Armida City Tarragona, La Qtravel, Bar Petit Tarracó i Sultant Barber.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Bon dia, som les nou.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts.
I com és ja pràcticament Semana Santa, però haurem de fer Miracles avui i que la veu arribi fins al final del programa.
Serà el que intentarem fer. Miquel González, bon dia.
No sé si et podrem rellevar gaire avui, perquè estem tots una mica...
Núria Cartanyà, bon dia.
Bon dia, que t'has de l'autocada.
Allà a la TV, allà a la TV.
No, és que em sento molt fluixet.
Et sents fluixet?
A veure, Abril Rius, bon dia.
Molt bon dia.
Però això és perquè et falta algun complement, algun contract, vitamínic.
El primer que em va saber en aquesta hora és que està plovent a l'exterior, per tant, si sou a casa i heu de sortir de casa, agafeu-ho per aigua perquè plou.
Però poc.
I poc.
Però des de fa una estoneta, el temps just ja perquè se'm mullés la roba a mi a fora, eh?
Saps allò típic que treus la roba a fora perquè s'assequi?
És una pluja que no molesta, però llavors així sí que molesta.
Molesta, molesta, molt, molt.
Però bueno, està bé que plogui, està bé que plogui, és que no plou mai quan hi ha escola.
No era així, no?
No plou mai quan hi ha escola.
No plou, no, no plou mai quan no hi ha escola, perdó.
Quan no hi ha escola, com m'he equivocat.
No plou mai quan no hi ha escola.
Mireu, parlarem del temps, de la pluja, de les previsions, perquè ja hi ha qui està mirant els aparells tecnològics,
però si plourà especialment de cara a la setmana que ve.
La preocupació de la setmana que ve, evidentment el gruix de Setmana Santa que arriba, ja el tenim aquí,
perquè el cap de setmana també hi ha moltíssims actes, però el gruix de Setmana Santa,
i especialment la professora del Sant Enterrament de Divendres Sant,
i també tota la resta de viacrucis i professions que hi ha previstes,
i ja hi ha qui mira el cel, i també en parlarem amb el sector turístic,
en concret amb hotels i càmpings a la nostra ciutat,
per veure l'entrada quines previsions té ara mateix,
sobre la taula, si hi ha reserves, perquè es diuen alguns agents turístics,
que sí, que ja es veuen les primeres reserves de cara a això,
que aquests dies cau més endavant Setmana Santa,
i per tant més cap al bon temps, previsiblement.
I turisme esportiu, eh? Molta presència del turisme esportiu,
d'esportistes també aquesta Setmana Santa.
45.000 persones diuen que vindran cap al territori,
per tant, sí, sí, això és el que passarà.
Però la veritable protagonista de la Setmana Santa és la vessant religiosa,
i és que volem saber com viuen Setmana Santa des de l'Arcabisbat,
per això saludarem també d'aquí una estoneta en Toni Pérez de Mendigure,
Museu de Conciliari de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa.
I, de fet, aquests dies la Setmana Santa ja és la protagonista,
avui amb el Viacrucis i la processó dels Gitanos,
que estrenen Misteri, avui pels carrers de la Partialta,
demà arribarà la processó de divendres de Dolors,
dissabte la de Passió, amb el Cristo del Bon Amor,
i diumenge la que s'anomena la Borrequita, tradicionalment,
i també el Viacrucis de la Sang, per la Cinte Amorallat.
Avui sí que farem tertúlia amb totes aquestes confraries i germandats per parlar-ne.
I mireu, parlarem d'un llibre que us ho recomanem moltíssim,
i més tal com està el panorama a nivell internacional,
i en tot el tema dels arancels, els conflictes bèl·lics, tot plegat.
D'arancels ja en última hora, que és que Trump ha anunciat una pausa de 90 dies
als arancels més alts, però situa els de la Xina al 125%, poca broma.
L'economia mundial està una mica capgirada,
ja incertesa als mercats, i en parlarem, ens acompanyarà a partir de les 10
un economista que, a banda de ser director financer
d'una coneguda empresa a nivell territorial,
i també de ser el president del Col·legi d'Economistes de Tarragona,
ha escrit un llibre que volem recomanar, i molt, com a manual,
per veure com els conflictes que hi ha hagut al llarg de la història,
des de l'antic Egita fins a l'actualitat,
passant, per cert, per la guerra del francès aquí a Tarragona,
perquè ja és tarragoní, i també per la guerra ucraïna
i la guerra, doncs, al Pròxim Orient, com afecta això a l'economia,
i com es fa la lectura dels conflictes i les guerres
des del punt de vista econòmic.
Amb ell ens acompanyarà a partir de les 10,
és Miquel Àngel Fuster,
i com ho s'enganyem, el president del Col·legi d'Economistes de Tarragona.
I com no pot ser d'una altra manera els dijous,
farem l'humor.
Escoltarem la tosa en directe, que aquí a l'estudi n'hi ha bastanta.
Recordarem el primer dia d'emolició del Mamotreto.
Perdó, perdó.
Molt bé, eh?
Però el Mamotreto també va per tu, eh, Pep?
Sabrem com s'ha de negociar amb els pares,
parlarem de les noves escumes...
Això va per tu, no?
Això va per mi.
Parlarem de les noves escumes dels micròfons,
que també aniria per tots,
i acabarem amb música d'aquella bona bona.
D'aquella que s'enganxa, eh? Ja ho veureu.
I després marxarem cap a la Rambla,
perquè allà es celebra avui el dia de l'activitat física al carrer.
Què vol dir això?
Doncs que nens i nenes de diferents escoles
surten a fer l'assignatura d'educació física a la Rambla Nova.
Serà en el tram que toca més al balcó, al tram de dalt.
Us ho explicarem en directe,
com estan vivint amb aquest dia plujós també l'activitat física al carrer.
I, a més, hi ha un acte diumenge en molt sentit, Miquel.
Sí, a les 12 del migdia i a la fossa comuna del Cementiris
du a terme aquest homenatge a les víctimes de la repressió franquista
de les comarques de Tarragona.
Saludarem Montse Giné,
presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista.
Doncs són els continguts d'avui, de la veu.
De seguida saludem el responsable a nivell de la ciutat dels càmpings i dels hotels.
Companys, gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
Però el que fem d'entrada és l'opinió del dia,
l'opi del dia,
i avui que es la porta Ramon Quadrat,
delegat territorial del Col·legi de Professionals de l'Activitat Física
i de l'Esport de Catalunya,
i ens parla de fer esport amb responsabilitat
i amb mans de professionals.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
El resultat de l'enquesta poblacional realitzada
amb motiu del Dia Mundial de l'Activitat Física de l'any passat
indica que al voltant del 60% de les persones encastades
fa activitat física de forma moderada
tres cops o més per setmana.
Segons l'Organització Mundial de la Salut,
es remana un mínim 150 minuts setmanals d'activitat moderada
o més de 60 minuts d'activitat vigorosa.
No oblidem, però, que aquests indats marquen uns nivells de base.
Caminar, fer musculació o tonificació,
realitzar activitats dirigides o l'excursionisme
són algunes de les opcions més comunes entre la població considerada activa.
Els motius i beneficis són ampliament coneguts i compartits.
millorar el benestar físic, mental i social, divertir-se, desconnectar...
Celebrem que cada vegada més persones estiguin conscienciades
sobre la importància de fer activitat física regularment
pels últims beneficis que comporta.
I alhora, volem recordar que l'exercici de les professions de l'esport
està regulat per la llei 3 barra 2008.
Ara bé, aquests beneficis es veuran compromesos
si no ens posem en bones mans.
És imprescindible comptar amb professionals titulats
i registrats al Rópec o al COPLEF.
tot i els esforços dels darrers anys
per part de les administracions públiques i les organitzacions
per garantir la professionalitat dels serveis
i malgrat que cada cop hi ha més clubs i entitats
que entenen la importància de tenir personal qualificat,
encara trobem persones sense titulació ni formació relada
que donen consells, mostren exercicis
o recomanen trucs, tant a gimnasos com a les xarxes socials.
Aquestes pràctiques irresponsables
no tenen en compte les patologies, limitacions
o condicions físiques individuals
i no respecten els principis bàsics de l'entrenament,
en conseqüència negatives per la salut.
Per aquest motiu,
posem a disposició de totes les persones
practicant l'activitat física
el portal
en quientrenes.cat
perquè puguin consultar en quines mans
estan posant la seva salut.
Perquè entrenar bé
vol dir entrenar el coneixement.
La veu de Tarragona
La teva veu
I avui comencem parlant ja de previsions turístiques.
Amb quines previsions es treballa des del sector turístic de la nostra ciutat?
És la pregunta clau que li farem als hotelers i als càmpings
i desitjarem que la celebració d'enguany arribi
més de cara al bon temps que afavoreixi les reserves.
Això és el que diuen els agents turístics,
que el bon temps acompanyarà i les reserves seran favorables.
Ens acompanyen aquí als Estudis
Javier Jornet, president de l'Associació d'Hotels de Tarragona Ciutat
i Roger Trilles, president de l'Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat.
Roger, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia, però plou, eh?
Plou poc.
Ara ho veiem bé, no?
Que plogui.
Que plogui.
Que hagi plogut una miqueta, no?
Que vagi i segueixi bé.
I tant, a primavera sempre va bé que caïn quatre gotes.
Escolta, que venim de...
Crec que era el mes passat,
amb més precipitació de...
No sé si deia els últims 10 anys, eh?
El...
Vostè, em dic un pluja per...
Bé, ha estat una sort.
Sí, sí.
Sí, sí, ha estat una sort que hagi passat,
perquè ho necessitàvem...
Bé, tot el conjunt de tota Catalunya necessitàvem.
Llavors, ha estat una sort.
Jo crec que...
Que només...
Bé, doncs mira.
Que es vagin omplint els envassaments
i de moment es suspenguin, es deroguin els secrets de la Quera i tot.
Doncs és molt bona notícia.
Preveieu algun efecte?
Perquè ara estava llegint aquesta última hora del Donald Trump,
que ha anunciat una pausa de 90 dies pel tema dels serancels més alts.
I no sé si això afecta o no afecta el flux,
o pot afectar, creieu, el flux de turistes,
especialment els que venen d'allà, dels Estats Units o cap aquí.
Perquè, en principi, la vida s'ha d'incrementar el preu de la vida, eh?
Allà, també.
Jo crec que especialment a Tarragona no,
perquè, a més a més, aquí potser el tipus de turista que ve d'Estats Units,
jo crec que últimament s'ha associat bastant a gent que anava amb els creuers,
que va amb els creuers,
de manera que aprofita per estar uns dies abans o després de l'estat de Macraüer.
Bé, són turistes amb un nivell adquisit igual?
Jo crec que no.
Bé, aquestes turbulències, a veure, en general mai són bones,
però no crec que ens afectin d'una manera especial.
A més a més, també és una part d'una cuatada de mercat
que té amb els turistes que ens venen,
que és reduït, és limitat.
Però, a més a més, jo crec que pel tipus de turisme que ve,
no crec que afecti especialment.
Estic d'acord amb el Xavi,
i els càmpings encara els notarem menys,
perquè igualment què passava amb els turistes russos
i amb els turistes xinesos,
els nord-americans, els càmpings,
és també un 0,01 no sé quant.
Altres mercats sí, eh?
El francès, l'adamany, el...
És a dir, ja es comença a veure turisme,
ja teniu...
Bé, vosaltres no heu tancat,
almenys el vostre càmping no heu tancat,
i algun altre tampoc, em penso, eh?
Cada vegada apostem més per la desastronització
i, si més no, allargar la temporada del Halloween,
arribar fins al pont de la Constitució
i cada vegada començar més a principis de març.
Com estan ara mateix, Xavi, les xifres?
Les previsions?
Bé, les previsions que nosaltres tenim de cara a aquest proper any,
a veure, on podem fer més previsions
és on hi ha la part més vacacional, que és a l'estiu,
que és on hi ha més previsions de reserves,
perquè el que és la gent que ve per feina
doncs normalment no fa reserves a dos mesos vistes o a tres,
sinó que ho fa sempre a la setmana abans com a molt abans, no?
Les previsions que tenim és que serà un bon estiu
i que les xifres seran similars a les de l'any passat,
en cap cas dona...
Hi ha cap indicatiu que veiem que pot estar per sota
del que va ser l'any passat,
amb la qual cosa esperem un estiu bo, en general.
I en el vostre cas, Roger?
Comencem amb una setmana santa,
amb una previsió molt semblant a de l'any passat.
Sí que és veritat que les reserves cada dia
poden anar augmentant
i sobretot a última hora poden pujar
i cap a l'estiu,
doncs també anem amb la mateixa previsió
que teníem a aquesta època de l'any passat.
Vull dir, la tendència...
Sembla que serà...
que tinguem una temporada molt igualada del 2024.
Setmana santa és una bona època,
no sé si del 100% com a la gossa,
però pràcticament, no?
Setmana santa sempre, sempre, sempre,
però el que passa és que estem parlant
de dos dies, bàsicament,
que és divendres i dissabte sant.
Això, històricament,
sempre ha estat ple,
aquests dos dies.
i després el que canvia una mica més
és la part del principi de setmana,
que això depèn més del temps,
de si és com aquest any
que agafa la Setmana Santa més tard,
a mitjans d'abril,
llavors pot ser que hi hagi més ocupació
la part de l'inici de setmana,
que normalment aquí estàvem sobre el 50%,
tampoc més.
però els dies de divendres i dissabte
sempre s'ha estat ple,
sempre, històricament, sempre,
i el dijous pràcticament ple.
Llavors, el que passa és que són tres dies,
és a dir, són valoracions sobre tres dies
quan el que normalment analitzes
és el conjunt de l'any
o de períodes més llargs
perquè ens determina
si la temporada és bona o no ho és tant.
Els càmpings, molt semblant, també,
vull dir, des d'aquest divendres
que s'inicien les vacances
escolars,
doncs els primers dies fins al dijous sant
doncs estarem al voltant
també d'un 50-60%,
dependents si és cap de setmana
o entre setmana,
i a partir de dijous sant
ja anem tirant cap a plena ocupació,
vull dir,
sobretot al cap de setmana.
El que hi ha, Xavier, abans,
si veieu un any bo,
aquest any serà com l'anterior bo?
