La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal? Benvinguts. Obrim el setembre a la setmana. Avui dia 10, 10 de novembre del 2025 i caminant cap als 40, que celebrem l'any que ve, el 40 aniversari d'aquesta emissora pública de Tarragona Ràdio. Seguim caminant un dia més i una setmana més. I amb aquesta ja setmana del mes de novembre, situats a tres setmanes vistas, la declaració Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, el dia 30, que és l'efemèrida, l'aniversari, i anirem caminant. Encara queden alguns actes per celebrar i us ho anirem explicant al llarg d'aquests propers dies, tenint un cap de setmana també de celebració
d'actes que s'han fet al voltant de Tarragona 25, i n'aniran parlant. D'això hi ha altres coses, mireu, d'aquí en el segon que parlarem és el primer partit del Nàstic, amb nou inquiri a la banqueta, Cristóbal Perralo, que no ha servit per guanyar, però per si hi ha una bona imatge del Nàstic, però derrota davant, doncs, això, de...
del partit d'aquest cap de setmana, 3 a 2. De seguida en parlarem en temps de tertúlia esportiva, serà cap a dos quarts. Saluteu-me de l'equip que fa possible el programa. Avui en Lluís Comas a les vies de so, Mauri Fernández, de Realitació i Visual, Joan Andreu Pérez a la producció, Miguel González, bon dia. Bon dia. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola. Saluteu-me d'Abril, Abriu Rius, i escolteu-me de quina zona, parlant d'un sector...
que si voler fer una escapada aquests dies podeu anar a algun càmping de per aquí al territori i fer una escapadeta de cap de setmana. Sí, perquè això que els càmpings tanquen a l'hivern ja ha passat de moda. Els càmpings ja n'hi tenim tot l'any. S'han desestacionalitzat totalment i en parlarem amb el president de l'Associació de Càmpings de la Costa d'Orada i Terres de l'Ebre, el Joan Estrada.
per parlar sobre els reptes que passen per la sostenibilitat, la innovació, la competitivitat i altres reptes de futur. Muntar la canadenca ja no cal. La pots muntar si t'agafes una parcel·la. També està bé.
Però ja hi ha altres tendes. Sí. I bucalous i moltes coses. En parlem amb ella, amb Joan Estrada, des de fa... no fa gaire, doncs, nou president de l'associació i avui ens acompanya i d'aquí a l'estat no podrem saudar. Farem la tertúlia esportiva i més coses que passaran a partir de les 10.
Sí, plorem una miqueta avui en tertúlia esportiva. Mare de Déu, 3-2 contra el Múrcia, amb un Cristóbal Parraló que es devia estar menjant les ungles mentre el camp estava al seu segon. Ara al trobar els colzes. Sí, sí, sí, perquè clar, més estava sancionat, no podia estar allà a peu de camp, en Harim va haver d'aguantar el tipus...
En fi, Josep Poblet, a partir de les 10, el president del Consell Social de la URB, que ens acompanyarà una mica amb motiu de la commemoració aquest any 2025 dels 30 anys del Consell Social de la URB. Parlarem dels projectes personals i, sobretot, professionals de la Josep Poblet, que ja ha dit que no es presentarà la reelecció que deixa la presidència, que acabarà mandat, però que ja no es presentarà...
per repetir mandat com a president del Consell Social de la URB, però ens servirà per conèixer com està la universitat o almenys com la veu ell a les 10.
Més enllà anirem cap a barris, perquè amb aquesta secció de ponena llevant, avui ens anirem cap a Torreforta. Concretament anirem a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona. Organitzen, impulsen, promouen una manifestació juntament amb la Plataforma per una Tarragona neta pel proper dissabte, aquest dissabte.
Denuncien l'estat de brutícia de la ciutat, reclamen solucions i diuen que, tot i el canvi de mans de l'empresa de neteja, que no desconvoquen la concentració, que val la pena mantenir-la per protestar contra els problemes que s'arrosseguen des de fa anys. Per tant, avui en parlarem amb ells.
I en temps de cultura, la presentació d'un parell de llibres, a veure si tenim temps de fer-ho, i de fer-ho dignament, perquè a vegades hi ha tants actes culturals que ens passa com a ràpid. Mireu, dimecres, el dia 12, aquest dimecres a dos quarts de set a Casa Canals, la Tecla Martorell presenta el seu darrer llibre, que es diu Epítom d'una esperança. El presenta amb la col·laboració de l'Enric Garcia a Jardí. I per altra banda, Colla Valls torna a presentar el llibre també, i ho fa com ja és habitual amb la Colla,
que és, doncs, acompanyada de bons amics. No és que presenti llibre, que ja el coneixem, aquestes muntanyes de Montserrat, les muntanyes de les torres del cel, el llibre reeditat de la Colla Valls, però ara en fa una presentació amb música, música i paraula, acompanyada d'Atma Sons. Ens en parlarà, eh? Tot plegat passarà a Montferri, no a Tarragona, però sí al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, que és com un homenatge també a Montserrat. Ja està.
No em mireu així, no em mireu encara rara. Ja està, ja està. Ja està per dir alguna cosa, perquè acabem de començar, eh? Som jo, fa una mica de fred. Fa fred. On vas amb guants? No, no, és que tinc els dits com a... Com a cubitos. Intunecitos serien en castellà, no sé com es diu. Sí, com a agarrat... Agarratibats, sí, com a agarratibats. Engarratats, ni diuen els que ho sé. Sí, sí, sí.
de canviar els guants i posar-me els guants d'hivern. Si us passa com el Pep i a mi, segurament el Miquel també, que de sobte heu anat a buscar la roba d'hivern i heu vist que no en teniu, que teniu l'armari buit i que no us va bé la roba de l'any passat, aprofiteu els bons comerços, home, per renovar l'armari. Fa el que ha fet. Sí, fa una puja-pujasintonia, puja-sintonia.
Fins demà!
Doncs mira, ja hem fet la introducció. Necessitava respirar, no? Era per agafar aire. Perquè estava pensant cap on anem ara. I mireu, gràcies, Núria, Miguel, gràcies, fins ara. Fins ara. I mireu, per cert, està en una hora bona, perquè s'acaben de concedir un premi, la Guia Augusta de Cossetània, el primer premi Pere Bahí, a la cuina del Mar, al restaurant Marquet. I avui és la primera opinió del dia, i no la fan els responsables directes, sinó...
La futura generació, que ja hi són, que hi ha relleu generacional. Avui una història que continua, el llegat del parquet i l'opinió del dia, la primera opinió, per tant, espineta amb tarragonins, avui de l'Anna Soler Domènech. Espineta amb tarragonins, la veu de Tarragona. Hi ha moments que fan que tota una trajectòria tingui sentit.
Rebre el premi Pere Bahí a la cuina del mar dins dels premis Guia Augusta d'Editorial Cossetània és un d'aquests moments, un reconeixement que ens omple d'orgull però sobretot d'agraïment. Fa més de 70 anys que el Barquet Tarragona és casa per a moltes generacions. Una casa on la cuina tradicional del mar ha estat sempre el nostre llenguatge i la nostra manera d'estimar Tarragona.
I avui, la quarta generació, pren el timó amb una missió clara, preservar aquest llegat i fer-lo viure. Defensar la cuina tarragonina és, en el fons, defensar la cuina catalana, especialment ara que Catalunya és regió mundial de la gastronomia.
I si hi ha un plat que resumeix tot això, és el romesco. El volem reivindicar com a patrimoni de la ciutat, que torni a les llars, que els més petits el coneguin i l'estimin. El romesco és cultura, és identitat, és Tarragona. Com ell, plats com el groguillo, l'all cremat o l'all i pebre formen part d'aquesta memòria que no podem deixar perdre.
El futur del barquet serà això, continuar cuinant tradició, amb ulls de futur, perquè si avui som aquí és gràcies a tots vosaltres, a la nostra clientela, la nostra gent que ens heu fet arribar fins aquí. Gràcies, Tarragona, de tot cor.
Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Fins demà!
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematza.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. La teva veu.
Doncs després de la recent, perquè parlem de poques setmanes, d'assignació com a nou president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terç de l'Ebre, avui ens acompanya als estudis en Joan Estrada, nou president, amb aquest nou mandat que ha començat a caminar fa poques setmanes, un parell o tres, ara concretament, perquè va ser el Camping Trilles, quan es va fer el relleu de l'Assemblea.
Joan Estrada, molt bon dia. Bon dia, Josep, què tal? Veniu de Cambrils, o menys fill de Cambrils. Cambrilenc, sí. Cambrilenc, del campín de platja de Cambrils, economista, expert en comerç, però en comerç internacional i màrqueting, l'economia i els campings van molt lligats.
Bé, és un element, és un player més del sector econòmic, sobretot amb les nostres contrades, que som, diguem-ne, un puntal del que és el sector turístic amb la importància que té, no? Clar, jo comptava les places de pàrquings, de pàrquings o de càmpings a nivell territorial, a nivell de la demarcació, i clar, n'hi ha unes quantes, és a dir, que clar, parlem molt dels hotels, però els càmpings també són un sector important a nivell territorial.
Mira, els càmpings són més del 50% d'aquesta capacitat d'allotjament del sector turístic. Són 70.000 places que tenim als càmpings de tota la província. Nosaltres, la marca comercial és Costa Daurada i Terres de l'Ebre i és el que engloba la nostra associació. L'associació de càmpings és l'associació de tots els establiments
que treballem pel conjunt dels associats per aconseguir els objectius comuns, també treballem molt important la promoció, fer-nos presents, que la gent ens conegui millor, perquè sempre hi pot haver, parlant del càmping, fa molts anys, a Tarragona hi ha càmpings fa més de 60 i 70 anys, no 70, però 60 i pico n'hi ha establiments molt rústics inicialment,
Llavors, tothom n'ha sentit a parlar, però m'ha evolucionat i ens hem posat molt al dia i nosaltres també hem de fer aquesta feina d'explicar què fem i donar-nos la importància que tenim, perquè no només és una qüestió, diguem-ne, relativa, sinó que realment és certa la capacitat d'allotjament que tenim, la qualitat d'establiments que arribem a tenir...
Cobrim tots els àmbits, cobrim tant la costa com l'interior, tenim molts escenaris, molts decorats, tenim l'Ebre, tenim les muntanyes de Prades, tenim la Terra Alta, tenim la costa des de dalt fins a baix. Llavors, no és per posar-nos mèrits, però som importants en aquest sector turístic de la Costa Daurada. Sí.
per la boda dels orígens d'aquells càmpings de l'inici de muntar la canadenca sota del Saballanés o del Garrofer de Torn. Tal qual, si això és l'inici. Literal, la cançó s'ho ha explicat. La canadenca és de cotó. Exacte, la canadenca és de cotó que costava molt de muntar. Bueno, muntaven bé, però crec que això és història. Sí, sí, hem caminat molt tots, igual que per ara la societat, però el càmping de les nostres contrades no s'ha quedat en darrere. Hi ha la idea una mica...
antiga, no? Doncs el càmping és el càmping, els que no van a l'hotel, no, no, és quelcom més, no? I això és el que nosaltres, d'entre altres moltes coses, estem per explicar, perquè la gent ens conegui més, i sobretot, doncs això, és que qui no en tingui l'experiència no sap el que es perd. Hi ha tres paraules que van molt associades al càmping, que és la sostenibilitat,
la innovació, perquè cada any heu de fer manteniment, a reinventar-vos, i la competitivitat, en un sector que és molt competitiu. I no sé si hi ha molts països on hi ha molta cultura de càmping, podríem parlar d'algun país nòrdic, a nivell d'Europa, no sé si aquí està ben instaurada la cultura del càmping, si ho veieu també aquí, perquè veiem cada any que més o menys turisme nacional i estri estranger, 50, 50, 45, 60, no, es va repartint. Sí, tens a veure amb això que dius. No et sabria dir...
