Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio i feliç Dia Internacional de la Dona. Avui van i passaran moltes coses a la nostra ciutat i espero i desitjo que hi col·laboreu i moltíssim. Nosaltres ja saps que fem la part musical o almenys l'agenda musical.
I una d'elles serà per començar, perquè et convidarem, si així ho vols, a poder gaudir dels Manuixes. Jo ho dic d'una manera i el Samuel García, Samuel el Tarraco, el diu d'una altra. I jo crec que ell ho diu millor, perquè són ells de Manuixes. Estaran avui en concert a Estúdio 23 al carrer del Vidre, número 8, aquesta tarda a dos quarts d'avui, i et volem convidar. Vinga, va, parlarem amb ells d'aquí una estoneta.
També avui, el retrovisor musical amb el Jordi Sugranyes, el carrer d'artistes amb l'Anna Ortega, el Teixat Portà amb el Miguel González i l'Abril Rius, la Terra es plana amb el Beta, el Manà Manà i les revistes del Cori...
I espero que tu al nostre costat. Fins a les 4 de la tarda, aquí al nostre programa. El nostre Ja Tardes cap de setmana. Així que, anem per feina? Comencem? Que ja t'invio a Telefònica Samuel El Tarraco esperant-nos perquè ens parli del que passarà aquesta tarda a Estúdio 23. Benvinguts. Ja Tardes, les Tardes de Tarragona Ràdio.
Estava intentant fer història o pensar en el moment que van entrar a la meva vida els menús, però he pensat, dic més que explicar-ho jo, via telefònic que tinc un dels seus components. I l'excusa per parlar precisament amb ells és que aquest cap de setmana els tenim en concert dins els secrets en acústic, diumenge dia 8 a 2 quarts de 8 de la tarda, mira, 8 a 2 quarts de 8,
conjuntament amb un dia molt especial, que és el Dia de la Dona, que millor homenatge per poder gaudir d'ells, a Estudio 23, al carrer del Vidre, número 8. I, a més a més, ja ens anuncien que no serà un concert a l'ús, sinó que és un gypsy jazz. Anem a saludar a Samuel García, Samuel del Tarraco. Què tal, Samuel? Bona tarda i benvingut.
Hola, Sílvia. Com estàs? Molt bé, doncs mira, encantat de salvar-te i gràcies per aquest motiu que tenim coses d'ensenyar i coses de dir. Sí, ja feia temps que no sabia res de vostre. Sé que no pareu i que imagino que continueu assajant, continueu fent bolets, perdó, bolos, concerts, però dic, aquí a Tarragona, Tarragona com a tal, quan fa que no us trobava?
Que ara és quan me dius, sí, sí, fa dos dies, i ara me despisto. Sí, tens raó que hi ha hagut un... això, com un palon d'un any, així, de fer concert i, clar, com a manera més, per això. Sí. Jo m'he dedicat a la viatge una mica, no sé si estàs assaventat, i, clar, quan em marxo per a l'any, sempre fa la vida, no? Ho sé, ho sé, i a més, a més, quins viatges que has estat fent, que jo crec que a nivell... més que viatge com a tal, a nivell personal...
Jo crec que has desguardat moltes coses a la motxilla, eh? Experiències d'aquelles úniques, eh? Clar, ha de poder omplir la motxilla d'experviències i d'aventatges i d'històries per poder després fer un disc nou o tenir coses noves a dir. I ara estem en aquest punt. Vas estar a la zona de l'Àfrica, si no recordo malament, és possible? Sí, sí, vaig estar a l'Àfrica...
i ha sigut una experiència la passada. No dic res més, només així per sobre, perquè a més a més alguna de les fotografies que vam tenir una oportunitat de compartir, guinyo guinyo, que van ser espectaculars. Sí, bueno, és una mica aquest tipus de viatges, que són més culturals, que no són de bolserita sinó que... Trepitjar, trepitjar els pobles, trepitjar, parlar amb la gent, comunicació...
Sí, he fet una investigació abans de marxar i penjar des d'aquí i anar a la balla. Sempre tinc una flor al cul i m'agabo de trobar una situació que no m'imagino ni jo, com la trobaré. Sempre he entès a superar les expectatives, però de molt lluny. Llavors, supercontent.
I al tornar ens hem activat i estem ja preparant tot l'any 19. Molt bé. I hem de començar a rodar, a tornar a tocar, a donar contacte amb el públic, a provar les propostes que tenim cadascú als concerts i veure si funcionen o no funcionen. Aquesta etapa és més creativa i molt absurdo. Se disfruta molt.
T'has trobat, ara t'ho pregunta així en general, eh? T'has trobat en aquest viatge a nous ritmes per afegir, precisament, en aquest nou disc que em deies? Sí, sí, sí, sí. Sí? Sí, sí, sí. Aquesta és que té una rigada musical brutal. Eh...
Però bé, en aquest tipus del Menutxes, això d'aquí, bé, no fa em servir, diguéssim, quantes cometes, perquè tot suma i tot se n'aprèn, i de veritat que estigués molt enriquidor. Més a nivell personal, potser, que el musical pel tema del Menutxes.
Però sí, sí, alguna cosa la trobarem d'aquí segur. A veure, que amb en Menutxes us atreviu a tot, perquè quan li poseu una miqueta de swing fins i tot cau l'emparito. O sigui que amb això ja t'ho dic tot. Per això te deia que vosaltres aquí amb el ritme o amb el filtre de Menutxes pot passar qualsevol cosa, tu ho saps.
que ja vam fer un homenatge aquí a la ciutat fent el swing barito, aquest el primer disc i totes les altres cançons eren temes originals nostres i aquest disc que t'emprovaran segurament serà bastant de no vull diversions vull dir més aviat homenatges, reinterpretacions de cançons que potser no són del tipus de mainstream que podria ser un barito de cançons més internacionals i que poden ser de Brasil, que poden ser de rock, que poden ser diferents estils
Però que estem passant-nos per uns edats del nostre particular, fins i tot d'aquí, en la nostra literatura espanyola, però passant-li per uns edats encara més flamenc. Donarem una norma més flamenc encara. Sí, perquè jo i el Jordi ens agradava molt, molt, molt, molt flamenc. I hem pensat que el flamenc hauria de posar-lo una mica més davant i així fer, diguéssim, desmarcar-lo una mica davant de tot la nit i fer-li fer encara més la nostra.
I és que estava aquí al·lucinant, perquè m'he trobat també els sinfonies, amb cançons com el cant dels ocells, o la sinfonia com a tal, i ara estava pensant, doncs potser ja començàveu a donar-li color i caligua aquesta idea fent precisament aquestes versions.
Sí, vam fer aquests dos temes, vam gravar-nos a Fonem i Pico, i ja vam provar-nos el que era posar-nos a la prova, a vegades fer versions de cançons que la gent no s'espera o que la gent, bueno, que la gent li posi nada i que per nosaltres sigui un repte de fer. Per exemple, a Can dels Ocells, va ser la persona que l'escolta, m'encanta perquè la careca, aquell que posa, és com, cançó de Can dels Ocells? Clar, clar, què m'estàs dient, no?, què m'estàs dient?
Sí, o l'hem fet donar-se a la quinta de vetro vent. I diuen, com? Que has fet donar-se a la quinta de vetro vent? I ja veig, bueno, que els donem carinyo, els donem respecte, fem això, som músics, som dedicant la vida a això, i els desfacem a menutges i fem-los la carinyo, i tot que en aquesta línia és on no val dir, però encara més fonament, una mica.
I aquest gipsi que ens oferireu aquest diumenge, dia 8, recordo, de març, dins a Estúdio 23, a dos quarts de 8 de la tarda, quines són, alguna de les peces, no m'ho diguis tot, per no desballar-ho, però alguna de les peces a les quals poden gaudir són...
Mira, per exemple, farem algunes cançons d'El No Fagis i alguna cosa que s'escaparà, molt bé, molt bé. Però potser farem, començant a apropar aquestes cançons noves de la ninja del Tintero, i trobar-les en directe, i per exemple podíem escoltar... És que m'has dit de la llengua, eh? No, jo no, eh? No t'acabo de sentir, què ha passat? Torna a repetir què has dit.
Mira, t'ha dit dos, ¿vale? Vinga, va. Cap a on va la cosa, vinga, sí. Mira, una és una cançó que diu Bacaninha, número 1. És una cançó d'un compositor brasilenç que va fer una espècie de... Són obres escrites, són com si fos Bach, que escriu, però que s'imagina que Bach sigues brasilenç i sabés posar noma i escrivís una cançó per la guitarra, ¿vale?
Això és una cançó molt mítica de Brasil, és una estandarte, i el compositor, Paul Mio Guerra, és com superespectat i tal. Doncs això, que ningú podria fer per respecte, és com fer una versió, jo què sé, dels dos aguas, de posar una llet entre dos aguas, que a ningú se li podeix, no? Per exemple, sí, sí, sí. Doncs nosaltres sí que ho farem. I és una música molt bonica,
Molt venteixida, preciosa, al nostre assajer. I també, doncs, una mica molt diferent perquè veig una mica el ventall que pot haver. Encara hi ha coses que també s'estan coent i coses que vindran. Clar, clar, clar. Però farem, per exemple, aquesta cançó de The House of Raging Sun, de The Animals. Sí, sí, home. Aquesta? Aquesta també és una de les que ja podem sentir el...
el diumenge aquí a l'Estudio de la JET. Uau, però això sí, amb els sedars dels menutxes, no? Sí, amb els vostres sedars, amb la vostra forma de tocar, de fer, d'interpretar. Sí, amb els sedars personal, de swing, de falameng, i bueno, cadascú, nosaltres aportem el que som i el que hem après, i crec que això ens defineix bastant.
I això m'has dit que és un petit avançament del que podrà ser el vostre proper treball dissogràfic. La idea seria aquesta, que aniria cap aquí. Ui, quines ganes, eh?
Aquesta va ser molt la gana, eh? Home, home, i tant. Ja se sap més o menys quan entreu a estudi, ja teniu algunes cosetes ja gravades... Sí, sí, sí, no, ja, bueno, aquestes dues cançons que has dit tu abans, a Can dels Ocells, ja que ja ho hem dit, que les mirem també l'EP. Va. Bueno, a veres no les comptem gaire, però el tema de la va a l'estudi Sol de Sants el dia, el dia 12, 12 d'abril. 12 d'abril. 12 d'abril ja farem allí, el gros gros es grava d'aquest dia.
Molt bé, molt bé. Ei, esteu més que convidats, eh? Si podeu venir els tres, els tres. Us espero aquí a la ràdio i ja el presentem, eh? Igual si venim i ho expliquem bé, posem cançó per cançó i us tornem, que és xulo.
Mira, precisament aquests dies he pogut fer un desgranament d'un CD, de l'últim list de la Noemi, de la Ben Ant, que el Big Band, i mira, poquet a poquet ella anava explicant cosetes, hem estat que hi ve una hora i hem pogut sentir tot el disc. I això, mira, també us convido a fer-ho amb vosaltres.
Sí, sí, és un exercici guai per un mateix i pel públic que vulgui escoltar-ho, els teus oients. Segur que els hi agrada molt perquè sempre s'han après. Ara per ara, que vinguin i gaudeixin de vosaltres, recordem que serà aquest diumenge, que a més a més m'ha agradat molt perquè dieu, doncs mirau, la manifestació i una vegada que acabi la manifestació us veniu al concert. Eh? Doncs sí, donat, però no m'ha ni confiat. Reivindiquem, clar que sí, reivindiquem i anem cap allà, eh? I portes obertes. Sí.
A més, el teniu allà a la part alta, que és un lloc superbonic, que és un carrer d'aquells entranyables per descobrir si encara no ho he fet i cap endavant. Jo vull fer una crida a la gent, que escolta aquest entrevistat que hem fet, que si tenen ganes de vindre o tal, i si tenen dubtes, que no en tinguin, perquè si en situa tan gaire potser no arriben a temps, perquè vam fer una cartella el dilluns,
I a cap de 7 o 8 hores ja estava el 3 o 4 de l'aforament, estava complet. Però que ningú es preocupi, perquè si no tinguessin entrades, aquí quedaria una llista d'espera,
I segurament que podem obrir la palata aviat. També estem trobant el repertori i us tornem a trobar el Richard l'altre dia. O sigui, que no tinguin ni massa a tocar i que el veurem aviat, segur. Recordo que amb l'entrada, que és un donatiu de 12 euros, tapa i beguda. O sigui, que tenen un gran concert, la tapa, la beguda. Com els mimeu des d'estudio 23, eh? No, el format aquest és el del Richard i el David.
i mola molt perquè la gent es troba allà, fan la copeta de bit, menys arribar, és com un pedit per anar a muntar, no? I això ja fa... És un element que... Ja fa caliu, clar, clar. 35 persones, 30-50 persones, que ja fa caliu, la gent xarra, tots estem petits amb ells, estem amb ells, estem com a casa, allà a l'estudiar, doncs, al dretxar. Mola, mola aquesta cosa que es crea, aquest ambient, que ja hi ha una comunió amb el públic des del minut zero que entres per la porta.
i que tinguem l'oportunitat de gaudir-lo i serà aquest cap de setmana que no se l'oblidi ningú, eh? Sisplau, sisplau, eh?
El diumenge, a la nit i mitja, a la carrera del Quira. Molt bé. Això, estarem tovint de menutxes, tovint el nou i passem una bona estona. Doncs sí, doncs sí, i que queden... Espero que quedin tots apuntats, eh? Samu, gràcies, gràcies, gràcies. A tu, a tu, a tu. I el que et deia, que quan ja ho tingueu a pamat i ho tingueu ja enllestit, aquí us espero amb els braços oberts i podem presentar-lo, d'acord? Moltes gràcies. Què fem? Acabem amb aquesta sinfonia, et sembla?
Vinga, vinga. Mira, és que li heu donat un carió. És que no ho sembles, és que no ho sembles, és veritat. Perquè ja coneixes aquestes notes i això, però és que després ja veureu, ja veureu. Escolteu, escolteu. Gràcies, Samu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
I estem expectant saber què és el que ens porta el nostre company Jordi Sogranyes avui al retrovisor musical. Per a aquells que ens escolteu per primera vegada, doncs el Jordi ens enregistra tres píndoles de tres cosetes diferents que tenen a veure amb el dia d'avui o amb el cap de setmana o que han passat fa molts anys però que potser algú fa el seu aniversari.
O... Mira, ja no m'enrotllo més. Anem a saludar el Jordi per a veure què és el que ens explica. Perquè jo ja sé quins són els protagonistes, però prefereixo anar desballant-ho de mica a mica i píndola a píndola. Així que comencem, com sempre, dient-li hola. Hola, Jordi, hola! Uh!
Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? T'has vida molt bé, i tu? Jo bé. Gràcies. De res, de res. Iniciant ja el mes de març del 2026. Molt bé.
Començarem amb l'atrovisor musical número 308, parlant del concurs Euphòria de TV3. I és que aquest passat divendres, un dels concursants, l'Arian, va interpretar el tema Fastuk del Marcos. Avui us porto Fastuk de Marcos i em fa molta il·lusió dir que està aquí veient l'actuació. Qui hi ha?
L'artista. L'artista està aquí? Perdona, és que no et sentia. L'artista està aquí? Ai, ja el tenim. Home! Però quina il·lusió, perquè no el deixeu baixar aquí amb nosaltres. Vinga, va, vine cap aquí, després de l'actuació. Volem saludar.
Fins demà! Fins demà!
M'han cridat burratxo, jo només he begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, no, és pistatxo, es diu fastdug.
Estic de pastuc i m'ha agafat el segurata. Diu que sospitosa la butxaca. No em faci fora, jo no porto res. Només porto un grafet de fritx. Sex al pari, la festa que no acabi. Alegria pel bari, hem vingut a cantar. Sex al pari, la festa que no acabi. Alegria pel bari,
Fas tu. Fas tu. Fas tu. Fas tu. Fas tu. Veus si és que la sabem. Fas tu. I gràcies al Marcos Amca, eh? Donaré les gràcies. Gràcies per fer un tamacle. Totalment d'acord, eh? Vull dir que t'està veient com has arribat a la butaca de favorit.
Aquí el tenim en plano. Molt bé, un aplaudiment pel Marcos en cap. Perquè la veritat és que ens ha fet gaudir moltíssim d'aquesta actuació i a tu t'ha permès ser el favorit de l'Anil. Vull dir, enhorabona. I afegim també cançó enregistrada al videoclip a Casa Canals.
I que la valia, eh? Però de bé, eh?
M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu fastoc. Què? Fastoc. Com dius? Fastoc. Què? Fastoc.
Estic de fastuqui, m'ha agafat el segureta. Diu que és sospitosa la butxaca. No em faci fora, que no porto res. Només porto un grapat de fritzex. Sex al bari, la festa que no acabi. Alegria pel bari, hem vingut a cantar-hi. Sex al bari, la festa que no acabi. Alegria pel bari, bolsuqueti.
Fes tu. Fes tu. Fes tu.
