Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts, feliç diumenge, diumenge dia 9 ja, de novembre de 2025, aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio i fins a les 4 de la tarda t'estarem acompanyant en el nostre programa. El nostre Ja Tardes cap de setmana. I començarem recordant-te que avui mateix tenim a Lluís Piedraíta a Tarragona. Sí, sí, sí, sí.
Vam poder parlar amb ell aquest divendres i avui recordem de nou l'entrevista. Ja veureu que passarem una bona estona amb ell ara i també aquesta mateixa tarda. També recordarem que tenim en marxa el concert del Paco en la Luna de cada dia 19 de desembre. Si no teniu les entrades, aneu espavilant que això corre que vola.
També recordarem el retropitzó musical, el carrer d'artistes, amb la més a més, amb entrevista inclosa que ens tenia la sorpresa la companya Anna Ortega.
El Miguel, que ens va parlar de cinema, entre altres coses. Ens vam fer un far de riu, ja t'ho dic ara. El Beta i la Terra es plana. I em van amenar amb les revistes del Cor a la nostra companya, Mar Pérez. Doncs això comença ara mateix. Si ja ens vols acompanyar, fins a les 4. Vinga, vinga, vinga, que t'esperem. Vinga. No podem esperar gaire, que això ja s'enceta. Vinga, som-hi!
I ho fem amb Luis Piedraita. Ara sí. Digues, digues, digues. Pasa una cosa. Cuando uno llega tarde al teatro y hace levantar a toda una fila para sentarse en su sitio, ahí te salta una duda y es ¿qué parte de tu cuerpo ofreces a la persona con la que te vas a restregar?
No, no, penseu, penseu, que això està molt ben triat, eh? No sé si ens ho preguntarà aquest diumenge en Luis Piedraíta, perquè serà un dels protagonistes... Bé, perdó, serà el protagonista d'aquest diumenge a les 7 de la tarda a les 19 hores, el dia 19, amb Apocalípticamente Correcto.
Sí, sí, sí. Depende de cómo sea el musul de pechuga...
Bueno, dejémoslo ahí, dejémoslo ahí. Yo creo que una vez, al estar en el menú, uno ya elige. Sí, por si las buscan. Bueno, explícame este apocalípticamente correcto. ¿Hay alguna cosa que pueda ser correcta? Ya no apocalípticamente, porque nos tenemos que extinguir a la forma que vamos. ¿Pero correctamente lo podemos hacer?
Bueno, la corrección, lo que pasa es que a cada uno le parecen correctas unas cosas y otras. En el contexto social es donde nos juzgamos. Yo elegí este título porque es una paradoja, es una contradicción. Y este show apocalípticamente correcto habla de los dos motores que mueven a las personas, que son el miedo y la esperanza. Y no deja de ser una contradicción. El miedo que te bloquea y te hace retroceder
y la esperanza que te hace avanzar y seguir caminando. De eso habla el show. Y poquito a poco va avanzando a un ritmo de cinco carcajadas por minuto, que es un ritmo frenético. Buenísimo, buenísimo. A más a más, casi parece el batec, el latido del corazón, de alguna manera, ¿no? Sí, sí. Va a toda velocidad. Sí que sí. Por cierto, hablando de velocidad, he visto el vídeo que corre por las redes sociales de este apocalípticamente correcto y te mueves...
en un caballo en diferentes momentos de la historia. ¿En qué momento de la historia se siente más cómodo Luis Piedraita? Digo, porque es que pasas por la época romana, que es donde sales de alguna manera y a partir de ahí se avanza. A mí todos los momentos del espectáculo me encantan, pero el final es especialmente emocionante, porque...
Yo nunca he querido meter magia en mis espectáculos de comedia. Sin embargo, este show termina con... Yo creo que es el mejor truco que he aprendido a hacer jamás, el más emocionante, el más imposible.
Y ahí aparece, al final del show, un efecto de magia que hace que todo se cierre, que todo funciona como una pieza que hace que todo tenga sentido, que ata todos los cabos, que cierra todas las puertas y que explota como una bomba de coherencia en la cabeza del espectador. Bueno, te voy a decir que tuve la oportunidad de verte en la pobla de Mafumet y hace esto casi dos años, puede ser ya...
Puede ser, claro. Y me encantó uno de los efectos, digamos así, que nos hiciste entre comitas sufrir. Pero claro, decía, mostras, ¿qué está pasando? ¿Pero cómo puede ser? Y que se oiga tan bien desde aquí, desde dentro. Yo no explicaré el qué pasó, porque es que la gente que estuvimos allí, allí lo disfrutamos. ¿Y qué fue lo que pasó, decías? Pues que de repente había un coche mal aparcado y que se sentía la bocina...
Algo tiene que pasar. ¿Alguien tiene la sala al coche mal aparcado? No me acuerdo, pero puede haber pasado perfectamente. Pero que en un principio no había tal coche. Era una cosa que no estuviste ahí tú vendiéndonos y aquí nosotros sufriendo por ese coche mal aparcado. No me acuerdo, pero bueno, es posible, es posible, claro. Nos hiciste estar ahí pendientes de muchas cosas y me imagino que si ahora me dices esto, es que esta vez yo no sé si te has superado
Este show, yo creo que este show es mejor que el anterior. A mí me parecía muy difícil escribir un show mejor que el anterior, porque es mi palabra contra mí, era muy divertido, era muy emocionante, pero este yo creo que es todavía más...
Más divertido y más completo sobre todo, porque las risas pueden ser de muchas maneras. Puede haber una risa que venga de la ternura, que venga de una cochinada, que venga de algo muy inteligente o de algo muy tontorrón. Y yo creo que este espectáculo tiene risas hechas de todos los materiales posibles.
Y explícame en qué momento nace este apocalípticamente correcto. Yo no sé si era una idea que ya te rondaba. No, es un show que, hombre, cuando uno se pone a escribir va pensando cuáles son los temas que le apetece tocar. Y la libertad, que este show habla mucho de la libertad,
Era un tema que estaba ahí como la manzana de Newton a punto de caerse. Todo el mundo habla de la libertad y quiere apropiarse del término, pero nadie tiene muy claro qué significa eso, qué entraña ser libre, qué te piden a cambio de ser libre. No es todo gratis. Y de eso nadie habla, de las exigencias...
de las obligaciones, de las ataduras que entraña ser radical y absolutamente libre. Fíjate, vuelve a ser una paradoja. ¿Cuáles son las ataduras, las exigencias, los grilletes a los que nos encadenamos cuando decidimos ser libres y no otra cosa? De eso habla el show también. Ese fue el punto de partida.
y ahí es donde me encontré que había que hablar del miedo y de la esperanza, pero que no te creas que esto es un show muy serio, esto es tronchante, esto es de risa. Yo en realidad, para hablar de la libertad, voy a hablar de la leche de soja, de la leche de avena, de la leche de almendra, de la gente que se agarra en autocaravana y se va por el mundo, y para hablar del destino, pues hablaré de la suerte, y hablaré del horóscopo, y del zodiaco, y de las supersticiones...
Y, o sea, en realidad son temas domésticos, monólogos, de esto que nos pasa a todos, todos los días, pero que de fondo, debajo, por si alguien quiere buscarlo, hay alguna reflexión acerca del alma humana. Y estaba pensando mientras que estabas diciendo esto, y lo difícil que es ser adulto, y lo difícil que es ser adulto, y me salía solamente esa coletilla, ¿eh?
Porque con lo bien que no lo ponen de pequeño, que todo parece tan vendido y tan bien, y cuando de repente quieres ser libre, que dices, mira, he cogido mi independencia, ya soy adulto, ya tengo... Ah, pues no tengo. Ah, pues tampoco tengo. Y dejas de tener muchas cosas, ¿no? Echamos en falta la saliva de madre. Cuando una madre te quitaba las lágrimas y también los mocos y las manchas y las heridas, te las curaba con saliva...
Deberían volver a vender saliva de madre embotellada. Uy, pues ya te digo yo que se agotarían nada, ¿eh? Seguro, ¿eh? Más de uno diría, uy, qué asco, pero... Criaderos de madres generando saliva embotellándolas. Oye, pobrecillas. Las que le tocaran, ya sabes que sería sobreexplotación de madres embotelladas al final. Porque el ser humano es lo que tiene. Hacemos lo mejor, pero también lo peor, lo sabes, ¿no, Luis? Sí.
Eso es a lo que estamos condenados. Sí. Por cierto, estoy mirando todo el recorrido que has hecho hasta ahora. Ha sido, bueno, es que desde que se empezó, precisamente que empezaste precisamente este apolíticamente correcto. Madre mía, hasta llegar a Tarragona y lo que queda por delante...
Es una auténtica locura. Esto empezó hace poquito, empezó hace un año. Y Tarragona creo que es la primera vez que voy con este show. Yo intentaré ir más veces. Y siempre es una ciudad, una plaza que me encanta visitar. Para empezar, el espacio es grandísimo. Me encanta porque nos damos cita allí muchísima gente.
Y este domingo estaremos allí, todos los que quieran, y más, porque cabe incluso gente que no quiera venir, y disfrutaremos de Apocalípticamente Correcto. Es un show remojado con la harina fina del ingente, un proyecto de la ironía y un huevo de conocimiento. Bueno, vamos a decir que vienes de... Bueno, que el día anterior estás también... ¿Dónde estás? Dímelo. No.
El día anterior estaré en València. ¿Estás en València dos días seguidos? Sí, efectivamente. Si no recuerdo mal. Sí, el día 7 y el 8, el 9 en Tarragona, después te vas a Murcia y etcétera, etcétera, etcétera, etcétera, ¿eh? Sí, sí, sí. Y en medio pues haciendo ya otras cosas, el hormiguero, la radio... Sí, sí, sí. Que yo no sé, de verdad, tú tienes un clon. Dilo, confiésalo en voz alta. Sí, tengo un robot que... Luis Piedraíta tiene un clon. Tengo un doble que me envió a las...
Tengo un doble que lo envío a las misiones más difíciles, las más complicadas y las más exigentes, mando al doble. De hecho, el doble está haciendo esta entrevista ahora mismo. Es lo que te iba a decir, ahora estaba en dudas.
La otra vez que hablé contigo eras más elocuente y yo no sé qué ha pasado. Es que está el doble ahora aquí hablando. Es que de verdad no se puede fiar una, ¿eh? De que quedas con una entrevistada y no aparece. Y te envía su clon. Es que de verdad, ¿cómo lo haces?
No sé si... Yo creo que te lo pregunté la otra vez. Yo no hago nada. Lo hace todo el clon. No, no, no. Y además, ¿sabes? Tienes la oportunidad de darnos a aprender la magia de Luis Piedraita, que también tienes por ahí. Es que... Efectivamente. Ahora mismo he sacado un curso... Claro. ...que se llama aprendemagia.com. Es un curso de magia online. Sí. Para que aprenda magia de cero cualquier persona que no tenga ni idea, simplemente con que tenga ganas de aprender...
Es suficiente para empezar en aprendemagia.com y yo voy explicando de la misma manera que aprendí yo, con juegos muy, muy fáciles y muy, muy, muy potentes. De hecho, algunos de esos juegos yo los he hecho en televisión a artistas internacionales.
Y están explicados en este curso para aquel que quiera aprender a hacer magia con cartas, además con la baraja que todos tenemos en casa, la típica que hay en casa de la abuela, que le faltan siete de copas. Bueno, pues con eso se pueden hacer juegos de magia increíbles. Y que además tenemos la oportunidad de comprarlo para sí mismos. Y aquí lo que dices, mira, tengo el típico familiar, pues iba a decir el cuñado, el típico que siempre dice, mira, yo te regalo un curso de magia como Dios manda.
Es perfecto. Además, en la página web ahí está la opción regalo, que te da un ticket especial para regalar. Es fantástico. Para regalar es genial. En aprendemagia.com, si alguien quiere aprender magia, yo os espero. ¿Cuál es el truco que todavía ahora ves a la cara de la gente que dices, es que lo voy a hacer de todas las maneras diferentes, siempre lo hago, y la cara siempre es la misma que es cara de pasmao, que es la que me pasa a mí también?
El final de Apocalípticamente Correcto es uno de los juegos de magia más bonitos. ¿Qué dices? Ya sé que me lo has dicho, pero no se puede... Sorpresa. Para mí es de los más bonitos que se pueden hacer.
Bueno, eso quiere decir que tenemos que ir a verte sí o sí, ¿no me estás diciendo? Ah, claro, claro, claro. Pues si las moscas... ¿Teníamos alguna duda? Claro. Me la acabas de quitar ahora mismo, ¿eh? Bueno, recuerdo, para la finalidad de Congresos de Tarragona, al Carré Arquitecta Rubira II, a las 7 de la tarde, tenéis una cita con él, con Luis Piedraíta. Luis, muchísimas gracias. Muchísimas gracias a vosotros. Adiós espero con el corazón abierto y los brazos latiendo.
Y yo continuo pensando esto de lo de la pechuga y el pollo y no sé qué me estabas diciendo hace un momento. Venga, queda pensando. Un abrazo muy grande. Gracias. Tati, gracias.
Doncs ja sabeu, en Luis Piedraíta, que el tindrem a Tarragona aquest diumenge. Mira, escolta, escolta, escolta. Quiere sentirse libre, radical y genuinamente libre. Gente que dice, en este verano voy a pillarme una autocaravana con los niños. Sí, ya está bien de vivir todo el año en una casa confortable.
Leche de soja, leche de guisante, leche de maíz... Basta ya de ordeñar cosas que no tienen pezones. La desnudez es libertad, al menos en espacios abiertos. En espacios cerrados, ya lo veo más difícil. Un ascensor nudista, yo no acabo de verlo. Doncs això y molt més...
Aquest diumenge, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a les 7 de la tarda. Ja pots comprar els seus tickets, la teva entrada anticipada, a luispedraïta.com. Dins d'Agenda, busques Tarragona i cap allà que hi falta gent.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem! Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Un futur que ens porta el 19 de desembre.
Bona nit.
Bona suerte. Bona suerte.
Com ha de ploure, ja no vindrà per culpa meva, que ja està aquí. 29 de desembre, 8 de la tarda, Teatre a Tarragona. I l'amenaça és gravació disc en directe. Paco i la Luna, hola, què tal? Hola, què tal? Oe, oe, oe, oe. Paco, Paco. Estic assejant ja de cara el dia en qüestió, eh?
Tinc dos mesos i pic per assajar, eh? Estàs a prendre la tornada. Home, home. Però de quines? Ja tens la situació posada al teu caparronet de com ha d'anar tot això, encara que queden... A veure, abans que arribi el dia 19 de desembre, us he de dir que el Paco passarà per Valladolid, per València i per Granada, i si no hi ha alguna cosa més per aquí, que no m'hagi xivat.
Sí, és que en teoria no volia fer res abans del dia 19, perquè volia preparar el concert, però ja tenia firmats aquestes actuacions, així que, bueno, viatjaré una miqueta. Vinga, va. A més a més, la nada m'han dit que és molt bonica, que t'he de dir de València, que no ho sàpiguis, i Valladolid, tanto de lo mismo la mitad. Sí. El Café Teatro, que no sé si són... Són teatres molt grans, allí al...
No, són locals. Ah, molt bé. Sí, cent i pico persones. Hi ha molt de públic allà. Tinc gent molt fidel a Granada i a Miradoliu. Per això ho tenia firmat ja. I a més a més que s'agraeixen, que encara hi ha molts locals que posten per la música en directe i mira que no s'ho posen gaire fàcil, eh? No, no, no.
No, de vegades han de mirar horaris i volums i històries, molt complicat, molt complicat. Sí, sí, sí. Però bueno, aguanten, aguanten. Sí, sí, i que tinguin i que siguin guerreros, que des d'aquí el nostre recolzament total, eh? Igual que passa aquí a Tarragona, que per cert, deixa'm fer un incís, que he descobert a través de les xarxes que aquest cap de setmana la Sala Estona ha fet 10 anys. Doncs mira, per molts anys, eh?
El Fernando i família, que continuen allà també al peu del canó i que les coses, com passa sempre, no són gaire fàcils en segons quin moment, eh? No, no, no. I tant, i tant. A veure, anem cap al 19 de desembre. Per què el 19 de desembre? És un dia especial per tu? És quan el Teatre Tarragona va dir, mira, tenim el 19, Paco, ¿quieres venir?
Sí, és el dia que vaig gravar la primera... No, no, és el dia que havia llibre. Però podria ser, eh?, que aquestes coses passen. Mira, quina pena que hem inventat una història. Bueno, encara tens temps que t'han trucat des del diari de Tarragona? No, encara no. A la pròxima. I com d'aquí al 19 de desembre tornarem a parlar tu i jo, i jo no me'n recordaré que ja hem parlat,
Molt bé. I llavors m'ho dius, doncs sí, va ser un dia molt especial per mi, en aquell moment, i raja raja, i tu m'hi dius el que sigui, i jo m'ho creuré a Pies Contillas, tu ja ho saps.
