'agenda. I m'has d'explicar moltes d'aquestes coses que ens recomanes per aquests dies perquè no ens deixem caure només al sofà, sinó si posin alguna bona butaca i veient un bon espectacle. Doncs sí, perquè a Barcelona cal dir que aquest Passantijous ha començat el Festival Inèrit, que és el punt de trobada per a aquelles persones que gaudeixen molt del cinema i la música en totes les seves maneres d'expressió, no?
De fet, és un dels festivals de cinema amb més espectadors de la ciutat i durant 12 dies aquest festival converteix les sales de cinema en un espai per poder descobrir aquestes bones històries. Cal dir que el festival inèdit, i aquí ho tinc, espera, i no em vull confondre,
A banda que, com dèiem, el punt de sortida, el tret de sortida va ser aquest passat dijous, ha començat amb més de 70 estrenes, 115 projeccions, xerrades d'indústria i una llarga llista de convidats. Així que...
Si es poden apropar, són els cinemes Movie Arribau, que allí estaran moltes de les pel·lícules, moltes de les estrenes que faran. De fet, ahir divendres va ser l'estrena de la pel·lícula que nosaltres ens fèiem ressò aquesta passada setmana, que és la pel·lícula del documental de l'Eiva.
Ah, molt bé, és veritat, eh? També va estar ahir divendres. Fantàstica. Exactament, i la veritat és que, bueno, hi ha moltes més estrenes que van tenir conjuntament ahir divendres i de les quals ens farem resó una miqueta i ampliarem de cara al cap de setmana que ve.
Cal dir que també parlarem de la setmana que ve dels Premis Princesa d'Astúries que van tenir lloc ahir a Oviedo, però d'això en parlarem també la propera setmana entre premiats, convidats i tot, perquè avui més que res per qüestions de continguts tampoc no ens cabia.
Ho direm la setmana que ve. I cal dir que si ens estan escoltant avui dissabte, si ja ens escolten en diumenge en repetició, ja no hi seran aders, però que si ens escolten avui dissabte, poden anar a veure la gala de Mister Espanya, que és gala Mister RNB Espanya, que es fa a Salou aquesta tarda nit, en casa elegirà l'home més guapo de tota Espanya. Molt bé.
Així que... Jo també, si em deixes, recomanable també molts dels festivals que es fan per aquí per casa. Tenim el Festival Muses, l'Accent, etcètera, etcètera. Però també vull fer una escapadeta, i ho feia poques vegades, però és que m'ha cridat molt l'atenció. I el tenim aquí a Espanya, el tenim concretament a Barcelona, amb el The Rocky Horror Show, ni més ni menys que en Jason Donovan. Ja!
Fins demà!
Doncs molt recomanable també aquest musical, que un dels protagonistes, recordem, és el Jason Donovan, que va ser un dels nostres veïns a Neighbors, aquella sèrie conjuntament. Aquella mítica sèrie dels 80-90, no? Exacte, que estava amb l'Aquí i Minó, que sempre pensàvem, aquests dos es casaran, aquests dos es casaran, aquells que semblava que tinguessin predestinats, no es van casar, no es van casar.
No es van casar amb Patja. Tot els fans estaven allà esperant a veure què és el que passava. I hem d'anar, més que cinema, avui anem a pantalla petita. Ens quedem a Netflix, crec, no? Exactament, ens quedem a Netflix perquè tenim una estrena. A més, és molt esperada perquè és la segona temporada ja i és la sèrie de què tothom està parlant.
i que també van estar de promo la setmana passada, i és la sèrie Respira, que estarà el dia 31 d'octubre a Netflix, i estaran, a més, tots els episodis disponibles per poder fer el mateix dia, i com diuen aquí les xarxes, per maratonear.
Doncs vinga, farem una bona marató. Exacte. De la sèrie Respira. Que és amb Blanca Suárez, Pablo Alborán, el cantant, i amb molts més actors i actrius, que és una sèrie molt xula. Fantàstica. Fantàstica. Sentim el trailer d'aquesta segona temporada. Vinga. No te vas a morir. Sabes lo más jodido de ser médico paciente a la vez? Que es difícil que te enganyin cuando te dicen esas cosas. Voy a curarme. Solo ya se privatiza.
Voy a estar a cargo de la nueva gestión del hospital. Patricia, ¿conoces a la gran oncóloga Sophie Laffont? Sophie es una eminencia. Usted es una candidata perfecta para participar en mi investigación. Has vendido este hospital a cambio de tu tratamiento. Es prevaricación. Yo lo llamo luchar por mi vida. No han pasado ni seis semanas. ¿Te ves con ganas de volver a operar? Bisturí.
No quiero que se me digas a nadie. Lo voy a superar solo. Lo nuestro ha sido divertido, pero no ha sido real. ¿Me cuentan de trauma que tenemos una mano catastrófica? ¿Cómo va? No vas a poder operar dos cosas a la vez. ¿Qué te juegas? Está bueno. Es un narcisista que solo piensa en sí mismo y te da mala vida. A mí que es tu tipo total. Inspira. Te va a dar igual que te cure el cáncer si no conoces los efectos secundarios de este tratamiento experimental.
Per favor, una camilla! Ui, esperem, a veure què és el que passa, eh? Que bona pinta té, eh? Per això sí, ens farà patir d'una mala manera, eh? Una miqueta en penso, eh? Una miqueta. Doncs, com deien ells, no? Blanca Suárez, Pablo Albrán i tot el repartiment de Respira, diu, tant de bo aquesta sèrie pugui ajudar a reflexionar sobre la sanitat pública, no? I és una sèrie que...
De fet, d'alguna manera, posen sobre la taula alguns dels possibles problemes que està patint, una miqueta tota la sanitat pública, moltes vegades ficticis, altres moltes de reals, per això deien el tema de poder reflexionar.
Vull dir que, a banda de tots aquests actors, està també Manu Rius, Alfonso Bassabe, Aitana Sánchez Gijón, i com dèiem, respira, torna amb aquesta segona temporada el proper 31 d'octubre. T'he dit una sorpresa, Anna, per tancar, a més a més, musical. Musical. Es diu Manual de Instrucciones. Fa 15 hores, aproximadament, que s'ha posat dins de la llista de novetats de divendres...
El arrebato y el soñito bolita. Te la tenia guardada, eh? Que m'ha estallat moltíssim que no m'ho diguessis. Tipo, i avui no porta musiqueta, Anna? Què ha passat? Què ha passat?
Què et sembla si tancem amb ells? Doncs vinga, som-hi. Doncs vinga, agafa't el braç que mengem. Vinga, vamos aquí. Vinga, vamos a bailar, vinga. Doncs això, manual d'instruccions, viure, si pot ser, amb tranquil·litat i amb moltes ganes. Anna, gràcies. De res, a tu, Sílvia. Bon cap de setmana a tu i a tothom. Adeu.
Quitarme la mochila de las preocupaciones, hacer cada mañana lo que manden mis canciones. Volver a ser yo mismo, vivir a la aventura y no pedir permiso para hacer lo que me gusta. Vivir a mi manera, no malgastar el tiempo, nombrar mi consentido hace que vive en mis espejos. Reconstruir mis alas, vivir volando alto, cantando por el mundo canciones de la rebata.
Lo tercero, vivir sin culpable. El amor no es un juicio penal. A veces se gana perdiendo y otras veces se pierde y ya está. Descubrí que el mejor equipaje es llevar menos peso al andar. Que el abrazo sincero de un niño vale más que un palacio en el mar. He fabricado un manual
Bona nit.
Fins demà!
Finir volando alto.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Aquesta és la sintonia que normalment aprofitem per parlar de cinema. Ja saps com fem les entrevistes, la Mòsina i les Gavarres, per explicar la seva cartellera o les festes del cine, que per cert, ens arribarà d'aquí a poquet ja la festa del cine d'aquest any 2025. Ja saps, l'oportunitat de veure amb pocs calerons totes les pel·lícules. Ves estalviant per si de cas, eh?
Avui no tenim amb nosaltres el Miquel González. Podia haver posat el Deixa't portar i fer una mica... No, no, no feia el peripé. Quan tinguem el Miquel, llavors ja farem amb la seva sintonia, ho farem tot. I avui, perquè no ens quedem així com a coixos, sense cinema, he pensat, donaré una volteta, a veure què trobo per aquí, per la cartellera, que m'acridi l'atenció, i he triat una sèrie de pel·licoletes, a veure què us sembla.
La primera és Vieja Loca, que, mira, m'ha agradat, a més a més, la protagonista d'aquesta Vieja Loca. I, Déu-n'hi-do, com es nota que ve Halloween? Perquè està a la cosa, Catrina, eh? Anem a sentir una miqueta aquesta Vieja Loca i ara us explico. No puedo creer que estoy haciendo esto. Necesito que vayas a cuidar a mamá. Esta mañana a la noche, más tardar que yo vuelvo. Hola. Què decís? Ella...
¿Estás muy loca? Te dejaste el bigote. Me encanta cómo te queda. ¿Ves que no he perdido mi asiento? Lo hago por ti. Te excitaba, te calentabas cuando yo te hablaba así. César. En un momento me confundió con otra persona. Y Alicia necesita tomar su medicación. Usted tiene que tomar la medicación, si no yo me voy. Usted se va a caer sol y yo me voy a la mierda. Es una persona real. No, no es real. Está dirán, ¿sabes qué? Ya fue. Me voy a internar.
Vieja de miedo. Siempre fuiste un solete, César. No soy César, yo soy Pedro Brussone, el exnovio de Laura, su hija. No te creo, César.
Yo te cuento algo y vos me decís si es verdad o es mentira. Si acertás tres veces, ganas y te suelto. Pero si te equivocás tres veces, te voy a cortar un dedo. ¿Cómo es César? Viejo, marigón, con unos bigotes y malo. Tengo miedo de que haya vuelto.
Ai, ai, ai, aquesta vieja loca que no és una altra que Carmen Maura. Pedro rep un missatge desesperat d'una ex-xicota demanant-li que acudeixi. Que la seva mare senil no sé això, que la cuidi.
