Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Ja Tardes. Avui us heu de dir que és un gret esquís. No comptarem els nostres col·laboradors. A veure, sempre comptem amb ells. Però els hem donat vacances per aquest cap de setmana. Els tornem a reemprendre i ja serà gairebé per acomiadar-nos el proper cap de setmana 20 i 21. Perquè ja de cara a les altres ja serem en plena...
Renes d'ates nadalenques, per la qual cosa tots agafem vacances, eh? Et sembla? Doncs vinga. Anem a veure què és el que avui podreu escoltar si ens acompanyeu fins al punt de les 4 de la tarda. Anirem amb en Jaume al tobà, que va venir amb el petit tobà i ens va explicar una història maquíssima de supervivència.
amb un noi que... Escolta l'entrevista, escolta l'entrevista, que jo te l'explico aquí tot i no pot ser. També coneixerem a Helena Ley, la recordarem, perquè ja la vam conèixer. Saps que Ariane Lins, a banda de ser una enorme cantant, gran persona, també escriu? Doncs va venir aquí a la ràdio a presentar-nos Relato Gótico. Relatos Góticos.
També recordarem que Monkey Jane ens va presentar les seves cançons, que vam parlar amb el Paco i la Luna, que té el dia 19 de desembre el seu gran concert al Teatre Tarragona. I per acabar, la bogeria dels Snaked aquí, a Tarragona Ràdio. Doncs tot això, com et deia, és el que us hem preparat perquè pugueu gaudir amb nosaltres. Doncs mira, d'un bon migdia tarda...
a Tarragona Ràdio. Així que ja no m'enrotllo més i comencem. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Però què et sembla si abans ho fem amb una miqueta de música? Ja hem convidat la Natàlia Ambruglia. Natàlia diu, què fes aquesta tarda? Vols venir a cantar-nos una cançoneta? I em va dir que sí. Doncs mira, aquí la tenim. El teu torn.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
I avui a la Sintonia de Tarragona Ràdio tenim l'oportunitat de presentar-vos dues qüestions i totes elles tenen el mateix sentiment. Per una banda un llibre i per l'altra un documental. Però darrere de tot això, o almenys dins del que seria aquesta entrevista, el responsable, i el saludem, és en Jaume Blanc, el Tobap. Jaume, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda, què tal? És el responsable perquè, a més a més, va ser, en el moment que va sortir el llibre, em vas dir, Sílvia, ha passat això, en el moment que es presentava el documental i el llibre, hem de fer cosetes, però en aquell moment, i ho comentàvem fa la ventana ara, coincidia amb les festes a Santa Tecla, perquè va ser el mitjans de setembre, i vaig dir, ostres, m'hauria encantat poder estar amb vosaltres personalment, però en aquell moment ens teníem el pregó de les festes o alguna cosa d'aquestes,
I era impossible. Però avui, per fi, i després d'esperar unes quantes dates, us tenim aquí amb nosaltres. Em presentes els diferents protagonistes? Doncs mira, vinc acompanyat dels dos protagonistes de la història. Un és en Bangal i Javi. Hola. Hola, què tal? Hola. Què tal? Benvingut, benvenido. Muchas gracias.
I l'altre és l'Ion Manel Blanc Toré, que és el meu fill i també coprotagonista de la història, tant del llibre com del documental, no? I hem de dir cap d'un fill, hola, què tal, benvingut? Hola! Ja el coneixíem precisament per un conte que vam tenir l'oportunitat també de presentar aquí a Tarragona Ràdio i el vam conèixer via telefònica, si no recordo malament, que va entrar en algun moment donat, no sé si dins del Mirallós El Roc o dins del meu programa, dels nostres fans de Tarragona,
I vam asserrar parlant l'estona amb ell, que en aquell moment era més petitet. Quant fa del conte? El conte del petit tobap ja fa... Del petit tobap, clar. Ara ja aquest petit tobap ja està petit, eh? El vam treure l'any 2022, parlant de fa 3 anys. 3 anys. 3 anys enrere. Clar, el conte està escrit del viatge...
Diguéssim que vam fer amb ella a Senegal quan tenia un any i mig, no arribava a dos. Llavors, el conte es va publicar quan ja tenia cinc anys i d'això ja han passat tres. Ara que hem fet el segon llibre, que és el que venim a presentar avui aquí, el d'Estil del Nord, ja l'hem escrit en vuit anys i ara s'ha publicat que ja en té nou. Clar, clar.
Per això aquest segon llibre té una mirada més adulta, més entre... Hi arriba ja la part de... I després també l'aportació del Javi com a jove. Doncs explica'm una miqueta, explica'm una miqueta, perquè tu ja tenies l'oportunitat, ja sabies el del conte, i ara ja aquest segon llibre... A veure, explica'm, quina és la teva intervenció dins d'aquest llibre? Què és el que tenim l'oportunitat? Què trobem per aquí, Petit Tobap?
Pues yo lo que vi es muerte en interactuación. Sí. Y bueno...
Sé que és el meu llibre, però no sé molt com explicar. Però bé, ara és el que pugui. No, de quina manera? A veure, per exemple, quan el papa et va dir... Ostres, anem a fer aquest segon llibre. O va sortir una miqueta més de casualitat, allò que dius... Ostres, jo ara anava explicant coses al papa del que sentia, del que veia... Però clar, no deixa de ser tot un viatge, també, aquest segon llibre. Doncs jo em vaig enterar i em vaig quedar sorprès. Sí, per què? Per què?
no sabia que faríem un altre llibre, i allí li he preguntat que si faríem un altre llibre després d'aquest i tot això. I, bueno, s'ha complit. Molt bé. I que també, quan... quan... quan ja està sortit aquest llibre, jo li he preguntat que si també hi haurien algunes altres cosetes i tot això.
I segurament, segur, perquè tu en parella saps que és un colinquiet. I si té bons amics, ja ho saps. Sí. Home, Begalí, explica'm. Què és Estial Nord? Estial Nord és un viaje migratorio de Senegal fins aquí a Catalunya. Bueno, és una...
Una cosa que está hecho en realidad, eso lo que hemos explicado, es mi conversación que suelo tener con el Petit Bab, el día en día. Entonces, claro, hemos dicho que, bueno, lo explicamos en el libro para que la demás gente también se entera, porque cada día vivimos en eso, en la inmigración. Yo creo que es una cosa que se tiene que explicar para que mucha gente...
Bueno, se entera, ¿no? Sí. Y que además le quite yo creo que un poquito de romanticismo, ¿no? De lo que es llegar a un país, ¿no? Y que además no resulta ni fácil. Sí. Muy complicado. Sí, sí, sí. Que eso también espero que lo ponéis en este libro. Sí, sí, sí.
¿Cuándo llegasteis? Y explicame un poco la historia con Jaume, porque más a más después tiene esa relación con el turnar a casa, que es el ida, la venida y la vuelta, de alguna manera, después. Tot acaba llegant, ¿no?
Bueno, com et deia el Javi, el Bangalí, al final nosaltres ens coneixem i quan ens coneixem tenim una amistat molt xula que flueix i això acaba que tant el Javi com l'Aliun tinguin una relació més enllà de l'amistat, que es converteix ja com una relació de germans. I al final jo acabi sent una mica el pare de les dues criatures, no?
I jo vaig observant sempre aquestes converses que van tinguent, i un dia el Javi me diu, i aquí és on crec que fa el cric, aquest de dir, aquí tenim un llibre, és quan un dia em va dir, t'estic explicant coses que jo crec que mai m'he obert tant a ningú, no?
I quan ell m'anava explicant el seu viatge, però més enllà del viatge, doncs les emocions que ell va tinguent... Les experiències, totes les coses viscudes, clar. Les coses que enyora del seu país, les coses en les realitats que es va trobant aquí, i tot això ho anem posant en comú, però al principi és només que l'intercanvi d'opinions de dues persones.
I al final és quan jo li vaig plantejar, no?, perquè el meu fill, com deia ara l'Aliun, no?, anem parlant i, ai, papi, hi haurà un altre llibre, no hi haurà un altre llibre, i allà som, diem, doncs mira, crec que ara ja sí que el tenim, no? I de fet vam començar a fer una mica com un esbós, un escrit, i quan ja el vam tenir, el primer que vaig fer va ser com llegir-li a l'Aliun cada dia i llegir una pàgina.
I va ser molt xulo, no?, a l'Iun, perquè jo t'anava llegint cada nit, no? I ell me deia, papi... Era com el seu compte personal de dormir. I cada dia me deia, papi, no pots llegir una altra pàgina? I aquí va ser on jo també vaig veure amb ell i vaig detectar que la història tenia aquest punt, que sí que era una història molt personal del Javi, amb molta força i amb un missatge molt dur, però que també un nen, doncs,
si li donava un ritme a la lectura, no?, doncs li podia interessar. No, no, i a més a més, pel que veig, espero i desitjo que siguin molts els nens que tinguin l'oportunitat i adolescents, perquè a ell està a punt a punt... Li queda una miqueta, només, eh?, però que s'interessin, no?, del que hi ha i que no és tan fàcil, que unes vegades ho veiem a la televisió i reflecteixen coses que de veritat després no són. Sí.
I aquí és on radica el problema i veure veritats i veure realitats que són dures i que alguna vegada també, perquè no, i també són reconfortants, no? Perquè donem les gràcies potser de totes les batalles que s'ha hagut de passar, Javi, per estar aquí amb nosaltres. Perquè quan vas venir a Tarragona? Quan va ser que vas estar, quan te vas establir a Reus? Fa molt. No, ja hace como... Eran 2021...
Venia a Querraus. Sí.
2021, no. Sí. O sigui, ja fa aproximadament... El Javi, quan va arribar, tenia 16 anys. Va sortir de Senegal amb 16 anys. I va fer un llarg viatge. I quan arriba Reus, no? Sí. A partir d'aquí, ja no és només el viatge, que sí que l'expliquem al llibre, sinó que també és la integració. I és una mica la... Que és molt dur. Que a vegades...
costa porque cuando uno llega en un país es como si has vuelto a nacer otra vez, porque nadie te entiende, tú tampoco entiendes a nadie, entonces es muy difícil al principio integrarse, ¿no? Pero bueno, poco a poco, claro, en este país yo sé que hay siempre buenas personas
que siempre te abren la puerta e intentan interactuar contigo. Y claro, así poco a poco, bueno, yo fui con el Jaume, nos hemos conocido y eso, y la verdad que muy bien. Estoy muy contento. Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sí.
Sinceramente, sí. ¿Qué es lo que más costó de estar aquí? Seguramente que tuviste un montón de ocasiones y de pensamientos de decir, ¿me voy otra vez? ¿Dónde me he metido? Sí, sí, sí, porque yo... Imagínate que cuando estaba en Senegal yo nunca he hecho un viaje tan largo así. Claro, claro. Nunca he salido al lado de mi madre tan... A los que tenías 16 años. Claro, claro.
Y al llegar aquí, pues ya te digo, con el trayecto de pasar en el océano, ¿no? El mar Mediterráneo. Sí. Al llegar aquí en España, yo esta semana no he dormido porque tenía como trauma, ¿no? Todo...
Por la noche todo el rato me levanto porque tengo miedo, que pienso que estoy dentro del agua y eso. Y me costó bastante superar eso. Y luego, claro, en los tres meses que estoy aquí y...
La verdad que, bueno, no estás acostumbrado. Hay muchas cosas que has dejado atrás, entonces te hacen falta y estás aquí, no conoces a nadie y, bueno, siempre pienso que, bueno, voy a volver, voy a volver, pero al final, bueno, me he quedado y...
Me fue al instituto a estudiar y la verdad que... Continuas hasta adelante. Bueno, sí que volviste a casa. Sí, sí. Que ara ja seria la segona parte, però ja tenim l'estí al nord, que és la llegada de Xavi aquí a Tarragona, a Buenos Reus, que ahí...
Tu m'has explicat en el moment que la vostra família també forma part de la seva. Sí, quan escrivim el llibre i ja li donem forma i l'anem a maquetar, com que vam veure que la lectura al final era un diàleg entre un nen i un jove, vam pensar que seria xulo
que en vés de fer-ho com l'altre conte, que era un conte més infantil, que estava fet amb il·lustració, que aquest cop ho féssim amb fotografia. Llavors vam quedar amb un noi, vam fer amb l'Omar Valcells, i vam quedar per fer fotos arreus,
I van quedar molt boniques, i llavors aquí va ser quan li van plantejar que nosaltres al gener, d'enguany, teníem la intenció de fer un viatge en conjunt al Senegal, una mica per això, perquè van galitzar i conegués la família de la Liún, i la Liún pogués conèixer la seva família i com a germanes. Estàveu a prop, llavors...
Sí, teníem programat el viatge, però era un viatge de ple, d'oci, de vacances. Però jo dic, dintre del Senegal estàveu a prop, més o menys? No, no. És que és el que t'anava a dir. No, no, no, distàncies són llargues. És el que us anava a dir, que distàncies són llargues i a més a més les carreteres no sé com estan. Sí, sí, sí. Bueno, des de la mirada occidental seria un viatge utòpic.
Però com que... Era l'aventura en aquell moment. Era el fer-ho, no? Sí, com que jo no penso gaire a les coses... I com m'agrada que ho facis. Sempre he sigut molt inconscient, no? I aquesta innocència infantil que no m'ha marxat crec que ajuda a fer tot això. Bé, total que...
que nosaltres vam quedar que seria xulo fer en aquest viatge fotografies. Llavors nosaltres li plantegem a l'Omar si ell vol acompanyar-nos a fer aquestes fotos al Senegal i de passada fer un viatge de plaer i conèixer el país. Però... I ell va dir...
Doncs sí, em ve de gust, coincideix, aquestes coses que flueixen. I quan ja havíem preparat el viatge, doncs el Javi, el Van Galins, va dir... Seria molt bonic que aquest viatge poguéssim gravar alguna cosa per tenir un record.
