I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Aquesta Santa Tegla, els valls parlats tornen als barris de Tarragona.
Pren nota.
El Vall de Damés i Vells estrena en guany representació diumenge 21
a les 12 del migdia i a la 1 al Centre Cívic de Sant Salvador.
Acompanya els valls parlats als barris de Tarragona.
Organitzen el Fòrum Espai Cultural de Bona Vista i Òmnium Tarragonès
amb els diferents valls parlats i col·labora l'Ajuntament de Tarragona.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10 del matí
i una jornada més i la darrera
us saludem des del vestíbul del Teatre Tarragona
Ai, ja ens perdonareu, però tenim certes ganes ja
d'abandonar aquest espai
perquè la veritat és que estem molt còmodes
però muntar la ràdio de les festes
aquí al vestíbul del teatre
té la seva complicació
i no sé què serà pitjor perquè a partir d'ara
se'ns compliquen els directes encara una miqueta més
complicacions d'aquelles que en el fons ens agraden
s'han patit però ens agraden
Tarragona Ràdio és a partir d'ara més que mai
la ràdio de les festes
ens espera un darrer programa des del vestíbul del teatre
Farsitat de continguts
i a partir d'aquesta mateixa tarda
un seguit de directes inacabables
amb la mateixa baixadeta
que és una mica, doncs, l'espectacle del dia
la baixadeta també per als més petits
ja que demà és la cercavileta
Miquel González, ja ho has apuntat
a la teva agenda?
Sí, ho tinc
Has esmorzat fora, eh?
És que jo tinc l'aplicació Santa Tecla Oficial
que et permet marcar els actes
posar-te'ls a preferits
i fins i tot agregar-te'ls al calendari
i llavors t'avisa el mòbil, no?
Recorda-te'n que has d'anar a la cercavileta
a la cercavila petita
Recorda-te'n que has d'anar a la baixadeta
Molt bé
Llavors hi vas...
Mira, li falta un link a Tarragona Ràdio
perquè només te posi a tocar el play
i està, ja ho tens
Estaria molt bé
Allò, recorda que si no hi pots anar
a Tarragona Ràdio ho faré en directe
perquè és el que farem avui
com van fer ahir
allò del pastís del Bras
Vau anar al pastís del Bras?
Ah, no, Pep Sonia
No hi vas anar, eh?
No, no, no
Tu sí, no?
Jo sí
Teníem, però, una emissària
allà en directe
L'Abril Reus
L'Abril, que ens ho va explicar
molt bé allà
Però no, no, no
no hi vam anar
Ho vam fer en directe
Doncs mira, t'he de dir que
20 minuts abans
que comencessin a repartir
que eren les 6 de la tarda
quan repartien
doncs jo ja vaig passar
per la plaça
20 minuts abans
i estava farcida
ja hi havia una cua
que ocupava tot Corsini
vaig anar a fer un encàrrec
i dic, vaja, tornaré
un encàrrec de 5-10 minuts
al tornar
en aquests 5-10 minuts
la cua arribava al carrer
Governador González
ho dic bé, això
doncs tot Governador González
cap avall
o sigui, imagineu-vos
com era
clar, un cop van començar a repartir
sí que és veritat
que va anar molt fluid
i un altre detall
que m'agradaria destacar
m'ho permeteu, no?
I tant
Destaco, destaco
Destaco
que molt ben organitzat
vull dir, amb els tiquets
tothom, ja tothom tenia molt clar
que si no tenia etiquets
ja no calia ni que ho provés
l'accés molt fluid
ja us dic
un cop va arrencar la cua
va anar molt, molt ràpid
jo crec que en qüestió
de 20 minuts, mitja hora
es van acabar
les racions de braç de nata
i quan entraves
al que és el recent
amb les taules llarguíssimes
amb tot de braços de nata
per repartir
hi havia tot de polítics
al darrere de les taules
amb ànsia
amb ganes
us ho hauríeu d'imaginar
era com un reclam
en plan de
tu, tu, agafa el meu
agafa el meu
amb ganes
que agafessis el seu plat
amb la ració de braç
hi havia ganes
se'ls veia amb els ulls il·luminats
amb aquell punt
que tant de vols
hi durés tot l'any
no només el dia del braç
de contents
de servir-te
contents de donar-te
alguna cosa
que sabia que volies
i que et faria molta il·lusió
semblava que dius
semblava la cucafera
repartint caramels
això, això
perquè estan de festa major
i es nota que estan de festa major
però això és bonic
i això també
que ho dic tocadoria
demà hi ha plenari
demà sí
demà canviarà la cara
avui però com deies
avui ja tindrem la baixadeta
en directe
la tarda
amb l'acompanyador
d'Eres Ortega
demà farem la cercavileta
i el cap de setmana
doncs també se'ns gira feina
perquè a banda del partit del Nasti
que també doncs
evident podrem seguir en directe
diumenge hi ha el pregonet
diumenge hi ha el pregó
l'arrancament
mira, avui crec que tenim per aquí
la Bibiana Salvador
ara ho expliquem
i a partir d'aquí
arrenca tot
perquè ja és un no parar
dilluns d'entrada de músics
en directe
dilluns d'entrada de músics
programa des del Pla del Seu Abans
des de les Cols
tindrem també
a la tarda
la cercavila
tindrem demà Civells
l'endemà a Santa Tecla
l'endemà de lluïment
la missa
la missa a les 10
l'ofici de Santa Tecla
la professora del Bras
la professora del Bras
a la tarda
els castells
en connexió amb TAC12
al migdia
i això doncs
acabarem amb ofici
i hem aquí un moment tan bonic
que esperem tots
de veure
totes les bèsties de foc
i el d'or i pell
i tot plegat allà
a l'entrada del Bras
però esclar
endemà tenim els pilars caminant
i programa
i si ens tanquem aquí
ara ens quedem aquí
al bastàbul del Teatre Tarragona
ens tanquem
amb pany i forrellat
i ja no sortim d'aquí
per què?
perquè és molt bèstia
això que farem no?
és molt bèstia
Tarragona Ràdio
a la ment del Segui
per cert
farem també en directe
el moment previ
a la cercavila
de dilluns
que són els 200 músics
interpretant en directe
des de la Passa de Font
l'emperitor Roca
un altre punt de connexió
per tant allà
abans de la cercavila
és a dir que
sí, sí
l'agustí toca
diuen no
vinga
si voleu veure
com fem ràdio en directe
de moment
de manera tranquil·la
després ens anireu
a anar trobant pels carrers
però si avui voleu venir
a veure com tenim
aquest estat mòbil
aquí muntat
al bastíbul del Teatre Tarragona
és la darrera oportunitat
perquè és el darrer dia
que hi som demà
ja a Plenari Municipal
i us ho explicarem
en directe
des d'ara i fins a dos quarts de dues
com deia el Pep
amb tots aquests continguts
que es parlen d'activitats
de la jornada
però també del cap de setmana
si voleu saber
de què anirà
dames i vells avui
ai
enguany vaja
bueno escolteu-nos
però no crec que ens ho diguin
tu prova-ho
tu prova-ho
que és aquelles entrevistes
que sé que ho provaràs
jo ho provaré
serà poca solta com sempre
això sí no?
i barroés
i poca solta és com sempre
això ho podem tenir assegurat
parlarem del civisme
que hi ha d'haver
i la festa festassa
a la baixada de l'Àliga
que a més estan d'aniversari
i ho farem amb un Àliga
que porta tants anys baixant
i portant l'Àliga
com existeix l'Àliga
el Josep Maria Macías
això és molt especial
que el tinguem aquí a nosaltres
que per cert plega aquest any
es va dir que era l'últim any
per tant mira
serà una mica també d'acomiad
d'una Òliga històrica
de la baixada
com deies
la Bibiana de Salvador
pregonera d'enguany
que ens acompanyarà
potser ja té el text escrit
i també ens podrà avançar alguna cosa
avui anirà d'espòilers
el programa
podríem titular-lo així
la conta clara
que vindrà una jornada especial avui
al Teatre al Magatzem
en què els sis narradors
que heu pogut veure aquests dies
doncs actuaran conjuntament
us explicarem
també que la Via Té
i segurament ja ho heu vist
ha guarnit els seus aparadors
però no només
en plan bonic
sinó en plan històric
perquè diferents aparadors
han acollit
cartells
de la història
de la Festa Major de Tarragona
cartells servits
per l'Arxiu Municipal
que també és protagonista
perquè
ens hi atorgaran
també el diumenge
el Premi al Balcó
Òmnium ha pensat en ells
com a mereixedors
d'aquesta distinció
també parlem amb ells
i
no sé si us interessa saber
quines begudes
o quines postres
o quines coses bones
es poden fer amb el Chartres
a part de la mamadeta
clar
si no?
sí
quin pot saber d'això?
home
si la mamadeta porta Chartres
i porta
i porta
gradissat
jo parlaria amb algun gelater
d'aquests que fan granissat
i gelats
però va ser granissat
per saber
també la composició exacta
de quina part de granissat
quina part de Chartres
com ha de ser granissat
si hi ha de
preguntem
mira per aquí n'hi ha una
aquí davant
a tocar del balcó
el Rafa
el Rafa gelati
vinga
que vingui
que anem a buscar-lo
o anem a buscar-ho
que vingui ell
doncs vinga
convidem el Rafa Olivier
que ens expliqui
com és això de la mamadeta
si la podem fer a casa
o millor que no
i especialment també
quines altres postres
podem fer amb Chartres
tindrem una apartata
també
una estoneta
per parlar sobre
la nova exposició
de Caixa Fòrum
Tarragona
Colors del món
una exposició de fotos
del National Geographic
bonica bonica
i que s'inaugura
avui mateix
aquí a la ciutat
i atenció
perquè a partir de la una
locura total
locura
perquè mira
vindran
un, dos, tres, quatre
cinc, sis
entre sis i set músics
i m'han dit
que portaran instruments
músics de xaranga
i músics
d'aquest
de la pamest tradicional
portaran instruments
això m'ha dit
tocarà l'amperito
com a mínim
perquè saps què passa
que a més són músics
de diferents formacions
que totes fan aniversari
però ja n'ha hagut de seixar
perquè també hem de tocar
l'amperito
el dia de la Cercavila
tots junts
hem de tocar l'amperito
que ja ens va dir
el Jordi Massic
que ha costat
fer els arranjaments
perquè hi ha diferents sonoritats
per tant
avui que facin un intentó
a veure si tots junts
podem tocar l'amperito
i nosaltres cantem
el lololó
i nosaltres cantem
el lololó
vinga
doncs ja estic cansada
només de fer el sumari
tot això d'ara
fins a unes quarts de dues
tenim la gent
que no ho sentiu
perquè estan al darrere
del programa
que són
el Toni García
a les vies de sol
control tècnic
que estigui central
aquí al Pau Romero
també
tirant cables
el Joan Andreu Pérez
el Mauri Fernández
el Mauri Fernández
de la logística
en fi
tot l'equip
a tota la redacció
de la Ràdio
també fa un cop de mà
doncs això
amb aquesta Ràdio
de les festes
que avui ja és el
cinquè dia consecutiu
o no consecutiu
el novembre
que era un cap de setmana
per mig
però cinquè dia
i últim aquí al teatre
allà ho tindríem
vinga
arrenquem amb música festiva
i tot de seguit
acomodem els nostres primers convidats
parlem del Premi al Balcó
amb el Zacarias en Art
president d'Òmnium Cultural
i el Quim Nolla
l'Arxiu Municipal
reben enguany aquest guardó
i ara sóc capaç
de creure que el temps
ens farà millors
que curar les ferides
i em rondar pel cap
des d'aquell moment
que
que en aquest forat
no m'hi sento bé
he estat esperant
a la segona via
per si passava el tren
que ens havíem promès
i és que ja he oblidat
tots els teus parques
les teves paraules
se les emporta el vent
i és que és massa tard
per fer com si res
sé que no et fas falta
i és que res ja no m'espanta
ara puc dir que perdo la por
ara que m'ens més forta
i el que pensis
no m'importa
ja puc dir-te
que amb tu no era jo
que no puc quedar-me
és el meu moment
i se'm fa difícil
ara fer com si res
sé que em veies fràgil
em serà més fàcil
aprendre a estimar
per això et deixo la mà
corre entre la gent
fugint de tot el que
vam poder ser
que tu i jo eren foc
però ara ens ha glaçat
i és que ja he oblidat
tots els teus parques
les teves paraules
se les emporta el vent
i és que és massa tard
per fer com si res
sé que no et fas falta
i és que res ja no m'espanta
ara puc dir que perdo la por
ara que m'ens més forta
i el que pensis no m'importa
ja puc dir-te
que amb tu no era jo
que no puc quedar-me
és el meu moment
i se'm fa difícil
ara fer com si res
sé que em veies fràgil
em serà més fàcil
aprendre a estimar
per això et deixo la mà
per això et deixo la mà
sé que no em fas falta
i els carrers ja no m'espantarà
puc dir que perdo la por
ara que m'ens més forta
i el que pensis no m'importa
ja puc dir-te
que amb tu no era jo
que no puc quedar-me
és el meu moment
i se'm fa difícil
ara fer com si res
sé que em veies fràgil
em serà més fàcil
aprendre a estimar
per això et deixo la mà
ara que ets aquí
ara que ets aquí
fer-me
fer-me
fer-me
fer-me
fer-me
Són 16 minuts els que passem
de les 10 del matí
és la primera de les converses
amb la qual obrim
aquesta ràdio de les festes
i és que un dels actes destacats
també d'aquest cap de setmana
diumenge a les 5 de la tarda
al Centre Cultural Antic Ajuntament
això és el número 41 del carrer Major
es produirà el lliurament
del Premi El Balcó
48è Premi
que atorga anualment
Òmnium Cultural del Tarragonès
per reconèixer
la tasca d'una persona
o d'una entitat
distingida pel servei
i per la projecció de país
i del territori
Núria Enguany
ja sabem
el destinatari del Premi
vaja
ja es va fer públic això
clar
ja veiem en el programa d'actes
que sempre és el dia del pregó
l'alliurament del Premi
abans del pregó
i així serà
al Centre Cultural Antic Ajuntament
en carrer Major
a les 5 de la tarda
tothom allí
després cap a l'Ajuntament
a escoltar el pregó
el que no sabem
i sempre hi ha
les apostes de cada any
sobre qui recaurà
doncs mira Enguany
i a més jo crec
que és ben merescut
cada any és ben merescut
però no ho sé
per la vinculació també especial
que tenim amb l'Arxiu Municipal
estem contents
que siguin ells els guardonats
Quim Nolla
director de l'Arxiu Municipal
bon dia
bon dia
tot bé?
sí
content?
content
honrat
però pluralitzo
ja
som molta moltes persones
moltes institucions
vosaltres mateixos
hem treballat
algun podcast
vull dir
molta gent
que crec que d'una forma
o altra forma
va part d'aquest projecte
que malauradament
o sortosament
s'ha de visualitzar
amb la meva persona
però que en realitat
és un premi plural
transversal
i per tant
doncs crec que
en conjunt
estem molt contents
Zacaria Zanar
president d'Òmnium Cultural
Tarragonès
bon dia
hola
molt bon dia
tingueu
ho heu tingut clar
costa trobar a trobar
qui reconeix
no no?
no
la veritat és que no costa
afortunadament no costa
i t'ho explicaré
el Premi del Balcó
ja és conegut
doncs
es fa
s'aplica
o s'acorda
per part d'un jurat
amb composició mixta
entre Ajuntament
i Òmnium Cultural
i
sobre la base
de les propostes
que fa la ciutadania
simpatitzants
i gent no tan simpatitzant
no tan proper a Òmnium
però en general
és un Premi Obert
a la ciutadania
enguany
hem rebut
una xixentena de propostes
per tant
és a dir
doncs vol dir
que hi ha
prou material
i l'acord del jurat
doncs ha estat
un ànim
immediat
en el moment que
doncs es va
veure
quines seran
les propostes
doncs
absolutament tothom
està
bastant d'acord
de forma immediata
sí perquè és veritat
que feu una convocatòria
prèvia
jo crec que era el juliol
o així
que dèieu
oberta la convocatòria
de propostes
per rebre el Premi
del Valcó
són dos mesos
entre
l'1 de juliol
i el 30
31 d'agost
en el que
la ciutadania
a través d'un
o sigui
es publica
a les xarxes
a les xarxes
socials
i la ciutadania
mitjançant un link
pot entrar
i fer propostes
doncs
hi ha diferents propostes
els ciutadans
a vegades
proposen
premis
que han estat
persones que han estat
guardonades
i la ciutadania
que el nostre
doncs
revisar
i veure
que ja té el guardó
però tot i així
ja dic
una xixentena de propostes
de ciutadans
diferents
entre els quals
hi havia
l'arxiu
històric
de la ciutat de Tarragona
que va
de seguida
va despertar
absoluta unanimitat
entre els membres
del jurat
que repeteixo
està format
per
responsable
de l'Ajuntament
en aquest cas
l'alcalde
o personant
qui delegui
va ser la
Sandra Ramos
segona
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
president d'Òmnium
secretària
d'Òmnium
que és
Àngels Vilanova
membre de la Junta
el guardonat
de fa dos anys
en aquest cas
va ser
Dames i Vells
i va
i va
representar
Dames i Vells
la Montse Taulé
que per cert
va ser també
continuadora
perpetuadora
efectivament
de la festa
de Santa Tecla
i
finalment
una persona
d'Òmnium
que
considerem
en aquest cas
per exemple
de reconegut
prestigi
i militància
en Òmnium
com és la Rosa Maria Codines
una històrica
presidenta
de l'entitat
Molt bé
Quimba
heu fet el llot
en lleig
d'auto
autoproclamar-vos
no?
Jo no
és broma
és broma
certament
quan el president
em va trucar
per comunicar-m'ho
que havia
te va sorprendre
em va sorprendre
per una banda
em va sorprendre
en dues bandes
una perquè
no és habitual
i diria que
no és gens normal
que una institució
premi una administració
el normal és al revés
que són les administracions
les que reconeixen
o premien
institucions
de civil
per diverses
crec que és dels
els premis
al balcó
mai
els vaig repassar
l'altre dia
pot haver nomenat
una persona
que en cas
la bibliotecària
del Pevita Ferrer
el seu moment
però hi ha títol personal
no títol d'administració
i d'altra banda
doncs que
tu no fas una pas
una feina
ni molt menys
pensant
que tindràs
un reconeixement
si no la fas
doncs perquè
té el que feu
perquè ho fas
amb il·lusió
i perquè
creus que és un projecte
que s'ha de fer
altra cosa
és que clar
com
la pròpia Òmnium
que també en forma part
d'aquest conjunt
de programes
i institucions
els quals cada any
programem
sembla que s'autodoni
parcialment
aquest reconeixement
la pròpia consellera
em va dir
Joquim
és que
jo estava allà
no vaig votar
almenys això
em va dir ella
jo entraré
pas al que
passadés
al jurat
no vam votar ningú
perquè tots estàvem d'acord
però
m'he quedat parada
i bueno
molt contenta
fem una mica
els honors a Carías
jo crec que ja
amb el que hem dit
és super evident
però
va
fem-ho bé
per què
quina vàlua creieu
que té l'arxiu
municipal
per rebre el premi
és a dir
doncs
podem llegir
l'acte del jurat
sí o no?
és molt curta
però
jo crec que és
molt concreta
i molt clara
es concedeix
per l'arxiu històric
de la ciutat
de Tarragona
pel seu treball
constant
i abnegat
a l'entorn
de la memòria
democràtica
tot afavorint
els drets humans
i socials
tasca imprescindible
de cara
a les generacions
actuals i futures
per tant
se li concedeix
justament
per la seva tasca
en l'àmbit
de la memòria democràtica
i aquí
s'ha de posar
en valor
com
la memòria democràtica
la recuperació
de la memòria democràtica
doncs
el que pretén
bàsicament
i això
és
precisament
aquesta tasca
encomiable
i abnegada
és
agafar
algun efemèrit
del passat
per posar
en valor
com deia
abans
els aspectes
com
el pacifisme
la lluita
contra la guerra
etcètera
per tant
és a dir
en aquests moments
doncs
en el que tenim
a Europa
una guerra
en el moment
de gent elcídida
doncs
que s'està produint
a la franja
de Gaza
és parlar
de memòria democràtica
en el cas nostre
és parlar
del segle XX
de les lluites
de la guerra civil
de la segona guerra mundial
en fi
de tots aquests fenòmens
que
d'alguna manera
és a dir
en el segle XXI
desgraciadament
encara no han desaparegut
la tasca de recollida
catalogació
conservació
de tota aquesta documentació
que representa
la conservació
de la memòria democràtica
i a la FEUS
és inherent
el plus afegit
que els arxius teniu
però que costa
jo crec que és el punt
de la divulgació
i això ha quedat molt consolidat
pel que fa
la memòria democràtica
amb aquests programes anuals
que ara ja podem dir
que estan consolidats
tenim programes anuals
de record de la memòria
de preservació
de la memòria democràtica
quantes edicions portem
Quim?
