Bona nit.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Bona tarda, què tal? Benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença el nostre Ja Tardes. Bon cap de setmana a tots. Doncs vinga, fins a les 4 de la tarda, avui us farem companyia. A més a més, t'he de dir que no podrem tenir el Miquel, però com ens resistim a que no estigui amb nosaltres, hem recuperat algun dels programes que ja hem fet, el de la setmana passada. No hem anat gaire lluny, eh?
Sí que, si voleu, ara us explico què és el que passa. O el que succeirà. Durant aquestes hores, i com et deia, fins a les 4 de tarda, començarem amb un adeu. Sí, sembla il·lògic, no? Doncs el darrer treball histogràfic dels Minova es diu Adéu. I tindrem a Minova amb nosaltres, almenys a un dels components.
A l'Esteve, que espero que ens expliqui, que ens digui, que ens comenti com ha anat la gravació d'aquestes 11 cançons dels Minova. També estarem amb el retrovisor musical. Anirem al carrer d'artistes.
que avui, m'ha dit l'Anna, ja m'aporta enviant missatges abans de començar el programa, que mai que estàs pitosa, que passaran coses molt boniques i que... Doncs això, a veure què és el que passa. Al carrer d'artistes anirem amb el Miquel i l'Abril, que recuperem la secció de la setmana passada, perquè el Miquel està potxet, potxet, i esperem que es posi bo ben aviat. Anirem a la Terra Esplana...
amb el nostre company Beta i a veure si hem de mirar cap al cel, cap a l'infern o cap a on. A veure què és el que ens porta. I tancarem amb el Manà Manà i les revistes del cor. I té de dir que teníem moltes més entrevistes que podeu posar en el dia d'avui. L'entrevista amb la Nina Kahlo, que vam fer dijous, o d'altres que aniran sorgint i espero que t'agradin de cara a properes setmanes.
Doncs tot això és el que us hem preparat en el dia d'avui i en el nostre programa que et convidem a escoltar. Així que no marxis, que això comença ara mateix. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Me troco a veure què és el cas s'esquí.
Fins demà! Fins demà!
Això que esteu escoltant ara mateix es diu Obrinc camins, forma part del darrer treball discogràfic dels Minova, que des de l'any 2000, tants anys ja porteu, des d'uns quants anys cap enrere, ens venen donant-me molta canya, molta força, i això sí, amb molta electricitat, pel que sento, eh?, i energia, no m'oblideix a darrere.
Tenim a vosaltres l'Estip Puig. Esteve, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, molt content d'estar aquí i poder presentar el disc aquí amb vosaltres. Estava pensant que l'any passat va ser el vostre aniversari. I gros, si no recordo malament.
Doncs sí, més o menys. Perquè va ser del 2015, que tinc documentació que estava vosaltres per aquí ja donant-nos guerra. Sí, el 2015 vam treure el primer disc. El pas és que ja el 2012 vam començar a presentar-nos a concurs Zona 9, vam fer alguna cosa de moviment, però clar, publicar res va ser el 2015. Ah, molt bé, molt bé. I què tal el camí fins ara? Ha estat una miqueta dur o què? Home, sí. Dur ha estat.
perquè no som un grup que hagi... És un grup que costa d'encabir dins d'aquest panorama musical. Però ens vam embalar bastant al principi, tant que ens ha fet arribar fins aquí, fins a un quart disc, i al final un només pot estar content i agraït. Un quart disc que es diu adeu.
Alguna cosa de dir. És que clar, jo deia... Quan un disc es diu adeu, dius... No ho sé. Té mala espina, no? Clar, perquè ja tens una sensació una mica rara, dic, deixa-m'ho preguntar. Que només sigui un adeu allò momentani perquè hem d'agafar nous ritmes i noves perspectives, que també seria, eh? Doncs va per aquí. A veure, al final necessitàvem agafar una mica d'aire.
perquè són molts anys. Minova requereix de molta dedicació perquè és un projecte que integra tot. La part visual, la part gràfica, la part musical, òbviament.
I clar, jo personalment tinc altres projectes, tinc altres projectes d'en Sant dintre del meu cap, dintre ja de la meva part... La teva òrbita. Exacte, estan orbitant, estan orbitant. I què passa? Que quan tens tantes inquietuds i tantes coses, alguna o altra has de parar. Però jo no volia acabar-ho.
El que passa és que li he posat aquest títol de Déu per crear una mica de controvèrsia, de veure com els fans reaccionen, com els mitjans reaccionen. I està fet expressament. No és un Déu, ens veiem aviat. El que passa és que fins ara o fins ben aviat no impactava tant. I jo volia fotre-li canya.
I dius adéu. Adéu, radical. I a partir d'aquí pregunteu i a veure què és el que passa. Exactament, anem a provocar. Clar que sí. A més a més, això se't dóna molt bé, eh? Sí, bueno... Perquè a més a més, jo ho dic per les altres cançons, que a més a més vas del pop, podríem dir, més suau, al pop més elèctric, més contundent...
Tenim molts minoves diferents en tot aquest temps i ens agrada perquè ens heu anat ensenyant el ventall d'idees i de coses que aneu provant i aneu fent. Absolutament. Al final nosaltres ens hem definit com a pop llonàtic. Què significa això? Al final, un dia el tens d'una manera, un altre dia el tens d'una altra. Aquest excentricisme que ens fa humans és el que volem transmetre a les cançons.
I unes cançons, 11, les que trobem en aquest adeu, a la qual tenim moltes col·laboracions, molts amics, que m'imagino que us heu anat trobant als escenaris i d'aquí aquesta relació de dir, ei, mira, que m'agradaria que col·laboressis, no sé si ha anat ben bé així. Sí, hi ha alguns casos que sí.
d'altres que són amistats purament, que, bueno, coincideix que són amics i són músics, i d'altres que sí que realment és això que tu dius. Durant aquesta trajectòria, durant aquests tants anys a l'escenari, hem conegut molta gent molt maca i ens volíem rodejar d'algunes d'aquestes persones.
Després me'ls presentes, perquè hi ha alguns que sí que conec, com el Dolmar, que he tingut la possibilitat de tenir-lo aquí, però clar, ella Carolina, no sé qui són, o la Carol Rubida, o el Frankie Andamodes, que va ser la cançó del Mont Boig, és una meravella, però vas explicar que a mi ja m'sona. De què m'sona aquesta cançó?
Uf, aquesta cançó et sona que és un tema clàssic dels Tears for Fears, però el curiós és que a la gent no li sona pels Tears for Fears, els sona per una pel·lícula que es deia Donnie Darko,
que la va reinterpretar Gary Jules a piano. I això va marcar la pel·lícula, jo crec, que és boníssima, la recomano 100%. I és una cançó que a mi em va marcar tant que la tocàvem en directe. Cada concert la tocàvem.
I vaig pensar que havia d'entrar dintre de l'últim disc, a veure, vam haver de demanar permís a BMG, a la discogràfica, al senyor que la va composar, que era el compositor de Tears for Fears. El senyor Tears for Fears, si no el coneix. Sí, exacte, és un home que plora molt, que plora molt, perquè té moltes llàgrimes, tot el dia plorant.
Dramon? És un Dramon. És un Dramon. Es diu Orzabal. Em sap que ara vas dir Ramon i ja li liem. Ah, no, es diu Ramon... Ramon Orzabal. Ramon Orzabal. Ja per acabar-me de liar. Exacte. I amb aquest home, clar, li devia arribar la cançó...
I li devia agradar, l'havíem fet la nostra traducció al català, amb això vam fer-ho tant... Una adaptació molt bonica, és per això que te preguntava, dic, ostres... I, clar, Frankie and the Modes, el col·laborador, és el meu amic Francesc, que conec de fa moltíssims anys, perquè amb ell vam formar la primera formació així com... Anem a prendre'ns un sèrio? Doncs d'institut, la banda que formes, i el Francesc i jo jugàvem a bàsquet, llavors...
almenys un cop a la setmana quedàvem per tocar. I jo vaig pensar, si has de fer un disc, aquest quart disc de Minova, si hi ha d'haver una col·laboració és amb ell. I, bueno, al final és que la música és compartir-la. Aquest és el secret. Sempre, sempre. Per cert, que parlant de compartir, t'ho deia fora d'antena, que clar, jo a tu indirectament et vaig conèixer gràcies a aquesta cançó. És el Welcome to my world...
amb la col·laboració amb el Joan Sordé.
Jo deia, home, reivindicació, perquè tens dues col·laboracions que has fet amb el Joan Sordé, però quan la col·laboració a l'inrevés... No, no, estarà content, ara, ell. Ei, Joan, si ens estàs escoltant, escolta, està sonant... Hòstia, això té més anys que... El 2015, si no recordo. Espera, espera, pregunta-li, pregunta-li una altra vegada. Pregunta, pregunta. De quan és? No, no, Joan Sordé, digue-ho, digue-ho. Joan Sordé, de quan és aquesta cançó? Ha passat temps, eh? Tu què dius? Sí, sí, del 2015, sí.
No fotis. Estàs aquí. Què cabron. Hòstia. Porta una estoneta. La Sílvia em deia... Pregunta-li, pregunta-li. Com ho faig jo, ara, això? Per preguntar-li. Hòstia, quina emoció, tio. Me'n farà plorar. Els xinats.
Que bo, que bo. Que passaves per aquí, passaves per aquí. Que es va bé, que es va bé. Hòstia puta, Sílvia. Ens estava escoltant, ens ha trucat. Hòstia, m'heu colat un gol, eh?
La Marc us va parir. Això la Sílvia, que és una viatge. Hòstia, molt bé, Sílvia. Hòstia, tu. Ja et convidaré a les festes i això, perquè, escolta, ets una dinamitatxadora. Com es diu? Dinamitzes de conya. Que bo, que bo. Bueno, que sàpiguis, Joan, que només entrar per la porta, abans de que... Bueno, tu i jo ja hem parlat, m'he dit, records del Joan Sorder, que m'ha donat per tu, i he dit, ostres, doncs mira, moltíssimes gràcies, perquè, a més a més, fa uns quants anys que ens coneixem, ja. Que bo, com t'ho has callat, eh?
Que bo, clar, bueno, clar, pues des del welcome to my wall, no? Sí, que per cert, Joan, ho has sentit, reivindico al revés, eh? La col·laboració de Minova amb Joan Sordé, ja... Ara toca ja, eh? Bueno, no ho sé, parla, Joan, digues algo, digues algo, digues algo de... Jo no dic res, la tema entrevista. Sí, però tenim coses entre mans, tio.
Se'ns pot endir amb altres coses? Bueno, per ser tu, jo crec que sí. Aventi el Joan. Jo ara m'estic tallant a les entrevistes i dic que tinc un projecte amb un gran amic que estem allà gestant. Quan estic dient qui és, no sé. No sé si és tu, Joan. És un anònim. Però segur que no es dirà ni Esteve Puig, ni Minova, ni Joan Sorder, ni res. Això...
Això és meravellós, eh? Sí. Tens una primícia, Sílvia. Que bo, que bo, m'encanta, eh? Gràcies. Sí, sí, sí. No, no, i a més no és broma, vull dir, ja tenim coses ja fetes, o sigui, i en procés, i pinta molt bé. Bueno, expliqueu-me com us coneixeu, en quin moment entreu en la vida de cadascú. A veure, Joan, Esteve, no sé... Bueno, mira, jo et puc dir que jo sóc molt pesat. No, home, no. Sí, sí, sí. Veus com riu? No, riu perquè sap que ho sóc.
A mi m'ho ha dit més d'una vegada. Pesat. Benvingut al meu club. Sí o no? Anem a fer un club, ja està, de persones que es volen reinsertar aquest món per ser pesats. El tema és que el Joan, al ser director artístic del Segell de la Cúpula i al treballar a la Cúpula, ells feien, i no sé si encara ho fan, jornades a les GAE. Llavors jo em vaig apuntar a com distribuir tu música.
A mi m'interessava molt, perquè en aquell moment jo acabava de fer un projecte que era a mi nova, però no tenia ni idea de com moure'l aquí. Jo sempre havia treballat en altres discogràfiques, aquesta feina la feien ells per mi, i estava molt perdut. I vaig conèixer aquest home, va estar fent una xerrada.
i no sé, em va caure bé, i jo, que tornant a allò d'abans, soc molt pesat, me'n vaig anar allà amb ell i amb el seu jefe, i no sé, els vaig preguntar... Era el típic que aixecava la mà, cada dos per tres hi havia el pesat que aixecava la mà. Sisplau, per favor, senyor, hi ha gent... El Joan ho plantejava com d'una manera molt... com molt fàcil, no? Tot és easy, no? Fas així, fas allò, i dic ja, però jo no sé fer... Jo no acabo de veure... Jo no tinc ni Facebook, no tinc ni Facebook. Per on començo?
I just en aquell moment, bueno, va durar tres dies, l'últim dia jo portava la maqueta del disc, i al metro vam coincidir, i coses de la vida, vaig dir, jo els hi passo la maqueta aquesta, amb una portada mal feta i tal, i hi estaven ell i el Luis Sagaceta, i els hi vaig donar, dic, mira, jo us la passo allà a vosaltres.
I em va trucar el Joan... No vas tardar gaire a trucar-me. No? No, no vaig tardar gaire, no. I em vas dir... Anem a moure'l. I gràcies al Joan estic avui aquí. Al final, el Joan em va posar en contacte amb Dismedi. I aquí comença la història. I d'alguna manera...
no sé si serà un adeu o no, no ho sé, però si tenia que tancar el cicle, volia que jo vaig voler, finalment decidir que tenia que ser amb ell, amb el Joan Sordé. Uau, Joan, quina meravella, eh? Ha quedat superbonic, eh? Home, tu me l'has fotut a mi, ara te la foto a tu, tio.
Bueno, això és meravellós, eh? I gràcies per la part que toca que la ràdio no m'ho esperava tot això, eh? No, no ho sé. Estic superbonic. Al final és una part de la meva feina, no? Intentar donar a conèixer gent que jo crec que té alguna cosa a dir, no? I tant. Clar, me'n recordo perfectament el dia que el meu jefe em va passar la maqueta d'aquest home i clar, jo vaig pensar joder, una altra maqueta.
Que això era primer, que és el que acostuma a passar, no? Pots imaginar la quantitat de música que arribem a rebre. Clar, m'imagino, sí. Però, clar, me la vaig escoltar i vaig dir... Hòstia, però... Però què és això, no? O sigui, quin son... No hi ha ningú a Catalunya que soni com sonen ells. O sigui, no em va entrar una maqueta, em va entrar un disc fet, no? Sí. I, clar, en aquella època la cúpula no tenia una estructura de segell i no podíem...
no podíem fer res més. Però va haver-hi com una part de dir, hòstia, és que aquí ha d'haver-hi com una part de justícia divina, no? Aquí ha d'haver-hi com una part que això ha d'arribar a la gent per alguna banda o altra, no? Sí. I aquí va començar la feina. El que no comptava jo és que després ens convertíssim en bons adics, no? Que va, que va. Sí, sí. I la de coses que espero, eh? La part de...