El que sembla una missió senzilla, ramper, d'aquelles de, bé, que arribaré, estaré amb ella, serà la senyora, la senyora, doncs, gran, que és supersimpàtica, però resulta que no, que no, que no hi ha qui que es converteix en el seu pitjor malson. Pedro necessita escapar, però Alicia...
no el deixarà. A veure què és el que passa. Vieja loca, una pel·lícula que us recomanem, ara que ve, how you win, eh? O la castanyada, mira, entre castanya i castanya, pam, un ensurt, diga, pa! Compte, a veure si us en negueu i encara l'alien més. Una altra pel·lícula que també la tenim, es diu Blackphone 2. Aquest telèfon negre, que no l'agafeu, per si de cas.
Es veu a la pantalla com a tres fotografies de tres nens. Ara són quatre. He tenido una pesadilla. I jo... Que mal rotllo, eh? No agafis el teléfono, chiquet. No agafis, no...
En una porta que s'obre. I a l'assassí que està al final. Mira què t'ha dit. Mira què t'ha dit i ho veuràs. Diga-me. On ha fini? Ves que quan surten amb les màscares depèn d'on em fa rius, eh? Em fa rius. Ja us ho dic ara. I ha terminat.
Perquè ara, clar, tu mires el senyor de la màscara i que et dona... En la pel·lícula dóna mal rotllo, però clar, si te'l trobes per allà i dius, ai, mira quina mala cara que tens. I a partir d'aquí ja s'acaba el mal rotllo. ¿Sabes que he muerto? Es solo una palabra.
Doncs això, que arriba la segona temporada o la segona pel·lícula d'aquest telèfon negre, Blackphone 2, i la trobareu al cine, si voleu passar por, ja ho sabeu, eh? A més, hi ha mal rotllo, mal rotllo, mal rotllo, i segueixent mal rotllo i un munt de mal rotllos més. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do a les pel·lícules que dèiem que estan de nou arribant i que això, que tenen com a cognom d'alguna manera...
Halloween. Anem a una altra, que aquesta jo crec que t'agradarà una miqueta més. És la de la nòvia cadàver, que no sé si... Crec que tinc per aquí a la mare avui, ja que ja ha arribat superaviat avui. Mar, vine cap aquí. Mar, vine. Vine, vine. Que tenim la nòvia cadàver una altra vegada, a la cartellera. La segona part? No, no, la pel·lícula, l'única, la nòvia cadàver. Per l'estat de... Jo crec que... Mira-la. El Johnny Deeb, l'Helena Bohan Carter...
La novia cadàver del Tim Burton, la primera...
que torna una altra vegada m'imagino que per aquella gent que no hagin tingut l'oportunitat de veure-la en pantalla gran tenim a la sala premium i també a la sala 4D o sigui que tindrà moviments i tindrà històries o sigui que totalment recomanable compra no podem anar aquesta tarda per l'amor de Déu que no podem anar tu vols anar? ja m'ho pensaré per cert que hi ha més pel·lícules de por això es diu Strangers capítol 2
Vamos, sheriff. Queremos saber quién mató a esa parecita. ¿Por qué no os hacéis todo esto? ¿Por qué estáis aquí? La chica no murió.
Te apuñalaron, ¿no? ¿Cómo fue? Parecía que disfrutaban. Era como un ritual. Lleva pasando años. Son unos pirados. ¿Por qué lo hacen?
Ui, doncs una miqueta més de mal rotllo, eh? No sé si hi poso alguna cosa bonica per canviar una miqueta la història. És que clar, a veure, jo us ho dic, hi ha altres pel·lícules que no són de por. Teniu la de l'Antonavi, que això ho vam comentar amb el Miquel. També tenim la de la cena, que aquesta també és bonica de veure.
O també teniu, per exemple, si jo pels més petits, teniu «Los dos tipos malos». Bueno, «Los tipos malos, dos». També teniu «El guardián de la noche» o «El finante mundo de Norman», «El gran premio de A todo gas», que són uns ratolins. Bueno, que teniu un munt de coses que podeu gaudir al cinema...
I una altra d'aquelles pel·lícules que d'aquí a poquet espero que arribin, que és les guerreres K-pop, que tenen una banda sonora que, mira, l'altre dia la vam posar amb la mar i que encara estem ballant. I el tràiler sona així. Vinga, va. Ja és la hora. El mundo os conocerá como estrellas del pop. Pero seréis mucho más que eso. Seréis cazadores.
Ara m'estava dient la mar, diga, això ho he vist a casa, diga, doncs això veieu-lo a casa. Aquesta tarda la veieu a casa tranquil·lament. Les guerreres capó. Vinga, va. Les estan robant les almas a nuestros fans? Y mandaremos esos demonios asquerosos al pozo de donde no debieron salir. ¡Eso! ¡Eso! ¡Eso!
Preparémonos para el combate. Puedo destruir a las cazadoras de una vez por todas. Debemos cambiar de estrategia.
Són demonios. Van a por los fans. Més informació que us he de veure. La nòvia cadàver, només la podeu veure, doncs ja seria com aquell que diu avui, perquè ahir va començar, 24, 25 avui i 26. Disponible per primera vegada, com us dèiem, el 4D Emotion. D'aquelles cosetes que de tant en tant ens regalen des d'Ocina les Gavarras.
Canta con las guerreras que pop del 31 d'octubre al 2 de novembre. En pantalla gran una altra vegada per poder gaudir d'aquestes tres caçadores. I ja sabeu quina és la cançó, no? Que segur que l'heu cantat un munt de vegades, que l'heu ballat i el que convingui, eh?
Doncs així tanquem aquest petit especial dedicat al món del cinema. Miquel, torna! Torna, Miquel!
Bona nit!
No more hiding, I'll be shining like I'm born to be. Cause we are hunters, boys destroying.
Fins demà!
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid. La terra es plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha rieres, culinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé.
Prou de ser de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Bé, primer saludo el Beta. Beta, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda. Ara mateix m'estava trencant el cap perquè no me'n recordava del fil que vam deixar la setmana passada i si vam deixar algun fil, que aquesta és una altra. No me'n recordo, Beta. Tinc ara mateix, clar, la meva obsessió ara mateix és no arribar tard demà. És que demà tinc un aniversari. Bé, avui, potser.
Si avui és dissabte, per als que ens escolten, jo demà diumenge tinc un aniversari. I avui, si ens esteu escoltant i és diumenge, doncs potser ja arribarà l'aniversari. Ui, estic una mica ràtic jo també, eh? No, és per qüestions de canvi d'hora. Sí, sí, però que jo estic contestant en monosíl·labs... Sí, però per què? Què te passa? Estic ràtic perquè... Estàs bé? Sí, perquè em passa com el... Qui m'hi portet? Estic perdent el fil, no sé si ho vam dir. No, no, jo tampoc. No ho sé, no ho sé.
Però tenim coses noves, en tot cas, i si vam deixar algun fil, perdoneu-nos, els nostres pecats i en casa ho hem pecat. Recollint el fil o el guant que m'has llançat, doncs sí, aquesta nit, recordeu que és canvi d'hora. El canvi de, diguéssim, de la tardor. Ara n'hi ha dos. Fins ara n'hi ha dos. L'estiu i el de la tardor, no? Ara ens regalen l'hora... Diguem que ens la tornen. Ens la tornen del que ens havíem pres. Això mateix. Aquesta matinada...
Les tres... Seran les dues. Seran les dues. Que, perdó, per la gent que ha de treballar de nit... Ho sento. No m'avui riure, no m'avui riure. Ja, ja, sí, sí. Jo no m'he trobat mai a Madrid. És complicat. Però és que... És complicat, sí. Clar, treballes dues vegades a la mateixa hora. Sí, no, no, i després, clar, en lloc de fer vuit hores, fas nou hores... Però que no te'n recordes, però no és superenlloc.
No, i és allò que dius, si és prou fotut treballar a la nit... Imagina't que te canviï l'hora, a més a més. I afegeixes una hora més a la nit. Bé, la qüestió és que hi ha debat, eh? Sí. Hi ha debat sobre el debat, el Magó.
del govern, que també vol que no hi hagi aquest temporari. Ha arribat a Europa, a Europa ho parlarà, a la Comunició d'Energia i Estalvi i aquestes coses, perquè representa que es va instaurar als anys 80...
Per les crisis econòmiques. Però, esclar, s'ha donat el cas que el que estalvies per una banda ho perds per l'altra. I després també produeix trastorns a la gent, perquè això de canviar l'hora a la salut també afecta una mica. Força, força, és veritat. I d'altres, no? Aleshores, doncs, diuen, bé, si el preu que hem de pagar...
és que la gent, una part de la població, tingui aquests trastorns, no sabem si val la pena. A més a més, no té sentit per una altra qüestió, l'eficiència energètica. Sí, que era l'excusa que en aquell moment 80... Això mateix, era per l'estalvi energètic, però és que no podem comparar la tecnologia dels anys 80 amb la tecnologia del segle XXI, en la qual l'eficiència, en tots els sentits, ha millorat molt. La indústria ha millorat l'eficiència a l'hora dels processos de...
de produir les coses, no? I a les llars, un altre exemple, és que hem substituït l'àmpara incandescent, que era molt poc eficient perquè gastava molt, durava poc i escalfava massa, massa calor, no? Avui dia amb la llum LED... El gasto pot ser irrisori, és veritat.
Són més duraderes, no produeixen aquest efecte de calor. Es salvia més, també. Això mateix. Aleshores, doncs, qüestió d'eficiència, ja t'ho dic, en tots els sectors, perquè els cotxes també són més eficients, no? Els anys 80 hi havia els cotxes que feien servir el carburador, que allà vinga, anava a ratxa la gasolina, avui dia tot és injecció electrònica.
I després t'afegeix una altra. Clar, en aquell moment, potser hi havia l'esporneta del que potser ara és l'energia eòlica o l'energia solar, que ara la podem tenir gairebé totes les llars. Aquesta eficiència energètica és en tots els àmbits, des de l'automoció que arriba fins a les nostres llars. Aleshores, aquesta excusa, com deies tu, no té sentit. No funciona. No funciona. I aleshores sembla que comença
haver-hi un petit consens que sí, s'hauria de treure. El problema és quin? Això mateix, aquí és on volia arribar. Si és aquest, el que arriba ara, o...
