d'estudiar-ho tota nit, de canviar-se de carrera, de provar el carnet per fi, de les coses més absurdes de les pel·lis de Nadal.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga, penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. L'Expiració Gelada, de Nerea Bueno, amb les veus de Xesca Arques i Mònica Ors.
Fa un sospir llarg a cap cot. D'aquells que li buiden els pulmons amb l'esperança que a l'expirar profund s'escapin per la boca totes les tensions i acariciant els llavis amb el baf gelat es desfacin els xiu-xiuejos que la tormenten. Sempre ha preferit l'estiu. El sol, la sorra, l'olor de mar i les nitja la fresca amb poca roba descalça i despentinada li recorda que està viva i que no necessita gaire més. La connecta directament amb la seva essència.
Es podia veure el món aglopades i menjar-se totes les postes de sol que no s'enfartaria mai. El fred, les mantes buides d'intencions i les infinites capa de roba no la fan entrar en calor. Els despertars glaçats són incapaços d'escalfar-la per dins. Per molta llum que entri al dormitori li fan emblanquinar la pell i arrugar l'ànima. Un hivern més...
Escompta el calendari, marcant amb creus vermelles les setmanes que passen lentes. Un dia menys. Avui és dimecres, ho di als dimecres. Té l'agenda plena d'obligacions i se sent esgotada d'haver d'arribar a tot i a tothom per no decebre a ningú ni a ella mateixa.
L'Èlia envia l'últim correu del matí i tanca la pantalla. Només té mitja hora per dinar. El cel es comença a tapar i es va engolint la llum de migdia. L'única capaç de fer-la sentir una mica de calentó.
De seguida intueix que aquell dimecres serà encara més gris de l'habitual per culpa d'aquells maleïts núvols que l'han privat del seu minut de glòria i de la seva injecció diària de vitamina. Mentre es calenta la carmanyola, observa pel finestral. Just a l'altra banda del seu desdibuixat reflex veu una nena, de només de 14 anys, amb aspecte de deixadesa, pidulant a un racó del carrer. Ningú la mira, ningú la veu.
Sembla invisible i, el pitjor de tot, sembla que s'hagi acostumat a ser-ho. L'entén. No és gaire diferent d'ella, que molta gent la mira, però poca la veu. El so del microones actua com alerta que, en lloc de mitja hora, només li resten 23 minuts. El temps vola, s'afanya a dinar als macarrons que li van sobrar d'ahir, que troba que no s'han escalfat prou, però se'ls menja igualment a desgana i es posa de nou a la feina.
En sortir, aquella nena segueix el mateix racó. No parla, però amb la mirada emet un crit d'auxili. La temperatura és més baixa del compte per ser novembre. La pell arissada dels braços i la punta del nas freda i mitja endormiscada li indiquen que no s'ha tapat prou. Li ofereix els diners que porta a sobre volent ser el més semblant a una mamiga, però el rebutja.
El que li demanen aquells ulls sense paraules és caliu. Durant tres setmanes consecutives, cada tarda, efectua el mateix ritual.
En sortir de treballar, li deixa aquell com per trencar la capa de gel que clarament porta incorporada. Una manta, una xocolata calenta, un caldo de pollastre acabat de fer, un entrepà de formatge desfet, un barret de llana i una bufanda gruixuda. Res. Res no aconsegueix encendre cap espurna en la glaçada ànima de la petita. Tot ho rep de la mateixa forma. Cap avall, boca trista i mirada cridanera.
L'Èlia busca salvar-la, no sap ben bé de què, però res del que li regala la complau. Un dia decideix no oferir res. Es tapa ben embolicada, s'enfunda uns guants i s'asseu vora la cassola on la petita Rodamons recull algunes monedes. Observa que aquelles mans seques, destapades i entregades a l'aire porten un anell de plata, segellat en forma de petxina, que li envolta el dit índex.
Es miren, s'entenen sense parlar, somriuen de forma còmplice i passen la tarda jugant amb la imaginació. Inventen una història per cada persona que passeja per davant. Converteixen els carrers en platges de sorra blanca, les fulles seques del terra amb l'espuma de les ones i els nens que surten eufòrics de l'escola amb petits surfistes. Ja no fa tant de fred.
ja no se senten tan invisibles, o encara millor, ja no importa si ho són. Aquell dia, la mirada d'aquella nena deixarà de cridar auxili, el cap deixarà d'estar cot i la boca transformarà la tristesa en paraules d'agraïment. L'endemà sortirà de l'oficina amb una brillantor especial.
I en buscar aquella nena ja no la trobarà en aquell carrer. L'aparador del supermercat on reposava es convertirà en una sabateria nova. Espantada preguntarà per la nena als companys del voltant, però ningú l'haurà vist mai. Ni la queixera d'aquell antic supermercat podrà confirmar la seva presència. Una aventada forta l'obligarà a posar les mans a cobert a la butxaca de l'abric.