No és que jo hagi tret el visc d'un bon amic, que també, sinó que hi ha una part que grups com el seu han de treure el cap d'una manera o d'altra, dins d'un panorama tan limitat a nivell d'estils i de solidaritats. Sí, sí, sí.
I que, a més a més, que això, que havien de conèixer els Minova, que havien d'arribar a un quart disc, que havien de fer tot el camí que han fet, que Déu-n'hi-do, quina meravella. Sí, sí, no ens podem queixar. No, vull dir, al final, a vegades em pregunten, bueno, i què en treus? O sigui, què diries, no, a tot això? Doncs al final és estar agraït.
a poder fer alguna cosa així, vull dir, arribar a complir 50 anys i poder estar fent entrevistes que els mitjans se segueixin interessant, això és gràcies a la labor, aquesta feina que va fer el Joan. Vull dir, això, a banda de un gran amic, vull dir, el Joan és un professional.
I ho reconeix molta gent del sector. Nosaltres, amb 10 anys de trajectòria, hem conegut molta gent. I el Joan Sorder està molt ben considerat. I penso que, en part, és per una cosa importantíssima. Primer, com és ell com a persona, i després perquè és músic.
I qui millor pot fer anar a bandes o pot saber el que costa o com gestionar coses intrínseques de ser una banda, de ser un músic, millor que un que sigui músic. És bàsic. Perquè s'ha posat a la vostra pell les vegades que han convingut, no? Perquè és de la vostra pell. Sap el que és perfectament. I tant. I cap edre, és el que sap. Igual que jo, igual que molts del sector. I a treballar.
Joan, gràcies per aquesta sorpresa, gràcies per haver estat el meu còmplice. Hòstia, sí, sí. Un plaer, un plaer, ja saps, Silvia, que m'apunto a algú per d'això. Increïble, jo t'estiraré les orelles ja, quan et vegi. Quan arribi el moment, ara que us tinc aquí els dos, quan arribi el moment, compteu amb nosaltres. Les portes les teniu més que obertes, ho sabeu, no? I encantats que vindrem.
Joan, un petonar, Rui, gràcies. Sí, molt bé. Cuida't molt. Adéu, amic. Adéu, adéu. Em quedo amb ell una estoneta més, vinga. Fins ara. Adéu, adéu. Doncs a veure, tornem cap a l'adeu, cap a aquest darrer treball bibliogràfic, una adeu que jo li deia abans, estava reivindicant, oberta amb Obrim Camins, amb La Bèstia és fora, que és una altra de les cançons, perquè diguem que fins que no ha arribat el disc,
Ens has donat cada caramelet? Sí. A més a més, allò de... Un caramelo. Com de les pel·lícules. Un caramelo. Otro caramelo. Ens has ensenyat que era bé sencer. Sí, això també... Mira, parlant del Joan Sorder, va ser idea seva. Va dir, avui la música no es consumeix com abans. Sí, això també és veritat. Que anaves a Disco Revolver o a Castelló a comprar-te un disc i te'l feies teu. Ara la música és tan immediata, és tan com un clínex que et moques i el tires...
que el que volíem fer és anem a provar diferents peces, a veure com funcionen, anem a preparar el terreny, i això ha fet que sí que decidíssim, potser fa no un any, però bastants mesos enrere, anar publicant perles, no? I ja s'ha dit, gairebé perles, que quantes han hagut? Han hagut unes quantes, eh? Si 11 són les cançons de l'àlbum, ens hem quedat a 7... A 3, sí, sí, hem deixat 3 temes enrere. Sí, sí.
I que totes les altres, a més a més, jo no sé si sentint el disc, jo crec que per triar el primer senzill és complicat, eh? Bueno, no, en aquest ho vam tenir clar tots. Mira que ens vam reunir amb en Joan Mas Déu, de Senyals de Fum, el Joan i jo, i...
I teníem clar que era el tema com potser més estiuenc, més comercial, amb una col·laboració que coneix molta gent, ja no tant per la seva faceta com a músic, sinó com a artista i com a actriu, la Carol Rovira. Llavors, ja saps que això és un negoci, desgraciadament...
I hem de començar sempre a treure el cap pel que creus que funcionarà millor. I va funcionar. Sí, sí, sí. Aquest tot el que importa... No canviaria per res que no fos viure amb tu.
Aquí vas fer la següent, que jo he posat a l'obrint camins així com a tal, però clar, el tenim després com la cara B del fred tropical. Sí, sí, sí. Que seria la cara A i la cara B, però no com a single legítim, diguem-ho així, sinó com un divertimento també. Totalment, el vam treure així en plan, bueno, en vez de treure'n una, perquè com que clar, el tema era anem provant, anem provant,
Fem aquesta cara bé, com tu has dit, perquè també tenen com sonoritats molt modernetes d'ara i les vam encabir totes dues juntes. Després va venir el Supersònica, Mitjons sense plegar, Foll, etcètera, etcètera, fins a arribar al disc, que ja tenim l'oportunitat de tenir-lo amb nosaltres. Parlem de la portada...
Que continua una mica amb la història dels haters i ultraviolets. Absolutament. I continua per aquí. Sí. De fet, la primera portada que vam pensar no era treure'm a mi a primera plana, perquè, no sé, jo això de l'ego de l'artista no ho porto molt bé. A mi m'agrada que la música es faci famosa, no la persona que la fa. Però...
La primera portada era un ovni, una nau extraterrestre a dalt de tot, un focus abductor de persones, i tots tres pujant cap amunt, en plan, de la mateixa manera que venim, ens n'anem. Però veient-ho amb el Joan, veient-ho amb la Mireia, la meva parella, hòstia, em miràvem allò i em deien...
Si hem de triar a portada, aquesta ens sembla més atractiva, no? I, de fet, és una mica el reflex de tot aquest temps, vull dir, al final és... Jo als concerts surto amb aquesta indumentària, vull dir, és aquesta jaqueta, estic mirant, però...
Vaig cap endavant. Sí, sí, sí. Llavors, bueno, estic enmig d'una estètica vuitantera, que sempre és el que hem intentat transmetre. I ara futurista, ara. Exacte, és veritat. Sí, no? Vam tenir èpoques que dèiem que fèiem pop del futur. Vull dir, sempre ens hem anat reinventant. I sí, va haver molt del passat dels 80, però sempre anant cap al futur. Es va triar ràpid o va haver...
No vaig posar cap mena d'allòs. O sigui, no vaig oferir cap mena d'opressió. A mi em van dir això, vaig dir, em sembla bé. Tira cap endavant, que has de presentar el disc. I no sé si ara hi ha... No sé quin és el camí ara mateix que tenim per davant. Però clar, em deies que tens aquestes noves propostes, aquest nou projecte musical, però no sé si s'arribarà a l'escenari amb aquest adeu.
Bueno, la idea en un inici era fer un disc d'estudi, allò que ens quedés rodó, que estiguéssim molt contents de com sona, però estem veient també que a nivell de mitjans, a nivell de gent ens estan escrivint, que els està agradant, estem veient com una mica d'efarvescència, la suficient com perquè jo truqui al Xus i li digui què et sembla, què fem?
I em va dir, hòstia, és que si surt algun directe potser molaria. I la idea és, arrel de tot això, estem començant ja a treballar en preparar promoció. I si surt una petita gira, doncs escolta, i si surt una gran gira també la farem. Home, seria boníssim, eh? Vull dir, jo estaré encantat. A més, tenim unes idees molt boges.
de no només sortir amb una bateria, sinó sortir-ne amb dues. I si fos possible, jo seria feliç. Bé, jo i tot aquí la resta. A veure, que posin mans a l'obra, i a veure si de cara al futur, i si pot ser, a veure si el pots venir a presentar per aquí, per Tarragona, i llavors ja t'ha preguntar-hi pels altres col·laboradors que encara no han sortit i que també surten al disc. Però fem una cosa. Els recomanem que s'escoltin el disc i que triguin la cançó que més els agradi i després que indaguin, investiguin... Total.
Totalment. Perquè a més a més, i aquí hi ha moltes coses encara que s'ha de saber, eh? I tant. No, i a més que la música al final és empatitzar amb allò que sona i que la gent es faci seva, la música. Si no te la fas teva, si no t'entra, no s'ha de fer res. Doncs hem de tancar qui hi ha. Quina llàstima. Bueno, escolta, m'heu fet una sorpresa molt xula. Vull dir, escolta, jo me'n vaig content ja amb això.
I trenquem, que t'ho deia també, ja agafem precisament la cançó que portava per nou el disc, que és aquest Adeu, que un dia m'explicaràs, per això també t'ho deixo així tot en l'aire, una miqueta de les cançons, de les lletres i aquestes cosetes, de les inspiracions divines, d'on surten, cap on van... Tot això t'ho explico fil per randa, quan vulguis. Això vol dir que tindrem un concert tot al braç i véns de nou cap a Tarragona. Serà bona senyal, això. Vinga, va.
Minova, gràcies. A vosaltres per convidar-nos. I res, records a la resta del grup, que no he pogut estar aquí amb nosaltres, però per la propera s'hi pot ser tots. Els animaré i que vinguin. Gràcies. A tu. Adéu-siau.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. Obro els ulls a gaire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
Doncs vinga, que aquest primer dia ja el tenim, l'hem agafat, l'hem escurat i anem a acabar també d'aprofitar-lo. I ho fem amb el retrovisor musical, amb el nostre company Jordi Sogranyes, que ja saps que sempre ens deixa tres píndoles. Avui Irene Colmenero, Refugi i la Ràbia Acústica són els nostres protagonistes, així que anem a pam, a pam, a veure què ens explica'm.
De primer, com sempre, anem a saludar-lo. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí la Marta ve i tu. Jo bé, gràcies. Ai, avui bé, eh? Aquí, mirant com plou. Avui també. Està plovent.
Començarem el retrovisor musical número 302 parlant de la Irene Colmenero de Cambreus. La Irene ha estat seleccionada com a concursant per la quarta temporada del programa Eufòria de TV3. El divendres passat ja la vam veure en el primer programa de la temporada participant en el càstig i divendres que ve ja estarà a la primera gala de ple dret.
Irene, en l'actuació d'avui no has estat tan encertada vocalment com els teus companys. Ens ha faltat una mica més d'empaste vocal i és per aquest motiu que el jurat ha decidit
Aquest any no comptarem amb tu per la fase final del càsting. Moltes gràcies. Què creus que no ens has ensenyat encara? Quina és la cosa que creus que ens pot fer veure de tu, Irene, allò que encara no hem vist per decidir-nos? Jo crec que amb la d'Illust Control potser sí que seria la cançó idònia.
Va, amor. Pues dir-te que de moment et deixem en dubte, ¿vale? Vale. Deixa'ns una estona perquè hi pensem. Perfecte, merci. Gràcies, Irene. Adéu. Que has de sortir de la teva zona de confort.
Però tens molta qualitat vocal i estàs dins del programa! Estic molt emocionada perquè... Senyors i senyors, ens veiem a la primera gala d'Euphoria 4!
He complert un somni sent una de les 16 concursants d'Eufòria. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món La llum al cel com dos volcans en erupció
Hi ha junts fills que acabem part de la raó. Cantar que la vida ho demana.
La veritat més igual al destí, el que vull és que caminis. Em encanta que la vida ho demana, la veritat més igual al destí, el que vull és que caminis.
Déu-n'hi-do, quina veu guassa que té la Irene. Irene, estarem pendents i si no ho dic jo, ja t'ho dic ara, que també ho comenta el Jordi. A veure què és el que passa amb aquest... Ofalia 4! A veure, a veure... I també sona la Irene Colmenero, eh? Because you make me feel Because you make me feel
A natural woman. A natural woman.
Ara, sentríeu sencera la cançó, eh? Que passa que hem d'anar avançant. Vinga, que tenim una nova píndora, que ens n'anem cap a un refugi, es veu alguna cosa així? No sé. Ara us parlarem dels refugis. Ah, dels refugis. I de la preguntació fa uns quants anys de la revisió del disc Viatge i Taca.
Ai, que bonica. De Llugec, aquesta revisió es va fer el 19 de gener de 2013, avui fa justament 13 anys, al castell de Pavord de la Saba al Camp. Sí, l'hem portat una mica cap al nostre llenguatge. Clar, has de pensar que el Viatge Itaca és una obra molt sofisticada, en la qual hi ha orquestra, hi ha grup de rock, hi ha una coral...
És molt potent instrumentalment. Hi ha uns arranjaments molt de l'època, molt sofisticats. Nosaltres som una bateria, un piano i un servidor que canta. Aleshores hem hagut de traslladar...
tot allò que hi ha al disc original, a l'escenari, i ho hem fet, una mica suplint tota aquesta gran deliqüència, amb una improvisació, una mica despullant el viatge i taca i anant a l'essència, a l'harmonia, a la melodia, i evidentment a la lletra, als poemes de Cavafis i del propi Lluís Llach. No podem competir amb una obra tan important i tan...
Aleshores el que fem és revisionar-la, acostar-nos-hi amb molt de respecte i amb un llenguatge propi que no és jazz pròpiament però sí que seria dins del llenguatge jazzístic.
Com hauria estat bé d'haver crescut, sense aquest pes enorme a les espatlles, sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca,
amb les finestres sempre obertes, com hauria estat bé d'haver pogut aixercular la terra.
Ja, perquè parlàveu de Lluís ja, que estàvem dins d'aquest disc, Vestits nous, amb aquesta composició del Miquel Martí i Pol, que es diu Com hauria estat vell, encara que per dins, aquí dintre, també hi trobem el Maclame a tu, o jo vinc d'un silenci entre moltes i moltes altres cançons, que jo us recomanaria... Mira que bé que sona el Joan Reig cantant aquest tema de l'Ovidi Montlló.
Seràs el sol i seràs la collita. Seràs la fe i la medalla oculta. Seràs l'amor i la ferocitat. Seràs la clau que obre tots els panys. Seràs la llum, la llum il·limitada. Seràs confió on l'aurora comença. Seràs foment, escala il·luminada.
Aquí allargaríem i escoltaríem tot el disc de Refugi, no pot ser, perquè ens queda a la darrera de les píndoles i poc temps per tancar el programa. Vinga, som-hi, anem a l'última. I per anar acabant... No, no que no, per què? No, que no, que no.
Felicitarem el Joaquim Domingo, el Quinet, que avui fa anys 42. Per molts anys. Va ser el veu i guitarra del grup tarragoní La Ràbia Acústica. Vinga, va. Fins la setmana que ve Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adéu. Adéu. Felicitats, Quimet.
Al final del passadís trobaràs una porta que durarà dins de l'ament dels meus somnis. Fent un pas creu a la miralla per passar amb la boira en un camí sense sortir de fins l'horitzó. Viatjant.
Fins demà!
Viatjant pel meu cap, trobaràs allò que tu podràs fer. Arribaràs al meu cor, d'un punt marcat per un amor perdut. Empresonada et tindré i per sempre més amb tu somiaré. I la vida serà molt més fàcil al teu costat.
I fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical d'avui.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimar.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Radio.
Aquí el vuelo 209. Tenemos problemas. Deixar portar a Miguel González. Bueno, ella era hora, ¿no?
