Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez. Tornem al 19 de gener.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Mola tarda, benvinguts i ben trobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? Nosaltres mirant la merda bé, aquí a la ràdio.
No podem dir allò que estem fresquets, no? Estem a la mort de ves, que ni fresquets ni calentets. Tens una temperatura bonica. A més, amb tot el que ha de passar per aquests micròfons fins al punt de les 4 de la tarda, et puc assegurar que la nostra temperatura pot arribar a pujar i de quina manera. Arriba, arriba, com diu la Marina quan entra per la porta. Doncs això mateix, arriba, arriba...
Aquí estarem fins a les 4 amb el nostre programa Avui Senceret. Avui i demà. Sí, sí. El que escoltis avui, si vols tornar-ho a escoltar demà, a la mateixa hora, aquí estarem. Traurem el caparonet. Fic que això que estic dient també ho t'assonarà el diumenge. Lo mismo. Ja ho veuràs. Ara demà ho canviaré. No, no, no.
Bé, benvinguts a Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre programa. He de dir que, per començar i per encertar, et vull presentar un contrabaixista que es diu Héctor Tejedo. Ens presenta el seu darrer treball discogràfic, que és una autèntica meravella. Parlarem amb ell d'aquí una miqueta.
perquè ens expliqui i perquè ens digui. I a partir d'aquí, els nostres col·laboradors. Començarem amb el retrovisor musical. Amb el Jordi Sobranyes. Anirem a carrer d'artistes. Amb la nostra companya Anna Ortega. Deixa't portar Miguel González i Abril Rius. Todos a bordo. El Bet i la terra es plana. I tancarem amb...
Doncs això mateix, amb Mar Pérez i les revistes del Corazón, la nova dia. Ui, com estem? Estem de cap de setmana. Ei, cap de setmana. Com m'agusta. És que he estat mirant quants seran aquelles properes festes, en plan 3, 4, 5 dies.
I fins a Setmana Santa, re de res, eh? Nothing the nothing. Jula Street, Dire Streets. Que va ser ahir, que meravella. Avui li toca al Michael. Michael Jackson. Ens agrada el Michael Jackson. Amb la Mar sempre el ballem, eh? El Billy Jean. Ah, mira, i per què el poso ara per començar? El posem? Vinga, va, som-hi. Comença el programa, va, va, que no ho havia pensat. Som-hi, som-hi.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. És que tenia previst, i per això ja m'he canviat els papers, aquell com aquell que no vol la cosa. Tenia previst començar amb la Unió, que actua demà, precisament el Rafa Sánchez, i que avui la nostra companya Anna Ortega i una servidora de vostès, doncs que l'intervestarem, xerrarem una mica. I m'he recordat que avui es fa el Michael's Legacy, també el Palau Final i de Congressos, i què millor que començar amb ell...
amb el Michael Jackson. Som-hi, som-hi, som-hi, som-hi. Mira, acabarem... Sí, podíem fer acabar amb la Unió, no? Què et sembla?
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
No ens ha agradat pitjar quan són peces i composicions musicals tan rodonetes com aquesta, però hem de presentar el que és aquest treball isogràfic que es diu The Single Petal of the Rose, perquè tenim a l'altre costat del fil telefònic la persona o una de les persones que l'han fet possible. Es tracta d'Héctor Tejedo, que saludem. Héctor, buenas tardes. Bona tarda, benvingut. Hola, bona tarda. Com estàs?
Bé, molt bé, molt content d'estar aquí i poder compartir aquesta nova escena. He llegit la teva biografia, que gairebé 66 anys de vida que tens, m'ha resultat que has fet poc. No sé si m'entens.
És una ironia, això, eh, oients de Tarragona Ràdio. És superjove i és que ha fet coses com si tingués... M'he quedat al·lucinada. Com pots haver fet tantes coses? Tens un clon? Hi ha molta gent que em fa aquesta broma. Tu tens un concert, tres concerts alhora, alhora que estàs aquí present en un lloc. És que és impossible. Bueno, se m'han donat aquestes oportunitats que m'ha...
m'ha pogut posar la vida i jo ho he aprofitat com he pogut. No, no, però jo t'he dic, és que he al·lucinat, perquè a més, clar, és allò que dius, mira, va començar a l'escola primària de Concepció, que ara m'has d'explicar què és el que et va cridar, precisament perquè vas començar amb un baix elèctric, pel que hi pugui llegir, i fins i tot vas participar en un curs de Big Bang, o sigui que aquí podries haver triat totes les eines que haguessis volgut, perquè estaven al teu abast.
Sí, sí, realment era l'escola on vaig començar a estudiar la primària i a partir del tercer curs ens feien provar un instrument fins que tu t'acabaves trobant còmode més o menys amb el teu i feies una proposta de tres opcions. Al final tu no tenies la decisió final, però bueno.
podries triar entre 3 i a mi em van donar el baix i vaig quedar supercontent i a més a més amb mestres que també feia res que havien començat en el món de la música Jovenalla en aquell moment el Corro Galvez el Vincent Solsona totalment surten uns noms al teu currículum musical que és una autèntica meravella perquè m'estic trobant al Marco Mezquida
Sí. És que clar, és que començaria a dir-los tots a carrerilla i estaríem fent, encara necessitaríem dues hores i mig d'entrevista. I no la tenim, no la tenim, eh? No, realment ha sigut oportunitats que he tingut també després, quan he estudiat el taller de músics, de poder acudir a seminaris o masterclasses que donaven aquests grans de la música, molt inspiradors.
Després me parles de qui et va influenciar més, però explica'm, què et va cridar? Què va passar amb el baix? No sé si va ser amor a primera vista, et va sentir supercòmoda, què et va fer a tu trontollar quan agafaves? A veure, jo he de dir que en aquell moment era molt petit i potser no tenia aquesta consciència de dir aquest instrument m'agrada perquè té això, això i això...
I potser crec que va ser una lecció més del professor que estava revisant a veure com se'm donava aquell instrument i suposo que va notar que se'm donava bé. Igual que també vaig provar uns altres i jo ja sabia que aquells instruments no eren per mi. Per exemple, el trombó o la trompeta, que li costaven molt. I dius, a mi, deixa'm estar això de bufar...
No m'ha cridat, eh? Jo necessito uns altres béns. Però aquests no, aquests no. Bueno, hem de dir que un dels primers àlbums que tinc és del This is for you. Sí. Aquest seria el teu primer àlbum com a tal. És el primer, sí. Que vas també comptar amb col·laboracions ben maces com el Joan Torner, ho sento molt, ho tornes a comprar cap a casa.
Clar, sí, l'heu de conèixer, sí. Home, bateria com la Cop de Pi, eh? Sí, sí, d'anys, clar, tremendo, tremendo. Molt bon músic, de veritat, molt bon artista. I ara ja tenim, des de l'any passat, concretament, si no recordo malament, a veure, va ser el 3 d'octubre, és que dic, a veure, no ho vull dir malament, des del 3 d'octubre, que ja podem disfrutar de l'àlbum sencer d'aquest de single Petal of the Rose, i que a més a més va ser també el primer senzill del disc, com a tal. Sí, sí.
Sí, sí, exacte. Volia que el disc tingués aquest títol i vaig pensar que la millor manera d'estrenar-ho o de fer un avançament fos publicant aquest senzill. I hem de dir que en aquest disc no estàs sol, perquè t'acompanyen també musicalment el Danilo Tarso i el Lluís Naval, o el Lluís Naval, perdó. Qui són? Explica'm els, situa'm els en el teu temps musical.
Jo, en realitat, amb el Lluís Naval, que és el Bassaria, havia coincidit perquè estàvem junts amb un altre projecte. I ja fa, no ho sé, dos o tres anys que el coneixia. I després, bueno, de mica en mica vaig anar coneixent també la seva trajectòria. I que tocava amb artistes de l'escena del jazz català. I, bueno, que el seu background també...
Que ha begut d'altres estils musicals? Sí, ha tocat per tot arreu, ha estudiat amb Amsterdam, dels Estats Units, vull dir que té una gran trajectòria. I després amb el Danilo, l'he conegut més recentment,
No sé si va ser per un any o així, perquè ell és italià i es va mudar aquí a Catalunya, a Barcelona, completament. I vam coincidir arrel d'una Jump Station, que jo faig a casa Figari, llavors vam dir que potser estaria bé formar un projecte per fer un concert en concret, amb els nostres temes, i a partir d'allà va sorgir una mica la conecció.
i vaig passar més per fer aquest nou disc i aquest nou disc quanta feina té darrere però clar, nosaltres com sempre ens trobem el que és diguem que la solució de tots els vostres problemes que és el disc en si totes les cançons no sé si s'han quedat moltes cançons fora trobem 8 podia haver estat més o és allò que dius no, no, la durada del CD però clar, com també ens ha de tenir-lo materialment no sé si aquest serà possible ha de durar el que ha de durar
Sí, clar, jo el que feia va ser fer-me una llista de temes que volia mencionar, perquè aquest disc, la temàtica principal o el concepte és fer arranjaments de temes que ja estan escrits. Concretament a Duke Ellington, no? Però no només hi ha composicions seves, sinó que hi ha algun altre que formava part del seu repertori.
I llavors el que vaig fer va ser fer-me una llista de temes que jo coneixia, d'ells sobretot, o que havia tocat. I la meva feina va consistir en posar-me al piano i intentar veure com podia donar-s'hi una altra sonoritat totalment diferent. I clar, aquí ja vaig poder...
Descartar o fer un filtre. Aquests sí que els veig, he trobat una idea que m'agrada i tiro per aquí. I va haver-hi altres que no, que vaig haver de descartar. Però en fi la durada del disc sí que és bastant buscada en aquest sentit. No volia ser més llarg ni més curt.
I també et vas guiar a través del temps en el Duke Ellington? O sigui, va ser allò que dius, ja que fem un petit viatge en un moment donat, en una trajectòria puntual del Duke Ellington, o vas voler agafar una miqueta... No ho sé, més o menys m'has deixat entreveure que són les cançons que potser més t'han frapat. Sí, en realitat jo em vaig guiar per temes que més m'agradaven a mi o que sentia que tenia una connexió especial, no?
i que havia tocat, potser que ja coneixia. Sí. Sí, em vaig guiar més aviat per aquest gust personal. O sigui que podíem tenir d'aquest treball discogràfic, d'aquí a un futur no gaire llunyà fins i tot una segona part, seguint precisament aquesta guia? Bé, m'he plantejat, no sé si seguiria amb l'ex-conductor de Duke Ellington específicament. És que també va fer quatre àlbums, també és veritat, ho tindries una mica complicat. Clar, clar.
No, no, serà per obres. Per això, per això. Des de l'any 1938, més o menys, i cap aquí... Va tenir uns quants, va tenir uns quants, si és veritat. Digues, pel que és la problema. No ho sé, potser ho veig més... Donar-li continuïtat al trio sí que m'agradaria, però no sé si amb el mateix concepte de Duke Ellington. Perquè m'agrada bastant també canviar amb els nous discs o nous projectes, canviar una mica el...
el tema, la temàtica. M'agrada molt això. Ara toca gaudir-lo, el disc, poder pujar-lo sobre l'escenari, quan? A veure, ja sé que fas directe, sí que ja tens el teu lloc, en el qual segurament més d'una vegada s'han escapat. Sí, a veure, els propers concerts que tenim són el 21 a la llibreria Byron, de Barcelona,
El dia 28 de febrer toquem l'Espai Putxet, que també és a Barcelona. I el passat 8 de gener vam tocar al centre Filipe Navas, on vam poder fer com la primera presentació del nou any. I quant demà escapes cap aquí, cap a Tarragona? Estem a una oreta de cotxe, eh? I si veniu amb una furgona, cabeu els tres, eh? I els instruments, eh?
A mi m'encanta dir, estic pendent a veure de trobar llocs confirmats, però espero que ben aviat ho puguem fer. He llegit que el Festival de Jazz de Tarragona ja vas tocar, també el de Tortosa, també. Sí, exacte. O sigui que el sur també existeix, com has pogut comprovar. I tant, i tant. Ens has de presentar aquest treball historiogràfic sobre l'escenari, que ens agradarà sentir.
Jo encantat, sí, sí, ho tinc la gent. Héctor, ara ve la pregunta gairebé de millor. Perquè, clar, a vosaltres us agrada molt la improvisació. Sí, correcte. Aquest disc a sobre de l'escenari canvia molt? L'intenteu respectar tal com surt el disc? O... És que, clar, és que és jazz. I el jazz és imaginació, és... Pot passar de tot. És una pregunta interessant. Realment...
Al principi, quan fèiem els primers concerts, potser sí que intentàvem respectar més els arranjaments del disc, però ho estem intentant deixar que flueixi més i tenir més espai per això, per l'assumptaneïtat, que sorgeixi una idea i llavors ens agafem allò i ens permeti sortir una mica del guió.
I crec que fa que el directe o el concepte estigui més viu, llavors. M'agrada molt, la veritat, enfocar-ho així. Home, també fluïu vosaltres més. Perquè és una manera, com una espècie de divertiment, del món del escenari, el poder mirar-vos el que ara ha canviat el ritme, el que ara us dona una altra vida, i anar fent, no?
Total, hi ha hagut de sorprendre't, no?, de dir, ostres, ara ha passat això que no m'esperava, doncs, bueno, has de continuar. Parar bé o parar malament, que algunes vegades imagino que és allò que dius, ui, ara m'has trotat tot, però bueno, seguim, no?, vinga, tira, tira, tira, que aquí no passa res, no?,
Totalment, totalment. És l'acte d'això al final. Jo et deia abans que la cançó del single Petal of the Rose és la cançó que tanca, que a més a més aquí tenim altra col·laboració com és l'Ernest Pipó. Qui és l'Ernest Pipó? Ernest Pipó és un guitarrista amb el que també fa molt temps que toco amb ell.
Bueno, ara potser fa estoneta que no, però... Truca'l, truca'l, quan m'apengis, truca'l. Dic, Ernest, què ha passat? Com estàs? He parlat de tu a la ràdio i que t'he trobat a faltar. Vinga, va, vine cap aquí. I també el vaig conèixer a l'escola, al taller de músic, i amb ell vaig poder...
vaig poder col·laborar amb projectes seus, com és el seu treball de Citegrau, que va fer un disc també que es diu Negro Espirituals, dedicat als espirituals, i això ja hem pogut coincidir en moltes ocasions. Vull dir que és un guitarista que també admiro molt i per això volia que fos més part d'aquest disc i podia aportar el que jo volia per aquest tema. Ho vaig pensar amb ell.
Doncs amb ells, precisament amb aquest tema, tanquem l'entrevista, que sàpiguis que tornes a estar més que convidats a tornar cap a Tarragona, que t'esperem per poder presentar aquest treball discogràfic i d'altres. I que clar, jo estava pensant, si aquest senzill durar 6 minuts el disc, a sobre l'escenari pot durar 12.
Si us deixeu emportar. Tampoc volem fer avorrir la gent, però... 5 dies més tard, fins aquí, ha arribat la cançó. Exacte. Ara m'he passat. Ara m'he passat. I agradi. Digues, us tancen la llum. Us tancen la llum a modo indirecte. Hem d'anar cap a casa, hem d'anar cap a casa. No, no, no marxeu, no marxeu. Seria tan cómic, sí.