Ara la posaríem en bucle i no pot ser, eh? Perquè hi ha més coses. Vinga, anem. La següent de les píndoles ens porta el Sapo. Sapo, els guanyadors en categoria pop rock de la primera edició del concurs Sona Nou, van visitar la ciutat de Tarragona el 2 de març de 2003. Justament avui fa 23 anys. El Sapo van presentar el CD Pastanaga a la sala zero.
Necessito bons sols, sols, una dosi de... De maduixa, d'alcalítus, de mel o de regalís, Qualsevol hora del dia, superfels en van feliç. Les pastilles juguen a la banda conya per la gola. Els bichar-me'ns freds, m'enforteixen coll i tens. Els xupats ulls també per passar l'avorriment. Però les sols són increïbles, em refresquen cos i ment. Amb sucre, sense sucre, no hi té pas cap importància. El que realment em mola és la seva gran substància.
3, 5, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1,
. . . . . . . . . .
Doncs així és com sonava el sapo. I anem directament cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Tirant i tirant... No hi hagi res, no hi hagi res. Ens acompanyarem felicitant a l'Enric Granollers, que actualment ens el trobem als ducs de la Palma de Reus. L'Enric el vaig conèixer fa molts anys quan era graniller, graniller dels Tredivarius.
Avui és el seu aniversari. Felicitats. Ah, doncs mira, per molts anys. Fins la propera setmana, Sílvia. Gràcies. I un gràcies als fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu. Doncs així tanquem el retrovisor musical amb la música dels Tradivarios.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs ja la tenim aquí amb nosaltres. Ara s'acompanya Anna Ortega. Anna, què tal? Feliç cap de setmana. I tant que sí, eh? Ja estem aquí preparades amb un munt de coses que m'has dit que tinc un munt de paperets. Avui una miqueta menys, potser que altres dies, eh? Sí, potser una miqueta menys, però escolta'm que tenim un programa per endavant. Molt bonic, eh? Molt bonic, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Home, vaig a la mot la setmana passada, eh? Sí, també. Encara estic jo aquí amb el cantoreig que es diu de les cançonetes del Serrat i del Sabina, eh? Sí, sí.
I avui no cantarem, però riurem, crec, eh? Riurem i moltíssim, eh? Riurem i moltíssim. Doncs avui parlarem amb una de les persones que estarà aquesta tarda a Palau Firal i de Congressos d'aquí de Tarragona. Ell és còmic, parlem de Javi Franquesa, que ve amb el seu espectacle Escocia, que te'n recordes que tenim una mica el dubte de Escocia o Escocia? Sí, clar, perquè... Aquest duet, no?, de pronunciar. Ens hem fixat al final amb
la i. Sí, no? Com escocia, no? Clar, que la tenim molt ben posada aquesta i, eh? Aquest accent. Aquest accent és el que ens dona precisament que no sigui Escocia o Escocia. Però clar, és que en català no és Escocia. Clar. No, li pregunten...
Comptarem amb ella, a veure què és el que passa. Avui també volem parlar dels Premis Fàping que van tenir lloc la setmana passada. Ja saps que és una miqueta el reconeixement d'uns guardons dels consumidors de mitjans audiovisuals de Catalunya. I avui també ens ocuparem de les novetats en cinema amb Hoppers i les novetats musicals, que aquesta setmana n'hi ha unes quantes també, Sílvia.
Perquè veigis, eh? Ara el que hem de fer és canviar de terres, canviarem de música i ens anem cap a la tele. Vinga, som-hi!
Doncs avui a carrer d'artistes volem parlar dels Premis Zapping. Són uns guardons catalans atorgats per l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya que reconeixen la qualitat en televisió, internet i videojocs. El tarannà i el prestigi dels Premis Zapping respon al fet que els vots són populars, ponderats segons criteris de qualitat i perquè són els únics premis a la televisió de qualitat que es fan aquí a casa nostra.
Els usuaris trien amb els seus vots tres finalistes de cadascuna de les categories televisives, d'internet i videojoc, en què es divideixen els premis. I d'entre aquestes finalistes hi ha un jurat, format per experts de l'àmbit de l'audiovisual, que emet el seu vot i decideix els guanyadors, el nom dels quals no es desveia fins a la mateixa nit de la gala de lliurament dels premis.
Calí, que va tenir lloc aquesta passada setmana, i aquesta 31 edició ja de Premis Tapping han reconegut a Míriam Garlo, Anatomia d'un instant i El Foraster, com a Premis Tapping d'enguany, i la 2.cat s'emporta al Premi Tapping d'Or pel compromís amb la llengua i la cultura catalanes.
Com dèiem, l'actriu protagonista de la pel·lícula Sorda, Miriam Garlo, dirigit per Eva Libertat, doncs ha estat guardonada amb aquest reconeixement. També la sèrie Anatomia d'un instant, recordem que és una minissèrie de quatre capítols d'una coneguda plataforma, de la que vam parlar... Pots dir-ho, Movistar Plus, eh? Aquí també, de Movistar Plus, i que vam parlar, a més, d'aquí també, a carrer d'artistes, i com no, el programa de 3CAT al Foraster...
que és el programa d'èxit que està presentat per l'humorista Quim Masferrer, que viatja per els petits poblets de menys de mil habitants de Catalunya. Han estat guardonats. I el que el tindrem per aquí, eh? Sí. El Quim Masferrer, el tindrem a Tarragona, d'aquí a poc. D'aquí a poc, a més. El tindrem que estar pendent. I tant, li preguntarem, a veure. Sempre que s'arrem un premi, sempre agrada. Sí, jo crec que sí. Home.
També han estat guardonats la pel·lícula Los Domingos i el programa de la Ràdio Televisió Espanyola Aquí a la Terra per al seu servei a l'audiència, així com el presentador, també del programa Zapeando, de la Sexta, el Dani Mateo. M'acau molt bé, eh? És molt maco. També el tindrem a Tarragona.
Ho saps, no? Sí, sí, sí. Sé que vindran tots dos d'aquí a Poquet. Per separat, eh? Per separat. Aquí potser els trobeu junts, perquè estem comentant això dels premis, però de cara a que vinguin a Tarragona, per separat, i si no recordo malament, crec que tots dos pel Palau Firal i de Congressos.
Ho hem de mirar, eh? Ho hem de mirar i de revistar, abans de dir-ho, però sí, penso que sí que no estem gaire errades. Continuem, perquè el Premi a la millor iniciativa, a la xarxa, se l'ha endut una conta d'Instagram que porta per títol la iaia.atómica. Eh, veus? Si és que les iaies estan... La iaia.atómica. Estan fentes unes bombes. I tant que sí.
pel legat culinari d'una àvia compartint pels seus nets a Instagram una miqueta tot el tema d'aquestes receptes de la iaia. I de millor comunicador, millor comunicadora en aquest cas a la xarxa, ha estat per Eva Matza. Blades of Fire s'ha endut el premi al millor videojoc.
I el programa de Canal Blau i la xarxa Son Escolar ha estat guardonat com a millor programa de televisió local. En els premis nominals, la 2CAT s'ha endut el premi Zapindor pel compromís del servei públic amb la llengua, la cultura i la pluralitat de Catalunya. El premi especial nominal ha estat per Andorra Telecom pel seu compromís amb la protecció del menor a l'entorn digital mitjançant el seu servei gratuït d'internet protegit.
I Supercampus de 3CAT ha estat guardonat com a Premi a millor contingut online positiu per als menors. Molt bé. I finalment, la plataforma Control Z ha obtingut el Premi Valors per la seva aposta pel rigor científic i per donar veus a les organitzacions que defensen la salut física i mental de ciutadans, especialment dels més joves i dels més vulnerables.
Aquests Premis Thapping, com ja hem comentat, estan organitzats per l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i es van lliurar. Aquesta gala va ser al Passaudiós per la nit a l'Auditori Lilla de Barcelona.
Doncs el nostre convidat d'avui, Sílvia, és d'aquells còmics que miren la vida quotidiana i en fan un diagnòstic, però amb recepta de riure assegurada. Porta anys diseccionant la realitat amb aquell estil directe, divertit i molt, molt honest. I ara arriba aquí a Tarragona amb un espectacle que porta per títol Escocia o Escocia. Perquè sí que és veritat que hi ha veritats que pican una mica, però si te les explica ell...
de veritat que rius. Monòlegs amb humor d'aquell que rasca, com la vida mateixa, i aquella sensació de... Això què diu? Si soc jo! Així que prepareu-vos bé perquè avui tenim amb nosaltres un home capaç de convertir qualsevol petita misèria quotidiana en un festival de riures i rialles incontrolables. Perquè avui tenim aquí, a carrer d'artistes, a Xavi Franquesa. Hay gente que tenía la entrada ya cogida hace tiempo...
Pero también veo por algunas caras de gente que no sabía que iba a venir. ¿Os podéis identificar estas personas que habéis venido un poquito a regañadientes, por favor? No, hay una señora ahí que está haciendo... Te la han regalado y como buena catalana has dicho, aprofitarem.
Este chico, que es tu chico, por lo que sea, ha venido un poco obligado. Por lo que sea, bueno, ha tenido más novias antes, no te lo ha contado, eh. Es que esta señora, por ejemplo, no, porque ellos se conocieron. ¿A quina edad os vau conèixer? ¿En 15, 14?
17, ves? 17. No, no. El no havia catao nada antes de allò, eh? Mejor, si eres de poble, alguna cabra, alguna gallina, però... No, hombre, antes estaba bien visto esto. Ahora no, porque en el mercadona te miran mal. Eh...
Claro, es que ahora la gente joven no... ¿Tú cuántas gallinas has visto en esta? Doncs sí, marxem al carrer d'artistes, Anna, cap a... Cap a Palau Fidari de Congressos de Tarragona. I que, a més a més, és que és avui mateix, a les 6 de la tarda que tenim el Xavi Franquesa, perquè ens farà això i molt més. Compte i peligro, peligro, el que passarà al Palau Fidari de Congressos.
Javi Franquesa, molt bona tarda i benvingut avui dissabte aquí a Tarragona i a carrer d'artistes a Tarragona Ràdio. Què tal? Com estàs? Doncs molt bé, la veritat. Mira, jo acostumo sempre quan em pregunten com estic a puntuar-ho, perquè us emporteu una realitat contundent de l'estat d'ànim, perquè normalment es pregunta per formulisme, no? Perquè la gent quan li preguntes com estàs diu no, bé, bé, però no entren en detall. Jo estic amb un 7 en 8. Uau, s'encanta, eh?
Està prou bé. Home, no? Està fantàstic, és un notabral. Molt bé, no? Nosaltres he de dir que en aquest aspecte estem gairebé de 9 cap a 10, eh, amb tu. Ah, estupendo. El que passa és, clar, com que no ha acabat el dia, jo tinc intenció de fer-ho pujat, de pujar notes. Sí, sí, evidentment.
Ets un pel·ligro, de veritat, eh? Estava veient alguns dels vídeos d'aquest... del teu darrer espectacle, que estàvem aquí l'Ana i jo decidint si era allò de l'Escòcia o Escòcia, però clar, ens hem fixat en l'accent i diria això està que cou. Sí, sí, que cou, tal qual.
Home, no, jo sempre explico... Hi havia un subtítol, que ara potser està perdut, sobre l'espectacle, que deia que era un xou de fúria inofensiva. I és tal qual, perquè diu, home, a vegades tires amb bala. No, no, no, totes les bales que tiro són de fogueig, perquè la intenció d'aquest espectacle... També és cert que ara heu posat una part en la que interactuo amb el públic, però, clar, jo sempre explico, aquest espectacle no és un espectacle pur d'interacció amb el públic, ni molt menys, això és una petita part...
que passa a l'espectacle on si el públic d'alguna manera vol participar ho pot fer però l'espectacle és un espectacle on de comèdia de la vella escola per entendre'ns en el sentit que és un espectacle és un monòleg sobre el pas del temps el que passa és un monòleg que no és exactament ben bé igual sempre perquè
que la gent, el que faci la gent influeix una miqueta amb el que explico, no? Però vaja, jo sempre el que explico i el que tiro, ja tiri el públic o tiri simplement de dialèctica, és totalment, sense cap tipus de gana de fer mal, el que passa, clar, és una bala, encara que sigui de fogueig, impressiona, no? Sí, sí, i tant. Sí.
Perquè imagino que la gent, quan deus, potser, apropar-te amb ells a l'espectacle, potser les seves cares ja t'ho diuen tot, no?, quan et veuen venir, potser, o què? No, però et sorprendries perquè la gent, jo he detectat que la gent li fascina participar, no? Per això jo sempre explico el meu espectacle, perquè hi ha molta gent, fins i tot ens escriu per xarxes, escolta, vindré ma mare que vull que li digui... Clar, a veure, clar, això no és un xou que es tracta de dir-li coses a la gent. El que passa és que si la gent interpel·la pel que sigui, o jo interpel·lo a la gent perquè veig
algun moviment, o fins i tot amb les cares de gent que té algú que dir sobre un tema del que jo he parlat, pot interpel·lar i d'alguna manera aquí es pot iniciar una petita conversa, però no els faig pujar a l'escenari, no es passen males estones, tot el contrari, el que es tracta és que d'alguna manera ens identifiquem tots amb el que s'està explicant i que passem una estona superagradable d'això, exacte, no?
Explica'm com ve la història del TILC, de la part escocèsa teva d'on sorgeix. No, doncs mira, aquí ve de dues coses. Al final sempre un cop a toro passau, que dic jo, no saps mai ben bé si has tingut una bona idea, però en el sentit...
Jo volia parlar d'aquesta cosa... Volia parlar d'un drama, en realitat. Jo estava vivint un drama d'una manera molt iniciàtica, perquè a mi aquest drama de la crisi dels 40 a mi m'ha arribat molt tard.
Però sí que hi havia, tenia la mosca darrere l'orella, hi havia cosetes que havíem de parlar sobre aquesta època. Cosetes que fins i tot algunes amoïnen, preocupen i fan mal, no? I jo crec que totes aquestes coses, a vegades les patim una miqueta en silenci, no les compartim. I el que sí que he vist, més enllà d'aquesta associació, aquestes coses d'escofia, perquè, clar, perquè escuete, no? Això, clar, ho hem de representar en castellà, perquè en català seria cuia, no? Clar, quedarà bé castell. Sí, sí, sí.
Tot i que l'espectacle el fem en català per tota Catalunya, evidentment. Però el tema... Hi havia una associació, jo havia estat feia poc a Escòcia, i em va fascinar. De tots els viatges que he fet, vaig pensar que Edimburg, concretament, que és una de les ciutats principals que vaig visitar, em va semblar un lloc fascinant. I també té a veure amb les tradiccions, amb aquestes coses que venen de sempre, i veia gent jove portant aquesta faldia escocesa,
i d'alguna manera el que venia a dir és que les tradicions, per molts anys que tinguin, segueixen vigents.
Per tant, nosaltres ens ho podem prendre de la mateixa manera. Per molts anys que tinguem, estem vigents, no? Seguim sent actuals, seguim representant exactament el mateix. Per tant, aquí una miqueta, i també tenia a veure una miqueta amb aquesta història de William Wallace, que jo lluitava contra una guerra perduda, pràcticament, no? I bé, la combinació una miqueta d'això, el resultat va ser una miqueta la parada, que un dia em va donar i vaig decidir fer-ho així.
Però vaja, vull dir, la cosa va del que va. Ara t'anava a preguntar una altra cosa sobre això, precisament perquè tu ja saps que els excusesos sota les faldilles...
Això s'ha de venir a l'espectacle. Has deixat uns punts suspensius aquí. A veure què passa, que... Aquí la pregunta sense pregunta, no? No, jo l'únic que et comentaré sobre el tema és que fa uns instants he dit que les tradicions són les tradicions i sempre estan vigents. De car. Sí que hi ha la resposta a la pregunta, no?
Perquè tu fixa't que ja, com entès en la matèria, li has dit quills. Has dit pel dia perquè tothom t'entengui, però el quills. I clar, hi ha molta gent que no sap la història del quills. Ni de quin material està fent, ni quina és la història que hi ha al darrere, ni què és el que hi ha de sota, ni què és el que hi ha al davant, ni què és l'objectiu, ni què és el per què. Llavors tot això també se'n parla, l'espectacle d'això. Ai, que xulo, fas molta història, que bonic, eh? Però sí que et va frapar molt la història de poder estar allà a escòsia.
Que bonic! Sí, vaig comprovar també que té molts lligams amb Catalunya, no? I hi ha aquest lligam a la terra, i vaig trobar que hi havia moltes... I sí que vaig trobar alguna cosa que em va sorprendre, que amb els dades de la merda de clima que tenen, perquè tenen una merda de clima interessant, són gent, percentualment, és a dir, amb un gran percentatge, són gent...
que hi ha gent que és feliç, que somriu, no? I crec que això és una miqueta el que ens falta a nosaltres, els catalans. Tenim similitud en la cultura, però ens falta aquesta cosa que són gent que, malgrat tot, gent acostumada a lluitar, possible que hi podríem trobar un paral·lelisme, que pot celebrar derrotes, fins i tot. Ara, per poc, aquí els barcelonistes estan celebrant una gran derrota, que és haver guanyat, però no el suficient com per classificar-nos amb el Barça, no? O si ho volem al futbol.
