Bon dia, som les nou. La veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts, obrim la veu de Tarragona. Mireu, s'ha aparegut el camí cap als 40, eh? Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, hola. Miguel González, bon dia. Ara haurem de dir camí sobre els 40, no? Una cosa així. O anem fent els 40. Podríem fer una altra festa als 41, no? Sí, sí. Sí, sí. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Tu ets perdiarè a fer una festa als 41 o no?
Buf, jo ho he pensat, als 50 em convidareu, si encara no estic. La faràs tu. Jo la faràs tu, perquè nosaltres ja no estarem massa. Això és com quan et trobes amb alumnes del col·le als 40. Si ho fas cada any, no et perd la gràcia. Bé, deixeu-me agrair, perquè ja ho hem anat fent, però deixeu-me agrair tota la gent que el divendres va venir al Teatre Tarragona, aquestes 700 persones.
Gràcies per ser-hi. Ens estan arribant molts inputs. De fet, al llarg del cap de setmana ha estat un operat. I també les entitats, Núria, que van fer una festassa, una autèntica festassa. Jo pensava després i pensava, però és que és superespecial això que ens han fet. Tothom ens ha fet un regal. O sigui, són moments irrepetibles perquè jo crec que hi ha situacions i coses que no es tornen a veure mai més.
Mai més, allò... És que no, és que en diria un i seran tots, són fotografies que ja ens han quedat per sempre i que són especials per l'ocasió. Molt xulo. Ja està. Mira, recordarem algun d'aquests moments a partir de les 10, res, 4 o 5 moments d'aquests que vam viure, perquè clar...
Ara m'explicaven aquí al bar del costat, la Cristina, que li va agradar molt... Li va agradar, no. Per dir-ho, la toció final de l'Axambusto i Pets, que eren el Premi Rubirosa i el Joan Reig, que li va encantar, que no s'ho esperava, no sabia que acabaríem així. Tothom és el seu moment preferit, no? Tothom se'l reconeix. Va, treu-ho fa molt la gimnasta del Nàstic.
Va ser superxul. Però molt va triomfar. Jo ve la dic que de la meitat... Bé, de gairebé tot no m'ho vaig enterar, de res. Perquè allà dintre, darrere l'escenari, poca cosa podíem veure. Però he vist imatges frontals i es veu que va ser molt bonic, no?
Les actuacions dels esbars, amb l'homenatge a la Sílvia García, en nom de tots nosaltres, va ser molt, molt, va ser preciós. I l'esbar d'en Saria Tarlona també, la interpretació de la sintonia corporativa amb aquelles on, interpretació de les zones, va ser increïble. Molt bonic, molt bonic tot, sí, sí. Dames i vells, en fi, tot el... Després recordarem, les 10, no m'enrotllo més, i perquè tenim una entrevista que hem de metre d'aquí no res,
i que si no es marxarà el dia. Hi havia un paio que tocava el piano, no? Sí, al començament. Molta gent no ho sabia, Miquel. Molta gent no ho sabia que tocaves el piano. Ah, no? Ni jo. Alguns m'ho van dir, el Miquel també toca el piano. Ja no recordar, exacte. Aquest és el tema.
Bé, anem per feina, que avui tenim moltes coses per explicar-vos. D'aquí no està una conversa amb el conseller de Patrimoni, Nacho García, d'aquí pocs minuts, i després tindrem tertúlia amb aquest cop de punt sobre la taula del Nàstic, que, home, per enguanyar, que no està gens malament, no?, més contra l'Atletico Madrilenyo, co-líder, i que estava invicta a casa, per tant, victòria de mèrit, i d'aquí no està una tertúlia esportiva en parlem.
Ens visitaran també membres de la Federació d'Associació de Veïns de Tarragona i aquesta plataforma per la sanitat pública perquè organitzen una concentració el proper 1 de març, és a dir, això és diumenge, a les 12 del migdia al Balcó del Mediterrani, on parlem amb ells.
I també marxarem cap a la Universitat Rovira i Virgili perquè allà ens convoquen al Correllengua Universitari. Ho fan per reivindicar o per defensar els drets lingüístics de les universitats. Una flama simbòlica que arriba avui aquest migdia al Campus Catalunya i que organitza aquesta Correllengua Universitari als estudiants de Filologia de la URB.
fan una festa també, eh? Una festa tot el dia, eh? Vull dir que hi haurà concerts... No, t'actuació de pataques... No, tu perdràs això, no? Bueno, depèn, sí, treuré el cap, segur. Doncs vinga, va, que són els continguts d'avui de la veu de Tarragona, en aquesta jornada, com dèiem, d'arrencant la setmana, encara amb ressaca de la celebració de divendres.
I la veu, la primera veu del dia, aquesta veu avallotada, com ho he dit? Fina, fina veu, eh?
Com reu. No t'ho acabes, eh? No t'ho acabes. A veure, fes allò de... Acabes, no t'ho acabes. La importància del modelatge a la societat. És l'espineta amb Tarragonins d'avui. Joan Zebral Merino, mestre d'Educació Primària i Educació Especial, també cantant d'orquestra. La primera vegada que sentirem avui, va. Espineta amb Tarragonins. La veu de Tarragona.
Vivim en una societat que parla molt d'educar, però que a vegades oblida una cosa essencial. Eduquem més amb el que fem que amb el que diem. Soc mestre i cantant. Això em fa adonar-me'n que sempre tens mirades fixes en tu, en com fas les coses, en com interpretes i, en definitiva, en el que transmets. Els infants no aprenen només de paraules. Aprenen de mirades, de gestos, de maneres de parlar, de com tractem els altres, de com reaccionem davant de la frustració, de com gestionem els errors. Aprenen del nostre exemple.
Jo tinc la sort i la responsabilitat de viure davant d'un públic. A l'aula com a mestra i a l'escenari com a cantant. Dos espais molt diferents, però amb una cosa en comú. La gent admira. I quan admiren, inevitablement...
cançó. Estic transmetent emocions, maneres de sentir, de viure, de connectar. Transmeto alegria, tristesa, força, vulnerabilitat, respecte pel públic, amor per la música, passió pel que faig. I tot això també educa, encara que no sigui una aula. També és un espai d'aprenentatge emocional perquè la música no només s'escolta, es contagia.
I a l'escola passa exactament el mateix. Intento fer les coses bé, no per ser perfecte, sinó per ser coherent, per transmetre respecte, esforç, calma, empatia, valors, emocions sanes, passió pel que faig. Perquè sé que d'alguna manera estic modelant maneres de ser, maneres de viure i maneres de relacionar-se.
I potser aquest és un dels grans problemes de la societat actual. Hem perdut el valor del modelatge. Vivim en un món on sovint no es premia l'esforç, ni el compromís, ni els bons hàbits socials. On es normalitzen la pressa, la falta de respecte, la immediatesa i la poca cura pels altres. Crec que necessitem donar la volta a la societat com per comportar-nos en respecte vers els altres, a l'entorn i un respecte per nosaltres mateixos.
Però el canvi no comença en grans discursos, ja siguin polítics o discursos entre amics. El canvi comença en petites accions, en com parlem, en com escoltem, en com tractem les persones, en com afrontem els conflictes, en com som cada dia. Perquè tots som referents per algú, tots sense excepció.
I potser no podem canviar el món sencer, però sí que podem fer una cosa molt poderosa, ser bons models, persones que facin del respecte de l'educació, de l'emoció i de la humanitat una manera de viure. Perquè al final el que queda no és el que diem, és el que transmetem.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys.
I encertem la setmana en conversa amb el conseller de Patrimoni, Nacho García. Conseller, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. I amb un any, aquest 2026, que ja va dir l'altre dia vostè, que serà l'any de l'amfiteatre. Vam agafar literalment aquesta frase perquè és així, no? Després de l'any del Fòrum de la Colònia, en què et toca l'any de l'amfiteatre. Exacte.
Vam començar el 2024, que va ser l'any del circ i el pretori, l'any 2025, sens dubte, ha estat l'any del Fòrum de la Colònia, aquest any és l'any de l'amfiteatre, que, com dèiem l'altre dia a la roda de premsa, segurament és el monument que dona la imatge de Tarraona, de fet, la imatge del patronat de turisme de la ciutat és l'amfiteatre,
i és el que menys coneixem a nivell arqueològic i és el que ara necessita una major inversió. Per això es va contractar, es va licitar la redacció del pla director i per això hem estat treballant durant aquest any 2025 en diversos projectes que ara aquest any, 26, veuran la llum.
Un d'ells, el nou accés a l'arena de l'amfiteatre, per entendre'ns, pujant pel vial Brian, on es veu aquella vestida, no? Exacte. Per tant, la vestida, que és dels anys 70, bueno, allí hi ha una història, també. Bé, la vestida no és tan antiga, però aquell espai, sí, pensem que la majoria, bona part de l'amfiteatre que veiem, doncs és una reconstrucció dels anys 70, original, original.
queda la volta per on veus el mar, diguéssim, i també tota la grada que està excavada sobre la roca, però una part important de l'amfiteatre és una reconstrucció dels anys 70,
I ara el que farem amb aquesta intervenció, que està, si tot va bé, passarà per la Comissió de Cultura d'aquest mateix mes, és treure la vestida, aquestes escales tubulars que baixen fins a l'arena de l'amfiteatre, les traurem, posarem una...
una passera adaptada per persones amb mobilitat reduïda, amb il·luminació i que ens permeti salvar aquests nivells de la part alta fins a l'arena i, sobretot, treure aquesta vestida que dona una imatge una mica de provisionalitat, encara que ha estat molt llarga, però una imatge de provisionalitat a l'amfiteatre.
Així mateix aprofitarem també per reconduir les aigües, per recollir-les, evitar que filtrin pel monument i pugui provocar problemes de deteriorament a l'amfiteatre. S'hi podrà accedir des del vial Barallano o des de baix? No, des de baix. Part de les granotes des de baix.
L'entrada de l'amfiteatre continuarà sent la mateixa per part de les granotes, per part de l'amfiteatre ara, i passaràs de l'explanada i baixaràs per allà, però no hi ha un canvi d'accés al que és l'amfiteatre. És la gran actuació, l'amfiteatre, o també s'ha de fer amb aquest pla director veure com està i que sí que és el que cal fer-hi?
Bé, ara ja el pla director ja comença a avançar, ja comencem a veure quines són les seves necessitats, tot i que s'aprovarà o es presentarà definitivament encara dintre d'uns mesos, però sí que una de les coses, evidentment, és treure aquesta provisionalitat. La segona és el trasllat de la guingueta d'accés a l'amfiteatre, que passarà d'estar a baix a estar a dalt, just al costat de l'entrada des del parc de l'amfiteatre...
I la tercera és aquesta subvenció que s'ha demanat al 2% cultural per fer les excavacions arqueològiques necessàries. Són coses que ja ens ha marcat el predirector, especialment les excavacions arqueològiques, un monument que coneixem relativament poc a nivell arqueològic i és necessari intentar continuar excavant i continuar coneixent els seus orígens, les seves transformacions diverses al llarg del temps i conèixer millor al final la història de la pròpia ciutat.
Un monument que està també per això, eh? Per això hi ha diferents capes, també des del punt de vista arqueològic. Una basílica, una església, sí, sí, i el que és el propi amfiteatre. Hem tingut moltes etapes, jo crec que és un monument com tots els de la ciutat, eh?
que jo crec que això és el que ens fa molt diferents a altres ciutats patrimonials de la humanitat, a altres ciutats en passat romà, que és aquesta superposició de capes com un monument és capaç d'explicar la història de la ciutat pràcticament des del seu origen fins a l'actualitat. I l'amfiteatre n'és un exemple, els primers màrtirs cristians de la península ibèrica van ser executats a l'arena de l'amfiteatre, això va provocar després aquesta església visigòdica, després la...
la basílica, perdó, després l'església, la presó posteriori i la seva recuperació com a anfiteatre ja als anys 70, amb aquestes excavacions que es van fer en aquell moment. Dèiem que és l'any de l'amfiteatre, però és també l'any, com deia vostè, d'operatori, de la recuperació de la torre de l'operatori, de la volta al sarcòfag...
com estan anant tot això, què diuen, a quins input li arriben de la gent que ho visita o que quan s'hi fan actes, però el deia amb el Sol de Repsol també és fer un acte allà, no? És, jo crec que gairebé sense voler, però hem guanyat un espai espectacular per fer actes, per fer activitat.
una sala d'actes única, no només gràcies a la restauració que es va fer, sinó també pensant en aquesta il·luminació nova que se li va posar, aquesta paret a la part del darrere que permet projeccions, la sala de recòfeg està funcionant molt bé com a espai d'actes, tothom que la visita, tothom que va a un acte ja s'hi ha hagut un altre acte per poder-ho fer,
Durant aquest any 2025 l'hem utilitzat pràcticament com l'epicentre de l'activitat científica i divulgativa de la salvació als 25 anys, del Tarracó 25. Allà hem fet pràcticament de tot presentacions de llibres, també el Festival Teta, que va celebrar alguna jornada de formació a nivell de feminisme, també un Prepride, o sigui que ha funcionat molt i molt bé i esperem que continuï funcionant aquest any 2020.
26 va ser també epicentre d'alguns actes de la clausura. Estem molt i molt satisfets. Els números que vam presentar l'altre dia ens ho avalen. Hem pujat un 40% les visites. No només la gent que ens ha vingut des de fora, sinó la propa ciutadania que ha fet seu el patrimoni en aquests anys. Hem passat de mil i pocs passis tarragonins a gairebé 3.000, per tant hem multiplicat gairebé per 3.000.
els passos tarragonins que s'han fet, això demostra que la ciutadania de Tarragona ha fet seu el patrimoni, ha fet seu aquesta celebració als 25 anys, i ara encaminem aquest 2026 a continuar, segurament no amb la mateixa intensitat i el mateix nivell, però hem de continuar perseverant que la gent conegui i faci seu, perquè com deia el lema dels 25 anys, al final el patrimoni forma part de tots i totes nosaltres, forma part de tu.
Fins a quin punt és important això que he dit ara, que el propi Tarragoni conegui el seu patrimoni, perquè és important veure, amb els espais que s'han multiplicat, triplicat, fins a aquests 3.000, no, triplicat o més. Però fins a quin punt és important que els tarragonins coneguin i estimin també el seu patrimoni.
Jo crec que a vegades el patrimoni ha tingut dos vessants. Durant un temps s'ha vist com un problema, que si teníem problemes d'estabilitat o d'alguns monuments, problemes urbanístics, que no em deixen construir perquè apareixen restes, i de l'altre s'ha vist sempre més com una atracció cap al visitant i cap al turista que no pas per la pròpia ciutadania, i això...
ho hem d'intentar revertir perquè la nostra senya d'identitat com a ciutat, allò que ens fa diferents, i això no significa només explicar-ho cara en fora, sinó que ens ho hem de sentir com un orgull de ciutat és el nostre patrimoni, i llavors ho deia, no només per la magnitud dels monuments que tenim, sinó no seríem patrimoni de la humanitat,
sinó perquè al final ens estan explicant la nostra pròpia història com a tarragonins i com a tarragonines. I per això és tan important que la gent entengui que quan visita el circ o quan visita el pretori, quan visita l'amfitidat de la muralla, està visitant la seva ciutat i està coneixent una bona part de la història de la seva ciutat. I això no podem veure els monuments, la part romana, la història de la ciutat com una atracció turística, que ho és, evidentment, i que...
i que és molt important, aquesta part turística també del visitant, però sobretot és part de tots i totes nosaltres, i amb això hem intentat treballar aquesta celebració als 25 anys, omplint de cultura, omplint de festa, de color, omplint també de rigor històric en les recreacions i en la divulgació històrica, amb una part científica molt important, i sobretot, i el que hem d'estar més orgullosos i orgulloses,
omplint també amb les escoles els nostres recintes històrics. Per tant, jo crec que hem complert un objectiu que no és un altre que iniciar aquest camí que la gent de Tarragona s'estimi molt més el patrimoni.
Per cert, hi ha uns còmics que es diuen Fasca, ara de 25, ara l'ha obert, mentre parlàvem, del Quim Caro, que també ha intervingut l'any mateix, i crec que el Joan Menchon, però vaja, el Quim Caro és el que ha fet el dibuix, i que estan molt bé, perquè parlen des de la Fundació, a la Muralla, a les Pedreres...
Hi ha una primera publicació que està a l'abast, també amb aquesta voluntat que arribi, que la gent conegui a través del còmic, que és una bona eina, també el patrimoni. Exacte, és una iniciativa que va sorgir l'any passat mentre celebrava els 25 anys i que durant tot aquest 2026 l'anirem veient.
i que a través del còmic, a través d'unes vinyetes molt senzilles i molt dinàmiques, ens explicaran la història de la ciutat des de la seva fundació fins a l'actualitat, i que animem a tothom que la conegui a través de la web de l'Ajuntament.
Primavera-estiu, Fòrum de la Colònia, Primavera-estiu, amb reubertura després d'aquesta intervenció de més de 5 milions d'euros? Exacte. És el gran objectiu per aquest any, 2026, reobrir el Fòrum de la Colònia. Hem superat tots els obstacles, ho comentava l'altre dia també a la rueda de premsa, que no han estat obstacles d'obres, sinó quan intervens en patrimoni històric, les excavacions arqueològiques a vegades deparen sorpreses o a vegades necessites excavar més del que tenies previst inicialment. Ha passat.
en el Fòrum de la Colònia, però això, per sort, ja ho hem superat i ara estem en tot el procés d'urbanització de l'entorn del Fòrum, també del que és el propi Fòrum de la Colònia, l'urbanització interior del monument, per permetre certa accessibilitat fins on puguem garantir, evidentment. Ja s'ha col·locat la nova passarel·la, ja no hi ha aquest pont tan característic que hem vist durant molts anys, ja no hi és, ara hi ha una plataforma a peu pla que ens permetrà passar
d'un costat a l'altre, estan soterrant línies elèctriques i línies de servei que tenim en aquell entorn, i procedirem, com deia, a l'organització de l'entorn dels dos carrers, un peatonal, que serà el carrer Soleil, i un de plataforma única, que serà Cardenal Cervantes, i per tant no només guanyarem...
un monument que l'explicarem de millor manera, que ens permetrà obrir-ho també a la ciutadania. Recordem que és un monument amb menys visites de tot el conjunt patrimoni de la humanitat, però a banda d'això guanyarem també un espai públic de primer ordre. Què es pot avançar de la museïtzació que està a punt d'adjudicar-se? És a dir, què és el que demana el plec?
Com serà aquesta museïtzació? Té dues parts. Té una part més digital. Recordem que el fòrum de la colònia canvia els seus accessos. Ja no s'entrarà pel carrer Lleida, s'entrarà pel carrer Cardenal Cervantes. De fet, si es pot passar per algun lloc, veuran ja que s'estan construint tres casetes
aquí a Cardenal Cervantes. Aquestes tres casetes, una serà la taquilla, una serà un espai de museïtzació i una altra serà una zona d'audiovisuals. Aquesta zona d'audiovisuals està pensada una mica com la volta del Pallol. Una persona ens vagi explicant què veurem a l'interior del fòrum de la colònia. Per tant, serà una forma d'explicar-ho molt didàctica i molt entenedora.
pel conjunt de la ciutadania que no és experta en arqueologia, que no és experta en història, i després a l'interior sí que hi haurà els tradicionals cartells que ens explicaran també què és el que estem veient en cada punt. Però és important que la persona, abans d'accedir al que és el propi monument, tindrà aquesta visió més digital, més moderna del que veurem després a dins.
Primavera-estiu, eh? Sí, estem calculant el juny. Juny. Maig-juny, per tant, abans Terracoviva. Abans tindrem Terracoviva, evidentment, com cada any, que estem preparant ja tota l'edició. En uns dies, una setmana, intentarem tancar tot el programa, que ja el farem públic, però també serà una edició...
Evidentment no faltarà res del que tradicionalment veiem al Tarracoiba, però també serà una edició una mica de veure d'on veníem, d'on partíem al Tarracoiba i fins on ha arribat aquest festival.
Si no recordo malament la temàtica, la dia d'escolló al poble, a través d'una consulta que s'anava fent, ja hi ha temàtica o encara us pot dir? Com està això? Estem treballant, estem treballant amb el director, amb el Magí Seritzol, i properament ho informarem. L'altre dia també destacava la creació del consorci, i de fet ja la creació en tots els exiguts, a part de...
del govern del Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco i els estatuts. Per tant, això ja està vigent i aquest any ha de començar a moure's tot, amb la voluntat de que el dia 1 de gener del 2027 ja estigui a plenament operatiu. Sí, estem buscant ja data per fer la primera sessió constitutiva, que només serà la sessió constitutiva més formal del propi...
del propi Consorci, la necessitat d'aquesta sessió per demanar un IF que ens permeti començar a treballar, sinó que també ha de ser la primera sessió d'aprovació del pressupost de l'any 2026, perquè el Consorci, tot i que entre en funcionament al 100%, l'1 de gener del 27, aproximadament, doncs,
El Consorci ja estarà en marxa en el moment en què es faci aquesta sessió constitutiva, i el primer pas serà buscar la persona que es faci càrrec d'aquesta gerència del Consorci. Aquests seran els primers pasos de la sessió constitutiva, primers pressupostos, i buscar aquesta persona.
treballar de la mà, sobretot l'Ajuntament i també la Generalitat, per integrar les plantilles i el personal que sigui necessari i també crear les places que siguin necessàries de nou per millorar, al final, el que hem volgut amb aquest òrgan de gestió és millorar la gestió dels monuments, millorar la seva eficàcia, l'eficiència dels recursos públics
i sobretot que l'Ajuntament no estigui sol en el manteniment, en la conservació i en la inversió en els monuments, sinó que tinguem l'ajuda que ens mereixem com a ciutat patrimoni. 8 milions d'euros entre 26 i 29, 3,6 farà part del govern, 2,5 de l'Ajuntament.
100.000 per part de la Diputació, i també cal cal cobrar aquí els ingressos corrents que generaran els mateixos monuments, les entrades. Exacte, les entrades, un moment d'entrades, o altres que puguin anar sorgint. Per tant, estem parlant d'un pressupost que augmenta considerablement el volum del que teníem fins ara a l'Ajuntament, i això ha de revertir en els monuments, en la percepció de la ciutadania, però també amb els propis treballadors i treballadores del Consarci.
Què pot implicar això a nivell de canvi? I ara imagines la ciutadania que ens està escoltant ara i que entenguin el fet que existeixi un consorci amb totes les administracions que gestionen directament el patrimoni de Tàrraco, són la Generalitat, però com deia també l'Ajuntament, aquí també la Diputació, l'Arcabisbat també té molt més, però d'altres característiques. Què pot implicar? Per exemple, que puguem fer activitats a l'agulla del mel...
posa un exemple, eh? Això depèn de la Generalitat. Evidentment, doncs ara el consorci que recordem que el Consell Executiu, el Consell del Dia a Dia, doncs queda en mans de l'Ajuntament amb la presidència de l'alcalde o alcaldessa de la ciutat, amb la figura de l'alcalde.
de qui ostenti l'alcaldia, gestionarà, doncs, només el Mèdol, també altres patrimonis mundials, la Torre dels Escipions, l'Art de Barà, la Vila dels Munts, la Vila de Sant Celles... Necròpolis. Necròpolis, tots aquests espais passaran a ser gestionats pel Consorci, per tant...
Estem treballant amb la Generalitat també perquè, evidentment, tant ells com l'Ajuntament de Tarragona puguin fer activitats indistintament amb aquests recintes quan vulguin, ja sigui per Tarracoiba, ja sigui per altres moments. Per tant, el que guanyarem serà espais per poder fer aquesta activitat cultural, la recreació històrica, etcètera.
El de l'agulla del mèdol jo ho deixo ja en mans dels tècnics perquè no és fàcil el seu accés cap a baix, també hem de veure en quin estat estructural es troba l'agulla del mèdol. A mi m'encantaria recuperar els concerts que feien els anys 30 en aquell espai perquè a més té una sonoritat molt especial, però tot això dependrà evidentment de la capacitat, dels accessos, etcètera.
Però el que trobarà, primer, que és un missatge de tranquil·litat, la gent podrà continuar entrenant els monuments sense cap tipus de problema. No hi haurà un canvi substancial per la ciutadania a l'hora de poder accedir als monuments, però el que sí veurà, i n'estic convençut, i per això s'ha fet aquest consorci, és una millora substancial del manteniment de la conservació i de les inversions que es facin els mateixos,
I, evidentment, aquest guany, que la ciutat guanya jo crec que espais com la Necròpolis, espais com el Mèdul, o fins i tot la gestió del Museu Nacional Arqueològic, que passarà a ser gestionat per aquest consorci. Un museu de la plaça de Riga també veurem la nova museïtzació i l'obertura en aquest període de temps. Per tant, també guanyem un equipament potent a la part alta de la ciutat.
I em consta perquè he pogut veure el projecte amb una museïtzació completament diferent, completament renovada de la que recordem fa uns anys quan es va tancar, que era una museïtzació de quan es va fer el museu, però que havia quedat antiquada, i veurem un canvi radical, un canvi amb sistemes immersius, digitals, etcètera...
Jo tinc moltes ganes de veure el Museu Nacional Arqueològic acabat, museïtzat. Primer perquè és un espai únic, la veritat és que aquests dies que precisament quan presentàvem el consorci ho vam fer allà o quan hem fet alguna visita aquí, l'obra que s'ha fet és molt important, però la part museïstica jo crec que tindrà un pes increïble i tinc moltes, moltes ganes de veure aquest nou Museu Nacional.
I també és l'Estat, que abans l'he obviat, però també en forma part. L'Estat, Diputació i Arquivitat entraran via conveni, no estaran els òrgans de decisió, però sí estaran via conveni en aquest Consorci. Sobre allò que deia abans la resistència d'aquell que diu que això pivotarà des de Barcelona, vostè ha deixat molt clar fora la zona i també s'ha dit en el seu moment que...
L'última paraula, com passa a Mèrida, de fet, també s'explica en el cas de Mèrida, passa el mateix. L'última paraula té l'alcalde o l'alcaldessa de Tor. Exacte, exacte. I els contrapesos que s'han fixat, tant a l'Assemblea General com al Comitè Executiu, permetre a l'Ajuntament tenir el control del que passi. A més, s'ha decidit que no hi pot haver...
una decisió que contravingui alguna de les dues administracions. Per tant, amb això hem d'estar absolutament tranquils. El Consorci quedarà adscrit a l'Ajuntament de Tarragona, els treballadors i treballadores del Consorci estaran en dependències municipals. Per tant, l'Ajuntament, com no pot ser d'una altra forma, perquè així ho ha entès la Generalitat, és qui ha de portar el lideratge d'això, com ho porta fent des de l'inici, i qui té l'experiència i el know-how som nosaltres, i així ho hem treballat. Ara,
és veritat que comptem amb el suport de la Generalitat que fins ara no comptava i jo crec que tenir una presidència honorífica en el president o presidenta en la figura de la presidència de la Generalitat també és important de cara a refar-me el compromís de l'administració autonòmica amb Tarragona
Notícia de la genera d'enguany a l'hora del Camí de la Fonteta. Dèiem abans l'hora de l'amfiteatre en guany, però també l'hora del Camí de la Fonteta. Fem una apartat a banda. Estan escales, podíem dir, diferents. L'amfiteatre és un monument patrimoni de la humanitat. El Camí de la Fonteta és una reserva ecològica molt important.
en el qual ja hem fet aquesta primera fase d'estabilització dels talusos que vam veure al gener. Ja estem treballant en una fase d'excavació arqueològica. S'estan preparant els plecs perquè, evidentment, quan s'interven en Patrimoni Històric també s'han de fer aquestes excavacions arqueològiques per veure si tot el que trobàvem ja no hi ha res més o si s'ha de continuar investigant aquell espai.
i a la vegada i en paral·lel s'està treballant la redacció d'un projecte per museitzar aquest espai. Intentarem que hi hagi una possibilitat de traspassar aquell espai, hi havia una passarel·la entre Bastos i Vidal i Barraquer, però la voluntat és aquesta, però veurem si a nivell tècnic...
és possible, però segur que serà accessible per a la ciutadania, que podrà trepitjar aquest espai i que podrà conèixer una nova zona de la ciutat, una reserva arqueològica que uneix la part més alta de la ciutat, la part central també, on hi havia les cases de la ciutadania, fins a... que anava directament a la necròpolis, que era el món de la mort. Per tant, és un espai...
que ens uneix a aquestes dues vessants de la ciutat i que calia explicar que portava molts anys abandonat i ara per fi ens hi hem posat a treballar-hi.
Tema patrimoni, patrimoni a menys patrimoni monumental, jo diria que a grans trets seria això, no? A grans trets no ens deixem importar. Sí, jo crec que no ens deixem res. L'amfiteatra veurà un canvi, espero i desitjo, aquest any 2026 i mentre posem en marxa el Consorci i de l'altre aquest espai. Evidentment, aquest any 2026 veurem la necròpolis en marxa, si tot va bé el Menat en marxa i el Fòrum de la Colònia també reobert. Per tant, serà un any molt important pel patrimoni de la ciutat.
I el POM, i ara, en qualitat de conseller de territori, també l'he de preguntar. A més, l'altre dia vostè estava a la Canonja, a l'Espai Mamutus, que va intervenir, també es va parlar d'un altre port urbanista que està per sobre del POM. El PDU. I que, bueno, els fixaven a un horitzó, si no recordo malament, de 3 anys, en aquell, que també està en fase, diguem-ne, avançada, però que cal treballar encara i dibuixar.
Com encaixarà una cosa amb l'altra? Aquest està per sobre, eh? Ho farem encaixar. Ahir també em feien aquesta pregunta. El PDU ha de servir com una eina de planificació a nivell d'àrea metropolitana, si li bon digui, de Camp de Tarragona...
a nivell urbanístic. És un pla, evidentment, molt important, és un pla que fa molts anys que es reivindica i que es demana, i en tot cas nosaltres treballarem en el que és la nostra competència, que és tenir un planejament urbanístic municipal. Farem encaixar les dues coses, el PDU, doncs,
el POM s'haurà d'adaptar al PDU si hi ha algun canvi, però estic convençut que en diàleg amb la Generalitat, i així ho va dir la directora general que va venir, el PDU també intentarà adaptar-se als creixements urbanístics i a les modificacions que faci els POMs municipals.
Jo crec que encara, per sort, estem en una fase inicial del PDU, encara ni tan sols s'ha solicitat la seva redacció, per tant, estem a temps d'anar encaixant les dues coses i em preocupa relativament poc aquesta situació, em preocupa poder aprovar el POUM inicialment en aquest mandat perquè així ens vam comprometre i és això en què estem treballant i és el que m'ocupa. El que vingui després ja anirem tractant
casa a casa amb la Generalitat i estic convençut que arribarem als acords necessaris. Precisament un dels ponents a la Canotxa, que venia de València, parlava de la comunitat de l'Horta Sud, una de les zones afectades parlant, ens explicava que allà també...
han hagut de reestudiar tota la zona urbanitzable o no en funció del que va passar a l'Adana. I aquí estem més o menys també en la mateixa línia. Aquí hem tingut aquesta situació en què estem redactant un pom, per tant aquest pom ja va adaptat a possibles modificacions dels sistemes d'inundació.
Ja ho he explicat moltes vegades, que els tècnics redactors de l'estudi d'inundabilitat estan treballant amb inundabilitats diferents a les que es tenien al pont del 2013, s'estan incorporant torrents i tilleres que hem vist que existeixen però que no es tenien en el planejament...
i, per tant, tot això ja ho estem fent, ja tindrem un POUM adaptat a les circumstàncies actuals, al canvi climàtic, a aquestes pluges torrencials que, malauradament, cada vegada són més habituals a la conca mediterrània, i ja es treballa amb això, que els planejaments urbanístics que estiguin vigents en el POUM puguin i garantiran...
mesures per evitar la inundabilitat dels seus sectors, però també per evitar la inundabilitat de sectors que ja existeixen. I, per tant, amb aquesta voluntat hem estat treballant amb els tecnis redactors, amb l'empresa que va guanyar la licitació de l'estudi d'inundabilitat. Per sort, aquest estudi ja pràcticament està tancat i estem podent avançar en la resta d'estudis que són perceptius.
Conseller de Patrimoni i de Territori, Nacho García, per cert, celebram la setmana passada 40 anys d'aquesta casa i hi ha una part de la gestió del patrimoni que passa per la divulgació. Evidentment. Evidentment, fa micros com aquest tipus, que fan el seu granet de sorra també, no? I la vostra feina al Tarraco IVA i la vostra feina acompanyant-nos al Tarraco 25 ha estat fonamental perquè tot sigui un èxit.
per fer créixer el festival en el seu moment i per haver aconseguit que la ciutadania s'impliqués en el Tarraco 25, així que us dono les gràcies i us felicito ara que estic en antena per aquests 40 anys. Gràcies per acompanyar-nos, bona setmana, que vagi bé. Gràcies, igualment. El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Temps de tertúlia a la sintonia de Tarragona Ràdio, tertúlia del Nàstic, com cada dilluns en aquesta hora, i un dilluns, a més a més, aquest, que ve de gust, perquè venim d'una victòria que ja tocava, a més a més, una victòria en un camp on no hi havia guanyat ningú, al camp del co-líder de la categoria, i va el Nàstic i guanya.
A més a més, va marcar Cedric, que no marcava un gol des de la jornada 3 contra l'Atletico Sanluqueno, que no va servir de res perquè el Nàstic, si se'n recordeu, aquell partit el va perdre a casa contra l'Atletico Sanluqueno per un gol a 3. Aquell dia va marcar Cedric i no havia tornat a marcar i ho va fer aquest cap de setmana. A més a més, amb una bona centrada d'Ander Zeuglo i una bona rematada de Cedric, potser.
el camí perquè Cedric marqui gols és que li centrin pilotes com Déu mana i com a killer que és, que vas acabar xufant al fons de la xarxa. Tot això... Amb això que comentaves del Cedric... Fé, que et saludo. Roma Conillera, bon dia, eh? Bon dia a tothom, perdona. Que ganes de parlar, ja. No, perquè si no, saps què passa, que se m'oblida. S'obliden les coses així. Tinc certa edat i la memòria no em va gaire bé. Quan parlava...
Deixa'm saludar. Manolo Fuster, bon dia. Juan Carlos Floría, que és l'únic que no ha dit res encara. Bon dia. Ara som-hi, ja. El que vulgueu, vinga, som-hi. I perdoneu. M'heu tornat boig el Lluís Comas, que fa cara d'estar allà, com vulguem dir. Ara no sé quin micròfon he d'obrir i quin he de tancar. Això és el fet que deies, que el que no vaig entendre gaire bé, baix el meu criteri com a entrenador, és que fa un gol i el minut 60-60 i pico el canvia. Saps què ho va dir, això?
la retransmissió de Tarragona Ràdio. Perquè tampoc no ho vam entendre massa bé, eh? Clar, perquè era el moment de donar-li eufòria, canvia-li el 80, 82, 83, perquè és un nano que li feia falta. Llavors, és un moment psicològic, però clar, veig que els moments psicològics no els sap, ja està gairebé.
Aquest canvi no el vaig acabar d'entendre, vaig entendre els altres dos, perquè jo crec que Enric Pujol havia jugat tot el partit de Sabadell, li començava a passar el partit, Fiquesada Vital, va estar bé, Pol Zit també el canvies, perquè aquest xiquet ve de jugar a la Pobla, i el ritme de partit no és exactament el mateix, tu ja ho saps, vull dir, per això està...
Això està en les categories, perquè, si no, tots jugarem a la mateixa categoria. I, per tant, aquí poses... Bé, fas debutar Manolo Pavón, que està bé per Cristóbal. En dues setmanes ha fet debutar dos xavals del filial, com són Paul City i Manuel Pavón. Però aquest sí que a mi em va estranyar una mica. I, a més a més, l'entrada va ser per d'Àlex Jiménez en lloc de Bacega, que al final es va quedar sense jugar, perquè acabava de fer aquests tres canvis i els dos minuts...
Jo crec que ell ja ho veia venir, el que passa que no sé si no ho va contemplar molt, però jo tenia clar que els dos laterals no li aguantaven a tot el partit, perquè van estar molt exigits durant el partit, i perquè els dos venien de falta de ritme de partit. Zoilo Maltenerife pràcticament no havia jugat res, per tant porta mitja temporada entrenant però sense jugant, i Sergio Santos aquí també feia moltes setmanes que no jugava, que pràcticament tenia un peu fora, i ara per la lesió de Camus ha hagut de jugar. Per tant, era de veure que els dos laterals s'acabarien a més...
Sergio Santos va haver de jugar amb Arnau, que per mi és el jugador un dels més determinats de l'Atlètico de Madrid, que aquí ens va fer un vestit a mida i que allà més o menys el vam tenir bastant controladent. Sí, el que et deia del Cedri, no? Fa el gol, és un nano que necessitava una autoestima, pujar-la, la va pujar...
I després, el minús 60, 62, 63, el canvia. I ell s'emprenya normal, ho vam dir. Bueno, això se llama Roma Po. En català Po, que és Po. Por qué? Pues porque el bueno del entrenador, vamos uno a dos...
Cedric no pressiona, no pressiona, muy poco. Jo en sé d'un que va sortir després que va tenir una pilota que podia haver estat un gol i va llançar una contra de l'equip rival que quasi ens costa el gol.
Intenta presionar, pero Cedric no es un presionador. Entonces saca otro, él quiere, yo entiendo que el entrenador cree que con otro jugador va a presionar más arriba y va a sujetar más al equipo contrario. Eso se llama miedo, miedo. Vamos 1-2, vamos a aguantar el partido. Y le va a surtir B.
Y le salió bien. O sea, yo estoy completamente de acuerdo con lo que ha dicho Román, que es una razón futbolística que no tiene duda. Aquel hombre había que darle más confianza, acaba de meter un gol, déjalo jugar. Pero este pudo más el miedo a perder el partido o a empatar. Y entonces sacó una persona que a él le pareció...
És que no estàs per perdre punts. Estaves a la boca del llop i en aquests tres punts t'han donat una mica de vida per fugir de baix. Jo crec que en aquestes alçades de Lliga el que has de fer és evitar el descens, com sigui. El que viene lleva ganando partidos fuera... O sea, el que viene ahora... Mira los resultados. Pero los resultados ganan todos los partidos, ¿eh?
Bueno, por ahí va para la casa. Hay momentos psicológicos que creo, yo como entrenador, a lo mejor yo no tengo ni idea, pero opino lo que haría yo. Hay momentos psicológicos durante el partido que tú no los puedes tumbar ni tocar. Y pospartido. Uno era el cambio del Cedric, para mí. Era un chico que le hacía falta una eyección de amor. De amor me refiero al gol.
Y bueno, lo cambia, se cabrea, normal, y lo vuelve a colocar otra vez en el sitio que estaba, desmoralizado. Tampoco entiendo que, bueno, se perdieron dos partidos, las críticas a los jugadores, no dan un pase seguido, no dan todo, no corren...
No lo entiendo, no lo comprendo estas cosas, no lo comprendo, porque es meter todo el muerto al jugador... Y tú eres el responsable. Y tú no te equivocas en nada, estás dando esa sensación. Y luego el jugador es el que tiene que salir, lo he dicho aquí más de mil veces, al circo romano, que es vida o muerte. El público, la prensa, el presidente, la junta, el entrenador... Hay que cuidar más estos detalles. Yo los cuidaría. Él no lo hace. Bueno, no es una crítica, ¿eh?
Estoy diciendo aquí lo que yo haría para mantener el grupo como creo que se tiene que mantener psicológicamente. No es ninguna crítica. Y si me oye Cristóbal, pues que me perdone, pero no es mi intención criticarlo, es lo que yo haría. No lo veo bien.
De totes maneres, com no estem per canviar entrenadors, perquè ara hem canviat massa... No corris gaire, eh? No ho sé, no. Jo crec que d'alguna manera allò d'ahir va anar molt bé per als jugadors. Els jugadors estaven en una falta de moral i d'allò de... Els veïes, jo crec que sortien al camp a veure com es faran el primer gol.
Ho diu Jaume Jardí després del partit, eh? Ho diu Jaume Jardí després del partit. Necessitaven aquesta confiança perquè ells creen que durant la setmana els entrenaments els treien bé, estaven bé els entrenaments, però que després del dia de partit, la pressió, el que sigui, el que no et surten les coses, el que les primeres de canvi et fan un gol, etcètera, etcètera. Tot això et comença a pesar, no? Portes ja una motxilla a sobre que no te la treus. Jo conec la novieta d'un dels jugadors i... No ens diràs quin, eh?
No, home, no cal que ho diguin. Que ve a dir això, és que necessitem guanyar un pall de partits, perquè sortim en una por i un tremolós... I tu saps millor que... Sí, sí, és així. Tu ja saps que allò de... Per fer gols, tens que estar allò... A vegades, quan els delanters feu gols, que... Té un rebot. Estàs de cara.
I en aquest moment, jo el que crec, estic d'acord amb el Cèdric totalment, i que el diumenge quan surtiga, que el ficarà assegut davant del centre, jo crec que sí que tenim que escomençar. Jo crec que Cristóbal li ha demostrat confiança a Cèdric, perquè fins ara...
Ha jugat partits... Està lent, està lent, està falta de motivació, com tots. Per això dic que el diumenge, l'equip aquest que ve és molt dur, eh?, molt dur de guanyar, però guanyar el diumenge seria la vera, ja, eh? O sigui, que seria el pas de sortir, perquè si no, no és tan fàcil guanyar-los, però ara ells, crec que els jugadors, en el partit de guanyar a l'erètic de Madrid, al Camp Vells, això un flea com se vol, no? I, per tant, jo crec que el diumenge...
també anem 7.000 i pico, quasi 7.000, quasi 8.000, i treta aquells del Gornor, que està tant tot el dia... Som un públic bastant fred, eh?, fins que no ens fan animar, jo crec que hem de donar aquest pas, perquè si no, és que baixar a baix estem a 3 punts, o sigui que, per tant... 5. Per una setmana que estem a 5. No, no, però n'hi ha dos que tenen els partits més. No, no, hi ha la tira d'equips que tenen partits més. Per a dalt...
Un com a mínim us pot passar. El de baix al dos... Bueno, espera. A Juventud Torremolinos, que és el que està en descens i que és el que té més punts, té un partit que el juga aquesta setmana. Per tant, si el guanyés, el perill era si ahir haguéssim perdut. Aquest era el perill. Però guanyant... Com a màxim t'assaposarà a dos. A dos. A dos.
Però bé, esperem que no guanyi. Però sí que hi ha partits que queden jornats... Però la clau, el que estem parlant, la clau és que el Nàstic necessita aquests xiquets, aquests xiquets, i també estic molt d'acord amb tota aquesta tropa jove que ha ficat ara, això dona ganes, veus que es maten per les pilotes, i crec que si el diumenge som capaços que l'equip se senti a gust i guanyéssim, salvarem una mica això, perquè jo...
Creia que haguessin perdut el dia de l'Atlèntic, estava convençut que haguessin perdut, i de fet, fins que no vam fer el gol a les 40 minuts vam fer un equip perdut. Corriendo de tarde el balón. Igual que és de més partits. Corriendo de tarde el balón. Però sort va ser... Però jo vaig a dir una cosa, eh? El primer quart d'hora, fins que ells ja ens fan el gol, jo crec que el partit el nàstic el té dominat. No, no, dominat no.
No, mira, no lo tenia una mica... La primera part... El primer quart d'hora no ens juten entre els tres pals en cap moment. Però nosaltres estem de... Els altres també juguen, eh? I jugueu contra el millor filial de la categoria. De fet, nosaltres vam fer el gol i els primers, fins a la mitja part, i després, els 20 minuts primers de la segona part, és quan el Nàstic fa el segon gol, que abans n'haig pogut fer un altre, abans del Jovem Jardí es va enredar una mica.
Si fem, és igual. I després el gol del Cedric. Aquests 20-25 minuts de la segona part van ser el millor del Nàstic. Perquè els últims, el resto, se'n rebollo, tío. Se'n rebollo, eh? També se comió el primer gol. Sí, també. Me parece que no ve salir el balón. Jo crec que va ser... Ell ho ha explicat després. Hi ha massa cames i li acaben tapar la pilota.
Quan reacciona ja està dintre. El primer gol va ser el mateix que ho han fet 40 vegades. Una passivitat dels defenses, deixar-los xutar dos o tres vegades, i és veritat que no es va donar compte. Era fruixa i l'has pogut parar. Però a part d'això, és igual. Jo crec que fer el gol nosaltres va ser el canvi total, fins que vam aguantar aquells 20 minuts i després...
Escolta, que l'àntic de Madrid... Aquella esquerra... L'àntic de Madrid que hizo los cambios perdió un montón de... Sí, estava bastant de fallón. Lo que salió de l'àntic de Madrid no tenía nada que ver con lo que estaba en el campo. Nada que ver.
Y aparte yo tenía ahí, estaba rodeado de ínser del Atlético de Madrid, que conocen a los que juegan, y estaba gritándole al entrenador, al Torres, que estaba ahí debajo, gritándole, ¿para qué se ha casado este cambio? O sea, el Atlético de Madrid, lo que tiene de reserva, no tiene nada que ver con lo que tiene. Porque, o sea, el Atlético de Madrid tiene aquel extremo izquierdo, que es una maravilla consigo, como tiene el velote y el argentino. Va a sortir un mexicá, Nájera,
que aquest sol val quasi les plantilles del nàstic. Per tant, no serà bo, segons el criteri d'ells, fins al dia que exploti o no exploti, perquè al món del futbol ja ho serà. Y luego hay otra circunstancia que los que son futbolistas como Román también lo entienden rápidamente. Esta gente son gente muy joven.
Cuando se le pone el marcador en contra, ahí la moral, o sea, es otro equipo. Cuando se metió el segundo con el Nastic, el Atlético de Madrid fallaban pases, daban pases al contrario, tiraban balones fuera, o sea que aquello fue una historia, comentaba, porque son chavales muy jóvenes, y con el marcador en contra cambia el equipo al 100%, ¿me entiendes?
Saps quants jugadors tenia el Nàstic? Més grans de 25 anys, l'altre dia, l'11 titular? No, home, tenia bastantes. Jovenes, jovenes, tenia bastantes. Més grans de 25, he dit. Més grans de 25, pues tenia... Tenia el Cedric. Tenia... Rebollo. Rebollo. Tenia el Jardín de Arronando. No, no, no, 23 anys. Ander Zoilo. Ja està. La resta, tots per sota de 25. Per tant...
Nosaltres també teníem un equip jove en comparació amb el que és la categoria, els equips que no s'enfileixen. El partido lo demostró, cuando nos pusimos por delante el equipo cambió también. Está muy bien tener jóvenes, pero luego desde arriba de la cúpula que no digan que tenemos que subir.
Y luego digan que son jóvenes, que tengamos paciencia. Bueno, o estamos para subir o cambiamos cuando interesa, ¿no? ¿Qué os sembla aquesta aposta? Alcalá estaba l'altre dia lesionada. Alcalá está para jugar con el equipo de veteranos en Berafort.
Esa es mi opinión. Tiene que ir con Romà per afuera a jugar veteranos. Porque Alcalá tiene un desplazamiento bueno. Talento. No lo ha perdido. Talento. Evidentemente. Pero tiene una edad que a la hora de correr, por ejemplo, retroceder a defender, pues necesita unos patines. ¿Me entiendes? Y viene de estar parado. Y viene de estar parado. Y viene de estar parado. Pero bueno, en aquel partido yo... Un tío veterano yo.
Amb aquest partit ho hem suplit bé, vull dir, jo crec que Hugo Pérez fa un molt bon partit. A més, en desplaçaments llargs, jo crec que el jugador cada dia s'està adaptant més. Ander Zoilo va fer les dues assistències, que segurament hem parlat dels golejadors, però no de l'assistent. Ander Zoilo fue el que ganó el partido. Sí, sí, sí. Ander Zoilo. Porque lo demás... ¿Por qué vinieron los goles? Dos contratajes en las que los llevaba él, que pase un avión. El chico pase un avión. Muy ensofado.
Y luego se entra muy bien, también. Se entra muy bien. O sea, Gander Suelo es el responsable al 90% del que no es que era capaz. Avance a mi criterio. Y después Rebollo, eh, las aturades de Rebollo. Y Rebollo también. Aquella con el pie, aquella con el pie. Aquella de l'últim minut. Sí, sí, sí. A Bocajarro. A Bocajarro. I mira que en aquell cop de cap ell surt, però al veure que arribaria abans al davant, se tira enrere i dius, quan tires enrere a vegades perds una mica la posició i no, no, va estar...
El Zoilo no li va sortir de xirip al centre. Abans de centrar va aixecar el cap. El centre mire. Lo mire i li fiqua a boca de gol. Ese muchacho ha sido un acierto. Este chiquet, si fiqua en forma... Viene cedido. No jugava al Tenerife. I ara és igual, el francès, el Kilia és?
Es va quedar sense jugar. Jo crec que els canvis van fer que jugadors... Tampoc és irregular perquè aquí va jugar bé. Va ser el revulsiu. Hi ha que el nano jove despega i revulsiu que tothom parla bé ni un minut. Moure els temes psicològics són molt importants.
Sí que l'entrenador deu veure que millor no defensa tant o necessita un home més fort, però que, clar, els temes psicològics individuals s'han de cuidar moltíssim, no? I veig que això no hi ha tacte. Però, clar, vull dir, al final sempre es queda algú. Sí, sí, no, no, està claríssim. I pensa que en aquesta convocatòria va donar entrada a la convocatòria a Pol Zit, va donar l'entrada a Manuel Pavón, Oriol Subirats, que són jugadors...
que encara actuen amb ursal del filial, i en canvi va deixar a casa a Cristóz Alpanis i a Fernando Torres. Sí, sí, no, no. Bueno, clar, també van viatjar a 20, només en podien jugar a què? Ell està entrenant allà, ell es veu com estan, però aquest alquília, no sé, aquell partit em va agradar molt. Jo crec que alquília n'hagués jugat ahir si no hagués tingut que fer els canvis aquests que va haver de fer els laterals. Jo crec que...