Si cultura de càmping, una altra societat europea en té més que nosaltres. Nosaltres, quan dius quin perfil, quin percentatge de clients estrangers o locals, nacionals, tens, no vol dir que hi hagi més cultura de càmping. És que nosaltres el que sí que tenim és un pol d'atracció molt potent i les cultures...
que fan càmping, els hi agraden molt i ens venen a veure. I ja fa molts anys que el turisme centre europeu, nòrdic, i de les Illes Britàniques i de més enllà, trien la Costa d'Orada i les Terres de l'Ebre com el seu destí, doncs,
perquè ens hem arribat a posar en línia de ser capdavanters, pioners, instal·lacions de càmpings amb molta qualitat, molt ben gestionades, que compleixen molt els requisits, les demandes del campista busca...
i hem caminat paral·lels al que el client ens demana. O sigui, els responsables dels establiments del càmping tenim sempre el pa amb pulposat a veure què ens demana la gent. I això és una dinàmica que portem, diguem-ne, en l'ADN.
per escoltar les necessitats, per adaptar-nos, i això és lligat amb el que tu dius, i reinvertir, reinventar-nos, vestir les nostres instal·lacions amb les coses que la gent necessita. Per exemple, parlaves de sostenibilitat.
Va lligat, és que al càmping nosaltres comuniquem aire lliure. Ens ha anat molt bé, empresarialment parlant, la post-pandèmia, quan es buscava distanciament, aire lliure, doncs nosaltres ens hem beneficiat. Ha sigut una ocasió d'or perquè molt més membres de la societat que no sabia què era el càmping ens coneguessin.
Però nosaltres hem estat a punt, i hem atents al que la gent demana, donar-los el que busquen. Sostenibilitat, nosaltres hem de comunicar ecologia, responsabilitat, criteri en com gestionem els nostres establiments, què és el que oferim als nostres clients, què és el que volen. En definitiva, què és el que vol la societat? Avui en dia la gent vol una responsabilitat.
tant en el moment com fa les seves vacances, com en el moment en què se li gestiona el seu poble, la seva ciutat, per la prestació de serveis mínims com a ciutadans que som. Llavors, el món del càmping, amb això ja estem atents i tenim cura.
El fet que cada cop el turisme ve a diferents èpoques de l'any, això també ho noteu, a nivell del càmping, és a dir, aquella famosa farassa que diem sempre, com fem balancs a l'estiu, allò de repte de s'estacionalitzar, que em costa molt a dir per l'any. Això és real, ja. De fet, hi ha càmpings que cobren tot l'any, on tenim aquí el territori. Sí, sí. La veritat és que sí. Nosaltres...
Una altra de les coses que el món del càmping té associada és unes virtuts en les que ajuda l'aire lliure, el contacte, les relacions personals, el veïnatge, la familiaritat. Però quan parlem de vacances en família, que nosaltres som especialistes en proveir l'animació, l'entreteniment, els espais de lleure i de gaudi per la canalla, per tota la família, els més petits, els mitjanets i gent gran...
tenim un hàndicap que és el calendari escolar, i el calendari escolar és el que marca la possibilitat del moment on les famílies poden fer les seves vacances. Llavors, això ens és una mica el que ens condiciona el període, l'estacionalitat. Però nosaltres ens hem anat també descobrint i treballant perquè altres, diguem-ne, segments poblacionals, la gent gran que no té canalla, o hi ha els jubilats que a més ja no tenen feina ni de fer...
funcions d'anar a buscar i recollir canalla d'escola. I en aquest perfil van més avançats, per exemple, les cultures centre i nord-europees, que veiem gent molt gran amb autocaravana que venen a passar llargues estades a zones més càlides com seria la nostra costa. I també arriben fins a Càdiz, eh?
Però això existeix, i a nosaltres això ens ajuda a estirar el període d'apartura dels nostres establiments per poder prestar aquest servei. Que es modifiquen una mica, perquè és diferent l'hivern que l'estiu, però hi ha molts establiments oberts, cada vegada més. Hi ha la línia.
de comunicar que això és el que busquem, perquè a nosaltres ens agradaria poder estar oberts tot l'any i treballar, diguem-ne, amb una dinàmica, però això no ho podem triar. Cada sector té el seu agost, que es diu, nosaltres també coincideix, doncs, el període...
però els que fan torrons ara deuen anar bastant enfeinats. Llavors, una mica ens hem d'adaptar. Però sí que ens agrada també començar a deixar de parlar de la temporada. Com ha anat el setembre? I et pregunten què? Com ha anat? La campanya d'estiu ha anat bé, però nosaltres no tancarem fins al desembre.
i en la línia d'ajudar a comunicar i que nosaltres encara estem oberts i encara la gent pot pensar en nosaltres per fer les seves escapades, les seves celebracions i venir que els nostres establiments hi són, no són una cosa que baixem una persiana i desapareixem.
Nosaltres donem, amb molta gent, donem treball tot l'any, i per fer bé la nostra feina en el gruix d'on acollim clients, que és l'estiu, bé, des d'abans de Setmana Santa, fins gairebé que la majoria d'establiments s'estiren fins ara tots sants, perquè se celebren festes temàtiques, com poden ser el Halloween, el que sigui, donem el màxim servei, no? Perdona.
Us heu hagut d'adaptar per moltes situacions canviants també en aquestes últimes dècades. Hi ha algunes reivindicacions que tindreu sobre la taula de la nova junta, que per cert hi ha algunes cares ja conegudes de l'anterior. És a dir, que aglutineu gent jove, gent veterana a la nova junta de l'associació, per tant, gent que ja coneix molt bé el territori i el sector, i altres que també som joves i poden aportar idees noves.
però reivindicacions històriques i una d'elles passa pel tema de la ferrocarril i les mercaderies cap a l'interior. Ara mateix van de punta a punta a la costa. Això ho trobeu sobre la taula? Sí, una de les tasques o de les feines que com a associació que tenim és defensar els interessos dels nostres associats i alguns són comuns aquí en la zona de Tarragona...
nord, hi ha el problema del tercer fil. Nosaltres estem treballants i disposats a interlocutar amb totes les administracions i reivindicar, però no només com a establiment per donar una millor qualitat de servei o tranquil·litat al nostre client, sinó també com a
com a veïns, perquè nosaltres també som igual d'afectats que els ciutadans, residents en aquesta zona, que poden tenir el seu legítim dret de preguntar, escolta, no és millor que hi hagi més tràfic per a l'interior d'aquests trens, no pel fet que tots siguin de mercaderies perilloses, que tampoc ho serien,
però per descomptat que estem a favor del transport de mercaderies amb ferrocarril i alliberar les autopistes perquè hi hagi una major seguretat també pel tràfic de vehicles. Però hauríem d'estudiar totes les opcions i totes les...
de com poder divertir el tràfic que sigui perjudicial pel ciutadà cap a les línies que portin menys problemes. Això s'hauria de poder esbrinar i treballar des d'un punt de vista tècnic de quina és la millor solució.
El tema de les pluges torrencials, també, perquè sou un sector resilient, que s'ha anat adaptant al canvi dels temps i del temps, també. Cada cop tenim pluges torrencials més recurrents, cada cop n'hi ha més, diferents èpoques de l'any, i el sector de càmping, clar, ho pateix directament quan passa. És a dir, que també esteu preparats per això, eh? Sí, per descomptat. Nosaltres treballem en aquesta línia d'adaptar-nos en el que és necessari per... Bé, en tots els camps, i en el camp, doncs, a través dels pluges torrencials, però per tothom,
està, diguem-ne, això inventant. Nosaltres som similars als pagesos quan la nostra explotació a vegades depèn de la climatologia, però per qüestió d'infraestructura és molt important anticipar-se, prevenir i avançar-nos i comunicar les maneres de solucionar quan hi ha problemes que poden ser, diguem-ne, com les pluges torrencials de la nostra costa i del nostre clima.
Parlem en Joan Estrada, que és president de l'associació de càmpings de Tarragona i Terresa de l'Ebre, Costa Dorada i Terresa de l'Ebre, Costa Dorada i Terresa de l'Ebre, i des de fa poc, un parell de setmanes, no? Sí, sí, sóc molt novell, sóc molt novell en la responsabilitat que ara... Amb això, sí. Però això no vol dir que portem tota la vida en el món del càmping i llavors coneixem una mica com és el sector, la feina, la història, l'intringulis, sí.
Quin és el que heu vist molts canvis en aquestes últimes dècades? I quan anem a Fitur, al gener també es veuen, hi ha moltes innovacions, què fan altres països en el món del càmping? Què és el més revolucionari que heu vist últimament? O el que vindrà o el que està per vindrà? Perquè veiem també diferents tipus de bungalows cada cop amb més serveis, no? Sí, això és l'evolució, diguem-ne, que tothom volem...
han millorat, per exemple, en tecnologia, han millorat en comercialització, han millorat en qualitat prestacions de l'allotjament que nosaltres prestem. La tendència...
que va sofrir el càmping en el moment en què vam veure que havíem de ser els que proveíem l'allotjament perquè potser cada vegada hi havia menys gent que tenia en propietat tenda o caravana o autocaravana i així ens va permetre també obrir el ventall de la clientela que podia venir a casa nostra a disfrutar l'experiència de càmping
sense tenir aquesta petita barrera d'entrada, que era tenir on allotjar-se, la proveïm nosaltres. Llavors hem esdevingut això que pots triar multitud de tipologies d'allotjament, des del bungalow, des del mòbil home, des de les casetes singulars, des dels pots, des de les tendes estil glamping o estil sabana africana o estil...
multitud de tipus d'allotjaments que hi ha. I aquí, doncs, sembli que, com el sector de l'automòbil, jo entenc que hi ha cada any la fira de l'automòbil, com se diu el certamen que hi hagi,
I presenten les novetats, però són quatre rodes amb un motor que et desplacen. Nosaltres allotgem, sí, però te'n podem allotjar de mil maneres. Llavors, sí, hi ha novetats, però són variacions de l'existent, o restylings, o el que no sé.
El que no ha canviat és el tipus de públic, no? Entenc que hi ha el públic familiar de tota la vida. Allò d'arribar al càmping que la canalla campi al seu aire, això no ha canviat, no? Això és un dels nostres secrets. Això és un dels nostres secrets, que les famílies estan molt satisfetes que...
La tranquil·litat que els hi aportem quan arriben i els pares es dediquen a inscriure's o a instal·lar-se o el que sigui, i la canalla ja campa, ja fa coneixences noves, ja descobreix els veïns de l'any passat si són repetitius i els coneixen i hi ha, diguem-ne...
plos i abraçades a l'arribar i al marxar. Llavors, aquestes experiències són experiències vitals, i això, doncs, nosaltres ajudem que la gent tingui aquestes experiències. I fer vacances, que és una cosa molt sana, que hauria d'estar...
com obligat, que la gent pogués disfrutar de relaxar-se, de l'oci, de sa, de poder fer experiències que nosaltres oferim i tenim des dels espais naturals, els indrets, la programació cultural i tot i a més a més nosaltres com a establiment que els hi proveïm a les famílies de cosetes molt més pràctiques com
com poder entretenir la canalla mentre ells fan una altra cosa, o la tranquil·litat de la mare de poder una estona anar sola a la platja i el pare quedar amb els seus amics per anar a fer una altra activitat.
Nosaltres, com a món de càmping, som un grapat d'experiències i cadascú pot recordar més les d'un estil o d'un altre, però el que sí, no em quedaria tranquil si no digués que és una llàstima qui se les perd.
Sou un dels sectors més regulats, perquè si esteu a la costa us toquen diferents administracions, la local, l'estatal, el govern general, tot, pràcticament. Hi ha alguna regulació que us amoïni ara mateix? Està regulant el tema de l'autocaravana, per exemple, des de la DGT? El tema de l'autocaravana, nosaltres estem encantats que cada vegada hi hagi més gent que li agradi l'autocaravana.
El que ens preocupa és l'autocaravana que fa pràctiques no solidàries amb el veïnatge o amb nosaltres mateixos com a establiment quan no compleixen amb el que toca. Nosaltres com a establiment regulat complim amb tot el que ens toca. Hi ha zones de caravanes semi-il·legals perquè moltes són municipals i els municipis no acaben de posar el que han de posar per fer complir amb la normativa.
Estem parlant, per exemple, que les àrees d'autocaravanes que no registrin els passatgers com és obligat o que no liquidin la tassa turística estan fora de la legalitat. I aquestes són, en concret, totes les que hi ha avui en dia. Nosaltres, com a sector regulat, no podem estar d'acord en que això es continuï fent. Per tant, estem sempre col·laborant amb els municipis, amb els ajuntaments i amb les administracions per a ells que tinguin cura de fer les coses ben fetes, com ens demanen de fer-les a nosaltres.