No us ha passat mai, no? Això no us ha passat. No, no, de moment no. Home, seria diferent, seria diferent. No ens hem motivat tant. Seria diferent i fins i tot inspirador, eh? Mira, d'això podem treure la cançó, ara que estem a les fosques, de veure què passa. Una de l'experiència, no? Has entès, has entès? No aneu sopant, no aneu sopant ara, espereu-vos.
Nosaltres seguim aquí, no? Doncs Héctor, gràcies, gràcies per aquesta estoneta. Moltes gràcies. I res, que et deia, que estàs més que convidat, que us esperem amb abraços oberts per aquest disc i pel que vingui de cara a un futur. Gràcies. Que guai, encantat de tornar. Moltíssimes gràcies. A tu. Adeus i bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha.
És el nostre retroviso musical primer d'aquest 2026. I si no recordo malament, crec que és el 301. Ara a veure què ens explica el Jordi, que saludem. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. I tu? Com prova? Com prova aquest any 2026?
Molt curtet, només portem 12 dies, eh? Jo, bé, gràcies. Ai, perdó, i tu? Iniciant, doncs, aquest any 2026 amb el retrovisor musical número 301. Ai, veus que ho sabia, veus que sí. El 300 el vam celebrar amb el concert número 4000 el passat 22 de desembre de 2025.
Aquí, aquí a la Ràdio. Com més recordaràs, el concert número 4000 el vam celebrar el passat 22 de desembre amb l'Ariel Santa Maria en directe des de l'estudi de Tarraona Ràdio. Quina calla va ser, eh? Aquest any 2026, concretament el dissabte 17 d'octubre, celebrarem els 10 anys en antena del retrovisor musical. Avui començarem parlant dels whiskins. I és que el 12 de gener de 1998, avui fa justament 28 anys que jo ens hi ha, eh?
Van actuar, i que jo van ser en ells, van actuar ja amb aquest nom, el de Whiskings, a Barcelona, per presentar el CD Lila. Ara que em reposa el cap sobre la teva falda i que em sento tan segur i valent
Ara que el puc veure viu dins la teva mirada vull que el temps ja no es bellugui més. Digue'm que és veritat que hi ha una llum quan tot s'acaba. Fes-me creure meu molt firmament. Jura'm que tot el que estem vivint no és un tiratge que es pot contra qualsevol món.
Fes-me riure i digue'm com la lluna es remenca. Deja't quan ens digue'm un poc de temps. Sent el com que n'has volgut seguir fent. Sent com el meu volar revivant. Si per tu la vida no ha estat un camí de roses, si ets ho negut més que l'horror,
Si no he tingut mai ningú per compartir les coses, hi ha hagut de passar-me sol les pors. Si no dic que estigui tan sovint com esperaves, no pensis que és per manca d'amor. I si no em desfagi entre els teus braços i estic aspre, és el por pegar-me de no. Déu-n'hi-do aquest lila dels whiskeys. Fis-me'n.
Anem amb el proper protagonista. Vinga, som-hi! També en aquesta mateixa data d'avui, però de l'any 2019, ja fa justament set anys, el cantautor Fito Luri va actuar al Casal Riu Domenc de Riudoms en el marc del Festival Accents per presentar el CD cru. Avui que des d'aquí dalt no es veu res de res, només veig el rostre dels Sogranyes, perquè com grava en vídeo, sé que és ell...
i despertar sota els teus ulls.
esclatar sobre el teu cor i mullar-te de petó.
que et desespera ser gota d'aigua com una paraula entre els teus dies fa primavera deixar-me anar sobre un mar nus caurà prou
Quina meravella esclatar sobre el teu coll i mullar-te de petó, ser gota d'aigua. Quina meravella esclatar sobre el teu coll.
Que bé que sona aquesta cançó. Doncs el fitaluri cap a la darrera de les nostres píndoles. Endavant, Jordi. I anirem tancant el retrovisor musical número 301. Anirem tirant, vaja, explicant que a aquella mateixa data de la nit del 12 de gener del 2019, que avui fa 7 anys, els plombiers del Flanqui Boronat van actuar al bar 3 de 9 de Reus.
Fins la setmana que ve Sílvia i uïdors dels fans de Tarragona i dels ja tardes cap de setmana. Adéu. Estem a l'any dels 40 anys de Tarragona Ràdio. I tant. Adéu. Gràcies. Adéu. 40 anys ja, eh? De cara al febrer. I l'estem preparant grasa.
Admiro fixament mentre balles pel mercadal. Entre diables, nanos i gegants, al fons del carrer, una graia sosté un sol. Donant inici al toc de castells,
a clamar per veure on puc volar, amb trenes verdes i un arc frorajat, de tot del 1700, patrimoni de tots els raosencs, i sempre...
La festa gira al teu voltant. És l'orgull de la ciutat.
I fins aquí el retrovisor musical. Amb el Jordi Sugranyes. El retrovisor 301.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez. Tornem al 19 de gener.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs vinga, que marxem cap a carrer d'artistes en aquest cap de setmana i saludem a l'Anna Ortega. Anna, benvinguda. Hola, bona tarda a tu i a tothom. Què tal? Com ha estat la setmana, eh? Molt bé, que curteta la setmana aquesta, eh? Ràpida, pim-pam, d'aquí a res, ja a final de mes, cap a casa. I tant. Que ja hi ha correm molt, eh? Encara no, encara ens queda més, eh? Encara ens queda més la gent. És veritat, és veritat. Aquesta setmana, no sé si era la setmana dels barbuts o alguna cosa d'aquestes, però si esteu de celebració...
Felicitats, per la banda que toca, que anem cap a Sant Antoni i això. Sí, hi ha festes a Vila Seca, per exemple, la setmana que ve seran les de la Pobla de Mafumet. I d'aquí a res anirem al Cos Blanc, a Salou. Sí, exacte, perquè ja començarà a febrer, a finals de febrer Carnaval. No parar, eh? No parar. Deia que no hi ha festes com a tal, que ens haurem d'esperar fins a l'abril. Me catxin. Bueno, ja arribarà, ja arribarà l'abril. Sí, i tant que sí. Però a veure, si no voleu esperar-vos a l'abril...
Què passa aquest cap de setmana, Anna? Doncs aquest cap de setmana tenim una petita sorpresa aquí a carrer d'artistes, perquè precisament vam enregistrar una entrevista amb el protagonista, que serà demà diumenge, si escolteu el programa en dissabte és demà diumenge, i si l'escolteu en diumenge és en diumenge, de Rafa Sánchez de la Unió, que actuarà aquí a Palau de Congressos de Tarragona i obertura de portes a partir de les 6 de la tarda, a inici del concert, a les 7.
Anava a sentir-la, ja? Escoltem l'entrevista que vam enregistrar. Ah, sí, sí, sí, aquí, d'infiltrades, eh?
Vampiros. Sedes de otra época. Algo pasados de moda.
Eres luz, yo sombra, eres claridad, yo el vampiro que vive en la oscuridad. No quiero tu sangre, solo con poder acariciar tu esencia, en deuda estaré.
Fins demà!
Sólo con seguir tus huellas, los latidos aceleran mi maltrecho corazón. Tú me salvarás del infierno en vida.
I aquesta meravella que esteu sentint, i m'ha feia infiltrada una miqueta dins d'aquest carrer d'artistes...
És un dels darrers senzills de Rafa Sánchez, que tindrem la oportunitat de gaudir aquest diumenge a partir de les 7 de la tarda dins del Palau Fidari de Congressos de Tarragona. Anna, és una autèntica meravella? I ara ja hem de preguntar al Rafa, perquè ja tenim el lobo e ombro, tenim vampiros, ens falta no sé si la mòmia i Frankenstein. Rafa Sánchez, buenas tardes i benvenida a Tarragona Ràdio. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes.
¿Cómo estás? Feliz año primero. Muy bien. Feliz año, por supuesto. Tenemos el lobo hombre, tenemos vampiros. Te hago la pregunta. Tenemos también, desde aquí a un futuro, la momia, Frankenstein. Hombre, el género de terror forma parte del mundo musical de Rafa Sánchez.
Seguro. En unos diez años más la momia soy yo. No, hombre, no. No digas eso. No digas eso. No, no, no. Para nada, ¿eh? Para nada. Nos tienes que dar mucha guerra, ¿eh? Dejamos las momias para los egipcios. Bueno, sí. Bueno, que te tenemos aquí en Tarragona este domingo. Explícame. Porque hay mucha faceta y muchas cositas que hemos ido investigando de Rafa Sánchez encima del escenario que nos sorprenderá, creo, ¿eh?
Pues sí, os voy a presentar Biografía, un show especial para teatro, en donde hago un repaso en orden cronológico de las canciones más míticas de la Unión y a la vez os voy a ir contando y cantando cómo ha ido cambiando mi vida canción a canción.
Sí, porque en esta carrera en solitario has explorado los sonidos más actuales y también muy distintos a los de la Unión, pero siempre has mantenido estas partes de tu estilo explorando nuevas influencias y sonidos. ¿En qué te has fijado o qué te has referenciado para probar todos estos sonidos nuevos? Bueno, pues en la pura actualidad, las cosas que están sonando en radio o están funcionando...
...como pueda ser la música urbana... ...bueno, los estilos que están así... ...ahora estoy muy... ...oyendo mucha música, mucho melodía externa... ...creo que se están haciendo cosas... ...y sobre todo en escena... ...pues gente como Anima... ...o M-Rack o Mazano... ...están...
ha sido unas propuestas de show muy interesantes. Y bueno, lo pechan además, ¿no?, con 60 y 70 mil personas del público, ¿no? Y además, te voy a decir, Rafa, que nos hemos quedado a cuadros escuchando este Excítate que ya suena por aquí, o el Apariencias, otra Cursi Canción, o etcétera, etcétera. Te estás desatando, nunca mejor dicho, ¿eh? Sí.
Bueno, también es cierto que cuando eres tú el único que toma las decisiones, no dentro de un grupo, que tienes que estar un poco teniendo en cuenta la opinión de todos los componentes, pues ahora, para bien o para mal, si me equivoco, me equivoco yo. Y bueno, me apetecía funcionar con otros músicos a la hora de componer. Bueno, la gran mayoría lo he compuesto con el teclista de toda la vida de...
de la Unión con Fernández Villascusa, pero también he hecho así un par de incursiones con otro chico que se llama David Casamayor, alguien más joven, y que, bueno, me ha dado, me ha abierto la puerta a otro tipo de estilos. Estilos y también a unas letras quizá con otra perspectiva distinta de aquellos inicios de la Unión, ¿no? Quizá una perspectiva ahora ya un poquito más madura, ¿no?
Por supuesto. De hecho, aunque no lo he editado en físico, pero bueno, toda esta colección de temas la incluyo solo para adultos. Y creo que es eso, es una visión del mundo actual de una persona de mi edad. ¿Y dónde te sientes más cómodo? A ver, pero claro, es que vemos precisamente esta dualidad dentro de ese mundo ahora mismo de Rafa Sánchez. Pues cómodo me encuentro...
en cualquier estilismo, por decirlo de alguna manera. Sí, al final la música se puede hacer la misma canción en diferentes estilos, ¿no? De hecho, por ejemplo, Biografía...
Tiene un toque mucho más sinfónico que, por ejemplo, los shows que hago con banda completa en sitios más grandes, tipo plazas de toros o auditorios. Por ejemplo, en biografía uso otra manera de tocar las mismas canciones.
Y, por cierto, esta biografía, ahora por ahora, tenemos ese primer single, que es el Vampiros. ¿Cuándo tendremos el biografía entero? Como tal. Ah, aquí se has grabado. Sí, sí, entero, entero, para poder sentirlo.
Pues la verdad es que no lo sé. Grabado lo tengo porque he grabado ya varias veces el directo, ¿no? Sí. Pero de eso a sacarlo... Creo que es un tipo de música para oírla allí en directo, sentado, escuchando, ¿no? Que eso me gusta bastante este formato, ¿no? Que la gente no va como en otros formatos a cantar, así, sino más bien a escuchar, ¿no? Ya que les hablo mucho, les voy contando...
pues casi anécdotas o cosas que me han pasado a lo largo de todos estos años, ¿no? Entonces, pues, por ahora no tengo la intención de grabarlo. Quiero escucharlo, que se venga a verlo conmigo. Que se venga, ¿no? Que se venga ese domingo. Muy bien, muy bien. Que se venga. Que se vayan a los conciertos porque además justo estás en una gira que te llevará por diferentes ciudades. ¿Cuáles son las próximas citas que tienes en esta gira aparte de Tarragona este próximo domingo?
Pues justo antes de Tarragona estaré en Gerona, al día siguiente de Tarragona estaré en Barcelona y luego pues creo que estoy en Valencia, en Zamora, en Valencia también. Voy a recorrer bastantes puntos de la geografía española haciendo este show.
Y con muchos ya, con las entradas totalmente vendidas. Sí, hay soltaos, ¿eh? Exacto. Y ya yo aviso a navegantes, aviso a la gente de Tarragona, que nos quedan poquitas, ¿eh? O sea, que no se duerman, que después digan ¡Ostras, que hemos tenido a Rafa Sánchez en Tarragona! Pues venga, espabilar, que luego pasa lo de siempre.
que no se duerman a la hora de llegar al concierto, porque ya te he dicho, es un repaso cronológico, o sea, la primera canción que canto es L'Hombra en París.
Y luego ya está, no hay un repetit, no. Nada, nada. Así, como aquel que no quiere la cosa, ¿no? Por cierto, me comentabas, bueno, nos comentabas que explicas precisamente dentro del concierto muchas de esas anécdotas. Hay algunas que has dicho, ¿esto me pasó a mí? De esas que nos explicarás. ¿Es posible que yo haya pasado por ahí?
Pues bueno, ha sido un ejercicio bastante interesante de recolocar mis recuerdos, ya que los tenía como un batiburrillo de 40 años y el hecho de ir disco a disco por orden cronológico, como os decía, me ha hecho colocar los recuerdos que tenía un poco desordenados en mi cabeza.
Ah, mira. Y no te me mojas y me explicas alguno. Alguna anécdota que nos puedas adelantar, ¿no? Incluso un poquito escandalosa. Venga, va. Que se pueda explicar por la razón. No, no. Tenemos que esperarnos, ¿no? Tarragona, Parado de Congresos. De hecho, el concierto, lo típico de este mundo. Sexo, drogas... Y rock and roll. ¡Feliz año 2026!
Pues Rafa, muchísimas, muchísimas gracias por atendernos este ratito en Tarragona Radio. A vosotras, muchas gracias. Y ya para acabar, enviarnos un saludo para toda la gente que nos esté escuchando y que muevan, con perdón, el culo y que se vengan al concierto. Claro que sí, este próximo domingo. Bueno, pues aquí Rafa Sánchez y este próximo domingo 18...
Estaré allí en Tarragona presentando mi show Biografía. Un repaso en orden cronológico de las canciones más icónicas de la Unión, también alguna de mi etapa en solitario, y en la que os contaré y os cantaré como algo cambiando mi vida canción a canción. Allí nos vemos.
Muy bien, pues Rafa, ha sido un verdadero placer poder charlar contigo aquí desde los micrófonos de Tarragona Radio. Te esperamos aquí ya con ganitas este próximo domingo, que nosotras estaremos ahí para verte. Y nada, que vaya todo súper, súper mega bien, Rafa. Muchísimas gracias.
