Tarragona Ràdio.
Bon dia, són les 9 del matí.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Molt bon dia, us saludem des dels estudis de Tarragona Ràdio, vinguda a Roma.
Com dèiem, són les 9 del matí i això és la veu de Tarragona, camí cap als 40.
De moment us saludo jo, us dono el bon dia, però també amb l'Abril Rius, aquí als estudis.
Abril, bon dia.
Bon dia.
Miquel González, bon dia.
Hola, què tal?
Pep Sunyer no hi és.
Pep Sunyer no hi és.
Però se'ns ha fet gran.
Se'ns ha fet gran?
Ja és un tipus gran.
No hi és perquè s'ha volgut lliurar de portar pastetes.
Ah, és veritat.
I esmorzar.
Però li direm que les porti dilluns.
És que el Pep avui fa anys.
O divendres.
Clar, home, sí.
No se'n lliura.
El Pep avui fa anys.
I és tradició que qui fa anys aquí a la ràdio porta 4 pastetes o 5 o 6, no?
I tots com a mutxos, com si no haguessin menjat mai a la vida.
Els oients no tenen reben les pastes a casa.
Com si fossin presents de les comunions.
Doncs sí.
Doncs res, que el Pep avui és el seu aniversari i ha dit m'agafo festa.
Val a dir, però, que no farà pont, eh?
Vull dir que divendres ell estarà aquí, que és una festa així una mica descafeinada.
Què vols que et digui?
Li vam dir, marxa i hi ha tot el cap de setmana, torna a dilluns fresc.
Però no.
Jo, no, no, jo divendres aquí, però avui sí perquè és el seu aniversari.
Xulo, no?
Això de fer festa a l'aniversari.
Us ha passat mai?
Avui ja està institucionalitzada, això.
Ah, que sí?
Sí.
Per llei.
Exacte.
Sí, però si no és un dia normal.
Si no, sí.
Sí.
Bueno, igual hi ha gent que no ho vol, eh?
Igual hi ha gent que no li agrada.
I a molta gent que no li agrada celebrar el seu aniversari.
I prefereix treballar i passar desapercebut i punt.
És veritat, hi ha gent que ho porta malament.
I si fas el dia a dia, veus a la gent del dia a dia que també està bé.
És veritat.
Perquè si no, no els veuries.
Sí, té raó.
Sí, i també és bonic.
Bueno, casco...
Portar pastetes, la gent te felicita.
Fàcil que vulgui.
I tant.
Pep, moltes felicitats, no?
Felicitats.
Felicitats.
Després de tot Tarragona Ràdio.
Doncs vinga, va, que arrenquem programa i ho fem amb una mica de sumari de continguts.
Encara avui retrona, eh?
Encara se noten una miqueta els efectes, la ressaca del que va ser la gran apagada de dilluns.
I ara és moment, un cop hem passat el cop, no? Què us sembla?
És moment com ha de seure tranquil·lament, ja ho estem fent tothom, eh?
I pensar com és que passen aquestes coses.
Com funciona el sistema que permet que això passi?
Vosaltres ho arribeu a entendre?
No.
Sabeu-me, algú del sistema elèctric?
No, jo no entenc.
No, jo vull saber on estan aquests 15 gigawatts, que diu que es van perdre en 5 segons.
Sí.
I ara potser ho saben els enginyers que ens acompanyaran ara.
Ho hauríem de saber perquè és la seva feina.
I, per altra banda, a part de la caiguda elèctrica, dius, l'apagada digital, l'apagada dels mòbils, de les telecomunicacions, per mi va ser el més dramàtic.
Perquè, mira, tu agafes un espelma per casa i vas, però el mòbil...
Mira, això sí que em resulta més fàcil d'entendre, veus?
Sí.
El tema de les telecomunicacions em resulta més fàcil.
Quan els equips de...
És a dir, quan els equips de...
Quan els repetidors de telefònia mòbil es van quedar sense llum i els generadors o les bateries van anar caient, van anar acabant, doncs sí que es va fer aquesta apagada més gradual.
Però com és que ha tardat tant a recuperar?
Perquè no ho poden connectar tot alhora.
Que en feien l'intervista?
Sí.
I no les poden connectar totes alhora a la xarxa elèctrica pel...
Perquè explotarien.
Bàsicament.
I hi faiem un dibuix.
Hi faiem un dibuix.
Sí, sí.
La Júlia entra en mode pedagògic, eh?
M'encanta perquè la consigna de...
Sisplau, ara ja comencem a tenir WhatsApp i telèfon, però no truqueu com a desesperats tots junts.
No, perquè si no...
I clar, tothom, el primer que vèiem quan teníem cobertura...
Va trucar, trucar.
Sí, sí.
Sí? A què vau trucar primer? Això es pot dir?
Jo vaig trucar a casa.
A casa, no?
Sí, també.
Sí?
Bé, doncs avui en parlarem, però clar, amb experts del tema, tindrem amb nosaltres el Joan Vila, enginyer industrial,
i també el Pedro García, que és catalàtic d'enginyeria informàtica.
Per tant, us explicarem com funciona la xarxa elèctrica i per què ha petat,
i com funcionen les xarxes de telecomunicacions, seran aquestes dues bandes, eh?
Això ens ocuparà bona part d'aquest primer tram de la veu de Tarragona.
Després anirem a fer tertúlia, la protagonitzaran avui els sindicats,
perquè tornaran al càrrec per aquest 1 de maig, dia de les persones treballadores, dia dels treballadors.
Conversarem amb la secretària general de Comissions Obreres a les nostres comarques,
a Tarragona, la Mercè Puig, el president a les comarques de Tarragona d'UGT, el Joan Llort,
i també ens acompanyarà el Quique Villassenyor, secretari general de la CGT.
I a partir de les 10, entrevista política.
Tindrem el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Jordi Salvador,
i entre moltes coses també comentarem amb ell la primera pagada general del subministrament elèctric
i què li sembla la gestió de la crisi des de l'Estat.
Women Evolution i el Col·legi Oficial d'Arquitectes Tècnics de Tarragona
organitzaran un congrés precisament per promoure el talent femení en l'arquitectura tècnica a Tarragona.
Serà a finals d'aquest mes de maig, però avui ja ens avançarem amb aquest congrés.
I per talena el que tenen els nanos del nàstic genuïn,
i és que en la nova edició del 1886 Història d'un Escut,
aquest podcast que ens explica la història del nàstic i que produeix Jordi Blanc,
avui descobrirem com es va crear el nàstic genuïn.
I aquest dimecres arrenca la 31a edició de la Fira d'Abril,
que tindrà lloc al Mercadet de Bona Vista i s'allargarà fins al 4 de maig tot el pont.
Parlarem de les activitats gastronòmiques, culturals i de lleure
que s'oferiran amb Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folklòrica Andaluza.
És una de les entitats que en forma part, perquè en són moltes,
juntament amb el gramí de Firaires, perquè hi ha també aquesta fira d'atraccions,
mercats de Tarragona...
En fi, tot el m'implicat, suposo que ens veurem aquesta nit allà, no?
Sí, sí, perquè...
Ha passat la bola de palla.
Ui, és que vas molt ràpid. Aquesta nit a la Nòria, a la Fèria d'Abril i al cap...
Quedem, va. Quedem, va, dalt o baix.
Dalt, dalt. Jo vull pujar amb altres a la Nòria,
perquè m'expliqueu les vistes, que estan molt bé.
A mi em fa por, eh? Jo tindré por a les alçades, ja us ho dic ara, però bueno.
Això ho puc fer avui, perquè el cap de setmana, no.
A mi, els dies 3 i 4, em trobareu al Palau de Fires i Congressos...
Ho sé.
Disfrutant de la cultura japonesa i coreana, que cada cop agafa més volada.
Expo Taku.
Torna una nova edició del Saló dels Locos per la cultura japonesa i coreana.
Mira, no és coreà, de fet, és més llatinoamericà,
aquest plat típic de la gastronomia de diversos països,
que és el ceviche.
De fet, com deu ser un ceviche de corball a la catalana?
Jo l'he fet, jo l'he fet, sí.
Doncs avui ens ho explicarà...
Vaja, segur que no l'he fet tan bé com qui ens ho explicarà avui.
El Carlos Llobet, que és el responsable del restaurant Els Arcs, i de fet, amb ell en parlarem per acabar el programa amb aquesta píndola gastronòmica.
Doncs això és el que passarà des d'ara i fins a les 11 del matí, que avui no allarguem programa, ja s'ho dic ara.
Avui a les 11?
No.
Amb totes aquestes veus i tots aquests continguts que conformen la veu de Tarragona, també la vostra veu.
Abril Rius, Miquel González, fins ara mateix, no margeu lluny.
I nosaltres el que fem per introduir tot aquest seguit de continguts és donar veu a una altra companya,
una companya periodista, la Paula Jansà,
sobre un tema, doncs, totalment diferent dels que tractarem al llarg del matí,
però que un dia ens hem de seure també i tractar-lo amb profunditat.
Això d'accedir a l'habitatge, sí, accedir a l'habitatge, si a més ets jove,
diu la Paula, és una realitat o és una utopia?
Accedir a un habitatge sent jove és una utopia o una realitat?
Aquesta pregunta, que així de primera es pot semblar una reflexió filosòfica,
es converteix en una qüestió pràctica per a milers de joves que intentem iniciar
la nostra vida adulta en un món on el cos de l'habitatge s'ha disparat.
De fet, així ho demostra l'última taxa d'emancipació juvenil,
que és del 14,8%, la més baixa des que es tenen registres.
Tenir la teva pròpia llar ha passat de ser un dret a ser un negoci
i un obstacle que a la gran majoria no podem superar.
Els preus dels habitatges de lloguer i de compra han augmentat de manera desmesurada
en els darrers anys i el salari mitjà de la gent jove no acompanya aquest creixement.
En la gran majoria de casos, l'opció de lloguer és la primera,
on ja de per si el cost mensual resulta inassolible
per a tots aquells que comencen la seva carrera professional.
Els preus s'han elevat a nivells tan alts que molta gent jove
es veu abocada a viure en condicions de precarietat,
sigui compartint pis amb diverses persones
o, en el pitjor dels casos, havent d'acceptar contractes abusius
amb propietaris que s'aprofiten de la situació.
El lloguer, doncs, tot i ser la solució immediata per molts,
es torna en molts casos un desafiament.
La situació lluny de millorar empitjora si pensem en la compra d'un habitatge
que s'ha convertit, per a molts, en un somni cada cop més llunyà.
Els salaris dels joves no creixen ni de lluny
al mateix ritme que els preus dels immobles
i el concepte d'estalviar per aconseguir una entrada
sembla, en molts casos, una missió impossible.
Encara que la realitat sigui aquesta,
l'objectiu d'aquest article d'opinió no és enfonsar el personal.
Així que un brí d'esperança el donen iniciatives
com les borses d'habitatge o les oficines d'habitatges municipals
que posen en contacte propietaris i llogaters o compradors
i assessoren en aquestes decisions
tant transcendentals a les nostres vides.
Ja per anar acabant i referent a la pregunta que he llançat al principi,
accedir a un habitatge digne no hauria de ser una utopia per a la gent jove.
És un dret fonamental i és responsabilitat de tots
lluitar perquè sigui una realitat tangible.
La veu de Tarragona, la teva veu.
I avui l'entrevista del dia és d'aquelles que tocava
i és que en tenim moltes ganes, li tenim ganes amb aquesta entrevista
perquè clar, dilluns hi va haver la gran apagada.
Dimarts el tema va ser com ho hem gestionat,
què queda encara per fer, com es torna a la normalitat.
Avui ja és dimecres i és dia de seure a la taula
i diuen, però què ha passat i com pot ser que hagi passat això, no?
Com pot ser que se n'hagi anat la llum de tot un país
i no sé si Portugal també va estar implicat, vaja,
de tota aquesta franja, no?, aquesta península ibèrica.
Són moltes les preguntes que hi ha sobre la taula
i ara és moment de contestar-ne algunes,
però algunes de tan bàsiques com com funciona la distribució
de l'electricitat, que no en sabem massa res,
i també, per altra banda, a part de la xarxa elèctrica,
com pot ser que, a part de l'apagada de la llum,
ens haguem quedat sense telecomunicacions?
No funcionava ni internet, ni les xarxes,
ni simplement els telèfons per trucar d'un punt a l'altre.
Allò que per la qual gairebé ja no fem servir el mòbil,
que és per trucar-nos, perquè ara tots ens ho diem a través de xarxes,
doncs tampoc funcionava.
I, clar, i és que està tot relacionat.
Per tant, de la xarxa telefònica, de telecomunicacions,
diguem-ho així, tampoc en sabem massa.
Dos convidats tenim avui
i una miqueta de temps i la ment oberta,
el cafè pres, per a veure si ens en podem sortir
i ho podem entendre.
Per una banda, saludem a l'altre costat del fil telefònic,
perquè avui podem.
El Joan Vila és enginyer industrial,
també és enginyer en tecnologia de paper per l'escola de Grenoble,
i ha escrit llibres, ho dic perquè l'aneu situant,
ha fet debat, seminari sobre estalvi i nou model energètic,
i ha escrit llibres que duen aquests títols tan suggerents
com la crisi des de la trinxera
o economia en el canvi climàtic,
entre moltes altres coses.
Joan Vila, bon dia.
Hola, bon dia.
A tu tocarà explicar-nos com funciona la xarxa elèctrica.
Estàs preparat?
Sí, sí, perfecte.
És lo teu, és lo teu.
Per altra banda, aquí als estudis ens acompanya Pedro García,
ja la coneixem d'altres entrevistes,
el Pedro García és catedràtic d'enginyeria informàtica
a la Universitat Rubí i Virgili,
i forma part del grup Cloud Lab Computing,
que és aquest grup que s'ocupa de recerca
en temes de computació al núvol,
intel·ligència artificial, big data.
Pedro García, bon dia.
Bon dia.
I al Pedro li demanem que ens expliqui
com funciona la xarxa de telecomunicacions,
i per què ha tardat tant en restablir-se.
Bé, comencem per la xarxa elèctrica.
Joan, ens ha quedat la sensació
que és fràgil.
Realment el sistema elèctric espanyol
ho és? Té aquesta fragilitat?
No ho sabíem fins ara?
Ens ho esperàvem ja?
Bé, diríem que tots els sistemes elèctrics
i els de telecomunicacions també,
són fràgils.
El que passa és que
ho poden ser més o ho poden ser menys.
I el problema que tenim
és que
en els darrers anys
amb la penetració renovable
no s'han pres mesures suficients
i per tant
s'ha fet més fràgil del que era.
No passa res més que això.
I senzillament
possiblement hem corregut més
del que podíem
sense fer els deures complementaris
que toca fer aquesta transició energètica.
Clar, un cop
han ja descartat
la hipòtesi d'un sabotatge
que això sembla que ja està descartat
ara doncs
tots els punts de mira
tot apunta
a que la culpa
és de l'energia renovable.
No, no, no.
No està en la culpa
de l'energia renovable.
No, no, no.
És a dir, si fos
si en lloc de ser
el 60% fotovoltaic
com va ser
a dilluns
doncs hagués sigut
el 60% nuclear
possiblement hauria passat el mateix.
Ah sí?
Perquè què ha passat exactament?
Explica'ns Joan
posa'ns en situació
perquè això
jo a mi m'ho explicaven ahir
i jo ho entenia
com si fos
el sistema circulatori del cos
o com si fos
un circuit d'aigua
que potser ens és més fàcil
d'entendre.
Però el d'aigua
és el millor símil
sempre per a l'electricitat
és el que
fa més fàcil
d'entendre
com funciona l'electricitat.
La hipòtesi
que avui
avui comença
a prendre forma
és que hi va haver
un excés
de generació
elèctrica
hi havia dos centrals nuclears
i alguns cicles combinats
i molta fotovoltaica
i també eòlica
i també molta hidràulica
aleshores
el que
segonament
la hipòtesi
que passa
és que
vam anar massa lluny
amb generació
és a dir
hauríem d'haver tingut
haver mantingut
més resiliència
hauríem d'haver mantingut
més marge d'actuació
quan cau
una central
o quan cau
una part del sistema
i això
doncs
no es va fer
a veure
m'estàs dient
m'estàs dient
que es va abocar
molta energia
més energia
és com si
amb un sistema
estàvem generant
més del consum
perquè estàvem exportant
com 8 gigawatts
a fora
3
perdó
menys de 8
3 a França
2 a Portugal
i mig
em penso que a Marroc
i una mica
d'orra
per tant
estàvem generant
més del que consumíem
i esclar
això
això té riscos
això té riscos
perquè
quan
i fer-ho
i fent-ho
amb aquestes magnituds
quan alguna cosa falla
doncs
tu has de tenir capacitat
per respondre
a aquesta fallada
no?
imagina't
doncs
que salti una central
un dels casos
més grossos
són
quan
aturna una central nuclear
amb mil megawatts
amb un giga
doncs
el sistema
ha de
respondre
per posar
aquella energia
que estava
introduint
aquella central
doncs
l'ha de respondre
amb altres
tecnologies
no?
això doncs
aquesta resiliència
és bàsica
mantenida
doncs
segurament
segurament
havíem creuat
una línia
que havíem
perdut
tota aquesta resiliència
no havia passat mai
això de volcar
que es volqués
tantíssima energia
entenc que es va
sobressaturar
doncs
sí
algú així
i no havia passat mai
la hipòtesi
d'avui
que començo
a treballar
és que
es va produir
un fenomen
que es diu
ressonància
ho explicaré
de forma
hidràulica
quan
amb una central
hidràulica
elèctrica
doncs
que hi ha
un
un bas a dalt
o sigui
un embassament a dalt
i un embassament a baix
i baixa l'aigua
pel tubo
si
la central
tanca de cop
la vàlvula
perquè
hi ha hagut un programa elèctric
pel que sigui
si tanca de cop
es produeix
una
aquella aigua que baixava
produeix
una ona
que va enrere
i això
doncs
és un pic d'ariet
tremendo
que pot trencar
el tubo
que baixa
per resoldre això
aquestes centrals
solen tenir
una xemeneia
d'expansió
o sigui
solen tenir
un tubo
vertical
que assumeix
aquesta sobrepressió
que es produeix
en un moment
que tanques
la vàlvula
de cop
s'entén perfectament
esdòria pressió
avui has de tenir
un lloc
per on surti
l'excedent
doncs segurament
amb el sistema
elèctric
li va passar això
és a dir
de cop i volta
a les 12.30
mira
jo estic davant
d'un parc fotovoltaic
que està en construcció
i era aquí jo
és a dir
justament
a les 12.30
que és segurament
el pic solar
i segurament
és el pic solar
de Catalunya
de Catalunya
i això és important
podria haver passat
que el sistema
doncs
hagués
tingut més generació
de la que podia
transportar
i gestionar
i
per què hauria
pogut passar això
perquè pot ser
pot ser
que la reta elèctrica
no tingui en compte
l'autoconsum
domèstic
elèctric
perquè no el veu
que també
no el veu
què vols dir
l'autoconsum
domèstic
les plaques
aquest parc
que estic jo
jo estic davant
d'un parc
de 4 megawatts
per una fàbrica
aquest parc
la reta elèctrica
no el veurà
és sec
ell no porta
el control
de potència
d'aquest parc
i com aquest
molts
i totes les cases
o sigui
a Catalunya
devem estar
1.600 megawatts
amb autoconsum
aleshores
si reta elèctrica
no veu això
i no l'ha tingut en compte
amb el seu algoritme
que és el que determina
cada minut
quanta energia
entra al sistema
podria haver passat
que hagués fet un error
i
hi hagués hagut
més generació
de la que toca
en aquell moment
i això
hagués produït
doncs un tap
eh
com allò
de la
com allò
de la central hidràulica
un tap
i aquest tap
doncs generés
una hora enrere
i fes caure
doncs fixa't
l'últim de la
l'últim de la línia
que és
el d'Extremadura
eh
jo penso que
que això
per aquí
per aquí
per donar els tiros
per tant
sí que es controla
perquè clar
jo ara em posava les mans al cap
dic com pot ser
que no hi hagi un sistema
per controlar l'energia
que es volca a la xarxa
sí que es controla
el que passa
és que com dius tu
a lo millor
s'ha d'ajustar
l'entrada
l'algoritme
esclar
fixa't
l'algoritme
l'algoritme
de reta elèctrica
tenint en compte
quin dia som de l'any
la previsió atmosfèrica
del dia
i
l'històric
dels anys anteriors
de consum
esclar
si aquest històric
si aquest històric
varia
perquè
hi ha hagut
doncs canvis
amb el comportament
dels ciutadans
que ha posat
més fotovoltaic
a casa seva
el consum
és inferior
s'ha de tenir en compte
per fer aquest algoritme
unes dades
tan precises
i tan canviants
en certa manera
que sí que és veritat
que valdria la pena
tenir aquesta vàlvula
d'escapament
aquest plan B
perquè clar
la pregunta és Joan
com és que no ha passat
mai això abans?
bueno
perquè no havíem arribat
en aquests
en diríem
en aquests límits
jo diria
en fi
ara
em tornaré
conspiranoic
m'estranya
que un enginyer
i la gent
de Reta Elèctrica
són bons
no són
qualsevols
m'estranya
que un enginyer
diríem
no hagi
o sigui
assumeixi aquest risc
d'anar tan lluny
amb la penetració
renovable
i sense
diríem
sense precaigudes
m'estranya
perquè normalment
els enginyers
i sobretot
en el món de l'altracitat
són conservadors
sempre parlen
de l'N-1
l'N-2
i l'N-3
per quan cau
una cosa
ens tenia
diríem
prevista una altra
m'estranya
m'estranya
que s'hagi fet
això
via més
del punt de vista
tècnic
aleshores
això ja em fa pensar
que hi ha
per aquí darrere
doncs
una pressió
política
que els ha forçat
a fer això
i aquesta pressió
política
ahir vaig sentir
en Pere Palacín
que va dir una frase
i va dir
i fixa't que quan va passar això
el preu era zero
doncs mira
doncs aquí
podem tenir
la clau
és a dir
que podria passar
que la pressió política
forcés els tècnics
a anar més lluny
del que s'ha d'anar
per obtenir
preus baixos
perquè això
convé per la inflació
del país
això és conspiranoic
bé
és que el mercat
em sembla que el mercat
una cosa és com funciona
la xarxa de distribució
i una altra cosa
és com es regula
després el mercat energètic
i el mercat
de l'electricitat
em sembla que no
o sigui
que justament
no afavoreix
evitar problemes
no?
sí
bueno
perquè hi ha molta especulació
per això ho dic
sí
sí
és clar
no
és complicat
és complicat
i més a més
hi ha terribles interessos
molts interessos
el problema és
són diversos
un és
per què no fem
paral·lelament
perquè
diríem
el regulador
no està
anant més de pressa
amb les mesures complementàries
que necessiten
tot aquest desplegament renovable
això és bàsic
més bateries
més flexibilitat
amb el consum
més
centrals reversibles
això
s'ha de fer
i s'ha de fer
amb velocitat
és a dir
que no pot ser
avançar
tant de pressa
com avancem
amb generació fotovoltaica
i no avançar
amb aquella xamaneia
que he explicat
diríem
amb el símil
o sigui
és més
és més
cada àrea
hauria de tenir
la xamaneia
és a dir
no pot ser
que Extremadura
no consumeixi
res del que fa
i no tingui
cap xamaneia
cap sistema
diríem
per absorbir
un problema
i qui diu
Extremadura
diu Castella
Castella de la Manxa
i Andalusia
que són purament
generadors
per tant
ells han de tenir
també
han de posar
diríem aquests sistemes
complementaris
després hi ha
unes altres coses
que són també importants
hi ha una
una part
de la xarxa
que
queda
bruta
entre cometes
sí
perquè
hi ha una
una part
de l'energia
que es diu
reactiva
que es genera
pel consumidor
quan
quan té motors
aquesta energia
reactiva
doncs
ocupa
l'espai
de l'energia
activa
aleshores
què passa
que
les centrals
convencionals
els cicles
combinats
les centrals
nuclears
abans del carbó
la hidràulica
aquestes
poden corregir
aquesta energia
reactiva
del sistema
és a dir
poden netejar
la xarxa
d'aquesta energia
reactiva
bé
la fotovoltaica
no
aleshores
hi ha d'haver
una acció
complementària
a la xarxa
posant compensadors
o posant altres sistemes
perquè netegin
la xarxa
i
li treguin
aquesta brossa
reactiva
que té
la xarxa
perquè
si va
tinguent
molta reactiva
doncs
fa que la xarxa
sigui
més petita
com si
sense vulguer
s'ha anat
fent el tubo
més petit
i per tant
hi circula
menys
electricitat
això també
podria haver
ajudat
que
la caiguda
fos important
és a dir
això també s'afegeix
a tot això
que t'he explicat
de
mala previsió
de
pocs sistemes
de compensació
però si sobra
encara
doncs
el tubo
és petit
doncs
encara
ho posem
més difícil
es gira feina
per redreçar
tot això
només un parell
de preguntes
molt ràpides
abans de
passar a parlar
de telecomunicacions
caldrien
tallar focs
potser
segmentar
d'alguna manera
de manera que
si peta
Catalunya
no peti
Andalusia
o al revés
perquè hi hagués
un talla foc
el que calen
és aquestes
xemeneies
les xemeneies
perquè és clar
tu muntaràs un talla foc
i això va tan ràpid
o sigui una ona
una ona
diguem
amb ressonància
un talla foc
no té temps
de
parar-la
és a dir
estem parlant
d'un fenomen
que és tan ràpid
que no
no hi ha temps
per tant
doncs
el que s'ha de fer
són
evitar
aquestes zones
evitar
les ressonàncies
evitar tots aquests problemes
i això doncs vol dir
posar
més
més bateries
a cada
a cada àrea
posar
consum alternatiu
a cada àrea
posar més
això
més
i poder
i poder
i poder
a veure
poder
línies específiques
de
de transport
que se saltin
tot això
no ho sé
no ho sé
per exemple
com t'ho explicaré
això
fixa't
imagina't
s'ha parlat
molt de temps
que hi pot haver
al Sàhara
una gran generació
fotovoltaica
aquesta gran generació
fotovoltaica
arribaria
per línies
diferents
arribaria
a Europa
per línies
de corrent continu
i el corrent continu
diríem
no és
igual que el corrent alterno
és a dir
hi ha tota una sèrie
de coses
d'avantatges
i desvantatges
però el corrent continu
amb això té avantatges
no té
aquests problemes
de
de ressonàncies
bueno
és més estable
bueno
possiblement
possiblement
evacuar tanta energia
del sud d'Espanya
cap al nord
doncs
possiblement
implica fer coses diferents
és a dir
no fer-ho
per una xarxa convencional
sinó poder tirar
alguna línia
diríem
dedicada
de corrent continu
fins a Catalunya
o fins al peu de França
que és
ahir vaig calcular
la distància
entre Extremadura
i la Jonquera
doncs
són 1.100 km
si que 1.100 km
han d'anar passant
nusos
i nusos
i nusos
i nusos
doncs
potser que
ens l'estem jugant
potser seria fàcil
diríem
traçar
una línia
dedicada
directa
no ho sé
tot això
s'ha d'anar
s'ha d'anar
pulint
exacte
s'ha d'anar pensant
s'ha d'anar pulint
i trobar la solució
i avançar
no hi ha més
ens ha quedat un munt de preguntes
sobre la taula
Joan jo et convido
t'ha convidat a trucar-te
un altre dia
i la cosa
portarà
portarà cua
i més
si ara
ja es comença
a parlar de solucions
Joan Vila
enginyer industrial
especialista
en tot plegat
en el mercat energètic
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una abraçada forta
i t'emplacem
de veritat
fins aviat
tot anem a trucar
gràcies Joan
gràcies
això pel que fa
a la xarxa elèctrica
paral·lelament
al mateix temps
pam
apagada
de telecomunicacions
Pedro García
això és normal
ens va sorprendre
i ens va frapar
però deies
és que clar
és que funciona
tot també
depenent de l'electricitat
no?
sí sí sí
el que ens vam adonar
tots és que
havíem quedat sense mòbils
sí
o sigui més que la llum
fins i tot
és a dir
no ens podem comunicar
que és la part greu
de la societat
deia jo abans
tu si et quedes
sense llum a casa
mira
és un espelma
però si no et pots comunicar
a tan acostumats
com estàvem
però ni tan sols
per trucar
a la manera
a la veja usanza
no perquè ara va tot
per digital
i han canviat
les tecnologies
i clar
el primer que fem
quan hi ha una crisi
que és
voler comunicar-nos
tots a la vegada
evidentment
tots van trucar
què ha passat
i sobretot
ho podem entendre
falta electricitat
en els servidors
en els repetidors
però com és que ha tardat tant
perquè se restalera abans
la correnta elèctrica
que tota la xarxa
de repetidors
perquè com funciona
la repetició de telecomunicacions
així ras i curt, Pedro
sí, sí, sí
clar
és que el que passa
i de fet no ens hem recuperat
o sigui
telefònica
està el 97
el 95
Orange
el 94
Vodafone
o sigui
estan tots allí
en el 90
clar
la infraestructura
de comunicacions
tens
és com una jerarquia
tens nodes principals
nodes secundaris
tens les antenes
tens enrutadors
intermitxos
i tot això
s'ha d'anar connectant
les antenes
tu quan el teu mòbil
es connecta a una antena
parlo ara de telefònia mòbil
no de la fixa
ni de la fibra
que és un altre món
però ja el tema
de la telefonia mòbil
tu tens antenes
després tens enrutadors
intermitxos
a les ciutats
després tens
o sigui
hi ha una jerarquia
de nodes
clar
els nodes principals
sí que estan protegits
tu pots crear
una infraestructura
que sigui resilient
amb redundància
amb sistemes electrògens
i jo tinc
per exemple
un motor de gas
i si se'n va la llum
jo el connecto
però això
no pots tenir
a tot arreu
perquè les antenes
i tots els equipos
dels equips
d'enrutadors intermitxos
no tenen aquesta redundància
per tant encara que
un node principal
tingués per entendre'ns
un grup electrògen
no?
algú que li mantingués
la corrent autònomament
o una bateria supergran
clar com que els repetidors
i els altres nodes
no en tenien
és igual
encara que funcionés un
i els altres no
o tenien una redundància
més petita
perquè potser una antena
o un enrutador intermitx
té una bateria
de dos o tres hores
però una cosa tan greu
com la que ha passat
de fet hi va haver operadors
i hi havia companys
aquí a l'emissora
dos de la quinzena
que som
que tenien connexió
i la resta no
clar
clar
perquè és que depèn
de la infraestructura
de cadascú
que pugui aguantar
per exemple
Vodafone
va pagar el 5G
perquè el 5G
consumeix més energia
i va dir
hòstia
intentem aguantar més
les bateries
de les antenes
consumint això
que això no és tan important
ara i la gent
es vol comunicar
però clar
quan passen tantes hores
al final
acaba petant tot
i el que és més greu
que és que també
com que no és
un fenomen
tan raro
o sigui tan
tan
greu
s'estan frellint
molts equips
és a dir
que si ara
un switch
o un enrutador
es frelleix
i cau
ara encara és més complicat
perquè hauràs d'enviar
un tècnic
allà
físicament s'ha de fer
una feina
en els diferents nodes
que queden
sí fregits
com dius tu
a vosaltres allà
a la URB
se'ns va fregir
també un equip
no?
si s'estan frellint
enginyers informàtics
pam
si s'estan frellint equips
perquè no estem preparats
podríem tenir tot preparat
però no està preparat
perquè no ha passat mai
i no és normal
i llavors
què passa?
que no pots fer
a banda
que aquests sistemes
com que no cauen mai
perquè tenen aquestes bateries
si cauen
el tema del reset
de començar de zero
és molt complicat
aquesta és la segona part
sí
com és que bé
un cop ja hem passat el susto
ara ens hem de
ho hem de reiniciar
ho hem de tornar a engegar tot
i està costant molt
la sincronització
la interconexió
és que hi ha moltes companyes
diferents
que han d'interoperar entre elles
de vegades passava
que tu podies parlar
amb els de la mateixa companyia
i no podies parlar
amb un altre
perquè estaven
interconnectant sistemes
és que és més complicat
i no hi ha protocols
a nivell elèctric
sí que hi ha protocols
també de
si cau tot
què fem
i llavors
es comencen a sincronitzar
però a nivell de telecomunicacions
no està tan preparat
el sistema
per tant
clar
són molts operadors
que llavors
s'han de posar d'acord
jo feia
feia en broma
l'altre dia
parlant amb uns amics
deien
clar t'imagines
a tothom
reiniciant
els teleoperadors
reiniciant
i havent de buscar
les contrasenyes
allò que fem
nosaltres
a nivell casolà
quan se'ns espatlla
el mòdem
que hem de reiniciar
és el mateix
però a lo macro
cadascú buscat
les contrasenyes
que fa mil anys
que no fan servir
i manual
enviant un tècnic
per instal·lar un altre equip
i reinstal·lant coses
i connectant-se amb l'altre
i després el problema
també
que tothom
es vol connectar
al mateix temps
o sigui
sí
la saturació
que deies abans
aquest missatge
també que fem molta risa
ara comencem
a recuperar-nos
sisplau
no us connecteu
tots alhora
dius
sí, clar
clar
quina empieza
a no connectar-se
tots vam tenir
aquesta tentació
és a dir
torna la llum
torna el llum
i tots vam començar
a enviar missatges
clar
el problema d'això
és que és com el banc
és a dir
si tots anem al banc
a treure diners
enfoncem el banc
o sigui
això no funciona
jo em quedo una mica
amb la idea
que no ha passat res
que no puguem visualitzar
o entendre
tot això que estem explicant
després ho expliques
i dius
clar
és que és lògic
si tots estem saturant
clar
el problema
és que
no havia passat mai
no pensàvem
que pogués passar
d'aquesta magnitud
i encara que van ser
poques hores
dintre de tot
que cal
parlaves abans
de preparació
i dius
que no estem preparats
perquè clar
no ens ha passat mai
com es pot preparar
com es pot blindar
que ara suposo
que hi ha gent
treballant en això
de com ho podem fer millor
perquè no torni a passar
quines idees
tindríem sobre la taula
bueno
hi ha ja mecanismes
per crear infraestructura
de comunicacions
resilients
a Barcelona
tenien ja
xarxes d'antenes
que tenien
un sistema
amb generadors
i tenien també
o alquitalquis digitals
o sigui
tu pots crear
una infraestructura
perquè no es trenqui tot
és a dir
per poder continuar
mantenint
la infraestructura
de comunicacions
per coses
el 112
hi ha infraestructures
que s'estan mantenint
l'altra potser
també és intentar
ja que és tan important
les telecomunicacions
que aprendre de tot això
perquè els operadors
tinguin protocols
i automatitzin
això que deies tu
de no haver d'enviar
els nois
amb les claus
i reinstal·lar
o sigui
automatitzar
aquest protocol
de recuperació
de la infraestructura
és fràgil
també
la xarxa de telecomunicacions
diries
i complexa
a Espanya
a nivell mundial
complexa
i complexa
les tecnologies
digitals
hem passat del coure
a un model
que tot són xarxes IP
i software
i això
el 5G
volem anar
molt ràpid
descarregant vídeos
però això implica
una complexitat
i una energia
i unes interaccions
i una sincronització
i coordinació
de protocols
que és complexa
i aquí
s'hauria d'invertir
en fer més robust
tot aquest sistema
que és tan important
per tots
s'han perdut dades
s'han perdut dades
pel camí
vosaltres que treballeu
amb Big Data
i tot això
la gràcia d'aquí
és que els centres
de dades
tenen triple redundància
molts d'ells
és a dir
que estan
tenen doble xarxa
de comunicació
tenen generadors
de gas
que podrien aguantar
una setmana
és a dir
els centres de dades
no han perdut res
i de fet
la visa
continuava funcionant
si tu arribaves
a comunicar
amb el centre de dades
que funciona
és a dir
pèrdua de dades
al servidor
als centres de dades
és difícil que passin
el que et pot passar a tu
és que aquest missatge
no ho enviaràs
o si es queda el mòbil
puguis perdre alguna cosa
o si se t'ha freguit
un equip a la teva casa
però al núvol
la redundància
està garantida
al núvol
la redundància
està garantida
al núvol
l'en salva de bastant
el núvol
no deixa de ser
una qüestió física
al final
servidors redundants
és curiós
en el tema
de les telecomunicacions
aquest equilibri
entre
lo físic
i lo eteri
que sembla
moltes vegades
que tot és eteri
i no
al darrere hi ha coses físiques
i ara ha quedat demostrat
us ha arribat
ja a una expansiva
a la universitat
tipus
al vostre grup de treball
ja us han dit
xics
hem de començar
a pensar
a fer recerca
sobre això
sobre seguretat
Europa ja s'està preparant
nosaltres preparem
ja projectes
d'infraestructura crítica
de protegir
la infraestructura
d'energia
i de telecomunicacions
de fet tenim
en un projecte
un partner
d'Ucrània
que poden ensenyar
molt
a la resta
d'Europa
perquè clar
estan acostumats
ho va dir
un Ucrània fa poc
és que aquí
us ha passat
per les renovables
però és que a nosaltres
ens cauen
tres drons
i ens carreguen
una
i ara hem de reaccionar
de manera que
ja Europa
està invertint
molt
en projectes
de recerca
per protegir
infraestructures crítiques
infraestructura crítica
és
la infraestructura
elèctrica
però també
és la infraestructura
de telecomunicacions
i com
les telefòniques
protegeixen
d'atacs
híbrids
i de problemes
o sigui
clar que
s'està invertint
aquí molt
és que penseu
que ara
feien broma
amb el router
de casa
o amb el
no poder enviar
whatsapps
però clar
estem parlant
a vegades
de dades
importants
que controlen
o estructures
de telecomunicacions
que controlen
infraestructures
o llocs
importantíssims
tornarem una mica
a la part retro
a sistemes
més manuals
més analògics
a nivell de ràdio
vam veure
bogeria
per trobar
aparells de ràdio
doncs a piles
com de tota la vida
això passarà
també al món
de les comunicacions
no crec
és a dir
la ràdio
òbviament
continuarà a funcionar
i la gent
podrà comprar
unes piles
i connectar-se
a la ràdio
però fins i tot
hi ha eines
comunicacions
igual que tal
que digitals
i antenes
digitals
que podries
comunicar
amb tecnologies
digitals
i actuals
que siguin
robustes
i aguantin
una crisi
com la que hem tingut
o sigui
hi ha eines digitals
que podrien
guanyar
amb força
podrien ser més robustes
podrien aguantar crisis
hem d'invertir
o sigui
hem d'aprendre
d'aquesta crisi
no hem de deixar
el digital
hem de reforçar-lo
exacte
seria això
aprendre d'aquesta crisi
a veure si ens serveix
perquè
altres crisis
hem passat
i no sé
si ens anem sortint
massa
si n'hem après
massa
Pedro
també
demanem permís
per trucar-te
qualsevol dia
d'aquests
i continuar
a la xerrada
que ha sigut
que ha sigut molt interessant

que hem explicat
que hem explicat
després de la publicitat
gira al voltant
del dia de demà
demà
demà és
un demà
dia del treball
la veu de Tarragona
la teva veu
a la xerrada
a la xerrada
a la xerrada
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
grecite
porcellànic
bombas
cloradors
salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat
professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
ei
què et sembla
si sortim a fer
el vermut i a dinar
diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja ha obert
la veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica
i què fan
m'han dit
que tenen unes paelles
boníssimes
i tapes per compartir
una mica de tot
vaja
i a peu de platja
oh
segur que fan
còctels també
sí
sí
ho he vist a Instagram
ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà
és genial
no diguis res més
truca-hi ja
bluma
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar
informació i reserva
654-77-41-16
el circo del miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte del espectáculo
y ser testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
en las gavarres
Tarragona
te atreves
ja ja ja ja
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a portarragona.cat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
s'escel·lades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
La tertúlia d'avui
ens du a parlar
sobre la jornada de demà
és dia 1 de maig
dia del treball
i ara compartirem
aquesta tertúlia
amb representants
de diferents sindicats
de la ciutat
i avui n'hem convocat
uns quants
i estic molt contenta
que tothom ha dit que sí
hi ha ganes
de parlar
de l'1 de maig
també tenim ganes
abans d'entrar
en l'aspecte sindical
tenim ganes
de saludar
l'Anna Gómez
ella ja sabeu
que és la portaveu
de la plataforma
Dignitat a les Vies
i és que han organitzat
un acte reivindicatiu
també aprofitant
la jornada de demà
ràpidament
simplement
li preguntem a l'Anna
ara bon dia
Hola molt bon dia
bon dia
què veniu a reivindicar demà
i com ho fareu
com serà l'acte
que heu organitzat
Bé
nosaltres
ens unirem
amb
els sindicats
de comissions obreres
i UGT
que a més
sempre ens han donat
molt de suport
a la nostra lluita
i és que
avui en dia
és normal
que les empreses
concentrin
en punts en concret
sobretot
en grans ciutats
però
si la mobilitat
no funciona
això està creant
una desigualtat
importantíssima
i més
en el nostre territori
com ho fareu
que
us ondeu
a la manifestació
o d'alguna manera
concreta
llegeu el manifest
sí
la idea és aquesta
llegir un manifest
i unir-los
amb ells
perquè realment
creiem
que la nostra lluita
és equitativa
entre
tant en comissions obreres
com UGT
i altres sindicats
i sobretot
això
reivindicar
que el treball
és un dret fonamental
si no treballes
no menges
si no menges
no vius
i per tant
el que estem defensant
és un dret essencial
que és un dret de vida
com esteu ara mateix
a la plataforma
Dignitat de les Vies
no sé si preguntar-te
per la pagada de dilluns
Anna
perquè us plau sobremullat
sí
sí
nosaltres
sempre diem
que quan vam néixer
anàvem amb coses
que arreglar
i coses de futur
i les coses de futur
s'estan quedant
amb un calaix
perquè hi ha masses coses
que arreglar
doncs molt dolguts
perquè ja no és
que en general
Rodalies
comparat amb uns cercanies
de Madrid
vam anar
tant en darrere
sinó que el corredor sud
va ser dels últims
en solucionar-se
o per dir alguna cosa
perquè no està solucionat
vam treure
el primer tren
que va sortir
cap al corredor sud
perquè les notícies
tot el rato
eren de Rodalies
però com dèiem
com diem sempre
una vegada
que va Sant Vicenç
de Caldés
sembla que no existeixi
res
aleshores
el primer tren
m'has semblat
que va ser un Saragossa
que va sortir
cap a les 4 i poc
i no devien ser
les 5
que va haver
una averia
a Sant Vicenç
de Caldés
i un altre cop
parat
és que el corredor
surt
no aixeca el cap
aquest matí
on entra incidència
que ens vam fer
incidència puntual
és que no t'hi pots fiar
i a l'estat psicològic
que vull lligar
una mica
amb lo de la mà
i l'estudi
que estem fent
amb la Universitat
Lluvia i Virgili
tracta
que quan una persona
arriba
amb el seu cotxe
tranquil·lament
a la feina
i quan nosaltres
arribem
amb transport públic
amb tren
la situació
i l'estat de nervis
que a vegades
portem
a sentar-nos
a la taula
no és fàcil
d'administrar
o quan surts
de la feina
corrents
jo per exemple
jo he perdut drets
per culpa del tren
o sigui
jo per exemple
jo els meus jefes
li deia
jo fora del treball
no em pots trucar
he estat tot el dia
a la feina
no em pots trucar
a les 7 de la tarda
quan ja he sortit
què passa?
que ara no paro
d'arribar tard
i si no tinc horari
d'entrada
tinc dret
a aquest horari
de sortida
sí sí
treballes al tren
hi ha molta gent
que mira
que des del tren
i comença la jornada
però no tenim wifi
també és veritat
no tenim cobertura
hi ha molts països europeus
jo treballo
en una empresa danesa
i companys
perdoneu
que sé que m'estic allargant
però companys meus
m'hi diuen
que obren l'ordinador
i comencen
la seva jornada laboral
al tren
jo no li puc
ni donar això
al meu jefe
perquè se'n anirà
la cobertura
i em quedaré sense res
és a dir
ostres
hem d'evolucionar
treballar
és com he dit
és un dret essencial
però s'ha de combinar
amb la vida
és a dir
el que no pot ser
és que ens matem
a treballar
Anna
moltíssimes gràcies
de nou
per atendre'ns
i n'anirem parlant
i espero que
per donar bones notícies
a veure si és veritat
Anna Gómez
portaveu de la plataforma
com a dignitat de les vies
una abraçada
a tots els companys
gràcies Anna
adeu
llegim
en diferents
publicacions digitals
que Rodalies
recupera el servei
a totes les línies
excepte
en un tram
de l'R3
que no funciona
entre Vic i Ripoll
seria això
una cosa
és que recuperi
la normalitat
però és que la normalitat
en el tram
aquest nostre
com deia l'Anna
consisteix
en avaries
en principi
en teoria
puntuals
però
molt sovintejades
vinga va
que seguim parlant
de l'1 de maig
ho fem amb tertúlia
amb representants
de diferents sindicats
Mercè Puig
secretària general
de comissions obreres
Mercè bon dia
bon dia
Joan Llor
president de
sí
secretari
president de comarques
de Tarragona
de l'UGT
Joan bon dia
bon dia
fer un entrecàrrec
i el Quique Vilassenyor
secretari general
de la CGT Tarragona
hola bon dia
ara intentarem
contactar
amb l'intersindical
d'aquí a un momentet
que ens han dit
que segurament
ens poden atendre
per telèfon
primera pregunta
quins són els punts
claus
que es reivindiquen
l'1 de maig
de 2025
a nivell laboral
no sé si és el dia
de la marmota
i segueixen sent els
de l'any passat
si hi ha alguna cosa
nova i molt important
sobre la taula
digueu-me
que apunto
bé
pensem que
hi ha coses
interessants
nosaltres ja portem
demanant
la reducció
de la jornada
perquè en aquest món
han vingut per viure
han vingut per ser
per ser
un esclar
del treball
i pensem que ja portem
més de 40 anys
treballant 40 hores
i és el moment
d'adulir la jornada
laboral
perquè és un element
important
perquè la gent
el que
després de la pandèmia
hem vist
és que necessitem viure
i això s'ha acabat
la comèdia aquesta
que la gent
fer les hores extres
per fer
el seu raconet
i després
per comprar
o per anar de vacances
o comprar un apartament
a la costa
la gent
en aquest moment
la gent
s'ha donat compte
que en aquest món
necessita un treball
digne
amb uns salaris
dignes
i a més a més
poder viure
una vida digna
com és que costa tant
això de la reducció
de la jornada laboral
que tindria més
l'incentiu
entenc jo
que donaria entrada
segurament
a més
persones
bueno
costa
perquè tenim
a l'altre costat
de la tauler
gent que
pensa
molt egoistament
amb ells
que és la part
empresarial
i és gent que pensa
que com més explotats
estem millor
i ho estem veient
amb tota la gent
que ens ve de fora
els nouvinguts
que venen d'altres continents
perquè els hem explotat
els altres continents
no tenen ni per poder subsistir
i ara ens venen aquí
per tindre una vida millor
i aquí els estem
com aquell que diu
menyspreant
males condicions
més ben dit
que en profe ni es tenen papers
no els estem ni formant
ni preparant
i no els donem
una sortida professional
quan aquí
ens fa falta
la mà d'obra
i aquesta és una situació
i estem veient
una altra transformació
de la societat
quan parlem tant
de l'ensenyament
i que aquí
ens surten bons professionals
a les universitats
després ens marxen
a altres pisos
perquè tenen males condicions
econòmiques
i laborals
i formar la gent
val molts diners
i pensem que
s'ha de fer
una transformació
d'una mentalitat
perquè
d'aquests empresaris
en el sentit
que n'hi hagi
aquesta explotació laboral
i que no es vagin
en aquest ningú neix
econòmic
que hi ha
dins la societat
penseu que
el diferencial
amb els IPCs
i el cost de la vida
s'ha augmentat
moltíssim
i els salaris
estan pujant
tot intentant
aconseguir millores
costa de pujar
Acabem la ronda
de qüestions
de reivindicar
després us preguntaré
per els canvis
els avenços
els canvis
que hi ha hagut
en drets laborals
últimament
que vosaltres
clar esteu al cas
Mercè
Aquest 1 de maig
també jo penso
que és molt important
que estem reivindicant
i estem demanant
una reforma
de l'acomiadament
com sabeu
a l'última reforma laboral
que vam acordar
vam haver de deixar
un costat
que sempre s'ha dit
que ho vam deixar oblidat
no, no ho vam deixar oblidat
ho vam haver de deixar
en un costat
per poder arribar
a un acord
amb les parts
amb la part patronal
i ara
el que demanem
és una reforma
d'aquest acomiadament
perquè sí que és veritat
que l'acomiadament aquí
és molt barat
i hem de posar
fil a l'agulla
amb això
però això demanem
que se sentin
i que se faci
aquesta reforma
de l'acomiadament
però no ens hem d'oblidar
també d'aquest 1 de maig
ho deia ara l'Anna
d'aquí una salutació
que estarà
a la manifestació nostra
però sí que és veritat
que tenim un problema
de mobilitat
ja només parlem
del tema ferroviari
sinó que tenim
un problema
de mobilitat
al territori
jo el vull lligar
amb un tema
de prevenció
quan parlem
de salut laboral
Tarragona
som el número 1
amb accidents greus
i mortals
des de fa ja
dos anys o tres
no me'n recordo
si el 2022
però jo crec que fa dos anys
que liderem això
això ho hem de lligar
amb un tema
de mobilitat
tenim un problema
real de mobilitat
però no estem veient
que ningú
faci res
que no es fan
plans de mobilitat
aquí
nosaltres fem servir
el transport privat
per anar
a qualsevol lloc
ara tenim el tema
ferroviari
que ara està ja
per anar a Barcelona
hem de fer servir
el nostre transport privat
però sí que és veritat
que territorialment
som molt extensos
i molt grans
i això ho hem de lligar
i hem de canviar
la llei de prevenció
perquè està obsoleta
perquè tenim molts accidents
al nostre territori
uns in itinere
i uns altres
dins de l'empresa
i els que passen
dins de l'empresa
són totalment
inacceptables
amb el dia que estem
i amb els canvis
que hi ha
del món del treball
no es pot permetre
totes aquestes coses
que estan passant
a casa nostra
Bueno
Quique
Creo que antes
de continuar
en lo que
ahora
podamos
aportar
en esta mesa
sí que creo
que hay que dejar
hay que establecer
una premisa
que dentro
de la diversidad
sindical
evidentemente
pues
CGT
bueno
pues
en la ciudad
de Tarana
pues
como todos saben
cada año
pues se hacen
se hacen
dos manifestaciones
diferenciadas
y una
que es
la que se hace
por parte
de los compañeros
sindicatos
mayoritarios
y luego
pues la que realiza
pues un bloque
alternativo
que llamamos
la taula
la taula
reivindicativa
la taula
alternativa
donde participa
CGT
y que la hacemos
esa manifestación
la hacemos
por la tarde
coincidimos
entrando en materia
coincidimos
en las
en las
materias
que se han
se han expuesto
aquí
nosotros
como
como
como acuerdo
de todos
los sindicatos
que componemos
esta tabla
reivindicativa
hemos planteado
como
cuestiones
prioritarias
en cuanto
a lo que es
un lema
para pelear
en el
en el 1 de mayo
el tema
de
de una
de lo que es
la vivienda
el tema
de lo que son
la defensa
de los servicios
públicos
y lo que es
el tema
del trabajo
digno
unimos a esta
reivindicación
pues una
una cuestión
que entendemos
también que es
muy importante
que es el tema
de la
no a la proliferación
de lo que es
la carrera
armamentística
y bueno
pues en base
a esos
tres pilares
es donde
pues intentamos
desarrollar
pues cada uno
en nuestro
en nuestro ámbito
y nuestra capacidad
de lucha
pues un poco
pues estas
cuestiones
que parece
que creemos
que son las
que ahora mismo
pues tienen
bastante
bastante calado
en las necesidades
de los ciudadanos
y de las
trabajadoras
y trabajadoras
son demandes
bastante universales
que podríamos extrapolar
a cualsevol territori
no sé si el nuestro territori
té alguna particularitat
concreta
parlava abans
la Mercè
de la importancia
de garantir
aquesta bona
mobilitat
i per altra banda
a nivell territorial
bueno
hi ha el tema
de peraventura
vegades convocada
bueno
hi ha diferents qüestions
a la nostra
demarcació
peraventura
ets un exemple
de vegades
de les condicions
més justes
i més injustes
que hi ha
una empresa
seria com un paradigma
sí sí
però és l'empresa
de les empreses
més grans
amb més de 4.000
treballadors
i que
al final
la negociació
com que s'encalla
per la part que toca
hem d'anar al conflicte
que és
l'eina que tenim
els sindicats
per lluitar
i defensar els seus interessos
aquí hi havia
la possibilitat
i demanàvem
uns increments econòmics
i unes condicions
també
laborals
per millorar
les condicions
que tenien
s'ha tingut
que forçar
anar a la vaga
perquè la negociació
no permetia
i quedava bloquejada
van començar a entendre
que anant a la vaga
podien tindre un problema
al final
i clar
és un exemple
de com està
la nostra marcació
tot un sector
que és el de l'hostaleria
el de l'oci
que està molt precari
amb molta explotació laboral
amb molta
amb gent
i hi ha empresaris
que ho fan bé
però també n'hi ha molts
que no ho fan bé
amb un tema
de falsos contractes
amb gent
sense papers treballant
aquesta és una situació
que tenim al damunt
de la taula
tenim un sector
que potser
es presta
aquí a la demarcació
potser és un sector
que es presta
a no fer les coses
massa bé
que potser en altres sectors
està més regulat
jo penso que no és sol
aquest sector
i quan entro
al sector
del transport
o quan entro
perquè no es tornen professionals
perquè també es paga poc
quan entro al sector
de la construcció
quan entrem
a
toquem diferents
elements
de diferents sectors
doncs ens trobem
aquesta
problemàtica
de que
de que
de que
bueno
les situacions
quan surten els empresaris
que no et troben professionals
és perquè
la gent ja se n'ha cansat
mira jo m'està fent
una fotografia
no?
de la situació
els anys 60
els anys 70
els 80
venia gent a treballar
a l'estiu
aquí a la costa
al sector de l'hostaleria
aquesta gent ja no ve
la pregunta
que jo li feia
a un alcalde
d'aquí a la costa
li deia
tu durant aquests últims
14 anys
que estàs governant
quants habitatges
socials has fet
perquè el que no pot ser
és que vinc un treballador
de fora
i que hagi de pagar
1.500 euros
o 1.700 euros
per un lloguer
quan el seu salari
serà de 1.400 euros
i aquesta és la conclusió final
Traieu el tema
de la vivenda
també és un dels temes
que va tot vinculat
Mira, deixeu-me saludar
a l'altre costat
del fil telefònic
el Jaume Prós
ell des de la Intersindical
també ens ha volgut acompanyar
és coordinador
de la Unió Territorial
del Camp de Tarragona
de la Intersindical
Jaume Prós, bon dia
Hola, molt bon dia
Bon dia
Gràcies també per ser-hi
Escolta, volem traslladar
la primera pregunta
que li fèiem
als nostres tertulians
a Comissions Obreres
UGT, CGT
Quin seria per vosaltres
el tema
a posar sobre la taula
l'important
un dels temes importants
que hem de reivindicar
aquest 1 de maig del 2025
han parlat de la reducció
t'han pres tots els temes
ja, eh, jo
han parlat de la reducció
de la jornada laboral
de la importància
de la formació
de com s'ha d'ajudar
a transformar el sistema
de la reforma
de l'acomiadament
de la llei d'acomiadament
de la llei de prevenció
de la importància
de la vivienda
del transport
així molt a l'engròs
Jaume
què més ens falta?
Sí, a veure
primer de tot
que m'agradaria
poder estar aquí
també personalment
amb vosaltres
el que ha passat
que precisament
he hagut de venir
aquí a Barcelona
per preparar els actes
de demà
del primer de maig
que nosaltres
també hi participarem
com fem sempre
i bé
nosaltres
el que no
no parlem
d'un tema concret
sinó
amb una suma
de temes
que tots van
vinculats
o lligats
al que seria
el nostre lema
d'enguany
que seria
que volem decidir
per viure millor
nosaltres considerem
que des d'una òptica
sobirana
poder establir
un marc
de relacions
sociolaborals
propi
des de Catalunya
ens permetrà
poder aplicar
polítiques
en aquest cas
socials
que ens permetrà
ens permetria
en aquest cas
poder tenir
aconseguir
una sèrie de millores
de les quals
les que podríem destacar
i que reivindiquem
en aquest cas
seria
una jornada laboral
de 35 hores
un salari
mínim
interprofessional
propi
per Catalunya
nosaltres
no hi estem d'acord
no hi estem d'acord
amb un salari
mínim
interprofessional
que sigui
el mateix
per tot l'Estat
entre d'altres motius
perquè l'Organització Internacional
del Treball
parla que el salari mínim
ha d'estar territorialitzat
de la mateixa
el nivell de vida
en el sentit
de les despeses
que costa viure
per exemple
a Catalunya
a Tarragona
a Barcelona
o a qualsevol lloc
el que pot costar
per exemple
viure a Extremadura
o a fer lloc d'aquest tipus
després nosaltres
no fa gaire
fa 15 dies
vam fer una xerrada
que ha de tenir
molt d'èxit
a la nostra Unió Territorial
a la qual parlàvem
dels problemes
tan greus
que tenim
amb el transport ferroviari
a casa nostra
sobretot
a Can de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre
i aquest seria
també un dels nostres
punts claus
juntament
evidentment
amb l'habitatge
i amb la resta de temes
que vosaltres heu tocat
però bé
ens podríem centrar
si vols que ens centrem
en un parell o tres de temes
l'habitatge
considerem que és
molt molt important
per nosaltres
el transport públic
sobretot parlant
de la situació nostra
pròpia
de la demàtia
de Tarragona
el tema del transport públic
sobretot del tema
del transport ferroviari
és sagnant
és dramàtic
i evidentment
un salari mínim
ja ho he dit abans
que si un salari mínim
al voltant
dos 400 euros
passarà de mínim
del nostre
propi nostre
i d'aquí
d'acord
evidentment
qualsevol altra
reivindicació
que faci
com tant
qualsevol altra
esteu tots d'acord
em sembla
en les reivindicacions
potser un posa més
l'accent en una cosa
i l'altra en una altra
però
hi ha reivindicacions
que ja fa temps
que coegen
pensem
hi ha el tema
de la sanitat
també és un problema
afegit
hi ha el tema
de l'ensenyament
amb el tancament
d'aules
a l'ensenyament públic
en el qual
nosaltres pensem
que s'han de baixar
els ràtios
i no s'han de tancar
aules
hi ha el problema
del tercer sector
el tema
de les residències
una competència
autonòmica
en el qual
està externalitzada
tenint un benefici
econòmic
als empresaris
amb males condicions
laborals
pels treballadors
i un mal servei
pels usuaris
hi ha un conjunt
de problemàtiques
que haurien de ser
obligació
de la pròpia administració
i tenen les competències
de les administracions
per desenvolupar-les
i que els estan
externalitzant
per benefici
i després
jo per acabar
podria fer
una conclusió
el tema
del que ens està passant
a Europa
i el que ens està passant
al món
de l'extrema dreta
i del feixisme
aquí els sindicats
han de posar-se durs
i han de sortir
a combatre
tota aquesta lacra
que ens està perjudicant
a les persones
a la societat
i en general
al conjunt
de la societat
i penso que aquí
tots
hem de
i penso que aquesta
és una mica
la línia
de combatre
tota aquesta
difamació
aquests bolos
que s'estan generant
una problemàtica
i això
hem de continuar
amb aquesta lluita
en aquest sentit
anirà
el manifest
que enguany
presenteu
el sindicalisme
d'avui dia
que ha de ser
internacionalista
solidari
feminista
i transformador
què farem
l'1 de maig
què farem demà
l'1 de maig
demà
nosaltres
comissions obreres
i UGT
fem la nostra manifestació
unitària
a les 12 del migdia
a la plaça imperial
Tàrraco
i jo penso que
des d'aquí
hem de fer una crida
perquè
com molt bé
estava dient ara el Joan
estem vivint
un moment complicat
políticament
tot el tema
de l'extrema dreta
ens ha de preocupar
i ens ha de preocupar molt
perquè a més
estem parlant
de drets
LGTBI
estem parlant
de racisme
aquesta higiene
està atacant
directament
el cor
de la nostra societat
i jo penso
que és molt important
aquest primer de maig
sortir totes i tots
al carrer
és un dia festiu
ha de ser un dia
lúdico festiu
però ha de ser un dia
molt reivindicatiu
tenim moltes coses
per sortir al carrer
ho hem estat parlant
de bastantes
jo penso que és molt
molt important
demà totes i totes
estar al carrer
en les diferents
manifestacions
que es puguin fer
Quique
què afegeix
sí
jo quería añadir
un par de cosillas
que no se han tocado
però que també
poden formar parte
de esta necessitat
que tenen
els ciutadans
i els treballadors
i treballadores
de donarles resposta
hi dos temes
que crec que són interessants
els toco de pasada
i molt brevment
per nosaltres
és molt important
també el tema
de les hores extres
i el tema
de la brecha salarial
hores extres
estan fent
en España
del orden
de 6,5 millóns
de hores
extraordinàries
a la semana
estem parlant
de dues
implicacions
directes
que ja ho hem
parlat aquí
per un lloc
la pèrda
de esa conciliació
de la vida laboral
i el familiar
que ello supone
i per supuesto
de lo que tu comentabas
en una
de tus intervencions
la conversió
de esas hores
externes
en creació
de empleo
directo
que eso
habría que atajarlo
añadir
en el tema
de las hores
extras
que hay un porcentaje
muy alto
altísimo
de las horas
que ni siquiera
son ni pagadas
ni son tenidas
en cuenta
a nivel
de descansos
y luego
para cerrar
el tema
de la brecha salarial
hay que seguir
insistiendo
en este tema
no puede ser
que todavía
siga habiendo
de media
y son datos
sacados
de la agencia
tributaria
que los hombres
sigan cobrando
sigamos cobrando
más de
4.948 euros
al año
que las mujeres
o que las pensiones
de las mujeres
sean un 30%
más bajas
que la de los hombres
hay mucho trabajo
a poder hacer
añadir al tema
de que nuestra
manifestación
será por la tarde
a las 6 de la tarde
de la plaza imperial
el tàrraco
y bueno
pues también
invitamos
a ese otro bloque
alternativo
pues a que
quien
quien no haya podido
estar por la mañana
pues que se venga
con nosotros
por la tarde
que estarán
también bien
bien atendidos
Jaume
Prós
última intervención
com celebrareu
demà
l'1 de maig
no sé
sentit
parlant
jo no
parles a mi
sí
sí
disculpa
ja et dic
que vaig amb el cotxe
bé
de moment
deixa'm que dic
que
pel que estic sentint
pràcticament el 100%
de tot el que s'està
parlant aquí
seria molt més fàcil
de tractar
i molt més fàcil
de treballar
si precisament
nosaltres
pudéssim decidir
directament
des d'un marc
propi
això per començar
per això és el principal
i per això som un sindicat
nosaltres en aquest cas
que ens considerem
feminista
republicà
i independentista
en aquest sentit
dit això
nosaltres demà
i participem
a tots els factos
que ens fan
arreu del país
i evidentment
que tinguin
no
que tinguin
aquest
aquest senyal
aquest senyal
d'identitat nostra
i entre d'altres
la nostra participació
principal
en aquest cas
demà
serà en la manifestació
unitària
que es farà a Barcelona
a la candidatura
de Consell de Sena
en Girona
a les 12 del migdia
independentment
que després
si puguem participar
a la tarda
d'altres tipus
d'activitats
pròpies
o no
necessàriament
pròpies
nosaltres també
convidem a tothom
que hi participi
allà on sigui
que els avals
són
a Tarragona
a Cambrés
a Valls
a Reus
que tothom
hi participi
que a demà
és un dia important
de reivindicació
i que hi ha
moltíssims
temes
per treballar
temes
que si els poguéssim
decidir nosaltres
insistents
seria molt més fàcil
poder-los treballar
perquè està molt bé
que reivindiquem
reivindiquem
reivindiquem
però clar
si després
tot això
es decideix a 500 quilòmetres
doncs
és un problema
ja ens hem hagut
d'enpassar
avui reformes laborals
avui tant de bo
ens haguéssim d'enpassar
una altra
hem apuntat
jo he apuntat
he fet llista
de tots els temes
l'any que ve
ens tornem a trobar aquí
i a veure
quins estan desllorigats
i quins continuen
i quins afegim
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta tertulia
estic contentíssima
d'haver tingut representació
de tants sindicats
i demà
us emplacem a tothom
a celebrar
però especialment
a participar
i reivindicar
de l'1 de maig
Marce Puig
secretària general
de Comissions Obreres
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Joan Llort
president de Comarques
de Tarragona
de la UGT
gràcies Joan
molt bé
gràcies a vosaltres
Quique Villà
senyor secretari general
de la CGT
moltes gràcies
també
gràcies per convidar
i Jaume Prós
coordinador
de la Unió Territorial
del Camp de Tarragona
de l'Intersindical
moltes gràcies
Jaume també
moltes gràcies a vosaltres
i una salutació
a tots els companys
que avui sí que poden estar
aquí
ja tindrem ocasió
de saludar
ja t'avisarem
amb més temps
i la propera vegada
ho organitzem bé
i véns als estudis
que hem badat una mica
ho hem fet així
com a molt just de temps
gràcies Jaume
no res
només per la vida
gràcies per convidar-me
ja passen 6 minuts
de les 10
el que fem
és anar avançant
en temàtiques
la propera entrevista
és entrevista política
amb Jordi Salvador
però abans
hem de fer
una parada musical
us proposem
o de fet
ens proposa
un temacle
amb aquestes hores del dia
la nostra companya
Sílvia García
i la vam tenir aquí
als estudis
de Tarragona Ràdio
el nostre primer temacle
ens arriba
al darrer senzill
de la Misti
7.07
em porta records
crec que encara està
cançó que va sortir
i us he de dir
per divendres sant
i ens vam quedar
les ganes
de presentar-lo
aquell dia
òbviament
dies més tard
com et deia
la vam tenir aquí
als estudis
de Tarragona Ràdio
i vam conversar
amb ella
totalment recomanable
Misti
M
Miriam Serrano
7.07
Aquella habitació
em porta records
crec que encara està
la teva olor
les llums de colors
que et van estimar
no trobant la teva cara
no la il·luminaran
encara puc sentir
com si fos ahir
el teu cos a prop
al fum cada matí
moli cara el llum
va ser quan no vaig
poder trobar els teus ulls
i no cal
que em diguis
que ja no et faig
més falta
sé que estàs
altra nit
estreny
però no m'espantar
perquè sé que
no m'adonaràs
a picar
aquesta porta
cap a tu
no t'encana
i no cal
que em diguis
que ja no et faig
més falta
a cada recor
puc sentir-te a prop
és una il·lusió
i no et puc tocar
tots aquests records
que ets difuminaran
no sabrè si van ser certs
i van ser de veritat
encara puc sentir
com si fos ahir
el teu cos a prop
al fum cada matí
embolicar la llum
va ser quan no vaig
poder trobar els teus ulls
i no cal
que em diguis
que ja
et faig més falta
sé que estàs
altra nit
estreny
no m'espantar
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Molt de costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tas
de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a portarragona.cat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreixnemesa
www.isic.cat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte
del espectáculo
i sé testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror
inmersivo
del 14 de abril
al 11 de mayo
instal·lado
en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
Te atreves
Escapa de la rutina
i navega cap a destinacions
de somni
amb MSC Cruceros
Dissenyats pel teu confort
Ofereixen un servei excepcional
i de qualitat
Espectacles
Cinema
Activitats d'oci i benestar
Exquisideses gastronòmiques
La teva propera gran aventura
T'espera en alta mar
Truca ara al 977 130 489
i planifica el teu creuer
amb l'Acu Travel
10 minuts passen ara mateix
de les 10 en punt del matí
Seguim endavant
amb aquest magazín matinal
La veu de Tarragona
camí cap als 40
i ara és moment
d'obrir
una nova edició
de l'entrevista política
avui la compartirem
amb el diputat d'Esquerra Republicana
de Catalunya
al Congrés dels Diputats
Jordi Salvador
Senyor Salvador
molt bon dia
Bon dia
Benvingut
moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos
Possiblement estem
en una setmana
que passarà la història
per aquesta primera
pagada general
del subministrament
del subministrament
elèctric
difícil d'explicar
Molt difícil d'explicar
o potser no tant
Primer de tot
vull agrair
als serveis públics
tota
bueno
una vegada més
es demostra
que els serveis públics
són els que hi funcionen
i aquí tota la gent
que ha continuat treballant
en aquells sectors essencials
han fet possible
que això fos
el millor possible
En quant no és explicar
bé
doncs bueno
no sabem encara
l'explicació
encara ningú ens ha donat
una explicació plausible
de les raons principals
i qui són els responsables
que n'hi ha d'haver
temps tindrem
l'única cosa que es pot dir
és que això
ja a la Comissió Nacional
de Mercat de Valors
es va avisar
que podia passar
i en certa manera
demostra una miqueta
una miqueta
que els governs
dels estats
d'aquest estat
durant les últimes dècades
no han estat
a l'alçada
i posarem dos exemples
tant que parlen
de reindustrialització
i de tot plegat
doncs hi ha dos temes
importantíssims
un és l'energia
i l'altre és el transport
sabem com estan els trens
i sabem com està
l'energia
crec que ho hem pogut veure
que no s'ha pogut
cobrir la demanda
que hi ha
i aquí
doncs una vegada més
i aquí
doncs bueno
inclús dintre el partit
o inclús dintre la societat
jo soc d'aquells
que penso que hi ha coses
tan tan tan delicades
i tan importants
que no sé si han d'estar
en mans privades
i aquí obro
un meló de debat
obro un meló de debat
perquè quan un té
com a principal
objectiu els beneficis
doncs potser a vegades
els beneficis
van per davant
de les necessitats
de la població general
aquí ho deixo
i crec que el que està passant
amb els trens
i amb l'energia
claus
per tot el treball
per tot el món del treball
per tot el món
de la indústria
etcètera
són dos bons exemples
que els deures
importants
no s'han fet
en aquests governs
anem per parts
la qüestió dels trens
aquests dies
clar
s'ha viscut encara
un greuge
del servei
amb tot el tema
de l'aturada
de l'aturada elèctrica
però també veníem
d'on veníem
vull dir
és lògic que
per exemple
els usuaris
de rodalies
que avui
han pogut
tornar a la normalitat
després d'aquests dies
ho continuïn
titllant de desconfiança
no?
és que la normalitat
de la gent que va
després de la pagada
clar
la normalitat
quina és?
la normalitat
crec que és el caos
aquest és el drama
la normalitat
és anar
en vagons
com diu la meva amiga
l'Anna
de dignitat
de les guies
bueno pues
a vegades
tenen
ja més recursos
pel transport
de bestiar
que el de persones
a veure
tot plegat
és un escàndol
i això
tens responsables
aquí hi ha hagut
uns governs
de l'estat
tant el Partit Popular
com el PSOE
i ara en sumar
i aquests dos partits
porten 8 anys
és a dir
jo penso que
tenim dret
dret a reclamar
que això
que evidentment
no es solucionen
en dos dies
sí que tens responsables
d'unes polítiques
que s'han fet
durant anys
i aquestes polítiques
s'ha de dir
han fracassat
perquè les coses
més importants
no estan
no han estat solucionades
i això s'ha de dir
perquè hi hagi alternatives
i a nivell de l'energia
a nivell energètic
ja em deia
que la gestió
no s'ha fet bé
no
li anava a preguntar
per la gestió
concreta
d'aquesta
d'aquesta crisi
difícilment a temps
tindrem de saber
les responsabilitats
perquè sí que està clar
que hi ha hagut una demanda
que no s'ha pogut oferir
i no només això
sinó que s'ha col·lapsat
el país
i aquí
volen dir
que aquí
jo no
si els tècnics
i els experts
no es posen de port
per això que soc un polític
imagina't tu
jo crec que primer
s'ha de saber
qui preguntar
qui sap
i en aquests moments
estem esperant
els qui saben
de dir
escolta
què ha fallat
i per què ha fallat
i què s'ha de fer
perquè no torni a passar
i això vol dir
inversions que no s'han fet
en els últims anys
i repeteixo
potser haur-hi el debat
que hi ha temes
molt sensibles
que jo no sé
si han d'estar
en mans
de grans multinacionals
que busquen
només els beneficis
perquè els beneficis
és una cosa
i els interessos
de la població
són una altra
i aquí ho veixo
crec que és un debat
importantíssim
sobretot quan sempre
s'ha carregat
contra els serveis públics
un debat important
perquè
i el qual també
seria de treure
aquesta opacitat
que sembla que hi ha
com algunes veus
ho diuen
el sector
és que no s'ha fet bé
la feina
i ara per exemple
ja suposo que sortirà
també el tema nuclear
i el lobby nuclear
doncs voldrà actuar
tot plegat
però el que sí que és
una realitat
és que durant molts anys
no s'ha preparat
un estat
per poder tindre
i a diferència
d'altres estats europeus
no s'ha preparat
un estat
per poder tindre
l'energia que cal
per poder funcionar
com cal
i això té responsables
llavors
fa molts anys
que no hi ha pressupostos
hi ha molts anys
que no hi ha polítiques
d'inversió
en aquest sentit
i aquí hi ha responsables
a molts nivells
però evidentment
els governs
són els que han fet
aquestes polítiques
i ens han portat aquí
són els més responsables
Vostè ho deia
una vegada més els trens
un cop més els trens
se'n s'ha presentat
per cert a Madrid
de les mercaderies
per l'interior?
Jo penso que
jo vaig començar
amb política
ja es parlava
del programa mediterrani
de les mercaderies
i saps què és el drama
que 10 anys després
estem parlant del mateix
jo ja no ho crec
la veritat
penso que
s'han de fer per fets
i encara no estem veient
que estiguin solucionant
aquests temes
com la gent voldria
que solucionessin
i tornen a anar
a la mateixa arrel
jo ja sé que
escombro cap a casa
però si fa molts anys
que volem anar a la independència
no és només
per raons sentimentals
històriques
o d'identitats
sinó també per això
un país que comença
l'AVE per Sevilla a Madrid
ja t'ho diu tot
un país que no té connectat
a Àfrica amb Europa
ja t'ho diu tot
un país que és incapaç
incapaç
de proveir d'energia
i que tingui un oligopoli
que domina
tot aquest tema energètic
ja ho diu tot
un estat en el qual
hi ha uns partits
que voten per treure
impostos
els que tenen
beneficis multimillonaris
que no són reinvertits
en la xarxa elèctrica
doncs ja ho diu tot
llavors hi ha una altra manera
de fer política
i aquesta és la que
intentem representar
Esquerra Republicana
i els partits d'Esquerra
que realment
són dignes de demanar
de dir-se d'Esquerra
i fer els interessos
de les classes treballadores
que són la gran majoria
d'aquest país
Més coses
ahir feien l'Assemblea
de la Federació Regional
que ratificava el nou equip
amb la presidenta
de la Diputació
és una millaurador
al capdavant
què n'espera d'ella
i de l'equip
que ha configurat
D'entrada l'equip
és molt bo
jo estic molt content
d'aquest equip
crec que s'ha fet
un treball
diguem
molt interessant
el perfil
de totes les persones
que conec personalment
és un perfil
que té
unes qualitats
unes capacitats
diguem
per fer-ho bé
grans
tenen il·lusió
són gent dialogant
són gent que
que estic convençut
que comença
una nova època
a la regional
de Camp de Tarragona
i ara me n'estic molt content
també hi ha hagut
una fusió
de diferents tendències
que hi ha dintre del partit
que això és una cosa bona
jo penso que
sempre quan no es porti
el terreny personal
que algú ha portat
o sigui com a autocrítica
sempre quan les idees
i els diferents enfocaments
i les diferents sensibilitats
del partit
s'expressin d'una manera política
i d'una manera democràtica
això és fantàstic
vol dir que el partit està viu
perquè un partit que no pensa
és un partit que està mort
i en aquest cas
s'ha treballat
i realment
ahir vaig estar al Congrés
i va semblar
un Congrés fantàstic
i va semblar
un equip
que crec que donarà
per bé
Per cert
Noemí Llobrador
passava també
pels micròfons
d'aquesta casa
en una entrevista
aquí mateix
i apel·lava
precisament
a la flexibilitat
i la generositat
per
per assolir
el màxim consens
sobre l'estació intermodal
i està d'acord
que cal defugir
aquestes batalles
de Campanà?
Jo evidentment
jo ja fa anys
també que estic
amb aquest tema
és que la veritat
és que no som incapaços
d'entendre
que entre Reus i Tarabona
hi ha cada vegada
menys quilòmetres
perquè a vegades
les àrees urbanes
s'estan ampliant
i això
si ho mirem
d'una escala mundial
no sé
Sant Francisco
em sembla que té
o Los Angeles
té 70 quilòmetres
com a ciutat
jo crec que realment
aquí torna a anar
això mateix
energia i transports
si el tema energètic
i el tema transport
el tenim solucionat
les distàncies que hi ha
es pot actuar perfectament
amb una òptica
d'àrea metropolitana
en la qual tu pots anar
a l'auditori
que sigui una bona mobilitat
i potser el trencant
pot ser un començament
i tot plegat
es queda solucionat
si hi ha una mobilitat
de transport públic
repeteixo la paraula
públic
que sigui bo
llavors
i torna a ser mateix
jo no soc
dels que m'agrada mai
jugar a ser enginyer
perquè no ho soc
jo soc polític
i escolta
jo vull una estació
allà on es pugui fer
on realment
pugui donar servei
a la màxima cantitat
de persones possibles
i els tècnics
que són els enginyers
i la gent que en sap
de fer això
que per això estudia
aquestes càrreres
ens ha de dir
doncs mira noi
això va passar per aquí
i ha de ser aquí
i m'oblidaria absolutament
de les barretes de Campanar
soc un fan
des de sempre
de la manera metropolitana
i d'intentar
m'encomunar serveis
i d'intentar
doncs
bueno escolta
si hi ha coses
que es poden fer aquí
i es poden fer allà
i la distància és tan petita
perquè a vegades
si mirem una ciutat
com Barcelona
a vegades tarda molt menys
d'anar de punta a punta
de Barcelona
que anar potser
a la sortida d'Arreus
o a la sortida de Tarragona
per dir un exemple
doncs jo soc un fan
absolutament
i penso que
enllaçant amb la nova regional
que surt d'ERC republicana
veient els components
penso que poden
crec que estarien
amb aquesta sensibilitat
que estic intentant expressar
vostè és diputat a Madrid
però ja es parla
ja es va parlar
de les municipals
la següent para d'electorals
i no passa res
sí
municipals
però feina tindrem
perquè com a partit
realment hem rebut
que hem tingut un congrés
molt d'allò
i a la gent no li agrada
ara
aquest partit
farà 100 anys
el 1931
és un partit municipalista
crec que
malgrat la crisi
que hem patit
i que no es pot defugir
tenim
molta gent
molta gent
que pot estar enfadada
però molta gent
que està
absolutament
identificada
amb els valors
d'ERC republicana
d'ERC republicana
i d'independentistes
des del punt de vista inclusiu
que representa
ERC republicana
i llavors crec que la marca
està consolidada
disculpim
per cert
vostè va ser molt bel·ligerant
al Congrés
amb tot el tema
de l'augment de l'aportació
per la despesa militar
ho segueixo sent
sí, sí
actualment
deiem des de l'hemicicle
que ja es destinen
29.000 milions d'euros
l'any
en despesa militar
si s'aproven
les exigències
de l'OTAN
però estaríem parlant
de 72.000 milions
exacte
jo crec que és una indecència
és una indecència
i em sembla a mi
que
amb això
he de dir
que ens aposarem
el màxim possible
penso que
l'esquerra republicana
és en particular
la 31
quan va fer la Constitució
republicana
que va participar
activament
en el seu article 6
que de fugir
de qualsevol manera
de resoldre els conflictes
de manera bèl·lica
Catalunya ha votat
en contra
l'OTAN
en 1986
Esquerra Republicana
va fer campanya
contra l'OTAN
en 1986
Catalunya va ser
un dels llocs
on va haver
més moviment
d'insumissos
contra el servei militar
nosaltres
som un poble
internacionalista
pacifista
i ens agrada
la cooperació
entre els pobles lliures
lògicament
la nostra manera
d'entendre
no és una escalada militar
i l'escalada militar
no és la nostra
manera d'entendre-ho
i creiem
a més
que no s'estan fent
els esforços possibles
des del punt de vista
de la comunitat internacional
per prioritzar la diplomàcia
per prioritzar el diàleg
i després s'està exigerant
i sé que la gent
que ho està passant malament
això li pot sonar
però aviam
l'única manera
de resoldre això
és anar arrel
dels problemes
i intentar
no entrar
en una escalada
diguem-ne
armamentística
França és una potència nuclear
Gran Metanya
és una potència nuclear
Rusia és una potència nuclear
jo no sé
fins que punt de vista
ens hem de gastar
800.000 milions d'euros
que diu la von der Leyen
que ens hem de gastar
per posar
per la nostra seguretat
però hi ha una altra cosa
que m'agradaria
que fer reflexionar
això seria molt llarg
que seria un debat
però hi ha una guerra
que sí que l'estem vivint cada dia
que és la guerra social
hi ha gent que no arriba
a final de mes
hi ha gent que ha de conformar-se
amb una habitació
perquè no pot jugar a un pis
hi ha gent
als nostres serveis públics
que estan de interioritats
i em sembla que aquesta guerra
que patim la gent
que no té riquesa
aquesta guerra ja està aquí
no és la invasió
que estan a punt d'arribar
a les portes de París
no és això
i a veure
tu has dit
72.000 milions d'euros
potser són així
però hi ha una comparació
és dos vegades
tot el pressupost de sanitat
de tot l'estat
és 60 vegades
l'ingresso mínimo vital
l'ingresso mínimo vital
són 1.200 milions d'euros
allò que hi ha en la paguita
allò que es dona a la gent
que no té res
que són 426 euros
costa 1.200 milions d'euros
amb 80.000 milions d'euros
quantes vivendes
podrien fer
quantes ajudes podrien fer
aquesta és la guerra
que a mi m'interessa
i l'altra intentar evitar-la
i per apagar aquesta guerra
o intentar-la evitar
són necessàries
aquestes inversions
però ben dirigides
jo penso que no són necessàries
perquè en aquests moments
la guerra del Tomàs
ens ha demostrat
que fins i tot
una potència militar
porta dos anys
i no ha passat el Níper
són molts morts
i això no porta enlloc
penso que la
em referia a la guerra social
aquesta porta víctimes
ja
les està portant
aquesta em referia
que per apagar-la
i per evitar-la
que com vostè deia
és on fan falta
aquests recursos
evidentment
jo crec que no hi ha
cap debat aquí
perquè realment
800.000 milions d'euros
a la Unió Europea
per despesa
en un país que hi ha fam
que hi ha
en un país que hi ha
malnutrició infantil
a favor
jo crec que si féssim
una enquesta
a la gent
en la població
d'on volen que vagi
els seus diners
jo no crec
que la gent
potés anar
a posar més avions
i més armes
i més armament nuclear
ni més dissuacions
ni a portar joves
ni russos
ni ucrainesos
perquè l'altra cosa
ni russos ni ucrainesos
volen la guerra
això és una guerra
d'entre dos imperialismes
per interessos
que res tenen d'haver
de les poblacions
treballadores
de cap dels països
per acabar
senyor Salvador
demà és 1 de maig
per tant els sindicats
tornaran a sortir al carrer
per reivindicar
un any més
tot el tema
dels drets
dels treballadors
l'1 de maig
per mi és una data important
és aquelles dates
com l'11 de setembre
com a país
i com a nació
i com a personatge
que sempre m'he identificat
en el moment
obrer clàssic
i el 1 de maig
per mi és una celebració
i un combat
i recordar
que hi ha molta feina a fer
i recordar
que hi ha moltíssima feina
a fer en drets laborals
en drets socials
i per fer una societat
més justa
i en aquest sentit
nosaltres estarem
com Esquerra Republicana
a les manifestacions
i a tot allò
que les organitzacions
obreres
ens convoquin
perquè
en certa manera
sempre hem volgut ser
fidels als interessos
a les classes treballadores
en la seva amplitud
que significa
aquesta paraula
també dels autònoms
etcètera
senyor Jordi Salvador
moltíssimes gràcies
l'agraïm
aquesta conversa
amb nosaltres
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i fins la propera
moltíssimes gràcies
a vosaltres
10 i 26 minuts
una pausa
per la publicitat
i de seguida
continuem
arribarà una nova edició
de la secció
1886
Història d'un escut
aquest podcast
del Nàstic
que proveix
el company Jordi Blanc
avui descobrirem
com es va crear
el Nàstic Genuí
la veu de Tarragona
camí cap als 40
benvolgut multireformista
a Obramat
no podem abaixar-te els impostos
ni el preu de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus
per això a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques
professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren els professionals
Obramat
Arena Restaurant
el lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
apostem
pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i cocktails premium
vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat
en arrossos
més informació
i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000
a l'hotel Blaumar
al passeig marítim
de Salou
1886
la història d'un escut
el podcast de recreació històrica
del Club Gimnàstic
L'any 2016
el Nàstic
posa en marxa
el projecte del Nàstic Genuïn
amb la creació
d'un equip
per persones
amb discapacitat
intel·lectual
va ser el punt
de partida
d'un projecte
que ha tingut
molta repercussió
a nivell estatal
i on el Nàstic
ha estat el pioner
del que avui en dia
és una de les
grans apostes
de la Lliga
de Futbol
Professional
una lliga
on hi prenen part
tots els clubs
que formen
aquest futbol
professional
i altres
que han estat
sota el paraigua
de la patronal
del futbol estatal
la iniciativa
del Nàstic
va sorgir
per la insistència
del que aleshores
era el president
del club
Josep Maria Andreu
que sempre
ha etiquetat
aquest equip
com el millor
de la història
del Nàstic
i pel millor equip
de la història
del Nàstic
sempre dic
que jo
el Nàstic
he tingut
diria que
molta sort
gairebé tot
però
el que més
m'ha donat
més satisfaccions
m'han donat
ha sigut
el genuïn
i aquest és el projecte
que em fa sentir
més satisfet
de ser president
del Nàstic
d'haver sigut
el president
de la SAT
ara
soc president
del club
però
com a moment
el president
de la SAT
és el millor
projecte
que he fet
un projecte
en el que el Nàstic
fa 9 anys
que hi treballa molt
i que
com la resta
del futbol
ha seguit
els paràmetres
que el Club Grana
va endegar
en el seu dia
Gerard Costa
el 13 de febrer
de l'any 2016
després de l'encontre
a la segona divisió
entre el Nàstic
i l'ell
que va acabar
amb victòria
dels Tarragonins
el president
del club gimnàstic
Josep Maria Andreu
va expressar
la seva voluntat
de crear un equip
per a persones
amb discapacitat
intel·lectual
a més
va anomenar
Rubén Almazán
i la Valocano
com a capitans
d'un equip
que el mateix
Josep Maria Andreu
va descriure
com el millor
de la història
del Nàstic
per liderar
el projecte
des d'aspecte tècnic
es va decidir
confiar en
Rafael Magriña
entrenador
que per cert
continua al capdavant
de l'equip
a dia d'avui
Magriña
va estar acompanyat
des del primer dia
fa 9 anys
i sense encara saber
l'èxit que tindria
el projecte
les instal·lacions
del Nàstic
van acollir
el primer entrenament
de la història
de l'equip Genuín
el qual va congregar
a més de 40 esportistes
a més
l'iniciativa
va agradar tant
a la Lliga de Futbol Professional
que els futbolistes
Marco Sena
i Milínco Pantic
dos dels seus ambaixadors
van ser convidats
a l'entrenament celebrat
a Tarragona
l'estiu de l'any 2017
el Nàstic
va organitzar
la Champions Genuín
al nou Estadi Costa Daurada
amb la presència
d'equips nacionals
amb el Tottenham
i la Jax
però la gran fita
d'aquest gran projecte
que va néixer a Canàstic
va arribar l'octubre
de l'any 2017
quan es va disputar
la primera fase
de la primera Lliga Genuín
de la història
la Lliga Genuín
va donar el tret de sortida
a Vilareal
amb 18 equips participants