Comença amb la història. El que fan és escriure històries. Per una més ja no va. Com seria la història del 19 de desembre, per exemple? El 19 de desembre és el dia més important de la meva carrera. Estic claríssim. Perquè és el primer disc en directe. Jo vaig fer el meu primer disc com a Paco Endaluna l'any 2003. I és el primer en directe. I com ho faré? Sí. Home...
Tenia diferents opcions, semblant oferir diferents coses, però dic, no, no, ho he fet a Tarragona. I és de València, per favor, Paco, vine, perquè saps que t'estimen moltíssim allà. Paco, por favor, no nos agassés tu. I a Madrid i a Barcelona, tenia ofertes molt xules per fer-ho, però dic, mira, ho faré a Tarragona perquè, no sé, és molt emocional també això per mi. I bueno, ho vull fer a casa meva.
I quan sorgeix la idea? Perquè, a veure, una cosa és que ja tinc l'edat, però clar, tot això s'ha de moure, i normalment ho moveu vosaltres directament, o sigui que tot això no ve de més a més. No, la idea ve que jo, o sigui, hi ha una part meva dels meus espectacles, que tu saps que has vingut, que no és solament musical, o sigui, hi ha tot, no sé, hi ha una posada en escena, hi ha uns monòlegs, hi ha coses que passen sempre diferents.
Jo dic, quina pena que els discos això no es veu, no? Arribi, clar. Llavors dic, mira, faig un funcionament directe, ho gravo tot, amb vídeo i amb àudio. I després això intentarem ficar-lo a plataforma, si jo tinc contactets de la meva part de guionista i tal, i intentarem que...
que estigui algunes plataformes importants. Molt bé. Home, ja et dic que aquí t'adonarem canxa a les vegades que t'ho vulguis, eh? Que tornes a ser el Paco, t'imagines demà, que tornes a ser el Paco, que no sé si ens vam deixar de dir, i jo, eh, t'obro un micro, eh? Si tu demà me tornes a trucar, i t'imagines, tot el dia, tots els dies d'avui, fins al dia 19 de desembre, parlant cada dia. Que locura, eh? Paco, com està això? Doncs mira, me la doy por.
No m'has de pensar-lo. És xulo, eh? És com una agenda diària. Com en els ànims? Què has fet avui? Com al col·le. Què has fet avui al col·le? Però això seria millor de cara a quan comences desembre. Perquè és que si no, te podíem agobiar. I tu imagina, clar, estem a 29 de setembre. D'aquí al 19 queda una mica. Però clar, quan comencem... Sí, al desembre, el dia 1. Paco, com ho vas? Com el cantari dels Reis. Exacte.
El calendari aquell que obres les finestretes, que hi ha un caramels o xocolata, no? Comença amb el Paco. Què tal avui, Paco, i tu? Ja tinc els músics i ja sabem qui serà el guitarrista. No t'ho diré. És una superbona idea. Tenim ja també algun convidat excepcional que passarà per allí...
Sí, que guai, que guai. És una superbona idea. Vinga, va. Per cert, abans he parlat de plataformes. Hi ha una cosa que no sé si la fas, que m'he ficat a les meves xarxes. A veure... Que tinc una pel·li entre les 10 millors pel·lis de Prime Video en aquest moment. He vist alguna cosa? El top 10, el top 10 d'Espanya i a Viva la Vida, és una pel·lis de la que soc guionista. I, a més, vaig fer la cançó dels crèdits i, bueno, també sorti fent un paperet, no estic quatre xarxes d'actor, no?, però...
Però portaves que veig el guió i avui estic supercontent. La productora m'ha trucat i diu... Paco, que l'estàs petando, Paco! Paco, que lo peta, que lo peta! És veritat. Ja ni em recordaves, una pel·li molt senzilleta, molt familiar, però mira, t'agrada. Una coseta important. Recordem el que passa el dia 19 de desembre d'enguany
2025, Teatre Tarragona. Sí, un concertazo impressionant. Les millors cançons que estem redaccionant de tota la carrera. A més, vindrà una persona molt graciosa i molt simpàtia, és un tros de música, és el meu amic, Juan Ton de l'Equilibrista. Oh, serà Juan Ton, que majo, és veritat.
La farem grossa, eh? Serà un super, super dia, un dia molt gran. I, a veure, Paco, si entro a l'Aluna Punés, allà m'adreces directament per anar a comprar les entrades? Sí, a més, jo he dit al teatre, que és el més barat que puc ficar, i m'han dit, 12 euros. Dic, vinga, 12 euros, el més barat que podia.
I, a més a més, jo recomano també, si voleu, quan entreu dintre de Paco l'Aluna Pones, podeu subscriure-us perquè arribin les notificacions, les notícies, les cosetes, no? Exacte. Això. Mira, ho fas tu millor que jo, la meva promo. I, a més a més, poses el nom, el mitjà, no?, perquè no fa falta. Bé, sí, el mail, això sí que s'ha de posar. A Tarragona, per exemple, i el número de telèfon, i ala, a l'IU. Exacte.
te suscrius i esperar les notícies i si vols, mentrestant vols viure el videoclip del Caribe Boreal o vols sentir qualsevol del disc, doncs mira per ello està tot has vist el Paco? en un moment, eh? tu canvio tot, eh? i a més a més el que dèiem, shows i entrades allà ho tens, Tarragona, Quiero Mi Ticket i recordem que és a dos quarts de nou, que no ho he dit això és, dos quarts de nou dia 19 de desembre
Hòstia, he vist les primeres... Ostres, m'ha sortit un parauloto. Les primeres primeres ja estan agafades, eh? Sí, sí, totes aquestes sí. Però, home, queda... No, no, que queda, que queda. Però jo dic que les primeres primeres, allò que dius, que se t'escapen tu qualsevol cosa i dius-les i ja està. Ja tot està venut, eh? Se t'escapen coses, Paco? Se t'escapen coses? Home, que s'ha quedat divertit. Llensa'ls qualsevol cosa. Ja, home, té, veus altres, guapos...
Alguna cosa farem, la primera fila i tot això seguríssim, sí. Que guai, que guai. Doncs això, que totalment recomanable, que agafeu els vostres seients, que tingueu la possibilitat de gaudir, de cridar molt, de deixar-vos la veu i el que convingui per poder estar amb el Paco a la luna. Paco, que sí que t'amenaço en tornar-te a trucar? Sí, sí, quan vulguis. A tornar a xerrar?
És la recta allà final, ja quan vulguis actualitzem l'agenda. Vinga, va, i de cara al dia, el que et deia, de cara al dia 1 de desembre, si vols, minuto y resultado, Paco, ¿cómo vamos? Com si fos un partit de futbol. Exacte, així ho farem. Oh, quedarà superchulo, eh? Bueno, bueno, ja, ja, ja, ja. No tiro més, no tiro més. Paco, gràcies. Gràcies, gràcies. A tu. I com m'agrada molt aquesta cançó, que ha desbancat una miqueta les altres, he cantat per a ti.
He cantat per a ti. Ai, sí, sí, sí. És molt bonica aquesta, eh? La meva favorita, sí. És bonita, bonita. Gràcies. 19 de desembre, dos quarts de nou. Teatre Tarragona, la gravació del disc del Paco en la Luna. Si entreu a pacolaluna.es, allà directament us pot adreçar per comprar les entrades a 12 euros. O sigui, fantàstic. Paco, gràcies. A tu, a tu. Adéu, guapo. Adéu, adéu. Adéu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un tri.
Doncs vinga, que ja tenim aquí amb nosaltres el Jordi. Ja saps que ell ens dona tres píndoles del passat, del present, i algunes vegades fins i tot s'aventura a dir-nos alguna que un altre futur. No, no és bruix, encara que ho sembla, eh? I ho dic sobretot perquè algunes vegades, i així ho explico, eh?, gràcies, doncs ens diu, he estat a aquest concert, i també en aquest, i també en aquest, i tots gairebé a la mateixa hora, i dius, com s'ho ha fet?
Doncs això, que fa miracles amb el món de la música, el nostre Jordi Sugranyes. Anem a saludar-lo, que tenim aquestes tres píndoles que, com sempre, ens deixen avui dedicades a pirar als Pirats, al Joan Amaric i als My Tips. Anem a poc a poc i amb una lletra. Primer, com sempre, hola, Jordi, hola! Hola, Sílvia, què tal? Com estàs?
Doncs molt bé, i tu, com brava? Jo, bé, gràcies. Com me n'alegro, és que és un crac. Encetant aquest mes de novembre del 2025. I constipat. I a veure cap on ens durà. Doncs vinga, a veure, a veure. Com sempre, i no em cansaré de dir-ho remenant l'arxiu de documents d'àudio i rescatant relíquies.
Unes relíquies que fan possible i nodreixen el retrovisor musical. Té d'apuntat. Això ho diu per la intel·ligència artificial. Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990. Avui fa justament 35 anys. Felicitats. Aquell dia els pirats van sortir per la tele.
concretament pel programa a ritme d'aquí de la televisió Mare Nostrum, el que era la televisió de Reus. Hola, ells són, qui són aquests? El Pilar! Eh, Pilar, Pilar, fa molt de temps que toqueu per aquí, per Tarragona, evidentment que no es capegui perquè el cable... Ja fa la bandera, home, sí, dos anys, sí. A veure, presenteu-se. Hola, jo sóc l'Hector, sóc el Teclas.
Jo al Carlos i toco la guitarra. Jo a l'Evan i soc al Bataca. Àlex Bais. Jo soc al Ramon i foto la tabarra. A veure, alguna maqueta? Sí, una d'ho més. Quantes cançons i com s'ha titulat? Quatre. I la cançó es diu... Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegis aquesta pregunta, no en volem més. Alguna més? I la teva llei, doncs normalment.
A veure, Valtros, per què toqueu aquesta música així? Mira, mira, és que aquest no se l'heu de perdre, eh? Ei, hola, soc jo, soc jo. Aquest espècimen no se l'heu de perdre. No se l'heu de perdre. Eh, treu, treu-t'ho, que es vegi, que es vegi, que es vegi, que es vegi. Escolta, escolta, com te dius?
Jo soc el Héctor. Héctor. Hola. Has recollit bastant aquest concert per comprar-te unes ulleres noves? Sí, si no me les casquen, com han passat en aquest concert, suposo que et trauré per les ulleres noves. T'ha passat a altres concerts, això que acabes amb les ulleres trencades? No, perquè és que no estava en tant estrelés. Avui ja estava en un pla d'estreler, però amb el màxim, i doncs clar, ha passat el que ha passat. Jòdete.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Doncs així anaven ja fa una miqueta ells, els Pirats, Déu-n'hi-do, eh? Que a més a més els vam tenir fa unes sonenetes que tenien la seva actuació especial dins de la capsa de música, ja com a Gloster, òbviament, ja han passat els anys, però jo crec que sempre, sempre...
Amb aquesta efervescència de pirats, però no crec que els caigui mai i no ho facin, eh? No ho feu mai de la vida, Ramon i família. No ens hem avançant, anem cap al següent dels nostres retrovisors musicals. Següent píndola, Jordi. També aquell llunyà 3 de novembre de 1990, fa 35 anys, el cantautor del llibre, Joan Amèric, va presentar les cançons del disc Tornar a l'aigua al Teatre Bertrina de Reus.
Venim el Joan Amèric aquí al 3 de Bertina de Raus i començarem a parlar de l'actuació d'avui, d'aquesta nit. Què t'ha semblat? Pel públic? No gaire públic, però sembla molt densat, no? Sí, perquè m'ho he passat molt bé cantant. La veritat és que cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé.
I hem quedat molt satisfets els músics i jo. Hem grodat un recital bonic. El tenim gravat i el disfrutarem molt sentit. La gent ha estat molt bé. Si no tens res a objectar-te, m'ha agradat tot. Pot ser menys que m'esperava una mica més de gent. Però això ja no depèn del recital. Esta nit és molt més que un gravat de no i un.
És que algú està pensant que s'acaba el dibuix. Esta nit veig un peix de la mà d'un lleó. M'ha veig que el seu astre traidor...
Aquesta nit he de dir per dir la veritat que sovint he nascut dels teus llavis de mar. L'has gravat en la pell, ara graa més de sal com resum.
Després de l'humitat. Una dona buscant més amada de res. De la forma i el fons de la lluna dels peixos. I ha trobat hombres ben bé personals.
Fui a piseres i goma per anar inventant. Podrem fer de la nit un esclat de l'oyunt o marcar en aquell anagrames de funt.
Si he nascut el teu mar o si té mal d'ahir, tot això es quedarà viure en mi. Una dona a buscar aquesta mala darrer.
La forma i el fons de la lluna dels peixos ja ha trobat. Hombres ben més persona, ja pissaré si d'home per anar a inventar.
Doncs és una llàstima que n'hi hagués massa gent en aquest concert del Joan Amaric. Però mira, es van perdre cançons tan boniques com aquesta en directe. Així per la propera, vinga, va. Que ha sigut ple de gom a gom allà on vagi. Joan Amaric, que et volem per aquí algun dia, eh? Aviso anar bé antes.
Anem a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, Jordi, no! Per què? Parlarem d'un concert que va tenir lloc el 4 de novembre de 2006. Sí, demà ja fa uns quants. 19 anys. Uf, no hi era, jo no hi era. A la sala del sindicat de les Borges del Camp. Veus? No hi era. Tres formacions del Camp de Tarragona i van actuar els Sinopsi de Montbrió, els Meitips de Valls i els Setibits de Vilaplana.
Escoltarem per acabar, doncs, els My Tips. Vinga, va. Que presentaven el CD2 de nous. Som-hi. Fins de la setmana que ve Sílvia i uïdors del Flens de Tarragona i del Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu, adeu. Una història que em recorda la veritat d'una vida, una mentida i una estafa de l'Estat.
Durant segles el silenci ha impulsat. Grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull a llibertat.
La guerra acabada, l'intenta nou. Dicta d'una alçada, comença l'enrenou. Se'ns prohibi la llengua als països catalans. La tortura i la madura, sols i una vada.
Fins demà!
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical amb els MyTips.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Doncs aquesta cintoria també ens recorda que tenim a la nostra companya Anna Ortega i que això és carrer d'artistes. Anna Ortega, bona tarda i benvinguda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé, molt bé, contenta ja. Avui els estic dient a tots els col·laboradors i és que fa dies que no sentia la teva cintoria. Clar, és que la setmana passada no hi era. No.
M'estava castanyada. I que bé, eh? Sí, sí, sí. I lliures, lliures com el vent. Home, però et dic una cosa, si m'hagués deixat elegir, jo hauria vingut, eh? Anna, que ja ho sé. Però tu ja saps que és dia de tots sants i que teníem altres coses a fer. Sí, també és veritat. Si hagués estat, per dir alguna cosa, que la festa hagués coincidit el dia 1, dius el dia 31 tots aquí. Perquè jo la castanyada la fem de nit. Però clar, era el dia de tots sants. No, no era el dia de tots sants, sí.
En un moment així com de recolliment amb la família, o almenys de poder viure-la d'una altra manera. Sí, i molt bé. Per cert, bé, fent-te la idea. Jo ja l'hi vaig dient amb temps. El dia 6 és festa, i és dissabte, no hi serem. Jo t'ho vaig dient així, eh? Però d'aquest desembre ja dius. Clar, del desembre. Ja veus? Ja és fiesta? Quantes fiestes, no? Doncs espera't.
Es nota que no m'agrada la ràdio, no? No, no. Vé patint, no s'ho volia dir, però vé patint. Vé per feina, vinga, va. Perquè, a més a més, avui tenim coses molt boniques. Doncs sí, avui tenim un monologuista que d'aquí a poquet sabrem qui és. Ui, no s'ho vols dir encara? No, encara no.
No, encara no, encara no. Que dura junta, que dura junta. Sí, sí, vull mantenir la intriga, però només dic que és molt conegut, sobretot aquí a Catalunya i també a nivell nacional, perquè ha fet molts bolos també per diferents indrets d'aquí de la península. Però, a banda d'això, avui també parlarem i farem un petit resum del que va ser el Festival Inèdit a Barcelona,
amb una coneguda pel·lícula que és una de les guanyadores, com és la de Flores para Antonio, que se va pillar Alba Flores, que aquesta va ser una de les cintes guanyadores, i com a no hi ha novetats musicals, entre d'altres, el disc de la setmana del que està parlant tothom, de Rosalia, que va aparèixer. Estrany, eh? S'ha parlat de Rosalia aquesta setmana? No, per
Jo crec que no. He vist molt, molt, molt aquests dies el senyor Sergio Dalma. Però clar, cadascú parla del que jo crec que li agrada més. Que també, que ha anunciat Gira, però parlarem després. Perquè aquest sembla si comencem escoltant un petit trosset d'aquest monòleg i a veure si la gent sap qui és, sap de qui parlem avui a carrer d'artistes.
