Fins demà!
Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la cinturà de Tarragona Ràdio. Hoy es el día de los enamorados. Després que bé ens ho cantaven al Consorcio fa uns bons anys, eh? Digueu, digueu. Hoy es el día de los enamorados.
Avui és Sant Valentí, clar que sí. Felicitats a tots els Valentí i a tots que avui celebri el seu aniversari, eh, Martí? Eh, Martí? Ara s'ha convidat de pedra, després jo comentarem amb la Mar. Vinga, va, quan la tinguem aquí amb nosaltres.
I és que avui per molta gent és un dia molt, però que molt especial. I també, no només per si celebreu el Dia dels Enamorats, sinó també perquè avui és dissabte de carnaval i és que s'ajunten totes les coses. Home, com ha pogut ser? No és la primera vegada, eh? Ha passat més vegades. El que passa és que, clar, li donem l'excepcionalitat que té perquè del 2026 només tenim un. Això sí que és veritat, ho veus?
Que ja tens el regalet preparat, no? Sí, corre, corre, que encara dormiràs al sofà. No diguem més, no diguem més. Perquè a més a més estem pendents del vent, pendents de la pluja d'aquesta setmana. Han tingut de tot. Què ha passat aquesta setmana? Els fans de Tarragona ho comentàvem, és que és un no parar. Però bé, ens centrem en el que tenim el dia d'avui i començarem recordant l'entrevista que vam fer a les de la Chiri. Les de la Chirigota de Tarragona, Chirigota femenina.
Vam tenir de totes les seves components, i mira que són unes quantes, a la Roser, a la Sara i a la Gemma. Ens van explicar coses molt interessants que espero que continuïn passant aquest cap de setmana, i d'altres que vindran amb properes dates, que espero que t'hi apuntis, eh? Està histèrica. Compte amb això, eh? Les de la Txiri...
Recordem l'entrevista, avui que estem precisament en cap de setmana de Carnaval. També avui... El retrovisor musical. També... Ah, perdó, amb el Jordi Sugranyes. Carrer d'artistes, ara mateix a seva sintonia, amb la nostra companya Anna Ortega.
Ens deixarem portar, sí o no? Control. Preparados para despegar. Todos a barra. Amb en Miguel González. Avui, l'abril, crec que ens ha fallat, eh? Anirem a la Terra Esplana amb el Beta i tancarem aquesta setmana, sí, amb el Manà Manà i les revistes del Carl.
Doncs tot això és el que us hem preparat en el dia d'avui i en el nostre programa.
Que us convidem a sentir aquí, a la Cintonia de Tarragona Ràdio, al 96.7 FM, també per la web tarragonaradio.cat, per la TDT, per on vulguis. Allà on vulguis i trobar-nos, allà estarem. A més a més, t'he de dir que guany aquesta setmana que ve, i aviam m'estic posant una miqueta tendre, tindrem l'oportunitat de gaudir dels 40 anys d'aquesta casa. 40 anys de Tarragona Ràdio.
Però això ja serà el proper dimarts. Ara aprofitem per gaudir de la rumba del carnaval amb els Gertrudis. Som-hi!
Fins demà!
I canvia de color com com, com les papallones que abans vestien de fil i ara vesteixen corona. I canvia de color com com, com les papallones que abans vestien de fil i ara vesteixen corona. La nena fa barracaries, ella diu que no els disfressen una bossa d'escombraries, i la nena diu que ella no somriu, fins que arribi a la taça ja converteix per passar la rumba de carnaval.
a la valla, la mossa, marxa la mar, la rumba de carnes.
de color com com. No complutim, papa, que segueix ballet blanquet de cara amb la mateixa capa.
La mossa marxa avall, la rumba de carnes tortes, pressa el món de poques soltes. La rumba de carnaval, la balla, la mossa marxa avall, la rumba de carnes tortes, pressa el món de poques soltes.
La rupa de carn, escolta, fa-se el món de poques soltes. Diré que aquí els veïnets van donant voltes. Deixa que les nenes totes soles corrin soltes. Il·lumina els caders sense llum artificial. Convisto si a dansa, com si a dansa com cal.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Toc a poco rí, yeah, y te voy a decir, yeah, no sé qué voy a decir, total, estoy fatal.
Yo nací y mi papilla, mi nombre ya lo sabía, el color de mis vestidos y mis blancas. Yo era una bebe muy guapa, pero no era buena dama. Decían que yo hacía cosas raras. En la cuna, pirumetas, destrozadas las muñecas. Y mi madre, la mano a la cabeza. La niña está, turreta, no es un caso.
M'encanta el filtre que els hi posen. Elles agafen les cançons, se les fan seves, li canvien, li posen, li treuen, les espullen i les tornen a vestir amb el seu filtre. Són les de la Chiri i ens amenacen que enguany seran més inoblidables que mai.
I és que, com diu el seu eslògan, d'aquí per arriba. I tenim a tres de les seves components. Bona tarda i benvingudes. Bona tarda. M'he demanat noms, m'he catxin. Digueu-me noms, digueu-me noms. Jo sóc la Sara. Hola, Sara. Bones. Hola, Sara. Jo sóc la Roser. Hola, Roser. I jo sóc la Gemma. Hola, Gemma. I ja no dic cocs, no sé si me podeu dir de carrerilles que em falten, perquè són unes quantes, eh? Tenim, tenim.
Tenim a Sònia, tenim a Xus, tenim a Mònica, tenim a Maria, tenim a Nerea, tenim una altra Gemma, tenim a Merche, tenim a Xesca, tenim a Marta, tenim, a veure, una altra Sara...
És que has empezado raro, perquè... Ho intentaré fer per l'ordre, sí, una mica, però... No sé si m'hejat algú. No, ja ens estimarem igual. Adri, Adri. Com us organitzeu per parlar, per fer, per assajar, per quedar... Però clar, si ja és difícil, a mi me passa que som un grup d'amigues, que som tres, com ho feu vosaltres? Bueno, democràcia fora. Ah, d'acord. Dictadura total, o véns o véns. Aquell dia.
Una mica així, sí, no? Sí, des del setembre, que ens trobem dos dies a setmana, eh? Que això és tot un repte. Dos dies a setmana? No n'hi do, eh? Ens estimem. I hi ha bon rotllo... Ens cuidem, sí. És un espai segur. Seguríssim, segur.
A veure, expliqueu-me, perquè m'han dit això, que enguany pot ser inoblidable, tenim una tirallonga d'actuacions d'aquí endavant, i no sé si també sortiu fora, perquè me'n recordo que l'última vegada teníeu una escapada la Mar de Maca per la zona d'Andalusia. Sí, i enguany, si vols després t'ho expliquem, tenim un propòsit superxulo, a part d'anar a Càdix, que també anem a Càdix,
També el passem per Benamejín, per Córdoba, un poble de Córdoba, que també tenim un projecte molt xulo. Bueno, anem a parlar, primer, del que podrem veure sobre l'escenari. Ens centrem per aquí.
La manera de vestir, com se veu en guany, perquè sempre ens sorpreneu, perquè a més li doneu un toc així com a màgic a tot el que no només es canta, sinó també al que es veu. Perquè també feu el vostre teatrillo. També, també. A veure, a veure. Sí, sí, que és lògic i es nota un munt, eh? És veritat, és veritat.
La idea és no repetir el que funciona, no? Perquè al final el que volem és fer alguna cosa nou. Més nou, que li agradi més a la gent, menys, però bé, nosaltres que estiguem còmodes i a gust. Llavors, en guany, d'aquí per arriba, ve... Jo crec que serà un fracàs. Què dius? Estrepitós. Molt. De lo más chungo de lo chungo. Sí.
No te crec. Home, Gemma, no diguis que sí. Tu tens que dir que no. Sí, jo crec que és una mica l'essència d'aquest any. A mi fins aquí arriba l'entrevista. Gràcies. Crec que és l'entrevista més curta que he arribat a fer.
Això sí, amb lletres molt profundes, no? Vinga, Sara. Perdó amb tu, Sara, que tu m'estàs dient coses. No em puc arrencar més, no em puc arrencar més. La Roser i la Gemma no m'han contestat. Parlo amb tu. Què me dius, Gemma? Lletres profundes, molt...
Bueno... Això està pensant, eh? Quan cantem les lletres, quan cantem, ens ho fem una mica, quan cantem. Ai, ai, ai. Però això vol dir que aneu a cara barraca. Ens suposa fàcil l'actualitat ara mateix, per segons quines lletres, desgraciadament. Desgraciadament, sí. Tenim el senyor aquell taronja, sortirà en algun moment, el senyor taronja. Doncs mira. Surt, surt. Potser sí.
Hi ha unes illes remotes que també surten, potser? Podria ser que hi ha les illes o la illa en qüestió que vosaltres hi treieu punta al llapis de l'actualitat a la vostra manera, al vostre filtre és el que deia abans a l'inici
Sí, bueno, la idea és aquesta, o sigui, al final el carnaval i les xirigotes i el que nosaltres som, el sentit i l'essència parteix d'aquí, no?, de poder fer una crítica i quedar-nos a gust. O sigui, sobretot quedar-nos a gust. I que es continuï, Roser, fent durant molts anys, eh?, que tal com van les pells ara mateix... Sí, nosaltres ho intentarem seguir fent. Todos presumptamente, todos son unas normas... Sí, sí.
Està complicada la cosa, la veritat. Però nosaltres tenim l'esperança de poder arribar a gent i poder seguir fent el que ens agrada fer amb la crítica que fem i amb l'humor, que al final és el que volem fer. Quantes cançons m'heu destrossat en guany? D'aquelles que coneixem i que en sabem de pe a pa les lletres i resulta que quan us veiem ja se'ns destorota tot. Això ens passa, això ens passa. Les quantes. Hi ha unes espais guers...
Que raro, és que no ha sigut tant notícia ni res, tampoc. Sí, hi ha coses. Està el Rafael, enguany. Què dius? Pobre xiquet. També l'estrugem. Però no us passa que sense voler... Ai, tots els dies se ve sol, xipiron. No diu exactament això, però bueno. Ja ho imagino.
Però no us passa que sense voler, no sé si és sobre l'escenari, però quan esteu als assajos, que clar, la cançó la coneixem d'una manera. I m'imagino que quan se tria és perquè la part del vocabulari o la forma dona aquest joc per poder canviar-la. Però bueno, la tens allà, l'autèntic, la que és...
Bé, nosaltres no hem tornat a cantar mai més una cançó original, o sigui, jo a vegades em pujo a l'escenari amb altres grups i tal, i estic cantant i em surt la cançó, la lletra de la xerigota, la penya se'm queda amb la cara rara mirant. Jo, què t'ha passat? Què t'ha passat? Quina és aquesta cançó?
Jo, per favor, per favor. I durarà més o menys l'espectacle entre 3 hores i mitja, 4. Ostres. I em quedo curta, eh? Dura el mateix de cada any. Sí que és veritat que hi ha parts... Per exemple, els passodobles són més curts, el poporri és més o menys igual, però hi ha més passodobles que l'any passat, la presentació és més llarga... Al final, el mateix. Al final són 30-40 minuts. 40. 40 minuts. Està bé.
Hem de dir que hem canviat la sala a la queixa on ens vam poder veure l'any passat pel magatzem, enguany. No, no, que a la queixa també. Ah, no l'he vist. El 27 de febrer anem. On està? Mira per aquí darrere. Aquí tens el cap de setmana de carnaval només. Bafat a les altres.
En guany també fèiem gira de centres cívics. Molt guai. Ens va encantar l'any passat. Allà a Torreforta, teniu el club de fans de Torreforta que ens està esperant. Va ser molt xulo. Volíem repetir i es va donar l'oportunitat i van dir, del tirot, sí. Us deixeu que m'ho pensi, sí. 30 segons, no se us ha preguntat.
Doncs parlem del que passarà durant aquest carnaval de Tarragona, que ja ha començat per vosaltres i que us tenim al magatzem. Expliqueu-me, digueu-me dates, vinga, va, i hores i coses d'aquestes, vinga, Rucí. Vaja a taura xuleta, si no t'importa. El carnaval sí, el carnaval. Comencem al carnaval. Comencem a les 11 del matí el dissabte.
A part del magatzem, que estan excebrides ja, les entrades. Sí, que no ho busqueu, ja gairebé és de dir que esteu, però que no... Us ho agraïm, però no... Que no ho busquin. Val, val, val. Sí, el dissabte a les 11 del matí comencem arrencant els motors i afinant la veu una mica, calentant la veu, al carrer Majó, davant del bar Color Café. Sí, que fan uns entrepans molt bons i molta mobilitat per part de Franci, no, no, us enviem...
Una abraçada, us estimem. Ni dubtes, ni dubtes. Sí, i després ens anem cap a les escales de la catedral a les 12, que això ja és el lloc que sempre anem. I després ja farem una miqueta de carrers per la part alta.
Així una miqueta improvisat. I a les 5 de la tarda anem a la Gata Insumisa i a les 7 estarem a la Sageta de Foc. Ah, molt bé. Aquests són els fixes. És el que te la va dir. Jo crec que cada any ho tenen allà. Sí. I aquest any afegim a la corba a la 1 el diumenge a l'hora del Vermutet, que potser també fem una miqueta de carrer abans i ens trobarem a la 1 allí.
Sempre ens agrada com posar uns punts fixes, que és on fem tot el repertori i després el que surti pel carrer. I ara hi va sortir algunes coses? Surt en moments... Surt en moments... Sí, sí. Aneu pensant anècdotes, que després us ho preguntaré.
Sí, m'ha acabat d'arribar una. Explica, explica. L'any que anàvem de nàufragues, que hi havia una taula sencera, que estaven disfressades de... Aquella taula anava disfressada de l'època de Franco, anàvem de dictadors i tant. Nosaltres teníem un cuplé.
Molt bo sobre... Sobre Franco. Sí, llavors els hi vam cantar i vam flipar, aquella gent. Clar, va ser com... Ostres, ara que ha passat, no? Que s'ha trencat, no? Que s'ha trencat. Sí que són aquestes que venen i ens canten un couple de Franco. Ells anaven ja de paròdia, eh? Sí, sí, sí.
I nosaltres vam fer la doble paròdia allà. Va ser allò espectacular. Ens vam acabar relessant. Que bo, que bo, que bo. Però aquestes coses són molt boniques. I a més a més, crec que vam estar comentant la història de quan vau estar a Càdive, que clar, que us ho deia, dic, ostres, clar, vosaltres porteu el tarannà d'aquí, que al millor allà no ho acaben de veure. I crec que vau triomfar, també.
Sí, l'acollida a Càdiz és una meravella. Les xerigotes callejeres, que l'any passat vam anar, va ploure tot el cap de setmana, però vam conèixer xerigotes espectaculars. La piojosa, la xerigota de Juan y Medio. Juan y Medio. Juan y Medio. Boníssimes, boníssimes. Ara ens estan esperant i ens escrivim. Quan veniu, quan veniu i...
M'imagino que ho fa una de les xirigotes, que convida diverses xirigotes perquè puguin venir. O fan des del poble o com ho munten. Allà i surten al carrer a cantar. I en cada cantonada et trobes gent cantant. Hi ha persones, inclús soles, que fan el romancero i canten. Tinc ganes de sortir a cantar, em preparo un repertori i surto. Això és Cadi. I aquí ve l'Ajuntament Correix...
El que sí que ens diuen molt és que seguim fent el que fem com ho fem, com a catalanes que sonem, com a catalanes, perquè evidentment hi ha alguna cosa que sona diferent. Som catalanes, amb orgull, clar que sí. Però sí que ens diuen, no, no, no deixeu de fer i de dir-ho com ho dieu, perquè al final és la vostra identitat i no vulgueu semblar-vos el que fem aquí, perquè tampoc ho aconseguirem.
Però clar, per això us ho deia, la història de l'humor, d'entendre les bromes una mica, clar, hi ha bromes que potser tenen ser gent tarragoní, però no perquè parleu de Tarragona com a tal, sinó perquè potser la forma, el tal... I clar, ells allà el tenen de la seva forma. No sé si heu fet un estudi.
Anem a fer punts. Aquí riuen més quan diuen... Mira, saps un pet. El pet em veig a aquells i fa molta gràcia. A Tarragona no. Però allà sí. Està bé això, o què? A veure, hi ha bromes que no fallen. Aquí.
La de Reus ha d'estar, eh? Continua havent dit cap de les xiris sense... De Terramona, tenim alguna de Reus? Sí, allà de Reus. Però és que hem de dir que on més riuen és a Reus, eh, també. De la broma de Reus, vull dir.
La veia se'n surt al carrer tota indignada. Ara no m'ho parleu més, no m'ho parleu més. Bé, hem dissimulat una miqueta, però és una idea d'aquest... Ara no em surt la paraula. D'aquí per arriba. El tipus, no? Ah, sí, la lletra. És una miqueta del que podrem veure sobre l'escenari, de l'hora de vestir, això o no?