I, escolta, però és aquesta cosa de l'orgull de sentir-se part d'alguna cosa, no? I amb això, el que sí que veia que hi havia una comparativa important, que era el caràcter. Ells tenen un caràcter molt més, malgrat no ho sembli, sempre es reben amb un somriure. Ma, hi haurà casos i casos, eh? Però en general vaig trobar que era gent especialment amable.
I vaig pensar, anem a riure nosaltres una miqueta, fem-nos amable amb aquest drama que tenim, compartim-lo, fem-lo que sigui una miqueta de tots, i quan és una miqueta de tots, és menys drama, no?
Clar, això sí que és veritat. Que bonic, eh? És que el drama compartit pesa menys, no? Que és el que diuen, no? Vull dir que... Total, és com drama que no es pugui compartir. És com una victòria no compartida. Fa molt més de mal, no? Així que celebrem les coses junts i, escolta, i patim-les junts també, que és meravellosa.
Torno de nou a l'espectacle, amb el vostre permís, que durarà unes tres hores i mitja, quatre, més o menys, m'han dit. No, no, no. No? No, mira, de fet, abans, amb la cosa de la improvisació i voler-ho explicar a tots, a vegades se'ns anava a les dues hores, però ara la cosa que era hora 35, que, home, a la gent se li passa volant, però jo sempre penso, és com una pel·li, jo totes les pel·lis que passen de les dues hores em pica una miqueta el cul. Sí.
Per molt que m'ha girat la pel·lícula, em pica el cul. Per tant, jo penso que un espectacle d'hora 35 o hora 40 és més que conscient. I hem fet per retallar-lo, per deixar-lo de la millor manera possible, perquè en hora 40 podrem explicar-ho tot. Molt bé. I imagino que l'espectacle avui fa parada aquí a Tarragona, però imagino que l'està girant, no?, per diferents indrets.
Sí, sí, sí. Per tota la geografia espanyola i la catalana, aquest últim any, hem fet una miqueta més de reforç en actuar. Jo tenia més ganes de fer-lo rodar a casa, no?, perquè volia que el veiés la gent d'aquí. I, per tant, hem encerclat una miqueta el mapa del nostre país i ens hem centrat una miqueta en actuar aquí, que de veritat que em feia molta més il·lusió. I després hi ha una altra cosa, que és que tornem
a dormir a casa, que això vulguis o no. És un gran que és, sí. També té a veure amb el motiu de l'espectacle, en el sentit que parla de l'edat. I quan un parla de l'edat no és que vulguis aquesta cosa de la zona de confort, però si pots dormir al teu llit... Millor que millor, no? Dormiràs al teu llit però una miqueta tard, perquè després d'aquí de Tarragona te'n vas cap al Teatre Regina per cada dos quarts aquesta mateixa nit també tens doblete.
Això és un altre gran drama, perquè això sigui possible a Tarragona, després hem de canviar l'horari a Barcelona i fer-lo més tard. Ara t'ho he de recordar jo, ara t'ho he de recordar jo, becats, i jo també, aquí fent-te l'agenda. Acabarem més tard, però acabarem contents, perquè al final un, quan fa alguna cosa que li agrada, home, és un patiment, però molt menys patiment, no? Altra cosa que seria, si existeix algú que no t'agrada, que t'ha empurçat, ja ve d'anar a dormir tard, i ve de treballar més hores de les que toca, però això ho fem contents, la veritat.
Em dic que, per aquelles coses de la vida, avui no el podem veure, que tenim gairebé de fixar al Teatre Regina.
A Barcelona, totes les setmanes, dissabtes i algun divendres, i després, per la geografia de la província de Tarragona, també serem a diferents llocs. Per tant, si us heu perdut, perquè sé que aquest espai tampoc queda en moltíssimes localitats, però en breu hi tornarem a ser. Per tant, no patiu, perquè em consta que les entrades s'acaben molt ràpid i hi ha molta gent que sempre després m'escriu i diu que encara tens entrades. No patiu perquè encara ens queda gira, encara ens queden indrets,
possibilitat de regal. Però imagino que cada espectacle, dintre que hi ha unes bases comuns, cada espectacle en funció del públic deu ser diferent, no?, amb aquesta improvisació.
Totalment irrepetible. És a dir, no han sortit mai exactament dos espectacles exactament iguals. Per això et deia, no sempre s'explica exactament el mateix ni amb la mateixa mètrica, i després hi ha aquesta part tan improvisada, per favor del públic com el meu, que fa que sempre sigui diferent. Per això, haig de reconèixer que això ho he fet egoistament. Imagina't ja, a quarta temporada, fent exactament el mateix, moltes vegades, quatre actuacions cada cap de setmana, acabaria loco. Clar, sí.
Per tant, d'aquesta manera jo ho gaudeixo i de retruc ho gaudeixen els altres.
Molt bé. I, Javi, a banda d'Escosia, tens altres projectes entreabans? Alguna cosa que ens puguis avançar, que ho puguis dir ara aquí en aquest espai de carrer d'artistes? Mira, de fet tenim un altre espectacle que es diu, parlant en franquesa, que aquest ja fa més anys que roda, és el primer espectacle que va roda per la geografia catalana, és estrictament en català aquest, i aquest és a banda de l'espectacle nou, que segurament ja serà de cara a l'any vinent, la temporada vinent,
Aquest és un espectacle que també roda per tota la geografia, per tant el podeu veure i després escolta tot el tema tant a la ràdio com de tal en tal a tele, etcètera, etcètera. Per tant, vull dir, la connexió amb l'audiència o amb el públic és constant, eh?
Molt bé. Doncs, Javi, ho hem de deixar aquí. No tenim més temps. Ha estat un autèntic plaer tenir-te avui aquí a Carrer d'Artistes, a Tarragona Ràdio, i gràcies per regalar-nos aquest bon humor que sempre tens i aquesta mirada tan divertida s'olva de la vida. Et desitgem moltíssims èxits amb aquest espectacle i amb tot el que facis i que continues fent riure arreu allà on vagis. I ja saps que aquí, a Tarragona Ràdio, quan vulguis, aquesta també és casa teva. Una abraçada molt gran, Javi. Estupendo. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona tarda.
que es pasar un poco desapercibido. Vas a flipar. Es muy curioso. Se llama más la atención no participando que participando en el bulto. Como consejo, ¿eh? Tú no ves parte de la bulta. Al bulto, tú todo al bulto. Y cuando veas que la gente más o menos ríe, estás así. Ah, ya está.
si no se le va a pasar lo que ha dicho porque viene con la cara bústia, pero no, ya lo has cambiado, ya lo has cambiado, ya has pasado el testigo a este. No pasa nada, en todos los teatros tiene una persona que yo no me lo voy a pasar bien y no.
Ai, Anna, quin pel·ligro, quin pel·ligro amb el Xavi avui al Palau Finali de Congressos, eh? La veritat és que sí, però des d'aquí recomanar que hi vagin. Serà a partir de les 6 de la tarda. Encara queden algunes entrades molt poquetes ja, però que hi vagin ràpidament, perquè de vent segur passaran una molt bona estona. No és cap dubte. Que entrin directament al Palau Finali de Congressos i que ja segueixin per poder triar i per poder agafar les entrades. Exactament. I d'entrada a entrada, i tiro perquè em toca... Exactament. Anem cap al cine? Anem cap al cine.
Tiene que ayudarme. Mabel, estamos en plena clase. Una clase en la que estás matriculada. ¿Qué pasa, Mabel? Acompáñame.
Los métodos tradicionales para entender a los animales no estaban funcionando. Pero lo hemos conseguido, Mabel. Hemos desarrollado una tecnología revolucionaria que nos da un acceso nunca visto al mundo animal. La llamamos Hoppers. Hola, qué fuerte. Esto es como Avatar. No tiene nada que ver con Avatar. Mabel, ten cuidado. ¡Ah!
Los pillaron en la misma madrigera. ¡No! Pues entiendo. Se van a casa, Castora. ¡Esto es increíble! ¡Hola! ¿Cómo te llamas, Castora? Eh... Mabel. Si quieres vivir aquí, tendrás que aprender las reglas del estanque. ¿Cuáles son las reglas del estanque? Esto me va a llevar un rato. Demos todos la bienvenida a Mabel.
Pel·lícula dirigida per tota la família, que jo crec que xalarem grans, per tots. I tant, perquè és una pel·lícula que ve de Disney Pixar, porta per títol Hoppers, que, com bé dèiem, és una pel·lícula d'animació de Pixar, on la tecnologia permet als sers humans transferir la seva consciència a animals robotitzats. I una miqueta la sinopsis és justament que Mabel és una jove...
que pot transferir la seva ment en un castor robot amb l'objectiu d'infiltrar-se en el regne animal. Finalment, acaba fent-se amiga d'un castor regio, que és el rei Jorge, i uneix a tots els animals d'allà per lluitar amb els plans d'un promotor immobiliari. Contra el ser humà, eh?
És que els humans som molt dolents. Us ho dic en sèrio. Si no penseu, penseu quan estàvem en l'època del Covid i feia un incís, els animals estaven en llibertat. Ostres. I nosaltres a casa. Com van canviar els plans, eh? Doncs jo amb això, mira, no havia caigut. De totes maneres, aquí, recomanar aquesta pel·lícula als Hoppers, que té una durada de 105 minuts, ve procedent dels Estats Units i està dirigida per Daniel Schong.
I, com deia, és del grup de Pixar, les pel·lícules, i que no se la perdin. Que està molt divertida i, sobretot, el més important, que la poden gaudir en família. Molt bé. Doncs pel·lícula que ja tenim, qualsevol dels cinemes d'aquí de casa, i que podreu gaudir-la. Per cert, per cert, per cert, tenim una notícia musical, la Mar de Bonica. I tant. I que té a veure amb l'Alfred García. Doncs sí. Sentim una miqueta l'Alfred, Anna. Vinga. I després ens expliques? Som-hi.
I ara que ja l'estic fent, no sé pas de què parlar-te. Si del meu iall ho paret, o d'aquesta el rumba brava, o potser d'aquella nit, haigit de neta de gràcia. No em diguis que no, que no hi sabia res.
Que m'agrada aquesta cançó de l'Alfred García, t'estimo, és Te quiero, no? Aquí estem aquí totes dues ballant, no, Silvia? Sí, és aquesta rumba catalana que la tenim i que ens agrada molt. I tant que sí, doncs la notícia és que justament Alfred García és premi disc català de l'any d'una conegura emissora.
Cal dir que no és un reconeixement qualsevol perquè és el guardó més antic de totes que s'hotorguen en l'àmbit de la música cantada en català. A més de quatre dècades aquest Premi de Vida, perquè va néixer l'any 1972, de la mà de Joan Ramon Mainat amb el seu programa Cançons al Vent i en el seu palmarès hi figuren noms com Lluís Jack, Joan Manuel Serrat, Quimi Portet, Sau Gossos, Ja t'ho diré, Antonia Font, L'Axambusto, Els Amics de les Arts, Els Càterres, Xarango, Miqui Núñez i Detiets...
I en aquesta última edició la va guanyar l'àlbum Vida meva del duet Ginestar, format per germans Pau i Julià Serrasoles. Així que des aquí a l'Alfred Garcia, amb aquest Premi Disc Català de l'any d'aquesta conegura emissora, t'estimo este quiero, li desitgem moltes felicitats i la nostra millor enhorabona. No em diguis que no canta.
Fins demà!
I ja que estem a la música, doncs no ens movem, perquè tenim dues novetats musicals que no calentes, calentíssimes. A més a més, una d'elles li he donat la sorpresa a l'Anna, que no s'ho esperava. La primera me l'ha donat ella, però la segona li dic, jo també te tinc una altra sorpresa que veuràs que t'agradarà. Aquí de sorpresa per sorpresa. I a més a més va comentar, doncs aquesta la podem fer per acabar. I jo dic, ah, doncs vinga, va. I tant, i tant.
Doncs anem a la teva primera, vinga. Novetat musical. Mira, si jo te digo, dime dónde estás... Aquí a la ràdio, aquí a la ràdio. Anna, que estic davant teu. Anna, davant teu. Doncs és el títol del nou single del cantant Álvaro de Luna del pròxim disc, que encara no sabem exactament...
El treball que portarà per títol, però aquest single, aquest avançament és, dime d'on estàs. Aquí, aquí, Álvaro, aquí, aquí, aquí. Álvaro, aquí estem l'Ada i jo. Álvaro. Si quieres venir, Álvaro. Vine, vine.
Bona nit.
Fins demà!
Quasi que es quedem una miqueta més, però per posar... Un dia més no ho sé, però una estoneta més, segur. Jo no, però tu sí. Sí, a mi me queda una miqueta fins a les 4. Però no faig que hi ha cas. Escolta, i què et sembla l'altra novetat musical? Perquè si te digo me voy, me voy. Però no me voy, eh? No, no, jo me quedo, jo me quedo. I que té a veure amb els... Amb els Fangoria. Sí.
Doncs aquesta era sorpresa, encara que ja veig que ja estaves molt preparada, eh, Anna? Ah, que sí, ah, que sí, sí, sí. Jo és que ja em pensava, dic, ara jo li diré m'he bo i tal i qual, i diu, no, no, m'ho ha dit ella, m'ho ha dit ella. Doncs marxem, precisament, com el títol del single que estem escoltant de Fangoria, que és un avançament del que serà el seu nou àlbum La Verdad o La Imaginación. Que bonic, eh, que bonic.
Doncs avui posem pudí final aquí a carrer d'artistes amb aquesta cançó. És el millor dit també, oi? Adeu. I no marxeu per aquí, això com dèiem, continua fins a les 4 de tarda i portant ara amb el Deixa't portar, amb La Terra és plana i d'altres històries i acabem, com en querió, amb el Maramana. Anna, gràcies. A tu, Sílvia, molt cap de setmana a tu i a tothom. Adéu.
Es que yo ya me he cansado Y lo siento por ti Pero tú te lo has buscado
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Radio. 209 a control, preparados para despegar. Todos a bordo. Aquí el vuelo 209, tenemos problemas.
Deixa't portar en Miguel González. Bueno, ja era hora, no? I Abril Rius. L'hem d'afegir, eh? L'hem d'afegir, eh? L'hem d'afegir ja que ha de fer l'afegitó. A veure, que l'Abril s'està per allà, a Bascascos, que no sé... Què us està passant? Jo, jo, jo, jo. Jo ho sento tot molt fort, molt saturat. No, no, jo també. Jo també, jo te sento tu saturadíssim. Bájamelo un poco todo. Hola, què tal, chicoelos? Hola. Com esteu? Hola.
Mira, l'abril no se sent. No sé si anem bé. Mira, no me sento ni al micro ni m'escolto jo els auriculars. Ara no sento tu. Què està passando? Soy yo que estic tocando cosas. Soy yo, eres tú, pues soy yo. Viva la nòvia! Que m'he preparat per la nòvia. Sí? Sí? És la secció de cinema. Sí. Què tal? He dit als companys de No som ningú que us convidin. I què han dit? Intel·ligents! Han dit no. Que passes! Exacte, això va ser l'altre dia.
Que passes de convidar-nos, diuen-lo. No, no, que sí, que sí, que s'ho pensaran, que estan estudiant-lo. S'ho pensaran, eh? Estic molt nerviós. Això és un primer pas ja, eh? Estic molt nerviós. Ho he de dir que, clar, ells tenen ja el mes que ha tancat moltes de les entrevistes que tenen durant la setmana.
Nosaltres només anirem allà i dir, hola? No, no, no. No, no, jo els hi prepararé coses, els hi prepararé cançons, i els hi buscaré tots els talls que hem tret al Fem l'humor. Jo tot això ara que estem dient li passaré també, perquè vegin que sí, que hi ha unes ganes d'anar, de veritat, clar. No, no, i farem imitacions i farem coses. Vinga, va.
Molt bé, doncs comencem a parlar de les pel·lícules que s'estrenen aquest cap de setmana, eh? Per exemple... Per exemple, per exemple... Sí. Canviem de sintonia? Canviem de sintonia. Vinga, va, som-hi. Sílvia, deixa't portar a Miguel González. I Abreu Rius.
Podríem afegir-ho. No, que dintre de la falca jo digués, i abri els rius. I jo, doncs, fem-ho així. Però no tu, la teva veu no. I li posem aquest efecte que els ombres sembla que estigui tancat al lavabo.
No? Amb l'Abril. Vale, doncs ho podem fer. I jo, l'Abril Rius. Això sí que quedaria xulo. Ho fem per la setmana que ve? Vinga, va. La nòvia, remake del film La nòvia de Frankenstein, que torna, una pel·lícula del 1935, imagineu-vos... Ha plogut una mica, eh? Ha plogut, ara sí, ara plou, ara plou. Dirigida per Maggie Hillelhall. A veure, per favor, subid el volumen. No, porque está de lejos.