A vosotras, muchas gracias. Y yo te añado otra cosa, que si algún día te aburres y estás por aquí, por Tarragona, un café, no sé, cualquier cosilla aquí en Tarragona Radio, te esperamos, ¿eh? Tienes las puertas abiertas, ¿eh, Rafa? Que lo sepas, ¿eh? Muchísimas gracias. Un beso enorme. Gracias. Gracias a ti. Adiós. Un beso. Chao, chao. Chao.
La luna llena sobre París Ha transformado en hombre a Benítez
Fins demà!
Doncs ja sabeu, per als fans i als seguidors de Rafa Sánchez de la Unió, tindrà lloc el concert aquí a Palau de Congressos de Tarragona, si escolteu el programa en dissabte, demà diumenge, a partir de les 6 de la tarda, obertura de portes, i a les 7 ja inici del concert. I aquesta ha estat l'entrevista, aquest enregistrament que vam fer, i una entrevista molt xula.
He d'avisar que també, si us esteu sentint en diumenge, que encara viveu, que és a la tarda, fins a les 7 de l'etat del concert, i una horeta abans per poder gaudir i per poder agafar les entrades. I tant. Poquetes, eh? Queden poquetes, així que espavileu, espavileu. Perquè ja ens van avisar que estava a punt de fer quasi que sí soltaut i queden poques ja. Doncs vinga, espavileu. Jo sempre dic que queden poquetes així que tothom corre.
Vinga, va, corre. És que és tal qual dius, vull dir que... I ara cap a on anem? Doncs què et sembla si anem cap als premis Goya? Que encara no s'han donat, però ja tenim els nominats, que és important. Exactament.
Doncs com molts de vosaltres ja sabeu, els Premis Goya són uns guardons cinematogràfics, els més importants que estan d'aquí d'Espanya, que estan organitzats per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. La seva missió és reconèixer i premiar el millor del cinema espanyol cada any, doncs de la mateixa manera que ho fan els Òscars als Estats Units o als BAFTA amb el Regne Unit. Aquesta edició, a més, és molt especial perquè... Saps quina edició es celebra, Sílvia? No. La quarantena.
40 anys. 40 anys. També el 86, però això què és? També igual que Tarragona Ràdio. Tot va néixer el 40. I tant, i tant. Fa 40 anys. Fa el 85 encara no existia tot això. Imagina't, era una llavor. I tant, i tant que sí. Que bonic, eh? Sí, sí.
I aquests premis tindran lloc el proper 28 de febrer, tindran lloc a Barcelona, i estaran presentats i conduïts per Luis Tossar, que com molts ja saben és aquest actor gallet, que és molt reconegut, que a més ha guanyat ell diversos golles com a protagonista de pel·lícules, como te doy mis ojos. No, no, gracias.
No me los des, no me los des. I estarà de compresentador. Ha t'agradat, eh? Sí, sí, he caído, he caído. I estarà de presentadora, compartint cartell amb ella, amb Lluís Tosar, Rigoberta Bandini, que com molts de vosaltres ja sabeu que és la cantant i creadora catalana, que és molt influent aquí a la música espanyola recent, i que l'Acadèmia promet, a més, una cerimònia amb humor, amb música, amb molta emoció, i a més, reflexant també la diversitat del cinema espanyol.
Així que... I, de fet, les pel·lícules que tenen més nominacions, en aquest cas, han sigut Los Domingos, d'Alauda Ruiz y Azúa, amb 13 nominacions. 13. Déu-n'hi-do, eh? Altra pel·lícula, Sirat, d'Oliver Laxe, amb 11 nominacions.
I més palomes de José Martín Güenaga i Aitor Arregui, amb nou, acaparan totes les nominacions d'aquesta 40 edició dels Premis Goya. Darrere han quedat la cena de Manuel Gómez Pereira, amb vuit, i empatades amb set nominacions el cautivo de Alejandro Amenábar i los tigres de Alberto Rodríguez i sorda de Eva Libertad. Molt bé, Déu-n'hi-do.
M'estaven recordant, Anna, que l'any passat vam tenir precisament a la Rigoberta, també als Goya, amb una cançó mítica que a més va impactar, jo crec que va ser un d'aquells moments únics dels Goya del 2025, en què li va posar calor, color, i a més a més la seva veu, la Rigoberta, amb aquella cançó de l'amor de la Maciel, que ens van quedar a quadres veient-la, la forma i la interpretació que va fer, eh? Doncs sí, sí, sí, la veritat és que sí, eh?
Vigratela.
I te dejas llevar, y te mueve por dentro y te hace ser más, y te empuja y te puede y te lleva detrás. Y de pronto te alza, te lanza, te quema, hace luz en tu alma, hace fuego en tus venas y te hace gritar al sentir que te quemas. Te disuelve, te evapora, te destruye, te crea y te hace liar.
Gràcies.
I hi ha més coses també que ens podem comentar? Sí, perquè a més, entre d'altres candidatures, i que n'hi ha moltíssimes, una de les candidatures que a mi em va fer especial il·lusió conèixer és la millor cançó original, perquè estaven a la pel·lícula Caiguen les roses blanques, després, altra de les pel·lícules és Flores para Antonio, que a més, ella va ser una de les sorpreses.
La cançó que li dedicava precisament a la seva filla Alba. Sí.
Alba va rebre aquesta nominació com si hagués guanyat el premi perquè li va fer moltíssima, moltíssima il·lusió perquè recordem que ella porta tot un camí recorregut amb aquesta pel·lícula que està guanyant molts premis i està en totes les convocatòries de cinema. I a totes les entrevistes també se l'ha vist molt emocionada. A més, una de les coses que deia, jo no sabria que podia estar tan sencera
amb tot el que estic explicant i amb tot el que em toca la pell, perquè clar, és la seva vida. Exacte. A moments des que son pare va dir adéu i tota la història del per què d'aquest adéu, no? Sí, sí. A través dels seus ulls. I tot el que ella, doncs, exacte, ha buscat, ha indagat, ha preguntat a la família, ha preguntat a amics...
I el resultat, doncs, és aquest, doncs, com dèiem, molts premis. I altra de les propostes que està nominada a Mejor Cançó Original, que nosaltres també ens vam fer en ressò de la pel·lícula, és Hasta que me quedes sin voz de l'Eiva, que també és altra de les cançons originals, juntament amb altra pel·lícula de la cena, que també està nominada com Millor Cançó Original. Tu què vols, que posis una miqueta de l'Eiva també per aquelles coses? Doncs si la tens, sí, mira...
Es un verano extraño, de repente la ciudad huele demasiado a ti. Una minúscula señal, un movimiento claro, proyectarme en los demás. Se hace demasiado hostil, el dolor suele ser así.
I cal dir que a banda de totes aquestes nominacions i de totes aquestes candidatures, hi ha una altra també perquè li donaran la medalla d'or 2026 als fundadors i fundadores de l'Acadèmia de Cinema. Són 87 professionals del cinema espanyol que van firmar aquest acte fundacional a l'Acadèmia de Cinema el 8 de gener de 1986.
I els 34 fundadors i fundadores que en l'actualitat són memòria dels orígens d'aquesta institució rebran aquest reconeixement. Es tracta de les actrius Anna Belén, Àngela Molina, Julieta Serrano, Fiorella Faltollano, Maria Luisa Sant José, El Galiner, Maria José Alfonso, los actores, José Sacristán, Emilio Guterres Cava e Immanuel Arias.
Los directores. Entre guionistas, productores, directores de fotografía, directores y directoras de producción, compositores, maquillador y operador de cámara, etc. En total, un total de 87.
que rebran a l'Acadèmia de Cinema aquesta medalla d'or conjunta 2026, com deien, entre altres nominacions, com efectos especials, disseny de vestuario, direcció d'arte, millor sonido, millor cortometraje, millor montaje, millor direcció de fotografia, millor guión original, millor guión adaptado, etc., etc., etc. Així que nosaltres anirem donant una miqueta bona compta
de l'Acadèmia del Cinema i d'aquests Premis Goya que, com dèiem, es celebraran a Barcelona el proper 28 de febrer. I nosaltres ens anirem fent ressò d'aquestes petites coses i anirem comentant una miqueta tot això per estar ben informats quan arribi la data el 28 de febrer.
I si ens sembla, no ens movem del cinema? Doncs no ens movem del cinema, perquè arriba una de les pel·lícules que més estan comentant en aquests dies de Rental Family o Família d'Alquiler, amb l'actor Brendan Fraser, que torna als cinemes encantat amb aquesta segona vida cinematogràfica de la que està gaudint i que va començar a l'Òscar, el millor actor per la balena de Whale, el 2022.
Rental Family és una família de lloguer amb la cineasta japonesa Ikariri que ens ofereix una emocionant comèdia d'aquelles que et fan deixar alguna llagrimeta. L'escoltem. El mercado ya no es el mismo. Te ofrecen la mitad por hacer el doble. Pero te he conseguido un curro y está bien pagado. ¿Qué papelado?
¿Y por qué yo? Necesitamos un tío blanco.
Esta niña necesita un padre. Hola, Mia. Soy tu padre. Soy tu padre. Hola, Mia. Soy tu padre. ¡Te odio! ¡Me odia! Eso es lo que tiene ser padre. Podrías vivir durante cien años en este país y aún habría cosas que no entenderías. ¿Por qué lo haces? A veces, la historia que nos contamos se convierte en la verdad.
Para sus padres, tú eres su marido. Yo creo que, no sé, sempre els japonesos i tota la gent d'aquella zona sempre van avançats a nosaltres i que no passi... Sí, perquè mira, la veritat és que... Exacte, mira, l'argument és que Fraser interpreta un actor nord-americà que viu malament a Tòquio. Al final de S'Esperat aconsegueix una feina d'allò més atípica que és interpretar familiars per a la gent que està sola.
Una família pot ser el pare, en altra família pot ser el germà, en altra l'amic, i sembla que el negoci de les anomenades famílies de lloguer és una indústria molt forta al Japó, no? I està ambientada al Tòquio actual, i la veritat és que Brandon Fraser fa un papelón, que no se la perdin, perquè des d'aquí la recomanem. Música de John Thorne Wilkinson i actors, doncs, el Brandon Fraser i Marie Yamamoto, i és una comèdia, drama, amics...
a mig camí i així, doncs. Però sí, sí, que la vagi de veure, que és molt divertida i que estarà molt bé. Una pel·lícula, jo li dic, una pel·lícula crispetera. Ah, que pots menjar crispetes mentre rius, o t'ho passes bé, i a més a més, mira, no molestes a tota la gent que volen algunes vegades allò del silenci. És hora, és hora, és hora.
Ui, Anna, que ens queda poc temps, eh? Doncs sí, mira, molt ràpidament, molt ràpidament, informar els nostres oients que són les festes de Vilasteca. Fins al dia 25 de gener és la festa major d'hivern de Sant Antoni i avui dissabte, dia 17, a partir de les 6 i mitja, ja nit del foc, que no se la perdin.
També el proper dia 20 de gener, aquí a la llibreria La Capona, arriba Guillem Estadella, els dels taloners d'una coneguda emissora, que farà un podcast a la llibreria La Capona i serà a les set i mitja de la tarda. I si volen anar a Barcelona, cal dir que està a Paz Padilla, al Teatro Apolo, con el humor de mi vida, i que estarà fins al dia 8 de febrer.
I que una notícia que ens ha deixat una mica sorpresos ha sigut que Marc Giró, abandona Ràdio i Televisió Espanyola, marxa cap a Tres Mèdia en un lay-show per a la sexta TV, a més, en Prime Time. I a partir d'aquí, doncs, cal dir que Rosa López la podran veure en Canal Sur, que està en el programa del Manu Sánchez en No dejes de soñar, i que si la volen anar a veure estarà en concert el 13 de febrer a Benidorm.
ta mare, la cantança, que no ho dis, però això ja ho posarem la setmana que ve, i fins aquí, de moment, les notícies, i sobretot, doncs, que avui dissabte, doncs, demà al domenys està Rafa Sánchez de la Unió, que ja m'ho hem comentat, i que vagin a veure'l, també, i també, també, cal dir que tenim concert molt apropet de Miqui Núñez en el mar de la festa major d'hivern de la pobla de Mafomet, que repassarà, doncs, una mica tots els seus grans èxits, però això ja serà el proper dissabte, dia 24 de gener.
Gràcies. De res, a tu, bona setmana i fins la que ve. Adéu. Avui et tornaré a veure i et cantaré a l'orella totes les coses que em cremen quan el teu cos no és aquí. Avui et tornaré a veure
L'equip ha de donar un passet endavant, estem a l'equador de la competició i queda moltíssim encara, però l'equip ha de reaccionar i ha de reaccionar ja.
Com diu el segon capital del Nàstic, Mar Montalvo, l'equip ha de trencar aquesta ratxa de tres derrotes seguides i tornar a guanyar aquest cap de setmana a domicili. Diumenge 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, viurem el primer partit de la segona volta de la Lliga, corresponent a la jornada 20 al grup segon de primera federació, des de l'estadi del Palmar a Sant Lucar de Barnameda, en el partit entre l'Atlètico Sant Luqueño i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de cañar. Hasta luego, cocodrilo. Ya tardes. Las tardes de Tarragona Radio. 2-0-9 a control. Preparados para despegar. Todos a bordo. 12, 11, 10, 9, 8. Ignition sequence has started. 6, 5, 4, 3.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Sóc tu padre. Bona tarda, eh? Hola, què tal? Benvinguts. Com a molt, com a molt, com a molt, seràs mi madre. Ah, bé, però bé, és que jo estava ara a la part de Star Wars. Hi ha hagut un moment, no sé què, de la sintonia... Sí, que t'ha recordat. La de Star Wars, de la pel·lícula. Bona tarda. És que el Miquel se la sap de memòria. Hola. Hola. Vuelvo a fer-me aparicions. Me llaman la desaparecida. Per què tinc la sensació que això ja ha passat? Que aquesta gravació ja vam començar un altre dia?
Ha sigut un déjà-bú. Un déjà-vix. Un déjà-vix. L'altre dia vaig veure o vaig llegir. Però el déjà-bú no és ben bé una cosa que és del futur, sinó és una cosa que tu ja has viscut internament. És això, tal qual. No, internament. Però que de veritat no ha hagut de passar de veritat.
Si no és una cosa que tu t'has quedat. Hi ha vegades que és exactament... T'estàs un minut sense dient això i ho he viscut. Això és una cosa que la teva ment ha retingut. I si no ho ha retingut, ho ha imaginat, no? D'alguna manera. Hi ha una pel·lícula molt xula, crec que és del 2006, que es diu Déjà-vu. Sí, amb el Dents al Washington. Com m'agrada aquest senyor, eh? Però m'agrada com a licuaritzador.
Com a... Equalitzador. Això què vol dir? La pel·lícula. Ah, vale, la pel·lícula. Va fer una, dos i tres, i espero que hagi la quatre. Tu també tens aquí un equalitzador. Abans que es jubili. Parlem de pel·lícules. Abre el Sílvia, si voleu. Vinga, va. I amb la secció més divertida del cinema de dissabte. Vinga, va. I no altres. I no altres. Sílvia, he deixat portar el Miguel González. Bé, ara tindrem que dir... Jo no diria el Joan Maria, anem de dir el Joan Maria que canviï.
És veritat. No, perquè com que a vegades estic, a vegades no... Igual, però no formes part de la família. Ho vorrem, quan no estiguis, i se talla.