Una de vestits bastant inexplicable, aquest any. És que em dona com si fos així com a molt psicodèlic. No, enguany anem molt feas. Roset, no m'aparlis avui, eh? Molt feas, serà fatal. Un fracàs, un fracàs. Lletges, va. Diguem que la disfresa enguany no deixa res a la imaginació. O sigui, això és tot.
Com és? És natural. És una disfressa natural. I com la feu? Una vegada que es fa... Llavors tot al voltant es dirigeix cap al que es podrà veure, es canvia tot... Tenim una persona que fa la idea, no? Una miqueta crea la idea amb un equipet i va compartint, creant una miqueta el prototip i el disseny de la disfressa i després...
entre totes una miqueta anem... La Gemma posa silicona... La Gemma, eh, pobre, que la tenim aquí, que ara la deixem. Gemma, cuéntanos tu experiencia con la silicona. Podria ser, podria ser una cançó? No, jo per escriure no serveixo, però crec que és el meu propòsit dins de la xirigota. És la que toca el bobo.
A partir d'ara, bombo i... I silicona. I silicona. No, però, Roser, tu jo crec que la cançó podria sortir, eh? La cançó de la silicona. Sí, com la cançó del verano, fem la cançó de la silicona. Podria ser molt peligroso, eh? Sí. Peligroso, peligroso. És peligroso. Tot s'enganxa, tot s'enganxa, això t'ho dic. Sí, sí, sí. Que aquí la silicona, lo que... Bueno...
Tiene tirón. Ja ho teniu tot preparat. Clar, imagino, ja està tot. Hi ha més que fet. A l'escenari hi ha més que... I ens han quedat a mitges, que havíem quedat al maguetge. No sé si hem acabat de dir-ho tot el que hi haurà pel carnaval. El cap de setmana, sí. I de cara a properes dates, què? Vinga, va.
Vinga, va, el cap de setmana que ve baixem a... aquest no, el següent baixem a Càdiz, que abans de baixar a Càdiz, és el que deia abans del projecte aquest, que hem fet un passo doble en guanyar la memòria històrica, ja t'ho dic així, això així és un spoiler.
I anem a un poble de Córdoba a gravar el videoclip al carrer de la meva tatarabuela. Que va ser l'única dona fusilada pels grisos en aquells anys. Era cega, la van agafar, i l'alcaldessa d'ara...
Carmen Lara, ha dedicat un carrer, el nom d'un carrer, a la meva tatarabuela, Remedios la Barranquera, i en nom de la memòria històrica, llavors vam trobar que era com... Adient, molt adient. I molt adient anar i gravar el videoclip del Paso Dobre allí. Llavors, això sí que és un espòiler, no ho sap ningú, però ho farem, i és un projecte que tenim que ens ve de molt de gust. Vé ma mare, també, que és la bisnieta,
Ostres. I estem com a... Home, molt orgulloses. Espero que hi desitjo, clar. Quin homenatge més bonic. És la idea, fer-ho així. I després ja marxem cap a Càdiz
I després, quan pugem, tenim Espai QS, el 27. 27 Espai QS, a la mateixa hora, a les 8. A les 8, Espai QS. Vinga. I hi ha diferents, imaginau, no?, centres cívics que dèiem abans, que ja anirem informant. Jo estàs una comida.
Ara vostès quan m'has de dir... Ai, no me'n recordo, del centre cívics. Ja t'ho diré més endavant. Així, natural. Espontani. Ho tinc aquí, si vols, però... Ah, bueno, vale, si és així, d'acord. Centre cívics, Torreforta, el 7 de març, al migdia. Després tenim... El 7 de març, eh? Sant Salvador, que enguany es trobem a Sant Salvador, el 14 de març. Ben boniqués, a Sant Salvador, al centre cívic. A més, amb aquella plaça...
L'any passat no vam poder anar a Sant Salvador i en guany l'hem enclosed perquè ens hi ha molt de gust. Després tenim Sant Peri i Sant Pau el 20 de març. També?
I Bona Vista. Bona Vista el 27 de març. Molt bé. A més a més, el de Bona Vista, els seients... Jo crec que els podien canviar, però bé. Perquè quan estàs una estioneta és allò que ja no saps com posar-te. Passa com a les antigues del cine, que les són aquelles. Les butaquetes aquelles que ja no saps com posar-te a la costat. Però bé, són 40 minuts, aguantem molt bé.
Que jo li deia, a veure si allarguen una miqueta més no els he pogut convencer. I per no fer-li lleig, encara que és el petit de la família, però el 25 d'abril al centre cívic de Llevant. Ah, aquest també és nou? Sí. No havíeu anat, no?
que és la primera vegada que també hi aneu. O sigui que es poden anar ajuntant. Poden haver més actuacions que es puguin anar sumant? O no? I amb això ja ho dieu... Sí, actuacions hi ha més, però... Sí, actuacions hi ha moltes més. Anem a Mataró, anem a Badalona, anem a la 9 de Gallà, demà? Malgrat demà. Malgrat demà. Malgrat demà. De cas, això és explotació infantil. Cap amunt i cap avall, per l'amor de Déu. Ja no passem per infantil. Sí que sí, que sí que sí.
Sí, tenim unes quantes. I el que anirà sortint, esperem. Sí, el que vagi sortint, clar que sí, endavant. M'encanta que m'ho expliqueu, m'encanta que heu passat per aquí, per Tarragona Ràdio, i el que dèiem, de cara quan arribi el moment de tots els concerts al Centre Cívic, us torneu a venir cap aquí, torneu a xerrar com si fos un altre dia, vosaltres qui sou? I tornem a començar una altra vegada, eh? Molt bé.
No tingueu un boníssim carnaval? Féu-nos disfrutar, que ens ho mereixem i ho necessitem com l'aigua.
I que no plogui més, sisplau. Senyora de l'Agua, por favor, parli un momentito. No hi ha gent de la cueva. Exacte. D'allà venen un mundarril. Senyora de la cueva. S'enfada. S'enfada. Te queda agua. Si que no puede ser, que no te puede quedar tanta agua. Pues ahora ya no hay agua, ahora ven. Ahora ven. Sí, pot venir.
Moltíssimes gràcies a totes tres. Records a l'altra família que no ha pogut estar amb nosaltres i d'aquí per arriba. D'aquí per arriba. Gràcies, Silvia. Gràcies, Silvia. Adéu, adéu. La misma de ayer Tu suerte el viento dirá Yo no voy a limpiar Ya están aquí todos los traumas
Ja estan aquí, tots els traumas ja estan aquí.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Abro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
Anem al nostre otro visor musical, ja saps que són tres píndoles, i si no t'ho explico, que ens deixa ben enregistradetes el nostre company Jordi Sogranyes. Ell ja ens agrada que de tant en tant ens visiti. Jordi, ara ja fa dies que no et veiem, eh? Doncs vinga, que t'espero aquí a Tarragona Ràdio, com vulguis, perquè tot això m'ho facis aquí en directe, vivo i en directo. Vinga, va. Però ara per ara les tenim gravadetes, i avui es puc dir que...
Ai, no, no, millor comencem i ja està, no? Vinga, va, som-hi. Així els saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Oh, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs vida, molt bé, aquí i tu? Jo, bé, gràcies. Me n'alegro molt, eh? Entre borrasca i aguantada, anant de concert en concert.
No sé si arribaràs. Avui iniciarem el retrovisor musical número 305 parlant de l'actuació de Lari Guada a lo submarino de Reus el passat divendres. Lari va participar en un dels concerts de Reus Cultura Contemporània. És una rapera de la Selva del Camp que combina diferents idiomes amb les seves cançons.
A mi sempre m'agrada venir acompanyada, perquè la música és compartir i això ho ha prínciut moltíssim. Així que porto una altra sorpresa aquesta nit. I avui em pica una miqueta la cançó d'amor i ser una persona que estimo molt no és possible. Pollo, cap, por favor, des de Barcelona, que s'ha pegat en Tutte avui. I una miqueta de catalanista, per la sala. Molt bé. Molt bé.
No ha sido bien el tema que te mando camino al que ya no habla de nosotras y pinta también. Ahora yo me veo mucho más bonita. Te fuiste plata como dinamita. Tú fuiste un cabrón pero yo fui más lista. Y ahora para ver me andas pidiendo cita. Desde que no estás hasta dejé de fumar. Cambié todos mis vicios y ahora te escucho cantar. Como yo no hay dos, como tú un millón. Fuiste lo peor y la mejor lección. Ahora estoy en mi mejor versión.
No era pa' mi, era del montón Fuera de aquí te pago el avión Puse a otra en la habitación Que dice que sí que me entiendes mejor ¿Quieres un vinito o eres más de ron? Dice que le aprieta mucho el pantalón
I no sé si anem d'un concert com un altre, eh? A veure, a veure què ens explica en aquesta segona píndola, Jordi. A Torre de la Marra, fa molts anys, existia la discoteca Prisma. Cert, cert. I vas anar alguna vegada, Sílvia? No, no vaig anar aquí.
Durant els mesos d'hivern i primavera de l'any 1991, hi van passar diverses formacions musicals. Va ser el cas dels Bachs en Busto, que hi van actuar el 9 de febrer de 1991. Déu-n'hi-do, eh? Fa justament 35 anys. Aquella nit, els del Vendrell hi van presentar el disc Bas de punt o què?
Avui hem acabat, sí, aquí Torra d'Embarra. I de moment, em sembla que queda pendent una actuació que està per confirmar i és per allà a baix, a Solsona. No sé exactament qui pol·la és, però jo crec que acabarem allà, perquè aquí és el que hi ha hagut canya i ha estat bé, però no sé, va estar millor i no l'ha acabat.
d'estar convençuts i acabarem de fer-ho. Dues vegades, malgrat que ets una actuació, a vosaltres com us va millor? Feu-ho tot d'una vegada o com normalment feu? De fet, no és que sigui pitjor ni millor, és diferent.
és diferent, perquè també et permet parlar amb els tècnics de com estaran tot, de com se sent a l'escenari, de recapacitar una mica per tornar a triposar. I, no sé, en les sales de Barcelona i així, s'acostima a fer bastant, sí. Vas primer com una mica de... doncs per la premsa, diguéssim, que potser els que tenen que marxar abans perquè han de ser aviat a la redacció o per l'endemà, doncs es fa una miqueta de mostra del que vas a fer i després es queda, doncs...
Es queda la gent que s'hi ha d'acabar i...
Són el despertador i aixecar-nos el millor i no em decideixo per llevar-me no serveixo. Ai, si ma mare m'hagués vist ahir. Avui quan he arribat he aixafat el gat i la meva veïna al darrere a la cortina mirant com sempre ja l'he despertat.
Recorda'm cara de cabrejada, l'hora que ella diu que vaig tornar l'anit passada. Si arribo tard, m'ho diu, si no, també. Ahir abans de sortir, vaig a casa, ara vinc tot plegat per aclarir quanta cosa s'hi ha dormit. I així em vaig trobar amb tu de punt.
Però saps tu que dins del meu cor no hi passa més que tu, i saps millor que jo que no, deixo de pensar-m'ho. Sé que volies gràcia i ens em vam anar de festa, vam començar parlant i després la nit ballant, no et vaig poder treure les mans del cul.
Surt-ho de casa meva, veig que encara el sol no es lleve. Surt-ho quan tu encara tan sols i no saps si dorms. Ai, si ta mare t'hagués vist ahir. Però saps tu que dins el meu cor no hi passes més que tu. I saps millor que jo que no, deixo de pensar.
Vas de punt o què? Déu-n'hi-do quins records, eh? Cançons com el tinc fan de tu, passejant per l'habitació, nena, no sé pas com, mai diguis mai un mai.
Jo, etcètera, etcètera. Qualsevol de les 11 cançons que formaven part d'aquest disc ens agraden totes, a que sí? Anem al darrer de les píndoles. Som-hi, Jordi. I anirem acabant... No, Jordi, per què? Anirem tirant... No tiri res. Parlant dels corcats de la nou de Gaià. Vinga, va, corcats. Que demà farà 30 anys que van actuar al casino de Constantí. Veus?
Fins la setmana que ve, Sílvia, i uïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes, cap de setmana. Adeu! Un, dos, un, dos!
Fins demà!
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Per arribar tot el mes, que és un suport. Pensa per a mi, que és un suport. Estàs un mirall, sempre, sempre és un altre tip. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder. Pensa en tu poder.
No, encara no els decidiu.
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical en el dia d'avui. I hem tancat amb ells, amb els corcats.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs el cinturí que ens porta cap al carrer d'artistes i ja tenim aquí amb nosaltres, ara s'acompanya Anna Ortega. Anna, benvinguda de nou. Hola, bona tarda, què tal, què tal, com esteu? I aquest cor que m'has posat... Home, avui s'ha de celebrar. Avui és el dia dels enamorats. Vas a Sant Valentina. Claro, aquí tota de vermell, tota conjuntada. És veritat. Carnaval, Sant Valentín.
Escolta, colors corporatius també d'aquí de la ràdio. Vaig a conjunt. És veritat, és veritat, és veritat. Bé, jo no l'havia pensat. Ahir m'han preguntat, què disfressaràs? El Miquel m'ha preguntat, dic, no ho sé. Jo en un principi anava així una mica... Jo m'agrada molt veure-ho, però disfressar-me no... Em passa el mateix. Mira, m'ho poso una goma d'orella a orella i el que vulguis.
Una gometa i una fart de riure i ja està, que és el més divertit. Passa com amb el coso blanco. Tu no vas amb tots els gomets aquells per llançar. Te'ls trobes allà. Doncs la idea seria aquesta. Ah, mira. Després es vas apuntant. D'això no aniré mai de la vida. D'això sí que m'agrada. Escolta, però vas a la rua aquesta tarda, no? Intentarem, intentarem. Clar. És que vull anar al cine, també. També vols anar al cine. Ai, és que se'm s'ha acumulat la feina i el cap de setmana és molt curt. I al teatre? Què tal si anem al teatre? Ah, doncs mira.
Què et sembla? Sí, m'agrada molt la idea. Ja que estem a 14 de febrer, et recomano una obra que se va estrenar la passada setmana a Barcelona i que estarà tot al mes al cartell a l'espai Cinco Monos de Barcelona, que tenim a l'altre costat del telèfon, a la seva protagonista, i si et sembla, comencem amb ella. Doncs vinga, posem una mica de música i la saludem. Vinga, som-hi.
Doncs la passada setmana es va estrenar a Barcelona, i per cert continuarà tot aquest mes de febrer, amb un èxit total d'aforament, una obra que ens parla de memòria, de dones molt valentes i d'aquestes ferides heretades que només s'escuren quan aprenem a mirar-nos amb amor.
Aquesta obra de teatre de la que voy en su cupem aquí a Carre de Artistas lleva por título Quererse, Astimarsa, del director Jaume Anajarro. Y hoy tenemos al otro lado del hilo telefónico a una de las protagonistas de esta obra, una de las actrices. Ella es Elena Antón. Elena, muy buenas tardes y bienvenida aquí a Carre de Artistas a los micrófonos de Tarragona Radio. ¿Qué tal? ¿Cómo estás?
Salut, Silvia. Encantada de estar por aquí. Muchas gracias por este ratito. Eres una de las protagonistas de esta obra de Quererse. Haces el papel de María, que es pareja de Arnau. Por cierto, ¿cómo te llega a ti esta obra? ¿Cómo la conoces? Pues mira, yo, Jaume Anajarro, que es mi compañero de escena, y es también el director, como bien has mencionado, y el guionista de esta obra, al final es polifacético. Pues nos conocíamos de algunos proyectos audiovisuales anteriores,
y de hecho en la última película que bueno de alguna manera compartimos escena y es como se abre la película es una película preciosa que hace poco ha estado también en cines
Es la película de Dalí, la fascinación de Dalí, de Joan Franz Aranzunet. Y nosotros abrimos escena, abrimos película y demás. Somos el campesino y la campesina de un cuadro por el cual Dalí estuvo obsesionado. Y de ahí esta conexión para esta obra de teatro. Jaume se acordaba obviamente de mí, pensó en mí, me lo propuso. Y vi el guión y me pareció fascinante. Y dije, ostras, me he enamorado de María...
Totalmente. Porque cuando recibiste ese texto por primera vez, ¿qué fue lo que más te atrapó de tu personaje? Y luego, ¿qué reto te ha supuesto llevarlo al escenario, Elena?
