Un retrat original d'aquell pintor romàntic del que tant me n'has parlat. Tot t'ho donaria, però no puc,
Fins demà!
Una casa, els quatre vents, vora el mar de l'Empordà i un gos, o potser dos. Tres estrelles, Michelin, d'un bon restaurant jo robaria per poder-te-les regalar.
Fes volar la ment a mi. Tu i jo fugim d'aquí. Sóc així, molt normal. Tinc poques coses per donar-te. Sóc així, essencial. No esperis llargs viatges. I jo sóc així, molt formal. Tinc poesies i carícies. No sóc gens excepcional.
Tot t'ho donaria. Veu d'aquest vi, fes volar la ment a mi. Tu i jo fugim d'aquí. Soc així, molt normal. Tinc poques coses per donar-te. Soc així, essencial. No esperis llargs viatges i jo soc...
Tinc poesies i carícies, no sóc gens excepcional, però tinc un món iguals només per. Sóc així molt normal, tinc poques coses per donar-te. Sóc així essencial, no esperis llargs viatges. I jo sóc així molt formal, tinc poesies i carícies, no sóc gens excepcional.
Tu cigarreteas en un portal de la latina. Mientras esperas a uno con más suerte que yo. Fue mala idea compaginar nuestras rutinas. Poner tu nombre a la del mío en el buzón. Y no se pierde todo cuando tú te vas. Hay cosas que no tienen solución. Hay ríos que no te llevan.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Quedamos pa' fochar y terminamos hablando. Quedamos para hablar y no hablamos ni una vez. Se me hace grande la casa, nada cambia desde ayer. Viste una ventana donde yo vi una pared. Quedamos pa' fochar y terminamos hablando. Quedamos para hablar y no hablamos ni una vez. Y no, se pierde todo cuando...
Fins demà!
No crec en la sort, sempre em dura tan poc, però sé que el meu destí és el que faig per mi. Només tu em fas creure que encara no estem perduts. No crec en els déus ni els dogmes dels ateus, però no em falta la fe perquè ho tinc tot per fer al teu costat. El miracle és un dilluns al teu sofà.
Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, tenir-te a prop quan em seràs bon, vine al meu costat i que se'm soli el món.
No crec en tresors ni en gàbies fetes d'or, però sé que el que em fa ric és el que he compartit amb tu. I amb tot l'or del món no es compra el que he viscut. No crec que l'amistat filtra de l'Instagram, però tinc la meva gent i és més que suficient al teu costat. Tot el que em passa és espectacular.
Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, tenir-te prop quan el sol es pot, vine al meu foscent i que se'n sorri el món. Quan caus a terra i et sembla que no tens ales per volar.
quan estem junts, quan estem lluny. Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc. Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc. Tenir-te a prop, quan em seràs bon, vine al meu postat i que se'ns orri el món.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Piove in discoteca, cadono le stelle in hotel. Di sabato a sera, non ti preoccupare, compro io la luna per te. Così nessuno ci vede. Penziano italiano, un po' americano. Se ti dico ti amo, piove in discoteca.
Fins demà!
Piove discoteca. Piove discoteca.
Ressac emocional d'una jornada intensa. Passar-te a buscar pel corro del merda. Anar a la platgeta aquella on encara que el sol se'n va. La sorra sega i calenta, el cor se'n desfà. Que fa calor al cotxe i al ventilador. Estic que l'obre a les nenes del retrovisor.
Sticky love. Si abans s'acaba el món, vull vibro tot. Sticky love.
Reggaeton lenta que a mi se veia passeucit. Tirant-s'hi cadena l'inem i tant l'edit per repartir. M'agrada quan ballar rebota la nit jo pot i patir. Tu crema de nit, no passa amb el matí. Que fa cara del cotxe i del ventilador. Estic in love de les nenes del retrovisor. Ves que la vida si és amb altres pesa menys. Que és molt millor si estic in love.
Fins demà!
La llei universal, cada instant s'ha d'atrapar. Fes que avui sigui espacial, que demà no tornarà. Sé que mai no segur respondre el primer crit, fer cas a tot allò que el cor tenia bé, per no precipitar-me.
No vull empenedir del que no vaig fer ahir. No vull saber que m'he apartat d'aquell camí. No vull equivocar-me. Però ara vull canviar i refer. Ser capaç, potser, de fer quinç el que només fa el palet. Hi ha una llei universal. Cada instant s'ha d'atrapar. Fes que avui sigui especial. Que demà
Escondre aquella història d'ahir. No vaig comprar els bitllets i no vam veure París per no precipitar-me. No et vaig fer aquell petó a la porta del teu pis. No et vaig escriure en WhatsApp amb una bona nit. Em va faltar coratge. Però ara vull canviar i refer. Ser capaç, potser, de fer aquell salt que només fa el valent. Hi ha un any.
Cada instant s'ha d'atrapar Fes que avui sigui especial Que demà no tornarà Quan cap repte és massa gran I el desitge és infinit És quan acabes ballant Amb la lluna dins el llit Uh-uh
Sous-titrage Société Radio-Canada
La teva fórmula musical, el 96.7 FM, Tarragona Ràdio. Verana en el sofà, frente al ventilador. Verano 2016.
El aire viene y va, pero siempre me trae tu voz. Lancé mi vida amar cuando todo acabó y lo único que nos envió fue mi colección de recortes mirándonos. Quiero tocar tu puerta
que no entienda, volver a estar tan cerca.
Bona nit.
Aunque nadie lo entienda.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me, move for me, move for me. And when you're done, I'll make you do it all again. They say, dance for me, dance for me, dance for me. I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me.
Fins demà!
per passar l'estona. Sembla estrany que en tant de temps t'enyori tant. I ara són les 12 i 19 i sé que no són pas hores de despertar-te, però la vida és molt avorrida sense el teu cos.
Sous-titrage ST' 501
I ara sós 12 i 19 i fora ara prou, però només volia dir-te que...
Dime que no duele, que esto no nos va a costar Que aunque lo parezca no voy a pasarlo tan mal Y me pregunto si esto te traerá la paz Esa que tanto te ha costado encontrar
Música Música
Solo tú sabías ser feliz pero a la vez pasarlo mal Y eso que tus manos se criaron tan vacías pero llenas del cariño que me das Y me pregunto si esto te trae
Solo espero que al volar se curen tus heridas Aunque todo esto haga que se abran las vías Solo espero que al volar se curen tus heridas Aunque todo esto haga que se abran las vías
¿Y ahora quién me va a enseñar a ser mejor persona cada día? ¿Cómo seguiré si no estás para regalarme melodías?
Bona nit.
Fins demà!
Con el color de la esperanza y del amor, como una estrella deja huella mientras muere, eso es lo que tengo que aprender. En mi mano voy a ver que algo hoy puede suceder y la euforia dejará un secreto al que gritar, un secreto al que cantar.
Y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel, una explosión de joia y libertad. Me siento vivo y no me tiembla el pulso, son mis latidos las que marcan el compás. La tierra tiembla y estoy solo en este juego, si pierdo vuelvo a ganar.
Como un cometa que alumbra todo el cielo esos segundos que siempre recordarás. Estoy seguro de que muero en el intento y eso es lo que nos hace brillar. En mi mano voy a ver que algo hoy puede suceder y la euforia dejará un secreto al que gritar, un secreto al que cantar.
Fins demà!
Una explosión, una bomba nuclear. Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel. Una explosión de euforia y libertad.
La millor música a Tarragona Ràdio. El tonto que me dejaste, pero no estoy triste, salgo de noche hasta tarde y tú solo quieres.
El tonto que me di.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Aunque ha pasado el tiempo sigo recordando esos días. Me llenabas de flores pero en la noche no volvías.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
No sé lo que haría sin mi vida mía si algún día me apago. Tampoco sabría que haría sin ti desde que eres mi faro. No logro saber lo que soy pero para ti siempre fui el malo. La suerte no viene en mis dados. Dame otro error y nos vamos. Vente conmigo, vente conmigo, ven. Sé mi camino, yo tu destino, ¿qué? Si no te quedas no resolveremos el qué.
A pesar de todo el peso yo te espero, pero no hace falta que haya manos o haya buenos en la historia que queremos. Vuelo y sueño, con mis manos te hice un reino donde sueño y vuelvo a pesar de todo el peso yo te espero, pero no hace falta que haya manos o haya buenos en la historia que queremos.
Estava claro que no podíamos ser agua Que lo que sientes no puede verse desde aquí
Unas palabras de aquella forma interpretadas. No tienen vida, no. Ni tienen dónde ir. ¿Dónde ir? ¿Lo has olvidado? La vida crece entre los matices. Es como siempre lo que no dices para hacerse derrogar.
Un día claro y aquellas cosas que no viviste vienen hoy para decirte que la fiesta empiece ya.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Con mis palabras quieran rendirse ante la lluvia en el cristal. Me suena grande, los imposibles también existen, son los que hoy me han convertido.
Fins demà!
Bona nit.
Just as long as you know you got me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio, el 96.7 FM. Suau, suau, m'ha tornat amb el vaquim cacao. Suau, suau, seguim amb el tombau. Chiringuito, chiringuito, abanico, abanico. Para, para, para, para.
Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
On ets tu? On ets tu?
I des del 7 de novembre que la Maria Ford s'està preguntant on ets. Home, si hem d'anar a buscar el Paco Lobaton ho tenim una miqueta magre, eh? A veure què és el que passa. On ets és la seva darrera cançó. La darrera ens va convidar a un d'aquí, ni te'n recordes? I per aquí al mig ha hagut alguna que una altra col·laboració. Que ara li comentem perquè la tenim via telefònica. Maria Ford, on ets? Hola. Com estàs? A Barcelona, a Barcelona estic.
Sí, t'hem trobat ja, eh? Ja estàs aquí amb nosaltres, almenys. Sí. Explica'm, perquè et veig molt de boda, de nòvia ferida, de nòvia ferida, perdó, parlem amb propietat. Què ha passat amb aquest on ets? Bueno, volia parlar una mica de les relacions contemporànies, que són una mica cada cop més delastroses.
I, no sé, reivindicar una mica, doncs, ja no tant l'amor romàntic, sinó el respecte de cap a una altra persona, no?, a l'hora de tancar una tapa. I, bueno, doncs, parla bàsicament d'algú que desapareix de cop, el ghosting i tots aquests conceptes que... que escoltem tant. I, bueno, el concepte de nòvia, l'explicitat, doncs, era una mica...
representar, doncs, que et venguin l'amor a tope, que pleneseu mil coses, com si fos ja que us caseu, i que de cop et deixen tirar de la carretera, saps? Sí, sí. I que t'he de dir una cosa, que ho trobo massa impersonal per una cosa que teòricament ha sigut tan important dins de la vida de qualsevol persona, eh? Sí, sí, la idea era això, que la gent que ho ha passat, doncs,
s'hi pugui sentir reflectida. No, i qui no li ha passat? La pregunta és a qui no li ha passat, no? L'estàvem amb una parella, de cop i volta aquesta parella desapareix, que no saps què ha passat, que no t'agafa el telèfon, que passa de ser el teu nucli en el món i de cop... Sí. Que dius, ostres, però... Sí, sí, és això, és més la manera de marxar que notant el que pugui haver passat. Clar, clar, clar.