Mira, us porto, mireu, us porto una proposta del cineasta Jan Cohnen, que presenta una nova adaptació cinematogràfica del clàssic de ciència-ficció Un hombre menguante. Ay, que es pequeñín. Se encoge. ¿Algo chiquitito? Alguna experiencia traumática? Sí, sí. ¿Me puc explicar eso que es una psicóloga? Bastante. Infantil. ¿Estás aquí, por? Sí, estoy aquí. No puede ser. Aquí algo va mal.
¿Habrás adelgazado? Respira. Ay, no, que va. Ay, perdón. 1,76. ¿Cómo? Sí.
Con la edad, todos nos encogemos un poco. Hombre, un poco, un poco, pero... Home, què veia? Dos metres trenta, que era el jugador de bàsquet. A veure si acabarem les festes del Yamin-Yamal, una mica, eh? Cuidado con eso, eh? Això no lo diuen en altres. Que està la cosa... Con la piel muy sensible. Això podria ser un documental, la festa del Yamin-Yamal. Però això no són les més divertides. La escrita per Richard Mathsson, que va ser... Bájame un poco, que me estoy ahogando. Sílvia, bájame un poco, que me estoy ahogando.
El... A veure. El director d'aquest senyor. Això ja es va portar a la pantalla l'any 1957. Ara, 70 anys després, diguéssim que recuperem aquesta novel·la per oferir la... Pel·lícula. La pel·lícula. Exacte. A més, l'Hombre Menguante... Jo sí que me'n recordava que aquest senyor acaba en pitufo. No ho sé.
Sí. És el Padre Abraham. És el nom. Com es deia, David? Tu penses que això parla de la força de viure, de l'acceptació. I tenim el Jan Duhagding, guanyador de l'Òscar Pert, The Artist. Sí que el coneixem, que va guanyar The Artist. La de cafès que porto amb ell.
I aquesta pel·lícula va formar part de la Sitges Collection del Festival de Sitges. Va, que te l'explico. Vinga, va. En Paul, un pare de família, vale? Sí. Pare de família exemplar i l'amo d'una empresa de construcció naval. Durant un dels seus habituals vans al mar, com treballo en una empresa del port... El mar muerto. Exacte. És testimoni d'un esdeveniment meteorològic estrany.
A partir d'aquí, a partir d'aquest moment, l'home comença a encongir-se sense explicació científica. Però només ell o també gent que hagi viscut? Ell, ell, ell. Al final quedarà atrapat al seu propi soterrani, o a l'hora de lluitar per sobreviure en un entorn quotidià. És una mica com carinyo encogido a los niños, però ell sol. Però la gent se pensa que és més petit, llavors, o no? Clar, la gent veu que és més petit. No, petit d'edat.
El veuen adult molt baixet. Tipo Benjamin Button, al revés. Jo crec que és això, que és petit només d'estatura. És petit però valent, com deia... Vinga. Del Pol passem a l'Elvira, que és una altra pel·lícula. No es diu Elvira, la pel·lícula, es diu El mal. Escribrà mi història. Nadia la comprenderà. I molt tristos. Escribrà mi història. La veritat.
Qui, qui, qui? M'ha filla? Sí, però ma filla parla molt sola, també. Està parlant?
No, no, això no, això no. A veure, a veure. Estàs aquí comentant el que passa. Jo, si voleu, tanco el micro, eh? Eh? Jo tanco el micro, si dirà. Ah, anem al micro. Jo pensava que l'havíem tancat. No, no, no. Estàvem en directe, Maripau. I jo sortim del micro. Vinga, va. Anem amb l'Elvira, que és una periodista, com naltros, Abril, i com naltros, Sílvia. Sí. Periodista.
Has vingut directament al micro. No s'ha pogut estar, eh? Avui tenim el bon dia, eh? Va, Miquel, va. M'he passat un poc. T'has liat? M'he liat. L'Alvira, una ambiciosa periodista com naltros. Vinga, va. Contacta.
Contacta, vale? Amb el Martín... La producció. És un amemí exteriors que s'autoproclama l'assassí més gran de la història. Ana! No es va ni d'orso ni anar, eh? Va, per què? La protagonista veu en aquesta confessió l'oportunitat per escriure un llibre. Ah, no! Els periodistes sempre tan... Sí, sí, tan oportunit. Tal a lo suyo, no? Tal a lo suyo. Així rellançaré la meva carrera. Però què passa? Que en el moment que s'embarca en aquesta història, s'enfronta també a la veritable essència del mal. Ah!
Perquè el senyor és molt dolent. Home, si l'està dient... Si l'està dient que és un assassí, no sé què... Avui no portem bon dia, eh? No us aviso. No, no, no. Juan Mabajulloa, que dirigeix el film amb Natalia Tena. No em pensaré, Sabriu. Tot està bé, tot està bé. A veure, no t'apropes perquè és el mal. Sí, sí, no, no. Ara no sé quina part... Tu ets la periodista...
Jo sóc el mal. No, el mal. Tenim una pel·lícula... No diré el que estava fent jo abans del periodista i ha vingut el mal a fotre'm la bronca. Sí, sí. Vaya tela, vaya tela. Desatge. Sigue, sigue. Escolta'm, anem amb una pel·lícula que el nostre tècnic diu que ja l'ha vist, però... Nosaltres no ens ho creiem. Jo tinc aquí que s'estrena aquesta setmana, al cinema. 28... Perdó. 28 años después, El templo de los huesos.
Intentar predecir el futuro es una tarea desalentadora y peligrosa. De hecho, puede que ni tan siquiera exista. Oh, what is this I cannot see Oh, I am this
Nia de Costa, que es posa al capdavant de la quarta entrega d'aquesta saga de terror iniciada amb 28 dies després, que es va estrenar el 2002. Jo aquesta la vaig veure, la de 28 dies després. Veus, és que és una saga. No, però és que ella ens ha dit que ha vist aquest, El templo de los huesos. Resulta que 28 años después, El templo de los huesos, és la continuació de 28 años después, que es va estrenar el setembre de l'any passat. Que no s'hagi confós. Ja li hem dit, però ens ha dit que no.
Tenim aquí el doctor Kelson, que s'enfronta a una nova relació inesperada que podria alterar el món. Així, mentre un personatge que es diu Spike es troba atrapat en una trobada amb Jimmy Crystal, tot plegat es converteix en un malson difícil d'evitar.
A vegades aquestes sinopsis estan molt basades en les pel·lícules anteriors, jo no me'n recordo i per tant no m'aporten res, suposo. A valtros tampoc. Jo és que l'he vist cap a les 28 i a més em dóna molt... Mirar les cartelleres et dóna un mal rotllo i dius... Ai, gràcies, eh? Sí, la pel·lícula no mola. Heu fet alguna vegada d'anar al cine sense saber què anireu a veure i decidir-ho allí?
Sí. Sí. I per la fiesta del cine ho feia moltes vegades. Sí, sí, sí. Que me sorprendan. Que me sorprendan, exacte. Amb els ulls tancats. Tu saps mirar a lo loco. A lo loco.
Hem dit algun cop que a mi el cinema haurien de cobrar menys? No ho sé, aquí no ho sé. Jo t'ho he escoltat dir més. Ja pararé amb el Josep Edu, ara. Sí, segur. Anem amb una altra pel·lícula que s'anomena Turno de Guàrdia. Hola. Hola. Recién llegada. Te ayudo. Gracias. Ahora voy. Ahora voy. Sara está enferma. Això sembla els Bridgetons. La música i tot. Estim d'acord que el doblatge és una mica dolent. Però és que va de la mateixa. A veure, a veure. Os he traído esto.
Creo que tiene mucho dolor. Lo siento mucho, hoy solo somos dos. Link, tercera planta. Esposa a la peña de la floría.
Ah, begonya. Exacte, estàs fent aquest xiste. Una infermera dedicada i compromesa... Una infermera dedicada i compromesa que s'enfronta a la pressió de treballar en una sala d'hospital amb una important manca de personal. Pacients crítics, emergències constants i recursos limitats que acabaran convertint els seus torns en una tensa i esgotadora carrera contra el rellotge. Això què és l'explicació del que passa a Joan XXIII? La sanitat pública, ho dèiem ahir amb l'abril, sí, sí.
Seleccionada aquesta pel·lícula als Òscars, també, com a millor pel·lícula internacional. I candidat al Goya com a millor pel·lícula europea. Però de llavors de quin país és? Bona pregunta. Ara t'ho busco. Bona pregunta. Com es deia? Torna de guàrdia. La pel·lícula l'estrena.
Podria ser francesa, no? No ho sé. Ara ho sabrem. No, turno de guardia. No, turno de guardia. La puerta... Estava esterrada. Llavors pot ser... Alemanya. A l'Espanya al costat. No m'ha anat massa, no? Del país. No. Vinga, anem amb una altra proposta, amb aquest cas d'Enrico Paulatino. Que és rus, per la forma que ho has dit, és rus. Que estrena la pel·lícula d'animació La bicicleta de Bartali.
Había una vez un héroe que solo era un niño. Enemigos para siempre. Espera, ¿qué ha pasado? ¿Qué te ha pasado? ¿Te ha marxado? No hay más música.
Hi ha un mòbil, algú li està sonant un mòbil. Segurament a tu. És una agenda de... Me toca estar aquí a la ràdio. Segueix sonant, eh? Segueix sonant, sí. Vaig explicant la pel·lícula, eh? Va, tots tranquils.
Basada en la història real de Gino Bartali, que és un popular ciclista italià que durant la Segona Guerra Mundial va arriscar la seva vida per salvar centenars de jueus transportant documents falsificats amagats a la seva bicicleta. Que eren jueus, no joves, abril. Joves, abril. T'has d'acord a tu també, no? Sí, sí, sí. Doncs eren jueus.
Eren jueus. Ai, que maco, jo he pensat a mirar. Doncs no, eren jueus. Això de fer el doblatge quan feu el programa al matí i aquí... És que al matí... Queda una mica raro, eh? No, és que al matí me vaig equivocar i vaig dir que eren joves i eren jueus. Potser eren joves jueus. També podien ser. I fins i tot podien ser nens. Anem amb una pel·lícula xilena que es diu La misteriosa mirada del flamenco.
Sí, ja ho ha dit el Miquel, gràcies. Ha dirigit Diego Céspedes, que podria ser germà del Pancho Céspedes, no? Home, i tant. Està viu, Pancho Céspedes? Sí, no, espero. No te'n recordes que parlava així? Home, que... Se situa la pel·lícula a principis dels anys 80. És que aquesta pel·lícula pot estar bé en un hostil poble miner del desert xilet. Home.
Allí tenim la Lídia, que és una nena d'11 anys, que creix en una família queer. Se'ls culpa de tenir una misteriosa malaltia, imagina't, que, segons diuen el poble, es transmet a través d'una sola mirada. Ai, mira la cançó, una mirada. Te miro o te transformo, senyora Lídia. Sí, sí, sí. La Lídia emprendrà una cerca de venjança on l'amor podria ser el veritable perill i la família l'únic refugi.
Oh, que bonic. Però està molt bé per parlar del... del gènere... Bueno, sí, no? Del gènere queer. Clar, molt bé. No em surt la paraula. La diversitat. Correcte. Amb una paraula de... Molt bé, que pot haver. Amb una paraula amb una mirada te converteixen. Amb una mirada te converteixen, vaja. Home, diuen que això és el que passa, no?
Sí, sí, segur. És una cosa real, realíssima. Ah, vale, pensé que li has de veritat. No, ma dona. És que te miren i ja... Ai, ai, ai. Jo te transformo. No sé què, faig no sé quan i a partir d'aquell moment la vida te canvia. Voleu drama? Voleu drama francès? Dramàtico. Has de presentar-ho com de mana, eh? Espera. L'Anteca Vaité dirigeix el drama francès... Dirigeix... La isla de la bella dona. És que no pot estar perquè veguem. Sí.
Has dormido bien? Yo tampoco estaba tan mal, ¿verdad? No, no, estaba súper sexy.
Quiero decir que nada me hará arrepentirme de la decisión que tomamos. Jo vull ser actriu de dolatge i actuar bé. Va, va, va. Un dia ho hem fet. Un futur pròxim, amb una illa aïllada de la resta del món. Coneixerem la Gael, que és una dona de 30 anys que cuida d'un petit grup de gent de la tercera edat. Resulta que arribarà un belè que retornarà l'alegria i la vida. De vivir. Sí, i la vida.
L'alegria i la vida. Però la Gael dubta de les intencions dels viatgers. Perquè resulta que els ancians comencen a morir un darrere l'altre. És el que tenen. Depèn de l'edat. Al millor és normal. Pobrets. Igual ja estaves en temps de descuento. Que tots seguits es van posar d'acord per anar a casa. No, però això és com...
Com quan se t'ha mort la dona i tu et mors després, o se t'ha mort la mare i tu et mors després, perquè ja és per al sentiment. Ah, si es mor un i tots van darrere, no? Sí, perquè s'estimen molt. Què passa, que si l'Abril se tira d'un pont, tu també? Sí, sí. Pues sí, pues sí. Vinga, que aquesta està molt bé. Anem a animació, gran pantalla en català. Sí, sí, va. Pollet llebre. Veus? Han tornat!
Aquest gener, l'aventurer més gran de tots arriba als cinemes. Preparats? Val més que vigilis amb els cactus giratoris. Sub-hi!
Dos coses. Vull reflexionar sobre dos coses. Espera, espera, espera. Estem d'acord que quan el Tyler diu aquest gener és perquè no sabien quan l'havien d'estrenar i van dir aquest gener, ja ho veurem. A veure què passa. I que des de la sèrie Gat i Gos no havien vist cap altra cosa igual, amb Pollet Llebre i El secret de la marmota... Però és que jo no sé quin animal és Pollet Llebre, tot s'ha dit una barreja...
Una barreja de pollet i llebre. Té la part del cap, el mío que és un pollet, la part del cul que pot ser un llebre. Com la bíblia. Espera, que t'ho explico. Vinga, va, va. Hopper, tenim el Hopper, que no és el de Stranger Things, ¿vale? Pollo llebre en castellà. Pollo llebre.
Encara el pitjor, eh? Pollo popelle. Hopper, el pollo liebre. Exacte. És un intrèpic aventurer que és meitat pollastre i meitat... Veus aquest deia? Per això te deia. I que s'embarca en una perillosa i emocionant missió per trobar una legendària marmota amb el poder de retrocedir en el temps. Per què les marmotes sempre tenen a veure amb el temps? Sí, perquè és el dia de la marmota.
Per això, per això. Bueno, doncs no sé, no sé, no sé què més dir. Que està en català. Que aneu a veure tota la família. És per tota la família, eh? Jo això l'hi explico a ma filla i m'està fent preguntes tota la tarda. Del Pollet Llebre. I per què? I si té a veure en Palestina. En fi, anem a veure una altra proposta en català que es diu El Camí de la Sal. Què són, 800 quilòmetres? És el senyor Bramant. Més aviat mil. No és ara.
No tinc res millor a fer. Això no és un càmping, em sentiu? Pareu! Home! Un càmping! Feu el camí de la sal? Després de perdre la seva llar, així com l'estabilitat que mantenia la seva vida, una parella de mitjana edat, que són els que després aniran a l'illa aquella d'abans, decideixen... Mitjana edat què és? Mitjana edat, la meva. La meva. Sí, 40. La meva. També, sí, també. I a partir del estatal de pico, també mitjana. També, també.