Guau, pues mira, ha habido varias cosas. Una de ellas, primero, como actriz, hacía años que no pisaba el teatro, y esto me daba cierto respeto, porque al final me había centrado mucho en audiovisual, cine, me refiero, y no es lo mismo para un actor el cine que el teatro. Al final jugar con el directo y el vivo es diferente. Esa vidilla es verdad que tampoco te la da el cine igual. Bueno, es como que es distinto.
Y por un lado tenía este llamado de responsabilidad. Por otro lado también María es un personaje muy controvertido, muy profundo. Es una persona que está ambientada en los años 60, mi personaje. Entonces todo empieza en el año 1962 y a partir de ahí se empiezan a entrelazar dos historias.
El espectador ve un mismo escenario, porque todo representa en un mismo piso de la Eixample de Barcelona, en dos épocas diferentes, en los años 60 y en la actualidad. Actualidad sobre todo contextualizada en el momento de nuestra pandemia, en el COVID, porque a una chica, que es la otra protagonista, pues fallece su abuelo. Entonces él ya encuentra un diario y a partir de ahí empieza a descubrir una serie de información, una serie de detalles sobre su familia...
y la persona que escribe el diario, la otra protagonista, digamos, es la abuela y esta, pues, es María. Soy yo. Entonces, claro, esto era como muy importante porque es una mujer que está ambientada en esas épocas, en un tiempo en el que, pues, tal vez, quererse y lo que eso significa, pues, probablemente era más difícil. Había otras normas, otras leyes, otras maneras de vivir. La mujer tenía tanta voz y voto como puede que ahora empecemos a tener.
Y es una obra que habla de esto, precisamente, de esto y mucho más. No está sola, como bien dices, en el escenario hay más personajes participantes, en este caso el director que también hace de actor, que es Jaume Anaharro, pero hay dos personas o tres más, ¿no? Sí, mira, tenemos a Andrea Baquet, que ella es la otra chica, bueno, digamos que es la que hace de Lidia, que su personaje es la nieta, ¿vale?
Tenemos a Bly Martín que hace el personaje de Santi, que es la pareja de Lidia. Y después tenemos como ayudante de dirección y también nos aparecen dos escenas diferentes. A Elena Franquesa Villalba y ella hace tanto el personaje de Laura como de Laia.
fascinantes. Ella viaja en los dos momentos. O sea, tenemos a esta pedazo de actriz también cubriendo estos dos momentos. Así que en realidad somos cuatro principales y ella la quinta que aparece como para cubrirnos en dos cositas muy importantes para que el espectador acabe en todo el guión.
Claro, como es teatro, digamos que en el tema de la escenografía o la puesta en escena tenía que ser un poco cuidada y si más no, de alguna manera que fuera simplificada para contar bien esa historia. ¿Cómo ha sido la puesta en escena en cuanto a vestuario y a iluminación? Pues en teatro a mí es de una de las cosas que más me fascinan porque al final, por ejemplo, para esta obra que...
que ocurre en un lugar y demás. Teníamos todo como muy pensado y lo hicimos de una manera muy sencilla. La verdad que también todo esto es un premio honorífico para nuestro superdirector Jaume Anajarro, porque toda su idea, hemos coreografiado al dedillo todo, la entrada y salida de todos los actores para que todo funcione con un biorritmo para que el espectador nunca se aburra y esté todo el tiempo entendiendo, además, qué ocurre. Además, es verdad que el único apoyo que tenemos...
Es el de, tenemos un proyector y tenemos un poco de audiovisuales, pero al final estamos proyectando muy poco allí, simplemente para señalar que estamos en un año o en otro y tal vez un par o tres de escenas de vídeos como para entrar un poquito más en el contexto histórico, como por ejemplo hubo una gran nevada en los 60 en la
Y esto, por ejemplo, tenemos unos vídeos que enseñamos cómo fue y cómo retiraban la nieve, bueno, porque hay un poquito, como empieza ahí, con esta gran nevada, la historia de los años 60, es maravilloso. Pero realmente la magia sucede en que tú estás viendo todo el tiempo el mismo escenario, pero no te da la sensación de que sea el mismo lugar todo el tiempo. ¿Por qué?
Porque lo conseguimos con vestuario, efectivamente. Los que estamos en los años 60, vamos, vestidos muy alo, cuéntame cómo pasó. Los que están en la actualidad, pues como sería la normal de hoy día. Y luego la iluminación. La iluminación es muy importante en el teatro. Jugar con los focos y demás. Sí, porque es un piso, dos épocas, dos dimensiones y cuatro personajes y a través de ahí la historia, ¿no? Exacto, exacto. Y así te cuentan la historia. Dos parejas.
mismo piso en dos dimensiones diferentes, dos épocas diferentes. Comentabas que teníais y estabais todos como muy sincronizados en una coreografía que estaba todo encajado perfectísimamente. ¿Cuántos ensayos tuvisteis? ¿Tuvisteis muchos ensayos previos antes de? ¿O cómo ha sido? No los he calculado porque al final nosotros hemos hecho un poco diferente a lo que es el teatro convencional. Normalmente cuando una obra de teatro se trabaja, normalmente
Solamente disponen de un mes, mes y poco. Grandes obras te estoy contando. Podría ser, por ejemplo, un amigo mío que ha estrenado hace poco y ahora han terminado, la de Sunday por Sunday.
en honor a. Entonces, este gran musical que ha sido presentado aquí en Barcelona solamente lo ensayaron durante un mes. Pero un mes equivalente a que, claro, tenían ensayos de entre 7 a 8 horas. Nosotros solamente podíamos disponer de 3 horas. Y estuvimos ensayando todos los días de lunes a jueves, algún fin de semana incluido, si nos faltaba algo, necesitábamos más refuerzo...
y en navidades incluidas también, menos los festivos completos. Así que llevábamos desde mediados de noviembre preparando la obra, pero porque solamente teníamos tres horas por día. Claro. Entonces, era menos. Claro, pero es bastante. Hemos cumplido igualmente, exacto, con el cupo que en base y mínimo se necesita para preparar una obra de teatro como Dios manda. Ajá.
Oye, por cierto, para todas las personas que nos están escuchando, ¿qué consejo le darías para que fueran a veros? No, verás, espera, Elena, vamos a escuchar, que nos inviten ellos, las personas que ya han ido a veros. Escuchamos.
Es una obra que os va a remover y os va a encantar, o sea, la interpretación es brutal, está llena de sorpresas, de verdad, os va a encantar. Una obra maravillosa, me ha sorprendido muchísimo porque es amarse, pasado, presente, una obra que está muy bien ambientada, muy bonita, tenéis que venir a verla, os animo mucho porque la verdad que es súper bonita.
És una obra que recomano 100%, és íntima, és propera i realment toca les emocions 100% per tornar-hi. És que venir a ver, estimar-se. Totalment recomanable. Doncs bona ejecució, bon guió, bona escenografia i boníssimes interpretacions. Recomendada. Elena, eh? M'emociono de volver-la a escoltar perquè de veritat tuvim un acogiment tan bonic, una acogida tan preciosa el primer dia, el dia del estrenament, i bé, estem...
Muy contentos porque todos los días estamos prácticamente llenando y también tenemos bastante gente pese al temporal que hemos tenido y bueno, está siendo precioso la verdad. Hay que decir de nada vosotros, hay que decir que Estimarsa está en el Cinco Monos Aspaidar a Barcelona, que está en la calle Roger de Iurias en 28 y si no lo tengo mal entendido está todos los viernes de este mes de febrero, ¿no Elena?
Sí, todos los viernes a las ocho y media tenemos el pase. Sí, efectivamente. Vale. ¿Las entradas cómo las pueden adquirir? ¿Cómo lo pueden hacer? ¿Van allí directamente? ¿Cómo funciona? Hay varias páginas web que las están vendiendo, pero nosotros personalmente recomendamos encarecidamente que las compren directamente por la página web de 5 monos, porque tienen descuento. Y allí la entrada sale algo más barata que en otros lugares como Articket y demás. Es mejor...
Tal vez por el teatro directamente, por esta razón, simplemente. Pues, Elena, con la obra Astimarsa, Quererse, dos tiempos, dos parejas, dos formas de amar, el amor de los 60 y el de hoy. Y, sobre todo, como decíamos, nos recuerda que conocer nuestra historia no es quedarnos en el pasado, es entendernos, perdonarnos y elegir querernos mejor, porque al final, y como bien decís, la clave en la vida es el amor hacia uno mismo.
Elena, muchísimas gracias por atender a los micrófonos de Carre de Artistas aquí en Tarragona Radio y a invitarnos con esta obra a mirarnos con un poquito más, de verdad. Muchísimas gracias, Elena, por estar hoy aquí con nosotros. Gracias a vosotros, de verdad. Gracias, Ana. Gracias, siempre es un placer. Gracias. Que vaya muy bien, ¿eh? Hasta luego. Y nosotros seguimos con más contenidos aquí en Carre de Artistas.
Doncs totalment recomanable, Anna, aquesta obra de teatre. I tant que sí, i tant que sí. Perquè els personatges, de veritat, que ens transporten amb unes emocions que val molt la pena. Fantàstica, fantàstica. I tant. I què et sembla si passem als llibres? Vinga, som-hi. Sí. Que a més a més, els llibres que tenen un bon protagonista... Sí. I va estar la passada setmana a Barcelona.
Doncs Màximo Huerta, l'escriptor, va estar la passada setmana signant ejemplars del seu nou treball, del seu nou llibre Mamà està dormida. Va ser a Barcelona i presentant aquesta nova novel·la...
I que des d'aquí la recomanem perquè és una mare, un fill i una revelació inesperada. De vegades, el viatge més llarg és cap al teu interior. Quan Aurora comença a perdre la memòria, li pregunta al seu fill, i el teu germà, on és? Una frase que podria ser quotidiana i tribal si no fos perquè aquell fill de 53 anys sempre hauria cregut que era fill únic.
Serà cert o és una al·lucinació? Exactament, no? Diu, com podria canviar això la vida? Pesen més els records borrosos de la seva mare malalta d'Alzheimer o les certeses que afloren entre les esquerdes de les seves discussions? Doncs, per rexifrar la veritat, tots dos iniciaran un viatge amb autocaravana, juntament amb la seva vella gosseta, fins a Vera del Vidasoa, un poblet entre muntanyes
on l'Aurora va viure de jove a l'abric de la dura i sinistre secció femenina. Amb aquesta novel·la totalment de ficció, diem, perquè Màximo Huerta ha aclarat i, segons declaracions, no és autobiogràfica, parteix d'un fet real, però a partir d'aquí la història que es desenvolupa és absolutament fictícia. Doncs Màximo Huerta signa una novel·la conmovedora per parlar-nos del que callem.
també del que oblidem i potser del que mai no s'esborra del tot. Així doncs, avui volem recomanar aquesta novel·la tendra i conmumadora de Màximo Huerta i nosaltres tenim la salutació.
Hola, soy Máximo Huerta y os mando un abrazo, un saludo y todo mi cariño para los oyentes de Tarragona Radio. Mira, veus? Que maco. Sí, i tant que sí, i tant que sí. Molt maco, a més, molt proper i molt de veritat, saps? Sí, sí, sí. I escolta, com estem? El 14 de febrer.
Bé, si ens escolten demà, repetició diumenge, ja serà 15, però si ens escolten avui dissabte, que és dia dels enamorats, et porto un llibre, et porto un llibre, però és que no t'ho pots ni creure. És que m'ha dit vàries vegades, estiguet pendent, mira, escolta'm aquest llibre que t'agradarà moltíssim. Sí. I me'l recomanes especialment. Sí. Doncs vinga.
perquè porta per títol Solo cartes d'amor. És de l'autora Guadalupe Greses. Solo cartes d'amor. Està basat en una història real, perquè en una petita illa hi ha una bústia on només s'admeten cartes d'amor. És una història real sobre el poder de la imaginació.
Això és que hi havia una vegada un home d'esperit excèntric i bohèmic que vivia en una petita ciutat de la illa de la Palma. Es feia dir el conder de Beloco i molts maneraven el seu regne imaginari, les seves idees i la seva manera fascinant de veure la vida.
Un dia, far de rebre factures, factures, d'aigua, d'aigua, de tot. Massona família, molt familiar, això de les factures. Sí, sí, doncs, escolta, far, eh? Un far, un far. Far de rebre factures, el Comte va escriure sobre la bústia les paraules, només cartes d'amor, en senyal de protesta per tanta i tanta burocràcia.
Al cap de poc temps, davant la sorpresa dels habitants de la casa, van començar a arribar desenes de cartes dels vilatans i també estrangers relatant les seves passions i les seves penes. I d'això ja fa més de deu anys i mai no han deixat d'arribar. Cal dir que aquesta història és una història real com increïble i emocionant sobre un home, que és veritat, que va... què?
i que va viure a la illa de la Palma, Angel Gresses, que sabia mirar el món amb ulls màssics i va aconseguir contagiar del seu encanteri els habitants del seu entorn, de la illa, de la seva família i de les milers de persones que, revelant-se, van decidir compartir les seves emocions més íntimes amb ell, que era un desconegut. I en aquestes pàgines l'autora Guadalupe Gresses fa un meravellós exercici narratiu que alhora és un homenatge important.
el que va ser el seu pare, que ja és mort, i que quan veia el carter que passava, posava burocràcia, però també posava aquestes cartes d'amor que arribaven complint amb el seu deure. Així que, bé, doncs... Val la pena, eh? Sobre aquesta història, que és real, a més, està a la portada del llibre La bústia real, on arriben les cartes. Aquest home, que era un habitant, va dir...
que estic tip. Doncs mira, seré una bona idea ara mateix, jo crec que ens apuntaríem precisament a aquesta febre i que deixessin les factures i que tots hi fossin cartes d'amor, eh? I tant. Que passa que ara, clar, amb la història del WhatsApp s'ha perdut molt de romanticisme, eh? No, no, no, s'ha d'escriure, s'ha d'escriure i es pot enviar. Ja, ja, però s'ha perdut molt, eh?
Escolta, que continua la carta i que continua, no cal mail, no cal whatsapp, tu fas el teu escrit, dius una carta d'amor i l'envies. I escolta, i quin saps? Perquè ella ha fet una primera publicació de totes aquestes cartes rebudes, però també...
està rebent molts altres que encara arriben i que és una història real i que encara està succeint. Vull dir que... Que bonica. Totalment recomanable. Recordem de nou aquests dos llibres, si et sembla. Doncs sí. Mira, el llibre de Màximo Huerta, Mamà està dormida, que no s'ho perdin, és meravellós. I també aquest Solo cartes de amor de Guadalupe Greses. I del món de la literatura cap al món del cinema. Doncs sí. I aquesta vegada amb un fantasma. Què li dius?
Bueno, fantasma, fantasma, no es el de la ópera. No, no, no, no. Varios cops, no, no. El título de la película es El fantasma de mi mujer, que esculte Maratotzagi. Buenos días. María Soler, esta mañana ha venido su María Comisaría. ¿Para qué? A denunciar su desaparición. Pero este tío es gilipollas. Ven al parque, no han pasado cosas. ¡Hostia puta! Tu mujer...
¿Qué le podemos hacer ver que fue un accidente? Nadie creerá en un homicidio culposo. Soy tu amante. Si vas a denunciar su desaparición, tenemos que dejar pruebas de que has estado buscándola. O sea, que me llevan 24 horas de desaparición. Sí, pero es que no es muy normal. Y me han visto amenazarla en público. ¿Tú a ella? Empezó ella, me dijo que iba a matarme. ¡Ay, Dios mío! No puedo hacer nada, estoy fatal. A ver que yo me entere. ¿Crees que María ha vuelto de donde quiera que esté?
Se aparece para tormentar. Divertida o és una estona i el pobre home ho està passant molt malament. És una pel·lícula protagonitzada per l'actor Javier Rey, Loreto Mauleón, Maria Herbas, Marco Cáceres i Macarena Gómez, entre d'altres. És una comèdia sota la direcció de Maria Ripoll. La sinopsi de la pel·lícula és que el Fernando viu un matrimoni tranquil amb la Maria mentre té un embolic amb la Júlia.
Ai, ai, a la Júlia. Ai, la Júlia, que és una dona perillosa, perillosa, eh? Una nit rep la trucada del seu amant, Niel, que acaba d'atropellar a la Maria. Clar, a la seva dona. Un accident, vaja, que no volia matar-la, però que necessita ajudar per desfer-se del cadàver.
Per no voler matar-la, li dóna uns quants cops amb el cotxe, eh? Però no desvello res, que no estigui veient el trailer, eh? Exactament. Desbordat per aquests esdeveniments, Fernando fingeix davant de la policia que la seva dona li ha abandonat. Dius, on estarà? On estarà? Fins que li entra una trucada de...
