Sempre ja...
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el Pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Ja Tardes. Avui us hem de dir que és un Gretes Hits. No comptarem els nostres col·laboradors. A veure, sempre comptem amb ells. Però els hem donat vacances per aquest cap de setmana. Els tornem a reemprendre i ja serà gairebé per acomiadar-nos el proper cap de setmana 20 i 21. Perquè ja de cara a les altres ja serem en plena...
Renes, dates, nadalenques, per la qual cosa tots agafem vacances, eh? Et sembla? Doncs vinga. Anem a veure què és el que avui podreu escoltar si ens acompanyeu fins al punt de les 4 de la tarda. Anirem amb en Jaume al tobap, que va venir amb el petit tobap i ens va explicar una història maquíssima de supervivència...
amb un noi que... Escolta l'entrevista, escolta l'entrevista, que jo t'ho explico aquí tot i no pot ser. També coneixerem a Helena Ley, la recordarem, perquè ja la vam conèixer. Saps que Ariane Lins, a banda de ser una enorme cantant, gran persona, també escriu? Doncs va venir aquí a la ràdio a presentar-nos Relato Gótico. Relatos Góticos.
També recordarem que Monkey Jane ens va presentar les seves cançons, que vam parlar amb el Paco i la Luna, que té el dia 19 de desembre el seu gran concert al Teatre Tarragona. I per acabar, la bogeria dels Snaked aquí, a Tarragona Ràdio. Doncs tot això, com et deia, és el que us hem preparat perquè pugueu gaudir amb nosaltres. Doncs mira, d'un bon migdia tarda...
a Tarragona Ràdio. Així que ja no m'enrotllo més i comencem. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Però què et sembla si abans ho fem amb una miqueta de música? Ja hem convidat a la Natàlia Ambruglia. Natàlia diu, què fes aquesta tarda? Vols venir a cantar-nos una cançoleta? I em va dir que sí? Doncs mira, aquí la tenim. El teu torn, no?
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
I avui a la sintonia de Tarragona Ràdio tenim l'oportunitat de presentar-vos dues qüestions i totes elles tenen el mateix sentiment. Per una banda un llibre i per l'altra un documental. Però darrere de tot això, o almenys dins del que seria aquesta entrevista, el responsable, i el saludem, és en Jaume Blanc, el Tobab. Jaume, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda, què tal? És el responsable perquè, a més a més, va ser, en el moment que va sortir el llibre, em vas dir, Sílvia, ha passat això, en el moment que es presentava el documental i el llibre, hem de fer cosetes, però en aquell moment, i ho comentàvem fora d'antena ara, coincidia amb les festes a Santa Tecla, perquè va ser el mitjans de setembre, i vaig dir, ostres, m'hauria encantat poder estar amb vosaltres personalment, però en aquell moment ens teníem el prego de les festes o alguna cosa d'aquestes,
I era impossible, però avui, per fi, i després d'esperar unes quantes dates, us tenim aquí amb nosaltres. Em presentes els diferents protagonistes? Doncs mira, vingueu acompanyat dels dos protagonistes de la història. Un és en Bangal i Javi. Hola. Hola, què tal? Hola. Benvingut, benvenido. Muchas gracias. I l'altre és l'Ion Manel Blanc Toré, que és el meu fill i també coprotagonista de la història, tant del llibre com del documental, no?
I hem de dir cap d'un fill, hola, que tal, benvingut, hola. Ja el coneixíem precisament per un conte, que vam tenir l'oportunitat també de presentar aquí a Tarragona Ràdio, i el vam conèixer via telefònica, si no recordo malament, que va entrar en algun moment donat, no sé si dins del Mirallós El Roc o dins del meu programa, dels nostres fans de Tarragona, i vam estar parlant una estona amb ell, que en aquell moment era més petitet, quan fa del conte?
El conte del petit tobap ja fa... Del petit tobap, clar, ara ja aquest petit tobap ja està petit, eh? El vam treure l'any 2022, estem parlant de fa 3 anys. 3 anys. 3 anys enrere. Clar, el conte està escrit del viatge...
diguéssim, que vam fer amb ell a Senegal, quan tenia un any i mig, no arribava a dos. Llavors, el conte es va publicar quan ja tenia cinc anys, i d'això ja han passat tres, doncs, bueno, ara que hem fet el segon llibre, que és el que venim a presentar avui aquí, el d'Estil del Nord, doncs ja l'hem escrit en vuit anys, i ara s'ha publicat que ja en té nou. Que ha agradat.
Per això aquest segon llibre té una mirada més adulta, més entre... Hi arriba ja la part de... I després també l'aportació del Javi com a jove. Doncs explica'm una miqueta, explica'm una miqueta, perquè tu ja tenies l'oportunitat, ja sabies el del conte, i ara ja aquest segon llibre... A veure, explica'm, quina és la teva intervenció dintre d'aquest llibre? Què és el que tenim l'oportunitat? Què trobem per aquí, Petit Tobap?
Pues yo lo que vi es muerte en interactuación. Sí. Y bueno...
sé que és el meu llibre, però no sé molt com explicar, però bueno, faré el que pugui. No, de quina manera? A veure, per exemple, quan el papa et va dir, ostres, anem a fer aquest segon llibre. O va sortir una miqueta més de casualitat, allò que dius, ostres, jo ara anava explicant coses al papa del que sentia, del que veia, però clar, no deixa de ser tot un viatge, també, aquest segon llibre. Doncs jo em vaig enterar i em vaig quedar sorprès. Sí, per què?
no sabia que faríem un altre llibre i allí li he preguntat que si faríem un altre llibre després d'aquest i tot això. I, bueno, s'ha complit. Molt bé. I que també, quan... quan... quan ja està sortit aquest llibre, jo li he preguntat que si també hi haurien algunes altres cosetes i tot això.
I segurament, segur, perquè ton parella saps que és un colinquiet. I si té bons amics, ja ho saps. Sí. Home, Begalí, explica'm, què és Estial Nord? Estial Nord és un viaje migratorio de Senegal fins aquí a Catalunya. Bueno, és una...
Una cosa que está hecho en realidad, eso es lo que hemos explicado, es mi conversación que suelo tener con el Petit Bab, es el día en día. Entonces, claro, hemos dicho que lo explicamos en el libro para que la gente también se entera, porque cada día vivimos en eso, en la emigración. Yo creo que es una cosa que se tiene que explicar para que mucha gente...
Bueno, se entera, ¿no? Sí. Y que además le quite yo creo que un poquito de romanticismo, ¿no? De lo que es llegar a un país, ¿no? Y que además no resulta ni fácil. Sí. Muy complicado. Sí, sí, sí. Que eso también espero que lo ponéis en este libro. Sí, sí, sí.
¿Cuándo llegasteis? Y explicame un poco la historia con Jaume, porque más a más después tiene esa relación con el turnar a casa, que es el ida, la venida y la vuelta, de alguna manera, después. Tot acaba lligant, ¿no?
Bueno, com et deia el Javi, el Bengali, al final nosaltres ens coneixem i quan ens coneixem tenim una amistat molt xula que flueix i això acaba que tant el Javi com l'Aliun tinguin una relació més enllà de l'amistat, que es converteix ja com una relació de germans. I al final jo acabi sent una mica el pare de les dues criatures, no? Ah, sí.
I jo vaig observant sempre aquestes converses que van tinguent, i un dia el Javi me diu, i aquí és on crec que fa el cric, aquest de dir, aquí tenim un llibre, és quan un dia me va dir, t'estic explicant coses que jo crec que mai m'he obert tant amb ningú, no?
I quan ell m'anava explicant el seu viatge, però més enllà del viatge, les emocions que ell va tinguent, les experiències, totes les coses viscudes, les coses que enyora del seu país, les coses en les realitats que es va trobant aquí, i tot això ho anem posant en comú, però al principi és només que l'intercanvi d'opinions de dues persones.
I al final és quan jo li vaig plantejar, no?, perquè el meu fill, com deia ara l'Alion, no?, anem parlant i, ai, papa, hi haurà un altre llibre, no hi haurà un altre llibre, i allà som dient, doncs mira, crec que ara ja sí que el tenim, no? I de fet vam començar a fer una mica com un esbós, un escrit, i quan ja el vam tenir, el primer que vaig fer va ser com llegir-li a l'Alion, cada dia li llegia una pàgina.
I va ser molt xulo, no?, a l'Iun, perquè jo t'anava llegint cada nit, no?, i ell me deia, papi... Sí, que era com el seu compte personal de dormir. El seu compte personal de dormir, i cada dia me deia, papi, no pots llegir una altra pàgina? I aquí va ser on jo també vaig veure amb ell i vaig detectar que...
que la història tenia aquest punt, que sí que era una història molt personal del Javi, amb molta força i amb un missatge molt dur, però que també un nen, si li donava un ritme a la lectura, li podia interessar.
No, no, i a més a més, pel que veig, espero i desitjo que siguin molts els nens que tinguin l'oportunitat i adolescents, perquè a ell està a punt a punt... Li queda una miqueta, només, eh? Però que s'interessin, no?, del que hi ha i que no és tan fàcil, que unes vegades ho veiem a la televisió i reflecteixen coses que de veritat després no són. Sí.
I aquí és on radica el problema i veure veritats i veure realitats que són dures i que alguna vegada també, per què no? I també són reconfortants, no? Perquè donem les gràcies potser a totes les batalles que s'ha hagut de passar, Javi, per estar aquí amb nosaltres. Perquè quan vas venir a Tarragona? Quan va ser que vas estar... Quan te vas establir a Reus? Fa molt. No, ja hace como... Eran 2021...
Venia a Kerraus. Sí.
2021, no. Sí. O sigui, ja fa aproximadament... El Javi, quan va arribar, tenia 16 anys. Va sortir de Senegal amb 16 anys. I va fer un llarg viatge. I quan arriba a Reus, a partir d'aquí, ja no és només el viatge, que sí que l'expliquem al llibre, sinó que també és la integració. I és una mica la... Que és molt dur. Que a vegades...
Costa, porque cuando uno llega en un país es como si has vuelto a nacer otra vez, porque nadie te entiende, tú tampoco entiendes a nadie, entonces es muy difícil al principio integrarse, ¿no? Pero bueno, poco a poco, claro, en este país yo sé que hay siempre buenas personas,
que siempre te abren la puerta e intentan interactuar contigo. Y claro, así poco a poco, bueno, yo fui con el Jaume, nos hemos conocido y eso, y la verdad que muy bien. Estoy muy contento. Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sí.
Sinceramente, sí. ¿Qué es lo que más costó de estar aquí? Seguramente que tuviste un montón de ocasiones y de pensamientos de decir, ¿me voy otra vez? ¿Dónde me he metido? Sí, sí, sí, porque yo... Imagínate que cuando estaba en Senegal yo nunca he hecho un viaje tan largo así. Claro, claro. Nunca he salido al lado de mi madre tan... A los que tenías 16 años. Claro, claro. Y al llegar aquí...
Pues ya te digo, con el trayecto de pasar en el océano, ¿no? El mar Mediterráneo. Sí. Al llegar aquí en España, yo esta semana no he dormido porque tenía como trauma, ¿no? Todo...
Por la noche todo el rato me levanto porque tengo miedo, pienso que estoy dentro del agua y eso. Y me costó bastante superar eso. Y luego, claro, en los tres meses que estoy aquí...
La verdad que, bueno, no estás acostumbrado. Hay muchas cosas que has dejado atrás, entonces te hacen falta y estás aquí, no conoces a nadie y, bueno, siempre pienso que, bueno, voy a volver, voy a volver, pero al final, bueno, me he quedado y...
Me fue al instituto a estudiar y la verdad que... Continuaste adelante. Bueno, sí que volviste a casa. Sí, sí. Que ara ja seria la segona parte, però ja tenim l'estí al nord, que és la llegada de Xavi aquí a Tarragona, bueno, Reus, que ahí...
Tu m'has explicat en el moment que la vostra família també forma part de la seva. Sí, quan escrivim el llibre i ja li donem forma i l'anem a maquetar, com que vam veure que la lectura al final era un diàleg entre un nen i un jove, vam pensar que seria xulo
que en vés de fer-ho com l'altre conte, que era un conte més infantil, que estava fet amb il·lustració, que aquest cop ho fessim amb fotografia. Llavors vam quedar amb un noi, vam fer amb l'Omar Valcells, i vam quedar per fer fotos arreus,
I van quedar molt boniques, i llavors aquí va ser quan li van plantejar que nosaltres al gener, d'enguany, teníem la intenció de fer un viatge en conjunt al Senegal, una mica per això, perquè van galitzar i conegués la família de la Liún, i la Liún pogués conèixer la seva família i com a germanes. Estàveu a prop, llavors...
