La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. M'encanta aquesta part de la sintonia, que sembla que sigui un western, que sí. Bon dia, Núria Cartanyà, bon dia.
Hola, Miguel González, bon dia. I perdut els auriculars. I perdut els auriculars. I perdut els auriculars. Ja s'has trobat. Fau-lo fum. Fau-lo fum, eh, avui. Perquè estem al western, estem a l'oest americà, i és aquesta part de la sintonia que ens recorda això, que estem en acció i que passaran coses, no? I avui passaran moltes coses. Mireu, farem humor avui, Miquel? Farem l'humor, vols començar per l'humor? Home, i tant. És que tinc una pregunta molt important.
El fem l'humor. Però és una pregunta molt important, eh? Podria una civilització molt avançada alterar l'espai i el temps sense que nosaltres ho detectessin? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada alterar l'espai i el temps sense que nosaltres ho detectessin? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada? Podria una civilització molt avançada?
I et preguntarem si et queden carmels. Sí, sí, sempre, sempre. Sempre, però, bueno, sí, després en parlem. Què més, va? Què més? Ja està, fins aquí. Abril, que això et compet a tu, que si estàs allò buscant vocacions a la vida... Ah, perquè parlarem del programa Bojos per la Ciència, que en guany és la tretzena edició,
i en parlarem amb el Nandu Oterino, coordinador de Bollos per la Ciència de la Fundació Catalunya de la Padrera, i és un programa on els joves que tinguin un gran o un petit interès per la ciència, la tecnologia i la recerca, doncs poden anar durant diferents caps de setmana a centres de recerca d'aquí de Catalunya, amb professionals del sector, i fan un curs que els expliquen una miqueta i intenten despertar aquesta vocació que tenen. Atenció, per tant, centres educatius, que tingueu allò, joves que busquin vocacions, això és el dissabtes, eh?
Sí, alumnes de segon de batxillerat. I a més coincideixen a nivell de tot Catalunya, per tant coneixen altres joves amb inquietuds. Està molt bé, de fet sentirem algunes experiències d'alguns d'aquests joves i en parlem d'aquí no sona amb el Nando. Què més?
Volem anar de professor, no? Sí, sí, volem anar de professor, no? Podem esperar Setmana Santa i això passarà a aquesta professor extraordinària per commemorar els 475 anys de l'aniversari de la Congregació de la Sanc. Passarà el 22 de novembre. Ja està confirmat un aniversari rodó, doncs, que propiciarà la sortida d'aquest professor a l'estil del Sant Enterrament, a l'estil del maig. Perdem amb la Maria Grau la socprefecta de la Congregació de la Sanc.
Doncs sí, aquesta serà una de les qüestions, i després també parlem del Tarracomanga, que arriba aquest cap de setmana, tot i que és cap de setmana, doncs això, eh, festiu de la castanyada, de Halloween, de tots sants, arriba el Tarracomanga. Amb edició Halloween, eh? Amb edició Halloween, exacte, i amb actrius de doblatge, que ja saps que jo ja em crida l'atenció només per això. Però actrius de doblatge a més molt especials, atenció. De les que hi poc, no?
Sí, les K-Pop Hunters, per si algú està enganxant amb aquesta sèrie o pel·lícula, que no sé ben bé què és, amb aquest anime, doncs atenció, perquè és bo que ho està petant. Jo sé que tenen Netflix perquè m'ho recomana cada dia, però no... Ho sembla que ho està petant, eh? I vindran dos actrius de doblatge. T'ha recomanat. Per cert, que... Molt friqui total, eh? Molt friqui. Tal com les Lolita. Com es diuen? Les Dark Lolita. Les Dark Lolita? Lola Lolita. Ara dic malament. Ara dic malament.
és aquesta tendència dintre del món del manga i del món de l'otaku que consisteix en aquest aspecte més gòtic directament, les xiques es vesteixen de negre i tal, per tant encaixa molt bé, te recomana amb Halloween o castanyada
I anireu d'exposició. Sí, dintre de l'espai que fem parlarem del Tarracomanga i també anirem al refugiu del Moll de Costa perquè avui s'estrena dos tierres en un pincel, que és el llegat artístic d'Eugenio Molero i la podreu veure fins al 7 de desembre. I el Pep continuarà buscant intel·ligències especials. Sí, extraterrestre o... vosaltres esteu a favor en compte de la IA.
Miguel, Núria, Abril, a favor o en contra? No em vull posicionar, no em vull posicionar. La pregunta és, la intel·ligència artificial és una amenaça per la humanitat? Seria la pregunta. Jo és que soc molt equidistant. Tu què dius? Però que si pot ser una amenaça? Per la humanitat. Pot ser-ho. Pot ser-ho. Abril, mullet.
Jo crec que hem de trobar la manera de fer-la servir. Igual que les xarxes socials, al final, és una... Si ens quedem tottos, hem d'aprendre a no quedar-nos tottos. Però què opines? No és més amenaça que els escravats. O que si ens poseu a buscar amenaces... Les cuques.
Una cuca d'intel·ligència artificial, s'imagineu? És dijous, eh, només, vull dir, tranquils, que demà anirem al cementiri i ho veureu tot més clar. Tinc per allà un llibre que us ho deixaré, que es diu la intel·ligència artificial a debat, una experiència de jubilo de la URB, que l'han escrit a moltes mans. Demanarem a l'Aia que ens faci un resum del llibre per nom de la valència. Ja ho he fet, ja ho he fet. Però sí, contres, eh? Això es va fer l'any passat, que vam prendre part un equip de la Universitat de Rovira i Vigilí,
en el debat, la lliga de debats sèniors de la xarxa Vives, doncs van participar, van competir amb altres universitats, defensant arguments a favor o en contra. Per tant, van haver d'aprovar els arguments a favor i els arguments en contra, perquè allà arriba, es fan un sorteig i te diuen a favor.
o en contra. Això és molt divertit, jo ho feia en es natural. Sí? Doncs mira, avui en parlarem amb l'Isabel Baixer, la Rosa Caral, la Carme Crespo, el Jaume Aimi, Jordi Blai i Albert Burdons, no tots ells, però... Tota gent? No tots ells, no, han fet una tria, eh? Doncs això, en parlarem d'aquest debat d'arguments a favor i en contra de la intel·ligència artificial. Molt bé. A les 10 arribarà una entrevista, jo crec que molt icònica, molt esperada, no, Abril? Què ha de passar? A veure...
Sí, divendres passat va ser la inauguració del curs de la Universitat Rovira i Virgili, i qui feia el discurs inaugural era Òscar Camps, fundador i director d'Open Arms, i abans de fer el discurs vam poder parlar una estona amb ell, una miqueta, doncs, què faria, quin seria el seu discurs o què és el que volia transmetre als estudiants, i també una miqueta el recorregut d'Open Arms i en quin punt es troben ara mateix. Va mirar els ulls? Sí.
No. Mentre parlava, ho dic, eh? Sí, sí, sí. L'entrevista va estar bé, però el que va estar bé va ser el discurs després. Mitja hora de discurs. Avui tenim molta universitat, avui, eh? Però vaja, anem per feina, va. Abrigo Rius, gràcies. A tu. Miguel González, gràcies. Vindrem a baixar la mitja, tranquil. No et preocupis. Núria Cartana, gràcies. Va, que avui que, per cert, ve un conseller a Tarragona l'Ajuntament per parlar de la llengua,
I avui el tema va del pacte de la llengua, la primera veu del dia, a Pacte Nacional de la Llengua, l'opinadora, la primera veu del dia, l'Espineta amb Tarragonins, la Costa Rosa Ibars, directora del Centre de Norma Isolingüística de Tarragona. L'Ajuntament de Tarragona fa pocs dies que ha signat l'adhesió
el Pacte Nacional per la Llengua, una iniciativa promoguda des de la Generalitat i, més concretament, des del nou Departament de Política Lingüística. Aquest Pacte Nacional per la Llengua fa dies que funcionen en el sentit de la intervenció de totes les entitats socials que tenen a veure amb la llengua lingüística.
el seu estudi i la seva difusió. En el cas de Tarragona, em sembla molt interessant el fet que l'Ajuntament s'hagi adherit i que vulgui també participar en aquest procés d'extensió i difusió de la llengua catalana, sobretot al carrer, a nivell oral, i que també, naturalment, a l'administració, que depèn de l'Ajuntament.
Això funciona d'aquesta manera. Ben aviat es ratificarà amb la presència del conseller de Política Lingüística. El Pacte Nacional per Catalunya l'únic que fa és reflectir una mica la situació actual del català a Tarragona. Tots els últims estudis que s'han fet i en els quals hi hem participat des del centre molt intensament
Aquests estudis demostren que l'ús oral al camp de Tarragona i a Tarragona Ciutat, com igual que a totes les grans ciutats o les petites ciutats que estan al voltant de la costa d'Orada, que l'ús de la llengua catalana ha perdut. Ha perdut molt. I que, per tant, és molt necessari que tots pensem que hi hem de posar un granet de sorra per ajudar que el català
tingui la presència que li pertoca. Ni més ni menys. Però la que li pertoca, sí. Molta gent sap parlar el català i no l'utilitza amb els seus veïns o amb els seus amics. Pensem-hi en això. Si tenim clar això, potser podrem funcionar millor i una mica més en català.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina de
Doncs m'agrada que arrenquem i avui parlem dels boixos per la ciència de la Fundació Catalunya de la Pedrera, un programa que promou vocacions científiques que a més s'ha conegut molt bé perquè n'han pogut parlar amb algun dels alumnes, amb algun dels capítols del Blau de Prusia, el post que fem amb l'ISIC.
De fet, l'ICIC és un dels molts centres de recerca que formen part d'aquest programa. Ara ho repassarem tots. I estem parlant de la tretxena edició, que ja se presentarà fa alguns dies, a Montsenbanet, diria que va ser al gener, i que en volem parlar perquè, si voleu prendre part, atenció, per tant, avís per navegants, estudiants, que estigueu a punt de decidir la vostra carrera universitària, que estigueu a punt...
d'acabar els estudis bàsics, doncs això, si no ho pensen en el futur i què voleu estudiar en el futur, és una bona manera de veure en directe com funcionen molts centres de recerca. En dissabtes, això sí, ara ho explicarem tot plegat, però, per exemple, bioquímica, biomedicina, economia, energia, enginyeria, física, nutrició, medi ambient, matemàtiques, química, salut global o supercomputació, fins i tot, que avui parlem també d'aquí una estona de la intel·ligència artificial.
Parlem amb el coordinador de Boixos per la Ciència, de la Fundació Catalunya de la Pedrera, el Tarragoni Nando Oterino. Nando, què tal, bon dia. Hola, bon dia. Avui jugues a casa, eh? Exacte, sí, sí. Habitualment cap amunt, cap avall, no? Avui aquí, sí, sí. Mira, després sentirem el testimoni d'algun dels alumnes que n'han pres part, que els han tret d'algun dels capítols del Blau de Prússia, però vaja, tots coincidien amb un factor que és que veuen com es treballa en un centre de recerca, tenen l'oportunitat de conèixer investigadors i investigadores,
la recerca, a veure com es fan els laboratoris, i coneixen altres nois i noies amb vocació com ells, científiques, de diferents àmbits.
Per tant, tot és enriquidor. El tema és que ho han de fer un dissabte al matí. Això sí, s'han de buscar la vida per anar d'un lloc a l'altre, si tiren un centre que estigui més lluny o més a prop. Sí, perquè les sessions són totes de dissabte al matí, però això la veritat és que no és cap inconvenient. Un cop comença, l'experiència estan gratificant per ells i per elles, perquè hi ha moltes noies que estan bojos per anar-hi els dissabtes al seu centre de recerca.