si te'n recordes
sí
a veure
intentaré
a fil del que comentes tu
l'arxiu
sens dubte
és la casa de la memòria
l'arxiu ha de preservar
el patrimoni documental
i una de les funcions
abans de preservar-li
posar a la disposició
dels ciutadans
és fer-ne difusió
de la seva història
i aquí és una mica
en va començar
en certa manera
aquest programa
de memòria democràtica
quasi bé
autogenerat
pel propi arxiu
per donar a conèixer
els fons documentals
centrar-nos en bombardejos
proclamació de la república
era més lligat
al que diríem
el propi arxiu
solament
donar a conèixer
els fons documentals
i bàsicament
va començar el 2006
la primera activitat
entre el 2006
i el 2009
podríem dir
que és aquest procés
una mica d'autogeneració
i centrat
en un espai
molt cronològic
molt concret
que és la república
de la guerra civil
després ja va anar
a partir del 2011
13
es va començar
a crear aquest programa
més transversal
no tan solament
des del punt de vista
donar a conèixer
el patrimoni documental
que tenim
que també
forma part sovint
Xina ja obert
de modes institucions
i centrar-nos més
en aquest aspecte
que a vegades
aprenent de memòria democràtica
que si em permet
és intentar contextualitzar
una mica
la memòria històrica
existir
Tarraco Vives
és memòria històrica
qualsevol fet
que recordi un passat
i que ens ajudi
en certa manera
a entendre aquest present
doncs és memòria històrica
la memòria democràtica
se centra
en un espai cronològic
que va des de la zona
de la república
fins a la transició democràtica
com molt bé apuntava
el president
el segries
és el més immediat
el nostre passat més recent
i és un passat
del qual encara en vivim
no solament
amb espai físic
sinó també
amb emocions
amb records
amb ferides
per tant
doncs una mica
la memòria democràtica
el que fa
és intentar reparar
és intentar posar
damunt de la taula
què va passar
salvaguardar
tot aquest context històric
i posar-lo
sobretot
o almenys
així ho intentem
vincular amb la cultura
per la pau
vull dir
el coneixement del passat
una violència
indistintament d'on vingui
sempre genera ferides
dolor
exili
buts familiars
buts socials
i la cultura
per la pau
i hem d'incidir
i aquí
doncs és una mica
la memòria
que fa anys
que hi treballem
en aquesta línia
més enllà
doncs
de què hem un terminat
doncs
també hi ha l'àmit científic
cultural
coneixement
de l'espai
de la ciutat
sinalització
d'espais de memòria
etcètera
etcètera
seguireu
treballant en aquesta línia
i cada cop
és més fàcil
en el sentit
que hi ha més consciència
que això ha de ser així
hi ha més interès
jo crec que hi ha dues línies
una banda
i ara semblarà
que es compli cap a casa
parlant des del punt de vista
tècnic d'un ajuntament
però
les administracions
les administracions
la part memorialística
fins fa uns anys
fa posem-hi 15-20 anys
qui la treballava
bàsicament
eren entitats memorialístiques
associacions
que segueixen
tindent el seu paper
molt important
però que doncs
l'administració
cada vegada més
ha intentat
transversalitzar
una mica
aquestes accions
i aleshores
d'una banda
cal
no cal dir-ho
un recolzament polític
perquè si els tècnics
és l'última hora
podrem treballar i il·lusió
però
hi ha pressupost
petit
però almenys ja tenim
un pressupost
per tant
doncs
el que sí que puc dir
crec
jo almenys
ho he estat
aleshores anys
que he sigut
una mica
el que he estat
al capdavant
antigament havia estat
el companj Jordi Piqué
que havia estat
director de l'arxiu
tot i que
bàsicament
sempre havíem treballat
una mica
a la part
està consolidat
jo crec que Tarragona
i això és una cosa
que
val dels mateixos
el metgellars de comunicació
me consta
la vòpia de la ràdio
però altra
quan el prepareu
de què en parlareu
i això genera ja
una mena de continuïtat
com una cita anual
com pot ser
Tarragona Viva
com pot ser
la Setmana Santa
és que clar
ja ho sé
ja ho tenim marcat
al calendari
correcte
sí, sí, sí
està marcat al calendari
aleshores jo crec que
això ho hem aconseguit
una mica
no hem aconseguit
també això
hem aconseguit
que la ciutadania
en certa manera
molt plural
vingui a molts actes
i diversos
també intentem
cada vegada més
que l'espai
no es concentri
solament en un o dos espais
sinó que feu
arreu de la ciutat
vull dir
portar als centres cívics
també activitats
de memòria
als espais
al teatre
a l'antic ajuntament
aquest aspecte
doncs obri
a un ventall
d'un públic
molt diferenciat
perquè a Tarragona
és un tema
de reflexió
que hem perdut alguna vegada
amb altres companys
de gestió cultural
que hi ha gent
que ens movem
però hi ha gent
que no
només se mou
al seu entorn
que el seu entorn
a vegades
és el Serrallo
és el nucli antí
és el centre
i doncs bueno
en aquest aspecte
i el que sí
que cada vegada més
hem d'incidir
o almenys els darrers anys
estem incidint-hi molt
i amb això també
hi col·laboro molt
a un i un més
amb el tema
del món educatiu
vull dir
nosaltres hem de parlar
del present
hem de parlar
pels que estem aquí
però també hem de treballar
una mica en la idea
que la memòria
la cultura
per la pau
el món educatiu
és bàsic
és bàsic
sobretot quan estàs veient
imatges
que a vegades
jo encara trec
molt de molt a taula
d'un adolescent
de 15-16 anys
tota pimpolla
a ella
dins d'un
fort crematori
fent-se una selfie
no m'entén res
o quan parles
amb un xaval jove
d'aquestes d'avui dia
i indistint
de la corrent política
que tingui
i t'hi diu
és que no vull
que en parles d'això
no és que s'ha de parlar
de tot
ho hem de posar
en la taula
després tu
quan siguis madur
ja maduraràs
ja prendràs
la decisió teva
aleshores
aquest aspecte
de portar
una obra a teatre anual
aquí al Teatre Tarragona
per alumnes
juntament amb Òmnium
això són les coses importants
perquè 400-500 alumnes
cap tenen una mica
la idea
que després se treballa a l'aula
les rutes pedagògiques
que fem amb ells
jo crec que aquest món educatiu
a través també
del col·laboració
dels centres de recursos pedagògics
o l'Institut Municipal
d'Educació de Tarragona
hem de transversalitzar més
i ens hem de focalitzar
sense que els altres
públic
no el tinguem en compte
justament t'anava a preguntar
per línies de treball
de futur en aquest sentit
i ja m'ho has dit
fer-ho arribar a tothom
especialment a persones
per tota la ciutat
i després portar-ho a educació
com anirà l'acte
Zacarias?
com serà?
recordeu
perquè l'agenda és àmplia
això serà diumenge
a les 5 de la tarda
al carrer Major
sense cultural
l'antic ajuntament
l'acte és
és un acte estàndard
és a dir
a ver sempre repeteix
perquè
estem condicionats
pel context del temps
és a dir
tenim màxim
tres quarts d'hora
una hora
i doncs sempre
per què?
perquè doncs
el pregó
ve tot seguit
per tant l'alcalde
que participa
normalment
en els dos actes
és a dir
doncs
ha de marxar
cap a l'ajuntament
i l'acte
és a dir
doncs
consisteix
una benvinguda
donada per l'alcalde
doncs intervenció
del president
d'Ombium Cultural
que glossa
la figura
de la persona
o entitat guardonada
doncs intervenció
de l'entitat
o persona guardonada
en aquest cas
el director
el Quim
i finalment
acomiadament
discurs final
per part de l'alcalde
entre mig
hi ha un acte
hi ha un acte
hi ha música
una peça musical
entre cadascuna
de les intervencions
molt bé
vaja
la consigna
i és el que ens interessa
destacar
és que podeu arribar
a l'acte de lliurement
del Premi al Balcó
i després
anar cap a baix
cap al pregó
que no començarà
sense l'alcalde
per tant
valdros
darrere l'alcalde
i així us assegureu
d'arribar a temps
tot lligat
li hem de preguntar
al Zacarias
també com a president
d'Òmnium Cultural Tarragonès
que ens valori
o donar-la el pas
directament
perquè un dels guardonats
de la Premi al Balcó
el 2016
justament
el Paco Chamar
ens va deixar recentment
sí, sí
bueno
ja és
en fi
la vida
la vida és així
desgraciadament
doncs estem aquí
com a 30 segons
i en el cas del Paco Chamar
doncs ens ha deixat
vam emetre
una nota
doncs comuniquant
a la ciutadania
els nostres associats
el nostre condol
per la mort
i recordar-lo
i seguir
en definitiva
doncs
el seu llegat
molt vinculat
a Tarragona
al país
a la lluita
doncs
per les llibertats
i per tant
és a dir
doncs
el recordem
amb molta
amb molta emoció
i molt de carinyo
sí
voldria afegir
també les paraules
del president
també una mica
des del punt de vista
de l'arxiu
nosaltres aquí
en aquest cas
al centre d'estudis
Guillem Oliver
que també té
la seu social
a l'arxiu
va publicar
fa anys
una monografia
dedicada a la seva figura
i tenim la sort
de tindre
algunes imatges
i alguns documents
de la participació
del comitè
Òscar Romero
aleshores també
vam quedar colpits
per la notícia
i realment
com apuntava ell
a part del sotrac
que et suposa
hem d'intentar
aprofundir
aquest llegat
humanitari
i social
que va treballar
jo crec
que per exemple
és un molt bon exemple
d'aquesta memòria
democràtica
de treball
per la cultura
per la pau
per la solidaritat
pels valors humans
per tant
bé
jo crec que
a part del sentiment
és una figura
que hem de continuar
a treballar
d'alguna manera
en què vosaltres
pugui fer incidència
que has fet referència
que teniu documentació
no sé si això
podria propiciar
doncs
alguna mena
d'exposició
homenatge
jo crec que va tindre
per sort
la seva
a vegades
el sotrac de la vida
t'he deixat
sense
gairebé
que ningú et pugui
acomiadar
en aquest cas
amb ell
jo crec que
va haver un homenatge públic
el seu barri
se li va fer
moltíssima societat
i persones properes
la van acomiadar
la presentació del llibre
va ser una cosa
molt digna
però doncs
bé
jo crec que
quan deixes un llegat
o uns pensaments
cal la pena
que els historiadors
de tant en tant
els posin en una taula
com?
no ho sé
encara és una
és un tema reflexional
però bueno
li estem donant
algun tom
certament
doncs ja ens ho fareu saber
perquè nosaltres també
li teníem molt de pressa
mira
Zacària Zanar
president d'Òmnium Cultural Tarragonès
queda't
però ara si et sembla
ens quedem un momentet
amb el Quim Nolla
perfecte
Miquel
perquè és que tenim
les companyes
de la Via T
que estan relacionades
amb l'arxiu
explica
explica
sí perquè
tenen aquesta iniciativa
dels 40 cartells
no?
de festes
que té
amb l'arxiu
com deies
i per tant
ara en parlem d'ell
ara en parlem també
de doblegat
mira
s'estan asseient
s'estan asseient
ja sí
en canvi de cadires
perquè
ja les tens a punt
perquè ara
de fet
de seguida
com dèiem
en parlem
tu et sentís
molt bon dia
hola bon dia a tothom
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
i també ens acompanya
l'Ariadna Ortiz
Ariadna bon dia
hola bon dia
gràcies a totes dues
per venir
ara ho deia la companya
Judit
en certa manera
vinculació
amb l'arxiu
amb el tema
dels 40 anys
en 40 cartells
de Santa Tecla
doncs sí
la veritat és que
quan ens vam proposar
des de Cultura
la idea
i de fer partícips
els comerços associats
a la Via T
a poder tenir
en privilegi
aquests cartells
que a més a més
estan fets
amb un tamany
molt més gran
amb cartó ploma
amb una cartela
amb la informació
la veritat és que
remous cartells
clar
vas 40 anys enrere
quan els vam rebre
amb la meva companya
i jo
els anàvem triant
perquè alguns associats
ens van demanar
alguna data
ja sigui perquè
van obrir el seu negoci
o el seu aniversari
llavors vam anar
reservant dates
i la veritat
que ha estat
és una campanya
molt xula
i la veritat
espero repetir-la
en futures edicions
perquè ha encantat
a tothom
i molt contents
i que ens aprofundís
sobre aquesta campanya
i això ja va
des del 85
que s'inaugurava
la Biblioteca
Menoteca Municipal
de Tarragona
que en guany
precisament
celebra també
40 anys
al Servei de la Ciutadania
i allà
hi teníem
els fons
no com aquests
relacionats amb les festes
cartells
programes
etcètera
com arriba això
a vincular-se
amb la Via T
a veure
al final
la Via T
tots els seus associats
són negocis
que estan
la majoria
a peu de carrer
llavors
és un gran aparador
que dona joc
per fer moltes accions
llavors
tenir aparadors
ens permet
poder exposar
qualsevol cosa
nosaltres ja fem
altres accions
que són de paradó
que al final
fas fer una ruta
que la gent
fluctuï pels carrers
a més a més
no només estan
al centre
de la ciutat
estan a Ponent
estan a Sant Pere
i Sant Pau
amb la qual cosa
fas bellugar la gent
i creiem que
les botigues
donen un gran impuls
i visibilitat
a campanyes
Precisament és això
Enguany s'ha fet
també un esforç
o es continua fent
aquest esforç
de descentralitzar
els actes
de la festa
i portar-ho
també als barris
és una manera
que es conegui
la festa
els elements
tota aquesta cartelleria
que segur que ja
queda representat
molts ítems
de la festa
Doncs sí
Nosaltres
inicialment
la via té
ja portem 22 anys
a Sant Treball
es concentrava més
en la part central
de Tarragona
però arrel de la pandèmia
que van caure
moltes associacions
i estructures
doncs
hem absorbit tot
i tothom qui vulgui
és benvingut
i ens hem adonat
que clar
arrel d'anar coneixent
barris
amb més profunditat
sobretot
per exemple
destacaré
el barri de Ponent
és un barri
que està superviu
que té una gent
amb moltes ganes
de fer moltes coses
i cada cop
que els hi proposem
una acció així
ho reben
amb una alegria
són molt agraïts
i són els que després
també fan
més bullir l'olla
a les xarxes
Sí eh
perquè això al final
clar
s'acaba compartint
a les xarxes
s'acaba creant
com una
com una mena
de comunitat
al voltant
de tot això
i home
deuen haver cartells
clar
jo no els tinc al cap
però
deuen haver cartells
xulos xulos
sí
clar
jo recordo molt
sobretot els més recents
però sobretot
quan te n'anaves
als 85
cap a
85
fins als 2000
que no els recordo tant
i la veritat és
que fa molta gràcia
veure'ls
com han evolucionat
correcte
com és com s'ava
la festa
també
fa temps
sí
després
bueno
qui els dissenyava
clar
això et permet
veure qui el va dissenyar
en què
es va inspirar
amb quina entitat
o bèstia
bueno
la veritat és que
és una campanya molt xula
a veure després
què es fan
amb aquests 40 cartells
perquè potser
es poden exposar
tots
en un únic espai
i allò
no sé
suposo que
ja es pensarà
en alguna cosa
i crec que és una cosa
que es podia anar repetint
perquè fa molta gràcia
la veritat
tenim també l'Ariana
que no m'han passat el càrrec
o la vinculació
disculpa
de la via T
no et preocupis
quin càrrec ocupa Judit
que no m'ho
digues
digues
sí sí
de comunicació
i suport
amb la Judit
perfecte
perfecte
que no m'havia
no tenia el càrrec
i ara no sabia ben bé
cap a on
una miqueta
a la comunicació
a les xarxes socials
sobretot també
a fer cartelleria
també
i suport també
a l'Aviate
doncs Arian
així ens pots parlar també
de quant d'important
és un cartell
per comunicar
no precisament
allò que volem comunicar
són les festes
i aquesta vinculació
amb el comerç
amb els barris
tu hauràs vist també els cartells
i hauràs vist també
com ha canviat
tota aquesta evolució
a l'hora de comunicar
amb un cartell
no que et sembla
no no
mira jo
el primer cartell
que és del 1985
va ser un cartell
molt
d'il·lustració
també he vist
molt de fotografies
que ara
ha evolucionat
i és tot més digital
amb il·lustradors
dibuixos
també hi havia cartells
que bueno
era simplement
la foto
de la bèstia
i avui en dia
això ha canviat
a moltes més coses
com aquest de 2025
que l'artista
ho ha desenvolupat
amb la seva vida
de Santa Tecla
i amb la seva experiència
preocupa tot el tema
de la intel·ligència artificial
a l'hora d'il·lustrar cartells
o de fer cartells
perquè clar
sí que és veritat
que hem vist
aquesta evolució
d'entra dels anys 80
cap a ara
i ara
amb moltes cartelleries
ja es comença a veure
molta presència
de la IA
sí
bueno
el que passa
és que
jo crec
que es nota
bastant
la diferència
que hi ha
qui faci
el cartell
d'un il·lustrador
o una il·lustradora
a la IA
perquè
ja estem
jo crec
que molt empapats
amb això
de la IA
i ja crec
que
molta gent
ha vist
com és la IA
i és diferència
jo crec
que bastant
d'una il·lustradora
o un il·lustrador
ha d'haver-hi la mà
darrere
exacte
a vegades ajuda
no en tema
de dissenys
de cartells
però a vegades
nosaltres sí que
hem fet algun curs
perquè al final
t'has d'entrar
i ajuda moltes coses
a polir
o a vegades
a enfocar coses
o a donar-te idees
nosaltres a vegades
fem cartells
o a vegades
els encarreguem
i quan els fem nosaltres
que pensem
entre l'Ariadna i jo
i la Junta
doncs a vegades
tu expliques
tot el que vols fer
i sí que hem ficat
tota la informació
dins del xat
perquè et doni alguna idea
i a vegades
et dona bones idees
que després les has de
però les heu d'acabar
de materialitzar vosaltres
ella et diu
no sé
ara hem fet una ruta
amb xar 3
evidentment
el xar 3
que és el groc i el verd
evidentment són matisos
que a vegades
t'ajuden
que tu no hi caus
per donar-te idees
per fer-ho
però sí que és veritat
que on hi ha
una mà artesana
que surti l'any
és igual
i l'arxiu darrere
també de tota aquesta
història dels cartells
no, Quim?
una secció de l'arxiu
una secció de l'arxiu
de la biblioteca
exacte
que fa 40 anys
precisament
doncs se va
se va inaugurar
en aquest cas
primer està
el lloc on se va posar
que va ser l'antic ajuntament
i des que es va crear
l'espai de l'arxiu
pròpiament dit
a la tabacalera
doncs ja va passar
allà baix
de tal forma
que així
el ciutadà
doncs pugui consultar
al mateix temps
cartells
premsa
fotografies
documents textuals
etcètera
clar, deu ser
de tal
la documentació
que hi ha
relacionada
amb les festes
de Santa Tecla
perquè ara estem
parlant amb aquests
40 últims cartells
però hi deu haver
molts més documents
interessantíssims
no?
dels últims anys
o no?
de molts anys
exacte
dels últims anys
o no
de segles enrere
m'ho traiem segurament
l'any passat
precisament
allà de la finestra
de l'arxiu
el primer text
que hi havia
de més i vells
que em sembla
recordar
que era de 1560
un element
per tant
començaríem
amb un document
de queixos
que fa 500 anys
no cal dir
els últims anys
sobretot
tens l'expedient
pròpiament
de Santa Tecla
tens la cartelleria
que d'aquí
sortir
l'exposició
poden haver-hi
molta també
més d'edat
és a dir
40 anys
són últims
però
podríem anar
a la contractació
etcètera
certament
depèn de com s'agafi
llavors
la idea
que t'arreprenent
una mica
que comentava
de la Via T
doncs jo crec
que és un exemple
d'això
de posar a disposició
sempre des de l'arxiu
sempre intento dir
que nosaltres
tenim els parets
i el que volem
és sortir de les parets
cap a fora
i aquest és un exemple
de col·laboració
en aquest cas
a través també
de l'àrea de cultura
que va ser qui
van contactar
la Via T
i com va haver
la proposta
ràpidament
doncs vam seleccionar
aquestes 40 imatges
que són 40 cartells
de la festa major
de Santa Tecla
que a més
donen molt joc
visual
com estava comentant
la Diana
perquè estàs veient
com canvia
el disseny
com canvia
l'autor
quina idea
tenia
vull dir que
realment
doncs crec
que és un bon acert
a part d'aquí
també doncs no res
ja m'escompro
cap a casa
un momentet
també hem col·laboret
doncs amb l'exposició
els 40 anys
de l'Àliga
cedint imatges
i fotografies
amb els bars Santa Tecla
en aquest cas
la seva exposició
també a fotografies
la Chartres
que hi haurà
un vídeo de la Chartres
que sortirà
doncs també
amb imatges
de Chartres
per tant
una mica
redescobrir
aquesta memòria
de la ciutat
que nosaltres
preservem
i que la posem
a disposició
dels ciutadans
en aquest cas
d'una entitat
una associació
la tasca també
de l'arxiu
lògicament
Judit
parlem d'aquesta ruta
de Santa Tecla
perquè això ja va començar
el dia 12
i fins al 24
amb els establiments
que participen
en una mena
de gincana
decoren els aparadors
amb elements festius
de la festa
quina valoració
en feu
perquè estem ja
a dia 18
per tant
ja fa 6 dies
que això ha començat
i hem pogut veure
ja aparadors decorats
amb motius
de Santa Tecla
doncs la veritat
és que aquest any
a més a més
com a novatat
ho hem digitalitzat
hi ha dues rutes
o tres
perquè tenim
la ruta
de la hemeroteca
la ruta
de Chartres
que és la que
ja portem
quatre edicions
i la ruta
Via Teclera
que és la segona edició
llavors
tant la de Chartres
com la de Via Teclera
que la Via Teclera
ho fem
amb les entitats
del seguici
la mecànica és
fas la ruta
escaneixes un QR
i t'explica
quins comerços
participen
i la idea
és que facis
tots els comerços
cada comerç
té un QR diferent
que l'has d'escanejar
i això et posa
un segell digital
quan els has omplert
tots
entres als sortets
de regals
depenent de la ruta
una va més enfocada
que és una ampolla
de tres litres
de Chartres
que va molt buscada
i a més a més
ens ha sorprès
perquè hi ha un munt
de gent registrada
que ja quasi
les té acabades
vull dir que tenim
una mica la por
de bueno a veure
entendran el concepte
i sí
i la Via Teclera
que ho fem tot
amb entitats
del seguici
cada comerç
que només poden ser 28
perquè hi ha 28 entitats
a padrina
a una entitat
i ells van
i d'acord
amb el material
que ells proposen
d'acord amb l'aparador
llavors
què ha passat
alguns comerços
tenen dos
inclús tres
han participat en tot
doncs bueno
és que la veritat
és que els comerços
recolzen molt
les festes
la gent
ha de fer una de les rutes
si les vols
pot fer les dues
i després
entra el sortets
dels premis
i a banda
poden valorar
l'aparador
és a dir
els que votaran
quin aparador
serà el més xulo
no serà aquest any
ni alumnes
de l'Institut Ivi del Libarraquer
que van ser l'any passat
i professors
ni aparadoristes
serà la gent
de peu
que farà les rutes
llavors
quan tu escaneges
et permet
si vols
votar
d'una estrelleta
fins a 5
i bueno
la veritat
que estem sorpresos
perquè està
vent i molta participació
crec que encara
ningú ha acabat
però no ho hem consultat avui
però hi ha gent
que li faltava una
la de xar 3
realment són
14
14
que ho fa ràpid
l'altre són 28
però hi ha gent
que ja ho portava
quasi fet
amb la qual cosa
aquí ens hem
afegit a la digitalització
que ho fem
amb una
amb una aplicació
que bueno
l'Ariadna ha estat
tot aquest l'estiu
tastejant
que no falla res
i no res
contents
de poder
oferir
aquests jocs
a la ciutadania
Fantàstic
doncs tenim
totes aquestes opcions
de rutes
d'aparadors
de vincular
també el comerç
amb la festa
i aquests 40 cartells
aquests 40 anys
amb 40 cartells
que anirem veient
a les
anirem veient
a les botigues
de Tarragona
doncs
Quim Dolla
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos
a vosaltres
el Zacarias
crec que ja l'havia
acomiadat
la companya
abans
està més aquí encara
eh
Zacarias
disculpa
doncs moltes gràcies
també per acompanyar-nos
moltes gràcies a vosaltres
Ariadna Ortiz
i Judit Sentís
gràcies
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
que passeu tots
molt bona festa
10 i 47
una pausa
i portem altres qüestions
si em demanen pel que he fet
si me n'he sentit culpable
i els diré i els diré que no en sé res
que segur que va ser un altre
miraré cap a un lloc clar
i quan no em quedi cap rastre
recordaré els enemics
estirats dins una caixa
quan demanen
si el que he fet
ha fet
tancar les pestanyes
de les ànimes
que el temps
ha esborrat
sense esperar-me
beuré una copa de vi
beuré
en el mirall
un àngel
ja res quedarà per dir
no seré més
jo que un altre
quan vinguin
amb massa
les fons
de la història
a dir-nos
si encara
volem ser aquí
jo et bejaré
mitja cara
i l'altra meitat
just abans
de dormir
quan m'omplin la cara
d'una llum
molt rara
els últims
racons
d'aquest vell
existit
no ens parlaré
de batalla
seràs tu
la pau
que em farà
despluixir
si em demanen
quantes nits
he passat
mirant
les cales
lluna morta
dels teus ulls
que han mirat
sense jutjar-me
banyaré
el meu
castanyí
d'un vermell
i de sang
dels altres
mirant
de reull
uns dits
resseguint
la sorra
blanca
i encabat
sobre taula
parlaré
pels meus germans
entre els meus germans
que molts hauran oblidat
no em caldrà justificar-me
tot sabrà el meu pagat
però tot serà mentida
per més s'ha mort
quan vinguin amb massa
les fons de la història
a dir-nos si encara
volem ser-hi aquí
jo et bejaré mitja cara
i l'altra meitat
just abans de dormir
quan m'omplin la cara
d'una llum molt rara
els últims retons
d'aquest vell existir
no ens parlaré
de batalla
seràs tu la pau
que em farà de coixí
quan vinguin amb massa
les fons de la història
a dir-nos si encara
volem ser-hi aquí
jo et bejaré mitja cara
i l'altra meitat
just abans de dormir
quan m'ompli la cara
d'una llum molt rara
els últims records
d'aquest vell existir
no ens parlaré
de batalla
seràs tu la pau
que em farà
de coixí
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
9 minuts i seran les 11 del matí
nosaltres seguim des del Teatre Tarragona
i ara saltarem de qüestió
canviarem de qüestió
perquè hem de parlar
Núria de la Conteclada
Bé, portem parlant-ne ja
ben bé des de dilluns
però és que avui arriba
a una cita grossa
grossa com de tancament
sí, sí
el Miquel és molt fan
de la Conteclada
sí, saps què passa?