I amb el palpar dels seus dits descobrirà un anell de plata, segellat en forma de petxina. L'Expiració Gelada, de Nerea Bueno, amb les veus de Xesca Arques i Mònica Ors.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Tarragona Radio. Bon Nadal.
Fins demà!
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Porque la vida se pasa pero ya no vuelve. Y beberemos del amor que es una fuente. Nos amaremos en silencio. Y buscaremos un lugar para querernos tú y yo.
Las malas lenguas que hablan siempre dicen lo que quieren, te dirán que no te quiero, que te vayas y me dejes, porque de ti sienten celos. Yo te quiero vida mía, como nadie había querido, no hagas caso a lo que digan, yo quiero un hogar contigo y vivir todavía. Llévame con alegría, amé.
Porque la vida se pasa pero ya no vuelve. Y beberemos del amor que es una fuente. Nos amaremos en silencio. Y buscaremos un lugar para querernos tú y yo.
El amor es como el fuego, es un mundo de pasiones, como el agua limpia y clara, como la lluvia del campo, como el sol de la mañana. Tiene risas, tiene llantos, tiene penas y alegrías, si no estás enamorado, aunque te sobre el dinero, vivirás equivocado. Quiereme con alegría.
Fins demà!
Bones festes. Tarragona Radio.
El client entra a la ciutat, carrega la gepa un sac ple de regals. Pregunta el seu rei quin camp n'hi han de seguir. Però l'home està ben adormit. El camell vol despertar-lo amb un crit. Desperten la nit. Disculpi, texis, no em podria orientar.
Som amics de reis, com posteja el Serrat. Un nen i una nena ens estan esperant. Portem uns paquets de molt lluny. La rei ha caigut en un somni profund. Jo estic tan...
Tinc l'altabell, limpa, limpa, bon parat. Descansa el balcon, el pis principal. Estupen per aigua que li han preparat.
el carregó, el calent i no vol malgastar l'ocasió, de tastar unes neules i un tu. I es troba a ser i es troba a la criu, allà entre l'amor i se'l travessa en un riu, però no queda temps i s'aprova al sofà.
Una bicicleta de colors llampants, unes mineres roses i un soar.
Un camell d'Orient surt de la ciutat. La xepa i la pujera buida de regals. El rei es desperta i pregunta on estan. Vol t'estar tranquil, majestat. Un test de la bèstia avançant per l'asfalt. Ja, ja.
I el sol és urutín i el rei s'ha esbruncant. I el sol és urutín i el rei s'ha esbruncant.
A ser més teu que amant Pensaré avui també en tu Junts de nou tots dos Caminarem salvant estrelles Cada neval s'obriran les portes Un món que es pensa
Em sembla molt complicada. Fas veure que tot és més senzill. El vent s'ha convertit en el teu tacte sobre la meva pell. Viurem tots junts en un viatge a l'infinit. El tren es ve al moment de...
Són les portes com el que esperen. Just al nou tots dos caminarem. Setmanes estrelles caben abans.
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Bona nit!
I just want...
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I és que n'han passat tants anys que ni el més vell recorda els carrers engalanats. I a la plaça Vella sona aquell ritme tan nostrat que ballava tot el poble. I en Francisco treia el vi, la carmeta, pastes dolces i la remeida que al carter s'expulsava les vergonyes per mirar al mestre.
Rocambolesca, la tocada de llum i color. Rocambolesca, per encendre tota passió. Rocambolesca.
Més amunt del campanar van deixar les partitures que els de dalt van amagar per callar la xarinola.
A la zona, aquesta nit invocarem ball del que tant presumien. Despertem els avorrits i avisem a les padrines perquè avui ens tornaran de bon grat les alegries. Rocambolesca, batocada de llum i color. Rocambolesca, per encendre tota passió.
Rocambolesca, ja sona la nostra cançó. Rocambolesca, l'ataca de festa major. Les llargues nits que entre tots feien tan curtes, són tan records amagats dins un trisplò.
Ha fet el celero que duiem ben dintre, que soni als carrers i a les places, des d'ara i fins que surti el sol. Rocambolesca, batucada de llum i color. Rocambolesca, per encendre tota passió. Rocambolesca, que sona la nostra cançó.
Bones festes. Tarragona Ràdio. Potser aquest no és el lloc indicat. Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Jo creia que era tard per tornar a estimar que això d'enamorar-se estava caducat. Sempre vaig amb pressa, rep preparat. Culpo dels meus errors, el signes odiacal.
Però això que em passa és molt heavy, sembla un guió de pel·li. M'he enamorat de cop entre sucs i refrigeris. Mira quin misteri, el que em fas té molt de mèrit. No et coneixia i ara volo com plou o deli. Ruc quan soni aquesta cançó. Entre els avisos de les promocions, tinc una oferta.
