Bon dia, sol és nou. La veu de Tarragona.
Què tal, home, bon dia? Ui, com he canviat la veu. Miguel González, bon dia. És que... Bon dia o no? Sí, és un tema... Jo porto dient bon dia des de l'eixat en punt del matí. Bon dia, bon dia. Màrxa-te. Va, que s'acosta la primavera ja, pràcticament. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Bon dia. Aquí, quan no hi ha l'abril als estudis, tot se descompensa. On està l'abril, per cert? No ho sé. Avui estem desperdigolats, eh? Sí, sí. No t'agrada la paraula. M'agrada molt.
Crec que és festa major avui. No. Bueno, sí. Sí, sí, sí. Aquí no, però a prop d'aquí sí. A on és festa major? A la URB. A la URB. És que hi ha un altre, sí? Molt bé. A la URB. Ves que no facin una festassa molt gran per celebrar que avui és Sant Josep?
No sé si t'ha de veure felicitats, Pep, per ser. Felicitats, eh? A tots els Joseps, Josepes, Pepes, Pepites i derivats, com he dit aquest matí, la Núria li ha agradat aquesta conjugació. I pares, i pares, avui també, eh? Per tant, a tots els pares, i, bueno, vaig estar ansiu, eh? També gràcies, eh, companys? Jo és que no ho celebro, però, bueno, sí, m'està felicitat. Ai, però feu ràbia, no ho celebro, doncs no et felicito, mira. Vull dir que no hi porta pastes, per dir-ho.
Encara ets a temps, eh? Vull dir que pots anar a buscar-ho. Potser no m'amanem-ho, eh? És d'aquells sants que la gent se'n recorda i com a mínim envia el missatge de WhatsApp, perquè sempre en algun grup de WhatsApp sempre hi ha algun Josep o algun PEM, no? Fas un filtre, eh? Ruxiasses a totes les cases. Es posa Josep últimament com a nom de criatura?
No ho sé, Maria, sí. Maria continua sent un dels noves més posats. Però, Josep, no ho sé. Hem de mirar aquests ranguis que hi ha, que ho apunten tot i que potser ho descobrim. Mira, no, que tenim l'Abril, però està fora. Anem a buscar-la, va. Anem a buscar-la. On està? Abril Rius, bon dia. Hola, Abril, bon dia. Hola. Sí o no? On ets, Abril?
Tenim algun problema de cobertura, em sembla, deu estar una cova. Està, estava, eh? Ova de la URB. Oh, mira, només que hagi anat... On deu haver anat? Mira, on es fa la festa, no?, de la URB, al Parc Francolí, sí? Crec que encara estan al campus, Catalunya, perquè han de baixar tota la logística cap allà baix, estan acabant de quadrar... Ah, d'acord, llavors, clar. ...de carregar bàrtols, perquè és una gran festa, eh? Diuen que hi poden anar unes 8.000 persones, eh?
De fet, si recordeu, abans la feien aquí davant al Parc del Francolí, es va quedar petit i ara ho fan al Parc del Francolí, no, al Parc de la ciutat, a la Quinta Sant Rafael, es va quedar petita i ara ho fan allà, al Parc del Francolí. Però ells estan, crec, al Campus Catalunya perquè estan encara fent els últims preparatius. Estan al típic magatzem en què es recollint, agafen coses per portar cap allà a una festassa que s'allargarà fins a les mil de la nit, però que dura tota la tarda.
i serà xulú amb música en directe, amb concurs. A mi em fa molta gràcia perquè cada colla o cada classe o fins i tot cada colla de cada promoció es fan les seves pròpies samarretes i llavors identifiques els graus, els estudis a la gent. Te la pones un dia i queda al fons de l'armari.
De fet, fan un concurs de samarretes, eh? I a banda de careó, que en fi, moltes coses. Abril, que ets aquí o no? A veure, no. I acaben amb un concert, deixem-ho dir que acaben amb un concert molt xulo, acaben amb DJ, però abans hi era un concert de les Fem Versions, que són un grup de xiques, Fem, ha escrit a la francesa de dona, eh? Fem-he. Un grup de xiques, la cantant és la Paula de... On hi havia? D'aquí de Tarragona?
La coneixem molt a la Paula i són la resta d'integrats, la veritat que no ho sé, però són un grup molt, molt potent de versions de tot noies i tot de cançons que interpreten noies. Això serà de seguida, parlarem sobre la festa i després, Pep, tenim Tertúlia a partir de dos quarts de temps. Farem Tertúlia Ciutadana, avui ens acompanyarà Robert Hernández, el company tardista d'Oliver Márquez, el Jordi Vilà...
de l'Associació d'Apartaments Turístics de l'Associació d'Hostaleria de Tarragona. El Vicenç Oztà és el company d'aquest a casa i president del Fòrum Cultural. I farem tardúria en directe a partir de dos quarts de deu. Tardarem una mica tot el tema de l'actualitat. Tindrem també, Miquel, tens de parlar d'un documental de la URB. Un documental que es presentava de fet ahir al Paraninfet de la Universitat Rovira i Virgili i que parla sobre la violència vicària, que és aquest tipus de violència masclista on s'utilitza els fills per fer mal a la mare.
Aquest és el concepte de violència vicària i ens vindrà a acompanyar la Maria Bestar, que és la directora d'aquest documental, que es diu No Estàs Loca, que es presentava, com dèiem ahir, juntament amb Eva Zafra, que és treballadora social i investigadora del projecte Feminor, que també fa recerca sobre aquests casos de violència vicària també aquí a casa nostra.
I l'Abriu que farà doblent, no?, perquè se'n va d'un lloc a l'altre. Anem a soldar-lo, ara sí. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Ara sí, ara sí. Què dius? Que dintre del Campus Catalunya no hi ha gaire cobertura. Bueno, doncs poseu-vos per aquí fora a la plaça, que és molt gran, i buscant la cobertura, no només aquí, eh?, perquè aquí ens explicaràs de quina zona...
com anirà aquesta festa de la universitat, Rovira i Virgili, però després també és cap a l'estàrrec o un límit, vull dir que palmaràs un lloc cap a l'altre. Sí, perquè aquest cap de setmana fan la fira, aquells li diuen la fira friqui, el Palau de Congressos, i parlarem amb l'Ivan Carrasco, que ens explica una miqueta a veure què és el que ja està muntat i quines són les coses que podem esperar per aquest cap de setmana.
I veniràs, Pep? Jo sí. Diumenge ens veiem allà. He d'entrar per la porta estel·lar. Jo, friqui, no em veig gaire com tu, eh? Sí, hi ha un grup, eh? Sí, per això, ho sé, tinc fotos amb ells també. Sí, sí, jo també. Bueno, abril, tot a punt per la festa, ens ho explicaràs de seguida, no? Abril, tot a punt, no? Per la festa, de seguida ens ho expliques?
De seguida us ho explico. Vinga, doncs fins ara. Fins ara, abril. Tot això, farem uns minutets d'humor, intentarem encabir-ho també entremig de totes aquestes entrevistes. Avui, amb una roda de premsa,
D'aquelles, com tu diria jo... Surrealistes. Surrealistes, exacte. Molt delineana, de fet, la dada de premsa. És que realment a vegades hi ha un surrealista així per dir, però realment és que aquesta va ser molt surrealista. Jo de les més surrealistes que recordo. Marceli Antunes, sí? Per exemple. Vinga. Us parla Marceli.
Com és que digui això? Com és allò que diuen, el que fan el... Visca, visca la... Que no recordo l'eslogan. Visca la... Què deien? La roda de premsa? No, la performance que van fer el dissabte. Van fer una performance, o dissabte o diumenge, no sé com va ser. Que la va dir tot gent de colorins. Sí, via, via, via, visca, salvatgia. Això, això, això. No, si museu, vamos.
Vinga, va, anem per feina. A les 9 i 7 minuts, gràcies companys, fins ara. Fins ara. Amb tot aquí que fa possible el programa, el Lluís Comas a les vies de so, Mauri Fernández, realitació audiovisual, Laura Guàs a la xarxa social, Joan Andreu Pérez a la producció, Javier de Gisper, i qui us parla, Josep Sunyer. I avui parlant, comencem parlant dels Òscars, de la gala dels Òscars, quin futur li espera a la gala, i també per la indústria cinematogràfica nord-americana, amb el company periodista Adrià Jurado, que és també un dels conductors del programa d'aquesta casa de cinema, el No Som Ningú.
Una batalla rere una altra. Això són els Òscars. I no ho dic perquè sigui la pel·lícula guanyadora, que també. Ho dic perquè any rere any l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, és a dir, dels Estats Units d'Amèrica, sembla que està quedant més desfassada. Com les sales de cinema...
ja comença a ser un element que està, però la gent no hi va. Perquè ho podem veure a casa, o en el cas de la Gala dels Òscars, ens podem esperar demà per veure un resum.
Sembla que la crisi que pateix el sector del setè art nord-americà li afecta en tots els fronts. I que els pecats que han comès en els últims 30 anys de lluitar a contracorrent els està passant factura. Per posar un exemple, el 1998, en el pic d'audiència, els Òscars van aconseguir 57 milions d'espectadors. Aquest any només han aconseguit quasi 18 milions.
El cinema, tal i com el coneixem, s'està transformant. La collita de pel·lícules aquest any és bona, però no arriba al nivell del passat i cada cop els premis s'estan convertint en cafè per als més cafeters. En concret, la gala ja només la segueixen els que més ens agrada. No sé quin futur li quedarà a aquesta gala dels Òscars, però el que està clar és que, tot i gaudir de la collita d'aquest any,
molt lluny comencen a quedar els anys on els guanyadors es qüestionaven per la qualitat i no per quina era la pitjor opció que podies donar el premi. Espero pel bé d'aquest setè art que se sàpiga reinventar. El públic realment està, però està en els nous formats digitals, a les xarxes socials, com malauradament tot en aquest camp de la comunicació.
Per ara, el cap d'any cinematogràfic ens ha deixat aquests resultats. Una batalla rere una altra guanya millor pel·lícula i, com sempre, la por fa que ciners no s'emporti tantes estatuetes. Queda valorar ja si us agrada més una pel·lícula o una altra.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat Si vols ser la compra, ve a Tarragona.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 19 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer, la peça d'una 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs vinga, que avui és 10 shows, 19 de març, i és festa major a la Universitat Rovira i Virgili, amb tota la comunitat universitària, que té aquesta cita festiva a tot a punt pràcticament per poder viure un any més. Ja en van uns quants al Parc del Francolí, doncs això, un moment de relax, de passar-ho bé i de compartir moltes coses, perquè hi haurà un munt d'activitats
que ara mateix s'expliquem, perquè marxem cap al Campus Catalunya, ja estan ultimant els preparatius, ja per poder acabar de moure bàrtol cap a l'altre, i tenim l'acompanya allà, doncs, Abriu Rius. Abriu, què tal? Bon dia, novament. Molt bon dia, Pep. Ben acompanyada, imagino que sí.
Sí, ara has explicat que feien els últims preparatius, però a mi m'han dit que no, que tot ja està més i més que preparat, que ara estaven esmorzant tots junts per fer així una mica de caliu i baixar tots junts ja cap al Parfrancolí. Tenim bastants representants de la comissió, la Yolanda Tortajada, que és la portaveu de la comissió d'aquesta festa major. Bon dia, Yolanda. Hola, bon dia.
La Montse Oliver, que és també membre de la comissió. Bon dia. Hola, bon dia. I un nom que també segur que us sonarà, el Gio González, que és estudiant, i també de la comissió. Bon dia, Gio. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Pep. Bon dia, bon dia, Gio. Records.
Te diu bon dia i records. Ara ho comentàveu, estàveu aquí esmorzant perquè ja està tot més que preparat per viure aquesta quarta edició de la Festa Major, Jolanda. Sí, de fet, ja des d'ahir que al parc ja s'han muntat escenaris, barres, els diferents espais de jocs, d'esports, de la fira, tot està preparadíssim pel que fa a les infraestructures i al material de la festa.
I nosaltres és que treballem tot l'any, vull dir, la comissió de festa major mai s'atura, és a dir, que quan s'acaba una festa ja comencem a preparar la següent i, doncs, això, nosaltres ens encarreguem del disseny de la festa, tot el contingut i, bueno, i les mil coses divertides que passaran avui. Oficialment la festa comença a tres quarts de dotze amb la xaranga, la xaranga, em sembla qui es diu, les de pujats de to,
Què més passarà durant el dia? Doncs durant el dia passaran moltes coses, perquè la xaranga, com molt bé has dit, fa la benvinguda, després hi haurà una actuació castellera als parlaments de l'Ajuntament de Tarragona, que és l'altra institució que organitza la festa major de la mateixa URB amb el rector, i després ja serà un no parar.