que en guany no he pogut anar
a mi m'ha passat igual
no he pogut anar
passat igual
m'han dit fins i tot
que hi ha cues
de mitja hora abans
esperant-se que tampoc cal
o potser avui sí que caldrà
us expliquem
des de dilluns
que el Teatre Almagatzem
s'omple de contes
amb narradors
que van de dos en dos
i ens ofereixen a la seva manera particular
d'explicar els contes
a vegades creacions pròpies
avui però
excepcionalment
i com a final de festa
tindrem els sis narradors
a tots
a partir de quarts de deu
això és brutal
brutal
quarts de deu
al Teatre Almagatzem
tot això ho coordina
des de fa un fotimer d'anys
l'Agus Ferrer
Agus, bon dia
bon dia Núria
Miquel, què tal?
com estàs?
ara fèiem repàs
i deies que
ja ho heu dit tot
ja està
ja està
adeu
sí, ho faig
aquí l'entrevista
però ara s'hi ha temps
que no teníem aquí assegut
tranquil·lament
que sempre vas de bòlit
bé
en aquestes dates
la veritat és que una miqueta sí
perquè sempre hi ha cosetes
i serrells
que s'han d'acabar de pentinar
però
jo encantadíssim
de poder ser aquí
perquè les altres entrevistes
que hem fet
han estat telefòniques
i no és el mateix
no és el mateix
aquí s'està bé
Agus
em deies que hi ha una trajectòria
que la Contaclada
ja fa molts anys
clar, jo recordo
quan anava regularment
de públic
imagina't
això fa temps
fa molts anys
tants anys
que si Déu vol
la propera edició
la del 26
complirem els 25 anys
25 anys
doncs oferint
gràcies a Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
evidentment
per aquestes festes
de Santa Tecla
contes
el que has dit abans
perfecte
cada un
des de la seva òptica
la seva mirada
creacions pròpies
creacions literàries
anècdotes
tot és benvingut allà
fa això uns 24 anys
doncs ara
que va sorgir
aquesta iniciativa
que va sorgir
d'una manera
molt diferent
veritat
amb un espai diferent
amb un públic diferent
clar, clar
és que
què va succeir
fa gairebé 25 anys
perquè uns quants
narradors i narradores
que no teníem cap vincle
que no fos l'amistat
ens trobessin
en un lloc màgic
especial
diferent
com era el Candil
el Candil d'abans
el Candil
que tenia totes les tasses
diferents
jo sempre ho dic
i és que era fantàstic
i el gran Carles
que ens va acollir
quan
quan li vam dir
escolta'm
què voldríem fer això
aquest
fantàstic
venga
aquí és casa vostra
i allí vam començar
realment
qui érem
la Inma
la Carme
hi havia també
l'Hidongo
ai
l'Hidongo
l'Endoi
havia
l'Estrella
em sembla
que es dèiem
bueno
és igual
no la Flor
la Flor
es deia Flor
un munt
érem un munt
però pocs
també
teníem molt poca experiència
sobretot amb el tema
de contes per adults
perquè tots veníem
del món de l'infantil
i aleshores
clar
la proposta era
agosarada
no
enfrontar-te
a un públic
madur
però
aquest públic madur
doncs
ens va
acollir
i fins ara
ens han acollit
vull dir la veritat
és que
el públic de Tarragona
el públic que assisteix
a la Conte Clada
és un públic
d'aquells que dius
agraït
que sap el pa
que s'hi dona
que a més a més
comprèn els esforços
que s'hi esmercen
aquí per fer això
i que tal com has dit
hi ha corredisses
perquè a mitja hora
abans
que obrim portes
ja hi ha gent esperant
que l'any vinent
els hi posarem calires
perquè és que
és com una mica
allà escandalós
i que
la veritat
els seus aplaudiments
el seu caliu
doncs
no tenen preu
són cares conegudes
cares d'aquelles
de cada any
que van repetint
potser de fa 25 anys
ara et diré una cosa
ahir quan vam acabar
vaig fer un agraïment
sobretot pel jovent
que havia vingut
perquè
sí
és veritat
alguns estan envellint
amb nosaltres
però també vam veure
que alguns d'aquests
que envellixen
amb nosaltres
porten els seus fills
porten famílies
és a dir
allò del boca a orella
que a més a més
és propi del món dels contes
és a dir
veniu cap aquí
que vosaltres
tireu el públic del futur
heu creat indústria
ah
sí
no?
dic jo
a veure
indústria
jo ho dic d'aquesta manera
però indústria cultural
en el sentit que
home
si et pots guanyar una mica la vida
si veus que el públic reacciona
si veus que l'Ajuntament
compta amb tu
i tal
i hi ha persones
que van començar fa 25 anys
i que
bueno
han pogut continuar
potser paral·lelament
a les seves feines
però que ja no és una utilitat
no?
sí
a veure
entre nosaltres
hi ha les dues parts
els que ens dediquem
professionalment
al món de la narració
i d'altres que és un més a més
però no ens enganyem
tampoc Núria
no es pot viure
només això
es pot
entrar a la Conte Clada
no
em refereixo
que no ens enganyem
que la Conte Clada
és una flor
és una flor
o un bolet
és un boletet
perquè no hi ha més
cosa que aquesta
en el món
de la narració
dels adults
que no sigui
la Conte Clada
o bé la Tarracoviva
per exemple
però la Tarracoviva
és una altra història
és una altra història
però vols dir a Tarragona
o en general
hi ha cicles com aquest
o no és habitual?
va haver-hi un temps
que gairebé
a tots els pobles
i les ciutats
doncs es feia
alguna activitat així
per adults
però jo diria
que la cosa
amb invad
i a Tarragona
en particular
doncs no es fa
altra cosa
saps què?
que ara
potser no han estat
substituïts
pels monòlegs
monòlegs humorístics
per exemple
sí
és una altra història
és una altra història
és una altra història
sí, sí, sí
a veure
som de la mateixa família
perquè és narració oral
evidentment
i moltes vegades
nosaltres també
incluïm els nostres monòlegs
dintre dels nostres contes
però clar
una cosa és
és el conte
que és més reflexiu
que el conte
potser és més
de pensar
en coses
transcendents
o intrescendents
mentre que el monòleg
va a la vena
clar
el ritme és diferent
i tot plegat
sí, és totalment diferent
clar
l'ho xulo d'aquesta nit
a part de tot
és que a l'haver-hi
sis narradors
cadascú tria la història
serà super diferent
ara us ho explicaré
com ho fem
l'any passat
l'any passat
vam encetar
una dinàmica
per veure
qui començava
i qui acabava
i com ho fem?
mira, us ho explico
doncs tenim un barret
i a dintre hi ha pilotes
de ping-pong
i cada pilota de ping-pong
té un número
i cada un dels narradors
i narradores
tenim un paperet
amb un número
aleshores donem el barret
al públic
i sona una música
que ens posa
el nostre estimat control
quan aquella música
quan aquella música s'atura
qui té el barret
treu una bola
i aquella bola
correspon
a una narradora
o un narrador
que és el que
ensatarà
continuarà
o clourà l'acte
així de fàcil
però cadascú
ja té els seus contes
per avui preparats
sí
a veure
en aquest món
no hi ha improvisació
és a dir
tens una cartera
de contes
per si algú
explica'm un conte
i que heu preparat
els
clar
és l'última
l'última representació
i esteu tots junts
us heu guardat
o sigui
són supermonos
els contes
aquesta nit
no et sabria dir
no et sabria dir
jo crec que sí
que tots som bonics
i tal
el que passa és que
clar
com que som sis
han de ser curts
llavors ens hem posat
un límit
d'uns 10 minuts
aproximadament
10-12 minuts
després t'allargues més
o t'escurses més
perquè
és això
fes-nos
si et sembla
com una
una descripció
re
amb quatre paraules
de quin és l'estil
o les temàtiques
de cada un dels narradors
perquè no hem pogut parlar
amb tots
sí que vam parlar
amb la Munsa
i amb la
t'explicaré
el que
jo ja he assistit
a totes les sessions
aleshores
mira
vam encetar
la Inma i jo
el primer dia
els contes de la Inma
eren contes feministes
i a més a més
també de tradició oral
de l'Àfrica
dels inuits
és a dir
és bastant característic
d'en Bella
i sobretot
la temàtica
aquesta de la dona
l'empoderament
de la dona
que en els contes
es fa molt palesa
jo vaig explicar
un conte propi
després
l'endemà
van actuar
la Ingrid
i la Munsa
la Munsa
va fer un conte
intimista
que és la seva característica
està allà
està bé asseguda
envoltada
dels seus llibres
amb aquella veu càlida
dolça
pausada
i fent una reflexió
i una crítica social
doncs
força interessant
i la Ingrid
va fer un conte
d'aquells
de poble
casolà
de vellanes
de follets
però també
amb un
un pulsim
de crítica
ecologista
també
molt interessant
i ahir
vam tenir el Carles
el Coy
i vam tenir
el Joan Reverter
el Carles
va fer una adaptació
d'una obra
d'un autor
txec
parlava de ratolins
parlava de llibres
molt interessant
també
i el Joan
una preciosa
i delicada història
de la part alta
de Tarragona
de sospirs
de records
d'abans
de trobades
de mirades
i tu dius
jo vaig fer un conte meu
de què anava
com era
o com serà el d'aquesta nit
que potser ens interessa més
aquesta nit
doncs mira
aquesta nit
penso explicar un conte
que té 25 anys
aquest conte
i és teu també
sí
jo crec que és el primer conte
que vaig explicar
amb per adults
quan em vaig
atrevir
no
o potser dels segons
el més ben dit
és el primer que jo vaig escriure
i que vaig explicar
sí doncs espera
que això ho hem de gravar en vídeo
Pep Sonyer
Pep Sonyer
vine que a l'Agus
l'Agus
pots gravar sisplau
sí per penjar-ho a xarxes
no et sap greu no Agus
que fem una cosa així
és que està a punt d'explicar-nos
quin és el primer conte
que va escriure
i que va fer
a veure
tornem
bé no us explicarà el conte
evidentment
no no però què
és un conte que es titula
Anna que guai
és el conte d'una pija
d'una pija
meravellosa
tots hem estat enamorats
d'alguna pija
no saps
jo el primer
i aleshores fruit
d'aquell enamorament
Judit
espero que no ho estiguis
escoltant això
doncs va sorgir
aquest conte
d'una noia
doncs
ara les pijes
han canviat
trobo jo
però en el temps
en què jo estava enamorat
de les pijes
doncs portaven molts ositos
portaven ositos
del tou
principalment
penjant per tot arreu
i dibuixos
i figures
i aleshores
la història va
d'en aquesta noia
quan
en un futur
en un futur
que es diu la mort
es trobarà
amb un os
però de veritat
Anna
que guai
va acabar malament
la història
ja si volies
que se la menges l'os
no no no
acaba molt bé
per l'os
sí
per l'os acaba bé
quina risa
i és el primer conte
que vas escriure
i vas explicar
aquest conte
és el conte
que em va fer pensar
Agus
explica el que tu
escrius
que xulo
sí
molt bé
doncs ja està
queda la posteritat
penjata a les xarxes socials
imagina't
que tenen l'explicarà
l'Agus
Judit
i no el teatre
sí
molt bé
què et queda per saber
Miquel
res
ara
preguntàvem
com s'ho faran
aquesta nit
ja en parlàvem
una miqueta
de com
de com anirà
l'acte
els tors
els torns
i bueno
serà
jo crec que
una opció
pel públic
interessantíssima
veure-vos tots junts
és el millor
la veritat
perquè
tots tenim els nostres gustos
i uns agradem
a un sector del públic
altres amb un altre sector del públic
i realment
el poder fer un testet
de diferents maneres
perquè tots som diferents
amb la nostra manera
de veure el món de la narració
doncs jo crec
que enriquim més
les expectatives
del públic
una activitat
recomanada
per públic
a partir de 14 anys
sí
jo diria que sí
perquè
a veure
han vingut
de petitets
però
uns badalls
pobres
és que és molt
perquè encara que et pensis
que el teu conte
és una meravella
és un dillón
té el seu públic
clar
i encara que els perles
però clar
hi ha pares
que volen venir
sí o sí
si han de prendre els nens
perquè no els poden deixar a casa
doncs els porten i ja està
no no
i ho veig molt bé
ho veig molt bé
però clar
no els parten per ells
a més a més
voldria dir que l'espai
on som allà
a la cooperativa
és un espai íntim
és un espai reduït
que té aproximadament capacitat
per 180 persones
per dir-ho d'alguna manera
i que permet
una connexió
un apropament
entre públic
i artistes
excel·lent
és a dir
ja sabeu
que és una grada
elevada
i que l'actor
és a baix
l'actriu és a baix
i que permet
veure les cares
i la proximitat
de l'espai
és molt bona
tot
i que
molts pensem
que potser hauríem de tornar
als inicis
que era el carrer
oh
allò
jo
tenia el rotllo
tenia el rotllo
tenia el rotllo
a més a més
estàvem sempre
en places a més secundàries
amagadetes
calla
calla
quan el carrer era silenciós
no no no
és que anàvem sempre espantats
perquè sempre hi havia
la moto de torn
o el veí que deia
callate
això ens ha passat
sí
sí
jo he vist al carrer
i tenia màgia
a la plaça dels Nazarens
a la plaça de la Rumba
que hem estat
hem estat
a unes quantes places
sí
sí
a veure l'any que ve
que feu aniversari rodó
si feu aquest extra
jo que sé
sí
sí
estem pensant
que l'any vinent
hem de fer
a veure
continuarem amb la mateixa dinàmica
evidentment
però
algun vinet
oferirem
molt bé
doncs un plaer
poder parlar amb l'Agust Ferrer
que a més
ja sabeu que és
persona
és de la casa
l'Agust
gràcies
quan tornem a fer el cana
a l'Agust
ai que no hi penso
a vegades
i n'altres
i n'altres
que hi pensem
ho diem de recuperar
d'alguna manera
si Déu vol
bueno
i un dia que puguem
i que tinguem temps
i tinguem l'arxiu endreçat
posarem a l'abast
tots els cana
mecanes
perquè els oients
els puguin escoltar
que era el programa
de contes
que feia
està
tenim-los o els tenim
sí però
troba'ls
jo en tinc gravats
doncs
un fotiment
d'arxiu els tenim
sí sí
no s'ha perdut allò
doncs ja està
moltes gràcies
hem parlat de la contes
gràcies
una abraçada
a vosaltres
una abraçada
doncs Agust Ferrer
que marxa
i nosaltres que ens quedem
i continuem aquí
al Teatre Tarragona
passen 5 minuts
de les 11
i passen moltes coses
com ja sabeu
aquests dies
una d'elles
i una de les més destacades
és El Pregó
així que de seguida
en parlem
aquí en directe
a la Ràdio de les Festes
Tarragona Ràdio
96.7 FM
Aquesta Santa Tecla
els valls parlats
tornen als barris
de Tarragona
pren nota
el Vall de Damés i Vells
estrena en guany
representació
diumenge 21
a les 12 del migdia
i a la 1
al Centre Cívic
de Sant Salvador
acompanya els valls parlats
als barris de Tarragona
organitzen el Forum Espai Cultural
de Bona Vista
i Òmnium Tarragonès
amb els diferents valls parlats
i col·labora
l'Ajuntament de Tarragona
Arriba a Tarragona
el Nou Fest 2025
el Festival Europeu
de Creativitat i Tecnologia
el Nou Fest 2025
del Jardí Digital
et porta experiències immersives
realitat virtual i augmentada
música 8D
conferències i més
els dies 26 i 27 d'estembre
al Refugiu
al Port de Tarragona
entrada-se
al jardidigital.cat
Nou Fest 2025
el Jardí Digital
el futur es viu aquí i ara
Benvolgut professional
que el teu client vulgui
finestres a mida
que s'ajustin
a les seves necessitats
és una bona idea
si a més a més
suposen un estalvi energètic
el seu habitatge
és encara millor
i per això
a Obramat
t'oferim finestres a mida
de PVC i alumini
que s'adapten
a qualsevol reforma
a més del millor
assessorament professional
per ajudar-te
on compren els professionals
Obramat
Moll de Costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Dina i Passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllo
més informació
a porttarragona.cat
La nostàlgia
ens fa petits
tinc por que ja
no hi siguis aquí
porfa desperta'm
quan setembre
hagi acabat
recordo els estius
quan eren més petits
i com a vegades
eren avorrits
porfa no te'n vagis
i quan s'acabi
la festa major
guardaré en un calaix
el banyador
i la postal
de Mallorca
que mai vaig enviar-te
i plorarem
el record
que el setembre
és molt complicat
i que l'amor
ja no és igual
si no és estiu
al teu costat
i plorarem
el record
que ho hem deixat
tot el passat
que a poc a poc
ens hem fet grans
i tot es fa
més complicat
més complicat
més complicat
i com a casalló
nit a la platja
veient
com surti
el sol
porfa no
te'n vagis
i si s'acaba
la il·lusió
brillant els ulls
es cau el sol
desperta'm
quan setembre acabi
i quan s'acabi
la festa major
guardaré
en un calaix
el banyador
i la postal
de Mallorca
que mai vaig
enviar-te
i plorarem
el record
que el setembre
és molt complicat
la deu inconfusible
de la tarragonina
Andrea Grau
que la tindrem aquí
actuant
a casa seva
a Tarragona
serà el diumenge
21
aquest diumenge
l'hora aproximada
a les 22.15
o un quart d'11
i jo diria
que al part del
francolí
en tot cas
abans
us volem a tots
abans del consell
de l'Andrea Grau
us volem a tots
el mateix diumenge
a quarts de set
a la plaça de la Font
per assistir
al pregó de Santa Tecla
després
l'arrencada dels gegants
i vaja
el pregó de Santa Tecla
avui
enguany vaja
té un nom
femení i molt, molt conegut
Viviana de Salvador
bon dia
hola
molt bon dia
com estàs?
bé
a veure la mà
nerviosa?
no
és que tu ets actriu
ja no et pots
ser nerviosa
amb aquestes coses
els nervis necessaris
perquè sempre
això està claríssim
però els necessaris
només
tens algun ritual
per abans de sortir
al balcó
a fer el pregó?
no
no
centrar-me
molt en el que
el vull dir
i sobretot
centrar-me en que
arribi a la gent
fer-ho de manera
que arribi a la gent
crec que és això
només
la gent que pugui
venir a la plaça
de la Font
i que
pel que sigui
no pot
si pel que sigui
no podeu venir
recordar que el retransmetem
també en directe
a través de Tarragona Ràdio
perquè hi ha gent
que pot estar fora
i no ho pot escoltar
o que no poden apropar-se
a la plaça de la Font
pel motiu que sigui
Bibiana
què vas sentir
quan l'alcalde et proposa?
suposo que és l'alcalde
qui t'ho proposa
ara m'ho explicaràs
però vaja
quan et proposen
ser la pregonera
de Sant Attec
la d'enguany
bé
va ser la consellera
de Cotllars
però bé
aviat
tot queda a casa
doncs
el que vaig sentir
va ser primer
incredulitat
jo estava pujant
a autobús
per anar a casa meva
i ella m'envia un whatsapp
escoltar-te que et puc trucar
dic sí
i com que tenim en Sol
fa una funció
el 28 de novembre
i ella també és el que
porta aquests temes
doncs bueno
penses que serà per aquí
no?
i de sobte et diu
doncs mira
què hem pensat
què tal
i tu dius
a veure
no pot ser
estàs assegut
amb un seient
de l'autobús
i una mica més
et cau el telèfon a terra
saps?
i ens agradaria
que tal
que ens diguis que sí
que no sé què
i
vaig trigar
fracció
de minut
em dic que sí
em dic que sí
no és allò que
ja el parlarem
m'ho penso
i li dic alguna cosa
no
no no no
per això forma part de tu
vull dir
ets de dir que sí
i tirar-te a la piscina
i ve que va
i ja farem
sí exactament
va valdre la il·lusió
el que passa és que
evidentment
quan vaig penjar el telèfon
i al cap d'una estoneta
vaig començar a pensar
ostres
quina responsabilitat
saps?
por no
però responsabilitat sí
el que passa és que
l'avi i la mare
estaven allà així
ho ximejant amb l'orella
que digués que sí
això ho tinc claríssim
és que la Bibiana
porta al darrere
un llegat
important
tu representes
no ets tu només
que també
i molt
però
tens una representació
per suposat
vull dir
jo sé que ha passat molt
i estic convençuda
no m'ho dic ningú
però estic convençuda
que ha passat molt
evidentment
l'avi i la mare
sobretot l'avi
en relació amb l'orca
aquest any
que es conmemora
a les 90 anys
ha sigut una espècie
de conjunció
que ha fet que
bueno
doncs
mira no m'ha tocat mai
la loteria
però m'ha tocat això
i em fa més il·lusió
encara
et van criar ells
no?
em van criar els avis
sí
des dels dos anys
sí sí sí
de fet l'avi
que ja et transmetia
aquesta importància
de recordar el passat
per construir un futur millor
que això ho hem llegit
aquests darrers dies
hi haurà
part d'aquest llegat
també al pregó
recordarem el passat
amb una mirada
cap a un futur
millor
sí
sí
sí
jo em penso
que el pregó
serà recordar aquest passat
o fer-lo recordar
i fer una crida
a construir el futur
perquè moltes vegades
no
vivim de les rendes
em sembla que
en una entrevista
ja ho vaig dir
també a Tarragona Ràdio
tenim les manies
de viure de les rendes
d'August
i d'això
fa dos mil i pico d'anys
aleshores potser que
toca posar fil a l'agulla
per part nostra
ho diu la Bibiana
que ha estat molt vinculada
en Tarragó Viva
diu no podem
ja
a August
hem de tallar el cap del pare
ja no?
a més a més
jo soc la seva dona
ja gran
a Tarragó Viva
i la Líbia
tenia un caràcter així
diguéssim
important
per dir-ho d'una manera fina
has interpretat
la Líbia
la dona d'August
has fet altres papers
has interpretat
tornant a l'Orca
la Margarita Xergo
sí
i amb aquest documental
que es va fer
em van proposar fer-ho
i la veritat és que va ser
molt emocionant
t'has posat en papers
de moltes dones
i dones
molt potents
també tindrà un caire feminista
el pregó
o femení
jo crec que serà
més bé
universal
per dir-ho d'alguna manera
vull dir
perquè clar
evidentment la sensibilitat
o el caràcter
sempre es marca
i que ho fa una dona
es nota
no per res
sinó perquè sempre
gires o mires
cap a uns llocs molt determinats
llavors
això sortirà per força
està claríssim
però vull que sigui
que sigui escoltat
i que sigui
entès
per la majoria
de la gent que pugui
que després em criticaran
evidentment
i a més a més
serà bo
perquè
si et critiquen
és que t'ha t'ha escoltat
sentirem els valors
així
de Taranàs Carrà
i Republicà
de l'avi
també
sí
de fet vull dir
jo soc frit
del que he viscut
però també
del que he rebut
de casa
i això va ser
el que vaig rebre a casa
ecumenisme
igualtat
justícia
i els valors
que fan
que una societat
faci el camí
que ha de fer
són aquests valors
reals
aquest bagatge
que porta la Bibiana
i que reconeix
diu és que
representaré
tot això
no només a mi
sinó a la meva família
però són aquests
mateixos valors
que et fan
mereixedora
d'aquest reconeixement
perquè
veiem i llegim
que has actuat
en diferents
activitats socials
no?