Allí hagués canviat a Juanda, que, per exemple, porta dos o tres partits a aguantar els 90 minuts, l'hagués canviat, i segurament hagués entrat Kilian, i fins i tot, no sé si hagués fet algun moviment més, segurament Marcos Baselga, a mi em dono la sensació que també hagués entrat, que passa que, clar, vull dir, tu acabes de fer els canvis que has de fer.
segurament en els seus calcos no estava que Moï Delgado tingués que entrar, perquè l'altre dia Sabadell el fa jugar als 90 minuts, i per tant, si tu el partit abans amb alguns els fas jugar als 90 minuts, ja vols dir que no comptes amb ell. El que passa és que allà jo crec que Sabadell, Enric Pujol, fa un molt bon partit, i per tant jo crec que li vol donar continuïtat per davant de David Alba. No, no, ell coneix més els jugadors que està tota la setmana allà, però bueno, vist des de fora...
El criterio del entrenador en este partido ha estado muy condicionado por la situación del equipo. Muy condicionado. Aquel hombre no estaba pensando más que no perder. Yo diría que se jugaba al cuello. Seguramente. Con la facilidad que tenemos aquí. Se jugaba al cuello. Él lo sabía. Hace 15 días viene a veces a comer ahí al náutico con Ricardo López.
Y yo hace 15 años le dije, tú lo que tienes que hacer es explicarle al que manda, que tú ya sabes quién es, que con estos, este es un refrán castellano, con estos bueyes tenemos cara. Es decir, no me toques la pelota porque yo tengo unos jugadores, tengo unos jugadores que son los que había y no hay otra solución y tenemos que aguantar como se salva la categoría. Yo creo que es el que está fent, ¿eh?
Jo penso que està sobrevivint una mica, perquè la prova evident és que sí que tenies baixes, tenies el primer o el segon capità sancionats i tal, però si tu mires l'11 d'aquest dissabte del Nàstic, no té res a veure amb el...
primer, segon, tercer, onze, que ell va posar quan va arribar aquí, no? Vull dir... I ara aquesta setmana... Menys el porter, però els dos, els quatre del darrere, tots eren nous, o sigui, Enric Pujol no jugava. Los dos mitjos també. Santos no jugava, els altres dos han arribat al mercat d'hivern, els dos mitjos també, Mangel no jugava, i jo crec que ara Mangel porta un parell de partits... Bastant evident. Que està bé, jo crec que està bé. Bastant evident.
Gelardo no hi era, Cedric no comptava, i l'únic era Rebollo i Jaume Jardí, perquè Juanda tampoc no era titular al seu principi.
Mira com ha canviat la cosa. Per tant, jo crec que a poc a poc intenta gestionar amb el que ha vingut els joves, que li agraden molt. Per això l'altre dia ell va a Sabadell a jugar amb els joves, mentre el Sabadell va amb tot el primer equip. O sigui, el Sabadell, a la convocatòria, hi havia un jugador del filial. La resta tots eren del primer equip, del líder de la categoria. I ell va amb tot el filial, amb algun del juvenil, i al final cap acaba prenent 3 o 4 jugadors del primer equip, que Fernando Torres només juga la primera part i ja no juga...
ja no hi juga més, i planta encara. Va quedar encantat al camp de la Montañesa, ha fet debutar, ha fet jugar Oriol Sobirats, ha fet jugar Pol Zit, aquesta setmana Manuel Pavón, per tant, vol dir que li està agradant. Ahir estava a les grades municipal de la Pobla, veient aquesta victòria important de la Pobla, que és més líder de la Lliga Elit per 4-1 davant del Vilafranca amb la tornada d'Ivan Moreno al municipal de la Pobla. Per tant, jo crec que entre el que hi ha
i el que ell veu que té el filial intenta... És una virtut que té l'entrenador, això, perquè no és tan fàcil. A més, la situació que hi ha de posar aquests nanos joves, jo aquí li poso un 10, de veritat, és d'agrair que ja feia temps, que a mi m'agradava veure...
A veure què tenim, no? Perquè, clar, passen molts nanos i no pujava o pujava poca gent, no? Però és d'agrair-li. Home, jo crec que els del nazi que aquest cap de setmana heu d'estar contents perquè han guanyat els quatre equips més representatius i això no es dona massa, eh? Ha guanyat el primer equip, ha guanyat el filial, ha guanyat el juvenil de Joan Oriol 2-0 davant del Cornellà i ha guanyat l'equip femení 2-1 davant la Granada. És que per tonteries no mos fiquem. No, exacte, sí, sí, sí.
No, pero la realidad es que yo creo que si el que... La dirección, no voy a decir el que manda, la dirección del club, entiende la situación, pues lo que se tiene que hacer es mantener lo que hay, no ponerse nerviosos, no es que tampoco a estas alturas de la competición hay ninguna solución milagrosa. Pues déjalo trabajar, ayúdale lo que se pueda y a ver si salvamos el cuello y para el año que viene hagamos las cosas mejor.
A lo mejor hay que buscar una solución de cambio más brusco, pero no en el equipo deportivo solo, sino la manera de dirigir el equipo, de dirigir la entidad. Yo creo que necesita una renovación a fondo, la manera de dirigir la entidad. Tienes todas las razones, soy de acuerdo contigo.
que hace falta cambios, ¿no?, porque hace tiempo que vamos dando tumbos, no sabemos dónde vamos, empezamos las ligas que tenemos, hemos hecho un equipo para subir, se pone presión a jugadores, entrenadores, a la afición, a la medida que el equipo va mal empieza a pitar, y hace años que la afición pide el cambio de directivos, ¿no?,
Vamos a ver, vamos a ver qué sucede también con el tema acciones y no acciones y déficit y no déficit. Això que díeu vosaltres està molt bé, però si no ve algú amb diners, no? I els que tenen les accions els volen vendre. El problema és que ningú està obligat a vendre les seves accions. No és un club en què se pugui canviar la directiva. Hay que cambiar los propietarios, ¿no?
Ni aquest ni cap, no? Ni aquest ni cap. Només el Real Madrid, d'aquella manera, l'Atlètic de Bilbao, l'Ossassuna i el Barça. A partir d'aquí podeu anomenar tots els clubs que vulgueu. Són dels que està allà al davant. Digamos que conviene cambiar la manera de dirigir.
Mira el Mallorca, ja faria dies que haguéssim fet fora a Rassate. Encara, bueno, està allà que encara mig l'aguanta. Ni ho farà. Perquè el que mana, el que té els diners, vol que de moment continuï a Rassate. I acabarà la Liga, Rassate. Bajarà o no bajarà, però acabarà la Liga, Rassate.
Diumenge, 4 de la tarda, nou estadi Costa Daurada. No és un diumenge qualsevol, eh? És el diumenge 1 de març. No, 4 i pico, no, 4. Sense més. 4 de la tarda, diumenge 1 de març.
del 2026. 9.000 espectadors. Deixa'm acabar de dir, home. Avui estàs aquí... El dia en què el club gimnàstic compleix 140 anys. 140 anys, sí, senyor. Jo anava per aquí. Molt bé, molt bé. 140 anys no són qualsevol cosa, eh? Home, sumar ja està viu... No, no, 140 anys.
Jo en tinc 71, escolta, estic content, ja firmo, no? Jo en tinc alguns menys, però no dic res, o sigui... Però estàs molt jovenet, eh? Ja m'en tinguis 30. 140 ja molt poques entitats, ni res que ho aguanti. És l'entitat esportiva més antiga de l'estat. Una altra cosa és la secció del futbol, que és posterior, i per tant aquí el recreatiu de Huelva és el de gana del futbol. Però com a club esportiu, el Nàstic és el club més antic de l'estat espanyol.
La veritat és que jo crec que, a més d'aquestes coses, allò per parlar del dia i demà, 9.000 espectadors, i tots cridan com els del Gol Nord. Per tant, és el que fa falta, i que l'equip que tenim, en tot el que hem parlat... El Gol Nord, els Andreu Boys. És igual, tu. La veritat és que hi ha que haver... Sí, perquè en contra de la directiva ho tenen prohibit, eh? És igual. Aguanten els tios, eh?
quins pulmons tenen allò de cridar... És això, i després el que hem estat parlant ara, que l'equip agafa confiança, no estan dolents els jugadors com estan els resultats que tenien fins ara, i que si és allò de donar un pas, i jo no dic que si érem els primers de la Lliga, perquè això ja està molt difícil, però per estar en més tranquil·litat ja pot ser...
aspirar a fer el plaer l'altra vegada. Jo crec que és l'únic que mos queda. El que hi ha que anar a mirar és fer un equip, perquè individualitats com teníem no les veig, no? No les veig. No, però jo no dic que l'equip que hi ha és el que tenim, aquests bueyes són els que hi ha, i tu, jo crec que...
que en una mica més de tranquil·litat i seguretat amb ells no estaríem a punt del post que estem, la veritat. Jo crec que això és que simplement guanyar, que serien dos partits i l'anterior l'havíem empatat, també de xurra, Déu-li-do, que també els Sants és el que arriben a col·laborar amb nosaltres. Sí, sí, últimament sí. Sí, sí, escolta.
Però bueno, ja va bé, no? Bueno, hem trobat 4 punts que no eren els que compten. Perquè en 2-0 que estàvem aquí, 0-2 aquí que estàvem, qui es pensava que ha sigut pogut empatar? Bueno, però venies d'aquelles... O sigui, jo crec que tot canvia una mica, no sé per què, el dia del Cartagena, no? Perquè el dia del Cartagena vanyem 2-0, tot sortim contés del nou estadi, i a partir d'allí, no sé què passa, però venen 4 derrotes seguides, acabant l'any, encetant l'any... Tot es complica una mica, i després sí que és veritat, que jo crec que amb una mica de...
de fortuna, que a vegades en el futbol també és important, l'equip es retroba amb la victòria contra l'Ebissa, per 1-0, empates inextremis al camp de l'Alcorcón, tots partits en què Cristóbal Barraló reconeix que l'equip no està bé en tots aquests partits, perds a casa contra el Villarreal B, però després empates contra el Betis i ara guanyes al camp de l'Atlètico Madrilenyo, clar, si tu vas fent aquests segments de Lliga, ara què trobes? Que amb els últims 5 partits n'has guanyat 2, n'has empatat 2 i n'has perdut 1.
A mi ja no està malament. Exacte. T'has de ferrar en totes aquestes coses. Amb la milloria d'imatges... Y continuamos de esa forma y llegaremos al play-off. Jo crec que ja no per parlar de play-off. Jo crec que ara l'important és que posis distància amb els davants. Sí, ara tranquil. O sigui, si hem realistes, hem això...
¿Estamos a 5 puntos también? No, del pleiós a 3. A 5 de abajo y a 3 del pleiós. Sí, sí, per això, per això. La lliga aquesta està una mica així, perquè hi ha molts que... ¿Y el Murcia? El Murcia hace 4 partidos y estaba arriba. A dos partidos.
Això és el que té el futbol. Podem agafar una ratxa i anar per amunt. A veure, per què no? Molt bé, senyors, ho anem deixant aquí. Ens hem passat una mica de les 10 del matí. Hem recuperat els 5 minuts. Exacte, els 5 minuts que veníem de retard. De totes maneres, estem en condicions de continuar millor. Sí, sí, però veig que els següents convidats estan esperant. Per tant, la programació continua aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Agrair-li al Romà Conillera, a la Juan Carlos Floria i al Manolo Fuster que ens hagin acompanyat. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres.
La veu de Tarragona. La teva veu.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez. De Ponent a Llevant, la veu de Tarragona en ruta.
10 del matí i 9 minuts, seguim en directe la sintonia de Tarragona Ràdio. De fet, aquesta ruta que habitualment fem pels barris, la interrompem aquest dilluns, avui abordem el tema des dels estudis, tornarem a sortir al carrer. Com ho faran també diumenge, esperem que moltes persones, aquest proper 1 de març és quan s'ha convocat aquesta mobilització, de fet ho han fet per part de la
Federació d'Associació de Veïns de Tarragona i també la Plataforma per la Sanitat Pública de Tarragona. José Martín Carrasco, portaveu de la FAPT. Molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies, Josep Menter, de la Plataforma. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. Josep, és una de tantes reivindicacions que heu posat sobre la taula des de la Plataforma, però...
On se centrarà la mobilització d'aquest diumenge, d'aquest proper diumenge? La mobilització d'aquest diumenge té fonamentalment la reclamació de tindre un servei d'elictus 24 hores a Tarragona. El tenen a Barcelona, el tenen a Girona i a un altre factor. També se centrarà la concentració i la manifestació en la demanar la dimissió de la consellera Paner,
per la seva actitud davant de l'ictus i per la seva última actitud que va tenir, com va dir que es volia donar més diners als caps quan rebaixessin les baixes laborals. Aquests dos són els motius que ens porten a tornar a demanar la dimissió. Demanar l'ictus les 24 hores i la seva dimissió.
Anem per parts perquè volem parlar-ne de tot plegat. El que demanen és que aquest servei d'atenció als pacients que pateixin un ictus que estigui els 7 dies de la setmana, les 24 hores. Ara mateix no és així el nostre territori. Segons a quina hora patim o alguna persona pateixi aquesta situació, l'han de derivar cap a Barcelona amb el temps que això suposa
I el retard que això suposa, no?, a l'hora d'atendre i de fer la trombectomia corresponent, i d'això depèn, doncs, en quin estat que dir la persona, seqüeles, etcètera, etcètera, no? Sí, Eston Miguel lleva razón. Nosotros, el problema es que un servicio tan primordial como es el servicio ITU 24 horas en un hospital de referencia como es el de Juan XXIII, creo que le va ir a mucha gente estar una enfermedad
que tendría una patología mucho más grave al poder ser atendido en Tarragona que si fuera atendido en Barcelona. Nosotros, como plataforma de terras del Camp de Tarragona, también reivindicamos que si los vecinos que vivimos en Tarragona tenemos esta problemática de que no llegaríamos a tiempo a Barcelona fuera del horario que establece el servicio aquí en Tarragona,
imagínate la gente de Terras del Ebre, la Terra de Mora de Ebre, toda la zona aquella que está a más de una hora de Barcelona, creo que ya no valdría la pena ni emprender el viaje para llegar hasta allí. Entonces, primero pedimos que Tarragona, con su hospital de referencia, como es Juan XXIII, tenga este servicio las 24 horas, y quisiéramos alargarlo también al resto de territorio, sobre todo la parte sur de Tarragona.
de Tarragona, de la provincia. Això al final el que fa és que el territori es quedi per darrere del servei de salut pública que hauria de rebre, no?
Sí, és que l'important que volem demostrar amb aquesta concentració és que la consellera entengui que totes les persones que vivim a Catalunya tenim els més drets per cuidar la nostra salut. Estem defensant en aquest moment la salut de tothom. Estem defensant la nostra vida, que tinguem les condicions, els professionals i els instruments vàlids perquè tothom pugui curar la seva salut. Aquest és el desig fonamental d'aquesta concentració. Com deia el company Josep,
amb els companys de l'Estats de l'Ebre i companyes que tenen molta relació, venen a alguna reunió de la plataforma i també plantegen aquesta situació. Per tant, avui el que fem una crit és que tothom surti al carrer perquè no és un problema dels que tenen lictus, és un problema de tots i de totes que ens pot passar el mateix. El departament ja anunciava fa algunes setmanes també la possibilitat d'oferir atenció continuada només als caps de setmana, però evidentment no n'hi ha prou, això no resol el problema.
No, jo crec, Miquel, com dius tu, que el problema que té la PANER és que ja no ens la creiem. Vull dir, aquest és el problema fonamental que tenim. Nosaltres demanem la seva substitució, la seva dimissió, perquè volem al davant una persona en què la puguem creure i que creguem el que diu que es pugui fer. I avui el pitjor que hi pot haver amb un govern és tenir una consellera que les bases i les plataformes no creguin en ella.
Clar, al final, José, no s'està demanant cap privilegi, al final el que s'està demanant és un servei assistencial normal i que ja existeix en altres punts del país. Exacto, o sea, a ver, hay una cosa que, sobre todo el agravio comparativo que tenemos la tierra de Tarragona, el Camp de Tarragona, incluso con los compañeros y vecinos también del Camp de Lérida, ¿vale? O sea, hay un desagravio comparativo. Barcelona tiene siete hospitales de referencia con el tratamiento 24 horas.
Y para más colmo, tenemos Gerona con el Hospital Trueta, que nosotros no decimos que no, lo amo que tenga ese servicio de 24 horas, pero lo que creemos es que, llámame mal pensado, pero los señoritos de Barcelona...
o la gente de Barcelona tiran más países para Gerona y con lo cual quieren tener cubierto un hospital de referencia en la parte de Gerona. No entendemos otra situación, porque si viniera mucho a baranear a nuestras tierras, creo que obligarían también desde Barcelona a tener un hospital de referencia en Tarragona. Dicho esto, que no es que lo diga de pitorreo ni nada, pero lo digo muy serio, o sea, Tarragona siempre ha estado...
sin prestarse esos servicios que necesitaríamos sobre todo en el tema hospitalario tenemos mucha deficiencia hospitalaria Tarragona es la provincia con más industria que hay no solamente en Cataluña sino en España y el servicio de quemados el primer servicio de quemados tienen que parar e irse a Barcelona porque todavía aquí en Tarragona no son bien atendidos o sea, no entendemos esta situación tan discriminatoria que tenemos con Tarragona
El territori sembla que està molt d'acord, perquè s'hi han sumat diversos ajuntaments del camp de Tarragona, han aprovat mocions a favor, moltes d'elles per unanimitat. També s'hi han sumat altres organismes, el Col·legi de Metges, la Diputació, molts de grups parlamentaris que fins i tot preparen una proposta de resolució al Parlament. Sembla que hi ha unanimitat al respecte, no?
Sí, i hi ha un factor important. El full de propaganda que repartim, diem, en un ictus cada minut compta, i diem, la ciutadania del camp de Tarragona i Tarres de l'Ebre exigim les mateixes oportunitats de salut que tenen les de Barcelona i Girona. Les mateixes oportunitats. Aquest és el lema fonamental que ens mou. Després, com dius tu, per exemple, ara en aquest moment s'està aprovant la moció Altafulla. L'Ajuntament d'Altafulla està aprovant aquesta moció. El dia 2...
L'Ajuntament de Tortosa farà la moció. I com has dit tu, la Diputació, el Consell Comarcal, els ajuntaments... I farem també unes cartes de tots els alcaldes perquè assisteixin el dia 1 a la concentració. Volem que la gent surti al carrer per defensar les centres, les mateixes oportunitats de salut.
Aquest és el lema fonamental. Volem que d'una vegada la gent se senti podragonista de la seva salut i per això ha de reivindicar, per això ha de sortir al carrer. Aquest és el nostre treball fonamental i estem molt contents que tant a nivell de carrer com a nivell institucional hi hagi aquesta ampla majoria de treballar.
El suport dels veïns també és el que es demana per la concentració de diumenge. Això serà, José, diumenge 1 de març a les 12 del migdia al balcó del Mediterrani, no? Sí, sí, correcto. Nos preguntan que por qué nada más que hacemos una concentración y se bajó el tema de hacer una manifestación.
Primero, en un domingo a quien le tiene que llegar, que es al delegado de Gober o a la subdelegada de Gober, no están ni en su oficina ni nada, con lo cual no lo esperan. Pero sí que nos servirá para tener un carácter reivindicativo y un carácter informativo, porque tenemos una persona...
que es emblemática en nuestra posición, es emblemática en esta petición que hacemos, como es el doctor Bouvet, que ha sido una persona que hace unos años se le produjo el histo y le truncó su carrera, le truncó su vida personal y su vida laboral.
Y es una persona referente para saber cómo tenemos que actuar en el caso delictus y una de las personas que piden la necesidad de tener este servicio a las 24 horas. Junto también estamos invitando a familias que expliquen su vivienda, su vivencia. En la rueda de prensa tuvimos una persona que dio su...
Su explicación, porque había tenido su marido que estaba ingresado, justamente en ese momento estaba ingresado en el hospital y da gracias a Dios que cuando le pasó, porque dicho por los propios médicos, has tenido suerte de que ahora mismo tuviéramos podido atender, hubieras venido media hora más tarde, pues teníamos que haberte mandado a Barcelona y a lo mejor lo que ahora es una recuperación satisfactoria, pues a lo mejor hubiera sido un viacrucis para la familia el tener que pasar...
Porque no solamente es para la persona que lo sufre, sino después la familia que lo padece el viacrucis con esta enfermedad maldita. És cert que d'exemples no en falten, perquè a la presentació ja en parlàveu amb el doctor i amb aquesta senyora que deia, clar, la sort és que al meu moment no li ha passat això a la matinada o a un moment on no es...
presta el servei perquè la cosa hagués anat d'una altra manera. Vull dir que d'exemples no en falten i això és un tema que ens pot afectar tots tard o d'hora.
Vull dir que aquí rau també la importància del servei i de la concentració, que tothom qui cregui en la causa assisteixi també diumenge a les 12 al balcó del Mediterrani. Sí, sí, per això, en funció d'això, deixat ja vam estar al mercadet de Torreforta, ahir vam estar al mercat de Bonavista repartint material, i curiosament ens vam trobar amb molta gent que rebia la nota...
amb ganes d'assistir el diumenge, també vam trobar gent que deia a mi això no m'importa. I aquest és el tema que volem treballar. A tots els n'importa la salut. El que estem defensant ara, el que estem treballant nosaltres, és tindre les condicions perquè tothom tingui les mateixes oportunitats per si li passi un ictus, tingui les mateixes oportunitats de Barcelona i Girona per donar-li resposta. I això és el treball que volem fer. Que la gent pensi que el que fem aquest diumenge és per bé de tothom.
dels que diuen que ara no els interessa, però un dia els hi pot interessar. És per això fem aquesta concentració, i com diu el José, vam pensar millor fer la concentració i sobretot escoltar el doctor Bové, perquè és un exemple de com una persona ha troncat la seva vida, però que es continua lluitant i treballant pel bé de tothom. Molt bé.
Això per una part, i després que, lògicament, la Plataforma per la Sanitat Pública de Tarragona continuarà també defensant, ara vostè ja en parlava, d'altres qüestions per les quals demanen la dimissió de la consellera, com és tot el tema de les baixes, de retallar...
les baixes en favor de les retribucions dels caps, etcètera, etcètera. Vull dir que la sanitat té també altres punts negres que vostès rebutgen, no? Sí, a veure, vull dir, és important treballar perquè les llistes d'espera no siguin tan llistes d'espera de mesos. Treballem, perquè el José ho pot explicar millor, que aquí a Tarragona falta un quadre,
i a veure aquest treball quan el podem fer. I sobretot el que la plataforma fa és obrir les seves portes a la gent. I avui la plataforma és un conjunt de gent, d'organitzacions, de treball, de gent normal que vol treballar perquè les condicions de salut siguin les mateixes a Tarragona que a Barcelona, que a Girona, que a Lleida, que a tota Catalunya, que a les Cares de l'Ebre. Per això sí que tenim més temes i ara el que hem fet ens hem centrat en el delictus i després a partir d'aquí anirem treballant les altres qüestions
com el Ministeri d'Espera, com el Coab, etcètera, etcètera. De hecho, en la plataforma, Miguel, la acostamos no solamente en movimiento vecinal, sino también hay representantes de enfermería, representantes de la administración, incluso intentamos hablar también con los médicos que estén también representados. O sea, la plataforma no solamente es una...
un movimiento o una petición vecinal, sino que los vecinos lo que hacemos es recibir los inputs que nos dan tanto la enfermería como las personas que están atendiendo detrás de un mostrador al paciente que llega cabreado. El médico, ¿no? Toda esta situación la queremos estudiar y lo que nos ha parecido muy mal por el tema de la señora Pané...
es que le eche la culpa, por ejemplo, a los médicos porque haya muchas bajas. Y que no valore primero decir, perdone, el problema no está en que un médico dé una baja, el problema está en que no hay nadie que dé resultados y que haga exploraciones médicas. Tenemos que estar... Una persona que está de baja tiene que plantearse si es una persona joven o es una persona mayor de edad, ¿vale? Se tiene que plantear, decir, me voy a ir a trabajar porque no me van a curar y yo no aguanto más estando en mi casa parado.
¿Vale? Con lo cual, ¿qué se ha conseguido? Salir mal cuidados, salir mal curados y no tener ninguna solución que luego a la larga va a repercutir sobre esa persona que en su vida, su vida sobre todo laboral, le va a venir causas que por no haberse curado bien, pues le va a repercutir despido de trabajo por no cumplir en su trabajo y todo lo demás. Y eso es lo que la señora Panet tiene que cumplir. Primero, antes de echarle la culpa a
a esos médicos que dan la baja, que se miren ellos de cómo están el tema de las listas de esperas que no están cumpliendo como tienen que cumplirse.