Dina popular, hi haurà vingó musical, hi haurà un espai de jocs, hi haurà un espai de fira, hi haurà els esports, els esports també amb bàsquet, amb spinning, amb rem, música tot el dia, diferents concursos. A més, també hi haurà una banda i també tancarem amb DJI. I això per fer com una repassada ràpida de tot.
Com es fa el REM, si no hi ha aigua? Bé, el REM sense aigua es fa amb ergòmetres. Aleshores, això és una novetat d'aquesta festa major, hi ha d'altres, però és una d'elles, i en aquest cas amb la col·laboració de REM Cambrils. Perquè tenim, afortunadament, altres patrocinadors, com Royal Tarraco, que porta el tema de l'Spinning, i després PortAventura, o Yamaha Music School, o Reza, que són els que també, els premis, que també és important, una part important de la festa, són els premis també dels concursos i d'aquestes competicions.
I la festa s'acaba a les 11 de la nit. I la festa s'acaba a les 11 de la nit. Amb això, aquesta és la quarta edició i sempre ho hem fet. Una manera també de respecte és que a les 11, quan la festa s'acaba, s'apaga la música i la nostra experiència sempre és molt bona, perquè el parc, l'espai on som, es buida en 5 minuts.
Hi ha també d'altres edicions, gent que ràpid a les 11 acompanya que tothom surti ràpidament de l'establiment i marxi cap a casa seva o cap a continuar la festa en un altre lloc. Sí, això ho fem, però després també he de dir que els assistents, les assistents, que en aquest cas seran 8.000 persones perquè hem venut 8.000 entrades, doncs de seguida ens fan cas, vull dir que això també està molt bé.
8.000 entrades, altres anys, les entrades han sortit a la venda i s'han esgotat en minuts. Enguany, com va ser, valia 4 euros el preu de l'entrada amb beguda i got? Sí, això és el preu, sí, exacte. I aleshores, quan es van posar a la venda les entrades, a la primera hora ja s'havia venut el 80% de les entrades i després se'n van vendre unes quantes més i alguns dies més gradual, fins a les 8.000.
Montse Oliver, ara ens comentava la Yolanda que la comissió de la Festa Major no para en tot l'any de treballar. Suposo que també hi ha pluja d'idees i de coses que s'han de millorar, coses que s'han de canviar o idees noves que podrien també funcionar. Sí, quan s'acaba la festa es fa una valoració de com ha anat.
Però, com deia la Iolanda, que ràpidament, com que es passa la festa, està tot molt recent, hi ha tot, doncs, pluja d'idees i sempre hi ha aquesta millora contínua del que és la festa. Portem més la quarta edició i cada any estem més contents, això, de poder aportar novetats i altres activitats, doncs, per poder gaudir-ne al màxim.
Comentava també la Yolanda que el REM, per exemple, és una de les novetals d'enguany. Alguna cosa que més ens puguis dir que podem trobar aquest any que no hem pogut trobar en edicions passades? L'any passat hi havia un concert, m'assembla, no era dels Figaflaues, era... Figaflaues va ser la primera...
I ara en guany seran les fem versions, vull dir, cada any també hem tingut bandes diferents. Una cosa que s'ha consolidat, i després el GIO també pot explicar més a fons, és tot el tema de DJ, perquè ja de fa tres edicions que fem un concurs de DJ sempre té molt èxit, estudiants de la URB punxen.
I aleshores, qui guanya, el premi és punxar la següent festa. I en guany tindrem DJ Cano i Bruno Puertas, que punxaran i que van ser guanyadors de la passada edició. Però, com que ens preguntaves per les novetats, una cosa que hem fet és que, com que hem passat de 5.000 a 8.000 en l'aforament, per exemple, el bàsquet es doble.
Però després hi ha més jocs, per exemple l'impostor de la URB, per dir una cosa. Després un nou concurs, que és el karaoke grupal, que com el seu nom indica consisteix en que grups classe o els grups que s'animen, que també poden ser barrejats, proposen cançons i fem karaoke. Digues.
Sí, al final és anar veient quines coses surten millor en cada festa major i consolidar aquestes activitats d'alguna manera. I també incorporar-ne de noves, perquè...
buscar, innovar i apostar per altres actes que tenim referència en altres festes, ja siguin festes majors de poble o festes universitàries, doncs també dona joc per anar variant i canviant el programa de...
Cada any, però al final queda una estructura fixa que és al llarg del dia, han de passar coses i la implicació dels estudiants també és important destacar-ho perquè al final la universitat també té les seves associacions d'estudiants, té els seus col·lectius i per tant és important també que s'impliquin i que aportin també en el que va ser una festa que és per tota la comunitat universitària.
Veure també què és el que funciona. Enguany hi ha, no sé si es va fer l'any passat també, concurs de samarretes on les diferents carreres, les diferents classes es fan les seves pròpies samarretes. Clar, això és una manera molt d'implicar i que des del primer any els alumnes van tindre aquesta iniciativa de fer-se samarretes amb frases divertides, amb dissenys que porten durant tot el dia.
Sí, a banda del concurs de DJ i del concurs de Carau, que enguany estrenem perquè al final també és veure els talents dels estudiants, també apostem per aquesta creativitat de fer un concurs de disseny de samarretes i és divertit perquè cada grup classe fa la seva pròpia amb les seves creacions i la veritat és que fa goig perquè al final
és crear comunitat entre el grup classe i en guany hem rebut moltes propostes la comissió amb un jurat s'ha encarregat de veure quines són les millors i òbviament és una passada veure les diferents creacions dels estudiants sempre i quan siguin creacions respectables per tant
Una de les coses que tenim molt en compte en la Festa Major és que ha de ser una mostra de civisme i de respecte cap a tothom. Montse, quanta gent sou a la comissió organitzadora, més o menys? Per un costat hi ha un grup més o menys fix, que devem ser uns 12-14 persones, però després el dia de la Festa Major també comptem amb voluntaris. I és una molt bona manera de participar i de poder...
poder fer xarxa i poder trobar-te en llocs diferents del que és pròpiament, donar classes, anar a classe o treballar a l'universitat com a PT Gas. Perquè és això que no només et trobes el moment del dia a dia, de la quotidianitat, sinó que fora del que és això, treballar o estar a la classe, et trobes i pots organitzar la festa major i això dona molta visibilitat a tot el que fem, eh?
Aneu totes amb aquesta armilla groga, ara baixareu cap al francolí, estareu tot el dia allí pendents de qualsevol cosa i també de passar-ho bé. Sí, sí, sí, això també. Això la Iolanda en tot moment ens ho diu, que és un dia per passar-ho bé, però sí, el fet de portar l'armilla groga fa que es visibilitzi qui som els de l'organització per poder també estar al cas en tot moment i poder socórrer si hi ha alguna incidència o així.
A part de vosaltres, l'Ajuntament també posa l'estand de punt Lila per qualsevol situació masclista o el·legitifòbia o el que sigui podent allà, però des de la universitat també es posen agents Lila i Holanda. Explica'ns una miqueta qui són aquests agents, quina funció tenen i com els identifiquem.
Mira, això és una iniciativa de la unitat d'igualtat de la Universitat Rovira i Virgili. Aleshores, són persones de la universitat que s'han ofert també per fer aquest paper i el paper que tenen és un paper de sensibilització i també fer-se visibles perquè en cas que qualsevol persona vulgués acostar-se per demanar consell, per explicar alguna cosa, per tenir un referent, doncs aquestes persones hi són.
I per nosaltres va ser una alegria, no?, quan de la mateixa unitat ens van escriure i ens van dir que hi hauria vuit agents lila a la festa i aleshores la seva funció serà anar passejant i, bueno, i fer-se, bueno, el que deia, fer-se visibles per si algú té alguna cosa a explicar, doncs hi ha aquests dos punts, no? Per nosaltres això és important. I també vull destacar la col·laboració de Comando Nitzcu, que també vindran nou persones i que també es faran presents a la festa i en aquest cas és prevenció d'alcohol i drogues, no?,
Nosaltres també sempre diem que la festa ha de ser divertida però segura i això també ho cuidem molt. I ara que parlaves de la festa ha de ser segura, també ha de ser cívica. L'any passat es va canviar l'ubicació, es va anar a la part del Francolí, també per estar una miqueta més apartat de la ciutat i perquè el recinte és més gran i pot aplegar més gent. Seguim apostant per aquesta ubicació.
Sí, en principi, totes les festes han funcionat bé, és la primera cosa que vull dir, però com que hem crescut en aforament, sí que veiem que el parc del Francolí és un espai que realment ens facilita molt tota la distribució d'espais de la festa que volem fer, des de l'espai chill-out, com els que deia abans, de jocs o de fira o d'esports, el mateix escenari, la capacitat que té... Això per nosaltres és important, perquè també divertida, segura i confortable, les tres coses, no?
I aleshores és una miqueta el que busquem, i ja està. Es pot entrar aigua i menjar al recinte, de fora? No, en principi ja... El que hem fet també... Hi ha unes tanques, vull dir, això també ho explico, perquè potser la gent del barri ja ho ha vist, o si avui algú s'acosta, doncs veurà que l'espai és tancat. Per nosaltres també això era molt important...
que l'espai de la festa sigui un espai tancat, hi ha control d'entrada, les entrades les ha pogut comprar persones de la URB, una entrada per persona, vull dir que això s'ha fet perquè pugui participar tothom de la comunitat, perquè a més la comunitat és més gran que 8.000 persones.
I aleshores, en el control d'entrada, per exemple, no es pot entrar vidre, no es pot entrar alcohol, no es pot sortir amb alcohol... Hi ha tota una sèrie de coses que es miren. A dins de la... Vull dir, menjar, mentre no estigui en un taper de vidre, sí que es pot entrar. I després, a dins de la festa, també hi ha oferta, tant a la barra com al dinar popular, que és cuinar una paella, es faran més de mil racions de paella allà mateix, i després hi ha foodtrucks. Vull dir que, en principi, ningú es quedarà amb gana, o això espero.
I ja per anar acabant, la comunitat és molt més gran que 8.000 persones i també és més gran que la gent o els estudiants de Tarragona. Hi ha busos que venen del campus de Terres de l'Ebre, per exemple, perquè tothom pugui participar d'aquesta festa. Sí, en guany venen 6 autocars en total, 4 venen de Terres de l'Ebre i després de Vilafranca i de...
i de Vendrell, i aleshores també és molt aquesta idea que hem tingut sempre de facilitar el transport per aquells campus o aquelles seus que estan més lluny, i també, torno a parlar de seguretat, perquè creiem que també és bona cosa, així també la gent pot tornar a casa tranquil·lament i no d'agafar cotxe. Giu, Montse, no si ens deixem alguna cosa, ara queda disfrutada la festa, sortirà tot bé, la gent s'ho passa superbé i té molt bon record, i aquí està el resultat que cada any més gent vol participar.
Segur que sortirà molt bé perquè al final és una festa que s'ha consolidat en aquestes quatre edicions que portem i avui només ganes de passar-s'ho bé i de fer comunitat URB perquè al final és això, som una universitat descentralitzada però som...
La referenda pública ha sigut de Catalunya i una festa com aquesta, un esdeveniment com aquest, ens uneix a tota la comunitat universitària. Doncs Gió González, Montse Oliver i Yolanda Tortajada, representants d'aquesta comissió de Festa Major, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé el dia. Moltes gràcies i us esperem a xalar a la Festa Major de la Universitat, Rubini Virgili. Que vagi bé. Gràcies.
Doncs, Pep Sunyer, no sé si t'han vingut ganes a tu d'anar a la festa major. Jo, quan acabi l'Estar Racoon Limited, no ho sé. Home, sí, i tant. Ja ens veurem. Jo aniré a cantar el carrer o què? Per si... A desafinar una miqueta, eh? Però vaja, que estarà molt bé. Hi ha un munt d'activitats per tothom, també. Ja sé que hi ha per tothom, és que està molt bé. És una festa que està molt bé. Tu sí que hi aniràs, no?
Jo sí, a la tarda m'hi passaré una estona. Molt bé. Doncs, Abril, ens veiem d'aquí una estona en directe des de la fira en límit Estàrrec, o no? Al revés, Estàrrec o en límit. Exacte. Estàrrec o en límit. Fins ara. Vinga, fins ara. Adéu, adéu. A les 9 i 27 fem una petita pausa i de seguida obrim la tertúlia.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Creo que ese es el camino para que seamos, poco a poco, capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
La teva cita és TGN Sports. De dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs vinga, temps de tertúlia política... Tertúlia política no, avui tertúlia ciutadana. La política és els primars, avui ciutadana, i que compartim avui en quatre contertulis.
