Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Hello, my friends. Bona tarda, hola. Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? Nosaltres una mica refredats, però ja estem en l'època de recuperació. Jo espero i desitjo que tingueu i que tinguem tots un boníssim cap de setmana.
I sobretot, ja que estem aquí, que ens escolteu fins a les 4 de la tarda, després del programa de sardanes i abans que arribin a mossegar-nos els cocodrils, per aquí al mig estem nosaltres. Un programa que avui, per començar, el presentarà l'última cançó, l'últim èxit d'Aaron Baviera.
I què té a veure amb l'amistat? Si vols sentir com va néixer i créixer aquesta cançó, no marxis de la teva cinturia, de Tarragona Ràdio. També avui comptarem ja amb els nostres col·laboradors, perquè és que venen carregats. Anirem al retrovisor musical, amb el Jordi Sogranyes. Estarem al carrer d'artistes amb la nostra companya Anna Ortega.
Home, Miguel González. Anirem amb ell al cinema. I també visitarem diferents plataformes, ja ho saps. La Terra es plana amb el Beta. I tancarem el programa amb el Manà Manà i les revistes del Car. Amb la companya Mar Pérez.
Ai, que sèrie m'ha posat, m'he posat sèrie i tot. Sí, clar, la setmana passada no vam ser. I ara tinc aquesta sensació com que estic desentrenada. Haurà de donar 3 o 4 tomets aquí al voltant de la ràdio per veure si m'entreno del tot. I què sembla si comencem amb una miqueta de música? Abans d'anar i entrar en continguts? Sí? Doncs vinga, som-hi.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Una cançó que t'he de dir que encara em posa la pell de gallina. Amb el temps encara m'agrada més. És que és tan bonica i és un desig, és un lucky, és una sort d'haver conegut aquest tema del Jason Maras. Bona tarda.
Escoltar, escoltar. Do you hear me talking to you? Across the water, across the deep blue ocean under the open sky. Oh my, baby, I'm trying. Boy, I hear you.
I'm in love with my best friend. Lucky to have been where I have been.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem. Tardes que hablábamos sin parar Noches en vela que confes
Fins demà!
Fins demà!
Siempre fuimos amigos de verdad, aunque no te leyera los whatsapps. Un secreto que no pude callar, porque en tus ojos siempre vi algo más. Siempre fuimos amigos de verdad.
I fent que l'amistat torni una altra vegada a ser... Doncs això, molt, però que molt important. Anem a saludar-lo, que el tenim via telefònica. Aaron, buenas tardes. Hola, què tal?
Hola, buenas tardes. ¿Cómo prueba? Sí, no me hagas mucho caso, que llevo estos días así con un constipadete que viene y va y viene y va, pero bueno, lo vamos cogiendo, lo vamos cogiendo. Algunas veces se me aturulla la cabeza, pero bueno, lo lleva al constipado, ¿eh? Se ve que me han dicho, oye, tranquila, que eso ya lo es normal.
Bueno, pues a por ello. Bueno, que estaba aquí comentándoles que desde el día 1 de agosto que tenemos la oportunidad de sentir amigos de verdad y que estás promulgando, publicitando, que vuelva la amistad, que parece que todo es tan irreal a través de las redes sociales. Vamos a tocarnos y abrazarnos un poquito más, ¿eh?
Exacto. Y luego si viene algo más, pues bienvenido sea. Claro que sí, claro que sí. Que además son aquellas cosas que la vida atrae, ¿no? Exacto. ¿Cómo sale? Pues mira, amigos de verdad, pues junto a Gustavo Ibáñez, como siempre. Hombre, es genial, es genial, es genial, es genial, sí.
Pues me da unas notitas y se me ocurrió este estribillo y de ahí salió toda la letra. O sea que la parte del principio, esa espurnita, como decimos nosotros aquí, ese primer tristito de luz, te lo trajo él.
Sí, exactamente, siempre es él, la verdad. Es que es una máquina. Aunque a mí luego toda la melodía se me viene a la cabeza, pues eso, quiero instrumentación, violines, que no falten. Claro que sí. Y nada, y eso, pues sí, que es una canción así un poco de...
Entre la amistad y el amor, ¿sabes? Sí, sí, sí. Aunque me despistas un poco por la portada, porque normalmente pensaríamos en otro ser humano también, ¿por qué no? Pero yo creo que aquí también está el gatete. Sí, mi gato, mi gato. Digo, mira, voy a poner a mi gato, que quiero que salga también...
Me inspira mucho el gato, la verdad. Pero es como si fuera que a él le cuento las cosas y...
Y él dice, pues sí, pues no. Despisa un poco, la verdad. Y además, además... Luego se ve lo que es el móvil. No ha visto la portada. La puede ir a ver y a escuchar la canción. Se ve la portada que está a mis ojos en un móvil. Una persona que está viendo, digamos...
la portada... O sea, es como si estuviera leyendo algo que he escrito. Claro. Que más a más lleva gafas de sol, que esto ya es... ¿Es alguna pista? Lo de las gafas de sol que también están en la portada.
También. Entonces, lo que dice que, pues, eso, que a veces no leo tus whatsapps, pero siempre estás ahí. O sea, que aunque el iconito ese de que he leído tu whatsapp no salga, sí que lo he leído. ¿Sabes? Pero me hago el despistado o la despistado. Sí, sí, sí. De estos hay muchas, ¿eh? De estos hay muchos, ¿eh? Sí, sí, sí.
Digamos, para dar más... Venga, va, que lo voy a tener un poco más ahí en el rote. A ver, lo quiero más... Pero bueno, y también es un... Digamos, un amor que es a veces imposible. La amistad... Dicen que...
No se puede tener un amor de verdad. Bueno, que mejor que tu mejor amigo o amiga, esa persona que confías plenamente para poder ser ese amor, ¿no?
Sí, pero... Y que te conoces incluso más que tú, depende del día. Exactamente, pero luego hay a veces que eso, ¿qué pasa? El amigo paga fantas, ¿no? Que está siempre detrás de ti y tal, no sé qué, y resulta que el amor lo tienes ahí y tú estás viendo en otra parte, que no te interesa para nada...
Mira. Mira, que sabe que estábamos hablando de él hace un ratito, ¿eh? Ya te digo. Es que claro, y hay tantas amistades diferentes, pero yo creo que también las encuentro nostálgicas, ¿eh? Pero claro, ahora mucha gente joven, su mejor amigo, a lo mejor no lo han visto nunca.
Porque lo tienen a través, digo, me refiero a físicamente, que a lo mejor lo tienen a través de una pantalla. Una pantalla, exacto, por las redes. Por las redes. Y que sí, que tienes que confiar con él y tal y cual. Bueno, hasta justo y necesario. Pero cuando te empiezan a pedir dinero, conta, ¿eh? Con los amigos que empiezan a perder dinero, ¿eh? Cuenta, cuenta con ello. Que eso está pasando también, ¿eh? Son aquellas cosas que no se comentan.
Y primero hay una amistad y después resulta que de golpe y porrazo necesita una serie de cosas que hasta ahora no te había pedido y cuida con eso. Y sobre todo si no lo conoces físicamente. Exactamente. Si no, esa persona no físicamente nada de nada, pues fuera. Y no sabes dónde reclamarlo después. Es que claro, te imagínate.
Por pedir de San Pedro, canta, decían antes, ¿no? Exactamente. Bueno, esta canción ya es de agosto y yo como sé que tú eres muy inquieto, ¿cómo están las nuevas? Porque seguro que ya debes tener alguna ya por ahí preparada.
Pues sí, ya tengo una... Ya nos empezamos a conocer, ¿eh? Sí, sí. Ahora para... Pues eso, a finales de noviembre se la tengo que enseñar a Gustavo. Sí. La letra, tal, y ya veremos. Quiero hacer... Que ya saldría para el año que viene, claro está. Vale.
Y que va a ser por lo menos dos o tres para el año que viene y eso. Ah, muy bien. Por cierto, no tendrá nada que ver, no iba a decirte, ya como ya has pasado el año que viene, no tendrá nada que ver por Navidad ni cosas estas, ¿no? No.
No, no. Vale, vale. Mira que ni más he podido hacer, pero nunca me... ¿No te llama? No, nunca me ha surgido. Sí, anteriormente, con un compañero de aquí de mi tierra, cuando yo tenía 25 años, 26, sí que le hice los coros a una canción que era un cover de John Lennon. Ya lo imaginas.
Sí, pero era una canción de Navidad, el Feliz Navidad. ¡Ostras! Feliz Navidad, feliz año nuevo... Cuando hice los coros, fuimos a lo que es un coro también de chiquillos y yo era la voz principal. ¡Oh, qué bonito! Y bueno, eso, así de villantico tengo eso de hacerme los coros, la verdad, está muy bien.
A ver, que la de María Carey está muy bonita y a más a más nos gusta desde que la inventó y que no la retiraremos nunca. Bueno, pero que también necesitamos nuevas, ¿eh? Sí. Que nos canten a Navidad y que no se sabe nunca estas cosas aquí. ¿Cuándo puede llegar? Todo no está inventado aún. Aquí faltan muchas cosas por inventar.
Igual que el boom este de Rosalía. Eso ya estaba inventado. Pero es una locura lo que está haciendo esta muchacha, ¿eh? Sí, sí, sí. Pero ya te digo... La presentación que hizo esta semana...
Sí, la gente nueva, los jovencillos de ahora, pero qué va, eso ya ha estado inventado. Yo hice una canción de ese estilo en el año 97, pero claro, yo no soy Rosalía, no tengo esa promoción, o sea, yo hubiera hecho, pues ya te digo...
Y, además, lo canté en latín. ¡Guau! En latín, ¿sabes? Sí, sí, sí, sí. Así, tipo poerístico, con rollo... No la tienes, ¿no?, en el spotty tuyo no está, ¿no?, esta canción? No, no, no está, no está. La primera de las canciones es el Come Prima del 2018.
Claro, no está, no está. Pero esto es del 97, que sí, si me da por coger y arreglarla, pero claro, quedaría como la voz que era de antes. Claro, claro. Quedaría muy chula. Ah, pues mira, eh. Una orquestación de maravilla, pero claro, ahí faltaba pues mucha producción, mucho dinero. Sí.
Eso que siempre falta, ¿no? Me gustaría tener ahora mismo todo el que tiene detrás Rosalía, que desde aquí deseamos todos los éxitos del mundo, obviamente, y que siga triunfando y que lleve precisamente Cataluña, porque lo tiene ella en su sangre por todo el mundo. Este estilo es el que me gusta que cante. Eso es digno de escuchar.
que nos ha dado ahí un... Nos hemos quedado todos con la boca abierta, ¿eh? Escuchando el primer single. Y se hizo esta semana la presentación del disco como tal y se ve que fue también espectacular. Tenía guardado, ella lo tenía guardado ahí. Sí, sí, mira, que muchas veces... Ahora os voy a lanzar una cosa que, vamos... Aarón, y además, además, vistes tú que cuando pasa una cosa de estas siempre hay el típico o típica...
que busca el contrapunto y aparecen las imágenes aquellas de que el, no sé, no me acuerdo quién jurado de un programa la echó porque no. Siempre pasa, siempre pasa. Cuando es a punto de petarlo para alguna cosa, siempre salen aquellas imágenes y dicen qué buen gusto tuvieron en aquel momento. No es cierto porque cada momento es que es diferente. Es lo que decíamos ahora.
¿No? Sí, sí. Cada momento, a lo mejor aquel momento, el decirle que no, a lo mejor fue lo que ella hizo de ponerse las pilas y dar el 200% de lo que sabía hacer o comenzar a ponerse en manos de profesionales del canto. A lo mejor si le hubieran dicho que sí, a lo mejor ahora no sería la Rosaria que conocimos. Exactamente. ¿Es que es eso? Pero...
Ahí está. Bueno, ahora por ahora disfrutamos de esta canción, de tu última canción. En noviembre, en cuanto tengas el sí de ya sabes quién te vuelva a llamar y quedamos, tú me vas advirtiendo, Silvia, que ya lo tengo, que esto ya está aquí. Y volvemos a hablar otra vez, ¿eh?
Quiero llevarlo por el mismo camino de esta letra, así de estilo más pop. Bueno, verás que es diferente a los otros temas. Tú que entiendes mucho la música, verás que el estilo es totalmente diferente. Es más popero, lo he notado. ¿Es por ahí por donde vas? Sí, sí.
Pues eso es lo que quiero hacer y nada. Bueno, y ya más a más también. Hombre, ¿sabes a qué me has recordado y me ha encantado porque a mí me gustan mucho? Sí. Tienes el puntito BK, ¿eh?
Ah, sí, eso me dicen mucho. Sí, ¿verdad? Con el estilo, por ejemplo, Aceptarte y todas esas canciones que yo hago, pues me dicen Oveca o Fangoria. También, también, es verdad. Y a veces me han dicho Camela. Y yo, Camela, creo que no, ¿no? Pero bueno...
Bueno, contra gustos colores, ¿no? Contra gustos colores, pero que bueno, que guay, mira hasta qué punto están ellos arriba, a tope, ojalá yo estuviera en esa posición. A trabajar, venga va, cuélgame y venga, por la canción nueva, a la que tiene que petar. Que sepan que la pueden escuchar en todas las plataformas digitales,
Y, como no, veré en mi canal de YouTube, Aarón Baviera, el videoclip que he hecho. Yo, que yo me lo quiso, yo me lo como. Muy bien. No eres Aarón Baviera, no te quites, no eres Juan Palomo, ¿eh? Aunque podría serlo también. Aarón Baviera. Y nada, eso. Pueden buscarme también en Instagram, pedirme lo que sea. También me quedan CD's.
De los anteriores, que dice, y de los otros también, por si alguien quiere llevar pelo físico, aunque no se tenga sede en casa ya, que ya no se lleva pelo. Yo te voy a decir una cosa, yo lo tengo todavía, ¿eh? Y lo tengo en el coche, y además se va muy bien, ¿eh? Que hay gente que sí que lo gusta. Sí, sí, sí, yo soy una nostálgica en ese aspecto, ¿eh?
Y nada, y eso, que muchas gracias por haberme invitado, haberme presentado esta canción, y nada, que Tarragona Radio siempre la llevo yo aquí, que tengo ganas de ir. Pues vente un día, vente un día por aquí, que por cierto, otro día hablaremos, bueno, ya que te tengo, háblame de este videoclip, porque claro, son muchísimas imágenes que van hacia una historia, que es la que explicas a través de este Amigos de Verdad.
Pero son imágenes... ¿De dónde salen tantas imágenes? Porque yo me esperaba encontrarte también a ti. Y al gato. Pero no está...
Son imágenes sin copyright, que yo las cojo y entonces a raíz de ahí pues voy formando el videoclip, ¿sabes? Porque me lo hago yo. Yo pues tuve la suerte de estudiar imagen y vídeo, técnico de sonido, operador de cámara, todo, cuando hacía los cursillos de esto del paro, ¿sabes? Sí, sí, muy bien.
Y mira, puedo hacérmelo. Qué bueno. Pero claro, para acoger a alguien que me grave a mí y tal, pues lo tengo súper difícil, ¿sabes? Bueno, tú ya sabes que ahora los móviles hacen auténticas maravillas, ¿eh? Sí, ya. Por eso, que con un buen móvil y con una serie de tomas que después se pueden hacer en el montaje...
Sí, eso está claro. Eso también lo has hecho. Eso lo he hecho yo también. No sé por qué me esperaba, me esperaba tu gatete por ahí haciendo de las suyas, que seguro que es tan trasto como los míos, y que una de estas que hacen, de ese amasamiento que hacen... Ya te digo.
¿Te lo hace a ti también? ¿Te lo hace a ti encima? ¿Te masajea? A mi madre, a mi madre sí que se lo hace. Pues mira, ya sabes dónde hace el pan, ¿eh? Pues eso, que cuando hacen el masaje o el que también el arrullo este que es una maravilla, yo digo, lo encontraré, lo encontraré, pero no, no. Bueno, tenemos que quedar para la próxima.
Que salga por ahí, que salga por ahí y tú también. Pues nada, muchas gracias. Al contrario a ti, un besazo enorme. Un besazo. Y cualquier cosa ya lo sabes, ¿eh? Estamos en contacto y aquí nos tienes. Sí, chao. Un besazo, gracias. Adiós, adiós.