I això, no sé si preguntar-t'ho, és a nivell molt personal, és a nivell que algú que diu, ostres, tinc una amiga meva, algú que li ha passat i m'ho ha explicat i ho he volgut reivindicar com molt bé m'has explicat. Com ha vingut la història?
No, no, a mi m'ha passat més d'un cop. Ostres. Però sí, la cançó la vaig escriure el 2024, l'any passat. En un d'aquests casos que em va passar no era algú...
si tingués un vincle molt fort, però sí que em va semblar bastant lleig la manera de fer-ho, no? I òbviament m'ha passat amb mi gent, per la desgràcia. Sí, sí, i tant. Crec que la gent no sap anar de cara quan ha de dir la veritat o si és sincer i dir mira, em passa això, no. En comptes d'això la gent tot talla i, hala, jo t'apagnes. Llavors, tu, és veritat que passen una temporada de...
de culpa, de sentir-te de culpable, de... Sí, de buscar el que i el com. Sí, sí, sí, de buscar a veure què és el que ha passat i en quin moment s'ha fallat, no? Sí, mentre fan un bucle psicològic molt tòxid que realment no has de patir, perquè...
Perquè la culpa no és teva, però és el que es crea, no? I l'altra persona, doncs, per culpa de la seva poca responsabilitat, doncs, és el que vas fer amb tu. Exacte. I des d'aquí, mira, faig un clam, si vols, que no un crit, un clam. Si ha de sonar més gran, doncs...
Ja forma part de la teva vida aquesta persona, sisplau, quan ell s'hagi de tallar, encara que sigui davant d'un cafè i en un lloc que potser no representi res per cap dels dos, que no sigui en un lloc bonic, me'n refereixo que una vegada que se surti d'allà cadascú a casa seva, cadascú amb un dolor diferent, però almenys d'una a la cara. Que això de fer-ho a través del WhatsApp o a través del Facebook, fins i tot del Facebook, mira, adiós, està en un qui... Com que està en un qui? Que hem estat tres anys...
A mi no va ser ni així, va ser com deixar de contestar, per sempre. Home, això és molt cruel, això és molt cruel. Ho trobo fatal, ho trobo fatal. A veure, explica'm, perquè tenim videoclip, fins i tot, d'aquesta cançó. O sigui, aquí tenim el doble té ja fet. Com va anar la gravació? Sí, sí. Mira, va ser una mica l'últim moment, perquè jo tenia una sessió de fotos de Feia Ter.
però no havíem pogut fer material de vídeo i a quatre dies que ha sortit la cançó el vam gravar i vam anar així una mica correguita i al final va quedar prou manco.
No, no, ha sortit superbé. Sí. Perquè et deia, a més a més, no sé si les localitzacions estan a prop de casa, vau haver de buscar algun lloc, però clar, es veu d'una ciutat al fons, una carretera...
Sí, a veure, la idea, o sigui, les fotos que vaig fer de promoció, que fa res, un dia vaig penjar-les a Instagram, aquelles les van fer a una carretera de Tarragona, així com supercarretera, que era molt incòmodo, em sentia molt observada per tothom, i llavors el videoclip el van fer aquí a Barcelona perquè m'ho van fer unes altres amigues,
I vam anar, com t'ho dic, com a prop de la carretera de les Aigües. I vam trobar aquest espai i allà. El que passa és que ja començava a fer molt de fred. Jo estava amb un refredat que ja portava l'abans i anava amb sostències. És el que t'anava a dir. Digue'm que tot això es va gravar i que feia molta calor. Però el que m'estàs dient és que no...
Jo, els rodatges m'agraden molt perquè penso que estic fent algú guai per mi, però tots tateixo molt, perquè tots s'han de gravar a l'hivern, saps? Ostres, però canviem-ho, eh? Canviem-ho, gravem els videoclips ja a l'estiu, quan fa caloreta, que llavors ja dius, agafo una lluna sencera i... Mai quadra, mai quadra. Vé, que haig...
És que, clar, jo deia, d'aquí treus un constipat o una grip ja directament, eh? No, no, sempre acabo malalta, sempre, sempre. No m'estanya gens. Però amb el Daikiri també va passar el mateix, no? Amb Daikiri, bueno, vam gravar l'hivern, també. Què hi dius? El que passa que eren un lloc tancat. Ah, val, val, val. Però feia molt de fred, igualment, allà dins. Era un dia que plogia, diluviava, bueno...
També he trobat per aquí, per això ja faig alguns dies, una col·laboració amb Vivi, es diu així, Mi obra de arte, que jo vaig dir, eh, Maria, i això què és? Això, mira, la història és molt divertida perquè una de les més millors amigues, que és aquí a Tarragona, està amb un noi que és a Jerez.
I quan vam començar junts, va presentar, no sé què, i em va dir, oye, que jo tinc un amic, que també no sé música, no sé què. I jo vaig anar, bueno, a veure, o sigui, jo què sé, és el típic que dius, però no fas cas. Diu, sí, sí, ja està, ja farem. I no acabes fent. Però bueno, al final, doncs, li va passar el meu número, em va escriure, i em va dir, claro, vente pa Madrid, que jo estic aquí, no sé què. Total, que el geni me'n vaig anar quatre dies a Madrid,
a casa seva i vam fer la cançó que ha sigut El Temasso de l'any. Què dius? Aquesta és l'obra d'arte. A més a més, Bibi, Maria Fort i Brownie. O sigui que va ser una tripleta, Brownie. El Brownie ha produït a l'Ajú de l'any. Uau! Xati, doncs molt bé, eh? A veure què passa també amb Que serà de nosaltres, que és una altra cançoneta que també has fet amb Rodrik i amb Blue Lacey.
Sí, em va fer molta il·lusió perquè el Rodri que ens seguim de fa temps i jo sempre penso que és molt guai el que fa i en el moment que em va dir que formés part del seu dit em va fer molta il·lusió, la veritat. Doncs ja veig que no estàs quieta i m'encanta tenir l'oportunitat de comentar moltes coses amb la Maria Fard. Avui ja hem acabat l'entrevista perquè la Maria m'ha dit és que només tinc 10 minutets i jo ja saps que si tu lleus corre cap a treballar
Me quedo de nou amb aquest On Ets i un altre dia et vull dir si pot ser que estiguis per aquí per Tarragona i ho parlem més tranquil·lament i recordem aquestes i altres cançons, et sembla? Sí, espera, que tinc una cosa a dir. Vinga, digues. Que el dissabte que ve canto a Riu de Canyes. Diga, a quina hora? El festival singular, a les 8. El dia 13, eh, recordem-ho, eh? Dissabte, sí. El dissabte, dia 13, estàs a Riu de Canyes...
Al Festival Singular. Vinga, esteu tots més que convidats. I si hi ha qualsevol altra cosa, tu ja ho saps. Aquí t'espero, Maria. Gràcies. Gràcies a tu. I si voleu saber on estarà la Maria, avui a Barcelona, perquè se li toca anar a treballar, i el dia 13 a Rio de Canyes. Vinga, va, apunteu-vos a l'agenda. Gràcies, Maria. Gràcies. A tu. Adéu-siau, adéu.
Encara tinc la teva samarreta blau, i el gerro amb les flors i una perfumada, torno a les carreteres o no ens amagava.
Entre les copes de vi, amb la música amic, em deies el que faries amb mi, però res ha sortit. Com fan els comencem?
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Tarragona Ràdio Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
. . . .
. . . .
El proper cap de setmana ens arriba una nova edició del Contemporàneos. I per parlar-nos tenim amb un dels seus codirectors i un dels seus fundadors, com és el Joan Martí Fresquier, que també estem escoltant. Joan Martí Fresquier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, bona tarda a tothom. Et sona, no, aquesta composició que estem sentint?
Doncs sí, ara està pensant, dic, ai, que bé, que bonic, aquí escolta la Maria de Tinto Chels, i sí, sí, és una passada. Moltes gràcies. No, no, al contrari, a vosaltres, per confiar una nova vegada més, un any més amb nosaltres, que per ser...
vam estar molt contents de tenir l'oportunitat de presentar-ho en el seu moment i enguany, doncs mira, de tornar a estar aquí amb vosaltres i de comentar a tothom que ens estigui sentint, que no serà aquesta setmana, sinó serà la setmana vinent, 12, 13 i 14 de desembre. Tenim aquests tres dies intensos per poder gaudir i que m'expliqueu una miqueta, encara que no sé si hi ha alguna coseta d'abans, que potser tenim algun taller abans de cada un jous...
Just el dia abans, el dijous 11, tenim una prèvia, que és un taller, una xerra de taller, que es farà al Conservatori de Música de Reus, en el qual explicarem una de les composicions del concert que faran el grup francès Anatsoumiguard, juntament amb el Joan Bagès, l'altre director i fundador del Festival Contemporanius, i també farem algunes petites proves de com funciona un instrument acústic amb electròniques.
Fira un taller, la veritat, per als alumnes, esperem que sigui molt instructiu i que això també els enganxi a aquest tipus de música tan desconegut a escoles i conservatoris, però que és la realitat de la música clàssica actual. Recordem que serà a les 6 de la tarda, el proper dijous, dia 11 de desembre, i que, mira, d'aquí de fons ja estem posant precisament aquest grup musical que té de dir, m'ha explotat, Joan, m'ha explotat el cap.
Doncs perquè, clar, normalment quan penses en un grup de música, la música, no sé, me l'havia imaginat d'una altra manera, no sé per què, i quan vaig començar a sentir-ho semblen més sentits que música. No sé si m'entens, la idea. Sí, de fet, està molt bé, sobretot.
Sorprès, no? Menys de sorprès, veritat? Sí, sí, sí. Perfecte. Bueno, la música, l'art, el que pretén és sorprendre-nos i fer-nos replantejar moltes coses. Llavors, ja estem en el bon camí. Clar, la música, normalment, la música que escoltem nosaltres avui dia, de música clàssica, és música que ja fa molts anys que s'ha composat, no?