El que li va l'estiu. Això mateix. És allò que dius, en què ens quedem? Perquè, esclar, sembla que comença a obrir bretxa, no? Allò, obrir, fer forat, allò de dir, vinga, va, doncs, quedem-nos en un sol horari i no anem canviant dos cops a l'any, l'hora la perds, la guanyes i aquestes coses, no? Treiem-ho. Però...
ara vindrà el següent debat en què ens quedem diuen els experts que pel sud d'Europa és millor quedar-nos amb el que canviarem ara aquesta nit, aquesta matinada jo entraré de dia i acabaré de nit però els països del nord els convé més el que tenim ara no han canviat encara
Perquè ells tenen més fred i les temperatures són molt diferents. És clar, i com Europa és tan allargada i hi ha tant de fusos horaris i tant de climes variats, perquè és clar, no és el mateix... Les 6 de la tarda d'aquí, de Tarragona... Que el d'Oslo o... Per exemple, que jo crec que a les 4 de la tarda ja no surt ningú. Això mateix. Depèn de com i depèn del dia, perquè potser fins i tot la neu no et deixa sortir al carrer.
Bé, doncs, és això, no?, que en qui ens quedarem, i aquí, doncs, la qüestió serà també bastant complicada, no?, pot passar, podria passar, que hi haguessin dos fosos horaris, perquè ja existeixen aquests fosos horaris, sembla que a Europa n'hi ha tres, vaig, l'altre dia ho vaig veure, que n'hi havia tres, els de l'Europa de l'Est en tenen un,
Els de l'Europa Central en tenim un altre, nosaltres participem en el de l'Europa Central juntament amb França, Itàlia, Alemanya i uns quants països més. I després hi ha el furs occidental, en el qual està Anglaterra, o sigui Gran Bretanya, Irlanda i Portugal.
Molt bé. Aleshores, doncs, clar... A veure què sap que passa, a veure qui guanya. Si no es posen d'acord quin quedar-se el d'hivern o el d'estiu, la solució seria, doncs mira, mitja Europa va amb un fosso horari i l'altra mitja Europa amb un altre fosso horari. I així tots contents. Però això sí, ja no hem de canviar més l'hora. Bé, doncs seria també una solució de compromís, no?
Seria una idea. Una idea, una idea. A veure què és el que passa. Una idea. I bé, allò que parlàvem d'eficiència energètica i la millora de la tecnologia, doncs mira, avui portem notícies que parlen sobre això, sobre nous models d'eficiència energètica, en aquest cas, aplicada als combustibles. I tenim la notícia que és de ben a prop d'aquí de Tarragona, com ens agrada a nosaltres aquí a la Terra Espana. Home, escombrar, escombrar cap a casa. Escombrar cap a casa. Sí, sí.
I una fa referència a aquest fet que s'ha aconseguit eficiència energètica en qüestió de combustibles, i també en tenim una altra, que també és d'aquí, de casa nostra, que fa referència als plàstics de les platges, als pellets.
Ah, ostres! Aquest és un gran problema, eh? Sí, també tenim notícia perquè diuen dels estudis que les platges més contaminades de la mar Mediterrània en qüestió de pèl·lets, aquests plàstics petits, que perden les indústries químiques, que perden...
Estan a la Pineda i a la platja de la Rebassada de Tarragona. Aquestes platges són les que, per qüestions de marees de correts i per proximitat del port de Tarragona, són més contaminades de tot el Mediterrani. Jo que passejo per les dues, m'ho vaig trobar molt a la Pineda. A la Pineda sí que ho vaig veure. A la Rebassada...
La rebessada algun dia molt puntual, però si no, no. Però la Pineda és el top 10 perquè, esclar, està dins de la zona del port. La rebessada ja queda fora, però esclar, tot i així que queda fora, les cures marítimes ho porten cap allà.
Esclar, i aquí tens, la causa és la proximitat amb el port de Tarragona. Què passa? Doncs les indústries químiques, quan fan el transport d'aquests pèl·lets per carregar-ho als vaixells del port, doncs aquest transport no és correcte.
fan així sense tancar, a l'aire lliure, aleshores van perdent la càrrega, aquesta càrrega cau a la mar, aquesta mar, les corrents ho porten cap a les platges, i dius, com pot ser que siguin les més contaminades? Que ara t'anava a preguntar... Els que porten la mercaderia no treballen correctament. Aquest és el problema. I t'anava a preguntar una altra cosa, que ja és curiós, perquè més a prop que la rebessada està la platja del Miracle. Sí.
i no formar part d'aquesta histària. Sí, però pel que sigui, són corrents de les marees, doncs aquest corrent que surt del port, doncs pel que sigui, en lloc de portar aquest corrent cap a la platja més propera, doncs es veu que va anar a parar la darrera vessada. Bé, la qüestió és que aquest és un problema...
que bé, doncs, hi hem de posar solució. Les piles. Aleshores, doncs, una seria això, ser més eficient s'ha de transportar aquest producte, doncs, nous sistemes de transport que no hagin pèrdues, vessaments, que és el que està passant fins ara, no? Perquè, esclar, dius...
dius, home, si de l'indústria el vaixell no s'ha correctament, esclar, no m'estranya que hi hagi tantes tones de pel·les repartits per totes les platges, no? Jo que dius, aquí hi ha una cosa que es fa malament, no? Que no s'acaba de tapar bé o que l'emmagatzematge la perd, d'alguna manera. Que no està ben feta, no? Aleshores, doncs, mira, abans de parlar de la primera notícia que he dit, que era d'eficiència energètica,
Doncs parlem d'aquesta, perquè ja que ens hi hem posat... Vinga, va, som-hi. Parlem-ne, no? A veure... Quines són les idees que hi ha? No sé si un estudi que estigui en marxa i que podem comentar... Mira, doncs, hi ha dues coses a fer. Una seria el transport, millorar-lo, ser més eficient sense pèrdues. Però mentre no es produeixi això, diguéssim, baçaments zero...
hi ha un centre a Catalunya d'investigació que es diu EUROCAT, que investiga tots els àmbits de la ciència, de la natura. Doncs EUROCAT investiga al port de Tarragona bacteris capaços de biodegradar microplàstics al Mediterrani. Esclar, és una altra alternativa, no? Perquè, a veure com t'ho diria...
Com he dit abans, primer avui hem d'atacar l'arrel de tot. L'arrel és aquest esport, fer-ho arribar al 0% de pèrdues. De emissions a l'aire, seria, no? Sí, seria això el dositjable. Però el mal ja està fet.
Aleshores, tenim tots aquests microplàstics per totes les platges del Mediterrani, algunes amb més i algunes amb menys, Tarragona, com dèiem abans, a Porto de la Palma, i, esclar, doncs, molt bé, actuem perquè no hi hagi més perds, però amb els microplàstics que ja estan vessats, què fem? Clar, és la solució...
Busca també una solució, perquè, esclar, el mal és el que deia abans, està fet. Aleshores, aquest centre d'investigació, Eurocat, està fent aquesta investigació al nostre port de Tarragona i ho fa amb bacteris capaços de biodegradar aquests microplàstics, aquests pèl·lets que es troben al...
al Mediterrani, no? Perquè, esclar, de Tarragona surten els pèl·lets i les marees van més enllà, perquè, esclar, ens queixem amb raó... Ens queixem nosaltres, però potser hi ha d'altres platges arreu del Mediterrani. A les més contaminades, Pinada, Rebassada i d'altres, per la proximitat del port, però, esclar, aquests pèl·lets van viatjant i, potser, també pots trobar pèl·lets a Grècia,
i dius, ostres però com pot ser que hagin anat a parar a Grècia i si tinguéssim allò un escàner i, bueno, un escàner poguéssim veure la presència o fins i tot mira què te deia si tinguéssim, que aquests pel·les tinguessin alguna coseta com de ferro i agafessis un imant que potser te se'l portaria tot si tinguéssim una manera de reconèixer'ls d'on venen se trobrien una sorpresa i dirien, ostres, de tan lluny venen és això
Com l'ampolla aquella, del missatge. Això mateix, no? Que és això, no? Esclar, i penso que de vegades millor que no ho sàpiguen, perquè si no s'enfadirien molt amb nosaltres. Sí, perquè crec que posaria Tarragona en lletres grans, eh? Sí, i no ens hi seríem bé. O sigui que bé, doncs, aquest projecte d'investigació que es diu Micro Wall Ports,
es desenvolupa a aquest port de Tarragona i a la platja de la Pineda, la més contaminada de totes, per identificar microorganismes adaptats a l'entorn local. O sigui, la feina seria amb aquesta iniciativa pionera
buscaria identificar i caracteritzar bacteris capaços de biodegradar microplàstics i nanoplàstics present al medi marí, i que és un dels principals reptes mediambientals actuals. Esclar, és això, no? És que tothom està menjant, sobretot els que mengem peix, mengem aquests microplàstics, eh? Diuen també les campanyes. Hem de reduir el consum de plàstics, no?,
que també seria el desitjable o sigui, les ampolles d'aigua mineral en lloc de ser de plàstic podien ser de vidre com està tota la vida i seria una manera de reduir els plàstics i t'afegeixo una altra, que abans es feia molt
El de tornar, precisament, l'ampolla. També. Que, a més a més, el que feia el senyor de la botiga, jo me'n recordo quan era petiteta, que les ampolles de qualsevol del refresc, que ara fan de dos llitres, es tornava. Sí, es tornava. I, a més a més, la feia molta il·lusió perquè, sobretot quan eres canalla, et donava cinc pessetes en aquell moment i, bueno, ja tenies les xutxes de la setmana. De la setmana, eh? Sí, sí.