tots ells corresponents
a clubs de primera
i segona divisió
la modalitat de joc escollida
va ser el futbol buit
i els partits
es divideixen
en 4 parts
de 10 minuts cadascuna
i després d'aquesta
primera fase a Vilareal
a principis de l'any 2018
la ciutat de Tarragona
juntament amb el futbol
Salou Esports Center
van acollir
la segona fase
de la temporada
i la primera dada
de la història
que disputava
a la nostra ciutat
a més
es va decidir
que a partir de llavors
Tarragona
fos sempre
una de les seus fixes
de cada temporada
habitualment
el nou Estadi Costa Daurada
és l'encarregat
d'inaugurar
cada edició
actualment
la temporada 2024-2025
és la setena
edició de la Lliga Genuín
que en guany
compten 47 equips
una xifra
que reflecteix
l'èxit
i l'expansió
del project
ja que al llarg dels anys
29 clubs més
s'han anat incorporant
els 18 equips
inicials
finalment
l'any 2019
l'anàstic Genuín
va traspassar fronteres
i va participar
en el seu primer
torneig internacional
va ser l'especial cup
disputada a Itàlia
o l'equip entrenat
per la Femme Grignà
va estrenar-se
a la competició
guanyant el seu partit
davant el Paris Saint Germain
i també va enfrontar-se
davant l'Àjax
el Benevento
l'Espèzia
i el Cagliari
dos partits
d'aquesta fase final
de l'especial cup
es van disputar
Coberchano
que era el centre tècnic
de la fase italiana
de futbol
i on es concentra
la seva selecció
absoluta
1886
la història
d'un escut
el president
de la liga
Javier Tevez
sempre ha explicat
el que significa
per la patronal
aquesta lliga
i que com sempre
Tarragona i el Nàstic
són els organitzadors
de la primera jornada
cada temporada
un dret a adquirir
per ser els creadors
del projecte
la idea
de la Liga Genuin
fue el primer empujón
de la Liga Genuin
por lo tanto
tiene que ser siempre
el inicio
y empujón
de la temporada
yo creo que
será así
y así será
7 temporadas
sobre el fondo
una competición
durante toda la temporada
ya lo dice todo
siempre
digo que
hay muchos
partidos
que se quedan
en una y dos
y cuando empezamos
era para quedar
7 temporadas
te lo indica
todo lo que se va quedando
47 clubes
no más este año
con el dense
empezamos con 18
o 16
18 o 16
hace 7 temporadas
lo que implica
este es el crecimiento
que sigue creciendo
vamos a ver
ya vemos cosas
también a nivel internacional
que somos
la única liga del mundo
que hace esto
empujamos
a que otras ligas
también
haga un proyecto
como este
porque es un proyecto
por la inclusión
por aquellas personas
con otras discapacidades
con otras habilidades
como son estos chicos
que también se hagan
en otras competiciones
y en otras ligas
que creo que se lo merecen
a la inauguració
de la darrera temporada
de la Liga Genuín
al nou estadi
el nou president
executiu
del Nàstic
Lluís Fabregas
davant al president
de la Liga
va convidar
Josep Maria Andreu
a ser
a partir d'ara
el nou president
d'honor
del Nàstic Genuín
i me gustaría
me gustaría avanzarme
quizás
un atrevimiento
pero que nos acompañara
José María Andreu
en el césped
porque a partir
de este momento
queremos que sea
el presidente
del presidente
del Nàstic Genuín
por favor
José María
acompáñanos
per liderar el projecte
des de l'aspecte tècnic
es va decidir
confiar
des del primer dia
amb Rafael Magriñà
entrenador
que per cert
continua
al capdavant
de l'equip
a dia d'avui
Magriñà
parla d'aquest
gran projecte
en el que
enrere any
s'ha convertit
aquesta Lliga
Som 46 institucions
que participem
en la Lliga
algunes que pertanyen
a la Lliga de Futbol
Professional
en aquest moment
altres que hi havíem
participat
que ho érem
i que per desgràcia
esperem tornar
a ser
ben aviat
i d'aquí
que això
sigui un èxit
prova està
que equips
com el Córdoba
que ara no estan
en la Lliga de Futbol
Professional
el mateix Deportivo
de la Coruña
nosaltres
no sé si me'n deixo
algun altre
doncs
hem procurat
mantenir-nos
perquè creiem
que és un projecte
que sobretot
és per les persones
i que no es pot deixar
Aquest és un podcast
de Tarragona Ràdio
amb el muntatge tècnic
de Lluís Comas
amb extractes d'àudio
de l'arxiu sonor
de Tarragona Ràdio
us han parlat
Gerard Costa
i Jordi Blanc
1886
La història d'un escut
el podcast
de recreació històrica
del Club Gimnàstic
10 i 34 minuts
en directe
pausa per la publicitat
de seguida
ens preguntem
què fem
doncs per exemple
passar per la fèria d'abril
que comença
aquest mateix dimecres
o avançar-nos
al cap de setmana
amb l'Expo Taco
l'Institut Català d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut
i descarbonització
que llegim
què veiem
què visitem
què fem
la veu de Tarragona
amb la cultura
l'Institut Català d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus
Sesselades
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més a
www.icic.cat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte del espectáculo
i sé testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror inmersivo
Del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Escapa de la rutina
i navega cap a destinacions de somni
amb MSC Cruceros
Dissenyats pel teu confort
Ofereixen un servei excepcional
i de qualitat
Espectacles
Cinema
Activitats d'oci i benestar
Exquisideses gastronòmiques
La teva propera gran aventura
T'espera en alta mar
Truca ara al 977 130 489
i planifica el teu creuer
amb l'Acu Travel
Benvolgut multireformista
A Obramat
no podem abaixar-te els impostos
ni el preu de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus
Per això a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques professionals
amb els preus més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren els professionals
Obramat
Es un duelo directo
No hay que esconderse
y hay que intentar sacar 3 puntos
El golaveraje ganado
que es muy importante
a estas alturas de temporada
El defensa del Nàstic
Miguel Leal
torna a la que va ser casa seva
i diu que han de buscar
a Andorra els 3 punts
i guanyar el gol a barraix
davant d'un rival directe
pel playoff
Diumenge 4 de maig
a dos quarts de 4 de la tarda
viurem la 35a jornada de Lliga
el grup primer de primera federació
des de l'estadi nacional
del Principat d'Andorra
en el partit
entre el Futbol Club Andorra
i el Nàstic
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
el web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa
al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat per
Mira City Tarragona
La Cotrave
Bar Petit Tàraco
Sultan Barber
Arena Tàper Restaurant
Port Plaza Parmens
i Bluma Beach Bar
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
Escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del
Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons
que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego cocodrilo
No pasaste de caimà
Hasta luego cocodrilo
que llegim
que veiem
que visitem
que fem
la veu de Tarragona
amb la cultura
A falta de 20 minuts
per arribar a les 11 del matí
seguim endavant
ara sí
amb l'apunt cultural
de la veu de Tarragona
un apunt cultural
de cultura popular
i és que avui us parlem
de la feria d'abril
arrenca
arrencava
vaja
aquest dimecres
la 31ena edició
d'aquest certamen
que té lloc
al mercadet
de Bona Vista
s'allarga
és avui dimecres
eh?
sí, sí
no?
avui és dimecres?
avui és dimecres
arrenca avui doncs
perdoneu
s'allarga com dèiem
fins al 4 de maig
i és la feria d'abril
és que els que sou
habituals
ja ho sabeu
i els que no
jo crec que també
hi teniu ganes d'anar-hi
amb activitats gastronòmiques
culturals
i de lleure
enguany com a novetat
obrirà de manera
ininterrompuda
els dies festius
aquesta nova edició
compta amb 12 casetes
i participació
de 7 entitats
de la ciutat
i una d'aquestes entitats
és l'Associació Cultural
i Folclòrica
Andaluza
hem comptat
amb la presència
de la seva
portaveu
en aquest cas
de la Luisa Márquez
i ha pogut conversar
amb ella
entrevistar-la
el nostre company
Miquel González
aquí va la proposta cultural
de cultura popular
evidentment
d'aquest cap de setmana
que visiteu
la feria d'abril
arriba un any més
la feria d'abril
a Tarragona
i de fet
més enllà
de les casetes
més enllà
de la festa
hi ha també
tot un sentiment
tota una tradició
i tota una feina
al darrere
i és que
hi ha moltíssimes
entitats implicades
n'hem volgut parlar
ara amb una d'elles
com és
l'Associació Cultural
i Folclòrica
Andalusa
de Tarragona
Luisa Márquez
molt bon dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a la feria d'abril
la suposa
supone
Luisa
una tradició
supone
una fiesta
supone
unas raíces
supone
mucho
trabajo
també
moltíssim
moltíssim
jo ja he empezat
a abrir
els primers farolillos
o sea que
hagi 800 farolillos
però bé
és el que
és el que toca
ara seria
no hem quitat la mantilla
ja no hem quitat la mantilla
i ara ja
i ara no vam a posar
la peineta
empeçàis este
este miércoles
este 31
sí, sí
este dia 31
31, no?
31
lo digo bien?
sí
30
no, 30
seria 30
perdó, perdó, perdó
seria 30
seria 30
diga, diga, diga
lo decimos
bien
y abrirá
las puertas
en Buena Vista
este año
vosotros también
os unís
a la celebración
Sí, mira
este año
nosotros vamos
a participar
por primera vez
por primera vez
desde que está
la Feria de Buena Vista
porque
nosotros antes montábamos
bueno, siempre
la hemos celebrado
en nuestro centro
en la calle San José
desde
nosotros empezamos
la primera feria
la montó
la Asociación Cultura
Folclórica Andaluza
entonces
teníamos distintos escenarios
cada año
hemos montado
en la playa
del Milagro
hemos montado
en la
en la Quinta San Rafael
como entidad
pero después
ya se creó
lo de Buena Vista
y nosotros
nos retiramos
de los públicos
de los espacios públicos
y la celebramos
en nuestro centro
en la calle San José
pero ahora
pues bueno
vamos a participar
por primera vez
en la feria
en el montaje
de Buena Vista
no vamos solo
vamos
vamos con
con la caseta
ya más liado
que la caseta
la compone
la Asociación
de Vecinos
de Campo Claro
la Asociación
de Progresistas
de Torreforta
el Bar Now Center
y nosotros
por este año
Asociación Cultura
Folclórica Andaluza
muy bien
es decir
que es una caseta
compartida
porque el funcionamiento
es así
compartidísima
el funcionamiento
es el habitual
a nivel de casetas
cada entidad
monta su caseta
o varias entidades
montan sus casetas
unas carpas grandes
me parece que llevamos
cinco módulos
es grandísima
pero bueno
nosotros
este año
nos dejamos
un poquito llevar
por las experiencias
de ellos
porque claro
nosotros
experiencias en este tema
no tenemos
y bueno
pues el año
que viene
Dios dirá
lo que sí
que va a ser
una feria diferente
de la que estáis
acostumbrados
a montar
en el centro
totalmente
desde este
miércoles
como decíamos
que abren las puertas
hasta el domingo
días festivos
del 30 de abril
al 4 de mayo
pues
todas las
son muchos días
nosotros montábamos
en nuestro centro
un fin de semana
pero bueno
ya te digo
nos hemos adherido
a esta propuesta
y bueno
creo que la experiencia
será buena
¿cuál es el objetivo
según tú
Luisa
de esta feria de abril
es decir
que la gente
conozca
cómo se vive
también esa tradición
en Andalucía
que la gente
se acerque
que participen
que canten
que bailen
que prueben
la gastronomía
yo creo que
es una actividad
para compartir
porque claro
son muchas
las casetas
es un poquito
de imagen
como la de Sevilla
pero claro
Dios es libre
sin comparaciones
que no hay comparaciones
pero el sistema
de casetas
con muchas familias
dentro
que es también
el sistema
que lleva Sevilla
en Sevilla
no
particularmente
hay muy pocas casetas
primero por el costo
impresionante
pero después
son muchas familias
las que se reúnen
y montan entre todos
una caseta
pues más o menos
es un poquito
esa imagen
y aquí pues bueno
tiramos de las asociaciones
y de las entidades culturales
y yo creo que están abiertas
también
a que si hay público
particular
también las puedan montar
de hecho en principio
cuando las primeras ferias
había personas particulares
que se reunían
en un grupo de amigos
y montaban casetas
después muchos partidos políticos
también había en años anteriores
y bueno
ahora está quedando
pues como entidades
de del barrio
y de Tarragona
y de fin
va cambiando
un poquito el formato
van cambiando
pero la esencia
es la misma
la esencia
de pasar un rato agradable
con los amigos
y ya está
si no me equivoco
son siete entidades
una docena de casetas
las que van a ver
este año
es a superficie
de 13.000 metros cuadrados
con este amplio pasillo central
que ya también habrá
el escenario
como
un escenario central
con actuaciones
me parece que hasta las 8
o las 9 de la noche
hay las actuaciones
dentro del escenario central
y después cada caseta
pues programa
sus actuaciones
de acuerdo
a sus posibilidades
sí
sí que es cierto
que los días festivos
me parece que se puede abrir
hasta más tarde
creo que sí
creo que el horario
ya darán la norma
nosotros vamos a
vamos a actuar
exacto
qué va a pasar
en vuestra caseta
porque aquí también
entiendo que cada uno
se ocupa mucho
de lo que pasa
también en su entidad
aunque es una
una cosa muy general
pero
eso es una cosa
muy particular
de cada caseta
la organización
de cada caseta
normalmente tiene
siempre un bar
de un bar público
las casetas
son todas públicas
no hay ninguna
caseta privada
y después
están las actuaciones
en el escenario central
que será
bueno
por parte de grupos
de academia
centro regional
y todo esto
lo que ocuparán
en el partido central
y después
pues un grupo
de grupos
de música
de aquí
de Tarragona
nosotros vamos a actuar
después del alcalde
después de la inauguración
del alcalde
voy a actuar yo
como Luisa Márquez
y después
va a actuar
mi coro rociero
el coro de la asociación
perdón
el coro de la asociación
el coro Junco y Romero
y después
pues progresivamente
irán actuando
otras entidades
y eso es una cosa
el espacio central
es una cosa
y después
cada caseta
se programa
sus actuaciones
de acuerdo
con sus compromisos
y en la
en la caseta nuestra
de llamas Liao
pues actuarán
varias veces
África Aguilar
con su grupo
el coro Junco y Romero
la clave
está también
Adelaida
está Chiroco
o sea que van programando
como son tantos días
pues van programando
actividades continuamente
la música es importante
luego también el ocio
la cultura
y la gastronomía
¿no?