Bona nit.
Fins demà!
Cada canción y cada noche en vela. Y aunque nunca lo hice en voz alta, siempre supe lo que sentía por ti. Siempre fuimos amigos de verdad, aunque no te leyera los whatsapps. Un secreto que no pude callar, porque en tus ojos siempre vi algo.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Doncs ja tenim aquí amb nosaltres el Jordi. Ja saps que ell ens dona tres píndoles del passat, del present, i algunes vegades fins i tot s'aventura a dir-nos alguna que un altre futur. No, no és bruix, encara que ho sembla, eh? I ho dic sobretot perquè algunes vegades...
i així ho explico, eh, gràcies, doncs ens diu, he estat a aquest concert, i també en aquest, i també en aquest, i tots gairebé a la mateixa hora, i dius, com s'ho ha fet?
Doncs això, que fa miracles amb el món de la música, el nostre Jordi Sogranyes. Anem a saludar-lo, que tenim aquestes tres píndoles que, com sempre, ens deixen, avui dedicades a pirar als Pirats, al Joan Amaric i als My Tips. Anem a poc a poc i amb una lletra. Primer, com sempre, hola, Jordi, hola! Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? No ets molt bé, i tu, com brava? Jo, bé, gràcies. Com me n'alegro, és que és un crac.
Encantant aquest mes de novembre del 2025. I constipat. I a veure cap on ens durà. Doncs vinga, a veure, a veure. Com sempre, i no em cansaré de dir-ho remenant l'arxiu de documents d'àudio i rescatant relíquies.
Unes relíquies que fan possible i nodreixen el retrovisó musical. Té d'apuntat. Això ho diu per la intel·ligència artificial. Avui començarem el retrovisó musical número 294 retrocedint fins al 3 de novembre de 1990. Avui fa justament 35 anys. Felicitats. Aquest dia els pirats van sortir per la tele.
concretament pel programa a ritme d'aquí de la televisió Mare Nostrum, el que era la televisió de Reus. Hola, ells són, qui són aquests? Eh, pirat, pirat, fa molt de temps que toqueu per aquí, per Tarragona, eh? Vineu a la bandana, sí, dos anys, sí. A veure, presenteu-se.
Hola, jo soc l'Hector, soc el Declos. Jo, el Carles, i toco la guitarra. Jo, l'Evan, i soc el Bataca. Àlex Baix. Jo soc el Ramon i foto la ta barra. A veure, a algú va dir alguna maqueta? Sí, una, dues més. Quantes cançons i com s'ha titulat? Quatre. I la cançó es diu... Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més. Alguna més? I la teva llei, doncs normalment.
A veure, a valtros, per què toqueu aquesta música així? Mira, mira, és que aquest no se l'heu de perdre, eh? Hola, soc jo, soc jo. Aquest espècimen no se l'heu de perdre. La reencarnació. No se l'heu de perdre. Eh, treu-t'ho, que es vegi, que es vegi, que es vegi, que es vegi. És una reencarnació. Escolta, escolta, com te dius?
Jo soc l'èctor, soc l'èctor. Héctor. Hola. Has recolgut bastant així amb aquest concert per comprar-te unes ulleres noves? Sí, si no me les casquen com han passat en aquest concert suposo que trauré per les ulleres noves. T'ha passat a altres concerts això que acabes amb les ulleres trencades? No, perquè no estava en tanta estraler. Avui ja estava en un plat d'estraler però amb el màxim i doncs clar, ha passat el que ha passat. Jodete.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Doncs així anaven ja fa una miqueta ells, els Pirats, Déu-n'hi-do, eh? Que a més a més els vam tenir fa unes sonenetes que tenien la seva actuació especial dins de la capsa de música, ja com a Gloucester, òbviament, ja han passat els anys, però jo crec que sempre, sempre...
amb aquesta fermacència de pirats, però no crec que caigui mai i no ho facin, eh? No ho feu mai de la vida, Ramon i família. No ens hem avançant, anem cap al següent dels nostres retrovisors musicals. Següent píndola, Jordi. També aquell llunyà, 3 de novembre de 1990, fa 35 anys, el cantautor del llibre, Joan Amèric, va presentar les cançons del disc Tornar a l'aigua al Teatre Bertrina de Reus.
Tenim el Joan Amèric aquí al 3 de la fin de la Reus i començar a parlar-me de l'actuació d'avui, aquesta nit. Com que t'ha semblat? Pel públic? No gaire públic, però semblant molt densat, no? Sí, perquè m'ho he passat molt bé cantant. La veritat és que cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé.
i hem quedat molt satisfets els músics i jo. Hem grodat un recital bonic, realment. El tenim gravat i disfrutarem molt sentit-lo. La gent ha estat molt bé. Ja no tinc res que objectar-te, m'ha agradat tot. Pot ser menys que m'esperava una mica més de gent, però això ja depèn del recital. Esta nit és molt més que un grapat de no i un.
És que algú està pensant que s'acaba el dibuix. Aquesta nit veig un peix de la mà d'un lleó. M'alegui pel seu astre traïdor.
Aquesta nit he de dir per dir la veritat. Que sovint he nascut dels teus llavis de mar. L'has gravat en la pell, ara gra més de sal. Com resum.
Després de la humitat. Una dona buscant desamaga la rei. De la forma i el fons de la lluna dels peixos. I ha trobat hombres fent-me persona.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Si he nascut el teu mar o si té mal ahir, tot això es quedarà viure en mi. Una dona a buscar-te se m'ha agradat res.
La forma i el fons de la lluna dels peixos ja ha trobat. Hombres de la meva persona, ja pissaré si d'homes.
Doncs és una llàstima que n'hi hagués massa gent en aquest consell del Joan Amaric. Però mira, es van perdre cançons tan boniques com aquesta en directe. Així per la propera, vinga, va. Que sigui ple de gom a gom allà on vagi. Joan Amaric, que et volem per aquí algun dia, eh? Aviso a navegantes.
Anem a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per acabar... No, Jordi, no! Parlem d'un concert que va tenir lloc el 4 de novembre de 2006. Demà ja fa uns quants. 19 anys. Uf, no hi era, jo, no hi era. A la sala del sindicat de les Borges del Camp. Veus? No hi era. Tras formacions al camp de Tarragona i van actuar els Sinopsi de Montbrió, els Meitips de Valls i els Setibits de Vilaplana.
Escoltarem per acabar, doncs, els My Tips que ells presentava en el CD 2 de nous. Fins la setmana que ve, Sílvia, i vuit dos dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu, adeu. Una història que ens recorda la veritat d'una vida, una mentida i una estafa de l'Estat.
Durant segles el silenci d'impulsar grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical amb els MyTips.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs aquesta sintonia també ens recorda que tenim a la nostra companya Anna Ortega i que això és carrer d'artistes. Hola Ortega, bona tarda i benvinguda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé, molt bé, contenta ja. Avui els estic dient a tots els col·laboradors, i és que fa dies que no sentia la teva sintonia. Clar, és que la setmana passada no hi era. No.
M'estava castanyada. I que bé, eh? Sí, sí, sí. I lliures, lliures com el vent. Home, però et dic una cosa, si m'hauries deixat elegir, jo hauria vingut, eh? Anna, que ja ho sé. Però tu ja saps que és dia de tots sants i que teníem altres coses a fer. Sí, també és veritat. Si hagués estat, per dir alguna cosa, que la festa hagués coincidit el dia 1, dius el dia 31 tots aquí. Perquè jo la castanyada la fem de nit. Però clar, era el dia de tots sants. No, no era el dia de tots sants, sí, sí.
En el moment així com de recolliment amb la família, o almenys de poder viure-la d'una altra manera. Sí, i molt bé. Per cert, bé, és fent-te la idea. Jo ja l'hi vaig dient amb temps. El dia 6 és festa, i és dissabte, no hi serem. Jo t'ho vaig dient així, eh? Però d'aquest desembre ja dius. Clar, del desembre. Ja et veus? Ja és fiesta? Quantes fiestes, no? Doncs espera't.
Es nota que no m'agrada la ràdio, no? No, no. Ve patint, ve patint. Jo no us ho volia dir, però ve patint. Ve per feina, vinga, va. Perquè, a més a més, avui tenim coses molt boniques. Doncs sí, avui tenim un monologuista que d'aquí a poquet sabrem qui és. Ui, no us ho vols dir encara? No, encara no.
No, encara no, encara no. Que dura junta, que dura junta. Sí, sí, vull mantenir la intriga, però només dir que és molt conegut, sobretot aquí a Catalunya i també a nivell nacional, perquè ha fet molts bolos també per diferents indrets d'aquí de la península. Però, a banda d'això, avui també parlarem i farem un petit resum del que va ser el Festival Inèdit a Barcelona.
amb una coneguda pel·lícula que és una de les guanyadores, com és la de Flores para Antonio. Oh, que bonica. Que se va pillar a Alba Flores, que aquesta va ser una de les cintes guanyadores. I, com que no, hi ha novetats musicals, entre d'altres, el disc de la setmana del que està parlant tothom, de Rosalia, que va aparèixer. Estrany, eh? S'ha parlat de Rosalia aquesta setmana? No, per tant.
Per a nada. Jo crec que no. Per a nada. No he vist molt, molt, molt aquests dies el senyor Sergio Dalma. Però clar, cadascú parla del que jo crec que li agrada més. Que també, que anuncia et gira, però parlarem després. I no l'altre dia. Perquè a què et sembla si comencem escoltant un petit trosset d'aquest monòleg i a veure si la gent sap qui és, sap de qui parlem avui a carrer d'artistes.
Me voy a presentar, por si hay alguien que no me conoce, imagino que son todos y estarán preguntándose, ¿y este quién es? Y me llamo Edu Mutante. Eduardo como mi padre, Mutante como mi madre, una mujer muy indecisa, muy desconfiada. Es de estas personas que no se puede ni ver la tele con ella. Oye, hoy en día en la TET hay, yo qué sé, 60 canales, te coge el mando, empiezas a hacer zapping, pero es que un zapping de mi madre dura más que una publicidad de Antena 3. Empieza la primera, la segunda, la tercera, así hasta que llega, yo qué sé, al 60. Llega al 60, te piensas que baja...
Pues este mes el monologuista y humorista Edu Mutante se sube al escenario del Teatro Montaner con su nuevo espectáculo, una propuesta que combina actualidad, imitaciones y humor cotidiano marca de la casa. Además, deciros que continúa colaborando con Toni Clapés en el programa de RACU, equipo que acaba de ser reconocido con el Premio Ondas 2025 al Premio Mejor Programa de Radio.
Pero a pesar del ritmo frenético con actuaciones como la de anoche que tuvo en Salau y que también hablaremos, Edu Mutante ha sacado unos minutillos para hablar con nosotros aquí en Carré de Artistas sobre el humor, radio y escenarios y lo tenemos aquí al otro lado. Edu Mutante, muy buenas tardes y bienvenido aquí a Tarragona Radio, a Carré de Artistas. ¿Qué tal, Ana? Muy buenas. ¿Cómo estás? ¿Cómo va todo, Edu? Bien, bien. Bueno, muy a tope. De hecho, bueno...
Sí.
Y me ha entrado como un ataque así como de... Qué vértigo, ¿no? Sí, ¿no? Porque ¿cómo llevas este ritmo tan intenso? Porque vienes de actuar ayer en Salou, no paras entre la radio y el teatro. ¿Cómo lo llevas? Bien, bien, porque al final es lo que siempre... Bueno, lo que siempre he querido hacer. Y cuando empecé con esto de los monólogos, mi sueño era poder trabajar en la radio y sobre todo cobrar...
Poderte ganar la vida con ello, ¿no? Sí, he pasado 20 años trabajando en radio, pero a nivel local, donde a veces es complicado cobrar. Lo que pasa es que me gusta tanto este medio y tal, que lo hacías primero también por aprender y luego también por amor y por pasión al...
A la radio, que bueno, que te voy a contar a ti, es que nos encanta esto. La verdad es que sí. Oye, formas parte... Llevas mil años tú también, Ana. Sí, oye, ya son unos cuantos... Bueno, hay tantos, como se suele decir, ¿no? Oye, comentaba que hablando de la radio, estás formando parte del equipo de Toni Clapés en RACU, que recientemente ha sido galardonado, como decíamos, premio al mejor programa de radio. Oye, ¿qué ha significado para ti esta nominación y cómo se lleva por ser parte del equipo?
Pues, claro, yo soy el último en llegar y, claro, tampoco... Yo no estoy, digamos, en el día a día del programa. Yo voy a mis horas cuando me toca y, por suerte, tenemos un equipo increíble que hacen, digamos, el trabajo sucio. Entonces, claro, sí que te sientes partícipe, pero al mismo tiempo hay como un trocito ahí que supongo que será el síndrome del impostor, ¿no? Que dices, bueno, no sé, si al final yo...
llevo tres temporadas y hay gente que lleva 20 años y como que pues les ha hecho claro, es más ilusionante pero bueno, que al final hablas con unos con otros y todo el mundo te dice oye, que no, que eso también es tuyo y la verdad pues que muy emocionante porque es lo que te explicaba antes, después de tantos años trabajando a nivel local que de repente tengas puedas decir que has ganado un Ondas porque también he puesto mi granito de arena
Que sea el que menos lleve, porque este programa lleva 29 años, pero al final los últimos tres yo he sido partícipe, con lo cual pues hay un trocito ahí de la pata del caballo... Que también te pertenece, ¿no? Que también me pertenece. Claro que sí. Pues la verdad que es muy guay y ya te digo, tuvimos todos en general...
Dos o tres días de ponernos a llorar allí cada vez que sacábamos el tema o... Porque, claro... Se imagina que la redacción debía ser una fiesta, ¿no? Poco más o menos. Sí, sí, sí, sí. Claro, yo... Yo qué sé, dices, hostia, yo un desgraciado, ¿no? Un monologuista que tampoco tal y de repente, hostia, pues... Un ondas, ¿no? Pues bueno, muy contento, la verdad, muy contento.
Edu, eres muy conocido por tus imitaciones y por esa mirada que tienes sobre la actualidad. Explícanos un poquito aquí en Carrera de Artistas cómo nace una rutina, un personaje en ese proceso creativo. O, por ejemplo, cuando estás allí, eres más de, yo qué sé, de improvisar o pules un poquillo cada detalle. ¿Cómo lo haces? Pues mira, desde que estoy en el Versió, precisamente, y que...
Y trabajar con Tony Clapés, por ejemplo, lo que me ha dado es siempre a no conformarme con lo que hay, sino que intentar darle una vuelta. Y la exigencia esa de un programa así es lo que te hace luego crecer y ser mejor humorista, mejor imitador. Entonces hay veces que las imitaciones te salen solas,
que de repente te pones a jugar porque ves algo en la tele y te llama la atención y lo sacas. Y otras veces vienen por encargo. A veces te llaman el guionista, te llama por la mañana y te dice que hay una noticia sobre no sé qué. Podrías sacar a este tío o a esta chica o tal y te tienes que poner. Entonces un poco va por ahí. Lo que pasa es que en estos últimos tres años de estar ahí en la radio sí que es verdad que cuando mandas los audios...
pues a lo mejor te dicen, oye, dale una vuelta. Y entonces le das una vuelta y lo mejoras. Cosa que antes, como no tenías nadie que te apretara, pues... Lo dejabas un poco tal cual, ¿no? Sí, lo dejabas tal cual y ya una vez estuvieras en el escenario, a base de hacer bolos y hacer, hacer, hacer, pues ibas ahí perspilando. Pero claro, ahora es más trabajo, que es el trabajo que no se ve, ¿no? El trabajo que haces en casa, en el ordenador...
escuchándote audio, repitiendo, repitiendo, repitiendo, hasta que lo tienes. Supongo que en tiempos que están cambiando las sensibilidades, el humor parece ser que, quizá, pero no del todo, parece ser que tenga más límites. ¿Cómo afrontas esto como humorista? O bueno, ya sabemos que el humor es imprescindible en la sociedad en que vivimos, ¿no? O sea que... ¿Pero tienes algún reto, quizá, o alguna limitación por aquello de que...?