sí
bueno
penso que
estem en aquest món
per fer alguna cosa
i que arriba un moment
que
tens que prendre
decisions
i dedicar-te a coses
dintre del temps
que tens
a part de la feina
per poder fer alguna cosa
per la societat
en la que vius
deixar el teu granet d'arena
no cal que ningú ho sàpiga
només és fer
i he tingut la gran sort
a més a més
que les feines
que he tingut
també són cara a la gent
llavors això fa que també
ja no només sigui una feina
sinó que sigui una satisfacció
ara fa poc més jubilat
a l'Hospital de Santa Tecla
estar a urgències
i la veritat
és que aprens molt
de la vida
en un lloc així
i s'agraeix
una cara sensible
i amable
quan estàs en un lloc així
com a usuari
s'agraeix molt
bueno
suposo que és una mica
allò de donar
els més
els que tu vols rebre
quan hi vas
simplement és això
és tan fàcil com això
ens consta que has format
part de l'associació
de veïns de Sant Salvador
al barri
on vius
i que també has col·laborat
amb el menjador social
de Cafè
i Caliu
què t'aporta
tota aquesta tasca social
i també
entenc que fas
aquest treball social
des del punt de vista cultural
sempre et ve vinculat
amb la història
i la cultura tu
sí
perquè
és el vessant
que més
em toca
per dins
la història
com a
com a argument
d'una pel·lícula
en la qual
hem de conèixer
com va començar
aquest guió
per escriure
la nostra part
crec que és molt important
jo donava classes
de repàs a Crius
i els hi deia
sempre això
perquè la història
normalment és
una de les bèsties negres
dels estudiants
segons com s'expliqui
pot ser un totxo important
i jo els diré
penseu això
penseu que estem vivint
una pel·lícula
i que hi ha un inici
d'un guió de la pel·lícula
llavors
ens toca escriure
a nosaltres
la nostra part
si no coneixem
com va començar
no la podem seguir
llavors per això
m'ha interessat
sempre
la història
i Tarragona
està ben servida
en aquest sentit
la veritat
sí
el pregó
girarà al voltant
de Tarragona
o hi ha aquesta part històrica
que també farà referència
històrica o reivindicativa
farà referència a altres conflictes
que n'hi ha
oberts
per tot el món
doncs sí
a veure
girarà al voltant de Tarragona
evidentment
per les festes de la ciutat
però
implicant
o intentant
implicar Tarragona
amb aquesta visió
dels conflictes
de tots els conflictes
i concretament
d'un genocidi
perquè ja no és un conflicte
és una altra cosa
aleshores
penso que
parlar a la ciutat
també implica
que la ciutat
obri els ulls
a la realitat
que l'envolta
de lluny
o no tan lluny
i un dels conflictes
i un dels problemes
més gruissuts
que tenim
ara és aquest
i Tarragona
per ser una ciutat
que estigui al món
no pot tancar els ulls
amb aquestes coses
crec que no
serà un pregó
ja ho veureu
d'aquells que inciten
a la reflexió
espero
molt bé
espero
et pregunto
per la part més festiva
a veure
de què gaudeix
la Villona de Salvador
durant les festes
de Santa Tecla
a veure
jo si puc
no em perdo
ara que estic jubilada
ho tinc molt més fàcil
però no em perdo
dames i vells
ja m'ho pensava
i els veus bé
jo els veig molt bé
a més a més
és molt sa
fer sàtira
és molt sa
que la gent
a través de l'humor
es pari a pensar
algunes coses
no hem de perdre
de vista
que és una sàtira
evidentment
i que com això
la tenim que agafar
però també
s'ha de riure
d'un mateix
penso que
és un saludable costum
llavors
dames i vells
va per aquí
una miqueta
assenyalem
però bueno
doncs penseu-hi
els que estem baix
i els que estan dalt
crec que és important
molt bé
i després
la professor
perquè
la professor del braç
sí
la professor del braç
perquè
bé
doncs
l'arrel
de tota aquesta festa
està allí
si no hagués
començat
per aquí
la relíquia
exacte
que pot ser
autèntica
potser no ser-ho
però el simbolisme
hi és
i moltes vegades
ja no és
el que podem tocar
o veure
sinó el que podem sentir
el que podem reflexionar
jo no soc
practicant
però sí
soc creient
i penso
que s'ha d'aturar
una vegada
és a pensar
en l'efecte
de les nostres vides
sobre l'entorn
i té clar
va tenir un efecte
sobre l'entorn
si va venir aquí
no ho sabem
però
com a mínim
sabem que
passi a fer
de les seves idees
i això
és molt lluable
quin és el paper
que t'agradaria interpretar
la Bibiana té
evidentment
l'hem parlat
de la seva vessant
apassionada
per la història
de la seva vessant social
fa teatre
des de fa molt de temps
amb antagonistes
i amb taleia
i amb taleia
quin és el paper
que t'agradaria interpretar
n'hi ha dos
jo pensava que em diria
que m'estava explicant
un munt de coses avui
estic flipant
digues
m'estic deixant anar
m'agrada
m'agrada
a més ho tens molt pensat
no és la primera vegada
que t'ho pregunten
no potser és la primera vegada
sí sí
a vegades ho he dit jo
de motu propi
perquè allò parlant
no sé què
saps què m'agradaria fer
m'agradaria fer tal
està bé
però preguntar-me
no em pregunto mai
jo hi ha dos papers
jo soc més
no de tragèdia
de drama
que de comèdia
jo sí que l'ha vist còmica
bueno
si haig de fer un paper còmic
el faré
i el treuré dignament
però ja està
és que no és fàcil
no
penso que és molt més fàcil
fer plorar
que fer riure
així
i jo he sortit una mica
a ma mare
ma mare també
una mica així
aleshores hi ha dos papers
i un és
Lady Macbeth
i l'altre és
Fedra
són dos papers
que m'hagués agradat
molt interpretar
ja vaig
passar de data
però m'agradaria molt
m'hagués agradat moltíssim
fer aquests dos papers
per què
per què
que té d'especial
són potents
però
són molt potents
Lady Macbeth
és un anàlisi
brutal
d'un dels mals del món
que és l'ambició
que moltes vegades
ens porten als conflictes
que dèiem abans
i penso que ella
és un compendi d'això
és una dona
amb un caràcter
que fa servir
aquest pes
que ella té
per reflexar
i per manipular
el seu home
a fi d'obtenir
el que ella vol
les seves ambicions
personals
de poder
i de tal
seria com Lívia
en aquest sentit
o no tant
Lívia és que és una dona
Lívia cau bé
a què cau bé
a mi em cau bé
perquè penso
que és una dona
del seu temps
és a dir
evidentment que va fer
barbaritats
evidentment que va fer matar gent
evidentment que va enverinar gent
i jo estic convençuda
que ho va fer
però és una dona
del seu temps
i qui no ho feia aleshores
és a dir
des de l'òptica
del segle XXI
que és el gran problema
que a vegades tenim
jutjar els personatges
d'abans
amb els ulls d'avui
no és el mateix
aleshores
des dels ulls d'avui
evidentment
va ser una dona
que en va fer
de molt grosses
però des del punt
de vista
d'aleshores
una dona
amb un món d'homes
que va ser capaç
de seguir endavant
fins que tenia
vuitanta i pico d'anys
sent una dona important
amb un pàjaro
com l'August
al costat
bueno sí
que feia el salt
dia sí
dia també
i aquestes coses
de família bona
no era una pelandrusca
no no
ella era republicana
de mena
i bueno
llavors
bueno
el Miquel Riu
feia molts anys
que no sentia
la paraula pelandrusca
amb una entrevista
radiofòrica
és que és així
vull dir
una senyora
amb un pes
específic
important
i a més
l'havien educat
cap a
Valdres
per si mateixa
és el que va fer
diferent de l'Edy McBet
sí
l'Edy McBet
és una altra cosa
jo em penso
que aquí
ella no vol sobreviure
sinó el que vol
és tenir el poder
de la mà
que és molt diferent
i Fedra
Fedra
té aquell component
de desesperació
que reflexa
que l'amor
no té edat
que l'amor
quan neix
fer-lo callar
és pràcticament
impossible
el pots domesticar
però no el pots fer callar
no el pots fer
aparèixer
pot ser
en una relació
ella s'enamora
del seu fillastre
això
és que no me'n recordava
ben bé
ella s'enamora
del seu fillastre
que té uns quants anys
menys que ella
el fill del seu marit
i aleshores
evidentment
ella sap que això
la porta al desastre
però sent això
i no ho pot destruir
és a dir
l'amor no es crea
ni es destrueix
apareix
i ja està
i ja et dic
el pots domesticar
i pots dir
mira queda't aquí
no surtis
perquè no toca
però hi és
i aquesta dona torturada
a mi em crida molt
m'encanta
jo crec
que te tenim
desaprofitada
Bibiana
que amb un pregó
no dones prou
el pregó serà cortet
quant durarà
què t'han dit
que ha de durar
no no m'han dit
el que passa
que vaig ficar-me a internet
no no m'han dit temps
el que passa
que no vull
és avorrir les ovelles
aleshores
aleshores
vaig mirar una mica
l'extensió dels altres
vaig veure més o menys
el que trigava
el pregó
i vaig adaptar el meu
amb aquest format
i a més a més
hi ha aquest refranc
que me'l va dir
un amic molt amic
fa pocs dies
i té moltíssima raó
que és
lo breve si bueno
dos veces bueno
molt bé
o sigui al revés
lo bueno si breve
dos veces bueno
ho dient al revés
i penso que això
ha de ser així
és suficientment llarg
com per dir coses
i suficientment curt
crec
perquè la gent no digui
aquesta senyora
a veure si calla
i a més està bé
deixar les idees
i després
que anem reflexionant
que cadascú pensi
se les emporti a casa
exacte
molt bé
però ja veieu
que la Bibiana
dona per un pregó curt
però també per un
tres o quatre cafès
que hi ha moltes coses
de què parlar
Miquel
doncs estic contenta
perquè ens ha dit
bastantes cosetes
sí
hi ha alguna paraula
ja per fer el guinyo
a tothom que ens escolti
alguna paraula
algun personatge
que no sigui evidentment obvi
que segurament
alguna reflexió
alguna frase
algun refrany
bueno hi ha una
així literal
sí
a veure hi ha una frase
que diguéssim
resumiria una mica
l'esperit del pregó
a banda de la reivindicació
de la meva família
que això és un altre tema
també hi surt
però de cara a la ciutat
l'he dit
gairebé a totes les entrevistes
que m'han preguntat
perquè això ha sortit
i és que Tarragona
és una mare
que no és prou estimada
pels seus fills
aquest seria el resum
doncs ja està
això jo crec que va per aquí
realment és això
fer reflexionar
que tenim una joia
entre les mans
que es mereix
tot el cuidado del món
tota la cura
i que potser
no ho fem prou bé
t'escolteu doncs
des del balcó
de l'Ajuntament
diumenge
a dos quarts de set
està previst
que hi hagi aquest pregó
i després ja
tothom amb el cap
amb les paroles
de la Bibiana
però en fi
serà una voràgina
que ja veurem quan
hi podrem pensar
perquè saps que després
arrencarà el gegant
i a la primera paret
i després
jo a dos quarts de nou
tinc funció de l'orca
al Bertrina de Reus
sí
ostres
serà ràpid això
serà un pim pam
què fas
a los centros de l'orca
el que portarem
al novembre aquí
al Tarragona
sí
contenta
molt
però clar serà
tanques el departament
del pregó
i obres el de l'orca
llavors l'endemà dilluns
serà allò
de a veure
espera't un moment
no tres cafès
cinc cafès
haurà de prendre
per posar-me en marxa
però molt contenta
si has ajuntat així
la cosa
s'ha pogut quadrar
ja descansaràs
un altre dia
ah això
després passaré
el saludable anonimat
a partir del 24
sí
és veritat
posaràs tranquil·la
no trucarem per entrevista
no trucarà ningú
molt bé
Bibiana de Salvador
moltíssimes gràcies
per venir
moltes gràcies a vosaltres
ha estat un pla i tant
gràcies
l'escoltarem
i l'escoltareu tots
en directe
perquè ho farem
no Miquel
és una de les cites
que Tarragona Ràdio
no es perd
l'emissió en directe
del pregó
l'escoltarem diumenge
amb aquesta retransmissió
com dèiem en directe
que farem
a la tarda
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
de seguida
parlem de més coses
que passarà
el diumenge
serà unes hores
més tard
del pregó
ja serà el vespre
arribarà
la baixada
per tant
ara de seguida
en parlem
11 i 27
Tarragona Ràdio
és la Ràdio
de les festes
Tarragona Ràdio
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes
adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
som 40.000
De Salou
al cel
els dies 19
20 i 21 de setembre
arriba la festa
al cel Salou 2025
l'espectacle aèri
més gran d'Espanya
acrobàcies increïbles
avions de combat
helicòpters
drons
globus
i el sunset airshow
amb llums
i pirotècnia
que et faran vibrar
un esdeveniment
per a totes les edats
viu la màgia
de l'aviació
a Salou
és un missatge
de l'Ajuntament
de Salou
toca per on
ganes de Santa Tecla
doncs la baixada
de l'aigla
m'encanta
la dia dels castells
m'agrada molt
doncs anem variant
castells
concerts
el correfoc
la cercavila
i el seguixi
tots els actes musicals
que hi ha
doncs tot això
i molt més
a Tarragona Ràdio
la ràdio
de les festes
te apuntes
Santa Tecla
dos mil vinticin
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Bé!
!

Fins demà!
de parlar!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un acte espontani, la creació d'un acte
diguem-ne de forma reflexiva
que ens va agradar tant, tantes ganes
de tenir, més nits de festa
i així hem acabat. És que no era un acte
en si, era una necessitat que havíeu de baixar
el pollastre, que digueu altres, l'havíeu de baixar
per preparar-lo per l'endemà.
I al final una excusa més per tenir
una nit més de festa. Exacte, és casual
o és excusa? És a dir,
no, no, l'acte ara ja té una
essència, una
idiosincràsia molt marcada.
No sé si imaginàveu
d'alguna manera fa 40 anys que això podia
acabar arribant així.
Bé, aleshores...
Perquè veieu com ha canviat
el temps. Abans l'Ajuntament tenia l'obsessió
que els actes no s'havien de duplicar
en la festa major. Aleshores,
tot i que fèiem una cercavira nocturna,
era molt important que no coincidís
amb cap acte de la nit del dia 21.
Això ja ens portava a celebrar-ho
de matinada, no?
Aquest model va durar 8 o 10 anys,
després teníem una certa
crisi de maduresa,
molta gent es feia gran...
Finals dels 90, no?
A mitjans dels 90, sí, sí.
I després vam fer un petit
cop d'estat que ens va portar
a un acte que va deixar de ser íntim,
es va incorporar en el programa de festes
a les 12 de la nit,
crec que va ser l'any 97 o 98,
i a partir d'aquí, com deia al començament,
és un acte que nosaltres queda propi,
el donem a la ciutat,
i la ciutat l'ha adoptat a la seva manera.
De fet, és un dels més multitudinaris
de la festa major,
en parlarem també de la seguretat
de tot plegat,
perquè l'àliga, els gegants vells,
el lleó, la molassa, les bandes...
I qui s'hi afegeixi.
I qui s'hi afegeixi.
Això que em deies abans
que l'acte ha quedat com a segrestat
per adolescents, preadolescents,
joves i no tan joves,
és bo o és dolent?
Jo crec que és bo, no?
És un acte que som conscients
que preocupa molt a la guardia urbana,
i juntament amb el suport dels Mossos d'Esquadra,
perquè és un acte nocturn i multitudinari.
Tot i així, crec que és un acte
que no planteja problemes de civisme.
Suposo que hi ha situacions puntuals,
però a nivell general
és un acte que transcorre normalment.
Potser la ciutat no queda tan neta
com un altre acte multitudinari
com seria la baixada dels pilars,
però és un acte que es desenvolupa
amb unes característiques pròpies
que està assumit per tothom,
està assumit pel propi ajuntament,
l'integren al programa de festes,
i aquest model pràcticament no ha variat
des del 1997 o 98,
i aquí ens plantem.
Heu preparat o heu previst
alguna cosa diferent, especial,
per aquest 40 aniversari?
Bé, l'avillament,
el túnic que pateix l'àliga,
doncs pot estar relacionat amb això,
amb una vessant més crítica,
això ja es veurà,
i la nostra tasca és portar,
conduir perfectament l'àliga,
permetre que la gent pugui portar l'àliga,
juntament amb els membres dels diables,
també el cordó,
és un dels elements importants
per protegir no només l'àliga,
sinó també la banda de música,
i és un acte que es durà a terme
amb absoluta normalitat.
El protocol és l'habitual,
a partir de les 12
comencem a baixar les escales de la catedral?
Sí, sí.
De fet, sempre diem
que és un acte sense protocol,
tot i que ja té una ordre d'una feina.
Bueno, ens canviem el protocol
pel timing, va,
o pel tempo,
el calendari, exacte.
Sí, farem un primer tram
fins a la plaça d'Ardei,
després hi haurà una pausa
de tres quarts d'hora o d'una hora,
després anirem fins a la plaça d'Alfons,
després hi ha l'espectacle musical
i la sortida del balcó,
dels elements que integren la baixada.
Tenim algun canvi en el recorregut?
L'any passat,
crec que no sé si l'any passat
o fa dos anys
sí que hi havia alguna cosa
que ens feia baixar,
que ens feia canviar l'itinerari,
o a nivell de seguritat,
crec que era una bastida
o alguna cosa d'aquestes.
Sí, la restauració
de la torre armada del retori,
però ara es durà
amb normalitat.
Sí, sí.
Molt bé.
Què hem de recordar
a la gent que hi participi,
a nivell de seguretat,
a nivell de responsabilitat,
a nivell de civisme,
tu ara m'ho deies,
a nivell de...
que tothom pugui conviure
amb un acte com aquest
i que continuï així, no?
Tu ara ho deies,
no hi ha grans problemes de civisme,
evidentment,
però com a tots els actes
poden haver-hi coses,
però què hem de tenir en compte?
Bé, jo crec que la baixada
és un element
del nostre patrimoni festiu
que no sé si la gent
el valora prou, no?
Que surtin 10 o 15.000 persones
al carrer
en un espai reduït,
com és la centre històrica,
en una trama urbanística
pràcticament del segle XIV,
espais estrets,
foscos i tapeïts de gent,
doncs ens ha de fer reflexionar
sobre la bondat
de la nostra societat, no?
En aquest sentit,
no sé si en altres països
es podria desenvolupar
un acte d'aquestes característiques
amb la llibertat, no?
Que això té, no?
Què li diria jo
a la gent que participa?
Doncs que no pensi tant
en el seu jo, jo, jo
i que pensi que formar part
d'un grup d'una massa
de tarragonins i de convidats
que s'han de manifestar
festivament de forma lliure
i tranquil·la i cívica.
I que no tirin aigua
i aquestes coses,
que no deixin les escales
a la catedral
molt empastifades de xartarès,
que si no...
Això després de lliça,
exacte, de lliça,
evidentment el tema de tirar aigua
ja és de sentit comú que no,
i ara, si no, no,
hauria de ser de sentit comú que no,
perquè sempre al final
el suposo que acaba passant,
i sobretot seguir els consells
del cordó, no?,
dels responsables,
és a dir,
facilitar el pas
del seguici,
de les bandes,
i sobretot distribuir-se
per l'itinari,
perquè imagino que
hi haurà punts
més calents
o més massificats, no?
Sí,
a l'Indiet
on costa més
d'arrencar
sempre és aquest gir
de la plaça
de les Cols
fins al carrer Marceria,
tot allò que representa
girs,
canvis de sentit,
orientació,
sempre és una mica més complexa,
però és una activitat
que amb més
o menys velocitat
sempre hem pogut fer
de forma normal.
Molt bé.
Recordar que hi ha serveis sanitaris
ubicats en diferents llocs,
al carrer Pada Iglesias,
a la plaça del Fòrum,
a la plaça del Rei,
a la segona baixada també,
a la baixada de la pescateria
i a la plaça de la Font,
i, en fi,
doncs que la seguretat
està garantida
i es té en compte,
i ara només falta això,
el civisme,
el sentit comú,
com esperes...
Digues, digues.
No, no,
m'ha dit que en guany TV3
passa per TV3
el dia 21,
abans del Telenotícies,
crec,
o reemet el documental
únics
que va gravar l'any passat
i que va distribuir
a través de les xarxes,
no?,
i en guany passen oberts
per la televisió estàndard.
Això algú vol veure
i conèixer...
La tens 21?
Sí, sí, sí.
La tens 21 a la tarda, eh?
Exacte,
i és un documental
sobre les diferents entitats
i les seves persones
qualificades d'úniques,
no?,
que estan darrere
d'aquesta activitat.
L'any passat,
que l'espaixada,
recordo que coincidia
amb la matinada
de dissabte a diumenge,
que era un dia ja festiu
per definició,
et deia,
hi haurà més gent,
canvia la cosa,
noteu algun canvi...
Clar,
en guany el fet
que torni
de diumenge
cap a dilluns,
és que és una nit
que sempre hi ha gent.
És que...
És difícil
notar canvis
en aquest sentit.
Sí,
i a més a més,
com es desenvolupen
carrers estrets,
no?,
podem percebre molt
ja les diferències.
Potser amb el dron
es pot percebre
la diferència
de si el següent
és festiu o laboral,
però crec que la gent
ha assumit perfectament
que el dia 22
pot ser un dia festiu
dintre de les festes.
Tu deus tenir
dins del teu cap,
Josep Maria,
un munt d'anècdotes,
un munt de vivències,
un munt de moments,
dos preguntes
que no són noves
i segurament
tampoc no seran
res d'estrany
per tu,
però
algun moment
que es visqui
des de dintre
que tu diguis
mira,
jo aquest és el que més
emotiu
o el que més emoció
recordo
d'aquests anys.
De la baixada?
Sí,
algun instant
o de la baixada
o de la prèvia
o de la postbaixada
perquè
és una nit llarga,
eh?