Per tot això que has comentat superbé, ells tenen accés a centres de recerca on es crea coneixement, coneixement que normalment és de nivell universitari, però que gràcies a programes com aquest aconseguim apropar-lo a estudiants preuniversitaris, que estan des de quart d'ESO fins a segon de batxillerat. Estudiants que tenen moltes ganes d'aprendre,
i que tenen motivació i com tu bé dius, doncs clar, un cop entren als centres de recerca veuen les diferents cares d'aquella disciplina científica en el cas de l'ICIC és la química i dissabte rere dissabte veuen les diferents línies d'investigació d'aquell centre de recerca i ho fan a través de científics reals que estan allí treballant en el dia a dia amb un equip que coneixeu bé perquè som col·laboradors vostres també que tenen una capacitat per motivar els joves estudiants molt gran
I després una cosa molt important, no?, perquè ells passen a ser com els, de vegades, aquells referents que als estudiants els costa trobar en el seu dia a dia o en els seus centres educatius, no?, es troben investigadors i investigadores que són joves i amb qui es poden emmirallar molt més, no?,
Fins i tot ens passa que participants dels nostres programes han acabat treballant en centres de recerca i han acabat fent divulgació científica, de forma que, clar, és molt fàcil emmirallar-se en aquest tipus de referent. I després, també, com has dit tu ara, és superguai per ells descobrir un grup de joves com ells, els grups s'acostumen a ser com de 25,
que venen de tot Catalunya i que tenen els seus mateixos interessos. I això fa que des del primer dissabte, ho veus, fan com un clic, i amb gent que no coneixien de res, de sobte, hi congenien d'una forma immediata. I es genera un grup humà superguai que és superimportant, perquè no es tracta d'anar a un centre de recerca que t'expliquin el que fan, sinó que es tracta de viure-ho i viure-ho en un entorn superdistès, amè i favorable.
I amb això els equips que tenen els centres de recerca, que es dediquen a la divulgació científica, cada cop ho dominen més, com crear aquest clima propici per creixement acadèmic i personal.
A Tarragona, a l'ICIC, a l'Investidació Química, tant la Laura Hernández com el Joan Mallán són uns cracs, els acullen molt bé, els fan formar part de l'equip. Jo recordo que un any tenien alumnes d'aquí i alumnes de fora, un que venia de Castellà del Vallès, per tant, també els que volguin anar d'aquí, a Tarragona, a altres centres, són 16 centres de Catalunya. Sí, sí, sí, i tant. Bojos per la Ciència són 13 cursos.
en centres de recerca de tot Catalunya i la crida la fem a estudiants de tot Catalunya. Aleshores, ens trobem que aquí a l'ICIC venen estudiants de Girona, de Barcelona, de tot arreu, de Lleida, a fer els dissabtes.
I això que comentaves, doncs sí, ens trobem algunes famílies que diuen, ai, hem d'anar a Tarragona el dissabte, no sé què. Un cop comença el curs, els problemes s'acaben. Venen els estudiants, s'organitzen, s'organitzen entre ells, arriben i ja està, i tot va superfluït, perquè realment...
volen venir. Saben que el dissabte passa una cosa molt guai per ells i, bueno, volen venir. Mira, n'hi ha un que ara sentirem, que veia que venia que cada dissabte feia dues hores de tren per venir. El primer dia li feia una mica de pal, però després... Va haver-hi un any que en venien dos de Berga. I venien cada dissabte fins aquí, imagina't, no? Anem a sentir-los, va una mostra.
a qualsevol persona que li interessa en les ciències mínimament, encara que potser no sigui la química concretament, ja, com ja hem dit, hi ha 13 cursos diferents, doncs sí, és superrecomanat, et dona molts coneixements i t'amplia molt la visió del que vols i què pots fer. Home, i sobretot són les experiències, no?, tot el que hem fet aquí a l'ICIC, que si estiguessim a Castellà d'Institut no ho hauríem pogut fer de cap manera, perquè no té res a veure amb les capacitats que tenim a l'oratori, potser que estem més acostumats a l'escola amb les que podem tenir aquí a l'ICIC, llavors per això jo crec que és un dels punts forts del programa.
Jo estic plenament d'acord amb el que diuen l'Èric i l'Eli. Aquest programa t'ofereix algunes coses que quasi podríem considerar exclusives, unes instal·lacions i uns laboratoris amb uns equips que són impossibles de tenir l'escola simplement pel preu o perquè no interessa l'escola en aquell moment. Per tant, és una oportunitat única per tots aquells estudiants que s'ho estiguin plantejant fer.
Com hem dit, això és un plus de mes a mes de l'escola i d'altres pràctiques que podem fer, perquè això necessita sacrifici i passió, perquè no tothom arriba aquí a les 9 un dissabte i necessita tindre uns objectius i també ganes de aprendre i de descobrir coses noves.
i a més que el programa és a Tarragona vull dir que nosaltres no som tots d'aquí a Tarragona jo per exemple soc de Castellalvallès i hi havia gent de tot Catalunya llavors doncs sí que és fita que despertar-te el dissabte a les 6 del matí per a fa 3 hores de tren i venir a l'IFIC doncs fa una mica de mandra al principi però després una vegada estàs aquí ja et fa superbé i llavors ja t'adones que valgut la pena quan arribem aquí després tots ens posem a parlar divertir-nos esmorcem junts i sempre ho comentem ai avui m'he despertat molt d'hora però és igual per venir aquí no m'importa val la pena
Jo crec que sempre tenim aquell punt al matí quan ens despertem i estem molt cansats que diem, ostres, val la pena venir? I després arribes a l'ICIC, tens les xerrades, tens les pràctiques al laboratori i realment dius, sí, val molt la pena venir. Jo tinc la sort de viure a la mateixa ciutat i bueno, jo solament surto de casa i ja està, però l'ambient, la gent que hi va, els professionals també, les claves que donen, és molt recomanable i és una gran experiència per compartir.
Aquesta és l'altra. També un gran punt positiu d'aquest programa és la gent que pots conèixer, tant de companys que estan interessats en la química, que potser en el teu entorn no hi ha tantes persones que siguin així com que a tu els apassoni la ciència. També els professionals que coneixes, la gent que et ve a donar xerrades, que estan aquí treballant d'això i que realment són els investigadors que hi ha darrere de l'IFIC. Tot això és una oportunitat magnífica, jo crec.
Guanyes també contactes al cap i a la fi. Tota aquesta gent que venen, com tu has dit, professionals de l'ICIC o de fora, que venen a donar-nos xerrades, a més de ser molt internacional, perquè és gent de tot el món qui estudia i qui treballa aquí. No només això, sinó que també et permet conèixer gent de tots els sectors de la química, en el nostre cas, o de gent que fa altres cursos com el de matemàtica, supercomputació, doncs també veuen altres coses que per mi són molt rellevants i és important sempre conèixer gent i veure què opinen, com pensen, com actuen.
A mi ja m'han convençut, eh, Nando? No sé tu, tu ja estaves convençut també, eh? És això que han explicat, és que ho han explicat superbé. És això. I de Frank. Sí. És a dir, quant temps dura? Com ho han de fer per inscriure'ns? Mira, quart d'ESO o segon debat, eh? Sí, la inscripció es fa a través del web de Bojos per la Ciència.
Si algú fa la cerca, Bojos per la Ciència, ho sortirà al web i allà veureu que hi ha una pestanyeta que diu inscripcions obertes fins al 2 de novembre, que és aquest diumenge. I a partir d'allí les famílies han d'iniciar la inscripció. Com que ens adrecem a alumnes que han d'estar motivats i han de tenir ganes de participar, els demanem que redactin una sèrie de cartes de motivació
I també demanem que hi hagi algun dels seus docents que els facin una recomanació. Per tant, quan fan la inscripció ens han de posar el contacte d'un profe seu que ens haurà d'escriure per què aquest alumne mereix participar en aquest. I a partir d'aquí es fa un procés de selecció on acaba sortint el grup de 25 alumnes que fan cadascun dels cursos de Bojos per la Ciència.
Fins diumenge, eh? Per tant, que s'afanyin, eh? Avui i demà o fins diumenge? La gent té temps fins diumenge i després sempre podem ser una miqueta laxes i trigar una mica més a enviar-nos la documentació, aquestes cartes de motivació i tal. Però les inscripcions les tenim obertes fins diumenge, sí, sí.
Quants dissabtes dura? Quan comença el programa? El programa començarà el primer dissabte després de Reis, diguem-ne, que si no m'equivoco és el 10 de gener.
I cada curs de bojos té un calendari diferent. Tots comencen igual, el gener, i acaben el juny. Però no tots els cursos ho fan els mateixos dissabtes. Això, si entreu al web, veureu el calendari de cadascun dels cursos i també el nombre de sessions. És a dir, no tots els cursos fan el mateix nombre de sessions, però totes van entre unes 14 i 18 dissabtes. Hi ha alguns cursos una miqueta més llargs que d'altres.
Van conèixer aquests alumnes que sentíem ara en un dels capítols del Blau de Prússia. Avui, per cert, nou capítol, a partir de dos quarts del migdia. I la Carla Casadevall, una doctora investigadora de l'IFIC, ha estat en guany la padrina.
del programa, ella va sortir l'anterior capítol també del blau que és una caràctica a més a més quan la gent es parla i quan explica a alumnes el que fan al laboratori és increïble i a més que trobar perfils com el de la Carla és brutal perquè és gent que no és de Tarragona però ha decidit venir a fer recerca a Tarragona i s'ha instal·lat aquí
Ella és catalana, però també passa amb gent internacional. Tenim a l'ICIC un munt d'investigadors i investigadores que venen d'arreu del món a fer recerca química a Tarragona. I una cosa que està superbé és que són gent jove amb un talent extraordinari i que tenen moltes ganes de fer divulgació, que...
Això fa uns anys no passava. Ara et trobes, hi ha com una nova generació de joves científics que no només volen fer recerca i deixar el coneixement dins les parets del centre. El que volen és trencar parets, treure el coneixement fora i fer divulgació.
I fins i tot amb gent tan jove, amb preuniversitaris i fins i tot més joves en altres accions que fan des de l'ICIC. Però això és un valor molt bo pels centres de recerca catalans perquè ens trobem cada cop més centres que volen col·laborar amb nosaltres, que truquen a la nostra porta a dir que podríem fer un curs de bojos amb vosaltres perquè també volem fer divulgació.
Això és relativament nova, aquesta idea. I la veritat és que l'ICIC ha estat un centre de recerca superpioner, en aquest sentit, perquè fa molts anys que col·laboràvem amb ells i han estat dels primers que van tenir molt clara aquesta idea, que el coneixement no es podia quedar dins del centre de recerca, que el coneixement s'ha de... Tot aquell coneixement que tenen capacitat de generar s'ha de compartir i s'ha de compartir amb la gent jove que té ganes de, com han dit aquests testimonis, no?,
de saber més coses de les que aprenen a l'institut o al seu centre educatiu de secundària, volen més. I tenen una gran ocasió perquè tenen el centre de recerca i gent motivada que els vol apropar aquest coneixement. Molts acaben treballant en centres de recerca, també per l'experiència que coneixem d'altres anys, ens ho deia la Laura, que molts acaben treballant en centres de recerca. Sí, clar, perquè veuen les diferents vies posteriors. Són molt joves, evidentment, tenen 16-17 anys,
Però comencen a veure exemples i són possibles vies, primer acadèmiques i després, qui sap, professionals també.
Una passió que ja va despertar en el programa el doctor Joan Naguinovar, que en guany també ha servit el programa per recordar-lo com a impulsor del Bojos per la Ciència. Sí, que també era tarragoní, i ell des de l'IRB Barcelona, que va ser el primer centre col·laborador amb qui vam crear ara fa 13 anys el Bojos per la Ciència,
amb l'IRB Barcelona, allò va funcionar molt bé i aleshores vam començar a fer que l'ataca s'extengués i fins ara que tenim més de 20 centres col·laboradors. Boixos per la Ciència, Fundació Catalunya La Pedrera, busqueu el programa, apunteu-vos abans de diumenge, que això està molt bé i que valdrà la pena i fins i tot potser sortiu amb algun programa de l'Oda Prúcia o algun podcast.
quart d'ESO, primer de batxillerat i segon de batxillerat, doncs us podeu apuntar. Doncs fins diumenge en aquest programa. Nando Terino, gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé, ja ens ho explicareu. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. La veu de Tarragona, la teva veu.
Ara tenim que tirar la Copa i passar amb el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic.
