Versace on the road
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i ben trobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Ja Tardes cap de setmana. T'he de dir que gairebé ja tenim tots els col·laboradors per aquí pol·lulant, menys el Jordi, que això és una gravació, el retrovisor musical que enganxem els dilluns. Però anem per part.
Començarem parlant amb l'Arona Baviera, que ja el tenim via telefònica i ens presentarà el seu darrer senzill, que es diu ni més ni menys Gràcies, Madre Mia, dedicada a totes les mares que ens estiguin escoltant també al nostre programa, clar que sí. Anirem al retrovisor musical, al carrer d'artistes, al Deixa't Portar, al Beta amb la Terra Esplana, a qui no ho he dit.
El Deixa't portar amb el Miguel González i l'Abril Rius. El carrer d'artistes amb la nostra companya Anna Ortega. La Terra es plana amb el Beta. I el Manà Manà amb les revistes del Cor i la nostra companya Mar Pérez. Doncs tot això fins al punt, com et deia, de les 4 de la tarda...
Cada dissabte i també diumenge, si el Nasti que ens deixa. Avui sí que ens deixa, eh? Que el partit ve una miqueta més tard. Així que no allarguem més la presentació del programa. Benvinguts a la nostra Ja Tardes, cap de setmana d'avui, dia 7 de març de 2026. Comencem! Ja Tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Gracias, madre mía.
que eres todo para mí, que eres todo para mí. En los momentos más difíciles fuiste el paro que me guió a la orilla. Tus pensamientos dolorosos escondiste para que yo pudiera seguir mi camino. A veces las palabras no salen de mí, pero hoy quiero que escuches lo que siento aquí.
No hace falta palabras para decirte
Fins demà!
La podríem repetir gairebé les 24 hores del dia i encara així, segurament que a algú que ens estigui sentint i que encara el dia d'avui potser li costa això de dir, t'estimo. I sobretot a la persona que li va donar la vida, que no és una altra que la mare. I aquesta mare és la que fa homenatge ara mateix i el tenim via telefònica, Aaron Baviera. Aaron, què tal? Buenas tardes. Hola, buenas tardes. ¿Cómo prueba? ¿Cómo estás?
Muy bien. Aquí el tiempo... Está raro, ¿no? Está raro. Está raro, raro, raro. Bueno, yo había quedado contigo en un principio. Le dije, Aarón, que te llamaré el Día de la Mujer Trabajadora. Y luego fui consciente y digo, no, no, que hoy es 7, que es mañana. Claro, que es mañana.
el día de la mujer trabajadora, el día de las madres, pero de todas las mujeres en sí, pero en especial, ya que estamos, y este gracias madre mía, qué mejor, ¿no? También recordarnos que las tenemos ahí, tan cerquita y a la vez tan lejos, depende el día, ¿eh? Depende, exactamente. Pues háblame de cómo nace esta canción, en qué momento necesitas precisamente gritarlo, cantarlo y decirlo.
Pues porque resulta que hay a veces que los hijos, las hijas, no somos conscientes de decir un te quiero. O porque es un poco como somos tímidos, tal...
O porque sí que, o sea, lo llevamos dentro, pero no lo sacamos para adentro, que muchas veces hay que hacerlo. Decir un te quiero siempre es bueno. Yo digo, pues la mejor manera de decirlo es cantando, como yo sé, y así lo hice.
Escribí la letra y nada, y el día de su cumpleaños le dije, mira, escucha esta canción que te la he hecho para ti. Ay, qué hartón de llorar. Exacto. Ay, qué hartón de llorar. Madre mía.
Y claro, es para mi madre y como no, para todas las madres, para que cada una se lo lleve a su territorio, porque es prácticamente para las madres. Espera, espera, que ya has corrido mucho y ya se la hemos dedicado a tu madre directamente el día de su cumpleaños, pero vamos a rebobinar como si esto fuera la cinta de cassette y tiramos hacia atrás en el momento en el que...
Viene la idea, se te ocurre, de poder hacer este homenaje a tu madre. Pero claro, parece así muy fácil. Pero me imagino, no sé si ha sido una de las letras más complicadas de hacer.
Sí y no, porque digamos que ya tenía yo la idea planificada y digo, pues a ver, esto es lo que me pasa, esto es lo que casi nunca le digo, pero ella sabe que claro, que la queremos, que tal, pero...
Siempre hay que decirlo, porque un te quiero y un gracias no está de más. Aunque seamos personas que...
Pues no sé, por tener vergüenza a veces, ¿sabes? No lo digamos. Y que va. Eso es lo más maravilloso, decir un te quiero y un gracias. O sea, ya no es hacia tu madre, sino a personas. Hay que decir, oye, gracias por apoyarme, por esto, por acompañarme, por todo.
Es que luego, cuando nos vayamos, nos quedará eso, el que no hemos podido decir una cosa tan simple, tan sincera. Y tan bonita. Y tan bonita. Sí, sí, sí.
Bueno, estamos ya con... Digamos que con la letra. Ya la tenemos hecha, pero a partir de ahí la música se compone ya con esa letra, con esa sintonía. Gustavo te echa una mano en algún momento y te dice... Porque Gustavo también tiene por aquí la manita, ¿eh? Gustavo Ibáñez, que desde aquí un besazo enorme...
Pues nada, yo le dije, mira, yo quiero este tipo, el tipo de música, como hice la canción de Amigos de Verdad, quiero que vaya por este ritmo, así, la melodía esta, pues nada, yo simplemente le doy indicaciones y él, como buen maestro, buen productor, lo capta enseguida, y como me conoce tanto...
¿Sabes? Ya sabe qué hacer. Ahora déjame hacer el símil de como si te hubiera parido musicalmente hablando. Ahí está, ahí está. Sí, sí, sí. Lo has visto, ¿eh? Exactamente. Ya te digo. Es que son aquellas cosas de la vida que no sabes nunca, ¿eh? En qué momento otro maestro musical puede entrar en tu vida y ahí es donde vino ese monstruo, ¿eh? Pues sí, pues sí. La verdad es que sí. Qué bueno.
Y esto, todo esto, acabar de crearlo y ser esta canción que estamos escuchando, ¿cuánto tiempo en el estudio? ¿Cómo lo hiciste? Pues la verdad es que creía que iba a tardar más, pero no, ¿no? Se hizo la idea y todo eso, pues llegó al mes, ¿sabes? Que para mí no es mucho tiempo, ¿sabes?
Y luego hacer el vídeo, el videoclip, que hice también cosas con la guía, porque como a mí me gusta hacer de todo, ¿sabes? Y cogí fotos de mi madre, de cuando era joven, y hice que se pusieran en camino, o sea...
que habla, que se mueve, ¿sabes? Sí, sí, sí, con la realidad virtual de alguna manera. Sí, sí, sí, exactamente. Vale. Y luego, pues, también en verdad, o sea, hice un vídeo con ella, ¿sabes?
Y nada, y eso, ahí quedó el videoclip. Y digamos que hice un videolíric. Me hubiera gustado más, pues...
Más potente, ¿no? Pero no hay parné, no hay moni... Hombre, y a pasa más todo se hace artesanal, ¿eh? Exactamente. Por eso, por eso. El video Linux, te voy a decir que te ha quedado muy bien, ¿eh? Porque a pasa más hasta tú... No sé si esta fotografía también es realidad virtual en el inicio o no.
Sí, esa sí. También la tuya, ¿no? Sí. O sea, hago un poco de todo, ¿sabes? Y luego también hay fotos de cuando yo soy pequeño, con mi madre también. Con algún que otro gatito, ya he visto que también formaban parte de tu vida los gachetes. Y nada, ahí está, ahí lo he dejado plasmado.
que les invito a todo el mundo a que lo vea, a que escuche la canción, como no, y que se la ponga a su madre, y también a quien haya hecho de madre, que no es también la que nos pare, sino que nos da cariño.
Exacto. Y ya te digo, que lo pueden compartir y enseñársela a la persona que más quiera y decirle pues muchas gracias. Por cierto, ¿este ordenador qué sale? ¿Es por donde trabajas tú también en la parte de sonido?
Ese es de Gustavo. ¡Anda! Sí, sí, sí. ¿Es el estudio? Ese es el estudio de él, exactamente. Ahí le pongo una pincelada como diciendo, mi madre me ha apoyado a lo que me gusta, que es la música, y enseñó el estudio de Gustavo.
Pues muy bien, ¿eh? Pues tengo que decirte una cosa, que me ha sorprendido muy gratamente, porque además me imagino que a tu madre le han traído muchísimos, muchísimos recuerdos, muchas de esas fotos. Ya sé que algunas veces cuando damos las fotos después no nos acordamos y cuando las vemos en el vídeo, esa sensación de, ostras, esta foto, yo no sabía que te la había dejado o te la habías cogido.
Sí, porque claro, dice, ay, pues ahí tenía tantos años. Claro, claro. Le has hecho revivir precisamente, me imagino, momentos muy bonitos. Y es una manera también de unir la familia. Exactamente.
Qué bueno, qué bueno. Pues recomendable darle like a este vídeo. Más que vídeo líric, es vídeo oficial. Porque claro, sí, es verdad, sale el líric y tienes la oportunidad de cantarla. Pero ostras, aquí hay un trabajo, hay un trabajazo súper bonito, ¿eh?
Y luego, bueno, al final sí que salgo cantando, ¿sabes? Como que estoy tocando el piano, ¿sabes? En sí, prácticamente sí. Es videolíric, videooficial. Sería una mezcla, una mezcla.
Una mesquita, sí. Lo que decíamos, te vuelvo a decir, felicidades por el trabajo, porque, madre mía, aquí detrás solamente fotografía, fotografía, darle vida a cada una de las fotografías. Sí. Hacerle también que todo coincida, que la letra, la música... Ahí, ahí, ahí. Ahí hay mucho trabajo. La edición del vídeo tiene tela. Tiene tela, me imagino ya. Pues sí, pues sí. Por cierto, ya sé que esta canción está calentita, calentita, porque hace muy poquito que ha salido...
Y que ya más a más ya tiene muchos feedbacks, muchas felicidades, es muy hermosa la canción y etcétera, etcétera, etcétera. Pero seguro que ya tienes por ahí alguna cosilla. Pues sí. Sí, es que ya nos empezamos a conocer tú y yo, ¿eh?
Sí, sí, ya fue. A ver, ya has tocado a los amigos, has tocado a tu madre, ¿a quién nos queda? Ahora ya, pues no sé. ¿Quién nos queda? No, no sé, no sé. Ay, ay, ay, sí que lo sabes, sí que lo sabes, pero no me lo quieres decir. Exacto, que si no, luego... Bueno, eso quiere decir que me esperaré. Venga, me esperaré a ver qué es lo que pasa, pero quiero que me lo expliques, ¿eh?