De cara al diumenge, espereu força participació? Teniu alguna previsió de quanta gent podria assistir, quanta gent podria formar part amb aquesta concentració? Jo hace un momento he dicho que me encuentro un poquito escéptico, ¿vale? O sea, siempre, al final, vamos con mucha ilusión, porque vamos con mucha ilusión porque creemos que hemos querido llegar... De hecho, el domingo, cuando estuve yo repartiendo personalmente y mis compañeros que estuvimos repartiendo la octavilla esta...
perdíamos casi 10-15 minutos explicando a una persona por qué tenía que hacerse esto e intentándolo convencer. Soy escéptico porque Tarragona, por desgracia, en las movilizaciones que hemos querido hacer desde el movimiento vecinal para pedir cualquier necesidad de la ciudad, nos hemos encontrado siempre con los convencidos. Pero yo también, por otro lado, estoy esperanzado porque...
Este movimiento que estamos pidiendo nos va a todos en ello. O sea, no es una cosa que le pueda afectar a una persona que tenga poco dinero como a una persona que tenga mucho dinero. A una persona que tenga un poder adquisitivo bueno como no. Porque, por desgracia, ayer en el mercado cuando yo repartía la octavilla, me dice, bueno, yo no me preocupa porque tengo mi mutua. Digo, sí, me parece muy bien, pero tu mutua, en este caso en concreto, el tema de Unictus,
te van a coger y te van a llevar rápidamente al hospital de referencia que es Juan XXIII. Y si te mandan de 8 a 8 de la tarde, aún te pillarán. Pero si te mandan de 8 y media de la tarde a las 8 de la mañana, tú, por desgracia, tendrás que irte a Barcelona y llegará igual que llegará al otro. Por mucha mutua que tengas y por mucho que tengas. Es una enfermedad que, por desgracia, nos pone a todos en nuestro sitio y nos dice hay que conseguir que Tarragona tenga este servicio.
Jo penso que el diumenge és sortir la gent. Jo crec que sí, almenys per l'input que hem rebut quan hem repartit el material. Ara encara ens queda, Miquel, doncs demà, que estarem a la Rambla, ens queda el dijous que anirem a l'estació d'autobusos, ens queda Sant Pere i Sant Pau, o sigui que aquest treball que farem és perquè la gent se senti responsable de la seva salut. Jo crec que podem tindre una bona acollida. I sobretot jo penso que és important escoltar els testimonis de la gent que ho ha patit,
i que això ens pot ajudar molt a que la gent entengui que hem de treballar perquè les mateixes situacions i condicions tinguem aquí que tenen a Barcelona.
Abans d'acabar, deixa'm preguntar també, perquè ho heu anomenat abans durant l'entrevista, el tema del CUAP, que és un tema que també n'havíem parlat amb vosaltres, aquest futur centre d'urgències d'atenció primària a Tarragona. Què en sabem? Perquè no fa massa dies precisament el Departament de Salut feia públiques les conclusions del procés participatiu. No sé si us han tingut en compte a les entitats veïnals, José, o no.
Bueno, como si lo habéis visto en el proceso participativo que hubo, nosotros desde la Federación participamos, ¿vale? Pero la conclusión que obtuvimos y la transmisión que le dimos nosotros desde la Federación a los miembros de la plataforma es que...
no cubría las necesidades que nosotros planteábamos. O sea, plantear cómo tienes que hacer un quad de referencia, o sea, un quad de Tarragona, si tiene que tener más luz, si tiene que tener menos luz, si tiene que estar bien situado en un sitio, tiene que estar mejor situado en otro, sin tener en cuenta la necesidad para lo que es el quad, nosotros no lo vimos bien en su momento.
Las conclusiones que han llegado es que quieren un CUAP, pues lo único que nosotros sí que dijimos es que el CUAP tenía que ser con suficiente personal.
...para cubrir el servicio del CUAC como tiene que ser... ...que no sea sustitución de personas... ...que están ejerciendo la medicina en la primaria... ...cubrir plazas en ese CUAC... ...sino personas dedicadas a ese servicio... ...y vimos que la propuesta que hace... ...tanto Generalitat como el Buber... ...es de hacer un CUAC a la medida... ...con lo cual todavía primero están... ...haciendo el dibujo de ese CUAC...
Y nosotros dijimos que podíamos tener hoy, hoy, te hablo de hoy día 23, te hablo de que podíamos tener un CUAC funcionando, desde este momento solo metiendo el personal y metiendo las necesidades que tiene, que es el caos de la granja. Y el CUAC tiene que plantearse que se tiene que ser un CUAC funcionando,
que descongestionen Juan XXIII y sus urgencias, ¿vale? Pero que al mismo tiempo la gente que estén en este CUAC y tengan que ser derivados a Juan XXIII no tienen que pasar por urgencias, sino ya tienen que ir derivados a la planta donde le toque el servicio que le tenga que tocar. O sea, es voluntad. Siempre estamos hablando que es voluntad. La señora Pané, en vez de haber hecho este...
tanto con el tema del ICTU como el tema del ICTU, de la baja incitivada y todo esto, es tener que haber reunido, haberse venido aquí a Tarragona, haber escuchado a la ciudadanía, a las federaciones, a las tres federaciones o cuatro federaciones que tiene Tarragona, si me apura, porque tanto los de Yeván como los del centro tienen sus problemas. Haber bajado aquí, haberse reunido con las cuatro federaciones y haber sacado unas conclusiones...
que la pudiéramos transmitir y eso no lo han hecho. Entonces seguimos que lo que han hecho, el proceso participativo que han hecho se ha quedado corto, porque todavía no sabemos cuándo van a empezar, no sabemos en dónde lo van a ubicar, no sabemos nada de ese tema. Con lo cual, si a fecha de hoy no sabemos nada, cuando salga el proyecto pasará un par de años y Tarragona no puede estar sin un CUAP más de un mes ya, porque es que nos va en ello también.
Josep, anaves a dir alguna cosa. No, no, no, em sembla bé tot el que plantejava ell. I sobretot, jo crec que és important. Estem per defensar la sanitat pública. Per tant, tots els esforços que fem nosaltres perquè la sanitat pública respongui a les necessitats de la gent. I si això significa més diners i més personal, ho s'ha de fer. I per desgràcia que Catalunya som de les comunitats que dediquem menys diners a la sanitat pública.
Per això haurem de sortir al carrer diumenge i participar en aquesta concentració a les 12 del migdia al balcó del Mediterrani. José Martín Carrasco, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Que vagi molt bé. Fins la propera.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimar.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Soltant Bar Verde.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
I l'agenda de la setmana i del dia d'avui ens porta a parlar del Correllengua Universitari, que se celebra enguany la segona edició, un Correllengua que dona el tret de sortida aquest 23 de febrer i acaba el dijous a Barcelona i s'encet avui amb tot un seguit d'actes al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Per parlar d'això i dels diferents actes que celebren i què significa el correllengua han vingut dues estudiants de Filologia, la Núria Rouger i la Laia Ventura. Molt bon dia. Bon dia. Avui comença aquest correllengua, és la segona edició, l'any passat era la primera. Explica'm una mica, abans de presentar els actes i de tot el que es fa des de la universitat, què és el correllengua universitari i quin és el seu objectiu.
El Correllengua és un projecte que bàsicament el seu motor és el Consell Nacional de Joventut Catalana i a partir de les seves organitzacions van contactar diverses associacions o grups d'estudiants de les diferents universitats públiques catalanes. Llavors el que pretén és fomentar l'ús social de la nostra llengua i representativament el que fem és encendre una flama
I llavors aquesta flama recorre tot el trajecte i tot l'itinerari que el Consell planifica arreu de les universitats i dels diferents campos de les universitats. Impulsa la llengua catalana de manera social o també hi ha un objectiu que es faci més a les universitats i en els graus?
Fomenta el català més socialment o també que es fomenti el català a les universitats, a les classes? Reivindica l'ús social del català, però el tema d'aquest any especialment és denunciar la minorització del català a les universitats catalanes, ja que el percentatge cada vegada acaba sent més baix.
Hi ha diferents universitats que hi participen, com són la Universitat de Lleida, la Rovira i Virgili, la de Girona, la Pompeu Fabra, la de Barcelona i l'Autònoma. Comença avui aquí, després La Flama va recurrent a les diferents universitats? Sí. Si no vaig errada, s'encén aquí a Tarragona La Flama, després va cap a Lleida, de Lleida passa a Girona i acaba tot a les universitats de Barcelona. Fan totes les universitats en un dia.
I aquí a la Rubira i Virgili, quins són els actes que podem veure en aquesta diada? Començarem al Camp de Mar amb una xaranga, que a més la xaranga és de les Terres de l'Ebre, per tant, ja també intenta haver-hi una representació de diversos dialectes del català, incluent també el campus de l'URB de les Terres de l'Ebre, i baixarem de la xaranga fins al campus de Mar, perdó, fins al campus Catalunya. Allà hi haurà l'encesa de la flama,
I, per tant, també començarem ja amb tots els actes més dins del campus, com seria el Pilar de Pataqués, el Manifest, i després ja hi haurà un vermut amb música, jocs per la llengua, etcètera. I la fideuada popular feta per gint del Serrallo, i llavors ja tot enllaçarà amb un tardeig, un vespreig de música en català.
Quanta gent espereu que hi hagi? L'any passat jo vaig anar a treure el cap i està sempre ple i la gent participa molt del correu llengua. Tenim esperances, la veritat. Sí que és veritat que no... El seu dilluns és complicat. Exacte, no ajuda que sigui un dilluns, tothom treballa o estudia, però planifiquem que hi hagi 200 persones mínim.
I com, des de Valtros, sou el comitè organitzador del Correllengua, com s'organitza això? L'any passat, quan us va arribar la proposta, us va arribar l'iniciativa, com es planteja crear tota aquesta diada? Clar, des del Consell Nacional el que fan és contactar amb gent que es vulgui implicar arreu de les universitats. Llavors, a mi m'hi van enganxar l'any passat,
i ja comencem des de novembre a planificar-ho tot. Novembre, octubre. Llavors, enguany, el grup ja estava fet, ja estava muntat, ja ens coneixíem, i jo faig quart de... quart, anava a dir de primària. Quart del grau, i clar, l'any vinent, si vull que això perduri, vaig dir, ha d'entrar gent nova a l'organització. Llavors...
tot un seguit d'unes deu persones de segon, totes estudiants, s'hi van voler implicar, cosa que jo agraeixo eternament, i per això estan aquí. La Núria ha sigut la meva madreta. Ho feu des de Filologia? Exacte. O sigui, no des de Filologia, però... A veure, ser estudiant de Filologia catalana és un tema que ens toca bastant i, per tant, sempre hi ha més voluntariat.
De totes les associacions de la nostra universitat no s'ha implicat cap perquè no hi ha cap tampoc que tingui aquesta estreta relació amb la llengua. I Filologia som un grup gran, potent i hem decidit tirar endavant aquest projecte.
Hi ha ganes o hi ha iniciativa que s'uneixin dintre del comitè o dintre d'organitzar tot el dia altres facultats, com podria ser, per exemple, de la comunicació o altres que també... Tothom hi està convidat, tothom. Volem fer una crida a tothom que vingui i que per propers anys també hi col·laborin i tant.
I l'objectiu del Dia Valtros personalment des de la URB, quin seria? Abans llegia també algunes dades, que només una de cada deu assignatures de màster són en català. Com es fa des de la universitat i des del vostre comitè o la vostra organització perquè això canviï?
Nosaltres el que volem és fer una consciència lingüística potent, perquè estem en una situació d'emergència lingüística i llavors fent aquests actes, fent valdre el català perquè és una llengua digna, és una llengua que amb ella podem arribar a tot arreu. Una de cada deu tesis
només és en català. Sí que és veritat que molts doctorants són estrangers, però aquesta internacionalització no hauria de ser sinònim de minoritzar la nostra llengua. Llavors el que volem és reivindicar que també ens ho podem passar bé en una festa plena en català. L'ús social del català és potent i hem de trencar tots els prejudicis que té la nostra llengua.
Núria, concordes? Sí, el català no ens limita, tot el contrari, és el que ens defineix, i per tant l'hem de fer servir com a llengua d'aturs habitual, perquè és la nostra. A més, com ha dit la Laia, només una de cada 10 tesis són en català, però és que en els màsters només el 30% de les classes són en català. Sí que en els graus puja bastant més, el 73%, però també depèn molt de les universitats.
S'ha de dir que hi ha un pla per fomentar la llengua com a llengua vehicular a les classes, que està impulsada per la Generalitat, i la URB està a prop d'aquest horitzó, però encara ens queda camí.