I clar, deies, ostres, ja buscaves alguna Coca-Cola, alguna ampolleta de cava i te donaves el trapero, que aquesta figura que ja s'ha perdut, i que ell d'allà t'ho passava, te donava del cartró et donava una cosa i dels hidrats donava una altra. Recordo d'algun trepaire que estava a la part alta de Tarragona. Sí, ja anava molt allà, eh? Ja t'ho dic ara.
Sí, i me'n recordo, doncs, això de portar cartrón, diaris, i vinga, i amb el que ens donaven, que no era per tirar coets, però era... Sí, ara, en canvi, potser serien cinc setemps. No, no, però era per això, per comprar els xutxes dels nens, perquè era el que buscàvem, no?, aquests ingressos extras. Quina llàstima...
Jo t'ho he dit en castellà, però tu ho has dit molt bé en català, el drapaire, que s'hagi perdut aquesta figura. Sí, sí. Bé, la qüestió és que amb els plàstics que consumim habitualment, esclar, doncs també s'estan buscant fórmules per reduir aquest consum de plàstics. Però tornem una altra vegada amb el que dèiem abans, no?, que el mal ja està fet. De la mateixa manera que els pellets ja s'estan escampant per tot el Mediterrani, doncs els plàstics també estan surant per totes bandes, no?
Clar, aleshores doncs hem d'atacar els dos problemes des de l'arrel que és produir menys plàstics o nosaltres consumim menys amb altres productes com és el vidre que tenim ara i atacar...
que l'altra qüestió que és, els que ja estan al medi ambient, mirar de destruir-los, de viagradar-los, fer alguna cosa perquè, esclar, vol dir, diuen plàstics que no se'n fan fins milers d'anys, no? Si no fem res, doncs estaríem allí, vinga, plàstics voltant. El que jo estava pensant, d'acord, són microplàstics, però, clar, aquests microplàstics abans no eren, abans de sortir, devien ser una massa.
Per què no viatja aquesta massa i no els microplàstics? I allà on sigui el seu destí ho converteixi en el que necessiten. Perquè els microplàstics després se transformen en ampolles, se transformen en moltes coses. Perquè allò no es fa la transformació abans que viatgi. A mi és el més barat.
És que no ho sé, és una pregunta que ara faig aquí a l'aire, des de la meva... Estic jo intentant buscar solucions. No, a veure, representa que els pellets, aquests microplàstics, es fabriquen així perquè s'exporten a altres plantes que són els que fan les ampolles a plàstic, els envassos de plàstic...
Això és la matèria primera, això mateix. A més de ser tan petita aquesta matèria primera, també podria ser tota aquesta matèria primera, ser una base. Sí, podria ser, però les màquines... Perquè també així estan perdent també.
Pàquines que fan aquests envassos, ja sigui ampolles, ja sigui els iogurts, això és una cosa que està feta amb plàstic, doncs, clar, necessitant només un microplàstic produeixen una ampolla, produeixen un iogurt, la coberta del iogurt, bé, l'envàs, vaja...
està pensat així, d'aquesta manera. És clar, representa que ja els hi dones, facilites la feina, són també eficiència, no en aquest sentit, que és clar, si ho poses en bloc, clar, estan parlant d'eficiència industrial, per ells és més pràctic tenir-ne així, perquè amb això ja converteixen en envasos plàstics. Si ho portes en bloc, haurien de comprar una trituradora, trencar-ho, és clar, és un procés que s'allargaria. No, seria més desfer...
Com si fossin els caramels, has vist com es fan els caramels aquí? Podria ser, sí, també un punt per avançar, però esclar, la indústria no entén d'altres coses, del medi ambient li és igual o no, però la qüestió és que ells miren de...
ser més eficients en aquest sentit i amb aquests microplàstics ja directament fabricant l'envàs. Per ells fer una altra cosa representa un sobrecos. Esclar, el medi ambient surt perdent, sí, però és allò que parlàvem, que s'ha de atacar la qüestió d'arrel. Si es pogués transportar sense vessaments, possiblement ja no passaria això.
Però això te deia que si ho fan en bloc, sense haver de desfer-los per fer-los tan petits, i que quan arriben al lloc on s'han de transformar, que només el millor necessitarien potser algun forn o algunes, no sé, és que no sé, estic mirant que amb el que s'ha d'esfalt plàstic...
normalment és calor i amb aquest mateix calor ja li pots donar la forma que tu vols ara aquí estem divagant però sí, sí són vies d'explorar que totes les idees són bones i també es podia anar per aquest sentit portar-ho en plàstics petits que aquest perill que es vagin perdent portar-ho en bloc i després sí, seria també una solució però s'han de posar d'acord tots els fabricants la idea no és meva
Les administracions, esclar, i buscar una solució perquè no hi hagi més vessaments, ja sigui fer-ho més gran o, si segueixen sent petits, transportar-los d'una manera que no hi hagi vessaments. Però, bueno, se podia estudiar les dues vies. La qüestió és que s'ha d'atacar, per una banda, la qüestió dels pellets, com dius tu, fer-ho d'una manera o d'una altra, i després també atacar els que ja estan...
A la natura, en aquest cas, l'investigació que està fent EuroCat. EuroCat és oficialment Fundació EuroCat, que és un centre tecnològic de Catalunya que fomenta la integració dels equipaments des de l'any 2015, o sigui, fa 10 anys que funcionen. I dona servei a 1.500 empreses,
ajudant en els seus coneixements científics, ajudant-les, que és el cas d'Eurocat, que ajuda al Port de Tarragona per mirar de buscar aquesta biodegradabilitat amb aquests plàstics, fent aquest estudi que els bacteris esmenjen aquests plàstics. Aquesta seria... Els bacteris, que espero que, pobres, els veiem després...
Els bacteris, quina mida poden arribar a agafar? 5 quilos, 6 quilos? Començarà molt petit, però si començarà a jalar tots els plàstics que puguin arribar a trobar... Però són molt petits. Però han de créixer? Sí, sí, però s'han de fer. A veure si després el problema és com desfer-nos dels bacteris. Fica aquí un bacteri de 5 quilos i mig que acabo de trobar aquí a la Rambla. No, no, no. No sabia. No sabia.
A veure si... A veure si fer fugir el llop ens quedem amb un tigre. No sé si m'entens. Encara no sé si és pitjor el remei que la malaltia. No, home, no, però esperem que si són bacteris també estigui la cosa controlada. No creiem un altre problema. A veure, el ser humà és molt estrany per aquestes solucions.
i ja saps que moltes vegades ens ha arribat a passar m'agrada que posis aquest dubte perquè és clar, vol dir, és un dubte raonable que a veure si arreglarem una cosa i es perdrem una altra però jo espero que el centre EuroCat això que has tingut tu, aquest pensament aquesta pensada, també ho tinguis en compte
Millor que ho faci en paquet, però ben tancats i de viatge. De la mateixa manera que has tingut aquesta pensada, algú de l'Eurocat també ha dit, mira, sí, sí, aquests bacteris que es mengin... Aquests bitxos, aquests bitxos. Aquests bitxos que es mengin els plàstics. Però algú de l'Eurocat ha dit, ei, però... Però controlem-los. Però controlem-los, eh? Home, controlem. A veure si passa la... O sigui, algú d'Eurocat ha fet de Sílvia García...
A veure si es pujarà per la Rambla. Alerta. Pujant des del port. A veure si es pujarà des del port. Està bé que obris també aquesta altra via, perquè com has dit tu, els humans som especialistes en arreglar i espatlla coses al mateix temps. A la mateixa...
Bé, l'humanitat. No t'ho creuràs. L'humanitat. Portem ja 23 minuts de programa. 23 minuts. I hem donat la música, que avui ho fem especial. Sí, fem un petit concurset. Però abans deixem dir el titular de l'altra notícia que... Apuntem-lo, apuntem-lo, sisplau. I en aquest cas ens farem això. Ara sí un fil per la setmana vinent. Vinga, va. I en aquest cas parlem també de Tarragona. Mira...
I efrigència energètica. Mira, Rapsol produeix per primer cop gasolina 100% renovable a escala industrial des de Tarragona. O sigui, la fita tecnològica s'ha aconseguit al complex industrial de Tarragona mitjançant un procés propi i implementat a les unitats existents a la refineria. O sigui...
Bé, un pas més sobre la fincència energètica amb aquesta gasolina 100% renovable. Ara només dic el titular, deixem el fil per la setmana vinent i explicarem què és la...
una gasolina 100% renovable, o sigui, que significa d'on surt aquesta gasolina renovable, o sigui, en surt i on hi ha dues maneres de produir-la, o sigui, per explicar-me les dues maneres que es pot produir aquesta gasolina renovable, 100%, i un interrogant que s'obre, que també planteja l'endemà.
és que si en un futur aquesta gasolina s'incorpora als cotxes, aleshores les zones de baixa emissió haurien també tenir present els cotxes que portin aquest tipus de combustible. Clar, seria el seu, no?
si porten gasolina 100% renovable, esclar, haurien de tenir pas franc a les zones de baixa emissió que es volen crear a Tarragona. Em sembla que, si no em tinc mal entès, al desembre s'aplica i a les zones de baixes emissions. Jo faria un estudi una miqueta més, eh? Bé, doncs, segons tinc entès, al mes de desembre s'aplica a Tarragona i hi haurà el centre urbà de Tarragona que no es podrà entrar segons quins cotxes. Però segons quins cotxes, per edat.
Sí. Per això mateix. Ja no apliquem la història de contaminants. Per això mateix. Esclar, els criteris és, com dius tu, miren cotxes per edat, però potser un cotxe més antic és més eficient, menys contaminant. Això potser no ho tenen en compte. I després també, el que dèiem, si en el futur les energies renovables també tindrien permís franc. Això no està contemplat a les zones de baixes emissions. O sigui, també és un meló que s'obre i que... I que tenim per
Per parlar, eh? I ho deixarem per la setmana vinent. Això crema, eh? Però ja has vist que avui hem estat molt tarragonins. La Porta de Tarragona, la referència a Patró, Repsol... Bé, doncs... No, no, fantàstic. Avui, Terrasplana, molt tarragoninament. Molt bé, molt bé.
i ara anem a la música que ja en sortirem ara en sortirem cap a altres històries anem a fer un petit concurset que m'ha dit que al final te faré una pregunta que ja veuràs que ja estic jo mirant que ja tinc el xof de la pel·lícula ja estic llançant-me cap a la piscina anem per feina anem per feina
Només fa 44 anys. Només? Només. Ara arrenca. Aquí ho una mica en arrencant, perquè quan arrenca... Sí, és allà.