Saludem molt bé els que han arribat. D'una banda, el Jordi Vilar, president de l'Associació de Departaments Turístics de l'Associació d'Empersa i d'Hostaleria de Tarragona. Jordi, què tal? Bon dia, benvingut. Bon dia. Home, hi ha ara un pla. I el company Vicenç Ozaez i també president del Fòrum Cultural de Bona Vista. Vicenç, què tal? Bon dia. Benvingut. De seguida saludarem l'Oliver Márquez, que està de camí arribant, i també el Robert Hernández, que també està de camí. Vull dir que de seguida veure que s'obre la porta a l'estudi.
i que arriben, com la primavera, que arriba el cap de setmana, que això és bo, a nivell d'apartaments turístics, suposo, Jordi, que és bo, no? Que arriba el bon temps i la primavera, no? Sí, sí, evidentment, amb el bon temps arriben les bones notícies. Bona notícies, avui ara en parlarem, i també d'aquest reforç de la marca Tarragona que l'altre dia es presentava, i suposo que també a nivell d'apartaments esteu a mateix, no?, tot això, aquesta reformulació, i aquestes accions 76 que es volen desenvolupar en aquests propers anys amb aquest pla de màrqueting operatiu. Jo em vaig quedar amb una frase que va dir...
el Jaume Marina, el consultor turístic del Pla, que va dir que a Girna hi ha molta autoestima i aquí a Tarrua una vegada ens falta una mica això, eh?
Aquest espurna, no?, d'autoestima, eh? Sí, sí. Bé, malgrat ser el que pertany a l'Associació d'Hostaleria de Tarragona, soc barceloní, vinc quasi cada dia a Tarragona, i sí, és un tema que és molt reiteratiu, no?, el tema de... Tarragona produeix un efecte O a la gent. Per què? Perquè Tarragona no és coneguda i a la vegada falta una mica d'autoestima, és veritat, però és un tema ja que endèmic de la ciutat.
amb el tema, per exemple, que també va esmentar en Marina, el tema del naming, no? Vull dir, Universitat de Provider-el-Gili, Aeroport de Reus, no? Vull dir que el Nàstic, o sigui, el nom de Darwin apareix poques vegades. I això crec que és una cosa que s'hauria de reformular.
Ara entrem a matèria i després també com s'incrupuen nosaltres, a Tarragona és diversa, tenim el centre, barris, Ponent, Llevant, i ahir va quedar molt clar que Ponent, i especialment Bona Vista, no és un barri on triomfi el feixisme, perquè va haver-hi una concentració convocada per un partit determinat polític, una contramanifestació que va triplicar el nombre d'existents d'aquest partit polític,
I que els veïns van dir que no, Vicente, tu que ets d'allà i que hi eres, a més a més, es va demostrar que Bonavista no és el que alguns es pensaven que era, no? Bàsicament. Exacte. Bonavista és un barri obrer que dona la benvinguda a tothom que ve a treballar i a guanyar-se la vida dignament i al final no deixa de ser un reflexe l'emmiració de l'emmiració del passat.
Llavors, per tant, nosaltres sempre hi som amb els veïns i, vaja, és a dir, el millor era veure una comunitat de gent diversa a favor dels nostres veïns, més enllà del que succeixi a carrer més enllà. Bé, volien arribar fins a la mesquita, no va ser possible perquè hi havia la manifestació de 300 persones, diferents col·lectius, que això també és important, eh? Gent d'allà del barri, gent vingut també d'altres llocs, però unes 300 persones que no van permetre que arribessin on volien arribar, que era la mesquita, amb el final del ramadà.
Sí, per suposat. És a dir, gent que va venir d'arreu, el que era entre banda, i al final, quan parles amb ells, no deixaven de ser estudiants, veïns, gent de Can Prat, de Tot la Força, de Bonavista, de la Ganonja, eren cadascones conegudes, sempre som els mateixos al final que estem al servei o que estem en entitats, i gent de sindicats, escoles públiques, concertades, mestres, famílies, que al final estaven al costat dels seus veïns.
Molta presència policial, també, que també s'ha de dir. Robert Hernández, què tal, bon dia? Molt bon dia. Ja us coneixeu, suposo, amb el Vicente i amb el Jordi, si no us presento, eh? I també m'acompanya Oliver Márquez, què tal, bon dia, benvingut, company periodista. Bon dia, què tal, com esteu? Us coneixeu tots? Sí, més o menys. Més o menys, de cara. Més o menys, de cara, no? Avui parlarem per primera vegada, em sembla, no? Sí, jo sí. Tu i jo. Jo sí.
Mira, si vol fer un comentari de Bonavista, tu que ets de Torreforta, que alguns es pensaven que Bonavista era un lloc abonat pel feixisme, resulta que no.
Bé, no, jo suposo que estem parlant de la situació d'ahir, de la manifestació i la contramanifestació que es va produir, no? Bé, al final són coses reals que les hem de començar a normalitzar, no? Vull dir, hi ha gent que ha portat la política en un tema de crispació, Bona Vista és un lloc, possiblement, en el que això es dona més, perquè cada cop hi ha més...
gent nouvinguda, i sí que és cert que aquests partits polítics, per no dir noms, indubtablement fan que aquest tipus de reivindicació generi aquesta controvèrsia, i que avui, per desgràcia, estiguem amb una tortura a una ràdio, en vez de parlant d'altres coses, del bon dia que fa... Ara parlem el bon dia. Estiguem parlant d'aquestes situacions que haurien de ser amb més normalitat i que, per desgràcia, no ho són. Però, bueno, al final hem de... No ho sé, vull dir jo aquestes coses...
Sempre penso que la ciutadania és lo suficientment intel·ligent com per cada quatre anys determinar qui sí i qui no, independentment després de les pel·lícules que es fan de Torrente, que indultablement fa una mica d'apologia d'aquesta situació.
Bé, jo crec que aquí, evidentment, hi ha partits polítics que tenen una responsabilitat directa en que passin cosetes d'aquestes, que afortunadament, pel que he llegit, doncs, tampoc no va ser tan espectacular com es pensaven que seria, no? Però després també hi ha els mitjans, no? Els mitjans de comunicació tenim una responsabilitat, no?, i els periodistes que ens dediquem a això. Quan donem molta veu a aquests partits i a aquestes situacions, doncs, com és el que deia el Robert, no?, ara estem parlant d'aquest tema...
quan jo crec que s'hauria de passar d'ell, totalment. Perquè és el que diu, al final la gent és prou gesta, hi ha unes eleccions, hi ha uns comissis... Els mitjans de comunicació estan obligats a informar del que passa? Sí. A donar-li la importància que té? També. I moltes vegades, quan parlem de discursos polítics així, els hi donem massa bola, em sembla a mi. Els hi donem massa bola. Sí.
Els fem la pilota massa gran per el que després realment és. De tota manera, deixa'm dir que ells operen d'una manera determinada, que utilitzen les xarxes socials, han penjat dos vídeos bàsicament de bona vista, dos.
dos, a més, amb una realitat que no es correspon amb el que va passar allà. Ells porten fins i tot gent afí, diguem-ho així. Per liar-la. I per preguntar també quan hi ha una compareixença. Sí, però... Jo ahir estava en un altre lloc perquè vas tenir gana a Vilanova i tal, perquè quan tornava me'n vaig esperar i vaig estar mirant la notícia. Jo no m'ho anicia cap.
Jo no coneixia cap. Això m'ho han dit també dels païs de Bonavista, eh? I jo... Home, no. Crec que no soc sospitós de no conèixer la gent, no? Vull dir, jo no coneixia ningú. Amb la qual cosa, que no ho sé, eh? Que no ho sé realment, ni com es va fer, ni com es va dir s'ha de fer, ni com es va convocar. També és veritat, també és cert, que les darreres eleccions a Bonavista va ser el lloc més votat.
de tota la demarcació, amb la qual cosa hi ha una realitat, però aquest vot és un vot ocult. Ara, sí que és veritat que fer una manifestació de 100 o 150 persones pels carrers de monarista crida molt l'atenció sota tots els mitjans de comunicació que ho deia l'Oliver. Jo crec que, hòstia, s'hauria de tenir una mica més de cura a l'hora de fer certa difusió de certes marques, perquè al final tot això no deixa de ser algú completament, no ho sé, discriminatori, cap a una població fins i tot...
perquè, clar, la gent, ahir, torno a repetir, jo estava a Vilanova i estàvem parlant de bona vista. Clar, ahir jo crec que tot això a Tarragona no li fa cap favor. Correcte. Com nosaltres som tarragonins i com els mitjans dels que estem parlant som tarragonins, doncs ja li hem de donar la importància. Ells tenen els seus canals, evidentment, i ho forcen, però la publicitat que els hem de donar prèviament a tot això...
La publicitat que els hem donat, que vindran a fer una manifestació, bona vista, portem dies a parlar de què vindrien, què vindran. D'entro te'n vol fer la prèvia. No parlo concret de Tarragona Ràdio, però en general. Vindran, que vindran, que flotaran autobusos. Doncs que facin el que vulguin. Davant d'aquestes coses, el millor és no fer res. És a dir, ignorar-los. Ignorar-los.
com en moltes altres situacions a la vida. No, estic amb l'Oliver, la millor resposta és ignorar-los. Que no tinguin cap mena d'incidència. També és veritat que quan estàs allà i dies abans venen nanos de 10 anys que venen a les activitats de les entitats que som del barri i els veus tristos,
i et demanen, passa això, què farem? Què vol dir? Perquè m'assenyalen a mi? Doncs hi ha una certa corresponsabilitat de ser també al costat. Molts veïns dels que parlem que són potser d'aquest pensament no es van donar la manifestació dels que van convocar, els veus al carrer i llavors també dius, ostres,
Tio, posa't al darrere, perquè al final són els teus. És a dir, no t'amaguis, tampoc, que tots ens coneixem, per tant, tots sabem quins són els veïns i les veïnes, i al final sí que hi havia una cosa, que hi havia nanos, i aquests dies a les places, doncs estan fent el remerant, és de nit, i estan soltant al carrer, que hi doni l'aire, i vas veure, jo em vaig trobar...
amb una imatge que vam passar, que els veies asseguts davant de la manifestació, i no deia ser un reflexe, que parlem ahir que Bonavista s'ha fet a base d'aturar autobusos, de tallar carreteres, de confrontar-se i manifestar-se. I a aquest nano, al final, li vam dir, has fet d'alguna forma història, això que era per el teu aprenentatge, que de vegades, mira, estàvem al davant de l'escola antiga d'adults de Bonavista, i deies...
Això també s'escola. El carrer, manifestar-se, plantar una miqueta de cara amb allò que és, al final, contra la població, la sobrera, perquè són barris sobrers. Parlar de Bona Vista, parlar per aquí important, que és que hi ha bones tapes, encara. Bona Vista, bona gent, bona gent, bones tapes. Per cert, que cada setmana hi haurà a la Rambla... No, no, no. Són millors de Torreforta, no? Són millors de Torreforta, no?
No, no, no, ni molt menys. No, és veritat. L'oferta que hi ha gastronòmica a Bonavista és superior a la dels altres llocs. Però és curiós, però li donem poc valor. Sí. Ahir passàvem el cotxe amb la família precisament per Bonavista i vam passar per allà. Per què vam anar? Tu també, quin dia, per anar a Bonavista ahir.
Sempre s'ha d'anar a bona vista. Era el matí, i passàvem, i llavors li vaig dir allò als meus fills, i dic, ostres, jo quan era jovenet venia aquí a menjar tapas cada cap de setmana, i ara no es fa tant. El Paraíso, el Lucena... Sí, el Lucena, los remeros, tot això, no? Ara hi ha dos pinchos, no?, hi ha llocs... Sí, hi ha molts postres.
La gent de Tarragona anàvem més abans, potser, expressament a menjar tapes. Però és que som tan rucs a Tarragona, en general, no només ho estic dient, però és que som tan rucs que és veritat que ens anem un cop ara a les tapes de disseny, quan hem tingut tota la vida les tapes del barri. Voleu després aquí anem. Tu has de treballar més avui, Josep. Jo a partir de les 11 m'ho puc matar. Fa una floreta cap al sentiment de ciutat, d'autoestima, perquè realment
No sabem la quantitat de gent que ve de francesos, alemanys, sobretot a l'estiu, però també a l'hivern que ve a Bonavista a menjar tapers. Aquest sentiment de protagonisme, de pertinença, de veritat és que estem massa dividits. Però realment aquesta ciutat té un potencial, però ens mirem el melic. Ens han ensenyat des de petits.