Que per saber, per allò que dius, mira, perquè quedi per nosaltres que estem aquí. Sí, perquè tenim souvenir. I allà va ser on va i tot no connectar. I li vaig dir, un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula. I aquí és... I li vaig dir, perquè ja que anem, ja que ve el Omar, li plantejarem que vingui gravant les 24 hores i fem una pel·lícula. Llavors, la idea és fer un documental, no?, una mica del seu retor i que sigui la cara B del llibre.
No sé si l'heu volgut donar aquesta intencionalitat, que quan acaba el llibre comença el documental, o una cosa és una cosa i una altra és una altra. No, jo què dius? Doncs potser ja ho veurem. I a començar el documental dient alguna cosa com ho estem veient, estem anant. Saps a què me'n refereixo? Que entre lligar d'alguna manera el llibre i el documental? O arribar a fer? No.
Si no ho he pogut veure, com ets conscient que no he pogut veure el documental encara? Primer havíem pensat que la idea fos dos projectes independents, però sí que és veritat que al final casen. I com que el viatge va ser el gener, i després amb la frescura del moment, i a més va ser un viatge molt bonic, que tot va fluir, va ser...
Un viatge ple de dificultats, també s'ha de dir, hi ha molts entrebancs, però el viatge va ser molt bonic i tot això va quedar reflectat a la cinta. Llavors, nosaltres no vam voler donar-li massa temps a l'edició. Vam pensar que s'havia d'editar ràpid i treure-ho com a un projecte comú, perquè crec que és això, el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic
que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també crec que és un projecte que pot donar molt de fruit a l'hora de treballar-lo a les escoles aquí a Catalunya, que tot això m'ha estat parlant, que és una eina que després pot servir per treballar a nivell educatiu.
I que, a més a més, seria el condiment perfecte tant un com l'altre. O sigui, les dues coses, tant el llibre com el documental. Sí, perquè amb la mirada de l'Helium, per exemple, es veu a les escoles, avui en dia, els nens, les aules estan...
amb molts nens de molts països diferents, és veritat, és veritat. I el Javi ens explicava moltes coses que ell ha viscut també quan ha vingut i ha estudiat, de moltes coses que a vegades, naltros a vegades... No li donem importància. No donem importància i també a vegades som molt ignorants de moltes coses, o sigui...
els demanem molt aquesta integració i aquest posa't en el nostre lloc i integra't i coneix la nostra cultura, però nosaltres fem pocs esforços per conèixer la seva. I som molt ignorants amb coses molt bàsiques, com per exemple, te'n puc anomenar una, però te'n podria fer una llarga llista, com per exemple el dret a la lliure circulació. O sigui, hi ha molta gent avui en dia, i això m'ho vaig adonar ara quan vam fer la presentació del llibre, del documental, que molta gent ignora
que els africans o la gran part de la part de Latinoamèrica, de Sud-amèrica, que no tenen lliure circulació. O sigui, un senegalès no pot agafar i venir aquí...
ja no per una qüestió de què és que vinc aquí perquè hi ha guerra o perquè hi ha pobresa, per una qüestió de curiositat. Nosaltres, els europeus, els tobaps, si tu, per curiositat, demà vols anar a qualsevol part del món i te'n vas, i te'n pots permetre de comprar un bitllet d'avió, tens el teu passaport, et compres el teu bitllet d'avió i viatges, no hi ha cap problema. Però un senegalès no pot, literalment, no pot. Per què no pot? Perquè el dret de circulació no hi és, al Senegal. O sigui, un senegalès, el seu passaport el té,
que blindat no pot sortir del país, no pot viatjar fora de les seves fronteres i necessita un visat, un visat que se li nega. Per això ho tenen per què? D'alguna manera? Per què? És la meva ignorància, perdoneu. És que no ho acabo d'entendre.
s'entén, i és un racisme institucional, perquè s'entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per un viatge ple, té una possibilitat alta en què no torni al seu país i se quedi en el país. I això són mesures occidentals de prevenció per evitar la immigració.
Això s'ha de saber, perquè això no se sap. Nosaltres tenim dret d'anar on volem, però ells no. Nosaltres anem a casa seva a pescar i a prendre-los els peixos, però ells no poden venir. Llavors, mirem en un moment ser igual. No, no, l'injustícia està a l'ordre del dia, ja ho podem veure. Anem a sentir un trosset, que tinc el tícer aquí preparat, del documental, que comença així, aquest tícer, eh? Es pot decir, señor...
Va a poder volver a ver la familia y, obviamente, conocer la familia de Aliu. Así que estoy muy contento de venir con él. ¿Qué ha pasado? Bangalíjabi. ¿No? Bangalíjabi. Bangalíjabi. Wow.
Acabamos de arreglar una allí en el cole, que no había para fotocopiar, imprimir cosas, ¿sabes? Porque no hay corriente.
Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren y cuando pueden. Que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente.
Fins demà!
I sota el nom Tornar a casa tenim aquest documental que precisament neix a l'aeroport, anant cap allà, que anant cap al Senegal. El viatge m'imagino que entre esperançador, amb molts nervis, i a veure què salga. Clar, no sé si durant el temps que estàs aquí no has perdut mai contacte amb la teva família, però clar, no és el mateix tenir-los de nou davant, no? Ja...
Porque imagínate, yo después de estar aquí los cinco años, aquí en España, antes de volver justo se ha fallado mi madre. Y no puedo ver a mi madre de regreso porque lo quería, sinceramente, yo lo que quería, no le he dicho nada sobre este viaje, lo que quería que cuando regreso ya me sentaré con ella cara a cara y explicarle todo lo que ha pasado.
para que no se ponga nervioso, porque ella es una persona que yo soy su último hijo, se preocupa mucho por mí y si lo digo desde aquí, ella se puede sentir mal. Y entonces, claro, eso es un dolor que lo llevo encima cada día, pero bueno, es la vida, sí.
y al final eso no ha podido ser, no he podido hablar con ella en ese tema, no he podido. Una sensació molt dolorosa, i una sensació fins i tot d'impotència, perquè jo crec que a ti t'huria agradat traer a tu mare aquí, i poder abrazar-la i poder tenir-la contigui aquí.
Sí, eso me gustaría, la verdad. Pero no ha podido ser. No ha podido ser. Sí, sí, sí. ¿Qué te encontraste? ¿En qué momento llegaste? Porque, claro, no sé si... Cuando llegaste, claro, los estaban esperando. Sí, cuando... Encontrar a toda la familia...
Sí, cuando llegamos justo está toda la familia esperándonos. Claro, están alegres. Yo también, obviamente, estoy muy contento de verlos porque después de cinco años... Cinco años. Sí, no les he visto ni nada. Y le había hecho menos a ellos también, sí. Y cuando he llegado con Aliu y Jaume...
Me preocupo un poquito porque, claro, la vida occidental y... Es muy diferente, ¿no? Pero Aliu me ha sorprendido. Me ha sorprendido Aliu cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí y parece que, madre mía, es que... Como si hubiera estado ahí siempre. Sí, sí. Bueno, también tenía, no sé si...
Jaume, aliu, hacía poquito que habíais vuelto també? Sí, sí, home està... Explica-li. Perdona, Xavi. Fa poc, no ho sé, fa un any, vam anar a Tambacunda a visitar la casa del tonton Javi.
I hem tingut una oportunitat per anar amb el tonton llavi a la seva casa amb ell per presentar el documental Torn a casa, però a més a més per veure la seva família i estar un rato amb ell.
I què tal? Com va anar el viatge? Quantes hores hi ha de Reus? No sé si Reus-Barcelona o Reus-Madrid. Com ho vau de fer? Primer hauríem d'anar a Barcelona, que seria una hora...
després tindran que esperar com 3 o 4 hores o 2. Això de l'espera és el més dur, també. Però passa molt ràpid. Però cal tenir-ho en compte. Sí, sí, però i tant cal tenir-ho en compte. Passa molt ràpid. Sí, tu creus? Sí. Després el vol, molt tranquil, però sí, està bé. Després d'aquí, de Barcelona, fins...
Fins... A Senegal? Fins Senegal, sí. 5 hores. 5 hores. Bueno, encara raig, ho trobo més o més raó. Jo crec que vau esperar més que de viatge, eh? Ja, ja, eso es un privilegio, ¿no?, de coger avión y ir directamente a Senegal. Eso es un privilegio, 5 hores. Pero yo de venida, cuando salí a Senegal, aquí en España, tardé... eh...
Cinco meses, cinco o seis meses para poder llegar hasta aquí en España. Entonces imagínate que son... Sí, sí, sí. Y además, tal y como explicaba... Claro, la sensación yo creo que de llegar...
Esa esperanza, esas ganas, la ilusión, porque la palabra es ilusión, diez horas más, da igual. En aquel momento son las ganas de llegar, las ganas de bajar, de pisar tierra, de ver a caras conocidas, de darse ese abrazo.
Un constant com de no estar qui ets, perquè des que sortim, a aquesta hora per anar a Barcelona, l'espera, l'avió, però quan arribem a Dakar, després viatgem cap a Embur, passem la nit, després anem a Caulac, que està... Sí, però no t'ho has explicat, quant de temps per tornar a casa? Vam fer una ruta molt gran, perquè Senegada al final és un país...
que tampoc no és molt gran, és com una dimensió... Són 10-12 milions de persones, al final és una mica com Catalunya, però, clar, les infraestructures i tot això és molt diferent. Llavors, les distàncies, per exemple, d'arribar de la capital en el poble d'on viu la família de la meva dona, de la mare de la Liún,
doncs, quasi són 5 hores, no? I després arribem allà, les temperatures són molt altes, fem molta calor, 40 graus... Uau, uau, la veritat. Sí, la veritat és així.
I després del viatge de Caulac a Tambacunda i de Tambacunda, després el Javi viu en una zona rural que està a Tambacunda i anant cap a Mali, que és una zona que la gran majoria ja viuen de l'agricultura i tal, i el seu poble és un poble molt petit que la gran majoria, des de fa poquet... Són les imatges, no?, que també es poden veure dintre del... Han estat sense llum ni aigua, saps? O sigui...
Fins fa poquet, ara comencen... Molts, com ara el Javi, que han arribat aquí i que tenen possibilitats d'ajudar les famílies d'allà, els familiars, doncs, bueno, han anat ficant plaques solars o han anat ajudant una mica el poble i va agafant una miqueta més d'infraestructura. Però, clar, allà és com, no sé...
El Senegal, rural, rural, profund, que per arribar allí hi ha un moment que s'acaba la carretera. És complicat, sí, sí. De tan vacuna del seu poble que és d'una hora i pico, però després ja s'acaba i ja comences, si tu no saps que has d'agafar un camí... Encara no ho saps, per on vas, clar, clar. I aquell camí encara són no sé quant de rato, no? Sí.
¿Cuántos? ¿Cuántos? Más o menos. Claro que el camino... Es que no está muy lejos, pero lo que pasa es que el camino es muy malo. La sensación de que no se llega nunca. I tot això es reflecteix, el documental. Tot això es veu. I quan estàvem allà només l'únic cotxe que vam arribar a l'altre. Després l'un cotxe el prenen. I allà només hi ha animals, les gallines, els burros...
És un poble, no deixa, és un poble. Que nosaltres no estàvem tan lluny. És el que t'anava a dir. Com si estiguéssim aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat... Que nosaltres ja hem perdut. Que nosaltres ja hem perdut, perquè al final tot el poble et ve rebre i pots estar, sense exagerar, doncs...
Hores saludant, saludant, saludant, perquè et ve un i l'altre, i l'altre, i l'altre, i tothom ve, clar, ve el vangalitzar bé, torna al poble, i a més ve amb nosaltres, doncs encara saludem ara. I, clar, després cansats, però alhora també plens d'emocions, i de veure que...
l'hermandat, la solidaritat, i al final veure com uns s'ajuden als altres i el que allà se comparteix. I això és molt bonic perquè al final el que trobes allà és una cosa que hem perdut aquí, que és la vida.
Jo continuaria a parlar amb vosaltres, perquè és que tindríem tantes coses com comentar, però vull que on hi ha la sortida? Vull més coses on es pot trobar el llibre, on podem veure el documental, en quin moment esteu ara mateix en aquest punt?
Bé, ara estem en un punt en què acabem d'estrenar, diguéssim, tota aquesta fenya i ens plantegem de cara a l'any que ve, volem fer un cicle de rodar una mica el que és el documental apropanyat del llibre i de l'experiència del llavi en primera veu, no?, i que ell... Que ho pugui explicar. D'anar-ho explicant per instituts i això ho volem fer, diguéssim, tant a la ciutat de Reus com a tot el...
als pobles del voltant, no? També arribant a Tarragona, a les perifèries, han parlat amb diferents instituts, amb barris on hi ha també molta immigració, i la idea és portar-ho als instituts, a les escoles, i... A tot arreu seria, eh? No obrissin la porta, que vulgui...
I després també tot això que farem aquí, aquest treball, també ens servirà com, no només per donar veu i per reflexionar sobre la immigració i sobre el racisme i tot això, sinó també ens servirà com per crear un projecte que tenim entre mans ara, que ha nascut fruit d'això, que és en el poble seu, que és la Viratava, ajudar l'escola...
i ajudar tots els infants del seu poble amb tot el que sigui material escolar i ajudar tots aquests nens a que almenys la condició en el sistema educatiu sigui millor. Sí, una miqueta més fàcil. I aquest recull ja està previst al...
Això anirà una mica en paral·lel amb els tallers. El moment que llavors es posarà tota la maquinària en marxa. Tot això és el planning, diguéssim, que tenim... La previsió. La previsió que tenim per l'any 2026, que això ens ha de portar a fer un viatge de retorn al final d'any, l'any 2025, de cara al Nadal, com per la culminació del projecte. I que suposo que això serà el principi d'un altre projecte. Això és el que m'agradaria pensar.