Fan les gravacions molt rares de les pel·lícules. Això al cine te queda sort, no ho veus? Perquè el cinema té des del darrere, des del... amb el Dolby Atmos.
Pel·lícula de terror, eh, per si no ho havíeu notat. No. Terror fantàstic, sí. Estuat a Chicago, als Estats Units d'Amèrica. Cuidado, ara, que tot el que és a Amèrica... Sí, sí. Fa una mica de miado, eh? Fa una mica de miado. Si només et treus el senyor aquest, que és de taronja... Sí, amb el serrell. Taronja i serrell. Frankenstein, eh, que demana...
Que demana ajuda el doctor Eufronius. Home i tot. Per crear una companya. El Frankestein vol una xicota. Home. Sí. Quiere... companyida. Sí.
Donaran vida a una noia que la nominaran la nòvia. No, no, són més originals. Però com que l'amor llega així d'aquesta manera, això desencadenarà l'interès de la policia i un canvi social radical. Atenció que tenim Jessi Buckley, la primera protagonista de Hamlet.
La teva amiga. I nominant els Òscars. I Christian Bale. Vale? Mare de Déu. Christian Bale. Aquesta senyora ha treballat molt aquest any. Christian Bale, vale? Vale. Són els protagonistes d'aquesta pel·lícula. La nòvia. Digue-ho una altra vegada. La nòvia. No, no, digue-ho una altra vegada. Christian Bale. És que cada vegada que deies el nom l'Abril feia... Sí, sí. Jessi, sí, sí. És que la Jessi i el Christian... Millor.
Jessy Buckley, eh? Has vist Hamnet, per cert? Evidentment. Més o menys, perquè les llàgrimes no me deixaven... Crec que me la vas recomanar a tu i et pregunto si l'has vist. Aquest és el meu nivell, avui. Vinga, anem amb una altra pel·lícula que es va presentar al Festival de Venècia, que és un biopic sobre l'ascens de l'assessor principal de Vladimir Putin. Rússia és estar cerca del poder.
Vadim Baranov era un director visionario. Vadim Baranov, ja som una cançó d'aquestes de crios de Vadim Baranov, és el Ebre Cossaco. Jo havia pensat en qüestió de màgia. També, Vadim Baranov, aspecto patronus, no? Leguardim Leviosa. Leguardim Leviosa.
Semblava que... És leviosa. És leviosa. No leviosa. A mi sempre em surt una altra paraula quan dic el conjur. No, és igual. Judy Lau es posa en la pell de...
Judit Law. Judit Law. Judit Law, no? Judit Law. Clar, perquè és com Order and Law, no? Judit Law. Es posa la pell de Putin a la Rússia del caos. Que segueix la caiguda de la Unió Soviètica. Un jove ambiciós, Vadim Baranov, heu vist...
Comença treballant com a artista i productor de televisió, però gràcies a la seva eloqüència i a les seves connexions s'acabarà eregint com a assessor d'un agent de la KGB amb un futur prometedor, Vladimir Putin.
I dins de les esperes del poder, Baranov i Putin veuran vodka i contribuiran a formar part de la nova Rússia. Que maco. Que bonic. I miraran a veure com podem destruir Ucrània. Ja ho he fet. Dirigida per Oliver Assayas, que em fa molta gràcia.
Molt bé. El vago del Kremlin, eh? Veig que amb el doblatge han donat un pas endavant i ja no es doblen les pel·lícules russes amb aquell accent horrible dels 90. Ah, sí, és cert. Que tots erran russos. Que tots parlaven raro. Si te'n recordes, Sílvia, tu com a fan d'Estargate com jo, quan es disputava l'Estargate entre Estats Units i Rússia, sempre venia el general Kokorov,
I hablava així d'aquesta manera. Que tenia les R. Sí, les R. Li patinava la R. I el cervell. Entre moltes altres coses. Anem amb una pel·lícula d'animació de Pixar. En aquest cas arriba dirigida en català, en direcció de Daniel Chong. Està molt bé dir-se Daniel Chong. Què passa, Chong? Aquí, Daniel. Una pel·lícula que es diu Hoppers.
Ah! M'ha d'ajudar! Mabel, estem enmig d'una classe. Una classe? On t'hi vas matricular? Què hi ha, Mabel? Què hi ha, Mabel? Saps que m'agrada molt el nom de Mabel? Mabel. M'agrada molt el nom de Mabel. Mabel. Mabel. La història...
La història segueix una jove, la Mabel, que s'escriu Mabel, de tota la vida. La Mabel. La Maribel. La Maribel. La Gemana. Per exemple. Resulta que pot transferir la seva ment a un castor robot. Això ja és estrany. Sí. Els que són de dibuixers animals no s'han d'entendre. Una miqueta, aguanta'm el cubata, també. Una mica. Agafo la meva ment, l'empaqueto en punto zip, i te la transmeto a...
a la ment d'un castor robot. Per què? Per infiltrar-se al regne animal. Però perquè necessites una ment humana per acabar-se infiltrant al regne animal. No ho acabo d'entendre. No ens n'entarem amb els humans. Acabarà fent amistat i unint els animals per lluitar contra els plans d'un promotor immobiliari. Veus que hi ha alguna cosa sempre que està dolent. Sempre hi ha algun dolent. I és un promotor immobiliari. Els animals estan molt preocupats, estan desfets perquè el promotor immobiliari...
El millor de la seva vida ha de canviar per culpa d'aquest promotor. Podria ser. Va, t'imagina que te posen allà on hi ha una selva superbonica o mercadona. Va, tot això de prendre pel sac. M'estic estudiant els noms de la pel·lícula de després, eh? No, no, és que no saps quina és la pel·lícula de després. Sí, sí, home, i tant, i tant. Sí que la saps. La tinc aquí. Com es diu? Pílion. ¿No has estado nunca con un motorista? Con un motorista, no. Pero me gusta...
¿Qué voy a hacer con...? Llamarida, venga. Vamos a peníscola a comer callos. Venga, va. No, fue una perla.
¿No os habéis besado? Eso no es asunto vuestro. ¿Tú saps quina és aquesta peli, Miquel? Hemos comido capipota, pero... Y codillo. A ver, abril, digues, digues, va. No, és la peli. Aquesta peli la van ficar, ara s'estrena a la gran pantalla, però ja va estar al Festival Internacional de Cinema de Tarragona, al Rec.
Hombre! Que és la pel·li que jo us vaig dir que volia anar a veure amb la meva parella de dos motoristes gais que jo volia anar per gais i ell per motoristes. Molt bé! Anna! És aquesta pel·li. Feu una bona... Feu un bon tàctil. És veritat. En aquesta pel·li, sí. És veritat. És un llibre, en veritat, d'Adam Marsh-Jones i està dirigida per Harry Lynton. Veieu si m'ho estudio? Harry Lynton. Parla d'un home, eh?
introvertit, que s'enamora de l'atractiu líder d'una banda de motos. També home. Aquest roman, aquest enamorament, portarà el protagonista a perdre el control de la seva vida. És el que passa quan t'enamores. Quan t'enamores, perds el control.
Te venen les papallones, te venen les motos, la benzina que te puja pel net... I els esmorzars de diumenge. I te deixes anar. Només això. Tu ets cap al Mazinger Z, a fer la foto allà. I a la platja de la Sabinosa. O a la remassada. També, també.
Vinga, que aquesta també us porta un thriller amb... Ara el Miquel diu, va, deixeu-ho estar, anem per feina, eh? Home, perquè jo tiro l'animalada i després ràpid, ràpid, marxem. Vinga, va. Martin Campbell ens porta a una pel·lícula que es diu Cleaner, rescate vertical.
M'ha agradat molt, eh, el trailer d'aquesta pel·li. Don Walkie. Sí, sí. Capullo. Hombre. Capullo. Per què? Capullo. Capullo.
Daisy Radley i Cliff Owen protagonitzen aquesta pel·lícula sobre un grup d'activistes... Costa molt, eh? Vinga, va, va, va, Miquel. Digues, digues. Sobre un grup d'activistes radicals que segresten els 300 assistents a la gala anual d'una gran empresa energètica. No se poden fer gales. A Londres. No se poden fer gales. Tu t'imagines que la nostra gala de cop... Eh, todos al suelo! I ens segresten allí? Doncs ens pensaríem que era broma.
Sí, a més de veritat allà. Tira, tira. Volen protestar contra la corrupció dels seus responsables, clar, és el que té les grans companyies. La situació es continuarà complicant més, quan les discrepàncies entre els extremistes i el seu propi líder amenaçaran de posar en perill la vida de tots els presents.
Per si això no fos prou, a 50 pisos d'alçada, penjant del costat de l'edifici, hi ha un exsoldat que s'ha convertit en netejador de vidres. Això és de feina, netejador de vidres. Sí, home, clar. Soy limpiacristal es en un rascació. Això és de jungla de cristal. Ah, no, em pensava que estàvem jugant a les pel·lícules. No, no. Jungla de cristal. Però molt malament t'ha hagut d'anar a la vida per acabar d'exsoldat a netejador de vidres, eh? També t'ho dic ara.
Serà l'única esperança per intentar salvar tothom, inclòs el seu germà. Per això la pel·lícula es diu Cleaner, l'último rescate. És veritat. Que entre que diem el títol i acabem, ha passat tantes coses pel mig... Que ja no sabem ni de quina pel·lícula estem parlant. A veure, si voleu cinema seriós, aneu al no som ningú.
O al cine del... Necessita concentrar-se. Veus? Concentra-se. Anem al Festival de Venècia de l'any 2025. Fora de concurs. Arriba, presentada allà, i ara la gran pantalla, el último vikingo. Tengo que irme un tiempo. Ves esta llave? Quiero que te la tragues. ¿Cómo? Tienes que dejarme terminar de hablar. Ara és quan faré el rutet o no? O deixeu fer el rutet. Després de la clau. I l'Abril me pica a l'esquena.
Després de complir 15 anys... Després de complir 15 anys de presó per un robatori, l'Anker s'allibera i torna a la vida civil amb la idea de recuperar el botí que va amagar juntament amb el seu germà, que es deia Manfred, abans de la presó. Maren el nom de Manfred, també. Mabel i Manfred... Mira, per fer un
El problema és que durant els anys que l'Anker ha estat a la presó, resulta que el Manfred ha patit un trastorn mental que li ha fet oblidar completament on està l'or. O sigui, a veure... Si ja no se'n recorda. Pots oblidar moltes coses. Pots oblidar on està la clau, que te l'has tragat. Pots oblidar... Però d'on està l'oro, per l'amor de Déu? L'oro, entes l'ort.
L'or, l'or. No, el oro, el oro. Clar, el tresor en si. El tresor. Però no van fer un paper com els pirates? Exacte. No ho vau fer molt bé. O un tatuatge com aquell senyor que tenia tota la presó tatuada. Avui en dia tu graves el notes del mòbil i d'allí no esborra ni de conya. Resulta que els dos germans s'acabaran embarcant en un viatge per intentar recuperar aquests diners, però també acabaran redescobrint qui són realment i s'enfrontaran al seu passat i a la seva relació.
Una mica, una mica, una mica. Y per si no han teniu prou, anem a un altre thriller sobre la vida rural, Caminando con el Diablo. Miguel, ¿dónde está el niño? Pues no lo sé, Miguel. Pues no lo sé. Miguel, te has puesto el... Pues no lo sé. Como lo del oro, que no sabe dónde lo ha guardado. En busca del niño perdido. Mira, estamos buscando a esta familia. Sí, ¿eh? Yo también pensé...
És una pel·lícula una mica estranya, eh? Pel·lícula situada a l'Espanya dels anys 80 i resulta que ha desaparegut un nen. Pobre, sí. Ha desaparegut un nen. D'on és del niño? El Gabriel ha desaparegut. Això acabarà marcant la vida del Miguel i de l'Alicia. El Miguel...
El Miguel es consumeix pel remordiment d'aquella nit d'alcohol en què van perdre el fill. Se va despistar un poquet. El Miguel se va despistar un poquet. I l'Alícia, des del seu dolor, creu que qui realment va morir aquell dia va ser el seu marit, no el fill. És molt raro, això. És més important que s'hagi mort el marit que no que s'hagi perdut el fill.
No, no, però igual és una metàfora, no?, que s'ha perdut el fill i s'ha mort la... no ho sé. Sí, la relació, evidentment, si perds el fill... I si el perds amb una nit d'alcohol, doncs encara... Mare meva, mare meva. Pobres xicueles. És un drama, eh? Miquel, hem d'anar a buscar-lo. Hem d'anar a buscar-la. Hem d'anar a buscar aquest xiquet, que ha de sortir... Alguna cosa hem de fer. I un altre thriller, aquesta setmana la cosa va de thrillers, eh? George Nolfi ens porta a línia d'extincions.
Hace tres años, el mundo que conocíamos desapareció de la noche a la mañana.
Aquests de futurs distòpics... Va 3 anys, justament va ser quan el senyor d'Aranja estuvo. Podria ser. O la plandèmia, no? La plandèmia. No, la plandèmia feia gairebé 5, eh? És veritat, pa molt ràpid, eh? 5, eh? Des que feien pa a casa i totes aquestes coses. 6 faranques. 6 faranques, és veritat, sí. És veritat, el dia 14. Tenim un món que ha canviat de de baix. L'únic lloc habitable que li queda a la humanitat es troba a les altes muntanyes.
A més de 2.500 metres d'altura. Tots amb el Josep a fer l'Everest. Amb la Heidi i amb el Pedro. Amb el Pep. I amb el Pep Sunyer. Vinga, va. A la dutxa. Per sota d'aquests 2.500 metres eviten les criatures que van exterminar el 95% de la població humana fa menys de 3 anys, com escoltàvem. O sigui, a dalt...
Els que sobreviven, i a sota, els que s'esmengen. ¿Te sona raro això, ja? No. Com sempre? Jo això ja ho he vist. Vull dir que no, no és segur. Per salvar la vida del seu fill petit, un pare es veurà obligar a aventurar-se sota la línia, línia d'extinció, amb una científica a qui menysprea. Per què menyspreu els científics? No, perquè el bosc és enemies to lovers.
Ah! Quien se menysprea se desea, eh? Ah! O sigui, que aquí hi ha hagut història, ja. Sí, sí, sí. Però que podria tenir aquesta científica la clau per derrotar els monstres. No, que se l'havien passat abans, la clau. És veritat, que has comit la llave. Has comit la llave. Però has vist una altra vegada el fill... Aquí els fills, per favor, que es quedi a casa, per l'amor de Déu. Més coses. Anem amb la sombra de mi padre...
Sílvia. No la tinc. No la tienes, la sombra de mi padre. Aves de corral. Aves de corral, doncs anem amb aves de corral, va. Supongo. Sí, senyor. Bienvenido. Tú eres un rara avis. Cumples los objetivos de una organización criminal compuesta por criminales y lo haces de forma legal. M'agrada molt Pedro Casablanca, tot i que sempre fa uns papers de malparit que no poda abraçar. Mañana estate puntual, bien vestido y con la barra de pan.
En aquest cas és una pel·lícula d'Antonio Vicent, que és una comèdia al voltant d'una banda criminal que vol assassinar un dirigent del CNI. Que no estem a gust. Resulta que... No, no, que el pla d'un cap de setmana en parella es creua pel seu camí.
I després tens tot l'alengue sencer. És una passada, però no el penso llegir. Pedro Casablanca, Checho Sargado, Antonio Durán... Quin munt de gent, no? Sí, sí. Estàvem veient si coneixia algun més, però... Alguna gallina, un gall... Ara, ara, ara! I ara, a Movistar Plus, arriba l'última temporada de... Última? Oldlander! Si som a part d'ariscorts,
Si avui és dissabte quan escolteu això, ha arribat avui, vuitena i última temporada de la sèrie Outlander, amb la història de la Claire i el Jamie, que arriba a la seva fi després de 101 capítols i 12 anys amb un èxit internacional. Però Miquel González no ha vist cap capítol.
Jo he vist la primera temporada. Jo estic per la segona. Me la recomaneu, sí? És que són uns llibres. Jo m'he llegit els llibres. Sempre millor que la pel·lícula, no? No, el llibre és sempre millor que la pel·lícula. Jo sí, jo sí. Bueno, ve per la segona temporada. Anem a HBO Max, que estrena una comèdia... Què es diu? Espera que no me'n trobo. Rúster.
Papa, me encanta que estés aquí, pero no quiero que me controles. Solo quiero ayudar. Sé que tienes problemas en tu matrimonio. Bill Lawrence i Matt Tars, protagonitzada per Steve Carroll. Disculpa. Steve Carroll, perdó. Conegut pel seu paper a The Office.
I una trama que ara està ambientada en un campus universitari i que se centra en la complicada relació d'un autor amb la seva filla. Com va de fills? Com va de fills? Com va de fills? Aquesta nova de fills ha recuperat ja aquesta setmana el joven Sherlock. Me llamo Sherlock Holmes. Siempre he sido más pensador que lo chaval.
