L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves alnàstic, Enric Pujol, Oriol Subirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida.
G1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol. I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la Sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Oi que se'ns acopla? Bona tarda. Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio i ben trobats. Aquí comença el nostre programa, el nostre Ja Tardes cap de setmana. Què tal aquest dissabte? Avui que se'ns acaba el mes ja. Febrer, gràcies.
Els darrers anys, el febrer no m'ha cuidat gaire, tot he de dir. Però enguany ha estat tan bonic. No sé si ha estat perquè és l'aniversari de Tarragona Ràdio, perquè enguany, diguem que el mes no se m'ha fet tan llarg com altres vegades.
I que mira, ja estem al març i ja el tenim aquí a la porta, demà mateix. I parlant de demà mateix, demà no tenim programa. O almenys traurem el caparronet, potser una horeta, o a veure el que ens deixen, perquè demà, a partir de les 11 i fins a les 2, tenim programació especial dedicat al Club Gimnàstic de Tarragona, amb tots els companys allà al nou estadi, per viure a in situ les coses que es faran des d'allà, i sobretot, ja de cara a la tarda...
a continuar seguint tots els partits d'enlàstic com ja és tradició aquí a Tarragona Ràdio. Doncs tot això és el que passarà demà, per això t'ho dic que no crec que hi hagi programa, no ho sé. Ara millor, doncs ja, repetim el Manamanà o el Carre d'Artistes o el Beta o... Però fem una cosa, primer el presentem al de Vull i a veure què passa demà. Jo és que va, m'engresco, m'engresco i no pot ser. T'aquí una estoneta, parlarem amb la Patricia Azur.
Elles seran concert demà mateix a partir de dos quarts de 8 de la tarda a Estúdio 23, al carrer del Vidre número 8, presentant-nos la seva proposta musical. I a partir d'aquí, tots els nostres col·laboradors. Començarem amb el retroviso musical. Carrer d'artistes...
M'ha anunciat l'Anna, i aquí us ho deixo, que Tela Marinera avui me parla de dos ocells, dos pàjaros, el vuelo... Bueno, no ho sé. I que, a més a més, ens convida que aquesta nit passen coses a la Jartà. No sé si totes dues coses tenen a veure, eh? Escolteu, escolteu, carrer d'artistes. Ens deixarem portar... amb el Miguel González i l'Abril Ríos. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten. Ten.
que arriba el Beta i ens porta amb una nau especial directament cap a la Lluna. Deixeu la Lluna en pau, home, per favor, l'amor de Déu, què us ha fet? La Terra és plana, ho sap tothom. I ja per tancar... Manal, manal.
Doncs això mateix, el Manà Manà amb la Mar Pérez. Tot això és el que us hem preparat i, a més a més, un petit especial al final del programa. Mira, hem tingut un caprici. Ahir es va presentar ja, sencer, senceret, el nou treball discogràfic de Bruno Mars. I a mi, Bruno Mars, si vols que et digui la veritat, m'agrada molt, però la veritat.
És d'aquells cantants que, a més a més, s'han anat treballant des de molt petits en el món de la música i ara ja són gegants. I tenen cançons precioses. I per molt que passin els anys, aquelles cançons es tornen himnes i continuen resonant dintre de la nostra memòria musical.
I mira, volíem convidar que tu també l'escoltessis. Què et sembla? Sí, no? Doncs farem un petit especial. Res, escoltarem uns segons instants de cadascuna de les cançons del primer març d'aquest nou treball discogràfic que es diu De Romàntic i des d'ahir mateix tenim l'oportunitat de gaudir. I mira, que estem romàntics, podríem començar amb una primera cançó. Doncs va, i a més a més, d'ell mateix, i en una boníssima companyia...
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. En directe des de Las Vegas, Die with a Smile, Lady Gaga i Bruno Mars. Quina cançó. Des de la primera vegada que la vaig sentir em va posar la pell de gallina. És preciosíssima.
Doncs així, d'aquesta manera, començem i de seguida saludem a la Patricia Tzu. I just woke up from a dream Where you and I had to say goodbye And I don't know what it all means But since I survived, I realized Wherever you go, that's where I'll find love Nobody's promised tomorrow
I love you every night like it's the last night, like it's the last night. If the world was ending, I would be next to you. If the party was over, it would turn my love for soon. I would hold you just for a while.
I want to be next to you. Ladies and gentlemen, Lady Gaga. Lost. Lost in the words that we scream. I don't even want to do this anymore. Cause you already know what you mean to me. And all of the other world we're fighting.
Fins demà!
I want to be next to you. Next to you. Next to you.
Bona nit.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I ja sabeu que sempre estem pendents del que passa dins del Secrets en Acústic, que ens porta a Estudio 23 al carrer del Vidre número 8. Doncs aquest cap de setmana, aquest diumenge, dia 1 de març, què millor que comença el mes amb ella. Serà dos quarts de 8 de la tarda. I a l'escenari, el petit escenari, el cucató, perquè m'han parlat d'ell, que és una autèntica meravella, Patricia Azzurra.
M'ha arribat la nota de premsa que m'ha fet el Richard White i em diu... Fes ja la teva reserva, Patricia Azur, la talentosa cantautora i guitarrista originària de Barcelona, que s'ha convertit en una figura destacada en el món de la música emergent, amb la seva barreja única de melodies inspirades en el folk britànic i la música grusaxona. Així com les seves sinceres lletres, o lletres sinceres,
I etcètera, etcètera, etcètera. Però fem una cosa, que la tenim via telefònica, la Patricia. Anem a saludar-la, a veure què se'ns explica. Patricia Azur, bona tarda i benvinguda de nou a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda. Moltes gràcies per conviar-me i trucar-me. Al contrari a tu, que a més a més, abans de sortir a l'antena comentàvem, ara ja fa una miqueta que no sabem res de tu. Com estàs?
Bé, doncs molt bé, la veritat, molt contenta, molt emocionada i superbé, sí, sí. Explica'm, explica'm, perquè l'última vegada que vam parlar no recordo si va ser en alguna de les actuacions, m'imagino que sí, perquè en el portaautors, això ja ha corregut molt. Clar, això va ser 2020, em sembla, va ser tot pandèmia, just que acaba de passar la pandèmia, perquè la final del portaautors l'hem fet com mig telemàtica.
no hi havia públic, sí, sí. I era així com una miqueta fred, no? Dius, no, així no m'agrada. I tant, i tant. Bé, la vida no, però des de llavors vaig gravar el disc, hem tocat moltíssim, en format solitari, en duet, en banda...
I ara fa un any que he obert el meu propi estudi de gravació a Barcelona. Uala! Ostres! Sí, sí. O sigui que ara ja superinstal·lada i treballant moltíssim fent música, que és el que més m'agrada. O sigui que supercontenta. És que estava per aquí, que t'ho he comentat fa la ventana, tinc un munt de músiques que no he tingut l'oportunitat d'escoltar. Crec que me vaig parar en el season. O potser alguna cosa del Quiet Room vam comentar? Pot ser, sí. El Quiet Room va ser el disc que vaig treballar
El primer disc d'estudi
sí que estic intentant organitzar-me per gravar aquest segon disc, que ja tinc moltes ganes de fer. Home, ja ens has donat també bastant senzills, i després també les sessions, que m'agrada que me comentis, aquestes sessions analògiques, això de buscar i de remenar, diguem que en el begul dels sons, què tal? Explica-ho. Bueno, doncs això va ser d'uns amics que treballen a Sol de Sants, un altre estudi de Barcelona,
molt xulo, que ens van convidar a una colla d'amics a gravar cadascú una cançó i la premissa era que utilitzarien només cinta, com es feia abans, abans del munt i tal. Llavors és com una toma i amb el so que sortia de la cinta, 100%. No està gens processant ni res. Hola!
Això és meravellós, perquè és tornar una altra vegada als orígens de la música, que jo crec que d'alguna manera no hem perdut mai de vista. I tant, és el retorn que la música surti de la mà de l'intèrpret i de la veu de l'intèrpret, sense durat. Veiem la fotografia del que seria la portada d'aquest EP. Me'ls presentes?
Sí, bueno, a la portada estem... Ja l'EP, clar, com que són quatre cançons i cadascuna la toca un amic diferent, a la portada em sembla que estem tots en un sopà, no? Sí, sí, sí. Exacte, exacte. Sí, té aquest punt així de sitcom, però sí, sí. I és allà mateix a l'estudi, a Sol de Sants. Que bo. I l'experiència boníssima, pel que m'estàs dient, no? Per tornar a repetir, de poder fer una segona part, potser fins i tot d'aquest analògic session. Sí, i tant. O sigui, al final, el xulo és que moltes vegades, quan plantes gravar una cançó i que sigui...
més llarg. En canvi, en aquest cas, va ser preparar la cançó perquè farà un vell de tomes i es colgi una toma i ja està. Que bo, que bo. Això és una miqueta el que ens trobarem aquest diumenge allà? Suposo que sí, perquè al final la proposta del concert del diumenge és dintre d'un cicle que es diu Secrets en Acústic i en tinc entès que és un estudi de música i que és completament sense ampliciar
i molt de prop. Sí, sí, però a propíssim, eh? A propíssim, jo t'ho dic ara. Sí, sí, i la idea és que tocaré en solitari, però potser hi ha alguna sorpreseta, alguna col·laboració, alguna cançó. Oh, ostres! Home, aquí a Tarragona ja saps que se t'estima, i jo crec que bons amics també es van fer.
Sí, i tant. No sé si va per aquí la idea, eh? A mi també em fa molta il·lusió. Bueno, no, no. La col·laboració, si ve, ve de casa. Ah, d'acord. Te l'emportes a la motxilla? Sí, sí. És un convidat obligat que potser ve d'acompanyant, però el lio perquè toqui alguna cosa. Ah, molt bé, molt bé.
No duro més pistes. No, que si no espatllem la sorpresa. Que vingui precisament, recordem, serà aquest diumenge, dia 1 de març. Què millor que el que deia la presentació que comença el mes amb tu, a dos quarts de vuit de la tarda, per poder passar una bona estoneta. Jo recordo que el carrer del Vidre número vuit...
És un donatiu de 12 euros que entre tapa i beguda inclosa, eh?, en aquest donatiu, a banda del concert, de la bona companyia, i de poder estar, doncs, una estoneta a la mar de maca. I tant, i tant, sí, sí. I després d'aquí, cap a on marxes, Patricia? Jo no sé si és allò que dius, no, no, me vull tancar, acabar de gravar el disc, o... Jo espero que algun altre concert més, sí, no? Una mescla de les dues coses, perquè per un costat...
La planificació que tinc de gravació és al juny. Això sí que llavors estic començant a tancar 100%. Perquè, clar, ara des de l'estudi estic fent de productora i enginyera d'altres projectes. Llavors, d'ara fins al juny no puc dedicar temps a lo meu perquè estic tancant altres coses. Però ja he dit en plan, no, passi el que passi, el juny me l'he de reservar perquè si no aquest segon dia no passarà mai. I d'aquí al juny sí que hi ha algun concert al...
elabora i que servirà per anar acabant de rodar una mica aquestes cançons noves i veure si cal canviar alguna coseta d'estructura, d'instrumentació.
Faré un concert més sola el 19 de març, aquí a Barcelona, i el dia 30 de maig ens anem a un quartet més rockero, a Barcelona també, al Heart Rock Café. De fet, van obrir una espècie de sala de concert, no tinc ni idea. Em van trucar i, bueno, a veure què tal, a l'aventura. El mitjà inauguras tu pel que m'estàs dient, pot ser, o no? Em sembla que ja comença.
la mensual de projectes locals en banda. I, no ho sé, la veritat, tinc bastanta intriga a veure què passa al maig, què ens trobem. I on t'agradaria presentar el disc? Una vegada anem en situació, anem a fer una miqueta de futur ficció, eh? Va, arriba, ja tenim el disc, ja els tenim preparats, ja estem a l'agost, fa bon temps, tenim un sol que radia les pedres i hem de presentar el disc. On t'agradaria?
La veritat és que a la mateixa Sabatextil on vam presentar l'últim disc vaig estar super a gust, però tinc entès que ja no fan concerts, només fan DJ. Hem de trucar, hem de trucar. On truquem? Truquem-los, truquem-los. D'altra banda, un gran somni seria plantejar el disc més com a una presentació errant, d'encara que fos en un format reduït, anar passant per molts pobles diferents, tant de Catalunya com inclús d'una mica
somni. Llavors, bueno, aquí planificació i a veure si es pot fer alguna coseta. Has obert una porta d'Europa? I tant, i tant. Per la zona d'Itàlia, França, Alemanya, cap a on? Sí, Holanda, perquè ja tinc una mica el vincle allà, però el fet que el seu conductor a nivell lingüístic sigui l'anglès sempre tira molt, que surt
no sé, potser també hi ha algunes sorpreses de l'idioma, no sé. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ens hem de comprometre, tu i jo, eh? Quan estigui al dins, fem-ho, eh? Presentem-lo aquí a la ràdio. Home, i tant, jo encantada. Si no és en persona, perquè tenim a Barcelona i en tenim molt liada, perquè no... Podem fer-ho via telefònica o telemàtica, si ara hi ha maneres molt diferents de poder comunicar-nos. I tant.
Sí, sí. Però ara per ara, la cita la tenim aquest diumenge, recordo de nou, al carrer del Vidre número 8, a dos quarts de 8 de la tarda, apunteu-vos, apunteu-vos, amb la Patricia Atzor. Patricia, gràcies, gràcies, gràcies. Ens quedem una estoneta més amb aquest Freddy Kornel, que no existeix físicament aquest Freddy? De moment no, perquè el Freddy Kornel ha sigut com un avançament molt avançat del segon disc.
mira, he montat l'estudi, ja em faig la producció, em faig la mescla, i ja treballant un primer single íntegrament amb la meva part com de productora. Llavors vaig dir, mira, ja ho he fet, doncs ho trec ja, perquè a més el vaig treure per Halloween, perquè com que té aquest punt... Una mica el Freddy Krueger, Freddy Krueger, vaig dir, mira... Per això et preguntava si existia la veritat. Sí, sí, vaig dir, mira, encara que quedi una mica...
És una mica rara, tot el món de la música, avui en dia. Si em fa il·lusió, si em fa il·lusió treure el singelar, el trec ara, tu. És una cosa meva i ho vull compartir amb tots, no? És la meva primera criatura. Tothom et dona els consells de l'estratègia i el no sé què, però al final, jo que sí.
S'ha de fer el que et surti de dins i no que et faci il·lusió. Exacte, el que el cor et mani i dius, mira, ara toca, doncs mira, anem amb el Freddy, que corri, que corri per aquí, que agafi vent i que pugi, i tant. Doncs amb el Freddy Cornell, gràcies, gràcies per haver-nos atès i fins ben aviat, eh? A vosaltres. Gràcies. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia Sempre hi ha temps per la cultura Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda De dilluns a divendres una hora per la música de casa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
Doncs sí, ja ho sabeu que en aquest primer dia, igual que el cap de setmana amb repetició, tenim el nostre retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes, que com ha dit molt bé l'Anna Dibori, tan abat, segueix a tots els escandants i grups de Tarragona i d'arreu de World, als Països Catalans.
Perquè no li dóna més, que si no, agafeu-vos les criatures... No m'enrotllo. Vinga, anem a veure què ens diu el Jordi Sogranya. Jordi, bona tarda, benvingut. Hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs molt, molt bé. I tu? I jo? Bé, gràcies. Me n'alegro moltíssim.
Digues, digues. A la celebració dels 40 anys de Tarragona Ràdio et van veure cantar amb la Núria Cartanyà l'està plovent dels pets. Yes, yes. Com va ser això? Com va anar la tria? Doncs diguem que, clar, si nosaltres plovem, plou. Començarem amb la reproducció musical número 307 precisament amb aquest document sonor. La Sílvia i la Núria cantant un fragment d'està plovent, un èxit dels pets de l'any 1991. Mhm.
I és que a l'acte de celebració de divendres, al Teatre Tarragona, la Sílvia i la Núria van compartir escenari amb altres músics, com el Joan Reig dels Pets i el Pemi Rovirosa dels Lacs en Busto. I tant. Un, dos, un, dos, tres, i... Has de plover ni no tinc cap pressa. Has de plover ni no tinc passió.
Però m'és igual. Hasta plou bé, però m'úi mullà.
També van actuar fent música les quatre components de Dones de Paraula. L'Anna Dibori, una d'elles, es va adreçar a l'auditori. I no seríem tampoc com som sense els programes de ràdio, de Tarragona Ràdio, que ens han donat suport, començant, òbviament, per la Silvia Garcia i el Jordi Sobralles, que sempre ens persegueixen i et toquem a problemes que ningú sap i ells se n'entenen i ens venen a buscar.
