Cada dia queden menys porteres d'escala, figures essencials en el treball de cures de la comunitat. Per aquest motiu, neix La Porteria, l'espai radiofònic on coneixeràs a les persones, entitats i projectes que treballen per construir una societat més forta i arrelada. Benvingudes a La Porteria.
Bona tarda. Sembla que sempre comencem igual, dient que avui serà un programa diferent, especial, superguai, però és que avui realment és ben bé així. Tenim un programa molt diferent i usualment avui tenim l'Alba, que entre nosaltres... Bona tarda. Hola, bona tarda. Molta il·lusió. Tenim un programa de noies.
També fem l'últim programa de l'any, que no de la temporada. Partim la temporada per la meitat i ara que s'acaba l'any, doncs també farem una mica de balanç dels programes que venim fent, de què ens ha agradat, què esperem de la resta de la temporada, també perquè penseu una mica si teniu algun tema que us interessi i que ens els feu arribar.
i abans de tot això el que farem serà presentar la nostra publicació amb unes convidades de luxe, tractarem el tema dels drets dels infants. Si ens seguiu des de fa temps, jo crec que aquest tema us pot ressonar, ja s'ha parlat en algun moment, en temporades anteriors de la porteria sobre aquest tema, i és que tenim una publicació així que potser us sona una mica, Alba.
Potser, potser us sona. A veure si dic el nom i així ho veiem. Lligams, la publicació infantil de les entitats de la xarxa, us sona o no? Sí, no, no passa res, perquè avui descobrim la nova edició. Aquesta revista, per fer-vos cinc cèntims, és una revista que fan les entitats de la xarxa, com ja deia, i que tracta sobre els drets dels infants. S'edita un cop l'any, l'estrena el mes de desembre,
i s'adreça a un àmbit o branca dels drets dels infants que les nostres entitats hi vulguin parar l'atenció. Enguany dediquem la publicació al dret a no ser discriminades i hem enmarcat la revista en el dia 1 de març, que és el dia de la zero discriminació.
Aquest tema, que es va triar el passat mes de maig, s'ha anat desenvolupant i treballant per part de totes les entitats, s'han anat creant tota mena de continguts superxulos, i també molt treballat per la coordinadora del projecte, que no sé si sabeu qui és, però no és altra que la Raquel, i que acaba sent al final la que més acaba aprenent sobre tots els temes que tractem.
Sempre sóc la que més n'aprèn perquè sóc la que menys en sap, perquè el que ens ensenyen les entitats sempre és superinteressant i a més a més enguany estic superorgullosa perquè s'ha fet com una bola de neu en positiu, sempre llegim aquesta metàfora negatiu, però si el primer any eren 4 o 5 les entitats que en formaven part, cada any se n'ha anat afegint més i enguany és superxul. Els continguts que ara us explicarem una mica són superinteressants, supervariats i...
que han participat pràcticament totes les entitats de la xarxa. Enguany, com ja ha dit l'Alba, s'enmarca el dia 1 de març, que és el dia de la zero discriminació. I així comencem la revista amb una pàgina que ens enmarca i ens explica una mica la importància que té aquest dia i de reivindicar que no es facin actituds discriminatoris, etc.
I a partir d'aquí les entitats han anat creant tot un seguit de continguts que tracten aquest tema, directe o indirectament, amb continguts molt variats. Per exemple, comencem amb un conte que ens ha fet l'associació Èxit, que en parlarem més endavant, sobre la ciutat de Xàwen, que es diu Xàwen, la ciutat de l'amor i del refugi. És bastant bonic.
També tenim un article sobre com el canvi climàtic també pot discriminar els infants, que ha fet Enginyères Sense Fronteres. La nostra entitat de Salou, Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, ha treballat amb un dels nens de la seva entitat, un conte, una història, que es diu Soc de Salou, d'una família d'origen senegalès, que ens fa reflexionar molt sobre quina mirada tenim, segons el nostre color de pell, i com posem calaixos moltes vegades...
a les persones i a més a més amb una generositat increïble ens han compartit la recepta familiar de MAFE que tindreu també aquí il·lustrada i que trobareu per poder-la fer a casa, té una pinta deliciosa aquesta recepta.
També tenim la participació de Quilòmetre Zero amb el seu projecte rossinyol que ens parla sobre la importància de ser important per a alguna persona i ho explica una mica com si fos una història de fantasia però que en realitat és una cosa de veritat. També tenim la tradicional pàgina de passatems que fan les entitats, en aquest cas l'han fet l'Associació Cultural Sant Jordi i la Fundació Provocant la Pau. Són dos passatems que tenen a veure també amb el tema de la no discriminació
Trobareu l'apartat de les entrevistes que fan els nens i nenes del casal Ubuntu que organitza l'associació Sabar Arrels a Tortosa. En aquest cas entrevistem a la ONG Colam i a la ONG Acció Solidària i Logística, que treballen també en camps de refugiats, ja veureu que interessant que és.
I a partir d'aquí hi ha la mostra artística. Tenim una pàgina on hem posat dibuixos que ens heu fet arribar en relació al dia escolar de la no violència i la pau, que és el que anava dedicada a la revista anterior. I finalment la vostra part de creativitat on us animem a que ens feu un dibuix envoltant el dia 1 de març, dia de la zero discriminació.
Bé plena aquesta revista per tot el que ens ha explicat i ara aprofundirem més amb els convidats del programa. Però des d'aquí també volem agrair a l'Ajuntament de Cambrils per assumir la seva impressió, el Farc Cooperatiu per la maquetació i una mirada que aporten des de la infància que és molt important al final per editar una revista infantil.
a la Laia Font per cedir-nos les il·lustracions de l'article de Kilòmetre Zero i a l'Armand, com o no, per encarregar-se un any més de fer la portada i les il·lustracions dels contes, de la recepta i fer-ho amb aquesta cura, aquest estil tan personal d'ell i que ens encanten.
I per presentar aquest projecte i parlar dels drets dels infants, avui ja us anàvem avisant que tenim unes convidades molt especials. D'una banda, una persona que ja és habitual aquí a la porteria i a Tarragona Ràdio, que és la Laura de la Morena, que avui ve acompanyada del Carles Serra amb dos són tècnics de projectes de l'associació Èxit. I a la segona part del programa també parlarem amb l'Estèfany Ascensio, membre d'Enginyeria Sense Fronteres.
I ara em toca a mi dir-ho. Emocions. Sense més dilació, obrim la porteria.
Benvingudes i benvinguts a la tercera edició de la revista Llegams. Aquest número és una celebració de la diversitat. La seva portada ens convida a mirar la riquesa que ens envolta, mostrant infants diversos amb maneres de vestir, identitats i característiques que ens recorden que cada persona és única i valuosa. Les entitats que formen part de la xarxa de cooperació per al desenvolupament del sud de Catalunya
Han aportat la seva mirada, els seus coneixements i la seva creativitat per crear un mosaic de propostes que ens conviden a disfrutar, reflexionar i aprendre totes juntes. Hola, som de l'associació Colam, i en aquest moment a la revista Lliga us podreu trobar una entrevista que ens han fet... als Tens Cinetes al casal Ubuntu de Jabara Reus. No us perdeu totes les curiositats que podreu trobar sobre els nostres estudis de pres educatius a la INGA.
La discriminació té moltes cares i una d'elles és l'ambiental. El canvi climàtic no afecta totes les criatures per igual i això és injust. L'escalfament del planeta provoca més incendis, més calor i més inundacions, però algunes situacions es pateixen més. Les que viuen a prop de fàbrica respiren l'aire més brut, les que tenen discapacitat amb més dificultats en emergències i les que viuen en situacions de pobresa sense aigua neta i casas segures.
Totes tenim dret a créixer en un planeta segur. Governs i empreses han de protegir i escoltar de totes les criatures, però tu també pots ajudar. Fins en igualtat, alça la veu i cuida la natura.
El conte que he llegit a la revista Lligams és la història de la Salma, una nena que va ser acompanyada des de la nostra entitat, el nombre de Roserio, dins del projecte Orsinyol, i reflecteix la història de qualsevol infant que arriba al país, com a nou vingut i que sobrecarrega una motxilla plena de barreres lingüístiques, de vegades també socioeconòmiques, i una motxilla també d'experiències emocionals que necessiten acompanyament i suport per ser tractades amb qualitat.
Perugites com el Rossinyol ens recorden que no estem sols i que a la nostra costat hi poden haver-hi persones que tenen ganes d'escoltar-nos i d'acompanyar-nos. I aquest projecte, a més, té la similaritat de donar als infants poder i que sentin que tenen detes sempre fets amb respecte i tenir el qual costat que els infants es suporten.
A la tercera edició de la revista Lligams trobareu des de contes, articles, entrevistes, passatemps i fins i tot una recepta. Aprendrem a cuinar un plat senegalès, el mafe. Sabeu el què és?
Tot això i molt més a la revista Lligams. La podràs trobar en format digital i també a totes les activitats que fem arreu del territori. Estigues atenta a les nostres xarxes socials. No t'ho perdis. Condimenta així Lligams. Us convidem a veure el vídeo que apareixen moltes de les entitats que han participat a la revista explicant una miqueta quin contingut han creat.
I així teniu un resum del que hi ha a Lligams. Sí, també ho feien nou, parlant una mica de la perspectiva que havien portat, també us dèiem que la podíeu trobar a la nostra pàgina web i aviat a moltes de les biblioteques del territori, que no en són poques, que tenen la revista Lligams, entre el Tarragonès, el Baix Camp i Ribera d'Ebre, tenim moltes biblioteques que ens estan demanant la revista.
Així que ara passem a la part de l'entrevista amb les dos convidades que ja ha presentat l'Alba. Bona tarda, Laura i Carles. Què tal? Com esteu? Bona tarda. Molt content i agraït d'estar aquí, d'acompanyar-vos i de posar la quota de gènere en aquesta tertúlia. Sort de tu! I bona tarda, Laura. Ja ho ha dit Alba, però jo crec que ja podries passar a ser col·laboradora de la porteria. Encantadíssima, eh? Unem una secció. Encantadíssima.
Moltes gràcies per confiar-hi. Ja és tradicional que vingui Laura a explicar-nos moltes coses diferents, però potser així com estem fent avui, de presentar la revista Llegams, a la qual han participat en un conte, però no només en el conte, sinó també en tot el procés creatiu, de pensar el tema i coses que...
potser són més profundes, més invisibles a vegades dins dels projectes, però que al final també tenen a veure amb tot el resultat que té. Avui anem a parlar una mica d'això, del tema dels drets dels infants i com ho treballeu des de la vostra entitat. Però perquè la gent que ens escolta ho sàpiga, ho conegui, de quina entitat veniu.
Venim de l'associació Èxit, Èxit escrita amb dues Cs, no amb una X. Èxit és una entitat que va néixer ara fa uns 12 anys a Girona i s'ha anat una mica escampant diverses poblacions de Catalunya. Tenim delegació a Tarragona, la delegada és la Laura, també en tenim...
a Reus, en tenim a Barcelona, a Figueres, també a Vinarós, vull dir, ens hem anat escampant una mica, i Exit va néixer, és una entitat, per dir-ho d'una manera, i ja m'explicaré que s'entengui, mixta, perquè estava formada per persones catalanes d'origen marroquí i per persones catalanes d'origen català, que els nostres vincles, doncs,
tenim com tres potes, una és la cooperació que fem amb el nord del Marroc, doncs són originàries les persones marroquines de l'associació, la zona de Tetuán, Chauen, després fem temes aquí de mediació intercultural i de sensibilització al que és a Catalunya.