Hi, hi, Richie, hi.
Hirofine Stiffin protagonitza la pel·lícula i es posa el paper del famós detectiu en 8 episodis. Veus? Que bonicos. Poca cosa més hem de dir de Sherlock Holmes, no? Elemental, querido Watson i totes aquestes coses. I Apple TV+, la plataforma de la poma, ens apropa una estrena d'un thriller francès que s'anomena Furtivo. Nos vamos. Adiós. Buen chico. ¿Os acaban de llegar? Cazar a las cuatro es un poco tarde. Ya te digo...
Pot estar bé aquesta, eh? Pot estar bé, sí, sí. Resulta que en aquesta miniserie, en Frank i els seus amics de tota la vida gaudeixen caçant els caps de setmana. Poden anar a caçar, no ho sé, elefants a Botswana, per exemple. Fins que un diumenge, eh? És important que sigui un diumenge. Topen amb un altre grup de caçadors que els ataquen sense cap mena d'explicació. Home, molt malament. Quan un dels amics ret un tret...
rep un tret, els amics del Fran responen i aconsegueixen abatre un dels seus atacants. Has vist? Després d'escapar-se pels pèls, els quatre amics...
mantenen els fets en secret. No diguem res, que si no s'escapa un tirito i no caldi res. Però és una mica el que hicisteix. Ell intenta tornar la seva vida quotidiana al costat de la seva dona. No pot. Però resulta que aviat començarà a sentir com si ell o els seus amics fossin vigilats per caçadors entossudits a venjar-se, tant sí com no.
T'imagines? A mi, sí. Una mica com la va Sarajevo, pobrec. Sarajevo. I el dia 10 de març arriba a Netflix la segona temporada de One Piece. Que és un pirata?
Un pirata és alguien que vive aventuras. De moment no ha arribat en català, no, encara? Mira que One Piece va treure nous capítols ara fa poc, però, bueno, basada en el popular manga, he escrit per... Eichir Oda. Digueu, digueu... Eichir Oda. Eichiro Oda, no? Eichiro, no en dic ni una de bé, avui. Eichir Oda, no?
Y estamos más cerca. En Chiroda. En lo fácil que es de Iñaki Godoy, que es el protagonista. Y a la plataforma también se ha estrenado la docuserie El asesino del TikTok. Yo vengo a llamarla. Vengo a llamarla al teléfono, no hacía nada. No digas eso nunca, no eres mala, hija. Son las circunstancias. Yo estaba aquí en casa. Y ya los leí y digo, mamá, esta es mi hermana.
La història arrenca el 2023 quan l'Ester, una dona de 42 anys, desapareix a Espanya després d'un viatge en el que coincideix amb un creador de continguts a les xarxes socials.
Dava la falta de resposta, la seva família i el seu entorn iniciaran la seva pròpia recerca. Estos te gustan, ¿a que sí, Silvia? A mí eso no, sí. ¿Lo que más? Porque eres de True Crime Factory, ¿no? Soy de thriller. Encara em ressonen les paraules de Cart les porta. I acabem amb la segona part, de 22.
No, la segona part de la temporada 22, aquesta no l'hem volgut posar, d'Anatomia de Grey, que s'estrena a Disney Plus. Vinga, es metges, cap a un i cap avall per l'hospital. Ma mare tota la gent no l'ha copiat. Anatomia de Grey, The Good Doctor. House. A partir de House m'agradaven molt els primers episodis.
Després ja era més de lo mismo. Perquè sempre tenia raó, al final de tot, de ficar-se amb tothom. Una sopita de pollo, no?, que feia aquestes coses. A més, a més, insultava tothom. Sí, és veritat. A Natomia Gray m'explica molt el meu estat d'ànim, perquè hi ha vegades que ho miro tan tranquil·la i hi ha vegades que cada capítol ploro. Llavors, segons les hormones. A veure què passa amb aquesta última temporada. Ja m'ho explicaré. Ara que aquestes sèries, si algú les vol començar des de zero, fan com a Mandrota.
Home, malgrat, tens un camí inabastable cap endavant. La bona és fins a 12, més o menys. Fins a 12 i després ho deixem allà. I després ho podeu deixar allà. Això li passa ara també a la gent que vol veure els Bridgerton. Que li diu, són quatre temporades. És que abans... Són quatre temporades, després tens tot el sexe.
de la Carlota, del no sé què... Abans vèiem el que fèiem a la tele. Si fèiem House, capítol 4 de la temporada 3, i després te posaven el primer de la primera, tu ho tragaves. Ara no, ara anem triant. Jo trobo falta una miqueta aquestes sèries de antes, de llargues, de molts capítols per temporada. Sí, senyora. Ara són minis. No sé si has viscut ja aquest moment, abril, però haver d'esperar el dia de la setmana que feien aquella sèrie. Sí, ara sí.
que el dimarts passava el mèdico de família. Per exemple. I els dimarts, allà puntual, com una freixa. I era com un ritual familiar. I si arribava a estar-te, era... Què m'he perdut, què m'he perdut, què m'he perdut?
I no hi havia... Sí, quan va sortir l'UBQS o el Beta, que llavors ho podries gravar tot. El Beta vindrà ara o ja ha vingut? Ja ha vingut. Molt bé, doncs fins aquí. Ja ho tenim. Bon cap de setmana. Ja està, ja voleu marxar? Sí. La setmana que ve es trena mundial, eh? Torrent de president.
Oh! Ja estem reservant les crispetes. Ell o tu? Jo amb un germà. Si voleu fer quedada, us deixo l'Isidre, que té moltes ganes de venir. L'Abrils, un germà, la moa dona i jo, tu i l'Isidre. Vinga. Però a veure si és veritat. Que ens hem quedat amb les ganes de veure l'altre. Quina va ser? Que també vam dir, anem a veure-la. Ara de la ida i volta.
Però Carmen Matzi podia sortir a Torrente perfectíssimament. I tant, hauria. Però són masclistes. Molt bé, són masclistes, eh?
No deixa't portar a Miguel González. I a Bril Rius. Em sona el teu nom repetit tantes vegades, tio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
i el més trist és que el fil em perden.
Que no, que no perdem fils. Beta, bona tarda. Benvingut a aquest mes de març, que comencem. Hola, bona tarda, març marsot. Sí, perquè a més a més l'encetem avui, almenys per nosaltres. A veure, que el març ja porta set dies, però que estem aquí. Home, que l'hem d'estrenar també dins del nostre ja tarda. Bé, nosaltres la setmana passada gairebé l'estrenem, perquè vam tenir un programa que va ser a mig camí del mes de febrer,
Sí, però va ser el dia 28 de l'últim, que s'hi va caure el dia en següent, perquè vam tenir la programació especial dels 140 anys d'aniversari del Nàstic, eh? Imagina't, el Club Ginàstic de Tarragona, 140 anys, eh? Si no, haguéssim estrenat el diumenge, però, esclar, va estar a punt, els pèls. Per això que et diu que ha estat avui, i a més a més ho celebrem, i a més ho fem d'una manera, jo crec que força especial, que és d'any rere any, jo crec que ho comentem, i en guany...
Del saber ho havíem de fer. I tant. A més a més, aquest any ho comentem perquè, com nosaltres fem encara aquest 2026 40 anys, perquè la celebració és tot l'any 26... Digueu tot l'any 26. Això mateix.
Els del Mobile World Congress, que és del que parlem cada any, ells també estan d'aniversari. Ells fan també anys, la meitat que nosaltres, 20 anyets només. 20 anys? Ah, molt bé. Però 20 anys d'un congrés a Barcelona... És una meravella.
És una meravella i una barbaritat, també, perquè, esclar, aguanta aquest congrés mundial, perquè ja ho diu la paraula, no? Wall, mundial. Allò que dius, ostres, mira que el món és gran i es podia fer llocs importants com Nova York...
o Londres, aquelles metròpolis, no? I es fa Barcelona, que és una gran capital, però encara no arriba a metròpoli, com seria París, Nova York, Londres... Estamos trabajando en ello... Sí, estem treballant... Sí, sí, perquè pugui arribar a ser això i molt més, eh? Bé, però la qüestió és que té aquest mèrit, no?, que durant 20 anys s'ha mantingut la seu, doncs, aquí...
I en perill, eh? Perquè tu ja saps que hi ha un altre gran capital que li ha volgut prendre. I que ha estat tentada i ha tentat, sobretot com... Si no recordo malament, va ser el 2020, amb la història del Covid, que es van oferir per poder fer-ho i que els del Mobile van dir... No, no, ja estem bé a Barcelona. Estem còmodes, ja tenim el puesto. A més a més, a Barcelona tenim una març molt bonica que vosaltres no...
Sí, que hi ha coses de la vida. La mar, la mar... No, no direm el nom de l'altra ciutat, però... No, no cal, perquè, mira, només direm que d'això també se'n va fer una cançó, no?, que va sonar molt, que sí, sí, una ciutat molt moderna, però no teníem mar. Te sonen, no?, la cançó aquesta? Sí.
I tant balla, balla. Aquí no hi ha playa. Bé, doncs, no cal dir res més. Sí, sí, sí. I doncs bé, el Mobile ha fet 20 anys i ha tornat a ser una edició exitosa de congressistes, a pesar de certes dificultats d'assistència d'alguns, perquè amb aquest conflicte que hi ha entre els americans, els israelians i els iranians... I els americans.
Sí, sí, ho he dit. Americans, israelians i iranians. Des d'aquest conflicte bèl·lic que, bé, doncs, se'n tornem i no ho arreglarem mai, això, ha fet que alguns congressistes que venien de l'altra part del món, en aquest cas d'Orient, no arribessin a temps. Però bé, tot i així, han estat quatre dies molt intensos, s'ha fet el guió que estava previst, amb conferències, amb presentacions, bé,
totes les coses que es fan en un congrés que ja ho fan expressament perquè la gent estigui ben distreta, no? Vol dir que hi hagi presentacions de nous productes, hi hagi conferències, hi hagi mítings d'empreses per presentar els seus productes i vendre a altres empreses, vol dir que...
És un aparador enorme, eh? És un aparador enorme perquè penseu que nosaltres només veiem la punta, no?, el que es veu als estants, no?, d'aquest congrés. I darrere és on hi ha tot el moviment de compra-venda, m'imagino, de coses. A la Fira de Gran Via, que està a l'Hospitalet, no? Doncs només veiem la punta, no?, el que es veu. Però els mateixos organitzadors d'aquest congrés ens expliquen que el 90%...
no es veu, perquè són tractes que fan entre empreses, entre indústries, entre compradors, distribuïdors, bé, entre administracions, perquè, esclar, també hi ha països que estan interessats en aconseguir aquesta tecnologia. En aquest cas, ens podem posar un exemple, no?, el cas de la Generalitat de Catalunya, que vol implantar a l'administració la intel·ligència artificial, d'això en vam parlar fa poc, aquí, a la Terra Espana,
Aleshores, doncs, per implementar aquestes eines d'intel·ligència artificial a l'administració per fer-la més eficient, perquè a veure si les màquines ens ajuden que la burocràcia sigui menys... Més àgil. Sí, més ferrogosa i més àgil, sí, això. Aleshores, doncs, clar...
L'administració, en aquest cas, catalana, necessita d'aquestes eines que les proporcionen a aquestes empreses que fabricen o dissenyen aquesta intel·ligència artificial, no? I bé, doncs, com diu la Generalitat, doncs, diu l'Estat espanyol i moltes administracions, no?, que estan interessades en aquestes noves tecnologies per aplicar-les. Podem parlar d'aquí d'administracions públiques, empreses privades, distribuïdors, fabricants, enginyers... Bé, és un món.
que nosaltres no arribem a copsar perquè, esclar, és el que es mou entre els estants del mobile que nosaltres no acabem de veure perquè d'això es tracta. Quan és un congrés, a banda de fer les presentacions públiques, que és el que crida més l'atenció, hi ha tota aquesta feina que no es veu de fons. I, a més a més,
Barcelona té una cosa molt bona que quan acaba aquest congrés que és un cop cada any doncs no s'acaba aquí perquè hi ha el Mobile World Capital que és una empresa que està els 365 dies de l'any a Barcelona
i que es dedica a implementar totes aquestes novetats i treballa també la resta de l'any perquè aquesta tecnologia que es presenta al Mobile aquests quatre dies tingui una aplicació a tot arreu. Al futur, sí, sí. I aleshores aquesta empresa que es diu Mobile World Capital està a Barcelona
Una pregunteta. I treballa, doncs, tot l'any. Quan ja ha acabat el congrés, doncs, ferà la feina aquesta d'implementar tota aquesta tecnologia a tot el món. No, que n'agrada preguntar... Sí, pregunti, pregunti. Entrarem després a discernir una miqueta què és el que podem trobar dintre del mobile.
Mira, farem una cosa. No, deixem-ho preguntar. Cervells per un president n'hi ha, no? Que parli anglès. Ja, ja, sí, sí. I pot haver dintre de la intel·ligència artificial? Aquest senyor que té serrenyes. Jo l'ha deixat a la porta d'un lloc. De pell de color taronja.
Bé, doncs no. Podria haver-hi, llàstima, llàstima. Pot ser que algú hi estigui treballant, però de moment encara no tenim resultats. Però bé, el que farem serà, com dóna molt tant de sí aquest mobile, ho dividirem en dos programes. Avui explicarem com ha anat aquest mobile i parlarem d'una cosa molt important.
una nova revolució tecnològica que té un nom. Ho explicarem. Es diu l'Era del Q-I. L'Era del... Del Q-I. Q-I, tal com sona, eh? Sí. L'Era del Q-I. La Sílvia ho està buscant, ja. Com, i tant. Sí, sí, sí, la Sílvia és ràpida. Això en parlarem... Va sortir d'una dinàcia xina, que no crec que sigui per aquí, no? Jo s'hauria explicat.
És un tema que dona molt de joc perquè és la filosofia en la qual s'ha presentat aquest Mobile d'un any, d'aquest 2026, en el seu 20è aniversari. És una nova era que s'implementarà a tots els nivells. Clar, vol dir, des que es va començar aquest congrés a Barcelona el 2006 fins ara, hi ha hagut diverses eres. Primer va ser perfeccions mòbils, perquè primer no eren intel·ligents, eren
mòbils que servien sobretot per trucar, i a més a més podies enviar un missatget, podies fer una foto. Ara fas de tot, menys... Sí, es pot trucar, però ja no truques, no? Ara s'inverti la tendència. En aquests 20 anys, el mòbil ha anat evolucionant. Però, en banda que el mòbil ha anat evolucionant, s'ha anat incorporant altres eines, com la intel·ligència artificial i la robòtica.
Aleshores, ha estat un procés progressiu, del 2006 fins aquest 2026. I ara encetem aquesta era del QI, que ara ho explicaré, i és el que ens volem centrar avui. I de cara a la setmana vinent, al proper espai, sí que parlarem de novetats que hi ha hagut en aquesta edició. Només podem dir dues coses de novetats. Pantalles...
de mòbils amb privacitat. Ai, ho he vist. Doncs en parlarem la setmana vinent. És molt bo. Així ja m'ho sé. Pregunta-ho, pregunta-ho. No, no, la setmana vinent. Mira, mira, te dono set dies perquè acabis de preparar. No, no, no. Em parlarem la setmana vinent. Perquè no ho esperava. Doncs en parlarem la setmana vinent. És que no tenim prou temps. No pot ser, no pot ser. No tenim prou temps. D'acord, d'acord. I una altra cosa que també parlarem la setmana vinent.
de novetat, que també ha cridat molt l'atenció, i en aquest cas és de robòtica. Una empresa xinesa que es diu Honor ha presentat un mòbil amb un braç articulat que aquest braç està, diguéssim, robotitzat, i amb intel·ligència artificial que, diguéssim, és un braç que surt del mòbil i és un braç intel·ligent.
Què dius? Un braç que surt del mòbil? Sí, intel·ligent, amb càmera, i que li han imposat intel·ligència artificial, i dius, ostres, això ja és robocop total. Però més de veritat. Sí, sí, sí, l'empresa Honor.
I a més a més allò de vinga, a dormir, que te diria el mòbil. Per qui va la cosa? Te donaria dos hostis. Per qui va la cosa? Bé, setmana vinent. Ara anem a parlar d'aquesta era del QI. Però són ordinadors en un principi al QI? Pot ser?
He estat buscant ara mateix i me'n sortien. Clar, de la dinastia de no sé què, que dic que no. Després m'ha sortit ordinadors cui, que tenen, a més, ja hi ha un tera de memòria, com aquí que diu, i no sé quants lligues més. Tampoc. Ara estic veient aquí el... Beta, entre tu i jo, a sis quant valen les entrades?
Sí, tenen un treu, però són congressistes d'empreses que guanyen molt de diners amb això. Entrada de general, eh? Sí, sí. Oscil·la entre els 899 euros fins als 4.999 euros. Aquesta és l'entrada general. Sí, sí.
L'entrada d'exhibició PAS és de 899 euros directament. L'entrada dels líders de la conferència PAS, 2.199 euros. L'entrada de VIP PAS, que és la més cara, òbviament, és la de 4.999 euros. A veure, a mi que m'acomvidin, eh? Si algun dia hem d'anar, convideu-nos. Mira, Sílvia, empreses que guanyen milions i milions i milions de dòlars, doncs ja s'ho poden permetre.
Bé, doncs, anem a desvetllar què és això de l'era I, Q o Q, I, depèn. Vinga. Perquè, doncs, I, Q seria, doncs, en versió anglesa, eh? American, sí. I, Q, Q, I seria en versió, doncs, catalana, no?, com ho llegíem nosaltres. Ja saps allò de que, a veure qui té raó a l'hora de posar els articles, no? Sí, sí, sí. Nosaltres diem la Casa Blanca i ells és la Blanca a casa, no?
Sí, sempre l'article... Va per aquí. Va per aquí la cosa. Nosaltres ho direm, era Q-I, perquè és com seria en català, no? Q és de coescient i la I intel·lectual. Ah, intel·lectual, intel·ligència.
Això mateix. És el cohesient intel·lectual que representa la transició de l'àrea digital, que és la que som ara, a un escenari on la intel·ligència artificial, la IA, deixa ser una mena eina d'assistència, allò que ens existeix,
ha passat a ser una eina de decisió i actuar de forma autònoma en el món físic. O sigui que li donem una certa autonomia a aquesta intel·ligència artificial que deixa de ser assistent per prendre les seves pròpies decisions. És una barrera, sí, delicada.
Però la tecnologia avui dia ho permet. Donar aquesta autonomia, aquesta intel·ligència artificial, per començar, som al 2026, a prendre les seves decisions de manera autònoma. Això seria aquesta era QI, de coercient d'intel·ligència.
Déu-n'hi-do. Me fa molta por, eh? Doncs això és el lema d'aquest Mobile World Congress de Barcelona 2026 enfocat en la integració massiva de la intel·ligència artificial en infraestructures i dispositius, doncs, intel·ligents, no? Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do el que ens espera de cara endavant, la de coses que encara hem de descobrir. Què et sembla? Doncs que espero que ho fem tot amb cap, beta, que és el que més m'agradaria a mi, eh? Perquè, a més a més, jo crec que fins que no hi arriba el moment que ja tot això ho portem al dia a dia, llavors és quan no ho entendrem.
que és el que sempre passa, no? Primer ens donen el caramelet, l'estem mossegant perquè no sabem què s'ha de xupar, o el que sigui, i quan arriba un moment que ja li hem agafat el tranquillo, a veure què és el que passa. Però és que és la tecnologia que no la pots aturar.
però ja ho hem parlat aquí, Sílvia, en diversos programes. La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i per desenvolupar-se, perquè, esclar, hauríem estat molt ingenus de pensar que es quedaria com està actualment aquest 2026. Per això remarco 2026. D'aquí 10 anys, d'aquí 20 anys, 2036, 2046...
Tot el que estem dient ara, potser és una ombra de tot el que tindrem en aquell moment. Això mateix. Per això que he enfatitzat que som el 2026, perquè d'aquí 10-20 anys, doncs això serà molt més potent. És clar, i recordarem, mira, fa 20 anys la intel·ligència artificial... Te recordes el que dèiem, eh?
que era de desistència, i va començar a prendre decisions de manera així, decisions no molt compromeses, decisions que no perjudicaven els humans, i al millor d'aquí 40 anys aquestes decisions sí que ens poden perjudicar. Aquí tornem una altra banda, aquelles pel·lícules apocalíptiques, però bé, la qüestió és que no podem frenar, perquè...
A la intel·ligència artificial li estem donant eines per desenvolupar-se, esclar, i aquesta intel·ligència que era allò, doncs, consultiva, d'assistència per ajudar-nos, esclar, amb tantes eines que li estem donant, tantes vitamines, al final dirà, ei, jo tinc múscul per fer més coses, deixa'm fer això, vinga, va, fes això. I és aquí l'era aquesta que comencem nosaltres, que on ens portarà? No ho sé.
Jo espero que no a la debacle. No, esperem que no. I tampoc a la final de... Però anem cap allà, eh? Era que és com un nadó fent aquest símil amb els humans, que és nadó, es converteix en nen, en adolescent, i d'adult té unes eines que no les tenia quan era un nadó. Ara, fent similituds, símils, teníem...
Una intel·ligència artificial, no la dona, però sí infantil. Era molt nen, perquè era allò d'ajudar-nos en coses. Però, esclar, s'està fent adulta. S'està fent adulta i començarà a prendre les decisions com fem els humans quan som adults, que no les aprenem nosaltres, som nosaltres que hem de prendre les decisions. Aquesta consciència que arribarà a tenir...
de fer coses de manera autònoma. Pensem, pensem, volem pensar que aquesta consciència... O ens agradaria que fos bona i positiva. No, no, si bona i positiva ho serà per ella.
Clar, per segons. Qui ja t'ha dit que no, eh? Bé, doncs... Llavors, com a tienda, vendran a casa i a buscar-nos directament. El que nosaltres ho hem dit moltes vegades, Sílvia, que som tan peliculeros que pot arribar a això... És que no estem tan lluny, eh? Aquesta consciència de manera negativa per la humanitat, doncs, podria passar en un futur, perquè, esclar, és el camí que està seguint aquesta intel·ligència artificial, no?
Nosaltres, doncs, mira, som testimonis d'aquesta era que fa 20 anys, doncs, era fins a ficció. Sí, sí, impensable, impensable. O fa 40 anys... Una mica més enrere ens haguessin cremat com a bruixos, eh? Bé, però...
Mira, a nosaltres que ens agrada acabar l'espai posar música de fa 40, 45 anys, doncs en aquell moment, si haguéssim pensat que l'intel·ligència artificial arribaria on ha arribat ara, el 2026, també haguéssim pensat, no, no, no pot ser, no pot ser. Doncs mira, on som, no? Bé, la qüestió és que això, podem dir-li com la nova era, la era IQ, o QI, en aquest cas, i planteja noves fronteres.
O sigui, aquestes noves fronteres són bàsicament la intel·ligència artificial en forma física, que és el que deia, fins ara era una cosa invisible, intangible, que no es podia tocar, però la teníem, no? O sigui...
Agafaves el mòbil, per donar un exemple, i consultaves la teva intel·ligència i te responia, però tu no sabies qui hi ha al darrere, perquè no la veies de manera física. Doncs la intel·ligència artificial ja no es limita al codi, ara pren forma física, màquines, drons i cotxes.
Vull dir... És això, no? És això, és això. És que l'admiració que té el Beta de cara a les noves tecnologies és una passada. No, a veure... Perquè és com un nen amb sabates noves. Jo soc una miqueta, jo soc com la mama. Jo soc de una generació... Que està molt bonic, però torna cap a terra. A veure, a veure, jo em diria que ho limito a explicar les coses. Sí, però portes aquella il·lusió nova...
Es vegi l'al·lusió, doncs, clar, jo vinc d'on vinc. Jo soc d'una generació en la qual, doncs, el màxim d'avenços tecnològics va ser veure l'arribada de la humanitat a la Lluna, l'any 69. Ja hi era jo per aquí. Sí, sí, sí. I, aleshores, per mi va ser allò, el màxim de tecnologia que podíem arribar a la humanitat en aquell moment. Però, esclar...
poder veure quins canvis tecnològics que ja siguin palpables, perquè una cosa és dir, mira, ha arribat la humanitat a la Lluna, doncs te n'agres, però esclar, t'acaba una mica lluny, no? Ets conscient que sí, que hi ha hagut tecnologia per poder aportar aquesta humanitat a la Lluna. I tot el treball que hi ha hagut al darrere de desenvolupament d'escovets especials i de tota la...
aeronàtica especial, que ha hagut molta feina per poder aconseguir-ho. D'acord, saps que hi ha aquesta tecnologia, però és una tecnologia que et queda una mica lluny. Està allà la NASA als Estats Units i tu no la tens. Però ara sí la tens al plenament de l'ama, aquesta tecnologia. Sí, sí, sí, i tant. I cada vegada més.
I com a testimoni d'aquests avenços, doncs, esclar, venim d'on venim, en aquest cas parlo de mi mateix, doncs, clar, penso, ostres, jo quan era nen no m'he imaginat ni en tres vides el que... El que ens estem trobant. El que ens estem trobant, el que estem veient. I el que està arribant. I el que encara veurem. I que tot era una cosa... Esperem.
Està uns quants anys més per aquí per poder ser, diguéssim, públic allò de poder presenciar-ho, aquestes novetats. Bé, doncs, hem parlat de fronteres. Me queden dues.
He parlat d'intel·ligència artificial en forma física. També hi ha una altra frontera que és nova, que és la tecnologia quàntica. N'hem parlat de la física quàntica. Una cosa que, a més a més, no és nova, perquè ja es va... També ho hem dit moltes vegades, que ja es va teoritzar per físics ja fa 100 anys. Però el que passa és que una cosa és fer teories i després portar-les a la pràctica. Esclar, en aquell moment, fa 100 anys, hi havia molta teoria, però no hi havia tecnologia per portar-la a la pràctica. Doncs...
Ara tenim aquesta tecnologia perquè aquesta tecnologia quàntica es pugui desenvolupar des del xifratge quàntic segur, que és allò la seguretat, la ciberseguretat, doncs augmentar aquesta ciberseguretat, aquest xifratge quàntic segur, gràcies a això, aquesta tecnologia quàntica, fins a l'optimització del trànsit en temps real, per posar un exemple. Bé.
O sigui, la física quàntica, o aquesta tecnologia quàntica, també amb el trànsit es podrà regular d'una manera més eficient allò de la intel·ligència artificial perquè ens ajudi a millorar les coses, com deia abans, les administracions... Sí, sí, a veure el millor que cada migdia d'haver més fluïdesa de segons què...
En aquest cas, una administració que tenim aquí, que és el Servei Català de Trànsit, que tingui aquesta eina per ajudar-los a que la circulació sigui una mica millor, perquè nosaltres no arribem més. Llavors, necessitem aquesta ajuda, aquesta eina. Tercera frontera, nova frontera. Vinga, va. Xarxes no terrestres. També n'hem parlat moltes vegades, que els satèl·lits de l'Elon Musk, que si els satèl·lits d'Amazon, que si està l'any, que si Leo... Imagina la gent que hi ha per aquí al voltant, eh?
La integració de la tecnologia de satèl·lit amb la connectivitat mòbil terrestre pot reduir la bretxa digital a les regions esfavorides on no arriben les xarxes convencionals. En aquest cas també, esclar, sempre pensant nosaltres, que estem al primer món, que diem, mira, les ciutats estan ben connectades, però quan anem a la muntanya no tenim connexió. No, ja està, ja està perdut. Però, esclar, pensem en nosaltres. No pensem que hi ha països...
perquè el planeta és tot, som tots, la Terra, que hi ha països que no tenen connectivitat ni a les ciutats. Clar, clar, clar. Que són països, això que diem, mal anomenar tercer món, però que no tenen aquesta sort que tenim nosaltres de viure en aquest primer món.
Doncs aquesta tecnologia també servirà per aquesta gent que no ha tingut les mateixes oportunitats de nosaltres, que ens queixem que no tenim cobertura a la muntanya, però aquesta gent és que no tenen cobertura... A cap lloc. Aleshores, doncs, això pot ajudar també i disminuir aquesta bretxa digital entre el primer i el segon o el tercer món, no? Doncs bé, benvinguda que sigui la tecnologia, no? Aquesta noves fronteres, no? I bé, doncs, això seria...
la filosofia d'aquest Mobile Congress d'aquest 2026, aprofitant d'aquests 20 anys. I m'agradaria dir, doncs, una cosa que... Abans d'acabar, perquè em sembla que el temps ja el tenim... Ja estem, eh? Ja el tenim, ja el tenim. I a més a més, avui tenim, per manca d'una, en tenim dos, tres, o sigui que... Ja no t'estic interrompint gaire, però és a més per això, eh? Bé, doncs, mira, per acabar...
Per això he fet bé en dissabla la setmana vinent les novetats. Dir-vos que hi va haver una conferència el mateix dia de la inauguració, el dia 2 de març, dilluns 2 de març, va haver-hi una conferència de robots humanoides
que celebraven, aquests robots humanoides, celebraven el 150è aniversari del telèfon Graham Bell. O sigui que el 2026 també estem d'aniversari. Fa 150 anys que el senyor Graham Bell va patentar el telèfon. Aleshores va lligat tot, perquè és el Mobile World Congress, no? O sigui, la telefonia mòbil, en aquest cas.
I a pesar que, com he dit abans, també no ho truquem ara, que el que truquem abans, perquè ens comuniquem per missatges, la telefonia és la base de tot plegat, perquè tenim la pressió de trucar i sempre diuen, vinga, va, anem a fer la trucada. Això no es perdrà mai.
Encara que no s'utilitzi, la trucada encara tenim com a últim recurs per allò. Mira, t'explico, que va haver-hi una conferència que es deia Liderar el futur, intel·ligent, inclusiu, imparable, en el qual, doncs, els humanoides volem, aquests obats humanoides, volem que també s'impliquin en aquesta, diguéssim, celebració d'aquests 150 anys d'aquest invent del senyor...
Alexander Graham Bell, que va patentar això al telèfon. Ho va fer després d'assolir amb èxit els experiments que estava duent a terme. Si bé totes les àrees de tecnologia han transcendit amb els anys en el Congrés, és sabut que la telefonia mòbil és la raó de ser del Congrés, motiu pel qual el director del GSMA
que és l'empresa que organitza aquest congrés, ha recordat que fa 35 anys, el 1991, es va dur a terme la primera trucada amb tecnologia GSM, que va ser concretament el 1 de juliol del 1991,
a càrrec de Harry Holkery, qui aleshores és el primer ministre de Finlàndia. O sigui, GCM, que és la tecnologia en la qual ens movem ara, és de l'any 91. O sigui, també celebrem, a banda dels 150 anys de la patent de Graham Bell, celebrem els 35 anys d'aquesta primera trucada amb aquest nou sistema de telefònia global, que és això, GCM, que vol dir Global System for Mobile Communications.
Molt bé. També. I d'aquí va anar la conferència, no? Sí, sí, sí. És que... Aquí no acabaríem, eh? Sí, sí. És que no acabaríem. Podríem... Podríem allargar i allargar. Podríem allargar, però... Perquè és que hi ha tantes coses que es podríem fer. Sí. Deixem-ho aquí. La setmana que ve parlarem de les novetats i explicarem alguna coseta més del Mobile, no? Molt bé, molt bé. Però deixem-ho així. Només quedeu-vos amb això.
És que és una bogeria, eh? Estem entrant amb aquesta nova era, amb aquestes noves fronteres, que és l'era i quotient d'intel·ligència. Això aplicada als robots. Home! Home! Mira, que t'acapta la llum de la lluna. Vinga, va!
Bona nit.
És bonica, bonica, aquesta cançó, eh? Saps que l'estem posant de fons perquè la tindrem aquí, a la ciutat de Tarragona. A la nostra ciutat. Mira, t'ho dic quan i com. Vull que tu diguis? Digues, digues. Doncs mira, ni més ni menys que el proper 22 de març, o sigui d'aquí a 15 dies, 15 dies, eh? Sí, sí, sí.
A les 7 de la tarda, al Palau Firal i de Congressos, i a més tot ho venen així, Maggie Rayleigh, la veu de Michael Field.
Però té un per què que has posat aquesta cançó, a manera que vingui ella, sinó també per una cançó o un disc que ja ens has parlat. Sí, mira, posa el disc. Ja, directament? Posa el disc. Sí, així, com aquest que era bona cosa. Vinga, va, posa el disc. Adeu, Maria i Rayleigh. Adeu, gràcies, eh? Però tornarà, tornarà. Perdó, perdó, eh? Tornarà.
Ui! Això peta, eh? És que ha començat així una mica raro, eh? Sí, sí. Començava molt fruixet, molt fruixet. Sí, sí. Li he donat volumen i després m'ha sorprès. Bé, això... Que raro era l'equip disc, el Michael Fidel. Això que sona és el començament... Sí. Mira, aquí tenim la Maggie Rayleigh...
Això és el començament d'un disc que fa unes setmanes us vam parlar, que jo vaig tenir aquesta troballa. I vaig recomanar. Buscant entre els meus arxius de música d'aquella d'antes, de discos...
de discos de vinil, allò que passava tant i que portava a la ràdio l'any 86 perquè ho havíem de portar de casa, doncs vaig fer aquesta troballa que la tenia oblidada i era el disc del 82 anomenat Five Miles Out, un disc de Mike Oldfield amb un avió, no? Això era el començament d'aquest disc, no?