I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa del Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
I també us expliquem que la SANG celebrarà una processó extraordinària, atenció, el 22 de novembre. Anem a saludar aquesta hora de la SOS Perfecta de la Congregació de la Pròxima SANG, la Maria Grau. Maria, què tal? Bon dia. Bon dia. Bon dia. D'aquesta manera es podrà commemorar una efemèride important, no?, de la qual se n'ha parlat ja, que són aquests 435 anys de la història del sortiu del Sant Enderrament. Com anirà? Com l'heu prevista?
Bé, a veure, al final és un format més reduït, diguéssim, del que havíem plantejat inicialment. Com ja s'havia publicat, en principi volíem comptar amb la presència de totes les cofraries amb els seus passos, però entenem perfectament que logísticament és complicat i al final sortirà la representació de la SANG com a organitzadora de la processó i la primera processó datada a Tarragona.
i hem convidat totes les cofredies a participar-hi d'una manera més institucional. Evidentment, el Sant Crist del Sang, i veig qui hi és, amb el sermà de la sang, la flagelació i el Crist de l'humiliació. Correcte. Serà més reduïda, per tant, no durarà quatre hores, com la convencional. De fet, també nosaltres hem tingut molt clar des del primer moment que el que no volíem fer era repetir un divendres sant.
perquè de divendres a Sant ja n'hi ha un, no té cap mena de sentit repetir el mateix, però sí que, òbviament, el divendres a l'altre fem tot l'escofreria de Tarragona, per molt que la sang sigui l'organitzadora de la processó, i per tant, per això la primera presa de contacte era preguntar a l'escofreria si volien participar amb els seus passos. Però és això, entenem que aquí a Tarragona, fora de Sant a Santa Costa...
i és complicat, i per això al final s'ha fet amb aquest format més reduït, però que no menys important. Jo ara feia números, veig que és d'aquí tres setmanes, això, el dissabte 22, eh? Aquest cap de setmana no, la següent tampoc, l'altra tampoc, el penúltim de novembre. Exacte. Sí, s'ha escollit aquesta nota també perquè també poso una mica el tancament de tots aquests actes que hem fet del 475.
que encara en quedaran uns quants a cara al Nadal, però per fer aquest tancar-me una miqueta i també perquè vam creure convenient que és la data més propera a Cris-Rei, que és el 23 de novembre. Llavors, és també fer-ho tot una miqueta així en conjunt, no? El recorregut d'aquesta procés extraordinària, quin serà? Bé, el recorregut, permeteu-me que espereu-se la setmana que ve, que els acabem de confirmar, ja que la setmana que ve hem d'acabar de tancar els temes amb l'Ajuntament, tenim reunió...
i acabarem de tancar, però serà un recorregut petit, de la SANG fins a la catedral, anar i tornar, i celebrarem una missa allí a la catedral per commemorar aquest aniversari i després tornarem cap a la SANG, però no serà un recorregut, jo et dic, ni de 3 hores, ni molt menys. Entenc que jo no hi era, però que això no s'ha fet mai en 500 anys, no?
No, no, que tinguem constància. A Tarragona no s'ha fet mai una processa extraordinària fora de Setmana Santa, en passos de Setmana Santa, perquè ens entenguem, hi ha processons durant tot l'any, però el que és Setmana Santa fora del divendres sant o de la Setmana Santa no s'ha fet mai. I això també és un plus afegit per la ciutat. A l'hora, perquè també creiem, i així ho hem parlat amb l'Ajuntament, que és una oportunitat única de cara al turisme, de conèixer la ciutat,
de conèixer una part de la Setmana Santa que molta gent no coneix durant la Setmana Santa pròpia, perquè òbviament tots sortim a les nostres congregacions i no podem anar a conèixer les que fan fora de la ciutat. Aquesta és una manera que els de fora ens vinguin a conèixer a nosaltres. I unint per això en passat, en història, en definitiva. Correcte, sí, sí, a veure, creiem que és una femèria molt important.
recordar que és l'única processó a Catalunya, i jo diria que de les poques de l'Estat, que no ha deixat de sortir mai per voluntat pròpia. És a dir, hi ha hagut anys que no s'ha sortit, òbviament, per les guerres, no s'ha sortit per motius meteorològics, però per voluntat pròpia de dir, mira, aquest any no sortim perquè no tenim gent, perquè ens entenguem, això no ha passat mai, i és la processó més antiga de Catalunya i de les més antigues de l'Estat.
i això també feia que, i així ho van manifestar també en el seu moment, que era una família prou important per celebrar-la. Doncs Maria, l'enhorabona per aquesta processó extraordinària, n'estarem pendents. A 22 de novembre apunteu l'agenda dissabte. Molt a poquet us anirem donant píndoles, presentarem el capell també, el recorregut i tot. L'horari a la 6 de la tarda, això està clar. Sí, sí, perquè hem de coordinar amb l'hora de la missa a la catedral, llavors estarà també a la tarda.
Una forta abraçada, Maria Grausos, perfecte, gràcies, que vagi bé. Igualment, moltes gràcies, adeu. Fem una pausa i tot seguit debat sobre la intel·ligència artificial. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo.
Tenemos que ir a la Copa y pasar con el Baleares. Com diu l'entrenador del Nàstic, Lluís César, s'ha d'aparcar a la Lliga i pensar en anar a Palma a passar a l'eliminatòria de la Copa. Dijous 30 d'octubre a les 8 del vespre viurem el partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2025-2026 des de l'estadi Balear en el partit entre l'Atlètic Balears i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des de mitja hora abans a la Sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 DFM al web i a les aplicacions móviles.
La veu de Tarragona
Gràcies.
La intel·ligència artificial a debat, una experiència de jubilò de la URB, llibre d'Israel Baixera, Rosa Caral, Carme Crespo, Jaume Aimé, Jordi Blà i Albert Bordons, un treball que descriu l'experiència d'aquest grup multidisciplinari, com després comprovareu, de la comunitat jubilò de la URB, de l'Universitat de Rubina i Virgili, que van participar a la lliga de debat senior de la xarxa Vives. Una experiència que, a més a més, que avui ens recomanaran moltíssim per prendre part, perquè està molt bé.
la pregunta central del debat va ser la intel·ligència artificial és una amenaça per la humanitat aquest era el punt de partida per tant ells vam haver de preparar amb una feina molt prèvia que ara també explicarem arguments a favor i arguments en contra i fins que no van ser allà no van saber si vam de defensar aquest argument a favor o en contra i al final els va tocar tot això va per sorts ara ho explicarem també els va tocar defensar una única postura anem a saludar els convidats que ja els tenim aquí l'Isabel Baixeres Isabel, què tal? Bon dia
Benvinguda. És la que ve de més lluny, l'Isabel, no? Que ve del priorat, no? De Bellmull. De Bellmull, jo, sí. Quina enveja que em fas ara mateix. Bellmull, del priorat, poble bonic, poble de Passebre, pràcticament. De Passebre, sí. De Passebre, molt maco. Carme Crespo, què tal? Bon dia. Bon dia. També Jordi Blay, bon dia. Bon dia. I l'Albert Bordons, què tal? Bon dia. Bon dia. Bueno, el favor en contra.
A favor o en contra? A veure... Depèn, no? Depèn. Depèn de com t'aixeques el domatí. En qui li preguntes? No, no, clar, ara podíem... Mira, com que s'ha posat dos a un cantó i dos a l'altre, podíem fer un debat ara mateix, no?, i defensar els arguments, perquè aquí va haver molta feina prèvia, a més a més, amb més companys de jubilo també involucrats, que vau treballar molt, documentant molt el tema...
Perquè això val la cosa, eh? És a dir, jo no es pot cap broma, que aquí competiu amb unes quantes universitats, amb l'Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Politécnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la Universitat de Vic i la Central de Catalunya. Per tant, no vau competir, eh?
I aquí, Carme, va haver-hi molts mesos previs de grups de WhatsApp, de feina, documentació, no? Evidentment, quan ens diuen que si volem participar en aquesta lliga de debat, nosaltres ens ho vam haver de pensar, perquè cap de nosaltres era un expert en intel·ligència artificial, ni tan sols...
Tret que l'haguéssim utilitzat esporàdicament, no sabíem pas de què es tractava. Llavors, el que vam haver de fer, primer que tot, és documentar-nos, documentar-nos a través de tots els mitjans possibles.
En aquella època, ja era només fa un any, però en pocs mesos hi havia tal quantitat d'informació arreu, ja no sols llibres com el Harari, que ja se n'havia parlat i tal, hi ha publicacions científiques, que en aquell moment els científics ja començaven a fer bullir l'olla d'aquest tema, sinó que, a més a més, vosaltres, els mitjans de comunicació, era cada dia una quantitat d'informació sobre allò que vam haver de dir, bueno, a veure, organitzem-nos
perquè nosaltres en aquest moment no tenim clar si estem a favor o no, però sí que ho hem de defensar en un debat. I a més no sabem el que hem de defensar. És a dir, que llavors què vam fer? Comencem, comencem a agafar tot el que trobàvem, comencem a posar en fitxes, comencem a veure, a separar, ens repartim la feina, les del sí,
és una amenaça i els del no és una amenaça. Casualment estem així, ha sigut. I comencem a posar-nos en sèrio amb el tema. La quantitat que vam rebre d'informació va ser espectacular, però la veritat és que ens va anar molt i molt bé, primer per nosaltres aprendre,
Va ser com jugant, no, Isabel? Jugàvem i vam aprendre a jugar i després ja vam preparar el debat, seriosament, evidentment per guanyar els contraris. Però vau guanyar o no? Perquè ara no fem cap espoiler, però ja se sap. Vau guanyar un premi, això sí, no? Algú d'aquí o no?
Sí, la tenim aquí davant, la Isabel Baixeres. Et van donar a l'oratòria, no? A la millor oratòria? Sí, sí. De les persones que hi havia, doncs a mi em va tocar intervenir moltes vegades, perquè l'atzar va fer que la posició de la Carme i meva i del José Eugenio García Albea
va ser la posició que ens va tocar defensar, per tant a mi em va tocar sortir a l'estrada moltes vegades i me van veure amb més estona i per tant se'ls va quedar a la retina la meva cara. És molt modesta la Isabel, és molt modesta. Aquella era la millor oradora, estava claríssim i com a equip no vam quedar malament vam quedar com empatats amb els segons, tercer però empatats amb els segons, m'han quedat prou bé. L'experiència, què tal?
L'experiència. L'experiència divertidíssima. Divertidíssima. Perquè... Bé, sobretot per mi. Perquè jo em vaig incorporar tard al grup que ells ja havien fet la feina bona. És a dir, tot el tema de les fitxes, de les...
jo no ho sé, però desenes i desenes de fitxes amb informació sobre qui diu què, com ho diu, i si ho podem utilitzar per un argument, per l'altre, si es pot refutar o no, tot això jo pràcticament estava fet. I quan m'ha van dit a les has de llegir, dius, hòstia...
Déu-n'hi-do, no? Però, clar, va anar molt bé perquè realment era una manera de sintetitzar la informació molt interessant, que després ens va permetre, diguem, de plantejar-ho com a punts forts, punts febles, a favor o en contra, i, per tant, molt bé, no ho sé.
vaig tenir la sort d'incomporar-me a un equip de persones científiques que saben treballar amb mètode saben recollir la informació sistematitzar-la, endreçar-la i treure'n el profit que té i jo això no ho sabia fer però els meus companys són dels millors fent això
I nosaltres vam tenir la sort de tenir una advocada que fins ara ha exercit, que per això va ser la millor oradora, a part que s'ho tenia bé, n'ha estudiat tot. La Isabel, advocada jubilada, experta en dret administratiu i exíndica de greuges de la URB, la Carme Química jubilada, especialista en equips analítics, és regidora de l'Ajuntament, això a banda.
l'Albert, catedràtic emèrit de bioquímica i biotecnologia, el Jordi, professor jubilat de geografia, expert en medi rural. I la resta de l'equip també veig que són de disciplines diferents. Teniu expert en didàctica de la llengua, escatedràtic de mèrit de psicologia evolutiva... Per tant, això ja fa fer que poguéssiu treballar d'una manera molt multidisciplinar. Sí, exacte. A banda que alguns eren més o menys científics,
La contribució dels que, podíem dir, són més d'humanitats, com la d'Isabel Baixeres o el José Eugenio García Albea, que tampoc està com a autor del llibre, per circumstàncies d'ell, personals de salut i així, però va ser fonamental. El José Eugenio, com a psicòleg, encertava i tenia les idees molt clars, inclús diria que era el que una miqueta més sabia d'intel·ligència artificial abans que els altres. Això va ser, és el que diem, una conjunció d'agents de diferents formacions va anar molt bé per muntar tot això.
