TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
La 33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Bona tarda, hola, què tal? Ui, que fort, que fort, que fort, que fort! Feliç 2026 a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Avui és el nostre primer programa. Sí, sí, sí. Torneu una altra vegada als caps de setmana de Tarragona Ràdio. Esperem que...
Ens doneu la mateixa confiança que l'any 2025, perquè aquí estarem fins a les 4 de la tarda amb tots els nostres col·laboradors, amb alguna com altra entrevista, que ja saps que anem reptant del nostre programa dels fans de Tarragona, i també alguna com altra que apareix precisament el dia d'avui.
Són poquetes, perquè hi ha molta gent que al cap de setmana, entre els concerts que es faran directe, les agendes que sempre són una mica apretades i tota la resta, és una mica complicat que un dissabte a aquestes hores hi hagi gent que estigui per aquí. Però per això nosaltres ens estimem tant, tant, tant, tant...
als nostres col·laboradors, perquè ells estan al peu del canó i si han de perdre una miqueta de la migdiada o una miqueta de menjar, ho fan per estar aquí amb vosaltres. I des d'aquí els hi agraïm de tot cor. Més de veritat.
I vinga, anem a presentar-vos el que avui us hem ofert, o us oferirem, millor dit, perquè això està a punt de començar. I ho farem amb un concert que tindrà lloc avui mateix al Palau Firali de Congressos de Tarragona, a càrrec dels OBK.
I no, no estarà de Berlín. Jordi, que estaràs a Tarragona, i tinc moltes ganes de poder veure el teu directe. Ho hem assegurit a Salou, però... A veure, a veure, com és dins del Palau Fidali de Congressos. També avui us parlarem, com ho fèiem ahir dins dels fans de Tarragona, de la presentació d'un llibre molt especial. Un azul de medianoche...
amb l'escriptor alemany Herbert Hansler, que a més a més ens va acompanyar des d'Estudio 23, el Richard White.
I anem amb els nostres col·laboradors. Avui no tindrem el nostre company del retrovisor musical, perquè aquest dilluns no vam tenir programa. Però si comptem amb Anna Ortega, carrer d'artistes, Miguel González, deixa't portar La Terra Esplana, amb el Beta.
I tancarem amb el Manà Manà i les revistes del cor. Doncs tot això és el que us hem preparat en el dia d'avui perquè passeu una bona vetllada amb nosaltres perquè pugueu gaudir del nostre programa i com et dèiem, fins al punt de les 4 de la tarda. Ens acompanyeu, sí? Ah, també ho hem de dir que demà no hi haurà programa perquè demà a partir de les 12 tenim Nàstic. Ah, no ho sabies que hi ha Nàstic?
Doncs mira, Jordi, Tere, expliqueu-m'ho, expliqueu-m'ho. Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Doncs ja ho heu sentit. Estarem demà mateix a partir de les 12 amb el Nàstic o la qual cosa no sabem si tindrem l'oportunitat de tenir programa. Així que hem optat que si no hi ha, no és possible, doncs no hi ha programa. No passa res, no passa res. Tornem de cara a la sabana vivent. Doncs vinga, que ja no ens enredem més, que volem escoltar de nou el que ens deia el Jordi Sánchez dels OBK.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Aquest és el seu darrer senzill. Es diu En Berlín. I jo no sé si va ser per culpa d'aquella maldita mujer que al final OBK ha acabat a Berlín. Ara li preguntem precisament al nostre protagonista, que la envia a Telefònica.
A Jordi Sánchez. Jordi, hola, ¿qué tal? Buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio. Hola, ¿qué tal? Muy bien, ¿cómo estás? Bien, bien, bien. Bueno, que te pregunto así directamente, lo que decía en la introducción, ¿por culpa de la maldita mujer acabases en Berlín o todo ha sido circunstancial? Todo es circunstancial, todo forma parte de la vida, de lo que ves, de lo que vive, de lo que viven otras personas, que te llega, no sé, es un poco un cumbre de cosas que yo siempre lo digo, es
Yo creo que los creadores al final lo que tenemos que ser muy observadores de todo lo que pasa en nuestra realidad. Y luego yo tengo esa versatilidad de poder hacer canciones más...
Más melancólica, más baladas, más medio tiempos y de repente canciones más cañeras como es en Berlín, ¿no? Siempre me ha gustado jugar con esos dos roles. Dentro de la electrónica puede ser muy pop, puede ser muy baladista o también puede ser muy dense, ¿no? Ahí te tengo que dar la razón y además yo creo que desde el Llama a los Sueños que tenemos precisamente esa dualidad contigo, con OBK, que es precisamente eso, que son canciones que algunas veces nos desgarran y las estás bailando.
Y las estás cantando y estás ahí dándolo todo. Pero dices, es que si me la pones un poco lenta, es que me pongo en un rincón a llorar y no me levantas. Sí, es un poco, yo te digo, es mi manera de hacer. Siempre he dicho que soy un experimento que ha funcionado. O sea, realmente yo era un chaval adolescente que me encantaba la música y siempre lo he dicho, me encantaba Humberto Totsi.
Y eso no tiene nada que ver con la histónica. Entonces, es lo que te digo, de ahí viene un poco todo, ¿no? Humberto Tocci con The Page Mode, con George Michael de repente, o yo qué sé, Steve Wingout. Eran tantas cosas las que yo escuchaba de los años 80, el Italo Disco. O sea, tantas referencias que al final jugando yo en mi ubicación creé un mundo llamado BK y eso es lo que intento.
Intenta sobre todo emocionar, ¿eh? Y yo creo que esa es la raja del éxito de Obeca, que llega al corazón de las personas, porque la música si no te llega y no te traspasa, realmente es muy difícil vivir 34 años de la música, ¿no? Yo creo que la emoción y el saber hacer buenas melodías ha hecho que Obeca esté aquí, ¿no?
Que 35 años, y además no lo puede decir todo el mundo, 35 años después, estamos aquí casi casi para presentar este Vértigo Tour, que empieza el día 9 en Girona, en la sala Mirona, en Salt, que luego continúa aquí en nuestra casa, en Tarragona, y que etcétera, etcétera, etcétera, que tienes... Bueno, que a mí también me da vértigo nada más ver todas las fechas que tienes por delante, ¿eh?
Pues sí, la verdad es que el nombre no puede ser más ideal. Estoy en una etapa de mi vida, que todo es muy bonito, hay cosas menos bonitas, pero todo al final es lo que me causa ese vértigo, ¿no? Ha sido un revulsivo en vida todos estos últimos años porque...
Estoy viviendo en una de las etapas más dulces, donde siempre he dicho en las entrevistas anteriores de hace muchos años que aquí lo importante es trabajar pico y pala y que ya recogeremos lo que sembramos. Y yo creo que estábamos en ese momento. Y la verdad es que da vértigo cuando dices, tío, se ha cumplido también ese sueño. Porque son muchísimos años, hay un cariño muy especial conmigo, la gente se está volcando muchísimo en mis actuaciones, en mis conciertos y la verdad es que estoy muy feliz.
Y también te pasa a ti también, yo creo que lo mismo con los directos. Tuvías la oportunidad de verte este verano en Salou y el directo de los OBK no deja nada que, bueno, es que yo creo que no tiene nada de improvisación, que está cuidado al milímetro la entrada de lo que es, las proyecciones, la música, todo, todo, es que está mimadísimo y la gente lo nota.
Claro, claro, y la actitud, y yo siempre digo que la gente conoce la marca, conoce las canciones, la historia del amor, la princesa, pero mi actitud en el escenario es poco conocida. Y ya te digo, yo llevo 34 años en esto, pero cada día me pasa, ¿eh? Cada día que hago un concierto viene alguien y me dice, hostia, nunca te había visto y me ha encantado, qué fuerza tienes, qué energía, qué buen rollo. Para mí es eso, mi grito de guerra siempre ha sido que yo no quiero que sea un concierto, quiero que sea una fiesta,
Y ha calado porque es verdad, soy el primero en que intenta que esa noche que me subo a escenario haya una complicidad absoluta con el público y que haya muy buena energía y que vean sobre todo esa actitud de una persona que tiene mucha ilusión con lo que hace. Sí, sí.
Y eso, que es verdad, es una de las facetas más desconocidas del grupo, ¿no? Me ha dicho en el directo, ¿no? Pero sí, tenemos un directo muy arrollador con unos temas que la gente, gracias a Dios, casi todo el mundo conoce y es fácil, son conciertos fáciles para que la gente se lo pase muy bien.
Y después te añado otra cosa, que tienes... Yo estuve contando creo que en una familia cuatro generaciones diferentes que te siguen desde el inicio y que a más a más de alguna manera emborrachan, no sé si es la palabra, pero bueno, candelan y que tienen la oportunidad de estar ahí entregados desde la primera canción.
Sí, sí, pero depende mucho de ti, es lo que digo, depende de quién salga del escenario y en qué sitio salga. Yo es lo que te digo, mi manera de ser es eso, me encanta la gente porque yo siempre he reconocido que Obeca está aquí por la gente. Yo soy una persona que viene de abajo, no he tenido padrinos, todo ha sido con mucha ilusión, con mucha pasión, pero desde el minuto uno tuve la suerte de que la gente, el público...
Esa ilusión sí intacta, como tú bien dices, lo viste en Salou hace poco y es lo que espero que me vaya pasando en los años que vienen. Tener la misma ilusión intacta para dar lo mejor de mí. Pero ahora ya tenemos que añadir esta maldita mujer y este en Berlín, que yo creo que la aceptación por parte de la gente también ha sido bestial.
Porque cuando nos diste este primer caramelito, esta mala mujer, ostres, es que sonido, sonido, OBK, 100%, o sea, eres tú. Sí, soy yo, sí, soy yo, con ganas de hacer canciones, porque hacía mucho tiempo que no tenía ganas de hacer canciones, porque estaba, he sido muy sincero, estaba saciado, había hecho de todo, ya muchos discos, muchas canciones, muchas remezclas, había trabajado con la gente que quería...
Estaba un poco ya cansado del estudio y disfrutando mucho de que eran los directos, pero es lo que te digo, la vida hay que dejarse llevar y la vida en este momento me ha dado unas ganas, una ilusión de volver a componer, de crear, de compartir y creo que se nota. En los dos trabajos que la gente ha escuchado creo que sigue habiendo lo que te decía antes, esa ilusión, esa honestidad de hacer las cosas lo mejor posible y sobre todo eso, la capacidad de saber que cuando saque algo...
Va, tengo ese sentido para saber que va a gustar a mis fans, no les voy a defraudar, ¿no? Sí, sí. Canciones como Maldita Mujer, que tienen esa parte tan melancólica de OBK, me apetecía mucho que fuera la carta de presentación, pero en Berlín también sabía que iba a ser un tema que iba a gustar muchísimo por el sonidaco que tiene. Sí, sí, sí, es una pasada. Uno de los mejores temas que he hecho a nivel de música...
tecno, y bueno, y cambiarlo totalmente con el mensaje. Me gusta mucho eso, me gusta que la gente intento que no se aburren, que no sean más de lo mismo, aunque siempre es más de lo mismo. Es nuestra manera de componer, nuestra manera de cantar.
Y tenemos un ADN que eso no se puede cambiar. Pero sí que es verdad que me gusta siempre jugar con varios estilos a ver dentro de lo que es mi mundo y más temas que escucharéis en cuanto salga este T a principios de año. ¡Oh, qué ganas, eh! ¡Qué ganas, qué ganas, qué ganas, eh!
¿Para cuándo ya el disco entero? Bueno, me dices que de aquí a nada viene otra canción. Sí, ya falta muy poquito. ¿Se nos quedan algunos singles más todavía por descubrir? Sí, quedan algunas canciones más por descubrir y ya saldrá todo y ya dedicarme a la gira de Vértigo durante todo este año y si Dios quiere que todo salga bien bonito porque hay un final de gira como es el Movistar Arena en Madrid o aquí en Barcelona el San Jordi Club, imagínate
Pues es un broche de oro a 35 años de carrera que son muy bonitos. Espero que la gente responda y esté conmigo. Yo creo que sí, ¿eh? Yo creo que lo tienes más que asegurado. Pero bueno, lo digo todo con la boca pequeñita, porque tenemos un 2026 y 2027 que promete. Por aquellos que...
Bueno, que se espabilen porque las entradas vuelan y tenemos la oportunidad de tenerte aquí en Tarragona el día 10, dentro del Palau Firal y de congresos. Yo recuerdo que tienen que entrar a enterticket.es, en eventos, allí directamente en concierto de OBK en Tarragona para poder disfrutarte. Jordi, muchísimas, muchísimas gracias a ti por atendernos, por este cachito.
Felicidades por esos 35 años de trayectoria musical, que nos des muchísimos más y que continúes sorprendiéndonos encima del escenario. Muchas gracias, Lidia, por el cariño que desprendes y nada, un placer. Feliz año para todos y nada, nos vemos en consciencia. Pues hasta el día 10. Ayer nos encontraremos. Un beso. Claro que sí. Seguro. Un besito. Gracias. Adiós.
sin razón no sé vivir sin ti historias de amor ojos que miran con ilusión pasiones vividas entre los dos entre los dos imposibles de borrar historias de amor ojos
Lo más importante es que siempre el equipo se lo deja todo en el campo, que eso sí, verdad, que no se le puede reprochar. Vamos a un partido yo creo que muy importante para ver dónde terminamos la primera vuelta. Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 DFM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
La 43ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Ja tardes. Les tardes de Tarragona Ràdio.
The shadow of the night Makes me feel What lurks within Way out there Way out there Way out there Way out there Way out there
Fins demà!
Fins demà!
Us tenim una proposta molt interessant per aquest diumenge, dia 11 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda, i això continua sent un secret en acústic, encara que us sembli mentida. Perquè al carrer del vidre número vuit, avui el que parem o el que us presentem és un nou llibre.
Dins d'Estudio 23 i per parlar-nos tenim precisament l'autor del llibre, però també saludem en primer cas el nostre amic i gairebé company Richard White. Richard, buenas tardes i benvenida a Tarragona Ràdio. Buenas tardes, Sílvia. I amb muy buena compañía, presentame con quien tenemos la oportunidad de hablar hoy.
Sí, aquí tenemos a Herbert Ginsberg. Sí. Es un gran escritor alemán. Dos metros veinte. Dos metros veinte. Herbert, buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio. ¿Cómo estás? Estoy muy bien. Tenemos la oportunidad de disfrutarte este fin de semana aquí en Tarragona para presentar precisamente el que es tu último libro.
Yo vivo en Tarragona. Ah, vives en Tarragona. Me pensaba que te habías escapado. Casi soy más tarragoní que... Casi que yo. No, eso no, pero... También, también. Eso no. Ostras, pues me pensaba que estabas aquí para la presentación del libro y haciendo, yo que se hice unos bolos, si fuera un concierto, pero no, te tenemos aquí fijo, entonces. Fijo. Ah, perfecto. Más o menos. Muy bien. No sé si este, tu libro, ha nacido de alguna de las ideas que has encontrado por aquí, por Tarragona, o no? No.
¿Cómo ha ido esta cosa? No, es un libro que tiene su origen en los Estados Unidos. Hemos vivido en California. Yo he vivido casi ocho años en California. Sí. Y estaba en Santa Cruz, que en su tiempo, hablamos de los años ochenta...
Y he conocido ahí una chica joven que estaba en casa de una amiga, joven, 16, 17 años, que era una chica muy salvaje, escapada de casa, con grandes planes para ir a pescar en el Mar del Norte y cosas raras, americanas, ¿no? Grandes sueños, grandes sueños para caer más profundo. Y...
Y a través de ella hemos conocido muchos chicos de la calle, gente de 13, 14, 15 años, muy jóvenes, con droga, viviendo en la calle, durmiendo en la calle, sin casa. Y esta chica con sus grandes sueños, utilizamos esta palabra, aunque no me gusta, me ha inspirado. No me gusta esta palabra, pero...
Me ha dado la idea de hacer esto en una novela corta, porque el libro no es muy largo. Es una novela corta, muy densa, sobre...
Lo que hace esta chica en su entorno, porque es un viaje, es como un road movie el libro, es un viaje de Alaska por toda la costa pacífica hasta el sur de California y después cruza hasta el este y al norte otra vez a Washington D.C.
Este viaje que hace esta chica. Y entonces no va al Mar del Norte en mi libro. Se queda en la tierra. Y ella habla sobre...
