Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs sí, són les 9 del matí. És la veu de Tarragona, camí cap als 40 d'aquest dilluns i a 12 de gener del 2026. I pendents hem estat des de primera hora i ho continuarem fent del que passi amb els pagesos. Alguns pagesos que han començat ja a
aixecar el tall al port de Tarragona. S'han de reunir aquesta mateixa tarda, aquesta és la previsió, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. De fet, els pagesos de tots els talls de carreteres acorden, doncs, això...
continuar amb aquestes protestes, però aixecar el que veiem, els de Tarragona, aixecar aquest tall al port de Tarragona. Núria Cartanya, bon dia. Hola, hola. Abril Rius, bon dia. Bon dia. Estem de dilluns, eh? Ja em perdonareu, sí, sí. M'he fet una mica un embòlic, però crec que ens hem entès.
Però vaja, la cosa és que el tractat s'assigna sí o sí, perquè així ho van decidir divendres, per tant, tindrem tractat amb Mercosur, tractat comercial, els pagesos aixequen, però, les seves mobilitzacions al port, la tallada al port, perquè han aconseguit el que de moment demanaven, havent signat el tractat, que és una reunió amb el president Illa.
De fet, ja havien anunciat que el tall es mantindria només fins dilluns i ja s'ha confirmat que Salvador Illa es reunirà aquesta mateixa tarda amb els pagesos que protesten. De moment és l'última hora, després ens ho ampliarà també el Josep Sunyer des del port, però el president de la Generalitat, Salvador Illa, es reunirà aquesta tarda amb els pagesos.
Estan desallitjades les instal·lacions portuàries i de tot plegat en parlarem no només en connexió en directe amb el PEP, sinó també des del punt de vista de l'afectació econòmica que pot arribar o que tindrà aquest tractat, el tractat en Mercosur. Afectació econòmica per pagesos, per altres sectors també, però especialment pel que fa a l'agricultura. Ho farem amb Victòria Soldevila, investigadora del Departament d'Economia de la URB i a més tota una especialista en la Victòria sobre economia agrària i desenvolupament rural.
Per tant, sí que afectarà diversos sectors econòmics, però justament la Victòria Sol de Viló ho podrà abordar des del punt de vista de l'agricultura. De fet, el port, per exemple, ja xifrava, també l'altre dia ja donava algunes dades, també de camions que no havien pogut sortir, que havien tingut aquestes afectacions. De l'afectació econòmica en parlarem, com tu deies, i també farem tertúlia esportiva, abril.
Sí, com que de dilluns farem tertúlia nastiquera, després que el Nàstic perdés ahir 0-1 contra el Teruel al camp del Nàstic aquí a Tarragona. I ja? Ja no, perquè de fet... Es quedarà una hora més encara, eh? No, no, ja vull dir que es diu ràpid, que el Nàstic va perdre, però és que no només va perdre, sinó que va...
Ha tingut la mala sort de tenir dos lesionats i sembla que van estar afectats. I va jugar bastant d'estona amb un jugador menys, no? Sí. Amb una expulsió. Sí, sí, sí. Bé. I no va agradar del joc, eh, tampoc? No, no, no. No és que la perdin i ja, sinó que a més no va agradar. A casa van arribar bastant enfadats. Sí. Ho has notat. Sí. Doncs tot això ho explicaran, eh, els socis que deuen tenir moltes ganes de xerrar avui. I després anem de viatge, Miquel, a les 10, no? Sí.
Sí, perquè ens acompanyaran de les associacions d'agències de viatges receptives de la Costa Daurada. És una associació que ha renovat la seva junta directiva i que ha escollit Enrique Lozano com a nou president. Amb ell en parlarem de diferents qüestions. I després... De nous presidents. Exacte, i de nous presidents a nous presidents perquè la colla jove té nous càrrecs al capdavant.
Sí, vindran la Gina Ford, que és la nova cap de colla de la Colla Jove de Tarragona, i l'Eduard Álvarez, que és el seu president. La Gina Ford, que a més és la primera responsable tècnica, màxima responsable tècnica de la Colla Jove, dels de la camisa lila, i la primera cap de colla també femenina, dona, de la ciutat. I acabarem amb una xerrada, Núria, xerrada i exposició.
Sí, una exposició que, de fet, la proposa el Col·legi de Periodistes de Catalunya i que ha tombat pels crais de tota la Universitat de Rubí i Bres. I els crais, per entendre'ls, són les biblioteques, els centres de recerca. Ara la tenim al crai del Campus Catalunya, aquí a l'Avinguda Catalunya.
Es diu Veus silenciades i vol fer un homenatge als periodistes assassinats a Gaza, a Líban i a Israel. Com diem, durant aquestes setmanes la podreu visitar aquesta exposició Veus silenciades al Crai del Campus Catalunya, però tot plegat aquest estat del Crai s'inaugura avui amb una xerrada del periodista Javier Giró. I volem conversar amb ell també. La xerrada tindrà lloc a les 12 del migdia.
minuts abans el tindrem aquí amb nosaltres, vindrà els estudis i parlarem de la importància d'aquesta feina. I no sé si ens quedarà temps encara per fer un apunt de salut, no? Al final no, al final no, no, perquè tenim una presentació del llibre mitja emparaulada, que no us dic res per si de cas, així passarem el mateix. Sorpresa, doncs vinga, de sorpresa en sorpresa, anem a l'opinió, avui qui ens la porta?
Ens la porta el Marc Bela, que és capità i pràctic de port al Port de Tarragona, i ens parla de la importància de donar sang, i també ens anima i que anem a aquest amarató de sang que dura fins al 17 de gener. L'escoltem. De petit sempre vaig veure el meu pare donant sang.
Encara recordo alguna vegada que l'havien cridat de matinada perquè hi havia hagut un accident i anava directament a donar sang.
a l'hospital. Això va fer que tant el meu germà com jo seguíssim el seu exemple i ens féssim donats, també. I durant molts anys jo vaig ser donat de sang. Ara, fa dos anys, em van diagnosticar una leucèmia. El primer tractament que vaig rebre de quimioteràpia el vaig fer a l'Hospital John 23 aquí a Tarragona.
Durant aquest tractament van haver de fer moltes transfusions de sang i de plaquetes, de les dues coses. Recordo que alguns cops els oncòlegs li demanaven al banc de sang que em fessin la transfusió i durant el dia no arribava la transfusió. Era perquè les poques reserves que hi havia en un hospital estaven reservades per urgències.
I els malalts que havíem de rebre aquestes transfusions ens havíem d'esperar que vingués la sang de Barcelona. La necessitat que hi hagi un bon banc de sang, que hi hagi una quantitat important de sang i de plaquetes, realment es nota quan...
Quan la necessites com jo la necessitava en aquell moment, sempre va haver-hi sang, és evident, però sí que et feia pensar moltes vegades que el banc de sang no tingués aquesta capacitat de poder donar la sang a les persones que ho necessitaven que estaven ingressades a l'hospital.
Després del tractament aquí a Joan XXIII em van fer un trasplantament de mèdula a l'Hospital Sant Pau a Barcelona. Allí també vaig rebre moltes bosses de sang i de plaquetes. Segurament vaig rebre més d'una cinquantena de bosses en total durant tot el tractament.
Més de 50 persones que anònimament van donar sang i a mi em van ajudar a curar la meva enfermetat. Ara mateix ja no puc donar sang, no puc donar sang perquè per l'enfermetat que he passat i pel fet que m'hagin fet un trasplantament de mèdula ja no soc apte per fer aquestes donacions. I per això...
Des de llavors, abans també, però segurament des que he passat aquesta malaltia, sempre he defensat les donacions de sang i sempre he dit a la gent que vagi a donar sang, de la importància que té, perquè ho he viscut en primera persona, la importància que té aquestes donacions. Així que, sisplau, si teniu mitjoleta, que no és més que mitjoleta, aneu al banc de sang i doneu sang.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esports.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultat Barber.
Després de 4 o 5 dies de mobilitzacions, ara posarem ben bé les dates dels pagesos aquí a Tarragona. Això s'ha transformat aquí en el que és l'ocupació de bona part de les instal·lacions del port de Tarragona i, per tant, el tall d'accés a aquesta zona. Després d'aquests dies d'acampada, per dir-ho així, en protesta per la signatura del tractat en Mercosur,
Els pagesos, ja ho van anunciar, doncs s'aixequen avui, marxen avui de les instal·lacions portuàries perquè, de fet, ja han aconseguit la reunió que volia anar al president Illa per traslladar-li les seves inquietuds i les seves peticions. Al Port de Tarragona hi tenim a Pep Sonyer. Pep, bon dia, recorda'ns, 4 o 5 dies.
El bon dia 5, 5. 4 nits. 4 nits, i de fet, mira, estan ara mateix desmuntant alguna tenda de campanya, de les que han fet servir aquests dies per dormir aquí, entre una via i l'altra de la 27 al Bural, al mig de la 27, aquí han dormit en tenda de campanya. Ara mateix estem a 7 graus aquí, vull dir que...
Ens ho explicava, el sentirem, eh? D'aquí no està, el Ramon Rojo ens ho explicava que ha estat dur, eh? Les nits han estat dures i que em fiquen a la necessitat aixecar la protesta. Aquest matí, a quarts d'11, hi haurà una compareixença del conseller Urdeig a la Palma d'Ebre, a la Riviera d'Ebre, pendents també del que concreti, un mica més en detall, el que ja va oferir ahir el sector, aquestes contraprestacions, perquè també, com diuen, no és només Mercosur aquest acord...
aquest tractat entre la Unió Europea i aquests països del Mercosur, sinó també la problemàtica de fons que ja arrossega de fanxa del sector i estaran pendents d'aquesta primera proposta per part de Jan Fernick i de la FEI, el conseller Ordeig, ja ho vull que rectificarà des de la Palma, i després també, com deies,
bé, la reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que encara no està concretada amb hora, però que, precisament, serà a la tarda. Veurem, doncs, també com va tot plegat. La 27a encara no s'ha obert, eh? No. No, no, jo us explico el que està passant aquí, eh? És a dir, ja han anunciat això que obririen, que aixequen el tall, com deies, vull dir que, correcte, vull dir, el tall s'aixecarà,
serà de forma imminent, però encara continua tancada perquè estan esperant per poder habilitar, s'ha habilitat ja un carril d'entrada al port, a la porta principal del port per aquesta via, per la 27. De moment encara no circulen camions, encara queden aquí una trentena de tractors, alguns ja han marxat, des del primer del matí que som aquí ja hem vist marxant,
marxar-ne alguns, encara en queden detractors i estan recollint, és a dir, el campament que d'elles l'estan recollint, perquè aquí, clar, hi havia taules, hi havia cadires, hi havia foc, hi havia barbacoes, molt de material per poder subsistir durant aquests cinc dies.
Tot això ho estan recollint i de forma eminent s'obrirà. Ara veiem una llarga cua de camions i de vehicles a la 27, més enllà del pont de la T11, que estan esperant que en pocs minuts els Mossos d'Esquadra obrin la via.
i que per tant ja puguin transcorrer, circular per aquesta via i entrar al port després de 100 dies. Però al moment encara no està obert, encara estan tancats, i de fet els camions estan entrant ara per la zona del Serrallo, per l'altra porta del port, i des del primer matí també en aquest punt hi ha circulació amb força congestió, tant pel pont del Francolí,
de la independència, tot el que hi ha anat veient aquests darrers dies, i que encara es manté ara, i hi ha, de fet, certes dificultats, especialment a les rotons de taxis al polígon Francolí, perquè ja s'acomplen la gent de l'hora punta, precisament fa una hora, ara potser ja està més lleugerit el trànsit, però hi ha hagut aquesta confluència. Mira, parlava fa una estona amb el Ramon Rojo, de fet hem pogut parlar amb ell a primera del matí,
et sembla que et sentim que ens explicava ell és de revolta pagès i també secretari del gremi de la pagèsia catalana que ens explicava els motius pels quals han fet aquest aixecament anem a sentir-lo Ramon Rojo, bon dia Hola, bon dia Cinque dia consecutiu de tall i d'aquí poca estona aixequeu, no? Sí, ara obrirem un pas perquè comencin a moure's les mercaderies i ja durant el matí segurament recollirem i marxarem Com ha anat això?