Claro, claro, hombre. No tardes mucho. Y nada, y eso. Y gracias a Tarragona y sobre todo felicidades por ese cumpleaños. Gracias, gracias a ti también por felicitarnos. 40 años son tela, ¿eh? Nada, que estamos en la flor de la vida. En la flor de la vida. Los 40 de ahora son los 20 de antes o algo así era, ¿no? O algo así me han vendido. La verdad es que sí.
Aron, Baviera, muchísimas gracias. Que me sigan por Spotify, por YouTube, por todas las plataformas digitales, redes digitales. Y nada, un besazo, Silvia. Gracias a ti. Gracias por aprenderme. Ya lo sabes. A la próxima, ¿eh? A ver si te puede ser que te raptemos de Valencia para aquí y te vengas a Tarragona. Venga, va.
Venga, un beso. Gracias. Un beso enorme. Adiós, adiós.
No hace falta palabras para decir.
que eres todo para mí.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agapo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un...
I estem expectant saber què és el que ens porta el nostre company Jordi Sobranyes avui al retrovisor musical. Per a aquells que ens escolteu per primera vegada, doncs el Jordi ens enregistra tres píndoles de tres cosetes diferents que tenen a veure amb el dia d'avui o amb el cap de setmana o que han passat fa molts anys però que potser algú fa el seu aniversari.
O... Mira, ja no m'enrotllo més. Anem a saludar el Jordi per a veure què és el que ens explica. Perquè avui jo ja sé quins són els protagonistes, però prefereixo anar desballant-ho de mica a mica i píndola a píndola. Així que comencem, com sempre, dient-li hola. Hola, Jordi, hola! Uh!
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs vida molt bé, i tu? Jo bé, gràcies. De res, de res. Iniciant ja el mes de març del 2026. Molt bé.
Començarem amb l'atrovisió musical número 308, parlant del concurs Eufòria de TV3. I és que aquest passat divendres, un dels concursants, l'Arian, va interpretar el tema Fastuk del Marcos M.K. Avui us porto Fastuk de Marcos i em fa molta il·lusió dir que està aquí veient l'actuació. Qui hi ha?
L'artista. L'artista està aquí? Perdona, és que no et sentia. L'artista està aquí? Ai, ja el tenim. Home! Però quina il·lusió, per què no el deixeu baixar aquí amb nosaltres? Vinga, va, vine cap aquí, després de l'actuació. Volem saludar.
Fins demà!
M'han cridat burratxo, jo només he begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, no, és pistatxo, es diu fastduc. Què? Fastduc. Com dius? Fastduc.
Fins demà!
Faig tu. Faig tu. Faig tu. Faig tu. Faig tu. Faig tu. Faig tu. Faig tu. I gràcies al Marcos Amca, eh? Donaré les gràcies. Gràcies per fer un tamacle. Totalment d'acord, eh? Vull dir que t'està veient com has arribat a la boteca de favorit.
Aquí el tenim en plano. Molt bé, un aplaudiment pel Marcos en cap. Perquè la veritat és que ens ha fet gaudir moltíssim d'aquesta actuació i a tu t'ha permès ser el favorit de l'Anil. Vull dir, enhorabona. I afegim també cançó enregistrada al videoclip a Casa Canals. Hola, hola, hola!
I que la valia, eh? Però de bé, eh?
M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu pasto. Què? Pasto. Com dius?
Estic de fastuqui, m'agafa tan segurata. Diu que és sospitosa la butxaca.
Ara la posaríem en bucle i no pot ser, eh? Perquè hi ha més coses. Vinga, anem. La següent de les píndoles ens porta el Sapo. Sapo, els guanyadors en categoria pop rock de la primera edició del concurs Sona Nou, van visitar la ciutat de Tarragona el 2 de març de 2003.
Justament avui fa 23 anys. Al setembre vam presentar el CD Pastanaga a la sala zero. Un sol, un sol, un sol. Necessito un sol, un sol.
De maduixa, d'alcalitis, de melo, de regalís. Qualsevol hora del dia, superfosa, van feliç. Les pastilles juguen a la banda conya per l'angola. Els bichar-me'ns freds, m'enforteixen coll i tens. Els xupenxules també per passar l'avorriment. Però els sols són increïbles, en refresc que cosi ment. Quan sucre, sense sucre, no hi té pas cap importància. Que realment em mola, que és la seva gran substància. Sol, sol, volerien un sol, sol, necessito un sol, sol, sol, una dosi de sol, sol.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Doncs així és com sonava en el sapo. I ens anem directament cap a la darrera de l'espícdola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Tirant i tirant... No hi hagi res, no hi hagi res. Ens acomiadarem felicitant l'Enric Granollers, que actualment ens el trobem als Bucs de la Palma de Reus.
L'Enric el vaig conèixer fa molts anys quan era graner, graner dels Tredivarius. Avui és el seu aniversari. Felicitats, Enric. Ah, doncs mira, per molts anys. Fins la propera setmana, Sílvia. Gràcies. I unió als teus fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Cap de setmana. Adeu. Adeu. Doncs així tanquem en l'etroviso musical amb la música dels Tredivarius.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Restaurant Tarraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco, a l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que serà cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
i el més trist és que al fil em perden.
Que no, que no perdem fils. Beta, bona tarda, benvingut a aquest mes de març, que comencem. Hola, bona tarda, març marçot. Sí, perquè a més a més l'encetem avui, almenys per nosaltres. A veure, que el març ja porta set dies, però que estem aquí. Home, que l'hem d'estrenar també dins del nostre ja tarda. Bé, nosaltres la setmana passada gairebé l'estrenem, perquè vam tenir un programa que va ser a mig camí del mes de febrer,
Sí, però va ser el dia 28 de l'últim, que saps, va caure el dia en següent, perquè vam tenir la programació especial als 140 anys de l'aniversari del Nàstic, eh? Imagina't, el Club Dinàstic de Tarragona, 140 anys, eh? Si no, haguéssim estrenat el mes, el diumenge, però, esclar, va estar a punt, va estar a punt, pels pèls. Per això que et diu que ha estat avui, i a més a més ho celebrem, i a més ho fem d'una manera, jo crec que força especial, d'any rere any, jo crec que ho comentem, i en guany...
Doncs també ho havíem de fer. I tant. A més a més, aquest any ho comentem perquè, com nosaltres fem encara aquest 2026 40 anys, perquè la celebració és tot l'any 26... Digueu tot l'any 26. Això mateix.
Els del Mobile World Congress, que és del que parlem cada any, ells també estan d'aniversari. Ells fan també anys, la meitat que nosaltres, 20 anyets només. 20 anys? Ah, molt bé. Però 20 anys d'un congrés a Barcelona... És una meravella.
És una meravella i una barbaritat, també, perquè, esclar, aguanta aquest congrés mundial, perquè ja ho diu la paraula, no? Wall, mundial. Allò que dius, ostres, mira que el món és gran i es podia fer llocs importants com Nova York...
o Londres, aquelles metròpolis, no? I es fa Barcelona, que és una gran capital, però encara no arriba a metròpoli, com seria París, Nova York, Londres... Estamos trabajando en ello... Sí, estem treballant... Sí, sí, perquè pugui arribar a ser això, i molt més, eh? Bé, però la qüestió és que té aquest mèrit, no?, que durant 20 anys s'ha mantingut la seu, doncs, aquí...
I en perill, eh? Perquè tu ja saps que hi ha una altra gran capital que li ha volgut prendre. I que ha estat temptada i ha temptat, sobretot com... Si no recordo malament, va ser el 2020, amb la història del Covid, que es van oferir per poder fer-ho i que els del Mobile van dir... No, no, ja estem bé a Barcelona. Estem còmodes, ja tenim el lloc. A més a més, a Barcelona tenim una mà molt bonica que vosaltres no...
Sí, que hi ha coses de la vida. No, no direm el nom de l'altra ciutat, però... No, no cal, perquè, mira, només direm que d'això també se'n va fer una cançó, que va sonar molt, que sí, sí, una ciutat molt moderna, però no tenia mar. La cançó aquesta...
I tant, i tant, balla, balla. Aquí no hi ha playa. Bé, doncs, no cal dir res més. Sí, sí, sí. I doncs bé, el Mobile ha fet 20 anys i ha tornat a ser una edició exitosa de congressistes, a pesar de certes dificultats d'existència d'alguns, perquè amb aquest conflicte que hi ha entre els americans, els israelians i els iranians, ha fet que... I els americans...
Sí, sí, ho he dit. Americans, israelians i iranians. Aquest conflicte bèl·lic que, bé, doncs, se'n tornem i no ho arreglarem mai, això, ha fet que alguns congressistes que venien de l'altra part del món, en aquest cas d'Orient, no arribessin a temps. Però bé, tot i així, han estat quatre dies molt intensos. S'ha fet el guió que estava previst, amb conferències, amb presentacions, amb...
Totes les coses que es fan en un congrés ja ho fan expressament perquè la gent estigui ben distreta, no? Vol dir que hi hagi presentacions de nous productes, hi hagi conferències, hi hagi mítings d'empreses per presentar els seus productes i vendre a altres empreses, vol dir que...
És un aparador enorme, eh? És un aparador enorme perquè penseu que nosaltres només veiem la punta, el que es veu als estants d'aquest congrés. I darrere és on hi ha tot el moviment de compra-venda, imagino, de coses. A la fira de Gran Via, que està a l'Hospitalet. Només veiem la punta, el que es veu. Però els mateixos organitzadors d'aquest congrés ens expliquen que el 90%...
no es veu, perquè són tractes que fan entre empreses, entre indústries, entre compradors, distribuïdors, bé, entre administracions, perquè, esclar, també hi ha països que estan interessats en aconseguir aquesta tecnologia. En aquest cas, ens podem posar un exemple, no?, el cas de la Generalitat de Catalunya, que vol implantar a l'administració la intel·ligència artificial, d'això en vam parlar fa poc, aquí, a la Terra Espana,
Aleshores, doncs, per implementar aquestes eines d'intel·ligència artificial a l'administració per fer-la més eficient, perquè a veure si les màquines ens ajuden que la burocràcia sigui menys... Més àgil. Sí, més ferragosa i més àgil, sí, això. Aleshores, doncs, clar...