Porque habla en primera persona y se dirige a una segunda persona. Esa segunda persona no sabemos exactamente. Somos quizás nosotros los lectores de este libro. Quizás habla con un médico, quizás habla con un psicólogo, quizás con... Bueno, no lo sabemos al final. Pero se dirige muy directamente hacia el lector, con la segunda persona singular...
Y nos cuenta cómo se ha hecho la pintora, cómo es una artista, su proceso artístico, cómo ha pasado esto. Y pasa en este caso, o según ella, pasa...
en un acto de violencia. Le violan tres hombres en un parking, en algún sitio, y ella dice que esto ha sido el gatillo para liberar su arte. La represión, la violencia, y persigue esto. Y lo que hace...
El libro ha sido descrito como una novela negra. Es bastante negra, aunque está en rojo la portada y el color es azul. Pero no es una novela negra del genre. Aquí no hay ningún policía. Aquí nadie que persigue a nadie para encontrar al asesino.
La asesina es ella, porque también como ella, la evolución de ella es que...
Su inspiración, estamos otra vez con esta palabra. Me encanta porque está mirando las palabras para no acabarnos de hacer spoiler, para situarnos en el libro. No sé si es así, Herbert. Sí. Estás mirando minuciosamente cuáles son las palabras concisas para que precisamente entendernos el caramelo de lo que nos encontramos en el libro, pero no desvelarnos del todo lo que hay. No, no, para nada. Hay más. Claro, claro. Podemos que hasta la hora, pero no, no voy a decirlo, claro que no.
No, pero la cosa es que busca la inspiración para su arte en asesinatos.
¡Guau! ¡Qué vuelta más! Yo ahora mismo me has explotado la cabeza, ¿eh? Tú no lo ves, pero además... Bueno, no lo veo, no se nota, por lo menos. No, en el sentido de, claro, estábamos bajando de Alaska, haciendo este recorrido, y de repente la violan, no sé si antes o después de este viaje...
en el cual te inspiraste, en el viaje, y claro, aparece el mundo de la pintura, el mundo de esta cultura especial, también en su vida, a través de ese momento también tan duro. Bueno, mi tema en mis libros siempre es la idea de la creatividad, de dónde viene la creatividad, para qué hace alguien algo, para qué escriba alguien un libro.
¿O qué necesita, no? ¿Para qué compones una canción? O esta gente que siempre me he escrito, un libro mío trata de una persona así, de un artista así, esos que trabajan en varietés y hacen sonidos en su cara. Sí, sí, sí. Como frena un tren o como arranca un coche. Sí, sí, sí, que hacen efectos especiales en su boca, ¿no? Sí, exacto. En su cuerpo. Sí, sí, también. ¿Y por qué lo hacen? Yo nunca he entendido, yo no he entendido por qué yo lo hago.
Y no he entendido en muchos otros casos, para otros amigos míos que son pintores, que son músicos, ¿por qué? Y el absurdo para mí entonces es este que se pone en el circo con el tambor de su pueblo para hacer una melodía. Pero la pregunta es ¿por qué? Y aquí ya ofrezco un por qué. Vale. Vale.
De alguna manera. No es mío personal, no tengas miedo, ¿no? Pero es en este caso la violencia. Y eso, la violencia es algo que para mí es muy importante y para siempre conectado con los Estados Unidos, perdona, pero...
Sí, últimamente no nos hagan buenas noticias. Últimamente son muy pacíficos. Sí, sí, sí. Relativamente. Bueno, el pacificismo lo tienen un poquito dado. Claro, tienen otra interpretación de esto. Bueno, sobre todo una persona. Todos los demás no podemos meterlos en el mismo saco. No, la gente no. Espero que no. Al contrario, al contrario. Has hecho muchísimas novelas. ¿Cuántas tienes ahora mismo? Sí.
Treinta y unas cuantas más. Yo escribo, yo soy escritor. Y para, digámoslo así, para permitirse el lujo de escribir una novela, que es mucho tiempo, siempre tienes que trabajar de prostituto.
Y hacer otros libros que no necesariamente quieres hacer. Vale, pero no literalmente eso de prostituto, ¿eh? No literalmente, pero para escribir, sí, con cadena en el pie y atado a la mesa y hacer con tiempo dado libros de... Yo soy lingüista de formación...
Y he escrito varias gramáticas. Y eso es un tema que me gusta mucho, el idioma y la estructura. Pero también he hecho otro sobre los sitios más sagrados del mundo, milagros de la humanidad. Eso es interesante también, ¿no? Con la cadena. Sí, pero muy, muy corta la cadena. No, no, corta. Cortita, cortita. Cortita, cortita.
Lástima, lástima. No, porque también es una manera de enriquecerse, aunque sea con cadena, pero bueno, tienes la oportunidad de, a través de otros ojos, ¿no?, o a través también de los tuyos y averiguar muchas cosas más, ¿no? Con lo que ganas ahí, compras la longitud de la cadena para poder escribir una... Así lo haces. También te lo preguntaba, pero claro, me has dicho que aquí te pones en la piel de alguna manera de una chica. Sí, sí.
No sé si has tenido la oportunidad de preguntar, de comentar, de asesorarte, del sentimiento de cada uno de esos momentos en los que ella vive.
Sí, yo he hablado en mi vida, he hablado con muchas mujeres, pero también he hablado con mujeres que han sufrido este trauma que ha sufrido esta pobre chica, esta pobre chica ficcional, porque la real... Está bien, ¿eh? Esperemos que esté bien. Y que siga con sus sueños. Pero...
Son muchos daños que la gente recibe en su vida, ¿no? Y entonces es siempre muy complicado entender cómo funciona esto, cómo funciona vivir con el daño que tú has recibido. Y si es un trauma de esta dimensión, bueno, yo ofrezco, no es que ofrezco esto como una solución, esto es mi solución personalmente para una persona ficcional, ¿no?
No se puede adaptar ahora a una situación real. Qué ganas de tener el libro, ¿eh? ¿Lo tenemos que esperarnos o ya tenemos la oportunidad de tenerlo en nuestras manos? ¿Se puede coger en alguna editorial ya? Sí, está publicado aquí con Arrola, como mi otro libro. Hace un par de años creo que también estaba aquí. Se llama La jugada perfecta.
Y está también con Arrola. Muy bien. Y claro, está en las librerías. Las plataformas, diferentes plataformas, en las librerías. Sí, está disponible en estos sitios. Espero. Yo también, ¿eh? No, pero se puede pedir si no está, porque se han agotado todos los ejemplares que tenían, entonces se puede pedir más. Muy bien. Siempre hay más en este mundo, siempre hay más. Más sí, ¿no?
La portada es azul de medianoche, en rojo, en las palabras. Parece que sea como si fuera sangre. Tengo la sensación de que está hecho...
¿Con ese rojo sangre? ¿Es la intención de por ahí? Esto era la intención. Esto es un amigo mío de Berlín, que es pintor, se llama Grego Hiltner, y le he pedido de pintarme esto. Entonces esto es una tela grande, tiene más de un metro de altura, y entonces él ha trabajado con un pincel muy violento para hacerlo. Sí, sí, sí, sí.
Y me encanta la dinámica y me encanta el hecho que también que hemos escrito el azul en rojo. Claro, claro, claro. Y ese azul de medianoche que al principio cuando ves la portada te da muchas opciones, ¿eh? Sí. Porque te hace volar. Yo para mí, que a mí me gusta dejarme llevar un poco por lo que veo, por lo que se escucha,
Te da muchas más opciones, pero bueno, esperamos a ver lo que pasa. Será, si queréis, ya lo tenéis, tenéis la oportunidad de cogerlo, de tenerlo, este libro, y si no, en la presentación que se hará este fin de semana, Richard. ¿Cómo irá la presentación? A ver, explícame. ¿Cómo será la presentación en Estudio 23? Recuerdo, a las 7 y media de la tarde, este domingo, día 11 de enero.
Sí, eso es un poco curioso para nosotros, a ver si cómo va a salir, porque normalmente son actuaciones de música, pero... Claro, eso... Sí, pero ha hecho esta propuesta a Herbert de hacer como una presentación del libro...
He pensado, mira, vamos a variar a ver si qué pasará, porque siempre me gusta hacer un poco experimentos. Y hicimos hace un par de semanas en el Museo de Art Modern, y ha salido súper bien con Mylon Fowler, y está leyendo del libro en la volta de la protagonista, y ha salido estupendamente bien.
Y dice, mira, esto es perfecto para estudio, por una hora, para pasarnos bien. Muy bien. Yo voy a tocar un par de temas que he escogido para Herbert. Muy bien. Sí. Y eso empezará a las siete y media, recuerdo de nuevo, ¿eh? Sí. Por Ciudad Mosca. Sí, una horita, sí. Y después pueden comprar el libro. Muy bien. Y a más a más firmado por el autor. Sí. Que esto siempre nos gusta, ¿eh? Claro. Sí sabe escribir. Claro.
No, pero Richard es la persona absolutamente perfecta con sus canciones. Yo soy un gran fan de Richard y sus canciones. Por eso le he pedido en la otra presentación de cantar, porque es el blues, y el blues es blue,
Azul, ¿no? Y azul y blues en inglés significa también triste. Claro. Tristeza es un poco como la saudade de los americanos, ¿no? Como el fado de los americanos. Y esto encaja muy bien con el libro, con lo que pasa ahí. Porque las historias, todas las pequeñas historietas de los street kids que siempre están interpuestos son muy tristes.
Eso es lo que estaba pensando. También la tristeza del blues. Gente tan joven que están perdidos. Sufriendo de qué manera. Sí, sí, sí. Y entonces aquí encaja todo. La música es americana, el tema es América y es el blues, la tristeza y el azul de la noche. Todo en una... Es poesía pura, ¿eh? Es una maravilla.
Pero es curioso porque cuando ella empieza a leer el libro, dice, esto es un libro de carretera. Y dice, mira, tengo una canción de carretera. Porque siempre me encantan estas historias. Y siempre hay un punto que cuando subes tu coche...
...y tienes todo el poder del motor... ...y también vas muy vulnerable... ...cuando estás por la calle... ...por los elementos, los entornos... ...y cosas pueden pasar en velocidad... ...y siempre me gusta este hueco... ...entre poder... ...y punto vulnerable... ...toda la vez... ...entonces cuando estás leyendo el libro...
Bueno, yo empecé a tener una idea. Dice, mira, perfecto, una canción de carretera igual que el libro. Dice, no, el libro no es exactamente así como he pensado. Sí, es de carretera, pero es algo más psicológico. Yo creo que estoy leyendo de su libro.
Es como entre la realidad y la fantasía. Herbert yo creo que está metido en este hueco. Hay una zona entre las zonas desconegudas casi.
Y todo esto recordamos que será este domingo, día 11 de enero a las 7 y media de la tarde. Set puntuales, importantísimo, porque más a más recordamos que Estudio 23 es una pequeña joyita que tenemos en la calle del Vidra número 8.
Sí, es que tiene como un formamento de más o menos 30 personas, todos muy indirectos. Claro, claro. Esa es la belleza, este sitio. Como de años pasados. No es como mirando una pantalla de ordenador o tu pantalla de teléfono. Es algo real. Sí, sí. Bueno, tenemos la presentación de este libro, de este azul de medianoche, pero...
La música continuará sonando, ¿no? Tenemos conciertos en Secrets & Acoustic. Sí, porque la semana que viene tenemos a Big Mama Montse. ¿A la Big Mama me la traes? Sí. Muy bien, muy bien. Incluso que va en todo acústica, sin ampli ni micro, porque normalmente ella siempre toca en un gran escenario. Tiene una voz increíble a Big Mama Montse. Tienes que venir, pues.
Pasa que sabes que los domingos... Bueno, agradeceros a los dos. He de estar este ratito con nosotros. Herbert, gracias, gracias, gracias. Gràcies per poder estar aquí. Gràcies, gracias, también. Siempre un placer. Y recuerdo, recuerdo de Naur Secrets en acústic el diumenge, dia 11 de gener, a dos quarts de vuit de la tarda, que esteu tots molt, molt convidats, amb una hora de màgia, de lectura i de música. Gràcies.
Adéu-siau. Muchas gracias.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari...
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va, va, va. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
I ja la tenim aquí amb nosaltres. Reprenem de nou. Carles d'artistes. A veure, s'acompanya Anna Ortega. Anna, bona tarda i benvinguda. Feliç any nou. Hola, hola, Sílvia, tu i a tothom. Bona tarda i feliç, feliç 2026. Perquè feia que tu i jo no ens vèiem des de l'any passat, eh?
Però de l'any passat a l'any passat, de novembre, he estat calculant. Jo dic, quan fa que no veig l'Anna? Quan t'he vist, dic, és l'Anna? Ja no estava, estava insegura, faia tant de temps. Que no et veia des de l'any passat? Canvia tant. Ens posem més roses, més altes, més... Més desveltes. Després dels torrons i... No. Això desvelta...
L'únic, el iogurt, el millor. O el trosset de formatge. Això sí que és espelto. Tot el de més... Tot el de més com que va ser que no, no? O era espelta. Però no ho sé, no ho sé. Crec que m'he confós, m'he confós. Què tal? Com t'ha anat? Bé, molt bé. Molt curtes, com sempre. Jo penso que les vacances i aquests dies de festa... Podien durar cinc mesos. No sé si, eh? O sis.
No tens temps de viure-les ben bé, perquè de sobte ja t'ha passat un dia, t'ha passat l'altre, i dius, carai, però que de pressa va tot, eh? A més a ser, bon Nadal, feliç any nou, bon rei! Ah, ja està, ja s'ha acabat. Són tres coses, així pum, pum, pum, que t'arriba i se'n van. No tens temps d'acabar un dia de felicitar tothom en el xat de WhatsApp, que ja arriba... O respondre. O respondre. Que aquesta és una altra. Aquesta és una altra.
Que encara dius adiós d'avui, bona i nou! Fins a quin dia se pot dir allò de bona i nou? Clar, avui estem a dia 10. Què pot ser? Fins a... que s'acabi el mes de gener? A partir del febrer ja et miraran malament. I vagi... No ho sé. Vinga.
Però escoltau, sí que no dona temps a res i la veritat és que tot passa molt de pressa. Però abans que se'ns passi de pressa la secció d'avui, què et sembla si comencem amb un esdeveniment que vam tenir l'oportunitat de veure'n al mes de desembre i que ara ens volem fer una mica de ressò i començarem amb ella, amb la cantant Soraya Arnelas, perquè està d'estrena. Soraya Arnelas
Fui siguiendo el rostro de las estrellas, caminando entre las olas del mar. Sé que guardo dentro de mí una bella y que no...
Doncs escoltem la cançó Soy Real, que és del nou tema musical... que apareixerà en el seu nou àlbum Ilumina... i que veurà la llum precisament el proper 13 de febrer. Nosaltres la vam trobar a Barcelona... amb un exclusiu còctel que va donar una reconeguda estilista...
i que va estar acompanyada, entre d'altres, de Maite Casademunt, Carlota Beltran, Patricia Casarini, Pol Espargaró, Enmali Colin, entre d'altres assistents, personalitats i influencers. Soraya va ser el centre una miqueta d'atenció d'aquest exclusiu còctel i escoltem com ella ens comenta aquest nou treball i per què il·lumina.
Entonces yo al año que viene le pido un viaje de novios, a los reyes le pido un viaje de novios, les pido más tiempo en familia y salud. Y luego ya sí, eso ya después, mucho trabajito. Y el niño, ¿no? Pues hombre, el niño sería fantástico, pues si hubiera una niña sería fantástico también.
Lo que pasa es que tengo que encontrar el momento. Necesito una revaca de viernes. Sí, porque con el nuevo disco decías que sale en febrero, ¿no? Sale en febrero. Ilumina, ¿verdad? Se llama. Ilumina. Ilumina, perdón. ¿Qué representa esta palabra tan potente? Ilumina es, para mí, es... ¿Te han dicho alguna vez...?
qué bien te veo, cómo brillas, qué guapa te veo. Ilumina es cuando uno emana esa luz especial porque está en sintonía con su esencia, con quién es, está feliz y esa luz especial que todos emanamos, eso es ilumina.
Doncs il·lumina que veurà la llum, com diem, el proper 13 de febrer, que serà el nou àlbum de la cantant Soraya Arnelas amb qui vam tenir l'oportunitat de parlar i això és el que ens va explicar aquest exclusiu còctel que va tenir lloc en el mes de desembre abans de tots els Nadals.