M'he enamorat al supermercat, puja la calor a la secció del consalat. M'he enamorat al supermercat, he trobat l'amor al lloc menys esperat. M'he enamorat al supermercat, i ara per fi tinc la sort de costat. M'he enamorat al supermercat, de com has deixat.
Em passo el dia menjant per buidar el rebost, per tornar-te a veure un altre cop, per fi. Jo que sempre trigava anant a comprar, tinc targeta de client habitual. I estic en oferta, t'ho hauries de pensar, sóc quilòmetre a zero, producte a proximitat. I és que m'he enamorat i encara no...
Però quan soni aquesta cançó, entre els avisos de les promocions, tinc dos per un i no pots dir que no. M'he enamorat al supermercat, puja la calor a la secció del congelat. M'he enamorat al supermercat, he trobat l'amor al lloc menys esperat.
M'he enamorat el supermercat de com has deixat.
Potser aquest no és el lloc indicat Potser esperàvem la primera cita més intimitat When your legs don't work like they used to before And I can't sweep you off of your feet Will your mouth still remember the taste of my love
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'll just keep on making the same mistakes Hoping that you'll understand
Fins demà!
Kiss me under the light of a thousand stars Oh, darling Place your head on my beating heart I'm thinking out loud That maybe we found love right
Bona nit.
com cada any el de sempre.
i potser faràs balanç i et proposaràs per l'any que arriba ser millor que abans
Serà que em quedarà que et queda a taula. És molt un desig. Que cada nit sigui la nit més vella. Que aquest any no, el dimau a tot el món. Que cada nit vegi sota un espai.
Llargues nits de fa sempre, de farina els portals. A la negra nit hi ha la promesa.
Ens quedarà tota la nit. Que cada nou viatge es comença molt abans de sortir. Que cada nit sigui la nit més vera. Que aquest any l'on porti pau a tot el món.
Estela, és un desig i el volem per a tu. Que cada nit, si la nit m'espera, que aquest any no, porti pau a tot el món. Que cada net,
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
On your own front door
I'm sure it's Christmas once or more
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal.
Bona nit.
Fins demà!
I said, oh my god, I see you walking by. Take my hands, my teeth, and look me in my eyes. Just like a monkey, I've been dancing my whole life. But you just beg to see me dance just one more time. Ooh, I see you, see you, see you every time. And oh my, I, I, I like yours.
Bona nit!
Bona nit.
I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me, move for me, move for me. And when you're done, I'll make you do it all again. They say, dance for me, dance for me, dance for me. Oh, oh, oh, oh, oh. I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me, move for me, move for me.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio. Ja fa molt temps que tot és fosc i a poc a poc un trascendent
Si plas, ja em segueixàs i deixàs de tenir por.
Per molts camins fins que el sol ens sorprendi el matí lluny de cor.
Mai s'apagan al teu.
Creure que sí, que la vida és avui i no ahir, que el demà encara està per venir. Si sobrevist aquesta nit, et miraré i no et farà falta dir res més. Ens mirarem amb la cara de què hem de fer.
Seguint el ritme que no s'atura. I pujarà la temperatura.
Fins demà!
seguint el ritme que no s'atura. I pujarà la temperatura.
Fins demà!
Tarragona Ràdio desitja bon Nadal i Felis Any Nou.
No saps què és regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alaniaresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. L'entrevista de Miqui Merino amb les veus d'Antoni Salvat i Mònica Ors.
Arribo 5 minuts abans de les 5. He fet temps a les paradetes del mercadet de la Rambla per no arribar massa d'hora. A una entrevista de feina mai s'ha d'arribar tard, però tampoc massa aviat, per no incomodar. La noia de recepció em demana el currículum que li entrego en una funda de plàstic i m'indica amb un somriure, que no sé desxifrar, que passi la saleta d'espera.
És jove, alta i bonica. Perfecte per la recepció, penso. Fa olor de malvisitat i de cafè. A principis d'any em van acomiadar. Jo era el director de recursos humans d'una cadena d'hotels que va canviar de propietaris que van canviar de política de recursos humans. Un eufemisme per no dir-me que volien algú més jove.
I ara que se n'està acabant els estalvis i ja m'he venut el BMW, sóc a punt d'entrar a una entrevista de fenya per treballar durant la campanya de Nadal, com a Pare Noel, el cort inglès. Fa setmanes que no dormo. Passo de l'eufòria més enèrgica a l'absoluta quietament. Faci el que faci, torna-mi la idea que no treballo, que no sóc útil per la meva família. No sóc productiu.