Encara la multa de matèria de si és a favor o en contra, però és que entre els arguments del sí, jo la conclusió que després llegeixo al llibre, la que arribo, és que es pot defensar tant el sí com el no. Perfectament, eh? I defensar-te tant el sí com el no. I documentant-te encara més, eh?
Nosaltres no ens mullem amb el si o no, sinó que el que fem és amb el llibre que posteriorment hem fet precisament perquè teníem tant de material que vam dir ara què fem, doncs ho podem transmetre a qui vulgui llegir-ho com un llibre de difusió.
perquè tothom tregui les seves pròpies conclusions, no? I nosaltres també. Però, clar, llavors el que vam fer és això, merament explicar la nostra trajectòria, com va anar el nostre debat, les nostres batalletes també, però la gent que només vulgui veure què és el que vam trobar del sí o el no, doncs també poden trobar-ho directament.
Sí, de fet hi ha un capitolet que diem conclusió, que és una mica això que diu la Carme, i de fet demostra que qualsevol tecnologia, qualsevol eina que s'utilitzi, clar, es pot utilitzar malament o per ben comú, no? I amb aquesta idea vam començar a recollir, estan exposats els arguments que sí que és una amenaça,
I que no és una amenaça si ho mires de l'altre costat, no? I per tant, cadascú que miri i que la humanitat en general prengui les decisions per tal que això sigui útil, al final. És bo, no, no, dic que és bo, perquè això ja fa més d'un any que vam acabar la feina aquesta, que vam anar al debat, etcètera, etcètera, no?
I des d'aleshores fins ara ha continuat el sistema que si haguéssim decidit continuar aprenent i fent fitxes, ara ja hauríem de sortir de casa, si ho haguéssim tingut en físic, en paper. Però els arguments i les idees essencials continuen sent les mateixes, de fet. Per tant...
Crec que el resum que fem aquí d'ordenar la informació de si això és una amenaça, pot ser una amenaça, pot no ser-ho, diguem que està bastant al dia, tot i que va apareixent informació contínuament. Sí, perquè en qualsevol cas, el que se'ns pregunta és si és una amenaça. Això és un tema que és, per una banda, molt alarmista, i per altra banda, el...
El terme en relació amb qual seria una amenaça o no és la humanitat i la humanitat és la mateixa des de fa molts milions d'anys i per tant amenaces la humanitat n'ha tingut moltíssimes, segueix tenint i la perspectiva de si se'n sortirà d'aquesta o no se'n sortirà d'aquesta és fer una prospecció de futur en la que tu tens més o menys elements però que tampoc no pots determinar-ho d'una manera absoluta.
i és de suposar que sí que se'n sortirem encara que em toqui defensar que sí que és una amenaça doncs bé, és molt probable que no arribi a sucumbir a la humanitat per causa d'això o sí vos heu d'exemple de la bomba atòmica de l'Oppenheimer sí, l'Oppenheimer
I també dieu que s'interessaven perquè heu recopilat moltíssima informació, pel·lícules, pel·lícules també que ja s'anticipaven el que seria això, llibres que en parlen moltíssim, també està bé, però hi ha moltes referències de llibres, de pel·lícules, de pensament d'Isaac Asimov, que també en parlava, i ella va adicionar el que està passant. I que també dieu una cosa interessant, que és que la IA, la Intel·ligència Artificial, no és nou ara, amb el Chuck G.P.T. i tal. Això ja ve de dècades, no?, enrere. Exacte. I ara té els científics de la taula, va. Exacte.
Sí, no, efectivament. Hi ha hagut un boom fa tres anys amb el xat GPT, del 2022. Però l'intel·ligència artificial, quan mires el que és, és un conjunt de tècniques d'informàtica, que està més desenvolupada, però això té, com és lògic, com totes les tecnologies, té un substrat que ja ve d'anys enrere. I amb algunes parcel·les d'intel·ligència artificial, com és la qüestió de càlcul,
Això fa 30 anys ja hi havia unes màquines que guanyaven escacs al Kasparov, no? O sigui, que ja això ve de lluny. I amb moltes altres eines que no ens n'adonem, que no són el SARS-CoV-2, però que hi són i que les estem utilitzant o s'utilitzen en determinats àmbits. Per exemple, molts científics utilitzen moltes eines d'IA que no són el SARS-CoV-2. I això està funcionant i contribueix a la medicina, per exemple, o a altres camps, no?
Entre les amenaces les viatges de gènere de l'AIA, que això també ho expliqueu. Sí, aquest és un dels temes preocupants perquè el tema de la igualtat entre homes i dones no és un tema tan antic, és un tema en què la humanitat ha fet uns avanços importantíssims en els últims 150 anys, potser, i ara...
pot haver-hi una certa regressió. Per què? Perquè aquests sistemes d'intel·ligència artificial generativa, es diu, com el xat GPT, que utilitzen les dades que ja són a internet, les dades que ja són a la xarxa, com que són unes dades que són esbiaixades, les conclusions que arriben són unes conclusions
que no estan tan avançades com els conceptes que tenim nosaltres en el 2025, que tenim una idea de la igualtat més avançada que la que hi havia fa 10 anys o que hi havia fa 15 anys o 30. Aquest abans que hem aconseguit ara està anant enrere perquè les dades de què es nodreix el xat GPT o les altres eines d'IA generativa, aquestes dades són dades que
estan corrompudes, són dades que no estan actualitzades, i com que no estan actualitzades fins que no estigui alimentat tot aquest conjunt, no estigui alimentat amb les tesis més favorables a la igualtat d'homes i dones,
les conclusions sortiran sempre esbiaixades. Igualment, abans que faci la refutació l'Albert, que ja l'estic veient, també igualment en temes amb la raça o amb la classe social, és a dir, és el mateix paquet, perquè si us fixeu en tots els dibuixos que surten de...
elaborats per intel·ligència artificial no hi ha negres, o sigui, no, tots són blancs, per exemple, o bé, igual que la classe social, no? Si li demanes dibuixar un director de banc, sistemàticament serà un senyor... Serà un senyor blanc amb traig i corbata. Amb una certa edat. Els que pensen la IAC...
Diran que sí, estem d'acord, en el fons estem d'acord que fins ara hi ha aquests viaixos, perquè, clar, les dades que agafa l'IA estan esbiaixades d'origen, no és culpa de l'IA. Ara, està clar, inclús s'està notant ja que en qüestió d'un any o dos, i això ja està canviant, i la prova és que cada vegada, perquè les mateixes dones, en el cas de les dones, o els negres, o altres comunitats, doncs estan intervenint perquè això no passi, i com que
En el cas de les dones està claríssim que les dones ja hi eren abans i intervenien en moltes coses, el que passa que no estaven tapades, no? Com que això ja s'està fent més manifest, el seu paper i la seva funció, i a més elles han d'intervenir, i a més és una voluntat que hi siguin, tothom ho està d'acord, clar, és així, doncs això fa que ja va canviant, ja van canviant, aquests viatges van disminuint, no?
Perdó, el bioquímic abans, entre els arguments del bioquímic, qui és? El tema que amb medicina, amb bioquímica, amb ciència, no és indiscutible, que ha canviat tot moltíssim. Si em permeteu només comentar un exemple de...
tothom parla del XatGPT però a part del XatGPT hi ha altres possibles eines d'aquestes i hi ha generativa que utilitzem molts hi ha eines que no es coneixen però que s'utilitzen moltíssim inclús quasi més que el XatGPT com són un programmeta que es diu AlphaFold que el fan servir
tots els que treballen a nivell de biomedicina, per exemple, per veure les estructures de les proteïnes i quins fàrmacs, quins compostos van bé per lluitar contra bacteris, contra virus. Pensem que el desenvolupament de les vacunes d'RNA-missatger que tots ens van posar i ens van permetre tirar endavant, salvant la pandèmia, es van dissenyar en part gràcies a eines d'aquestes com aquesta que he comentat de l'AlphaFol.
Qui volia parlar, Carme? No, era en relació amb el que parlàvem abans del tema del viatge de gènere i volia esmentar que precisament ahir el Parlament de Catalunya va donar la medalla d'or a una científica que es diu Carina Givert, una senyora que treballa amb això i que no s'està de denunciar el viatge de gènere i no s'està d'alertar
de la falta d'ètica que s'està arribant en aquests moments amb l'ús de la intel·ligència artificial i he trobat curiós que fins i tot, desconfiant de la capacitat reguladora de les institucions,
institucions catalanes, espanyoles, europees i mundials, desconfiant que aquests siguin capaços de regular perquè ella mateixa diu van massa a poc a poc i la intel·ligència artificial va massa de pressa, apel·la únicament a la deontologia. Està bé que apeli a la deontologia, però no és molt. O sigui, no és molta cosa que la humanitat depengui de la deontologia de les persones que tenen a les seves mans aquesta eina. Fas garrifar una mica.
Bé, el que fa un any ja ens hi vam trobar amb aquesta possible situació i nosaltres ens vam espantar molt quan vam veure que els científics primers cervells que treballaven amb intel·ligència artificial a les grans empreses, OpenAI, Google, etcètera, marxaven de les seves empreses. Fugien, perquè no volien ser uns altres. Esparverats. Esparverats. No volien.
Per què? Perquè ells havien signat uns contractes conforme la ètica tenia el seu paper i també la seguretat en el futur, i ells van veure, i això ja fa un any, que allò no anava per aquí. De fet, els tenim aquí, els tres emperadors o dos emperadors del món, en els quals tot això és molt difícil, si tothom els fa la reverència, que se n'en surtin, no?
És a dir, que ara, després d'un any, encara estem parlant del mateix que nosaltres ja vam treure al nostre debat. Estic fent la foto aquí, que se'n veu adolescents, aquesta d'aquí. Se'n veu estudiants en lloc de professors emèrits. Aquí se'n veu estudiants. És que vam anar jugant.
I vam anar al debat jugant, ja ho hem dit. Nosaltres tornem a ser nens ara, no? I a més a més, som sèniors però no acabats i volem disfrutar de la vida, no? I evidentment de les noves tecnologies. Una cosa és que nosaltres defenséssim el si és una amenaça i l'altra que no puguem aprofitar tot allò que té de bo la intel·ligència artificial. Si permeteu un detall, amb això de que
És una amenaça. És una amenaça. O l'altra posició. Això és superbeneficiós. Això serà la salvació de la humanitat. Amb aquestes dues posicions extremes...
No és per res, però els mitjans de comunicació els va bé que s'enfatitzin tant en un aspecte com l'altre, i per això hi ha una sobreabundància de notícies massa extremoses. En el fons, en el fons, ni és tan dolent, ni és tan tan tan bo que no són la humanitat. No només alarmistes.
Pensa que les postures positives també s'exageren per tenir un bon titular. És a dir, d'aquí dos dies l'IA ja serà com el cervell humà. No, deu vegades millor. I dius, escolta'm, això fa 50 anys que anem dient i encara no hi hem arribat. Algú diu que el cervell humà és molt més complex del que fa la intel·ligència artificial i que encara no ho sabem. Hi ha coses que no fa l'IA.
Volia comentar que en ocasió dels treballs aquests que vam estar fent per preparar-nos per participar al debat, per consell del company de Llubilo i Joan Juanjo Pujadas vam accedir, en el meu cas vaig accedir de nou, i altres companys van tornar a accedir als llibres d'Ulric Berg. Ulric Berg és un sociòleg alemany que parla de la socialització del risc.
i explica que els riscos actuals, tot i que tenen un caràcter global que posa en crisi el respecte dels drets humans, el respecte del medi ambient o fins i tot el respecte de la igualtat ètnica i de gènere, també explica que el fet que el risc sigui global convida a que es generin responsabilitats noves i a que
La solució d'aquests eventuals problemes es provi d'afrontar superant les fronteres que tenim avui en dia. És a dir, per a la humanitat, tenir riscos globals compartits podria ser que no fos una amenaça, sinó que més aviat fos una oportunitat.