Res més, ni res menys. Acabem pel Tarragoni, que ens escolti que es vulgui escapar el càmping el cap de setmana, estem oberts, és a dir, que hi ha llotjaments aquests dies. I tant, i tant, tot l'any, tot l'any. Que s'escapin. Exacte. Una escapadeta que a vegades no cal anar molt lluny, vull dir que podem anar per aquí a la vora i desconnectar. I per descobrir, diguem-ne, racons de la nostra província que són fantàstics.
Joan Estrada, gràcies per acompanyar-nos. Ens presentem a l'associació de càmpings de la Costa Dorada i Terres de l'Ebre i fins aviat, fins la propera. Moltes gràcies, bon dia a tothom.
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Temps de tertúlia en la sintonia de Tarragona Ràdio. Com cada dilluns, en aquesta hora, la fem petar una estoneta al voltant de l'actualitat del Nàstic, d'un Nàstic que ve del canvi d'entrenador, però que ve de perdre un altre partit. En les darreres dues setmanes ha perdut tres partits de forma consecutiva, dos de Lliga i un de Copa del Rei. El del passat diumenge, el nou estadi 0-3 davant l'Atlètico Madrilenyo, que va tenir conseqüències, perquè va ser la destitució de Luis César,
dos dies abans havia perdut i havia quedat eliminat de la Copa del Rei al camp de l'Atlètic Balears, i aquesta setmana s'estrenava Cristóbal Parralo com a entrenador del Nàstic. Bé, ha tingut poc temps, perquè va arribar amb una sessió de dimarts a la tarda de recuperació, per tant, ja no es va fer res tàcticament, i que li va quedar la sessió de dimecres, de dijous i de divendres abans de jugar dissabte, i dissabte l'equip va perdre 3-2 al camp del Múrcia.
Tot i que es va avançar, li va remuntar amb un parell de minuts al Múrcia, després va fer el 3-1 l'equip a Múrcia, i el Nàstic va escurçar una mica de distàncies per 3 gols a 2. Aquells que veieu ara aquesta tertúlia pel YouTube, haureu vist que va i ve la llum, encenc-ho bé, encenc marxa. Com el Nàstic. Exacte, és una mica com el Nàstic. Allò que tampoc no saps mai què acabarà passant, doncs això. Això és el que li passa al Nàstic.
Saludem la Carola Ogrinovich. Carola, què tal? Bon dia. Bon dia, Jordi. El Lluís Badia. Lluís, bon dia. I el Jaume Tarragó. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Avui faríem teràpia de nàstic, eh? Aquesta teràpia dels idioms. Que va bé per parlar una mica d'actualitat del nàstic. Ens convé, ens convé. Va, debut de Cristóbal Parralo.
Jo crec que avui tenim molts temes a tocar, perquè, a més a més, la setmana passada, en aquesta hora, amb els vostres companys que hi havia a la tertúlia, encara no estava clar si Luis César s'anava al carrer o no. Vam haver d'esperar pràcticament a les 9 de la nit perquè el club ho fes oficial i encara vam haver d'esperar més perquè l'arribada de Cristóbal Perral, tot i que era una notícia que pràcticament tothom sabia i tothom donava per feta, no es va confirmar fins al moment en què ell i Javi Manjarin, que és el seu ajudant, van signar el contracte dimarts al matí i dimarts a la tarda es van posar al cap de banda de l'equip.
Què us va semblar el nàstic de Cristóbal Parral? Vau veure algun petit canvi o, com se sol dir ara, algun brot verd o què?
és molt difícil. A veure, a la banqueta hi havia el Manjarín, al Perralo no havia pogut estar a la banqueta, poques sessions d'entrenament, se li ha de donar més. Esperem que el diumenge ja veiem el que vol aquest bon entrenador. Si els polítics els hi donen 100 dies, també li donarem 10 partits, no? Com a mínim. Perquè són els que ha tingut Luis César, també, no? Sí, sí, sí, està clar.
I jo crec que canviar una mica el sistema i el que ell vol, o per almenys el que va dir el dia de la presentació, de ser disciplinats, de ser agressius a l'hora de defensar i tot això, si aconseguim aquestes coses...
el sistema més conjuntat, etcètera, perquè el que preocupa ara en aquests moments és que som l'equip més golejat de la categoria. 17 gols en contra, eh? Dels dos grups, eh? Sí, sí, sí. 17 gols en contra. Sí que en marquem bastant, perquè n'han marcat 15, i el nostre grup, només l'Atlético Madrileño n'ha marcat més que n'ha marcat 19, a partir d'aquí, els segons que més n'han marcat són els que n'han marcat 15, i aquí trobaríem el Nàstic, i crec que hi havia un parell d'equips més, que eren l'Europa i també el Juventud Torremolinos.
S'ha de resoldre el tema defensiu ja, perquè, si no, ho patirem. Ho patirem. I el pecat que es va fer a finals de la temporada passada és una penitència que l'hem de purgar tots, i ja està. Els aficionats, o per sentiments, el que sigui... El pecat és Dani Vidal, eh, dius? Fer fora Dani Vidal. Sí, sí, el pecat és aquest. I a mi no em convenç el que es va dir l'altre dia. Un company teu va fer una consulta, una pregunta...
a la taula, i el president... Si se n'arrepentia o no. Era el Sergi Amat, el company d'Atac12. El president deia, no, és que portem molts partits, no es guanya fora... Concretament va dir que feia 6 mesos, el Nàstic només havia guanyat amb 6 mesos fora de casa un partit. N'havia guanyat 4, l'any passat en va guanyar 4 en total, ja veurem quan es guanyen. Però...
independentment d'això, no va dir res de l'1 de casa, perquè de casa veníem de guanyar 5 partits seguits, i me'n recordo, Pontferradina, 5 a 1, me'n recordo, Unionistes, 4 a 0, me'n recordo, Real Unió en 4 a 1, arriba el Lugo, empates 2 a 2, el temps de descompte, quan prèviament hauries pogut posar un 3 a 1, que va haver un pènel, que el va xutar l'Antonyina en vez de xutar l'Oriol,
I ja està, tu. I es va quedar dos a dos i llavors l'endemà fots fora el Dani Vidal. I això és un pecat que de veritat... Faltant dues jornades i estan en playoff i traient-li tres punts el primer que no entraria al playoff. Això és un pecat... Per posar-ho en context, perquè ells que ara ja no se'n recordin tant. Això és un pecat molt greu
i que requereix una penitència, perquè cada pecat té la seva penitència. I llavors, a mi... Bueno, ja l'estem pagant, la penitència, no? De veritat, i tant que l'estem pagant. És una realitat, l'estem pagant. A veure, no ens enganyem, l'estem pagant. I hi ha una cosa molt clara. I, a més a més, els càntics de Dani Vidal els continuem sentint, perquè mireu com està el Dani Vidal amb un equip com l'Avilés Industrial, Tercer, etcètera, perquè jo m'ho miro... Aquí més golejador dels dos.
els grups de Primera Federació. Jo crec que els continuarem sentint si les coses no van bé. Evidentment, si Parraló treu això endavant i al final pugem, Dani Vidal quedarà a la història. Jo crec que s'ha donat un pas endavant en aquest sentit per intentar evitar aquests crits que és fer fora el Luis César, que tampoc ja no era massa d'algrat, que jo crec que també va arribar a substituir a Dani Vidal i, vulguis o no, això també li ha anat passant factura amb ell mateix en aquesta tercera etapa a la banqueta del Nàstic.
I jo crec que la clau és aquesta que diu la Carola, no? Tot dependrà del que ens demostri Cristóbal i el seu equip a partir d'ara. Però aquí hem de ser tots conscients, i jo m'agafaré una mica el que estaves comentant tu, que el nàstic no té rum, el nàstic no té projecte, perquè recordo fa uns anys, o si us en recordeu, adén i nàstic, us en recordeu una vent que es va fer aquí a la Caixa Terragona...
Home, fer fora un jugador de la casa, un entrenador de la casa, amb tants anys que portava. Però escolteu, estem a dia 10 de novembre, passat és passat, el Dani Vidal no el tenim aquí, el Dani Vidal està en un altre grup, tercer, amb 20 punts, xapó. Escolta, ojalà els hi vagi bé, perquè després han faltat els aquí. Però bueno, tornant una mica al partit de l'altre dia i deixant ja...
Això és passat, no podem fer res. És una penitència que portarem, sí, però hem anat pensant el dia d'avui. El dia d'avui és que dissabte tu vas fer un partit, els primers 30 minuts jo considero que vam jugar molt bé, no et poden fer dos gols en dos minuts, no te'ls poden fer,
I el tercer, és que, clar, la pilota baixa de dalt, ens quedem mirant, i una xilena, un gulat, perdoneu que us ho digui. És que jo crec que els tres fos que en queixem l'altre dia... Errors. Són errors individuals, i podem posar noms i cognoms, i no és per fer mal a ningú, però cada vegada ha d'assumir...
gairebé, com tota aquesta temporada, no? La majoria de gols són errors individuals. No són tant de sistema ni de concepte, sinó que són més errors individuals de concentració. I això jo crec que és el que és criticable i imputable, no? Però jo agafaré una mica el fil del Plotspers que comentava el Jordi i jo vaig veure cosetes. Vaig veure cosetes, vaig veure un equip de, home, els últims minuts... Si tu escoltes la nostra retransmissió, vam...
Bueno, van dir que havien millorat i el mister Palanca va dir que li havia agradat. Per tant, jo crec que els hauríem de donar, els polítics són 100 dies, els entrenadors els n'hem de donar 10 jornades. Passa que, clar, aquí el problema és, si hem de donar 10 jornades, com estarem? Si estem igual, ja sabem el patró. El patró quin serà? Fes-lo fora, portar-ho una altra i venga, una altra vegada igual.
I els hi donaria confiança. El problema és que jo crec que hi ha tanta pressió que se'ls hi transmet als jugadors que això els hi passa factura. Perquè, a veure, la plantilla... Home, jo penso que no és de les millors dels últims 3 anys. No és de les millors. Sobretot en defensa. És de les pitjors. El problema és que portem 17 gols en contra i som l'equip més golejat.
Home, els altres anys el Baro me'n recordo que portava 3-4 gols aquesta jornada i vam acabar dalt. És que si l'nestic vol estar dalt no podem encaixar tants gols. No, és que marquem molts gols. Bueno, a veure, no. L'altre dia ho comentava, no, és que clar, hem fet dos gols fora de casa. Què s'ha de fer per guanyar fora de casa? Ostres, és que clar, dos gols fora de casa, confia que no en fèiem.
Home, és que jo crec que tens la clau, la tens en els 30 primers minuts de l'altre dia. Què s'ha de fer fora de casa? El que vas fer a Múrcia? O sigui, pressionar la sortida de la pilota... Però vam desconectar i com que no hi ha aquesta solidaritat defensiva, passa el que passa. Llavors jo crec que el Cristóbal Parral el que ha de fer...
és d'alguna manera buscar la línia defensiva sòlida, que no ens facin tants gols, no pot ser. Hi ha un moment de la temporada que l'equip comença a mostrar certa solidesa en defensa, després d'aquelles dues derrotes que patim contra el Sanlo Quiño a casa...
i al camp de l'Europa, al camp de l'Europa, si se'n recordeu, ja hi ha canvi de porter, Toni Fuidies ja no és titular, ho és Rebolló, allí sí que Rebolló encaixa dos gols, però després aconseguim tenir dues porteries a zero, l'Alcorcón ens en acaba marcant dues, a Sabadell també tenim la porteria a zero, però, clar, aquests dos últims partits en què han encaixat dos cops tres gols, o sigui, sis gols amb dos partits, clar, això fa que es dispari molt els gols que acabes encaixant.
No, hi ha jugadors que jo crec que encara tampoc han arribat al nivell que s'esperava d'ells, com per exemple Capdum. És que jo l'altre dia, quan vaig veure que sortia com a titular, vaig dir, bé, després veus el partit i dius... Però portem dues jornades, ja. Ja, ja, per això et dic, per això et dic. La tercera o la quarta dius, vale, però és que...
Jo també penso que jugant Gaptum era una declaració clara d'intencions, de tenir més pilota i tal, però jo després Gaptum crec que va ser el pitjor jugador de l'equip, a la mitja part ja el canvia Cristobal, i a més jo crec que té una culpa molt important amb el segon gol d'ells, que deixa allà el passadís, que Pedro Benito va emparellat amb ell, la intenta agafar, però no és contundent quan allí...