Soy tu padre. Bona tarda, eh? Hola, què tal? Benvinguts. Com a molt, com a molt, com a molt, seràs mi madre. Ah, bé, però bé, és que jo estava ara a la part de Star Wars. Hi ha hagut un moment, no sé què, de la sintonia... Sí, que t'ha recordat. La de Star Wars, de la pel·lícula. Bona tarda. El Miquel se la sota de memòria. Hola. Hola. Vuelvo a fer-me aparicions. Me llaman la desaparecida. Per què tinc la sensació que això ja ha passat? Que aquesta gravació ja vam començar un altre dia?
Ha sigut un déjà-voox. Un déjà-vix. Un déjà-vix. L'altre dia vaig veure o vaig llegir. Però el déjà-voo no és ben bé una cosa que és del futur. És una pel·lícula. Sinó és una cosa que tu ja has viscut internament. És això, tal qual. No, internament. O a vegades del passat.
Si no és una cosa que t'ho has quedat. Hi ha vegades que és exactament... T'estàs un minut sense dient això i ho he viscut. Això és una cosa que la teva ment ha retingut. I si no ho ha retingut, ho ha imaginat, no? D'alguna manera. Hi ha una pel·lícula molt xula, crec que és del 2006, que es diu Déjà-vu. Sí, amb el dents al Washington. A com m'agrada aquest senyor, eh? Però m'agrada com a licuaritzador.
Com a... Equalitzador. Una pel·lícula. Ah, vale, la pel·lícula. Va fer una, dos i tres, i espero que hi hagi la quatre. Tu també tens aquí un equalitzador. Abans que es jubili. Parlem de pel·lícules. Abre el Sílvia, si voleu. Vinga, va. I amb la secció més divertida del cinema de dissabte. Vinga, va. I no altres. Sílvia, he deixat portar el Miguel González. Bé, ara hem de dir el Joan Maria que canviï.
És veritat. No, perquè com que a vegades estic, a vegades no... Igual, però formes part de la família. Ho correm, quan no estiguis... I se talla. Mira, us porto... Mireu, us porto una proposta del cineasta Jan Cohnen, que presenta una nova adaptació cinematogràfica del clàssic de ciència-ficció Un hombre menguante. Ay, que es pequeñín. Se encoge. Algo chiquitito. Algo chiquitito.
¿Alguna experiencia traumática? Sí, sí. ¿Me puede explicar eso que es una psicóloga? Bastante. Infantil. ¿Estás aquí, Paul? Sí, estoy aquí. No puede ser. No. Aquí algo va mal. ¿Habrás adelgazado? Respire. Ay, no, que va. Ay, perdón. 1,76 metros. ¿Cómo? Sí.
Con la edad, todos nos encogemos un poco. Hombre, un poco, un poco, però... Home, què veia? Dos metres trenta, que era el jugador de bàsquet. A veure si acabarem amb les festes del Yamin-Yamal, una mica, eh? Cuidado con eso, eh? Això no ho diuen en altres al cinema. Con la piel muy sensible. Això podia ser un documental, la festa del Yamin-Yamal. Però això no son les més divertides. L'escrita per Richard Mathsson, que va ser... Bájame un poco, que me estoy ahogando. Sílvia, bájame un poco, que me estoy ahogando.
El... A veure... El director d'aquest senyor. Això ja es va portar a la pantalla l'any 1957. Ara, 70 anys després, diguéssim que recuperem aquesta novel·la per oferir la... Pel·lícula. Aquesta, bonica. A més, l'Hombre Menguante... Jo sí que me'n recordava que aquest senyor acaba en pitufo.
Sí. És el padre Abraham. És el novo... Com es deia, David? Tu penses que això parla de la força de viure, de l'acceptació. I tenim el Jan Duhagding, guanyador de l'Òscar Pert, The Artist. Sí que el coneixem, sí, que va guanyar The Artist. La de cafès que porto amb ell.
I aquesta pel·lícula va formar part de la Sitges Collection del Festival de Sitges. Va, que te l'explico. Vinga, va. En Paul, un pare de família, vale? Sí. Pare de família exemplar. Sí. I l'amo d'una empresa de construcció naval. Durant un dels seus habituals vans del mar, com treballo en una empresa del port... El mar muerto. Exacte.
és testimoni d'un esdeveniment metrològic estrany. A partir d'aquí, a partir d'aquest moment, l'home comença a encongir-se sense explicació científica. Però només ell o també gent que hagi viscut? Ell, ell, ell. Al final quedarà atrapat al seu propi soterrani, on haurà de lluitar per sobreviure en un entorn quotidià. És una mica com carinyo encogido a los niños, però ell sol. Però la gent se pensa que és més petit, llavors, o no? Clar, la gent veu que és més petit. No, petit d'edat.
Ah, no ho sé. El veuen adults molt baixet. Tipo Benjamin Button, al revés, no?, una mica. No, jo crec que és això, que és petit, només d'estatura. És petit però valent, no?, com deia... Vinga, del Pol... Del Pol passem a l'Elvira, que és una altra pel·lícula. No es diu Elvira, la pel·lícula, es diu El mal. Escribrà mi història. Nadie la comprenderà. I molt tristos. Escribrà mi història. La veritat...
Què dius? M'ha filla? Sí, però m'ha filla parla molt sola, també. Està parlant? No, no, això no, això no. A veure, a veure. Jo si voleu tanco el micro, eh? Eh? Jo tanco el micro, si dirà. Jo pensava que l'havíem tancat. No, no, no. Anem en directe, Maripau. Vinga, va. Anem amb l'Elvira, que és una periodista, com naltros, Abril, i com naltros, Sílvia. Sí.
Has vingut directament al micro. No s'ha pogut estar, eh? És que avui tenim el bon dia, eh? Va, Miquel, va. M'he passat, no?, un poco. T'has liat? M'he liat. L'Alvira, una ambiciosa periodista com naltros. Vinga, va. Contacta. És veritat. Contacta, vale? Contacta. Amb el Martín, que és una memí exteriors, que s'autoproclama l'assassí més gran de la història. Ana. No es va ni dos o ni la, eh? Va, pa què?
La protagonista veu en aquesta confessió l'oportunitat per escriure un llibre. Ah, no. És que ho dice sempre tan... Sí, sí. Tan oportunit. Tal a lo suyo, no? Tal a lo suyo. Diu, així rellançaré la meva carrera. Però què passa? Que en el moment que s'embarca en aquesta història, s'enfronta també a la veritable essència del mal. Perquè el senyor és molt dolent. Home, si li està dient... Si li està dient que és un assassí, no sé què... Avui no portem bon dia, eh? No us aviso. No, no, no. Juan Mabajulloa, que dirigeix el film amb Natàlia Atena. No, no.
Tot està bé, tot està bé. A veure, no t'apropes perquè és el mal. Sí, sí, no, no. Ara no sé quina part... Tu ets la periodista que vols escriure i ell és el mal. No, el mal. No diré el que estava fent jo abans de periodista i ha vingut el mal a fotre'm una bronca. Sí, sí. Vaya tela, vaya tela. Sigue, sigue.
Escolta, anem amb una pel·lícula que el nostre tècnic diu que ja l'ha vist, però... Nosaltres no ens ho creiem. Jo tinc aquí que s'estrena aquesta setmana al cinema. 28... Perdó. 28 anys després, El templo dels huesos. Intentar predecir el futur és una tarea desalentadora i peligrosa. De fet... Puede que ni tan siquiera exista. Oh.
I cannot see.
Nia de Costa, que es posa al capdavant de la quarta entrega d'aquesta saga de terror iniciada amb 28 dies després, que es va estrenar el 2002. Jo aquesta la vaig veure, la de 28 dies després. Veus, és que és una saga. No, però és que ella ens ha dit que ha vist aquest, El templo de los huesos. Ella ens ha dit que ha vist aquesta. Resulta que 28 años después, El templo de los huesos, és la continuació de 28 años después, que es va estrenar el setembre de l'any passat. Que no s'hagi confós. Jo li hem dit, però ens ha dit que no.
Tenim aquí el doctor Kelson que s'enfronta a una nova relació inesperada que podria alterar el món. Així, mentre un personatge que es diu Spike es troba atrapat en una trobada amb Jimmy Crystal, tot plegat es converteix en un malson difícil d'evitar.
A vegades aquestes sinopsis estan molt basades en les pel·lícules anteriors, jo no me'n recordo i, per tant, no m'aporten res, suposo. A Valtros tampoc. Jo és que he vist cap a les 28, a més, mirant les cartelleres, et dona un mal rotllo i dius, ai, gràcies, eh? Sí, la pel·lícula no mola. Heu fet alguna vegada d'anar al cine sense saber què anireu a veure i decidir-ho allí?
Sí. I per la fiesta del cine ho feia moltes vegades. Que me sorprendan. Que me sorprendan, exacte. Amb els ulls tancats. Tu s'has de mirar a lo loco. A lo loco.
Hem dit algun cop que a mi el cinema haurien de cobrar menys? No ho sé, aquí no ho sé. Jo t'ho he escoltat dir més. Ja parlarem amb Josep Eduard. Sí, segur. Anem amb una altra pel·lícula que s'anomena Turno de Guàrdia.
Hola. Hola. Recién llegada. Te ayudo. Gracias. Ahora voy. Ahora voy. Sara está enferma, solo estamos... Eso semblan los Bridgetons. La música y todo, ¿eh? No, estoy d'acord que el doblatge es de Vingadol, ¿eh? Bueno, pero es que va de la mateixa quince. A ver, a ver. Os he traído esto. Creo que tiene mucho dolor. Lo siento mucho, hoy solo somos dos. Link, tercera planta. Esposa a la pell de la floría.
Ah, begonya. Exacte, estàs fent aquest xiste. Una infermera dedicada i compromesa... Una infermera dedicada i compromesa que s'enfronta a la pressió de treballar en una sala d'hospital amb una important manca de personal. Pacients crítics, emergències constants i recursos limitats que acabaran convertint els seus torns en una tensa i esgotadora carrera contra el rellotge. Això què és, l'explicació del que passa, Joan XXIII? La sanitat pública, ho dèiem ahir amb l'abril, sí, sí.
Seleccionada aquesta pel·lícula als Òscars, també, com a millor pel·lícula internacional. I candidat al Goya com a millor pel·lícula europea. Però de llavors de quin país és? Bona pregunta. Ara t'ho busco. Bona pregunta. Com es deia? Torno de guàrdia. La pel·lícula l'estrena.
Podria ser francesa, no? No ho sé. Ara ho sabrem. No, turno de guardia. No, turno de guardia. No, turno de guardia. La puerta... L'Age Shift. L'Age Shift. Llavors pot ser fixa. A Alemanya. A l'Espanya al costat. No m'ha anat massa, no? Del país. No. Vinga, anem amb una altra proposta, amb aquest cas d'Enrico Paulatino. Que és rus, per la forma que ho has dit, és rus. Que es trena la pel·lícula d'animació La bicicleta de Bertalli.
Había una vez un héroe que solo era un niño. ¿Enemigos para siempre? No hay nada. Espera, ¿qué ha pasado? ¿Qué ha pasado? ¿Qué te ha pasado? ¿La otra música que se escucha? No hay más música.
Hi ha un mòbil, algú li està sonant un mòbil. Segurament a tu. És una agenda de... Segueix sonant, eh? Segueix sonant, sí. Vaig explicant la pel·lícula, eh? Ja està, ja està.
Basada en la història real de Gino Bartali, que és un popular ciclista italià que, durant la Segona Guerra Mundial, va arriscar la seva vida per salvar centenars de jueus transportant documents falsificats amagats a la seva bicicleta. Que eren jueus, no joves, abril. Joves, abril. T'has d'acord a tu també, no? Sí, sí, sí. Quants eren jueus.
Joves, joves. Ai, que maco, jo he pensat a mirar. Doncs no, eren jueus. Això de fer el doblatge quan feu el programa al matí... És que al matí... Queda una mica raro, eh? No, és que al matí em vaig equivocar i vaig dir que eren joves i eren jueus. Potser eren joves jueus. També podien ser. I fins i tot podien ser nens. Anem amb una pel·lícula xilena que es diu La misteriosa mirada del flamenco.
Sí, ja ho ha dit el Miquel, gràcies. Ha dirigit Diego Céspedes, que podria ser germà del Pancho Céspedes, no? Home, i tant. Està viu, Pancho Céspedes? Sí, no, espero. No te'n recordes que parlava així? Home, que... Se situa la pel·lícula a principis dels anys 80. És que aquesta pel·lícula pot estar bé en un hostil poble miner del desert xilet. Home.
Allí tenim la Lídia, que és una nena d'11 anys que creix en una família queer. Se'ls culpa de tenir una misteriosa malaltia, imagina't, que segons diuen el poble, es transmet a través d'una sola mirada. Ai, mira la cançó, una mirada. Te miro te transformo. La Lídia emprendrà una cerca de venjança on l'amor podria ser el veritable perill i la família l'únic refugi. Que bonic! Però està molt bé per parlar del...
del gènere queer. No em surt la paraula. La diversitat. Amb una paraula sexual. Amb una mirada de converteixen. Amb una mirada de converteixen. Diuen que això és el que passa, no? És una cosa real, realíssima. Ah, vale, pensé que dius de veritat. És que te miren i ja... Ai, te transformo. No sé què, faig no sé quan i a partir d'aquell moment la vida te canvia. Voleu drama francès? Dramàtico.
Has de presentar-ho com demana, eh? Espera. Li has d'anar... Alanteca Vaité dirigeix el drama francès... Dirigeix... La isla de la vela dona. És que no pot estar cap bé, eh? Sí. Has dormido bien? Jo tampoc estava tan mal, perdó. Home, no, estava supersexi. Quiero decir que nada me hará arrepentirme de la decisión que tomamos. Jo vull ser actriu de dolatge. Vinga, va, va, va.
Un futur pròxim, amb una illa aïllada de la resta del món. Coneixerem la Gael, que és una dona de 30 anys que cuida d'un petit grup de gent de la tercera edat. Resulta que arribarà un belè que retornarà l'alegria i la vida. De vivir. Sí, i la vida.
L'alegria i la vida. Però la Gael dubta de les intencions dels viatgers. Perquè resulta que els ancians comencen a morir un darrere l'altre. És el que tenen. Depèn de l'edat ja. Al millor és normal, no? Igual ja estaves en temps de descuento. Que tots seguits es van posar d'acord per anar a casa. No, però això és com...
Com quan se t'ha mort la dona i tu et mors després, o se t'ha mort el marit i tu et mors després, perquè ja és per el sentiment. Ah, si es mor un i tots van darrere, no? Sí, perquè s'estimen molt. Què passa, que si l'Abril se tira d'un pont, tu també? Sí, sí, sí. Vinga, que aquesta està molt bé. Anem a animació, gran pantalla en català. Jo li maro una miqueta. Sí, sí, va. Pollet llebre. Veus? Han tornat!
Aquest gener, l'aventurer més gran de tots arriba als cinemes. Preparats? Val més que vigilis amb els cactus giratoris. Sub-hi!