Sí, tot el que és l'estiu,
per les previsions que tenim
a dia d'avui,
amb el nombre de reserves
que tenim ara
i respecte a les reserves
que teníem,
mirant l'històric dels últims anys,
la pandèmia és a part, eh?,
amb l'històric dels últims anys,
si no hi ha cap canvi estrany,
el normal és que sigui un any similar
en quant a l'estiu, eh?,
de juny a setembre,
similar a l'any passat,
que va ser un bon any,
un molt bon any, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, completament d'acord.
Vull dir,
només pot variar una mica
el que són les temporades baixes
entre setmana,
però el que són l'estiu,
tot fa l'efecte
que anirem amb percentatges
molt alts d'ocupació.
Des del punt de vista institucional,
alguna reivindicació?
Perquè arribarem ben aviat,
d'aquí dos mesos,
a nivell municipal,
al mig any de mandat,
i no sé si a nivell d'altres administracions
també teniu alguna petició.
Portem molt temps,
per cert,
parlant de trens,
de trens,
i de vosaltres que us passen
les vies pel mig
de tots els elements,
el tema de les mercaderies
per l'interior
continua sent un repte,
més enllà que vagin a l'hora,
que això és una altra història.
Sí, fa poques setmanes
que ja comencen a passar
trens de mercaderies
durant la nit.
D'aquest llarg, sí, sí.
Ho hem començat a notar
i han hagut,
ara que la resta dels càmpings
ja han obert tots,
doncs,
ja hem començat a tenir
queixes dels clients,
perquè, com a mínim,
doncs,
antigament,
doncs,
almenys la nit
no hi passaven trens,
fins a la primera hora del matí,
no?
De moment no és alarmant,
però sí que són,
doncs,
trens bastant llargs
i això es fa notar
i en ple nit
que hi ha molt de silenci,
doncs,
encara ressalta més.
Bé,
jo crec que tot el tema de trens,
ja no només el que ens afecta
a la ciutat,
amb el pas
de trens de mercaderies,
sinó, en general,
el que denota
una manca
de previsió
i de planificació
en mig termini
i llarg termini
endemic.
I això,
volem solucionar
els problemes
en sis mesos,
quan molts d'aquestes temes
és un tema
de planificació
estructural
que es fa
en molts anys vista.
Llavors,
clar,
a més,
tothom es paga les culpes
d'uns dels altres.
Planifiquem,
independentment,
que ho facin els tècnics
a mig i llarg termini
i això és una feina
que els polítics
han de deixar fer els,
i han d'impulsar
que facin els tècnics,
deixar que facin els tècnics,
però que això,
és a dir,
la conseqüència
del que tenim
amb el,
aquí al Camp de Tarragona,
amb tots els trens,
per suposat,
també al voltant de Barcelona
i en general a Catalunya
és una manca
de planificació,
ja no poso
de qui és la culpa,
però és una manca
de planificació
a mig i llarg termini
d'aquests dos temes,
igual que està passant
amb les autopistes,
amb l'AP7,
vull dir,
és que és com dir,
ens trobem al problema
i llavors corre,
corre,
corre,
comença a fer,
però fa molts anys
se sabia que marxaven els peatges
i no es feia res,
etcètera,
etcètera.
Ja sé que no és potser
el tema nostre
potser fonamental,
però és que
tot ve d'una falta
de prendre decisions
i planificar
a mig i llarg termini
i llavors les conseqüències
són les que són
i que no ho pots solucionar
en dos dies,
perquè l'altre dia
sentia, per exemple,
l'AP7,
el tema és
que els camions
surtin de l'AP7,
no,
el tema no és que surtin
de l'AP7
perquè si els poses
relacionades al problema
és que el problema
és que no s'ha planificat
i no s'ha previst,
cosa que és molt fàcil
de preveure,
aquests increments
de trànsit,
el que passa
que crear noves infraestructures
això és planificar amb temps
i construir-les
porta temps,
clar,
no fas res,
mentre passen uns anys
que no passa res
fins al dia que t'hi trobes
i aquell dia
tots a córrer
i les solucions
no són ràpides,
no són fàcils de fer
a curt termini,
necessites uns anys
de poder canviar
aquestes coses.
estem discutint
sobre temes d'aquestos
quan l'arrel
bàsicament
és la falta
de planificació
i després són els propis polítics
normalment
de les oposicions
corresponents
que volen solucions
en un mes
i això
és impossible
en cap cas.
Els càmpics
ens estem permanentment
reunint
amb les administracions,
ens comprenen
i ens volen ajudar
que hi hagi
efectes mínims
que ens ajudin
amb les pantalles
acústiques,
que de veritat
sigui un tema
de provisionalitat
que, clar,
només des que es va parlar
per primera vegada
del tercer fil
fins ara,
que ja hi passen els trens,
ha passat més d'una dècada,
això és el que hauria de ser
haver sigut provisional,
vol dir que tot això
fa pensar
que la provisionalitat
pot allargar
diverses dècades,
però sí que és veritat
que les administracions
ens comprenen,
ens ajuden,
començant des d'aquí
a l'Ajuntament de Tarragona.
Que aneu fent reunions perièdiques,
aneu reunint la taula
de turisme
en els diferents sectors,
aneu veient
per on va la temporada
i tot això.
Sí,
bé,
jo més que les...
a veure,
moltes vegades
és més de cara a fora
el tema de segons quins temes
de taules o així,
perquè a vegades
són reunions
gairebé institucionals
i poc eficients,
no?
Jo crec que és més...
el que sí que és més important
són altres tipus
de reunions,
més en petit comitè,
moltes vegades,
més eficients
i en aquest sentit
sí que anem tenint
contacte
per tractar
diferents temes,
no?
Tornant al tema del turisme,
anem acabant,
per procedència
alguna sorpresa
tindrem en guany
o veieu més o menys
el turisme
a l'àmbit
sobretot
aquests dies familiar,
procedència nacional
bàsicament,
no?
50-50,
si no...
Sí,
en general,
depèn del tipus d'hotel,
però en general
és 50-50
i la procedència
no,
canvis de procedència
i més en una ciutat
com Tarragona
amb el volum que té,
canvis dràstics
de tipus de procedència
hauries de crear
un tipus de...
no sé,
d'altres tipus
d'anar a buscar uns mercats
o d'alguna manera
que això no és
ni previsible
ni és normal
és que seguim
i que consolidem
els mercats
que tenim.
Per Semana Santa
guanya el turisme
de proximitat
nacional
després que ara
a l'estiu
ja comença
a endinsar
més
la resta d'Europa,
no?
I ara temporada baixa
també portem
als càmpings
una pujada
els últims anys
de...
de tercera edat
d'Alemanya.
Bé,
això és un tema
que l'última vegada
hem comentat
i crec que sí
que és veritat
que és un tipus
de públic
que aniran
increixent
i que és un molt bon públic
en general
per unes èpoques
de l'any
que hi ha més disponibilitat
i on tenen
un poder adquisitiu
força bo
amb la qual cosa
fan servir
moltíssim
la restauració
molt respectable
a més a més
amb el que és
la ciutat
vull dir,
és un turisme
que passa
no dic desapercebut
amb la part negativa
amb la part positiva
al revés
fa ús dels restaurants
de les botigues
i a més a més
s'integra
bé
i preveiem
que això pot
no marxa
sense visitar la ciutat
i els pobles
vull dir
i l'escapada
del tarragoní
que vulgui
al càmping
o a l'hotel
també
per desconectar
els dies
també està bé
no?
hi ha el tarragoní
d'aquí que diu
mira vull desconectar
sí
a vegades molt més
amb càmpings
jo diria
hi ha molts tarragonins
que amb càmpings
jo conec gent
que
malgrat la proximitat
és un producte
diferent
d'estar a casa
els càmpings
de Tarragona
ciutat
ja
sempre hem tingut
clients
de Tarragona
ciutat
i de la resta
de barris
des del Covid
n'hem guanyat
molt més encara
molts més
doncs proveu-ho
si no ho feu
proveu-ho
al hotel
al càmping
el cap a setmana
desconnectar
i a mi Jornet
gràcies per acompanyar-nos
que vagi bé
moltes gràcies
i també el Roger Trigues
fins la propera
moltes gràcies
la veu de Tarragona
la teva veu
benvolgut professional
és igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
grecite
porcellànic
bombes
cloradors salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte del espectáculo
y se testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Aquest diumenge
t'esperem a la plaça
de la Font
a partir de les 11
per poder gaudir
de la tradicional festa
de les faixes blaves
dels xiquets
de Tarragona
activitats per la canalla
inflable dels xiquets
jocs d'engin
i moltes coses més
passa el matí
d'aquest diumenge
amb la família
Matalacera
a les 11
a la plaça de la Font
vine
Moll de Costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllo
més informació
a portarragona.cat
La veu de Tarragona
camí cap als 40
i bolt
de l'esportắng just a una Keith Ogleta
moltes coses més que implica a l'esport åsa
d'enguany, i ara en parlem
d'aquí una sona amb tertúlia, amb agrupacions
i germandats, però ara també en conversa
amb en Toni Pérez de Medniguren,
mossèn conciliari de l'Agrupació d'Associacions
de Setmana Santa. Molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Josep, i bon dia a tots.
Ja s'acosta, eh?
La part culminant, tot i que d'actes de l'any del Partit.
Ah, anava a dir, sí.
L'acte de l'aniversari de la professora,
el 475 aniversari.
I ja han començat les processons,
també, els viatrosis.
Hem vist el Serrallo, el diumenge un altre.
I avui els gitanos,
bé, i això, sí, sí, estem
a tocar, a tocar.
Com es viu en guany aquesta Setmana Santa?
D'alguna manera especial?
Bé, es viu amb ganes, amb il·lusió,
amb el desig
que tot funcioni bé, ja ho saps
que un nou comitè de presidència
de l'Agrupació, que crec
que ho estan fent molt bé, els felicitem,
i que, per tant, doncs,
volem que tot surti rodó
com ho està sortint fins ara.
Hem vist molts actes, eh, ja ho dèiem,
perquè el cap de setmana va ser molt emotiu,
també, l'acte de l'aniversari de la professora.
Sí, el dissabte, el dematí,
al seminari,
perquè 475 anys
no se celebren cada dia, no?
Llavors, doncs, es va ser
un acte en el qual es va voler, doncs,
reconèixer la tasca
de tots, no només de la sang,
que són els que organitzen
des de fa tants anys,
però també sense les altres entitats,
sense les persones que
no tenen títols, eh,
però que elles són tan importants
com el que té el primer títol,
doncs, perquè les coses funcionin
i que sigui una processó ben reixida.
També, doncs, vosaltres,
Tarragona Ràdio, que cada any
la porta, doncs,
a les cases, no?,
amb les vostres retransmissions,
doncs, també és una manera
de reconèixer la tasca
de tots.
I el pregó del Josep Bertran
diumenge, que...
Diumenge va ser un èxit,
un èxit ben rodó, també,
un lloc diferent, eh,
allà a la Marina,
els hi caia el sol,
dic que els hi caia,
perquè aquesta vegada
jo no m'hi podria assistir,
perquè els diumenge ja pots imaginar
que als bossens anem
una mica agafats
de celebracions
per les Eucaristies, no?,
però va ser un...
Lògicament,
des del minut zero
sé que va anar molt bé.
El Josep Bertran
és una persona excel·lent
i que, a més a més,
ha ajudat tant
a la Setmana Santa,
s'ho mereixia que
ell fos el pregoner
aquest any,
i, doncs,
crec que van quedar
tots contents del lloc
i de l'acte,
un acte, doncs,
que va durar
encara no una hora,
per tant,
va ser una cosa àgil,
que també és una de les coses
que s'està intentant
des de l'agrupació.
Va explicar
que les diferents fotografies,
entre cometes,
que ell recorda
de la Setmana Santa,
una té a veure
amb portar-hi la canalla
quan érem petits,
després que la canalla
formi part
d'alguna de les agrupacions,
i després
la seva responsabilitat
com a director
de l'agrupació externa
de Repsol,
per tant,
hi ha aquestes diferents visions,
però probablement
molts sergònics
s'hi troben també,
que l'han viscut
de petits,
de grans,
i...
Crec que tots
ens hi trobem,
que la Setmana Santa
la vivim
de diverses maneres,
en diversos moments,
i en diverses circumstàncies.
Jo mateix,
jo soc de la Sanc
des de petit,
també,
jo vivia
a la plaça del rei,
la meva família
vivia a la plaça del rei,
i, per tant,
jo vaig ser aspirant,
sortia
amb processó
portant el blandor,
de blanc
amb l'escapulari vermell,
i un any,
també,
doncs,
portant el tamboret
del Sant Cris,
vull dir,
són records
que et queden,
però que
evoluciona,
no?,
la manera
de viure
la Setmana Santa.
De la processó
de la Santa d'enterrament,
quin és,
per Antoni,
per Tèment Inguren,
el moment?
Ni els quants, eh?
Ni a bastants, sí.
Nosaltres que la retransmetem
cada any en directe,
gairebé quatre hores,
tres hores i mitja,
hi ha molts moments.
Jo ara en tinc en ment
un parell, eh?
Però per Antoni,
per Tèment Inguren,
quins són els moments?
Bé,
jo sempre,
no,
sempre,
fa uns quants anys
vaig amb el Sant Cris,
amb el Sant Cris de la sang,
que és la figura principal,
no?,
de la processó,
eh?
I, doncs,
per mi,
acompanyar el Sant Cris
ja és el moment, eh?
Vull dir,
estar tres hores
amb el Sant Cris
al davant,
poder-lo contemplar
i que sigui un moment
de pregària
i d'agraïment, eh?
per la seva mort amorosa,
no?,
i de salvació
i redemptora,
doncs ja és,
per a mi,
un moment important.
Però, bueno,
doncs ja,
per destacar-ne un,
que potser la gent
no coneix gaire,
perquè és un moment
ja a la Rambla,
que és quan els armats
baixen
a buscar el Sant Cris
i el custodien,
és un moment
que,
doncs realment,
per a mi és bonic,
no?,
i d'una manera sentida,
no?
Que això només passa a Tarragona,
eh?
Aquesta part de la recollida
dels armats
és molt singular,
també.
Sí, sí,
exacte,
la recollida
s'ha convertit
gairebé en el moment
ja principal,
no?,
de la,
de la,
de la nostra processó,
que és a la tarda,
en canvi,
al Sant Cris
no el recullen,
perquè ja està
a la,
a la,
a la sang,
eh?
Però sí que el van a buscar
i el custodien,
doncs a l'últim tram
de la processó.
Esteu d'acord
amb Pep Bertran
quan diu
que és la millor
Setmana Santa
de Catalunya?
Evidentment sí,
clar,
que he estat d'acord,
he estat d'acord
amb ell
i amb tots els que ho pensem,
els tarragonins,
estem ben orgullosos,
doncs,
de la nostra Setmana Santa.
Per molts motius,
eh?
Una,
una,
d'una banda,
la participació ciutadana,
que aquí també,
d'uns anys en sà,
també s'ha notat,
doncs,
un cert descensi
amb la pandèmia,
es va notar moltíssim,
eh?
Però es diuen que ja està,
que està revifant.
Però també pels misteris
que tenim, no?,
i els grans artistes
que hi ha hagut de misteris
i alguns que tenim
amb molta antiguitat, no?
Les dues coses
que dius
és totalment cert.
La pandèmia
va ser un moment,
doncs,
de trencament de tot,
eh?
I el revifar-se,
doncs,
costa.
Hi ha molta gent que,
doncs,
ho veiem també
a les Eucaristies
del diumenge.
Va haver-hi una baixada
molt gran,
eh?
I moltes persones grans
es van acostumar
a veure-ho
pels mitjans
de comunicació
des de casa
i, doncs,
continuen veient-ho
des de casa,
no?
I fer una molt bona tasca,
eh?
Vull dir,
totes les...
Portar les coses
a la casa
per a les persones
que poden sortir
és una cosa
important.
Però,
evidentment,
la nostra
Setmana Santa
es destaca,
doncs,
per la riquesa
patrimonial
que tenim,
una riquesa
que hem de valorar
i que hem de cuidar
i cuidar-la
significa,
doncs,
molts diners,
molts diners,
eh?
I, llavors,
doncs,
les entitats
estan fent
un esforç
molt gran,
doncs,
per posar,
doncs,
en relleu,
doncs,
aquest patrimoni.
Recordem
els espais
de Setmana Santa,
els espais
de Setmana Santa
que ara
s'obriran
d'una manera,
doncs,
total
a partir
de dissabte,
no?
També en col·laboració
amb turisme
de l'Ajuntament
que no és només
pels turistes,
a vegades,
com que organitza turisme
sembla que sigui
pels turistes,
no?
És per a tots,
no?
Perquè tota la ciutadania
doncs,
pugui,
doncs,
gaudir,
eh?
No només en el moment
de la processó,
sinó també
en els seus llocs
i en els seus espais,
doncs,
puguin gaudir
d'aquest gran patrimoni
que tenim.
Menció a banda
les dues peces
de Jujol
que va rebre
l'Arcabisbat
aquesta setmana
mateix,
no?
Sí, sí,
i que seran exposades
al Museu Diocesà,
eh?
Al Museu Diocesà,
doncs,
Jujol,
al fi de Jujol,
doncs,
va voler que
hi hagués
aquestes dues peces
doncs,
al Museu Diocesà,
no?
Llavors,
doncs,
es va fer entregar
aquesta setmana,
és un sant Andreu,
doncs,
que,
ja ho sabeu,
no?
Perquè segur que heu fet
la notícia,
no?
Un sant Andreu
i després una creu
que,
és una creu
que Jujol
que va fer
va ser guarnir-la,
no?
Vas fer el detall,
doncs,
del guarniment de la creu.
Del 1918,
eh?
Sí.
Sí,
això,
ara estava mirant la nota
i,
efectivament,
això es podrà visitar al Museu Diocesà
properament,
però,
com diu Antoni Pérez Femendicurent,
també,
doncs,
aquest museu de la Setmana Santa
que estarà obert a partir de dissabte
i que va molt la pena,
com deia ell,
no només pels turistes,
pels tarragonins.
I tant,
perquè a vegades potser no el coneixem,
no el coneixem,
potser encara
algun tarragoní
que no ha visitat,
doncs,
Sant Agustí
amb tots els,
els,
els,
els llocs,
no?,
que la Setmana Santa,
les entitats de Setmana Santa,
doncs,
tenen les seves vitrines
en les quals es posen
algunes coses de valor,
i després,
doncs,
les esglésies,
no?,
potser algú encara
no ha anat a Sant Llorenç,
suposo que no,
que tothom hi ha anat
d'algun moment,
o a la mateixa sang,
o a Sant Miquel del Pla,
o al lloc,
doncs,
del Pau del Protectorat
a Sant Nicolau de Bar,
i doncs hi ha d'anar,
aquests dies s'han de visitar
les,
els diversos elements,
els diversos passos,
els diversos misteris,
que tothom ja posa
ben guarnits
perquè tothom els veix.
Per cert,
que l'arcabisbe Joan Planelles
ja n'ha presidit alguns,
una quincena d'actes
l'acta de Setmana Santa.
Sí,
i encara a la llista
n'hi ha alguns que no surten,
sí, n'ha presidit alguns.
Se'n van deixar algun,
eh, sí,
perquè es va comprometre
justament en l'acte de la sang
dels 475 anys,
es va comprometre
amb el Cristo del Buen Amor
a també presidir
la seva processó
del dissabte.
Per tant,
aquest dissabte,
el sábado de Passió
en què diuen
el Cristo del Buen Amor,
doncs serà presidida
també aquesta processó
pel senyor que ha vist,
oi,
aquest any
el que ja tindrà
bastanta presència
en alguns dels actes.
Avui mateix
també presidirà
els gitanos,
el dimarts
el viacroces
dels nazarens,
eh,
per tant,
doncs,
intenta fer-se present
en les diverses entitats.
En tot diferentament
d'Iguren,
gràcies per acompanyar-nos,
bona setmana santa,
ens veurem aquests dies,
perquè...
Ens veurem,
ens veurem segur,
Josep.
divendres tant segur
perquè fem la processó
en directe
com cada any,
el vespre,
doncs,
aquestes gairebé
4 hores,
3 i mitja,
depèn de l'any,
eh,
toco fusta.
Sí, sí,
que sigui curta.
Que no plogui.
No, no,
no,
i que sigui curta
també,
perquè si és curta
vol dir que
tot està funcionant bé
i que,
doncs,
no hi ha cap problema,
cap parada,
perquè a vegades
quan s'allargues
perquè hi ha hagut
alguna parada tècnica,
algun problemet,
alguna coseta,
sempre petita,
gràcies a Déu,
la nostra processó
no hi ha hagut
una cosa gran mai,
però,
doncs,
sí,
quan és ràpida
i més lleugereta
vol dir que les coses
han anat bé.
Que tot va bé.
Ara en parlem
dels actes del cap de setmana
amb el company
Miguel González
i responsables
de gremis i germandats
de seguida
en format tertúlià.
Antoni Pérez-Mendigura,
gràcies per acompanyar-nos,
bona setmana Santa.
Gràcies i bona setmana Santa
i bona Pasqua a tots.
La veu de Tarragona,
camí cap als 40.
Atenció,
científics i científiques,
innovadors i innovadores.
L'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria.
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal.
Podràs optar
a Premis
en 3 categories.
Millor tesi doctoral,
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria.
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril.
Troba més informació
a www.icic.org.
Com assegura
el màxim golejador
del Nàstic
només s'ha de mirar
el següent partit.
Antonín Cortés
diu que l'objectiu
és sumar els 3 punts
aquest cap de setmana.
Dissabte 12 d'abril
a la 5 de la tarda
viurem la 32ena
jornada de Lliga
el grup primer
de primera federació
des del nou Estadi Costa Daurada
en el partit
entre el Nàstic
i Unionistes de Salamanca.
I com sempre
des de fa 32 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils.
Escolta,
es participa
al Joc de la Por
recomenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio.
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el Nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat
el Bar Petit Tarraco
i Sultà Barber.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El Fòrum de la Ciutat
La Veu de Tarragona
22 minuts
ens separen
de les 10 en punt del matí
estem ja immersos
en la Setmana Santa Tarragonina
de fet aquests dies
anirà protagonitzant
i esquitxant
la nostra programació
i de fet
els actes de la Setmana Santa
ja són protagonistes
també
als nostres carrers.
Francesc Nadal
president de la comissió
de Setmana Santa
al Grammy de Passiessos
molt bon dia
molt bon dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Francesc Ferrer
molt bon dia
massa francesos
bon dia
de la gent mandat
de nostre pare
Junts de la Passió
correcte
i ens acompanya també
el Gerard Rico
costalei membre
del grup jove
del Cristo del Buen Amor
bon dia
bon dia
i també
la Montse
ara he perdut tot
disculpa
Montse Martínez
component també
d'aquesta agrupació musical
del Cristo del Buen Amor
Montse
molt bon dia
hola bon dia
moltíssimes gràcies
a tots
per acompanyar-nos
Francesc
comencem per tu
Francesc Nadal
perquè de fet
demà
ja
vaja
no sé si dir això
del vostre dia
perquè jo crec que
la Setmana Santa
al final
són dies
de tots per tots
però sí que és cert
que demà
protagonizeu vosaltres
aquesta professora
divendres de Dolors
no?
sí senyor
bueno
com dius tu
acosta't una miqueta més
al micròfon
i així t'escoltarem
perfecte
la Setmana Santa
són dies de tots
perquè
entre que participes
són altres entitats
i la feina que tens
a casa teva
aquesta se fa llarga
però bueno
la gaudim
demà sí
és el nostre dia
sí
perquè és
el que antigament
era el nostre
via crucis
que ara es fa
un via crucis
dintre de l'església
i el que es fa
és una sortida
processional
amb els dos passos
de l'entitat
i bueno
és un dia
força important
el qual
ja has fet
el treball fort
per començar a sortir
i d'aquí
endavant
ja el tens tot
que ara avall
com arribeu al gremi
amb aquesta Setmana Santa
alguna novetat
algun aniversari
algun tema
doncs
teníem una miqueta
de debat
amb els 40 o 42 anys
de la portada
espatlles
del Pas de la Pietat
perquè saps
aquestes coses
comencen
que fem un
un petit esbost
traiem els diners
surt o no surt
la premsa diu
que va ser
un any
bueno
estem així
però bueno
estàvem amb aquest tema
l'any que ve
tenim
també un aniversari
de la sortida
del Crist Jacent
de nou espatlles
del que és el Sepulcre
aquest any
fem també
una mica de celebració
especial per Sant Isidre
bueno
el gremi
sabeu que
és una entitat
que només treballa
la Setmana Santa
fem els tres toms
i bueno
tenim els tres sants principals
Sant Isidre
Sant Llorenç
i Sant Antoni
i bueno
en si aquest any
això
els armats
han fet una
renovació
bastant important
de tots els components
amb el qual
afegirem aquest any
dues dones
amb el grup
de cinc armats
i bueno
també farem
que els armats
sortin per primera vegada
a la recollida
que
d'inici
quan van sortir
per no entorpir
amb els armats
de la sang
s'havia arribat
a un acord
perquè no creia
que sortissin
però un cop
que altres cofredies
han anat sortint
i els armats
després de fer
els acataments
van a recollir
els misteris
i segueixen
doncs
sortiran
acompanyada
del Sant Sepulcre
també
Són petits canvis
petites modificacions
que anem vivint
a la Setmana
de Santa Tarragonina
però vaja
la professora
de demà
per exemple
no pateix canvis
continua
com cada any
no?
Explica'm una mica
com anirà
Doncs bueno
fas el que és
el via crucis
amb el Sant Crist
dintre de l'església
i on acaba
aquest via crucis
doncs
fas la sortida
del carrer
se li farà
una catament
des dels armats
de Constantí
que vindran
com cada any
a col·laborar
amb nosaltres
i llavors
la professora
començarà
des del carrer
Arde Sant Llorenç
Arde Sant Llorenç
Coques
Parra Iglesias
Plaça d'Escols
Carre Major
Carre La Nau
Alguns anys
ja havíem baixat
fins i tot
fins al cos del Bou
però aquests anys
ja anem pel carrer
La Nau
Plaça del Rei
sortim al passió
de Sant Antoni
havíem valorat
de fer algun canvi
passant per l'interior
que sempre és més recollit
però el carrer Portella
entre l'Estrator
i el Fanal
no passem
i llavors
seguirem
pel passió
de Sant Antoni
Plaça Sant Antoni
descalços
i entrada al gremi
L'ordre cronològic
de la Setmana Santa
ens porta també dissabte
en aquest cas
des de l'església
de Sant Nicolau de Bari
a la processó
del dissabte de passió
amb la confraria
del Cristo del Buen Amor
General
com arribeu vosaltres
enguany
amb aquesta Setmana Santa?
Com encareu
la Setmana Santa 2025?