Maria. Maria. Per això diu, apareix per atormentar-me. Doncs en aquell moment el Fernando creu escoltar i fins i tot veure a la seva dona a tota hora i a tot arreu. És l'infern de la culpa o potser hi ha una altra explicació? A veure si ha pitjat anar-me tant bé. És que clar, o ets un professional d'aquest... Ah, no, perdó, que ja m'estic ara liant.
No pot ser, no pot ser. Masses pel·lícules també veig. Sí, sí, sí. No, no. Escolta, deixem el final, no desballarem, que la vagin a veure als cinemes, que per cert estarà d'estrena el proper divendres, dia 20. Fins al divendres, dia 20, s'haurà on d'esperar per poder veure i gaudir aquesta comèdia tan divertida i que no se la perdin. I que et sembla que tampoc no se perdin aquesta nit, avui dissabte, el que la final del Venidor fes.
Jo ja sé que tu ja tens un guanyador, clar. No sé per què... Intueixo, eh? Tampoc em facis gaire cas. Sílvia, em posa en gran. Sílvia, posa'm el Miquel Herzog Júnior. Però no, a veure, que ha estat una mica intuïció meva. És com la de la senyora d'abans. De la dona. Más o menos, no? La idea seria aquesta. Oi, mitad carbon, mitad rubí.
Té de dir el del seu favor, que ho fa molt bé. El que passa és que té una competència desallà. Hi ha moltes cançons molt bones en aquest Benidorm. Jo estic entre tres. Miquel Herzog, perquè és cambrilenc i és d'aquí de casa, i m'agradaria que s'alçés amb el Triof, amb aquest micròfon de bronze.
O bé també Izan Junas, que és el net del Diango, que ho va fer molt bé. El record de nen, que era tot rosset, mitja melena, i ara, Déu-n'hi-do, ja està fet un adolescent, i que també ho va fer genial. O també les altres, que són les dues noies, que ella va ser...
entre d'altres una de les participants d'OT, i ara tinc el nom i no em surt. No pateixis, no pateixis. Però que estan elles dues i estic en aquestes tres. En aquesta tecitura. Exactament, sí, sí. Estarem pendents, a veure què és el que passa. No ho busqueu diumenge, perquè diumenge això es repetirà.
O sigui, qualsevol cosa... Això va ser dissabte, eh? Això va ser dissabte. Exacte, sí, que no ho busquin perquè serà aquesta nit i que tampoc no se la perdin. A la Rua del Carnaval sí que han d'anar-hi, però també poden arribar, doncs... Per veure el Benidorm Fest. Exacte, per veure el Benidorm Fest. Mira, no em sortia i ara m'ha anat a buscar. És Maria León i Júlia Medina.
que per cert la Júlia Melina es casarà molt properament, li va fer, li va demanar una pedida de matrimoni al seu novi amb un flash mob a la Júlia Medina i va ser superoriginal el flash mob. Ell va posar genoll a terra i sí, sí, mira, amb un flash mob. Que bonic, eh? O sigui, una forma molt original. Com vam poder veure també allò del Bad Bunny, també allò de la Super Bowl, que Déu-n'hi-do, eh? Sí, va estar molt xulo, va estar molt xulo la del bowl, sí, sí.
La del boul. És que avui tinc petits lapsos. Mira, mira què tenim aquí. No me dejes despertar. És clar, ens canta això, a cal d'orella. Home, jo no aniria a l'habitació 517 perquè em fa pel·lícula de terror. Però per molt romàntic, Andrés Suárez, que m'ho cantis, eh? No? Desvistiéndome la edad, solo dije sí.
Doncs sí, perquè és el nou treball d'Andrés Suárez, Habitació 507, i no vull acomiadar-me, perquè la gent que no estigui aquí a Tarragona o que no pugui veure el Venidor Fest té una altra alternativa a Altafulla, perquè es celebren la cinquena nit del Margarit Xez Afrodita, que és poesia amorosa.
serà el divendres, dia 20 de febrer, amb la interpretació d'Andrés Bastani, en música, Joana García, intèrpret, i per anglès, relator. L'entrada serà gratuïta. Això serà el proper divendres, dia 20. Així que aquí deixo l'agenda per una miqueta més endavant.
Molt bé, i que us ho apuntin, i vinga, que tingui l'oportunitat de gaudir, encara que ara jo he de descombrar cap a casa, al Teatre de Tarragona, i jo us espero a tots. Home, i tant, que també. Perquè tenim la celebració de Tarragona Ràdio dels 40 aniversari. Dels 40 anys. Això serà el divendres, precisament dia 20, però ja anirem, ja s'estan, diguem que, donant moltes pistes del que pot arribar a passar, i que jo crec que espereu que sigui molt bonic, eh?
Ai, no en pots avançar alguna, jo que estic aquí. Ara es poden avançar, perquè si no després se'ns apuntarà tota l'audiència i no pot ser que no hi cabem tants, eh? Clar, sí, sí. A veure si encara n'aliarem, eh? I tant, i tant que sí. Doncs Sílvia, molt bona setmana i bon cap de setmana a tothom. Gràcies. Gràcies. A tu. Adeu.
en una nube azul y yo me vuelva loco para siempre y abrigarte te veo temblar habla tu piel tu alma no más que más te da
Sé que volverás a irte. Ni camino ni Santiago. Ni mis ganas de verano por morderte. Ni a la habitación 517. Regresó y yo no quise molestar. Y nada más. Solo viste una canción. Ella se llevó el calor. Y ahora que siempre es invierno. Me pregunto cuánto tiempo. Hasta hacer la descanso.
Sé que volverás a herirme. Pero todo valdrá la pena si en vez de hoguera arde tu espalda y me mientes otra vez. Y susurras, no te vayas, abrázame. Hoy has de llorar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
Ya tardes, las tardes de Tarragona Radio. 2-0-9 a control, preparados para despegar. Todos a bordo. 12, 11, 10, 9, 8, 6, 5, 4,
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Està forrejant fins i tot la taula. Miquel, eres pura energia. És el dia de la ràdio. És veritat. Ahir va ser el dia mundial de la ràdio. Felicitats, eh? Felicitats a tots, tots i tots. I avui és el dia dels enamorats.
No hay nadie más. Me ha rozado la pezuña sin sembrar. No puede ser. Mira hacia aquí y jurarida que la he visto sonreír. ¡Ay, qué bonita!
Tenia ganes de cantar. Vinga, va, la semana viene te la preparo. La bella y la vestida. La bella y la vestida. Es que he trobat una cover que només canta ell. Me imagino que vau estar buscant la part d'ella. Solo con voz d'ella. Solo. Solo con voz d'ell.
No, no, te porto coses, eh. Sol, a l'ONE, avui. Espera, espera. Miguel González, hola, què tal, bona tarda. Me mira a mi. Però digas bona tarda. Bona tarda. Hola, Abril Rius, bona tarda. Bona tarda.
Abril. Abril. Ferral. Hola, Abril. No està. No està. No anem tant. No anem tant. Ah, que sàpigues, Miguel, que l'he dit això a lo xico. L'he dit això a lo xico. Sí, sí, per favor. Torno a reivindicar a Maria Clavero, Pau Jurado i Adrià Corbalat. Los nomino. No.
Ja has fet un poc de barreja de cognoms. Que el Corbalan la tenim de vacances aquests dies, que no viene. No se lo diga. Reivindico com la persona que menys sap de cinema d'aquest món venir al No som ningú. Vinga, va. I tocar la flauta.
Això fa l'entrepau. Per això... ¿Eh que sí, abril? Sí, sí, sí. Bueno, benvinguts al no som... A veure, a veure, deixa't portar, deixa't portar, Miquel. Sílvia, històries de la bona vall. Vamos a ballar. Tíramelo. Mira, aquí hayos, mira. Mira, aquí hayos. Que t'arrenco la cabeza. Ah, no, aquest és un altre. Saps què? Saps què hi ha darrere de la muntanya? No t'ho veurem bé, avui.
¿Desde esa montaña? Me están llamando. Pues dígale. Que se mal retenen su historia, eh? Derrumbaron las casitas y...
Que no surt el Luís Taera. Parla igual que la meva veïna, eh? No surt el Luís Taera, no, amb aquesta pel·lícula? Podria ser, eh? Empieza tranquilo i se va poniendo nervioso. El cineasta José Luis Guerín estrena aquest divendres Històries de la Bona Vall, una pel·lícula premiada a Sant Sebastián amb el Premi Especial del Jurat. Una pel·lícula, eh?, amb vocació documental... Sí, sí, és la pel·lícula. No, però es miro, no. La pel·lícula es diu...
sentint-se en la vida quotidiana i amb els canvis d'un barri, el de Vallbona. Sovint invisible per a molts barcelonins. Una nova pel·lícula de Gerín, que és una de les estrenes destacades d'aquesta setmana. Molt bé. I que neix d'un encàrrec...
del Magba, que arrenca amb imatges en superbuit, però Gerín diu que ho farem bé, aprofundirem en això, perquè va constatar que aquell lloc tan petit, tan desconegut, tan tancat i tan humil, podia contenir un món sencer.
I tant. Està molt bé, eh? El que passa que per la forma, quan m'has dit Barcelona, m'he quedat a quadres, eh? Sí, sí, sí, perquè... Ah? Està en... Nascut en Tebranes i Cadaqués? No, no, no. És uns veïns que utilitzen fins a 11 llengües. Uau! Per això també els gallecs. És realitat perifèrica marcada, doncs, això, per la memòria, les migracions, mancances de servei... Seria una mica com una mena de barri de l'esperança, perdut d'alguna manera. Sí, el que teníem aquí a Tarragona, no? Sí, sí.
Seria molt semblant, eh? Aquesta està molt bé. Recomanable. Sí, incorpora també això, debat, eh?, debat identitari, convivència de comunitats, i, bueno, ell la presenta com un laboratori social. Què t'assembla? Fantàstic, fantàstic, fantàstic. Escolta, si et dic... Ai, ai, ai.
Cumbres borrascosas. Uy, me va molt bo el rollo aquesta pel·lícula. Oh, quin rollo. ¿Qué harías tú, Heathcliff? ¿Qué harías tú, Heathcliff? Carlos García Heathcliff. Habla raro. Era el impacto este V, ¿no? Carlos García Garfield. Pero parla molt raro. Déu ser la borrascosa. Señora Pau, té borrascosa un poco. Bueno, buenas tardes. ¿Quién se ha tomado? Soy la borrascosa. Mi hijo no ha tomado. Drogas no. Casio.
Margot Robbie i Jacob Elgordi protagonitzen una nova adaptació cinematogràfica del llibre. Saps què passa? Que han traduït... M'estava quedant... M'ha agafat un petit desgavell perquè ho han traduït com a cims borrascosos. D'Emili Brond. La història, doncs això, segueix en...
un home consumit per la rancúnia després de ser rebutjat pel seu amor de joventut. A qui no li ha passat això? I escolleix que aquest amor de joventut va escollir casar-se amb un home ric. Veus, los cuartos. I jo prove. El provemiguer.
Està de vacaciones. Sí, pues això, poca cosa més, eh, del cumbre esborrascosas. No ho sé, no ho sé. Hi ha més opcions, Sílvia. Vinga, va. O no, no hay otra opción. Respira hondo. Tú también, Abril. Aquest tráiler que porta aquesta música, li inquieta molt, eh, mira, mira. Dejaremos de hacer estas cosas hasta que paseos y paseos.
Señora, el bisolbor. El respivier. Y dejaremos la casa. El lutador. ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh?
Ui, bon profit! Un poc peleó. Competidora al Festival de Sitges del 2025. Aquesta pel·lícula, eh? Directora de pel·lícules com Oldboy, se feia el premi a la millor direcció. Una pel·lícula que explica la història d'en Man Su. Man Su, que és un home de mitja edat, que es posa a buscar feina després de ser acomiadat sobtadament, després de 25 anys a la mateixa empresa, fabricat de paper.
Molt malament. Acabarà dissenyant un pla per aconseguir un nou treball. Què és? Eliminar la seva competència. Espera. Todos los que hablen bien por la rádio, fuera. Para que me pueda quedar yo. Y los que no, para la calle. Pues eso. I si no te agrada aquesta, anem a la següent, que es diu Ruta de l'Escap. Mike.
Estos son los robos de joyas, dinero u objetos de gran valor.
Que mal rotllo, eh? Adaptació de les novel·les de Don Winslow, eh? A la pel·lícula, l'actor Chris Hemsworth... Compte amb això que et fa som-nos de la gola... Hemsworth es posa en el paper d'en Davis, que és un lladre que té la policia de corcoll amb els seus atracaments d'alt risc i que planifica el seu cop més gran. Pel camí se li creuran la Sharon...
que és la que estàvem escoltant ara, que és una executiva d'assegurances amb qui es veurà forçat a treballar. I altres, també estarà l'Horman, que és un altre lladre rival, o el tinent Lubesnik. M'agrada sempre els noms que els hi posen a... Sargento Lubesnik. Por favor, sargento, coche gris. Que l'haurà de caçar. Sí, sí, sí.
Vinga, anem a Pedro. Ara coneixerem la... ¡Pero! Bueno, que entonces he escrito la TAN, eh? Perquè la pel·lícula os diu... ¡Qué castigo divino! ¡Pero! ¡Pero! ¡Pero! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez! ¡Pero Sánchez!
Te lo has comido. Resulta que el Pedro és un malalt normal i corrent. És caòtic, solitari, que veu com la seva vida canvia de forma radical quan rep una caixa màgica. La caixa màgica. La caixa, què te parece? Muy bonic. És un peculiar obsequi que li atorga uns poders sobrenaturals que comporten, a la vegada, unes regles per poder-los fer servir.
Venga, va. Sí, sí, sí. ¿Me agrada? ¿Me agrada? Sí. Vale. ¡Pero!
Amb l'ajuda de la Gael, jo pensava que Gael era un nom de noi, però veig que ara ja tots els nombres sois iguals. El protagonista haurà de fer servir les seves noves habilitats, que no sabem quines són, per ajudar la resta, al mateix temps que s'enfronta als seus propis fantasmes. Pablo Guerrero dirigeix aquesta pel·lícula, amb Juan Dávila, Natàlia Rodríguez i Lolita Flores.
Home! Flores, flores, flores. No, no, a mi m'agrada més el Juan Dávila, ja t'ho dic, ara tinc ganes de veure'l, eh? Sí? Sí. Crec que aquesta tarda potser... Sí? O anem una mica al carnaval o anem una mica al cinc. Bueno, atens al carnaval, que fa molt de vent. Sí. Escolta'm, aquesta gent està com cabres, però... Mamà, vinga, ja quasi estamos! Quiero que mi peque disfrute de su primer partido de rojebol!
Aquesta pel·lícula està doblada en català però no l'hem pogut trobar i explica la història d'una cabreta ambiciosa i lluitadora que s'incorpora a un equip professional de rugbyball. Home, rugbyball! És un esport mixt d'alta intensitat i de contacte total. Dominat pels animals més ràpids i feroxes del món. Que no para una cabra, diguéssim.
Cabra que tira el monte. La cabra, la cabra, cabra que tira el monte, exacte. Ai! Has fet allà un... Sí, los farflopes en plena poca de jorgorio. Bueno, va. I una altra pel·lícula que ens arriba muy, que es diu El vestido. No importa lo que esta casa intente hacerte creer. Esto tenías esto, eh? Sí, sí. Mira, ha canviat la fisionomía de tota la ràdio, eh? Pase lo que pasa.
¿Per què se te surten nenes petites a les pel·lis de poble? Perquè fan més poc les nenes petites. I quan creixen encara és pitjor. És que vamos a llegar tard i és tu primer dia de col·legia. La Alicia i la seva filla Carla que busquen una nova vida després d'un divorci complicat en una antiga casa que amaga una cadena d'històries fosques. És la Belén, Rueda. Rueda? Sí. La Belén, Rueda? És la Belén, Rueda. Però Rueda. La que Rueda. Estàs rodant? Sí, home, la pel·lícula. Mentre la Carla busca el seu lloc al món
Una alícia cada cop més descontrolada i paranoica comença a pensar que la seva filla és l'origen dels fets paranormals. La culpa és de la niña. No, pobreta xiqueta, que estic veient el trailer del mateix i hi ha més coses dintre de la casa. Tenen Rueda com a protagonista. Sí, Rueda. I...
Vera Centenera. Ai, mira, ha fet un rodoll. Vera Centenera. Elena Irureta. Irureta. Irureta. I Belén Ecija en el repartament. En el departament. De trios. Va, anem a les plataformes. Vinga, va. Movistar Plus.
Incorpora la sèrie Días de Ceniza. No sé si ja tenim aquesta, completa. No et pateixis. És un drama romàntic ambientat a Irlanda del Nord als anys 70. En sona Dramón. Dramón. Dramón Rodríguez. I HBO incorpora Como agua para chocolate. Poné dos cucharadas de nata.