Dos coses. Vull reflexionar sobre dos coses. Espera, espera, espera. Estem d'acord que quan el Tyler diu aquest gener és perquè no sabien quan l'havien d'estrenar i van dir aquest gener, ja ho veurem. A veure què passa. I que des de la sèrie Gat i Gos no havien vist cap altra cosa igual amb Pollet Llebre i El secret de la marmota. Però és que jo no sé quin animal és Pollet Llebre. Tot s'ha dit una barreja.
Una barreja de pollet i llebre. Té la part del cap que és un pollet, la part del cul que pot ser una llebre. Com la bíblia. Espera, que t'ho explico. Hopper, tenim el Hopper, que no és el de Stranger 5. Pollo llebre en castellà. Pollo llebre.
Encara el pitjor, eh? Pollo popelle. Hopper, el pollo liebre. Exacte. És un intràpid aventurer que és meitat pollastre i meitat... Veus el que et deia? Per això et deia. I que s'embarca en una perillosa i emocionant missió per trobar una legendària marmota amb el poder de retrocedir en el temps. Per què les marmotes sempre tenen a veure amb el temps? Sí, perquè és el dia de la marmota.
Per això, per això. Bueno, doncs no sé, no sé, no sé què més dir d'aquesta pel·lícula. És que aneu a veure tota la família. És per tota la família, eh? Jo això l'hi explico a ma filla i m'està fent preguntes tota la tarda. Del Pollet Llebre. I per què? I si té a veure amb Palestina. En fi, anem a veure una altra proposta en català que es diu El Camí de la Sal. Què són, 800 quilòmetres? És el senyor Bramant. Més aviat 1.000.
Samy? No tinc res millor a fer. Però molt trist. Això no és un càmping, em sentiu? Pareu! Home! És un càmping! Feu el camí de la sal? Després de perdre la seva llar, així com l'estabilitat que mantenia la seva vida, una parella de mitjana edat, que són els que després aniran a l'illa aquella d'abans, decideixen... Mitjana edat què és? Mitjana edat, la meva. La meva. Sí, 40. La meva. També, sí, també.
I a partir de Sant Antífico també mitjana. Cap al Clot. Decideixen... Decideixen... Al final acabarem parlant de Buried, no, la pel·lícula. Decideixen emprendre de forma impulsiva una ruta per la costa anglesa. Veus? Nosaltres aquí tenim el tenit dels vilats. Allí tenen lo de la sal. Però al meu poble està la ruta del colesterol, no la de la sal. Del colesterol? Sí.
És del bacalao. També, allí s'acabava. Això a València, eh? Allí al meu poble s'acabava la ruta del bacalao. És una pel·lícula que arriba en català, per si us interessa. Anem amb coses a plataformes. S'ha estrenat aquest dijous a Movistar Plus El Turco. Inspirada en una novel·la que recrea una sagnant història real. Ah, la sagnant història d'amor.
No, la del turc de Moena, que continua viva en una celebració popular italiana de fa més de 300 anys. Però no tenim... Aquí vèiem al Can Yaman, abril, l'actor aquest Can Yaman, que no fa massa... És el guapet, no? Ah, sí, jo sé qui és. Que no fa massa bastar la revuelta, diria, no? Sí, que a més a més va parlar castellà... Sí, és un soldat turc que resulta greument ferit durant el segon setge de Viena l'any 1683.
Això ho tenim a Movistar Plus. A més, és turc. És turc, clar, el que en hi ha. Hola, bon dia. I s'assembla a Pedro Sánchez, diuen. Que va. HBO Max, alerta pels fans del Joc de Trons, estrena dilluns la sèrie dramàtica Cavallero de los Siete Reinos. Decidme ser tan canel alto.
Decidme ser tanca en el alto. És que en castellà és tot terrorífic. Queda raro, eh? Queda molt estrany. No obrirem avui el meló del doblatge, que portem un mal divendres. Mal dia. I espera que això va cap a diumenge.
No, no, però tens raó. Tens raó, tens raó. Hi ha coses que... que clamen al cel. Això passa un segle abans dels esdebriments que tenen lloc a Joc de Trons. Sí, sí. Van cap a la Guerra de les Galàxies. És la preqüela, no? Han fet la seqüela i era la preqüela. Amb dos herois que transiten per Ponent, estan allà amb Lleida, amb les mansanes, un jove ingenu, però valent cavaller, Ser Duncan, l'Alto, i el seu diminut escuder, que és...
Eg. El bajo. El bajo. No es diu eg. Eg, eg, eg, com ou. Eg, ou. Perquè no diguen huevo. No, perquè clar, tampoc s'ha de traduir tot. Perquè els noms pròpics no es tradueixen. És una època en la qual la dinastia Targaryen encara ocupa el tron de ferro. Sí, sí, sí. Fàcil. Valtres heu vist Juego de Tronos? No. Tampoc? Mira, no, t'enganyo, t'enganyo. Vaig veure la primera temporada. Ah, molt bé, eh?
I part de la segona, però la tenim pendent. Ja et vas cansar. Sí, una mica sí. Tenim High Jack, Sílvia, com el següent tràiler? No. No, tenim el repte objectiu. Vale, espera't. Us explico que ha arribat la segona temporada de High Jack a Apple TV+. Sí. Que Filmin incorpora la penúltima temporada de Grand Chester. I, ara sí...
Abril, ara em faràs un comentari. Vinga, va. Lo Repte, que torna amb una segona temporada a TV3. Trescat. Tinc un nou objectiu. Una ruta per l'imbalaia que em torna a posar a prova i m'ajuda a descobrir els meus límits. Entre que a canviar de presentadora pel que veig o què? No, allò s'atreveix. Per preparar-me i superar-me a més de 5.000 metres d'alçada. Ei, que molt pensaves, què? Per que em compartís com els seus habits de vida saludables. Sé que una persona molt coneguda m'ha convidat.
M'acompanyarà, però encara no sé qui és. L'únic que sé és que m'ho sorprendrà molt. Celia Espanya que pot dir Imalaia i després dir para que m'acompanyi. A la malaltia sorpresa. Ui, anava a dir una cosa molt falta, no? Digues, digues, digues. Així parleu els d'allí baix, no? I més malament, no t'he de dir que no.
Lo Repte, la segona temporada de la programa que se li ha a Espanya, que es prepara per afrontar un trekking, en aquest cas de 100 quilòmetres, i més de 9.000 metres de desnivell a l'Himalaya. És poca broma, això? Si ens ha d'estar donant la turra...
Després, a les xarxes socials, i plorant i tot això que fa ella... Seguríssim, ja t'ho dic ara. M'acabo de guanyar l'amistat de Célia Estat. L'amistat de Trescat. La tenim al telèfon, a la mateixa Célia. Sí, Espanya, bon dia! Perquè volia entrar en aquest moment tan especial. Però, Abril, dóna'm la raó, sisplau. Jo? Dóna'm la raó. Digue-li que sí.
Jo no la sabeixo. Fes ganjos. Per la meva establitat mental. Abril, fes ganjos i digues que sí, que sí. Sí, sí, sí. Però mira, Célia Espanya, Ona Carbonell, Joel Parra, l'atleta paralímpic... Ah, és clar, és que no. La Célia Espanya és un tema, però tots els esportistes que surten...
Fiona Pinar. Ajudar-la està molt bé. Miqui Núñez. Laura Fa. A veure què fa, Laura Fa. Samantha Hudson. Xatis, el Miqui Núñez el dia 24 en concert aquí a Tarragona. L'entrevistaràs. Ja ho he demanat. Molt bé, molt bé. Ho fa la pobla de Mafumet. Ballaràs tant o més que a OBK la setmana passada? Que no ho hem comentat, això, eh? A OBK vaig ballar. Va ballar lo d'ella i lo meu. Sí, sí, sí. A més a més, lo vaig seure gairebé carrer. Jo estava poc ballador aquell dia i...
Però també et vaig veure allà durant tot, eh? Vas allà a cantar, que jo crec que si algun moment allò que et tanca la... Surto jo. El meu company, el meu acompanyat, em deia com pot ser que te sapigues totes? Però és que quan te dic totes, és totes. Fins i tot les que no se sabia ningú, que és el pitjor. I acabem amb la pel·lícula El botín, que hem vingut a parlar de cine, que s'ha estrenat ja aquest divendres. Des de fora parece fácil. Bueno.
Toc toc, policia de Miami. Policia de Miami. Policia de Miami. Nos ha llegado un soplo sobre esta dirección. Tú sí que tienes un soplo.
Vinga, va. Aquesta li agrada molt a mon pare, eh? Aquest tipus de pel·lícula. Matt Damon, Ben Affleck. Abril, comentari. El Matt Damon està ballint malament. Per què? Perquè la cara, no li queden bé les canes, no li queda bé la barba. Com ens hem de comparar a seccions d'altres emissores de cinema així? Això ve d'Affleck.
Voleu saber de què va o no? Té com el borriguito. Sabanero. Sabanero, el camí. Perdó, perdó. Què és el borriguito? Quan tens un complejo de boleta ni barba, no en tens, no ho dic per a ningú. Però més que això, més que la meva. No, però això, si tu t'ho deixessis llarg, no, és com voler t'ho deixar llarg, llavors. Però no et surt serrat i no et surt la barba serrada. I tens clapes.
Va, que tenim la confiança dels integrants d'un equip de la policia de Miami, que comença a desaparèixer després de descobrir diversos milions, en efectiu, en un amagatall abandonat. Quan les forces extremes s'enteren d'això, tot queda entredit, ja que ningú sap...
A qui es poden creure? I en qui no? Des de la màquina de la Verdad. Per allà directament, que l'endollin allà, li posen la part. I quan d'això, pum, una sobredosi de química. Pensava que Will Smith no feia res? Doncs sí. Està a Disney+, amb De Polo a Polo, una sèrie que segueix l'actor Will Smith pel seu viatge pels set continents. Comença pels camps de gel de l'Antàrtida fins a les selves de l'Amazones. Això com ho fa?
Mira, també va a l'Himalaya, potser se troba a Célia Espanya. Un crossover entre el príncipe de Beclar, aquest, com se digui, el príncipe de Bel-Air, i Célia Espanya. És com el del Juan McGregor, que van amb les motos... A mi m'arranllen molt, ja, aquests. És com un... La gent es fan de jo, de jo, com a persona... I me seguiran allà on vagi, faran el que... Sí.
Podria fer el concert, concuren aquells d'ungles, que és el pitjoret que ha fet TV3 en molt de temps. Jo, segons qui, m'ho tragaria tot allà, tothom ho miraria tot. Bueno... Jo con eso, eh? Sí, exacte. La unitat central operativa...
Mitjana edat, eh? Sí, sí. I és un basiquisme important. La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil sabut que han tancat emisores per menys que això. Sí, clar. Però estem en horari... No protegit. No protegit. Bueno, sí, protegit. Sí, està protegit, sí. Acabem amb Prime Video, abans que acabin amb nosaltres. Vinga, va.
La unitat central operativa de la Guàrdia Civil torna a la pantalla, aquesta vegada en Prime Video. Una plataforma que ha incorporat també UCO, les Hores Clave, una producció que recrea casos autèntics d'aquesta unitat d'elit coneguda per enfrontar-se a organitzacions criminals del perfil.
Aquí heu vist que no ho llegia i que m'ho sabia de membre. Sí, sí, però a més a més el de dillo, eh? Sí, sí, el de dillo, exacte. Mai millor dit, sí, sí. Jo crec que ho anirem deixant aquí. Jo crec que ens hem de despedir perquè és l'última vegada que ens deixaran fer aquesta creació. Sí, sí, és veritat. Que no, que no. Encantada l'he participat breument. Us vinc a buscar la semana vinent, eh? A la presó. Perdó. Sí, no, no, i tant, i tant. No donis idees. No, no donis idees. Sí, ja marxem, ja. Ni música ni res. Va, posem-la del final, no? Vinga, va.
Toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco, toco
Tu deixa't portar en Miguel González. Que raro sona el teu nom repetit tantes vegades, tio. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Mallan.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimán Hasta luego cocodrilo
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio. La terra es plana, ho sap tothom.
Potser tinc ànima, no ho sé. Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos. Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius. Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd.
Doncs ja estem aquí enfilant el fil, i ara mateix ja tenim amb nosaltres el Beta, que saludem. Beta, bona tarda, t'has posat molt sèrio de cop. Què ha passat? Hola, bona tarda. És que estàvem els dos aquí de xerrameca, i de cop i volta, quan has sentit la cançó d'aquí, del nostre company i amic, t'has posat així com a... En què estàs pensat?
No, m'estava concentrant perquè volia que el que he d'explicar avui que arribi a ser la gent... Estàs usant molt seriós i tot, eh? No, però és que vull que arribi, arribi, perquè avui estirarem un fil que vam deixar la setmana passada. Te'n recordes?
No. Si home, parlàvem de la intel·ligència artificial. És que saps el que passa? Avui, te'n recordes que vaig comentar que estava una mica despistada fa una setmana? Sí. Doncs no se m'ha passat. És com allò de quan estàs refredat. Bé, doncs, mira, jo recordo... Jo recordo suïdors que...
que la setmana passada ens estàvem parlant de la intel·ligència artificial i de les quantitats allò ingents d'energia que necessita per funcionar. L'aigua. Aigua i electricitat. Les dues coses, no? Aigua i electricitat. En aquest cas diria que em sembla que fa més despesa d'electricitat que no pas d'aigua. Però bé, no entrem en discussió. La qüestió és que
L'energia que necessita aquesta intel·ligència artificial dona molt que pensar perquè, esclar, cada vegada que fem una consulta a aquesta intel·ligència no sabem la quantitat de despesa que estem nosaltres provocant. Bé, són les coses com són. I com teníem tanta informació,
ens van quedar una mica així a mitges, perquè vam parlar una mica abastament del tema, però ens va quedar, per manca de temps, de comentar un article molt interessant d'una periodista que fa articles científics, es diu Aina Vall,
I que aquest article, que volíem parlar la setmana passada, però, com he dit, que no es va donar temps, porta per títol Gigawatts i àtoms, el nou poder digital. O sigui que a les flores ja vam fer cinc cèntims, Sílvia, que fins i tot...
Fins i tot aquesta intel·ligència artificial s'està plantejant, i no és que s'ho estigui plantejant, és que ja està utilitzant l'energia nuclear per fer funcionar. O sigui que una energia que semblava que anava pel pedregar, en el sentit que la cosa estava tancant-se, tancaven centres nuclears per donar pas a les noves maneres de generar l'electricitat una mica més sostenibles, doncs gràcies, entre cometes,
aquesta intel·ligència artificial, sembla ser que l'estem revifant, li estem donant una segona vida, no? I en aquest article ho he explicat molt bé. Per això la cara que m'has vist, perquè estava concentrat pel fet que explicaré ara, perquè... A veure si m'enteneu. La cosa és greu.
que l'energia nuclear ha portat coses bones i coses dolentes. Les coses bones és que és una manera de generar electricitat que, en un principi, no genera CO2 a l'atmosfera com altres maneres de generar energia, no? Però, esclar, els residus nuclears és un problema i els accidents nuclears són un altre problema. Que quizás es un altre, es cierto.