Decideixen... Decideixen... Decideixen... Al final acabarem parlant de Buried, no, la pel·lícula. Decideixen emprendre de forma impulsiva una ruta per la costa anglesa. Veus? Nosaltres aquí tenim el carí dels vilats. Allí tenen el de la sal. Però al meu poble està la ruta del colesterol, no la de la sal. El colesterol? Sí.
Ruta del Bacalao. També, allí s'acabava. Això a València, eh? No, al meu poble s'acabava la ruta del Bacalao. És una pel·lícula que arriba en català, per si us interessa. Anem amb coses a plataformes. S'ha estrenat aquest dijous a Movistar Plus El Turco, inspirada en una novel·la que recrea una sagnant història real. Ah, la sagnant història d'amor. No.
La del turc de Moena, que continua viva en una celebració popular italiana de fa més de 300 anys. Però no tenim... Aquí vèiem al Can Yaman, abril. L'actor aquest Can Yaman, que no fa massa. És el guapet, no? Ah, sí, jo sé qui és.
No fa massa bastar la revuelta, diria, no? Sí. A més a més va parlar castellà... Sí, és un soldat turc que resulta greument ferit durant el segon setge de Viena l'any 1683. Molt bé, molt bé. Això ho tenim a Movistar Plus. A Movistar Plus, sí. A més, és turc. És turc, clar, el que en hi ha. És turco.
Hola, bon dia. I s'assembla a Pedro Sánchez, diuen. Que va. HBO Max, alerta pels fans del Joc de Trons, estrena dilluns la sèrie dramàtica Caballero de los Siete Reinos. Decidme ser tan canel alto.
Decidme ser tanca en el alto. És que en castellà és tot terrorífic. Queda raro, eh? Queda molt estrany. No obrirem avui el meló del doblatge, que portem mal divendres. Mal dia. I espera que això va cap a diumenge. Sí, sí.
No, no, però tens raó. Tens raó, tens raó. Hi ha coses que... que clamen al cel. Això passa un segle abans dels esdebriments que tenen lloc a Joc de Trons. Sí, sí. Van com a la Guerra de les Galàxies. És la prequela, no? Han fet la seqüela i ara la prequela. Amb dos herois que transiten per Ponent, estan allà amb Lleida, amb les mansanes, un jove ingenu, però valent cavaller, Serdankan, El Alto, i el seu diminut escuder, que és...
Eg. El bajo. El bajo. No es diu eg. Eg, eg, eg, com ou. Eg, ou. Perquè no diuen huevo. No, perquè, clar, tampoc s'ha de traduir tot. Perquè els noms propis no es tradueixen. És una època en la qual la dinastia Targaryen encara ocupa el tron de Ferro. Sí, sí, sí. Fàcil. Vostres ho ha vist quatre hores? No. Ah, tu seria? Tampoc? Mira, no, t'enganyo, t'enganyo. Vaig veure la primera temporada. Ah, molt bé, eh?
I part de la segona, però la tenim pendent. Ja et vas cansar. Sí, una mica sí. Tenim High Jack, Sílvia, com el següent tràiler? No. No, tenim el repte objectiu. Vale, espera't. Us explico que ha arribat la segona temporada de High Jack a Apple TV+. Sí. Que Filmin incorpora la penúltima temporada de Grand Chester. I, ara sí...
Abril, ara em faràs un comentari. Vinga, va. Lo Repte, que torna amb una segona temporada a TV3. Trescat. Tinc un nou objectiu. Una ruta per l'imbaleia que em torna a posar a prova i m'ajuda a descobrir els meus límits. Però que a canviar de presentadora pel que veig? No, no, no. Per preparar-me i superar-me a més de 5.000 metres d'alçada. Ei, com ho pensaves, què? Per que em compartís amb els seus hábits de vida saludables.
Sé que una persona molt coneguda m'acompanyarà, però encara no sé qui és. L'únic que sé és que m'ho sorprendrà molt.
Lo Repte, la segona temporada del programa Quecelia a Espanya, que es prepara per afrontar un trekking, en aquest cas de 100 quilòmetres, i més de 9.000 metres de desnivell a l'Himalaya. Home, és poca broma, això? Si ens ha d'estar donant l'aturre...
Després, a les xarxes socials, i plorant i tot això que fa ella... Seguríssim, ja t'ho dic ara. M'acabo de guanyar l'amistat de Seria Estat. L'amistat de Trescat. La tenim al telèfon, a la mateixa... Seria Espanya, bon dia! Perquè volia entrar en aquest moment tan especial... Però, Abril, dóna'm la raó, sisplau. Jo? Dóna'm la raó. Digue-li que sí, digue-li que sí.
Jo no la sabeixo. Fes ganchos. Per la meva estabilitat mental. Abril, fes ganchos i digues que sí, que sí. Sí, sí, sí. Però mira, Celia Espanya, una Carbonell, Joel Parra, l'atleta paralímpic... Ah, és veritat, és que no. La Celia Espanya és un tema, però tots els esportistes que surten...
Fiona Pinar. Ajudar-la està molt bé. Miqui Núñez. Laura Fa. A veure què fa, Laura Fa. Samantha Hudson. Xatis, el Miqui Núñez el dia 24 en concert aquí a Tarragona. L'entrevistaràs. Ja ho he demanat. Molt bé, molt bé. Ho fa la pobla de Mafumet. Ballaràs tant o més que OBK la setmana passada? Que no m'ho hem comentat, això, eh? A OBK vaig ballar. Va ballar lo d'ella i lo meu. Sí, sí, sí. A més a més, lo vaig seure gairebé carrer. Jo estava bo ballador aquell dia i...
Però també et vaig veure allà durant tot, eh? Vas allà a cantar, que jo crec que si algun moment allò que et tanca la... Surto jo. El meu company, el meu acompanyat, em deia com pot ser que te sapigues totes? Però és que quan te dic totes, és totes. Fins i tot les que no se sabia ningú, que és el pitjor. I acabem amb la pel·lícula El botín, que hem vingut a parlar de cine, que s'ha estrenat ja aquest divendres. Des de fora parece fácil.
Toc toc, policia de Miami. Policia de Miami. Policia de Miami. Nos ha llegado un soplo sobre esta dirección. Tú sí que tienes un soplo.
Vinga, va. Aquesta li agrada molt a mon pare, eh? Aquesta és el tipus de pel·lícula. Matt Damon, Ben Affleck. Abril, comentari. El Matt Damon està envellint malament. Per què? Perquè la cara, no li queden bé les canes, no li queda bé la barba. Com ens hem de comparar a seccions d'altres emissores de cinema? Això és ben Affleck.
Voleu saber de què va o no? Té com el borriguito. Sabanero. Sabanero. Sabanero. Perdó, perdó. Què és el borriguito? Quan tens un complejo de boleta ni barba, no en tens, no ho dic per a ningú. Però més que això, més que la meva. No, però si tu t'ho deixessis llarg... No, és com voler t'ho deixar llarg, llavors. Però no et surt serrat i no et surt la barba serrada. I tens claves.
Va, que tenim la confiança dels integrants d'un equip de la policia de Miami, que comença a desaparèixer després de descobrir diversos milions en efectiu en un amagatall abandonat. Quan les forces extremes s'enteren d'això, tot queda en entredit, ja que ningú sap...
a qui es poden creure. Veus? I en qui no? Des de la màquina de la Verdad. Per allà directament, que l'endollin allà, li posen la part, i quan d'això, pum, una sobredosi de química. Pensàveu que Will Smith no feia res? Què? El Will? Està a Disney Plus, amb De Polo a Polo, una sèrie que segueix l'actor Will Smith pel seu viatge pels set continents. Comença pels camps de gel de l'Antàrtida fins a les selves de l'Amazones. Això com ho fa?
Mira, també va a l'Himalaya, potser se troba a Célia Espanya. Un crossover entre el príncipe de Beclar, aquest o com se digui, el príncipe de Bel-Air, i Célia Espanya. És com el de Juan McGregor, que van amb les motos... A mi m'arranllen molt ja aquests. És com un... La gent es fan de la millor de jo com a persona... I me seguiran allà on vagi, faran el que... Sí.
Podria fer, concuren aquells d'ungles, que és el pitjoret que ha fet TV3 en molt de temps. Jo, segons qui, m'ho tragaria tot allà, tothom ho miraria tot. Bueno... Sí, exacte. La unitat central operativa...
Mitjana d'edat, eh? Sí, sí. I és un basiquisme important. La unitat central operativa de la Guàrdia Civil, sabeu que han tancat emisores per menys que això? Sí, clar. Estem en horari... No protegit. No protegit. Bueno, sí, protegit. Sí, està protegit, sí. Acabem amb Prime Video, abans acabin amb nosaltres. Vinga, va.
La unitat central operativa de la Guàrdia Civil torna a la pantalla, aquesta vegada en Prime Video. Una plataforma que ha incorporat també UCO, les Hores Clave, una producció que recrea casos autèntics d'aquesta unitat d'elit coneguda per enfrontar-se a organitzacions criminals del perfil. Aquí heu vist que no ho llegia i que m'ho sabia de membre. Sí, sí, però a més a més el de Dillo, eh? Sí, sí, el de Dillo, exacte, mai millor dit, sí, sí, sí.
Jo crec que ho anirem deixant aquí. Jo crec que ens hem de despedir perquè és l'última vegada que ens deixaran fer aquesta reacció. Encantada, l'he participat. Us vinc a buscar la sabana vinent. A la presó. Perdó. No toquis idees. Ja marxem, ja. Ni música ni res. Va, posem la del final.
Toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco
Tu el deixa't portar a Miguel González. Que raro són el teu nom repetit tantes vegades, tio. Cada dissabte a les 10 de la nit... Encabina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caigar.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, culinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi. Que no, que no perdem fil, ja ho sabeu. A veure, a veure, aquí m'hi portem. Que no perdem fil, que a més a més el Betta ho té tot més que apuntat i arriba amb el munt de paperots i que falta això, que tira allò altre. A més a més, avui ens ha de parlar d'una cosa que a mi també m'amoïna moltíssim.
Perquè estem fent campanyes i mirant que la gent no gasti ni massa llum ni massa aigua, però de cop i volta tenim una cosa que se li diu intel·ligència artificial i que no només és l'ordinador i per on et entra tu a casa teva, que ja sigui a través del teu mòbil o del teu ordinador, sinó que darrere d'això hi ha un greu problema.
Berta, bona tarda. Hola, bona tarda. Oi que silenciós, em pensava que m'asoraries en algun moment. Estava escoltant atentament la teva reflexió i molt encertada, vol dir, en aquest sentit, t'he de donar tota la raó, però a banda d'això, d'aquesta incertesa de...
que consumeix molta energia, molts recursos energètics hídrics, també hi ha una incertesa de cap a on anirà aquest espòs. Ara la veiem com una cosa que està a ratlla, però en el futur, com la cosa es marxi, hi ha aquest espòs que diuen on pot arribar, on arribarà la intel·ligència artificial? Ens superarà? Ens desobeirà?
Bé, és allò que la pregunta del milió, no? Què serà nosaltres d'aquí uns anys si serem dependents al 100% de la intel·ligència artificial? No sabrem fer res sense ella? O estarem dominats per ella? Vol dir que hi ha...
Hi ha molt d'escenaris, no? I en aquest moment tots són possibles. No vol dir que se vagin a complir, no? Perquè, esclar, ho hem dit moltes vegades, la Sílvia i jo som molt pel·lículeros, tenim moltes d'altres pel·lícules de referència en les quals, doncs, la intel·ligència artificial, doncs, pren el poder de les decisions... I no ens deixa massa bé als sers humans, eh?
i això massa bé. Aleshores, com a pel·lículeros que som, tenim aquestes pors. I la població en general, encara que no siguin pel·lículeros, també tenen la seva preocupació perquè diuen, ui, fins on pot arribar la cosa, no? Perquè, esclar, vol dir nosaltres... Cap a on camina tot això. Cap a on camina, això mateix, perquè nosaltres, de moment, encara la controlem, però vés a saber el dia de demà que tu ara estaves preguntant una cosa a la Interessència Oficial i d'aquí a uns anys...
però que siguin molts, doncs la intel·ligència artificial, quan li pregunto una cosa, et diré, no te contesto perquè ets una persona ignorant i te comenci a insultar, te comenci a faltar respecte, vol dir, això podria arribar a passar. A veure, no crec que arribi a passar, perquè això teòricament hi ha algun ésser humà que ho ha tingut que programar perquè la intel·ligència artificial ho faci. Però el que sí que, ja t'he dit ara, que sí que pot arribar a passar, és que no comprengui
a veure si m'he explicat. L'humanitat, les persones. No, que no arribi a entendre que, per exemple, li dius, ostres, gira aquest braç, o sigui, amb una persona, un robot, l'agafa, gira aquest braç una miqueta més cap a l'esquerra. Clar, però quan de cap a l'esquerra? Pot trencar aquell braç? És que aquí també és on volia arribar, Sílvia. Perquè la dada que tu li dones no està complerta. Però la qual cosa, ell decideix
Això mateix, ara donar un exemple així, doncs, allò molt bàsic, no?, que tu, doncs, en un futur li vagis a preguntar una cosa a la intel·ligència artificial i te contesti, doncs, ara no te contesto perquè has amostat molta ignorància, no?, se te rebel·li, no?, però una altra cosa seria el que dius tu, que s'han donat casos d'intel·ligències artificials descontrolades que...
Alguna persona li ha dit, doncs mira, fes-me una cosa perquè vull liquidar aquesta persona, i aleshores t'ha donat instruccions per matar aquella persona. Però que de veritat no la volies matar, perquè el que volies a lo millor és que sortís fora de la feina, per dir alguna cosa. Sí, però passava això perquè la intel·ligència artificial no tenia consciència del bé i del mal.
Esclar, i ella, doncs, deia, si aquesta persona m'està demanant una cosa, doncs, jo l'he de satisfer. I aleshores, doncs, estava ajudant una persona a fer un acte que és cruel, no?, eliminar una altra persona. Esclar, s'han donat casos així que la intel·ligència artificial, doncs, com no té aquesta consciència que tenim nosaltres, doncs, te pot arribar a recomanar, doncs, bueno, doncs, mira, si vols fer el mal, doncs, fes-lo, que jo te puc ajudar, te puc ajudar a fer bricar bombes, te puc...
Bé, doncs, esclar, hi ha algú també que digui, ei... Parem-ho aquí, eh? Parem-ho aquí, no? Vull dir, l'intensit artificial que sigui positiva, que no sigui per fer el mal, no? O sigui, que se li digui, doncs, això no ho pots fer-ho, no? Com quan un nen... Hi hagi un tope, unes paraules prohibides, diguem-ho.
Com un nen que l'estàs ensenyant perquè és nen, i això no s'ha de fer perquè és dolent, doncs aquest ensenyament que fem als adults amb els nens, doncs això té un moment de fer l'intel·ligència artificial perquè si no ho fa ningú, doncs poden fer coses que no serien desitjables. Bé, doncs aquest és un dels pors que dèiem abans de cap a on anirà l'intel·ligència artificial. Però esclar...