Has de ser contundent, perquè era una contra de llibre, tirar-lo a terra i t'ensenyen targeta groga i no passa absolutament res. És que potser també ens hem de fer una reflexió. Si han passat tants entrenadors en tants pocs anys per aquí pel Nàstic, potser també és una cosa de jugadors, de més a dalt, no només de l'entrenador, perquè és que, clar...
Saps quants entrenadors han passat, aquest segle? 25, no? No, 29. 25 anys, 29 entrenadors. O sigui, matemàtiques clares, eh? El necessit que a un entrenador li dura menys d'una temporada. És el problema. I el que no tenim res al contra. Això no és una realitat, no? Perquè després en trobar... A veure, Lluís César, la primera etapa, està bastant de temps. Vicente Moreno. César Ferrando està bastant de temps. Vicente Moreno està bastant de temps. Dani Vidal també. Fins i tot Agner...
Que passa que, clar, que després, quan ens hem ficat a canviar, ja sabeu que hi ha hagut entrenadors... O sigui, a temporades de 3 i 4 entrenadors, eh? Vull dir, no... Que es diu aviat. Per això, Jordi, el resum de tot això és que no hi ha com una direcció clara cap on volem anar, cap on volem jugar, no? Jo penso en altres equips, penso en el Girona, no? Jo crec que la única direcció clara que hi ha...
és pujar de categoria. Sí, sí, tu també. Però això és un problema perquè per arribar a això tu a darrere has de fer moltes coses. Tu has de saber com vols jugar, quin sistema vols practicar, quin tipus de jugadors vols, però clar, jo me'n recordo, i disculpeu que me'n vagin altra vegada al mateix lloc, l'ADN nàstic. Ostres, volíem gent de Tarragona. Tenim el Pol Domingo, el Joan Oriol, i no els volem.
Però això què és? Jugadors de casa. Jugadors que, ostres, jo, quan va acabar la temporada passada... I tu has portat a Camus i a Santos i creus que són millors que Pol Domingo? No, ni molt menys. No, però jo pensava l'any passat, la parella titular de defensa, Enric Pujol i el Pol Domingo. Jo ho pensava, i li vaig dir a mon pare, i vaig dir, escolta, mira, això serà la parella titular. Pam!
És que aquest és el problema. Quina direcció tenim? Doncs no ho sé. No ho sé, i me preocupa que els resultats ara no surtin i tornem a estar en el treball amb el mateix. Jo crec que se'ls ha de donar confiança ara. Escolteu, l'afició respondrà, eh? Perquè l'afició respon. Ja, sí, i tant. Però clar. Jaume, tu quan van dir Cristó o les farà càrrec de l'equip, et va...
il·lusionar o no? Ho dic per... Un cop ja s'havia pres la decisió de destituir Luis César, que no us he preguntat per ella, però ara després us preguntaré. És que jo el de Luis César ja... després del camp de l'Europa ja el vaig fer fora. M'han aguantat molt. Vull dir, vaja, jo el de Luis César vaig dir no es menjarà les castanyes i no me vaig equivocar gaire d'una setmana o el que sigui. Es va menjar però no va fer la digestió. Perquè va haver el partit de la Copa que el va salvar amb
A veure, Sabadell va ser infumable, us ho dic de veritat, els que vam estar allà en directe, infumable, i a Balears, per la televisió, és que m'has de lo mismo, dius, com un equip de segona ref t'està torejant com t'està torejant. Però és que no m'ha convençut...
hi ha la pretemporada, ni els començaments amb els seus invents, etc. I a partir d'aquí, el Parralo suposo que farà les coses molt més bé, sap el que ve, sap on estan els defectes,
Però això, solventar-ho, no es fa... Ojalá me equivoqui, en dos partits ho tinguem resolt. Perquè ara això només hem de tindre la sort que guanyem diumenge, que guanyem l'altre... Ara hem de guanyar tres o quatre partits seguits. A més a més, jo crec que Cristóbal, després del partit... Bé, no ho sé, però jo si hagués...
Si fos ell, ja tindria preparada també una llista de jugadors de reforços que ara al mercat d'hivern encara queda molt, però jo crec que... Jo també penso que els entrenadors, quan se fas càrrec d'un equip així amb la temporada començada, el primer que demanes és quan arribem al mercat podrem reforçar això? Perquè suposo que ja devia començar a veure alguna mena de mancança, almenys jo li veig aquestes mancances a l'equip.
Sí, sí, totalment d'acord. Vull dir, jo crec que el centre del camp, les últimes temporades també ens està fallant molt, no? Jo crec que és part d'aquestes dinàmiques negatives que té el Nàstic. L'altre dia que vaig arribar, el diumenge, a l'estadi, jo crec que ja que és simptomàtic, no? Molta gent que em vaig trobar em deia és que vull que perdem, vull que perdem contra l'Atlètic perquè facin fora el Luis César. Llavors, clar, aquí ja és una mica... Aquí ja hi havia unanimitat, eh, crec. Sí, sí, sí, totalment, no? Jo crec que ja el Luis César estava condemnat
Sí, sí, amb això estic totalment d'acord. El que passa és que sap greu, perquè el Luis Esther és un entrenador que ens va portar o no ens va portar. No oblidem que ens va portar a primera, eh? Ens va portar. Però clar... Sí, però jo també penso que hi ha hagut algunes faltes de respecte cap a la persona, eh? També, sí. Un dia, petits problemes al sortir després d'un partit, crec que era després de la derrota de l'Atletico Sanloqueño, també crec que en algun entrenament, alguns aficionats hi va haver alguna cosa...
Jo crec que aquí amb això també hem d'anar una mica més en compte, perquè estem parlant dels entrenadors que han passat, però aquest club o el Nàstic, la secció de futbol, té 115 anys, pot ser, ara mateix?
115, 116, eh? Quantes vegades ha pujat el Nàstic a la primera divisió? Només hi ha dos entrenadors en aquest lloc, Pepe Nogués i Luis Tessa, no n'hi ha més. Vull dir, jo també crec que s'ha de tenir una mica de respecte, que passa que clar, vull dir, jo no sé si està en ell com els que el van posar allà al capdavant, no? I com el van posar de davant per substituir un entrenador que ningú volia que fessin fora...
Perquè aquí es va generar aquella comunió, Jordi, que estic totalment d'acord, no? O sigui, es va generar una comunió amb el Dani Vidal, afició, equip, i clar, algú la va trencar sense motiu algun i no ens van donar arguments, perquè qui va emportar ha fet el que ha fet i clar, si tu et treuen algú que tu valores i hi ha aquesta comunió, doncs tu explotes contra aquesta persona, encara que sigui el que sigui. A mi em sap greu, perquè jo a Luis Fésar, ostres, el respecto molt, però crec que ja estava cremat.
Estava cremat ja. I a més, no ens oblidem que va tenir sis setmanes de pretemporada. Sis setmanes. Comencem les tres jornades i posa el Toni Fudias. No us respectes pel jugador, eh? No has tingut sis setmanes per provar-lo? No, a més, hi ha una altra cosa. Va fer tres setmanes o quatre, va estar fent invents. El dia de Sant Monqueño, a la banqueta estava el Cedric i Montalvo. Em falla la memòria. Anem al play-off? Són jugadors que han de ser titulars, sí o sí.
Però en el playoff què va fer? Ara em torno enrere, que abans he dit que no, però què va fer? El Pablo Fernández va deixar la banqueta, surt el Murcia, pam, gol. Sí, sí, sí. No respectes, insisteixo, i li desitjo el millor, però crec que aquí es va generar una comunió amb el Dani Vidal, que ojalà això ens oblidem, però jo crec que serà difícil.
No, i també suposo que després que no es va aconseguir l'ascens, doncs la gent devia pensar, bueno, fora el Luis César, comencem un projecte nou, nou entrenador, nous jugadors, perquè al final l'objectiu del Luis César quan va venir aquí era pujar, doncs no puges, fora, perfecte, gràcies pel teu treball, però comencem un projecte nou. I no el va fer. No el va fer, el va fer amb jugadors, però no amb l'entrenador i va continuar. Sí, sí.
Vau veure aquests brots verds en Cristóbal per tornar amb Cristóbal i per parlar ja del Marbella i deixar una mica enrere aquest... Jo els vaig veure, però els hem de donar 3 o 4 partits més, perquè es van veure coses, però clar, tu tens desconnexions de dos minuts, te fan dos gols,
El tercer gol és un error clar de la defensa. No et poden fer aquella xina a l'àrea petita. I mira que el Múrcia amb el 0-1, amb el gol de penal que marca Jaume. Però és que no jugaven a res. Es posen superneguitosos. Allí va haver, ho deia el Míster Palenca a la retransmissió, vull dir, allà hi ha uns 10-15 minuts que el Nàstic hauria d'haver fet el 0-2-0-3 perquè va tenir oportunitats i ocasions i ells estaven...
I a més la pissió cridava, escoltà, estaven nerviosos, però clar, entren dues ocasions i clar, lògicament s'embalonten. Jo estic d'acord amb tu que necessiten temps, el problema és que no hi ha aquest temps, perquè clar, és que estàs a tres punts del descens i a set del primer, i l'objectiu és pujar.
Però, Carola, aquí la clau és, des de dalt o des de qui sigui, que els diguin que escolteu partit a partit. Si ara pensem, no, és que al Nadal volem estar al playoff. No, bueno, escolta, primer hem de jugar bé. El que us deia abans, el projecte, escolta, el projecte és, poquet a poquet, arribar al final de temporada al playoff, tu has de fer coses abans. No és dir, uah, no, has de guanyar partits, has de jugar bé, has d'envalenturar l'afició...
El que has de fer ara és pensar només amb el Marbella, no? Pensar amb el Marbella diumenge, a veure què passa, i acabat ja... I ara no tens excuses de copa ni res. I vas fer, no? Perquè si no, com diu el Lluís, és tornar-se una mica boig, començar a pensar. No, sí, sí, està clar, però al final la gent que veu que no hi ha aquest temps, no tens una pretemporada per fer, no tens sis setmanes per preparar l'equip, i sobretot de cap. I els punts també van passant, que no sé quants punts queden ara, però clar, tu has d'anar pensant que no volem estar al descens, volem estar dalt.
Però, clar, has de jugar bé, els jugadors han de respondre, tu has de marcar gols, que no et marquin més gols, però, clar, si no passa el que passa, ara mateix la situació és la que és. 17 gols en contra. Problema. Problema. Ara tu no pots jugar el diumenge, a les 2.45, sembla que és? No, no, a les 2.15. A les 2.15. Hòstia. Un quart de 3 de la tarda, va. I, clar, d'alguna manera... No, escolteu, a casa s'ha de guanyar tot, perquè ens vam acostumar, el Dani Vidal, i perdoneu que jo soc molt preu Dani Vidal, que a casa es guanyava tot.
Sí, sí. A casa es guanyava tot. I que sorties a mossegar el Riuà. Clar. No m'alleguava... A veure, no. Escolta, fora de casa és una altra cosa. Però a casa? A casa, davant de la teva afició, ho has de donar tot. Tot. Quan vaig veure l'àrbitre que xiulava aquest partit, vaig pensar, ostres, dilluns, ve el Jaume Tarragó, que és vell, el tema àrbitres el té controlat,
controladíssim, sí. Abraham Cervantes. Bueno, jo sabia que perdríem aquest partit amb aquest senyor. Ah, però el va xiular un penal, eh? Sí, bueno, perquè tenia el remordiment dels que no va xiular. Bueno, o del que va xiular que no era, també, eh? El de Miguel Leal, no? Sí, sí, sí. És que, bueno... Ja se sap... Mira, et vaig a fer una pregunta, tu que ets bastant analista del tema dels àrbitres. Ho vaig dir a la retransmissió, eh? Eh...
Els àrbitres, quan arriben a la final del play-off, és perquè són àrbitres que pugen. A més a més, ho sabíem en delació, almenys segons l'agència aquesta de detectius i la investigació, i va pujar. Però en la final anterior a Magnet, Germán Cid Camacho no puja i xiula a la final. És la final, eh? Allò és la final. No hi havia cap partit després. Però saps per què no xiula? Per què no puja? Perquè el Quintanilla les va cantar, perquè com que se la tirava, es va despatxar gust. Vale, vale.
Aquesta una. I el Josep Maria Andreu, me sembla que va marxar de la federació. Va marxar de la federació, però Germán Cicamacho no puja, xiula la final, no puja. I Abraham Cervantes xiula la final i no puja.
Vosaltres no creieu que indirectament el comitè tècnica d'àrbitres o la Federació Espanyola de Futbol, qui acabi donant aquests ascensos, en el fons veu que no ho han fet bé? Perquè si no, no entenc per què no pugen. Totalment d'acord. Jo crec que és un missatge clar. No diuran res, no faran cap comunicant, ni diran res de res, però els àrbitres que arriben a la final són els que pugen. I el Nàstic, amb aquestes tres vegades que ha arribat a la final i que no acaba pujant,
Curiosament, d'aquests tres àrbitres que l'han xulat, només Eder Mallo va pujar i els altres dos els van haver de quedar. Cid Camacho va haver de fer un any més de penitència a la primera federació per pujar, ara és àrbitre de segona divisió, i suposem, i donarà la raó a finals d'aquesta temporada, si Abraham Cervantes també puja a segona divisió a final d'aquesta lliga. No ho sé, potser l'edat també compta, etcètera. El que passa és que l'Abram Domínguez Cervantes, amb el Nasti, cada vegada que juguem ens pita pènels a favor o en contra, però ens pita.
Aquesta temporada, abans de la final, ja van jugar al camp de la Leonessa. Aquells dos que han expirat a León, que jo no dic que no ho siguin, però llavors la Zúbia també es tingui que patear tres per portar-la així. Aquest any tenim el bar, anem a ser el bar de pacotilla, no?
Anem a ser positius, anem a pensar que seria el playoff... El Bar també t'ha de dir una cosa, el fan anar com volen. Ah, però això és un altre tema. Tant a primera divisió com... És igual, mira, el dia del Leti Madrid l'any 1, 0-2, com que va ser davant meu, li fan aquella falta al segon gol, eh? Al Moï Delgado. Al Moï Delgado li fan una falta que el xaval s'emprenya i tot i fot un cop de puny a terra, eh?
Perquè és una falta claríssima. El quart àrbitre li demana vine cap aquí a veure-ho i ell dona un gol, per favor. Però si és una falta claríssima. Quan el quart àrbitre et diu vine aquí a veure-ho és perquè l'àrbitre ja ha vist la falta. Ell considera que és falta. I a més a més en aquesta categoria, que això també ho vam dir a la retransmissió, normalment el quart àrbitre ha de tenir un pes important perquè és àrbitre de la mateixa categoria que el principal. No és com a primera i segona, que el quart àrbitre és de primera federació i per tant és de categories inferiors aquí.
al ser de la mateixa categoria, crec que... Jo només demano que els habitatges que tinguem a partir d'ara que ens respectin. Només demano això. Bueno, però jo crec que aquesta... Que quan vengui l'important, que després l'important passa el que passa. Bueno, però pujarem directes, no? Saps quants penaltos? Pujarem pel playoff i que no ens toqui l'avigués.
11 jornades de Lliga i portem 4 penals a favor. No està malament, no? No està malament. 4 penals a favor, que a més a més, tots 4 han anat cap dins la barraca perquè Jaume Ixardí... I que duri. Això ho té claríssim, exacte. Doncs ho anem deixant aquí, que ha estat un plaer compartir aquesta teràpia amb vosaltres. Molta teràpia, moltes gràcies. Lluís Badia, Karola Grinovits, que vagi molt bé. Fins la propera, bon dia. Gràcies, gràcies. Gràcies, Lluís, que el nasi. Hòstia, aixec això quasi tant.
S'ha acabat perquè sempre s'acaba. Jo espero que sigui un fins ara. El nostre primer temacle ens arriba amb un gràcies, per tant, de la gent de la fúmiga. Ja saps que en guany se'ns acomiada. S'ha acabat perquè el temps no perdona, però dis-me que em perdonaràs. S'ha acabat perquè crec que ara és l'hora i s'acaba.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Marbella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Marbella Futbol Club.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Obrim nova hora dins la veu de Tarragona, camí cap als 40, passen 8 minuts de les 10 del matí, i si hem fet un canvi de cromos per entendre, ens hem canviat una secció per l'altra, estàvem esperant poder fer entrevista amb Josep Poblet, ens ha comentat que potser arribaria una miqueta tard, per tant hem dit, bé, anem avançant feina, comencem amb l'espai de cultura, i després cap a dos quarts d'onze, si l'estàveu esperant, doncs ja tindreu l'entrevista amb Josep Poblet, el president d'aquest Consell Social de la URB.
En temps d'agenda cultural, avui agenda literària. I és que tenim moltes presentacions de llibre aquests dies. Es nota que l'activitat literària va cap ull i que a més s'acosta una miqueta a la campanya ja de Nadal. Llibres de casa, presentats a casa, però també escrits per autores de casa. Vinga, comencem amb una proposta per aquest dimecres a dos quarts de set a Casa Canals. Tecla Martorell presenta el seu darrer llibre, darrera publicació, Epítum d'una esperança. Tecla Martorell, bon dia!
Hola, bon dia. Com estàs? Doncs bé. Sí, allò, contenta de, no només de treure... Molt bé, i de treure el llibre, també. I de presentar-lo aquí a casa. És el primer lloc on el presentes, Tecla? No, no, no. L'he presentat a Valls i a Reus, i a Tarragona l'havia d'haver presentat fa un mes i mig, però per raons de salut ho vaig haver de...
de retardar una mica i bé, ara ho presento el dimecres a Casa Canals. T'ho pregunto perquè ja és una portada que a mi ja em sona, és un títol que ja em sona, que ja fa una mica que va pel món, diguem-ho així, i ara per fi arriba la presentació a Casa Canals, dos quarts de set, amb l'ajuda, la glosa, de l'Enric Garcia Jardí. Sí, que ha fet el pròleg, sí, sí.
Molt bé. De què va, Pitum, d'una esperança? Té clar que la portada, jo crec que ja ens ho deixes bastant clar, amb una barca que s'apropa cap a una ciutat, no? Bé, és la història d'uns dies, del que passa amb un noiet jovenet que té... Bueno, que és molt jovenet, el que ara... Bueno, no sé si ara encara es diu Mena, però són aquests menors no acompanyats que arriben a Europa...
I que molts, doncs, clar, li passen per la península, no? I aquest cas, doncs, és aquest noiet que marxa de casa seva amb la il·lusió d'arribar, doncs, a la gran Europa, no? En lloc de les oportunitats i de la riquesa i de tot això que es creuen que tenim aquí. I que, bueno, comparat amb el que tenen allà, també tenen part de raó, no?
Ell marxa buscant amb un amic que ha marxat abans i que no contesta mai el telèfon i que confia a veure si el pot trobar quan arribi. I és això, el que passa a les angoixes, les esperances, les il·lusions, les pors, el pànic, que es passa això, amb una pastera, fins que... Bueno, no us ho ve d'una pastera, és un caiuco, marxa amb un...
Fa cap a les Illes Canàries, serà la seva primera parada, i pel que expliques, bona part del relat, no sé si tot, però bona part passa dalt del cayuco. O sigui, encara no ha tocat terra, que ja sentim les seves vivències. Això que toca terra o no, s'haurà d'arribar al final, per saber-ho.
No, no, és que no és ni segur ni confós, vull dir que s'ha d'acabar al final. El que passa és totalment dins del cayuca. El que passa és que ell fa regressions, pensa en casa seva, reflex el llibre. Jo no hi he escrit mai d'aquesta manera, és la primera vegada que ho faig, la veritat és que he quedat contenta i amb la gent que ja conec que ho ha llegit,
veuen que me n'he sortit, que és aquesta barreja de ficció, de realitat, de somni...
d'anar enrere, tornar endavant... A nivell d'escriptura, per mi és una experiència que m'ha sigut molt satisfactòria. M'ha quedat fer-ho. I tampoc puc dir que m'hagi costat molt fer-ho. Però no és lineal, no és una història lineal. Sí que és el que passa des que surt fins que arriba o no, però...
Entre mig hi ha moltes regressions a la infantesa, records del seu paisatge, dels seus olors, dels seus jocs, de la seva manera de viure, de converses que ha deixat pendents, converses que vols aprendre. És una mica...
Per mi ha estat una mica joc aquesta història, tot i que és molt sèria el que explico, ho pretenc que s'entengui com una cosa molt seriosa. Jo el que trobo més difícil és això de posar-te a parlar en primera persona, que suposo que ho fas en primera persona, posar-te a la pell d'un personatge explicant en primera persona una experiència que tu no has viscut mai.
i que te la poden explicar però és tan intensa que jo crec que si no l'has viscut és difícil segurament que tot el que explico aquí està mega superat per la realitat i també he de dir que hi ha part de ficció que jo me l'he inventat perquè els somners m'han servit d'excusa per explicar angoixes o per explicar realitats
Però sí que és veritat que jo he tractat amb gent que ha vingut a Pastera i amb joves, no tants, però amb joves també que han vingut a Pastera, i he de dir que no expliquen. Has de preguntar molt i gratar molt, perquè no és una conversa que jo he conegut que sigui còmode per ells. A vegades he pensat que és com els avis que no els agradava parlar de la Guerra Civil,
Doncs una mica... És una cosa que la tenen allà com amagada, no? I a vegades he sabut més coses pel que m'han explicat les dones d'ells.
que no pas per ells pateixos, no? Tot i que a vegades les dones també massa tampoc no ho coneixen. Bé, hi ha de tot, no? Però vull dir que és una cosa que per nosaltres és molt, o per mi, és molt esgarrifosa, però de mi m'ha donat la impressió, i això és molt personal, que ells miren d'aparcar-ho, no? De deixar-ho a banda.
Clar, és el que t'anava a preguntar. Fins a quin punt està basat en converses que hagis tingut o en persones que hagis conegut? I dius que sí, però que t'has hagut d'inventar moltes coses, no? Sí, sí, sí. He pensat, sí. A veure, hi ha coses que són molt tretes del que ells diuen, no? Una de les coses que el gent que ho ha llegit me diu, no?, que és que aquesta referència costa amb la mare, no? Sí. Jo això ho he percebut molt, no?, amb els nois...
perquè de noies que han vingut a Pastera, potser n'he conegut un parell, i de noies que han vingut a Pastera, Déu n'hi do. I sí que veig que m'acidava l'atenció que la mare era una constant, havien de trucar a la mare, el mòbil era imprescindible, perquè si no tocaven, la mare es pensaria que els hi havia passat alguna cosa.
I aquesta mena de relació o d'entendre la criança, que ens expliquen a vegades com jugaven, que a vegades són de famílies que els pares tenen més d'una dona, que són polígens,
I la manera d'entendre la criança, que a vegades ens costa, o a mi, em costa de visualitzar, però t'ho fan molt proper. Sense poder-ho ni criticar ni elevar, però és una manera d'entendre el món. I a mi això em cridava molt l'atenció, que la mare fos un referent tan constant a les seves vides.
I vaig pensar que la criança no és poca cosa dins d'una cultura, no? I si caia en mans de les mares i era tan present...
hauria de ser molt important. I jo ho he fet en aquest sentit. Jo he fet una miqueta de mareta aquí. Ja és el que et transmetien també a tu, no? Molt bé, molt bé. Epítom d'Una esperança és la darrera novel·la de la tecla Martorell. Tot un repte per ella, tal com explica aquesta manera d'escriure i una història intensa amb un final incert, la del Bubba, que se'n va a la recerca d'un somni cap a les Illes Canàries, cap a l'Europa.
Somiada, veurem què passa. Es presenta el llibre Epítom d'una esperança dimecres, dos quarts de set, a casa Canals, amb la presentació de l'Enric Garcia Jardí. Tecla Martorell, moltíssimes gràcies per atendre'ns i felicitats. Gràcies a vosaltres per comptar el dia i donar l'ocasió que se n'entén més gent, perquè la veritat és que és un tema que es parla poc i que crec que se n'hauria de parlar més. Per això estan els llibres també. Gràcies, Tecla. A tu, adeu, adeu.
I la propera publicació no es pot dir que sigui una novetat. De fet, és una reedició que s'està presentant i representant i sempre d'una manera novedosa. Ara arriba la presentació al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri de les Torres del Cel, de la Colla Valls, i arriba en forma de música i paraula. Colla Valls, bon dia!