Aquí que vivim en un territori de risc també surt la fórmula. Aquí hi ha risc igual per llocitat, per vulnerabilitat, per exposició. Això és del geògraf. Això és teu, eh? Sí, sí. Aquí ho hem dit de molt present, a Tarragona, això ho hem de tindre molt interioritzat. No, no, està clar, perquè a més era una qüestió de base que vam haver de plantejar-nos, diguem, a l'hora del debat, no? De dir què és risc, què és amenaça, quina petita diferència hi ha entre una cosa i l'altra per centrar bé els arguments, no? I no n'hi ha prou amb dir això serà molt perillós, no? Escolti'm,
presentim arguments i presentim indicis que això està passant. De tota manera, els costos que tindrà la implantació a nivell mundial d'intel·ligència artificial encara estan per veure. Primer, necessiten tots els centres...
tecnològics d'aquests de càlcul necessiten una energia tan astronòmica que ells mateixos s'estan fent centrals nuclears i diu, sí, nosaltres ens autoabastirem en la nostra energia però el que no tenen en compte és com afectarà aquesta energia nuclear a la resta del món i amb aigua no ho tenen ni estudiat en un moment com estem de falta d'aigua i de canvi climàtic resulta que és que no saben ni la gran quantitat d'aigua
Tanmateix totes les tecnologies van avançant i ara mateix ja s'estan utilitzant altres fonts d'energia que abarateixen tot això, inclús ja s'està preveient utilitzar xips quàntics i altres coses que a la llarga segur que s'abaratirà tot això. Repetireu?
Depèn del tema. Jo no, ja ho vaig dir. La pujada d'adrenalina és tan espectacular que avui que la resta de companys de jubil o URB, que aquí no n'han parlat, som els jubilats de l'URB, experimentin el mateix que vaig experimentar jo. Per tant, ja ho vaig dir. Ara, uns altres. Aquí era un equip, avui he vingut quatre, en representació, per tant, havia la Rosa, que amb la Rosa en sap molt de risc...
La Rosa Caral, si voleu i els noms perquè no renyin el tornar cap a casa. Sí, no, a més, abans, quan us comentava allò d'utilitzar pel·lícules per reflectir totes les qüestions d'interès artificial, cal desmentar que el Jaume Aimi, justament, és un de l'equip, és una mica l'especialista en aquest tema de cinema. De cinema, cert. Profesor de didàctica de la llengua i expert en cinema, el Jaume Aimi, és a dir, que ho fet tot un equip...
El grup de WhatsApp té nom o no? Té nom al grup de WhatsApp? No, anem posant la feina que estem fent. Perdona, només que quan has comentat el grup de WhatsApp, els quatre mesos previs a la Lliga, o sigui, des del març al juny, vam estar veient-nos físicament cada setmana i no només WhatsApp, els mails i això eren constants entre tots nosaltres.
Em deixes acabar, Josep? Doncs bueno, que encara hi som a temps de protegir la humanitat, Isabel, però no podem permetre que uns quants privilegiats controlin el món amb aquesta eina. Aquesta va ser la nostra conclusió. I tampoc no podem esperar que els algoritmes de la intel·ligència artificial es controlin els mateixos, perquè això és el futur, no és la generativa, sinó realment el perill és quan es substitueixi realment a la intel·ligència humana.
Sí, sí. Creiem que no passarà. No passarà. Deixem-ho tocar fusta.
Gràcies per acompanyar-nos, enhorabona per aquesta experiència, molt recomanable. Crec que l'última pregunta, era la primera vegada que la URB participava a la xarxa d'Ives al debat? Sí, sí. Presentem el llibre el dia 5, el de 6 al rectorat. I vau fer el debat també al rectorat, no? No, al rectorat no, on va ser? A la zona, a la Politécnica de Catalunya. No, però abans va fer una prova. Ah, va fer una prova, sí. El vam fer aquí a Capes Catalunya. Un assaj general, no? Sí, i amb els companys de Jubilo. Molt bé.
I el presenteu el dia 5, que és la setmana que ve, a veure... Exacte, a les 6, el Paranimf. El Pumecres, a les 6, el Paranimf d'or Rectorat. Gràcies i l'enhorabona. Carme Crespe, a la Baixeres, a Albert Bordons i Jordi Blà i a la resta també de l'equip. Que vagi molt bé, gràcies. A vosaltres, gràcies. Gràcies, gràcies. Ens anem a l'epílogo amb aquesta cançó de Homif i Lynn Martin. El nostre primer temacle gairebé per acabar el mes.
Lamento anunciar que las caricias agotan, que el cielo se equivoca.
Bona nit.
Es como una victoria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria.
Bona nit.
Aferrarte a sueños, mis sueños no mueren. Hay cariños y abrazos, gente que te quiere. Reclama a los dioses, comparte la gloria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquesto de novembre, Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'associació del comerç i les empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
de la societat en la defensa dels drets humans en aquesta inauguració del curs. Amb la Universitat de Tarragona, doncs, que incrementa l'obreria un 20% el nombre de professors a temps complet en els últims tres anys. Va explicar també tot això el dia de la inauguració i vam enviar l'Abru Rius i va poder conversar amb ell, amb Òscar Camps, i per tant, ho deixem en la conversa amb el fundador d'Open Arms, Òscar Camps.
Es presenta i es fa la inauguració del curs acadèmic 2025-2026 de la Universitat Rovira i Virgili i qui fa la lliçó inaugural enguany va a càrrec del senyor Òscar Camps, fundador i director de la Fundació Open Arms. Bon dia. Bon dia, què tal?
Si li sembla, comencem per la seva intervenció, la seva inauguració que fa en aquest acte. Inaugura el curs acadèmic amb una lliçó titulada Defensa de la vida i dels drets humans al mar i a la terra, el compromís de la societat civil. Un títol molt general, podria semblar. Primer, quin missatge principal vol transmetre als estudiants i al món acadèmic? Home, de fet, d'entrada, jo no sé si sóc la persona adequada per inaugurar res, no?
Perquè el meu ofici no és parlar, sinó fer, no?
jo no treballo amb paraules sinó amb fets amb motors, amb vaixells, braços i vides que he penjat d'un fil així és que bé, aportaré la meva experiència el que he vist, el que he après el que he sentit i si puc col·laborar, ampliar no només els coneixements sinó
ni de capacitació, evidentment, que això ja s'encarregarà a la universitat, però si aporta algun valor més, afegir-li algun valor més, estupendo, benvingut serà. Afegir valor i també donar empemta o potser obrir els ulls una miqueta d'aquesta comunitat universitària que es diu o se sap que la universitat és un lloc...
hauria de ser de pensament crític i de compromís. Quin paper creu que juguen els joves o els universitaris en aquesta defensa dels drets humans? Home, jo crec que el coneixement està molt bé i se'n parla molt de coneixement, però hi ha una altra cosa que hauríem d'estudiar amb la mateixa intensitat, que és la consciència, no?
Perquè el coneixement sense consciència és com un fart sense llum, no? Brilla per fora però no guiarà ningú. I això és el que podem intentar aportar, no? Vivim en una època que confon formar-se en competir. I jo crec que estudiar no només és preparar-se per guanyar, però estudiar també és preparar-se per no callar. I aquest activisme és el que necessitem, no?
I això és el que intentaré comunicar avui. I després de tants anys de feina al mar, com vostè deia, que és més una persona de fets i no tant de paraules, ha canviat la seva visió sobre la responsabilitat de la societat civil davant dels governs o davant d'aquest auge de l'extrema dreta?
Bé, sempre he pensat que la solidaritat és silenciosa. La solidaritat no necessita cridar a l'odici, sobretot quan és estar en minoria. Si s'ha de fer sentir, doncs cridarà. I això és el que ens està passant actualment. Sembla que existeixi molta més pressió per una banda,
perquè realment l'odi crida i fa soroll, però la soledat i la societat civil, quan s'activa i actua, ho fa amb silenci i canvia la política directament. Fixa't el que ha passat amb aquesta volta ciclista i gaza. Fins i tot el president del govern ha hagut de moure fitxa i posicionar-se perquè s'ha donat compte que la polèmica civil ja n'està cansada i ha sortit del carrer.
I això ha sigut un fet concret, que ha sigut la volta ciclista, però n'hi ha hagut altres que no han tingut la mateixa repercussió, la mateixa flotilla, que ha sigut una acció solidària de la societat civil. Totes aquestes accions són lentes, però quan comencen poden canviar el món.
Molta gent, sobretot en el fet de la vuelta, criticava que hi ha molts espais per fer activisme i que potser la vuelta o un esdeveniment esportiu no és el lloc de fer activisme. Creu que tots els esdeveniments sempre està bé donar veu i donar visibilitat en aquests sectors més minoritaris, per exemple, o que estan en guerra o que tenen altres problemes.
Bé, de fet, el cas de la volta no es podia manipular com s'han manipulat altres aconteixements esportius en els que també s'han fet accions de protesta perquè no són en directe, perquè la televisió ha pogut callar o esborrar. En canvi, la volta ciclista és un esdeveniment que es fa en directe i, per tant, qualsevol acció que es fes en aquell moment no es podia amagar ni tallar.
i per això ha tingut la repercussió que ha tingut evidentment que la societat civil no n'és de tonta i quan decideix actuar actua i mira com ho fa canviar-ho tot serà lent perquè mobilitzar l'acció ciutadana és lent però ja ha començat i jo crec que ja no s'aturarà
ja hi ha hagut masses episodis d'hipocresia política i no podem estar per denominacions específiques com si denominem un genocidi o no denominem un genocidi si els rescats són legals o són il·legals la situació ja és prou greu
com per afrontar-la directament. Els polítics ja no poden dissimular més ni mirar cap a una altra banda i han d'afrontar la situació i la situació és perquè la societat civil s'ha posicionat i el poble s'ha posicionat.
Quan vau començar a treballar al mar, a rescatar vides a la mar, es donava molta visibilitat, també des de baltros i des de fora. Es podia veure com fèieu els rescats, s'aportava en compte, tothom sabia què havia passat aquell dia o quantes persones havíeu rescatat. Ara ho comentava abans, les xarxes socials, els menys d'informació, en comptes de visibilitzar-ho, ho oculten.
Creu que si li donéssim la volta, com més visibilitat té, més consciència crea o al revés? O creu que ara la gent com més, per dir-ho fàcil, com més persones veu ofegades al mar o com més vaixells que rescaten a persones i els porten a terra crea un rechazo?
De fet, ja no és notícia. Malauradament, ens acostumem a aquestes situacions i les normalitzem.
Si normalitzem un genocidi, imagina't no normalitzar el que passa al mar, no? Sobretot quan deshumanitzem, quan ja no parlem de persones sinó parlem de xifres, no? Quan no parlem de vides sinó parlem d'il·legals, parlem d'invasors, parlem de migrants, parlem de problemes. Clar, amb...
Amb aquest recorregut no té gaire sentit. Així és que a poc a poc es va apaivagant i es va amagant i deixa de ser informació, deixa de ser notícia perquè és cada dia.
Perquè ja ens ho han presentat, ja ens ho han explicat, ja ho estem veient, que és cada dia, i ho estem normalitzant. I aquesta és la part cínica de la societat civil, que pot suportar veure gent ofegada, nens cridant, sempre i quan pugui seguir sopant. I si la cosa es posa molt difícil, canviar de canal. I això està passant.
Per tant, normalitzar aquestes situacions és pel que hem de lluitar, per evitar que això passi. I nosaltres seguim portant periodistes a cada una de les nostres missions i seguim intentant informar i explicar el que passa, el que veiem i el que ens trobem. Perquè no caigui l'interès, perquè se sàpiga que cada dia moren, que s'ha convertit ara en un petit genocidi estructural en el que ja tothom sap el que passa.