En entrar a la saleta d'espera, m'adono que sóc el més vell. L'únic, de fet. La resta de candidats no arriben als 30. N'hi ha dos d'alts i ben platjats. Un de molt gras. Aquest té avantatge, penso. I dos més de complexió i bellesa, diríem, estàndard. L'aspecte físic sempre és important a una entrevista, encara que el lloc no ho requereixi.
L'entrevistador es fixarà sempre en els detalls. El que tinc al meu davant en entrar diria que m'ha mirat amb llàstima. No hi penso gaire, en la meva edat. Però apareix cruelment davant meu cada matí al mirall. Abans volia menjar-me el món. Ara ja només intento conservar la dignitat davant dels meus fills.
Pare Noel, el cort anglès. I dignitat, no casen gaire si em veuen, em dic. Ho, ho, ho! Josep, pots passar? Em criden només pel meu nom de pila. M'arreglo la corbata i estiro els plecs de la camisa i l'americana. Encaixo la mà de l'entrevistador, que me la dóna fluixa, com si fos un peluix. Fa olor de superioritat i perfum car.
Examina el meu currículum, on no hi figura el meu càrrec real, només tasques administratives per no ser descartat. Ningú vol un directiu d'una gran empresa fent feines auxiliars. Però necessito la feina i he maquillat el meu perfil. Em pregunta per la meva disponibilitat horària i temporal i respon que és total.
Satisfet m'explica els detalls de la feina. Horaris, sou, calendari... I em sorprenc en entendre que la feina és meva. No era pas una selecció de personal. Necessiten sis pares Nobel. I tots sis ja hem sigut seleccionats. Senzillament perquè complim els requisits mínims. És una sensació agredolça. No he guanyat cap batalla. Segurament, a partir d'ara...
ja no em guanyi gairebé més de batalles. Em faig el mil homes amb la camisa i la corbata, com si hagués de servir de res per aquesta entrevista, i m'acomiado després de signar el contracte. Saludo la noia de recepció, que em somriu, ara entenc per què, li genero tendresa. Podria haver vingut amb texans. Hou, hou, hou!
L'entrevista de Miqui Merino amb les veus d'Antoni Salvat i Mònica Ors. Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Tarragona Ràdio, el 96.7 FM. Montada! Unida! Jamás será vencida! Montada! Unida! Jamás será vencida! Montada!
Bona nit.
Gràcies.
Bomba! Bomba! Bomba! Bomba! Bomba! Bomba!
Bon Nadal. Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Fum, fum, fum. Si n'hi ha dos pastorets, abrigadets, abrigadets. Amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Fum, fum.
amb un salt tot esplegades. Fum, fum, fum, fum, ja respon el majoral del Gran Tabal.
Fem bones escudines, fum, fum, fum. És el dia d'anar al món principal, molt principal.
Fenerà a Jesús, memoria, perquè...
But I thought I'd ask you just the same.
Bona nit
Fins demà!
What are you doing New Year's?
Here comes the jackpot question in advance. What do you do?
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Fins demà!
No, no, no, no.
Fins demà!
Bona nit.
Y me preguntaba si jugarías al fútbol como él, si te parecerías a mí y si ella te cedería su dulzura también. Ahora lo sé, solo pregunto el por qué, como en apenas segundos cuando te vi la cara te comencé a querer.
Les querría llorando y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir la caja de mis recuerdos, los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos, solo tú.
Bona nit.
Bona nit.
Como ya sabes, Aba te escribió una canción. Pero ninguno de ellos te quería como yo. Porque solo tú haces que llore riendo. Haces que ría llorando y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir.
Los que ya apenas recuerdo Si tú no estás en ellos Solo tú Le das sentido a mis sueños Y haces que ría llorando Y me pregunto cómo algo tan pequeño Puede invadir La caja de mis recuerdos Los que ya apenas recuerdo Si tú no estás en ellos Solo tú
Fins demà!
Un amic que ha passat mitja vida sense una noia al seu llet. És avorret, és el seu amic. I quan és de nit, sovint pensa amb ella i se n'hi va tot. He decidit que quedi clar que és el meu amic.
I després de molt de temps, li dirà aquesta nit a la Judit. Ai, quin neguit. I es fa petit, i com fon les paraules, tot sembla un acordet. Ho té fotut, el meu amic.
Ella fot barrada i me'l deixa estar bornit, ella li diu només amics. I quan és de nit, sovint pensa amb ella i se n'hi va tot decidit, que quedi clar, és el meu amic.
i ha perdut l'esperança d'aconseguir el seu amor. Tanca els ulls abrassant-la i imagina-la un altre cop, bategant-li fort el cop.
Bones festes. Tarragona Radio.
Fins demà!