El nostre homenatge per ells i també a mi, personalment, homenatge a tots els programes de la Greia que es dediquen a la cultura, que es dediquen a la música, a la compra, amb tots i seguit, amb el Serrat Parraig, amb el López, amb el Benic i la Maria Rosa de Lluca.
Com una il·lusió d'un roc als ulls mentre passeja la veu, d'espolleta i pel·lis sobre l'espai, quan la finestra s'ho veu, sense l'enticulada i so.
Fins demà!
Fantàstic. De veritat que va ser fantàstic. Era ballada més única que vam poder viure plegats. Però hi ha més cosetes que ens has d'explicar, Jordi. Digues, digues. L'endemà dissabte diversos intèrprets van participar a la celebració dels 30 anys del bar Campus de Reus. Entre ells el Joan Masdeu, el Joel Prieto o l'Ariel Santa Maria.
En un establiment ple de gom a gom, els artistes van interpretar un parell de temes cadascun. Felicitats, un desit germà o un mercant bus. Moltes felicitats, va a tots lluny, va a jugar també. Moltes felicitats.
Moltes felicitats. Desitgem el Marc Ampus. Moltes felicitats. Gràcies. Visca el Marc Ampus, 30 anys. Jo volia fer un regal al Marc Ampus.
El Barcampus, el Barcampus, és aquí del centre de la ciutat. El Barcampus, el Barcampus, és un bar de veritat. El Barcampus, el barcampus, al costat de la plaça d'Ocrin. El Barcampus,
M'encanta. M'encanta, m'encanta.
Overcampos! Overcampos! Overcampos! Overcampos! Overcampos! Overcampos!
El Barcafos, el Barcafos, és un banc solidari. El Barcafos, el Barcafos, és un banc extraordinari. El Barcafos, el Barcafos, és un banc sempre sigut libertari.
Fantàstic, eh? Fantàstic, Ariel. Et vull aquí a la ràdio que m'ho cantis, això, eh? De veritat. Albert Capus!
Anem cap a la darrera de les nostres píndoles. Vinga, som-hi. I per anar tirant i tirant... No, no hi hagi res. No, no, no, no. Recordarem l'Aleixia Pasqual. Ai, sí que és més maca. Que fa tres anys va accedir al concurs de TV3 Eufòria i un amb vuit concursants més. Molt bé. Era el 23 de febrer de 2023 i es va emetre al primer programa de la segona temporada.
Fins la setmana que ve, Sílvia. Gràcies. I dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes, cap de setmana. Cap de setmana. Adéu. Adéu, adéu.
Aprendre'm i calla, que és molt tard i ha arribat l'hora de dur.
a expulsar els fantasmes. Hola, sóc l'Alexia Pasqual i faig aquest audio per felicitar a Tarragona Ràdio pels seus 40 anys. Moltíssimes felicitats i per molts més. Un petonet! I així tanquem el nostre retrovisor musical. A dormir.
Saps que no estàs sola mentre et dic a cau d'orella bona nit. Dorm tranquil·la i digue'm bona nit. Ves que et porti amb braços rics al llit. Saps que no estàs sola mentre et dic
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
I ja la tenim aquí amb nosaltres, Anna Ortega, bona tarda i benvinguda. Hola, hola, bona tarda, què tal, com estàs? Avui, igual que la semana passada, amb boníssima companyia. Home, i tant. I no vull dir res. I tant. No vull desvetllar res fins que arribi el moment, eh? Sí? Ah, vale, vale, perfecte. Doncs no direm res, però vull que no es perdin carrer d'artistes, perquè tenim entrevista exclusiva...
amb unes persones que actuaran aquesta nit a Tarragona, però que anirem a avançar tots els detalls i parlarem de qui són d'aquí a uns minutets. No hi ha res, no hi ha res. Aquí sorpresa, sorpresa. Jo crec que ens agradarà a molta gent diferent.
Jo penso que sí. La forma que canten i com ho canten, crec que els agrada a grans i petits. Per tota la família, recomanable avui carrer d'artistes. Sí, perquè són cançons que estan en l'històric de la nostra memòria des de fa molt de temps. Cançons que no passen mai de moda i que ells són els encargats d'alguna manera d'apropar-les també aquí al públic i tenir aquest record amb aquestes cançons i vibrar, cantar, ballar.
Ai que sí, ai que sí. Home, i tant. I no hem parlat de qui són, eh? I m'ha de dir molt que personalment que tenim aquí a l'estudi no diguis res. Perquè és de xerrar fàcil, eh? Ja t'ho dic ara, eh? El tenim aquí tant a l'estudi com després per via telefònica, eh? Que no t'obro. És que m'està dient que l'obri el micro. Fins que no te toqui el moment.
Molts i a la gàbia. I tant que sí. Doncs avui també parlarem d'una gala que vam assistir fa uns dies, que ja vam anunciar la setmana passada alguna coseta, però que avui li donarem ja aquí el de lloc definitiu, que ara no em surt la paraula, però que aquí en parlarem de la gala així molt breument.
I també, com no, acabarem amb música, Sílvia, amb novetats musicals. I a més, que bonica. Una novetat musical, Anna, molt xula. Que té notícia i que té a veure amb Tarragona, que té a veure amb Cambrils. I tant. I no desvetllament. Oi, estem molt misterioses avui, eh? I què et sembla si no fem esperar més el nostre convidat aquí a l'estudi i també per línia telefònica a l'altre convidat? I comencem, Sílvia? Doncs vinga, som-hi! A poder...
Aquí os espero si queréis venir, pues que a la noche ya se van nuestras miserias a dormir. Vamos subiendo la cuesta, que arriba en mi calle se vistió de fiesta. La red pirata cojo con pata de palo, con parche en el ojo, con cara de malo, el viejo trubán capital.
Bona nit. Bona nit.
Avui comencem carrer d'artistes posant banda sonora al cap de setmana i ho fem amb dues veus d'àmplia trajectòria. Dos artistes amb projectes propis més que consolidats que han decidit unir-se per retre un menatge a dos gegants de la nostra música com són Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina. Un tribut musical que porta per títol Dos pajarors al vuelo
i que repassa els éxis més grans dels dos cantautors i que podrem gaudir-lo avui dissabte aquí a la Jartà de Tarragona. I tenint en plaer de comptar en directe amb els seus intèrprets en l'estudi ens acompanya Jan Cruz. Jan Cruz, bona tarda, benvingut. Hola, buenas tardes. Hola, buenas tardes. I vía telefónica con Toni Carlo. Toni, muy buenas tardes. Hola, ¿qué tal? ¿Cómo estáis? Hola, bienvenidos a los dos. Oye, para los dos, ¿cómo nace la idea de unir vuestros caminos artísticos en este tributo?
¿Empiezas tú, Jan? Bueno, sí, porque tú estás en un régimen abierto, ¿no? ¿Te han dejado salir para esta noche o no? Sí, 48 lo han dejado. Por eso no estás aquí en directo. Pues sí, pues fue una casualidad, nos conocimos, ya nos teníamos contactos a través de las redes sociales. Y os conocíais entonces. Pero no en persona, y surgió este proyecto...
Me tiró los cejos. Llevaba tiempo tirándome los cejos. Yo no me dejaba, pero... Y a partir de ahí udisteis, os conocisteis y decidisteis llevar adelante este proyecto, este tributo que tenéis, ¿no?
Ya, puedes acercarte al micro, ¿eh? Sí. Sí, no, digo, porque cada vez te vas tirando más para atrás y llega un momento que no te escucharemos, ¿eh? Bueno. A ver, que lo tenemos en el teléfono, que no saldrá por ahí a través del micro. Es que me da miedo hasta por teléfono. Toni, es que iba a... Perdón, perdón. Digo, acércate, acércate, pero... Claro, es que acércate. Es que dicen que Rosa hace el cariño y...
Y tú estás muy cariñoso últimamente. Toni, es que tienes que verlo. Que de repente ha empezado a tirarse para atrás y tirarse para atrás y te digo, ya verás que al final saldrá por la puerta con el micrófono. Silvia, tú me has dicho, siéntete como en casa. Hombre, tampoco te sientes tan lejos. Y me he quitado las botas, me he puesto las zapatillas y ahora me iba tumbada en el sofá. Qué puñetero. El que está tumbado soy yo.
Bueno, queremos la foto después, ¿eh? Sí, por favor, ¿eh? Es que me dijeron, este es un hombre tan activo que no se sienta ni para comer. Es que es capaz de comer tumbado. Ah, sí. Pues es una maravilla, ¿eh? Puede hacer dos cosas a la vez. Comer y estar tumbado. Toni, estás rompiendo aquí la cosa, ¿eh? Y tres también, ¿eh? No queremos entrar en intimidades, a ver si la va a valiar.
Bueno, cada uno tenéis también el proyecto en solitario, pero esta noche os vamos a ver a los dos ahí en la jarta. Contadme un poquito cuánto dura el espectáculo, ya tenéis todas las canciones previstas, ¿cómo va a ir un poco la cosa?
Sí, nosotros tenemos cada uno nuestro proyecto de Sabina por un lado, Serrat por otro, pero cuando se unen Sabina y Serrat es otro mundo. Es otra cosa, ¿no? Es otro mundo. Y entonces, basándonos en aquel gran concierto que hicieron en el 2007, hemos intentado recrear, dándonos nuestro toque personal, es decir, yo soy un Sabina que he creado mi propio personaje de Sabina.
y él pues le da su toque personal de cerrar y esas dos cosas se han unido y se han fusionado bien y bueno, llevamos cuatro años ya recorriendo toda España y hasta ahora pues el proyecto está firme y consolidado. Un proyecto... Ay, perdona, Toni, di, sí, sí. Sí, bueno, yo creo que la clave del éxito de los pájaros... Soy yo, tú no pintas nada.
Pájaros al vuelo. Que esta noche os tenéis que ver, ¿eh? Esta noche os tenéis que ver vosotros mismos, ¿eh? Toni, Toni, cuando te toca... Cuando te toca hablar, levanta la mano que sepamos que vas a hablar. Vale, vale.
Sirvo, cuando vaya a hablar sirvo. A lo Silvia, es Silvia, es Silvia. Tú, adelante, Toni. Toni, adelante. Adelante. Adelante, Toni. No, la clave está en la magia que hemos creado entre los dos personajes.
Una magia preciosa. Yo echo un polvo y desaparezco. Como los mejores magos. Echan, echan. Eso humo, eso humo. En serio, en serio. La verdad que cuando en el espectáculo creamos un vínculo entre los dos muy chulo. Y eso yo creo que es la clave del espectáculo. Porque las canciones en sí, bueno, las puede cantar cualquiera, mejor o peor.
Pero yo creo que la clave es nuestro toque personal y la química que hay entre los dos dentro del show. Tenéis muy en cuenta el atrezzo. De hecho, tenemos aquí, no lo puedes ver, Toni, pero Jan nos ha traído el bombín con el cual interpreta a Sabina, interpretará a Sabina Stanche. Y he que decir que es un bombín auténtico, ¿no?
Sí, y lo estrenó esta noche. Ah, y además lo estrenas esta noche. Porque el otro ha desaparecido. Ah. No, porque el otro no te cabía ya. Te había perdido la cabeza. Qué cruel. Oye, pero vais ataviados un poco de ellos, ¿no? Tal cual viste Serrat y Sabina en los conciertos, ¿no?
Sí, yo voy disfrazado, voy vestido como Joaquín Sabina cuando era su época fuerte y voy con mi frac, con mi G6 marinero y sobre todo pues mi bombín. Ah, ¿vas con frac? Sí. Ah, ¿y tú, Toni? No, yo lo tengo fácil porque Serrat siempre iba de negro, con camisa negra y con musión americana y tal, entonces yo sinceramente voy con...
Ya con la voz es más que suficiente. Y con estas canciones... Oye, hablando de canciones, una canción imprescindible de este repertorio, del Dos pájaros al vuelo, ¿qué es la que no puede faltar? Mira, sería imposible decirte una respuesta porque, al contrario, hay tantas canciones que se han quedado fuera
que tendrían que ser imprescindibles también, pero claro, tienen una duración. Y es más, cuáles son las que faltan que las que hay. Es imposible decir qué canción nos gusta más, porque todas son fantásticas. Todas tienen su puntito. Y aparte nosotros, aparte de...
de la parodia que podamos hacer entre canción y canción, cuando empieza la música, allí se transforma todo y damos lo mejor de sí, interpretando y dándole sentido a las letras de las canciones sin ningún tipo de parodia ni nada de humor ni nada, solamente cuando cantamos, cantamos. Y la gente eso les llega. Y cuando acaba la canción, pues miro al Tony y me da la risa.
Y entonces hacéis un poquillo de teatrillo. Teatrillo no, que es lo que sentimos. Yo no lo puedo ni ver, mira. ¡Qué mentiroso! No lo puedo ni ver porque no ha venido. Claro, por eso. Bueno, pero esta noche sí. Esta noche sí que os veréis. Y saldréis por todo lo alto. No, porque hay días que estamos enfadados y cantamos de espaldas. Ah, pues bueno, pero también, mira a Pimpinela y su hermano. Y la que liaron, ¿eh?
La realidad es que lo quiero mucho, gracias a él, este proyecto es lo que es. Toni, qué cosa. Qué bonito, ¿eh? Y tienes una boquita. Por cierto, aquí en... O sea, ahora no me sale. Aquí es donde podemos veros. En el cartel. En el cartel, los otros que no me salían.
Os ha quedado muy bien, ¿eh? Lo del abrazo, por eso lo decía, más que otra cosa. Sí, en el cartel os estáis abrazando, ¿eh? Ahí ya se nota el cariño de la noche. Esa mano que tienen en mi hombro, la otra, imagínate dónde está, cabrón.
Ah, por eso es la cara de felicidad también. Bueno, entonces ya no pregunto más. No, mejor no, cambiamos un poquito de... La verdad es que el cartel lo han hecho y a mí me han sacado muy... Muy Sabina. No, no, muy Sabina, Sabina. Estáis favorecidos los dos, ¿eh? O sea que... ¿Qué cartel estáis viendo? Yo no sé qué cartel es. Después se lo enviamos, Dani. Sí, es el de anuncio justamente de esta noche del espectáculo.
¿Qué vais a hacer en la jarta? Exactamente. Oye, ¿a todo esto sobre qué hora vais a empezar el espectáculo? El espectáculo está previsto empezar a las 21.30, pero bueno... Cuando acabemos de cenar. Oye, me han dicho que hay sold out ya esta noche, o sea que no se va a caber ni un alfiler, ¿eh?
Para que lo sepáis, por si no os lo habíais imaginado, el espectáculo tiene muchísimo éxito y la gente está expectante para veros a los dos, ¿eh, Toni? Pues estamos súper agradecidos del recibimiento de los tarragonines y tarragoninas.
Es que él es de Barcelona y no sabe que Tarragona es lo mejor que hay. También, también. Bueno, y ahora empieza a conocer ya un poquito. Sí. Hace muchos años. Él vive en Barcelona, que eso es como las afueras de Tarragona. A las afueras. Y no sabe lo que realmente somos aquí. Es un barrio, es el barrio.
Allà a las aforas, ¿no? Aquí estás hablando con el Sabina del Nástic. Ah, mira. Me gusta porque es lo mismo color que el Atlético.
Ah, es verdad, tiene razón. Mira, ahí no había caído. Pero yo soy más del Nasti que del Nasti. Del Nasti, claro que sí. Oye, hablando de Serrat y Sabina, a la hora de que interpretáis las canciones, yo tengo una pequeña curiosidad. ¿Cómo lo hacéis? ¿Hacéis más imitación o cantáis vosotros y le dais vuestro sello personal? Toni. Pues aquí, yo creo que Jan imita más
Y yo le doy un... ¿Pero qué carajo estás diciendo? Pues eso. Ahí está la prueba. Ahí está la prueba. A mí lo que me pasa es que me ponéis whisky de garrafa y entonces esta voz se me mete para adentro y cuesta de salir.
Pero a mí, si me pones un whisky de calidad, mi voz va afinando, afinando, y en tres o cuatro conciertos tendré la voz de los pecos. Uy, de Javi, espero. De Javi. Más que de Pedro, más que de Pedro. De Javi, de Javi, de Javi. Eh, pues, Toni, tú viste preparando para ser Pedro, entonces. Eh... San Pedro. San Pedro.