Sí, teníem programat el viatge, però era un viatge de ple, d'oci, de vacances. Però jo dic, dintre del Senegal estàveu a prop, més o menys? No, no. És que és el que t'anava a dir. No, no, les distàncies són llargues. És el que us anava a dir, que les distàncies són llargues i, a més a més, les carreteres no sé com estan. Sí, sí, sí. Bueno, des de la mirada occidental, doncs, seria un viatge utòpic. Sí, sí.
Però com que... Era l'aventura en aquell moment. Era el fer-ho, no? Sí, com que jo no penso gaire a les coses... I com m'agrada que ho facis. Sempre he sigut molt inconscient, no? I aquesta innocència infantil que no m'ha marxat, crec que haig de fer tot això. Bé, total que...
que nosaltres vam quedar que seria xulo fer en aquest viatge fotografies. Llavors nosaltres li plantegem a l'Omar si ell vol acompanyar-nos a fer aquestes fotos al Senegal i de passada fer un viatge de plaer i conèixer el país. Però... I ell va dir...
Doncs sí, em ve de gust, coincideix, aquestes coses que flueixen. I quan ja havíem preparat el viatge, doncs el Javi, el Van Galins, va dir... Seria molt bonic que aquest viatge poguéssim gravar alguna cosa per tenir un record.
Per saber, per allò que dius, mira, perquè quedi per nosaltres que estem aquí. Sí, per tenir un souvenir. I allà va ser on va i tot va connectar. I li vaig dir, un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula. I aquí és a tu no. I li vaig dir, perquè ja que anem, ja que ve el Omar, li plantejarem que vingui gravant les 24 hores i fem una pel·lícula. I llavors la idea és fer un documental, no?, una mica del seu retor i que sigui la cara B del llibre, no?
No sé si l'heu volgut donar aquesta intencionalitat, que quan acaba el llibre comença el documental, o una cosa és una cosa i una altra és una altra. No, jo què dius? Doncs potser ja ho veurem. I a començar el documental dient alguna cosa com ho estem veient, estem anant. Saps a què me'n refereixo? Que entre lligar d'alguna manera el llibre i el documental, ho arribar a fer...
Si no ho he pogut veure, com ets conscient que no he pogut veure el documental encara? Primer havíem pensat que la idea fos dos projectes independents, però sí que és veritat que al final casen. I com que el viatge va ser el gener, i després amb la frescura del moment, i a més va ser un viatge molt bonic, que tot va fluir, va ser...
Un viatge ple de dificultats, també s'ha de dir, hi ha molts entrebancs, però el viatge va ser molt bonic i tot això va quedar reflectat a la cinta. Llavors, nosaltres no vam voler donar-li massa temps a l'edició. Vam pensar que s'havia d'editar ràpid i treure-ho com a un projecte comú, perquè crec que és això, el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic
que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també crec que és un projecte que pot donar molt de fruit a l'hora de treballar-lo a les escoles aquí a Catalunya, que tot això m'ha estat parlant, que és una eina que després pot servir per treballar a nivell educatiu.
I que, a més a més, seria el condiment perfecte, tant l'un com l'altre. O sigui, les dues coses, tant el llibre com el documental. Sí, perquè amb la mirada de la Leon, per exemple, es veu a les escoles, avui en dia, els nens, les aules estan...
amb molts nens de molts països diferents, és veritat, és veritat. I el Javi ens explicava moltes coses que ell ha viscut també quan ha vingut i ha estudiat, de moltes coses que a vegades, nosaltres a vegades... No li donem importància. No donem importància i també a vegades...
són molt ignorants de moltes coses. Els demanem molt aquesta integració i aquest posa't en el nostre lloc i integra't i coneix la nostra cultura, però nosaltres fem pocs esforços per conèixer la seva. I som molt ignorants en coses molt bàsiques, com per exemple, te'n puc anomenar una, però te'n podria fer una llarga llista, com per exemple el dret a la lliure circulació.
O sigui, hi ha molta gent avui en dia, i això m'ho vaig adonar quan vam fer la presentació del llibre i del documental, que molta gent ignora que els africans o la gran part de la part de Latinoamèrica, de Sud-amèrica, que no tenen llibre de circulació. O sigui, un senegalès no pot agafar i venir aquí...
ja no per una qüestió de què és que vinc aquí perquè hi ha guerra o perquè hi ha pobresa, per una qüestió de curiositat. Nosaltres, els europeus, els tobaps, si tu, per curiositat, demà vols anar a qualsevol part del món i te pots permetre de comprar un bitllet d'avió, tens el teu passaport, te compres el teu bitllet d'avió i viatges, no hi ha cap problema. Però un senegalès no pot, literalment, no pot. Per què no pot? Perquè el dret de circulació no hi és, al Senegal. O sigui, un senegalès, el seu passaport el té,
que, blindat, no pot sortir del país, no pot viatjar fora de les seves fronteres i necessita un visat, un visat que se li nega. Per això ho tenen per què, d'alguna manera? Per què? És la meva ignorància, perdoneu, eh? És que no ho acabo d'entendre. Perquè els africans...
s'entén, i és un racisme institucional, institucional, no? Perquè s'entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per un viatge ple, té una possibilitat alta en el que no torni al seu país i se quedi en el país de... I això són mesures occidentals de prevenció per evitar la immigració.
Això s'ha de saber, perquè això no se sap. Nosaltres tenim dret d'anar on volem, però ells no. Nosaltres anem a casa seva a pescar i a prendre-los els peixos, però ells no poden venir. Llavors, mirem on ha de ser igual. No, no, l'injustícia està a l'ordre del dia, ja ho podem veure. Anem a sentir un trosset, que tinc el tícer aquí preparat, del documental, que comença així, aquest tícer, eh? Es pot de ser senyor...
Va a poder volver a ver la familia y, obviamente, conocer la familia de Aleván. Así que estoy muy contento de venir con él. ¿Qué pasa? Bangaliyabi. ¿Eh? Bangaliyabi. Bangaliyabi. Wow.
Acabamos de arreglar una allí en el cole, que no había para fotocopiar, imprimir cosas, ¿sabes? Porque no hay corriente.
Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren y cuando pueden. Que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente.
I sota el nom Tornar a casa tenim aquest documental que precisament neix a l'aeroport, anant cap allà, que anant cap al Senegal. El viatge m'imagino que entre esperançador, amb molts nervis, i a veure què salga. Clar, no sé si durant el temps que estàs aquí no has perdut mai contacte amb la teva família, però clar, no és el mateix tenir-los de nou davant, no? Ja...
Porque imagínate, yo después de estar aquí los cinco años, aquí en España, antes de volver justo Zafi ha sido mi madre. Y no puedo ver a mi madre de regreso porque lo quería, sinceramente, yo lo que quería, no le he dicho nada sobre este viaje, lo que quería que cuando regreso ya me sentaré con ella cara a cara y explicarle todo lo que ha pasado.
...para que no se ponga nervioso... ...porque ella es una persona que... ...yo soy su último hijo... ...se preocupa mucho por mí... ...y si lo digo desde aquí... ...ella se puede sentir mal... ...y entonces... ...claro... ...eso es un dolor que... ...que lo llevo encima cada día... ...pero... ...bueno... ...es la vida...
Y al final eso no ha podido ser, no he podido hablar con ella en ese tema, no he podido. Una sensació molt dolorosa, i una sensació fins i tot d'impotència, perquè jo crec que a ti t'hubiera gustado traer a tu madre aquí, i poder abrazar-la i poder tenir-la contigo aquí, no? Sí, sí.
Sí, eso me gustaría, la verdad, pero no ha podido ser. No ha podido ser. Sí, sí, sí. ¿Qué te encontraste? ¿En qué momento llegaste? Porque claro, no sé si cuando llegaste, claro, los estaban esperando. Sí, cuando... Encontrar a toda la familia...
Sí, cuando llegamos justo está toda la familia esperándonos. Claro, están alegres. Yo también, obviamente, estoy muy contento de verlos porque después de cinco años... Cinco años. Sí, no les he visto ni nada. Y le había hecho menos a ellos también, sí. Y cuando he llegado con Aliu y Jaume...
Me preocupo un poquito porque, claro, la vida occidental y África es diferente, pero Aliu me ha sorprendido. Me ha sorprendido Aliu cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí y parece que, madre mía, es que... Como si hubiera estado ahí siempre. Sí, sí. Hombre, también tenía, no sé si... Jaume, Aliu, hacía poquito que habíais vuelto también...
Sí, sí, no m'està explicant-li. Perdona, Xavi. Fa poc, no sé, fa un any, vam anar a Tambacunda a visitar la casa del tonton Llavi i hem tingut una oportunitat per anar amb el tonton Llavi a la seva casa amb ell.
per presentar el documental Torn a casa, però a més a més, per veure la seva família i estar un rato amb ell. I què tal? Com va anar el viatge? Quantes hores hi ha de Reus a Barcelona o Reus a Madrid? Com ho va haver de fer? Primer hauríem d'anar a Barcelona, que seria una hora,
Després, tindran que esperar com 3 o 4 hores o 2. Això de l'espera és el més dur, també. Però passa molt ràpid. Però cal tenir-ho en compte. Sí, sí, però, i tant, cal tenir-ho en compte. Passa molt ràpid. Sí, tu creus? Sí. Després, el vol, molt tranquil, però sí, està bé. Després, d'aquí, de Barcelona, fins...
Fins... A Senegal? Fins Senegal, sí. 5 hores. 5 hores. Bueno, encara rai, jo trobo més o més raó. Jo crec que vau esperar més que de viatge, eh? Ja, ja, eso es un privilegio, ¿no?, de coger avión y ir directamente a Senegal. Eso es un privilegio de 5 hores. Pero yo de venida, cuando salí a Senegal, aquí en España, tardé... eh...
Cinco meses, cinco o seis meses para poder llegar hasta aquí en España. Entonces imagínate que son... Sí, sí, sí. Y además, tal y como explicaba... Claro, la sensación yo creo que de llegar...
Esa esperanza, esas ganas, la ilusión, porque la palabra es ilusión, diez horas más, da igual. En aquel momento son las ganas de llegar, las ganas de bajar, de pisar tierra, de ver a caras conocidas, de darse ese abrazo.
Un constant de no estar qui ets, perquè des que sortim, a aquesta hora per anar a Barcelona, l'espera, l'avió, però quan arribem a Dakar, després viatgem cap a Embur, passem la nit, després anem a Caulac... Sí, però no t'ho he explicat, quant de temps per tornar a casa? Vam fer una ruta molt gran, perquè Senegada al final és un país...
que tampoc no és molt gran, és com una dimensió, són 10-12 milions de persones, al final és una mica com Catalunya, però, clar, les infraestructures i tot això és molt diferent. Llavors, les distàncies, per exemple, d'arribar de la capital en el poble d'on viu la família de la meva dona, de la mare de la Liún,
doncs, quasi són 5 hores, no? I després arribem allà, les temperatures són molt altes, fem molta calor, 40 graus. Uau, uau, la veritat. Sí, la veritat.
I després del viatge de Caulac a Tambacunda i de Tambacunda, després el Javi viu en una zona rural que està a Tambacunda i anant cap a Mali, que és una zona que la gran majoria ja viuen de l'agricultura i tal, i el seu poble és un poble molt petit que la gran majoria, des de fa poquet... Són les imatges, no?, que també es poden veure dintre del... Han estat sense llum ni aigua, saps? O sigui...
Fins fa poquet, ara comencen... Molts, com ara el Javi, que han arribat aquí i que tenen possibilitats d'ajudar les famílies d'allà, els familiars, doncs, bueno, han anat ficant plaques solars o han anat ajudant una mica el poble i va agafant una miqueta més d'infraestructura. Però, clar, allà és com, no sé...
El Senegal, rural, rural, profund, que per arribar allí hi ha un moment que s'acaba la carretera, de tan vacuna del seu poble que és d'una hora i pico, però després ja s'acaba i ja comences, si tu no saps que has d'agafar un camí... Encara no saps per on vas, clar, clar. I aquell camí encara són no sé quant de rato, no? Sí.
¿Cuántos? ¿Cuántos? Más o menos. Claro que el camino... Es que no está muy lejos, pero lo que pasa es que el camino es muy malo. La sensación de que no se llega nunca, ¿no? I tot això es reflecteix, el documental. Tot això es veu. I quan estàvem allà només l'únic cotxe que vam arribar a nosaltres. Després l'un cotxe el prenen. I allí només hi ha animals, les gallines, els burros...
