Portacosta, la rambla de la cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona Galetes, un relat d'Oriol Riós
A mesura que vaig passant pel davant les cadires, aquestes s'allargassen. Si això continua, costarà molt d'arribar a dalt de tot. I allà és on es guarden les meves galetes preferides. Aquelles que fan olor de mel, però el paladar tenen gust de gengibre. Així que em disposo a agafar embranzida per tal de pujar-hi. Res em pot aturar. Però de sobte, un soroll molt seguit i agut se sent lleugerament fora, en el balcó.
M'atanso a veure què pot ser. La curiositat aquesta vegada véns la gana. M'adono que el pan de la porta fa giragonses de forma contínua. Mai m'havia trobat en aquella situació. Des de molt a l'inici vaig aprendre a obrir-la sense problemes, malgrat que això no agradés a casa, perquè deien que podia ser perillós. Tot i estar una mica marejada, no podia deixar de pensar què o qui s'amagaria més enllà de la porta.
Amb prou determinació aconsegueixo obrir-la i observo un moixó que piula molt seguit. Les seves plomes acolorides exhibeixen una mescla molt peculiar entre taronja i blau que el fa brillar espectacularment. El bec representa tres quartes parts de tot el seu cos menut.
El seu cant és molt nítid i barreja mil i un sorolls desconeguts que recorden un tren en marxa. Quan m'intento apropar, de sobte, observo com comença a enlairar-se, deixant pel camí un ou que va creixent de mica en mica. Un cop a terra, aquest presenta una mida desproporcionada, ja que arriba gairebé a l'altura de la barana del balcó.
Em queda una estona observant el panorama i molt prorogament vaig avançant. De cop i volta, l'Oes comença a escardar de la part superior esquerra, així que giro cua bruscament i busco retornar a la porta.
Al mig del meu trajecte, l'ou s'obre. De l'interior sorgeixen unes nines russes, com aquelles que té la Maria a l'estanteria propera a les galetes. Em fascinen aquelles nines, però sento el meu cos paralitzat i això m'impedeix acabar d'arribar al meu destí. La portes cada vegada més lluny i el pan ha desaparegut.
Les nines russes es van alliberant i una darrere l'altra van apareixent i desplaçant-se pel balcó. La més petita, l'última en sortir, comença a escopir abruptament. No aconsegueixo discernir que surt de la seva boca fins que una d'aquestes escopinades arriba al meu costat. Finalment puc esbrinar de què es tracta. És una galeta que reprodueix les faccions i fisonomia de la Maria.
Internament el meu coa em demana fugir, però a la vegada el meu cervell vol crospir-se-la. La meva presència en els darrers esglaons abans d'entrar a casa ja era sinònim d'excitació. Així que hi anava motivada després d'un dia molt pesat amb un miler de turistes japonesos que s'havien apoderat del museu.
Aquest cop, tot i això, en el darrer esglaó no vaig notar que rondinés o s'alagrés, així que vaig obrir la porta una mica contrariada. Un cop a casa em vaig dirigir al seu llitet i allà estava, amb els ulls tancats i amb petites convulsions de son profund.
Neula, bonica, desperta. Desperta? Vinga, que ja sóc a casa. Què et passa? Per on vas ara? Sí que t'has aixecat nerviosa. Ah, clar. Vols galetes? Ara te'n dono un parell, però espera't que em tregui la jaqueta i les sabates. Galetes, un relat d'Oriol Riós.
Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Venen els núvols i s'emporten el sol Venen els núvols i canten els cargols Que potser cauran Però de moment Venen els núvols i canten els cargols
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vegades, hem tirat un pas enrere per després seguir endavant. Hem perdut la confiança, hem pagats a la fiança, hem tancat a una gaixeta els dimonis del passat. Hem viscut l'amor i l'odi, hem creat el nostre codi.
Hem après com adaptar-nos als contrastos d'aquest món. Hem anat a la deriva, hem portat vida addictiva. Hem tingut força i coratge per poder sortir del pou. Hem ferit en què estimàvem, hem donat el cor en va. Hem vist fer ser en el parell sense poder evitar. Desitgem de vegades desitgem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vegades, hem tirat un pas enrere, per després seguir endavant. Hem perdut la confiança, hem pagats a la fiança, hem tancat a una caixeta els dimonis del passat. Hem fer-hi de què estimadament hem donat el cor en va, hem vist fer-se gran al pare sense poder evitar desitgem.
de despertar-me d'hora i de canviar el que ja està escrit. Ei, encara tinc temps de fer allò que volíem, fan somniar de repetir. Ei, encara tinc temps de tornar-me enamorades de les paus amb tu i amb mi. Ei!
La millor música a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Don't wake me up Don't wake me Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada. Jo que tinc la raó més alta que la paret
M'he apuntat ben amunt, m'he acostat la lluna amb el gallet. Una bala brillant travessant la pols de l'infinit. Més llunyat, més enllà del que pot assenyalar cap dit.
Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí interiors i plecs en una manta versus el coixó.
Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no pogués sentir.
seguir-la amb els ulls com qui busc un record incert. De matralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap. De badalls la saviesa que decora tanta realitat. Ara peso el temps a una balança, t'enyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens du a l'equipatge
Fins demà!
No hi ha crid ni bandera, no hi ha vent que bufi tan, tan fort. Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no pogués sentir. Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui.
No diria res que no pugui sentir. Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento.
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Inèrcia maca on t'has amagat, sóc el senyor amb la rosa al trau, vinet i perfumat. Inèrcia estova amb les extremitats, inèrcia jo t'obeiré, tu marca la velocitat. La finca és a la palda del massís, no sóc
Sous-titrage ST' 501
I si em dona per a tenir suggeriments, em pots amuradassar. Pujats dalt de la taffia, els xavals espien el banquet dels grans. I esperen convertir-se en bona gent. I que ho siguin tots els meus cintenants exemplars.
Es poso que al principi intentava servir la ploma i amb gaire convicció. Hi ha dies que pujaran des de no sé qui poble. Es poso en un poble que insisteixo i que es quedi una estona.
Fins demà!
Fins demà!
No confio que no va vindre l'ambició. Suposo que al principi intentava seduir la ploma i amb gaire convicció. N'havia escoltat d'aronges de no sé quin poble. Les coses en un pla, d'existeixo, que es quedi una estona. Vostè pesquera el doble, fora de diners i el bar, que només feia un semblant l'altre. El que ens que fa, que em pone tot qui n'espera.
Fins demà! Fins demà!
Si no se acuerda no pasó, ese es su lema Trajo una botella, paro con las penas Su amiquita pa' todos lados la acompaña Hace tiempo que por hombre no se rayó Si no se acuerda no pasó, pero esta vez se arrebató Se puso pa' la vuelta cuando la noche cayó Baby, ahora no digas que no, que tú ya sabes quiénes somos Este rimi es pa' que el burri te bote solo
Bona nit.
Escoge su posición, si la vuelvo a probar voy a acabar conmigo.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Y te gustan exóticos por lo que veo. Idóticas colores, baby, yo te entiendo. Tienes tu par de fetiches, flaca, yo me presto. Ya cayó la noche. Las gatas se bajaron del coche a la tocapeca. Así que no me conoces. Y me la imagino en mil poses al verla bailar. Por eso, cuando lo hacemos, ella se viene y rápido se va.
Fins demà!
Mami, logras que me azores cuando lo mueves llevando sochores. Hotel Cinco Tres y a las Islas Azores. Picho a las demás como en Liga Mayor.
Bona nit.
y yo antes era teo acabo y salí en la discoteca que mareo porque me subió la nata casi no te veo quiero ver en persona lo que mandaste en video avisa a tu novio que esta noche te retrasa rompimos la cama menos mal que no es mi casa ya cayó la noche y yo soy una gárgola de noche salimos pa' resolver del carro pa'l hotel nadie me verá en la calle a no ser un cartel contigo me pongo firme como si fuera el cuartel si nos desmetimos se denota
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
La gola seca, si t'aprop, ja tinc cert. Si t'hem volat cap a l'envegem, just la batxeta vam pagar. Em provocava amb la mirada, quan parlava, això notava.
La teva fórmula musical, el 96.7 FM, Tarragona Ràdio.
But I'm still, I'm still
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ti ricordi quando noi eravamo solo una in un viaggio un po' insicuro per la nostra età e dormivamo anche di schiena perché non ci preoccupava il crescere o il doverci separare e ballavamo sulle note di pillici
Rompendo le doghe del letto, truccandoci in un modo orrendo. Io ti dicevo che volevo cantare. Tu cosa volevi fare? E tu cosa volevi fare? Ti ho lasciato in una scatola per poterti ricordare.
Que cucire di ricordi il sole serve a non dimenticare Ti ho trovato in una scatola C'era il tuo numero di cellulare Ti ho cercato ma niente da fare Chissà se mi hai dimenticata
Ma io non ti ho dimenticata, io non ti ho dimenticata. Ricordati che io, ricordati che tu siamo la stessa cosa. Ti ricordi quando noi fissavamo il cielo oscuro chiedendoci cosa ci fosse?
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio.
Tornem al senyor Wilhelm. Abans ens ha parlat d'un problema. Problema? Bé, el problema del senyor Wilhelm, entre tu i jo, és que no es va llegir la lletra petita, cosa que potser hauria d'haver fet en una situació com aquesta. Si entres a la pàgina web d'Hibernation, ho puc explicar, senyoria? Endavant.
Hibernation és un tractament de wellness, el més complet que hi ha actualment al mercat. Em vaig inspirar en una idea de la meva germana, la Blanca, quan tenia només 10 anys. Els pacients passen 6 mesos en coma dins d'unes càpsules. Entre altres coses, reben infusions de col·làgen, vitamines, microdosis de bòtox, electroestimulació, molt més... Tot varia segons el client.
Però ja saps, bé, no sé si vas llegir l'article a Bogue, però només cal un tractament cada 100 anys i viuràs per sempre. Per sempre i amb un cuerpazo, eh? Però el problema, com et deia, va ser la lletra petita.
Durant les sessions diàries d'electroestimulació, enregistàvem els somnis dels nostres clients. Amb un programa d'intel·ligència artificial, aquests somnis es convertien en imatges. A la lletra petita posava «accepto que es comparteixi l'enregistrament oníric amb terceres persones».
A mi m'agradava mirar els somnis. Com et pots imaginar, vigilar una vintena de cossos en coma és una feina bastant avorrida, ja que tots els tractaments estaven automatitzats. I amb els clients que teníem, alguns somnis podien ser divertits. L'hivern passat vam tenir a la Kim Kardashian i somiava sempre amb dinosaures, qui sap per què.
L'abescal també va passar per les nostres càpsules. Per això va estar de baixa l'any passat. Tenia somnis bastant eròtics. Tots al Parlament. Tornem amb Wilhelm. Sí, amb Wilhelm. Va arribar a hiberneixen el juliol. Segurament ja ho sabeu. Però era un bilionari que vivia a Barcelona des de fa 13 anys. Volia el tractament complet i ho va pagar tot per avançat.
I saps què va passar fa 13 anys, oi? Alba, no sé si... Fa 13 anys. Justament van començar les desaparicions. Totes eren de la mateixa edat, 19. Ningú sabia què tenien en comú, ni si estaven vives o mortes. Les van buscar per tot arreu. Van fer documentals i podcasts. Les seves famílies sortien plorant per la televisió. És un tema que estava ja bastant oblidat per la gran majoria de gent quan va arribar en Wilhelm.
Una nit em vaig posar a veure els somnis. I allà, a la pantalla, la vaig veure. La Magda Riós, la cinquena desapareguda. Això va ser molt fort, com veure una celebrity. La seva cara havia sortit 10.000 vegades al telenotícies. Però bé, el somni estava despullada, dins d'una banyera. Vaig pensar que era una casualitat, que potser estava veient coses que no hi eren.
Per al cap de dos dies vaig veure la Laia Santpera, també dins la mateixa banyera. Vaig tocar la policia, però ja saps com són, senyoria, inútils. I a més a més, en Wirgen estava molt ben connectat. La policia em va dir que els somnis no eren proves concloents. Però la meva germana tenia una piga sota el pit.
Una piga que no va sortir a les imatges compartides per la policia. I la vaig veure ja, al somni del senyor Wilhelm. Senyoria, crec que la meva clienta... Sabia que no farien res. Era amic de tothom. Fins i tot de la seva majestat el rei, eh? Així que el vaig despertar.
El vaig despertar perquè omplia la seva càpsula amb orina, amb sang, i sé que la va matar, perquè just abans de morir em va veure i va cridar, Blanca! Mira, la veritat és que sempre m'han dit que m'assemblo bastant a ella, que semblo el seu fantasma. Hibernation, un relat d'Anna Summerlee.
Relats Onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
El teu cos et demana ballar, però tens els peus lligats.
Els teus ulls et demanen brillar, però sempre els temps tancats. Nena, abans no sigui massa temps.
Nena, ara pots canviar-ho tot, no ho deixis passar.
El teu tren ja marxa i no el pots deixar escapar. Creus que val la pena que t'anes a quitar?
i no m'he vist amb corda poder explicar-te cantar-te i no m'he vist amb corda poder tocar-te cantar-te ja fa temps que passo els dies somiant-te m'he descobert tantes vegades pensant-te
I no hi ha res que no em recordi, que sento que la vida se m'escapa. Si marxes no viuré, si sé que al despertar aquesta no és la realitat, hi hauré la tornada.
Demanar-te que m'estimis, però t'ofereixo una vida sencera, d'aventures, de calma o del que sigui, que si vols guerra, no hi haurà treba. Sé que tu amb mi, sé que tu amb mi, som una fàbrica de nits sense fills, faré infligir-te en el millor dels sentits, i no m'importa si em perdo. No viuré si sé que al despertar aquesta no és la realitat, hi hauré la tornada.
Ja fa temps que passo els dies somiant-te. M'he descobert tantes vegades pensant-te i no hi ha res que no em recordi. Que sento que la vida se m'escapa. Si marxes i no m'he vist encore...
La millor música a Tarragona Radio.
Vivo atrapado en tu petera. Y no te importa que yo no quiera. Tú haces conmigo lo que quieres. Siempre soy yo aquello.
De que lo tomes por prestador.
y estoy atrapado sin poder salir atrapado por querer vivir atrapado preso de tus labios que cuando hablan me hacen daño
Música Música Música Música
Ahora eres tú la que no entiende. Estoy cansado ya de verte. Quizá cansado no es exacto. Tal vez empiezo a estar al sol.
Bona nit.
Y estoy atrapado sin poder salir, atrapado por querer vivir, atrapado preso de tus labios, que cuando hablan me haces daño, mucho daño.
Atrapado sin poder salir Atrapado Atrapado por querer vivir Atrapado Atrapado y preso de tus labios Atrapado Atrapado sin poder
Bona nit.
Fins demà!
Oh, no.
Fins demà!
I ara que arriba la primavera La meva al·lèrgia és la pitjor Quan a l'armari guardes la bufanda Per treure'n el banyador Em passa al veure aquella arrancada Tan alegre
A primavera m'han pujat
No puc estar mal a la terrasseta, no hi ha treba ni descans.
Quan et veig amb la faldilla estreta i se'm arreten de tirans. Però realment el que a mi em provoca el que a mi em posa malalt és veure't amb aquelles set vetes i el somriure habitual.
Ai, xiqueta, quin estrès. Ai, xiqueta, no puc més. Ai, xiqueta, quin estrès. Ai, xiqueta, no puc més. La primavera m'ha puxat el cap, ja ho sé.
Fins demà!
M'ha pujat el cap i els teus eines van mentre t'ho can. Ai, xiqueta, em tens segrestat. Només veure't per tu perdo el cap, la primavera.
Fins demà!
Hemos hecho castillos de arena y hemos vuelto a empezar cuando el mar golpeaba las puertas. Hemos hecho por cada huracán una vela. Hemos visto quemarse los sueños y de pronto ver cómo renacen con solo un beso. Hemos hecho con todas las piedras un imperio.
Nadie puede medir la distancia entre el cielo y el mar. Sin embargo veo desde mi orilla que se pueden tocar. Con la calle rescato tu nombre de cada esquina y cada banco donde nos miramos. Con la mano en el pecho y el suelo temblar.
Fins demà!
Fins demà!
La noche quiero que me duerma cada recuerdo de tu risa y de tu compañía. Con el mundo apagado y la piel encendida, encendida. No se debe, no se puede que sabrán los temas del dolor que se siente.
Lo nuestro no entiende de ninguna condición.
Fins demà!
que sabrán los demás del amor que se siente. Solamente oír tú.
Fins demà!
Quiero verte a ver y me siento como un niño imaginándome contigo como si hubiéramos ganado por habernos conocido y esta sensación extraña que se adueña de mi cara
yo quiero vivir así ni siquiera sé si sientes tú lo mismo me desperté soñando que estaba a tu lado y me quedé pensando que tienen esas manos sé que no es eso
Bona nit.
La millor música a Tarragona Ràdio. Si ella supiera que por la noche bailas conmigo a la luz de los faros de un coche con la luna de único testigo que tú me elevas y que en tus brazos me llevas al cielo cada vez que se escapa un te amo el tiempo se vuelve de hielo
Fins demà!
Si ella supiera que pueden amarse los desconocidos Provocaste un seísmo que lo pudo sentir Hasta el niño inocente que aún habita en mí El espejo no miente, me veo diferente Y aunque suene injusto y cruel No sospecha nada
No sospecha nada, no, no.
Bona nit.
Ay, Dios, si ella supiera lo que hacemos tú y yo. Si ella supiera que estando contigo desaparece todo lo prohibido. Si ella supiera que pueden amarse dos desconocidos.
que pueden amarse los del corazón.
Déjame recorrer tu cuerpo con mi boca, déjala lengua arder como un volcán. Si sobra está la piel que hacemos con la ropa y al abrazarte fuerte puedo volar. Dejemos que la magia nos venga a ver entrelazados a tres metros del suelo que no nos quede nada por esconder y que se entere el mundo que por ti me muero.
De repente no hablas más, el silencio dice mucho de ti, dice mucho de mí. Como si viera en suspensión, suena esa canción y me acuerdo de ti, y me acuerdo de mí.
Fins demà!
Fins demà!
Quítame de la ecuación si me late el corazón. Ignórame y olvídame si te ibas de aquí. No hables en plural si ha pasado otra oportunidad de verme feliz. Cada golpe que te he perdonado y siempre quieres más de mí.
que nos hacemos viejos sigo esperando en el espejo y ahora que esperas que diga yo si no hay nada que decir dime que esperas que diga yo si te toca hablar a ti si te toca hablar a ti seguiré con los recuerdos si me toca hablar a mí pediré que caiga el cielo
Fins demà!
No hi ha cap demà, cap camí que pugui imaginar quin serà l'elixent quan se'n vagi la gent que pugui tornar a fer-me volar. No sé què ho va fer quan va començar, quin va ser el primer aquest intent valent ni aquest sentiment.
Són tantes nits amb els ulls humits i crits fent-nos volar pel cel. Vull parar el temps i vull fer-vos atents. No sé com podré, no tinc molt clar com en sortiré. Quants cops hem palmat i ens heu ressuscitat? No sé com us ho tornaré.
Guanyats mil combats, tants quilòmetres hem fet plegats. No sé si estem desperts o tinc els ulls oberts. I estem a prop dels déus.
No sé si estic bé, no sé demà on em despertaré. Passo de zero a 100 segons quan bufa el vent. Quin preu serà el que pagaré? Soc com un soldat que sobreviu sempre a cada combat i sé que a cada salt s'acosta el meu final.
Som tantes nits amb els ulls humits i crits fent-nos volar pel cel. Vull fer el temps i vull fer-vos atents. No sé com podré, no tinc molt clar com en sortiré. Quants cops hem palmat i ens heu ressuscitat? No sé com us ho tornaré.
Guanyats mil combats, tants quilòmetres hem fet plegats. No sé si estem desperts o tinc els ulls oberts. I estem a prop dels déus.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Descubrí qué cosa es que tu cuerpo mi lugar fue.
Si no quieres verme
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràpid.
Diu que Conxita s'ha cansat de fer de xatxa i canviat el seu Antonio Pastafan que ha replegat tota la pasta de la caixa i ara ve un món pujada en una caravan deixa aquest a l'aire el vent i crida Diu que Margello ha rebentat el seu armari i s'ha liat en un guaperes al despat que s'han pitat una caseta de muntanya
i crida que t'hi vivia a una multinacional però va conèixer un expert de sexe oral i a tornar
José Francisco ha deixat totes les drogues. Saps què? I s'ha tornat una rateta de juny. Saps què? I ara treballa pit i cul a totes hores. Saps què? El que t'entrava tots els bars de la ciutat. Deixa que t'enlaig el vent. Deixa que t'enlaig el vent.
I li va caure la torratxa cap avall. Tan mala sort que Juiz creuava un llibertari, un mafiós que especulava amb el negoci funerari. I va, i va, i va, i va, i va, i va, mentre batien tots els rècords en l'índex monetari. I on vai, va, i on vai, ara hi viu el primer i ara el timon i ja no juga el solitari.
Potser és per això que el teatre està tan buit.
Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que ens prendran mai més la vida i donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Parlem de la vida que ha de vindre.
de tots els homes que estimen els altres homes. Pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist llorar i creu-me quan et dic que em passa igual.
Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins el meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendrà mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumes al port.
Mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit. Tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc el
Sous-titrage Société Radio-Canada
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio.
Home de pocs amics. Un relat de Jordi Vinyals. Luminós Cervelló i de Montcada. 67 anys. Exfuncionari d'Hisenda Jubilat. Viu al cinquè segona d'un edifici que va néixer abans que ell. Situat al nucli antic d'una ciutat petita de l'interior geogràfic, on el mar ni l'ensumen.
El seu pis és gran, d'amples passadissos i sostres alts. Totes les estances són desmesuradament espaioses. Allà viu sol amb les seves cabòries, des que els seus fills van marxar per fer la seva. I la seva dona se'n va anar al lloc de no tornar.
El nostre peculiar personatge s'organitza la vida amb una rutina exageradament estricta, obsessionat en intentar aïllar-se de tot i de tothom. La gent el cança i el molesta, el fan posar frenètic, per això sempre que pot vol mantenir-se al marge de qualsevol contacte humà.
Surt cada matí a la mateixa hora per anar a comprar el pa i el diari. La dependenta del ford de la cantonada, quan el veu entrar, ja ronça el nas, li dona la barreta de pa i cobra. Només hola i adeu. El qui us què no et pot evitar provocar-lo cada dia que hi va. Molt bona, senyor Lluminós. Com està avui? Segueix emprenyat amb el món. Mira, el món és gran i poc concret. Ara mateix només m'emprenya vostè. Així que cobri i calli.
De tornada cap a casa, topa amb un antic company de feina. Luminós, quant de temps? Com estàs? Estava bé fins que t'he trobat. Sempre tan rondinaire. Tu sí que vius bé. Mira, el de rondinaire, d'acord, em ve de sèrie. I això que dius de viure bé és una estupidesa de les grosses. Jo sempre he intentat viure bé, com tothom. A vegades s'aconsegueix i d'altres no.
Tothom vol viure bé. Coneixes algú que vulgui viure malament? Oi que no? Doncs això. El que sí que et recomano és que parlis només quan el que hagis de dir sigui més interessant que el teu silenci. Apa, adeu.
L'ascensor coincideix amb una aspirana músic, una alumna molt endreçada que va al sisè pis, el Pentagrama, l'escola de piano del sisè segona. Aquesta acadèmia és odiada profundament per en Lluminós. No suporta els assaig repetitius que demostren, una vegada i una altra, la ignorància d'un aprenent predestinat al fracàs. Bon dia. Hola, bon dia.
Oi que fa calor, avui? Aquí el nostre personatge ja alça la cella. A veure, senyoreta, vostè i jo no ens coneixem de res. Digui'm vostè a què treu cap que vulgui encetar una conversa amb un desconegut per parlar del temps. De si fa calor o fa fred. No ho veu que no ens portaran lloc? És absurd. L'aspirana pianista queda esturada davant una resposta tan inesperada.
Quan arriben al cinquè, en Lluminós surt de l'ascensor. Passi-ho bé, senyoreta. Però la senyoreta, confosa i atordida, continua fins al sisè sense dir res. En Lluminós posa la clau al pany de la porta en el mateix moment que surt el veí del cinquè primera. Afortunadament per en Lluminós, el veí ja el coneix des de fa molts anys i sap perfectament com tractar-lo. Així doncs, l'ignora totalment i prema el botó de l'ascensor.
Lluminós entra al seu pis, va a la cuina i obre la finestra que dona al cel obert. A l'altre costat, la veïna del cinquè primera està estanent la roba. Primer paret i després mendinga. Pensa Lluminós. Bon dia, veí. Li diu la carmeta amb un somriure a un pèl maliciós. Bon dia. Li respon i tanca la finestra en un cop fort per no veure-la ni sentir-la més.
Va al menjador. Para l'orella amb atenció i sent el so d'un maltractat piano, víctima d'unes mans inexpertes. Ja hi tornem a ser. Maleïts siguin. Al cap d'una estona, truquen a la porta. El lluminós aixeca la cella dreta. Obre la porta i davant seu, la directora de pentagrama. Una mica nerviosa i mig espantada, li demana, amb molta cura i un excés d'educació, permís per situar dos homes.
demà al matí, a tres quarts de nou, al seu balcó per controlar les cordes que posaran a la façana per pujar un piano de cua llarga fins al balcó de l'acadèmia, just damunt del seu. Senyora, jo no li tinc cap simpatia, ni a vostè i menys a la seva emprenyadora acadèmia.
Quan vulguin marxar per no tornar mai més, ja els donaré tots els permisos que calguin. Però per augmentar les molèsties amb un altre piano? No, ni parlar-ne. No seré còmplice de tal aberració. En el meu balcó no hi posaran els peus. I li tanca la porta als morros. L'endemà surt de casa a les 9. Damunt al seu cap, un enorme piano de cua aguantat amb cordes es balanceja. Sobtadament es trenquen les 4 cordes al mateix temps i es deixa anar. Cau pla.
L'illuminós alça el cap en el mateix instant que rep l'impacte d'un piano de cua llarga en caiguda lliure des d'una alçada de cinc pisos, que el travessa completament sense fer-li mal, deixant-lo sar i estalvi, sense despantinar-lo. Ha quedat completament dret, recte com un pal enmig d'un embolic de fustes, tecles i cordes.