Si Jan se convierte en Javi, tenemos que sacarlo de alguna manera. Exactamente. Hablando en serio, yo creo que Jan imita más, hace más la imitación y yo canto más a mi rollo. Lo que pasa es que mi estilo personal ya tiene una semilitud natural
muy parecida al maestro intentamos no imitar las voces sino imitar crear la esencia de ellos y la esencia no es tampoco la voz yo hago más parodia cuando estoy aquí en la radio imitando la voz que en directo en directo lo que quiero es cantar bien y transmitir bien sí que mi voz normalmente es rota
pero no hago un Sabinat tan exagerado, porque todo el que es Sabinero, que somos sabineros, no quiero rozar el límite de la parodia a decir no,
El concierto que vienen a ver es la esencia de Joaquín Sabina y de Serrat y de sus canciones. Lejos de los trajes, lejos del atrecho y lejos de todo. Cuando salen de nuestro concierto, salen, como me dijo un día una persona mayor, he ido a ver muchos conciertos de Sabina y de Serrat, pero nunca lo he tenido tan cerca.
Guau, qué chulo, es una sensación buenísima. Entonces eso es lo que te da fuerza. Sabemos que el tributo lo hacéis con respeto, cuidando el vestuario, la escenografía, absolutamente todo, o sea que de eso sí que queda constancia y la gente que os va a ver yo creo que lo sabe porque sois los dos músicos con una amplia trayectoria y ya más o menos os conocen y eso que decíamos, una cosa es aquí en la radio, ¿no? Hacemos la broma, obviamente. El traje me queda como anillo al dedo.
Ay, ay, ay, ese todo del traje. Sí. Toni, no digas más. Es una provocación. ¿Ves? ¿Ves como Toni sabía por dónde iba? Oye, ¿y tenéis algún sentimiento o alguna sensación especial al cantar estas canciones que ya son tan míticas, que forman parte de la memoria colectiva? ¿Tenéis algún sentimiento especial? Porque no son canciones cualquiera, son canciones que ya forman parte de esa historia. ¿Os da alguna emoción especial o qué sentís? Sí, por supuesto. Yo...
yo cuando canto temas de Serrat o canto a dúo temas de Sabina con él o lo que sea yo para mí es como no sé cómo explicarte
Para mí es como si estuviera haciendo algo mío, algo propio. Es parte de mí. Sí, ha llegado un momento ya que el espectáculo, cuando lo hacemos, es como si fuera nuestro. Es como si lo hubiéramos parido nosotros. Me molesta que hay que ir por allí, un serrat.
en Madrid y haya uno en Barcelona que nos imiten, que nos hayan imitado. Ah, claro, es verdad. ¿Por qué? Porque empezaron antes que nosotros. Es que la gente también... No se tienen en cuenta. Oye, y a mí me gustaría que me contarais alguna anécdota de esos ensayos que habéis tenido previos y de cómo va para esta noche ya ver el resultado final. Una anécdota es el sombrero este que estrenó esta noche, como podéis ver aquí, el original. Sí.
Toni, tú no lo puedes ver, ¿eh? Lo siento, pero está cogiendo el bombín y lo está levantando, Toni. Porque yo normalmente llevo tres bombines. ¿Tres? Llevo uno que está forrado como de periódico, que es un traje especial que también saco en el espectáculo. Tengo el original y tengo uno de estos de lo todo a cien que siempre tiro al final del espectáculo al público. Y el otro día cuando llegué a casa...
Mire, el bombín... No me digas que fue al revés. Si lo he tirado y lo tengo que tirar más, ¿no? ¡Ay, ay, ay! ¡Ostras! Y el que tiré fue el original. Pues tendrá un buen regalo la persona que se lo quedó, ¿eh? Sí, sí, puso cara de feliz y digo, por dos euros que me ha costado, no sé qué. ¡Qué maravilla! ¡Qué regalazo! Sí, nada, y esta noche pues entregaremos el nuevo. ¿Y tú, Toni?
¿Alguna anécdota así de los ensayos? Él normalmente se pone cartoncillos limpios en los días de concierto. Eso no me voy a quejar. Bueno, sí, normalmente sí. Casi todos los días. Casi todos los días, sí. Todos los días de concierto.
Oye, ¿tenéis más proyectos juntos, aparte de dos pájaros al vuelo? ¿Estáis en algo que nos podáis avanzar o que queráis contar ahora aquí a la radio aprovechando este ratito? No, lo que hacemos nosotros, aparte de dos pájaros al vuelo, es cuando nos reunimos, pues hacemos realmente lo que nos gusta, que es cantar las canciones que nos nacen en ese momento y nos ponemos en un escenario también y podemos cantar canciones sin sentido, podemos cantar canciones de los años 60, de los años 80, de esto...
¿Sin sentido tú? No, sí, sí. No, Toni, una vez que esté hablando en serio, digo sin sentido, porque no digo, esta noche voy a hacer un concierto de los 80, o voy a hacer una canción de tipo bailar, es decir, que igual te canto una canción de los pecos como te canto la de los ilegales, es decir, no tiene... pero me da igual. Sí, hay un gusto barro y jurado, esas cosas. Sí.
Y así llegará. Pensad que después, el siguiente paso son los pecos. Y los macabones con carne. Según el chan, ¿eh? El siguiente paso, pecos, y a la próxima, Rocío Jurado, me has dicho, ¿no, Toni? Se lo está girando faena, ¿eh? Y el siguiente paso, que vayan esta noche a la jarta, que allí podrán ver este tributo magnífico. Además, un tributo cuidado, con respeto, con mimo, con cariño, y sobre todo, pues, con un buen rollo, que es el que estamos viviendo aquí.
Entre los dos protagonistas, como son Jan Cruz y Toni Carlo, al otro lado del hilo telefónico, pues esta noche a las nueve y media, la jarta, dos pájaros al vuelo, que no se lo pierdan, ¿eh? Bueno, yo quiero preguntar, si habrá, aparte de vosotros dos, más músicos, ¿quién os acompaña?
No, por espacio. Por espacio hemos hecho este concierto acústico que llevamos casi todo grabado musicalmente, pero de nuestros propios músicos. De acuerdo. Porque normalmente cuando vais a grandes escenarios tenéis unos musicazos que os acompañan. En el escenario somos diez...
Imagínate. Y hasta allí hemos llegado a ser hasta 22 músicos encima del escenario. ¡Vuala! ¡22! ¡Ostras! Que tiene 22, 22, 22, ¿no? O sea, ahí, ahí. Eso encima del escenario. Y debajo del escenario... ¿Y a unos cuantos más entre los técnicos y todo lo demás? Madre mía, pues una buena producción, ¿eh? Madre mía. Los que aguantan el escenario, imagínate cuántos. Bueno, en cada pata del escenario, en cada pata.
Esta noche en la Jartán, no se lo pierdan, como decíamos, dos pájaros al vuelo. Jean Cruz, muchísimas gracias por tenerte hoy aquí con nosotros. Toni Carlo, que vaya muy bien también esta noche a los dos y gracias por estar al otro lado del hilo telefónico. Os iremos a echar un vistacillo, ¿eh? Hay dos pájaros al vuelo, ¿eh? Deja la puerta abierta, deja la puerta abierta. Y sobre todo, sobre todo, quiero que todos los que vengáis le rastreguemos a Toni que es Tarragona. Es Tarragona.
Es que el otro día fuimos a hacer este espectáculo a un restaurante muy famoso de eso y se atrevieron a darme a mí una calzotada ¿Qué dices? ¿A ti una calzotada? ¿Y qué tal? ¿La salsa? El autobús estaba cómodo No me digas nada, no lo probaste
Me cachin. Ostras, caramba, eh. Bueno, pues pavalls, eh. Ya sabes, no tienes que invitar a Toni. Sí, sí, sí, eh. Mami, apúntate, pavalls. Yo te lo digo, invítame a tú y ya está. Claro, claro. Próximo concierto, Valls. Ya te he invitado a la Jardín esta noche donde hacen unos platos exquisitos. Pues mira, va.
A ver qué pasa. Oye, sí, ¿eh? Y en la próxima nos apuntamos Silvia y yo. Bueno, ya está. Ya está. O sea que... Mira, ya está. Pues ya somos cuatro, ¿eh? Imagínate, en un momento lo que no he peleado. Ya tenemos plan, ya... O sea, va. Pues nada, Ara, sí, hablando en serio, un placer conocerte, Ana, que es la primera vez que nos hemos visto. Igualmente a vosotros. A Silvia, que tú ya eres como de la familia. Gracias. Y a Nadia, Toni, pues mira...
Tengo que aguantarlo, ¿no? Tengo que aguantarlo. No nos queda otra que verlo. Esta tarde a las 4 pagaré la fianza y a las 8. A las 9 y media ya seguro que estáis ahí en la janta. Este a las 8 está para cenar.
Acaba Ana que no nos vamos. Pues ya lo saben, esta noche no se lo pierdan. Espectáculo en la Jarta. El tributo a Serrat y Sabina a cargo de estos dos protagonistas, estos dos artistazos que hemos tenido hoy aquí en Carré de Artistas en directo. Gracias a los dos. Repito, muchísimas gracias. Esta noche iremos a echar un vistacillo al vuelo.
Moltes gràcies. I nosaltres seguim aquí amb més Carrer d'Artistes. Sílvia, que todavía ens queda alguna cosilla més que contar. Vinga, vamos a por ella.
Iana, cap a on marxem ara mateix? Doncs marxem cap a la Gala de los Soles Repsol que va tenir lloc fa uns dies a Palau de Congressos d'aquí de Tarragona. Sota el lema Continuem provant coses noves, la gala va reunir xefs, productors, inspectors i representants institucionals en una edició que ha tornat a posar el focus a l'excel·lència, però també al territori i a la ciutadania. Entre d'altres estaven Samantha Vallejo Najera, los hermanos Torres, hermanos Roca...
I tot això estem parlant d'aquí de Tarragona, eh? De Tarragona, sí, sí, sí. Aquí, aquí, aquí. No, no, que va estar aquí mateix. I aquest any, el 2026, es van distingir tres restaurants amb tres Sol i Rexol, que és la màxima qualificació d'aquesta guia, i dos d'aquí del territori que la gent va aplaudir moltíssim i que jo em vaig quedar amb ells, va ser que un d'ells, per exemple...
El va entregar a l'alcalde d'aquí de Tarragona, el senyor Rubén Viñuales, que feia aquesta entrega d'aquests dos soles al restaurant Les Moles, que era per sostenibilitat. És el reconeixement que conserva com a restaurant de cuina excel·lent i compromesa amb el territori. I després també va ser el restaurant Cervus de Rebus, amb el seu primer sol-rap-sol, que aquest any ha destacat per la seva proposta de cuina de fusió entre la gastronomia catalana i l'Andalusa.
va ser una gala molt maca, van haver-hi moltíssimes participacions, molta entrega de premis perquè avanci més de 150 restaurants, i va posar a punt a final a la gala, per cert, una gala presentada per la Lorena Castell i Jorge Ponce,
que van immediatament connectar amb el públic, no? Encara que va ser una miqueta llarga, però aquesta connexió va ser molt ràpida. Principalment les gales són llargues. No sé què ha passat, eh? No, però se'n fan entretingudes. Ja saps, però... Però són entretingudes. Home, jo m'ho vaig passar molt bé. Jo, de veritat, que a mi pot ser el llarg que vulgui, però jo m'ho passo...
A més a més, et fan sortir de casa, et fan treure problemes, i t'has l'oportunitat de conèixer molta gent nova o de reconèixer gent que ja coneixies però en un altre àmbit totalment diferent. Exactament. Ves a prop. Fantàstic. Doncs la gala de Guia Sol és Repsol va comptar amb aquests dos presentadors i també amb l'actuació de l'artista Arcano, que va estar improvisant amb tots els presents i...
i que, mira, entradal, deiaixó, ¿dónde estan los mejores? En la Gala de los Soles. O escoltem. ¿Dónde se reúnen los mejores? ¿Dónde? Esta noche canta y no yo.
¡Felicidades, soles!
Que bo, eh? Que bo, que bo. Sí, sí, doncs pensa que va ser totalment improvisat, eh? Va acabar amb la foto final de Família, amb tots dalt de l'escenari, i la veritat és que va ser una nit d'emoció, de talent i producte que confirma que la gastronomia espanyola no només viu un gran moment, sinó que segueix evolucionant amb ambició i arrels fermes aquí al territori.
Déu-n'hi-do, eh? Quina meravella, quina meravella. I tant que sí. I parlant de gales, ho feies abans tu. Moltes felicitats per la gala dels 40 anys, del 40è aniversari d'aquí d'aquesta casa de Tarragona Ràdio. I jo vaig estar molt emocionada. Felicitats també per tu.
Que també hi formes part. Sí, sí, sí. Però jo vaig estar molt emocionada, sobretot quan tu, com a primera treballadora de Ràdio Fòrum, sorties allà en la pantalla gran. Jo pensava... Quina vergonya! Com que vergonya? Jo vaig estar supercontenta. Vergonya en el sentit que, clar, del cop i volta a la càmera, que no me l'esperava, en primer pla, i que jo deia tot el teatre. I tota la pantalla. I tota la pantalla. Jo, per favor, no, socorri.
Gràcies, l'he de dir des d'aquí, a les barres d'Ansaire, perquè dintre de la meva vergonya, perquè jo soc molt tímida per aquestes coses, i l'Anna ho sap, m'acosta un món, i sobretot com me fan pujar a l'escenari, ja m'ho puc... A veure si és veritat si no puc sortir. Jo m'ho vaig passar molt bé quan vas pujar a l'escenari, eh? Jo vaig veure que sense micro, sense res, jo aquí vaig entrar. I tu després, quan començava tot, dius adéu, adéu. Gràcies, adéu, gràcies.
No, però va ser una gala molt, molt maca, molt xula, perquè les balles d'Ansaire, la veritat, ballant la sintonia d'aquesta casa, això va ser... També, també, també. Va ser fantàstic. Els dames i vells... També. I escolta, i els relaxen i els pets, uno i uno. Home, els relaxen pets o els pets amb bustos. Exacte. Una cosa d'aquestes.
Va estar molt xula, així que des aquí felicitats perquè... I les dones de paraula que també hi van estar. I també, exactament. En definitiva tots. No voldria deixar ningú. Es canta bambalines també. També, exacte. I el que van sortir fent una miqueta de teatre i després ens van cantar aquelles dues cançons. També, també. Va ser tot preciós.
Sí, va ser molt xula, la veritat, molt entranyable, molt propera, i una gala per gaudir. És veritat, eh? És de llagrimetes, de veritat. Jo quan et van enfocar amb la càmera, jo de veritat vaig pensar, dic, ostres, m'emociono, no? Perquè veure't allà, dius, ostres, que guai, que guai.
Des d'aquí, gràcies a tota la feina que portava darrere i a tots els companys que ho han d'estar vivint i patint perquè tots ells, que són molt perfeccionistes aquí els companys de Tarragona Ràdio, volien que la gala sorti rodona. I tant la Núria com la Laura...
fantàstiques. Sí, sí, en acompanyar-los, no marimany, que també, amb totes les trucades, e-mails, bé, a tots. A tots, a tots. Felicitats, a tots. Sí, sí, sí, al Josep Maria, a tots, vull dir que, i tant que sí. Que bueno. Anna, que nos deus seguir, eh? Sí, anem posant ja punt i final aquí, a Carrer d'Artistes, i a més, en una de les novetats que ens ha arribat aquesta setmana, perquè saps que el film Cambrils, el festival...
de Cambrils, que tindrem aquest proper estiu. Una de les actuacions estel·lars i que ens van donar petits tastets és ella, és Anna Torroja, que estarà el dia 10, a partir de les 10 de la nit, al parc del Pinaret, i que nosaltres la podrem gaudir, perquè estarem allà, eh? Oh, i tant! A primera fila, eh? Si ens deixen, si ens deixen a primera fila... Anna!
Que tinc una altra anna aquí al costat. Oye, entre anes, al final tot és veritat. Us heu d'entendre, eh? Mira, mira, és veritat. Bueno, també seran el Gia Trotull, el Silué, Valeria Castro, el Joan Daussat, i ens falta encara que ens desvellin algunes cosetes més.
Exactament, van de petit tastets en petit tast. Sí, sí, ens van donar caramels. Sempre penso que ens donen els caramels, ens endolcen una miqueta i a veure què és el que passa de cara al futur. Oi, i tant, sí, sí, així que nada. Doncs amb ella i amb la música d'Anna Torroja marxem. Que vagi molt bé el cap de setmana i fins la propera setmana, Sílvia. Gràcies, Anna. Que vagi molt bé. Adéu a tu i a tothom. Adéu, adéu.