És un poble, no deixa, és un poble. Que nosaltres no estàvem tan lluny. És el que t'anava a dir. I com si estiguéssim aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat... Que nosaltres ja hem perdut. Que nosaltres ja hem perdut, perquè al final tot el poble et de rebre i pots estar, sense exagerar, doncs...
Hores, saludant, saludant, saludant, perquè et ve un i l'altre, i l'altre, i l'altre, i tothom ve. Clar, ve el Bangalit Javi, torna al poble, i a més ve amb naltros, doncs encara saludem ara. I clar, després cansats, però alhora també plens d'emocions, i de veure que...
l'hermandat, la solidaritat, i al final veure com uns s'ajuden als altres i el que allà se comparteix. I això és molt bonic perquè al final el que trobes allà és una cosa que hem perdut aquí, que és la vida.
Jo continuaria a parlar amb vosaltres, perquè és que tindríem tantes coses com comentar, però vull que... On hi ha la sortida? Vull més coses on es pot trobar el llibre, on podem veure el documental, en quin moment esteu ara mateix en aquest punt.
Bé, ara estem en un punt en què acabem d'estrenar, diguéssim, tota aquesta fenya i ens plantegem de cara a l'any que ve, volem fer un cicle de rodar una mica el que és el documental acompanyat del llibre i de l'experiència del llavi en primera veu, no?, i que ell d'anar-ho explicant per instituts.
i això ho volem fer tant a la ciutat de Reus com a tots els pobles del voltant. També arribant a Tarragona, a les perifèries, hem parlat amb diferents instituts, amb barris on hi ha també molta immigració, i la idea és portar-ho als instituts, a les escoles... A tot arreu seria, eh? No obrissin la porta, que vulgui...
I després també tot això que farem aquí, aquest treball, també ens servirà com, no només per donar veu i per reflexionar sobre la immigració i sobre el racisme i tot això, sinó també ens servirà com per crear un projecte que tenim entre mans ara, que ha nascut fruit d'això, que és en el poble seu, que és la Viratava,
ajudar l'escola i ajudar tots els infants del seu poble amb tot el que sigui material escolar i ajudar tots aquests nens a que almenys la condició en el sistema educatiu sigui millor. Sí, una miqueta més fàcil. I aquest recull ja està previst al...
Això anirà una mica en paral·lel amb els tallers. El moment que llavors es posarà tota la maquinària en marxa. Tot això és el planning, diguéssim, que tenim... La previsió. La previsió que tenim per l'any 2026, que això ens ha de portar a fer un viatge de retorn al final d'any, l'any 2025, de cara al Nadal, com per la culminació del projecte. I que suposo que això serà el principi d'un altre projecte. Això és el que m'agradaria pensar.
Xavi, ja ves que tenemos contigo historia y queremos que precisamente nos sigues explicando, continuas tus vivencias, porque ahora yo creo que, no sé si dentro del destí al nord, ens explica el que está pasando ahora dins de la seva vida, os satura, se para...
¿Hasta dónde llega el Estía del Norte? Sí, he explicado todo lo que ha pasado. ¿Hasta ahora? Hasta ahora y hasta actualmente. ¿En qué punto estoy? La verdad que he estudiado, luego encontré un trabajo y un trabajo muy bien. Estoy muy contento trabajando.
I la vera que muy bien, estoy muy contento. Alion, ara vull contigo. Veiem tu. Quan vau arribar allà, vaig veure a través del documental que vas estar jugant amb els nens. Semblava que tu estiguessis allà sempre.
Què és el que més te va agradar? O el que més et va sorprendre? D'estar allà. És... A veure, a veure... És una pregunta molt... És complicada, sí, perquè són moltes coses. No són molt de records que de cop i volta... Mira, te'l poso més fàcil. Quan vas veure el documental, perquè m'imagino que en aquell moment vas reviure de nou moltes coses que et van passar, què vas dir? No, aquest no sóc jo...
perquè no sé si va ser que vas dir, ostres, que bé m'ho vaig passar. És que encara me quedaria allà. En quin moment?
Quan estaves jugant amb els altres nens al futbol, o quan vas arribar i vas veure que hi havia un asa, perquè hi ha molts animals per allà. O sigui... El que més te va agradar, sigui on sigui. Jo t'ho vaig posant petits exemples del que he vist al documental. Però a tu personalment, o potser em dius, mira, a mi m'ha agradat el vol.
o m'agrada l'olor que en aquell moment vaig sentir, o la calor que feia, que tots es van queixar de la calor, però a mi em va agradar molt aquella calor.
¿Qué? Le gusta el relámpago. ¿Cómo? A ver, explícame eso. A ver, ¿qué es eso del relámpago? Explícame. Yo o él. ¿Tú, tú? A ver, ¿qué es eso del relámpago? ¿Que tú vistes una tormenta? ¿Vam tenir una tempesta? No, no. Ah, quina por. Tots tres arriben, però no m'acaben d'explicar. A ver si es pot explicar amb el altre. A ver si no es pot explicar amb el altre i encara no estem liant, eh? Sí, sí.
El relàmpago és el meu burro. Ai, que era molt lent. No. Ah, val, val. Jo li diria el relàmpago, però el pobre no es movia. Me'l va regalar el tonton Javi. Sí? Pues sí. Que tenia un burro ahí, me'l va regalar. Però no te'l vas poder endur. Eh? Està ja. Ja.
O sigui, en l'avió no cap un burro. Oh, oh, mira, no se sap mai, eh? Hi ha molts i tenen dues cames només, eh?, de burros. I per què li va explicar? És que quan vam anar al poble del Javi, el Javi li va regalar un burro a l'Alion. Però un burro de veritat, a veure que qualsevol s'estigui sentint. En el llibre veuràs que hi ha una foto que surten amb el burro que es diu Relàmpago.
Li va regalar el burro i amb aquest burro vam agafar i vam anar amb el carro i vam anar fins al camp on tenen ells que hi treballen i això. I allà vam estar, no? I l'Alion conduïa el burro i tal. I llavors... I anàvem i veníem i era el nostre mitjà de transport i llavors li vam preguntar a l'Alion que com li diria i va ficar el nom de relàmpago que no sé per què li vas posar. Per què li vas posar?
Perquè te va venir... Dius, mira, relámpago. I llavors s'ho està pensant. Ara no sé. Què? Què penses? Per què li vas posar? Perquè vas voler i ja està. Eh... Per les coses. A veure, explica, explica. Perquè... Papa Noel. Ah, va, sí, sí. El trineu, que acaba molt bé, un d'ells, sí, sí.
I com que res no s'assemblen els burrofos. Sí. I també perquè... Bueno, perquè m'agradava. Molt bé. I, per cert, saps alguna notícia? Una darrera notícia de relàmpago? Està bé? Et cuiden bé? Sí, em sembla notícia... Però quan me va passar allí... Sí. Vaig anar a un altre poble i, de sobte...
O sigui, un dia anàvem a passejar amb ell i anem a agafar-lo a la seva jaula, que era de fusta, la jaula, i de sobte...
Veig que no estava. Què dius? S'havia escapat? I no ho sé. Llavors, em vaig a... Vaig a tots llocs, el tonton ja viveu un burro pel carrer, l'agafa i s'afica així al seu costat perquè no li doni una patada. O sigui, que s'havia escapat, ho estàs dient. Sí, però no ho sabem, no es van veure ni res. I llavors, de sobte...
Hi ha un burro i l'agafa, però no vol, o sigui, se va, marxa. Si vol estar lliure per allà. Llavors li pideix al seu amic, no? I de la pena es deixa el seu burro.
I anem, però aquell burro anava rapidíssim. Veus, això és relàmpagó. Veus, li queia el nom i li queia el nom de relàmpagó. Vull que m'expliqueu més històries que veniu l'altre dia, que són històries de vida, històries de vivències. Això que estem explicant ara mateix no és una cosa que ens hem inventat. Ha estat documentat, tenim l'oportunitat de llegir-lo.
I aquest destí al nord, podem trobar alguna llibreria d'aquí de Tarragona, de Reus? El podem encomanar d'alguna manera a través d'algun lloc? Sí, el tenim ara a Reus, a la llibreria Gaudí. Molt bé. El tenim també a la llibreria El Batabat.
I on t'ho vam deixar més? Ho vam deixar també a la tienda de l'Arbol, em sembla que es diu la tienda de l'Arbol, allà al carrer de l'Amargura, no? També des de la pàgina web de l'entitat, la deuntracultures.org, si se'ns contacta també els hi podem fer arribar en qui ho desitgi.
Dir que el llibre, al final, el cos del llibre no és tant com una venda, sinó ho entenem com una donació, perquè aquests diners que recollim a través del llibre van al projecte que comentàvem abans de l'escola i de l'ajuda amb els infants de Viratava, no?
Molt bé. Doncs moltes gràcies a tots tres. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. Qualsevol cosa, aquí ens teniu. Quan se posa en marxa aquest nou projecte, si feu algun moviment per aquí, per Tarragona, compteu amb nosaltres.
Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies. Molt amable. Gràcies, eh? Gràcies. Adéu. Adéu. Gràcies. Xavi, gràcies. Moltes gràcies. Jo li dic Xavi. Sí, sí, sí. Adéu. Gràcies. I ara fins la propera. Jaume. Moltes gràcies. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. Igualment. Adéu-siau.
Música Música Música
sin papeles ilegal latinoamericano lejos del hogar procura lo que ocura tienes que vender tu dolor procura lo que ocura tienes que vender tu dolor te extraño a mis familiares
Bona nit. Bona nit.
Inmigrantes. Todos somos inmigrantes.
Fins demà!
hacia el invierno los vientos del este hacia el oeste la pobreza hacia la riqueza y la riqueza hacia la pura pobreza el hambriento hacia la comida las lluvias hacia la tierra
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
T'agrada el circ? Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de circpardi que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat Ajuntament de Tarragona.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Vivo tra paesi e soñi Una guitarra e fantasía Dormo nel mio letto rosa De canzoni e poesía Caminando en questa estrada Respiro el tempo, que verrà
Quanti anni son passati, come il vento son volati. Mi rivesto di ricordi e chi nell'immensità. Vedo nuvole passare e domani arriverà. Sento che.
Fins demà!
Fins demà!
Camminando in questa strada, quanti passi in più farò? A strade chiuse, labirinti, chissà poi dove arriverò. Quanta gente mi accompagna, quanta poi mi lascerà.
I aquesta meravella que estem sentint es diu Caminando. I és ella.
Elena, hola, ¿qué tal? Bienvenida a Tarragona Radio, ¿cómo estás? Hola Silvia, muy bien, muy bien. Bueno, tenemos la oportunidad de tenerte aquí con nosotros porque este fin de semana...
Sí, sí, sí.
Yo no sé, aprovechando ya que estamos por allí... Tengo muchas cosas, tengo muchas cosas, es verdad, es verdad. Bueno, primero, Esencia Feminina se ha acabado. ¿Por qué digo se ha acabado? Porque hoy se publican las canciones de manera diferente, ¿no? Cada mes o cada dos meses se publica una canción en las plataformas digitales y así que el 12 de septiembre se acabó.
La publicación es quince canciones que hablan, es un CD temático, habla de la feminidad, de las mujeres, historias reales, y se acabó con una canción italiana porque decidí de hacer un puente y de volver ahora a escribir más...
A ver, escribir más quizás me he equivocado, o sea, es más publicar ahora canciones en italiano, porque tengo muchísimas en el cajón, tengo muchas canciones no producidas, no acabadas y he decidido volver al italiano.
Como es la ley de la atracción, envío una canción italiana al Festival de San Remo Senior. Voy, me llaman para la final y llego al segundo puesto con la segunda premia. Eres una crack. Con esta canción caminando. Y no sé. Además tengo que decirlo, y no lo digo por mi defensa, pero la parte, la sección cantante-compositores senior era bastante dura. Éramos 19 años.
Y claro, se quedó la segunda parte, 14, y cuando leí, Silvia, leí toda la lista, porque había intérpretes, hay también intérpretes, cuando leí en qué orden yo tenía que cantar, yo era la número 17.
Y tienes que saber que el 17 en Italia no es un número de suerte. No es un número bueno. Sería como el 13 para nosotros. Sí, y por eso pensé... No sé llamarte. Yo me acuerdo... No, además yo escribí un mensaje a mi madre. Le digo, mamá, soy el número 17. Y tu padre no contestó porque estaba mirando el festival. Ella estaba directa, estaba mirando el YouTube.
que lo han emitido en directo, y yo pensé, no me puedo enfocar en eso. Y además, bueno, sabes cómo es, o sea, las cosas a veces, no sé, dejé de pensar. Y cuando subimos al escenario y empezaron a llamar y no llegaba mi nombre, él pensaba, a ver, y cada vez que no me llamaban...