Però en la música ha passat una mica com en les altres arts, per explicar-ho d'una manera molt clara i molt plana. De la mateixa manera que no ens sobta veure un quadre cubista de Picasso o veure un quadre abstracte dels anys 20, de fa 100 anys, tampoc ens hauria de sobtar escoltar música, si tu vols dir-ho, entre cometes, cubista o abstracta. Llavors la música que estem escrivint avui dia està influent
de l'art contemporani, clar, però treballant amb els sons. En lloc de treballar amb imatges i amb els colors, treballem amb el nostre material, que és el son.
i fins i tot podíem dir que està plena de matisos ja t'he dit, pel que és sentit fins i tot seria com diversos plats en un aquella sensació d'estar en un bufet musical que de cop i volta t'entra pertot arreu i coses tan diverses i disperses també, no? Clar, clar, sí, de fet hi ha una part molt important de la música contemporània de la música de la creació, de la música actual com li vulgueu dir que és això, que és experimentar amb el so
tant amb instruments tradicionals, com un violí, com una guitarra, un piano, un clarinet, com també amb l'aportació d'un instrument que es va inventar als anys 50, que és l'electrònica, que és capaç de produir sons que no trobem a la natura, i inventar sons. Llavors, la combinació d'aquests instruments i el desenvolupament, que han fet molts compositors sobre els instruments tradicionals, i la manera de barrejar-los amb l'electrònica, ens dona uns sons completament nous,
I aquí està la gràcia, en treballar en això i fer descobrir el màxim d'això, del so i altres elements musicals, clar. Sí, sí. Doncs estem només el primer dia, com aquí que diu, i a més és un avant-maig del que després ens trobarem, el dijous, dia 11 de desembre, amb aquest taller de música contemporània.
Però anem cap al primer dia, perquè ja, i a més a més, els anima el primer dels actes amb entrada lliure, que tens molt a veure tu, a dues quarts de set de la tarda, el divendres, dia 12 de desembre.
Sí, aquell dia, a les sis i mitja, tocaré en directe això que estàvem metent ara fa una estoretta. En torno a posar, en torno a posar. Que sona molt bé. Sí, sí, aquesta peça és una peça d'un compositor italià del segle XX, que va ser molt important. Era un compositor que... La seva influència més gran va vindre de la música oriental, de la cultura i la filosofia... Bé, cultures i filosofies...
d'Àsia, però aquesta peça en concret el que fa és un gir cap a Occident i fa tres peces, aquestes Three Latin Prayers, que són peces basades en l'origen de la música, diguem, podríem dir així, de la música occidental, no?
i tot això, aquestes tres peces, juntament a una obra d'una compositora, compositora, en va, final, una senyora que es diu Isabel Benito, que està vivint a Anglaterra, i va ser una peça per a mi, i després també, tanca el disc que presentaré, que es diu Solo, una peça d'un compositor d'aquí, de les nostres terres, de Tarragona, d'Amposta, que es diu Adolts Lentes, que ha sigut una persona molt important, molt influent dins el món,
del saxó de la música clàssica al nostre país. Llavors, totes aquestes tres peces les hagi gravat totes en un disc per a un segell italià que es diu Aventino Music Avantgarde. I això serà el primer dels dos concerts del divendres 12. I el segon serà aquest Anatsumiguar, que els teníem aquí i els farem treballar tots els dies, pobres. A part de fer el taller, també farem un concert superxulo de flauta electrògica
i percussions espectacular el divendres a les 7 i mitja a Cal Massó. Estos concerts els farem a Cal Massó. I hem de dir que hem d'agafar la resta d'entrada, que entreu dintre de Contemporàneos, que ja trobareu l'entrada. Almenys ja per aquí hi anem guiant a la gent que el preu d'entrada és de 10 euros.
Sí, de les 8 activitats que fem, només n'hi ha dos que són de pagament, que són precisament els del grup francès, el concert del dia 12 a les 7 i mitja, i el concert de Cloenda dels festivals de la sessió de tardor, el diumenge 14 a les 6, aquestes dues entrades són de pagament, són 10 euros per concert, però hi ha la possibilitat
els concerts, que costarà 15 euros. Ah, molt bé. Amb les despeses totes incloses. Vull dir, no hi haurà l'afegit d'un euro i pico o dos euros de despeses de gestió, sinó que ja està tot inclòs. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs ja fas bien dir-m'ho, que després ja ho comentarem precisament on poden agafar les entrades, o poden agafar aquest abonament... Sí, les entrades són les entrades amb l'abonament, les poden comprar directament a la web del festival,
I només les venem online. És a dir, amb això volem estalviar paper, volem estalviar impressions i tot això, i les fem només online, les entrades. Quan la gent compra l'entrada, allà li sortirà un codi i només s'haurà de validar l'entrada del concert.
Anem cap al dia següent, que és l'Open Day, que m'agrada molt, o sigui que dius, mira, anem a donar una miqueta un altre color diferent i que, a més a més, aquí ens feu una altra proposta, allò que dius, anem avançant amb diverses propostes per poder agafar una miqueta de tot.
Sí, i tant, aquest dia el dicem, per això li vam posar aquest títol, Open Day, és un dia que s'entrarà lliure als tres concerts que farem, i són també tres concerts molt variats, on hi ha participació preeminentment d'artistes de les nostres terres, i del Camp de Tarragona. Perquè nosaltres som un festival que, encara que portem artistes internacionals, encara que vulguem situar el nom del Camp de Tarragona dins del mapa internacional de la música contemporània, també volem arreglar-nos
aquí al nostre territori i volem potenciar al màxim les possibilitats musicals i els recursos musicals d'aquella gent que s'ha fi a aquest estil de música però que viu aquí a les nostres terres, que n'hi ha. I comencem precisament amb el Call for Purple Cells.
Sí, vam llançar una crida a propostes, en la qual, des de professors de conservatori fins a alumnes de conservatori, que van voler presentar les seues peces de música contemporània, i sí, aquell dia, el dissabte, a les 4.30 de la tarda, aquests artistes, aquests músics, intervenen la seva obra, que han escollit ells de repertori contemporani, per a tot el públic,
Després, el segon concert el farem el Joan i jo, que tenim un duo que ens diem Morphosis Duo, que formem part d'un ensemble més gran que és d'un Morphosis Ensemble. T'anava a preguntar sobre aquestes pedres mortes. Jo no sé si alguna vegada les pedres poden estar mortes del tot, eh?
Bueno, les tebres tenen vida, però a vegades, si les oblidem, llavors es moren. I és una mica aquest concepte que volem que el compositor Enric Riu, que el tinc aquí al meu costat, perquè estic aquí fent una residència artística amb ells,
treballant amb ell, és el que pretén fer una reflexió sobre el despoblament rural, sobre les greus conseqüències que té el despoblament rural. D'aquí que quan nosaltres marxem del nostre poble i tot i així, pedres perden aquesta vida. Llavors, és una peça que la reestrenem aquí al Festival Contemporani, hem fet una relectura de
la que vam fer ja el mes de juliol, i intentem aportar-hi coses, impressions més renovades, donar un altre punt de vista a la peça. I és això que estem treballant en aquesta residència artística d'aquest punt, que, bueno, vacances, vacances no s'han, però almenys ens serviran per realimentar una mica aquesta imatge d'aquesta obra. I aquesta obra que esteu fent ara s'enregistrarà? Tendrem l'oportunitat de gaudir-la després del festival?
Aquesta obra tenim previst fer un enregistrament en vídeo, el que passa és que no sabem encara, hem de decidir si aquesta obra després la publicarem o no, però el que sí que tenim previst, i de fet estem treballant en això, és de poder retocar diferents espais, a diferents llocs i més, en diferents festivals, diferents contextos, perquè pensem que és una peça que, almenys,
Penso que és una realitat no només d'un lloc en concret, sinó que és una realitat que està passant a tota Catalunya, a tota Espanya, a tota Europa, pràcticament a tot el món. Cada vegada hi ha aquesta polarització de la gent que se'n va cap a les grans ciutats i que abandona una mica tot això, les poblacions dels pares, avis, i que moltes inclús queden totalment despoblades, abandonades.
Sí, pretén fer-nos aquesta reflexió i juntament amb imatges i amb els sons de l'electrònica i els sons del musaxo intentarem, almenys que el públic estigui allà, doncs, ostres, pugui pensar una mica en això, que és un tema que pot ser moltes vegades, passant per alt, però que realment ens hi ve a tots, la nostra història, el nostre background de les nostres generacions anteriors, clar.
Serà una gran història per explicar, ja t'ho dic ara. I us quedarà, i us desitjo, no només per la part musical, que li esteu posant cor i ànima, sinó també m'imagino que per la part visual, de poder fer fins i tot de cara al futur un bon documental.
Sí, perquè pensem que és el que he de dir jo ara, és un tema molt... vull dir, és un tema candent, és un tema realment que ens toca a tots. Jo, si vols, et puc passar, si vols que et doni... L'amic, i tant, sisplau. Jo penso que millor que ell hi haurà ningú per esperar una mica la teva obra. Enric, endavant.
Enric, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio. Què tal? Molt bona tarda. Bona tarda. Però és que sempre vaig per aquests temes. Jo soc molt reivindicatiu i, a més, vist en el món rural. Clar. Tu ho veus en primera mà del que està passant i de quina manera s'estan morint molts pobles, no? Molts, però molts. Aquí l'Al Urgell és tremendo. Ja són netos pobles morts que els viu, sí.
Que dona molta ràbia, Enric, el que passa és que sí que és una sortida que moltes vegades fan als pobles que ja no hi viu ningú, que moltes vegades els venen i fan que hi hagi persones que es dediquin només a viure aquelles persones i els deixin encara, no sé si encara al futur, morir encara pitjor, no?
Home, és que tanquen els pobles directament. Els hi posen una valla física, un mur, i els tanquen i són d'accés privat i ja està. I si ets amic del que se l'ha comprat, doncs entres i si no ho ets, ja està bé. I això no és viure d'un poble. No. El viure ho fan les persones, les moltes persones diferents, i que vinguin, si pot ser, de tot arreu, no?
És que, a més, és un desastre, ja t'ho dic, sagnant, perquè, a més, a dintre d'aquests pobles, el mig és perfecte a 11, saps? I allò no ho pots veure. Clar, clar, clar. És tremendo. Sobretot, sobretot, les conseqüències que té, vull dir, el bosc s'ho acaba menjant tot, si els pobles s'acaben abandonats, doncs no s'hi pot tornar a accedir, perquè els camins es perden, en una mitja de 5 anys, un camí et queda, un camí d'aquest cul de satis, que mor en el poble...
era tapat amb 4 o 5 anys i ja no pots ni anar-hi, saps? Vull dir, és una pena, allò. Queda tot molt desacordat a l'ecosistema, també, les calorades, per això cada vegada fa menys, per això cada vegada fa menys, el sector primari està d'una manera tremenda, també, jo què sé, els incendis de l'estiu, aquests, fins i tot, el bosc ho està menjant tot, en què de noms,
Doncs, Enric, igual que li deia fa un moment al Joan, precisament amb aquesta feina que esteu fent vosaltres, reviviu, reviscoleu una miqueta d'aquests pobles i que la gent sigui conscient de tot el que estem deixant perdre, doncs mira, seria una feina molt, però que molt ben feta, i esbombeu-lo, si pot ser, pertot arreu, eh? Que arribi a tothom. I donem el missatge des de l'art. Clar. I...