Ja sé quién soy Y salgo a pasear entre la gente Y juego a imaginar de dónde vienen
Y extiendo la ciudad mirando al frente. Esta mañana el mundo es diferente. Descubro tantas cosas que no vi por no quererme. Y siento todo tan brillante y tan magnético. Nada ni nadie puede hacer que me derrumbe hoy. Que tiembre el suelo que allá voy. Pisando fuerte y sin reloj.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpida.
Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Vinga, que ja els tenim aquí amb nosaltres. Miguel González, Abril Rius, Miguel González. Hola. Què tal? Molt bé, què? Anem al cine avui o què? Anem al cine, anem al cine. Ja ho dic que salvíem de cara a la setmana vinent que ve el torrente. Ja tens la pre... Ja tens la pre... Tenen dues setmanes. Tenen dues setmanes, sí. Ai, vaig pensar que era la setmana vinent. Tens temps de fer marató de totes les altres. No. Que és el que es farà a casa meva.
No, jo només faré l'última. Ostres, hi ha entrada per això? Tots els cunyaus amb un germà i un pare. Sisplau, si queda un lloc, m'autoconvido. Perfecte, ja t'ho he avisat. Sí, sí. Jo porto les crispetes, o el que sigui. Clar, què es menja, mirant Torrente? Crispetes, no? I cervesa, no? Molta cervesa. Cervesa, sí. I callos. Avui no sé què passa, us sento així com molt espectaculars, eh?
Perquè venim fletòrics. No veus que ara som bons que vam fer la gala dels 40 anys i estem a tope? Home, i 40 més que hem de fer. És que no som ningú. Volem anar, no som ningú. Això diem cada programa. Fins que ens convidin. Truquem als Adrià. Fan vídeos promocionals. Ara no, ara no.
Tinc el mòbil a la mà, Miquel. Enviem un WhatsApp, això sí. Qualsevol trucada que fan en directe, el Broncano, l'Hormiguero, surt malament, i ho sabeu. No podem trucar a la gent ara en directe. Però això no és que estem regalant res. Quan no regalem res, llavors tot surt bé. Sabe usted qué es lo que quiero? El jamón de Ramón.
Vinga, que anem amb una proposta que ha dirigit, escrit... Sorry, perdoni. I ha fet el guió, exacte. I actua a la pel·lícula Sorry Baby, que així es diu Eva Víctor. Ha escrit, dirigeix i actua. Va.
Molt fan d'aquests tràilers que sembla que estan com a tristes. No, que sembla que hagi entrat al lavabo en plan... No, home, sí, una mica fort a sec, sí? Sí, sí. Ah, bueno, un probiòtic que va molt bé. Doncs això rebuts...
diverses nominacions, eh? I premis. Sí, sí. Coneixerem la història de l'Agnès, que és la protagonista, d'acord? Agnès. Agnès. Veus? Meus germanes diuen Agnès. Ah, mira. Veus records d'aquí, eh? Està bé, perquè hi ha noms que cauen bé, no? Si dius Agnès, doncs ja... Caus millor que si dius Inès.
Sí? Sí? Estaríem una mica d'acord? Vinga, va. L'Agnès, que s'ha d'enfrontar i superar les seqüeles d'un esdeveniment traumàtic, que no sabem quin és a priori, mentre intenta trobar el camí cap al seu benestar. Intentarà fer-ho amb el suport de la seva millor amiga, la seva veïna Iungat. Que no sé què pinta aquí. Ah, Iungat. La veïna es deia Iungat. No, no, no. Iungat.
Home, hi ha un gat que valós. Clar, com que aquest porta el seu gos, ja aquí tenim el gat. L'altre porta un gat. Sí, doncs això. Resulta que l'Agnès intentarà tornar a connectar amb la seva vida quotidiana i gràcies a petits gestors d'amor i amistat intentarà superar el seu dolor recordant que la vida continua. I la seva amiga està casada, no? Perquè és el que diuen. Estic casada ara. Amb el gat. Metges de menys. Com són los terians? Los terians.
Jo això no acabo d'entendre. Podem tornar més lelos, per no dir una altra cosa? No, que ens poden mossegar. Ens poden mossegar, eh? Home, i... No, no, no, deixem-ho aquí. Això és pel·lícula d'escrim. Mira, no amaguis el telèfon, perquè la cosa va d'escrim, eh? Kevin Williamson, dirigeix... Aquest anava molt l'abril. Setè capítol, Sílvia, setè, eh? Setè capítol de la popular sèrie de terror...
Pot ser que el crit continuï sent el mateix de la primera pel·lícula? Seguríssim. De veritat, no he vist pel·lícula. Jo vaig veure les dues primeres. Jo també. I ja està. I després vaig veure les de riure. Correcte. Que aquestes són els millors. Com era? Ai, no me'n recordo. Sí. Movie, no. Sí, sí. Algo movie. Sí, sí. Epic movie, sí. Epic movie, no? Epic movie? Pode ser? Ara no ho recordo. No en tinc ni idea, jo.
Sí, són les de riure i que són trossets d'aquesta... Scary movie. Eren com a paròdies de pel·lis de por. Per exemple, Scream, L'Exorcista... S'ho tien totes. Sí, sí, sí. A més a més, tot molt exagerat. A l'època dels American Pie, una mica, era el tema. Bueno, tenim un nou assassí.
Però bé, que té la mateixa màscara i tot igual. És un ghost face, que apareix al poble tranquil, on la Sidney, que és la Neve Campbell... Però aquesta és la de la primera, també? La Neve Campbell? No ho sé. Deixa'm-ho mirar. Ja sabem que natos de cinema no en sabem. Per això no som vinguts.
Adrià Jurado, sisplau. Sembla que la Sidney ha construït una nova vida. Sí, és la mateixa, és la Ned Campbell. Però resulta que ha tingut una filla. Sí, la McKenna Grace. La McKenna Grace o la Isabel May, jo tinc aquí, però no passa res. Estan les dues. Alguna de les dues? Aquesta filla de la protagonista es convertirà en el següent objectiu de l'assassí.
Surt el David Arquet, també. Ah, sí? I el Matthew Lynn, surten els protagonistes de la primera. Doncs mira que bé. Els han agafat per... Una miqueta per fer record. Set temporades després, diu, calla, que ho reviurem. I la Courtney Cox també surt. També. També, eh? Surten tots. I l'Elvis Presley surt? Ara és quan t'estic dient de la primera. Sí, jo t'ho he dit, potser... No, no, mira.
L'Elvis Presley surt? No. Però això no és la 3. Crec que estàs a la 3. Fica repartiment a dalt. A costat de visió. Són ells. L'Elvis Presley no surt, no? Sí que surt. L'Elvis Presley. Si busques, segur que surt una cançoneta d'ell.
Quines guitarras, eh? Riu-te'n tu del Pemi Rovirosa, eh? Cuidadito. Eh, no te fiquis, eh? No, no me fico, no me fico. Bueno, sí, m'hagués ficat a cantar amb ells al piano. Sí, però no vas pujar.
Perquè el piano ja l'havien apartat. Ningú es va aixecar, eh? Jo estava amb ganes d'aixecar-me i cantar i la gent estava molt assegudeta. Perquè ja era tard. La filla dormia a banda de fer altres coses que només Silvia García i jo sabem. I vam detectar. Durant la gala. Ara després ja fora d'antena tu expliques. En el seu nom. Pel·lícula concert. Què et sembla això del concepte pel·lícula concert? Abril.
A mi bé, no m'atrauràs, perquè és tot el que sigui viure o així. La Taylor Swift ho fa moltes vegades, llavors. Està bé, eh? Tot el que faci la Taylor Swift. Película concert que barreja imatges inèdiques, inèdites i restaurades d'Elvis Presley, amb actuacions en viu per crear un relat que no només mostra com canta l'artista, sinó que també fa una immersió en la seva xavesa més íntima i personal.
Veurem material seleccionat, material re, re, re, re masteritzat, perquè ho han masteritzat ja tantes vegades, que, en fi, sembla allò, los 70 años de televisión española, una mica, que ja veiem el chanquete de verano azul en multicolor. Exacto, eh? Sí. Alerta que aquesta m'agrada, eh?, la que ve ara, que soc molt fan. Anem cap a 1815. Ai, no hi era. M'estan trucant. Que deus ser que vagis al cinema per veure Los Miserables. Vinga, va. Asesino!
He pasado 19 años en el presidio. Me llamo Jean Bajan. Señora Magluar, ponga un cubierto más. ¿No me ha oído? Soy un condenado. Cinco años por allanamiento. Catorce por haber intentado escapar cuatro veces. Caliéntese junto al fuego. ¿Quién es usted? Un sacerdote.
No sabemos nada de él. Hay que avisar a los gendarmes. El señor es nuestro invitado. Los pobres no son felices. Se ha ido y se ha llevado los cubiertos de plata. Se lo advertí, monseñor. Esos hombres son monstruos. Cubiertos de plata. Los cubiertos salieron de aquí, pero fueron un regalo.
T'has fixat a dir que és el senyor Bramat, el que dobla? Sí, sí, jo, i tant. El que dobla... Ai, l'he fixat. Espera, què t'ho va a posar? El... Ja us ho diré. Juan Antonio Bernal. 1815. Jan Baljan. No sé si us heu llegit l'obra de Víctor Hugo, però està superbé. Surt de la presó destrossat i rebutjat per la societat. Vaga sense rum i troba un refugi a casa d'un...
clergue, d'un bisbe, la seva germana i un sirvent, que li ofereixen l'oportunitat de perdonar-lo. Allí, Jan Balzant s'enfronta al dilema moral, que és cedir al ressentiment o acceptar la bondat i les noves oportunitats. Tot això ve perquè a la nit no saps si robar uns candelabros que hi ha allà i tornar-se a convertir. Però llavors els candelabros anaven cotitzats. O eren de plata o...
O eren d'or, eh? Ves a saber. Depèn de la casa. Però, clar, si te donen... te donen eixo plug. I després tu roba... És com aquell cos que vostè ha de la mà que li dóna de menjar, eh? Doncs una nova... De los miserables, dale con el candelabro. Que podria ser una cançó de l'estiu, eh? Dale con el candelabro. Letizia Sabatera, punta. Eh, Letizia!
Pots-me el candelabro aquí. Que ens vengui greix. Sí, sí. Saps que l'últim... Bueno, una de les famoses de Los Miserables l'havia fet Gerard Depardieu. Ah, i una altra que també. Que també l'he da el candelabro. Sí, entre altres coses. Doncs ara tenim nova adaptació de Los Miserables. I una altra proposta, una pel·lícula d'animació que es diu Scarlett. Johansson. No. Ah, padre. Una traición tan rasterera como esa merece ser castigada. Ejecutadlo. Padre!
No, era Pedro, no era padre, era Pedro, Pedro, Pedro. ¡Pedro! ¡Que lo habré de encontrar! ¿Por qué vocalitzan tan amable que el trailer era? No, no, no vocalitzan, lo está pendiente. No hay ni escoltar tirar del mundo. A ver, torna por el trailer, Silvia. No digaos que te la pillem el trailer, quiero olvidar. Pues una traición tan rasterera como esa merece ser castigada. ¡Pedro! ¡Pedro!
No, no. Va, que tenim una princesa... Princesa? Tenim una princesa que no és gens tradicional, i que posa contra les cordes les barreres del temps i de l'espai. És de dibuixos. Viatge èpic, on l'Escarlet s'enfrontarà a antics secrets, mons paral·lels, per cert que mons porta accent, i decisions que poden canviar el destí del seu regne i de la seva pròpia experiència. Veus?
És que entre el to que l'urla últimament falla molt. Sí, sí que és veritat, això ho ha fet algú. Mamoru Hosoda. Mamoru. Aquest sortia, on sortia el Mamoru? La xica que saltava a través del tiempo. Salimunt, Salimunt. O Bel. Torna a dir, que no m'ha focat. El què? Mamoru Hosoda. Mamoru. Mamoru, per veure aquesta pel·lícula,
D'anime, eh? No, ara anem a la següent. La directora de la pel·lícula següent es diu Marina Cereseschi. Ama... Cereseschi. M'agrada molt de Cereseschi. ¿Sabes qui eres ella? ¿Quién? La Marina. La morena. Ay, que bonica. ¿Veus? Anem a Itàlia. ¿Qué haces? ¡No!
És Anna Belén, eh? Anna Belén. Anna Belén, no, no. No Anna Belén Romero, la reina del carnaval de Tarragona, no. Andreïta com ets el pollo, eh? Manuel Vega i Anna Belén Esteban, va. Anem cap a l'hotel Paradís, que és un enorme allotjament que va viure un passat gloriós. Ara, però, l'hotel ja no és el que era.
És lo que és. Decadent, antiquat, només en queda el record. Però els seus pocs treballadors i clients, com viuen, envoltats per una apatia i un desengany profund, una desídia que no veus. És que, de veritat, no tenim ganes d'anar. I haurem de veure què fan amb aquest hotel. I aquest ara tenim al cine, no? Aquest ara tenim al cine, sí. Oco, oco, eh? Joc de paraules de la següent pel·lícula. Perquè es diu La Residenz...
Ia. Clarissa. Clarissa. Ia. Ia. Alexa, com ja l'hem morat? Som les 7 i 10. Veus? Test negatiu. Continuem on vaig quedar ahir, sisplau. Ho reescreuré, no està bé. Ja.
Des de la seva creació, la vocació de la residència ha estat donar suport als artistes que s'aboquen totalment al seu art. Com portes la novel·la? Aquesta pel·lícula està protagonitzada per Cécile de France. Resulta que tenim una novel·lista que pateix un bloqueig creatiu i que es muda a una prestigiosa residence IA d'artistes d'avantguàrdia. Què passa? Que allí tenim el suport d'un assistent virtual d'intel·ligència artificial. Per això el tema de la residence IA. Què l'ajuda a escriure? No feu això.
Si voleu escriure, no li digueu al xat GPT. Escrivem un llibre, que això ja ho feia Anna Rosa Quintana fa un munt d'anys amb altres persones. Però resulta que l'ahiria acabarà sent la seva confident. Però a poc a poc, a poc a poc, l'escriptora s'anirà inquietant perquè la intel·ligència artificial cada vegada està més intrusiva. Sí, sí, sí. Ai...
Només falta que un altre artista resident li vagi menjant el cap amb advertiments conspiranoics. Que que vegis, tingues cuidado, tingues molt de cuidado... A mi aquestes pel·lícules m'agraden, el que passa és que crec que això ja es feia als 90, la típica intel·ligència artificial que al final o s'enamorava de la protagonista... O la volia matar directament. O la volia matar directament. Això ho havíem vist a més allà del Dímite o a pel·lícules com ara Her, per exemple. Que ni xombare...
Sí, sí. Molt bé, Sílvia, fantàstic. Avui estic de cap... Està de dissabte. Arriba a doblar del català aquesta pel·lícula. La següent no. La següent se diu Hasta la muntanya. Estoy en el sur de Francia. Y lo siento, no avise a todo el mundo. Mira, el viatge que hem fet, eh? No pienso volver. Perdonen que les moleste, estoy buscando trabajo de paso. Un jove creatiu de Montreal, cansat del ritme frenètic i buit de la publicitat, decideix trencar amb tot
i seguir el seu somni, que és convertir-se en pastor. Has dit? Com el Pedro. És divertit aquest tràiler. S'instal·la a Provença. A Provença. Provença.
Ha tret per la idea d'una existència senzilla, en contacte amb la natura... Sí, això es diu en tots els pijos de la serona. Els animals, sí, volem que ens comprem una torre a Poray. Però aviat descobrirà que la vida rural no té res d'idíl·lic. Que li preguntin als pagesos, als agricultors, als ramaders. Perquè s'haurà d'enfrontar al fred, a la soledat, a dormir poc...
hi ha la fragilitat econòmica. És a dir, si no fas llana, si no vens els ous dels teus animals, de les teves gallines, en aquest cas, si no produces, no cobres. Cris interior, per si no en tenia prou, però apareixerà l'Elis. L'Elis és una dona urbana, que podria ser perfectament el que deies tu abans, Abril, però que ha fet un pas fora del sistema.
Modernilla. Modernilla, de Pueblo. Al final acabarà introduint-li l'Elis una energia nova, tant en la vida del Matías, per... Sílvia, aquí ve un Matías. Matías, per repetir-ho todos los días.