Deixant davant d'aquestes pors del futur, que hi són i estan presents, latents, entre nosaltres, hi ha una altra problemàtica, que és el que dèiem abans, del que parlaríem, jo vam especificar la setmana passada, i en guany, doncs, en guany, aquesta setmana... Sí, aquesta setmana no és en guany, no. Aquesta setmana, és que encara estic pensant que acabem d'estar en aquest any, el 2026, estan recent. Aquest 2026 és tan petitet. Sí, sí. A veure, pensa que ara mateix... És tan recent això de l'any nou. Pensa que ara mateix, què portem, 17 dies?
Sí, sí, portem res. Per això dic, no, no, no. Aquesta setmana passada vam dir que parlaríem de la intel·ligència artificial i d'una problemàtica que és la despesa energètica que necessita per poder...
per poder viure, per poder sobreviure. I és un excés d'energia que necessita elèctrica i hídrica. És clar, aleshores, avui era el dia per poder parlar-ne una mica. I tenim una sèrie d'articles, que farem un petit resum, que volem posar llum a aquesta... Foscor. Sí, a aquesta...
Aquesta problemàtica d'aquest excés de dependència energètica que necessita per funcionar aquesta intel·ligència artificial. Un dels articles que han trobat té un titular que ens ha agradat molt, perquè diu que no hi falta energia, falta intel·ligència. O sigui, el que proposen és que la intel·ligència artificial ha de salvar la xarxa que ella mateixa va saturar. O sigui que...
A veure com ho diria. Ja que tenim aquesta intel·ligència artificial, doncs utilitzem-la perquè aquesta dependència, aquest accés de consum... A l'aigua i a la llum, doncs... No arribi a tant. No arribi a tant, que sigui més optimitzada, no? Sí, sí.
Que ella mateixa miri d'arreglar-ho, no? És allò que dius. Dius, ostres, tenim un problema, no? Que consumeix molta energia. Però com ho podem solucionar? Doncs demanem ajuda amb ella, la intel·ligència artificial, que ens doni solucions, no? A veure, com puc fer que no gastis tant? Això mateix.
És allò, no? És aquella idea que, esclar, perquè nosaltres sí que podem pensar, podem buscar alternatives de menys consum, d'optimitzar aquests recursos energètics, no? Nosaltres podem fer molt, però si han creat la intel·ligència artificial per ajudar-nos a millorar la vida, doncs, ostres, que també millori la seva dependència, que no sigui tan alta, no? Aquest és un article, doncs, això, que...
Ens va agradar, i mira, només us llegirem al principi, que diu que el món acaba de descobrir que no hi ha prou electricitat per sostenir la intel·ligència artificial. Vull dir que és allò que ja fa...
Ja fa un temps que corre, però, esclar, vol dir, és recent aquesta notícia que el consum és molt alt, que utilitzen molts recursos energètics d'electricitat, després d'aigua per refredar les seves instal·lacions. Esclar, això, doncs, quan va sortir la notícia, ens vam escandalitzar, van dir, però, esclar, vol dir, cap a on anem, no? S'estam creant...
estem creant un monstre devorador d'energia, de recursos hídrics que ja són escassos. Que ens estem liant, sí, sí. Ja són escassos i estem alimentant la bèstia, no? Aleshores, anem a parlar-ne, no? I, clar, des que va sortir aquesta notícia, doncs és això, no?, que el món, quan ho va descobrir, va pensar, ostres...
No pot ser. No pot ser, no pot ser que passi això, doncs passa, passa. Si estem mirant, que a més a més, jo penso que hi ha moltíssima gent, gràcies a aquesta gent, que continuem pensant així, que és això, que mira pel planeta, mira precisament perquè hi hagi molta aigua pel futur, que al futur alguna vegada estem pensant a l'estiu, no estem pensant més enllà. Sí, sí, el futur més proper, sí, sí.
Però clar, si hi ha... Allò que dius, gota a gota, vas tancant l'aixeta, vas mirant que hi hagi menys llums de les necessàries, una bombeta, si pot ser de LED, i que ens faci companyia durant la nit, o el que sigui. Optimitzar les il·luminacions d'esquerres i de les cases. Arriba la intel·ligència artificial i diu, no, no, no. Jo no sé tu aquí, vinga, gigabats... Per mi, per mi, per mi. Gigabats d'electricitat, i vinga quantitats d'aigua, i vinga.
Moja-me, moja-me. Allò que dius. Què estem fent? Per una banda, nosaltres estalviem, optimitzem els recursos energètics que tenim, i per altra banda, com deia això, aquesta bèstia cada vegada consumeix més. I bé, mira, tenim un exemple sobre això.
Ja el cas més visible és el d'Àmsterdam, la capital dels Països Baixos. El govern neerlandès va frenar la construcció de nous centres de dades perquè la xarxa elèctrica ja no arriba, ja no dona més. Està saturada. Aleshores va dir, no podem fer més centres de dades, que és el que consumeix aquesta energia, perquè la xarxa elèctrica de distribució no dona més, estan ja supersaturades. Allí passa l'existència que passa.
Això mateix. Aleshores, doncs, esclar, ja s'han trobat en aquest problema els Països Baixos, no? Aleshores, doncs, això és un senyal global, encara bé tots els països desenvolupats. La demanda d'energia creix a una velocitat que la infraestructura no pot igualar. O sigui que ja no és un cas d'Holanda. Hem posat aquest exemple, però això passa a Alemanya, passa a França, passa als Estats Units... Ens passarà també aquí...
Això mateix, no? És allò que dius... Bé, a veure, parlem-ne, no?
Mira, els data centers, on funcionen els models d'intelligència artificial, que processen les nostres cerques, tradueixen textos, creen imatges o analitzen mercats, es van convertint en devoradors d'electricitat. Cada vegada que algú entrena un model nou o fa milions de consultes a un assistent virtual, el consum creix en una proporció que pocs entenen i gairebé ningú pot controlar. Vol dir, allò s'està descontrolant, saps? Sí.
Davant d'aquest panorama apareixen solucions precipitades, allò per sortir del pas, no? La més llifosa és la planetària Larrant, que és una corporació, institució amb prestigi històric, amb planificació tecnològica, que proposa, expreme, la xarxa actual. O sigui...
usar millor les línies existents, retardar el tancament de plantes tèrmiques i accelerar els projectes aprovats a noves plantes d'energia, no? Esclar, això és un pedaç, no? Sí, sí, sí. Perquè en teoria sona raonable, però en la pràctica és un pal·liatiu, no un pedaç, no? És com intentar que un motor vell corri en una cursa agregant-hi més oli, no? Allò que el motor ja no dona més a sí, però posar-hi una mica més d'oli perquè aguanti una mica més, no? Sí, sí, sí, sí.
Pot servir un temps, encara que no canvia res, no? RAN parteix d'un diagnòstic correcte, però la falta de capacitat immediata la enfronta amb eines del segle passat. O sigui, la xarxa no necessita més pagats, necessita una reorganització, no? Altres...
us reclamen construir noves centrals, més parts solars, eòlics i més bateries. El problema és que la infraestructura elèctrica no s'aixeca d'un dia a l'altre i cada línia d'alta tensió requereix permisos, oposició veïnal, acords polítics i anys de feina. O sigui que el problema no està en construir més centrals energètiques, més plaques solars, més molins. El problema és la xarxa de distribució, que la tenim saturada. I, clar, per planificar una línia elèctrica costa molt, costa temps.
Entre tu i jo també és saturada, però també hi ha molta vella. Sí. Perquè ja són molts anys que algunes vegades aquestes línies elèctriques no s'han tocat. Això mateix. O sigui que també necessita no només la reestructuració per precisament alimentar la bèstia, sinó també a tota la resta. Sí, sí, sí, sí.
Però aquí tindríem un mal de cap, a més a més, potent potent, eh? Sí, sí, sí. Mira, un altre article que també pot posar llum a aquestes incògnites de la intel·ligència artificial, en aquest cas el seu consum exagerat d'energia per funcionar, doncs és un article que diu la intel·ligència artificial accepta el repte de la sostenibilitat.
O sigui, no és que la intel·ligència ella hi hagi per ella sola, sinó els que la fan créixer han dit, bé, has de créixer, però anem fent-ho de manera sostenible. Això va dir a poc a poc, no? O sigui...
El cas més paradigmàtic d'intel·ligència artificial és el xat GPT. Tothom el coneix, tothom l'ha vist. El xat GPT ha revolucionat la manera de cercar informació i crear contingut. Però per arribar a oferir-nos tot el coneixement que se li demana...
OpenAI, que és l'empresa Mare, la propietària del xat d'EPT, ha hagut d'invertir-hi molt. O sigui, hi ha invertit temps i diners i també recursos energètics. I l'activitat també ha deixat la seva petjada en termes de sostenibilitat.
Uau! Uau!
Això, doncs, són números, no? O sigui, donaran una idea de la magnitud d'energia que necessitava i de les tones de CO2, que, esclar, que ha llançat a l'atmosfera, perquè, esclar, moltes ciències entre les tèrmiques que cremaven petroli, gas, carbó, i això és CO2 cap a... Cap a l'atmosfera. Cap a l'atmosfera, no? Però...
no cal agafar un gegant com aquest, sinó que la situació es repeteix en empreses de mida més petita. O sigui que ja no és les empreses grans, sinó les empreses de mida més petita també consumeixen molt, no? I bé, doncs, malgrat que aquestes magnituds de gran escala s'associen a processos complexos, es proposa...
Proposa que entri en joc un segon element, que és l'aigua. O sigui, més que proposar, s'adverteix que també l'aigua està en perill per això.
O sigui, els últims anys la tendència a refredar amb aigua ha anat a l'alça, la gent parla de sostenibilitat i repetitament pensa en consum elèctric i en escalfor que produeix treballar amb dades i algoritmes. Però no es pensa en el consum d'aigua. I actualment...
Hi ha més de 1.000 superordinadors al món amb la Xina i els Estats Units que van aplegant més del 30% segons dades del top 500. Europa es troba lluny en la cursa, però Catalunya hi juga un paper fonamental amb el Mare Nostrum 5, un superordinador molt potent, un dels més potents també del món,
Ara bé hi ha una diferència fonamental entre la màquina ubicada a Barcelona i la majoria que es troben arreu del món. O sigui, la màquina de Barcelona, aquest superordinador, aquest Mare Nostrum 5, és públic. Això hem parlat tu i jo. Sí, n'hem parlat moltes vegades. Estava buscant-ho fins i tot per dir coses. Però aquest superordinador té aquesta diferència, que és públic. O sigui, a la Unió Europea hi ha un total de 8 superordinadors, comptant aquest, el del Mare Nostrum 5, pagat...
per les administracions europees i amb l'objectiu de destinar-hi l'activitat a la recerca i al desenvolupament. O sigui, és raonable que Europa tingui aquests instruments perquè reverteixen en un benefici públic com noves medicines o canvi climàtic i el problema és que tenen els altres supercomputadors individuals d'empreses com Meta o Tesla que
tenen capacitats infinitament més grans, o sigui, deixant petit, petit, petit el mare nostrum. O sigui, veieu la diferència, no? El mare nostrum sí que també necessita recursos energètics, però...
és públic. Aleshores, està destinat a aquestes millores en qüestió de científiques, medicinals i altres qüestions que afecten a la població. Qüestions de salut, qüestions de recerca per viure millor. En canvi, els superordinadors de Tesla, de Meta, d'Amazon, aquests van pel benefici lucratiu d'una empresa privada.
Aquesta també seria una diferència molt important. També compta, perquè no sé si se saben les dades del que consumeix i de quina manera es consumeixen. A veure, ja m'entens. Hi ha aquesta doble diferència. Una, que és el que és privat, lucratiu, i el que és públic, en benefici de la població. Que sí, que el mare nostre també consumeix molta energia, però que si aquesta energia està destinada a millorar la vida dels ciutadans en qüestió de medicines i de millorar l'essència, doncs benvingudes
Una cosa per l'altra, no? Això mateix. En canvi, els superordinadors d'aquestes grans empreses d'intel·ligència artificial que consumeixen 10 vegades més energia, a més a més que consumeixen 10 vegades més, són per fins lucratius, especulatius, vaja, per lucrar-se econòmicament. Sí, sí, per la butxaca, per la seva butxaca. Per la butxaca, això mateix, no? Esclar, o sigui que no volem... Però la pregunta seria...
Aquí no volem disculpar... Pagant aigua? Pagant llum? No volem disculpar això, a Mare Nostrum, que també ha d'optimitzar els seus recursos, evidentment. Però, esclar, hem de fer aquesta petita matització, que també hi ha intel·ligència artificial lucrativa i intel·ligència artificial per millorar la vida en qüestions medicinals. Però si poden ser sostenibles tots? Sí, evidentment. Millor que millor.
Evidentment, evidentment. No li donem un per què i un com, eh? No, no, però jo amb això també, aquest article que he trobat, Sílvia, era també per posar matís a la notícia, que sí, tots consumeixen i tots han de mirar de reduir aquest consum, però també han de mirar...
Quines finalitats tenen uns i quines finalitats tenen nosaltres. Unes altres són per fer unes risques, que ho dic jo, i els altres són precisament per mirar cap al futur i el benestar del ser humà. Això mateix perquè, com a institució pública, el Mare Nostrum s'investiga per millorar la societat, aquestes noves tecnologies, aquestes noves intel·ligències artificials, per tenir una societat millor, per prosperar,
tecnològicament, medicinalment, o sigui, que rebateixi la societat, no? Com deies tu, l'artista del qui-qui-ha-ha, que això està molt bé per passar l'estona. Que quatre respostes que algunes vegades tu ja te la saps. Però si això també s'ha de posar en valor, no?, aquesta cosa que aleshores tornant al mateix, que si tu, no?, doncs anem a racionalitzar tots...
els públics i els privats. Això serem d'acord, no? I mira, parlant d'energia, l'últim article ràpid és el que fa referència a una energia que semblava que estava caducada, però que gràcies, i li posem moltes cometes a això de gràcies, a aquesta intel·ligència artificial s'ha tornat a revifar, que és...
l'energia atòmica, la nuclear. O sigui, vaig trobar un article que és allò que dic, no me'n puc estar, perquè és allò que dius, ostres, com una cosa que estava ja en període de tancament, d'obsolet, desfassat, i gràcies a aquestes cometes que han posat, aquesta intel·ligència artificial es torna a rescatar, no?,
I l'article diu, gigawatts i àtoms, el nou poder digital. O sigui que la intel·ligència artificial, les seves necessitats energètiques han fet que l'energia nuclear torni a revifar. L'ha fet bona. L'ha fet bona. Sí, sí, sí. I bé, no sé com va ser temps... Doncs justet per comentar alguna coseta més. Bé, doncs mira, farem una cosa. Digues.
Com que vam començar, som el segon espai d'aquest 2026, i ens queda molt d'any per endavant, aquest article de gigawatts i àtoms, el nou poder digital, sé que el desenvolupo la propera setmana. Vinga, sí.
deixem aquest filet, i és que el trobo molt interessant, perquè si em quedo només amb el titular, és que és molt interessant. Nosaltres, que sempre hem estat parlant dels discurs, dels avantatges de l'energia nuclear, que tenim dues centrals nuclears...
que tenen el seu període de caducitat i que ara estan demanant uns que allarguin el període de vida. Per exemple, tenim Bandellós 2 i Escò 1 i Escò 2, que tenen uns terminis. Em sembla que és Bandellós 2 o Escò 1 el 2030 hauria de tancar.