M'esperava la meva ment a em salvar la gent que m'espera caure. La mami del barri, la geni que balli, si tu vols que canti la pena que valgui. La mami del barri, la geni que balli, si tu vols que calli a propa no paris. Escoltaràs la música, fa temps que l'estic cuquint. Escoltaràs la música que jo faig, faig per tu. Tu, tu, tu.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Cause I'm not thinking straight
Let you set the pace Cause I'm not thinking straight My head spinning around I can't see clear no more What are you waiting for?
Tarragona Radio. Bon Nadal.
N'hi ha de mil maneres, totes fascinants. N'hi ha de més grullers i d'elegants. N'hi ha alguns que semblen màgics o tràgics. N'hi ha de més subtils o d'intranquils, estètics i poètics. Hi ha el gran petó de diva amb una mica de saliva. El vell petó d'amor amb gran fàrbor. Hi ha el famós petó de cine. Hi ha el petó com cal que es veu que et fa la iaia carnaval. Hi ha el campany celestial.
i acompanya'ls amb bombons. N'hi ha de tots els tipus, és meravellós. Algun és més senzill i algun pompós. N'hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic. N'hi ha de molts sensats, és enfadats, preciosos, llaviscosos. El dents petó de tieta, deixarà la cara neta. I n'hi ha un de parellós, molt luxuriós. El temut petó caníbal, el petó de pintallavis, és el més embruteu.
Un, dos, tres i...
Donem asquilando sin el te quedar, en esta cistella me el te que posar. Donem el lo pronto que me'n tinc a anar, a misa maitines, a misa del gall. Pobriguen el bastador, no tinguen ningun reparo.
Fins demà! Fins demà!
Passen bones festes, festes de Nadal. Bones tarongetes i un conill ben gran. La nit de maitines, la nit de Nadal. S'afanyen les dones i maten el gall. Obriguent el pastador, no tinguen ningun reparo. Que són festes de Nadal i venim per l'esquilando.
Donem esguilandos i mel te quedar, que la nit és fosca i se n'hem d'anar. Al peu de la serra, a fer el sopar, arròs i cebeta i bomba a callar. Tret la mà i amb la cuisina, tira a fer a noix.
Fins demà!
Tarragona Ràdio et desitja bones festes.
i tu cosa volevi fare
I ricordi el sol serve a no dimenticare. Ti ho trovato in una scatola, c'era el teu número de celular. Ti ho cercato, ma niente da fare. Chissà se mi hai dimenticata. Ma io non ti ho dimenticata. Io non ti ho dimenticata. Ricordati.
Fins demà!
Sognando le più belle storie, amando le più misteriose. Poi ti dicevo, mi volevo sposare. E tu cosa volevi fare? E tu cosa volevi fare?
Fins demà!
Recorda't que jo, recorda't que tu Siamo la stessa cosa Ma io non ti ho dimenticata Io non ti ho dimenticata Recorda't que jo, recorda't que tu Siamo la stessa cosa Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada
La teva mirada és el meu detonant. Els pèls deixen el terra, estem en menys d'un pam. La possessió ens travessa amb el poder del llamp. La veu encesa entona un cant que no mor mai. Cremem la nit. L'amor en pèl de guerra. Trenquem el llit. La vida ens puja al cap i ens esclata com un gran viatge.
El somni que ens impulsa és més fort que la por. L'univers sencer vibra a mercè d'un so. Avui la realitat supera la ficció. Avui ens oblidem del món. Mira qui som. Cremem la nit. L'amor en peu de guerra. Trenquem el nit. La vida ens puja al cap i ens esclareixem.
I més amunt creuant el cel més blau. T'està esperant la teva estrella. I anirem junts, sentirem el cor en pau.
Cremem la nit, l'amor en peu de guerra, trenquem el llit. La vida ens puja al cap i ens esclata com un gran pic fanat.
Com una sessió d'aerobric, vull donar-ho tot amb el meu body. Vull córrer com el Sonic. Estic amb tu i això és tot el que tinc. Refresca la pantalla, apreta l'F5. I és que jo a Mista Bombastic, really fantastic. El teu amor és tan platonic, tan...
Really magnetic, les coses van amunt i apagades avall. Des del Vallès fins a Hawaii, estem living la vida loca, fem que no s'acabi mai.
Això no anava d'arribar els primers. Tan clar que si ens colhem pels marges mola més. Tan clar que valdrà la pena si mirem enrere i somrirem. Tan clar com les nits d'estiu. Tot clar quan et tinc al meu costat. I ja que ho fem fem-ho de veritat. Ei, puja, puja, que ja queda poc. Tira, tira.
I tot el que hem passat ja ha passat, i ara queda el millor. Puja, puja, que ja queda poc. Tira, tira, anem a donar-ho tot. Corre, corre. I és que quan hi som tots, tot ens surt millor. Des del Vallès fins a Hawaii. Estem vivint, estem ready, ja estem aquí. La sort és a les teves mans, la sort és haver-nos trobat.