Vostè ha vist moltes persones sumar-se com a voluntaris a pujar-se a bord. Com reaccionen la primera vegada que presencien un rescat real? Ara comentava que des del sofà de casa nostra es veu d'una manera i a la vegada quan ho veus realment, per molt que t'hagin avisat, per molt que sapiguis què et trobaràs, mai és realment el que et pensaves que seria. Deixes a part la...
te deshumanitzes o deixes a part la part racional i et fiques a l'acció? Mira, al mar no hi ha segones oportunitats. Al mar no et permet equivocar-te exactament. Quan estàs en una situació d'emergència,
La diferència entre la vida i l'amor està en estirar els teus braços, allargar els teus braços per intentar aconseguir salvar aquella persona que tens davant. És la situació, és el context, i si no estàs tu, no hi ha ningú per fer-ho. Per tant, és inimaginable pensar ni de lleis, ni de fronteres, ni de banderes, ni de situacions administratives si no estàs veient una vida...
I allà, en aquell moment, protegir una vida i salvar una vida és el més important que pot fer un ser humà per un altre ser humà, no? No et qüestiones absolutament res. I no et pots imaginar que, al arribar a Terra, algú...
pugui dir-te si aquest rescat era legal o no. Si aquesta persona és il·legal o irregular o immigrant. Escolta, estem prou de vides. En el mar no es diferencien les persones de ninguna mena. Per tant, qualsevol persona que hagi vingut amb una missió que hagi estat en el mar, que se n'hagi adonat o que hagi vist un rescat, evidentment,
que no té cap sensació de culpabilitat, sinó tot el contrari. La vergonya és quan arribes a terra i veus aquests plantejaments, aquestes qüestions que podien ser de denominació. Ens estem preocupant per si hem de denominar
genocidi o no, que bombardegin hospitals, que matin nens, que eliminin periodistes, treballadors humanitaris, que facin bloquejos per matar la fam. I estem pensant en la denominació, si això s'ha de denominar o no s'ha de denominar. Aquests problemes lingüístics en el mar no existeixen. O salves o es mora.
I, evidentment, si estàs allà i pots salvar-lo, el salvaràs. I en ningú moment se't passarà pel cap si el que fas està bé o està malament, si de quina nacionalitat, d'on ve, qui és, què és, no, és una persona, és una vida, i el marc no entén de res més, no?,
Per tant, els nostres voluntaris, evidentment que quan fan accions d'aquest tipus, doncs ni s'ho pensen, no? El problema ve quan arribes a terra i te n'adones compte que una part de la societat qüestiona el que tu puguis salvar una vida i se't criminalitzi o se't acusi de qualsevol cosa, no? No estàs entenent res, no? No sabeu el que dieu ni sabeu de què parleu, no? Per això la gent de Mar
I el dret marítim internacional i la llei del mar les entenen molt bé els marinos, a terra no s'entén gaire. Creu que tota aquesta gent que quan porteu tota la gent que teniu a bord a terra i diuen que ha sigut una acció il·legal o no estan d'acord, creu que si fossin ells els que anessin a bord acabarien rescatant també les persones?
Clar, home, evidentment. Si no és així, s'ha perdut la humanitat. Les persones estan per damunt de les sigles polítiques que representen. Una cosa és el que els fa dir el partit i una altra cosa és el que farien ells si es trobeixin en la mateixa situació, en la mateixa situació que ens trobem nosaltres enmig del mar. Evidentment que ningú deixaria morir i ningú es quedaria mirant cinc minuts, perquè es triga molt, morir ofegat no és un minut ni dos, són cinc o més.
depenent de la lluita i de la fortalesa de la persona si tots es veien agonitzar una persona i no fas res és impossible si es tira els braços els salves
és impossible que no ho facis, perquè hi ha un factor que és el factor humanitat que tenim tots i que, home, has de ser un genocida, ja no hi series allà, ja no et predisposaries a tenir que fer-ho. Qualsevol que hi estigui, ho farà, sigui el partit que sigui.
Open Arms té voluntaris actius a Tarragona, que des de la comunitat tarragonina, des dels tarragonins, què es necessita més per part d'estudiants, per exemple, ara que estem en l'acte inaugural de la URB, quina és la tasca que més necessita Open Arms de part de persones voluntàries, que pugin a bord, que com comentaves abans, siguin periodistes, perquè evidentment no arribeu a tot arreu, no podríeu abarcar tot el que voldríeu.
Tenim moltes activitats voluntàries, tenim capitans, el capità de l'Open Arms és de Tarragona, però el que més falta fa és que passem a l'acció. Cadascú, des del seu nivell, des de la seva posició, hem de passar a l'acció, no hem de deixar passar l'oportunitat per...
Hi ha no només els discursos aquests d'extrema dreta, que són fantasiosos, basats en bulos i mentires. Hem de passar a l'acció. Com s'ha pogut veure, quan la societat civil actua i passa a l'acció, les coses comencen a canviar. Jo penso que si ens mobilitzem i comencem a protestar, ja no només per això, sinó per tot el que no estem d'acord, ja és un primer pas.
ens volen tenir ignorants ens volen tenir individualitzats i ens volen tenir en por i això és el que hem de combatre ens hem d'unir i ens hem d'informar i hem de combatre tots aquests discursos i després si vols participar en organitzacions concretes donar-te d'alta i aportar els teus coneixements al teu temps i
i endavant, no?, i benvinguts tots, no cal que sigui una professió concreta, no cal que tots pugin al vaixell a rescatar, no?, hi ha moltes accions a fer d'esta terra, no? I una última pregunta, ara en aquest acte tindrà moltíssima gent, ja m'assembla més de 250 persones que s'asseuran a l'auditori de la Diputació,
Molts polítics, moltes persones que creen aquestes lleis, ja siguin a favor o en contra, creu que xerrades com aquesta o actes d'anar i parlar de la seva experiència poden ajudar o poden influir en canvi d'opinions de segons quines persones? Una persona sola.
No, no pot fer gaire cosa. Ara, si m'ho generes una corrent d'opinió i el recolzament de la societat civil, evidentment que canvien moltes coses, no? Si quatre friquis de Badalona i un capità de Tarragona han rescatat 72.000 persones del mar, imagina't què podrien fer els governs o els estats si s'ho proposessin, no?
Per tant, això ha de venir de baix cap a dalt. La pressió és així. L'aigua, quan vull, vull de baix cap amunt i a la política passa igual. Si la societat civil i el poble s'activa, els canvis venen de dalt. Doncs, Òscar Camps, fundador i director d'Open Arms, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé aquesta lliçó inaugural i que vagi molt bé. A vosaltres i a tots els oients de Tarragona Ràdio. Gràcies.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fem l'humor amb Miquel González. L'espai més esperat de la setmana, Miquel González, bon dia. Per mi sí, bon dia. Benvinguts, benvingudes al Fem l'humor, l'espai de Tarragona Ràdio on ens submergim en la programació, surfeixem les ones, escudrinem l'FM i també va molt bé quan algun company ens explica directament que l'ha cagat en directe. Abril Rius, bon dia.
Bon dia, Miquel. I ets, i ets, eh? No hi ets, però hi ets. I soc, i soc. Doncs vinga. Soc omnipresente. Omnipresente i omnipotente. Sí, això que deies que els companys la cagan en directe últimament ens passa més sovint del que ens sembla. Arrenquem la 17a edició del Fem l'Humor, a punt de fer la majoria d'edat i fer-nos més grans. Per tant, avui encara podem dir tonteries sense conseqüències.
Avui parlarem de començar bé, perquè que difícil és començar. I quina millor manera de començar, Pep, que fer-ho com els companys del No Som Ningú. Jo, quan arribo a la ràdio, vull que em reveu així. Fes-me besons! Fes-me besons? És una demanda que, bueno, no sé com dir. Mira, també hi ha altres maneres de començar. El PAE, per exemple, amb i rotlles el rock, ho fa així.
Corre, corre, tomo, que empieza mi rollo es el rock. Me he perdido algo? No, lo más duro está por llegar. Doncs com aquí, que lo más duro está por llegar. N'hi ha més, eh? Perquè hi ha moments, hi ha començaments que no necessiten ni presentació. Saps allò de quan la confiança parla per si sola? Sí.
Sílvia, Sílvia, què te iba a dir? Dime. Después de todo un verano, o sea, vengo con un melón. Home, que te quedas súper bien. Es que hoy... Abas agitado las patillas, ¿qué ha pasado? Porque me he pasado la maquinilla demasiado. Estás movido. Que vaya a un programa de rock. Que me he movido de dónde? Bueno, estamos en el miro, es el rock. Així s'han de comenzar els programes, Josep. Així s'han de comenzar els programes. Gran paé, gran paé. Va, Miquel, comencem de veritat que anem tard. Anem tard, sí.
I si vas tard, s'ha de dir clar i català, com feia el Jordi Blanc a la tertúlia del Nàstic. En quatre minuts arribem al punt de tres quarts de deu del matí. Anem tard una mica com la defensa del Nàstic ahir amb jugades compromeses.
Doncs sí, quan se va a tercera. També podem començar un programa amb preguntes o parlant d'extraterrestres. Podria ser que existissin, podria ser que estiguessin entre nosaltres, podria ser que Josep Sunier fos també d'un planeta d'aquests de l'Estargate. Com ho saps? No sé si del planeta, però comença a ser sospitós. Podria una civilització molt avançada alterar l'espai i el temps sense que nosaltres ho detectessin?
Núria Cartanyà, bon dia. Hola, sí, sí, clar que sí. Miguel González, bon dia. Em pots repetir la pregunta? Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia. Núria Cartanyà, bon dia.
Podria alterar l'espai, eh? Podria. I t'altera la veu, també, eh? Si fossis extraterrestre, parles així. Parles així. Ja que parlem de començaments, alerta en com comencen algunes entrevistes. Quan el telèfon falla i s'ha de fer com abans, a l'antiga usança. Doncs això, avui aquesta tripa en romesco i amb el xef del restaurant Sisons, amb el Xavi Fernández, que el tenim al telèfon. Xavi, què tal? Bon dia. Ai, professional. Hola, Xavi.
Bon dia, Xavi. Fem l'humor. Ara sí, eh? Ara sí que no el sentíem. Bon dia, bon dia, Xavi. No era que Xavi era un altre, Xavi, però en fi. Bon dia! L'has de criar més fort. Molt bé, molt bé.
Deixem els inicis i anem a l'actualitat. Però què passa quan l'actualitat està fònica?
A mi també em passa, clar, de fer l'humor, tant parla, la gola ressenteix. I al final surt algun pollastre en directe. Avui ja fa molt de fred. Va, anem per feina, que tenim... Perdó, se'ns adjunta la... Perdó, perdó. Se'n fa el Miquel perquè pugui fer l'espai d'humor, dius que ve. Pollastre.
Perdó, perdó, perdoneu, eh? Va, l'equip que fa possible el programa, la Núria Cartanyà, l'Abrius Rius... No te riguis de mi. Va, anem per feina, que tenim... Sí, eh? Això pensava que no ho sabria. I què hi ha millor per l'afonia que un bon caramel? El problema és quan és compartit. Llavors potser no sé si ve tan de gust. Obrim el programa. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep Sunyer. Abrius Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Què passarà avui, d'aquí una estona?
Doncs que farem la primera entrevista de portadors de la temporada amb el Jordi Colla, Colla, Colla, Colla, del En Comú Podem. I parlarem de l'actualitat política municipal. Molt bé. Vols un carmelet?
Recordo molt bé quan el meu avi em va donar el primer caramel.
Però, a més a banda, Núria, farem això de seguida i després t'artul·lia política. Vols un carmelet? Vols un carmelet? Jo en tinc el claveu estrellet. A veure, encara en queda, eh? Sí, sí, doncs compartim. Ai, ai, ai, compartim, compartim. Abril, sisplau. Va, posem ordre, posem ordre. Sí, sí. Perquè l'ordre és important. L'ordre de les coses, el de les seccions i, sobretot, el dels informatius. Però sent competitives. Són les 7 del matí i 33 minuts.
No, això no! Amb la premsa de la jornada.