I després, bons desitjos, perquè he pogut sentir... M'imagino que aquí hi havia moltes més coses que va explicar, va comentar a tots els presents. Això de tenir-la a propet, a propet, deu ser... I dius, home, Soraya, explica'm, explica'm, no? I a més, saps què passa? Que va ser encantadora amb tota la premsa que estàvem allà. Era una tarda que feia molt de fred. Fred? Aquests dies? No. Sí.
Ja començava, apuntava maneres, eh? És impossible, és impossible. Apuntava maneres al desembre que tindríem i va ser una tarda molt de fred, però ella va estar, doncs, molt amable amb tots nosaltres. Va contestar a totes, totes, totes les preguntes que li van fer, inclús en què estava fent el seu home, de les nenes, que la petita apunta maneres i diu que aviat li traurà el lloc amb ella.
Sí, sí, perquè la petita és una terremotrilla d'aquestes. Sí, sí, és moníssima també. La gran és més tranquil·la i sembla ser que també seguirà una miqueta la saga d'ella. I que tenien sort perquè el marit es quedava a casa teletreballant i que per això ella podia fer tot el tema de les feines, les actuacions... Cal dir que la vam tenir aquest desembre el 31, el cap d'any, amb una coneguda discoteca a Lleida que van celebrar el cap d'any juntament amb l'actuació de Marta Sánchez.
Ah, molt bé, que Marta Sánchez, recordem que estan d'aniversari. També. Vols 40 aniversari? 40 anys. 40 anys sobre els escenaris i ja per molts anys. Marta, si algun dia vols venir a Carre d'Artistes, a Tarragona Ràdio, el que sigui, aquí ens tens, eh? Portes obertes perquè els puguis explicar tot. Te esperamos, Marta. Felicidades. 40, eh? Como nosotros. Tarragona Ràdio.
És veritat. 40 anys aquest any, d'aquí de la ràdio. Déu-n'hi-do, eh? Veus, 40 els pets que ja estaven, 40 nosaltres, és que... Escolta. I quan arribem als 50 ja... Bueno, bueno, bueno, ja... No, dona, tu aquí. Tu aquí i jo aquí. No, no, deixa tant. Tu aquí i jo de festa.
Què més coses tenim? Doncs més coses, perquè en aquest mes de desembre cal dir que vam tenir notícia que el conegut actor John Travolta va estar aquí a Barcelona, concretament en Barberà del Vallès, perquè està rodant una producció espanyola que porta per títol Black Ties.
que traduït és Marea Negra i va estar a Barbera i la gent que es va assabentar va poder fer fotos amb ell i va ser notícia que havia estat aquests dies molt a propet de Barcelona fent aquest rodatge d'aquesta producció que veurà la llum d'aquí a un temps i que nosaltres ens farem també ressò i tot això va ser abans de desembre i al cap d'any de desembre amb Soraya i Marta Sánchez aquí molt a propet a Lleida
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I ja passem, si vols, a les campanades de Capdany. Vinga, va, vinga, va. En la puerta del sol, como el año que fue, otra vez el champán y las uvas y el al... Hem de dir que hem estat comentant ja prèviament una miqueta els diferents vestits de Capdany, de diferents televisions, i que jo crec que ja tenim tu i jo una favorita.
Sí, jo penso que sí, eh? Jo penso que sí, eh? No sé si... A veure, la diem les dues a la vegada? Diem la televisió en qüestió? Vinga. Sí? Una, dos, tres, TV3. Sí, Laura Scan, eh? Exacte, exacte. Amb un vestit que portava la Laura Preciós de Yolan Cris, una coneguda marca de disseny i moda,
I cal dir que per mi va ser de les més elegants, de les més adequades, a més, per un cap d'any, perquè el vestit era vermell amb un corsé, era molt xulo. Estupendo, si no li queia... Sí, exactament. Com guan, eh? Exacte. També molt comentat va ser el vestit de TV1, de Txenoa. Anava guapa i anava elegant. Sí. Però... Ai, hi ha alguna cosa, hi havia alguna coseta que li ballava.
La part del pit jo crec que li hagués pogut fer una altra cosa. Exacte. El vestit era espectacular, perquè cal dir que el vestit era xulíssim, era del dissenyador Armando de Miguel, i li quedava com un guant. Però sí que és veritat que el tema de l'escote ahir fallava al vestit. Jo crec que allà li ballava molt. Sí. I no perquè ella tingués un mal cos, no, no, que ho tragués. O només que el vestit en lloc de...
Sí, o que el vestit, enlloc de quasi el maluc, fos una mica més a dalt, potser li hagués pujat una miqueta més al pit i li hagués realçat una miqueta més la seva forma, no? Sí, no, que estava... I que estava espectacular, però és veritat que... Exacte, espectacular, i que, a més a més, ens ho vam passar molt bé, perquè va ser, jo crec, molt divertit. Sí, amb el scopa. Molt espontani, amb ells...
Els estopa, que guapos, eh? Els estopa, que guapos i que elegants. Ara, et dic una cosa, em feia una miqueta el calçat dels estopa, eh? Perquè un smoking amb bambes blanques d'aquestes que són tan totxes, home, hi ha moltes bambes que són molt elegants. Ja, però és que teòricament no sabien de veure els peus.
Clar, s'ha de veure... Estàs a televisió. Ja, però s'ha de veure de cap amunt. Clar, s'ha de veure de cintura cap amunt, o com a molt de la zona de la cadera, cap amunt. També, també. No? Sí, no sé, però bueno, no sé. Clar, quan presenten i ensenyen tot el vestit sencer de la Xenoa, per això, clar, ja veus tota la resta. Sí, sí, així. I l'esperada de la festa, què? I l'esperada de la festa, què?
I l'esperada de la sexta i antena 3, Cristina Pedroche, doncs va ser un vestit molt conceptual, molt simbòlic. Reutilització, la capa que portava a sobre de peces d'altres anys, l'estilista era el Josie, de sempre, des de fa aquests 12 anys, i és una peça creada expressament dins d'aquest projecte artístic anual, no? Sí que és veritat que va ser molt comentat perquè semblava la capa aquesta un poti-poti de... Sí, sí, de coses que s'havia trobat a la banda. Sí, sí, sí.
Que tindria el seu sentit, com ella li va voler donar, però la veritat és que, no sé, visualment quedava una mica, jo què sé, d'aquella manera. I després a Telecinco va estar la Sandra Berneda, que va vestir un mono conjunt de pantaló amb transparències, pedreria i una miqueta de capa. És veritat que no era un vestit perquè aquest mono pantaló era molt semblant amb el que es porten esquiat. De fet, estaven en una estació d'esquí.
I és veritat que el Jusso Jones també portava un smoking clàssic i sastraria convencional de Tom Black. Dèiem de la Sandra Barneda que lo de dalt, aquelles tires que portava com de seda, no acabava de quadrar gaire, gaire, gaire. Jo l'havia trobat també molt elegant.
Sí, sí. Vam estar una estoneta només amb ells, perquè jo me vaig quedar, ja t'ho dic ara, em vaig quedar amb Televisió Espanyola, el trosset per veure, precisament, els estopa i a la Genoa. Ah, jo també. I després, clar, quan ja passa tota la nit de cap d'any, l'endemà, que ja estàs, ja una miqueta més per poder veure i...
Sí. I llavors quan vaig fer, precisament, una miqueta de... De sàping amb les plataformes, no? Amb totes les diferents televisions i vaig veure els diferents vestits i això. Sí, sí, sí. I dius, no, no, me quedo amb TV3, que també el Miki també anava superguapíssim. Molt elegant, molt elegant. Guapíssim, guapíssim.
I cal dir que va ser espectacular a Barcelona el conjunt de drons, focs d'artifici, aigua, colors... A mi, jo vaig quedar bocabadada perquè vaig pensar, dic, ostres... Perquè justament amb les campanades, els drons, que eren 12 drons en círcol, s'anaven traient a mesura que anaven fent les campanades, no? I quedava després, doncs, clar, 12... I el 2026. Exacte, el 2026. I després al Barcelona, d'aquella manera...
No ho sé, va ser molt espectacular els de Barcelona i em va agradar moltíssim tant els estilismes de tots dos, del Miqui Núñez i de la Laura, com després tot el que va passar darrere de l'Amnac a la font. Vull dir que molt xulo. I això és el que va passar ja la nit de cap d'any, però tenim més notícies. I tenim més notícies, perquè ja passem el dia 1, dia 2...
I... I... Notícias. Doncs vinga, notícias de bones, altres de no tan bones, diguem-ho així. Sí. Però bueno, a veure, quines notícies han de dir-vos? Mira, las bonas es que el Quico Rivera, el fill de la Isabel Pantoja, té nueva novia.
Veus? Que d'aquí a res la coneixerem, si no la coneixem ja? Ja ha estat portada de les principals revistes del Cor, i ja l'ha presentat, ja la coneixen les nenes, etc. Les males llengües, les males llengües, diuen que a la comunió de la nena, quan ell estava encara amb la Irene Rosales, ell va fugir una hora i mitja que ningú sap on va anar. I no va donar explicacions. I arrel d'aquella sortida va ser quan la Irene Rosales va decidir ja trencar.
Perquè ja se olorava que alguna cosa passava. Sí, exacte. I diuen que ja es coneixen des de llavors. Estos són les males llengües. Aquí solo lo comentamos. Sí, sí, sí. Tot això, presumptamente. Presumptamente. Però que ja estigui integrat a la seva família, a la d'ella, que la coneguin les nenes, que ja funcionin com una parella, quan només fa es catgi un mes, que va sortir una miqueta aquesta notícia que podria ser
Cal dir que aquesta noia va ser nòvia, bueno, exnòvia o exparella de l'Omar Montes. Ah, sí que tot ho queda en casa. Que ja saps que l'Omar Montes i el Quico Rivera van ser cunyats perquè la seva germana, la del Quico Rivera...
Va sortir amb el Omar Montes una temporada. Home, que sí, tot queda a casa, eh? Todo queda en casa, todo queda en casa. Malo conocido, bueno por conocer. Sí. I això és el que ha hagut pensat la Lara Alvarez, perquè per tercer cop torna amb una parella que ja van sortir temps enrere, van trencar, van estar molts anys sense saber un de l'altre, l'any passat van tornar a sortir uns mesos, i ara s'han donat aquesta tercera oportunitat.
La presentadora de la televisió, l'Ala Álvarez, torna a estar enamorada de Perico, que així és com es diu aquesta parella, que és pilot d'avions. Ella és pilot. Mira, el cor és el que mana algunes vegades. Jo en aquestes coses què hi crec?
I si algú... A veure, què dius? Quan la primera vegada ha sortit bé, doncs mira, ens donem una segona i potser acabem de... Sí, no sé, mira, malo conocido, saps allò del refrany? Que sí que podria ser. I una altra de les notícies que ens va deixar perquè va néixer el 2 de gener va ser el tercer fill de Maria Pombo i Pablo Castellanos, saps la influencer Maria Pombo. Doncs ha sigut mami del seu tercer fill, aquest cop és una nena i porta del nom Mariana.
Molt bé. Felicitats, eh? Sí, sí, sí. Això dels naixements sempre ens agrada moltíssim. Ai, sí, i tant. Ho podem comentar encara més, eh? I tant, i tant. I d'altres que potser no estarien tan feliços, però que no se sap, perquè resulta que la reina Letícia va entregar els premis de periodisme d'una coneguda publicació i va coincidir amb el seu excunyat, Jaime de Maritxalard.
que no sabemos si se dijeron algo o no se dijeron nada, però coincidieron. Jo crec que per educació, un hola o què tal, encara que només sigui per educació, allò que deia la Pantoja, dientes-dientes, la idea seria aquesta. No pots negar-li encara que sigui la salutació.
Clar, i saps també a qui va coincidir amb Cayetano Martínez d'Irujo, que feia la seva primera aparició després de la seva boda. Sí, que a vegades ja vam parlar-ho aquí també, Anna. I tant, i tant, i tant. Van parlar de la boda de Cayetano Martínez d'Irujo. Doncs també va estar en aquests premis de periodisme.
I va coincidir amb la reina Letícia. Molt bé, molt bé. I, escolta, més a propet. Vinga, va. Si jo et dic Port Aventura... Encharte't, me vaig muntar. Me vaig muntar. Ui, quina sensació, Anna, que bonic. Sí, no? Sí, sí. A més, jo sempre he de confessar-ho. Jo aquestes coses de muntar-me, en segons què, com m'amereixo dreta...
Em fa molta por. La història no és durant l'animació, durant el moviment que hi ha dintre de l'atracció, sinó és quan surto que ho passo fatal. Va ser un momentet després, vam dinar alguna cosa i superbé. Recomanable Uncharted. Això sí, veniu en dies que no hi hagi dues hores de cua. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. És una de les atraccions...
Ara per ara és una de les estrelles. Doncs, escolta, li podré preguntar també al Daniel Diges, perquè saps que està fent el fantasma de l'òpera al Teatre Tívoli.
Manda sonora de la pel·lícula El fantasma de l'òpera, exactament. Protagonizada por Daniel Diges, Diana Sant Martín, el Teatre Tívoli de Barcelona, que encara en aquest mes de gener la poden anar a veure.
perquè aviat, aviat ja, almenys fins a finals de Gisner segur, perquè aviat ja s'acaba i cal dir que és molt recomanable perquè estan tots dos fantàstics, espectaculars, amb unes veus increïbles i tot l'elenco és una passada. És una obra molt maca.
dura dues hores i mitja, i totalment recomanable al Teatre Tívoli de Barcelona, aquest fantasma de l'òpera, i que es donin això una miqueta de pressa, perquè a finals de gener ja deixarà d'estar en cartell. Doncs cal dir que Daniel Diges va estar amb la seva família a Port Aventura. Anna! Sí, sí, sí. Quin dia va ser, que ho saps? Doncs sé que quan vaig veure el seu conte feia com uns 5-6 dies, o sigui que ha estat en aquestes setmanetes.
Per reis, imagino que seria una coseta així. A mi jo me'l vaig trobar i no vaig saber què era ell. Que dius, Sílvia, home, eh? No, entenem, que no esperes trobar-te'l. És igual que passa que si vas pels carrers per dir alguna cosa de Los Ángeles...
Tu no et trobes en una moto que s'ha aturat allà al teu costat que sigui el Brad Pitt. No te l'esperes. A què no? Veus? Veus el Brad Pitt? Segur que no, eh? Fins que algú diu, ai, se sembla el Brad Pitt. Llavors tothom, ah, però si és el Brad Pitt, no és el Brad Pitt. Però clar, fins que no algú o no aixecar la llebre, no ho saps. No t'ho imagines que puguis estar allà al costat d'ell, eh? Doncs igual.
Igual sí que te l'has creuat i vés a saber, eh? A més, ells van amb gorres i amb ulleres de sol. Sí, van una mica més camuflats, clar. Perquè no sàpigui què és ell. No, i a més que van amb la seva família i llavors van en plan d'estar uns dies en plan particular. I en plan tranquil·litat, que no necessiten tota la gent allà en plan mosques, a veure què és el que passa, si poden fer-se la foto.
I cal dir que no ho posarem ara aquí, però que si tenen oportunitat de veure el conte d'Instagram o de xarxes de Daniel Diges, ha versionat la cançó d'Aitana Superestrella com sonaria en un musical. I és espectacular. Espectacular. Així que aquí lo dejo. Que visitin una miqueta a les xarxes socials, perquè també de Daniel Diges, perquè és espectacular la veu i com adapta aquesta versió pop amb un musical de Superestrella d'Aitana.
Molt bé, molt bé. I continuem. Tenim la salutació, no? Ah, és veritat. Ah, mana, que tenim la salutació del Daniel. És cert. Doncs mira, si et sembla, l'escoltem quan vam entrevistar-lo allà a l'inici de setembre que començava i estaria en cartell el fantasma de l'òpera al Teatre Tivoli de Barcelona. Vinga, Daniel. Vinga, digues. Carrer d'artistes. Carrer d'artistes, Ràdio de Tarragona, un besito muy fuerte de Daniel Díguez.
És que ho fa sentint-ho, eh? Sí. No diu carrer, per dir. No, no, diu carrer. Sí. Totes les R's. Home, perquè si se deixa alguna. I tant, escolta, com a musical sempre localitza tantíssim. Carrer són 3 o 4 R's, per aquí al mig, eh? O 6. O les... No cridis, home, no cridis.