Ja han fet el tastet, no direm quin grup és, la gent més o menys sap, però... Només això, eh? Només això. Anem a l'altre, llavors? Anem a l'altre tastet. Ui, vas ben encaminada. Sí, sí, sí. Espera, espera, que hi ha un cotxe. Mira, ja ha passat el cotxe.
És un efecte especial de la cançó. No, que no surto, no surto. No ha obert la finestra aquí a l'Avinguda Roma. No, no. Formar part de la cançó. Ai, que arrenca, ja arrenca, ja arrenca.
Bé, doncs, ja el tindríem. Aquesta me la quedaria, eh? Me la quedaria sencera, aquesta, eh? Sí, sí, sí. Vinga, va, un altre tastet. Vinga, va. Sí, vinga. Ui, aquesta m'hauràs vistat. Ui, aquesta m'hauràs vistat.
Quin ritme, eh? Un dia és gairebé la mateixa, eh? Sí. L'assembla molt, eh? Quin ritme que té. Una passada, eh? Aquestes me les oferiràs després o un dia senceres cadascuna en un programa diferent? Vinga, va, el quart estet i últim. Sí, la quarta, vinga, va, el quart i últim, eh? S'assemblen prou, eh? Sí. S'assemblen bastant. S'assemblen molt. I aquesta també s'assemblarà molt als altres. Vinga, va, vinga. Posa, posa, posa. Posa-la, posa-la, vinga. Que té aquest primer inici. Ara, ara.
Com pots veure, tots tenen un denominador comú, el mateix ritme. Sí, sí, és cert, és cert. El pim-pam-pim-pam, aquell tipus de música que ens agrada tant dels anys 80. Sí, el dance. Sí, el dance, eh? Sí. Els teclats. Me'n fas por, eh? Que no sé quina pregunta m'has de fer, eh? Posa-l'hi, posa-l'hi.
Molt bé, doncs, ja hem arribat a l'hora de fer la pregunta, Sílvia. Inteligència artificial, ajuda-me. D'aquestes quatre cançons, tastets de quatre cançons, la pregunta seria, quina de les quatre no és dels anys 80? Que dius! Hi ha una que no és dels anys 80? Això mateix. Ostres. Està aquí a entrada...
posada, no en calçador, però allò per dissimular. A veure... N'hi ha una que no és dels anys 80. A veure, jo et dic una cosa. Per la manera, per la manera, eh? I a més a més, clar, és que jo he estat veient els vídeos. Sí. Que aquí és on està la raza, que jo he vist els vídeos. Ai... I jo crec que és la tercera.
Molt bé, senyora. Però podria passar com una cançó dels anys 80. Sí, sí, perfectament. I saps per què t'ho deia? Perquè he vist el vídeo. Molt bé. Al veure el vídeo, clar, l'estètica... Sí. Podria ser dels anys 80, però no ho és. I nosaltres, que l'hem viscut, sabem que... Jugaves una mica d'avantatge, però t'ho permeto. Doncs mira, la tercera és d'una cantant que es diu Marina Princes, és galès, eh?
Què està? Això mateix. I és la cançó amb la qual acabarem avui, a la Terra Esplana. La cançó es diu Princess of Power, o sigui, la princesa del poder, i aquesta cançó forma part del sisè àlbum d'estudi d'aquesta cantant, com he dit abans, que es diu Marina. Aquesta cançó fóu llançada de forma independent
el passat 6 de juny del 2025. O sigui, està encara calenteta i calenteta, acaba de sortir del forn. I per l'estètica de la cançó, recorda molt a la música dels anys 80. Ja dic, perquè hi veus el vídeo. Si no arriba a veure el vídeo, ho tinc dificilíssim. Perquè tots sonava molt, perquè molt semblava, és el que dèiem, semblava fins i tot a la tonalitat de la mateixa cançó.
Això mateix, jo em trobava a la platja llarga de Tarragona, aquest estiu, allí... Superbé, relaxat... I de cop, escolto un de xeringuitos, no diré amb el nom, de la platja llarga, escolto aquesta cançó, i dic, ai, me sona molt els anys 80. I em va donar per preguntar, van dir, no, no, no, no, no.
Aquesta és nova de trinca. És nova de trinca. Acaba de sortir, acaba de sortir. I dius, ostres, doncs, mira... Molt ben treballada, eh? Molt ben treballada, i bon trobar del so. I, com diríem, un petit homenatge a la música que escoltaven als anys 80. És allò que dius, possiblement aquesta noia, la Marina, la mare, va viure intensament als anys 80. Segurament. A casa escoltaven aquest tipus de música, i la Marina va dir, jo vull fer un homenatge als pares.
O també t'afegeixo a un altre. Digues. Al productor. També. Al productor musical de la cançó que no tingui alguna cosa a veure amb aquests grups. Podria ser. O les dues coses. Ai, doncs mira, deixem-ho així. Vinga, doncs deixem-ho així fins la setmana vinent. Recordeu que aquesta matinada canviem l'hora. Sí, per favor, per favor, no se'n dormiu. I no res. Bueno, arribaré una hora abans. Sí, sí. Que jo pensava que arribaria tard, però després se pensen que arribaré abans. Doncs això.
Que tingueu una bona setmana. Gràcies. I a reveure. Adéu.
Desire.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Que sí, que sí, que ja estava aquí, ja ho heu escoltat fa una estoneta. Si és que avui, jo crec que avui ja està vivint aquí amb nosaltres. Mar Pérez, bona tarda. Molt bona tarda. És veritat que has vingut molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora. Perquè havia de fer algun encàrrec, partia a prop de l'emissora i he pensat, mira, en comptes de tornar a casa i venir, doncs ocupo... Ja te quedes aquí a mi. Ocupo l'emissora. No, d'ocupar de nada, eh? I fa estona que soc aquí, sí. Ja saps que t'hemos abierto la puerta i digo...
Feia aquests crits, què, quan vaig a la mar. Sí, de senyora, de senyora. Va passar sola. Va passar sola, sense pensar. Allà, lo loco. Què tal ha anat la setmana? Avorrida, eh? Per què?
ni una sèrie interessante no, sí, sí, em refereixo al tema de Dave Cuore sí, fluixet, fluixet és com si féssim el dia de la marmota de la setmana passada acabem de lligar algunes coses de la setmana passada i molt poca novetat quina llàstima, no? caseu-vos d'homes, tingueu nens ara que ja estem, aquí no espereu que parem
caseu-vos i tingueu nens o divorcieu-vos o baralleu-vos o feu coses que coses boniques que nosaltres puguem explicar o no però jo dic que no esperin sempre que fem la parada de l'estiu perquè passin coses ara recordem la setmana que ve no hi ha programa perquè estarem menjant panellets i castanyes i amb la família i tant vigileu de no morir-vos ni de poder treus ni de fer res anem a la música
No, no, perquè, clar, falta que nosaltres no vinguem aquí perquè el món es bellugui, tu. Però no avisis, dona, no avisis. No, no, jo amenaço, no aviso. No aviso, amenaço. De totes maneres, ja estic suant. Vinga, va. És cap de setmana. Sí. Això és mana mana. Sí. Benvinguts. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Doncs m'ha arribat un milió, m'ha arribat una mail on me posava que la senyora Shakira ha participat a l'Spoti Anniversary. Ah, molt bé. Jo no sabia el que és, ni tampoc, encara no ho entenc. Jo crec que deu ser alguna espècie com de regals que els fan a Spoti per l'aniversari als cantants. Perquè si no ja et dic, no ho sé, no sé el que és, Spoti Anniversary, que es veu que han participat diversos. I la cançó que he triat, dic, mira, suena molt bé.
Te la pongo? No entenc res del que m'has dit. Doncs que m'ha arribat un mail. Qui organitza això? Un mail. I que la Shakira participa a l'Spoti aniversari. A l'aniversari d'Spotify. Sí, però es veu que es graven una espècie de cançons especials per aquest aniversari d'Spoti. I que ha fet com una espècie com de... No sé si hi ha quatre o cinc cançons que estan dintre d'aquest aniversari d'Spoti.
Jo m'ha arribat i dic, oh, que bé que sona. I ja no m'he parat més a llegir. I m'he quedat amb el titular. Sí, perquè tal com ho has explicat, el gato se subia a l'arbol. Doncs després ja t'ho diré el de l'abuela. Ui, actual. Espera, espera, espera.
Shakira, Shakira. Never really knew that she could dance like that. She makes a man wanna speak Spanish. ¿Cómo se llama? Bonita. Mi casa. Shakira, Shakira. Baby, when you talk like that, you make your woman go mad. So be wise and keep on reading the signs of my body.
I això està gravat in situ en una sala. Saps tots allà? Tots, tots.
Tot això és música, en directe, en una sala de gravació, m'imagino. A la forma que estan totes les músiques. Ara és xirant. Després ensenyo el vídeo i et xalala, ja ho veuràs. Continua ser de xirant, eh?
No, perquè fa doble de feu. Que aquest xiquet, el bé, jo pensava que només dirà Shakira, Shakira, perquè no cantarés. No, després hi ha una zona bonica... Mira, te l'avanço. A veure si arriba, eh?
Però això no és de Shakira. Això no continua sent. És especial el que han fet.
I aquest cross està la cançó original? No, aquest cross continua sent regals que estan dintre d'aquesta cançó. Mar, fantàstic. Bueno, molt bé. Ja t'ho dic, després t'ensenya el vídeo. Com ja no cau bé aquesta xica, doncs ja... Per què? Per què no m'he quedat bé? Què vols que entengui? Hi ha coses que passen que no saps per què, però passen. Doncs a mi aquesta xiqueta ja em cau com el cul. Ah, doncs ala, adiós. No, no, no. Ja està, ja està. Ja tenim a la Rosa Linda per aquí. A la Rosa Linda.