Molt bé, quin bon resum, així en un moment, eh? No, molt bé, molt bé. Bueno, i si vols, pels oients que no us coneixen, perquè nosaltres ja sabem tot, però hi ha gent que no, una mica com treballeu aquest tema de la no discriminació? Quins projectes teniu? Expliquem-nos una mica.
Com deia el meu company, estem desenvolupant diversos projectes. En primer lloc, en l'àmbit de la primera acollida, és a dir, treballant per persones que han de tramitar el seu arrelament social, que han de transitar totes aquestes passes quan arriben, i fem tot aquest acompanyament des dels mòduls de català de primera acollida, cursos de drets laborals, fem també assessorament,
diverses accions per facilitar aquest camí i fer-ho de la forma més acollidora i més propera possible. I després fem una altra part que seria més d'intervenció, sobretot educativa, en què fem projectes tant de mediació escolar, intentant apropar tant les famílies com els equips docents mútuament. Moltes vegades la barrera lingüística, la barrera cultural dificulta aquestes relacions i fem aquesta...
aquest apropament. I també fem molta sensibilització. Intentem anar a diferents espais, com ja sigui la universitat, els instituts, les escoles, espais comunitaris, allà on puguem, per fer sensibilització i precisament per promoure tot això, per promoure la no discriminació i...
i aquesta igualtat de drets. I aquestes serien les accions que fem principalment aquí a Catalunya i després en el que és cooperació internacional. Sempre hem col·laborat amb diferents projectes, en aquest cas ara estem en un que treballa amb joves, amb inserció sociolaboral,
que connecta molt també aquí, amb tota la problemàtica que hi ha aquí d'immigració precoç. I sempre fem aquestes col·laboracions amb projectes que ja estan fetes, projectes que estan al territori portats de la mà de persones del territori. No tenim com si diguéssim una...
contra part amb un projecte d'aquí, no, són projectes que funcionen d'allà, en aquest cas és la Unió Nacional de Dones del Marroc, i bé, aquestes són les accions que fem així com més concretes. No sé si em deixo alguna cosa, Carles? Perquè sempre van sortint bolets i històries que anem entrelligant, però... Mira, ara podríem treure el que quan deies d'instituts, universitats, doncs ara també anem a les biblioteques, igual que deien elles, que...
És un projecte nou que, bueno, aprofitat la ben entesa que avui a la tarda tenim Club de Lectura a la Biblioteca de Constantí, doncs he aprofitat per, com que està al costat, doncs venir aquí a Tarragona Ràdio, i doncs és un projecte que també he impulsat a nivell de Catalunya per la xarxa de biblioteques i per l'Agència Catalana de Cooperació, doncs
que les entitats presenten activitats per fer les biblioteques sobre la justícia de gènere i nosaltres hem fet, doncs hem proposat clubs de lectura i aquí a Constantí estem com a casa ens tracten molt bé. Sí? De fet, vosaltres ens vau connectar amb aquesta proposta? Sí, amb la proposta de Biblioteques sense fronteres ens va arribar com a xarxa i ja ho ja...
I està bé que ho comentem, no?, perquè a vegades tampoc se veu massa bé quina feina fa la xarxa, no? I aquesta seria una de... Sí, sí. I ens alegrem moltíssim que hagi sortit això d'endavant, perquè a mi ja em va semblar la proposta superinteressant, i fer-ho a Constantí, no?, crec que és molt guai. I ara... Perdona, tenim ara l'any vinent, doncs, a Cunit i al Canà.
També, molt bé. Les altres parts, superbé. I perquè entenc que el tema, ara per fer un parèntesis de Biblioteques sense fronteres, el tema que es tracta, el tema principal amb el qual les entitats proposen activitats és per curs escolar.
Sí, de setembre a juny. De setembre a juny, aleshores cap al juny. Molt bé, i quan parlàveu de, per relacionar-ho una mica amb el tema de drets dels infants, des d'aquesta mirada de treballar amb els infants, que ja aquí ho hem comentat moltes vegades, quan parlem dels drets dels infants i ho hem parlat de fet la temporada passada amb les noies que acabaven d'arribar,
del Marroc ja vam veure que és una esfera que supera molt més la petita personeta de l'infant, sinó que afecta moltes esferes. Com ho feu vosaltres per arribar a les escoles? Perquè em sembla molt interessant treballar com aquesta... Començar a... Bé, no ho haurien de ser, però anar rebaixant la discriminació, la mirada racista i colonialista que poden tenir les docents. Com ho feu per arribar als centres escolars?
Bé, per un costat podríem parlar de l'intercanvi socioeducatiu, però de l'intercanvi que hi ha, anem per la quinzena edició d'intercanvis entre professors catalans i professors marroquins, que just la setmana passada, aprofitant el pont, doncs, vàrem estar, doncs, a Tetuán, amb professors, amb uns 17 professionals de la docència de Catalunya, de...
de l'Empordà, de les Terres de l'Ebre, del Camp de Tarragona, que vàrem poder conèixer com es treballaven aquests mètodes d'inserció sociolaboral que deia la Laura, els mètodes de renovació pedagògica que s'estan fent allà en escoles en plans pilot, i llavors a l'octubre vàrem venir professors
també d'allà, de Tetuán, van venir, van estar aquí, van poder visitar la Facultat de Pedagogia de la URB, van poder estar a diferents escoles de Girona i de pobles del voltant de Girona, també amb un centre municipal d'inserció sociolaboral de joves per poder conèixer també aquestes experiències d'aquí. Llavors,
Això t'enriqueix, et crea una nova mirada. Les professors, clar, jo hi vaig anar-hi en aquest últim viatge, i les professors deien, bueno, això potser també me serveix a mi per entendre millor l'alumnat que tinc a la classe, per empatitzar-hi més, per poder saber...
doncs maneres com arribar-hi per trencar barreres que a vegades són el que deia també abans ella, aquestes barreres culturals i lingüístiques que es creen i que llavors es van esdevenint cada vegada més grans. El que es tracta és que quan som petites les puguem tombar i al final, vull dir, a tots si ens punxen tenim sang.