O cómo lo llevas bien, ¿no? Nunca he sido un cómico conflictivo o que le guste meterse en charcos y jardines. No sé, hace muchos años que me di cuenta que haciendo un humor como muy blanco y para todos los públicos, pues como que me abría más puertas y tenía más opciones de trabajar en más sitios, porque al final si te quieres dedicar a esto, pues bueno...
lo importante es tener trabajo y poder ir a un evento de empresa, como una fiesta mayor, un restaurante, una sala de comedia, como anoche, que estuve en el City Hall...
de Salou, que es un ambiente un poco más gamberro y que a lo mejor puedes... Sí, porque el ambiente de noche, imagino, cambia un poco, ¿no? Sí, no es lo mismo una discoteca como el City Hall, que es una sala de comedia que llevan un montón de años haciendo monólogos y que la gente está súper acostumbrada que a lo mejor ir a un evento de empresa que tienes que guardar un poquito más las formas...
y ser un poco más políticamente correcto. Entonces, yo creo que los límites al final no existen. Es lo que cada uno entienda por... No sé, por la comedia. Hay gente que le gusta el humor negro y hace monólogos con chistes de humor negro, ¿no? Ah, sí, sí, sí. Bueno, pues al final... Si cada uno... Sí, la sensibilidad también es verdad que está a flor de piel, que es que, bueno... Sí. Enseguida se las cogen con papel de fumar, pero...
No sé, yo creo que habría que relajarse un poco y, bueno, como dice mi compañero Estar Saez,
El humor, pues, son palabras, ¿no? No... Sí. Hoy este mes... No, no duele. Es humor. Claro. Hoy este mes quería comentar que te veremos de nuevo en el Teatre Montaner con un nuevo espectáculo. Lleva por título también Saludos Cordiales, pero ¿qué encontrará el público en esta propuesta del Teatre Montaner en Barcelona? A Edu. Bueno, llevamos dos temporadas.
y ahora en noviembre tenemos tres fechas y saludos cordiales. Es un homenaje a José María García porque es uno de los personajes que más les gusta a la gente que escucha el versión Raku. Empecé a escribir el show y de repente todo acababa en José María García.
Bueno, vamos a hacerle un homenaje y el show al final es reivindicar el derecho a la esperanza en tiempos difíciles, ¿no? Cosas que te reconcilian con el mundo y reírnos un poco de esos traumas que tenemos todos, reírnos de la actualidad sobre todo y canalizarlo a través de José María García con diferentes rondas informativas...
conectando con diferentes personajes. Y al final el show acaba siendo un homenaje a José María García porque yo lo escuchaba con 10, 11 años, que me robaba la radio a mi padre y cuando escuchaba a José María García yo notaba que se me movía algo en el pecho y no sabía lo que era. Pensaba que eran gases, pero era muy pequeño para tener gases. Y luego resultó que fue la pasión, que había algo ahí y era la pasión por...
por la radio. Entonces, fíjate que con cuarenta y pico años, pues me ha llegado la oportunidad cuando ya parecía que, bueno, que... Estaba a punto de dejar la comedia, Ana. Esto lo sabe muy poca gente, pero...
Es que me parece que un día te vi en redes si te ibas a trabajar a unos supermercados muy conocidos, ¿no? Lo que pasa es que el uniforme no sienta bien a nadie, ¿no? Pero lo pusiste con tanto humor que digo, no sé... Bueno, no es eso, pero es como el ejemplo que siempre pongo, ¿no? Al final, este oficio depende mucho de que te llamen, ¿no? Que es un teléfono. Por mucho que tú llames y tal, al final la última palabra la tiene el que te contrata.
y por los temas del COVID, al final muchos locales dejaron de programar comedia y bueno, pues tuve ahí muchos meses de mucha incertidumbre donde vas con el gancho y no acabas de tener una estabilidad económica y siempre vas al límite y cuando llevas tantos años...
de carrera y vas siempre igual y no acabas de... Sí, como de... Pues eso, ¿no? Sí que piensas un poco... Pues se bajó un poco la faena y tal. Pues estuve tentado, pues eso, de irme a trabajar a algún supermercado. Pero bueno, por poner un ejemplo, pero fíjate que lo que son las cosas, ¿eh? Y tanto. Edu, si hay que tirar la toalla, que sea en la playa, Edu.
Nada en otro sitio. Pero bueno, que tampoco hay problema. Es decir, que he estado veintipico años haciendo monólogos y bueno, como cualquier trabajo, pues bueno, tienen sus cosas y si hay que dejarlo y dedicarse a otra cosa y que los monólogos quedaran en un segundo plano, pues tampoco había problema, porque al final lo importante es ser feliz y yo no era feliz, porque claro, tienes que pagar autónomos, tienes que pagar IVA,
Sí, y es un poco... No, no, que es cuesta arriba. Y Hacienda no perdona. Entonces, para estar amargado o estar triste, pues dices, oye, me voy y sigo haciéndolo por hobby. Pero mira, me llamaron de racú, hice el verano y...
Le llamó la atención al Clapés, me fichó para aquella temporada y ya llevo tres años y una onda. ¡Ostras! Has visto, has visto. Oye, y en Teatre Montaner vamos a recordar las fechas que vas a tener en este mes de noviembre. Este próximo miércoles, día 12, a las 9 de la noche. Luego el sábado 15, a las 11. Es así, ¿no? Sí, sesión un poco más golfa.
Los sábados, ¿no? Por aquello de... Sí, sábado a las 11 de la noche ya, pues bueno, toca un poquito de apretar, ¿no? Claro. El miércoles de nuevo, día 22, a las 9 de la noche. Y luego también tienes dos fechas en diciembre, ¿no, Edu? Sí. Diciembre y enero.
Hay género también. Yo tengo en diciembre el día 7 y el día 21 las 2 a las 9 de la noche. Sí, exacto. Son domingo. ¿Sabes qué pasa, Ana? Que cuesta tanto vender entradas y al final no tienes ayuda de nadie, no tienes sponsors, nadie te entrevista. Así que os agradezco un montón que me hayáis llamado porque hoy en día si no tienes millones de seguidores en redes, pues a nadie le interesas.
Ya sabes que aquí, aparte de que te seguimos, te tenemos mucho cariñito desde hace ya mucho tiempo, Edu, no de ahora. Tenemos que poner una placa ahí en el escenario porque has venido... Yo creo que a casi todos, ¿no? También con Guillem en Cunin, ¿no?
Sí, ya te digo, sí, sí, habría que ponerte una placa o algo o invitarte a los ondas. Bueno, yo sabes qué pasa, que me lo paso muy bien con vuestros monólogos y sobre todo con tus imitaciones, que por cierto, para ir cerrando un poquito ya aquí, querría la entrevista, querría que enviaras un saludo a Carrera Artistas, a todos los oyentes, ¿cómo lo haría en este caso José María García?
Pues ahí estaremos, en riguroso directo, por activa y por pasiva, en el Carrer Artistas, con Ana Ortega, una persona que se viste por los pies y que nunca tiene un no por respuesta. Y a todos esos abrazafarolas y correvidiles,
Decirles que el tiempo ese juez insobornable que quita y da razones pondrá a cada uno en su sitio porque somos notarios de la actualidad, de lo que unos escriben y otros emborronan. Así que muy buenas noches y saludos cordiales.
Edu, ¿ves cómo tengo que ir a todos los eventos que haces? Claro, es que nos lo pasamos súper bien, Edu. Y el humor es tan necesario que, oye, que nos encanta que sigas aquí al pie del cañón. Felicidades por ser parte de ese equipo que te veremos en Los Ondas, como mejor programa de radio allí con todo el equipo. Y nada, que ya sabes que aquí en Carrera de Artistas, en Tarragona Radio, tienes tu casa, Edu.
Nada, pues mira, si algún día me están del vertió, ya os enviaré un currículum. Oye, aquí encantados de recibirte hoy y siempre, Edu. Claro. Bueno, que vaya muy bien y nada. Venga, igualmente. Oiga, saludos cordiales, eh. Saludos cordiales. Adiós. Adiós.
La gent que va als estadis es transforma durant l'acert. He venit a jugar a jugar. De fet, he esperat a mi.
Jogar amb un masque, un miens, i, clar, en partit contra el Raig, vaig a... Doncs amb una agenda que combina ràdio, teatre i actuacions per tota Catalunya, Edu Mutante confirma que l'humor segueix sent una de les millors maneres de connectar amb el públic. Sí, que això va ser ahir, que és una llàstima, que no ho sabíem.
Però mira, podíem haver anat plegades, no? Doncs això, les dues juntes, m'encaig. Però per la propera m'avises abans i anem. Vale, perfecte. Doncs vinga. Perquè ara el que hem de fer és anar al cinema. Vinga, som-hi. Hi ha un festival que és in-edit.
Doncs la 23a edició del Festival Inèdit es va celebrar des del passat 23 d'octubre fins al dia 2 de novembre al cinema Saribau de Barcelona, consolidant-se com la gran cita del documentat musical a l'estat. Amb més de 72 pel·lícules i més de 36.000 espectadors, el certamen ha tornat a omplir les sales amb un 85% d'ocupació.
I entre els títols més destacats hi ha Està que me quedessin vos, que com dèiem era l'alratat íntim del cantant Leiva, que mostra el seu moment més fràgil com a artista en plena crisi vocal i creativa i del que nosaltres aquí ens vam fer ressò. El músic madrileny va assistir a la projecció i va atendre els mitjans al fotocoll d'Aribau, on va confessar que el film és una mirada sense filtres a la seva carrera.
També hi va participar Joan Daussà, protagonista d'un altre dels títols catalans del festival, on reflexiona sobre la trajectòria i la relació entre la música i la identitat generacional. El cantautor va ser rebut amb entusiasme pel públic en una sessió molt participativa.
Però la gran triomfadora va ser Alba Flores amb el documental Flores per Antonio, dedicat al seu pare Antonio Flores. El film, ple de material inèdit i també d'una mirada emocional, va rebre el Premi al millor llarg metratge documental nacional. El seu pas pel fotocoll va ser un dels moments més emotius del festival amb una Alba visiblement conmoguda i que va dedicar el Premi a totes les famílies que es retroben a través de la música.
I què et sembla, Anna, si sentim un extracte d'aquest tràiler per poder posar-nos en situació del que trobarem en pantalla en el moment que tinguem l'oportunitat de veure aquest documental, et sembla? Vinga, som-hi. Estava un poco enfadada con él cuando se murió. Tú no tienes ningún recuerdo.
De ese día no. Yo no tuve despedida, no fui al funeral. Hasta muy mayor no fui al cementerio.
Y creo que también esto forma parte de ese proceso. Intentar comprenderle a él, comprender su manera de vivir y su manera de morir. Ha nacido el lolillo. Recuerdo una infancia muy feliz. Él cantaba más con Rosario porque Rosario era su colega. Éramos dos en uno.
Fue el de los primeros gitanos rockeros, ¿no? Te hablaba de blues, de Jimi Hendrix. El disco a cambiar lo empecé a hacer cuando me conoció, ¿no? Estaba muy bien, estaba muy centrado. A ver, pues... Pregunta, pregunta. A ver, pues... Pregunta lo que no es pregunta. Pues...
Quiso saber lo mal, noble, bueno, porque casi siempre los buenos son los que quieren intentar otras cosas en la vida. Eso ya se terminó. Ya se terminó. Vamos a tocar madera. Con la búsqueda de ese vacío que te falta. Para él era un juego. Por favor, dame calor. Yo creo que fue el primer día, que yo canté mi vida, vaya. Mi vida, tú cantame. Llévatelo a donde más cómoda estés de vos, ¿vale? Ya te di esto.
Ara t'he de dir que és espectacular, eh? És fantàstica, eh? Perquè és veritat que en aquest film ella es disposa a trobar la veritat sobre qui va ser el seu pare, no? Hi ha materials inèdits en aquesta pel·lícula documental, vídeos casolants, fotografies, dibuixos, imatges d'arxiu i la seva pròpia música també, no? I...
Ho hem d'esperar una miqueta, fins al 28 de novembre, que no podrem veure aquesta pel·lícula documental. Exactament. En el moment del fotocall, ella estava molt convoguda també, perquè diu que va dedicar el premi a totes les famílies que es retroben a través de la música.
I el festival, festival inèdit que com deia va tancar portes el passat cap de setmana, cal destacar d'aquest festival que han tingut molt bona acollida els documentals de projectes socials, especialment com El canto de las manos de Maria Valverde.
I Premi del Públic, I solo pienso en ti, dúo de la riba sobre la bonica història darrera de l'arxiconeguda cançó del cantant Víctor Manuel. Que el dinam a Tarragona, recordem, eh? I aquesta setmana vinent l'Anna Belén estarà també aquí a Tarragona. Exactament, sí, sí, sí.
Ja anem fent guardiola, eh? Perquè tenim uns quants d'interessants que seran per les nostres contrades. Doncs sí, doncs amb aquesta edició inèdit reafirma la seva essència que és fer visible la música com a relat humà i cinematogràfic amb artistes que connecten generacions i emocions i com no tanca una edició que torna a demostrar que la música no només s'escolta sinó que també s'explica, es viu i sobretot s'emociona des de la gran pantalla. Que bo!
I no ens mourem del cinema, però passem d'aquest festival inèdit directament a la butaca. A no moure'ns de la butaca, perquè hi ha una pel·lícula que l'Anna ens vol recomanar especialment. Doncs sí, perquè va ser l'estrena ahir divendres, dia 7, i és una pel·lícula que porta per títol Siempre es invierno. Tenemos que irnos ya. Yo voy a quedar. Where's not? Sí, les. Oh.
Me he dejado por un cantante uruguayo. ¿Y llevabais cinco años? Sí. Aquí estás. ¿Estás segura? Claro. Vamos a morir. ¿Eres tú? Sí. A 20 años. Por la soledad. Por la soledad.
¿Olga? No me miras así. Yo tampoco sé qué decir.
Doncs sempre és invierno. Una miqueta fem dos cèntims de la sinopsi. Miguel, que és l'actor que protagonitza David Verdaguer, arquitecte paixagista, viatja a Bèlgica amb la seva núvia, que és Marta, que és Amaia Salamanca, per participar en un congrés. Allà es precipita al final de la seva relació i després de la ruptura amb la seva parella decideix quedar-se tot sol uns dies més per intentar recompondre el seu futur.
Totalment trencat i desubicat, Miquel coneix a Olga, protagonitzada per Isabel Renault, una dona que treballa com a voluntària al Congrés d'Arquitectura. Al seu costat es començarà a reconstruir i a entendre en què consisteix el seu nou projecte de vida. Cal dir que aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la Blitz, del mateix David Trueba, i que com a actors, ja ho hem comentat, està David Bertaguer, Amaya Salabanca, Isabel Renault, John Arias, Vito Sanz, entre d'altres, i com dèiem, el director David Trueba.
Una pel·lícula que també recomanem i que des d'ahir ja podem trobar al cinema. I, Anna, anem cap a les novetats musicals i ara sí, anem en contra de la llotja, eh? Sí, no? Sí. I la primera, el que dèiem fa una miqueta, potser la gran protagonista d'aquesta setmana...
I de tots els noticiaris, des que va fer la presentació, des que ens va deixar caure que tenia un nou disc, la portada... I ha fet aquí un seguiment, ha anat fent un seguiment bastant especial.
que va fer l'Alice Ningparti aquesta passada setmana a Barcelona. Sembla ser que abans de la presentació ja es van filtrar alguns temes que són inèdits i, com no, estem parlant de la cantant Rosalia, que publica Luxe, que és un treball immersiu i innovador. Aquest àlbum és una proposta molt ambiciosa que ha permès a l'artista combinar sons clàssics amb referències operístiques i 13 idiomes diferents en un conjunt de 15 cançons
I com dèiem, es poden trobar a totes les plataformes ja de streaming. L'àlbum s'ha gravat a la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Daniel Badger, i compta amb les veus de Borg, de Carmino, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, que també està brutal, està molt, però la cançó és superxula, també Geritza, i l'Escolania de Montserrat i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i Ives Tumor.
Rosalia presentava per primera vegada aquest treball, Lux, que és una peça orquestal que porta per títol Bergain, i està filmada a Varsovia, Polònia, i el vídeo segueix a una dona que passa per un procés de dol mentre lluita per sanar el seu cor. Al final, la protagonista troba la salvació a través de l'espiritualitat.