Però és que és la frase que sento des de fa molts anys, el potencial, el potencial. Sí. I, bueno, el potencial, el pla estratègic del turisme, perquè forma part de la identitat de la ciutat,
parla d'això, de dir, posem en valor, que és una frase molt dita, dels valors de la ciutat, però no tant pel turisme com pel ciutadà de Tarragona. Vull dir, creiem-s'ho, si algú de fora fa l'expressió aquesta, o...
És que és sorprenent, perquè avui en dia que encara algú es sorprengui d'alguna cosa del món és increïble. I els propis tarragonins no ho veuen, o ho veuen però no hi creuen. I el pla estratègic de l'altre dia, que les formes són molt importants, el fer-se el saló d'actes de l'Ajuntament, amb la presència de l'alcalde, amb la presència de la consellera Dan...
vol dir que hi ha un impuls de ciutat. No és un impuls del turisme, del patronat, no, és un impuls de ciutat, que ens ho creiem. És un pla que ha d'haver 76 accions, que esperem que es facin amb un pla a 5 anys. Però perquè totes aquestes accions que afavoreixen el turisme, afavoreixen indirectament el resident, no? A la taxa turística va un 25% habitatge, però és com un 75%
pot anar a infraestructures que afavoreixen d'anar visitants com turistes. I creiem-s'ho de veritat. I posem el nom de Tarragona, perquè la Tarragona està amagada entre les seves infraestructures més importants, el club esportiu, el no sé què. Traiem-ho fora i traiem el nom de Tarragona amb orgull. Perquè la gent de fora ens ho ensenya.
És que queden al·lucinats de la qualitat de vida, queden al·lucinats del patrimoni, de les platges, no sé què. Creiem-s'ho, fem el pla, afavorim un turisme de qualitat, si voleu parlarem del turisme de qualitat, que per mi què és, i que afavoreix el resident, sobretot. D'aquí cinc anys tornar a tenir aquesta, apunta tu, d'aquí cinc anys tornar a tenir aquesta mateixa tertúlia i donar-te o treure't la raó. M'encantaria, eh? Amb la qual cosa significaria que, com a mínim, s'ha portat a terme una part...
El problema és que els tarragonins, com tu ben deies, no ens creiem moltes vegades les coses. No ens les creiem. Per molt que fiquis una full de ruta, perquè, per desgràcia, amb aquesta ciutat ja s'han fet agendes del 2030, agendes del 2028... Per sort, per mi, he estat en moltes d'elles, i al final veus que hi ha certes mancances en aquesta ciutat, però el primer de tot
És el nostre sentiment cap a la nostra pròpia ciutat. Tots som molt arragonins, eh? I tots sortim d'aquí dient que ho som. Però la realitat no és aquesta. I tenim ciutats properes que tenen molt més sentiment per la seva ciutat que la nostra. I això és una realitat. Per tant, som millors, eh? Eh? Els millors. Amb aquell jornalí vaig portar una amiga de Barcelona i vam fer una mica el turista, jo el mateix, el turista amb ella. El vaig portar al capsa del circ, la volta del circ, vam anar a sopar...
vam fer una ruta, i aquesta amiga que està acostumada a viatjar, perquè és bastant viatgera, és el que deia el Jordi, va al·lucinar. Va fer l'O, però no un O, uns quants O seguits. I llavors te'n dones compte. Nosaltres amb el Guiri anem de boli, tampoc no anem a fer gaire el Guiri, però quan pares un dia entre setmanes i vas a fer el Guiri, per aquí a Tarragona, allò que vas a tombar i vas a veure llocs que no pots veure habitualment, és que val la pena. I també les tapes de bona vista. Sí, perquè...
Hi ha una fira de Ponent el dissabte a la Rama Ponent. Aquesta és l'Aviaté. Parlava abans d'una conferència que va fer l'Espinàs l'any 59. O sigui, la visió d'un barcelonès sobre la Tarragona. I ell parla d'una ciutat que respira. O sigui, no és el lo del patrimoni, no és això. Ha parlat de la llum, la llum mediterrània.
d'això, que no és només veure les pedres, per dir alguna expressió, sinó que respira. Però que això t'ho vingui algú de fora, és que això, és una ciutat...
fantàstica per viure, perquè el turista o el visitant, que pot ser d'una empresa que ve a treballar uns dies, això, viu a la ciutat, i li hem d'ensenyar que és una ciutat per viure. De manera que el Terramoní, el TTV aquest que sempre sento parlar, és una ciutat per viure-la, per viure-la, amb una qualitat de vida, ja no parlem del pol econòmic, del no sé què, de la ciutat, no, no, és que ho té tot, és que ho té tot.
amb una dimensió humana, a més. Vull dir, creiem-ho. Llavors hem d'ensenyar al turista que no només ve a veure unes pedres, ve a veure unes platges, una ciutat, una manera de viure, una manera de menjar, el que dèiem, les tapes. Ara hi ha una corrent que torna a la cuina tradicional catalana, al simpòsium del romesco. Creiem-ho. Tot això s'ha anat liderant. És veritat. Hi ha altres projectes que han fet fallida, però aquest jo estic convençut, perquè jo crec que la gent s'ho està creient.
D'aquí 5 anys tens la pilota de la teva teulada. Jo crec que ara... Jo soc de Barcelona, com sabeu la majoria, vaig arribar aquí amb 20 anys. Quan jo vaig arribar aquí amb 20 anys per treballar, Tarragona era una ciutat que evolucionava molt.
en aquella època, eh? Recordo que era una ciutat petiteta, jo venia de les Corts, eh? Vaig venint aquí, hòstia, i era una ciutat molt dinàmica i que passaven moltes coses en aquella època. No, fa 20 anys, no, fa 30, m'equivoco. Fa 30. Ja comencem, ja comencem. És verda, que soy más viejo. Tinc 50 anys. Jo tenia 18-19, per tant, fa més de 30 anys. Puc dir-te a quin cotxe portaves? Sí? Jo no ho recordo.
D'aquella època hi ha moltes coses que no me'n recordo. Jo sí, jo sí, jo sí. També em coneixies, llavors, no? Era una ciutat molt dinàmica. I jo m'hi vaig quedar.
Després vaig tornar a treballar a Barcelona uns anys, però ja no m'agradava Barcelona i vaig tornar i vaig fer vida aquí, he fet vida aquí, em considero un Tarragoni més. Però Tarragona, des d'aquella època fins fa aproximadament... fins ara, pràcticament, ha estat una ciutat que no ha evolucionat massa. Al ritme que anava, no. Va tenir aquella època, quan jo vaig arribar, que me'n recordo que ens van fer moltes coses, que van transformar molt la ciutat des del punt de vista urbanístic,
i veies que era una ciutat amb futur, però després no sé per quina raó, suposo que és pel tarannà a Tarragoni aquest que quan fem alguna cosa sempre hi ha massa gent que es queixa i que no ens agrada, i sempre tot és cagat i pixat, és la frase. Ha viscut una etapa molt a l'atargada, una ciutat a l'atargada, amagada, a nivell d'exterioritat, amagada.
Els empresaris s'han hagut d'espavilar pel seu compte sense un suport institucional darrere que ajudi, evidentment, el que ha d'omplir l'hotel és l'hoteler. El que ha d'omplir el càmping és el que té un càmping i el que ha d'omplir els apartaments és el que té l'apartament. No te l'omplirà l'Ajuntament ni te l'omplirà la gent de Tarragona. Però s'han de donar les circumstàncies perquè l'hoteler, el del càmping, el restaurador, el que té una botiga, pugui mostrar el que té.
I després la llei de la demanda i l'oferta ja et farà que canvies, evoluciones, canvies. Hi ha gent que no els hi funcionen als negocis perquè no l'encerta. Perquè està venent una cosa que la gent no vol. Però això no és culpa de ningú, això és culpa de l'empresari que ho fa. I jo, després de molt de temps, veig des de fa aproximadament uns mesos, un any cap aquí, que Tarragona està una mica millor. La veig més dinàmica un altre cop. Veig que és estar en alguns aspectes recuperant aquest orgull.
En alguns aspectes, eh? La Setmana Santa de Tarragona està agafant emprencida, que no és una cosa en la que jo tinc una especial estima, perquè jo no soc religiós, però reconec que és una cosa que ben explotada... Pot ser un referent a nivell català i a nivell espanyol? Hi ha circuit de gent que va veure Setmana Santa, sap? El tema del posicionament de...
de Tarragona com una ciutat gastronòmica, crec que pot funcionar molt bé, sobretot perquè hi ha el mercat, que és una obra que es va trigar 10 o 12 anys a fer-la, però que està funcionant molt bé el mercat, és un referent a nivell de Catalunya. Hi ha pocs mercats com el que tenim nosaltres, el Mercat Central de Tarragona, només que el que passegeu per ciutats de Catalunya veureu.
I després hi ha el tema, evidentment, una cosa que no depèn de nosaltres, que tenim un clima envajable, tenim una zona que no està saturada, quan altres zones sí que ho estan, i això nosaltres ho hem d'aprofitar. Ho hem d'aprofitar per explicar que Tarragona és una ciutat, com diu ell, on es pot respirar i on es pot estar. No cal estar-se aquí 10 dies. No tenim places hoteleres per acollir, per fer... No volem ser un salou. Però sí que és una ciutat que pots visitar, arribar aquí al matí...
Sí, però... Estar tot el dia i a la nit marxar cap a casa teva i passar un dia fabulós. No vull ser, eh? No ets un cagat i pixar. No, no, no, al contrari. No, no, no, perquè jo possiblement el que soc és un empresari en el que he de tancar el cercle. El que no puc fer és deixar cercle sense tancar, no? Vull dir, jo, per exemple, pensava quan anava a cedir i no ho has dit...
Curiosament, un dels motors que ara mateix s'està produint a la ciutat és el turisme esportiu. Molt bé. Però, curiosament, del turisme esportiu, per desgràcia, per no dir tants per sense, un nombre elevat de gent que ve, curiosament, acabem amb el... Sant Bassalou. Amb la qual cosa, allò que parlava de tancar el cercle, o sigui, hem de ser capaços. Hem de ser capaços primer...
I parlo del turisme esportiu com podríem parlar de la gastronomia, eh, Oliver? Quan me dius que Tarragona ha de ser tal, perfecte, sí, sí, sí, jo, si voleu, perquè clar, suposo que molts també ho fem, treballem de dilluns a diumenge.
Aneu a sopar algun dia diumenge a la nit, a veure si trobeu algun restaurant a Tarragona. També. No, no, però a veure... O sigui, hem de ser capaços de tancar cercles, eh? Però escolta, mira... Aquí? O dispares o no? Sí. Per al·lusions, per al·lusions. Has parlat del turisme esportiu. Estic d'acord. Estic d'acord. Ara mateix? Aquí produïm uns events que s'aprofiten... Salou. Salou. Diguem salou. Va, siguem clars.
També perquè aquí l'oferta és petita. Fins ara és una oferta de 2.000 places hoteleres i la majoria són càmpings. Ara comença a aparèixer, del qual sóc representant, una oferta d'apartaments. Perquè ara parlem de turisme de qualitat. Què és el turisme de qualitat? El turisme de qualitat és l'oferta que hi marca. Una oferta de qualitat marca el turisme de qualitat. Però no vol dir el preu o el que gasta un turista. Vol dir que els apartaments han de tenir una qualitat positiva.
Bona. A l'hotel de dues estrelles ha de tindre la qualitat bona, a dues estrelles. A l'hotel de cinc ha de tindre la qualitat de cinc estrelles. Però no és un turisme, és que a vegades es confon qualitat amb elitisme, no. Llavors està apareixent des de fa mesos una...
una creença en la donar una oferta de qualitat, i oferta, perquè és que no hi havia prou, no hi havia prou oferta per encabir aquesta gent. I ara, realment, demà, mira, justament demà faig un article a l'especial del telèfon del turisme que parla d'això, de l'oferta complementària dels apartaments, dels càmpics, no sé què, i justament el López ha dit una cosa, no està saturada, i això és el gran avantatge, aquí encara es pot treballar.
amb un futur correcte, amb un futur en què la gent es benefici, que els residents es benefici, que els treballadors de la indústria turística es beneficin. Perquè, per sort, totes les gràcies no ha evolucionat, com altres ciutats, fins a uns límits. El senyor que en el seu dia va a tenir un càmping a Salou i amplia el càmping i crea unes instal·lacions esportives per fer events vinculats al seu lloc d'allotjament...
L'encerta o no l'encerta? Estàs de cachondeu o no? No, no. Aquest senyor... No, no, no. Jo no el conec. No, però jo sí, clar. No, no, no. Aquest senyor té una sessió per part de l'Ajuntament de 50 anys d'un territori. Això ho hem fet aquí? Ara, ahí estoy.