Com sempre, al final, fer una mobilització és dur. Sempre amb el fred, amb el perill que les coses no vagin per un bon port. Al final, el més important és el resultat, que és aconseguir que la nostra pagacia i la nostra societat puguin estar...
protegides i que tinguin unes lleis i reformes que intentin sempre blindar tot el que és nostre. S'acaben aquí les mobilitacions. Avui tenim una reunió per vista amb el president Salvador Illa. Depèn de com baixi, també veurem si hi ha un calendari després o no. Sí, a veure, teòricament avui s'hauria de quedar tot ben arreglat i sortir del conflicte.
No és només Mercosur, i ahir quedava molt clar, i també amb les propostes que ha posat el conseller Ordet sobre la taula, la problemàtica és més extensa, no?, per la paixasia. Sí, com ja sabeu, n'hi ha un munt de problemes, i és que necessitem que el govern català, sobretot, faci un gran esforç per anar a solucionar-lo. També tenim el govern espanyol, que aquest ja és molt més difícil, i creiem que està actuant amb irresponsabilitat perquè no està fent la feina que hauria de fer.
Contents de la resposta de la ciutadania? Sí, sempre. Sense cap dubte. Tenim una ciutadania que fa molta germanor amb nosaltres, sempre ens estan recolzant, donant ànims, i al final som la mateixa gent. Vull dir que sempre estem contents de tenir-los al costat.
Ramon, que vagi molt bé, gràcies. Molt bé, molta gràcia, Josep. Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagès i també membre del Gremi de la Pagèsia Catalana.
Doncs això és el que està passant ara mateix al port, però volem analitzar també la situació des del punt de vista, evidentment, econòmic, perquè és que estem parlant d'això, no només de consum, sinó en definitiva d'economia. I deixem-ho fer el símil, quan parlem de pagesos, quan no és all és una ceba, plou sobremollat també, eh? Potser això del tractat en Mercosur ha estat el que ha fet la gota que va salvar-se,
però sí que cada dos per tres hi ha qüestions d'aquestes, que no acaben d'arribar econòmicament, no surten els números a dedicar-se a l'agricultura aquí a casa nostra, o almenys això és el que ens traslladen. Volem preguntar-li a una experta en el tema, és la Victòria Soldevila, ella és professora a la Universitat Rovira i Virgili, de fet investigadora del Departament d'Economia de la URB,
Els seus camps de recerca van sobre això, específicament, economia agrària, desenvolupament rural i economia aplicada a la indústria agroalimentària. Pep, te la presento. Victoria Soldevila, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. És el que es traslladen. Realment, tu que has analitzat els números, és així? No surten els números si et pots dedicar la pagesia a casa nostra en general? Sí. Bé, crec que aquest és una mica el problema.
És a dir, tenim un sector que té dificultats, que cada vegada li estan posant les coses com més difícils, és a dir, hi ha un problema greu de trobar gent que vulgui fer de pagès, no hi ha relleu generacional, i entre aquestes coses, és una feina dura, és una feina inestable, pujant els preus, baixant els preus...
de cop la Unió Europea signa acords amb països que seran competidors al teu mercat i tenen uns sistemes de producció que no tenen les mateixes normes que se'ls exigeix als països d'aquí. Llavors hi ha aquest problema de viabilitat del sector, sobretot de trobar gent que s'hi vulgui dedicar.
I, òbviament, si no hi ha gent que s'hi vulgui dedicar, la producció agrària a la Unió Europea disminuirà. I això és una cosa que ara potser no és problemàtic, però hem de pensar que en un entorn on hi ha canvis geopolítics importants,
potser al mig i llarg termini no és bona idea que la producció agrària dins de la Unió Europea disminueixi. És aquella pancarta, no, Pep, que llegíeu aquests dies de mantenir la sobirania alimentària. Sí, claro, el tema és que, per exemple...
Hi ha països que això s'ho estan prenent en sèrio. Per exemple, tenim el cas de Rússia, que Rússia era un país que tenia una balança agroalimentària deficitària, importava aliments, inclús importava cereals, i han aplicat una política molt sèria, o s'han pres molt sèria això de l'autoexperiment alimentari,
Ara l'últim any ja tenen superàvit amb l'abalança agroalimentària. És un país que utilitza els aliments com a arma política també, perquè és un gran exportador de cereals, lloren sobretot a països del nord-àfrica. Això li dona una certa capacitat de pressió.
Xina també té molt clar que vol augmentar la seva producció agrària perquè vol alimentar la seva població sense dependre massa de les importacions d'altres països. I en canvi la Unió Europea, tant amb el que hem vist ara, amb l'acord amb el Mercosur,
No tant amb l'acord amb el Mercosur, sinó amb tots els acords que es van signant amb altres països. Aquest tipus d'acords que ara s'han signat amb el Mercosur també s'han signat amb Marroc, amb altres països d'Amèrica Llatina, etc. Una mica el sector més perjudicat és l'agricultura,
I això, òbviament, ens fa més dependents de les importacions d'altres productes. I també ara el que s'ha proposat per la nova PAC, que també sembla que va amb la línia de reduir les ajudes, també encara mostra més aquesta poca sensibilitat o el fet de no considerar l'agricultura...
i a l'alimentació com un sector estratègic, com un sector que s'hauria de protegir o de preservar. No sol per temes de sobrania alimentària, també, perquè el paper que tenen per mantenir l'activitat a l'entorn rural, per mantenir el paisatge, etc. Pep, em sembla que tu tens més detalls sobre justament aquests ajuts econòmics que dèiem, que més o menys els hi han promès a l'espera de poder tenir reunions.
És que aquí, com deia la Victòria, estem parlant de geopolítica i és un tema que té moltes restes, per dir-ho així, perquè hi ha d'una banda tot el que s'ha posat sobre la taula amb el tema de l'acord del Mercosur, que si no recordo malament es parlava de 45.000 milions d'euros, també hi ha tot el tema que també ha comentat la Victòria, la reforma de la política gaire comuna, perquè ara mateix el que hi ha sobre la taula, la propera reforma, és aquesta rebaixa del 20%.
I aquí també és el que es va dir des de Brussel·les que es comprometien a que canviessin les rares del joc de la política de l'àrea comuna, però que, en qualsevol cas, mirarien de buscar contraprestacions, que també és el que va dir ahir el conseller Urdeig, que no només Mercosur, que també hi ha tot un tema de fons i que, per tant, també caldria buscar clàusules per aquests països que importin des de Llatinoamèrica.
per exemple, amb el tema de la carn argentina, doncs que compadeixen amb la mateixa regla d'això que les que hi ha aquí, que una mica també és el que diu la pagassia, és a dir, que entrin productes, no estem en contra de que entrin, però nosaltres hem de poder, doncs, produir amb certes garanties, amb igualtat de condicions, que entri en productes transgènics, si ho fan, doncs, que tinguin també fitosanitaris que fem servir nosaltres, etcètera, etcètera.
té certa complexitat. Però el tema dels 45.000 milions d'euros que es posen sobre la taula, també s'ha dit que, sí, clar, Alemanya vindrà molt bé poder esportar vehicles allà, en canvi la peixacia, que és un tema sensible, no tant. I si no recordo malament, Victòria, si no, corre, sabis-me el teu, però crec recordar que quan ja va començar a parlar de Mercosur, ja fa 25 anys, a partir del 2000, l'agricultura ja era un dels temes sensibles, no? I si no va xerrar, recordo que va ser un dels que va, precisament, posar fre a l'acord, no? Llavors...
Sí, de fet, aquest acord és això... Bé, hi ha moltes coses a l'acord i llavors hi ha com molts serrells, no? Llavors moltes vegades és el tema dels detalls, que costa molt que aquests acords tinguin endavant. I és veritat que una mica el que ha frenat aquest acord ha sigut la pagestia, perquè òbviament és el sector que està més perjudicat.
També vull dir que ara les últimes coses que s'han anat afegint a l'acord i tal han vingut una mica per la pressió dels pagesos. És a dir, perquè han de pensar que estem competint en uns països que no tenen... És a dir, un pagès aquí ha de complir tota una sèrie de normes sanitàries, fitosanitàries...
regulacions mediambientals, regulacions del benestar animal, traçabilitat dels seus productes, etc. Que també és una de les queixes dels pagesos, és a dir, tenen moltes regulacions que s'han de complir i a més impliquen molta feina burocràtica, per dir-ho d'alguna manera.
Llorenç, els altres països tenen les seues normes que no són tan exigents, és a dir, allà es permet utilitzar normes de creixement amb la cria de bestiar, se les permeten utilitzar plalícides o bestícies que aquí no estan permets.
Què diu la Unió Europea? Que no permetrà que entrin productes que, amb el tema de la seguretat alimentària, es fan controls. És a dir, es controlarà els productes que entren, hi ha uns límits de residus, de plaguicides, etc.
L'acord de la Unió Europea es comprometerà a supervisar i és veritat que tots els productes que entren a la Unió Europea passen uns controls. Uns controls per assegurar-se que compresen les normes sanitàries i fritones sanitàries de la Unió Europea.
El problema és que els controls mai seran tan grans com els que es fan en el tema de seguretat alimentària. És a dir, després podem parlar del benestar animal, que allà, òbviament, les regulacions són molt diferents i això sí que no es controlarà. Però en el cas de seguretat alimentària, sí que es controlarà que tots els productes que entrin compleixin les normatives citosanitàries de la Unió Europea. El problema és que
Es fan controls, però no es controla tot, és a dir, una desquesa que hi ha és que es controla poc, és a dir, entra molta estona, es controla una mostra i, òbviament, no es pot controlar tot el que entra. Es controla mostres i tal.
S'ha demanat això, que augmentin els controls, perquè òbviament augmenten les importacions, que augmentin els controls. La idea és una mica que un producte que entri de fora haurà passat uns controls, però segur que no haurà estat tan controlat com un producte que s'hagi produït aquí, perquè aquí...
s'inspecciona la granja, s'inspecciona l'escorxador, s'inspecciona... A Llorenç hi ha aquest tema. En temes que comprens el benestar animal, el que es parla d'acord és que sí que és el benestar animal a l'escorxador, però el benestar animal a les granges això tampoc es pot controlar des d'aquí. A Llorenç... I ja no diguem les normatives medioambientals. Les normatives medioambientals aquí són molt estrictes, les normatives medioambientals d'aquests països són diferents.
Llavors, el problema és això, que cada normativa suposa un cost pels productors d'aquí. I ens competeixen en uns països que no assumeixen aquesta normativa.
de producció. Es competeixen amb desigualtat de condicions. I això és un greu problema. Això, a part del que pugui afectar el consumidor final, des del punt de vista econòmic per al sector agrari, el conseller Ordeig s'ha compromès a fer campanyes per promoure, per exemple, el consum de producte local.
s'ha compromès també a injectar més diners, més subvencions per pal·liar el que seria la pèrdua que puguin tenir, la pèrdua de competitivitat. Però estaríem parlant de molts diners perquè realment això sigui factible? Amb números a la mà. Això es pot arreglar amb ajudes? Bueno, és que també...
Això dependrà de la voluntat de cada país, de com compensarà els seus agricultors si tenen pèrdues. És a dir, el que s'ha establert a l'acord...
és com unes clàusules de salvaguarda. El que passa és que també això el que genera també és bastantes sospicàcies, perquè també hi ha clàusules de salvaguarda amb un acord que tenim amb el Marroc i després al final no s'apliquen. Els clàusules de salvaguarda, que ha sigut el que ara s'ha afegit més darrerament i tal, és que si hi ha una entrada massiva d'un determinat producte del Mercosur, de productes agraris, que estem parlant,
i això pot generar un perjudici greu pels agricultors, doncs en aquest moment es poden tornar a posar en gel.
El problema és que les coses de salvaguarda no és tan fàcil d'aplicar. Seria com un tornar enrere, no, Victòria? Seria com un reconèixer, ui, no funciona, tornem enrere, i això sempre és difícil, no? Sí, però també tornar enrere provisionalment, és a dir, saber demostrar que realment hi ha hagut aquesta entrada massiva d'importacions, que això genera un perjudici pels pagesos, etc. Aquest d'aquí és una mica l'instrument que...
que la Unió Europea ha presentat els pagesos com a mesura per protegir aquells sectors que es puguin veure més afectats. Després també el que s'ha fixat és els sectors que es poden veure més afectats, que són sobretot això, la carn de bovin, l'arròs... Cereals, cereals. Sí, els cereals també, el sucre...
Però, sobretot això, el que seria l'arròs, la carn de boví, la biram, etcètera, és que es posen uns contingents arancelaris, és a dir, entre una quantitat de tones de carn o de tones de blat de mor o el que sigui, sense arancel. Però quan es supera aquesta quantitat, llavors sí que s'ha de pagar un arancel.
D'acord, llavors ja també, o sigui, d'acord i aquestes dues mesures són una mica com per protegir els sectors, que òbviament són insuficients també, no? Llavors després això, quedarà una mica en mans dels governs de cada país i de la seva autoritat, si es donen alguns ajuts suplementaris, però alguns ajuts que en certa manera no vagin en contra de les normatives de competència de la Unió Europea.
complex de tot plegat i no haurem de seguir parlant, perquè de fet encara ha de passar l'acord pel Parlament Europeu, es va aprovar a Brussel·les, però ha de passar pel Parlament i també s'ha de signar al Paraguay, que és el següent pas. Vaurem ser aquesta setmana que la presidenta de la comissió Ursula von der Leyen va allà al Paraguay, on s'acaba d'artificar l'acord, signa, i a partir d'aquí ja comença a ser un acord vigent i operatiu.
Per cert, encara no s'ha obert la 27, continua tallada, s'ha anat a deixar la calçada a la via, ara ja queda tota la via d'accés a l'entrada lliure de tractors, a l'altra banda de sortida encara hi ha tractors, que en breu marxaran tots ja, però encara continua tallada, però en principi en pocs, jo crec que minuts.
ja podria reobrir-se aquesta circulació de la 27 i l'entrada de camions de mercaderies que porten, doncs això, cinc dies que no poden accedir, almenys per aquí, al port de Tarragona. Ara hi ha com una mica d'assemblea dels pagesos, del Gremi de la Patxagia Catalana i també de Revolta Pagessa, hem pogut parlar amb vosaltres d'esquadra per tal d'acordar aquesta sortida. Ja està acordada des de primer avall al matí i en breu sortiran. És a dir, que en breu s'obre la 27. Haurem de parlar un altre dia de victòria, eh? Jo crec que haurem de seguir parlant, eh? Perquè això porta cua, eh?
Això pot fer replantejar fins i tot, Victòria, el model de la pagesia a casa nostra, el model de consum, pot fer repensar un nou model de producció de producte local agrari, també? A veure, aquí els papers, el paper que pot... són els consumidors, és a dir, jo crec que ara serà molt important...
és mirar les etiquetes d'on és l'origen dels productes que estem consumint. Perquè, per això, el que volem apoyar és la nostra pagesia, que és això, que és una pagesia que està complint tota una sèrie de normatives medioambientals, que nosaltres volem, perquè volem protegir el medi ambient, que està complint tota una sèrie de normatives de benestar animal, perquè ens preocupa el benestar dels animals, etcètera, el que hem de fer és apoyar aquest model que tenen els nostres pagesos
que és diferent del model que tenen pagesos d'altres països. Llavors, jo crec que sí que és molt important el de l'etiquetatge i de fixar-nos bé quan anem a comprar, no sol mirar el preu, sinó mirar d'on ve el producte. Com deia el Pep, en continuarem parlant. Pep, digues, digues.
No, no, que això que he dit és molt important i també és una mica el que reclamava ahir la paixacia quan vam fer la torturada a la ciutat, a l'interior de la ciutat, també estant a la ciutadania, a dir-los que no només són ells perjudicats sinó també la qualitat alimentària perquè, com deia la Victoria, no es pot controlar tot i estem parlant de tones i tones de productes que entraran a la Unió Europea i que, per tant, també arribaran al supermercat i que, per tant, hem de ser molt conscients d'allò que consumim i d'allò que comprem, que és també l'altra part de poder donar suport a la paixacia.
Crec que haurem d'anar deixant aquí, no? Diria que són dos quarts. Li agraïm molt a la Victòria Soldevila que ens hagi acompanyat i si ens dona permís la trucarem, la molestarem un altre dia, perquè crec que el tema coegirà. Torneu a contactar, Victòria? D'acord. Gràcies. Gràcies, Victòria.
La Victoria Soldevila, que és investigadora del Departament d'Economia de la URB, especialista ja veia en economia agrària, desenvolupament rural i economia aplicada a la indústria agroalimentària. Pep Sunyer, deies que s'està ja despejant el terreny, obrint la PSC? Sí, no encara, no encara, però jo crec que en qüestió de minut sobre almenys l'entrada del port per la 27, l'entrada del port segur,
perquè ja no hi ha cap tractor en aquesta via d'entrada, s'ha pogut deixar la via fa una estona en un paral·lís del Port, i d'aquí, mira, s'ha obert ara mateix, a veure, encara no, encara no, o sigui, està a punt d'obrir-se. Vinga, gairebé en directe, s'obre en directe. Sí, sí, no, és que és qüestió de minuts, que almenys aquesta entrada del Port quedi resta oberta, per tant, ja ho confinarem a nivell de xarxes i després ja ho explicarem amb properes connexions.
Gràcies, Pep Sonia. Una abraçada. Fins ara. Minuts que no tenim perquè hem de donar pas al proper contingut de la veu de Tarragona, contingut futbolístic. Parlem del nàstic d'una nova derrota aquest cap de setmana a casa. Arriba la tertúlia. La veu de Tarragona. La teva veu.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
El Fòrum del Nàstic. La veu de Tarragona. Doncs el Fòrum del Nàstic. Arrenca una mica més tard de l'habitual per parlar de la derrota del Nàstic. Ull, eh? Tercera derrota seguida dels de Cristóbal Parralo amb un partit força decebedor, amb superioritat numèrica per part del Nàstic des del minut 30 de la primera meitat, però que l'equip va ser incapaç
de marcar cap gol el Teruel, que a les acaballes de la primera meitat es va avançar quan ja jugaven amb 10 homes i va acabar guanyant el partit per 0 gols o 1. Aquesta derrota què significa, d'entrada, que el Nàstic ara es queda més a prop del descens que no pas del playoff. 3 punts per sobre...
de les places de descens i a 5 punts del playoff. A més a més, l'equip veu ja com el líder de la categoria, el Sabadell, que aquest cap de setmana ha sumat la cinquena victòria seguida, que va golejar el Marbell a 5 a 0, té ja 38 punts, i per tant vol dir que en té 13 més que el Nàstic,
que és 12 classificat amb 25 punts. Si això fos poc, a més a més, ahir encara la cosa es va enredar més perquè hi va haver dos lesionats de gravetat, un d'ells amb conmoció cerebral va haver de ser evacuat a l'hospital, va ser Cristos Alpanis. Està estable, està bé, en principi no...
No hem de patir, però lògicament ha d'estar amb observació. I l'altre, Álvaro García, a quart d'hora de joc del partit. Tot fa pensar que és una lesió greu de lligaments i que, per tant, podria haver dit adeu a la temporada.
Curiós del cas, o per mala sort del jugador, és la segona vegada que es trenca els lligaments. Per tant, serà una baixa sensible, com també ho és la de César Morgado. Veurem què passa amb el defensa central del gimnàstic de Tarragona. I tot plegat, en ple mercat de fitxatges, que dius després del partit d'ahir, que venies de dues derrotes seguides,
Dius, bé, doncs el Nastic mourà fitxa, començarà a fitxar. Doncs no, ahir encara no hi havia cap cara nova a la plantilla del Nastic. Avui, per encetar aquest temps de tertúlia, per encetar la primera tertúlia d'aquest 2026, hem convidat el Josep Maria Llor. Josep Maria, bon dia i bon any. Bon dia a tothom i bon any. El Juan Carlos Floré, a Juan Carlos, bon dia i bon any. Bon dia a tothom. I el Lluís Badia, Lluís. Què tal? Bon dia, bon any. Bon any a tots.
Amb un nàstic que ens ha deixat una mica freds. D'allà on veníem, després d'aquell partit a casa contra el Cartagena, les sensacions amb Cristóbal Parraló a la banqueta, venen tres derrotes seguides. En Tequera, Torremolinos i Teruel. El problema mayor que yo vi ayer es que no hay una solución a este problema a la vista.
Això encara és més alarmant, que no hi hagués una solució. No se ve una solució de ninguna manera, perquè, aunque se bicharan aquí dos o tres jugadores, que econòmicament no sé si és possible o no, entonces la solució tampoc seria inmediata. O sea, estamos muy lejos de donde tendríamos que estar, que seria luchando por la primera plaza, y ahora tenemos un equipo que se ha caído en picado, en picado,
I no se ve una solució a corto plazo. I aparte, jo crec que el entrenador, que per mi Cristóbal Parral és un bon professional, també està perdut un poc el norte. Perquè ayer, a casa, jugar amb un punta, doncs, meter a Jaume Yardy casi lateral-izquierdo...
y luego esperar a la media parte para sacar un segundo punta, cuando el 1.30.000 te quedas con... Sácalo ya. Pon un segundo punta adelante y pon un gente que puso al grego... Al panés. Por la banda, pero también podría haber sacado al colombiano por el lado derecho. No, porque el colombiano allí estaba... Estaba lesionado. Estaba un proceso gripal, no estaba la convocatoria. Bueno, pues entonces tiene una explicación. Pero me refiero que había que abrir las bandas.
elemental en el fútbol, porque el fútbol está todo descubierto te quedas con un jugador más, hay que abrir espacios y no tenemos nadie para abrir espacios pero lo sacó tarde reaccionó yo creo que el Cristóbal Parra lo reaccionó tarde y luego el equipo pues tampoco le pone las ganas que se tiene que poner porque Marcos Baselga, toda la primera parte paseando por el área del contrario esperando que le llegue el balón, coño, pues muévete un poquito más hermano, entonces no se le ve, al equipo no se le ve con las ganas que tendría que tener, a mi criterio
I el entrenador també lo ve un poquit, te lo diré en català, decebut. Lo veo donde está, no se lo ve con ánimo. Yo ahí salí muy decepcionado porque no le veo solución a este tema. I a més a més el Nasi que recordem, i tancava la primera volta en una situació compromesa, classificatòriament, com dèiem ara, i a més a més...
Cristóbal Parralo, que va començar bé, bé, va començar amb aquella derrota al camp del Múrcia, però després l'equip va encadenar cinc jornades sense conèixer la derrota, amb tres victòries, dos empats, bé, semblava que la cosa anava bé, però ara mateix ha rebaixat la mitjana de punts de Luis César. Luis César tenia una mitjana d'1-40 quan se'l va fer fora, Cristóbal ha rebaixat a 1-22.
Per tant, en aquest aspecte ara, lògicament, aquestes tres derrotes pesen molt amb aquestes estadístiques negatives. És evident que el canvi i el revulsiu de canviar el César pel Cristóbal Parralo no ha donat els seus fruits. Jo, com deia abans el Carlos, veig el Parralo perdut.
el veig sense esme a la banqueta, vull dir, està allà, vull dir, el joc que fem és com el que fèiem amb l'Angner, amb el Saligrat, amb el Dani Vidal, vull dir, amb el César, ho veig tot d'un mateix nivell pla. El que deia ell, estem amb un jugador més, 70 minuts, es fan un gol, amb un jugador menys ells, i en comptes de treure un altre un defensa i posar una altra punta, el que fem és el millor jugador de més qualitat, posar la banda, la banda esquerra, allà que estava davant meu, dir que fot aquí.
I deia jo, Jaume, ves-te'n cap endavant, què fas aquí? El jugador que construeix, que més o menys porta les regnes de l'equip, perquè el Montalvo i l'Oscar Sant no tenen la qualitat tècnica que té ell, llavors l'aboquem allà a banda perdut. I llavors què passa? Doncs que el joc és pla...
he posat malament les lesions, perquè el Panis, quan va entrar, va fer dues o tres jugades, se'l veia que dic, mira, ara entrem un jugador que d'aquí quatre dies el fotrem fora. De fet, el Panis, des que va sortir, penso que va fer un molt bon partit. Sí, exacte, estava encarant... Els minuts que va jugar, jo crec que si no s'hagués lesionat...
Probablement l'equip ha sigut marcat, perquè es desmarcava, feia coses... Encara va un. Però jo... Perdó, perdó. No, no, ja per acabar, suposo que després ho comentarem més ampliament, no ho sé. Però jo veig que estem en un canvi de cicle, però ja total, esportivament, organitzativament, vull dir, hi ha d'haver ja un canvi de cicle, com va passar a la darrera junta de la SAT,
Es van explicar les coses, es van dir, i s'ha de fer ja. Vull dir, s'ha de vendre i s'ha de comprar. I el que hi entri entrarà amb nous ànims i revolucionar l'equip, perquè si no anem de pet. No teniu la sensació que estem en un déjà vu?
Sí, però almenys de solucionar-ho. Si no passa el mateix, ara, si dissabte o diumenge perdem, fora l'entrenador i agafarem un nou entrenador. I vinga. Potser no es tracta de... Potser no es tracta d'entrenadors, però potser es tracta de que li portin 3 o 4... Clar, jo sí. El partit d'ahir jo crec que és per oblidar.
Però és que és el partit d'ahir, el de la setmana passada i el de la setmana anterior. Penso que si ens anem a l'origen, la criació de la plantilla la fa un senyor que es diu Noe Calleja, que m'expliqui a mi per què no hi ha jugadors de la plantilla passada que aquest any no s'hi han pogut rendir. I tant! Sèrgio Camus. O jugadors que... Camus, exemple, el central, per què el senyor Pol Domingo no es va quedar. Que ens ho expliquin, és que a mi no m'ho han explicat. I el Joan Oriol que podia continuar.
Penso que tenim un problema d'origen. Ara bé, estem al mitjà de temporada i hem d'aguantar amb el que hi ha. El que passa és que dona pel que dona l'equip. La gent que havia començat molt endollada amb l'equip i continua, perquè ahir, tot i això, hi havia gairebé 7.000 persones, que no està gens malament. Però això, si la il·lusió la trenques, al final... És això preocupant, no? Ell deia que estem en final de cicle...
ha anomenat diferents aspectes, que segurament estem al final d'un cicle, o almenys es deixa entreveure que estem al final d'un cicle, i no ha anomenat el social, perquè el social la gent correspon. O sigui, la gent ve de tres play-offs en les últimes quatre temporades sense èxit, i la gent continua aquí al peu del canó, eh? I 100.000 persones al nou estadi. Arriba un moment que la gent ja es cansa, perquè jo feia anys que no ho veia que la gent cridi directiva d'emissió.
Jo també cal recordar que estem... I no és el primer cop aquesta temporada, ja. Sí, ho sé, soc conscient. Però, clar, em preocupa la situació aquesta de veure com els propers partits, però, clar, si hem d'estar cada any amb el mateix, ara fem fora el perralo. I qui fitxem? Qui ens assegura punts? Jo sempre recordo, no ho vam comentar, Jordi, el Dani Vidal t'assegurava 1,60 punts, em sembla, no? Quin entrenador t'ho assegura, això, ara mateix? Cap. Cap.
Cap. Bueno, sí, clar, pagant. Però mira, jo abans li comentava al Juan Carlos a fora d'antena. Quins jugadors té el Sabadell? Jo no ve cap destacat. Són jugadors... Escolta, agafes un ojeador, vagi pels camps i que et fitxi jugadors. No anem a cop de talonari. La plantilla del Sabadell és una plantilla de pancaires. No de nom, eh? De pancaires. Sí, sí, no, no. El Nastic el que necessita és això. Jo penso que el problema ve d'origen...
de la confecció de la plantilla, la plantilla queda demostrat, estem a la jornada 20, uns 21, 19, i estem com estem. Hi ha altres equips que tenen plantilles econòmicament molt més baixes que les nostres, i allà està. Penso que el problema és això. A partir d'aquí, els propers passos, no ho sé, jo donaria confiança, perquè a nivell econòmic no tenim un problema, perquè jo no vull saber com estem a nivell econòmic. No vull saber.
però hauràs de vendre el que sigui per portar alguna cosa. Però és que aquí tens un problema, que tens un jugador que l'has fitxat 3 anys, el Cedric, que no juga... El Cedric? Sí. I que porta un gol. Quin costa, això? Quin jugador faràs fora, ara? No, però...
Està clar que el nàstig per fitxar de fer fora gent. Això està més clar que l'aigua. Però segurament s'haurà de buscar aquests reforços, perquè si tu no fas res, és probable que l'any que ve acabis amb una altra categoria. I potser no juguem amb el Reus, perquè el Reus pot pujar i nosaltres podem baixar. Jo vaig veure el Reus ahir i vaig al·lucinar. En quatre canyes jugava la mar de bé. Jo el que diria ara, intentem ara...
fer un ultimàtum si fa falta, però és el que deia abans, un déjà vu, perquè és que sempre és el mateix. Però un ultimàtum a quin? A la plantilla i a l'entrenador. A la plantilla i a l'entrenador, perquè es tenen que ir a totes. I més amunt també, jo crec. Però més amunt no es pot fer res, perquè més amunt és una empresa. Bé, doncs l'empresa ha de decidir un pas de la ciutat.
La situación es la que es, porque tenemos un entrenador que tiene una plantilla que no la ha hecho él. Y la plantilla da para lo que da. Segundo, por lo que se ve, porque Cristóbal Parral lo he seguido bastante y tiene una historia, un currículum que es un buen profesional, Cristóbal Parral en este momento está muy decepcionado.
Muy decepcionado porque se le ve anímicamente, no da sensaciones de nada. ¿Por qué? Pues porque ve que los refuerzos que necesita no van a venir, porque ve que la gente que tiene no es lo que él necesita, pues porque ve que no se puede hacer un equipo a su gusto y está decepcionado. Esto es lo que yo veo desde fuera. Y luego, lo que tenemos en casa, pues hemos dejado marchar. O sea, primer error enorme de este año, no renovar...
a Joan Oriol. ¿Por qué? Porque Joan Oriol sentado en la banqueta anima a todos los compañeros, los empuja y los hace ir como un meteoro. Carlos, y es un líder. Es un líder. Es lo que falta. No hay líder. ¿Quién lidera ahora? Y segundo error, cuando se hace una plantilla de futbolistas, el entrenador tiene que estar de acuerdo con el director deportivo. Porque si no, ese matrimonio no funciona, el equipo no funciona.
No hay ningún entrenador que, si no interviene la confección de la plantilla, no digo que no la haga él, no, que no interviene. O sea, un director deportivo tiene que contar siempre con el entrenador. ¿Por qué? Porque el entrenador es el que va a manejar los jugadores y aquí no tenemos ese matrimonio. Tenemos una plantilla que la ha hecho el señor Calleja y tenemos un entrenador que ha venido aquí esperando que esto funcione de una manera y se da cuenta que se ha metido en un avispero. ¿Me entiendes? Y luego, pues esto le hace a él
ser també reservor, perquè si ve que amb el que té no pot funcionar, planteja un partit ja, no ho planteja en condicions, no ho planteja amb confiança. Com tots els entrenadors, planteja un partit per no perdre, perquè no té confiança. No té confiança, no té confiança en la plantilla, planteja un partit per no perdre, perquè no és explicable que ayer el senyor Parralo salga a jugar contra el Teruel amb un punta, i que ponga el jardí lateral izquierdo. La planteada pel que da.
Pero es que a mí en verano me dijeron que la plantilla es mejor que el año pasado. No sé si te acuerdas de las declaraciones. No, que hemos vendido el Víctor Narro y hemos fichado... No me acuerdo quién fichamos. Hombre, a ver, por favor. Els que han vingut no han fet bons els que han marxat. Respeto, son profesionales, son professionals, però a partir d'aquí jo crec que no. Llavors, que algú m'expliqui què ha passat aquí. Que algú m'expliqui perquè estem a la jornada de 19, queden punts. I després també, deixeu-me dir una cosa, el Nastic és equip de segones voltes, eh?
Això és així. Això és així. Cada any ha passat el mateix. El Nasti és equip de segones voltes. I quan es juga tot és a la segona volta. Això ho tenim clar. Però el mateix equip, si no fitxes 3 o 4, no remuntaràs. Correcte, has de fitxar. En tots els mercats d'hivern acabem anant a fitxar, no? Alguns per necessitat i altres no gaire bé per què, però bé. Coses positives. Anem a ser optimistes i a veure què passa a aquesta segona volta. L'equip dona pel que dona, eh?
Juan Carlos, i què fitxaries, tu? Doncs, hombre, yo empezaría por fitxar... No en diguis tot una plantilla, no, perquè això és el que avui pensem la majoria, però bé. Empezaría por fitxar, asegurar la defensa. Porque lo principal de un equipo de fútbol, Javier Clemente... Mira el panorama pel proper cap de setmana. Morgado lesionat. Álvaro García lesionat, i ha dit adeu pràcticament a la temporada. David Alba sancionat, que allà va veure la cinquena targeta groca.
Només te queda Enric Pujol. Per dos posicions, eh? Per això te digo, hay que reforzarlo. Primero que tiene que hacer urgentísimamente es reforzar la defensa. Porque un equipo de fútbol se construye desde atrás. O sea, primero a mí que no me meten un gol. Y luego, si yo puedo... Tengo una ocasión o dos o tres y hago uno o dos, pues a mí no me meten ninguno que no me partimos. Bueno, i aquest equip accepta aquests dos darrers partits en què no ha marcat gols, durant la temporada ha marcat gols. O sigui, si el gran problema és els gols que encaixem, no els que marquem, si els que marquem... Som els més golajats. Lo primero seria reforzar la defensa. I...
Y lo segundo sería...
Pues no lo sé. Un medio centro un poquito más, con más inspiración, porque ayer el Oscar Sant da a lo que da. O sea, los dos medio centros que teníamos ayer no dieron la talla que tiene que dar, por lo menos las ganas. Porque yo veía, pase atrás, pase a un lado, a un lateral, pase atrás, pase a un lateral. No se le ve iniciativa agresiva. O sea, tenemos un juego horizontal. Y con un juego horizontal no vamos a ningún lado, ¿me entiendes? Tenemos diez minutos.
No, és que ahir el nàstic a casa va tornar a ser, en tots els respectes, una mica el nàstic de Luis César amb el joc horitzontal, que això, amb l'arribada de Cristóbal, a casa s'havia perdut. L'equip buscava molt el despertament allà. Luis César se ha dado cuenta que lo que tiene, perdón, Cristóbal Parral, se ha dado cuenta que con lo que tiene no le da.
Y entonces ha adoptado una situación defensiva. A ver si, por lo menos no perdemos, ¿no? Y por ahí no vamos para ningún lado. O sea, se le tiene que dar confianza al entrenador, porque ahora cambiando de entrenador no iríamos a ningún lado. No, perdón. Se le tiene que procurarle, por lo menos, algún refuerzo de los que él necesita. Y luego tenemos que confiar en Santa Tecla, para, como dice Luis, la segunda vuelta sea mejor, ¿no? Porque yo ayer me fui decepcionado porque es que no le veo solución.
Jo penso que d'alguna manera hem d'arribar fitxatges, veurem què arriba, també perquè, clar, el mercat no és, vull dir, trobarem el que trobarem. Però hem de ser donats i confiança perquè és l'únic que ens queda. Com a aficionats és l'únic que ens queda. No ens queda més. Esperar i a veure què passa. Però hay que ser, entre comillas, optimistes. A mi me cuesta, eh? Estoy igual como Juan Carlos, eh? Me cuesta mucho.
Pero vamos a pensar en positivo, a ver qué pasa el próximo partido, y partido, partido. Al final es que sumas puntos. Si tú ahora sumas cinco victorias seguidas, pues las cosas cambian. Però el mateix jugador no ho farà. Jo, per mi, falten dos centrals, falta un mig campista. No vull ser nostàlgic, però el Monti i l'Òscar no són averboades. Ells juguen horizontalment i necessitem un que jugui verticalment. No els veurem fer mai un pass de 40 metres. Un gorostidi.
que estava allà darrere. També, però això és. I també necessitem un golejador, que estigui gossat de Basilka, perquè, malauradament, el Cèdric un gol no porta. Un gol, un gol. I n'ha fallat, amb un, n'ha fallat, amb un contra un, n'ha fallat. Per tant, necessitem un revulsiu. Si no fixem aquests quatre jugadors, o com a mínim tres, un per línia, oblidem per fer el pel·liop. De les segones voltes no remuntem. No, no, no. És que ayer i segones voltes per mantenir-nos, eh? Jo.
