Bon dia, són les 9. Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Hola, hola, ara sí, no secret. Ui, no sé què passa, no sé què passa, m'està fent coses estranyes la veu. Núria Cartanyà, bon dia, què passa, què passa? Perdoneu per aquest atropellat començament del programa. Ja està, ja està, ja està. Estic tocant botonets. Estàs lluny, o sigui, estàs prop, però estàs lluny.
Tal qual. Et queda molt bé fer controls, eh? Estic mona, no? Estic mona, estic cuqui. Veure't aquí a l'altra banda. Ves el goteta que em cau aquí, d'això? A l'altra banda de la peixera, no? Sí, sí, sí. Molt bé. No, doncs això que no és secret, que avui començava amb aquesta veu de Tarragona, però mira, amb la veu una mica canviada, eh? Però som els mateixos de sempre. Abril Rius, bon dia. Bon dia, Miquel. Núria Cartanyà, bon dia. Hola, hola. Bon dia, Miquel. Bon dia. I ara saludarem el Josep Sunyer, que el tenim fora...
que el tenim de ronda i, de fet, el tenim cap a Bona Vista. Ara us explicarem per què. No? Sí, perquè a aquesta hora comença la instal·lació de 44 pacificadors de trànsit. Us ho explicarà millor el Pep Sunyer quan el tinguem. Pep, bon dia. Hola, bon dia. Hola, aquí estàs a Bona Vista. Sí, de fet, deixa de tocar botons ja, eh? Que no paro de tocar botons. Sí, eh? Després és que... No entra... Sí, sí, sí.
Bueno, sí, aquí a bona vista, eh? Mira, estic al carrer 22, al número 72, a bona vista. I ara m'ho he de preguntar per què sóc aquí, eh? Va, pregunteu-m'ho. A veure, el número 72... El número 72 del 22. Espera't, el número 72 del carrer 22. Aquests carrers ja sabeu que tenen números, eh? Sí, això sí. Per tant, número 72... Del carrer 22. Del carrer 22. Molt bé. Això ja sembla el dia del cementiri, eh? Una mica, però sí, sí. I què hi fas aquí, Pep?
Home, a veure, a Bona Vista què pots venir a fer? Doncs, per exemple, fer tapes, no? Aprendre tapes. Per exemple. Hi ha llocs molt recomanables de tapes aquí a Bona Vista. Però no, no. Avui no han vingut a prendre tapes.
Hem vingut aquí al carrer 22, i ara estic transitant des del 72 cap a baix, perquè estic seguint la comitiva, perquè aquí, en aquest carrer, i també en altres punts d'aquest barri de Bonavista, però també en altres llocs de la ciutat, que ara ho explicarem, situaran, i l'abril ja ho deia, ja ho avançava, pacificadors de trànsit.
És important, això és molt important. Penseu que aquí, i ara ens ho explicava, parlàvem amb un veí de la zona que em veia que aquí, clar, hi ha hagut accidents, algun tens greus, de gent que va fent el fitipaldi, bàsicament pel carrer, que van a tot drap i que han perdut el control del vehicle, han topat comptes d'altres vehicles. Jo recordo, per exemple, un accident del setembre.
que un cotxe va perdre el control, anant a molta velocitat, i va topar compte altres vehicles, i per aquí transiten persones, infants, vienants, gent gran, i, per tant, situant aquests pacificadors, són uns quants, 44 al conjunt de la ciutat, i, de fet, ara, després en parlem amb la consellera de mobilitat, que estic seguint pels carrers, perquè veig que han marxat cap a baix, ara ja estem al número 62, s'ha baixat 10 números,
i continuo baixant, eh? Però, vull dir, quan parlem d'aquí, no sé, també hi ha la consellera de mobilitat que ens explicarà també tot aquest desplegament de pacificadors que es faran aquí a bona vista, especialment en aquest carrer i en algun altre on hi ha també els centres escolars, el que fa baixada, que està situat, doncs, a la confluència d'aquest carrer, i també en altres punts per això, per evitar que la gent vagi fent el fitipaldi i que, per tant, es puguin salvar vides, que és el més important. Doncs vinga, tornem amb tu, Pep, quan comenci aquesta compareixença i l'escoltem també en directe.
Vinga, doncs, fins ara. Fins ara, això per una banda, però passaran més coses, Abril. Sí, parlarem amb la Sala Trono per una obra de teatre que estarà aquest cap de setmana. Es diu Divina de la Muerta, ja us l'avançàvem ahir. Dels FACOF. Dels FACOF, sí, sí, sí. Jo em pensava que quan la Núria va dir que eren moltes FACOF, pensava que era com bastant més FACOF, i no és tal qual, FACOF. És FACOF, tal qual, sí, sí. Es veu mono. Exacte, en parlarem. I també, Núria, crec que podem parlar d'una cosa que passarà precisament diumenge a Bona Vista, no?
M'has donat una miqueta de detalls perquè m'he quedat en blackout. És un acte molt xulo d'homenatge a voluntaris dels CAPs. Reconeixement de voluntaris als CAPs de Bona Vista i el de la Canonja, persones que acompanyen, que ajuden, que donen suport, i des de la Federació de Ciutadans de Veïns i el Fòrum Espai Cultural els vol retre un homenatge i hi ha tota una matinal d'activitats diumenge a Bona Vista.
I després arribarà el resum de la setmana i acabarem de repassar les últimes pel·lícules que es van projectar al REC, que es tancava aquest dilluns. I també escoltarem talls dels nostres consellers i conselleres de l'Ajuntament de Tarragona, que ens parlaven a tertúria política, i també la Sònia Orts, que l'escoltarem ara també. I també parlarem de salut, amb l'obligació de les mascaretes almenys fins d'aquí dues setmanes, dels pescadors i d'alguna presentació i de què tracten alguns llibres.
I, de fet, connectarem tot plegat perquè el Rec es tancava, si no em recordo malament, amb la pel·lícula de Judit Colell, aquest thriller històric, Frontera, que precisament s'estrena avui als cinemes. Jo tinc ganes de veure l'aquesta, eh? Doncs mira, si no la vas veure al Rec, la pots veure aquest cap de setmana al cinema. No només això, eh? S'estrenen més cosetes, que després també repassarem, i a plataformes, que arriben coses interessants.
També avui hi ha plataformes. Mira, doncs, com Ciudad de... Ciudad de Sombras, crec que es diu. La pel·lícula ho he perdut. Ciudad de Sombras que arriba a Netflix. I ens atropella la sintonia de Port Aventura.
I és que abril és un regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any, eh? Amb la família, amb els amics... Perquè tindràs avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. Només! Només! Només podreu escollir entre a sobre, entre tres tipus de passi anual i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. No me lo puedo creer. Sí, mira, regala club, regala un any sense límits.
Doncs 9 i 6 minuts, és la veu de Tarragona, camí cap als 40 i, de fet, avui obrim aquest programa, aquest espai. De seguida marxarem cap a Bona Vista amb tota la gent que fa possible aquest programa. Però abans, escoltem l'opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins, que ens la porta avui Josep Maria Boqueres. I ens parla de com neix el món del Rotari.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Hi havia una vegada un advocat que va arribar a Chicago l'any 1905, sense conèixer ningú. Amb el temps es va relacionar amb un enginyer, un empresari del carbó i un sastre. Sense saber, vam fer una primera reunió, la primera reunió de ròtara internacional. Per què? Per què?
perquè anaven veient-se a la botiga, al despatx professional i a l'empresa. És a dir, anaven rotant. El que van iniciar 4 persones, ara som 1.150.000 persones repartides al món, amb gairebé 200 països. L'amistat, la generositat, la solidaritat són la nostra targeta de presentació a la societat. Al territori, al camp de Tarragona, vull dir, tenim 4 clubs rotaris a la ciutat de Tarragona.
A més, hi ha un club a Reus, un altre a Tortosa, un altre a Banys, a Salou i a Cambriós. I, recentment, el metropolità del Camp de Tarragona, que té la seva seu, i les reunions les fan a la selva del camp. L'any 1988, Rotary Internacional va proposar a la Organització Mundial de la Salut erradicar la pòlio al món.
I per cada milió d'euros que recaptem, la Fundació Bill Gates posa el doble. I amb 3 milions de dòlars es vacunen 3 milions de nens. Aquesta iniciativa és el nostre vaixell i signa a tot el món.
Però cada club fa programes de proximitat al territori a favor d'entitats com Càritas, Mans Unides, Mamapop, Topromi, El Sol, el Padre Mario del Santuari del Loreto, la Seimer, entre altres. També vam estar presents a l'Adana Valenciana. Ens caracteritza que la presidència de cada club sols dura un any. I els anys van de l'1 de juliol al 30 de juny.
A Espanya tenim tres districtes. El nostre, el 2202, abasta les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, País Bàs, Cantàbria, La Rioja i Navarra. El que mana a cada districte és el que anomenem governador. Ah, i per acabar, el nostre missatge, el nostre lema, és d'art de si abans que pensar en si mateix.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a... Fruteria Natur Fruits, peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I entrem en matèria, la primera entrevista del dia ens porta cap a Bona Vista i cap a una iniciativa que pretén mitigar els problemes de trànsit que pateix aquest barri. Parlem de pacificadors. Pep Sunye, bon dia. Bon dia, Núria. Mira, sentim màquines en directe treballant, que això sempre denota que estan passant coses com ara això que sentiu.
Les màquines treballant ara mateix al carrer 22 de Bona Vista per començar la instal·lació d'aquests pacificadors de trànsit, ara mateix situats davant la plaça central, perquè ens hem mogut, abans era amb el capdamunt del carrer i ara som a la plaça central d'aquest barri terragoní i aquí s'està ja procedint a la instal·lació d'aquests dispositius que permetran
que qui vagi per aquí en vehicle no vagi a excessiva velocitat. Són aquests pacificadors que sobresurten de l'asfalt i que, per tant, fan que arrelenteixi el trànsit quan algú s'acosta en aquest punt. S'han situat de forma molt estratègica en diferents punts del barri, però no només aquí. Ens comentava Sònia, la consellera de Mobilitat, que és aquí, que també hi haurà i se n'ha instal·lat també en altres punts de la ciutat. I cada cara a l'any que ve també hi ha, per supòs, 70.000 euros per tal de continuar amb aquesta instal·lació.
Ara estan perforant l'asfalt, la maquinària, per poder procedir, doncs, a instal·lar... Van ràpid, se'ns diuen, eh? Mira, és que més el sol de la màquina... Estan ara mateix perforant l'asfalt... Perquè, Pep, com són els pacificadors aquests?