La cançó que hem escoltat del Moonlight Shadow és l'any següent, és del 83, un alt disc que es deia Crisis. Doncs bé, tornem al 82, us vam recomanar aquest disc, que va ser molt bo, i en el qual també, evidentment, participava la Magic Rally. És que la Magic Rally feia ja anys que participava amb el senyor Michael Field. El que passa és que la fama arriba quan arriba, i va arribar un any després, el 83. Però el 82...
amb aquest disc hi havia aquest començament, apoteòsic, instrumental, i al final del mateix hi havia una cançó que dona nom al disc, el Faig Miles Out, i que aquí tornarem a sentir la senyoreta Maggie Raleigh fent les seves veus femenines amb el senyor Mike Oldfield. Una cançó, dir-te que és curiosa, perquè hi ha una part en la qual el senyor Mike Oldfield canta
canta així, com en farat, allò... Amb ira, cridant, emprenyat, i a continuació la veu de la Meiji Ridley, suau, dona tranquil·litat al senyor Michael Field, que està una mica esbarat. Aquells dos pols, no? El contrast, no? Això ho podem sentir amb aquesta cançó, que és la que dona el nom a aquest disc, Five Miles Out.
I nosaltres tornem amb la Terra Esplana la setmana vinent i la segona part del Mobile World Congress.
Bona nit!
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escoltau els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Doncs mira, que ja la tenim aquí amb nosaltres. Mar Pérez, bona tarda. Molt bé.
Apropa-te, Más, que no sé què li passa a aquest micròfon avui. No, que jo me'l poso molt lluny. Està raro, raro, raro. Mira, vaig a pujar hasta el volum. Vinga, puja't el volum. A tope, a tope, nena, a tope. Súpate el volumen. Estic cantant-la, eh? No sé si és que aquí cap de setmana... No sé jo què dius, mira...
Passen coses de risa. Aquesta tarda, el Xavi Franquesa, el Palau de Congrés, que anirà amb una faldilla, amb un til... Com es diu la faldilla? Tu creus que es deu dir un tiling?
No, però m'he dit jo una mica de broma. Això mateix. A més a més, li he preguntat... És que amb l'Anna, que li hem fet l'entrevista, li hem preguntat si solta del Tilg. I tu ja saps què portava. Si és un autèntic... Es cosès? No porta res. Llavors és de Barcelona, jo crec que no. No deu ser 100%.
No, no, no. M'ha dit que vinguem a veure... Ah, a esbrinar. A esbrinar, a veure què... Estic jo encara allà... Estic així en dubte. A veure què sé què passa. Aquesta tarda, bueno. No sé si anirem, no sé si anirem. Bueno, bueno. Arribem massa just. No sé. Bueno, prou ja, prou. Vinga't. Bona tarda, com estàs? Molt bé, molt bé.
Ai, ai, ai. Aquests freds d'aquests dies... Estic amb molts espessos aquí, però bueno, és el que tens. És la edat que és una... Quan és joven, passa el que passa. És cap de setmana. Això és mana, mana. La taula està bruta. És que m'he enganjat una cosa. Benvinguts.
Miguel Ríos, ja, però, ja, però, ja, però. Te tinc unes cançonetes que dic, mira, que tries tu. Vinga. Mira, tinc aquesta. A veure. Hola, otra vez, ¿qué le vamos a hacer? Si es que siempre que te veo solo pienso, joder, que te diría de todo, de todo y no digo nada. Que se ha quedado un buen día, ya ves tú qué chorrada, si no tengo el valor para soltarla.
Sí, seguimos. Seguimos, ¿no? Venga, la otra. Aquí está. Te la poso més endavant, ¿eh?
Què? Morats? No, les Marlon. Ah, les Marlon. Jo també he pensat que podien ser Morat, però no. Bueno, els dos són molts dels 90, eh? I... Deja-lo aquí. És la via.
Vinga, díselo, díselo. Que he dalt de tantas cosas que contarte tenía tanto amor.
Que bonica és aquesta cançó de les nenes de Conte, eh? És... És... És mi nena. Estaven aquí les dues avui? No, no, però veig que has fet una... Els dos primers no són dels 90, però sí tenen un aire així al pop dels 90, però esto es... Esto es.
Esto es enorme. Parlant de música dels 90... Què? Dels 90. Aquesta setmana, o sigui, aquest any, perdó, aquest any es compleixen 30 anys... De quina? A quina por?
Rebeca. Sí. Dura de pelar. Dura de pelar. 30 anys ja. 30 anys. Aleshores, la nit de dijous a divendres, a les 12, van desbloquejar una nova... No he pensat en dir-t'ho, si no ho haguéssim volgut de preparar. Una nova versió de la cançó amb la DJ... La Cristo, la... Com se diu? Sí, l'Àngela. Àngela no. No, Àngela no. Àngel Cristo era son pare. No, però vull ser Àngela, no me'n recordo.
Però saps de qui et dic, no? Sí, sí, sí, de la filla, que és DJ. Sí? Sí, sí. Doncs ha fet una nova versió. Bàrbara és su madre, no. Sofía Cristo. Esto. Sofía Cristo. Home, la Sofía es chata, perdona, eh? I una altra, dir jo, que ja de l'època...
I han fet una versió de Duro de Pilar i la nit de dijous o divendres la van estrenar a les 12 en punt de la nit. I no he pensat de dir-te que la preparessis. La setmana que ve comencem amb Duro de Pilar. Va, va. En sèrio. Sí, eh? Apunta tu, eh? No, igual que me l'apunti perquè no se'n recordarem. Però bueno, escolta'm. Què? Què ha passat aquesta setmana? A veure, l'Anna haurà fet un resum...
De los Goya? No ho he sentit? No ha estat el cas? No, no. Ha parlat dels premis Zapping. Ah, bueno, doncs. I a més hem parlat amb el Xavi, el que veia avui, el Palau de Congressos, i alguna coseta més. Doncs jo no he fet un resum de premis, ni premiars, ni tal. Em pots posar l'aire, que ja torno a estar com la setmana passada? Que he rebut missatges de si em trobava bé... Se troba bé, se troba bé. Un moment de calor... Estic melapausica, però estic bé. És que no ho sé...
És el que hi ha, és el que hi ha. O eren dones molt joves o eren senyors que no saben... La qüestió... La s'ha de informar. S'ha de informar. S'ha de informar. S'ha de informar. S'ha de informar. És informació social. Com t'anava a dir, en la gala dels Goya...
No et tenia molt clar si el tàndem Luís Tossar-Rigoberta m'agradaria. I què te va semblar? Bé, em va semblar àgil, no se'm va fer pesada, se'm va fer curta, tot i que era, se suposa, 20 minuts més llarg del que teníem previst.
I, bueno, molt reivindicativa, tant en el tema de Palestina com en el tema del feminisme, però bé. I la Susanne Salando molt bonica, eh? Molt guapa. És que m'agrada molt aquesta dona. Va tornar a tirar una floreta al president, al senyor Pedro Sánchez, i el va deixar allí de tots colors, pobre ell, però de bo, de tots colors, però de bo. I les cançons, no sé, em va semblar una gala rodona, La mar de bé. Sí.
Jo vaig veure el Luis Tossat molt moreno, de bigloti, de barba i de tot. Sí, sí. Jo que me l'estava acostumant a veure de gairebé de Papa Noel amb les seves canetes, la mar de guapo. Però canta bé, eh? Sí. Entona la mar de bé.
No consientas que se esfume. Asómate y consume.
I aquí se'm va començar la història. I a partir d'aquí hi pot ser un gran dia tot el que va venir després. Va ser una gran nit. Sí, és veritat. Hi ha hagut crítiques perquè sempre n'hi ha d'haver. Perquè no es pot fer una gala a gust de tothom. M'ho dius? M'ho dius o m'ho expliques? Però a mi em va semblar bastant rodona. Sí, el que pot arribar a ser...
i no sé què dir-te dels premiats, si sorpresa o no. Amb Jo, Sirat, potser s'esperava uns quants més. Segur que ell s'esperava. Seguríssim. Almenys, un dels més importants. La millor pel·lícula... Em sembla que van ser sis, però... Va ser més tècniques. Però els cinc més importants se'ls va endur, però de carrer, sobre els domingos... Sí, sí, va de los domingos. La qüestió... Com sempre...
he fet un recull, em va costar, perquè em va agradar bastant, l'estola vermella. Què dius? Sí. Jo m'ha sorprès, un dels CAO m'ha sorprès. A més a més també va ser un moment molt bonic.
Bueno, a veure... Ja s'espero mai, no? Sí. Bueno, però jo tinc un comentari, també, eh? Va. A veure, n'he posat dos de caos i uns quants d'hoquei. Val. Uns quants. Comencem amb els hoqueis? Els hoqueis. Vinga, som-hi. Intel·ligent. Així, així. Bona persona. Així està de l'esprit. Així hem pogut. Va.
La qüestió és que el bon gust recau bàsicament en el que tinguis tu mateix. També és veritat. Elles i ells devien pensar que anaven divins a les estupendes i jo també he hagut de fer creus, saps? Però bueno, aquest moment em m'agrada molt. Sí? Batguial, amb els Arrels de Gràcia, amb aquesta rumba de Barcelona. Jo no soc molt de la rumba, no la coneixia. A la Batguial?
No, a la rumba en si. Bebe aigua. És que són els mocs. Amb ella fent rumba, des de bo, clar que no la coneixia, però jo ni ningú. És veritat. Que va sorprendre, va sorprendre.
I, a més a més, perquè li va donar l'altre aire, perquè jo, quan penso en l'Abad Gael, penso en una xica mala, saps? I, en canvi, aquí, amb el tarannà, amb els somriures, amb la manera de ballar, em va semblar una noia de barri. Pues sí, eh? Estàs veient el vídeo, no? Sí. Se me manen els ulls cap allà, eh? Mira.
Els okays. Els okays posaria... No sé qui posar primer. Per tant, jo et vaig dir... Sí, vas fer i anem-hi. Mira, a la Leonor Walling... Ah, Leonor. Amb un vestit negre acabat amb una cua amb color vermell...
Així, des de Sibila, i em va semblar que, tal com havíem criticat la setmana passada, dos vestits negres molt senzills i molt auster, la cua vermella, aquella nota de color vermell, fa que aquell vestit sigui un sumum d'elegància. A mi em va encantar.
Molt bé. La segona, a l'estona vermella, abans d'entrar a la gala, l'abat Guiel. Ah, sí? Amb un vestit de Ludovic de Sant Cerní, de color xampany, amb un escot complicat de portar, amb elegància, perquè era tot com a... Tot obert, eh? La roba entrelligada, molt escotat. Era difícil de dur amb...
amb discreció, vaja. Sí, sí, sí, ja l'he dit que el nus aquí... Sembla que l'hagin fet... Tira, tira, tira, tira, tira. Que te feia una corbata amb el vestit. Corre, tira. I em va semblar que era... Pel que ens té acostumades normalment, em va semblar que era molt elegant. La calleta neguilla en cuervo, de Lola Casademunt, amb una camisa blanca i una faldilla d'atum negre que treia el sentit, guapissíssima. Antonia Sanjuan...
Portava un vestit d'Alicia de la Rueda, amb un rotllo molt xanel, de color blanc, que a mi m'hagués agradat més que fos un dos peces. Perquè com a vestit quedava molt clàssic, però em va agradar molt. El vaig trobar súper elegant. Ella anava molt guapa i sense disfresses, sense perruques, sense mocadors. Com és ella i el que està fent i el que està vivint ara mateix. Exacte, vivint el moment.
Sílvia Abril, perdó pel tos, amb un vestit de Benavente en blanc, amb una part superior, similant una brusa en transparències i una gran llaçada aquí davant. I la faldilla, no sé si era faldilla o faldilla pantalón, no ho vaig acabar d'aclarir, però em va encantar. Ella estava guapíssima, tot, maquillatge, perruqueria, el vestit en si...
La Sílvia... Sí, mira, ja conforme vas estudiant, jo vaig buscant. Vas buscant, la Sílvia Abril. La Helena Irureta, no sé de quina firma, és el vestit que portava, era un color blau petroli, jo tinc una boda l'any que ve i no m'importaria en absolut que aquesta bona senyora em passés l'adreça del vestit o el vestit directament.
Si no el vol, us apuntem. Em va semblar molt bonic, eh? Com un blau elèctric. Un blau petroli. Ah, petroli. Ah, ja no és elèctric? No, és que no és elèctric, és petroli. Però no tot són flors i violes. Ai... Anem als caos. A veure, t'he quedat a casa, xatina. En tinc dos. En tinc dos. Un és Alexia Putellas...
de Valenciaga, que era com si portés un paracaiguda estirat a sobre. Ah, l'Alexia. Per mi, no sé qui l'ha aconsellat, però molt malament.
Ai, ai, se posa hasta les mans a la cara. És que menys la faldilla, tot el més m'agrada molt. Però la faldilla és, ja et dic, horrible. Sí, però la part de dalt m'agrada molt, que és així com una capa. La capa m'agrada, eh? La faldilla no. I la segona, que estic segura que és la que tu em dius que et sorprèn. Sí, l'Alba. Alba Flores. Home, prometo bela.
Va fer caure alguna llagrimeta, va fer emocionar i aixecar tota la gent cantant. Anava vestida de Domenico, de color negre, amb tants serrells que fins i tot marejava quan es movia. És que no rompes más, mi pobre corazón. Però ella estava nominada a diferents premis, va pujar per la cançó original, si no m'equivoco,
Mira, que estava buscant-ho, a veure si trobava el trosset, eh? Però, ara, des de la meva incultura en el tema, la cançó no l'ha fet ella sola. L'ha fet ella. Sí. Mira, mira, mira el trosset, eh? Este homenaje, esta catarsis y esta sanación. Eh... És que ho està passant...
Ella no és sola, damunt de l'escenari no està sola. No, és la Sílvia Pérez Cruz. Sí, què ha passat? Ni va parlar, ni li va donar el premi, ni li va deixar, ni l'hem vist amb el premi, aquesta bona senyora. Què és la que ha fet la cançó? La cançó que va sortir... La cançó que va guanyar el premi.
Estic segura que Alba haurà tingut alguna cosa a veure, però deixa parlar en aquella bona senyora, que és la que s'ha dedicat a fer la lletra i a fer la música. No ho sé. És que no...
Mira, i a més a més va haver aquell moment de glòria que ja al final... Què has de dir?
I, Silvia, gràcies per haver dit un cap. Després d'això, què fas? Doncs, bueno, no pots dir res més, ja. Però, gràcies, s'ha llevat el Goya. Ella marcha amb el Goya i l'altra va al radera, saps, com dient, bueno, pues a la sombra. Gràcies. No sé, em va semblar... Pobreta. No sé, em va semblar llet. No sé què dir-te, ara no te havies fixat, no? No, pobreta meva. Jo, com que tot un virus sempre, amb la teoria de la conspiració, vaig pensar, joder, és que no li he deixat ni dir gràcies.
Ella puja corrents, puja corrents, agafa el premi, posa el micro, i l'altre encara estava arribant, saps? Com dient, joder. Eh, ha passat. Conyet, mi parcelita de... Nada. Ja està. Pobreta, Sílvia Pérez Cruz. Bueno, que sí, que fantàstica és. Vale. Vinga. Anem a les xarxes socials. Mira que te tenia aquesta també. A ver.
¿Con quién juegas tú? ¿Con quién juegas tú? Solamente una bámbola. Quiere que canta esta chica, eh. No te acuerdas cuando llamo. Cuando estoy muy sola y triste.
Es fa la sensació que desperdicia la veu? De la manera que canta les altres cançons. Sí. Potser sí. I l'aparició de la Casa Azul ja va ser... Què m'has de dir? A mi em van sobrar, perdona, eh? Perquè sí, pobreta. Què coi feien, allà? Perquè van arribar tard, jo crec. Això una miqueta abans...
No te metas a mi Facebook. No te metas, por favor.
Perdó per la tos, eh, ho torno a repetir. Però s'ha de ser crític en aquesta. Ja saps que aquestes alçades de la temporada t'ha d'agafar la tos. Sempre. S'ha de ser crític amb les coses. Si no, no les millorem. Per ser crítics... Ai, ai, ai. Ai, quina por. Sí, ho tinc aquí al darrere. Mira, aquí. Sí, aquí, aquí.
Risto Mejide. Vale. Què ha fet ja? Ojo, eh? A mi... Després parlem de què creus tu que ha passat aquí. Divendres passat... Ui, d'allò. Risto penja una foto al seu Instagram amb el text de muy fan de mis fans.
Les mamarazzis ens destapen que aquesta foto està creada amb intel·ligència artificial. ¡Qué Dios! O sigui que la gent que està allà no està. Sí. La foto original ens mostra el risto amb un senyor en un restaurant. Esta foto està penjada a la pàgina web del restaurant.