Xavi, ja ves que tenemos contigo historia y queremos que precisamente nos sigues explicando, continuas tus vivencias, porque ahora yo creo que, no sé si dentro del destí al nord, ens explica el que está pasando ahora dins de la seva vida, os satura, se para...
¿Hasta dónde llega el destí al norte? Sí, he explicado todo lo que ha pasado. ¿Hasta ahora? Hasta actualmente. ¿En qué punto estoy? La verdad que he estudiado, luego encontré un trabajo, y un trabajo muy bien, estoy muy contento trabajando.
Elion, ara vull contigo. Quan vau arribar allà, vaig veure a través del documental que vas estar jugant amb els nens. Semblava que tu estiguessis allà sempre.
Què és el que més te va agradar? O el que més et va sorprendre? D'estar allà. És... A veure, a veure... És complicada, sí, perquè són moltes coses. No són molt de records que de cop i volta... Mira, te'l poso més fàcil. Quan vas veure el documental, perquè m'imagino que en aquell moment vas reviure de nou moltes coses que et van passar, què vas dir? No, aquest no soc jo...
perquè no sé si va ser que vas dir, ostres, que bé m'ho vaig passar. És que encara me quedaria allà. En quin moment?
Quan estaves jugant amb els altres nens al futbol, o quan vas arribar i vas veure que hi havia un asa, perquè hi ha molts animals per allà. O sigui... El que més te va agradar, sigui on sigui. Jo te vaig posant petits exemples del que he vist al documental. Però a tu personalment, o potser em dius, mira, a mi m'ha agradat el vol.
O m'agrada l'olor que en aquell moment vaig sentir, o la calor que feia, que tots es van queixar de la calor, però a mi me va agradar molt aquella calor.
¿Qué? Le gusta el relámpago. ¿Cómo? A ver, explícame eso. A ver, ¿qué es eso del relámpago? Explícame. Yo o él. ¿Tú, tú? A ver, ¿qué es eso del relámpago? ¿Que tú vistes una tormenta? ¿Vam tenir una tempesta? No. Ah, quina por. Tots tres arriben però no m'acaban d'explicar. A ver si es pot explicar amb el meu altre. A ver si no es pot explicar amb el meu altre i encara no estem liant, eh? Sí.
El relàmpago és al meu burro. Ai, que era molt lent. No. Ah, val, val. Diga, a mi jo li diria el relàmpago, però el pobre no es movia. Me'l va regalar el tonton Javi. Sí? Sí. Que tenia un burro ahí, me'l va regalar. Però no te'l vas poder endur. Eh? Està ja. Ja.
O sigui, en l'avió no cap un burro. Oh, oh, mira, no se sap mai, eh? Hi ha molts i tenen dues cames només, eh?, de burros. I per què li va explicar? És que quan vam anar al poble del Javi, el Javi li va regalar un burro a l'Aliun. Però un burro de veritat, a veure que qualsevol s'estigui sentint. En el llibre veuràs que hi ha una foto que surten amb el burro que es diu Relàmpago.
Li va regalar el burro i amb aquest burro vam agafar i vam anar amb el carro i vam anar fins al camp on tenen ells que hi treballen i això. I allà vam estar, no? I l'Alion conduïa el burro i tal. I llavors... I anàvem i veníem i era el nostre mitjà de transport i llavors li vam preguntar a l'Alion que com li diria i va ficar el nom de relàmpago que no sé per què li vas posar. Per què li vas posar?
I per què te va venir aquest... Dius, mira, relampago. I llavors ho està pensant. Ara no sé. Què? Què penses? Per què li vas posar? Perquè vas voler i ja està. Eh... Per les coses. A veure, explica, explica. Perquè... Papà Noel. Ah, va, sí, sí. El trineu, clar, molt bé, un d'ells, sí, sí.
I com que res no s'assemblen els burrofos. Sí. I també perquè... Bé, perquè m'agradava. Molt bé. I, per cert, saps alguna notícia? Una darrera notícia de relàmpago? Està bé? Et te'n cuida bé? Sí, em sembla notícia... Però quan me va passar allí... Sí. Vaig anar a un altre poble i, de sobte...
O sigui, un dia anàvem a passejar amb ell i anem, i anem a agafar-lo a la seva jaula, i que era de fusta, la jaula, i de sobte...
Veig que no estava. Què dius? S'havia escapat? I no ho sé. Llavors, em vaig a... Vaig a tots llocs, el tonton Javi ve un burro pel carrer, l'agafa i s'afica al seu costat. I s'afica així al seu costat perquè no li doni una patada. O sigui, que s'havia escapat, m'estàs dient. Sí, però no ho sabem, no li vam veure ni res. I llavors, de repent...
Hi ha un burro i l'agafa, però no vol, o sigui, se va, marxa. Va marxant, vol estar lliure per allà. Llavors li pideix al seu amic, no? Sí, sí. I de repente es deixa el seu burro.
I anem, però aquell burro anava rapidíssim. Veus, això és relàmpagó. Veus, li queia el nom i li queia el nom de relàmpagó. Vull que m'expliqueu més històries que veniu l'altre dia, que són històries de vida, històries de vivències. Això que estem explicant ara mateix no és una cosa que ens hem inventat. Ha estat documentat, tenim l'oportunitat de llegir-lo.
I aquest destí al nord, podem trobar alguna llibreria d'aquí de Tarragona, de Reus? El podem encomanar d'alguna manera a través d'algun lloc? Sí, el tenim ara a Reus, a la llibreria Gaudí. Molt bé. El tenim també a la llibreria El Batabat.
I on ho vam deixar més? Ho vam deixar també a la tienda de l'Arbol, me sembla que es diu la tienda de l'Arbol, allà al carrer de l'Amargura, no? També des de la pàgina web de l'entitat, la veuntracultures.org, si se'ns contacta també els hi podem fer arribar en qui ho desitgi.
Dir que el llibre, al final, el cos del llibre no és tant com una venda, sinó ho entenem com una donació, perquè aquests diners que recollim a través del llibre van al projecte que comentàvem abans de l'escola i de l'ajuda amb els infants de Viratava, no?
Molt bé. Doncs moltes gràcies a tots tres. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. Qualsevol cosa, aquí ens teniu. Quan se posa en marxa aquest nou projecte, si feu algun moviment per aquí, per Tarragona, compteu amb nosaltres.
Moltes gràcies. A vosaltres, gràcies. Molt amable. Gràcies, eh? Gràcies. Adéu, Arion, gràcies. Xavi, gràcies. Moltes gràcies. Ja li dic Xavi, jo no sé si. Sí, sí, sí. Adéu, gràcies. I ara fins la propera. Jaume, igualment. Adéu-siau. Adéu i feliç Halloween. Igualment. Adéu, adéu.
Música Música Música
sin papeles ilegal latinoamericano lejos del hogar procura lo que ocura tienes que vencer tu dolor procura lo que ocura tienes que vencer tu dolor extraño a mis familiares
Sueño con regresar. Mientras tanto la vida me sorprenderá. Cura lo que ocura. Tienes que vencer.
Inmigrantes. Todos somos inmigrantes.
Todos somos caminantes. El día hacia la noche. Y la noche hacia la madrugada. Las olas del mar hacia la tierra. Las gaviotas hacia los vitorales. Las mariposas hacia las flores. La vista hacia
La pobreza hacia la riqueza y la riqueza hacia la pura pobreza. El hambriento hacia la comida, las lluvias hacia la tierra.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Vivo tra paesi y soñi Una guitarra y fantasía Dormo en el mio letto rosa De canzoni y poesía Caminando en esta estrada Respiro el tempo que verrá
Quanti anni son passati come il vento son volati. Mi rivesto di ricordi e chi nell'immensità vedo nuvole passare e domani arriverà. Sento che
Ma anche sola il cielo è blu Vivo da paesi e sogni Una chitarra e fantasi Dormo nel mio letto rosso
Fins demà!
Camminando in questa strada, quanti passi in più farò? A strade chiuse, labirinti, chissà poi dove arriverò. Quanta gente mi accompagna, quanta poi mi lascerà.
I aquesta meravella que estem sentint es diu Caminando. I és ella.
Elena, hola, ¿qué tal? Bienvenida a Tarragona Radio, ¿cómo estás? Hola Silvia, muy bien, muy bé, muy bé. Bueno, tenemos la oportunidad de tenerte aquí con nosotros porque este fin de semana...
Fins demà!
Yo no sé, aprovechando ya que estamos por aquí... Tengo muchas cosas, tengo muchas cosas, es verdad, es verdad. Bueno, primero, Esencia Feminina se ha acabado. ¿Por qué digo se ha acabado? Porque hoy se publican las canciones de manera diferente, ¿no? Cada mes o cada dos meses se publica una canción en las plataformas digitales y así que el 12 de septiembre se acabó.
La publicación es quince canciones que hablan, es un CD temático, habla de la feminidad, de las mujeres, historias reales, y se acabó con una canción italiana porque decidí de hacer un puente y de volver ahora a escribir más...
A ver, escribir más quizás me he equivocado. O sea, es más publicar ahora canciones en italiano porque tengo muchísimas en el cajón. Tengo muchas canciones no producidas, no acabadas y he decidido volver al italiano. Y...
Como es la ley de la atracción, envío una canción italiana al Festival de San Remo Senior. Voy, me llaman para la final y llego al segundo puesto con la segunda premio. Eres una crack. Con esta canción caminando. Y no sé. Además tengo que decirlo, y no lo digo por mi defensa, pero la parte, la sección cantante-compositores senior era bastante dura. Éramos 19 años.
¡Guau! Y claro, se quedó la segunda parte, 14, y cuando leí, Silvia, leí toda la lista, porque había intérpretes, hay también intérpretes, cuando leí en qué orden yo tenía que cantar, yo era el número 17. ¿El número 17? Y tienes que saber que el 17 en Italia no es un número de suerte. No es un número bueno, sería como el 13%.
para nosotros. Sí, y por eso pensé... No seriamantes. Yo me acuerdo... Además, yo escribí un mensaje a mi madre. Le digo, mamá, soy la número 17. Y tu madre no... No, no contestó porque estaba mirando el festival. Ella estaba directa, estaba mirando el YouTube.
que lo han emitido en directo. Y yo pensé, no me puedo enfocar en eso. Y además, bueno, ¿sabes cómo es? O sea, las cosas a veces, no sé, deje de pensar. Y cuando subimos al escenario y empezaron a llamar y no llegaba mi nombre, ella pensaba a ver cómo... Y cada vez que no me llamaban, era un subido...
Claro, que una sensación de saber qué pasa, ¿no? Que no me llamen, que no me llamen hasta el final. Y esto claramente ha sido muy bueno. Cómo me alegro. Más a más es esta canción precisamente que escuchábamos al inicio, que me tienes que explicar su historia. ¿De en qué momento, Elena, empiezas a caminar? Vale, esta canción la escribí en Madrid. Estaba...
Estaba de promo enseñando mis canciones y caminando es una metáfora. Pienso mucho, Silvia, soy una artista muy pensadora, se dice así. Me gusta pensar, me gusta filosofar, soy además psicóloga. Y esta canción, bueno, te la traduzco. Sí, por favor. Vivo entre países y sueños.
Una guitarra y fantasías. Duermo en mi cama rosa hecha de canciones y poesías. Caminando en esta calle respiro el tiempo que vendrá. Cuántos años han pasado, como el viento han volado. Me visto de recuerdos, ecos en la inmensidad. Veo nubes pasar, mañana llegará.
Siento que me faltas o te echo de menos. Sin embargo, también sola el cielo está azul. O está azul. Vivo entre países y sueños, una guitarra fantasías. Duermo en mi camarosa hecha de canciones y poesías.
Siento el mar llorar, mis noches son claras, porque enciendo esta luz para descubrir la alegría. Caminando en esta calle, cuantos pasos más haré. Entre calles cerradas y labirintos, a ver a dónde llegaré. Cuanta gente me acompaña, cuanta gente me dejará. Esta vida es una aventura que el coraje guiará.
Guau. Es bonita. Sí, sí. ¿Esas calles eran físicas? No, es nuestra vida. O son calles tuyas? Sí, es la vida, sí. Algunas veces que no estés precisamente en ese momento en el cual dices, ostras, es que esto lo podría escribir porque es lo que me está pasando. Sí. O sencillamente...
A ver, fue una reflexión. Alguien me dijo, wow, cuántas cosas has hecho, ¿no? Y creo que... Tengo todavía el manuscripto, ¿eh? Tengo la hoja, lo escribí. Y estaba en una habitación en Madrid y empecé a escribir. Y con la guitarra empecé y la acabé en casa. Y cuando fue el momento de grabarla...
pensé a ver si la envío este año a Saremosenio, porque yo sabía de Saremosenio, pero nunca la envié. Y nada, esa es la historia, no hay nada más. Pues me encanta que hayas tenido la oportunidad de hacerla, de enviarla, y que a más a más sea precisamente la canción ganadora. ¿Qué representa?
¿Tenemos la oportunidad de verte de bolos, de conciertos por ahí, por Italia, por casa? Bueno, estoy empezando una colaboración con un artista italiano, pero no quiero decir mucho porque el contrato todavía no se está firmado. Pues cuando esté, como nosotras digamos aquí, cuando esté invitada al SAC y ven tancar, entonces ya nos lo explicas todo, te podemos invitar. Y Caminando es la primera canción del próximo álbum.
Llegaran canciones en italiano, tengo una canción en inglés y dos en castellano de este álbum que se llama Conectando. Porque reconecto con mi idioma. Caminando, conectando, te das cuenta, ¿no? Cuando nos movemos es cuando precisamente hacemos esas conexiones. En el momento que estamos parados no hacemos nada.