Repassem una miqueta els actes per la gent que ens estigui escolta i vulgui apropar-se. Per hores, comenceu a dos quarts d'una al Camp de Mart, que comença amb aquesta xaranga i llavors baixeu cap al Campus Catalunya. Exacte. Quan arribem al Campus Catalunya s'encén la flama? No, la flama s'encén al Camp de Mart i llavors farem la rebuda de la flama al Campus Catalunya.
Hi haurà actuació de patequers? La lectura del manifest i comencem amb el vermut. L'heu fet baltos al manifest? Meitat és general, és un genèric per totes les universitats i sí, després té una part nostra.
I què diu? No què diu literal, però què és el que voleu reivindicar al manifest? Tota aquesta situació tan emergent que pateix el català. El que acabem de dir de la docència en català, també volem animar que hem de fer una mica d'autocrítica i l'alumnat de la URB és molt conformista.
Què em fa en la classe en castellà? Tot i que el pla d'estudi es digui una altra cosa. Llavors també volem encoratjar l'alumnat que vetlli pels seus drets lingüístics i també el professorat
que es mantingui ferm amb el que diu. El pla d'estudi, sí. Exacte. Sí que és veritat que el districte únic, el fet que hi hagi estudiants de tota Espanya que vinguin a Catalunya, al nostre país, a fer classe, sí que obrim les portes a tothom, però ja saben què hi ha, ja saben en quina llengua es fa la classe. Llavors...
que no exigeixin aquest decret districte únic, el que fa és minoritzar la nostra llengua. A més que normalment es percep el català com una llengua molt difícil d'aprendre o de parlar i sent parlar-nos una altra llengua romànica és tot el contrari, tens moltíssimes més facilitats per entendre-la i per parlar-la. Per tant, això d'exigir que les classes es facin en un altre idioma o dir que no l'entens, no és gaire just.
I es pot denunciar, igual que deies que s'exigien classes en castellà, si el pla d'estudis posa que aquella llengua o que aquella assignatura s'imparteix en català, es pot denunciar això, no? Sí, sí, sí. L'alumnat té tots els drets del món. La universitat és un centre on...
La cultura ha de ser-hi present i defensa la nostra cultura. Llavors, si tu vas a estudiar i et trobes amb aquest obstacle, no ets lliure. Has de ser lliure per... Primer perquè tu ja t'estàs matriculant a una assignatura on posa què es farà en català. Llavors, aquest és el teu dret. Evidentment, si posa què és en anglès, ja saps on t'hi estàs posant. Llavors, tant el professorat com l'alumnat ha de vetllar pel català.
És tot la seva voluntat. Dintre de les activitats que feu al llarg del dia, la majoria són a la plaça del Campus Catalunya. Això també atreu gent, perquè la gent de Pataqués, la gent que ja coneix una miqueta de l'anterior edició, són potser persones que ja de normal utilitzen el català en el seu dia a dia o que ja tenen les classes en català.
també és una oportunitat d'obrir portes a l'altra gent que estigui passejant o que estigui entrant i sortint de classe del Campus Catalunya. Exacte, la nostra universitat no abraça només el Campus Catalunya, abraça tota la província de Tarragona. Llavors, sí que és veritat que, per tema de logística, hem celebrat el Correllengua aquí a Tarragona, però tothom ja està convidat, fem una crida a tothom, que tothom vingui, que tothom xali del dia.
Sí, a més, hem penjat diversos cartells, hem fet anuncis publicitaris des de la URB també n'ha penjat, i que tothom de la comunitat URB o fora d'ella també està convidat i pot participar.
Això és avui. A partir de dos quarts d'una aquí a Tarragona ja acabarà tot l'acte o se celebrarà durant tot el dia al Campus Catalunya, però també s'extendrà a altres universitats el 24, 25 i 26 de febrer. A les altres universitats que hem comentat, s'encén la flama a Tarragona i s'acaba a Barcelona. Exacte.
Doncs animem a tothom que vingui, que participi d'aquest dia, i a les altres universitats suposo que més o menys els dies o les celebracions van una mica en la mateixa línia. Exacte, sí. Sabem una mica què fan a les altres universitats? Sabem que hi ha més implicació per part de les associacions, però sí, segueixen en la mateixa línia. L'any passat nosaltres vam fer un bingo musical, enguany he vist que alguna universitat el fa...
Sí, alguna universitat que contracta algun artista, a vegades. Sí. Nosaltres tot s'ha de dir, la nostra universitat, clar, cau un dilluns, ens ha limitat el temps de so. No seria la mateixa celebració un dilluns que un dijous, però ens hem adaptat, bé, perfecte, i endavant.
També fer una crida que la gent participi i ja s'interessi per l'organització i per tot el que ve darrere del Correllengua. Exacte. Doncs, Núria Roger i Lai Aventura, estudiants del Grau de Filologia i membres del Comitè Organitzador del Correllengua Universitari a la URB, moltíssimes gràcies, animem a la gent que vingui, que vagi molt bé el dia. Gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu. La veu de Tarragona.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs vinga, sintonia corporativa, com el que sentíem a divendres. Per cert, ens acaba d'arribar el vídeo de la gala de divendres. D'aquí una estona el penjarem a les xarxes i al canal YouTube, i és una autèntica...
passada, el que vam viure divendres. Mireu, anem a recordar algun dels moments en aquesta repta final, perquè encara no ens ho acabem. Ja sabeu, el Teat de Tarragona, 700 persones, una gala que arrencava amb el ball d'homenatge a les bars Santa Tecla, la companya Sílvia García, en nom de tots els companys i companyes de l'emissora, un ball que només surt per Santa Tecla i que va ser un autèntic regal de luxe per aquesta celebració. Com també les bars d'Ansaire de Tarragona, aquesta sintonia que sentiu, que la van interpretar,
amb coreografia pròpia especial per locació, movent-s'hi ballant el ritme de les zones i de la sintonia corporativa. Sentim què ens deia l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyoles, també, al seu pas per la gala. Mirin, la ràdio, que sempre estan dient que morirà, mai morirà. No hi ha res que li agradi més a un ésser humà que escoltar a una altra persona explicar una bona història.
i a Tarragona en tenim de molt bones històries, ja sigui del futbol, del teixit social, ja sigui d'història, ja sigui de saber què ha passat al carrer del costat, que això ens agrada, que una miqueta manefles som, que l'hi hem de fer, i a més a més Tarragona Ràdio ho fa d'una manera...
que les veus que hi ha no són només veus, són part de la família. Així que gràcies, gràcies a totes vosaltres i a tots vosaltres per ser la veu de Tarragona, per donar veu a Tarragona i per fer que mai es calli a Tarragona. Felicitats. Paraules en acte dels 40 anys han dit també la consellera de Cultura i Festes i presidenta d'aquesta casa, l'empresa de mitjans de comunicació, Sandra Ramos.
Tarragona Ràdio acompanya molta gent, però el gran mèrit de tot això el teniu vosaltres, els treballadors i treballadores de la ràdio, que feu que la gent senti que sou part de la seva família, que sou part del seu dia a dia. Una ràdio que està sempre al peu del canó és que no em canso de dir-ho. En els moments importants per la ciutat, si són bons com si són dolents. La gent parlava i recordava la nit de l'atemptat d'en Petrol, les festes de Santa Tecla, el Nàstic... Vaja, la pandèmia... En tots aquests moments la ràdio sempre està al costat de la gent i és molt significatiu
Ho deien moltes de les oients, que en els moments d'angoixa, que no saps què està passant a la teva ciutat, l'instint ja et porta a escoltar Tarragona Ràdio perquè saps que allà està la teva ràdio de confiança, de proximitat. I això només es guanya després de molt bona feina durant molts anys.
I moments irrepetibles, com d'amas i vells, actus especials, també van sortir del confort de Santa Tecla per fer, doncs, això, una hibridació per poder-los veure també al Teatre de Tarragona amb una escenificació d'aquest ball parlat dedicat també als 40 anys. Van ahir de Santa Tecla, què? Ves quina casualitat! 40 anys són els que em porto, que et saio desgraciat! Mireu-se la meva dona! Sembla una bona persona! Doncs s'ha passat per la figa tot el camp de Tarragona!
Mira si t'he posat banyes que sento vergonya aliena. Si quan enxufes la ràdio no cal que aixequis l'antenna. Ell agafa el transistor. Amb les banyes pilla l'onda. De sobte li cau un llamp i del susto, patapam, es fa caca i perd la sonda. Així que marxo amb el vell. Com que ja no tens trempera, entro a Tarragona Ràdio i faré de reportera.
La reina i el concubí del carnaval, l'Anna Belén Romero, de la Comparsinus i també Dani Medina, d'Urbanestet, també van ressuscitar i van aparèixer també al teatre amb els respectius cèquits. Escolta, a mi em sonen, eh? Jo crec que és l'Anna Belén Romero i el Dani Medina, reina i concubí, majestats, però què feu aquí? Escolta, Núria, però...
No estaven cremats. Jo els veig bastant bé. Els havien cremat, però es veu que no es volen perdre la festa, no? Heu vingut amb sequit? Endavant, aquest carnaval. I una gala amb molta música, com l'actuació de Dones de paraula, amb Anna Dibori, Maria Jacobs, Nerea Bassart i Txellmas.
Aixecar el vent, esgarrapia el son i cap, la veu resti sotmesa i enfonsa els dins en els records tan subtils. Respires de claror són històries de deboles que conjuminen els dins.
Extraordinàries veus i la sireta del pastís, el duet inèdit abans de la Cluenda per posar el colofó, amb Joan Reig d'Espets i Pemi Rovirosa de l'Axambusto, les dues bandes que també celebren els seus 40 anys entre 2025 i 2026. Hi ha dos serveis que fan Tarragona Ràdio que són molt importants. Per mi és una ràdio pública...
i després és una ràdio en català. I tal com s'està posant de moda les tendències polítiques que s'estan posant de moda, malauradament, hem de vetllar perquè això sigui així, perquè els nous temps jo crec que apunten que anirem endarrere com els crancs. Per tant, hem de defensar tot el públic i tot el català. Totalment d'acord. No esperava menys a tu.
Bé, farem unes quantes cançons. Ara comença el ball de nit, eh?
Sí, brutal. Aquest final apoteòsic amb els dos, el Joan Reig i el Pemi Rovirosa, amb una gala conduïda per les companyes de la casa Laura Casas i Núria Cartanyà, on van també anar sortint els diferents terrelladors de l'emissora. I com no podia ser d'altra manera, vam acabar un pas d'hiç a l'escenari que convida a seguir explicant històries i notícies de les ciutats propers de 40 anys. L'esport també va tenir un paper protagonista, amb una emotiva i extraordinària dansa preparada per l'equip de rítmica del Club Gimnàstic,
de Tarragona, que ha representat les disciplines que han marcat els 140 anys d'història del club. A l'inici les cantaven bolines de l'estudi de música, cantaven de l'escenari i entre les peces l'himne del nàstic, que va correixer tot el públic sense assistència al Teatre Tarragona. I una jornada que començava a primera hora de la tarda en directe en l'Aventura de la Vida amb Abriu Rius i la participació a l'escoles de la ciutat. Després el hall del teatre, Arrat Sebriant i els Conte-Comtes. Vam acabar repartint coca i xocolata.
També Rafa Oliviera, Rafa Gelati, ens va oferir el gelat especial amb els colors corporatius de l'emissora. Seguirà de Moller al vermut. En fi, un seguit de coses que van passar i que n'estem molt contents de que hagi vingut i de que seguiu escoltant la ràdio. Anem a tancar amb una de les cançons que vam sentir amb aquest duet fantàstic. Joan Reig i Pemi Rovirosa.
Passa i els cabells s'enfosca. I fot un ram com els de quan era petit. Darrere els vidres jo m'humido a l'opí. Ma mare sent Roberto Carlos tot fent allí.
Doncs tanquem amb aquest duet inèdit, eh? Joan Reig dels Pets i Pemí Roviros, Àlex Ambust, home, que tancàvem la gala divendres. I, per cert, farem més actes encara a les 40 anys, eh? Ja us ho anirem explicant, eh? I en breu avui tindreu el vídeo de la gala, per tant, també, si vau vindre, sou dels 700 assistents, us veureu per allà. I moltíssimes gràcies a tots per ser, i també totes les entitats que vam fer, doncs, que fos un dia per nosaltres inoblidable. Les 10.59, tanquem la veu de Tarragona d'avui, de seguida les notícies amb Teresa Ortega, i després més coses. Vinga, fins ara.
Ella ens protegia de la llengua dels veïns. Perquè si eres a casa em veia tan feliç. No ho entenia, però un fill sempre és un fill. Oh, oh, oh, els grossos amics de la sorra. Oh, oh, oh, la boca em sabrà.
Molt bé. Veig que us agrada sopa de cabra, eh? Bon dia, són les 11.