Bon dia, som les nou. La veu de Tarragona.
Love within a part of me No secrets any more
Què tal, molt bon dia, benvinguts. Obrim la veu d'avui, jornada dimecres. Avui que és dia 4 de març de 2026. I en aquesta hora, pendents de la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després del volqueig de la Montse i de Trump, de tallar tot el comerç amb Espanya per la producció del govern espanyol.
El govern de Pedro Sánchez sobre la guerra a l'Iraq. Avui sí seria de guerra. Directament en parlàvem aquests dies amb algun expert de la Universitat Rovira i Virgili. I avui també en parlarem arran del que digui Pedro Sánchez i també arran de les possibles conseqüències...
perquè aquí al territori també, al conjunt del Camp de Tarragona, tenim indústria petroquímica, tenim moltes exportacions cap als Estats Units i, per tant, les conseqüències econòmiques poden ser si això tira endavant, perquè també hem de tindre molt en compte el que diu Trump un dia i el que diu endemà, perquè pot ser que canviï radicalment un dia per l'altre i que al final t'ho quedi amb una amenaça.
De fet, els experts ja diuen que no pot unilateralment tallar el comerç en un únic país, sinó que el comerç ha tallat, doncs, a nivell d'Unió Europea. Per tant, això ho haurem d'estar molt pendents en les properes hores. Insistim en aquesta compareixença de Pedro Sánchez. D'aquí a pocs minuts, que hi connectarem a tan bon punt a parlar-li, esperem que sigui breu, perquè hem de parlar amb molts altres temes. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, bon dia. Núria González, què tal? Bon dia. Bon dia. Té com el temps avui, així una mica lúfos. I, de fet, el temps està com el panorama polític, geopolític, que està força complicat.
La vida segueix endavant, però hi ha més qüestions de les quals ens hem de preocupar i ens hem de preguntar. Sabeu que quan envieu per WhatsApp o per correu electrònic alguna fotografia, algun document, aquests enviaments de dades, tot això té una repercussió pel planeta, perquè això vol dir que hi ha d'haver un centre de dades que ho gestioni tot, uns macrocentres amb macroordinadors situats en algun lloc, que s'han de refrigerar, per tant, necessiten un desgast d'aigua i consumeixen moltíssima electricitat. Moltíssima.
Cada vegada que li fem alguna pregunta al xat GPT o amb aquestes intel·ligències artificials, gastem una de litros d'aigua? I no només això, sinó que darrere de la intel·ligència artificial, bàsicament, i moltes vegades se n'hi diu intel·ligència artificial, però al darrere hi ha esclaus realment, esclaus tecnològics, persones que estan mal pagades, negrers, negrers, sí, esclaus.
Esclaus directament que es dediquen a etiquetar les fotografies, a nodrir aquesta intel·ligència artificial, a catalogar i etiquetar a deshores i amb una feina molt matxacona. En fi, és tot el que hi ha al darrere de la tecnologia i d'aquest món digital en el qual ja hi vivim i ja ha vingut per quedar-se. Doncs a tot això se n'ocuparà un document que pretén posar ordre tot plegat, que és una mena de carta de...
i que impulsa l'estat espanyol per posar normatives a tot el que significa la digitalització. De la part mediambiental, de la repercussió mediambiental, s'han ocupat d'estudiar-ho un equip de la Universitat, del Departament de Dret de la Universitat Rovira i Virgili, i ara fan un congrés per tancar aquest projecte a nivell de tot l'estat en què hi han participat altres universitats també. Quina és l'empremta mediambiental que té la digitalització?
Doncs... Perdó, perdó. D'aquí una zona en parlarem, eh? Amb Jordi Haria, del Departament de Dret Mediambiental de la Universitat Rovira i Brigili, que també ha coordinat aquest congrés que es fa entre dijous i divendres. En parlem d'aquí una zona, eh? Amb ell i, com deia, pendents de la compareixença de Pedro Sánchez. Miguel, més coses, però després converses amb Cinta Delfí. Ho haurem parlat abans amb el Josep Maria Arauzó Carot, és catedràtic d'Economia,
Per tant, es podrà parlar d'aquestes repercussions possibles de l'anunci de Trump des del punt de vista econòmic i territorial. I després, Cinta Daufi. Parlem amb Cinta Daufi. Sí, Núria, tira'm un capote, com se sol dir, que estem amb problemes informàtics i no tinc ara mateix aquí la informació completa i sencera, però crec que es commemora el Dia Mundial de l'Obesitat.
És avui mateix i ens avisen des de tots els fronts de la sanitat pública i privada també, des de tots els fronts sanitaris, ens avisen que l'obesitat és un problema que clarament té repercussions a tots els nivells. És agreujant i provocant...
d'altres malalties que cal tenir en compte. És per això que el Dia Mundial contra l'Obesitat arriba enguany amb un focus especial, amb una lupa especial de fixar-nos-hi i anem a arreglar-ho, solucionar-ho des de diferents fronts, també. Avui ens ho explicarà la Cinta Daufí. Ella treballa al POICAT, que és aquest programa de prevenció i acompanyament de l'obesitat infantil a Catalunya, a través de l'Agència Catalana de Salut Pública. La tindrem amb nosaltres per parlar de l'obesitat. Arrem amb ella.
I després continuarem parlant del Tour, amb aquesta secció, el Tour a casa. Josep, avui amb un altre nom propi, que té el Tour. Avui recordar Antoni de Truis, el primer ciclista del territori que va participar al Tour, l'únic de la ciutat que ho va fer als anys 30, i en parlarem amb la seva filla, l'Esther López, que la tindrem a les 10 amb el company Teres Ortega. Anem en directe a la comparecència de Pedro Sánchez, ara en directe des de Moncloa. Anem a sentir-lo.
El pasado sábado Estados Unidos e Israel atacaron a Irán, que a su vez respondió bombardeando de forma indiscriminada nueve países de la región y una base británica situada en un estado europeo en Chipre. Quiero ante todo expresar la solidaridad del pueblo español con los países atacados ilegalmente por el régimen de Irán.
Desde entonces, las hostilidades han continuado, cuando no crecido, provocando centenares de muertes en hogares, en escuelas, en hospitales, también el desplome de las bolsas internacionales y la disrupción del tráfico aéreo y del Estrecho de Ormuz, por el que transitaba hasta hace muy poco el 20% del total del gas y petróleo mundial.
Nadie sabe con certeza qué pasará ahora. Ni siquiera están claros los objetivos de quienes lanzaron el primer ataque. Pero tenemos que estar preparados, tal y como dicen los promotores, para la posibilidad de que esta sea una guerra larga, con numerosas bajas y, por tanto, con consecuencias graves también a escala global en términos económicos.
La posición del gobierno de España ante esta coyuntura es clara y consistente. Es la misma que hemos mantenido en Ucrania o también en Gaza. En primer lugar, no a la quiebra de un derecho internacional que nos protege a todos, especialmente a los más indefensos, a la población civil. En segundo lugar, no a asumir que el mundo solo puede resolver sus problemas a base de conflictos, de bombas. Y finalmente, no a repetir los errores del pasado.
En definitiva, la posición del gobierno de España se resume en cuatro palabras, no a la guerra.
El mundo, Europa y España ya han estado aquí antes. Hace 23 años otra administración estadounidense nos arrastró a una guerra en Oriente Medio. Una guerra que en teoría, se dijo entonces, se hacía para eliminar las armas de destrucción masiva de Saddam Hussein, llevar la democracia y garantizar la seguridad global. Pero que en realidad, visto en perspectiva...
produjo el efecto contrario, desencadenó la mayor oleada de inseguridad que ha sufrido nuestro continente desde la caída del Muro de Berlín. La guerra de Irak generó un aumento drástico del terrorismo yihadista, una grave crisis migratoria en el Mediterráneo Oriental y un incremento generalizado de los precios de la energía y, por tanto, también de la cesta de la compra, del coste de la vida. Ese fue el regalo del trío de las Azores a los europeos de entonces, un mundo más inseguro y una vida peor.
Es verdad que aún es pronto para saber si la guerra de Irán tendrá consecuencias semejantes a la de Irak, si servirá para provocar la caída del terrible régimen de los ayatolás en Inán o para estabilizar la región. Lo que sí sabemos es que de ella no va a salir un orden internacional más justo. Ni tampoco va a salir de ella salarios más altos, ni mejores servicios públicos, ni un medioambiente más saludable.
De hecho, lo que de momento podemos vislumbrar son más incertidumbre económica, subidas de precio de petróleo y también del gas.
Por eso desde España estamos en contra de este desastre. Porque entendemos que los gobiernos estamos aquí para mejorar la vida de la gente, para aportar soluciones a los problemas, no para empeorar la vida de la gente. Y es absolutamente inaceptable que aquellos dirigentes que son incapaces de cumplir con ese cometido usen el humo de la guerra para ocultar su fracaso y llenar de paso los bolsillos de unos pocos. Los de siempre. Los únicos que ganan cuando el mundo deja de construir hospitales para construir misiles.
Ante esta conjuntura, el gobierno de coalición progresista va a hacer lo mismo que ha hecho en otros conflictos y en crisis internacionales. En primer lugar, estamos asistiendo a los españoles y españolas que se encuentran en Oriente Medio y vamos a ayudarles a regresar a nuestro país, si ese, por supuesto, es su deseo. El servicio exterior y el ejército están trabajando día y noche para articular dispositivos de evacuación.
Es evidente que las operaciones son muy delicadas porque el espacio aéreo de la región no es seguro y porque su red aeroportuaria está gravemente afectada por los ataques. Pero nuestros compatriotas pueden tener la certeza de que vamos a protegerles y de que vamos a traerles de vuelta a casa.
En segundo lugar, el Gobierno de España está estudiando escenarios y posibles medidas para ayudar a los hogares, a los trabajadores, a las empresas, a los autónomos y que puedan mitigar con ello los impactos económicos de este conflicto, si es que fuera necesario. Gracias al dinamismo de nuestra economía y gracias también a la responsabilidad de la política fiscal del Gobierno,
España cuenta en estos momentos con los recursos necesarios para hacer frente también de nuevo a esta crisis. Tenemos la capacidad, también la voluntad política y lo haremos de la mano de los agentes sociales como lo hicimos durante la pandemia, la crisis energética o recientemente la crisis arancelaria.
En tercer lugar, vamos a colaborar, como hemos hecho siempre, con todos los países de la región que abogan por la paz y por el cumplimiento de la legalidad internacional, que son dos caras de la misma moneda, apoyándoles con los recursos diplomáticos, también materiales que se requieran.
Vamos a trabajar con nuestros aliados europeos en una respuesta coordinada y que pueda ser definitivamente eficaz. Y vamos a seguir trabajando para lograr una paz justa y duradera en Ucrania y en Palestina, dos lugares que merecen no ser olvidados.
Y por último el gobierno va a seguir exigiendo un cese de las hostilidades y una resolución diplomática de esta guerra. Y quiero además explicitarlo, porque sí, la palabra adecuada es exigir. Porque España es un miembro pleno de la Unión Europea, de la OTAN y de la comunidad internacional.
Y porque esta crisis también nos afecta a nosotros, a los europeos y por consecuencia a los españoles. Y por eso tenemos que exigir toda la resolución a Estados Unidos, a Irán, a Israel, para que paren antes de que sea demasiado tarde.
Lo he dicho en muchas ocasiones y lo repito ahora, no se puede responder a una ilegalidad con otra porque así es como empiezan los grandes desastres de la humanidad. Recordemos cómo antes del inicio de la primera gran guerra mundial en el siglo XX, en agosto de 1914, alguien le preguntó al entonces canciller de Alemania cómo había empezado la primera guerra mundial. Y él respondió encogiéndose de hombros y diciendo textualmente, ojalá lo supiera, ojalá lo supiera.
Muy a menudo las grandes guerras estallan por una concatenación de respuestas que se van de las manos por culpa de errores de cálculo, fallos técnicos, acontecimientos imprevistos. Por tanto, debemos aprender de la historia. Y no podemos jugar a la ruleta rusa con el destino de millones de personas.
Las potencias involucradas en este conflicto deben cesar inmediatamente las hostilidades y apostar por el diálogo y la diplomacia. Y los demás debemos actuar con coherencia, defendiendo ahora los mismos valores que defendemos cuando hablamos de Ucrania, de Gaza, de Venezuela o de Groenlandia.
Porque la pregunta no es si estamos o no a favor de los ayatolás. Nadie lo está. Desde luego no lo está el pueblo español y por supuesto tampoco el gobierno de España. La pregunta en cambio es si estamos o no del lado de la legalidad internacional y por tanto de la paz.
Declaració institucional de Pedro Sánchez en aquesta jornada, l'endemà de l'anunci de Donald Trump de trencar relacions comercials amb Espanya. Serà més llarga, segurament, perquè és una declaració institucional. Per tant, en resum, el que ha dit ja és el més important, aquest no a la guerra, i també recordar no repetir els errors del passat en referència...
a la foto del trio de les Azores de fa 23 anys que també han fet explícita referència en aquesta declaració i també més important que ningú sap preveure des d'ara l'abast que pot tenir tot plegat des del punt de vista econòmic, que de fet en parlem d'aquí no són algun expert, ni la llargada d'aquest conflicte que avui aporta aquesta guerra, que no són conflictes, la guerra que avui aporta per ser de dia consecutiu amb el pròxim Oriental i com està.
Les 9 i quart. Seguim endavant i teníem pendent l'opinió del dia a l'Espineta en Tarragonins i avui és de l'Antoni Fortuny, economista i apassionat de Tarragona, que ens parla del regal de l'amistat. Amics de la infància, amics del col·legi, amics de la universitat, amics de la feina, amics del col·legi dels nostres fills...
Amics del nostre equip de futbol. Amics de la nostra ciutat. Amics. Què tenen en comú? Amb tots ells compartim converses, compartim dinars i sopars, amb alguns també esborçars. Compartim alegries i riures i de vegades tristeses i algun plor.
Segurament has anat posant cares als diferents grups que s'han anomenat al principi i que ha vingut al cap algun d'aquests moments viscuts. Hi ha amics que durant èpoques ens veiem molt i d'altres que ens parlem més, n'hi ha d'altres que passen llargues temporades sense trobar-nos i que no ens comuniquem tant.
fent un símil amb les plantes, hi ha amics que necessiten més dedicació, que si no aquella amistat se'n pot ressentir, i n'hi ha d'altres que són més com un cactus, que n'hi ha prou a manar-ho regant de tant en tant. Et proposo un exercici. Pensa en quina és la persona que s'ha incorporat a la teva vida de manera més especial en cada dècada que has viscut.
Possiblement d'aquí puguis fer teva la dita que diu que els verdaders amics es poden comptar amb els dits d'una mà. Què els fa únics? Que saps que pots comptar amb ells i ells poden comptar amb tu per afrontar junts aquells moments més especials de la nostra vida. Que si un dia tens alguna preocupació pots contactar amb ell sense importar el dia i l'hora. Que si tens algun motiu de celebració
La teva alegria serà la seva alegria. Potser escoltant aquestes paraules t'han vingut ganes de contactar amb algun d'ells. Fes-ho, que segur valdrà la pena. Qui té un amic té un tresor.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs vinga, pendents de tot el que doni de si a tot el que està passant a nivell de la geopolítica mundial. I parlant també de temes, aspectes a nivell mundial que ens afecten també aquí, però que també cal a regulació. I parlant d'un congrés sobre drets digitals i sostenibilitat ambiental que el celebra aquesta setmana, entre dixous i divendres, aquí a casa nostra, la Universitat Rovira i Virgili, en el marc d'un conveni entre la universitat, però també altres universitats, que ara explicarem...
a nivell de tot l'Estat, i impulsat per l'entitat pública Reta.es. L'objectiu, el projecte, té com a objectiu impulsar la implementació de la Carta de Drets Digitals d'Espanya, que avui us explicarem en què consisteix, en contextos específics, posant èmfasi especial en la dimensió de la sostenibilitat en l'era digital.
En Parlem ens acompanya el professor de dreta constitucional i ambiental de la Universitat de Rovira i Virgili, també coordinador d'aquest congrés final, Jordi Haria. Jordi, què tal? Bon dia. Bon dia. Té a veure, mira, aprofito, ara parlem en tema matèria amb el congrés, però has pogut sentir la compareixença de Pedro Sánchez.
no sé què t'ha semblat, però bàsicament un no a la guerra molt clar, una referència a les Azores, una imprevisibilitat que pugui passar a partir d'ara, perquè dic que no sabem quan es pot allargar això, ni tampoc les conseqüències que puguin tenir. I parlem d'una persona, d'un individu, Donald Trump, que salta el dret internacional, se'l salta pel forro cada cop dos per tres, amb una alta volatilitat també, perquè un dia di una cosa, l'endemà diu la contrària, no?
Sí, vaja, Donald Trump és el personatge que és, i suposo que tothom que ens escolta ja té la seva opinió formada, que d'alguna manera aquest personatge tan volàtil i fins a cert punt imprevisible, d'alguna manera s'insereix en un panorama de...
podríem dir d'alteració profunda, probablement de final de l'ordre internacional tal com el coneixíem després de la Guerra Freda i en determinats aspectes, fins i tot després de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, l'acció a Iran que, vaja...
difícilment és admissible d'acord amb el dret internacional, s'enquadra en un context geopolític que ja des de fa uns anys està alterant-se amb vulneracions clares de la legalitat internacional que d'alguna manera van
erosionant determinats consensos i aparentment també una certa situació de pau, si més no, al primer món. Una altra cosa són els conflictes que no han deixat d'haver en altres parts del planeta i que d'alguna manera fan pensar que l'ordi internacional tal com el coneixíem està en procés de col·lapse. Ara entrem en matèria del Congrés, però qui creus que pot aturar Trump? Perquè aquests dies ens deien que potser els...
comença a tenir ja detractors en el seu propi entorn, en el seu propi partit. Eleccions també a la vista. El pot parar al seu propi país o no? No ho sé. Les eleccions encara queda més... Vaja, mitjany perquè es produeixin, més de mitjany, i caldrà veure què és el que passa a les midterm elections. En tot el cas...
Són eleccions que afecten a la composició de la cambra de representants, que s'escoll tota sencera cada dos anys. Hi ha un terç del Senat, per tant, podria passar, però a hores d'ara no ho sabem, que efectivament hi hagués un congrés amb majoria demòcrata a les dues cambres, però queda molt temps per saber això.
I, en tot cas, això no alteraria el fet que el poder executiu, i particularment les competències en matèria de relacions internacionals i en matèria de defensa, són del president dels Estats Units. Per tant, no sé fins a quin punt les mid-term elections poden apuntar un canvi en aquest sentit, sinó que, d'alguna manera, hi ha un resultat molt clarament favorable al Partit Demòcrata i això provoca un canvi en les polítiques...
del president dels Estats Units. Però, vaja, tenint en compte que el punt de partir de la conversa era que és un individu més aviat volàtil i imprevisible, doncs, home, fer apostes a 10 mesos vista em sembla que, de moment, és com a mínim prematur i, de ben segur, arriscat.
En tot cas, és evident que l'evolució de la política interna als Estats Units, doncs, òbviament, acaba determinant quina és la seva política exterior. El mateix passa en el cas de l'Estat Israel i, en el fons, també passa en el cas de l'Estat espanyol, no? Per entesitar-me, a banda, deixem-la a banda, la parquem... Després en parlem també d'aquí nosaltres, Maria Arauzó, que també té alguna cosa a veure amb el Congrés i que ens faci una pincellada a nivell de possibles repercussions a nivell del nostre àmbit territorial.
Congrés, expliquem una mica els precedents, perquè és un congrés final, per tant vol dir que hi ha una feina feta allà prèvia...
I aquí entre dijous i divendres, aquí us en heu cita i quin és una mica el riu de fons d'aquesta carta de drets digitals d'Espanya i com ens afecta com a ciutadans. Aquí, però del món també, perquè abans oblidem que darrere de la lleu, i dèiem el sumari, hi ha persones que treballen perquè una imatge sigui processada determinadament, de una forma determinada, i aquí hi ha molta esclavitud directament, pràcticament, condicions molt precàries. És un dels factors, n'hi ha molts.
Bé, si vols sí, contextualitzem. El cas és que el govern d'Espanya va aprovar en el seu dia la Carta Espanyola de Drets Digitals, que és un document que d'alguna manera té una naturalesa de soft flow, és a dir, no és un document directament aplicable o que generi directament drets i obligacions, però que d'alguna manera marca un horitzó polític, connecta amb la Carta Europea i, en certa manera, el que pretén és articular un...
diguem-ne, una estratègia de digitalització centrada, doncs, en els drets de les persones. Aleshores, aquesta carta, en el seu moment, la impulsa el govern d'Espanya, jo crec que amb una estratègia més o menys definida, d'intentar, doncs, construir un model de digitalització alternatiu al de les grans corporacions digitals, els negocis big tech, doncs, més adreçat
d'alguna manera a protegir les persones, i amb la idea de desenvolupar aquesta carta el que fan és convocar en relació amb cadascun dels títols de la carta, que en són cinc, a institucions que d'alguna manera facin una recerca i difusió a l'entorn de la carta. Aleshores, en particular, en el títol cinquè, que és el títol
Relatiu als entorns específics, hi ha un article, l'article 22, referent a la sostenibilitat en l'hemic digital, d'una banda des del punt de vista energètic, d'altra banda des del punt de vista dels cicles materials, i nosaltres, com a Iurescat, que és l'Institut de Recerca de Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la Universitat, entrem en un consorci amb altres institucions,
d'alguna manera amb l'encàrrec de dedicar-nos específicament a l'article 22, que és l'àmbit de la nostra expertesa. En relació amb aquest títol cinquè també hi ha qüestions relatives, per exemple, a les dades amb l'àmbit sanitari o amb les relacions amb l'administració, dels quals s'ocupen altres institucions, i la URB, particularment el Llorescat, assumís la responsabilitat amb el Ministeri de desenvolupar una recerca en relació amb aquest article 22.
A partir d'aquí hem anat realitzant una sèrie d'activitats, hem presentat una sèrie de documents lliurables, particularment un informe o un exestiu en relació amb l'estat de la qüestió, i d'alguna manera tanquem el projecte, d'alguna manera dic, amb aquest congrés que durem a terme demà i demà passat a Tarragona, amb especialistes d'arreu d'Espanya, però també alguns internacionals, amb la idea de...
reflexionar novament sobre això i ja preparar els últims documents adreçats al Ministeri, entre els quals una guia de bones pràctiques, amb la guia d'alguna manera d'orientar-los per fer polítiques públiques adreçades, efectivament, a afrontar una qüestió que entenem que és fonamental...
que és el consum energètic i el consum de materials que comporta la digitalització de l'economia, que encara que a nosaltres ens sembli, quan cliquem el telèfon mòbil, que és una cosa que passa virtualment i que pràcticament no té efectes materials, el cas és que té efectes materials molt importants, i es tracta d'alguna manera d'adreçar-los amb la idea que la digitalització, que és un procés, podríem dir que inevitable,
sigui sostenible i d'alguna manera també inclusiva des del punt de vista social. Per posar un exemple, el consum de la generació d'IA, l'IA, l'Intel·ligència Artificial, d'una imatge, per exemple, s'ha dit que consumeix moltíssima energia.
Sí, a veure, una cerca en Google es multiplica per 10 el consum energètic en relació amb un prom dia. Quan més enllà d'un prom dia el que estem és, per exemple, utilitzant generativa per a construcció d'imatges, el consum encara es multiplica més. És òbvi que si comptem el consum de cadascun de nosaltres sembla aparentment irrellevant, però si sumem el consum de totes les persones que en aquests moments estan fent servir aquestes eines, el consum es multiplica per molt.
Això, d'alguna manera, depèn d'una estructura en la xarxa de centres de dades. Els centres de dades amb la tecnologia actual ja són certes de dades i per escala, que tenen consums que es medeixen ja en terabats d'energia, per tant, són instal·lacions altament consumidores d'energia, també consumidores d'aigua, no?,
I això, doncs, d'alguna manera tensiona el sistema energètic, un sistema energètic que, com sabem, està en transició, d'una banda per descarbonitzar-se, és a dir, per anar disminuint les emissions derivades de l'ús de combustibles fòssils, i d'altra banda perquè...
doncs també estem arribant d'alguna manera al que es diu el pic del petroli. No sabem quan això passarà, no ho sabem, però el que sí que sabem és que progressivament no és que el petroli s'exhaureixi, el petroli no l'exhaurirem, però el que es diu la taxa de retorn energètic, és a dir, quanta energia tu necessites per obtenir energia, que en el cas dels combustibles fòssils era supereficient, a mesura que els jaciments més accessibles es van acabant, aquesta taxa va augmentant i, per tant,
Arriba un moment que l'extracció acaba sent antieconòmica. Aleshores, estem en un context de transició energètica al mateix temps que tensionem encara més el sistema energètic amb l'ús d'aquestes tecnologies. Aquesta tensió en aquests moments té un impacte, sobretot local, quan dic local...
podríem dir a nivell nacional o a nivell de determinats punts del planeta, per exemple a Virgínia, a Irlanda, als Països Baixos, que és on es concentren centres de dades, però això progressivament va provocant un augment del consum energètic a nivell global. A més a més, si em permets, en el cas espanyol estem assistint al començament, d'això segurament se'n parlarà en els pròxims mesos barra anys,
d'un boom dels centres de dades, que bàsicament s'ubicaran amb l'arc entre Madrid i Barcelona, gravitant a l'entorn d'Aragó i utilitzant l'aigua de l'Ebre, i hi ha un programa de desenvolupament de centres de dades a Espanya que, vaja, venim de la pagada del mes d'abril, tensionarà la xarxa i no sabem quins efectes pot tenir. Per tant, què vol dir això? Doncs en definitiva el que vol dir és que aquests petits gestos que fem cada dia, els quals ens hem habituat,
i que ens sembla que són inocus, en realitat tenen un alt impacte en el sistema emergètic, també en el sistema materials, i es tracta, d'alguna manera, d'estudiar aquest impacte i de veure quines respostes podem donar-hi.
Dixous i divendres, aquest congrés final, i aquí entenc que vindran companys de les altres universitats, tant de València com del País Basc, que han participat en altres institucions, que han participat en aquest procés. No, o sigui, vindran companys d'altres universitats, però bàsicament gent que es dedica a la sostenibilitat. Per exemple, els col·legues de València es dediquen a un tema que és superinteressant, que és digitalització i administració.
Per exemple, pensem en la qüestió dels algoritmes que decideixen procediments administratius i en com això afecta la seguretat jurídica i afecta els drets de les persones. Els col·legues dels Païs Basc es dediquen bàsicament a un tema que també és apassionant, que és la qüestió de les dades secundàries. És a dir, quan tu, per exemple, et fan una analítica, aquestes dades que s'obtenen de tu només s'utilitzen per al teu diagnòstic o es poden utilitzar també per a la recerca i en quin règim jurídic, no?
De fet, la digitalització ho està canviant tot, impacta sobretot. Nosaltres ens dediquem a la sostenibilitat, els nostres col·legues estudiant altres camps, el que ens trobarem a Tarragona aquests dos dies, bàsicament, és gent que es dedica. És important dir-ho, des d'un punt de vista interdisciplinari, hi haurà gent que té un background jurídic, però també gent que té, com ara crec que tindreu el Josep Maria Arauzo, que també és del nostre equip,
té un background econòmic, gent que té un background tecnològic, amb la idea d'alguna manera de fer una anàlisi el més matisada i panoràmica possible per, efectivament, donar respostes en aquesta qüestió. Mira, sí, Josep Maria Arauzo, ja el tenim en línia, el catedràtic d'Economia, també membre d'aquest congrés. Josep Maria, aquest el bon dia.
Hola, molt bon dia. Aquí amb en Jordi Harri als Estudis. I mira, a mi li preguntava, és que acaba comparegut fa una estona a Pedro Sánchez pel tot el tema de... Ara parlem al Congrés, però també et vull preguntar com a catedràtic d'Economia pel tema del bloqueig de Donald Trump al comerç d'Espanya. Veurem com es concreta i haurem d'esperar per veure com es concreta. També la base exacta, però a nivell territorial, a nivell del nostre territori, creus que pot tenir algun impacte directe, això?
Bé, jo parlaria del bloqueig en general per dir que això no té cap mena de base econòmica ni sentit i que no respon a cap d'estats internacionals. Avui en dia el comerç internacional el negocia la Unió Europea en el seu conjunt i no els estats de forma independent. Per tant, un bloqueig selectiu cap a un estat és que no té cap mena de recorregut. Jo crec que és bàsicament retòrica política sense cap trasllació a efectes pràctics
immediats. Si miréssim les dades a nivell de comerç d'aquí cap allà o d'allà cap aquí, però especialment d'aquí cap allà, estem parlant d'uns... Avui tenen els companys del diari que han fet la feina de buscar les dades, les xifres d'aquest comerç entre el territori i els Estats Units. Les exportacions, bàsicament, es quantificaven amb uns 300 milions d'euros. De fet, dades de la balança comercial 2025, eh?
És això? Són uns 300 milions d'euros el que es mouen d'aquí cap allà? Sí, però és una xifra que ha anat baixada al llarg dels anys. És a dir, això és menys que l'any 25, és menys que l'any 24, justament per la constatació a partir de tot el que va passar a partir del mes d'abril de l'any passat, amb l'anunci de l'imposició d'Arensels per part de l'administració Trump, que les empreses comencen a veure que els Estats Units segurament no són un soci comercial fiable.
i hi ha hagut una redistribució d'aquest mercat exterior. I, bàsicament, a partir de les incerteses que proposen tota aquesta successió d'anunci sobre els enzals, que després concreten parcialment o no s'acaben de concretar. 1,7 milions si parlem del que es compra allà, des d'aquí. I aquí, principalment, parlem de lubricants, combustibles, bàsicament, eh?
A nivell estatal tenim un important bàsicament petroli i gas i s'envien vi, oli, també productes plàstics que surten de la petroquímica.
Però jo vull insistir en el fet que el marge que jurídicament no sigui viable d'aquest bloqueig selectiu a un estat, és que, a més a més, un dels motius que van portar l'administració Trump a plantejar aquest increment d'Aranzeu d'ara fa quasi un any, és que és justament l'important dèficit comercial que tenien els Estats Units, però és que justament amb l'estat espanyol.
tenen un superàvit comercial. Per tant, seria un doble tret al peu, no només per les empreses participants d'aquest comerç, sinó també perquè justament és un dels estats que, en certa manera, ajuden a equilibrar la seva complicada balança comercial. Evidentment, des del punt de vista dels productors de Tarragona, les perspectives ara són incertes, sí, això és cert,
és complicat i de fet ja ho hem vist en els darrers temps com la seva anatrecció al mercat nord-americà anant baixant justament perquè aquests productes són ara menys competitius d'allí com a conseqüència dels arrendeus impugnats l'any passat que fa que siguin més caps i que per tant els consumidors busquin alternatives més reduïdes.
amb un preu més reduït. Ja per acabar el tema de Trump, perquè ja hem vist, ja s'ha dit aquests darrers dies, que també el tema del petroli, que evidentment s'ha pujat el preu i que per tant també repercutirà d'una manera d'altra, petroli i energia.
d'una manera d'altra també finalment el consumidor, però caldrà veure-ho també això. Jo no he vist que hagi pujat el preu, almenys el carburant. Sí, comença a pujar, ja comença a pujar de forma molt suau, però comença a pujar el preu del carburant. Tendessa que ara estem amb uns nivells de preus que estan molt per sota dels que hem tingut en els precedents. Per tant, l'impacte ara mateix és petit, però aquesta escalada serà progressiva.
Fins aquí el tema d'aquest bloqueig de Donald Trump a tot el comerç de demà. A Espanya, parlem del Congrés, perquè també tenim aquí el Jordi Haria. Ja ens ha parlat una mica d'algun dels apartats destacats que tractareu entre dixous i divendres, per la part que toca, la part econòmica. Què destacaria és que és rellevant, Josep Maria? Bé, jo crec que el que és rellevant és que el Congrés tracta d'una temàtica, els drets digital, de la sostenibilitat,
que és de molta actualitat, que té molt d'impacte econòmic actual i sobretot futur, i sobretot perquè hem derivat cap a una economia cada cop més digital, pensant-nos potser ingenuament que això no tenia cap mena d'implicació ambiental, però en canvi sí que les té, les té són moltes,
I això demana una millor gestió d'aquesta economia digital per evitar totes aquestes externalitats negatives en termes ambientals, en termes de contaminació, en termes d'una mala gestió de residus.
a la qual ens porta aquesta pràctica digitalització de totes les activitats econòmiques. Impacta també amb el tema de l'àmbit laboral, amb una precarització de llocs de treball segons quins sectors i quines empreses.
L'impacte en l'àmbit laboral... De fet, l'àmbit laboral és un dels títols de la carta dedicat específicament a això, i la veritat és que en aquest àmbit es generen múltiples impactes que van des de coses que generalment se'ns escapen, com, per exemple, quan pensem en llocs de treball precaris i a la frontera, o moltes vegades més enllà de la frontera, la violació dels drets humans...
Pensem, per exemple, en el tèxtil, la fast fashion, però el cert és que en l'àmbit de l'economia digital, des de les activitats mineres extractives fins a les empreses que es dediquen a l'assemblatge de dispositius o a la producció de semiconductors,
en moltes ocasions les condicions laborals són, diguem-ne, esfareïdores. Fa unes setmanes va haver... El pas és que aquestes coses, generalment, els mitjans de comunicació, vagi a la mateixa opinió pública, no ho dediquem massa atenció. Va haver un accident miner a la República Democràtica del Congo, que és on s'extrava la major part del Coltan, que és un material imprescindible per als dispositius telefònics mòbils, on va haver 200 morts, la majoria d'ells nens, i no en van fer ni cas, no?
D'altra banda, també hi ha les afectacions des del punt de vista dels moderadors de continguts i els impactes que té la intel·ligència artificial des del punt de vista de la destrucció dels llocs de treball. També és veritat que en crea, en la mesura que és un instrument, és una tecnologia, i com qualsevol tecnologia que s'implanta, en aquest cas és una tecnologia disruptiva, perquè és transversal en tot el sistema productiu,
doncs això té uns efectes molt notables i clar, de la mateixa manera que efectivament hi haurà determinats llocs de treball que probablement com a tals acabaran desapareixent, també és veritat que se'n generen de nous, però l'impacte d'aquestes tecnologies en l'àmbit laboral l'hem d'imaginar en la mesura en què l'impacte social és transversal, és a dir...
La intel·ligència artificial es projecta en tots els aspectes de les nostres vides i, per tant, té un impacte social, econòmic, laboral, també de caràcter transversal i potencialment disruptiu. Josep Maria, en un parell de minuts, alguna consideració més, algun aspecte que ens estiguem deixant que creguis que sigui oportun de destacar i que ens afecti a tots d'una manera o d'altra?
En aquest sentit jo voldria destacar que tota aquesta transformació digital que és imparable i que evidentment aquí tot el món ens hi porta, no ens hi podem negar, però que així la podem gestionar. I una forma de gestionar-la, per exemple, és passar d'un enfocament tradicional,
d'un model lineal que ha tingut fins ara l'economia, que fem uns recursos, els fem servir, i quan acaben el que considerem la seva vida útil, els llancem, a passar un model més circular, un model en què minimitzem aquesta extracció de recursos, en què podem estendre la vida útil d'aquests dispositius digitals,
en què els podem reciclar un cop acaba la seva vida útil i en què podem generar altres mercats secundaris com per productes recondicionats o productes de segona mà. És a dir, hem d'adaptar-nos en aquest entorn digital però amb una mirada molt clara cap a la sostenibilitat de les nostres actuacions en aquest àmbit.
Jordi Haria, Josep Maria Arauzó, Carot, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé. I xous i divendres, eh? Obert a qui vulgui anar-hi o no? S'ha d'inscriure o està tancat? Està tancada la inscripció. Però, en principi, és una jornada que filmarem i després serà accessible a través de les plataformes digitals. Sobre els drets digitals i la sostenibilitat ambiental. Que vagi molt bé aquest congrés final i ja ens ho explicareu, ja mirarem el vídeo. Gràcies. Josep Maria, gràcies. Que vagi bé. Bé, bon dia.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgne.com Si vols ser la compra, ve a Tanaca.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio, la veu de Tarragona, 9 i 44 minuts. Avui, ho comentàvem al sumari, és com memora el Dia Mundial contra l'Obesitat. Volem parlar amb la metgessa especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública actualment al POICAT, que és el programa de prevenció i acompanyament de l'obesitat infantil a Catalunya de l'Agència de Salut Pública.
de Catalunya, un programa que s'està desenvolupant com a pilot en diferents àrees bàsiques de salut de Catalunya. Cinta Daufí, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Quina importància té commemorar i parlar d'aquest Dia Mundial contra l'obesitat i en què se centra en guany la campanya? Sospito que hi ha aquest afegit a l'obesitat, que li diem moltes vegades...
amb l'obesitat infantil. Per tant, entenc que en guany la campanya o aquest Dia Mundial també se centra i abordarà aquesta qüestió. És així? És així. Sabeu que és un dia d'aquests de l'OMS? I per tant és l'OMS la que diu més o menys el lema. El lema és per 8.000 milions de raons. A tots ens afecta el problema de l'obesitat i concretament el tema de l'obesitat infantil.
L'obesitat infantil, si voleu parlarem del nostre país, és un problema de salut pública. És un problema importantíssim, primer, per la quantitat de criatures a les que afecta, i segon, per l'impacte que té aquesta malaltia
en la salut entesa d'una manera global, en la salut física, mental, en la salut social, si voleu després parlarem de l'impacte que té ser una persona amb obesitat avui en dia. I per aquest motiu val la pena parlar-ne perquè sembla que és com una epidèmia oculta.
Si voleu, no sé, Miquel, n'anem parlant. Sí, sí, n'anem parlant. Comencem, si et sembla, per, ja que ho anomenaves, tot el tema físic, tot el tema social, perquè encara associem molt l'obesitat infantil amb qüestions físics, amb físiques, amb qüestions d'hàbit, però va molt més enllà. Tu abans també em deies, quan fèiem la prèvia d'aquesta conversa,
Em deies que és molt important tot el tema de l'entorn, tot el tema encara de l'estigmatització que hi ha de les persones amb obesitat, no? Sí, i diríem que amb tot el tema de l'obesitat en general, i si voleu parlarem de l'obesitat en general i després ja ens centrarem més en l'obesitat amb infants i adolescents, estem en un moment complicat de canvi de narrativa i de canvi de model.
Durant molt de temps, i encara ara, i encara amb molts professionals, s'ha associat l'obesitat a una cosa que una persona tria. Si ets, perdoneu l'expressió, que no hauria de dir ningú, si ets gorda, és per culpa teva. I s'associen molt les persones amb obesitat que no tenen voluntat, que no es cuiden, que són uns deixats, que passen de tot...
s'ha tractat molt l'obesitat com un problema individual i que aquí l'única solució era menjar menys i moure's més. Doncs bé, en l'estat actual de la ciència, en tot el que sabem avui, en tota la recerca acumulada a dia d'avui, podem dir que l'obesitat és una malaltia crònica, complexa,
multifactorial i recidivant. És a dir, les persones que pateixen obesitat no l'han triat. De la mateixa manera que una persona que té un herpes o que té una neumònia o que té un atac de pedra. Ningú tria ser obes.
El que passa és que durant molts anys la narrativa ha estat diferent, ha anat per la línia del que dèiem, l'activitat física, la dieta mediterrània, aquest equilibri, que evidentment això va molt més enllà, perquè hauríem de mirar molt més també, a banda dels hàbits alimentaris, com és l'entorn, com és la ciutat on vivim, i aquí, si vols lligar-ho amb l'obesitat infantil, clar,
La narrativa encara ha de canviar més, perquè evidentment hi ha tot el tema de les pantalles, si els nens poden moure, es poden jugar, si tenim espais, si tenim parcs...
quina vida tenim, si són sedentaris, etcètera. Sí, mireu, avui en dia parlem de què vivim, i jo vull apel·lar a alguns oients que ja tinguin una certa edat i que haguin tingut una infància, que haguin sigut nens al voltant dels anys 60-70.
I que recorden com era ser nen als anys 60-70. Què menjaves, quins horaris feies, com et movies, si anaves a peu a tot arreu, si podies sortir a jugar al carrer, si els teus horaris anaven d'acord més o menys amb la llum del sol...
I pensem en quines circumstàncies i en quins entorns s'estan criant avui en dia les criatures. Penseu que a nivell científic també ja es parla que vivim en entorns obesogènics. Això vol dir que les nostres estructures i condicions socials generen obesitat.
per diferents factors. Si voleu, podem parlar dels entorns alimentaris i de tot el que és la indústria alimentària i els ultraprocessats. Que els tenim a tocar, que els tenim a la publicitat, que se'ns estan venent com a productes aptes o recomanats per criatures, i no és així.
És que aquí, dins de tot això, de l'entorn alimentari entraria la publicitat. La publicitat d'aliments no saludables, una publicitat superagressiva. El disseny. Aquests aliments, els ultraprocessats, estan dissenyats perquè siguin addictius. El preu. Són els més barats.
I fa un temps podíem dir, no, és que portar una dieta saludable és barat. Bé, avui en dia això ja està en discussió. Portar una dieta saludable, que haigués de menjar fruita, verdura, llegums, atenció a ser possible, ecològica. Perquè després, si voleu, parlarem també de tot el problema que suposa els contaminants químics amb tot el tema de l'obesitat, val?
has de menjar peix, has de menjar carn blanca. I, a més a més, tot això amb un cert equilibri. Jo, a vegades, quan ens trobem en un entorn també de professionals i hi ha companys i et diuen, no, però és que la gent, si vol portar una dieta saludable, pot fer-ho. Dic, sí, dic, avui en dia, amb pocs diners, pots portar una dieta saludable si has estudiat dietètica i nutrició. Llavors, sí.
Però, clar, com podem demanar a les persones que no tenen un coneixement i que a part, diríem, que tota la propaganda, tota la publicitat... Bueno, a vegades no tenim prou... Ens compareixen i no tenim prou inès per fer una criba. Suposo que això també, Sinta, hauria d'anar molt lligat a fer una mena d'educació sobre el tema, no?
A veure, és important, és important l'educació. Una mica de pedagogia, vaja. No sé si de la mà de les escoles, no sé si, evidentment, també feina de les famílies, però clar, els primers al final que ens hauríem d'educar també som els pares. Bueno, aquí sempre estem amb aquest dilema de dir, és suficient que la gent sàpiga...
Evidentment que el coneixement és important, però si sabem com hem de menjar, però tot el nostre entorn està dissenyat i pensat per a què consumim d'una determinada manera, és molt difícil anar contra això.
És molt difícil lluitar, primer, contra tot el que suposa, penseu, tot el que és la potència de la indústria alimentària i, sobretot, tota la indústria dels ultraprocessats. Fixeu-vos si és gros el tema de com tota la indústria dels ultraprocessats té un impacte importantíssim en la salut, que una revista científica de molt de renom, de l'ANCEP,
que és una de les revistes, bueno, más de lo más, li va dedicar, al novembre, li va dedicar tot un monogràfic sobre el tema dels ultraprocessats. Dins de tot aquest monogràfic de la revista hi havia un article dedicat especialment a les criatures.
Abans has anomenat dues qüestions, que són els contaminants químics i el tema de respectar també els horaris de llum. Suposo que això va relacionat també amb com dormim o com dormen els infants, perquè ho estem centrant, evidentment, en el tema de l'obesitat infantil, enguany és el tema central també d'aquest dia mundial contra l'obesitat. Per tant, parla'ns d'això, de com afecten aquests contaminants químics i de com n'és d'important també respectar un bon descans i un bon son pels més petits.
Mireu, el tema del son és molt important. A vegades, així, a nivell popular, quan parlem d'obesitat, tot se centra en dos aspectes. Dieta i moviment. Bueno, tan de bo fos tan fàcil, eh? Perquè també ja vos he dit abans que com més s'investiga, més...
Primera, més s'és conscient de tot el que mos falta per saber, de lo terriblement complexe que és, tant a nivell hormonal, molecular, epigenètic, la malaltia de l'obesitat, és molt més complexa d'això, i després hi ha altres factors que són molt importants, com per exemple els hàbits de son. Un, els hàbits de son tenen impacte en tenir més propensió a l'obesitat.
Penseu avui en dia tot el que suposa tot el tema de les pantalles en joves i adolescents. Ja no parlaríem de moltes altres històries, però tot el tema de les pantalles, clar, a tothom li sonarà, el jove o adolescent o que es queda fins a les dues de la matinada mirant el mòbil.
o la quantitat d'hores que els joves i adolescents passen enganxats al mòbil i que és temps que no passen movent-se. Respecte al tema de l'activitat física, també voldria fer referència una miqueta a lo que són els entorns construïts, lo que són les nostres ciutats. En quantes ciutats d'avui en dia...
Els nens, primera, poden anar a peu a tot arreu, com fèiem abans, que anàvem a peu a tot arreu. Ara això és complicat, mos movem en cotxe. Si els nens poden jugar perquè...
Presteu atenció que parlem d'activitat física, no parlem d'esport, eh? No, activitat física diària, és a dir, sortir a jugar, sortir a passejar, sortir a caminar, jugar a pilota, córrer... Aquesta activitat integrada amb el dia a dia. No que el papa va buscar en cotxe el nen a la sortida del col·le, el porta en cotxe... Arribem a casa i estem a casa. El porta en cotxe.
a l'entrenament. Llista el nen una hora entrenant i després m'anem a casa. No, parlem d'una activitat física integrada al dia a dia. I aquí també parlem una miqueta com estan dissenyades avui en dia les nostres ciutats. És un tema per reflexionar. Digues, digues.
El tema de la contaminació, dels contaminants. Això és un tema emergent, que ara no s'havia considerat massa, però cada vegada se li està donant més valor. Fins fa relativament poc temps pensàvem, contaminació igual càncer, malalties respiratòries, més o menys.
Bé, cada vegada hi ha més evidència i s'està investigant més com determinats contaminants ambientals són un factor de risc d'obesitat i diabetes tipus 2. I això donaria tot el tema dels obesògens ambientals i que ja estan els obesògens ambientals a tot arreu.
Estan a l'aire, estan amb el menjar, a través dels fertilitzants i dels... Ai, com se diu? Aditius o de tot, no? Bueno, lo que es fa per a les plagues, com se diu això? Ara no em surt la paraula. No et puc ajudar. Lo que es tira al camp per a matar plagues, bueno...
Sí, sí, els plaguicides o totes aquestes coses. Plaguicides, pesticides. Els pesticides, correcte. Plaguicides, pesticides, additius. Empaquetatge. Tot ajuda al final a afegir contaminants químics a l'alimentació i a l'entorn. I a l'entorn. I a l'entorn.
La roba que vestim, que avui en dia és tot petróleo. Si algú s'entretén a mirar l'etiqueta, quasi tot és polièster, no sé què, no sé quantos. Els cosmètics. Bé, s'està destapant tot el tema de com tots aquests contaminants, molts d'ells formen part de lo que en diem disruptors hormonals, eh?,
també contribueixen a l'obesitat. Deixa'm que et pregunti dues coses, Cinta, perquè ens quedarem sense temps i volia preguntar-te, a nivell de dades, vosaltres des del POICAT moveu algun tipus de percentatges, algun tipus d'informes a nivell de Tarragona o són ja a nivell català? Les dades són a nivell català.
Nosaltres tenim dades a nivell català, vull dir-vos que fons d'informació n'hi ha moltes, algunes són més fiables que altres. Nosaltres mos assem en les dades de l'ESCA, que és l'enquesta de salut de Catalunya. Les últimes dades que tenim de l'ESCA són del període 2023-2024.
dir-vos que en tot el que són dades de salut, tenir dades del 2024 és tenir dades molt recents, perquè sabeu que sempre una cosa és recollir les dades, l'altra cosa és treballar-les, tindre-les a disposició i mireu. Segons dades de l'enquesta de salut de Catalunya, recull informació de nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, aquesta és la grup de població que s'ha estudiat,
Un 12% de les criatures de Catalunya tenen obesitat.
i un 21,3%, un 21% tenen sobrepes. Sobrepes no seria tan greu, tot això es calcula a partir dels IMFs i tot això, però diríem que tenim un 21% de criatures entre 6 i 12 anys en sobrepes i un 12% en obesitat. Si sumem els dos percentatges, mos dona.
que normalment parlem d'excés de pes, no? Vull dir així, parlem. Excés de pes és la suma de tots aquells que tenen obesitat més sobrepes. Bueno, mos dona una dada d'un 33%. Són 3 de cada 10 nens. Eh? 3 de cada 10 nens, no? 3 de cada 10, no. Sí, 3 de cada 10. No, no, un 33% és una tercera part. Exacte, 3 de cada 10, sí, sí. Una tercera part de... Una tercera part vol dir un de cada 3. Exacte.
un de cada tres nens de Catalunya té excés de pes. Això és una barbaritat. Si pensem en la incidència o en la prevalença d'altres malalties, sobretot si, tal com sabem avui en dia, un nen en obesitat, sabem que el 80% d'aquests nens arribaran obesos a l'edat adulta.
amb tot el que tot això suposa de compromís per a la seva salut i per a la seva vida. Si voleu, podem parlar també de... Ah, però una altra cosa. Aquestes dades, aquesta prevalença d'obesitat, no se reparteix igual en tota l'escala social.
al nostre país i a tots els països desenvolupats o migenament desenvolupats, l'obesitat infantil la trobem sobretot en famílies de nivell socioeconòmic baix.
Hi ha desigualtat també en aquest sentit, a nivell social, el que fa a l'efecte social. De fet, és una de les malalties on observem més desigualtat entre la prevalença d'obesitat en nens de famílies pobres i en nens de famílies riques. És escandalós.
En continuarem parlant, Cinta, perquè ens queden dos minuts i vull preguntar-te per una qüestió que avui precisament sortia als mitjans de comunicació i és que sembla que algunes veus de dintre dels col·lectius mèdics animaven precisament els nens amb obesitat a prendre Ocempic, que són aquestes medicaments dels quals ja n'hem parlat, dient que pots suposar una empenta i tu pràcticament te poses les mans al cap amb això, eh?
Mireu, jo des de la meva perspectiva de preventivista i a partir de la literatura i del coneixement actual, d'entrada penso que no és un bon consell. Com a tot fàrmac, l'Ocempic, i penseu que l'Ocempic ha estat desenvolupat sobretot en adults, és un fàrmac que té les seves indicacions i que s'ha de prendre sempre sota prescripció mèdica...
i que encara no sabem, comencem a intuir i a veure els efectes adversos i els efectes secundaris que té. Jo no seria tant així de dir, sí, sí, us animo... També he comentat abans que tornem a estar una miqueta en el mateix.
L'obesitat infantil, que és un problema estructural, és un problema primer de desigualtat social, perquè ja ho hem vist. Els nens de famílies pobres tenen quasi el doble de prevalença d'obesitat infantil que les famílies més benestants.
És un problema de com regular la indústria alimentària, de com regular tots els contaminants que ens rodeixen, de com construir i dissenyar ciutats i entorns que facin que una vida saludable sigui fàcil i sigui possible. Ja estem en el de sempre. No podem donar solucions farmacològiques a problemes que de base són estructurals. I jo m'atreviria a dir a un problema que de base és de...
de justícia social. Ens quedem amb aquest missatge. Cinta Dofit tornarem a convidar per seguir-ne parlant, perquè el tema és interessantíssim, però jo crec que el missatge ha quedat clar. Estem davant d'un problema estructural i cal posar especial atenció a l'obesitat infantil, sobretot en dies com avui, i també amb la feina que feu des del POICAT en diferents àrees bàsiques. Aquí a Tarragona, a la de Torreforta, també esteu treballant, eh? Sí, sí.
Cinta Daufín, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Les 10 i 4 minuts, una mínima pausa i de seguida abordem l'espai del Turacasa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
El tour a casa, a Tarragona Ràdio. És aquesta secció que cada dimecres, als vols de les 10, ens acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio amb més noms propis protagonistes. Tere Ortega, bon dia. Hola, bon dia. Avui, amb aquesta etapa ja fixada, aquesta etapa del tour al juliol a Tarragona i amb el nom d'Antonio de Tocs.
Doncs sí, quart capítol del Tour a casa. Avui el protagonista és l'únic ciclista de la ciutat de Tarragona que ha participat al Tour de França. Rebobinem fins als anys 30 per recordar la figura d'Antonio Destrier, un tarragoní amb arrels franceses nascut a Andalusia.
Antonio Destriel López Cuervo va néixer al municipi de Loja, a Granada, l'any 1912, però va viure a Tarragona bona part de la seva vida fins que va morir el 1991 amb 79 anys. Va ser el primer ciclista del territori a participar al Tour de França i l'únic de la ciutat a fer-ho.
Aleshores es corria per seleccions i la seva, l'Espanyola, va patir la tràgica mort d'un company. A la vuitena etapa, el corredor Francisco Cepeda va caure quan baixava del Galivier a gran velocitat i un dels seus pneumàtics es va desprendre de la llanta de la bici. Destrier va ser una de les grans figures del ciclisme de la dècada dels 30 i principis dels 40. Parlem amb la neta d'Antonio Destrier.
Esther López de Estrier, bon dia. Hola, bon dia, Tere. Com era o qui era Antonio de Estrier? El meu avi era, com heu dit, de Loja. Parlava castellano-català en francès perquè, com veieu, el primer cognom és francès. El seu pare va vindre de París i se'n va anar a viure a Loja.
i allà van consolidar la vida, però després, quan ell és jove, ja se'n van venir cap a Tarragona, però van venir cap a Tarragona perquè ja corria amb bicicleta i el van fitxar aquí a Catalunya. I llavors, el fitxatge que vam fer a Catalunya ja se'n va vindre a viure aquí, va conèixer la meva àvia i va estar aquí a Tarragona. Llavors, tota la part de la seva vida va estar aquí.
Però va venir a Tarragona, no per amor, la teva àvia la va conèixer aquí, què el va moure a arribar aquí a Tarragona? El va moure al ciclisme, perquè llavors ell era un ciclista professional, ell se dedicava simplement a això, i el van fitxar en aquesta zona d'aquí, llavors va vindre a viure a Tarragona perquè ell corria a Barcelona, amb un club de Barcelona, però li van facilitar a casa aquí i llavors va conèixer la meva àvia i van viure aquí.
Un ciclista, nascut a Andalusia, que ha viscut a Tarragona, amb aquestes arrels franceses del cognom Destrier, se li notava a ell aquestes arrels franceses? Sí, sí que se li notava, sí, sí. A més, com que també va coincidir que durant la guerra van tenir que viure a França, també, doncs, bueno, el francès... De fet, jo amb ells parlàvem moltes vegades francès, quan era petita, i això, una vegada, no?, doncs, bueno, parlàvem i tal, parlàvem més en català i en castellà, per supost,
però la veritat és que tenien les arrels i estava orgullosa de tenir-les, i també de ser orgullosa de ser andalús. Ell sempre diia, jo soc un xarnego de veritat.
D'on li venia aquesta afició pel ciclisme i no sé si ha seguit la família, si a tu t'agraden les bicis, si hi ha algú de la família que també ha seguit les passes de l'Antonio Destrier. Sí, el seu fill, el meu tiet Antonio Destrier, també va córrer, va córrer la Volta Ciclista a Catalunya, també i tal, ho va deixar de jovenet, després el meu germà i el meu cosí Antonio també van participar i van estar al Club Ciclista Tarragona de jovenets,
i la meva mare, que es va morir fa dos anys, la seva filla, la veritat és que no es perdia ni una carrera, bé, de fet a casa, o sigui, la Volta a Catalunya, la Volta Ciclista a Espanya i el Tour de França no ens l'han perdut mai, o sigui, és com una fita que hem de veure tot sempre, no?, i és una cosa que comenteu amb família, mira, doncs avui ha guanyat, avui està pujant el turmalet, avui i tal, no?, la veritat és que és una cosa que sempre ho hem tingut a casa i una afició que sempre ha estat dins de la nostra família.
Imagino que quan vau saber que Tarragona seria el 2026, sortida d'una etapa del Tour de França, el 5 de juliol, de la Grande Part, imagino que ho vau pensant el primer amb l'Antonio Destria amb l'Avi. Sí, sí, sí, jo quan ho vaig sentir vaig dir, ostres, això és una passada, ojalà hagués pogut veure ell, perquè quan nosaltres érem jovenets, jo de fet tinc moltes fotos aquí a Tarragona, a la Rambla, quan se feia la volta ciclista que es feia per les festes,
donant premis perquè llavors se donava un premi que es deia Antoni Destrier i donava premis, com que eres una noia joveneta i tal, donaves premis a la Rambla i tal, i llavors tot el que sigui relacionat amb el ciclisme, doncs a nosaltres ens agrada molt i com va dir, el Tour de França-sur de Tarragona, això és la bomba! Súper, molt bé, molt bé, molt contents i damunt que pugueu fer una miqueta de reconeixement amb ell, que sempre portava Tarragona per bandera, doncs per nosaltres fa molta il·lusió per tota la família, la veritat.
No sé si penses, Esther, que se l'ha reconegut de manera suficient perquè, clar, dona la sensació que sí que hi ha reconeixement per altres esportistes d'esports més majoritaris, però potser en el cas del ciclisme...
una persona com l'Antonio Destrec, que, insistim, és l'únic ciclista de la ciutat de Tarragona que ha participat al Tour de França, que potser no se l'ha tingut gaire en compte la seva figura. I també et vull preguntar si Andalusia, on ell va créixer, també se'l considera un gran ciclisme i ha tingut aquest reconeixement. Andalusia i aquí a Tarragona i a Catalunya, et pregunto.
Molt bé. Doncs el que és aquí a Tarragona, ja et dic, va haver uns anys que sí, que amb el Club Ciclista sempre hi havia molta relació, que de fet ell també va estar dintre la Junta i va haver uns anys que sí que es va reconèixer molt, però després hi ha hagut uns anys que s'ha quedat una miqueta en blanc i no s'ha reconegut, la veritat. No s'ha reconegut que ell fes aquestes, perquè era un gran sprinter, perquè portava Tarragona per bandera. Jo recordo d'anar sempre amb ell, anar molts anys a veure la pujada al...
a Montjuït, a Barcelona, i de fet allà a Barcelona sempre també el nombraven i tal. Quan fan la pujada a Montjuït, que era habitualment tots els anys, doncs crec que l'octubre, doncs sempre anàvem i amb ell també li feien com un reconeixement i tal. I aquí a Tarragona d'uns anys també se li va fer, però després a vegades aquestes coses passen, no? Se va passant una miqueta i tal. I el que és a Loja, sé que quan se va morir sí que li van fer un petit reconeixement, però després no, la veritat que no.
Però és que clar, a Loja ell va néixer, però després va estar... Ell sempre deia que era de Tarragona, o sigui, havia nació en Loja, però per ell era tarragoní. Tu el vas conèixer fins a la teva joventut, per tant vas tenir una relació molt fluida i molt íntima amb l'Antonio Destrier. Com era com a avi?
Com a avi era genial perquè era superbon avi, ens cuidava molt bé perquè tant el meu germà com jo, els altres tres cosins no vam estar tant amb ells, però nosaltres dos vam conviure molt amb ells, amb ell i la meva àvia.
per coses dels meus pares, que marxaven i tal, i la veritat és que era un catxondo, o sigui, ell sempre explicava, o sigui, s'ho deia andaluz, li sortia, sempre explicava xistes, sempre parlava amb molt de carinyo a tothom, tenia molt bona roça aquí a Tarragona, tothom la coneixia, Destrier, bueno, tal, no sé què, o sigui, anàvem a Tarragona, pujaves l'autobús, home, Destrier, com estàs? Anaves a un bar o anaves a un restaurant, no?,
I sempre ho coneixien. I ell era molt amable amb tothom, molt simpàtic, i la veritat és que ell era un gran avi. Jo el porto al cor. De fet, era el meu avi preferit i la seva dona, la meva àvia, també. Quina imatge tens d'ell? Alguna imatge que t'hagi quedat? Alguna fotografia al teu imaginari del teu avi, de l'Antonio Destrier? No sé si amb alguna bicicleta, fins i tot.
El que recordo molt relacionat amb la bicicleta és que sempre quan vèiem les carreres a la tele, clar, ell se va morir el 91, quan veiem les carreres a la tele ja eren color, i sempre deia la mateixa cosa. Quan punxaven una roda, que avui en dia se punxa una roda, si veia les bicis d'ara ja al·lucinaria. Sempre deia, si estos hubieran tenido que ir como nosotros, que llevamos el tubular colgado al cuello, vull dir, ells portaven el tubular, la roda per canviar-la, portaven penjada al coll,
per poder canviar les rodes, la canviaven ells i seguien la carrera. Jo crec que aquests moments, amb ell mirant carreres de ciclistes, la recordo molt, perquè a més sempre ens explicava anècdotes. Quan hi havia unes baixades molt fortes, sempre ens explicava que ells se posaven diaris
Es posaven diaris pel aire, no els hi fes mal el pit, perquè si no de la velocitat que portaven els hi feia mal el pit. I que sempre anaven carregats de plàtans perquè era el que els donava més energia. Sempre jo recordo que ell me va explicar el que era una pàjara, que una pàjara és una baixada de sucre. I sempre deia, quan tens una pàjara, nina, tens que tomar-te un plàtano ràpid i si podes ser, llavors hi havia torrossos de sucre.
no hi havia els sobrets, no? I dice, te me pones un terrón d'estos de azúcar en la boca, sempre deia, dice, pero tienes que masticarlo bien para no atragantarte, perquè estava a lo mejor pujant costa, no? I, bueno, ens explicava això, i després també ens explicava molt que...
També a les carreres, que jo recordo molt, tot això de les carreres amb ell, quan explicava, quan pujaven, quan arribaven a dalt i feien l'esprint, a les carreres habitualment sempre eren pròxima vuelta sprint, i això és una cosa que a casa, crec que ho diem tots, a vegades estem en una rotonda...
i allò que t'equivoques una vegada i sempre dius pròxima vuelta sprint i era el que sempre deia ell i era perquè feien carreres que feien al millor dues voltes i ell era molt bon sprinter i sempre guanyava i llavors jo crec que són frases que se'ns han quedat i que sempre recordo d'ell aquesta de pròxima vuelta sprint jo vaig a una rotonda i m'equivoco amb el navegador i dono dues voltes i sempre dic pròxima vuelta sprint vagi amb qui vagi són coses que tinc molt arrelades amb ell
De les seves participacions al Tour de França, fins i tot d'aquest episodi tràgic amb la mort d'un company, imagino que sí que us va explicar com va anar o quina va ser l'experiència en les seves participacions al Tour de França. Ell va participar dues vegades després de la Guerra Civil, perquè durant la Guerra Civil ell va estar...
era carabiner, després van empresonar sis mesos i va estar a un camp de concentració que sempre renegava de tot, perquè sis mesos picant pedra era molt dur. I el que explicava sempre del Tour de França és que era una carrera excepcional, que cuidaven molt bé, que era diferent de la Volta Ciclista a Espanya, deia que allò era una carrera elegant, una carrera...
que la gent no discutia, diguem-ne, per les coses, no?, que estava com a molt ben configurada, diguem-ne, i tal, i que la seva experiència, quan va ser, per exemple, la del mort del company, doncs que va ser molt dur i que ell anava en molt bon lloc, però que l'equip
va dir que havien de deixar-ho tot perquè era una cosa molt greu i llavors ell per supost ho va deixar com els altres que ho van sentir moltíssim perquè una cosa així quan has esforçat tant tants entrenaments perquè ell entrenava moltes vegades pujant a Prades aquí a Tarragona pujava a Prades doncs la veritat és que tant d'entrenament i tantes coses perquè després deixar-ho sap greu però que una persona és el principal i per això ho van deixar i el segon any que va participar que va quedar 18è
doncs va dir exactament el mateix, que arribar a París i això era excepcional, i que era una carrera que trobava sempre molta diferència en la Volta Ciclista a Catalunya i la Volta Ciclista a Espanya, que al Giro també va participar, que veia que era una carrera diferent, que era la número 1 a nivell mundial.
Mira, Serara, te llegiré un recull de la Maroteca del Mundo Deportivo y te preguntaré si es exactamente así como tú recordas al teu avi. Fue destríe sin exageración alguna el corredor de más fino pedaleo de España reunió dicho corredor condiciones completas. Lo mismo se mostró seguro en las escaladas, en las bajadas, a tumba abierta o en los sprints. Destríe excesivamente modesto...
rehúye todo lo que sea airear su brillantísimo historial ciclista. Siempre encontré en él la mayor resistencia a rememorar sus hazañas. Según espontánea opinión, Cataluña era la región de mayor pujanza en España, contaba con una pléyade de numerosos y extraordinarios corredores, entre ellos figura con brillo propio el punto honoroso deportista Antonio Destrie, que nos hemos complacido hoy en recordar.
no feia gala d'haver estat un bon ciclista? No, no feia gala d'haver estat un bon ciclista, no. Sempre deia, bueno, doncs nada, bien, no? O sigui, li preguntava, ja jo, per què? Perquè sempre hi deia amb jaio, n'altres no hi deia amb avi. I, bueno, doncs nada, me dava bien i ja està, no? O sigui, no era... L'únic que sí que deia és això, el que t'he comentat abans, no? Que com a sprinter era bo i...
I jo crec que quan vèiem les carreres nosaltres, perquè al final nosaltres no el vam veure córrer, sí que el vam veure amb bici, vull dir, ell anava amb bici per Tarragona i tal, i amb moto, molt amb moto, perquè els ciclistes són molt de moto també, i a casa també són tots molt de moto. Doncs sí que veia alguna cosa, però no presumia d'això, la veritat és que no, era molt modest, això és veritat.
Volem que ens expliquis també aquesta vida que tenia al marge dels seus èxits professionals com a ciclista, una vida dura. Ara ho deies, havia sigut carabiner, havia estat en un camp de concentració. Quin havia sigut aquest recorregut que sembla, en aparència, no li va afectar el caràcter perquè era una persona alegre, simpàtica, tot i aquestes mancances o aquesta vida complicada que arrossegava. Què li va passar?
Bé, el 36, com saps, va venir la Guerra Civil i, com quasi tots els homes, van haver d'anar a la guerra i amb ell el vam posar al bando contrari i estava de carabiner, anava amb moto i tal, molt bé, que tenim alguna foto de carabiner, que anava amb moto i tal...
Però quan havien passat uns mesos, crec que un any, el van empresonar, com molta gent, i el van portar a Mallorca a un camp de concentració i allà van estar sis mesos picant pedra.
això va ser una vida que, clar, després, allí els donaven pa i aigua i picar pedra, no?, a Samosa era, i llavors, doncs, bueno, això és una cosa que sempre ho explicava, però ho explicava a vegades quan sortia a la tele alguna cosa, bueno, relacionada amb la guerra o amb Franco o això, no?, però ell
Com t'he dit, tant ell com la meva àvia sempre deien que la vida s'ha de seguir i s'ha de mirar endavant. Suposo que com a molta gent, que t'ho comentava abans, que ara que han passat les guerres han de canviar. Ells van haver d'emigrar, la meva àvia va emigrar amb el meu tiet, que també va córrer en bicicleta amb un anyet, van haver d'emigrar a França, que sempre m'explicaven, ella m'explicava, que havia hagut d'estar amb el meu tiet amb un any a Serral,
sota d'un camión, va dormir una nit i estaven bombardejant. Ells van poder sortir i llavors el meu iaio li havia dit a una família que tenia Carcassonne que coneixia i van anar a Carcassonne i es van estar allà. Hasta que va arribar el meu avi i llavors que després d'estar empresonat, que no sabien on estava, tot això, i després van anar a Montpellier.
Després d'estar a Montpellier, com que era molt bon corredor, ell sempre anava amb bicicleta i tal, i ja la guerra se va restablir, la pau se va restablir, doncs van tornar aquí i el va fitxar al Futbol Club Barcelona. I llavors va córrer pel Futbol Club Barcelona i va seguir la seva carrera professional com a ciclista.
L'Antonio Destret ha fet estimar el ciclisme? Sí, i tant, i tant, i tant. No només a mi, t'he explicat a la seva filla, al seu fill, que era la meva mare i el meu tiet, i també als nets. Sobretot hi ha dos nets, tant el meu germà com el meu cosí Antonio. El meu cosí Antonio sempre va amb la bicicleta. De fet, crec que la foto de perfil fins i tot té una foto amb la gorra de ciclista i tal. Ells dos han corregut sempre...
de petitets, van córrer amb el club ciclista de Tarragona i jo crec que tota la família ens ha agradat sempre el ciclisme, sí. Acabem, Esther, et demano un record del teu avi i una cançó amb el que el relacionaries.
Doncs un record, mira, un senyor que sempre parlava de bicicletes, un senyor que sempre anava molt elegant vestit, molt, sempre anava impecable, que això és una cosa que sempre anava de mentir un botó, sempre portava el seu mocaduret igual, el traje i tal. Era una persona molt cuidadosa, es cuidava moltíssim i per desgràcia va morir d'un Alzheimer. Un dels primers Alzheimer's que es van diagnosticar a Tarragona
i que semblava que era impossible una persona que sempre s'havia cuidat tant que pogués ser això. Però les malalties, a vegades, quan te toquen, te toquen. I ell em deia, ¿cómo puede ser niña que yo coja esta enfermedad? Al principi, quan no. Cuando yo me he cuidado tanto, ¿no? Fent esport, fent tal. Llavors és un record que em va quedar molt viu, la veritat. Jo el vaig cuidar fins al final amb la meva àvia.
I la veritat és que és un record que tinc molt. I després una de les cançons que em cantava quan era petita, i també ho cantava quan estava malalt, eren Els campanilleros de la madrugà, que a ell li cantaven de petit i sempre ens ho cantava. Llavors és una cançó que m'ha recordat molt a ell. Esther López d'Estrier, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bon dia. Moltíssimes gràcies, Esther, a vosaltres.
En los pueblos de mi Andalucía, los campanilleros por la madrugada me despiertan con sus campanillas y con las guitarras me hacen llorar. Yo empiezo a cantar y al sentirme todos los pajarillos cantan en la rama y se llenan.
a las flores del campo andaluz a rayar el día llenar el rocío lloran pena que yo estoy pasando desde el primer día que te he conocido porque tú querés tengo puesto los cinco sentíos y me vuelvo loca sin poder te ver
Fins demà!
Pajarillo que está ahí en el campo gozando el amor y la libertad recordarle al hombre que quiero que venga mi reo por la madrugada que mi corazón se lo entrego al momento
Fins demà!
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour. La força del paisatge.
Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Que les perdon porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno, que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant la primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura. Obrim l'espai cultural aquí a la veu de Tarragona molt, molt ben acompanyats. Ens acompanyen l'Oriol Grau, la Montse Tauler i la Maria Salvador per dir-nos que aquest cap de setmana, diumenge concretament, és 8M i teniu una cita.
Sogra i Nora. El pròxim 8 de març, que és el dia de la dona, no us perdeu el ball parlat, que es diu ball de Sogra i Nora. Dues funcions al matí davant la Diputació. I dues més a la tarda, allà al mig del balcó. El passeig de les palmeres. Antes de la manifestació.
Sòbra i nora.
Sí, sí, jo no m'havia sentit encara. I això només és àudio, que si veus el vídeo esteu molt graciosos fent així. Ja ens ho anunciaven, era la Falca, que ficaven enmig de la seva brillada actuació el dia 20 de febrer a la gala del 40è aniversari de Tarragona Ràdio de Mas i Vells. Avançava, anunciava el ball de Sogra i Nora, perquè tot és la mateixa família, no?
Sí, de fet sí. Aquí tenen protagonisme les dones. Les dones del ball de dames i vells. I aquí us deixo el protagonisme a vosaltres. Maria Montse, bon dia. Bon dia. Que més sou dones implicades en el ball de dames i vells. Des de fa algunes més, algunes menys, amb diferents graus d'experiència. Fa molts anys. I canelleta tenim en guany també, no? Sí. Què passa? Novetats, novetats. En guany surt la neta.
Va valer un personatge nou, que és... valer la neta. 9 anys té. 9 anys té, sí. Una nena de 9 anys. Sort ell i l'Isabel una altra vegada, que en té 96. Molt bé. Genial, genial. Clar, jo ara els deia, el ball de Sogra i Nora, que l'anunciàvem com a ball recuperat i tal, i el vau fer per primera vegada l'any passat, el vau recuperar l'any passat, només ha passat un any. I en unes condicions que no són les que més us agraden, perquè vau haver d'anar a porta tancada. Molt bé. Ens va ploure...
I ho vam haver de fer a l'antiga audiència. I clar, està pensat per fer-ho en un vall de carrer, en una rodona, i allí ens vam trobar com a descol·locats, perquè era com un teatre, no? Però bueno, se'n vam sortir, no? Se'n vam sortir prou bé. I a veure en guany, eh? Sí. Perquè pinten calbes, eh?
En tot cas, és un ball amb una marca eminentment femenina. Ara explicarem de què va. Tindrà lloc, per tant, el 8M, que a més us cau en diumenge, cosa que està xulo. En guany molt bé, sí. A veure, recordem les representacions. A les 12 i a la 1, al passeig de Sant Antoni, davant de la Diputació. Sí, en aquella plaça que té la Diputació, tan bonica...
Quedarà xulo. I després, en un lloc també, davant del mural feminista, del passeig de les Palmeres, que és un lloc emblemàtic, això serà a la tarda, 5 i 6. Sí, exacte, dues hores. Va, aquí m'explica de què va el Ball de Sobre i Nora. El director, el director. Doncs, el Ball de Sobre i Nora, que té un origen del 1863, està documentat, era un ball interpretat només per homes, on es disfressaven de dona i es barallaven entre elles, és a dir, per fer burla de les dones d'alguna manera.
I aleshores nosaltres, després d'una recuperació que va fer l'Eva Rufín, que és una estudiosa lingüista, i va fer una recuperació del text del ball, ens vam animar a recuperar-lo, però li hem girat el mitjà completament. És a dir, d'un ball que era com a molt patriarcal i molt masclista, doncs ara és un ball feminista, i on les dones tenen tot el protagonisme, sobretot...
perquè també interpreten... Ens agrada molt el transvestisme, dames i vells, i també interpreten els papers d'home. És a dir, tots són dones, no? I això, tret del director, que sóc jo, que sóc gai, que queden... No em diguis. Acabes de sortir ara en públic de l'armari. Per la ràdio sí, va, he sortit de l'armari de la ràdio. Sí, no, no. De la vida ja. Què tal és treballar amb aquestes xiques, que normalment no us assisteixen i fan les seves coses, també, dins de dames i vells, però a la rereguarda?
a la rereguarda, però moltes d'elles, sobretot les veteranes, havien sigut actrius, jo les havia dirigit molt, és a dir, que ens coneixem prou bé com a director d'actriu, no? I ha sigut molt fàcil amb elles. Amb les joves, no tant, amb alguna jove, perquè hi ha gent inexperta que no havia fet mai teatre, les vam convèncer que sí, que pujessin a l'escenari, i els hi costa l'aprenentatge una mica, però vaja...
Clar, que feien tasques, potser és això, no? Sí, sí, exacte. I no s'esperaven mai... Hi ha gent que no s'esperava mai fer d'actriu. I aleshores, clar, ha sigut una mica espitzar-les, i sí, s'hi troben còmodes, i ara n'estan aprenent. Això està molt bé, també. Dames i vells també es caracteritza per gent professional i amateur. Sempre ens hem barrejat, i aquesta barreja és interessant.
I segueix la mateixa filosofia que de Masivells, que són uns textos, uns versos fixes, que expliquen la història amb uns personatges fixes, però després van adaptant-la o van creant versos en funció de l'actualitat? Això fem. Si això fem, incorporem temes nous, depenent del que passa, i ens renovem cada any. No amb tot, perquè hi ha coses que encara ara passen a les cases, que s'ha de mantenir perquè ho senti la gent i se n'hi hagi de compte, però canviem coses noves.
Parleu de temes d'aquests universals, no?, o del que passa a les cases amb els rols de gènere. Jo sóc la veïna i me n'entero de tot. A tot la xafarota, no? Ella sí. Jo sóc la veïna soltera que visc amb un gat i allí, bueno, a les parets se sent tot, no? I a més a més, la sogra és molt amiga meva i m'ho xerro tot.
La sogra ets tu. Ell és una veïna. Llavors m'ho xarro tot. Però si no li xarro fa cap, eh? Que en sec bé dic... Què fots d'aquí a la llata? Si has vingut de seguida. És que a vegades hi ha uns conflictes que he d'intervenir. I a la veïna xafarota. Jo no sóc xafarot. Sí, sí que ho és. El puto xafarot, tria.
Que són dolents. I a la sogra, que en principi hauria de caure malament, però clar, fas una mica de pena, Montse, eh? De tot el panorama que tens. Ah, exactament. Com jo, 50.000 dones al món. Tenim un panorama que te cagues. I després la Nora, què? Què tal? La Nora és una presumida, no de pal a l'aigua, sempre mudada, no porta davantal...
És un relicari. I no sé què li dius al meu fill. I et deixa els nets perquè els hi cuidis, no? Aquesta és la filla. Sí, sí, sí. La filla és una patxorra. Sis nets preciosos tinc, eh? Molt bé. No t'ho pensis. Quins altres personatges tenim?
Tenim els criats, tant el Geroni, que és el porter, com la Filomena, que és la minyona, que també la cosen de dropa i de bruta. Ronda, ronda, ronda i no fa res. S'queixa molt, aquesta sogra es queixa molt. Tenim el sogre, que és una arrecada, també el sogre, com a maltractador, abusador, etcètera, etcètera. Juvilat, un jollo, la meva perdició és... Jo bé, no l'aguanto. Tenim el fill, que és el marit de la Nora, diguéssim, que és un... Un carallot. Un carallot.
Els papers d'home, fatal. Tots els homes queden fatal. Però les dones tampoc es quedin massa bé. No, no, tampoc, són unes bruixes. La majoria són unes bruixes. Sí, són unes bruixes. És una comèdia, i en una comèdia no hi ha ningú que sigui bona persona, diguéssim, perquè si no no hi ha comèdia. Tots són uns cínics de la vida. I l'Isabel de què fa? La meva sogra, eh? L'Isabel és la teva sogra. La sogra de la sogra. Ella té una frase molt bona...
Quan li dieu no sé què, jo recordo de l'any passat, i ara em parla el que diu, delinqüenta! Criminala!
Sí, ens agrada ensenyar... És un personatge que aquest no existia, el de la sogra de la sogra, l'Ignasi, l'Ignasieta. Però ens agradava dibuixar una mica aquesta cadena de dones que s'exploten entre elles, saps? La sogra explota l'altra, la Nora... El que et passa a tu ja em passava. Exacte, aquesta cadena que un dia s'haurà de trencar, no? Però l'Isabel interpreta molt bé aquest paper, no? La sogra explota la sogra.
Aquí sororitat no en veig jo massa, no? Aquesta connexió d'entre dones, d'apoyar-se unes a les altres? Bueno, jo apoyo a la sisca. A més a més, és que jo no necessito televisió a casa. Només sentint tota la família, com s'ho mou i com s'hi desarrolla, ja m'ho passo pipa. I quan convé, canvio de pis i me'n vaig a veure'ls.
Però si no tens tota la raó, no hi ha... Només hi ha un moment en què sí que sembla que les dones s'uneixen quan l'home és molt agressiu, no? En aquest cas, l'alcalde i el doctor, que són les autoritats, no? I que tampoc són... Que també són prendes. Sí, que també són prendes, exacte. I aquí sí, hi ha un moment. Però qui trenca la sororitat, la sobra, que els neus en tots a la merda.
És que tu al final te rebel·les, tu ets una mica la llibera. Perquè s'acaba, no ho diguem com s'acaba, però s'acaba igual que l'any passat. Al final no el canvieu, eh? És un final prodígico. Perquè és el final que voldríem que fessin moltes dones, que fossin valentes i diguéssim, bueno, però fins aquí. Temes que introduïeu de nou, o temes de l'actualitat que incorporeu en aquest ball. Què tindrà de diferent la segona edició del Ball de Sogra i Nora?
De transsexualisme, no? Sí, parlem de transsexualisme, que és un tema que no en havíem parlat, i doncs... Sorpresa. No podem dir com. Sorpresa. Però sí, de sobte un personatge ens dona una sorpresa. Sí, una sorpresa. S'ha de venir a veure la sorpresa.
Quin més de novetat? Parlem... Bueno, parlem una mica de Venezuela, però Venezuela ja ha passat de moda, perquè ja havíem de parlar de l'Iran, ara, saps? Però molt lleument, perquè Sogra i Nora no parla de les coses exteriors, sinó de les coses de portes endins, no? Sí. Dels rols de les famílies, etcètera.
Clar, en aquest sentit sí que és diferent d'un de baix i vells, no? Sí, sí, sí. Un punt casolà sí que és diferent. Va ser també amb la voluntat de diferenciar-nos, de dir no ens trepitgem la manguera, si som bombers tots, no? Una mica. I ve d'aquí. I aleshores ens dona un ventall increïble de temes que no ens pensàvem que donés per tant, realment.
Parlem del tracte de la sanitat, a vegades, amb les dones, que és pejoratiu, o... no ho sé, no ho sé. Clar, perquè el personatge del metge també... Sí, sí, esclar. Els personatges donen joc. Volíem que fos diferent de dames i vells.
perquè, a més a més, ells estan molt apujats i, clar, ens fan molt de respecte. Sortíem nantros, amb tot el públic que té dames i vells, a esperar a veure què passava amb nosaltres. Ens feia molt de respecte i no té res a veure. Vam dir, no volem que s'assembli res. No espereu el mateix!
Té un altre color, és a dir, és un ball parlat però té un altre color. Marranó també? No tant. No tant. Hi ha paraules directes? Alguna cosa sí, és llenguatge popular. Però no es busca... No es busca la comicitat en la marranó, com d'Hames i Vells, sinó en l'enginy, més aviat. Penso que és més enginyós.
I en fer obrir els ulls a la gent, també. Sí, sí, també. Què els comentava l'any passat, quan ho va fer per primera vegada? Recordeu quins comentaris hi havia? Perquè molta gent ho pensava si això ha passat a casa meva. Exacte. Era molt graciós quan vam fer els assajos en públic que hi havia dones d'aquesta edat i els hi preguntàvem tota la intenció. Què, us heu vist reflectides i tal? Sí i no, però els meus nets jo els cuido cada cap de setmana amb molt de carinyo i molt d'amor, però cada cap de setmana cuideu els nets.
Vull dir que realment són víctimes que no se n'adonen que són víctimes, també, no? I era molt curiós. Suposo que si ajudem a obrir els ulls, perfecte. I si no, si només servim per fer riure, fantàstic. També. I si la gent és feliç, doncs cuidar sis criatures. I tant. I tant. Endavant.
Quin feedback vau trobar del diumenge? Vau fer com un assaig, un portes obertes, un assaig previ. Què tal? Va anar bé. Bé, sí. Poca gent, com sempre, volem nosaltres també poca gent. En general va anar bastant bé, no? Sí, sí. Sí, van dir que estava bé, que era punyent. Van riure, no havien de riure.
Sí, van riure. El que passa és que quan són poc públic, la gent li costa més a riure. Hi ha com aquest pudor, no? En canvi, quan són massa, riuen més. I això ho sabem d'experiència de 45 anys de dames i vells. Esperem que el diumenge la gent sigui massa i riuen. I ens serveix per aprenentatge nostre, perquè si fem una rada o alguna cosa, et dius, bueno, avui és assaig.
No passa res. Sí, no passa res. Això ho tinc a arreglar el dia i el dia i el dia. Si surt bé el dia de l'assaig després l'estrena, això ho heu sentit de dir? Sí, tant i tant. Quan l'assaig surt horrorós, l'estrena... Sí, sí, exacte. Això passa. Volem si aquesta màxima es compleix. Què fan els homes? Els homes de dames i vells? Què fan mentre vosaltres feu el Sobre i Nora? Perquè estan allí, eh? Jo us recordo l'any passat, fins i tot en faldilles. Sí. Estupendíssims. M'acaguen ells, tots posats. Tots, tots.
És que ara és a la inversa. O sigui, dames i vells, el cos de seguretat, la majoria són dones. I llavors vam decidir, ara sogra nova, vosaltres sou el cos de seguretat. El que prepara la roba, la planxa, prepara les pintures, tot el que es fa darrere que no es veu, ara ho fan ells.
Ja els toca, no? O vosaltres superviseu, en plan de... Això... Hi ha una mica encara de... Però no deixa de ser un aprenentatge, clar. No ho havíem fet mai i aleshores... Estan aprenent, estan aprenent. Escolti, com es porta això de fer-ho? Perquè ho vau fer a la plaça de Damas i Vells, al Ball. Per tant, ja heu tocat carrer. És que és diferent fer-ho dalt d'un escenari... Valtros igual ja teniu taules, però és diferent fer-ho dalt d'un escenari que feu al carrer, allí el mateix...
A peu pla, a la mateixa alçada que el públic... Això ho diríem nosaltres, el carrer sempre. Això m'agrada, eh? A mi em faria més respecte, també us ho dic, eh? No? No és el cas. No, no, et sents, et sents acollida, trobo jo que...
reps l'energia del públic que la sents positiva, doncs no? I et sents acompanyada i... Sí. És molt agraït, perquè tens el públic allí mateix, que te'l pots mirar fixament, no? I a la vegada pots... no sabré dir... Interactuar. Interactuar, no? Amb mirades o amb gestos. En canvi, a l'escenari, l'escenari sí que veus la primera i la segona fila, però no interactues tant. I en canvi, no sé, un riure,
A tu t'agrada, no?, mentre estàs actuant, que tens la persona davant. Jo ho trobo molt bonic al carrer. Però sobretot a mi m'agrada veure...
les cares felices amb aquella rialla que tu notes que esperen, a veure què dius. Saps allò que estan badalits, qui dius, a veure, a veure, i boom! Riuen, boom, aplodeixen, saps? Sí, sí, sí. Els veus amb unes cares... El fet que sigui de forma circular fa que la gent s'impliqui, com una plaça de toros o com el circo, no? Estàs allà i formes part de l'espectacle, a més que no pas el teatre a l'italiana, i això és molt interessant. I a més circular perquè pensem que és una forma molt femenina, no? El cercle.
Ah, mira, és curiós, això també. Sí, i a diferència d'avells que és paral·lel, que som cara a cara, aquí no, aquí és un cercle. Molt bé. Sí, sí. Bueno, doncs us deixem així amb la intriga i amb la incògnita. El dia 8 de març, quatre úniques representacions. A les 12 i a la 1, el passeig de Sant Antoni, davant de la Diputació, i a les 5 i a les 6, el passeig de les Palmeres, davant del Moral Feminista. Plan B. Correctíssim. Passa, si plou, que no de plou.
Però què passa? Si plou, al matí entrarem al claustre del Palau de la Diputació, que gentilment ens l'han cedit, si és que plogués, i a la tarda, si plogués, serà a l'antiga audiència. Malauradament, perquè no ens agrada l'espai, però vaja, la gent està còmode a l'antiga audiència. Sí, el públic sí, clar. El públic molt bé. Jo ja ho entenc, eh, perquè... Sí, perquè no hi ha profunditat, no hi ha profunditat, no, no, és escenari per conferències, diguem-ne.
Sigui com sigui, allà ens veiem. Que no plogui, que no plogui. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Darrers minuts de la veu, després d'aquest apunt cultural i escènic que us hem presentat, ve de gust conèixer una recepta de cuina. Cuina una miqueta de cara a dinar o per quan sigui. Jo diria que és més un plat de cap de setmana, això que ens proposa avui l'Eugeni Pinyol. El saludem. Eugeni, bon dia. Molt bon dia. Bon dia. Em ve molt de gust que ens facis un cabrit. Però em sembla que és una recepta prou elaborada, no? Com perquè la deixem per un cap de setmana, un dia que tinguem temps, o què?
Molt bé, sí, més aviat un bon dinar o un bon sopar, això va bé a les dues menjades. És un cabrit, doncs, començo... Sí, sí, sí, és un cabrit que ens el faràs com a estofat, com amb cassoleta? Sí, és una caldereta. Ah, molt bé, caldereta.
És una caldereta. Aquí diem caldereta de cabrit. Bé, jo ja soc... Així diu amb vosaltres, que ja vaig fer bastants programes aquí a Tarragón. Clar, a l'Eugeni Pinyol el recordem de l'Eugeni Montse, del restaurant que teníeu a la part alta, no?
Al Palau del Baró, també. Al Palau del Baró, sí senyor. Sí senyor. Digue'm. Això és, a més a més, per promocionar una mica també el Cabrit, perquè molta gent se pensa que el Cabrit és una mica car, però no, si el vas a comprar a certs llocs, doncs el trobaràs molt bé de preu. Comencem, si vols, pel Cabrit.
El fem a tallar, per exemple, les costelletes a part, o cuixa també talladeta amb filets, diguéssim, i l'espatlla igual. I s'ho frigim primer amb la cassola, amb una mica d'oli, i podem posar un gradall perquè vagi, o dos, perquè vagi agafant el gustet de l'all.
Quan tinguem-la, doncs, en veritat, això ja s'ofrigit, no cal que es cogui massa, perquè si és cabrit de llet, com nosaltres el gastava, és de seguit estar cull. I, doncs, el principal és fer tot el d'abans, el s'ofrigit. El moment que tenim el cabrit aquí posat, ja tret, de l'oli, fem una...
Una ceba, no ceba o dos, vaja, tot depèn de la gent que sigui. Una tomaca, tot això sí que és natural, una tomaca partideta, també a dals, i la ceba també a dals, una miqueta de preventor, que diuen roig o verd, també els dos poden anar bé, unes fulles de llaurer, una mica de romer i fribola.
Tot això ha ficat dins que vagi fent una mica de xuc. I aquí hi podem afegir una mica bastant de violant i també un gotet, diguéssim, d'aquests de carajillo de conyac. Tot depèn de la quantitat que vulguis fer.
i ho deixem que faci el seu xup-xup, i que estigui a cou, cui, cui, dient cui. Sí, sí. I posem ja el cabrit dins, perquè agafia el gust de tot aquest sofrígin. I un quart o mig litre d'aigua, també, perquè no es quedia sec, perquè si es queda sec...
és, vaja, que no es cou bastant bé, eh? I ho deixem estar posant el mar. Si és que, com he dit, d'aquestos que són cara de llet, que no han sortit a minjar ni pienso ni res del bosc ni res, estarà cuit a mitjoleta.
Ara t'ho anava a dir, eh? Cabull i mitjoreta, més que res perquè s'amoroseixin els aromes i els gustos, no? Més que per coure, també perquè agafi el sabor. Sí, perquè cuia, dient, ja estava frigit, ja l'hem sellat, i el tinc del sellat, doncs, ja quasi... Si fas els talls no gaire grossos, perquè una costelleta d'aquest cabrit, no res, és molt poca cosa, diguéssim...
i de seguit a la cuina. Ho acompanyeu amb unes patatetes o què? Amb què ho acompanyaries, Eugeni? Patates jo... una mica, no gaire, perquè encabat se desfa la pataca i queda molt espès. Entens? Més aviat posaria uns bolets. Ah, molt bé.
Si és de temporada, doncs bolets de temporada, de roba jo, el que sigui, si no, uns quants d'aquestes que venen als súpers ja enllaunats i per poder servir. I aquells també, perquè agafin també el gust de tot el que hi ha aquí. I això és...
Això és un manjar de Déu, que diuen. Bé, que seria ideal, Eugeni, per rematar-ho amb unes bones postres. Jo, mira, recomano de postres uns pastissets de rasquera. Això no ho he dit. Pastissets de rasquera que estem ara a Naufe i el que ha dit també de rasquera. També. De la serra de Cardó al Boix, de Cabra Blanca, que diem aquí.
I ara que m'has dit això, t'he puc oferir una altra cosa ara. Rigues, ràpid, ràpid, que se'ns acaba el temps. Sí, digues, digues. El primer diumenge de maig fem la filla de la cabra, no m'ha quedat l'esquerra. Molt bé, el primer diumenge de maig. Sí, i fem una esmorzada que ahorita la brasa...
Amb pa torrat i oli. Ai, que bo, per favor. Ai, que bo, per favor. A la Brasa també té rotllo, eh? A la Brasa també. També, també. És un reclam que fem al poble perquè la gent ho pugui aprovar.
Doncs és bo saber les qualitats culinàries que tenen les nostres terres. A Rasquera tenim això, bon cabrit, i també tenim els pastissets. Els pastissets. Eugeni, de cara a l'1 de maig, doncs, ja mirarem de fer alguna entrevista, home. No, primer diumenge. Primer diumenge de maig. Doncs ho farem així, ens ho apuntem i mirem de tornar a contactar.
I si veniu, teniu l'esmorzar a punt. Ai, que bé, molt bé. El fem aquí a l'entrada del poble de Rasquera amb una gran brasa i que evita el que... Una festassa. Eugeni Pinyol, moltíssimes gràcies. Records i una abraçada a la Montse i parlem. Molt bé, a vosaltres. Moltes gràcies, Eugeni. Són tots també molt amables. Una abraçada.
I res, en pocs segons es plantem ja a les 11 del matí. Arriben els titulars, les notícies més destacades informativament parlant. Fins demà. Bon dia, són les 11.