No és moment encara de baixar el quiosque, esperarem una estoneta per repassar les portades, les revistes de premsa. Ara el que fem és connectar amb l'agència estatal... Totalment descol·locat, que a les set i mitja entrés la revista de premsa, però en fi... Avui, això? No, no, la setmana passada, la setmana passada. Una de les seccions que més ens encanten és el manamenar de la Mar i de la Sílvia, sobretot quan parlen de riures, o de pets, però no dels pets, no dels pets del grup.
que al final ell és per la Vendandi i Lucas. A veure... Tampoc és cap secret que aquests dos han acabat com la comèdia de falset. Escolti, perdó, s'han equivocat. Certo, certo. Ja feia mesos que no s'aguantaven... Ni els pets. Eh? Que no s'aguantaven ni els pets. Sí, no ho hem pogut afegir, però quan ho escrivia... Ho he borrat. És que tu i jo estem en sincronia. Què no saps? Bé, doncs ho dic, no? Vinga, va. Ja feia mesos que no s'aguantaven ni els pets...
i van allargar la seva gira d'acomiad.
Doncs això, això. Sincronia, sincronia. Va, més coses. A veure, que no sé qui li toques ja tu a mi, Abril. Farem un batibull de temes, ara. Vale, fem. Agitem fort i a veure què surt. Edat, equipo A, la banda del pàtio al nàstic, no, la banda del pàtio, després al nàstic, un recull de pilotes i les noves generacions. Tota l'hora. Tota l'hora, i això arribava al sempre nàstic aquest cap de setmana. Passa alguna cosa, eh?
No, no, no. Un recull pilotes, dient-li o no.
Sí, sí, eh? Són instruccions en pla... L'equipo A, eh? L'equipo A o... Com es diuen aquells, Jordi, de TJ i tal? Com es diuen aquells? Ah, bueno, no, els hombres de Harrelson. Molt bé, Núria, també. La Núria, per l'internet, també anava dient els hombres de Harrelson. Ostres, de veritat, com diu així, relleu aviat. Exacte, és que, clar, hombres de Harrelson, d'Artanyan i Richelieu, vull dir, a veure, clar, la gent jove, la gent... Que la ràdio vagi preparant el radio perquè, ostres, sí, sí, eh?
Deu dir, va, però haurien d'estar tots a la residència de les hermanites. M'agrada el Joan perquè diu TJ i fa la referència a la banda del pàtio, que és una cosa molt més nova. Clar, si parlem de la tercera edat, inevitablement, Pep, acabem parlant de residències. Bé, nosaltres en tindrem de ben maques, que estan en construcció, Jordi. Sí, sí.
Aniríem fent-ne la sol·licitud. Sí, que no coincidim amb Lluís César, també. Clar, Lluís César és de la Quinta. De la Quinta, de la Quinta del Biberó. Feia setmanes que no parlàvem, Josep, de la porra. Busquem una altra trucada, la tercera, el 977 24 47 67. Bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Mira, no en tinc res. Qui ets? Vale, vinga, adeu. Si és que al final, tot plegat, abril, és un circ. És un circ. Molt bé. Uri, vols anar al circ, Uri?
Vull anar al circo, sí. Resultat final, quin serà? Veus que tenim oie. I acabem d'abril, acabem aquí, que ens quedem sense temps. Vinga, dóna-li pas al darrer tall. El del jardí, el del jardí. El del jardí, doncs sortim del circ i anem al jardí, com el nostre company Joan Andreu Pérez, que l'altre dia s'hi va ficar de ple.
Tot plegat en un dia en què saludem el Jordi Blanc, que està a les vies de so. Hola. Hola. I no, que està a la redacció, a controls per a Lluís Comas. Us parla Jornal López. Comencem.
Lapsus, i que de retruc, doncs, aprofito per a que el Miquel tingui un petit espai per a aquest error. Comencem posant en context que Miguel Llobet i Jordi Blanc estan a la redacció i que Ius Comas està a controls. Jo mateix m'he fotut en un jardí. Doncs no, ara sí, ara sí. Doncs Josep, ho deixem aquí. Te'n guardo quatre per la setmana que ve. Vinga, vinga, doncs. Fins la setmana que ve, Miquel. Que vagi bé. Adéu, abril. Adéu, adéu, adéu.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Comencem a l'apunt cultural de cada dia a la veu de Tarragona. Ara falten una mica més de 20 minutets per arribar a les 11 del matí amb dos temes avui. D'aquí a no res parlarem sobre Tarracomanga, edició especial Halloween. Tenim l'Ivan Carrasco ja aquí preparat dels estudis. El saludem. Ivan, bon dia. Hola, bon dia. Portes algun tatuatge nou? Jo cada any t'ho pregunto. No, no, no, ja fa dies que no hem tatuat.
Molt bé. Ara parlem del Tarracomanga, que el tenim, arribarà. Ja us dic que deixes passar el Halloween aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, tot el dia al Palau de Congressos. Però abans deixem-nos que anem a prop del mar, a la Moll de Costa, perquè allà s'inaugura aquesta mateixa tarda una exposició que es diu Dos tierres en un pincel i que recull al llegat l'obra de l'Eugenio Molero. Ens en dona més pistes l'Abril Rius. Abril, on dia de nou. Bon dia, Núria.
Amb què estàs? Doncs estic amb una persona molt propera, l'Eugenio Morero, que és el seu fill, l'Òscar Morero, que és el comissari d'aquesta obra. Bon dia. Hola, bon dia. És una exposició, s'inaugura aquesta tarda. Tenim el privilegi de ser els primers a poder veure aquesta exposició i aquest recorregut per la vida de l'Eugenio, perquè la idea és aquesta, no? Fer un recorregut al llarg, entre els seus quadres i les seves pintures, un recorregut de la seva vida.
Exactament, això és una promesa familiar que el meu pare ens va marxar fa 4 anys i volíem fer un homenatge a tota la seva trajectòria artística i gràcies al Port de Tarragona ens ha ofert poder fer aquest somni de poder penjar els quadros de tota l'obra del meu pare.
Dos tirres en un pincel, és el llegat artístic d'Eugenio Molero. Si vols comencem una miqueta fent el principi d'aquesta exposició, comenceu a la seva terra natal, a Toledo. Exacte. Van aís a Toledo, tots som de Toledo, van vindre als anys 80.
L'exposició està plantejada com un recorregut a tota la seva vida, des d'incluso on va néixer el seu primer quadre i passant per totes les etapes artístiques que ell va tindre l'oportunitat d'evolucionar en el món de l'art.
No sé si us imagineu el refugi 1, estem a la sala 2, on ja s'han fet múltiples exposicions, està ordenada amb diferents panells de blanc, amb les diferents etapes. Comencem per aquesta del principi, és l'origen, la casa seva, i hi ha una pintura de casa seva i de Toledo. Exacte, és l'origen, la casa on va començar tot. Ell va pintar casa seva, i aquí està una miqueta la mostra d'on va néixer,
A continuació ja posem el primer quadre. Tot és un recorregut, tot està plantejat amb un text i un poema que el que vingui a veure-la podrà visionar el quadre, llegir la seva història que té darrere i a més a més...
un poema escrit per mi mateix amb un QR que pot escoltar tota la seva història. Llavors el primer quadre és el símbol del seu llegat. És l'àguila bicefàlica que arropen a Toledo i ell es va dedicar al món de les armadures, doncs és un guerrer amb escut.
Podem veure pintures de Toledo, de la silueta característica de la ciutat, també de Tarragona. De fet, just quan entrem als primers dos quadres que veiem, veiem aquesta silueta de Tarragona i la Rambla Nova de Tarragona. Exacte. Com el títol de l'exposició és Dos tierras en un pincel, llegat artístic d'Eugenio Molero, de Toledo a Tarragona, al principi posem dues imatges icòniques de cada ciutat, que són patrimoni de la humanitat.
la panoràmica de Toledo i la Rambla de Tarragona. Per nosaltres, evidentment, coneixem una miqueta més aquesta part de Tarragona, sobretot. Quina diries que és una de les pintures o de les millors o de les que a tu més t'agraden o més te representen de Tarragona? De Tarragona, doncs, és molt difícil d'escollir. Ja veureu, al final del trajecte, aquí al principi es fa una mostra de...
combinada de Toledo i Tarragona, i al final hi ha una sèrie, una vintena de quadres, que Tarragona està pintada tots els racons, potser el meu pare ho ha pintat, ho ha traslladat. En els diferents panells de blanc veiem quadres de tot tipus, potser els quadres així, que se'ns venen més al cap, tradicionals, ben pintats, però també tenim, podríem dir que són esqueixos o dibuixos més en blanc i negre? Exacte, són plomilles.
Hi ha la secció de les tres T's, Estrazo, Toledo i Tarragona. Llavors hi ha una sèrie de plomilles, la veritat és que allà es veu la paciència i la metodologia que tenia el meu pare amb la plomilla i està caracteritzada que Tarragona en tots els àmbits, el cultural, el tradicional, els costums i tots els racons emblemàtics de la ciutat. Estan...
tots representats en una sèrie de 40 plumelles fetes de Tarragona. Podem veure el portal del Roser, l'antiga presó, el pati interior de la catedral, la rambla, hi ha l'interior de la catedral com a més...
Sí, aquest, em deies si n'hi ha algun característic, aquest per mi és la seva obra mestra en la Plomilla. Era una festa de Tarragona, no sé ben bé, però n'hi havia com una colla, s'estaven ballant, i realment aquí es veu tot el punt fi que tenia el meu pare amb els llapis.
Home, si es veu l'entrada de la catedral, el que seria el Pla de la Seu, amb gent ballant sardanes i un munt de músics a dalt de l'escenari, una cobla. I sí, sí, són un munt de punts negres, però que sabeu perfectament l'arc de la catedral, la russassa... Exacte, això es diu puntillisme, a base de punts estan fetes totes aquestes primeres.
També veiem altres quadres diferents, que no es veuen tant en edificis o tant en carrers de ciutats, sinó que són molt més boscos amb molts colors, amb arbres, amb aigua, amb llacs. Exacte. Cada pintor té etapes. El meu pare va tindre una etapa de natura. Ell anava amb la càmera de fotos, feia fotos, i podeu observar aquí una decena de quadres de boscos i es veu realment la llum que tenia i és la natura interior que tenia
Ell com a artista, ell volia plasmar tota la bellesa de la natura amb el pincell. Abans m'has comentat, em comentaves que un dels seus punts àlgids de la carrera és quan va pintar a Venècia. També podem trobar un munt de pintures. Es reconeix fàcil que és Venècia perquè són tot carrers amb el canal d'aigua pel mig.
Exacte, aquí, com bé dius, aquí va agafar el punt al llit de la seva pintura. Va pintar una sèrie de venències realment impressionants, amb l'hiperrealisme, i com el text i el poema que li he escrit es diu Canales de Belleza, i és la ciutat que li va ensenyar a pintar l'aigua. Veureu, si passeu a visitar-la, que l'aigua sembla que estigui allà per Mujarta.
Sí, sí, sí, totalment. Tots els quadres o tot el recull de quadres que estan... Cada panell en blanc té el seu recull de quadres del tema, té un text que ha escrit l'Òscar i que també hi ha un QR on podeu escoltar el text en àudio. Sí, n'hi ha un text i un poema a banda. I el poema n'hi ha un QR, és el plan tecnològic d'avui en dia, ens hem adequat a les circumstàncies i la gent també podrà escoltar aquest poema.
Podem veure ja més cap aquí al final de la sala molts quadres de Tarragona que evidentment reconeixereu tots els racons. Hi ha el portal de Sant Magí, ara m'he fixat allí des de lluny, que és el que més m'ha cridat l'atenció, que és clavat o molt semblant al que veiem a simple vista. Més cap al final de l'exposició, on podeu veure un munt de reculls de Tarragona, hi ha un altre quadre que em vols destacar.
Sí, bueno, hi ha una secció que per mi particularment és molt especial, és també una miqueta...
el per què d'aquesta exposició, que es diu El poeta pintado. Jo vaig tenir la sort que vaig estar tota la vida amb ell fent les exposicions i jo com poeta d'escriptor hi ha un raconet amb dos quadres que a mi em va pintar personalment en dues diferents etapes, una a Barcelona i una altra a Toledo, i que jo mateix estic dintre i es diu El poeta pintado. Llavors és una història molt bonica perquè ell mai em va dir que em va fer aquesta foto i després va pintar i em va regar els quadres.