Ai, demà estàs marxant, Enric. S'està perdent la cobertura. Digues, digues, perdó. Bueno, és que també un altre problema afegit que tenim és...
Que em va marcar, les cobertures no són massa bones, no? No, no, no. Ja ho heu fet ara mateix gairebé màgia per acabar l'entrevista, espero, espero que no, eh? Hi ha moltes mancances, hi ha moltes mancances. D'aquí a la reivindicació i tot pla, no? Però, bueno, mira, és el que et deia, donem el missatge des de l'art i si es rep, doncs estarem contents, perquè nosaltres hi tenim molta sensibilitat, evidentment.
Doncs jo t'agraeixo moltíssim el que ens has atès, precisament. Només faltaria. I amb el teu permís. Per la ràdio sempre, per la ràdio...
De ràdio, i el meu programa aquí a la Seu d'Urgell, també, a la local. Ah, doncs gràcies, també company de ràdio. Oh, i tant, sí, només faltaria, sóc col·laborador i des de fa molts anys, a més. Bueno, escolta, no ho distrec més, que teniu el temps comptat i ho sé. Sí, i ara ja anem en contra de la llotja, gairebé ja ens queda encara comentar el dissabte i el diumenge. Gràcies. Sí, sí, sí, apa, adeu al final, sí, gràcies a vosaltres.
Al contrari. Joan, de nou retomo amb tu. Continuem el festival. Recordem que és de cara a la setmana vinent, que comenceu dijous, divendres, dissabte i diumenge, 11, 12, 13 i 14 a desembre, que estàvem el dissabte dia 13 amb aquest Open Day que havíem començat i que havíem arribat ja gairebé a dos quarts de vuit amb una altra dels concerts amb entrada lliure i sota el nom de Tradició Expandida.
Tradició expandida, sí. Aquest és el títol genèric que vam fer per a un concert en el qual volem mesclar la música tradicional, és a dir, instruments com la gralla i altres, de la mà del grandíssim intèrpret Dani Carbonell, Daniel Carbonell, que juntament amb els seus companys públics i alumnes de l'Aula de Sons de Reus ens farà un concert en el qual barrejant la música tradicional amb...
instruments tradicionals, vull dir, amb instruments com l'electrònica. Hem fet a base d'una improvisació col·lectiva, un procés de creació a l'instant, de composició a l'instant, que és el que fa una improvisació, diguem, lliure, i esforçarà el concert que tancarà l'Open Day el dissabte dia 13.
Molt bé. L'hem cap a diumenge, dia 14, que a més a més la idea m'assembla preciosíssima, ja t'ho he de dir així. A més a més ho faig gairebé en primera persona. Ja els tinc crescuts, però m'ha encantat poder anar amb ells i gaudir de moments tan especials com és aquest concert nòmada, dedicat als nadons, als infants... Sí, sí, sí. I bé, hi ha tota la família, cap i a la fi.
Totalment, totalment. A més, pensem que una vegada els han anat a sumir-loar pobres, que els tenim allí esclamitzats pobres... No voldran venir la propera vegada, eh? No voldran venir? Digue això què és... Esperem que sí, els tractarem molt bé. Els farem treballar, però els tractarem molt bé.
Sí, però la veritat és que sí. A veure, en la música, jo sempre he reivindicat i he pensat que en la música contemporània el millor públic és el públic infantil. Perquè és el públic que es deixa sorprendre, se deixa portar tots els sons, no té prejudicis, no intenta pensar més del conte, sinó que se deixa absorbir totalment, absorbeix els sons i se deixa sorprendre i aquest és el millor públic que tenim. Llavors, què menys?
xiquets i xiquetes, i, bueno, el títol d'aquest concert s'hi diu Concert Nòmada, ells, la Yoko i l'Olivier, ens explicaran, ens faran un concert allí, doncs, bueno, amb instruments i músiques i sons contemporanis, però ens aniran contant una història molt maca sobre un viatge, un trajecte, i esperem, doncs, que pugui agradar tant als més petits com també als més grans, als mares i les mares que vinguin amb els xiquets i les xiquetes.
a les 12 del migdia, també sempre a Cal Massó, a aquest centre d'art tan xulo que tenim allà al centre de Reus, molt a prop del mercat, i després la gent ja podrà anar a Son Vermut, podrà anar a dinar, podrà fer el que vulgui, i a les 6 de la tarda farem el concert de Cloenda a les 6, al Cal Massó també, en el qual vindran dos membres de Natsum Iguar, que col·laboren sovint amb ells,
que ens faran un concert de música contemporània per a acòrdio, l'instrument que nosaltres associem a la célebre, és un instrument que té moltíssim repertori contemporani, és a dir, faran un concert d'acòrdio i música electrònica.
I amb aquest concert, ja veurem la sessió de tardor del 2025 del Festival Contemporàne. Ens estem sentint ara mateix de fons, Hanna-Hajar, amb la Gen i la Matilde.
que és espectacular també el que hem trobat. A més a més, t'he de dir que fins que no comencen a tocar ens tenen com a amics hipnotitzats a tots, eh? Sí, perquè a més juguen una mica amb diferents fusions de l'electrònica, diguem més entre parèntesis o entre cometes més comercial, d'Apple...
i diferents estils de la música actual, som electrònica, i realment fan coses molt, molt xules, sí, sí. I veure-ho en directe serà també espectacular. Ja, les tenim per aquí, eh?
Sí, molt bé. Això que sona és precisament l'acordió, eh? Sí, sí, sí, totalment. A més, l'acordió és un instrument que té uns sons, que dius, on està el límit entre l'acordió i l'electrònica, no? És un instrument realment superversàtil, un instrument al qual grandíssims compositors contemporanis, ara em ve al cap la tristament paspassada Sofia Goydorina,
Tenen obres per acordió que són increïbles. Llavors, per ser un instrument que han explotat molts compositors, i juntament amb la dentrònica ja creen una fusió de sons que realment... Ostres, és fascinant. Joan, no ens queda més temps. L'únic que recordar tothom, que si volen saber més cosetes, ho trobaran a contemporaneos.com, a la vostra pàgina. Allà teniu fins i tot una miqueta d'història del que va passar l'any passat, i una miqueta...
Sí, els objectius del festival i una mica els nostres objectius i tot una mica la nostra història. Doncs tot això recordo a contemporanios.com i també allà mateix les entrades i tota la informació que necessiteu. Joan Matí Frasquier, moltíssimes gràcies. Dóna records a l'altre company. A veure si millora. També l'altre Joan que no ha pogut estar aquí amb nosaltres. Sí.
I que esperem que agafi bona força, que encara li queda una setmana. Jo crec que d'aquí a la setmana vinent està del tot recuperat. Estem tocant fusta per ell, eh? Esperem i dirigiem. Moltíssimes gràcies. I moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista i per estar aquí al Pau del Canó, tot en difusió d'este festival. I dóna records també a l'Adrià, que ens dona molta guerra també, eh? Però molt bona, eh? Bona guerra, eh?
Molt bé, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau, adéu. Adéu a la tarda. Gràcies, adéu-siau. I així, d'aquesta manera, avui tanquem el nostre programa. Us hem de dir que us hem preparat de cara a la setmana vinent programes especials que podeu anar sentint a aquesta mateixa hora. Perquè el nostre programa, els nostres fans de Tarragona, continuen davant. Tingueu molts cinc cap de setmana. Ens tornem a sentir de cara a dimarts. Adéu-siau.
Gràcies.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Tarragona Ràdio Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
De un tiempo perdido Esta parte esta noche ha venido Un recuerdo encontrado Para quedarse conmigo De un tiempo lejano A esta parte ha venido esta noche Otro recuerdo prohibido Olvidado en el olvido
Sentimentalmente para remediarlo.
Fins demà!
Fins demà!
Sin tocarme la puerta, recuerdo entrometido en un tiempo olvidado. Ha venido un recuerdo mojado de una tarde de lluvia, de tu pelo enredado.
Como siempre que se cambian los papeles Voy a quedarme dormido en tu cintura Y si me despierta el día presumido
Bona nit.
Mi te ha dormido, mi te ha abierto, mi te ha dormido.
La darrera vegada, diguem-ho bé, que parlàvem amb ell, presentàvem la cançó de la Paloma. Imagina't si ha plogut des de llavors. Això era al voltant del 17 d'octubre i aquí ens vam començar a descomptar. Perquè ha arribat a l'extranjero. Que va ser el dia 30 d'octubre. Una barca en el puerto me espera.
Una miqueta més enllà, veneno en la piel. El 14 de novembre, per ser exactes. I fa, aproximadament, 3 dies, el dia 28 de novembre, aquest que sentíem per no olvidar. Mira, que tenim via telefònica i és que ja aquest gos verd ja ho tenim gairebé. Eric López, bona tarda i benvingut.
Com estàs? Perfecto. Déu-n'hi-do, m'he descomptat de tres, eh? Com és possible? Perquè estic molt actiu, jo. És el que t'al·lava a dir? No, no, i no només això, sinó, clar, jo me l'esperava cada gairebé cada mes, i era veritat que era cada 15 dies.
Cada 15 dies vaig dir el tema, sí, sí. Cada que hi ha, només ens queda un. És que t'anava a dir, ja gairebé tenim aquest gos verd. Sí, sí, sí, ja està. Aquí la setmana que ve serà, sí, la setmana que ve treurem el darrer tema, ja està.
Ja es pot dir o no? O deixem acabarà què és el que passa? Vinga, ho deixem, ho deixem. Sí, el que tu vulguis, eh? No, si tu quieres yo lo digo, va a ser primícia mundial. Vinga, va, primícia me, por favor, por favor. Són aquellas, què com era? Sí, ja, d'aquelles pequeñas cosas, són aquellas... Sembla que si jo és que això m'han recordat els títols, ja se m'obliden.
Una de Serrat. Una de Serrat, molt bé. Mira, aquesta també podria ser una cançó de cara al futur. Una de Serrat, que no sé si existeix aquest títol com a tal. Aquí cantant, una de Serrat. Aquelles pequeñas coses. Aquelles pequeñas coses. Oh, que bonic cantada amb tu. Que tal? Bé. A mi em va agradar molt fer-la així. Home, és que fetes, recordem que totes estaven ja fetes.