Y si vols, la escolté. No saben lo que es cotizar. Él es el centro del mundo. Y ya después lo demás quedará. Por fin vas a terapia, ser psicólogo, taño, psiquiatra. ¿Pero de qué te sirves si siempre mientes más que hablas de adentro?
Fins demà!
Bueno, es que, claro, no referirse a él como icono sería para él una narrativa reduccionista. ¿Me entiendes? Nunca le prestas, no. No lo devolvo. Doncs ara ja no es queda més temps. Mare meva, que ràpid ha passat, eh? Però tornem la setmana vinent. Home, i tant. Amb moltes coses que avui se'ns han quedat el tinter i d'altres noves que aniran pujant. Sí, sí, perquè se'ns ha quedat alguna novetat musical aquí en la retaguardia, però se'n quedarà per la setmana que veig.
Que sí, que sí. I a més a més que no deixarà de ser actualitat. No marxarà ningú dels diferents protagonistes, eh? No, no, no. Segur que els trobem tots la propera setmana. I mira, acabem amb aquest Magnòries, amb el teu permís, que és la darrera de les cançons, que l'Spotty tanca el seu disc. Perquè hem de dir que a través de les xarxes també s'ha comentat que l'Spotty...
o falten tres cançons del que després trobem el disc. Ah, d'acord. O sigui, el disc físic i hi ha tres cançons més que no estan a les xarxes. I que és d'alguna manera un regal per tota aquella gent que encara compra discos, que també està molt bé. Home, i tant que sí. I a més aquest crec que s'ha d'escoltar a casa i en una situació perquè han dit d'ella que és una obra maestra. Gràcies, Anna, i fins la setmana vinent. A tu, fins la setmana que ve, a tu i a tothom. Que vagi molt bé. Adeu, adeu.
Fins demà!
Sobre mi ataúd, que temes quemando ruedas, lágrimas y gomas se derrite en la madera. Gasolina y vino tinto, puros y chocolate, bailando con amor encima de mi cadáver.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Ja feia com a dues setmanes que no sentia i enyorava aquesta cinturina. Valdomero. Valdomero. Què tal, Miguel? Hola, què tal? Que no vamos a finir. Cerca d'Alma, si nos estáis escuchando, llama. Por favor. 977-24-4767. El telèfon de Tarragona Ràdio es farà la teva trucada. I ara que treu un disco, no? Via d'Alma 3. Sí. No és molt original tampoc, eh? És el Ritorno. El Ritorno de Teddy. El Ritorno de Teddy. Volem parlar d'això amb la Maria del Mar?
Sí, ho van comentar. Però fora d'antena, ella és més de Sergio d'Alma és fora d'antena. No, no li va. Necessita una valoració de la Mar Pérez de Sergio d'Alma en antena. Vinga, va, ja li diré. Li comentaré que ara quan vingui... Ah, ve després. És que no sé mai si ve després o ja vas. A veure, ella tanca el programa, Miquel. D'aquí una miqueta tinc el Veta. Com jo marxo enseguida. No, és que tu ja te trobes, com he dit, te trobes amb l'Anna, te trobes amb el Veta i a la Mar... Home, algun dia te l'has trobat. Algun dia. Que jo sé que al final he hagut de cridar l'atenció. Sí.
¿Voleu entrar, sisplau? Nos damos unos besos y unos abrazos que, oye, es impresionante. Siempre es invierno. A ver que es un tros de dona. Siempre es invierno. Siempre es invierno. Mira, de això començar en parlar. Va, que avui anem al cinema. Sí. Me ve de gust, eh? Ya que no vayan a veure la película de los javigatos. Hombre, javigatos? No, los javigatos. Los javigatos.
Aquesta pel·lícula que us vaig recomanar fa algunes setmanes. Jo m'he quedat amb les ganes de veure la de Tron. Tron, Tron, Tron. Tron, Tron, Tron. Què passa, Tron? Anem a una nova pel·lícula. Me canvies? Fem sintonides? Em deixo portar cap al CIDE. Crispetes dolces o salades? Jo salades, però sempre se'n cola alguna.
Sílvia. Sílvia. Sílvia. Sílvia. Sílvia.
Això algun dia et penalitzarà i et denunciaran per fer això, de mesclar palometes, mongetes. Vinga, DJ, anem amb una nova pel·lícula de David Trueva, una adaptació del seu llibre Blitz. Amb la maia, no? Sí. No la maia de m'he tirat un pedo, no. I està ambientada a Bèlgica. Ai, fixa't-hi, eh? Sí, sí, sí. Aquest matí he sentit alguna coseta, eh? Siempre es invierno. Vinga, va. En Bèlgica. Adéu.
¿Dónde está Nata? Sí, la espina. Me ha dejado por un cantante uruguayo. ¿Y llevabais cinco años? Sí. ¿Aquí estás? ¿Habéis logrado explorar la ciudad o algo?
Un arquitecte que viatja a Bèlgica per assistir a un congrés en el marc del qual la seva relació sentimental s'acaba. A tu casa. A tu casa. Queda desorientat. Decideix quedar-se sol al país per reconstruir el seu futur fins que coneix una dona més gran que ell, la qual treballa com a voluntària al mateix congrés.
David Verdaguer, Amaia Salamanca, Joan Arias, Vito Sanz, Carla Nieto i l'actriu francesa Isabel Renaud. Renaud, com els cotxes, però amb D. És la Olga.
És l'Olga que diu que la pel·lícula subraia un fet molt important. És el prejudici de la gent jove contra les persones grans. Per què parles així de francès tan malament? Perquè m'he posseït. Has viatjat a Bèlgica?
No, no, però és veritat, Sílvia, perquè mira, si tu veus un home amb una dona més jove, bueno, però crida l'atenció quan és al revés, no? Sempre. Doncs és interessant perquè... Que le corten la cabeza. Perquè parla amb naturalitat això de la gent gran, del que el temps passa, però que l'atractiu es pot mantenir. Ah, l'ha vivido. A veure si t'he cregut que pots ser mallor... Home, clar, nosaltres no tenim aquí les coses, però també, eh? També. I el senyor dels mayores, tenim sentiments. I ara veure com ho diguem això amb la pel·lícula de després. I si no, que també hi ha el predador. Depèn.
Gomba el Predator. ¿Qué tal? ¿Has sortido? Bueno. Ahora se prueba el Fedeño María. Eso menos. Me da miedo el alien este. Respira. Estamos corriendo. ¿En ello? Sí. Respira, hija mía. ¿Así que es tu primera cacería? Es su primera cacería. A Botswana.
A ver, aquí se le ocurre. Aquí se le ocurre.
Aquest island està molt bé perquè no s'entén res per la ràdio, d'acord? Perquè tot és visible. Tot és visible. Imagina't que estem al futur, no sé quan, perquè no he vist la pel·lícula. Una protagonista femenina que es veu obligada a enfrontar-se amb els temibles caçadors que han aterrit la humanitat durant molt de temps. D'aquesta forma, no només posa el focus en la lluita per sobreviure, sinó també en l'enginy i la determinació que mostra davant les adversitats. Perquè tenim els predators. Oh!
Això és Halloween, Halloween, la oscuridad. Ja va ser-ho. Ja va ser-ho, ja va ser-ho. Va, cambiem, que aquesta no m'agrada. No sé si recordes pel·lícula de Sílvia con pobres criaturas o Kind of Kindness o La Favorita, dirigida per Giorgos Lantimos, que ningú diría que... Sembla que reig, no? Sí, sí. Doncs arriba als cinemes amb una nova proposta. ¿Qué es diu? Bugonia.
¡Buenos días! ¡Oye! ¡Mira qué bonita! Debería esforzarse en construir un entorno... Sí. ...empoderar a personas... Siempre lo mismo como era... Talentos e identidades... Para promover una nueva generación, ¿vale? Repetimos.
És la Emma Stone. Home, Emma Stone. Que donen vida als personatges en una història en la qual resulta que dos joves conspiranoics acabaran segrestant la poderosa presidenta d'una gran companyia. Que dius. Convençuts que es tracta d'un extraterrestre dedicat a destruir la Terra. Que dius. Sí, sí, sí. És extraterrestre. Paranoia, realitat, realitat, serendípia, doncs no ho sabem. És Bogònia. És Bogònia. A veure, a veure...
Tu pelo ha sido destruido. A tu pelo nació Elvis Presley. Tu pelo hecho en la...
En las próximas 48 horas, la policía y el FDI buscarán postos del Estado. Y encara recuperándonos de aquest acudit que semblas Laura Rovira, de la... ¿no? De la marina esta morena. Pues niren fent. Vinga, va. Al final, ¿sabes que seré tú y yo, Silvia? Mira, mira, mira, mira cómo lligaré. ¿Sabes que seré tú y yo? ¿Qué? Dos forajidos. Que bien suenan los trailers, que suenan bien. Sí, sí.
Però t'has fixat en una cosa? Com ha petat, eh? Com ha petat això, eh? El Joel Sousa, que pel de la pantalla gran, un nou western, amb Àlex Baldwin. Oh, amb l'Àlex. Aquí va ser quan va passar lluny. Ah, això mateix. Sí o què? Què tal és la pel·lícula? Sí, sí, escolta, escolta.
Sembla el d'escoltar el màquina total, però no ho he dit, els bendiga. Los cuatro. Porque son los que me pagan las cuentas. Tema, per lo important, la història posa el focus en un malfactor veterà que se n'assabenta que el seu net de 13 anys ha estat condemnat per un suposat assassinat. Decideix abandonar-ho tot per rescatar-lo. I viatja de Kansas a la frontera. A la cintura.
La pel·lícula va acompanyada d'un delicat context. Perquè la directora de fotografia, la Alina Hodkins, resulta que va morir durant el rodatge per un tret accidental d'una pistola que portava accidentalment Baldwin. El director també va resultar ferit. Ja saps que va haver-hi molta polèmica i ara s'estrena aquesta pel·lícula.
El van denunciar, precisament. I, a més a més, va estar jutjat, etcètera, etcètera. I estàvem esperant a veure què passava. Que jo crec que... No sé si va sortir innocent o... Suposo, no. Si ja n'estan en la pel·lícula i no està engarjolats, no està aquí a Mas d'Enric, doncs... Ui, a Mas d'Enric. No, no ho sé. Leo i Lu. Leo i Lu. Leo i Lu. Leo i Lu. Va. Deixem aquest jardí. Una nena... Una nena muda. És cert que està passant molt complicada.
¿Podemos jugar? Tú sí, pero Leo no. Anna, ya estamos. Ya está. Y algo así, pues es más propio de ella. Resulta que es muda i orfa, perdona, a la que li costa encaixar. I que escapa del centre de cullida on viu per anar a una competició de pesca que li recorda als seus pares. Resulta que es troba amb en Lou, un inconformista sense ofici, que trobarà la jove fent-ho tot stop i decidirà portar-la en cotxe, pensant que la deixarà a casa seva. Però, però, però...
La pared acabará a emprender una aventura que les portará a descubrir el veritable significat de la paraula familia. Si vamos a ser una pareja de fugitivos, tenemos que poder confiar uno en el otro. Tu coche necesita un lavado urgente. El coche parece viejo, ¿verdad? Pues por dentro está como nuevo.
Júlia Sulleiro, Isaac Fertiz, perdó, i Manuel Manquinia, que protagonitzen aquesta novel·la. Ah, són gallegos. Podria ser, eh? Podria ser, eh? Podria ser, eh? Podria ser. Vinga, anem a una altra, el Jaime Lorente. Dímelo. No em cau molt bé, el Jaime Lorente. La Manuel Vega, el Manuel Vega, perdó, i la Belén Rueda. Són? Eh? Protagonitzen...
Reversión. Unas personas le han secuestrado en su propia casa por más de un mes y usted se acaba de escapar. Y esas personas le hacían creer que eran su familia. Sí. Estaban jubilados, el hombre. Lo tenían ahí.
Jacob Santana dirigeix aquesta pel·lícula de suspens que parla d'en Mario, que resulta que es muda a una nova casa dels seus pares. I el seu germà gran, en David, no s'imagina que aviat presenciarà el segrest d'aquest jove. Un fet que deixarà la família en un estat de desesperació.
Ai, tocat infonsat, d'aquesta família. 19 dies després, torna. Però alguna cosa no encaixa perquè no recorda res i actua de forma estranya. A mi això me suena. Ai, que raro, sí, sí, eh? Això és un... ¡Thriller! ¡Thriller! No, chico, como si ya lo hubiese vivido. No sé, l'Arbelén Rueda no sé en què encaixa en tot això. Perquè deu ser la mare que lo parió.
Pues no sé. ¿Me den rueda? Sí, cuando hacen una película, rueda, claro. Claro que rueda, que está ahí la muchacha. Si la tiras, pues también rueda, claro. Eso depende. A lo mejor rueda hasta el subsuelo. Venga, vamos a jugar un ratito tuyo. Pero tienes que parar, Fabián. Sí. ¿Qué te gustaría?
Allí el Fabián, eh? Que guapa. Que són hermanos. Resulta... Resulta que l'Eva i el Fabián són dos germans bessons, que estan a punt de celebrar els seus 18 anys en un estiu ple d'expectatives i promeses. Vamos a estudiar o no. La nit de la seva festa d'aniversari de les seues nides faran un gir perquè es veuran implicats en un tràgic accident.
Resulta que a partir d'aquí passaran moltes coses molt fosques. Però fosques, fosques. Molt foxes, com diu la meva filla.
Sona mal rotllo, eh, aquesta pel·lícula, eh? Perquè hi ha un senyor donant-li cops a una ampolla amb aquesta música, no? Tinc, tinc. Perquè fa com si marqués les hores, no? Ah, vale. Serà, serà, serà. Què passa? Perquè sigui tot així com a més lent. Podria ser. Més raro. Nosaltres perquè ens en fotem de tot, però aquesta pel·lícula no... No, no, de mal rotllo, eh? No és per foter-se'n de tot, eh? No, no, no, estic dient que en donà mal rotllo. Va, aproem amb aquesta. Una que es diu Ufman, un ladrón diferente. A mi sí, eh? A mi sí, eh?
¿Y si hubiera tomado otras decisiones? ¿Habría acabado aquí? Han pasado seis meses y ni una pista sobre el paradero del preso fugado conocido como Ruffman, el ladrón de los tejados. Perdón que he dit Ruffman y volví a dir Ruffman, me he equivocado. Sí. Son Channing Tatum y Kirsten Dunst. Channing Tatum, que no tiene músculos. Qué formal.
És una comèdia. Aquí tenim en Jeffrey Manchester, que no és majordom, potser que es diu Jeffrey. És un enginyós criminal que va robar més d'una seixantena de McDonald's. Has d'estar una mica malament per robar McDonald's. També quatre McGoofets d'estes.
I a més a més de la caixa, ja que estem, no? Resulta que accedeix als establiments de matinada i a través de forats que feia el sostre. Un botrón. Un botrón. Una pràctica que se li atribueix ràpidament amb el nom de Rufman. Resulta que serà detingut, serà tancat a la presó, però aconseguirà escapar i s'amaga en una botiga Toy Saras.
I tot de nens. No podia anar aquí a foto 13, no? I tot de nens, eh? I allà se construirà un refugi secret, sense ser que sospites. Aquí s'imagina que darrere de la prestatgeria de les nines, de la muñeca Leonor, estarà el senyor aquest, el Rufman.
I clar, però ha de fer de la manera d'entrar i sortir i que no sigui sospitós que se li vegi molt. Bueno, però mueves dos tableros d'ajedret i ja està. Ah, bueno, també és veritat. No? En un toy seràs? Potser preguntarem un dia els compans de Gascó o alguna botiga d'aquí. Sí, sí, si poden tenir alguna porta secreta on pugui viure algú. O pugui estar el Rufman, sí. A mi que no el tinguin allà.
Anem amb Kansas, va. No era Kansas també la ciutat de la Dorothy, del Mago d'Oz? Sí, sí, tant. I el Totó, que era un gos. Un remake, eh? Que potser ja n'hi ha prou de fer remakes del Mago d'Oz. Ai, la màgia, la màgia.
El mag de la ciutat Maragda. Ja teníem que haver estat extingits de fa molts anys. No, no, els sers humans. Entre les bruges extraterrestres, no sé com quedem. No sé ni quan quedem.