I bon gros, que n'han tingut uns quants. Bé, la qüestió és que, esclar, que es podia defensar, per una banda, pel que he dit, que en un principi és una energia, a mi també en moltes cometes, una energia neta.
tanquem moltes cometes, però, esclar, aquesta altra cara d'aquesta energia nuclear ens té preocupats. Per això que la cara era de concentració i preocupació a la vegada, no? Què et sembla si anem explicant l'article aquest perquè posem una mica... Té el seu suc, eh? Sí, posem una mica de llum a la qüestió. A la qüestió.
Ai, ai, ai. No, no, a la qüestió, a la qüestió. T'agrada, eh, vol dir... És que ha fet una relliscada aquí, eh? No, no, ha agafat de seguida puesta i tira recta, eh? Sí, sí, però... No, però és qüestió de...
Per això estem aquí cada cap de setmana per il·luminar una mica la gent, en el bon sentit de la paraula, sobre aquestes coses que ens afecten indirectament, però que sàpiguin que el darrere de tot plegat, el que hi ha, el que s'amaga al darrere de tot plegat, en aquest cas, la intel·ligència artificial.
Mira, la intel·ligència artificial no només necessita dades i models, també necessita energia. I molta. Davant al creixement explosiu dels seus centres de dades, els gegants tecnològics com Amazon, Meta, Microsoft o Google, s'han llançat a assegurar subministraments estables i nets per alimentar aquests centres i han trobat l'aliada perfecta en l'energia nuclear. O sigui, han dit, home, doncs...
Em sembla que pot ser una benaliada aquesta energia, que està mal vista, no, no, a nosaltres ja ens va bé, no? Sí. Mira, la intel·ligència artificial està en fase d'enlairament, vol dir que tot plegat acaba de començar, Sílvia.
Fa quatre dies que ha començat. El que passa és que ens fa més por que una pedregada. Sí, no sé on arribarà, però la qüestió és que fa quatre dies que s'està enlairant, o sigui que és com un cubet que està començant a despegar. La seva trajectòria no sé fins on arribarà. He fet aquest símil perquè entengueu com està la cosa, no?
Doncs bé, però el veritable coll d'ampolla serà l'energia, no la innovació, no els models, sinó l'electricitat necessària per sostenir-los. O sigui, necessitarem fons d'energia totalment noves, va dir el CEO d'OpenAI, anticipant una revolució no només algorística, sinó infraestructural.
I els números ho confirmen. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, els centres de dades van consumir 460 terabytes el 2022, prop d'1,7% del consum elèctric global. Aquesta xifra es duplicarà abans que acabi aquest any.
i pot assolir 945 terabytes el 2030. Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do. Passarem de consumir 460 terabytes, que és una quantitat, una borrada d'electricitat, al 2030 945 terabytes.
I només als Estats Units s'estima que el consum del sector augmentarà un 80% cap al 2030. O sigui, consum augmentarà un 80%. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Amèrica, eh? Estats Units. Sí, sí, Amèrica. El país del Trump.
Amb aquest creixement, dependre només del sol o el vent, ja no n'hi ha prou. Les tecnològiques necessiten una font estable, densa i lliure de carboni, i aquí entra en joc l'energia nuclear. És el que dèiem, que per una banda és una font estable,
lliure de carboni, clar, en principi no produeix residus de CO2 a l'atmosfera. El que hi ha al darrere ja ho sabem, com hem dit al principi, no? Sí, sí, sí. Aquestes qüestions de residus adictius, aquests possibles accidents que han fet tant de mal...
Bé, doncs, Amazon acaba de signar un acord històric amb Talent Energy per adquirir gairebé 2 gigawatts d'energia nuclear a la central susquejana a Pensilvània. O sigui que ja han arribat un acord per dir que aquesta energia nuclear que produeix aquesta central nuclear de Pensilvània, per mi, només per mi, una línia directa per aquest centre de dades de...
Amazon. O sigui que allò que dius, mira, va, que m'enxufo a la central nuclear, ja tinc energia. Ja tinc energia per anar tirant, saps què vull dir? Tiras a recollir i tots els verbs que li puguis posar, eh? Mira, el contracte s'estén fins al 2042 i servirà per alimentar la seva plataforma de serveis al núvol
Meta va fer el mateix amb la planta de Clinton. Clinton no és l'expresident dels Estats Units. Clinton també és una planta nuclear dels Estats Units. Doncs mira, Meta ja va fer el mateix que Amazon amb la planta de Clinton, evitant el seu tancament. O sigui que aquesta planta
havia de tancar perquè ja havia fet els anys, i aleshores, doncs, Meta va dir, bé, doncs li faran quatre reformes i donarem deu anys més de vida. Vinga, energia, energia nuclear, per Meta. Que si no teníem prou, dóna-li dues cullerades. Vinga, som-hi. I ara, mira, espera que ara ve el més gros, Sílvia. No t'esgarrifis, eh?
Microsoft explora la reobertura de Three Mile Island, la central nuclear dels Estats Units que va provocar, que va protagonitzar el major accident nuclear d'aquest país el 1979.
O sigui, mai... Ara has vist la meva cara, no? Sí, sí, cara de sorpresa. La meva cara és un poema, ara mateix. Però m'estàs escoltant, no? Sí, sí, sí, estic al·lucinant. Esteu a l'altra banda, del receptor o del mòbil, perquè avui dia la ràdio arriba per tots els formats. Han caigut d'esmaiar tots.
Doncs mira, el 1979, aquesta central nuclear, Three Mile Island, o sigui, l'ella de les Tres Milles, va patir un accident nuclear al 1969, eh? Sí, sí, 79, 79. El major accident nuclear dels Estats Units. Doncs Microsoft està dient, bé, anem a arreglar el que es va trencar i la tornarem a posar en marxa.
Ai, ai, ai. Pregunta. Perquè les alternatives, les solars... No, és que no n'hi ha prou. No n'hi ha prou perquè les solars, l'eòlica, no hi ha prou potència. Perquè, com he dit abans, necessiten, doncs,
doncs 945 terabytes. És una borrada de quantitat d'electricitat. I amb això els molins de vent, les plaques solars, no tenen prou. Necessiten la potència nuclear per tirar endavant. Imagina't el que arriben a consumir.
i el que consumiran, perquè això és una cosa... Va cap amunt, més que cap avall. Una aposta de cara al futur. O sigui, que si ens hem de carregar el planeta, que sigui perquè tenim que rebre diversos whatsapps, no? Sí. O diverses cosetes que hem preguntat a l'intel·ligència artificial. La tia va sortir una broma, després ho comento, perdona'm. No, sí, digues, digues.
No era una broma que hi havia una humorista a TV3 que es feia passar per la intel·ligència artificial i que durant un temps la intel·ligència artificial al servei, però després la intel·ligència artificial una mica barroca. Diguem que una mica barruda. Sí. El cap te contestava el que li donava la gana i, clar, la primera pregunta, agafa una ampolla d'aigua i se la veu sencera. Sí. I la resposta és no. No. No.
al que li havia preguntat. I clar, diu, i perquè ha vingut tota l'ampolla d'aigua sencera per aquesta mínima resposta, diu, és el mínim que consumeixo en aigua per aquesta resposta. Un bon exemple. Doncs la idea seria aquesta. Si per una resposta de no, potser s'acaba de consumir un llitre d'aigua, imagina't per una parrafada...
És una bona mostra de manera gràfica per expressar aquest consum, no? Però mira, tu has dit això, no? Per què no l'eòlica? Doncs la pregunta seria aquesta, no? Arribem aquí. Per què l'energia nuclear? Doncs mira, Sílvia, l'explicació és senzilla. Davant la intermitència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, intermitències, esclar, si no fa vent, si no fa sol...
Tot depèn del clima, clar, òbviament. Doncs mira, l'energia nuclear ofereix una generació constant, sense emissions directes de carboni, i a gran escala. En un món on la intel·ligència artificial funciona 24 a 7, 24 hores 7 dies a la setmana, doncs aquesta estabilitat energètica és or.
A més a més, els contractes signats garanteixen preus fixos a llarg termini. No obstant, això, la seva abdupció comporta desafiaments com els hals costos inicials, llars terminis de construcció i la gestió, aquí arribem,
la gestió dels residus radioactius. I, malgrat la millora en seguretat, la percepció pública continua sent un factor. Tot i així, tot i així, el que acabo de dir, no els residus radioactius, la percepció pública que... Tot i així, per la immensa demanda de les tecnològiques, els seus avantatges operatius prevalen. O sigui, en quatre paraules, els importa un...
i etcètera, etcètera, el que pugui arribar a passar. A partir d'ara ens podem començar a replantejar això de fer vagues
a favor de o en contra de, perquè, clar, mentre que jo continuï guanyant i la pela... Sí. Ah, no, és la pela. En aquest cas, el dólar. Bueno, igual, continuen sent diners. Tinguin el nom que tinguin i que mani qui mani, eh? O sigui que estem... Beta, aquella pel·lícula, anava a dir, que ens agrada a tu i a mi...
i que, a més a més, el futur del ser humà com a tal no és tan bo, que és bastant com a destructiu, anem passet a passet, en aquesta biografia ja feta, eh? Cap al peny assegat. Però de cap, eh? A més a més, el que estic veient, i pel que m'estàs explicant, que tampoc volem aturar-ho, això. Ens va bé, és còmode.
És que és això. Vol dir que ja heu sentit el que acabo de dir, que tot i els perills que comporta l'energia nuclear, tot i la percepció pública que diu, ai, ai, ai, això vol dir que... A veure cap a on anirem, a veure què fem... Tiren pel dret. Així va la cosa. Bé...
Doncs mira, les tecnològiques, a més a més, no es queden només en comprar electricitat. Allò de dir, vinga, va, compro electricitat d'aquest centre nuclear, arribo a un acord amb aquesta altra i vinga, va, acord. No, no, no. Sinó que també inverteixen activament en la futura generació nuclear. O sigui, empreses com Amazon donen suport al desenvolupament de reactors modulars petits.
Això ja és massa. Reactors modulars petits, les sigles és SMR, més segurs i adaptables, mentre Google i Microsoft exploten models avançats per alimentar els seus centres. Aquests minireactors prometen una generació elèctrica més flexible i propera al consum digital.
A més a més, l'estratègia inclou una inversió massiva en eficiència energètica pels seus centres de dades, optimitzant sistemes de refrigeració i de centres servidors. Això ho vam parlar la setmana passada, que es tractava de millorar aquesta eficiència, que la despesa de l'electricitat no fos tanta, que a l'hora de refrigerar aquestes centres de dades no fos tan alta, que no necessités tanta aigua, buscar aquesta eficiència, menys consum d'electricitat...
i menys consum d'aigua. Això també hi estan treballant, no? Que ja t'ho dic, la setmana passada en vam parlar, que també s'ho va haver d'aquest camí. Però, esclar, tot i que volen millorar aquesta eficiència de no tant de consum d'aigua i d'electricitat, necessiten electricitat. I, esclar, aleshores, no renuixeran.
no renunciaran a la seguretat energètica que proporciona una nuclear per a ells. Busquen també combinacions energètiques, usant la nuclear com a base sòlida, però complementada amb renovables per un subministrament diversificat i resilient davant la creixent demanda de l'IA, de l'Intel·ligència Artificial. O sigui que també s'obren a dir, bé, nosaltres tenim aquesta cosa segura que és la nuclear, aquesta energia estable, però...
També instal·larem unes quantes plaques solars i uns quants molins per dir, mira que nosaltres també invertim en renovables i anirem jugant. Quan hi hagi molins de vent funcionant i energia solar, el sol ho està escalfant tot, doncs vinga, aconseguim amb aquesta energia. Quan hi hagi núvol i no hi hagi vent, doncs xuclarem de les nuclears, no? Vull dir...
que també diversificaran, però, esclar, no relleixaran... Clar, però necessiten la mare. Necessiten la part forta. La mare dels sols, que és la nuclea, l'energia estable. I per acabar, Europa també es connecta, perquè parlem molt dels Estats Units, que si no sé què, que si... Però Europa també es connecta, perquè la tendència no és només nord-americana. El Regne Unit...
Una empresa que és molt tecnològica, que fa motors d'aviació, és la Rolls-Royce. Sí, sí, els motors d'aviació, els motors de reacció, es fabrica l'empresa Rolls-Royce. Poca gent ho sap, això. Doncs sí, sí, els jumpballs, els 4-6, els...
Els avions que fa Europa, l'aerbús, vaja, porten motors de reacció Rolls-Royce. És una empresa puntera en aquesta qüestió tecnològica. Doncs mira, Rolls-Royce ja treballa en el seu primer SMR, aquestes centrals nuclears petites, de butxaca, no?
que ja es troba en fase d'avaluació reguladora. O sigui que Rolls Royce també vol implementar la intel·ligència artificial i també vol construir-se una central nuclear de butxaca, petita per ells sols. La meva central, al costat de la meva fàbrica, té la meva central nuclear de butxaca. Mira, coses que permet la tecnologia d'avui dia...
Bé, però això permet avui dia que aquestes centrals de butxaca petites fa 20 anys eren impossibles. Però avui dia, amb aquestes noves investigacions, nous avenços, és possible fer aquestes petites centres nuclears de butxaca. Però no s'acaba aquí la cosa. Perquè...
Europa continental, l'empresa New Cleo, desenvolupa reactors de quarta generació que reciclen residus nuclears amb projectes pilots a França i Itàlia. O sigui que...
Això també és nou. Atents. Sí, sí, sí. O sigui, residus nuclears que fins fa poc no tenien sortida, s'havien d'emmagatzemar a coves i llocs allí...
A coves era perquè precisament la temperatura dintre d'una cova sempre és estable, que això va molt bé. S'havien de deixar allà i passar els anys i els anys i els anys allí confinats, sellats. Ara s'ha trobat, gràcies a aquests avenços tecnològics, que aquests residus nuclears se poden tornar a aprofitar.
es poden tornar a aprofitar. O sigui, ara agafaran tots aquests residus que estaven tots en amagatzems, es tornaran a treure i es faran centrals nuclears, o sigui, reactors de quarta generació, que funcionaran amb aquests...
Residus nuclears. O sigui que això podria ser una notícia bona i una dolenta. La bona és que allò que està confinat, que no sabíem què fer, que ho han deixat allà abandonat i que passin els anys i els anys perquè baixés la reactivitat, doncs els podem treure d'allà i podem donar-los una segona vida i produir, doncs, una altra vegada l'electricitat gràcies a aquests, diguéssim, reactors de quarta generació. Sí, sí, sí. Però gràcies a aquests residus, clar.
Però la part dolenta es dius, ostres, i tornem-hi amb els acions nuclears, no? T'afegeixo una altra, una altra part dolenta que té precisament tornar a, diguem-ne, a rescatar, diguem-ho així, perquè hi ha molts residus que no només estan en cova, sinó estan al fons de l'oceà. També, també. Aquesta és una altra, però, a veure, aquí és on t'afei una mica i t'arrasco, eh? Sí, sí.
I si es trenca? Per això mateix, vull dir que, a veure, després dels esforços que s'ha fet per segellar aquests residus en coves, amb el fos del mar, i tenir-los allà, ara vinga, tornar-los a agafar, rescatar, perquè quan se van llançar, ells van segellar, vaja... Espero que continuïn.