Era un subido. Claro, que era una sensación de saber qué pasa, ¿no? Que no me llamen, que no me llamen hasta el final. Y esto claramente ha sido muy bueno. Cómo me alegro, más a más, esta canción precisamente que escuchábamos al inicio, que me tienes que explicar su historia. ¿De en qué momento, Elena, empiezas a caminar? Vale, esta canción la escribí en Madrid. Estaba...
Estaba de promo enseñando mis canciones y caminando es una metáfora. Pienso mucho, Silvia, soy una artista muy pensadora, se dice así. Me gusta pensar, me gusta filosofar, soy además psicóloga. Y esta canción, bueno, te la traduzco. Sí, por favor. Vivo entre países y sueños.
Una guitarra y fantasías. Duermo en mi cama rosa hecha de canciones y poesías. Caminando en esta calle respiro el tiempo que vendrá. Cuántos años han pasado como el viento han volado. Me visto de recuerdos, ecos en la inmensidad. Veo nubes pasar, mañana llegará.
Siento que me faltas o te echo de menos. Sin embargo, también sola el cielo es azul. O es azul. Vivo entre países y sueños, una guitarra fantasías. Duermo en mi camarosa hecha de canciones y poesías.
Siento el mar llorar, mis noches son claras, porque enciendo esta luz para descubrir la alegría. Caminando en esta calle, cuántos pasos más haré. Entre calles cerradas y labirintos, a ver, ¿a dónde llegaré? Cuánta gente me acompaña, cuánta gente me dejará. Esta vida es una aventura que el coraje guiará.
Guau. Es bonita. Sí, sí. ¿Esas calles eran físicas? No, es nuestra vida. ¿O son calles tuyas? Sí, es la vida, sí. Algunas veces que no estés precisamente en ese momento en el cual dices, ostras, es que esto lo podría escribir porque es lo que me está pasando o sencillamente...
A ver, fue una reflexión. Alguien me dijo, guau, cuántas cosas has hecho, ¿no? Y creo que... Tengo todavía el manuscripto, ¿eh? Tengo la hoja, lo escribí. Y estaba en una habitación en Madrid y empecé a escribir. Y con la guitarra empecé y la acabé en casa. Y cuando fue el momento de grabarla...
pensé a ver si la envío este año a Saremosenio, porque yo sabía de Saremosenio, pero nunca la envié. Y nada, esa es la historia, no hay nada más. Pues me encanta que hayas tenido la oportunidad de hacerla, de enviarla, y que además sea precisamente la canción ganadora, que representa, que sea
¿Tenemos la oportunidad de verte de bolos, de conciertos por ahí, por Italia, por casa? Bueno, estoy empezando una colaboración con un artista italiano, pero no quiero decir mucho porque el contrato todavía no está firmado. Pues cuando esté, como nosotras digamos aquí, cuando esté invitada al SAC y ven tancar, entonces ya nos lo explicas todo, te volvamos a invitar. Y Caminando es la primera canción del próximo álbum.
Llegaran canciones en italiano, tengo una canción en inglés y dos en castellano de este álbum que se llama Conectando. Porque reconecto con mi idioma. Caminando, conectando, te das cuenta, ¿no? Cuando nos movemos es cuando precisamente hacemos esas conexiones. En el momento que estamos parados no hacemos nada.
Pero nuestra energía tiene que seguir moviéndose. Y eso lo hacemos caminando, volando, embarcándonos o embarcándonos, mejor dicho, en muchas cosas. Y mira, estás tú ahí, ahí, ¿eh? Ya, ya, ya. Eso ya es, te está poniendo en tu camino...
A ver, eso es bastante tema de energía, me interesa mucho y pido mucho al universo. Pido lo mejor que pueda pasar para mí. Y cada vez, la positividad, estabas hablando de un libro, yo he escrito un libro, un libro diario que se llama Hoy elijo sonreír y es un diario escrito ahora para mi público que yo trabajé para mí misma
Porque pasé años en negatividad, casi depresión y quise salir de eso y me puse más a escribir, escribir canciones. Y aunque tenga esta vena melancólica no significa que no soy positiva.
O sea, la melancolía también es vivir esta tristeza, es expresarla para llegar a algo diferente. Es como ver el final del túnel, digo yo. Y eso para mí siempre ha sido muy importante escribir. Y cuando te das cuenta de que estás triste, eres consciente de que puedes llegar a un paso más allá. Eso es importante, que algunas veces dices, es que no sé qué me pasa. Y en el no sé qué me pasa, ahí hay un desdibujo
Y claro, cuando ya sabes lo que te pasa, le puedes poner solución. Claro, claro, claro. Puedes dar ese pasito hacia adelante. Sí. Es tan importante. Y es como la gente positiva vive esto. Claro. Que significa no poner al lado lo que es negativo, es vivirlo de otra manera, como dices tú, oportunidades. Claro, claro. Y mira, una de estas oportunidades es hacer este libro...
Que explícame en qué momento empezaste a escribirlo. ¿Te ha hecho ya la terapia? Que tiene que hacer un libro o una canción que algunas veces comentamos. Lo siento por los psicólogos, siempre lo digo a través de estos micrófonos. Pero claro, a ver, la gente que se dedica a la música, esa es su gran terapia.
A ver, yo soy psicóloga. Pues lo siento mucho por la parte que toca. Psicóloga de organizaciones, he hecho muchas cosas o certificaciones en el desarrollo de personas y profesionales, en árbitros profesionales también.
Y creo mucho, es mi creencia, que yo también necesito hacer estos pasos, estos desarrollos. Y así, mira, entre certificaciones, lecturas, también hablar con otros profesionales,
Llegué a descobrir que necesito ser positiva. Esto hace años. Y esta parte, decimos así, de la vida, la positividad, me fascinó mucho.
Empecé a buscar y hacer cosas hasta que escribí frases, un diario para mí la mañana de agradecer, de ser feliz por lo que tengo y todo esto. Y cuando lo puse para una clienta, ella me dijo, qué bonito. Y entonces empecé a trabajar como hojas
únicas para mis clientes. Lo hacía de manera individual. Cuando me daban feedback, además yo lo hago, hay journals, se llaman en inglés de esto, ¿no? La mañana agradecer y todo esto. Cuando empecé a ver que esto no solo funciona a mí, funciona a los otros, pensé de escribir este libro. Es un programa, es un programa de...
Si alguien está en un momento, no digo trágico de su vida, pero diferente, pero simplemente quieres agradecer al universo por lo que tienes, es un programa porque empieza con una reflexión, después hay cuatro semanas de mañana a noche que ya están preparadas las hojas para rellenar. Después de cuatro semanas hay otra reflexión y pausa y después hay otras cuatro semanas con algo añadido.
Y al final una reflexión sobre tu vida. Y eso se puede hacer, como te he dicho, simplemente porque quieres o porque tienes algo que te está agobiando, decimos así, o te está preocupando. No necesitas... Son 5 o 7 minutos al día la mañana y 5 o 7 minutos la tarde.
¿Antes de dormirse sería la hora... Sería fantástico. ...con aquello de poder descansar bien y que los sueños nos acompañen? Sí, yo lo he puesto con una cliente mía, ella lo ha puesto en la cocina, o sea, la mañana desayuna y cuando cena lo hace. Muy bien. Y así es un programa... Qué bonito. ¿Y dónde tenemos la oportunidad de encontrarlo? No sé si el libro te acompaña. Todas las librerías, Amazon... ¿Y te acompañan los conciertos? Sí.
No, pero puedo llevarlo el viernes. Tengo algunos ahí. Bueno, recordamos de nuevo que te tenemos este viernes a las 9 de la noche en concierto dentro de la casa del Yardía, la Vía Augusta, y que podremos estar ese ratito contigo. Más cositas, más cositas.
Ay, qué casualidad, que veo que tienes una guitarra. Claro. A ver, sí, habíamos pensado que cante caminando, pero lo has puesto ya. Lo que tú necesites. Mira, te voy a cantar una canción que es una parte del álbum que acabo de publicar, Esencia Femenina. Y es una canción que te dedico a ti, Silvia. Pues muchísimas gracias.
Una tarde de verano abrazando el día que muere
Me acuerdo desde lejos, de noches con mi madre. No soy niña, no soy vieja, solo quiero seguir jugando en este viaje así tan serio. Donde ser mujer es un reto, es una rueda que gira y nadie vuelve atrás.
No tengo miedo de nada de ninguna responsabilidad somos mujeres de hoy
Niños de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día con los pies en la tierra. Seguimos soñando, seguimos creando para amar.
Ja, na, na, na, na, ja, na, na, na, na, na Mi amor proprio me sonríe Mi cuerpo está cambiando Y os vedo este mañana Y lo seguiré enfrentando No me quites la confianza
Este poder no lo tendrá Si yo seguiré luchando Y el mundo cambiará Es una rueda que gira Y nadie vuelve atrás No tengo miedo de nada De ninguna responsabilidad We are women of today
Girls of yesterday, grandmothers of tomorrow And good friends every day with the feet on the ground We keep on dreaming, keep on fighting for a much better world For a much better world, yeah
No queremos obligaciones No tenemos que dar explicaciones Somos bellas así Somos perfectas así Mujeres de hoy
Qué bonito el público. Ahora aquí, bueno, piel de gallina que tengo con estas mujeres de hoy, ¿eh? Gracias. Estaba ahí, que digo, no sabía si era la de mujeres de hoy. Quería decirte algo. Que digo, a lo mejor me quiere decir algo. Es otra de las canciones. Y a lo mejor digo, la mujer del marinero, yo no sé. Ah, la mujer del marinero también es buena. Que también es muy bonita, ¿eh? Sí, la mujer del marinero tiene...
Tiene algo especial, porque me vino el verano pasado, del 24, ¿no? Sí. Estamos el 25, sí. Y estaba buscando la historia de la leyenda que yo escuché en Irlanda hace muchísimos años. Cuando estuve allí, alguien me dijo de no ir a la playa de noche, porque se veía ese espíritu de una mujer que caminaba en la playa. Y que estaba esperando a su marinero.
Y mira, me fui a un Irish pub y vino un señor sin dientes, nunca me olvidaré, me decía en inglés, yo lo he visto, yo lo he visto. Había gente que decía de haber visto esta mujer. Y claro, a mí estas cosas a mí me fascinaron. Y también entre tu y yo. Pero no fui a eso, no fui a la playa. No, no, pero te digo yo que rompen también el corazón.
Claro. Porque ese espíritu errante que siempre está ahí esperando a su marinero. Bueno, si tú haces una búsqueda en Google, hay un montón. También en el norte de España. No solamente la de la curva. Que pobre muchacha siempre nos avisa de que cuidado con la curva que viene después. Claro, pero no hay leyendas de hombres que esperan la curva. Es verdad. ¿Pero qué pasa? ¿Por qué ellos pasan páginas? Porque van despistados. De repente, pum, les chupa la luz y van para arriba. Nosotras no. Nosotras somos conscientes de que todo lo que tenemos...
Bueno, al final escribí la leyenda de la mujer del marinero y mucha gente me dice, pero ¿cómo has escrito la historia? Dice, no, mi canción vuela con el viento. Esa canción, o sea, mi canción vuela con el viento fue porque yo estaba escribiendo la canción en la terraza y se me fue la hoja. ¿Qué dices? Y voló. Y entonces yo grité, grité, mi canción vuela con el viento. Y así llegó el estrebillo, así, o sea...
También la creatividad. Digo que menos mal que dijiste lo de Vuela Alto, que también... Bueno, Vuela Alto también. También lo tenemos. Vale, diferente cosa, ¿eh? Lo estamos haciendo sin querer un repaso del disco, ¿te das cuenta? Sí, bueno, la esencia femenina será siempre mi gracia a este país. Y además tengo canciones en catalán, ¿eh? Que ahora estoy haciendo curso de catalán.
¿Qué dices? Sí. Yo quiero una, ¿eh? Que me la cantes aquí otro día, ¿eh? Sí. ¿Sí? Yo visc a teia. Muy bien. Esperemos al día. Muy bien, muy bien. Bueno, recordamos que tenemos yo, por si las moscas voy poniendo la falca, ¿eh? Te tenemos en concierto...