M'han desmuntat la història perquè era la Dorothy. Sempre serà la Dorothy. Però aquí és la Eli. Una nena de 8 anys i el seu gos Totó. Aquí sí que li mantenen el gos del Totó. Doncs s'hauria pogut dir... Dorothy igual. No, el gos. Ah, el gos. Totri. Clar, Totri. Totri. Totra. Cada dia te quiero amar. Doncs el Totó, que es veuran arrossegats al Màgic Món d'Oz.
¿Vale? O la bruixa Gingema. Eh, te has fet un esguince, eh? Gingema, sí, sí. Amenaza de destruir-ho tot. ¿Cómo has dit? Gingema. Gingema. ¿No es de Aglinda, la del Mago de Oz, o Glenda? No me lo recuerdo. No me lo recuerdo.
D'aquesta aventura acabarà conèixent l'Espanta Ocells, l'Home d'Alumini, el Lleó Covard, amb qui acabaran prenent un gran viatge per un camí de llambordes grogues fins a la ciutat. Què estrany, tot això acaba de tenir un déjà vu. Acaba de tenir un déjà vu. Mira, el que m'agrada és que arriba en català, aquesta pel·lícula. Cadascú ha de seguir el seu propi camí. Molt bé, veieu.
El nostre camí ens porta cap a una princesa orgullosa. Le presento el retrato de nuestro rey Benjamin. Aquesta també arriba en català, però no he localitzat el tràiler. És un jove i ben plantat rei, que és una mena Benjamin, que ja dius... Benjamín, Benjamín. Resulta que es disfressa de jardiner per anar a treballar al castell on viu la seva estimada princesa Carolina. Trata-me bien, no te ries de mi...
No m'hi arrenques la piel. Amb qui es vol casar? S'amaga sota la faceta d'aquest treballador i descobrirà un jove feliç, amable, que també s'enamora d'ell. Què dius, un jove? Una, una, perdó. Ah, havia entès un jove. Molt bé, molt bé.
Que cap endavant tot això, eh? Però resulta que els consellers volen mantenir-se al poder i li buscaran un pretendent diferent. Davant d'aquesta situació, els protagonistes hauran de fugir junts en un camí ple d'obstacles. És una mica Aladín. És el que t'anava a dir. És Aladín. Sí, sí. A veure, i a més a aquesta cança li poses Aladín i també t'ho creus. També. No, i te quiero enseñar. Sí. Digues sí.
Arriba també, Sílvia, dos documentals, una pel·lícula que es diu L'Imperi, subtitulada en català, i un altre documental que es diu Heridos, i que parla de quatre persones que després d'anys de silenci decideixen parlar obertament de l'avortament a partir de les seues experiències. T'ho explico, tot i que potser no les estrenen aquí, perquè són pel·lícules que crec que són necessàries.
Molt bé fet. Clar que sí, que a més a més tothom hauria de veure. Molt recomanable. Vinga, anem amb les plataformes, que no sé fins a un temps i fins a un no, de tràilers. Tira, tira, Manolo. Què te passa? Al badminton. ¿Y te ganas la vida con eso? Me has preguntado a qué me dedico, no con qué me gano la vida. ¿Sabes dónde está la carta? ¿Qué? Te va encantar cuando vayas.
Sé que suena raro. Sento aquí para decirte que tu hija puede ser la mejor de España en un deporte que tampoco conoces muy bien. És una sèrie creada per Diego San José amb els actors Mira Javier Cámara, Carla Quílez, que segueix en José Ramón Garrido, que és un exjugador olímpic de badminton que sobreviu donant classes d'educació física en un institut públic de Vallecas.
Divorciats sense il·lusions, la vida acabarà donant un tomb quan en un torneig descobreix la Mar, no la Mar Pérez. Una jugadora adolescent que podria ser el bitllet que buscava per complir el seu somni de competir a Jakarta, una ciutat on els jugadors com ell són respectats.
No com aquí. Saps que la de Jakarta em sona una miqueta com si cridessin Jumanji? Jakarta! Jumanji! Jakarta! Movistar Plus, que està molt bé perquè estrena també documentals, per exemple, sobre Aràbia Saudí, també un sobre vikingos, la creació d'un imperi, tot això ja s'ha estrenat, o un sobre Nicolas Cage.
El genio de Hollywood. Nicolas Cage. A veure, Nicolas Cage no estava una mica vingut a menos, ja, el Nicolas Cage. Tu ja saps que és l'home de les mil cares. Sempre té la mateixa. Clar, clar, clar. Pels amants de Maxton Hall. Tu també. Arriba una sèrie, la segona temporada de la sèrie a Amazon Prime. Sí. Maxton Hall, un mundo entre nosotros. I també arriba una nova entrega de Tatsuki Fujimoto.
Què és això? No ho sé. No ho sé, però arriba a la plataforma. Mentre que Apple TV+, la de la poma, estrena aquesta. Me la vull mirar una sèrie de ciència-ficció que es diu Pluribus. Buenos días, Carol. Podemos hacer algo para animarte? Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc.
És el creador de Breaking Bad, un dels creadors de Breaking Bad i que ara signa aquesta nova producció que s'estrenarà a Apple TV+. La trama, m'ho preguntaràs. Vinga, va, la trama, t'ho pregunto. Se centra en la persona més desgraciada del planeta i de com aquesta ha de salvar el món de la felicitat. No sé res més. Ja està. Però em ve de gust. I això ja t'ha cridat l'atenció per anar a veure-la. Sí.
Bueno, que esta la pueden ver en la tele. Ajá. El propiedad de novembre, si teniu la plataforma Sky Showtime, arriba, camino a Arcadia. He hecho cosas. ¿Cómo que pasa? He hecho cosas. Es que me arrepiento mucho. Pues no la hagas. Pues vocaliza. Claro. A la boca. Todos tenemos un pasado. Sí. ¡Pasado! Suéltame, pasado. No lo fui.
Una sèrie que narra la vida d'en Pablo. Pablo és un entrenador d'un equip juvenil a qui no li falta res. És conegut pel seu caràcter amable, pel seu caràcter tranquil. A Arcàdia ningú s'imagina que pot tenir un passat fosc i perillós. Avui la cosa va de passat. Resulta que la seva exdona...
que no l'ha oblidat, arribarà per sacsejar la seva pacífica vida. Ai, ai, ai. Què et sembla? Molt malament, molt malament. És que sembla que arriben del pasado. Passa suelta del pasado. Malament, malament perquè després tu ja estàs tranquil, la mar de res... Claro, tu ja has tirat màgina, jo hace anys hice lo que hice, però bueno, ja ha prescrito. Sí, sí, ja ha prescrito.
No ho sé, anem amb una altra sèrie documental que arriba a HBO Max, que es diu Expediente Vallecas. El caso Vallecas está en ese top 3 de fenómenos paranormales mediáticos. I això ho vam seguir fa temps. Te l'acordes al Boira, al programa Els Misteris? Adelante, Alex. A Tarragona Ràdio. Sí, sí, sí. Doncs ho vam fer, ho vam fer aquest d'expediente Vallecas. Primer informe policial en el que se reconocen fenómenos paranormales.
Gregorio Sos. La mujer del descansillo. Se fue a buscar pasteles y nunca regresó. Y mi madre era el director de esa casa de terror. La verdaderamente que estaba muy alterada era la madre.
Yo a día de hoy mantengo que en mi casa pasaban cosas. Mi casa de mí pasa cosas. Cayó por la escalera. Bueno, pues resulta que explora aquest documental el cas del poltergeist més mediàtic de la Star. Caroline, més mediàtic de la Star.
Després de la inexplicable mort d'un... Va bé, això parla, això és en serio. Ha mort una senyora, la senyorita. Ha mort una jove de 17 anys inexplicablement i el que semblava un fenomen paranormal s'acabarà convertint en un malson que destrossarà els Gutiérrez. 30 anys després, la família reviurà els fets.
No ho veuré, eh? Ja t'ho dic, ara que ho veuré, només per recordar-ho, eh? Tens HBO Max? Tengo un Franklin... No, no, que si tens la plataforma HBO Max. Ah, vale. Deja-me les contrassenyes. Abans t'explico que Disney Plus ens porta la plataforma...
I això quan dius plats, el perro se tira al suelo. El documental Fuego i Agua, ¿cómo se hicieron las pel·lícules d'Avatar? Ai, Avatar. Que torna una altra d'Avatar, eh? Ah, pues per això porto el documental. Mira, que te miro, que te miro, properament... És que és properament. Arriba, Avatar, Fuego i Cenizas. El dia 19 de desembre. Vale, pues abans han fet Aguatar, Fuego i Agua, que és el documental sobre com es van fer. Molt bé, molt bé. I, Silvia, acabem amb Frankensteins.
Guillermo del Toro, que s'endinsa en una nova adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per Mary Shelley l'any 1818.
Que bonica la música. Sí, eh? M'agrada molt. L'obsessió d'un metge per reviure els morts i donar-los la vida de forma científica resulta que unes pràctiques que portaran al naixement del monstre Frankenstein, que no acaba de trobar quina és la seva identitat. No m'estranya, si estàs hecho de partes i que es veu forçat a lidiar amb el rebuig de la societat, que té por de la seva aparença. Clar, clar.
Però si te fixes de veritat, de veritat, els monstres... No era ell, el monstre, eh? Què vols dir? Perquè ell era com un nascut. No, clar, clar, clar. Clar, ell era una senzillessa personalificada. La pel·lícula va formar part del Sitges Collection, del Festival de Cinema de Sitges, i es va estrenar fa unes setmanes a les sales de cine.
Però com fa setmanes que no fem Sílvia... Clar, perquè si l'excusa de que ara fan festa... Ara no puc venir... Aquesta t'agradarà. Muerte por un rayo. Què dius? Arriba el 6 de novembre també a Netflix. No tinc més informació, però potser és de gent que mor perquè els toca un llamp, potser? Ah, podia ser, podia ser. No? Sí, sí, sí. Bueno, provarem. A veure què és. I acabem, Sílvia, amb Trescat. Resulta que torna...
Crims. Que bonic. Carles Porta. Perquè la llum... Trobarem llum a la foscor. Això mateix. Arriba en un cas de l'octubre del 2004 a l'Hospitalet de Llobregat. És el doble crim de Bellvitge. I si no, una cosa completament diferent, que és Zenit, el concurs musical... Zenit, perdó, el concurs musical presentat per Miqui Núñez amb una segona edició que té menys concursants i un nou capità. Alerta.
Leslie de los Sirex. Què dius? Tal qual. Amb la Su, el Lildami i la Gisela. Però Leslie... Leslie... Jo crec que pot donar molt de joc, eh? Encara que entre tu i jo jo me quedava amb el Joan Reig. Si jo tuviera una escova... Hombre, quantes coses, barreries. Barrerida. Vagues barreries. Sí, sí, gluten, eh, tot això.
Pujar la sucre. Pues res, el cinema, que podeu anar a triar Remenà i mirar les pel·lícules. Molt bé. La setmana que ve més. Gràcies. Adiós. Adiós. Adiós, guapa. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós
Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tiu. Saps que estic veient cariño encogido a los niños? Què dius? Ara me l'expliques. Súper chuli. De què va? De que encoge a los niños.
La primera edició de la fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom. Però a les planes hi ha rieres, culinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé...
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Doncs gairebé que sí que el perdem, aquest fil. Ja us aneu a dir, perquè a més a més fa dues setmanes vam comentar amb el Beta. Fins la setmana vinent, fins la setmana vinent. I va ser acabar d'acomiadar-nos. Amb molta alegria. Però te'n recordes, Beta? Va ser acabar d'acomiadar-nos i tots dos vam dir...
Oh, que no, que la setmana vinent és dia 1. Clar, que va ser dia de tots sants. I clar, comentàvem, home, però sí, el dia de tots sants. Si caigués en dissabte, ai, caigués en dilluns, en dimarts, seria festa, veníem de la castanyada. I clar, és un dia, precisament, on la gran majoria anem a arretre homenatge i també...
ens acostem més al cementiri, estem amb família... I és un dia una mica especial. Ens vam adonar quan hi havíem tancat els micròfons i no hi havia manera de tornar enrere. Aleshores, no res, demanem disculpes, però al cap de dues setmanes
Aquí estem. Hem canviat l'hora, ara som més joves. I reprenem el fil que havíem deixat. Per cert, bona tarda a tothom. Bona tarda, Beta. No passa res. Era molt important deixar clar aquesta cosa perquè molta gent després nosaltres eufòricament de dir fins la setmana vinent. Clar, suposo que la cançó que vam posar al final també ens va posar d'autoestimes. Supercontents.
Això mateix. Aleshores, doncs, no res, que hi ha hagut aquest petit parèntesi de tots sants, però el fil segueix igual. Molt bé, i seguim aquí, eh? El fil que vam deixar fa dues setmanes... I què té a veure amb Tarragona? Això mateix. El tornem a recuperar perquè se'ns va anar una mica de temps... Una mica? Tu creus? Fa dues setmanes, coses de...
El directe. És el que té el directe, t'ho dic en sèrio. A més a més, quan li posem tanta passió al que fem, que jo crec que els nostres oients ens ho noten, tens aquesta sensació... Però és que saps què passa, Sílvia? Li posem passió perquè són notícies que interpel·len...
opinar, no?, perquè, esclar, estem parlant de temes que ens afecten, no?, la contaminació, tant sigui de plàstics, ja sigui de cotxes, de qualsevol cosa, això mateix, ens interpel·le molt, però, a més a més, si les notícies tenen el seu focus o la seva font a Tarragona, encara ens hi sentim més interpel·lats, perquè, esclar...
una gran part d'aquest territori, i ja siguin per qüestions negatives o per qüestions positives, esclar, aquesta interpellació és el doble, no? En aquest cas, doncs, és la part positiva, perquè com vam avançar fa dues setmanes, doncs parlaríem de la primera gasolina 100% renovable a escala industrial i que es fabrica aquí, a la zona de Tarragona, no? A la refineria Rapsol, que està aquí al costat mateix, que... Senyor Rapsol, senyor Rapsol...
personalment no estigui dins del terme municipal de Tarragona, però els seus efectes abasten, els seus fums en aquest cas, abasten moltes poblacions, perquè ja sigui els barris de Ponent, ja sigui per qualsevol cosa, doncs ens arriba la influència de la petroquímica, de la Repsol, vaja. Bé, la qüestió és que vam deixar gaure
aquesta notícia sobre que s'havia aconseguit aquesta fabricació ja a escala industrial, perquè fins ara tot era investigació, era recerca, i ara sí... És una realitat. És realitat, perquè, a més a més, s'hi van posar les piles i van dir, ja que és factible, es pot fer, doncs anem a fer una fabricació a escala industrial. O sigui que vinga, vinga, fer aquest combustible 100% renovable.
I, doncs, anirem desenvolupant la notícia. Ah, sí? Sí, perquè el titular és molt llaminé, allò que dius, la primera gasolina 100% renovable a escala industrial, que es fabrica aquí a Tarragona. Però, esclar, la gent es pregunta, sí, però el combustible es pot utilitzar en qualsevol vehicle de gasolina? Doncs sí, es pot utilitzar en qualsevol vehicle de gasolina, perquè de moment fan gasolina, no és diècil, no és gasoil.
I es pot fer sense modificar el cotxe ni les infraestructures de provisió. Això vol dir que el cotxe, si rep aquesta gasolina 100% renovable, l'acceptarà el cotxe i funcionarà igual que les gasolines fòssils 100%. Però no s'ha de moure res, no s'ha de canviar filtres... I les infraestructures tampoc, infraestructures de provisió. Les benzineres també. No has d'anar a una benzinera...
No ha de canviar tot el circuit per poder posar-ho. I fer una cosa, no, no, aniràs al mateix subministrador i buscaràs aquesta benzina 100% renovable i ja està, vol dir que tampoc les benzineres l'hauran de canviar de dalt a baix per subministrar aquest nou combustible. Per la gent que treballa a les benzineres i que porta a les benzineres és una bona notícia també, perquè és un altre producte que poden donar...