En fi, sí, perquè jo crec que et pots formar molt i pots ser un gran professional, però a vegades hi ha coses molt més arrelades, com és una mirada racista, que potser no en ets conscient. I clar, amb el tema dels nens i tota aquesta societat que tenim, que cada vegada s'alimenta molt més la desinformació, ho trobo superinteressant que els profes tornin aquí amb una perspectiva molt més oberta, no?
Sí, perquè com és una mica la seva experiència, semblant alguna anècdota o alguna experiència d'algun profe que tingueu, suposo que sempre és una experiència positiva, però per conèixer una mica com els obren els ulls o com ho viuen.
No sé si tens algun exemple ara més actual? No sé, per exemple, varen quedar parats, jo me'n recordo quan varen venir els professors del Marroc aquí, que els varen portar a dues escoles, jo els vaig acompanyar, el 9 de quart de quart i l'escola de Burdils,
A vegades què passa? Que a les escoles els nens i la pilota de futbol monopolitzen el pati. A l'escola de quart havien acordat i s'havia decidit en assemblea quins dies es podia jugar a futbol.
I allà, a la de Bordils, ja directament, doncs s'havia decidit que no se'n feia i tenien la porteria, que hi havia hagut una porteria de futbol o aquestes més petites de futbol sala, que l'havien reconvertit en un lloc per pujar i grunxar-se i així. Clar, això és una cosa que els hi va sobtar. Llavors, ara, a l'últim, acabàrem anar, doncs, allà, doncs, també la manera, doncs,
Ostres, doncs com treballen coses que se'ls senten molt seves. Allà al Marroc tot el tema del genocidi de Gaza està molt treballat a les classes des de petits, des del que pot ser primer i segon, perquè és una cosa que...
senten molt seva i que... i ho enfoquen també en una mirada als infants, que cap infant ha de ser víctima d'un bombardeig ni que els matin els pares, no? Llavors, clar, qualsevol tema el pots tractar amb amainada, no? Llavors són coses que quan veus en l'altre que ho fa dius, ostres, jo potser també podria fer alguna cosa se'm van. Clar, és retroaliment en un munt, no? I després també a nivell d'imaginaris col·lectius, no? Quan...
Jo potser ho he viscut més amb les estudiants, que és amb qui més acompanyo, però jo crec que també amb el professorat passa que hi ha un imaginari concret del que seria el Marroc o les escoles al Marroc, però és que això és molt divers. És com aquí, no és el mateix una escola rural, una escola a la muntanya, no? I clar, tots aquests imaginaris se'ls trenca molt, sobretot el projecte que anem, que és un projecte molt innovador, amb molt...
amb moltes metodologies molt trencadores. Crec que aquest imaginari col·lectiu que hi ha sobre aquesta part més rural o més tal es trenca bastant. I crec que això és molt interessant. Si més no, que tu t'imaginis una cosa i després veus una altra. Només aquest punt ja fa molt. I després...
els nostres companys, sobretot la Tissam i el Yaser, que són els catalans d'origen marroquí, com deia el company, que després acompanyen tot aquest procés aquí, fan diverses formacions, tallers, mediacions, per intentar ajudar a entendre processos, no sé, per exemple, com el ramadan, no? La festivitat del ramadan, ells van a l'escola per facilitar una mica més l'explicació, perquè si tenen alguna situació concreta que sàpiguen com abordar-la...
I crec que amb aquestes coses es van trencant molts mites i molts imaginaris que dèiem abans que estan bastant desarrelats del que és la realitat. Sí, sí, i és superimportant, considero fer-ho als centres escolars, perquè l'impacte és molt més gran, perquè sempre sobre una classe molt gran, una profe parla amb l'altra profe i ja són més classes, vull dir que se reprodueix moltíssim, igual que el negatiu també se reprodueix. També, també. També s'escanva amb tot.
I com arriben els profes a èxit? O sigui, com feu aquest enllaç entre el vostre projecte i els profes que volen fer això? Com ho coneixen?
Diverses vies. Una d'elles és l'intercanvi. Com que portem 15 anys fent aquests viatges, tots els professors i professores que venen normalment ens obren molt la porta, continuen fent accions, també amb contactes que hem treballat d'altres projectes. Normalment quan hi ha un finançament públic sempre intentem també intentar... Tenim aquesta proposta, us l'oferim i llavors hi ha cada centre el que pugui fer. Però és una mica...
I el mal funcionament del Departament d'Ensenyament també ens hi ajuda, saps? Perquè si tu ara, per exemple, els professors que van venir aquest any i van visitar unes escoles concretes de Girona, doncs
La mobilitat que tenen els docents, doncs, tenir aquest professor que aquest any era a Bordils, l'any que ve serà en una altra escola, haurà conegut aquest projecte, en parlarà amb uns altres, portaran que vinguin aquí o els vindran ganes d'anar ells al Marroc, vull dir...
Una mica d'agenda de persones sensibilitzades, bàsicament, perquè trobem a faltar, crec que és una cosa a treballar molt, aquesta unificació de recursos cap a les escoles. Per una banda van les subvencions, per altra banda va el funcionament del Departament d'Esenyament, per altra banda tal. Llavors, aquí nosaltres anem entrant com podem i fem el que podem, però realment estaria molt bé.
que hi hagués una coordinació prèvia. Però clar, és molt difícil. Sàpiguen que aquests tallers, quan els proposem, ens ho subvencionen. Ens diuen que sí, al desembre, quan ho hem proposat el gener d'aquell mateix any, els centres educatius ja tenen les seves programacions tancades. Sí, que això és l'altre.