Quan es van segellar, si és la paraula correcta, en aquest moment no tenia sortida perquè no hi havia prou tecnologia. Però ara, esclar, som al 2026 i han trobat que aquests residus encara poden produir prou reactivitat per escalfar l'aigua i produir electricitat. És com l'oli.
Però dius, ostres, què és allò que dius? Doncs mira, si ho haguessin sabut, ja no haguessin fet l'esforç aquest d'anar a llançar-ho, doncs ho haguessin aprofitat. Però bé, la tecnologia arriba quan arriba. Això passa amb lo del Regressa al Futuro, que el primer cotxe va ser amb l'electricitat d'un llau, però el segon cotxe ja va ser amb totes les coses que hi havien dit de la brossa. De la brossa. De la brossa, sí, sí, algun post. Veus? És que aquí anem buscant les solucions.
Doncs mira, ja per acabar, a Europa, l'aerena nuclear 2.0 ja no és una promesa. Europa també comença a materialitzar-se, allò que dius, mira. I, per acabar del tot, les tecnològiques ja no només processen dades, també produeixen l'electricitat i ho fan amb una energia que semblava del passat, però que avui es reconfigura per elementar el futur. Entre la demanda energètica i l'auge de la intel·ligència artificial...
El nou poder digital es construeix amb gigawatts i àtoms. Veus? A mi m'ha agradat, perquè has fet aquest i àtoms. Què et sembla? Allò, vinga l'ansia nuclear una altra vegada. Vinga el futur, vinga el futur. Bé, nosaltres aquí us hem explicat... Però abans se'ns ho carregarà tot el Donald Trump.
Nosaltres aquí us hem explicat com està la cosa, perquè no us vingui de nou, perquè ens agrada il·lustrar la gent, posar aquesta llum, que hem dit abans, perquè sabeu com està la cosa, que bé, doncs mira, tenim centenars nuclears aquí ben a prop,
I potser allò que diuen, mira, s'han de tancar el 2030. Doncs també una tecnològica diu, mira, doncs li faré quatre reformes a la central nuclear, li reforceré la seguretat, que duri deu anys més i l'energia per mi. Podria passar.
Mira, home, crec que Bandellos 1 està parada. No sé si una de les dues està aturada. Bé, Bandellos 1 ja va tancar. Per això, però que encara està allà. Sí. En el principi, que vingui un i que vingui... Sí, sí. Vinga, va, manos a l'obra. Podria ser de la mateixa manera. Aquells que ha fet la reforma... De la mateixa manera que Microsoft, que s'està plantejant reobrir la central nuclear dels 3 milles als Estats Units, que va tenir un accident, doncs Bandellos 1, que va tenir un accident, també algú pot dir ell. Doncs la reacció que encara hi ha per allà...
Eva, que tornem a produir electricitat. La netejo una miqueta, li poso el que es va trencar, li poso no sé què... És això, vol dir, el futur, amb tot això que acabem d'explicar, és imprevisible. Pot passar de tot. Incert. Incert seria la paraula. Perquè l'energia que necessita la intel·ligència artificial és tant que ho podem esperar tot.
Bé, aquí ho deixem. Aquí ho deixem. I bé, doncs... Doncs bé. Anem a la musiqueta? Sí, vinga, va, anem a la música. A més, jo crec que aquesta la coneixes prou bé, eh? Vinga, va, a veure. Ara estic desconnectat perquè mira que jo, doncs, sempre ho tinc present, però dóna'm una pista. Posa, posa. A veure, està posant-se, eh? Ja comença per aquí. Ah, mira, molt bé. A més a més, és molt amica teva de fa molts anys, eh? Doncs mira.
Ara que sona això, mira, que sona una mica. Sí, sí, sí, a veure si s'encava d'enganxar, eh? Ara, ara. Això que sentiu? Sí. Mira. Mira, mira.
Molt bé. Doncs això que sentiu és el so que té un contador Geiger. Un contador Geiger és per mesurar els nivells de radioactivitat. I, com parlàvem ara dels centres nuclears, tota la gent que treballa en centres nuclears està obligada a portar contador Geiger per saber que no estigui contaminat de radioactivitat, no? Doncs bé, aquest so de contador Geiger sortia, o surt encara, a l'inici d'una cançó dels Kraftwerks del 1975 que es diu Radioactivitat.
Que crec que no coneixes gens. Mira, mira. Ni t'ha acompanyat en el món de la ràdio. 1975, eh? Déu-n'hi-do, eh?
Bé, doncs, aquesta cançó dels Kraftwerks, de 1975, el disc que es deia així, Radioactivitat, aquest primer tema que sonava, començava així, aquest disc, no? En aquell moment, els Kraftwerks eren uns, diguéssim, estaven a favor de la energia nuclear.
encara que no ho sembli, i la lletra de la cançó explica això, que l'energia nuclear ha portat molt de progrés i que ens fa la vida més còmoda a tu i a mi, no? Allò... A you and me. A mi, o sigui que ens ajuda a tenir una vida més confortable a tu i a mi, no? Bé, què passa? Que a l'any 75...
no hi havien hagut els accidents de Txernòbil, de Harrisburg, de les Tres Milles, de Fukushima, i què passa? Els Carrefour van veure que, home, no era tan bona com semblava. És allò que li van començar a veure les orelles al llop, literalment, eh? Sí, i bé, com ells són amos i senyors de les seves cançons, l'any 2009 van fer uns remics d'aquest tema
I aleshores hi van incloure el començament de la cançó, les paraules Txernòbil, Harrisburg, Fukushima... I aleshores, també quan han de dir radioactivity, diuen stop radioactivity. I van incloure un stop abans de radioactivity. I el que era l'any 75 boníssim, ells mateixos li van girar...
li van donar la volta, eh? Perquè van donar el que passava de veritat. I ara escoltarem d'això per acabar avui aquesta versió de 2009 en la qual cada fuert se n'adonen, com has dit tu, les pells, les orelles del llop l'han vist i han dit, doncs anem a... Les orelles, els queixals, tota la boca, la mossegada... Anem a fer una versió moderna de la reactivitat que bé, mireu...
Veus? És que sona fins i tot a por. Fa més por aquesta que l'altra, eh? L'altre era... Ai, l'esperança de la relació d'activitat! Que ens portarà a un futur millor! És una miqueta com Augusto, no? Ah, que bonic tot! I ara aquí és... Mola de Déu, senyor! Mola de Déu, senyor, la que ens espera per davant, eh? Ai, ai, ai, ai! Doncs la sentim, Beta? Sí. Deixem escoltar-hi, ja? Sí.
Bé, la setmana vinent tornem, no? Sí, i tant. Deixem algun fil. Sí. Vinga, va. La setmana vinent, tots, mira cap a l'espai. Sí? Mira cap a dalt. A veure, a veure. A veure qui hi ha, a veure qui hi ha. Mira en el cel. A l'espai. Que bonic és el cel, eh? Sí. I que gran. I immens. I que petits som nosaltres. Com un granet de sorra. Sí.
Continuem a l'espai. Sí, sí, adéu-me. Mira, que bonica. Mira, que acaba de passar un... Mira, unes de fugues. Sí, sí, demana un desig. Corre, corre.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Bueno, que sàpiguis que estava jugant amb les càmeres. Bona tarda, Mar. Bona tarda. I a més a més quan feia... T'anava canviant les càmeres.
Però poguessis fer allà el moviment, el moviment sexi. I una màn a la cintura, i una màn a la cintura. Què tal? Bona tarda, benvinguda. Molt bé, molt bé. Cap de setmana, molt bé. Déu-n'hi-do, la de pluja. Quina setmana? Ja veníem de la setmana passada. Abans d'ahir es va veure la llumeta, que si no...
Ja veníem de la setmana passada, que ja ho vam dir, no? Sí. A casa, Urquell, a casa. Què és el que vam fer? Vam sortir d'aquí i vam anar cap a casa. Tancades. Tancades i barrades. I la de sèries i coses que vam passar per la meva televisió. I la de hores de mandull. Mira, mira, m'ha sortit...
Tinc musclos. Musclos, dic. Jo has de no rentar-se. Tinc musclos, musclos. Si tens musclos has de no rentar-se. Musclos, musclos. Musclos, musclos. Musclos, musclos, musclos. A la man tens musclos. Si hi ha musclos, a la man. Si diem de tonteries per segon quadrat, tia. És que no, no. A veure. Què?
Una setmana gris. Sí, i trista, també, per tot el que ha passat. Marron, color merda. Marron, color merda. Però gris. Sí, sí, sí. Per això he triat que la primera foto sigui un tribut. No som de donar notícies dolentes. Sí. Busquem i rebusquem i intentem... Treure una miqueta de llumeta. Treure una mica de color. Sí, sí, sí. Per tant, només dic que una abraçada molt forta i que és cap de setmana. Això és mana, mana. Sí. Bé, mi, gots.
Miguel Ríos, ja que véns de Tarragona, que crec que no l'havíem dit fins ara, doncs que re, que això gravat per benvinguts, benvinguts, seria molt xulo. Clar, que ens digués, no? A més, et triaríem... T'arriba a la ràdio, m'anava, m'anava, benvinguts. I a mi que eren les calces de terra, ja t'ho dic ara. Miguel, quiero una entrevista contigo. Quiero una entrevista contigo. I així ho podem gravar i aquestes coses, no? Molt bé.
Quedaria tan bonic, Miguel. He triat, per començar, una cançó. Bueno, no, una cançó no. He triat un grup. I m'has dit... I t'he dit, sorprèn-me. Exacte. I jo te poso aquesta i a veure què et sembla. A veure... Ai, mira, hem fet un rodolí i tot, eh? A veure...
O si encara ens hem de conèixer tu i jo i ens hem d'oblidar del mes diners? Malament, eh? Malament, eh? Y yo me quiero reír ¿Qué le voy a hacer si el pasado nunca vuelve?
Hoy sí me vale que me entiendan, yo sé que pinto yo aquí. Dejo un torito en la arena si solo quiero vivir. ¿Y qué le voy a hacer si mañana nadie sabe cómo va la noche?
Dormiremos a la orilla del mar.
La gent canvia la lletra, no avisa... Fa mil anys, mil anys, fa o més, mil anys o més, recordo que vam tenir la sort de... La desgràcia per ella. Ah. De que la telonera de l'Eric Ravitz...
a Badalona, va fallar. I com va fallar, van agafar aquests dos que estaven començant i els hi van dir... A veure, xicos de Saragossa, pugeu a sobre el escenari. I la primera vegada que els vaig veure en directe va ser de teloneros del Lenny Cràvid. Que ells no s'ho creien i jo tampoc.
I què tal, la descoberta? Clar, em sonaven les cançons, però no... No els seguia. No havia empatat encara, potser... Sí, però em sonaven dels 40 principals, aquestes coses. Però no els havia vist mai en directe, ni els seguia, tampoc, ni buscava la seva discografia. Però allà hi va fer un clic, vaig pensar... Hòstia, que bé sona. I a més, com que anaves amb l'embranzida de qui venia després... Què tal, Leni Kravitsa, sobre l'escenari, en aquell moment...
Ah, d'acord. O sigui, no me vols dir res? Vinga, allina la piel i tota la piel. Li vas llançar alguna cosa? No, no, no. No li vaig llançar res, però... Alguna floreta. Això sí que va caure. Avui t'he posat una miqueta més de la cançó.
Normalment sempre posem just el moment. I tu? Sabent ara com sona a Radio Futura? Això, si dius que és Radio Futura, no t'ho creus. És que no t'ho creus. Com ha de ser això a Radio Futura? Per l'amor de Déu, home! Al passar por la puerta del sol. Jaspi! Jaspi!
Què ha passat? Ha passat el que havia de passar perquè es fan grans. No ens enganyem. Aquesta setmana va morir Valentino als 93 anys. L'últim, per mi, l'últim emperador de la moda i creador de l'icònic color Rojo Valentino. Hi ha el Rojo Ferrari i el Rojo Valentino. Molt bé.
Jo crec que va marcar una història, un punt a la història de l'alta costura. I estic impacient per saber qui farà tribut amb ell i a Giorgio Armani, que ens va deixar al setembre del 2025, amb els Òscars. Ah, què dius?
A veure... Perquè jo crec que... Perquè els seus fills, això, no han continuat. No, em refereixo a quines actrius... Ah, val, val, val. Tenien un plan A de cara als Òscars, perquè això ja ho han de tenir ja. No, no, adjudicat, i tant. I han fet un canvi...
Com a atribut, tant sigui a l'amistat o a Valentino. Oh, clar, saps? De dir, ostres... Jo pensava de sentir que a veure si continua la saga de vestits. De cara als Òscars, quantes actrius aniran vestides de Valentino o de George Armand? Tu i jo, llibreta, tu més que jo, aquesta, aquesta, aquesta, aquesta. Sí, sí, sí. Home, espero que ens sorprenguin.
Que aquest és un altre, jo que diguis. Que treguin algun altre que tinguessin al dintre de l'armari, no? Més que siguin de nous, sinó com aquells que t'agraden molt i que siguin d'ells. Home, clar. Que sigui una cosa excepcional, eh? A mi el que més m'agrada, i ja ho saps, és la moda circular. És a dir, que ell...
Aquell vestit que va portar no sé qui i que l'han arrenjat perquè el porti fulanita, o aquell vestit que ja va portar fa 20 anys en una gala i ara torno a rescatar, a mi això m'encanta. Jo que soc molt vintage, jo que soc molt de reciclar i de reutilitzar, a mi aquestes històries m'encanten. Jo sempre, jo voto...
Doncs vinga, reutilitzeu i traieu precisament algun Valentino que tingueu i li feu homenatge i a mi és millor donar la campanada i sou la més elegance d'aquest de l'estora vermella dels premis. Va, pendent, pendent. M'han dit que ara hi ha una mica de merder, eh? Deixem les històries i les notícies tristes, ja siguin de trens o siguin de dissenyadors morts, i se n'anem
On? El mal rotllo. Uf, xata, eh? Què és això que sona de fons? Un telèfon? Sí, cada vegada està trucant, ja. Però jo no ho despenja. El que he despenjat ha sigut jo. Però a veure si no ens truquen i encara la liarem, eh? Però mal rotllo, eh? Però molt, molt, molt. Molt. Però entre elles... És que no ho sé. És que m'has dit, posa'm les Speichels. Jo te poso les Speichels i ens anem a fer una dutxa.
Agel. Mare meva. És festival. La, la, la, la, te quiero. Està molt agafat amb pinces, això. És que... Ja tinc la neurona per acabar el programa. A veure com ho aixequem, això. Tinc les ulleres brutes. Brooklyn Beckham.
Per fi ha trencat el seu silenci. El tenim aquí darrere. T'has fixat que avui només hi ha senyoros? És veritat? Eh? Ja està. La setmana vina el reivindico, eh? Tres senyoros. Bueno, però és que les notícies Cardo són de senyoros. Però Cardo Mariano, Mariano. La qüestió. Brooklyn Beckham, per fi, com et deia, ha trencat el seu silenci tres anys i pico després de la seva boda, les seves noces, amb Nicola Pels.