A l'altra banda del carrer, l'alumne i la directora del pentagrama, el veí i la veïna del cinquè, el quiosquer, la noia del ford de pa i l'excompany de feina. Tots ells, un al costat de l'altre, miren atònits la insòlita escena. Lluminós cervelló i de Montcada, 67 anys, exfuncionari d'Hisenda, jubilat i viudo, se'ls mira fixament, somriu i aixeca un dip de la seva mà dreta amb un gest poc educat.
Home de pocs amics, un relat de Jordi Vinyals. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio.
No me dava cuenta, perdí la ilusión.
Ahora que empiezo de cero, que el tiempo es humo, que el tiempo es incierto. Ahora que ya no me creo que la vida sea un sueño. Ahora que solo el ahora es lo único que tengo. Ahora que solo me queda esperar a que llegue el ahora.
Fins demà!
A nada le tengo fe.
que ya no me quiero, que no me conozco, que me abandoné. Abrázame, mi amor, te lo ruego, abrázame fuerte por última vez. Ahora que ya nada espero, ni siento, ni anhelo, ni nada me sé. Abrázame fuerte, amor, te lo ruego, por si esta fuera la última vez. Ahora que solo el ahora es lo único que tengo
Ahora que solo me queda esperar a que llegue la hora Ahora que ya no me importa que la vida se vista de negro Porque a nada le tengo miedo, porque a nada le tengo fe A nada le tengo fe
Fins demà!
Estàs escoltant Tarragona Ràdio. No vull fer marxa en res.
Jo vindré! No penso preocupar-me que la vida pot ser una festa. Va!
Sí, ja ho sé, que aquí res no és perfecte, però ara penso perdonar-me els meus defectes. No hi ha res que em pugui fer dubtar. I estic deixant la porta oberta perquè se'm vagin les angoixes que m'ofegen. Aquesta guerra avui la guanyarem. No vull fer marxar res.
No penso preocupar-me, que la vida pot ser una festa.
Res, ja no m'espanta. Sent el ritme, la vida s'encomana. Fem un got per celebrar que som aquí. I que passi el que passi, fem junts el camí. Res, ja no m'espanta. Ara sé que la força m'acompanya. Porta aquest got que brindarem. Serem lliures, això ho celebrarem.
Ballem sense mesura, curant-nos les ferides.
Fins demà!
Esa risa que emocional de una fiesta con amigos. En verdad no estoy tan mal porque estoy mejor sin ti. Un verano sin besos y el invierno para mí. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa y el desembre per mi. Potser se'm farà raro.
Tenia una cançó gravada i una tornada que em va marcar. Una balada que no és balada i un reguetó que em va fer plorar. Has d'ensenyar-me que el món es para i ara es para.
Fins demà!
Fins demà!
Tenia una cançó gravada i una tornada que em va marcar. Una balada que no és balada i un reggaetón que em va fer plorar. És ensenyar-me que el món es para i ara parat per reflexionar. Estic millor que fa tres setmanes i sé que aguantaré més demà. Tenia una cançó gravada con moltes ganes de publicar. Una balada que no és balada i un reggaetón que m'intro llorar. Tu m'ensenyaste que el món no para. Jo pararé pa reflexionar. Que estic millor que hace tres semanas i sé que estaré millor demà.
Bona nit.
Fins demà!
Sé que no te solté,
Bailando con él.
Si volverás, chao, chao. Vas, tú quieres irte, vas. Y junto a tu conciencia lleva a tus demonios más allá. Vas y me proyecto en río. Yo sigo con mi vida. Sin encrucijadas y sin lío. Si te vas.
Igual tú me sonreirás, ningún veneno. ¿Cómo lo haré cuando todo esté al revés? Cuando no estés, caminaré por un desierto donde el viento se fue.
El nuevo oxígeno en apnea, en plena marea. ¿Cómo lo haré? Caminaré y respiraré. Si tú te vas, igual yo te sonreiré, igual tú me sonreirás.
Buscaré quizás algo de paz en el caos. Ahora que necesito este caos entre tus razones y yo las mías. ¿Cómo lo haré cuando todo esté al revés? Cuando no estés, caminaré.
Bona nit. Bona nit.
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La millor música a Tarragona Ràdio. Des que em conec res ha sigut senzill. Jo no vull tindre tots sols ni tu vols tindre fills. Hem cremat totes les places, hem converses sense fi. I ara tu ets millor persona i jo camino amb més estil. Oh!