Este viernes a las 9 de la noche en la casa del Yardí, en la vía Augusta, y que están todos más que invitados a pasar un buen ratito contigo. Canciones en italiano, castellano, catalán... En inglés... Bueno, en inglés tengo una que presentaré también. ¿Aquí te has escapado alguna cosita? ¿Sí? Sí. ¿Y se llama? Find Away, es una canción que publicaré en enero...
Porque es una canción que ya escribí para la banda, Ellen The Good Boys, y la hice ahora en una manera muy mía. Muy, como has visto, ¿no? Un poco de fingerpicking, un poco así de cómo me vienen las cosas, lo que me sale del cos, ¿no? Se dice cómo es. Y nada, lo interesante de esta canción es que me relajó muchísimo producirla.
Y llega en enero y la cantaré también el viernes. Pues Elena, ya no nos queda más tiempo. Invitar a todo el mundo, lo vuelvo a recordar de nuevo que estemos en esta cita, que lo apunten en su agenda. Y de nuevo, gracias, gracias, gracias. Gracias, Silvia. Y hasta muy pronto.
Gracias. Gracias a todos los oyentes. Elena Ley y os espero en mis redes y el viernes y os espero. Gracias. Estoy en dudas. ¿La rosa o la mariposa? Rosa. Rosa. La canción para mi abuela. Pues para ella. Gracias. A ti.
Cuando los cantos te llamaba Cuando el sol te quemaba Un poco de viento daba alegría Cuando la espalda te dolía Y tu padre que cantaba Todos los cantos que guiaba Daban esperanza y felicidad Y aumentaba la voluntad
No dejes pensar, no dejes de amar.
Tu vida no ha sido la vida que te hubiera gustado saborear. Hay muchas mujeres que como tú no pudieron vivir sus sueños.
No sale el viento.
Rosa, Rosa en el viento, no dejes de luchar, no dejes de amar. Rosa, Rosa.
Rosa en el viento, por siempre serás y me inspirarás.
En la noche, el silencio de la oscuridad, sueño de un niño.
Fins demà!
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a anexaevens.com.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Lagunt Tintureria, Bardiamo, Peluqueria Coletes. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el Pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Què tal? Molt bé. Com prova. Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, ja t'ho deia que feia temps que no la trobava, eh? Sí, sí, que era un dia així, de bruja com a mi. Clar, és que s'escaia molt bé, s'escaia molt bé.
I, a més a més, mira, tinc la narració que m'ha posat... Perquè jo he anat directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu relatos gòticos d'ahir en Lins, allà l'ho trobeu. Si entreu a Amazon i poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I, a més a més, m'ha posat sobre precisament aquest llibre, eh? Tu, si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com va ser la traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
segueixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, però el Poe sí, però que ve ara... Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
Va, aquí arribo. I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia. Home, ara per ara va i bé, eh?
Molt bé, jo crec que et poden donar el nivell de català. Sí, jo també, eh? Sí, sí, estàs aprovada, estàs aprovada. I que a més a més em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh?
Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, eh? Vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat, molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament d'un passatge de la història i està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte. Vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica
però està relacionat amb una novel·la històrica també, perquè està molt ben documentat a nivell històric. A veure, jo te tenia tu, i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps que te'l trobava a faltar, torna, torna, torna, torna, que he estat a punt de posar-te'l en Made in America, però dic, va ser que no, que està tot allò, això, una mica agafat per pinces,
Sí, sí, és. També et coneixem, òbviament, com a musi. Sí. I fins ara, que he dit, com és possible? Potser ho havíem comentat... Hi ha alguna cosa que no facis, em van dir l'altre dia. Hi ha alguna cosa que no facis, però sí, hi ha moltes coses que no faig. Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament.
És el quart ibre, sí. Per això, que són quatre, ja, que portes. I encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat. Home, si és que faig moltes coses, no dona temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes, altres escriptors, altres coses que posar, és normal. Però és de very friend. I know, you are my very friend. Que m'has de fer un curset aquí d'anglès...
És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Clar, però ja està. Per entendre'm. Ara ja has estudiat anglès, has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, ara prepara't. Que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Ara que toca. Sí, sí, bueno, jo hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era, bueno, des que era un marrec, des que era un
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla, el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... Diu que què està dient? Sisplau, algú que m'afassi l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm com els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú és la seva mare de son pare.
Sí, a veure, és que els dos primers estan descatalogats. Ah. Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. I dur, per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No, perquè la gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda.
Jo escrivia molt en la línia de gent com Wayne Dyer, molt en la línia d'una autoajuda espiritual bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això és perdó.
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els va de fàbula i que els va de meravella, i jo m'alegro per ells que els vagi molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners, i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament, perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac
els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda. Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré d'on, per fer-me una entrevista sobre temes així... Esotèrics. I era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences, amb la meva manera de pensar...
vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava, i el vaig descatalogar, i de moment segueix descatalogat, i m'he dedicat a fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada, i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar. Aquest és el que no tenia... Llavors són cinc, eh? No, són quatre, són quatre.
I llavors va sonar el Decàlogo Universal, no? Decàlogo Universal... Bueno, primer, la melodia de la vida, Decàlogo Universal. Ara tenim aquests relatos gòticos.
El Cuentos al despertar. No hi ha res més. És que m'ha sortit el de Cuentos al despertar amb dues diferents portades. Cuentos al despertar són contes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets.
I aquests relats gòtics és més... Potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. Jo he llegit molt a Edgar Allan Poe, o he llegit a Saco, he llegit molt a Conan Doyle, i llavors hi ha dos... Sí, Arthur, Conan Doyle. He llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Potser Lovecraft i tota aquesta gent...
que és més fosca encara, aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més. Més psicològic, també, depèn de com. I por con and oil és més, com te diria, més psicològic, no? No és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Sí, sí.
Llavors, jo he llegit molt d'això i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball, jo soc antropòleg, ja ho he dit moltes vegades també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Allan Poe, precisament. I, bueno, tenia ganes d'escriure i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dues novel·les,
relativament curtes, però llargues en relació als altres dos contes, que són curtets de 4 o 5 pàgines cadascú. I les llargues són novel·les, novel·les ben desenvolupades. Però explica'm, perquè a més a més, quan entres, jo que tinc aquí el llibre, a més a més, jo també l'he posat damunt de la taula. Eloïsa. Mira, Eloïsa. Compren-lo ahí. Oigan ya. Vinga, va. Jate. Eloïsa.
Eloïssa. Qui és? Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... És protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. Del primer. I, bueno, és un relat de vampirs...
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, té un gir... El Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final. A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo.
i ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres? Bé, tal com anem... O potser ja hi són? Entre la ciència i la política... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta... A veure, no sé si aquests vampirs... Aquests vampirs vostres, bueno, teus, són vampirs de xoclesang o són vampirs energètics? No.
Llegiu el llibre. Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. Saps per què tu dic? Perquè llegint la dedicatòria, i ara que m'has dit això, dic, ui, m'he fet una relació. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia allò de l'energia i tot això, que potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament a iugular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans i impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada la cosa, m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, i soc un fanàtic de Bach, de Händel, i llavors, quan he escrit...
He tirat aquesta època perquè és el que més m'ha... I també és molt romàntica aquella època. És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. Soy un romántico. Era un romántico. Era un romántico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, doncs aquelles coses que... Sí...
Aquí es pot veure per la tele. I ara ha perdut el fill, totalment. No sé què t'estava dient. Que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època en la qual està posada la part de Eloïs. Ah, sí, sí. Que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victorià, tot aquest tema d'aquella època, molt victorià, hi ha molt de victorià aquí.
Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme. Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons,
Sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil, complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres. Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre. Perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida. Malgrat tot i malgrat tot...
putades que me'n fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Aquí ara mateix he arribat a el que seria on m'expliquen una miqueta el llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, l'Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriba en el destacament francès, i aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
D'acord, aquí ho deixem. Un secret misteriós, si fos, que ara que ve Halloween... Home, és que estàveu, eh? Abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind, ei, m'agrada, eh? Si s'agrada, Castawind. Vinga, va. I sona com americà i tot. Doncs ara que arriba Castawind, doncs és una lectura molt recomanable.
Que encaixa perfectament. I a més a més per llegir-ho, allò al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred, que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat ja anar, o almenys que acabi de sortir del tot, al costat d'una llar de foc. I amb un avantatge, amb un avantatge. Quina? Doncs mira, que avui dia...
Jo no sé si els oïdors que ens estan escoltant ara ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial, la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és.
I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Molt bé. Però deixem l'Eloís perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit.
Bueno, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot, perquè és tan curtet. És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que no coneix, que no ho entén, i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat.
Oh, quina por, eh? I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's. Home, però això és por, eh? Que te quedi paralitzat, que no puguis moure't, i que t'has anat a dormir normal, i que de cop i volta tot al teu voltant, o tu mateix, no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por. Només de pensar-ho ja fa por, eh? I és un dels curs. Jo crec que por no fa en aquests relats. Home, impressiona, impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home...
Però avui dia que veiem pel·lícules de zombis i coses d'aquestes... Avui dia el gòtic ja és com la música clàssica, ja no és una cosa que impressioni, és una cosa que t'emociona, que potser t'agrada, però no et venen amb coses absolutament noves. Però entre tu i jo, una cosa és que ho llegeixi i una altra cosa que et passi.
Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona. Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és, a veure, La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt.
Però crec que la Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència. Però per mi la Tormenta, que és el Salón de los Pasos Perdidos, que té com un subtítol, per mi la Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Ah, tenim per què el Sherlock Holmes? El semblant? El semblant, sí, clar. I ja hi ha jugat, no? Amb les pistes... És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors
Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre... Home, el que t'anava a dir, que pregunti directament, que sempre passava. Ara és com me dius, no n'hi ha, ja l'hem liat. És que hi ha alguna cosa més, perquè clar, no... Oh, per l'amor de Déu, eh? No parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha alguna cosa estranya, coses que passen... Saps que t'he llegit? T'he llegit una tirada, eh?
gent que apareix allà com arrugada i... Ai, la iaia, l'han deixat, ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava a dir una bestiesa, però... No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis. No, no.
No patisques. La senyora Gran o el jaio, però segons les dues. El que passa que veig que en aquesta tormenta, aquesta tormenta del Salud de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també.
Que jugues també una miqueta, potser, a enviure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta? Bueno, Eloís també, eh? Eloís també té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita a la tormenta, a la tribulación... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja.
I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto. Aquest és molt... És més clou, potser, que els altres, o no? Com ha sigut, H. G. Wells, és molt... També Jules Verne, és una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes, fins i tot per repassar tot el que havia escrit, intentant pensar com se pensava en aquella època, amb un llum molt baixeta, sense música modern...
sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent. Quant de temps? Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí, per poder fer aquests relats, eh? Hi havia relats que estaven començats des de fer igual 10 anys. Oh!
Què dius? Sí. I els has arribat a trobar, jo què dius, els has tret del pols... Els tenia l'ordinador, els he canviat, els he reformat... Quan ja ho tenia fet vaig fer això de les dues setmanes, de recloir-me, i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més...
perquè fos més de l'època, i llavors alguns tenien temps, però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests regals estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em va dir fa poc, a més va ser un familiar, eh?
Em va dir, com més modern i tal, ja hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé, i escriuen molt bé, i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen, aquesta gent ja no escriurà mai més. Vull dir, es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors, crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment està sent disruptiu, perquè ja no n'hi ha ningú que ho faci, perquè la gent que ho feia ja fa molt de temps que no hi són.
que a més a més ens posen unes cintures molt especials, em falta una miqueta de banda sonora. I tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a una cançó. O d'aquest o del proper. Que te derivi cap a una situació musical que agafes el QR i t'allunyi cap allà. Jo recomano Abac, sincerament. Així directament, eh? Sí, recomano escoltar Abac.
A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre-t'un té i escoltar Bach. Escoltar Bach mentre llegeixes això. Doncs recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època.
Llavors, si t'agradarà, si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen, si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes, si t'agraden les pel·lícules una mica antigues, d'aquestes de la Hammer, de Vincent Price... Estic pensant en blanc i negre jo ara mateix. Si t'agrada tot això, t'agradarà aquest llibre.
Doncs això, totalment recomanable. On el podem trobar? Ja comentàvem directament? Sí, sí, a Amazon. Molt bé. Doncs així, directament a Amazon, ja ja ho trobeu. Agafeu-lo, feu-lo vostre. I si alguna vegada trobeu a Lialit, digueu... De moment en castellà.
Per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot, el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està, vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar així. Clar, sí, sí. Llavors vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de Lian Lins... A terra.
A més a més, la cançó també que la tenia ja per guardada, per tancar l'entrevista, és quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim. Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ara sí, ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat, eh? He fet un kitkat, eh? El projecte a terra, tal com jo esperava, no és res, no m'ha vingut de nou.
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja...
Si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era, entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt...
Si això ha costat tant, doncs ara passa-ho a català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha. Llavors està paradet, però està ahir. Estan els vídeos, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial.
Cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, que més a més va ser una miqueta la teva pedra en el camí, quan me vas explicar. Sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu...
és que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. No, quin valor té? El teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, la meva imaginació, jo crec que... Jo crec que les coses...
que les coses manuals millor. Manu, acció per la propera. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. És un projecte que podeu trobar al Spotify, que podeu trobar al YouTube, que podeu trobar al Bancam... A Terragona Ràdio, si voleu, ara mateix, també. A Terragona Ràdio... Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi...
a una revista de ciència, World Science International, per exemple. Que bonic t'ha quedat, eh? Ho acabo d'inventar. Que ha sortit un estudi... Com has dit? World Science International. No, no, no. National Geographic. Acabem-ho.
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Que no hi ha més. És així. Ja t'ho dic ara...
Si ho diu John... Com he dit? Temple? Home, si ho diu John Temple... No, t'has escrit Temple. John Temple. Si ho diu John Temple... It's tomorrow. It's tomorrow. It's tomorrow. I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'ho vull l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindré. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, que és manca de temps. Ja ho tinc, ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens, i bueno...
Jo te quiero que conmigo, te veis un altre dia si xerrems, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner... Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Adéu.
Tremble.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. Six flowers burned from different woods.
Gràcies.
Estàvem per aquí decidint, a veure si ens quedàvem amb un videoclip o amb un altre, perquè teníem el videolític...
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon que gent. Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanta temps? Ara sí que feia temps, que no ens vèiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt.
Han estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot i això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Sí. Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí. Exacte, el 21. Veus? Com a monkey james, sí. Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Sí, exacte.
Però com a monkey em feia moltíssim, la veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, i he comentat, quan he pres la presentació, que no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, i l'hauré de trucar per telèfon, i quan t'hagi estantat per la porta, jo he dit... M'he pogut cridar perquè estava parlant amb el Jordi, i dic, encara la liaré, encara la liaré.
I què has fet durant des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar com un sentit musical al projecte o donar-li un tomb.
I realment me n'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors, em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com... Aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Tocat cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat? Ara ja es continuarà amb aquest moment? Sí, sí.
I, de fet, sempre dic jo que quan me surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
Jo jo he dit que m'han recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí, doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason, jo en el meu anglès, millor que no el toquem. És tevatrasí, Jason. Jason.
Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras? Doncs que quan vulguis fem un duet. Ho has de dir en anglès, perquè si no, jo no sé si parla en castellà. Ah, sí, home, que sí, que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot el món, segur que en sap. Ja que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de yo de las Américas, pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este Flowers, que suena súper bien. Exacte.
Y es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hacen una colaboración. Eh? De colaboración. ¿Eh? ¿Por qué me ha surgido la colaboración? Me ha surgido un catalán. Colaboración. És aquest català teu que m'encanta. Sí, sí, sí. En tinc molt de Cincinnati. Exacte. D'aquella zona. Exacte. A Cincinnati català, eh, però. Sí, sí. Ah, vale, vale. Wisconsin. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot. Me va treure del pou en el seu moment, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic.
A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surt un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol, que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. En més d'agafar la cançó més alegre, no, busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament... Sí.
I clar, l'únic que pot fer és tirar un pas cap enrere per agafar carrerilla i poder, o almenys intentar sortir. Sí, sí, sí. La música té això. Exacte. El goi fa lo dolent. Exacte, exacte. Tornem al flowers. A veure, com sorgeix? De quina manera? Tu m'hi dires que...
la tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles... Com va anar a tota història? Vaig plantar la cançó i van sortir flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat del que són les meves millors amigues.
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i jo estic molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi ha identificat, és...
És una cançó que... Que volem rils amb totes les amigues, abraçant-se, donant-se petons... Sí, sí. No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tu. Sí. És que seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí. Fer el ril amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan a un costat de l'altre planeta...
Bé, d'aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí. És aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Que la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem fer un viatge juntes per poder-nos retrobar d'alguna manera bé.
I sí, sí, van gravar, els va dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a vosaltres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de para llarg de nada. Ah, què dius? Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic.
Que de cop i volta es veu... Sí, sí. Estàvem allí en medio del desierto, quasi, quasi. Sí, sí. El lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernalies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. Però a més, a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre hi ha d'haver. Ha de sortir, hi ha de sortir. Si vessis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè, a més, el tens per aquí també tatuat, és possible? Bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane. Me'l vaig fer tatuar, també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntant al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va, t'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh?, així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain. Perquè aquest monkey chain... Una mica, ja t'ho he dit. Mira-t'ho així com de reull. Ja t'ho he dit que soc de Cincinnati. Profund. Sí. I després, doncs, que sempre m'he identificat una mica amb els micos, amb aquesta boigeria, no? Que em sec... Sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arbre, ja hi hem, però em sec, eh? S'activen i fan boigeries. I corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs...
Sí, una mica podria ser. O si em podria sentir identificada amb el Miku. I és el que em va fer tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons. Sí. Que van tenir la oportunitat de cantar-les. Va sortir el Change? Va ser... No. Què va venir abans? Explica'm. Changes. El primer disc, Changes. Jo crec que és aquí. Mira-te'l.
Que vam presentar el WikiTiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, WikiTiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot. Però crec que... L'acord que m'aporto és això. Que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que... Sí, sí.
Aquesta és la de Aislans. O Aislans, sí, sí. O la de wiki-tiki, te'n la posem. Vinga, va. Que ja fa quant temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
que va ser un dels cançons que ens venia presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí, sí. Que a més a més, en aquell moment, si no recordo malament, que vull dir que era molt sexy aquesta cançola, de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i no ho deixes, eh?
Veus? Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu Sexis, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora... Sí, sí, sí. Qualsevol pel·lícula... Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo l'estic oberta. És el que t'anava a dir, no l'ha tancat per res, eh? Mai. Sí, sí. Després va venir el següent disc... El següent disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com a més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món. Sí. Vaig dir, calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, i em vaig tenir prou. I és clar.
Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes, tot això... Tot això... Ho agafaràs una altra vegada? M'agradaria.
M'agradaria, però ho he de pensar encara, eh? Com quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. Quines ganes, eh? Sí, sí, sí. Bueno, hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament, ho dic aproximadament, no, són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo el buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava cap dels discos. No, no, no. Ara parada com el Flower. Exacte. El Flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. Bueno, la idea va una mica per aquí, anar traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament. Perquè... Sí. M'agrada, m'agrada.
Sí, sí. Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt, però a mi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera traient Singles C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyó, també. I tot el carinyó, evidentment, que l'acompanya. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que m'ha matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane i treure un disc i, no? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera aquest cop, a veure què tal.
Diuen que la tercera va l'avançant. A veure què passa. A més, a través de les xarxes, me'n vaig adonar cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig.
I ara és quan tens tota l'energia. No, mentira, de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no. No, no, però que a més a més allà t'he vist ara anem provant no sé què i ara fa any no sé quant. Sí, sí.
Bé, és com tot. M'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot. Això m'agrada molt. Llavors, quan ho faig el mico una mica de vegades amb els vídeos i coses, m'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. Sí que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, no, res a veure. I això, aleshores...
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada, inspirada, i això, és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser fos que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir... A mi el que m'agrada és la música, això que dèiem, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però...
El fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir... Necessito respirar, no? Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però...
Però sí. Bueno, te convido un altre dia. Vale. Surprem amb una altra cançó. Amb una altra cançó, clar, clar. O si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat. Et torno a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estona aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon cricent. I fins la propera. Adéu. Adéu.
Gràcies.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Autoescola Sant Pere i Sant Pau. Cafeteria Mucho Latte. Clínica Dental Beatriz Martín.
I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Un futur que ens porta el 19 de desembre. He llamado la alcaldesa de París reclamando mis pisadas ausentes. Por lo visto ya no queda ni la sombra de tus senos en un cena indiferente. Los pintores de Montmart han protestado por el rojo ceniciento en los tejados. Y el genio que pintó nuestro futuro se alimenta de ausenta y de pan duro.
La lluvia que caló nuestra cintura es el caldo que beben los ahogados y el papel que te escribí en la turra Eiffel con un jet en 10 solo es papel mojado. Hoy toca desnudarse como la primera vez para la mercada bocado que nos dimos al caer y renacer en esta playa congelada de noviembre.
¿No ves cómo llega ese viento del sur? Las olas quebradas se acercan para ver si queda luz. En esta isla veintitantos de noviembre. O entendemos una hoguera entre los dos. O partimos con un beso y un adiós. Y buena suerte.
Com ha de ploure, ja no vindrà per culpa meva, que ja està aquí. 19 de desembre, 8 de la tarda, Teatre a Tarragona. I l'amenaça és gravació disc en directe. Paco i la Luna, hola, què tal? Hola, què tal? Oe, oe, oe, oe. Paco, Paco. Estic assajant ja de cara el dia en qüestió, eh? Tinc dos mesos i pic, i pic, per assajar, eh?
Estàs a prendre les tornades. Home, home. Però de quines? Ja tens la situació ja posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden... A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us heu de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí, és que en teoria no volia fer res abans del dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia firmats aquestes actuacions, així que, bueno, ja et faré una miqueta. Vinga, va. A més a més, l'Alada m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i Valladolid, tanto de lo mismo a la meitat. Sí. El Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals. Ah, molt bé. Sí, cent i pico persones. Hi ha molt de públic allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Madrid. Per això ho tenia firmat ja. I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? Tu ho saps? No, no, no.
No, de vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat. Sí, sí, sí. Però bueno, aguanten, aguanten. Sí, sí, i que tinguin i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes que aquest cap de setmana la Sala Estona ha fet 10 anys. Doncs mira, per molts anys, eh?
El Fernando i família que continuen allà també al peu del canó i que les coses com passa sempre no són gaire fàcils, en segons quin moment. No, no. I tant, i tant. A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatre de Tarragona va dir, ja tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera... No, no, és el dia que havia llibre. Però podia ser, eh?, que aquestes gràcies passen. Mira, quina pena que vam inventar una història. Bueno, encara tens temps que no t'han trucat... T'han trucat al diari de Tarragona? No, encara no. Doncs bé, a la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré, que ja hem parlat... Molt bé.
I llavors m'ho dius, pues sí, va ser un dia molt especial per mi, en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho creuré a Pies Contillas, tu ja ho saps.
No dudo, no dudo. Comença amb la història. El que fan és escriure històries. Per una més ja no va. Com seria la història del 19 de desembre, per exemple? El 19 de desembre és el dia més important de la meva carrera. Estic claríssim, claríssim. Perquè és el primer disc en directe. Jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003.
I és el primer, en directe. I dic, com ho faré? Doncs a casa, a Tarragona. Tenia diferents opcions, em van oferir diferents coses, però dic, no, no, ho he fet, ho he fet a Tarragona. I els de València, por favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà. Paco, por favor, no nos agacés tu. Home...
I a Madrid i a Barcelona tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona perquè, no sé, és molt emocional també això per mi. I bueno, ho faré a casa meva. I quan sorgeix la idea? Perquè a veure, una cosa és que ja et diguis, ostres, ja tinc l'edat, però clar, tot això s'ha de moure. I normalment ho moveu vosaltres directament, o sigui que tot això no ho ve de més a més.
No, la idea ve que jo... O sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical. O sigui, hi ha tot un... No sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre diferents. Jo dic, quina pena que als discos això no es veu, no? Arribi, clar. Llavors dic, mira, faig un punt de directe, ho gravo tot, amb vídeo i amb àudio.
I després d'això intentarem ficar-lo a plataforma, si jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, intentarem que...
que, bueno, que sigui algunes plataformes importants. Molt bé. Home, i ja et dic que aquí t'adonarem canxa les vegades que tu vulguis, eh? Que tornes a ser el Paco, t'imagines demà, que tornes a ser el Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro un micro, eh? Si tu demà me tornes a trucar, i t'imagines tot el dia, tots els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre, parlant cada dia.
Que locura, eh? Paco, com està això? Doncs mira, m'agrada d'oipo. Només de pensar-lo. Estirà xulo, eh? Estirà com una agenda diària. Comen els ànims. Què has fet avui? Com al col·le. Però això seria millor de cara quan comences desembre.