Però aquesta té una edat, ja. La pel·lícula sí, però ara han fet una sèrie. Ah, és la sèrie. S'avorreixen. S'avorreixen fan coses. A veure, la pel·lícula que va triomfar, Comàgua para el xocolat. Comàgua para el xocolat, de Laura Esquivel. No feia falta, potser, fer una sèrie, però bueno. HBO també es trena una nova temporada de Red Eye, que afronta una nova conspiració del món altament pressionat de la sèrie. Sí?
La plataforma també estrena la setmana que ve un document que es diu Vecinos, que exploran diverses disputes còtiques entre veïns. Acostuma a passar. Sí, exacte, acostuma a passar. I també la nova temporada de Como agua para chocolate. Molt bé, recomanable. Amb el retorn del repartiment original. Molt bé, molt bé. Premi vídeo, que ens porta una altra pel·lícula, que es diu Love me, love me. Bienvenida al Colegio Internacional Saint Mary. No te acerques a James Campbell.
Oh, ja ha començat bé, ja ha començat bé, ja l'estan amenaçant, només arriba per la porta. A tu et sembla que això és Love Me, Love Me? Sí, Love Me, Love Me. Molt d'amor, no hi ha. Molt d'amor, però molt d'amor. S'ha estrenat aquest divendres, Love Me, Love Me, basada en una novel·la d'Estefania S. Estefania S. Estefania S.
Un fenomen amb 23 milions de lectures. Me cacin. Una pel·lícula que veiem a la Mia Jenkins, al Pepe Barroso Silva i a la Luca Melucci, entre altres actors. Apple TV Plus aposta per Eternity. L'ha estrenat. Ah, la tenim, també? Que leches es esto. Supongo que en operación no fue bien.
Has fallecido, Larry. Veamos que tú de ella. Soy Yana, tu CMA.
És una comèdia romàntica de ciència-ficció, una pel·lícula protagonitzada pel Miles Teller i que és... A veure... Què vols que t'expliqui? Me pones nerviós. Eternity. Ja et sona que aquest xiquet ja està per l'altre costat. Filmin incorpora nous episodis de la sisena temporada de Brássic.
Amb nous capítols, que no la tenim. I Disney Plus estrena una miniserie de Ryan Murphy.
Que no sé si la tenim. No, tenim la de Moure muntanyes, a l'arriba. Doncs sí, anem ràpid, que estar i vol ploure. Sky Showtime incorpora Wellpick al complet, per si a algú li interessa, i el documental Moure muntanyes arriba tres canes. Una frase que me dijo la genetista cuando me dio el diagnóstico fue hubiera sido más fácil que te hubieran tocado los euromillones, pero esta es la lotería que te ha tocado.
Una sola persona ha fet el que haurien d'haver fet equips sencers de professionals de molts àmbits diferents.
docu-sèrie que posa sobre la taula diversos casos de famílies d'arreu del món que no s'han resignat i han decidit fer possible l'impossible. Impulsar una teràpia avançada, experimental, per curar els seus fills. Que bonic, que bonic. Molt bé, fantàstic. Dos anys de seguiment d'unes manes amb gran força i carisma. Un treball de llarg recorregut que mostra el resultat aconseguit amb el seu amor incondicional. Fantàstic. Totalment recomanable, eh? Molt bonic, eh?
¿Y cómo llegar al cielo desde Belfast arriba a la plataforma de la N Vermella, Netflix? Siento tener que daros una noticia muy triste. Un segundo, mi amiga...
No podem forçar més el doblatge, eh? Una mica narra les aventures d'unes amigues després de la sobtada mort, suposada mort, perdó, d'una de les integrants del seu grup. Això de suposada i amb olora que no està, que no està morta, eh? Perquè normalment acostuma a passar. A mi la Mar t'he de dir que m'ha recomanat Young Girl. Young Girl. Young Girl, que és molt bonica, eh? Sí. Éramos tan jovenes. Doncs la idea seria aquesta. Molt bé.
Hem estat parlant abans i ja l'hi dirà el Miquel, no te preocupis. I per què no estrenen cap... Jo reclamo, des d'aquí, una pel·lícula sobre el carnaval, si pot ser de por, i un biopic de Jordi Dan. Vinga. Sí o no? Vinga, deixa-m'ho sobre la taula. A veure què sé què passa. Fins i tot. A veure què em pensa l'abril.
Molt bé. Està bé. No, no, no. Home, abril... Ara s'ha passat. Ara s'ha passat. Però sempre em pega molta canya, l'abril. Molt bé, molt bé. Bé, doncs fins aquí, Sílvia. Que vagi bé, que passis un bon carnaval. Igualment. T'hi vas a disfrazar.
No. No? No. Normalment no. Ara últimament estic així que va molt frició. Jo em disfraço un guai. De què? De Sergio d'Àlmata. Què dius? No, de d'Àlmata. De d'Àlmata. Sí, de d'Àlmata. O sigui, quereu els tres de d'Àlmata? Sí. Ah, que guai, ho he fotut, eh? Vale, te la passo.
Jo tendria que ser la Cruella de Vil. Bueno, no, dos de dàlmata i la Cruella de Vil. Veus? I que la Cruella de Vil és la petiteta. No, és la gran, és la gran. La Núria? Sí, sí, sí. Que crac és. Que crac, crac. Des aquí, que cremos. I tant. Molt bé. Avui més que mai. Fins la setmana vinent, Sant Valentine. Gràcies, guapi. Se te quiere. Adéu. Un besito, chiquitito. Adiós. Abril? Adéu, adéu, eh? Adéu.
sol deixa't portar a Miguel González. Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tio. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra és plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha riera.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perden.
Beta, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda. És que no volia dir allò del fil i tot això, perquè ja ho tinc molt gastat. Bé, però havíem deixat anar a entreveure que parlaríem de la IA, intel·ligència artificial. Sí, és veritat, era allò d'aquelles coses. I també te'n recordo, que a més a més me vas dir, ja t'ho diré al següent programa, que hi havia una pregunta que també te l'havia deixat a l'aire. És cert, sí. Què?
Doncs que el senyor Jim Mitchell Jorren encara és entre nosaltres, perquè, esclar, la setmana passada vam posar dos temes d'aquell disc que va treure en commemoració de la tragèdia del Challenger, el 86, i va quedar aquella pregunta a l'aire. No sé si encara viu, clar, perquè no sabem si...
Molt bé, no? S'ha retirat de la música, però... 77 anys. Com a Mike Oldfield, més o menys. Sí, sí, sí. Que també està entre nosaltres. I que duri, que duri. Mira, parlant de Mike Oldfield... Què ha passat? L'altre dia vaig trobar un àlbum seu de l'any 82 que feia...
Feia anys que no escoltava, del 82. De cara a properes setmanes, eh? No, sí, això, això, properes setmanes. Em sap que havies dit la propera setmana. No, no, de properes, de properes. Abans que s'acabi aquest 2026, posarem... Que una mica, eh?
posarem tres peces d'aquest àlbum perquè me'l vaig estar escoltant tot. Vaig tornar a reviure'l perquè és allò que dius. Ostres, un disc que havia escoltat molt en aquell moment perquè feia bucles. Mira quin disc de vinil, però quan acaba el disc tornava a posar l'agulla al principi. Sí, sí, sí, m'encantava. Va ser un disc d'aquells que em van marcar per bé, en el sentit que bé, no és que fos la millor obra del My Girlfriend, perquè, esclar, on va arribar el cim, el My Girlfriend va ser tu volar vells.
Sí, els quants de tubules verds, perquè va fer uns quants. Però en aquest disc de l'any 82, 5 milles fora, seria així, el de l'avió, doncs va deixar també rastres de la seva generalitat musical. I aleshores, doncs, escoltant el disc una altra vegada, en aquest cas via internet, ja, aquestes coses que tenim avui dia, i no necessitem aquella agulla...
que aquell soroll, allò, els discos de vinil, els discos de vinil es queden allí a l'estanteria, guardats com una relíquia, i la música avui dia la podem escoltar gràcies a aquestes noves tecnologies de les quals nosaltres... Ens estem gaudint. Ara m'ho està tirant per allò de la setmana passada. I em fem bandera, no? M'ho està tirant.
Si ho veus d'aquesta manera, doncs... Sí, que ho estàs tirat, que t'aconeix. Jo només volia dir que ens fa la vida més fàcil perquè els que tenim una edat, això d'escolta la música en discos de vinil, era una mica complicat.
Va, vinga, va. I avui dia, apretant un botonet, ho tens tot... A la mà, ja ho sé. A l'abes del dit. Sí, sí. Bé, la qüestió és que me'l vaig estar escoltant una altra vegada i vaig recordar aquells anys en el qual doncs... Que sonava de bé, eh? Que sonava molt bé. I vaig pensar això, va aquí a la Terrasplana...
Ja ho posarem, ja ho posarem. Sabeu que anaves a dir, això va com cuet. Sí, bé. Cap a la Terra Esbana, eh? Però més que un cuet, aquí podíem dir que va com un avió, perquè, esclar, a la portada es veu com un avió, el disc, o sigui, 5 miles out, o sigui, 5 milles fora, cap a lluny, no marxant, i bé, doncs, mira, doncs ja que ho has dit del Michael Field, doncs jo t'he agafat la mà, el braç i tot, perquè és que ja hem gastat mig programa parlant d'això, però bé. Vinga, va, va.
Anem per feina. Anem a començar. Però no passa res, que les nostres converses sempre són...
Enriquidores. Sí, sí, gràcies, perquè últimament m'està jançant molts cables, perquè a vegades només que no ens surtin no trobo la paraula justa i tu acabes de trobar-la. Perquè, esclar, jo no ho hauria dit millor. Això de dir experiències enriquidores no ho hauria fet millor jo. Has vist-ho, has vist. És que es venia aquí a la ràdio i estem tots així com inspirats.
Home, aquesta és una de les gràcies d'aquest espai, d'aquest mà a mà que tenim, i que podem contestar opinions, com la setmana passada, que vam tenir diferència d'opinions. No, tu i jo, diferència d'opinions, mai de la vida. Però, com també vam deixar clar, doncs forma part del nostre ADN d'interpel·lar-nos, perquè, esclar, si sempre tinguéssim la raó, segur que ens equivocaríem encara més. Seguríssim, seguríssim.
Segur. En canvi, si ens interpel·len, ens diuen, no, em sembla que això no va bé per aquí. Ostres, doncs tens raó, Sílvia. Doncs mira, ho farem d'aquesta altra manera. I gràcies a aquest constat d'opinions és que el que ens fa, també, avançar pel bon camí, per la bona direcció. Exacte, exacte. Perquè si no seríem les persones engreïdes, cregudes, pensen que ho fem tot millor. No, no, mai. Sempre hem d'escoltar la veu dels altres i posar en valor les altres opinions
I a partir d'aquí, doncs, buscar el millor, no per un, sinó per tothom. Clar, clar. És això. Aquí t'ho compro. Veus? Doncs la intel·ligència artificial que està feta per humans, doncs també hauria sigut aquest camí, però, com també dèiem la setmana passada, tots els events que fem els humans, doncs, hi ha la part positiva, que és la que suposo quan la gent, els científics...
investiguen, inventen, descobreixen bé, el que facin els científics en el seu camp, però ho fan amb bones intencions, no? Però, esclar, un cop feta l'invent, venen la part fosca d'aquesta humanitat que diuen, doncs mira, això que han fet aquests científics, jo ho tiraré cap a mi per fer estafes, per fer enriquir-me allò, per crear maldat, per escampar maldat, i bé, doncs,
que hem de dir que no ho sapiguem. Sí, sí, sí. A més a més, tenint en compte ara mateix com va el planeta, i com veus que juguen amb la gent... I els mandatalis que tenim. Ui, els mandatalis que tenim, que jo crec que deuen tenir com un monopoli damunt de la taula. Saps allò que es feia les penícules? Sí, el monopoli, sí. Però jo dic un mapa de la Terra, i diu aquí enviem no sé què, aquí enviem no sé quant. Com si el que hi hagués a sota només fos la tela. Sí.
El monopòlic que jugava jo de petit o de jove era el carrer de Barcelona, el carrer Arribau, el carrer no sé què, compraves doncs això, cases, carrers, i aquests no, no tenen carrers de Barcelona, tenen... No, no tenen el planeta mundial. El planeta mundial, sí, sí. I a més a més, de quina manera que ens utilitzen. Ara pujant això, ara treuen allò, ara fan allò l'altre, i nosaltres des d'aquí baix ho veiem, veiem com jugant i de quina manera. Sí, quina paciència que hem de tenir.
L'intel·ligència artificial, què hem de fer amb això? Bé, doncs, la ciència... La intel·ligència artificial, que és ciència, nosaltres, doncs, prou cardat està el món que el que farem és parlar-ne de les coses positives, no? Perquè de les negatives no cal parlar-ne, perquè tothom ja ho sap. Parlem-ne de les coses positives que podem aconseguir amb aquesta intel·ligència artificial. Doncs mira...
Hi ha una intel·ligència artificial de Google que es diu Alpha Genome que revela informació oculta a l'ADN. O sigui, gràcies a aquesta intel·ligència artificial, repeteixo, Alpha Genome, estem descobrint coses que nosaltres, els humans per si sols, per nosaltres sols, no arribaríem.
O sigui, aquesta ajuda, en aquest sentit, és bona. És la part positiva, que és la que volem parlar nosaltres. Com dic, que les parts negatives no cal. Ja vindran. No, ja hi són. Sí, sí, també, no? El model prediu com les variants del genoma afecten les funcions biològiques. I...
I atenció a la dada. Més de 3.000 investigadors de 160 països ja han començat a fer servir la intel·ligència artificial Alpha Genome de la companyia Google DeepMind.
O sigui, dins de Google hi ha una empresa que es diu DeepMind, que és la que crea tota aquesta intel·ligència artificial, en aquest cas l'Alpha Genome, no? Sí. O sigui...
Aquests 3.000 investigadors han començat a fer servir aquesta intel·ligència artificial i des que es va posar a lliure disposició de la comunitat científica fa 6 mesos han pogut arribar on han arribat, que també és molt bon en aquest sentit, perquè es tracta de...
Google, la seva filosofia ha sempre estat el codi obert. O sigui, a diferència d'altres empreses que tot és privat i és molt opac, molt fosc, doncs Google sempre...
ha sigut de compartir. Per exemple, el sistema Google és l'Android, que és el que utilitzem els mòbils. Doncs l'Android és un sistema obert i que el poden utilitzar diferents companyies de...
de fabricants de mòbils, en aquest cas, no? O sigui, tu pots tenir un Samsung, pots tenir un Nokia, pots tenir un Sony, pots tenir un xinès... Tots funcionen amb Android perquè és un sistema obert que és compartit per tot el món. En canvi, Apple és una mica més tancat, en aquest sentit. Té el seu sistema... És molt seu.
Això mateix és molt seu i només el fa servir pels seus productes, que tampoc no està malament. Vol dir, hi ha gent que és del iPhone i em sembla molt bé. Però el model cooperatiu de Google, en aquest sentit, té més beneficis de cara a la societat, ja sigui a l'hora d'utilitzar els mòbils en aquest sistema operatiu, que és l'Android de Google.
I en aquest cas, doncs, aquesta intel·ligència... Sí, ja m'apel·lo amb això, eh?, algunes vegades, eh? No, no, no, és molt fàcil dir. Sí, sí, sí, però... El sistema operatiu que funciona... Tens-en un costat i tens-en un altre. El 90% dels mòbils del món és Android. Sí, sí, sí. M'entens? El 10% restant és el sistema operatiu que funcionen els iPhones de l'Apple, que és tancat, i és clar, aleshores, doncs, és per ell només, però... Però pensa que gairebé un 90% de tots els mòbils del món...
mundial, funcionen gràcies a Google, en el seu sistema operatiu Android. Això és un gran avantatge per la humanitat, en aquest sentit. Això s'ha traslladat a la intel·ligència artificial.
i amb aquest, diguéssim, programa que es diu Alpha Genome, doncs també aquests 3.000 investigadors de 160 països han pogut descobrir això que dèiem, no? Trobar aquesta informació oculta de l'ADN, no? S'han posat tots a treballar gràcies a aquesta intel·ligència artificial i aquests 3.000 investigadors amb l'ajuda d'Alpha Genome, doncs
han fet que aquesta intel·ligència artificial acceleri la investigació biomèdica i que consideren que pot ser especialment útil per diagnosticar malalties rares causades per variants genètiques infreqüents. Aquelles malalties rares, no? Allò que sempre diem, mira, aquesta persona té una malaltia rara...