Me voy a presentar, por si hay alguien que no me conoce, imagino que son todos y estarán preguntándose, ¿y este quién es? Y me llamo Edu Mutante. Eduardo como mi padre, Mutante como mi madre, una mujer muy indecisa, muy desconfiada. Es de estas personas que no se puede ni ver la tele con ella. Oye, hoy en día en la TET hay, yo qué sé, 60 canales, te coge el mando, empiezas a hacer zapping, pero es que un zapping de mi madre dura más que una publicidad antena 3. Empieza la primera, la segunda, la tercera, así hasta que llega, yo qué sé, al 60. Llega al 60, te piensas que bajan
Pues este mes el monologuista y humorista Edu Mutante se sube al escenario del Teatro Montaner con su nuevo espectáculo, una propuesta que combina actualidad, imitaciones y humor cotidiano marca de la casa. Además, deciros que continúa colaborando con Toni Clapés en el programa de RACU, equipo que acaba de ser reconocido con el Premio Ondas 2025 al Premio Mejor Programa de Radio.
Bueno, muy a tope. De hecho, bueno...
Ahora mismo te estaba escuchando y me estaba emocionando y todo porque a veces no eres consciente de lo que tienes, lo que haces y lo que has conseguido. Y habéis puesto el audio este mío de presentación, que es del anterior espectáculo.
Y me ha entrado como un ataque así como de... Qué vértigo, ¿no? Sí, ¿no? Porque ¿cómo llevas este ritmo tan intenso? Porque vienes de actuar ayer en Salou, no paras entre la radio y el teatro. ¿Cómo lo llevas? Bien, bien, porque al final es lo que siempre... Bueno, lo que siempre he querido hacer. Y cuando empecé con esto de los monólogos, mi sueño era poder trabajar en la radio y sobre todo cobrar...
Poderte ganar la vida con ello, ¿no?, como se suele decir, ¿no? Sí, he pasado 20 años trabajando en radio, pero a nivel local, donde a veces es complicado cobrar, lo que pasa que me gusta tanto este medio y tal, que lo hacías primero también por aprender y luego también por amor y por pasión al...
A la radio, que bueno, que te voy a contar a ti, es que nos encanta esto. La verdad es que sí. Oye, formas parte... Llevas mil años tú también, Ana. Sí, oye, ya son unos cuantos... Bueno, hay tantos, como se suele decir, ¿no? Oye, comentaba que hablando de la radio, estás formando parte del equipo de Toni Clapés en RACU, que recientemente ha sido galardonado, como decíamos, premio al mejor programa de radio. Oye, ¿qué ha significado para ti esta nominación y cómo se lleva por ser parte del equipo?
Pues, claro, yo soy el último en llegar y, claro, tampoco... Yo no estoy, digamos, en el día a día del programa. Yo voy a mis horas cuando me toca y, por suerte, tenemos un equipo increíble que hacen, digamos, el trabajo sucio. Entonces, claro, sí que te sientes partícipe, pero al mismo tiempo hay como un trocito ahí que supongo que será el síndrome del impostor, ¿no? Que dices, bueno, no sé, si al final yo...
llevo tres temporadas y hay gente que lleva 20 años y como que pues les ha hecho claro, es más ilusionante pero bueno, que al final hablas con unos con otros y todo el mundo te dice oye, que no, que eso también es tuyo y la verdad pues que muy emocionante porque es lo que te explicaba antes, después de tantos años trabajando a nivel local que de repente tengas puedes decir que has ganado un Ondas porque también he puesto mi granito de arena
El que menos lleve, porque este programa lleva 29 años, pero al final los últimos tres yo he sido partícipe, con lo cual hay un trocito ahí de la pata del caballo... Que también te pertenece, ¿no? Que también me pertenece. Claro que sí. Pues la verdad que es muy guay y ya te digo, tuvimos todos en general...
Dos o tres días de ponernos a llorar allí cada vez que sacábamos el tema o... Porque, claro... Se imagina que la redacción debía ser una fiesta, ¿no? Poco más o menos. Sí, sí, sí, sí. Claro, yo... Yo qué sé, dices, hostia, yo un desgraciado, ¿no? Un monologuista que tampoco tal y de repente, hostia, un ondas, ¿no? Pues bueno, muy contento, la verdad, muy contento.
Edu, eres muy conocido por tus imitaciones y por esa mirada que tienes sobre la actualidad. Explícanos un poquito aquí en Carre de Artistas cómo nace una rutina, un personaje en ese proceso creativo. O, por ejemplo, cuando estás allí, eres más de, yo qué sé, de improvisar o pules un poquillo cada detalle. ¿Cómo lo haces? Pues mira, desde que estoy en el Versió, precisamente, y que...
y trabajar con Toni Clapés, por ejemplo, lo que me ha dado es siempre a no conformarme con lo que hay, sino que intentar darle una vuelta. Y la exigencia esa de un programa así es lo que te hace luego crecer y ser mejor humorista, mejor imitador. Entonces hay veces que las imitaciones te salen solas,
que de repente te pones a jugar porque ves algo en la tele y te llama la atención y lo sacas. Y otras veces vienen por encargo. A veces te llaman el guionista, te llama por la mañana y te dice que hay una noticia sobre no sé qué. Podrías sacar a este tío o a esta chica o tal y te tienes que poner. Entonces un poco va por ahí. Lo que pasa es que en estos últimos tres años de estar ahí en la radio sí que es verdad que cuando mandas los audios...
pues a lo mejor te dicen, oye, dale una vuelta. Y entonces le das una vuelta y lo mejoras. Cosa que antes, como no tenías nadie que te apretara, pues... Lo dejabas un poco tal cual, ¿no? Sí, lo dejabas tal cual y ya una vez estuvieras en el escenario, a base de hacer bolos y hacer, hacer, hacer, pues ibas a ir perfilando, pero...
Claro, ahora es más trabajo que es el trabajo que no se ve, el trabajo que haces en casa, en el ordenador, escuchándote audio, repitiendo, repitiendo, repitiendo, hasta que lo tienes.
Supongo que en tiempos que están cambiando las sensibilidades, el humor parece ser que, quizá, pero no del todo, parece ser que tenga más límites. ¿Cómo afrontas esto como humorista? O bueno, ya sabemos que el humor es imprescindible en la sociedad en que vivimos, ¿no? O sea que... ¿Pero tienes algún reto, quizá, o alguna limitación por aquello de que...? O cómo lo llevas bien, ¿no?
Nunca he sido un cómico conflictivo o que le guste meterse en charcos y jardines. No sé, hace muchos años que me di cuenta que haciendo un humor como muy blanco y para todos los públicos, pues como que me abría más puertas y tenía más opciones de trabajar en más sitios, porque al final si te quieres dedicar a esto, pues bueno...
lo importante es tener trabajo y poder ir a un evento de empresa, como una fiesta mayor, un restaurante, una sala de comedia, como anoche, que estuve en el City Hall.
de Salou, que es un ambiente un poco más gamberro y que a lo mejor puedes... Sí, porque el ambiente de noche, imagino, cambia un poco, ¿no? Sí, no es lo mismo una discoteca como el City Hall, que es una sala de comedia que llevan un montón de años haciendo monólogos y que la gente está súper acostumbrada que a lo mejor ir a un evento de empresa que tienes que guardar un poquito más las formas...
y ser un poco más políticamente correcto. Entonces, yo creo que los límites al final no existen. Es lo que cada uno entienda por... No sé, por la comedia. Hay gente que le gusta el humor negro y hace monólogos con chistes de humor negro, ¿no? Ah, sí, sí, sí. Bueno, pues al final... Sí, cada uno... Sí, la sensibilidad también es verdad que está a flor de piel, que es que, bueno... Sí. Seguidas las cogen con papel de fumar, pero...
No sé, yo creo que habría que relajarse un poco y, bueno, como dice mi compañero Oscar Saez...
El humor, pues, son palabras, ¿no? No... Sí. Hoy este mes... No, no duele. Es humor. Claro. Hoy este mes quería comentar que te veremos de nuevo en el Teatre Montaner con un nuevo espectáculo. Lleva por título también Saludos Cordiales, pero ¿qué encontrará el público en esta propuesta del Teatre Montaner en Barcelona? A Edu. Bueno, llevamos dos temporadas.
y ahora en noviembre tenemos tres fechas y saludos cordiales. Es un homenaje a José María García porque es uno de los personajes que más les gusta a la gente que escucha el versión Raku. Empecé a escribir el show y de repente todo acababa en José María García.
Bueno, vamos a hacerle un homenaje y el show al final es reivindicar el derecho a la esperanza en tiempos difíciles, ¿no? Cosas que te reconcilian con el mundo y reírnos un poco de esos traumas que tenemos todos, reírnos de la actualidad sobre todo y canalizarlo a través de José María García con diferentes rondas informativas...
conectando con diferentes personajes. Y al final el show acaba siendo un homenaje a José María García porque yo lo escuchaba con 10, 11 años, que me robaba la radio a mi padre y cuando escuchaba a José María García yo notaba que se me movía algo en el pecho y no sabía lo que era. Pensaba que eran gases, pero era muy pequeño para tener gases. Y luego resultó que fue la pasión, que había algo ahí y era la pasión por...
por la radio, entonces fíjate que con cuarenta y pico años me ha llegado la oportunidad cuando ya parecía que estaba a punto de dejar la comedia, Ana, esto lo sabe muy poca gente, pero...
Es que me parece que un día te vi en redes si te ibas a trabajar a unos supermercados muy conocidos. Lo que pasa es que el uniforme no sienta bien a nadie. Pero lo pusiste con tanto humor que digo, no sé... Bueno, no es eso, pero es como el ejemplo que siempre pongo. Al final, este oficio depende mucho de que te llamen, que es un teléfono. Por mucho que tú llames y tal, al final la última palabra la tiene el que te contrata
Y por los temas del COVID, al final muchos locales dejaron de programar comedia. Y bueno, pues tuve ahí muchos meses de mucha incertidumbre donde vas con el gancho y no acabas de tener una estabilidad económica y siempre vas al límite. Y cuando llevas tantos años...
de carrera y vas siempre a ir igual y no acabas de... Sí, como de... Pues eso, ¿no? Sí que piensas un poco... Y pues debido al COVID también, pues se bajó un poco la faena y tal, pues estuve tentado pues eso, de irme a trabajar a algún supermercado, pero bueno... Qué va, qué va. Por poner un ejemplo, pero fíjate que lo que son las cosas sé que... Y tanto. Edu, si hay que tirar la toalla, si hay que tirar la toalla, que sea en la playa, Edu.
Pero bueno, que tampoco hay problema, quiero decir que he estado veintipico años haciendo monólogos y bueno, como cualquier trabajo, pues bueno, tienen sus cosas y si hay que dejarlo y dedicarse a otra cosa y que los monólogos quedaran en un segundo plano, pues tampoco había problema, porque al final lo importante es ser feliz y yo no era feliz, porque claro, tienes que pagar autónomos, tienes que pagar IVA,
Sí, y es un poco... No, no, que es cuesta arriba. Y Hacienda no perdona. Entonces, para estar amargado, estar triste, pues dices, oye, me voy y sigo haciéndolo por hobby. Pero mira, me llamaron de racú, hice el verano...
Le llamó la atención al Clapés, me fichó para aquella temporada y ya llevo tres años y un Honda. Ostras, has visto, has visto. Oye, y en Teatre Montaner vamos a recordar las fechas que vas a tener en este mes de noviembre. Este próximo miércoles, día 12, a las 9 de la noche. Luego el sábado 15, a las 11. Es así, ¿no? Sí, sesión un poco más golfa.
Los sábados, ¿no? Por aquello de... Sí, sábado a las 11 de la noche ya, pues bueno, toca un poquito de apretar, ¿no? Claro. El miércoles de nuevo, día 22, a las 9 de la noche. Y luego también tienes dos fechas en diciembre, ¿no, Edu? Sí. Diciembre y enero.
Hay género también. Yo tengo en diciembre el día 7 y el día 21 las 2 a las 9 de la noche. Sí, exacto. Son domingo. ¿Sabes qué pasa, Ana? Que cuesta tanto vender entradas y al final no tienes ayuda de nadie, no tienes sponsors, nadie te entrevista. Así que os agradezco un montón que me hayáis llamado porque hoy en día si no tienes millones de seguidores en redes, pues a nadie le interesas.
Ya sabes que aquí, aparte de que te seguimos, te tenemos mucho cariñito desde hace ya mucho tiempo, Edu, no de ahora. Tenemos que poner una placa ahí en el escenario porque has venido... Yo creo que a casi todos, ¿no? También con Guillem en Cunin, ¿no?
Sí, ya te digo, sí, sí, habría que ponerte una placa o algo o invitarte a los ondas. Bueno, yo sabes que pasa que me lo paso muy bien con vuestros monólogos y sobre todo con tus imitaciones, que por cierto, para ir cerrando un poquito ya aquí, querría la entrevista, querría que enviaras un saludo a Carrera Artistas, a todos los oyentes, ¿cómo lo haría en este caso José María García?
Pues ahí estaremos, en riguroso directo, por activa y por pasiva, en el Carrer Artistas, con Ana Ortega, una persona que se viste por los pies y que nunca tiene un no por respuesta. Y a todos esos abrazafarolas y correviriles,
Decirles que el tiempo, ese juez insobornable que quita y da razones, pondrá a cada uno en su sitio, porque somos notarios de la actualidad, de lo que unos escriben y otros emborronan. Así que muy buenas noches y saludos cordiales.
Edu, ¿ves cómo tengo que ir a todos los eventos que haces? Claro, es que nos lo pasamos súper bien, Edu. Y el humor es tan necesario que, oye, que nos encanta que sigas aquí al pie del cañón. Felicidades por ser parte de ese equipo que te veremos en Los Ondas, como mejor programa de radio allí con todo el equipo. Y nada, que ya sabes que aquí en Carrera de Artistas, en Tarragona Radio, tienes tu casa, Edu.
Nada, pues mira, si algún día me echan del vertió, ya te enviaré un currículum. Oye, aquí encantados de recibirte hoy y siempre, Edu. Claro. Bueno, que vaya muy bien y nada. Venga, igualmente. Oiga, saludos cordiales, eh. Saludos cordiales. Adiós. Adiós.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Jogar amb un masque, un miens, i, clar, en partir contra el raig, vaig a... Doncs amb una agenda que combina ràdio, teatre i actuacions per tota Catalunya, Edu Mutante confirma que l'humor segueix sent una de les millors maneres de connectar amb el públic. Sí, que això va ser ahir, que és una llàstima, que no ho sabíem.
Però mira, podríem haver anat plegades, no? Doncs això, les dues juntes... Per la propera m'avises abans i anem. Vale, perfecte. Doncs vinga. Perquè ara el que hem de fer és anar al cinema. Vinga, som-hi. Hi ha un festival que és In... Edit.
Doncs la 23a edició del Festival Inèdit es va celebrar des del passat 23 d'octubre fins al dia 2 de novembre al Cinema Saribau de Barcelona, consolidant-se com la gran cita del documentat musical a l'Estat. Amb més de 72 pel·lícules i més de 36.000 espectadors, el certamen ha tornat a omplir les sales amb un 85% d'ocupació.
I entre els títols més destacats hi ha Està que me quedessin vos, que com dèiem era l'alratat íntim del cantant Leiva, que mostra el seu moment més fràgil com a artista en plena crisi vocal i creativa i del que nosaltres aquí ens vam fer ressò. El músic madrileny va assistir a la projecció i va atendre els mitjans al fotocoll d'Aribau, on va confessar que el film és una mirada sense filtres a la seva carrera.
També hi va participar Joan Daussà, protagonista d'un altre dels títols catalans del festival, on reflexiona sobre la trajectòria i la relació entre la música i la identitat generacional. El cantautor va ser rebut amb entusiasme pel públic en una sessió molt participativa.
Però la gran triomfadora va ser Alba Flores amb el documental Flores per Antonio, dedicat al seu pare Antonio Flores. El film, ple de material inèdit i també d'una mirada emocional, va rebre el Premi al millor llarg metratge documental nacional. El seu pas pel fotocoll va ser un dels moments més emotius del festival amb una Alba visiblement convoguda i que va dedicar el Premi a totes les famílies que es retroben a través de la música.
I què et sembla, Anna, si sentim un extracte d'aquest tràiler per poder posar-nos en situació del que trobarem en pantalla en el moment que tinguem l'oportunitat de veure aquest documental, et sembla? Vinga, som-hi. Estava un poco enfadada, ¿eh? Bueno, se murió. Tú no tienes ningún recuerdo.
De ese día no. Yo no tuve despedida, no fui al funeral. Hasta muy mayor no fui al cementerio.
Y creo que también esto forma parte de ese proceso. Intentar comprenderle a él, comprender su manera de vivir y su manera de morir. Ha nacido el Lolillo. Recuerdo una infancia muy feliz. Él cantaba más con Rosario porque Rosario era su colega. Éramos dos en uno.
El de los primeros gitanos rockeros, ¿no? Te hablaba de blues, de Jimi Hendrix. El disco también lo empezó a hacer cuando me conoció, ¿no? Estaba muy bien, estaba muy centrado. A ver, pues... Pregunta, pregunta. A ver, pues... Pregunta lo que no has preguntado. Pues...
Quise saber lo mal, noble, bueno, porque casi siempre los buenos son los que quieren intentar otras cosas en la vida. Eso ya se terminó. Ya se terminó. Vamos a tocar madera. La búsqueda de ese vacío que te falta. Para él era la vida de fuego. Por favor, dame calor. Yo creo que fue el primer día. Yo canté mi vida, vaya. Mi vida, tú cantame. Llévatelo a donde más cómoda estés de vos, ¿vale? Ya te doy esto.
Ara t'he de dir que espectacular, eh? És fantàstica, eh? Perquè és veritat que en aquest film ella es disposa a trobar la veritat sobre qui va ser el seu pare, no? Hi ha materials inèdits en aquesta pel·lícula documental, vídeos casolans, fotografies, dibuixos, imatges d'arxiu i la seva pròpia música també, no? Sí. I...
Ho hem de esperar una miqueta, fins al 28 de novembre, que no podrem veure aquesta pel·lícula documental. Exactament. En el moment del fotocall ella estava molt convoguda també, perquè diu que va dedicar el premi a totes les famílies que es retroben a través de la música.
I el festival, festival inèdit que com deia va tancar portes el passat cap de setmana, cal destacar d'aquest festival que han tingut molt bona acollida els documentals de projectes socials, especialment com El canto de las manos de Maria Valverde.
I Premi del Públic, I solo pienso en ti, dúo de la riba sobre la bonica història darrere de la archiconaguda cançó del cantant Víctor Manuel. Que tindrem a Tarragona, recordem, eh? I aquesta setmana vinent l'Anna Belén estarà també aquí a Tarragona. Exactament, sí, sí, sí.
Ja anem fent guardiola, eh? Perquè tenim uns quants d'interessants que seran per les nostres controlades. Doncs sí, doncs amb aquesta edició inèdit reafirma la seva essència que és fer visible la música com a relat humà i cinematogràfic amb artistes que connecten generacions i emocions i com no tanca una edició que torna a demostrar que la música no només s'escolta sinó que també s'explica, es viu i sobretot s'emociona des de la gran pantalla. Que bona.
I no es mourem del cinema, però passem d'aquest festival inèdit directament a la butaca. A no moure'ns de la butaca, perquè hi ha una pel·lícula que l'Anna ens vol recomanar especialment. Doncs sí, perquè va ser l'estrena ahir divendres, dia 7, i és una pel·lícula que porta per títol Siempre es invierno. Tenemos que irnos ya. Yo voy a quedar. Where's not? Silence. Oh.
Me he dejado por un cantante uruguayo. ¿Y llevabais cinco años? Sí. Aquí estás. ¿Estás segura? Claro. Vamos a morir. ¿Eras tú? Sí. A 20 años. Por la soledad. Por la soledad.
¿Holga? No me mires así. Yo tampoco sé qué decir.
Doncs sempre és invierno. Una miqueta fem dos cèntims de la sinopsi. Miguel, que és l'actor que protagonitza David Verdaguer, arquitecte paixagista, viatja a Bèlgica amb la seva núvia, que és Marta, que és Amaia Salamanca, per participar en un congrés. Allà es precipita al final de la seva relació i després de la ruptura amb la seva parella decideix quedar-se tot sol uns dies més per intentar recompondre el seu futur.
Totalment trencat i desubicat, Miquel coneix a Olga, protagonitzada per Isabel Renold, una dona que treballa com a voluntària al Congrés d'Arquitectura. Al seu costat es començarà a reconstruir i a entendre en què consisteix el seu nou projecte de vida. Cal dir que aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la Blitz, del mateix David Trueba, i que com a actors, ja ho hem comentat, està David Bertaguer, Amaya Salabanca, Isabel Renold, John Arias, Vito Sanz, entre d'altres, i com dèiem, el director David Trueba.
Una pel·lícula que també recomanem i que des d'ahir ja podem trobar al cinema. I Anna, anem cap a les novetats musicals i ara sí, anem en contra de la llotja, eh? Sí, no? Sí. I la primera, el que dèiem fa una miqueta, potser la gran protagonista d'aquesta setmana...
I de tots els noticiaris, des que va fer la presentació, des que ens va deixar caure que tenia un nou disc, la portada... I ha fet aquí un seguiment, ha anat fent un seguiment bastant especial.
que va fer l'Alice Ningparti aquesta passada setmana a Barcelona. Sembla ser que abans de la presentació ja es van filtrar alguns temes que són inèdits i, com no, estem parlant de la cantant Rosalia, que publica Luxe, que és un treball immersiu i innovador. Aquest àlbum és una proposta molt ambiciosa que ha permès a l'artista combinar sons clàssics amb referències operístiques i 13 idiomes diferents en un conjunt de 15 cançons
I, com dèiem, es poden trobar a totes les plataformes ja de streaming. L'àlbum s'ha gravat a la London Symphony Orchestra, sota la direcció de Daniel Badger, i compta amb les veus de Borg, de Carmino, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, que també està brutal, està molt, però la cançó és superxula, també Geritza, i l'Escolania de Montserrat i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i Ives Tumor.
Rosalia presentava per primera vegada aquest treball, Lux, és una peça orquestal que porta per títol Bergain, i està filmada a Varsovia, Polònia, i el vídeo segueix a una dona que passa per un procés de dol mentre lluita per sanar el seu cor. Al final, la protagonista troba la salvació a través de l'espiritualitat.
¿Y si vols? No saben lo que es cotizar. Él es el centro del mundo. Y ya después o demás quedará. Por fin vas a terapia, ser psicólogo, taño, psiquiatra. ¿Pero de qué te sirves? Si siempre mientes más que hablas te hará.
Fins demà!
Bueno, es que, claro, no referirse a él como icono sería para él una narrativa reduccionista. ¿Me entiendes? Nunca le prestas, no. No lo demora. Doncs ara ja no es queda més temps. Mare meva, que ràpid ha passat, eh? Però tornem la setmana vinent. Home, i tant. Amb moltes coses que avui se'ns han quedat el tinter i d'altres noves que aniran pujant. Sí, sí, perquè se'ns ha quedat alguna novetat musical aquí en la retaguardia, però se'n quedarà per la setmana que ve.
Que sí, que sí, i a més a més que no deixarà de ser actualitat. No marxarà ningú dels diferents protagonistes, eh? No, no, no, segur que els trobem tots la propera setmana. I mira, acabem amb aquest Magnòries, amb el teu permís, que és la darrera de les cançons, que l'Spotty tanca el seu disc. Perquè hem de dir que a través de les xarxes també s'ha comentat que l'Spotty...
o falten tres cançons del que després trobem el disc. Ah, d'acord. O sigui, el disc físic i en tres cançons més que no estan a les xarxes. I que és d'alguna manera un regal per tota aquella gent que encara compra discos, que també està molt bé. Home, i tant que sí. I a més aquest crec que s'ha d'escoltar a casa i en una situació perquè han dit d'ella que és una obra maestra. Gràcies, Anna, i fins la setmana vinent. A tu, fins la setmana que ve, a tu i a tothom. Que vagi molt bé. Adeu, adeu.
Fins demà! Fins demà!
Bailando con amor encima de mi cadáver.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ya era hora, ¿no?
Ja feia com a dues setmanes que no sentia i enyorava aquesta cinduria, eh? Valdomero. Valdomero. Què tal, Miguel? Hola, què tal? Que lo vamos a decir, eh? Ser que Dalma, si nos estás escuchando, llama. Por favor. Llama. 977-24-4767. El telèfon de Tarragona Ràdio es farà la teva trucada. I ara que treu un disco, no? Via Dalma 3. Sí. No és molt original tampoc, eh? És el Ritorno. El Ritorno de Teddy. El Ritorno de Teddy. Ho he parlat amb la Maria del Mar?
Sí, ho van comentar. Però fora d'antena, ella és més de Sergio d'Albes, però d'antena. No, no li va. Necessita una valoració de la Mar Pérez de Sergio d'Albes en antena. Vinga, va, ja li diré. Li comentaré que ara quan vingui... Ah, ve després. És que no sé mai si ve després o ja vas. A veure, ella tanca el programa, Miquel. D'aquí una miqueta tinc el Veta. Com jo marxo enseguida. No, és que tu ja te trobes, com he dit, te trobes amb l'Anna, te trobes amb el Veta i a la Mar... Home, algun dia te l'has trobat. Algun dia. Que jo sé que al final he hagut de cridar l'atenció. Sí.
¿Voleu entrar, sisplau? Nos damos unos besos y unos abrazos que, oye, es impresionante. Siempre es invierno. Es un tros de dona. Siempre es invierno. Siempre es invierno. Mira, de això començarem a parlar. Va, que avui anem al cinema. Sí. Me ve de gust, eh? Ya que no vayan a veure la pel·lícula de los javigatos. Hombre, javigatos? No, los javigatos. Los javigatos. Los javigatos.
Aquesta pel·lícula que us vaig recomanar fa algunes setmanes. Jo m'he quedat amb les ganes de veure la de Tron. Tron, tron, tron. Tron, tron, tron. Què passa, tron? Anem amb una nova pel·lícula. Me canvies? Fem sintonida? Em deixa't portar. Em deixa't portar cap al CIDE. Crispetes dolces o salades? Jo salades, però sempre se'n cola alguna.
Jo vull una barreja, jo faig barreja. No, esto no, Silvia. Sí, sí, sí. El dia que agafo una que està molt salada, la contrarresto... Va a ser com el pae. Sílvia, sílvia, sílvia.
Això algun dia et penalitzarà i et denunciaran per fer això, de mesclar palometes, mongetes. Vinga, DJ, anem amb una nova pel·lícula de David Trueva. Sí? Una adaptació del seu llibre Blitz. Amb la maia, no? Sí. No la maia de m'he tirat un pelo, no? No, no. I està ambientada a Bèlgica. Ai, fixa-t'hi, eh? Sí, sí, sí. Aquest matí he sentit alguna coseta, eh? Siempre es invierno. Vinga, va. En Bèlgica. A veure.
¿Dónde está Marta? Me ha dejado por un cantante uruguayo. Y llevabais cinco años. Aquí estás. ¿Has logrado explorar la ciudad o algo?
Un arquitecte que viatja a Bèlgica per assistir a un congrés en el marc del qual la seva relació sentimental s'acaba. A tu casa. A tu casa. Queda desorientat. Decideix quedar-se sol al país per reconstruir el seu futur fins que coneix una dona més gran que ell, la qual treballa com a voluntària al mateix congrés.
I l'actriu francesa Isabel Renaud. Renaud, com els cotxes, quasi, però amb D.
T'ha sortit super bé. És la Olga. És la Olga que diu que la pel·lícula subraya un fet molt important. És el prejudici de la gent jove contra les persones grans. Per què parles així de francès tan malament? Perquè m'he poseït. M'he poseït.
És veritat, perquè... Has viatjat a Bèlgica? No, no, però és veritat, Sílvia, perquè, mira, si tu veus un home amb una dona més jove, bueno, però crida l'atenció quan és al revés, no? Sempre. Doncs és interessant perquè... Que li corten la cabeza. Perquè parla amb naturalitat d'això, de la gent gran, del que el temps passa, però que l'atractiu es pot mantenir. Ah, l'adividor. A veure si te creus que pots ser mallor...
Claro, no tenemos aquí las cosas. Pues también. También. Y el señor de los mayores. Pues eso. Tenemos sentimientos. Y ahora veré cómo diga Maison la película de después. Y si no, que también y el predador. Que te coma el predador. ¿Qué tal? ¿Ha sortido? Bueno. Ahora siempre lo ha hecho María. Es lo menos. Me da miedo el alien este. Respira. Estamos corriendo en ello. Sí. Respire, ja mía.
Està molt bé que estigui l'espegués. ¿Es tu primera cacería? Es su primera cacería. A Botswana. Y has venido al planeta más peligroso del universo. A ver a quién se le ocurre. A quién se le ocurre.
Aquest island està molt bé perquè no s'entén res per la ràdio, d'acord? Perquè tot és visible. Tot és visible. Imagina't que estem al futur, no sé quan, perquè no he vist la pel·lícula. Una protagonista femenina que es veu obligada a enfrontar-se amb els temibles caçadors que han aterrit la humanitat durant molt de temps. D'aquesta forma, no només posa el focus en la lluita per sobreviure, sinó també en l'enginy i la determinació que mostra davant les adversitats. Perquè tenim els predators. Ah!
Sembla en magacero. Bueno. Esto es Halloween. Halloween en la oscuridad. Ya va a ser. Ya va a ser. No sé si recordas películas, Silvia, con pobres criaturas o Kind of Kindness o La Favorita, dirigida per Giorgos Lantimos, que ningú diría que... Sembla Greg, ¿no? Sí, sí. Arriba al cinemes amb una nova proposta. ¿Qué os digo? Bugonia.
¡Buenos días, Cody! ¡Buenos días! ¡Oy! ¡Mira qué bonita! Debería esforzarse en construir un entorno tremendo. ¿Qué significa la historia determinable? Siempre lo mismo como era para promover una nueva generación. Repetimos.
És la Emma Stone. Home, Emma Stone. Que donen vida als personatges en una història en la qual resulta que dos joves conspiranoics acabaran segrestant la poderosa presidenta d'una gran companyia. Que dius. Convençuts que es tracta d'un extraterrestre dedicat a destruir la Terra. Que dius. Sí, sí, sí. És extraterrestre. Paranoia, realitat, realitat, serendípia, doncs no ho sabem. És Bogònia. És Bogònia. A veure, a veure.
Tu pelo ha sido destruido. A tu pelo nació Elvis Presley. Tu pelo hecho en la que...
En las próximas 48 horas, la policía y el FDI buscarán por todo el Estado. Y encara recuperarnos de aquest acudit que sembla el de Laura Rovina, de la... ¿no? De la marina esta morena. Pues niren fent. Vinga, va. Al final, ¿sabes que serem tú y yo, Silvia? Mira, mira, mira, mira cómo lligaré. ¿Sabes que serem tú y yo? ¿Qué? Dos forajidos. Que bien suenan los trailers, que suenan bien. Sí, sí.
Però t'has fixat en una cosa? Com ha patat, eh? Com ha patat això, eh? El Joel Sousa, que porta la pantalla gran No Western, amb Àlex Baldwin. Oh, amb l'Àlex. Aquí va ser quan va passar ja. Ah, això mateix. Sí o què? Que traig la pel·lícula? Sí, sí, sí, escolta. Nos quedamos sin nada.
Sembla el d'escoltar el màquina total, però no ho he dit. Els quatre. Perquè són els que m'han pagat les comptes. Tema important. La història posa el focus en un malfactor veterà que se n'assabenta que el seu net de 13 anys ha estat condemnat per un suposat assassinat. Decideix abandonar-ho tot per rescatar-lo. I viatja de Kansas a la frontera. A la ciutat.
La pel·lícula va acompanyada d'un delicat context, perquè la directora de fotografia, la Alina Hodkins, resulta que va morir durant el rodatge per un tret accidental d'una pistola que portava accidentalment Baldwin. El director també va resultar ferit. Ja saps que va haver-hi molta polèmica i ara s'estrena aquesta pel·lícula.
El van denunciar, precisament. I, a més a més, va estar jutjat, etcètera, etcètera. I estàvem esperant a veure què passava. Que jo crec que, no sé si va sortir innocent o... Suposo, no, si ara està en la pel·lícula i no està engarjolat, no està aquí a Mas d'Enric, doncs... Ui, a Mas d'Enric. No, no ho sé. Leo i Lu, Leo i Lu. Leo i Lu, Leo i Lu. Va. Deixem aquest jardí. Una nena muda. És cert que està molt complicat.
¿Podemos jugar? Tú sí, pero Leo no. És que... Anna, ja estamos. Ja està, i alguna cosa així no és propi d'ella. Resulta que és muda i orfa, perdona, a la que li costa encaixar i que escapa del centre de cuida on viu per anar a una competició de pesca que li recorda als seus pares. Resulta que es troba amb en Lou, un inconformista sense ofici, que trobarà la jove fent-ho tot stop i decidirà portar-la en cotxe, pensant que la deixarà a casa seva. Però, però, però...
La pared acabará emprendre una aventura que les portará a descubrir el veritable significat de la paraula familia. Si vamos a ser una pareja de fugitivos, tenemos que poder confiar uno en el otro. Tu coche necesita un lavado urgente. El coche parece viejo, ¿verdad? Por dentro está como nuevo.
Júlia Sulleiro, Isaac Fertiz, perdó, i Manuel Manquinia, que protagonitzen aquesta novel·la. Ah, són gallegos. Podria ser, eh? Podria ser, eh? Podria ser, eh? Podria ser, eh? Vinga, anem a una altra, el Jaime Lorente. Dime-lo. No em cau molt, el Jaime Lorente. El Manuel Vega, perdó, i la Belén Rueda. Són? Eh? Protagonitzen...
Reversión.
Jacob Santana dirigeix aquesta pel·lícula de suspens, que parla d'en Mario, que resulta que es muda a una nova casa dels seus pares. I el seu germà gran, en David, no s'imagina que aviat presenciarà el segrest d'aquest jove. Un fet que deixarà la família en un estat de desesperació. Ai, tocat infonsat d'aquesta família. 19 dies després, torna. Però alguna cosa no encaixa, perquè no recorda res i actua de forma estranya. A mi esto me suena.
Ay, qué raro, sí, sí, ¿eh? Sí, me suena, me suena. Eso es un thriller. Como si ya lo hubiese vivido. No sé, las bebés en rueda, no sé en qué encaixan todo eso. ¿Por qué deus en la mar a que lo parió? Pues no sé. ¿Berés en rueda? Sí, cuando hace una película, rueda, claro. Claro que rueda, que está ahí la muchacha. Si la tiras, pues también rueda, claro. Depende. A lo mejor rueda hasta el subsuelo.
Vamos a jugar un ratito tú y yo. Pero tienes que parar, Fabián. Ya te gustaría.
Aquí el Fabián, eh? Que guapa. Que són hermanos, eh? Resulta... Resulta que l'Eva i el Fabián són dos germans bessons, que estan a punt de celebrar els seus 18 anys en un estiu ple d'expectatives i promeses. Vamos a estudiar o no. La nit de la seva festa d'aniversari de les seues nides faran un gir perquè es veuran implicats en un tràgic accident.
Resulta que a partir d'aquí passaran moltes coses molt fosques. Però fosquis, fosquis. Molt foxes, com diu la meva filla.
Sona mal rotllo, eh, aquesta película, eh? Perquè hi ha un senyor donant-li cops a una ampolla amb aquesta música, no? Tinc-tinc. Perquè fa com si marqués les hores, no? Ah, vale. Serà, serà, serà. Què passa? Perquè sigui tot així com a més lent. Podria ser. Com a més raro. Nosaltres perquè ens en fotem de tot, però aquesta película no... No, no, de mal rotllo, eh? No és per foter-se'n de tot, eh? No, no, no, estic dient que ens en donà mal rotllo. Va, provem amb aquesta. Va, va, canta. Una que es diu Ufman, un ladrón diferente. A mi ens gusta echar la vista atrás e imaginar si hubiéramos actuado de otra forma. Ai, sí, eh? Ai, de tot dia...
Perdó que he dit Ufman i volia dir Rufman, m'he equivocat. Són Channing Tatum i Kirsten Dance. Channing Tatum, que no té musclos. Que formen part d'aquesta comèdia. És una comèdia. Aquí tenim en Jeffrey Manchester, que no és majordom, que es diu Jeffrey.
És un enginyós criminal que va robar més d'una seixantena de McDonald's als Estats Units. Has d'estar una mica malament per robar McDonald's. També quatre McGoofets. I, a més a més, té la caixa, ja que estem, no?
Resulta que accedeix als establiments de matinada i a través de forats que feia el sostre. Un botrón. Un botrón. Una pràctica que se li atribueix ràpidament amb el nom de Rufman. Resulta que serà detingut, serà tancat a la presó, però aconseguirà escapar i s'amaga en una botiga Toy Saras.
I tot de nens. No volia anar aquí a foto 13. I tot de nens, eh? I allà se construirà un refugi secret sense aixecar sospites. Aquí s'imagina que darrere de la prestatgeria de les nines de la muñeca Leonor estarà el senyor aquest, el Rufman.
I clar, però ha de fer de la manera d'entrar i sortir i que no sigui sospitós que se li vegi molt. Bueno, però mueves dos tableros d'ajedret i ja està. Ah, bueno, també és veritat. No? En un toy seràs? Surtig preguntarem un dia els compans de cascó o alguna botiga d'aquí. Sí, sí, si poden tenir alguna porta secreta on pugui viure algú. O pugui estar el Rufman. A mi o que no el tinguin allà.
Anem amb Kansas, va. No era Kansas també la ciutat de la Dorothy, del Mago d'Oz? Sí, sí, tant. I el Totó, que era un gos, doncs la seva... Un remake, eh? Que potser ja n'hi ha prou de fer remakes del Mago d'Oz. Ai, la màgia, la màgia.
El mag de la ciutat Maragda. Ja teníem que haver estat extingits de fa molts anys. No, no, els sers humans. Entre les bruges extraterrestres no sé com quedem. No sé ni quan quedem.
M'han desmuntat la història perquè era la Dorothy. Sempre serà la Dorothy. Però aquí és la Eli. Una nena de 8 anys i el seu gos Totó. Aquí sí que li mantenen el gos del Totó. Doncs s'hauria pogut dir... Dorothy igual. No, el gos. Ah, el gos. Totri. Clar, Totri. Totri. Totra. Cada dia te quiero amar. Doncs el Totó, que es veuran arrossegats al màgic món d'oz.
la bruixa Gingema te has fet un esguince amenaza de destruir-ho tot no és de Aclinda la del Mago de Oz o Glenda no me recordo no me recordo
D'aquesta aventura acabarà conèixent l'Espanta Ocells, l'Home d'Alumini, el Lleó Covard, amb qui acabaran emprenent un gran viatge per un camí de llambordes grogues fins a la ciutat Meraca. Quina història d'amistat i valentia. Acaba de tenir un déjà vu. Mira, el que m'agrada és que arriba en català, aquesta pel·lícula. Cadascú ha de seguir el seu propi camí. Molt bé.
El nostre camí ens porta cap a una princesa orgullosa. Le presento el retrato de nuestro rey Benjamin. Aquesta també arriba en català, però no he localitzat el tràiler. És un jove i ben plantat rei que s'anomena Benjamin, que ja dius... Benjamin, Benjamin. Resulta que es disfressa de jardiner per anar a treballar al castell on viu la seva estimada princesa Carolina. Trata-me bien, no te ries de mi...
No m'arranques la piel. Amb qui es vol casar. S'amaga sota la faceta d'aquest treballador i descobrirà un jove feliç, amable, que també s'enamora d'ell. Què dius, un jove? Una, una, perdó. Ah, aviat és un jove. Molt bé, molt bé. Que cap endavant tot això. Resulta que els consellers volen mantenir-se al poder i li buscaran un pretendent diferent. Davant d'aquesta situació, els protagonistes hauran de fugir junts en un camí ple d'obstacles.
És una mica Aladín. És el català va dir. És Aladín. Sí, sí. A veure, i a més, a aquesta cança li poses Aladín i també t'ho creus. També. Arriba també, Sílvia, dos documentals, una pel·lícula que es diu L'Imperi, subtitulada en català, i un altre documental que es diu Heridos.
i que parla de quatre persones que, després d'anys de silenci, decideixen parlar obertament de l'avortament a partir de les seues experiències. T'ho explico, tot i que potser no les estrenen aquí, perquè són pel·lícules que crec que són necessàries. Molt bé fet. Clar que sí, que a més a més tothom hauria de veure. Molt recomanable. Vinga, anem amb les plataformes, que no sé fins a un temps i fins a un no, de tràilers. Tira el tiret de carta. Tira, tira, Manolo. Què te'n passa? El Valmington.
Y te ganas la vida con ello. Me has preguntado a qué me dedico, no con qué me gano la vida. ¿Sabes dónde está Yacarta? ¿Qué? Te va a encantar cuando vayas.
Sé que suena raro. Me sento aquí para decirte que tu hija puede ser la mejor de España en un deporte que tampoco conoces muy bien. Es una serie creada per Diego San José, amb els actors Mira Javier Cámara, Carla Quílez...
que segueix en José Ramón Garrido, que és un exjugador olímpic de badminton que sobreviu donant classes d'educació física en un institut públic de Vallecas. Divorciats, sense il·lusions, la vida acabarà donant un tom quan en un torneig descobreix la Mar, no la Mar Pérez. Una jugadora adolescent que podria ser el bitllet que buscava per complir el seu somni de competir a Yacarta, una ciutat on els jugadors com ell són respectats
No com aquí. Saps que la de Jakarta me sona una miqueta com si cridéssim Jumanji? Jakarta! Jumanji! Jakarta! Movistar Plus, que està molt bé, perquè estrena també documentals, per exemple, sobre Aràbia Saudí, també un sobre vikingos, la creación de un imperio, tot això ja s'ha estrenat, o un sobre Nicolas Cage, el geni de Hollywood. Nicolas Cage... Nicolas Cage... No estava una mica vingut a menos, ja, el Nicolas Cage.
Tu ja saps que és l'home de les mil cares. Sempre té la mateixa. Clar, clar, clar. Pels amants de Maxton Hall. Tu també. Arriba una sèrie, la segona temporada de la sèrie a Amazon Prime. Sí. Maxton Hall, un mundo entre nosotros. Ah. I també arriba una nova entrega de Tatsuki Fujimoto. Què és això? No ho sé, no ho sé. No ho sé, però arriba a la plataforma. A la plataforma.
Mentre que Apple TV+, la de la poma, estrena aquesta, me la vull mirar, una serie de ciencia ficció que es diu Pluribus. Buenos días, Carol. Buenos días. ¿Podemos hacer algo para animarte? Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc. Tanc, tanc.
És el creador de Breaking Bad, eh? Un dels creadors de Breaking Bad i que ara signa aquesta nova producció que s'estrenarà a Apple TV+. La trama, m'hi preguntaràs. Vinga, va, la trama, t'hi pregunto. Se centra en la persona més desgraciada del planeta i de com aquesta ha de salvar el món de la felicitat. No sé res més. Ja està. Però em ve de gust. I això ja t'ha cridat l'atenció per anar a veure-la. Sí. Bueno, aquesta la podem veure a la tele. Ah, sí.
El 1 de novembre, si teniu la plataforma Sky Showtime, arriba, Camino a Arcadia. He hecho cosas. ¿Qué pasa? He hecho cosas. Gracias, me arrepiento mucho. Pues no la hagas. Pues vocaliza. Claro. A la boca. Todos tenemos un pasado. ¡Pasado! Suéltame, pasado.
Una sèrie que narra la vida d'en Pablo. Pablo és un entrenador d'un equip juvenil a qui no li falta res. És conegut pel seu caràcter amable, pel seu caràcter tranquil. A Arcàdia ningú s'imagina que pot tenir un passat fosc i perillós. Avui la cosa va de passat. Resulta que la seva exdona...
que no l'ha oblidat, arribarà per sacsejar la seva pacífica vida. Ai, ai, ai. Què et sembla? Molt malament, molt malament. És que sembla que arriben del pasado. Passa suelta del pasado. Malament, malament perquè després tu ja estàs tranquil, la mar de res, superbé. Claro, tu ja has girat màgina, jo hace anys hice el que hice, però bueno, ja ha prescrito. Sí, sí, ja ha prescrito.
No ho sé, anem a una altra sèrie documental que arriba a HBO Max, que es diu Expediente Vallecas. El caso Vallecas està en ese top 3 de fenómenos paranormales mediàticos. I això ho vam seguir fa temps. Te recordes al Boira, al programa dels misteris? Adelante, Alex. A Tarragona Radio. Sí, sí, sí. Doncs ho van fer, van fer aquest Expediente Vallecas. El primer informe policial en el que se reconocen fenómenos paranormales. Sí. Gregorio Sol. Estàbamos todos. La mujer del descansillo. Bueno, d'on està?
La casa del terror era... Se fue a buscar pasteles y nunca regresó. Y mi madre era el director de esa casa del terror. La verdaderamente que estaba muy alterada era la madre.
Yo a día de hoy mantengo que en mi casa pasaban cosas. Mi casa también pasa cosas. Bueno, pues resulta que explora aquest documental el cas del poltergeist més mediàtic de la Star. Caroline, més mediàtic de la Star. Después de la inexplicable muerte.
Ha mort una jove de 17 anys inexplicablement i el que semblava un fenomen paranormal s'acabarà convertint en un malson que destrossarà els Gutierrez. 30 anys després, la família reviurà els fecs.
No ho veuré, eh? Ja t'ho dic ara que ho veuré. Només per recordar-ho, eh? Tens HBO Max? Tengo un Franz Constell. No, no, que si tens la plataforma HBO Max. Ah, vale. Deixa'm les contrassenyes. Abans t'explico que Disney Plus ens porta la plataforma.
El perro se tira al suelo. El documental Fuego y Agua, ¿cómo se hicieron las películas de Avatar? Ay, Avatar. Que torna una altra de Avatar, ¿eh? Ah, pues por siempre eso, por tal documental. Mira, que te miro, que te miro, properament... Es que es properament. Arriba, Avatar, Fuego y Cenizas. Al día 19 de desembre. Vale, pues abans han fet Aguatar, Fuego y Agua, que es el documental sobre cómo es van a fer. I, Silvia, acabem amb Frankensteins.
Guillermo del Toro, que s'endinsa en una nova adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per Mary Shelley l'any 1818.
Que bonica la música. Sí, eh? M'agrada molt. L'obsessió d'un metge per reviure els morts i donar-los la vida de forma científica resulta que unes pràctiques que portaran al naixement del monstre Frankenstein, que no acaba de trobar quina és la seva identitat. No m'estranya, si estàs hecho de partes i que es veu forçat a lidiar amb el rebuig de la societat. Que té por de la seva aparença. Clar, clar.
Però si te fixes, de veritat, de veritat, els monstres... No era ell, el monstre, eh? Què vols dir? Perquè ell era com un renascut. No, clar, clar, clar. Clar, ell era una senzillessa personalificada. La pel·lícula va formar part del Sitges Collection, del Festival de Cinema de Sitges, i es va estrenar fa unes setmanes a les sales de cine.
Però com fa setmanes que no fem Sílvia... Clar, perquè si l'excusa de que ara fan festa... Ara no puc venir... Aquesta t'agradarà. Muerte por un rayo. Què dius? Arriba el 6 de novembre també a Netflix. No tinc més informació, però potser és de gent que mor perquè els toca un llamp, potser? Ah, podia ser, podia ser. No? Sí, sí, sí. Bueno, provarem. A veure què és. I acabem Sílvia amb Trescat. Resulta que torna...
Crims. Que bonic. Carles Porta. Perquè la llum... Trobarem llum a la foscor. Això mateix. Arriba amb un cas de l'octubre del 2004 a l'Hospitalet de Llobregat. És el doble crim de Bellvitge. I si no, una cosa completament diferent, que és Zenit, el concurs musical... Zenit, perdó, el concurs musical presentat per Miqui Núñez amb una segona edició que té menys concursants i un nou capità. Alerta.
Leslie de los Sirex. Què dius? Tal qual. Amb la Su, el Lildami i la Gisela. Però Leslie... Leslie... Jo crec que pot donar molt de joc, eh? Encara que tu i jo, jo me quedava amb el Joan Reig. Si jo tuviera una escova... Home, quantes coses, barreries. Barrerida. Home... Sí, sí, gluten, eh, tot això. Sí, mira...
fer una pujada de sucre. Pues res, el cinema, que podeu anar a triar Remenà i mirar les pel·lícules. Molt bé. La setmana que ve més. Gràcies. Adiós. Adiós. Adiós guapo. Adiós guapo. Adiós guapo. Adiós guapo. Però pia d'alma. Pablo.
Que raro son el teu nom repetit tantes vegades, tio. Saps que estic veient, cariño, encogido a los niños? Que dios, ara me l'expliques. Súper chuli. De què va? De que encoge a los niños.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
La terra es plana, ho sap tothom, però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons. Potser tinc ànima, no ho sé, però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi. Doncs gairebé, gairebé que sí que el perdem, aquest fil, eh? Ja us aneu a dir, perquè a més a més fa dues setmanes vam comentar amb el Beta. Fins la setmana vinent, fins la setmana vinent. I va ser acabar d'acomiadar-nos. Amb molta alegria. Però te'n recordes, Beta? Va ser acabar d'acomiadar-nos i tots dos vam dir...
Oh, que no, que la setmana vinent és dia 1! Clar, que va ser dia de tots sants, i clar, comentàvem, home, però si el dia de tots sants, si caigués en dissabte, ai, caigués en dilluns o en dimarts, seria festa, veníem de la castanyada, i clar, és un dia, precisament, on la gran majoria anem a arretre homenatge i també...
ens acostem més al cementiri, estem amb família, i és un dia una mica especial. No res, que ens vam adonar quan hi havíem tancat els micròfons, ja havíem acabat, i no hi havia manera d'aturar enrere. Aleshores, no res, demanem disculpes, però al cap de dues setmanes...
Aquí estem. Hem canviat l'hora, ara som més joves. I reprenem el fil que havíem deixat. Per cert, bona tarda a tothom. Bona tarda, Beta. No passa res. Era molt important deixar clar aquesta cosa, perquè molta gent, després nosaltres, eufòricament, de dir fins la setmana vinent. Suposo que la cançó que vam posar al final també ens va posar d'autoestimes. Són supercontents.
Això mateix. Aleshores, doncs, no res, que hi ha hagut aquest petit parèntesi de tots sants, però el fil segueix igual. Molt bé, i seguim aquí, eh? El fil que vam deixar fa dues setmanes... I què té a veure amb Tarragona? Això mateix. El tornem a recuperar perquè se'ns va anar una mica de temps... Una mica, tu creus? Fa dues setmanes, coses de...
El directe. És el que té el directe, t'ho dic en sèrio. A més a més, quan li posem tanta passió al que fem, que jo crec que els nostres oients ens ho noten, clar, tens aquesta sensació... Però és que saps què passa, Sílvia? Li posem passió perquè són notícies que interpel·len...
opinar, no?, perquè, esclar, estem parlant de temes que ens afecten, no?, la contaminació, tant sigui de plàstics, ja sigui de cotxes, de qualsevol cosa, això mateix ens interpel·le molt, però, a més a més, si les notícies tenen el seu focus o la seva font a Tarragona, encara ens hi sentim més interpel·lats, perquè, esclar,
formen part d'aquest territori, i ja siguin per qüestions negatives o per qüestions positives, esclar, aquesta interpel·lació és el doble, no? En aquest cas, doncs, és la part positiva, perquè com vam avançar fa dues setmanes, doncs parlaríem de la primera gasolina 100% renovable a escala industrial i que es fabrica aquí, a la zona de Tarragona, no? A la refineria Rapsol, que està aquí al costat mateix, que... Senyor Rapsol, senyor Rapsol...
personalment no estigui dins del terme municipal de Tarragona, però els seus efectes abasten, els seus fums en aquest cas, abasten moltes poblacions, perquè ja siguin els barris de Ponent, ja sigui per qualsevol cosa, doncs ens arriba la influència de la petroquímica, de la Repsol, vaja. Bé, la qüestió és que vam deixar gaure
aquesta notícia sobre que s'havia aconseguit aquesta fabricació ja a escala industrial, perquè fins ara tot era investigació, era recerca, i ara sí... És una realitat. És realitat, perquè, a més a més, s'hi van posar les piles i van dir, ja que és factible, es pot fer, doncs anem a fer una fabricació a escala industrial. O sigui que vinga, vinga, fer aquest combustible 100% renovable.
I, doncs, anirem desenvolupant la notícia. Ara sí? Sí, perquè el titular és molt llaminer, allò que dius, la primera gasolina 100% renovable a escala industrial, que es fabrica aquí a Tarragona. Però, esclar, la gent es pregunta, sí, però el combustible es pot utilitzar en qualsevol vehicle de gasolina? Doncs sí, es pot utilitzar en qualsevol vehicle de gasolina, perquè de moment fan gasolina, no és diècil, no és gasoil.
I es pot fer sense modificar el cotxe ni les infraestructures de provisió. Això vol dir que el cotxe, si rep aquesta gasolina 100% renovable, l'acceptarà el cotxe i funcionarà igual que de les gasolines fòssils 100%. Però no s'ha de moure res, no s'ha de canviar filtres... I les infraestructures tampoc, infraestructures de provisió. Les benzineres també. No has d'anar a una benginera...
on ha de canviar tot el circuit per poder posar-ho... I fer una cosa, no, aniràs al mateix subministrador i buscaràs aquesta benzina 100% renovable i ja està, vol dir que tampoc les benzineres l'hauran de canviar de dalt a baix per subministrar aquest nou combustible. Per la gent que treballa a les benzineres i que porta a les benzineres és una bona notícia també, perquè és un altre producte que poden donar...
Afegiran un nou dispensador que posarà això, gasolina 100% renovable, que té un nom. Es diu Nexa 95. De moment s'ha començat a distribuir amb benzineres de la Comunitat de Madrid i alguns punts de Catalunya, però progressivament s'anirà extenent. A Tarragona, aviat ha vès, si no tinc mal entès, pel mes de desembre,
es començarà també a implementar les benzineres que tenim aquí al costat, aquí a Tarragona, al sonar de Tarragona, vaja. Que si a partir del mes de desembre aneu a una benzinera, en aquest cas hauria de ser Rapsolt, no és que vulguem fer publicitat...
Però és l'única que fabriques, les coses són com són. Si voleu posar aquesta benzina 100% renovable, haurà d'anar a una benzinera d'aquesta empresa que la produeix, que en aquest cas és Rapsol. Si aneu a partir del desembre i veieu un sortit que posa Nexa 95, sabreu que aquesta benzina ha estat produïda
De manera, explicarem què és això del 100% renovable, però sapigueu això, que és aquesta nova benzina que, alerta, aquesta també és bona, a banda que els cotxes no han de patir modificacions... Tinc aquí la fitxa tècnica d'aquesta benzina, eh?
A banda que els cotxes no han de patir modificacions, que l'acceptaran sense haver de fer cap canvi, a banda que les benzineres només han de posar un nou sortidor dels criants, afegint un de nou, i això tampoc no és canviar la benzina, és afegir un nou sortidor, doncs...
Rapsol apunta que el seu ús, en aquest cas aquesta Nexa 95, redueix més d'un 70% les emissions netes de CO2 respecte a la benzina convencional.
T'he trobat una cosa. Sí. Que estava buscant. Sí. Estaves parlant d'això i aquí no saps què m'ha anat a mi. La meva ment marxava cap aquí. Mira, escolta. Este combustible orgánico es delicioso. ¿Por qué yo nunca voy a hablar de él? Es una conspiración, hermano. Esos petroleros tienen comprado el gobierno. Nos llenan de mentiras el tanque, hermano. Entiendo. Està lleno, ¿sí? No lo sé. Però és la part de Cars, de la pel·lícula Cars... Ah...
en el qual hi havia un que estava venent la benzina bona, diguem-ho així, que és la benzina ecològica, i que, clar, li deien, però com t'has tornat boig, que això no pot ser? I cada vegada que parlava d'aquesta benzina ecològica en aquesta pel·lícula, li deien que si estava boig, doncs no estava tan boig. Bé, doncs mira, quan van fer aquestes pel·lícules, els Cards, doncs... Ja fa una mica d'aquesta pel·lícula, eh?
Per això mateix, en aquell moment, tot era experimental, estava en fase d'investigació, de recerca, i ara, doncs, després de molts anys, han pogut veure que sí que és factible fabricar-ho, i aleshores, doncs, ara ja és realitat. Clar, clar, clar. Una pel·lícula era una mica ciència-ficció, doncs, ara és realitat, no? Es deia Phil Moon, el personatge, i que ell tenia la seva consciència ecològica, es caracteritzava precisament per utilitzar biocombustible,
I de la seva filosofia? Doncs mira, és això que l'empresa Repsol apunta que el seu ús, tornem a insistir, redueix més d'un 70% les emissions netes de CO2. És allò que dius, home, doncs si la benzina a partir de...
els fòssils, en aquest cas el petroli pur i dur, produeix aquesta contaminació i utilitzes una renovable i redueixes un 70% d'aquesta contaminació, i han fet un pas. Aquí després hi ha dues preguntes que ens fem, però abans deixem acabar d'explicar això de la notícia, que tornem a insistir.
que aquesta nova canzolina, Nexa 95, és fabricar el complex industrial de Tarragona amb un procés propi desenvolupat per científics del grup Rapsol, en col·laboració de l'empresa nord-americana Honeywell, que és una empresa de serveis que ofereixen assistència tecnològica i estan en molts àmbits, des de qüestions domèstics, des de qüestions industrials, fins i tot aereoespacials. Són d'aquelles empreses conglomerats que ho toquen gairebé
tot. Tot, sí, sí, sí. Aleshores, doncs, clar, Rapsol ja té els seus científics, però va demanar la col·laboració d'aquesta empresa nord-americana, Honeywell, i entre tots dos, doncs, van aconseguir fer realitat aquesta NEX-195, aquesta benzina, doncs, ecològica, 100% renovable.
Aleshores, doncs, com deia abans, el cotxe no s'ha de modificar res, les infraestructures de provisió tampoc, i aleshores, doncs... Oh, és una meravella. Té efecte de client que manté més netes les vàlvules d'admissió.
Sí, de moment és això que ja s'està comercialitzant amb 20 estacions Repsol de Catalunya i Madrid i estarà disponible en 10 estacions de servei més abans de final d'any en ciutats com Tarragona, Saragossa, València i Bilbao. Esclar, aquí Tarragona ha demanat pas, no és...
No té la categoria com València i Bilbao, però si la refineria la tenim aquí a prop, doncs d'alguna cosa ens hem de beneficiar, no? I per això que dic, abans de final de l'any, al mes de desembre, doncs també a Tarragona podrem tenir l'annexa 95.
Repsol defensa que la fita de produir una gasolina 100% renovable a escala industrial demostra que els combustibles líquids renovables són una opció real per a reduir les emissions del transport. I el grup reclama que revisi la prohibició del motor de combustió per l'any 2035. Ai, ai, ai, ai. Aquesta és una de les coses que ara en parlarem. Sí, sí, sí.
També la companyia defensa que per assolir els objectius climàtics marcats per Espanya i Europa és imprescindible reconèixer la contribució dels combustibles 100% renovables en la descarbonització del transport per carretera. I aquí obren aquestes dues preguntes. Primera... Quins melons, eh? Primera, esclar, la Unió Europea diu a partir del 2035 ja no es poden vendre cotxes amb motor de combustió.
Però, si s'obre la via que els motors de combustió fan servir un... Contamini menys. Això mateix, diguéssim, una benzina que contamini menys, esclar, ja es posa una mica entre dit això. Ja no té raó de ser, perquè no ha avançat un punt.
Bé, però jo no posar-ho el 2035, no posar-ho una mica més amunt, no? Vol dir, ara nosaltres aquí no ens volem decantar cap a una banda ni cap a l'altra, Sílvia. No volem donar raó ni a Rapsol ni a la Unió Europea. Però, és clar... I és que després t'explico una cosa.
Rapsol ha posat aquí interrogant. És clar, si el 2035 és l'any que ha fixat la Unió Europea per dir no es vendrà més cotxes de combustió, motor de combustió, vaja, és clar, ve Rapsol dir que els nostres benzines, doncs, ens dedueixen un 70% de contaminació. Aleshores, no té sentit que mantingueu aquesta data. La podeu pujar al 2040, als 1.45...
Però, esclar, nosaltres estem contribuint a això. Aleshores, esclar, l'alternativa que hi havia ara, que era dels cotxes elèctrics, també queda així. Dius, sí, és una bona alternativa, però, esclar, si els motors de combustió també no contaminin tant, s'obre un altre meló que dius, ostres. I l'altra pregunta, l'altra qüestió, és la de...
les zones de baixa emissió que vam deixar anar fa dues setmanes. Sí, t'ho vam comentar també, vam deixar caure, que aquí a Tarragona no m'entrava. S'implementen les zones de baixa emissió, les ZBE, el proper mes de desembre, que hi haurà una part del centre de Tarragona...
Que no es poden entrar en el cotxe, segons quins cotxes, això mateix. Clar, Rapsol també diu, però si els cotxes que tinguin aquesta benzina... Contaminen menys. Contaminen menys. Al millor també s'havia de mirar qualificacions. Com ho saps tu, quin cotxe porta una benzina o porta una altra? També és molt complicat, no? Però és clar, els de Rapsol també tenen les seves raons per dir, bueno, però si el cotxe...
que entra, no contamina tant, podria entrar, encara que tingui 15 anys o tingui 20 anys. Però, esclar, si baixa la contaminació podria entrar. Però, esclar, el problema és això. Com ho saps? Si porta la gasolina bona o la dolenta. Bona en un sentit renovable i dolenta tota la vida, no?
Ara t'afegeixo i un altre meló, perquè a més a més vaig sentir un senyor, que ara no me'n recordo, era un entès, d'aquelles coses que de tant en tant et trobes per internet, i que em va deixar un munt d'interrogants oberts, perquè em deien que més que per la història de la contaminació com a tal, era més com a classisme.
Classisme. Classisme, t'explico. Ell donava l'exemple que hi havia un cotxe, ara no me'n recordo quin deia, que era de l'any 80 o 90, i que, clar, per ser del 90 o el 80 no podia entrar en aquesta fase de baixes emissions. No podia entrar a les zones de baixes emissions. Però resulta que hi ha un cotxe que val 70, 80, 100.000 euros
i que contaminava el doble i era actual. Ah, ja. M'entens? Sí. I clar, dius, a veure, de veritat què estem mirant? Sí. De renovar i que hi hagi cotxes nous i que la gent es canviï el cotxe vell o de veritat el que contamina? Sí, sí, sí. Però clar, si és de veritat el que contamina, potser aquest cotxe que val 7.000 euros i que contamina el doble que dels anys 70... No hauria d'entrar. No hauria d'entrar. Sí, sí. Però està com a etiqueta eco. Ja, bé, doncs... Perquè és nou. Aquí...
Aquí se'ns escapa alguna cosa. Per això et deia que aquí hi ha moltes coses que jo crec que s'han d'arrascar i que s'ha fet una... Eh, vamos a hacer todo, somos liberales. Compte, perquè podem desgraciar la vida de moltes famílies. Hem de finir una mica. I la gent no té ara mateix, depèn de com, 20.000 o 30.000 euros perquè estan els cotxes pels núvols per canviar-te el cotxe.
Però és que és això, no? Has obert un altre interrogant, però ja són tres, no?, el que dius tu. Després, esclar, vull dir, abans que fos realitat aquest combustible 100% renovable, tot era en fase d'investigació. Com no hi havia alternativa a la benzina que utilitzem ara, que és la que contamina, de debò, esclar, doncs els dirigents, els polítics van dir, bueno, hem de fer una cosa. Va, posar amb el 2035 que no es venguin més cotxes de combustió, anem a electrificar-ho tot,
I dius, mira, doncs, anàvem per aquí, cada vegada hi ha més vendes de cotxes elèctrics, i, bueno, sí, sí, anàvem per aquest camí. Però, esclar, una cosa que era en fase experimental, que no sé si ho aconseguiran, doncs va a Repsol, aquí a Tarragona, en científics d'aquí, de casa nostra... Són molt llestos, a Tarragona. Aleshores, doncs, aconsegueixen aquesta benzina 100% renovable, que, segons ells, contamina un 70% menys dels combustibles que utilitzem ara. Aleshores, esclar, dius, home, però si contaminen menys...
Clar, quina raó de si hi ha? És per treure aquests motors. Aquesta zona de missions s'hauria de tenir algú a la porta de Tarragona per dir alguna cosa medint. El que passa és que trigaríem cinc dies a arribar al lloc. Aquest altre segon meló, que hi ha tres, doncs aquest seria el primer, el segon és el tercer, doncs el segon seria qui entra i qui no entra a la ZB.
I de quina manera, clar. Perquè potser tu et saps gastant una pasta, perquè m'imagino que a principi tot això valdrà molts caledons. No sé si sortirà a l'euro i mig, a l'Hidre. Però és curiós, no, Sílvia, t'adones que com és la tecnologia, que quan n'hi ha alternatives, doncs diuen, bé, mira, com els motors de combustió de tota la vida contaminen molt...
Doncs anem a electrificar, anem a implementar el cotxe elèctric i posem una data que la gent vagi canviant els cotxes i vagin canviant del motor de combustió al motor elèctric. Posem una data llarga, 2035. Allà vinga. Com aquelles pel·lícules del futur, no? Que dona temps, no? Dona temps. Perquè, esclar, són 10 anys encara que queden, 2035. Aleshores dius, molt bé, doncs anem per aquest camí. Fins ara tot anava això. Però, esclar, te surt. Te trenca. Te trenca tot.
Un combustible que contamina menys i no està fet per petroli, està fet per energies renovables i dius, ostres, això no m'ho esperava, aquí hi ha sobre un debat, els polítics, els científics, els mediambientalistes i diuen, ostres, aquesta no ens l'esperàvem.
Ara què fem? Ara què fem? Ara què fem? Ara és allò de, vinga, una altra vegada reunim-nos tots i a partir d'aquí, senyors de Ratzol, espereu-vos una mica, home. Jo sempre seré partidari de l'electrificació, però, esclar, si venen una empresa que són, entre cometes, els culpables de la contaminació, entre cometes, deixeu-vos moltes cometes perquè culpables no directament, però indirectament culpables. Responsables, vinculades.
de la contaminació, provint aquests combustibles de fòssils i tot això. I que tot sigui més net. I ells investiguen perquè sigui més net amb aquests combustibles, doncs, ostres, què passa aquí, no? Benvingut sigui d'aquestes idees. I canviem-ho tot, si és possible.
Jo, sense deixar de defensar l'electrificació, doncs si t'ha ve una empresa i redueix un 70% la que té menaixut, doncs benvinguda sigui. Sí, sí. A veure, què t'he de dir també... Que ha de coexistir uns anys més. Doncs això, la paraula la tenen els polítics. Però és clar, s'ha obert un front que no...
No estava, no era previst. És a dir, de cop i volta hem vist la llum, no? Hem trobat una altra llumeta que ens dona una altra perspectiva totalment diferent. És clar, són també tot interessos econòmics, perquè, esclar, això d'un pla rapsol és aire, és oxigen, perquè, esclar, vol dir que la seva manera de produir aquests combustibles poden durar uns quants anys més, perquè, esclar, si anaven cap a electrificació, adeu refineries, adeu benzineres, si anaven cap a aquest camí, evidentment, és la mort. Està molt complicada.
Sí, clar, però anàvem per aquí, no? Però, esclar, si te surten que nosaltres som els combustibles que no anem minent tant, ara diem, i ara què? Ara què? Què fem amb les bateries? Per això és oxigen, perquè allargar, doncs, això, aquests productes, aquestes produccions químiques, doncs, això de convertir el petroli en gasolina, i en aquest cas, doncs, ara convertir les coses que ho explicarem, que són els combustibles d'origen 100% renovables...
O sigui, convertir aquestes coses 100% renovables en combustible. Doncs mira, què són els combustibles d'origen 100% renovable? Doncs mira, són els que s'assumen a un tipus de combustibles produïts a partir de regius orgànics, agrícolars, forestals, olis de cuina usats i altres matèries orgàniques.
Els combustibles d'origen 100% renovable són una alternativa per a la mobilitat actual i bé, i tenen unes avantatges que els fan millors dels combustibles que coneixíem fins ara. El que dèiem, que sense deixar de produir combustibles es renoven. Allò que diuen, renovar-se o morir.
Ara, torno una altra vegada cap al món del cinema, perquè tu ja saps que jo sempre busco simils. Sí. Te'n recordes la pel·lícula amb què el protagonista, o una part protagonista, era un Deloria en què viatjaven el temps, Regresa al Futuro? Sí. Tu te'n recordes amb què s'alimentava? Sí. Sí, sí, sí, sí, sí. I m'estaven recordant també ara... Anaven els covells de la brossa...
i el que recullien de les peles de taronja, de plàtans, de verdura i tot això, i omplien el dipòsit. Bé, doncs això és encara sense ficció perquè tu no pots agafar les restes orgàniques i posar-les al cotxe. Això és una mica sense ficció, però el que ho fa la refineria sí que ho pot fer. Aquestes restes orgàniques les poden convertir en combustible. Perquè vegis, eh? No has d'anar a buscar els covells...
T'imagines? Però més o menys seria això. Els covells estarien nets com una patena, eh? Sí, però més o menys seria això. Seria el mateix procés utilitzar aquestes restes orgàniques dels covells, però jo no ho faries tu, faria la resort per tu. Clar, clar, clar. Nosaltres ja t'ho anaríem fet, ja tot. Sí, no és que ho faria, és que ho faia. Ho fa, ho fa ara mateix. Molt bé.
Bé, doncs mira, va, acabem, perquè si no... Digues, sí, que et dona cap a la música. Mira, existeixen dues alternatives que es diferencien en funció de les matèries primeres i les tenim utilitzades per a la seva producció. Són dues, hi ha dos tipus de combustibles renovables. Els biocombustibles, o sigui, regressa al futuro... Has vist? S'obtenen a partir... Pel·lícules...
residus orgànics com olis de cuina usats, closques de fruits secs o restes de poda, evitant la seva per llançar-los i convertir-los en combustibles per transport, calefacció o indústria. Ara hi ha una realitat i estan disponibles cada vegada amb més estacions de servei, que és el que dèiem abans, que al desembre arribaran a Tarragona.
El segon tipus de combustible renovable. També s'hi coneix com combustibles sintètics o I-fuels. Són els que tenim ara, en un principi, serien aquests? Són combustibles... No, en aquest cas no, perquè també són renovables, perquè els que tenim fins ara són del petroli. Tens altres bactèries? Sí, els que tenim ara són del petroli.
Si refina el petroli, surt la benzina. Són els més contaminants que hi ha ara, de moment. Però aquests són els sintètics, o e-fuels. També es coneixen com combustibles renovables d'origen no biològic. En aquest cas no s'hi ha ni closques de fruits secs ni allò que trobem als covells de l'obra. No, però seria l'oli que normalment cuinem, pel que vas dient.
Sí, però l'oli que cuina són les biocombustibles. Biocombustibles. O sigui, residus orgànics com olis de cuina usats, closques de fruit secs, listes de poda... Bé, aquestes coses...
En aquest cas, els sintètics es produeixen amb aire i aigua. Se separa l'hidrogen de l'aigua i es combina amb CO2 capturat a l'atmosfera, creant un combustible que pot utilitzar-se en una àmplia gamma d'aplicacions com, per exemple, vehicles passats a llarga distància, i a dia d'avui encara no...
se comercialitzen, però existeixen projectes pilots per la seva fabricació. O sigui, aquí és una altra branca que també l'empresa Repsol pot també implementar els del combustible o biocombustible. O sigui, podrà a curt termini tenir dues games de combustibles renovables. Els biocombustibles que ja s'estan venent
i els futurs combustibles sintètics, que en aquest cas serien transport pesat, els camions. Els camions farien servir aquest combustible sintètic. Bé, doncs, seria l'explicació d'aquests dos tipus de combustibles renovables, que, com he dit abans, a veure què és el que passa...
A veure si canvien d'opinió i podem aguantar una miqueta més els cotxes que tenim ara per ara, gràcies a aquesta benzina. És allò que apuntaven al principi, Sílvia, els directius de les empreses, perquè no crec que sigui una cosa tan sols de Repsol. Repsol ha sigut la primera que ho ha aconseguit, però suposo que al darrere vindran les altres empreses petroleres. Clar, s'haurien de posar les piles, clar, en aquest aspecte.
Totes aquestes empreses petroleres que feien, doncs, refinaven el petroli amb benzina i, entre cometes, produïen aquesta contaminació, doncs, en un moment donat es volien reunir i van dir, mira, si no renovem, el negoci se'n van a risc.
Se'n va cap a Norris perquè, esclar, vol dir, no és sostenible anar llançant aquesta contaminació amb els cotxes. Ells s'ho veien i han dit, doncs mira, podem fer una cosa, fabricar uns combustibles que siguin 70% menys contaminants i a veure si ens ho accepten. Podem, doncs, això, seguir amb el negoci. Esclar, tot és qüestió de supervivència econòmica, en aquest cas.
A veure què passarà, eh? Sí, però bé, doncs mira, és aquelles coses que nosaltres que som partidaris de la transició ecològica per un món més net i tot, esclar, doncs les empreses que fins ara eren així una mica responsables d'aquesta contaminació han buscat un altre dia per seguir subsistint, esclar...
Per a aquestes empreses la prioritat és seguir produint. Aleshores diuen, mira, si hem de treure el petroli i hem de produir combustibles així renovables, tot sigui que tindrà aquest benefici de cada societat perquè seran més contaminats. Però encara que sigui per motius econòmics, treguin el petroli del mig, això que s'ho tindran guanyant.
Anem cap a la música? Anem cap a la música. A més a més, música que té a veure... Jo recordo que fa dues setmanes vam fer com una espècie de joguesca. Sí, un concurset. Un concurset, a la qual... Que per cert la vas encertar, eh? Que té de trempa.
Home, una miqueta de trampa, no? A veure, jo tinc aquí els vídeos. Vas veure el vídeo. Tu m'envies els vídeos. Sí. I a partir d'aquí jo ho vaig posant i clar, és que una d'elles la coneixia molt. Jo t'envio vídeos perquè tu després es posis el podcast i la gent pugui gaudir així, en totes les dimensions de la música.
Tu vas veure que està bé bonic, eh? Això que puguem posar la cançó en el vídeo per poder gaudir-la. Sí, per això t'envio. I bé, et vaig donar una mica així, allò, una pista, però bé, tot així, doncs bé. A la primera, eh? A la primera, la vas encertar. Però bé, avui, d'aquests testets que vam fer d'aquest concurset, vols tornar a posar una cançó, en aquest cas, sencera, no? Sí, una vella.
Home, sencera, no sé si podrà ser, perquè dura gairebé 8 minuts. Sí, bé. És una mica complicada, eh? Però avui donar-li el protagonisme. Vinga, sí. Almenys dir-li que és la cançó de Funky Town, el tema que a més a més feia amb ti-ti-ti-ti, que vam començar tu i jo, que no acabava d'arrencar, pobre. Sí, sí. Que va passar un cotxe pel mig. Sí, sí, va petar i tot. Crec que avui tornarà a petar-los, eh? Mira què t'he dit. Molt bé. Mira-te-la. Mira, mira. Doncs això era començaments dels anys 80, eh?
I va ser una barreja de tecno i funky, no?, perquè els lips incorporated... Sí, sí. Doncs era això, era una música així festiva, allò funky, la música així de ball... Però és que la van dir, hòstia, aquesta música de ball... Fem servir la tecnologia dels anys 80, que ens agrada molt. Aquesta combinació... Que sona molt bé. Sona molt bé. Va agradar molt.
Va agradar molt. I es van fer moltes bastions, també. I 40 anys després segueix agradant molt. Berta, que tornem la setmana vinent. Aquesta vegada sí. Sí, aquesta vegada sí. Gràcies. I també, si ens escolteu en dissabte, que demà hi tornem, diumenge. Si no hi ha nàstic. Adéu, adéu. Adéu.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa, en Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit, en Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
No, no, no.
Ai, que feia temps que no la teníem també, eh? Avui ho estic dient a tots els col·laboradors. Home, però es trobava a faltar. Mar Pérez, bona tarda. Molt bona tarda. Ai, que guai que tornis a estar aquí l'altra vegada. Això de la festa m'agrada però fins a ser pont, eh? Però s'havien de menjar panellets i castanyetes. És que d'aquí a res arriba el dia 6 també de desembre i després estarà el mateix. Nosaltres som molt de pont. Són molt punteres, molt punteres. Puntegudes també.
Com ha anat les setmanes? Molt bé. Moltes recomanacions? Moltes notícies boniques? Bueno, a veure, a veure... Ai, ai, si hi ha hagut una frenada... Sí, perquè venim d'una setmana complicadeta. Complicadeta perquè a les televisions només sentim parlar de política. Sí, hem de fer un especial dedicat a Operació Triunfo, o a la Isla de los Famosos, o a la Isla de las Vendientes aquellas... Que algú sigui infidel i sigui una cosa de bomba. I que les bombi d'aquí una manera...
I el paper coixer ja fa uns quants dies que aquell senyor rei emèrit se li va ocórrer el llibre i treure'l en francès abans que en castellà i la premsa del paper coixer, per cert.
portada d'hola d'aquesta setmana, em va plena. I de lectures i de tot, eh? I costa, costa un ovari i part de l'altre trobar alguna notícia que no tingui a veure amb judicis, amb política o amb aquest bon senyor que un dia va ser rei i que ara es dedica a fer, no sé, a dictar llibres. Tu creus que el trobarem en algunes d'aquestes pantalles de Telecinco i companyia? No. Hola, soy el rey emérito. He visto mis memórias.
Bueno, Déu-n'hi-do. Saps que no parlo de la monarquia perquè ens tancarien la barraca. És intepinable. Però, bueno, es veu que menteix més que parla, eh? Sí. Ah, com aquest de València. Sí, hi ha gent que està allà, saps? Perquè l'ha netejat. Amb el rotulador que és fosforito, saps? Si encara tenim el censuna per aquí.
I arriba un punt en què allò ja no s'aguanta de tanta història. Però, bueno, anem per feina perquè ens agradi, no? Sí. És cap de setmana. Sí. Això és mana, mana. Sí. Benvinguts. Ui, bravo-los! Talla, talla, talla, que ens censura a nosaltres també, eh? Per això no parlem de la monarquia. Sí, per això, per això. Si ja ho farà amb la música unes vegades, eh? Això t'anava a dir.
És un himne. És una meravella. Hem de dir que avui m'ha arribat un missatge al mòbil, WhatsApp, dient-me, vull cagar aquesta i aquesta. Sí, ara aquesta cançó l'havia triat per acabar, però no passa res. No passa res, no passa res. No me la canvies, no me la canvies. És un hit, un clàssic de la música electrònica, Born Sleepy, dels Underworld, que fa 30 anys. Casi nena, eh? 30 anys. 30 anys? No hi érem, tu i jo.
No poco, no poco. I la ballàvem. She said, come on, come on, but she smiled at you, boy. Cat boy, dog boy, to dinner, manger boy, in the doorway boy, she was a ship's three boys, she was a funeral,
Fins demà!
Això aixeca un mort, eh? Això aixeca un mort, eh? Per l'amor de Déu, com peta això, eh? Que fort, 30 anys. Un dia ets jove i l'altre fa més de... Se posa la pell de gallina sentint quatre notes, eh? Fa més de... Bueno, és que fa més de 25 anys de moltes coses espectaculars. Potents, eh? Potents, potents. Bueno, a veure, posa'm a les Espais Girls. Vinga, va. Actual, com sempre. Sí, sí, sí. L'últim, l'últim que hagin fet. Ui, no, aquesta no, aquesta no és a les Espais Girls. Ah, no, no.
Sí, sí, és aquesta, eh? Aquesta, sí? Que passa que queda així com més dolceta, mira.
Va molt bé, va molt bé. Queda boniqueta. De fet, no parlarem de les espais girls en si, sinó del marit d'una d'elles. Aquí el tenim, no? Mira que molt. Sí, que és bapeta, eh? Jo és que no soc de rossos, però bé, té bon cos. La qüestió és que David Beckham ha estat embestit com a cavaller de l'ordre de l'imperi britànic pel rei Carles III. Que tinc el tros, eh? No, ets spatula.
Que bonic. Ja està, ja està. Una cerimònia... Era rotllo ràpid. Una cerimònia celebrada al castell de Windsor. Ell anava acompanyat per Victoria Beckham, ara Lady Beckham...
I els seus pares, David i Sandra. L'exfutbolista va rebre el títol de CIR, que és el més alt reconeixement civil que pot otorgar-se al Regne Unit per als seus mèdics excepcionals, l'esport, la filantropia i el servei públic. La cerimònia, que és així com un aire molt medieval, va incloure el tradicional gest del monarca... Passa espades. Passa espades. Passa espades.
Saps allò que li posa les pas a un ombro i a l'altre, saps? Doncs això. Però va ser un cos rollo... Pim-pam-pum, venga, fons el siguiente. Pim-pam-pum, venga, otro. Otro cir. Venga, circulen, circulen. Ella es veu que es va emocionar, eh? Home, clar. Tinc les paraules, eh? Home.
Estava emocionat, estava orgullós i a partir d'ara ja li haurem de dir...
Cirque. Cirque. Cirque. Oh, que bonic. I ja, doncs clar, també ella. Ara serà Lady Victoria. Però ja era Lady. Què conya, mira Lady. Va, però és Lady. A veure, tu i jo som Lady. No, no, no. No, no, jo ple veia, jo ple veia, deixa'm estar. No vull ser Lady. Lady la pink, la coma, només. La pink Lady, ja està. Bea!
Aixa, aixa és el que fem. Canvia de tema. Ah, no, ben estudiada. Jo crec que la va canviant. Conforme la va posar, la va canviant de diferent. La canvia ella, eh, nosaltres. Nosaltres no, nosaltres la sabem des del moment que la van escriure, aquesta cançó. Bueno, a veure, parlem.
del Quico Rivera. Vinga, música del Quico Rivera. Paqui Rint, perquè ens entenguem. Paqui Rint. Va, va. Va, tota la viola. Paqui, paqui, paqui. Tienes money pa gastar. Uh, tienes muchos fans. Viste en Gucci, viste en Rans. Trae la botella de Jack. Ella sale pa'lacar.
Doncs mira, jo sento això i ara m'he... El tiburon, el tiburon. El tiburon se la llevo. Cuidat, eh? Però que dintre d'aquell que dóna alegria, eh? No sé què dir-te. No sé què dir-te. No sé què dir-te. A la boca petita, perquè no s'hi minuta. A veure, tot i que vam prometre que no... Remenaríem? No. Diríem? Que no... Parlaríem?
A veure, que no traurien pasta, no em surt la paraula, que no traurien pasta de la seva ruptura dos mesos després que es fes publicar la seva separació Irene Rosales i Quico Rivera ja passeixen el cul per totes les emissores de televisió fent entrevistes, concedint...
i ella, la primera vegada que la vam veure va ser amb Sonsoles, i ell al programa de viernes. A veure... Què passa? Quan tu, a la teva vida, l'únic que saps fer és mala música com aquesta, o vendre la teva vida, que arriba un punt en què... Com es podia estar callat?
Mai de la vida, mai de la vida. Home, que hem de menjar, eh? L'únic que li honra... Clar, i té dos filles, tres. Té dos filles i un fill. L'únic que li honra és que va ser ella la primera en parlar. Perquè l'havien vist amb una nova... Com es diu? Una nova il·lusió, que ara li diuen així. Ai, no, de l'amor. Sí, sí, com canvia, com canvia la pel·lícula, eh? I aleshores suposo que, per nosaltres ja consciències, doncs va concedir a la Sonsoles, que és allò, és com a molt de plastelina, que ella... Com a molt d'amiga, eh? Ja, saps? Molt de salsa, oh? Són amiguis...
I elles dos soles, amb un sofaret, sense més periodistes, sense ningú, saps? Musiqueta tranquil·leta, foco boniquet... I anant traient el tema de com havia sigut, com si no ens ho haguessin explicat vegades, tota la seva vida de parella, en el seu moment, tot el seu matrimoni. Com havia anat, com havia viscut ella, alguns moments...
Que no sé què dir-te, perquè en el fons li preguntaven els parers d'ella, però en realitat s'ha de parlar de la vida d'ell. Ah, clar, perquè no pots deixar una cosa amb l'altra. Perquè ella era anònima i tots els problemes que ella havia patit...
els hi havia portat aquell bon senyor. Però això és la meva visió de la història. La qüestió és que ell va tenir la deferència de deixar-la parlar primer, allò de tirar la primera piedra, i després ell ja va pactar, suposo, previo pago, al programa de viernes, on recordem que a ell li agrada un divendres nit seure en aquella poltrona, recordem que allí en aquelles poltrones de divendres nit havia rajat lo más grande...
de la seva vida i de la seva mare. Però, bueno, de moment estan sentent educats. No, no, molt bé, no. Em pots deixar la música d'aquest senyor de fons? Sí, t'està rellat, no? Sí, una mica. Gràcies, gràcies. Li està canviant la cara per moments de la mà. Sento de fons el tiburon, el tiburon. La qüestió... Ja te'n poso una altra, a veure si descobrim. Vinga, va, Tico Rivera, Malibú. No, no, cal, no cal. No, no, ja està, ja ha acabat la notícia. La qüestió és que els hi agraïm que la cosa sigui aquí, ja, que es quedi aquí. I para, no? I ja està. I ja està.
Que aquesta xiqueta pugui sortir amb qui li doni la gana a prendre copes o a fer el que li roti sense que ningú la segueixi, perquè en teoria hauria de tornar a ser anònima. Liurà, sí, sí. I que ell s'inventi qualsevol altra cosa per seguir venent. Clar, a veure què és el que passa. Estarem pendents. Però que no sigui atacant els uns als altres. Ui, ara, ui, ara, el que viene, el que viene.
Poderoso caballero, es don, don, don, don, din, don, es don, dinero. Poderoso caballero. Andy Lucas.
Aquesta notícia, en qüestió, posa'm la musiqueta una miqueta més baixa, després la tornes a pujar. Aquesta notícia, en principi, és una cosa que normalment no faig, però la vull dedicar.
Vinga, va, ja es truquen i tot, eh? Ja es truquen, ja es truquen, veus? La vull dedicar a un meu grup de WhatsApp que es diu Afectades por el trance. És un grup de WhatsApp de gent que som la resistència que, bueno, durant el moment de la pandèmia vam crear un enorme grup de gent que ens agradava la música trance.
i que després hem anat deixant cadàvers pel camí. Sí, aquelles coses de la vida de la persona. Exacte, i ens hem quedat un petit grup molt consistent, un nucli de molt bona gent, i superpreocupats pel tema de l'Andy Lucas. I cada setmana me'n pregunten, i parlaràs el manamanat de l'Andy Lucas? I jo dic, bueno, mira... Home, has de comentar-ho, has de comentar-ho. He de dedicar aquesta notícia a les afectades per el trance. Doncs vinga, va. Dedicades. Pots més música.
Aquesta setmana, a part de veure que aquell nas no li està creixent, no és com el Pinocho, que cada vegada està pitjor, Lucas González no només és actualitat per com va acabar el grup i el malament que va acabar amb la seva relació amb el seu company, l'Andy, el cantant també és notícia aquesta setmana per la seva situació econòmicament.
A veure, malgrat els 20 anys que porta en el món de la música, amb nombrosos discos i milers de concerts, sembla ser que està arruïnat.
Mira què m'estranyava a mi, eh? La revista Lectures ens explica aquesta setmana en exclusiva detalls dels diners que Lucas hauria invertit en propietats. A més, en pèls i senyals, eh? Sí, sí, sí. Els préstecs que tindria pendents de pagar i la ruïna econòmica que té al damunt. Segons la revista, Lucas té cinc propietats, tres de les quals encara té hipotecades...
ha demanat moratòries per deixar de pagar, perquè no tenia liquiditat per poder pagar les lletres de les hipoteques, i fins i tot, en un cas, ha demanat un crèdit personal per poder... És allò de, saps, un bony per tapar un altre bony? La qüestió és que han calculat que ha de pagar uns 5.000 euros mensuals en hipoteques, i que encara deuria uns 400.000 euros al banc.
Això encara em fa estranyar més en el tema de per què deixa els escenaris. Clar, que si deus tants de diners... Necessites... Clar, necessites estar... Treballar, córrer... No lo sé. També té molt a veure amb els rotllos, amb els seus representants.
Aquí hi ha tan faldilles pel mig i ja no seria qüestió de... No ho sé, no ho sé, però és que m'estranya tant. Però, clar, és un poco mani rota o... Aquí ha fallat alguna cosa, clar, clar. O potser s'ha trobat, que algunes vegades passa, que la persona que el porta com a administració, etcètera, etcètera... Li ha dit, inverteix aquí, inverteix allà... I se dejó volar.
No ho sé, no? Que raro. Però jo recordo un vídeo en què ell sortia conduint i baixava la finestra i li deia arruïnado, què? Pues si yo soy millonario. Recordes aquell vídeo? Sí, sí, però jo crec que a lo millor vam posar la mà, o el dit a l'anàfera, crec que. Però és tan senzill com dir, pues sí, senyores, pues tengo problemas económicos, com el 80% del país. Com la majoria dels éssers humans a la mateixa. No ho sé, no ho sé. Trobo que això serà com una telenovela turca, eh? Això va pel capítol, eh?
Ah, doncs mira, que facin una sèrie de Netflix. Ah, no t'estranyi. Eh? Que a més, home, a banda de Sonora tenen, la tenen fàcil. Sí, exacte, exacte. I a més a més poden fer lo de l'operació i tot el més, pobre té. Bueno, que ell no en l'ha parlat mai. Per això, que si hi ha una manera... Sí, n'ha parlat per defensar-se d'acusacions, però bueno, la qüestió és que són d'amores... Sí, amores que maten. I són de deudes. No te metas a mi... Oh, ara tu també has anat a matar, eh? Cada vez que...
Anem a les xarxes socials. Ui, aquesta xica. Que feia temps que tampoc la vèiem, eh? Doncs... No anem bé, Sílvia. No anem bé. No anem bé. Oh, xata, què li passa? Espera, que ve caminant. Espera, que ve caminant. Que ja sap que ja l'havia avisat, eh? Ja, que havia de venir. Que t'està esperant la mar. Ara està mirant la llotja. És un salt, no? És que era terrible, terrible.
També és actual, eh? L'última, l'última... La penúltima, és la penúltima. Però te gusta, confiesa. Tenim un falsetge, les dues? Sí, però no, és que... Escolta'm.
Estic preocupada. Que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa, que pa,
El passat 2 de novembre el seu compte va deixar d'estar disponible per la resta del món mundial. Oh, ja tinc un de menys de seguidor o de seguidora. Què seguia? Però què de dir-ho? I és que la cantant ha estat utilitzant molt aquesta xarxa social en els últims temps i molts dels seus seguidors havien mostrat la seva preocupació davant dels vídeos que estava publicant la cantant. Veus?
No acabem d'aixecar cap. En un d'ells la podíem veure ballant a casa seva, a la seva sala, al saló de casa seva, i el títol del vídeo era Aquesta és la meva manera d'expressar-me, de resar a través de l'art.
Ah, d'arrassar. D'arrassar, sí, d'haurà. Sí, sí, sí, d'haurà, sí, sí. Bueno... Amb assopta, amb assopta, albió estàs, no sé, estàs seguint el cap, ja, o... No sé. No sé. O una publicació en la que apareix amb els braços plens de blaus i les mans emmanades, i ella, tot i que va aclarir que el motiu era que havia caigut per les escales de casa d'una amiga...
Ho hem sentit tantes vegades, allò. Pobreta xica, no ho sé que el cap, eh? Realment és un juguete roto, que solen dir. Pobreta, no té sort, eh? És molt trist. Estem amb tu, Brindy, vinga, xiqueteta, va. Amunt, Brindy. Això són ratxes. No pot ser, la princesa del poc no pot acabar d'aquesta manera. Amunt, busquen bons amics i amigues que facin...
Home, mira que bé tos et venia, eh? Ja t'agrada, eh? M'agrada molt aquest xiquet, eh? Ho sento molt, però m'agrada molt, eh? El cantant? No, no, aquest, aquest. Ah, l'adolicia. Aquest, aquest, aquest m'agrada molt. Perquè, a més a més, m'agrada molt lo dels Bridgerton. M'agrada molt, m'agrada molt. No, no, no, són coses diferents.
No, aquest xiquet és un dels Bridgertons. Sí, però no té a veure amb la música que t'acabo de demanar. T'estàs liant, Sílvia. No, no. Tens una dalla i te cruzan els cables. No, però l'actor aquest que has posat aquí darrere és dels Bridgertons. És l'última notícia. Encara no ha arribat? És l'última. Ara anem a parlar de la Jennifer Aniston i del seu Instagram. Llàstima, ja estima. Seguim a les xarxes socials. Abuela, seguim a les xarxes socials. Què dices? Encara no parlem dels Bridgertons. Deja-los estar. Vinga. Vinga.
A veure, això com ho enfiles, ara. Jennifer Aniston. Vinga, està encostipada, està encostipada, perdoneu-la, perquè està encostipada. I clar, els mocs li omplen el cervellet i ja no dona per més. I l'únic que va funcionar, la neurona, està distesa. Dissabte, en aquesta hora, ja no dona per més. I si ens estàs sentint el diumenge, encara pitja. Perquè li ve d'ahir, li ve d'ahir dissabte. La qüestió, com te deia, Jennifer Aniston ha fet oficial la seva relació amb Jim Curtis.
Que és coach espiritual. I escriptor. Ha sigut una publicació a l'Instagram que ha emocionat els seus seguidors, una d'elles jo, amb una imatge en blanc i negre, bonica perquè sí, romàntica. L'actriu apareix abraçant a la seva parella, així per darrere, tots dos somrients i amb les mans entrellaçades, la que ella fa servir per felicitar-lo.
al seu enamorat, i ja li hem posat cara, i tota la setmana que estem mirant aquella foto, com dient, bueno, a veure si aquesta ja... Aquest ja serà. A la decimia quarta va la vencida. Jennifer, ha fet el favor. Vinga, va. Que parecen la López. Ja me l'aprindi, perquè no hagis de fer el que ha fet ella.
Perquè és que, a més a més, que estan ahir en un club una miqueta xungui, eh? De fet, sempre deien que la Julia Roberts era la nòvia d'Amèrica. Sí. Però a mi em sembla que l'eterna nòvia és ella. Sí.
Pobreta, eh? Mira que li hagués anat bé, potser amb el Brad Pitt, en aquell moment. No se sap, exacte. Bueno, que estem molt contents que tingui una nova il·lusió, que això es diu així, que li duri i que si no que ens ho expliqui. Clar, que vingui, també. Que et truqui. Ara sí, Sílvia.
Ara t'explicaré una cosa. Ara t'explicaré una cosa. Saps què m'he enredat? Perquè no havia vist la cançó del Macho, no havia vist el trosset del Macho Man i me pensava que el nòvio de la Jennifer era aquest. Era este.
Per això he fet aquí aquest... Així que m'agrada els Bridgestone i deien, no, no, no, si és coach d'aquells que... Clar, però jo em pensava que era el xiquet nou de la Jennifer Aniston. No, no, no, no, no, no l'Alias, eh? No l'Alias. No l'Alias, no l'Alias. Vinga, aquest any el Senyoro, triat per la revista People en el seu 40 aniversari com l'home viu més sexy del món... Totalment d'acord.
Totalment d'acord. És el reconegut actor Jonathan Bailey. Ai, que mono. L'any passat ja va ser votat pel públic, però va quedar finalista. Ai, qui li va guanyar? Qui va passar per davant? No me'n recordo. És que l'any que ve no me'n recordaré d'ell, tampoc, ja. Ah, jo crec que sí. No, perquè cada any era guapo. Aquest xico és inolvidable. T'ho dic que jo m'ho soc molt fan.
Tot i que no ens agrada cosificar les persones, i almenys els homes, estem molt d'acord. Sí, i tant. Res més a dir. Res més a dir, senyors de la revista People. Esteu molt d'acord. Déu-deu, que guapete. A més, que dius, el tindies per casa... El portaries aquí a sota. Vinga, vamos para aquí, vamos para allá. Ja, ja, ja.
Saps? Com que es fot el bolso, tira. I em crinyo, que no va donar la volta amb la Rosita. Clar, que te limpio les serreres, perquè clar, és que jo no ho puc evitar, jo veig el Bridgerton, perdoneu-me, eh? Ja me pasa esto, me pasa esto, a mi estas cosas. Igual que quan veig el Momo, jo el veig sempre sense camisa, no sé per què, no sé per què. No serà, no serà. No puc assimilar que porti camises, aquest senyor. Aquest senyor no pot estar vestit.
Exacte, doncs aquest senyor jo sempre el veig vestit d'època. A més a més amb aquest elegant. Ah, caballero, és un caballero. Com diria el Sergio Dalma, parole, parole, parole. Pregunta de Miquel. Ah, sí, digue'm, digue'm. Què te parece el retorno a Dalma, del via Dalma, del Sergio Dalma?
Com se diu? A veure, què ha passat amb el Sergio Dalma? El Sergio Dalma ha tret un disc que es diu Ritorno a Via Dalma. Quantes Dalmas ha tret? Aquest seria el quart, ja. És un Via Crucis, això. No ho sé. Tu digue-li el missatge al Miquel. A veure... Si a tu t'agrada el Sergio Dalma, si el poses a la ràdio, si te'l poses a la intimitat, si hables català amb ell quan la ràdio et ve. Mira, Miquel, Miquel, des del Maramena, jo et diré que jo el Sergio Dalma a casa meva no l'escolto. Oh! Jo només l'escolto. Quan vinc aquí...
O quan m'assento al cotxe de la Sílvia. Però, però, si jo he d'anar a un concert del Sergio Dalma amb la Sílvia, jo, encara que sigui de generals amb la Sílvia, la fe del món. I és fet. A vegades busco notícies del Sergio Dalma o de l'Alejandro Sanz només perquè ella gaudeixi de la música. Mira si soy amigui. Mira si soy amigui. És amigui de todo. És el que hi ha. Però escolta'm...
que també m'han xibat algú dures crispetes. Què ha passat? Crispetes? Jo soc de crispetes salades, eh? Ah, també, com el Miquel. Mira, no podeu anar junts al cine, eh? Jo no l'he vist, però m'ha enviat un missatge i m'ha preguntat per les crispetes. Digues a què t'agraden les crispetes. Salades, de sempre. Salades, però molt salades.
Que t'apugi la tensió de la salamenta? No, jo soc de tensió bé. Jo estic bé de tensió. Jo el que estic és gorda, però de l'altre estic saludable com una mançana. Però veus, a mi me passa. Què? T'apugi la tensió? A mi el que me pugi és la set, no ho dic. Per això faig 50-50. Faig una de salada, una altra de dolça. I després tinc unes cagarrines. Això no es pot fer. Clar, claro, claro. Paroles. Mira, eh? Això és un rol? Sí, sí.
Ja ho sigut? Jo, ti juro.
Què vols acabar amb ell? No, que tinc una cançó molt bonica que m'has dit. Ah, sí, l'havia triat per començar, però si la vols posar per acabar bé, bàsicament és una notícia trista, però no passa res. Si vols acabar amb el Sergio, acabem amb el Sergio. Sí, no vols posar l'aquesta i te la guardem. La guardem per l'altra setmana? La guardem perquè s'ha mort i morirà igual la setmana que ve. Sí, la setmana vinent encara estarem. Sí.
Todo presumptamente. No, presumptamente no, s'ha mort. No estava mort, estava de parranda, s'ha mort. Ja ho diré una setmana que ve que s'haguida mort. Hem de treure diferent el tema de la mort. I estem com a molts compungits. Vinga, va. Ja saps que has de dir. Aquesta versió que m'has posat serà molt moderna, però no m'agrada. La trobo molt de... Posa, queta. Posa, posa. Te la tinc ja posada. És que és un himne, també. Tens-a-t'ho.
Bueno, però sí, acabem amb aquesta. Vinga, va, ja t'ho deia, ja t'ho deia. I de pas li diem adéu a David James, integrant del grup que ens ha deixat aquesta setmana. I un altre... Un altre estrellet al món. Escolta'm. Què carinyo meu?
molt bon cap de setmana. Sí. Ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Gràcies. Adeu, adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid. I avui marxem de 21 botons amb els Blaumut, que els tenim aquesta tarda en concert al Teatre Auditori Casal Riudomenc, a Riudoms. I no, no us informem que tenim també gairebé a la mateixa hora el Teatre Bertrina, la Judit Nederman i el Pau Figueres, dins del Festival Accents. No, no us ho diem, no us ho diem, no, no.
Ens quedem amb ells, eh? Ho sento, Judit, ho sento, però me quedo amb els blau-munt, eh? Sí, tanquem el programa. Vinga, va. Família, bon cap de setmana, que acabi de provar el diumenge i fins demà. Demà, a partir de les 6, amb més dels fans de Tarragona. I a les 11, amb alguna sorpresa. Escolta, escolta. Adeu.
Fins demà!
Un dimarts de primavera, a la riba d'Ultramar, on no paren les sirenes. Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres ceres, canto peces d'un jubat.
Fins demà!
Oh, no!