Hi ha el Risto i un senyor al costat. Sí. I el que ha passat és que ell penja la foto, la mateixa foto, però ha tret en aquest senyor i ha posat una noia. Sí, sí, la noia que es veu amb la xaqueta texana, no? Una noia molt de la línia.
del que joveneta, rosa, bon cos... Sí, sí, sí. Vale. Ai. Clar, les mamarazzis diuen... Ostres, ens han passat aquesta fotografia perquè Risto les té bloquejades.
amb elles? Sí, però... No, no, no, elles, a través d'altra gent que sí pot accedir a les xarxes socials del Risto, ei, mireu que ha penjat, mireu que ha passat, mireu el que tal, no? I li han passat, van passar la fotografia tal com l'estem veient aquí enrere. La foto original d'ella amb el senyor i el muntatge amb la senyoreta esta. No pot ser que el mateix dia es fessin aquestes dues fotos. Aleshores, elles comenten
que ho ha fet per un rotllo pitopàusico, és a dir, ara mateix no tinc parella, però vaig a donar enveja a la meva última ex, o les meves cinc últimes ex, o vaig a fer creure que estic al mercat, o... Elles fan aquest comentari i, aleshores, ell, en el seu programa, en directe, cosa que no fa mai, parlar d'ell mateix en el seu programa,
Atura el programa per explicar el que ha passat. I que ha passat. I ella ens diu que aquesta foto li envia a algú que es dona a conèixer...
dient que és la noia de la foto i que tenen un amic comú. Ah, que és el senyor aquest? No, no, no. Ah, és una altra cosa. I li envia la foto. Ell intenta saber qui és aquesta noia, que es posa en contacte amb ell a través d'Instagram enviant-li aquesta foto i ell no acaba d'aconseguir saber qui és, com que aquesta noia no li contesta qui és, ell diu que la bloqueja
I adeu molt bones. Però la foto la puja amb el text... Amigos para siempre, dis de wow, es win my friends. Muy fan de mis fans. Ai. La qüestió inclús avisa que ha posat una denúncia a la policia perquè, clar, qui és aquesta noia que li...
que li ha retocat la foto amb intel·ligència artificial. Però si l'has penjat tu. Clar, ella te l'ha enviat a tu. I tu has estat qui l'has bombat. Clar, les mamarazzis deien que és molt possible... No volen dir que sigui ell el que hagi fet el muntatge, però que algun amic o alguna broma o alguna cosa, perquè és que si no ell, per què la penja? O la noia en qüestió amb ganes de... Les explicacions que dona...
No tenen cap sentit si, a més a més, després ell ha penjat aquesta foto. No té raó de ser. Si no, tu no dius res, no penges la foto i s'acabarà. Vas a denunciar a aquesta noia que t'ha passat la foto, però amb quin motiu la denuncies? No ho entenc. Per trucar a una fotografia, però si tu surts igual. Surs igual que en la foto original.
No ho entenc. A millor farà un programa especial dedicant a la foto. No ho sé. Elles han obert el tema que si algú coneix aquesta noia, si aquesta noia és real i existeix i ha fet el muntatge, perquè està clar que és un muntatge...
que es posin en contacte amb elles perquè hi volen parlar. Però que tenen claríssim que aquesta noia no existeix i que és una paranoia perquè, d'alguna cosa, si bé o mal, l'important és que hablen de mi. Mira, d'una bàmbula, cap a una altra bàmbula. Aquesta bàmbula és...
Sí, regatxa, sí, sí. Ja ho havíem parlat feies setmanes, del nou anunci de Madonna, perquè ens ho diuen, però no sabríem què era ella, perquè cada vegada que surt té una cara diferent, cada vegada està més recautxutada. Sí, sí.
Sembla sa filla de la Madonna, eh? I tu vas estar aquí perquè a la passadel a París, a la Setmana de la Moda de París, va obrir, com que ara ella és imatge de la barca, va sortir cantant aquesta cançó que estem sentint de Fox. Però jo tinc una altra notícia d'ella, que té a veure amb la foto que tenim posada a la pantalla. Aquesta de la pilota?
Querida Madonna, te escribo esta carta porque necesitamos tu ayuda. Ah, calla. Així comença la carta que la presidenta del club de futbol del Celta de Vigo li envia a Madonna. El dia 29 de juliol de 1990 vas actuar en l'estadi del Celta de Vigo, club de futbol del qual soc presidenta. Aquesta nit vas venir amb la nostra samarreta celeste
La teva imatge amb aquesta samarreta s'ha convertit en un mite i forma part de la història cèlptica. Mira, ara sabeu, ara sabeu la fotografia. Ara, 36 anys després, li pregunten si encara té aquella samarreta o si sap on pot parar. Ai, ara he de buscar els baguls. Aquesta recerca no és un capritx, és un acte de memòria.
És el patrimoni emocional del nostre club. Diu que divendres que ve, 6 de març, volem dedicar-te un gest d'afecte des de la nostra casa. L'estadi de Balaidos serà a partir de les 20.45 abans del partit del cèptic Real Madrid. Oi?
Ha respost, m'adones? No ho sé, no ho sé. Vaig veure la notícia, però no he arribat a saber... Avui ja, dissabte, no he arribat a saber si en el partit de divendres vam poder fer alguna cosa. Però m'ha encantat. M'ha encantat que la presidenta posi aquesta foto i posi la foto de la carta amb el segell de l'escut del partit. Pots fer així? Pots fer així, d'aquella manera? Aquesta. Aquesta.
I diuen que aquesta imatge de Madonna amb la samarreta del club és, pels socis del club, és tot un símbol. I que, per tant, tenir aquella samarreta seria... Tu què creus? Ara vinc a... Tu què creus? 36 anys, eh? A saber. La de vegades que s'ha canviat de pis i de cas...
Si jo que m'he canviat dos vegades... No, però aquesta gent... Aquesta gent no mou mobles, ni mou coses... La roba que porta en els concerts i en les gires... Normalment no se'l guarden a casa, es guarden en... En magatzems, en contenidors... Containers World...
Qui ha trobat la samarreta dels ràtics de Madona? Recorda que una vegada van trobar en un contenidor roba d'una gira de Michael Jackson. I l'abans ho va estar. Fa molts anys d'això, que ho vam estar comentant. Aquesta gent on guarda la decoració, on guarda... Doncs ho guarden tot, en magatzems que tenen aquesta gent, i allí guarden la roba de...
Tela, eh? Per ser un cas. Sí, sí, sí. No t'estranyi que algun dia diguis, hòstia, pues sí, la tinc, aquella samarreta. I he de dir, hòstia, pues sí? Sí, ho dirà la Madonna. La Madonna ho dirà, hòstia, pues sí. Pues claro, pues claro. Que soy de d'Archer Gabán, no? És bonica, aquesta cançó, eh? Bueno...
Què significa? A mi m'agrada la música, m'agrada la música. Ja saps que jo a l'anglès ens vaig marallar. Ja passa. L'artista Lily Allen ha tornat a despertar l'aplaudiment del seu públic en la seva gira West End Girl perquè ha tornat a contraatacar el seu exmarit.
en el qual va dedicada a aquesta cançó. L'actor David Harbour, saps qui és? Ara mateix no me tenen present. Mentre interpretava el seu tema, que és aquest que estem sentint de fons, en el qual la cantant enumera tots els regals que el seu ja ex-marit li feia a les seves amants...
I va portar un vestit, que estem veient a la foto, amb els seus rebuts imprimits a la tela. Ai, la mare! Per tant, hi havia cullerets, hi havia arracades, hi havia sopars, hi havia tota una quantitat d'etiquets, de regals que ell feia a les seves amants mentre encara estaven junts.
Ara n'estic veient, les imatges... I és com un tiquet d'aquells de quan vas a fer la compra de primer de mes, que és un tiquet tiromàtic, és un vestit. I que algú li estava aguantant a l'altre. Clar, perquè es veiés bé, amb una cua llarguíssima, amb tots els tiquets imprimits dels gastos, dels regals que li feia a les seves amants mentre estava casat amb ella.
Que majo, no? Que et sembla? La cançó et pot semblar bonica, però en el fons és un poco... És un poco Shakira, també, eh? Claro, claro, claro. Mira que te lo devuelvo todo. I el home allà, dientes, dientes. Vamos a mandar aquí la cosa.
Mare meva, eh? Mare meva. Escolta. Què més tenim? Tenim el Quico Rivera. Ai, vinga, va. Curt i ràpid. Vinga, va. Sense dolor. El dimarts, la revista Lectures ens avança que Quico Rivera i Irene Rosales travessen un procés de divorci d'allò més escabrós. Perquè, malgrat que van acabar la seva relació de bon rotllo...
com amiguis, ara sembla ser que el DJ hauria sol·licitat la custòdia compartida de les dues filles, Anna i Carlota, que això ha fet deslligar el caos i la ira a en Irene, damunt de banyuda. Home, ara em té de pagar el pis.
Doncs no. No, no, m'hi refereixo teòricament. Ara et vols compartir la custòdia per no haver de pagar una pensió de manutenció? Perquè bàsicament no ens enganyem. No ens enganyem. No és de pagar. No sé com dir-ho. Hi haurà molts pares que es desviuran pels seus fills, però em sembla que aquest no és el cas.
Em sembla que no, eh? Ja està, acabem. T'he demanat això, t'he demanat música dels Bridges. No anem a parlar dels Bridges. No? No. Home, jo ja estava preparadíssima, eh? Doncs no. Com me va gravar? Com molt! Oh, jo vaig saber si era... La Silvia era com les veïnes d'escala que em deien... No, no, no, he vist dos culs, ja! He vist dos culs! Tres!
En el penúltim... I jo li deia... Sí, sí, sí. Pit i cuixa i cul, eh? Això semblava un pollastre. Jo patia més per l'aigua que basava, allò, perquè això... Sí, a més, me va enviar un missatge, plan... Ai, què ha de rentar, això, ara! Aquí ha de fregar tota aquesta aigua que tiren per terra, aquests hòs que no veuen que no hi caben, no sé. A veure, jo no... Bueno, ja...
No parlarem dels Bridgerton, però m'ha semblat... Llàstima, llàstima. M'ha semblat que era una bona música per donar aquesta notícia. Vinga, va. El dimecres 4 de març, en record a la duquesa de Alba, Cayetana Fis James Stewart, ha fet que, per fi...
tots els seus fills es reunissin. Has vist? Jo em sembla que una vegada hi anava más. Una vegada hi anava más. Perquè no han aconseguit, des que va morir, no han aconseguit ajuntar-se tots els fills en un mateix lloc. Que faci una calçotada per aquí per avall.
El motiu ha estat el centenari del naixement, ella va néixer el 28 del març de 1926, i ho commemoren amb una exposició calletana, La vida en duenyes. És una mostra que pretén capturar no tant la figura de la duquesa, sinó...
una casa que ha fet història en aquest país. Recordem que ella era la persona amb més títols nobiliaris del món. Una sola persona... Sí, sí, sí, que portava. Tenia més títols nobiliaris que ningú del món. I, per tant, sempre ha sigut com el buque insigne de la noblesa espanyola. Una vegada a Moria ella es va repartir tot, és el que és, i no els havíem tornat a veure junts,
mai, a tots els germans, fins ara. Han inaugurat l'exposició. A mi... M'agradaria, eh? Saps que sempre he dit que jo de gran vull ser la duquesa d'Alba? Perquè era... Vull ser com ella. Vull ser com ella. Jo faig el que em surt de la flor i s'ha acabat més igual el que tu pensis. I això, doncs, era... Per ser qui era, era... Era de lluar. Però m'agradarà veure aquesta exposició. Em sembla que sí. Per ella. Per qui era ella?
A veure si ve, a veure si és una d'aquestes... No, perquè la fan al Palau. Però també es pot, no? Bueno, des d'aquí donem la idea. És un cop d'ave, és un cop d'ave. Ah, també. Home, si m'ho proposes, jo vull, eh? Eh, si he d'ahir, vull. Per ti, mato. Andreina. Ah, no.
Ai, mira, què ha passat? No ho sé, te va canviar la cara, a mi, eh? Te va canviar la cara, niña. Enmig de la seva gira... No. No. Enmig de la seva actual gira a la Tiroamèrica, Alejandro Sanz va tornar a col·locar-se entremig, allò pim, pam, pum, pim, pim, fins dalt de tot, a la premsa rosa.
Ja ho has llegit, doncs així ja puc dir-ho. Després de la seva ruptura amb Candela Márquez, a finals del 2025, el cantant ha estat vinculat novament amb l'actriu peruana Estefany Cayo, amb qui ja la van relacionar el 2023.
L'actriu ha estat present en diversos concerts d'aquest tour, però les alarmes van saltar quan, durant el segon concert, l'últim concert que va fer a l'Estadi Nacional de Lima, Stephanie Cayo va sortir del backstage i es va posar al costat de l'artista, es van abraçar i...
es van donar un petó als llavis. Un piquito, un piquito. Justament quan sonava aquesta cançó que estem sentint de fons. Com que se'ls ha vist.
amb ella, sobretot, amb diferents concerts d'ell d'aquesta gira, ja comencen a dir que potser aquesta vegada sí, que la cosa qualllarà i que serà la parella de la temporada, perquè ja sabem que a aquest senyor no li duren gaire. Estic buscada a la Stephanie Mayo, l'escric molt malament, no sé com...
No l'has de trobar, eh? És un callo. Ah, callo, callo. He posat mayo, però no l'hi trobava. Perdona, Estefany. Perdona, Estefany. I per què l'estàs buscant? Per veure les 7 diferències? No, la cara, eh?
Vull si és igual que l'altre. L'altre era la Shakira. Això és com el que dèiem abans del senyor aquell de la foto, que totes són tallades pel mateix patró, doncs igual. Home, boniqueta ho és. I segur que intel·ligent. I bona persona, també. Escolta, acabem, ja. M'has dit que no hi havia gaire temps. Ja m'he estirat. Ja fa temps que ja hem passat. La setmana passada...
vam dir que hi havia uns vídeos d'ella que corrien per les xarxes que ella havia penjat en les seves xarxes socials en un estat lamentable, doncs dimecres va ser detinguda a Califòrnia per conduir sota els efectes de l'alcohol.
Va passar la nit al Quartalillo i va sortir de matinada cap allà a les 6 del matí de dijous amb càrrecs. Com a clar. A més a més, jo crec que ja és repetitiu. És molt fort, eh? Crec que no és la primera vegada... Que la canja en conduïm borratxa? Sí, sí, sí.
És molt fort que no acabi de... De centrar o de buscar... De trobar algú que... Que la pugui ajudar, de veritat. Que l'ajudi. Segurament ningú pot rebre ajuda si no la vol, l'ajuda. També aquesta és una altra, és veritat. Però bé, quan sembla que per fi aixeca el cap...
Pam, mazazo. Si vols, nosaltres, mira, et durem un cop de mà, eh? Vine, xiquiteta. Home, és aquí el... Fas el manà-manà amb nosaltres. Ah, bueno, si vols venir, vine aquí. A vegades hi ha verbut, però últimament només hi ha aigua. No, no, aigua, aigua, que fa la vista clara. Perquè ja no podem veure l'alcohol, que tenim una data. Aquestes hores ja... Més que res, perquè després m'adormo. Si jo em fot un verbut en aquesta hora, m'adormo. Ara és quan anem a dinar.
Que ja és quan pleguem, diríem a Déu. Per tant, Britney, si vols venir, vine. Però millor que et posis en un centre. Jo crec que millor que se'n vagi a algun centre, eh, Sílvia? Perquè per molta bona fe que tu tinguis, ja, saps? La gent que té al voltant també deu tenir bona fe, però no hem fet net, no hem fet net. Britney, va, xica, que tu podes. One more time, one more time. I sobretot amb el meu anglès.
De la que per casa... Bueno, he buscat cançons feministes. Quantes vols? Moltes, n'hi ha moltíssimes. I he estat buscant i reminant. I abans de començar, la Sílvia m'ha estat repassant. Ai, no, aquesta... Ai, aquella... Ai, aquella... I al final, la primera que jo portava al cap és la que posem. Perquè si ens estàs sentint en dissabte, doncs guai, tens el cap de setmana per davant. Si ens estàs sentint en diumenge, ja quasi és l'hora que vagis cap a la...
La Mani és 8M i ni una més. I si agafen a una, agafen a totes. I que també teniu l'espectacle de Sogra i Nora, eh? Sí, dels ames i vells. Ai, des de la vegada.
que deuen estar, si no, arribant al balcó del Mediterrani, per allà proper, eh? Home, jo veig que fan càlculs. Bé, ens anem a sentir i a veure... La setmana que ve? No? Home, crec que sí, no. Home, que... No, que diu no. No, que diu no.
Com que no? Ara no sé, m'has deixat descol·locada. Estava jo amb el tema del balcó de Mancarrà. Clar, que tu ja estàs allà amb el segre i no ara. Bé, que sigui, després ella ho talla i deixa la meitat del programa i la meitat no ho podem emetre perquè aquí ens enrotllem com a persianes i com que vinc l'última sempre dic el mateix, arrossego el destemps dels altres i clar, és el que té. Total, que ens sentim i ens veiem la setmana que ve. Adéu, guapa. Adéu.
Fins demà!
I així també acomiadem nosaltres el programa. Diem-vos que tingueu un boníssim cap de setmana i que ens tornem a sentir dilluns a partir de les 11 o ja serà de cara a la tarda a les 6. Gràcies. Adéu-siau.