Pero nuestra energía tiene que seguir moviéndose. Y eso lo hacemos caminando, volando, embarcándonos o embarcándonos, mejor dicho, en muchas cosas. Y mira, estás tú ahí, ahí, ¿eh? Ya, allá. Eso ya es, te está poniendo en tu camino...
A ver, eso es bastante tema de energía, me interesa mucho y pido mucho al universo. Pido lo mejor que pueda pasar para mí. Y cada vez la positividad, estabas hablando de un libro, yo he escrito un libro diario que se llama Hoy elijo sonreír y es un diario escrito ahora para mi público que yo trabajé para mí misma
Porque pasé años en negatividad, casi depresión y quise salir de eso y me puse más a escribir, escribir canciones. Y aunque tenga esta vena melancólica no significa que no soy positiva.
O sea, la melancolía también es vivir esta tristeza, es expresarla para llegar a algo diferente. Es como ver el final del túnel, digo yo. Y eso para mí siempre ha sido muy importante escribir. Y cuando te das cuenta de que estás triste, eres consciente de que puedes llegar a un paso más allá. Eso es importante, que algunas veces dices, es que no sé qué me pasa. Y en el no sé qué me pasa, ahí hay un desdibujo
Y claro, cuando ya sabes lo que te pasa, le puedes poner solución. Claro, claro, claro. Puedes dar ese pasito hacia adelante. Sí. Es tan importante. Y es como la gente positiva vive esto. Claro. Que significa no poner al lado lo que es negativo, es vivirlo de otra manera, como dices tú, oportunidades. Claro, claro. Y mira, una de esas oportunidades es hacer este libro...
Que explícame en qué momento empezaste a escribirlo. ¿Te ha hecho ya la terapia? Que tiene que hacer un libro o una canción que algunas veces comentamos. Lo siento por los psicólogos, siempre lo digo a través de estos micrófonos. Pero claro, a ver, la gente que se dedica a la música, esa es su gran terapia.
A ver, yo soy psicóloga. Pues lo siento mucho por la parte que toca. Psicóloga de organizaciones, he hecho muchas cosas o certificaciones en el desarrollo de personas y profesionales, en el álbitro profesionales también.
Y creo mucho, es mi creencia, que yo también necesito hacer estos pasos, estos desarrollos. Y así, mira, entre certificaciones, lecturas, también hablar con otros profesionales,
Llegué a descobrir que necesito ser positiva. Esto hace años. Y esta parte, decimos así, de la vida, la positividad, me fascinó mucho.
Empecé a buscar y hacer cosas hasta que escribí frases, un diario para mí la mañana de agradecer, de ser feliz por lo que tengo y todo esto. Y cuando lo puse para una clienta, ella me dijo, qué bonito. Entonces empecé a trabajar como hojas.
únicas para mis clientes. Lo hacía de manera individual. Cuando me daban feedback, además yo lo hago, hay journals, se llaman en inglés de esto, ¿no? La mañana agradecer y todo esto. Cuando empecé a ver que esto no solo funciona a mí, funciona a los otros, pensé de escribir este libro. Es un programa, es un programa de cambio. Si alguien está en un momento...
no digo trágico de su vida, pero diferente, pero simplemente quieres agradecer al universo por lo que tienes. Es un programa porque empieza con una reflexión, después hay cuatro semanas de mañana a noche que ya están preparadas las hojas para rellenar. Después de cuatro semanas hay otra reflexión y pausa y después hay otras cuatro semanas con algo añadido.
Y al final una reflexión sobre tu vida. Y eso se puede hacer, como te he dicho, simplemente porque quieres o porque tienes algo que te está agobiando, decimos así, o te está preocupando. No necesitas, son 5 o 7 minutos al día la mañana y 5 o 7 minutos la tarde.
¿Antes de dormirse sería la hora? Sería fantástico. ¿Por aquello de poder descansar bien y que los sueños los acompañen? Sí, yo lo he puesto con una cliente mía, ella lo ha puesto en la cocina, o sea, la mañana desayuna y cuando cena lo hace. Muy bien. Y así es un programa. Qué bonito. ¿Y dónde tenemos la oportunidad de encontrarlo? No sé si el libro te acompaña. Todas las librerías, Amazon. ¿Y te acompañan los conciertos?
No, pero puedo llevarlo el viernes. Tengo algunos ahí. Bueno, recordamos de nuevo que te tenemos este viernes a las 9 de la noche en concierto dentro de la casa del Yardía, la Vía Augusta, y que podremos estar ese ratito contigo. Más cositas, más cositas.
Ay, qué casualidad, que veo que tienes una guitarra. Claro. A ver, sí, habíamos pensado que cante caminando, pero... Lo que tú quieras. Lo has puesto ya. Lo que tú necesites. Mira, te voy a cantar una canción. Venga, cuada. Que es una parte del álbum que acabo de publicar, Esencia Femenina. Venga. Y es una canción que te dedico a ti, Silvia. Pues muchísimas gracias.
una tarde de verano abrazando el día que muere me acuerdo desde lejos de noches con mi madre no soy niña no soy vieja
Solo quiero seguir jugando en este viaje así tan serio. Donde ser mujer es un reto, es una rueda que gira y nadie vuelve atrás. No tengo miedo de nada, de ninguna responsabilidad. Somos mujeres de hoy.
Niños de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día con los pies en la tierra. Seguimos soñando, seguimos creando para un mundo.
Mi amor proprio me sonríe. Mi cuerpo está cambiando. Y os vedo este mañana. Lo seguiré enfrentando. No me quites la confianza.
Este poder no lo tendrás. Yo seguiré luchando y el mundo cambiará. Es una rueda que gira y nadie vuelve atrás. No tengo miedo de nada, de ninguna responsabilidad. We are women of today.
Girls of yesterday, grandmothers of tomorrow and good friends every day with the feet on the ground. We keep on dreaming, keep on fighting for a much better world, for a much better world, yeah.
No queremos obligaciones No tenemos que dar explicaciones Somos bellas así Somos perfectas así Mujeres de hoy
Un poquito el público. Ahora aquí, bueno, fiel de gallina que tengo con estas mujeres de hoy, ¿eh? Gracias. Estaba ahí, que digo, no sabía si era de mujeres de hoy. Quería decirte algo. Que digo, a lo mejor me quiere decir algo. Y a lo mejor digo, la mujer del marinero. Ah, la mujer del marinero también es buena. Que también es muy bonita, ¿eh? Sí, la mujer del marinero tiene...
Tiene algo especial, porque me vino el verano pasado, del 24, ¿no? Sí. Estamos el 25, sí. Y estaba buscando la historia de la leyenda que yo escuché en Irlanda hace muchísimos años. Cuando estuve allí, alguien me dijo de no ir a la playa de noche, porque se veía ese espíritu de una mujer que caminaba en la playa. Y que estaba esperando a su marinero.
Y mira, me fui a un Irish pub y vino un señor sin dientes, nunca me olvidaré, me decía en inglés, yo lo he visto, yo lo he visto. Había gente que decía de haber visto a esta mujer. Y claro, a mí estas cosas a mí me fascinaron. Y también ante tuyo. Pero no fui a eso, no fui a la plana. No, no, pero te digo yo que rompen también el corazón.
Claro. Porque ese espíritu errante que siempre está ahí esperando a su marinero. Bueno, si tú haces una búsqueda en Google, hay un montón. También en el norte de España. No solamente la de la curva, que pobre muchacha siempre nos avisa de que cuidado con la curva que viene después. Claro, pero no hay leyendas de hombres que esperan. Es verdad.
¿Pero qué pasa? ¿Por qué ellos pasan páginas? ¿Por qué van despistados? De repente, pum, les chupa la luz y van para arriba. Nosotras no. Nosotras somos conscientes de que todo lo que tenemos... Bueno, al final escribí la leyenda de la mujer del marinero y mucha gente me dice, pero ¿cómo has escrito la historia? Dice, no, mi canción vuela con el viento.
Esa canción, o sea, mi canción vuela con el viento fue porque yo estaba escribiendo la canción en la terraza y se me fue la hoja. ¿Qué dices? Y voló. Y entonces yo grité, grité, mi canción vuela con el viento. Y así llegó el estrebillo, así, o sea, también la creatividad en el día a día. Digo que menos mal que dijiste lo de Vuela Alto, que también...
Bueno, vuela o alto también. También lo tenemos. Vale, diferente cosa, ¿eh? Sí. Estamos haciendo sin querer un repaso del disco, ¿te das cuenta? Sí, bueno, la esencia femenina será siempre mi gracia a este país. Y además tengo canciones en catalán, ¿eh? Que ahora estoy haciendo un curso de catalán. ¿Qué dices? Sí. Yo quiero una, ¿eh? Que me la cantes aquí otro día, ¿eh? Sí. ¿Sí? Jo visc a teia. Sí.
Molt bé. Esperemos al día. Molt bé, molt bé. Bueno, recordamos que tenemos yo, por si las moscas voy poniendo la falca, ¿eh? Te tenemos en concierto este viernes a las 9 de la noche en la Casa del Yardía, en la Vía Augusta, y que están todos más que invitados a pasar un buen ratito contigo. Canciones en italiano, castellano, catalán... En inglés... Bueno, en inglés tengo una que presentaré también. ¿Aquí te has escapado alguna cosita? ¿Sí? Sí. ¿Y se llama...?
Find the Way es una canción que publicaré en enero porque es una canción que ya escribí para la banda Ellen The Good Boys y la hice ahora en una manera muy mía, muy como has visto, ¿no? Un poco de finger picking, un poco así de cómo me vienen las cosas, lo que me sale del cos, ¿no? Se dice cómo es.
Y nada, lo interesante de esta canción es que me relajó muchísimo producirla y llega en enero y la cantaré también el viernes. Pues Elena, ya no nos queda más tiempo. Invitar a todo el mundo, vuelvo a recordar de nuevo que estemos en esta cita, que lo apunten en su agenda. Y de nuevo, gracias, gracias, gracias. Gracias, Silvia. Y hasta muy pronto.
Gracias a todos los oyentes. Elena Ley, y os espero en mis redes, y el viernes, y os espero. Gracias. Estoy en dudas, ¿la rosa o la mariposa? Rosa. ¿Rosa? La canción para mi abuela. Pues para ella. Gracias. A ti.
Cuando los campos te llamaban Cuando el sol te quemaba Un poco de viento daba alegría Cuando la espalda te dolía Y tu padre que cantaba Todos los cantos que guiaba Daban esperanza y felicidad Y aumentaba la voluntad
No dejes de luchar. No dejes de amar.
Cuando había poco de comer Tú ibas a dar más que recibir El destino adverso no pudo parar Esta mujer que quiso luchar Tu vida no ha sido la vida que Te hubiera gustado saborear Hay muchas mujeres que como tú No pudieron vivir sus sueños
Rosa, Rosa en el viento, no dejes de luchar, no dejes de amar. Rosa, Rosa.
Rosa en el viento Por siempre serás Y me inspirarás
Fins demà!
Bona nit.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el pla Tarragona 26.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Lagunt Tintureria, Bardiamo, peluqueria Coletes. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
T'agrada el circ? Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de circpardi que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat Ajuntament de Tarragona.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Què tal? Molt bé. Com prova. Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, ja t'ho deia, que feia temps que no la trobava, eh? Sí, sí, que era un dia així, de peruja, com a mi. Clar, és que es caia molt bé, es caia molt bé.
I, a més a més, mirata, tinc la narració que me posa... Perquè jo he anat directament, directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu relatos gòticos d'ahir en Lins, allà l'ho trobeu. I poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I, a més a més, me posa sobre, precisament, aquest llibre, eh? Tu, si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com va ser la traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
segueixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, però el Poe sí, però el que ve ara... Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
Aquí arribo. I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia. Ara per ara va i bé, eh?
Molt bé, jo crec que et poden donar el nivell de català. Sí, jo també, eh? Sí, sí, jo crec que estàs aprovada. I que a més a més em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh?,
Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, eh? Vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat, molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament de...
d'un passatge de la història i està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte. Vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica, però està relacionat amb una novel·la històrica també perquè està molt ben documentat a nivell històric.
A veure, jo te tenia tu i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps què te trobava a faltar, torna, torna, torna, torna, que és tot a punt de posar-te el Made in America, però dic, va ser que no, que no tu, que està tot allò, això una mica agafat per pinzas.
També et coneixem, òbviament, com a musi. I fins ara, com és possible? Potser ho havíem comentat... Hi ha algú que no facis, em van dir l'altre dia. Hi ha moltes coses que no faig. Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament.
És el quart ibre, sí. Per això, que són quatre, ja, el que portes. I encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat. Si és que faig moltes coses, no dóna temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes, altres escriptors, altres coses que posar, és normal. Però és de very friend. I know, you are my very friend. Que m'has de fer un curset aquí d'anglès.
És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Clar, però ja està. Per entendre'm. Ara ja has estudiat anglès, has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, bueno, jo hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era, bueno, des que era un marrec, des que era un...
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla, el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... M'han de... Diu que què està dient? Sisplau, que me faci l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm com els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú és de sa mare i de son pare.
Sí, a veure, és que els dos primers estan descatalogats. Ah.
Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. I tu, per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No perquè... La gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda. Jo escrivia molt en la línia de gent com Wayne Dyer, molt en la línia d'una autoajuda...
bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això és... Tot això, perdó.
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els va de fàbula i que els va de meravella, i jo m'alegro per ells que els vagin molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners, i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament, perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac
els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda. Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré de bon, per fer-me una entrevista sobre temes així... Esotèrics. I era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences i la meva manera de pensar...
vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava i el vaig descatalogar i de moment segueix descatalogat i m'he dedicat a fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar. Aquest és el que no tenia... Llavors són cinc, eh?