Són aquelles bandes que sobressurten del nivell de l'asfalt. Però són bandes com de plàstic que sobressurten o és el mateix asfaltat? No les he vist encara, però imagineu-vos això, aquestes bandes en mig cercle que sobressurten de l'asfalt,
i que, per tant, si passes per aquí a certa velocitat, carregues el carrer del cotxe. És a dir, del que es tracta és que disminueixin la velocitat, a més a més, també estaran senyalitzats, per tant, se sabrà exactament on l'estat i quan arribin a molts vehicles. En aquell carrer que fa el 22, que fa baixada, per exemple, serà important, perquè per aquí agafa molta velocitat i per aquí...
transita moltíssima gent, perquè confueix amb la Rambla a Bona Vista, confueix amb la plaça principal, sona també al capdamunt d'aquest carrer d'escoles, d'escoles públiques, hi ha molt de trànsit de gent, i aquí hi ha hagut accidents, i accidents algun d'ells i reus, que ara ens comentaven també representants dels veïns, i algun veí que hem pogut parlar també d'aquest mateix carrer, un mecànic que hi ha al capdamunt del carrer. Sí, com sigui, s'instal·laran aquests pacíficos de trànsit,
s'estan instal·lant ja, per tant ja ha començat, i també hem començat per altres punts de la ciutat. Mira, anem a saludar en directe la consellera de mobilitat, Sonia Horts, que ens expliqui el detall d'aquesta actuació. Sonia Horts, bon dia. Hola, molt bon dia. Avui en aquest carrer de Bona Vista, aquí a segon cas que res, tenen números, i avui en aquest carrer, el 22-72, en aquesta altura, on ja hi ha màquines treballant per situar el primer d'aquests punts per controlar la velocitat, de fet perquè no puguin córrer, no?, és el que es tracta.
Sí, sí, és una de les demandes més intenses que fa la ciutadania, sobretot reduir la velocitat en molts punts de la ciutat. Per part de mobilitat i per part de Guàrdia Urbana es va fer un estudi en tota la ciutat
hi ha punts amb més sinistralitat o més perill, que normalment són el voltant dels col·legis o complex educatius, i també caps on hi ha més pas de nens i de persones vulnerables, doncs ahir hi hem ficat els punts. I ahir vam començar. Avui estem aquí a Bona Vista. Ara mateix, com has dit tu, estem al carrer 22, a dalt del tot, tocant a les escoles. Després continuarem també, a baix d'aquest mateix carrer, al carrer 22, tocant a la Rambla de Ponent, que ahir s'agafa bastant...
Bastant velocitat i continuarem també aquí al camí de la coma, que és on està el Congrés Educatiu. Per què? Perquè sota el pas d'avianants, de nens i on hi ha hagut alguns punts amb més sinestralitat. Penseu que tres quartes parts de les accidents amb víctimes es produeixen en zones urbanes i un 20% són víctimes d'avianants.
Per tant, persones vulnerables que creuen el carrer, aquí bàsicament és la velocitat. Perquè a mi jo recordo setembre, que un cotxe perd el control, es van encastar contra altres vehicles...
I pensi que és la mesura més eficient, o sigui, és instal·lar-los, implementar aquestes mesures o bé llom d'asa, que com en aquest carrer serà així, que serà de punta a punta, és per tots els vehicles, o si no, coixins berlinesos que se'n fiquen als carrers en una part de la calçada perquè passen potser transport públic, ambulàncies o camions, llavors s'ha de ficar només el coixir en el mig de la calçada perquè els cotxes passin pel damunt. Pensi que només instal·lar-los baixem un 30% de...
reduir aquesta velocitat per a aquests trams urbans.
De fet, portem poca estona aquí i hem passat uns quants vehicles, amunt i avall, és a dir, que és un lloc de força trànsit aquest carrer. Sí, és un dels carrers, sobretot a aquest hora del dematí, on és tot el nucli d'escolar, llavors per això en aquest punt ho estem ficant ara mateix. Continuarem fins a final del gener amb aquesta implementació de 44 reductors de la ciutat en tota la ciutat i continuarem també a Camp Clar, a Centre, allavant, o sigui, es toca tota la ciutat, 44 ponts en tota la ciutat, barris, centre i totes les parts on facin falta.
Aquí a Bona Vista hi haurà aquest, però també altres, em comentava, per la zona de dalt de les escoles, no? Sí, a Bona Vista vam ficar al carrer 20 ja coixins berlinesos. Ara s'està instal·lant aquí, a dalt, un llom d'asse aquí a l'entrada dels col·les. Aquí és el carrer 22 a dalt. Col·locarem ara aquest mateix matí aquest mateix carrer tocant a la Rambla de Ponent, en el gir,
També anirem cap al carrer 3 i al camí de la coma on està el complex educatiu. Això és el que farem. I també tenim pensat, i està dintre del pressupost, ja per l'any que ve hi ha un pressupost de 75.000 euros per continuar instal·lant reductors de velocitat on a nivell de seguretat i mobilitat ens indiquin que és el millor per a la ciutadania. Això ja cap al 2026.
Qualsevol inversió, imagino que en aquest sentit és positiva, és a dir, que no cal ni mirar els números perquè si es salva vides, no?, tot val la pena. Totalment. Només que una persona que baixi en un 1% de sinestralitat ja és tot un èxit. És una vida humana.
Veig que van ràpid, perquè estàvem traient els operaris i ja han neteixat i d'aquí no res estarà posat. Sí, sí, són ràpid. Pensi que en tres setmanes, com a molt, en tindrem els 44 reductors de velocitat ficats a la ciutat. Penseu que la nostra fita, la nostra finalitat és millorar la seguretat de la ciutat i la seguretat no només és la Guàrdia Urbana, que també, sinó que és a nivell de seguretat a l'hora de cregar a carrers o de passejar per les voreres. I en això estem en aquest any i a l'any que ve hi continuarem.
S'està apostant molt per aquest àmbit, perquè ahir mateix presentaven també aquesta nova unitat de la Guàrdia Urbana,
totalment equipada per arribar a qualsevol lloc i poder atendre qualsevol incidència, no? Sí, sí, són un equip de 12 persones, són binomis, són de 6 i un altre de 6, que ja estan sortint des d'allà fa dos mesos, per això van fer la roda de premsa, per veure tot el número de tot el treball que han realitzat, ja hi surten de les 6 de la tarda a les 12 de matí i a cap de setmana de 6 a 6, llavors estan en tots els punts de la ciutat donant voltes per això, per donar seguretat i tranquil·litat. Si alguna vegada hi ha algun
punt més destacable que s'ha d'actuar, actuarà que estan preparats tant per vehicles com per uniformes, per accessoris, tasses, vam parlar de càmeres, i això és implementar la seguretat a la ciutat, que és el nostre deure.
I tornant a l'especificador, abans comentava que ha fet una diagnòsia a tota la ciutat, i per tant aquí també han vingut, imagino que els mateixos veïnats, ja aleshores parlàvem amb un mecànic d'aquí davant, que ens deia que en aquest carrer hi havia hagut accidents, que per tant els veïns ho esperaven això. Sí, sí, totalment. A més, ja t'ho dic, a nivell tècnic, per exemple, mobilitat, t'indiquen on s'ha de ficar, ha d'estar uns metres dels pas d'avianants, de la sortida de la cruïlla d'alguns carrers,
I en aquest punt jo crec que és un assert i és una demanda, en aquest cas, del barri de Bona Vista de fa ja molt temps. Ja no Bona Vista, eh? Sant Salvador estan esperant l'instal·lació de Tresmés, Tarragona Centra, ja van començar ahir, Camp Clar també hi ha unes...
Hi ha algunes persones que els agrada córrer massa i no tenen, no sé, no pensen que el que estem fent, el que estan fent és fer cap perill, no?, doncs vianants o un pas, ara mateix ho estem veient, no?, és tot el pas de l'institut i del col·legi d'aquí de Bonavista i aquest és un dels passos més transitats, o sigui que ficarem a la remei i en poca, ja ho has vist, van ràpid, en pocs minuts o dintre d'una hora ho tindrem enllestit.
El pressupost d'enguany per això? L'any que ve ja dic que hi ha partida, no? Sí, la partida és de 75.000 euros per l'any que ve, que trobarem a licitar l'any que ve i així ja començarem el 2026 en uns altres punts de la ciutat. Ara ja han començat per aquests 44 primers. Sònia Ors, gràcies, que vagi bé. A vostè. Sònia Ors, conseller de mobilitat, que ens explica com va aquesta instal·lació d'aquests pacificadors de trànsit aquí avui, o primer en aquesta zona, el carrer 22 de número 72 de Bona Vista.
Et quedes encara per aquí, Pep. Sí, sí, això dels carrers a Bonavista saps que són números, que és un cacau de números. Però vaja, mira, ara per sempre baixa per aquí un autobús de l'MT, per aquest mateix carrer 22, i ara estan davant de la plaça de la Constitució de Bonavista, posant aquest sol nom d'assa, que abans em preguntaves el tipus de pacificador...
Ella també comentava, Sònia Horts, que hi ha els que són llom d'assa, els altres que són més intermitents per si ha de passar algun servei d'emergència. Aquests són llom d'assa, que vol dir que és com una mitja lluna que va de punta a punta del carrer. Per tant, és a dir, aquí va de cera a cera, de voral a voral, per entendre'ns.
I aniran ràpids, pel que ens deia, en poques setmanes estaran aquests 44 pacificadors ja instal·lats i hem vist que van molt ràpids, perquè fa no tant ens sentíem les màquines en directe, fan el forat a l'asfalt, treuen una mica d'asfalt i a continuació ràpidament posen el llom d'assa, vull dir que és un sistema que la collen, venen a la terra i és un sistema que és ràpid.
És a dir, que a partir d'avui aquí ja no es podrà córrer. I ara estava veient, ho deia també abans la consellera, la canalla d'instituts i d'escoles que van amunt i avall, que per tant són carrers que hi ha molt de vinent, persones grans, gent que utilitza la via pública com és normal. No només aquí, sinó també en altres punts del centre i dels barris, i per tant, avui hem pogut veure en directe com es situa això, com s'intenta pacificar la vida, la via pública. I mira, em parlava també fa una estona amb l'Olí Gutiérrez, com he trobat per allà per...
A part la passada Constitució, l'hem enxampat un parell de minuts, anem a sentir-la, aquest s'explicava també. L'Oli Gutiérrez, presidenta dels veïns de Bonavista, vol dir què tal, bon dia. Bon dia. Finalment hi haurà pacificadors de trànsit, no?
Pues sí, me ha comentado la concejala de que ponían cuatro, hace tiempo que lo veníamos reclamando y por fin, por fin lo ha puesto. Hay que darle las gracias porque está trabajando muy bien y todas las solicitudes de que vamos pidiendo van llegando poco a poco, pero van llegando.
Aquí era complicado, hemos visto algún coche haciendo fissipaldi y algún accidente, me recuerdo un de septiembre, por ejemplo. Sí, y graves, y graves han sido, y la verdad es que se le ha comunicado de prueba, y ya lo sabe por el tema de la Guardia Urbana, porque aquí los coches parecen reales, parecen películas, y la verdad es que esto va a hacer que no corran tanto.