Això és el que ha de fer la gent. A mi els apartaments turístics em semblen perfectes. D'aquí una setmana venen 900 practicants de waterpolo. No s'hospedaran aquí, s'hospedaran al Port Aventura. I no s'hospedaran aquí perquè no hi ha places. Jordi, és que... Això és una realitat. Port Aventura va canibalitzar.
Tota l'oferta d'apartaments. S'han de poder fer d'aquí uns anys. S'han de poder fer, això és el que s'ha de fer. Evidentment. Torno a lo mateix. Quan el tio del Sant Golí fot i amplia i crea jo...
Jo no el conec, tant me fa. Jo veig les instal·lacions i he anat-ho molt de vegades allà. Amb els meus crios, amb famílies... Jo també he anat de pare a jugar a futbol. Quan Tarragona acull uns jocs mediterranis, que s'han de fer unes instal·lacions que existeixen...
Per què l'Ajuntament del seu moment i per què els empresaris del seu moment no diuen escolta, anem a tenir això ja que ho fem, per què no fem el que hem de fer? Per què no es fa? Perquè hi ha decisions que es prenen equivocades en aquell moment. Saps per què no es va fer? És molt clar, perquè el turisme o l'estat era superestacional. I llavors ningú creia que al novembre o al desembre o al gener vingués gent. I això ho estem...
Però això ho estem revertint. O sigui, l'ocupació nostra, anirem en és estacional, però ja estem tenint bones ocupacions. Però això ha canviat fa dos anys, eh? Però tu ara et trobes en una situació que estàs acollint esdeveniments esportius de nivell nacional i els estàs acollint a casa teva perquè tens unes instal·lacions que es van fer perquè calia o no calia. Això ja no entrem en aquest cas.
El cap de setmana del Tour de França... El cercle no ho hem tancat. L'altre dia ens deien que poden venir unes 80.000 persones al cap de setmana del Grand départ del Tour de França. 80.000, més o menys. Ara diré una cosa. I hem de suposar que alguns dormiran aquí. Per posar-se allò a primera fila i veure l'etapa de la primera fila aquí al costat.
Jo dormiré aquí a la ràdio aquell dia per tenir lloc quan estarem treballant. Però això serà un cap de setmana també per veure... Anava a dir alguna cosa o anava a dir alguna cosa? Jo volia dir una cosa, simplement, i ja acabo, però ja no parlo més. El dia del tour. El dia del tour és un lloc, és una cosa que a la gent que li agrada molt el ciclisme es desplaça, el puest, ho veu una etapa, és una cosa d'un dia, o un dia com a molt dos, si t'has de desplaçar molt.
I si ve tanta gent, a Tarragona no es poden ajutjar. Segur que no. Perquè, a més, estarà plena ja a Tarragona. Això és l'estiu, no? Juriol, 5 de juliol. Ja està plena, no cal que vingui ningú més, a nivell d'ocupació hotelera, pràcticament. Vindrà un munt de gent amb autocaravanes. Un munt. On les fotem? No tenim. On les fotem? A la ciutat de Tarragona no en tenim ni un.
Llavors, ara, jo et penso, ara dic, un ajuntament... Espero que el pla estratègic aquest sigui. No, clar, on les posem? Doncs encara que sigui per tres dies, perquè això són tres dies, tu ja has de tenir pensat, que no sé si ho tenen, però ha d'haver-hi habilitat unes esplanades X on sigui perquè ja puguin aparcar durant dos dies 400 autocaravanes o 500 autocaravanes. Si el tio de França vol venir, que vingui, i si ve un tio d'Alemanya, que vingui.
El principal benefici del Torno a França no és aquest dia, és que ens posa el mapa, eh? Sí, sí, però està fascinant aquell dia. Molta gent de Tarragona ja ens coneixen, de França ens coneixen, però quan el Torno diran... Vindrà. Vindrà o no, ho tindran en ment. Vull dir que no m'interessa que vinguin aquell dia, que vinguin tants com vulguin, però és que són events que et col·loquen al mapa i et diuen, eh, hem d'anar aquí. Però la responsabilitat de l'Ajuntament és aquesta, més enllà de punt, com ho tens? Com ho tens?
és aquesta, és dir, bueno, doncs habilitem les coses d'una manera, encara que sigui temporal o necessària, i també fa que diguin si està pixat o cagat. Vicent, en tantes segons, va, que tanques tu, va, que no parles gaire. Ràpidament, que espais n'hi ha i molts esdeveniments esportius es donen a l'entorn de l'anella mediterrània i tots veiem com es posa l'anella mediterrània sense que encara està construïda, vull dir, més enllà dels edificis que s'estan acabant.
Això és incompatible. Per tant, amb aquest sentiment de tarragonisme, pertinença i autoestima, ostres, inversors públics, privats, que s'ajuntin, que donin facilitats a l'Ajuntament com a institució, i una bona zona seria la zona del nou barri, del PP10, de l'anèria mediterrània. Allò és una petita solució, però ningú té l'autoestima de pensar que allò funciona. Canvies el servei, perquè està a prop de l'aeroport, està a connexió Reus, estem al mig, amb tarragon a la ciutat, no hi ha aparcament, hi ha la facilitat i n'hi ha més...
Punts favorables. Un altre debat, eh? Del criteri de Smart Mediterranean City a un edifici de 15 plantes, hòstia, és un altre debat. Però estic d'acord que jo crec que és el barri a potenciar ara mateix. Que no s'està de lástima cap a la zona.
Ho veus bé, Jordi? Sí, no? Ho veus bé, ho veus bé. Sí, sí, sí. Escolta, convidarem més, eh? Sí? Sí, home, sí. Gràcies. A mi no, a mi no. No, la visió de... A mi no, a mi no. Tu també. No, però la visió aquesta d'algú que està a Tarragona, que treballa a Tarragona, però que té la visió d'algú que és de Barcelona, bueno, tu ja la tens més desviatjada, però és interessant, per això que diem, eh?, perquè ha dit al començament, aquest orgull de...
de pertinença, que els de fora ho veieu claríssim i que aquí... I el canvi fet amb els últims... Parla d'uns mesos i jo veig un canvi... Jo ho dic de manera clara, com jo soc qui soc i estic amb la Montse, sembla que ho digui, però és que jo realment ho percebo. Jo soc molt crític, eh? Hi ha coses que es fan malament, hi ha coses que es fan al salto de mata, però jo sempre, quan parlo amb ella a casa, dic, però tu has de fer coses, has de fer-les, perquè si no, no es fan. I si d'aquí dos anys ningú no et vota, doncs que no et votin!
Però fes-les. Perquè per no fer res no cal que estiguem. Fes-les... És el mal d'avui en dia. No fer res per no equivocar-se. Això està en les eleccions, perquè la gent pugui decidir al cap de dos anys o tres o quatre si m'ha agradat o no, però fes coses. La gent no s'arrisca. Tarragona s'ha d'arriscar. S'ha d'arriscar. Si no t'arrisca... Temps de prorrogallar. Gràcies, Robert. Oliver.
Vicente, Jordi, gràcies. Bon cap de setmana, si no ens veiem, que demà és divendres. Anem d'aquí cinc anys, eh? Sí. A veure, el pla estratègia. D'aquests 76 punts, a veure quants dies. Veiem com evoluciona, no, que els cinc anys. Aviat que vagi bé. Adéu, adéu.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 19 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer, la peça d'1 a 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Més coses i més recomanacions avui a la Veu de Tarragona i en aquest cas per situar-nos a la Universitat Rovira i Berigili parlem d'un documental a l'URB sobre violència vicària. El company Amigo González ha pogut parlar amb la seva realitzadora, directora i realitzadora en aquesta entrevista que sentim a continuació.
Anem amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ahir a la tarda, el Paraninfa de la Universitat Rovira i Vigília acollia la presentació del documental No estàs loca? La verdad sobre la violència vicària. És una obra que posa el focus en una de les formes més dures i també invisibilitzades de violència masclista. Ara en parlarem. Avui volem aprofundir en aquesta realitat i en tot el que hi ha darrere d'aquest documental. Así que saludamos, nos acompaña María Bestar,
directora d'este documental. Maria, buenos días. Què tal? Com estàs? Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. I Eva Zafra, que és professora del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URB i investigadora principal també del projecte Feminor, del qual també en parlem. Eva, molt bon dia. Bon dia. Gràcies.
El No Estás Loca
Bueno, pues fue más una, no fue una decisión, sino algo que me fue llevando poco a poco. Yo soy víctima de violencia vicaria. Empezó todo con un cortometraje que creé en un momento en el que necesitaba sacar lo que estaba sufriendo. Yo vengo de la música, soy compositora y cantante primero y luego me dedico, bueno, desde hace 15 años a escribir guiones y al cine.
Y mi manera de soltar cuando estoy sufriendo es crear cosas. Y entonces salió un cortometraje previo que se llama Igual, no estás loca, y lo empecé a mandar a festivales y a sitios y me di cuenta de que cada vez que había un pase de ese cortometraje se me acercaban víctimas, se me acercaban mujeres que me decían esto me está pasando a mí, esto me está pasando a mí, se me acercaban chavales jóvenes, esto pasa en mi casa y gente que desconocía lo que era la violencia vicaria.
Entonces dije, esto no puede ser, esto hay que contarlo y que la gente sepa lo que está sucediendo. Y decidí, pues pensé hacer una película de ficción, pero desgraciadamente la realidad supera la ficción con creces y entonces decidí hacer un documental y que fueran ellas las que contaran sus historias.
Por lo tanto, infiero que todavía mucha gente cuando hablamos de violencia vicaria no sabe exactamente de qué estamos hablando o no sabemos definirlo correctamente o detectarlo. A ver, ya se escucha más la palabra violencia vicaria
debido a los últimos asesinatos que están ocurriendo contra los niños y las niñas. Pero la violencia vicaria no es solamente el asesinato de un progenitor, o sea, del padre, hacia los niños y las niñas, sino hay un montón de señales y un montón de formas sin asesinar a las criaturas de ejercer esta violencia. Básicamente sería, para definirlo, y corrígeme si no, ese tipo de violencia que utiliza los hijos e hijas para hacer daño a la madre, ¿no? Así es. Es la cosificación de los hijos y las hijas para hacer daño.
Totalmente. Por lo tanto, decides en ese momento, supongo que hay un momento concreto, como dices tú, que te va llevando una cosa a la otra y también esa gente que se te acerca a crear esa historia que se tiene que explicar públicamente, que no es fácil, ¿no?
No, no es fácil y sobre todo en este mundo del cine, que es tan complicado y tan caro, que siempre hablamos, que no es como hacer un cuadro, que compras un lápiz y una hoja y ya puedes pintar. Esto no, esto requiere de mucha financiación y pues claro, hablar de estos temas es muy incómodo y al principio pues cero ayudas. Tuvimos que...
que financiarnos nosotros solos, buscar ayuda de otros productores amigos y nos embarcamos en esta aventura, que es muy gratificante a pesar de la dureza de la misma y que nos ha traído muy buenas cosas también. Y nada, poco a poco se fue uniendo gente al equipo y salió lo que vimos ayer, que yo creo que está ayudando mucho y sobre todo está concienciando y explicándole a la gente que no sabe
que esto es una realidad y que depende de todos y de todas acabar con ella. No solo un documental testimonial, porque también hay un trabajo de investigación, de búsqueda importante.
Sí, o sea, salen más de 40 víctimas, pero también salen médicos forenses, abogados, juezas, jueces, guardias civiles, trabajadores sociales, o sea, todos los protagonistas de la historia y todos los protagonistas de que esto siga sucediendo. También es un documental que es un poco una denuncia, no social, es una denuncia al sistema y también a una sociedad cómplice que tapa y que encubre a los maltratadores.
Y el título ya lo dice todo, es muy contundente. El No estás loca era importante, imagino, poner ese nombre para hablar también del descrédito que muchas veces conviven, padecen, sufren las víctimas, ¿no?
Mira, sí, y también para las propias víctimas. Nosotras mismas muchas veces nos cuestionamos si de verdad estamos locas, porque cuando te enfrentas a la maldad y no eres una mala persona, intentas siempre justificar ciertos comportamientos porque no los comprendes. Y llega un momento de enajenación tal...
que hasta una misma dice, pues seré yo, que estoy loca, seré yo, que me lo estoy inventando, porque los de al lado no lo ven, solo lo veo yo. Entonces era un poco hacia los demás y hacia las propias víctimas para que no se sientan así. Tú te sentiste en tu propia experiencia, te sentiste cuestionada, imagino. Sí, claro, siempre, siempre, siempre se cuestiona a la víctima, desgraciadamente. Nunca al agresor, pero a la víctima siempre. Por lo tanto, como sociedad llegamos bastante tarde ante esta realidad, ¿no?