Oi, que hem d'anar al cine, potser o no? No, encara no, perquè vull comentar una última notícia que aquesta et sorprendrà i us sorprendrà a tots moltíssim. Què? Perquè saps la filla de la Carolina de Mònaco, Carlota Casiraghi? Sí. La que és la petita, doncs publicarà el proper 29 de gener el seu primer llibre que es diu La Fellure.
en francès, traduït és La grieta, i que serà distribuïda per una coneguda editorial i que arribarà aquí a Espanya a principis del mes de febrer. Perquè surt allà el 29, doncs calculem que fins que arriba aquí, dos o tres dies, més o menys, així que... Doncs Carlota Casiragi, el seu primer llibre. Estarem aquí pendents a veure de què parla, què ens diu, de què tracta, i estarem aquí, ojo a vizor, esperant a veure que aparegui, i si ens deixa caure a Barcelona,
potser el millor t'apropes. És molt viatgera en aquest aspecte. I cal dir que aquest proper dia, 13 de gener, el 16, que encara ens queda ja poquets dies per conèixer,
Coneixerem les nominacions de la quarantena. Mira, ves? 40-40, eh? Parlant d'anys, la 40 edició dels Premis Goya, que coneixerem totes les nominacions, a veure qui està nominat, qui no, i seran els presentadors Arturo Valls i Toni Acosta.
m'encanta, la Tònia Costa. Oh, és que és molt simpàtica. L'Artura Valls, també. Però és que la Tònia Costa és que, mira, me té el cor robat. Sí, no? A més a més, quan fa alguna que una altra declaració i això, és allò que dius, quina raó que té? Quina raó que té? Perquè parla de segons quines coses amb un seny
No, no. Des d'aquí, Toni, un pat d'onarro. I tant que sí. Que per cert la coneixem, eh? Cal dir que la coneixem, la Toni Acosta. Vam poder parlar amb ella fa dos temporades, em sembla, més o menys. Sí, sí, sí, que va estar a Barcelona amb un conegut sopar.
I doncs ara sí, Toni Acosta i cinema, quasi parlar de totes dues és parlar d'una cosa i passem ja. Cap a l'altra. Cap a l'altra, novetats de cinema. No compongo canciones ni soy un sex symbol, pero yo soy un artista. Yo no quiero ser peluquera, quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos. Miradme, lo logré. ¿Haces de Loretta Link? No, de Patsy Klein. Si tuviera un pelín más de teta, sería de Dolly. ¿Eres rubia?
Muy rubia, chaval. ¿Sabes quién te iría genial? Neil Diamond. Podríamos llamarnos Lightning and Thunder. Esto no es muy profesional por mi parte, pero me moría de ganas de hacerlo desde hace... ¿Vas a hacer un show de Neil Diamond? Una experiencia de Neil Diamond.
Todas las entradas vendidas. ¿Qué es Perljam? ¿No conoces a Perljam? Vamos a telonear a Perljam. ¿Qué estábamos tan cerca? Lightning no es nada sin ti. Venimos por ti, hermano. Siempre hay un amigo al que no le puedes decir que no. Espero ser ese amigo.
Todavía me da mucho miedo hacer muchas cosas. Pero si tú estás conmigo, podemos ser Lightning and Thunder. Yo ya no tengo miedo. ¡Nos vamos! ¡En marcha! Es bueno. Muy bueno. Lo hacemos lo mejor que podemos. Y si podemos ser fuertes y, sobre todo, agradecidos,
Quizá podamos hacer que el mundo sea mejor. ¿Estás bien preparado? Espectacular. Te aviso, va a sonar muy fuerte.
I ja de banda, Sonora m'encanta. Sí, és preciosa. Doncs estem parlant de la pel·lícula Son Sung Blue, Canción para dos. Està basada en una història real, perquè relata la història de dos músics amb poqueta fortuna, per dir-ho d'alguna manera, interpretats per Yuhu, espera que em sortirà el nom demà, eh? No et pateixis. Hugh Jackman. Hugh Jackman, ara, i Kate Hudson.
Que a més el Hugh Huckman és el Lovetno. Si dius directament Lovetno, ja sap qui és. I que es llença amb il·lusió a formar una banda tribut a Neil Diamond, demostrant que mai no és massa tard per trobar l'amor i complir els teus somnis. Llavors, com deia, està interpretada Kate Hudson, Hugh Huckman, Michael Imperioli, Fisher Stevens i Amy Belushi, entre d'altres les cançons, és la de Neil Diamond,
I és un gènere drama musical, romance, i bé, que està... És molt divertida, també, eh? Sí, i d'aquí la recomanem. Sí, sí, sí, perquè està, a més, doncs, basada en fets reals, no? Amb la qual cosa, doncs... Mira, que ja se feien tributs en aquell moment. Ai, i tant, sí. Ah, pel que veis, eh? Perquè això estem parlant de fa uns quants anys. Sí, sí, sí, sí, sí, i tant que sí. Així que... Recomanable totalment. Aquests són blus de la cançó de...
Mira, mira, mira. Aquesta cançó té unes quants anys també, eh? Ja m'encanta. És preciosa. En aquell moment devia ser també novetat, com passa amb les que tenim ara preparades. Igual sí. A veure si ho peten també, eh? Sí, sí, sí, sí.
Perquè una de les novetats que vam tenir aquest Nadal, abans de passar a la música, que també està relacionada amb la música, és novetat tant per documental com per la música entre cometes, perquè parlem ara de la Indigo, que ha tancat un 2025 espectacular, perquè va estrenar el documental La bruja, la nínia i el dragón.
perquè la vam poder veure, aquest documental, i amb tota la seva història, tot el que diu la seva raó de ser, no?, perquè diu que la raó de ser artista era fer aquest estadi, i ens ho comenta i ens ho diu mirant a càmera, i sens dubte, doncs, Lola Índigo va ser una de les grans protagonistes d'aquesta programació d'aquestes festes, no?,
La jove ballarina que la vam conèixer a l'edició del 2017 d'Operación Triunfo ha vingut carregat d'èxits en aquest 2025 i a més d'aquest últim llançament que és nave dragón i minidobles ha recorregut diferents estadis del país en una gira d'allò més especial
que, a més, l'ha titllat amb un dels seus grans somnis de la seva llista de fites. I cal dir que el documental és preciós, que relata molt les seves sensacions de tot el que va sentir, tant a Madrid com a Barcelona, com a Sevilla, i convidats especials que des d'aquí no desballarem, perquè ho deixarem.
que ho mirin el documental que ja està penjat amb xarxes i que la veritat que no s'ho perdin perquè és espectacular i és especial aquest documental de Lola Índigo. I això sí, també ens dona una miqueta... Mira, estem sentits de Lola, ara, què deia? Ara mateix de Lola Índigo, del personatge i de l'artista, perquè llevo un temps com a mà, tranquil·la.
He bajado el ritmo un poco. Me tengo que transformar tanto para enfrentarme a...
algo tan grande como 65.000 personas gritando. És que Déu-n'hi-do, eh?, de cop i volta, clar, te trobes que has de sortir, que tens 60.000 persones o 65.000 persones cridant el teu nom, i que, bueno, fantàstic, eh?, espectacular. Ara, espectacular tot el tema de producció d'ella, perquè l'escenari amb una pantalla LED enorme de tres, bueno, no sé quants metres, deien l'aixada de set pisos, eh?,
Aquella pantalla de LED del final, una alçada de set pisos, que Déu-n'hi-do, i amb tota... Tenia com tres nuclis dintre d'un escenari, no? Sí, sí, sí. I que es veu perquè fan com... Hi ha càmeres aèries que es veu tot a l'escenari i és una meravella de muntatge, d'espectacle, de llum, de so... I queden... Hem de dir que ells queden molt petitets, eh? Sí, sí, sí. Són petitets, petitets, ara està sortint... Tenim...
El Bisbal, que va ser un altre dels protagonistes. I tant.
A més es veuen els assajos, es veuen una miqueta tota la prèvia. Saps què passa? Que comparen molt els assajos amb després la posada en escena, en la real. I aquesta comparació, aquesta comparativa que fa amb els altres artistes també convidats queda molt xula, queda molt maca. Queda un documental molt, molt àgil de veure. Jo el vaig veure sencer i és molt àgil de veure.
Doncs totalment recomanable. També el trobeu si el busqueu a YouTube. Sí. I qualsevol altra... A plataformes que també hi és. Exacte. Sí, sí, sí, sí. Doncs ja està. Ara sí. Jo m'avançava abans, que jo no me'n recordava parlar de la Lola Índigo. És que tenim... I tu ja ho saps que me fa molta il·lusió una d'aquestes novetats.
Però serà per tancar, amb el teu permís, Anna, l'espai. I tant que sí. Primer anem amb les lunes al sol. Exacte. I a més, d'una persona que no el coneixem com a cantant. El vam conèixer com a actor, amb una de les conegudes sèries com Jo soy Bea, i que després va estar a l'isla i allò li va canviar, Supervivientes. I això li va canviar la vida. Cada noche te soñaba. Entraré
Después de cada latido En este cuerpo extraño Más de noventa lunas al sol Buscando mi mejor versión Y ya anda
Te llevo siempre en el corazón porque tú me has enseñado que el tiempo no pide permiso ni perdón. Que el tiempo no pide permiso ni perdón.
Aquí sí que li he de donar la raó, eh? Que el temps no demana ni permís ni perdó i nosaltres ja hem d'anar gairebé acabant. Doncs sí, cal dir que Àlex Adrobert és, com dèiem, un actor de televisió i de teatre i és el marit de la coneguda actriu també Patricia Montero, que es van conèixer amb aquesta sèrie Jo soy Bea i cal dir que ell va estar a Honduras a Supervivientes aquests 75 dies i d'aquí és d'on neix aquesta cançó.
el tema que va trobar molt la falta a la seva família, el tema de ser la seva millor versió, i sembla ser que aquella letra va sortir d'allà. I ara sí, per tancar, arriba l'estrella. Feia més de 10 anys, 10, ahir és nada, que no publicava absolutament res. 10 anys, eh?
El proper treball és el gràfic de Bruno Mars, que sortirà de cara al febrer. Encara haurem d'esperar uns dies, eh? El dia 27 de febrer tindrem aquest de romàntic. Mira, ja ens truca. Deu ser el Bruno Mars. Agafo. Sí, no? Talk to me. It would break my heart, break my heart, break my heart. If I find out you can't move.
Bona nit.
Ana, he de dir que no era el Bruno Mars. No era el Bruno Mars. Jo estava aquí amb uns batecs i jo deia que ja ens truca el Bruno Mars que ens ha sentit que ens vol donar la primícia. Exacte, perquè aquest nou single es diu I Just Might i pertany o pertanyà al disc que, com bé tu comentaves... De romàntic. De romàntic, que està previst a finals de febrer. 27 de febrer. El que no sabem és que d'aquí al 27 de febrer si ens donarà més píndoles aquest disc. Ah!
Ara, però ara només ens ha donat una, que va sortir ahir. A veure què passa. A veure què passa, no? Oye, estaremos expectantes, eh? Escolta, quantes coses per estar pendents, eh? I like, I love you, you. Anna, tu que tens l'anglès més, diga-li que digui a la ràdio. Home, you come here, home, aquí, a Tarragona Radio. Va, home. Fatal, eh?
Hola, moltes gràcies. A tu, Sílvia i a tothom. I tornem la setmana vinent, eh? Home, i tant, aquí serem. Ara m'he agafat carrerilla. Que vagi molt bé, molt bona setmana a tots. Adéu, adéu, adéu.
Fins demà!
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Lo más importante es que siempre el equipo se lo deja todo en el campo, que eso sí es verdad, que no se le puede reprochar. Vamos a un partido yo creo que muy importante para ver dónde terminamos la primera vuelta. Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
2-0-9 a control, preparados para despegar. ¡Todos a bordo! 12, 11, 10, 9, 8, ignition signal started, 6, 5, 4, 3, 2... Aquí el vuelo 2-0-9, tenemos problemas. Deja portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Doncs mira, que ja el tenim aquí amb nosaltres. Miguel González, bon any nou. Bon any nou. Què tal, com t'ha passat? Bájeme lo artabose. Per què? És que si no, no l'heu a l'abril. Ai, que no està. On està l'abril? Doncs m'ha dit que havia de manjar. Abril, abril, per què? Segurament a fer coses més de profit que en altros.
Home, però nosaltres comptem amb ella. Abril, se'n necessitem. Te necessitamos. I need you, April Rivers. I need you, I need you. I wait to love me. I wait to leave me. Bueno, tornem amb aquest despropòsit de sexu que se te deixa emportar. Pots apropar-te una mica al micro. T'estàs ient hacia atrás. Què te está pasando? No lo sé. Una pel·lícula que valga la pena...
No, aquesta setmana no. Què diu? Ja podeu desconnectar, podeu passar a l'emissora del costat? No. No, però aquesta primera és molt bonica i les altres que estic veient també... Hi havia una falca als anys 90 que deia... De pit. No. Hi havia una falca als anys 90... El petxo. Ah, no, perdó, perdó. És que és de pit. És que he vist que tens un tall que es diu de pit. Sí, sí, sí, pots, sí, pots. Hi havia una falca als anys 90 que deia... No toques el dial, que rampa. Ah...
Doncs és així, eh? Som nosaltres. Som nosaltres. Els que fem que rampi i que no et moguis d'aquí al nostre costat. Després parlarem del pit, va, però de moment et proposa una cançó. Vinga. Vols canviar la sintonida? Sí. Canvia'm la Joan Marida. Silvia, deixa't portar el Miguel González.
I un any més, eh? Hauria de dir, Miguel, deixa't portar. En Silvia García. És veritat, és veritat. Has de ser Miguel, deixa't portar. Vas veure les campanades? Gairebé no. Gairebé no. Gairebé no. En fet, mira, vaig veure el dia 1, en aquell moment que no podes con tu vida de comer, vaig veure gris.
Oh, que bonica, que bonica. A Televisió Espanyola. Han remasteritzat les cançons i els diàlegs se senten superantics i en canvi les cançons molt bé. I dius, no m'he quadrat, Olivia Newton-John, que tens 33 anys. Que teòricament en aquell moment ha de tenir 16 o 17, com a molt, no?
Ara deu estar vivint la seva joventut eterna. Sí, pobreta meva. Vinga, anem amb la primera pel·lícula, que ens la porta Craig Brower. Craig Brower. Craig Brower. Estrena Song Song Blue, cancion para dos. Home, que és una banda, és una molt bonica, eh? I un jacma. Però jo soc un artista. Però l'artista és... Quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos, miradme, lo logré. Lo, lo, lo, lo que sigo...
¿Haces de Loretta Ling? No, de Patsy Climb. Si tuviera un pelín más de tetas, haría de Dolly. ¿Qué? Ah, Dolly Parton. Muy rubia, chai. ¡Ay, que no me recuerdo! ¿Ese no te he hecho un jajamber? ¿Sabes quién te iría genial? Neil Diamond. ¡Ah, Neil Diamond! ¿Esa qué es? Podríamos llamarnos Lightning and Thunder. Esto no es muy profesional por mi parte, pero me moría de ganas de hacerlo desde hace...
Vas a fer un sou de Neil Diamond. La història de dos músics, amb poca fortuna, que es llancen a formar una banda tribut a Neil Diamond, demostrant que mai és massa tard per trobar l'amor i complir els somnis que un es planteja. Oh, que bonic. I això em queda molt bé pel 2026. Si teniu somnis, dormiu. I això us complia. I això us passarà. Subem-lo. Ah, no, em pensava que anava a la cançó. Sí, sí, sí, és que...
Ai, pensava que jo també, eh? És un pianí, jo. Però no, però no. Jo està. Bueno, aquesta no em crida atenció, eh? No? No. No, no, no. I la que ve ara? La que ve ara sí. Torna a la gran pantalla el guanyador d'un Òscar, Brendan Fasser, amb la pel·lícula, ara, Rental Family, família d'alquiler. El mercado ya no es el mismo. No. Te ofrecen la mitad por hacer el doble. Vas renovar. Pero te he conseguido un curro y está bien pagado.
Vendemos emociones. ¿Cómo? Interpretamos un papel para los clientes. Padres, hermanos, novios, novias, mejores amigos y les ayudamos a conectar con lo que les falta. Solo soy un actor, no sé ayudar a la gente. Lo que te ofrezco es poder interpretar papeles que signifiquen algo. ¿Y por qué yo? Necesitamos un tío blanco.