Molt bon dia. Bon dia. A veure, que ens convoqueu aquest dissabte a les 5 a Montferri, amb aquest santuari tan xulo, tan modernista. Sí. Us convidem i us engresquem a que no us ho perdeu, perquè més que una presentació serà una experiència, saps?
És una experiència, pensem que enguany a Montferri celebren la posada de la col·locació de la primera pedra, 100 anys, d'un somni arquitectònic i espiritual de Jujol, inspirat en les muntanyes de Montserrat. I nosaltres portem aquesta peça a Montserrat el dissabte vinent,
El dia, doncs a mirar, 15, més 7, el dia... 21, potser... 15, 16, 17, 18, 19, 20... Sí, 21, no? Doncs el 21... Ho portem a Montserrat, després de fer una trobada amb 7 clubs de lectura...
dels voltants de la muntanya. I ja ve al seu club de lectura i fem un encontre multitudinari a dalt a Montserrat de 170 persones per comentar la novel·la i, sobretot, per compartir sensacions. I a l'hora de la cirereta serà aquest concert, també, que anticipem a Montferri per la celebració del seu centenari. I no és ben bé una presentació. Neix
de la novel·la, evidentment, que explica la Fundació del Monestir de Montserrat, quan la Batoliva, al segle XI, va enviar aquest petit grup de monjos aixecar-hi a una comunitat, però vol ser una participació als seus conflictes, als seus contradiccions, a les tensions del poder, a la força de la natura. Vol ser una reflexió en veu alta. No explicarem la novel·la. Serà un recorregut vivencial per totes les seves etapes. I per fer això hem volgut que música i paraula es donin la mà
I la paraula, d'alguna manera, té la voluntat de donar cos al que la música suggereix. Ja voleu que hi ha instruments molt especials. No us penso dir en què, perquè ho heu de venir a veure. Ara t'anava a preguntar quins instruments hi ha. Qui són, Atma Sons? Atma Sons és un grup de músics i amics meravellosos. És un grup molt divers, però amb molta sintonia.
que cada un ve d'un món diferent i això fa que la peça tingui textures molt riques, però sempre al servei de la història, que hem crescut molt en tots els assajos que hem fet, perquè ha estat una peça que hem preparat, pensat, somiat i portat a terme entre tots, i que cada... Bé, avui fem un assaj general, divendres fem un altre, i cada vegada que ens reunim creix amb textura i amb profunditat, no?,
I ells i elles són la Graciela Martínez, la Laura Pastor, la Laura Picó, el Jordi Segués, l'Àngel Seuret, el Debbie Schindler, el Toni Stevens i la Rosalia Sumoi. I totes les peces han estat escrites i compostes especialment per aquest espectacle, pensades perquè la música hi posi color i el moviment interior, la paraula, obri portes a la reflexió. Aquest és el nostre desig.
Ens hem d'imaginar un acte una mica o bastant espiritual? Sí, serà un acte, jo penso que d'elevació. No serà un acte per entendre. Evidentment, a Montserrat, el dissabte, com que tots hauran treballat el llibre amb molta profunditat i n'hauran parlat, potser donaran més significació a coses que puguin passar a escenes concretes. A Montferri no cal que hagis llegit el llibre.
jo el que aconsello és que et deixis portar, que visquis aquesta experiència de música que intenta transportar-te a un moment determinat, a un color emocional determinat, que et deixis portar, sentirem el so de les pedres, el vent que erosiona, aquest esforç de pujar a la muntanya i de tornar a caure, que és la muntanya però que és la vida.
que vol ser un viatge, un recorregut físic, però també un recorregut interior. Una mica han volgut anar per aquí. Amb textos seleccionats, entenc, de les torres del cel. Doncs algun text interpretat, píndoles de dramaturgia molt, molt, molt breus, algunes frases deixades a l'aire i un altre text de sis o set línies, una més,
llegit. És a dir, que no són textos amb els que hi han posat música. És tota una textura que ha anat agafant forma, captant l'essència de la novel·la. Doncs mira, abans no es presenti, que ho farà el dia 22, aquest espectacle a Montserrat. És dissabte 22, coia. Havíem dit el 21, no, no. 22, 22.
Dissabte 22. Abans, però, si no us podeu desplaçar a Montserrat, el podreu veure aquí al Santuari de la Mare de Déu, Montserrat, a Montferri, aquest dissabte, dia 15, a les 5 de la tarda. Les torres del cel de la Colla Valls, que agafa una nova dimensió amb aquesta barreja de música i paraula en massons. Colla, moltíssimes felicitats i gràcies, donau, per l'entrevista.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, que sempre ens doneu lloc per poder compartir-ho amb els oients. I també gràcies a l'Ajuntament de Montserrat i a l'Associació del Santuari, que ens han obert les portes a aquest espai i ens han acollit amb moltíssima generositat. Una abraçada, colla. Una abraçada ben forta, Núria.
I així quan passen ja gairebé 24 minuts de les 10, el que fem és tancar l'apartata cultural. Recordeu que en hora del que fem, a dos quarts i 35, dels 10.35, arribarà l'entrevista que havíem anunciat per avui amb Josep Poblet. Abans, però, tanquem cultura i obrim barris amb el Miquel González.
de Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta.
Avui l'espai de barris, l'espai que condueix el Miquel González, més que en un barri que també el que té és un tema, el tema de la brossa. Miquel González, on ets? Explica'ns això de què parlareu.
Molt bon dia. Doncs mira, som a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona i de fet és cert, ells donen suport a aquesta concentració, a aquesta manifestació de protesta que ha convocat la plataforma per una Tarragona neta pel proper dissabte, per aquest dissabte 15 de novembre. Volem parlar d'una banda amb el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, el senyor Alfonso López. Senyor López, bon dia.
Sembla que ens falla la connexió. Intentarem resoldre-ho de seguida. Ens acompanya, com dèiem, el senyor Alfonso López i també el senyor José Martín Carrasco.
Hola, buenos días. Moltíssimes gràcies a tots dos per acompanyar-nos. Alfonso, la pregunta casi casi és obligada. Vosotros continuáis dando apoyo a esta manifestación, a esta concentración prevista para el próximo sábado que se impulsa desde la plataforma per una tarragona neta.
Estas últimas semanas se han vivido cambios, el tema de la limpieza, evidentemente se ha producido este cambio de empresa, de fomento a Urbaser, pero hay que continuar haciendo seguimiento y hay que conseguir unas garantías de que esto sea así. Buenas, pues como bien dices tú, la plataforma por una tarragona neta es la que hace la concentración para el día 15,
Es un grupo de vecinos que están indignados con todo lo que está pasando y ellos son los que deciden. Como siempre, la Federación de Vecinos de Tarragona da apoyo a cualquier plataforma de limpieza, de seguridad, de sanidad, de lo que sea, porque nosotros representamos al mundo vecinal y creemos que nuestra obligación es dar siempre apoyo. ¿Habéis notado ya cambios o es muy pronto para valorar?
Si te soy sincero, se ha notado cambio. La verdad es que sí, porque el lunes pasado mismo no podías andar por ninguna aceras.
y ahora ya se empieza a ver. También tenemos que reconocer que Urbacet se ha encontrado un marrón muy grande, ¿me entiendes?, una tarragona más sucia que nunca, debido a que fomentó los tres últimos días, que no han hecho nada, aunque ellos digan que sí, mienten, y desde aquí damos totalmente apoyo también a la empresa Urbacet, porque creo que se encuentra una tarragona que jamás, jamás, en muchos años se había visto en esta situación, por lo tal, entendemos que
que con el tiempo creemos y debemos entender y dar apoyo también a ellos para que el día de mañana Tarragona vuelva a ser la que era, la que se merece, ¿no?
Però, aun así, és cierto que, com ho comentáis, és un tema que s'arrastra, s'arrossega des de fa molt de temps, aquest tema de la neteja, i això respondria al fet que continueu donant suport a aquesta protesta, a aquesta manifestació que es manté convocada per dissabte. Respon a això, no?, a que fa molt temps que la situació és la que és i a que es busquen garanties i fer-ne un seguiment que això sigui així.
Exactamente, esto no viene de hora, ya de hace muchos años, ya se dijo que Tarragona, hace muchísimos años se dijo que Tarragona estaba muy sucia, ¿no? El tema es de que el contrato es antiguo, un contrato que dejaba márgenes a muchas partes de Tarragona que no se podía limpiar.
Ahora tenemos un contrato adaptado, adaptado al siglo XXI. ¿Nosotros qué esperamos con este contrato? Pues que se cumpla toda la limpieza y que lleguen a todos sitios, porque al fin y al cabo zonas como Juan XXIII, por comentarte alguna, siempre tenían que estar llamando para que se limpiaran. Ahora con este nuevo contrato, pues bueno, esperemos que esté a la altura de la expectativa de todos.
También un tema que es de insalubridad, como el tema de la limpieza de contenedores por dentro, no había forma de que se limpiara y no desde ahora, desde hace mucho tiempo. Por eso la idea es que con el nuevo contrato Tarragona recupere la cara limpia que todos queremos.
José, ¿cómo lo veis también? Supongo que compartís opinión también desde la Federación. El sábado, ¿qué es lo que se prevé? ¿Qué es lo que prevé también a esta plataforma Perú de la Tarragona Neta, a la cual la Federación da apoyo, como comentaba al principio Alfonso? ¿Qué es lo que pasará o qué se ha programado para el sábado manteniendo esa concentración?
Bueno, o sea, Plataforma Neta mantiene la concentración. Nosotros, como ha dicho Alfonso, nosotros le vamos a seguir dando el apoyo porque le habíamos dado desde un principio el apoyo y creemos que tenemos que seguir dándola. Nosotros como federación ponemos nuestro punto de vista que no evaluamos el trabajo que está haciendo la nueva empresa desde el día que empezó, el día 5, hasta el día de la manifestación. No estamos evaluando esto porque creemos que
La empresa que ha entrado está haciendo lo que le pertoca, o sea, limpiar. También queremos hacerle ver con esta manifestación, tanto a la empresa como al ayuntamiento, que los vecinos van a ser muy fiscales con la actuación que ellos hagan en Tarragona.
Queremos ver la limpieza efectuándose, queremos ver que se corrija toda la deficiencia que hemos tenido. También ahora vemos que los contenedores siguen estando en el tema este, todavía no se ha empezado a hacer la limpieza, pero también creemos que, por lo menos desde la Federación, lo creemos que...
Esto dependerá de cuando ya estén puestos los contenedores nuevos que vendrán limpios y a ver cómo mantienen esos contenedores limpios y se mantiene de esto. Y luego pues sí que hemos visto por parte de la federación la actuación que se nos dijo que era como por ejemplo la eliminación de las islas soterradas que ya están empezando a ser. Con lo cual parte del compromiso que se adquirió
En la reunión que tuvimos con el alcalde, tanto por parte de la plataforma como parte de la FAP, era este, la eliminación de las islas. Hay cosas que todavía no han empezado a funcionar, que espero que ya empiecen a funcionar, como por ejemplo la atención al teléfono verde y a la aplicación APP para el tema de dejar los voluminosos en la puerta, porque a la fecha de hoy todavía te siguen dirigiendo a que dejes los voluminosos a...
A la isla de contenedores, error, error que nosotros mantenemos, porque el poder llevar fácilmente a la isla de contenedores el voluminoso que tú has dicho que te retiren, era mejor que te lo dejaras en la puerta, porque si lo llevas a la isla de contenedores, pues generas el efecto llamada. Siempre vendrá el efecto llamada y todo. Y por lo demás, bueno, por lo demás, como ha dicho Alfonso, o sea, la empresa y sobre todo los trabajadores, nosotros estamos contentos con el trabajo que están haciendo hasta ahora.
Alfonso, us vau reunir ja el passat 3 de novembre també amb l'alcalde Viñuales, prèvia també amb aquesta data del dia 15. Com va anar aquesta reunió? Quines conclusions en vau extreure?
Bueno, la reunión ya estaba preparada hace tiempo, le habíamos pedido una reunión con el alcalde para trabajar todos los problemas que tiene Tarragona. Yo creo que esta reunión viene un poco tarde, tiene que haber sido mucho antes para evitar todo lo que viene ahora.