Sí, sí, aquí la història que ja quan vaig estar parlant amb tu a la ràdio, vaig comentar això de que això tot es va agafar una tarda i després va muntar els vídeos i tot això, i bueno, ja...
I ha sigut una cosa que hem anat traient durant tot aquest temps, sobretot en espera que ja vaig per la meitat de la gravació del nou disc que sortirà a principis del 2026. I que espero que me'l presentis aquí a la ràdio. Tu ja saps que tens les portes més cobertes. No sé si preguntar-te, perquè hi havia uns premis en marxa... Què va passar?
Encara no sabem res. Com que encara no sabeu res? No, no, no. Ahir i el dimens en parlàvem perquè quan ens van dir que el dia... Nosaltres pensàvem que el dia 13 de novembre els donava el veredicte i no. Ells donaven unes setmanes per acabar de deliberar les votacions i no sé què, tot el qual. O sigui, ja el que van fer a la gala va ser la presentació dels finalistes i durant aquestes setmanes, imagino durant aquests dies,
acabaran donant els guanyadors. Home, és que si no, esteu en un cim vivir.
Home, per l'amor de Déu, com us poden tenir? És que clar, quan fa ja? És que farà un mes. Tres setmanes. És que per això, i al pas que anem, què serà, per l'any vinent? Si o alguna cosa així, no ho sé. O sigui, fa unes setmanes, ara no me'n recordo. Sincerament, no ho sé. Perquè jo, quan vaig trobar la sorpresa que havíem estat nominats, per mi va ser... Perfecte, no podem anar perquè era on anàvem.
que, a més, encara continuo fent consells i encara continuo fent de tot més impossible. I vam dir, bueno, ja ens diran. I ara, bueno, ara hem de tornar a comunicar per a veure si, almenys, les dates que donen els guanyadors. Recordem que era a nivell...
Era clar, és que era als Estats Units. Sí, a Nova York. A Nova York. A nivell mundial, clar, i estàvem nalt tots, pues, amb el Nadia Mura de Amor, pues bueno, que érem els únics representants d'Espanya. Sí, sí, sí. Recordar que era la plataforma de streaming Night Flight, i que estàvem pendents, perquè teòricament era el dia 13 de novembre, a veure què sé el que passava a Brooklyn...
I allà ens vam quedar, eh? Jo deia, dic, m'avisarà? Perquè clar, és que estem aquí, eh? Qualsevol notícia que tingui jo t'avidaré. Aquí ja ho saps que t'espero. Però torno de nou cap a aquesta última cançó i també totes les altres. Recorden-se, Eric? Perquè clar, des de Tu falta de querer, que va ser el primer senzill. Senyor Troncoso, Baixata Rosa, El lado oscuro, Paloma, que comentàvem, El extranjero...
Són cançons que, d'alguna manera, has volgut fer i fer-te fins i tot un petit homenatge, perquè són cançons que a tu t'han arribat de fa molts anys, d'altres que són la teva banda, són una particular i personal. Com va anar a la tria, recorda'm-ho. Sí, bueno, era bàsicament de bandes o cançons que a mi m'havien influenciat d'alguna manera o d'altra, o que havien estat presents
dintre de la meva vida, no? Per exemple, artistes com Juan Luis Guerra amb Pachata Rosa, que jo l'escoltava quan era molt petit perquè a casa meva sonava tots els dies amb la meva banda de la ràdio, no? O artistes més moderns, més d'ara, més actuals com Montlacente, amb Tu Pacte de Querer, que l'havia descobert, o el senyor Troncoso, que també havia sigut una banda que l'havia influenciat molt en el seu dia al Descobrir Triana, i bueno, i
que també explico en mis redes sociales el que vulgui que entri, que entri, sí, sí. Però pots dir què dius o no? Vinga, va, digue'm-ho. Què dius a través de les teves xarxes? Que es podia explicar una miqueta més enllà.
Sí, explico les cançons que vaig agafar, o sigui, ja surto tocant els vídeos a tocar la cançó, i després explico una mica el per què he escollit aquesta cançó.
Uau, doncs això, si voleu saber una miqueta més, avui no ens ho explicarà del tot, eh? Només una miqueta, només una pincellada. I el que sí que podrem fer, si vols, de cara a quan ja tinguem l'última cançó del Serrat, interpretada magistralment per l'Èric López, també, i fem una escolta sencera del disc. I això que m'estaves dient...
Podríem anar comentant i després, mira, tu falta de querer. I tu, en aquell moment, mira, que jo pensava que aquesta cançó no entrava. Doncs al final, clar, perquè vaig voler que entrés. O a lo millor la del veneno en la piel, diu, mira, aquella tonalitat que dóna Radio Futura, que vaig estar matxacant-me fins que va sortir. Però clar, cadascuna té la seva problemàtica. Sembla molt senzill tot, però no ho és.
Sí, sí, per supuesto. Mira, ara, per exemple, quan he fet la de los Rodríguez, la de los Rodríguez va entrar en el último momento, en el último momento, quan estava fent el viatge de Cambrils a Barcelona, que entrava, que anava a gravar-ho tot.
Tenia una altra cançó i al final vaig decidir que seria el Para No Olvidar, ara no me'n recordo, no m'ho facis dir, però no sé si era el Cin Documentos o alguna altra que... Uau, també, eh? O alguna cosa que deia, doncs al final vaig dir, no, vull fer aquesta que la... Bueno, en aquell moment vaig dir, mira, prefiro fer aquesta que no l'altra, una altra. Sí, sí, sí.
I a més a més, també les portes, que és el que dèiem el dia de l'entrevista, que les portes anem una altra vegada a l'actualitat. I hi ha molta gent que potser no les coneix, i gràcies a la teva veu, i tornar una altra vegada a reviscular-les, i dius, ostres, aquesta de la paloma, de qui és? I a busques, no? I no et quedes... Sí, sí, sí.
Bueno, m'ha passat, per exemple, amb el tema de Paloma, que per mi, clar, jo l'escolto cada dia, segurament, o cada setmana, per almenys una vegada, però, clar, és que aquesta cançó té 30 anys, i hi ha molta gent que... Que no havia l'escut, en aquell temps, potser. Clar, clar, clar. És el que deia, amb allò de les noves generacions, no? Clar, sí, sí. I hi haurà algun moment que s'hi puguin sentir totes a sobre l'escenari? Doncs, sincerament, no ho crec.
Algunes sí, algunas sí. El veneno en la piel, la he fet bastila, contigo he fet moltes vegades. Algunes que he anat fent, sí. Però totes anxeras com a Concentre tal, no ho crec. Però, bueno, mai se sap, eh, mai se sap.
A veure què és el que passa. Perquè, a més a més, també, allò que dius, ens dones aquests caramelets tan dolços, però continues treballant en el teu diguis, que espero que el que dèiem, de cara al 2026, poder presentar, però és que també tens d'altres projectes musicals. Com t'ho fas, Eric? Bueno... Respirant, respirant. Espera que me siento en el diván. Querido amigo, ya que has venido...
Ya que has venido aquí a Tarragona Radio ahora mismo, explícame, yo te tomo nota, como dirían los psicólogos. ¿Qué te pasa? ¿Qué te pasa? No puedo parar. Sí, Río, no puedo parar. No puedo parar. I no paris mai, eh? Ja t'ho dic ara, eh? No, no, no. Dones molta guerra. Com vas presentar a les festes? No sé si tens alguna coseta a la agenda que es pugui dir, que es pugui comentar. Sí.
Bé, jo continuo que ara mateix al desembre tinc algunes actuacions, però bé, com saps també soc músic de mobiliari jo, d'acompanyament, ja faig de guitarrista per alguna altra gent, però bé, a nivell d'Eric López estic el dia 7 de desembre al Pop and Rock de Cambrils, que és un local de música en directe, que fa uns mesos que està obert,
I estaré el diumenge pel matí, el diumenge dia 7 a les mig i a les 12 i mitja. Pop en roc de Cambrils, eh? Exacte. Molt bé, molt bé. El dia 7, o sigui que estaràs com aquí sota el ponto, eh? Exacte. Perquè és diumenge i estàs entre la Immaculada i la Constitució, per allà al mig, no?
Molt bé, clar que sí, durant guerra. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, Eric, et tornem a trucar, tornem a parlar més endavant, quan arribi aquestes coses petites o coses grans del Serrat. Sí, sí. I a veure què és el què. Eric, gràcies. Gràcies a tu. Adéu, adéu.
Començant des d'un inici, no? Aquest veneno en la piel. Vinga, som-hi. I si esta noche quieres ir a bailar
Fins demà!
Bona nit.
Yo voy haciéndome la cuenta de cabeza y tú prodigas tu sonrisa con esmero y te dedicas a insultar al camarero y me salpicas con espuma de cerveza y aquí te espero en la barra del bar.
Mientras que tú vas haciendo discoteca, cómo te pases, te lo advierto, muñeca, que yo esta vez no te voy a rescatar. ¿Te crees que eres una bruja consumada? Y lo que pasa es que estás intoxicada. Y eso que dices que ya no tomas nada.
Pero me dicen por ahí que sí, que sí, que sí, que sí. Y dicen, dicen...
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Nadie está en lo cierto Nadie sabe nada Somos lo que hacemos No lo que venden Nuestras palabras Que no está perdido
Fins demà!
Equivocar-se una lección necesaria Aprendemos del desastre Más que de triunfo y la... Ens endinsam dins el disc Àngeles i demonios, el darrer treball discogràfic del Joel Reyes. I d'aquest treball discogràfic trobem aquesta meravellosa cançó que es diu El amor puede salvar-te la vida. Cançó de la qual demà mateix tindréu l'oportunitat de gaudir del videoclip
I per parlar-nos del videoclip i de tot el que hi ha al seu voltant, tenim amb nosaltres el Joel Reyes. Joel, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda, Sílvia, com estàs? T'has estirat-me de les orelles i d'altres coses. És que se'm va passar. Bueno... No, no, molt malament. Molt malament, per part meva. Avui és el... No, no passa res, tu sempre estàs. Ja, però m'ha estat greu, perquè jo a més a més ho havia pensat, de la manera i com i què, però al final van sortir altres coses...
I veient les bogeries, dic... No, no, no. Te dic una cosa, no tinc excuses, no tinc excuses, que soc un desastre, soc un desastre literal. A més a més, vull dir que aquí em veu altra i amb tota la gent de la ràdio que m'escolti. Sílvia García és un desastre nacional. Entre lo que se me olvida, lo que se me va... Però bueno, te dic una cosa, hagués quedat molt, molt serio. De lo que jo tenia pensat, de lo que he vist, que m'ha encantat més, eh?