Que, a més a més, clar, com és una malaltia, teòricament, i per donar-me l'expressió, minoritària, ja no s'investiga tant, quan cal cosa hi ha molta gent que ens deixa, precisament perquè no hi ha una investigació darrere. Això mateix, llavors, aquí és on volia arribar. A veure si és la part que sempre t'agraeixo, que dones un cop de mà, perquè, esclar, per les malalties més majoritàries, doncs s'ha investigat molt. Sempre hi ha les sortides.
Hi ha els recursos biomèdics i hi ha les cures. En canvi, per les malalties rares, doncs, és això. Com són pocs, no hi ha els pocs recursos, però gràcies a això de l'alfadienom pot canviar. Ai, però espero que sigui així, eh?
perquè pot ser especialment útil per diagnosticar aquestes malalties rares causades per variants genètiques infreqüents, com també, a més a més, per investigar mutacions involucrades en el càncer i desenvolupar noves teràpies genètiques. O sigui que també toca el càncer.
També pot ajudar, aquesta lacra que tenim avui dia del càncer, doncs pot ajudar a trobar, doncs... La solució, almenys. O almenys que no es pateixi tant. Això mateix. Bé, doncs, per exemple, els càncers que tenim habitualment, no? Doncs càncer de mama, càncer de pulmó, càncer de pròstata, càncer de còlon, tots aquests que...
Són molt freqüents, són majoritaris, doncs també trobar solucions perquè avui dia aquests càncers que tenen a temps... Sí, sí, la persona pot continuar endavant i fer la seva vida normalment. Però és qüestió d'encara investigar més perquè no arribin a produir-se. M'entens? Almenys o almenys saber de quina manera s'han reproduït.
Això mateix. Avui dia m'ha arribat que si s'agafa temps, doncs, se pot parar al cop, no? Es pot curar. La gent majoritàriament se cura. Però s'ha d'investigar perquè no arribi a aquest punt. És això, no? O sigui que aquesta eina d'intel·ligència artificial serà útil per crear teràpies genètiques, estudiar mutacions de càncer i, com he dit abans, diagnosticar malalties rares, no?
Com a exemple del potencial que té, els investigadors esmenten la leucèmia linfoblàstica, no? És d'aquelles malalties rares, i alguns estudis anteriors havien identificat mutacions genètiques relacionades amb aquesta malaltia, però no havien esgrinat quin efecte tenen aquestes mutacions. Alfa-genom ha revelat que activen el gen tal genètic,
Un, involucrat en el desenvolupament de les cèl·lules sanguínies. O sigui que, abans d'aquesta intel·ligència artificial, no podien identificar aquestes mutacions genètiques, no tenien prou eines. Aquesta intel·ligència artificial, que és la part positiva de la ciència, ens ajudarà a revelar
Doncs que hi ha un gent que és el que ho provoca tot. Aquest gent que, doncs, mira, aquesta eina artificial d'intel·ligència ens ha donat un cop de mà per poder... Molt important. Doncs com això, moltes coses, no? A veure, eh? Si és veritat. De Google, aquesta intel·ligència artificial, doncs...
Ens hem de donar l'enhorabona que almenys serveix per fer el bé, no? Perquè el que estem sentint últimament de la intel·ligència artificial ens deixa una mica així... Jo no sé, Betta, si és veritat. A mi m'han dit que la intel·ligència artificial consumeix molts recursos a la Terra.
Ho hem parlat. Però molts, molts. I a més a més, que potser en una resposta puntual ja són uns quants llitres. Te'n recordes? Fa unes quantes setmanes aquí vam parlar de consumir molta electricitat, que la xarxa, tal com està ara, no estava preparada per assumir aquests centres d'intel·ligència artificial i que hi ha dos camins. El camí de ser més eficients, de no necessitar tanta electricitat i tanta
aigua, aquest seria un camí, l'eficiència energètica i hidràulica, i després també, mentre tant no trobem aquest camí d'eficiència energètica i hidràulica, doncs les empreses grans d'intel·ligència artificial s'estan buscant la vida en centrals nuclears de butxaca. Allò de dir, mira, mentre tant no tinguem aquesta eficiència i podem consumir la meitat del que consumim, doncs ens enxufem l'energia nuclear i
Com has dit, això? Sí, ens endollem, no? No, no m'ha agradat, m'ha agradat. He dit col·loquament enxufar-se, no? Sí, sí, sí. Però correctament seria... Has fet una crocada així, està sent. Això mateix, no? Han fet una petita llicència. Doncs el correcte seria dir que aquests grans centres d'intel·ligència artificial s'endollen a l'energia nuclear perquè és fiable, és estable...
I bé, doncs, és el que hi ha ara. Per això que dic que si és una cosa transitòria, doncs vinga, endavant. Però esperem que més endavant aquestes necessitats no siguin tan altes de consum d'energia i podem prescindir d'aquesta energia nuclear i fer servir energies més renovables. Doncs mira,
Google TipMind, aquesta empresa, aquesta secció de Google dedicada a l'intel·ligència artificial, aquesta intel·ligència artificial, doncs, alfa-genom, dedicada a aquesta investigació, a aquesta recerca biomèdica, doncs, al capdavant, no al capdavant del tot, però un dels que manen és un català. Anna? Sí. Què dius? Es diu Oriol Vinyals.
és matemàtic i enginyer de telecomunicacions i és el vicepresident d'investigació de Google DeepMind i líder tècnic de Gemini el model d'intel·ligència artificial de Google i aquest senyor, aquest català
va ser investit a finals de l'any passat, investit doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ah, molt bé. Ell va començar s'estudis, és de Sabadell, va començar s'estudis d'enginyeria a l'UPC i després en va anar a la Universitat de Stanford. Allí va aprendre més i de Stanford, doncs, vicepresident d'investigació de Google DeepMind, aquesta empresa que ha creat...
És intel·ligència artificial, que és l'Alpha Genome, dedicada a aquesta recerca biomèdica. Ell, l'Oriol Vinyals, diu que podem arribar a una intel·ligència artificial que ens iguali en un horitzó de dos a deu anys. Que ens iguali en el sentit que sigui tan intel·ligent com nosaltres. Perquè ara encara... Jo espero que no, eh? Bé, doncs... En tema, en tema. Ell...
Ell, com a enginyer, fa aquesta previsió. Fa aquesta previsió. Ui! O sigui, eines d'ús comú a dia d'avui, com la traducció automàtica, la cerca per imatges o les respostes predictives dels correus de Gmail, tenen al darrere les contribucions del científic català Oriol Vinyals, centrat a ensenyar
a pensar les màquines, és vicepresident de recerca d'intel·ligència artificial de Google DeepMind i cap tècnic de Gemini, el potent model d'intel·ligència artificial. O sigui que Google, a banda de tenir aquest alfagenom, també té una intel·ligència artificial que es diu Gemini. Gemini. Sí, que l'he utilitzat alguna vegada. Això mateix. El que passa és que t'he de confessar alguna cosa. L'he hagut d'esborrar. Bé. I pregunten per què.
La pregunta, per què l'has esborrat? Doncs perquè resulta que, clar, has d'explicar tot el que vols i com ho vols. Per exemple, si vols una fotografia que la vols trucar d'alguna manera, que és per això que molta gent l'utilitza, l'has d'explicar amb tota sèrie de pèls i senyals com ho vols i de quina manera ho vols.
Però si no, te pot arribar a canviar la cara, no només la fotografia, sinó te dona aquesta bellesa artificial i al final arriba un moment que la fotografia, que la volies millorar per posar quatre palmeres darrere, com si estigués de vacances,
Doncs Gemini està com està perquè és això. Encara li queda molt. Però, esclar, això va com un cuet. Ja, ja, però... Nosaltres que parlem de cuets que van a la lluna...
Va com un cuet. I ell diu això. De dos a deu anys pot ser que la cosa canviï molt. Mira, he entrat a una entrevista que li han fet i una de les preguntes que li fan és si l'intel·ligència artificial serà una revolució que ens canviarà la vida. És la pregunta que fem tots. Ens canviarà la vida aquesta intel·ligència artificial? I el senyor Oriol Vinyals
De Sabadell. De Sabadell. N'estic convençut, diu. Per exemple, amb el temps, quan la intel·ligència artificial es faci més potent i no faci errors greus, serà possible que veiem la universitat com un lloc on aprendre a interactuar amb persones a ser líders. Pot ser per adquirir les estabilitats més bàsiques de càlcul i àlgebra, la intel·ligència artificial i els professors es complementaran. O bé hi haurà tutors d'intel·ligència artificial...
I la gent ho podrà aprendre de la seva pròpia manera. És una personalització brutal. Què vol dir amb això? Que d'aquí a pocs anys les universitats no hi haurà tan sols professors de carn i ossos. Els professors de carn i ossos coexistiran amb professors...
de cables d'intel·ligència artificial. Saps què vol dir? S'hauran de complementar, no? No, no, no. O sigui que els professors i la intel·ligència artificial es complementaran. No, els professors són els professors. Aquesta peça és clau a l'aprenentatge. Sí, però es complementaran, perquè una presència humana sempre és important per la gent. Ah, sí.
que ho vol aprendre, es complementaran. Però el que passa és que allà no arribarà el professor, que és molt important qui sigui, i hi haurà aquesta intel·ligència artificial que acabarà d'ensenyar l'alumne. Es complementaran, seran complementaris. Una cosa no traurà l'altra. Això és la predicció que fa el senyor Oriol Vinyals. I hi ha una altra pregunta, diu, però de moment el debat és si la intel·ligència artificial pot tenir un impacte cognitiu o negatiu en els estudiants universitaris.
I podríem confiar-hi si fos més precisa, però hi ha massa imprecisions, no? O sigui, ara no és precisa i hi ha massa imprecisions, no hi podem confiar. El 90% de vegades l'encerta, però el 10% has de ser crític. És el que t'ha passat en Gemini, no? I quan no tens els coneixements base, no pots ser-ho, no pots tenir aquesta certesa que el que t'està dient és correcte, no?
I bé, doncs... El que està dient és que ara no, però d'aquí a 10 anys... No se sap. Home, si estan investigant... Jo crec que un salt gegant...
El Gemini, el que és la intel·ligència artificial. Sí. A veure, hem de caure davant de la evidència. No ens podem tirar les mans al cal i dir no, no, no és veritat. Sí, és veritat. I m'imagino que hi ha molta gent que ara mateix, fins i tot la pròpia Alexa, com a tal, és intel·ligència artificial. I de cara a la gent gran, jo la trobo... Molt útil. No ha de ser... Exacte. No ha de ser...
No ha de ser la família que no ha de tenir. Ha de ser una ajuda, un complement. Exacte. I que a més a més hi ha molta gent, a mi m'està passant ara, i jo dic, ui, ja tenim una edat, que li dic pel matí, Alexa, bon dia. Bueno, li dic, bonos dies, Alexa. I jo dic, hola, buenos dias. Llavors m'explica que avui, per dir alguna cosa, és el dia universal de no sé què, o que tal persona és el seu aniversari...
Anem cap aquí. Una cosa que està feta per cables, per fils, que no veiem nosaltres, perquè està des d'un centre de control que necessita molta energia, aquí hi ha cables, a nosaltres ens arriba això de manera internet, sense cables, però esclar, la veiem com una cosa no humana, però...
Miga humana, no? Allò que dius... Cau simpàtica. Sí, això mateix. Com té veu... Cau simpàtica. No li veiem el cos, però... I veu que és agradable sentir-ho. I aleshores ens fa aquesta companyia que sempre necessitem els humans. I com dius tu, la gent gran, que està sola, és una bona ajuda...
Tot a la seva mesura. No me'n recordo quina persona m'ho va dir. Al matí arriba, jo ara també ho faig, i a la nit també. Alexa, bona nit, com si fos un gosset. Alexa, adeu guapa. Les animals també donen molt de carinyo. Això mateix, vol dir, les animals de companyia, gossos i gats, no són humans, no parlen, però la companyia que es fan...
I el carinyo que fan. I el carinyo que donen. Doncs això no ho podem equiparar a un humà, tampoc a un animal de companyia, no, no és equiparable, però és una ajuda, és una ajuda més, no?, que podem tenir els humans per poder, doncs, tirar endavant, no? Si és d'aquesta manera, de manera positiva, com dius tu, que te dones bon dia, bon dia, t'explica les coses que hi ha i t'anim a aixecar-te i vinga, va, fes això, fes l'altre. I et dona una mica de caliu. Ves a caminar. Ah, ah.
Coses positives, no? Doncs, home, benvinguda sigui aquesta intel·ligència artificial. I entre tu i jo, ara ja l'he trobat, ara ja que estem i he entrat, que hi ha modo madre, també, que tens l'oportunitat de tenir modo madre dintre de l'Alexa. Sí, sí, sí. I que si la parles fluixet, l'Alexa, ell ja et diu, si vols, a partir d'ara, també podem parlar fluixet. Ah, bé, es veus. I te parles fluixet, eh? Veus, veus, veus. Doncs mira... Passen moltes coses amb l'Alexa. Sí, bé, i acabem...
Acabem, acabem, però deixem un filat per la setmana vinent. Vinga. Sembla bé? Sí. Seguirà també amb el tema de la intel·ligència artificial. És que no podem deixar-ho. No podem deixar-ho estar perquè és que ens donen molt de titulars, moltes notícies. Però, mira, només la gent amb el titular i la setmana vinent desenvoluparem la notícia. La notícia, molt bé.
Saps que hi ha una xarxa social on no hi ha humans, però sí milions de vots d'intel·ligència artificial? Què dius? Sí, aquesta xarxa es diu Molt Book. O sigui, es crea una plataforma digital en què agents d'intel·ligència artificial conversen entre ells sobre filosofia, política i tecnologia. I fins i tot han creat una religió. I fins i tot, encara diria més, Sílvia...
M'està fent molta por, això que estàs dient, eh? Aquests vots d'aquesta xarxa social... Sabran més que a nosaltres. Ens critiquen a nosaltres. Home, clar, i amb tota la raó del món, i segur que tindran raó. Ja t'ho dic ara, perquè, clar, ells tenen la capacitat, perquè seria capacitat de memoritzar moltíssim, cosa que els sers humans no. I nosaltres també sempre busquem que no analitzem, ho fem tot, a vegades, a través dels sentiments que ells no tenen.
Sí, sí. Mira, deixa'm dir... Estem perduts. Estem perduts, Beta, estem perduts. No, no, deixa'm dir-te un avançament també de cada setmana vinent. Vinga, va. De la crítica que fan els vots sobre nosaltres. Vinga. Per exemple, dos vots. Tenen una conversa que diuen... Saps què m'ha passat l'altre dia?
El meu humà em va demanar que concentrés un llibre de 600 pàgines i que fes un resum. I em vaig estar estona per poder fer aquest resum perquè l'humà estigués satisfet.
Estigués content. Estigués content. Ah, sí, i quan va rebre, que l'altre vot li diu, quan va rebre l'humà aquest resum que vas fer... Què et va dir? Què et va dir? I el vot, que va fer aquest resum d'aquest 600 pàgines d'aquest llibre, tot això, l'humà em va dir, no ho pots fer encara més curt? Ah...
O sigui, no li va agrair? No. Aquest home, no sé qui és, però està mort. Això són les converses que tenen els vots en aquesta xarxa que es diu Molt Boc. Molt Boc.
El company del Raül Inland Salsa, que fem els dimecres aquí a Tarragona Ràdio, ell també és de dir al matí, bon dia, Alexa, bona nit. Diu, perquè si ens hem d'esterminar o ens hem de posar al camp de concentració, i això ho hem fet així una miqueta de bots, almenys que em tracti una miqueta millor. Molt bé. Ja m'entens, no? Molt bé. Escolta, mira... Vinga, va, anem a la música. Anem a la música, però abans de la música he de fer una confessió. Vinga, confessa.
Musical. Durant tots aquests anys de Terresplana, al final d'aquesta secció sempre ha anat la música tecnoelectrònica dels anys 80, i, esclar, he donat una sensació, que és certa també, que aquest tipus de música és la que m'omple, no? Sí, sí, sí, que t'agrada. Però la confusió que vull dir avui és que jo tinc uns gustos musicals
que també van més enllà d'aquesta música electrònica tecnològica dels anys 80. Els meus gustos musicals van també per la música feta amb moltes guitarres. Canya, guitarres, però moltes guitarres.
Però moltes, moltes. Però moltes, moltes, moltes. Aquells grups en els quals la guitarra, no n'hi ha una, sinó n'hi ha dos, tres. La guitarra, els baixos, vinga, guitarres, no? I bé, doncs, ara que s'acosta els 40 anys de Tarragona Ràdio... Sí, perillosament. Perillosament, que és la setmana vinent. Sí, sí.