A veure què ha passat, vinga, va. Jo tinc ganes de tenir-la ja, aquest looks. Això és al principi de la cancion del weekend. Fava! És el vidrio. Aquesta sí que t'agrada, eh?
Sí, sí, sí. La Shakira més sobre, però ella no. Parlem de l'atropellada revelació entre Callau i Times Square del nou treball de Rosalia... Espera, que treballo, que treballo que he posat molt forta. Lux, no passa res, jo crido molt. Sortirà el 7 de novembre, que la Sílvia ja està amb el tic-tac, tic-tac, tic-tac.
La cantant tenia previst un directe de més d'una hora a TikTok per anunciar aquesta informació, però, com tot el món, van tenir problemes amb la connexió a internet. Què dius, també hi havia vent? Com aquests dies? No, com quasi tota la humanitat, recordem que tots van tenir problemes per culpa, em sembla, caiguda d'un satèl·lit d'Amazon.
Que a més a més ja estava comprant i em van dir, la noia, no, que el denegada. Jo, ¿como que el denegada? Menys mal que havia anat al banc. I portaves diners. Però de casualitat que normalment no vaig al banc. Sí. Perquè si no, dic, te lo dejo ahí, te lo dejo ahí. Estava enviant uns correus, uns arxius amb uns correus electrònics i la persona em deia, no, és que no els has rebut. I dic, però si t'he enviat quatre correus electrònics i cadascun amb tots els fitxers. Però jo no he rebut res. I jo, joder, però si jo els tinc aquí com a enviat. I...
Però és que a mi no t'enteres. Mira, ho deixem estar i ja, no sé, demà ho torno a provar. I al cap d'una estona em va dir, escolta'm, què és que ha passat això? Doncs, bueno, a la Rosalia... També li va passar. A veure, què tenien pensat fer? Ens comença en aquest directe, ens ensenyen a la Rosalia en ple maquillatge i perruqueria. I després sopant, sopant pernilet salat i tuita de patates. Saps allò?
amb ceba. Oh, veus? Molt bé. Patates amb ceba. Minuts després, algú del seu equip deixa caure que la sorpresa seria a Madrid. A Callao. I la gent...
Va començar a aglutinar-se a la plaça davant de la sorpresa de la policia de la zona que no tenia ni idea del que estava passant perquè aquesta senyora ni ningú del seu equip havia demanat permís. No sé si és que no pensaven que la gent estiraria al carrer.
Si ella diu avui hi ha una sorpresa i passarà aquí, els seus fans van aquí. Corrant, corrant, corrant. Mentrestant, el títol del disc i la portada amb la data es va filtrar abans a Times Square, a Nova York. És a dir, la idea era que hi havia un conte enrere i que en tots dos llocs
tant a la façana de Callao com a la façana del Times Square sortiria aquesta foto que tenim de fons amb la data exacte, però hi va haver un error i a Times Square es va veure abans uns minuts abans que a Madrid
Molt malament, eh? Molt malament. Es tornen a connectar perquè havien perdut la connexió, com milers i milers de persones, i ara Rosalia està conduint. Anna? Ella condueix un cotxe que la porta fins a Callao, però no pot arribar. Catxin! Aleshores, a les pantalles de Gran Via ja comença a haver un compte enrere...
i com que ella no és capaç d'arribar es baixa del cotxe i comença a caminar però mentre va amb el cotxe, clar, la gent que està als cotxes dels costats li fan fotos es parla a firmar autògrafos, tota la mandanga ella va impoluta vestida de blanca amb sabates de taló vermelles ella allò fa aquell carrer tu ja ho saps, fa costa damunt
La gent, clar, la companya, com que ha caigut internet, no poden seguir gravant, per tant, ho graven amb els mòbils de la gent
que va amb ella corrent pel carrer. I que estaven per allà. Exacte, és a dir, ella volia fer aquest directe, però al final va acabar sent la imatge dels centenars de persones que estaven allà gravant en directe també aquella correguda que feia ella cap a la façana de l'edifici en què s'havia de lluir quan sortia a la portada del disc. Ai, ai, ai.
Com et deia, ella baixa del cotxe, camina alguns metres i tot era supereufòric fins que descobreixen que... Què? Que ha passat? Ja està. Com que ja està? Ens han ensenyat la foto. I adiós. Ella saluda. I adiós muy buenas. I ja està.
Home, ja que estàs aquí... Posa un trosset de cançó. Que cante! A lo millor no cantis tu, però posa'ns un trosset. Clar, algú. I no va passar res. Has bloquejat Madrid durant mitja hora.
I només ens han ensenyat això. Molt malament, molt malament, molt malament, molt malament, eh? Ai, ai, Rosalía. Saps, allò com un fum, fum, fum, van tirant llenya, llenya, llenya, i quan ja sembla que allò s'ha d'anar com un cuet...
Pum, ja està. Està ensenyant la foto i ja, i ja. I clar, això està esperant. Jo sé una miqueta més d'això, si vols. Digue'm. Sí. El disc està dividit en quatre parts. Parts que... A més a més, si vols, te puc dir fins tot els títols d'aquestes quatre parts.
Després t'ho ensenyo i així acabem abans. Però tenim una nòvia robot, per exemple, una quarta, tenim una Jane en el tercer moviment, som com a moviments, eh? Tenim una perla, la perla, en el segon moviment, i el mio cristo en el primer moviment. Ara què dius això del mio cristo? Ha sigut molt comentat perquè la primera fotografia que vam veure portava una història al cap que semblava així com a molt de monja,
I l'ha vestida tota de blanc, tot i que en aquesta història que t'has dit dia em portava unes sabates vermelles que per cert va perdre una pel camí i va haver de tornar en res a buscar-la. Però em sap greu perquè ens veurem pel carrer a gent... Té un nom específic aquest tipus de tenit, però ara mateix no el recordo. Ella portava el seu cabell negre i portava com una corona tenida o decolorada
Com si portés una corona de sant, saps? Sí, sí. Però el cabell...
És aquell cercle que queda com una corona al voltant del seu cap. I d'aquí no res. No sé si veurem les aixelles tenides, però el cap tenit així se'l trobarem pertot arreu. T'aviso també de més cosetes? Sí, digues, digues. Vinga, va. Bueno, que de fet ja hi ha llista d'espera per comprar-lo. Sí, no, no. Llista de reserva. La part de... Ja us aviso que la part que està assignada, el disc està assignat per la Rosalía i ja està esgotat. Sí, clar. Aquí ja està, eh?
La cantant, ja tot llegeixo tal com ha arribat a la nota de premsa, eh? Sí. Rosalía, la cantant i compositora i productora, guanyadora del Premi Grammy, desvela els detalls del seu quart disc, Lux, una obra immersiva e innovadora, bueno, innovadora, perquè estic llegint, traduint el castellà, que sortirà el dia 7 de novembre, com ho hem dit, a través de Columbia Records. L'àlbum va estar enregistrat per l'Orquestra Sinfònica de Londres,
Dirigida per Daniel. I compta amb les veus femenines de Villorc.
Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, l'excolonia de Montserrat, el cor de cambra del Palau de la Música Catalana, Geritza i Best Humor. Sabia el de la Sílvia Pérez Cruz i la de la Bior. Doncs Estrella Morente també, l'excolonia de Montserrat també, i etcètera. Promet molt, eh? A veure què sap què passa. Ens té acostumats a fer un canvi radical d'un disc a l'altre.
A veure... Això que estigui gravat amb la filarmònica, que faci... No ho sé, no ho sé, no ho sé. Va, ho deixem a la porta oberta, no? I que en vingui... Benvinguda. Entra, Rosalia. Entra, xata. Seu aquí amb nosaltres. Vine aquí, que hem de parlar, eh? Fins a la cuina. Què? On anem? Anem a les xarxes socials i a una entrega de premis. No te metes a mi Facebook. No te metes, por favor.
Ai, Marques, canvia l'hora, te'n recordo una altra vegada aquesta nit, eh? Sí, per cert, després ho hauria dit al final. No t'he demanat els ok i els calms. És veritat, no m'has dit res? Per favor. Per què? Perquè me lo pongas, per favor. Ah, que te lo pongo? Ho preparis, ho preparis. Ah, val, val, val. Escric ara mateix que no ho sé.
És que m'agafes despistada. Perquè no t'ho havia dit abans. Vinga, va, que estic preparat. Vinga, el teatre Príncipe Pío ha acollit la tercera edició dels Hens Awards 2025. Hombre, Hens Awards, no para. Saps de què va? No, per això.
És la tercera edició, és una gala en la qual es premia els creadors de continguts digitals més reconeguts del país. La gent feta vol dir generación feta. Són aquesta generació, no com l'altros que vam néixer jugant al parxís, sinó que ells ja van néixer amb internet i que no saben donar-li una volta al telèfon. I esperes, i esperes.