es la que llama
muchísima gente
sí, sí, sí
porque claro
el plan de tapeo
sí que se rige
un poquito
por las tapas
que se hace
en la parte de Andalucía
¿no?
pues que
digo yo
que la
tortillita
el cazo en adobo
el pescadito frito
la tortilla de camarones
el jamón
o sea
es un reflejo
del tapeo
que normalmente
encuentra
por la parte baja
de Andalucía
en vuestra caseta también
es decir
la gente puede venir
y en cada caseta
estar ¿no?
y adquirir los platos
las tapas
es decir
que podemos venir
a comer
a cenar
según el horario
¿no?
exactamente
hay un servicio
de barra
perfecto
me parece que hay
tres barras
porque
es que
para dar servicio
a todo el mundo
claro
es que es grandísima
es que es muy grande
creo que hablan
de 60.000 personas
que pasaron
pero bueno
también hay domingos
que se harán paella
hay domingos
que nosotros
haremos unas migas
tipo
como en Andalucía
o sea que
en el plan
en el plan
de comida
se está súper surtido
todas las casetas
tienen
tienen una
una carta
maravillosa
Luisa
¿cómo animarías tú
a la gente de Tarragona
de alrededores
al final
de todo el territorio
para que se acerquen
a la Feria de Abril
y vivan con vosotros
y podamos entender
¿no?
ni que sea una parte
de esta tradición
de esta fiesta
yo lo animaría
pues simplemente
con el hecho
de que
van a pasar
un rato
agradable
sobre todo
no van a haber
procesiones
vamos a cambiar
el chito
totalmente
simplemente
va a ser un lugar
de encuentro
un lugar de riza
un lugar de tapitas
un lugar de bailes
un lugar
o sea
una perspectiva maravillosa
para poder pasar
un rato
con los amigos
con la familia
o con quien quiera
el éxito está asegurado
el éxito está asegurado
porque
porque
el momento
pues cada uno
lo va a vivir
yo creo que
de una forma positiva
pues Luisa Marquez
te agradecemos muchísimo
que nos hayas acompañado
aunque nosotros
te llevamos un poquito
un poco de pardillo
bueno bueno
vamos de pardillo
no sé lo que nos vamos a encontrar
pero bueno
como mínimo
la música de Luisa Márquez
que siempre es interesante
eso seguro
y la buena voluntad
Luisa muchísimas gracias
feliz feria abril
muchas gracias
a vosotros
muchísimas gracias
hasta luego
doncs moltes gràcies
també
el Miquel González
per aquesta entrevista
avui
des del què fem
parlant sobre la feria d'abril
obre portes
avui mateix
vinga va
que falten uns 10 minuts
per arribar a les 11
per tancar programa
jo ja començo a tenir gana
tant de parlar de feria d'abril
també del menjar
que oferiran les casetes
jo crec
que el menjar
o la recepta
que us proposem avui
no ens l'oferiran
a la feria d'abril
però és una recepta original
fresca
ara que ve el bon temps
i que tots podem preparar a casa
i té un puntet exòtic
en parlem
La veu de Tarragona
la teva veu
doncs avui ens anem
cap a la part alta
cap al restaurant
Als Arcs
allà saludem
el seu xef responsable
del restaurant
el Carles Llobet
Carles bon dia
bon dia Carles
em sembla que el tenim
els fogons
el tenim obrint fogons
tot i que per la recepta
d'avui
més que fogons
necessitem una nevera
per mantenir fresca
el producte
a veure si el podem saludar
si el tenim
Carles Llobet
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
el Carles Llobet
del restaurant
Als Arcs
a la part alta
del carrer
avui ens proposes
és un plat
que és un plat
que és un plat
que ho té tot
és que és exòtic
però alhora
és fresquet
ara que ve l'on
temps
és fàcil de preparar
i tot i que
ens transporta cap a Perú
o cap a Llatinoamèrica
té una vessant catalana
parlem del ceviche
Carles
què és el ceviche
així ras i curt
a veure
el ceviche
al final
és un plat
de cuina
és un plat
de cuina
peruana
que
a veure
com t'ho diria
que està molt de moda
sí
perquè bueno
la fusió
la globalització
ens ha portat a provar
coses de moltes cuines
però nosaltres
què hem volgut fer
amb aquest ceviche
de corball
perquè no deixa de ser
menjar-te un peix
marinat
menjar un peix
en origen
amb suc de llima
preparat
que té un llet
de tigre amb cilantro
marinar un peix
per poder-te'l menjar
donant una precocció
marinada
per entendre
molt bé
per si no l'heu provat mai
en principi
té aquell gustet
com a àcid
per les coses
que s'hi posen
però està
és molt fresquet
és molt fresquet
i sempre hi ha
la ceba morada
encurtida
amb un punt
de vinagre
tens
el corball marinat
i molta presència
d'aquestes dos factors
com són
el cítric
amb la llima
i el cilantro
que seria una mica
l'espècie dominant
o l'herba dominant
aromàtica
d'aquest plat
i nosaltres
entenem
com entenem
el que és la globalització
que és aprendre
de tothom
però ho pots fer
tu teu
donar-li la teva
pinzellada
som així de xulos
alguns fotre el carro
pel pedregal
seguríssim
però això és lo divertit
que no agradem a tothom
i com a mínim
provoquem una miqueta
doncs hem dit
que fem un corball
a la catalana
sí perquè avui
la recepta
o sigui
els ingredients del corball
ni que són molt típics
de l'amèrica llatina
es poden trobar
vull dir aquí
però vosaltres
no és que no tingueu els ingredients
és que li voleu donar
una mica de tom
exactament
li voleu donar una mica de tom
però una raó senzilla
perquè entenem
que a la cuina
el divertit
és acostar
o sigui
si tingués un restaurant
amb un niquei
o un restaurant
amb arras peruanes
faria un ceviche a l'ús
i la gent
és el que vindria a buscar
però entenc que a casa meva
no venen a buscar
un ceviche a l'ús
venen a buscar
que nosaltres interpretem
com fem amb les receptes
com dius sempre de la iaia
que li traiem la pols
una mica
i les posem al segle XXI
doncs hem intentat
fer el mateix
acostant a casa nostra
un plat
que està molt de moda
que ara que arriba
a la primavera
i l'estiu
és un plat
que hi ha a moltes taules
que és un entrant
per compartir
fantàstic
i molt fresc
i alhora
és una manera
de menjar peix
d'una altra manera
que no sigui
la típica
ja sigui planxada
o salsejada
doncs vinga
ens arromenguem
heu triat el corball
perquè em sembla
que per textura i gust
és el que aguanta millor
exactament
per textura i per gust
i perquè a més
és un peix
que també és
bastant novedor
a les nostres cuines
avui per avui
el trobem tan salvatge
com de piscifactoria
i el trobem
amb un preu raonable
normalment
jo he volgut fer
el de corball
perquè si algú
s'anima a fer aquesta recepta
a qualsevol parada
del mercat
em pot trobar de corball
ja sigui com dic
salvatge
o sigui de piscifactoria
i en el moment
que no ho trobés
el corball
ja ho dic
per avant-mà
pot ser substituït
tant per llobarro
com per horada
com per lluç
tot i que amb el lluç
se'ns desfà una mica més
jo sempre diria
que l'ideal
seria aquest peix
carnós blanc
però aquesta carn blanca
tot i això
és peix blau
el corball
organolàticament
per analítica
és peix blau
per la qual cosa
també estaríem
dintre d'una dieta
molt saludable
i molt recomanable
no ho sabia jo això
escolta
s'ha de congelar prèviament?
a veure
sempre et donen
la normativa
o el Consell de Sanitat
és que qualsevol peix
que menges cru
el congeli
és mínim 24 hores
a menys de 20 graus
sota zero
evidentment
cert és
que el que et ve
de piscifactoria
ja ve certificat
que no té cap tipus de bactèria
que no té ni sac
i que no té res de res
però jo sempre dic
que curar-se en salut
mai és una mala història
i a més en aquest cas
ens ajudarà
perquè en un cop de congelació
quan el treus del congelador
i encara no està del tot descongelat
per tallar-lo
és molt més pràctic
tallar-lo en congelat
perquè se't desmanega menys
fas uns daus
molt més perfectes
i et queda el tall
molt més bonic
clar
doncs vinga
què hem de fer?
imagineu que ja el tenim això
mig descongelat
el tallem a baus
aquest filet de corball
exactament
nosaltres el que farem serà
a veure aquí
evidentment
les quantitats
te les diré una miqueta
a sobrevot
et diré
et diré
els productes
però les quantitats
d'això és tan bonic
que s'ho pot fer cadascú
a la seva manera
perquè hi haurà algú
que li agradarà
amb més cítric
amb menys cítric
més picant
menys picant
més líquid
menys líquid
i amb el que jo et diré
tot el que hi posem
i aquí cadascú
que més o menys
faci les barreges pertinents
correcte?
sí, sí, sí
jo acostumo fer
servir entre uns
100-130 grams
de corball
en net
en net vull dir
sense espina
i sense pell
correcte?
120-130 grams
per persona
són més que suficient
que l'anem a fer
per un àpat
d'amics
i el volem posar al centre
doncs en posem 200
i per compartir
sempre anirà bé
piquem aquest corball
el posem dintre
d'un bol
un bol metàl·lic
jo sempre hi poso
què hi posem aquí damunt?
suc d'una llimona
i suc d'una taronja
per què no he anat a la llima?
perquè he anat a cítrics
de Mediterrani
cítrics més nostres
cítrics que poden ser
als nostres jardins
correcte?
què hi afegirem aquí damunt?
punt de sal
punt de pebre
i aquí comencem
amb el divertit
comencem a posar-li barratina
amb aquest ceviche
i afegirem
unes gotetes de vermut
jo faig servir un vermut
del privad
que està espectacular
que es diu dos deus
no sé si es poden dir marques
o no
però jo ho dic
perquè
trobo que són meravelloses
i fem servir
una goteta de ratafia
més barratina
aquí a tope
l'herba aromàtica
en aquest cas
seria farigola fresca
si algú ofent la farigola
perquè no li agrada
que pot ser
escoltem
romaní
orenga
anet
llorer
dos fulles de llorer
i després es treuen
qualsevol herba aromàtica
mediterrània
la podrem fer servir
amb tota la tranquil·litat
del món
jo de les que he dit
la que menys posaria
és l'anet
perquè a mi per dir
ho hem ofent
una mica
jo ho feia
un farigola fresca
nosaltres li posem
també llavors
el que agafem
és una ceba morada
la tallem
molt fineta
a daus
a daus
a en Juliana
allò a bastonets finets
i la deixem
unes hores
amb aigua i sal
i un rajulinet de vinagre
unes hores
a la nevera
el que se'm deia
tota la vida
el que deien
hem de fer una mica
de ceba morta
per l'amanida
doncs això
ni més ni menys
una mica de ceba morta
que perdi de furtó
ja sigui morada
sigui ceba tendra
sigui ceba de figueres
torno a repetir
el gust
sempre cebes
que trobem
a la fruiteria
de sota de casa
les deixem
esmorteïdes
durant unes quantes hores
a la nevera
escorrem
i això ho posem
quan anem a emplatar
això ho posarem
de base
i a sobre
d'aquesta ceba
hi posarem
aquest corball
que ja tenim marinat
amb tot el que t'he dit abans
la llimona
la taronja
el vermut
la ratafia
la fariga
la fresca
i aquí ve una miqueta
també el joc divertit
que ho arribem
a posar
molt més a prop
de les muralles
de Tarraona
que hi afegim
una cullereta
de pasta de romesco
la pasta de romesco
seria el romesco
sense lligar
el que seria
l'avellana
l'aumella
el pebrot
l'all
i el pa
tot fregit
o fornejat
i triturat
el que seria
la base
de la pasta de romesco
tot això
ho barregem força bé
la jurenet
d'oli d'oliva verge
un pulsimet
de sal
i pebre
que heu dit abans
una goteta d'aigua
perquè això
convé que sigui
una miqueta líquid
perquè ens agafi
tots els sucs
que deixaran anar
i perquè la pasta de romesco
no ens el deixi
molt sec
i a partir d'aquí
això unes hores
en nevera
i ja podem anar
a menjar-s'ho
molt bé
doncs
molt bé
mirem
hem acabat
al punt
que havíem d'acabar
Carles Llobet
interessantíssim
aquest steviche de Corvall
a la catalana
del restaurant
als Arcs
al carrer
Mísa Arsitges
moltes gràcies Carles
una abraçada
molt molt forta
a tu Orien
una abraçada
adeu
just a temps
un minutet i mig
per escoltar
encara que sigui
el principi
d'aquesta proposta musical
en què cada dia
tanquem el programa
gentilesa
de la nostra companya
Sílvia García
que passeu
molt bon dia
1 de maig
demà
no tenim programació
però divendres
i tornem a ser amb vosaltres
i aquest
el nostre
segon demà
i ja per tancar
el dediquem
a tots
els que avui
fan aniversari
i un d'ells
ell
José Miguel
Conejo Torres
que va néixer a Madrid
l'any 1980
en tal dia
com el d'avui
l'Eiva
i ja que aprofitem
Josep Sonyer
que avui també
és el teu comple
no diem anys
només que avui
és el teu aniversari
igual que el del Jordi
i el de la Marta
mira que vau coincidir
tots aquí a la ràdio
ja fa uns pensanyets
Josep Sonyer
per molts anys
per tu
i per tots els que avui
feu aniversari
per molts anys
felicitats
30 d'abril
ara
que marxem
de la Ciudad
huele demasiado a ti
una minúscula señal
un movimiento claro
Aragona Radio
Bon dia
són les 11
els parlants