La inseguridad que transmite el equipo yo creo que se la transmitió hasta el portero, porque es que las dos primeras actuaciones de Dani Rebollo eran para salir corriendo, para sujetar un balón, o sea, el equipo ha perdido el norte, absolutamente ha perdido el norte, empezando por el portero, porque ese portero no es un portero descomunal, pero es un portero muy aceptable, y ayer estaba perdido, daba una sensación terrible.
Jo crec que a Rebollo li han passat factura les paraules, les seves declaracions després de la derrota a Torremolín. Puede ser, y luego en el gol pudo hacer bastante más, en el gol pudo hacer más, un chute desde fuera de l'area, lo peor mal colocado lo podía hacer bastante más. Y luego, o sea, empezamos, ayer yo vuelvo a decir, salí muy decepcionado porque vi un portero muy inseguro, dos centrocampistas que no hacen más que dar pasos horizontales y hacia atrás.
No vi profundidad por las bandas para entrar hasta que no entró el grego. O sea, no vi nada que me hiciera ser optimista, nada. Y hoy es muy lamentable que estamos en la jornada 19, estamos a tres puntos de bajar, o sea, está en la zona de exceso, estamos a un montón de puntos del primer puesto, que es lo que nosotros teníamos que aspirar, y no le veo ninguna solución, salvo que...
se encuentren dos o tres refuerzos que es muy difícil encontrar en la campaña de enero, que animen al equipo y que desde luego lo que hay que hacer es dar confianza al entrenador y decir tú tranquilo y mira a ver si encuentras una solución, porque es el único que puede buscar una solución. Ayer empezó porque ya te puso a los jugadores de La Pobla. Por cierto, el Oriol muy bien. Muy bien.
Així com Cabezas va estar una mica perdut. Cabezas perdió la cabeza. Porque no dio una derecha. No dio una derecha. Pero el Oriol muy bien. Muy bien. O sea, cuando Cristóbal Parraló echa mano de la Paula, más o menos, ¿qué quiere decir eso? Bueno, es que no... El dia del Cartagena ja ho va fer, també. Van sortir Agus i Uriol...
Lo antes posible, cambiar la dinámica. Si canviem la dinámica, la cosa anirà millor. La dinámica afecta a tot l'equipo. Jo no crec que sigui una botada el que vaig a dir, però un dels fitxatges i que no els costaria en teoria res, per què no recuperem el Joan Oriol? Anem-li dient que es vagi posant en forma. Segur que hi deu ser en forma. Segur que hi deu ser en forma perquè juga al futbit o a futbol sala i després juga d'això. Home, ja tens un recanvi?
És de casa, fa plantilla, fa equip, per tant... A menys recuperaríem un líder al vestidor. Exacte, és això. És una de les coses que també va dir Rebollo, que faltava lideratge, no? Ja ho tenim. Escolta, que no pot jugar de minuts un quart d'hora. Podria jugar perfectament, vaja i tant. O més, eh?
Perquè, a veure, les darreres temporades, cada temporada s'ha portat un lateral a l'esquerra perquè jugui més que Joan Oriol i ha acabat jugant sempre molt més Joan Oriol que qualsevol lateral a l'esquerra de tots els que han anat a l'esquerra. Esa fue una decisión nefasta, hay que decirlo todo, nefasta. El que la tomó, entre otras. Esa fue nefasta, el que la tomó, se metió en un lío de narices porque complicó la cosa muchísimo porque el equipo lo necesita, Joan Oriol necesita un líder.
I no hay un líder. Yo no soy su líder, aparte que en su demarcación cumple muy bien todavía, ¿no? Correcto, correcto. Doncs senyors, ho hem d'anar deixant aquí. Recordem que aquesta setmana el Nastic té doble cita, perquè té partit de Copa Catalunya. Entra en aquesta eliminatòria. El Nastic jugarà dimecres a les 8 del vespre a l'estadi municipal de Nou Barris, a Barcelona, davant de la Montañesa.
L'han de llançar l'eliminatori o què? No, home, però qui permet que hi vagin alguns jugadors de la Pobla, mira, per exemple, és un bon dia per Cabezas, per Oriol Subirats, per Agus, tots aquests jugadors, tot i que també has de tenir jugadors del primer equip, però bé, hi ha jugadors del primer equip que pràcticament no han comptat i que és un dia per jugar, no? Cap Tum, Fernando Torres, vull dir, bé, el que disposi una mica, perquè també sí que reglamentàriament hi ha unes fitxes, o sigui, hi ha un mínim de jugadors del primer equip que han de jugar.
I després, l'hora de la veritat serà diumenge que ve a dos quarts de nou del vespre. Purismo puro y duro, señor. A Sant Lucar de Barrameda. A Sant Lucar de Barrameda. Allá a comer boqueroncitos. A l'esteli del Palmar. El visitarem per segona vegada a la nostra història. El vam visitar crec que fa tres temporades, vam estar al Palmar. Doncs això, contra l'Atlético Sanluqueño, que també pinta amb bastos per allà baix. Per tant, veurem... Bueno, es la ocasión de ganar y volver a coger algo de moral.
Y cambiar la dinámica del equipo. Es la ocasión adecuada. O sea, se lo han pintado calvo al Nasti. Lo ponen con un equipo que está en las últimas y es cuando nosotros podemos aprovechar para ganar un partidito y cambiar la dinámica. Pero recuerdo que vam anar antequera, que estaba la cosa també malament. No, pero no tanto. No, no tanto, no tanto.
Vam anar a Torremolinos, que estava molt pitjor, i també vam palmar. Mira el Torremolinos aquesta setmana, que ha perdut. Bé, ja és igual que estigui l'equip de dalt. L'important és que s'ha de guanyar. Josep Maria Llor, Juan Carlos Floria, Lluís Badia, que ha estat un ple. Que vagi molt bé, senyors. Gràcies, bon dia.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Cinc minuts per sobre de les deu en punt del matí. Continuem en directe. Més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Vaja, més qüestions que ens tornen a portar cap al port de Tarragona, cap a aquest accés del port de Tarragona, que des de fa quatre dies mantenien tallats els pagesos i que sembla que ja han començat a aixecar o ja han aixecat aquest all. Josep Sonequins a darrera hora des del lloc.
Doncs mira, la darrera hora és que estan ja nets completament els dos carrils d'aquesta 27 per banda, per tant, quatre carrils oberts ja, no encara al trànsit, però així ja almenys nets, ja no queda cap tractor, han marxat tots els tractors ara no fa gaire tres minuts, fa un parell de minuts, han marxat els darrers tractors en columna, els que estaven, doncs,
a la part de sortida del port. Ara mateix una màquina del port neteixant la calçada. Aquí s'ha pogut ja desplegar tot el material que hi havia, les taules, les cadires, els llocs on ha encès foc, aquestes quatre passades nits, els pagesos, i ja no queda cap tractor. És a dir, que això queda completament net i en qüestió de minuts podrem tancar aquestes 120 hores, 5 dies, 5 jornades...
detall de protesta de la Peixasia, i serà, doncs, això, en pocs minuts que reobrirà el trànsit. Estem veient al fons de l'A27 que ja hi ha una corrua de camions, esperem per poder, doncs, això, entrar un cop a sobre el pas. Els primers que ho faran són els de mercaderies, i a partir d'aquí, doncs, se podrà regularitzar ja el trànsit en aquesta via d'accés principal al port de Tarragona, per la qual entren i surten a diari uns 4.000 camions. Recordem que la protesta...
es va engegar a convocada per Revolta Pagès i pel Grèmi de la Pagèsia Catalana, el dixous passat a la tele del matí. Per tant, mira, sis ara, doncs seran exactament cinc dies exactes els que s'ha mantingut aquest tall. De moment encara no s'ha reobert, però ja et dic, és qüestió de minuts que es pugui reobrir, perquè falta només que aquesta màquina, que està ara neteixant la calçada de sortida, acabi de fer la feina, i a partir d'aquí, doncs, ja està tot a punt. S'ha retirat ja també les tanques que hi havia de protecció, també els efectius de Mossos d'Esquadra, que en queden encara alguns, però no gaires, per tal de...
de protegir l'entrada al port i aquí, doncs, minuts i reobre i, per tant, es tancarà aquesta protesta. Avui, al calendari dels pagesos, dues fites. Una, la compareixença del conseller Ordeig a quarts d'onze del matí a Palma d'Ebre, a la Ribera d'Ebre. Aquí, doncs, ratificarà el que ja va dir ahir, els compromisos que hi ha per tal d'ajudar el sector. I, d'altra banda, la reunió amb el president Salvador Illa...
que previsiblement es farà la tarda, veurem encara no està contractada l'hora, però previsiblement ha de ser aquesta tarda, que és quan s'hi havia compromès també el conseller d'Eix que podríem parlar amb el president i jo del sector de la pajacia. Des d'aquí, Miquel, és tot, bàsicament això, a l'espera que en pocs minuts...
Minuts, aquesta explosió de minuts, es pugui reobrir aquesta 27. Doncs gràcies, Josep Sunyer, també per aquesta darrera hora. Recordar que els pagesos aniran protagonitzant també encara l'actualitat de la jornada amb aquesta reunió amb el president a la tarda. Gràcies, Josep. Fins ara. I nosaltres canviem de tema quan són les 10 del matí i 8 minuts.
De fet, volem conèixer més sobre l'Associació d'Agències de Viatges Receptives de la Costa Daurada. L'associació ha renovat la seva junta directiva i avui podem saludar el seu nou president, l'Enrique Lozano. Senyor Lozano, molt bon dia. Bon dia, Miquel. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Acaba de ser escollit president de l'agència després de 12 anys de mandat de José Luis Túnez. Com rep aquest relleu i quina és la sensació amb la qual afronta aquesta nova etapa, senyor Lozano? Mira, Miquel, una monossociació bastant consolidada, unida a nivell d'associats,
La veritat és que aquests darrers anys hem aconseguit unificar criteris. I encara que, com saps, som empreses competidores amb el negoci, per una sola finalitat estem lluitant i defensar els interessos del sector i del territori. Expliqui'm exactament el tema d'agències de viatges receptives, perquè potser alguns dels nostres agents, o fins i tot nosaltres mateixos, a vegades potser ens confon i també parli del valor que aporta l'associació també a...
per anar buscant, unificant criteris, millorant amb els reptes, després en parlarem, de les agències de viatges receptives. A què ens referim exactament?
Doncs mira, les agències de viatges receptives, o sigui, els clients no saben que quan contracten un viatge combinat i que agafen un paquet, qui el rep el destí és una agència de viatge receptiva. És una agència que es dedica a contractació d'hotel, a contractació de tots els serveis que es dediquen al destí i que és l'última cara visible o la primera cara visible del client quan arriba al destí.
Estem més acostumats nosaltres a les agències de viatges on anem a contractar aquests viatges, no? On anem nosaltres com a turistes, com a clients des d'origen, però després també hi ha la gent que ens rep allà al destí, no? Efectivament, o sigui, quan tu vas amb una agència de viatges minorista a peu de carrer, el que estàs contractant és un...
un servei de viat d'avió o un paquet combinat. Amb aquest paquet combinat entren les agences de viatges receptives, que és els que es dediquen a organitzar tot el que el client, quan arriba d'estiu, té preparat.
Per tant, és com vostè diu, són la primera cara que moltes vegades veiem quan arribem a destí i són les que ens donaran una resposta si hi ha algun problema, si hi ha algun hàndicap. Correcte. El client no té contacte directament amb aquestes agències, sinó que té un interlocutor a la seva agència menorista, però qui està darrere de tot això i qui organitza tot és l'agència de viatge receptiva. Quins diria que són les principals prioritats seves com a Enrique Lozano, com a president de l'associació?
Donar continuïtat a tot allò aconseguit fins a la data i seguir sumant i defensant els interessos a les agències associades. La feina que s'ha fet fins ara ha sigut molt bona i ara intentarem continuar i, sobretot, lluitar també amb tota l'administració perquè tots els interessos estiguin posats al sector.
Un sector amb quina salut arriba, és a dir, el sector de les agències receptives a casa nostra, en quin moment està? Esteu en bon moment? Encara esteu arrossegant conseqüències, si és que n'hi ha hagut, dels darrers anys? Jo dic perquè a nivell turístic la pandèmia no també va marcar un abans i un després, tot i que ja queda més lluny, però en quin moment està?