No, són quatre, són quatre. I llavors, va sonar el Decàlogo Universal, no? Decàlogo Universal... Bueno, primer, la melodia de la vida, Decàlogo Universal, ara tenim aquests relatos gòticos...
El Cuentos del despertar. No hi ha res més. És que em surt el de Cuentos de despertar amb dues diferents portades. Cuentos del despertar són contes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets.
I aquests relats gòtics és més... potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. Jo he llegit molt a Edgar Allan Poe, ho he llegit a Saco, he llegit molt a Conan Doyle, i llavors hi ha dos... Sí, Arthur, Conan Doyle. Sí, he llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Potser Lovecraft i tota aquesta gent...
que és més fosca encara, aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més. Més psicològic, també, depèn de com. I por con and oil és més, com te diria, com més psicològic, no? Com més... No és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Sí, sí.
Llavors, jo he llegit molt d'això i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball, jo soc antropòleg, ja ho he dit moltes vegades també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Rampeau, precisament. I, bueno, tenia ganes d'escriure i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. Si pots fer un altre relats. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dues novel·les,
relativament curtes, però llargues en relació als altres dos contes, que són curtets de 4-5 pàgines cadascú. I les llargues són novel·les, novel·les ben desenvolupades...
Però explica'm, perquè a més a més, quan entres, jo que tinc aquí el llibre, a més a més, mira, també l'he posat damunt de la taula. Eloïsa. Mira, Eloïsa. Compren-lo ahí. Oigan ya. Vinga, va. Jate. Eloïsa. Eloïsa. Qui és? Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... Però és protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. Del primer. I, bueno, és un relat de vampirs
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, té un gir... Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final. A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo.
i ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres? Bueno, tal com anem... O potser ja hi són? Entre la ciència i la política... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta. A veure, no sé si aquests vampirs... Aquests vampirs vostres, bueno, teus, són vampirs de xuclaçant o són vampirs energètics?
Llegiu el llibre. Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. Saps per què tu dic? Perquè llegir la dedicatòria, i ara que m'has dit això, dic, ui, m'he fet una relació. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia allò de l'energia i tot això, que potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament a la llogular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans i impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada la cosa, m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, vull dir, soc un fanàtic de Bach, de Händel, i llavors, quan he escrit...
He tirat aquesta època perquè és el que més m'ha... I també és molt romàntica aquella època, eh? És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. Era un domàntico, era un domàntico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, aquelles coses que... Sí...
Aquí es pot veure per la tele. I ara ha perdut el fil totalment, no sé què t'estava dient. Que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època en què està posada la pàbia Eloïs. Ah, sí, sí, que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victorià, tot aquest tema d'aquella època, molt victorià, hi ha molt de victorià aquí.
Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme. Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons, sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil, complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres.
Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre, perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida, malgrat tot i malgrat totes les putades que em fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Estava aquí ara mateix arribat a el que seria, on m'expliquen una miqueta el del llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, el que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriben al destacament francès, i aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
De car, aquí ho deixem. Un secret misteriós i fosc, que ara que ve Halloween... Home, és que estàveu, eh? Abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind? Ei, m'agrada, eh? Això s'agrada, Castawind. Vinga, va. I sona com americà i tot. Doncs ara que arriba Castawind, doncs és una lectura molt recomanable.
Que encaixa perfectament. I a més, per llegir-ho, allò al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred, que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat anar, o almenys que acabi de sortir del tot, al costat d'una llar de foc. I amb un avantatge, amb un avantatge. Doncs mira, que avui dia...
Jo no sé si els oïdors que ens estan escoltant ara ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial, la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és.
I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Molt bé. Però deixem-la, Luis, perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit.
Bueno, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot, perquè és tan curtet. És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que no coneix, que no ho entén, i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat.
Oh, quina por, eh? I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's. Home, però això és por, eh? Que te quedi paralitzat, que no puguis moure't, i que t'has anat adormint normal, i que de cop i volta tot al teu voltant, o tu mateix, no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por. Només de pensar-ho ja fa por, eh? Jo crec que por no fa en aquests relats. Home, impressiona, impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home...
Però avui dia que veiem pel·lícules de zombis i coses d'aquestes. Avui dia el gòtic ja és com la música clàssica, ja no és una cosa que impressioni, és una cosa que t'emociona, que potser t'agrada, però no et venen amb coses absolutament noves. Però entre tu i jo, una cosa és que ho llegeixis i l'altra cosa que et passi.
Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona. Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és, a veure, La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt.
Però crec que la Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència. Però per mi la Tormenta, que és el Salón de los Pasos Perdidos, que té com un subtítol, per mi la Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Ah, tenim per què el Sherlock Holmes? O semblant? Semblant, sí, clar. I hi ha jugat, no? Com les pistes... És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors
Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Curiós. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre és el mallor d'home. Home, home, què t'anava a dir? Que pregunti directament, que sempre passava. Ara és com a dius, no n'hi ha, ja l'hem liat. És que no n'hi ha. És que hi ha alguna cosa més, perquè clar, no parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha alguna cosa estranya, coses que passen. Saps que te llegiré? Gent que apareix...
Gent que apareix allà com arrugada i... Ai, la iaia. L'han deixat i ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava a dir una bestiesa. No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis.
No patisques. La senyora Gran o el jaio, però segons les dues. El que passa que veig que en aquesta tormenta, aquesta tormenta del Salud de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també.
Que jugues també una miqueta, potser, a enviure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta? Bueno, Eloís també, eh? Eloís també té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita a la tormenta, a la tribulación... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja.
I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto. Que aquí hi ha... Aquest és molt... És més clou, potser, que els altres, o no? Com es diu, H. G. Wells? És molt... També Jules Verne. És una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes, fins i tot per repassar tot el que havia escrit, intentant pensar com se pensava en aquella època, amb un llum molt baixeta, sense música modern...
sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent. Quant de temps? Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí, per poder fer aquests relats. Hi havia relats que estaven començats des de feia igual 10 anys. Oh!
Què dius? Sí. I els has arribat a trobar, jo què dius, els has tret tot el post? Els tenia l'ordinador, els he canviat, els he reformat, quan ja ho tenia fet vaig fer això de les dues setmanes de recloir-me i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més...
perquè fos més de l'època, i llavors alguns tenien temps, però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests regats estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em van dir fa poc, a més va ser un familiar, eh?
Em va dir, com més modern i tal, ja hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé, i escriuen molt bé, i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen, aquesta gent ja no escriurà mai més. Vull dir, es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors, crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, no? Per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment estàs sent disruptiu, perquè ja no n'hi ha ningú que ho faci, perquè la gent que ho va fer ja fa molt de temps que no hi són. Jo tinc una idea, després te la dic.
Que jo crec que a tothom, que a més a més ens posen unes teixitures així com molt especials, em falta una miqueta de banda sonora. I tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a una cançó. O d'aquest o del proper. Que te derivi cap a una situació musical que agafes el QR i t'allunyi cap allà, no? Jo recomano Abac, sincerament. Així directament, eh? Sí, sí, recomano escoltar Abac.
A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre't un té i escoltar Bach. Escoltar Bach mentre llegeixes això. Doncs recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època.
Llavors, si t'agradarà, si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen, si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes, si t'agraden les pel·lícules una mica antigues, d'aquestes de la Hammer, de Vincent Price... Estic pensant en blanc i negre jo ara mateix. Si t'agrada tot això, t'agradarà aquest llibre.
Doncs això, que totalment recomanable. On el podem trobar? Ja ho comentàvem directament? Sí, sí, a Amazon. Molt bé. Doncs així, directament a Amazon, ja hi ho trobeu. Agafeu-lo, feu-lo vostre. I si alguna vegada trobeu Ali Ali, digueu... De moment en castellà...
Per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot, el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està. Vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar així. Molt bé, molt bé. Llavors vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de l'I al Lins... A terra.
A més a més, la cança també que la tenia ja per guardada, per tancar l'entrevista, és quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim, eh? Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ja la tenim a sobre, ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat, eh? He fet un kitkat, eh? El projecte a terra, tal com jo esperava, no és res, no m'ha vingut de nou.
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja...
Si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era, entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt,
Si això ha costat tant, doncs ara passa-ho a català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha. Llavors està paradet, sí... Però està ahí, eh? Vull dir, estan els vídeos, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial...
Cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, que més a més va ser una miqueta la teva pedra en el camí, quan me vas explicar. Sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu...
És que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. No, quin valor té? El teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, la meva imaginació, jo crec que... Jo crec que les coses...
que les coses manuals millor. No, no, acció per la propera. Sí, sí. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. Clar que sí. És un projecte que podeu trobar al Spotify, que podeu trobar al YouTube, que podeu trobar, jo què sé, al Bancam. A Tarragona Ràdio, si voleu, ara mateix, també. A Tarragona Ràdio, el que vulgueu, eh? Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi...
a una revista de ciència, World Science International, per exemple. Que bonic t'ha quedat, eh? Ho acabo d'inventar. Que ha sortit un estudi... Com has dit? World Science International. National Geographic.
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Que no hi ha més. És així. Ja t'ho dic ara.
Si ho diu John... Com he dit? Temple? Home... Si ho diu John Temple... No, t'has escrit Temple. Temple. John Temple. Si ho diu John Temple... It's tomorrow. It's tomorrow. It's tomorrow. I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'avui jo l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindrem. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, que és manca de temps. Ja ho tinc, ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens i bueno...
Jo te quiero que ir conmigo, te veig un altre dia si xerres, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner o el que vulguis. Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Fins aviat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio. Six flowers burn from different world.
Fins demà!
Estàvem per aquí decidint a veure si els quedàvem amb un videoclip o amb un altre perquè teníem el videolític
El de la primera idea, m'imagino. I ara ja també tenim ja el vídeo oficial d'aquest Flowers. Bon que hi ha gent. Txell, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Sílvia. Quanta temps? Ara sí que feia temps, que no ens vèiem. Bueno, que bonica que t'ha quedat aquest Flowers. Gràcies, la veritat és que estic molt orgullosa, sí. T'ha costat molt.
Ha estat molta feina. És allò que diem, sempre són idees que les tens allà penjades dins de l'ordinador, però mai veuen la llum. Fins que un dia t'inspires, aquell dia, i dius, va, anem a donar-li forma del tot i això. I si li donem un altre tomet a veure què passa? Exacte, exacte. I sí, sí, li vaig donar el tom que necessitava i així ha estat.
T'ha quedat genial. A més, quan fa que... Clar, la darrera vegada que vam parlar tu i jo ja fa una mica, eh? Sí, a més era... No ha passat una pandèmia, però quasi, quasi, eh? Perquè va ser pel 21, potser? Sí, sí, sí, exacte, el 21. Com a monkey james, sí. Perquè després ja hem parlat, però com a dones de paraula... Sí, exacte.
Però com a monkey em feia moltíssim, la veritat, sí, sí. Que jo avui ja estava dubtant, li he comentat, quan he prestat la presentació, dic, no sé si podrà escapar-se, perquè tu també tens molta feina. Sí, sempre tenim coses. I dic, no sé si podrà estar aquí amb nosaltres, si l'hauré de trucar per telèfon, i quan t'hagués sentit per la porta, jo he dit, ah! M'he pogut cridar perquè estava parant amb el Jordi, i dic, encara la liaré, encara la liaré.
Què has fet des del 2021 fins al 2025 com a Monkey Jane? Que has estat una mica allà aparcat? Sí, l'he aparcat una miqueta perquè realment volia buscar un sentit musical al projecte o donar-li un tomb.
I realment m'he adonat del que busca el meu cos, per exemple, és no deixar de produir, és provar tota l'estona coses noves, intentar, intentar. Llavors, em costa moltíssim centrar-me en lo meu. És com... Aprenc, aprenc com se fa això, com se fa allò, ara, ara, compressió aquí, ara, no sé què, ara...
Cosetes, però després m'oblido del meu projecte. No, no t'ho deixis. No, deixar-ho no, però el que passa és que costa trobar-hi el moment. Costa trobar-hi el moment. Però ara ja l'hem trobat? Ara ja es continuarà amb aquest moment? Sí, sí.
I, de fet, sempre dic jo que quan me surt més de dir trec aquesta cançó és quan hi ha algun drama en mi vida. Però no drama mal, eh? No, no, no. Drama vol dir emocions fortes. Bé, clar, és que drama... Bé, drama, emocions fortes. Vinga, va, va. Aleshores, aquesta cançó realment és un regal, és un homenatge. Tinc cançons que són com a teràpia per mi, tinc cançons que són com crítica social, i aquesta és la primera que és un regal.
Jo jo he dit que m'he recordat, escoltant aquesta cançó, m'ha vingut molt present en Jason Maras, que a mi m'agrada molt. Ostres, és un crac, en Jason Maras. I clar, de cop i volta és, ui, aquesta cançó estaria perfectament en qualsevol dels seus discos. Ah, sí? Doncs ja el trucaré i li diré, bueno, anem a fer cafè i... Jason? Jason? Jo en el meu anglès, millor que no el toquem. Esta va tresí, Jason. Jason?
Alguna cosa que li puguis dir al Jason Maras? Doncs que quan vulguis fem un duet. Ho vols dir en anglès? Perquè si no, jo no sé si parla en castellà. Ah, sí, home, que sí, que és tombador de món. Jo encara no he tombat gaire, però ell s'ha tombat tot amunt, segur que en sap. Ja que has estado, espero que hayas estado en España, últimamente lo veo mucho por la zona de las Américas. Pero claro, no lo sé. Ven de Tarragona, hombre. Ven a Tarragona. Descubre este flower, que suena súper bien. Exacte.