Una pel·lícula que s'ambienta a Tòquiu i segueix un actor nord-amèricà que s'esforça per trobar un propòsit a la seva vida. Aconseguirà allò que... A veure, torno a començar, eh?
aconsegueix allí l'estanya feina per una agència japonesa de famílies de lloguer. Has vist? Sí, sí, sí. Llogar a un pare a una mare que necessitis. Correcte, interpretant papers per a desconeguts. A mesura que s'acabaran dinsant en el món dels seus clients, doncs començarà a establir lligams autèntics que desdibuixen els límits entre l'actuació i la realitat. Que bonic. Els papas se'ls agafa carinyo. Oh, i tant. Carinyo. Papa, papa. Papa. Papa. Papa. Papa. Papa.
Bueno, d'aquesta no tenim el tràiler que porto ara, la Cronologia de l'Agua, que és el debut com a directora de la popular actriu Kirsten Stewart, que també és la corionista del film. En aquest cas està basat en el best-seller de les memòries de Lídia Juknavich. Està molt rara la gent. Què et passa, a boca?
I que és una nedadora en un entorn afectat per l'alcohol i la violència. Per aquí? No, no, no. No està, no està. El d'Elida t'ho digui jo, que l'he buscat. Sí que tenim el de la següent, que es diu, a veure si ho pronunciem bé, Nouvelle Vague.
El del centro és Truffaut. El que està a su izquierda és Chabrol. I el de les gafes de sol és Jean-Luc. Codà. El Jean-Luc és el que canta els amics de les arts? No, és un altre. Tenim aquí el Richard Lindlanter, que torna a la gran pantalla amb aquesta proposta que és d'un Nouvelle Bac, una cinta que s'endinsa... Per què rius? Perquè fas com d'un poc poc.
És que jo me pongo en el ascento. Sí, sí. Anem a la història de la creació del moviment cinematogràfic francès, conegut com la Nouvelle Vague, i que se centra en la producció de la innovadora pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escalera, de l'any 1959. Sílvia, que si ens escoltessin els del No som ningú, que aquests no ho diguis a ningú, com sigui el programa, No som ningú...
Encara ens convidaria. Encara ens convidaria. Guapa, mou la gent! Intel·ligent! És veritat, eh? I aquella campana que porten, no? Porten molta cleca, m'agrada molt. No, però la cleca la fa d'ells en vivo i en direct. Jo vull anar a tres programes d'aquesta casa. Vull anar al Manamana. Estàs convidat? Vull anar al Randemar amb Laura Rovira. Estàs convidat? O sigui, amb Marina Pérez, que ja em va convidar...
I vull anar al No som ningú, també. Que no en tinc ni idea de cine, però podria anar-hi. Jo els hi dic, eh? Va, ja està. Fet, eh? Anem a les plataformes, va. No tenim encara el de Netflix, no? Molt bé. Sí, el tinc, però... A casa. No, que no és conya, el tinc, però no me'n recordo. Sí, sí, a casa, a casa. Que no, que no, que lo tengo, por favor. Vinga, tenim els actors George Bernal. És que s'escoixia Bernal.
Ah, aquí... George Berdahl i Tessa Thompson, que protagonitzen una sèrie a Netflix que es diu El i Ella. Molt bé. S'ha estrenat ja aquest dijous a Netflix. A veure com sona El i Ella. Ho tenim, sí, eh? Ese blues...
Ha aparecido un cadáver. Dámelo como reportera. Quizá no sea nada. Ambos sabemos que hay algo. Una mujer muerta. Pero por ahora no podemos decirles más. Muchas gracias. ¿Es cierto que la conocías? Dios, ¿de qué va esa periodista? ¿Ves? Es exmujer.
Aquesta té bona pinta, eh? Coneixerem l'Anna. Hola, Anna, què tal? Anna Ortega, no, eh? Establerta a Atlanta. Viu reclosa i cada vegada més allunyada dels seus amics i de la seva carrera com a presentadora de notícies. Però quan s'assabenta per casualitat d'un assassinat a Dalhonega...
Daj, lo nega. Ha hagut d'assejar, eh? Sí, sí. Daj, lo nega. Porta tot el matí per aquí. Daj, lo nega. Un poble tranquil on va creixer, ¿vale? I no li podíem posar García. Daj, lo nega. Sí, sí, o les ventalles. L'Anna recupera la seva vitalitat i se submergirà en el cas a la recerca de respostes. Veus? És a dir, típica periodista retirada, ja ha venit un poquito a menos, que diu, calla, que han matado a Kenny. Aquí hi ha una xica. A veure què ha passat. Sí, sí.
El detectiu Jack Harper... Home, Jack Harper. De los Harper de tota la vida. De los Harper de tota la vida. Doncs també s'implicarà. Veus? També s'implicarà. No està per quitar el senyor Trump, també? El Trump no ho sé. No ho sé, no ho sé. Està a tot arreu. No, perquè no hi ha petroli. I en contraposició a tot això, s'estrena a la plataforma Netflix la quarta temporada de Machos Alpha, que jo ja he perdut la pista, dels Machos Alpha. Jo vaig veure la primera temporada, la segona, i la tercera ja... Jo vaig veure la primera i la segona se'm va quedar pendent, però bueno...
Nema HBO Max, que estrena també la segona temporada, ara sí, de The Pit. El pecho. Empieza el festival. Pit. El Brad Pitt. Mira el cor. ¿Quién si no sacará esto adelante en 4 de julio? Tu suplente ya ha llegado. Me sustituye como jefa en mi excedencia.
Tengo ideas para mejorar el departamento. Em té boia les veus, perquè moltes són repetides. D'altres sèries, per alguna cosa, sembla que estigui veient un Stranger 5. El Stranger 5 és el Hopper, aquí, no? És que són les mateixes veus. El Hopper és este que dobla com cinc ganes, no?
Que ja s'ha cancel·lat. Doncs mira, poca broma del doblador del Hopper, que ara no recordo com se diu, però ha estat un dels eterns secundaris dels anys 90 i 2000 al doblatge, i ara per fill ha tornat un paper superxul. Que protagonista, ja toca. A veure, The Pit, va, que ja va tenir una primera temporada i premiada, pel que sabem, The Pit és una anàlisi dels reptes als quals s'enfronten els treballadors sanitaris als Estats Units, actualment.
A través de tots aquests treballadors que es troben en primera línia treballant a un hospital de Pittsburgh. I aquí està Pit per Pittsburgh. Ah, que bonic, eh? Seria com en Peter, no? Saps que ara dic molt a què sí? A què sí?
És que ara la meva filla només ho diu, ah, que sí, i m'ho apega, m'ho enganxa. I té raó. Ah, que sí, papa. Ah, que sí, que sí. Un besito a gala. També s'estrena el 12 de gener la quarta temporada d'Industrie, HBO Max. Tenim més coses. La plataforma Movistar Plus ha estrenat també aquest dijous una sèrie que es diu Legítima Defensa.
Veus? Això ens porta a l'any 1995 i portada al cinema per Francis Ford Coppola, la novel·la de John Grisham, que tindrà ara una adaptació en format sèrie, a Movistar Proust. No me llamen, ara. Ah, no, que estamos en el programa, que estamos en directo. Clar que sí. I després, també, si ens n'anem a Prime Video, tenim una docu-sèrie que s'anomena Pelayo, Más allá del límite. Durante todo este viaje hemos tenido la muerte al lado.
Deixándonos el aliento en la nuca. Es como una niebla o un mal que lo empapa todo. Compañía, atención. Por eso este entrenamiento debe ser fuerte. Debe ser exigente. Más sudor y menos sangre.
Ell ho utilitza en la població civil com a escú. Plataforma Plain Video, que es tracta aquest divendres aquesta docu-sèrie, original, Pelayo, més enllà del límite, que té tres capítols només. Després del seu pas per Geo, més enllà del límite, l'inspector Pelayo tornarà ara a posar a prova els límits de la seva resistència. Aquesta vegada, doncs, a Colòmbia. L'ha matat, ella. Sí, sí, a Colòmbia.
A Colòmbia, eh? A Colòmbia. Sí, sí, sí. No sé si ho has dit. A Colòmbia. A Colòmbia. Més allà de límite m'importa amb aquella sèrie dels 90, saps? Que feien de... Tipo Black Mirror, però de l'època. Ah, ostres, però... Recordes, eh? Aquest és duret. No li passa nada a su televisor. Sí, doncs això.
És dura, és dura. Tenim la sèrie Vanguard, que arriba a Filmin, això s'estrena el dia 13 de gener, basada en fets reals, i encara tenim per aquí també que torna Teheran a Apple TV+, tercera temporada del thriller d'espionatge Teheran, que per cert va guanyar l'hemi internacional, que arriba el 9 de gener també a Apple TV+, i segona temporada de Mil golpes a Disney+.
Espero que sepas lo que haces. Ha sonat a pla de golpes, eh? Espero que sepas lo que haces. Molt de... Això ha estat escrit i creat per Steve Knight, a veure? Planees algo i lo temo. Us di les herramientas per sobrevivir.
És una sèrie que s'inspira en les vides reals d'un grup de personatges que lluiten per sobreviure al brutat est-end de Londres. Com ho has dit? A l'est-end de Londres, a la dècada dels 1880. Que vegis, eh? Molt curteta, eh?
No, tinc encara una cosa, però no tenim tràiler, perquè mira, arriba el 13 de gener, que això és dimarts que ve, al 3CAT, una cosa que es diu Et faran un home, morts silenciades. Què dius? És un documental de periodisme d'investigació del Senseficció que denuncia les morts de joves reclusos durant la mili als anys 80 i 90.
Un documental que arriba d'aquests que ens agraden del sense ficció, perdona. Molt bé, totalment recomanable, tot això. Sí, i encara em queda una sèrie, que aquesta sí que em crida una mica la curiositat, que es diu Departament Amades. És una nova comèdia del Trescat, que s'estreia també dimarts a la plataforma i que parla del bestiari i de les llegendes del país. Molt bé.
I amb això, i un biscoig... Ja m'ha acabat. Avui sí. Saps què passa? Comença l'any, els cinemes... Han d'anar a buscar les crispetes, la Marina Nena, i totes aquestes coses. Molt bé. Però la setmana que ve hi tornarem, a veure si ve també l'abril, que ens porta aquella salsa i aquell salero,
Sí, sí, sí. I de setmana que ve. Jo em pensava que m'anaves a recomanar un concert que es fa avui mateix. Sí. Avui, si ens esteu escoltant, diria adeu. És veritat, eh? Si ens vau a escoltar diumenge, es va fer ahir. I et podria explicar què tal va anar. Sí, sí. Què? No ho sé. Ja t'ho explicaré. Oculta realitat, no, eh? Oculta realitat. No, d'ocultarada, eh? Sílvia, gràcies. Anirem, no? Sí. Vinga. Ens trobem a la porta, eh? Adiós, adiós.
O BK, avui. Palau final i de congressos. 7 de la tarda, la millor hora.
Feliz que ser con ell.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals? Obramat.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid. La terra es plana, ho sap tothom.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que serà cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Doncs mira, des de l'any passat, que no sentíem aquesta banda sonora i que no agafàvem el nostre fil, i ja l'estudi de Tarragona Ràdio, el Beta, que saludem. Beta, bona tarda i bon any nou. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, no m'estan rient perquè amb aquestes festes l'han perdut bastant el fil. El fil, de tot. Ha començat un nou any i ha costat, eh? Ha costat posar-nos. Però ja estem aquí. Sí, ara ja som aquí. Però ha costat, ha costat la bancada. Perquè són sensacions molt estranyes
clar, jo almenys vaig començar a treballar una altra vegada, el dia 7, que és dimecres, clar, de cop i volta ja t'hi trobes amb el cap de setmana que ja està aquí trucant a la porta. I dic, que ja és dissabte, que ja tindrem per aquí tots els col·laboradors. Ei, heu de dir que ara, perquè esteu veient per aquí, esteu igual de guapos que l'any passat.
Molt bé, gràcies. Fantàstic, Estela. Però jo que també estic avui dissabte, no fa quatre dies que estàvem menjant el Tortell de Reis, i això que comentaven a fora del micròfon, encara l'estem païnt una mica, no? Encara que ens hem fet a la idea, eh? Sí, per això deia que ha costat una mica l'arrencada, però bé, vinga, ara ja som aquí i intentarem, doncs, fer el primer... A veure, programa d'any 2026...
Això mateix. Especial per nosaltres, després ho comentarem, entre moltes altres coses. Sí. Beta, com ha anat el teu comiat del 2025? Com estàs? Bé. Sí? Bé, bé, bé. Ha anat molt bé perquè, doncs, amb la gent que coneixes, a les xarxes sempre fas aquella pregunta...
de quina nota li posaràs al 2025. Doncs m'he trobat de tot, no? Amics que li han posat un 4 perquè no li s'ha anat bé, altres persones, un 5, un 6... Doncs jo al 2025 li vaig posar un 8. Ah. Sí. Doncs mira, molt bé. A més a més, un notable alt. Molt bé, molt bé. Va anar força bé. I només demano una cosa. Que aquest 2026, com a mínim,
sigui igual que l'any passat. No demà només. A veure, a veure. I que ens acompanyi, no? Una miqueta. Tot el que hi hagi al voltant. Perquè Déu-n'hi-do, eh? Sí, Sílvia, tot en aquesta vida és millorable. I esclar, per això vaig posar un buit, perquè sempre hi ha aquest marge de millora, no?
És clar, podríem arribar el 2026 a un 9 o un 10, però no crec que passi. Jo em conformaria que fos, com a mínim, igual, que aquest 2026 acabés posant-li aquesta nota de 8, no? Allò, un aprovat, però allò, solvència, no? No entrem en detalls, però bé, a mi el 25 em va anar força bé, em sap greu per la gent que va dir
oi, doncs jo li poso un 4, oi, jo un justet, un 5 justet. Home, pobrec. Sí, em s'agrupa aquesta gent, però esclar, cada uviu l'any. No que estigueu d'aquesta manera, home. Però s'entén que cada uviu l'any, doncs... De la seva manera. De la seva manera, esclar, i s'ha de respectar. La realitat és un món, eh?
I aleshores jo no és que vulgui ara aquí fer allò de dir, mira, fent-me el xulo, no? No, vol dir, constato una realitat i dic que a mi aquest 2025 no va estar pas malament. Tu ja ho saps perquè, Sílvia, els soïdors, que es quedin amb que em va anar molt bé. No cal entrar en detalls, no cal entrar en detalls.
Bé, doncs això, que esperem que aquest 2026 sigui com a mínim igual que per mi, eh?, el 2025. I, mira, hi ha una notícia... Bé, hi ha dues notícies que avui voldríem...
comentar, com a primer programa d'aquest any, doncs, dues notícies que voldrien comentar, deixarem la qüestió més tecnològica per la setmana vinent, no? Avui, doncs, faran això, una mena d'amics, no? Perquè faran una, explicarem una notícia de caire astronòmic i una altra de caire aniversari, no? Ah, molt bé. Allò que fa anys, no? Val, val. Una cosa que fa anys, no? Aleshores,
Una cosa que fan. Una cosa que fan, sí, sí. Perquè no és una persona... Sí, perquè, esclar, si fos una persona, seríem més respectuosos, i diuen, doncs, aquesta persona fan... No, però no és una persona, és una cosa. Una cosa, una entitat. Ah, això. Això és el que t'anava a dir. Estava buscant jo també l'altra paraula. Sí, una entitat, sí, perquè cosa també... Però bé, jo quan he dit cosa, no era per menystenir-la.
Era per dir que no era un objecte... Animat. Animat, viu, no com nosaltres. No era un ésser. Un ésser humà. Exacte. Bé, doncs això, amb aquestes dues notícies esperem que ajudin que aquest 2026...
per mi, i espero que per tu, Sílvia, i per suïdors també, ajudin a que aquest any sigui també bastant bo, no? A veure, m'encantaria, eh? Ajudin a pujar la nota, perquè, esclar, seran dues experiències que després, quan arribem al final del 2026, quan arribem al 31 de desembre del 2026, farem aquella revisitació de com ha anat l'any, esclar, doncs la gent pensa, ostres, mira, el febrer va passar això, ostres, doncs...
Va anar molt bé, Faber. A l'agost també va passar això i també va ser una experiència... Doncs mira, això m'ha ajudat a pujar la nota d'aquest 2026. Doncs esperem que ajudi, que sigui una de les palanques que faci pujar l'autoestima de la gent i que sigui un any també bo. I bé, doncs, hem dit febrer i hem dit agost. Doncs farem una cosa. Començarem per la notícia de l'agost. Vinga.