Perquè és que si no, te podíem agobiar. I tu imagina, clar, estem a 29 de setembre. D'aquí al 19 queda una mica. Però clar, quan comencem... Sí, el desembre, el dia 1. Paco, com vas? Com el cantari dels Reis. Exacte.
El calendari aquell que obres les finestretes que hi ha en el caramel, el xocolata, no? Comença amb el Paco. Què tal avui, Paco, i tu? Ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista. No t'ho diré. Molt bé. És una superbona idea. Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí...
Sí, que guai, que guai, és una super bona idea. Vinga, va, parlem-ne. Per cert, abans he parlat de plataformes, hi ha una cosa que no sé si la saps, que m'he ficat a les meves xarxes, no sé si ho saps. A veure... Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment. He vist alguna cosa. El Top 10, el Top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, és una pel·li de la que soc guionista.
I, a més, vaig fer la cançó dels crèdits, i, bé, també s'ho vaig fer amb un paperet molt escrit, 4 gràcies d'actor, no?, però, però, l'important és que vaig fer el guió i, també, avui, estic supercontent, la productora m'ha trucat, diu, has vist? Sí, sí, sí. Paco, que l'estàs petando, Paco! Paco, que lo peta, que lo peta! És veritat. Home, per mi era una pel·li, ja ni em recordaves, una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però, bueno, però, mira, ui, coi, t'agrades.
Bé, una coseta important. Recordem el que passa el dia 19 de desembre d'enguany 2025, Teatre Tarragona. Sí, un concertazo impressionant. Amb les millors cançons que estem redaccionant de tota la carrera.
A més, vindrà una persona molt graciosa i molt simpàtica, és un tros de música, és el meu amic, Juan Ton de l'Equilibrista. Ostres, Juan Ton, que majos, de veritat. La farem grossa, eh? Serà un super, super dia, un dia molt gran. I, a veure, Paco, si entro en Paco a la Luna Punés, allà m'adreces directament per anar a comprar les entrades? Sí, a més, jo he dit al teatre, que és el més barat que puc ficar, i m'han dit, 12 euros. Dic, vinga, 12 euros, el més barat que podia.
I, a més a més, jo recomano també, si voleu, quan entreu dintre de Paco l'Aluna.es, podeu subscriure-us perquè rebin les notificacions, les notícies, les cosetes, no? Exacte. Això. Mira, ho fas tu millor que jo, la meva promo.
No, i a més a més poses el nom, el mitjà, no, perquè no fa falta. Bueno, sí, el mail, això sí que s'ha de posar. O en Tarragona, per exemple, i el número de telèfon, i ala, a l'IU. Exacte. Exacte. Te suscrius, i ja, i esperar les notícies. I si vols, mentrestant, vols viure el videoclip del Caribe Boreal, o vols sentir qualsevol del disc, doncs mira, per ello.
Està tot, està tot. Has vist-ho, Paco? En un moment, eh? Quina passada. Tu canvio tot, eh? I a més a més, el que dèiem, shows i entrades, allà ho tens, Tarragona, Quiero mi Ticket, i recordem que està dos quarts de nou, que no ho he dit. Això és, dos quarts de nou, dia 19 de desembre. Hòstia, he vist les primeres... Ostres, m'ha sortit un parauloto. Les primeres primeres ja estan agafades, eh?
Sí, sí, totes aquestes sí, però home, queda... No, no, que queda, que queda, però jo dic que les primeres primeres, allò que dius, que se t'escapa a tu qualsevol cosa i li dones i ja està, i tot està venut, eh? Se t'escapen coses, Paco? Se t'escapen coses? Home, que ha quedat divertit, llença'ls qualsevol cosa, ja, home, té, veus altres, guapos...
Alguna cosa farem, la primera fila i tot això seguríssim. Que guai, que guai. Doncs això, que totalment recomanable, que agafeu els vostres seients, que tingueu la possibilitat de gaudir, de cridar molt, de deixar-vos la veu i el que convingui per poder estar amb el Paco a la luna. Paco, que sí que t'amenaço, vam tornar-te a trucar?
Sí, sí, quan vulguis. Tornar a xerrar? És la recta allà final. Quan vulguis actualitzem l'agenda. Vinga, va. I de cara al dia 1 de desembre, si vols, minuto y resultado. Paco, ¿cómo vamos? Com si fes un partit de futbol.
Exacte, això ho farem. Oh, quedarà superxulo, eh? Bueno, bueno, ja, ja, ja, ja. No tiro més, no tiro més. Paco, gràcies. Gràcies, gràcies. A tu. I com m'agrada molt aquesta cançó, que ha desbancat una miqueta les altres, he cantat per a ti.
He cantat per a ti, sí, sí. És molt bonica, aquesta, eh? La meva favorita, sí. És benita, benita. Gràcies. 19 de desembre, dos quarts de nou. Teatre Tarragona, la gravació del disc del Paco en la Luna. Si entreu a pacolaluna.es, allà directament us pot adreçar per comprar les entrades a 12 euros. O sigui, fantàstic. Paco, gràcies. A tu, a tu. Adeu, guapo. Adeu, adeu. Adeu.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per nedar. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Yo te puedo enseñar. Por el precio adecuado vas a alucinar. Alucinar. El cielo tiene labiosos rosados. Y un matojo de peor.
No sé si vull saber el que està ensenyant, si és pernil dolç o és pernil sedat. No sé, no? Estic veient alguna cosa per aquí que no sé què és. Mira, que ja tenim tres dels quatre components.
D'aquesta banda que es diuen snaked, que han trencat tot, que han tornat una altra vegada. Després una parada que ens ho han explicat algunes vegades, però ja sabeu que sempre tornem a preguntar i que a més a més ens encanta visitar els estudis de Tarragona Ràdio i alhora ens fa una por.
És increïble. A veure, a veure, espera, espera. Anem a poc a poc. Bompi, bona tarda. Bona tarda. Sílvia. Hola, què tal? Bompi. També tenim a Tomi Navog. Tomi. Com estàs? Gus Farinelli. Bona tarda, en Catalonia. I Lucio Portuano.
Luchó. Está luchando por su ano. Falla. Luchó por su ano. Nos falla mucho, eh. Mira, concretamente con lo que tú dices. The falla is because he is in Valencia. ¿Ves? ¿Todavía está allí? Todavía, porque no ha encontrado solida. Se piensa que es uno escape room y dices... Llama, llama... Llama airplane, llama avión privada. Claro. Hombre, y si no...
Estaba en el país valenciano con la dama de Elche. Claro, debe estar por allí. La dama de Elche Guevara. Elche Guevara. Ay, que no te oigo bien, Bompi. Buenas tardes. Hola, ¿qué tal? ¿Qué estás haciendo? ¿Te has salido las barbaridades en casa? A nosotros no nos gustaría nunca. With the naked hands, con las manos desnudes. Never. Y te hemos hecho uno collar. Un trofeo para tú. Ay, qué bonito. Porque sabemos que tú...
Tienes otro premio. Un collar de macarrones. Cada vez que hay entrevista de Snaked hay premio. ¿Y con tomate? Muchos ricos. Muchos ricos.
Lo malo es que cuando dices la palabra tomate y ves las imágenes que acompaña en el vídeo... Sí, pero... Otro tomate, tomate fruta. Un oracho internacional. Un oracho internacional. Macarrones en italiano es penne. Penne. Uno collar de penne.
Acabo de sufrir un accidente. Te pones mucho nerviosa. ¿Y tú sabes cómo se dice el pimienta, el pepenero? Y entonces está el plato pene al pepenero. ¿Pene del pepenero? Pepenero.
¿Pero qué les pasa a los italianos en la boca? A ver, ¿por qué hablan su idioma? ¿Y eso qué se come en el mes de enero esto? ¿El Pepe Nero? ¿No hay Pepe Febrero? Tienes al Pepe Nero. ¿Y si no te llamas Pepe, qué haces? A ver, a ver, a ver. Vamos a hacer una cosa, vamos a hacer una cosa. Vamos a retomar la historia.
Vamos a retomar esto. ¿Se puede fumar aquí en serio? ¿Se puede fumar penes? ¿Estás fumando chumpene? De macarrones, de macarrones, de penes. Sí, hace un poco que le está costando la vida. Hace un poco que les graba más que tú, que me están entrevistando. Tenemos que decir en favor que la locura que traen los Snaked es que llenáis la radio de energía nada más que entrar por la puerta, ¿eh?
Es energía, ¿eh? ¿Cómo pudimos estar tanto tiempo sin ustedes? ¿Cómo fue? Por el COVID. No puede ser, no puede ser. Sería por el COVID. Y la guerra de Saigon también hizo mucho. Claro. Nosotros también... De 67. No entendemos tampoco...
¿Cómo podéis estar sin nosotros? Claro, claro, ¿cómo es posible? Nosotros no podemos estar sin nosotros. Claro. Bueno, sin nosotros, nosotros sí. Bueno, sin nosotros toros, sí. Uno poco sí. Uno poco sí. Como mínimo uno tiene que estar de nosotros toros. Uno poco sí, uno poco yo. Poco yo es azul. Uno poco sí, macarrones. Estoy ennebrando macarrones. Mira, uno de Nebro. Uno de Cerrero. No, te veo muy centrado, eh, Gus. Quiere...
Está muy bien, ¿no? Le veo muy centrado a Luis. ¡Oh, qué bonito! ¡Qué bonito! ¡Qué bonito! Se va a quedar guapísima. Va a quedar súper bonito. El príncipe de se va a quedar. Ese es el de las galletas, ¿no? El príncipe de va a quedar. El príncipe de se va a quedar.
Oh, beautiful. Oh, my God. A ver, a ver, venga. Vamos por la canción. Venga. Este show más... Show me now. Show me now. No, no, poquet a poquet. Poquet a poquet. Eso tiene una historia. Tiene una historia que tenemos que encontrar. Venga. Show me now. Esta canción está inspirada en hechos de los reales, de lo que pasó en España. En Cádiz. Nosotros... We love España. Estábamos en casa y vimos en internet, en YouTube.
¿Por qué Chamina? Se dice también Chamina. ¿Qué puede ser? ¿Qué? ¿Qué? En inglés decimos muchas palabras. ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué?
Sí, pero porque era el mismo vídeo también. Esa idea. También somos guilipollas y buscamos el mismo vídeo, pero bueno. Bonfi, dile cómo fuimos a Cádiz. Venga, va. ¿Cómo llegaron a Cádiz? ¿Cómo fue? En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. Pero yo tengo que decir una cosa, que es que show me now, muchos queríamos hacer un homenaje a la España.
Y dijimos, vamos a buscar una palabra muy típica of Spain. Claro, de España. Muy bien. Y entonces... Show me now. Xumino. Y dices, ¿a quién no le va a gustar un xumino español? Del siglo XVII. Para el cristiano. Tú ves vídeo y lo entiendes porque son... Los marineros ingleses van a Cádiz
Y están las mujeres que fuman y se hablan de Chu enseñando el cosa que tienen ahí. Y entonces el alcalde de Cádiz dice, hey, hey, listen to me, mujeres que fuman y hablan de Chu. Chu, no puedes enseñar estas cosas. Y entonces, the next time, ellas no enseñan esas cosas y llegan marineros ingleses y dicen, hey, come on, show me now. Enséñame a mí ahora.
Y de ahí viene el palabra. Es que habéis ido más allá. Es una maravilla. Hay mucha gente nacido en el España que no sabe que el palabra show me now viene de show me now. Perdóneme, señor Tomic, pero es que en este momento salía en el videoclip la niña del exorcista y claro, no era creíble lo que se estaba diciendo.
Quedava muy raro. Se parece un poquito a Lucho Portuano. Así un aire. Un aire. Un poco. Para este videoclip... ¿Cuántos actores han tenido que participar? No hemos machado a ningún animal. Para este videoclip... El pavo estaba muerto. Sí. El pavo en el jamón. Y el mapache también. Estaba muerto. Así arriba. Eso fue Campofrío, no nosotros.
Pero he visto que han tenido la oportunidad de tener figurantes, azores, actrices. Y peluquería también, porque el pelo era al sol. Contratamos a unas modelos que habían trabajado con nosotros. Queen of Zaya. Queen of Zaya. Queen of Zaya. Nosotros estábamos mucho contentos con ellas y quisimos volver a contar para este videoclip. Sí, que negra albina.
Sí, sí, míratelas, míratelas. En este momento se veían en un momento. Hay alguna que tiene un poquicho carpet bottom, un culo de carpeta, pero... ¿Quiénes somos nosotros? La edad. Todo se cae. Todo tiene valor, todo tiene valor. Pero si comienza colegios hay que llevar carpetas.