Com en la seva aventura, és que no em sortia. Menys mal que està la Sílvia. Home, tu no pateixis. Va, que tenim més coses. Orwell, 2 más 2 igual 5. Mentida. Ah, però si comptes a l'Orwell, sí. Perquè és 2 más 2... A veure, que això ja ens ho va ensenyar Fran Perea, que 1 más 1 són 7. Per això aquí ja anava en fatal, ja, allò de les matemàtiques. Raoul Peck, el siniestre, director de la destacada I am not your negro...
Què te passa a la boca? Lo he dit bé, no? I am noyos negros. Que s'endinsen els últims mesos de George Orwell i en les seves obres més visionàries al documental Orwell, 2 más 2, igual 5. A veure com sona. A veure, mira, posa, posa.
Las palabras democracia, libertad y justicia tienen cada una varios significados diferentes que no se pueden conciliar entre sí. Venga, vamos. Anem cap a un futur proper amb la película Idilia. ¿La tenim, sirve aquesta? Idilia. Repeteis, repeteis. Idilia, idilia. ¿Estás bien? Yo sí, gracias. Qué bueno. Qué interesante. Estaría mejor sola. Uy, por amor de Dios. Hombre, depende del día. Ay, no, perdón.
Todo el mundo está siendo gestionado por inteligencias artificiales. Y estamos empezando a sufrir las consecuencias. Llevas más de tres años. Tres años. Mira, abans era la residencia i ara és Idil-IA, perquè també és aquesta associació que es diu Idilia, que capta nens amb altes capacitats per construir, en principi, un futur millor. 30 anys després, resulta que la Diana Leiva...
que deu ser filla del maestro Leiva, del Grand Prix, del que apostamos. No, i el cantante de Leiva. Germana. Ah, podia ser. És reconeguda per un manifest clau en la regulació de l'ús de la intel·ligència artificial. Resulta que, després d'anys de protagonisme, ella decideix aïllar-se voluntàriament en una habitació d'aquestes associacions d'idília, despertant incògnites sobre els seus motius. Pel·lícula dirigida per José Taltavull...
Digue-ho, digue-ho, que anaves a dir Josep. Que algú t'ha dit de tentativa, eh? Sí, sí, sí. Abril, cagut de tentativa, eh? Dit Josep. Bueno, és una pel·lícula d'aquestes estranyes, haurem de veure què passa. Anem ràpid. Va, Movistar Plus estrena una minisèrie que es diu El Cine Club. Això estrena, no, ja, ja. Per això dic que anem ràpid. HBO Max incorpora una sèrie original que es diu DTF Sant Lluís. Ah. I a Prime Video arriba El Enganyo.
La recompensa que busco. Sí, sí, sí. Dóna't el pas i tot. Enganyo. Ai, saps que quan a l'Alexa li dius... Alexa, posa'm alguna caneta. Sí, te parla així, Fuget. També te parla, Fuget. Jo li dic... Despierta-me a les 5. I morim. Llavors diu... Buenos días. Sí, sí, sí, tal qual. Tal qual, tal qual. Que sembla una pel·lícula d'escrip. Sí, sí, sí. Buenos días. I tu et veus aquí la cara de... Vamos, levanta-te, levanta-te, levanta-te, levanta-te.
Miquel, leváte, leváte. Sí, sí, sí. Levántate, levántate. Ahora queda súper chulo. Sí, sí, sí.
Sí, m'encanta com fan aquesta respiració. Sí, eh? L'altre dia, una assignatura de la uni, segons com respiràvem, havien de dir quin sentiment estàvem fent. Era superdivertist. Està molt nerviós. Aquesta és de pirates, eh? Aquesta pel·lícula no m'atreu. No, l'enganya. Apple TV Plus se presenta a la segona temporada de Monarch.
Una saga que continua ara amb el destí de Monarch en joc a Monarch, el legado de los monstruos. Nova temporada d'aquesta sèrie que revela secrets enterrats que reuneixen herois a l'illa calavera de Kong, així com un nou i misteriós poble
on el tità mític Emergenys del Mar. Saps què passa? Que parlar d'una sèrie, quan no en tens ni idea... És complicat. T'has d'imaginar. L'imaginació cal poder. Tenim més cosetes. Tenim a Netflix la quarta temporada de Los Bridgertons, que continua arribant a això. No m'has fet posar el tràiler d'això? No, perquè com no tinc ni idea de qui són Los Bridgertons... Oh, my God, Miquel!
L'havíem hagut d'obrir amb això. Segona part. És segona part de la quarta temporada. Que Netflix va posar-les capítols per parts. Quan surt això? A 26, no? Això ja va sortir ahir. Ja ho tens disponible. Abans d'ahir. Doncs abans d'ahir.
Què més? Tenim una coseta Filmin, que s'estrena el 3 de març, que és una nova sèrie del creador d'Adolescència, que ara es diu The Hack. Vinga, hack.
És el David Tennant, que aquest l'havien vist a Doctor Who. I encara protagonitzen un nou thriller amb aquest cas de Jack Thorne, que segueix la història real darrere de l'escàndol de les escoltes il·legals orquestrades pel News of the World, que és la versió dominical
del tabloide britànic The Sun. The news of the world. The first of the world. I què ens queda, Sílvia? Ens queda... Ens queda els Bridgertons, casualment. Ens queda els Bridgertons, sí. És en anglis, eh, te n'hi posar? En anglis. Because they do not wish to see you.
Tenim 3 noves sèries de Sky Show Timer, però tampoc no tenim el Tyler, per tant, ho deixem aquí. Ja està, ja hem acabat. Ja hem acabat avui. Sí, que m'he d'anar a dinar. Vinga, va. Que tinc gana. Falten 10 minuts més encara. No, que tinc gana.
Tinc gana, tinc gana. La setmana que ve més coses... Podria ser una pel·lícula, eh? Tinc gana, tinc gana. Sí, tinc fam, tinc fam. I'm hungry. Els Òscars, diria. Heu vist la de Sirat? No. He començat a veure-la i se m'ha fet molt avorrida. Millor, millor. De rabe en rabe. És que no poden estar 15 minuts ensenyant fotos a una rabe? Sí que poden, sí. Bueno, sí, poden, poden, però la pel·lícula es fa avorrida. Home, aquesta va ser la seva filla.
Has vist la niña? No. ¿Qué vas? A ver, si llevas un ciego que no t'aguantes. A ver, ¿quieres mirarlo? El resum seria aquest. Ja està, fins aquí. La meva crítica al cinema. Avui l'abril no estava, eh? Avui estava... Avui estava apagada, fora de cobertura. Truquem pel justet innecesari per el crim. És igual, és igual. La necessitem aquí al nostre costat. Home, i tant. És que no vols que t'esbritxer. No vas entrar per la porta i li dic que li mangaria la samarreta que porta. Ah?
Ep, quina samarreta porta, si es pot explicar? Visca els xiquets de Tarragona. Visca els xiquets de Tarragona. Molt bé, molt bé. Doncs visca el xiquet i visca Tarragona Radio. Bon cap de setmana. Gràcies. Sílvia, intel·ligent, bona persona. Adiós.
Que raro sona el teu nom repetit tantes vegades, tio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra és plana, ho sap tothom, però les planes hi ha.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perdi.
Doncs ja sabem que sí, tenim un fil de la setmana passada que recuperem ara mateix amb aquesta sintonia. Durem la benvinguda al Beta a la seva terra plana. La seva, la terra és plana, diguem-ho amb propietat. Beta, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Encara estàs una miqueta de ressac el que va passar. Ja ho vam patir just el dia següent.
perquè estàvem així que fins i tot no vam ni comentar jo crec que encara estàvem passejats tu vas fer aquell comentari de quina vergonya vaig passar i ho has dit aquí però hem de dir que quan deia això la Sílvia era perquè la vam fer pujar del de l'escenari i per diguéssim estalviar temps perquè si haguéssim hagut de pujar tota la gent que ha passat per la ràdio allò hauria acabat a les 6 de la matinada o haguéssim començat el programa del de la 1
Perquè durant 40 anys, en aquesta casa, ha passat molta gent. Molta és que és molta, eh? Beta, a mi em va dir una de les companyes, que des d'aquí a la Montse Casares, un petonarro, clar, ella va veure les fotografies, en el qual estàvem, com jo els dic, els guerrilleros del 86, perquè érem els primers, i clar, va dir, però eren molt poquets, no?, del 86. I clar, jo li dic, home, és que tu saps...
Jo no tinc telèfons, a banda que el meu mòbil se m'ha caigut vàries vegades i he perdut molts telèfons. Ha perdut molt de contactes cada vegada. I a més a més, també li he dit, és que pensa, si arriba a venir tota la gent, necessitem 3 teatres a Tarragona.
Sí, sí, jo també em vaig trobar el Miquel de Pin Pan Rock, un programa mític també d'aquesta casa, que per qüestions d'agenda tampoc no van poder incloure, no? Vol dir que... És que són tanta gent que ha passat i que s'ha perdut pel temps, dels temps i aquestes coses, que bé, doncs, si algú que va col·laborar en aquesta casa...
I no va ser tingut en compte en aquell moment, disculpeu-nos, però que és això, que han passat 40 anys. I han passat molta gent des de la plaça Rovellat i anar baixant cap aquí. I de vegades nosaltres no recordem que vam fer el dia abans i, imagina't, 40 anys. Imagina't, eh? No, allò...
Bé, doncs, això que... Quan deies allò de la setmana passada, no?, el cap de setmana passat, quan vam començar a fer el programa després d'aquesta festassa, els 40 anys, i tu vas fer aquell comentari de la vergonya, doncs, senzillament, que per estalviar temps, vam fer pujar la grandíssima Sílvia García en representació... Això de la grandíssima, després ho expliques, eh? Sí, sí, sí.
Perquè a la pantalla gran del teatre sortia la seva imatge, sí, sí, grandíssima imatge, o sigui, clar, ampliada per 50, no? Aquelles pantalles d'escenari amplien la imatge, però bé, el que vulguis, no? Doncs bé, grandíssima per això i per altres coses, i un text que posava...
Sílvia Garcia, primer treballador de Tarana Ràdio, primer donat treballadora, en representació de tots els treballadors de Tarana Ràdio i col·laboradors que han passat i que encara hi són presents en aquesta missona. Aleshores, jo, com a col·laborador, m'hi vaig sentir molt representant.
Ho havia de dir, ara n'entén. Ha passat ja una setmana de tot plegat, però bé, no costa res. Jo crec que a les companyes els hi faré arribar de part teva, perquè a més a més us ho van treballar, tu ja ho saps, que d'aquí fins a les tantes, dissabtes i diumenges, que això d'una gala sembla que sigui... Ai, mira, ho han fet espontàni i tot, i això no és veritat.
Va veure una feina que no es veu, que es fa al darrere, i que va fer possible que, gràcies a aquesta feina, que tot anés bé. Molt bé, i tant. Bé, doncs, no res. Bé, ja hem fet aquesta fastaça, però... Encara fas amb cosetes, eh? Encara que fas amb fils. Mira, m'has llegit, m'has llegit el pensament. No sé, tu i jo tenim una mena de telepatia, aquell fil invisible. Clar, que... Doncs la cosa no és acabat, perquè, esclar...
Ja hem fet dues celebracions, la del dia i set, de febrer, que va ser els 40 anys justos, uns dies després, el 20, vam anar al Teat de Tarragona a fer la gala dels 40 anys, però durant aquests 2026 aniran fent cosetes i que d'això es tracta, no, que el 40è aniversari de Tarona Ràdio serà tot aquest 26, no?, tot aquest any. O sigui que encara queden cosetes, sí, sí, sí.
I esperem i desitgem que tots els veients ens vulguin acompanyar, eh? Això mateix. Portes obertes per enviar i perquè ens comentin i ens diguin el que necessitin per aquí, eh? Molt bé, doncs... Anem cap a la terrasplana, anem cap a la nostra secció, sí? I això, doncs, la sintonia del que m'he portat, quan arriba el moment que el fil empera a mi, aquestes coses, doncs, aquest cop no l'han perdut, però he de reconèixer que som humans i algun cop l'han perdut.
Algun cop, home, a veure, quants programes arribem a tenir ara mateix, Beta? Jo m'he descomptat. No, no, jo també, però... Però tenim uns quants. O sigui, en algun moment ens hem descuidat d'una setmana per l'altra... A veure... Disculpeu-nos, però això de perdre el fil, doncs, li passa el que m'he importat i també li passa el Beta. Però bé, no se deia el cas aquesta setmana, Sílvia, perquè tu ja ho has avançat, que havíem deixat una cosa penjada, penjada del fil... Ara, quan me dius, no me'n recordo, tirem una postòria...
No, no, no. Mira, ho tinc aquí, eh? Vam parlar de la potència dels coetxos europeus enfront de la fortalesa dels americans i els xinesos. Perquè, esclar, avui dia, la guerra de l'espai...
Està entre els Estats Units i la Xina. La Rússia, en aquest cas, ha quedat en segon pla, perquè el seu programa especial no és tan potent com va ser fa uns anys quan era Unió Soviètica. O sigui, els anys 60-70, la guerra de l'espai va tenir lloc entre aquests dos països.
Ara tenim altres guerres, que encara fa més mal. Aleshores també hi havia altres guerres. Sempre a la humanitat hi ha manera d'arreglar-ho. Bé, en aquest cas guerres espaials, en aquest cas no era de sang, sinó d'haver aquí arribar abans a tal lloc.
Els anys 60 i els anys 70, doncs, era Estats Units i Unió Soviètica, que és com es deia abans la Rússia, no? Doncs va haver-hi un moment que, curiosament, a finals dels 50 i començaments dels 60, que eren sovietis que anaven pel davant dels americans, i això els va picant molt, i per això que es van haver d'espavilar. Pensem que el primer satèl·lit artificial, no natural com el que tenim, que és l'allunat, un satèl·lit
Un satèlit artificial va ser l'Sputnik. Va ser rus, exacte. L'Sputnik l'any 59. De què va sonar, Sputnik? Això mateix. La de cançons que van sortir. Un gran any també, l'any 61, no sé per què, però per mi és un gran any, l'any 1961, també els subètics van aconseguir portar el primer home a l'espai exterior, el senyor Yuri Gagarin. I aquí ja estaven els americans que es menjava les pedres, eh?
Pensa que també la primera nau sense tripulació que va aterrar la Lluna també va ser soviètica. Els primers, diguéssim, artilogis humans que van arribar a la Lluna van ser soviètics. Esclar, aleshores, doncs, el senyor Kennedy, fins a començaments de la dècada del 60...
va fer aquell discurs que abans que s'acabi aquesta dècada hem de posar la humanitat un peu a la lluna. En aquest cas, parlava per ells, pels americans. Aquella cosa que dius... I a l'honrilla, l'honrilla. Sí, sí, sí. A l'honor. I a l'honor americà. Doncs mira, va arribar a finals de dècada, però va arribar que va ser el juliol de l'any 1969, quan tres humans...
diguem-ho així, perquè jo hem de parlar correctament, perquè això de l'home de la lluna a la lluna queda molt antic, molt d'antes. Han de parlar d'humans perquè així inclouem tots els gèneres. I sí que en aquells moments només anaven homes, perquè ja sabem com ha anat la història de la ciència, els homes sempre pel davant de les dones, però per sort...
Ja comença a mescalar, ja comença a canviar. Ja són dones que també van a les tripulacions. Per exemple, la setmana passada parlaven d'una comandanta dona que era la que portava la tripulació cap a l'Estació Especial Internacional. Aleshores, doncs, parlem-ne ja amb propietat i, com inclouem els dos gèneres, doncs diem humans. Sí, sí, sí.
Doncs bé, la qüestió és que aquests 3 humans van ser els primers a trepitjar la Lluna, a l'any 69, i bé, doncs, això va tenir aquesta guerra incroenta, sense sang, als 60 i als 70, no? Doncs bé, han passat els anys, Rússia, Unió Soviètica, en aquest cas va desaparèixer, Rússia, doncs, no ha ficat tant de diners per la carrera especial, i els xinesos, doncs, sí, han posat moltes ganes i molt de diners, també,
i fa que la cosa ara estigui entre els americans i els xinesos. D'aquí el programa Artemis, que vol tornar a portar la humanitat a la Lluna.