Ah, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. No, sí, la veritat és que... Estan molt locos tus amigos, eh? Eh? Que estan molt bojos els teus amics, eh? Sí, ja dic, sí. A part, te digo una cosa, un pequeño secreto, un pequeño secreto. Secretísame. Jo quan vaig començar amb la idea aquesta del vídeo va ser, em sembla que era el mar, el mar o l'abril o alguna cosa així. Per això, per això...
I, clar, va passar l'estiu i tenia 4 o 5 vídeos. I deia, però esta gente... Què ha passat? ¿Dónde están mis amigos? Como decía Gran Rubén. I estaven tots despistadits, com me va passar a mi. I jo pensava, no serà possible fer el videoclip. Però bueno, vaig fer una segona crida insultant una mica la gent i això va funcionar. Veus? Això sempre funciona.
I de cop van començar a arribar vídeos i quan s'apropava la data límits, com sempre, em van arribar un putimer de vídeos i jo ja estava muntant el videoclip. No, no, no! Sí, sí, va ser al final... Oye, ¿todavía me da tiempo a enviártelo? Sí, sí, enviámelo. Que yo tengo un hueco. I al final vaig haver de ficar alguns vídeos con calçadors, però estic molt content. Penso que ha quedat una cosa molt...
molt bonica, que defineix molt un moment, i falta molta gent, falta molta gent, perquè hi ha gent que no ha arribat, o que al final se li ha passat, però, com ho deia, no són tots, no estan tots els que són, però són tots els que estan.
Ja veureu que és un vídeo molt... Jo penso que el millor que té aquest vídeo, que no és un derrotxe de tecnologia ni de grans mesos, però sí que és un vídeo que està mirant-ho amb una rialla a la cara. Sí, sí, sí, t'ho copro. I a part, s'ha de veure fins al final. Com en les pel·lícules, s'han de veure fins als crèdits. Perquè és allò dels dos minuts al final que també hi ha alguna altra cosa més, no?
Hi ha algunes sorpreses. I tot això passarà demà, eh? Recordem que demà és el gran dia. Has triat una hora especial per poder fer-ho? Sí, bueno, no sabem... La veritat és que no hem decidit. Estàvem ara parlant amb el Domi de Rambladiscos i tal. No sé si seran les 10 del matí o les 12, però bueno. Ja estaré pendent. Bueno, bueno, ja estaré pendent. I demà ja t'ho dic ara que torno a començar una altra vegada. Com a qui que dium tu.
Sí, sí, sí, però tinc moltes ganes de veure la reacció de la gent, perquè penso que és un treball molt bonic. Sí, i a més, a més el que deies, quants vídeos al final et van arribar que van poder entrar a dintre, aproximadament? No, aproximadament uns 25-30. Uh, mare de l'amor, hermos. Sí, perquè va bé, per exemple, la Chloe, que tu la coneixes molt bé. Sí, sí, que està guapíssima, eh, a més amb el seu gatet.
O és un gatet, no? Ara t'explico, perquè al final... Ah, va. La Chloe me va dir, Joel, és que és molt difícil que salgan mis quatre... Gatetes. Mis quatre bichitos. Sí, sí, sí. Dos gats, dos gats i dos gossos. Sí. I és que és molt difícil que salgan los quatre en un solo vídeo, entonces jo vull fer lo que pugui. I, clar, me va enviar quatre vídeos, un en cada protagonista. I, clar, al final li va dir, oye, Chloe, que igual no te los saco a los cuatro, eh?
A millor només queda un o un i mig. A millor amb una mica de cert. I al final han guanyat els gats. Han sortit els dos gats, però no han sortit els gossos. Queden representades tota la família de Chloe. De Chloe, molt bé. També he vist ja amb un tal Javi Sagittar, que fa relativament, va ser el seu aniversari. Felicitats, Javi. I avui aprofito per felicitar el Neó, que avui és el seu comple de ton fill. Sí, avui és el seu comple del Neó. Quants fa?
Quatre? Cinc. Cinc ja? Què dius? Sí, sí, sí. Tiene un lustro, tiene un lustro. Home, ja tiene un lustro. És veritat, és veritat. Moltes felicitats, que també el veig molt divertit, eh? No sembla ell, eh? No, perquè el Neo és un crac, és un crac. És un supercrac, la veritat. Que jo ho digui és normal, però...
però la veritat és que sí que està molt divertit i és un fora de sèrie. Que val, que val. Ah, sí, el Javi Sajita. Ara et torno cap allà, sí. Què? He de dir que potser és el vídeo amb el que més... O sigui, estava muntant, editant el vídeo, i jo sol m'estava descollonant del vídeo d'alguns moments, perquè, clar, tu veus el Javi sempre tan seriós, no tan... Ah!
Com és ell, no?, així, de caballeros puros. Sí, sí, sí. I d'acord, jo li vaig dir, oi, enviar el vídeo és el més divertit i fàcil, perquè tal, però clar, jo vaig dir, bueno, a mi no, tampoc m'esperava, però, hostia, quan vaig veure el vídeo, és que el vídeo, veure el sensei, perquè és un vídeo que dura igual un minut i mig, veure el sensei no té desperdici, perquè és que...
I quan agarra la zapatilla i se pone a tocar la bateria amb la zapatilla, jo és que, home, o sigui, t'ajuro que estava descollonat de la risa mentre ho muntava. O sigui, ha sigut dels que més n'he rigut amb diferència. I després tenim la companyia. La teva actuació, el teu cameo és estel·lat. Sí, sí, sí. El llimoni ha sigut de lo millor. Home, després també l'acompanyava la Barret de Valls...
De qui? A la companyia de pallassos.
Que també tenim, home. Passa barret. Exacte, passa barret. Aquest també m'assembla superbonic. És dels... Entrenyable, eh? Són com tan inaxuchables, no? Sí, sí. Allò que dius, donen ganes de fixar-los tota l'estona. Sí, sí. M'ha agradat ells també, és molt bonic. I que tinguessin el detall de gravar el vídeo, no sé si és abans o després d'una actuació, però sí que és una actuació. I no sé, que surtin així amb la roba de feina, me fa moltes coses.
Joel, hem de tornar a parlar i comentarem una miqueta, perquè ara estem parlant una miqueta del que has llançat a través de les xarxes com a prèvia del que sortirà demà mateix, però un altre dia ho hem de comentar i hem de fer-ho bé, i a més a més explicar-me en quin moment musical també estàs tu, a veure com se preparen els concerts, que jo vull veure't a sobre l'escenari, que tenim ja ganes,
No sé si estaràs per Tarragona la setmana vinent, potser. Sí, a part, demà s'acompleix una setmana que el disc va sortir. Encara és molt recent, però s'ha de parlar una mica de tot. Jo tinc curiositat també de saber la reacció de la gent, les cançons favorites...
Tinc idees, tinc idees. Si vols, parlem més tranquil·lament la setmana que ve. Vinga, va. O ja serà potser de cara a l'altra. Que no sé si el dia 19 tu estaràs per aquí per Tarragona, potser.
No, no perquè aquest Nadal potser m'ha posat a estar reunits perquè no sé, per qüestions de feina i etcètera, no sé si podré estar allà. Doncs per quan estiguis per aquí. Però sí que podem fer un recorregut per aquest Àngeles i Demònios, que sí que, com li deies, des del dia 28 de novembre, que ja el tenim aquí, com diria aquell, ja ha arribat, ja el tenim, i ja el podem gaudir. D'aquestes 15 cançons, niña bonita, eh?, de cançons...
Sí, sí. Molt bé. 10 al format vinil i 15 al format. Molt bé. Doncs això, que les escoltarem totes, que m'adonaràs tot el teu permís, espero i desitjo per poder comentar-les, i que no només ens quedem amb aquesta i els altres que ja hem conegut i hem anat coneixent, però almenys per saber una miqueta més d'aquests Àngeles i Demònios, què te'n volta, en Joel? De car?
I tant que sí, parlarem quan tu vulguis. Doncs demà, tots pendents, poseu-li likes, poseu-li comentaris, digueu-li que m'ha petat el cap amb això, m'ha agradat molt això, compartiu-lo. A partir de demà estigueu pendents, a partir de les 10, 11, 12, ara no sabem ben bé l'hora, però a través de les xarxes dels Reyes podem gaudir. Sí, estigui pendents al meu Instagram, a Joel Reyes Music, i al llarg del dia ho direm ara, però serà o 10 o 12.
Molt bé, doncs estarem pendents. Lo que diga el jefe, lo que diga el jefe Domi. Vinga, Domi, vinga, Domi, avisa'm, eh, sisplau, Domi, avisa'm. Manifiesta't, Domi. Manifiesta't, manifiesta't. A veure què és el que passa. De nou, moltíssimes gràcies. I de veritat he de dir una abraçada, ara sí, molt forta al Neu, de part nostra. Un estiradote d'orelles, fruixeta, fruixeta, de 5 més 1 per l'any vinent. I gràcies també per atendre's i bones festes, si no ens tornem a sentir.
I espero que sí, eh? Igualment, Silvia. Moltíssimes gràcies a aquesta gent. Gràcies a tu. Adéu, guapo. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu, igualment. Adéu. A la espalda. Solo el amor puede salvarte la vida. Tú salvas la mía. Eres mi fiesta mayor. Eres mi fiesta mayor. Ella que me guía mi amuleto, mi canción preferida. Martes mi decisión.
Gràcies.
Alguien que le abrace y le ayude a atravesar la tormenta Solo el amor puede salvarte la vida Tú salvas la mía
Estrella que me guia
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nexeevents.com.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Oh!
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Desperta dins tu glòria perduda. Les veus que criden la força genua.
Males de metall d'ú Cada pas teu És escut i es por anar
Dones malentes caminen al sol Sembrant la llum del futur protocol Cabells al vent sense por del control El món ens canta un himne ferotge
Per t'aprendre el món és per tu No demanem, ara reclamem
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Aprenda el món, és per tu.
Sencera, sencera. I és que l'hi deia a la Paula, dic a la Paula, l'hem de sentir sencera perquè, a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que, clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne...
que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on el tenies amagada? Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari.
Sí, així. Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Kahlo. Nina Kahlo. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans, fora de l'antena, dic, me sona com un petit homenatge a una de les grans... A Frida Kahlo, sí. Sí, sí, efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. Però a més a més va trencar estereotips. Jo dic que a punta pala.
Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo, com em sento, és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nines. Clar. Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo.
Les herebes... Mira, estàs dir una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir... El que has dit ara, les herebes o hereba, no sé com m'anava a dir, però me'n recordo, això. Sí? Sí, sí. I ara amb això que has dit és com... Ostres! No hi era, eh? No hi era, quan ho has pensat. No, no, jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de... I al final va sortint dina cal, o sigui que molt fort que ho hagis resumit aquí, sí, sí.