Claro. Al final del colegio la carpeta está un poquito más gorda, un poquito más hinchadita. ¡Qué maja! ¡Esa es una de las chicas! Tiene una mirada perfecta. Una mirada perdida. Yo me estoy poniendo chanchorón viendo vídeos. Y esto de fregar mientras llueve está muy bien también. Claro, claro.
Una manera de ahorrar agua. Sí, es un tributo a Freddy Mercury. Lo que no entiendo es qué le pasa al pobre pirata. Hay un momento que me despisto, que es cuando no sé qué le pasa en las uñas. Digo, pobrecito, es una manicura mal hecha. Tiene pelitos. De rascarse, tiene los pelos clavados en las uñas. Es como el sorteo de la once, de rasca a rasca. De rasca a rasca. Pero no se deja de rascar. El rasca de Nebraska.
Claro, debe ser eso. Acaban de entrar a los compañeros. ¡Hola, compañeros! ¡Hola, compañeros! ¡Ah, mira cómo la policía! ¡Que soy compañero, coño! Bueno, tengo que decir que me encanta el homenaje que se hace directa o indirectamente a Queen, ¿eh? Sí, tú has visto muy bien. ¡Qué bonito! Sí, lo dice por mis bigotes en cejas. En todo, en todo. En todo, en todo.
Bueno, y este Xiaomi Now, claro, de repente, pega un cambio ahí con esa guitarra que estamos escuchando. Es maravilloso, ¿eh?
Bueno, si tenéis un grupo fantástico. Sí, es maravilloso, pero enfócalo a él, por favor. Sí, pero enfócalo a él. Habla chupo, pero enfóquenme en mí. Mayormente. Mayormente. No has por girarme, Flores, pero soy el pucho amo de las cuerdas. Por eso me han dejado que acabe esto y me estoy haciendo daño. Bueno, pues volvemos al videoclip, si os parece. Comentar un poquito, porque más a más también se hace guiño, o sea, de alguna película. Y ahora mismo a la niña...
Fuimos a Caribe a grabar este videoclip un poco. Sí, sí. Y luego ya bajamos a Cádiz a grabar un poco de videoclip también. Sí, pero lo más gracioso es que esperemos en Caribe hasta que llueve. Hasta que llueve. La gente que va a Caribe es muy fácil. Nosotros como somos guilipollas, pues vamos a esperar lluvias.
No, pero que es muy fácil que llueva, ¿eh, Tommy? Y lluvias de torrentes. No es broma, ¿eh? Allí hay unas... De repente hay un calor y un sol que corta las piedras y en cinco minutos se te lía, ¿eh? Yes. Que esto de la lluvia... Por eso fuimos. Claro, como se nota que tú tienes premios y también has estado en Carribe. En Carribe. Un cachito, un cachito. Ah, come on.
¿Cómo somos los estrellas, me caches en el mar? ¿Cuántos meses para grabar el videoclip? Porque esto es un tiempo, claro, de un lado para otro. Mira cómo se rasca. Buscando las actualizaciones. Claro. Sí, fue... El mismo sol en aquel momento. Mucho tiempo. Mucho. Mucho tiempo. Mucho tiempo. Al igual demasiado. Tres semanas y media. Sí, con Mickey Rookie. Con dos días de descanso.
Tú fíjate si tuvimos tiempo que hay una chica que acaba el vídeo embarazada. ¿Qué dices? Embarazada muy gorda. Tuvimos que esperar nueve meses. Y llamarle chicas mucho. Una chica embarazada. No sabemos cómo ni ella, pero se embaraza al final. Bueno, pues tendríamos que mirar a ver la criatura. Así es como acaban las películas. No, esperemos que no salga la criatura parecida a la madre. Sí, las películas de Butanero nunca parecían el embarazo, pero acaban así. Bueno, o al padre. Sí.
El marinero puede ser un poquito menos feo que a la madre. El padre es Bompí. Por eso, por eso. No hagas spoilers. Has esperado. No hagas spoilers. Bompí, que al próximo videoclip o a la próxima canción podría ser aquello. Oh, muy bien. Qué bonito. Gracias. Ahora voy a ser el anillo. Espera.
Venga, oye, anillo. Ay, qué miedo. Tiene que calentar el pasta. Con un poco de pasta basta. Yo le iba a pedir ahora mismo que nos cantara un poquito de la canción así en directo, ¿no? Pues luego ya... Ya tenemos el anillo que convenga. This is for the first time. Yo, en vez de chocar con púa, voy a chocar con un pene. Voy a chocar con un pene. Ay, qué miedo. Ah, mira, ¿quieres chocar con pene tú también? Sí. Choquémonos los penes.
No te lo quites, no te lo quites. Él me da igual, pero you ready? Venga, va, venga. You ready? One, two, one, two, six, nine.
Hacemos dos vueltas si te hace falta. Sí, por favor, que he grichado muy contento. Voy para allá, ¿eh? Voy más salido que un marinero de ultramar. Recién llegado a tierra soy un animal. Tan solo en una cosa soy capaz de pensar. Cruzamos las miradas en el boulevard.
¡Eh, chico guapo! Algo yo te puedo enseñar. Por el precio adecuado vas a alucinar. Alucinar. ¡Come on, Charragona!
Show me no. El cielo tiene labios sonrosados. Show me no. Y un mantojo de pelos rizados. Show me no. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Show me no. Deja que te coma el cielo.
Veo púbico en mis uñas, no me dejo de rascar. No me dejo de rascar. Y aunque tú tengas la culpa, a mí todo eso me da igual. Como un calipó de fresa me escuece el misionar. Cuando tenga algo de dinero te volveré a visitar.
El cielo tiene labios. Sol rosado. Y un matojo de pelos rizados. Deja que te coma el cielo.
El cielo tiene labios sonrasados. Yo me no. Yo me toco de pelos rizados. Yo me no. Yo me no. Yo me no. Yo me no. Yo me no. Yo me no. Yo me no.
Show me! Nooo! Som-hi! Corri el peri en tot la cabeça, tira-ho! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh! Uh!
Fantàstic, eh? A més a més, hem de dir per tots els oients de Tarragona Ràdio que crec que és la primera vegada que es toca aquesta cançó en acústic. I con penes. I con penes. Con un penes en el ojo al final te diré. Sí, és veritat, m'he dado cuenta que hi havia un pequeño accidente. Hi havia un pequeñito accidente. Ai, que penes más grandes que tengo. Tengo un penes muy grandes. Estás claro. Me has metido un penes en el ojo.
Una bocha, un pene... Lo que sea, lo que sea. Y esto encima del escenario, ¿cuándo? Porque tenemos... Es que es un himno. Es un himno. Estamos en trastamiento. En trastamiento para ser conscientes. No, no, en trastamiento mental.
A ver si frenamos un poco y ponemos... Pero esto es armado ya en un escenario, en varios escenarios ya. ¿Sí? Explica, explica. ¿A los Oscars? ¿A los Oscars? Sí. Lo que nos censuraron. ¿En febrero? Maldés, pero ya. Nuestro inspector nos censuraron. A los Grammys. Ah, entonces nos vimos, claro. Nuestro inspector en la condicional dice que paciencia.
Tranquilos. Nos cerraron la puerta y nos cerraron. Como es la condicional, la condición es paciencia. Claro, claro, claro. Esa condición. Es la fiesta de Bruno Manson también. Claro, también. Pero como era privada, nos cerraron. Nos cerraron, Bruno Manson.
Bueno, pero queremos más, ¿no? Hay un montón de penes por el suelo. Ahora después pasaré la escoba. Ah, mira, como Freddy, como Freddie Macri. Claro, claro. Y cantaré I want to break free en el momento que salgan ustedes por la puerta. Hombre, hombre. Ahora os falta un pequeño homenaje, ¿no?
No sé, Freddie Mercury también estaría muy bien alguna de las canciones. Pero llevadas a la casa... Podemos tocar una de Freddie Mercury que chocó con nosotros. Ah, ¿cuál fue? Casi choras. A el chocar le gustaba mucho. A mi chocar me gusta que me choquen.
¿Cuál quieres? Vamos a hacer una canción que hace mucho tiempo que nos tocamos. Venga, va. Una declaración de amor a nuestro Dios. Oh. ¿Quién? A half hour. A half hour. A half hour woman.
¿Recuerdas? Mira a mí.
Es que ha venido muchas noches. Me encanta. Ah, Mondongo. Yes, yes. Hombre, Mondongo, Mondongo. Es beautiful. Yes, yes, Mondongo. Venga, va, un cachito, venga, un cachito. Venga, va. Mondongo, Mondongo. Venga, va. Oh, qué maravilla, Marco. Ese Marco jovencito.
A ver, por favor. One, two, nine, eight. Venga, adelante. Bom, don't go. O recuerdo el olor de tus lentejas si las quieres, las comes y no las dejas morir.
Para mí tú eres la más bella Aunque las drogas te han hecho Me llamo Dango Blaze Mondongo Tonight Mondongo
Buenas noches. Hacías la calle para pagarme el colegio de la salle. ¡Mundo! Pues era esa profesión tuya que todos me gritan. ¡Me gusta la frucha! ¡Mundo! ¡Tres! ¡Mundo! ¡Mundo!
Este part es muy chulo.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
One, two, three, four, I'll try it. Mondogò. No te vayas, por favor. Mondogò. Tengo miedo que un día no vuelvas. Mondogò. Desde este puerto italiano. No te vayas de aquí. No te vayas de aquí. No te dejes de mí. Mondogò. Mondogò.
Mondongo! Mondongo!
Es estupendo esto, es estupendo. Es una maravilla, ¿eh? ¿Qué tienes que hacer mañana? Yo propongo que a partir de ahora en las entrevistas tengas una bolsa de penes de estos. Es fantástico, es fantástico.
Es una maravilla, ¿eh? Eso es para las próximas, para las próximas. For the carnivals. For the Kia carnivals. Snaked. Es que ya no nos queda más tiempo. Que ya se ha acabado el programa, casi, casi. No te preocupes porque el collar ya está acabado. Qué rápido pasa tiempo cuando lo pasas.
Sí, es verdad, eh. Tienes razón. Bueno, que quiero verlos en directo, que necesitamos... Yo también quiero verlos en directo. Mucho pronto. Mucho pronto. Mira, mira, mira, Alfredo. Es como si estuviera con nosotros, eh. Es como si estuviera aquí con nosotros. Es una maravilla. Es una maravilla. Es magia, es magia esto de la radio. La magia del Seinime.
En la radio. Y bueno, impresionante veros y ver este videoclip en esta pantalla grande. En cine debe ser ya...
Próximamente estará en los cines. Y con los gafas VR que parece que nos puedes dar collejas. Tiene que haber como un parque temático de Snaked ya. Con las gafas 4D te pican, te pican al cuerpo. Michael Jackson nos lo dijo también. No, no, pero dijo... Sí que es verdad. Pero habla claro que no se te entiende que le falla. Decía...
Que paz descanse, que paz descanse. ¡No, Michael! ¡Michael! Y nosotros le decíamos, Michael, lo tienes claro. Sí, un poco durillo está bien, ¿eh? Hacíamos muchas bromas. Muchas bromas. Michael y a Miller-Melson.
Bermansson también. ¿Qué dice? Porque a Bermansson no le gusta que le dices que es el de aquellos maravillosos anos. No. No es. No es. Sí es. Es que no es. Él lo sabe. Siempre dice yo no soy el que te calles. Hombre. Que decías de niño judío. Hombre, por favor. Bermansson. Hombre. Es que de verdad que no se entera gente, hombre.
Bueno, familia, gracias. Gracias, gracias. Os esperamos otro día. Y enhorabuena por este premio que vas a recibir. Bueno, estamos ahí. Esperamos que te guste el regalo. Esperamos que te guste mucho el regalo. Tenemos que hacer el vídeo de entrega, ¿eh? No se vayan, no se vayan. Gracias. Pásame porque la charla es larga.
Muchas gracias. Adiós.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpida.
Doncs fins aquí ha arribat el nostre greatest hit del ja tardes cap de setmana. La setmana vilent ja estarem tots, eh? Per motius de viatges no hem pogut estar avui ni tampoc demà. Però bé, espero que us hagi agradat aquests moments, aquests recopilatoris que hem fet d'entrevistes que, com sempre, ens ho passem molt bé i avui els hem volgut recordar. Que acabi de provar. Bon cap de setmana i fins demà o fins dilluns o fins quan vulgueu vosaltres. Adiós.
Fins demà!