Aquesta boda va propiciar el distanciament amb la seva família i ara, així com ja se m'ha anonflat, i ara jo rebento, i quan rebentes a vegades i estàs molt fàcil, rebentes. Ai, ai, ai, sí, pensa abans de rebentar. A més, un comunicat en el qual diu que ha guardat silenci durant anys i ha fet tot el possible per intentar mantenir
aquests assumptes en privat, i desafortunadament els meus pares i el seu equip, ojo... Compte amb això.
han continuat recorrent a la premsa, deixant-me a mi sense una altra opció que parlar per mi mateix i dir la veritat sobre algunes de les mentides que s'han publicat. No vull reconciliar-me amb la meva família, no m'està controlant ningú, perquè això era un dels comentaris que les potes de poc de los Beckham deia, que la seva dona o la família de la dona el tenia amb m'assorbit,
M'estic defensant per primera vegada en la meva vida. El fill gran dels Beckham assegura que els seus pares durant tota la seva vida han controlat les narratives en la premsa i les publicacions a les xarxes socials. Sí, ja ho sabem, són els Beckham. Els esdeveniments familiars i les relacions falses han estat part de la meva vida.
Tot és postureo, no ens enganyem. A veure, a veure, deu haver alguna coseta de veritat. He vist amb els meus propis ulls fins a on són capaços d'arribar per difondre mentides als mitjans a costa de persones innocents. Per a preservar la seva pròpia façana.
Però crec que la veritat sempre surt a la llum. Afegeix que els seus pares han intentat sempre arruïnar la seva relació des d'abans de la boda i no han parat afegint que no té cap intenció de reconciliar-se amb la seva família. Diu, la meva mare...
L'explica diverses històries, eh? Jo em quedo amb aquesta. Diu, la meva mare va cancel·lar la confecció del vestit de noses de Nicola en l'últim moment.
En l'últim moment vol dir una setmana abans de la boda. Una setmana. Va parar i va dir que no acabaven de fer el vestit, que hi havia problemes i que no... i que no tindria vestit de noses de Victoria Beckham. Que és molt heavy, eh? Sí, sí, sí. Malgrat l'emocionada que ella estava per lluir aquest disseny, la qual cosa la va obligar a buscar urgentment un vestit nou. No hi ha problema perquè ja saps que aquesta gent treu en tres i quatre vestits. I tant. L'únic que havia de fer és tatxar un i ja està. I tant. Vale.
També comenta alguna cosa sobre el ball de la seva boda, l'apertura del ball. Ell diu que li va prendre el protagonisme a la seva mare...
en el moment del ball amb la seva ja esposa, ella el va posar en evidència, li va prendre el protagonisme i li va fer passar vergonya. Ah, ostres. Bueno, hi ha diferents versions. Ara hi ha molta gent que està parlant d'aquella cerimònia i diuen que, bueno, que ells estaven allí i no van viure així. Clar. Però bueno...
Però és que... Però també parlem de los Beckham i su equipo. Recordem que ell ja diu primer que, clar, és com una... Una secta. Sembla això, eh? Jo t'ho hauria de dir, eh? I com que les coses sempre són d'anada i tornada, la Victoria Beckham, que ella és muy lady, recordem, no ha obert la boca. Encara.
No sé si el dirà, eh? Només ha fet servir les xarxes socials per felicitar un altre integrant de les Spice Girls, però no ha fet cap comentari perquè ella és molt british i aquestes coses no es fan perquè fan lleig. I David Beckham... El papa sí que ha xerrat.
Però també s'han de mirar les coses clares. Jo t'explico la notícia tal com l'he llegit, i després... És veritat, que marrón, eh? Clar. Últimament tens marrones. Primer he llegit la notícia, i després he buscat en altres revistes aquesta mateixa notícia, i dius... A veure... Si cadascú ho explica de la manera que hi va. David Beckham va fer unes contundents declaracions en una entrevista assegurant que...
Això està tret.
de context d'una entrevista. Sí! A mi això em sona amenaça. Tu escoltes això i tu dius, li està dient vigila perquè la xarxa social l'escarrega el diable, tu estàs dient això i t'estàs equivocant, però jo et deixo que tu t'equivoquessis. Saps? A mi em sona amenaça. Si caus, caus.
Però, com et deies, una frase fora de context perquè està treta d'una pregunta sobre el control parental que ell i Victòria tenien sobre els seus fills quan eren petits. També és ganes de buscar, eh? Si tu només treus aquest tros, a mi em sona amenaça. Però si tu escoltes la resposta sencera i la pregunta, te n'adones que el periodista
Ho he dit periodista. Sí, sí, sí. Que ha tret el titular...
És que mare llet, eh? Anava a mossegar. Aquí a la iogular. Home! Per tant, no podem creure al 100% què és el que passa en aquesta família. Mal rotllo moltíssim. Mal rotllo, sí. És el que t'anava a dir, eh? Mal rotllo moltíssim. Fins al punt que ell diu que no vol saber res de la seva família. Que no té cap intenció de reconciliar-se. Que ell inclús explica també...
que li volien fer signar un document conforme... Com que es casava amb algú que els seus pares no volien, li feien renunciar als drets del cognom Beckham. Anna!
Per si de cas, passes qualsevol cosa i tu no cobraràs, xato. Eh, m'entens? Home, i tant, que t'entengo. Tu ja no podràs rescar res d'aquí. I ell, doncs, aquest document no el va signar, perquè va dir que no només anava en contra seu, sinó que també anava en contra dels seus futurs fills, que també portarien el cognom Beckham. Clar, perquè, clar, bueno, si volgués.
És que és el seu cognom. Si tu ara em fas signar això, conforme jo renuncio de Beckham, jo puc prendre aquesta decisió. Però els meus futurs fills, potser si volen... Els vostres nets, què? Clar, volen pertànyer al cognom Beckham. I jo no tinc per què renunciar al meu cognom. Que jo renunciï a tenir relació amb tu no vol dir que jo hagi de renunciar al meu nom. Que ara aquí jo, com a mala llengua, et diria, si aquest xiquet renuncia al cognom Beckham, a veure qui el coneix.
Clar, ja, quedarà anonimat. Però bueno, això amenaça a ser una docu-sèrie. I que no estiguin gravant-ho tot això, Marc. Perquè això anirà per llarg, eh? Portem 3 anys des de la boda, abans de la boda recordem que havien intentat impedir que es casés. Des de la boda que portem, tira, tira, tira i arronsa, i arronsa, i arronsa. Però és molt heavy, eh? Ara ell ha destapat la caixa dels trons. Sí, sí, sí.
La senyora Pandora està benvinguda. No sé si en algun moment donat o... Ells, personalment, dubto molt que facin cap comentari. Però ja saps que després hi ha periodistes que posen l'entorno. Sí, els amiguis.
Que és tan senzill com dir... Fulanito, mira, truca a la BBC i digue'ls-hi que Victòria ve cantant tal, tal, tal, tal. I son fill, pa, pa, pa, pa, pa. Vinga, adéu, Victòria, adéu. Gràcies, gràcies. Gràcies.
Digue-li que mon fill ja està a casa nostra, i encara que sigui mentida, que ha sopat amb nosaltres aquesta nit. I que no ha vingut perquè no ha volgut. No, o que sigui. No, perquè la idea és que els Beckham s'excusen en el tema que la família d'ella el té absorbit i fa que s'allugi dels Beckham.
Per tant... Que cruel i despiolar la gent, eh? És com una telenovel·la turca, això. Calla, calla, que avui porto un dia amb la telenovel·la turca. Per què? Que t'has enganxat en algú? No, l'Anna, que fa una estona m'ha parlat del turco, d'una telenovel·la d'aquestes, superbonica, d'una sèrie, que surt un senyor que diu... Ah, Can Yaman, Can Yaman. I, bueno, veus, tu també...
No, no, jo no les veig, les novel·les turques no les veig. Però el canllamant sí que el veig. Ah, vale, pues ara, hola, me l'ha deixat, jo dic, hauré de mirar-me, hauré de mirar. Només cal que miris fotos d'aquest senyor. Sí, ja està, no? Ja està. Otra telenovela. Uf! Però ratllant de la pel·lícula de por. De pànic, jo diria, eh? De tanto correr por la vida sin frenos.
Frena, frena, Julio. Yo olvidé que la vida se vive un momento. Tens una edat.
Quan hi ha los boleros t'agraden. No ho tinc, no ho tinc. Perquè jo l'escolto i recordo ma mare, saps? I la veig, la veig netejant per casa. I cantant. Sí, sí. A mi em passava també. Te'n recordes del reloj? Doncs... Jo el Roberto Carlos. Oh, que bonic també. Ma mare era dissabte Roberto Carlos. La meva era més de Manuel Escobar. Estava enamoradíssima del Manuel Escobar. I volia portar-li el
Vinga, va. Van començar la telenovela capítol 1 de dos milions la setmana passada. De fet, no ha canviat ni la foto de puestos, la mateixa foto, el mateix emoticono i el mateix senyoro. Ja m'he vingut a la conta.
Julio Iglesias ha difós un segon comunicat públic davant... I què diu? Davant la negativa de la Fiscalia d'Espanya a permetre'm exercir la meva defensa... El meu dret. Sí, sí, sí. En aquest procediment i proporcionar-me accés formal a la denúncia, jo ho vull veure, la denúncia, em veig obligat a pronunciar-me públicament.
Això és un morris matando. Sí, sí, sí, i a més de veritat, eh? Diu que no ha pogut conèixer el contingut exacte de les denúncies ni a portar proves en el marc jurídic que, davant d'aquesta situació, es veu obligat a fer-ho a través dels mitjans.
Que no me deixeu d'una manera o he de fer de l'altra? Ha decidit, tal com va amenaçar la setmana passada, ha decidit fer públic missatges privats de WhatsApp enviats per algunes de les denunciants.
Els anys en els que van treballar per ell i també de després, quan ja no treballaven. Elles van deixar de treballar per ell durant la pandèmia i després sembla ser que seguien en contacte a través de WhatsApp i ell ha presentat aquestes converses. La seva opinió
Aquestes converses evidencien que hi havia una relació cordial. Que hi havia bon rotllo. Que en cap moment ell va detectar pels missatges que rebia que estaven sent maltractades.
No li van fer conèixer. Diu... És molt greu... És molt greu que la mentida i la desinformació s'utilitzin com a armes per atacar a les persones. Tot té un límit. Sí, Julio, tot té un límit, té raó. És necessari desmascarar aquestes falsedats i comptar la veritat. Bueno, bueno...
A continuació, junto a algunes de les comunicacions de WhatsApp que posen de manifest la incoherència de les denúncies i la manipulació mediàtica a la qual estic sotmès. Sí, perquè ja se sap, basta una espurna de ui, ui, ui... Que tothom ja... I a més, ja saps que algunes vegades tot això anima la gent que potser fins aquell moment no s'atrevia a fer-ho.
Aquest és l'altre. És que és això. El seu fill no reconegut?
Ah, mira, sí, d'aquests moments també... Es puja el carro perquè fins ara feia molt de temps que no en sabíem d'ell i ara, lògicament, tothom està buscant a veure què opina tothom i ara torna a estar en el candelabro per explicar què en pensa ell de tot el tema. La mare del Suso Ditxo diu que tot això té com un déjà vu.
Que tot això li sona de llum. Com que ja ho heu viscut a la seva pròpia. M'has ignorat aquella cap ni una. La qüestió és que se vienen curvas.
Si vénen curbes, i a més a més, jo li diria... Cap a quina banda, la curba? Cap a la banda del senyoro... Senyoro Julio Iglesias. Vinga, todo presumptamente, eh? No, no, no, és el que jo li recomano. Senyoro Julio Iglesias. I jo, el que li recomano a vostè...
és... Què és això que m'estàs posant? Julio, Julio, seguimos, Julio. És que... Qui en calla, otorga. Qui en calla, otorga. Perquè a mi em sembla que aquest... aquest pataleo de... Doncs mira, ara farem públiques les trucades... No afavoreix.
No afavoreix, perquè tot i que la premsa parlarà de tu bé i malament, i hi haurà gent com l'Anna Obregón, que no raja més, que et defensa, i hi haurà gent que t'estarà acrivillant. I això és així de sempre. Sí, sí, sí. Per tant... Ens agradi o no ens agradi... Calla!
Guarda aquesta informació que tu dius que tens. I tot això al tribunal, directament. Allà ha d'anar. Tu què vols ara? Si tot això no és cert, la justícia, amb les teves proves, ja està, ho demostraràs i s'ha acabat. Quin mal. Ui, el mal que m'estan fent. Però tu a l'edat que tens, que tu ja tens el cul pelat. Té el cul pelat? Té el cul pelat ja. El cul, però fins aquí el clatell el té pelat ja. Que parlin d'ell.
Que el critiquin, que li surtin fills, que li surtin amants. Ara, l'altre dia llegia, inclús, que es veu que la Mirinda, la Miranda barra Mirinda, que aquí li diem Mirinda... La seva senyora? Sí. Bàsicament, només la seva senyora de cara a... De cara a els concerts i a la galeria. De cara a la galeria. Quan ha d'anar en representació de la família, o quan ha d'anar a recollir algun premi, o quan ha d'anar a alguna gala...
Ah, pobreta, no? La Miranda, perquè també deu ser que ella ho vol així, la Miranda fa de senyora de Julio Iglesias, però que en realitat ell fa més de 40 anys que manté una relació...
Amb una altra? Amb una altra senyora que viu amb ell des de fa molt de temps i que forma part del seu equip de... Què dius? Això no ho havia sentit, eh? Jo ho vaig sentir a principi de setmana. Que en realitat, ell està casat amb la Miranda, però recordem que a vegades passen moltes, moltes, molt temps separats. Ostres. Un en Bahamas i l'altre a Miami. Sí, sí, sí. Molt de temps i que en realitat és això, és una relació
matrimonial, però de galeria... De conveniència, que se diria, no? De galeria, una vegada va tenir els fills i ja està, doncs vale, tu a Boston i jo a Califòrnia, però que en realitat la seva...
Vida de parella la fa amb una senyora que està a la casa on sigui que ella estigui, que va amb ella a tot arreu, com a... Com a mà dreta de Julio Iglesias. No tenia ni idea, eh? Jo no vull dir que això sigui cert, sinó que ha sortit la notícia. Val, val, val.
Bueno, no sé, ens sentirem moltes. Seguríssim, eh? Fins que això arribi a un punt que arribi a judici, no? Ens sentirem moltes. Jo sí que m'agafaria al que acabes de dir, que, Julio, no tinguis pressa, perquè ara mateix sortirà tothom dient de tot a tot arreu. Com un senyor que, teòricament, nosaltres creiem que... No ets un troant, ets un senyor, no? Exacte. Doncs comporta't com un senyor. Clar que sí. Espera't, a veure què? No donis aquestes patades de... A veure, m'imagino que també la dreta a la pataleta...
defensant-se. Així no. Ja, però m'entens. Així no. Saps el que comentàvem abans, que quan no penses te surt totes llocs per la boca? Sí, però això està pensat. Això ell no ho ha fet de rotllo... A ver, a ver, a ver, nene, ¿cómo se cuelga aquí este... No, això no ho ha fet ell. A mi, jo no ho ha fet ell, directament. No, no, això em refereixo a aquest senyor que pot pagar-se l'advocat que li surti amb ell... Dels nassos. Sí, sí.