Sí,
jo m'aguardo per la memòria
i la privacitat
les anècdotes
dels primers anys
de la baixada
en què no era
un acte públic
si no era
un acte íntim
d'amics
enyoro també
baixar les escales
en una època
en què es podia ballar
perfectament
a les escales
que no hi havia gaire gent
però també ha de ser
un acte obert a tothom
i d'aquests darrers anys
d'aquesta nova fase
de les escales
doncs te trobes
en moltes situacions
de la gent
que es posa dintre
des de gent
que no sap què fer
gent on agafes braços
noies que entren
de dos en dos
persones que no són conscients
del seu estat
i que ens obliguen
a vegades a nosaltres
a portar l'àliga
tot i que a dintre
hi hagi una persona
però sempre hem vingut
mantenir aquesta filosofia
oberta
que sigui un moment
en què
els assistents
a l'acte
puguin portar
a l'àliga
a 10 metres
i per això
a vegades
també és una activitat
tan lenta
perquè hi ha
contínuos canvis
de nous portadors
o d'assistents
o d'assistents
a l'acte
i això et permet
vivències particulars
perquè és clar
una cosa és
la gent que s'incorpora
a les 12 de la nit
una altra cosa
la gent que s'incorpora
a les 3 de la matinada
i veus que és un moment
d'eufòria
de felicitat
i d'èxtasi col·lectiu
clar
la gent que potser
no l'ha portat mai
que ve per primer cop
que s'incorpora
a la baixada
i vol portar
l'element
ha de tenir en compte
alguna cosa?
ha de tenir en compte
les seves capacitats
això per suposat
hem tingut un episodi
que una persona
ha pres mal
portant l'àliga
aquesta nit
perquè s'hi va posar a sota
i potser
la seva estructura
esquelètica
o consistència
no li permetia
però bàsicament
ha de ser
respectuós
amb la peça
que és un element
de patrimoni artístic
que té ja
40 anys
o 39 anys
que fa una part
d'una mostra
d'artesania
que difícilment
ara es podia tornar a fer
i que més enllà
del patrimoni festiu
també tenim
un patrimoni artístic
que donem
a la ciutadania
perquè aquesta nit
la pugui portar
traginar
i desmanegar
una miqueta
també
i tu viuràs
en guany
d'una manera
especial
diferent
bé
jo a la baixada
continuaré participant
altres anys
en tot cas
com que em jubilo
deixo de sortir
dia 22
o dia 23
i ho veuré
amb absoluta alegria
perquè per la feina feta
per la feina
que ens queda darrere
per la continuïtat
que hi ha
amb els altres companys
i senzillament
un aprenentatge
una decisió de vida
no em desconnecto
de les festes
tinc altres activitats
i bàsicament
amb una gran satisfacció
Josep Maria
que moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que vagi molt bé
a la baixada
molt bona festa
i per molts anys més
molt bé
que vagi molt bé
bona sentència a tothom
Núria
i aniràs?
no
vale
molt bé
es val un no clar
no
no perquè no m'agradi
que trobo
que és un puntasso
però
és que ja us vaig dir
que jo les multituds
les porto malament
jo sí
jo sí
jo no hi vaig
per no trobar amb el Pep
aniràs amb un micro
i l'endemà
d'estar en directe
amb vosaltres
a les 10
i baixa
entrada música
a les 12
ja no cal que vagis
jo hi vaig
amb nom vostre
collons veiem
a les 6 dilluns
jo vull veure
el Josep Maria Macías
l'última vegada
que baixarà
amb el pollastrot
no la baixa
ell no hi va
imagina
sí que hi va
i el Pol
que és molt jove
vols dir que ja anirà
aniràs a la baixa
de l'àliga
Pol quants anys tens?
parla parla
21
et toca
et toca
quants anys fa que hi vas?
o és el primer any?
bueno
sempre he anat amb els amics
i aquest any tampoc
o sigui
també
però sempre quant?
des de quant?
te'n recordes?
quants anys fa?
des dels 12
sí sí
preadolescents
allò que dèiem abans
sí?
parla parla
és el que us deia
és un acte
iniciàtic
per amortirar la festa
la festa nocturna
des d'aquests anys
des que tenies 12
fins ara que en tens 21
ha canviat segurament
oi?
que hi ha més gent ara
en els darrers anys
hi ha més gent jove
jo crec que sí
la veritat
i tens algun punt
algun lloc des d'on
ho vegis
i s'estigui bé
per recomanar?
amb la multitud
s'està bé
molt bé
al contrari de jo
molt bé
ell el meu allò
divertit no?
sí espectacular
la veritat que sí
bueno
jo crec que
perdó m'afegeixo
jo crec que és l'espectacle
de la gent
i que al final
el mèrit de la baixada
ja no és de les entitats
i dels portadors
sinó que la joventut
l'ha pladrinat
l'ha fet seu
i l'espectacle
que em sembla
que aquest estudi
o aquest paral·lisme
que ha fet
la unitat de ciència
de la URDB
entre les estructures
moleculars
i els moviments
de la massa
de la gent
a la plaça dels cols
doncs és això
en què s'ha convertit
la baixada
en una manifestació
de la gent
ens agradarà
sentir-li la veu
al Pol
el dilluns
quan fem el programa
especial
des del pla de la seu
perquè jo del Pep
ja no espero res
però Pol
perquè el Pep
se'ns desmarxarà totalment
per tant confio
en que tu
ens faràs una crònica
dilluns
allà està bé
molt bé
no l'he vist
ja s'ha convençut
doncs ara sí
tanquem apartat
baixada de l'àliga
agraïnt un cop més
al Josep Maria Macías
i felicitant-lo
per aquesta jubilació
merescuda
com a portant
de l'àliga
i ens quedem
mira
amb un cafè amb llet
a les mans
Miquel
tens el teu cafè aquí
les avises
les localitzats
però jo més que un cafè amb llet
no sé si a qui li tiraria
un xorret de xartresa
de tal qual estem
tu què faries?
jo no
però tu fes el que vulguis
i el Rafa
el Rafa Olivier
què faria?
Rafa bon dia
bon dia a tothom
jo ho faria més suau
fem el gelat de mamadeta
amb una mica de llimona
i un xorret
que ara us ho pujaré
i crec que a aquesta hora
entre bé
entrefinet com un vermutet
i anima
anima
que ja esteu prou animats
o sigui
no m'estàs parlant de la mamadeta
m'estàs parlant d'un gelat de llimona
amb un xorretet de xartres
exacte
groc o verd
amb el tau
groc o verd
el tau
ah el barrejat
el barrejat
molt bé
nosaltres el gelat
el fem amb el verd
però el farem
com que són festes
el fem amb el tau
Pep, Pep
vine a seure quan puguis
perquè
això de que vingués el Rafa
explicar-nos com se fa la mamadeta
és idea teva
i m'agradaria que participessis
aportant idees
dèiem clar
el xartres és el xartres
groc, verd
però aquí la gràcia està en la llimona
granissat, gelat
i això ja és més difícil de fer a casa
el xartres surt d'una ampolla
per tant sempre surt el mateix
groc o verd
sempre surt el mateix
més o menys
ara bé
el granissat ha de ser bo
sí
perquè a vegades agafes
segons quina mamadeta
que sembla compacta
sembla una cosa compacta
com és un granissat dolent?
si agafes una llimonada
si no porta llimona
si no porta llimona
si no porta llimona
és dolent dius?
no
no
no és granissat de llimona
home no no
clar clar clar
evidentment lògic
això està clar
això
dolent i bo
cada un és
subsectiu
però si no porta llimona
què és
no serveix posar la fanta llimona
al congelador
a l'original
el problema és que ja s'ha anat degradant
i d'aquí si són cars els preus
de les mamadetes i tal
anem des del principi
aquí pot haver una polèmica
però a mi el primer
que em va proposar fer la mamadeta
va ser el senyor Tòfol
que a la tarda feia
abans de Santa Tecla
feia el granissat de llimona
que jo el faig amb llimones naturals
evidentment
però cadascú aquí pot fer el que vulgui
i ell em va donar la seva recepta
que ja crec que és més pública
que és una ampolla de llimona
de xartets groc
una ampolla de xartets verd
i perquè no sigui tan dolç
ell li afegia un gotet
tipus tallat o carajillo
de vodka
llavors
i la llimona on queda?
i el granissat de llimona
ah
són 10 litres d'granissat de llimona
una ampolla
una ampolla
i un got de carajillo de vodka
perquè no sigui tan dolça
aquesta és la recepta original
que a mi em va arribar
de les primeres vegades
seria a parts iguals
xartets verd
a parts iguals xartets groc
i a parts iguals granissats
o sigui 3 components
a parts iguals
exacte
per això és doble d'alcohol
per una
més de vodka
més doble està repartit
està repartit
però jo em penso
que segons quins trobes
per segons quins llocs
no hi ha ben bé això
com a tot arreu
hi ha de tot
i cada un
nosaltres som fidels
amb allò
i tot té un preu
però mira Rafa
quan tu t'acabes un granissat a l'estiu
i queda molt de gel dins
el got
malament rei
sí
sí o no?
sí
no pot ser una cosa compactada
allí una cosa
no?
a vegades passa
però generalment
ha d'estar
amb la seva textura
perquè un granissat de llimona
no el podem fer a casa
però com es fa
sí
el podem fer a casa
sí home i tant
agafes les pells de la llimona
sí sí
explica
tu agafes llimones
també
el mateix
un litre
un litre d'aigua
podeu ficar
100 grams
de suc de llimona
que espremeu
les llimones
i també
greteu una mica
la pell de la llimona
i li poseu
i feu un túrmix
llavors
li podeu posar
entre 50
i 100 grams
de sucre
segons
el gust de cadascú
jo li poso molt poc
el problema és després
com això es congela
això has de posar
el congelador a la casa
i cada mitjoreta
donar-li
fer el tomet
o
deixar el que casi
es congeli
si tens un túrmix potent
llavors
trencar-lo
la gràcia està en la llimona
la llimona normal
ha de ser
verda
madurada
drogueta
que sigui gustosa
que sigui gustosa
que són
les de l'abril
maig
s'ha de congelar
perquè ara
comencen
no, torna a anar bé
torna a anar bé
però tot venen del sud
d'Espanya
però a casa nostra
ara estan verdes
estan verdes
ara
sí, sí, estan verdes
hi ha gent que té llimoners a casa
i fer
una granesa
amb les teves llimones
és total
això és ideal
jo al principi de la temporada
els hi compro
uns pagès
de
de Constantí
i tu quan entres a l'obrador
ja notes
l'olor de les llimones
que és impressionant
això
això s'està perdent
ja, ja
escolta
i aquest estiu canicular
els gelats
s'han anat canvolat o no
aquest estiu
perquè déu-n'hi-do
quina calorada
aquest estiu
sí, la parla de l'estiu
és que quan fa tanta calor
no li va bé a ningú
perquè ningú surt
tothom està o a la platja
o en un lloc amb aire acondicionat
o en un lloc tancat
no et ve ni d'algú
i els únics que van despistats
són els estrangers
que evidentment
aquest any
hem tingut uns quants
i aquests pobres
com no van despistats
aguanten
però el rest
estan dins del cau
o sigui que no va bé
per ningú
a part
hi ha la part d'alrere
com el teatre
màquines que s'espatllen
el personal que està
molt cansat
però això fa part
de cada ofici
Mira, ahir abans
perdó, abans d'ahir
crec que era
o quan va ser
que vam veure els americans
aquí a última hora
dilluns o dimarts
uns americans
d'Estats Units
de Washington D.C
quan et pregunten
als turistes
per les festes
què els recomanes
o què et demanen
què és el que volen veure
Comencem sempre pels castells
que és el que més
es coneix
després vas a la part gastronòmica
després vas a la part folclòrica
i nosaltres acabem pels concerts
quan són gent jove
que estan fent Erasmus
o gent que acaba d'arribar
i llavors la majoria
s'alamenten
de no saber què són festes
perquè millor venen per un dia
o venen dos dies
i es perden la resta
el que ho ha viscut mínimament
ja ho sabeu vosaltres
queden una cara de perplexes
entre emocionats
al·lucinats
què és això
i no entenen
això ens passa molt
que la gent de Tarragona
s'agafi vacances
per les festes de Santa Tecla
però gent d'arreus
de Constantí
o sigui d'aquí al costat
ja no d'estrangers
diu
ostres
és que a Tarragona
us agafeu vacances
per Santa Tecla
és que para tot
i aquí
quasi tot
tornem al xar 3
què més es pot fer amb xar 3
a part de la mamadeta
moltíssimes coses
amb xar 3
mira
l'altre dia
ara que fareu
les jornades del romesco
es farà
el congrés del romesco
em van explicar
que s'havia fet un romesco
i l'hi tiràvem en xar 3
o sigui que
el xar 3
es pot fer servir
per moltíssimes coses
és un licor d'herbes
i llavors
dona molt d'així
perquè és molt
molt perfumat
si el vols més dolç
te'n vas al groc
i si no
ja cap al verd
nosaltres en el gelat
utilitzem el verd
perquè li dona més distància
més contundència
el groc tira molt més a dolç
i cada vegada
ens tornen menys dolços
en quant a aliments
diguem
també ens tornen més dolços
en quant a relacions socials
però bé
això és un altre món
i un altre tema
això és un altre tema
que no
està perdent
el romanticisme
i redolçat
el xar 3
ho pot curar una mica això
una mica
esculpeu
consumiu a moderació
que sempre enviem el missatge
consumiu a moderació
especialment aquest licor
amb tanta gradació
perquè clar
el verd
amb una castanya
de 40 graus
30
sí
arriba
aquest és el problema
que comentava
de la polèmia
que hi ha hagut
amb l'augment de preus
nosaltres en el nostre cas
no augmentem mai els preus
van en relació
amb consciència
amb el producte que gasta
el problema és que
clar
qui va ser famós
el xar 3
doncs no va parar a compte
que és un licor
d'alta gradació
i que té el seu preu
i xar 3
a Tarragona
com que ven més
que el rest del món
doncs aprofita també
aquests dies
per donar-nos aquests preus
també és una manera
de no fomentar
tant el consum
tot i que després
la part B
és que la gent va
a les grans superfícies
o altres jocs
on els hi venen
i van amb la bossa
que a vegades
és pitjor
no?
Està per regular
sempre hi ha
excessos
i després veiem
que hi ha
llavors aquí van
els sucedanis
aquí van
el que ja no és
una mamadeta
sinó que és
veure per veure
i perdem una mica
el sentit de les coses
Quin acte no et perds mai
Rafa?
Quin acte no et perds mai
de festes?
A mi m'encanta
el saquici
els castells
m'encanten
i
és que intento anar
el que puc
però sobretot
de la part folcòrica
i després
el braç de Santa Tecla
que emociona
és increïble
és una cosa
que s'ha de viure
li he pogut viure
de sota els focs
i realment
és una cosa
que ja no només
com a Tarragoni
que a Tarragoni
potser us ho sentim més
però és un espectacle
que emociona molt
que treu a fo de pell
tots els sentiments
que tenim
de tots els tarragonins
i que ens fa sentir
orgullosos
de la nostra ciutat
que jo crec que cada vegada
ens la criem més
encara que sigui per festes
sempre dèiem
és que a Tarragonins
no ens criem
la ciutat que tenim
jo crec que poquet a poquet
tenim aquest sentiment
més arrelat
i ens ho criem menys
i amb actes com aquests
doncs uns se sent
molt tarragonins
i molt orgullosos
de ser la ciutat
Són 500 actes
per tant
gairebé
600-400 llarg
d'actes
per tant
cada cop n'hi ha més
però els
els que comencen avui
que avui tenim la baixadeta
demà la cerca
i la petita
i a partir d'aquí
cap a setmana intens
fins dimarts
i les caminant
també són molt xulos
sí, increïble
jo he tingut de gran
sort, fortuna
que el meu fill
el va agaixar
i com a lo qual
encara em sento més orgullós
però també és una altra
que a setmana he oblidat
que evidentment
són de les coses
més emotives
per nosaltres
i per la gent
que ve de fora
no?
sí
és molt xulo
és brutal
ha de ser molt xulo
que el teu fill
o filla
estigui al pilar
caminant
sí, sí
és una cosa
que no té preu
agraït
jo soc de la colla jove
i sempre estaré agraït
a la meva colla
que va escollir
també és veritat
que era un xaval
entremaliat
i amb 3 anys
ja s'enfila
per tot arreu
llavors van dir
vine cap aquí
no va ser difícil
tu tens algun per aquí
igual
sí, sí
com que ens va
a la marxa
doncs bueno
pateixes
però alhora
també
disfrutes
i gaudeixes molt
tornant als gelats
i a casa teva
Rafa Gelati
què trobarem
aquests dies
a part de
la mamadeta
o els gelats
de xarruès?
sobretot
la mamadeta
i el gelat
de xarruès
per suposat
i llavors
producte
ara
que és
de proximitat
i de recent collit
que és el figa
la figa
oh que bo
tenen unes figues
de la selva
del camp
i del costat
de la pobla
Mafomet
que ens les porta
al pagès
recent agafades
coll de la mà blanca
i verda
i realment
no perquè sigui jo
i vulgui fer promoció
és que realment
ha sortit espectacular
el gelat
i l'estem
promocionant
i venent molt
és que a més
la figa és d'aquells fruits
que no agrada a tothom
perquè té un punt viscoset
i tal
però que és super especial
i és molt de temporada
i que han gelat
exacte
i una altra cosa
que ens ha sorprès molt
i hem sigut arriscats
però també
ens agrada
és amb llet fresca
de cabra
fem un gelat
de llet fresca
de cabra
i la Maria
la meva companya
que va a buscar
romaní
per la muntanya
l'infusionem en romaní
i realment
l'has de donar a provar
perquè la gent
quan veu el de cabra
tira una mica enrere
no sé que siguis
un fanàtic
o siguis alternatiu
a la llet de vaca
i quan el dones a provar
està agradant moltíssim
o sigui
que et sents
molt orgullós
i satisfet
perquè són propostes
que a vegades
que no són agressives
ni són polèmiques
sinó que són vendibles
totes són comercials
i realment
ho compra molt la gent
perquè agrada molt
aquest me l'apunto
perquè a més
la llet de cabra
cada cop té més adeptes
per la gent
que no suporta
massa la lactosa
o la proteïna
totalment
i això agrada molt
a l'estiu
baixa una mica
la producció
amb la calor
les primeres
tu noten
són les cabres
i baixa molt
i ara ja han tornat a arrencar
i la veritat
és que surt molt
és la difesa
el punt aquest
dels jardins artesans
com el del Rafa Olivià
que és que
cuiden el producte base
i una cosa
que també
ens lligam
i ens retroalimenta
amb el tema
de la supervivència
a la muntanya
el camp
la reintroducció
dels ramats
per tal
d'evitar els incendis forestals
i clar
també és una manera
d'ajudar
aquells que volen
guanyar-se la vida
a la muntanya
amb un ramat
d'ovelles
de cabres
totalment
que pasturen
neteixen sota bosc
està fet un cristo
i esteu fent
esteu recirculant
totalment d'acord
de fet
nosaltres
sigui amb la llet de cabra
sigui amb la llet de vaca
que també és de Sant Fruitós del Baix
és d'una vaqueria
petiteta
ens trobem
que serà
el nostre futur
va molt condicionat
aquí
perquè
tots volem
però després hi ha
unes normatives
una legislació
unes inspeccions
que maten a tothom
i al final
un comença
a cansar-se
de no poder
fer les coses
bé
perquè no és que
i aquí ens té
una mica
condicionats
amb el tema
de l'Avellana
nosaltres
afortunadament
ja em vaig sentir satisfet
que n'hi ha hagut
poca producció
i en guany
han hagut
de comprar
inclús les cooperatives
de la sèrla del camp
van banyant a fora
nosaltres
el gastem
d'un petit productor
que ell encara sobreviu
tant de bo gent
com nosaltres
pugui ajudar
perquè entre altres coses
els petits productors
podem permetre'ns
el luxe
entre cometes
de pagar
més preu
per la matèria prima
perquè ve un gran
superfície
preta i escanya
i nosaltres
com que tenim
un cert marge
perquè al final
dintre
de la nostra
marge d'explotació
la matèria prima
no suposa
un gran
sinó al revés
t'has de sentir orgullós
de vendre allò
que és de la teva fase
això fa que
petits productors
comencin a treballar
amb gent com nosaltres
perquè veuen
que el seu marge
encara que consumim
menys
el seu marge
també
és més gran
i a més
hi ha
una relació
win to win
a tu
que això fa
que s'enriqueixi
tot plegat
com has dit tu
i això
amb un producte
tan específic
com són els gelats
imagineu-vos
si hi ha camí
per córrer
en el tema
de la consciència
alimentària
i de consum
exacte
en aquest cas
estan fent pastes
de festuc
estan fent pastes
de ballanes
per utilitzar
pastisseria
per utilitzar
ah
t'ho anava a dir
que està de moda
crec que està de moda
molt
els festucs
els festucs
estan
bueno
jo que tinc mig cor italià
l'altre és català
a Itàlia
fa 5 o 6 anys
que el festuc
està de moda
però és que
pots trobar
inclús dentífric
pasta de dents
de festucs
cremes hidratants
o cremes
de cos
és el nou aloe vera
és el nou aloe vera
s'utilitza per tot
inclús la mortadela
i a més està boníssima
la mortadela
té trossos de festuc
a l'interior
això sí
però el de la pasta
de dents
m'has matat
i la crema
la crema
pel cos
va molt bé
jo em faria un fart
de menjar festucs
sí
també
amb la pasta de festucs
que ja et dic
ara aquí a nivell nacional
també s'està començant
a introduir
i s'està
produint
nosaltres per fer
el gelat
dividen
meitat nacional
i meitat siciliana
perquè
aquests
els italians
són els reis
del mango
però és tremendo
això
quan es posa de moda
un aliment
com per exemple
els alvocats
perquè els atribueixen
les mil propietats
saludables
i tot es fa
d'alvocat
les produccions
es tornen boges
llavors és molt important
també saber
on comprar
ser sostenibles
ser sostenibles
ser sostenibles
és totalment
amb els mangoes
que sempre venen
de la Índia
i ja comencem
a veure mangoes
aquí
és bo o no és bo
ostras
els kiwis ja fa temps
que es produeixen
astúries
ara ja sí
i a Girona
també hi ha
explotacions
bastant grans
d'aquí
això jo ja
m'acosta
no tinc
el coneixement
suficient
com per dir
si és bo
si la terra
ho absorbeix
i no fa malbé
el resto
com va passar
amb l'eucaliptus
a Galícia
que s'ho està menjant
tot
si aquestes
no són depredadores
aquestes noves espècies
benvingudes siguen
a mi em fa por
a Prades
amb el lúpul
que se'ns faci
també una cosa
a l'úpol de Prades
que no passi el mateix
que si entudia alguna cosa
però espero que no sigui cert
i que
podem protegir-nos
mira si t'han de decidir
una maleta
mira si t'han de decidir
una maleta
i això que no l'hem presa
l'arribem a prendre
i ja cantem
però
arreglem el món
s'apareixen tecles
s'apareixen tecles
no l'has portat
ara em porto
i arriba en justet
que és l'últim dia
i llavors tirem
mira
perquè hi ha dames i vells
imagina't en mamaret
ara
amb dames i vells
ja estan per allà
mira que veig a mi
mira mira
hi ha la d'allò
és la
hi ha la
qui
sí
allò
com es diu
aquesta noia
aquesta noia
em sona
la que cosses vestits
la que cosses vestits
la que cosses
sí
que tinc la vora del pantaló
encara per fer
escolta que ens portaran mamaret
vinga va
bueno escolta
Rafa
un plaer
un plaer
que si has vingut
que si has creuat al carrer
perquè de fet
el rapaziada
està aquí a tocar
home no li treguis mèrit
pobre xic
no però està aquí a tocar
el boc al mediterrani
si no heu tocat
el boc al mediterrani
quan he tocat ferro
aneu a mà dreta
i veureu allà
tot això que ens ha explicat
moltíssimes gràcies
i gràcies a vosaltres
per la feina tan maca que feu
i que tots posem la ràdio aquests dies
el resto de l'any
jo com que soc seguidor
la vaig seguir
però aquests dies en especial
perquè estàs al cas
de tot el que passa
el que succeeix
i tota la gent de Tarragona
que poseu en valor
també aquests dies
que a vegades no saps res d'ella
i quan l'has entrevistat
ho dius
ostres
però que xulo això
no?
també tenim molt bon mèrit
això és el que han dit ara els oients
que xulo això
els gelats que els fan
d'aquesta manera
tan cuidada
tan artesanal
jo crec que sí
és el que intentem
marcar aquesta diferència
doncs proveu
el gelat de figa
i el de festucs
i el de cabra
ara porto i direu
ara us els porto
no si has de portar
o porto la maleta
teniu un avantatge
no jo no vull la maleta
no no
jo us faig un testet
el que vulgui
ara us farem un testet
vinga Rafa
un plaer
gràcies a nosaltres
igualment a vosaltres
i a tots els tarragonins i tarragonines
vinga
bona festa major
escolta us deixo que
que arriba
arriba de Macivells
que arriben de Macivells
que arriben de Macivells
arriben?
ja estan aquí?