La sociedad tiene una responsabilidad muy grande. De hecho, en el documental lo digo, sale el juez Vicente Magro del Tribunal Supremo hablando de la sociedad cómplice. Es un término que se está valorando ya como para utilizarlo, para penar a la sociedad que no responde o que no actúa ante la violencia. Hay casos en los que...
Los vecinos saben perfectamente que están sucediendo estas cosas, pero deciden no meterse, no mojarse, hasta que ahí ocurre el asesinato. Y entonces, ¡ay, qué pena! Es que todos tenemos una responsabilidad. Decías antes que nos equivocamos al pensar que solo ese tipo de violencia tiene que ver con los casos más extremos, pero que al final también esa violencia puede ser continuada, más sutil. Hay que profundizar también en eso y hay que explicarlo muy bien, ¿no?
Fíjate, obviamente nada supera un asesinato de una criatura, pero la tortura durante años prolongada y a cuenta gotas en el tiempo es igual de dañina. Pues desde, no sé, niños pequeñitos, yo siempre digo que la infancia es preciosa, ¿no? Y todos los que somos padres decimos, hay que no crezcan las criaturas porque queremos disfrutarlos y las madres protectoras están deseando que los hijos crezcan.
Para poder protegerlos o para que puedan hablar o para que puedan tener herramientas para defenderse. Dejar a tus hijos un viernes y no saber si los vas a ver el lunes. Y esto que ocurra durante 18 años, pues imagínate que tortura, entre otras cosas. El documental pone el foco también en el papel de las instituciones. ¿Cómo valoras tú la respuesta institucional que se da a las víctimas?
Pues que queda muchísimo por hacer y que la violencia institucional es la que alimenta la violencia vicaria. Los maltratadores, desgraciadamente, ojalá que dejen de existir algún día, pero estamos muy lejos de que eso ocurra. Pero si cuando una víctima que de por medio tarda casi ocho años en denunciar acude a donde se supone que debe de pedir ayuda y la revictimizan, la cuestionan, no se la cree y encima empieza otro périplo que es casi peor que en el que estaba anteriormente...
Pues obviamente está fallando. Cierto es que hemos mejorado muchas cosas en los últimos 30 años, no se puede quitar, eso es cierto, pero queda muchísimo por hacer todavía. Lejos de tener un sistema preparado para proteger realmente a los niños, ¿no?
Bueno, es que lo que más denuncio en mi documental es que se está vulnerando en España los derechos de la infancia constantemente. Constantemente. La ONU nos mandó un informe hace dos semanas, que hace cada siete años nos pone en nota a los países y España ha suspendido estrepitosamente en la vulneración de los derechos de la infancia.
¿En la detección, en la protección o en el seguimiento? ¿Dónde crees que falla más el sistema, María? En todo. Sabía la respuesta antes de generar la pregunta. Me imaginaba, vaya. Lamentablemente, por eso te lo digo, que ahora estamos... Bueno, pues nos reímos, pero bueno, es por no valorizarlo. Sí, sí, mira, con el cortometraje he estado yendo a muchos colegios.
Y esto me pasó hace menos de tres semanas. Estuve en un colegio, en una clase de bachillerato en Madrid, y uno de los chavales, después de ver el cortometraje, levantó la mano y dijo, bueno, si tú tienes un primo o un amigo, ¿qué le pasa a esto? Ya sabes, ¿no? Típica... ¿Qué le puede decir a su madre? Entonces, bueno, le dimos un consejo. Y bueno, ¿debería de enfrentarse con el padre agresor? Pues mira, no, lo que tienes que hacer es ir a tu profesor o ir a gente... Bueno, pues cuando salí del aula, se me acercó el profesor, que era un amigo,
Por eso fui a ese colegio y me dijo, María, tenemos órdenes directas de dirección de que no podemos meternos en conflictos familiares. Y digo, pero si un niño viene y te dice, mi padre está pegando a mi madre y tengo miedo, ¿no podéis meteros? Y me dijo, no. Es maquiavélico esto, porque para según qué... Es una barbaridad. Es que esto es sociedad cómplice. Lo que pasa afuera se queda afuera...
Y lo que pasa en las familias aquí no es relevante. Es que falta muchísima formación y la formación no se le puede echar solamente la culpa a los jueces, que sí, que también, sino que hace falta formación en los colegios, a los pediatras, en todos los niveles para poder detectar que, como bien has dicho antes, es lo más importante. ¿Por qué tenemos que esperar al asesinato o a la agresión física para parar violencia y maltrato?
Todos debemos tomar consciencia y ser cómplices, pero en la detección, en la educación, en la prevención. Así es, totalmente. Y estoy segura de que se podrían evitar muchísimos asesinatos, pero muchísimos. Eva, desde el proyecto Feminor estáis investigando precisamente también los hijos e hijas de mujeres víctimas de violencia vicaria. ¿Qué nos dice esa investigación de momento?
Pues yo creo que María lo he explicado muy bien, porque mientras la estaba escuchando y después también de ver el documental, pues de alguna manera ejemplifica o pone o no, o visualiza todos esos casos, esas voces que nosotras en nuestro estudio
Durante ya hace unos cuantos años, porque lo empezamos en el 2019 y lo estamos todavía llevando a cabo, vemos a través de los casos reales cada día cuando nos entrevistamos con hijos, hijas, familiares...
Vecinos, vecinas y todos los agentes que, como muy bien ha señalado también María, somos parte de esta sociedad, somos parte preventiva y consecuente y deberíamos ser también responsables y no cómplices de este fenómeno.
Es que ellos son todavía los grandes invisibles de esa violencia y si encima en algunos casos el sistema, la comunidad educativa, la propia sociedad les gira la espalda, les da la espalda, pues ahí hay un problema. ¿Qué consecuencias tiene Eva en esos niños, en esas niñas, vivir ese tipo de situaciones? Por lo que habéis podido vosotros también ir investigando, desgranando en estos años.
Pues yo creo que enlaza también perfectamente de nuevo... Sí, con el documental y con lo que decía María. Exacto, porque lo que cuenta o explica María a través del documental nosotros lo vemos, lo analizamos a través de las narrativas y los discursos de las propias personas afectadas, con lo cual obviamente debe coincidir, ¿no?
Y pone de nuevo en evidencia que lo que vemos no es fruto de una imaginación o de una situación vivida por estos niños, niñas, familiares y sociedad en general. Yo creo que lo viven, o sea, las consecuencias, yo creo que hay una cosa que ha resaltado, que ha dicho.
María, que es súper importante y creo que en nuestro estudio se hace evidente cada vez que analizamos un caso. Y es que la violencia de género o las consecuencias del feminicidio no es algo ni un hecho puntual, es un hecho estructural. Es decir, sí que nosotras estudiamos...
Analizamos y estamos con estas personas que han sufrido en primera persona, por decirlo de algún modo, pero no por ello ni más directamente e indirectamente que otras, porque al final la consecuencia de los feminicidios, la consecuencia de la violencia de género, es para toda la sociedad. Entonces, a nivel individual, lo ha podido sufrir o vivir la experiencia de la violencia...
En diferentes formas, ámbitos, la vivimos las diferentes personas a lo largo de nuestra vida, pero el feminicidio es un hecho puntual, es un crimen, es un asesinato que se da un momento. Pero, como decía también María, esto, las consecuencias, y como dicen muchas de nuestras informantes, la violencia es más que el minuto de silencio.
Es todo, hasta llegar al feminicidio, hasta llegar al crimen, han sucedido muchas maneras, solapadas, interseccionadas, de formas de maltrato, de violencia, que han tenido que ir sosteniendo de la manera que han podido esas personas, niños, niñas, y que después...
Se ve también en las consecuencias, pues las consecuencias son muchas veces que por falta de una respuesta institucional efectiva y eficaz, pues las consecuencias, sí que es verdad que esas consecuencias que son a nivel social se ven como afectan a manera individual a estos niños, niñas y a sus familias, a todos los niveles.
A nivel social, con la relación con sus amigos, en el cole, porque no solamente da fracaso, ¿no?, o favorece situaciones de fracaso escolar, sino muchas veces de estigma, de falta de comprensión, de que les cueste, ¿no?, de cohesión, de, a veces, bueno, problemas también de salud mental...
porque a veces la atención psicológica que necesitan no se les da, no solamente a nivel de sesiones, de número de sesiones, sino de la manera que se debería dar, atender y acompañar. Por lo tanto, estas consecuencias se dan también, igual que las causas, a todos los niveles y en todas las esferas de la persona y de la sociedad.
Y en la línea de lo que decía María, la investigación también apunta a carencias institucionales y cosas que deberían cambiarse
Enfoques que deberían cambiarse con urgencia, ¿no? Lo habréis notado también en el estudio, ¿no? A todos los niveles, como te decía, ¿no? A nivel educativo. El profesorado que hemos entrevistado, que muchas veces, pues, acompañan a estos niños, a niñas antes. A veces también a los niños a los que les asesinan a sus madres, ¿no? Y quedan después en el colegio.
Bueno, el profesorado muchas veces nos lo dice, hacemos lo que podemos, pero realmente no tenemos las suficientes herramientas, no estamos ni formados ni sensibilizados para poder trabajar de manera efectiva y atender. Yo creo que una cuestión fundamental que se da en todos los ámbitos, en el jurídico social, educativo...
El tema sanitario es, y que tenía que ver también con lo que decía María, es que no ponemos en el centro al niño o a la niña. No los escuchamos. Incluso a veces los oímos, pero no los creemos, ¿no? El sistema judicial, pero no solamente el judicial, sino yo creo que todos los ámbitos y también el social y el comunitario. No nos los creemos, ¿no?
Y bueno, esto tiene una repercusión obviamente importante en la recuperación de esta persona y en el seguir creciendo y viviendo a lo largo de su vida.
Va muy en sintonía, ¿no, María, con el documental? O sea, que te sientes reflejada también en las conclusiones que nos comenta Eva. Sí, sí, totalmente. Cualquier niño que sufre un trauma en su infancia, luego si no se lo trata, acaba apareciendo en la vida adulta. Un 35% de los niños que viven en contextos de violencia de género repiten patrones.
Y el resto lo que hacen es, pues necesitan mucha ayuda psicológica y luego también hay muchas consecuencias físicas, desde que se está comprobando ahora que mucho del TDAH que está tan de moda ahora es ocasionado por esto.
Hacerse pis en la cama hasta los 8 o 9 años, problemas estomacales, problemas de dolores de cabeza, ansiedades y luego obviamente el comportamiento. Entonces es que afecta a todos los niveles y estos niños son nuestros adultos del futuro.
También el documental como punto de generar conciencia y cambios reales, ¿cómo lo ves tú? El papel que puede tener un documental como este a la hora de generar conciencia, de generar cambio, y cambio real.
Pues sí, mira, ese fue el objetivo por el que lo hice y la verdad que me está sorprendiendo gratamente porque al principio fue muy difícil meterlo en cines y no apostaban y pues iba poca gente, pero cada vez que hay un pase cada vez hay más gente, cada vez hay más hombres, porque esto es lo que digo siempre, esto no son mujeres contra hombres, sino hombres y mujeres juntos juntos.
en contra de la violencia y para proteger a nuestras infancias. Viene gente de derechas, gente de izquierdas, que me dicen, oye, yo no sabía que esto ocurría, gracias por quitarme la venda de los ojos y sobre todo, ¿qué puedo hacer? Yo siempre digo que todos en nuestro metro cuadrado podemos hacer algo. Yo porque soy cineasta y utilizo ese vehículo para dar voz. Tú aquí en la radio que me estás dando este espacio. Te iba a preguntar ahora precisamente por eso, ¿cuál es el papel o cuál ves tú que es el papel? También de los medios de comunicación, que a veces somos tan útiles y a veces...
tan desastrosamente contrarios. Pues son clave. Para mí los medios de comunicación, la prensa, la radio, la tele, son clave porque la gente ya, sobre todo con los adolescentes y con la gente joven, el tema del cine me parece que es importantísimo porque solo les llega un tipo de mensajes por un lado y no llegan por el otro y los mensajes, la gente joven lo que hace es ver el audiovisual. Casi ningún joven lee.
No entrar ya en temas de redes sociales, de influencers, etcétera, etcétera. Entonces, pues hagamos videítos de un minuto para contrarrestar los otros videítos, ¿no? Luego la prensa, pues yo siempre digo la forma, y no es mío esto, esto es del médico forense Miguel Llorente, que para mí es una eminencia ese hombre, y estuvo dando una charla en Granada en uno de los pases que hicimos y él decía, mira María, si es que esto es muy sencillo, la forma en la que se dan las noticias...