Doncs se't reconeix, se't reconeix fàcil d'anar aquí a Barcelona com a Toledo. Ets la persona que estàs mirant quadres en un dels quadres. Sí, sí. Un està a Barcelona, al Mercat del Pi, a la Casa del Pi, i aquesta, a la carrera de Sant Otome, que és on va neixer. Llavors, aquests dos, per mi, són molt especials per això, perquè estic jo dintre. El pare va pintar el seu fill.
Un altre, ja per acabar l'exposició, un altre tret característic és que al final de tot de l'exposició podem trobar el seu estudi o una representació del que era el seu estudi. Exacte, una recreació del taller viu on el meu pare pintava amb el quadre inacabat, un quadre que es va quedar a mig fer i hem volgut representar la seva essència i com pintava, amb els seus tocades de discos...
tots els pinxells, els solis i estar creat també amb el text i el poema adequat. També vull dir que el meu pare també va portar el general Prim, va ser el restaurador que va tindre l'honor de portar l'any 71
el meu soleu del general Prima Reus. Llavors ell també li van agafar perquè tenia unes mans d'artesanes, era un mestre artesà, llavors li van convocar perquè sigui ell l'encarregat de portar el general Prima. I aquí n'hi ha una vitrina amb tota la documentació perquè també podeu veure que el meu pare, a més a més, va fer, es diu Eugenio Molero i el general Prima, un encuentro con la historia.
molts retalls de premsa d'aquella època, no?, on podem veure, doncs, això, documentada i si fem un recorregut a través dels quadres i, a part, fem un recorregut, doncs, ja de la vida o del que s'explicava d'ell. L'exposició s'inaugura aquesta tarda, a les 7 de la tarda, em sembla, aquí al refugiu del Moll de Costa. Tindrem sorpreses? N'hi ha sorpreses, sí. N'hi ha espectacle, serà una gala molt emotiva. Convido a tothom que vingui a Mandelart, que seran
una mostra i un event on és convenient diverses arts i que sobretot n'hi haurà emoció i bellesa.
L'obra la podreu veure fins al 7 de desembre, em sembla, aquí. És a la segona sala. Si entres al refugiu, passes la primera exposició i a la segona hi ha aquesta exposició, dos tierres en un pincel, el llegat artístic d'Eugenio Molero de Toledo a Tarragona. Estaràs tu també per aquí, no?, durant uns dies. Presuposat, jo deixaré aquí i també estarà que si qualsevol personal vingui jo li puc fer un recorregut guiat per tota l'exposició, que estaré encantat perquè això del meu pare...
és una herència que he de mostrar al món. Doncs moltíssimes gràcies, Òscar, que vagi molt bé. Recordeu que podeu llegir i escoltar els poemes que ha dedicat l'Òscar al seu pare en cada un dels quadres. Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé la presentació. Moltes gràcies i gràcies a Terramar Ràdio. Moltes gràcies, Abril Rius, per aquesta connexió en directe des del Moll de Costa. Una abraçada i fins ara, Abril. Fins ara.
I nosaltres ens quedem a l'estudi per rematar programa amb una entrevista d'aquest recorrent de cada any. Enguany arriben moltes dates, a més, molt, molt especials. Estem parlant del Tarracomanga, aquest saló del manga que arriba més dark que mai. Ivan Carrasco, bon dia. Hola, bon dia. Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, tot el dia intensament al Palau de Fires i Congressos, que ja és casa vostra. Sí, sí, ja passo més temps aquí a Tarragona que a Girona, ja.
Bueno, però arriba amb novetats el Tarracomanga, que sempre volem una miqueta més, no? I tematitzat de Halloween... Sí, és que, clar, nosaltres moltes vegades no depèn de nosaltres les dates, és a dir, és el que ens pot ser. Però sempre és tardor, no? Sempre costuma ser. Sí, sí, més o menys és aquesta voltant, no? Però quan vam veure que cap de setmana que podíem fer-ho coincidia amb tot el que és Halloween i tot això, que no em matin els de...
Els de la castanyada, tots sents que són esperits. Vam dir, ostres, i per què no fem una mica temàtic d'aquest rotllo? I mira, de moment sembla que està cridant molt l'atenció. Bé, perquè dintre del món de la fascinació pel manga i l'anime hi ha el tema de les dark lolites, que enganxa superbé amb aquest tema.
Sí, la veritat és que sí, perquè, per exemple, sempre ens trobem, doncs, això, no?, cosplayers que van d'aquest rotllo, que van molt fosques, molt gòtiques, però que té molt a veure amb el monotaku, i llavors van dir, ostres, doncs, creiem que sí, no? A més, hi ha molt d'anime, hi ha molt de manga que té a veure amb Halloween o que té a veure amb el cinema de terror i tot això, i quan nosaltres vam dir, va, anem a fer Halloween, va, la gent és supercontenta, super... Motivats tots. Sí, sí, sí, sí, sí.
De fet, tothom que ve, ara ens ho deia l'Ivan, tothom que ve a fer algun tall, alguna xerrada, que són molta gent, tothom li ha donat un toc de Halloween. Sí, sí, hem volgut, per exemple, tenir molta participació, sobretot a grups de K-pop d'aquí de Tarragona, i tots ens han dit el mateix. Ostres, mira, intentarem fer alguna cosa que tingui a veure amb Halloween, vindrem vestides d'alguna manera, ballarem alguna cançó que tingui a veure... Llavors, clar, els convidats que també hem portat...
També tenen molt a veure, per exemple, a Jack Wise, que és un cosplayer que està especialitzat només en... Bueno, només, si no, està especialitzat molt en tot el que són personatges, sobretot de pallassos... Aquests pallassos que fan por. Que fan por, sí, sí, sí. Després, per exemple, a Tenim Itara, que és una gran cosplayer que...
quan li van dir, escolta, serà edició Halloween, ostres, però mira, faré un cajut halloweenero, jo vindré amb els personatges tots a Halloween, bé, per sempre tenim un altre grup de cosplayers que fan una grupal i faran personatges que també tenen molt a veure amb Halloween, amb la por i coses d'aquestes.
Per tant, cosplayers segur que això triomfa moltíssim, a més en pla concurs. Sí, sí, sí. Per exemple, al concurs ens hem trobat moltíssima gent que s'ha apuntat amb... Bé, més amb personatges que tenen a veure amb pesadilla des de Navidad o amb animes que tenen a veure amb el més fosc.
Molt bé. Però el que triomfa i també ho impregna de tot cada cop més, em deies, és el K-pop. Aquest pop coreà. Perquè diu, aquí a Tarragona vindran 5 grups de K-pop. Sí, sí, bueno, 5 grups i hi ha més que es van interessar per venir i al final no poden venir per mil coses, però la veritat és que estem flipant perquè nosaltres que som de Girona tenim, bueno, 3 o 4 grupillos ja localitzats,
però és que aquí a Tarragona és espectacular el que hi ha de grups de K-pop. Canten i ballen, ha de ser això. Sí, és més de ballar, però sí que és veritat que hi ha dos o tres grups que venen a cantar i a ballar. Que fort. Penseu que el Tarracomanga no només és l'exposició, la part d'exposició, de parades, que és, sinó que també a la sala d'actes hi ha un munt d'activitats, xerrades, conferències.
Sí, sí, sí, a veure, tenim moltes xerrades, però, bueno, la més, la top dels tops que estem veient, que, bueno, la gent s'ha tornat boja quan ho vam anunciar, seran les actrius de doblatge de K-Pop de Mon Hunters, que és la pel·li de moda ara, vamos, entre, no només jovents, sinó entre tota la cultura otaku, sí, sí. Apunteu-vos-ho, eh? Han juntat...
Jo l'altre dia em van entrevistar i vaig dir, qui ha fet això? És a dir, juntar anime i K-pop és un geni, perquè veritablement és que ho està petant per tots vostres. Són tres xiques guerreres, no? Sí, sí, sí, que s'enfronten contra uns dimonis, que aquests dimonis són un altre grup de K-pop, bueno, és una història molt de jonses.
K-pop Demon Hunters o Las Guerreras K-pop, també ho trobaràs sota aquest nom, s'estrena, de fet, és una sèrie de Netflix, em sembla, i s'estrena... No, és una pel·li de Netflix. Ah, pel·li mateix de Netflix. És una pel·li que es va estrenar a l'estiu, que la gent no para de mirar en bucle, i justament aquest cap de setmana s'estrena també al cinema.
Sí, sí, és a dir, de l'èxit que ha tingut de l'èxit que ha tingut a Netflix han decidit treure-la també al cine que no ha passat mai I vindran les tres dobladores de les tres guerreres Els tres personatges principals que són tres actrius de doblatge que venen de Madrid vindran, sí, sí no em diguis els noms perquè ja en perdo amb tantes històries però sí, sí, venen les tres actrius de doblatge
Que xulo, sempre ho feu, de portar actors. Sí, intentem que sí, perquè veritablement és el que a la gent més li agrada, sentir, tancar els ulls i sentir els seus personatges que tant els agrada. Llavors van pensar, ostres, anem a provar amb això, i bueno, va ser un èxit.
Escolta, ja per acabar, que no ens queda massa més temps, un parell de campionats, la lliga catalana de no sé què... Tenim la lliga catalana de Beyblade, Beyblade al cap ja la fes una cosa que va començar en el 96 amb un anime, són espècies de peonfes, però bueno, ara està super de moda, és una cosa brutal perquè juguen amb una espècie de...
de camp i això, i després tenim... Campionat d'Espanya de Kendama. Atenció amb el Kendama, que ara estàvem veient vídeos i en flipar. El Kendama ara s'està posant moltíssim de moda, el Kendama és una joguina d'habilitat japonesa, que el que pot semblar és molt senzill, perquè és un pal amb una corda i una boleta, i tens que entrar la boleta dins del pal.
Ho he fet tot de petits. Jo crec que de petits tothom tenia la versió de plàstic, d'això. Sí, sí, sí. Però, bueno, s'ha anat a lo bèstia, a lo bèstia, a lo bèstia, a lo bèstia, i ara es fan unes coses espectaculars. I tenim la gran sort que podem fer el campionat d'Espanya aquí, que venen a part representants del món i de tots vostres.
Increïble. Tot això i més coses, el Terracomanga. I m'ha dit l'Ivan, diu, mira, si vols podem avançar una mica l'Estarra Conlimited del febrer, perquè serà espectacular. L'Estarra Conlimited del febrer, hem de dir que estan preparant alguna cosa molt, molt, molt, molt bèstia el 21 i 22 de febrer de Sonses. I... és que no es puc adelantar res, no puc dir noms, però... Jo tampoc, però m'has parlat de noms molt potents dintre del panorama... Sí, sí, sí.
Actors, actrius... Bueno, és que volem donar un pas més del que havíem fet fins ara i ja transformar en algo molt bèstia. I el tema, que el podem avançar? Perquè sempre hi ha un tema més o menys, una col·lecció central... Bueno, podem dir que Harry Potter estarà molt present.
Està aquí Podolet. Ja tenim ganes de l'Starraco Unlimited, però això serà 21 i 22 de febrer i ja en parlarem. De moment, aquest cap de setmana, la primera, però lliurement per a aquests que són fans de l'ànima i del manga, el Tarraco Manga. Ivan Carrasco, gràcies. Les entrades les aconseguim allà mateix? Sí, sí, sí. O per internet? Entrant-hi o a taquilla, que tenim totes les comptes a taquilla. I penseu que això està obert tot el dia, dissabte i diumenge, des de les 10 fins a les... De les 10 fins a les 8. Molt bé.
Felicitats, gràcies. Gràcies, adeu. I amb la música, amb la proposta musical de la Sílvia García, falta d'un minut per les 11, ara sí, tanquem el programa d'avui. Fins demà. I anem al nostre últim temacle d'aquest darrer dia del mes d'octubre. Com a protagonistes, l'Emili i el Gerard són els Coman.
I això es diu hivern. No ho sé, a veure si el cridem. Hivern! Vine cap aquí! Ei, Marina, que ho veig la vida, la trena et pots desfer. Ningú t'oblida a estar morena, m'agrada estar com ets suar.
Bon dia, són les 11.
Els parla Laura Casas. La manca de conductors professionals s'agreuja i també afecta el territori. Segons la Federació de l'Autotransport de Tarragona, calen professionals tant al sector de mercaderies com al de passatgers. La FEAT reclama mesures per incentivar la demanda.