Por ejemplo, lo de la concentración. La idea de la reunión era que el alcalde nos explicara, que nos explicó perfectamente todos los cambios que iba a haber, en lo cual ahora todas las asociaciones tenemos el cuadrante de cómo va a funcionar, antes no teníamos nada. También un tema que era muy importante, cómo se iba a trabajar el encivismo, porque toda la culpa no la tiene la empresa. También el encivismo creo que es un grandísimo problema en Tarragona.
También nos explicaron cómo iba a trabajar el civismo y cómo iba a funcionar. Y conseguir una mesa de trabajo, tanto ayuntamiento, federación y plataforma, para juntarnos de aquí a tres meses y a ver cómo había ido. Yo creo que los tres puntos que se presentaron fueron los que desde el ayuntamiento nos contestaron correctamente.
La reunió personalment va ser constructiva, que és del que es tractava, i ara cal esperar i dar-se marge per veure que tot evoluciona correctament. És una combinació, no?, perquè el tema de l'incivisme havia sortit, també se n'havia parlat força, a banda de les mancances que veníem arrossegant en quan ha neteja, però, clar, el tema de l'incivisme s'ha d'acatar també d'alguna manera. Com s'actuarà i què suposa, també, això?
Bueno, yo creo que si conseguimos que Urbacet, que tenemos mucha confianza en ello, conseguimos que mantenga la isla de contenedores limpios, eso también parará un poco el encibismo. Yo creo que una zona limpia te invita a no tirar muchas cosas.
Este efecto llamada que comentaba Jorge, ¿no? Exactamente. Entonces, bueno, desde el ayuntamiento las propuestas que tienen, habrá unos puntos donde habrá cámaras de vigilancia, se harán agentes cívicos y se hará un seguimiento, ¿no? Aparte, las asociaciones de vecinos creo que también estaremos ahí pendientes de que esto de una vez termine, ¿no?
También las medidas que han tomado de que ahora cualquier voluminoso te lo vayan a buscar a casa y creo que eso también va a quitarle faena a la isla de contenedores y a las personas más vulnerables que no puedan bajarlo, pues también desde el Ayuntamiento se harán cargo de ir y recoger. Yo creo que las medidas son buenas, pedimos que sean sancionables y que al encibismo se les dé...
La caña que hay que darle, ¿no? Y sobre todo también con el tema de los crementos de los perros, también hay un proyecto, ¿no? Para que estén todos censados y poder ver, saber si un perro tiene los crementos, poder analizar el ADN y así poder decir de quién es el dueño. Hay que enseñarles también que el incivismo va por todo.
La federació que haurà d'actuar també amb les acions de veïns com a fiscalitzadora, com deia el José, i garantir o estar pendent i vigilant que això es compleixi. José, para terminar el sábado, a partir de las 11, esta concentración, por lo que sabeis, desde la Plaza Imperial Tarraco y hasta la Plaza La Font.
Sí, correcto. En la plaza Imperial Tarraco se hará la concentración. A las 11 de la mañana se subirá dirección hacia Tocamo Ferro y después cogeremos la calle San Agustín para llegar hasta la plaza La Font y allí se dará por terminada la concentración. Desconozco si las chicas de la plataforma, las compañeras de la plataforma tienen intención de hacer algún acto más o lo que sea.
Després de la manifestació, però nosaltres, com a federació, hem portat aquesta manifestació fins a l'Ajuntament. Parlarem també amb ells, intentarem parlar-ne durant la setmana. Alfonso López, José Martín Garrasco, que ens demanen que anem acabant ja des dels estudis.
Us agraeixo moltíssim l'atenció i en tornarem a parlar perquè la Federació organitza i impulsa moltíssims més projectes dels quals en voldrem estar pendents. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Des d'aquí, des de la seu de la Federació de Sons de Veïns de Tarragona, al barri de Torreforta, és tot. Fins ara.
El Consell Social de la Universitat de Rovira i Virgili continua commemorant aquest 2025 a les 13 dècades d'història, 30 anys, des de la seva creació entre els actes que encara estan per fer-se. Hi ha la presentació d'un llibre commemoratiu i també la celebració d'aquesta femèride que es anirà fent als diferents campus i seus de la universitat, com sabeu, distribuïdes pel territori, no només aquí de Regona Ciutat. Ja es va fer un acte de presentació d'aquest 30è aniversari i avui en parlem amb el president del Consell Social, que ja ens acompanya, Josep Poblet.
Josep Poldà, molt bon dia, benvingut. Molt bon dia i gràcies per convidar-me. 30 anys que aviat estalit, es va fer un acte molt maco recordant una mica el significat d'aquest Consell Social i també l'invincació amb el territori, perquè al cap i a la fi territori, universitat, Consell Social, una mica tot de la mà.
És així. El Consell Social, com a òrgan essencial també del funcionament de les universitats, i de la nostra en particular, és l'àmbit de participació de la societat en general a dins de la universitat. I alhora també és la manera que la universitat pugui traslladar a la societat tot allò que sigui de l'interès comú. Per tant, és un pont entre societat i universitat, universitat i societat.
i per bé que molt conegut no és per la gent, la seva utilitat i la seva funció és essencial.
perquè, en definitiva, el Consell és qui representa la societat que paga la universitat. Per tant, que n'és titular, que n'és propietària. I la societat del sud de Catalunya és propietària de l'Universitat Rebid i Virgili, si m'ho deixen dir així perquè encara s'entén millor. Per tant, és normal que aquell qui té la responsabilitat de sostenir aquella universitat pugui ser l'ens que tingui una veu important allà dintre d'acord amb els interessos de la societat.
I el govern de la universitat, el rector, els seus vicerectors i tot l'entrellat de govern de la universitat és qui governa l'acadèmia, la formació superior, la recerca, la transferència, tot el que de dintre va cap enfora i tot el que es fa en el seu sí. La coordinació entre aquests dos àmbits és essencial i és també del que es tracta. Per tant, 30 anys després, el que vam fer va ser...
mirant darrere i constatar la bondat de la feina feta, que és molta i molt significativa,
i, per altra banda, fer una reflexió de present i mirar cap al futur, diguem, quin és el rumb que queríem dependre. I amb això estem. Reclamar, per exemple, més competència i capacitat d'acció del Consell Social, ho vau dir el dia del discurs d'aquest acte. També diu que no hi ha cap llei estatal de les aprovades que deixin marge perquè puguin actuar en plena autonomia.
Les diferents lleis que s'han aprovat d'universitats de l'Estat han tingut després el seu referent a la legislació catalana. I de les de l'Estat no n'hi ha hagut cap que hagi definit en precisió quina és la funció, l'abast, en precisió el paper que ha de jugar el Consell Social. S'insinua, es diu, es defineix aquest òrgan de participació, però no arribem a l'àmbit competencial a deixar ben clar quina és la competència que li pertoca, la feina que ha de fer.
És a dir, se situa més en un pla d'aprovació d'allò que li ve donat que en un pla d'actuació per iniciativa pròpia. Una cosa és aprovar el que et someten altres, l'altra és actuar d'acord amb els teus criteris. Per què és ben contradictori això? Perquè la pròpia llei obliga el Consell Social a tenir un pla estratègic.
Si tens un pla estratègic, l'has d'executar. I, en canvi, deixa bastant enlaire el com i amb quins mitjans, i en quin àmbit, i en quin abast. I d'això és del que vam aprovar el manifest a la declaració institucional del 29 de setembre, el dia just exacte que feia els 30 anys de Constitució, manifestant aquest interès, que l'àmbit legislatiu que sigui, l'espanyol o legislatiu,
que subsidiàriament el català que hi té competència, govern i Parlament, defineixin amb claretat quin és el paper dels Consells Socials. I això va ser un punt de vigència que, a més a més, va entomar la pròpia consellera
de Recerca i Universitats, que hi era i que va presidir el nostre plenari, perquè em va semblar que corresponia que, acompanyant-nos, fos ella que presidis el plenari, li vaig cedir. Vam aprovar aquest punt únic a l'hora del dia i, hores després, en l'acte central...
el president del Parlament i els membres de la mesa, que hi eren també presents, i que agraeixo a tots, a la consellera, als membres de la mesa i al president del Parlament, que vagin vendre raó d'aquest posicionament del Consell Social, un ànim, sense cap escletge, i que em prenguin raó de cara a iniciatives polítiques que puguin vendre el govern i que puguin ser aprovades pel Parlament en l'àmbit del que demanem. Quins objectius a nivell territorial casen molt bé amb els objectius del Consell Social?
per estar en un territori que es transforma constantment. De fet, hi ha molts reptes per davant. I la Universitat al cap i a la fi s'adapta a la demanda del territori. Ja veu que he vingut armat d'un seguit de papers que no llegirem, però n'hi mostro essencialment aquest. Això és el pla estratègic del Consell Social. Té 63 punts. Ho veig a unes estratègies i a unes línies d'actuació. Aquest és el compromís que nosaltres hem pres davant nostre mateix
d'actuar en tots aquests camps. I això està al costat dels objectius de la universitat, de l'acadèmia, de la part científica, de la part interna de la universitat.
I els nostres i els seus estan perfectament coordinats. No hi ha col·lisions, no hi ha discrepàncies, no hi ha contradiccions. Un fa el seu paper i l'altre fa l'altre. I junts fem la universitat. Per tant, quan em pregunta això, li hauria de contestar amb aquest document, que defineix clarament de cara a les institucions, de cara al teixit econòmic, de cara als docents, de cara als estudiants i de cara al conjunt de la societat, quines són les feines que ens obliguem a fer. I tenim tres anys per fer-les.
i vam ser el primer Consell Social de Catalunya que ho va tenir enllestit i aprovat. I obro parèntesi, fins i tot hem sigut referent per altres, per allò d'anar davant. I aquest pla el vam fer tot el Consell, però vam tenir dos ponents excepcionals. Un de dins de la universitat, l'Antònia González Sant Martí, tristament ens va deixar poc temps després de fer aquesta última feina al servei de la Universitat i del Consell Social,
I el Josep Sánchez, una persona externa de la universitat, que és membre del Consell Social, i que van incorporar aquestes dues visions de dins i de fora per a donar-li aquest to que ha de tenir de servei a la societat sense contravenir interessos universitaris i complementar-los. I és un molt bon pla estratègic, és un molt bon pla trienal, per al qual tenim una altra dificultat, els recursos econòmics per a dur-lo a terme.
I n'hem hagut de demanar a les administracions, a la diputació en concret, mobilitzar els nostres, que eren per altres finalitats, destinar-ne una part a aquesta, i esforçar-nos cada dia a trobar noves recursos i noves possibilitats per executar-lo. I aquí tornem a estar amb el mateix que deia abans, reclamar més capacitat pel Consell Social per a poder dur a terme les pròpies coses que li exigeix la llei. Per tant, ens exigeixen, però no ens faciliten.
Per tant, li vaig fent una mica aquest paral·lelisme perquè es vegi la important utilitat d'aquest òrgan i la dificultat que té per dur-la a terme.
Entre les accions que hi ha per fer d'aquest pla, quines en destacaria o quines com a prioritàries? És a dir, què és el que cal fer i que anem tard? És una pluja molt gran de coses que afecten aquests àmbits que li deia i em resultaria difícil destacar-ne una per sobre de les altres. Totes són importants. És a dir, en l'índex ja es veu una miqueta cap on apunten les coses. Institucions, organitzacions socials, teixit productiu són...
el lloc on nosaltres ens preocupa més. Per exemple, li posaré un cas. Així s'entendrà millor, perquè si hi entra un detall ens hi perdríem. La universitat impacta molt positivament en la societat, en formació, en recerca i en transferència de coneixement, un àmbit. Però també impacta econòmicament molt positivament. És a dir, l'existència de la URB,
a la nostra regió del sud de Catalunya, significa pel cap baix uns 800 milions d'euros anuals d'impacte. Diu, caram, si no és la feina de la universitat impactar econòmicament. No, però és que la sola presència, la seva activitat, el que genera, el que ha promogut, els edificis, els serveis, les compres, tot aquest moviment abans inexistent genera uns 800 milions d'euros d'impacte anuals.
Quina és la implicació de l'economia territorial, de l'economia regional, a la universitat? Molt minsa.
És a dir, en el model anglosaxó, les empreses estan absolutament abocades a les seves universitats, perquè són les que els proveeixen de talent per tirar endavant les seves iniciatives empresarials. Aquí això també passa en el segon sentit, que proveïm de talent a les iniciatives empresarials, però l'empresa s'implica poc en l'universitat. No dic que no ho faci ningú, això no ho dic ni de bon tros.