Aquí al territori vam patir un cop molt fort, que va ser el tancament d'un mercat molt important, que era el mercat rus fa molts anys. Després va venir una pandèmia, que ens van tancar tot a casa i els ingressos es van reduir a zero. Però, sincerament, la veritat és que hem fet els deures. Jo crec que el sector actualment està en un excel·lent punt.
i que a nivell de consolidació i volums, hem aconseguit fins a la data que la salut de les agències torni a estar en bon estat de salut, sincerament.
Preguntava també què ens definís exactament el tema de les agències de viatges receptives, perquè sovint es parla molt d'hotels, de càmpings, d'apartaments, però pot ser menys, no?, de les agències receptives i, pel que m'explica, juguen un paper important en l'experiència del visitant a casa nostra i també tot allò que aporten al conjunt del turisme del territori, no? Sí, és la primera presa de contacte a la destinació quan el client arriba d'estiu, o sigui, la diferència...
del que és un operador convencional a una agència receptiva és l'operador turístic és qui ofereix al client el paquet sencer i com he comentat abans l'agència receptiva és qui s'encarrega d'organitzar tot el que el client quan arriba a destí ha contractat
Com ha anat aquest 2025? Si mirem enrere, estan contents pel que fa a les agències de viatges receptives, de com està funcionant aquests darrers anys, una mica lligat al que li deia abans, en un estat de salut, però més a curt termini pot ser, i fins i tot a futur, si m'ho permet, també.
Bé, jo crec que hem consolidat un 2025 bastant bo, molt similar al 2024. Ha canviat una miqueta la tendència de la reserva anticipada, que abans teníem un bloc molt gran sobre dates molt concretes, gener, febrer, en el qual alguns mercats específics com el mercat britànic reservaven molt tanta lesió. Ara jo crec que el client ha après, a partir de la pandèmia, també a diversificar una mica el seu estat de compra.
I, en definitiva, jo crec que ha sigut un any correcte i un any bo, no ens podem queixar. Sí que és veritat que potser al mercat nacional esperàvem una miqueta aquella reacció d'última hora i s'ha consolidat amb un terme mig, però la temporada ha sigut bona. El tema de les reserves de darrere hora és un denominador comú amb tots els...
amb tots els vessants del sector turístic. Sí, jo crec... És un canvi de tendència que no sé si s'ha consolidat o tindrà un retrocés o com ho veuen? S'ha consolidat i jo crec que la tecnologia ha tingut molta culpa de tot això. Jo crec que cada vegada...
El client té més a l'abast d'última hora a reservar un hotel o un vol i els preus també varien. Jo crec que el client hi ha de tot. Jo crec que està una mica equilibrat el que és la venda anticipada amb el que és la venda d'última hora. Ha parlat de la caiguda del mercat rus, ha anomenat també el mercat britànic. Quin tipus de visitants aporta avui la Costa Daurada el treball de les vostres empreses?
Jo crec que tot tipus de visitants, des del que són famílies, turisme esportiu, joves, parelles... Jo crec que ara mateix la Costa d'Obrada té una diversificació de tipus de turisme que jo crec que és la dient. Sí que és veritat que potser estem intentant consolidar altres mercats que no tenim,
o a mercats que potser no arriben a la zona, que han arribat molt poc, per no tenir una gran dependència del que són els tres blocs més principals, els altres blocs més principals, que és el britanic i l'espanyol.
I el turisme nacional quin paper juga? Perquè em comentava ara que amb el tema de les reserves, per exemple, no ha acabat de funcionar? No, sí que ha funcionat, el que passa és que sí que és veritat que esperàvem un repunt molt fort i no s'ha produït, però sí que ha sigut una consolidació del mercat, o sigui, no és que les xifres del mercat nacional han sigut baixes, han sigut molt bones, però aquell punt d'última hora que esperàvem de revulsiu, ha estat una mica estabilitzat.
Quins nous mercats es podrien obrir a casa nostra? Doncs mira, estem intentant consolidar el mercat alemany, que és un mercat que el vam tenir fa molts anys, molts anys, i que jo crec que és una de les fenyes que tenim amb el punt de mira ara mateix. I tots els països de l'est, que jo crec que estan repuntant a nivell econòmic i que jo crec que poden desestionalitzar una miqueta la temporada i no concentrar tot en temporada alta.
Com vostè diu, hi ha hagut canvis també en els hàbits dels viatgers. Què ha de fer el territori, la Costa Daurada, per continuar sent competitiva i anar diversificant també aquest turisme?
Doncs bé, no parar d'innovar. Jo crec que el valor diferenciat per no convertir-se en un commodity és una mica el valor diferenciat i buscar una mica el punt de diferència. Jo crec que el paper de les administracions a nivell local han de fer també i hem de treballar conjuntament perquè no tot ha de ser inversió social.
amb l'empresari privat. Jo crec que hem de seguir treballant conjuntament per veure com estabilitzem aquells punts on encara no arribem. Més enllà d'aquest turisme de sol i platja, ara es comença a parlar molt també del turisme més familiar, turisme fins i tot esportiu, noves modalitats de turisme, ja no només pel que fa a la procedència dels viatgers, sinó pel que fa a la tipologia d'activitats que fan aquí
i les raons per les quals visiten el territori. Sí, és correcte. No us oblidem que el sol i platja és la consolidació i la base del que ofereix la costa de Brada, però és veritat que cada vegada estem treballant més amb aquell tipus de turisme on totes aquelles parts primeres i últimes de la temporada, on podem allargar o estirar una miqueta la temporada, tot això és bo pel que és la zona.
L'administració i la seva ha d'estar també al costat de les agències de viatges receptives de tot el sector turístic, com vostè deia? L'administració és un paper molt important perquè si no ens ajuda, no està al nostre costat, per molt que l'empresari pugui fer, si no té un recolzament de l'administració local o regional, serà molt difícil.
S'ha renovat la junta directiva d'aquesta associació. Amb qui treballarà cols a cols els propers anys? Treballaré amb l'Òscar Cabrera, que és el tassorer, que continua sent el tassorer, que porta molts anys. També amb la Sara, que és una de les persones que és la secretària. L'equip és el mateix, l'únic que s'ha renovat és la junta directiva.
Però pràcticament estem parlant de les mateixes persones. Jo formava part de l'associació, però era president. El José Luis Túnez, que era l'antic president, ha fet una feina molt bona. Crec que li hem de donar continuïtat i millorar aquests aspectes, potser, on podem estar a l'alçada.
Doncs Enrique Lozano, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. N'hem après més i hem parlat del sector i dels reptes que té per endavant l'entitat que vostè presideix. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, Miquel. Que vagi molt bé. 10 del matí, 20 minuts. Passarem un momentet per publicitat i de seguida canviem de veus perquè hem de parlar de la colla jove Xiquets de Tarragona.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
El Nàstic debuta a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
22 minuts són els que ens separen de les 10 en punt del matí. Per sobre d'aquest punt horari continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio. Abril Rius, bon dia de nou. Bon dia. Hem de continuar amb les seccions d'aquest programa, entrevistes que avui ens porten a parlar de castells i renovacions importants al capdavant, al lideratge d'aquestes colles de la ciutat, avui en aquest cas amb la Colla Joves Xiquets de Tarragona.
Sí, ahir van tenir l'assemblea i va sortir escollida la nova cap de colla i el nou president amb tot l'equip tècnic i de junta al darrere. I ells són la Gina Ford, que tenim avui als estudis, i l'Edula Álvarez, que ara el trucarem. Gina Ford, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Ahir va ser l'assemblea, va guanyar molt tranquils, amb una considerable... Em sembla que eren 265 vots a favor, 8 en contra i una abstenció. És a dir, tranquils i amb tot el suport de la colla. Sí, la veritat és que la colla feia molt de gotja ahir, hi havia moltíssima gent, gent que ve de normal, però també hi havia gent que feia temps que no vèiem, i...
Jolín, va ser molt guai. Al final nosaltres el que volem és ser molts per poder fer castells més grans i ahir es va demostrar que la colla en té ganes i que està viva i això és molt important. Són gairebé 300 vots, o sigui, 300 persones al local, no? Voteu tots allí al local, suposo que presenteu candidatura i després la gent que ha assistit a l'assemblea pot votar... Sí, pot votar tothom que té camisa per tancar formar part de la colla i els menors d'edat
han de votar en representació dels seus pares i sí, sí, és una jantada i crec que això ho hem d'aprofitar.
hi havia una única candidatura i tu com a cap de coll ets la primera dona a ser cap de coll a la ciutat de Tarragona. Com es presenta aquest fet? Et dona una mica més de responsabilitat o no? És una casualitat que és així i ja està. Per mi és un orgull, ja ho vaig dir la colla, que és un orgull i una responsabilitat realment estar al capdavant d'aquesta colla per tota la massa social, sobretot, que mou.
però també és una il·lusió que he tingut sempre. Jo estic a la colla des que soc petita, llavors, doncs, jolín, em fa molta il·lusió estar aquí al davant.
Però per mi no és cap limitació ser cap de colla. Crec que, jolín, moltes dones ho han demostrat, que hem d'estar al capdavant i podem estar-ho, i és una oportunitat més que tenim per tal de demostrar que sense les dones no hi ha castells i que podem fer tot allò que ens proposem. Saludem també a l'Edu Álvarez, el nou president de la Colla Joa de Tarragona. Molt bon dia, Edu.
Bon dia. Ara comentàvem amb la Gina que ahir va ser l'assemblea, va guanyar amb moltíssims vots a favor. Explica'm una miqueta quin és el projecte tu des de president i després, Gina, també t'ho preguntaré a tu. Sobretot, Edu, parlaves d'incrementar aquesta massa social, no?
Correcte. Al final, com a Junta, el que estem és, ho vam dir ahir, a l'Assemblea, és el servei de la tècnica. Nosaltres els hem de proporcionar tot allò que necessitin per assolir els objectius que tenim tots marcats i un d'aquests objectius és ampliar la massa social. Sempre s'ha dit que la Colla Jove és una de les entitats més grans de la ciutat
i ho hem de seguir demostrant, però apostem sobretot per recuperar tota aquella gent que després de la pandèmia encara no ha tornat a la colla jove.
Suposo que també el seu any de concurs, no, Gina, ajudarà, sobretot en aquesta massa social, ja sabem que quan hi ha concurs hi ha moltíssima gent amb samarreta o potser és la manera també de treure moltes camises noves. Sí, però també és veritat que nosaltres tenim moltes diades importants al llarg de la temporada, el concurs és una diada molt important, però...
També n'hi ha d'altres i sempre intentem arreplegar el màxim gent possible perquè al final la millor actuació la volem intentar aconseguir a totes les places les quals anem. Per tant, sí, ens importa, creiem que això ens ajuda, però no és únic. També és important tenir gent als assajos, al pati d'assaig, no només a les diades. Com enfronteu aquesta temporada? Voleu fer castells més grans? Per fer castells més grans també es necessita més gent.
Sí, nosaltres portem uns anys que venim d'una dinàmica i una metodologia superclara a nivell d'assajos, sempre anàvem amb molta puntualitat, molt ritme, els nostres assajos són brutals, però això, al llarg del temps, ha portat una certa rutina i ara tenim ganes de canviar una mica perquè la gent, quan vingui al local, digui, ostres, vinga, va, tinc ganes de venir, que fem coses noves i amb això ens centrarem.
Edu, com es fa això de buscar gent nova, la gent que ja té camisa, agafar-la, potser els que s'havien quedat una miqueta penjats després de la pandèmia, com es fa per aconseguir que torni aquesta gent i per aconseguir també que vingui gent nova que potser no ha trepitjat mai un petit assaig?
Per recuperar que hi ha gent que ja és de la jove i que ha deixat de venir, nosaltres apostem molt per la comunicació interna, és a dir, fer aquelles campanyes que ens tornin a activar tots, aquell mono de castells, dèiem ahir, i al final també, a mesura que anem fent grans proves i grans viades, la gent també es va enganxant, perquè fa cada any que a final de temporada, i a mesura que els resultats van sent més bons, doncs la gent es va engrescant, perquè arriba a festa major, arriba a final de temporada...
Llavors això ho hem d'aconseguir, que tot s'activi bastant abans cap al mes de maig i després creiem que hem de treballar de mà d'altres entitats i d'altres clubs de la ciutat i buscar sinèrgies amb aquests clubs i entitats que ens permetin col·laborar i també aconseguir aquesta massa social. Tenir un local al cos del BAU també us dona moltes oportunitats de fer festes o diferents tipus d'esdeveniments. Suposo que això s'agrada en la mateixa línia.