L'administració, en aquest cas, catalana, necessita d'aquestes eines que les proporcionen a aquestes empreses que fabricen o dissenyen aquesta intel·ligència artificial, no? I bé, doncs, com diu la Generalitat, doncs, diu l'Estat espanyol i moltes administracions, no?, que estan interessades en aquestes noves tecnologies per aplicar-les. Podem parlar d'aquí d'administracions públiques, empreses privades, distribuïdors, fabricants, enginyers... Bé, és un món.
que nosaltres no arribem a copsar perquè, esclar, és el que es mou entre els estants del mobile, que nosaltres no acabem de veure, perquè d'això es tracta, quan és un congrés, a banda de fer les presentacions públiques, que és el que crida més l'atenció,
Hi ha tota aquesta feina que no es veu de fons. I a més a més, Barcelona té una cosa molt bona, que quan acaba aquest congrés, que és un cop cada any, no s'acaba aquí perquè hi ha el Mobile World Capital, que és una empresa que està els 365 dies de l'any a Barcelona,
i que es dedica a implementar totes aquestes novetats i treballa, doncs, també la resta de l'any perquè aquesta tecnologia que es presenta al Mobile aquests quatre dies, doncs, tingui una aplicació a tot arreu. Al futur, sí, sí. I, aleshores, aquesta empresa, que es diu Mobile World Capital, està a Barcelona...
Una pregunteta. I treballa, doncs, tot l'any. Quan ja ha acabat el congrés, doncs fer la feina aquesta d'implementar tota aquesta tecnologia a tot el món. No, que anava a preguntar... Sí, pregunti, pregunti. Entrarem després a discernir una miqueta què és el que podem trobar dintre del mobile.
Mira, farem una cosa. No, deixem-ho preguntar. Cervells per un president n'hi ha, no? Que parli anglès? Ja, ja, sí, sí. I pot haver dintre de la intel·ligència artificial? Aquest senyor que té serrenya. Jo l'ha deixat a la porta. De pell de color taronja.
Bé, doncs... Podia haver-hi, podria haver-hi, llàstima, llàstima. Pot ser que algú hi estigui treballant, però d'un moment encara no tenim resultats. Però bé, no, el que farem serà, com dóna molt tant de sí aquest mobile, ho dividirem en dos programes. Avui explicarem com ha anat aquest mobile i parlarem d'una cosa molt important. Eh...
una nova revolució tecnològica que té un nom. Ho explicarem. Es diu l'Era del QI. L'Era del... Del QI. QI, tal com sona, eh? Sí, l'Era del QI. La Sílvia ho està buscant, ja. Sí, sí, sí, la Sílvia és ràpida. Això en parlarem... M'ha sortit la dinàcia xina, que no crec que sigui per aquí, no? Jo s'hauria explicat.
És un tema que dona molt de joc perquè és la filosofia en la qual s'ha presentat aquest Mobile d'un any, d'aquest 2026, en el seu 20è aniversari. És una nova era que s'implementarà a tots els nivells. Clar, vol dir, des que es va començar aquest congrés a Barcelona el 2006 fins ara, hi han hagut diverses eres. Primer va ser perfeccions mòbils, perquè...
Primer, no eren intel·ligents, eren mòbils que servien sobretot per trucar, i a més a més podies enviar un missatget, podies fer una foto... Ara fas de tot, menys... Sí, es pot trucar, però ja no truques, no? Ara s'inverti la tendència. En aquests 20 anys, el mòbil ha anat evolucionant. Però, en banda que el mòbil ha anat evolucionant, s'ha anat incorporant altres eines, com la intel·ligència artificial i la robòtica. Sí.
Aleshores, ha estat un procés progressiu, de 2006 fins a 2026. I ara encetem aquesta era del QI, que ara ho explicaré, i és el que ens volem centrar avui. I de cara a la setmana vinent, al proper espai, sí que parlarem de novetats que hi ha hagut en aquesta edició. Només podem dir dues coses de novetats. Pantalles...
de mòbils amb privacitat. Ai, ho he vist. Doncs en parlarem la setmana vinent. És molt bo. Així ja m'ho sé. Pregunta-ho, pregunta-ho. No, no, la setmana vinent. Mira, mira, te dono set dies perquè acabis de preparar. No, no, no. Em parlarem la setmana vinent. Perquè no m'ho esperava. Doncs en parlarem la setmana vinent. És que no tenim prou temps. No pot ser, no pot ser. No tenim prou temps. D'acord, d'acord.
I una altra cosa que també parlarem amb la sàmera vinent, de novetat, que també ha cridat molt l'atenció, i en aquest cas és de robòtica, una empresa xinesa que es diu Honor ha presentat un mòbil amb un braç articulat que aquest braç està, diguéssim, robotitzat, i amb intel·ligència artificial que, diguéssim, és un braç que surt del mòbil i és un braç intel·ligent.
Què dius? Un braç que surt del mòbil? Sí, intel·ligent, amb càmera, i que li han imposat intel·ligència artificial, i dius, ostres, això ja és robocop total. Però només de veritat. Sí, sí, sí, l'empresa Honor.
I a més a més allò de vinga, a dormir, que te diria el mòbil. Per qui va la cosa? Te donaria dos hostis. Per qui va la cosa? Bé, setmana vinent. Ara anem a parlar d'aquesta era del QI. Però són ordinadors en un principi al QI? Pot ser?
He estat buscant a la mateixa i me'n sortien. Clar, de la dinastia de no sé què, que dic que no. Després m'han sortit ordinadors cui, que tenen, a més, ja hi ha un tera de memòria, com aquí que diu, i no sé quants lligues més. Tampoc. Ara estic veient aquí el... Beta, entre tu i jo, és quant valen les entrades?
Sí, però són congressistes d'empreses que guanyen molt de diners amb això. Entrada de general, eh? Sí, sí. Oscil·la entre els 899 euros fins als 4.999 euros. Aquesta és l'entrada general general.
L'entrada d'exhibició PAS és de 899 euros directament. L'entrada dels líders de la conferència PAS, 2.199 euros. L'entrada de VIP PAS, que és la més cara, òbviament, és la de 4.999 euros.
A mi que m'acomvidin, eh? Si algun dia hem d'anar, convideu-nos. Mira, Sílvia, empreses que guanyen milions i milions i milions de dòlars, doncs ja s'ho poden permetre. Bé, doncs, anem a desvetllar què és això de l'era IQ o QI. Vinga. Perquè, doncs...
I Q seria, doncs, en versió anglesa, eh? American, sí. I Q I seria en versió catalana, no?, com ho llegíem nosaltres. Ja saps allò de que, a veure qui té raó a l'hora de posar els articles, no? Sí, sí, sí. Nosaltres érem la Casa Blanca i ells és la Blanca Casa, no?
Sí, sempre l'article... Va per aquí. Ai, que m'acabo de carregar el món. Va per aquí la cosa. Doncs, nosaltres ho direm, era Q-I perquè, doncs, és com seria en català, no? Q és de coescient i la I intel·lectual. Ah, intel·lectual. Val, intel·ligència.
Això mateix. És el cohesient intel·lectual que representa la transició de l'àrea digital, que és la que som ara, a un escenari on la intel·ligència artificial, la IA, deixa ser una mena eina d'assistència, allò que ens assisteix,
ha passat a ser una eina de decisió i actuar de forma autònoma en el món físic. O sigui que li donem una certa autonomia a aquesta intel·ligència artificial que deixa de ser assistent per prendre les seves pròpies decisions. És una barrera, sí, delicada...
Però la tecnologia avui dia ho permet. Donar aquesta autonomia, aquesta intel·ligència artificial, per començar, som al 2026, a prendre les seves decisions de manera autònoma. Això seria aquesta era QI, de coercient d'intel·ligència.
Déu-n'hi-do. Me fa molta por, eh? Doncs això és el lema d'aquest Mobile World Congress de Barcelona 2026 enfocat en la integració massiva de la intel·ligència artificial en infraestructures i dispositius, doncs, intel·ligents, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do el que ens espera de cara endavant, la de coses que encara hem de descobrir. Què et sembla? Doncs que espero que ho fem tot amb cap. Beta, que és el que més m'agradaria a mi, eh? Perquè, a més a més, jo crec que fins que no hi arriba el moment que ja tot això ho portem al dia a dia, llavors és quan no ho entendrem.
Que és el que sempre passa, no? Primer ens donen el caramelet, l'estem mossegant perquè no sabem què s'ha de xupar o el que sigui, i quan arriba un moment que ja li hem agafat el tranquillo, a veure què és el que passa. No, no tinc por, eh? Però la tecnologia està aquí.
i ho hem parlat aquí, Sílvia, en diversos programes. L'intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i per desenvolupar-se, perquè, esclar, hauríem estat molt ingenus de pensar que es quedaria com està actualment aquest 2026. Per això remarco 2026. D'aquí 10 anys, d'aquí 20 anys, 2036, 2046...
Tot el que estem dient ara, potser és una ombra de tot el que tindrem en aquell moment. Això mateix. Per això que he enfatitzat que som al 2026, perquè d'aquí 10-20 anys, doncs això serà molt més potent. És clar, i recordarem, mira, fa 20 anys la intel·ligència artificial... Te recordes el que dèiem, eh?
mateix, que era de desistència, doncs, i va començar a començar a prendre decisions de manera així, decisions no molt compromeses, no?, decisions que no prejudicaven els humans, i, a mi, d'aquí 40 anys, doncs, aquestes decisions sí que poden, ens poden perjudicar, no?, aquí tornem a una altra banda, aquelles pel·lícules apocalíptiques, no?, però, bé, la qüestió és que no podem frenar, perquè, doncs,
A la intel·ligència artificial li estem donant eines per desenvolupar-se, esclar, i aquesta intel·ligència que era allò, doncs, consultiva, d'assistència per ajudar-nos, esclar, amb tantes eines que li estem donant, tantes vitamines, al final dirà, ei, jo tinc múscul per fer més coses, deixa-me fer això, vinga, va, fes això. I és aquí l'era aquesta que comencem nosaltres, que on ens portarà? No ho sé...
Jo espero que no a la debacle. No, esperem que no. I tampoc a la final de... Però anem cap allà, eh? Però el procés era aquest, no? És com un nadó fent aquest símil amb els humans, que és nadó, es converteix en nen, en adolescent, i d'adult, doncs, té unes eines que no es tenia quan era un nadó. Doncs ara, fent similituds, símils, doncs, teníem...
Una intel·ligència artificial, no una dona, però sí infantil. Era molt nen, perquè era allò d'ajudar-nos en coses. Però, esclar, s'està fent adulta. S'està fent adulta i començarà a prendre les decisions com fem els humans quan som adults, que no les aprenem nosaltres, som nosaltres que hem de prendre les decisions. Aquesta consciència que arribarà a tenir...
de fer coses de manera autònoma. Pensem, pensem, volem pensar que aquesta consciència... O ens agradaria que fos bona i positiva. No, no, si bona i positiva ho serà per ella. Clar, clar, per segons qui ja t'ha dit que no. Bé, doncs... Ja ho veuràs com hacien de vendre a la casa i a buscar-nos directament.
El que nosaltres, ho hem dit moltes vegades, Sílvia, que som tan peliculeros que pot arribar a això... És que no estem tan lluny, eh? Aquesta consciència de manera negativa per la humanitat, doncs, podria passar en un futur, perquè, esclar, és el camí que està seguint aquesta intel·ligència artificial, no? Nosaltres, doncs, mira, som testimonis d'aquesta era que fa 20 anys, doncs, era ciència-ficció...
Sí, sí, impensable, impensable. O fa 40 anys... Una mica més enrere ens haguessin cremat com a bruixos, eh? Bé, però... Mira, a nosaltres que ens agrada acabar l'espai posar música de fa 40, 45 anys, doncs en aquell moment, si haguessin pensat que l'intel·ligència artificial arribaria on ha arribat ara, el 2026, també haguessin pensat, no, no, no pot ser, no pot ser. Doncs mira, on som, no? Bé, la qüestió és que això...
Podríem dir-li com la nova era, l'era IQ o QI, en aquest cas, i planteja noves fronteres. O sigui, aquestes noves fronteres són bàsicament la intel·ligència artificial en forma física, que és el que deia, fins ara era una cosa invisible, intangible, que no es podia tocar...
però la teníem, no?, o sigui, agafaves el mòbil, per donar un exemple, no?, i consultaves la teva intel·ligència i te responia, però tu no sabies qui hi ha al darrere, no?, perquè no la veies de manera física. Doncs, la intel·ligència artificial ja no es limita al codi, ara pren forma física, màquines, drons i cotxes. Vol dir...
És això, no? És això, és això. És que l'admiració que té el Beta de cara a les noves tecnologies és una passada. No, a veure... Perquè és com un nen amb sabates noves. Jo sóc una miqueta, jo sóc com la mama. Jo sóc una generació... Que està molt bonic, però torna cap a terra, torna cap a terra... Jo em limito a explicar les coses. Sí, però portes aquella il·lusió nova...
Es vegi l'al·lusió, doncs, clar, jo vinc d'on vinc. Jo soc d'una generació en la qual, doncs, el màxim d'avenços tecnològics va ser veure l'arribada de la humanitat a la Lluna, l'any 69. Ja hi era, jo per aquí. Sí, sí, sí. I, aleshores, per mi va ser allò, el màxim de tecnologia que podíem arribar a la humanitat en aquell moment. Però, esclar...
Poder veure aquests canvis tecnològics que ja siguin palpables, perquè una cosa és dir, mira, ha arribat la humanitat a la Lluna, doncs tan alegres, però esclar, t'acaba una mica lluny, no? Ets conscient que sí, que hi ha hagut tecnologia per poder aportar aquesta humanitat a la Lluna. I tot el treball que hi ha hagut al darrere de desenvolupament d'escovets especials i de tota la...
aeronàtica especial, no?, que ha hagut molta feina per poder aconseguir-ho. D'acord, saps que hi ha aquesta tecnologia, però és una tecnologia que et queda una mica lluna. Està allà la NASA als Estats Units i tu no la tens. Però ara sí la tens, talpament de l'ama, aquesta tecnologia. Sí, sí, sí, i tant. Esclar, i com a testimoni... I cada vegada més.
I com a testimoni d'aquests avenços, doncs, esclar, venim d'on venim, en aquest cas parlo de mi mateix, doncs, clar, penso, ostres, jo quan era nen no m'havia imaginat ni en tres vides el que... El que ens estem trobant. El que ens estem trobant, el que estem veient. I el que està arribant. I el que encara veurem.
I que tot era una cosa... Esperem estar uns quants anys més... De pel·lícula, ciencia ficció. Per poder ser, diguéssim, públic allò de poder presenciar-ho, aquestes novetats. Bé, doncs, hem parlat de fronteres. Me queden dues. He parlat d'intel·ligència artificial en forma física. També hi ha una altra frontera que és nova, que és la tecnologia quàntica. Hem parlat de la física quàntica.
Una cosa que, a més a més, no és nova, perquè ja es va, també ho hem dit moltes vegades, que ja es va teoritzar per físics ja fa 100 anys. Però el que passa és que una cosa és fer teories i després portar-les a la pràctica. Esclar, en aquell moment, fa 100 anys, hi havia molta teoria, però no hi havia tecnologia per portar-la a la pràctica.
Ara tenim aquesta tecnologia perquè aquesta tecnologia quàntica es pugui desenvolupar des del xifratge quàntic segur, que és allò la seguretat, la ciberseguretat, doncs augmentarà aquesta ciberseguretat, aquest xifratge quàntic segur, gràcies a això, aquesta tecnologia quàntica, fins a l'optimització del trànsit en temps real, per posar un exemple.
O sigui, la física quàntica, o aquesta tecnologia quàntica, també amb el trànsit es podrà regular d'una manera més eficient. Allò de la intel·ligència artificial perquè ens ajudi a millorar les coses, com deia abans les administracions. Sí, sí, a veure el millor que cada migdia d'haver més fluïdesa de segons què...
En aquest cas, una administració que tenim aquí, que és el Servei Català de Trànsit, que tingui aquesta eina per ajudar-los a que la circulació sigui una mica millor, perquè nosaltres no arribem més. Llavors, necessitem aquesta ajuda, aquesta eina. Tercera frontera, nova frontera. Vinga, va. Xarxes no terrestres. També n'hem parlat moltes vegades, que els satèl·lits de l'Elon Musk, que si els satèl·lits d'Amazon, que si Starline, que si Leo... Imagina la de gent que hi ha per aquí al voltant, eh?
La integració de la tecnologia de satèl·lit amb la connectivitat mòbil terrestre pot reduir la bretxa digital a les regions esfavorides on no arriben les xarxes convencionals. En aquest cas també, esclar, sempre pensant nosaltres, que estem al primer món, que diem, mira, les ciutats estan ben connectades, però quan anem a la muntanya no tenim connexió. Ja està, ja s'ha perdut. Però, esclar, pensem en nosaltres, però no pensem que hi ha països
perquè el planeta és tot, som tots, terra, que hi ha països que no tenen connectivitat ni a les ciutats. Clar, clar, clar. Que són països, això que diem, mal anomenar tercer món, però que no tenen aquesta sort que tenim nosaltres de viure en aquest primer món.
Doncs aquesta tecnologia també servirà per aquesta gent que no ha tingut les mateixes oportunitats de nosaltres, que ens queixem que no tenim cobertura a la muntanya, però aquesta gent és que no tenen cobertura a cap lloc. Aleshores, doncs, això pot ajudar també i disminuir aquesta bretxa digital entre el primer i el segon o el tercer món, no? Doncs bé, benvinguda que sigui la tecnologia, no? Aquesta noves fronteres, no? I bé, doncs, això seria...
la filosofia d'aquest Mobile Congress d'aquest 2026, aprofitant d'aquests 20 anys, i... i m'agradaria dir, doncs, una cosa que... abans d'acabar, perquè em sembla que el temps ja el tenim... Ja estem, ja estem, eh? Ja el tenim, ja el tenim. I a més a més, avui tenim, per manca d'una, en tenim dos, tres, o sigui que... ja no t'estic interrompint gaire, però és a més per això, eh? Bé, doncs, mira, per acabar...
Per això he fet bé en dissabla la setmana vinent les novetats. Dir-vos que hi va haver una conferència el mateix dia de la inauguració, el dia 2 de març, dilluns 2 de març, va haver-hi una conferència de robots humanoides...
que celebraven, aquests robots humanoides, celebraven el 150è aniversari del telèfon Graham Bell. O sigui que aquest 2026 també estem d'aniversari. Fa 150 anys que el senyor Graham Bell va patentar el telèfon. Aleshores, va lligat tot, perquè és el Mobile World Congress, no? O sigui, la telefonia mòbil, en aquest cas.
I a pesar que, com he dit abans, també no ho truquem ara, que trucavem abans, perquè ens comuniquem per missatges, la telefonia és la base de tot plegat, perquè tenim la pressió de trucar i sempre diuen, vinga, va, anem a fer la trucada. Això no es perdrà mai.
Encara que no s'utilitzi, la trucada encara tenim com a últim recurs per allò. Mira, t'explico, que va haver-hi una conferència que es deia Liderar el futur, intel·ligent, inclusiu, imparable, en el qual, doncs, els humanoides, aquests robots humanoides, volem que també s'impliquin en aquesta, diguéssim, celebració d'aquests 150 anys d'aquest invent del senyor...
Alexander Graham Bell, que va patentar això al telèfon. Ho va fer després d'assolir amb èxit els experiments que estava duent a terme. Si bé totes les àrees de tecnologia han sentit amb els anys en el Congrés, és sabut que la telefonia mòbil és la raó de ser del Congrés, motiu pel qual el director del GSMA
que és l'empresa que organitza aquest congrés, ha recordat que fa 35 anys, el 1991, es va dur a terme la primera trucada amb tecnologia GSM, que va ser concretament el 1 de juliol del 1991...
a càrrec de Harry Holkery, qui aleshores és el primer ministre de Finlàndia. O sigui, GCM, que és la tecnologia en la qual ens movem ara, és de l'any 91. O sigui, també celebrem, a banda dels 150 anys de la patent de Graham Bell, celebrem els 35 anys d'aquesta primera trucada amb aquest nou sistema de telefònia global, que és això, GCM, que vol dir Global System for Mobile Communications.
Molt bé. També, i d'aquí va anar la conferència, no? Sí, sí, sí. És que aquí no acabaríem, eh? Sí, sí, sí. És que no acabaríem, t'ho dic en sèrio. Podríem allargar i allargar. Podríem allargar, però... Perquè és que hi ha tantes coses que es podríem fer. Sí, deixem-ho aquí. La setmana que ve parlarem de les novetats i explicarem alguna coseta més del Mobile, no? Molt bé, molt bé. Però deixem-ho així, només quedeu-vos amb això.
És que és una bogeria, eh? Estem entrant amb aquesta nova era, amb aquestes noves fronteres, que és l'era cohesient d'intel·ligència. Això aplicada als robots. Home! Home! Home! Mira, que taca't de la llum de la lluna. Vinga, va! Música
Bona nit.
És bonica, bonica, aquesta cançó. Saps? Que l'estem posant de fons perquè la tindrem aquí, a la ciutat de Tarragona. A la nostra ciutat. Ja t'ho dic quan i com. Vols que t'ho digui? Digues, digues. Doncs mira, ni més ni menys que el proper 22 de març. O sigui, d'aquí a 15 dies. 15 dies, eh? Sí, sí, sí.
A les 7 de la tarda, al Palau Firal i de Congressos, i a més tot venen així, Maggie Rayleigh, la veu de Michael Field.
Però té un per què que has posat aquesta cançó, a manera que vingui ella, sinó també per una cançó o un disc que ja ens has parlat. Sí, mira, posa el disc. Ja, directament? Posa el disc. Sí, així, com aquest que era bona cosa. Vinga, va, posa el disc. Adéu, Magui i Rayli, adéu, gràcies, eh? Però tornarà, tornarà, tornarà. Ah, perdó, perdó, eh? Tornarà.
Ui! Això peta, eh? És que ha començat així una mica raro, eh? Sí, sí. Començava molt fruixet, molt fruixet. Sí, sí. Li he donat volumen i després m'ha sorprès. Bé, això... Que raro era l'equip disc, el Michael Finner. Això que sona és el començament... Sí. Mira, aquí tenim la Magic Reilly...
Això és el començament d'un disc que fa unes setmanes us vam parlar, que jo vaig tenir aquesta troballa. I vaig recomanar. Buscant entre els meus arxius de música d'aquella dantes, de discos...
de discos de vinil, allò que passava tant i que portaven a la ràdio l'any 86, perquè ho havíem de portar de casa, doncs vaig fer aquesta troballa que la tenia oblidada, i era el disc del 82, anomenat Five Miles Out, d'un disc de Mike Oldfield amb un avió, no? Això era el començament d'aquest disc, no? La cançó que m'ha escoltat del Moonlight Shadow és l'any següent, és del 83, un disc que deia Crisis.
Doncs bé, tornem al 82, us vam recomanar aquest disc, que va ser molt bo, i en el qual també, evidentment, participava la Meji Rally. És que la Meji Rally feia ja anys que participava amb el senyor Michael Field. El que passa és que la fama arriba quan arriba, i va arribar un any després, el 83. Però el 82, amb aquest disc, hi havia aquest començament, apotiòsic, instrumental...
I al final del mateix hi havia una cançó que dóna nom al disc, el fight, Miles Out, i que aquí tornarem a sentir la senyoreta Maggie Riley fent les seves veus femenines amb el senyor Mike Oldfield. Una cançó, dir-te que és curiosa, perquè hi ha una part en la qual el senyor Mike Oldfield canta
canta així com en farat, allò amb ira, cridant, emprenyat, i a continuació la veu de la Meiji Ridley, suau, dóna tranquil·litat al senyor Michael Feld, que està una mica esbarat. Aquells dos pols, no? El contrast, no? Això ho podem sentir amb aquesta cançó, que és la que dona el nom a aquest disc, Five Miles Out.
I nosaltres tornem amb la Terra Esplana la setmana vinent i la segona part de Mobile World Congress.
Fins demà!
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte, 7 de març a 2.45 de la tarda, viurem el partit a la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense, Club Deportiu i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Fins demà!
Doncs vinga, que ja la tenim aquí amb nosaltres. Mar Pérez, bona tarda. Molt, bona tarda. Apropa-te-m'has, que no sé què li passa a aquest micròfon avui. No, que jo me'l poso molt lluny. Està raro, raro, raro. Mira, vaig a pujar hasta el volum. Vinga, puja't el volum. A tope, a tope, nena, a tope. Súpate el volumen. Estic cantant-hi-la, eh? No sé si és que aquí cap de setmana... No sé jo què dius, mira.
Que passen coses de risa. Aquesta tarda, el Xavi Franquesa, el Palau de Congrés, que anirà amb una faldilla, amb un tiling... Com es diu la faldilla? Tu creus que es deu dir un tiling?
No, però ho he dit ja una mica de broma. Això mateix. A més a més, li he preguntat amb l'Anna. Sí. Li hem fet l'entrevista. Molt bé. Li hem preguntat si solta del Tilg. Tilg. I tu ja saps què portava. Si és un autèntic... Es cosés? No porta res. Llavors és de Barcelona, jo crec que no. No deu ser 100%.
No, no, no. M'ha dit que vinguem a veure... Ah, a esbrinar. A esbrinar, a veure què... Estic encara allà... Estic així en dubte. A veure què sé què passa. Aquesta tarda, bueno. No sé si anirem, no sé si anirem. Bueno, bueno. Arribem massa just, no sé. Bueno, prou ja, prou, vinga. Bona tarda, com estàs? Molt bé, molt bé.
Ai, ai, ai. Aquests freds d'aquests dies... Estic amb molts espessos aquí, però és el que dient. És la edat que és una... Quan és joven, passa el que passa. És cap de setmana. Això és mana-mana. La taula està bruta. És que m'he enganxat una cosa. Benvinguts.
Miguel Ríos... Ja, ja, ja, ja, ja. Te tinc unes tansonetes que dic, mira, que tries tu. Venga. Mira, tinc aquesta. A veure. Hola, otra vez, ¿qué le vamos a hacer? Si es que siempre que te veo solo pienso, joder, que te diría de todo, de todo y no digo nada, que se ha quedado un buen día, ya ves tú qué chorrada, si no tengo el valor...
Sí, seguimos. Seguimos, ¿no? Aquí está. Te lo poso més endavant, ¿eh?
Què? Morats? No, los Marlon. Ah, los Marlon. Jo també he pensat que podrien ser Morat, però no. Bueno, els dos són molt dels Morant, eh? I... Deja-lo aquí. Està bé.
Que darte tantas cosas que contarte tenía tanto amor.
Que bonica és aquesta cançó del nen de la Conte, eh? És, és, és... És, és, és mi nena. Estaven aquí les dues avui? No, no, però veig que has fet una... Els dos primers no són dels 90, però sí tenen un aire així al pop dels 90, però esto es...
Esto es enorme. Parlant de música dels 90... Què? Dels 90. Aquest any es compleixen 30 anys... De quina? A quina por?
Sí. Duro de pelar. 30 anys, ja. 30 anys. La nit de dijous a divendres, a les 12, van desbloquejar una nova... No he pensat dir-t'ho si no ho haguéssim volgut de preparar. Una nova versió de la cançó amb la DJ...
la Cristo, la... Com se diu? Sí, l'Àngela. Àngela no. No, Àngela no. Àngel Cristo era son pare. No, però vull ser Àngela, no me'n recordo. Però saps de qui et dic, no? Sí, sí, sí, de la filla, que és DJ. Sí? Sí, sí. Doncs ha fet una nova versió. Bàrbara és su madre, no.
Sofia Cristo. I un altre dijoc de l'època. I han fet una versió de Duro de Pelar i la nit de dijous o divendres la van estrenar a les 12 en punt de la nit. I no he pensat de dir-te que la preparessis. La setmana que ve comencem amb Duro de Pelar. Va, va. Sí, eh? Apunta tu, eh? No, igual que me l'apunto perquè no ho se'n recordarem.
Escolta'm, què ha passat aquesta setmana? A veure, l'Anna haurà fet un resum...
De los Goya? No ho he sentit? No ha estat el cas? No, no, no. Ha parlat dels premis Zapping. Ah, bueno, doncs... I a més hem parlat amb el Xavi, el que veia avui, el Palau de Compressos, i alguna coseta més. Doncs jo no he fet un resum de premis, ni premiars, ni tal. Em pots posar l'aire, que ja torno a estar com la setmana passada? Que he rebut missatges de si em trobava bé... Estic melopòsica, però estic bé. És que no ho sé...
És el que hi ha, és el que hi ha. O eren dones molt joves o eren senyors que no saben... La qüestió... S'ha de informar. S'ha de informar. S'ha de informar. S'ha de informar. Clar, és informació social. Com t'anava a dir, en la gala dels Goya...
No et tenia molt clar si el tàndem Luís Tossar-Rigoberta m'agradaria. I què te va semblar? Bé, em va semblar àgil, no se'm va fer pesada, se'm va fer curta, tot i que era, se suposa, 20 minuts més llarg del que teníem previst.
I, bueno, molt reivindicativa, tant en el tema de Palestina com en el tema del feminisme, però bé. I la Susanne se'n ha anat molt bonica, eh? Molt guapa. És que m'agrada molt aquesta dona. Va tornar a tirar una floreta al president, al senyor Pedro Sánchez, i el va deixar allí de tots colors, pobre ell, però de bo, de tots colors, però de bo. I les cançons, no sé, em va semblar una gala rodona, La mar de bé. Sí.
Jo vaig veure el Luis Tossat molt moreno, de bigloti, de barba i de tot. Sí, sí. Jo me l'estava acostumant a veure de gairebé de Papa Noel, amb les seves canetes, la mar de guapo... Però canta bé, eh? Sí. Entona la mar de bé.
No consientas que se esfume. Asómate y consume.
I aquí se'm va començar la història. I a partir d'aquí pot ser un gran dia tot el que va venir després. Va ser una gran nit. Sí, és veritat. Hi ha hagut crítiques perquè sempre n'hi ha d'haver. Perquè no es pot fer una gala a gust de tothom. M'ho dius? M'ho dius o m'ho expliques? Però a mi em va semblar bastant rodona. Què vols que et digui? El que pot arribar a ser...
I no sé què dir-te dels premiats, si sorpresa o no. Amb Jo a Sirat potser s'esperava uns quants més. Segur que ell s'esperava. Seguríssim. Almenys un dels més importants. La millor pel·lícula... Em sembla que van ser sis. Però va ser més tècniques. Però els cinc més importants se'ls va endur de carrer. Els domingos. Sí, sí, la de los domingos. La qüestió. Com sempre...
He fet un recull. Sí. Em va costar perquè em va agradar bastant, l'estora vermella. Què dius? Sí. Jo m'ha sorprès, un dels CAO m'ha sorprès. Ja. Perquè a més a més també va ser un moment molt bonic.
Bueno, a veure... Ja estàs per on vaig, no? Sí. Bueno, però jo tinc un comentari, també, eh? Va. A veure, n'he posat dos de caos i uns quants d'hoquei. Val. Uns quants. Comencem amb els hoqueis? Els hoqueis. Vinga, som-hi. Intel·ligent! Així, així està de vestir. Així està de vestir. Així ho hem pogut. Va!
La qüestió és que el bon gust recau bàsicament en el que tinguis tu mateix. També és veritat. Elles i ells devien pensar que anaven divins a estupendes i jo també he hagut de fer creus, saps? Però bueno, aquest moment em m'agrada molt. Sí? Batguial, amb els Arrels de Gràcia, amb aquesta rumba de Barcelona. Jo no soc molt de la rumba, no la coneixia. A la Batguial?
No, a la rumba en si. Bebe aigua. És que són els mocs. Amb ella fent rumba, des de luego, clar que no la coneixia, però ni jo ni ningú. És veritat. Que va sorprendre, eh? Va sorprendre.
I, a més a més, perquè li va donar l'altre aire, perquè jo, quan penso en la Batguel, penso en una xica mala, saps? I, en canvi, aquí, amb el tarannà, amb els somriures, amb la manera de ballar, em va semblar una noia de barri. Pues sí, eh? Estàs veient el vídeo, no? Sí. Se me van els ulls cap allà, eh? Mira...
Els okays. Els okays posaria... No sé qui posar primer. Per tant, jo et vaig dir... Sí, vas fer i anem-hi. Mira, a la Leonor Wadling, amb un vestit negre acabat amb una cua amb color vermell...
Així, des de Sibila, i em va semblar que, tal com havíem criticat la setmana passada, dos vestits negres molt senzills i molt lausters, la cua vermella, aquella nota de color vermell, fa que aquell vestit sigui un sumum d'elegància. A mi em va encantar.
Molt bé. La segona, a l'estona vermella, abans d'entrar a la gala, l'abat Guiel. Ah, sí? Amb un vestit de Ludovic de Sant Cerní, de color xampany, amb un escot complicat de portar, amb elegància, perquè era tot com a... Tot obert, eh? La roba entrelligada, molt escotat. Era difícil de dur amb discreció. Vaja, sí.
Sí, sí, ja l'he vist que el nus aquí... Sembla que l'hagin fet... Tira, tira, tira, tira. T'afegui una corbata amb el vestit. Corre, tira. I em va semblar que era... Pel que ens té acostumades, normalment, em va semblar que era molt elegant. La calleta neguilla en cuervo, de Lola Casademunt, amb una camisa blanca i una faldilla d'atum negre que treia el sentit, guapíssima. Antonia Sanjuan...
Portava un vestit d'Alícia de la Rueda, amb un rotllo molt xanel, de color blanc, que a mi m'hagués agradat més que fos un dos peces. Perquè com a vestit quedava molt clàssic, però em va agradar molt. El vaig trobar súper elegant. Ella anava molt guapa i sense disfresses, sense perruques, sense mocadors. Com és ella i el que està fent i el que està vivint ara mateix. Exacte, vivint el moment.
Sílvia Abril, perdó pel tos, amb un vestit de Benavente en blanc, amb una part superior, similant una blusa en transparències i una gran llaçada aquí davant. I la faldilla, no sé si era faldilla o faldilla pantalón, no ho vaig acabar d'aclarir, però em va encantar. Ella estava guapíssima, tot, maquillatge, perruqueria, el vestit en si...
La Sílvia... Sí, mira, jo conforme vas estudiant, jo vaig buscant. Vas buscant, la Sílvia Abrí. La Helena Irureta, no sé de quina firma, és el vestit que portava, era un color blau petroli, jo tinc una boda l'any que ve i no m'importaria en absolut que aquesta bona senyora em passés l'adreça del vestit o el vestit directament.
Saps? Si no el vol, us apuntem, a veure què. Em va semblar... Molt bonic, eh? Molt xulo. Com un blau elèctric. Un blau petroli, se li diu. Ah, petroli. Ah, ja no és elèctric? No, és que no és elèctric, és petroli. Ah, va, va, per mi. Però no tot són flors i violes. Ai... Anem als cabos. A veure, t'he quedat a casa, xatina. En tinc dos. En tinc dos. Un és Alexia Putellas...
de Valenciaga, que era com si portés un paracaigut estirat a sobre. Ah, l'Alexia? Per mi, no sé qui l'ha aconsellat, però molt malament.
Ai, ai, se posa hasta les mans a la cara, com dient. És que menys la faldilla, tot el més m'agrada molt. Però la faldilla és, ja et dic, horrible. Sí, però la part de dalt m'agrada molt, que és així com una capa. La capa m'agrada, eh? Ja. La faldilla no. I la segona, que estic segura que és la que tu em dius que et sorprèn. Sí, l'Alba. Alba Flores. Home, prometo bé l'alegria.
Va fer caure alguna llagrimeta, va fer emocionar i aixecar tota la gent cantant. Anava vestida de Domenico, de color negre, amb tants serrells que fins i tot marejava quan es movia. És que no rompes más, mi pobre corazón. Però ella estava nominada a diferents premis. Va pujar per la cançó original, si no m'equivoco.
Mira, que estava buscant-ho, a veure si trobava el trosset, eh? Però, ara, des de la meva incultura en el tema, la cançó no l'ha fet ella sola. L'ha fet ella. Sí. Mira, mira, mira el trosset, eh? Este homenaje, esta catarsis y esta sanación. És que ho està passant...
Ella no és sola, damunt de l'escenari no està sola. No, és la Sílvia Pérez Cruz. Sí, què ha passat? Ni va parlar, ni li va donar el premi, ni li va deixar, ni l'hem vist amb el premi, aquesta bona senyora. Què és la que ha fet la cançó? La cançó que va sortir... La cançó que va guanyar el premi.
Estic segura que Alba haurà tingut alguna cosa a veure, però deixa parlar en aquella bona senyora, que és la que està dedicada a fer la lletra i a fer la música. No ho sé. És que no...
Mira, i a més a més va haver-hi aquell moment de glòria que ja al final... Què has de dir?
Gràcies.
Ella puja corrents, puja corrents, agafa el premi, posa el micro, i l'altre encara estava arribant, saps? Com dient, joder. Que massa... Eh, massa... Oye, mi parcelita de... Nada. De... Ja està. Pobreta, Sílvia Pérez Cruz. Bueno, doncs, que sí, que fantàstica és. Vale. Vinga. Anem a les xarxes socials. Mira que te tenia aquesta també. A veure...
Que bé que canta que ta chica, eh. Ojo, eh.
Es fa la sensació que desperdicia la veu? De la manera que canta les altres cançons. Sí. Potser sí. I l'aparició de la Casa Azul ja va ser... Què m'has de dir? A mi em van sobrar, perdona, eh? Perquè sí, pobrec. Perquè van arribar tard. Això una miqueta abans...
No te metas a mi Facebook. No te metas, por favor.
Perdó per la tos, eh? Ho torno a repetir. S'ha de ser crític en aquesta. Ja saps que a aquestes alçades de la temporada t'ha d'agafar la tos. Sempre. S'ha de ser crític amb les coses. Si no, no les millorem. Per ser crítics... Ai, ai, ai. Ai, quina por. Sí, ho tinc aquí al darrere. Mira, aquí. Sí, a veure? Sí, aquí, aquí.
Risto Mejide. Vale. Què ha fet ja? Ojo, eh? A mi... Després parlem de què creus tu que ha passat aquí. Divendres passat... Ui, d'allò. Risto penja una foto al seu Instagram amb el text de muy fan de mis fans.
Les mamarazzis ens destapen que aquesta foto està creada amb intel·ligència artificial. Que dius! O sigui que la gent que està allà no està. Sí. La foto original ens mostra el risto amb un senyor en un restaurant. Vale. Esta foto està penjada a la pàgina web del restaurant.
Hi ha el Risto i un senyor al costat. Sí. I el que ha passat és que ell penja la foto, la mateixa foto, però ha tret en aquest senyor i ha posat una noia... Una noia, sí, sí, la noia que es veu amb la xaqueta texana, no? Una noia molt de la línia del que... Joveneta, rosa, bon cos... Sí, sí, sí. Vale. Vale.
Clar, les mamarazzis diuen... Ostres, ens han passat aquesta fotografia, perquè Risto les té bloquejades, a les mamarazzis. Amb elles? Sí. Però... No, no, no. Elles, a través d'altra gent que sí pot accedir a les xarxes socials del Risto, li diuen, ei, mireu que ha penjat, mireu que ha passat, mireu el que tal. I li han passat...
Van passar la fotografia tal com l'estem veient aquí enrere. Sí, sí, aquestes dues. La foto original d'ell amb el senyor... I el muntatge de la costa. I el muntatge amb la senyoreta esta. No pot ser que el mateix dia es fessin aquestes dues fotos. Aleshores, elles comenten que...
ho ha fet per un rotllo pitopàusico, és a dir, ara mateix no tinc parella, però vaig a donar enveja a la meva última ex, o les meves cinc últimes ex, o vaig a fer creure que estic al mercat, o... Elles fan aquest comentari, i aleshores, ell, en el seu programa, en directe, cosa que no fa mai, parlar d'ell mateix en el seu programa,
Atura el programa per explicar el que ha passat. I que ha passat. I ella ens diu que aquesta foto li envia a algú que es dona a conèixer...
dient que és la noia de la foto i que tenen un amic comú. Ah, que és el senyor aquest? No, no, no. Ah, és una altra cosa. I li envia la foto. Ell intenta saber qui és aquesta noia, que es posa en contacte amb ell a través d'Instagram enviant-li aquesta foto i ell no acaba d'aconseguir saber qui és, com que aquesta noia no li contesta qui és, ell diu que la bloqueja
Però la foto la puja amb el text... Amigos para siempre, dis de wow, es will my friend. Muy fans de mis fans. Ai. La qüestió inclús avisa que ha posat una denúncia a la policia perquè, clar, qui és aquesta noia que li ha retocat la foto amb intel·ligència artificial? Però si l'has penjat tu. Clar, ella te l'ha enviat a tu.
I tu has estat qui l'ha desbombat. Clar, les mamarazzis deien que és molt possible... No volen dir que sigui ell el que hagi fet el muntatge, però que algun amic o alguna broma o alguna cosa, perquè és que, si no, ell per què la penja? O la noia en qüestió amb ganes de... Les explicacions que dona no tenen cap sentit si, a més a més, després ell ha penjat aquesta foto, perquè si no... No té raó de ser. Si no, tu no dius res, no penges la foto i s'acabat. I a Déu molt bona...
Vas a denunciar a aquesta noia que t'ha passat la foto, però amb quin motiu la denuncies? No ho entenc. Per trucar a la fotografia, però si tu surts igual. Clar. Surs igual que en la foto original.
No ho entenc. Al millor farà un programa especial dedicant a la foto. No ho sé. Elles han obert el tema que si algú coneix aquesta noia, si aquesta noia és real i existeix i ha fet el muntatge, perquè està clar que és un muntatge...
que es posi un contacte amb elles perquè hi volen parlar. Però que tenen claríssim que aquesta noia no existeix i que és una paranoia perquè, d'alguna cosa, si bé o mal, l'important és que hablen de mi. Mira, d'una pàmbula, cap a una altra pàmbula vostres, eh? Vaja. Aquesta pàmbula és...
Que sí, regatxa, sí, sí, sí. Ja ho havíem parlat feia setmanes, del nou anunci de Madonna, perquè ens ho diuen, però no sabríem qui era ella, perquè cada vegada que surt té una cara diferent, cada vegada està més recautxutada. Sí, sí.
Sembla sa filla de la Madonna, eh? I tu m'estàs dit perquè a la passadella a París, a la Setmana de la Moda de París, va obrir, com que ara ella és imatge de la barca, va sortir cantant aquesta cançó que estem sentint de fons. Però jo tinc una altra notícia d'ella, que té a veure amb la foto que tenim posada a la pantalla. Aquesta de la pilota?
Querida Madonna, te escribo esta carta porque necesitamos tu ayuda. Ah, calla. Així comença la carta que la presidenta del club de futbol del Celta de Vigo li envia a Madonna. El dia 29 de juliol de 1990 vas actuar en l'estadi del Celta de Vigo...
Club de futbol del qual soc presidenta. Aquesta nit vas venir amb la nostra samarreta celeste. La teva imatge amb aquesta samarreta s'ha convertit en un mite i forma part de la història cèlptica. Mira, ara sabeu, ara sabeu la fotografia. Ara, 36 anys després, li pregunten si encara té aquella samarreta o si sap on pot parar. Ai, ara he de buscar els baguls...
Aquesta recerca no és un capritx, és un acte de memòria.
És el patrimoni emocional del nostre club. Diu que divendres que ve, 6 de març, volem dedicar-te un gest d'afecte des de la nostra casa. L'estadi de Balaidos serà a partir de les 20.45 abans del partit del cèptic Real Madrid.
Oi, a Respòs Madona, se sap algú? No ho sé, no ho sé. Home, amb l'amor de Déu, no me deixis a mitja. Vaig veure la notícia, però no he arribat a saber... Avui, ja, dissabte, no he arribat a saber si en el partit de divendres vam poder fer alguna cosa. Ai, jo no vaig mirar. M'ha encantat que la presidenta posi aquesta foto i posi la foto de la carta amb el segell de l'escut del partit. Pots fer així? Pots fer així, d'aquella manera? Aquesta. Aquesta.
I diuen que aquesta imatge de Madonna amb la samarreta del club, pels socis del club, és tot un símbol. I que, per tant, tenir aquella samarreta seria... Tu què creus? Ara vinc a... 36 anys, eh? A saber. La de vegades que s'ha canviat de pis...
I de cas, si jo que m'he canviat dues vegades, dues vegades m'he canviat, i no sé si no està la mitjana de coses. Aquesta gent no mou mobles, ni mou coses. La roba que porta en els concerts i en les gires, normalment no se'l guarden a casa, es guarden en... En magatzems, en històries. En magatzems, en contenidors... Containers World!
Qui ha trobat la samarreta dels hòtics de la Madona? Recorda que una vegada van trobar en un contenidor roba d'una gira de Michael Jackson. I l'abans ho va estar. Fa molts anys d'això, que ho vam estar comentant. Aquesta gent, on guarda la decoració? Doncs ho guarden tot, amb magatzems que tenen aquesta gent, i allí guarden la roba de...
Tela, eh? Per ser un cas. Sí, sí, sí. No t'estranyi que algun dia diguis, hòstia, pues sí, la tinc, aquella samarreta. I he de dir, hòstia, pues sí? Sí, ho dirà la Madonna. La Madonna ho dirà, hòstia, pues sí. Pues claro, dirà, pues claro. Es bonica, aquesta cançó, eh? Bueno.
Què significa aquest bo? A mi m'agrada la música, m'agrada la música. Ja saps que jo a l'anglès ens vaig marallar. Ja passa. L'artista Lily Allen ha tornat a despertar l'aplaudiment del seu públic en la seva gira West End Girl perquè ha tornat a contraatacar el seu exmarit. Pobre. En el qual va dedicada aquesta cançó.
L'actor David Harbour, saps qui és? Ara mateix no me tenen present. Mentre interpretava el seu tema, que és aquest que estem sentint de fons, en el qual la cantant enumera tots els regals que el seu ja ex-marit li feia a les seves amants...
I va portar un vestit, que estem veient a la foto, amb els seus rebuts imprimits a la tela. Ai, la mare! Per tant, hi havia cullerets, hi havia arracades, hi havia sopars, hi havia tota una quantitat d'etiquets, de regals que ell feia a les seves amants mentre encara estaven junts. Ah!
Ara n'estic veient, les imatges... I és com un tiquet d'aquells quan vas a fer la compra de primer de mes, que és un tiquet tironàtic, és un vestit... I que algú li estava aguantant a l'altre. Clar, perquè es veiés bé, amb una cua llarguíssima, amb tots els tiquets imprimits dels gastos, dels regals que li feia a les seves amants mentre estava casat amb ella.
Que majo, no? La cançó et pot semblar bonica, però en el fons és un poco... És un poco Shakira, també, eh? Claro, claro, claro. Mira que te lo devuelvo tot, ja vas a vas con creces. I el home allà, dientes, dientes. Vamos a mandar aquí una cosa.
Mare meva, eh, mare meva. Escolta. Què més tenim? Tenim el Quico Rivera. Ai, vinga, va. Curt i ràpid. Vinga, va, sense dolor. El dimarts, la revista Lectures ens avança que Quico Rivera i Irene Rosales travessen un procés de divorci d'allò més escabrós. Perquè, malgrat que van acabar la seva relació de bon rotllo...
Saps? Com amiguis, com amiguis. Ara sembla ser que el DJ hauria sol·licitat la custòdia compartida de les dues filles, Anna i Carlota, doncs que això ha fet deslligar el caos i la ira en Irene, és a dir, damunt de banyuda. Home, ara em té de pagar el pis.
Doncs no. No, no, m'hi refereixo teòricament. Ara et vols compartir la custòdia per no haver de pagar una pensió de manutenció? Perquè bàsicament no ens enganyem. No ens enganyem. No és de pagar. Hi haurà molts pares que es desviuran pels seus fills, però em sembla que aquest no és el cas.
Em sembla que no, eh? Ja està, acabem. T'he demanat això, t'he demanat música dels Bridges. No anem a parlar dels Bridges. No? No. Home, jo ja estava preparadíssima, eh? Doncs no. Com me va gravar? Com molt! Oh, ja vaig saber si era... La Sílvia era com les veïnes d'escala que em deien... No, no, no, he vist dos culs, ja! He vist dos culs! Tres!
I jo li deia... Sí, sí, sí. Pit i cuixa i cul, eh? Això semblava un pollastre. Jo patia més per l'aigua que basava, allò, perquè això... Sí, a més, me va enviar un missatge. Ai, que de ventaja, això. Aquí ha de fregar tota aquesta aigua. Tirem per terra aquests hòs que no veuen, que no hi caben, no sé. A veure, jo no... Bueno, ja...
No parlarem dels Bridgerton, però m'ha semblat... Llàstima, llàstima. M'ha semblat que era una bona música per donar aquesta notícia. Vinga, va. El dimecres 4 de març, en record a la duquesa d'Alba, Cayetana Fis James Stewart, ha fet que, per fi...
tots els seus fills es reunissin. Has vist? Jo em sembla que una vez i n'adamás. Una vez i n'adamás. Perquè no han aconseguit, des que va morir, no han aconseguit ajuntar-se tots els fills en un mateix lloc. Que faci una calçotada.
El motiu ha estat el centenari del naixement, ella va néixer el 28 del març de 1926, i ho commemoren amb una exposició calletana, La vida en duenyes. És una mostra que pretén capturar no tan sols la figura de la duquesa, sinó...
una casa que ha fet història en aquest país. Recordem que ella era la persona amb més títols novidialis del món. Una sola persona... Sí, sí, sí, que portava. Tenia més títols novidialis que ningú del món.
I per tant, doncs, sempre ha sigut com el buque insigne de la noblesa espanyola. Una vegada moria ella, doncs, es va repartir tot, és el que hi ha, i no els havíem tornat a veure junts, mai, a tots els germans, fins ara. Han inaugurat l'exposició. A mi m'agradaria, eh? Saps que sempre dic que jo de gran vull ser l'eduquessa de Alba?
Vull ser com ella. Vull ser com ella. Jo faig el que em surt de la flor i s'ha acabat més igual el que tu pensis. I això, doncs, per ser qui era, era... Era la llora de llorar. Però m'agradarà veure aquesta exposició. Em sembla que sí. Per ella, per qui era ella.
A veure si ve, a veure si és una d'aquestes exposicions. No, perquè la fan al Palau. Però també es pot, no? Bueno, des d'aquí donem la idea. És un cop d'Ave, és un cop d'Ave. Ah, també. Home, hi ha que m'ho proposa, si vull, eh? Eh, si he d'ahir, vull. Per ti, mato. Andreina. Ah, no.
Ai, mira, què ha passat? No sé, te va canviar la cara, a mi, eh? Te va canviar la cara, niña. A veure, canta-me-lo. No, no. Ja ho sé. Enmig de la seva actual gira a Latinoamèrica, Alejandro Sanz va tornar a col·locar-se entremig, allò pim-pam-pum-pim-pim, fins dalt de tot, a la premsa rosa.
Ja ho has llegit tot, així ja puc dir-ho. Després de la seva ruptura amb Candela Márquez, a finals del 2025, el cantant ha estat vinculat novament amb l'actriu peruana Estefany Cayo, amb qui ja la van relacionar el 2023.
L'actriu ha estat present en diversos concerts d'aquest tour, però les alarmes van saltar quan, durant el segon concert, l'últim concert que va fer a l'Estadi Nacional de Lima, Stephanie Callo va sortir del backstage i es va posar al costat de l'artista, es van abraçar i...
es van donar un petó als llavis. Un piquito, un piquito. Justament quan sonava aquesta cançó que estem sentint de fons. És a mi, és a mi. Com que se'ls ha vist.
amb ella, sobretot, amb diferents concerts d'ell d'aquesta gira, ja comencen a dir que potser aquesta vegada sí, que la cosa quan llarà i que serà la parella de la temporada, perquè sabem que a aquest senyor no li duren gaire. Estic buscant l'Estefany Maio, l'escric molt malament.
No l'has fet trobar, eh? És un callo. Ah, callo, callo. He posat mayo, però no l'he trobat. Perdona, este pari. Perdona, este pari. I per què l'estàs buscant? Per veure les 7 diferencias? No, la cara.
Buc, si és igual que l'altre. L'altre de la Shakira... Esto és com el que dèiem abans del senyor aquell de la foto, que totes són tallades pel mateix patró, igual. Home, boniqueta ho és. I segur que intel·ligent. I bona persona, també. Escolta, acabem, ja. M'has dit que no hi havia gaire temps i... Ja m'he estirat. Ja fa temps, ja que ja ha passat. La setmana passada...
vam dir que hi havia uns vídeos d'ella que corrien per les xarxes que ella havia penjat en les seves xarxes socials en un estat lamentable, doncs dimecres va ser detinguda a Califòrnia per conduir sota els efectes de l'alcohol.
Va passar la nit al Quartalillo i va sortir de matinada cap allà a les 6 del matí de dijous amb càrrecs. Com a clar. A més a més, jo crec que ja és repetitiu. És molt fort, eh? Crec que no és la primera vegada. Que la canja en conduïn borratxa? No.
És molt fort que no acabi de... De centrar o de buscar... De trobar algú que la... Que la pugui ajudar, de veritat. Que l'ajudi. Segurament ningú pot rebre ajuda si no la vol, l'ajuda. També aquesta és una altra, és veritat. Però, bueno, quan sembla que per fi aixeca el cap... Pam, mazazo.
Doncs, si vols, nosaltres, mira, et durem un cop de mà, eh? Vine, xiquiteta. Home, és aquí el... Fas el mana-mana amb nosaltres. Ah, bueno, si vols venir, vine aquí. A vegades hi ha vermut, però últimament només hi ha aigua. No, no, aigua, aigua, que fa la vista clara. Perquè ja no podem veure l'alcohol que tenim a la dada. No, no, que aquestes hores ja... Més que res perquè després m'adormo. Si jo em fot un vermut en aquesta hora, m'adormo. Ara és quan anem a dinar...
Que ja és quan pleguem. Estem dijunes, estem dijunes. Per tant, Britney, si vols venir, vine. Però millor que et posis en un centre. Jo crec que millor que se'n vagi a algun centre, eh, Sílvia? Perquè per molta bona fe que tu tinguis, ja, saps? La gent que té al voltant també deu tenir bona fe, però no hem fet net, no hem fet net. Britney, va, xica, que tu podes. One more time, one more time. I sobretot i amb el meu anglès.
Bueno, he buscat cançons feministes. Quantes vols? Moltes, n'hi ha moltíssimes. I he estat buscant i reminant. I abans de començar, la Sílvia m'ha estat repassant. I al final, la primera que jo portava al cap és la que posem. Perquè si ens estàs sentint en dissabte, doncs guai, tens el cap de setmana per davant. Si ens estàs sentint en diumenge, ja quasi és l'hora que vagis cap a la...
La Mani és 8M i ni una més. I si agafen a una, agafen a totes. Hombre. I que també teniu l'espectacle de Sogra i Nora, eh? Sí, dels names i vells. Ai, des de la vegada.
que deuen estar, si no, arribant al balcó del Mediterrani, per allà propet, eh? Home, jo veig que fan càlculs. Bé, ens donarem a sentir i a veure... La setmana que ve? No? Home, crec que sí, no. Home, que... No, que dius tu, això, i és avançat.
Com que no? Ara no sé, m'has deixat descol·locada. Estava jo amb el tema del balcó de Maritarrà. Clar, que tu ja estàs allà amb el sogra i no ara. Bé, que sigui, després ella ho talla i deixa la meitat del programa i l'altra meitat no el podem emetre perquè aquí ens enrotllem com a persianes i com que vinc l'última sempre dic el mateix, arrossego el destemps dels altres i clar, és el que té. Total, que ens sentim i ens veiem la setmana que ve. Adéu, guapa. Adéu.
Fins demà!
Bona nit.
I així també acomiadem nosaltres del programa. Diem-vos que tingueu un boníssim cap de setmana i que ens tornem a sentir dilluns a partir de les 11 o ja serà de cara a la tarda a les 6. Gràcies, adéu-siau.
Fins demà!
La teva fórmula musical al 96.7 FM. Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Tenia una cançó gravada i una tornada que em va marcar. Una balada que no és balada i un regueton que em va fer plorar. Has d'ensenyar-me que el món es para i ara es pares per reflexionar. Estic millor que fa 3 setmanes i sé que ho esperaré més demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Et juro que avui no m'esperava trobar-te en un bar amb la senya, veure't ballar i no poder deixar de...
I m'encantes i no sé com dir-t'ho. I vens on soc i et quedes mirant-me. I rius, joder, com pots ser tan guapa. I t'acordes més i em dius jo.
i sé que ets tu per a darle la vuelta al destino i m'encanta si no sé com dir tu i aquí estàs tu i sé que ets
Que las locuras existen viviendo por las que me ha traído a ti. Por las que me ha traído a ti. Por las que me ha traído a ti. Y aquí estás tú. Y aquí estás tú. Y sé que es tú.
Bona nit.
La millor música a Tarragona Radio.
Fins demà!
Bona nit
Voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo. Un día verás que este loco de poco se olvida. Mucho que pasen los años de largo en su vida.
En esta playa de mi vida te hice una promesa volverte a ver así más de cincuenta veranos. Hace hoy que no nos vemos ni tú, ni el mar, ni el cielo, ni quién me trajo a ti.
Volver a nacer Debería cada día amanecer Sonriendo como cada ave Como aquella ave Te voy a escribir la canción más bonita del mundo Voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo
Un día verás que este loco de poco se olvida Por mucho que pasen los años de largo en su vida Y te voy a escribir la canción más bonita del mundo
Fins demà!
Fins demà!
Just give me a reason, just a little bit's enough. Just a second, we're not broken to beds.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada. Amor és la resposta que sovint costa resposta.
Molt més que una paraula és emoció i vol voluntat. Ja no vull més estar baix tant de pols ni tant de sendre. No vull tancar-me el món ni profediar de...
Fins demà!
No vull ser un sant, vull ser un tros de pa, fer sopes dins la teua mà. El que vull és estar al sucre del teu tacte.
Ja no podem fer res.
Tinc un món de festa que em fa ser inestable mentalment. Crec que no empatizo gens amb la gent, però veig que he après a valorar els petits moments. Però estic tranquil fent, destranquis un projecte malnotet. Busco pisos d'habitacle i crec que sóc addicte al vintet. O la pom mentre faig pipi assegut i perdo el temps.
T'insultes a la ràdio per posar sempre el mateix jo. Ja et busco alguna playlist de temes que he descobert dels temes d'aquest mes i dels següents. Perquè en anglès s'ensenya el tom. Les finestres baixades són tu i jo i la Golden Hour. Un sol que et pica la cara i una musiqueta suau són les 10 de la manana. I em pregunto si vindràs i em dius que no.
Potser és que el trap català no...
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Una noche rosa.
Fue la última vez que te perdí, una vida loca, cuando sin querer me despedí. Y hoy que tú ya no estás, tú ya no estás, tú ya no estás aquí, se queda en mi boca. Una historia, una canción y un beso en Madrid.
Parecen solo días y va casi un año que te lloré. Yo sé que estamos bien, pero a veces te extraño. Yo te lloré. Yo te lloré con locura. Y aunque el tiempo todo lo cura. Hay amores que se olvidan, hay amores que siempre duran. Esto no fue una aventura, pero tuvo que terminar. Aunque yo sé que es tarde para recordar que una noche rompa.
Fui la última vez que te perdí. Una vida loca. Cuando sin querer me despedí. Y hoy que tú ya no estás, tú ya no estás, tú ya no estás aquí. Se quedó en mi boca. Una historia, una canción y un beso.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Tarragona Radio, al 96.7 FM.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit avui se'ns acabés el món. La llum al cel.
Vam créixer plegats. Em vas fer creure que tot estava al nostre abast. I ara tot canvia i ens té atrapats. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar-la al teu costat. Sense negles que ens buiveixin ser qui som.
i a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció. Ballant just fins que acabin.
Fins demà!
Fins demà!
Sóc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà. Titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant. Capità del silenci quan toca la mesura perfecta i la puntualitat. Escrivar de paraules senzilles els mots encreuats.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot preparat. Els senyors, el vestit vermell i els nois que venen de prou. Un pintor de silenci tranquil parla del vell somriure que avui té l'any. I la cèlia que espera pacient com ho fa.
Un dimarts de primavera, a la riba d'ultramar, on no paran les sirenes. Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles, canto peces d'un jubat.
Les coses que penso, com no tinc res més per pensar.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Dime cómo le explico a mi destino que ya no estás ahí. Dime cómo guardé para desprenderme de este frenesí. Esta locura que siento por ti, con esta química que haces en mí.
Que tú y yo, que tú y yo Estamos hechos para estar los dos
Bébé. Así, así, así como te gusta, baby.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estàs escoltant Tarragona Ràdio.
Prova de bales, un horitzó, també unes ales. Hem vist caure a la frontera i en el teu cos de pols d'estrelles. Hem desfet tots els camins, hem après de l'infinit. Mica en mica com balla la vida, ballarem aquesta nit. Atrapar la lluna plana, creuar junts tota la terra, buscar.
Reventar tots els rellotges, apagar el motor ferotge, començar a anar. Oh! Que la vida es pari fins que surti el sol. Oh!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
La vida i l'esperança diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso que tot s'oblida tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat. Podia viure sense tu, però
I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no m'estima, a cagar la via, a cagar la via.
Som la Coca-Cola i els Mentos, Calypso fusionat amb el Mentor. Sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llépula ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens, que bonic com te'n va.
Tarragona Ràdio, 96.7 de la Freqüència Popular.
No mereces ser los rayos, no ves que me hace daño. Tengo un calenturo que me duele un montón y además no sé cómo lo haces que ya no me satisfaces. Acordillos facultades, mi amor. Recuerdo que antiguamente
No me beses en los labios, no ves que me ha te daño.
Recuerdo que antiguamente me cogías de repente y me echaba a sonador. Un minuto, dos y por mí pasaba una corriente de más de doscientos veinte. Has perdido facultades mil.
I know you're out of my league, but that won't scare me away, oh no.
You've carried on so long you couldn't stop if you tried it. You've built your walls so high that no one could climb it. But I'm gonna try, where'd you live?
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Ella digué de solte, flota ben entre l'aigua y els estells com astronautes. This kind of thing makes life worth living. When you're ready to be sharing, then you're bound to be receiving. Pot ser l'esperit de Martin Luther King, se podera de tot.
Tots ser som una fase superior del cicle de reencarnació. El llibre de les meravelles diu que és un deure viure rodejada en coses velles. En això hi ha i que un i per això s'esforça a sols conviure en tot allò que en realitat importa.
Resulta que després de tot només som energia permanent. Però és segur que contemplar tanta bellesa afecta el pensament. I què hi faré si m'he criat? Jo ho visc sempre amb un peu en el passat.
Tinc els records en la palmaré la mà i la voluntat d'aprendre a separar la paia del gran.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles.