Florea serta a me, un me, et ha i tibi carmina dono.
Carmina dono, tibi, serta a tu genio.
I ha estat a sentir aquesta música de fons, i el Magí, fixa't, Dúria, que li ha canviat la cara, s'ha transformat ja en època romana.
Li falta poc al Magí.
Hola, bon dia, són tots els amics Lúdia Skyny, que ho fan molt bé, i és molt educadora aquesta música.
Ens transporta cap allà.
I mira, important en aquesta edició, que d'aquí a poca estona també farà una cosa que és molt interessant al festival,
i que feu cada any, que també les futures generacions i els joves també se'l sentin seu.
I el Camp de Mar serà un bullider d'activitat, de gent jove, nois, noies...
Mira, d'aquí a mitja hora hi haurà 2.300 nens i nenes a les escoles de Tarragona i algunes al voltant,
una cosa que podem fer amb 27 anys,
i podem dir que tots els escolars de la ciutat han passat pel festival, tots, escrutament tots,
perquè sempre són els de cinquè, i per tant tots els que fan cinquè venen al festival de recollida.
A mi a vegades me paren per la rama de tot allò que, escolti, jo veia estar.
És una cosa molt curiosa, perquè els nanos, ho fem amb molt de carinyo, hi ha un de tallers,
diguéssim que és un fata molt maca,
però els nanos, encara que sigui una vegada, se'n recorden, se'ls hi queda.
Han sortit a l'escola, han anat a l'allò, han jugat, han participat,
i s'ho passa amb pipa, llavors, no, l'història...
Ah, no, l'història no és avorrit, l'història és divertida.
És un pas que fem més per conscienciar la gent del valor del patrimoni.
És el típic camp d'aprenentatge que munteu al camp de Mart,
per tant avui hi ha un centre neuràlgic allà, amb tota aquesta canalla,
però recordem que aquest cap de setmana molta, molta activitat se centra aquí al Moll de Costa,
i per això hem convocat també l'autoritat portuària,
el director de Port Ciutat, el Joan Besora.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com és això de fer d'anfitrió a tot i plen de Tarracoliba?
Jo, mira, la satisfacció és total, primer, que hàgiu triat aquest indret d'aquí del Moll de Costa,
davant del tinglado número 1, perquè, bueno, doncs avui també ens acompanya un bon dia,
un bon ambient, i una bona companyia personal, que també és el que, en definitiva, també...
Sou conscients que us vindrà moltíssima gent aquest cap de setmana?
L'altre també, però especialment aquest, no?, que hi ha un munt d'activitats.
Clar, és que nosaltres la sorpresa ens la vam portar l'any passat, no?,
quan vam iniciar la col·laboració el 2024 amb una assistència de 8.000 persones.
8.000 persones a Tarragona és una xifra molt, molt important, molt considerable,
i no ho dic per termes, diguéssim, d'acabuda i per tot, no?
Aleshores, en guany, doncs, bueno, tenim dos caps de setmana.
Com tu ben bé has dit, Núria, el primer és el carro gros, serà un cap de setmana potent,
el segon de setmana també, però, sobretot, aquest serà ple d'unes activitats que,
fins i tot, jo que he estat, no al marge, però no he estat plenament ficat,
com altres companys meus del port, doncs he vist que...
d'una potència molt important, molt bona, que, bueno, assegura, diguéssim,
tota aquesta continuïtat.
I aquí permeten que m'afegeixi al que la Magí acaba d'explicar, no?,
el valor que té, doncs, els escolars, que es trobarà dins de poc,
perquè aquests realment ho fan possible.
Fa dos dies estàvem al museu, al museu del port,
que celebravem el 25è aniversari,
i van fer dos actes, a la tarda un institucional,
però al matí van fer un acte amb escolars, no?,
hi havia de l'escola del Serrallo, de l'escola del Carme,
l'escola de... bueno, a l'Institut Pere Martell, en definitiva.
Jo els hi vaig dir ben clar, no?,
em vaig permetre el luxe de dir, vosaltres ho heu fet possible,
d'aquí 25 anys, jo no hi seré,
però d'aquí 25 anys vosaltres qui sereu,
ens en recordareu d'aquest dia com avui.
El Museu del Port també és un especialista,
en el Museu del Port, en acollir,
en acollir escolars i muntar activitats.
I tant, i tant.
Impossible muntar una exposició com, per exemple,
la de la Plebs, que després la visitarem,
si no és en un espai tan diàfan, tan gran com el refugi, no?
És que aquí les instal·lacions ho tenen.
És un espai magnífic,
hem fet diverses coses aquí l'any passat,
també vam fer coses molt maques.
Són espais magnífics en general,
és un pol cultural de la ciutat,
és a dir, no és que sigui el tingut l'al·lof el refugi,
no, no, és tot un moll de costa de cultura,
és un moll de costa que ens aprova la cultura
entre la ciutat i el mar.
És fantàstic.
Hi havia gent que venen de fora
amb bastantes cils al festival
que no havien estat mai aquí,
perquè normalment ho fèiem a dalt tot,
al Camp de Mat,
i només coneixia una part alta.
I en segle, l'any passat vam venir,
i vam dir, ah, jo no sabia que teníeu això,
és a dir, que bonic, no?
És que és bonic.
I hi ha alguna cosa més que bonic.
És a dir, el moll de costa
és allò que ens enllaça
amb l'estària inicial de la nostra ciutat.
la ciutat de Tarragona,
neix pel port,
i seguint vivint
estretament relacionats amb el port.
Aleshores, coses del directe.
Sí, mercaderia.
Això a l'època romana no passava, eh?
No havia tret.
Tenien passat altres coses.
Perquè, de fet, aquí passaven coses.
Encara, la gent se queixava al sudor, eh?
Clar, clar, clar.
Perquè els carros,
quan anaven per les ciutats enllosades,
ni un xiu, ni un sudor.
De fet, el Pep ho deia al començament,
el port també era un centre neuràlgic
de la ciutat de Tarragona.
No, no, no era el centre.
És que era el centre neuràlgic.
És a dir,
la ciutat no vivia si no era el port.
O sigui, Tarragona neix
per ser un enllaç
entre el Mediterrani i l'Atlàntic.
És a dir,
els romans van veure clar
que necessitàven un port
que connectés el Mediterrani
entre la costa atlàntica.
Què passa?
Per què?
Perquè estem molt a prop de la Vall de l'Ebre.
La Vall de l'Ebre
és la fletxa
per entrar dintre
al centre
i al nord de la península
i connectar
amb diversos ports,
el d'Aliasso i l'1 actual,
cap a la ruta,
cap a les Gàlies,
cap a Britània.
Per tant,
és un port estratègic.
I això,
abans,
ja ho han de dir
les entrades.
Entrem en matèria
que ens estem quedant sense temps
i hem d'analitzar
l'eix central vertebrador
del Tarracoviva d'enguany,
la Plebs.
Jo sé que li tenies ganes
a dedicar-li un monogràfic
perquè sempre que parlàvem
amb el Magistat
deia...
33 anys, no?
I la gent,
s'imagineu,
pels carrerons,
la gent com devien...
I feien petites incursions,
però és que el Guany
és l'eix central,
la Plebs.
Tu series Plebs
en època romana?
Total.
Ellia seria el Senat,
no?
Total, total.
Controlant el Cotarro.
No, no,
què va, què va?
Jo Plebs total.
Més a mi,
ets claus.
Perquè Plebs que seria
el poble llano
però no esclaus.
Plebs era,
diguéssim,
ciutadans romans
no esclaus
i no llivers.
És a dir,
el que és el nucli,
la norma,
més de la meitat
de l'evolució.
En realitat,
mireu,
el gran problema
que tenim amb la Plebs
i més,
és que la Plebs
era el 99%
de l'evolució,
un mica menys,
i l'1%
de la petjada històrica.
I al revés,
l'1%
de l'elit,
és a dir,
els aristòcrates
i els cavallers
que tenien diners,
van generar
el 99%
de la informació.
Clar,
perquè ells escrivien,
no?
Està invertint,
està invertint.
Llavors,
clar,
sabem molt poca cosa
de la Plebs
perquè la gent
no tenia temps
d'escriure les seves memòries
com Cicero,
que sí que tenia temps
perquè aquell era,
cada dia escrivia
un munt de cartes
i clar,
s'han conservat 2.000,
2.000 cartes de Cicero.
Segurament
va escriure 200.000.
O sigui,
aquest senyor
era com el Donald Trump
que no parava
de tuitejar.
I dir,
vinga,
vinga,
cada dia,
avui he fet això,
no m'ha fet allò,
i Roma s'enfonsa
perquè no em deixen
governar a mi,
perquè jo ho solucionaria.
Cicero.
No se sona,
no se sona,
bueno,
Cicero de i sí,
no?
Què passa?
Que el Cicero,
grande,
grande per què?
Perquè ens ha dit
molt d'informació
de primera mà,
però clar,
ens ha dit
la informació
des d'una perspectiva
molt clara,
des de la perspectiva
aristocràtica,
des de l'elit.
Per tant,
què era per Cicero
la Plebs?
Xusma,
violents,
baixes passions,
és a dir,
definia la Plebs
com pràcticament
el seu enemic,
no?
Clar,
això està molt desviaixat.
El que intentarem aquest any
és matisar i molt
aquesta visió de la Plebs
com això,
com aquest xusma violenta
i l'altre cosa
que el que passa
és que l'elit
va tenir un cap de comunicació,
un cap de màrqueting
molt bo,
que va ser jovenal,
que va dir,
clar,
la Plebs ja només vol
pa i circo.
Aquesta frase,
pa i l'elit,
que ens ha destrossat,
perquè la imatge
que té la gent
de la Plebs
és,
venga,
a comer gratis,
o sigui,
a menjar gratis,
que l'estat ja ens donarà pa
i després anirem a entrar.
I no.
Home,
tu,
a veure,
qui creus que va fer
els ecoductes de Raúl Matín,
no el ecoductes,
qui va fer les creteres,
qui va fer les termes,
si seró,
si seró i els seus amics
van fer això,
no,
que ho va fer la Plebs.
Per tant,
ni ociosos ni dropos.
En els corrantes.
En els corrantes
i a més,
més orgullosos
dels seus oficis
i les seves feines.
I les dones i els nens,
què feien amb tot de la Plebs?
Doncs mira,
els nens el que podien,
pobres,
perquè clar,
si neixís en una casa porta,
la teva feina
era buscar alguna cosa
de menjar per la família.
Dona,
bé,
aquí hi havia també
un altre estereotip,
és a dir,
la dona,
la dona romana,
l'estereotip és
que totes filaven,
no,
i estaven a casa
i filaven.
I dius,
a veure,
a veure,
no,
o sigui,
tampoc,
l'estereotipament
l'hem de trencar.
Precisament,
una de les conviades
aquests anys
és a Maya Gonyi,
que ha escrit un llibre
sobre dones romanes,
és de l'antiga Egipa,
però a l'època romana,
a través de les seves cartes,
perquè conservem
algunes cartes,
clar,
i inscriuem
un panorama
de dones empresàries,
que tenien negocis propis,
però a la plebs,
de la plebs,
sí,
elles tenien temps
per escriure,
elles podien.
Bueno,
cartes,
cartes personales
que s'han conservat,
no són moltes,
però hi ha una sèrie
de cartes
que s'han conservat
a Egipte,
perquè Egipte
ho conserva tot,
perquè allí
les mòmies seques
s'asseguen el sol
i ho conserves.
I aquelles cartes,
que hi ha un centenar,
més o menys,
un dia les ha analitzat,
la màia de Gonya
que vindrà a fer una xerrada
sobre això
i el panorama
que ens explicita
no té res a veure
amb aquelles dones
sotmeses al marit.
No, no,
hi ha una
que li fot una demanda
per a tota la ciutat,
és a dir,
li fot una demanda
dient tu t'estàs saltant
a la llei
perquè jo tinc dret
a obrir el meu negoci
i tu m'ho estàs impedint.
I sabem que va guanyar el pleb.
És a dir,
fixeu-vos com,
o sigui,
quan estudies més a fons,
quan hi ha gent
que s'edica
a estudiar més a fons
la realitat històrica,
trobes panorames
molt diferents
del que ens havies dit.
Està molt bé
perquè és un meló
que està molt per obrir encara,
que encara pot donar
moltes sorpreses.
Segurament és difícil
trobar informació.
Ens l'està trobant,
és a dir,
a nivell arqueològic,
per exemple,
l'anàlisi
de tots els jaciments
arqueològics de Roma
i a més fent equivalències
també amb anàlisis
d'ADN
i coses d'aquestes,
o d'ADN
i ara us diré una cosa,
per exemple,
analitzant la caqueta,
la caqueta
d'alguns jaciments
arqueològics romans,
sabem que la dieta
de la gent de Baix
era molt més rica
de la que es pensava.
Ah, sí?
Hi havia can de cordell,
llaguns,
evidentment cereals,
figues,
fruites...
No passàvem
amb pa i vi
i...
No, no, no.
La dieta era
molt més variada
del que ens havien dit.
Clar,
es canvia la perspectiva,
es canvia la imatge
que tenim d'aquella...
A veure,
jo dic una cosa,
la Roma antiga,
la capital,
no era ni Copenhague,
a veure si ens pensarem
que la gent anava allí,
hola,
anem a fer el te,
no?
I tot netet i pulidet,
o bé Calcuta,
que és l'altre extrem.
Doncs ni una cosa
ni l'altra.
És a dir,
a veure,
potser més a prop de Calcuta,
diguéssim,
però estaríem molt intermig.
I el que ens dona
la informació històrica
actual,
les últimes dècades,
és una ciutat
molt més ben equipada
del que ens havien dit,
que funcionava molt bé.
O sigui,
la ciutat de Roma
estava tota plena de brutícia.
A veure,
no,
per dues raons.
Primer,
perquè reciclaven molt més
que nosaltres.
Allí no es llençava res.
Tot se reciclaven.
Per necessitat.
Clar,
evidentment.
I després una altra cosa,
la merda,
anava cara.
era un bé.
Se recullia la merda
per fer adob.
I aquest adob
se venien als ors urbans
i a la perifèria de Roma
per poder alimentar la gent.
Jo estic veient
una segona part,
de Tarra Coviva,
la plebs,
perquè tot això...
Les caquetes de la plebs.
No, no, no,
t'ho dic perquè
m'estàs traient temes
i temes i temes
i jo crec que també...
Però jo crec que tot això
no ho podem encabir
només en una...
No,
nosaltres som un festival,
no som un congrés
d'especialistes
ni una universitat,
ni ho pretenem,
evidentment.
L'únic que pretén el festival
és provocar la curiositat.
És a dir,
el que intentem sempre
és no ensenyar,
no educar,
que això no és la nostra feina,
sinó dir
ei, mireu,
acosteu-vos a la història,
a la nostra història,
perquè és interessantíssim.
Ja veureu com s'interessarà.
I jo et dic una cosa
que he dit abans el Joan.
Per què ve la gent aquí?
Per què vindrà aquest cap de setmana
i l'altre?
Perquè a Tarragona
una cosa que sí que crec
que hem fet bé
és que la història
forma part
una mica de la vida cotidiana
de la gent.
Interessa.
I hem de mostrar
que la història
que és una cosa
per a erudits,
doncs no és per a erudits,
és per a tothom.
I això em sembla
que podem estar orgullosos tots.
Els museus,
la gent de Tarragona,
hem aconseguit fer
de la història
un elit motiu
de la nostra ciutat.
Tu creus?
Ara potser estem fent,
te faig pregunta
més enllà del que sabem,
però creus que viure
a la plebs de Tarra
que ho vivia millor
que a la plebs
en algun altre lloc?
Suposo que no era el mateix,
ser pueblo llano
en un lloc
o en un altre de l'imperi.
Vivia millor per una rota,
també pel port.
Tornem una altra vegada
a la importància del port.
Per què pel port?
Per aquí entraven mercaderies,
però també entraven idees,
entraven cultures.
La cultura clàssica
a gran part d'Hispània
va entrar per aquest port d'aquí,
va entrar per Tarragona.
La primera lectura
de la Neida
segurament es va fer a Tarragona.
És a dir,
tenim una...
No és només material.
I material també
perquè, clar,
el port sempre facilita
entrada i sortida d'aliments.
I, per tant,
conserves i la gent ja dirien.
A veure,
es fa difícil de dir
perquè hi ha ciutats més riques,
clar,
per exemple,
el Còrdoba
era més rica que nosaltres.
Però el Còrdoba,
fins i tot el Còrdoba
era més rica també per riu,
perquè el riu
feia cap a Sevilla
i de Sevilla
sortien les mercaderies.
És a dir,
fixem-ho sempre
com els ports
ens connecten al món
amb tota la seva amplitud.
Joan,
ara diem avui
que si el port va bé,
la ciutat va bé,
això es diu sovint,
bueno,
la Bucarobana,
pel que diu Magí,
tres quarts del mateix,
si el port va bé,
la ciutat va bé,
no?
Com diu Magí,
el port connecta amb la ciutat,
la ciutat connecta amb el port,
vull dir,
no s'entendria,
però jo voldria ressaltar
que fins i tot
Tarragona encara més.
Conec la resta de ports
de l'estat espanyol,
perquè tenim un intercanvi
de coneixement
i intercanvi de coses,
però el que passa a Tarragona
no passa als altres ports.
Per què?
Bueno,
som un gran port
amb una gran ciutat,
una gran ciutat amb un gran port,
digui-li com vulguis,
i tal que sigui qual,
i aquesta connexió
no passa amb altres indrets,
no?
I, de veritat,
és un privilegi
escoltar, doncs,
les paraules del Magí.
Tinc aquesta sort
que si estic rodejat
sempre d'aquest tipus d'actes,
cada dia n'aprenc,
cada dia aprenc
una cosa nova.
Per tant,
això és un privilegi,
però la importància
o la relació del port
amb la ciutat,
però la podem veure
ara mateix.
Nosaltres som una,
podem dir que som una empresa,
una empresa de serveis,
en cap moment
s'atura l'activitat,
com ho puc comprovar,
vull dir,
passen els trets,
passen les embarcacions,
per aquí tot això,
i mentrestant
nosaltres estem fent cultura,
estem fent ciutat,
dins d'aquest projecte
que nosaltres li diem
Port Ciutat,
no?
I aquí he d'agrair
també a tots els meus companys
que durant aquests anys
han col·locat
el que és Port Ciutat
com a referent
dels altres ports
de l'Estat.
Magí,
ja per anar tancant
l'entrevista,
que tens pressa,
que t'esperen
els escolars
al camp de mar,
a veure,
què no ens podem perdre
d'estar que algun acte
que sigui novetat,
ja sé,
és difícil,
però intentem-ho,
i sobretot com aneu d'entrades.
Tornaré a dir-vos-ho
perquè fa 27 anys
que ho dic.
Tu escoltes
la 41 Sinfonia
de Mozart,
què prefereixes?
El Vivatge,
l'Aradjo,
tot,
tot,
és a dir,
un festival
és una sinfonia,
llavors s'ha de fer
una miqueta de tot,
per què?
Perquè ara vull una cosa
més tranquil·la,
ara vull una cosa
més animada,
ara vull fer un taller,
és a dir,
tot té estar pensat
perquè puguis gaudir
al màxim.
Què podria destacar?
No ho sé,
perquè depèn del públic,
hi ha gent,
jo dic una mica bé,
només a veure monòlegs,
i vindrà,
ell vol veure monòlegs,
i s'esxupa tots,
va,
doncs perfecte,
ha triat això,
hi ha gent que va al Can de Mar,
o aquí baix,
quan fem les divisions
a l'aire lliure,
doncs perfecte,
hi ha gent que va a moltes conferències,
és a dir,
els públics són diversos,
i per tant el que hem de fer
l'opinamació
ha de ser suficientment diversa
perquè la gent trobi
allò que busca,
hi ha un públic més especialitzat,
hi ha un públic més
que només vol fer
una visita i ja està,
per tant,
jo diria,
no ho sé,
de veritat,
és a dir,
no és per treure'm de sobre la pregunta,
que no és que es fa difícil,
perquè la gent que mira el programa
i que et digui el que li agrada.
En aquest sentit,
ja fa temps
que el programa
està dividit
d'una manera molt intel·ligent,
a part d'haver-hi
la típica gent del final
amb dies i hores,
el començament del programa
està dividit
per àmbits temàtics,
recreacions històriques,
exposicions,
xerrades,
gastronomia,
i està molt bé
perquè llavors ja vas a...
Mira,
l'obertura i la cuenda,
perquè jo me'n recordo la cuenda,
hem pensat que va ser espectacular aquí davant,
brutal,
però brutal,
que ens va anunciar ja
que faríeu la pleb en guany.
La cuenda en guany
també serà espaterrana,
a més a més,
25 anys
et recuperaríem el nivell humanitat,
és a dir, en guany...
Tampoc començar una cosa,
la cuenda tancarà el festival.
Això...
En marquem-ho,
en marquem-ho,
perquè això és titular.
És titular.
Segur, eh?
És titular, eh?
Veure cap extra.
No,
feu el que diu el Magí,
mireu el programa,
perquè clar,
en trobareu per tots els gustos,
païllades de conferències,
recreacions,
que en parlarem després,
també la part virtual
que s'ha mantingut,
es manté el festival, eh?
Sí, sí,
evidentment,
i tenim una secció
dedicada a divulgació digital,
podcast,
és a dir,
hem anat ampliant els formats,
clar,
n'hem posat una mica del dia.
Molt més que Pai Circa,
la cuenda,
va,
ja ho tenim,
això serà.
Molt més que Pai Circa,
vinga.
Magí,
gràcies perquè...
Virranci i pastes.
Bueno,
mira,
David Ranges
en feia per aquí a la vora,
l'altra banda d'altre.
A prop, a prop.
Magí,
gràcies,
estem veient aquests dies, eh?
Ens veurem també enguany per ser el dissabte
al Camp de Mar,
anirem a fer el programa allà també,
perquè allà ja passen moltes coses,
el següent cap de setmana,
no aquest,
l'altre,
i ens veurem per allà.
Allà es veureu,
ens veurem.
Que se't gira feina,
que tens que arribar al Camp de Mar
i t'esperen 3.000 infants per allà.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, Magí,
Magí,
el director del festival.
Joan Besora també el deixem,
l'alliberem, no?
Sí, sí.
Com digueu,
a la vostra disposició.
Director de Port Ciutat,
Joan Besora,
moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres
per haver pensat també en nosaltres
i, en certa manera,
com tots ho fem,
tots fem Tarracó Viva
i vosaltres sobretot.
Gràcies.
Doncs vinga,
Joan Besora,
director de Port Ciutat,
ens acomoda la faima allà
per haver-me aquí dos convidats.
Sí?
Hernández Saneuja,
està a punt d'arribar.
Sí?
Sí, sí, sí,
jo el veig per aquí.
Fem una cosa,
no sé si fem publicitat
o fem una pausa musical
simplement per anar-nos ambientant
amb aquesta...
Fem una cosa,
Fem una cosa,
Ja us dèiem
que ens havia semblat
veure Hernández Saneuja
per aquí.
Jo és que no ho sé,
d'aquesta gent del segle XIX,
no els controlo gaire,
jo sé que tots porten barba,
qui més, qui menys,
però dic,
no sé si és Hernández Saneuja
o el Paco Tobar,
és que s'assemblen bastant.
Paco, bon dia.
Bon dia, jove.
No, no m'ho puc creure.
No podem fer l'entrevista així.
Bé, perquè no voleu.
Bon dia, bon dia.
Tu, el requisit per fer un personatge
és que porti barba?
No necessàriament,
però dóna una certa semblança
respecte a l'edat,
perquè vaig descobrir fa temps
que tinc més canes a la barba
que al cabell,
de manera que semblo més gran.
I Hernández Saneuja,
per quina edat el trobaríem?
El trobaríem sobre els 50,
els 50 anys d'edat.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, que una miqueta més gran que jo ara.
Però què faria un personatge del segle XIX?
Què faria un personatge del segle XIX?
A Tarragó Viva.
Ah, a Tarragó Viva,
va, anava a dir,
que faria moltes coms
i veure Irmí Ranzi, per exemple.
No, a veure,
la importància de Sant Hernández Saneuja,
vist des d'aquest punt de vista,
evidentment,
que fa un senyor com tu
en un festival com este,
és que és l'arqueòleg
per antonomàcia de Tarragona,
és el primer arqueòleg seriós,
o sigui, ja havíem tingut erudits
a la ciutat,
que havien més o menys estudiat el passat,
o sigui, Pons d'Icart,
cronistes de ser,
Pons d'Icart,
però eren erudits al segle XVI,
era gent que tenien bons lletres ferits
i que rascaven una miqueta
i traien les seves conclusions.
Però Hernández Saneuja,
tot i ser autodidacte...
Té més podrío, no?
Bueno, té podrío en la mesura
que és el primer modern
que fa una certa excavació estratigràfica,
és a dir, que se n'adona
que més profund escapi
és més antic que tu trobes,
amb un cert respecte al passat,
és a dir, no és allò de
jo vull veure un mosaic
i fins que no trobi un mosaic,
és el que havia fet Slimant a Troia,
no feia pas gaires anys, tampoc.
Aleshores, era algú
que fins i tot es va preocupar
de quan va trobar,
segons quin tipus de coses,
com per exemple el mosaic de la Medusa,
va fer-lo fins que no es va poder extreure,
el va fer...
El va trobar ell?
Bé, ell i el seu equip, sí.
Sí, sí, sí.
El va fer protegir,
fent construir a les seves expenses
una caseta
per poder-la,
per poder cobrir el mosaic
fins que no es pogués extreure.
Aleshores, clar,
és algú que es preocupa pel passat,
tot i no ser arqueòleg ni historiador,
si ell venia d'una família
de passamaners,
vull dir,
una petita burguesia
menestral
de Tarragona,
havia nascut el 1810,
i, clar,
li interessa aquest tema,
i aprenent,
bueno,
preguntant es va a Roma
i aprenent,
doncs,
es va més lluny.
Havia sigut acadèmic
de la Real Acadèmia de Vella Sarta
de Sant Fernando,
de Bones Lletres de Barcelona,
havia sigut president
de la Real Arqueològica
de Terraconense.
I diu que estava vinculat
també a la Junta d'Obres del Port.
Sí,
clar,
perquè, clar,
quan el port creix,
perquè ara mateix estem asseguts
damunt del mar,
o sigui,
el port romà
està a 800 metres
per darrere nostre,
i quan el port creix
el moll de costa,
que és el nostre moll de costa,
i el dic
que tenim darrere,
on hi ha
el rellotge del moll,
allí és on comença a créixer el port
al segle XVIII,
ja al segle XV
s'havien començat a fer obres,
però aquí tindríem encara
part de l'espigó romà.
Aleshores,
és una època
en què el port necessita pedra
per créixer.
La ciutat segueix construïda
del que és
la rambla vella
cap amunt.
S'està expandint,
1850-60,
estrenar a terra les muralles.
De manera que necessiten pedra.
On hi ha pedra?
A la resta romanes.
On hi ha pedra?
Al turó.
Clar,
on hi ha la estació de Ferrocarril
hi havia un turó.
O sigui,
a la muralla romana,
a l'estació de tren,
s'aixecava,
on hi ha la estació
de la Renfe actual,
s'aixecava el terrat
de l'estació de la Renfe.
És a dir,
d'allí s'aixecava la muralla.
Per tant,
en aquest pas,
en aquest cas de Terragona...
I per construir el port
hi havia tot d'explori
de pedres romanes.
Home,
aquí hi ha piedra
i ell va ser un dels
que van pressionar
no només,
a veure,
no per aturar les obres,
sinó perquè
quan s'estrobessin coses
es poguessin rescatar.