No li gràcies, que vagi bé. Molt bé, moltes... Muy buenas fiestas para todas. Igualment bon Nadal. Bon Nadal. Doncs això que era esperat, eh? I aquí al barri no ho diu només ella, eh? També ens ho deien, podia parlar amb el mecànic, que està al cap damunt d'aquest carrer, que, bueno, evidentment té ara la percenta aixecada i veu tot el que passa pel carrer, i em comentava que s'han produït accidents, algun d'ells greus, eh? També aquí, no aquest any, de greus, però sí que en altres anys hi ha hagut accidents greus per atropellaments...
Per tant, és important que ningú pugui anar pels carrers fent la Fórmula 1, perquè això es fa als circuits, i aquí es tracta de pacificar el trànsit i que tothom faci el que ha de fer, que és anar a una velocitat moderada per aquests carrers de Bona Vista i d'altres punts de la ciutat, Núria. Doncs queda explicat això que està passant ara mateix a Bona Vista. Us hem volgut traslladar en directe, a més ens coincideix amb hora de programa, vull dir que ha fet expressament, eh? Gairebé, molt bé. Pep Sonier, tornes cap als estudis?
Bueno, sí, aquí hi ha unes tapes que estan molt bé, però no és hora de tapes, no ara? Tapes i tupers, tu fes unes tapes... Sí, que te la posi la tapa, no t'ho faria la cap aquí. Torno, torno cap aquí, torno cap aquí. Fins ara, Pep, moltíssimes gràcies.
I nosaltres ens quedem una estoneta més, bé, un parell d'hores i una horeta i mitja més, encara per aprovar-vos diferents temes. Parlarem sobre un aniversari rodó. Ho farem ara mateix. Celebrarem els 40 anys de la floristeria Romeu, la del quiost de la Rambla. Ara els felicitarem en directe. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Lotoexpress, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBIQ-fòbiques. De tornar de casa, cap persona vol ser valenta, sinó lliure. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat. Perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Moment quan arribem al punt just de dos quarts de deu de celebrar un aniversari, un aniversari rodó, que aquests fan encara més goig que els que no queden en número rodó. És el 40è aniversari a més d'un establiment a Tarragona que se sapig on mantindran el temps i que segur que tots els que m'esteu escoltant un moment o altre o hi heu passat per davant o, lògicament, hi haureu fet alguna compra. Estem parlant del quiost de flors de la Rambla.
Sefa Moedano, bon dia. Bon dia. Moltes felicitats, eh? 40 anys. Moltes gràcies. A més, és que avui és el dia, és el dia de l'aniversari avui, eh? Sí, avui és el dia que el vespre ho vam inaugurar.
El vespre, hem vist una fotografia d'ara fa 40 anys quan inauguràveu. Quants anys tenies tu, Cefa? Que estàs allí estupenda, vuitantera total. Quinze anys, quinze anys tenia. I tenies clar que t'hi dedicaries, que seria el teu negoci. Perquè això, el teva de les flors a casa teva ja ve de lluny, no?
Vaja, ve de tants anys que m'he criat entre flors i tenia molt clar que a mi volia ser florista. Déu-n'hi-do. Escolta, ve de lluny però que els teus pares ja tenien establiments de flors o fins i tot els avis?
El tiet, el fundador, el Josep Virgili Romeu, va ser el fundador de la primera floristeria. El Josep Romeu, que va inaugurar la primera botiga aquí a la Rambla, que era Rambla Castellar,
i ara fa poc ens vam enterar que era l'edifici que van construir on ara hi ha el Caputino, i allí va inaugurar la primera floristeria. Oh, dius, ara fa poc que ens vam enterar, no devíeu tenir massa documentació d'aquella època, no? No, tenim un anunci que ens van trobar del diari,
i que posava que l'establiment de floricultura de Josep Romeu obria i obria això a la Rambla Castellar. Punto al cinematogràfico. L'estic llegint perquè tinc aquí. Ai, que bé. El joven encargado ha dit que l'establiment de floricultura ha fet els seus estudis en Barcelona i ofrece els seus servisos per a la construcció de jardins i arreglos.
També confeccionarà ramos i coronas de flores, bautizos, per a lo que cuenten un gran número de macetes i papeles modernistes. Diari de Tarragona, de data el 4 del 6 del 1905. Que xulo, que xulo. Nena, i com us ha aconseguit això? El Rovira, que pobres va morir, de la botega, tenia molta amistat amb ma mare...
i ell, com era historiador, ens va trobar aquest arxiu, i és l'únic que tenim així, tenim fotos, però ja del Mas, d'on vivim, que després d'aquí, quan va tanxar aquí, que va estar, no sé si 20 o 30 anys, li va tocar una loteria i amb 5 pessetes va comprar la finca d'on vivim. Ah, la que està tocada al cementiri.
Llavors, allí va ser on mon àvia ja van viure i ja van fer la primera floristeria, després van tindre els fills i ma mare va estar a la Rambla Vella, també, i després la Tegla, que està a la plaça Verdaguer. Això era la segona, no.
La primera, el Josep Romeu, la segona generació, Monts Pares i Mictiets,
i després jo. I ara el relleu també m'ha fill amb un fill. Sí, continua. S'acabava aquí i mira, continua l'açada. Molt bé. Amb tots dos, a més, eh? Filla i fill. Sí, sí. Molt bé, molt bé. Escolta, Sefa, i clar, la pregunta del milió, com es fa per mantenir, amb una rambla que han anat canviant, perquè hem vist la rambla canviant moltíssima en aquests 40 anys, com es fa per mantenir un negoci, a més, de flors?
que no en comprem cada dia, per entendre'ns. Bé, potser hi ha gent que sí, però vaja, que no ha de ser fàcil. Com tu has fet? Bé, no ho sé. És tractar bé la gent, tindre paciència, complir amb tot, vull dir, tindre allò a la clientela perquè... A veure, perquè tothom quedi content i així se fan els clients, no?
perquè diuen propaganda, la propaganda és un mateix, si tu ho fas bé i quedes content, vull dir, és oferir un servei que no tens en les grans superfícies, que fa que sempre estiguis endavant, perquè, clar, ha hagut temps de crisi, ha hagut temps de pandèmia, ha hagut temps una mica...
Difícils, però se n'han sortit. I aquí seguim. I ha canviat. Has passat per èpoques de tot i ha canviat moltíssim el negoci, tant pel que fa quan demanen els clients com al mateix mercat, no? Que ara és més fàcil aconseguir flors.
Sí, ara hi ha més varietat, ja pots oferir un ampli catàleg de coses, vull dir, abans tenies quatre coses per regalar, ara tens flors, tens plantes, de tots els colors, de totes les formes, els envoltoris n'hi ha moltíssims, vull dir, tot ha anat canviant.
També hem canviat la manera, o no, com ens relacionem amb aquest tipus de producte. Abans les flors es compraven molt per moments molt especials, molt concrets, i ara jo crec que cada cop més no cal que sigui un dia especial. No, no, molta gent...
diu, bueno, va, em vaig a donar aquest capritxet. Jo crec que de la pandèmia cap aquí la gent celebra més les coses, regala més, no ho sé, s'han adonat que la pandèmia ens va ensenyar una mica del que és la vida, i dius, viure el moment, i dius, que l'hi regalem. Abans potser s'ho miràvem més, que les flors se passen, però la il·lusió que dona rebre un ram de flors...
l'alegria que dona, això no té preu. Quina és la flor estrella? Cefa, la que sempre demanem. La rosa, no?
Sempre et venen i diuen roses. A vegades dius, és per la mare, o és per l'àvia, o és per la nòvia, llavors dius, per la mare potser li agradarà més a algú silvestre, que no és tan sèrio que la rosa, però tot a les flors.
I després està la gràcia, que fa molt de temps que tu ja tens la mà trencada, la gràcia, en embolicar-la, en tota la decoració, no?, en què realment has de dir que és un detall. Sí, en combinar els colors, vull dir, ja la clientela et diu un ram d'aquells que en fas de tal preu com tu vulguis, que et fico, no?, el que tu vulguis, el que tu vulguis ja està bé.
Molt bé. Contenta amb l'espai? Perquè té mèrit estar a la Rambla, però encara té més mèrit estar al quiosquet dels quioscos de la Rambla, perquè és un espai molt cuco, però clar, té les seves dificultats, allò és molt petit. Tens pensat ampliar o què? No, en canvi ja no va haver-hi una vegada que em van multar per una qüestió d'espai i qüestió d'un permís que...
que encara segueixo sense tindre, però que pago de treure les flors al carrer, però vaig mirar de canviar, però vaig pensar que la Rambla és la Rambla, això és com la meva casa, vull dir, aquest quadrat és casa meva i dic, ja per el que...
el que vull treballar, si aguanto deu anys més o dotze, me feia com a pena i té els seus avantatges, perquè si agafes un local, puges la persiana i no tens la feina de treure-ho tot, muntar-ho, l'estiu aguanta la calor, posa per aigües, a l'hivern tens fred, és un espai molt reduït i no puc tindre moltes coses preparades...
Però després la gent m'hi deia, no, dona, no marxis d'aquí, que dones molta alegria a la Rambla. Sí, mira, com que no ho han de fer ells. I, bueno, la veritat és que ja, com m'he criat aquí, ja penso retirar-me aquí. I els fills què pensen? T'han dit? Heu parlat d'això, sèriament? De dir, doncs, ens imaginem o ampliarem o ens ficarem en un altre local? Com veieu el futur de Floresteria Romeu? Com veieu el futur?
Bé, el futur ja està més o menys encarrilat, mon fill i mon filla estan en una floristeria que s'ha obert ma filla a la vall de la Rebaçada, i aquí a la Rambla, jo crec que quan, si Déu vol, em jubili, és molt sacrificat, per el que et dic, per treure, posar, és molt sacrificat i jo crec que
Avui en dia és més còmodo, també busques treballar amb una comoditat, és tindre una tenda. Puges la persiana, pots tindre les coses allí preparades, aquí amb tan poc espai no puc tindre moltes coses preparades, ni m'he sortit del que voldria tindre, que déu-n'hi-do, que hi ha molta gent que em diu...
Nena, jo no sé, a la nit com t'acap tot això, no ho entenc. Ha hagut vegades que he d'agafar el carro i emportar-m'ho a casa perquè no cap. Ja, ja, ja, ja. Sí, sí, sí, és sorprenent. Bueno, ja li tens les mites preses, xiqueta. Escolta, i per molts anys més, eh? Per molts anys més. Moltes gràcies. Ens fa molta il·lusió i la veritat és que sí, costa, però pensant egoistament queda... És bonic tenir, i té molt de mèrit tenir la floristeria.
allí al quios de la Ram, la floristeria Romeu. 40 anys de l'obertura d'aquest negoci. Sefa, una abraçada molt forta a tota la família. Moltes felicitats per tothom. Moltes gràcies. Esteu tots els tarragonins, amics, clients, convidats a una copeta durant tot el dia. Perquè t'hi cap també el cava. També t'hi cap a dintre el cava fresquet avui, eh? També, també. Vinga, molt bé. Vinga, moltes gràcies, guapa. Adéu. Adéu.