Hi ha moltes empreses que tenen referència dins la universitat, que s'impliquen en premis, en col·laboracions, en convenis, etcètera, però molt lluny del nivell que hauríem d'estar. I aquest és un àmbit d'incidència del Consell Social. Claríssim.
L'aprovació pressupostària, l'aprovació de les plantilles, l'aprovació dels plans d'estudis. Tot això és competència del Consell Social. Quan es creen empreses d'origen universitari, del Consell de Govern de l'Universitat venen el Consell Social, que és qui les aprova i les dictamina favorablement. És a dir, és una pluja molt gran d'àmbits en els que el Consell Social té un paper definit i la voluntat d'incidir-hi i d'actuar-hi en tots aquests camps que li dic.
en l'àmbit de la mobilitat, en l'àmbit de la docència, en l'àmbit dels alumnis, aquells que han marxat de la universitat, que quedi la seva estela, record de la seva estada a la universitat, que els converteixin en embaixadors permanents. Els jubilo, ajudar la gent, els professionals de la universitat, que quan es jubilen segueixin actuant en camps que tenen incidència en la universitat. La...
la xarxa d'antenes del coneixement, les aules de cultura de la universitat, tots aquests camps que tinguin també un recolzament, que tinguin un ajut, que tinguin una potenciació també des del Consell Social. N'hi podria posar moltíssims més.
però tot aquest són llocs en els que actualment hi estem actuant. Fins i tot, determinats estudis, la potenciació del seu coneixement a l'exterior de la utilitat que poden tenir en l'àmbit de la vida ordinària. És a dir, no fer preconcepcions que aquesta matèria, si l'estudio, només m'habilitarà per això. No, i et pot habilitar per allò i per allò altre i per allò altre. Donar a conèixer camps d'actuació, futurs professionals, itineraris que et poden permetre una vida professional a partir del que has estudiat a la universitat.
I faríem llarga la llista fins a 60 i tantes actuacions. Si ens comparem amb el model alemany, per exemple, amb el que deia el finançament de l'empresa privada de les universitats, la diferència és abismal. Amb el model poso un exemple, només el model alemany, que llavors l'aportació de l'empresa privada a l'àmbit universitari és molt elevada en comparació aquí. Per exemple, per aquí també hi ha d'intervenir l'Estat, no només l'àmbit privat, sinó també l'Estat incentivant que aquestes empreses també aportin capital a...
Home, clar, si l'estat impaleix, impulsa que les empreses ajudin, doncs sempre has d'agrair aquesta pressió. Però les empreses, d'alguna manera, haurien d'entendre per si mateixes de la enorme utilitat de fer aquest win-to-win, en què guanyem tots.
Si jo ajudo a la universitat, l'universitat m'ajudarà a mi. No es tracta que ajudin a la universitat a canvi de res, sinó que l'universitat sempre és a canvi d'alguna cosa. Per tant, si jo recolzo la universitat i demano quines estratègies m'interessa que em serveixin, doncs això passarà. Ja m'he trobat en aquest cas. Que empresaris diuen que m'agradaria que les assignatures que impartiu en aquest camp determinat tinguessin una afegit de coneixença sobre aquest camp i aquest camp, complementàriament d'allò que estudieu com a tronc principal.
Ho hem parlat a la universitat. I variar el pla d'estudis o variar els continguts d'una assignatura o d'una carrera és difícil, però es pot fer. I donar una millor resposta al món empresarial que en aquell camp que els estudiants que sortien preparats, molt ben preparats, en una matèria, complementin coneixements amb un altre per tal de poder servir millor aquell interès empresarial. És a dir, la universitat sempre està disposada a adaptar les seves funcions a l'interès de l'economia.
L'economia ha d'estar més interessada en tenir diàleg amb la universitat i treure profit de la seva universitat. Aquí ens queda molt de camí per recórrer. I, naturalment, si vostè em situa com a exemple Alemanya, doncs evidentment que estem lluny encara, però no només d'Alemanya i de molts altres països d'Europa que ens porten molta més avançada en aquest sentit. Això no vol dir que la universitat se'n ressenteixi al punt de no tenir la qualitat adequada, que és diferent.
Si tinguéssim, allò que es diu col·loquialment, si tens més sucre, ho fas més dolç. Si tinguéssim més recursos econòmics, podríem avançar més...
Potser anar més de pressa i potser obrir l'àmbit de les coses en les que prepararem la gent. És a dir, obrir més graus i fer més coses. Ara mateix ens obrem el grau de farmàcia, que no el teníem. I ja en fem molts, però encara en farem més. Però la qualitat de la formació que es dona, la qualitat de la recerca, la qualitat de les comunicacions que es fan, la qualitat de la transferència, és molt bona, la Rubir i Virgili. Fixi's, m'assembla que hi ha uns 27.000 universitats al món.
Una universitat com la nostra, la Rovira i Virgília, que té 34 anys d'existència, contra universitats centenàries, multisseculars, estem situats en posicions molt punteres. Molt punteres. I només en 34 anys. Per tant, vol dir que la feina es fa bé.
que el servei i la utilitat d'aquesta universitat al conjunt de la nostra regió, és impensable que avui no la tinguéssim. És a dir, no és que recularíem, és que com a societat perdríem el bé més important, el que ha transformat més el com som, el que ha provocat més vocacions d'estudiants a l'universitat, el que ha provocat i ha produït més talent cap a la regió i cap al món, cap a Catalunya i cap al món. No tothom es queda aquí. Per tant, la Rovira i Vigili fa molt bona feina,
amb 34 anys ha transformat profundament la societat i, a més a més, té una gran utilitat i s'ha situat en posició capdavantera en molts rànquings. Però això no treu cap de tenir aquesta doble constatació d'allò que va bé i va molt bé dir-ho, però també constatar que allò que podria anar millor encara no ho podem fer perquè ens falta o implicació o recursos o capacitats.
Com a president del Consell Social de la URB creu que el territori va bé, el territori parlo del territori, és a dir que ara estem ateixint l'associació per l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona. Jo sóc un enamorat d'aquesta regió nostra, l'he defensat des de posicions públiques i me l'estimo i he nascut i aquí estaré.
fins que s'acabi. Per tant, ja sóc dels que pensa que si ens dediquem a dir les bondats del que tenim, podem parlar hores i hores, perquè hem fet molta feina i hem canviat molt. Quan jo vaig entrar fa...
38 anys, 39 anys a la vida pública local, al món local, les coses eren molt diferents d'ara, molt. Amb 30-35 anys hem canviat enormement i positivament, a tot arreu. A l'Ebre, al Camp, al Penedès, és a dir, a tot arreu. Hem canviat, ens hem transformat i som molt millors.
i fins i tot no cal dir que aquesta posició ens ha situat en el segon lloc a nivell català i som una de regió de gran prosperitat, som un àmbit de gran prosperitat comparable amb àmbits de l'estat espanyol, que són comunitats autònomes, que pesa més la demarcació de Tarragona que aquelles comunitats autònomes, econòmicament, demogràficament, sistema productiu, diversitat econòmica, per tant no hi ha dubte que som un referent importantíssim.
Aquest és un discurs. Aquesta és una conferència. Aquesta és un plantejament. Però ho podem fer en altre. Què no tenim? Que és el que li feia ara amb la universitat. Sent bons, què ens fa falta?
On fórem, si en tinguéssim més. Perquè és que aquesta il·lusió en voler avançar més tenint més capacitats és legítima, és el que mou les coses. Parlant de coses públiques, com parlem, l'Universitat és un servei públic, l'administració local és un servei públic, no pots aturar-te. Si t'atures, vas enrere. La fórmula de dir estic aturat, repensant què he de fer, no existeix. Quan t'atures, vas enrere.
Només amb il·lusió i amb empenta i amb projectes vas endavant i pots anar més de pressa o més a poc a poc, però l'objectiu és anar endavant, que no s'aturi. Per tant, en aquest sentit, la regió nostra, si tingués encara coses que ens fan falta...
Si millorés en determinats procediments, si millorés en determinades funcions i organitzacions, aniríem encara millor. Però això no és equivalent a dir no anem bé i hem de fer això per anar bé. És a dir, bé ja hi anem, però podem anar millor, podem servir millor, podem treure més efectivitat els recursos que disposem, podem optimitzar-nos més, podem créixer més de pressa, podem donar una millor qualitat de vida i garantir una millor qualitat de vida a la gent de casa nostra.
Per tant, és un anhel desitjable que les societats sumin en projeccions noves de futur, més eficaces i més competents. I, alhora, això no serveixi per dir que som un desastre o que no anem de cap manera, que no és veritat. Anem força bé.
La veu bé l'àrea metropolitana? L'associació per l'impuls de l'àrea metropolitana la veu... postar amb la seva experiència com a una bona idea. Quan jo estàvem actiu, se n'havia parlat en alguna ocasió i havíem abordat la perspectiva de coordinació territorial des d'òptiques diferents, perquè són les que es van creure en quin moment que eren convenients. Ara s'ha plantejat des de l'àmbit de la metropolitana de les ciutats principals de l'àmbit central del camp de Tarragona.
Jo no hi estic gens en contra, però hem de ser molt curosos en com enfoquem aquest plantejament, perquè podem frustrar moltes expectatives que la gent hi ha posat, i la frustració d'expectatives és sinònim de fracàs. Per tant, si mirem exemples d'àrees metropolitanes
que puguin assemblar-se o que puguin ser referents, llegim també els objectius que tenen i les dificultats que han trobat i aprenem també de les experiències prèvies. En el cas nostre, jo crec que l'assignatura més important que hauria d'abordar en primera instància l'àrea metropolitana o aquella figura que gestioni aquest espai metropolità és la mobilitat. Nosaltres, de metropolitans, si m'ho deix dir així, ja en som.
Jo mateix, si analitzo dia per dia de la meva vida, i això que ara, diguem, estic més lluny de les qüestions d'àmbit públic, diguem que estic ajudant diferents causes, però d'àmbit social o d'integració i moc amb aspectes diferents d'abans, no hi ha dia de la meva vida que no discorri en 3 o 4 d'aquestes ciutats del Camp de Tarragona.
Per tant, si cada dia moltes persones s'identifiquen per unes raons o per unes altres amb realitats que estan en aquest àmbit, és que ja en som de metropolitans, és que ja compartim molts serveis. El que hem de fer és fàcil que aquest compartir sigui eficient, sigui fàcil, sigui sostenible, fins i tot, i la mobilitat és la seva gran assignatura.
Sembla que ja se'n parla molt d'això i, per tant, ho celebro i ho aplaudeixo. Perquè si excel·lim en aquest camp, la gent entendrà de seguida què és ser metropolità. Però, en canvi, sóc dels que pensen que resoldre bé l'àmbit metropolità no estaria renyit en seguir impulsant la regió del coneixement, que no és el mateix. No és contradictori, ni és, diguem, perjudicial una cosa per l'altra, però la metropolitanització
i l'instrument que es creï per aconseguir-ho i per relligar totes aquestes ciutats amb mobilitat i amb altres aspectes que es puguin considerar, no està renyit en aconseguir que aquesta regió nostra, tota sencera, no només l'àmbit metropolità, pugui ser una regió que tingui capacitats pròpies, competències, una governança i pugui opinar sobre el seu futur i decidir.
i presentar ben aviat un llibre, el llibre del Claudi Orensans d'aquests 30 anys del Consell Social de la Diversitat de Rovira i Virgili, que això serà ben aviat, i també la ruta pels campus. Ens queden dret a segons de la programa. Doncs sí, el llibre el presentarem a Reus d'inter de pocs dies, i aquest llibre el que fa és explicar en viu què han sigut aquests 30 anys del Consell Social. No és un llibre de dades i d'acords, sinó que és un llibre viu, on hi ha la veu dels rectors, dels anteriors presidents del Consell, dels alumnes, dels que han fet empresa, dels que han crescut i dels que han progressat a través de la universitat.
Josep Poblet, gràcies per acompanyar-nos, president del Consell Social de la Universitat de Rovira i Brigili. Que vagi bé. Gràcies. Moltíssimes gràcies a vostès. Les 11, bulletin informatiu. No marxeu, eh? Tenguem el programa per seguir les notícies amb l'Aura Casas, bulletin informatiu de les 11 i el temà que el guardem per demà. Que vagi bé. Adéu-siau.