I tant, nosaltres apostem per seguir amb aquesta dinàmica i estem de la mà de l'associació d'amics, que al final són ells els que ens obren també aquesta part cap a la ciutat i seguim, sí, sí, amb aquestes activitats obertes a la ciutat i també busquem l'encaix de l'activitat del futurist jove i sí, sí.
Darrerament, sobretot en els últims anys, potser justament després de pandèmia, les xarxes socials han servit molt també per fer-vos veure la colla jove, jo recordo aquesta temporada passada i també les últimes dues o tres, molta part de comunicació, de fer vídeos, de fer imatges molt visuals que la gent comparteix moltíssim a xarxes. Gina, per ja encarar-t'ho també cap al Pilar, per exemple, la imatge del Pilar que es va difondre per un munt de xarxes socials, gent de la jove, gent que no era de la jove,
Tothom parlava de l'espectacular que havia sigut el Pilar d'Avuit en Fort Remenilles allà a la plaça de les Cols per Sant Magí. Suposo que això també és una manera d'atreure gent que veu de què és capaç la jove i també amb les imatges de les diades, i anem amb tot, tenim ganes d'aquesta diada o fer aquesta part més social.
Les imatges d'aquest Pilar ens enriqueixen com a món casteller al final, perquè nosaltres volem que el món casteller creixi, perquè gràcies a que el món casteller creix nosaltres també ens agafem a això. Llavors, crec que és superimportant tot allò que fem i com ens obrim respecte amb altres colles, amb la ciutat i amb tot, perquè al final volem que sigui potent i que puguem fer el màxim.
Edu, també hi ha una part de comunicació, un equip de comunicació al darrere per seguir fomentant aquest creixement de xarxes socials, suposo.
Correcte, sí, sí. Seguim apostant, evidentment, per les xarxes socials, que és el que ens obre les portes al món casteller i a la resta del món. I apostem per un equip que és bastant ampli i que focalitza molt... Sobretot això, es divideixen molt les tasques en qui treballa la comunicació interna, qui treballa comunicació externa, i enguany també volem apostar per altres tipus de comunicació que no siguin només xarxes socials, sinó que...
puguin viure només aquells i aquelles que vagin passant pel local d'assaig i per les viades.
Ara parlàvem del famós Pilar de Vuit a la plaça de les Cols. Gina, tu ets una cara supervisible dintre de la colla jove, ha sigut formes per imprescindible del Pilar i també d'altres castells. Com se gestiona això dintre de la colla? I a vegades surten, quan hi ha noves candidatures, gent que potser veus pel pati d'assaig o el jovent, sobretot, potser gent gran no el té tan ubicat. Tu et coneixes tothom dintre de la colla.
Em coneix tothom i hi ha fanys que molta gent me demana com venga Gina, fes el pas, fes el pas. Però òbviament no és cosa de venga, ho decideixo, sinó que moltes coses de la teva vida personal s'han de fer per tal de poder ser cap de colla. La responsabilitat i és feina.
Exacte, i tot ha de coincidir per tal de poder ser-ho. Llavors jo vull seguir fent castells perquè també soc castellera i m'agraden, llavors tinc un equip molt fort a nivell tècnic que em podrà suplir en els moments que s'hagi de cantar castells i jo hagi d'estar pels castells i tot això crec que és molt important.
L'Àlex Moran, com a sots cap de colla, tindrà una part d'aquesta responsabilitat i d'aquesta feina? Bé, sí, entre l'Àlex Moran, el Jordi Crespo, el Gorka Bertran i la Laura Lloses farem que aquesta feina pugui sortir i que tothom pugui seguir fent la seva part de casteller a part de tenir el càrrec.
No sé si hi ha algun objectiu clar que diguis jo amb la meva candidatura en aquest any o dos anys, per quan estàs? Són dos anys en els que ens presentem, però tenim ganes que aquest projecte duri anys i, per tant, que es pugui continuar amb les línies. I els nostres objectius castellers són molt clars, els vam mostrar a la colla que volem mantenir i consolidar totes les estructures que ens han donat tants bons resultats aquestes últimes temporades i volem recuperar
el 9 de 8, perquè creiem que és un castell molt necessari, i el 5 de 9, que és el nostre castell, també el volem fer, però sabem que no ens podem obsessionar, que hi ha altres castells, i a partir d'aquí ens portarà a obrir-nos la porta a tots els castells que vulguem assajar i puguem. Això de cara a setembre-octubre.
Quan hagin de venir. Si la feina està ben feta i podem avançar objectius, la nostra feina és intentar assajar molt a l'inici de temporada i fer molta feina per tal de poder avançar objectius, cosa que sempre ens ha costat com a colla jove. Les nostres temporades als castells grans començaran a partir de finals de juliol i cap endavant i si això podem avançar vol dir que altres estructures poden tenir cabuda cap a final de temporada.
Edu, amb el que comentaves que la Junta està de suport a tot l'equip tècnic, suposo que més o menys seguim amb la mateixa línia dels objectius. No sé si hi ha algun objectiu fora dels castells i de les estructures.
Al final, concebim aquesta candidatura com un únic projecte. Per tant, els objectius són compartits, són els mateixos, el que hi ha en diferents línies de treball. Per part tècnica se centren més en tota la part d'assaig i actuacions i nosaltres en tot allò que sigui necessari i les eines que necessitin per arribar a tot això. Per tant, els objectius són compartits.
Doncs, Gina, Edu, moltíssima sort en aquesta temporada i en les que venen. Suposo també l'ambició aquesta de voler que la feina que feu ara perduri. També és una cosa que s'ha de treballar i buscar un relleu que segueixi una miqueta en la mateixa línia.
Sí, és un relleu a nivell de candidatura, però crec que és com a colla, és iniciar aquest camí que la colla el segueixi, no tant a nivell de persones de ara ja sabem qui serà d'aquí... No, això ni molt menys, és una cosa que costa molt i que ha de sortir d'un mateix, però que esperem que en aquest camí hi hagi molta gent que se'l faci seu i que pugui poder fer el pas d'aquí uns anys.
Doncs Eduard... Digues, digues, digues, perdó. Nosaltres agafem el relleu de les candidatures que ens han precedit, ens trobem en el punt que ens trobem, nosaltres avançarem fins on puguem avançar, i és que qui vingui després també segueixi amb aquestes llavors que anem plantant tots els diferents equips per anar creixent com a colla.
Doncs ara sí, Edu Alvarez, Gina Ford, president i cap de colla de la Colla Jo de Tarragona, moltíssima sort i moltes gràcies per venir a explicar-nos la vostra candidatura. A vosaltres. Moltes gràcies. La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Poneix, on compren els professionals. Obramat. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes?
20 minutets ens separant del punt de les 11 de tancament de l'edició d'avui de la veu de Tarragona. Comencem setmana, comencem forts, amb la inauguració d'una exposició que, de fet, ja ha girat per diferents centres de la Universitat Rubia i Virgil i per diferents crais, el que podríem anomenar les biblioteques, mal anomenades. Les biblioteques d'abans de tota la vida...
dels diferents campus, ja han vist passar per allí l'exposició Veus silenciades, una proposta que ens arriba des del Col·legi de Periodistes de Catalunya i que, com dèiem, avui, a les 12, s'inaugura la seva estada al CRAI del Campus Catalunya, potser al CRAI del Campus Central, diguem-ho així. Per tant, es preveu que tinguin moltes, moltes visites. Es tracta d'una mostra Veus silenciades que pretén fer un homenatge amb aquells periodistes que han mort assassinats en conflictes com el de Gaza...
l'Ivan o Israel. 180 fotografies, si no... Recordo malament el número. No, són més, són més, ja són... Ja són més? Sí, sí. Javier Giró, què fas aquí? Hola, bon dia. Hola, què tal? 180, deies més. Sí, són més de 200, en realitat. Ah, sí? El que passa que algunes persones no tenim la fotografia, llavors hi posem una xil·lueta.
He agafat la informació d'aquí d'allà d'internet i potser el començament de la mostra, quan va començar a rotar el 180 i per desgràcia ja ha pujat. Exacte, exacte, no ha parat això. Déu-n'hi-do. El de Xavier Giró, que avui ens acompanya i que de fet ve a inaugurar aquesta exposició en la seva seu del CRA i del Campus Catalunya, avui a les 12 farà una xerrada. Ell era professor de Periodisme Polític a la Facultat de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma.
Va ser impulsor i director d'un grup de recerca observatori de la cobertura de conflictes. Especialitzat, doncs, al Javier en la cobertura mediàtica dels conflictes arreu del món. Estàs jubilat, ja. Sí, però és una jubilació... Bé, real, però em permet fer moltes coses. I sempre tens un ull ficat en el que és el que ho fes i la política. Exacte. I conflictes en general, també socials d'alta intensitat, especialment. Com que això és la matèria primera del periodisme, no ens falta mai feina.
I aviat pregunto, en aquestes moltes dècades que s'estan fent de periodista, ai de professor, de periodista des del punt de vista aquest polític i sobre països en conflicte, van pitjor les coses? Tens la sensació que a vegades tenim que hi ha més conflictes cada cop o és que estan més exposats? Se'ns dona més cobertura?
Jo no faig el seguiment quantitatiu, però qualitativament jo crec que tenim més informació, encara que de tant en tant, perquè, per exemple, més informació que ens fa més conscients. Però, per exemple, ara mateix...
Si preguntéssim a persones estàndard al carrer, jo crec que dirien que de Gaza ja no es diu res. I, de fet, molts activistes de la causa palestina, en contra de tot això que ha passat i està passant, diuen, ara ja no en parlen. No és veritat, hi ha uns quants mitjans que en parlen,
Però se'n parla molt menys. Clar, perquè no hi caben tots els conflictes dins dels informatius que fem, no? Llavors tenim la sensació que els abandonem. Però n'hi ha forces, perquè és que hi ha molts llocs, no? Yemen, Sudan...
Per si morien, bueno, Teheran en aquest moment, Ucraïna, per descomptat. I que segueixen existint. Segueixen existint i segueix morint gent d'una manera intolerable, no? I som incapaços de posar-hi aturador. Dic que no som incapaços, nosaltres mai estàtic, però, per dir-ho d'alguna manera, però no és tan així, hi ha uns responsables d'això, no? I, diguem-ne, hi ha uns poders, hi ha el...
una hegemonia dels Estats Units i d'altres imperis. Però parlant de responsabilitat, m'interessa molt la responsabilitat, que això ho has tractat també en diferents articles, la responsabilitat que creus que té el periodista. En té molta. En difondre els conflictes i d'aquesta manera intentar crear opinió i posar-hi fi. Exacte, perquè les coses que nosaltres expliquem
és igual que sigui amb paper, amb ràdio, amb televisió, amb xarxes, és igual, no? El que nosaltres expliquem influeix en com la gent pensa els conflictes. I com pensa, vull dir, fins a quin punt entén què és el que està passant, no? I, per tant, de la comprensió del que passa, dedueix
He de fer alguna cosa o no? Val la pena que faci alguna cosa o no? Això està influït. No dic absolutament determinat, però sí influït pel que expliquem. I, per tant, tenim una responsabilitat que és humana, a la qual no podem renunciar pel fet de ser periodistes.
Una responsabilitat humana de solidaritat amb la gent que pateix, amb la gent que està discriminada. Això ho sentim com a éssers humans. I quan entrem al periodisme, com qualsevol altra professió, no podem fer abstracció d'això. I hem de ser conseqüents amb això. No és només el que s'explica, d'això en parlo, d'això no en parlo, aquestes guerres que existeixen però que estan ja més o menys silenciades perquè no hi caben totes, sinó com s'explica?
Clar, el com s'explica és entenent per què passa i què es pot fer perquè no passi. I això és el que ens falla sovint. Què es pot fer perquè no passi? Ens falla sovint perquè no és fàcil, evidentment, no? Perquè una cosa és registrar el que ha anat passant i l'altra és dir, i proposem això. No dic que ho proposem els periodistes, potser sí, si ningú més ho proposa. Resapiquem buscar qui? Qui proposa coses, i no només tampoc qui proposa, encara un pas més demanaria jo. Això no és fàcil, però és...
exposar aquestes propostes avaluant-les també. Avaluant-les entre uns i altres. No la periodista com si sabéssim nosaltres. Tot. Però sabem bastantes coses. I si no en sabem, hauríem de saber. Perquè, mirat d'un altre punt de vista ara, fixa't quina imprudència més gran seria, de fet és, moltes vegades, començar a parlar d'un conflicte sense saber de què va.