Doncs comencem
molt il·lusionats
perquè tenim
molta
molta gent jove
que comença aquest any
i bueno
crec que més o menys
aquest any
ho portem bé
perquè
normalment
érem
la quadrilla
només
i 4 o 5
de relleu
i aquest any
portem 9 relleus
llavors
Cris o no
això
jo crec que
ens farà
sí que més moviment
dins del pas
però també
com a cofradia
estem creixent molt
i
és una bona notícia
no?
perquè
és cert
i això després ja ho comentarem
quan us pregunti també
per com veieu també
l'estat de la Setmana Santa
i les confraries
però
és cert que
es parla molt d'això
no?
de la renovació
del relleu
de les noves incorporacions
i vosaltres
pel que m'expliques
doncs esteu contents
en aquest sentit
sí, sí
i tant
la nostra cofradia
bueno
està creixent
a nivells
molt grans
jo porto
3 anys
com a costaler
i bueno
és increïble
la gent que ha anat entrant
després que jo
amb il·lusió de
vinga
anem
anem
anem
que això comença
i dic
bueno
vinga
cap endavant
Montse
què seria una Setmana Santa
sense música
no?
ni tant
no ens la podem ni imaginar
no
ha canviat moltes coses
ha canviat
doncs
algunes processons
fins i tot
fa molts anys
aquella processa
divendres sants
es feia dijous
fa molts anys
la il·luminació
era ben diferent
però la música
també sempre ha marcat
o des de fa molts anys
també marca molt
el ritme
de la Setmana Santa
i vosaltres
de fet
el Cristó
el Bonamor
també ho sabeu
sí
la música
és part fonamental
de la Setmana Santa
crec que a Tarragona
cada cofraria
porta a la seva banda
ja siguin timbals
tarotes
gaites
sac de jamecs
i nosaltres tenim
l'agrupació musical
que crec que
destaquem molt
amb marxes
diferents
del que són
a part Tarragona
i estem molt contents
del que som ara
com hem crescut
i del que estem fent
cada any
estrenem
marxes noves
i
alguna estrena
destacada
en quan
sí
aquest any
intentem que cada any
surtin
marxes noves
i aquest any
estrenem una marxa
que es diu
Costalero
i també
Pescador d'Hombres
que és una
cançó típica
d'Església
que queda
molt bonica
a la processó
s'heu arranjat
en marxa
també
sí
totes estan
aplicades
la processó
amb algun canvi
sortiu
des de Pau
de Protectorat
amb el
misteri
amb el pas
del Cristo
del Bon Amor
i també
del crucificat
de
de l'Església
de Sant Nicolau
de Bari
sí
com cada any
hi ha
una part
de Costalers
que decideixen
el dissabte
no sortir
i que
fan
que
que sorti
el Cris
molt bé
això serà
la processó
de dissabte
i diumenge
Francesc
la tradicional
la borrequita
sí sí
a la tarda
des de l'any 2003
que la vam estrenar
doncs
fem la processó
del diumenge
de Rams
a les 5 de la tarda
amb el recorregut
tradicional
que
afortunadament
no començaran
les obres
del carrer Soler
fins passat
Sant Jordi
bueno
parlant
amb l'Ajuntament
almenys
alguna vegada
haig de dir
que almenys
t'escolten
una vegada
perquè quan
s'ha de fer
el carrer
Canlleyes
no es van
emparar
ni a Déu
ni a sa mare
perquè
el carrer
Canlleyes
queda molt bonic
i
estava
projectat així
però
aquells
per tres
si ho haguessin
fet
un metro
més estrets
la processó
passant
pel carrer
Canlleyes
hauria quedat
més lluïda
després
oh sí
potser sí
que tenies
doncs ara
afortunadament
no començaran les obres
fins al carrer Soler
que quedarà
peatonal
clar
és que això també
aquest fet
no és val a dir
perquè
això obligarà a canviar
no canviarà
ni l'any que ve
perquè si és peatonal
podrem passar igualment
això sí
però
si fan
algun tipus d'ornaments
com el que comentaves
llavors
si
si
si em pregunten
si em pregunten
jo els donaré
la meva explicació
si la volen escoltar
i la volen fer
i si no
ja faran
el que creguin convenient
llavors jo
em guany
per si hi havia
aquest possible canvi
ja tenia un plan B
que en lloc de pujar
pel carrer Soler
ho haguessin pujat
pel carrer Fortuny
i el segon carrer
a l'esquerra
que és el carrer Edir
no haguéssim sortit
davant de
el que era
l'hotel Urbis
i agafaríem
la plaça
Cursiní igualment
carrer Canyelles
i tal
perquè esclar
vull dir
un any
però obres també
ja van fer
un recorregut així
un any també
però bueno
això són capvis puntuals
però en principi
en guany li tinen a dismenter
pensa
Miquel
que encara que sigui
carrer peatonal
se podrà passar
perquè
els cotxes
i les furgonetes
passaran
perquè han d'entrar
el dia de cada dia
a repartir
i a descarregar
el gènere
el que sigui
per tant
jo no hi veig
inconvenients
si es posen d'acord
i es fan les coses
amb el cap
doncs
esperem que així sigui
com arribeu vosaltres
amb aquesta setmana santa
Francesc
des de la Germandat?
bé
com cada any
jo com deia el Geralt
vull dir
bueno
aquest any
cada vegada
hi ha més
en altres dies
importants
no costalers
però bueno
cadascú
això ho interpretarà
aquí tenen un debat
ja de la dictatura
no cal
no cal
cada vegada
en són més
perquè clar
són dos passos
i vulguis o no vulguis
el dissabte
abans que comencin ells
el seu
via crucis
o processó
tampoc entraré
a discussió
aquí primer és via crucis
després processó
sí
perquè clar
les via crucis
se fan dintre
les parròquies
abans
sí que eren pel carrer
i es resava el horari
o es feien les estacions
i tal
que jo recordo
haver-ho fet allà
però bueno
cadascú que digui
el que vulgui
per això
no ens discutirem
llavors
el dissabte
a les 5
5 i mitja
baixaran
faran la baixada
per primera vegada
de la Borriquita
des de Sant Agustí
fins a Sant Joan
i llavors
serà un acte més
una novetat
on
anirà tothom que vulgui
i amb el pas
i la banda infantil
en aquest cas
en aquest cas
la banda infantil
perquè així
l'endemà
l'endemà
d'un metge
ja estaran
amb les mans calentes
i diumenge
aquesta processó
de l'entrada
de Jesús a Jerusalem
sí
a les 5 de la tarda
pot vindre tothom
que vulgui
i
tant de la nostra
coferdia
com de les altres
i sempre
cada any
dic el mateix
nosaltres n'ha tenim
perquè
els comprem
però si
algú que vulgui
vindre
i porta el seu palmó
doncs
fantàstic
no és que ens n'estroviem
però
perquè n'hi ha
però bueno
si el porta
doncs
mira
millor
molt bé
i després
us torna a tocar
dimecres
si no m'equivoco
no?
sí, clar
dimecres
següent
diumenge
diumenge
rams
a part
de la nostra
coferdia
i els convidats
que vulguin
vindre
ens tancarà
la processó
ens obrirà
la processó
la banda
no dels armats
la banda
de Torrent Barra
banda timbals
de Torrent Barra
que ja portem
4 o 5 anys
que inicien
la processó
i la tanca
la unió musical
però la juvenil
molt bé
i llavors
ja marxem
el dimecres
i el dimecres
bueno
allò
allò
és un festival
un festival
d'organització
perquè clar
5 cofredies
que intervenen
amb 5 passos
primer
amb la baixada
sobre
quasi 6
les 6 de la tarda
cap a
des de Sant Agustí
o des de la Sang
o des de
els nazarenos
que estan
a Sant Miquel del Pla
allò és un festival
llavors
hi ha una coordinació
amb la Guàrdia Urbana
bueno
és que portem
portem més de 30 anys
amb aquesta experiència
fem la processó
amb els armats
de Torran Barra
que hi inicien
la processó
després la banda d'ells
totes les altres cofredies
i llavors
també
no novetat
perquè ja
seria la segona vegada
és el tercer any
però seria la segona vegada
que els amics
de l'agrupació musical
van vindre
fa 3 anys
però l'any passat
com que vam tindre
que suspendre la processó
doncs no van poder sortir
aquest any
tornen
a vindre a l'agrupació
està tractat
està parlat
el Carlos
cap problema
que és el director
cap problema
Ferrer
el que tu digues
no hombre
el que jo diga
no
el que queramos todos
això de suspendre les professors
és un tema
però clar
contra la climatologia
contra la meteorologia
poc s'hi pot fer
jo amb els anys
que porto de president
vull dir
al començament
m'ho posava nerviós
i era un neguit
i no sé què
fins a l'últim moment
i de fet s'espera
vull dir
que no és una cosa
que has decidit
però ara arriba un moment
que has de prendre
les decisions
però jo crec
que la veterania
ja és una experiència
que vull dir
afortunadament
no estem a Sevilla aquí
i afortunadament
la gent
jo en principi
els veig disgustats
però plorar
no veig a ningú
que plori
perquè suspengui
una processó
és a dir
toca el que toca
i ja està
clar
hi ha aquest sentiment
no?
per exemple
o francès
quan se suspèn
una processó
per climatologia
o per meteorologia
doncs sí que és cert
que hi ha aquest sentiment
però vaja
en fi
cadascú viu
a la seva manera
de totes maneres
francès ha de ser intens
aquell dimecres
perdona?
que ha de ser intens
dic el dimecres
sí
massa intens
quan s'acaba la processó
i em despedeixo
de tots els grups
d'altres cofredies
i tal
si fumes
però com que ja fa
molts anys que no fumo
fa més de 30 anys
que no fumo
era per posar-te
un cigarro a la boca
i dir
ja està
una cosa més
no hi ha cap canvi
amb els vostres passos
de cara a la processó
tampoc de dimecres
pel que fa en guany
a la germandat
no estem per a lliure
no, no
no, no, divendres
l'única cosa
que el diumenge de Rams
com que baixem
per primera vegada
el misteri
de la borrequita
el baixem a la tarda
el dissabte
doncs
ja el deixem
el deixarem
sempre tenim un local
però en guany els portants
bueno
home
tindríem que fer
tindríem que fer
algo diferent
bueno
diferent sempre i quan
sigui una cosa
que no sigui un festival
i deixarem el misteri
a dintre de la iglesia
i el diumenge de Rams
abans de sortir
la processó
no sé
suposo que això
els capatastos
ja
ja ho decidiran
entre les 4
a 4 i mitja
el misteri
ha d'estar
ha de sortir
de la parròquia
i
ha d'estar
a la plaça
a punt
i disposat
per fer la processó
i després
ja amb la mirada posada
l'hi va ingressant
Francesc
no?
perquè
en fi
és la
també un dels actes destacats
i evident
abans ho deia
que cadascú té el seu segurament preferit
el seu segurament
que més
li
l'hi sent
però
però divendres Sant
és la del Sant Enterrament
per tant
doncs
allà ens trobarem
no?
doncs divendres Sant
bueno
ja haurem fet
com pot dir
una mica l'entrenament
el nostre
processó
i
tornarem aquest any
de nou
a baixar pel carrer
Cos del Bou
i pujar a baixar
a baixateria
cosa que durant uns anys
no s'havia fet
i
igual a a algú no li agrada
el que dic
però bueno
no s'havia fet
perquè
se van iniciar una mena
de converses
per recollir
per fer la recollida
més curta
potenciar la processó
i nosaltres
aprofitant un any
que va ploure
i vam fer el recorregut
per allí
vam dir
doncs si anem per això
nosaltres ho hi ficarem
hem vist que no ha fructificat
de cap manera
amb ningú
doncs
bueno
doncs tornem
perquè també
al final tu
vas pels recorreguts
que també la gent
de l'entitat vol
i també
a banda
que tothom ja anava
els mateixos portants
i la mateixa gent
del gremi
volien també recuperar
la recollida
com havíem fet
que també l'havíem fet
pel carrer Benau
Ítigament havíem anat
pel carrer Benau
imagino que el tema
dels recorreguts
de les recollides
és a dir
al final organitzar
tanta gent
tantes maneres
de pensar
tantes confreries
germandats
congregacions
no és fàcil
i cadascú
al final
Francesc té el seu
parer
també
oi tant
és
és
no és que sigui complicat
perquè
doncs
en totes les entitats
sempre hi ha
algun veterà
que podria ser jo
doncs
que ja sabem
d'acabar
i tal
llavors
intenta si hi ha
algun inconvenient
arreglar-ho
o solucionar-ho
sobre la marxa
i la veritat
és que no n'hi ha
cap problema
i això ha d'anar
evolucionant
i com dèiem abans
també
Gerard Montse
la cantera
aquesta gent més
més jove
en fi
futur
la setmana santa
en té
com ho veieu
vosaltres
sí
sembla ser que sí
vamos
també
el que està ajudant
molt
és
quan entra
un jove
també
la gent
que li envolta
que també
s'anima
perquè
hi ha gent
que pensa
que entrar
a una cofredia
és molt difícil
però al final
és
donar un crit
i jo crec
que estem oberts
a qui sigui
bueno
si no
per exemple
a la banda
hi ha molta gent nova
d'aquest any
i molta gent jove
i t'has de sentir
envoltat
és el que tu dius
està molt bé
escoltar la veterania
que és molt important
com m'ha deia el Francesc
però
després també
sentir-te envoltat
i part d'aquella confreria
d'aquella germandat
d'aquella congregació
en el cas de la banda
també passa igual
Montse
sí
va entrar gent nova
esteu contents
sí
sí
estem molt contents
sobretot amb el gran pas
que hem fet
aquests anys
i
quan la gent entra
se veu
envoltada
com ja
la família
de vegades
veig més gent de la cofreria
que els de casa
però
molt bé
estem tots molt units
jo
si em deixes afegir una cosa
vull dir
sí
només dir que
preguntes
si hi ha integració
jo veig que sí
i de joves
però
els veig
més aviat
portant el pas
o tocant a les bandes
però
a les fileres
no hi ha gent
això
mira
i acabo
no no
és que ho dic perquè és cert
és cert
vaja cert
no no
no dic que sigui mentida
vull dir que
que coincideix
amb el que ens han dit
moltes altres confraries
i agrupacions
que és un sentit comú
és un sentiment comú
francès
amb els anys
he estat en molts llocs
no per Setmana Santa
perquè sempre he estat aquí a Tarragona
però
Samora
Teruel
que són els que vaig portar
quan se feien les visions i tal
Teruel
per exemple
que és l'última vegada
que vaig portar les visions
hi ha no sé quants paslos
igual com a Samora
hi ha 28 iglesias
però a Teruel
no sé quants paslos hi ha
hi ha
el misteri
400 a la banda
tocant el timbal
i a la filera
amb Siri
no va
ni un
i això és així
és comú
i això ho he vist jo
sí, sí, sí
és comú
i ho veus
doncs en fi
que ens donaria
per continuar debatent
però hem de deixar aquí
Francesc Nadal
Francesc Ferrer
Gerard
Montse
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bones amenaçants a tots
i gràcies per acompanyar-nos
avui a Tarragona Ràdio
i que no plogui
durant aquests dies
que plogui
avui
demà no
avui fins
avui fins es buit
que també tenim
la via
aquesta nit
ja no me'n recordava
doncs passat
Setmana Santa
que plogui
que avui
passat Sant Jordi
que vagi molt bé
fins la propera
ara arriba el temacle
amb Sílvia García
i després
més programa
més la veu de Tarragona
que un mica pels 40
no marxin
ara continuem
el nostre primer temacle
d'avui
es diu
si ho deixéssim tot
home nosaltres
no ho deixem
al contrari
ens quedem una miqueta més
per sentir el detall
o els diets
i a veure què ens diuen
en aquest nou senzill
primer temacle
d'avui
amb molt de ritme
una vida
amb mi
s'imagina
què passaria
si ho deixéssim tot
agaféssim un dia
i inspirem pel món
amb tu
ja faria
el que fos
només nosaltres dos
què passaria
si ho deixéssim tot
agaféssim un dia
i et virem pel món
amb tu
ja faria el que fos
només nosaltres dos
i ara fem com si no et conec
que si m'empano em cau la bava
jo em quedo un cara de tontet
i només amb una mirada
m'has deixat tot petrificat
i sé que tu estàs de tornada
que no tot era com semblava
que és millor tal com s'ha quedat
et connectem
deixa el mòbil
aprofita els moments
que aquesta vida et doni
mira els ulls a un amic
parla amb algú que et moli
que la vida serà
no deixis que es mori
que serà l'esquema
i la cara li briga
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del serratllu
més informació
a portarragona.cat
el circo del miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte del espectáculo
y ser testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
te atreves?
arena restaurant
el lloc perfecte
per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments
especials
apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i còctels premium
vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat
en arrossos
més informació
i reserves
a www.arena
restaurant.com
o al 977
384
000
a l'hotel
Blaumar
al passeig
marítim
de Salou
aquest diumenge
t'esperem a la plaça
de la Font
a partir de les 11
per poder gaudir
de la tradicional festa
de les faixes blaves
dels xiquets
de Tarragona
activitats
per la canalla
inflable dels xiquets
jocs en gin
i moltes coses més
passa el matí
d'aquest diumenge
amb la família
Matalacera
a les 11
a les 11
a les 11
a la plaça
de la Font
vinc-ne
vinc-ne
atenció
en els
El termini per presentar candidatures s'ha ampliat fins al 24 d'abril.