Y es muy bonito. Sí, sí, sí. Para ti, para tus discos. Hace una colaboración. ¿Eh? De colaboración. ¿Por qué me ha sortit això de colaboración? No sabéis ser un catalán. Colaboración. És aquest català teu que m'acanta. Sí, sí, sí. En tinc molt de Cincinnati. Exacte. D'aquella zona. Exacte. El Cincinnati català, eh, però? Sí, sí. Vale, vale. Wisconsin. Wisconsin.
Tinc que deixar la droga, ho sé. La música, gran droga, la música. És això, és això. Les teràpies que fem gràcies a la música. Jo vaig començar amb Monkey Jane fent teràpia. És a dir, la meva primera cançó va ser Time to Time i és una cançó teràpia del tot. Me va treure del pou en el seu moment, clar, sí, sí, totalment. Aleshores, jo sí que puc dir, per mi la música és algo superterapèutic.
A més a més la busquem, eh? Sí. No sé si a tu et passa, però jo quan tinc un dia de bajón que dius, mare meva, mira, ara surt un núvol. Doncs justament en el moment que tens un núvol, que a més a més tots hem tingut un dia de núvol, algun dia de tempesta, altres dies que dius avui no sé què faig aquí, i te busques la cançó més trista del món mundial. A més d'agafar la cançó més alegre, no, busques la més trista. Perquè és la banda sonora de la teva vida. Llavors t'enfonses directament. Sí.
I, clar, l'únic que pots fer és tirar un pas cap enrere, però per agafar carrerilla. Exacte. O almenys intentar sortir, no? Sí, sí, sí, sí. La música té això. Sí. Exacte. El guai fa lo dolent. Exacte, exacte. Però tornem al Flowers. A veure, com sorgeix? De quina manera? Sí.
ho tenies allà en un raconet, però li vas començar a donar colors, li vas treure fulles, li vas posar fulles... Com va anar a aquesta història? Vaig plantar la cançó i van sortir flowers. Això que et deia que és un homenatge als 15 anys d'amistat de les meves millors amigues.
Enguany feien 15 anys, que són aquestes que surten al videoclip, i vaig decidir dedicar-los-hi una cançó. Elles, que sempre m'acompanyen en el procés, sempre estan allà, doncs quina manera millor que poder fer-los-hi una cançó, no? La veritat és que floten i els hi han cantat i... És molt contenta. De totes maneres, penso que és una cançó que, per qualsevol grup o qualsevol persona que tingui bon rotllo amb el seu grup, amb qui s'hi senti identificat, és...
És una cançó que... Que volem rins amb totes les amigues, avançant-se, donant-se petons... Sí, sí. No sabia com dir-ho, però ja m'has ajudat tu. Sí. És que seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí. Fer el rin amb un trosset que els agradés d'aquesta cançó. I això que deies, demostrant la teva amiga de sempre, que te l'estimes molt, que encara que hagi passat el temps, hi ha molta gent que potser estan en un costat de l'altre planeta...
Bueno, d'aquest planeta, però d'un costat a l'altre, i que dius, ostres, encara que sigui a la distància, t'estimo igual, no? Clar que sí, sí, sí. És aquest regal, aquesta cançó. Què et van dir? Quan la van escoltar per primera vegada? No, es van quedar al·lucinants, sí, sí. A més, aquest videoclip el van gravar el dia que els hi vaig ensenyar la cançó, crec que era Granada, que estàvem fent un viatge juntes, perquè cada any intentem això, fer un viatge juntes, per poder-nos retrobar d'alguna manera bé,
I sí, sí, van gravar, els va dir, home, ajudeu-me a gravar el videoclip, que és per a altres la cançó, i van dir, sí, sí, clar, i tant. Però aquí de fons no es veu gairebé res. On estàveu? És que era una casa cova, de per allà de nada. Ah, què dius? Sí, total, eh? Va ser un lloc idíl·lic. Clar, com que de cop i volta es veu... Sí, sí, estàvem allà en medio del desierto, quasi, quasi. Ah, sí, sí.
Sí, el lloc era molt bo. I el muntatge aquest, llavors? I el muntatge aquest ja són parafernalies meves del meu cap i el meu imaginari, Txell i Monkey Jane. No, però és boníssim. Perquè a més a més, clar, està el mico. Clar, clar, sempre hi ha d'haver... Hi ha de sortir, hi ha de sortir. Si vessis casa meva està plena de micos. Que bo, però això és boníssim. És una autèntica bogeria. Sí, sí, sí.
Perquè, a més, el tens per aquí, també, tatuat, és possible? Bueno, és el que vaig dissenyar jo com a logo Monkey Jane. Me'l vaig fer tatuar, també. És que és una passada. Sí, sí, sí. I el porto, el porto sempre, el porto a mi. Ja saps que ara t'he preguntat, encara que t'ho vaig preguntant al seu moment, per què Monkey Jane?
Per què Monkey Jane? Perquè... A veure, vols la versió... Que tu vulguis. Vale, vinga, va. T'explicaré totes les versions. Hi ha una versió que diu... Que és com una mica... Intenta trobar-li, eh? Així una miqueta. Musicalment, Meritxell...
Si li volguessis donar la volta en anglès, podria ser un monkey chain. Perquè aquest monkey chain... Una mica, ja t'ho he dit. Mira-t'ho així com de reull. Sí, sí, sí. Ja t'ho he dit que soc de Cincinnati. Profund. Sí. I després, doncs, que sempre he identificat una mica amb els micos, amb aquesta buigeria, no? Que en sec... Sembla que estic allà penxuts, allà damunt de l'arbre, geient, però en sec, eh? S'activen i fan buigeries. I corren, i corren, i salten, i estan com una mica lelos, doncs...
Sí, una mica podria ser. O si em podria sentir identificada amb el Miku. I és el que em va fer tirar per aquí. I a partir d'aquí van sortir cançons. Sí. Que van tenir la oportunitat de cantar-les. Va sortir el Change? Va ser... No. Què va venir abans? Explica'm. Changes. El primer disc. Changes. Jo crec que és aquí. Mira-te'l.
El que vam presentar al WikiTiki va ser alguna de les cançons que vam presentar. Sí, WikiTiki. És de les més sol·licitades, sempre. És molt bon rotllo, també. Jo crec que gairebé totes, aquest disc. De quin? Del primer? Sí, del Xen. Sí, bueno, hi ha una mica de tot. Però crec que... L'acord que m'aporto és això, que et deixa un bon sabó de boca, de llum, de bon rotllo. Sí, sí, sí. És que...
Aquesta és la de Highlands. O Highlands, sí, sí. O la de Wikitiki, te'n la posem. Vinga, va. Que ja fa quant de temps que no la senties? Doncs temps, perquè és allò que diem, és que al final te'n canses d'escoltar-te, eh?
Va ser un dels cançons que ens venia a presentar, crec que abans de tenir el disc. Sí, sí. A més a més, en aquell moment, si no recordo malament, que era molt sexy aquesta cançola, de cantar-la. Ah, sí? Per la forma que deixaves caure. Sembla que t'estigui explicant a algú que si ho vols ho agafes i no ho deixes, eh?
Veus? Sí, és que... Bueno, aquí tots els que voleu fer anunci, sisplau, ja veu sexis, en teniu aquí, Monkey Jane. Com a banda sonora... Sí, sí, sí. Qualsevol pel·lícula... Ah, sí, sí. Mai se sap, mai se sap. Jo l'estic oberta. Quina porta és el que t'anava a dir, no l'hem de tancar per res, eh? Mai. Sí, sí. Després va venir el següent disc... El següent disc és Silent Noise. Exacte.
Welcome to the show, per començar. Vinga, seguim.
Aquí et vaig trobar com més de country, més... Sí, tenia un rotllo més. Sí, sí. I després me'n vaig desdir una miqueta d'això. Vaig quedar com una mica... americanada. Clar, després vas veure tot el que passava al món. Sí. Vaig dir, calla, calla, calla, traiem-ho, traiem-ho. Sí, sí. No, no, no. Sí que...
És el que et deia abans, que m'agrada molt experimentar molts estils i moltes coses diferents. Vaig fer l'experimentació i ja està, i en vaig tenir prou. Ja sé el que passarà, no? Sí, exacte. Ja sé com acaba la pel·li. Però de cara al directe i tot això, perquè ara després parlarem dels directes... Sí, sí. Tot això... Tot això... Agafaràs una altra vegada? M'agradaria...
M'agradaria, però ho he de pensar encara, eh? Com quin tipus de directe m'agradaria fer, o amb quin format... Tot això encara ho he de pensar. Ai, quines ganes, eh? Sí, sí, sí. Bueno, hem de dir que d'aquest àlbum tenim aproximadament, ho dic aproximadament, són vuit cançons, no? Sí. I aquí és on jo buscava, que no el vaig trobar, aquest Hallow...
Que també vas cantar-nos, però crec que va ser més un regal. Sí. Perquè no estava cap dels discos. No, no, no. És una cosa com el flower. Exacte. El flower és teu, perquè és una versió, una adaptació. La idea va una mica per aquí, anar traient singles, aquesta vegada, en comptes del disc directament. Perquè... Sí. M'agrada, m'agrada. M'agrada.
Sí, sí. Sí, perquè així és com que li dono tot l'espai a la cançó que necessita. I si he de tardar, prefereixo tardar amb aquella cançó i donar-li aquest temps que necessita. Perquè una mica el que m'ha passat al segon disc és això, que vaig voler experimentar molt, però a mi va faltar una mica d'ànima, vaig trobar. I d'aquesta manera, traient single C, que allò que trec li he estat dedicant tot el temps que es mereix.
I tot el carinyo, també. I tot el carinyo, evidentment, que l'acompanyes. És que ara és el que moltes vegades comentem, dius, mira, curiositat, que m'ha matar el gat, pobre, és que anem massa de pressa per tot, però resulta que es venen vinils. Sí. I clar, per posar el vinil i escoltar-te'l, necessites una seqüència de coses, com agafar el vinil, posar-lo, punxar-lo, posar-te els cascos, seure en un sofà, en una cadira, i gaudir-la.
I tant. Llavors, doncs, traiem el temps per una cosa i no ho traiem per l'altra, que ha passat, no? Sí, sí, sí. Doncs és una mica aquesta la idea. A partir d'ara, sí que treure del calaix totes aquestes idees que ja les tinc per casa, però amb el temps que necessita cada una i l'emoció que necessita cada una i no voler córrer per dir, vinga, va, que ara fa molt de temps que no senten res de Monkey Jane...
i trobar un disc i... No? És com... Vull fer-ho d'aquesta manera, aquest cop, a veure què tal. Diuen que a la tercera va l'avançant. A veure, a veure què sé que passa. A més a més, a través de les xarxes, me'n vaig de nou cap al Flowers, a través de les xarxes també et trobo allò effervescent. Sí o no? Bueno, és que sóc profe i he tingut un estiu pel mig, saps? I ara és quan tens tota l'energia. Exacte. No, mentida, de cara al juny no me busqueu. No, exacte. El tercer trimestre ja no...
Jo pel final... No, no, però que a més a més allà t'he vist... Ara anem provant no sé què, i ara fa anys no sé quant. Sí, sí. Bueno, és com tot. M'agrada molt el món aquest de l'audiovisual en general, eh? Música i arts i visuals i tot això m'agrada molt. Llavors, bueno, faig el mico una mica de vegades amb els vídeos i coses. M'agrada, m'agrada. Però sí que és veritat que...
has de destinar un temps molt gran a tot el que és gravar, tornar, muntar, editar, etcètera, etcètera. O sigui que s'ha de posar davant i ja està. Exacte. No, res a veure. I això, aleshores...
Bueno, és allò, que tens una estoneta i et sents com inspirada i això, és quan la Txell es posa a tope amb aquestes coses. Però després potser fos que hi ha una setmana que no dic res perquè estic saturadíssima de les xarxes i de... No, i que una mica he de lluitar constantment amb aquest sentiment de dir... A mi el que m'agrada és la música, això que dèiem, experimentar, tocatejar, aprendre més coses. I m'agraden els vídeos i tal, però...
El fet d'haver-hi d'estar allà perquè un algoritme darrere et demana, et demana i t'anar en contra de corrent i d'això, és tan cansat que de tant en tant he de fer resets i dir... Necessito respirar, no? Necessito respirar, necessito muntanya, necessito el que sigui, però...
Però sí. Bueno, te convido un altre dia. Vale. Sorprema amb una altra cançó. Amb una altra cançó, clar, clar. Si jo, si vols, m'oblido, que hem parlat. Et torno a fer quatre preguntetes. La gent no sabrà res. No se sap, no se sap. Però això sí, ja saps que estàs més que convidada quan vulguis. Gràcies. Està una estona aquí amb nosaltres. Molt bé. Gràcies, bon que gent. I fins la propera. Adeu. Adeu.
Roses without spot Nature's vast desire
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Un futur que ens porta el 19 de desembre.
Se alimenta de absenta y de pan duro. La lluvia que caló nuestra cintura es el caldo que beben los ahogados y el papel que te escribí en la turra Eiffel con un jetén ya solo es papel mojado. Hoy toca desnudarse como la primera vez para la mercada bocado que nos dimos al caer y renacer en esta playa congelada de noviembre.
¿No ves cómo llega ese viento del sur? Las olas quebradas se acercan para ver si queda luz. En esta isla veintitantos de noviembre. O entendemos una hoguera entre los dos. O partimos con un beso y un adiós. Y buena suerte.
Com ha de ploure ja, no vindrà per culpa meva, que ja està aquí. 19 de desembre, 8 de la tarda, Teatre a Tarragona. I l'amenaça és gravació disc en directe. Paco i la Luna, hola, què tal? Hola, què tal? Oe, oe, oe, oe. Paco, Paco. Estic assajant ja de cara el dia en qüestió, eh? Tinc dos mesos i pic, i pic, per assajar, eh?