Per això us preguntava perquè és molt complicat entrar als centres perquè tenen el seu programa i la seva planificació i és molt complicat entrar. Nosaltres amb la revista Lligams ja comencem a tenir una petitíssima xarxa d'escoles que coneixen la revista i els agrada i ens posen dins de la seva programació però si això ens surt ara...
ja es va decidir així i surt el desembre, clar, ens costa molt pel curs actual, sempre fem més activitats en la segona part de l'any, que és la primera part del curs següent, que no al revés, que no el curs actual, perquè és molt complicat. Coses fora, les biblioteques, amb l'Ajuntament, amb el que sigui, això sí.
però dins dels centres, que és on veiem que està on més impacte pot tenir, parlar d'aquests temes. I a més a més, els profes tenen moltes ganes de parlar de tot això. L'edició anterior anava sobre el dret dels infants a viure en un món en pau, i precisament...
ens vam trobar que ningú estava parlant del genocidi. I és que aquests nens viuen en aquesta societat igual que nosaltres. Hem de poder parlar d'aquests temes.
És que és complex perquè és el que diem, no? Les programacions tenen unes dates, a més se'ls exigeix molt al professorat i per tant s'entén que sigui difícil, no? Sí, sí. Clar, per altra banda estem les entitats, per altra banda hi ha xarxes i federacions, per altra banda hi ha tot el que faci l'administració, no?
Estaria molt bé articular alguna mena de, no sé com dir-ho, però que fos més fàcil fer. Sobretot lligar l'escola, quan dic escola dic per l'institut, universitat, amb el que es fa a l'exterior, no? Sí, sí, sí. Totalment, totalment.
i després depèn de quina ciutat s'organitza d'una manera o d'una altra. Aquí a Tarragona tenim el Banc de Recursos, però potser a Can Brils no existeix això d'aquesta manera, però també té un altre mecanisme. Tu també has d'anar aprenent a cada lloc. Sí, a sobre cada escola és un món i cada població, i bueno, has d'anar adaptant. De canviar el director, el cap d'estudis, d'un any per un altre canvia tot.
Sí, sí, sí. És que al final hem de persona a persona, un professor o professora motivada que troba aquest forat, nosaltres què tal, i bueno, anem fent... Sí, i bueno, jo aquí també hi afegiria, que estem parlant molt dels docents i les docents, i que està molt bé, però també hi afegiria les afes, que les afes de les escoles, si tu digues unes afes dinàmiques i de mentalitat oberta, doncs pots fer moltes coses, d'una manera pot ser més flexible...
fora de l'horari escolar i, per exemple, nosaltres n'estem fent en algunes escoles de Barcelona Ciutat, des d'uns tallers de Masterchef amb cuines de diferents llocs del món, que és una manera per als nens trencar-los barreres, un curs de cançons i d'escriptura àrab, que a tots els fa gràcia escriure's el seu nom...
amb l'alfabet àrab, i coses així, i ja comences a fer als nens una mentalitat més oberta, i ja se miren en el seu company Hassan d'una manera diferent, també, no? Perquè també, ostres, es n'aprenen, i l'altre també s'haurà diferent, ostres, el meu m'ho prenen també en consideració.
no és una cosa que no me tenen en compte. Es reconeix també la diversitat cultural i això també és molt important nombrar-ho i reconèixer-ho. Sí, i amb lligams, sobretot, estic recordant activitats que hem fet, amb èxit vam fer moltes, quan teníeu a la... A Remei, a la Noé. I, clar, era molt xulo anar a les biblioteques i que tots aquests nens d'origen marroquí connectàvem amb les històries i deien...
no sé, com que de cop poden aixecar la mà, explicar coses que saben, que la resta potser no... No ho sé, això era molt xulo. És veritat, això era molt xulo. I sentir-se els protagonistes de la història, i això és molt guai, perquè normalment, malauradament, els protagonistes sempre són els mateixos. Ens ha passat a nosaltres de nenes, que els protagonistes sempre eren els nois, i segueix passant sempre ja una persona més discriminada al final.
Però que la feina que feu és superinteressant i sobretot arribar a fer coses que potser no tenen aquesta intenció tan transformadora però que transformen de manera molt més profunda i a llarg termini. És superguai.
I esperem que ara el nou conte d'èxit arribi a molts llocs. No sé si ens voleu explicar una mica breument de què tracta el conte. També una mica m'interessa el procés de creació, com va ser fer-lo. L'artista no està, però jo crec que tothom el coneix. Ja sé que és a la porteria. Sabeu qui és. El conte va néixer, el va fer el Llàcer per l'escola del Nil, precisament del seu fill.
Ho va fer per l'escola del seu fill, no recordo ben bé l'activitat, deixeu-ho als comentaris i que ell no... Però sé que era per una activitat de l'escola del seu fill i ell volia explicar l'origen de Shawan, que és real aquesta història, com diu, no és amb aquest toc més artístic, però realment és molt interessant. I va venir per una activitat escolar. Sí, sí.
I si vols comentar... Sense fer espòilers, però una mica sí que... Xauhen és una ciutat que està al nord del Marroc, hi ha una mica terra endins i a dalt de les muntanyes.
i està poblada per gent andalusí, gent que amb la reconquesta els van expulsar dels seus territoris allà a la zona del sud d'Andalusia, a la zona del gols de Càdiz, i el que van fer va ser travessar l'estret de Gibraltar i anar allà a buscar una...
un lloc on poder viure i van fundar o el que era un poblet on van acabar fent una gran ciutat que va ser Chauen. I ja no dic res més perquè llavors hi ha tot l'altre que també hi ha tota aquesta història d'amor i de feminisme perquè al final hi ha una líder que és una dona, estem parlant de 500 anys enrere,
Doncs que també hi havia dones líders, dones que es tiraven endavant de la seva comunitat i que sempre s'han mirat de silenciar. Clar, és una història que té molts ingredients i que és real, que està liderada per una dona, que a més és per acollir persones refugiades...
persones exiliades, i no sé, creiem que treballava com tot aquest tema que parlàvem i vam dir, vinga, va, i el jacer, el jacer va ser l'artífice. Ell se la sent molt seva perquè és la seva ciutat natal. I mira com són les coses en tot això dels algoritmes, quan estaven allà la setmana passada, miro en el mòbil quan tenia wifi i m'havia sortit allà que...
informació que podia anar amb una informació o un article del National Geographic sobre Xauhen, la fundació i la princesa Sorha.