Troba més informació a www.icic.org.
I avui parlant de les disputes territorials,
que han estat una de les causes subjacents dels conflictes al llarg dels segles,
nascuts també el desitge d'enriquiment i supremacia d'un poble sobre un altre.
Però quin tipus d'ensenyament de gestió es pot extreure dels aveniments
que van provocar i van marcar aquests jocs bèl·lics, guerres, en definitiva?
Avui en parlem i ho fem a través d'un llibre que es diu
Grans batalles i lliçons de gestió econòmica,
on examina alguna de les batalles més famoses i cruels també de la història
i la relació amb l'alent lògica de l'economia i de les finances.
Amb un estil directe i assequible,
els que llegiu el llibre trobareu un viatge a la comprensió,
des del rigor també dels conceptes econòmics i dels fets històrics exposats.
Les primeres batalles s'analitzen, de fet es remunten a l'antic Egipte
i arriba fins als nostres temps amb Ucraïna i el Pròxim Orient.
Per descomptat, no hi falta el setge de la Guerra del Francesc aquí a Tarragona
i les seves conseqüències també vistes amb el prisma econòmic.
I és que el seu autor, l'autor del llibre és tarragoní,
és Miquel Àngel Fuster, director de Finances,
una coneguda empresa del territori i president del Col·legi d'Economistes de Tarragona.
Doncs volem parlar d'aquest llibre que té relació amb l'actualitat de l'àmbit nacional i internacional,
parlem de fet d'economia, però de tots els temps, no només d'ara,
sinó també en relació amb aquestes grans batalles i d'accions de gestió econòmiques.
El títol del llibre de l'economista Miquel Àngel Fuster,
Gómez del Campo, que a més a més és el president del Col·legi d'Economistes de Tarragona
i que avui ens acompanya als estudis.
Miquel Àngel Fuster, molt bon dia.
Molt bon dia.
Grandes batalles i eleccions de gestió econòmica,
el llibre que tenim a les mans,
i que hi ha aquest vincle directe entre el que és la guerra, les batalles i l'economia.
Sempre hi ha una relació que has trobat aquí en aquest llibre directe.
Doncs el llibre pretén arribar a un públic molt ampli
perquè l'objectiu és explicar l'economia
lligant-lo amb aquest fet històric de les batalles.
Per un costat, estic barrejant la meva passió per la història
amb la meva formació acadèmica i la meva professió, que és l'economia,
amb l'objectiu de transmetre aquest coneixement
perquè tothom pugui entendre conceptes econòmics, financers i de gestió empresarial
tot lligant-los amb la narració d'aquestes batalles.
En parlem amb un temps, per cert, d'incertesa,
des del punt de vista econòmic, des de fallar algunes setmanes,
per tot el que està passant a Estats Units,
perquè és amb aquella vola de vidre que ningú sap què passarà,
i l'economia la vola de vidre, diguem-ne, que no ho utilitza gaire,
però, perdó ni tot, perquè no sabem cap on anirem a parar.
La situació realment és molt complexa.
En el capítol corresponent parlo dels diferents estadis d'integració progressiva
a nivell de comerç internacional i les zones de lliure canvi,
d'unió doanera, mercat comú i unió econòmica,
i realment una cosa que és una obvietat
per la immensa majoria dels economistes i de la gent en general,
que és que el comerç ben portat és beneficiós per tots,
ara se'ns està donant aquesta sensació
que hi ha un problema a nivell mundial.
i realment tots tenim un avantatge competitiu
i hem de ser capaços de produir i comerciar
en els serveis i els béns que tenim aquest avantatge competitiu
i comprar a la resta del món allò que són ells més competitius.
Aquesta realitat ara salta pels aires
amb aquesta posició unilateral de Donald Trump,
amb aquesta aplicació d'Arancels,
que d'alguna forma trenca les regles de joc del comerç internacional.
I és quelcom molt preocupant.
I dels últims 30 anys, dels últimes 3 dècades,
per tant aquí si han de buscar algun paral·lisme
han de buscar molt lluny,
perquè s'han trencat les regles de joc de molts anys.
Aquest procés de globalització ja portava diverses dècades.
D'alguna forma evidentment havia comportat un creixement econòmic
i un major benestar a nivell internacional.
Alguns països havien aconseguit donar salts per sortir d'una situació de pobresa
i ara mateix sembla que tornem a algunes polítiques de tipus autàrquic
que no són beneficioses per ningú.
Per tant, aquest conflicte també queda palès
en el que seria la descripció en el llibre de totes aquelles batalles
i aquells xocs entre forces que volen dominar-se
i que al final, en general, mai surt guanyant ningú.
Aquesta és la gran lliçó de les grans batalles
que aquí no guanya ningú i perd pràcticament tothom,
tot i que també hi ha un reafons econòmic
aquí a l'interès també del llibre.
Quan et fixes en aquestes grans batalles i les guerres
i la part econòmica?
Quan ho vincules?
I per què?
La idea era transmetre els coneixements d'economia i de finances
però fer-ho d'una forma amena, amb un llenguatge curat
però que fos assequible per tothom
i aleshores fa servir el que seria la narració de les batalles
com un cert element de connexió i un recurs fins i tot mnemotècnic
de tal manera que després d'haver llegit alguns capítols
vas acumulant coneixement
i com són capítols independents
també crec que proporcionen una lectura més amena.
En el fons del que es tracta és d'anar acumulant aquest coneixement
i aleshores el llibre és molt extens
està estructurat amb 80 batalles
amb les corresponents lliçons d'economia i finances
i es pot llegir de diverses maneres
la primera aproximació seria llegir-lo tant com està escrit
tant com raja de seguit
ho pots fer donar-li preponderància a la part històrica
i llegir-te determinades èpoques històriques
i determinar els conflictes
les guerres napoleòniques, la segona guerra mundial
les guerres de l'antiga Roma
i veure en quins conceptes econòmics ho he lligat
i fins i tot també es pot fer una aproximació
en una tercera via que és mirant els conceptes econòmics
que estan en l'índex del final del llibre
i a partir d'aquí veure en cada cas
quina lliçó, la lliçó econòmica, quina pàgina està
per exemple, si una persona té un interès en conèixer els ratis empresarials
doncs en aquest índex tindrà la pàgina on es parla de la rendibilitat financera
de la rotació, del marge, del balanquejament, etc.
i jo crec que hi ha diverses possibilitats d'aproximar-se al llibre
i això també penso que és una de les coses positives
Hi ha algunes batalles molt conegudes, hi ha algunes de ben famoses
que s'han fet pel·lícules fins i tot
i on no sempre guanya el que té més força o el que té més tropes
per dir-ho així, o més efectius
Correcte, i això al final també aprofito per donar unes pinçallades
que serien unes petites lliçons o comentaris o reflexions sobre management
i allí deixo constància que no sempre la quantitat és l'element rellevant
o sigui, moltes vegades ha estat la qualitat la que ha aconseguit
que algun d'aquests conflictes l'exercit guanyador fos el menys nombrós
i s'han donat molts casos en la història des de l'època antiga fins fa poc
Tot això, d'alguna forma, està vinculat amb aquestes ganes
de transmetre el coneixement
i de fer que cada lector pugui anar picant el seu aire
i anar acumulant aquest coneixement
i jo crec que el públic objectiu pot ser molt ampli
poden ser professionals, pot ser gent d'empresa
i pot ser estudiants per descomptat
i gent que estigui interessada en aprendre economia d'una forma original
Vas fins a l'antic Egipte
i quina economologia de batalla s'agafes, més o menys?
Perquè arribis fins a l'actualitat però tires molt enrere
No, començo amb la primera batalla documentada de la història a Càdeix
a l'antic Egipte
i arribo fins a Ucraïna
doncs quan vaig acabar d'escriure el llibre
ni tan sols encara s'havia produït l'atac a Gaza
i per això el darrer conflicte bèl·lic rellevant a nivell internacional
era i és també encara malauradament el d'Ucraïna
pel camí, doncs clar, tenim totes les èpoques
per totes les parts del món
perquè per desgràcia això és un fet que és també globalitzat
aquest conflicte, la manca de cooperació
el conflicte, l'ànsia no només de liderar
sinó d'aconseguir imposar el teu criteri
i conquerir el VI
ha provocat tots aquests xocs a la història
i doncs jo aprofito la meva passió per la història
per lligar-ho amb aquestes lliçons d'economia
aquesta mena de píndoles de coneixement
també una miqueta adornant-los els capítols
amb frases cèlebres
i algunes referències fins i tot cinematogràfiques
perquè sigui també més visual
i el lector pugui imaginar-se
quan està llegint la narració de la batalla
hi ha moltes vegades, no sempre
però hi ha moltes vegades que hi ha pel·lícules
que el poden transportar en aquell moment
per veure-ho amb més claredat
i al final es tracta d'això
d'anar sumant capítol a capítol
Posa'ns algun exemple de relació directa
entre batalla i economia
o guerra i economia
perquè s'acostumen a dir-ho
que sempre hi ha algú que en treu benefici
de qualsevol batalla, guerra o conflicte
Aquí seria més aviat explicar
la batalla
per què l'he lligat
a una explicació econòmica determinada
No en tots els capítols
he aconseguit
evidentment
que hi hagi aquesta connexió
o aquest nexe
imaginatiu
que realment diguis
aquí l'hem clavat
perquè hi ha conceptes
que són difícils
de poder lligar
amb una batalla concreta
però per exemple
un així que ara em ve al cap
és l'explicació dels cincoterms
que de fet molta gent no sap què són
els cincoterms són l'acrònim
de l'International Commerce Terms
són aquests termes de comerç internacional
en els quals
amb tres lletres
es defineix
quin és el cost
on arriben els costos
i els riscos
de cadascuna de les parts
compradora i venadora
en una transacció internacional
i això ho he lligat
a la batalla de l'Atlàntic
a la Segona Guerra Mundial
pel tema de la nomenclatura
la codificació
els sistemes de comunicació
que tenien els submarins
la màquina Enigma
de tal manera
que alguna persona
que llegeix això
setmanes o mesos després
si li surt la paraula
incoterms
doncs pot arribar
a recordar
aquesta connexió
i pensar
sí
això era allò
que deia aquest senyor
que deia que sí
el fob Tarragona
frío en por Tarragona
vol dir que col·lecaves
la barcaderia
a sobre del vaixell
i els riscos
de la part venedora
s'acabaven allà
etcètera
i ho lligava
en aquella batalla
que tots tenim al cap
pel·lícules
dels submarins
els destructors
i tot aquest conflicte
perquè en el fons
la batalla de l'Atlàntic
com a tal
és la de més durada
de tota la segona guerra mundial
alguna contemporània
i de per aquí a la vora
contemporània potser no tant
perquè abans parlaves
de la guerra del francès
i la Tarragona també
clar
inclús també
com no pot ser
d'una altra manera
la batalla
a la ciutat de Tarragona
a la guerra del francès
d'alguna forma
perquè
com
hi ha
moltíssimes batalles
algunes molt conegudes
algunes
batalles
de
pràcticament
d'unes hores
altres que són
conflictes
un xoc armat
que ha durat
mesos
o fins i tot
anys
com ara
hem dit
el tema aquest
de la batalla
de l'Atlàntic
i doncs
m'he volgut
també
incloure
la nostra ciutat
de Tarragona
també per aquest punt
d'ironicitat
que té
de la defensa
i ho lligo
en aquest cas
en conceptes
que també
són molt importants
a l'hora
d'estructurar
les finances
i de resistir
en aquest cas
parlo
del fons
de maniobra
de les necessitats
operatives
de finançament
etc
lligant-lo
amb la batalla
de Tarragona
el llibre
grans batalles
i eleccions
de gestió econòmica
de Miguel Ángela
Fuster
Gómez del Campo
que avui
en parlem
perquè és un llibre
com dèiem
parles molt d'història
parles d'economia
parles d'economia
amb rigor
perquè evidentment
aquí hi ha
la teva espartesa
i aquí no hi ha
molt clar això
però també
suposo que has gaudit
molt d'escriure
el llibre
he trigat molt
a escriure
i he gaudit
perquè després
evidentment
l'he repassat
jo he volgut
que no es perdi rigor
o sigui
les explicacions
estan fetes
amb el màxim
coneixement
m'he documentat molt
hi ha molta bibliografia
al final del llibre
per si hi ha gent
que té més interès
en alguna de les matèries
per aprofundir coneixements
i doncs
per descomptat
he fet un exercici
continu
de repàs
de regeixir-me coses
de canviar
alguna connexió
entre una batalla
i la corresponent
lliçó
d'Economia i Finances
per acabar
aconseguint
jo crec
un llibre
que aporta
un coneixement