Perfecte. Perquè, a més a més, jo crec que des que te conec que tens aquesta sensació de llibertat. Sí. De dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut...
Això t'ha de salutar. També va venir una miqueta a parlar de la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses que hi ha molta gent que diu... Ai, ho vaig passar molt malament, i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí. O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els decids d'any nou...
Clar, jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però clar, va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins a arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, però no va ser pel Covid.
No van deixar allà, si no ja ho tenies d'abans. Sí. I això va sortir, ja et dic, el Nina Kahlo el 2023 va dir, vinga, ho faig, i vaig començar. Però el que no tenia era el nom. Clar, i quedava aquí. Però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar. Sí? Vaig començar. Però, clar, pensa que el disc, o sigui, són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15, o sigui... Oh!
Clar, vaig començar a fer... N'hi han trucat per si volen a veure què volen fer. No, això, això, que van ser 10 temes que al final han format part del disc, no sé si ben escollits o no, perquè han quedat 15 fora i alguns els hagués ficat i hagués tret algun altre, però s'havia de fer ja i...
Sempre et queda al directe. Sí. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida. Clar. Perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això que toca on sou, que no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria.
aquest estiu, al Mas Nou, amb uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, la trec ja. O sigui, vaig estudiar i la trec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Tant quanta informació. Jo tinc cosetes per aquí. Sí, el Ramon Berlanga. Com va ser? Ja el coneixies d'abans? No, va ser... Jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, en fem versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira. I vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia. Perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí. I ja està.
Així va ser. I a més, si us vau entendre perfectament per la gravació de cançons, i m'imagino que, com passen molts dels productors, que no són culs inquiets, i com han estat demamant la música de sempre, diu, què te'n sembla si afegim... Has estat també molt col·laborada en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes, i ella em va ajudar moltíssim, i tenia també idees xules, això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, saps? De més prou, com jo dic, més xulo. Sí, sí, i tant. Ara estàvem intentant imaginar a la Paula amb els cascos posats, com aquí a la ràdio, acabant de sentir totes les cançons
Què vas pensar? Tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant a estudis, el dijous gravo veus i tal, però el fet de juntar, ja em va passar amb l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre,
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, no? Tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu. I és una sensació... És molt bonica. I la cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és de...
i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort, perquè, clar, d'on vinc jo i d'on estic? O sigui, clar, és un procés... Jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy. Jo era una persona que em creia superpoca cosa, molt ridícula, molt...
que em costava molt. No, si has trucat a mi, que jo... No et coneixia encara. Et coneixia fa anys, clar, i el fet de pujar-me a l'escenari per mirar alguna cosa impensable, no, i clar, el fet de... Clar, jo treballava en un súper, treballava en un càmping, ostres, i el fet de...
d'escollir fer el que realment volia i treballar molt en la meva autoestima i tal, ostres, estic molt orgullosa. I poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda i...
I amb tota la gent, jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar. No, és que és molt fort. Jo crec que molts dels que, a més a més, coincidim amb amistat, jo crec que, i a més, cada vegada que es parla o surt, la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonica. No, perquè és veritat. Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que...
Bé, gràcies. De res, de res. Això, el poder viure d'això ja és una cosa que... És veritat que no he vist els temes propis, però de versions de l'escenari, del que a mi m'agrada. Ostres, és que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona, genial. Ara ens falten uns Remy. Home, demanar per demanar. Home, jo també vull ser ocaig gràcies. No, al costat allà de la Shakira. Perdona, Shakira, és per a mi.
Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla castellà en la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar. Home, si puc fer un quatre estats d'olímpics com a Locas Graces, home, pues bienvenido sea, ¿no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat, però normalment allà els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent Locas Graces, no? Ui, m'encantaria, ui. Senyores, Locas Graces. Això seria algo impossible. A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana o Canya. No.
Vosaltres anem a calor, home, aquí estem, i estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. A escola, jo encantada la vida, ja ho saps. Tu creus que ens creure? I si no, eh, qualsevol d'altres... Aitana.
Quan vinguis, que té Barcelona també, no? No ho sé, però... Jo sí que cada dia tenen a plor. A tu veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica. Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Sí, sí. Ja està.
Aquí, aquí, eh, qui som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la mesina així. I tant. Ara, per ara, és el que encara és gratis i ens queda, eh? És gratis i ens queda. Però amb aquestes heroïnes de mil primaveres, no? De una i dues, de mil primaveres, d'on sorgeix? Quan te la poses a escriure? Quina és la part que primer se't revela de les cançons?
Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar perquè nosaltres avui tinguéssim més privilegis dels que hi havia i sobretot està molt enfocat a les àvies o a les àvies. Jo no perquè té la meva àvia, diu, encara està ahí va, però que és el Prenda, desperta Prenda. Aquest Prenda jo sempre l'he viscut molt. El Prenda, ai Prenda meva, era molt típic de la meva àvia sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però que el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit. I, després, en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar. O sigui, jo no puc no fer...
No podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això, i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig comentar... Aquest crec que té...
Potser un any. Un any. Sí. L'has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'has ensenyat? No l'he ensenyat? No l'he ensenyat, però... Bueno, és que... No, millor fes-li tu. És difícil. Mira, mira, ja m'ho imagino. No acaba d'entendre massa, saps? Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta... Doncs sí, l'hi portaré...
T'hi portaré el tema, i tant. Deixes que escolti, i a millor el moment que diu, prenda, a millor aquest prenda, per ella és com un espurneta d'alguna cosa, que en aquest moment, mira, us farà feliços a les dues. Doncs sí, l'hi portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra. Ai, que has de tornar a venir. Sí, home, i al març una altra, i al matge el disc. Ja està, ja està.
Si no em deixen jubilar-me d'aquí, llavors... Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal, i vam dir, saps què? No. I el farem per al març. Pel 8 de març traurem un videoclip que, bueno, tinc moltes idees de...
de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent que potser, si podem, hi participarà gent i llavors és guai. Oh, quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh? De veritat. I tant, llavors, sí. Bueno, al gener tornem a parlar quan tinguem aquesta nova cançó.
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Kahlo, perquè ara te tinc que dir Nina Kahlo. Home, jo ja sóc Nina Kahlo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, no sé qui és la Paula. No, tu és Nina Kahlo. Que bo.
Doncs, Nina Carlo, gràcies per aquesta soneta de ràdio. Quan tingueu també el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, clar, ara se'n gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir, s'ha de vestir... Tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies, i és molta feina, però sí, pinta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors es lliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu.
Amb un tric valent que la serra sona Dispeu la veu de les nostres aviars Desperta, pren del món, és per tu
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda, el món és per tu.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de callar, hasta bebo cocodrilo.
Un futur que ens porta el 19 de desembre.
. . . . .
No ves cómo llega ese viento del sur. Las olas quebradas se acercan para ver si queda luz. En esta isla veintitantos de noviembre. O encendemos como una hoguera entre los dos. O partimos con un beso y un adiós. Y buena suerte.
Com ha de ploure, ja no vindrà per culpa meva, que ja està aquí. 19 de desembre, 8 de la tarda, Teatre a Tarragona. I l'amenaça és gravació disc en directe. Paco i la Luna, hola, què tal? Hola, què tal? Oe, oe, oe, oe. Paco, Paco. Estic assajant ja de cara al dia en qüestió, eh? Tinc dos mesos i pic, i pic, per assajar, eh?
és passar a prendre les tornades. Home, home. Però de quines? Ja tens la situació ja posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden... A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us heu de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí, és que en teoria no volia fer res, abans el dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia firmats aquestes actuacions, així que, bueno, viatjaré una miqueta. Vinga, va. A més a més, l'Alada m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i Valladolid, tanto de lo mismo a la meitat. Sí. El Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals. Ah, molt bé. Sí, 100 i escaig persones. Hi ha molt de públic allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Madrid. Per això ho tenia firmat ja. I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? Tu ho saps. No, no, no.
No, de vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat. Sí, sí, sí. Però bueno, aguanten, aguanten. Sí, sí, i que tinguin, i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes que aquest cap de setmana la sala Stone ha fet 10 anys. Doncs mira, per molts anys, eh?
El Fernando i família, que continuen allà també al peu del canó i que les coses que em passen sempre no són gaire fàcils en segons quin moment, eh? No, no, ni tant, ni tant. A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatre de Tarragona va dir, ja, tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera... No, no, és el dia que havia lliure. Però podia ser, eh?, que aquestes coses passen. Mira, quina pena que l'han inventat una història. Clar, bueno, encara tens temps que no t'han trucat... T'han trucat des del diari de Tarragona? No, encara no. Doncs bé, per la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré que ja hem parlat,
Molt bé. I llavors m'ho dius, doncs sí, va ser un dia molt especial per mi en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho creuré a Pius Contillas, tu ja ho saps.
No dudo, no dudo. Comença ja amb la història. El que fa de ser escriure històries, per una mesada no va. Com seria la història del 19 de desembre, per exemple? El 19 de desembre és el dia més important de la meva carrera. Estic claríssim, claríssim. Perquè és el primer disc en directe. Jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003.
I és el primer, en directe. I dic, com ho faré? Doncs, a casa, a Tarragona. Tenia diferents opcions, em van fer diferents coses, però dic, no, no, ho he fet, ho he fet a Tarragona. I els de València, por favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà. Paco, por favor, no nos hagas esto. I a Madrid. Home.
I a Madrid i a Barcelona tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona perquè, no sé, és molt emocional també això per mi. I bueno, ho faré a casa, a casa meva. I quan sorgeix la idea? Perquè a veure, una cosa és que ja et diguis, ostres, ja tinc l'edat, però clar, tot això s'ha de moure. I normalment ho moveu vosaltres directament, o sigui que tot això no ho ve de més a més.
No, la idea ve que jo... O sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical. O sigui, hi ha tot un... No sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre diferents. I jo dic, quina pena que als discos això no es veu, no? N'arribi, clar. Llavors dic, mira, faig un punçament directe, grabo tot, amb vídeo i amb àudio.
I després d'això intentarem posar-ho a la plataforma, si jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, intentarem que...
que, bueno, que estigui en algunes plataformes importants. Molt bé. Home, i ja et dic que aquí t'adonarem canxa a les vegades que tu vulguis, eh? Que tornes a ser el Paco, t'imagines demà, que tornes a ser el Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro un micro, eh? Si tu demà me tornes a trucar, i t'imagines tot el dia, tots els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre parlant cada dia.
Que locura, eh? Paco, com està això? Doncs mira, m'agrada d'oipo. Només de pensar-lo. És xulo, és? És com una agenda diària. Com anem els ànims? Què has fet avui? Com al col·le. Però això seria millor de cara quan comences desembre.