Mira. O sigui que... Sí, sí. Que tot està connectat. Tot està connectat i que hi ha la base aquesta... Sí, sí. I què us han semblat les il·lustracions de l'Armand? Chulíssima. Vesteixen bé el conte. Sí. És que té un... El seu estil és... Bueno, és molt particular, és molt personal, però és increïble. Molt xules i molt... És que es xauen.
Bueno, l'autor encara no les ha vistes, les volia veure. Pues voldrem una reacció. Si farem un d'això en directe, reaccioni. Sí, sí. Unboxing, no? Com es diu? Sí, sí, perquè, vamos, coneixent el Ja, certament que és una persona així com molt motivada, jo espero no defraudar-lo amb aquestes il·lustracions, però jo crec apostaria perquè li agradaran.
Ja ser des d'aquí sense passió, sense abraçada. Ara dirà, va, aprofitem els dibuixos i l'escrivim en àrab i la portem allà per el proper intercanvi. Doncs és una idea increïble. Molt bona idea. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs ara ja us hem posat les dents llargues a tothom per saber de què tracta aquesta història ben bé i llegir-la. La podreu trobar a la pàgina web de la xarxa en format digital i també en físic quan vingueu a les diferents activitats que anirem fent. Llavors heu d'estar atents a les nostres xarxes socials. Sí, que com això ha sortit avui, just, és que l'hem rebut avui en rigorós directe...
Acaba de sortir del forn. No tenim encara com un calendari per poder dir-vos dates, però ben aviat aniran sorgint i tancant-se propostes que ja tenim sobre la taula. Això sí...
Doncs, si us sembla bé, us convido que us quedeu, perquè així anem parlant, perquè m'interessa que amb la segona part de la... Ja ho ha explicat l'Alba, que farem una segona part amb l'Estèfani, parlarem més de canvi climàtic, però m'interessa també, si voleu fer aportacions des de la vostra perspectiva, que treballa molt més des del món de l'educació, de com això també es pot anar treballant. Així que, doncs bé, passem a la segona part.
La porteria, el programa que posa la justícia global al punt de mira. I no, no és un programa de futbol. Cada dilluns a les 3, produït per la xarxa de cooperació del sud de Catalunya. Hola, Estefany.
Ens escoltes? Hola, què tal? Sí, sí. Com estàs? Bé, aquí. Una mica nerviosa, però bé. Què podeu dir? Les convidades que us tenim aquí estan nervioses si estem aquí com a casa. Ja, ja, estem com a casa, no? En un cafè, un cafetó a casa i ja està.
Clar, ja has vist que hem publicat a xarxes el vídeo de la revista. Sí, superguai, superbé. Doncs, com veníem comentant, volem seguir parlant una miqueta més dels continguts i precisament Enginyeres sense fronteres ens va fer un article superxulo per entendre com el canvi climàtic afecta de diferent manera als infants, depenent de diferents... Perdona, de diferents...
discriminacions que podem patir. Aleshores, jo aquí m'havia preparat una mica les preguntes per fer això, però explica'ns una miqueta, abans de començar, des d'Enginyers sense fronteres, quina feina esteu fent, sobretot amb infants i amb la perspectiva de les infàncies.
Jo crec que això de les infàncies és una cosa relativament nova que hem detectat que s'ha de treballar cada cop més, sobretot per la relevància que té i per posar aquesta mirada més interseccional o més àmplia sobre una problemàtica.
Però, en principi, el que estem fent, estem treballant sobretot en adolescències, fem guies per a com incorporar, per exemple, temes de justícia ambiental i climàtica a les aules, una mica també saber quina és la percepció de l'adolescència en aquests temes i veure una mica què en pensen i quin és el futur. Això és el que estem fent ara.
però jo crec que sí que... I també sí que tenim comptes que anem una mica també compartint sobre temes ambientals que posen sobretot en relleu el que passa en altres llocs del món, sobretot en poblacions indígenes, en el cas de l'Equador, que tenim un conte sobre la Amazonia Equatoriana. Bé, tenim, de fet, són tres comptes i que expliquen una mica els impactes del canvi climàtic,
de les empreses contaminants que hi són i com afecten les poblacions, però també perquè les mateixes infàncies puguin conèixer aquest problema.
Això em va molt, moltes gràcies, va molt al fil de la primera pregunta que tenia així com preparada de per què és tan important que parlar de manera pedagògica sobre aquest tema per arribar a això que acabes de dir ara, que ho entenguin des de les infàncies, les adolescències, quina transformació voleu provocar amb això?
Jo crec que el primer que hem d'entendre és que el canvi climàtic és bàsicament un multiplicador de riscos. Això vol dir que qualsevol fenomen meteorològic es farà cada cop més freqüent i més intenso. És a dir, hi haurà cada cop més tempestes, més inundacions, més incendis, més onades de calor, més sequeres.
i que, evidentment, això afecta no només a tots els certs vius, tant natura, plantes, animals, persones, però també, particularment, infàncies. És a dir, que hi ha alguns col·lectius o grups que seran més vulnerables a aquests impactes,
i que precisament aquests impactes tenen molt a veure amb els drets humans. I per això, quan parlem de poder entendre quins són aquests impactes, és una qüestió de poder defensar els drets de la infància, perquè pensem que els drets de la infància seran un dels col·lectius que més patiran,
tot i que no han contribuït gaire a la problemàtica. Llavors és una qüestió de justícia i de drets humans. Sí, i dins d'aquests infants que patiran més les conseqüències, i gràcies per nombrar-ho, també són els que menys estan
aportant a aquesta contaminació i a tot el canvi climàtic, quins serien els més afectats? Perquè sé que l'article ho explica una mica, però així perquè la gent que s'està escoltant també es quedi una mica amb la idea. Dins d'aquests col·lectius afectats, les infàncies i l'adolescència és un dels més importants.