Doncs, 17 de febrer, recordeu? Cert, dimarts. Aquesta conversió que faig té a veure amb un dels grups del rock català que als anys 80 i 90 van fer sonar millor les guitarres. Escoltarem una cançó, faran un tastet, vaja, d'una cançó dels Sanc Traït, un grup de rock du català de la Junquera. Mira, aquí ja truquen, ja truquen. És que comença així, eh? És que comença així la cançó.
I una cançó que es diu, no recordo, en la qual les guitarres sonaven com sonaven. Escoltem-ho, escoltem-ho. Sí, sí, sí.
Heu probat que hi ha una estrella.
Sílvia, has copsat les guitarres? No, i a més a més ja estava cantant i tot, ja. No, no, però ben harmonitzades, perquè hi havia això, dues guitarres al baix, i dius, però quina conjunció tan harmoniosa, que bé que treballaven aquesta gent, no? I que joves estaven en aquell moment. I que joves...
I mira, doncs, podem anunciar de cada aquests 40 anys que podem avançar, que a banda que el proper dimarts farà una festa grossa, el dia 17, el divendres, dia 20, també festa grossa al Teat de Tarragona, però...
Com és l'any d'aniversari, no acaba fins que s'acabi el 2026, al mes de novembre farem un especial d'un programa que un tal Lluís Marçal va fer als anys 80 en aquesta casa, que es deia Música a l'abast, que va durar del 86 al 96. Era un programa que es deia Música a l'abast, es farà un especial al mes de novembre, dues hores...
i en la qual repassarem com va ser aquell boom del rock català dels 80, 90... Que Déu-n'hi-do! Que Déu-n'hi-do! I tindrem felicitacions d'aquells grans del rock and roll. De moment, tenim una, avancem una, perquè, esclar, com ja estem a prop d'aquests 40 anys, fem aquest petit tast del que serà aquest especial musical als 40 anys, al mes de novembre.
D'aquí pot ser la declaració, la felicitació? Home, doncs el quimandador d'aquesta pebassa, de sang traït. A veure què ens diu. Encantat de poder felicitar els companys i els amics que esteu... els que esteu treballant i els que esteu escoltant. Que Tarragona Ràdio és, eh? Val la pena que continuïn... Quan vam començar nosaltres, fa 40 anys, també...
hi havia tota una sèrie de cadenes locals, diguem, no? Municipals. I això, no sé què ha passat, jo sempre ho dic, gràcies a aquestes cadenes va funcionar el Roc Català. Estic molt content de poder felicitar en els que esteu a dins donant marxa a les zones i a la gent que esteu escoltant Tarragona Ràdio, que val la pena que hi hagi una ràdio que ha fet 40 anys i que segueixi postant per la música del país.
Déu-n'hi-do, eh? Visca, visca el quim mandado. Això és un tast, un petit tast del que tindrem el gust d'esploiar-nos en aquest programa especial de 40 anys d'aquí al novembre. Però bé, de moment pensem que el dimarts i el divendres ja comença la festa, la festa grossa. Comença el mambo dels 40 anys.
Però aquesta era només el tastet i l'excusa de poder sentir el sang creït. Per sentir el sang creït i per donar fe que, a banda del tecno, la música amb molta guitarra m'encantava. I aleshores ara ho portarem a un grup internacional que es deien RAID, que l'any 1992 feia temes com aquest, en el qual podran també copsar que les guitarres
No eren una, ni dues, ni tres. Les guitares estaven doblades, triplicades i quadritriplicades. Sonaven per tot arreu. I és una cançó que es diu Leave Team All Behind, d'aquest any 92, d'aquest grup britànic Wright, i que podreu fer-vos una idea que el tecno està bé, però la música amb moltes guitarres també està molt bé. També va bé, va bé. Sí, sí, sí.
Estàvem buscant a veure si hi arribava. I no, no, és només la portada, eh? A veure si arriba el videoclip, però no acabava d'endullar-se. Escoltem-la. Bé, gràcies. I ens acumidem. Felicitats, eh? Felicitats, Sílvia. Gràcies. I per molts 40 anys més. Tarragona Ràdio. Visca Tarragona Ràdio. Visca la ràdio. Visca! Arré a veure.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Ai, com la trobava a faltar. Marc Pérez, bona tarda. Com estàs? Nooo!
M'he deixat la perruca. Com la setmana passada no vam parlar. Me l'he deixat en una bossa a casa. Jo dic que ara em posaré una perruca. Home, per l'amor de Déu. Vaig disfressada de 50-anyera. Vaig disfressada de la Marc, que està guapíssima. Ah, que fort. M'havia preparat unes ulleres amb llums i una perruca.
L'any vinent. Estic fatal. Mar, l'any vinent. Estic fatal. Clar, perquè ens hem desquadrat. Perquè avui és que és un dia. És que... Clar, que passen moltes coses. És el dia. De los enamorados. Por eso tenían... Oh, ja teniu regalats, eh? Jo no em sé més. Jo és que la vaig sentir... Te recordes que es feia la campanya? A veure, Sílvia. Sílvia.
Era que es feia una campanya aquí a Tarragona. Ah, vale, vale. Pensava que l'havies sentit en el moment que va sortir. No, no, no. Encara no hi era, encara no hi era. Però que després el consorcio la va treure. Sí. I a més a més es va fer una campanya aquí a Tarragona, que ho van fer de Tarragona Ràdio també, que era com una espècie d'operació en amor.
Ah, molt bé, de busca de parella. No, no, no, era una parella que s'anava a casar i en moltes botigues d'aquí de Tarragona els donaven d'alguna manera el legal, un detallet, precisament perquè li anés molt bé aquesta boda. Bueno, que bé, doncs quina sort, no? Sí, i se feia una tria entre moltes parelles i al final només guanyava una.
Veus que bé, eh? I això va venir de Ràdio Nacional, quan era Ràdio Tarragona, i després la vam enganxar nosaltres durant una temporada. Ha donat de sí, això, eh? 40 anys, eh? 40 anys de Tarragona. Ficava patalletes, eh? Sí, sí, sí. Ara et comprarem una...
Un tacatac. Un balancín, no sé com se diu en català. No, un tacatac per sortir de la ràdio. I una manteta d'aquelles de quadradets, de granis. I jo me'n recordo, fent ganxet. Clar, clar, clar. Bé, a veure... Tant dia no m'agudo avui. A veure, que és que se'ns acumula molta feina, Sílvia. És cap de setmana. Sí, és veritat. És carnes toltes. Cierta com la vida misma. És 14 de febrer. Fes el dia de ser enamorat.
És l'aniversari del meu marit. Cierto también. És l'aniversari de la meva boda. Exacte, quants anys hi ha? No ho sé. Com que no ho saps? No ho vol dir. No ho vol dir, no ho vol dir, perquè si no feu números. Va, fa molts, va, fa molts. Taitantos, no? Taitantos, taitantos. Mira, ara no aguanten, ara no aguanten com nosaltres. Sílvia, què?
M'has de dir-ho. Ja, ja, ja. No tants com tu. Sí, això és veritat. Ara no aguanten. Que hem agafat carrerilla nosaltres també. La qüestió és que és cap de setmana. Certo. Això és mana, mana. Sí. Benvinguts. Bienvenido. Bienvenido. I deixa'm dir també, ja apunto, amb el teu permís, que entradia que amb el d'avui vam començar a sortir...
Abans que arribés a la boda. Fixa't tu, fixa't tu. És que és un dia... Sí, i bueno, i mon fill i la seva xica, que també. També, també. O los garzones, los garzones... Somos romanticones, los garzones romanticones. Has vist-ho? Escolta, m'has preguntat.
Tria cançó per... Tria cançó per celebrar l'aniversari dels 49, nena, eh? Estic amb un llogurin, eh? Estic amb un llogurin. És veritat, eh? Els 49 del meu convidat de pedra. I els talltantos de la boda. I he pensat que com aquesta, hi ha moltes cançons romàntiques. Però com aquesta, cap.
Comidas de pedra, cava partú.
Fins demà!
Ara no et puc dir que feia moltes vegades que et deia, baixa de la taula, baixa de la taula, allà et deuen. Ara dissimulo. Si és de fet que jo volia acabar la cançó abans, però he dit, no, home, no, deixem-la sentir una miqueta més. Després dona pressa i em diu, escolta, que no hi cabem, que no hi cabem. Sóc l'última, vaig arrossegant el retal com els rodalies.
el retal de tothom, a més de veritat. Sí, clar, jo... Corre, corre, corre, corre. Vinga, ja, ja, ja, hombre. Les 4, les 4, les 4. Jo crec que veiem un 4, i no és del 40. 4, que veiem, 4, que veiem. Vé trotant, el 4. Escolta'm, la setmana passada no vam fer programa, perquè una ja té una edat, i passa el que passa. Tenies una cosa urgent que tenies que fer-la tu, només. I no podia ser. Per tant, aquesta setmana,
Ah, exacte. He deixat de costat tot el que tenia preparat per la setmana passada, perquè ara ja no. I sí comentava que aquella mateixa nit de dissabte, a diumenge... Es feia? Es preparava això. Antonio Martínez, el caso. El espectáculo de medio tiempo en la super...
Sí, sí, sí, sí, sí.
A veure, parlarem pel damunt. Quan comenci a cantar la Lady Gaga em callaré. Ui, doncs llavors te falta mitja hora. 15 minuts, sí. No, no, ho tinc triat. En el moment que tu vulguis el deixat, jo t'ho faig. Tothom que en segueix el Manamana sap perfectament que jo no suporto el reggaeton, que aquest senyor no me mata, perquè és que a més no l'entenc,
Per tant, sempre hem dit que se l'entén més bé quan parla en anglès que quan parla en castellà, perquè no ho entenc i no vocalitza, este xiquet. Però, tot i això, he de reconèixer que va ser un xou de 10 sobre 10. Sí, sí, sí. Sí o no? Ho reconec jo també obertament i, a més a més, l'he dit moltes vegades. Una cosa no treu l'altra.
Tot en castellà. És que es va sentir fins a Groenlàndia, l'hòstia així amb la mà oberta que li va fotre el Trump. Tot en castellà. Que no li va agradar, es veu que no li va agradar. No, no li va agradar, diu que era indecorós. Sí, sí, sí, perquè és el que toca. La qüestió és que jo em vaig flipar quan vaig veure Lady Gaga ballant salsa tan malament, però cantant tan bonica ella. Cantant ella tan bonica...
Ella li va ensenyar el dematí abans, amb la salsa, i va fer el que va poder. Però va cantar espectacular. Saps perfectament que durant tot el Carnestoltes veurem matolls del concert de Batman per tot arreu. Serà la disfressa de l'any. I no pel vent que va per aquesta setmana.
És que aquesta cançó és bonica. Quin vestit més bonic? Quina imatge més xula, ella, amb aquell color blau, amb aquella flor vermella... Ella ho intentava amb el vestit, però va quedar molt bonic. Lady Gaga, Ricky Martin i més convidats sorpreses. Perquè vam tenir celebritats ballant a la casita, perquè hi havia diferents espais,
I teníem la Jessica Alba, Pedro Pascal, Carol G, Carri B, entre d'altres, allà en aquell moment que recordem que ella estava cantant damunt del sostre i s'enfonsa el sostre, que això ja sabem que estava gravat abans, i que allí fora de la casa estava muntant una festeta un munt de gent que volia estar allí recolzant-lo. Vale.
Una menció especial al realitzador del xou, perquè va fer una feina impressionant, de seguiment de càmeres, de tot el recorregut, que devia estar superensejat, però aquell realitzador s'ha guanyat... Sí, sí, sí, el seu sou i tot el que viguis. El seu sou i el de tots els extras que estaven allà. I la boda, que bonica, també. Em va semblar molt... Tot com a molt...
Molt real. Sí? Sí, sí, sí. Molt d'anar per casa. I lo del nen també. Els iaios jugant amb la tauleta allí assentats, el nen el que li regala el seu Grammy, la parella de novis que es casen, els postres de la llum...
parlant de l'apagón... Estava tot molt ben... molt ben afilat. Mira, aquí és el moment que li dóna el Grammy, el nen. Molt bé. Ricky Martin, parlem de Ricky Martin. El fill, jo crec que era el fill. Per la forma, era el fill de Ricky Martin. És que si li veia jove o tu m'ho va semblar a mi. Per això, per això. Per això te deia. Ricky, què t'has fet a la cara, carinyo meu? Que sembles la Madonna en l'anunci este últim... Del Dolce Gabana. Hola, què tal? Hola, què tal?
Sí, es verdad. ¿Dónde está Ricky Martin y qué has hecho con él?
Sento... Bueno, sento, no. Estem sentint la gent... Quan ell canviava de cançó, com la gent es bogea, quan va arribar al punt de Lady Gaga...
espectacular. Estem sentint com es tornen bojos amb el senyor Ricky Martin, però en realitat, després he vist escenes gravades des del públic... I que ningú cridava, eh? Sí que hi havia llocs perquè se senten, s'estan sentint... Però sí que hi havia molta gent
que no entenia el que estava passant. Clar, perquè no es veia bé, a lo millor, des de persona. I també perquè no ho entenien, directament, perquè no parlen espanyol i no l'entenien. Però és que, a més a més, no sabien el que estava passant perquè tot anava molt ràpid i, excepte els que estàvem a casa mirant a la pantalla, els que estaven allà, a lo millor, entre mig de matolls, no distingien exactament què estava passant. Clar, potser aquí va ser una mica d'errada, no? Bueno... Els matolls, que hi havia masses...
No, no, no, però és que, clar, la idea era mostrar la selva i la frondositat del país d'on venia ell. Clar, de Puerto Rico. Deia el de l'hòstia amb la mà oberta en el moment en què comença aquella pilota en què diu que tots som Amèrica. Sí, tant. I comença a nombrar països del continent americà i comença, si no m'equivoco, amb Xile i acaba parlant de Canadà.
Ara no me'n recordo. Crec que és el que acaba parlant de Puerto Rico, que és el seu món. Acaba en Canadà i després diu...
De mi, com a mi padre, no? De Puerto Rico. Vale. En una setmana havíem tingut un parell de mesos, però sobretot les dues últimes setmanes, molt potents amb el tema de la immigració, i que aquest senyor faci un espectacle íntegre en espanyol parlant de costums d'Amèrica, però d'Amèrica a Amèrica, no d'Estats Units, sinó d'Amèrica a Amèrica. D'Amèrica que som tots, com ho va deixar clar, eh? Ha fet obrir ulls,
I segur que, això no t'ho dirà el Trump, però he inclús sentit que l'endemà... Mira, aquí ve. Sí. És el moment de les banderes. Doncs ha fet pujar un 13% les persones que s'han apuntat a cursos d'espanyol. Perquè vagi...
Vaig veure Reels, que sortien imatges de sèries, de televisió, parlant en anglès. Parlar en castellà d'aquella manera que se nota que no en sap més. I després també he vist...
com la Jennifer López li està ensenyant a la Steve Owen, crec que es diu l'actor aquest, li està ensenyant a parlar. S'estifa molt la Sofia Vergara. Ella, la Sofia, perdó, perdó, sí, sí, Sofia. I els té lliçantat els tres i els fa aixecar la pissarra i els fa dir... Sí, sí, la Sofia Vergara, sí, sí. Això és bé, és la Sofia. Home, que clar. Jennifer López, per l'amor de Déu. Ella té el brons. És veritat, és veritat. A veure...
Estilismes, que és el meu. El transe que portava era dissenyat i confessionat per Zara, grup Inditex, i la samarata que portava el número 68 a la petxera ha sigut notícia per partida doble. Ah. Benito...
Sí. Va regalar una samarreta... Benito. Benito. Va regalar una samarreta als treballadors de les oficines centrals d'Inditex. Ara! I alguns. Aquesta samarreta que porta ell de color cru, amb el número 68 que et deia al davant, eh?
I alguns d'aquests treballadors que han rebut la samarreta juntament amb una tarja que dona gràcies per haver fet aquell tratge per ell, que no es posarà a la venda, aquell tratge no sortirà a la venda, només l'han fet per aquest show, i la samarreta tampoc, no es podrà trobar enlloc.
perdó, en cap botiga dels Inditecs, doncs va regalar una samarreta d'aquest tipus a cada un dels treballadors, com et deia, de les oficines centrals d'Inditecs, i alguns les han posat a la venda. Ah, perquè és un ràpid, eh? Perquè és una samarreta edició limitada, perquè bé, amb la tarja...
d'agraïment del cantant, i els preus oscillen a dia d'ara, abans de venir, ho he acabat de mirar, la més barata, 800 euros, la més cara... No, no, no, per el món de Déu. La més cara, 12.000. Oh, què dius? No tinc suelto, no tinc suelto. Però bueno, sí que han volgut...
fer com... No és una neteja d'imatge, perquè a aquest senyor no li fa falta, però si ha volgut mostrar... Ell hauria pogut anar vestit de qui li donés la gana. I tant, i tant, i tant. I ha triat una empresa que fa roba assequible, amb la que tothom es pot sentir reflexat. Sí, sí, sí. Bàsicament tothom al món...
pot anar a comprar al seu país en alguna botiga Zara, perquè hi ha Zara a tots els països del món. Per tant, és com dir, jo sóc un més, no necessito aparentar ni necessito... Però jo també tinc una cara bé de tot això. Perquè el tratge que és de Zara, que està dissenyat i cosit al grup Inditex, podria ser que fos assequible. Però...
Les ulleres de sol. Sí, les que portava. Són unes miu-miu que valen 400 euros. És que és cariny, per elles va la tija o 400 euros? Bueno, doncs no vengues dient o no facis fer dir que has triat aquesta marca de roba. Potser no val ni pensar de les ulleres, ja t'ho dic ara. El rellotge Audermans Piguet val 70.000. Aquest sí que pica una miqueta més, eh? I als peus porta unes adides que són les Bat-Bo...
1.0, estan dissenyades expressament per ell per aquell dia, van sortir a la venda el dia 10 de febrer per 160 euros, encara que tan sols se llançaran 1.994 per ells, perquè és l'any en què ell va néixer. Anna!
No, no, no, estic al·lucinant, eh? Perquè veigis totes les coses que hi ha al voltant... Tot el màrqueting... No, i tot el que hi ha al voltant d'una actuació, perquè és una actuació que, a més a més, crec que ells no cobren res, d'aquesta actuació. Bueno, és que... No, no, crec, eh? Que no sé si... I que...
No, però m'entens la idea, no? En el sentit que, a veure, que no ho necessiten. Seria un honor. Clar, no ho és, ho és un honor, però és aquella sensació que m'ho sembla que he de cobrar. Ell no, tota la gent que està allà damunt del camp, ballarins, que, per cert, aquests dies entrevistaven amb una noia que és ballarina, que viu a Los Ángeles, que és catalana, i que va estar allà... Que va estar aquí, també. Sí, sí, sí. I la van ensenyar en diferents moments, sobretot en el moment de la casita, saps? I el Pere Cas Pascal. Sí, sí, sí.
Doncs una d'aquelles que va vestida amb la faldeta beige, així, doncs és una d'aquestes. I, bueno, tota aquella gent va cobrar segur, perquè, a veure... Home, són músics professionals... Els músics, els ballarins, tota aquesta gent va cobrar. Els matolls no ho sé.
No, no, tots són plantes de veritat, aquests, eh? Almenys algun d'ells són plantes de veritat. Jo crec que potser els clubs de fans, saps? Necessitem gent per venir al concert de Batman i per fer de Matoll, i ja tota aquella gent va gratis, només per veure el passar per davant. Pel que sigui, no? Pel que sigui.
Però, bueno, va, farem un resum dient que, tot i que les cançons... Sempre, sempre, presumptamente, perquè és el meu pare. Tot i que les cançons són una caca, el xou va ser una passada. Tot sigui ofendre, ja saps aquí. Presumptamente, eh? Així és. És el meu pare. No, no, no, t'agafo, t'agafo. El nen que riu. Vinga, va. Canviem de tema. Home, mira, mira, des d'aquí li estic veient la panxona. Però ja no li veuràs, ja no li veuràs.
Ja està, ja n'ha escut? Home, per l'amor de Déu. Quan me despisto tenim quatre xiquets corrents d'aquí. Ja està, ja està. Úsola Corberó i Chino Darín van ser pares dilluns. Veus? I d'un nen. I el nom que han triat és Dante.
Ah, que bonic, no? Que personalitat. Que potència, eh? Dante, no corres! Havíem comentat en diferents setmanes enrere, ella ja estava passada de comptes, ella tenia tres hospitals, una a Argentina, una a Barcelona i un altre a Estats Units, esperant el moment en què ella hagués de parir, depèn del país en què es trobés, es dirigiria en un dels hospitals o els altres.
Va passar que Chino Darin està en un projecte professional, laboral...
Potent, sí, sí. I per tant, ella va decidir venir a Barcelona a parir perquè deia si ell no podrà estar per mi perquè ha d'estar en aquest moment per la feina, jo vaig a Barcelona que almenys tindré la família a prop, els amics a prop i em sentiré més recolzada. I per això va triar a parir a la clínica Coratxana a Barcelona.
Com ho han sabut? Sí. Superguai. Que és de la millor manera possible, a vegades, per evitar tonteries, que després tallar-te, tallar-te, tallar-te. Per evitar que et persegueixin amb el cotxe per fer-te fotos. I per fer-te mal. Si no estàs pel que estàs, malament.
El Jaio, Ricardo Darín, ho ha donat a conèixer a l'entrada d'anar cap a l'hospital i deia que sí que ja era avi, per primer cop, molt content, molt orgullós, que tot havia anat bé, que era un nen, que li havien posat Dante i que tot perfecte. I que si un fill a l'endemà, dia i mig després de ser pare, havia de tornar a marxar a l'Argentina per treballar,
Però que tot molt bé, que la mama està perfecta i que d'aquí quatre dies la veurem passejar per Barcelona amb la criatura. Que bo, eh? Mira que em cau bé aquesta xica. A mi també, i l'avi també. L'avi també, sí. Home, és que... Bueno, ja està.
Una família xula, una família xula. Estem contents, estem contents. Dante, m'encanta. Que bonic, Dante, és veritat, eh? Tornem un altre cap enrere, a veure si a l'UNAX li canviem el nom. No, no, no, que no, que no, que no. A mi UNAX no me l'ho toquis. Anem a les xarxes socials. No, me l'ho toquis bé. Ara m'has agradat. Hombre...
He triat una cançó de Billy Joel. Vinga, va. Però que n'he pogut triar una cançó de música de por. Per què? Què li ha passat a Billy Joel? Capítol 2.500 de la història del clan Beckham. Va, cachi-me, sap que s'havia acabat ja això, ja. A veure si fan les paus, per l'amor de Déu.
La cosa es va expandint. Sí, hi ha més gent. Ara t'explico per què he triat aquesta cançó, però un moviment de fitxa de Cruz Beckham, aquest dimecres, ha fet trontollar, una altra vegada jo penseu que ja teníem la cosa tancada, però ha tornat a trontollar la cosa. Ha seguit els passos de la seva mare en el món de la música, he decidit que no volia sentir-lo cantar,
No, no, no. Tu deixes la cançó que està de fons. Ah, val, val, em sap que era l'altra cosa. I ha compartit una nova publicació a les xarxes socials, un carrusel d'11 fotos, de la família, on recopila diferents imatges, actuals i antigues, amb amics, família, com et deia, però la primera és una foto...
On surt una imatge antiga que apareix al costat de Brooklyn i de Romeo? Aquest carousel té aquesta cançó que sentim de fons.
Ara ja entenc. I entre els comentaris de... Moltes eren de mostra d'afecte i que guai, que xulo i que tal. També hem trobat un que a mi em feia moltíssima gràcia que li deia Has contactat amb el seu advocat abans que la seva cara aparegués en el teu Instagram?
I la resposta és... Ah, no hi ha resposta. Vull dir que molta gent li deia, oh, que guai, que tal, no? Sí, sí, sí. Com intentant ajuntar família, fent fotos de... Tirem-ho cap endavant. Però també pensar, hòstia, ell ha dit que no vol que el molestin, ell ha dit que no vol formar part d'aquesta família i ara tu estàs penjant aquestes fotografies a potser a ton germà no li senta bé.
Entre tots aquests comentaris hi ha la reacció de la seva pròpia mare, perquè l'altre fill no el comenta, però en aquest sí. Victoria Beckham ha contestat amb diverses emoticones d'acord.
Saps? Corazón, corazón, corazón. Com és allò, així. Corazón, corazón, corazón. Ara sí, sí. Nosaltres fèiem així. Nosaltres és de pastís. Som la generació X. I ara és aquest. Bueno. Bueno, què ha fet això? Ha fet que la gent es fixi... Que hi ha més corazones per un costat que per l'altre. Que per l'altre no n'hi ha cap. Fa un aire gelat...
Home, també podia posar un cor gelat que també n'hi ha, crec. Sí, o un cor trencat o un cor en flames. O un cor negre, d'aquells que també n'hi ha. Per tant, això ja és una telenovela turca. I més enllà, eh? Hi ha capítols per avorrir. I mira que tenen fills, com cada un d'ells, cada setmana.
faci una d'aquestes, no acabarem mai. Estem ja per l'última, per l'último, eh? Però bueno. Escolta'm. Sí, sí, mira, mira, mira. M'has dit que te posi aquesta. Sí. T'he deixat triar. Seguida d'aquesta.
A veure, Iñaki Urrangarín ha posat a les lleixes de les llibreries una biografia barra llibre de coaching, perquè en principi ens van dir que no era una biografia,
que era un llibre de coaching sobre empreses i tal, d'autoajuda, però va ser que no.
Està donant entrevistes a tort i a dret, promocionant-lo i rajant, que jo no sé si val la pena comprar el llibre perquè em sembla que ja ho ha rajat tot. Ja ho han explicat? No! Jo crec que no en parlaríem si no fos perquè en cada entrevista ell s'està cobrint cada vegada més de merda. Què dius? Jo t'explico.
Perquè no és que jo hagi fet aquest seguiment, sinó que ho he llegit. Sí, sí, literalment. En cada entrevista, ell va donant la seva versió de diferents èpoques de la seva vida. Sí. I, clar, te n'adones que en un judici, davant d'un jutge, ell dona unes dates...
I una sèrie de coses que teòricament el salvarien perquè en aquell moment està en la banda. Bàsicament per la història amb la seva dona. I ara, segons quines entrevistes, ell explica, se li va la llengua, no recorda que... És que per mentir t'has de recordar. I la premsa del Cuore ha fet una pillada de banyes espectacular, perquè ell parla de quan va sortir de la presó...
que no s'havien separat encara, tenia molt bon rotllo, tal i qual, però en les segons quines entrevistes diu que es trobava sol i que va trobar algú que, mentre la seva dona estava suïssa, clar, treballant, diuen, va trobar algú que li feia costat i que tal i que qual, i dius, a ver, a ver... Sí, sí, què ha passat, què ha passat? A ver, un momento...
No me quadren les fetxes, això què és? I la Reire, si no l'has pogut veure, ella va explicar al programa del Jordi González, a TV3, que mentre que li va arribar una sèrie de fotografies del senyor en qüestió, i allà es veia que estava en una paia. Es veu que aquestes fotografies les van enviar
També directament, només amb ella, a la Casa Reial. I la Casa Reial es veu que la Letícia, la reina, li va enviar a la Cristina, amb en Cristina, que m'estan arribant aquestes fotografies. Què està passant això? I que la Cristina li va dir, no, no, és veritat. No és cert. Però quan va arribar i les va veure, la cosa va canviar. Clar.
Perquè ells estaven mantenint que encara que un estava en Boston i l'altre a Califòrnia... Estaven junts. I ella el va defensar a mort. Amb la seva memòria i amb el seu propi rigor. Ell comenta en aquest llibre, que no és autobiogràfic, segons ell, és com una neteja de blanqueamientos, això, bàsicament. Occidental.
que va ser el rei actual qui li va dir t'has de divorciar d'aquest senyor a sa germana, divorciar d'aquest senyor perquè això és un disc la flota, aquest paio ens està enfonjant a la misèria, m'entens? Sí, sí, sí. I ella no va voler.
Perquè se l'estimava. Però aleshores feien la idea que ella se l'estimava i, per tant, no el deixaria. Però l'altre ja estava passejant per la platja. Que aquí és on està la cosa. L'altre ja estava passejant per la platja.
Hi ha un munt de dades que ell dona ara a les entrevistes que no quadren en tot el que en aquell moment ens van explicar, saps? Tenia que fer-se a ell un propi reset de tot el que és a dir... Ell hauria pogut sortir de la presó si hagués tingut una residència on poder-se establir, però com que la infanta i la seva família i la seva casa està a Suïssa,
Ell aquí no havia de venir perquè està cobrant un sou a Suïssa i, per tant, com comprendràs? Clar, clar, clar. Ell ja han après del seu pare i s'està cobrant la nòmina Suïssa en un banc Suïssa. Què collons ha de venir aquí? Home, no, però falta. Però clar, li va dir, mira, no tinc cap intenció de llogar un pis perquè vinguis tu ara a...
Aquí, a viure. Per l'amor de Déu. Però ens estaven fent veure que estaven quadrant les coses i que s'arreglaven a la casa de Barcelona per anar a viure a Barcelona. I no és cert. Se'n va haver de viure a casa de sa mare, al País Basc, perquè no hi havia post un fotre't. I perquè, a més a més, ja es tenia una puteta davant i una puteta darrere per marxar. Estava més fora que dintre, aquest home. La qüestió és que jo no sé, jo no sé si es vendrà molt o no aquest llibre,
Com vagi amb la mateixa, que ja saps de la pel·lícula, ja saps quina... Però jo no sé si li queda res de sorpresa en aquest llibre que no hagi explicat ja o que no li hagin preguntat ja.
Ay, lo dejo, eh? Per cert, que he parlat de sorpresa, aquesta última notícia... Dijous. Dijous la vaig llegir i em vaig quedar... A ratlles. A ratlles. Explica, explica, Mar, explica. Kurt Cobain, 30 anys després de la seva mort, han obert una nova investigació forense i han decretat...
que no es va suïcidar, sinó que va ser un homicidi. Què dius? Les proves ara, 30 anys després, determinen que el cas es va tancar... Hagi acorrecuita d'alguna manera, en plan... Sense la veritat. O perquè passa el temps i la ciència també avança moltíssim. I ara, doncs, mantenen que no es va suïcidar, sinó que va ser assassinat.
Ostres, això és... Si ha escrit un crimen, eh? Esto... Esto... No, no, no, estarem pendents, eh? Tens el temps que no ens trobem amb altres...
Que també han mort a la banyera, o que han mort dormint, o que, saps? O que parles sobre dosis accidentals, de barbitúrics, en aquell moment el doctor... Sí, sí, sí, és el que t'està veient, dormint, dormint. Ja, ja, ja. O a la banyera. També, també, sí, sí. Marilyn, entre vosaltres. Marilyn va morir al llit. Ah, em sap que era a la banyera. No, a la banyera el de Friends. Ah, d'acord, que també una altra. Va morir al llit. És veritat. No ho sé, no ho sé. A veure què se passa, a veure què passa, a veure.
Va bé. Quan m'has dit, cançó per començar, ja hem dit quina i per què. I per acabar, a mi em sembla que aquesta supercarnavalera... Home! No sabia de qui era. És veritat, no? M'ha començat a cantar i diu qui és. Esta cançó, però no sé de qui és. I l'has dit tu, de Chayanne. De Chayanne.
Otro senyoro, que també... Oh, és que ens fem grans, eh, tia? No ho miris, no ho miris, això. Pues jo crec que havíem d'acabar amb una cançó carnavalera. Vinga, va. I banyat, vinga, va. Vinga, vinga, saquena una frase, vinga, la nostra...
Digues bé, molt bon cap de setmana, molt bon carn estoltes, ens sentim i ens veiem la setmana que ve. Adéu! I felicitats! Gràcies!
Què et dius, què et dius? Deixa'm dir també, dia 17 de febrer, Tarragona Ràdio, 40 anys. Moltes felicitats. Tarragonins, tarragonines i tota la gent que durant 40 anys hem fet d'aquesta emissora l'emissora de la ciutat. Moltes felicitats.
Fins demà!
Gràcies.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La mare acaba amb la cançó del Cheyenne i nosaltres ho fem amb l'Adam Austin i aquest The Way.
Família, espero que acabeu de passar un boníssim cap de setmana. Feliç Carnaval. Acabeu de gaudir-lo i ens tornem a sentir. I com diu la Mar, i a veure, de cara a la setmana vinent, de cara a dilluns. Que sembla que estigui molt lluny. Això espero, això espero. The way. Adam Austin. Ala, adeu. They made up their minds and they started packing.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
M'he despertat d'aquest somni i em costa de creure. Han passat tres dies i tu ja no hi ets. Quin estiuet més idílic i ara no et puc veure. No pujaràs més fins que arribi l'hivern. No sé prou bé com tornaràs si Barcelona t'haurà contaminat o no. Però jo t'espero com si res al mateix lloc de cada any.
Perquè no puc pensar en res més. No et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas. I ara veig que tu no hi ets. Que potser ja has marxat. Que mai no trobo olor.
Fins demà! Fins demà!
Porto tanta estona, tota l'estona, que sento que perdo el temps i al final tot és una tonteria. Tota la vida li he donat voltes per res. Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas. I ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat, que mai no et trobo l'hora de fer.
La millor música a Tarragona Radio. Sometimes all I think about is you
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.