Un señor ha matado a una mujer en Burgos. No, el machismo vuelve a matar. Esto radica todo de una ideología que es el machismo. Igual que el yihadismo mata, el machismo mata. El machismo hace que estos señores, por llamarlos de una manera, se crean que ellos mandan sobre la vida de sus hijos y de su mujer.
Entonces, si empezamos a decir el machismo vuelve a matar y empezamos a contar que el machismo es nocivo tanto para hombres como para mujeres, pues yo creo que se quitará ese escudo de estar en la defensiva a muchos hombres porque no es un ataque contra ellos.
Y hay que contrarrestar también esos discursos y la ultraderecha con los discursos que lamentablemente siguen acechando y bueno, lo vamos viendo y lamentablemente, como digo, se sigue viendo y bueno, pues lo que defienden y lo que abogan, ¿no?
Sobre todo es que escapa a toda lógica porque los datos están ahí. Llevamos 1.450, creo, mujeres asesinadas por sus parejas frente a 100 hombres asesinados por sus parejas. Es que, ante eso, igual de mal son las mujeres que asesinan, igual de mal son las mujeres que ponen denuncias falsas, pero las estadísticas son las estadísticas. Cuando sean iguales,
Pues se hablará de esa igualdad, pero a día de hoy no existe esta igualdad. Entonces negarla es bastante necio y absurdo. Ayer Tarragón acogió la proyección de ese documental. El debate y la reflexión deben continuar. Y mucha gente que nos escucha luego nos pregunta dónde podemos ver el documental. Habrá más pases. ¿Estará disponible para el público en general? ¿Seguirá girando? ¿En qué momento está?
Pues sí, estamos ahora gira por cines que me van dando espacios poco a poco. Yo lo pongo en mis redes todo el rato, en las redes del documental y en las mías, donde se van abriendo salas de cine y Televisión Española lo sacará en abierto, pero no sé cuándo, es como la pregunta del millón. Bueno, estaremos pendientes. O este mes o el que viene, pero sí.
Sabemos que vamos a poder verlo, que está muy bien también esa apuesta. Pel que es fa referència al projecte Feminoreva, també et pregunto en quin moment esteu i quina continuïtat ha de tenir.
Doncs mira, el projecte va començar, el que et deia, va començar el 2019, va estar primer finançat per l'Institut Català de les Dones, després està finançat, estem en l'últim any de finançament per part del Ministeri, i ara hem tornat a demanar finançament, que com deia Maria, en això coincidim, en àmbits, costa molt trobar finançament per poder tirar endavant i seguir avançant en tot això, i bueno, esperem que continuïn, nosaltres seguim, seguim amb la tasca.
I amb el compromís. Pues, María Eva, muchísimas gracias por hablarnos de esos temas y también ponerlos en el centro de la agenda mediática que es necesario. María Vestal, muchísimas gracias. A vosotros por darnos este espacio, gracias. Eva Zafar, gracias. Moltes gracias a vosaltres.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma. Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación.
El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nou mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Fem l'humor amb Miquel González. Doncs vinga, Miquel González, bon dia. Hola. És dijous, i és dijous i toca humor. I ve la primavera, també. I ve la primavera, exacte. Estic repetint tot el que tu dius perquè així no m'oblido de les coses. Perquè a vegades saps què passa, que estem atents, però no, mira, escolta aquest tall.
Abans haurem fet més coses perquè arriba aquesta setmana, si esteu buscant feina, hi ha la fira de l'ocupació, Miguel, i en parlarem a partir de les 10. 14a fira de l'ocupació, si no m'equivoco, de la cambra. Sí, t'ha quedat clar, 14a fira de l'ocupació, en parlarem a les 10, però pocs segons després... Perfecte, doncs són els continguts d'avui de la veu de Tarragona en aquesta setmana que estàs pensant, Núria, una cosa.
Què farem a les 10? Ho hem dit ja. A les 10 sí, a la càmera. A l'ocupació. Ai, perdona, sí, sí, sí. Estava pensant que no sortiran els números, ens hem deixat algun contingut. No, no, tot dit i tot ja... Sí, sí, ho estava pensant, eh? Just a veure... Just a veure en aquell moment. El que passa és que...
Jo tampoc no puc parlar molt, Pep, perquè el dia següent passava això. Avui sabrem, ho sabrem a la tertúlia, si aquest estiu hi haurà el gelat de Tarragona Ràdio a Rafa Gelati. I avui compartirem la tertúlia amb ella, amb la Rosa Maria Gabriel i amb la Oriana Mosquera. I, en fi, la farem petalons en temps de tertúlia. I a partir de l'Agell Miguel, què passarà? A partir de... Abans haurem fet tertúlia, no, abril? A partir de dos quarts. Ja ho he dit. Això és l'efecte sumari, eh?
És l'efecte sumari, disculpa. A les 10, què passarà a les 10? Efecte sumari, que a vegades ja ens passa. Són sumaris d'aquests per començar el programa, alguns dies estem més animats, altres dies menys, altres dies hem dormit menys... En fi, un caos en tot plegat. I si no ja ens ho recorda el Lluís Comas, que el tenim a la Fins d'Estat, que anem per feina. Miquel González, bon dia. Bon dia. Ui, estàs fent com la veu de Lluís Soler, eh?
Què més voldria jo? Que tenia la veu del Lluís Soler, però m'has fet gravar una cosa i ara se m'ha quedat aquesta veu. I tot el dia que l'hem de aguantar, tot el matí que l'aguantem. Les ondes de la ràdio. Avui perdrem de paraules. Mira, el mal entès, què enteneu aquí? El mal entès. No és el... A veure. No és el mal entès. És el mal... Que ràpid aquest, l'Abru Riu, bon dia. Ah, bon dia. És llarga, eh?
Després vaig estar tot al matí amb aquesta veu del Lluís Soler. Demà bé, eh? Demà bé, Lluís Soler? Ah, Màrius Serra. O sigui, demà sentirem la gravació aquesta, la veu del Lluís Soler i tal i qual. Estàs tranquil avui? Molt, molt. Avui no tens ningú que et molesti, no tens ningú que t'emprenyi, no se t'han apagat els focos. Deixeu de tocar el mando, sisplau.
Què tal, home, bon dia? Benvinguts, obrim la veu d'aquesta jornada de dimecres. Dieu-li el comandament que deixi de tocar el botó. Perquè tenim un opis a dalt que té un comandament com el nostre per tocar el botó i apagar els focus, eh? Bon dia, Núria Cartanyà, què tal? Hola, bon dia, bon dia. És una conte, que ho és un fantasma o ho és el de dalt, eh? Miguel González, bon dia. Alguna teoria? Saps que jo tinc un veí que m'enjaga el ventilador?
Té el mateix model que jo, mateix comandament que jo, suposo, i de cop s'enjaga el ventilador del sostre. Hi ha un clàssic que és agafar la wifi del dos costats. No, no, això va a un punt més enllà, perquè controlen els electrodomèstics de la zona.
Bé, al dalt si està sentint la ràdio que no toqui el comandament perquè s'apaguen els focus. Tenim, tenim algun comandament que controla elements de la ciutat. Algun dia, Pep, t'ho ensenyaré. Bé, tenim el que tenim és nou entrenador, nou tècnic, el Nàstic. A l'informatiu de primera hora, un servidor li canviava el nom ja el primer dia.
Informatiu en clau grana. I és que el nàstic ha destituït Cristóbal Parralo. Avui el club espera fer oficial qui serà el seu substitut. Pablo Alfara. Pablo Alfara. Pablo Alfara. Tot irà a decisió del Consell. Parralo deia que no es rendiria. Cristóbal Parralo. Sort que a Pablo Alfaro això li importa un comino.
del sabor agridulce, agridulce. Agridulce, lógicamente, por el resultado, porque creo que hoy el Nastic ha sido merecedor de llevarse los tres puntos. Yo creo que ese es el camino, es el comino, es el comino, es el comino, es el comino agridulce, para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. Es el comino agridulce. El comino agridulce, eh, que está bé. Escolta, hem de canviar la promo del Femlumor, perquè encara estem dient que a mi cap als 40...
Mira, no és nova, però hi ha una promoció de mi rollo és el rock que no me la puc treure del cap. Barrufa. Jo vull una promo com aquesta. Ja va, ja va, ja te sacaré luego. Espérate un momento.
¿Te quieres esperar? ¿No ves que ahora hacen mi roll es el rock en Tarragona Radio, el señor Pai y su guitarra, con los mejores grupos, las mejores entrevistas, todo el mundo del rock and roll, tanto nacional como tarragonense? Que sí, que sí, que luego te saco. ¿Quieres hacer el favor de enchufar la radio y escucharla conmigo? Que era un perro. Escucha mi roll es el rock, perro.
Saludo dos càrboles. Perro, eh? Perro, perro. Li he de dir a les càrboles que ens en faci... Era a les càrboles. Li he de dir una que ens en faci... Escucha, fem l'humor. Perro, perro, te saco luego. Doncs mira, coses que fan gràcia. A vegades hi ha coses que només ens fan gràcia a nosaltres i no sabem ben bé per què. A vegades fins i tot des de fora no s'acaba d'entendre. A l'Abril Rius li feia gràcia el títol d'aquesta cançó.
Però abans us deixo amb una cançó del Harry Styles, del nou disc que va treure la setmana passada i que es diu Aperture, Aperture, Aperture.
I ja està, i no va poder continuar, i no va poder continuar. És el que se'n diu el bonus, la risa bonus, i a vegades a l'informatiu també tenim el bonus tall, en vez del bonus track, talls que sonen fora de lloc. Xilar, també explicava en aquesta entrevista al Teixent Esports de Tarragona Ràdio com van dosificar a Noubro perquè vagi creixent, això sí, sense cap urgència. Les notícies a Tarragona Ràdio.
Són el tall fora del guió, fora de l'informatiu, diguéssim, dels esports. Hem de tenir clar, Pep, aquí entrevistem els noms i no confondre'ls. No és el mateix Anna que Mercè.
Bé a compte, perquè tenim a la Anna... Perdó, a la... Mercè Verge. Però de moment ho deixem aquí. Anant una altra vida.
No se sap. Mai. Era el Jordi Català que confonia, doncs això, l'Anna amb la Mercè. Josep, tu has notat a moltes rodes de premsa, sí? Sí. He compartit algunes rodes de premsa. Hauràs vist de tot a les rodes de premsa. De tot i de tot. I moments també surrealistes. Algunes no es poden explicar en directe, perquè per això són compareixences de premsa que no són en directe...
I avís per navegants. Generalment, en gravem una mica abans que comenci, eh? Ho dic per si. Per si el cas, no? Que ho sapigueu. A veure. Mira, vaig perquè resulta que la setmana passada es va inaugurar el Tinguado 2 del Moll de Costa una exposició que es diu Llum Natura Centrum Est, de Marceli Antúnez, Roca. Grande. És una coproducció entre el Medol i el Port,
com dèiem, amb el Marcelí Antúnez, com a artista, al capdavant. Roda de premsa d'aquesta exposició, amb Santiago Castellà, president del Port, i amb Sandra Ramos, consellera de Cultura, al costat, Marcelí Antúnez començava la roda de premsa així. Crideu amb mi. Via, via, via! Visca salvagia!
Visca salvagia! De nit i de dia, visca salvagia! De nit i de dia, visca salvagia! Visca el cau, visca el niu, visca tot lo viu! Visca el cau, visca el niu, visca tot lo viu! Boscos i bolets reclamen els seus drets! Boscos i bolets reclamen els seus drets!
cap de bomba malparit, atura't aquesta nit. Cap de bomba malparit, atura't aquesta nit. Gràcies. Gràcies, millor. I alerta la reacció ara, després dels aplaudiments. Un moment, sí. Puja, puja.
I ara què voleu que us digui jo, després d'això? No pots dir res. Després d'això, què voleu que us expliqui? Que és per nosaltres... Doncs no pots dir res, com deia el Santi Castelló, no pots dir res. I ara què us vol? I va anar molta gent a la performance que va fer el cap de setmana i tenia tota una corrua de gent. Sí, ja hi apuntava maneres, perquè ell ja començava a pensar... Bon dia, us parla Marcelí. Marcelí.
Com que us parla Marcelí, a mi em va sospitar alguna cosa d'aquests grups de cançons de reggaeton que quan comencen les cançons es presenten ells mateixos, no? Josep Sulleix in the house. Hem agafat el Via, via, via Salvatgia, l'hem remesclat i ha sortit això. Bon dia. Aquest matí us parla Marcelí. Marcelí. Marcelí. Via, via, via!
Visca salvagia! De nit i de dia! Visca salvagia! Visca el cau! Visca el niu! Visca tot el viu!
Grande, eh? Grande, grande. Doncs ja tenim el hit de l'estiu, eh? Això rodarà, eh? Això rodarà, això pot sonar a totes les discoteques de Tarragona. Anem acabant? Espera, mira, deixa'm saludar a la Conchita Moreno, perquè ens està felicitant. S'està trucant, ens està felicitant de forma indirecta a Conchita Moreno, que deu estar escoltant la ràdio. Deu estar. I ens felicita a tots, els pares.
Josep, Josep, els ruxiassos i tots. I també els pares. Salutacions a la Conchita i tots els oients. Fidels. Anem acabant? Sí, anem acabant? No, no, perquè... Aguanta una mica. Aguanta una mica, home. Doncs així acabem amb Sílvia García i amb el que li enviem tan bona salutació. Fins la setmana vinent. Fins ara. Adéu.
Creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación. El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nuevo mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caigar. Hasta luego cocodrilo.
amb vi sucre, amb tros de codunya. I després torna el...
Doncs va, que us dediquem a aquesta cançó dels pets a tots els pares, a les mares també, eh? Però vull que és el dia del pare, doncs això, que quan veieu que la canalla es va fent gran, molt recordeu la infantesa també, la vostra infantesa pròpia, ara que sou pares, i de quan anava, com diuen els pets, això, amb els pantalons curts i els genolls pelats. De seguida anirem cap a l'estàrrec o límite amb la companya Prio Rius, i mentre sent això, salutacions a tots els Joseps, Josepes, Pepes i els pares, avui en aquesta jornada, 19 de març.
Tenir sempre la guaita, no ser pedregat. I després d'haver sopat, va torrat amb un bon tros de tal. A la fresca, vigilats, jugàvem amagats enrere.
Avui que tenim l'Abriu Rius de ruta, començava la festa major de la Universitat de Rovira i Virgili i ara la tenim a l'Està Racó. Hi ha un límits que està a punt d'obrir portes aquest cap de setmana. Abriu, bon dia novament. Bon dia, Sunyer. Ja hi ets?
Ja hi soc. Hem tingut una mica de problemes logístics perquè aquesta fira, Estarracó Infinity, té un enorme desplegament en els diferents recintes del Palau de Congressos i d'això en podem parlar amb el seu director de continguts d'aquesta associació Estarracó Unlimited, que és l'Ivan Carrasco. Molt bon dia. Hola, bon dia, com anem?
Ara ho comentàvem, aquest desplegament és a tot el Palau Firal de Congressos, també a la sala on hi ha, o a l'espai que hi ha al costat de les escales manecàniques, però també una miqueta més a baix en aquella sala diàfana enorme. Sí, sí, ens han desplegat per tots postos i ocupem els dos edificis. Expliquem una miqueta què és el que es trobaran, nosaltres us denominem com una associació de friquis fent esdeveniments per friquis.
Sí, la veritat és que és la nostra definició. Nosaltres som friquis que quan vam començar vam decidir dir anem a fer el que ens agradaria veure nosaltres i és el que estem fent en aquest esdeveniment. En aquesta fira es podria dir, és del 21 al 22 de març, aquest cap de setmana, què podran trobar les persones que vinguin a gaudir?
Podrem trobar des de Star Wars, actors, Star Trek, el 60 aniversari de Star Trek, exposicions, tallers, signatures, xerrades, food trucks, de tot el que es puguin imaginar i més.
Fem una miqueta de recorregut sense fer espoirs perquè la gent que vingui pugui veure-ho com a primera vegada, però entres per una mena de túnel o com es podria dir de Star Wars? És una rèplica exacta de la primera nau que surt a l'episodi 4 de Star Wars, que és la Tantif 4.
Llavors continuem i passem a través de diferents seccions d'Star Wars amb fotocalls, exposicions, etc. I després seguim avançant pel passadís i ja entrem i seguim amb Star Wars?
Sí, bueno, trobem una cosa molt xula que preferim no desvetllar i que quan la gent ho vegi té alguna cosa a veure amb la sèrie que està més de moda, que és el Mandaloriano. I després, quan baixem, es trobaran amb una porta estel·lar que podran passar i descobrir altres mons. O sigui, aquesta porta que ara veiem, tot plena de fum ja ambientat, de color blau, és una porta real, podríem dir, és com un... no sé, com ho explicaríem? Tu travesses per allí i vas a una altra sala?
Sí, travesses per allà i vius una experiència immersiva dins del món d'Estargate. I què hi trobem a dintre? És que preferim que la gent ho vegi i que es trobin la sorpresa. Perfecte. I a part d'aquest món, quins altres mons de còmics, de pel·lis, podem trobar?
Trovarem des de Marvel, ADC, Stranger Things, Alien, Predator... Bé, hi ha tantes coses. Mad Max, Doctor Who, Star Trek... Moltíssimes coses. Com s'organitza un esdeveniment així i com trieu quines són les coses que surten que no? Doncs... Bé...
Intentem... Nosaltres és el que diem sempre, nosaltres abans teníem que picar portes i ara ens piquen les portes a nosaltres. Llavors, quan ens piquen les portes, ho estudiem, mirem què és el que més agradaria a la gent, als seguidors, i què és el més difícil de trobar, què és el més difícil de buscar, i llavors és el que intentem portar. Clar, també diferenciar-vos una miqueta d'altres llocs on es puguin fer esdeveniments com aquest.
Sí, clar, és que nosaltres el que volem és que més que venir un esdeveniment sigui una experiència, sigui una experiència que l'any que ve tinguin ganes de tornar i amb més ganes i se'n recordin d'aquest esdeveniment tota la seva vida. Quin és el, per tu diries, el lloc on la gent es podrà sorprendre més?
Jo crec que l'apartat que tenim d'Stargate es sorprendrà amb força. I també tota la part d'Star Wars, tota la part dels personatges, els cosplayers, Stranger Things, hem preparat unes coses molt i molt xules. El 60 aniversari d'Star Trek portem peces originals de les pel·lícules i de les sèries. És que jo crec que no és que sigui un apartat sol, sinó que serà una sèrie de...
de continguts que tots tenen el seu puntet que agradarà a la gent. Intenteu seguir també una miqueta, no la moda, però, per exemple, ara Stranger Things acaba de sortir l'última temporada, molta gent estarà esperant-ho. Stranger Things ho tenim tot molt més al cap.
Home, clar, això, sens dubte, perquè nosaltres, a veure, intentem tenir un raconet per la nostàlgia, però també ens hem d'estar per totes les novetats que hi ha ara, com a Stranger 5, com a Marvel, com a Alien, com a totes aquestes coses que ara la gent té més fresques, que estan consumint i que volen veure.
Cap a quin públic diries que va dirigit? Sobretot pels friquis més friquis de Marvel o de Star Wars o també per un públic general que pot venir aquí i descobrir mons, universos que potser no coneixia o que potser no tenia tan arrelats?
És que nosaltres pensem que tothom, encara que sigui molt amagat, té el seu racó de nostàlgia, de friquisme, llavors està dedicat a tothom. És a dir, els que són més friquis veuran coses superfriquis, els que no són tant però són seguidors d'algunes coses també disfrutaran. Ho hem intentat fer i ho hem fet per tots els públics.
Aquesta part també més recorregut, de veure visualment o sensitivament les diferents coses, però també m'has dit que hi ha xerrades, hi ha foodtrucks, què són aquestes altres activitats com paral·leles o de més a més?
Xerrades, per exemple, portem els germans Granhel, que són els criadors de La Nòvia Cadàver, dels personatges de La Nòvia Cadàver. A part, han treballat molt amb Steven Spielberg, amb Tim Burton, amb l'edició del Toro. Llavors, faran unes xerrades espectaculars. També portem la veu d'Alegua McGregor, que és la veu d'Obi-Wan. O, per exemple, portem Paco Hernández, que és de tot un Paco, segurament, sens dubte, és l'influencer més important del país amb el que es refereix a Marvel i DC.
Què vol dir que porteu la veu? Si porteu la veu de l'Iwan McGregor, que és l'Obi One Kenobi, què vol dir que porteu la veu? Que portem l'actor de doblatge. Nosaltres ens vam donar compte fa temps que els actors de doblatge tenen molta tirada i veritablement estem super, super contents de portar en Dani Fernández perquè veritablement és una persona que no va a gaires esdeveniments.
i el tenim com gràcies a Hermoti, que és també un influencer que té molt a veure amb el món del doblatge, doncs ho portarem i faran una xerrada superxula. Clar, hi ha moltes persones que la veu de l'Iwan McGregor, si totes les pel·lis se les han vist doblades, no la reconeixen i reconeixen molt més el doblatge.
Clar, és que és això, per nosaltres és tan important el doplatge, perquè com va dir un actor, un bon doplatge pot ser d'una pel·lícula dolenta que sigui bona i un mal doplatge pot ser d'una pel·lícula bona que sigui dolenta. Llavors per això per nosaltres és superimportant els actors de doplatge i la gran feina que fan. Quanta gent però veieu que vingui aquest cap de setmana?
A veure, els números no sabem segurs perquè les previsions mai són exactes, però ens agradaria superar els 10.000 visitants. 10.000 visitants són moltíssimes persones? Sí, bueno, referent que als altres esdeveniments hem tingut una mitjana de 7-8.000 visitants, esperem que aquesta vegada sigui molt més àmplia. En quin horari esteu oberts o quan pot venir la gent a l'Estarra Co. Infinity?
Dissabte i diumenge de 10 del matí a 8 de la tarda. I vosaltres estareu aquí els dos dies a tope. Nosaltres estem aquí des de dilluns i marxem dimecres, així que imagina't el que hi ha darrere de tota aquesta preparació. I estarem aquí, clar, el cap de setmana sencer.
Clar, perquè a part de fer tot el muntatge que s'ha de posar i després s'ha de treure, suposo que també tot l'equip de pluja d'idees, això tots els mesos previs, com es fa aquest muntatge o aquesta pluja d'idees de què surt, què no surt, què fem, què no fem?
Aquest esdeveniment, com és en conjunt amb la Palau de Congrés, són els organitzadors, nosaltres som la direcció artística, ha sigut moltes reunions, molta feina, molt parlant, fem això, fem l'altre, molta pluja d'idees, sobretot, moltíssima pluja d'idees, i mirant què es pot fer realitat i què no es pot fer realitat, perquè també hem de ser realistes que hi ha coses que no podem arribar, però s'intenten.
Per exemple, aquí a Star Wars hi havia totes les fotos, també hi havia cascs. Tot aquest material que s'ha de portar i s'ha de treure, com ho feu? És vostre, el neu llogant?
La col·lecció de cascos, per exemple, és personal meva. Nosaltres, a part de fer esdeveniments, també fem props, que els props és el que es diria atretzo, i la col·lecció de cascos és nostra. Per exemple, l'exposició de fotografia ha sigut molta feina de part d'una companya, de Mònica, de molts anys, de recopilar fotos, i l'exposició, que són unes 50 fotos...
hem agafat una quarta part del que veritablement tenim buscat i tenim guardat. Doncs Ivan, animar tota la gent, encara queden entrades, animar tota la gent que vingui, que es deixi sorprendre. I tant, serà un cap de setmana molt recordat. Doncs Ivan Carrasco, director de continguts de l'associació Estarracó Unlimited, que vagi molt bé, molta sort i que us ho passeu molt bé també.
D'acord, gràcies a vosaltres per aquesta oportunitat. Sonia, no sé si tu entres avui, entre la Festa Major al Estarracó Infinity. Tenim plans, eh? Porta'm un casco, d'aquestos. No, home, no, que no els podem agafar. Encara que no el feu. Abril, una abraçada, torna, eh? Fins ara. Vinga, fins ara.
I avui el nostre temacle té noms i cognoms. A banda d'aquella, sigui la Bonnie Tyler, avui és el dia de Sant Josep. Felicitats a tots els Joseps, els Pep, les Pepes, els Josepes, que els estiguin sentits perquè avui és el seu dia. Però també ens sumem i felicitem a tots els papis. Felicitats en el dia del pare.
I si també, d'aquelles casualitats de la vida, avui és el teu aniversari, avui fas anys, o en tal dia com el d'avui et vas casar per allò que va ser la teva gran masclata, doncs felicitats també. Sentim amb ella, com et deia Bonnie Tyler, i una cançó que segur que coneixes. It's a heartache Nothing but a heartache Blood until your arms break
Then he lets you down. It ain't right with love to share. Gran cançó i gran felicitació des del cor que ens fa la companya Sílvia García. També una versada per tu, Sílvia. Tanquem el programa de Sonsa, notícies i demà hi tornem. Vinga, fins ara. As much as I depended on you.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.