Perquè, clar, pensem que són els col·lectius que estan més exposats, tenen menys capacitat d'adaptació i són més sensibles als efectes del canvi climàtic. Què vol dir això? Que com que tenen un cos en un sistema immunitari menys madur, són més sensibles a la contaminació, a les malalties i els afecten més els canvis de temperatura.
També, precisament, no poden tenir control sobre l'entorn on viuen, no poden decidir on poden viure, com s'han de vestir, llavors estan una mica indefenses en aquest sentit.
i, a més a més, queden excloses de processos participatius. Entendent que aquestes són com el que fa que siguin més vulnerables, tenim grups que, per exemple, els nens i poblacions indígenes que tenen una major dependència.
de la natura perquè viuen al territori i el protegeixen, doncs, tenen encara una més sensibilitat davant dels impactes climàtics, no? Perquè si perden el bosc i l'hàbitat i l'entorn on viuen, doncs, pràcticament ho perden tot, no? És com si nosaltres pensem en anar a jugar a la platja, no?, les infàncies nosaltres, i ens trobessin que...
està contaminat i està ple de brossa i no podem gaudir de l'entorn. També una altra col·lectiu d'infants que poden estar molt més afectats són aquells que viuen a prop de llocs contaminants.
per exemple, on hi ha moltes fàbriques o grans carreteres. I jo crec que això és especialment important aquí a Tarragona, on ens trobem, que estem en una zona amb moltes petroquímiques, amb el port, on bàsicament hi ha moltes emissions i molta contaminació. Llavors, si pensem que la infància pot patir
patir més problemes respiratoris i de salut per això del sistema inmadur que tenen. I també podem dir a les persones que tenen alguna discapacitat, sigui el tipus que sigui, però per exemple,
en cas d'una emergència o una inundació, si han de sortir de pressa i no hi ha instal·lacions perquè puguin accedir o sortir o tenen més dificultats per poder posar-se en un lloc segur, aquestes infances amb discapacitat.
i sobretot els que viuen en situacions de progresa, perquè si no tenen accés a aigua neta, a un habitatge digne, evidentment seran més vulnerables aquests efectes del canvi climàtic. Aquests podrien ser algun tipus d'afectacions particulars.
Sí, i hola, Estefany. Hola, què tal, Alba? Tu no ens veus, però nosaltres sí que et vam llamar a tu. Sí, és una mica estrany parlar. Ja, em sap greu. És greu, mira, l'arquitectura de l'estudi és aquesta. Però bé, moltes gràcies per tot el que ens expliques. L'article que heu fet és xulíssim, la veritat. I et volíem preguntar també
quines polítiques o bones pràctiques creus que s'haurien d'implementar per assegurar que no passi això, que al final les infàncies no pateixin aquestes discriminacions a les quals, com molt bé dèieu, no poden fer res, no? Bé, és que les infàncies tenen una doble vulnerabilitat a vegades, que se suma la part de l'edat més a aquestes particularitats que mencionava
amb discapacitat, amb situacions de pobresa, etc. Però jo crec que aquesta pregunta és molt complexa perquè jo crec que si tinguéssim la resposta, doncs mira, seria tot molt més senzill i més idèl·lic. Però és veritat que sí que penso que la resposta que se doni són múltiples i han d'adaptar-se sobretot a cada context.
Perquè en qualsevol mesura, en qualsevol política, s'ha d'incorporar la major quantitat de veus i les necessitats de totes les persones, sobretot les vulnerables i sobretot de les infàncies. Perquè moltes vegades el que passa és que se creen
mesures o polítiques des d'una altra perspectiva fora totalment de la problemàtica que no donen una resposta. Llavors sí que crec que podem començar per fer aquesta inclusió de veus
i identificar quins són els impactes diferenciats per saber com hem de respondre, com afecta de manera desigual el canvi climàtic per qüestions de gènere, d'edat, de classe social, d'origen, de territori, etc. I sobretot jo crec que un pas superimportant seria començar a generar processos participatius que siguin reals
i que inclouen aquestes experiències i aquests coneixements.
I ja que dius això i que em sembla òbviament molt necessari comptar amb les veus dels i les infants per tractar aquest tema, coneixeu des d'Enginyers Sense Fronteres alguna experiència així que volguéssiu destacar o curiosa? Sí que és cert que fa uns anys va començar el moviment aquest de Fridays for Future, que era un moviment
estudiantil, però diria que des dels instituts, que va començar a la Greta i eren gent super, super jove. No sé si teniu algun exemple amb enginyeria que treballeu als centres o que porteu com a exemple d'experiència inspiradora. Jo crec que hi ha un munt de...
d'exemples, de bons exemples de persones que ens motiven a continuar en aquesta feina, però que hem de posar l'ús en aquestes persones, perquè hi ha a tot arreu, a tot el món. Evidentment que la més famosa, com deies, és la Greta Thunberg, perquè a partir d'aquí ha estat com ell, mira, està passant això, i són les persones joves que estan sortint a dir alguna cosa, perquè estan...
volen dir pro, no? I a partir d'aquí sí que, encara que no siguin més reconegudes aquestes veus, podem, per exemple, al cas d'Espanya hi ha un Lucas Barrero, és una persona, és un jove que també va escriure un llibre i és el que va donar una mica aquest impuls dels moviments de Friday for Future a nivell d'Espanya.