No són analògics, és la primera generació 100% digital. Doncs escolta'm, la qüestió és que vam presentar, com sempre fins ara, Laura Escanes i Jussó Jones. Molt bé. Un jurat tria els seus quatre finalistes en cada una de les 15 categories temàtiques que sí que dona això de ser influencer. I el públic...
que és aquí, clar, es tracten d'això, viuen d'això, de los likes. El públic vota en línia qui és el guanyador de cada una d'aquestes 15. Dels quatre que trien el jurat, tria al final el públic qui guanya cada una d'aquestes categories. A més a més, hi ha un premi Gen Z de l'any, que ha sigut per Rorro, que a casa seva la coneixeran,
Mira, la tinc aquí, tinc una fotografia d'aquesta xica, que no sé qui és, eh? Sí, que comparteix, parlarem d'ella més endavant també, comparteix el seu TikTok, totes les receptes que elabora arran de les peticions del seu nubi Pablo. Veus? Pablo te quiero, Pablo. També he llegit, quan buscava qui era aquesta xiqueta, no? Toc toc, quin és? Doncs és la Rorró.
i rep els 50 per 50. Hi ha gent que la, oh, que guai, que ve, quina manera més fàcil de compartir receptes de cuina, i per una altra diu que aquella submissió que el novi demana i ella ejecuta, doncs que no. No acaba de vegada. Si hi ha el novio, no. Per tant, bueno, no puc opinar perquè no la coneixia fins aquest matí, ahir a la tarda, que vaig començar a fer el guió. Així de clar. No la conec, no la puc opinar, jo tampoc, eh?
i un premi especial concedit de manera directa pel jurat, que aquest any ha sigut per, ojo també, Peldanyos, tal com sona, Peldanyos, que parla sobre gastronomia, sobre restaurants i tal i qual, que es veu que en el moment que va recollir el premi va dir que el premi no era d'ell,
sinó era de tota aquella gent que treballa a l'hostaleria i que és una feina molt dura i que hi deixen allà moltes hores i que tal, i que se li ha d'agrair aquest premi a tota aquella gent que dona de menjar a les persones en els seus restaurants. Jo no, doncs jo ho trobo humil. Home, doncs molt bé. El xiquet no sé qui és, no l'he mis en ma vida, perquè jo ja no tinc... Ara et sento ja, ja, eh? Mira, estic buscant Peldanyos i que el que surt és això, Peldanyos. Peldanyos, no? D'escales. Però no puc pujar. Has de posar TikToker Peldanyos. No he posat gents.
Directament. Genferdanyos. Genferdanyos. Genferdanyos. Oi, jo també me sento molt llai, eh? Claro. Bueno, perquè jo sóc la resistència. No tinc TikTok perquè sóc la resistència. Jo tampoc. No sé quan cauré, però de moment no. I caurem de morros. És que sé que m'enganxaré i com que jo sóc addicte a les coses que m'entretenen...
no me convé. És que a mi passa el mateix i pot ser que ja ocupem hores que comences amb un reel de gatets i acabes veient 20 i acabes de veure 20. Jo dic, mira, tinc 5 minuts i fa mitja hora.
Mira, m'ha passat. Saps que a mi m'agrada llegir i ho feia a través del mòbil. Clar, de cop i volta m'entra un avís de no sé què. És a dir, del Facebook, Instagram, m'agrada igual. I és a dir, ai, mira, de gatets. I clar, ja és, ai, mira, de gatets, ja s'ha acabat la lectura. I quan m'adono compte, jo, corre, corre, corre, que arribo tard. On sigui, eh? Jo és que soc catalògica i a mi m'agrada llegir passant fulles. Ja, ja, ja. Jo m'agrada paper. I a mi també. Però alguna vegada...
Vinga, va, va. Tira, tira. Comencem per lo bo o per lo dolent? Comencem per lo bo. Vinga, va, va.
Així es vesteix, home, de cap a peus. Ben fet, bona tria. He triat dos. Molt bé, perfecte. La primera, la pròpia Laura Escanes, va portar dos modelets, un era un vestit de... un vestit jaqueta de pantalón, mono, i l'altre era un vestit espectacular, així com amb un estampat com de nebulosa, amb blaus i morats i amb... que li saltava... Que treia el cinglot, vamos, que estava guapíssima. Un escot d'aquells
de vertigen i que li sentava molt bé. No et puc dir de qui era perquè no ho he trobat. Mira que ho ha buscat, però no ho he trobat. Segur que ara la gent s'ho busca i li surt a la primera, però jo no ho he trobat. I la segona que hagués aplaudit si jo l'hagués vist en aquella estona era la Verdelis, que és aquella xica que fa maratons i que té, no sé, un equip de futbol de crios. Saps què et dic? La Verdelis?
Estic buscant, eh? Doncs ella portava un senyit vestit negre amb lluantons amb obertures laterals. Clar, aquesta xica que té un cos atlètic, després d'haver parit tant... Se pot posar qualsevol cosa. Però jo trobo que anava super elegant, perquè també hem trobat molt friqui, eh? Perquè clar, estem parlant d'un premi d'aquesta calanya, mai més ben dit, i ens vam trobar gent que... fatal, fatal. Mucho cao, però només n'he triat tres, va. Vinga, va.
No ho volia, no ho volia, eh? Ja ho volia, ja estava, ja estava. A veure... Mira que ella m'agrada. Mira que seria... Veu aigua, a veure si encara la liarem, eh? Mira que ella m'agrada quan parla, perquè diu veritat com a punys.
Però en Art Álvarez, un vestit paraula d'honor negre amb detalls metàl·lics que no. Ai, sí, l'estic acabant de veure ara mateix. No, en Art, no. En Art, que no. Ui, en Art.
A més, és por Victoria Colección, o sigui, que aquesta sí que l'hem posat el nom i cognom. Ja. No, jo he dit que estava buscant les coses, eh? Va ser que no, va ser que no. I després, un altre que durant molt de temps vaig seguir a l'Instagram fins que em vas cansada que em vengués coses, Martita de Granà,
Ai, que bonica. Un conjunt de pell negra que em recordava una miqueta l'amorticiada. Veus, millor que li feia una miqueta d'un guiño al mièrcolis. No, no, Martita, no. Mira que m'acau bé, que va estar a Tarragona fa uns dies, eh? I la tercera, que no la coneixia, però... Magdalenita...
Magdalenita. Magdalenita. Ah, Magdalenita. Sí, sí. Magdalenita. Mira, anava llesta per entrar al saló del còmic. Sílvia, què t'he passat la lengua? Magdalenita. T'ho dic clar perquè tu posis la G, que si no te la deixes. Magdalenita. Com t'anava dient. Anava vestida com si hagués hagut d'entrar amb un cosplay ella en el saló del còmic.
No ho sé. És que tampoc no sé exactament a què es dedica aquesta xica, perquè la meitat d'aquesta gent jo he començat a passar outfit, saps? I jo deia, no sé qui és, no sé qui és, no sé qui és, no sé qui és. Se'ns hem de posar el dia, Marc. O no, Sílvia. I aquesta xica, no sé qui és, però dic com pot anar tant, tant, tant, tant, que les filles són seques. Ja. Ja.
O sigui, no, de Halloween no podria ser. I ja que són passes. Ja, s'han fet panses. Les panses són els raïms. I això són les figues. Seques del matí. Són una altra cosa. Són els orejones, no? O són els préssecs, això. No hem vingut aquí a la cuina. Passa la cabra.
No, com havia tanta cuina de gent aquí. És clar, clar, clar. Tota aquesta gentussa és aquesta que va als restaurants i vol menjar gratis, saps? Ai, ara ja els restaurants estan posant les piles, eh? Hombre, hombre, nena igual, si bien o mal. Però, a ver... Ai, que bonic, eh? Vam començar la setmana passada parlant de la filla d'aquest senyor, d'Estela del Carmen, que es casava dissabte mentre nosaltres estàvem, tu i jo estàvem aquí, i ells estaven allí ja quan era...
el lloc preciós he pogut veure sí, no? preciós, unes vinyes i una cosa superbonica aquesta setmana sí, ja ho tenim aquí darrere, portada de Lola la fotografia de la Sagrada Família tot muy bien Sagrada Família saps que és una cançó que s'hi deixa així, no? ara te la busco no, no, no cal, no cal venga
Ara ho diré bé perquè he estat practicant. Vinga, va. Este del Carmen es casava amb Álex Grunzinski. Hombre, el Grunzinski de tota la vida. Amb Álex Grunzinski. Grunzinski, guapo. Amb 250 convidats arreu del món. M'amor de Déu, quanta gent. Una generació de gent. Si no cabien. A los de la derecha, lo de las novias, a la izquierda de la novia. Todo está la novia. Anem a lo que a mi m'importa. Mira, mira, mira.
Què és això? La Sagrada Familia. No me la pongues, esto, hombre. Sí, és bonica. És de lampar-se un projecte. Ah, bueno, entonces me va bé amb el tema de la boda. T'explico. Un vestit gòtic, perquè la nòvia és molt amant del tema gòtic, preciós per mi. Sí, sí, sí. Mascot verdot, obra de rodar-te e inspirat en, ojo, entre cometes, el encaje espanyol. Hola, tu. Vale.
Em recordava molt en el nòvia cadàver, pel tema de vestit, per la... Romàntica, eh, sí. Sí, sí, molt bonica, eh? I un ram de nòvia de cales negres. Que ja és, que ja és, eh? Que ja és cadavèric, genial. El color que també portaven les dames d'honor...
Divines elles, amb diferents vestits de blonda amb transparències, totes amb diferents vestits però fets amb la mateixa tela de blonda amb transparències i amb totes elles amb un ram de flors d'un granate d'aquell que és com de bellut. Sí, sí, el que bonic. Molt gotic i molt fosc. Que xulo. Van omplir, complir, perdó, la tradició portant com a nou el vestit. Clar, clar.
Com ha prestat una joia familiar de la Melanie Griffith i el blau un bordat ocult dins del propi vestit. Molt bé, molt bé. A veure, Melanie, que després t'explicaré, Melanie Griffith va apostar per la moda circular i això és d'aplaudir.
Perquè rescatava un o dues peces de color verta amb un abric d'encaix que la veus aquí, que està divina. Sí, sí, està pròxim. És un vestit de seda que porta al seu armari des dels anys 90. Perquè veig, és... No, no, molt bé, molt bé. I va dir, doncs ara és el moment, jo me'l torno a posar. I que a més a més com t'agrada a tu la part clàssica. Portava uns guants, mitons i tal, per acabar el look així i tal, però anava espectacular i més això, vull dir...
Mira que no hagués estat potser sa filla, que li ha dit, mama, te recordes aquell vestit? Posa't això, clar. Te recordes? A més a més, és que te quedava superbé. Podria ser. Hi ha hagut durant moltes setmanes, o molts dies, un, no sé, com un xiu-xiu, sobretot en el dia des de la boda, encara més, de per què a la Merlin no l'havien vist. Ah, sí.
Qui dius? No l'havien vist a la boda. Va sortir, recordem, Antonio Banderas a donar una copa de cava a la premsa i tal. Però amb ella no l'havien vist. Sembla ser, diu, en les males llengües com la meva, que durant els mesos que ha estat la Estela del Carmen preparant la seva cerimònia, es veu que la Melanie volia col·laborar sí o sí en moltes coses i tota l'estona. I es va amb frena. I aleshores...