Perquè, clar,
tens restes de mosaics
i marbres
i estàtues,
doncs matxaca
i fes morter de calç.
I tira milles.
i tira milles.
I aleshores
ell pagava
de la seva butxaca
a la gent de Tarragona
que quan trobessin
restes romanes
els venguessin a ell
en lloc de vendre-les
per fer calç.
Però això simplement
per afició.
Bé, per afició
i per entendre
que també és allà
de l'amor
que li puguis trobar
a la teva ciutat
i al seu passat.
També per coneixement
de la història.
Un punt de transcendència.
Sí, sí.
La frase del festival,
hem de conèixer el passat
per entendre el futur
i totes aquestes coses.
ell sabia que d'allà on veníem
havíem d'entendre
què havia sigut
Tàrraco.
Tot això ho expliques
en aquesta posada en escena
monòleg de personatge.
Hernández Sanauja
interpretat pel Paco Tobar
és un exemple
però si repasseu
el programa del festival
n'hi ha mil
la majoria d'època clàssica
d'època romana
però bé,
en aquest cas
ens traslladem
al segle XIX
perquè de fet
Sant Marca
ho organitzeu
des de Tarragona 1800.
Sí, sí, sí.
El projecte de Tarragona 1800
doncs que som els que fem
la recreació napoleònica
a Tarragona
i sortim amb les milícies urbanes
per Santa Tecla
i el 28 de juny
l'homenatge
als defensors de la ciutat
del 1811.
Clar,
som una associació
que recreem
al segle XIX.
Doncs,
a veure,
quin friki
recrea
al segle XIX?
Doncs el Paco
i Susoldaditos.
El Paco
i Susoldaditos
encantados
de formar part
d'aquest projecte
de divulgació
del passat clàssic
des d'un punt de vista
més modern,
segle XIX,
però que és precisament
el que ens fa entendre
és l'embrió,
diguem-ne,
que ens fa entendre
com era Tàrraco
a partir de
Randés Sanauja
i companyia
que comencen a estudiar
seriosament
el nostre passat
a base d'excavacions
arqueològiques.
Quan trobem
Randés Sanauja
per aquí?
Quins dies?
Veig per aquí
aquest dissabte...
Sí,
els dissabtes i diumenges,
dissabte a les 12
i a les 6,
tots dos dissabtes
del festival
i tots dos diumenges,
el dissabte a les 12
i a les 6
i el diumenge
a les 12...
A la seu
de la Reial Arqueològica,
al carrer Major.
Molt bé,
sí,
sí,
allà al carrer Major.
Quin millor lloc
perquè també forma part
del passat d'Hernandés Sanauja.
Tenen un pati interior
molt xuli,
no m'han dit?
Pot ser?
Sí,
però no és l'atractiu
d'aquest monòleg
ara mateix.
Val.
Sí,
sí,
perquè si no obri,
o sigui,
sento molt pols oients...
No ho faràs allí.
De fet,
ara em diuen espòiler
abans s'han deia fotre l'aire
a la peli,
però no ho fem allí,
ho fem a la sala d'actes.
Val,
val,
és més recollida
i ens evitem el soroll ambient també.
Molt bé.
Ja està,
Paco,
t'alliberem on vas ara.
Perquè Paco ja sabeu
que forma part d'Argos
i no paren de fer visites guiades.
Sí,
nosaltres vivim al carrer
i dormim a casa.
Estem a...
Ara ens haig a divulgar
la romanitat
amb un grup escolar
a l'Institut de Sant Pere i Sant Pau.
Els uners escolars
que no estan al cap de Mart.
Bé,
suposo que deuen fer un canvi
estar amb mi
i després els torno.
És un grup acadèmic
en aquest cas de Tarragona.
Doncs t'alliberem,
Paco Tobal.
Quan deia que ells
viuen al carrer
i dormen a casa,
reia el company,
el Julio Villar,
no?,
el 50% d'Argos,
també.
Julio,
bon dia.
Molt bon dia.
L'alliberem al Paco
i ens quedem amb tu,
sí?
Sí,
que vagi,
que vagi.
Aquests escolars
si no es quedaran per romanitzar,
eh?
Això no pot ser.
La barbària avança
i no...
I com que m'han dit
que sou les dues cares
de la mateixa moneda,
no?
Sí,
ell és el jove
que va sense barba,
eh?
Ja no vi fronte.
Jo soc l'ancià
que porto la barba
i ell és el jovenet.
El passat i el futur.
Sí,
i al final tots acabem mirant
en la mateixa direcció.
És el conte bancari.
Paco Tobar,
senyor Hernández Sanauja.
Moltes gràcies, jove.
Si ha tu un plaer.
Fas veu,
fas veu,
quan fas el monar.
Jo ja sabeu
que quan em poso
en un paper històric
m'hi poso de veritat.
L'avantatge
de fer un paper històric
del 19
és que em puc posar ulleres,
cosa que no puc fer
quan faig d'Egip,
sí,
quan faig de romà.
Clar,
que tenen pel·leg.
Sí,
perquè soc així del mètode,
o sigui,
no em poso lentilles.
Posar-te el dit a l'ull fa lleig.
Fa lleig.
Sí,
si a les hores no hi guipo.
Clar,
posar-te ulleres del 1800
doncs sempre és allà.
Dius,
hombre,
el punto es dé colores.
Moltes gràcies a vosaltres.
A tu, Paco.
Fins la propera.
Fins la propera.
Ai,
Julio,
ens quedem amb tu parlant d'Egipte?
Doncs vinga,
va.
Vinga,
perquè ja fa unes quantes edicions
des que Tarracovip
estava dedicada monogràficament a Egipte
que vosaltres,
no?
Argos vol dir,
ei,
que aquí hi ha un filó
i molt per explicar.
Des del 2016.
O sigui,
l'any que veia farà 10 anys.
Tant?
Sí,
sí,
sembla que ha sigut ara fa 4 dies,
però ja portem 10 anys,
eh,
picant pedra
sobre aquest tema
que és la vinculació egípcia
amb tot el Mediterrani antic
i també una miqueta
l'antic Egipte
que a vegades sembla
i s'ha fet una miqueta una ratlla
a dir,
no,
nosaltres som hereus només
de tota aquella part
que ens ve directament de Grècia
després de Roma
i com si tota la resta,
allò que s'ha decidit
en algun moment,
segurament molt políticament interessant
en els moments
que s'ha anat fent
d'aquesta línia
entre Occident i Orient,
allò que som nosaltres
i d'allò
d'on venen els altres,
com si no hi hagués hagut contacte
i realment connexió
entre aquests dos mons,
nosaltres vam dir
anem a mirar això,
a veure si estan així o no
i creiem que mirar Egipte
doncs era una molt bona font
d'informació
per conèixer millor el passat
i per interpretar
molt millor el nostre present.
Vam tenir un bon tastet
de nivell d'exposició
l'any passat,
l'edició de l'any passat,
no?,
en què també aquí
en algun dels Tincladús
o refugis,
m'hi perdo,
el Tincladú 2,
també,
teníem la recreació
de la tomba de Tutankamon,
molt xulo,
molt xulo,
però en guanyo,
ho heu vehiculat més cap a la plebs.
Clar,
en guanyo el tema es plebs
i llavors,
clar,
amb aquest guant
que ens llançava
ara fa un any
a la clorenda del Magí,
doncs anem a veure
què podem veure,
no?,
a l'antic Egipte
que s'assembli a la plebs,
no?,
i ens trobem
amb problemes molt semblants
amb els que també
s'han trobat
els companys de Projecte Fènix
i el propi Magí
quan han començat
a buscar informació
i és que,
és evidentment,
la major part
de la població egípcia
també formava part
d'aquest poble,
d'aquestes comunitats
més humils,
però són de les
que tenim menys informació.
Clar.
D'entrada,
menys informació
del que diríem
de documents,
de monuments,
de textos geoglífics
escrits,
però en canvi,
si comencem a mirar
arqueològicament
el material que trobem,
trobem informació
també d'ells
i també hem de saber llegir
i trobem
aquesta cosa mateixa
que deia Magí
i diu,
home,
les fonts,
com que són fons de part,
sempre estan parlant
per exemple
de Ciceró,
dels senadors,
tenen una visió
molt de part,
diríem avui en dia,
un tant esbiaixada
de la visió
de la pleb,
del poble,
sempre queixant-se
com si fossin
la font de tots els mals,
però al final
és qui ho feia tot.
Doncs això
és exactament igual
a l'antic Egipte.
Nosaltres hem dedicat
una exposició
que estarà aquí oberta,
ja està oberta
al Tinclado número 2
i ho estarà de fet
més enllà
del Tarracovío
fins al 22 de juny,
igual que també
la de Plebs
que està
al refugi
número 1
i aquesta exposició egípcia
sobre el poble
de l'antic Egipte
es diu
Rejit.
Què vol dir?
Ai, ai, ai,
això ens ha costat
fins i tot trobar.
Fixa't si
si estàvem
encara per fer
aquesta qüestió
que no hi ha
ni tan sols
una paraula
prou adequada
per parlar
del poble egipte
d'Egipte.
I el més semblant
seria
aquesta paraula,
aquesta lectura
jeroglífica
que és Rejit,
que és aquesta
aufra de l'uga
amb una petita cresta
sobre d'un cistell
i amb un estel
que es llegiria
d'aquesta mateixa manera.
És un terme
que es comença
a fer servir
en el començament
de la història egípcia
per a algun dels pobles
que no són pròpiament egipcis
però que hi ha
a partir del regne mig
i a l'imperi nou
que és la gran època
d'esplandor
de l'Egipte faraònic
en la jeroglífica
que ens parla
com el poble
del faraó.
És el poble
que és propietat
del faraó
i que el faraó
en pot fer
amb ells
pràcticament
el que vulgui.
Llavors és interessant
també fer servir
que el mateix símil
que feia el Magià
fa poc,
clar,
qui va aixecar
les piràmides?
Et va aixecar
perquè s'entarrés
algun boig
amb tendències
megalòmenes
abans de morir,
no?
No, jo vull una muntanya
sencera de pedra.
Au, au.
Rejip, m'ho feu?
Sí, sí, vinga.
I aneu fent, eh?
I aneu fent
que és el que us toca
com a deure,
que per això
soc el faraó, no?
Soc el senyor
de les dues terres.
Però, clar,
qui feia tot això
i qui feia el miracle
més gran que hi havia a Egipte
que era alimentar
no només a tot el país
sinó també
generar una quantitat
bèstia de riquesa,
sobretot agrícola,
que alimentava
altres pobles,
és el poble.
Però sí que hi veig
així d'entrada,
com una diferència
entre el que seria
la plebs romana
i la plebs egípcia
en el sentit
que l'egipcia
em recorda més
a un sistema feudal,
més en el sentit
que jo t'alimento,
tu treballes per mi,
mentre que els romans
es poden buscar més
la seva vida.
Els romans tenen,
clar, per això
parlem d'una evolució.
Els grecs i els romans
començaran a reclamar
una sèrie de drets
i a tenir institucions
que protegeixin
aquest poble.
Els egipcis
estan anys llum
d'això,
pobrets.
De fet,
ells estan governats
pel faraó
i pels temples,
pels sacerdots
i penseu que són
el 95%
de la població egípcia
és camparola.
Doncs la major part
de la terra egípcia
no és d'ells,
no és terra pròpia seva.
O sigui,
eren gent que treballaven
la terra
amb un gran esforç
perquè un cop a l'any
se'ls inundava
tot el territori agrícola
amb aquelles
crescudes del Nil
i havien de tornar
a refer tots els camps
per començar-los
a treballar.
I el faraó
fins i tot
els podia bellugar.
Hi ha documents
molt curiosos
que ens parlen,
per exemple,
de l'escorbe.
És a dir,
que tu podies tenir
el teu treball,
el teu ofici,
però el faraó deia
ep,
ha vingut la crescuda
i s'han de fer
dix i canals.
Doncs ara,
tothom d'aquest poble
has traslladat
i se'n va cap a un altre lloc.
És a dir,
que absolutament feudal
com això que deies.
Llavors no hi havia esclaus?
Clar.
O també,
encara hi havia
un estament més baix?
Aquesta mateixa realitat
que cada vegada es coneix més
és la que trenca
una altra realitat
molt mitològica
o molt cinematogràfica,
si volem,
fins i tot bíblica,
que hi havia exèrcits
i generacions
i generacions d'esclaus.
Doncs sembla que no.
Sembla que no.
A més a més,
perquè no feia falta.
Perquè si el faraó
i els sacerdots
poden controlar
absolutament
tot el que seria
la població
i el poden fins i tot
destinar,
traslladar
i fer treballar
amb unes mines,
amb unes canteres,
amb la construcció
de una piràmide,
amb un temple
o a les terres
que li interessi
i no amb unes altres,
no cal.
Hi havia,
òbviament,
esclaus
que són
presoners de guerra
però al final
acaben com a servei
en determinants punts
d'Egipte
però en percentatge
és molt,
molt,
molt inferior
al número d'esclaus
que hi hauria
a l'antiga Grècia
o a Roma.
Molt bé.
Jo tinc ganes
de veure'l a aquesta exposició
perquè molt bé
que estàs aguts
amb el solet,
m'ho expliques i tal,
però anem al Tengladu 2?
Doncs vinga,
som-hi.
Sí, va, posem una miqueta
de música
d'aquesta tan xula
clàssica
de reconstrucció històrica
també la música
i ens desplacem
amb el Julio Villar
cap al Tengladu 2
a conèixer
com vivia la plebs
en època egípcia.
Vinga, som-hi cap allà.
Foba, som-hi caldera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs unes viandes també per menjar.
Per tant, és allò d'anem carregant el nostre menjar, el nostre sostén.
Hi ha representacions com aquesta estatueta? És habitual?
Sí, tenim una rèplica d'aquestes mateixes.
N'hi ha moltíssima maqueta petita, que això sí que és una cosa curiosa,
perquè les maquetes d'aquest tipus no se les posaven.
Les tombes més humils, la tomba del regit tindria elements molt, molt humils, molt pobres.
Una eixubaca podria ser, doncs, potser polsaretes, alguna jolleta molt petita,
vestimenta, sarcòfags molt humils, però en canvi és curiós perquè hi ha un orgull,
fins i tot de l'elit, del poble treballant.
I és una cosa que és molt, molt curiosa d'Egipte.
Mira, saps qui té moltes ganes d'aprendre coses d'Egipte?
Qui, qui?
L'Abril. L'Abril m'ha dit, deixa'm anar a mi amb aquesta exposició,
deixa'm fer-me l'entrevista.
Abril, et passo el micròfon, et presento el Julio Villar, que ja us coneixeu,
i ja ho, tot teu, jo us segueixo.
Gràcies. És que m'agrada molt anar a les exposicions
i que m'ho vagin explicant una miqueta.
Llavors, just entrem a l'entrada i hi ha una altra vegada el cartell en gran
i amb una mica d'explicació.
Correcte. De fet, aquí a l'entrada el que veiem és una altra vegada
aquest leitmotiv que hem agafat, que seria aquest a desfilar als treballadors
que porten el menjar, porten cistells amb menjar,
porta naus, porta algun altre element.
Són elements també d'ofrenes.
I veiem el símbol d'Argit,
que és aquest jeroglífic amb el qual s'anomenava pròpiament el poble egipci,
que és aquest au, l'au fredaluga,
que té aquesta espècie com de cresta al darrere,
que porta uns braços perquè està com en adoració,
l'estel i aquest cistell a sobre el qual està posat.
És un símbol molt antic.
I és curiós perquè en el començament de la història egípcia està combinat amb altres símbols.
Hi ha aquí també aquesta mateixa imatge, que és del Museu de Saqara,
en la qual veiem els peus del faraó Zoser,
que està trepitjant nou arcs, arcs de fletxa.
Aquests nou arcs representen els pobles enemics d'Egipte.
I aquesta mateixa posició dels peus del faraó,
trepitjant les armes d'enemic, és a dir, jo soc qui esclafo l'enemic.
I justament davant dels peus, és a dir, està a punt...
Només cal que aixequi un peu per també aixafar això altre,
el que hi ha són aquestes aus.
És a dir, que la consideració del poder del faraó respecte del poble,
fixeu-vos com és, eh?
Vull dir, al terra tenim els enemics i el poble,
i el faraó de moment només xafa els enemics,
però només li fa falta aixecar un peu i també pot esclafar el poble.
És a dir, que és una imatge també molt terrible, però molt real,
de la situació d'aquest poble.
O sigui, d'entrada ja trepitjo els enemics només per la persona que soc
i si em dóna la gana trepitjo la plebs.
I aneu al tanto, no us revolteu gaire,
no demaneu gaires coses que aquí no tenien ni drets ni els somiaven.
Els començaran a somiar una miqueta més endavant.
En aquest segon espai de l'exposició tenim una miqueta
l'organització de la feina del dia a dia egipci.
Clar, a Egipte, cada vegada que hi hem dedicat,
hi hem tornat a parlar d'aquest tema, que és el tema de les crescudes.
És un tema sense el qual no entendríem res, no?
Egipte era i és essencialment el Nil,
un riu que és monumental, són més de 6.000 quilòmetres,
però que cada any fa una cosa excepcional que cap altre riu fa.
Té dos afluents importantíssims, com és el Nil Blau i el riu Atbara,
que neixen al massís d'Etiòpia,
i allí cauen unes, encara avui en dia,
cauen unes pluges torrencials als monzons,
que van caient a tota Àsia,
i fan que el Nil es desbordi, creixés moltíssim,
i arrossegués, precisament, que això era més important fins i tot que l'aigua,
que arrossegués una gran quantitat de llim de fang volcànic,
què és el que feia que es pogués plantar,
perquè si no a Egipte la sorra del desert és totalment àrida i no es pot treballar.
I en base amb aquesta mateixa cicle,
ells van començar a comptar,
perquè era molt important per ells saber quan es tornaria a repetir això.
No ho tenien gens.
I comencen a comptar i se n'adonen d'una cosa,
van descobrir una cosa importantíssima que encara fem ser avui en dia,
que cada 365 dies, més o menys, això es repeteix.
Vull dir que els egipcis són els que es van inventar allò que nosaltres anomenem l'any.
I organitzen aquest calendari per ells en tres estacions.
Ahet, Peret i Xemú, és a dir, la crescuda,
l'estació de la sembra, del començar a treballar,
i el Xemú, que és la collita.
Per què tenien aquesta obsessió en mirar els estels
i anar calculant quan es tornava a repetir la crescuda?
Perquè tu imagines que arriba la crescuda
i encara tens el camp amb tot el blat.
Has perdut tota la feina de l'any.
Vull dir que per ells era importantíssim controlar aquests cicles
i això ho feien mirant els estels.
I mirant els estels sabien quin seria l'estat del riu?
Sí, bueno, sabien quan havies tancat aquest cicle,
que és el de l'any, nosaltres avui ho sabem molt bé,
i tornaven a caure més o menys,
mai cauen exactament el mateix dia,
però sí que podien començar a calcular tot això.
Això us ho servia pel treball,
que és aquest mateix treball que veiem tan ben retratat
en algunes tombes,
no en moltes, però sí que hi ha algunes tombes
de gent important,
que això és el que a mi sempre em crida molt l'atenció,
com gent important, en com de demostrar-se a ells
amb els seus palaos, les seves gales,
que també ho fan,
mostren la gent que treballa,
la gent humil que treballa,
que és una cosa curiosa,
perquè no tenim a gaires emperadors romans
que a les seves tombes o als sepulcres
i veiéssim el comú, els plebeus.
Això sí que ho tenim a Egipte
i això ens demostra segurament
que per a ells controlar aquesta gent
era un símbol de poder.
O sigui, no ho fan com a abode,
tota aquesta gent m'ha ajudat a ser qui soc
o m'ha ajudat a m'alimentar,
sinó tota aquesta gent són els que fan que jo...
Aquí hi ha molta propaganda també.
Fixeu-vos, aquí tenim aquesta tomba,
que és la tomba de Paeri,
que està al cap, en un entorn rocós,
i veiem a Paeri sempre més gran,
Paeri és l'alcalde i governador de Unit
i veiem com ell mira
mentre s'organitza tot el treball del camp,
des dels bous passant l'arada,
la gent amb les aixades treballant,
després tirant directament el gra per plantar,
quan ja ha crescut veiem com el van segar,
amb aquest asfals el van segar
i finalment com el trillen,
separen el gra de la palla
i l'acaben emmagatzemant.
I això és el més divertit,
que clar, tot aquest jeroglífic que tenim
és el que van dient aquests treballadors
mentre treballen.
Vull dir que han recuperat les converses
que tenien o el que ens volen fer creure
que deien, perquè clar,
si tu estàs de sol a sol,
treballant, tirant de l'arada amb els bous,
sembla mentida que diguis coses com
això que diu tota la colla,
el dia és bonic i fresc,
el ramat tira de l'arada,
el cel ens afavoreix,
treballem pel profit del nostre noble.
Home, no sé jo si estàs de sol a sol treballant,
tens aquesta idea de
no, tot això no ho faig perquè al final del dia
alguna cosa menjaré.
No, no, ho fem pel nostre noble,
que és qui s'ho mereix tot això.
És poc creïble.
És força poc creïble.
Això aquí hi ha molta manipulació.
Però com a mínim ens serveix visualment
per veure com treballaven la terra
i per saber que per ells,
el noble deia ser molt important
aquest control de la gent.
Perquè si no, no s'ho posarien.
S'havia posat una altra imatge
on només sortís ell.
És a dir, que controlar la gent
per ells era un símbol d'estatus.
Hi ha un altre document
que és interessantíssim,
que és la sàtira dels oficis.
Que bàsicament el resum
és un dels versos que és
«Nen, si ets prudent, estudia i fes-te escriva».
Què passava quan un es feia escriva?
Doncs bé, no tothom tenia accés a fer-se escriva,
però aquells que ho aconseguien
es lliuraven per sempre
d'aquestes feines tan feixugues.
És a dir, era com si es convertissin
en els funcionaris
o funcionaris de l'administració.
Les seves condicions laborals
ja no eren les dels treballadors.
Però seguien sent poble.
Seguien sent poble,
però és un poble
amb un estatus ja molt diferent.
Clar, de fet, en aquesta sàtira,
que a més a més és un document
amb els quals els escrives
aprenien a escriure.
Quan un començava a escriure
o aprenia a escriure,
escrivia una i una altra vegada tot això.
I és una sàtira,
és a dir, que fan una miqueta,
van fent cunyeta de tots,
de lo dur que és treballar
a qualsevol dels oficis.
No només el pagès,
sinó també els barbers,
el tallador de canyes,
que era un ofici,
el terrissaire,
l'obrer,
tots els que...
El pagès, òbviament,
és el que gairebé veuen
en pitjors condicions.
I, per exemple,
tenim aquí, per exemple,
el que ens diu,
quan arriben, per exemple,
als camps dels pagesos,
diu que arriba el funcionari
i de cop i volta baixen,
entren al camp,
l'escrive és el que els demana.
Escolta, venim per l'òrdio,
venim pel blat.
I automàticament l'agafen,
el posen al terra
i entren soldats amb bastons
i amb masses,
no?
I si no n'hi ha,
doncs pràcticament els torturen,
és a dir,
que s'exercia una violència
per cobrar els impostos.
Així que,
això era molt més dur
i menys maco
d'allò que veiem
a la tomba de Paeri, eh?
Però fan sàtira del poble
i no fan sàtira mai
del faraó.
No, clar, clar.
Bé, és que els escribes...
Això és un document
per animar-te
a fer-te escriure
i per dir-te
mira que maco
és això
de treballar d'escriure, eh?
Perquè tota la resta d'oficis
és una cosa
ben complicada.
I ara passem
al següent espai
que ja deixem
les diapositives
com si diguéssim
i entrem ja
a veure coses més visuals.
Sí,
aquest és l'espai
que hem recreat enguany.
Aquest espai
està dedicat
a una part del poble
que diguem
que són
gent treballadora
però són treballadors
ja d'un cert nivell.
D'acord?
Són els artesans
i els artesans
com que sabien fer coses
que eren molt importants
precisament
per aquells
que manaven de l'elit
aquells que pintaven
les tombes
dels faraons
que les esculpien
que feien
tot el seu eixubà
doncs eren
un grup
molt, molt, molt concret.
Fins i tot
viuen en un lloc
molt estrany
que és aquest jaciment
que coneixem
a prop de l'actual Luxor
a Tebas
és el jaciment
que anomenem
Deir el Medina
Deir el Medina
era un petit poblat
que va estar habitat
entre el 1500
i el 1000 abans de Crist
durant 500 anys
entre la XVIII
i la XIX dinamena dinastia
i estaven apartats
de la resta
de la ciutat
de la capital
d'Oaset
controlats
per una muralla
i a més a més
per als metjai
que eren els policies
per què?
Perquè tenen el coneixement
d'una cosa
que és molt
molt crítica
en l'època del faraon
ells
fan les tombes
i saben on estan
les tombes dels faraons
ells són els que van construir
les tombes
del Vall de la Reixa
i del Vall de les Reines
el que és increïble
és que com que
vivien tan apartats
del riu
no tenien aigua
com van aquí
què intenten fer primer?
intenten fer un pou
a veure si troben aigua
comencen a excavar
excavar
fan aquest tros
de forat que és enorme
que quan es pot visitar
es veu que és
d'una amplitud enorme
no arriben a trobar aigua
perquè estan molt lluny
del que seria
el riu
i aquest pou
l'acaben fent
de bucador
beneït a bucador
perquè és on han anat
a parar
la gran part d'informació
que els egiptòlegs
han trobat
i ens parlen
del dia a dia
tenim cartes
tenim documents
tenim notes
com allò que nosaltres
escrivíem el mateix
i ho deixem a la nevera
doncs això mateix
ells ho feien
a sobre de pedres
el que ells anomenen
ostracas
i és la documentació
del dia a dia
d'aquesta gent
que vivia aquí
i això ens permet
saber pràcticament
com era el seu dia a dia
i com s'ha conservat
aquesta mateixa casa
aquests poblats
sabem més o menys
com era l'estructura
d'aquestes mateixes cases
que és el que hem recreat aquí
i llavors m'has deixat intrigada
com bevien aigua
ah
doncs perquè tenien
eren privilegiats
aquesta gent
perquè si no
no els haguessin
si no d'entrada
no hauríem d'anar a viure
aquí mateix
tenen un sistema
d'aiguadors
és a dir que
tenen un sistema
que els hi posa el faragó
que els hi van aportar
aigua
cada dia
perquè si no
aquí no podien viure
igual que com que
tot això és desèrtic
també
els paguen
amb tot allò
que necessiten per menjar
perquè si no
aquí no es pot plantar
absolutament res
és un territori
absolutament desèrtic
es pot veure molt bé
el que és el poblat
envoltat
tot el que serien
les seves tombes
hem de pensar
que és més en la superfície
el cementiri
que del poble
perquè són moltes generacions
són 500 anys
de gent
que ocupava
aquestes cases
és a dir que
acaba ocupant
més espai
ho hem de dir
el cementiri
que el propi
poblat
tenim el temple
dedicat a Ator
i pujant aquest caminet
arribaríem a la cresta
d'aquest
d'aquest
pujol
i ja baixant
ja veuríem
el darrere amagat
el gran secret
que és on estava
la vall dels reis
que és on ells treballaven
en el que hem recreat aquí
és una miqueta
l'esquema bàsic
d'una casa
d'aquest tipus
que són encara
un misteri
perquè heu d'entendre
que les cases
que se n'han trobat
que són
una seixantena de cases
d'una comunitat
petiteta
gairebé totes són iguals
però alguna
té algun element
diferenciat
si entréssim des del carrer
la primera habitació
que trobaríem
és aquesta
és una habitació
que és molt curiosa
perquè és com un rebador
o sembla haver estat un rebador
perquè no sabem molt bé
per què el feien servir
una miqueta
com el rebador
d'avui en dia de casa
que dius
això és com
per no entrar directament
el menjador
però dius
aquí què hi fem
doncs no hi fem gairebé res
doncs
això és només aquest el que passa
però hi ha un element
que és interessantíssim
que és el que els francesos
els egiptoals francesos
han anomenat
el llit clos
el llit tancat
és una espècie d'altar
o d'habitacioneta
dintre de l'habitació
que ocupa
gairebé tot l'espai que hi ha
fan entre un metro setanta
i un metro vint
d'amplada
té uns petits esglaons
és a dir
està en un nivell superior
i per les divinitats
que hi porta
sembla estar dedicada
al lloc del naixement
és a dir
un lloc
on es celebrava
el naixement
els naixements divins
però on
segurament també
quan hi ha una dona
a casa
que està embarassada
quan ha de donar llum
dona llum
a dintre
d'aquest
d'aquest espai
és a dir
que és un espai
elevat del terra
i on
segurament
la dona
embarassada
de la família
doncs
amb la seva mare
o amb la comadrona
donarien llum
en aquest espai
i com que està tancat
segurament els homes
o la resta de la família
podrien esperar-se
des de fora
mirant aquest
aquest esdeveniment
també perquè
com
és un lloc diví
perquè el nen
o una nena que neixi
tingui aquesta
clar
és que
això
per desgràcia
ja és part de
ja és
ja vivem en un altre món
però hem de pensar
que fins fa
no res
fins a començaments
finals del 19
començaments del 20
les morts
en els parts
tant de les criatures
com de les dones
era un drama
constant
i clar
per això
ells ho embolcallen
tot això
de tota la màgia
de totes les divinitats
possibles
per intentar protegir-ho
per això
hi veiem aquí
aquesta deesa hipopòtoma
que és la
la deesa
Tueris
o Taueret
que és la protectora
de la dona embarassada
i aquest nan
de color blau
que és Ves
aquest mateix
que dona el nom a Iuissa
i que també protegeix
els nanos
de la casa
aquesta és la primera habitació
el primer espai
quan entrem a la casa
la segona ja és
molt més espaiosa
exacte
això és l'eix central
de la casa
això és molt reconeixible
en aquelles restes
que tenim
de Del Medina
perquè
no hi trobem
la columna
però sí hi trobem
una pedra rodona
al mig de les habitacions
i la pedra rodona
és el que fa de base
d'aquesta
d'aquesta columna
central
és la sala
del divan
perquè és on seien
però és com la sala
d'estar
o el menjador
és a dir
és quan tu en tens una visita
és aquí on
els poses
també és el lloc
on hi ha
dos punts
dos llocs
de culte
és molt curiós
perquè el poble egipci
és un poble
molt
com tots els altres
de l'antiguitat
molt lligats
a la seva religió
a les seves creences
i fixeu-vos que tenim
d'entrada
un petit altaret
un petit nínxol
com si fos un larari
d'època romana
és a dir
el lloc on hi ha
els déus
que protegeixen
la casa
doncs aquí sabem
que tindrien
diverses divinitats
una
molt curiosa
que també tenim
allí retratada
és la deessa
en forma de cobra
que és una deessa
la Metzeretger
que només
trobem
en aquest poblat
és a dir
és com si hagués
la patrona del poble
la Metzeretger
aquesta cobra
és la santa tecla
de Dere al Medina
i perquè només
se la rep aquí
i a part d'aquesta
espècie de nínxol
també tindríem
una falsa porta
si el nínxol
s'ha dedicat
als déus
a qui s'ha dedicat
a quin tipus de culte
doncs
al culte
als difunts
és a dir
que tenen un lloc
pel culte als déus
i un lloc
pel culte
als difunts
de la casa
que ja no hi són
però que també
a part d'anar
a les tombes
de tant en tant
doncs hi tenen
un lloc
on se'ls recorda
aquí
per això hi ha flors
clar
hi haurien flors
hi haurien ofrenes
dependent del moment
també del dia
i de l'any
també hem recreat
una cosa molt curiosa
que és
avui diríem
amb allò
que tenim
en aquella caixa
en aquella caixa
tan pintadeta
tan ben pintadeta
tan maca
podien fer el
get ready with me
de la Merit
la Merit
és la dona
d'un dels arquitectes
d'aquesta mateixa
societat
de Del Medina
i cadascun dels pots
que veieu a dintre
són rèpliques
dels originals
que es guarden
al Museu Egipci
de Turí
tenim des d'aquest pot
que és allargat
així de vidre
de color blau
que seria el seu rímel
és a dir
amb el que es pintarien
amb el col
tota la marca
totes les parpelles
a sota
dels ulls
i els perfums
els ungüents
això era
era de luxe
i era importantíssim
era tan luxós
que quan la Merit
va morir
aquesta caixa
amb tot el seu necesser
es va tancar
i la sala
la van endur
a la seva tomba
sí, sí, era el seu
Get Ready With Me
i el seu maquillatge
de diari
exacte
i ja per anar acabant
anem a l'últim espai
sí, doncs aquí tindríem
òbviament també
l'habitació
i la part de producció
és a dir
aquí tindríem
també el forn
cada casa
tenia el seu forn
això és una meravella
perquè podem saber també
no podem saber
què fèieu exactament
l'olor
a la tàrraco romana
no sabem
quina olor
devien fer
per exemple
la Atenes
de Pericles
o la Roma
d'August
però en canvi
jo us puc dir
a què
feia olor
qualsevol ciutat
de l'Egipte faraònic
al matí
a pa
fent-se
el seu forn
perquè és el que feien
cada matí
feien pa
per menjar
en aquell moment
o per endur-se
alguna espècie
com de coca vegetal
o un bon entrepà
amb verdures
amb ceba
que s'onduien
òbviament
per poder treballar
el camp
i tot això
sortia de la fosa
aquella
que se suposava
que era un pou
tot
arribem a trobar
pedres com aquesta
això és al·lucinant
mireu
això és una llista
dels motius
oficials
pels quals
tu pots quedar-te
un dia
sense anar a treballar
clar
aquesta gent
tenien un estatus
clar
això el regit
regit
volia
el poble
que anava
amb el faraó
a construir
les pedres
no tenia
aquests privilegis
però ells
com que fan
les tombes
dels faraons
sí que tenen
uns certs
privilegis
per exemple
un podia haver-se quedat
a casa
i no anar a treballar
perquè estava
balsamant el seu pare
això em sembla
fins en tot
avui en dia
acceptable
però després
hi ha altres coses
com
estava ben cervesa
amb el Honso
qui és el Honso
doncs el Honso
hauria de ser un amic
no sabem qui és
si estava ben cervesa
amb qualsevol
no molestis
que està ocupat
per exemple
la seva filla
està sagnant
és a dir
quan una dona
de la família
tenia la menstruació
es permetia
que l'home
es pogués quedar
amb
amb elles
o qual cosa
doncs mira
no sé
avui en dia
no ho tenim
però és una cosa
prou curiosa
està fent ofrenes
al Déu
està livant
el seu pare
està fabricant
la seva cervesa
està malalt
està bevent cervesa
està construint
la seva casa
cervesa
vull dir que
el tema de la cervesa
és el més repetitiu
de tots els motius
i que també hem d'explicar
que la cervesa
era molt més
que allò
que nosaltres
no estaven de canyes
vull dir
estàvem produint
la seva cervesa
que és part fonamental
de la seva gastronomia
de la seva dieta
de la seva alimentació
a la resta de l'exposició
ja per anar tancant
també tenim una visió
de com es comença
a albirar
molt de lluny
que aquest poble
amb privilegis
comença a reclamar
els seus drets
veiem drets
que la resta de l'exposició
no tenen
però que ens semblen
ultramoderns
una cosa tan excepcional
com
la primera vaga
documentada
de la història
i amb això
això i molt més
ho trobareu aquí
a aquesta exposició
regit
durant aquest
terracó i uva
si voleu acabar
de veure
tota l'exposició
està molt ben explicada
en tots els textos
el ticlado número 2
correcte
aquí el ticlado número 2
fins al dia 22 de juny
estarà oberta
de dimarts
a dissabte
i els diumenges
i festius
també
durant els matins
doncs Julio Villar
moltíssimes gràcies
per fer-nos aquesta exposició
i aquest apropament
de la història
o de la plebs
podríem dir
d'Egipte
moltes gràcies
gràcies
Núria
tornem cap allà
que ja tenim
els següents convidats
Pep
doncs sí sí
ja estem aquí
amb els següents convidats
ja han arribat
els primers grups
de reconstrucció històrica
romana
i de fet
anirem parlant amb ells
en aquesta propera franja
mira
sou demà
Loli Iguanzo
de Nemesis
Loli què tal
bon dia
hola bon dia
i el Jofran Roig
de Set Timani Senioris
què tal
molt bon dia
hola bon dia
anem explicant
perquè vosaltres
començo per tu
Loli
cap de setmana
esteu aquí
a topella
comenceu aquí
què fareu exactament
en aquesta jornada
tornem al port
el dissabte matí
tarda i el diumenge
al matí
i continuem
amb les activitats
d'Isis
aquí al port de Tarragona
vam empezar l'an passat
i aquest an
tornem
el Navi Unicidis
fem
la inauguració
de l'An de la Navegació
en època romana
protectora dels mariners
sí
sí sí sí
bueno és un ritual
de religió missíaca
però sí
està molt vinculat
al món del mar
clar evidentment
és una deessa
també vinculada
vinculada al mar
és polideessa
perquè serveix per tot
no només pel mar
serveix per tot
és a dir
per tot
per tot
el que vulguis
le demanes
el que vulguis
i ella
era
era trending topic
aquesta deessa
servia per tot
però també interessa
i la gent romana
la gent de l'època
també
per això
va tindre tant d'èxit
era una deessa
estrangera
era egípcia
però la deessa
que arriba a Roma
no és completament egípcia
és un sincretisme
amb el món grec
és una
és una barrella
que fa amb els grecs
per adaptar-la
al seu món
i els romans
que també conquistan
Egipte
al segle I
l'adopten
se l'emporten
també
cap a la península
d'Itàlica
i bueno
i triomfa
triomfa
fareu
l'esfilada
que hem vist
també amb altres indrets
de Tartumia
la fareu per aquí darrere
sí
la farem per aquí darrere
estem entre el Tinglat 1
m'assembla
darrere del Tinglat 1
ahir fem primero
la primera part de l'explicació
la presentació dels personatges
unes petites accions
perquè tothom se situa
i sàpiga
de què estem parlant
i després
hi fem una
una processó
una pompe
que ve
hasta les escales
regals
escales reals
sí
i ahir finalitzem
venim amb el públic
i ahir fem
l'última part del ritual
que és l'exbot
que és l'ofrenda
al mar
per obrir aquest an
de navegació
amb l'exbot
d'una barca
una barca ritual
no us penseu que és
tampoc
una barca simbòlica
és simbòlic
és molt simbòlic
sí
i ara també ens explicarà
que fareu l'altre cap a setmana
per també fer alguna activitat
relacionada amb la mort
o a les muralles
però anem a veure
també què ens expliquen
de cara a aquest cap a setmana
aquí al port
perquè vosaltres
sereu també
amb una activitat
que es diu
un dia al port
de Tarracó
sí
fem una activitat
aquest divendres
a les 10 de la nit
i dissabte a les 10 de la nit
i representem
una activitat
que seria
del port
però té molt
de diferència
amb el que comenta
l'alòlic
que és
nosaltres
representem
ser la cinquè
després de Crist
i és una
en el qual
nosaltres representarem
com si ens tragedéssim
1.500 anys enrere
i en el qual
a quins personatges
ens podíem trobar
si estiguessin passejant
per la zona del port
del segle V
ens podem trobar
a comerciants
a grans senyores
a un exèrcit
a gent
que està transitant
i que intercomunica
s'interrelaciona
amb el comerciant
i també explicarem
quins productes
podrien haver arribat
a Tarragona
bueno
quins no
quins realment
van arribar
perquè a través
de les trobades arqueològiques
no es pot identificar
i podem saber
quin tipus de productes
podrien arribar
al segle V
i farem una petita mostra
als assistents
que vinguin
a la nostra representació
clar, imagino
que hi hauria vi, no?
sí, sí, sí
vi, el que vulguis
ja me'n salva
que diuen
però l'activitat
no serà pròpiament
aquí en el port
sinó que serà
al Fortinegre
hi ha una petita esplanada
davant al Fortinegre
al passeig arqueològic
i és una zona
molt acollidora
molt tranquil·la
que ens permet
fer aquest tipus
de representacions
petites
amb poca gent
i que pensem
que és un lloc
molt adient
per fer la nostra
interpretació
sempre diem
que mirin el programa
que mirin els horaris
i el dia i horaris
perquè hi ha diferents representacions
ni en català
ni en castellà
per tant això és important
mirant dia per dia
exacte
perquè en vostra casa
sí que és dissabte
però clar
en feu una al migdia
una altra a la tarda
a les 12
a les 7 de la tarda
i després diumenge
només al matí
a les 12 també
i què prepareu
de cara
als lemures
et l'arbae
que és això
val
parlava jo
Fran també
de les treballes arqueològiques
clar
nosaltres dos
som arqueòlegs
som historiadors
i moltes vegades
el que trobem
a una excavació
l'aprofitem
després
per fer recreació històrica
nosaltres
excavant necròpolis
identifiquem
la relació
que tenen els vius
amb els morts
i aquesta relació
és de la que parlarem
tant a nivell estatal
com festes estatals
com era la Lemúria
que es feien al maig
i consistien a placar
les ànimes dels difunts
perquè no tornessin
o perquè si tornessin
doncs se portessin
el millor possible
en la seva família
i després
d'això parlarem
dels certs rituals
que feia gent
gent de totes
les classes socials
en època romana
per utilitzar els morts
pel seu propi benefici
nosaltres parlarem
de necromancia
que és un tipus
de màgia específica
que utilitza els morts
perquè treballin per ells
per aconseguir amor
salut
diner
bueno
lo normal
lo que tothom
necessita
i farem aquest acte ritual
des de
bueno
des de la casa
d'una persona
vinculada a aquestes
pràctiques màgiques
i després
l'ambientem
a l'Egipte romà
al segle III
més o menys
perquè estem documentant
amb els papirs màgics
i utilitzem un ritual
que es feia en Navi II
que és un centre religiós
un santuari
egipci
després romanitzat
amb un culte
necromàntic
però a nivell estatal
també
per tant
també interessa això
portar-ho
no sé si al percent o no
però
tant el que dèieu
d'Isis
una d'Esa
que tothom li demanava
de tot
els morts també
o que marxessin
exacte
són molt pràctics
els romans
els gris
tota la gent de la Mediterrània
utilitzen elements
que les
que les vinguin bé
i els morts
són uns
te poden aconseguir
cosetes
se les demanes
i si no es porten bé
les castiguen
i això és una cosa
que nosaltres
després ens trobem
en les necrópolis
o sigui
no estem parlant
per parlar
sinó que és
dades reals
que després
quan es cabem
identifiquem una tomba
i el càstig
o el premi
lo trobem
i escolta
a Septimani
els legionaris
eren molt
molt supersticiosos
i tant
els romans
eren molt religiosos
però sobretot
supersticiosos
i en el món
del militar
encara més
perquè esclar
t'estàs jugant la vida
i si resulta
que tens
una sèrie
de supersticions
que han passat
de generació
en generació
o a través
dins
de la teva
cerca d'amistat
i tot això
ho fas servir
de fet
diuen
que alguns futbolistes
d'avui en dia
potser no es canvien
els calçotets
o no es canvien
la samarreta
doncs resulta
que els legionaris
també exactament
perquè si aquell dia
vas tindre sort
en alguna cosa
per què no la mantens
aquesta sort
llavors pot ser
que tinguis
una prenda de roba
algun amulet
o alguna cosa
que t'ajudi
a poder sobreviure
clar
en aquell fet bèl·lic
perquè clar
t'estàs jugant la vida
i per tant
necessites
quelcom que te protegeixi
sigui el que sigui
i relacionat
amb el que comenta
la Loli
nosaltres també fem
una activitat
que es diu
bueno
el meu ja
ha dit una mica així
que són supersticions
bruixeria
i malediccions
al final
de l'imperi
això ho fem
l'altre divendres
el divendres
dia 23
a les 9 de la nit
també
i el dissabte
24 a les 9 de la nit
també
a la zona
del Fortinegre
com ho he dit
abans
el passeig
arqueològic
i també parlem
de supersticions
i malediccions
i encanteris
i conjurs
i d'aquelles coses
que estan amagades
no de forma
oficial
sinó
en un context
d'amagat
en el qual
quan una persona
volia aconseguir
alguna cosa
que els déus
no li afavorien
doncs hi havia
altres maneres
de poder aconseguir
aquestes coses
i llavors
anaves a buscar
una bruixa
anaves a buscar
bruixots
per intentar aconseguir
allòs
que pot ser
una cosa tan simple
com que aquella persona
que tu t'estimi
que t'estimes
que estàs enamorat
doncs que se senti
correspost
o simplement
amb els jocs
doncs per exemple
vols tenir més sort
amb els jocs
amb les curses
de carros
jugant als daus
i hi havia
supersticions
i hi havia coses
que se podien fer
en aquell moment
i nosaltres
ho intentem representar
no hi ha molta bibliografia
al respecte
perquè és una cosa
que està amagada
no és d'ús públic
no és comú
i per tant
intentarem representar
a partir de les petites
trobades arqueològiques
i alguna petita
bibliografia
que en puc documentar
però
intentarem fer-ho
de la millor manera possible
és això que diu
el Jofre
que aquí hi ha
molta recerca
arqueològica
molta recerca
històrica
perquè el que feu
no és una
no és cap broma
no, no, no
no és cap broma
i aquesta gent
ho practicava
i era real
de fet
nosaltres
ho trobem
per exemple
dins de les tombes
lo normal a vegades
és trobar-te
un clau de ferro
o un clau de bronce
abans
abans de l'any 2000
es pensava
que un clau
de feria un ataut
actualment
sabent que no
que això és
un ritual apotropà
i que és per fixar
l'ombra del difunt
a la tomba
perquè no es capi
perquè precisament
quan arriben
aquests mags
aquestes goetes
aquestes bruixes
doncs no puguin
aprofitar
l'ànima del mort
perquè falli
els treballs
que necessiten
el clau
les fixa
al terreny
impide
que surti
són els claus màgics
que d'això
sí que hi ha
bibliografia molt abundant
hi ha moltíssims museus
que tenen
que poden ser
epigràfics
o anepigràfics
amb signes estranyos
per convocar sombras
o per clavar
la sombra
al terra
perquè no surti
i això
és una cosa
una troballa
del més habitual
que fem nosaltres
en una necròpolis
és la de les normalites
també hi ha
l'estàbola
de friccions
que són
petites làmines
de plom
que tu pots
accedir
a una maledicció
i fas
que aquella persona
doncs
ho passi malament
o més enllà
perquè es veu
que s'havia portat
malament
segons la teva opinió
s'havia portat
malament amb tu
doncs
el que fas
és dir
m'has putejat
en aquesta vida
doncs jo et putejo
amb perdó
a la resta
de la teva existència
està donant moltes idees
i després
quan obrim una tumba
si tenim un nen
nosaltres tenim una
d'aquí del carrer
Manuel de Falla
tenim d'un nen
d'uns sis anys
la vam trobar
ben doble de la dita
sota el cap
al costat esquerre
perquè això
sempre s'utilitza
al costat esquerre
del cos
el costat dret
el costat esquerre
està tot distribuït
a nivell
d'aquestes pràctiques
el que va més
en funció
dels déus
d'ultra tumba
dels déus tònics
que diuen els
els que no
i l'interessant
també
és que
nosaltres representem
ser la cinquè
que oficialment
som tots cristians
però això
encara es manté
aquests cultes
que som pagans
100% pagans
encara es mantenen
en un moment
en què oficialment
Tarragona
és la tarrago cristiana
la religió oficial
és el cristianisme
i tothom
de forma oficial
es considera cristià
i practica el cristianisme
per tant
però encara hi ha
aquestes reticències
aquestes reminiscències
que et permeten
portar això
que representarem
a les muralles
al Fort i Negre
el divendres següent
el 23
i el dissabte 24
i en el vostre cas
el Lemure
seria
les muralles també
l'espai August
sí
nosaltres
ens dividim l'espai
ells estan al Fort i Negre
com diu Jofran
i nosaltres estem
des d'August
cap a Minerva
nosaltres fem una activitat
en moviment
perquè ens agrada
que la gent camini una mica
i així veiem també
les muralles
que és una oportunitat
de veure-les de nit
que està estupent
són activitats
que es complementen molt
tant un home com l'altre
és molt interessant
la proposta
de fer dos grups diferents
també
deixa'm un boli
que això
me les apuntaré
ara me les apuntaré
amb el boli
per si el dissabte
a la nit
a la nit
és que el temps
és que de nit
és molt clar
l'horari
l'horari
és de bo
bueno vosaltres
tard de nit
no?
tard de nit
no a la mateixa hora
m'has semblat
a les 9 i a les 10
sí
a més el lloc ideal
perquè és fora de muralles
que és on estava
en les necròpolis
fora muralles
estem a un espai
extramur
o sigui que estem perfectes
jo pensava clar
que deurien ser molt
molt cabrons
en aquella època
has obert-ho la veda
sí
i segons qui més
valia que es quedés allò
al forat
clar
perquè
aquí no sé si
les pel·lícules
l'han saltat o no
però en aquella època
era complicada la cosa
el dia a dia era complicat
sí
bueno n'hi havia gent
tenia vides molt complicades
i problemes
això depèn
si tenies la sort
d'haver nascut
en una família benestant
i la salut et respectava bé
però la majoria de les persones
ho passaven malament
eren persones molt humils
i ho podien passar malament
sí
com veieu aquesta edició
al festival
perquè sempre ho expliquem
cada any
que molts dels grups
de reconstrucció
i és el cas vostre
han nascut aquí a Tarragona
i han nascut
en el cil del festival
i han nascut també
des de l'arqueologia
que és també un punt
un nec en comú
per tant aquí estem
aquí hem arribat
33a edició
però podem mirar
d'on venim
i cap on anem
no sé cap on anem
sé d'on venim
però hi éreu vosaltres
al començat primer any
nosaltres estem des de l'an 99
és veritat
hem crescut molt
hem après molt
hem variat moltes coses
i seguim aprenent
perquè no
no terminem
no acabem d'aprendre
clar
hem de canviar sempre
el discurs
la roba
tot
hem d'adaptar-nos
als diferents jocs
aquest anem
port
muralla
on toca
i bueno
nosaltres no tenim tanta experiència
com ells
nosaltres
alguns dels membres
vam formar part
de la sèptima gèmina
després se va formar
la legio prima germànica
i ara fins fa uns quants anys
estem amb els sèptimans
i senyors
hem anat separant-nos
dividint-nos
no per qüestions
estranyes
estranyes
simplement perquè
per especialització
sí que al principi
t'agrada molt
el temps
de l'Alt Imperi
però comences
a conèixer
la que és
la Tarda d'Antiguitat
el Baix Imperi
tot això
és una època
que t'atrau molt
i al final
te centres
en aquesta
cronologia
i el que fem
és això
intentar adaptar-nos
en aquest moment
cronològic
intentar explicar
coses
que
normalment
si tu mires una pel·lícula
de romans
sempre surt
sempre la primera
segona
els soldats
amb les segmentates
amb els cascos càlics
amb els gladius
nosaltres intentem explicar
que el món romà
no s'acaba aquí
sinó que perdura
fins al segle V
i potser fins a
hi ha historiadors
que diuen
que fins i tot
fins a l'ada mitjana
encara se'n podien considerar
romans
entre cometes
però bueno
saben que fins al segle V
vam ser romans
i que per tant
són coses
que volem donar a conèixer
clar
sobretot
fer el que sabem fer
i ser originals
en lo nostre
no copiar
sinó innovar
des del nostre treball
això és molt important
ser diferent
ser diferent
i especialitzar-te
en ser diferent
perquè també
n'hi ha molta gent
que fa
el que fan altres grups
i això és
diferent
s'ha de ser cuidados
també
en el que ensenyes
molt específiques
i la sort que tenim
tant l'Aloi
com jo
com ja heu comentat
som arqueòlegs
i davant tenim
alguna trobada arqueològica
que ens ajuda
a explicar
allòs que volem fer
si ens ajuda a l'investigació
és un complement
és un clau d'aquells
que...
sí
claus de ferro
teníem
nosaltres
vam localitzar
una necròpolis
amb 20 individus
molt proper
a la tabacalera
i clar
de tabacalera
apenas tenen
ajuares
apenas tenen aixovar
i tal
i nosaltres
teníem
cada mort
teníem una cosa diferent
i els claus
i els claus
va ser un abans
i un després
perquè els claus
eren
tens un ataúd
o no
tens un ritual
i clar
no és el mateix
quan tu difundes
si tens un ritual
o tens un ataúd
és que són dos conceptes
completament diferents
te canvia tot el discurs
i tota la interpretació
de la necròpolis
que és la gran riquesa
del que aprenem
cada any a Tarroco Viva
que nosaltres també aprenem
ja te veig agafant claus
m'apunto
aquestes actes
m'ho apunto
també el cap de setmana
a veure si podem veure
aquesta desfilada
i també la vostra recreació
enguany no anireu a Sencelles
o sí?
aquest cap de setmana
anem a Sencelles
el dissabte i el diumenge
estarem tot el dia
a Sencelles
fent la representació
de la casera
que està a la cúpula
de Sencelles
però a part fem això
que el dia del port de Tarroco
com us ha comentat
el divendres
el dissabte
a les muralles
però això serà
a les 10 de la nit
la resta del dia
estarem tot el dissabte
a Sencelles
i el diumenge
fins a la tarda
també a Sencelles
molt bé
i vosaltres allà
bàsicament aquí
i els veiem allà
sí
aquest cap de setmana
aquí al port
i cap de setmana
vinent
amb muralles
també compartim espai
amb Septimani
que és un plaer també
i tant
gràcies
com sempre
com cada any
a Nemesis
a l'Oli Guanzo
gràcies
merci
records a Reis
i a la resta del grup
i també amb el Jofran Roig
a Septimani
i Seniors
també a la resta del grup
molt records d'aquí
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia
els claus
pensa en els claus
ara em parlem fora de micro
fem una petita pausa
i de seguida
saludem també
a Taleia
zona Sàlata
i també s'acompanyaran
altres responsables
del grup de reconstrucció
serà d'aquí pocs minuts
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a portarragona.cat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al Campo Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
l'ull humà
pot veure un milió
de colors
però l'ull
del teu client
només veu
el que surt
en aquesta revista
per això
a Obramat
tenim un sistema
tintomètric
capaç de produir
a l'instant
més de 20.000 colors
fins i tot
aquest blanc trencat
tan bonic
de la foto
i un groc
no tan groc
com el groc
on compren els professionals
Obramat
A Tarragona
petites i petits
a l'escola
comença el període
de preinscripció
a les llars
municipals
de la ciutat
per al curs
2025-2026
Del 8 al 22 de maig
podeu presentar
la vostra sol·licitud
de manera presencial
o telemàtica
a la llar escollida
seguint els horaris
establerts
per a cada llar
contacteu amb la llar
per reservar cita
més informació
a l'oficina municipal
d'escolarització
Avinguda Ramón i Cajal 70
al telèfon
977
211
119
o al web
tarragona.cat
barra educació
Ajuntament de Tarragona
Comencen les preinscripcions
de l'escola municipal
de música
per a infants
joves i adults
amb una oferta instrumental
que inclou
música moderna
tradicional i clàssica
amb agrupacions
com l'orquestra
el grup folk
els combos
de música moderna
la pobla
de tres quarts
i molt més
fes la preinscripció
del 6 al 20 de matge
inscripcions.tarragona.cat
la música
que ens fa créixer
Ajuntament de Tarragona
Arena Restaurant
El lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
Apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i còctels
premium
Vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
Menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat
en arrossos
Més informació
i reserves
a
www.arena
restaurant.com
o al
977
384
000
A l'hotel
Blaumar
al passeig
marítim
de Salou
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes
adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
i fes que el teu negoci
i seguim a Moll de Costa
portem ja una hora i mitja
de programa
des d'aquí
des de
davant del tinglador
número 1
del Moll de Costa
encara hi serem fins al migdia
per tant si voleu vindre
a veure com fem
Ràdio en directe
els podeu acostar fins aquí
fa un dia fantàstic
una mica d'airet
corre però vaja
un sol
dia bonic
seguim parlant
en grups de reconstrucció
del que passarà
aquest cap de setmana
i el que ve
a Terracó Viva
i tenim ara
per exemple
el Josep Maria Tusep
de Talella
Josep Maria
aquestes bon dia
bon dia
també s'acompanya
Joan Pasqual
de Sona Salata
Joan bon dia
hola bon dia
digue'm qui tens
al teu costat
sé que és l'Àlex Manriquez
però no sé si heu vingut junts
o heu vingut separats
o no
ens hem obligat
a venir junts
però sí
ens coneixeu
però en principi
jo vinc com a monologuista
més que com a membre
de Sona Salata
encara que ve
portem molts anys
treballant junts
mira
precisament
el Magí Serichol
ens deia a les 9
que clar
que hi ha public per tot
hi ha gent que ve
només a veure els monòlegs
hi ha gent que ve
només a veure monòlegs
ja està
de la resta dels 500 actes
a programació
no vol sapigues res
però ve a veure els monòlegs
és un exemple
sí
bueno
els monòlegs
tenen l'avantatge
de ser com
petites píndoles
d'història
que llavors
resulten breves
amenes
divertides
la majoria de les vegades
llavors és una cosa
que és un tastet
molt agradable
llavors dius
és encantador
això
per la majoria de la gent
on es fareu
els monòlegs?
jo suposo que
bueno
com sempre
m'hi nerva
encara que a mi m'ha tocat
molta molt
ha sigut
ha sigut
ha sigut de los pocs
que m'ha tocat
treballar a la necròpolis
i dius
que pocs monologuistes
han fet coses
a la necròpolis
perquè és una mica
la zona d'esterrament
no perquè sigui d'esterrament
que en vaig fer un
sí
però és una zona
una mica complicada
estranya
perquè dius
a la gent li costa
una mica baixar
fins allà
i sempre van a presses
arribo tard
o arriben tard
o sigui
arribo tard
o no arriben
o se'n van ràpid
sí
i vosaltres
Joan
què proposeu
des de la zona salata
diferenciem cap a setmana
per tenir-me aquest equivoc
més que des de la zona salata
és l'aula de teatre
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat de Virgili
que és el taller
laboratori que tenim
de recerca
al voltant
del que és el teatre clàssic
un any proposem
una aproximació
al teatre
d'Aristòfanes
i hem utilitzat
el text
de la Pau
que és un text
que
és una nova traducció
que
ha sigut
premi
Vidal Alcubé
de la Casa de les Lletres
d'aquí
de Tarragona
de l'Ajuntament
i és un text
que ens ha facilitat
i ens ha apropat
una mica
a la textura
d'Aristòfanes
la proposta
és intentar
intentar aclarir
com eren els musicals
estem parlant
d'Aristòfanes
estem parlant
del teatre
del teatre grec
eren autèntics musicals
on se ballava
es cantava
recitava
i per tant
són un referent
important
i interessant
de veure
com realment
era tot això
que hi ha molt poca informació
en realitat
tenim iconografia
tenim els textos
però
aquests dies
que hem estat parlant
bueno
ja portem uns mesos
parlant amb els savis
que dic jo
tant músics
com gent
que domina
tot el tema
filològic
bueno
no ho sabem
i per tant
és un experiment
jo li dic
que hem fet un experiment
a partir d'una part
del text
no hem muntat
tota la pau
sinó hem muntat
una escena
lectura dramatitzada
i una escena muntada
on es balla
es canta
i amb la col·laboració
important dels ludi
també a nivell musical
llavors és una barreja
de cant
de música
és un divertiment
o és
és una estracanada
vull dir
l'estòfanes
quan vegeix aquests textos
és surrealista
totalment
vull dir
podria signar-lo perfectament
un Dalí
en la seva bona època
i al final
és una proposta
que intenta explicar
que
que els homes
no fem més
que matar-nos
i hi ha un pagès
que decideix
anar a veure Zeus
al cel
amb un escarbat volador
i posar
intentar treure
a la pau
de l'interior
d'una cova
on està amagada
i deixar ja la guerra
i a veure si som
capaços els humans
de viure
sense violència
sense
per tant
al mateix temps
és un text
bastant
bastant
contemporani
bastant
és el tema
actual
és a dir
la guerra
la pau
i la incapacitat
que tenim els homes
de ser
condescendents
amb els altres
i mireu
avui mateix
avui
avui
avui
demà
demà
demà
divendres
al pretori
a la sala del sarcofa
que és un espai
que és molt
molt agraït
i per aquestes coses
de petit format
i proximitat
del públic
serveix
per
poder
fer aquest diàleg
entre
la proposta escènica
i el públic
que tindrem
allà al davant
Mira
estrenereu també
la nova
remodelació
de la sala
no sé si l'estrenereu
però
per ser remodelat
és visitable
està molt interessant
tot el
bueno
ja era necessari
també
al final
hem d'anar a poc a poc
recuperant tot el patrimoni
que tenim
tot el patrimoni històric
que d'alguna manera
n'hi ha
certes parts
que estan bastant
oblidades
i abandonades
i potser
ja que ens omplim la boca
que som patrimoni
de la humanitat
doncs siguem un patrimoni
acurat
netejat
cuidat
arreglat
i estem amb això
però bueno
sí
la sala està molt bé
magnífica
m'agrada sempre recordar
que el sarcòfag
d'Hipòlit
es va descobrir
al fons del mar
davant de la mora
de la punta
de la mora
pràcticament
de casualitat
l'any 49
del segle passat
i no se sap
exactament
com va fer cap allà
si va acabar
d'un vaixell
i les quedaven
cap al Regne Unit
o havia vingut
a Roma
però si està allà
és perquè pesa 3 estones
si el tenim aquí
és perquè pesa 3 estones
i algú no va poder
transportar-lo
Taleia
explica'ns
perquè també porteu
moltes propostes
sembla que deies
el Pòpolus
sí
el Pòpolus
és una proposta
d'enguany
de cara
a mostrar
una miqueta
la vida
de la gent
més comuna
la que dona
la vida
a la ciutat
de Tàrregos
representa
i
a banda
de Pòpolus
tenim també
el Pedagogus
que es reprodueix
en com
havia de ser
una escola
a l'època
tenim també
el monòleg
de l'ID
la prostituta
embolata
del carrer
i enguany
s'incorpora
una presentació
a la vila del Moro
de Torredembarra
que també enguany
s'incorpora
a la Tarraco Viva
amb una presentació
que seria
els dies lústricos
és a dir
totes les celebracions
dels rituals familiars
que es fan
a la Domus
des que neix
la criatura
fins a les esposalles
i
d'això
va el tema
el que és el Pòpolus
potser és
el muntatge
més gran
de
sortint
unes 70 persones
i és com
jo sempre
he dit que
es tracta
com
d'un Passever Vivent
perquè són diorames
en què en cadascun
hi ha una actuació
una interacció
entre els personatges
de vegades
fins i tot
amb el públic
i llavors
anem passant
escena per escena
fins que arribem
al final
i acomiadem
tots els
visitants
és un espectacle
més a més
que veurem
aquest cap de setmana
divendres
i també l'altre cap de setmana
efectivament
sí
perquè en principi
hauria de ser divendres
i dissabte
però tot just
aquest dissabte
coincideix
amb els museus
i l'any passat
la vam patir
bastant
perquè tu estàs allí
intentant fer
una interpretació
amb personatges
i tal
i en secte
passa gent
que no són els propis
els espectadors
previstos
perquè els espectadors
que venen allà
estan pendents
estan normalment
en silenci
els altres passen
ells van a veure
el museu
van a veure
aquell
aquell
aquell
lloc
ja sigui
igual
el de capçalera
del circ
no és igual
clar
això d'estona
t'he de dir
doncs no
no ho fem
Àlex
tens
tens
el monòleg
interioritzat
memoritzat
o no?
el tens dintre el cap
ja no?
sí
aquest monòleg
ja és una
aquest monòleg
el vaig fer ja
l'any passat
i bueno
és un monòleg
que tinc bastant
interioritzat
que surti
són personatges
ui no
el personatge
ha d'estar
dintre d'un espai
si vols música
de fons
posem música
de fons
és un personatge
molt del poble
directament
però és un comerciant
el que passa
és que tampoc
no és un comerciant
real
és un ex legionari
que s'ha jubilat
i explico una mica
tota la història
és aquesta
és
lo du
tenim
tenim
la
Gemina Quinta
que nos da
una imatge
dels legionaris
com ho veiem
en les pel·lícules
molt gloriosa
molt impressionant
molt
exitosa
molt admirada
però realment
dius
jo fa molts anys
que estic intentant
recuperar
aquests personatges
més amagats
més grisos
que realment
dius
a veure
n'hi ha gent
que tothom coneixen
que no s'explica
les batalletes
de l'exèrcit
però n'hi ha també
els que no s'expliquen
el malament
que ho van arribar
a passar
i tenint en compte
que un legionari
feia un servei
de 25 anys
que era pràcticament
una vida sencera
si aconseguia
sobreviure
sí
no no
evidentment
és l'altre
dius
molts se ficaven
dintre de la legió
per la història
que hi ha de decir
oh després
aconseguiré
una cosa
que realment
dius
era un gran
ventatge
en aquell moment
que era
jubilar-se
perquè evidentment
era dels pocs personatges
que tenia aquesta opció
de que dius
vale
després de 25 anys
te jubilaràs
tindràs una paga
de 12 anys
i a més a més
te donarem un trosset
de terra
dius
vale perfecte
oh que bonic
que ideal
dius
bueno
arribar a
viu
després de 25 anys
de servei
dius
no era precisament
una cosa fàcil
una
per als enfrontaments
i dos
perquè pensem
i tenim aquesta imatge
que el legionari
estava en la lluita
constant
i tot això
dius
bueno
de lluites n'hi havia
però principalment
el que feien era
manteniment de carreteres
fabricació de ponts
pràctiques constant
perquè cada 3 mesos
els importaven
aquello que dius
vinga senyors
estem avorrit
del quartel
doncs vinga
anem a fer una passelladeta
10 dies de marxa
a 40 km per dia
ara anem aquí
esperarem
i anem a construir un forn
després los desmuntarem
però ara anem a muntar
tu deies
ja havia previst anar a casa
no?
els tenia entretinguts
clar clar
la qüestió era
que no s'avorrissin
però no era el combat
normalment una de les activitats
el gladius i el pilum
que són els que tenim més coneguts
com a eines típiques d'un legionari
dius
sí que existien
però una de les coses
que més feien servir
era la dolabra
la dolabra
que era una mena d'aixada
amb la que feien
la fabricació de tots
terraplenes
fabricacions de forats
llavors dius
la vida d'un legionari
era molt
molt dura
a part
de que
realment dius
els comandaments
tenien
potestat absoluta
sobre la vida
i la mort
de qualsevol
que estigués
al seu servei
i la disciplina
era
d'aquelles
de dius
has fallat
doncs mira
ara te quedaràs
fora del quartel
llavors
els fotien fora
i ja està
càstig
ara te fotarem
la paga
ara te fotarem
el menjar
llavors
la vida d'un legionari
era bastant
més complicada
que aquest imagi
una mica idealitzada
de les pel·lícules
i de la història
mateixa
perquè dius
com que sempre
les històries
les escriu
els que guanyen
doncs
normalment
no es parlen
dels personatges
aquests
més grisos
o més
menys visibles
i com a invisibles
també valdria la pena
comentar
que tu
et podries
llicenciar
però
molts
havien quedat
tollits
amputats
i aquells
no tenien cap vida
futura
cap ni una
i els que sobrevivien
i no podien dedicar-se
doncs a tenir
un trosset de terra
el que fos
aquells
moltes vegades
entraven
en bandes armades
i perquè
tenien una experiència
militar
i sabien
i això
d'anar
pel la gent
pel món
doncs era
el més habitual
amb això
és puros
oi
doncs mira
Mèrida
Agusta
Mèrida
León
que justament
León
tenim aquest concepte
de León
no
León ve de
de la legión
de la legión
que estava allí
llavors tenir
poblats de jubilats
era una eina
perfecta
perquè dius
era un element
de control
la reserva
clar
era un element
de control
era el servei
que dius
pum
ara aquí
dius
problemes
crida
legionaris
que aquests
sempre estan
disposats
a veure
quatre hòsties
ara també passa
d'això
sí
no no
és que sempre
sempre tenim
aquesta idea
o aquest concepte
que dius
això
abans passava
no
ara continua passant
exactament el mateix
o sigui
altres paràmetres
però
estareu a Minerva
estaràs a Minerva
a la torre de Minerva
a la torre de Minerva
en el raconet aquest
ho diem sempre
perquè aneu mirant
el programa
perquè el programa
són 500 actes
per tant
aneu mirant
cap de setmana
dia per dia
i aneu fent
la soparallada
i està molt bé
perquè pots complementar
molts
pots anar a Monola
després aneu a l'aula
a teatre
després aneu a veure-te-la
i després aneu a anar
fent el programa
a la ruta
sempre que es pugui
molt bé
content també
d'aquesta edició
33 anys
ja hi era
fa 33 anys
no
ja en fa 16
16 que ja ets
nosaltres també
a partir del segon any
a partir del segon
sí
jo fa uns
des del 2012
que estic fent monòlegs
abans també col·laborava
junt amb l'aula de teatre
i zona salata
doncs també
però després ja com monologuista
vaig començar el 2012
amb un dels meus primers personatges
doncs vinga
queden recomanats
també aquests actes
gràcies també
per acompanyar-nos
Joan Pasqual
i tant
gràcies
el Josep Maria Dosset
de Talaia també
en records
a tota la colla
de Talaia
també
de l'aula de teatre
de la URB
que t'ha donat una bona colla
sí
sí
però en Guanya
és un grup més reduït
al final són
14-15 persones
en escena
més als dos
i col·laboreu amb els Ludi
sí
sí
sí
bueno ja ho havíeu fet
ja ho havíem fet
l'any passat vam fer
la Cluenda
que era el Catarsi
l'espectacle de Cluenda
de l'any passat
que era música
molt guapo
per cert
bueno sí
mantenim
amb ells
bona relació
els ens aniré
que és
en aquest programa
també de fons
la música dels Ludi
perquè és una autèntica passada
sí
sí
a més
és molt agradable
treballar amb ells
és d'intensitat
vull dir que no ve d'una hora
són d'aquells
que ens hi posem
i ens hi posem
i al final
caos
però
perquè ja toca
fins aquí hem arribat
sempre és una experiència
treballar amb gent
amb gent
en què pots entendre
per treballar
i fer tota una recerca
a fons
de tot el tema
gràcies també
l'Àlex Manriquez
gràcies
que vagi molt bé
tots tres
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
a la Núria
Cartanyala
tenim de camí
a saludar
l'Enric Ceritxol
ella el veig per aquí
perquè se'n van
entrar en una de les mostres
també a l'expo
de la Plebs
de fet un parell de mostres
amb l'Enric Ceritxol
i amb el Rafa Pérez
diria
eh Núria
a veure que no et veig
estàs per aquí
ah hola
sí
hola
hola
em sents?
te'n vas de ruta
te'n vas de ruta
l'altra vegada
amb l'Abrido Rius
aneu de ruta
me'n vaig de ruta
Enric Ceritxol
bon dia
hola
bon dia
no seguis
no vinguis a la taula
anem al refugi
anem al refugi
a mi que no m'agrada caminar
oh
vinga anem
vinga
com que tu i jo som de la Plebs
hem de caminar
si no ens portarien en quadri
o així
som de la Plebs
perquè hem tingut mala sort
sí
en canvi
si hem tingut més bé
ara tinguem aquests jocs
que allà aquí darrere
però no
tenim que anar a peu
caminar
i fer aquestes coses
que fa Plebs
que vol dir pobres
sí
això Plebs
vol dir
en Plebs
en P de pobres
anem creuem
mireu
la super macro exposició
que tenim en Guany
i que
vertebra
com dèiem
tarracoviva
és una que es diu
Plebs
i que trobareu
al refugiu
d'aquí
del moll de costa
al refugiu
perquè us situeu
és simplement
entrant per la plaça dels carros
i és el
el magatzem
que toca
doncs
a la dreta
que no toca mar
està davant del tingladú
ai
en un carrer de l'antiga Roma
això és una recreació
ja estem a les portes
i ja te pregunto
és una recreació
del que podia passar
en un carrer normal
un dia normal
a veure
no és una macro exposició
totes hi ha aquí
moltes exposicions
molt maques
jo invito tothom
perquè hi ha quatre exposicions
i les quatre són molt xules
és un intent
de visualitzar
què podria haver
en un carrer
a l'antiga Roma
i què passava
en aquell carrer
però bàsicament
és per divulgar una mica
i aquí estem una miqueta
amb la lluita
de sempre
de Tarracoviva
quan divulguem
lluitem contra els poderosos
de la imatge
que són Hollywood
i sobretot
sobretot
dels estudiadors anglosaxons
que la immensa majoria
per qüestions ideològiques
i altres
per una miqueta
de mala interpretació
de les coses
sempre hem vengut
al món clàssic romà
com un món
de misèria
de la gent
sempre
han fet
han fet una lectura
per nosaltres
desvieixades
de la realitat
del que passava
en una ciutat antiga
bàsicament Roma
culpa també del juvenal
quan va escriure allò
de par i circ
que la plebs
no és bel par i circ
els anglesos
i sobretot anglesos
han tret això
de context
i sempre ens han vengut
la plebs
com ociosa
luxuriosa
i aquest és el que volem
combatir una mica
aquesta idea
que creiem
que no ser justa
a la realitat
i per això
hem creat una miqueta
un espai reconstructiu
que ens serveix
per explicar
una altra visió
de la plebs
i de la gent
normal i corrent
que van fer
van ficar en Roma
i van ser
importantíssims
per al desenvolupament
d'una civilització
em fa supergràcia
aquestes barreges
històriques
de temps històrics
que feu
al llarg
de Tarracoviva
perquè demostren
la vigència
encara de tot plegat
i en aquest sentit
només entrar
al refugiu
trobem
el pòster
el cartell
el plafó
que anuncia
la plebs
en què s'hi veu
una pintura mural
que ara ens explicaràs
el què
plebs
en un carrer
de l'antiga Roma
i una cita
de Bertolt Brecht
que diu
la gran Roma
és plena d'arts de triomf
qui els va alçar
César va colpir els gals
no tenia almenys
un cuiner
al seu costat
tantes històries
tantes preguntes
Bertolt Brecht
ja s'ho preguntava
sempre tothom
però per exemple
ara faré una altra
del que has dit
l'Elon Musk
aquest famós personatge
que tenim avui en dia
Person
diu que en 40 hores
no n'hi ha prou de treballar
aquesta que treballa més
per canviar el món
clar
aquest menyspreu
ja hi era a l'antiguetat
Ciceró
el gran Ciceró
pare de la pàtria
el que no va fotre mai un cop
sempre estava
fent negocis
especulant
era un gran especulador
i bueno
bastant poca vergonya
deia de la plebs
que la gent era vulgar
que no humanitzien res
perquè només
estaven preocupats
pel menjar
i per beure
i tal
o sigui
quines curiositats
o sigui
una cosa de fa 2000 anys
i actualment
també estem igual
ja ens ho ha dit
el Magí
que Elon Musk
i Trump
serien una mica
semblants a Ciceró
i altres
i Cató
i altres
que sempre estaven dient
per exemple
el Juvenal
fa una descripció
de la plebs
increïble
de Púrria
que a més
estaven pensant
en les seves preocupacions
i no estaven preocupats
per les coses de l'Estat
perquè
és com si ja
li dius
a una persona
que treballa
al Mercadona
de Caixera
i després
ha de fer hores
amb una altra empresa
per poder sobreviure
que es preocupi
de les grans qüestions
de l'Estat
això
és demanar peres
amb un codonier
i això ha passat sempre
i per exemple
avui en dia
la gent rica
superrica
que es pensen
que en tot el món
estan per fer-les felices
amb elles
i llavors
se queixen
que la senyora
la neteja
no neteja bé
quan elles
no han netejat mai
jo tinc molt
gent coneguda
que neteja en pisos
sobretot
gent progre
i progressistes
i ho sento dir-ho així
que es queixen
que no neteja bé
i no neteja bé
i no neteja bé
doncs això
sempre ha estat
és una cosa
sempre ha estat això
ai les classes socials
a veure
enric
l'enric
ceritxó
l'enric ceritxó
el presentem-ho bé
forma part del projecte fènix
fan altres coses
moltes altres coses
durant aquesta
Tarracó Viva
com sempre
però ells són els responsables
d'aquesta mostra
que posen valor
el que és la plebs
el poble llano
que dèiem
abans
també participo
amb l'altra exposició
d'Egipte
Règid
també sóc el comissari
de l'exposició
ja l'hem fet
aquella
i ja l'hem fet
amb el Julio
sí
però allò
també ho he fet jo
i ja ho he dit
i ja ho he dit
i jo soc comissari
d'aquesta exposició
però a part d'això
també ho fem
perquè ella és plebs
privilegiada
plebs de l'antiga Egipte
però diríem
que són els treballadors
avui en dia d'Àpel
o de les grans multinacionals
que són treballadors
o treballadores
que cobren molts de diners
però no deixen de ser plebs
no deixen de ser poble
un poble normal
seran els especialitzats
ja ho he vist
que tenien la seva pròpia ciutat
per bé i per mal
mira
l'Abril Rius
que l'enredem
vols fer tu l'entrevista
amb l'Enric
és que a l'Abril
li molen molt les exposicions
falten 5 minuts
mira falten 5 minuts
per les 11
fem una cosa
jo pentino l'Enric
fins a les 11
i després pilles tu
perfecte
perquè això
amb 5 minuts
no ens ho fem
no ens ho acabem
no ens acabem
l'exposició en 5 minuts
no?
és igual
se pot fer una breu síntesi
es tracta que la gent
tingui l'ococitat
de baixar
i de veure-lo i de comentar-ho
fan visites guiades
i demostracions
i si volen fer preguntes
i tal
jo encantat
no hi ha cap problema
mira fem una miqueta més
de recorregut
fins a les 11
que farem el butllet informatiu
pararem
per atendre les notícies
i després continuem
amb l'Abril
com a conductora
passem un primer espai
què són aquestes casetes
Enric?
això és una cosa
que existia a Roma
i a totes les ciutats romanes
havia un planell
de les ciutats
en aquest cas
de la forma usurbà
i romana
on estàvem dibuixats
els districtes
i les propietats
i aquí s'ho guardaven
en aquests armaris
s'ho guardaven
els títols de propietat
de les cases
dels locals
quants esclaus sabien
qui gent vivia
quants diners tenien
es feia tot
censos i cadastros
això és fantàstic
per trobar informació
això és fantàstic
per la seguretat jurídica
de la gent
que volia comprar alguna cosa
tu anaves a Roma
i diies
vull comprar aquesta casa
te n'anaves
en aquest arxiu
previamente pagament
abonament de la quota
i te deien
doncs mira aquesta casa
és de tal
fonalita de tal
o fonalita de tal
i per exemple
té una hipoteca
o té drets reials
o qualsevol
llavors tu podies comprar
amb seguretat
i els servents
i els esclaus
anaven amb la casa
sí, sí, els esclaus
eren unes coses
jurídicament els esclaus
eren coses
però no solament a Roma
a totes les civilitzacions antigues
com s'ho feia
la plebs tenien cases pròpies
sí, clar
de plebs n'hi ha pocs
igual que de pobres
n'hi ha molts classes
diuen que dius un pobre
però comprar amb altra
encara va més bé
sempre hi ha moltes categories
però clar
nosaltres entenem
com a plebs
la gent que per exemple
té un ofici
i té una botiga
però no té res més
no té grans propietats
té un local
i viu de la seva ofici
però a partir d'aquí
que aquests diríem
són especialitzats
hi ha els que finalment
no tenen res de res
i tenen que dormir
com plou
amb qualsevol racó
amb una escala
que sigui mantenida
i tenen que demanar
per poder menjar
aquestes coses
però des d'aquest últim
aquest darrer
fins al primer
hi ha diferents escales
de pobresa
o de pertència a la plebs
i no era el mateix
ser plebs a la ciutat
a la urbs
que al camp
no, ni moltíssim menys
era molt més dur el camp
sí
molt més dur
o sigui
a Roma per exemple
que hi havia tothom
que vivia a Roma
excepte que no era ciutadà
tenia garantitzat
un mínim de supervivència
a través del menjar
que partia de l'Estat
i sobretot dels cuidats
de l'Estat
de Roma
perquè per exemple
el tema de l'aigua
o sigui
nosaltres ara
en aquests moments
a Catalunya
no tenim la ràtio d'aigua
que tenia un romà
a Roma
calcula que a Roma
un romà
tenia 150 litres d'aigua
de menantial
diaris
aquí estem en 173 litres
ara
imagina't el que és això
aigua
a molt i plànic
encara vull dir
a Roma
encara vull dir
jo sempre dic
que a veure a Roma
un consell que donen
els nostres oients
és que si van a Roma
no compren aigua
no facin la tonteria
de portar botelles d'aigua
perquè les fonts públiques
de Roma
del centre de Roma
tenen aigua
de menantial
de l'antic
aqueducte romans
que encara funcionen
i està boníssima
i fresca
només hi ha un truc
un truc
un truc
que era
no tens que acotxar-te
tens que tapar
la boca de la font
i llavors surt un rejat
i no cal que t'acotges
molta gent les veus
acotxades allà
perquè són baixos
no
tapi el broc
de la
això és
per als aviants
que ho sapien
tapen el broc de l'aigua
i tenen un xorrat
i poden veure
sense acotxar-se
mira
doncs entrem ara
a les baixos fons
de Roma
parlant de la màgia
parlant de la pobresa
i la prostitució
i amb una sala
més diàfana
jo us explico
una sala molt diàfana
en què hi trobem
carn
peix
una mica de preparació
industrial
una mena de cuina
mira
tenim
ara ho expliquem
tot un fo
bueno
una brasa
un pícnic
un pícnic
una barbacoa
ara ho has dit tu
aquesta sala
dona per moltes explicacions
Enric
ho parem un moment aquí
perquè falta un minutet
per les 11
i continuem
molt bé
estem situats
al refugi número 1
us estem explicant
la Tarracó Viva
en directe
un trosset només
la Tarracó Viva
perquè aquest festival
de reconstrucció històrica
que ja ha començat
ens ocupa
aquest cap de setmana
i el següent
15 dies intensos
de reconstrucció
sobre el que són
els nostres avantpassats
la Tarracó Romana
arriben els titulars
les notícies més actuals
ara sí
i després
hi tornem
des del Moll de Costa
a la Tarracó Romana
a la Tarracó Romana
a la Tarracó Romana
a la Tarracó Romana
a la Tarracó Romana
Fins demà!