Estàs a prendre les tornades. Home, home... Però de quines? Ja tens la situació posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden... A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us heu de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí, és que ja no volia fer res, abans del dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia filmats aquestes actuacions, així que, bueno, viatjaré una miqueta. Vinga, va. A més a més, l'Alada m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i vaig adorir tanto de lo mismo a la meitat. Sí. El Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals. Ah, molt bé. Sí, cent i pico persones. Hi ha molt de públic allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Mirada. Per això ho tenia firmat ja. I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? No, no, no.
De vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat. Sí, sí, sí. Però bueno, aguanten, aguanten. Sí, sí, i que tinguin i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes que aquest cap de setmana la Sala Stone ha fet 10 anys. Doncs mira, per molts anys, eh?
El Fernando i família, que continuen allà també al peu del canó i que les coses com passa sempre no són gaire fàcils, en segons quin moment. No, no, ni tant, ni tant. A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatre Tarragona va dir, mira, tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera... No, no, és res. És el dia que havia lliure. Però podia ser, eh? Que aquestes coses passen. Mira, quina pena que l'hem inventat una història. Clar. Bueno, encara tens temps que no t'han trucat... T'han trucat des del diari de Tarragona? No, encara no. Doncs bé, per la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré, que ja hem parlat... Molt bé.
I llavors m'ho dius, doncs sí, va ser un dia molt especial per mi, en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho creuré a Pies Contillas, tu ja ho saps.
No dudo, no dudo. Comença amb la història. El que fan és escriure històries. Diga, va. Per una més ja no va. Com seria la història del 19 de desembre, per exemple? 2025. El 19 de desembre és el dia més important de la meva carrera. Estic claríssim, claríssim. Perquè és el primer disc en directe. Jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003.
I és el primer, en directe. I dic, com ho faré? Doncs, a casa, a Tarragona. Tenia diferents opcions, semblant oferir diferents coses, però dic, no, no, ho he fet, ho he fet a Tarragona. I és de València, por favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà. Paco, por favor, no nos hagas esto. Home...
I a Madrid o a Barcelona, tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona perquè, no sé, és molt emocional també això per mi. I bueno, ho vaig fer a casa, a casa meva. I quan sorgeix la idea? Perquè a veure, una cosa és que ja et diguis, ostres, ja tinc l'edat, però clar, tot això s'ha de moure. I normalment ho moveu vosaltres directament, o sigui que tot això no ve de més a més.
No, la idea ve que jo... O sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical. O sigui, hi ha tot un... No sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre diferents. Jo dic, quina pena que als discos això no es veu, no? Arribi, clar. Llavors dic, mira, faig un punt de directe, ho gravo tot amb vídeo i amb àudio.
I després d'això intentarem posar-ho a la plataforma, si jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, intentarem que...
que, bueno, que hi ha algunes plataformes importants. Molt bé. Home, i ja et dic que aquí t'adonarem canxa a les vegades que tu vulguis, eh? Que tornes el Paco, t'imagines demà, que tornes el Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro un micro, eh? Si tu demà me tornes a trucar, i t'imagines tot el dia, tots els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre parlant cada dia.
Que locura, eh? Paco, com està això? Pues mira, me la doipo. Només de pensar-lo. És xulo, eh? Com una agenda diària. Com en els ànims? Què has fet avui? Com al col·le. Però això seria millor de cara quan comences de sembra.
Perquè és que si no, te podíem agobiar. I tu imagina, clar, estem a 29 de setembre. D'aquí al 19 queda una mica. Però clar, quan comencem... Sí, el desembre, el dia 1. Paco, com ho vas? Com el cantari dels Reis. Exacte.
El calendari aquell que obres les finestretes que hi ha, caramels o xocolata, no? Comença amb el Paco. Què tal avui, Paco, i tu? Doncs ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista. No t'ho diré. Molt bé. És una superbona idea. Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí...
Sí, que guai, que guai, és una super bona idea. Vinga, va, parlem-ne. Per cert, abans he parlat de plataformes, hi ha una cosa que no sé si la saps, que n'he ficat a les meves xarxes, no sé si la saps. A veure... Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment. He vist alguna cosa. El Top 10, el Top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, és una pel·li de la que soc guionista.
I, a més, vaig fer la cançó dels crèdits. I, bé, també s'ulti fer amb un paperet molt escrit, 4 gràcies, d'actor, no? Però l'important és que vaig fer el guió i... Avui, estic supercontent. La productora m'ha trucat i diu, has vist? Sí, sí, sí. Paco, que l'estàs petando, Paco! Paco, que lo peta, que lo peta! És veritat. Bueno, també era una pel·li... Ja ni em recordaves, era una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però, bueno, però, mira, ui, coi, t'agrades.
Bé, una coseta important. Recordem el que passa el dia 19 de desembre d'enguany 2025, Teatre Tarragona. Sí, un concertazo impressionant, amb les millors cançons que estem redaccionant de tota la carrera.
A més, vindrà una persona molt graciosa, molt simpàtia, i és un tros de música, és el meu amic, Juan Ton, de l'equilibrista. Ostres, Juan Ton, que majos, de veritat. La farem grossa, serà un super, super dia, un dia molt gran. I, a veure, Paco, si entro en Paco a la Lunapunés, allà m'adreces directament per anar a comprar les entrades? Sí, a més, jo he dit al teatre, que és el més barat que puc ficar, i m'han dit, 12 euros. Dic, vinga, 12 euros, el més barat que podia.
I, a més a més, jo recomano també, si voleu, quan entreu dintre de Paco l'Aluna.es, podeu subscriure-us perquè arribin les notificacions, les notícies, les cosetes, no? Exacte, això. Mira, ho fas tu millor que jo, la meva promo.
No, i a més a més poses el nom, el mitjà, no, perquè no fa falta. Bé, sí, el mail, això sí que s'ha de posar. A Tarragona, per exemple, i el número de telèfon, i ala, a l'IU. Exacte. Exacte. I esperar les notícies. I si vols, mentrestant, vols viure el videoclip del Caribe Boreal, o vols sentir qualsevol del disc, doncs mira, per allò.
Està tot, està tot. Has vist-ho, Paco? En un moment, eh? Quina passada. T'ho canvio tot, eh? I a més a més, el que dèiem, shows i entrades, allà ho tens, Tarragona, Quiero mi Ticket, i recordem que és a dos quarts de nou, que no ho he dit. Això és, dos quarts de nou, dia 19 de desembre. Hòstia, he vist les primeres... Ostres, m'ha sortit un parauloto. Les primeres primeres ja estan agafades, eh?
Sí, sí, totes aquestes, sí. Però, home, queda... No, no, que queda, que queda. Però jo dic que les primeres, primeres, allò que dius, que se t'escapen tu qualsevol cosa i li dones i ja està. I tot està venut, eh? Se t'escapen coses, Paco? Se t'escapen coses? Home, que ha quedat divertit. Llensa'ls qualsevol cosa. Ja, home, té, veus altres, guapos!
Alguna cosa farem, la primera fila i tot això seguríssim, sí. Que guai, que guai. Doncs això, que totalment recomanable que agafeu els vostres seients, que tingueu la possibilitat de gaudir, de cridar molt, de deixar-vos la veu i el que convingui per poder estar amb el Paco a la Luna. Paco, que sí que t'amenaço, vam tornar-te a trucar?
Sí, sí, quan vulguis. Tornar a xerrar? És la recta allà final. Quan vulguis actualitzem l'agenda. Vinga, va. I de cara al dia 1 de desembre, si vols, minuto y resultado. Paco, ¿cómo vamos? Com si fos un partit de futbol.
Exacte, així ho farem. Oh, quedarà superxulo, eh? Bueno, bueno, ja, ja, ja, ja. No tiro més, no tiro més. Paco, gràcies. Gràcies, gràcies. A tu. I com m'agrada molt aquesta cançó, que ha desbancat una miqueta les altres, he cantat-ho per a ti.
És molt bonica aquesta, eh? La meva favorita, sí. És benita, benita. Gràcies. 19 de desembre, dos quarts de nou. Teatre Tarragona, la gravació del disc del Paco en la Luna. Si entreu a pacolaluna.es, allà directament us pot adreçar per comprar les entrades a 12 euros. O sigui, fantàstic. Paco, gràcies. A tu, a tu. Adeu, guapo. Adeu, adeu. Adeu.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat pel sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Autoescola Sant Pere i Sant Pau. Cafeteria Mucho Latte. Clínica Dental Beatriz Martín.
I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Yo te puedo enseñar un aprecio adecuado. Vas a alucinar. Alucinar. El cielo que en el radio son rosados. Y un matojo de pelo.
No sé si vull saber el que està ensenyant, si és pernil dolç o és pernil sedat. No sé, no? Estic veient alguna cosa per aquí que no sé què és. Bé, aquí ja tenim tres dels quatre components.
D'aquesta banda, que es diuen snaked, que han trencat tot, que han tornat una altra vegada. Després d'una parada que ens ho han explicat algunes vegades, però ja sabeu que sempre els tornem a preguntar i que, a més a més, ens encanta visitar els estudis de Tarragona Ràdio i alhora ens fa una por
És increïble. A veure, a veure, espera, espera. Anem a poc a poc. Bompi, bona tarda. Hola, moltes tardes. Sílvia. Hola, què tal? Bompi. També tenim a Tommy Navog. Tommy. Hello, people. We love you. Gus Farinelli. Hola. Bona tarda, en Catalonia. I Lucio Portuano.
Luchó. Está luchando por su ano. Falla. Luchó por su ano. Nos falla mucho, ¿eh? Mira, concretamente con lo que tú dices. The falla is because he is in Valencia. ¿Ves? ¿Todavía está allí? Todavía, porque no ha encontrado salida. Se piensa que es uno escape room y dices... Hombre, no me sale, claro. Llama airplane, llama avión privada. Claro. Hombre, y si no...
Estar en el país valenciano con la dama de Elche. Claro, debe estar por allí. La dama de Elche Guevara. ¿Qué Jiménez Entruy salió? Ay, que no te oigo bien, Bompí. Buenas tardes. Hola, ¿qué tal? ¿Qué estás haciendo? ¿Te has oído las barbaridades en casa? A nosotros no nos gusta nunca. With the naked hands, con las manos desnudes. Never. Y te hemos hecho uno collar. ¡Un trofeo para Chu! ¡Ay, qué bonito! Porque sabemos que Chu...
Tienes otro premio. Un collar de macarrones. Cada vez que hay entrevista de Snaked hay premio. Y con tomate, eso hay. Muchos ricos.
Lo malo es que cuando dices la palabra tomate y ves las imágenes que acompaña en el vídeo... Sí, pero... Otro tomate, tomate fruta. Un horacho internacional. Un horacho internacional. Macarrones en italiano es penne. Penne. Uno collar de penne.
Acabo de sufrir un accidente. Te pones mucho nerviosa. Y tú sabes cómo se dice el pimienta, el peper, el pepenero. Y entonces está el plato pene al pepenero. ¿Pene del pepenero? Pepenero.
¿Pero qué les pasa a los italianos en la boca? A ver, ¿por qué hablan su idioma? ¿Y eso qué se come en el mes de enero eso? ¿Pepe Nero? ¿No hay Pepe Febrero? ¿Tienes al Pepe Nero? ¿Y si no te llamas Pepe, qué haces? A ver, a ver, a ver. Vamos a hacer una cosa, vamos a hacer una cosa. Vamos a retomar la historia.
¿Se puede fumar aquí, Silvia? ¿Se puede fumar penes? ¿Estás fumando chumpene? De macarrones, de macarrones. Sí, hace un poco que le está costando la vida. Hace un poco que desgrava más que tú, que me están entrevistando. Tenemos que decir, en favor, que la locura que traen los Snaked, es que llenáis la radio de energía nada más que entrar por la puerta, ¿eh?
Es energía, ¿eh? ¿Cómo pudimos estar tanto tiempo sin ustedes? ¿Cómo fue? Por el COVID. No puede ser, no puede ser. Sería por el COVID. Y la guerra de Saigon también hizo mucho. Claro. De 67. No entendemos tampoco...
¿Cómo podéis estar sin nosotros? Claro, claro, ¿cómo es posible? Nosotros no podemos estar sin nosotros. Claro. Bueno, sin nosotros, nosotros, sí. Bueno, sin nosotros toros, sí. Uno poco sí. Uno poco sí, pero... Como mínimo uno tiene que estar de nosotros toros. Uno poco sí, uno poco yo. Poco yo es azul. Uno poco sí, macarrones. Estoy ennebrando macarrones. Mira, uno de Nebro. Uno de Ferrero. No, te veo muy centrado, eh, Gus. Quiere...
Está muy bien, ¿no? Le veo muy centrado a Luis. ¡Oh, qué bonito! ¡Qué bonito! ¡Qué bonito! Che va a quedar guapísima. Va a quedar súper bonito. El príncipe de Che va a quedar. Ese es el de las galletas, ¿no? El príncipe de va a quedar. El príncipe de Che va a quedar.
Oh, beautiful. Oh, my God. A ver, a ver, venga. Vamos por la canción. Este show más... Show me now. Show me now. No, no, poquet a poquet. Esto tiene una historia. Tiene una historia que tenemos que el conchar. Venga, show me now. Esta canción está inspirada en hechos de los reales.
De lo que pasó en España. En Cádiz. Nosotros... We love España. Estábamos en casa y vimos en internet, en YouTube.
No, ¿por qué? Se dice también Chamino. ¿Qué puede ser? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? En inglés decimos muchas palabras. ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué? ¿Qué?
Sí, porque era el mismo vídeo también. También somos guilipollas y buscamos el mismo vídeo, pero bueno. Bonfi, dile cómo fuimos a Cádiz. Venga, va. ¿Cómo llegaron a Cádiz? ¿Cómo fue? En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. En Zeppelin. Pero yo tengo que decir una cosa, que es que, show me now, queríamos hacer un homenaje a la España.