Fins demà!
Fins demà!
No sé si el gos com borda, no sé si el camió ara. Si em portes la sordina, te la deixaré en torra. Oh, no m'en restriccions, les coses tal com són, el meu Joan Patí,
Guarda aquesta cançó en algun record o en algun calaix de l'habitació.
Ara ja és tard per llàgrimes. Plorar i pensar no canviarà el demà. Mirar enrere i veuràs que eres somiant. Cançons i versos que et feien volar. T'escapaves de la dura realitat.
Insistir en les mentides. Els dies en passen i aquells petons i abraçades passades t'envolten en plors i tristesa. Però ara ja està per llàgrimes. No, no, no. Ara ja està per llàgrimes.
Pots recordar o pots oblidar el que saps que mai més tornarà al teu costat. Les llàgrimes cauen, tens els ulls plorosos i acabes cridant amb ràbia i dolor. I ara, ara ja estan les llàgrimes.
de la dura realitat. Paraules, somriures, mirades, carixes, són moments que no oblides, on no existien les mentides. Els dies et passen i aquells petons i abraçades, passades, t'envolten et plors i tristesa.
Però ara ja està per llàgrimes. No, no, no. Ara ja està per llàgrimes. Plorar i pensar...
Fins demà!
No, no, no. Ara ja està per llàgrimes.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada. Sé que tal vez nunca encuentre la rima que en luna llena de agosto tendida la brillar nuestra isla. Sé que portaran nosotros
Fins demà!
Te enfrentas con mil dudas, más tus partituras y tus bellas canciones llenan arcoíris de colores. No entienden de rabias ni rencores, gritan a los cuatro vientos.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
La teva fórmula musical al 96.7 FM, Tarragona Ràdio.
Por completarte me rompí en pedazos. Me lo advirtieron pero no hice caso. Me di cuenta que lo tuyo es falso. Fue la gota que rebasó el vaso. No me digas que lo sientes. Eso parece sincero pero te conozco bien y sé que mientes. Te felicito que bien actúes. De eso no me cabe duda. Con tu papel continúo.
Fins demà!
Te felicito que bien actúes De eso no me cabe duda
Fins demà!
No me cuentes más historias, no quiero saber. Cómo es que he sido tan ciega y no he podido ver. Te deberían dar unos carros hechos también. Te felicito que viene tu vez. De eso no me cabe duda. Con tu papel continúa.
Bona nit.
He pintat l'horitzó per sanar les penes. Tant de bo que aquest mar vagi ben de pressa i jo no em desespero. Vaig lluitant amb dimonis a dins el meu cap.
He creuat l'oceà i ha valgut la pena. Més enllà del teu cor, no hi veig cap frontera. I jo no em desespero. I jo no em desespero. Més grans, més forts, ara els somnis floreixen. L'esperança es fa gran i la sento constant. Ja vivim, ja vivim.
Fins demà!
He vençut tota por entre amor i guerra. He cantat mil cançons que ja formen part del món i torno a fer-ho. Van sonant melodies a dins el meu cap.
I he trobat a poc a poc la millor manera de poder ser qui sóc. No hi ha marxa enrere i jo no em desespero. I jo no em desespero.
Més grans, més forts, ara els dies comencen. I el meu cor i el meu cap volen ser al teu costat. Per volar més amunt. Que tremoli molts arbrets. Per anar molt més lluny.
Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Per volar més amunt. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Que tremolin els arbres. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Per anar molt més lluny. Jo vull fer-ho amb tu.
Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho amb tu. Jo vull fer-ho, jo vull fer-ho.
que caigo sin quererlo en tu gravedad. Es como si andara siempre en espiral.
He de admitirlo y ahora yo presiento que has vencido y no hay manera humana de escapar. Así que alegrate, lo has conseguido, los días sin ti serían precipicios, no hay manera humana de escapar.
y devolverme hacia su cama y en las horas más oscuras me harás levitar en descuidos crearemos universos niña imantada y ahora yo era mentirlo y ahora yo me siento que has vencido y no hay manera humana de escapar
Te voy a contar este misterio simple y eficaz. El roce de mis dedos te ha magnetizado y ahora tú. Y ahora tú. Y ahora tú. Y ahora tú.
Así que alégrate, no has conseguido, los días sin ti serían precipicios, no hay manera humana de escapar. Así que alégrate, no has conseguido, los días sin ti serían precipicios, no hay manera humana de escapar.
Bona nit. Bona nit.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la Vora del Mar. Vine i passeu.