ara els fem seure
va fem una petita pausa
perquè són gent
i els hem d'acomodar
Tarragona Ràdio és
la ràdio de les festes
Tarragona Ràdio
Aquest mes
el centre esportiu Royal Tarragon
estrena un salt de pel·lícula
acció
aventura
benestar
i tu
ets el protagonista
nous reptes
les millors condicions
per afrontar-los
i el millor suport professional
no volem fer-te espòiler
però
el desenllaç
serà èpic
descobreix la nova temporada
de Royal Tarraco
i fes un salt de pel·lícula
entra a
RoyalTarraco.es
i comença avui
Aquesta Santa Tecla
els valls parlats
tornen als barris
de Tarragona
pren nota
el Vall de Damés i Vells
estrena en guany
representació
diumenge 21
a les 12 del migdia
i a la 1
al centre cívic
de Sant Salvador
acompanya els valls parlats
als barris
de Tarragona
organitzen
el Forum Espai Cultural
de Bona Vista
i Òmnium Tarragonès
amb els diferents
valls parlats
i col·labora
l'Ajuntament de Tarragona
Arriba a Tarragona
el Nou Fest 2025
el Festival Europeu
de Creativitat i Tecnologia
el Nou Fest 2025
del Jardí Digital
et porta experiències immersives
realitat virtual i augmentada
música 8D
conferències i més
els dies 26 i 27 d'estembre
al Refugiu
al Port de Tarragona
Entrades a
elsardidigital.cat
Nou Fest 2025
el Jardí Digital
el futur es viu aquí i ara
Moll de Costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
i trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a porttarragona.cat
de Tarragona
Ràdio
Juga amb els noms
d'aixecar l'aire
s'enduï
tots els pals
sempre m'atrapa
l'altra muntana
només amb ella
em deixo anar
desaparec
com les volades
dins el mar
desapareixen
les barreres
del passat
no sé on em trobarà
la primavera
sempre
contra corrent
ningú m'espera
no sé on em trobarà
la primavera
se cansó
com a ver
no hi ha manera
de agatar magia
mira la enrere
tot
tu nava voltas
se canòria
dublida
ah ah
si toco terra
vine'm a veure
que no sé
quan podré tornar
ah ah
canten sirenes
per confondre
amb el camí
no les escoto
perquè sé
què he de seguir
no importa
en antena
la sonoritat
d'Edu Esteve
amb aquest tema
que es diu
la primavera
i que podreu escoltar
en directe
diumenge 21
també al Parc del Francolí
a ell li toca actuar
tipus un quart d'onze
de la nit
i és que és un concert
múltiple
que culminarà
començarà amb
Nyeco
pel mig hi haurà
altres cantants
o músics
l'Edu Esteve
entre ells
i culminarà
amb la cap de cartell
que és la su
diumenge 21
al Parc del Francolí
Edu Esteve
i encara més cites
que us proposem
mira també per diumenge
si voleu ser
els primers
primeríssims
en saber
com són els versots
de Dames i Vells
a migdia
doble representació
a les 12 i la 1
la primeríssima actuació
de Dames i Vells
però al Centre Cívic
de Sant Salvador
i jo crec Miquel
que aquí estem fent mèrits
perquè ens agafin
com a
com a escriptors
de versots
perquè mira
el Pep ha dit abans
que el Sotobosc
està fet un Cristo
això per entena
i jo he dit
que Líbia
no era una pelandrusca
jo crec que això
és un vocabulari
bastant de Dames i Vells
no creus
jo crec que sí
ja tardeu
a empillar-nos
de guionistes
Rafael Duarte
Montse Taulé
Javier Salcenc
bon dia
bon dia
com esteu?
bé no tan bé com tu
sois enganxant la Montse
sí
no la Montse
la portem sempre
no i tant
la porteu cosida
la portem cosida
cosida i ben planxada
perpetuament
perpetuament
a veure
no ho sé
per on comencem Miquel
arranca va
dispara
a veure
si no et digan res
si és que
ja ho saps
primer que tot
ai mira
el Rafa
que ens ha portat uns gelats
home bueno
bueno bueno
per favor
per favor
per favor
Rafa de què són?
digue'ns
els roses de figa
mamadeta
el formatge de cabra
amb romer
avellana de la terra
i festuc de la terra
uau
moltes culleretes
perquè t'esteu
mentre xerreu
que vagi bé
gràcies
gràcies
ens quedarà una entrevista
super bé
entre figa i mamadeta
me la cosa
ja ho fa pilla
pilla
compartim cullereta
amb cullera
cadascú no
compartim cullera
cadascú la seva cullera
i aneu compartint gelat
no?
vinga
quin vols tu
Javi
mamadeta
mamadeta
mamadeta és el verd
ara tots no a migdia
ja anem bé
i la Montse picarà de tots?
no
de la figa
la figa t'ha agradat
avellana
doncs pilla
avellana
sembla que és aquest
pilla
pilla
agafa el cap a tu
gràcies
ai comencem bé l'entrevista
sempre comenceu a Sant Salvador
la primera representació
és allò que Òmnium
convoca per portar els barris parlats
correcte
als barris
a Salvador no hi ha anat mai
mai
és el primer any
vam anar l'any passat a Bona Vista
i l'altre també
fa dos anys que anàvem a Bona Vista
però el primer any que Òmnium ens porta als barris
i agraïts també
perquè
a més allí tenim molta vinculació
tant el Rafalet que amb jo
vam viure un temps
sí
ja fa anys
a la zona de Sant Ramon
això vol dir que
alguns versos aniran dirigits
a qüestions molt pròpies del barri
ho heu pensat això?
bueno
no estan d'acord
no estan d'acord
és possible
és possible
o no
o no
no ho sabem
a veure
no serà la mateixa la versió de Sant Salvador
que la de...
és la mateixa
és la mateixa
és la mateixa
com a molt
afegirem alguna cosa
pots afegir alguna cosa
però és la mateixa
parlant d'afegir de novetats
que sempre traieu
o acostumeu a treure algun personatge
hi haurà personatge extra
en guany?
sí
l'important és
no, no
és ella
la que està rajant
i en altres a fora
ens ha dit
sobretot
ni la puteta
i ella va rajant
m'agrada que hagis vingut
Montse
farem de bosses
farem de bosses
sorpresa
però hi haurà algun personatge
sempre hi és
sempre hi és
sempre posem el nivell una miqueta
en el cos cada any
intentem sorprendre
vale
personatge de Tarragona
o personatge del món mundial?
personatge del món mundial
que pot ser de Tarragona
també
correcte
és així
Tarragona és el món
quan aneu als barris
sempre hi ha alguna referència
molt directa
en aquell lloc
on hi sou
o no?
l'any passat
vam fer referència
per exemple
a la presidenta
de l'associació
de veïns
de Bona Vista
i
bueno
que a vegades
contraprograma
tots els actes
que es fan en català
els barris
i aquest any
és possible
que es faci
algú de referència
al barri on anem
en aquest cas
Sant Salvador
que hi ha hagut polèmica
aquesta any
amb Sant Salvador
vull dir que
si
bueno
ja us ho refresquarem
això em porta a preguntar-vos
quina és l'última incorporació
d'actualitat
que heu fet
fa un dia
fa dos dies
fa una setmana
no cal que em digueu quina
l'últim que ha passat
l'últim que ha passat
que nosaltres
no l'havíem
no l'havíem tocat
era
la mort del Robert Refort
oh
tanta actualitat
és que
jo crec que això passa
l'altre dia
sentia un comentari
ciutadà
i em deien
això sortirà de més nivells
i una altra persona li deia
no no no pot ser
perquè ja fa massa
poc
és a dir
queda massa pocs dies
però si jo els dic
si poden canviar
fins la tarda abans
i tant i tant
i per poder pot sortir
tu pots dir
la Montse i el Javi
nosaltres hem estat al local
aquella mateixa tarda
del dia 22
o el dia 23
hi ha hagut una notícia
i hem fet un vers
i s'ha fet un vers
i llavors s'ha inclòs
molt bé
això és la dames i vells viva
i tant
la representació viva
i combativa
i combativa
a partir de Sant Salvador diumenge
després a veure si se veu de memòria
les representacions que teniu
va
sí
la primera que tenim
el dia 22
a la plaça de Masivells
després anem a la plaça
si no m'equivoco
de la pagesia
molt bé
Nanserens
molt bé
plaça del Rei
perfecto
jo vindré a la del dia 22
a la plaça de Masivells
com sempre
bueno ja veurem
i ho farem
no no jo vindré
vindré amb el micròfon
ella vindrà
perquè si no ve
si no ve
no ho podem escoltar tots
després ho matem per ràdio
feu-la bé
sisplau
feu-la bé
no sé si ho fem
per nosaltres és la millor
la gent s'espera allà 3 hores
i és jugar a casa
és un públic superagraït
i supercaturriu tot
i és molt d'agraït
perquè la primera vas amb més nervis
vulguis que no fas més befes
però tenir un públic tan entregat
és la millor amb diferència
sí que és veritat
que s'esperen
i és literal
3 hores abans
que jo quan arribo
que no arribo just
però arribo igual mitja hora abans
m'he d'obrir pas
entre la gent
allà amb l'altre
perdoneu
perdoneu
i a més a més s'ha de dir
que inclús el dia 23
hi ha una colla
una família
que fa molts molts molts anys
que mengen pizzas
allà
i si un d'ells
és el Virgili
és el Virgili
que s'assenten allà
i amb la dona
els crios
a la plaça
a la mateixa plaça
tenen el seu lloc
i nosaltres arribem
potser
a les 4
per començar
a maquillar
i tot i això
i ells
ja estan
fent hores
no no no
ja han dinat
ells ja han dinat
ells a primera hora
del migdia
ja comencen a agafar el lloc
i es queden allà
els hi recollim
les caixes de pizza
les poteixen les voretes
de les noves
sí sí sí
també també
això
bueno
diguem-nos alguna coseta més
va
tema molt de Tarragona
tema
internacional
algun tema
que segur
que no pot faltar
home internacional
està clar
que
el Trump
no se sent
no se sent
no se sent
hem perdut
hem perdut
alguns micròfons
o hem perdut
l'àudio
hem perdut
alguns micròfons
o hem perdut
l'àudio
alguna cosa passa
però no se sent
bé
ara
intentem
intentem
arreglarlo
deseguida
doncs
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
m'ho veure
escolta, aquest gelat que ens ha portat
el Rafa, deu propiciar
deu desformar la llengua
prou, prou, ja està
encara t'exertaràs encara
quines novetats més hi ha a nivell de vestuari
d'elements, a vegades
no cal que ens digueu el què, però si hi ha algun element
que surt, no ho sé
sí, però és que no podem
desvallar res, hi ha elements, ja ho veureu
hi ha objectes, fets
sí, sí, molta cura, vale molta il·lusió
ja vaig a vestuari nou
també, preparat
t'ha tocat cosir molt?
hem repassat coses, sí
això se'n diu fer de xinetes
sí, sempre conducidor
s'han engreixat molt
d'un any per l'altre, has hagut d'enxamplar vores
els hi ha sortit panxa
però hi ha cogit puntilles
de les camises de les senyores
que no sé com se descosen
però bueno, hi estàs repassant totes les puntilles
què són les puntilles?
sí que porten elles, les brosses
sí, doncs enganxades
no sé, els collerecs, suposo
tots s'enganxen i repassant
pum, pum, pum, pum
perquè això es veu
perquè el poder és jo
jo sé que ho veig
jo sé que ho veig
que en tinc prou, si veig jo
tu segurament que no ho veuràs
el que no saps és com arribar a descosir-se
això no ho sé
què fan durant l'any
o durant els valls anteriors
perquè allò s'acabi descosint
però cada any, eh?
ja, ja
cada any, no sé què fa
porteu mitges?
no, els vells
els vells, sí
els vells
sí, els mitjons d'executius
sí, les dames no
les dames no
alguna porta calces
alguna no
depèn
i al damunt les espardenyes catalanes
vull dir que és
angonieta sobre angonieta
sobretot si plou
que et roguen
mai plou
que es fa aquell fanguet tan xuli
si plou
si plou què passa?
ja canvi o no?
perquè
si plovés aniríem a
si plou
com cada any
a l'antiga audiència
val
és que donen previsió
una mica
una mala pata
sí
bueno, l'antiga
també són anècdotes al final
no us agrada tant
no, nosaltres som de carrer
clar, perquè tenim tota la gent
allà asseguda a les butaques
no?
es diu anem a veure la pel·lícula
i no és el mateix
no és el mateix
no, no els veig parlats
són per fer el carrer
les circumstàncies són les
que no són també
però vamos
que si pogués ser el carrer sempre
perquè si tens la llibertat
tens el públic a prop
sí
i no és el mateix
a no ser que montis un espectacle
com alguna vegada hem fet
sí
al teatre llavors sí
llavors sí
però si no
el caliu del públic no?
i al carrer
necessiteu micròfonos
també
que això és el tema de cada any
sí, sí
per cert
estiguem atents
estiguem atents
a les xarxes socials
sobretot
a l'Instagram de Dames Vells
ahí lo dejo
sí, sí
no, no puc dir res més
no menys pistatxos
menys pistatxos
però avui
tu
tu què t'ensenyes?
Pep Sonyer
ho té menjant gelat
molt bé
molt bé
tu què t'ensenyes
sí que t'alloro
sí que t'alloro
compartir
ell ja té el mòbil a la mà
amb les xarxes
sí
però encara no ho hem publicat
no, no, encara no ho hem publicat res
però Miquel té raó
es fa caure
ens fan faltar molts diners
per pagar
jo encara en tinc
algun d'aquells antics
que us vau vendre
per quatre duros
el Wallapop
aquests, aquests
aquests és el Wallapop
sí, realment
són molts diners
molts diners
que ho paguem encantats
està clar
perquè la gent
és una manera
que la gent també
ens senti bé
però són molts, molts calés
molts
i ho podeu recuperar
ben en samarretes
per exemple
que veig per aquí
que teniu alguna samarreta
en tenim poques ja
ara en queden poques ja
no?
és que cada cop
n'hi ha menys penjades
i més que les porta la gent
i agrada molt
les samarretes
sí, sí
molt bé
en guany
què podem esperar?
més punyents?
algú rebrà en especial?
sí
sí, sí
o sigui
hi ha algú
que rebrà bastant
ja no pregunto més
ja veieu que sou molt discreta
no pregunto més
però hi ha algú
que es prepari
que li xerrem les orelles
i us heu autocensurat
una miqueta
o no?
hi ha algun vers
sot que dieu
aquí ho fem
però veurem què passa
no
jo tinc una teoria particular
crec que
crec que com més gran et fas
menys filtros té
i aquest ball
clar
hi ha molta gent
que s'està fent més gran
tots ens estem fent més grans
i com més
i com més grans ens fem
menys filtro ja
i de fet
crec que hi ha una voluntat
com més àmplia
de
de criticar
i d'aprofundir
en el que passa realment
en aquesta ciutat
que és molt bonica
però té la cara bé
que tots coneixem
i que els que sabeu
més de periodisme
pots seguir
i hi ha una cara bé
d'aquesta ciutat
que és evident
i de proximitat
no us demana la gent
tarragonisme
i allò
vinga va
això traieu
no no
al contrari
això poseu
així exacte
no ho traieu
vull dir
sí sí
ja t'entenc què vols dir
traieu els versos
sí
al carrer
exacte
de fet
el vers que més riuen
és quan diuen
i genuïns de Tarragona
és això
el que més
i 10 mil gràcies
us dono
que perdoneu
si per cas
en res faltem
això
ho remarquem cada any
per què?
perquè anem d'entrada
ja estem donant
no?
demanem disculpes
per si algú es molesta
o s'ho fent
i a partir d'aquí
via llibre
enguany ho remarcarem encara més
ostres
sí
per si un cas
sí
però veieu que enguany
per si un cas
algú li pot xular molt les orelles
jo vaig dir la crida
tu ja saps per on van
tu ja saps per on van
digues
això m'ha dit una cosa
és que l'altre dia la crida
es va passar una miqueta
a la Montse
no
no
però es va passar una miqueta
a la Montse
l'altre dia
no no
no sé
perquè anàveu a disfraçar
i no sé si eres tu
o era ell
o tots dos
ell
segur
però escolta
amb la feinada
que us ha fet
durant quants anys
tota la vida
allà cosint
allà que jo un dia
entrevistant l'Oriol
i ella cosint allà
que se li ha quedat
als ulls de xina
i ella cosint allà
sola
jo no tinc la culpa
que aquest et agafava a la dreta
veus
veus
jo no tinc la culpa
a més a més era madame
a la Riojana
vull dir que això
no fa qualsevol
amb ell
amb ella
amb la puta
ui
total
no preocupis que ara
sempre l'anir protegit
amb això dels podcasts
no ho pots dir ara
ni ara ni a les 5 del matí
ja et quitarem
però sí que cal agrair
o sigui una vegada més
i no ho diem prou
a la feina que fa
la gent com la Montse
i gent com la Menu
gent com la Maria Salvador
com la Marta Escobar
com
no em voldria deixar ningú
però la Marta Reinald
la Inés
la Pepa
la Judit
la Gemma
la Gemma
molt bé
tot el cos de seguretat
realment
realment el que està clar
és una cosa
que
que nosaltres
no seríem res
o sigui
no nosaltres
perdó
el ball
no seria res
si al darrere
no hi ha la gent
que entre cometes
no es veu
que a més és la gràcia
que al davant esteu els homes
fent tots els papers
i darrere
hi ha tot de dones
sí, però ara han canviat els papers
sí, perquè Sogra i Nora
tot l'elenco són actrius
i darrere estem els homes
que ens costa
perquè nosaltres no tenim aquesta agilitat
és a dir
nosaltres no tenim aquesta capacitat
perquè és que elles ho fan
és que clar
tu quan arribes al local
et penses que ets
jo què sé
jo què sé
com la Penélope Cruz
ho tens tot
és que
tu ets més John Bon Jovi
però bueno
què li dius a això?
bueno, no
coses, coses interiors
Bon Jovi
coses internes
què no pot faltar abans al local?
el que no pot faltar al local?
almenys abans de la primera representació
dius
arribes i ho tens tot preparat
què no pot faltar?
que no hi ha d'haver
és imprescindible
no falta res per ell
sí, sí, però què és imprescindible?
tu perds de maquillatge
tota la roba posada perfecta
amb una mula
no només això
sinó les faixes pels micros
tot
els barrets
els barrets
els barrets
els barrets
que necessitem
cadascú té una lleixa
que posa el seu
dama 1, dama 2
vell 1, vell 3
és a dir, està tot preparadíssim
al mil·límetre
i és espectacular la feina
l'any que ve
en guany ens dona temps
però crec que proposaré
l'any que ve
fer un making of
de tota la preparació
que té
un ball
abans de sortir fora
perquè Tarragona
vegi
el que realment
la gent s'ocorre al darrere
però making of
inclòs amb assajos
perquè ja
és la feina que hi ha al darrere
que hem d'agrair
des d'aquí
a tot el cos de seguretat
a la Mons
a tothom
a tothom
compteu amb naltros
per fer-ne difusió
perquè això és superimportant
i tant
molt bé
jo vull dir una cosa
vinga
que sí
que naltros som
tot
homes al carrer
però
és que penso
que és l'essència
del ball
de dames i vells
de Tarragona
i tots els que estem
darrere
no importa
tots som un
estiguis allò
que estiguis
facis el que facis
dames i vells
som tots
no hi ha diferències
vull dir
que no es pensi
la gent que és
mira surten davant ells
no no
tots som un
dames i vells
i tots vivim
pel ball
perquè surti
rígid
de totes les coses
i jo estic tan orgullosa
d'estar amb aquest ball
no pot ser d'altra manera
per això ho he aguantat
tants anys
quants anys portem
de dames i vells
de l'any 81
correcte
de l'any 81
en 5 anys
fem 50 aniversari
ara
en guany estem
al 45è aniversari
val
val val val
al 50 imagineu-se
que serà
bomba
bomba
gros
gros
molt bé
bueno
doncs ja està
no res
de què feu vosaltres
sou vells
eh tots dos
no
tots dama
aquí la mania
sí
agafalet
tots dama
dama 1
dama 1
i tu
jo feia el vell 3
vell 3
sí sí
amb el pijo
de parella
costa una mica
de relacionar-vos
ja ho sabem
que vas a gravar-ho
però no
tu saps
sí
si el veus sense maquillatge
i els veus sense vestir
i sense
les perruques
i tot el que porten
la cara em sona
però
canvia
canvia
això és una de les coses
de guais
de dames i vells
que després tens un anonimat
total
total
total
jo crec que la gent
te mira en plan
de més sona a tu cara
potser la veu
us de l'altra veu
la veu
us de l'altra veu
hi ha vegades
que algú
jo què sé
hòstia
tu fas dames i vells
sí
per la veu
la barba
te la deixes després
no
te la feitaràs
sí
sóc com una rata escaldada
sí
tu agafes una rata
i és com una rata escaldada
se't queda la cara
allò que dius
no saps ni ni
o quina ràbia
no et deixes barba
en plan de ser
una dama més
no
guai
no no
sóc una dama fina
oi la dama 1
oi la dama 1
sóc una dama 1
és una dama fina
bueno és que cada dama i cada vell
té la seva particularitat
que nosaltres en pensem
no ho veiem des de fora
i clar
com que tot és a l'engròs
i tot som uns marroers
no no no
s'ha vascut el seu
les dames van totes
bueno no ho sé si
excepte una que va amb bigoti
excepte una que va amb bigoti
que no se'l treu mai
imagina't el que hi ha sota el bigoti
perquè no se'l treu
s'estimem molt el pijó
però sí que és cert que la dama 4
que és el Joan Manel
porta barba
i el dia de la dama i vell no em porta
i l'Òscar Balanyà
que és la dama 2
porta barba
allò de 3 dies
i també se l'adreu
això ho decidiu vosaltres
igual com el pijó decideix
que no s'ha fet
pica, rasca, no?
sí
els petons amb llengua són
ai, calla
aquí s'estan descobrint coses
que no...
va, doncs una cosa
que no us hem preguntat mai
ara al final de l'entrevista
es descobriran coses
quina particularitat
teniu cadascú
en el vostre personatge
perquè així farem
com a públic
una lectura més afinada
la dama 1
com diries que és
i el vell 4
a veure
els vells 4
són en teoria
la parella pobra
i és veritat
que al principi
eren com
cada 1
era d'un barri
no?
sí
i també abans
s'intentava afilarar
en que els acudits
d'aquell barri
coincideixin
amb això
però bàsicament
és això
la parella 4
és molt
és pobra
i la parella 1
doncs sembla que siguin
els més
els més rics
i no hi té a veure
però el llenguatge
que utilitza cadascuna
però molt que siguin
els més rics
no són més finets
no
aquí tothom
no perquè per exemple
aquí això
a la parella 4
dius que guanyes
i ets molt ric
perquè encara m'has de pagar
les 7 pessetes i mitja
del dia que us vaig casar
això li diu
el capellà
no?
el vell
sí que és veritat
llavors clar
clar
amb les frases aquestes
no?
s'identifiquen
una mica
les clàctiques
del personatge
de fet
algun any
si us hi fixeu
ells van vestits
com més en parxes
i coses d'aquestes
ah no m'hi he fixat mai
algun any
que hem fet més extra
anaven com més vestits
més de
com si fossin més pobres
molt bé
va haver un any
que va sortir
la coixa
de
la coixa banc
que era la coixa
de
la coixa
la caixa
de la coixa
de la coixa
de la coixa
d'estalvis
i pensions
de Catalunya
i feia referència
a això
llavors ells
anaven una mica
diferents
i les parelles
dos i tres
tenen particularitats
també?