Què passa? Perquè... Ara vol dir què passa. Sí, sí, perquè ara ganes de tornar-hi. Doncs perquè els xinesos també tenen un programa especial, també per portar els seus homes, bé, les seves persones, perquè suposo que hi haurà tripulació de dones i homes,
portaran també les seves tripulacions a la Lluna. És clar, els americans repeteixen la història com als anys 60-70. Abans que els xinesos tornin a no sé què, nosaltres fem aquest programa i bé, doncs, està així la cosa. Però bé, si al final...
la ciència, perquè això comporta investigació, recerca, millores amb tot plegat, surt guanyant la ciència i aquesta ciència després reverteix amb l'ús diari de nosaltres, doncs benvinguda sigui aquesta cursa espacial del segle XXI entre els americans i els xinesos. Bé, és això, no?, que d'aquests avenços tecnològics després ens podem aprofitar nosaltres en la via diària, no?,
Mira que ja sabia, però encara entenc més tot això dels arancels cap a la Xina, que està afrontant i té tantes ganes el senyor Donald Trump. Bé, què és això? I crec que és manera de frenar, com sigui. És guerra comercial, guerra especial, és una mica de dir que nosaltres estem aquí... Però si ja no és amigui de l'Elon Musk, ja no és tan amigui.
No sé què els ha passat, que han trencat peres. Sí, però Elon Musk encara té els contactes amb la NASA i els seus coets d'espèixics encara no, i amb molt de temps s'utilitzaran per portar això a l'home, a l'humanitat, a la Lluna un altre cop, no?
I és això que volia incidir, que el programa Artemis, en aquests moments, està en la fase 2, que és la de portar humans, però en aquest cas encara sense trepitjar la Lluna, sinó fer una volta. Havia d'haver estat llançada aquesta tripulació a principis del mes de febrer,
Però per qüestions de temps no va ser possible. I vam fixar una nova data, que seria aquesta propera setmana, el dia 6 de març. Si la finestra de temps s'ho permet. Bé, ja en parlarem en el proper programa com ha anat. El que sí que podem parlar és que si la cosa està entre americans i xinesos en qüestió de potència espaial, doncs els europeus no volen quedar-se enrere
i van deixar un filet la setmana passada que el programa especial europeu de l'ESA, l'Agència Especial Europea, compta amb els coetzeuropeus aliansis, que són molt potents. Que t'actualitzo la notícia. T'actualitzo la notícia. Actualitat. Que han tingut una arma barrada. Ah, sí.
O sigui que el dia 6 de març... NASA reprograma l'Artemis 2 per una altra errada i descarta el llançament al Mars. Al Mars. A veure, a veure, la missió que viatjarà cap a l'òrbita de la Lluna, una primera missió tripulada, després de 50 anys, Artemis 2, la seva sortida 2 estava prevista per al 6 de març, la NASA va confirmar una nova reprogramació de la sortida de la missió que té objectiu l'òrbita llunar.
Les condicions que semblaven òptimes per aquell cap de setmana, es veu que avance que no, i que es demorarà una miqueta ja per a principis, encara que... Mira que tallegeixo ara ja textualment. Sí. Nuevas feixes de salida, perquè ho veus en casa ja ho no he trobat. Sí, sí, sí. La expectativa al redor de l'Artemis 2 crece i la postergació és una realitat. Sin feixa oficial en el calendari, la NASA tiene marcada com a opción los días 1, 3, 4, 5, 6 i 30 d'abril.
Bé, anem al mes d'abril, doncs sí. I crec que per la Setmana Santa. Potser, perquè és la primera setmana. Ara fa també poques setmanes, al mes de gener, vam parlar de la tragèdia del Challenger. Sí, sí, la seguretat de les persones davant de tot. Aquelles vides humanes que va culpir molt, perquè va ser una desgràcia transmesa en directe per la tele. Aleshores, la seguretat és el primer.
I bé, doncs, si no ha pogut ser el mes de febrer, tampoc podrà ser el mes de març, doncs benvingut seguir el mes de març. A l'abril, i tant. A l'abril, l'Aguasmil i tot de cuet. A més a més, tu acabes de dir, doncs, aquesta emissió, després de 50 anys d'haver anat a la Tè, a la Lluna, doncs no vindrà de 50 anys i uns quants mesos.
I tant, molt bé, molt bé. Doncs ja està, ja ha fet les declaracions. Perfecte. És que de cop i volta l'he trobat. Per la puntualització. Jo dic, ostres, que això ha sortit ja feia poques hores. A veure, doncs, l'última data que tenia jo, doncs era això, el 6 de març, però han tornat a trobar problemes. Doncs no passa res. No passa res. No vindrà d'aquí. L'important és que la gent que hi vagi torni. La tripulació que hi va, que vagi i torni. Molt bé, molt bé. Perfecte, doncs tornem a Europa. Vinga, cap a Europa. Vinga, cap a Europa.
Aquesta notícia va sortir a mitjans d'aquest mes de febrer, que està ja de Tivenit, perquè avui dissabte és l'últim dia de febrer. 28, no? Sí. I demà som... Ja se'ns cau. Se'ns cau com aquell que diu una bona cosa. Encara que aquest any...
Mira què t'ho dic, Berta, no sé, per tot el que està passant... Enguany no té 29, no té 28. No, no té 29. La gent que compleix el 29 no sé com ho fa. Fa les 12 en punt de la nit del 28 al 1. Entre el 28 i el 1, sí, sí. Aquesta nit has tallat les espermes, per poder fer-ho. Perquè demà diumenge és dia 1 de març. Calla, és dia 1, ja no sé, tampoc és el seu dia. Ha d'esperar a la mitjanit.
Clar, clar, clar. Però és que hi ha coses... No sé si t'ha passat a tu, eh?, en aquest 2026. Ahir t'estic parlant els dos mesos. Estan passant tantes coses, i no massa bones, a nivell mundial no em refereixo, eh?, que dius, se m'està fent més llarg. Ai, ai. I només portem dos, eh? Bé, bé, bé, bé. És el ritme de...
De l'any 2026, que es veu que està bastant... Espero que canviï. Per favor, eh? Doncs mira, Franci, si entens això, va passar a mitjans d'aquest mes de febrer, que està a punt d'acabar-se, i és que la versió més potent del coet Ariane 6, amb quatre propulsors, va despegar a mitjans del mes de febrer, des del port especial europeu de Curu, a la Guaiana Francesa,
amb 32 satèl·lits de comunicacions que va col·locar en una òrbita terrestre baixa per la constel·lació Lleó d'Amazon. Amazon, aquesta empresa americana, va contractar aquest coet de l'Agència Especial Europea. Perquè vegis que els americans també confien en massa europeus.
I suposo que, esclar, com els coets de l'Elon Musk, que estaven ocupats, estaven plens, doncs va dir, doncs anem a buscar... I com s'ha posat l'autobús? Això va dir, sí, sí, perquè, esclar, vol dir... Això de llançar coets ens fa cada dia, amb les seves finestres de sortida, d'enreglament, i aleshores, doncs, Amazon, doncs, també té una constel·lació de satèl·lits, que es diu Leo, i bé, doncs, ens va confiar en...
amb això, amb els europeus, no? Es tracta del sisè vol de l'Arient 6 i el primer amb quatre propulsors per impulsar el coet. O sigui, quatre propulsors que el fan un dels coets més potents, no? En aquest sentit, doncs, podem estar contents que Europa, en aquest cas, doncs, també està allò dient... Que nosaltres també som aquí, eh? Que també... Traiem el caperronet, eh?
Molt bé, molt bé. I amb aquesta configuració es duplica el rendiment del llançador en comparació amb la versió de dos propulsors que hi havia abans. I bé, doncs, això fa que es pot fer una funció requerida més important pel transport de l'emissió a l'espai. O sigui que, com més propulsors, més potència i més possibilitat de col·locar més satèl·lits. Pensa que s'han col·locat 32 satèl·lits. 32 satèl·lits.
Gràcies a que el tenia més potència, doncs, podia transportar-los, no? Entre molts altres, m'imagino, no? Aleshores, doncs, clar, si haguessin fet la versió anterior de dos propulsors, millor, si haguessin quedat, doncs, amb 16 o 15 propulsors, no?, gairebé la meitat. Bé, la qüestió és que...
El vol ha anat complent fins ara totes les seves etapes, sense comptar temps, va anar tot molt bé, i l'Agència Especial Europea, l'ESA, que és l'encarregada de tot plegat, va destacar que aquesta potència d'aquest nou cubet Ariens 6 ha anat molt bé perquè...
dona una fiabilitat a l'agència, en el sentit que poden confiar en els europeus a l'hora de fer aquestes missions, i van fer un comentari una mica així, que amb tanta potència van sentir com tremolava el sol, el terra, allò que dius, ostres, aquí això ja són paraules majors, no? Vol dir...
Un comentari així una mica irònic, que va tremolar tot perquè era tan potent el coet que va llogar... Que la pròpia Terra es va moure, com si fos un terratrèvol. I només dir-vos que és el primer, aquest llançament de mitjans d'aquest mes de febrer, que ja estàvem a punt d'acabar, és el primer de 18 llançaments d'aquesta constel·lació de satèl·lits de comunicacions d'Amazon, que es diu, tornem a insistir, Leo,
i que pretén portar internet ràpid i, doncs, de molt abast, aquí estiguin fora de l'abast de les xarxes existents d'acord amb la seva companyia. És allò que també ja vol fer també el senyor Elon Musk, el Mester Line, que també vol proporcionar internet des de l'espai a llocs on no arribi la xarxa que tenim nosaltres a les ciutats, perquè hi ha llocs
de la geografia, doncs ara ens referim a Catalunya, que possiblement la cobertura no sigui tan bona per manca de repetidors, per muntanyes, pel que sigui, aleshores, doncs... Es nota també les companyies diferents, eh? Sí, també, també. Perquè jo que he passat per unes quantes a la parcel·la, ara mateix, és una odissea tenir cobertura, i això que estem a dalt d'una muntanya, que sembla que hagués que tenir el cel més net.
Aquí entra, doncs, això, aquests satèl·lits, tant de l'Elon Musk, que són els Starline, com els Amazon, que són els Leo. Què passa amb aquests satèl·lits, aquestes empreses, no? O sigui, Starline, Leo, doncs, que tindran contractes amb les empreses operadores i podràs, doncs, tu tenir aquesta cobertura en cas que et falli la terrestre, tindràs cobertura de satèl·lits, no?
O sigui, per exemple, si tu estàs a Movistar, o estàs a Orange, o estàs a Vodafone, o a la companyia que estiguis. Parlem, no? Aquestes empreses operadores tindran contactes amb aquestes empreses de satèl·lits i que, en cas que tu estiguis al mig de la muntanya i no tinguis cobertura, puguis accedir a aquests satèl·lits perquè tindràs aquesta...
Aquesta cobertura que te garantirà la teva companyió. El que passa és que tu ja saps que depèn d'on estiguis...
Compte. Jo de vosaltres, per la gent que n'estigui sentint, depèn on tingueu la casa o on estigui, a veure si és ciutat no hi ha caminar. No, no, ciutats no. És més la banda de pobles. Jo m'imagino la senyora de gran que m'ha passat i a mi jo m'he trobat. Com si fos el mòbil o l'antena. Allò, buscant cobertura, buscant cobertura. Tu ja saps que...
Com us comentem moltes vegades que jo tinc passió per la muntanya i aleshores... Clar, tu també ho has discutit moltes vegades. Hi ha llocs a la muntanya que l'accés és complicat i gràcies a això ens dona una mica més de seguretat perquè, esclar, en cas d'accident, de pèrdua, de qualsevol cosa, doncs està bé...
Aquesta tranquil·litat que et dona que, a passar de la poca cobertura, tinguis aquest accés en cas d'emergència. Sí, sí, sí. I que estiguis comunicades. I sobretot en qüestió d'un accident o qualsevol cosa, amb la geocalització que també està...
que són aquelles coses que també ens agraden, que ens puguin arribar a localitzar a través del mòbil. Doncs molt bé, acabem perquè ens freca el temps ja. Sí, sí, que també en tenim dues cançonetes avui, que ho cantarem. Abans, abans, abans, abans, abans, vull deixar un altre filet. Què ha passat? Un altre filet. De Padella. Un altre filet. Que representa que aquesta propera setmana, del 2 al 5 de març, comença el Mobile World Congress 2026 a Barcelona.
Compte amb això, eh? En parlarem la propera setmana. Però només dir-vos... No tenim algú destinat allà que puguem connectar amb ell i que ens expliqui com ha anat per allà? Llogarem un robot d'aquells a intel·ligència artificial que ens explica. Només deixem un filet. Vinga.
Mira, més de 50 startups catalanes aterren el Mobile World Congress 2026 per mostrar el potencial tecnològic del país. El pavelló Catalonia i el Catalonia Health Tech situen l'emprenedoria catalana al centre que és Mobile, no? I donen solucions amb intel·ligència artificial. Aquí ja m'he enganxat, se nota que no soc un robot.
No, gràcies a Déu, eh? Donen solucions en intel·ligència artificial, salut digital, sostenibilitat i indústria avançada. Fins aquí podem llegir. Molt bé. No, no, està molt bé, està molt bé. I quan parlo de 50 estaraps catalanes que mostraran el seu potencial tecnològic del país, quan dic catalanes ens refereixo també...
aquí, de Tarragona. Estats raps catalanes de Tarragona que també aniran al Mobile World Congress de Barcelona a dir la seva, no? O sigui que, com a tarragonins, també tenim la nostra quota de tecnologia en aquest esdeveniment mundial que es fa cada any. Això, a finals de febrer començarem més demà. Estarem pendents, eh? Estarem pendents. Clar que sí, clar que sí. Molt bé.
Hola, de coses que hem de fer, eh, Beta? Sí. Doncs vinga, anem cap a la cançó, que avui ens anem cap a l'espai? Anem cap a l'espai. Doncs vinga. Ara és quan me dius, no, que aquesta no és el tastet. És que els he obert les dues a la vegada. A veure si ho he fet bé, eh? A veure, a veure. A veure, m'ha sorprimer aquesta. Sí. Sí. Aquesta és la bona, no? Sí, sí.
No, aquesta és la bona del tastet. La del tastet, eh? Ah, qui no surt, això que pots dir. Ai, m'has espantat, eh? La Sílvia i jo tenim un codi, és que... El tastet i la bona. El tastet i després hi ha la bona. Aquesta seria la bona, però la bona del tastet.
No me diguis la guana del tastet, que m'estàs liant. Bé, mira, aquesta peça la vam escoltar una mica la setmana passada i l'he tornat a recuperar més que res perquè això és un tema de l'any 1977 que en el seu moment sonava però molt bé i molt avançat al seu temps. Mira, escolta'm una mica.
És que, ja t'ho dic, 77, i això era... Fantàstic, eh? Fantàstic, música molt avançada, estètica molt futurista, perquè els espells anaven com a astronautes, el vídeo que pengem aquí, doncs es veuen com toquen com a astronautes, i és curiós perquè uns anys després, uns mateixos francesos van copiar l'estètica que era el staff-punk, et sona? Sí, oi tant, que besones. Doncs també anaven així amb cascos especials, i també els staff-punk són del 1993.
Aleshores, doncs, amb el seu estil de música, també, electrònica, instrumental, el rock-punk, doncs, en certa manera, van veure de no copiar, sempre, diguem-ho així, no copiar, sinó van veure de les fonts d'aquests francesos... D'aquesta bona gent, molt bé. D'aquesta bona gent francesa, també, del 97, no?
I bé, doncs, el Space va ser una banda francesa d'Space Disco i Electrònica d'aquest any 70, famosa per aquest tema que escoltem, que és el Magic Flake, que és el que s'ha fet famós durant totes aquestes dècades.
I el seu gènere han dit això. Space Disco, Electrònica i pioners del gènere. Eren coneguts per la seva estètica futurista, androide i sons especials.
Que ritme que té, eh? És una passada, no? Doncs mira, avui vull fer una juguesca. Vinga, juguesquim. Què passaria si els peix, en lloc d'haver fet música l'any 77, els anys 70, havessin nascut una mica més tard,
ara fossin uns joves plens de creativitat i fesin aquest tipus de música ara als anys 2000, segle XXI, concretament el 2024. Què passaria si Space haguéssim volgut fer aquest tema però com sonaria ara, el 2024? Tenia moltes més eines, tenia moltes més...
Diguem que abast d'instruments per poder donar-hi un altre color i una altra caïda diferent, però espero que l'essència no l'hagin tocat, eh? Doncs mira, el 2024, fa dos senyets, un DJ anomenat Bior Silberg va fer una versió actualitzada... Eh, mira...
Sona... No, no, de sonar sona molt bé. A més a més, hi ha un bónus. Perquè al vídeo es veuen com diversos avions volen i humans amb ales que també volen. Són humans que porten unes ales i són homes voladors. I aquest vídeo és allò que et deixa...