Afegirà un nou dispensador que posarà això, gasolina 100% renovable, que té un nom. Es diu Nexa 95. De moment s'ha començat a distribuir amb benzineres de la Comunitat de Madrid i alguns punts de Catalunya, però progressivament s'anirà extenent. A Tarragona, aviat havia vès, si no tinc mal entès, pel mes de desembre,
es començarà també a implementar les benzineres que tenim aquí al costat, aquí a Tarragona, a la zona de Tarragona, vaja. Que si a partir del mes de desembre aneu a una benzinera, en aquest cas hauria de ser Rapsolt, no és que vulguem fer publicitat...
Però és l'única que fabriques, les coses són com són. Si voleu posar aquesta benzina 100% renovable, haurà d'anar a una benzinera d'aquesta empresa que la produeix, que en aquest cas és Repsol. Si aneu a partir del desembre i veieu un sortidor que posa Nexa 95, sabreu que aquesta benzina ha estat produïda...
De manera, 100%, explicarem què és això del 100% renovable, però sapigueu això, que és aquesta nova benzina que, alerta, aquesta també és bona, a banda que els cotxes no han de patir modificacions. Fins aquí la fitxa tècnica d'aquesta benzina, eh?
A banda que els cotxes no han de patir modificacions, que l'acceptaran sense haver de fer cap canvi, a banda que les benzineres només han de posar un nou sortidor dels criants, afegint un de nou, i això tampoc no és canviar la benzina, és afegir un nou sortidor, doncs...
Rapsol apunta que el seu ús, en aquest cas aquesta Nexa 95, redueix més d'un 70% les emissions netes de CO2 respecte a la benzina convencional.
T'he trobat una cosa que estava buscant. Sí. Estaves parlant d'això i aquí no saps què m'ha anat a mi. La meva ment marxava cap aquí. Mira, escolta. Este combustible orgánico es delicioso. ¿Por qué yo nunca voy a hablar de él? Es una conspiración, hermano. Esos petroleros tienen comprado el gobierno. Nos llenan de mentiras el tanque, hermano. Entiendo. Están llenos, ¿sí? No lo sé. Però és la part de Cars, de la pel·lícula Cars... Ah...
en el qual hi havia un que estava venent la benzina bona, diguem-ho així, que és la benzina ecològica, i que, clar, li deien, però com t'has tornat boig, que això no pot ser? I cada vegada que parlava d'aquesta benzina ecològica en aquesta pel·lícula, li deien que si estava boig, doncs no estava tan boig. Bé, doncs, mira, quan van fer aquestes pel·lícules, els Cards, doncs... Ja fa una mica d'aquesta pel·lícula, eh?
Per això mateix, en aquell moment, tot era experimental, estava en fase d'investigació, de recerca, i ara, doncs, després de molts anys, han pogut veure que sí que és factible fabricar-ho, i aleshores, doncs, ara ja és realitat. Clar, clar, clar. Una pel·lícula era una mica ciència-ficció, doncs, ara és realitat, no? Es deia Phil Moon, el personatge, i que ell tenia la seva consciència ecològica, es caracteritzava precisament per utilitzar biocombustible,
Que de la seva filosofia? Doncs mira, és això que l'empresa Repsol apunta que el seu ús, tornem a insistir, redueix més d'un 70% les emissions netes de CO2. És allò que dius, home, doncs si la benzina a partir de...
els fòssils, en aquest cas el petroli pur i dur produeix aquesta contaminació i utilitzes una renovable i redueixes un 70% d'aquesta contaminació, doncs ja han fet un pas. Benvingut sigui, i tant. Esclar, aquí després hi ha dues preguntes que ens fem, no? Però abans deixem acabar d'explicar això de la notícia, que tornem a insistir.
que aquesta nova gasolina, Nexa 95, és fabricar el complex industrial de Tarragona amb un procés propi desenvolupat per científics del grup, Dapsol, en col·laboració de l'empresa nord-americana Honeywell, que és una empresa de serveis que ofereixen assistència tecnològica i estan en molts àmbits, des de qüestions domèstics, des de qüestions industrials, fins i tot aereoespacials. Són d'aquelles empreses conglomerats que ho toquen gairebé
tot. Tot, sí, sí, sí. Aleshores, doncs, clar, Rapsol ja té els seus científics, però va demanar la col·laboració d'aquesta empresa nord-americana, Honeywell, i entre tots dos, doncs, van aconseguir fer realitat aquesta Nex 195, aquesta benzina, doncs, ecològica, 100% renovable.
Aleshores, com deia abans, el cotxe no s'ha de modificar res, les infraestructures de provisió tampoc, i aleshores, doncs... Oh, és una meravella. Té efecte de client que manté més netes les vàlvules d'admissió.
Sí, de moment és això que ja s'està comercialitzant amb 20 estacions Repsol de Catalunya i Madrid i estarà disponible en 10 estacions de servei més abans de final d'any en ciutats com Tarragona, Saragossa, València i Bilbao. Esclar, aquí Tarragona ha demanat pas, no és...
No té la categoria com València i Bilbao, però si la refineria la tenim aquí a prop, doncs d'alguna cosa ens hem de beneficiar, no? I per això que dic, abans de final de l'any, al mes de desembre, doncs també a Tarragona podrem tenir l'annexa 95.
Rapsol defensa que la fita de produir una gasolina 100% renovable a escala industrial demostra que els combustibles líquids renovables són una opció real per a reduir les emissions del transport. I el grup reclama que revisi la prohibició del motor de combustió per l'any 2035. Ai, ai, ai. Aquesta és una de les coses que ara en parlarem. Sí, sí.
També la companyia defensa que per assolir els objectius climàtics marcats per Espanya i Europa és imprescindible reconèixer la contribució dels combustibles 100% renovables en la descarbonització del transport per carretera. I aquí obren aquestes dues preguntes. Primera... Quins melons, eh? Primera, esclar, la Unió Europea diu a partir del 2035 ja no es poden vendre cotxes amb motor de combustió.
Però, si s'obre la via d'aquests motors de combustió fan servir un... Contamini menys. Això mateix, diguéssim, una benzina que contamini menys, esclar, ja es posa una mica entre dit això. Ja no té raó de ser, perquè hem avançat un punt.
Bé, però jo no posar-ho el 2035, sinó posar-ho una mica més amunt, no? Vol dir, ara nosaltres aquí no ens volem decantar cap a una banda ni cap a l'altra, Sílvia. No volem donar raó ni a Rapsol ni a la Unió Europea. Però, és clar... I és que després t'explico una cosa.
Rapsol ha posat aquí interroguant. És clar, si el 2035 és l'any que ha fixat la Unió Europea per dir no es vendrà més cotxes de combustió, motots de combustió, vaja, és clar, bé Rapsol dic que els nostres benzines...
doncs, ens redueixen un 70% de contaminació. Aleshores, no té sentit que mantingueu aquesta data. La podeu pujar al 2040, als 1.45... Però, esclar, nosaltres estem contribuint a això. Aleshores, esclar, l'alternativa que hi havia ara, que era dels cotxes elèctrics, també queda així. Dius, sí, és una bona alternativa, però, esclar, si els motors de combustió també no contaminen tant, s'obre un altre meló que dius, ostres... I l'altra pregunta, l'altra qüestió, és la de...
les zones de baixa emissió que vam deixar anar fa dues setmanes. Sí, t'ho vam comentar també, vam deixar caure. La idea que a Tarragona s'implementa les zones de baixa emissió, les ZBE, el proper mes de desembre, que hi haurà una part del centre de Tarragona...
Que no es poden entrar en el cotxe, segons quins cotxes, això mateix. Clar, Rapsol també diu, però si els cotxes que tinguin aquesta benzina... Contaminen menys. Contaminen menys. Al millor també s'havia de mirar qualificació. Com ho saps tu, quin cotxe porta una benzina o porta una altra? També és molt complicat, no? Però és clar, els de Rapsol també tenen les seves raons per dir, bueno, però si el cotxe...
que entra, no contamina tant, podria entrar, encara que tingui 15 anys o tingui 20 anys. Però, esclar, si baixa la contaminació, podria entrar. Però, esclar, el problema és això. Com ho saps? Si porta la gasolina bona o la dolenta. Bona en un sentit renovable i dolenta tota la vida, no? Ara t'afegeixo i un altre meló. Perquè, a més a més, vaig sentir un senyor, que ara no me'n recordo, era un entès, d'aquelles coses que de tant en tant et trobes per internet, i que em va deixar un munt d'interrogants oberts.
Perquè em deien que, més que per la història de la contaminació com a tal, era més com a classisme.
Classisme. Classisme, t'explico. Ell donava l'exemple que hi havia un cotxe, ara no me'n recordo quin deia, que era de l'any 80 o 90, i que, clar, per ser del 90 o el 80 no podia entrar en aquesta fase de baixes emissions. No podia entrar a les zones de baixes emissions. Però resulta que hi ha un cotxe que val 70, 80, 100.000 euros
i que contaminava el doble i era actual. Ah, ja. M'entens? Sí. I clar, dius, a veure, de veritat què estem mirant? Sí. De renovar i que hi hagi cotxes nous i que la gent es canviï el cotxe vell o de veritat el que contamina? Sí, sí, sí. Però clar, si és de veritat el que contamina, potser aquest cotxe que val 100.000 euros i que contamina el doble que dels anys 70... No hauria d'entrar. No hauria d'entrar. Sí, sí. Però està com a etiqueta eco. Ja, bé, doncs... Perquè és nou. Sí.
Aquí se'ns escapa alguna cosa. Per això et deia que aquí hi ha moltes coses que jo crec que s'han d'abascar i que s'ha fet una... Vinga, vamos a hacer todo, somos liberales. Compte, perquè podem desgraciar la vida de moltes famílies. Hem d'afinar una mica. I la gent no té ara mateix el millor, depèn de com, 20.000 o 30.000 euros perquè estan els cotxes pels núvols per canviar-te el cotxe. Però...
Però és que és això, no? Has obert un altre interrogant, però ja són tres, no? El que dius tu. Després, esclar, vull dir, abans que fos realitat aquest combustible 100% renovable, tot era en fase d'investigació. Com no hi havia alternativa a la benzina que utilitzem ara, que és la que contamina, de debò, esclar, doncs els dirigents, els polítics van dir, bueno, hem de fer una cosa. Va, posar amb el 2035 que no es venguin més cotxes de combustió, anem a electrificar-ho tot,
I dius, mira, doncs, anàvem per aquí, cada vegada hi ha més vendes de cotxes elèctrics, i, bueno, sí, sí, anàvem per aquest camí. Però, esclar, una cosa que era en fase experimental, que no sé si aconseguiran, doncs va a Repsol, aquí a Tarragona, amb científics d'aquí, de casa nostra. Són molt llestos a Tarragona. Aleshores, doncs, aconsegueixen aquesta benzina 100% renovable, que, segons ells, contamina un 70% menys dels combustibles que utilitzem ara. Aleshores, esclar, dius, home, però si contaminen menys,
Clar, quina raó de si hi ha? És per treure aquests motors. I aquesta zona de missions s'hauria de tenir algú a la porta de Tarragona per dir alguna cosa medint, el que passa que trigaríem cinc dies per arribar al lloc. Aquest altre segon meló, que hi ha tres, doncs aquest seria, hem dit el primer, el segon és el tercer, doncs el segon seria qui entra i qui no entra a la ZB.
I de quina manera, clar. Perquè potser tu et saps gastant una pasta, perquè m'imagino que a principi tot això valdrà molts calerons. No sé si sortirà a l'euro i mig el litre. Però és curiós, no, Sílvia, t'adones que com és la tecnologia, que quan n'hi ha alternatives, doncs diuen, bé, mira, com els motors de combustió de tota la vida contaminen molt...
Doncs anem a electrificar, anem a implementar el cotxe elèctric i posem una data que la gent vagi canviant els cotxes i vagi canviant del motor de combustió al motor elèctric. Posem una data llarga, 2035. Allà vinga. Com aquelles pel·lícules del futur, no? Que dona temps, no? Dona temps. Perquè, esclar, són 10 anys encara que queden, 2035. Aleshores dius, molt bé, doncs anem per aquest camí. Fins ara tot anava això. Però, esclar, te surt.
Te trenca, te trenca tot. Un combustible que contamina menys i no està fet pel petroli. Que fa que els motors funcionin millor. Està fet per energies renovables i dius, ostres, això no m'ho esperava. Aquí hi ha sobre un debat, no? Els polítics, els científics, els mediambientalistes. Jo, ostres, aquesta no ens l'esperàvem.
Ara què fem? Ara què fem? Ara què fem? Ara és allò de vinga, una altra vegada reunim-nos tots i a partir d'aquí, senyors de RapSol, espereu-vos una mica, home. Jo sempre seré partidari de l'actificació, però esclar, si venen una empresa que són, entre cometes, els culpables de la contínuïna, entre cometes, eh? Sí, sí, sí. I són moltes cometes perquè culpables no directament, però indirectament culpables. Responsables.
de la contaminació, provint aquests combustibles de fòssils i tot això. I que tot sigui més net. I ells investiguen perquè sigui més net amb aquests combustibles, doncs, ostres, què passa aquí, no? Benvingut sigui d'aquestes idees. I canviem-ho tot, si és possible.
Jo, sense deixar de defensar l'electrificació, doncs si t'ha ve una empresa i redueix un 70% la que té una ajuda, doncs benvinguda sigui. Sí, sí. A veure, què t'he de dir també... Que ha de coexistir uns anys més. Doncs això, la paraula la tenen els polítics. Però és clar, s'ha obert un front que no...
No estava, no era previst. És allò de cop i volta, hem vist la llum, no? Hem trobat una altra llumeta que ens dona una altra perspectiva totalment diferent. Són també tot interessos econòmics, perquè, esclar, això d'un pla Rapsol és aire, és oxigen, perquè, esclar, vol dir que la seva manera de produir aquests combustibles poden durar uns quants anys més, perquè, esclar, si anaven cap a electrificació, adeu refineries, adeu benzineres, si anaven cap a aquest camí, evidentment...
Està molt complicat, està molt complicat. Sí, clar, però anàvem per aquí, no? Però, esclar, si te surten que nosaltres fem uns combustibles que no combinen tant, ara diem, i ara què? Ara què? Què fem amb les bateries, ara? Per això és oxigen, perquè allargar, doncs, aquests productes, aquestes produccions químiques, doncs, això de convertir el petroli en gasolina, i en aquest cas, doncs, ara convertir les coses...
que ho explicarem, que són els combustibles d'origen 100% renovable... Sí, sí, sí, endavant. O sigui, convertir aquestes coses 100% renovables en combustible. Doncs mira, què són els combustibles d'origen 100% renovable? Doncs mira...
són els que s'assumen a un tipus de combustibles produïts a partir de regius orgànics, agrícolars, forestals, olis de cuina usats i altres matèries orgàniques.
Els combustibles d'origen 100% renovable són una alternativa per a la mobilitat actual i bé, i tenen unes avantatges que els fan millors dels combustibles que coneixíem fins ara. El que dèiem, que sense deixar de produir combustibles es renoven. Allò que diuen, renovar-se o morir.
Ara torno una altra vegada cap al món del cinema, però tu ja saps que jo sempre busco simils. Sí. Te'n recordes de la pel·lícula amb què el protagonista, o una part protagonista, era un Deloria en què viatjaven el temps? Sí. Regresa al futuro? Sí. Tu te'n recordes amb què s'alimentava? Sí. Sí, sí, sí, sí, sí. I m'estaven recordant també ara? Anaven els covells de la brossa...
i el que recullien de les peles de taronja, de plàtans, de verdura i tot això, i omplien el dipòsit. Bé, doncs això és encara sense ficció perquè tu no pots agafar les restes orgàniques i posar-les al cotxe. Això és una mica sense ficció, però el que ho fa la refineria sí que ho pot fer. Aquestes restes orgàniques les poden convertir en combustible. Perquè vegis, eh? No has d'anar a buscar els covells...
T'ho imagines? Però més o menys seria això. Els covells estarien nets com una patena, eh? Sí, però més o menys seria això. Seria el mateix procés, utilitzar aquestes restes orgàniques dels covells, però jo no ho faries tu, faria la resort per tu. Clar, clar, clar. A nosaltres ja t'ho anaríem fent, ja tot. Sí, no és que ho faries, que ho faia. Ho fa, ho fa ara mateix. Molt bé.
Bé, doncs mira, va, acabem, perquè si no... Digues, sí, que em dóna cap a la música. Mira, existeixen dues alternatives que es diferencien en funció de les matèries primeres i les tenen que ser utilitzades per a la seva producció. Són dues, hi ha dos tipus de combustibles renovables. Els biocombustibles, o sigui, regreso al futuro... Has vist? S'obtenen a partir... Pel·lícules...
residus orgànics com olis de cuina usats, closques de fruits secs o restes de poda, evitant la seva per llançar-los i convertir-los en combustibles per transport, calefacció o indústria. Ara hi ha una realitat i estan disponibles cada vegada amb més estacions de servei, que és el que dèiem abans, que al desembre arribaran a Tarragona.
El segon tipus de combustible renovable. També es coneix com combustibles sintètics o I-fuels. I són... Són combustibles... No, en aquest cas no, perquè també són renovables, perquè els que tenim fins ara són del petroli. Tenen altres bactèries. Sí, els que tenim ara són del petroli.
petroli. Si es refina petroli, surt la benzina. Són els més contaminants que hi ha ara de moment. Però aquests són els sintètics o e-fuels. També es coneix com combustibles renovables d'origen no biològic. En aquest cas no serien ni closques de fruits secs ni allò que trobem als covets de l'obra. No, però seria l'oli que normalment cuinem, pel que vas dient.
Sí, perquè l'oli que cunyen són els biocombustibles. Mira, biocombustibles. O sigui, residus orgànics com olis de cuina usats, closques de fruits secs, listes de poda... Bé, aquestes coses...
que llancem. En aquest cas, els sintètics es produeixen amb aire i aigua. Se separa l'hidrogen de l'aigua i es combina amb CO2 capturat a l'atmosfera, creant un combustible que pot utilitzar-se en una àmplia gama d'aplicacions com, per exemple, vehicles passats a llarga distància, i a dia d'avui encara no...
se comercialitzen, però existeixen projectes pilots per la seva fabricació. O sigui, aquí és una altra branca que també l'empresa Repsol pot també implementar el del combustible o biocombustible. O sigui, podrà a curt termini tenir dues games de combustibles renovables. Els biocombustibles que ja s'estan venent
i els futurs combustibles sintètics, que en aquest cas serien transport pesat, els camions. Els camions farien servir aquest combustible sintètic. Bé, doncs, seria l'explicació d'aquests dos tipus de combustibles renovables, que, com he dit abans, a veure què és el que passa...
A veure si canvien d'opinió i podem aguantar una miqueta més els cotxes que tenim ara per ara, gràcies a aquesta benzina. És allò que apuntaven al principi, Sílvia, els directius de les empreses, perquè no crec que sigui una cosa tan sols de Repsol. Repsol ha sigut la primera que ho ha aconseguit, però suposo que al darrere vindran les altres empreses petroleres. Clar, això haurem de posar les piles, en aquest aspecte.
Totes aquestes empreses petroleres que feien, doncs, refinaven el petroli amb benzina i, entre cometes, produïen aquesta contaminació, doncs, en un moment donat es volien reunir i van dir, mira, si no renovem, el negoci s'ha... Se'n van a risc.
Se'n va cap a Norris perquè, esclar, vol dir, no és sostenible anar llançant aquesta contaminació amb els cotxes. Ells s'ho veien i han dit, doncs mira, podem fer una cosa, fabricar uns combustibles que siguin 70% menys contaminants i a veure si ens ho accepten. Podem, doncs, això, seguir amb el negoci. Esclar, tot és qüestió de supervivència econòmica, en aquest cas.
A veure què passarà, eh? Sí, però bé, doncs mira, és aquelles coses que nosaltres que som partidaris de la transició ecològica per un món més net i tot, esclar, doncs les empreses que fins ara eren així una mica responsables d'aquesta contaminació han buscat un altre via per seguir subsistint. Esclar,
Per a aquestes empreses la prioritat és seguir produint. Aleshores diuen, mira, si hem de treure el petroli i hem de produir combustibles així renovables, doncs bé, tot sigui que tindrà aquest benefici de cada societat perquè seran més contaminats. Però encara que sigui per motius econòmics, treguin el petroli del mig, això que s'ho tindran guanyant.
Anem cap a la música? Anem cap a la música. A més a més, música que té a veure... Jo recordo que fa dues setmanes vam fer com una espècie de lloguesca. Sí, un concurset. Un concurset, a la qual... Que per cert, la vas encertar, eh? A mi què té de trempa?
Home, una miqueta de trampa, no? A veure, jo tinc aquí els vídeos. Vas veure el vídeo. O sigui, tu m'envies els vídeos. Sí. I a partir d'aquí jo ho vaig posant, i clar, és que una d'elles la coneixia molt. Jo t'envio vídeos perquè tu després es posis al podcast i la gent pugui gaudir així, en totes les dimensions de la música.
Tu vas veure que està bé bonic, eh? Això que puguem posar la cançó en el vídeo per poder gaudir-la. Sí, per això t'envio. Jo recomano, eh? Treu a Trabona Guàrdia de la Terra Esplana. I bé, t'ho vaig donar una mica així, allò, una pista, però bé, tot així, doncs bé. A la primera, eh? A la primera, la vas encertar. Però bé, avui, d'aquests testets que vam fer, d'aquest concurset, vols tornar a posar una cançó, en aquest cas, sencera, no? Sí, una vella.
Home, sencera, no sé si podrà ser, perquè dura gairebé 8 minuts. És una mica complicada, eh? Però vull donar-li el protagonisme. Vinga, sí. Almenys dir-li que és la cançó de Funky Town, el tema que a més a més feia amb ti-ti-ti-ti, que vam començar tu i jo, que no acabava d'arrencar, pobre. Sí, sí. Que va passar un cotxe pel mig. Sí, sí, va petar i tot. Crec que avui tornarà a pitar-nos, eh? Mira què t'ho dic. Molt bé. Mira-te-la. Mira, mira. Això era començaments dels anys 80...
I va ser una barreja de tecno i funky, no?, perquè els lips incorporate... Sí, sí. Doncs era això, era la música així festiva, allò funky, la música així de ball... Però és que la van dir, hòstia, aquesta música de ball... Fem servir la tecnologia dels anys 80, que ens agrada molt. Aquesta combinació... Que sona molt bé. Sona molt bé. Va agradar molt.
Va agradar molt. I es van fer moltes bastions, també. I 40 anys després segueix agradant molt. Beta, que tornem la setmana vinent. Aquesta vegada sí. Sí, aquesta vegada sí. Gràcies. I també, si ens escolteu en dissabte, que demà hi tornem, diumenge. Si no hi ha nàstic. Adéu, adéu. Adéu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del play-off de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte 8 de novembre a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia en el partit entre el Real Murcia i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, el web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nasti, que al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del sempre nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio.
No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. Ah, que feia temps que no la teníem tan bé, eh? Avui vas dir bien a tots els col·laboradors. Home, però es trobava a faltar. Mar Pérez, bona tarda. Molt bona tarda.
Ai, que guai, que tornis a estar aquí l'altra vegada. Això de la festa m'agrada però fins a ser pont, eh? Però s'havien de menjar panellets i castanyetes. És que d'aquí arriba el dia 6 també de desembre i després estarà el mateix. Nosaltres som molt de pont. Són molt punteres, molt punteres. Puntiagudes també.
Com ha anat les setmanes? Molt bé. Moltes recomanacions? Moltes notícies boniques? Bueno, a veure, a veure. Ai, ai, aquí ha hagut una frenada. Sí, perquè venim d'una setmana complicadeta. Complicadeta perquè a les televisions només sentim parlada política. Sí, hem de fer un especial dedicat a Operació Triunf o a la Isla de los Famosos. No sé, no sé. O a la Isla de las Vendientes aquellas. Que algú sigui infidel i...
I que les bombi de quina manera. I el paper coixer ja fa uns quants dies que aquell senyor rei emèrit se li va a córrer, escriu el llibre i treure'l en francès abans que en castellà i la premsa del paper coixer, per cert,
portada d'hola d'aquesta setmana, em va plena. I de lectures i de tot, eh? I costa, costa un ovari i part de l'altre trobar alguna notícia que no tingui a veure amb judicis, amb política o amb aquest bon senyor que un dia va ser rei i que ara es dedica a fer, no sé, a dictar llibres. Tu creus que ara el trobarem en algunes d'aquestes pantalles de Telecinco i companyia, en Tele3? Hola, soy el rey emérito. ¿Has tenido mis memórias?
Bueno, Déu-n'hi-do, saps que no parlo de la monarquia perquè ens tancarien la barraca. És impapinable. Però, bueno, es veu que menteix més que parla, eh? Sí? Ah, com aquells de València? Sí, hi ha gent que està allà, saps? Perquè l'ha netejat. Amb el rotulador, amb el rotulador, que és fosforito, saps? Si encara tenim el 101, per aquí. I arriba un punt en què allò ja no s'aguanta de tanta història.
Però anem per feina perquè ens agradi, no? És cap de setmana. Això és mana, mana. Benvinguts. Calla, calla, calla, que ens censura a nosaltres també, eh? Per això no parlem de la monarquia. Sí, per això, per això. Si ja ho farà amb la música unes vegades, eh? Això t'anava a dir.
És un himne. És una meravella. Hem de dir que avui m'ha arribat un missatge al mòbil, WhatsApp, dient-me, vull que aquesta i aquesta. Sí, ara aquesta cançó l'havia triat per acabar, però no passa res. No passa res, no passa res. No me la canvies, no me la canvies. És un hit, un clàssic de la música electrònica, Born Sleepy, dels Underworld, que fa 30 anys. Casi nena, eh? 30 anys. 30 anys? No hi era amb tu i jo.
No puc, no puc. I la ballàvem.
Això aixeca un mort, eh? Això aixeca un mort, eh? Com peta això, eh? Que fort, 30 anys. Un dia ets jove i l'altre fa més de... Te se posa la pell de gallina sentint 4 notes, eh? Fa més de... Bueno, és que fa més de 25 anys de moltes coses espectaculars. Potents, eh? Potents, potents. Bueno, a veure, posa'm a les Espais Girls. Vinga, va. Actual, com sempre. Sí, sí, sí. L'últim, l'últim que hàgim fet. Ui, no, aquesta no. Aquesta no és a les Espais Girls. Ah, no, no.
Sí, sí, és aquesta, eh? Aquesta, sí? Que m'has de quedar així com més dolceta, mira.
Va molt bé, queda boniqueta. De fet, no parlarem de les espais girls en si, sinó del marit d'una d'elles. Aquí el tenim, no? Mira que bona. Sí, que és bapeta, eh? Jo és que no soc de rossos, però bé, té bon cos. La qüestió és que David Beckham ha estat embestit com a cavaller de l'ordre de l'imperi britànic pel rei Carles III. Que tinc el tros, eh?
Que bonic. Ja està, ja està. Una cerimònia... Era rotllo ràpid. Una cerimònia celebrada al castell de Windsor. Ell anava acompanyat per Victoria Beckham, ara Lady Beckham...
I els seus pares, David i Sandra. L'exfutbolista va rebre el títol de CIR, que és el més alt reconeixement civil que pot otorgar-se al Regne Unit per als seus mèdics excepcionals amb l'esport, la filantropia i el servei públic. La cerimònia, que és així com un aire molt medieval, va incloure el tradicional gest del monarca... Passa manes, no? No, passa espades, passa espades. Passa espades.
Saps allò que li posa les pas en un ombro i a l'altre, saps? Doncs això. Però va ser un cos, un rotllo... Pim, pam, pum, vinga, fons el siguiente. Pim, pam, pum, vinga, otro. Otro cir. Vinga, circulen, circulen. Ella es veu que es va emocionar, eh? Home, clar. Tinc les paraules, eh? Home.
Estava emocionat, estava orgullós i a partir d'ara ja li haurem de dir...
Circ. Circ. Circ. Oh, i Circ. Oh, que bonic. I ja, doncs clar, també ella. Ella ara serà Lady Victoria. Però ja era Lady. Què conya, mira Lady. Va, però és Lady. A veure, tu i jo som Lady. No, no, no. Encara que els nostres homes no siguin Circ. No, no, no, jo ple veia, jo ple veia, deixa'm estar. No vull ser Lady. Lady. Jo Lady la pinc, la foma només. La pinc Lady, ja està. Bé.
Aixa, aixa és el que fem. Canviem de tema. Ah, no, ben estudiada, la va dir jo. Jo crec que la va canviant. Conforme la va posar, la van canviant de diferent. La canvia ella, eh, nosaltres. Nosaltres no, nosaltres la sabem des del moment que la van escriure, aquesta cançó. Bueno, a veure, parlem.
Del Quico Rivera. Vinga, música del Quico Rivera. Perquè ens entenguem, perquè ens entenguem.
Doncs mira, jo sento això i ara m'he... El tiburon, el tiburon. El tiburon se la llevo. No hi vas, eh? Però que dintre d'aquell que dóna alegria, eh? No sé què dir-ne. No sé què dir-ne. La boca petita, perquè no sé més. A veure, tot i que vam prometre que no... Remenaríem? No. Diríem? Que no... Parlaríem?
A veure, que no traurien pasta, no em surt la paraula, que no traurien pasta de la seva ruptura dos mesos després que es fes publicar la seva separació Irene Rosales i Quico Rivera ja passeixen el cul per totes les emissores de televisió fent entrevistes, concedint...
programes i ella, la primera vegada que la vam veure va ser en Sonsoles, i ell al programa de viernes. A veure... Què passa? Quan tu, a la teva vida, l'únic que saps fer és mala música com aquesta, o vendre la teva vida, que arriba un punt en què... Com es podia estar callat?
Mai de la vida, mai de la vida. Home, que hem de menjar, eh? L'únic que li honra... Clar, i té dos filles, tres. Té dos filles i un fill. L'únic que li honra és que va ser ella la primera a parlar. Perquè l'havien vist amb una nova... Com es diu? Una nova il·lusió, que ara li diuen així. Aigua de l'amor, sí, sí. Com canvia, com canvia la pel·lícula, eh? I aleshores suposo que, per nosaltres ja consciències, doncs va concedir a la Sonsoles, que és allò, és com a molt de plastelina, que ella... I com a molt d'amiga, eh? Ah, saps? Molt de salsa, oi? Són amiguis...
I elles dos soles, amb un sofaret, sense més periodistes, sense ningú, saps? Musiqueta tranquil·leta, foc un boniquet... I anant traient el tema de com havia sigut, com si no ens ho haguessin explicat vegades, tota la seva vida de parella, en el seu moment, tot el seu matrimoni. Com havia anat, com havia viscut ella, alguns moments...
Que no sé què dir-te, perquè en el fons li preguntaven els parers d'ella, però en realitat estava parlant de la vida d'ell. Ah, clar, perquè no pots deixar una cosa amb l'altra. Perquè ella era anònima i tots els problemes que ella havia patit...
els hi havia portat aquell bon senyor. Però això és la meva visió de la història. La qüestió és que ell va tenir la deferència de deixar-la parlar primer, allò de tirar la primera piedra, i després ell ja va pactar, suposo, previo pago, al programa de viernes, on recordem que a ell li agrada un divendres nit seure en aquella poltrona, recordem que allí, en aquella poltrona de divendres nit, havia rajat lo más grande...
de la seva vida i de la seva mare. Però, bueno, de moment estan sient educats. No, no, molt bé, no. Em pots deixar la música d'aquest senyor de fons? Sí, t'està rellat, no? Sí, una mica. Gràcies, gràcies. Li està canviant la cara per moments a la mà. El sento de fons, el tiburon, el tiburon. La qüestió... Ja te'n poso una altra, a veure si descobrim. Vinga, va, Kiko Rivera, Malibú. No, no, cal, no cal. No, no, ja està, ja ha acabat la notícia. La qüestió és que els hi agraïm que la cosa sigui aquí, ja, que es quedi aquí. I para, no? I ja està. I ja està.
Que aquesta xiqueta pugui sortir amb qui li doni la gana a prendre copes o a fer el que li roti sense que ningú la segueixi, perquè en teoria hauria de tornar a ser anònima. Liurà, sí, sí. I que ell s'inventi qualsevol altra cosa per seguir venent. A veure què és el que passa. Estarem pendents. Però que no sigui atacant els uns als altres. Ui, ara, ai, ara, el que viene, el que viene.
Poderoso caballero, es don, don, don, don, din, don, es don, dinero. Poderoso caballero. Andy Lucas. ¿Por qué eres tan hermosa y a la vez tan difícil?
Aquesta notícia, en qüestió, posa'm la musiqueta una miqueta més baixa, després la tornes a pujar. Aquesta notícia, en principi, és una cosa que normalment no faig, però la vull dedicar.
Vinga, va, ja es truquen i tot, eh? Ja es truquen, ja es truquen, veus? La vull dedicar a un meu grup de WhatsApp que es diu Afectades pel Trance. És un grup de WhatsApp de gent que som la resistència que, bueno, durant el moment de la pandèmia vam crear un enorme grup de gent que ens agradava la música trance i que després hem anat deixant cadades pel camí. Sí, aquelles coses de la vida de la vida.
Exacte, i ens hem quedat un petit grup, molt consistent, un nucli de molt bona gent, i superpreocupats pel tema de l'Andy Lucas. I cada setmana me'n pregunten, i parlaràs el manamen de l'Andy Lucas? I jo dic, bueno, doncs ja, mira... Home, has de comentar-ho, has de comentar-ho. He de dedicar aquesta notícia a les afectades per el trance. Doncs vinga, va. Dedicades. Pots més música.
Aquesta setmana, a part de veure que aquell nas no li està creixent, no és com el Pinocho, que cada vegada està pitjor, Lucas González no només és actualitat perquè com va acabar el grup i el malament que va acabar amb la seva relació amb el seu company, l'Andy, el cantant també és notícia aquesta setmana per la seva situació
Econòmica. A veure... Malgrat els 20 anys que porta en el món de la música, amb nombrosos discos i milers de concerts, sembla ser que està arruïnat.
Mira que m'estranyava a mi, eh? La revista Lectures ens explica aquesta setmana en exclusiva detalls dels diners que Lucas hauria invertit en propietats. A més, en pèls i senyals, eh? Sí, sí, sí. Els préstecs que tindria pendents de pagar i la ruïna econòmica que té al damunt. Segons la revista, Lucas té cinc propietats, tres de les quals encara té hipotecades...
ha demanat moratòries per deixar de pagar, perquè no tenia liquiditat per poder pagar les lletres de les hipoteques, i fins i tot, en un cas, ha demanat un crèdit personal per poder... És allò de, saps?, un bony per tapar un altre bony. La qüestió és que han calculat que ha de pagar uns 5.000 euros mensuals en hipoteques i que encara deuria uns 400.000 euros al banc.
Això encara em fa estranyar més en el tema de per què deixa els escenaris. Clar, que si deus tants de diners... Necessites... Clar, necessites estar... Treballar, córrer... No lo sé. També té molt a veure amb els rotllos, amb els seus representants.
Aquí hi ha tan faldilles pel mig i ja no seria qüestió de... No ho sé, però és que, clar, m'estranya tant. Però, clar, és un poc mani rota o... Aquí ha fallat alguna cosa, clar, clar. O potser s'ha trobat, que algunes vegades passa, que la persona que el porta com a administració, etcètera, etcètera... Li ha dit, inverteix aquí, inverteix allà... I se dejó volar.
No ho sé, no? Que raro. Però jo recordo un vídeo en què ell sortia conduint i baixava la finestra i li deia arruïnado, què? Pues si yo soy millonario. Recordes aquell vídeo? Sí, sí, però jo crec que a lo millor vam posar la mà, o el dit a l'anàfra, crec que. Però és tan senzill com dir, pues sí, senyores, pues tengo problemas económicos, com el 80% del país. Com la majoria dels éssers humans a lo mateix. Ja està. No ho sé, no ho sé. Trobo que això serà com una telenovela turca, eh? Això va pel capítol, eh?
Mira, que facin una sèrie de Netflix. No s'estranyi. A banda de sonora, tenen fàcil. Sí, exacte, exacte. I a més a més poden fer lo de l'operació i tot el més, pobretes. Bueno, que ell no n'ha parlat mai. Per això, que seria una manera... Sí, n'ha parlat per defensar-se d'acusacions. Però bueno, la qüestió és que són d'amores... Sí, amores que maten. I són de deudes. No te metes a mi... Ara tu també has anat a matar, eh?
Anem a les xarxes socials. Ui, aquesta xica. I que feia temps que tampoc la vèiem, eh? Doncs no anem bé, Sílvia. No anem bé. No anem bé. Oh, xata, què li passa? Espera, que ve caminant. Espera, que ve caminant, que ja sap que ja l'havia avisat, eh? Ja, que havia de venir. Que t'està esperant la mar. Ara està mirant la llotja. És un salt, no? És que era terrible, terrible.
També és actual, eh? L'última, l'última. La penúltima, és la penúltima. Però te gusta, confiesa. Sí, sí. Tenim un falsetge, les dues? Sí, però no, és que lo damos todo por Britney Spears. Escoltem.
Estic preocupada. Que pa, que pa, que pa. Que pa, que pa, que pa, que pa, que pa. Què estàs fent? Que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que
El passat 2 de novembre el seu compte va deixar d'estar disponible per la resta del món mundial. Oh, ja tinc un de menys de seguidor o de seguidora. Què seguia? Però què d'haver de dir-ho? I és que la cantant ha estat utilitzant molt aquesta xarxa social en els últims temps i molts dels seus seguidors havien mostrat la seva preocupació davant dels vídeos que estava publicant la cantant. Veus?
No acabem d'enxegar cap. En un d'ells la podíem veure ballant a casa seva, a la seva sala, al saló de casa seva, i el títol del vídeo era Aquesta és la meva manera d'expressar-me, de resar a través de l'art.
Ah, d'arrassar. D'arrassar, sí, d'haurà. Sí, sí, sí, d'haurà, sí, sí. Bé, o... Amb assopta, amb assopta. Potser estàs, no sé, estàs senyent el cap, ja, o... No sé. No sé. O una publicació en la que apareix amb els braços plens de blaus i les mans emmanades, i ella, tot i que va aclarir que el motiu era que havia caigut per les escales de casa d'una amiga...
Ho hem sentit tantes vegades, allò. És una pobretta xica. Realment és un juguete roto, que solen dir. Pobreta, eh? No té sort, eh? És molt trist. Estem amb tu, Brindy. Vinga, xiqueteta, va. Això són ratxes. No pot ser. La princesa del pop no pot acabar d'aquesta manera.
M'agrada molt aquest xiquet, eh? Ho sento molt, però m'agrada molt, eh? No, no, aquest, aquest. Ah, la notícia. Aquest, aquest, aquest, aquest m'agrada molt. Perquè, a més a més, m'agrada molt l'Ola Smitherton. M'agrada molt, m'agrada molt. No, no, no, són coses diferents.
No, aquest xiquet és un dels Bridgetons. Sí, però no té a veure amb la música que t'acabo de demanar. T'estàs liant, Sílvia. No, no. No, però l'actor aquest que has posat aquí darrere és dels Bridgetons. És l'última notícia. Encara no ha arribat? És l'última. Ara anem a parlar de la Jennifer Aniston i del seu Instagram. Seguim a les xarxes socials. Abuela, seguim a les xarxes socials. Què dius? Encara no parlem dels Bridgetons. Deja-los estar. Vinga.
A veure això com ho enfiles, ara. Jennifer Aniston. Vinga, està encostipada, està encostipada, perdoneu-la, perquè està encostipada. Sí, sí, no sé què dic. I clar, els mocs li omplen el cervellet i ja no dona per més. I l'únic que va funcionar, l'eurona, està distesa. Dissabte, dissabte en aquesta hora ja no dona per més. I si ens estàs sentint el diumenge encara pitjor. Perquè li ve d'ahir, li ve d'ahir dissabte. La qüestió, com te deia, Jennifer Aniston ha fet oficial la seva relació amb Jim Curtis.
Que és coach espiritual i escriptor. Ha sigut una publicació a l'Instagram que ha emocionat els seus seguidors, una d'elles jo, amb una imatge en blanc i negre, bonica perquè sigui romàntica. L'actriu apareix abraçant a la seva parella, així per darrere, tots dos somrients i amb les mans entrellaçades, la que ella fa servir per felicitar-lo.
al seu enamorat, i ja li hem posat cara, i tota la setmana que estem mirant aquella foto, com dient, a veure si aquesta ja... Aquest ja serà. A la dècimia quarta va la vencida. Jennifer, fa el favor. Vinga, va. Em parece la López. Ja me l'aprindi, perquè no hagis de fer el que ha fet ella.
Perquè, a més a més, estan ahir en un club una miqueta xungui, eh? De fet, sempre deien que la Julia Roberts era la nòvia d'Amèrica. Sí. Però a mi em sembla que l'eterna nòvia és ella. Sí.
Pobreta, eh? Mira que li hagués anat bé, potser amb el Brad Pitt. O no. En aquell moment. No se sap, no se sap. No se sap, exacte. Bueno, que estem molt contents que tingui una nova il·lusió. Home. Que això es diu així. Que li duri. Buà. Home, que li duri. I que si no, que ens ho expliqui. Clar, que vingui, també. Que et truqui. No creurem, no creurem. Que et truqui. Ara sí, Sílvia.
Ara t'explicaré una cosa. Ara t'explicaré una cosa. Saps què m'he enrolat? Perquè no havia vist la cançó del... No havia vist el trosset del Macho Man i me pensava que el nòvio de la Jennifer era aquest. Era aquest.
Per això he fet aquí aquest... Sí que m'agrada, sí que m'agrada. Els Bridgestone li diuen, no, no, no, si és coach d'aquells que... Clar, però jo em pensava que era el xiquet nou de la Jennifer Aniston. No, no, no, no la lies, eh? No la lies, eh? No la lies, no la lies. Vinga, aquest any el Senyoro, triat per la revista People en el seu 40 aniversari com l'home viu més sexy del món... Totalment d'acord.
Totalment d'acord. És el reconegut actor Jonathan Bailey.
Que mono. L'any passat ja va ser votat pel públic, però va quedar finalista. Ai, qui li va guanyar? Qui va passar per davant? No me'n recordo. És que l'any que ve no me'n recordaré d'ell, tampoc. Ah, jo crec que sí. No, perquè cada any era guapo. Aquesta xica és inolvidable. T'ho dic que ja m'ho he fet molt fan. Tot i que no ens agrada cursificar les persones, i molt menys els homes, estem molt d'acord. Sí, i tant.
Res més a dir. Res més a dir, senyors dòlars de Vista People. Esteu molt d'acord. Que guapet, eh? Que bono, eh? A més, és el que dius, ai, el tindies per casa... El portaries aquí sota, vinga, vamos, vamos aquí, vamos para allá.
Saps? Com que es fot el bolso, tira. I carinyo, que no va donar la volta amb la Rosita. Clar, que te limpio les sorreres, perquè clar, és que jo no ho puc evitar, jo veig el Bridgerton, perdoneu-me, eh? Ja me pasa esto, me pasa esto, amb aquestes coses. Igual que quan veig el Momo, jo el veig sempre sense camisa, no sé per què, no sé per què. No serà, no serà. No puc assimilar que porti camises, aquest senyor. Aquest senyor no pot estar vestit.
Exacte, doncs aquest senyor jo sempre el veig vestit d'època. A més a més amb aquesta elegància. Ah, un cavallero, és un cavallero. Com diria el Sergio Dalma, parole, parole, parole. Pregunta de Miquel. Ah, sí, digue'm, digue'm, a veure. Què te parece el retorno a Dalma del Via Dalma del Sergio Dalma?
Com se diu? A veure, què ha passat amb el Sergio Dalma? El Sergio Dalma ha tret un disc que es diu Ritorno a Via Dalma. Quantes Dalmas ha tret? Aquest seria el quart, ja. És un Via Crucis, això. No ho sé. Tu digue-li el missatge al Miquel. A veure... Si a tu t'agrada el Sergio Dalma, si el poses a la ràdio, si te'l poses a la intimitat, si hables catalan con él cuando nadie te ve. Mira, Miquel, Miquel, des del Maramena, jo et diré que jo el Sergio Dalma a casa meva no l'escolto. Oh! Jo només l'escolto. Quan vinc aquí...
O quan m'assento al cotxe de la Sílvia. Però, però, si jo he d'anar a un concert del Sergio Dalma amb la Sílvia, jo, encara que sigui de genolls amb la Sílvia, l'ha fet el món. I és fet. A vegades busco notícies del Sergio Dalma o de l'Alejandro Sanz només perquè ella gaudeixi de la música. Mira si soy amigui. Mira si soy amigui. És amigui de todo. És el que hi ha. Però escolta'm...
que també m'han xivat algú dures crispetes. Què ha passat? Crispetes? Jo soc de crispetes salades, eh? Ah, també, doncs com el Miquel. Mira, no podeu anar junts al cine, eh? Jo no l'he vist, però m'ha enviat un missatge i m'ha preguntat per les crispetes. Digues a què t'agraden les crispetes. Salades, de sempre. Salades, però molt salades.
Que t'apugi l'atenció de l'esalamenta? No, jo soc d'atenció bé. Jo estic bé d'atenció. Jo el que estic és gorda, però d'altres estic saludable com una mançana. Però veus, a mi me passa. Què? Te puja l'atenció? Me puja l'atenció. A mi el que me pugi és la set, no ho dic. Per això faig 50-50. Faig una de salada, una altra de dolça. I després tinc unes cagarrines. Això no es pot fer. Clar, claro, claro. Però...
Fins demà! Fins demà!
Que vols acabar amb ell? No, que tinc una cançó molt bonica que m'has dit. Ah, sí, l'havien triat per començar, però si la vols posar per acabar bé, bàsicament és una notícia trista. Però no passa res, si vols acabar amb el Sergio, acabem amb el Sergio. Sí, no vols posar l'aquesta i te la guardem. La guardem per l'altra setmana? La guardem perquè s'ha mort i morirà igual la setmana que ve. Sí, la setmana vinent encara serem. Sí.
Todo presumptamente. No, presumptamente no, s'ha mort. No estava mort, estava de parranda, s'ha mort. Ja ho direm la setmana que ve, que s'hagi de mort. Pobret. Hem de treure diferent el tema de la mort. I estem com a molts compungits. Vinga, va. Aquesta versió que m'has posat serà molt moderna, però no m'agrada. La trobo molt de... Posa, queta. Molt de marca blanca. Posa, posa. Escolta'm. Te la tinc ja posada. És que és un himne, també. Tenga-t'ho.
Bueno, però sí, acabem amb aquesta. Vinga, va, ja t'ho deia, ja t'ho deia. I de pas li diem adéu a David James, integrant del grup que ens ha deixat aquesta setmana. I un altre... Un altre... Un altre estrellet al món. Escolta'm. Que carinyo meu.
Molt bon cap de setmana. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Gràcies. Adeu, adeu.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. I tanquem aquí el nostre programa amb una cançó de Nadal que acabem de descobrir de la mà del David Bisbal. Mira, hem fet un rodolí. Navidad sin ti. Doncs això, que esperem que no, que sigui amb tu. I nosaltres el que farem serà tornar demà, a partir de la una i fins a les quatre de la tarda. Sigueu feliços. Ala, fins demà.
El año ya se ha ido, cuántas cosas han pasado. Algo hemos aprendido y algo hemos olvidado. Pero dentro aquí en mi alma nada, nada ha cambiado.
Sempre te tengo conmigo, sigo tan enamorado.
Las lucecitas de mi árbol parece que hablan de ti. Y entre piñatas y sonrisas siento que no estás aquí. Y el espejo vio mi rostro acabándose mi piel. Y en la agonía de este año siento que muero con él.
Y yo sin ti, en esta soledad, recuerdo el día que te pedí. No sé en dónde eres, pero en verdad, por tu felicidad.
Siempre me pasa lo mismo cuando llegan estos días Ahora tengo aquel regalo que tú tanto me pedías Luego veo aquella foto en la que estoy junto a ti
Y tomándola en mi pecho, otra Navidad sin ti.
Las lucecitas de mi árbol parece que hablan de ti. Y entre piñatas y sonrisas siento que no estés aquí. En el espejo vio mi rostro, fue acabándose mi piel. Y en la agonía de este año siento que muero con él.
Gràcies.