Estan living la vida loca, feien que no se acabe mai.
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal. Passa els Nadals amb Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Bona nit
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La teva fórmula musical al 96.7 FM, Tarragona Ràdio.
Aquí els tenim acusant-nos d'almbit, des de les seves butaques. Progrés amnèssics i hippies reciclats, saciant-nos amb lliçons de franc. Quin gran exemple ens doneu quan ara representeu tot el que abans rebutjàveu.
que n'és de fàcil posar-se a criticar des de casa amb el whisky a la mà. Com podeu tenir les penques i intentar donar-nos lliços de moral? Si no són més que un reflex d'aquest món que anem deixant, de podrits ens fa cridar que n'estem. Fins a la soca dels ous, fins a la soca dels ous.
Fins a la soca dels, fins a la soca dels, fins a la soca dels sous. Per quins trets sous exisiu ser respectats, si per part vostra sou macosats. De drogadictes, materialistes, tropos i ademers de pesants estudiants.
Però per ser del punt fa falta una feina per poder exercitar. Com podem creure en estudis que no són els que han triat i que tant se'ls serviran per pot fer el sol de les socadols, sol de les socadols, sol de les socadols, sol de les socadolsols. Sol de les socadols, sol de les socadolsols, sol de les socadolsolsols.
Fins demà!
Tot l'equip de Tarragona Ràdio et desitgem bon Nadal i molt bones festes. Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat. Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal
Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta i tot és fort. I és Nadal.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I ara som a taula i tothom parla a la vegada.
El tieta amb la forquilla pica una copa de vidre i explica alguna història que entra allà. Grimes fa arribar.
Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador. Tant de bo es quedés eternament no
Fins que s'adormi la por. I és nedar i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les canes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I ho dindem per nosaltres i els de dalt.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els darrers. I brindem per nosaltres i els darrers.
Fins demà!
Fins demà!
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per entrar des d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Winter Wonderland, de Miguel Cruces, amb les veus de Rubi Moreno i Antonia Sabaté.
Mientras una molesta gota de sudor se desliza por mi nuca para perderse en los pliegues de mi nuevo jersey, me fijo en el numeroso grupo de pasajeros que, como yo, esperan para embarcar en el vuelo a Zurich. La inmensa mayoría va en camiseta de manga corta, unos cuantos con bermudas e incluso me ha parecido ver un par en chancletas. Ni que esto fuera un crucero por el Caribe.
Estamos a mediados de diciembre, pero parece que eso ya no importa a nadie. Una extraña sensación de superioridad me corroe por dentro como si estuviera en una cena de gala, a lo que los demás invitados se han presentado en chándal.
Aunque me siento tentado a quitarme una capa, me reafirmo al pensar que estando al fin tan cerca del invierno verdadero, aquel que me había sido negado por haber nacido en el Mediterráneo y en plena crisis climática, me parece apropiado rendirle un homenaje vistiéndome para la ocasión. Y en mi asiento, mientras el personal de abordo explica el funcionamiento de las mascarillas de oxígeno,
Reprimo el impulso de ponerme a tararear la melodía de un villancico que de crío aprendí en clase de inglés. Por mucho que me esfuerce, no puedo recordar la letra, pero sé que hablaba de trineos, de nieve resplandeciente y de la amable calidez de las chimeneas. Solía cantarlo todo el tiempo, sin importar la hora, el día o incluso la estación.
Arrullado por el traqueteo del avión que ya ha iniciado su despegue, empiezo a entrecerrar los ojos mientras que al etargado rememoro al fin el estribillo de la entrañable canción.
Me despierto en un sobresalto, advirtiendo enseguida el notable cambio de temperatura que mientras dormía se había producido.
La bulbosa piel de gallina que surca en mis brazos, el estremecimiento que me recorre en las piernas y el choque incontrolable de diente contra diente son indicios de que falta poco para aterrizar. A pesar del efecto caritativo de la novedad, no es una sensación agradable y entre temblores parte de mí se pregunta si será así todo el tiempo.
Mientras me rebullo en mi abrigo, observo con envidia a los afortunados, a quienes les ha tocado sentarse en el lado de la ventanilla. Estoy seguro de que las espectaculares vistas calmarían mi incertidumbre. Pero como el pasajero a mi derecha se empeña en mantener la persiana bajada, no tengo otro remedio que imaginármelas.
Sin necesidad de abrir los ojos, veo las imponentes montañas, con sus picos cubiertos de nieve, con sus valles de ensueños salpicados de cabañas y refugios, cada uno con su humeante chimenea. Veo también los abetos de verdad, tan diferentes de aquel armatoste de plástico que solíamos sacar en Navidades.
rodeando un gélido lago en el que los niños patinan alegres. De vez en cuando alguno se tropieza, pero siempre vuelve a levantarse. Cuando por megafonía avisan del inminente descenso, no puedo evitar sonreír. El avión aterriza en la pista con una sacudida final y la gran marea de pasajeros, haciendo oídos sordos a las recomendaciones del personal de a bordo, se aglomera en dirección a la salida.