molt ampli
de la nostra disciplina
que evidentment
toca molts pals
i no pot arribar a tot
però
després de llegir-te el llibre
a banda de gaudir
de la part històrica
doncs qualsevol lector
de ben segur
que n'haurà tret
coneixements
de teoria econòmica
de comptabilitat
de fiscalitat
de finances
etcètera
que és una miqueta
del que es tracta
aquest projecte
que m'he engrescat
i m'ha portat
molt de temps
hi ha frases molt bones
del llibre
sobre els conflictes
sobre les batalles
sobre les guerres
i algunes són molt famoses
altres potser no tan conegudes
però frases que la claven
i en vas deixar anar
moltíssimes també
al llarg del llibre
sí, aprofito doncs
moltes cites
de tot
de tot tipus
de personatges
i
històrics
pensadors
economistes
en fi
per
d'alguna forma
va
també
donar una pinçallada
en el
en el final
de cada capítol
i
i doncs
el que seria
la introducció
jo
jo em quedo
amb una
que és de
Galbraith
un grandíssim
economista
que diu que
doncs
les guerres
és el major fracàs
de la humanitat
com aquesta
per això és molt
molt de
de pensar
de pensar-hi
de pensar-hi
i pensar-hi molt
perquè de guerres
en tenim sempre
sempre
de ser que la humanitat
és humanitat
i tot i que a vegades
marxi el foco
el foco mediàtic
però les guerres
continuen
no en parlem
però hi són
malauradament
existeixen
algunes
que són
ja pràcticament
no són notícia
però
d'alguna forma
només
els mitjans
de comunicació
també
saltem
quan el que passa
passa
en algun territori
que considerem
de major interès
o de major proximitat
i és quan
ens escandalitza
més
però
per desgràcia
doncs
igual que
tenim
la referència
ara
d'Orient Mitjà
i d'Ucraïna
hi ha
llocs oblidats
del món
com Sudà
etcètera
que recorrentment
des de fa dècades
hi ha
conflictes bèl·lics
i això és
quelcom
que és terrible
Vivim per cert
en un lloc
molt estratègic
com és
la nostra demarcació
a Tarragona
en un lloc
també
que cal tenir
certa visió econòmica
de tot el que està passant
perquè estem
davant d'un canvi
de cicle
des de molts punts de vista
tecnològic
i econòmic
i ho hem de veure
per a transformar
tot el que és
el polígon industrial
tu tens també
algun vincle
amb una gran empresa
aquí al territori
i dint
cap a uns objectius
que es marca
jo diré que al món
tot i que a Europa
que passen per canvi
de cicle
de transformació
de cicles industrials
aposta per
perfidament de CO2
hidrogen
energia circular
i verda
per tant aquí també
en el nostre territori
hem de veure
moltes transformacions
el que vol dir
que també és important
que sapiguem
tinguem almenys
una noció d'economia
de l'economia
és que l'economia
està a tot arreu
i jo soc un fer partidari
que hauria de ser
una assignatura obligatòria
a l'ESO
perquè aprenem
de moltes disciplines
però ningú
ens ensenya
com fer inversions
com escollir
una hipoteca
entendre la nòmina
com són els impostos
i tot això
doncs d'alguna forma
no ho tenim
el nostre sistema educatiu
per això
el llibre
pretén
d'alguna manera
donar aquest suport
per un coneixement
generalitzat
d'unes pinçallades
d'economia
finances
i gestió
en el moment actual
d'unes transformacions
que són realment
impressionants
estem davant
d'uns reptes
com a humanitat
brutals
tenim el tema
de la intel·ligència artificial
tenim el tema
del canvi climàtic
tenim tots aquests
conflictes bèl·lics
i doncs
no hem d'oblidar
que hi ha molts països
amb capacitat nuclear
és a dir
això
ens evoca
a una
possible
destrucció
massiva
tenim
unes grans desigualtats
socioeconòmiques
al món
tots aquests reptes
hem de ser conscients
d'ells
i cadascú
en la mesura
del possible
ha d'anar-se
adaptant
i
doncs
actuant
per
millorar
el món
que deixarem
a les següents generacions
a nivell econòmic
a la demarcació
doncs
per descomptat
cal
anar fent
doncs
unes certes transformacions
per adaptar-nos
als nous temps
i als nous mercats
ara s'ha vist
per exemple
doncs
amb aquest tema
dels arancels
que
socis
que pensaves
que eren fiables
no ho són tant
i potser
cal repensar
en molts casos
cadenes de subministrament
clientela
etc
és a dir
ja no val
aquelles coses
d'abans
que tenies
més o menys
una direcció
definida
i allò et servia
durant
moltíssims anys
ara has d'estar
permanentment
vigilant
i permanentment
prenent decisions
i reajustant
les teves polítiques
Miquel Ange
de la Fustella
Gomez del Campo
gràcies avui
per la doble lliçó
d'història
i d'economia
i qui vulgui més
el llibre
a grans batalles
i eleccions
de gestió econòmica
no ha dit l'editorial
Europa Ediciones
Europa Ediciones
perquè el pugui trobar
doncs a mirar
a Sant Jordi
a Sant Jordi
i Sant Jordi
estarem també
signant llibres
a la Rambla
a la Casa del Libro
es pot trobar
a Bacus
es pot trobar
a diferents llocs
al Corte Inglés
al FANAC
etc
i d'alguna manera
doncs
convido a tota la gent
que tingui interès
en l'economia
amb aquesta visió
des de la història
que el compri
perquè estic convençut
que no quedarà decebuda
i a l'economia
a la macro i a la micro
a la butxaca
que també és important
i la dona a comprar
cada mes
i s'apigui una mica
fer la llista
i mira
que és important
i que no ho és tant
aquest llibre
és absolutament recomanable
i avui hem volgut fer-ho
amb el seu vot
el Miquel Àngel Fuster
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
moltíssimes gràcies
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Escapa de la rutina
i navega cap a destinacions
de somni
amb MSC Cruceros
Aprofita ara
la promoció
per Setmana Santa
5 dies
pel Mediterrani
amb begudes
incloses 4 nits
des de només
457 euros
per persona
La teva propera
gran aventura
t'espera a bord
del fantàstic
MSC Esplèndida
Embarcament des de Barcelona
el 20 d'abril
Truca ara al 977 130 489
977 130 489
i planifica el teu creuer
amb l'Acu Travel
la teva agència
de viatges de confiança
Fem l'humor
amb Miquel González
Doncs ja va que ha arribat
aquell moment del dia
Miquel González
Bon dia
Què tal?
Bon dia
Va que estar i vol ploure
Bueno, ja està plovent
Ja està plovent
I és que sempre anem corrents
Josep
en aquest programa
L'altre dia en parlàvem
d'anar corrents
i al meu poble
en diem
anar de corrillos
Parlarem de Setmana Santa
Josep Soñé
Bon dia
Bon dia, Miquel
Què passa?
Que correu molt avui
Estava fent el cafè
el Copa i Puru
Corrillos
He vist corrillos
Sí, sí, exacte
Això és perquè avui
avui tenim una
Ara sabrem
el que tenim després
Mira, mira, mira
què passa
quan es va corrents
Això passa a les 9
del matí en punt
Són les 9
Què et sembla?
Vols que li posem
ambientació de dibuix animat?
Mira, sonaria així
Són les 9
A veure, anaves corrent
Quasi vas entrar
Vas entrar fent allò
un derrape
Són coses que passen
amb aquest estudi
que potser anem corrents
quan parlem de parir
en una banyera
I atenció
si esteu a punt
de parir
perquè avui us explicaran
d'aquí una estona
com fer-ho
en una banyera
És molt bé això
No, no, és veritat
Atenció
A veure, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
No, és veritat
Hi ha algú que està a punt de parir
i dirà
Ah, doncs calla
que ho han dit a la ràdio
Casi que no vaig a l'hospital
Me'n vaig a una banyera
No, però és que
Aniràs a l'hospital igual
Aniràs igual
Aniràs igual
Mira, a l'hospital
pots anar si tens tos
I últimament
Josep Latós
és la protagonista del programa
Vostès farien passar
les margadaries
ferroviàries
per l'interior?
Sí
Sí
Sí
És a dir
No sé si
Pordenau
Entenem una proposta
amb aquest sentit
Sí
Ja veus, eh
Això ho passava durant l'entrevista
Mira, oi, oi, oi
Aquest és antic, eh
Aquest atos
Aquest atos té molts anys
Pot ser tos
o pot ser estornuts
Això passava també
al programa Fans de Tarragona
amb Sílvia García
Però a Mallorca
Clar, és molt menuda a Mallorca
i llavors
és cert que
jo un cop de setmana
toques al lloc
Ui
Perdó
Jesús
No pateixis
Clar, és com més fàcil identificar
Ui
Ui
Sí, doncs sí
Passen coses d'aquestes
Vols que cantem?
Va
Josep
Va, aquesta setmana
Vols que cantem?
Va, aquesta setmana
t'ho hem cantat
Cancia
Mira, sabeu que hi ha cançó
del Serrat
que
tu ja ets un mica
com jo tens una edat
Bueno, però jo ja saps
que som molt davants
La cantem una edat
Niño
Deja ya de joder
con la pelota
Niño
Sí, sí
Eso no se dice
Eso no se hace
Eso no se hace
És que m'engresca
És m'engresca
M'engresques
M'engresques
Mira, de fet
tu i jo ja cantàvem
Tirem 10 anys enrere
Josep
Sueltalo
Sueltalo
No lo puedo ya retener
Sueltalo
També plovia
Aquell dia
Feia un fred
Feia un fred
En paten ton
Si ho recordes
A la Rambla Nova
Cantant Sueltalo
De
De la pel·lícula Frozen
Exacte
La pel·lícula Frozen
A vegades
A vegades ens confonem
A vegades ens confonem
De noms
A vegades ens confonem
De noms
I passen coses
Com aquesta
Amb Josep Maria
Amb Josep Martín
Amb Josep Martín Carrasco
Secretari i portaveu
De la Federació
D'Associacions de Veïns
I amb Josep Maria
Martorell
Secretari d'Organització
De Comissions Obreres
Hem dit bé els noms
Martínez
Martínez
Josep Maria Martínez
Josep Maria Martínez
Secretari de Comissions Obreres
Martínez
Martínez
Martínez
Martínez
No és el mateix
No és el mateix
No és el mateix
És que al final
Són tanta gent
Tanta gent
Que no sabem
Si són Josep Martínez
O Martorell
Passar llista
Agòbia
Josep
Ara entendràs per què
Qui falta?
Tecno Carmelita
Sou un grup de més de 3
No?
Sí
Va, diem el nom dels companys
Vinga, va
Que segur que us estan escrit
Adrián Mayada
Arnau Gilgado
I l'Anna Monclús
I més
Més nombres
Pots parar?
Tots els de l'equip?
Vale, vale
Que són molts
A veure
Sí, 14
Són 14
És igual
Els dos estén amb molts
Una abraçada
És igual
Són molts per això
M'ho pensava que era un menys
Tanta gent per muntar un robot
Tanta gent per muntar un robot
No sé si fa falta tanta gent
Per demolir una plataforma
Josep
Una plataforma com la del Miracle
De fet així ho anunciàvem al programa
Avui a les 12 i 4
Ens hem convocat
Perquè comença aquesta demolició
I per tant anirem cap allà en directe
Preparat a dir
Ja aniràs, no Pep?
I tu també
I ens quedarem un tros
O no es pot?
Com el de tirar molts a la platja
No es pot
Ara anava a dir
Anava a dir
Aleu alerta
Que no es pot agafar sorra de la platja
Ni quedar-se
Formigó del Mamotretó
Sí
Un trosset de formigó
Hola
És que no es poden fer
Ni que sigui formigó
Ni a la platja
Ni...
La miri d'un tross
Sí, sí
És cert això?
No ho sé
Ho investigarem
Ho investigarem
Per cert
Hem aclarit ja què és la dino?
Avui entran les màquines
Miguel González
Bon dia
Bon dia
Estàs emocionat amb els dinos, eh?
El dino?
Ara ho explicarem
A mi de Rius
Bon dia
Bon dia
Què és la dino a veure?
La màquina que ha d'entrar
Explica-ho tu
Que us ha de dir que jo
T'ho feies tu el moviment abans
Exacte
T'ho
T'ho
És com la mandíbula d'un dinosaure
Txaf, txaf
Ara
És una retroexcavadora
Que té com una pinça
I que va triturant
Tritura el formigó
Txaf, txaf
I llavors aquest formigós
Processat allà mateix
Avui a les 12 i 4
És clar
És clar
Que és la dino
Jo em confonia
Amb la dino
I a la dino
Però no soc l'únic
El conseller de medi ambient
Guillermo García
Que ja està aquí
I que en breu també
El podrem sentir
Doncs
En la seva intervenció
Anem a sentir
Normalment
A la dino
A la dino
A la dino
Dei usted
Como se llama
A la dino
A la dino
Hola a la dino
No, no, no
No té res a veure
A la dino
A la dino
El que passa és que
S'ha d'explicar bé
S'ha d'explicar bé
Com funciona una plataforma
Una màquina d'aquestes
Sí, sí
Ho ha tirat tot de cop
Anem a sentir normalment
A la dino
Pareu
Que no se sent res
Sembla que tingui
Bastanta més força
Però això sembla
Sembla un gos així
Men mossegant
Llavors quan ho tira del terra
Que fa una mica així
Com si veiem la puteta
Capallí, capallí
Però bueno
Capallí, capallí
És l'explicació més científica
Que m'han fet mai
De com funciona una plataforma
Va, que hem de defensar la feina
Josep
Hem de defensar la feina
Dels nostres companys
Colse a colse
Amb la generalitat
Mentre els republicans
Defeinen
Defeinen
Defencen
La feina prèvia
Defeinen
Feta
Durant el seu mandat
Defeinar
És una paraula que m'inventen jo
Defeinar
Que és
Defensar la feina
Defensar la feina
No sé com et relaciones tu
Josep
Amb els teus fills
Per exemple
O com et relacionen els teus fills
Amb tu
O com et relacionen els meus fills
Amb mi
O com et relacionen els fills
Amb els pares
Ni casos
A l'aventura de la vida
Ho tenim claríssim
I després
Si amb els papes
No em deixen fer alguna cosa
Que jo vull fer
Com negociau a casa, Pol?