Perquè és que si no, te podíem agobiar ara. I tu imagina, clar, estem a 29 de setembre. D'aquí al 19 queda una mica. Però clar, quan comencem... Sí, el desembre, el dia 1. Paco, com vas? Com el cantari dels Reis. Exacte.
El calendari aquell que obres les finestretes que hi ha en el caramel, el xocolata, no? Comença amb el Paco. Què tal avui, Paco, i tu? Ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista. No t'ho diré. Molt bé. És una superbona idea. Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí...
Sí, que guai, que guai, és una super bona idea. Vinga, va, parlem-ne. Per cert, abans he parlat de plataformes, hi ha una cosa que no sé si la fas, que m'he ficat a les meves xarxes, no sé si ho saps. A veure... Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment. He vist alguna cosa. El Top 10, el Top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, que és una pel·li de la que soc guionista.
I, a més, vaig fer la cançó dels crèdits. I, bé, també s'úntim fent un paperet molt escrit, 4 gràcies d'actor, no? Però l'important és que vaig fer el guió i... Avui, estic supercontent. La productora m'ha trucat i diu, has vist? Paco, que l'estàs petando, Paco! Paco, que lo peta, que lo peta! És veritat. Home, també és una pel·li... Ja ni em recordaves, una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però, bueno, però, mira, ui, coi, t'agrades...
Mira, això és molt important, clar que sí. A més a més, la part de direcció, diguem-ne, no l'havies tocat encara o no?
La part de direcció. Direcció? També la fas com a direcció o no? No, no, no. Guionista només. Val, val, val. Jo me pensava que havies fet tutti free, eh? Tot sencer, eh? No, això no em deixen dirigir encara. Ai, ja arribarà, ja arribarà. Ho estic intentant, però de moment no em deixen. Llàstima, llàstima, llàstima.
No volen que acabi amb la pel·lícula. El director d'aquesta pel·lícula és José Luis Berlanga, però el fill del pare ja va... Ja no hi és, sí, sí. Però José Luis Berlanga, fill, és el director de la pel·lícula. Però també pots recordar tranquil·lament, Paco, qui són els actors que estan. Perquè, a més a més, jo t'ho vaig dir... Tu dic, ostres, és que estàs amb...
Digue-m'ho. Ai, que m'ha oblidat el nom. El Pablo Chapella. El Pablo Chapella, que el vam tenir fa poquet aquí a Tarragona, relativament poc, amb els seus monòlegs i companyia. Ah, sí, sí, sí. És molt maco, el Pablo. És una persona...
Impresionant. M'ho vaig passar tan bé amb ells. A la festa de final de rodatge vam estar els dos. Tinc cinc fotos, eh? Ai, Déu. Molt bé, molt. Que peligrosos que sou. Que perillosos que sou. Mira-te-la, mira-te-la. La sentim una miqueta, aquesta viva la vida? Què et sembla? Sí. Sí? Com, com? Sentim una miqueta, la viva la vida, la cançó? Ah, sí, clar, la cançó de la banda sonora. Doncs vinga, la teva. Vámonos, espaiar. Si la gambita de la paella te salen ranar
Fins demà!
que tu llanto sea el condimento de ese talento que hay que tener para marcarse sin despeinarse a un viva la vida viva la vida cambia los vientos siempre hay un cuento que acaba bien que la amargura importa un pimiento si en tu despensa tienes laurel que acompañado de un viva la vida siempre va bien
Viva la vida, cambia tu suerte. Que bonica i rodoneta te va quedar, eh? Bueno, és una rombeta així divertida. Sí. És el que em demanaven i juguen amb les paraules, com fa jo. Ostres, però jo crec que quan te fan una comanda, perquè això d'alguna manera va ser una especie de comanda... Sí. Clar, t'ho has de saber i t'has de posar una mica el paper de tot el que estàs dient i com ho estàs dient, no?
És que és molt curiós. Jo he fet més cançons per pel·lícules, com la de Llimont. I és curiós perquè a l'altra pel·lícula que vaig fer de cançó, la cançó explicava el final de la pel·lícula. I em va passar el guió. Jo vaig començar a treballar al cine com a guionista per això, perquè em va passar el guió de la pel·lícula i vaig dir, escolta, veig coses a la pel·lícula que no tal, i vaig començar a treballar i venia de treballar a la tele i vaig començar.
I el Viva la vida va ser molt curiós també, perquè em diu el productor, em va dir, no, no, no, és que la banda sonora ja la tenim tancada, fa temps. Dic, bueno, deixeu-me proposar una cançó, i em diu, no, no, és que ja està tancada. O sigui, que anexatiu, no? Que recte, no? Sí, sí, aquestes coses, allò al cine va tombar al mercat, i són pressupostos molt grans, i no pots desquadrar-los, no? Però li va arribar la cançó i va dir...
Ai, m'encanta, ara què fem? I a més, és el títol de la pel·lícula, i no sé què. Llavors, havíem una cançó de la filla de Ketama, no me'n recordo com es diu ara, el cantant de Ketama, i van agafar la seva cançó, la van posar a crèdit, la meva, just abans dels crèdits, o sigui, que compartíem crèdit. I, bueno, em va sonar emocionant, emocionant la meva cançó allà al final. A d'Antonio Carmona. Estava buscant-ho, eh? Estava buscant-ho. No me'n recordava, eh?
Sí, Antonio Carmona. El pare. La filla és la que estava posant la banda sonora.
Exacte, jo conec el pare perquè vaig coincidir, això són batallites, ja, batallites. L'any 2000, que gran que soc. Aquí al costat, era aquell moment que tenies. Tres anys, Paco? Recordo que estaven canviant les pesetes a l'euro, em sembla, d'aquella època. Si tu en aquell moment estaves agafant per primera calculadora, si és que ets joves...
Total. I jo estava als estudis Sintonia a Madrid davant un disc, estava en Catama, i jo treballant el meu primer disc, que va sortir després de l'any 2003, d'après un temps. És a dir, que ahir vaig conèixer l'Antonio Carmona. Que bo, que bo. Que més a més, en aquell moment crec que encara estaven en plena... No? O estaven petant pertot arreu, perquè Catama, en aquell moment, si no eres de la Terra, eres de Catama, t'agradava, si no una, qualsevol cançó que en aquell moment entrava, eh?
Sí, a mi me parece que no estamos locos. Sabemos lo que queremos, sí, sí, sí. D'ahí al Paco li van començar a agradar las rumbas, perquè d'aquell moment no li agradaban. Total. Ara hemos de inventar yo la teva historia, eh. Jo no, Carmen, a dir a Paco, a rumbita, por favor. Venga, hombre, que tú eres catalán, que eso es mucho. Que a més també teniu la rumba catalana, que te lo dijo en catalán. En aquel momento salió en catalán. En la intimidad, salió en intimidad. Ja, ja, ja.
Total. He vingut a gràcia al carrer Perill. Home, té un català tancat de les illes, té un català tancat de les illes, Carmona. No, que lo queremos mucho, eh? Que lo queremos mucho.
Ai, ai, ai, que encara farem, eh? Ai, ai, ai. Que bo, que bo. Bé, una coseta important. Recordem el que passa el dia 19 de desembre d'enguany 2025, Teatre Tarragona. Sí, un concertazo impressionant. Amb les millors cançons que estem redaccionant de tota la carrera...
A més, vindrà una persona molt graciosa i molt simpàtia. És un tros de música que és el meu amic, Juan Ton de l'Equilibrista. Ostres, Juan Ton. Que majo. La farem grossa. Serà un super, super dia. Un dia molt gran. T'estic coneixent una miqueta més, Paco, i jo crec que algú més estàs volent enredar. Digues, digues.
Ai, ai, que s'ha estat allà enmig la comunicació. Paco, ja te tinc, ja te tinc, no me marxis. Que crec que la comunicació avui va amb les trombes d'aigua. No sé si et trobes a València, estàs tu ara? Estic a Barcelona. A Barcelona, val, val, val. I a la Barceloneta, que hi ha poca cobertura. No, no, i a més, aquí a Tarragona està prou núvol i dic, no sé si estaries a València, perquè clar, està caient o ha caigut un xàfag superimportant a la zona de les Terres de l'Ebre.
Ui, em fa por anar cap allà. Bueno, no t'ho recomano avui, ni avui ni demà. Millor passar uns dies a veure què, a veure què. Doncs què me deies? Jo t'he preguntat si estaves intentant enredar alguna cosa més. Sí, home, sempre vindran els habituals, no? Sempre. La gent bona de casa, vindrà tothom. Jo espero i desitjo que també enredi sa ta germana...
Home, home. I ja no dic a ningú més, perquè clar, si no ja, de cara al dia 1 i 2 i 3 i 4, no podem anar informant perquè ja ho hem dit tot avui. I això no pot ser, això no pot ser. La germana estarà seguríssim, seguríssim, i tant. I afectes al món de l'escenari, coses d'aquesta... A veure, és que que ja repeteix t'ho preguntaria tot, però no pot ser. Ens hem de guardar. És molt complicat tot això, són moltes decisions, perquè la primera idea meva era fer uns superdecorats,
amb coses que baixessin i pujessin i tal. Però després hem pensat que ens hem de centrar més en la música. Llavors estem treballant tot el tema de coratge i tal. Ara estic treballant amb una persona de Tarragona, que és l'Avis Manrique, que és un expert en tot això. I farem alguna cosa maco, segur, però ho veurem.
El que és important és que el decorat millor és el públic. El públic serà el millor decorat del món. Doncs això te l'ho va dir. I les entrades ja es poden comprar? Ja es podem agafar? Sí. A més, a més, jo demano, sisplau, ja que gravo el disc a casa meva, Terramona, no em deixeu malament. No, home, no, a tope, a tope.
Clar, que jo digui després. Mira, jo sé de gent que ja ha comprat 10 entradas seguides. Què dius? Què dius? No, no, felicitats, eh? Clar que sí, tota la família, clar que sí. Ja que estem enredent, eh? Que es diu Enric. Enric, que normalment sempre trobem... Sempre està a Cuba, aquest senyor. Jo crec que allà deu tenir...
No? Diu, crec que ja ha de tenir la meitat de la família ja. I si no, deu estar a punt, deu ser fill adoptiu ja, eh? Total, total. Enric, que t'estimem un guapo. Ara dirà, enric, clar, com ara ja no puc trucar a la ràdio, que estàs tu, ara no puc defensar-me. Ja et trucarem, enric, no pateixis, ja et trucarem.
Va ser el meu manager durant molt de temps. Vam anar actuant per mig país, a més. I, a veure, Paco, si entro en Paco a la Lunapunés, allà m'adreces directament per anar a comprar les entrades? Sí, a més, jo he dit al teatre, què és el més barat que puc ficar? M'han dit 12 euros.