Ara ho estic dient de memòria. Però hi ha una data que el 2030 una d'aquestes centres nuclers hauria de ser la primera a tancar perquè ha passat el seu temps. Doncs, esclar, els sectors que estan en contra d'aquest tipus d'energia per als residus que produeixen i per la perillositat que té, doncs estan a favor que el 2030 es tanqui. Però, esclar, la demanda... El 35, per ser exacte. El 35.
Doncs 1.035. Molt bé. Hi ha un altre sector que, esclar, que si tanquen ens quedarem sense energia. I estan dient, home, doncs que ho allarguin 10 anys més, no? Ara estem amb aquesta tessitura. De què fem? Les tanquem quan toca o les allarguem? Doncs mira, veus, això de l'antil·ligència artificial farà que aquesta decisió sigui difícil d'aprendre. Espereu una mica, espereu una mica, no? Serà difícil d'aprendre. Per això deixem per la setmana vinent... Vinga, va, comencem.
Doncs això, aquest article, que només us diré al començament, llegiré només això, diu, la intel·ligència artificial no només necessita dades i models, també necessita energia. I molta, però molta, que és el que hem estat dient durant tota aquesta estona, no?
Davant del creixement explosiu dels seus centres de dades, els gegants tecnològics com Amazon, Meta, Microsoft o Google s'han llançat a assegurar subministraments estables i nets per alimentar aquests centres i han trobat l'aliada perfecta en l'energia nuclear.
Doncs aquesta aliada... Aliada perfecta per ells. Compte que més que aliada, l'aliada. Això va teix. Per ells ha estat una troballa que han dit, ostres, però sí que tenim... Encara tenim per estona, eh? Això va teix. Aquest article és molt interessant perquè explica casos reals que aquestes empreses ja han començat a utilitzar aquesta energia nuclear. Fins i tot s'han construït les seves petites centres nuclears.
Doncs això, la setmana vinent. Ara anem cap a la música. Ho deixem de cara a la setmana vinent. Avui hem de dir que no hi ha tastet. No, avui anem de cara a la barra, però bé, abans de posar la cançó, només vull comentar qui és la persona que canta avui aquesta cançó per acabar el... Jo te la tornaré a posar des de l'inici. Doncs vinga, bé. Posa-la, posa-la. Mira quina veu.
Tu posa-le. Something important is out.
Mira que és petiteta, eh? Això no, molt bé. Doncs mira, saps que des que vam començar La Terra és plana encara no havia tingut oportunitat de posar-la, perquè... Què dius, en tant mateix? La senyora Björk, que és la que canta aquesta veu meravellosa, amb aquesta cançó del seu disc de debut del 1993... Això t'anava a dir que aquí era senyoreta, crec, eh?
Era molt jove. D'acord, molt jove, perquè va ser el seu primer disc, el 93, disc de debut, que el va titular així, Debut. Per què? Si és debut, és debut. Aquesta senyoreta, nascuda el 21 de novembre del 1965 a Reis Kavik, a Islàndia, és una cantautora i compositora irlandesa, prèviament cantant del grup post-pang de Sugar Caves...
posseïdora d'una gran expressivitat vocal, interessada en molts tipus de música, incluent-hi el pop, la música electrònica, aquesta cançó és una barreja de tot plegat, el gènere folk i la música clàssica. I és això que, mira que la teníem present, l'avióc, però és allò que dius, ostres, ja la posaré, ja la posaré. Ja la posaré, la trobarem al moment. Com estem acabant d'estrenar aquest 2026, estrenem l'avióc aquí a la terres plana. Benvinguda, avióc.
Amb aquesta cançó, doncs això, de debut, i la cançó porta per títol Big Time Sensuality. O sigui, gran temps per la sensualitat, no? Doncs això és el que ens queda per davant. Imagineu-vos, eh? Imagineu-vos el que queda per viure i el que queda per fer. Doncs mira... Que torna a començar. Vinga, va. I ens acomiadem, no? Vinga, va. Beta, més la setmana vinent.
Energia nuclear. Oh, quina por. A reveure. Adéu, adéu. Compte amb l'aigua, eh? I amb la llum. It's coming up.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
M'ha encantat sentir aquesta sintonia, però també em fa una miqueta de pena. I ara me direu, per què? Perquè ja sé que és l'últim tram del nostre programa i que d'aquí a una miqueta hem d'acomiadar... I tanquem barracar. Aquesta és la part de pena, però la part d'alegria és que... No, anem a menjar algú. Ja està, ja està. Algú ho havia de dir, eh? I a part que tenim amb nosaltres a la Mar Pérez, però ella ja sap que me l'estimo molt, o sigui, ja...
Molt, bona tarda. Hola, guapa. Que ja estem al mig del mes, gairebé. Ja se'ns acaba. Ja se'ns acaba el mes. Que estem al mig, ja. Estem passat al mig, però gener és un mes potut. I febrer és pitjor. És veritat, ho porto fatal. El febrer més que el febrer. Jo crec que els pitjors mesos de l'any són febrer i setembre. Sí? Sí.
Sí, sí, sí, sí. Per moltes coses que ara no... Bueno, ara després ho comentem. És que estava pensant, estava analitzant i digués veritat. Sí. Perquè al setembre, perquè ja estic grans, però en aquell moment era tota la compra de llibres, material escolar i tot el que més, que tu li deies al sou quan entrava per la porta, diu, t'estimo.
T'estimo. No saps quant t'estimo. I clar, a partir del dia... T'estimava, t'estimava. A partir del dia 15-12 ja no saps on estava. Sí, sí, sí. I ara el febrer... I el febrer perquè recuperes dels Nadals, de les rebaixes, de la cuesta d'anero, que no, perquè la cuesta real és el febrer. Encara continues pujant. Sí, sí, jo crec que és el febrer el pitjor any. I a més, al ser més curtet, dius... Ai...
passarà més aviat. Sí, sí. I no. Sí, sí. Aquí el nostre moment... Puc plorar una mica? I com la Setmana Santa quedi lluny,
ja és de pressió total, eh? Carnaval 14 de febrer. Sí. Carnaval, al mig. Sí, sí, sí. Setmana Santa, l'inici just d'abril. Sí, sí, sí. O sigui que ens quedem molt lluny, molt lluny. Llunyíssim. I a festa. Marc, quan ens juntem, tu i jo marxem i agafem festa? Amics de Tarragona Ràdio, doneu-me festa. I així marxem la Marions, anem a Caldea, a algun lloc on ens podem relaxar. Ah, a fer una mica de relax. Com està Andorra de neu? Sí, sí, sí. Sí, ho he vist aquesta setmana. Ah!
Que fort. Quin cap de setmana. De pluges, de vent, de mal temps... Tots cap a casa. Si no gasteu... I és el que toca. Que se'ns ha acabat la música i tot. És cap de setmana? Això és. Benvinguts. Benvinguts. Benvinguts.
Torna a repetir el que et vaig dir la semana passada i et queda menys perquè arribi Miguel Rios. O li demanarem al Michael Reynolds. Vinga, va. Bueno, a veure. Mira a ella, jo li he dit, primer no poses, perquè dic, parlarem de cinema. Ah, sí? Però és igual. No, no, no, aquesta cançó em val.
És que aquestes aquelles cançons que me trobo als rils i no sabia qui era. Vale, qui és? Què tal? Hola, què tal? Es diu Jess Graham. Però no sé si havia sentit la versió així jo, eh? És que hi ha dos o tres. Vale. T'he de donar així uns remixes d'aquests. Mira-te-la.
Ai, ja saps per què t'he agafat aquesta, no? Doncs nosaltres també haem un ready for this, saps? Home, a tope, a tope, a tope. Oh, és adrenalina pura, sí, sí. És que a més a més m'han recordat molt la Tugueta i tu Amici. I clar, si he de posar-li alguna a la mar, ha de decidir que sigui canyera i que... Arriba, arriba! Arriba, arriba, arriba.
Justa, eh? No pot ser, eh? No pot ser, home. Edita arriba, arriba, i agafa la bajona, eh? Molt malament, molt malament. Bueno, doncs està bé. Has encertat, m'agrada molt aquesta cançó, però... Anem al cinema. Anem al cinema.
abans l'Anna parlava dels Goya dels nominats i de on es faria i de quan es faria la gala però abans dels Goya hi ha els Globus d'Or 2026 que es van entregar aquest cap de setmana passat han deixat sense premi a Cidat amb una banda sonora espectacular ja me la sentiré però ens ha deixat escenes per la història
No vull parlar. És que és molt maca, aquesta cançó. A veure, la imatge de la grandiosa Helen Mirren, rebent el premi Cècil Bedemil. O...
l'ovació a Julia Roberts, que no es va emportar el premi a la millor actriu d'en drama, però es va emportar una llarguíssima ovació amb peus tot el món en aquell recinte, en aquella sala, aplaudint en aquella dona que no havia guanyat un premi, però que feia...
Bueno, que potser si se demana així, eh? Home, jo crec que sí, eh? I que tens ahí el doblete, oh! El cor partit. Però que els teus companys de feina i la gent que treballa en el món del cinema et reconegui el teu valor...
És una meravella, és una meravella. També estem molt contentes perquè Cap Pop de Demon Hunters és la millor pel·lícula d'animació. Ah, molt bé, molt bé. I estem ja comptant el temps per una segona part. I després també la millor cançó, també s'ho van portar, o sigui que... Vols sentir el trosset? Vinga. Perquè és que m'ho va emocionar. Mira, mira la noia, eh? És espectacular, mira, mira, mira.
Muchas gracias a Golden Close por este increíble honor. Bueno, esa es la traducción que fan. Ah, vale, vale. Estar junto a los demás nominados. Sois increíbles. Dios mío. Cuando era pequeña, trabajé incansablemente durante 10 años para cumplir mi sueño de convertirme en un ídolo del K-Pop.
Me rechazaron y me decepcionó que mi voz no fuera lo suficientemente buena. Li van dir que no era prou bona. Así que me apoyé en canciones y música para superarlo. Que agafan just a la traducción que li fan una mica de rara. Ahora estoy aquí, como cantante y compositora.
I ganadora. Sí. Estan totes plorant, eh? És una passada. Però les companyes del grup també, eh? A otros. Niños. Y a personas de todas las edades a superar sus dificultades y a aceptar-se a sí mismas. I costava, Déu, i ajuda a parlar, eh? Tu no vales, segueixis insistint. Si tu sents que vals... Home, cap endavant. Mira-lo, Celia. Mira-lo, Celia. Exacte.
Jo crec que si no hagués estat precisament per això, potser la Rosalía estaríem parlant d'una altra persona totalment diferent. Encara que digui que tu no serveixes per allò, si tu tens la sensació que pots fer-ho, tira endavant. I tant, i tant, i tant. I tira endavant. I ara parlem d'aquella zona que a tu t'agrada molt. Ara parlem de l'estora vermella. He fet, com sempre, dos apartats. L'apartat OK i l'apartat Cao. Comencem amb l'OK. Vinga, va.
Sílvia, aplaudim, que deixes sort de tothom. Vale, vale, gràcies, gràcies.
Primer lloc, indiscutible per Julia Roberts. Ai, la nòvia d'Amèrica. El seu homenatge a Armani, vestit negre, amb unes muscleres supermarcades, màniga francesa, un escot en forma de pic, que va adornar amb un panjoll, així com en forma de maduixa. Impecable, com sempre. La segona... L'estic buscant, per veure. La tens aquí darrere. Ah, sí.
Ah, sí, allà, per l'amor de Déu. És que, clar, m'enfosca aquest senyor d'aquí. Ja, ja, del senyor ho parlarem després. La segona, Selena Gomez. Ah, mira, l'estic veient. Selena Gomez amb un xanel de bellut negre i un escot merdot de plomes blanques, que és un somni.
Però què és sa filla? Perquè l'última vegada que la vaig veure, ara se l'anen semblava una altra, eh? Està preciósíssima, és una passada. Un vestit molt encertat. Tot, tot, eh? I la Kate Hudson amb un vestit d'Armani Privé...
en color plata, i la vora de baix amb serrells, que a mi em va transportar al Hollywood del 50. Aquells drapejats, aquell platejat, aquells orillos, aquell, no sé, és tan Hollywood...
que l'he posat en tercer lloc perquè no li volia prendre el lloc a la Júlia Roberts, però a mi em va teletransportar. Que bo. O cinetransportar, com vulguis. Cinetransportar. No, és que estic veient moltes de les fotografies i totes tenen un aire, precisament, d'aquella època. D'aquella, sí. Han volgut fer, m'imagino, com un homenatge. Però això es fa quedada abans? Tu aniràs d'això... De què t'hi posaràs? Què et posaràs? Aniràs de negre? Ai, jo també. Posa't alguna cosa vermella. Ai, no, no, no.
I després tenim les que més valdria que s'haguessin quedat a casa. Porque para ir así mejor no vayas. També tres dones, eh? Tres dones. La primera i potser la pitjor.
Què? G-Low. La G-Low? La G-Low. Què dius? Sempre juga en una altra lliga, perquè ella normalment encerta fins i quan els seus vestits són impossibles. Sempre és allò de dir... Saps que es nota que entra ella?
Que no feia falta, jo que dius tant, no? Doncs era un vestit de Jean-Louis Xèxer, que era de gassa transparent, amb un tall sirena, un volant a baix, així rotllo de tur, no ho sé.
Molt rara. El faltava sorpresa. El color així nude, les flors en marrón... Ai, no sé. Jennifer, fill meu. No sé. No, no. No. No, no, no. És que el color no li senta bé a aquesta xiqueta. No, no. No estava encertada. La segona, la Zoe Kravitz...
Amb un vestit lencero de color salmón d'Yves Saint-Logan que semblava que s'anés a dormir. No li faltava el osito de peluche i les pantufles. Zoe, no, no. Encara que ton pare me mole mucho, pues tú no. Trucarà, trucarà.
Que ton pare me truqui. Ah, però també, ja que estem, és veritat. Que ton pare me truqui, que li vull dir que... Que et passo el telèfon. Que revenis l'armari, que això no. I la segona, la Jennifer Lawrence, amb un llibre així floral i transparent, que em va recordar
Alguns memes d'aquells de... Lo que pides en Shane y lo que te llega? Acabo de veure-ho. El que m'ha sortit de l'ànima ja ho he vist. No sé si és perquè no és la seva talla. No sé si és perquè no encaixa bé el vestit en el seu cos. És que molt raro. Molt raro, molt raro. Em sembla barato.
Que potser val un colló i part de l'altre, eh? Segurament, segurament. Home, ja t'ho dic ara, eh? Perquè és d'així ben així, per tant, barat o no pot ser. És d'així ben així. Però no, a mi m'ha recordat molt això. Vés d'esquena si és més bonic que de cara. Ja, però... Clar, perquè vagi així d'esquena tota l'estona. Caminant d'esquena, tota l'estona. Les muñecas de famosa se dirigen, és veritat? No, bonica. Amb això acabaríem. Aquestes tres les castiguem.
Pobres. Els hi traiem punts i la setmana que ve... No, la setmana que ve no. Si en el proper Estora Vermella segueixen anant mal vestides, no les deixarem tornar, eh? Home, mira, vénen els Òscars, no? Per això, per això. Això és l'antesala. Això és l'antesala, però no, no. Goyes, Òscars i un no parar, eh? Ara ve ja tot, comença l'any i comencem així, puf, com la xupinazo de los enfermines. Mira, mira que és bé, mira, mira.