Va ser l'Antonio Banderas el que li va dir... Melanie, a veure, deixa-la que la xica ha grijat lo suyo. És la seva cerimònia, és la seva boda, ella l'ha plantejat així i que a tu t'agradi o no t'agradi no és el nostre problema, és el que ella vol. I es veu que ella estava com una miqueta de... Ai, estàve enfurnada. Que faci el que ella vulgui, que sigui el que vulgui i jo ja no vull saber res més. Madre despetxada.
Són males llengües, no sabem si és del tot cert o no, però sí que sembla ser que ella no va sortir a donar la cara ni va fer de res perquè no volia, segons diuen, eclipsar el moment de la seva filla. Bé, no sé què dir-te.
Què més t'explico? Vinga. Segons ens han explicat, li vam fer així com una clocada d'ull a la gastronomia espanyola amb un menú a càrrec del xef Marc Sagarra, superbé, amb vins de la zona de Rueda i de Rivera. Molt bé. Per començar a salivar... Ahí estamos, estamos en ello. Sí, sí.
Parlarem del pernilet 100% ibèric. Home! No una, ni dos, ni tres, ni quatre. De cinco jotas. Continuarem amb un llomàntol lacat amb amanida de marujas. T'explico. Taronja i ceba adobada, com les marujas aquestes que ho he estat mirant, a veure què eren, són com uns brots que surten als vorals del riu. Anna!
que són comestibles. O sigui, herbes. Sí, sí, sí. Herbetes que li posen amb la seva dobada. Com a principal, mil fulls de rellom de vedella amb crema de carabassa, patates i pèsols. Oh, que rico, eh? A mi em treuen els pèsols, però la resta ja poden anar servint. Eh, doncs dóna'm els a mi, els pèsols. Ja, val, eh? Doncs posi'm els que ens hi passo a la Sílvia. Gràcies, guapo. Que maco el cambrer, eh? I els postres principals al costat dels macarons i els bombons i el cul.
No, els pèsols a mi. Perdona, què deies? Te deia que les postres principals al costat dels macarons, els bombons i els colants de tofe... D'això repeteixo tot. Sílvia! Que estic parlant amb en cambrer, perdona. No, estem a lo que estem. Que ens porti doble plat de tot això. En cambrer...
Un espectacular pastís nupcial que van tallar els nubis, com sempre, allò rollo molt espanyol, amb la crema d'avellanes i gers. Mira, a mi m'hagués agradat menys els pèsols, m'hagués agradat tot. Poses a mi. Cambrer, per favor, pos-li. Qui són de pèsols? Ell és de pèsols. Són teus padres. I jo de llamàtol. Són teus padres. Això no són teus padres, és una broma nostra interna que la gent no entén. Sílvia. Però tu i jo sí...
Bueno, doncs una bona, que no li perdonarem mai que no ens hagués convidat. Home. No li perdonarem mai. Antonio, t'hemos puesto ya el doble txec. La lista negra, ja. El doble txec negro. No dos veles, sinó el doble txec. I ara, da igual, ja no queremos seguir a ningún sitio que tú nos invites. Mentira, mentira, mentira.
Antonio, que lo hacemos por provocar Ahora mismo estamos provocando Estamos provocando Pero va a dar igual I també seguim Amb la cua Tota aquesta pallissa Que té fotut ara Era sobre una notícia Que vam donar la setmana passada Però que no teníem imatges perquè estava passant Mentre nosaltres estàvem aquí Per tant, una altra cosa Que va passar la setmana passada I que m'interromp I jo després no sé si la gent em sent o no em sent
Com t'anava dient? Una altra cosa que porta cua des de la setmana passada i que el que te queda... Morena. Sí. O rubia, en este caso. La oreja de Van Gogh. Déjame pasar. Déjame pasar.
Ella està encara amb els pesos. No va poder agafar les entrades la Marina. Allà davant de l'ordinador, pobreta meva, intentant agafar les entrades, no va haver-hi uns gordons i va dir, Marina, t'ajudo jo també. I ens posem les dues. Mira si va tenir problemes. La Rosalía...
Pel tema d'internet, que a més a més va coincidir amb l'obertura de venda de tíquets i d'entrades de l'oreja de Van Gogh. Clar, com que a internet va caure, hi havia milers de persones intentant comprar entrades que no podien perquè contínuament queia el portal en el que venien les entrades. Per tant, després han hagut de demanar perdó,
dient que no era un problema d'ells, que sinó que havia sigut una cosa general, i ens informen, a més a més, que molts d'aquests concerts ja tenen quasi totes les entrades venudes, exaurides. Això vol dir que, tot i els problemes de connexió,
el tema de les caigudes d'internet. Tots i els problemes, ja hi ha concerts quasi, quasi exaurits. El del divendres, totalment. I van haver d'obrir una segona... Han obert més dates i més ciutats. El dia següent, almenys, a Barcelona. Jo estic parlant de Barcelona. Aquí la Marina patint d'una mala manera. Marina, ho sento, guapa.
Sí, ja és molt fan de l'oreja de Bangkok. Sí, però que no vol dir que si veuen aniran ampliant dates i ja està. Jo espero. I si no, quan acabin el circuit que tornen a començar. Que passa que aquest circuit crec que no passa per Tarragona, eh? No, no. Em dóna a mi el nas. No, no, el nas a l'orella i els ulls. Així, pa, amb tota la cara. Saps que ens a la boca... No, no, no.
Bé, volia acabar amb una cançoneta. A veure. I a més, mira, li fem una miqueta de promo. Sorprèn-me. Què et sembla? Ah, no sé. És que el dia 19 de desembre el Paco Laluna... Oh!
el Paco a la Luna gravarà al Teatre Tarragona el que serà el seu nou disc, vídeo i tal. Faré un concert d'aquells inoblidables. I que xatis, que després diu, ah, és que no ho dieu a la ràdio que el Paco a la Luna va a estar a Tarragona. Com que no, Paco, Paco, Paco, Paco, Paco, Paco, Paco.
¿Qué? ¿Te suena aquesta? Mareta Meva. ¿Es nueva? ¿Es de las últimas? ¡Qué fuerte! Como yo.
I havia pensat, mar, acabar amb aquesta. Què et sembla? Jo et sento. Acabem amb aquesta? Ves. M'estàs fent l'ut de gas? Sí, ho fas tu tot el programa. Que jo parlo i tu vas per darrere. Clar, la gent, hi ha ratos que et sent i hi ha estones que no. Només et sento jo. I clar, jo no sé si estic parlant sola, si estic parlant amb tu, si t'estan sentint a tu, si no t'estan sentint, és tot un caos. O sigui, jo d'aquí surto del frenopàtic.
però t'estimo igual tu i jo surts per dar la gana perquè en aquestes hores però bueno, escolta, recordem dos coses una, aquesta nit canviem l'hora esperem que per última vegada per tant com és allò? que les 3 seran les 2 a les 3 són les 2, jo no sé mai són dos vegades dos
Dos vegades dos, sí. Ell ha sentit un meme que deia, hòstia, però si de les tres tornen a ser les dues, aquella hora es perd, jo de les dues a les tres puc calar el que em doni la gana perquè ja desapareix. Clar, però no, va ser que no, eh? Igual que li passa als pobres, que això m'estan comentant a la gent que està treballant. Clar, la gent que treballa de nit...
Vols dir, això està establert. Però que se troba. Se troba amb això. Una vegada a l'any, se troba. I també se troba al revés. Quan se la treuen. Que la queda allà en equilibris. Vinga, va. Vinga, doncs com t'anava dient, recordeu que aquesta nit es canvia l'hora. Recordeu que la setmana que ve descanseu. No fem programa, no hi ha. Perquè estem menjant canellets i castanyes. Canellets i pastanyes.
I per tant, ens sentim i ens veiem d'aquí dues setmanes. Dues setmanes? No, no. Molt bon cap de setmana. Molt bon dia de tots sants. Molt bon dia de muertos. I ens veiem. Quan aquesta dona em deixi tornar. Home, clar, quan tu vulguis, eh? Em pots posar la cançó des de punt. Vinga, va. Com has dit això?
¿Desde el principio has dicho? Desde el principio. Desde que tengo insomnio me he viciado a buscar el placer que no me das. Las modelos de moda hacen cola en mi mundo de nunca jamás. Desde que tengo insomnio soy el socio del mes del videoclub. Las estrellas del porno ya me quiñan, un ojo se apago la luz.
A ser el pep que se muerde la cola A ser el surfista que espera tu ola Prefiero al chiquillo feliz con ojeras Que ser tu sabueso tu mano si quieras Desde que tengo insomnio soy califa virtual con todo un aren Las sirenas del banner me ofrecen sus bailes y pico en su piel
Desde que tengo insomnio soy amigo de loli, madrileña y madame. Las cervezas con luces son calientes y caras pero no saben a sal. Prefiero ser el pez que se muerde la cola a ser el surfista que espera tu ola. Prefiero al chiquillo pelín con ojeras que ser tu sabueso tu mano si querás.
...que la que arde.
Bona nit.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Doncs vinga, que margem. Ja ens han canviat l'hora, ja hem fet un altre nou programa i us hem dedicat a la setmana vinent que coincideix que el dissabte és dia 1, és dia de tots sants i no hi serem amb vosaltres. Ja ho farem de cara a l'altra setmana, la setmana del dia 8 de novembre. Així que...
Descansareu de nosaltres durant aquestes dues setmanes, on espero que ens trobeu a faltar només una miqueta i que torneu a sintonitzar Tarragona Ràdio de cara el dissabte i el diumenge, buscant-nos als ja tardes. Gràcies. Durant la setmana, els fans de Tarragona, de les 6 a les 7. Ara sí, vinga, adeu, adeu.
Fins demà!
And when I think that I'm alone It seems there's more of us than home It's a multitude of angels And they're playing with mine Must be talking to an angel Must be talking to an angel Must be talking to an angel
I must be hallucinating.
Bona nit!