Encara més continguts ens esperen i us hem d'explicar abans de tancar el programa i fins i tot abans d'arribar a les 10. Fem una nova breu pausa i ara seguim parlant de l'escena tarragonina i d'aquest homenatge que tindrà lloc als barris de Ponent, homenatge als voluntaris dels CAPs.
La veu de Tarragona, la teva veu. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimà. Hasta me loco podrido. Cada dissabte a les 10 de la nit...
En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
I la propera entrevista ve en forma de reconeixement. És una activitat a la que esteu tots, tots, tots convidats aquest diumenge, però que té un objectiu molt clar, homenatjar els voluntaris del Cap de Bona Vista i la Canoja. Com dèiem, aquest esdeveniment comunitari...
Tindrà lloc diumenge a la Rambla de Bona Vista i serà com un reconeixement públic a la tasca que desenvolupen els voluntaris del Cap de Bona Vista i la Canoja. Organitza la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona i el Fòrum Espai Cultural. Ens en dona més detalls Vicente Ozaez. Vicente, bon dia. Bon dia, noia. Bon dia. Entenem, doncs, que fan un paper fonamental i que són molts els voluntaris del Cap de Bona Vista i la Canoja, doncs.
Bé, fan un paper extraordinari i necessiten més gent. Sí? Què fan? A què es dediquen? Perquè, clar, no deixa de cridar l'atenció que un cap, que en principi es nodreix de professionals, tingui aquest sistema de voluntariat. Quina és la seva tasca?
Sí, bé, això partell de l'acció comunitària del CAP, d'aquí de Bona Vista amb la Canoja, que tot l'equip professional es va reunir amb les entitats del barri, i llavors les que hi col·laborien van fer una tira a trobar persones que volguessin participar, cooperar d'alguna forma, i ajudar gent que està sola a casa, que té soledat no volguda, que no poden baixar les escales, que al final necessitem també una mica de companyia o atenció,
I bé, doncs, on no arriba el sistema, d'alguna forma, hi ha gent que busca aquest caliu, al final, de gent propera, del barri, del teu carrer, del teu veí, i amb aquí, doncs, els que es vol aconseguir...
és tenir un grup de gent, que ja són vuit persones i estan a punt d'obrir un anterropet, però fer una trida a posar en valor aquestes tasques que fan els voluntaris, que són veïns i veïnes, i amb l'acompanyament i l'assessorament i la formació de l'equip professional del nostre CAP. Però a partir d'aquí el que es vol fer és fer una trida a que hi hagi més gent que conegui aquest servei, que hi hagi usuaris i usuaris que puguin demanar aquest acompanyament i alhora la gent que té temps, que pugui contribuir una miqueta a aportar...
Alguna cosa. Parlant d'això, si algú ens està escoltant i ha pensat en apuntar-se en aquest programa de voluntariat, és com acostuma a passar en el voluntariat social? Flexibilitat màxima en disposició de les hores que tingui la persona? Vull dir que és molt fàcil fer de voluntari, diguem-ho així. Sí, sí, i tant. És a dir, és totalment. Què farem? Què fareu diumenge? Comença toplegat a les 11, no?
Sí, a partir de les 11, a la Rambla de Bona Vista, tothom coneix on és, el carrer 7, a partir d'aquí hi ha diferents tallers que realitzaran l'equip professional del CAP sobre reanimació, tema de medicaments, l'utilització... Al final, d'aquelles petites coses que tenim per casa, si tens alguna patologia, que tinguis dubtes, atendre-ho. També hi ha algun taller de la gent de Càritas, que volia prendre avui d'aquesta forma,
i al final seran tallers ràpids saludables, que la gent pugui transmetre aquest coneixement al seu entorn. Molt bé. Molt bé. Tot això s'allargarà fins a la entrada de la tarda, quarts de sis, llegeixo per aquí. Sí, al migdia farem una parada tècnica que diguem per menjar alguna cosa. Fideuà al final, una fideuà o què?
Hi ha una fila solidària. Estem venent els tiquets solidaris, que són 7 euros amb una consumissió, hi ha un bingo musical, hi ha una classe de zumba... Ens ho passarem molt bé. I des d'aquí convidem a tothom que s'apropi i que visqui aquest calliu que fem al barri.
Perquè som gent normal, fent coses normals, que fan un món millor. Més que normals, ara ja són una mica extraordinàries. Jo crec que, tal com deuen canviar la vida d'aquestes persones que viuen a vegades situacions de soledat no volguda, jo crec que no és massa normal. Per ells deu ser bastant extraordinari. Vull dir que té un mèrit i val la pena reconèixer-ho. Molt bé.
Ahir per exemple ens trobem al centre cívic i hi havia un usuari que ha d'estar ajudant molt més d'allò que va demanar, de rebre ajuda, de suport. Per tant, també hi ha moltes vides. Molt bé. Doncs això és el que es vol reconèixer i fer una crida també a la participació, a acollir més voluntariat per al Cap de Bona Vista i la Canoja. La festa tindrà lloc diumenge a partir de les 11 a la Rambla de Bona Vista. Moltíssimes gràcies, Vicente Ozaez. Una abraçada. Igualment, una abraçada.
Recordeu que aquest és un acte promogut, organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona i el Fòrum Espai Cultural.
Ai, nova pausa, nova pausa, simplement per poder contactar amb el nostre proper convidat. I és que ara, tot seguit, us volem proposar un apunt d'agenda. Volem que aneu avui o demà a la sala Trono a riure molt i a riure dels nostres propis cànons de bellesa i d'estètica. Divines de la mort, és l'obra molt, molt divertida que arriba a la Trono aquest cap de setmana.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
Quanta gent! A Tarragona Ràdio som 40.000. Gràcies per ser-hi.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot, des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Llavors, amb aquesta proposta musical del cap de setmana de DJ Parry, dissabte a la nit, nosaltres ara tanquem aquesta primera hora, més o menys, amb una altra proposta musical, la que ens porta cada dia. La Sílvia García és el temacle del dia i ens ve de gust quan falten vuit minutets per arribar a les deu una miqueta de música. Sílvia, quan vulguis.
I per tancar la setmana, un desembre especial de la mà de l'oreja de Van Gogh i des del disc El Planeta Imaginario. Bon cap de setmana. Fins dilluns. Una vez escribí tu nombre junto al mío en la pared Hoy regreso a dejar flores a la sombra de un ciprés Si tu voz ya no es mío
Bona nit.
Puede ser que la hierba crezca y se entierren nuestros pies. ¿Qué más da? ¿Quién pagó la cena? ¿O si dejamos a beber? Si el silencio dibujaba con las migas del mando.
Bona nit.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
I ara sí, abans d'oficialment tancar l'hora d'arribar a les 10 del matí, una proposta teatral escènica que aneu a riure's dels vostres cànons de bellesa, dels cànons estètics aquests tan tontos, en què a vegades fins i tot caiem en la trampa, eh? I dius, home, com pot ser això?
Doncs això és el que ens proposen la companyia FACOF. A Divina de la Mort és l'obra de teatre que arriba aquest cap de setmana a la Sala Truro i aquest cap de setmana vol dir avui i demà, divendres i dissabte a les vuit. La Gisela Guitart és una de les actrius, sí, sí, estic llegint, una de les cinc actrius, cinc vedets que apareixen en aquesta obra. La saludem. Gisela, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Escolta, sou una companyia de noies bàsicament molt joves que tracteu un tema que jo crec que... Ara ja no.
Ah, bueno, per mi encara sou joves, però sí que és veritat que ja no sou pipioles, per dir-ho així. Sí, estem començant amb 18, ara ja... Ostres! Ja sóc una mica més gran. Us toca, no? Toca totes les edats, però el tema de la dictadura dels cànons de bellesa, dels cànons estètics, jo crec que quan ets jove encara t'impacta més, no? Després ja passes més de tot.
No ho sé, digues, digues. La veritat, esperem que sí. Però sí que és un tema que toca a totes les edats, toca a tots els gèneres, toca a tothom, més o menys. I ara a través de les xarxes encara és pitjor.
Sí, avui en dia sí, sí, però això és per joves i també per la gent més gran que els utilitza, eh? Crec que també et trobes amb moltes, o almenys nosaltres ara que tenim els 30, també estem veient molt com les nostres companyes o companys es veuen pressionats o pressionades a fer-se canvis estètics per poder suportar aquesta pressió estètica i poder sotmetre els estètics de bellesa del moment.
A més, si us dediqueu al món del teatre, això també deu ser, o al món escènic, també deu ser un plus de pressió. Segurament, però les meves amigues que treballen en altres sectors tenen les mateixes pressions. Sí? Ai, Déu-n'hi-do. Sí, sí, tant. La qüestió és que he llegit en algun lloc que m'ha fet molta curiositat que vau a fer l'obra o a escriure l'obra arran d'una experiència personal d'una de vosaltres.
Sí, de la Joana, de les integrants de la companyia. Va ser perquè ella s'havia de posar un vestit d'aquests de paraula d'honor i va anar a comprar-se amb sostens i li van dir, no, clar, és que amb paraula d'honor t'has de posar sostens empuixat. I ella l'únic que volia és simplement que no se li veies el pit. Diu, per què? He de fer que els meus pits siguin més grans per portar un vestit concret, no? Vull dir el meu cos del que és i jo vull portar aquest vestit i ja està.
I llavors aquí s'emprenya molt, ho va posar sobre la taula.
I ja us van començar a sortir mil coses de tota la resta, no? Vull dir que al final totes ens patim, el que passa que ho vivim ja tant des del natural que a vegades no ens n'adonem, no? Perquè al final et comences a fer preguntes i ens apilem per nosaltres mateixes o per la mirada externa, no? O ens maquillem per veure'ns bé o perquè no se'ns vegi malament? Ens operem per sentir-nos millor o perquè ens han dit que aquella part nostra no és suficientment bona? O sigui, són necessitats nostres o és fruit d'un sistema?
que ens obliga una mica a prendre aquelles decisions. I a tot això li heu donat una forma estripada, de manera que em sembla que l'obra té un aspecte així com que baratero, no? Sí, sí, sí. Ens agrada molt, perquè és un cabaret molt desenfadat i reverent que véns allà a passar-t'ho bé, vull dir, a riure-te de totes aquestes coses, però des d'un to molt...
Potser que demanem que ho diguis l'altre, però molt intel·ligent. No, dona, ja és això. Escolta, i no tots són dones, que feu sortir un Kent, que ara està molt de moda el Kent, però quan Ryan Gosling encara no feia el seu, vosaltres ja el traieu el Kent. He de dir que nosaltres ja vam fer la cançó del Kent deconstruït abans que sortiu la pel·lícula de Barbie. Aquesta obra la vam estar al 22, el 2022, i crec que la pel·lícula de Barbie va sortir el 23.
que van dir, ostres tu, ara m'he copiat aquí. I era un Kent, a més s'assembla molt al vostre, em sembla, no? Era un Kent amic de les xiques, un Kent, doncs, bueno, molt ficat en el paper. Sí, sí, sí. Nosaltres vam voler també que hi hagués una personificació d'un home, en aquest cas, perquè és cert que no tota la pressió estètica...
va lligada només a les dones. Són les que més ho patim, i per això en són quatre escenes, però també hi ha pressió estètica i uns estereotips molt marcats de com ha de ser un home. Al final tothom ho pateix, quin més quin menys. Feu personatges? Cadascuna agafa un rol? O té alguna qüestió estètica concreta? O és un personatge múltiple tot o això de tot?
Nosaltres a Cabaret volíem que fos molt brilli-brilli i que hi haguéssim molts canvis. Llavors cadascú té molts personatges. N'hi ha que tens més temps per canviar-te i n'hi ha que menys. O sigui, diem una mica que amb aquesta obra, quasi que l'obra passa a darrere l'escenari, no? Perquè anem una mica com boges canviant-nos i traient nous personatges. Tots són escenes diferents parlant sobre el mateix tema,
però que no van lligades, així és una mica com funcionen els cabarets, no? I que ha de ser en aquests personatges concrets. Es pot tornar a sortir un momentet o no. Molt bé. Dóna'ns algun exemple ja per anar tancant l'entrevista. Gisela, alguna paraula, alguna frase, algun tema per fer una picada d'ull? A qui us vindrà a veure? Mira, doncs ara que m'has dit una frase, tenim una frase de la Susan Sontag que diu...
no està malament ser d'ella, el que està malament és l'obligació de ser-ho. Vull dir que al final nosaltres amb aquesta soga no venim a culpabilitzar ningú, sinó a problematitzar i a qüestionar aquestes prògens estètiques. Molt bé. Doncs queda explicat. Sí, sobretot per passar-se una bona estona.
Ara tu anava a dir, riurem, no? Riurem molt, sí, sí. Bé, doncs com ha anat l'obra perquè em sembla que té algun premi o alguna nominació. Està agradant, eh? La veritat és que hem fet dues temporades al Maldà. El Divina de la Mort és una mica un remake d'una obra que es va fer fa 12 anys. Ah. Que veia Vallès a Vallès amb cabaret de format. I Vallès a Vallès amb cabaret de format va tenir alguns premis al Mostrat en el seu moment. Uh-huh.
i això va ser agafar-ho des d'ara. Aquesta primera versió es va fer quan teníem uns 19-20 anys i es va tornar a agafar 8 anys després, que moltes coses havien canviat i moltes altres seguien sent iguals, perquè em sembla que la societat fa molts canvis, ja no és el que era, però hi ha moltes coses que estan molt anclades.
i en fer-ne un remake. Molt bé. Doncs així ens actualitzem. Tots plegats amb el tema dels cànons estètics. Tindrem aquesta hora tan divertida i divina de la mort aquest divendres, avui vaja, i demà dissabte a les 8 del vespre a la sala Trono. Gisela Guitart, moltes gràcies per l'entrevista. Una abraçada forta. A vosaltres, una abraçada. Adéu, adéu.
I mira, ens posem una miqueta nostàlgics, si ens ho permeteu, i tanquem, ara sí, aquesta primera hora de continguts a la veu de Tarragona, quan passen 4 minuts de les 10, amb aquest clàssic, clàssic del sopa de cabra, però amb tota la potència del directe. Si et quedes amb mi, quedeu-vos, va, que ens queda una hora molt, molt xula, amb l'abril de Rius i el resum de la setmana. Per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes...
si et quedes amb mi. No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol si et quedes amb mi. Quan estiguis cansada,
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
S'activa el plat Aragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
4 dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Molt bon dia, passant 10 minuts de les 10 del matí, avui anem superpuntuals, podrem fer un resum una miqueta més extens, perquè com cada divendres, encetem aquest espai on repassem les diferents veus que hem tingut i els temes que hem tingut al llarg de la setmana a la veu de Tarragona, camí cap als 40. Han sigut dies molt diversos, repassarem una miqueta del Rec, perquè va tancar aquest dilluns,
i també parlarem de política, cultura, projectes de ciutat i històries que sempre ens agrada escoltar. Començarem pel que va marcar el dimarts, que era el dilluns, que era festa, el tancament del Festival Rec. Una de les converses que vam tenir va ser amb Anxos Fazans, directora de les línies discontinues, que era una proposta arriscada i molt recomanable, i li plantejàvem què la va moure a construir aquest univers tan particular. Sentiu el que ens explicava.
Es la primera vez que vengo. Conocía el Rec de Vizca, vamos, de seguirlo durante estos años, de seguir su programación, también el Lab, pero nunca me había coincidido de estar programada ni de visitarlo. Ay, qué guay. Bueno, ¿cómo se presenta, siendo que es eso el estreno en Cataluña, pero que ya has pasado con éxito por Gijón y creo que por otro festival también, no?
Sí, sí, estuvimos en el Festival de Tallinn también en Estonia. Fue todo el mismo fin de semana, toda la vez. Estuvimos en Tallinn y luego en Gijón, sí. Y este es el tercer pas de la peli, o sea que con muchas ganas, estrenó en Cataluña, muchas ganas, muchas ganas de compartirlo con el público de aquí y recoger impresiones, porque aparte son los primeros pases, siempre son muy especiales.
con muchas ganas de escuchar al público. Me encanta, me llama muchísimo por lo que he leído la película. Dicen que es una película de juventud tardía, de nostalgia desbordante y de rock gallego. Cuéntanos un poco de qué va. Pues es una buena descripción de la peli, sí. Pues la peli habla del encuentro entre Bea, que es una mujer de 50 años que se está divorciando, y Denise, que es un chaval de 28 años.
Cada uno tiene su pequeña crisis y se conocen de una forma un poco particular, porque él con unos colegas entra en casa de Bea. No a robar, a continuar la fiesta, pero bueno, es como un allanamiento. Ese es como el punto de partida de la película. Y bueno, a pesar de que conoces en esas circunstancias tan extrañas, surge entre ellos una pequeña amistad, relación breve, y la película explora ese encuentro.
Me parece que es una peli, también por lo que voy leyendo, que no la he visto, pero como relajada, en plan de dejarse llevar. Igual como la foto que la ilustra, que es la protagonista, supongo, flotando en una piscina o en el mar, no sé, dejándose llevar. Es una piscina, sí, sí, sí. Sí, la película, bueno, hay muchos temas, pero sí que quise hacer una peli...
que se pudiese disfrutar. Yo quería disfrutar haciéndolo y que fuese una peli para disfrutar también en la sala. Entonces sí, yo creo que es una peli en la que te puedes dejar llevar y disfrutar del viaje y que habla mucho de reconectar con las cosas que nos hacen disfrutar en la vida.
Escoltàvem la veu d'Anxos Fazans, la directora de la pel·lícula Les línies discontinues, que encara no ha arribat a Espanya. Arriba el 27 de febrer. Són totes aquestes pel·lícules que tenim l'oportunitat de veure-les al Rec abans de la seva estrena mundial. Després també parlarem del thriller històric Frontera, de Judit Colell, dintre de l'espai de cinema que va ser la pel·lícula que va tancar al Rec.
I del REC saltem a la política perquè dimarts vam tenir tertúlia, com cada dimarts, aquest cop amb Sandra Ramos, consellera del PSC, amb el conseller Pep Manresa de Junts i amb la consellera Marta Serrano del PP. I parlaven de dos temes importants. Un, el balanç del REC des de la perspectiva de ciutat i també de la primera audiència memorial a Tarragona. Un acte de reparació simbòlica que marcarà un precedent i els tres van dir-hi la seva i, sobretot,
Què hauria de significar institucionalment aquesta audiència? Recuperem un fragment de la tertúlia. Sí, això no s'havia fet mai aquí a Tarragona. S'havia fet en algunes altres poblacions de la província de Barcelona. La primera vegada es va fer el 2015 a Monistrol de Montserrat. Ho va fer el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Després la Generalitat ho va deixar de fer.
I des de la Diputació de Barcelona, el Javi Menéndez, que avui és el director general de Memòria Democràtica, ho va començar a fer en molts municipis, en diversos municipis de...
de la província de Barcelona. I ara, doncs, ho vol estendre a la resta de Catalunya, i al final és una trobada amb 10 persones que són descendants de víctimes, tant de la rereguàrdia republicana com de la Guerra Civil, com de la primera repressió franquista, com del final del franquisme, exilats que van haver de marxar descendants de gent que va estar a camps de concentració. És a dir...
Descendents de persones que van patir les conseqüències, van ser víctimes de les conseqüències. Algun victimari també crec que hi participa, o com a mínim hi hem parlat. I és un espai on anirem a escoltar, sobretot. No és un diàleg, no hi ha preguntes, no hi ha respostes. Cadascú expressarà la seva vivència.
com han viscut aquesta història familiar i la representació política anem a adquirir el compromís que no torni mai més a passar això. Per tant, és un acte de reparació, de memòria...
i que, evidentment, abarca a totes les víctimes del període que anomenem memòria democràtica entre el 31 i el 78. Aquí podem parlar-ne, però parlem del 31 o el 78 que aquests dies celebravem l'aniversari de la Constitució. Nosaltres, o jo, penso que està molt bé que es faci aquest tipus d'actes, sobretot quan es rememora la memòria dels que ho van patir,
sempre que ho vulguin, no? Hi ha moltes memòries, hi ha molts passats. A casa meva, per exemple, el meu avi, per part de mare, era republicà, era motorista i feia de correu, el van empresonar i va estar en un camp de concentració a França. Mai no es va parlar d'això, ell no volia. Llavors, bueno, respecte, sobretot respecte, qui necessita recordar que recordi, que tingui el seu espai, i res a dir el respecte perquè penso que s'ha de normalitzar
I, doncs això, recolzar a qui ho necessiti. Pep. Bé, doncs jo crec que és una de les coses bones que hi ha, que es pugui parlar d'aquest tema que ha sigut tan tabú per tothom, i crec que fins i tot per la gent jove que sàpiga el que hi ha hagut, no? Perquè veiés la gent jove que hi ha ara, amb les idees que tenen,
Jo crec que això és una cosa molt bona, que es vagi estenent i que, sobretot, ja dic, que surti a la veu de tothom i que els afectats expliquin exactament el que els ha passat als seus familiars.
I encara en clau municipal també vam parlar de la propera entrada en vigor de la zona de baixes emissions el 31 de desembre. Ho vam fer amb Sònia Horts, consellera de Mobilitat, que ens explicava com funcionarà la zona de baixes emissions i quins vehicles hauran de tramitar autoritzacions. Us recupero un fragment de l'entrevista perquè aclaríem bastants dubtes que molts ciutadans es fan aquests dies sobre quins cotxes poden entrar, quins no, fins quan, quines restriccions hi hauran. Escoltem a Sònia Horts.
És normativa europea. No podem dir que no. Ho hem d'implementar a tots els municipis que tinguin més de 50.000 habitants i s'ha de fer sí o sí. No podem fer una altra cosa. Llavors, com s'ha de fer sí o sí, es van ficar en marxa per complir tots els requisits que demanen, com a totes les ciutats,
I ara ja, la setmana passada ja vam acabar de fer la instal·lació de 45 càmeres de lectura de les matrícules per tots els accessos a les entrades i les sortides d'aquesta zona de baixes emissions. Aquesta setmana finalitzarà l'instal·lació dels panells d'informació i els sensors també de qualitat de l'aire perquè no oblidem que tot això és per reduir les emissions de gasos, dels T2, a l'ambient, a l'aire, que és on estem nosaltres vivint cada dia, que és en el centre de la ciutat.
Llavors, això estarà aquesta setmana ja finalitzat, i ja a final de mes l'únic que quedarà serà alguna senyalització vertical i horitzontal i res més. Llavors, què s'ha de dir? Jo, sobretot, perquè és el tema ara mateix que preocupa tota la ciutadania, i en aquest cas és Tarragona, Reus, la ciutat veïna, ja la va ficar en marxa, és a qui influirà, qui estarà
afectada, quines persones estan afectats els seus vehicles per entrar dintre d'aquestes zones de baixes emissions. Primer de tot, els vehicles que no tinguin etiqueta, no que no la portin ficada, no serà obligatori portar-la ficada, els que tenen l'ECO, la ZERO, no és obligatori, però els vehicles que ja per l'antiguitat que tenen, per el combustible, no tenen etiqueta,
seran els únics que no podran entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Això per un costat, que ja de la flota de la plataforma de vehicles de Tarragona no arriba ni al 20%, però això per un costat. Llavors, tranquils. A més a més, les persones domiciliades i els vehicles que estiguin pagant el tribut també aquí a la ciutat de Tarragona durant tot el 2026 tampoc tindran cap tipus de sancions, cap tipus de restriccions a l'hora d'entrar al vehicle dintre d'aquesta zona de baixes emissions.
Per tant, tots els ciutadans d'aquí de Tarragona que estiguin a domicilatge aquí a la ciutat i als vehicles també, durant tot l'any 2026, encara que el seu vehicle no tingui etiqueta, no tindran cap tipus de restriccions. Això és la segona.
La tercera, els vehicles que no estiguin domiciliats aquí a la ciutat, que vindran de fora, tenen 12 autoritzacions, ja són directes, per entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions. I a part, a més a més, hi ha 24 excepcions, per exemple, transport de persones amb mobilitat reduïda, persones amb rendes baixes que no poden canviar-se els vehicles, transport de persones amb malaltia que impedeixen agafar l'autobús urbà o transport urbà,
vehicles que estiguin estacionats dintre de pàrquings, aparcaments dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Tot això són excepcions. També recordem que tots els veïns que no tinguin etiqueta del cotxe, que residin, o sigui, que visquin dintre d'aquesta zona de baixes emissions, tampoc tindran cap tipus de restricció. Podran entrar dintre de la seva zona de baixes emissions.
És una implantació que es farà per normativa europea, però la farem molt progressivament, l'any 2026, per informativa, per de geogògica, perquè sàpiguen realment si estem fent bé o no, però sense cap tipus de restriccions per a aquestes persones domiciliades a Tarragona i sobretot als veïns que visquin dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Restriccions zero durant tot el 2026.
Per tant, entenc que aquest any l'únic que tenint en compte que no podrà entrar, o si entra estarà sancionat, és aquell que ve de fora i que no té cap de les excepcions, que no és veia de Tarragona, que m'està empadronat aquí, però que ve de fora. I encara així té 12 autoritzacions automàtiques per entrar dintre de la ciutat, encara que no compleixi cap de les 24 excepcions. Només és el que has dit, Sia.
Podrà entrar 12 vegades i la tretcena serà sancionat, com per veu de... Exacte, i pensa que aquestes persones que dius que venen, per exemple, de fora, que tenen un vehicle, que no tenen etiqueta, que no estan dintre de cap casuística de les 24 excercions, les seves restriccions seran laborables...
de les 7 del matí fins a les 7 de la tarda laborables. O sigui, el cas de setmana, a partir de les 7 de la tarda, els vehicles podran entrar-hi. També tenim convenis, convenis amb qui? Amb els aparcaments, amb els pàrquings, tant municipals com privats. O sigui, tots els pàrquings dintre de la zona de baixes emissions, que siguin municipals o que siguin privats, podran entrar als vehicles, encara que no tinguin etiqueta.
Els de fora, els de dintre, qui vulgui. I els pàrquins privats que tenen, els walls, també.
Si teniu més dubtes de com funciona aquesta zona de baixes emissions, podeu trobar tota l'entrevista sencera o no aclarien tot, bastant tot, a la web de tarragonaradio.cat.
I un altre tema que va generar molt interès és la recuperació del Teatre Metropol, que vol convertir-se en un projecte cultural molt més ampli. I dimecres repassàvem tots aquests canvis amb l'historiador i divulgador Josep Maria Boqueres, que ens contextualitzava que suposa ampliar espais, recuperar elements originals i fins i tot incorporar un centre d'interpretació dedicat a Jujol. Us deixem un fragment del Josep Maria Boqueres.
El llibre que es diu, a veure, recorda'm, el títol és Patrimoni Arquitectònic de Valls i l'Alcàp 1880-1956. Res a veure? O sí que hi ha com una influència o una continuïtat? Ja veus a la portada que hi ha alguns edificis que són... Alguns s'assemblen, sí. Bueno, que són ja coses més properes a la nostra existència, no? Sí, i algú tenen conferències i altres no, no?
Però també vull remarcar que en aquest llibre surten unes 150 referències entre el que és la ciutat de Banys i els seus tres centres d'entitats municipals descentralitzades, que són Foscaldes, Picamoixons i la Bosch de Banys, i després ja de 19 poblacions de tot l'alt camp.
I sobretot, si ara hem de destacar aquesta arquitectura, esclar, les obres més importants són, per mi, les de l'arquitecte Tarragón i Josep Maria Llujol. Bueno, clar, és que quan un pensa en això, de seguida se'n va cap a Montferri. Bueno, Montferri, esclar, d'aquesta època... És la joia de la corona, potser. Bueno, esclar, Montferri, notació de Montserrat, i també, per què no, l'ermita del Roser de Baimboi, també del Llujol. I després...
arquitecte també molt conegut a casa nostra per les seves construcions agràries, i aquí l'Alcant també té unes quantes, és l'arquitecte veient César Martinell. I després també podríem dir que hi ha més arquitectes, o sigui, surten de gent coneguda del territori uns 10 arquitectes, més...
Entre ells podríem destacar el Ballenc, que és nou-santista i també modernista, l'arquitecte Ballenc, l'arquitecte Josep Maria Vives Castellet, que entre altres obres té la casa seva, on viu, que encara es conserva aquesta casa tal com està, i després també té moltes obres a la ciutat de Baix i repartides per la comarca. Però també no hem de...
altres arquitectes coneguts que tenen obra abans, i tenen obra, per exemple, l'Ignasi Jordà Arnalic, que és l'autor de la iglesia que tenim a Tarragona, del que era el cul de la iglesia de Jesús Maria, del carrer Mendes Núñez, que la iglesia és d'aquest arquitecte, que era la iglesia del col·legi de Jesús Maria, que el col·legi de Jesús Maria sabeu que es va enderrocar i es va fer el col·legi Pau del Clos.
I dintre d'aquesta iglésia tenim les úniques obres de l'Antoni Gaudí, com és el presbiteri i el relicari ostensori, que va dissenyar, quan tenia la seva neboda, interna amb les monges. Però no sortim de Tarragona una altra vegada, que Tarragona sempre tira, però anem cap a Valls. Val la pena, l'obra arquitectònica que hi ha d'aquesta època, molt centrada a la ciutat de Valls?
Sí, esclar, de les... Tot i que veig per aquí pica muix o... Sí, sí, bueno, no, no, hi ha 19 poblacions. 19, sí, però on has passat? A veure, per on passa llibre? No, no, no, el llibre passa, eh? Doncs, bueno, o sigui, de les 100, pràcticament 130 referències, doncs, pràcticament la meitat i les seves aquestes pedanies que acabo de dir, doncs hi ha unes 60-70 obres, però després de les 19 poblacions, doncs també tenim una quarantena.
Ja, esclar, si veus l'índex, estan per abecedari, que sigui l'Elió, no, al final de tot. Al final de tot, doncs, si l'Elió, allà el Cuber, que sigui Pla de Santa Maria, que sigui Vilarodona, que sigui Vallmoy...
que si Braffin, que també té 4 o 5 referències, a la pla de Santa Maria, vull dir que és un recorregut que jo invito, que jo crec que el desig meu com a autor d'aquest llibre, doncs era...
tot el més destacable d'aquestes poblacions que quedin reflectit no únicament amb un text com una ficha tècnica de cada edifici, sinó també amb les fotografies corresponents per la gent identificar.
I aquesta setmana ha estat marcada també per una altra novetat, el retorn de les mascaretes obligatòries en centres sanitaris, només. En parlàvem dimecres amb el doctor Ramon Monagal, metge de família del Cap Muralles, que ens explicava com ha afectat aquesta mesura als centres i quina situació epidemiològica tenim ara mateix amb l'augment dels casos de grip, sobretot. Vam parlar amb el Ramon Monagal i també amb altres testimonis i amb altres metges, però us deixem un tall del Ramon Monagal.
Com esteu d'entrada? Quina és la situació? Com esteu d'entrada? Perquè suposo que si s'aplica això és perquè hi ha més feina de l'habitual, no? Per això, per la grip, bàsicament. Sí, sí, sí. Estem en un pic epidèmic en guany de grips avançats, s'ha avançat quasi un mes respecte a l'any passat.
i la corba d'incidència és molt més vertical que l'any passat. Vol dir que cada dia hi ha més casos que els que hi havia l'any passat. I això fa recomanable, doncs, bueno, recomanable, avui és obligatori, no?, l'ús de mascaretes a tothom que acudeixi a un centre de salut, hospital, residència de gent gran...
Pel que esteu veient, almenys amb el que portem de dia són les 10 i pocs minuts, la gent ve informada, ja ve amb la mascareta, van despistats? Hi ha de tot, hi ha molta gent que se'ls ha de dir, d'altres ja estan entrats, però aquí al taulí d'entrada tenim les mascaretes i qui no en porta se li ofereix perquè se la posi.
Hi ha algunes excepcions, ja ho hem explicat, a nivell d'informatius, persones amb malalties o dificultats respiratòries que es puguin agreujar amb l'ús de la mascareta, discapacitat o dependència, o que no puguin treure de ser de manera autònoma per situacions... Sí, o menors de 6 anys, també. Els nens petits tampoc no cal. Tot i això, evidentment, són excepcions,
Tanmateix, precisament, gent amb patologia respiratòria és la que hauria de fer esforços per intentar portar-la a ser possible. És a dir, òbviament, si empitjoram l'ús de mascareta o no,
però la mínima que puguin seria recomanable de cara a la seva pròpia protecció. En quin cas, i ho dic també per intentar descongestionar una miqueta el sistema, especialment els caps però també les urgències, en quins casos hauríem d'evitar anar-hi? No sé si es pot dir això, és a dir, amb alguna tipologia que no sigui greu, intentar no anar-hi?
Sí, jo ho diria al revés, és a dir, en quins casos anar-hi, no? Sí, millor, o sigui, tota persona que tingui dificultats a l'hora d'aspirar, si veu que té febre alta, febre alta més de 38,5, 39, que no baixa el tendre paracetamol o antitèrmics,
gent que noti sorolls al respirar, que li faci mal un costat, que tingui dolor al pit, al respirar. En aquests casos és recomanable, més que aconsellable, acudir al centre de salut.
Preferiblement el seu propi centre de salut. Si ets fora d'horari habitual o de festius, llavors acudeixen urgències, però d'entrada acudir al seu cap, al centre de primària, en els casos aquests que hem comentat. Ramon, diries que la feina d'avui és com el doble o el triple d'un dia normal o no?
Bé, és aviat per dir-ho. A més, s'ensolapa avui el tema de la vaga que hi ha convocada entre personal mèdic, en el qual és una mica complicat de comentar. Dates d'avui, la dada d'avui no la puc donar. Sí, sí la dels dies d'aquests passats, que sí que es veu més incidència de casos respiratoris.
I ahir dijous la preocupació venia del sector pesquer. Amb Xavier Domènech, pescador de la Confereria i secretari de la Federació Territorial, analitzàvem què pot passar amb les noves quotes europees i com condicionen la feina de tot un sector. Una situació que seguirà pendent del que es decideixi a Brussel·les. I avançaven ells que tenen intenció de saltar-se a la beta i de prendre mesures. Escoltem el Xavier Domènech.
Bueno, imagino que hem atents entre avui i demà el que es diguin des de Brussel·les, però que ara mateix s'espera una noció, ja diuen que molt complicada, no? Bueno, ja els cirus ja ens van dir que aniria per aquí, que sempre s'estan parlant de reduccions.
Nosaltres com a sector, la veritat és que esperem que almenys els resultats d'aquestes negociacions estiguin a l'altura dels esforços que ha fet el sector. El sector ha fet un munt de mesures per preservar els recursos, que és el que nosaltres volem, però jo crec que també s'ha de preservar el sector.
perquè entenem que acaba de tot el que han fet i els esforços que han posat. No seria lògica, per exemple, els famosos nou dies que diuen, que és una cosa que sembla inconcebible. Anem a pams, per entendre'ns. És a dir, què és el que pot canviar de respecte al que heu fet aquest any de cara a l'any vinent? Què és el que ara veieu que està sobre la taula? Què és el que més us preocupa?
Per una part entenc que hi haurà quants dies de pes que podrem sortir a pescar. Tal com dèiem des de la Federació Catalana, tot el que sigui anar per sota de l'any passat ja és un desastre. Com a mínim, l'any passat és enguany, el 2025.
com a mínim el que hem pescat en guany, però el normal seria que poguéssim tindre més dies de pesca pels esforços que ha fet el sector. I per l'altra part, quan parlen de mesures de selectivitat, se n'han implantat moltes ja i, clar, volem estar pendents de quines mesures estem parlant.
perquè l'any per un any hi ha hagut barques que han pujat més d'un 20% la malla de pesca, per exemple. Això és a proporció, és molt, molt, molt. Llavors, de quines mesures accessòries estem parlant o són les que hi han fet? És que tenim moltes dubtes de què sortirà d'aquesta negociació.
Mira, veig que, entre d'altres, proposa, almenys el que hi ha sobre la taula, l'executiu comunitari, noves accions per protegir, diuen, l'escamarlà, la gamba vermella i el llagostí. Tres de... Bé, anava a dir els peixos, no? Tres dels productes que teníem d'aquí, del nostre mar, no? Tancament permanent de zones d'arrossegament a profunditat sota de 600 metres per la gamba vermella i el llagostí i tancament permanent d'almenys el 10% d'escaladors per l'escamarlà. Això, entre d'altres, eh?
És a dir, això és el que ara mateix es salva de la taula, com a mesures noves, que evidentment suposo que no hi esteu d'acord.
Bé, sobretot explicar que quan parleu del llagustí no és el nostre llagustí, no és el famós llagustí que s'agafa al deute. És el llagustí moruno, que és una espècie que és més semblant a la gamba que no al nostre. És més gran, no? És més herós. Sí, sí, sí. Parlem de llagustí, però aquí se n'agafa a Tarragona, però és molt anecdòtic. Vull dir, no és una espècie referent per a nosaltres. Sí que en quant a la gamba, que ja ens estan restringint, perquè cada vegada hi ha menys...
i menys dies, per una part, i la part, bueno, la de l'escamarlà, que clar, els estudis que ha fet des de l'ICAT Mar ja ens estan dient que el tema, el problema de l'escamarlà, més que un tema de sobrepesca, és un tema de canvi climàtic.
Llavors, aquí sí que no hi podrem incidir. I si deixant de pescar també continuem tenint un problema, potser s'ho hem de fer mirar que no tot el que passa a la mare escupa del pescador, ni molt menys, és que aquí paguem-nos les conseqüències de tot el que passa quan hi ha com a canvi climàtic que nosaltres no podem incidir de cap tipus de manera.
I ahir dijous, en Tertúlia Ciutadana, celebravem els 70 anys del Centre d'Exploracions Submarines, amb Ana Belén Martí, presidenta del Centre d'Exploracions Submarines, Lluís Marquès, expresident, i Juan Manuel Muñoz, que és el vocal, i ens explicaven com ha evolucionat el club i què suposa gestionar un parc submarí únic a l'Estat. Aniversari, doble aniversari, 70 de la societat,
Parlem del juliol de l'any 1955. Efectivament. Que eren temps difícils. No es podien fer entitats, no es podia fer... No es podia fer res. Estava prohibit associar-se. Es va fer un club, no? Sí. Bueno, sí, van fer un... Bueno, van sortir d'una associació cultural.
Aquell és l'arrel nostre, i d'allà va sorgir la societat. Es va començar amb un cineclub, perquè ho entenguéssim, dins el franquisme era impossible associar-se, hi havia una prohibició per fer societat civil completa, llavors van ser entenimentats i van pensar, bé, fem un cineclub. Van començar fent un cineclub i es va dividir aquesta sessió del cineclub començant amb la pesca subaquàtica.
Llavors la pesca era un medi per arribar a tindre peix d'una manera fàcil, perquè hi havia molt, no com ara. I llavors la gent va començar a pensar que es podien especialitzar en això. Parlem del 55, que tot just era quan Costó, que a tothom li sona, va acabar per tindre el seu primer equip autònom per fer busseig. Fins que Costó no va començar amb la militarització de la Segona Guerra Mundial, no hi havia possibilitat de baixar
només amb escafandra, això que recordem de les pel·lis, que era molt incòmode perquè tenies un cordó umbilical i no podies gairebé moure't. Llavors, el que va fer costó és permetre moure's autònomament amb aquest equip que va inventar. Llavors, què van fer aquí, a Tarragona? Se'ls va acudir pujar a França?
a França, no per veure l'últim tango a París, però per agafar i copiar l'equip de costó, perquè aquí no hi havia calés per construir, ni hi havia fàbriques, ni hi havia res. Llavors van pujar, entre tots, el club van recaudar... Van comprar entre quatre un regulador autònom, i lo van copiar.
Sí, sí, ja el va... I van provar, tot neix de les válvulas de la bicicleta, i això que quan toques surt va néixer d'aquí. I ells van copiar, i van fer res i mecànics d'aquí, van copiar i van reproduir un altre partint de dos, i provar, i compraven ampolles allà, se feien el trage amb les càmeres dels cotxes. És una història apassionant. Sí, sí.
I dins de tota aquesta història van aconseguir ser un dels primers curs de submarinisme d'Espanya, perquè van ser un dels primers, pioners en moltes coses, inclús la primera dona estructura de buceix de tot Espanya, va néixer aquí, al CES, i la primera dona que va baixar a 60 metres, també, del CES. Que això, a nivell espanyol, no es reflexa, però van ser els primers en aquestes dues coses.
A més, van ser pioners en el que és el busseig, perquè no n'hi havia ni tables de descompressió, no n'hi havia normes escrites sobre això. Si baixaven, pràcticament, simplement l'ampolla, el banyador i tirat a l'aigua. Les ulleres, si s'ha acabat, van aprendre...
Per ser un aprenentatge una mica difícil. Quina història, no? Molt bonic. S'han trobat moltes coses. Sí, bueno, de fet, uns dels trets característics del CES és que, com que en el seu moment no hi havia ningú, i quan parlo de ningú no hi havia cap institució a nivell d'administració ni res, no?,
que bussegés. Llavors, si algú necessitava, els bombers necessitaven alguna ajuda, cridaven els CES. Si algú, cridaven els CES. La primera formació que es va donar de bussets la va donar els CES als bombers, a entitats, etc. Per exemple, amb la tragèdia dels Alsfalcs, no hi havia cap possibilitat de treure els cossos de l'aigua i llavors qui va treure els cossos de l'aigua van ser els socis dels CES.
Amb voluntarietat, sempre. I és molt difícil anar a tirar-te a l'aigua per treure... Jo era molt petit, però encara recordo imatges dels alfacs copidores, que no se m'han desbogat. Va ser molt dur per la gent del club oferir-se voluntaris per treure els cossos de l'aigua perquè no hi havia cap cos públic que ho pogués fer.
I llavors també, amb el costat bonic, van trobar el sarcofate lipònic. Sí, hi ha una part també que és destacable, que el César, la part històrica de recuperar material dels romans, dels antics, fins al punt que en el seu moment...
el Museu d'Història va posar una sala únicament pel SES, perquè el SES portava tot el material, amforats, etcètera, per recuperar-nos.
Fins aquí el resum de la setmana. Trobareu totes les entrevistes, tots els talls a la web de Tarragona Ràdio. La veu de Tarragona camí cap als 40. Passem a l'agenda cultural. Avui divendres es caga el tió de Nadal a la plaça Cursini. No sé si a vosaltres li dieu caga tió, tió. Per mi la manera correcta és dir-li tió, no caga tió.
perquè després d'haver-lo alimentat durant molts dies perquè es quedi ben tip, el Tio us desitja bones vacances de Nadal, avui a la plaça Cursini, a les 5 de la tarda. Demà, el Tio de Nadal, a Torreforta, a les 11 del matí, al Mercat Municipal. Demà, també, dissabte, concert de Mishima, a les 9 de la nit, a la Sala Cero. I diumenge, 14 de la cursa i caminada solidària de la Marató de Trescat. És una participació a la 34... 34... 34... No sé com se diu... 34 edició...
de la Maratosta dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca sobre el càncer. Començarà a dos quarts de 10 al Passeig de l'Escullera. I diumenge, també, Tió de Nadal, al Mercat de Bona Vista, a dos quarts de 10. Si veieu que hi ha moltíssima gent avui a la plaça Cursina i teniu altres opcions per cagar el Tió. Fins aquí el resum de la setmana i l'agenda cultural del cap de setmana. Us deixo una cançó de Mishima que m'agrada moltíssim amb honor de que ve demà a la sala 0. Us diu, cert,
Clar i breu. No, no, no. Tan cert. Tan cert. Com que tu i jo som altres. Tan cert. Tan cert. Com que no hi ha res més. Com que no hi ha res més. Tan clar. Tan clar. Com que la nit ens espera. Com que la nit ens espera. Tan clar.
Com que no fa per tothom. Tan breu. Com qui no espera resposta. Tan breu. Com qui sap el que diu. Ara.
Te estimo.
I seguim, tanquem la setmana amb la veu de Tarragona Camí, que va pels 40, amb la nostra secció preferida, el cinema, amb el Miquel González. Bon dia. Hola, bon dia. Què ens portes avui? Avui us porto la pel·lícula que vam veure per cloure el rec, que ara arriba al cinema. Anem cap l'any 1943. Franco ha bloquejat el pas dels jueus, que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d'un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà,
decideix contravenir les ordres amb l'ajuda de la Juliana. És una veïna del poble i també amb un passador francès. Entre tots, inicien una croada per ajudar a fugir tant jueus com sigui possible. A la pel·lícula es diu La Frontera. Què passa? Qui són? Que follets.
Soy el administrador del puesto fronterizo. ¿Un visado? ¿Visa?
Miquel Esparvé, Maria Rodríguez Soto, la Sierra Chandia, la Bruna Cosí... M'encanten tots. Jordi Sánchez, sí, sí, moltíssima gent, i l'administrador, eh?, que també està. Doncs, bones crítiques, no?, pel que vèiem al Rec, amb aquesta pel·lícula. Més coses, també s'estrena aquest divendres en català un film d'animació, El rei de reis. Senyores i senyors, si em permeten... Un moment. Jo soc rei artístic.
Aquesta és una d'aquelles de sempre, la visita del Nadal. Charles Dickens explica al seu fill la història més gran mai explicada. Allò que comença com un conte abans de dormir i que s'acabarà convertint en un viatge que canviarà les seues vides per sempre. Molta imaginació per aquestes pel·lícules. Com, per exemple, amb els misteriosos contes del pomer.
Ens expliques un conte? I tant, assalleu-vos per aquí. Un, dos, tres. Hi havia una vegada...
Bon estereo, eh, amb aquesta petita. Sí, sí, sí. Tenim un tom de 4 anys de Susana de Vuit i en Derek de Déu que visiten l'àvia per primera vegada. Ui, per primera vegada, no l'havien vist mai. No, no, no, des que van perdre la seva estimada àvia. Ah, vale, perdó.
i això troba en la casa tranquil·la, el seu avi molt distant, i inspirant-se en la seva àvia, la Susana assumirà el paper de narradora creant contes encantadors, com sentíem ara. M'expliques un conte? Arriba subtitulada en català una pel·lícula que es diu Continental 25, i també arriba a la pantalla la nova pel·lícula del director Horacio Alcalá, i protagonitzada en aquest cas per Emma Suárez...
que sanomena fragmentos. Siete preguntas para salvar tu matrimonio. ¿En serio? ¿Qué? ¿Qué tal el camino? Estamos pensando en divorciarnos. Pero Diego cree que con una revista mejoraremos. Que la parejita ha venido aquí a celebrar su aniversario. Joder, tengo que dejarte ir. ¿Crees que ya no te quiere? Creo que me quiere.
Bé, si ho jogueix ara amb aquestes pel·lícules, eh? El Diego, que decidirà anar amb una roca volcànica paradisíaca amb la seva dona, l'Alba, per provar sort una altra vegada en el seu matrimoni. Tenen una relació amb moltes discussions, sense sexe i amanades i tornades amb diverses persones al mig de la seva relació. L'Alba, doncs, seguirà tancada amb aquesta cuirassa sense veure que la seva actitud precisament és la causa del naufragi de la seva relació.
I molt intimista. I et planteges si ho estàs fent bé o no. Anem amb una altra proposta, en aquest cas, un film basc que es diu Ario Berria. En pleno invierno del 78, mientras el cielo regaba de nieve esta tierra, a la casa le salían enormes flores de colores en la fachada. Vi a esas gentes vivir, amar, reír y llorar.
Com veus, això arrenca a Sant Sebastián l'any 1978. Són els treballadors de la fàbrica de comptadors d'aigua que es reuneixen amb assemblea per debatre una vaga que finalment no prospera. Alguns d'ells abandonen la fàbrica i s'integren en una comunitat aïllada a les muntanyes, on desenes de joves emprendran una recerca intensa a través d'experiències catàrtiques, diu la Red Boom, i compartides. Sí, sí.
També arriba aquest cap de setmana, guanyador amb aquest cas d'un os de plata, gran premi del jurat de la 75a edició de la Berlinale, s'estrena El Sendero Azul. ¿Qué está pasando aquí? Doña Teresa, esta es su casa. Es un homenaje del gobierno. Homenaje? Sí, es por su edad.
La pel·lícula acompanya la Teresa, una dona de 77 anys que acaba de rebre una notificació oficial del govern per traslladar-se des del petit poble on viu, amb una remota colònia d'habitatges per a jubilats. Allí podrà gaudir dels seus darrers anys, mentre les generacions més joves es concentren en ser més productius. La Teresa, però...
es negarà a acceptar aquest destí imposat i decidirà embarcar-se en un viatge transformador per l'Amazones per complir un últim desig. Els últims desitjos, els que jo vulgui, no els que tu m'imposis. I en aquest cas, protagonitzada per Valeria Golino, arriba La vida fuera. Las mujeres de Revivia siguen dentro, aunque ya estén fuera. Así que, cuando estoy con ellas, me siento dentro también, libre.
¿Cómo te llamas? Goliarda Sapienza. En aquest cas és una adaptació d'una novel·la autobiogràfica de Goliarda Sapienza i arriba aquest cap de setmana també als cinemes. Un llarg metratge documental també arriba aquests dies que es diu Queer Me. No sé si tenim d'aquesta el tràiler, sí? Doncs sona així. He conocido a gente queer que ocupa una casa desde hace unos años.
És un testimoni íntim, polític i generacional d'aquest moviment queer, en aquest cas a Toulouse. I les plataformes? No sé si t'agrada la Dua Lipa. Sí, m'encanta la Dua Lipa. T'agrada la Dua Lipa? Doncs en Movistar Plus estrena demà dissabte una noche con Dua Lipa.
És un concert al Royal Albert Hall de Londres oferint actuacions inèdites en el seu últim treball Radical Optimism. Juntament amb grans èxits de la seva carrera i a Movistar Plus s'estrera aquest documental. Mireu-lo, mireu-lo, que passarà un bon rato.
Prime Video, que ens porta una proposta des d'avui basada en la primera novel·la de la saga Dímelo, Dímelo bajito.
Tami, són quasi ocho anys ja. Aquesta és la proposta d'Amazon Prime, però em crida més la proposta de Netflix dirigida per Jorge Torregrosa, que s'ha estrenat aquest divendres sota el títol de Ciudad de Sombras.
Eduard Pinto, CEO de una de las empresas constructoras más importantes en Cataluña. Desapareció hace unos días. La han encontrado esta mañana... La tinc ja en rampa de sortida, aquesta, eh? Tinc ja el reproductor preparat, ambientat a Barcelona, amb un terrible crim que sacseja la pedresa, la Casa Milà, amb un cos calcinat que apareix a la façana de l'icònic edifici de Gaudí. Aquí hi ha un inspector, el d'Isaac Ferriz,
que l'han suspès dels Mossos d'Esquadra per insubordinació i que haurà de tornar al servei a Barcelona. Això del inspector suspès que torna, està ja com molt sobat el tema. A mi m'agraden aquestes coses. Punyales por l'espalda, d'entre los muertos, torna a aquesta tercera entrega de la franquícia que fa pocs dies l'escoltàvem perquè s'estrenava al cinema, doncs ja la tenim també disponible a...
a Netflix, i també, en aquest cas, Percy Jackson i los dioses de l'Olimpo arriba a Disney+. Si vols alguna coseta més d'aquest cap de setmana, tenim l'último padrino a Filmin. Dicen que la felicidad existe para los buenos.
Està basada en l'últim capó de la màfia italiana, Matteo Messina, i una pel·lícula que arriba també aquests dies a Netflix en exclusiva. Tenim també l'humor de la Sara Squirm a HBO Max. HBO Max, per cert, que si no fallen les coses, l'ha comprat Netflix, tota aquesta franquia. La teva opinió?
Bueno, si no hem de pagar més, no? Si és per avient... La gent se'ns posa les mans al cap, eh? Sí, sí, home, no, és que és una operació brutal. Però perquè HBO té les pel·lis aquestes molt de... de qualitat, prefereix en qualitat que... Bueno, sí, veurem què passa. Al final són operacions d'aquest tipus. No sé si Paramount també havia de dir la seva i aquí hi havia com a... Unes contres. Veurem què és el que passa. Doncs ja ho veus, si no teniu plans aquest cap de setmana, si us avorriu...
Ja ho sabeu, jo estaré mirant la Ciutat de les Sombres. És la que m'estava jo, Frontera. Frontera, eh? Molt bé, fantàstic. Doncs, Abril, fins la setmana vinent. Ho deixem aquí. Passis bon cap de setmana. Igualment, us deixem amb el tamacle de la Sílvia García.
I per tancar la setmana, un desembre especial de la mà de l'oreja de Van Gogh i des del disc El planeta imaginari. Bon cap de setmana. Fins dilluns. Una vez escribí tu nombre junto al mío en la pared Hoy regreso a dejar flores a la sombra de un cifres Si tu voz ya no es mi maestra
Fins demà!
¿Qué más a quién pagó la cena? ¿O si dejamos a beber? Si el silencio dibujaba con las migas del mar.
No. No.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
Bon dia, són les 11.