La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts.
Obrim la veu d'avui d'iShows.
Ai, no, que és dimecres, dimecres.
Dimecres, dia 4 de juny de 2025.
Això és el que em passa per pensar en menjar en aquesta hora del matí.
Miquel González, bon dia.
Què passa? Que et volies a bon dia? Te volies avançar demà?
Tu has provat mai el rap de tou?
El rap de tou?
De tou, rap.
El rap de tou?
De tou de rap.
Tour de rap.
Tour de frans.
A veure, com es diria?
Bé, jo li diria cua de bou, no?
Rap de tou, rap de tou, a tope.
A tope.
Tu has de ser un ximbari de la meina amb l'escua de bou?
I què?
I què no n'hi ha?
No en fem d'això, eh?
Ara, discu...
Rap de tou i calles, no?
Ostres, calles.
Que bons.
Bé, i rap de tou, de tou, eh?
De tou.
Sí, sí.
Vinga, molt top tot, eh?
Ens hem embolicat, eh?
Vinga, abril, què tal?
Bon dia.
Bon dia, abril, bon dia.
Jo no menjo res de tou.
Olé, olé.
Ai, mira, els hi ha fet molta gràcia.
Sí, sí.
Necessiten.
Va, centrem-nos una miqueta.
Això és la calor, això que passa és la calor.
És que és dijous, no que és dimecres.
Us abanço un titular de l'informatiu del migdia.
L'estiu dura 50 dies.
L'estiu?
Us abanço ja el titular de l'informatiu del migdia.
L'estiu dura 50 dies.
Ha anat incrementant-se, i de fet la primavera passarà com cada any sense penna ni glòria,
i això té a veure amb un efecte que es diu...
Canvi climàtic.
Cua de torna.
Per què em pires a mi un efecte que es diu i em senyala a mi?
Canvi climàtic, sí, tal qual.
No, no, ens posarem seriosos perquè avui en parlarem del canvi climàtic,
perquè som en aquesta setmana del medi ambient,
i, de fet, parlarem amb un expert en la matèria del centre C3 de canvi climàtic
de la Universitat de Rubira i Virgilí, amb en Javier Sigro,
perquè tindrem un any més, un any de rècord de temperatures,
un any més de temporals, un any més d'increment de temperatura global,
i això és molt seriós.
I en parlarem avui a la segona entrevista del dia d'aquí una estona.
Començarem amb una primera entrevista que ens explicarà,
o que vol, pretén investigar, per què ens posem malalts,
perquè ens malaltim, s'imagineu que arribéssim a trobar les causes exactes
i, a més, per zona, no?, perquè sembla que cada zona pot tenir els seus condicionants.
Doncs això consisteix, l'impact, aquest estudi que es fa poblacional,
que es fa a nivell de tot l'estat, em sembla que de tot Catalunya,
ara ho sabrem ben bé, que tot l'estat, estic veient, tot l'estat, sí, sí.
En què es vol respondre això?
Per què ens malaltim i d'aquesta manera poder fer prevenció
i avançar cap a una medicina, diuen que necessària, cada cop més personalitzada.
La qüestió és que Tarragona, a través del CAP de Sant Salvador,
també participa d'aquest estudi.
Faran una base de dades amb un munt d'usuaris.
Jo crec que ja són uns 500 els que tenim aquí a Tarragona
que participen de l'estudi.
Bueno, suposo que a través d'enquestes, a través de proves,
i a veure si al final s'aclareix això, no?,
per què ens posem malalts, que sí, molts...
Per què ens posem malalts, sí, sí.
Sabem molt bé que són virus, que són bactèries,
però per què? D'on surten? Què passa?
Tenim a l'estudi ja d'aquí a l'estona la Marina Escarra,
la coordinadora d'aquest programa del cohort Impacte Catalunya,
i que ens explicarà com ho podeu fer, si voleu prendre part d'aquest estudi.
I després farem tertúlia, parlar una mica del que deia abans
el fet de les temperatures, amb Núria Lores, Raúl Zit i David Saneuja.
I entrevistarem Xavier Canadell, alcalde del Catllà.
Doncs sí, perquè seguirem amb el cicle d'entrevistes amb els alcaldes
a nivell del conjunt del territori, i avui anirem al Catllà,
que, mira, fa vuit mesos es van inaugurar la carretera
que coneix tota la zona del Montart fins al Catllà,
que més a més hi pot anar, hi ha carril bici, hi pot anar caminant,
i és un municipi complicat, perquè hi ha molta urbanització dispersa,
i això, a gestionar-ho, és molt complex, a banda de la persona molt tan rica,
però en parlem amb ella, amb l'alcalde, a partir de les 10.
I marxarem cap al 3 de juny, però de l'any 2006.
De fet, ahir feia 19 anys que el Nàstic, aleshores,
entrenat pel mateix Lluís César,
aconseguia un històric ascens a primera divisió.
retornar a la màxima categoria del futbol.
Serà el fet que avui protagonitza el podcast 1886,
Història d'Unescut, amb Jordi Blanc i Gerard Costa.
I en temps cultural us explicarem que estem celebrant l'any Guimarà,
i per això, dijous, a les 7, a l'antic Ajuntament,
Teclesmeet representen fragments d'obres d'Àngel Guimarà.
Però, atenció, perquè són fragments d'obres no conegudes,
no volíem fer l'obvi, l'otípic, l'oclàssic, que ja es fa,
que ja està molt fet, sinó que són fragments que ens recuperaran
o ens mostraran un Guimarà una mica alternatiu.
I d'aquí venia el tema de la cua de bou, el rabo de toro,
perquè ens el proposaran avui per menjar des de la propietària,
des de la cuineta, perdó, la propietària de la cuineta,
la Cèlia García.
Doncs vinga, acabarem això, eh?
Explicant-vos com s'ha de fer una bona cua.
Fa gràcia perquè tu diries en castellà, no?
Per cert, sabeu que Port Aventura vol celebrar el seu 80 aniversari aquest any?
I quin millor moment per viure en estiu sense límits amb els seus passis anuals?
Què dius?
Ens hem d'informar dels diferents avantatges que ofereixen els seus passis
i aconseguir accés il·limitat a Port Aventura Park i Caribe Aquatic Park
per un estiu inoblidable.
I, a més, tindreu sempre accés lliure al pàrquing,
descomptes als restaurants, botigues, hotels i molts avantatges més.
Des de?
150 euros per persona.
Ah, doncs ja està.
No tenim excusa.
Feu-vos del Club Port Aventura, gaudiu sense límits.
Doncs vinga, 30 anys a Port Aventura
i avui anem a l'opinió del dia que ens la porta l'Andreu Muñoz a Melgar.
Companys, companyes, gràcies.
Gràcies.
Fins ara.
Tot aquí que fa pressió el programa, eh?
Ves per allà el Joan Maria Bertran, el Lluís Comas, el Joan Andreu Pérez,
el Mauri Fernández, el GVDG Expert,
la Judi Font, estudiant en pràctiques,
en fi, tots els que fem possible el programa
s'amaguen, eh?
Però no, no, hi són, hi són.
Doncs vinga, l'opinió del dia amb Andreu Muñoz a Melgar,
delegat de la cultura de l'arcabisbat de Tarragona
i que avui ens parla de Tarragona i del seu patrimoni.
Espineta amb tarragonins, la veu de Tarragona.
Viure a Tarragona és tenir la gran oportunitat
de conviure i de fruir del patrimoni.
Aquella sensació que estàs posant els peus
on passejar l'emprador August
o que entres en l'amfiteatre
que parla d'espectacles, de gladiadors i de màrtirs,
et mirar també la catedral,
un escenari on, entre tantes coses,
Jaume I, per exemple, exhortar les tropes
a la conquesta de Mallorca,
o entrar en els baluars
i pensar en tots els tarragonins
que heroicament van lluitar
contra les tropes de Napoleó,
o passejar, visitar els refugis
antieris de la Guerra Civil
que ens apropa a la nostra memòria històrica
més recent.
És un patrimoni material fascinant.
Certament, només es defen allò que s'estima,
només s'estima allò que es coneix.
Tenim una obligació de conèixer
i tenim una obligació de conèixer el patrimoni
justament per protegir-lo i divulgar-lo.
Per tant, cal revisitar els monuments,
cal fer una bona divulgació entre els nostres coneguts
i ser ambaixadors també del nostre patrimoni
quan sortim a l'estranger.
Estar sempre vigilant accions contràries
als valors del nostre patrimoni,
com les accions vandàliques.
Recolzar les iniciatives de les associacions
que es dediquen al patrimoni.
Ser molt reivindicatius també a nivell polític,
que els nostres grups polítics
s'exigeixin al trobar fórmules de consens
entre les administracions, les institucions,
els agents de patrimoni,
per caminar junts cap a una Tarragona
que sigui més eficaç en la gestió del patrimoni.
Ser també capaços de transferir tots aquests valors
a les noves generacions,
fonamentalment els infants i els joves,
que seran, en definitiva,
els que perpetuaran tot aquest gran tresor que tenim.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
Doncs mireu, ja ha transcorregut
pràcticament un any
de l'estudi de l'IMPAC,
un estudi que a nivell poblacional
dirigit pel Ministeri de Ciència i Salut,
ajuntament amb l'Institut d'Investigació Carlos III
i l'Institut Català de la Salut,
per tant també Catalunya,
on es busca arribar a reclutar
uns 200.000 participants a nivell de tot l'Estat,
incluinti també les Balears i les Canàries,
i que al llarg del sànchez d'estudi
s'investigarà fonamentalment,
això és bàsicament el tema de l'estudi,
el paper dels diferents determinants socials,
ambientals o biològics de la salut
sobre l'origen de les malalties
i els problemes de salut al nostre país.
O sigui, en definitiva,
i això és molt curt i recentent de seguida,
buscar l'origen de les malalties
i dels problemes de salut
i, per tant, preguntar-nos per què em malaltim.
I a partir d'aquí també poder
fer prevenció i avançar cap a una medicina
cada cop més personalitzada,
cada cop més quirúrgica.
En parlem,
volem fer balanç aquest primer any
i ens acompanya la coordinadora del programa,
la Quart Impact Catalunya,
que és la Marina Esquerra.
Marina, aquestes el bon dia.
Hola, bon dia.
Com hem parlat fa un any, eh?
Tu jo, me'n recordo perfectament.
I carai, com ha passat el temps, no?
Aquí teniu el CAP de Sant Salvador,
que està molt implicat,
no tot implicat,
perquè allà són les proves, no?
Sí, a Catalunya tenim sis centres,
però d'aquí molt poquet ja tindrem set centres
i el primer que va obrir va ser el CAP de Sant Salvador,
és el NODA,
que nosaltres anomenem Baix Francolí,
ja que engloba nou poblacions
que estan al voltant del Baix Francolí,
engloba el barri de Sant Salvador en si,
i també totes les persones
que es visiten al CAP del Morell i de Constantí.
I sí, sí,
ja fa un any que vam arrencar
i estem molt contents.
Són 24.000 persones a nivell de Catalunya
que calen a nivell de Tarragona,
a demarcació,
teniu alguna xifra?
Sí, sí, sí.
A nivell de Tarragona
nosaltres volem aconseguir
en un termini de 5 anys
aconseguir 4.000 persones,
4.000 voluntaris,
dels quals ja en portem gairebé 600,
així que estem molt contents
de la rebuda que ha tingut
per part de la població,
i també de Catalunya,
d'aquests 24.000 dels que parlaves
ja en tenim 3.000,
així que som la comunitat autònoma
que més participants ha aconseguit
a portar l'acord
i estem fent una gran feina.
Hi ha un seguiment
durant els pròxims 20 anys,
això és important,
però aquestes persones,
si s'hi sents ja d'aquí del territori,
què estan fent ja?
Què hem fet ja fins ara?
Aquestes persones,
un cop nosaltres les hem convidat,
perquè recordem que aquestes persones
només poden participar
si accepten la nostra trucada,
venen a les consultes
i se'ls fa un seguit de proves,
un reconeixement mèdic,
amb proves que habitualment
l'atenció primària
està ocupada a fer-li
a les persones
que tenen alguna patologia,
i nosaltres ho fem
a la població en general,
és a dir,
una persona de potser 30 anys
que està sana,
doncs no se li fa un electro,
perquè sí,
doncs nosaltres no,
només li fem un electro,
sinó que li fem una revisió,
li mirem la presió arterial,
li fem proves auditives,
proves de capacitat física
amb una bicicleta,
com a els esportistes així d'elit,
i així s'emporta tot aquest reconeixement.
Un cop ja ha fet aquestes primeres visites,
nosaltres acabem
i la tornarem a convidar d'aquí 5 anys
per veure com ha fet aquest seguiment.
Feu pràcticament una ITB,
com els cotxes,
totes les proves del circuit,
i per tant fins al cap de 5 anys
se n'obliden,
és això.
Exacte,
sí, sí,
com a molt algun entremig
potser demanarem
que es fa també en aquest tipus d'estudis,
alguns qüestionaris online
per tenir més informació
de quina és la situació
de les persones
durant tot el termini,
perquè són moltes les dades
que nosaltres necessitem
per involucrar
tots aquests factors socials
que ara cada vegada més
es relacionen
amb l'estat de salut
de les persones,
i si ho demanessin tot de cop
seria impossible completar-ho,
però per això
ho anem demanant
de forma pol·latina.
Quins perfils es busquen?
Perquè, clar,
això és una prova científica,
per tant hi ha d'haver
una mica aleatòria,
hi ha d'haver una mica de tot.
Exacte,
les persones que poden participar
són persones
d'entre 16 i 79 anys,
tot homes, dones,
i nosaltres el que volem
precisament
és tenir representació
de tots els grups d'edat
i de totes les poblacions,
com hem dit,
aquí al Camp de Tarragona,
estem en el barri de Sant Salvador,
però també en la població
dels Pallaresos,
Constantí,
el Morell,
Vilallonga del Camp,
el Raurell,
de Sacuita,
Perefort,
la Pobla de Mafonet
i els Garidells,
i estem molt contents
d'això,
i el que volem
és que tenir representació
de tota la població,
ja pugui tenir alguna patologia
o estigui completament sana,
perquè el que volem,
recordem que és
que aquests 200.000 espanyols
representin
quina és la situació
de l'estat de salut
de la població espanyola,
per tant ha de ser
completament aleatori
i amb el que veiem
amb aquestes persones
podrem transformar-ho
o entendre
què ens està passant
a tota la població.
Per què és important,
diries,
Marina,
la resposta aquella
que comentava al començament,
és a dir,
per què em malaltim?
De moment no la tenim,
en alguns casos concrets sí,
però en altres no.
Sí,
és una mica el que reflectia abans,
si nosaltres fins ara
estudiem les malalties
únicament
perquè tinc la pressió arterial alta,
em centro
amb la pressió arterial,
però
totes aquestes malalties
estan relacionades
amb molts altres factors,
ja siguin factors ambientals,
factors socioeconòmics,
relacions,
l'estat emocional
també implica molt,
així que nosaltres
el que volem és
tenir informació de tot
perquè només
quan tinguem
la informació de tot
podrem veure
com està vinculada
i segurament
no només em malaltim,
sinó que et pugi
la pressió arterial
o tenir el sucre alt
també estar involucrat
amb l'estil de vida
que tens
i només quan tinguem
totes les informacions
podrem saber
per què em malaltim.
Les conclusions,
ja les feia.
Això es fa en altres països,
no?
És a dir,
aquí,
vam començar l'any passat
però en altres llocs
ja es fa, no?
Sí, sí,
de fet anem una mica tard
però ens hi hem ficat,
això és una cosa molt bona,
Regne Unit,
Estats Units,
Holanda,
França,
Suècia,
fa molts i molts anys
que tenen aquestes cohorts,
cada un ha anat una mica
per la Seja Branca,
per exemple,
recordo que la holandesa
quan ja tenien
aquests primers cinc anys
de seguiment
amb tota la cohort feta,
el que van fer
és ampliar-la
a través de,
per exemple,
anar cap als pares
i cap als fills,
per mirar també la descendència genètica
de com evolucionen les malalties,
però clar,
això estem parlant
a anys vista,
primer,
cal que tinguem
aquest primer grup de persones
que estiguin disposades
a fer aquest,
és aquesta ITB
que tu comentaves,
que és això,
que per ells
s'emporten aquest reconeixement mèdic,
que si qualsevol,
també remarcar
que si qualsevol prova
es troba alterada,
nosaltres la derivem directament
al seu metge de família
i l'equip mèdic
fa el seguiment
que considera oportú
per la troballa
que s'ha fet,
però clar,
de moment estem centrats
en aconseguir
aquest grup de persones
que també,
de manera indirecta,
estan ajudant
a millorar la ciència
i la salut.
Què podem fer
els que vulguin
prendre part de la cohort?
Com ho han de fer?
què han de fer?
És això,
precisament perquè sigui
totalment aleatòria
i representativa,
una part és que
has de ser convidat
a participar,
perquè si no tindríem
com un viatge
de persones que
tenen més tendència
a fer-se proves físiques,
proves mèdiques,
així que el que s'ha de fer
és estar atent al mòbil
perquè potser
que durant aquests cinc anys
nosaltres estiguem trucant
i si formes part
d'aquests tres CAPs,
et visites
al CAP de Sant Salvador,
al CAP del Morell
o al CAP de Constantí,
segurament rebràs
una trucada
en els propers
mesos o anys
que et convidarà
a participar
i és això,
animar tota la població
d'aquests pobles
a participar-hi,
que ells
s'emporten
aquest reconeixement mèdic
i que a més
estan ajudant
a millorar la salut pública.
Quan truqueu,
quan us identifiqueu,
eh?
Sí, sí,
per suposat,
som la cohort,
no?
Som la cohort Impact.
Impact és bo que sàpiguen
si remen aquesta trucada
de què va, no?
És a dir,
que ara,
si n'éssim de l'entrevista
sabrem de què va jo
quan rep la trucada
d'algú.
És clau.
I diu,
truquem de la cohort Impact.
Sí, sí,
és molt important
i de fet estem veient
que en aquests pobles
que són més petits
el boca a boca
funciona molt bé
i són molts,
ah, mira,
la meva germana va venir,
doncs, mira,
el meu veí també,
de fet,
inclús de vegades
venen junts
si venen de pobles
més llunyans
i donar a conèixer
és el primer pas
per arribar
i que l'estudi
tingui èxit.
Per què 20 anys?
Hi ha alguna raó
específica?
Més que en si 20 anys
és el fet
de tenir
múltiples seguiments,
és a dir,
que nosaltres
tenim aquest primer seguiment
que hem dit
de 5 anys,
però malauradament
hi haurà persones
de tota la població
que potser
d'aquí 10 anys
presenten
algun tipus de malaltia,
potser algun tipus
de càncer
o Alzheimer
i nosaltres
el que volem
és predir,
per tant necessitem
veure si 10 anys enrere
en aquelles analítiques
o 5 anys enrere
hi havia
algunes coses
en comú
de les persones
que després
han tingut
Alzheimer,
per exemple.
Llavors nosaltres
necessitem
tenir informació
prèvia
per després
poder-ho
vincular
amb les malalties.
Marina,
es va començar
per aquí,
a nivell
de Catalunya
per Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre?
Sí,
es va començar
per Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre,
han sigut els pioners
durant tot aquest any,
però després,
més endavant,
s'ha obert
Manresa,
Lleida,
Sant Fos de Capcentelles
i l'Hospitalet de Llobregat,
també,
així que ara
ja són sis centres
i pròximament
obrirem un seter.
Doncs mira,
com deia,
més siscentes
siscentes persones
s'has dit,
siscentes persones
del territori
que ja en formen part,
ja tens el telèfon
perquè us pot sonar el telèfon
si sou d'aquesta àrea
d'influència,
doncs que us trucaran
de la Core Impact,
eh?
Core Impact.
Des del CAP,
eh?
Truquem,
o sigui,
des del CAP
i tots els metges
estan informats
que estem trucant
a la població,
o sigui que qualsevol dubte
també podeu anar
als vostres metges
o infermeres
de referència
i preguntar-ho
i que us animeu
a participar.
Les causes,
o possibles causes
de les malalties
també han anat variant,
eh?
Perquè, de fet,
tot canvia,
no?
I si llegim
el que diu l'OMS,
diu que cada cop
tindrem més malalties,
per exemple,
mentals, no?
És a dir,
que anem cap a,
bueno,
cap a una època de canvi,
no?
Que ja està passant,
eh?
Sí,
ja està passant,
però és això,
aquest seguiment
a 20 anys
ens permetrà
de forma perfecta
veure com evolucionen
aquestes malalties
i estar al peu
de canó
d'aquests canvis.
Marina Descarra,
gràcies per acompanyar-nos,
coordinadora del programa
Cohort Impact
a nivell de Catalunya
i estigueu atents al mòbil
perquè us pot sonar
i podreu prendre part
d'aquest estudi
que servirà també
perquè futures generacions
tinguin més informació
i tinguem més informació
i per tant
podem sobreviure
millor,
més i millor,
no?
Sí, exacte.
Gràcies,
fins la propera.
Moltes gràcies.
La veu de Tarragona,
la teva veu.
Hi ha una ciutat mil·lenària
que compta amb una afició
que mai ha deixat de bategar.
Un club que no es rendeix
que somia en tornar a ser campió.
Repsol dóna suport
a l'esport de la ciutat
i acompanya el Nàstic
en aquest camí cap a l'ascens.
Sempre fins al final.
Força gimnàstic!
Ei,
què et sembla
si sortim a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja ha obert.
La veritat és que
ens vindria bé
desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit
que tenen unes paelles
boníssimes
i tapes per compartir.
Una mica de tot,
vaja,
i a peu de platja.
Oh,
segur que fan còctels també.
Sí, sí,
ho he vist a Instagram.
Ens imagines
estirats a la hamaca
que hi pirinya a la mà.
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves
654-77-41-16.
Benvolgut multireformista.
A Obramat
no podem abaixar-te els impostos
ni el preu de la gasolina
de la teva furgoneta,
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus.
Per això, a Obramat,
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
Iba Inclors,
on compren els professionals.
Obramat.
Moll de Costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja,
parleix de la cultura,
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu.
Més informació
a porttarragona.cat
La veu de Tarragona,
camí cap als 40.
En pocs dies
veurem novament
com es van incrementant
les temperatures,
és a dir,
que el temps estacionari
a propi d'aquesta època
de la primavera
veurem un any més
que ha durat
més aviat poc.
Previsionalment,
perquè això del temps
ja ho sabeu,
que és una variada
que a vegades
depèn de molts factors.
Però molt probablement
tindrem també novament
un estiu,
i dir probablement
un estiu
amb temperatures extremes.
Avui en volem parlar
de tot plegat,
hem contactat
amb el Centre de Canvi Climàtic
del Departament de Geografia
de la Universitat
Rovira i Virgili
per entendre
tot això,
les onades de calor,
les tendències meteorològiques,
la gestió de recursos,
la sostenibilitat,
i també com afecta
el canvi climàtic,
que és que afecta
ja,
no ho preguntem,
sinó que afecta
el canvi climàtic
als nostres diferents models.
Tenim el geògrafo
investigador
del Centre de Canvi Climàtic
a C3 del URB,
Xavier Sigró.
Xavier, que tal, bon dia.
Hola, bon dia.
No sé si ara mateix
ja podem afirmar
que aquest 2025
probablement,
serà normalment
un any d'augment
de temperatures
o de registres
novament
allò que diem històrics?
Bé, segurament
s'emmarcarà
dintre
d'aquest conjunt
d'anys
que portem
amb temperatures
càlides,
molt càlides,
amb anomalies
molt càlides,
que s'anomena,
que vol dir
que, a veure,
si agafem
els 175
darrers anys,
els 10 anys més càlids
han sigut
precisament
aquests darrers
últims,
i aquest 2025
de moment
té tota la pinta
que continuarà
aquesta tendència
i que, per tant,
tindrem un any
molt càlid.
2024 va patre
el 2023,
2023 va
2022,
ja veurem
com es queda
2025,
però,
de totes maneres,
al conjunt
del planeta
les temperatures
s'estan pujant
bastant.
L'últim informe
al Copèrnicus
i també
de l'OMS,
o no sé,
de la meteorògica
mundial,
ja parlava del 2024
com el més càlid
d'Europa
des que hi ha registres.
I això,
des que hi ha registres
hem d'anar
molt enrere o no?
Bé,
des que hi ha registres
normalment
es pren
mitjans del segle XIX.
A partir de 1850,
1860
ja comença a haver
registres
més o menys
institucionalitzats
en molts països,
Espanya,
per exemple,
i ja se tenen
dades més o menys fiables.
L'estiu,
quant durà?
Perquè això,
aquí,
clar,
ara som a la primavera,
no?
Però clar.
Aquí podríem parlar
de l'astronòmic,
el climàtic...
Realment,
el nostre estiu,
s'han fet
diversos estudis
que ens indiquen
que aquí
a les nostres comarques
l'estiu,
des de mitjans
del segle XX
fins a l'actualitat,
ha augmentat
quasi dos mesos.
Ara tenim
dos mesos
més d'estiu
del que teníem
fa 70 anys.
I
com
s'entén això?
Doncs, bueno,
l'estiu ha anat
creixent per la primavera,
s'ha anat menjant
el mes de maig,
per això hem tingut,
de tant en tant,
tenim aquestes calorades
al maig
i s'està menjant també
part de la tardor,
no?
I,
de tal manera
que tenim un estiu
que en comptes
de si hi ha
van ser de tres mesos,
per dir-ho d'alguna manera,
ara ja pràcticament
arriba a cinc mesos.
Això té,
evidentment,
conseqüències,
no?,
des de molts punts
de vista ambiental,
no cal dir-ho,
però també,
fins i tot,
podria tenir impacte
a nivell turístic,
no?
Evidentment,
té impactes
a molts nivells,
en el turisme
és un dels aspectes,
és a dir,
ja se va parlant
que el turisme
s'ha de desestacionalitzar
per tal d'intentar
precisament
aquests mesos
de juny,
de maig,
de setembre,
d'octubre,
que són mesos
amb temperatures
molt agradables,
potenciar-los
enfront del juliol
i l'agost
que comença
a ser percebut
una mica
per una part
dels turistes,
com massa,
massa intens,
no?,
a les nostres costes,
però passa també
durant tot l'any,
tenim desacoplaments,
per exemple,
entre la floració
i les espècies
polinitzadores,
tenim problemes
amb la maduració
dels fruits,
de la vinya,
que s'adelanten
i llavors tot va
una mica
desacompassat.
I la sequera,
perquè, clar,
veníem amb la sequera
pràcticament estructural,
de més de tres anys,
ha plogut molt,
últimament,
però, clar,
ahir parlàvem,
ahir parlàvem
de la campanya forestal
amb el cap dels bombers,
i ens deia, clar,
és que no baixem la guàrdia,
perquè la cosa no,
clar,
està en un sacuífer molt secs,
és a dir,
ha plogut molt,
però, clar,
tenim els pantans plens,
més plens que fa un any,
però no podem baixar la guàrdia,
no?
No,
la meitat del terra,
sobretot ara ja
quan comença l'estiu,
baixa molt,
tenim el terra bastant sec,
no tant,
potser,
com fa uns anys,
però,
precisament aquestes plogues
el que han ajudat
és el creixement
de la vegetació,
herbàcia,
matollà,
tot això ara,
quan arriba la calor,
es comença a secar,
i, evidentment,
és combustible
per incendis forestals.
Per comentar,
ara tenim els incendis forestals,
aquests que hi ha al Canadà,
per exemple,
que porten
un milió i mig
d'actàrees crevades
o alguna cosa així,
i són unes condicions
molt similars
a les que hem tingut
en relació
a altes temperatures
i sequera prolongada,
que són les que han provocat
aquest còctel explosiu
que s'està produint
en aquests moments allà,
però que també
se'ns pot produir aquí
fàcilment.
Clar,
vam tenir l'Aran,
especialment al País València
l'any passat,
però també diferents episodis
aquí a nivell
del nostre territori.
mesos després,
això ens hem d'anar acostumant,
ja,
aquests fenòmens tan extrems,
o no sé si tan extrems
com l'Adana de València,
però d'efectes
a pluges torrencials
cada cop en tenim més sovint,
no?
Sí,
tenim una intensificació
de fenòmens extrems,
d'anades de calor,
també de precipitacions extremes.
A veure,
l'Adana de València,
per exemple,
no és un fet
extraordinari
que succeís,
una dana,
tenim moltes
que ens afecten
d'aquesta manera,
les gotes fredes,
aquestes que afecten
regularment
a la costa,
però sí que és cert
que amb el canvi climàtic
el que fa el canvi climàtic
és intensificar
aquests efectes.
Llavors,
segurament,
sense canvi climàtic
s'hauria produït
aquesta dana
o una similar,
però un 20 o un 25%
menys potent
del que va ser.
Què ve a partir d'ara?
Que es pot augurar
que vindrà
gairebé segur
a partir d'ara
des del punt de vista
científic
i climàtic?
Bueno,
calor.
Calor,
això sí.
Si estem començant l'estiu,
vindrà calor,
però,
per exemple,
ara,
recentment,
l'Organització Meteorològica Mundial
ha tret un informe
de pronòstic
dels propers
cinc anys
i,
precisament,
el que diuen
és que
el més probable
és que durant
els propers cinc anys
tinguem
anys més càlids
del que hem tingut
aquests darrers cinc anys.
O sigui,
que els propers cinc anys
segurament seran
més càlids
del que han sigut
aquests dos,
que ja han sigut
els més càlids
de tot el registre
que tenim.
Per tant,
la tendència continua,
continua
la pujada
de les temperatures.
Això no vol dir
que tinguem
uns mesos
més frescos
o un any
que pot baixar
una mica la temperatura,
però que la tendència
és que els anys
càlids
cada vegada
siguin més càlids.
La temperatura
del mar
també és un dels efectes
que es pot constatar
cada any
que també
assolint
registres
màxims històrics
i continua
pujant.
I això afecta
també
tot el reste
del clima,
la temperatura
del mar.
Sí,
evidentment.
Per exemple,
en el cas del Mediterrani
que tenim aquí al davant,
ara ja estem
arribant a anomalies
de 3 o 4 graus.
Tenim el mar
3 o 4 graus
pel damunt
del que seria normal
en aquesta època.
Això també
influeix directament
en les nostres temperatures,
sobretot
en les temperatures
nocturnes,
també en la xafagó
perquè implica
més evaporació
i per tant
comencem ara
les nits tropicals,
aquestes nits
que cada vegada
costa més dormir
i que estan
directament associades.
A això també
tota aquesta calor
que s'acumula
en el mar,
que s'evapora,
també ajuda
a intensificar
aquests fenòmens
com la dana
i precipitacions extremes
d'aquest tipus
que estàvem parlant.
Parlem
amb
Xavier Sigró,
investigador del
Centre de Canvi Climàtic
de la Universitat
Rovira i Virgili
del Departament
de Geografia.
i de fet
hauríem de copidar
cada dia,
perquè cada dia
veurem,
cada dia veiem,
cada dia no,
però sovint veiem
cada cop
fenòmens d'aquests
cada cop més extrems
que ens hi hem d'acostumar,
perquè si no es fa res
per pal·liar
l'efecte
de l'escalfament global,
a nivell global,
no només a nivell de...
És a dir,
aquí tots juguem
la mateixa partida,
i quan dic tot
es vull dir
tot el món,
és a dir,
que no sé
com ho veieu vosaltres
com a investigadors,
però si no es fa,
s'adopten
mesures globals,
feina rai,
per pal·liar
el canvi climàtic.
Sí, evidentment.
El canvi climàtic
és un fenomen global,
i per tant
no entén
de fronteres,
de polítiques,
d'ideologies,
va succeint,
hi ha països
que intenten
ficar algunes mesures,
altres unes altres,
altres
són més laxes.
La realitat
és que
el canvi climàtic
que tindrem
en els propers
20 o 30 anys
ja pràcticament
és una cosa
que sabem segur,
sabem segur
perquè
és conseqüència
del que hem estat
emitent
a l'atmosfera
les darreres dècades.
Diguéssim,
en aquest sentit,
sabem que pujaran
les temperatures,
sabem que hi haurà
aquests problemes
d'intensificació
d'extrems climàtics,
etcètera,
i per tant
el que hem de fer
és assumir-ho
i adaptar-nos
a aquesta situació
i tindre plans
de contingència
per quan es produeixin
aquest tipus
de fenòmens.
En més llarg termini,
doncs aquí sí
que podem incidir
sobre si el calentament
serà més intens
o menys.
El que està clar
és que les temperatures
pujaran,
tornant a aquest segle
i segurament el proper,
però encara tenim
marge d'acció
per decidir
si pujaran
una mica,
per dir-ho d'alguna manera,
o pujaran molt.
A partir de quina temperatura
no és possible
la vida
com a tal,
la vida humana,
hi ha molts tipus de vida,
la vida humana,
és a dir,
a quina temperatura
no podríem viure
com a espècie?
Se considera
com a temperatura mortal
diguéssim
uns 55 graus centígrads.
55 graus centígrads,
condicions,
també val a dir,
sense humitat,
en condicions
d'un aire molt sec.
Si tenim humitat,
aquest llindar baixa.
55 graus
ja s'han assolit
en alguns llocs
del planeta,
evidentment despoblats,
però...
Sí,
Vall de la Muerte,
als Estats Units,
hi ha alguns punts
on puntualment
s'han arribat
a registrar
temperatures d'aquestes
i hi ha alguns estudis
que apunten
a la possibilitat
que en episodis
donades de calor,
no només en aquest punt,
sinó en altres punts
del planeta,
se poguessin
donar condicions
diguéssim
d'inhabitabilitat
almenys temporalment
en algunes d'aquestes zones
si no tens
aire acondicionat,
refugi climàtic
o alguna cosa
que sigui capaç
de pal·liar
aquestes temperatures.
Bé,
ja vas buscar
la màxima nivella estatal
i he trobat
els 47,4
segons l'AMET,
al municipi de Montoro
això està a Còrdoba
l'any passat
és aquesta
l'any d'aquí.
De moment
aquest és el rècord
que s'ha assolit
l'any passat
veurem si
aquest any
el que ve
o dintre de 5 anys
en algun punt
s'assoleix.
Són qüestions
molt puntuals
perquè és un
pic de calor
que es dona allí
però
aquesta tendència
del rècord
s'anar superant
temperatures màximes
mai registrades
en diferents punts
doncs ens indica
precisament
tota aquesta tendència
cap al calentament.
Una pregunta
que vaig sentir un dia
al bar
és a dir
que conversa de bar
però sentia
que deia
a la taula del costat
com és possible
que l'any passat
no plogués gens
l'altre tampoc
i ara aquest any
estigui plogent tant.
I jo dic
mira
no vaig entrar
però
algun dia
li preguntaré
algun científic
això.
Això és com
quan te toca
parlar del canvi climàtic
i sempre estàs
en una onada de fred
o coses d'aquestes.
Bé
això és el que s'anomena
la variabilitat climàtica
és a dir
tenim anys freds
i anys càlids
anys plujosos
i anys secs
que se van alternant
el que passa
que els anys
plujosos
diguéssim
o els anys càlids
cada vegada
són més càlids
i els anys freds
cada vegada
són menys freds
però amb la pluja
passa una mica
el mateix.
De vegades
hem de mirar
quan plou
però també
com plou
és a dir
tenim anys
en els que plou
el mateix
anys del passat
però en canvi
molt més concentrat
no és el mateix
que plogui
durant
180 dies
al mes
i a l'any
perdó
que
aquesta precipitació
es produeixi
en 25 dies
perquè és molt més
concentrada
els efectes
són diferents
la forma
com s'absorbeix
pel territori
com arriba
als envasaments
com arriba
als ecosistemes
és diferent
o les calamarsades
que de cop
en tenim més
o les calamarsades
com ho sembla
millor
o és així
s'estan registrant
també rècords
de gran d'àrea
de la calamarsa
i això està lligat
a aquestes càlules
convectives
cada vegada
més potents
és a dir
nosaltres tenim
precipitació
la típica frontal
de l'hivern
diguéssim
associat
als fronts
que venim
de l'Atlàntic
i tenim
aquesta precipitació
convectiva
de les tormentes
associat
a la inestabilitat
atmosfèrica
que tenim
al damunt
cada vegada
diguéssim
les que
a nosaltres
ens fan mal
són aquestes
precipitacions
convectives
aquestes
tormentes
fortes
violentes
que poden
acumular
grans quantitats
d'aigua
i també
són les que
provoquen
l'aparició
de vegades
de fenòmens
de calamars
i d'aquest tipus
aquest any
és any
niño o niña
això ens afecta
d'alguna manera
això ens afecta
relativament
és a dir
ens acaba afectant
el niño
té un efecte
sobre
el conjunt
del planeta
però que
se trasllada
al cap
d'uns mesos
diguéssim
és a dir
nosaltres
notem
les onades
dels niños
i les niñas
al cap
amb uns mesos
de retard
normalment
però sí
efectivament
se noten
tot plegat
és a conseqüència
del canvi climàtic
i el canvi climàtic
és conseqüència
de l'escalfament global
i l'escalfament global
és conseqüència
de l'acció de l'home
bàsicament
és això
sí
és a dir
a veure
si pugen les temperatures
tenim aquesta acumulació
de calor
al planeta
al final
el que està passant
és que
el planeta absorbeix
més calor
del que irradia
per la nit
per dir-ho d'alguna manera
i se va acumulant
aquesta acumulació
de calor
provoca
una pujada
de les temperatures
i això
provoca
tots els canvis
en el sistema climàtic
que estem observant
de qui és culpa
aquesta pujada
aquesta acumulació
de calor
doncs bàsicament
de
de les emissions
de gasos
de efectivitat
ivernacle
provocats per l'home
sobretot
des de
des de mitjans
del segon
abans
dèiem
que les regles
del joc
són igual
per tothom
és a dir
que tot juguem
el mateix taulell
que és
el globus
el planeta
des de l'última
que vam parlar
tu i jo
hi ha un nou
mandatari
a un dels països
que no el que més
però un dels que contamina
a nivell global
doncs
amb efectes
amb gasos
d'efecte
ivernacle
que els Estats Units
això
és bona
mala notícia
pel planeta
pel clima del planeta
bueno
els Estats Units
sempre han sigut
una mica
reticents
a l'hora de prendre
mesures
contra el canvi climàtic
abans
eren la
diguéssim
la potència
més contaminant
ara
ara passa a ser
Xina
però bueno
ahi continuen
en següent lloc
pràcticament
i
bueno
no és bona notícia
evidentment
que hi hagi
sobretot
ideologies
més negacionistes
que d'alguna manera
intenten treure
importància
o directament
negar
el canvi climàtic
i això
doncs al final
el que fa
és treure recursos
treure iniciatives
que podrien estar ajudant
com a mínim
a nivell dels Estats Units
i del conjunt del planeta
a minimitzar
una mica
els efectes
que és també un tema europeu
també n'hi ha negacionistes
europeu
a Europa
i aquí
a tot arreu
sí
malauradament
Xavier Cicro
gràcies per acompanyar-nos
investigador del centre
en canvi climàtic
de la Universitat
Rovira i Virgili
del Departament de Geografia
també irem cridant
de tant en tant
ja ho saps
perquè ara
sembla la primavera
però mira
toco fusta
perquè no sabem
quan durarà
bueno
a calendari sí
però
climàticament
estem a l'estiu
climàticament
estem a l'estiu
gràcies
i que vagi molt bé
gràcies
gràcies
a vosaltres
La veu de Tarragona
camí cap als 40
et lleves
i ho tens clar
passes per Panet
pel cafè ben fet
l'entrepar que t'agrada
i la briuixeria
acabada de fer
disposem d'un servei
de càtering
pels teus esdeveniments
especial
i menús
d'esmorzar
migdia
i berenar
en qualsevol
de les botigues
de la ciutat
també pots fer
les teves comandes
al web
panet.cat
Panet
som forners
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per a la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona ha crescut
mirant el mar
El seu port
motor de progrés
ha fet créixer
una ciutat valenta
i orgullosa
oberta al món
com el nàstic
que combinant tècnica
i passió
partit a partit
fa cada cop més gran
el nom de Tarragona
El port de Tarragona
compromès amb el territori
dona suport al club
en aquesta promoció
de 100
perquè quan avancem junts
ningú ens pot aturar
Ara és l'hora
Amb orgull
Força Nàstic
Tarragona Ràdio
Tartulia Ciutadana
Tartulia Ciutadana
Tartulia Ciutadana
Tartulia Ciutadana
Saudem a Núria Lores
Núria, què tal, bon dia
Molt bon dia
Raül Cid
al teu costat
Raül, què tal, bon dia
Molt bon dia
Amb el David Saneuja
també, David
què tal, bon dia
Molt bon dia
Bueno, coneixeu aquella frase
que diu que
Tarragona és la ciutat
l'Eterna Primavera
Sí, això deia Juli César
Sí, sí, però ja no ho és
Eterni Estiu
I ara és Eterna en què?
No, no, mira, parlàvem fa una...
Sentiu la conversa
amb el David Sigro
del canvi climàtic
del centre de canvi climàtic
No, perquè estaven calentets
al llei, a l'enteçada
Teníem una xerrera
abans d'entrar
Mireu que us farà una fotografia
a la companya
a veure, un moment de silenci
que la fotografia és important
per la xarxa
Ja està, una i ja
ja ho tenim, això
És que en sortien molt alguns
Abans que teniaves un carret de 36
en sortien dos
I ara amb el mòbil
Bé, Xavier Sigro
investigador del centre de canvi climàtic
de la URB
que ens deia fa una estona
que estem acostumant
a fenòmens torrencials
que l'estiu
ja ha durat dos mesos més
del que era habitual
des de fa ja alguns anys
Per tant, la primavera
És a dir, ara ja estem en temps d'estiu
Veig si veniu mania curta
Sí, pantalons curts també
Perquè això, no sé
Teniu memòria
Si recordeu de petits
quan éreu petits
si passava això o no?
No
No passava
No passava tant
Teníem primavera i teníem tardor
I ara dura una setmana
Teníem quatre estacions
Ara en tenim dos
I de roba i tal
I l'hivern igual
3 quarts del mateix
perquè l'hivern cada cop dura menys
I a més són molt suaus
els hiverns d'aquí
Vaja
Com portis una jaqueta molt gruixuda
a ple hivern
te l'has d'acabar traient
Els abrics no existeixen
Ja no es venen abrics
Bueno, però ahi mateix pel matí
l'aixafogó que feia
i a la tarda
va mig ploure
feia més fred
Tu si mires la Bíblia
les últimes pàgines
que la gent no arriba
a l'Apocalipsi ja parla d'aquestes coses
Vaja
T'has vist així la Bíblia?
Una mica
Al començament i al final com el Quijote
Saps?
Per poder dir coi
Sí, al final
Sí, sí
És el que a la gent l'interessa
de les coses
El que passa al mig no ho sabem
No, però és com les relacions
amb les persones
és important com comencen
i com acaben
El que passa pel mig
és com una nebulosa
però al final
com ho quedo?
Bé
No, Pep?
No sé jo
L'has deixat uns a paraules
Sí, sí
Nantes no estem al final encara
Encara estem al principi
Jo m'ha de baixar així
per quan feia catequesi
que això és per història
Ara hauries de fer una redactura
És de quan hi havia primavera
i tardor
quan vas fer cantar la catequesi
Jo crec que era un resum
Tu la tenies amb dibuixos
Sí, un llibre petitó
El llibre gorda de Petete
doncs l'altre
Tu te'n recordes
el llibre gorda de Petete?
Sí, home i tant
Això vol dir que tens ja uns anys
en blanc i negre
Ja, Pep?
Sí, sí
No, una gana
Quina majora és la Núria?
La baby
Mira, pues
Quina sort tens
Gràcies, gràcies
En fi
No, no
Poc a broma
amb el tema
del canvi climàtic
perquè
ja estem en una situació
Ja ens deia que el que ha de passar
els propers 20 anys
ja està clar
que sigui
que anem cap a un moment
de temperatures
cada any seran més
més pronunciades
tindrem efectes torrencials
calamarsades
vull dir que
que tot això que hem anat veient
i que vam veure l'any passat
perquè ho vam veure
evidentment no al nivell de València
però aquí també vam veure
i no sé si recordeu
el dia de Santa T
que la fa un parell
Es van portar a la carretera
d'allà baix
de la rebessada
i tot allò
T'enres coses o no?
L'alquitrac
Sí, sí
Jo tinc una mica la sensació
que
no paren de dir-nos-ho
la gent que hi entén
els científics
vull dir que
no és un tema
d'algú que s'està inventant aquí
o alguna cosa
que li interessa
que això estigui passant
vull dir
gent estudiosa
que hi entén
científica
a dir-nos-ho
però tampoc estem
com
no?
Tenim com una gran reacció
estem vivint igual
Estiquen la por al cos
penses amb aquell necquita
aquell ronrón
aquell Pepito Grillo
que en català és
no sabeu què és en català
no sé què
és set ciències
no?
Pepito Grillo
Sí, en català
no, però un set ciències
és algú que sap molt
no?
El Pepito Grillo en català
no sé què és set ciències
busqueu
oients
truqueu
qui ho sàpiga
David digues alguna
Sí, sí
M'estan dic en acaparat
deixo que parlin
després ja diré jo
però al final
això de ficar-te la por al cos
ui, ui
que viene el logo
aquesta grem
és perquè t'acostumis
Sí, bueno, ja
però de petits
és que no estava tot tan malament
també passaven coses
quan eren petits
el que passa que potser
no es matxacaven tant
amb el tema
no, però els que
com deia la Núria
tots aquests que en saben
aquests avis
que diuen tot això
després hi ha altres notícies
que això ho acaparan
i ho amaguen
i llavors queda amagat
o sigui, però el que està molt clar
jo que em dedico una mica
al món de la pagesia
i de...
també?
Sí, doncs a fer un any i mig
I què tal això
després de pages?
Doncs que no tenim aigua
ara en guany
si per l'any passat
jo podia regar
màxim un pam
de la meva bassa
si baixava el pam
cada vegada
anava baixant
perquè no entrava
la mina
s'havia secat
quasi
i és de les poques mines
del terme de Montbrió
que no s'ha eixugat
i en guany
ve més aigua
però
que és una cosa
que és totalment real
És real, és real
Com que ens ho diuen tant
però al mateix temps
posen una altra notícia
que la para
aquesta
queda disminuït
per molt que ens ho diuen
al final ens acostumem
si jo cada dia et dic
que vas amb un jersei molt bonic
que vas amb un jersei molt bonic
ja t'acostumes
i llavors dius
sí, el David ja em dirà
que va amb un jersei molt bonic
I no li donaràs importància
ni valor
Clar, ja el treus
En canvi
si quan ho diuen
ens posem totes les mans al cap
i posem una solució
perquè
aquests savis
diuen que hi ha solucions
o si no ho fem ja
ja no hi haurà solució
Ostres, fem cas
fer cas descansaven
jo no en sé tant
vull dir
jo puc dir que no hi ha aigua
a la mina
i punto
i me quedo aquí
però hi ha gent que sap
què fer
I el problema d'això també
és que al final
ha sigut un relat
que s'ha comprat molt
des de
polítics
gent que diu que en sap
gent que són
confabulistes
que s'acaba el món
i tot això
llavors és quan
es tergiversa
tot el discurs
i la part real
que és
la que ens estan avisant
els científics
la que tu
no tens més
que un pam d'aigua
això queda tapat
per tota aquesta gent
que van posant
tot aquest discurs
aquí al damunt
i que ho acaben maquillant
del que
és realment
el que està passant
Podríem parlar
de conspiracions
si voleu
hosti
jo no sé
jo no sé
si és una conspiració
però que
que
que
que
quan té una notícia
sigui del color polític que sigui
després
el color opost
ha de
ha de tenir
raonada més gran
no no no no
per ell
el mateix color
al cap del temps
i segons com
et canvia el relat
això també
això també
això també
baixa't el volum dels auriculars
que crides molt
és que no em sento jo quasi
no pots pujar
és que no
no
hi ha una cosa
que estiu a parar
que està animat
està animat
això que canvien també
de discurs
això és normal
però
durant el mateix discurs
jo si jo dic blanc
l'altre té que dir negre
perquè també se'l sent
però ja sé per on va el David
i té raó
perquè les notícies científiques
generalment no ocupen portades
i aquí n'hem tingut
a nivell de Tarragona
de molt destacades
ara podríem parlar
de l'IPES
com van descobrir la cara
el primer europeu
etcètera
aquesta sí que va sortir
a la portada
però un dia
i les notícies climàtiques
o aquesta entrevista
que hem de fer
amb el David Sigró
que són dos experts
d'aquí
però també en projecció fora
que en sap
i que porta molt sense
estudiant el tema
com la Manuela Brunet
que sé que tenim experts
molt bons
aquí en canvi climàtic
però no en parlem
cada dia
del canvi climàtic
parlem d'altres coses
del punt polític
del dia a dia
ara parlem del futbol
del nàstic
parlem d'altres coses
d'interès també
evidentment
però
el tema és greu
però aquí hi ha algú
que decideix
el que interessa
i el que no
tu al mes d'agost
quan a la nit
no pots dormir
perquè això passarà
aquest estiu
o altra vegada
i abans
al final t'afecta
la teva salut
això
si no és que et poses
un ventilador
un aire acondicionat
llavors estàs consumint energia
que està caríssima
és a dir que un peix
que es mossega la cua
llavors és un altre problema
però t'acord
que això
és que s'estan dient
que els propers 20 anys
seguirà creixent
ja anem tard
amb això
la meva àvia
deia
que a l'estiu
s'ha de vendre
ventiladors
i que a l'hivern
s'han de vendre
brics
i ara això no passa
llavors
per tant
l'economia
està canviant
i si cada u
ven el que toca
vendre
i és el que passa
el que té que passar
perquè
la gent compra
ventiladors
o compra brics
o compra roba
llavors com que no la ven
allí s'ha invertit
uns diners
que després no ha sortit
aquella botiga no ha venut
llavors aquí ja comença
a tenir problemes econòmics
no
és quan surten
les botigues
d'Olet
i llavors és un nou negoci
en el qual
tot allò que no s'ha venut
t'ho venen amb un preu
i risori
per treure-se del damunt
nova temporada
amb alguna tara i tal
i llavors ja
ja tenim el negoci fer
és que hi ha hiverns
que no s'han venut a brics
clar
però estan allí
i la gent
ni estufes
una setmana
o dues de fred
total que la gestió
que estem fent
del canvi climàtic
és des d'un punt de vista
únicament monetari
capitalista
però sense pensar
en les conseqüències
que tindrem
a nivell
a nivell de salut
i a nivell de benestar
com a persones
vull dir
anem a un altre discurs
que també
i aquest me'l compraràs
Núria segur
que és que si
volem que el pagès
de Montbrió
es guanyi la vida
hem de ser molt conscients
que comprem
quan anem al supermercat
i mirar les etiquetes
mira
el diumenge
amb un dinar
amb una paella
que està
amb amics
em barallava
precisament
amb això
perquè començaven
bueno
estaven explicant
el típic
i veníem ara
una mica
parlant d'això
és que a Tarragona
la gent no passeja
perquè clar
no hi ha tantes botigues
i tal
li vaig dir
però ens estem preguntant
per què no hi ha botigues
per què no hi ha comer local
què està passant
i a la taula dinant
vaig dir
quants d'aquí
esteu comprant
a l'Amazon
i no a la botiga
m'ha quedat
un callat
bueno
tenim una mica
el que estem cultivant
jo estic a favor
del comerç local
faltaria més
però també et diré
que moltes vegades
facilitats
per assolir
o comprar
algun producte
que ells no tenen
tampoc ho posen
o sigui
en lloc d'associar-se
confiant abans
i fer compras conjuntes
el que no pot ser
que jo compri a l'Amazon
el dia següent
ho tinc
i compro a la ciutat de casa
i triguin
tres setmanes
amb botanyu
no és normal
però perquè hem decidit
que volem viure
amb aquesta imatge
però es diu militància comercial
o sigui
tu t'has d'esperar
tres setmanes
si convé
perquè aquell comerciant
hi ha alguna cosa
que falla
no
però aquell comerciant
et pot donar feina a tu
amb ell
i no pot ser
que mengis
les cireres
tot l'any
no
ni tomàquet
ni tomàquet
no sé quina època
de cosa
o sigui
quan érem petits
pregunta-ho
ningú sap
quan és l'època
de menjar
i és pensant
que la patxuga
de pollastre
surt d'un arbre
o sigui
clar
la penilla envasada
comprar la roba
a la temporada que toca
o que el botiguer
vengui la roba
que toca
aquella temporada
ja no sabem
què és una temporada
tu et ve de gust
menjar cireres
vas al súper
i menges tot l'any
o de maduixes
o de navius
o han arribat
els advocats
han arribat els navius
i no parlem
de les fruites tropicals
els quilòmetres
que fa això
per arribar aquí
i tot això
no toca
aquí no toca
per a la boca
del comerç local
i també si ens piquem
amb aprudes lloguers
al qual els propietaris
són molta gent d'aquí
prefereixen tenir
el local tancat
que no pots llogar-lo
amb un preu més assequible
i que algú pugui
ficar un negoci
vull dir
no és només la gent
que compra o no compra
que estigui tancat
sinó que el preu
que tu has de pagar
per estar allí
i els impostos pertinents
que no depèn de nosaltres
no, no, això estic d'acord
alhora, esclar
tu per molt d'esforç que facis
aquella botiga
s'ha d'aguantar amb uns mínims
i el preu del lloguer
segons quines zones
doncs no dona
però jo no
a part d'això
jo parlo que
tinc aquest desig
i l'he de tenir ja
no em puc esperar
una setmana
no em puc esperar
una temporada
com que deus abans
de les fotos
abans revelàvem
ara aquest discurs
queda de molt jaio
abuelo
ho començo a ser
jo sé que amb tu
feies una foto
compraves un carret
de 12 fotos
i tardaves una setmana
en veure les fotos
ai quina il·lusió
que em sortia
que em sortia
en quina il·lusió
a veure les fotos
enfocades
ara tothom
anem amb mòbil
i els pobres fotògrafs
de veritat
el que es diu un fotògraf
que té una professió
que es diu fotògraf
té molta feina
guanyes la vida
perquè tots anem amb el mòbil
i les tenim immediatament
les enviem per whatsapp
a la parella
a la mare
a l'amica
no sé què
recient fet
aquella exposició
no no no
saps com va passar això
això va passar
amb Polaroid
i et parlo dels anys 60
quan la filla d'ell
tenia ganes
de fer les fotos
i va ser com va inventar
la Polaroid
que ha estat a la moda
allò va ser
la primera foto instantània
allò va treure feina
la gent
és que jo penso
que al final
podem tirar enrere
i si vols
ja anem a la revolució industrial
però la qualitat
no era la mateixa
immediat
i la gent sempre ha volgut
les coses immediat
i la Polaroid
al moment
i la tens en format físic
parlo dels anys 60
70
algun coratge
però és l'època aquesta
que devia ser
quan va néixer el Pep
que diu que ja tu
perdona
quan tu ja eren petits
si jo soc més jove que tu
si té més canes que jo
perquè he tingut una vida
més dura
l'artisteo és el que té
que hem de patiner
és que els periodistes
però mira
tu segur que m'has menjat
pa amb vi sucre
o sí
alguna vegada
és que com a mi el vi
no m'ha agradat
però si està mat
o pa amb manteca
o amb codonyac
sí
i codonyac fet a casa
això era el Bernat
de meva juguetud
no hi havia ni
bueno sí que hi havia
hi havia possetes
jo ja era de la generació
de pa amb xocolata
jo ja era
una mica
però que
el que deia abans
ell
que maduixes
i quan n'hi havia
n'hi havia
i quan no n'hi havia
no n'hi havia
i no és com ara
que duren dos dies
i no parlem del gust
no estem parlant del gust
a la gent no sap el gust
de la maduixa
un tomàquet d'horta
tu agafes un tomàquet d'horta
i tomàques igual
és plàstic el que venen
perdoneu els botiguers
com un suru
sí
però perquè estem consumint
tomàques i maduixes
quan no toca
no i que llavors
perquè duri
perquè clar
si tu la fruita
la colles
en moment
al cap de dos dies
clar
va perdent
això té que aguantar
la botiga
potser una setmana
15 dies
però allí hi han de posar
alguna cosa
i jo paro un collit verd
no ho poden collir
al moment
i llavors això
això es nota
en el sabor
perquè allà la tomàquet
era verda com una ceba
i l'han tingut
amb unes càmeres
no sé quants dies
l'han posat a la botiga
no sé quants dies més
llavors clar
és vermella
sí sí
sí ho han aconseguit
però el gust
no és el mateix
i si vols parlem del pa
ja que estem
el pa és horrorós
veus
ja no hi ha pa
perquè és industrial
és industrial
bueno
doncs ja estem en lo mateix
doncs anem a comprar
les grans superfícies
ens quedem sense forners
sense
forners a Tarragona
que en queden dos
estem molt negatius
estem molt negatius
tots
aquí m'il·lusió
aquí ve el Pep
dient no
el canvi climàtic
acabarà con todos
la vida sabré camino
jo el que proposo
és que vingui
una altra pandèmia
que acabi amb tots
a veure
queden 4 minuts
però l'àstic almenys
guanyarà
això sí
dissabte
és que com que a mi
el futbol més igual
jo pateixo eh Pep
perdó
toco fusta
toco fusta
però
el desig de que guanyi
sí clar
el desig de que guanyi
però si guanya
que guanya allí
o com va això
no
ja passa la final
si guanya
si guanya a Múrcia
a dissabte
no estàs excusat eh Raül
és que a mi el futbol
no m'ha agradat mai
bueno no passa res
no pines
no pines
podem perdonar
podem perdonar
no passa res
no no no
però que guanyi
tu sí que és l'estiquero
si has de guanyar
i a més necessitem
una mica d'alegria
no que portem
moltes acumulades
ja ens toca
però bueno
s'ha de fer un bon partit
eh
el dissabte s'ha d'apratar fort
perquè fàcil no està
ara obro una llança aquí
a parlem de futbol
i un dia hem de parlar
només de futbol
el que s'hauria de mirar també
és que
tota la gent
que fa coses al futbol
que veuen criatures
i que no haurien de fer
començar a insultar
començar a escopir
dir de tot a l'àrbit
llavors a casa
no no no
hem de parlar
ben parlat
celebrar els gols
quan vas a 10 a 1
o 11 a 1
per això això passa
jo he vist
amb la filla de futbol
ah amb la canalla
sí
a categoria femenina
és la portera
i jo això ho he vist
perdent per 1 a 11
o a 12
i els altres pares
seguint celebrant els gols
i tu te'l mires
i dir escolta
que són canalla
que porteu 11
ja no ve d'un
no cal que el celebreu
sí però com que sempre
de petit els ensenyes
la competició
en lloc de la col·laboració
i el joc
tu vas a jugar a futbol
per ser millor que l'altre
i no per jugar amb l'altre
i des de casa
sí però això comença a casa
o al revés
que tu estàs dient això a casa
i arribes al camp de futbol
i ets un energúmenu
cridant
insultant a l'àrbit
però a casa
quan se barallen dos nens
no no no
us heu de donar
la mà
i demanar-vos perdó
però això passa
amb un munt de coses
a veure
a la recta final
que ens queden
dos minutets
venim del Tetafest
el cap de setmana
amb més de 5.000 persones
què esteu esperant
que arribi allà
que a mi teniu a l'horitzó
que tingueu ganes
que arribi
aquí
bueno i es va presentar
el Cultura o Extinció
que és ja la tercera edició
jo en tinc moltes ganes
penso que és un
festival
que fa pocs anys
té poc recorregut
dos anys
aquest deu ser el tercer
i les propostes
que he anat veient
aquests dos anys
m'han agradat moltíssim
és una passada
jo penso que és un caramelo
que tenim allí
que és d'aquelles coses
que acabaran
com tenint renom
com ha passat
jo que sé
amb un trapezi de reus
vull dir
amb festivals i així
penso que acabarà passant
amb el Cultura o Extinció aquí
de moment que no se n'entenin
així queda per l'altre
el problema que tenim
que només tenim
Santa Tecla
Sant Magí
el Festival de Dix
i l'Encarnamart
i la resta de l'any
no hi ha res
i ara que hi ha això
hi ha molta cosa
i feu el carrer
i tot
és una forma de recuperar
la vida i la cultura
i tu David
mira per cert
granotes al cel
aigua a la terra
de la banda esfèrica
perquè hi venen companyies
que també han passat
pel Festival de Tàrrega
estaran també
està molt bé
però no ho diguis gaire
perquè si no passarà
que diguis tu
no tinc davant
és aquella cosa
que volem treure pit
i dir
mira que a Tarragona
fem coses molt xusas
però alhora
que no vingui molta gent
és si som els que esteu vist
tu què esperes David?
home jo les onades inclusives
com no?
onades inclusives
quants seran?
l'agost
hem de concretar les dates
perquè tenim
el club de la platja llarga
amb problemes logístics
però ho resoldrem
aquesta setmana
i les onades
si fem més coses inclusives
i el festival
d'inclusivitat
cada any a Tarragona
quan dic inclusiva
se vol dir
amb i sense discapacitat
no és adaptat
inclusiu
per tothom
i el Raül
s'espera en algun dels concerts
tot i que per cert
vas actuar a les muralles
l'homenatge
el senyor Boada
el dimarts
la setmana passada
que va ser un plaer
un dia bonica
va ser molt xulo
molt emotiu
a part jo tenia la relació
personal d'amistat amb ell
i poder estar allí
posant la meva part artística
i recordant les cançons
que a mi li agradaven
doncs va ser un plaer
juntament amb la cantant
amb la Núria Esquius
i van fer unes peces
posant homenatge
i per acabar de completar
l'acte
un homenatge
al senyor Boada
què estàs per anar ara
o el proper concert
el proper bòleg
el meu jo vaig fent dia a dia
la proper actuació
serà aquesta setmana que ve
vaig tenint el dissabte
anem fent coses
i ara se'n vagi
també hi ha feineta
a l'estiu també van sortint coses
és una aventura
el de ser artista
Pep és una cosa
que és un risc constant
sí, sí
dins d'aquest apocalips
si no
que en parlem
al final no sé és pitjor
ser músic o periodista
o sigui
estem allí les dues professions
estem allí la cosa
que no sé qui està pitjor dels dos
que podíem fer un grup de teràpia
sí, sí
per això estem aquí
teràpia de grup
veure el canvi climàtic
fem el que vulgueu els tres
si voleu
molt bé
moltes gràcies
no és un altre telèfon vermell
per tant podeu
si no
no ens han tallat l'emissió
no em quedes demà a l'aire
aixecs que anem bé
Raül fes una cosa
aquí tens de tècnica
tu quan fas el programa
la Silvia
doncs mira
dona pas tu al temacle
primer temacle del dia
de Silvia García
va jo et deixo
Núria gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
doncs hem de donar pas
a l'aquí te pillo
aquí te mazo
el gran temacle
per la Silvia García
no per ella no
fa ella
ah doncs el fa ella
el gran temacle
que fa la Silvia García
és per tu
i el fas tu
un petó
ens n'anem
l'any 1980
i pocs
sonava en aquell moment
aquest Sahara Night
encara que ja havíem conegut
a F.R. David
per una cançó
que segur que et sona
una tal
Worse
et sona?
sí?
i nosaltres recordem
aquest
Sahara Night
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage
Sous-titrage
Sous-titrage ST'
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
no podia ser
perquè encara no, devia ser la tardor
sí, sí, el setembre
octubre devia ser
quan es va fer la inauguració
una obra important perquè per allà hi passen
no som conscients a vegades, la gent que passa per una cartella
per més de dues mil persones a viari
sí, sí, és un
de fet hi viu molta gent
des del parc de Llevant
fins a dalt
i serveis de via de circulació
fins a la Riera i fins i tot a Torre d'Embarra
o pujar cap a la 9 i a Salomó
però també cap a
la carretera del pont d'Armentera
que també passa per allà i davant
i és el tram que ara arreglarà
la Diputació també
amb les mateixes característiques
arribarà des del cementiri del Catllà
la rotonda del cementiri fins
a el que s'anomena Colla de Pioles
que és la rotonda
que està a prop de la Secuita
i des d'on veus a l'estació del camp
des d'allà i dalt
tot allò també quedarà
dignificat de la mateixa manera
i important aquesta via també
per un municipi
jo no sé
del Baix allà
que és el més gran
amb extensió
el vostre municipi
a 26 quilòmetres quadrats
de la comarca
no ho sé
però del Baix allà
comarca també n'està al darrere
de Torragona i Constantí
no crec que hi hagi
però bueno
sí, sí
de som dels municipis
més extensió
que això té les seves avantatges
i les seves dificultats
i els seus inconvenients
i quan ets alcalde
t'arriba tot
exacte
sí, sí
aquí té
o sigui
l'avantatge és que tens
una zona
amb un medi natural
espectacular
tot el que és
el riu Gaià
l'entorn
és un espai natural
protegit
que a més a més
està custodiat
per la Sínia
tot el que seria
la llera
del riu
i després
tenim també
tota la banda
des del Mas de Salor
cap als Pallaresos
o el que seria
sí
des de la presó
de Mas Enric
fins a la Secuita
quasi tocant
a l'Argilaga
quan puges
per la carretera
del Pont de Armentera
tot el que queda
de la dreta
és el Catllà
és una extensió
grandiosa
vull dir que
són dos espais
molt diferents
un és vessant
francolí
l'altre és vessant
gaia
per entendre's
tot i així
formem part
del mateix municipi
i és aquesta
la gestió
que hem de fer
el Catllà
la Bonaigua
Bonaire
Cativera
Cing Estrelles
Cocons
el Mas de Germí
el Mas del Penxer
el Medo
el Pinalbert
el Mas d'Enric
el Mas de Blanc
Sant Roc
el Lletapioles
el Manous
els dos Manous
i els Pins Manous
i tot això dispers
més o menys
tot sí
de fet
es van entrellaçant
de fet
els seus sectors
urbanístics
diferents
que a més a més
molts d'ells
són
sense ordenació
vull dir que
s'han hagut d'ordenar
després de fer les construccions
o s'estan ordenant
clar
provoca que moltes vegades
no estiguin enllaçats
entre ells
per dins
cosa que estem intentant
que no sigui així
però clar
són sectors
hi ha espais privats
que s'han de
s'han de mirar
a veure com es poden
utilitzar
com a enllaços
entre les organitzacions
però sí
podrien estar enllaçats
i en molts casos
no hi estan
per cert
que arribem uns dies
a l'acord
dels mandats municipals
a tot arreu
sí
aquí en un parell de setmanes
allà governeu
evidentment en coalició
en diferents formacions
som quatre partits
i això passa
en molts municipis
cada cop passa més
governant solitari
penso que amb una mà
podríem comptar
els municipis
i ens obri en dins
sí
arrel dels resultats
de fet
hi va haver una força
que va guanyar
que es diu
Somos Catllà
que és una agrupació
d'electors
de nova constitució
i de fet
van treure quatre regidors
i la resta de partits
van ser dos regidors
i Esquerra Republicana un
bé
la desconeixença
el no entendre
gens el missatge
que té Somos
de fet encara no l'entenem massa
bueno
vam decidir
d'arribar a un acord
per tirar endavant
el mandat
d'una manera
col·legiada
i és així com ho hem fet
de fet
exceptuant
el membre d'Esquerra
tant PSC
com Mouta
pel Catllà
que som nosaltres
i junts pel Catllà
tindrem
una rotació
a l'alcaldia
només això
les regidories
seguiran
segueixen sent les mateixes
no hi ha alteracions
en aquest sentit
simplement és la figura
representativa
d'alcaldia
que sí que l'anem
rotant
en funció dels vots
hem fet per mesos
més o menys
13 mesos junts
13 mesos Mouta
i la resta
que es deuen ser uns 17 mesos
16 o 17 mesos
doncs al PSC
i així acabarem
i bé
ja està
aguantem
ens portem bé
i afrontem
els reptes
molt col·legiadament
això sí que és veritat
i sereu
adversaris
el 2027
a les municipals
o depèn
depèn
això no se sap
jo no soc polític
de professió
no hi sigut mai
i no tinc
obediència
a cap partit
simplement a una agrupació
que és una associació
si vols dir-ho així
que ha debatut molts temes
ha fet xerrades
prèvies
tot això
a les eleccions
ha posat debat
ha posat
coneixement
descoberta del municipi
tot per
precisament
per poder
no sé
prendre decisions correctes
pels reptes que hi ha
no
avui mateix
feu una jornada
convoqueu la ciutadania
per parlar
del pla d'emergència
davant les incidències greus
a la pressa del Callà
això és el titular
sí
no és que hi ha
el titular
hem convocat
hem convocat a tothom
però sobretot
doncs els veïns
de la cativera
els veïns
de la masè de Boronat
els pagesos
i la gent
del nucli antic
també
perquè és on
hi ha un risc
si s'arribés a omplir
el pantà
o l'embassament
del Gaià
s'arribés a omplir
i hi hagués un incident
d'inundació
s'activarien
les sirenes
que s'han situat
fa poc
que les ha posat
Repsol
s'activarien
i s'haurien de prendre
mesures
amb un pla d'emergència
i això és el que
haurien d'explicar avui
és complicat
que arribi a passar
alguna cosa
però
les normatives
són normatives
i s'han de complir
no s'ha omplert mai
diria jo
el pantà
no
jo crec que
la vegada que ho veig
a més hi ha la cova
l'escova rolla
que s'ho compensen
amb el massís
de Bonastre
és complicat
jo crec que
no hi ha la possibilitat
però
la normativa europea
diu que
que s'ha
hi ha d'haver
aquesta precaució
i aquesta prevenció
doncs
evidentment
doncs
la farem
l'explicarem
i
tirarem endavant
no hi ha d'haver
cap problema
en aquest sentit
de construir la pressa
és una opció
de construir la pressa
se n'ha parlat
de fet
la concessió
quan s'acabi
en teoria
s'han de retornar
els terrenys
tal com estaven
no
a partir d'aquí
doncs
intervé l'ACA
intervé Rapsol
que és la concessionària
intervé
la gent que custodien
també
el riu Gaià
que en aquest cas
és la Sínia
vull dir que intervenen
molts
i l'Ajuntament
també
m'imagino que ens demanaran
algun parer
també no
no ho sé
si vols
que et doni una resposta
és molt difícil
que s'arribi
a desmuntar
tota la presa
perquè la gent
s'ha acostumat
a tenir un recurs
hídric
en certa mesura
els regants
de la Riera
els regants
del Catllà
estan habituats
també
a tenir aquesta reserva
jo crec
que és molt difícil
que s'acabi
desmuntant
del tot
la presa
això no vol dir
que canviï
la seva configuració
que es rebaixi
de nivell
o que s'arribi
a algun altre tipus
d'acord
que jo aquí
de moment
no en tenim notícies
tot i que se'n va
parlant
com està
hi ha aigua
ara
perquè l'últim
que vaig anar
es veien
les fàbriques
del fons
sí
la fàbrica
i el xalet
que més veia
ara està una mica
més tapat
una altra vegada
perquè amb les darreres
pluges
ha tornat a entrar
aigua per la cua
i s'ha tornat
a tapar una mica
però no arribarà
als nivells
de l'any 94
que es va arribar
a tocar
va arribar a tocar
ferro
però això
jo ho he vist
una vegada
amb 30 anys
que fa que visca
el Catllà
això ho fa molta raó
no toca ferro
el balcó
bueno
ja és l'aigua
a la que toca el ferro
jo també ho he fet
això de tocar ferro
i treballar tota la vida
per aigua
per això
que és el Catllà
també
i els Catllà
de la carretera
que és molt utilitzada
perquè molta gent
del Catllà
viu aquí
i viceversa
i al Catllà
anem a fer castells
per exemple
exacte
has esdevingut
una plaça
molt important
per cert
aquest any
el Catllà
s'ha incorporat
no fa gaire
el conseller assessor
del Pla Sexta
també
vau agafar el relleu
de Constantí
de l'Escar Sànchez
què representa això?
bé
és un càrrec rotatiu
i és molt representatiu
perquè tècnicament
els alcaldes
doncs
en fi
fem
fem el que podem
no sé que sigui
un avançat
a la qüestió
no?
simplement és representar
els municipis del Tarragonès
o no del Tarragonès
els municipis
que formen part
del Pla Sexta
doncs una mica
de fer de portaveu
quan hi ha alguna
alguna incidència
o alguna reunió
per exemple
l'altre dia
que va estar
que es va fer
el simulacre
doncs va haver d'estar
a la sala d'emergències
però evidentment
els que portaven
el pes pesant
són els tècnics
hi havia la consellera
hi havia
subdelegada
delegada
hi havia
en fi
hi havia totes les persones
representatives
i sobretot els tècnics
que són els que en saben
i està bé veure
de portes endins
com funciona
tots els sistemes
sí
és bastant espectacular
és molt espectacular
jo soc originari
de la canonja
i clar
allò és
és el camí
del Mas de Sagarra
i clar
aquella imatge
no era l'habitual
ara és tot el 112
de tot Catalunya
em sembla
que ara intenten construir
un altre
però de moment
és el centre
d'emergències
de Catalunya
és un espectacle
sí sí
és un impacte
quan entres a dins
s'hi pot viure
el Catllà
perquè a Tarragona
costa trobar habitatge
costa trobar lloguer
el Catllà s'hi pot viure
us ve gent de costa
cap a dins
el Catllà
és un lloc residencial
el Pouma
es va planificar així
es va planificar
com a residencial
i poca construcció elevada
diguéssim
en pisos
el que sí que
s'està notant ara
doncs
a la zona de Llevant
molta construcció
autopromoció
les persones
es compren el seu terreny
es fan el dibuix
de la casa
que volen fer
demanen llicència
i es construeixen
la seva casa
a la zona dels Moragons
que s'està desencallant
una situació complicada
de l'època
de la crisi
bé
tot aquest
però és lloc residencial
el problema és
els joves
amb menys recursos
o la gent amb menys recursos
directament
que molts cops
si no tenen
família
amb propietat
o
algú que els pugui ajudar
és complicat
amb això
estem mirant
de llençar
alguna acció
de recuperació
de cases antigues
que no s'aniguin en ús
a veure
quin pla podem fer
perquè no entra
ni dins del pla de barris
ni entra dins del pla
dels 50.000 habitatges
de la Generalitat
clar
com que
es necessiten urgències
tot el que seria
rehabilitar
entra dins
un pla
que encara no hem trobat
quina solució
podem tenir
qui no hagi visitat
encara el castell
del que hi vagi
perquè està molt bé
a més feu visites guiades
visites guiades
fantàstiques
un pou de gel
dels pots que deu en quedar
no?
sí
ara no sé si s'aguantaria
el gel aquí dins
no?
que està sobre el nivell
d'aquesta
és fresqueta
si està molt bé
allà dins
on per cert
mira fareu
ho dic també
per fer una recomanació
de cara
aquests propers dies
fareu una nova edició
del festival de cançó d'autor
de Bagiallà
música com aquesta
ara sí
la sentim
i és aquell que em confon
que em treu les sons
i ara hi ha res que em mou
només per anar enrere
és l'únic que em queda
jo que m'agafo un clor
quan estic sola
i m'acompanyo en foc
perquè estic prop d'ella
doncs la veu
a mi em sona
però clar
sona per la germana
però no és la Judit
és la Meritxell Nederman
que tindreu
a final de mes
amb aquesta edició
de Festival Glas
es diu Festival Glas
precisament pel pou de Glas
perquè
els concerts es fan
dins del pou de Glas
l'únic problema
que deu pou de Glas
és la dimensió
per espectadors
aleshores
en guany
s'ha decidit
un dels concerts
traslladar-lo a la terrassa
que n'hi ha més que Buda
de persones
i aleshores
pot venir més gent
diguéssim
i en pot gaudir més persones
però
és espectacular
vull dir
això és gràcies a la Catllarenca
produccions
la Catllarenca
que és una associació
de la qual formen part
actors del municipi
i del Baix Gaillà
en general
i són
molt motivats
a organitzar
tots aquests temes
estan connectats
evidentment
amb el tercer
també
vull dir
tenen les connexions necessàries
per tenir
aquest tipus
d'espectacles
i musicals
i teatrals
i de tot tipus
no només el Castell
sinó l'Auditori
després
això és el final de juny
el pou de Glas
que no només hi ha
la Meritxell
d'Armand també hi ha
crec que és
l'Albert
la Patricia Azur
l'Aurora
i el Bru
i el Bru
són diferents
però són tots en petit format
música d'autor
molt sensible a tot
molt a prop
de l'autor
de l'intèrpret
i autors
i després
tot el juriol
els dissabtes de juriol
al vespre
hi ha espectacle
a la Terrassa del Castell
tenim espectacle a Celta
tenim teatre
música clàssica
tenim el
ara no me'n recordaré
del nom
que ho busquin
que el trobaran
com he trobat jo
aquest festival
el pateixis
són coses del directe
exacte
no me'n recordo
de seguida
que d'allò
te'l diré
el nom
però són quatre dissabtes
que és espectacular
vull dir que
també s'està molt bé
la fresca
dalt el castell
ben il·luminat
és fantàstic
i a més teniu bona carretera
per anar-hi
sí que no tinc l'escolt
sí
ara tenim la carretera
perfecta
i per cert
si aneu
la torre d'enguiu
també és un altre lloc
que cal per a l'enguiu
i l'estany del riu
que és allà
és la rasclosa
que forma part
de la protecció
de la sínia
hi ha
la reineta
que és la granota
típica
o clàssica
o autèntica
de la zona
ple
jo crec que és el reducte
més important
segons la sínia
de la reineta
l'ànec de coll blau
l'aig de coll verd
i també
la tortuga
de Riarol
i sou a plaça
eminentment castellera
històricament
de tota la vida
sí
en guany se la vam 50 anys
ja vam començar
amb els primers
amb les dues primeres colles
que van reprendre
és una represa
se n'havien fet
vull dir
el que allà havia tingut
fins i tot
Vall de Valencians
hi havien fet
algunes actuacions
de fet
dels primigenis
que hi va haver
al segle XVIII
crec
que ja
bellugaven
Vall de Valencians
ara fa 50 anys
de la represa
i les dues colles
que van venir
van ser
els castellers
d'Altafulla
i Torra d'Embarra
i fa
tres setmanes
o sí
unes tres setmanes
que van venir
i van fer
van fer
actuació
davant de la plaça
i després van fer
un assaig
a dalt
a la terrassa
del castell
també
vull dir
que va ser
el primer acte
prèviament
vam fer
també
una xerrada
una jornada
exactament
i ara
hi haurà
les clàssiques
diades
de juriol
i agost
i tancarem
a l'octubre
amb un debat
de periodistes
castellers
Xavier Canadell
gràcies
alcalde
del Calla
sol del Nàstic
per ser
no?
Sí
a més
un dels
qualcaldes
és
Jordi Ruiz
és una persona
important
dins del Nàstic
i ens ha empaltat
d'aquesta cosa
també
encara
doncs mira
t'agradarà
el Pozes que ve ara
que és la història
d'un escut
de 1886
i avui parlant
de l'ascens del Nàstic
a primera
per tant
reculem
el 3 de juny
que aquesta setmana
era la famèlida
de l'any 2006
ahir feia per tant
19 anys
quan n'estic
entrant
per Lluís Tessar
també en aquella época
recordo
recordo
en aquella época
recordo
ara et convidem a escoltar-ho
amb els companys Jordi Blanc
i Gerard Costa
molt bé
gràcies
que vagi bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
1886
la història
d'un escut
el podcast
de recreació
històrica
del Club Gimnàstic
l'ascens del Nàstic
a primera divisió
atenció que la vista
de Vic García
digue-li a Lluís César
que ja està home
Lluís tranquilo
que esto ya está
en quan posi la pilota
en joc el Nàstic
això estarà
de Tibanaí
atenció
Belbogades
que la posarà
el tècnic del Nàstic
està plorant
Lluís César
atenció Belbogades
que la posarà
ja som de primera
això és la història
del Nàstic
el 3 de juny
del 2006
el llançament
els crits
de primera a primera
Arcas Piqueras
que dóna el servei
de portaria
la banqueta dreta
final final final final
final final final
ja som a primera
ja som a primera
59 anys després
celebrem un ascens
ja està
els paraders
els panetes
els camílorots
ja tenen anells
el Nàstic és la primera
Tarragona
és la primera
aquí
el 3 de juny
del 2006
ahir feia 19 anys
poc abans
de dos quarts
de nou
de l'espre
a l'estadi
de Xepín
a Jerez
de la frontera
el Nàstic
empatava a zero
davant l'equip local
i a aquest punt
li servia
l'equip tarragoní
per pujar
a primera divisió
era la consecució
del segon ascens
en la centenària
història del club
a la màxima
categoria del futbol
era la cirereta
a una temporada
molt regular
de l'equip
que no entrava
en cap travessa
com a clar
candidat
a les cents
i que en la seva
segona temporada
a la categoria
de plata
va assolir
aquelles cents
el 3 de juny
de l'any 2006
l'equip
aleshores entrenat
per Luis César
Sant Pedro
va aconseguir
un històric
sense primera divisió
retornant al Nàstic
a la màxima
categoria
del futbol espanyol
56 anys
després
que l'any 1950
el conjunt
tarragoní
hi competís
per darrera ocasió
el balanç
de la temporada
2005-2006
va ser de 23 victòries
7 empats
i 12 derrotes
que juntament
amb els 48 gols
a favor
i els 38 en contra
van permetre
al Nàstic
acabar en segona
posició
de la Lliga
en aquella època
no es disputava
cap playoff
ni fase de ascens
i els 3 primers
classificats
eren els equips
que directament
pujaven
a la primera divisió
en cas del Nàstic
l'ascens de categoria
es va certificar
matemàticament
a la jornada 40
dues abans
d'acabar la Lliga
va ser l'estadi
de Chapin
a Jerez de la Frontera
el 3 de juny
del 2006
al Nàstic
només li calia
un punt
per assolir
l'ascens
de primera divisió
de manera matemàtica
i així va ser
el marcador
no es va moure
durant els 90 minuts
tot partit
i amb el 0-0 final
l'Alegria va esclatar
tant en Chapin
com a la plaça
de la Font de Tarragona
com milers d'aficionats
granes seguint el partit
a través d'una pantalla
gegant
curiosament
el tècnic del Nàstic
Luz César
va haver de viure
aquest partit
des de la graderia
i no va ser
per una expulsió
al partit anterior
sinó per l'acumulació
de 5 cartolines drogues
a llarg de la temporada
totes elles
per protestar
segurament
un dels aspectes
claus
de la temporada
va ser la solidaritat
defensiva de l'equip
en aquesta temporada
el Nàstic
només va encaixar
38 gols
en els 42 partits
de la temporada
menys d'un valor petit
xifra que va permetre
compensar el problema
ofensiu
del conjunt
de Luz César
que només va poder
anotar 48 gols
al llarg de la temporada
aquesta gran estructura
defensiva
amb jugadors
com Manuel Ruz
o David García
juntament els porters
Rubén Pérez
i la Valor Iglesias
que van disputar
gairebé el mateix
número de minuts
al llarg de la temporada
va permetre al Nàstic
ser el segon equip
menys golejador
de la categoria
només per darrere del líder
que va ser el recreatiu
de Huelva
en atac
el màxim golejador
va ser Irurzún
que amb 11 gols
va ser l'únic jugador
de la plantilla
en superar
aquesta barrera
dels 10 gols
i arribar així
al doble dígit
de gols marcats
Diego Torres
amb 7 gols
i Antoni Pinilla
amb 6
van completar
el podi de golejadors
de la temporada
2005-2006
i al mig del camp
va destacar
Abel Boades
que amb 35 titularitats
va ser el jugador
de mig camp
cap endavant
que va disputar
més partits
sortint d'inici
als esquemes
de Luis César
Sant Pedro
finalment però
la gran espina clavada
d'aquella generació
va ser que el somni
de la primera divisió
va durar només
una temporada
ja que el nàsteig
va acabar cuè
la temporada següent
la 2006-2007
a la lliga de primera divisió
i va retornar
a la categoria de plata
només un any després
de l'ascens
1886
la història d'un escut
aquella ascensa
del Rubén Pérez
Álvaro Iglesias
Sant Ruz
Diego Reyes
Jaio
David García
Llera
Abel Boades
David Coelhar
Carlos Mirino
Irurzun
Bolo
Pinilla
Diego Torres
Morales
Ecpoqui
Valencia
Marco
Cudina
Serrano
Manolo Martínez
Ivan Romero
Miguel Pérez
Lupídio
Oscar Álvarez
Nano
Carrion
Alfonso Vera
Salguero
Álex Pérez
i un jove
Joan Oriol
van aconseguir
aquell ascens
dirigits
des de la banqueta
per Luis César
amb Quico Ramírez
de segon entrenador
Xavi Bertolo
de preparador físic
i José Sicár
que era el director esportiu
per una entitat
presidida
per Josep Maria Andreu
a Tarragona Ràdio
vam viure un gran desplegament tècnic
i humà aquell dia
en programació que va arrencar a les 10 del matí
la vam tancar a les 4 de la matinada
el dia següent encara
viuríem la rebuda
dels jugadors
a la plaça de la Font
i amb la rua
per tota la ciutat
moltes veus van passar
al llarg de la programació
amb jugadors
com Diego Torres
David García
Bolo
Codina
o Pinilla
l'entrenador
Luis César
el president
Josep Maria Andreu
parlant via telefònica
gràcies a Tarragona Ràdio
amb aleshores
president
de la Generalitat
Pasqual Maragall
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i el director esportiu
del Nàstic
José Sicár
vam a accedir a primera tío
tova por tota Tarragona
i por tota l'afilló
que ha estat
d'un príncipe amb nosaltres
esto va por vosotros
por vosotros va
ja ho hem aconseguit
ha costat
son moltes jornades
però la verdad
que m'agrada la pena
mirar a aquesta gent
aquesta gent
es un gozo
hombre
perquè l'emoció
és molt grande
este és el treball
de tot un any
tot el esfuerzo
i el que vull
és que se acabe
cuanto antes
i hoy és el dia
més important
de mi vida
deportivament
això ja no és un somni
és una realitat
som de primera
visca el Nàstic
visca Tarragona
som els millors
gràcies a tota la gent
del Nàstic
que per ells
teníem d'aconseguir
i aquí estem
visca el Nàstic
és el més important
que podíem aconseguir
aquest any
i la verdad
que para los jugadores
modestos
y los equipos modestos
como nosotros
esto es lo más importante
yo creo que esto es más
que ganar una Champions League
para el Madrid
molt content
molt content
molt emocionat
i bueno
satisfet
de veure tanta gent
de veure aquesta gent
feliç
contenta
que tota una ciutat
ha hagut d'esperar molts anys
però s'ho mereixien
i els dono les gràcies
de tot cor
d'aquests tres anys
que gràcies a ells
s'he viscut a Tarragona
amb tota aquesta gent
doncs hi ha moltes coses
amb el futbol
però a veure un equip
amb una unió
i amb un esforç general
i al final
s'aconsegueix
i ara doncs
tothom ho celebrem
ara ara
felicitats
gràcies
moltíssimes gràcies
una abraçada molt forta
moltíssimes gràcies
avui és un dia
això és un somni
us heu guanyat a pols
és un somni
és un somni
estem contentíssims
moltíssimes gràcies
és una gran notícia
és una gran notícia
perquè mira
jo crec que amb la Catalunya
victoriosa
però amb la Catalunya
plural
saps?
molta felicitat
Calda bona tarda
bona tarda
el Nasti
l'equip de Tarragona
ja és de primera
com se sent
bé teníem una ciutat
de primera
teníem una afició
de primera
i ara ja l'equip
ja és de primera
per tant
ara ho tenim tot complet
ha sigut emocionant
molts nervis
emocionant
és una fita importantíssima
després de 60 anys
i bueno
per tothom
per als jugadors
pel club
per a les ciutats
jo crec que és històric
i el que hem de fer
ara és gaudir
ens acomiadem
desdeixaràs
d'aquesta manera
a primera
oh eh
a primera
oh eh
a primera
oh eh
a primera
oh eh
oh eh
i des de Tarragona
ens acomiadem així
el año que viene
iremos al Bernabéu
el año que viene
iremos al Bernabéu
la la la la la
iremos al Bernabéu
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio
amb el muntatge tècnic de Lluís Comas
amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor
de Tarragona Ràdio. Us han parlat
Gerard Costa i Jordi Blanc.
1886
La història d'un escut
El podcast de recreació històrica
del Club Gimnàstic
Arena Restaurant
El lloc perfecte per a dinars, sopars
o per celebrar esdeveniments especials
Apostem pels productes de proximitat
que donen vida a cada plat
i a la nostra acurada selecció de begudes,
vins i còctels premium
Vine a gaudir de l'autèntica cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes al passeig marítim de Salou
Menús especials per a grups i esdeveniments
Especialitat en arrossos
Més informació i reserves
a www.arenarestaurant.com
O al 977-384-000
A l'hotel Blaumar
El passeig marítim de Salou
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció Nou Comerç
7 dies de publicitat
Des de només 80 euros més IVA
I si vols més visibilitat
Telen96.7 FM i tarragonaradio.cat
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres al 673-325-497
I fes que el teu negoci marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona ha crescut mirant el mar
El seu port, motor de progrés
Ha fet créixer una ciutat valenta i orgullosa
oberta al món
Com el Nàstic
Que combinant tècnica i passió
Partit a partit
Fa cada cop més gran el nom de Tarragona
El port de Tarragona
Compromés amb el territori
Dóna suport al club en aquesta promoció d'ascens
Perquè quan avancem junts
Ningú ens pot aturar
Ara és l'hora
Amb orgull
Força Nàstic
A Múrcia només val guanyar
És el que ha de fer el Nàstic
Si vol passar la final del playoff d'ascens a la segona divisió
Un equip que estarà acompanyat per un miler d'aficionats
I que com diu l'entrenador dels grana
Lluís César
Les possibilitats estan al 50%
Dissabte 7 de juny a dos quarts de nou del vespre
Viurem el partit de tornada de les semifinals
Del playoff d'ascens a la segona divisió
Des de l'estadi Enrique Roca de Múrcia
En el partit entre el Real Múrcia i el Nàstic
I com sempre des de fa 32 temporades
T'ho explicarem tot en una programació espacial
A la sintonia de Tarragona Ràdio
El 96.7 i 101.0
DFM
Al web i a les aplicacions mòbils
A la pantalla gegant
I des d'una hora abans és a l'estadi del Múrcia
Escolta, ens participa el Joc de la Por
Recomenta el partit a la xarxa X del Sembra Nàstic
Al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio
32.0 de temporada del Sembra Nàstic
Viu el futbol, viu el Nàstic
I viu els gols
Espai patrocinat per
A Tarragona Ràdio
Som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat
Entreteniment i informació tarragonina
Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64
De 9 a 2 al migdia
O escriu-nos a publicitat
Arroba
E-M-M-C-T
E-M-M-C-T
Punt cat
Perquè a Tarragona Ràdio
T'escoltem
Fans de Tarragona
Amb Sílvia García
De 6 a 7 de la tarda
De dilluns a divendres
Una hora per la música de casa
Fans de Tarragona
A Tarragona Ràdio
Que llegim?
Que veiem?
Què visitem?
Què fem?
La veu de Tarragona
Amb la cultura
Doncs vinga, continuem amb aquesta plana cultural
Per fer una recomanació d'agenda
Dijous
Dijous, que és demà
A les 7 a l'antic ajuntament
Teclesmeet ens proposen
Visitar les obres no tan conegudes
D'Àngel Guimarà
Per això tenim representants
Del col·lectiu de teatre
Teclesmeet
Aquí amb nosaltres
I més que anem d'arribar
Cinta Ramon
Bon dia
Bon dia
Hola Esteve Massalles
Bon dia
Hola, bon dia
I va que s'incorpora l'Agnès
Passa, passa
Passa, Agnès
Molt bé
L'Agnès Martí
Escolteu
Seu, seu, seu
Àngel Guimarà
Primer que tot
Per què?
Fareu una lectura d'alguns bocins
D'obres
Però d'obres no tan conegudes
No tan conegudes
Però per què Àngel Guimarà?
Sempre trieu allò
Els autors
Amb alguna excusa xula
Bé, en principi
Sí que va sortir la idea
Àngel Guimarà
L'any Guimarà
Etcètera, etcètera
L'any Guimarà
Però que ja no és
Però que ja no és
Vull dir
Estic parlant d'un any enrere
Aproximadament
Molt bé
Llavors el que
Com teníem altres coses
Entremans
Vam decidir
Doncs bueno
Feu
O provar de feu
Perquè va ser tot un procés
I encara que fos fora
De l'any Guimarà
Ni és un clàssic
De la literatura catalana
Del teatre català
Per tant
Tireu endavant
Llavors vam fer
Com una comissió de treball
Tota la gent que li va interessar
Vam anar portant textos
De Guimarà
Aquestes obres menys conegudes
Amb això et vull dir
Que no tenim Terra Baixa
Que no tenim La filla del mar
Que no tenim
No sé
Ara m'he quedat en blanc
La
El mar
El mar
El mar
El mar
La premesa era aquesta
Que no fossin les obres clàssiques
Que hi coneix tothom
Vull dir
Com han llegut moltes representacions
Tan professionals
Però sobretot amateurs
Amb l'any Guimarà
Doncs
Que tocaven aquests temes
Doncs buscar alguna cosa
Diferent
Vam buscar aquesta cosa
La vam seleccionar
La vam retallar
La vam unir
I de tot això em vam dir
Trencadís Guimarà
Que és el títol de l'espectacle
De fet també ens havíem plantejat
Que potser agafar una obra sencera
I agafar i fer una actualització
Però clar
Això és una mica pretensiós
No?
Perquè potser no
No en sabem tant
Aleshores
El que ens va semblar
Que es podien fer
Ens vam repartir
Les obres completes
De guimarà
Entre els membres
I són moltes
Home, són dos volums
De mil i pico pàgines
Cadascun
Vull dir que
Es van repartir
Es van repartir així
Doncs que les llegíssim
Amb més o menys tranquil·litat
I que anéssim assenyalant
Els trossos
Que ens feien riure
Que ens feien plorar massa
Que ens feien
Que ens divertien
Els que resultaven
Una mica xocants
Els que resultaven
Doncs
Que no
Vaja
Els que ens semblaven més
Que cridaven
Una mica l'atenció
I vam dir
Doncs bueno
Van sortir
Una bona quantitat
I aleshores
Doncs bueno
És el que deia
La cinta
No
Tallar
Retallar
Aquest sí
Aquest no
Llavors sortien coses
Tant d'això
Com una
Una baralla
Amb una vaga
De pòlvora
Per exemple
Una baralla
Amb la Guàrdia Civil
En l'obra
Que es diu
Pòlvora
Que per cert
És una obra
Que doncs
Va ser la primera vegada
Que va sortir
La classe obrera
En una vaga
En el teatre
En el teatre català
Sortir
Doncs
El titànic
Sortir
Doncs
L'esfonsament
Del banc de Barcelona
En una obra
En una obra
De teatre
Tot i així
Totes aquestes coses
Que no són
Conegudes
Es veu
Que és Guimarà
Perquè són
Els conflictes
Sempre
Pràcticament
Són els d'ells
Són els d'ells
Està molt bé
Molt ben dit
Perquè heu agafat fragments
Que a més tenen
La seva pròpia història
Perquè clar
Jo pensava
En el tracte de context
Si no m'expliques
De quin tros d'obra
Forma part
M'ho puc perdre
Però bueno
Totes tenen per si mateixes
Són històries
Sí
No sorprèn
Per exemple
Que hi ha tota una recreació
De les bruges
De les bruges
De Macbeth
Ah sí?
Sí
Llavors dius
Oh
Què ell fa això aquí?
Doncs bueno
Això és Guimarà
I que per ell mateix
Aquests trossos
Tenen substància
Hi ha prosa
Hi ha verds
Clar
Hi ha diàlegs
Hi ha monòlegs
Una mica
Sí
Sí
Que heu descobert
Un Guimarà
Que no us esperàveu
No sé si el coneixeu
Molt o poc
Hi ha les grans obres
No sé si
Jo creixia
Ai perdó
Perdó
Ja havíem anat
Clar
A representacions
I recitals
Més o menys
Et fas una mica la idea
Però fins i tot
I així
Sí que hem tingut
Descobriments
Sí
De tota manera
No és que els trossos
Que fem
Lliguen un tros
Amb l'altre
Vull dir
Hi ha temàtiques
Que són
Que no tenen res a veure
Però el que sí
Que hem fet
És jugar una mica
Amb les paraules
Nosaltres li vam donar
Molta
Molta importància
I quan fem
Una petita introducció
Ho diem
A com s'expressa
Guimarà
Quin és el seu vocabulari
I tal
I llavors jugant
Amb això
El que un
Com s'acaba
Una cosa
Comença l'altra
Llavors establim
És un joc
Simple
Que l'espectador
Ha d'estar una mica
A la guai
Per dir
Mira han dit terra
I ara aquells comencen
Amb terra
Sí és la manera
D'ordenar els bocins
Però bueno
Aquest seria
El concepte
Clar que dèieu
Això del llenguatge
He llegit en alguna sinopsi
De l'espectacle
Que descataqueu això
Les formes col·loquials
Dialectals
Barbarismes
Tot això
Sí
Sí
Bé
És la forma
És la forma
Que tenia
En aquell moment
No he retocat res
No
En aquest aspecte
No
En aquest aspecte
No
En quins aspectes
Heu tocat coses
De tocar
Referint al text
No
El que passa
Que sí
Que en alguns moments
Clar
Estan parlant del Guimarà
I estem parlant
D'una època determinada
Llavors
Un dels aspectes
Importants
Del Guimarà
Són aquells
Triangles
Amorosos
Entre
El que és
Dolent-dolent
O aparentment
Dolent-dolent
La dona
Que està
Doncs
Sota mínims
I l'altre
Que és bo
Però també
Bo relatiu
Llavors
Aquí
El
El res
Se d'interprets
Si us hi vols
Interpretar
Com un cor
Però no seria un cor
Es presen
La seva opinió
Si algú
Aixeca la mà
Si algú diu
Una paraula
Més
Més forta
Que l'altre
Especialment
Això ho trobem
Respecte a les dones
Amb això
Que dèiem abans
No s'ha d'oblidar
Que Guimarà
Era d'aquests
Que portava
Una llibreteta
És a dir
Pel carrer
Quan sentia
Una expressió
Agafava
El senyor
S'ho apuntava
I aleshores
Sí
És volgut
Aquest
Teixaire dialectal
És conscient
Ell
Ell ho feia
I a banda
Vull dir
És clar
Ell doncs
Les normes
Fabrianes
No
No n'era
No s'hi oposava
Però doncs
En aquells moments
No les va
No les seguia
Estava més aviat
Amb els del
Amb els de la renaissance
El francès
Mateu
I tota aquesta altra gent
Però bé
Això no treu
De que tingués
Molt
De que sigui un clàssic
I com treia
Tot aquest suc del poble
Jo crec que per això
Arribava tant al poble
I també
També deu ser com a fàcil
De fer la representació
Pels tipus de llengües
Jo crec que depèn dels fragments
N'hi ha alguns que són
Clar
Jo crec que els que són en vers
Doncs potser són paraules més elaborades
I llavors
Clar
Penso eh
No sé
Sí que a vegades el vers facilita
Memoritzar-ho
Però per l'altra banda
El vocabulari
És més ric
Jo crec que han degut anar
Els que els hi han tocat
Doncs han degut
Haver de mirar
Què volia dir cada paraula
I d'altres són més senzills
Veig papers sobre la taula
Veig
L'Esteve no
Perquè ell s'ho sap de memòria
Quantes persones
Del col·lectiu
De Tecla Smith
Us posarem on
Els meus papers són aquests
11 persones
11 persones
Ah
Aquests són els papers
Aquests és tu
El meu paper sí
El elenco
Si vols que recitem alguna cosa
Serà l'Agnès
Hem fet
Són 11 intèrprets
I
9 obres
Més el discurs
Que va fer
L'Ateneu
Sobre
Clar
Llavors també
Una de les coses
Que fem
És èmfasi
Amb el seu
La seva catalanitat
Amb el seu
Compromés
Amor al llenguatge
I defensor
De la llengua
Llavors l'Esteve
S'ha reencarnat
En Guimarà
És el nostre Guimarà
Tu sí
I l'Auditori
De l'Àntic Ajuntament
Serà
Serà l'Ateneu
De 1895
Això passarà a l'Àntic Ajuntament
Recordeu demà a les 7
Agnès
Que t'ha tocat a tu
Fer una mica de representació
Una mica
Recordeu que és
És a l'estil que treballeu
Teclasmit
Són textos
Recitats
Recitats
Sense papers a les mans
Normalment
Algun llegit
Algun llegit
Perquè hem tingut
Canvis
Canvis
Però en principi
De persones
Que llavors
Clar
Ha sigut impossible
Que ja és molt
Però és
Tot recitat
Sí
No és una lectura dramatitzada
No
En principi
El que surt
Surt a la Brava
Exacte
Treballat molt la paraula
Doncs Ernest
Vinga
Doncs va
Vols posar
Una mica en context
És l'obra
Justament
Que ha comentat abans
L'Esteve
En pòlvora
Que és la que
Ha dit que parlava
Dels
De la lluita
Dels obrers
I la lluita
I sí
Això és un petit fragment
Que parla de
De
El que va passar
En una vaga
Doncs sí
Que fa dos anys
Va venir el primer de maig
I res
La vaga
I que si em toques
Que si no em toques
La van aguantar
Vuit setmanes
La vaga
I ell
El reu
Com ha dit
Aquest maco tonto
Ell
Que es guardava
Dues dobles
De quatre
Se les va gastar
Fins l'última malla
Ei
Perquè ho donava
A tothom
Que patia
Si fins un cop
Se va malvendre
El vestit
De les festes
Perquè enterressin
Una mica en nitxo
I en caixa bona
A la mare
D'una amiga
D'aquesta
I res
Que ens predicava
Aquells dies
Mateix
Que un advocat
I ens tenia
Tots al puny
Oi, noi
Si quan es deia allò
Que tots som germans
De la manera
Que sap dir-ho
A mi
Em venien ganes
De plorar
Què me'n dius
Plorava
Sí
De content
I si et penses
Que sóc gallina
Surt a fora
Si em semblava
Que l'havíem guanyada
La vaga
Que no hi havia malícies
I érem tots germans
Igual que Dami i Eva
Oi, nois
Acaba, acaba seu
Bueno
És que no
És que ja està
Ja ho deixem
Si no, no hi haurà
Si no, no hi haurà intriga
Sí, perquè jo m'he quedat aquí
Amb la sensació
Que no acaba d'anar bé
No
Aquestes frases finals
Ja sabem que la pòlvora es plota
La pòlvora es plota
Ho deixem aquí
Gràcies
Escolta, a nivell de escenografia
Com ho veurem això?
A nivell de escenografia
Hi ha un faristol
Ai, la barba de l'Esteve
No, hi ha algunes d'això
Hi ha el faristol
Perquè el discurs
És llegit, indubtablement
És el que deixo
Hi ha cadires
Però després, el fonamental
És que hi ha una pantalla
On s'explica
Bueno, on s'explica
No, on s'explica
Esnomena cada obra
I el període que correspon
La data
I després, no és exactament escenografia
Però hi ha unes peces musicals
Hi ha una que és original
De la Carmen Tur
La filla de la Carmen Gómez
Després hi ha una altra
Que és una
Una música
Que no us la diré
Perquè la gent s'hi sorprengui
I l'última
El nostre tècnic
L'Ivan
Ha fet una versió
De la Santa Espina
I
Té molta canya
O sigui que
És la part que farem
Sempre em quedo amb ganes de més
Perquè clar
Ja heu currat
Hi ha tot aquest embolcall
Tota la preparació
Ho matem només demà
A la seta
A l'antic ajuntament
O la cosa seguirà
Tindrà més recorregut
En principi ho fem demà
Si veiem
Que interessa
I tal
Doncs per això
Ho proposarem
Per fer-ho més endavant
Però ja saps
Que nosaltres
Sempre anem
I si una mica remol
De l'ajuntament
Del museu
De tal
Bé
Ja veurem
Ja veurem
A què més esteu treballant
Es pot avançar?
Bé
Bé
Ara vacances
Vale
Però tenim previst
De cara a l'any vinent
Hem tornat a participar
El 365 dones l'any
Amb el TNC
Que l'any passat vam fer
La Marina Ginestà
Fotos de memòria
Sí
I aquest any
Farem la rugalla
Un ram de margarides
Que suposo que la farem
Per a la tardor literària
Una cosa així
Per dates
Ara t'estic venent per dates
Volíem repetir una altra vegada això
Precisament ahir ho parlàvem
I potser tornem a participar
A la Tarracoviva
Tornant a fer el Talassa
Perquè després molta gent
Ens ho ha demanat
Que es va quedar fora
Però a la Tarracoviva
Ja saps que hi ha molt d'això
I alguna coseta nova
Cosetes petites
Per tant
L'oportunitat de veure Teclasmit
Abans de la parada d'estiu
De les merescudes vacances
Serà demà a les 7
A l'antic ajuntament
Amb aquest trencadís guimarà
Esteve Massalles
Agnès Martí
Sinta Ramon
Molta verda
Gràcies per venir
Gràcies Núria
Gràcies
Va que ens ha agafat gana
Que falten uns minutets
Vuit per arribar a les 11
Del matí
És moment de parlar-vos
D'una recepta de cuina
Us vindria de gust
Un rabó de toro
Direu home
Molt fort per aquestes hores
Doncs no està bé
Sucant pa
Un rabó de toro
Amb aquell suquet
I quan queda tan melós
A la cuineta
Jo crec que ens poden donar
Una recepta
Que el millor
És anar-ho a menjar allà
Perquè ja ens ho tindran fet
Però bueno
Si s'atreveu a casa
Ho podeu provar
La Cèlia García
La responsable
De la cuineta
La propietària
Que ens ho explica
Cèlia García
Bon dia
Hola
Muy buenos días
Hola
Un rabó de toro
Que avui ens proposes
A l'estil de les ventes
Autèntico
Autèntico
Sí
Así es
Vinga
Com ho hem de fer això
Doncs anem per feina
Bueno
Pues la elaboración
De la receta esta
Está pensada
Para que sea
De 6 a
De 4 a 6 comensales
Utilizaremos
Dos kilos
De rabo de buey
Tres cebollas
Seis zanahorias
Dos puerros
Cuatro ajos
Un litro
De un buen vino tinto
Dos hojitas de laurel
Medio litro
De carne
De caldo de carne
Y una cucharadita
De harina
Utilizaremos
Dos clavos
Pimienta negra
Sal
Un buen aceite
De oliva
Medio vasito
De vinagre
Y un poquitín
De agua
La noche anterior
Prepararemos
Una breza
Y pondremos
En adobo
Toda la noche
El rabo
Junto con
El vino tinto
Las especias
Y las verduras
Al día siguiente
Cuando vayamos
A empezar
A cocinarlo
Lo sacaremos
Del vino tinto
Lo secaremos
Y
Con un trapito
Que esté limpio
Y lo enharinamos
Lo freiremos
En una sartén
Y una vez
Que ya esté doradito
Se va poniendo
A una cazuela
Donde se vaya
A hacer el guiso
Pondremos
En ese mismo aceite
Las verduras
Del adobo
A fuego lento
Rectificaremos
De sal
Pimienta
Y cuando la verdura
Esté muy pochada
Se añade
A la cazuela
Sobre el rabo
Así como el vino
El vinagre
Y las hierbas
Nuez moscada
Los ajos
Los clavos
Y el caldo
El rabo
Debe estar
Totalmente
Cubierto
Se deja cocer
A fuego lento
De 3 a 4 horitas
Y se va removiendo
Poco a poco
Para que no se nos pegue
Y se vaya espesando
Esa salsa
Se añade el caldo
Y ha de estar
Supetirlo
Nosotros una vez
Que terminamos
Con la cocción
Sacamos el rabo
Y trituramos
Todas las verduras
Las verduras
Para que se trabe
La salsa
Y quede aún más espesa
La acompañamos
Con una cama
De patata panadera
Hecha al horno
O bien
Con unas patatas
Fritas
Y esto está
Pues para chuparse
Los dedos
Ya has vist
Cella
Que no t'he dit res
Jo t'he deixat fer
M'anava imaginant
Pas per pas
Escolta
Lo que si una cosa
El caldo
L'incorpores
En una segona cocció
Quan ja has reduït
Una miqueta del vi
Llavors tirem caldo
Sí
El caldo de carne
Eso es
Vale
Para que no tot junt
Sinó que quan el vi
Ha reduït una mica
Llavors el caldo
Así es
A olla oberta
O olla tancada
Tu què diries
Nosotros le ponemos
Con la tapadera destapada
Y al chup chup
Pues como antiguamente
Cinco horitas de fuego
Mucho cariño
Y mucho amor
Sí, sí
I temps
Però bueno
Un cop està dintre
Tu ja t'olvides
Vull dir
Deixes allà
Que vagi fent chup chup
A foc lent
I ja està
De vez en cuando
Nosotros lo que hacemos
Es irlo removiendo
Para que no se nos pegue
Abajo
Sí
Y queda espectacular
I millor d'un dia per l'altre
Quan passa a vegades
Amb aquests
Mejor
Si està la carne assentada
Aún coge más el sabor
Y el gusto
De ese cariñito
Que se le pone
Molt bé
És tot un clàssic
Això del rabo de buey
És el mateix rabo de buey
Que rabo de toro
Abans ho comentàvem
No
No
No
No
Vale
És que esto de la carne
També és un món
Vale
Doncs rabo de buey
En tot cas
Amb totes aquestes espècies
Amb molt de vi
Ja hem vist que s'utilitza
Un litre de vi
Amb caldo
I en fi
Amb molt de cariño
I molt d'amor
Com us el faran a la cuineta
Sens dubte
I tanto
Así es
I menos feña
Tot fet
Célia García
Responsable
Propietària de la cuineta
Moltíssimes gràcies
Per atendre'ns
Una abraçada
A vosotros
Por avisarnos
Gracias
Gracias
Ai el rabo de buey
És fàcil de trobar
Jo crec que
O l'encarregueu
Però a vegades
Ja no cal ni encarregar-lo
A la carnisseria
Ara ja hi ha
Alguna carnisseria
O algun fins i tot
Centre comercial
A la nevera
Que en tenen
Per tant
És fàcil d'aconseguir
I bueno
És un plat de festa
En el sentit
Que no el fem cada dia
Perquè són moltes hores
De cocció
Però també
Que el fas un dia
El guardes
El congeles
I allò
T'allarga
I les 5 hores
De cocció
Condeixen
Vinga va
Vinga va
Que avui anem
Una mica de més de temps
Després d'aquest espai
De cuina
Per escoltar
El tamacle
La proposta musical
Que ens fa cada dia
Per acabar el programa
La Sílvia García
Tanquem la veu de Tarragona
Camí dels 40
I demà
Seguim caminant
A partir de les 9
I busquen
Busquen canzonetes
Per posar-vos
Tamacles
D'aquells bonics
Ens hem trobat
Aquest
Aquest
Maiol
De la Maria
Carell
Que no ve sola
Veiem un gran remix
A veure què et sembla
I give my all to her
Just want my way
I give my all to you
I've took my life
To be
Nobody gets too high
Cause I keep them
Living in myС
Living in my school
Me本当
Baby, can you come in
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!