Jo crec que ara aquesta canvia sona d'una altra manera, eh? Només amb la zona del tricicle, me quedo, eh?
I recordem, com sempre, que tot presumptament. Parlem del senyoro? Sí, parlem del senyoro. I tant, i tant. La Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga el cantant senyoro Julio Iglesias després d'una denúncia presentada per dues dones que van treballar per ell en presumptes episodis d'assetjament i agressió sexual que haurien corregut el 2021.
en les seves residències de Punta Cana i Bahamas. Déu-n'hi-do. En un moment en què el món sencer està pendent d'una resposta d'aquest senyor, senyoro, senyoro no, senyoro, hola, ha parlat amb ell per telèfon i ens blanqueixen la imatge de l'artista.
perquè no hi ha una altra paraula per definir aquesta entrevista telefònica. Diu, i llegeixo textualment perquè no em voldria equivocar, Julio está preparando su defensa y todo se va aclarar.
Quieren llegar al fondo de esta cuestión y no quieren que ninguna duda de cuáles son las verdaderas circunstancias y el relato real de todo lo sucedido. El entorno cercano del cantante guarda un absoluto silencio evitando declaraciones públicas, claro, pero en declaraciones privadas...
neguen totalmente los hechos y muestran su estupor ante lo que está sucediendo. Vale, señores de hola, ara una vegada vostès ja li han fet el llit a aquest senyor amb llençols de satí, ara parlem-ne. Clar, a més a més... Jo no he ni caigut, però al arribar aquí, fora d'antena, tu, Sílvia, m'has recordat...
que ja fa anys que una de les seves esposes, Baitiare, ja havia escrit un llibre explicant... Espera, te la vaig a buscar el llibre, que no me'n recordo com es diu. Explicant la vida que aquest senyor li donava. He sentit, que això m'indigna moltíssim, que per què han trigat tant?
aquestes senyores han fet la denúncia. I jo els hi contestaré el més educada possible. Els hi contestaré que si tu ets una senyora que estàs contractada per fer llits i fregar plats a casa d'aquest senyor, és com un David contra Goliath. Aquest senyor, ara ho invento, et toca el cul o t'obliga a fer no sé què...
Saps? M'has de banyar i m'has de fregar l'esquena, i el que no és l'esquena, anem a posar-ho així, d'aquesta manera, i tu penses, qui em creurà? I, a més a més, quin advocat em puc permetre jo davant d'aquest senyor? Diu, qui és el monstre? D'aquest senyor. I és possible que per això...
hagin passat tants anys fins que s'hagin encoratjat i hagin sigut prou valentes com per dir, ostres, doncs a mi també em va passar, però saps què? Anem. I espera't a partir d'ara, espera't a partir d'ara, perquè igual que li sortien fills per sota les pedres, també li sortiran senyores a les que salien a la mà.
I que si abans es presumia, es feia unes risques amb allò que era el pare de la mitja humanitat... Sí, i que s'havia fotut el llit de no sé quantes dones... Doncs potser ara mateix ja començarà a dir que hi ha menys gent. Sí. No sé si m'entens, no? Sí. 2010. Sí. 2010, eh? Quan va sortir el llibre Muñeca de Trapo.
És el títol del llibre, no? És el títol del llibre. 2010. En algunes de les pàgines ho dic perquè veiem la sensibilitat d'aquell moment amb la dara. Sí. O sigui que no té res a veure. Però sens dubte els aspectes més controversos d'aquelles memòries van ser les que feien referència a la vida sexual que mantenia la parella. I aquella va explicar que el cantant l'havia obligat a participar en trios.
Me cuenta que va a llegar una muchacha, es guapa, viene de Alemania y si queremos ella podría hacernos el amor al mismo tiempo. No digo nada, pero me siento sucia. Cada noche una mujer distinta en nuestra cama. Son como él las quiere, con senos grandes y dispuestas a todo.
També explicar, 2010, torno a repetir, que l'havia introduït en el món de les drogues. Que tot això era perquè havia d'aguantar tot el que estava vivint al seu costat. I en aquell moment això es va tapar? Se li va...
No, era una roncor... En aquell moment era una dona amb dolor... Sí, doluda, rancurosa... Doluda, rancurosa, tots els adjectius qualificatius, i ell continua sent un troant i un senyor. Sí, sí. Després també, ja faig un mínim... Que també, Julio Iglesias, l'avió se molestó de com anava vestida,
Pero ¿cómo se te ocurre? Pareces una prostituta. No quiero que salgas sin sostén, ni que uses tacones de más de 7 centímetros, porque de ahí arriba son zapatos de prostituta y tú tienes que ser una lady. Ah, muy bien. Bueno, la cuestión es que... Tela, ¿eh? Tela, tela, ¿eh? Sí, sí, sí.
Amb la vida i amb l'amor, eh? Tens el temps, esperem que s'aclareixi, que tal com ell explica la revista o la... No, no, que realment surti la veritat a la llum. Ell he llegit en un altre article que té proves i missatges de WhatsApp i tal que poden desmentir aquestes... Aquestes qüestions. Jo no sé...
A veure, a veure. És el que dèiem al principi, fins i tot. Que tot és presumpto. Hem de sentir... Bueno, per aquestes dues senyores no és presumpto. No, per elles no, però de cara a... També hem de pensar que ara mateix és un senyor gran, que durant molts anys aquest senyor era Déu. Sí, sí, sí. I tant. I que aquestes senyores, que segueixen sent senyores humils,
hagin agafat el valor per fer-ho ara, que tenen el mateix a perdre que en el 2021 quan això va passar, a mi em fa pensar. Sí, sí, a mi també, a mi també. A mi em fa pensar. No res. Saps? Perquè elles estan en la mateixa situació.
Sí, sí, continua sent dones de neteja, dones que estan guanyant-se la vida. Fessones humils i treballadores, exacte. En un moment fins i tot feble, per part sepa, que dius, ostres, el que dius, a partir d'aquí, si ell fa una mica de conxerts, potser no les contracta ningú. Ja, bueno, clar. No sé si m'entens, qual cosa han de marxar d'on sigui. Això està claríssim. S'haurà de buscar la vida en un altre lloc, perquè està clar. No te metes a mi face.
Segurament que això només és el filó de moltes de les coses que han d'arribar. Sigui culpable o no, el senyor Julio Iglesias, és igual. Aquestes senyores ja, en el currículum, la recorda per la que s'hauria de lluitar més. Anem a les xarxes socials, i en aquest cas, a les de Madonna. Tinc dues cançons, i la tiro més per aquesta, per la zona per on va la notícia.
No sé si no van a una illa bonica, pero van a... ¿no? Van a vacances. Van a vacances. Venga, va, va. Pero una illa... Lo he estado buscando por allá, por la historia de lo de la isla bonita, las vacaciones de verano.
El passat dimecres, Madonna va penjar unes fotos del seu últim viatge al Marroc, en el qual va estar acompanyada per quasi tots els seus fills, dic quasi perquè faltava la gran, l'Urdes, i anava amb el seu xicot també, a Kim Morris, amb qui porta sortint des de l'estiu del 2024. Ah, ja li dura, ara ja, eh? Vinga, va.
A veure, titulares d'aquestes fotografies. Marroc, no puc deixar-te anar.
És una enamorada, aquest país, perquè recordem que quan va celebrar, em sembla que van ser els 45, ja va fer una festa macrofesta en aquest país. Em sembla que van ser els 45, no van ser els 50, van ser els 45, m'assembla. Comparteix el que sembla un reportatge publicitari. Jo dic, és el meu pare, eh? Sí, sí, sí.
amb fotos perfectes, localitzacions espectaculars, que podrien ser perfectament un article d'una revista o publicitat de qualsevol marca de roba cosmètics. Només cal veure aquelles fotografies que pinja. Jo penso...
en tots els professionals que la rodeixen amb ella i la seva família en aquestes vacances, donant la llum i l'enfoc perfecte per fer-li aquestes fotos. No te moguis, no te moguis. No són les que ets fent tu i jo aquí davant. No són selfies, m'entens? Vull dir, ella les penja com una caneta de fotos del meu, però són fotos fetes per professionals. Home, clar, i a més a més passades per fotos. Això ha passat que no arriben, eh? Penso les vegades en què hauran repetit cada foto perquè sembli natural,
i que avorrit pot acabar resultant un viatge amb família, amb aquesta família. Sí, sí, ens ha convidat a tota la família a anar al Marroc, però ens hem passat aquí 3 dies, 10 hores al dia fent fotos, per trobar la millor. Les fotos són espectaculars, estan tots guapíssims i divins de la muerta, però claro, por qué. Quina sort hem tingut...
i t'ho dic així de clar, perquè les nostres, almenys les meves, sortides familiars es feien en el cotxe del meu pare, amb una carn manyola de truita de patates, una altra amb croquetes casolanes de ma mare, que eren les millors del món mundial.
escoltant la ràdio del cotxe. I vosaltres per què erau quatre? Però si no hi havia famílies que eren 5 i 6 i anaven tots tots junts. Sense patir, per si les fotos sortien bé o no, es feien les fotos. Quan acabaves el rodet, el portaves a casa fermi, te'ls revelaven i sortia el que sortia. Exacte, i que algunes vegades era... Ui, aquí hem posat una mà, aquí hem posat un dit... Aquí el sol no es veu...
Aquí estàs mirant cap allà no sé què. Una ha sortit amb el nas, l'altra que no sé què. Potser fabricar records se'ns estan en les mans. Jo quan veig aquest reportatge de viatges amb família, a mi em fa pena. Perquè són artificials. Perquè em sembla de plàstic. Les fotos són espectaculars, però a mi em sembla de plàstic.
Doncs m'adona, ja ho saps. A repetir el viatge. Hombre, que està bé, que surtis mal pentinada en alguna, que assisteu pixant de riure i ningú miri la càmera, que t'escapi l'aigua de riure quan, no ho sé, aquestes fotos que has caigut, tot això. Clar, el que ets una persona... És que és tot impecable. I no, no, se'l veu el cartró. Doncs res, per res.
Se't ve el cartró, Madonna. Ella està divina, eh? Està divina. Però no. I el xicot que sembla l'Aubens d'Aràbia, una cosa que està per demanar-te'l pel rei, però no. No el demanis, que també menja. Calla, calla. Escolta.
És que no te'l demanis que també menja. No, no, no, no. I si el mío té el piquito d'oro, t'has de sortir la cara, eh? No, no, perquè si està acostumat a este ritme de vida. Queridos reyes magos, no me'l traigues. Ja tinc dos gremlins i un adolescent de 40 i largos. No necessito més. Home, l'has convidat de Pedra, que l'estimem molt, eh? Que fa temps que no el tenim per aquí, eh? Bueno, perquè és que en aquestes hores algú ha de cuidar dels gremlins. Clar, també és veritat, també és veritat.
Avui farem, algun dia farem una retrobament de tota la feina. Vinga, els posem tots aquí. I que vagin comentant. Ai, posa mi aquesta notícia. Aquí serien a sudar. Bé, espera't. Què? Espera't. Posa'm una música que tothom, quan senti aquesta música, tothom que hagi vist la tele en els anys 80, sabrà exactament de què casita estem parlant.
El príncipe de Bel Air.
Com ha canviat també la pel·lícula amb el Will Smith, eh? Vaja. A veure què passarà. Ja li hauran aixecat la venda. Jo crec que sí, no, pobra. La mansió que sortia a la sèrie surt a la venda per primera vegada. 30 milions de dòlars. Construïda el 1937. Serà la primera vegada que canvia de mans.
Primera vegada, o sigui que des que es va construir sempre a la mateixa família. A la mateixa família, exacte. Ah, molt bé, molt bé. I ara s'ha posat a la venda. 30 milionets. Malgrat que la façana és una de les més populars de la televisió, pel príncep de Valère, la mansió no està situada a Valère. On està? Sí, no. En un dels barris més exclusius de Los Angeles. Brentwood es diu el barri. Anna.
Doncs molt ralament, que la camion a Belén, així i cap allà. Espera't, ni tampoc hem vist mai el seu interior. Ah, clar, que era... Perquè l'interior es rodava en un estudi. Clar, clar, clar. Era un plató de televisió. Era un plató. Exacte, clar, recordeu que algunes vegades quan giraven les càmeres la gent estava allà aplaudint i estaven asseguts, és veritat. Per tant, només gravaven les escenes d'entrar i sortir, o dels jardins, però de l'entrada, i punto.
Quin disgust m'acabes de donar, tu no ho saps. Compte amb 6 dormitoris, 8 banys, i encara que l'habitatge en si són uns 930 metres quadrats, està situada en una parcel·la de 36.500. Però jo t'explico. 930 metres de casa, tu saps el fard d'aigua que necessites per fregar allò? I per netejar vidres, i per treure la pols.
Mare de Déu. A mi d'anar amb una minicasa, d'aquelles que s'enganxen un remolc i tira milles. I al món, eh? A mi també m'agrada molt. A més a més que dius, ai, on estarà el bany? Oh, allà, està amagat. Aquí, sota l'escala. I si no, dius, ai, llit de matrimoni. I com marxes? Doncs amb una tirolina.
Sí, sí, sí. I com puges fent escalades? Poso el peu a la pica. Com entro jo i jo? Com entrem les dues llors a aquest trosset? No ho sé, entra, entra. No torns postdreta, eh? Com vols que dormi postdreta? I de menjar, no sé.
No menjo, estic a dieta. Faig ayuno intermitente. Quan estic a casa no menjo, només menjo fora de casa. I el de la tele... Bueno, va.
Ai, que de marxar, que molt bon rotllo. I em fa mal la mandíbula. Podem tirar 3 o 4 cançons més? A part de riure i que ploro de riure, em fa mal la mandíbula de riure. Escolta'm, he triat una cançó per acabar, que la tinc de taladro tota la setmana. Vaig veure, fa, no sé, mirant a l'Instagram, allò de les mejores pel·lícules, tal, no? I em va sortir...
Aquesta escena. L'escena d'aquesta cançó. I vaig pensar, ostres, és un clàssic. Per mi, és un clàssic. La pel·lícula és un clàssic. I la cançó és... És espectacular. Són un dels inicis de la música electrònica. Born Sleepy, de Underworld. I jo...
Callaria aquí. Doncs ja està, jo m'hoig de la Gàbia i aquí que t'acompanyo, que ja saps que marxem ara tu i jo, el xinuchano i el adiós que nos vamos, eh? Deixa'm dir-te, molt bon cap de setmana, ens sentim i ens veiem, com és això? Ens sentim i ens veiem. Si jo tinc una dislexia aquí també, jo també. Ens sentim i ens veiem, todo completo, així, la setmana que ve. Gràcies. Adéu, adéu.
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Doncs vinga, que marxem. Què? És una mica bojos avui, eh?
Espero que t'hagi contagiat una mica d'aquesta bogeria dels ja tardes cap de setmana. I recorda que aquest diumenge, a les 7 de la tarda, al Palau Firal de Congressos, tens una cita amb el Rafa Sánchez de l'Aurian, amb tota la seva biografia musical. Ala, adeu! El mundo era ingrato Lo descubro al cumplir 10 años La noche llorando
Hasta que al alba lo vio claro Hoy voy a mandar Un mensaje desesperado A las cuatro esquinas Diciendo que esto tiene que cambiar Al poco tiempo recibió
Fins demà!