Bueno
Jo
Jo amb ma mare
A crits i a hòsties
No
Això no
Però, però, però
Ho pots tornar a repetir
Ho anem a repetir
Quan no és així
Quan parles tranquil
Amb la teva mama
Com parleu
Com parleu
A Lluís de Serviem
Com negociau a casa
No podíem parar
Espontanietat
Espontanietat absoluta
Anem a problemes amb les connexions
A la Ram de Mar
A la tarda
Anem a saludar també en Sergi Corral
Des de Ràdio L'Escala
Sergi, molt bona tarda
Com estàs?
Molt bona tarda
Bé, ens escandalitzem de coses
Bueno, de fet, de fet
Això que de la tribu aquesta
És el mateix que va fer el Colón
Però sense la Coca-Cola Light
De fet, de fet
Això que de la tribu aquesta
És el mateix que va fer el Colón
Però sense la Coca-Cola Light
Què passa?
Sí, s'entén
De fet, de fet
Això que de la tribu aquesta
És el mateix que va fer el Colón
Però sense la Coca-Cola Light
Ai, ai, ai
I crec que tenim algú
Que s'acaba d'incorporar
Ara mateix
Que s'ha connectat
I està una miqueta raro
La història
Que se desconnecti momentàniament
Estava raro, estava raro
A vegades passen coses rares
Josep, això passava
A l'informatiu
D'aquesta setmana
De dimarts a les set
El trasllat de la laboral
S'ha quantificat
Signarà un acord entre la Generalitat
I l'Ajuntament de Tarragona
En un màxim de dos mesos
Això també permetrà avançar
En els treballs d'exòlum
El trasllat laboral
S'ha quantificat en cent milions d'euros
I signarà un acord
Entre la Generalitat
I l'Ajuntament de Tarragona
En un màxim
Això em sonava, eh?
Com si ja ho haguéssim dit
A vegades podríem fer l'informatiu en dual
Com sonaria si tu i jo féssim l'informatiu alhora?
El trasllat laboral
S'ha quantificat en cent milions d'euros
I signarà un acord
Entre la Generalitat
I l'Ajuntament de Tarragona
En un màxim de dos mesos
Estaria bé fer l'informatiu en dual
I és que ho podríem fer
Ho podríem fer perquè tenim nous micròfons
Vaja, tenim noves espumes dels micròfons
Un tema que ocupa i preocupa
La plantilla d'aquesta casa
Buurrrr
Buurrruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Buurruu
Micròfons aquesta setmana
Ah, sí
Que han canviat el color
Hem canviat les espumes dels micròfons
Exacte, i semblen del Minecraft
De la pel·lícula aquesta
Que són així com a quadradets
Quan analitzéssim les espumes dels micròfons antics
Segurament trobaríem biodiversitat
Jo crec que...
Crec que s'està cubant
Sí, ni existeix
Crec que alguna altra espècie
Nova espècie, eh?
Segurament
Però seguríssim, eh?
Una nova espècie invasora
Aquí han de venir no només amb els micròfons
Sinó també amb lupes, etcètera, etcètera
Microscopis
Busquen sempre portar-ho a la biodiversitat
Al mar i a Randemar, com sempre
I acabem, Josep
Acabem amb música
I avui t'has collit un tall del programa Mi Rollo és el Rock
Amb cançons d'aquelles que, bé, potser no són per escoltar
A les 10 i 34 del matí, però que s'acaben enganxant
Així que, Josep, fins la setmana vinent
I et deixo amb aquest tema que, alerta, que s'enganxa
Yo te vi pasar
Mira esos ojos negros y me entraron ganas de cagar
Su olor me embriaga
Cuando ya va tres días sin duchar se me chorrean la braga
Hoy te me acercas
No sé lo que me ha dicho, perdidorito, si me ha dejado desmayado
Cuando te marrima
Te canta el pozo cosa mala que me da grima
Tienes tan loca que no sé qué hacer
Tu olor a mi se ha manejado del bebé
Quiero chuparte eso hago
Temazo, temazo, fins aquí
Josep, fins la setmana vinent
Vinga, Miquel, que vagi bé
Té bé
Les teves escapades en família t'esperen a l'Ànnia als Prats i a l'Ànnia Costa Daurada
Aquest mes d'abril gaudeix de piscines, nou xous d'animació, nova oferta gastronòmica, findes temàtics, accés directe a la platja i allotjaments que et transporten al paradís
Reservejar en l'Ànnia als Prats i a l'Ànnia Costa Daurada amb el codi exclusiu Tarragona Ràdio
I gaudeix de les millors ofertes en l'Ànniaresorts.com
El Festival d'Ixil en Tarragona celebra la seva trentena edició
Del 24 al 27 d'abril el jazz omplirà carrers, places, mercats i escenaris per tota la ciutat
Més de 40 actes amb artistes vinguts de 14 països
No us perdeu les actuacions d'Andrea Motis, Naminen de Barbàrians, de Val Camparadaix Orquestra, Los Hermanos Pizarro, Rambalaia i molts més
Consulta tota la programació a tarragona.cat, Festival d'Ixil en Tarragona
El sábado vamos a ir a Porto y a coger los tres puntos otra vez y volver arriba
No tenemos que mirar un objetivo lejano sino el cercano, que es el sábado, ganar los tres puntos y ya está
Com assegura el màxim golejador del Nàstic només s'ha de mirar el següent partit
Antonín Cortés diu que l'objectiu és sumar els tres punts aquest cap de setmana
Dissabte 12 d'abril a les 5 de la tarda viurem la 32ena jornada de Lliga
El grup primer de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i unionistes de Salamanca
I com sempre des de fa 32 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans
A la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio
32ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols
Espai patrocinat per Mida City Tarragona, la Qtravel, Bar Petit Tarracó i Soltant Barber
GOL! GOL! GOL! GOL! GOL!
GOL! GOL! GOL! GOL!
Allò que vols dir però que no et surts
Puc dir una cosa?
Quan els riures són necessaris
GOL! GOL! GOL! GOL! GOL! GOL!
Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació.
És que ja tornarem a sortir a la secció d'humor.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor.
Toma!
En directe els dijous a les 10 i 20.
Ai, hola!
Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40.
Jo tinc 41.
I sempre que vulguis.
Sí, sí.
A tarragonaradio.cat.
Deixa que la sessió.
Ja val, tio!
Què llegim?
Què veiem?
Què visitem?
Què fem?
La veu de Tarragona amb la cultura.
Hi ha la companya Núria Cartanyà.
Núria, què tal?
Hola, Pep, bon dia.
Molt ben acompanyada, eh?
Molt ben acompanyada amb la Montse Giner,
presidenta de l'Associació de Victimes de la Repressió Franquista.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Pep, amb ella parlarem d'un acte que ja és la cita anual, no?
Que sempre parlem amb ells.
Un acte que forma part dels actes de recuperació de la memòria democràtica.
I és aquest homenatge que faran al cementiri a les víctimes del franquisme.
Serà diumenge, veritat?
Diumenge a les 12.
A les 12.
Ara en parlem, perquè el que hem de fer primer és connectar amb l'Abril Rius.
No sé si tu celebres d'alguna manera diumenge de Rams, Pep.
És aquest diumenge, diumenge de Rams.
La Palma, s'agiten les palmes, els rams, els palmons, tot això.
Aquí és reliquiari de sucre, saps, allò?
Ah, sí, sí, sí.
Està molt bé.
A la Petit tinc uns records.
Sí?
Doncs l'Abril ha pujat Rambla amunt perquè ara ens explicarà que avui és el dia de l'activitat física al carrer.
i hi ha tot de nens i nenes que estan al capdamunt de la Rambla fent activitat física.
Però és que, a part, abans s'ha trobat per la Rambla les parades de palmes i palmons.
Va, que la saludem.
Abril Rius, bon dia.
Hola!
Hola, hola, quina sorollada.
Abril, hola.
Hola, Núria, que m'escoltes.
Hombre, alto i claro.
Hi ha molts nens.
Hi ha molts nens.
El Pep també t'escolta, l'alliberem.
Hola, Abriu.
Adéu, Pep, fins ara.
Hi ha molts nens, estàs al capdamunt de la Rambla, no l'últim tram?
Sí, just davant del Teatre Tarragona, que ara s'ha fet aquesta roda de premsa amb les diferents autoritats
i s'ha llegit el manifest del Dia de l'Educació Física al carrer
a càrrec dels alumnes de l'Escola de Sant Pau, l'Estonac, Mare Nostrum i Solc.
I ara han sortit tots cap a la Rambla Nova, on han fet diferents activitats.
Tinc aquí protagonistes, l'Oriol Nadal, docent a la URB,
i el Marc Sangüesa, tècnic del Consell Esportiu del Tarragonès.
Hola, nois.
Bon dia.
Molt bon dia.
Em podeu explicar fins ara quines activitats se n'estat fent aquí a la Rambla Nova?
Doncs hem començat amb els estudiants de la URB,
han estat repartint-se en grups
i han estat fent algunes de les activitats que portaven preparades ja,
com a docents o futurs docents que seran.
I, bàsicament, feien diferents activitats, molt variades,
molt de moviment, perquè tots els alumnes estiguin satisfets amb els seus interessos
i que sigui una jornada a gust per a tothom.
A part de tots els alumnes i els diferents professors d'educació física dels centres,
també hi havia molts voluntaris de la URB.
És una coordinació que feu aquest acte.
Sí, exacte.
Jo crec que un dels punts forts és que juntem forces des de la universitat,
des del Consell Esportiu i des de l'Ajuntament perquè es faci possible aquesta jornada.
Com a universitat nosaltres portem uns 30-40 docents que tots són futurs mestres d'educació física
i que, de fet, estan ja a l'últim curs i, per tant, ara al juny ja seran mestres
i aporten ja una experiència, un rodatge.
I creiem que és una molt bona oportunitat per a ells per practicar
i per agafar més experiència encara
i que comencin ja al setembre en una escola amb molta més formació que la que tenien fins ara.
Marc, què significa per Valtrus que Tarragona sigui l'epicentre d'enguany d'aquest dia?
Doncs bé, estem molt contents.
De fet, no és la primera edició que fem d'aquest programa, d'aquesta jornada.
Estem molt contents que Tarragona aculli aquesta activitat
que aquest any estem fent a la part més alta de la Rambla Nova d'aquí a la ciutat.
I bé, fem una avaluació superpositiva.
Veiem tots els nens i totes les nenes engrescadíssims en poder jugar,
en poder fer aquests jocs preesportius, aquestes activitats que han preparat
des de la Universitat Rovira i Virgili.
I també, bé, considerem que això s'ha de poder mantenir any rere any
perquè aquesta participació el que genera és que tots els alumnes
puguin interaccionar entre ells, entre altres alumnes d'altres centres
i puguin fer, efectivament, activitat física fora de l'escola.
És important fer activitat física i l'assignatura d'educació física.
Evidentment, l'educació física és una assignatura molt important,
tan important com podria ser una altra de tota la planificació escolar.
Tenim també alguns alumnes. A veure si m'escoltes.
Bon dia, com et dius?
Paula.
Què heu vingut a fer avui?
Educació física al carrer.
M'expliques una miqueta quines activitats us han preparat els de la URB?
Doncs ens han preparat com un paracaigudes, ja teníem que sacsejar
i després el teníem que aixecar i la gent que tenia un color a la mà
tenia que anar a parar a un altre color.
Qui m'explica una altra de les activitats que heu fet?
Com et dius?
Arnau.
Què més heu fet?
Un joc que era de parelles, que ens ficàvem un cono al mig de la parella
i llavors deien, per exemple, toqueu-vos el cap, aneu cap endarrere, aneu cap endavant
i ho havíem de fer.
Us agrada fer educació física al carrer?
Sí!
I us agrada fer educació física a l'escola?
Sí!
Us havien explicat què veniu a fer avui?
Com et dius tu?
Valeria.
Què us han explicat què veniu a fer avui?
A fer educació física al carrer i a fer moltes activitats.
ara anireu cap a dins el teatre?
No ho sabem.
No, no ho sabem.
Us quedeu per aquí ja tota l'estona?
Crec que sí.
És que no ens ho han explicat bé.
A part d'educació física, m'estan aixecant tots la mateixa.
Tenen tots moltes ganes de parlar.
A part d'educació física, feu algun altre esport en el vostre dia a dia?
Jo sí.
Sí, futbol.
Algú que no faci futbol.
Jo, jo, jo.
Jo faig patinatge i també faig natació.
Jo faig bàsquet.
Jo faig natació.
Com definiríeu Valtros en una frase?
Com us ho esteu passant avui?
Super bé.
Sí, molt bé.
Super bé.
Super bé.
Super bé.
Super bé.
Molt bé, molt bé.
M'esteu acrivillant tots els nens del col·legi Sant Pau.
Tenen moltes ganes de parlar.
Moltes gràcies, nois.
Ara no sé si fareu més activitats o no,
però que disfruteu molt del dia i d'aquest dia de l'educació física al carrer.
Adé.
Adé.
En principi abril estava plantejat fins a les 12
i al final els hi ha sortit el sol,
que patíem una mica.
La roda de premsa s'ha hagut de fer a sopluig, no?,
a dintre del Teatre Tarragona.
Però després l'activitat ara deuen estar bé amb aquest solet.
Sí, sí, s'està bé amb aquest solet.
Estan tot al voltant de la Rambla Nova,
dividits en diferents activitats.
I ara estan sortint nens també molt, molt, molt petitets de dins del teatre,
que suposo que també faran alguna activitat.
Molt bé, molt bé.
Oriol?
Sí, crec que hi ha una activitat a part dins del teatre,
però a més a més també s'està donant terme la jornada aquesta
del dia de l'educació física al carrer.
I bé, ara sí que potser és quan hi haurà més quantitat d'alumnes aquí
i la veritat és que fa goig veure la Rambla Nova de Tarragona
tota plena d'alumnes, d'alumnes de la URB, de docents,
tots aquí junts, no?, per un mateix motiu, no?,
per conscienciar d'alguna manera els alumnes
que l'activitat física porta molts beneficis,
tant físics com més també a nivell mental,
doncs també ens pot ajudar moltíssim
i per tant és una gran jornada.
Doncs moltíssimes gràcies i que acabi d'anar molt bé aquesta jornada.
Gràcies a vosaltres.
Això pel que fa a la jornada del dia de l'activitat física al carrer
que s'està duent a terme el tram final de la Rambla Nova,
però ho dèiem abans d'abril, tu pujant Rambla Amunt,
t'has trobat a una parada de palmes i palmons,
bueno, una no, vàries, no?
Sí, una, vàries, vàries, n'hi havia quatre o cinc,
venent tots els rams pel diumenge de rams
i si vols escoltem el que m'han explicat.
Hem fet una parada a mitja Rambla,
just davant de l'estàtua dels despullats
i hem volgut parlar un moment amb paradistes
que estan venent rams per aquest diumenge de rams.
Bon dia, com es diu vostè?
Hola, bon dia, Montserrat Estivill.
Des de quan fa que esteu aquí a la Rambla venent?
Vam començar el 7,
que a vegades vens el 8,
perquè et donen el permís del 7 al 12,
que és dissabte.
Llavors esteu fins dissabte
i diumenge hi ha el dia gros.
Hi ha el dia gros.
Sí.
Heu venut molt en guany?
Algun canvi respecte dels altres anys?
En principi vam vendre bastant,
ara s'ha parat una miqueta
i ara avui esperem que sigui el fort i demà.
Clar, avui ha plogut.
Calaixos mullats, no com se diu?
Carrers mullats, calaixos aixuts.
Però molt bé.
Estem contents, potser, nosaltres.
Quin tipus de rams són els que es venen més?
Igual els palmons pels nens, normalment,
i les palmes, que són més treballadetes,
per a les nenes.
I les solaparetes, que és per a la gent gran
que portem llorer
i anem a beneir la palma, diem.
Portem llorer.
I quin és el públic, més o menys,
que ve més a comprar?
Els avis.
Sobretot els avis i els padrins dels nens.
Em comentaves abans que esteu per diumenge de rams,
per Sant Jordi, per tots sants.
Per tu, personalment, quin és el moment preferit?
A mi, Sant Jordi, és molt maco.
Som molts, perquè hi ha molta gent
que ven rosetes, però és molt maco.
És amor.
El diumenge de rams és especial per tu, també?
Diumenge de rams.
Sí, perquè és una tradició,
i com ho he fet de petitet,
i la mare sempre ens ho feia,
es posava les palmes a la nevera,
i ja ho segueixes.
Doncs moltíssimes gràcies, que vagi molt bé.
A tu.
Bon dia.
Doncs mira, dos en uno, eh?
Hem aprofitat la sortida de l'abril
per parlar sobre el diumenge de rams
i també per parlar sobre el que s'està celebrant avui.
Si passeu pel tram final de la rama,
la nova trobareu tot de nens i nenes,
una munió o de gent fent activitat física al carrer.
Abril, moltíssimes gràcies.
A tu, Núria, fins ara.
Fins ara.
I nosaltres ens quedem encara aquí als estudis,
una estoneta més fins a tancar el programa,
ara sí posant-nos més seriosos parlant amb la Montse Giné.
Ella és presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista
i cada any la convidem perquè fan l'habitual homenatge
a les víctimes del franquisme.
Serà aquest diumenge a les 12 al Cementiri, a la Fossa Comuna.
Montse, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Una cita que no falta, eh?
Cada any.
Cada any.
Cada any és igual?
Cada any afegiu algun motiu diferent?
Bé, el transcurs de l'homenatge,
si diguéssim, són uns parlaments,
una actuació musical,
això bàsicament,
i una ofrena floral,
això és l'estructura bàsica,
però bé, sempre cada any hi ha coses que comentar
sobre memòria, no?
Sempre tenim temes que comentar.
Les associacions de memòria
són reivindicatives per naturalesa,
perquè, de fet, ens creem,
ens generen per això, no?
Vull dir, per reivindicar,
en aquest cas,
que parlem de memòria democràtica,
doncs per reivindicar la memòria.
I sempre tenim temes pendents que comentar.
Quins serien, va, alguns d'aquests temes?
Ja aprofitem aquesta conversa anual
que tenim amb vosaltres.
Què sortiran als parlaments d'enguany?
Quins serien els temes pendents que teniu?
Bé, el tema, per part de l'associació,
ens acompanyaran...
Bé, arreu, el detall d'això que dieu de la Palma,
comentar que l'arcabisbe Joan
enguany ens ha excusat la seva presència,
doncs perquè és diumenge de rams, no?
L'arcabisbat és la propietària del cementiri de la ciutat.
D'altra banda,
doncs també ens acompanyarà enguany
l'honorable conseller de Justícia,
senyor Espadaler,
la subdelegada del Govern Central,
la delegada de la Generalitat,
l'alcalde de Falcer,
l'alcaldessa de Dues Aigües,
diputats, diputades, secretària tercera del Parlament,
és a dir,
tindrem un bon acolliment,
a part de les entitats memorialistes,
i sobretot amics, amigues,
està obert a tothom aquest acte,
i la part fonamental,
que són les famílies,
que ens trobem un cop a l'any,
perquè estem molt disperses en el territori,
i ens trobem aquest cop a l'any
per recordar-los o manejar-los,
que nosaltres no els oblidem,
les famílies individualment,
però sí que col·lectivament,
i amb les institucions,
fem un acte públic,
que és un altre també de societat civil,
que per nosaltres és molt important.
Arrel que em deies de temes importants,
temes importants que tenim,
per exemple,
l'associació des de fa tres anys i mig
reivindica l'obertura
d'una de les foses del cementiri,
n'hi ha tres dessenyalitzades,
a part de la fosa militar,
seria la quarta,
però n'hi ha tres,
doncs la fosa 3,
que és una fosa molt petiteta,
que està al cap damunt del cementiri,
si el coneixeu,
tocant a la paret que toca
la muntanya de l'Oliva,
on hi ha nou làpides
de persones afusellades,
làpides de l'època,
làpides antigues,
no que s'hagin esteles funeraris,
que no s'hagin posat ara.
L'associació fa tres anys i mig
va demanar l'obertura d'aquesta fosa,
perquè creiem que és de justícia,
creiem que hi tenim dret,
i aleshores estem amb la Generalitat,
que tot s'ha de dir,
vull dir,
entenem que no són tràmits ràpids ni fàcils,
però la Generalitat
ens està donant suport en aquest sentit,
la Direcció General,
amb el director,
que també vindrà el director general,
el senyor Xavier Menéndez,
vindrà a l'acte.
Estem en el punt de veure
en quin moment es creu que es pot obrir
aquesta fosa,
i l'associació empeny,
evidentment,
com no podria ser d'altra manera,
perquè això sigui així
i sigui el més ràpid possible,
perquè nosaltres ja som els nets.
Clar, deies,
entenem que els tràmits no són fàcils ni ràpids.
Encara és així?
Potser és una reivindicació de base, no?
Agilitzar tot això que sembla
que hagi de caure pel seu propi pes,
són els familiars que demanen això.
Encara aquest punt és difícil de donar.
És difícil.
La memòria democràtica és lenta.
És lenta,
es fan moltes coses,
i s'han fet moltes coses,
però arriba tard.
Sempre arriba tard.
I nosaltres,
associacions de memòria,
i familiars que nosaltres som,
no sé si de memòria,
però de familiars.
I amics.
Vull dir,
trobem que això,
que som els nets,
i que arriba tard.
és en aquest sentit
que per això
sempre estem
empenyent
a les institucions.
Tenim una llei de foses,
tenim la nova llei,
que estava a punt d'aprovar-se
en el mandat anterior,
estava ja a punt d'entrar al ple,
es van avançar
les eleccions
autonòmiques,
per tant,
va de caure la llei,
i ara s'ha tornat
en bon criteri
també a la Conselleria
del Departament de Justícia
i el conseller
han fet
presentar
la mateixa llei,
en general,
amb el gruix,
és la mateixa llei,
no es fa una llei nova,
però, clar,
les esmenes,
les de la totalitat
que van presentar
el PP i Vox
es van retirar,
no van passar,
i ja s'estan fent,
doncs, clar,
les compareixències
i les esmenes.
El conseller
diu que esperen
tenir-la abans de l'estiu
aprovada.
Esperem que sigui així.
Què aclarirà
aquesta nova llei?
Què ha d'aportar de bo?
Bueno,
aporta bastantes coses,
sobretot,
aporta
i aspectes
que, bueno,
que veurem,
com acaba
al final de tot,
s'ha d'acabar
de polir,
una cosa
són les esmenes
que es presenten
i després
com acaba
definint-se la llei,
però sí que
hi posa
més pressió
sobre, per exemple,
els espais,
la simbologia
franquista,
per exemple,
tenim el cas
del monument
del riu Ebre,
no?,
de Tortosa.
És un monument
que se li han anat
traient peces,
però continua
sent un monument
només per uns,
no?
I s'ha demanat
moltes vegades
i hi havia
una sentència,
al final
el jutge
ho va aturar
i es va quedar aturat.
Esperem que aquesta nova llei
faci,
doncs,
que aquest monument
es pugui retirar.
Per exemple,
reivindiquem també
un altre espai
de memòria
ubicat a Barcelona,
però per tota Catalunya
de la repressió
i per tota la repressió
franquista
de la dictadura,
eh?
És la comissaria
de Via Laietana
43.
Això coeja molt,
encara.
Això coeja molt,
això coeja molt
i ara,
vull dir,
ja fa tres anys
que anem dos cops al mes,
l'associació
hi és present
sempre que podem,
són dos dimarts
el primer i el tercer
de cada mes
i convido
aquí a tothom
qui vulgui
anar
a fer pressió,
doncs,
perquè
ara que són
tots del mateix color,
no?,
que ja no hi pot haver
aquesta de si sí o si no,
perquè això
no es deixa
com a espai
de memòria
tot l'edifici,
volien posar-hi una placa,
bueno,
un faristol a fora
que ja l'hem trencat
diverses vegades,
tot i haver-hi càmeres
i policia
i ningú sap qui ho ha fet,
però
amb una placa
a la porta,
nosaltres diem que no,
tot l'edifici
ha de ser un espai
de memòria.
La idea és que
aquest lloc de repressió
durant el franquisme
tan evident,
doncs,
deixi d'utilitzar-se
com a comissaria.
És que com a comissaria
no és necessària,
perquè hi ha una
supercomissaria
en un barri
que es diu
la Berneda
de Barcelona,
on estan allà,
allí només hi tenen,
no?,
i com ho tenim això,
perquè sí que vaig llegir
una notícia
que encara
estava bullint
el tema,
vull dir que no estava clar.
No, no,
sí, sí, sí,
està,
no,
en principi
es va rumorejar
que això,
que es volia posar una placa,
no?,
que digués que era aquell espai,
però les entitats de memòria
diem que no,
que no pot ser una placa,
ha de ser un edifici complet
dedicat.
Però hi ha resistència amb això
i encara no hi veieu la llum.
Des del Ministeri
hi ha,
de l'interior,
hi ha,
que és d'aquí depèn,
hi ha resistència,
el ministre resisteix.
L'acte de diumenge,
que això és el que ens ocupa
a les 12
davant la fossa comuna
del cementiri,
aquest acte
a les víctimes
del franquisme,
és això,
comptarà amb un munt
d'autoritats,
amb uns parlaments,
amb música,
alguna cosa més
que hem de saber
i amb la reunió
sobretot de familiars i amics.
Sobretot, no?
com a família sou
a l'associació?
Bastantes,
bastantes.
Per ser una associació
de memòria
arribem quasi a la cent.
Això amb una associació
de memòria
és molt,
eh?
Vull dir,
potser us semblarà poc,
però és molt,
no?
I és que la memòria
és viva,
no?
Per exemple,
quan vam inaugurar
el grup escultòric,
Dignitat,
que està a la fossa principal,
estaven comptabilitzades
721 persones.
Actualment,
ja reconegudes
pel Memorial Democràtic,
n'hi ha 797.
És a dir,
estem al segle XXI,
han passat 86 anys
del començament
de la repressió
a Tarragona,
a Catalunya en general,
acabada la guerra,
i encara els arxius
encara continuen,
un altre tema també
que s'hauria de parlar,
els arxius,
les dificultats
a vegades que hi ha
encara 86 anys després
per tenir accessibilitat
als impediments
als arxius.
És a dir,
que encara
no tenim tancat
realment
el nombre de persones
de la repressió
de la dictadura franquista.
Ja veieu que hi ha feina
per fer encara
pel que fa
a la memòria democràtica,
no només a nivell
de tot l'estat,
de tot Catalunya,
sinó també
Tarragona té els seus
punts de cara foscos.
Amb la Montse Giner,
avui n'hem parlat
i és presidenta
de l'Associació de Víctimes
de la Repressió Franquista
amb l'excusa
d'aquest acte d'agenda
habitual de cada any
a les 12 diumenge
al cementiri
davant la Fossa Comuna.
Moltes gràcies, Montse.
Moltes gràcies a vosaltres
com cada any
per donar-nos adeu.
I nosaltres tanquem
ara sí,
aquest matí,
a l'espai
de la veu
de Tarragona,
40 anys,
com sempre,
donant veu
a la Sílvia García
i la seva proposta musical
al tema clar.
Viatgem a l'any 2002.
Sonava aquest
a contracorriente
amb el canto del loco.
I nosaltres
li volem dedicar
especialment
al Christian Garzons
que avui és
el seu aniversari.
Christian,
per molts anys.
I com sempre,
a contracorrent
amb el que vols
i el que necessites.
I aquí estem,
ja ho saps.
Adéu, adéu.
Todo lo que hacía ese día
me salía muy mal.
Despierto y no te escucho
y la sonrisa
me dice que va.
El agua de la ducha
ya no puede estar más fría.
Quiero volver a sonrido
y escuchar solo tu voz
que me diga aquello
que todas las mañanas repetía.
en sueños
y salgo
y te busco
y no veo
el momento
me asusto.
Te vuelvo a buscar
corriendo
a contracorriente
y sentí que no te encuentro
entre tanta gente
que viene
y que corre
y no escucha
su mente
me cansa.
Te vuelvo a buscar
sentir
que nadie me escucha
y con dos palabras
me vuelvo a la ducha
ahora
y desde entonces
nunca nadie
me ha vuelto
a engañar
perdí todo
lo dado
y nunca más
lo voy a recuperar
el canto
del hombre
de la gana
de la gana
de la gana
de la gana
de la gana
bon dia
son las 11
le f 40
m
de la gana
la gana
gran
de la gana
de la gana