Abrigado con un gorro de lana calado hasta las orejas, intento abrirme camino entre la multitud. Mis inquietudes térmicas reemplazadas por una expectación delirante. Después de lo que me parece una espera interminable, salgo del avión con los ojos bien abiertos para contemplar al fin mi primer paisaje invernal.
Pero nada, no veo prácticamente nada. De no ser por las luces que indican el camino hacia la terminal, podríamos haber aterrizado en el vacío absoluto. El golpe es tan grande que el mordisco del frío parece una simple caricia en comparación. Mientras camino por la húmeda pista en la que la nieve ha sido rellirada por razones de seguridad, intento ver más allá de los pasajeros de enfrente...
pero una perversa neblina me lo impide. Me doy cuenta de que no importa si mi asiento estaba o no en el lado de la ventanilla, con esta bruma no hubiera visto ni los picos, ni los valles, ni los lagos congelados. Tengo la sensación de que el mundo a mi alrededor no es más que un dibujo dejado a medias, el esbozo descartado de una figura flotando en una página en blanco.
Al llegar a la terminal, cumplo con el procedimiento de forma automática. Compruebo mi pasaporte, recojo mi maleta y casi sin darme cuenta, me encuentro sentado en un autobús en dirección al hotel. Ahora que sé que no hay nada que ver, no me molesto en mirar por la ventana, centrando toda mi atención en los patrones verdeazules de la moqueta.
Un par de filas más adelante, un bebé llora desconsolado mientras sus padres intentan calvarlo con arrumacos y de repente siento la arrolladora necesidad de taparme los oídos.
Pero no porque me molesten los lloriqueos en absoluto, sino porque la madre se ha puesto a cantar.
Winter Wonderland, de Miguel Cruces, amb les veus de Rubi Moreno i Antonia Sabaté. Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Tarragona Radio. Bon Nadal.
Un idea.
Fins demà!
Hei, garçon, ho un'idea. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Hey, garzón, oh, ni idea. Eh, eh, eh, oh, me gustas tanto, mi amor. Eh, eh, oh, me gustas tanto. Me gustas tanto, que solo pienso en ti.
que sepas lo que siento por ti, que no daría porque fuera solo para mí. Aún no sé qué fue lo que me hechizó de ti, nunca pensé que contigo me iba a flechar así. Una sola estuviste frente a mí. El momento en que te di es lo que siento yo cuando estoy cerca de ti.
Bona nit.
Bona nit.
Es lo que siento yo cuando estoy cerca de ti. Es algo químico que se apodera de mí. Será tu sí, sí.
No sé cómo decirte que me encantas, que me enamoras. Como chocolate me derrites, pero ya llego la hora. Sé que te pegues a mí y terminemos bailando, sudando. No lo he podido decir, pero lo estoy intentando. No sé lo que me está pasando.
Ningú ens va explicar que no sempre hi ha un lloc on anar a parar. I ningú ens fa dir que si vols podem sortir del camí, ja no et preocupis més. Que sempre hi ha una història del revés que vindrà a buscar. Tant si vas endavant com si vols tornar.
I aquesta nit recullem d'aquí al mig i porta'm al teu llit. Que ballarem com si tot el que envís tingués algun sentit.
Ningú ens va explicar que sí que es pot anar molt més enllà i ningú ens va dir que som tu i jo qui fa aquest camí. Ja no hi pensis més, quan vulguis ho posem tot al revés per poder jugar amb el que un dia vam trobar a faltar.
I aquesta nit recollim d'aquí al mig i porta'm al teu llit. Que ballarem com si tot el que hem vist tingués.
I aquesta nit regullem d'aquí al mig i porta'm al teu llit. Que ballarem com si tot el que hem vist
Vivo el Nadal amb Tarragona Radio. Aquí es Nadal, ya estoy content. Buenas, somos seis. Imposible, chicos. No, en serio, que venimos de Barcelona.
Et juro que avui no m'esperava trobar-te en un bar amb la senya. Veure't ballar i no poder deixar de mirar-te.
i m'encantes i no sé com dir-t'ho. I vens on soc i et quedes mirant-me i rius, joder, com pots ser tan guapa i t'acostes més i em dius jo.
que ets tu, para darle la vuelta al destino, i m'encanta si no sé com dir tu, i aquí estàs tu, i sé que ets tu, para darle la vuelta al destino, i m'encanta
que las locuras existen viviendo, por las que me ha traído aquí, por las que me ha traído aquí, por las que me ha traído aquí. Ya que estás tú, y sé que estás tú,
Para darle la vuelta al destino Y me encanta si no sé cundir tú Y aquí estás tú Y sé que es tú Para darle la vuelta al destino Y me encanta si no sé cundir tú Y aquí estás tú
I mal canta si no sé conmigo.