Començarem per l'agost i després deixarem la del Fabre, que per nosaltres és més estimada. La de l'agost, que ja crec que tenim una idea, eh? Tenim una idea. Això mateix. La de l'agost és molt potent. Ai, que enlluerna. Ara no, que enlluerna. Ai, que enlluerna. Ara sí, enlluerna. Ara no.
És una notícia molt enlluernadora, no? Sí. Què anava a dir? Aleshores, doncs, és això, no? Que primer parlem d'aquesta notícia enlluernadora i després recordem uns mesos enrere, anem al mes de febrer, i aquesta és més sentimental, més nostrada, més estimada, no? I queda més bonica, és veritat. Doncs mira...
La de l'agost, ja hem donat aquesta pista, una notícia enllornadora, que t'has de posar unes ulleres especials. Sí, sí, sí. Però no deixar els ulls. Això mateix. La gent que vagi amb compte, que suposo que ja no seran nosaltres, que seran totes les entitats públiques que s'encarregaran de recordar a la gent que porti protecció als ulls, perquè si miren directament...
Es poden quedar... Poden patir. Poden patir, això mateix. Poden patir, això mateix. Aleshores, de què estem parlant? Del pròxim eclipsi solar total que serà visible des de Catalunya el proper 12 d'agost del 2026. Déu-n'hi-do, eh?
Que ja tinc ganes, eh? Jo vaig veure fa... Ostres, com va ser? Crec que el Marc... És que sempre ho veig amb els ulls de mons fills. El Marc crec que tenia mesos quan va haver un eclipsi solar. Total. El que dius, que es va poder veure aquell anell...
Però mira que... Fa temps, eh? La notícia és que aquest eclipsi solar ve a casa nostra. O sigui, no ens vam desplaçar i anar... A altres llocs. A altres llocs. No, no, no, que sense moure'ns a casa ens ve a visitar. Per això que aquesta també és la notícia. És un eclipsi solar total que el veurem al 100% a casa nostra, no? I mira, i això que deies tu, que te'n recordaves... Doncs mira, donarem dades, no?
I veurem la magnitud de la potència que tindrà aquest eclipsi solar perquè Catalunya viurà el primer eclipsi solar total visible des del territori des de l'any 1905. Som al 2026. Des del 1905, això és el segle XX, eh?
Déu-n'hi-do. No és aquest segle XXI, és l'anterior. I el 1905, el comencement del segle XX. Com és que me'n recordo d'aquest altre eclipsi? Què ha passat? Potser que vagis d'anar a un altre lloc. Podria ser. Perquè d'equipsis solars totals en van apareixent.
A veure si m'entens, no? Però millor que no es pugui haver vist tant... O millor no era total. O millor era parcial. Podria ser, podria ser. El Marc tenia mesos, ara té 21 anys, farà. Podria ser parcial. Mira, aquí et podrien haver passat dues coses. O que hagués agafat el cotxe, hagués anat a una altra banda, a veure'l, que no és probable, com dius tu...
Però, en aquest cas, la més probabilitat sigui que fos parcial, perquè, doncs, jo també em recordo que se n'han vist de parcials aquí a Tarragona. Però, esclar, de totals, de totals, allò que quedem a fosques, perquè quedarem a fosques allò que es farà a la nit, doncs, des del 1905, que no hauria passat a casa nostra.
Ostres, és allò de les bruixes, eh? És molt potent, eh? Potentíssim, eh? Doncs mira, la franja de totalitat travessarà el sud de Catalunya amb les comarques del sud de Tarragona com una de les zones privilegiades per observar-lo. Ja hem anat dient l'any passat, el 2025, que s'està ja preparant aquest turisme d'eclípsica. Caga.
que ja estan reservant hotels, càmpings, casas rurals, vol dir que ja comença la cosa a bullir, fins i tot protecció civil, ja va començar a preparar-se de cara a aquest esdeveniment per organitzar una mica la cosa, perquè, esclar, amb tanta afluència de gent que està prevista, perquè no serem nosaltres els privilegiats que ho veurem des de casa nostra, vindrà molta gent de fora, eh?
Amb ganes de viure-ho intensament. Aleshores, doncs, haurà d'haver una mica d'ordre, no? L'exposició civil, la policia... Vinga, va, una mica d'ordre perquè, si no, la cosa se pot desmarxar, no? Doncs, mira, fenòmens com la corona solar o les perles de Bailey només són visibles en un eclipsi total. I mira la dada. Sí.
Fins i tot amb un 99,9% de parcialitat, la seva observació és impossible. Anda. O sigui, si no és total del tot, no podràs veure la corona solar ni les perles de Bailey, que és com unes estrelles que només es poden veure quan hi ha el sol. Però, esclar, no es pot veure si el sol està brillant, perquè les eclipsa...
Això mateix no es deixen veure. Aleshores, amb aquest eclipsi total, què passarà? Veuràs la corona solar, aquella franja de llum, que és molt bonic, i després aquestes perles de Bailey, que només es poden veure quan el sol deixa de fer llum, que serà el cas d'aquest eclipsi.
Bé, t'ahir l'he trobat, el dia que va ser, quan ho vaig veure. Sí, digues. Mira, el 3 d'octubre del 2005 es va poder observar un eclipse solar anular. Anular, bé. Sí, on la Lluna va ser precisament la protagonista, clar, òbviament, també és la Lluna en aquest cas, que va fer un anell de foc. És que clar, jo deia, dic, és que jo allò de l'anell, però va semblar veure'l, és que ho vaig veure. Sí, sí, sí. I estava aquí a Tarragona. Sí, sí, sí.
Per això, i això va ser el dia 3 d'octubre del 2005. Bé, doncs... Va 25. Ara ja vi gairebé... Però en aquest cas no va ser un total, no? Com és el que veurem nosaltres la tarda del 12 d'agost del 2026. I el cel de Catalunya oferirà un dels fenòmens astronòmics més impressionants que es poden observar. Un eclipsi total de sol. Clar.
Per primera vegada, en 121 anys, la Lluna cobrirà completament... Esclar, en aquest cas, tu... Ens vam veure l'anell al voltant de la Lluna. Vas veure una cosa parcial, no? Però, esclar, després de 121 anys, la Lluna cobrirà completament el Sol des d'una part del territori, enfosquint el cel i convertint el dia a nit durant un breu interval de temps.
Bé, doncs, els eclipsis solars totals són successos poc freqüents i només es poden veure des d'una franja molt concreta i estreta. Esclar, és allò, no?, perquè aquest eclipsi només es podrà veure aquesta franja que va de Tarragona cap al sud.
O sigui, la gent de Barcelona o de Tarragona cap al nord veuran que serà parcial, després més avall de l'Ebre també tornen a ser parcial, i en aquesta franxa estreta que va de Tarragona, ciutat de Tarragona, fins a les Terres de l'Ebre, doncs serà total. És una franxa però fineta, fineta, i allí és on tota la gent s'hi posarà per poder veure-ho. I tots venint cap aquí. Tots venint cap aquí.
Ostres, ostres. Ja tinc ganes, eh? T'ho dic en sèrio, eh? Sí, sí, sí. Hem de passar moltes coses en aquest any 2026, però, clar, allò de trobar-te, m'imagino que molta gent que viu amb passió al poder veure un moment tan especial com a l'Ecleti... Sí, sí.
Fantàstic, eh? Fantàstic, fantàstic. L'eclipsi, anem a concretar, també una miqueta més encara, l'eclipsi es produirà a darrere hora de la tarda, entre les 19.30 i les 21 hores, depenent de l'ubicació. La fase de totalitat, el moment més esperat, tindrà una durada màxima d'un minut i mig en algunes zones de les comarques del sud de Tarragona. Només estarem a fosques un minut i mig. És poc, però...
Aquest minut i mig durarà per molt, perquè el que des de tot fos s'anem pressionant. Vull dir que encara que fossin segons, però tindrem temps de gaudir-ho, perquè serà un minut i mig. I en el moment...
de la totalitat de l'equipsi, el Sol es trobarà a una altura de menys de 5 graus. O sigui, mesura astronòmica habitual que indica que estarà molt a prop de l'horitzó. Saps allò ja que el Sol ja tirarà cap avall, no? Sí, sí, sí. Fet que pot condicionar la visibilitat en funció de la orografia de la zona. Per això que recomanen que la gent vagi a punts alts. Clar, clar. Perquè, esclar, vol dir... Tots cap a la mosana. Bé, doncs, o ciurana, o...
O a parades, no? Aquí vull fer una bona recomanació. Això de llocs alts, ben alts. Vinga, va, pugeu, pugeu. M'entens que, esclar, perquè com he dit abans, serà entre les 19.30 i les 21 hores. Clar, aquesta hora, doncs, el sol ja comença a baixar.
Esclar, hi ha zones que queden baixes i que estan en contra, diguéssim, en direcció contrària del sol. Esclar, aleshores allí no hi vagis perquè, doncs, el sol ja no el veuràs. Per exemple, no vagis a la platja del Miracle, perquè en aquell moment del sol-sol estarà a l'altre costat de la ciutat de Tarragona. Clar, clar. Ostres, és veritat.
Vol dir... Perquè, esclar, el sol s'amaga allà a la mossara, no? No, és veritat. Aleshores, doncs, la platja de la Miracle està bé per veure sortir el sol. Sí. Però, esclar, quan tu vagis a la platja de la Miracle, vulguis veure la posta del sol, doncs...
doncs no perquè t'atraparan les morelles de Tarragona, vull dir que has d'anar un local i sempre anant mirant cap a l'oest, cap a l'oest, que és on s'amaga el sol. Per això que, esclar, si fos el migdia, doncs sí, aleshores es veuria a tot arreu, des de la platja, des del qual se lo dic, però sent aquesta hora de la tarda, esclar, has d'anar un punt alt perquè, esclar, hi haurà llocs que quedaran com avalls, que no arribarà al sol.
No havia pensat d'això ara mateix. El sol encara no s'ho haurà posat, però tu, en aquest moment ni en què tindràs, no el veuràs. Veuràs el llum, però el sol estarà darrere de muntanyes, darrere de muralles, darrere de la catedral. Hem de ser conscients que hem d'anar a llocs ben alts. I d'on estarà el sol i de quina manera estarà el sol. Això mateix. Molt bé, molt bé, molt bé.
Això s'ha de tenir en compte, ho anirem recordant a la gent. Vull dir que no pateixis que... Ara que quan ho has dit, és veritat, tu ja saps que m'agrada molt quan hi ha núvols, i a més el contrast entre el sol i els núvols, sobretot quan cau el sol, és preciós. I clar, ja me'n vaig directament cap a la zona del far, que el veus allà a la llunyania i el sol.
I que fa aquest contrast tan bonic amb aquests cels, algunes vegades vermells, interonja, superbonics. Però, clar, has d'anar cap al far. Sí. Perquè, clar, la zona de les platges, i això... Clar, tens el darrer de la ciutat. I estan els edificis. Clar, tens el darrer de la ciutat, que t'està tapant la vista. Perquè treure els edificis... El sement de Tarragona no és una ciutat plana. No, és veritat, clar. I aquest turó és el que fa que tu el sol ja no el vegis... Perquè treure el balcó del Mediterrani i tots els edificis durant una estoneta. Bé, doncs, no, han d'anar en llocs alts.
Molt bé, molt bé. Mira, a Tarravena mateix, un lloc alt, doncs, seria a dalt del campanar de catedral. Eh!
Això pot treure quartos, eh? També, també. O dalt del terrat de l'edifici del Atlàntic, l'edifici més alt que tenim a Tarragona, no? Doncs vinga, una altra, eh? Tu no et vens donant idees... Jo vaig donant idees, no? I aquí passarem per caixa, eh? Vinga, va. Però l'idea seria això, no? Anar a punts alts, no? Molt bé, molt bé. Bé, doncs aquesta seria la notícia, diguéssim, astronòmica... 12 d'agost. Sí, 12 d'agost, cap al vespre. Molt bé. Eclipsi total després d'aquests...
Anys. 121 anys. 121 anys. 121 anys. Nosaltres no en fem temps. Sí, que no... Sí, sí, sí. Que no veiem un eclipsi solar aquí a Tarragona. 121 anys. Molt bé. Mira, doncs, ara que ho dius, no? Ah, veus? Nosaltres no fem tant d'anys. T'hem lligat, t'hem lligat. Ara que ho dius. Nosaltres, mira, t'agafa la paraula. Nosaltres no fem 121 anys, però 40 anys... Home, què t'ha sigut fer? No està pas malament, eh?
Ja s'hem fet pipiolos, eh? Sí, sí. A veure, eh? No està pas malament. Home, per l'amor de Déu, eh? I podem dir que nosaltres, els dos que estem aquí xerrant allò, mama... Tu més que jo. Bé, però tu també... Ara me posis a mi amb qui persistia, eh? Però tu també per allà, l'any 86, també hi ha corries per allà, per la plaça del Fòrum, carrer del Rovellat... Bé, carrer no, plaça del Rovellat. Sí, és veritat, plaça del Rovellat.
s'ha arrovellat, que era on hi havia l'entrada. Doncs això, tu també estaves per allà... Sí, també estava per allà. Jo us mirava. Bé, doncs... Que vosaltres éreu com els meus peixos. Estàveu dins de la peixera. La qüestió és que... Tarragona Ràdio, ara tornem enrere, com he dit abans, passarem del mes d'agost al mes de febrer, Tarragona Ràdio, aquest 17 de febrer de 2026, farem 40 anys. Sí, és veritat.
I a més a més de fer 40 anys la ràdio, nosaltres també es farem fent ràdio. Fa 40 anys que estem aquí davant del micròfon. Curiós, molt. A mi m'ha faltat el juny. Bé, dona igual. Serà uns mesos. Però tampoc també ja t'incluirem el lot, no? Gràcies. Allò, vinga, va, també. No me deixeu bé, no me deixeu fora. Feliç aniversari, no? Gràcies, gràcies.
Doncs mira, curiosament, doncs... Això tampoc no ho penseu, que també estic... Mira quines màries la posen. No, concertem una realitat, no? És a dir que nosaltres fa 40 anys, encara que ens faci una mica gran dir això, però no podem negar-ho, doncs ens fa 40 anys ja estàvem per aquí fent cosetes, no?,
Durant guerra, durant guerra. Experimentant, experimentant en aquell moment. És per doble partida, no? L'emissora farà 40 anys i nosaltres també es farem fent ràdio, no? Pensa que tu dius que no t'havies posat al principi de tot, vas esperar el mes de juny. Va ser quan va arribar la proposta en aquell moment. Sí, sí, però pense que la meva història també va ser que jo estava el primer dia...
de ràdio el 17 de febrer, que va ser un dilluns, també hi era, però també vaig trigar una mica a parlar pel micròfon. Era només tècnic. Sí, és veritat. Jo posava música, posava talls de veu, feia coses de tècnic com el que estàs fent tu ara, no? Fas també dues coses, no? A banda de fer tècnica, doncs també parles. Però jo parlar va trigar una mica més, va costar.
Però jo hi era, jo hi era. Jo hi era, que passa que era, diguéssim, com els germans mags, jo era el mut, saps què vol dir? No, però tu també, a veure, no estic d'acord ara mateix amb això, eh? No, però... Perquè alguna de les falques de promoció del 102.6 FM era la teva veu.
Però això diria que va venir més tard. Va venir després. Jo diria que va venir després. No era la de les proves? Estem en proves. Jo faig aquesta confessió ja d'entrada, ara ha acabat d'estrenar aquest 2026, que a mi em feia molt de respecte als micròfons, cosa que no ho diries pas, no?, després de...
A veure, entre tu i jo, sempre ha de donar respecte. Sí. El que passa, clar, en aquell moment estàvem començant una nova vida... Ja, però el respecte era tan gran que jo, doncs, vaig dir... No, no, vosaltres us poseu a parlar pel micròfon... Jo us obro el micròfon. Sí, sí, jo us obro el micròfon, jo poso la música, jo us poso traig de veus, però a mi no em feu xerrar, no? Jo era el germà mut, no? Vol dir, dels germans mags. Vol dir que hi vaig estar així una petita temporada fins que vaig fer el pas,
i des que em van obrir el micròfon, doncs que ja... I que mai te'n tancarem, que ho sàpigues, eh? I la persona que em va obrir el micròfon va tenir mala idea perquè ara ja no m'han pogut tapar la boca. Mala idea, no. Estan totes les millors idees del món mundial, almenys per mi, eh? Perquè, a més a més, durant els anys encara te tinc aquí de col·laborador en el programa. La qüestió és que... Què?
I érem per allà nosaltres. I érem per allà, d'una manera o d'una altra, i érem allà, fa 40 anys. I per això que aquesta celebració ens omple de gots, perquè per nosaltres és... Jo estic parlant en nom dels dos, eh? Sí, sí, sí. És doble celebració.
Perquè, esclar, allò que diuen, sí, fem 40 anys l'emissora municipal de Tarragona, Tarragona Ràdio, la Ràdio Pública a Tarragona, molt bé, però és que nosaltres també es fem a tipus personal. I estem aquí. Estem aquí, també vam passar per allà fa 40 anys. Bé, doncs és aquest doble aniversari que volem celebrar.
I bé, doncs, només podem avançar-vos que hi haurà moltes coses, hi haurà moltes sorpreses, i també hi ha una data ja posada, a banda del 17 de febrer d'enguany, que serà el dia... Que és el dia com a tal, com a tal. Està previst uns dies després, doncs hi haurà...
al Teatre Tarragona, el divendres 20 de febrer, una gala, un acte central de commemoració d'aquest especial efemèride dels 40 anys de Tarragona Ràdio. Hi haurà moltes coses, sorpreses, encara no es poden desballar. Ho anirem fent, poc a poc. Sabem alguna coseta, però no es pot dir. No es pot dir, anirem dient. M'imagino que una setmaneta o dues setmanetes abans, o potser a principi del mes de febrer, o al pió, potser... Jo crec que a principis del mes de febrer
jo crec que es farà com una espècie de roda de premsa, de preservació, i ja de cada dia 17 es faran cosetes, i el dia 20 encara s'acabarà de fer. I el que queda? Sí, sí, sí. Perquè per aquí volen organitzar una de grossa, eh? Bé, bé, però ho anirem dient poc a poc. Només el que podem dir ara, el que ens deixen... El que ens deixen?
El que ens deixen dir, no?, així fem la cosa encara més... més... amb ganes, no?, allà dient. Volem saber més, doncs aneu-nos escoltant que anirem explicant coses a manera que vagin passant les setmanes. Només us podem dir que, sota el lema 40 anys al servei de la ciutat, Tarragona Ràdio aprofitarà aquesta efemèride per reforçar la seva forta vinculació amb el teixit social, cultural i empresarial local, mitjançant una campanya participativa...
que convidarà a les entitats i veïns i veïnes de tots els barris i ambits de Tarragona a compartir aquest aniversari amb actes de celebració conjunts. O sigui que també obrim aquesta celebració a la ciutadania. Molt bé. Qui vulgui participar, també, ho pot fer, eh?
la seva experiència com a persona que ha col·laborat en algun moment en aquesta emissora o una persona que escolta des de fa molts anys Tarragona Ràdio i és la seva emissora de referència, doncs s'afomentarà la participació oberta i per aquest motiu s'ha habilitat un correu que és així, 40aniversari arroba tarragona radio puntcat, així com un lloc web específic amb el formulari per participar del 40t
aniversari 40 és que com costa perquè són 40 40 aniversari que doncs això des de la web de Trena Ràdio la gent si ho plaqueto el formulari se la tindrà en compte perquè volem fer una celebració participativa molt bé
Com a ràdio pública, estem oberts a tota la ciutadania. Sí, sí, sí. I a més a més, podeu entrar a dintre, com el bé ha dit Albert, a la web de Tarragona Ràdio, allà podeu omplir aquesta bolleta, i a partir d'aquí hi ha idees i ha fomentat tot el que convingui. Tenim aquestes obres vies, no? O sigui, correu electrònic, que és carranteraniversari, arroba tarragonaradio.cat, i després aquest formulari des de la web de Tarragona Ràdio, que és tarragonaradio.cat, aquest formulari per participar en aquest 40è,
Aniversari, ara sí que m'ha sortit bé, eh? Ara sí, eh? És que això és ràdio en directe. Home, estem aquí. Tenim dret a equivocar-nos i després d'equivocar-nos, arreglar-ho i fer-ho millor, no? És això, és la ràdio, l'experiència, els anys acumulats, doncs aquestes taules que et fan, doncs, superposar-te d'aquestes coses. Ni dubtes, ni dubtes. I d'aquests dubtes i aquestes coses, doncs, desagir això, no?
hem d'anar cap a la música. I a més a més, que avui tenim tastet, que jo el tastet m'agrada molt. No.
Sí. Sí, sí. Ara està despistat. Ara estava despistat. Però tornem a recordar que de cara a la setmana vinent tenim aquest filet d'això, de notícia, que és, parlarem de la intel·ligència artificial i els recursos energètics i hídrics que necessita per viure i sobreviure. Que són molts. D'acord. És una problemàtica
Que... Que s'ha de tenir en compte. La setmana que ve n'en parlarem. Intel·ligència artificial i la seva dependència de l'energia elèctrica i l'aigua. Que consumeix molt, eh? Ui, què és això? Mira, mira. Pots unes madalenes. Unes madalenes.
Com es diuen ara, que no són magalenes? Ai, ara no me'n recordo. Ja m'ha marxat del cap. Això em sona música dels anys 80. Sí. Mira, aquesta cançó jo diria que és de l'any dos... Jo l'he punxat en el petit... en el disc senzill, el més petitet. Molt bé. Mira, ara me'n recordo. Mira, mira, mira.
Doncs sí, sí, ara recordo, això és una cançó del 1985. L'any passat, el 2025, va fer 40 anys. Què és la cançó? Va fer 40 anys? Sí, sí, sí, l'any passat va fer 40 anys. És la Maria Magdalena de la Sandra i el Creto, perquè les veus masculines que sonen de fons... Sí, sí, que sembla que l'acompanyin, però que no, que també tenen el seu protagonisme, eh? Sí, sí, és el Creto, que va ser un compositor també molt conegut als anys 80, i que eren parella. Clar, clar.
Parella musical i parella fora dels concerts, de la música. Jo no sé si va ser una miqueta ell que la va empènyer amb ella o a l'inrevés. Jo suposo que va ser ell que la va descobrir perquè la Sandra era molt joveneta. Quan va debutar amb aquesta cançó l'any 85, només tenia 22 anyets. Era molt jove.
Jo diria que el Créto, que ja era música experimentat, era una mica més gran que ella, va caçar aquest talent i va dir, aquesta noia té bona veu i bé, bé, doncs li treurem rendiment. I mira, va ser un èxit perquè aquesta cançó l'any 85... No ho va petar, eh? Ho va petar.
Però a nosaltres el que ens interessa és la cançó en la qual volem acabar aquest espai avui, de començament del 2026, i el que volem fer amb aquesta cançó és donar la benvinguda a aquest 2026. La cançó en qüestió també fa anys, perquè és del 1986. Aleshores, què vol dir? Que aquesta cançó, enguany, el 2026...
Farà 40 anys com Tarragona Ràdio. Bueno, cap que és, eh? Que no em sortia de la Madalena. Molt bé, molt bé. Sí, sí, que és la manera de dir Madalena així en anglès finet, no? I tant. Doncs mira, per què he triat aquesta cançó? Vinga, per gràcies. Per dos motius. Primer motiu, perquè...
Fa 40 anys com nosaltres al mes de febrer. Perfecte. I el segon motiu. La cançó es diu hi, hi, hi. O sigui, està donant la benvinguda a l'hola a algú, no? I nosaltres, doncs, amb aquesta cançó... Està saludant, també. Volem donar la benvinguda a aquest 2026 que acabem d'estrenar fa 4 dies, no?
Beta, se me'n va la veu i la veu, els ulls cap al vídeo. Però deixa'm dir-te això, perquè amb això volem dir hola, hola, hola, 2026. I si vols, ho dic en anglès. Hi, hi, hi, 2026. Exacte, doncs benvingut. Benvingut 2026. I Beta, benvingut també a tu. Sentim la cançó, si et sembla. Sí. I res, tornem la setmana vinent. I tant que sí. A veure. Gràcies.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Mira que la trobava a faltar, eh? Mor Pérez, bona tarda i benvinguda. Molt bona tarda. Bona i nou! Quines ganes tenia de sentar el cul en aquesta cadira, tu. Crec que he trobat a faltar, Sílvia. I jo també. No sabia què fer, jo no sabia em fotre amb els dissabres al migdia. Truca'm, home, truca'm. Ai, què faig, ara que em veu burra. Vull fugir de casa meva. No tinc sèries que veure. No, sí, sí, però jo volia sortir de casa meva per venir cap aquí. I te la visió, què fes?
Per favor. Què? Què ha passat? Què tal? Ostres, quines vacances, eh? Perquè tu ja has parlat molt, però no ens hem vist. No, és veritat, eh? Hem passat la nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, Any Nou, l'últim capítol d'Stranger Things, El Reis...
Però molt bé, no? Ja, cronologia... De tot, eh? Ho hem fet tot, eh? A través del WhatsApp, però ho hem fet tot, eh? Hem fet un completo. No me facis spoilers. No, no, doncs m'ha sortit la fava. M'ha sortit la fava, ho he de reconèixer. A mi també. Ha sortit la fava. És el que toca.
Jo ja estava pagat. No, no, me la van perdonar, menys mal. Te la van perdonar? A mi no. Jo com ja el vaig pagar... I em van perdonar la fava, menys mal, que devia ser perquè jo vaig fer el dinar. Home, no li cobrarem més. Si ha cuinat, no li farem pagar ara també. Les postres. I les Reis, que s'han portat bé? O és el pare Noel a casa teva? Ja fa temps que Baltasar...
Ah, tens un pacte amb el Valter. Jo tinc un pacte de fa anys. Amb el Valter. Tinc un pacte de fa anys i jo mateixa, no sé, és que no és horari, saps? Però sempre encerten model, color, talla, tot, com si ho hagués triat jo mateixa. No perquè ho saben, ho saben el que t'agrada i com t'agrada. Com si jo mateixa hagués dit, mira, això em portaran. Jo l'hi vaig dir, perquè jo soc de dir-los-hi.
No, quan passen, jo el dia d'això... Jo sempre els dic que soc molt bona... Jo la carta no l'acabo de fer. Però un guany no vaig anar a veure la cabalgada. Ho sento moltíssim, fotia un fred que parlava i jo a casa estava molt bé. Jo des del que reunió els vaig cridar.
Vull portaventura, vull portaventura. Vull el passi, no? Vull el passi. Te'l van portar. I tant. Més macos. Perquè saben que tu eres bona, Sílvia. Home, home. A més, l'he portat molt bé, que t'ho diguin m'uns conyers que són aquí amb mi. I m'uns sabots.
I els diuen que sí, que sí, ja està, ja està. Estan ja convençuts. Tinc uns gremlins que estan en plena adolescència i es veu que això ja no... No, ja està. Ni home dels nassos. Ja arribarà. Ni res, res. I com que encara tenen una bossa de xutxes de Halloween... Se'ls van llançar així. No tenien necessitat d'anar a buscar caramels, així que no vam sortir.
Però, bueno, sí, em van portar una paixmina fantàstica. I bonica, eh, que l'he vista. Estava per aquí, eh, fantàstica. I com si l'hagués triat jo mateixa. Veus? És que, clar, tenen molt gust. Encertada. I a més, que ens vigilen, ens vigilen. Sí, sí, claro. I saben que jo vas passar per aquesta botiga i en algun moment vas dir, oi, això m'agradaria que ho poguessin el rei. Sí, sí, sí, mira, d'aquesta botiga de bollet...
que ho vaig veure, pam, de la botiga de Mollet. Imagina't, eh? No aquí al costat. Sí, sí, sí. I aquest dissabte, o sigui, aquesta tarda, aquest dissabte tarda, aquesta tarda, vaig als Encants, i... que no sé si ho van a la tarda, espero que sí, perquè jo surto d'aquí llampada. I allí acabaré d'agafar raïs, que me'ls han deixat allà. T'ho han deixat? Sí. Pregunta a veure si m'han deixat alguna cosa. Doncs és una cosa de teles, de botiga de teles. Ah, molt bé. No ho sé.
I roba de segona mà. No se sap mai, eh? Tu tens posar-s'hi, eh? Bé, a veure. No ens arroiem més, vinga, va. M'has dit, tria una cançó. Sí. Així que és cap de setmana. Sí. Això és Manà Manà del 2026. Uh! Benvinguts.
Eh, que li podran demanar al Michael Ryber que ens ho canti, eh? Que ja saps que ve a Tarragona. Ah! Aquest 2026. Si mirem que ens faci un àudio d'aquests de... Benvinguts! I nosaltres tu i jo de fons... No m'ho crec ni jo. Bueno, m'has dit, tria una cançó. Sí. I una tala, que bonica. Dic una cançó alegre. L'he tingut en bucle...
Perquè he estat cosint aquestes festes, he fet de cosidora. Molt bé. I aquesta cançó en bucle. Tu saps com bé que va la màquina? I va sola, eh?
Que bonica, eh? Un bon desig per aquest 2026, aquesta cançó, eh? I Agustito con uno mismo, que algunes vegades ens costa tant, eh? I con el alma. I tant.
No diuen que el 2026 és un inici de cicle, és el número 1, els cicles són de 10 anys, de 9 anys, el 2025 era un 9, el 2026 en numerologia és l'1, per tant és l'inici, el principi... De moltes coses. I la pista de sortida. A veure, a veure, i a més a més amb...
Eclipsi, eh? Amb què? Solar total, eh? Ens enganxarà aquí, eh? Ens enganxarà, ens enganxarà. T'imagines? Ai, no, perquè és el dia 12 d'agost.
I si no fem vacances? Cada any pel mateix. Bueno, acabem de començar. Estem a gener. És 10 de gener. No, és 10? Sí, dissabte 10. Quin remei. No sé en quin dia he vist. És 10 de gener. No, el que passa que sempre ho pensa com ho fem també a la repetició, al diumenge. Que dius, ostres, per fer una cosa o fer l'altra? Sempre dic que és cap de setmana, perquè si dic que és dissabte o és diumenge, quedem malament. És dissabte i potser repetim demà.
Que si ho penja. No ho sabem. Per tant, és cap de setmana. Vinga, va. A veure, notícies. És un any que ha començat a xut. Però les notícies que porto són cua de l'any passat. Molt bé. Per això havia triat a la Rosalia. Mira-te-la. Amb la perla. M'agrada molt aquesta cançó, eh? Un campeón. Un campeón. Un campeón.
Esperem que només n'hi hagi una, de fasques. Por favor, no quedemos otra Shakira, eh? No, a més, a més, fa així com a molt de gust. Al·legant. Sí, sí, sí. A més, fins i tot és bonica. Que dius, oi, si m'ho diu a mi, encara m'agrada. És el podio de la gran desilusión.
Ja amb aquesta fitxa, ja... Ja està, eh? Ja el tenim, eh? Pobre xiquet. Amagat, eh? Guapo, guapo, tienes que ser, perquè per una persona no, ja es veu. La qüestió, Lux, el nou disc de Rosalia, continua donant que parlar després de dos mesos de la seva publicació. Recordem que vam explicar aquí quan ens va ensenyar la portada del disc, quan va posar en marxa la primera cançó perquè tothom la pogués sentir, que va haver un problema, que es va sentir primer a Nova York i tal i qual...
Molt bé. L'hem vist gaudint del cap d'any a la platja d'Ipanema, al rio de Janeiro, amb la model Loli Bahia, a la que diuen... amb la que diuen...
que podria tenir una relació i nosaltres ens n'alegrem moltíssim. I tant, si ella és feliç, el que dèiem abans. Moltíssim, perquè quan un és feliç, quan un és feliç, fa bones cançons. Tot funciona, tot funciona. Bé, The Guardian, el diari The Guardian, el periodista Carlos del Clos reconeix que es va posar a escoltar Lux amb la intenció que no li agradés.
Impossible. Bueno, va dir... Una altra vera que trobem. La qüestió és que no per la qualitat que ja es pressuposa de la Rosalia, sinó, i això també em va passar, perquè la campanya promocional de l'àlbum ja havia... Saturat. Jo ja estava cansada de... Ja, ensenyem ja. Vols ensenyar ja, per l'amor de Déu, home? Tanta tonteria, tanto tiqui-tiqui, tanto tiqui-tiqui. Va, i acabem abans. Sac-lo, sac-lo. Sac-lo.
La qüestió és que... Cadienta que sales! Ha escrit un article anomenat Lux de Rosalia. És el que... És més que un pop catòlic èpic. Clar, és que és això. Mira, mira, mira, te tenia preparada aquesta justa per quan, en el moment que comentessis això, aquesta es diu Reliquia.
El seu ascens l'ha convertit en una figura clau per la cultura espanyola, la sobirana indiscutible de la marca Espanya a l'escenari pop global. Que perci mis manos en Jerez y mis ojos en Roma.
Jo això ho veig als Bridgestone ja ara mateix, eh? A més, de veritat, i tinc ganes, eh? Que hi ha una nova temporada que està a punt d'agafar, eh? Senyor Bridgestone, està suena, eh? És un baile... Home... A que ho veus, ara? A que ho veus? Home, és que m'agrada molt els Bridgestone, eh? Jo també m'has provocat, no me'n provoquis, dona, no me'n provoquis!
Però mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Hi ha d'altres que són també més religioses, les cançons. La qüestió és que comencem l'any parlant de Rosalia i de la Rwanda Wall, que està funcionant com si fos una bala, però no és l'única cantant... L'única bala. L'única cantant espanyola que dona que parlar.
Ja sé per on vas. Pónmela. I a més a més va sorprendre que sortís quan va sortir aquesta cançó. Justa. Jo que estudié cada estrella fuga celestial precisió algoritmo genial reconozco que algo no me encaja que hay algo más tiempo espacio y todo lo que ves son las sombras quizás
Hoy nace la fe Yo creo en Dios
Els fans de l'Oreja de Van Gogh ens han d'agradar sí o sí. Sí, sí, m'agrada. Encara que no creiem en Déu, ens ha d'agradar la cançó. I la lletra. Però no ens té per què agradar. El plomón barra edredón barra no sé què...
Sí, no sé què porta. Del 31 de desembre, 1 de gener, quan van estrenar aquesta cançó. Que se va escapar, potser, de l'Àrtic. Jo estarà a Groenlàndia, l'estrenant la terra. La dissenyadora deu ser amiga d'ella i devia dir que jo me lo pongo. És igual. Últimament estic molt allò d'aguantar-me el cubata. Vaig a llegir per no deixar-me cap data. Vinga, va. L'Oreja de Bangkok vol demostrar...
que el seu retorn als escenaris amb Amaya Montero al capdavant serà tot un esdeviniment, després de la polèmica sortida de Leire Martínez i la comentada actuació d'Amaya durant la nit d'aquest any a Ràdio Televisió Espanyola. No el vaig veure, eh?
Les crítiques no han fet més que créixer. El grup va presentar aquesta cançó que estem sentint, todos estamos bailando la misma canción, i l'actuació, amb un playback en tota regla, no va convèncer del tot els fans, ni del tot ni una mica.
No podem. Ai, ai, ai. De fallar amb un playback, no. Sí, sí, sí. O cantes en directe i graves. O cantes o cantes? Però segurament els van obligar a fer playback, però no el portava bé preparat. Alguna cosa va passar? Era un desastre. Ai. Se le notava mucho, el cartón, se les vio el cartón. La qüestió és que... I el to.
Sí, el cartró. Ara els integrants del grup, Álvaro, Xavi i Àrits, han compartit un comunicat a l'Instagram per homenatjar la cantant d'una hostiarra i cridar els quatre vents els feliços que estan perquè el retorn d'ella després de 18 anys separats.
Vamos a atacar, vamos a atacar. Yo quiero, no puedo. ¿Sabes? Me das una piedra y te tiro una tuchana. La cuestión es que esta de aquí parece una chica normal, tirando bajita, pero ahí dentro cabe un universo entero.
Y esos dos ojitos de gata que son en realidad un par de ventanas al lugar donde ocurre la magia. Hay más melodías en esa cabeza que en las que nadie puede inventar en diez vidas. Y si de verdad quieres sentir lo que es conectar con alguien al nivel más profundo y reírte sin darte cuenta, tienes que pasar un rato con ella. Debería ser una asignatura obligatoria para todos en esta vida.
És una declaració d'intencions. Sí, però que profund, no? O ella necessita que l'animin, perquè les crítiques no li deuen haver sentat bé,
O ells han vist que la primera actuació no va estar al nivell... Va estar una miqueta fluixa o... No era el que s'esperava. I volen tirar pilotes fora amb aquesta història. No ho sé. A mi em fa patir, eh? Sí. Em fa patir perquè...
L'actuació jo la vaig veure, no em podia creure el que estava veient. I després està crevada en algun lloc, la puc trobar? Suposo que la podràs trobar. I després ho busquem, eh? I després, clar, jo dic, joder, perdó, vaig pensar... Jolines. Càspita. Càspita. Això farà que ploguin crítiques que en el seu estat de salut mental, potser...
Ens fan més mal que... No, no, no. Que no seran constructives, em refereixo. Que no seran constructives. Sí, sí, sí. I em va fer patir. Em va fer patir perquè vaig pensar... Ostres... Clar, perquè a més a més ve del que ve, també, que aquest és un altre. I les comparacions són odioses. Sí, sí. I era la gala que era. I era l'estrena del que era. I era tot tan simbòlic. Que tenia que ser tan bonic que al final no ho va ser. I va quedar coix. Per mi va quedar coix. I per tant...
T'afegeixo un altre que també està sortint i que t'ho deia fora d'antena. Sí. És que, clar, hi ha molta gent, no sé si hi haurà demanda per part dels Manà. Sí. Però el trosset de O, que hi ha... El yo creo en Dios. El yo creo en Dios. Bailando el sol. La qüestió és que a l'endemà de l'estrena
Ja anava ple les xarxes socials de gent dient, és un plagi, no sé exactament quantes notes han de ser, no sé si són 5 o són 7, no ho tinc clar, quantes notes han de ser idèntiques perquè es pugui considerar plagi.
És que, a més a més, que és idèntic. No és allò que diguis. S'assembla una mica. La cançó és preciosa. I em sabrà greu que perquè s'hagi admirat en aquella cançó... Tinc una idea. Feu-la junt amb Anà.
I cadascú canti la seva lletra. I en el moment que arribi el trosset, és com el matxembrat de les dues cançons. No, no tenen res a veure una amb l'altra. No, però jo dic que facin en aquell moment que un canti el... O que defensin. I quan arribi l'altre... O que defensin, sí, mira, és una cançó que m'agrada, i em vaig a mirallar amb aquella cançó, i vaig agafar aquest... I ja està. Aquest trosset, i gràcies, manar per ser els déus de la música. Clar, i per ser uns... Per ser uns megacracs.
I perquè sou fantàstics. Per ser una referència, ja està. I a més a més ho són. I callaries boques i evitaries crítiques. Veus? Eh, preneu nota, eh, per si de cas. Vinga, va. Hazme caso, hazme caso bonita. Ponte un abrigo normal. Ai, perdó, què has dit? Anava a dir, ponte un abrigo normal, que ja sabem que fa molt de fred, però tampoc no cao. Dos cincuenta, barri. Pues no ganarà. Tres, quien de tres. Allí tres cintos, quien de tres cincuenta. Sí?
3, 5, 6... Què és això? Ell és l'home de veritat. No m'havia fixat. L'home de veritat és el que fa... Que tot això són els actors d'adulatge, eh? Imagina't aquell home...
Sí, tant, tant, tant. Tenim una edat, Sílvia, tenim una edat. Fins que es veu tant i es veu tant. Subhasta. Vinga, va. No, mai més, més, més. L'anell de compromís de la reina Fabiola de Bèlgica a la venda a Madrid el proper 23 de gener a través de la casa en Sorena. Veus? Jo t'explico, tenim la foto aquí al darrere. El anillo pacuadando.
Fabiola de Bèlgica, nascuda a Madrid el 1928, estimada per ser molt activa en obres benèfiques, principalment a favor de la salut mental, de les criatures i dels més necessitats. Important, important. Després de la seva mort, l'any 2000... Ai, ara no me'n recordo, jo tampoc. No m'ho he escrit. 2000 no ho crec. El seu joier es va dispersar. Sí, sí.
Sí. Què li va passar? La persona no, l'objecte. Ah, l'objecte. Va ser que la persona que s'havia despistat. El seu joier... Gai, on està el joier? Ai, no ho sé. Va quedar dispersat. Va desaparèixer? Va anar a Hogwarts? Sí. Arribant inclús a mans, per exemple, de la reina Matilde. No obstant això, moltes peces desaparegudes han tornat a veure la llum en subhastes internacionals privades.
És a dir, en un moment o altre han sortit una altra vegada a la venda. Jo pensava que aquestes coses s'havien de certificar, que són teves i que les has comprat legalment.
No lo sé. Jo tampoc. Bé, doncs aquest és el cas d'aquest anell de compromís, d'anell d'or groc de 18 quilats, amb un emarac de central de talla oval, amb un pes estimat de 13 i escaig quilats, al costat de dos diamants de 2,1 quilats. La casa de subhastes al Sorena ha fixat el seu preu de sortida en 19.800 euros per la seva licitació. És a dir, que a partir d'aquí...
aneu sumant. Com dèiem, en l'últim programa, que també m'està parlant d'una joia, recordes, de Napoleó, no només és el valor material de la peça en qüestió, sinó el valor històric. Clar, clar, que té. Que hi ha algunes vegades que hi ha molta gent que no li dona precisament aquest valor històric a l'hora de vendre'l o de comprar-lo, depèn de com. Jo no sé com és que arriba a subhasta i no li ofereixen a les cases reials abans.
que seria el seu, perquè potser el poden comprar. Clar, sense arribar a subhasta. No ho sé. I que no el compri, potser, algú de la família. Aquesta seria una altra. Home, des de l'anonimat, que vagi... Aquest anell controla mal que aquest el vull jo. Que arribi fins on arribi, però el necessito i el vull. Ja, ho puc pagar fins a tal...
fes que... Sí, sí, sí. Però a veure, estarem pendents? O no? Bueno. Això mateix. No sé què em passa, perquè no me sento bé. No me sento bé. Ascienta't. No sé, no sé. Ara ja que estem acabant, mira, queda l'última. L'última nutrició. Ai, per què? Perquè no he fet curt perquè no volia fer-me pesada.
Tu, passada? Mai. No, sóc lleugera com una ploma. Escolta'm, parlem del Keith Urban. Ai, del Keith Urban. On me lo defondo. Ja te l'he buscat. I la Nicole Kidman. Però ja no estaven més que separats i no sé què més. Sí, ja ho havíem explicat, que separaven, es divorciaven, però fa només 3 mesos.
Però com que les notícies tiqui-tiqui-tiqui-tiqui, doncs ja sembla que faci dos anys. Només fa tres mesos. Ens anunciaven la fi del seu matrimoni de més de 17 anys, em sembla que van ser 19.
La parella inicia el 2026 amb un acord de divorci. Bueno. Tres mesos, està bé. A veure què passa. Està bé. No, no, molt bé, qui, oh. Sí, tu creus que ara ja... M'he quedat ojiplàtica, ja t'ho dic ara. Explica, explica. La parella va acordar davant del jutge renunciar a tots els drets de manutenció de les seves filles, la Sundae Rose, de 17 anys, i la Fight Margaret, de 15 anys,
A més de la de conjugué, és a dir, cap dels dos haurà de pagar manutenció de les seves filles ni mantenir l'altre exparella, sinó que ho faran tot a mitges. Ah, molt bé, clar que sí. Tots dos aporten el mateix, prenen les decisions importants relacionades amb les seves filles, incluent l'educació, l'atenció mèdica, de manera conjunta.
I un altre dels aspectes clau d'aquest divorci és el destí del seu imperi immobiliari, taxat en uns 240 milions d'euros. La documentació judicial especifica que els béns es repartiran de manera...
igual, de mútuo acord, entre les dues parts. Cadascú mantindrà les propietats que ja es troben sobre el seu control. És a dir, havien adquirit diferents vivendes, però anaven a noms d'un o de l'altre, no de tots dos. Per tant, el que està al teu nom queda per mi, el que està al teu nom queda per tu. Les dues xiquetes, de moment, viuran la major part de l'any amb la Nicole.
Però, això no vol dir que no puguin fer estades temporals... Sí, sí, més llargues o més curtes amb el papa. A part de vacances o part d'aquestes coses. A mi em sembla... Molt bonic, eh? Amb un llum. Sí, sí. A més a més així... Malament que li va anar amb el Tom Cruise, trobo que o esta xica... Però perquè el Tom Cruise val tenir una religió pel mig. O esta xica n'ha après...
També podia ser, no t'ha dit que no. Home, pobreta. O aquest xiquet és de millor pasta que l'anterior. És el que et deia, eh? Jo crec que també la religió amb el Tom Cruise va fer molt de mal. Ja tornem a tenir Nicole Kidman al mercat.
Aquí queda raro, això, eh? Sí, sí. I he vist fotografies, que em sembla que... A veure si l'he triat. No, no, no. He vist fotografies que, recordeu la Nicole Kidman de l'inici, en els 90, que anava pel Roja amb el cabell arrissat...
Ah, que era el seu natural en un principi. Doncs he vist fotografies amb aquella imatge, com si hagués tornat, saps? Bueno, doncs ara torno a ser una dona soltera, torno a ser lliure una altra vegada. Torno a buscar a mi mateixa i torno a anar amb aquell rinxol natural que tants anys havia estat planxant i deslissant amb aquells productes que... Que li fa mal bé el cabell.
Fa mesos haver llegit que se n'apenedia tantíssim d'haver volgut perdre aquell rínxol. Doncs he vist fotografies mentre feia el guió del programa d'avui en les que ja surt en un aeroport amb el cabell rinxolat. El que passa, clar, si és la mama de l'Aquaman, tant de rinxols se traigua, no ho sé, eh? Bueno, no se sabe nunca. Oye, tú, rinxolat.
Home, és la mama de l'Aquaman. Del teu Momoa. Perdona, eh? El meu Momoa no és el de l'Aquaman. Per què? Si va fer un i dos? No, no m'agrada, no m'agrada quina pel·lícula. Ni una miqueta. No, no, no. T'ho trobo tan fa el suco tot. Tan fa el suco. Una cosa tan d'anada d'olla. Ets tan bona. No, soc sincera. Oh, oh. Ara ja saps per què te la poso, no? Oh, oh.
És una de les millors cançons d'amor del món mundial, eh? A part que és ella. The best. És la reina. És the best. Bueno, doncs, això vol dir que ja m'he d'acomiadar? Sí. Jo no volia, eh? És el primer programa del 2026, el primer manamana de l'any de l'aniversari, del 40 aniversari de Tarragona Ràdio. Que ho saps, i tant? Ah...
Bueno, amenacem amb tornar cada cap de setmana a donar-vos la migdiada. Sí, sí, i que no dormiu. És el que toca. I que no dormiu? Us quedeu aquí amb nosaltres una estoneta? Home, que no passa res. Ens trobeu a Tarragona Ràdio, ens trobeu al YouTube, ens trobeu a l'Instagram, ens trobeu a tot arreu perquè som com...
L'has parit sant. Fixa't tu. Felàcia, felàcia. No, no, perquè ja t'he dit que no. Que jo a l'Església i jo no, no, que no ho veus. Ja ho sé, ja ho sé. No veus que sóc el nió ni escugat. Escolta'm, deixa'm dir-te, molt bon cap de setmana. Ens veiem i sentim la setmana que ve. Quin pel·ligro. Pel·ligro. Gràcies. Adéu. Adéu. Adéu.
Fins demà!
Vinga, que ens toca marxar. I a més a més t'ha de dir que demà potser traurem el que parlarà després del Nàstic. No ho tenim al 100% garantit. Depèn de com vagi el partit. Si estem una mica depres no sortirem. Que guanya, que sí. No, que sí, que sí. Sí que estarem, sí que estarem. Vinga, va. Sí que estarem perquè el Nàstic ha de guanyar. O sigui, ni dubtes. A la Sílvia. I a més a més farem com els d'Igual que ens recomanen això, seguir ballant.
Dins del seu dix, tatuado a fuego. Amb ell us diem adeu. Gràcies per escoltar-nos. Sigueu feliços. Bon cap de setmana després del nàstic demà. Encara que sigui una estoneta de manar o algunes curses trobarem per fer el programa. I si no, fins la setmana vinent, dilluns dins dels fans de Tarragona. Sigueu feliços.
Fins demà!
Sigue bailando, sigue soñando, deja que fluya y ya verás, encontrarás tu libertad. Las luces hablan y te miran a ti.
Bona nit.