bueno la tres
normalment sempre
és la que
li entra el desmai
haia existit
a mi
la parella tres
normalment sempre
és ella
però sí que és cert
que tot i
són les joves
no?
les dames
són les joves
no
joves joves no són
la parella tres
són els més joves
no
la parella dos
aquest any
sí
perquè tenim el vell tres
aquí i jove jove
ja no ho som
a tots tres
no ets quatre
no jo soc tres
però llavors
sí que és cert
que per exemple
les dames
són dames
són dames
i els vells
quasi tots
a mi em dono la sensació
que tots tenen quartos
i són d'aquells
rates
rances
les xiques
els joves volen
saps?
sí
són jaios
però que de més
mira la ponzelleta per mi
i nosaltres
i les dames
i les dames
van molt a sac
amb ells
vull dir
elles sí que són
jo crec que és el primer
feminisme
que va existir
a la història
amb dames i vells
les dames de dames i vells
vull dir
perquè no
les descarades
no perquè no els deixem xafar
per res
vull dir
nosaltres tenim un
no
un argot
que som
som dames
alliberades
bastant
i bastant trans
també
hi ha bastant
l'AVQ
plus
T
plus
aquest
dames i vells
sí
doncs mira
aquesta entrevista
no la viem fer mai
miquel
mira que hem parlat
i cada any
diem sempre
és el mateix
però d'això
no ho veiem parlant mai
veus si dona
és la inspiració
de la Montse
has de venir
cada any
has de venir
has de venir
perquè per fer tu
és Montse
ah i també
hi ha enguany
algun canvi de personatge
què vols dir
quina gràcia
no home
què vols dir
que no dir res més
què vols dir
que per exemple
tu que sempre feies de dama
doncs faries una altra cosa
sí
ah
ah
ah
amico
ben tirada
a veure
només pregunto
és d'aquí la cosa
no no només pregunto
ja ens està agafant
Montse
el canvi de personatge
és significatiu
vull dir
l'heu canviat
i és per alguna cosa
que és significatiu
no perquè
molt significatiu
és significatiu
ja està
és important
és important
és important
o sigui
es veurà
serà molt visible
a la primera
es fa per enviar un missatge
no
no té per què
bueno va
vale ja està
no té per què
Montse que porta pressa
no no no
perquè se m'endó la llengua
ja ho veieu
sí sí
ella
sempre passa el final
a l'últim moment
llavors ens diuen
alguna cosa interessantíssima
això passa
jo em quedo amb tots els impulsistes
amb el tema burbònica
molt bé
tenim molts impuls
i ara és anar casant
quan veiem el ball de dames i vells
això és allò que van dir
això és allò
exacte
això has de fer
tanquem-nos de conjunt
amb un toca peron
us sembla
i aixecarem l'entrevista
Montse Tauler
Rafalet Duarte
Javi Salcenc
moltes gràcies per venir
toca peron
pum
pum
pum
visca la taulera
colla
Tarragona Ràdio
és la ràdio de les festes
Tarragona Ràdio
l'Institut Català d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al Campo Xeselades
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte
en la indústria i la societat
descobreix-ne més a
www.icic.cat
vols fer créixer el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només 80 euros
més IVA
i si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
són 40.000
de Salou
al cel
els dies 19
20 i 21 de setembre
arriba a la festa
arriba a la festa
al cel Salou 2025
l'espectacle aèri
més gran d'Espanya
acrobàcies increïbles
avions de combat
helicòpters
drons
globus
i el sunset airshow
amb llums
i pirotècnia
que et faran vibrar
un esdeveniment
per a totes les edats
viu la màgia
de l'aviació
a Salou
és un missatge
de l'Ajuntament
de Salou
un rayito
de luz
que me ilumino
la cara
cuando vi
que eras tú
supe que aquí
me quedaba
un rayito
de luz
que me ilumino
la cara
un rayito
de luz
supe que aquí
me quedaba
desde que te vi
hablan de ti
todas las canciones
que tal si me quedo aquí
a ver pasar
las estaciones
todo
el tiempo
que paso contigo
me vuelve
mi tiempo perdido
le das sentido
a todo
lo que yo
había sentido
quiero
estar en el calor
y el frío
tu nombre
y tus apellidos
que sea tuyo
todo lo que
antes era mío
un rayito
de luz
que me ilumino
la cara
cuando vi
que eras tú
supe que aquí
me quedaba
un rayito
de luz
que me ilumino
la cara
un rayito
de luz
supe que aquí
me quedaba
quiero
dedicarte la vida
entera
que tus ojos
sean mi bandera
que si cae una
labrimita
soplaré
pa' que no vuelva
aquellos días
de tormenta
que la luna
esté siempre llena
que tú serás
el rayito
que alejó
mi pena
un rayito
de luz
que me iluminó
la cara
cuando vi
que eras tú
supe que aquí
me quedaba
un rayito
de luz
que me iluminó
la cara
un rayito
de luz
supe que aquí
me quedaba
tarragona ràdio
és la ràdio
de les festes
tan de bo
que m'esperis
escorial
amb una birra
freda a la mà
i amb ganes
de caminar
i tan de bo
que em recullis
aquest matí
i prometis
que tens
tot el dia
per mi
tan de bo
que tu fossis
com jo
i veiessis
la vida
més dolça
i menys podria
tan de bo
que jo fos
més com tu
i conegués
la vida
de prop
perquè portes anys
escrivint-li
cançons
pa-para-pa-para
pa-para-pa-para
pa-pa
pa-para-pa-para
canta
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
amb mi
canta
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
a mi
tan de bo
que ens haguéssim
trobat abans
i que no fos
tan complicat
que la vida
no ens donis
tantes voltes
tan de bo
algun dia
entenguis
que jo
el que sento
per tu
és de debò
que no és
cap joc
que no és
cap joc
pa-para-pa-para
pa-para-pa-para
pa-para-pa-pa
pa-para-pa-para
canta
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
amb mi
canta
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
amb mi
caminant
trobarem
un camí
fet a mida
caminant
sota els peus
no hi haurà
cap ferida
cantar
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
amb mi
cantar
que la vida
ho demana
la veritat
més igual
el destí
el que vull
és que caminis
amb mi
pa-para-pa-para
pa-para-pa-para
pa-para-pa-pa
pa-para-pa-para
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
Tres quarts d'una
i de seguida
seguim
i continuem
des del Teatre Tarragona
perquè hem de parlar
del Caixa Fòrum
i de fet avui hi ha hagut presentació
ara de seguida
en parlarem
estem rebent
els nostres
següents convidats
i continuarem
des d'aquí
des del Teatre Tarragona
ens queden encara
un parell de qüestions
per tractar
parlarem del Caixa Fòrum
i després farem tertúlia
amb músics
protagonistes
també autèntics
de la festa
Tres quarts d'una
de seguida
continuem
des del Teatre Tarragona
Tres quarts d'una
autocrítica
per nosaltres
el que hem fet mal
i
vam luchar
per el siguente partit
Com diu el davanter
del nàstic
Cedric
s'ha de fer autocrítica
i créixer
des de la derrota
per buscar la victòria
el proper cap de setmana
dissabte 20 de setembre
a les 9 de la nit
viurem el primer derbi
català de la categoria
en el partit
de la jornada 4
de Lliga
el grup segon
de primera federació
des del nou Sardenya
en el partit
entre el Club Esportiu Europa
i el Nàstic
i com sempre
des de fa 33 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
escoltes
participa el Joc de la Por
recomenda el partit
a les xarxes X
del sempre nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
33.0
temporada del sempre nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
espai patrocinat
per Obramat
l'Oto Express
bar restaurant
Petit Tarracó
i centre esportiu
Royal Tarracó
gol gol gol gol
aquesta Santa Tecla
els valls parlats
tornen als barris
de Tarragona
pren nota
el vall de Damés i Vells
estrena en guany
representació
diumenge 21
a les 12 del migdia
i a la una al centre cívic
de Sant Salvador
acompanya els valls parlats
als barris de Tarragona
organitzen el fòrum
Espai Cultural de Bona Vista
i Òmnium Tarragonès
amb els diferents valls parlats
i col·labora
l'Ajuntament de Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
Ràdio
Falta una miqueta menys d'un quart d'hora
per arribar ja al punt de la una del migdia
i seguim avançant amb el programa d'actes
relacionats o que tenen lloc aquests dies de Santa Tecla
crec que no està inclòs en el programa de festes
però és una festa en si mateix
el que és la
i una bona notícia
la inauguració d'una nova exposició
a Caixa Fòrum Tarragona
estem parlant de Colors del Món
avui mateix obre portes
i fins al 15 de febrer
és l'exposició que ens ocuperà
en aquests mesos
fins a ja
abans era fins a Nadal
ara ja allarguen
fins ben bé passant reis
però molt passant reis
Elisabet Linero
gestora d'activitats
de Caixa Fòrum Tarragona
bon dia
bon dia
heu presentat aquest matí
aquest matí hem presentat en roda de premsa
aquesta magnífica exposició
que exhibeix
doncs 56 instantànies
de reputats fotògrafs
del Nacional Geogràfic
tot un
un viatge
arreu del planeta
on podrem visitar
records de Papua
des de Papua a Nova Guinea
a Xile
a Etiòpia
a la República Democràtica del Congo
als Estats Units
a Itàlia també
etcètera
tot
donant molt de protagonisme
en el color
i en els paisatges
que caracteritzen aquests colors
amb tota la diversitat
que descobrirem
a la mostra
uau és que fotografies
del National Geogràfic
és que tots en tenim
alguna a la retina
o almenys aquests colors
tan vius
que ja de per si
capta els colors
però a vegades
està fins i tot
com a fet més obvi
el tema del tractament
de la imatge
i moltes fotografies
d'animals
jo no sé si això
té a veure
i té relació
amb què
el comissari de l'exposició
el Rubén Duró
sigui biòleg
Bé
és una mostra
que com bé
hem dit
durant
hem expressat
al matí
és una finestra
oberta
al món
una mostra
que uneix
cultura
i ciència
una mostra
amb diferents mirades
una mirada científica
però també
una mirada molt social
i molt antropològica
i és doncs
per això
que trobarem
evidentment
fotografies
de naturalesa
però també
moltes
que ens esparraran
de les diferents cultures
del color
i la simbologia
que representa
al llarg de la història
les diferents cultures
que es representen
el Rubén Duró
és assessor científic
i comissari
també d'aquesta mostra
Rubén
bon dia
hola
gràcies per venir
perquè des de la roda de premsa
us hem fet pujar
rap l'amunt
heu hagut de venir
perquè tenim tots els efectius
aquí
gràcies a vosaltres
i sempre és un plaer
poder explicar coses
bé
molt agraïda
aquesta exposició
molt visual
molt impactant
però molt difícil
fer la trilla
no?
bueno sí
són les 56 fotos
sí
podríem haver elegido
2000
claro
perquè el fondo
de National Geographic
com podem imaginar
és inmenso
el que passa
és que havia que elegir
per fer
precisament
aquesta exposició
en la que fuesa
el color
el que ens permitiese
hacer ese viaje
a través del mundo
i no solamente
a través del mundo
en cuanto a paisatge
o a animales
com deies
que por cierto
no és que haya
més fotografies
de animales
que de otras cosas
no el que passa
que clar
jo a mi
m'ha traicionat
el subconscient
perquè la imatge
la portada
és
és una estrella
de mar
i un perc
sí
però bueno
a partir d'aquí
una de las características
que me parece
interesantes
d'esta exposición
és que
es que
es que
se rompe
esa
separación
que siempre se hace
entre cultura
y ciencia
y
bueno
ciencia
y naturaleza
que se ha incorporado
en la ciencia
porque no existe
esa separación
realmente
todo es cultura
la ciencia
también es cultura
y en este caso
además
la selección de fotografías
se hizo pensando
en reflejar
esos otros muchos aspectos
que no son puramente
naturaleza
al uso
y que nos permiten
descubrir en el mundo
qué influencia
tiene el color
cómo se interpreta
el color
en cada parte del mundo
y cómo cada fotógrafo
interpreta el color
para expresar algo
porque cada fotografía
cuenta una historia
y me parece que eso es
de hecho
siempre digo
que esta exposición
no tiene una visita
tiene muchas visitas
porque cada vez
puedes hacerlo
desde un prisma
completamente distinto
¿son fotógrafos
coneguts?
¿hi ha més
d'una fotografía
de cada fotógraf
o les 56
representen 55?
en miradas
y personas
diferentes
no, hay fotografías
hay fotógrafos
que tienen varias
fotografías
en la exposición
hay otros fotógrafos
que solo tienen una
lo que sí hace
la exposición
también es un recorrido
a través del tiempo
de la fotografía
puesto que
pasamos de la fotografía
más antigua
que tenemos
en la exposición
que es del 64
¿y qué representa?
porque así
anem teniendo ejemplos
sí
pues la del 64
la fotografía del 1964
que ahora no me acuerdo
de qué fotógrafo es
es una pena
mi memoria
pero esa fotografía
representa unos monjes budistas
está en el ámbito
del color rojo
a la más nueva
que bueno
hay varias del mismo año
que son del 17
claro
esa del 2017
ese tránsito
desde el 64
hasta el 17
que es
más edad
de la que tengo yo
casi
nos ha permitido
hacer el paso
de la fotografía
como la conocíamos antes
que era la fotografía
analógica
a la fotografía digital
y podremos ver
que eso es una cosa
que me parece importante
que no es tanto
la cuestión técnica
o sea
el aparato
con el que haces la fotografía
lo que importa
en una fotografía
sino
qué
qué incorporas
en esa fotografía
cómo tratas la imagen
y eso se podría tratar igual
con una cámara analógica
que con una digital
solamente depende
de la calidad del fotógrafo
de la calidad de la mirada
pasa que sí
que es verdad
y no sé si eso se nota
que en las últimas
con los retoques
que se pueden hacer
post fotografía
decía yo
que los colores
igual
de alguna manera
los ensalfan
bueno
hay un retoque
o no
siempre
desde que apareció
la fotografía digital
antes era más complicado
porque al revelar
ya era otra cosa
pero desde que apareció
la fotografía digital
hay una serie
de normas éticas
en fotografía
que intentamos cumplir
todos los fotógrafos
bueno de hecho
las cumplimos
porque si no
muchas veces
cuando presentas concursos
cosas así
quedas al margen
quedas excluido
que es que solamente
te permiten
tocar un poco de contraste
y un poquito de color
pero muy poco
entonces
la fotografía buena
no necesita
prácticamente
ninguna edición
posterior
la fotografía buena
tiene un buen encuadre
no se recorta
tiene una buena luz
tiene una buena
medición de la luz
para la exposición
y eso ya te da
el color
entonces
aquí
estamos hablando
de maestros
de la fotografía
no soy yo
que voy a hacer fotografía
porque es una cosa
que la gente
a veces
no tiene claro
es muy diferente
ser fotógrafo
de National Geographic
que haber publicado
en National Geographic
yo he publicado
en National Geographic
pero yo no soy fotógrafo
de National Geographic
no estás en la
no eres residente
fotógrafo residente
National Geographic
me ha publicado
artículos
me ha pedido
fotografías
y artículos
reportajes
pero no soy parte
de National Geographic
para ser parte
de National Geographic
hay que ser otra cosa
hay que ser
mucho mejor fotógrafo
que yo
evidentemente
y poder entrar
en ese grupo
de elegidos
¿Qué ciudades del mundo?
¿Quins raconets
del mundo visitaremos?
¿Quins llocs?
porque de seguida
cuando uno piensa en color
ostras
me en vaig a la América
Latina
me en vaig a la Índia
pero es que yo
creo que a todos
els racons
fins i tot
podríamos trobar
la magia del color
pero claro
si has de hacer
una triada de 56
diguem-nos
alguns exemples
doncs
passejera
farem aquest recorregut
aquest viatge
com us deia
passant per l'Àfrica
per Indonècia
per l'Amèrica Latina
com bé dius
una mica
hi ha fotografies
de totes
crec que
de tots els continents
o gairebé tots
diria
i doncs
amb aquesta mirada
també
que tu
que tu comentaves
no Rubén
de donar
conèixer
cultures
que en el món occidental
doncs
no coneguem
per tal de fer
aquesta divulgació
i aquesta
obrir aquesta finestra
al món
per tots els públics
que ens venen a visitar
és important
perquè arribi el missatge
que voleu donar
com s'han distribuït
com s'han distribuït
les 56 fotos
quina narrativa
o quins àmbits
hi estan els llocs
de l'àmbit
del color
hi ha
els colors
del arcoiris
que són els que tots
reconeixem
més el blanc
el blanc
que és
la suma
de tots els colors
ademà és curiós
perquè està
la museografia
és molt bonita
perquè estan
tots els colors
empezant per el blanc
que és la suma
de tots
però estan sobre
el fondo negre
que és la ausència
total de color
el contrast
entre ver el color
i ver la ausència
total de color
me parece que
hace que la exposición
tenga estéticamente
sea muchísimo
más atractiva
entonces
bueno
los colores
sean
están pues
el amarillo
el rojo
el verde
el violeta
sí
que dintre de l'àmbit
del vermell
per exemple
podem trobar fotografies
des dels monjos
divinestadistes
que dèiem
fins a
en el mateix àmbit
un altre part del món
exactament
en què el color vermell
està molt bé
sí
i no solamente eso
sino
la elección
fue complicada
pero se intentó
reflejar
en el mismo ámbito
de color
no solamente
ya todos los aspectos
o casi todos los aspectos
que se podían
extraer
de la exposición
tanto aspectos culturales
como aspectos naturales
como aspectos técnicos
de fotografía
entonces claro
hay fotografías
que te permiten
ver mucho más
el aspecto cultural
otras que te permiten
ver mucho más
el aspecto técnico
por la composición
la distribución de masas
temas técnicos
de fotografía
y eso
hemos intentado
que en cada ámbito
se vean reflejados
esos diferentes aspectos
que lleva la fotografía
això es muy interesante
yo cuido muy
la caixa fórum
treure suc
de las diferentes maneras
de leer que tiene la misma exposición
això os permiten
fer visites guiades
correcta
per això
us animen
grazie a las demás
i aprofitar aquestes visites comentades que tenim previstes per públic adult,
això és cada dissabte a les 6 de la tarda i un dijous al mes,
on justament farem aquestes reflexions i ens plantejarem qüestions
que de ben segur potser abans no ens havien plantejat.
També tenim previstes visites per famílies, dirigides a famílies,
amb recursos molt facilitadors.
I aquesta visita té un títol molt engrescador,
perquè es titula Per què el cel no és sempre blau?
La Canella en algun moment ens ha formulat aquesta pregunta,
doncs us resoldrem en aquella visita.
Els educadors ens parlaran des d'un àmbit, d'un punt de vista científic,
sobre el color, la qualitat del color, les característiques físiques del color
i també de les funcions del color a la natura,
perquè els animals tenen un color un a un altre, això no és per atxar.
Tot té la seva raó de ser.
Moltes interpretacions amb aquestes visites guiades i activitats paral·leles, també, no?
Correcte.
Tenim un seminari de ciència que anirà a càrrec
de la doctora Célia Sánchez-Ramos, que porta per títol Per què veiem colors.
La doctora Célia Sánchez-Ramos ens explicarà des de les característiques físiques i químiques dels colors
fins a les anomalies de la visió o com al seu moment percebem els colors.
També, com deia, tindrem totes les visites comentades.
i per públic familiar, doncs, aquestes visites.
També tenim una jornada prevista familiar de tot un dia per a les famílies
on comptaran amb diferents activitats,
des d'una intervenció sonora a l'exposició per veure-la d'una manera diferent,
tallers, un espai de llocs i lectura,
i fins i tot també tindrem un cicle de cinema de la mà de l'autor Renitxallé
per poder crear aquesta vocació d'esprit crític des dels més menuts.
Ja farem, no?
Sí, sí, ja anirem tant a tantes coses.
A poc a poc.
Com cada any fem, com cada temporada,
anirem seguint la pronunciació de Caixa Fòrum i us ho explicarem,
però més que res és que és evident que el tema aquest del color
és que dona moltíssim de si i més a través,
perquè es podia tractar de diferents maneres,
però a través de les fotos de l'Ajornal Geogràfic encara més.
Feieu referència a que el fons és negre, vol dir les parets?
Sempre tunegeu i canvieu la distribució
i les parets, el color de parets de Caixa Fòrum,
jo em preguntava com és físicament l'exposició.
Negre.
Correcte, les parets són negres.
Per no interferir.
Sí, sí, sí.
I les imatges estan amb una reproducció prou gran?
Sí.
Quintamany?
Ara menys me n'ho has de dir.
Más o menos.
Hacelo con las manos.
Serà 80 por 60.
És gran, és com un dinar a 3 i més, fins i tot.
Més, més d'un dinar a 3.
Sí, són retroil·luminades,
con lo cual gana mucho la espectacularidad.
No, la verdad es que la museografía es magnífica.
Molt bé.
Us he de preguntar a cadascun,
el que pregunto sempre,
quina foto triaríeu?
Quina és la fotografia de la 56?
Bé, que creieu que és més emocionant,
més xula, més estranyota?
A veure, és molt difícil aquesta pregunta que ens fas,
perquè la veritat és que les fotografies totes
tenen alguna història, alguna mirada, alguna qüestió, no?
Jo em quedo, doncs, amb aquesta fotografia feta per la fotògrafa...
Linn.
Linn, ja sí.
Que és una fotografia molt tendra,
amb una sensibilitat especial,
ja que està feta per una fotògrafa,
i des de la perspectiva de gènere, doncs,
cal posar, bueno, sobre la taula,
i està a l'àmbit del color vermell,
i es mostra una nena amagada per la seva germana,
que, bueno, amagada, vull dir,
amb una túnica, està amagada,
i, doncs, aleshores, després de parlar amb la fotògrafa,
la seva germana li permet sortir de la seva túnica
perquè la pugui fer una foto,
i hi ha un detall que per mi és espectacular,
doncs, que en els ulls de la nena
que està fotografiant aquesta fotògrafa,
surt el reflecte de la fotògrafa,
perquè, doncs, la fotògrafa també va voler, doncs,
formar part d'aquesta fotografia.
Molt bé.
Per mi, i sent que és una fotògrafa,
doncs, em quedaria amb aquesta fotografia.
No sé, Rubén, tu com ho veus?
Bueno, a mi hi ha moltes.
És que és difícil, és molt difícil triar-la.
Hi ha moltíssimes.
La que comenta Eli me parece una fotografia magnífica.
A més, amb aquest esgo de gènere,
que també està reflejada en l'exposició.
La diferència entre com interpreten la fotografia
els homes i les dones,
sobretot el sujeto al que estan fotografiant.
Però per a mi hi ha un gran maestro fotògrafo de National Geographic,
que és Frans Lantin.
Jo, com fotògrafo de naturaleza,
m'he parece el gran maestro.
i hi ha una fotografia que està hecha en el desierto del Namib,
que és la perfecta definició
de la etimologia de fotografia,
que és pintar con luz.
Foto és luz,
i grafos és pintura, dibuix.
Bueno, pues, Lantin Frans
ha conseguido hacer un quadro
con una fotografia.
De tal manera que, si tú la miras desde lejos,
no crees que és una fotografia.
Parece un quadro pintado.
i si la miras desde cerca,
ves que és una fotografia,
ves tots els detalls exactos.
I això com es consigue?
Amb una bona càmera?
Amb un bon calibratge?
Amb una bona composició?
Amb triar el moment en què el sol
està en aquell punt que t'il·lumina?
Tot, no?
Primero, hay que tener una bona tècnica,
un buen conocimiento
de lo que és la fotografia,
de lo que és...
Haber visto muchos pintores,
irse a ver el Museu del Prado
i ver retratos de Velázquez,
per exemple,
és magnífico.
Verse a ver els grans paisajistes,
pintores,
és magnífico,
perquè ensenia molt de composició,
però, a part,
hi ha que fer lo que...