Y dijimos, vamos a buscar una palabra muy típica de España. Claro, de España. Muy bien. Y entonces, el palabra... Show me now. Es shumino. Y dices, ¿a quién no le va a gustar un shumino español? Del siglo XVII. Para el cristiano. Tú ves vídeo y lo entiendes porque son... Los marineros ingleses van a Cádiz
Y están las mujeres que fuman y se hablan de Chu enseñando el cosa que tienen ahí. Y entonces el alcalde de Cádiz dice, hey, hey, listen to me, mujeres que fuman y hablan de Chu. Chu, no puedes enseñar estas cosas. Hombre, sí, en la calle no, no se puede enseñar. Y entonces, the next time, ellas nos enseñan esas cosas y llegan marineros ingleses y dicen, hey, come on, show me now. Enséñame a mí ahora.
Show me now. Y de ahí viene el palabra. Es que habéis ido más allá. Es una maravilla. Hay mucha gente nacido en el España que no sabe que el palabra show me now viene de show me now. Perdóneme, señor Tomic, pero es que en este momento salía en el videoclip la niña del exorcista y claro, no era creíble lo que se estaba diciendo.
¿Cuántos actores han tenido que participar? No hemos marchado a ningún animal. El pavo estaba muerto. Sí. Y el mapache también. Eso fue campo frío, no nosotros.
Pero he visto que han tenido la oportunidad de tener figurantes, azores, actrices. Y peluquería también, porque el pelo era al sol. Contratamos a unas modelos que habían trabajado con nosotros. Queen of Zaya. Queen of Zaya. Queen of Zaya. Nosotros estábamos mucho contentos con ellas y quisimos volver a contar para este videoclip. Sí, que negra albina.
Sí, sí, míratelas, míratelas. En este momento... Se rosca el culo. Hay alguna que tiene un poquicho carpet bottom. Un culo de carpecha, pero... ¿Con quién somos nosotros? ¿Ha comenzado el colegio? La edad. Si comienza el colegio... Todo se cae. Todo tiene valor, todo tiene valor. Pero si comienza el colegio hay que llevar carpetas.
Al final del colegio la carpeta está un poquito más gorda, un poquito más hinchadita. ¡Qué maja! Tiene una mirada perdida. Yo me estoy poniendo chanchorón viendo vídeos. Y esto de fregar mientras llueve está muy bien también. Una manera de ahorrar agua. Sí, es un tributo a Freddie Mercury. Lo que no entiendo es qué le pasa al pobre pirata. Hay un momento que me despisto.
No sé qué le pasa en las uñas. Pobrecito, una manicura mal hecha. Tiene pelitos. De rascarse, tiene los pelos clavados en las uñas. Es como el sorteo de la once, de rasca a rasca. Pero no se deja de rascar. El rasca de Nebraska. Claro, debe ser eso. Acaban de entrar a los compañeros. ¡Hola, compañero! ¡Hola, compañeros! ¡Ah, mira cómo la policía! ¡Que soy compañero, coño!
Bueno, me encanta, tengo que decir que me encanta el homenaje que se hace directa o indirectamente a Queen, ¿eh? Sí, tú has visto muy bien. Sí, lo dice por mis picotes en cejas. En todo, en todo. Bueno, y este Show Me Now, claro, de repente pega un cambio ahí con esa guitarra que estamos escuchando. Es maravilloso, ¿eh?
Es una parte que tenéis un grupo fantástico. Sí, es maravilloso, pero enfócalo a él, por favor. Sí, pero enfócalo a él. Habla chup, pero enfóquenme en mí. Mayormente. Mayormente. No has por girarme, Flores, pero soy el pucho amo de las cuerdas. Por eso me han dejado que acabe esto y me estoy haciendo daño. Bueno, pues volvemos al videoclip, si os parece. Comentar un poquito, porque más a más también se hace guiños a alguna película. Y ahora mismo la niña...
Fuimos a Caribe a grabar este videoclip un poco. Sí, sí. Y luego ya bajamos a Cádiz a grabar un poco de videoclip también. Sí, pero lo más gracioso es que esperemos en Caribe hasta que llueve. Hasta que llueve. Claro, claro. La gente que va a Caribe es muy fácil. Nosotros como somos guilipollas, pues vamos a esperar lluvias.
No, pero que es muy fácil que llueva, ¿eh, Tommy? Y lluvias de torrentes. No es broma, ¿eh? Allí hay unas... De repente hay un calor y un sol que corta las piedras y en cinco minutos se te lía, ¿eh? Yes. Que esto de la lluvia... Por eso fuimos. Claro, como se nota que tú tienes premios y también has estado en Carrives. En Carrives. En Carrives. En Carrives. Ah, come on.
¿Cómo somos los estrellas? ¿Me caches en el mar? ¿Cuántos meses para grabar el videoclip? Porque esto es un tiempo de un lado para otro. Buscando las actualizaciones. El mismo sol en aquel momento. Mucho tiempo. Al igual demasiado. Tres semanas y media. Con dos días de descanso.
Sí, las películas de Buchanero nunca parecían el embarazo, pero acaban así. Bueno, o al padre. Sí.
El marinero puede ser un poquito menos feo que la madre. El padre es Bompí. No hagas spoilers. Has esperado. No hagas spoilers. Bompí, que al próximo videoclip o a la próxima canción podría ser aquello. Oh, muy bien. Qué bonito. Gracias. Ahora voy a hacer el anillo. Espera.
Venga, oye, anillo. Ay, qué miedo. Tiene que calentar el pasta. Con un poco de pasta. Yo le iba a pedir ahora mismo que nos cantara un poquito de la canción así en directo, ¿no? Pues luego ya era... Ya era un anillo que convenga. This is for the first time. Yo, en vez de chocar con púa, voy a chocar con un pene. Voy a chocar con un pene. Ay, qué miedo. Ah, mira, ¿quieres chocar con pene tú también? Sí. Choquémonos los penes.
Yo también voy a cantar con Pérez. Hola, vale. Todos. Muchas gracias. Con el mío, Pérez. No te lo quites, no te lo quites. Él me da igual, pero you ready? Venga, va, venga. You ready? Andaman. One, two, one, two, six, nine.
Hacemos dos vueltas y te hace falta. Sí, por favor, que he grichado muy contento. Voy para allá, ¿eh? Voy más salido que un marinero de ultramar. Recién llegado a tierra soy un animal. Tan solo en una cosa soy capaz de pensar. Cruzamos las miradas en el boulevard.
¡Eh, chico guapo! Algo yo te puedo enseñar. Por el precio adecuado vas a alucinar. Alucinar. ¡Come on, charragona!
Show me know. El cielo tiene labios sonrosados. Show me know. Y un mantojo de pelos rizados. Show me know. La, la, la, la, la, la, la, la, la. Show me know. Deja que te coma el cielo.
Veo púbico en mis uñas, no me dejo de rascar. Y aunque tú tengas la culpa, a mí todo eso me da igual. Como un calipo de fresa me escuece el misionar. Cuando tenga algo de dinero te volveré a visitar.
El cielo tiene labios. Sol rosado. Y un batojo de pelos rizados. Deja que te coma el cielo. Show me now. Show me now.
El cielo tiene labios arrasados. Yo mi no. Yo me toco de pelos rizados. Yo mi no. Yo mi no. Yo mi no. Deja que te coma el cielo. Yo mi no. Yo yo mi no.
Show me nooo! Toma! Colla el peri en tu la cabeza, tirao!
Fantàstic, eh? A més a més, hem de dir per tots els oients de Tarragona Ràdio que crec que és la primera vegada que es toca aquesta cançó en acústic. Com penes. I com penes. I com penes. Con un penes en el ojo al final tenia jo. Sí, és verdad, me he dado cuenta que había ahí un pequeño accidente. Había un pequeñito accidente. Mira, mira. ¡Ay, qué penes más grandes que tengo! ¡Tengo un penes muy grandes! ¡Me he tirado un penes en el ojo!
Una bocha, un pene. Lo que sea, lo que sea. Y esto encima del escenario, ¿cuándo? Porque tenemos... Es que es un himno. Este show minado. Estamos en trastamiento. En trastamiento para ser conscientes. No, no, en trastamiento mental.
A ver si frenamos un poco y ponemos... Pero esto ha sonado ya en un escenario, en varios escenarios ya. ¿Sí? Explica, explica. A los Oscars. ¿A los Oscars? Sí, es. Lo que nos censuraron. ¿En febrero? No censuraron. A los Grammys. Ah, entonces nos vimos, claro. En la presentación. En la condicional dice que paciencia.
No se aguarda la puerta y no se aguarda. Como es la condicional, la condición es paciencia. Claro, claro, claro. En la fiesta de Brother Manson también. Pero como en la privada, pues... No se aguarda.
Bueno, pero queremos más, ¿no? Hay un montón de penes por el suelo. Ahora después pasaré la escoba, ¿no? Ah, mira, como Freddie Macri. Claro, claro. Y cantaré I want to break free en el momento que salgan ustedes por la puerta. Hombre, hombre. Ahora os falta un pequeño homenaje, ¿no?
No sé, Freddie Mercury también estaría muy bien alguna de las canciones. Pero llevadas a la casa... Podemos tocar una de Freddie Mercury que chocó con nosotros. Ah, ¿cuál fue? Casi chonas. A él chocar le gustaba mucho. Me gusta que me choquen. ¿Cuál fue?
A half hour. A half hour. A half hour woman.
Venga, va. A ver, es que claro, es que hace muchos años tal vez que esta canción. Algo más movidicho.
Es que ha venido muchas noches. Estaban ahí. Me encanta. Ah, Mondongo. Yes, yes. Hombre, Mondongo, Mondongo. Es beautiful. Yes, yes, Mondongo. Venga, va, un cachito. Venga, va. Mondongo, Mondongo. Venga, va. Oh, qué maravilla, Marco. Ese Marco jovencito.
A ver, por favor. One, two, nine, eight. Venga, adelante. Bom, don't go. Os recuerdo el olor de tus lentejas. Si las quieres, las comes y no las dejas morir.
Para mí tú eres la más bella, aunque las drogas te han hecho, me llamo Dango, please, Mondongo Tonight, Mondongo
Buenas noches. ¿Hacías la calle para pagarme el colegio de la salle? Pues eres la profesión tuya que todos me gritan. ¡Me gusta la fruta! ¡Bun, dun, dun! ¡Tres! ¡Bun, dun, dun!
Sí, este es porque es muy chulo.
Coo-coo-tries, coo-coo-tries, coo-coo-tries, coo-coo-tries. Best Mungo!
One, two, three, four, I'll try it. Mondongó. No te vayas, por favor. Mondongó. Tengo miedo que un día no vuelvas. Mondongó. Desde este puerto italiano. No te vayas de aquí. No te vayas de aquí. No te dejes de mí. Mondongó.
Es fantástico, es fantástico.
Es una maravilla, ¿eh? Eso es para las próximas, para las próximas. For the carnivals. For the Kia carnivals. Snaked. Es que ya no nos queda más tiempo.
Que ya se ha acabado el programa. Casi, casi. No te preocupes porque el collar ya está acabado. Qué rápido pasa tiempo cuando lo pasas. Sí, es verdad, eh. Tienes razón. Bueno, que quiero verlos en directo. Que necesitamos el directo de cada un futuro. Mucho pronto. Mucho pronto. Mira, mira. Es como si estuviera con nosotros, eh. Es como si estuviera aquí con nosotros. Es una maravilla. Es una maravilla. Es magia. Es magia esto de la radio.
En la radio. Y bueno, impresionante veros y ver este videoclip en esta pantalla grande. En cine debe ser ya...
Próximamente se van a los cines. Y con los gafas VR que parece que nos puedes dar collejas. Tiene que haber un parque temático de Snaked ya. Con las gafas 4D se pican. Se pican al cuerpo. Michael Jackson nos lo dijo también. No, no, pero dijo...
Sí, que es verdad. Que habla muy flojito, es verdad. Pero habla claro, que no se te entiende, que le falla. Que en paz descanse, que en paz descanse. No, Michael, Michael. Y nosotros le decíamos, Michael, lo tienes claro.
Sí, un poco durillo, está bien, ¿eh? Hacíamos muchos los bromas. Muchos bromas. Michael y a Miller Manson. Miller Manson también. ¿Qué dice? Porque a Miller Manson no le gusta que le dices que es el de aquellos maravillosos anos. No. No es. No es. Sí, es. Sí, es. Él lo sabe. Él lo sabe. Siempre dice, yo no soy el que te calles. Hombre. Que decías de niño judío. Hombre. Hombre. Hombre. Hombre. Hombre. Hombre. Hombre. Hombre.
Es que de verdad que no se entera, gente, hombre. Bueno, familia, gracias. Gracias, gracias. Os esperamos otro día, de verdad. Y enhorabuena por este premio que vas a recibir. Bueno, estamos ahí. Tenemos que hacer la foto, tenemos que hacer el vídeo de entrega, ¿eh? No se vayan, no se vayan. Gracias. Dejaarme porque la charla es larga. Gracias. Muchas gracias. Adiós, adiós. Adiós.
No me arrojo de fe los rizados.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs fins aquí ha arribat el nostre greatest hit del ja tardes cap de setmana. La setmana vinent ja estarem tots, eh? Per motius de viatges no hem pogut estar avui ni tampoc demà. Però bé, espero que us hagi agradat aquests moments, aquests recopilatoris que hem fet d'entrevistes que, com sempre, ens ho passem molt bé i avui els hem volgut recordar. Que acabi de provar. Bon cap de setmana i fins demà o fins dilluns o fins quan vulgueu vosaltres. Adiós!
Gràcies.