Tenim, per exemple, a Latinoamèrica, persones com Francisco Vera, que és de Colòmbia. Tenim també a Leonela Macallo, que és de l'Amazonia. Tenim també, bueno, tenim diverses persones que la veritat és que val la pena...
mirar què estan fent, no? Tenim també, des de Uganda, tenim a Vanessa Nakate, a Polònia també en Dominica Lasota, que són persones que van des de... que van començar en l'activisme des dels 10-11 anys o menys fins ara, que ja potser ja tinguem 20 i alguna cosa, però... però vol dir que estan fent coses i estan fent sentir, no? I això vol dir que...
que hem de ser conscients que les joves i les infàncies estan fent coses i el que estan fent és superimportant, perquè estan fent la diferència. Sí, sí, jo em quedo amb una de les idees que surt al vostre article i és que totes podem ser defensors o defensores del planeta i amb això crec que des d'Enginyeres sense fronteres ens ho ensenyeu tan bé, crec que...
que ens podem quedar i podem igual tancar aquesta part de l'entrevista perquè ens queden pocs minuts i anem a fer una última part. No sé que tinguis alguna cosa més a explicar-nos, Estefany.
No, res, que molt xulo el projecte i agrair-vos la feina que estan fent, que és supernecessari parlar sobre la infància i els seus drets. Sí, sí. Ara, si et vols quedar i ens escoltes l'última part del programa, parlarem d'això. Així que, bé. Moltes gràcies per l'oportunitat. A tu.
La porteria, el programa que posa la justícia global al punt de mira. I no, no és un programa de futbol. Cada dilluns a les 3, produït per la xarxa de cooperació del sud de Catalunya.
Molt bé, doncs acabant amb el programa, com he dit al principi, volíem fer una mica de repàs del que venim fent i d'allò que farem, no? No vull allargar-me massa perquè tampoc tenim molta estona, però sí que és cert que m'agradaria donar-li importància a l'important, i és que crec que el pas que hem fet enguany amb la quarta temporada és obrir molt més la vista als temes que interessen a la societat i no seguir parlant dels temes de cooperació internacional...
que ens agraden molt, però que potser a nivell d'interès, despertar, curiositat... Bé, tenim més a treballar, no? Algun que altre programa Escola, perquè al final també és important. Però vam començar la temporada parlant de cultura autogestionada, fent cas del que estava passant i de com removia tant tot el tema dels fons d'inversió, del KKR, amb molts...
festivals que van ser assenyalats i que, de fet, ara no ha caducat aquest programa perquè, de fet, ara hem vist com el Vinyarroc, un altre d'aquests històrics festivals on els drets laborals s'han vulnerat des de fa molts anys. Ara, a més a més, ens enterem que el CACAR
també està darrere. I com li ha afectat? No ha sortit... O sigui, ha sortit bastant malparat. A més a més, va haver de traçar la llançada del cartell i molts artistes han signat un manifest perquè no hi volen anar. O sigui que, en veritat, són temes importants que acaben afectant. També el Sónar va afectar en el seu moment, però ara ho veiem amb el Vinya Rock, que és un festival que podríem dir que té molta més militància, no? Sobretot l'estil de música que toca en grups molt més militants, no? Que...
que podries esperar com d'un altre estil de música. També vam... Després ja ens vam endinsar en temes més densos d'aquests que ens agraden a nosaltres, no? La fam com a arma de guerra. Toma, ja una hora parlant d'aquest tema. Molt interessant, però quan fem dues persones...
que en saben moltíssim, un des de la teoria, més des de la FAO, i l'altra persona des de l'activisme, i això fa que el tema al final també es vesteixi més i quedi més interessant. També seguint amb temes lleugerets, vam parlar de l'extractivisme i dels acords de pau al Congo, amb el nostre també col·laborador de la porteria.
El Roland. Perquè el tenim aquí... Cada temporada no falla. No falla, és com la Laura. En veritat, hauríem de comptar... Mira, al final de temporada farem un rànquing de qui ha vingut més vegades a la ràdio. I veurem, jo crec que quedarà entre el primer i segon seran Laura i Roland.
Vam seguir parlant també del dret a l'energia i vam veure una part del documental Recupera la llum i finalment la setmana anterior vau poder escoltar l'últim programa dedicat a l'art i als drets humans amb aquesta història sobre dibuixar el trauma que vam tractar amb l'Anadine Fegali, una artista libanesa supergenerosa amb la xarxa i amb la porteria que també ha participat tant a la revista com a la ràdio. A partir d'aquí,
Què ve la segona part de la temporada? Quins temes creus que sortiran? Bueno, no puc imaginar molt perquè ja tenim una mica de plàning, però ja pels oients perquè vagin esperant i anticipant una mica el retorn de la porteria, que tornarem segurament cap a mitjans de gener.
no sé si és el 19 de gener, quan tornem de les vacances del Nadal, doncs volem parlar de salut, d'educació, un tema que aquest no està predefinit ni l'hem pensat molt, però que...
va sorgir en una pluja d'idees i que m'encantaria tractar, és el tema de la indústria tèxtil i la fast fashion i tot això, que és un tema que jo crec que és d'aquests que no hem tocat fins ara, que seria com nou i que pot interessar també a les oients, perquè al final vestir-nos és... Sí, la Silvia ens va dient que anem tancant. Un altre dels temes que tocarem serà sobre maternitats i infàncies.
No ho dubteu, però bé, de tot això parlarem a la segona part de la temporada. Moltes gràcies, Sílvia, també per aquesta primera part de la temporada 4 de la porteria i amb tot el teu suport i tota la teva entrega amb el nostre programa. Us acomiado també de part del Josep, que avui no ha pogut estar aquí amb nosaltres. Moltes gràcies, Alba, per sumar-te avui aquí a ajudar-me a conduir aquest vaixell.
I a les nostres convidades, moltíssimes gràcies per estar avui tancant aquest programa. I bones festes a tothom. Això, bones festes de Nadal.