Un dels popers de la fotografia,
que era Enric Artía Bresson,
definió la fotografia
com a captar el instante decisivo.
I això és el que consiguió Lantín
en aquest moment.
Captó el instante decisivo.
No era un posado, eh?
No.
Aquí te he dit, aquí te he dit.
No.
Esa fotografia que és en un instante,
una instantània de ese instante,
però lleva un treball previo enorme
de saber en què moment
había que captar això.
i per a mi és una de les fotografies...
És època digital o anàlògica?
És anàlògica, encara més mérito.
Me parece un dels ejemplos
que habría que enseñar
en les escueles de fotografia.
¿Y què aparece en la foto?
Nada, és simplement
un paisatge en el desierto del Namib,
en el que aparecen unos esqueletos
de acacia muerta,
perquè les ha pasado una duna por encima,
que és una de les dunes més altes del món,
que mire de trescientos i pico metres de altura,
i la duna de color naranja,
amarillento naranja,
està de fondo,
el suelo és un suelo de salitre,
que és blanquecino grisáceo,
i les acacias són quasi negras.
Entonces, esa composición
es muy difícil explicarlo en palabras,
hay que verlo.
Interessantíssima, doncs,
aquesta mostra que s'inaugura avui
a Caixa Fórum Tarragona,
Colors del Món,
conformada per 56 fotografies
que surten de l'arxiu
de Nacional Geográfic
dels fotògrafs residents,
dels de la casa.
Avui ens ho ha vingut a explicar
l'Elisabet Linero,
gestora d'activitats
de Caixa Fórum Tarragona.
Gràcies, Eli.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I hem tingut la presència aquí,
llegir moltíssim a Rubén Naduro,
assessor científic i comissari,
d'aquesta mostra.
Gràcies, Rubén,
i felicitats a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Vinga, va,
que seguim endavant.
Re mínima pausa,
però molt mínima,
perquè ara passem de parlar
d'una exposició de fotos
a parlar amb sis o set músics
protagonistes,
també enguany,
de les festes de Santa Tecla.
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja,
parleix de la cultura,
del Lleure
i de l'esport
al port de Tarragona.
I trobaràs museus
a exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tas
de la gastronomia marinera
del Serratllu.
Més informació
a portarragona.cat.
Benvolgut multireformista,
a Obramat
no podem abaixar-te
els impostos
ni el preu
de la gasolina
de la teva furgoneta,
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus.
Per això,
a Obramat,
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
i va inclòs
on compren
els professionals.
Obramat.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
de l'ICIC,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat.
Carragona Radio
Camino pal carrer
Penso a un total
que no he acabat
de fer
però estén bé
Sí, sí, estem bé
Sempre preferiré
el meu jo d'abans
encara que fa temps
que no sé on està
però estem bé
Sí, sí, estem bé
Sento que res
està fet per mi
Sento que mai
Sento que mai
No he arribat a dir
Sento que res
està fet per mi
Sento que mai
No he arribat a dir
I és igual
I és igual
I és igual
I és igual
I és igual
I és igual
I és igual
Que la festa penso constantment
Valde la pena tot el que estic fent
No ho sé
No ho sé
No puc prometre que no marxarí
Puc parlar-te de com estarí
No ho sé
No ho sé
Sento que res està fet per mi
Sento que mai ho he arribat a dir
Sento que res està fet per mi
Sento que mai ho he arribat a dir
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes he won
Yes, you are.
Deu venir a veure i no estarem pas sols
i és que compartirem aquesta darrera mitja hora
amb una representació dels músics
que aquests dies participen a les festes.
No amb tots, evidentment, que són un munt de grups
però hem agafat com a excusa
el fet d'aquelles formacions
que d'una manera o altra estan d'aniversari.
I per conduir una tertúlia de músics
hem comptat amb dues companyes
que són elles mateixes músiques.
L'Abril Rius, Abril, bon dia.
Bon dia.
I de Marina Perendon. Marina, bon dia.
Molt bon dia.
Teniu els instruments afilats vosaltres ja?
Home, n'altres fa dies.
Sí?
Sí, no hem parat, podem dir.
Ja heu començat a tocar, no, pels postos?
Sí, sí, sí, sí.
Vam tenir el primer diumenge, tot, fa dies.
Jo començo avui.
Val.
Avui ja nerviosa.
Doncs, traieu-vos els nervis,
parleu amb companys músics,
feu arribar a tothom la importància de la música
en aquestes festes de Santa Tegla,
especialment en Guany,
que celebrem aniversari Rodó de l'Ampareto Roca
i jo me'n vaig a fer un cafè, eh?
Us deixo.
Fins ara.
Doncs estem molt acompanyades
amb bastants músics i representacions,
sobretot de xarangues,
de la xaranga Toma Nota, Marc Aulés.
Bon dia.
Bon dia.
I l'Òscar Galán i el Martí Vallvardú
de la xaranga Quirigalls,
que en Guany celebren 10 anys.
Bon dia.
Bon dia.
I també acompanyats pel Francesc Sanz,
de la Bufalodra,
que en Guany 30 anys ja de música.
Bon dia, Francesc.
Bon dia.
Sí, sí, 30.
Tots cadascú més o menys teniu els vostres actes propis
per lluir-vos a les festes.
Comencem amb Toma Nota fa dos anys.
Sí, pocs anys.
Pocs anys.
Que esteu formats.
Comenceu participant a la festa per tothom,
a Tecla.no.
Sí, comencem el dia 13,
aquest dissabte ja vam tocar a la festa per tothom,
vam ser dues hores i mitja.
Vam començar des de la Rambla i vam acabar el port.
I després vam anar el diumenge,
el dia 14,
vam anar a Tecla Ponent,
que vam fer una cerca vila.
I aquests són els actes que de moment hem fet.
I després, avui tenim la baixadeta.
El dia 21, diumenge,
a les 6 i mitja tenim barraques
que anem fins a la plaça del Rei,
des del cafè Copaipuro.
fins a les barraques,
a les palmeres.
I després fem l'arrencada
i després anem a tocar un correr bars.
Home, són molts actes.
És la primera vegada que participou a Santa Tecla
o l'any passat ja us vau estrenar?
L'any passat crec que vam tocar algun vermut i així,
però un acte tan bo com la baixadeta
no l'hem fet mai.
Primera vegada.
I després tenim els grigalls
que en guany s'eneven als 10 anys.
Sí, 10 anys.
Ja sou més veteranos de Santa Tecla?
Sí, bastant.
Ja portem uns quants anys.
Quins actes teniu en guany com a principals?
Bé, aquest any estem bastant tranquils,
només toquem a la baixadeta,
que és aquesta tarda,
i ja està, amb la xeranga no fem res més.
Amb quin element?
Anem amb la molassa, no, avui?
Sí, amb la molassa.
Amb la molassa de petita.
Marc, valtros?
Nosaltres anem amb els gegants moros, petits.
Molt bé.
I ja porteu calatge també de diferents actes.
Sí, bueno, en guany de Santa Tecla
ja dic que és l'únic que fem aquest any.
Això, la baixadeta.
Digues, digues.
Després també vam fer un petit acte
amenitzant una sortida amb els nanos
per nens petits,
que els feien en cartró,
i els vam, bueno,
i animant tota la gent a la Rambla, també.
Però, a part d'això,
aquest any estem més curts,
no n'hi ha tants.
Més tranquil·lets,
podreu disfrutar més de la festa des de fora.
Sí, que també està bé.
Sí, que també està bé.
perquè a vegades els músics
anem una miqueta amunt i avall
en totes les actuacions
i en tots els actes que hi ha,
i ens perdem altres coses
que ens farien gràcia també veure.
Francesc Sanz, de la Bufalaudra,
30 anys.
Doncs 30 anys, sí.
Ja són uns quants anys, això?
Vau començar tu i l'Airis Gallete,
i ara ja tenim més incorporacions.
Exacte, sí, sí.
De fet, celebrem els primers 30 anys
de tocar Junts el Sac i el Flaviol,
i a partir d'aquí, doncs bé,
s'ha anat creixent exponencialment,
hem fet multitud de coses
i amb més formacions i tot això,
però diguéssim, fa 30 anys
de l'embrió de Bufalaudra
i doncs mira, celebrem tant com podem,
que sempre va bé fer festes.
L'acte de celebració el fareu el divendres,
no demà, a les 11 de la nit,
si no m'equivoco?
Sí, és un concert que portem en gira
dels 30 anys
i que a partir d'aquest embrió
del Sac i el Flaviol,
agrupa tota una secció de metalls
així en plan Balcan
i festiva
i percussió i tot això,
doncs, i això,
ganes de fer festa.
Quins temes podrem escoltar?
Doncs mira, de fet,
no hi ha temes coneguts,
perquè tots temes coneguts vull dir,
no són temes que surten per la ràdio,
però hem agafat cançons
que sí, a nosaltres ens han marcat una mica
aquests 30 anys
o ritmes propis, aborígens i tot això
i els hem rebregat una mica,
els hem passat una mica pel filtre
i això,
hem encarregat tots els arrenjaments
a un macromàster
que és l'Àlex Cassanyes
i això, diguéssim,
ritmes balcànics,
marxes mores,
jo què sé,
pas dobles,
etcètera,
etcètera,
làtim,
hi ha una mica de tot.
Una mica barratge de tot.
Quants músics pugeu a l'escenari?
Doncs mira, som sis,
el Sac i el Flaviol,
dues trompetes,
trombó,
la tuba
i un set de percú.
Home, Déu n'hi do.
Sí, sí.
M'atxirrien només,
no m'atxirrien,
però el que ens podria sorprendre una mica
són les trompetes,
no?,
dintre de la...
No, vull dir,
és perquè, diguéssim,
és una secció de metall superpotent,
a més a més les trompetes,
tenim dos màsters,
el Marc Anglès i el Juan Benaito.
Llavors,
assegurat,
éxit assegurat.
I, bueno,
això és éxit assegurat,
clar,
sí, sí,
tenim mig Tarragona a l'escenari,
eh?
Està bé,
ja vindrem.
Sí, sí.
Marina,
hola.
Què passa, hola?
Valtros ja portem molts dies tocant,
no pareu mai,
com a cap de gralles de xiquets de Tarragona.
Sí, a veure,
a veure,
jo tampoc seria,
m'aconsideria i diria música
com aquesta gent,
la veritat,
però sí,
nosaltres portem molts dies tocant,
vam començar
amb el primer diumenge de festes,
pràcticament,
nosaltres el que ens passa
és que normalment
encabalguem Sant Magí
ja directament
amb Santa Tecla.
En Sant Magí
fem molts actes,
fem el vermut
dels portants del carro,
fem la baixada de l'aigua,
fem les diades castelleres
i a Santa Tecla
ens passa una miqueta el mateix.
Fem el primer diumenge
i després ja
ve la Santa Tecla petita,
l'arrencada de gegants,
Santa Tecla normal
i ja
ens plantem a la marxa
i són molts dies,
uns dies bastant
intensos
que
es viu
24-7
amb el grup,
per dir-ho d'alguna manera.
Què diries que t'agrada més?
Tocar diades castelleres com a tal?
Fer toc de castell
i entrar de praça?
O hi ha més,
quan teniu més temps
i podeu illuir-vos
amb baix de gralles,
amb concerts vermuts?
Depèn.
Depèn de què?
Depèn.
A veure,
tocar diades castelleres,
si fas diades castelleres,
grans diades,
doncs és molt agraït,
si fas diades més petites,
doncs
és més difícil.
Sí que és veritat
que quan fas,
per exemple,
valls de gralles
o similars,
són més hores
de preparació
i és un repertori
molt més elaborat
i més presa consciència
i és més agraït
d'alguna manera
perquè al final
nosaltres
al llarg de la temporada
que comença
a finals de març
fins al novembre
toquem el toc
de castell
i l'entrada de la plaça
com tu dius
i això
somiem amb ells
pràcticament
i en canvi
és diferent
fer cercaviles,
tocar
ball de gralles
que l'altre
però sí,
depèn del moment,
depèn del moment.
Enguany
has dit que no et consideraves
música
com els altres
que tenim
ens acompanyen a la taula
però
Enguany
per exemple
ha tingut moltes
incorporacions noves
també
és una pregunta
per les xarangues
sempre
tots sou músics formats
o ve gent
que potser no té
una formació
d'escola
més tradicional
i apren una miqueta
o hi ha xoporejava
una mica l'instrument
i amb la xaranga
o amb les formacions
de músics castellers
aprenen més
i tenen l'oportunitat
de sortir?
En el nostre cas
les dues vessants
tenim gent
per exemple
que tenim moltes
incorporacions noves
tenim gent
que ja tocava
l'escola de música
o que tocava
en altres indrets
i que ha volgut
començar
a fer castells
que això sempre va molt bé
perquè
et dona
ben anar
amb l'instrument
apres
per dir-ho d'alguna manera
i després tenim gent
que comença
des de zero
i que no sabia
pràcticament
diferenciar
una nota
d'una altra
i això és un aprenentatge
molt més lent
i és un aprenentatge
diferent
que una escola de música
perquè al final
el que fem nosaltres
és preparar la gent
perquè pugui tocar castells
en una escola de música
l'aprenentatge
és molt més ampli
Les xerangues?
Sí, bueno
en el nostre cas
la xeranga grega
la majoria
som del conservatori
llavors clar
som una colla d'amics
que ja ens hem conegut
ahir al conservatori
llavors ja
normalment
no tenim gent
que no tingui estudis
però n'hi ha moltes xerangues
que evidentment
l'únic de la xeranga
és que pots tocar
sense tindre estudis
i pots haver après
a tocar el teu instrument
de forma autodidacta
Sí, al final
és un lloc
on no toques
tot el que es pot considerar
més o menys avorrit
i on dona
molta més il·lusió
de tocar
no és el mateix
tocar l'amparito
amb la xeranga
que tocava l'amparito
al conservatori
i això motiva
molt més a la gent
Marc, vosaltres més o menys igual
Nosaltres mira
com que vam començar
fa dos anys
hi havia gent
sobretot els percussionistes
sigui veritat
que no tenien una formació
i tots els que toquem ben
i això
sí que hem estat
bé
som la meitat
del conservatori
i d'altres
d'escoles de música
de Tarragona
i de Constantí
i una mica
hem anat
amb la xeranga
hem anat formant
i hem anat aprenent
coses noves
i coses així
cadascú amb el seu instrument
també té com
aquells objectius
durant la festa
no francesc
suposo que
sac de xemex
sobretot els veiem
amb els nanos
o per Sant Magí
o per Santatecla
bueno
de fet hi ha
molt de sac
jo fa
no sé
vint i pico anys
que faig valencians
hi ha el sac
als pastorets
hi ha el sac
als nanos nous
que hauria de ser
els nanos vells
com mi el fo
però és amb els nanos nous
vull dir
és un instrument
sí
vull dir
fàcil
de veure
clar
és un instrument
que vegis molta gent
tocant-lo
però es fa sentir
això sí que ho tenim
i el reiol reconeix
exacte
i de fet
d'uns anys cap aquí
el coneixement
dels instruments
de les músiques
i tot això
vull dir
ha anat molt en augment
s'ha fet molta pedagogia musical
i està bé
perquè
vull dir
la gent sap
sap una mica
què va a veure
i què va a sentir
i què pot sentir
i una mica
tornant a la festa
tots tenim com a músics
jo m'incloc
el nostre moment preferit
o el nostre moment preferit
o algun acte que diguis
ai aquí encara no hi he tocat
en guany per exemple
recopilarem
o sigui
estarem molts músics
tocant a la vegada
l'emparito roca
celebrant l'aniversari
Francesc
com serà això?
home
jo crec que això
serà espectacular
val?
reunir tots els músics
que surten al seguici
no?
això que és una
iniciativa
de la
boom
i que el Jordi Massip
s'ha currat aquí
uns arrenjaments
per tots els instruments
i tot això
bueno
jo crec que ja ho esperem
no?
aquest
aquest emparito
multitudinari
sí
serà espectacular
vull dir
és un bon homenatge
aquest tema
tan tarragoní
a vegades
des del meu punt de vista
personal
ja
excessiu
no?
però
vull dir
està bé
vull dir
és un bon
un bon reconeixement
i tant
sonarà bé?
tu creus?
home
jo espero que sí
no?
tothom
tothom
que hi haurà a tocar
en té moltes ganes
i en general
totes les formacions
que surten al seguici
tenen molta solvència
musical
llavors per tant
sí que és veritat
que és una cosa
s'ha de preparar una mica
i tot això
però hi ha
aquest punt
de
l'emoció
i la vitalitat
de fer-ho en aquest moment
o sigui que per tant
vaja
jo crec que
éxit assegurant
no?
Paltos
la xaranga
toma note
la xaranga
en guirigalls
quin és
un dels objectius
que us marqueu
que encara no heu aconseguit
tocant algun acte
de Santa Tegla
que
que encara no heu aconseguit
jo personalment diria
potser
la baixa de l'àliga
no?
que seria potser
el que més il·lusions fa
sí que encara
bueno no hi hem pogut anar
per la raó que sigui
però
sempre és un lloc
on hi ha molta gent
on tothom
no sé
li agrada un munt
tot allò de les xarangues
i doncs
ens ho passaríem molt bé
tocant
Marc Valtros
jo també
jo també la baixada
aquest any fem la baixadeta
però jo crec que
la baixada
seria un
un propòsit
per la xaranga
toma nota
jo crec
és una mica
jo diria
també estressant
l'any passat
una
una
un punt important
és que
donen pluja
fer aquests dies
un altre cop
com porteu el tema
tocar amb pluja
els instruments
que es mullen
l'any passat va haver una miqueta
de rebombori
perquè
hi ha alguns instruments
els metalls per exemple
que si es mullen
no tenen
tanta
no se fan malbé
com podrien ser
els instruments de fusta
què en pensem
bueno
jo
personalment puc dir
que he viscut
santes tecles
de tot tipus
seques
mullades
he tocat
sota
plàstics
amb els portadors
balladors
portant plàstics
tinc una capelina
que hi puc tocar
a dintre
i que generalment
això entra una mica
en controvèrsia
amb les ganes
que tenim tots
de fer festa
no?
aquest punt inevitable
que
tots volem tocar
tots volem sortir
tots volem fer coses
i que portem tot l'any
esperant Santa Tegla
i vaja que plogui
no?
també hi ha aquell punt
bé si plou molt
plou molt no?
però si plou poc
no?
la gent que balla
els festeix
i tot això
volen sortir
els músics dius
ostres
els instruments estan en perill
alguns més que d'altres
i tot això
i sempre hi ha aquest
gran problema
del que hem de fer
que hem de fer
però també és veritat
que
des de l'àrea cultura
hi ha una coordinació
molt organitzada
de les festes
i que s'han de prendre
decisions a vegades
i que les decisions
no ens agraden a tots
segons quines
i tot això
però és que
és inevitable
vull dir que
mai es pot fer
mai plou
a gust de tothom
Marina
més o menys
concordes?
sí
sí
concordo
bastant
els instruments
al final
els músics
gasten molts diners
amb els seus instruments
són coses que
no valen dos euros
o un euro
i és normal
que si plou molt
i s'ha de tocar
posin pegues
jo ho entenc perfectament
jo seria la primera
que em costaria
jo a la butxaca
us he de dir
que sempre porto
una bossa de brossa
per si de casa
en un moment
s'ha de posar
el flauilló
i el tamborí dintre
perquè
és això
a part dels diners
que valen
el sentiment
que tu li tens
cap a l'instrument
que no vols que es passi
malbé
doncs jo crec que
més o menys
hem fet una mica
de revisió
i de panorama musical
prou encertat
tenim molts actes
sempre
sempre
sempre
s'han detectat
acompanyada
de música
ens veiem
pels carrers
Francesc Sants
que vagi molt bé
l'aniversari
i moltes felicitats
pels 30 anys
de Bufalodra
gràcies i pollius
i esperem a tots
els que tingueu
una mica de ganes
de festa i de xou
Marc
ai Marc
des de la xaranga
tomanota
que vagi molt bé
gràcies
ens veiem aquesta tarda
i Òscar Galaní
i Martí Vallvardú
de la xaranga
Guirigalls
que estiguem
10 anys més encara
sí
tant de bo
tant de bo
i també ens veiem
aquesta tarda
és veritat
Marina
ens veiem aquesta tarda
no ho sé
jo tinc un programa
en aquesta ràdio
és veritat
estàs ocupada
doncs moltíssimes gràcies
nois
igualment
adéu
gràcies també
a l'Abril Rius
gràcies també a l'Abril Rius
que ens ha coordinat
tota aquesta
aquesta tertura
i de músics
amb què hem volgut acabar
el programa
i la ràdio de les festes
aquesta ràdio de les festes
maratònica
que estem fent
des de divendres
cada matí
un munt d'hores
des de les 10
fins a quarts de dues
i en directe
des del Teatre Tarragona
avui és el nostre
últim dia
aquí
perquè demà
hi ha plenari municipal
l'oferirem en directe
i dilluns
ja us saludarem
però no des d'aquí
sinó des del Pla de la Seu
perquè ja estarem pendents
com cada any
de fer en directe
l'entrada de músics
i això serà a les 12
però a les 10
us direm bon dia
i també tindrem
alguna entrevista
de les festes
Pep parlant de festes
m'acompanyes
a l'estand de festes?
sí?
vinga
som-hi
som-hi
anem dient
mentrestant
qui fa possible
qui està fent possible
a la ràdio de les festes
doncs el Pol Romero
que el tenim aquí
ajudant-nos a tirar a cable
el Miquel González
el Joan Andreu Pérez
a la producció
també els Estudis Centrals
Silvia García
Toni García
i en fi
tot l'equip
de Tarragona Ràdio
al pleno
i us estan parlant
Pep Sunyer
i Núria Cartanyà
saludes tu?
és que estan
mira
ara tenim
les 3
les 3 noies
de l'estand
que estan
allò doncs
a tope ara
però mira
la Marta
la segrestem
molt més Marta
perquè volem dir adeu
en nom de la ràdio
a totes les companyes
que us han tartat molt bé
i escoltem
que hem estat un any
aquí més
molt a gust
sí
moltes gràcies a vosaltres
per donar-nos una mica
de veu i poder informar tothom
parlant d'informar
informes de què queda
què no queda
i què arriba aquesta tarda
doncs mira
aquesta tarda
tindrem a tindre
d'adult
totes les talles
i d'anem petit
també seguim
totes les talles
de samarretes
i bueno
seguim tenint gots
mocadors
també tenim
els imants
les xapes
els gots
els portagots
les polseres
i
estarem oberts
fins al 24
i obrim
de 10 a 2
i de 5 a 9
Marta
gràcies
i també les companyes
recordem els noms
mira
som
la Mònica
la Eva
la Clàudia
i jo
doncs bona festa
massa per a vosaltres
també
igualment
gràcies
Núria
que ho deixem aquí
però escolta'm
que avui hi ha baixadeta
demà cercavileta
i a partir d'aquí
no para
i tot ho farem en directet
en directet
tot i també el cap de setmana intensa
abril que vagi bé
igualment
companys
companyes
doncs vinga
comíem la ràdio
les festes també
avui amb tota la gent
que ha fet possible
aquest programa
i escolta'm Núria
bona festa major
igualment
ens veiem pel carrer
ens veurem pels carrers
vinga
adeu-siau
adeu
mama de traigasets
comple'm el barrilet
i santa tecla
no demanaré
més
tots ben apretaus
a la catedral
demanem de ti
que no s'acabi mal
sembla mentida
que demà hi hagi classe
s'entén tota la nit
abans que s'hi acabi
tots anem baixant
l'altre cap final
no es donarà rabatí
aquesta oportunitat
serà difícil
oblidar que esta festa
s'entén tota la nit
i s'cantar ta tecla