Fins demà!
Bones festes. Tarragona Ràdio. Blanc, l'aire de nedar, l'aire...
Porta cançons d'aquesta nit. Amb la neu estesa i amb la puresa de ser altre cop patir. Blanc, l'aire de nevar, torna...
La Deu s'ha dormit un cost camí. I del fons d'un temps infinit. Ve la pau que ha fet aquesta nit. Xiu-hi-do-ri. Xiu-hi-do-ri. Xiu-hi-do-ri.
Porta cançons d'aquesta nit. Amb la neu estesa i amb la puresa ha de ser altre cop patir.
La neu s'ha d'enviar entre els camins i del fons d'un temps infinit ve la pau que ha fet aquesta.
Fins demà!
Bona nit.
He sees you when you're sleeping And he knows when you're awake He knows if you've been bad or good So be good for goodness sake You better watch out You better not cry You better not pout I am telling you why Cause Santa Claus is coming to town
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bones festes. Tarragona Radio.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Girasols mirant la lluna, viatgers sense destí.
Pascadors sense paciència, somiadors amb poc futur. Només sé que si no estàs bé, busca un nou camí. Corriols sense dreceres, serp sense verí.
Acudit sense rialles, dictador sense país. Només sé que si no estàs bé, busca un nou.
La lluna, la dolç sense padrins, redactors sense notícies i víquils sense lució. Només sé que si no estàs bé.
S'enfila il·luminant estels abraçant tot el meu vol. Ai, para, que m'abraces fort amb el vent i sense cor.
T'estimo amunt, amunt, amunt, amunt.
No em deixes pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure i aquest camí, aquest destí que ens ha fet família. No em deixes pensar en dolor, jo et ploro perquè t'enyoro, però em fa somriure, m'ajuda a viure aquest camí i aquest destí que ens ha fet família.
Les pregàries, reflexions i tants petons regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions. Fa tants anys que ja no et trobo, els teus fruits són plens dels buits, ara et canto i ja no et ploro. I quan l'aire de la fred i el sol va pujant a poc a poc,
Jo t'estimo de devoll i et plor, vull cantar tot el meu gol. Quan l'arbre del record i el dol va florint de sol a sol, m'esgarroco aquest olor i xalera i no ho vaig sentir. Amor del vol.
Bon Nadal, Tarragona Radio.
Insatisfecho para variar el que maúlla por más espacio. Pero los gatos que andan por los tejados los cambiarían por probar tu regazo. Te he dicho gracias alguna vez. Cuando todo se tuerce
i un caos bestial me detiene. Yo me vengo abajo y respiro fatal, mientras tú, mi ejército de salvación, y los demás van y vienen.
y siento que hasta el suelo se mueve se hace la distancia entre el mundo y yo mientras tú me ejercito de salvación
La inspiración a veces se va o está a tu lado y tú no te enteras de nada. En otras la solución era encontrar al fin la María adecuada que se ría de mi miedo a escribir, que pase por encima de mí
Cuando todo se tuerce y un caos bestial me detiene, yo me vengo.
y respiro fatal mientras tú mi ejército de salvación y los demás van y vienen y siento que hasta el suelo se mueve se hace la distancia entre el mundo y yo mientras tú
Mientras tú, mi ejército de salvación.
La millor música a Tarragona Radio.
Pero puede ayudar, yo no supe cómo tratarte, no doy para más. Sara, luce, cuéntame el secreto azul que se esconde en tus ojos libios de animal.
Bona nit. Bona nit.
Cuéntame el sortilegio aquel que aprendiste de las aves del amanecer. Dame el filtro que venías para amar.
Fins demà!
Sara. Sara. Sara. Sara. Sara. Sara.
Tarragona Ràdio desitja bones festes i bon Nadal.
La millor època de l'any, la meva preferida. La que cauen regals i mengem cosa fina. I quan caiem al tio, no celebrem un porró. El Nadal ja és aquí per gaudir-lo en família. Diem bon Nadal.
Perquè avui diem bon Nadal, les joquetes a l'entrada. Noto aquella felicitat que és aquí una altra vegada. Perquè avui diem bon Nadal a tothom que s'estima.
Menjant eules i cagant el tió. I amb el rei s'il·lumina.
a tothom que s'estima menjar neules i caldió i amb el rei s'il·lumina la taula dels grans la taula dels petits els nens canten a dalt les que el col li han sentit perquè em fa tan feliç veure'ns tots reunits els que ja no hi són també els que han de venir
Fins demà!
Bona nit.