I això ho fem contínuament. A vegades, de manera imposada, perquè passa una cosa i hem d'anar a cobrir-ho. I ningú s'ha preparat per allò. I llavors arribes i estàs venut. Estàs venut al que crida més, o al que té més força, o al que et pot condicionar. Això passa contínuament.
Home, sí que és veritat, però que hi ha periodistes realment especialitzats en el conflicte. Des dels pocs camps d'especialització, molt clar. Però no en tots, no en tots. Agafa, i més que d'ara, que també en el sudán. No tot és igual. Sudán, on és això? Sabrem on és, i molta gent que ens escolta sap on és el sudán. Però és un exemple, oi? Doncs això. També buscant una sortida...
Una sortida, no només al conflit, de dir això podria anar per aquí o per allà, sinó també dient-li al ciutadà. I vostè pot participar en això. Aquesta és l'altra branca. Ho demana el públic, el lector, l'oïnt, és que a vegades, si no ho demana la gent, tampoc no s'ofereix. Hi ha aquell editor que gasta uns diners en enviar una persona... Ara et faré una explicació de jubilat.
És que fa molts anys em van donar unes classes d'economia i em van demostrar que l'oferta determina la demanda, no al revés. I em diu, i la prova està, ara faré un xiste lleig, però, la prova està en que a Cuba no hi ha demanda de pernil ibèric, perquè no hi ha cap oferta.
Sí? Llavors, si nosaltres oferim al públic possibilitats de fer coses amb sentit, el públic potser en farà. Si no les oferim, no. Creus en això, eh? Sí. No podem estar demanant què demana el públic. El que demana el públic està condicionat per la publicitat, que és el consumisme. És una màquina de fer anar les coses d'una manera que no és gaire guai. Podria ser bastant millor. Llavors...
Nosaltres hem de compensar això a mesura que podem, hem de compensar. Això hem d'anar fent la nostra, no? I no ens podem només refiar de la demanda. Fins i tot el públic demana coses que no tenim per què oferir. Perquè, per exemple, amb l'ascens de l'extrema dreta hi haurà una part del públic que demanarà una sèrie de coses que no tenim per què oferir.
Fins i tot hem d'oferir alternatives a aquestes coses. Un dels casos típics amb l'extrema dret, perdó que me'n vagi del tema, però tot té a veure una mica, no? I és més càstig, no? Pels delictes, per aquestes coses. Els càstigs no produeixen, no tenen un efecte en realitat. Perquè si mires la causa de molts dels delictes, per exemple...
Mira, ho diré d'aquesta manera. El 85% de les persones que estan a la presó ho són per delictes de pobresa. Delictes de pobra, per buscar-se la vida, per menjar, per sortir-se, tirar endavant... Llavors, això ho hem de solucionar amb més càstig pel delicte o amb més combat de la pobresa?
Potser aquesta visió crítica i a l'hora formativa de responsabilitat moral és el que distingeix el periodista d'això que passa i que en corresponsalies de guerra cada cop deu passar més amb les xarxes socials. Avui dia qualsevol que està al mig del conflicte envia informació. Es pot fer informador, sí, sí.
Per tant, encara té sentit tenir corresponsals en llocs de conflicte. Té sentit tenir persones formades i que tenen una responsabilitat, que prenen una responsabilitat sobre el que fan, que no només els interessa tenir audiència i monetitzar, que es diu ara, els seus seguidors i això, no?
Clar, cal una preparació, cal una preparació per fer-ho i cal una responsabilitat i una humilitat també de dir, mira, jo estic estudiant, o sigui, he entrat aquí, m'he preparat tant com he pogut i si no sobre la marxa em vaig preparant i vaig completant això humilment de la manera que millor crec, però pensant en aquesta responsabilitat.
Hi ha dos riscos. El del periodista que va en zona de conflicte i el de l'editor, per exemple, el responsable del metge de comunicació que li paga per la seva feina. Sí, sí. El que li paga i fins i tot a vegades el que li canvia el titular. Perquè això ho hem estudiat moltes vegades. Veus articles que dius, estan bé el contingut, però el titular fins i tot capgira el sentit de l'article. Bé, això ja... Sí, sí, és una cosa més sofisticada, però... Que sí, que sí que...
Clar, moltes vegades no és una decisió de periodista en un lloc, sinó és de l'empresa en què està treballant, o de la unitat corporativa, no? O sigui, que és l'entitat i els seus caps que diuen, cobrim això o no ho cobrim, no? I fins i tot, a vegades, clar, lògicament també, perquè els caps a vegades en saben més que tu, perquè tenen més experiència i també t'orienten.
hi ha molts factors que determinen com treballes i què busques i què trobes perquè també si no t'han educat prou els teus ulls no estan entrenats per veure segons quines coses
Tot això ja per escriure l'article o per passar la crònica que has de passar. Una altra cosa és sobreviure amb aquests conflictes armats. Més de 200 persones, més de 200 professionals al periodisme, fotografiats amb aquesta mostra que es diu Veus Silenciades i que, de fet, agafa un format molt corprenedor perquè és que és la fotografia i el baix acompanyat d'un simple post-it en què hi ha el nom...
El dia que la van matar i el mitjà no en treballava. I això és... I per què els maten? Una fitxa d'identificació. És tremendo, això. Per què els maten? Els maten perquè...
Hi ha diversos motius, però el primer és perquè tots els actors en un conflicte, en aquest cas el govern israelià o el seu govern o l'exèrcit, no volen que es vegi el que ha estat passant a Gaza i el que està passant. I per això és que impedeixen que hi ha periodistes internacionals.
Són un objectiu ja per la feina que fa. El periodisme, quan tu exposes un abús de poder, quan tu exposes una massacre o un genocidi, en aquest cas, és igual el nom que li posem, uns crims de guerra, clar, el que els ha perpetrat es veu deslegitimat. I això és una batalla molt important. Estar legitimat amb les accions que tu fas, amb qualsevol conflicte.
i, si no estàs legitimat, perds suport. En aquest cas, malauradament, el govern d'Israel té el suport del govern dels Estats Units, i com que estem en aquest canvi de geoestratègia mundial, això li és suficient per sobreviure. Però, bueno, seria molt pitjor que en tinguin molts més de suport. De fet, en tenia molt més, també, a Europa, abans, i els ha anat perdent, i tot
d'arreu els ha anat perdent, no? Llavors no volen que es vegi, però no han pogut evitar que es vegi, però perquè no n'hi ha hagut prou que no entressin els periodistes internacionals o que no els deixin entrar, sinó que ni matant els propis periodistes de Gaza han sigut capaços d'aturar la informació que ha fluït sobre el que passa. És veritat que totes les parts en conflicte, també Hamas o també altra gent que hi hagi a Gaza,
pot esbiaixar el seu discurs. Però les mostres, les demostracions gràfiques del que ha estat passant són insuperables. No es pot negar ni el més evident. I ara en segueixen matant perquè no només un factor de disminuir tant com poden...
circulació d'una informació que, de fet, és una denúncia del que estan fent, sinó per controlar els danys, controlar tant com puguin. I, a més a més, per establir fins i tot una mena de criteri matonista. És a dir, faig això perquè em dóna la gana. És la mateixa lògica del Trump. Quan el Trump menteix, que l'hem comprovat moltes vegades, no menteix amb l'ànim de convèncer ningú? Ara ja no és així. És menteix per dir, menteixo perquè em dóna la gana.
I com que sóc el que mano, o tu en passes, és igual, faràs el que m'hi doni la gana. Perdoneu que et faci una anècdota també de Ballet. Jo vaig fer l'Emili, perquè al temps que jo vaig fer l'Emili encara no fèiem objecció, fèiem altres... Anàvem a l'Emili, no?
I ho veus i t'ho recorda, quan el sergent et feia fer coses absurdes, dius, per què em fa fer això? Era un principi de disciplina. Era un principi per dir, tu no ets ningú, sóc jo el que mano, i tu has de fer el que jo dic, i s'ha acabat. L'equivalent a reparts del cabell. Exacte.
marxar, marxar amb formació. Un, dos, un, dos, i no pots sortir de la formació. Ets una màquina allà dintre, no? Aquesta negació, la negació de la teva humanitat, del teu criteri, la imposició del poder. Això és el que fa el Netanyahu matant periodistes, o el que fa el Trump quan li dóna la gana.
Una exposició, veus silenciades, que teniu molt, molt, molt a la base. Sí que ha girat per diferents a campus de la URB, però és que ara el teniu aquí al campus central, al campus Catalunya. Aneu-la a veure que s'inaugura avui, ara a les 12, amb una xerrada de la Javier Giró, que ampliarà aquests continguts, i de la periodista també, Olga García Camps. Per cert, no voldria acabar l'entrevista. Rens, queden dos minuters, Javier, perquè em responguis una pregunta. Un periodista pot ser neutre?
No, no pot. M'han dit que ho has escrit en un llibre. Sí, sí. Explica, explica. He fet un llibre que es diu Contra la neutralitat per un periodisme de pau i de lluita. I no pot ser neutre davant, sobretot, l'abús de poder.
En fet, no ho és de neutre. Perquè hem explicat abans, quan tu expliques un conflicte, per activa o per passiva, estàs carregant de valor allò que dius. Això està bé o està malament? Això de l'objectivitat periodística... No existeix, no existeix. Perquè tu tries el conflicte que...
que estàs cobrint, i no en fas una altra, fas aquest, vols dir, això és important. En el moment de triar dius, i això és important, ja és una valoració, ja és una càrrega ideològica. Però, a més a més, tal com vas explicant, les coses que passen, doncs dius si un té més raó que l'altre, si un abusa del seu poder o no. A vegades hi ha conflites equilibrats. Totes dues forces són equivalents, i es brallen, i potser totes dues fan malifetes. I també s'ha de dir.
Però encara més quan una és molt més potent i massacra l'altra, no? Quan hi ha aquest abús de poder, no? Llavors, tu, encara que pretenguessis a neutral dient jo simplement explico l'abús de poder, evidentment, en el moment d'explicar el crim, l'explotació, la discriminació, implícitament estàs dient això està malament.
I això és una presa de partit. Si això està malament, aquest senyor ha de parar de fer això. Però no és res del que s'hagi de vergonya. No, tot el contrari. El que ha de fer és ser conscient d'això, prendre la responsabilitat que comporta fer això i desenvolupar-la de la manera més positiva possible, ajudant a resoldre el conflicte
amb el mínim sofriment humà possible i de la manera més justa possible. Això no és fàcil. Sempre no és fàcil per les coses que hem explicat abans, perquè fins i tot amb les propostes que s'estan apareixent dins el conflicte, hi ha un procés de tanteig, de provar, i hem de ser valents i alhora prudents per anar prenent mesures que vagin en bona direcció, però que si estem equivocats, rectificar-les. I això és una cosa complicada. I és complicat
viure amb aquest grau d'incertesa. Però això és a tota la vida, en realitat. Perquè no hi ha veritats absolutes. No n'hi ha. Hem de ser flexibles per anar acomodant-nos uns als altres i més en aquesta vida on el conflicte és l'assalt de la vida.
Si voleu acabar la xerrada amb el Xavier Giró, que ja veieu que té moltes coses a explicar, us emplacem a les 12 al Campus Catalunya. El motiu, la inauguració d'aquesta mostra. Veus silenciades l'homenatge a més de 200 periodistes que han mort en conflictes armats. Xavier Giró, moltíssimes gràcies. És professor de periodisme polític a la Facultat de Comunicació de la UAB, sempre. Encara que estigui jubilat, això és un càrrec que no es perd mai. No es perd. Moltes gràcies. Gràcies, Xavier.
A falta de dos minutets per arribar a les 11, tanquem, com sempre, amb la recomanació musical de la Sílvia García al Tamacla. Fins demà. I comencem la setmana amb un bon rotllo. Ens arriben els Eresur. Això es diu Som Chael i d'un any molt especial per nosaltres, 1986.
Fins demà!
Bon dia, són les 11.00.