Bocabadada, eh? Sí, sí, ara mateix estic aquí. I és allò que penses. Mira que els que tenim ja un temps en aquest món han viscut coses boniques, però viure ara el 2019
24 o 26. I poder veure aquestes imatges de com ha arribat la tecnologia, homes voladors. Aquests homes voladors, aquestes imatges tan precioses que s'acompleix el somni de l'home de voler volar, que s'ha intentat al llarg de segles i no s'aconseguia, finalment han pogut volar.
I volar independent, eh? O sigui, no estem parlant d'un avió, sinó que tenen les seves pròpies hales i les seves pròpies turbines. Aquest somni de segles i segles, i ara que sigui, bé, ja fa anys que és una realitat, però que s'hagi perfeccionat en aquests homes voladors, és aquelles coses que dius, home, doncs estic molt orgullós de viure aquest temps i poder-ho dir d'aquesta música tan futurista,
Jo d'aquí una estoneta, Beta, avui no, però de cara a dilluns, me comprometo que si busqueu La Terra és plana, que és on estan tots els programes a la web de la ràdio, l'acompanyo normalment amb el videoclip, que del qual hem parlat, eh? Si voleu donar-hi un cop d'ull, fem-ho, eh? Per això he triat aquest vídeo, que a banda d'aquesta nova versió actualitzada del Magic Fly, actualitzada al segle XXI, doncs tenim aquestes imatges que, com has dit tu, i com també penso jo, ens deixa boca de vedats,
I és allò que avui volia mostrar-vos a tots vosaltres. Gràcies a internet. Doncs aquí us deixem acabant de sentir aquest magic fly, aquest magic ball. I volem, volem, Berta. Bé, tu voles, que jo me quedo aquí una estoneta més. Molt bé, doncs jo me'n vaig volant i ens veiem les properes setmanes. La setmana vinent? Vinga, va. A reveure. Fins el mes vinent. Adéu, Berta, fins el mes de març. Adéu.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió. Ja vale, tio! Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Mana mana.
Ja està. Mar Pérez, bona tarda. Molt bona tarda. M'has enganxat que estava aquí com a mig estornudant. T'ho fan runes. Sí, sí. T'ho fan runes. Si te cuento mi secreto. Com estàs? Ser bruixa... És el que et té. Ai, m'encanta, eh? M'encantaria, eh? Bueno, no més t'hi has de posar. No, aquella que feia...
I les coses es posaven a puesto, tot net i polit. Una miqueta Mary Poppins, ja ho sentia. Això no. Jo ja m'hi veia, jo m'hi veia. Menys mal que no la veieu. Veus? Ja la fan bé. Veus? Bueno, embrujada. Embrujada, Mary Poppins. Qualsevol de les dues me serviria. Escolta'm.
Què? Bueno, tenim una cosa tapeïda, eh? Avui. I part d'orilla, eh? De la tarda. Sí. Part d'orilla, eh? Sí, sí. Es passó a fons. Oi, oi, oi, oi. És cap de setmana? Sí. Això és mana, mana. Sí? Benvinguts. Bienvenido. Bienvenido. Bueno, Miquel Riós, ja ho saps, a la bona ràdio...
Sin miedo sientes que la suerte está contigo Jugando con los huendes abrigándote el camino Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido Mejor vivir sin miedo Sin miedo Lo malo se nos va volviendo bueno Las calles se confunden con el cielo
Y nos hacemos aves sobrevolando el suelo así sin miedo. Si quieres las estrellas vuelco el cielo. No hay sueños imposibles ni tan lejos. Si somos como niños sin miedo a la locura. Sin miedo a sonreír. Sin miedo sientes que la suerte está contigo. Jugando como suenes abrigándote.
Què? Quant de temps fa? Feia molt de temps que no sentíem a la Rosana, ni al Maramana ni a casa, feia molt que no me la posava. Però molt, eh? Va bé perquè hi ha algunes notícies que són una mica desagradables, almenys per mi hi ha les de donar, i trobo que aquestes cançons...
Posa'm una altra. És molt bonica. És molt bonica, Rosana. Des d'aquí record, Rosana, Tarragona Radio Teja i Lòbia, ja ho saps, torna a Tarragona. Home, i trobem a faltar damunt dels escenaris. Deu estar fent producció o deu estar fent alguna cosa que no té a veure amb pujar en un escenari i se la troba a faltar, la veritat. Alguna cosa està fent, eh? Ja t'ho dic ara que alguna cosa, alguna cosa. Està preparant. Però abans d'anar cap a l'entrada, com a tal...
Queden 49 dies, però potser una miqueta menys, perquè arribi al seu disc. Hi ha ganes, eh? A meitat de març, em sembla.
El 17 de abril, sí, sí, sí.
És que aquesta és notícia, eh? Ho hem posat com a notícia. Ho vam dir, que donaríem una setmana de marge per sentir-la, escoltar-la, i que la posaríem. És veritat. No hi havia pensat, si no t'hagués dit la posem per acabar. Vaig inclús veure un vídeo... Què t'ha passat, Silvia? Que m'he donat un cop. Vaig veure un vídeo en què explicava el per què d'aquesta lletra,
que de per si és d'orilla, i l'explicació també és com a molt... com a buidar, saps? Com a treure... Jo ho llenço tot i aprendre pel sac, no? Sí, ho trec i ho converteixo en una cançó i em trec de la munt aquest... Saps? Tenim el telèfon a Carlos Gonyi. Hola, Carles! Hola, què tal, Marc? Què tal? Un placer. Hablar contigo. No, el placer seria mío. No, bisparigo.
Que fatal, no me surt. A veure, està sortint una cosa rara avui. Perdó, ja està. Torna, torna. Momento que estoy menopàusica i ara m'ha donat un fogat. Esto es en directo, esto es la vida real. Claro, como la vida misma. Però jo tengo, tengo, tengo. Subidón, subidón, subidón. Tengo, tengo, tengo, tengo. Un fogat. Es donde tiene. Venga, que lo metemos en el Facebook, va. Espera, anem a la xarxa social, va. Si no te metes en Facebook, no te metes, por favor.
És que es parla de Carlos Gony, de Rosana, la gent que ens agrada i el... No, no, no. No cal dissimular, s'ha de parlar, s'ha de parlar. No cal amagar-se. Tinc 51 anys i soc melopàutica. I està estupendíssima, intel·ligent. Ara mateix m'està rejant l'esquena. I jo dissimulo, jo dissimulo, però, claro... Está ahí, de cuerpo presente. Hi ha coses que no pot ser que si pogués ara, mentre hi ha la sabateta...
Unes 30? Ah, no, no va dir, no va dir. Anem a les xarxes socials. Sí? Avui... Mira que havia de ser dur, però estàs incòmic, eh? Ja, molt bé, clar, que sí. Cambiem-lo, camiem-lo. Ricky Martin. Oh, què li ha passat al Ricky? No li ha passat res. No li ha passat res. Oh, quina la tocada.
Perquè és una cancion bonita. I no està sol el Ricky Martin en aquesta cançó. Perquè va ser una d'aquelles que també me vas mig demanar. Perquè me la van enviar per WhatsApp un dia per donar-me el bon dia. Veus? Jo pensava que era nova. I resulta que té més ans que la que t'apuny. Jo que no estoy puesta. La hora y la fecha y dos corazones. Y dice calle San Sebastián.
Ara diu una cosa molt cruel. Què? Se los entén. A ver, amiga fan del Bad Bunny, por favor, prou, eh?
El que va començar com un dia qualsevol a la cafeteria CIP-305, a Miami, va donar un gir espectacular convertint-se en un moment inolvidable.
Ho hem vist moltes vegades, però a l'entrada hi havia una pissarra, a vegades és una pissarra amb guix, a vegades és una pissarra d'aquelles d'escriure amb un dolador. Sí, que no m'agrada ja te posa el preu del que pots arribar a prendre. Però això en concret ho he vist en diferents formats. Explicava que podria veure gratis
Si ets Bad Bunny, Pedro Pascal, Ricky Martin... O sigui, algun dels famosos. Ho havíem vist a altres llocs, ja t'ho dic. Però això és a Miami. I resulta...
que ningú es devia imaginar que el cantant apareixeria realment en aquella cafeteria a reclamar la meva beguda, el meu batut, el meu còctel. És una dinàmica pensada perquè els seguidors d'Instagram segueixin a la cafeteria o en parlin. I, clar, la fotografia...
D'en Ricky Martin. D'aquest senyor, senyalant el cartell, com dient, este soy yo, que era mi vida gratis. Que xulo, eh? Ha fet la volta al món. Cafeteria Martí, que som els de la ràdio. No hi serveis. Però ho havia vist fa molts anys en una taverna irlandesa o alguna cosa així que posava que aquí només pots veure gratis si ets... Crec que era el Jeremy Irons. No.
Només podràs beure gratis si ets Jeremy Irons. I aleshores crec que era ell, eh? I aleshores surt ell, era una pissarra d'aquella, saps? Esquita amb guix, al costat de la pissarra com dient... Eh, que sóc jo, eh? D'on està mi cerveza, jo sóc, saps?
Que xulo! I clar, doncs, s'ha fet la volta al món, s'ha fet, clar, hiperfamosa, viral la fotografia del Ricky Martin reclamant la seva beguda. Ai, doncs, Ricky Martin, aquí tindries un cafè gratis. Posa un cartell. M'ho posaré. Posa un cartell i digues, aquí hi ha cafès gratis, només, el cafè és gratis només per... I fas la teva llista. Jo tindria Lluís Gabaldà...
que seria més raonable. Sí, seria més fàcil que vinguis aquí a fer un cafè. Tant de bo, a veure si és veritat. Lluís, vine a fer un cafè amb la Sílvia, home, ja. Fa pena, estàs aquí al costat. Pemi Fortuny, Pemi Rubirosa. Molt bé, els Pemis. No, qualsevol dels dos Pemis. Pixa més alt, Sílvia. Alejandro Sanz, Rosana. Pixa més alt. Carlos Gonyi.
A veure, ostres, que hi ha la pixada. Tot això és nacional. Me caurà la cara, per l'amor de Dios. No se sap, no se sap. Tu pots fer la llista amb tants noms que vulguis. Ja m'ho pensaré després. Que internacional, home, et siren. M'agradaria. Bueno, n'hi ha un altre que sempre portava res. També, també, també. Vale. Vinga, que tengo la Shakira esperando. Exacte. Passem de Ricky Martin a Shakira.
Que ja saps per què puc ser l'aigua. Perquè l'Anny Kravitz suc a creus, que també vindria o no? Home, si el poses hi ve, avisa. Figa-li que el cafè l'hi faig jo.
Shakira ha anunciat un concert el proper 7 d'abril a El Cairo, Egipte, davant de les legendàries piràmides de Giza. Aquest concert ja ha esgotat les entrades en un temps rècord, però no sols això. D'acord amb les mètriques digitals, les consultes de Shakira...
A Egipte, en els principals cercadors d'internet, s'han multiplicat... Per mirés? Mil per cent. Imagina't. Després del seu anunci.
Increïble, eh? Increïble. Ojo, eh? Sí, sí, sí. S'ha posat de moda, això de fotre un espectacle davant de les piràmides i fer un concert i no sé... Jo tinc el cor trencat amb això. No sé què pensar. Ja sé per on vas. No sé què pensar. A veure, si després ho cuidem tot... Perquè allò és espectacular i un concert allà ha de ser l'hòstia. I per l'altre constat penso... Uf! Uf! Uf! Ah!
No lo sé jo, no lo sé jo. M'agradaria tornar algun dia i trobar-me-les allà. Clar, i que estiguin netes i polides, igual. Saps on m'agradaria a mi, ara? A on? A la part... Ai, on estan els Backstreet Boys? A Las Vegas, que ara no m'ha sortit. Ah, a Las Vegas. Que estan fent el seu concert, que és tridimensional. Ja som residents a Las Vegas, com la Britney... Sí, sí, sí, a més a més és espectacular. És com un salmàstima.
Pobre, tampoc és això, eh? No, pots anar d'hotel a l'hotel i anar fent concerts, clar que sí. Pobrets, pobrets, que macos són. No deixem les xarxes socials. Veniu a fer un cafè, veniu. Veniu que la Sílvia es posa un cafè, senyors dels Bags Esticbois. Ja ha descafeinat perquè ja anem a una edat, doncs anem. No, home, que són de la meva quinta, xata, per mi, que som superjoveníssimos. Que siguis jove no vol dir que no tinguis una edat.
Granta, ¿quién más da? Si ella es libre cantando con pece en el mar
Doncs sí, valiente, valiente molt, però els rumors d'una possible crisi sentimental entre Melody, que és el que estem sentint, i la seva parella, l'esportista Ignacio Batallant, han cobrat molta força perquè en les últimes hores un moviment en l'entorn digital que determina en aquestes esferes que han trencat és que es deixin de seguir en xarxes socials. I és el que ha passat a l'Instagram. Ai, ai, ai.
A veure si han equivocat. El Lodi ha deixat de seguir el que és la seva parella i ell també ha deixat de seguir... A mi jo s'han equivocat. Els seus perfils, però un i l'altre, tots els dos s'han equivocats. Perquè això és allò de... Aguanta-me el cubata, vinga, que te borro. Tu no, t'aviento. Jo crec que havíem... La qüestió és que, bueno, és com allò... De seguida salten les alarmes. De seguida que algú nota que ja no segueixen, el primer que ha sortit és...
Doncs ja s'ha acabat. I aquesta gent ha trencat peres. Clar, si ja no se segueixen a Instagram...
No ho sé. A lo millor és que estan cansats de seguir-se a l'Instagram, a lo millor és que estan cansats de viure junts, a lo millor és que estan cansats de criar una criatura d'un any que sapien que és tot molt fàcil, i la vida és així. Doncs a la feusa que vénen tots, eh? Si és que ja has trencat amb aquest xiquet, on veni Marca Nova, que renten les llàgrimes i aixuga-te els pocs i tira endavant, perquè ets una diva... No facis sonar Shakira, eh? És aquí, és aquí on valia jo. És aquí on ets una diva, i tampoc no cal que els altres patim la ruptura
Ja està, ja està. Vinga, va. M'has entès, no? Sí. A la primera, eh? Tens que en dubte, ens truques. Vinga, va. Que bonica, eh? No sabia si posar aquesta cançó...
O posar teatro, tu vida es puro teatro. Per què? Però de moment, el xaval en qüestió no ens ha donat gaire parlar. Però el temps. Sí, tu creus que... Sacha, el primogènit de Blanca Cuesta i Borja Thyssen, ja és major d'edat. Ai, veus? Va complir 18 anys el dia 31 de gener i va fer una celebració por todo lo alto.
Va reunir els seus amics, part de la seva família. En un dels llocs de moda de Madrid va triar la discoteca de l'edifici Metropolis, que es troba a la Gran Via madrilenya i que es va inaugurar fa unes setmanes.
tancant-la per l'ocasió. Home, qui té poderoso caballero del dinero, pot fer el que vulgui. Tanques un local, ja està. Si a tu i a mi, a tu no ho sé, però si a mi m'haguessin dit que quan vaig complir els 18, hagués pogut tancar el patxà, que era on tu i jo anava, en els 18 anys... Ai, ara, jo m'agradaria ser agradat... Tu hi hauria d'anar tancar el Disney, per tu sola. Home, amb 18 anys no vols tancar Disney. Sí, i tant.
Jo sí, que ja es va allà. I jo darrere del pobre, el pobre Miqui... Miqui! Jo em pensava que jo, quan vaig complir els 18, vaig anar amb una amiga, que també feia els 18 aquest any, i vam fer un viatge a les dues soles, a Tenerife, fer rotllo de vacances les dues, comien amb el mundo, perquè ja érem els mayores d'edat. I ara penses... Me'n catx, i li polles. Home, en aquest moment... La Marc i la Rosa. Vaja, a Canàries, a veure tu...
I este tío tanca una discoteca en mitat de la Gran Via. Ale que sí, por mi concho. Per què vea? Per què vea? Però vosaltres us vau passar segur que millor que ell. Què pot portar això? Que aquests senyors que se suposa que viuen a Andorra, Barra, Suïssa, Barra... No sé d'on. Al món? Al món sencer? Tria Madrid...
per fer la seva festa dels 18 anys. Val. Què farà els 20? No, què farà els 20 no. A partir d'ara què ens espera? Si aquest senyor tria Madrid? Aquest senyor, senyoreto, com vulguis dir-li.
Però serà de resident a Madrid o d'ida i volta? No ho sé. He sentit campanades que s'havien comprat un apartament o un pis o el que fos a Suïssa i, per tant, a Madrid no li queda de camí a cap lloc. Per això mateix. Tampoc no crec que hagués de tenir molt de contacte amb la seva àvia.
Una tita, aviatita. Oi, aviatita. Aviatitatitzen. Titatitzen. Però... No ho sé. A mi em fa patir perquè em sembla que això és com la semilla del diablo, saps? Aquest paio, com vegi que obrint la boca, ragen els bitllets, explicant... Li calguen coses, estem llestos. Me fa por, me fa por, perquè ara li podem veure la cara i no haurem de patir, amb moltes portades.
Tinc la paciència, mà. Tinc la paciència, que tu pots. Amb això i més. Dos? Ai, com de temps sense veure aquesta gent. El barri. L'altre dia fent zapping, em va sortir una que subestaven contenidors. Oh, però són molt perillosos, aquesta gent, eh? Ah, que sí? No sé, són una màfia. I a més a més, són perillosos en el sentit que són fins i tot violents.
Bueno, no sé, jo... No, jo m'he trobat a les subhastes que feia al bar i tal i qual, que alguna vegada se'ls hi anaven els nervis. Però en aquesta... No arribaven a les mans. Però aquesta sí, eh, que n'ha arribat, eh? Jo he fet ràpid l'altre dia i dic, ostres, ja no són trasteros, ja són contenidors sencers. Container wars. Sí, alguna cosa així. Veus? Si et dic que ho vaig estar mirant... Bueno, subhaste. Subhaste a casa meva interessant. Vinga. A la resta del món no ho sé. Però a casa meva ha sigut interessant aquesta. La rara carta Pikachu Illustrator...
Una de les 39, creades per un concurs d'il·lustració de Pokémon a finals dels 90, va ser subestada en Golden Actuans el dilluns 16 de febrer. I ara, com a dius, quanta pasta ha costat, eh? Fa 5 anys, Logan Paul, que és aquest senyor que tenim aquí al darrere, va establir un rècord mundial perquè va comprar aquesta carta Pokémon per més de 5 milions de dòlars. Uah! Poc més. Sí, sí, sí, sí.
Va resultar ser una inversió molt encertada perquè l'influencer i lluitador d'artes d'aquestes de... Sí, de cartes, sí, sí, que la carta serveix amb això. Va vendre aquesta carta per la sorprenent xifra de... No.
16,49 milions de dòlars. Sí, 60 o 16 són un munt, eh? 16,49 milions de dòlars i li he afegit un culleret incrustat de diamants inclòs, que aquí el veus que porta la carta enganxada en una cadena, perquè recordem que a la gent que li agrada el monotaku i li agrada el tema d'aquesta carta en concret només es van imprimir 39. Guàrdia!
És un valor incalculable. Sí, sí, sí, en alça, en alça, en alça. I si a més a més està ben cuidada i està envoltada de diamants, doncs tu diràs, a la propera... 16,49 milions de dòlars. La va comprar per un poc més de 5 i sempre t'agafo sempre... M'agafa sempre un injustet per arribar a final de mes. Demà, demà, dimensi, cobrem la pàgra. Vinga, va, a cobrar, a cobrar, però ja serà demà. A veure. Molt bé. Espera, te poso una careta, no? Vinga, va.
Secció Senyoros. Secció Senyoros. Amb ajustes, ben gran. I aquí ja tenim dos senyoros, que volem posar uns quants més. Hem dit que la cosa era espessa i és ara. El moment espès és la secció Senyoros. No demà. És ara mateix. Bertín Osborne.
És que encara voldrà. No són hijos del sol, són hijos tuyos. Gabriela Guillén, la mare de l'últim criu que ha nascut amb el cognom Osborne. Vinga, va. Revela l'acord al qual ha arribat amb Bertín Osborne pel seu fill quan ella marxi a Supervivientes.
És veritat que es veu que va cap allà i que vol guanyar, eh? T'explico. Per un costat, cobro per anar al programa, lògicament, no no hi ha gratis, als Supervivientes. I a més a més m'aprimaré i tot. Per un altre costat, cobro per la revista Lectures per explicar que marxo i que he de deixar el Crio en algun lloc. Clar, clar. Com Papa Bertín, Papa Bertín.
I aleshores, a pocs dies de començar la seva aventura, per marxar a Honduras, han arribat en un acord. El petit David es quedarà entre setmana amb la seva germana de la Gabriela, la tieta de la criatura, i els caps de setmana anirà a casa del seu pare, senyor Albertín. Has vist com ho repartim als la família?
de... Està bé. No, no, molt bé, molt bé. M'ha sorprès i tot, eh? A mi el que m'enfadarà més del senyoro és que més esperi que li posin una medalla perquè es queda amb el criu els caps de setmana perquè la mare de la criatura se'n vagi a treballar. La mare de la criatura no ens cau bé.
Però... No la conec gaire. Però aquesta situació... Però aquesta situació... Jo espero. Fins ara la notícia en si, que això ja està bé, la notícia en si l'ha venut ella. Ell no, que això ja està bé. Però no descarto...
No descarto que encara demani que li donin les gràcies. No descarto. Però no acabem aquí amb els senyors. Jo creia que ja havíem acabat amb això i això és una tortura. No té cap cançó que es digui la tortura, este senyor? No, la tenia l'Alejandro Sanz amb la Shakira, però crec que no vindria ara, que era una tortura diferent. Julio Iglesias.
I ho diré sense tartamudejar, eh? Digue, va. És que a mi ja saps que, com que soc de sucre, puc dir el que pensi. I ho dic amb totes les paraules. I no presumptament, eh? No, no, no. O sí, depèn. Ha decidit demanar a la vicepresidenta Yolanda Díez per acusar-lo de les agressions a les dues treballadores que van denunciar en aquest bon senyor amb un jutjat de Madrid. El cantant vol que...
aquesta senyora, la Yolanda Díez, rectifiqui públicament i amenaça amb denúncies a tort i a dret a totes les persones que hagin assegurat o dedicat o anomenat aquest tema en qüestió. Mira, senyor Julio Iglesias, que jo sàpiga
que jo sàpiga, tothom és innocent, fins que es demonti el contrari. Però és que a vostè ni se l'ha jutjat, ni se l'ha declarat innocent de res. A veure...
Jo crec que, si abans dèiem estar molt mal assessorat, jo crec que ara... O sigui, ell vol netejar el seu nom i s'està tirant més merda al damunt. És que jo crec que també, perquè quan saps allò que la merda és i la remenes amb un bastó... Doncs això és el que està fent ara mateix. Continua les denúncies i continua...
Passarà que continuarà. A seguir parlant del tema. I a més a més, la gent que no en tenim cap de por se'ns omple la boca de dir, perdona, ja moríem si aquestes senyores denunciaran l'un o un altre jutjat i hi haurà judici o no hi haurà judici. Però que la informació estava, la informació l'havíem de donar i era igual que fos Julio Iglesias o fos Perico de los Palotes. I tant. I ja està. Sí, sí, sí, sí.
No, i a més a més, a veure, és una cosa que es va anomenar perquè va sortir la denúncia com a tal. El que en ell li ofera és que no hi hagués el presumptamente al davant. Bueno, pues presumptamente, presumptamente y presumptamente. No, perquè no és que el denunciïn presumptamente por ser, no, el denuncien per... Elles diuen que el denuncien per ser un maltractador i un abusador i per explotar-les laboralment.
Elles han dit això. És la seva opinió d'elles? Clar, no vas a denunciar. Presumptamente me ha... No, este señor m'ha fet això. Per tant, el que nosaltres fèiem era donar aquesta informació. I en proves, que aquesta és una altra. Exacte. Senyor Julio Iglesias, a vegades val més callar que per dir-te d'haver cantat tan malament.
els senyors i el malrono, eh? Anem al cine, anem al cine. I a més a més, amb els premios... Que jo m'he enterat mal. Que m'he enterat. Avui per què tu m'has dit? Perquè estaves ocupada, estaves ocupada. Sí, sí, però has dit que estaven els premios BAFTA. I diu, ho he dit? Se lo BAFTA? Quan sí? I diu, avui dic, no, sí, sí, avui ho tinc clar, eh? Dissabte passat. Però estàvem aquí amb ressaca de la festa dels 40 anys de Tarragona Ràdio. No podia ser, no, no podia ser. A part que no, clar. Tot no lo podemos tener.
79a edició dels Premis de Cinema més destacats de l'Acadèmia Britànica. Els BAFTA, 2026. No sé què dir-te, jo estic sorpresa. Sí, però per bé o per malament? Per malament. Ai, xata. No sé, o a mi se m'ha torçat molt, o hi ha uns interessos que jo no entenc.
i no s'està premiant com jo crec que s'hauria de premiar. Però com que no soc jutge, ni crítiques de cinema, ni molt menys, només parlaré del que jo sí que entenc i del que a mi m'interessa, que és dels outfits de les senyores i senyores de l'Astora Vermella. Molt bé. Comencem amb els ok? Amb els ok. Molt bé. Així és, Vestell. Salma, dona, nen, família... No, no, no, no... Aquí ho estem tots, estem tots...
Per posar-nos a tots en context, eh? Perdó. N'he posat dos a cada costat. Vinga, va. Els OKs, la Kate Hudson, un vestit de Prada de color vermell, vermell Valentino, recordeu que fa unes setmanes havíem estat parlant, molt de l'estil Old Hollywood, que a mi mola moltíssim, escot paraula d'honor, i ajustat a la cintura, com si fos un...
Com si el vestit fos un llaç, amb un satinat, un vermell espectacular, que li sentava de bici, i que per mi era una de les millors vestides. I la segona, Rose Byron, amb un vestit de color groc. Què és la Rose Byron? Ja lo veràs, busca-la. És la típica de les sèries, de les pel·lícules de comèdia, està casada amb un actor que també és molt, no sé...
L'estic buscant, eh? És australiana, aquesta xica. Ai, sí, ja sé qui és. Un vestit de color groc, amb faldilla plisada, vaporosa, amb cos drapejat, pedreria, els tirants, així amb un escot quadrat. Molt bonic. Ai, sí, que bonica, sí. Així com un estil molt romàntic. Mira, les dues a la vegada. Per mi, les dues, les millors vestides.
Els senyors no ens han sorprès en absolut, perquè no tenen cap mena de gràcia, no entenc per què, no poden posar una mica de color, o no ho sé, no ho sé, perquè tot és molt negre, i tot és molt trist, i tot és... I tot tingui. No, però bueno, és igual. I després els caos... Sí, espera, espera, que te poso caos, sisplau... També n'he triat dos. Les dues de negre rigorós... Sí...
I a vegades el negre de per si ja és elegant, però en aquest cas no sé què dir-te. Mónica Bellucci, un vestit negre de Saint Laurent, silueta de sirena, amb un escot cor i màniga llarga, que no, el trobo massa senzill, massa simple, massa sobri...
No, no, no, no sé, no tenia gràcia. Ves a casa a canviar, dona. No tenia gràcia a l'ociptomònica, però no m'agrades. I la Emma Stone, que normalment sempre és l'elegància personificada, un vestit negre d'escot creuat, de tal sirena, de Luis Vuitton, que tampoc, no sé què t'ha passat, Emma, però no, no, no, no, no. És que és massa senzill.
No l'hi veig. A més, li falta una miqueta de color, en el sentit que un penjoll, unes serracades llargues... L'escot podia donar molt de sí si li haguessis posat alguns complements. Ara, ara, i fins i tot un petit cinturó brillant. O no ho sé, o unes sabates i un bolso joia, amb color així que... No ho sé, però trobo que tanta sobrietat negra i tanta senzillesa els ha jugat una mala passada en una...
Mira que a mi m'agrada el negre, eh? Ja, ja, i a mi, però clar, una mica d'algú. No sé què dir-te. Però no marxem del cinema. No? Però en aquest cas, molt més a prop.
Aquesta nit. Calentem motors, t'aviso abans, perquè... Goya. Que després no em diguis, ah, no m'hem recordat. Tu i jo, cadascun al seu sofà. Tele en marxa, gala en marxa, i naltos el meu mòbil l'han criticat. Perfecte. Aquesta nit de dissabte celebra la quarantena gala d'entrega de premis dels Goya. De moment...
Sabem que ho presenten Luis Tosar i la cantant Rigoberta Bandini, que ja veig que sona de fons, i que el gollo d'honor és per Gonzalo Suárez.
Bé, bé. La setmana que ve comentarem els premiats i l'estona vermella amb la corrosió que em caracteritza. Per tant, encara sou a temps, si us esteu sentint des de l'hotel que us esteu arreglant per anar a la gala dels Goya, vigileu perquè jo us estic...
mirant i criticant. Això ha sonat amenaça, amenaça, eh? Amenaça. Perquè ja està bé. No sé què passa últimament. O jo m'he fet més crítica o la gent passa de tot. Jo crec que hi ha un 50-50, eh? Ah, un 50-50, doncs podria ser. Jo crec, eh? No me facis gaire cas, eh? Que vores, aquesta cançó. Creus que cantarà?
Ella? Podria ser. A part de presentar, vols dir que calentarà? Calentarà la veu i cantarà? Ai, no ho sé. Home, si li surt natural, jo crec que ho deixarà caure i ja està. Fan un tàndem claro, eh? Canta l'està ploment. No acabo de... No acabo de pillar el pac...
Luis Tossar, Rigoberta... A veure, a mi no ens sorprenem. Però a vegades, exacte, aquests còctels tan exòtics a vegades funcionen. Vinga. A veure, ja t'ho diré, ja t'ho diré. Que bon grup, també, eh? Records pel Joan Andreu, que sabia que li agradava...
Chata, doncs ja està, ja hem acabat. Ja hem acabat, ja està, s'ha acabat. Te deixo aquesta, vols? Sí, està molt bé, per acabar. Sí, sí, sí. Que va ser dels Premis Goya de l'any passat. Sí, sí, sí, sí. Per això, que a veure què passa. Devíem veure que tenia... A veure si cantar se te'l dona bé, a veure si també presentar. La qüestió és que molt bon dissabte, millor cap de setmana, esta nit, ojo abizora a los Goya, i ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Adéu, guapa. Mua!
Adéu, adéu. Si em sentiu en diumenge, que va ser el que no, eh? Va ser ahir. Pensa que la setmana que ve criticaré el que vaig veure ahir. Clar, o sigui que no... No hi mas? Serà la repetició. Adéu, guapa. Adéu.
El último infierno.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. I ja el tenim aquí. Des d'ahir mateix ja podem gaudir del nou treball desogràfic d'ell, de Bruno Mars. Es diu De Romàntic.
I té d'una cosa que és sorprenent, la quantitat de reproduccions que només han tingut en un dia i mig aquest disc. El seu primer senzill d'aquest terroromàntic, que va ser l'Ajus Smile,
Ja porta 181 milions de reproduccions. I els altres ja van començant a agafar també el seu posto, eh? Són 9 cançons, 31 minuts i mig, més o menys, de romanticisme, de ball i, sobretot, de Bruno Mars.
La primera era el Risk It All. La segona es diu Cha Cha Cha. La de Just Mind, ja el coneixes, és la tercera cançó del disc. Aquesta és la de Cha Cha Cha, eh?
La cançó número 4, Good Guas, Showing Off.
És al·lucinant que Bruno Mars té més de 127 milions d'escoltants d'oients mensuals, eh? Déu-n'hi-do, eh? També tenim un... Superromantiquíssim, de trencar cors...
La canción número 6, On My Soul.
Només estem fent un tastet del que és el darrer treball gràfic del programa. Normalment no ho fem, però mira, que ens feia molta il·lusió. Mira, especialment, ja que tenim la prioritat i avui tenim una miqueta més de temps, ens hem aprofitat. Anem amb el Something Serious.
Que sona xa-xa-xa, també aquesta, eh? Oye, cómo va. Me l'he sentit, m'ha vingut aquesta cançó. No sé tu, ja m'ho diràs.
La cançó número 9, que és l'última al Tens 8.000, la sentirem precisament per acomiadar el programa, però aquí tenim aquest nou cinglet.
I com us deia...
Balles amb mi, Bruno? Amb aquesta cançó tanquem aquí, al nostre programa. No et puc dir allò de fins demà, perquè demà tenim programa especial del Nàstic. Ja saps que estem de celebració. Tarragona Ràdio, 40 anys, però el Nàstic està en els 140. Déu-n'hi-do, eh?, però es conserva com el primer dia. A tots els nàsticers, felicitats. I demà, programació especial a partir de les 11 a Tarragona Ràdio.
I pintar cares i coses que tenim a tots engrescats. I a la tarda, al partit. Sigueu feliços i continueu ballant.
Bona nit.
Fins demà!