Tu creus que algun advocat li ha recomanat que faci això? Ah, no, advocat no. Potser ha estat algun amic que diu... Aguanta'm el cubata. No ho està fent bé, senyor. No ho està fent bé. Tigui paciència, que tot arribarà. La Carme, el Lobo, el Miguel... Ah, ah, ah. Que m'agrada aquesta cançó. Per això te l'he posat. Ah!
El que passa que ara està en conflicte amb l'última, que també hem triat. Que podria ser, podria ser aquesta. No? O tenim més notícies? Aquesta cançó està en conflicte amb la que he triat per acabar? No, ho dic perquè com aquesta, és Miguel Borsella, que t'agrada, que podria ser una d'hores d'acabar.
Ara heu entès. T'he de veure el Miguel Bosé amb el Robin Williams. Ara ja m'estava explotant el cap. Què sabes tu? Però aquí és una cançó que t'agrada, que podíem dir. Doncs acabem amb aquesta, et sembla, Maria? Així l'escoltem? No, no. Va bé de fons. A veure.
Fa només uns dies, les periodistes Laura Fà i Lorena Vázquez més conegudes com les mamaratzis, que jo quan siguin gran vull ser com elles perquè no tenen pèls de la llengua, i es mullen moltíssim, sempre. I gairebé sempre encerten. Bé, doncs explicaven la presència de Miguel Bosé a Andorra.
T'explico, t'explico. Sembla ser que des de l'estiu fa visites recurrents a Andorra i es queda a casa d'un amic youtuber. No hem volgut explicar quina mena de contingut
posa a YouTube per no aixecar la llibre de qui és. És molt amic d'ell. Ell es queda a casa d'aquest youtuber quan va a Andorra. Veus? I, bueno...
Això significa que hi ha rotllo o no hi ha rotllo? Deixa'm acabar. L'han vist passejant pels carrers més cèntrics i més mítics d'Andorra i molt a prop d'una luxosa escola que, segons han informat, estaria ja inscrivint...
Els seus fills en aquesta escola. No sabem si per al curs d'estiu o si per allà començar un trimestre abans d'acabar el curs o el curs que ve. Què vol dir això? Què vol dir això? Que està buscant casa per establir la seva residència habitual. Ai, ai, ai, ai. Recordem que la seva residència ara és Mèxic. Sí.
I per no haver de, així de clar t'ho dic, per no haver de cotitzar aquí, s'està buscant casita de papel. Cap a un altre costat. I a més té aquest amic i que li pot ajudar, li pot donar un cop de mà. Tu, Miguel, ven pa cá, majete, que jo te...
Elles comenten també que ell està molt interessat en una finca molt a prop de casa d'aquest amic seu, a prop de l'escola dels seus dos fills. No estarà a prop de Caldea, perquè acabem de fer-ho tot.
No, no està al centre d'Andorra, sinó que és a les afores. És una casa que té una mica de terreny i que sembla ser que està valorada en dos milions d'euros, però que encara no té decidit si la vol comprar o la vol llogar.
El que sí que té clar és que busca a casa que té uns fills ja a punt d'entrar a l'escola a Andorra i que farà el salt. Mira, del tigre. Fija-te tu. Fija-te tu. Tu com vas per a Andorra? Què tal? A veure, mira, et diria que de cara als germans dels seus fills...
Millor que estiguin a Andorra que no que estiguin a Mèxic. Perquè amb un cop de cotxe es poden veure els germans. I tant, això són amiguis, i a més a més anem a esquiar. Tributar, com que ja no tributa aquí, no el que fa és criticar, doncs també està bé que estiguin a Andorra. Veus? Així està més a prop del que ha de passar. Però també ha sigut notícia aquesta setmana pels seus comentaris sobre l'accident de tren. Què dius?
Una altra que també... Comença donant el seu condol a les famílies i seguidament afegeix tot un seguit de crítiques que comencen amb la frase... I continua donant la seva visió sobre el govern, els polítics... Els deixa pentinats i ells ja ha fet un tratge a medida, no? I això ha fet que els seus fans...
Clar, a veure, Miguel. No és el moment. Però si ja ho va fer cada vegada. Ho ha fet també amb el coronavirus. No sé si amb la Dana va sortir, perquè no el vaig veure. Amb el canvi climàtic. Home, el canvi climàtic també, Déu-n'hi-do. Que no existeix. No sé, no sé. No sé que fumes, Miguel, però canvia-lo.
La medicació. La medicació no és la tuya. Te l'han de canviar. Te l'han de regular una mica perquè no rages bé. Se'ns està caient un mite. Sempre hem dit, ho hem dit sempre, amb Michael Jackson, amb tants i tants i tants que han tingut una vida privada com una cara B, que no ens hauria d'importar. Ell és un artista i la seva música ens agrada i ja està.
Però quan insisteix, t'arriba un ponent que no ho pots filtrar. No, i a més a més, ja per curiositat, dius, a veure què hi ha el Miguel. I dius, mare mire, la meva cosa. A veure quina anada d'olla dirà. A veure què li ha passat. A quina necessitat té ell de plantar-se davant d'una càmera i gravar un vídeo i penjar-lo a... a veure...
Home, como ciudadano del mundo, tiene derecho a opinar, Mar. Ya, pero... Es que tú también. Pero, pero... Es que no opina, es que él claudica. No, no, no es claudica la paraula. Sí, sí, enfonsa. Fa una...
Com se diu el que fan els jutges? Una condemna. Ell no comenta, ell condemna. Ara va, costat de tomar la paraula. Estic espesa, estàvem amb elles. Perquè tu i jo ja estem pensant... Ja és tardíssim. Ja ho sé, ja ho sé. Avui era dia de senyores.
Prometo la setmana que ve infiltrar alguna dona. Si no, tot dones. Però avui és que era un dia... Una setmana que va començar molt lletja i que dic, bueno, doncs... Hem d'acabar-la bé. Hem de fer una crítica social de senyoros que més valia que s'estessin a casa. He triat avui, avui, m'has deixat triar la documental. Sí, sí, sí, ja ho veus, eh? Molt bé, molt bé. I jo volia...
Dic, posa'm una cançó de la banda sonora de Bridget Jones, perquè aquesta setmana he estat revisant les pel·lícules i... Què? Que t'ha agradat molt, Bridget Jones, que m'ha passat a mi també. Confessa-ho amb el altre. No, sóc fan de Bridget Jones perquè sempre ho hem dit. En cada pel·lícula hi ha almenys dos o tres escenes en què tu dius això a mi m'ha passat.
Com ho saps? I si dius que no, estàs dient una mentida com una catedral. Però catedral, eh, de la bona, eh? Totes les que vam néixer entre els 60 i els 80 hem passat per alguna cosa semblant a la història de la Bridget Jones. I, bueno, doncs el Robert Williams aquí està, que se surt.
Doncs fem una cosa, acomiada't tu, que també m'acomiado jo. Ja tanquem el programa i tot, eh? Doncs molt bon cap de setmana, ens veiem i ens sentim la setmana que ve.
I així també tanquem el nostre programa. Ja tardes cap de setmana, torna en repetició demà, t'ho recordo, o avui, si ens estàs sentint. Exacte, diumenge. I si no, ja, el dilluns a les 6 de la tarda o al migdia, a les 11, que també estem, eh? Traiem un mò. Estem a tot arreu. Finga, va. Adiós.
All at once I lost my breath and all at once was scared to death and all at once I owned the earth and sky Now I've met Miss Joan and we'll keep on meeting till we've done this time
Miss Jones and I Miss Jones and I
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
que un cop que no esperava i que no he vist venir, que tot ho gira i fa que el món se'm faci més petit, fa que el que ens ha unit avui sembli que no ha existit, però ho hem viscut a somriut i estem aquí. Que les roses també floreixen si una no fa primavera, i avui n'és primavera ni tampoc el temps espera, però jo ja m'he cansat, jo ja m'he preparat pel que vindrà.
Jo me'n vaig a viure sense tu. Me'n vaig a viure lluny de tu. M'emporto primavera i sol i roses que em donen color. Ara ja no hi ha trucades ni eternes nits que em facin envajar tot el que no et vaig dir. Ara ja no hi ha petons que em facin descobrir que tot això no funcionava, qui ho hauria dit?
Que les roses també floreixen, si una no fa primavera. I avui n'és primavera, ni tampoc el que ens espera. Però jo ja m'he cansat, jo ja m'he preparat pel que vindrà. Jo me'n vaig a viure sense tu. Me'n vaig a viure lluny de tu.
Dona'm colors, oh, m'empatia lliure sent
Tot el que no he cuidat i el que he deixat per fer, sovint és el mateix i avui no té remei. Tot el que he de curar per no quedar atrapat, avui començaré. Jo me'n vaig a viure sense tu.
Me'n vaig a viure sense tu.
Un missatge d'algú que no conec diu que fa temps que ha mort per veure'ns un moment. Que com ho tinc demà a la tarda per quedar algun bar de gràcia, un petó ajudit. I de cop s'atura tot. Noto que em rebenta el cor.
I l'endemà trobo la barra, tal com et recordava. Estàs igual, doncs tu has millorat. I tontament passem la tarda explicant-nos mil batalles i entre birres em dius d'anar a sopar. Jo només penso...
Hi ha per tu i per viure junts les coses tontes i subtils i alguna bomba del destí jo. I no sé com, però som a taula amb el vi que t'agradava i deixes caure que et vas equivocar.
que saps molt bé que és massa tard i no pretens trobar-me allà, però simplement m'ho volies explicar i em busques una mà. No em miris així, no em miris així,
Les coses tontes i subtils i alguna bomba del destí. I se m'escapa aquell petó que no sabia que et guardava i l'abraçada que ens porta a casa.
Jo mai m'havia pensat que seria més feliç el teu... Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
¿Y por qué no me dices la verdad? Sigo sin tu mirada, Sofia. ¿Y por qué no me dices la verdad? Mira, Sofia. Sin tu mirada, sigo sin tu mirada. Dime, Sofia.
Cómo te mira, dime cómo te mira Mira Sofía Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo Dime Sofía Cómo te mira, dime Cómo te mira, dime Sé que no, sé que no Sé que solo
Sofía.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Arecetut, akevec rá,
I no hi ha res més a dir. Jo mai m'hauria pogut pensar que acabaríem així. Durant un any has anat provant fer de mi un home nou o sense poder o voler intentar d'acceptar-me tal com sou.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Vull tornar a ser irracional sense donar explicacions. Buscar serau a tots els bars quan em roti dels collons.
I aquesta nit agafo una ceba que no em coneixerà. Ni Déu, jo penso provar amb totes les nenes que gossin ficar-se.
I aquesta nit agafo una ceba que no em coneixerà, ni Déu. Ho penso provar amb totes les nenes que agroixin ficar-se davant meu. I aquesta nit agafo una ceba que no em coneixerà, ni Déu. Ho penso provar amb totes les nenes que agroixin ficar-se davant meu.
Yeah, yeah.
Yeah, yeah. Mmm. Baby, no me llames que yo estoy ocupada olvidando tus males. Yo decidí que esta noche se sale con toda mi moto, mami, con toda mi chale. Y ando desde chamba a loca. Bajé con un flow nuevo a caja de mi hackeada. Lo muevo de.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
Fins demà!
Sabes, siempre me he tenido por valiente Y ahora no me atrevo ni a mirarte ¿Qué me está pasando o qué tendrás? Dime, no sabemos quién caerá primero Cada uno aguanta en su terreno
Pero pronto te vas a mudar conmigo. Y aunque sea una locura, esto va tomando altura y yo soy de volar. Y aunque estemos tan arriba, que den miedo la caída. Sé que sientes que eso no es por casualidad.
Y aquí estás. Y esa cara que por más que quiera no me sabe ocultar.
No digas no, baby, no, baby. No, no, no, no digas no, baby, no, baby. No, no, no. Solo me pierdo si te he dado por perdida. De ti me he contagiado sin medida. Revivo si te quedas a vivir.
Lo sencillo lo hago complicado. Pero contigo, amor, yo qué sé. La tumba abierta no me lo pienso. Tú quédate a mi lado. Y aunque sea una locura, esto va tomando altura. Y yo soy de volar. Y aunque estemos tan arriscados,
No digas no, baby, no, baby.
No digas no, baby, no, baby No, no, no, no digas no, baby, no, baby No, no, no, no digas no, baby, no, baby No perdamos la locura desde las alturas Sabes que soy de volar
Y aunque estemos tan arriba que den miedo la caída. Sé que sientes que esto no es por qué salidas. Y aquí estás. Y esa cara que por más que quiera no me sale a ocultar. La verdad. No dirás no, baby.
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Nunca imaginé que esto iba a pasar Con un verano te quedaste todo un año Nunca imaginé que uno en la qué tal Acabaría siendo si no estás te extraño No te das cuenta que te quiero Y si te cuento que te quiero Seré el idiota de este puto cuento Y a ti te pongo primero Yo voy detrás de mis miedos
¿Por qué me mata estar contigo? Me mata dejarte. Me mata cerquita y me mata besarte. Me mata que vuelvo, que vuelvo, que vuelvo a elegirte a ti. ¿Por qué me mata tu recuerdo? Me mata olvidarte. Me matas aún más si te tengo delante. Me mata quererte porque da miedo. Si de amor hay que morir. Yo moriré el primero.
Nunca imaginé que esto iba a estallar Jugábamos con fuego en medio del incendio Tú mi arma letal y mi debilidad Estoy como un extraño en medio del desierto Miento si no admito que esto es un infierno Siento que no puede quedar
¿Por qué me mata estar contigo? Me mata dejarte. Me mata cerquita y me mata besarte. Me mata que vuelvo, que vuelvo, que vuelvo a elegirte a ti. ¿Por qué me mata tu recuerdo? Me mata olvidarte. Me matas aún más si te tengo delante. Me mata quererte porque da miedo. Sin amor hay que morir. Yo moriré el primero.
Aunque no quiera arrepentirlo todo Déjame mirar las notas Que quiero revivirlo una vez más Que solo quiero revivirlo una vez más
¿Por qué me mata estar contigo? Me mata dejarte. Me matas cerquita y me mata besarte. Me mata que vuelvo, que vuelvo, que vuelvo a elegirte a ti. ¿Por qué me mata tu recuerdo? Me mata olvidarte. Me matas aún más si te tengo delante. Me mata quererte porque das miedo. Si de amor hay que morir. Y moriré el primer.
La vida és tan fràgil, és tan fràgil estar aquí, recorrent el camí, comprenent el mandala. T'ho posaré fàcil, sé que demà no estarem vius, no estarem vius, tu i jo serem uns altres.
I reptes llocs i gent seran només polsant el temps. Som de vent i ales, som de vent i ales. Lluitant per viure lent, anem cuidant d'aquest...
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles.