Molt bon dia, són les 9 del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
No secret love within a part of me No secret any more
Comencem programa, benvinguts a la veu de Tarragona. Avui és dimecres, és un dimecres que ja veiem la llum al final del túnel. És 21 de gener, i ho dic perquè ja almenys ens hem aixecat aquest matí, sí, amb humitat, però sense pluja. I avui el comentari, quan anaves trobant gent pel carrera, ara que ja s'ha acabat la pluja, ara sortim tots. Home, ja hem anat sortint, però allò per lo justet, per anar a treballar i els quatre encàrrecs que havíem de fer obligatoriament.
però avui ja sí, ja ens han avisat, o almenys aquesta era la previsió, que a partir de migdia ja s'acabarien els episodis de pluja. Aquí, ja us dic, almenys des de fa un parell d'hores, com a mínim, que jo hagi vist, ja no plou. I tímidament sembla que surt una miqueta el sol, per tant, és possible que aixugui aquesta humitat, que sí, encara es fa palesa, doncs, en els carrers i a tot arreu. Joan Andreu Pérez, bon dia. Hola. T'has tret la humitat del cos, ja o no? Sí, mica a mica.
Sí, no, però és veritat, no? Que avui ja no hi ha sensació ja de... Ai, hem deixat el paraigües i potser ja no em cal. Sí, avui un cop sortits de casa, la veritat és que donava una sensació diferent ara dels últims dies. Bé, una tonteria meteorològica, però és que no és massa habitual que plogui, i clar, quan plou durant tants dies seguits, i a més amb aquesta humitat i no es veu el sol, doncs la veritat és que no deixa de ser notícia, encara que sigui així a nivell popular. Més coses que són notícia, doncs que ens n'anem a futur, però és que ens n'anem físicament, no? Em sembla... Qui hem enviat, Joan Andreu?
Doncs amb un que ara ja no està parlant, que segurament hauria donat la benvinguda al programa, que es diu Pep Sunyer, que ja des de primera hora ha agafat el transport per anar-se'n cap a la capital d'Espanya a seguir, com cada any, des d'aquesta casa, les evolucions d'aquest Fitur, on, habitualment, ja es parla una mica del que té a veure amb el turisme de casa nostra. Una firella de Fitur en què Tarragoni té presència i en Guany una presència molt destacada, també, a nivell esportiu.
Així sí, perquè el Fitur aquest any tindrà molt a veure amb el Tour de França que passarà per Catalunya. Entre altres ciutats, Tarragona es veurà beneficiada d'aquest pas de la ronda francesa.
I és per això que cap a Madrid estan anant el Pep Sonyer, però també els companys del Patronat d'Esports, Ramon Quadrat i Màrius Soler, amb qui podré conversar el Pep d'aquí una estoneta. Ara estem pendents que ens pugui demanar pas el Pep, perquè està dalt del tren i a vegades la cobertura falla. Ara el saludem. Simplement us expliquem abans que hi haurà altres qüestions que ens parlaran, mireu, en aquesta primera hora sobre salut mental i sobre trens. Per desgràcia, ens referim un dia més a la catàstrofe d'Adamud, amb aquest xoc de trens,
Segons últimes informacions, i la veritat que no estic gaire actualitzada, s'elevaven a 41 les víctimes mortals, conegudes de moment, oficials, tot i que s'espera, malauradament, trobar més víctimes, perquè continuen les tasques de rescat.
Sabrem com ens està afectant-ho, volem saber com ens afecta això a tots a nivell psicològic. No sé si teniu aquesta sensació també que voleu estar informats, voleu saber què passa, però arriba un moment que ja en tens prou, que t'has d'agafar distància perquè t'està pesant, tot i ser una qüestió o una catastrofe que no et vincula directament, no, Joan Andreu?
És la gestió de la ment, el cos és molt intel·ligent i, evidentment, en aquest tipus de situacions cal buscar un professional que ens ajudi, que ens permeti facilitar tot aquest trangul que ha passat, o directament o indirectament, les persones, per exemple, de la situació d'Andalusia o la d'aquesta passada nit.
a Catalunya, on també n'hi ha hagut dos accidents, un greu, perquè fins i tot el Maquinista ha mort, però també anteriorment s'havia donat un altre accident, sortosament accidentats. Com ens afecten aquestes desgràcies, aquestes casàstrofes, fins i tot si te les mides des de lluny? Doncs avui li preguntarem, com deia el Joan Andreu, a tot un especialista, l'Enriqueta López, psicòloga. Ens acompanyarà d'aquí una estona amb ella, començarem el programa...
I després encara seguirem parlant sobre qüestions mentals, però que van més enllà d'això. Parlem de la restitució de la memòria històrica, el fer justícia a aquelles persones que van morir durant la Guerra Civil. Atenció, en aquest cas, en els psiquiàtrics. Mireu, es calcula, perquè tingueu una idea, que durant el període de la Guerra Civil, del 36 al 39, van morir més de 5.000 persones en centres psiquiàtrics de Catalunya.
Alguns els tenim a prop. Estem parlant del Pere Mata, de Reus, o, per exemple, del centre de Sant Boi. Traslladaven els pacients d'un lloc a l'altre durant la Guerra Civil. La qüestió és que van morir enmig de la fam, la manca de recursos, la desatenció i el silenci administratiu. I aquí està la gran lacra de tot plegat.
80 anys després, descendants familiars d'alguns d'aquests pacients aixequen la veu i volen que es recuperi, que se sàpiga què va passar, com van anar les coses, doncs això, per fer justícia, per recuperar la memòria històrica. Han posat en contacte casos com el seu, a diferents familiars de pacients psiquiàtrics que van morir a la Guerra Civil...
i han obert una pàgina web on ja, si teniu curiositat o creieu que podeu estar en aquest cas, us podeu adreçar. Avui escoltarem una entrevista molt interessant amb alguna d'aquestes persones que ho ha impulsat, d'aquests familiars, ja us dic, de pacients psiquiàtrics que van morir per desatenció, moltes vegades per malaltia, per gana, per falta de recursos, en psiquiàtrics de Catalunya durant la Guerra Civil. Una entrevista molt potent.
I a partir de les 10, doncs, hi ha les primeres connexions des de Fitur, o segurament camí cap a Fitur, perquè encara estarà el Pep al tren, encara no haurà arribat la seva previsió d'arribada, diu que van en retard, és que arribi a Madrid sobre les 11, no?, sobre les 11, i després encara el trajecte cap a Fitur. Cada any ens ho explica. He agafat un taxi, he estat parlant.
Trajecte cap a Fitur. I avui, allà a Fitur, durant tot el dia passaran coses i deixaran de passar coses, perquè ja sabeu que Madrid està, i Fitur especialment, està amb aquesta mitja sensació de dol per causa dels esdeveniments passats.
Tindrem una estoneta per parlar o per escoltar un podcast respecte al nàstic, història d'un escut, que cada dimecres tenim pinzelladetes de la història del club gimnàstic. Sí, i avui farem això d'un nom propi, el de Santi Coc, el nom propi del nàstic de Tarragona, la història del nàstic.
Ningú ha viscut, ningú ha trepitjat el terreny de joc, tantes vegades com el futbolista de Bimbudí. Avui en faran ressò amb el company Jordi Blanc d'aquests 17 temporades que ha arribat a jugar Santi Coc amb el Nasti de Tarragona. Ara, des del Sant, segurament també ens podrà escoltar, Santi Coc, amb aquest homenatge que des de Tarragona Ràdio continuem mostrant a la figura d'ell al llarg de tantes temporades i tants partits que ha arribat a disputar amb la Samarita Grana.
Amb tantes connexions amb Fitur, si tenim una estoneta, us explicarem que l'Escola de Lletres obre convocatòria per als cursos del segon bloc. Si us voleu apuntar a qualsevol curs per aprendre a escriure, sigui poesia, narrativa, narrativa breu, teatre, fins i tot no només com a escriptura, també com a lectors, o tallers monogràfics, novel·la negra, per exemple, o...
literatura d'autoconeixement, doncs són només algunes de les ofertes que teniu a la base a l'escola de lletres. Estan en període per inscripció, els cursos comencen ara al febrer. Si tenim una estoneta, us ho explicarem ara, i si no, en temps de què de què, a partir de quarts d'una. I, Joan Andreu, jo cap a les 11 ja tindré gana, de fet tinc gana tot el matí, i llavors, no ho sé, vindria de gust, no ho sé, què te pateix? Un estofat de galta de porc?
Per exemple, és una bona opció per a poder-hi, doncs... Esmorzar, esmorzar, sí, sí. Estofat de galta de porc. Estofada? Sí, m'agradaria un parmentier, però no el típic de patata. De què el podríem fer? Dimoniato? Vinga. On ens ho faran, això? A les 11. On ens ho faran?
Suspens. Ho dic jo. A l'Avall de la Rebassada, no? Al restaurant Tremendo, que m'agrada el nom. Ja només d'entrada m'agrada el nom i em sembla que m'agradarà molt la recepta. Han obert aquest negoci just abans de Nadal. Per tant, durant les festes han estat oberts i ara ja estan donant-li molt fort amb esmorzars de forquilla, amb dinars i sobretot amb platillos, que li diuen així als sopars de nit.
Doncs vinga, ens ho apuntem. Sapigueu que si voleu tenir un primer contacte o avui no sabeu què fer per dinar a les 11, tot i que em sembla que és un plat allò de llarga, una mica de llarga elaboració, però abans de les 11 tanquem amb l'Andrés del restaurant El Tremendo, amb aquestes galtes de porc estofades, em permeti demoniar-ho. Joan Andreu, et sembla que saludem el Pep? Em diuen que ja està connectat.
Doncs va, sí, tinc ganes, sí. Vinga, va, a veure què ens explica. Pep Sunyer, des del tren, bon dia. Bon dia, doncs, ara mateix, què tal, m'enganxeu des de l'AVE, des de l'AVE, Camp de Tarragona, doncs, a Madrid a tot, i arribarem cap a quarts d'onze del matí aproximadament, vull dir que ara es queda una bona estona de recorregut. I anem cap a Fitur, doncs, sí, efectivament, anem a aquesta edició, que serà, doncs, molt estranya respecte a les anteriors,
Evidentment perquè tot està marcat pel greu accident ferroviari de Damuz a Còrdoba. Hi ha una bona part de l'agenda institucional i també de la presentació d'actes que s'han suspès o cancel·lat directament. No cal dir l'Ajunta d'Andalusia, però també ciutats com Còrdoba, que eren presents i que formen part també del Grupo Tributats Patrimoni i Humanitat,
han cancel·lat tota la seva agenda i la presentació d'actes i mantenen un perfil baix aquí a Fitur, de manera que només hi haurà pràcticament tècnics. Parlem d'Andalusia, que té cada any aquí a Fitur, a la Fira Internacional de Turisme, un dels pavellons, pràcticament tot un pavelló, dels estants més grans que hi ha a Fitur tradicionalment, i en aquesta edició pràcticament hi haurà presència tècnica.
per poder atendre aquells que hi vagin, però no hi haurà delegacions institucionals, com tampoc n'hi haurà per part de la Junta i tampoc d'altres zones d'Andalusia. En veurem com bató plegat perquè només s'arribar, de fet només obrir portes a les 10 del matí, ja es farà un minut de silenci per les víctimes d'Adamuz, del greu accident ferroviari. També hi ha conmoció, evidentment, per l'últim accident, el d'aquest passat mitjanit a Gelida.
I, per tant, el tema ferroviari que marca molt l'agenda de Fitur i de la qual també, evidentment, se'n parla en aquest trajecte que estem fent aquí. Avui, per arribar fins a Madrid a Totxa, la gent no parla d'altra cosa, del tren, dels accidents ferroviaris i, evidentment, del condola per les víctimes.
La situació també ve marcada a nivell de Catalunya, perquè tampoc hi haurà pràcticament presència institucional per part del govern de la Generalitat, i hem de dir que també per part de la delegació de Tarragonia tampoc assistirà a Fitur, guanya l'alcalde Rubén Vinyoles, també pel mateix motiu, per respecte a les víctimes.
i per responsabilitat institucional. Sí que hi són el conseller d'Esports, Mario Soler, i també la consellera de Turisme, Montse Danda, que sí que són presents aquí a Fitur. De fet, el conseller també està Mario Soler viatjant en aquest tren, després intentarem parlar amb ell
per tal que ens expliqui una mica les previsions, i també el gerent del patronat, del patronat d'esports, Ramon Quadrà, que també hi viatja en aquest convoy i que, per tant, seran presents a Fitur, amb actes que tindran, insistim, perfil baix. Tot el que es faci a Fitur aquest any estarà marcat per la tragèdia ferroviària.
Amb tot, avui l'agenda és més aviat escueta, hi haurà una compareixent-se al migdia a l'estat de Tarragona, a l'estat de Catalunya. Tarragona té un espai diferenciat enguany. Feia uns quants anys que això no passava, des del 2018, i enguany Tarragona té un espai propi en aquest estat de Catalunya, cedit per l'Agència Catalana de Turisme.
Per tant, en aquest estat hi haurà atenció els mitjans al migdia, amb la consellera Montserrat i també el conseller Soler, estarem pendents d'aquesta convocatòria, però l'agenda bàsicament es concentra a 10 xous. Demà, per exemple, hi haurà diferents actes, ara repassarem un d'ells en presència d'una destacada personalitat del món de l'esport.
Perico Delgado, guanyador del Tour de França l'any 1988, icona del ciclisme, com sabeu, i que serà present en aquesta presentació oficial que es farà del patronat a Fitur del gran depart del 5 de juliol, diumenge 100 de juliol a Tarragona.
Per tant, ell serà 11% en aquest acte, es farà demà a les dues del migdia, amb el nom Tarragona, 2.000 anys de les millors competicions esportives, del llegat romà als grans interveniments del present, i comptarà també amb l'atleta tarragonina Mireia López, el de jugador de bàsquet gallec, molt conegut i també molt conegut aquí a futur, recordo que hem parlat algun any amb ella, Fernando Romay, perquè es veu d'una hora lluny,
i inclourà també la projecció d'un vídeo que s'ha creat especialment per locació. Això és el que passarà aquí a Fitur, com dèiem demà a Dixous. Per tant, el tour de França, que com ja hem avançat aquests dies, serà el gran protagonista, el reclama d'aquesta fira internacional, sense però deixar de banda altres actius de Tarragona, com evidentment el patrimoni, la gastronomia, etcètera, etcètera.
Molt bé, doncs estarem en contacte, Pep, i anirem anant connectant al llarg del dia, avui, però especialment demà, que ja estareu, doncs ja haurà començat tot, ja estareu en el meollo, en el meollo de futur. Però sí que avui podem esperar alguna altra entrevista, almenys d'aquesta prèvia, sigui pel camí o sigui tot just a l'arribada, perquè el Pep viatja, com dèiem...
amb el Màrio Soler, amb el Ramon Quadrat, suposem que amb algú més de la delegació tarragonina i fins i tot ja responsables d'aquesta delegació que ja estan a Fitur. Amb un ull posat a la Fira del Turisme de Madrid, com és habitual, com fem cada any, ara ja hem arribat al punt d'un quart de deu, així que entrem en matèria mínima breu pausa per la publicitat i tot seguit parlem de les afectacions psicològiques que està tenint fins i tot la població en general,
la catàstrofe, per exemple, del xoc dels trens de la món.
La veu de Tarragona, la teva veu. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
I arrenquem amb el primer contingut en forma d'entrevista de la veu de Tarragona d'avui dimecres 21 de gener, parlant de l'afectació psicològica que està tenint una catàstrofe, vaja, com la que hem viscut aquest cap de setmana a demut. Aquest xoc d'escarrilament de dos trens, 41 morts, xifra encara no definitiva, i ja ens han avisat que segurament s'ampliarà, molts ferits, i sobretot informació que corre amunt i avall i moltes, moltes imatges. Això fa...
que fins i tot les persones que no estem directament vinculades, que no tenim familiars o amics o persones, no coneixem ningú afectat i ens queda lluny, fins i tot ens ho trobem a prop i ens cau com una llosa fins al punt que necessitem de tant en tant agafar distància i dir no, ja paro, ja no miro més notícies.
No sé si és el fenomen de l'empatia o no sé què és, però això passa. I avui li volem preguntar a un especialista en el tema. És l'Enriqueta López, és psicòloga clínica i a més està especialitzada en emergències, en crisis d'aquest tipus. Enriqueta López, bon dia. Hola, bon dia. És normal estar amb vosaltres.
Gràcies per venir. És un goig saber a qui trucar quan hi ha una cosa així? Perquè és que, ahir ho comentàvem els companys, ja l'Enriqueta diu que més està especialitzada en emergències. Sí, sí, sí. És normal això que ens passa? Que estem com a intoxicats i ens afecta una cosa que passa fins i tot una mica lluny? Sí. Bueno, tenemos que partir realmente que son sucesos que son impactantes. Nos ocurren de la noche a la mañana. En cuestión de segundos cómo te cambia la vida.
Entonces sí que es bueno la información, como tú comentabas, claro que hay que tenerla, pero el pasar constantemente imágenes o realmente el tren sinestrado, los detalles, incluso las entrevistas que se hacen, aquel chico de 16 años que te explica, aquel familiar que te explica que la mamá ha muerto pero que venían de un viaje, de ver el Rey León, yo creo que con una vez que se diga es más que suficiente.
Per una banda, tenim la necessitat de saber. Hi ha com una necessitat que arriba a ser fins i tot morbosa en alguns moments. Bueno, porque nosotros ante cualquier mente, ante cualquier situación de este tipo, primero que te quedas anclada al sofá. Yo me acuerdo que puse la televisión y me quedé ahí... Primero es el xoc, ¿no? Primero es el xoc. Sí, primero... No me lo creo, ¿qué me están contando?
Ahí está. Entonces, ¿qué ha pasado? Tú estás, por ejemplo, estamos aquí, esto ha ocurrido en la zona sur de España, y lo vives como muy cercano. Entonces, hay una reactivación de todo el malestar y todo. Inconscientemente nos reactivamos, sino también nos seríamos muy humanos. O sea que dentro de todo también es correcto.
Entonces, ¿qué ocurre? Que frente a toda la novedad, claro, nosotros queremos saber más, ¿no? Sobre todo lo que también angustia mucho es el número de muertos. Ahora 39, primero dos, ¿no? Me acuerdo cuando puse las novedades eran dos. Yo pensé, no, no, aquí... Claro, luego va sumando. Entonces, digamos que esta información que te van dando retroalimenta que el espectador, en este caso, o estemos pendientes de a ver qué ha pasado, a ver qué ha ocurrido, a ver si es que hay más muertos, a ver si es que han salido más personas, se han podido rescatar más, claro...
Eso nos lleva un poco a, como tú comentabas, esa necesidad de saber, pero al final yo considero que hay que poner un orden en ver las noticias. Una cosa es estar informado y otra cosa es sobreinformado. Yo me acuerdo que el lunes en cualquier canal que pusieras no había más tema que los trenes. Las imágenes son muy duras, impactan mucho la mente del ser humano. También tenemos que tener en cuenta que cada uno es muy vulnerable
d'alguna manera que cada uno puede ser más resiliente de cara a ver una imagen, pero quizás otras personas la ven y a lo mejor al cabo de un tiempo empiezan a sentirse mal, o empiezan, si quieres, hablaremos un poquito de la sintomatología, de decir, ostras, o tener algunos sueños, ostras, no he estado ahí, pero he soñado, ¿no?, con el tren o con esas situaciones. Y siempre pienso que la información tiene que ser la justa y precisa y no retroalimentar. El que passa és que els mitjans de comunicació fan i donen. Llavors, potser és en el receptor, el receptor ha de dir, bueno, està aquí. Esta es mi dosis.
Però ells han de donar perquè, clar, han de donar. Sí, lo que pasa que a veces, bueno, desde el punto de vista psicológico, el dar excesivos detalles tampoco hace falta. Això també és una altra cosa. Tú puedes decir, por ejemplo, este caso de este chiquito de 16 años que entró, bueno, desde el punto de vista de la emergencia fue ponerse en peligro él.
Primero, está muy bien. Siempre nos sale... A ver, el ser humano va a actuar. Por ejemplo, siempre en emergentes lo que es importante es actúo, pero siempre es bajo una coordinación sobre alguien que te dice cómo tienes que actuar. Porque a lo mejor esa actuación se puede convertir en algo negativo. Primero para uno. Este chiquito, por ejemplo...
Yo lo valoro muchísimo, pero ¿valoro que se ponía en riesgo y si poniéndose en riesgo en vez de ayudar hubiera podido ocurrir algo y encima no ayudar? ¿O aquí a otra persona? Claro que sí, por ejemplo, toda la gente que fue como antes, estupendo y maravilloso, pero pongamos un cierto orden. Entonces el dar es valiosísimo, pero también...
Pensar que en toda emergencia siempre tiene que haber un CAP. O sea, los psicólogos lo que hacemos un poco es, primero siempre actúa bomberos, personal sanitario, y nosotros, yo me acuerdo porque ahora ya no está en activo, pero cuando estábamos en emergencias, nosotros nos centraban y teníamos un CAP que nos decía lo que había y en qué espacios teníamos que actuar. El psicólogo no es el que va allí a atender o a sacar a alguien, en este caso del tren.
Por ejemplo, uno de los lugares que podíamos ir y que se podía haber atendido en el tren es cuando veo esta imagen donde hay un profesional de Renfe que les dice a los viajeros tranquilos, saldremos poco a poco. Ahí, por ejemplo, sería un lugar... Las vagones no afectados, por ejemplo, que había mucha gente atrapada, bueno, atrapada, tancada, sabiendo que alguna cosa estaba pasando... Algo había pasado...
un desconcierto. Entonces, esa persona que te dice, bueno, sobre todo, dar noticias tranquilizadoras, ¿vale? No poner el aire, ¿no?, como dice en el cuerpo, explicar un poquito, pues bueno, ha ocurrido un descarriamiento, estamos bien, no os preocupéis porque poco a poco iremos saliendo, nos irán dando, o sea, siempre un espíritu tranquilizador. Ens tranquilitza tenir notícies, ens tranquilitza saber el per què, no? Perquè és com que l'ament llavors, ho entén, quan una catàstrofe no l'entens, quan no entens per què ha passat una desgràcia, és locura màxima, no?
Un cop, sigui veritat o sigui mentida, un cop tens una explicació racional que la ment pot entendre com a que el cos s'ha tranquil·lit. Sí, és poner una imatge. Sé lo que ha ocurrido, aunque lo sabes mínimamente, como tú comentas, y luego ya, a medida que va pasando el tiempo, todos nos vamos dando cuenta de lo que ha sido esa gran catástrofe. Pero si la mente siempre necesita tener un porqué, decir, vale, ha pasado esto...
De momento te tranquilizas, luego vendrán los otros porqués. Pero bueno, en ese momento, quizás la labor del psicólogo en este caso sería favorecer esa mínima información. Siempre hay que dar una información segura y clara. Nunca decir, no, tranquilos, por ejemplo.
tranquilos que ya saldremos. No, no. Escucha, estamos en esta situación, es una situación tensa, vamos a intentar relajarnos, veréis cómo poco a poco iremos saliendo. O sea, una verdad en la que a ellos les vas dando y sobre todo hacerles protagonistas. Venga, poquito a poco vosotros veréis cómo podéis salir, nos podemos ayudar. También en esta situación es ver qué personas son más vulnerables. Podemos encontrar una persona mayor, podemos encontrar niños, podemos encontrar una persona que tenga un estado depresivo en ese momento de un ataque de pánico. El campo que nos podemos encontrar puede ser muy variopinto.
I una cosa és això, és atendre les persones que estan bé, que han viscut en primera persona el xoc, però que estan bé perquè el seu vagó no ha estat afectat. Això és un cas. Un altre cas són les persones que el vagó ha estat afectat però han sobreviscut. Un altre cas són les persones que estan a les estacions buscant els seus familiars que no en tenen notícies. És que, clar, les atencions són diferents, no? Sí.
Sí, entonces aquí lo que se haría sería, un poquito la organización a nivel del psicólogo, vamos creando espacios, ¿no? Por ejemplo, el espacio de, en el tren, como decíamos, que están todos bien y que hay que esperar hasta que se pueda salir, ¿vale? Otro espacio sería, por ejemplo, atender a todos estos voluntarios con todo el cariño del mundo que van con mantras que tal, a darles una atención y hacerles sentir útiles, pero bueno, pues yo qué sé, mira, dejamos aquí, creamos espacios, ¿no?
Dejamos aquí mantas, comida, etc. Incluso darles alguna responsabilidad. Pues mira, quedaros aquí porque así si hay alguien le podéis dar una manta. Porque claro, el voluntario va con ganas de actuar. Otro espacio también sería crear esas salas de alguna manera en donde ya empieces a recibir a los familiares y en el que muchas veces no tienes noticias que darle.
Això va ser del primer que van fer i trobo que és molt bona idea. Les estacions van obrir tota la nit per atendre aquelles persones que anaven a buscar informació, no? Sí, sí. Jo penso que l'organització ha sigut molt bona. Ah, sí? Ha sigut molt bona. Por lo menos, por lo que vemos, ha sigut molt bona. Siempre habrá, seguramente, aquel espacio donde a lo mejor aquella persona no se ha sentido... Pero bueno, esto nos pasa en todas partes. Pero sí, yo por lo menos lo valoro que ha sido... O sea, ha estado muy bien organizado, ¿vale?
Por ejemplo, luego también un psicólogo en la estación de Madrid, en la estación de Huelva, en la estación de Málaga, porque claro, la gente va a ver qué ha pasado con el tren, qué ha pasado con mis familias... O sea, a nivel psicológico tenemos muchos campos donde podemos actuar. No es en el siniestro en sí, no es dentro del vagón ayudar... Bueno, si hay que ayudar, por supuesto, ayuda, ¿no? Al ayudar del compañero del SEM que está intentando sacar o aquel bombero que está escarcelando el tren. Es mucho más todo lo que sería el entorno social, el entorno de atención...
i sobretot una atenció d'escucha i de contenció. Ah, ja està, perquè es donen situacions de pànic, però es donen situacions també de desmoronament... Sí, i de desconexió. Te puedes encontrar gente que a lo mejor la tienes allí sentado y no está...
Como si no estuviera. Pero bueno, es su proceso, seguramente. Es su proceso, sí. Lo que pasa es que hay que atenderlos. También hay que ver un poco en estas situaciones que cada persona tiene su historia detrás. Por ejemplo, gente que a lo mejor toma medicación para tensión, para el corazón.
Para un antidepresivo, claro, ahí son horas que no sabes lo que va a pasar. Entonces, muchas veces la labor nuestra es atender a cada uno, saber si tiene la medicación, si la necesita, si no la lleva encima, procurar hablar con los servicios médicos para ver si se puede aportar esa medicación, porque aquella persona tiene que tomarse algo para el corazón o para la atención.
y no atiene, pues a lo mejor podemos tener un problema añadido a lo que sería la situación traumática de lo vivido, ¿vale? Entonces, por eso digo, la atención a todos, y entonces esos voluntarios, sobre todo, que nos sirvan también de herramienta, porque ellos van con la ilusión de atender, ¿vale? Pero hay que reconducirlos. Ayer el compañero de... Me parece que era la UNA, hablaba el responsable, creo que era de emergencias médicas, que decía que muy bien, pero primero se tiene que proteger. O sea, un mensaje que hay siempre en emergencias es protégete tú para poder proteger a los demás.
Pero bueno, nos sale el instinto humano. Todo este proceso, por las personas que lo han vivido tanto directamente como por familiares, como por las noticias, a todos nos afecta. Nos afecta de formas muy diferentes.
Ja tornant al lloc de la catàstrofe, estem parlant de l'afectació directament pel que fa a l'accident i després l'afectació que puguem tenir mirant-nos-ho des de fora. Tornant a l'accident mateix, com és la coordinació entre equip de psicòlegs i equips de rescat? Dicen que hi ha SEM, hi ha bombers, hi ha policia, hi ha de tot.
Yo me acuerdo, yo supongo que debe seguir siendo igual, pero me acuerdo cuando estábamos en urgencias, primero siempre se activa lo que es bomberos y el SEM, el propio SEM, que nos dependíamos del SEM, activaba al grupo de psicólogos, de los psicólogos nos reuníamos en un punto con el coordinador, y era el coordinador el que nos dirigía.
A qué espacios o cómo estaba el personal o a qué lugares nos teníamos que desplazar. A lo mejor a alguien lo destinabas a la estación de Madrid y si había algún compañero que se puso en Huelva, activabas los compañeros de emergencias de Huelva para que fueran a la estación. Siempre nos dirigíamos por un CAP que nos organizaba.
I formava part del servei d'emergències mèdiques. Sí, sí. Al costat de la gent que estava posant tirites... Bueno, eso depende. Eso depende. Generalmente no. Nosotros no estamos... Bueno, si por supuesto en ese momento hay alguien que sacra, por supuesto tú sacas, te vas a buscar una tirito, te vas a buscar lo que sea, ¿no? Pero generalmente... Estava com aïllat, ¿no? Nosotros tenemos la parte, digamos, fuera de... O sea, una vez, por ejemplo, que el SEM dice, por ejemplo, cierta persona mía ha estado atendida, está bien, tiene rasguños, tiene tal, es cuando puede...
És important això que deies dels espais, no? O sigui, tenir un espai, crear un espai allunyat, potser, de tot el meollo i d'un espai tranquil. Un espai tranquil donde favorezcas... Bueno, tampoco es cuestión de dar mensajes, no. Yo siempre pienso que es valorar, crear ese espacio de tranquilidad, estamos aquí, cualquier cosa que necesitéis, bueno, pues te presentas siempre, ¿no? Pues soy Enriqueta, soy psicóloga, ¿vale? Cualquier cosa que necesitéis, ¿cómo estáis? ¿Cómo necesitáis alguna cosa? Entonces tú vas viendo un poco ese grupo
¿Cómo te va reaccionando la gente? Como te decía yo, si hay una persona que se ha quedado aislada, si hay niños, si hay gente mayor... Entonces, también dentro de ese grupo, generalmente hay más de un psicólogo, vas con el compañero, vas organizando un poquito cómo hacer ese cribaje, que también lo comentaba en emergencia. O sea, si tú entras en el resto y hay una persona muerta...
y con fin de las que están muertas, atiende a los demás, porque a lo mejor hay otro que puede salvar, aquel pobrete ya no podemos hacer nada. Entonces aquí sería un poco lo mismo, ver aquellas personas en las que, bueno, parece que está tranquila, parece que reacciona bien, parece que está comunicativa, que incluso te puede ayudar, vamos a ver aquel que está...
que se ha ido de este mundo, o aquel otro que llora y que desespera. Entonces sí que hay que favorecer la expresión de las emociones. Després hi ha com a les ferides físiques, el cop surt després. Una cosa és en calent i després en fred. A mesura que passen els dies, potser ens sentim fins i tot pitjor. Potser hi ha gent que avui dia, mirat des de fora, diu, ostres, jo estic pitjor avui per acumulació d'informació, ja per intoxicació, que no pas el primer dia. La reacció que tenim és diferent, és un
Sí, ahora nosotros podemos decir que estamos en un momento de shock, todos, ¿vale? Y sobre todo las personas que han sido víctimas de esta situación y están bien, ¿vale? A nivel mental, lo que hace la mente en un principio es hacer una especie de defensa. O sea, ha pasado esto, pero no eres consciente del todo lo que ha pasado, porque si no, no lo aguantaríamos. Lo que pasa es que sí es que después empiezan a salir...
Entonces lo que sale, pues sintomatología de ansiedad, problemas para dormir, a lo mejor sensación de mareos, sensación de irrealidad. Ostras, me estaré volviendo loco, es que me da la sensación, esto ha sido un sueño, ¿no? Pero esto, claro, una vez que pasan, sobre todo las primeras 72 horas, cuando la mente empieza, el cuerpo y la mente empieza. Entonces ahí sí que es muy importante que una vez que acabamos la emergencia, derivar a estas personas a un control por salud mental o por su médico del CAP y que se haga un seguimiento, incluso los voluntarios.
Este chico lo decía, bueno, yo hoy he dormido bien, pero yo no sé, porque con todo lo que he visto seguramente que dentro de dos días no podré dormir. El propio chaval te lo decía. Enriqueta, ja per anar acabant l'entrevista, per la gent que ens ho mirem des de la tele, per sort, que no tenim ningú afectat, des de la tele i des de les xarxes, és que la informació, la facilitat amb què corre la informació i corren les imatges, jo crec que és un afegit que temps enrere no hi era. I ara, bueno, hem de lidiar amb això perquè és el que tenim, per bé i per mal. Com ho hem de fer?
Fins i tot, mira, avui tenim el company, el Pep Sunyer, que ha pujat el tren, s'ha anat amb l'AVE cap a Madrid. Hi haurà gent que té una mica de recança o pànic directament ara a pujar en un tren. Sí, i més lo que ha pasado en el tren de Rodalías. També. Com ho podem lidiar? Què ens aconselles per la gent que ens ho mirem des de fora? A veure...
Bueno, yo restringiría el ver las noticias, seas igual, por cualquier canal, estar informado, por ejemplo, por la mañana, y olvidarte un poco, si quieres, luego hasta por la tarde. Y sobre todo, aceptar esa realidad y llevar la vida lo más normal posible. Comentar-ho amb gent també és interessant, a part que no ho pots evitar, perquè és conversa de... No, porque cuando tú pasas los sentimientos del plano emocional al plano verbal...
Ahí la mente es como el tubo de escape del coche, que no quiere decir, pero lo ves de otra manera. En la vida real tú tienes un problema, vas, lo comentas y acabas de decir, pues mira, que luego, por supuesto, el problema no se ha solucionado. Y sobre todo luego también cuidarnos, cuidarnos todos. Porque cuando hablamos de la emergencia no solo hay que cuidar después a todas estas víctimas, sino bomberos y personal de emergencias...
que és del seu treball però hi ha emergències i hi ha emergències ells també s'han de cuidar per poder seguir no t'acostumbras a veure si ens acostumbràvem perdèríem la empatia i el bonic dins del que és malament la emergència
Una cosa que sempre he sentit a dir, a veure si m'ho confirmes tu, és que en aquest tipus de situacions cal evitar les frases fetes, que les diem amb tot el carinyo, amb tota la bona voluntat, però que no aporten realitat. Tranquil·la. Tranquil·la, que tot passarà, ja te entiendo cómo estás. No, no entendemos cómo estás, porque yo, aunque sea psicólogo especialista en esto, sé que no estoy viviendo lo que esa persona está viviendo. A veces mejor no decir nada, ¿no? Lo mejor es estar en silencio, que haya de decir, estoy aquí, necesitas alguna cosa...
Y lo mejor ansiolítico que hay o la mejor medicación para estos sitios es Kleenex y una botella de agua. El agua es el mejor ansiolítico. Yo me acuerdo que eso me quedó muy grabado. Y cuando hice el curso de emergencias es ves siempre, íbamos siempre con los Kleenex, bueno, los guantes, porque siempre los llevas, los Kleenex en un bolsillo y el agua.
Y el agua te relaja, relaja muchísimo. Sí, mire, yo no sabía. Sí, sí, sí, es el mejor ansiolítico que hay. Ni vino ni nada, ¿eh? No, para beber las penas. Y tampoco, por ejemplo, venga, va, está en una situación de emergencia, no sé que fuera muy, o sea, que hubiera una esquizofrenia o que hubiera alguna cosa así, pero estas personas que lloran, es decir, no le des un ansiolítico, llora, patalea, si quieres gritar, te apartaré, te llevaré a otro espacio, ¿no?, donde tú puedas descargar, porque es importante descargar, si no la medicación lo que hace es frena el sentimiento, y no es bueno.
Y bebe un poquito de agua ya cuando se... El agua, aquello que se siente un glupet de agua, ¿no? Mi abuela me decía refrescar el gaznate, que se decía, ¿no? Sí, sí, sí. Y dices, o sea, respiras profundamente y pensamiento, es decir, estoy aquí, ya irá pasando todo.
Bueno, esperem que us hagi servit, almenys per entendre que tot això que ens passa aquests dies, amb tanta imatge i tanta informació sobre aquesta catàstrofe ferroviària, doncs és normal, comprensible i s'ha de gestionar. Ho portarem tots, ho intentarem portar de la millor manera possible. Avui no hem parlat sobre l'afectació psicològica de les emergències amb tot un especialista, psicòloga clínica especialitzada en emergències, com dèiem l'Enriqueta López. Gràcies per venir, Enriqueta. Gràcies a vosaltres.
La teva veu, la veu de Tarragona. Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
I per tancar aquesta nova hora el que fem és emetre una entrevista que va enregistrar el nostre company Pep Sunyac, que sí que el tenim camí cap a Madrid, però ahir abans de marxar van registrar una entrevista molt, molt interessant sobre memòria històrica. Durant la Guerra Civil, centenars de pacients psiquiàtrics van morir al centre de Sant Boi i també del Pere Mata de Reus, enmig de la fam.
la manca de recursos i el silenci administratiu. 80 anys després, descendants com el tarragoní Francesc Martínez treballen per poder recuperar no només la memòria, també la dignitat d'aquestes persones. La seva recerca personal va obrir una via, una via que ha connectat decenes de famílies i que encara és oberta i que ha destapat també un dels episodis molt desconeguts o més desconeguts i dolorosos de la nostra història recent.
Avui en parlem, ens acompanya aquí als estudis, Francesc Martínez, que tal, molt bon dia. Bon dia. Parlem del teu cas, del basavi, el teu basavi que va estar ingressat al Pere Mata, abans de ser traslladat al psiquiatri de Sant Boi, on va morir l'any 38, l'any 1938, i ha enterrat en una fossa comuna. Sí, correcte.
Sí, sí. Sí, o sigui, va estar molts anys a Pere Mata, però els dos últims mesos de vida va patir un trasllat des de Pere Mata, que s'havia tancat a l'hospital per ser un hospital de guerra, i va anar a Sant Boi, on l'estació era ja molt dramàtica, i va morir dos mesos després.
Com comença la teva recerca? Quan comença a restirar el fil? Doncs la història del meu besavi, la veritat és que havia estat una mica desconeguda la família, sabia que havia mort durant la guerra, però no sabien ben bé de què i sobretot on estava enterrat, no? I llavors, fer una mica de recerca familiar, doncs també vaig saber que havia estat a ingressa de la Pere Mata,
que després havia estat a Sant Boi, però tot estava com no gaire lligat, no? I a partir d'aquí vaig fer una mica d'investigació, sobretot personal de la nostra família, no? El primer document que trobes, recordes quin va ser el primer document?
El primer document... Has hagut de fer molta recerca, no? En el cas, la meva mare tenia documents de la família i vam trobar alguns documents, efectivament, de Sant Boi, algunes cartes, alguns documents que sí, efectivament, havia estat a Sant Boi, no?
Hi havia un silenci, una mena de tabú també familiar, fins i tot? Costava, costava de parlar-ne, perquè en aquella època l'estigma... O sigui, la meva generació ha potser canviat una mica, però les generacions anteriors el tema de l'estigma de la salut mental és rellevant i no és fàcil de parlar de totes aquestes coses, no? Quan te n'adones que no és un cas aïllat el del teu basavi?
Doncs, clar, buscant una mica on podia estar enterrat, sobretot, ens vam posar en contacte amb l'arxiu de Sant Boi, en aquest cas crec que serà la meva mare, que em va ajudar i es va posar en contacte amb l'arxiu de Sant Boi, i vam trobar això, que havia estat entrat a una fossa comú, segurament, vam trobar quan va morir, i que segurament havia estat entrat a una fossa comú, perquè ens van explicar des de l'arxiu de Sant Boi
Aquesta història més gran, no?, de molta mortalitat durant aquells mesos i aquells anys on va morir, i partir d'aquí, doncs, va començar a estirar una mica la història, no? Doblegat pas en la postguerra, eh?, l'any 38, 36, 37, 38... Durant la guerra, sobre la guerra. O sigui, de fet...
Hi ha un repunt molt important durant la guerra i després, a la postguerra, ja no hi ha aquesta mortalitat tan gran. Què trobes a nivell d'arxius municipals, també de registre del propi centre de Sant Boi o de l'Opera Mata? ¿Trobes dificultats per accedir a la informació? ¿T'ha afegit a les coses?
Ha costat una mica, la veritat. En aquest sentit, sí que l'arxivert de Sant Boi, el Carles Serret, ens va donar bastant d'informació del motiu de la mort, on presumptament havia estat enterrat. Aquest arxivert havia fet una certa recerca, però va començar a trobar coses estranyes, buscant molts de soldats va trobar aquesta mortalitat.
I teníem poca informació, llavors sí que hem intentat aconseguir l'expedient psiquiàtric tant a Sant Boi com a Pere Mata. Ha costat una mica, és veritat que a Pere Mata finalment ens han donat l'expedient. A Sant Boi ens han dit diverses vegades que no hi ha res, ens ho han dit a moltes famílies. És curiós perquè al psiquiàtric de dones de Sant Boi, la majoria de famílies tenen informació, però el d'homes de moment està bastant tancat.
de la investigació que està fent per part de la Generalitat sabem que probablement hi ha informació i bé, doncs estem amb els tràmits amb Sant Joan de Déu a l'Hospital. Sí que ha dintre Sant Boi d'aconseguir aquesta informació que ens està costant una mica. Arran d'una entrevista, de fet unes quantes entrevistes, ens ho diuen ara al diari Tarragona i a cap de setmana, però també a TV3, t'ha anat contactant més famílies, familiars de persones que van passar per la mateixa situació.
O sigui, clar, hi ha hagut una recerca no només en el cas de les famílies, sinó hi ha hagut dins l'activisme per la salut mental hi ha hagut un interès concretament de l'associació ADEM i dels seus activistes, l'Edgar Vinyals, un interès de la història de la salut mental des d'inicis del segle XX fins als anys 80, no? I a partir d'aquesta gent que estava també...
investigant un seguit altres testimonis, també en el seu dia vam fer una entrevista al diari Ara, la Silvia Marimon, que també ens va ajudar a conèixer més familiars, i a poc a poc hem anat coneixent-nos més familiars, fins que també ens vam organitzar els 4 o 5 que ens coneixíem, van demanar al Carles Seret l'arxiu de Sant Boi.
que ens ajudés a conèixer-ne més, i poc a poc hem anat conèixent-ne més, fins que actualment coneixem unes 35 famílies. Vull dir, sabem que hi ha 5.000 morts en total en tota la Guerra Civil, i de moment hem trobat 35 famílies. 5.000 morts? A tots els psiquètics de Catalunya. Era habitual el treixat de pacients d'un lloc a l'altre, que cas el Pere Mata a Sant Boi?
En aquest cas va ser correctament perquè s'ha tancat el Pere Mata. Sabem també que a Sant Boi hi havia gent d'Òsca, de diferents llocs d'Espanya, hi havia convenis... O sigui, crec que els dos centres eren bastant referents en l'època. Vull dir que hi havia gent de molts llocs diferents. I sobre les causes de la mort, perquè clar, hem dit al començament que molts morien de fam, directament. És a dir, que la situació era complexa, dramàtica, per dir-ho. Sí, sí. O sigui...
Clar, l'arxivet de Samoa i el Carles Aret va fer una mica d'estudi i es va adonar que probablement la majoria que eren morts una mica estranyes i ara s'està estudiant més per la part de la Generalitat. Estem pendents que es publiqui un estudi però el que sabem és que sí que la majoria moria de desnutrició de gana. I això era perquè no hi havia atenció, no hi havia recursos? Hi ha alguna explicació plausible o perquè era guerra?
Estem esperant. La Generalitat segurament té molts més detalls i ens els pot explicar. Nosaltres el que podem intuir o el que sabem és que sobretot per l'estigma i també perquè en un context de guerra, doncs, evidentment hi havia dificultats per tothom, entenem que van ser els últims de la cua, els últims, els últims, els últims de la cua, no? I que
Se'n va començar a oblidar, i tot i que és un tema, comentava l'altre dia que l'enterra morts de Sant Boi no podia més, i a més sabem que allà m'estava desesperat perquè no podia enterrar més cossos, vull dir que no era una cosa que es pogués oblidar fàcilment, però entre tots, entre tota la societat, es va arribar el pacte de no ficar-hi remei, diguéssim.
Has anat descobrint coses, no?, a mesura que has anat estirant el fil, per exemple, que en alguns casos es tancava gent per inconvenient, és a dir, que entre cometes, no per inconvenient. Què volia dir això, exactament? Sí, els psiquiàtrics en aquella època servien una mica en algunes situacions també com de presons de persones inconvenients.
Som els casos de diverses dones que van ser tancades per massa rebels o revolucionàries i algun dels nostres familiars tenim sospita que pot ser aquest el cas. Persones que feien nossa, d'una manera o d'altra. Sí, correcte. Això, dones que potser no feien prou cas al marit o persones que tenien una...
volien fer política a diferents situacions que no eren les que s'esperaven. I per què creus que és important, Francesc, que se'n parli ara? Parlem d'unes quantes dècades, de vuit dècades després, per què creus que és important que se'n parli ara? Jo crec que és important per les famílies, per entendre què va passar, per fer una mica de dol també, perquè el fet que moltes coses s'hagin silenciat han quedat una mica amagades, i per entendre més coses...
I també, jo crec que, en general, crec que la història s'ha d'explicar, sobretot perquè no es repeteixi, no? I els drets de les persones amb problema de salut mental, ingressades dels psiquiàtics, doncs, bé, doncs, com que són persones que...
El que hem dit, que hem sofert estigma, és important que coneguem el que va passar, i de fet, com et comentava, hi ha activistes que estan mirant la història no només de la Guerra Civil, sinó fins als anys 80, perquè les condicions en centres psiquiètrics...
no han sigut fàcils, i bé, inclús hi ha activistes al moment que diuen que les situacions actuals tampoc no ho són fàcils. Per tant, és important explicar tot el que ha passat, el més greu, perquè sobretot no es repeteixi, però tot plegat, i no m'agrada identificar aquestes persones. Com és allà el teu basavi? Josep. I què ha significat per tu poder recuperar la seva memòria? Doncs jo crec que ha sigut important que...
Això, no? Parlar de salut mental a la família, parlar de dignificació de totes les persones, no? Perquè tenim la sort de... És una família que tenim molta informació dels nostres avantpassats, però d'aquest no en teníem gaire, no? I penso que té tot el dret del món com tots els altres, no? I que no perquè tingués un problema de salut mental ha de ser menys que un altre, no? I l'hem de recordar i l'hem de dignificar, no? Creus que en podem parlar de víctimes de guerra?
Jo penso que sí, i potser parlo personalment perquè en aquest sentit també és un tema plenament delicat, perquè no tots els familiars tenen la sensació que sigui una cosa que hem de reivindicar, però jo penso personalment que sí. La Generalitat, ho vam contar la Generalitat, i inicialment ens ha contestat que...
que no és tan clar que siguin víctimes de guerra, però probablement quan s'apiquem més informació també serà més fàcil de descobrir-ho. Perquè aquest és el que demaneu com a mínim les famílies.
Jo penso això, sobretot, que s'expliqui la història oficialment, o sigui, que aquests estudis que encara la Generalitat es facin públics, que s'expliqui el que va passar, i després, doncs, un homenatge, sobretot, en aquest cas particularment a Sant Boi, que hi ha un cementiri amb una fossa comú enorme de les més grans de la Guerra Civil, no hi ha cap inscripció, no hi ha cap referència ni res, doncs és important que hi hagi, que s'expliqui també físicament allí, no?
I en aquest sentit sí que l'Ajuntament de Sant Boi, correctament el seu règim d'amor històric, l'Àlex Pérez, ha mostrat una voluntat d'arribar a aquest punt. S'està treballant a la Generalitat, doncs bé, tot aquest treball que s'acabi duent a terme, no? Francesc, si ens escolta algú ara i creu que pot tenir alguna familiar que encaixi amb el que estem explicant, què li diries?
Doncs ens hem organitzat d'aquestes 35 famílies, unes quantes estem fent com un grup motor que l'hem nomenat Besnets per la Dignitat, llavors hem creat una pàgina web que es diu besnetsperladignitat.cat,
on tenim un formulari de contacte, i en aquest sentit, doncs, si alguna família pensa que té una història semblant, doncs estarem encantats de poder parlar amb ella, compartir tot el que sabem i ajudar-la, si és el cas, no? I en aquest sentit, doncs, estem contents perquè el dimarts vam rebre un... els contats del formulari d'una família que just aquest diumenge també hi ha fet una entrevista directa a Tarragona, o sigui que...
Que estem... estem contents més d'aquí, de la vora. Que és la Mercè, una veïna de Tarragona de 90 anys, que té un familiar que va estar, doncs, en el psiquiàtric de Sant Boi. Correcte. I crec que la coneix la companya Teresa Ortega. Teresa, bon dia. Hola, bon dia. La Mercè, que... Bueno, li vèiem... Jo ara veia una fotografia aquí seva, eh? Però al diari li vèiem un dit, no?, que apuntava la fotografia aquesta d'aquí, eh?
És el que deia el Francesc. Tu estaves a la ràdio quan rebo la trucada de la meva tieta Mercè, que just em diu, mira, escolta, és que ahir vaig veure per la tele que sortia un noi que buscava gent que hagués estat al psiquiàtric de Sant Boi,
I clar, la meva tieta, m'explicava la tieta, doncs complia tots els requisits. Va anar a Sant Boi perquè tenia problemes mentals i mor just a acabar de la guerra, no?, a l'agost del 1939. Doncs si necessiten alguna cosa, tinc fotografies, tinc l'esquela, em vaig posar en contacte amb ells, vaig escriure...
la pàgina web aquesta, Basnets per la Dignitat, i em contesta el Francesc, que a més era uïdor de Tarragona Ràdio, per tant, facilitant les coses al màxim per poder explicar la nostra història i incorporar-nos també a aquesta base de dades de gent afectada i a més a la ciutat de Tarragona, perquè la Mercè, que mor a l'agost,
del 39 en aquest psiquiàtric de Sant Boi, era una família de la plaça del Fòrum, vivien a l'apartaltada de la ciutat, marxa a Sant Boi, expliquen la història, la germana d'ella cada setmana li porta menjar, per tant ja s'intuïa que passaven gana, i una cosa curiosa, ella no està enterrada a la fossa comuna de Sant Boi, sinó amb ella...
l'enterren al cementiri de Montjuïc. Són moltes llacunes que a veure si poguéssim anar recolectant, fer aquest puzzle en memòria, pel que dius tu, per la dignitat de la Mercè i tantes altres persones, especialment dones, que van morir a Sant Boi.
I tant, sí, sí, sí. És això, no, Francesc? És a dir que... Bueno, el cas de la Mercè, que ella relatava algun episodi que havia explicat... Ella va morir l'any 39, no? Per tant, un any després que el va saber, l'any 39, però a Sant Boi. I, clar, deien... Estic mirant literalment algunes de les coses que va dir la tieta, que té 90 anys, però tot el cap molt bé...
Clar, ella tenia 3 anys, la Mercè, que porten el psiquiàtric de Sant Boi, vivia amb ells, no estava casada, no tenia fills i vivia amb la família, la tieta tenia 3 anys aleshores, però se'n recorda de l'estima que li tenia aquesta tieta, clar, amb una nena a casa.
Als 20 anys, això ho volia buscar. Als 20 anys és quan ingressen a Sant Boi. Això era un fet habitual, que deia això el barren francès, que algú ho pogués acabar amb un psiquiàtric, a vegades per tenir alguna malaltia mental, a vegades no calia.
En aquest sentit, i jo crec que això una mica el mateix, no? S'ha fet un estudi que s'explicarà una mica més. Sabem, per exemple, el cas d'hi ha un llibre que es diu Les boges que no eren, que ha fet una escriptora gallega, que és un llibre només de dones ingressades en psiquiàtrics de Galícia que realment no tenien cap problema de salut mental. Hi ha un llibre sencer.
Vull dir que sabem clar que això passava i Galícia sabem que està documentat. Aquí el que tenim, sobretot, són bastantes sospites, no? Mira, recordem la pàgina web, perquè està molt bé. Si ho deu entrar, hi ha un formulari, noms, condoms, nom de l'avant passat. És important tenir els dos condoms, com és el cas, no, Tere? Dos condoms per buscar el registre, però es pot buscar el registre, no? Almenys de Sant Boi, no?
A l'arxiu de Sant Boi tenen registre la majoria de persones que van morir a la casa de Sant Boi. Clar, es pot buscar també per certificats de funció, per padrons, hi ha moltes formes de buscar, però s'ha fet un treball ja, vull dir que podem guiar les famílies que necessitin més informació, no?
i en aquest cas, perdona, vull dir que l'important és el contacte, vull dir que després ja podem mirar el tema de... Pensa't la pregunta, Francesc, què falta encara per saber? Pensa't la pregunta, però important, si parlem de 5.000 persones, clar...
Ara coneixem 30 i pico famílies, però vol dir que n'hi ha moltes més. Exacte. Sí, sí. Molta gent que anava, sobretot de la ciutat de Tarragona, que els traslladaven al Pere Mata, d'allí perquè es devia convertir en un hospital de guerra o de sang durant la Guerra Civil, els van portar a Sant Boi. Per tant, hi ha moltíssimes famílies. Clar, si hi ha 5.000 víctimes mortals, moltes famílies, també imagino de la ciutat de Tarragona...
que, en un cas de memòria històrica, el treball que esteu fent, s'han rescatat moltes vivències o moltes vides de gent que va anar als camps d'extermini, de gent que va morir a la batalla de l'Ebre per les bombes a la ciutat de Tarragona,
I això, potser perquè eren problemes, entre cometes, mentals, són els grans oblidats d'aquestes recerques que s'han fet en favor de la memòria democràtica. Per tant, gràcies al Francesc per haver fet aquest treball en aquest àmbit que ens havíem oblidat i que havíem deixat allí perdut.
Sí, sí, inicialment hi ha hagut traves o dubtes en general de, bueno, vols dir que val la pena de parlar d'això, no? I bé, doncs és important de parlar-ne, no? Perquè el fet que no se n'hagi parlat mai no vol dir que sigui important ni que se n'hagi de parlar, no? La pregunta que t'he fet abans, què és el que ens queda per saber?
Què és el que ens queda per saber? Jo crec que segurament a moltes famílies els queda per saber més informació de la seva família. Potser moltes famílies hem rebut algun contacte de fins fa tres mesos no coneixia res del meu avi. I potser encara falten moltes més famílies que conegui tot això. Falta saber la història completa que ens expliqui la Generalitat i els historiadors qui han treballat.
Falta un homenatge al cemàtiri de Sant Boi, i jo diria que també faltarà algun homenatge a Montjuïc, que també sabem que hi ha una fossa comú amb morts de psiquiàtrics. Semàtiri de Sant Andreu, no ho hem estudiat, però solament haurem de veure arreus quina era la situació, si també hi ha una fossa comú o no.
Bé, doncs, explicar tota la història, jo penso. Explicar i identificar, no? Quan comences amb aquesta història? Quan comences? Quan comença tot per tu? Jo crec que així més intensament ho vaig mirar l'altre dia, a inicis del 2022. Així que ha sigut llarg el camí, però jo crec que...
Jo penso que ara mateix hi ha la satisfacció que s'està movent, que hi ha un interès, i en pocs dies estem fent... Ara mateix s'està fent una entrevista també a Ràdio Sambo i a altres companys organitzats. Vull dir que també tenim altres mesos que ens han posat en contacte. De totes les traves que teníem inicialment, ara que se'n vol parlar crec que és una satisfacció.
T'ha permès o t'està permetent tancar un episodi emocional també per tu? Has recuperat la història del Bassabi?
Jo, per mi, jo soc activista en primera persona de salut mental, jo he tingut problemes de salut mental a la meva vida, i he fet activista, i penso que he fet amb activista dins la família, no?, i que, bueno, també per mi era important dignificar la memòria del meu basavi, perquè, bé, perquè se n'ha de parlar de salut mental, no?, perquè si no, doncs, els que la patim, doncs, és difícil, no?, si no se'n parla. Avui n'hem parlat, eh?, què t'agradaria que passés de partida ara amb aquesta història?
Doncs això, com més famílies coneguin, com més gent conegui aquesta història, l'entengui, no?, perquè no és fàcil d'entendre i d'entreritzar-la, i això, la dignificació d'aquestes persones, no? Fixa't que qui va viure a la llarra civil, deien, diuen, encara, els que són vius, que a casa no se'n parlava.
de molts episodis, de les que passem en els pobles, a casa no se'n parlava. Creus que passava també una mica amb això, amb el que estem parlant avui tampoc no era un tema que se'n parlés a casa, sempre hi havia com una mena d'ombra per allà. Jo tinc diaris de guerra d'algun dels meus familiars i no s'explica en cap moment aquesta història, no? Vull dir que era complex.
Doncs avui l'hem explicat, eh? Besnetsperladignitat.cat. Entreu aquí, veureu que es busca aquest període entre l'any 36 i l'any 39, les més de 5.000 persones que van morir en centres psiquiatris de nivell de Catalunya. Parlem dels dos més importants que eren Sant Boi i Pere Mata, però evidentment n'hi havia més, no? Sí, Sant Andreu...
N'hi ha diferents, sí. Salt, n'hi ha diferents, sí. I també altres centres més petits que van anar derivant altres pacients, sí. Centres, no sé si passava en aquests casos, a nivell de la Guerra Civil, però abans, i fer referència també a finals del segle passat,
de l'anterior, per tant, del 1890... No, no, recordem una mica més. 1.800 en aquests centres hi havia persones esquizofrèniques, persones epilèptiques, és a dir...
tot un revolutum, no? Sí, síndrome de Down també, també durant la llarga hi havia persones amb síndrome de Down, vull dir que sí, era un conjunt de... una mica això, no?, de persones que en aquell moment no encaixaven a la societat per diferents motius, no?, i tots encalculats en un problema de salut mental que potser no era tal, no? Té algun comentari, bueno, històries han de conèixer, no?, que en definitiva és això, i la feina nostra és aquesta, posar micròfons, no?, i que s'expliquin, no?,
Sí, sí, reiterar l'agraïment perquè gràcies a aquestes iniciatives o gent que intenta treballar i destapar aquestes injustícies que ens ha deixat la història, doncs moltes famílies podem tancar el cercle o retre homenatge o recordar o posar nom a aquestes desgràcies que moltes famílies van viure.
Avui has tingut acompanyat, per cert, no cal que diguem el nom, però vaja, has tingut ben acompanyat, vull dir que també a totes les famílies que donen suport, que està al voltant també des d'aquí tot el nostre record, també la Mercè. La Mercè també. I gràcies a la Tere també per tota la feina en aquests pocs dies. Fent una mica de portaveu, eh? Genial.
Doncs qualsevol cosa, això és casa teva. Gràcies per acompanyar-los avui, Francesc Martinet, i que hagi sort, que t'hi ha recorregut, i recordeu el lloc web, al besnetsperladignitat.cat. Correcte. Gràcies, que vagi bé. A vosaltres. Teresa, fins ara. Fins ara.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Ja hem passat el punt de les 10 del matí, en passen 4 minutets. I el que fem per seguir endavant a l'espai, avui hem canviat una mica l'ordre dels elements, perquè estem molt pendents del viatge que està fent el Pep Sonyer cap a Fitur, cap a Madrid. I justament l'està fent ara mateix, el tenim dalt de l'AVE.
Ens dic que d'aquí una estoneta podrem contactar i podrà conversar amb dos companys de viatge que també van cap allà per representar la ciutat en un any de futur molt especial per Tarragona. El Mário Soler i el Ramon Quadrat, si tots dos ja sabeu, vinculats amb el patronat d'esports de Tarragona.
I és que en Guany Fitur se centra molt en el que és aquesta etapa del Tour de França que passarà per la ciutat. I és tal com es vol promocionar a Tarragona en Guany a la Fira del Turisme de Madrid. Com dèiem, d'aquí una estoneta connectem amb el Pep per atendre aquests convidats a aquesta entrevista i mentrestant seguim parlant d'esports, del nàstic concretament.
I és que els dimecres arriba aquella secció que ens parla sobre el Club 1886, història d'un escut, el Club Gimnàstic, el podcast que hem triat avui per parlar de la història del nàstic que ens dona un nom propi, el de Santi Coc, mite del nàstic, One Club Man.
que s'acostuma a dir, un home que va jugar tota la vida, tota la vida està vinculat amb el club gimnàstic. Justament el podcast fa referència a l'any 2024, el 6 d'abril, concretament quan el Nàstic inaugurava la porta número 8 del nou Estadi Costa Daurada com la porta Sant i Coca. Així es feia un homenatge ben emotiu.
amb aquest futbolista, el futbolista que més cops de la història del club ha defensat la samarreta del nàstic. 528 partits va arribar a jugar durant les 17 temporades, que va estar com a jugador en actiu, després va continuar vinculat amb el club des d'altres esferes. Santiago Santicoc Castillo ens va deixar el 12 de setembre de 2024, va poder arribar a veure aquest homenatge en vida que se li feia,
la porta que du el seu nom. Tenia 64 anys quan ens va deixar i això va ser, com dèiem, 5 mesos després de la inauguració de la porta número 8 que du el seu nom, d'aquest homenatge en vida que sempre és molt xulo poder agrair-li a una persona en vida tot el que ha fet per una entitat. Vinga, tot això que ja us he explicat ens ho torna a explicar per en format de podcast el nostre company Jordi Blanc, 1886, Història d'un Escut.
Santicoc, el mite del nàstic.
Doncs aquest és l'aflaudiment unànim que s'emporta Santico, que ara mateix del públic allà al nou estadi, amb aquest dorsal número 3. Ara sí que, a més a més, també acaba d'aparèixer el seu nen més petit, el que té pocs dies que li acaben de posar en els seus braços. Ahir s'inaugurava aquesta porta. Un homenatge més que merescut, el Santi, és un emblema, és un mite...
del Nàstic. Qui és més una persona, un professional, que com ahir es va recordar, perquè la gent ja ho sap, ho ha donat sempre tot des del camp i des de la part que li ha tocat estar, mereix, forma part de la història del Nàstic i mereix de manera permanent tindre una porta a l'estadi perquè cada 15 dies quan la gent vingui pugui seguir veient el nom, passar per la porta i anar de la mà amb tota aquesta història que continuem construint any rere any.
Santi Coc, el mite del Nàstic. El 6 d'abril del 2024, el Nàstic inaugurava la porta número 8 del nou estadi Costa Daurada com la porta Santi Coc, en un homenatge molt emotiu al futbolista que més cops a la història del club ha defensat la samarreta del Nàstic. Ho va fer en 528 partits on hi va jugar 17 temporades. El dia següent, el diumenge 7 d'abril, al nou estadi, li retria un homenatge i ell feia la sacada d'honor.
Santí Coc Castillo va néixer a Bimbudí el 27 de maig de 1960 i, malauradament, va morir a Tarragona el 12 de setembre del 2024, als 64 anys, 5 mesos després de la inauguració de la seva porta. Santí Coc va ser un gran defensa, un gran lateral,
va tenir tota una vida lligada al primer equip del Nàstic. Va passar a formar part de diferents càrrecs en els apartats tècnics de l'entitat, com a entrenador del filial, secretari tècnic, segon entrenador del primer equip, etc. Però, sobretot, es va caracteritzar per ser una persona de confiança del club i de tota la gent que ha treballat amb ell. Santi Koch és ara per ara el One Man Club del Nàstic, un jugador de només un club. Ell mateix reconeixia que en el futbol actual superar els seus partits serà pràcticament impossible.
Sí, ara és complicat, res el que he explicat, no? El futbol han entrat a interessos altres interessos de representants i lògicament fa que la vinculació entre jugadors i club hi hagi un moment que es trenqui i això farà difícil que hi hagi algun jugador que pugui fer el que jo he fet. Bé, al mig del dia que em va trucar Lluís Fàbregas dient que hi havia la intenció de fer aquest homenatge a partir de Llorens
Bueno, dentro del club sempre tens coses bones, i hem passat coses bones i coses doentes. I sempre una altra hora, les coses bones. I per mi, que el president, el seu consell de administració, em vagi fet aquest homenatge, ha estat un orgull. La història de Sant Icó, que ens l'ha resumit en aquesta pinzellada al Gerard Costa.
Sant Tricoc, nascut l'any 1960 a Bimbudí, va jugar 528 partits oficials amb el Nàstic, a les 17 temporades que va estar el primer equip, 11 de les quals sent el capità. A l'altre a l'esquerra va ser jugador del primer equip entre els anys 1977 i 1994, amb una breu sessió a la cava inclosa. El dia d'avui és el jugador de la història del club amb més partits jugats.
amb la Samarreta Grana va disputar partits de sis categories i competicions diferents, com són la Segona Divisió, la Segona Divisió B, la Tercera Divisió, la Copa del Rei, la Copa de la Lliga, la Copa de la Lliga de la Segona Divisió B, i aquest títol és el que va aconseguir l'any 1984, després d'impulsar-se al Logroñés a tanda de penals. L'històric dorsal tresalnàstic és considerat per molts aficionats...
més veterans, com un dels millors laterals i defensors que han vist el nou estadi. Destacava per la seva entrega, lideratge i contundència, però, sobretot, per com es feia respectar sobre el terreny de joc. Un cop retirat, Santico va seguir vinculat al món del futbol i al nàstic. Entre d'altres, va ser entrenador de la Pobla de Mafumet entre el 2005 i el 2010, aconseguint un històric ascens a tercera divisió l'any 2007.
En total, va dirigir la Pobla en 190 partits, i a dia d'avui continua a ser l'entrenador del filial del Nàstic amb més partits des de l'any 2003, any en què es va ser en aquest conveni de filialitat amb el conjunt poblatà. Després també va formar part del cos tècnic del Nàstic durant unes 10 temporades, realitzant tasques de segon entrenador, analista i escouting, així com de secretari tècnic.
A més, la família Coc sempre ha estat acetament vinculada al futbol i al Nàstic. Su germà gran, Enric, va ser porter del Nàstic en 179 partits oficials, aconseguint 50 porteries de 0 en Lliga, el quart millor registre de la història del club. Amb el seu germà Basó, Ramon va jugar 72 partits com a davanter, mentre que els seus fills, Joel, Denis i Adrià, han estat vinculats sempre al club d'una manera o una altra.
Finalment, el nom de Santícoc quedarà per sempre present al nou estadi, ja que és el 8 d'abril del 2024, la porta número 8 de l'estadi està batejada amb el seu nom com a reconeixement a la seva trajectòria i llegat al club gimnàstic.
La família Coca està molt relacionada amb el futbol. El seu germà gran, l'Enric, era porter, mentre que el seu germà, Besò Ramon, era davanter. Tots tres van jugar al Nàstic en el mateix temps. L'Enric ens ha explicat com va ser el fitxatge dels tres germans pel Nàstic i la trajectòria del Santi com a futbolista i capità del primer equip. Nosaltres vam arribar als tres, però realment el que a dintre del club va fer una progressió millor o més important...
Va ser Santi, potser per motius. Ell era Esquerrer, evidentment és un tipus de jugador que no és tan habitual. Era una persona de raça, de força, d'ímpetu que ho donava tot el camp. Llavors, ell va entrar primer al primer equip, va debutar a tercera divisió,
Sí que després va tindre unes sessions a fora amb la Cava i va estar un any fora, però arrel de la normativa del Sub-20 van començar a entrar. És veritat que van entrar tant el Santi com el Ramon, l'entrenador era Àngel Irún. El Nasti, que era la seva passió,
I el que realment ell va fer pel club, que també és veritat que el club també va permetre que ell fes la seva carrera, però el que ell va fer pel club, que ho va fer tot, tant com a jugador primer...
Ho va donar tot, va ser capital, com tots sabem, és el jugador que té més partits en la història, que no crec que això es pugui superar mai. Enric Coc també destapa el seu paper en els diferents càrrecs que va ocupar dins dels diferents estafs tècnics del club. I després va passar a formar part de l'equip tècnic, en diverses posicions, va ser entrenador de la Pobla...
Està la secretaria tècnica, la seva segon entrenador, etcètera, etcètera, etcètera. Coses que ja pràcticament qualsevol bon aficionat del Màstic sap. Llavors, el que el Santi ha significat pel club, jo em penso que és el jugador...
No diré per qualitat, evidentment, perquè no, perquè hem jugat jugadors de molta qualitat al Màstic, ell potser no era dels de més qualitat ni molt menys, però pel que significa, pel que ha donat, pel que ha fet, jo crec que és el jugador més important de la història del Màstic. I com a germà, a més a més, m'ho crec.
Ho crec i ho he vist i ho he viscut. Llavors, Santi era un gran personatge, en Pau Descansi. Santi Cog també ens va acompanyar amb moltes tertúlies del sempre nàstic i també va col·laborar amb nosaltres analitzant el rival del nàstic. Una de les seves darreres tertúlies en la que va prendre part va ser la prèvia del partit davant del Ceuta del playoff de la temporada passada.
Deixir bé el partit, perquè durant el partit hi ha fases en què tu o ells manaran o manaran menys, però nosaltres el que hem de fer és intentar treure un molt bon resultat perquè a casa pugui acabar que l'eliminatòria caigui al nostre favor. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc.
El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de peletollenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Roy a l'escola de formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Roy a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs ara sí, mireu, passen en punt 20 minuts, en hi ha, 3, 2, 1... Ara sí, 20 minuts de les 10 del matí. Ho dic per si algú se li ha espetllat el rellotge, no té massa clara l'hora. 10 i 20 del matí. 11 graus, parlant de números, 11 graus de temperatura sobre la ciutat de Tarragona ara mateix i previsió que estigui ennubolat, però la pluja, que sembla que sí, que ha de poder tornar, però bé, ja seria en aquestes primeres hores. Després de la tarda ja s'esperen simplement núvols
i el sol. Diguéssim que a partir de migdia la possibilitat de precipitació ja s'esvaeix. Ara ja veieu que hi ha una mica de clarianes, de tant en tant, com una lluminositat, que el sol no està massa lluny, i a poc a poc la ciutat es va assecant, va deixant enrere aquesta humitat que l'ha mantingut durant tot el cap de setmana, 4 o 5 dies.
Jo crec que sí. També la ciutat representa, veja, una altra cara, no? Sembla que quan no plou, doncs, és clar, com que no ens amaguem sota els paraigües, no ens fa tant de pal sortir, ens veiem les més les cares i ja és una altra fasonomia. És curiós, eh?, com canvia el ritme de les ciutats.
però un fenomen meteorològic aquí no gaire habitual com és la pluja. Evidentment, ahir els comentaris també eren que hi ha llocs del món en què plou sovint i aquesta situació de cinc dies amb pluja sense veure el sol és tan habitual que la gent no deixa de fer la seva rutina, la seva vida diària, no deixa d'anar amunt i avall. Mira, botes impermeable i paraigües en mà i continues fent. Aquí, clar, es paralitza tot una miqueta més perquè no hi estem tant a passar, estan acostumats. Com dèiem,
11 graus de temperatura a la ciutat, una humitat del 84%, tot i que amb molt poca probabilitat de pluja. I a Madrid...
Com estan a Madrid? Doncs allí la probabilitat és no només de pluja, sinó fins i tot de neu, però ja de cara a dissabte. I és que ara mateix, en aquestes hores, tenen 4 graus de temperatura. 4, no gaire possibilitat de precipitació, un 28%, però vaja que sí, més que ara no passa aquí. I en això, en qüestions d'humitat, estem a la part, 88% d'humitat.
Ja ens ho deia el Pep, a veure si encara trobaré pluja. Sens dubte fred, en trobarà. De moment està ben abrigadet, ben calentet a l'AVE, el tren que porta retard. Sortien aquest matí, l'arribada prevista era abans de les 11 i ens comenta que no, que no, que van amb retard uns 40 minuts i per tant arribaran una miqueta més tard.
Nosaltres anirem intentant contactar amb el Pep Sunyer durant aquest trajecte, tot i que ja sabeu que el tema de l'AVE té el seu peligro. De moment sí que teníem prevista una entrevista, una conversa entre el Pep i dos companys de viatge, Mario Soler i Ramon Quadrat. I dius què fan els responsables del patronat d'esports de la ciutat de Madrid? Doncs sí, a Fitur. Doncs presentat a Tarragona, enguany com la capital del tour. Va, que connectem de nou des de l'AVE, camí cap a Madrid, cap a Fitur, amb el Pep Sunyer.
I comencem amb el conseller d'Esports, el Mario Soler. Conseller, què tal, bon dia? Hola, molt bon dia a tothom. Enguany en presència destacada la patronat d'Esports, també amb el seu germà aquí, Ramon Quadrà, què tal, bon dia? Molt bon dia.
protagonisme especial del patronat. Enguany que, per cert, Tarragona té un espai diferenciat al papalló Catalunya d'aquest futur, però un futur una mica estrany, alguna sensació una mica estranya, perquè, de fet, ara ja comentàvem l'anterior connexió que l'alcalde no ve per responsabilitat institucional, com passa també en bona part del govern de Catalunya, la Junta de Lucia i Còrdoba, que tampoc hi seran, evidentment, és un futur una mica estrany, trist, no? Tot i que, clar, d'explicar coses, però trist, no?
Sí, és veritat que altres anys acostumem a anar amb certa alegria a futur, sol ser un espai de feina i de treball, sí, però també un espai més relaxat. Aquest any anem amb una altra mentalitat, amb una altra mirada, anem purament a treballar, hem deixat molt de banda tota la part institucional i anem una mica amb el cor encongit.
Santa Junts estranyes, i de fet arrencava fitur a les 10 amb un minut de silenci per a les víctimes del greu accident ferroviari de Còrdova, si afegés també la víctima mortal de Gelida d'aquesta matinada d'aquest nou accident ferroviari. Aquí el tren tothom en parla, no es parla d'altra cosa. Anem a parlar de previsions perquè, com dèiem, malgrat tot, el Tour de França, l'etapa del gran départ del 5 de juliol, aquell diumenge, serà un dels reclams.
I demà dijous ja ha previst un acte també en format audiovisual i amb destacada presència, entre d'altres, ara ho explicarem, però de Perico Delgado, un gran ciclista que més veu anya el Tour l'any 98, si no recordo malament. Sí, aquest any 2026, la veritat és que l'engeguem amb moltíssima força.
Comentàvem l'altre dia, una mica en broma, que si bé som la ciutat, ens van donar el Premi Nacional de l'Esport de Tarragona, ens haurien de donar també el 25 i el 26, perquè cada any hem anat a millor i aquest, bueno, arribem al...
El Coolman, amb el Tour de França, que és l'esdeveniment esportiu més gran que ha passat mai per Tarragona, i el que podríem optar per infraestructures, perquè una Champions League no la podrem fer mai, però el Tour de França sí.
i ho demostrarem, no?, què passarà per aquí. Però, a més, també amb la Copa de la Reina, amb el Nacional de Clubs de Karate, amb el Mundial de Bike Trial, amb els Special Olympics, el triatló, l'Europa de triatló, és que tenim tantes coses aquest any que ja només de dir-les ja és molta cosa, no? I, a més, també un any molt important per les inversions, també, en l'esport a Tarragona.
Per tant, si no formalment, sí, oficiosament, la ciutat també de l'esport aquest any. Ramon, no sé, suposo que Perico Delgada demà ho explicarà molt bé, què implica el Tour, ell perquè el coneix des de dintre, però també com a comentarista des de fora. És a dir, què implica tenir una etapa com aquesta del Tour per una ciutat com Tarragona, que no sé si som prou conscients de la dimensió del que estem parlant. Sí.
jo crec que encara no som prou conscients de quin és el retorn que té en aquest cas el tour de França, però a part en Perico també tenim l'avantatge que ha corregut aquest tour, ha corregut la Volta a Espanya a la nostra ciutat i ha comentat el tour o la Volta a Espanya també a la nostra ciutat. Per tant, és molt coneixedor de Tarragona i això també ens permetrà que
fiqui en valor quina és la capacitat que té organitzativa la nostra ciutat amb els seguiments d'aquest nivell. Recordem que és una... Com es diu? La cursa quan va més lentament, que té un nom tècnic, centralitzada, no? Com es diu? La cursa quan té un nom... Neutralitzada. Això, neutralitzada, com surt la paraula. Per tant, que també el públic podrà gaudir més dels corredors, no? Sí, és que s'ha buscat un circuit que sigui...
molt de ciutat i que la gent el pugui gaudir molt. És a dir, des de qualsevol punt de la ciutat la gent ho tindrà molt fàcil per veure aquest recorregut. Penseu que són 6 quilòmetres de neutralitzada que d'aquesta manera no només serà aquest recorregut que pugui fer els propis corredors sinó que també estem treballant amb activitats paral·leles perquè la gent pugui gaudir d'aquí dia.
Parlem del Tour de França, parlem d'un diumenge 5 de juliol, que a més a més és diumenge, que tot quadra bastant bé perquè vingui molta gent. Sí, estem preparant ja una festa grossa, no només el Tour, sinó estem intentant portar esdeveniments de mida més petita, que pugui cabre amb tota la gent que esperem que vingui.
perquè tinguem durant tot el tram, tota l'estona, que passin coses, que tinguem activitats i que la gent pugui gaudir. Serà un dia molt bonic per Tarragona, a més un dia que recordarem molt.
També tindrem totes aquestes imatges que quedaran tan mítiques que ja tenim al cap amb l'helicòpter del tur, però aquest cop a casa nostra i a més un diumenge. Doncs sí, serà una cosa important i estem també prenent les mesures necessàries per garantir l'accessibilitat per a tothom.
Recordo que l'alcalde em comentava que la gent del tur, amb el qual s'han fet ja moltes reunions, vostè també hi ha assistit, que són molt professionals. I tots ells que s'ho parem molt en sèrio, això, perquè no és només el ciclista, sinó tot el que comporta el tur a nivell de prèvia, amb la caravana de patrocinadors, etcètera. Vull dir que és tot un muntatge, no?
Sí, sí, no és només el moment dels ciclistes, sinó que també és tota l'organització i logística que comporta tot això. És a dir, com bé comentaves, portem ja un any treballant amb l'organització d'aquesta sortida de la segona etapa del Tour.
i crec que la gent podrà gaudir no només d'aquest moment dels ciclistes, sinó que també podrà gaudir d'aquest bilets que es formarà, d'aquesta zona on tindrem l'autobús de signatures dels corredors, i sobretot una cosa que ens demana l'organització és que vol que la gent estigui molt propera al ciclista, és a dir, vol que estigui al seu costat. No volen grans distàncies, sinó que el que hi haurà, en aquest cas el públic,
com podran pràcticament tocar el corredor i viure directament la sensació de tindre els millors corredors del món a la nostra ciutat. Són molt professionals els organitzadors del Tour, i també deia l'alcalde que també Tarragona, com a ciutat organitzadora dels aveniments esportius, també té molta experiència, i aquí també té alguna cosa a veure qui el va precedir, el conseller, que per cert no podrà ser futur, el conseller Berni Álvarez, després li preguntaré per les grades del Palau d'Esports, però Tarragona té experiència també consolidada ja organitzant grans aveniments esportius.
Bueno, sí, ara ja portem un recorregut important. La veritat és que si ens haguéssim tirat directament a fer el tour sense haver passat per tots els esdeveniments, ja des dels Jocs del Mediterrani, que podria ser l'inici on va florir tota aquesta Tarragona a nivell esportiu, sí que abans ja feien molta cosa, però va ser...
el que ens va portar aquestes grans instal·lacions que ens permet ara fer tots aquests esdeveniments. Si haguéssim anat de primeres a fer el Tour de França no hauríem tingut almenys la seguretat que tenim ara. Ara el Tour de França és molt exigent, podríem dir que fins i tot
una mica tiquis-miquis, però és òrgol nacional per ells, i està bé que siguin exigents. Natos també ho som, a Tarragona, amb els esdeveniments que fem, i tota aquesta experiència que hem anat agafant durant els anys ens fa, a més, estar segurs de la feina que farem. Per cert, aprofito, tindrem grades a suplatoris a Palau d'Esports Catalunya.
Sí, per fi, això ha costat. També una alegria molt gran amb el conseller Berni Álvarez que quan estava a la meva posició aquí a l'Ajuntament de Tarragona, ell reivindicava que havia de ser una cosa responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i quan va fer el salt
el que ara ocupa, conseller de la Generalitat, no se'n va desdir de la seva paraula i va ser una de les coses que va fer primer, que va ser aportar-nos aquest finançament i ara, després d'uns temps mirant com podíem ajustar aquesta inversió al Palau d'Esports Catalunya i de revisar algunes coses a nivell tècnic amb els nostres tècnics i amb els de la Generalitat,
doncs sí, ja comencem per fi, sembla un somni, però comencem amb aquestes obres de les grades que ens permetran les grans infraestructures que ja tenim que siguin una mica millors, per esdeveniments grans i també pels més petits, perquè ens permet apropar el públic. I serà d'una forma tan fàcil, amb un botó,
que estem ja desitjant fer-ho. A més, hem aconseguit poder fer-ho sense alterar el calendari d'entrenaments dels clubs de la ciutat, que això era una cosa molt important també. O sigui que durant tot aquest temps que estaran fent-se obres al Palau, els clubs podran continuar entrenant amb normalitat, perquè el Palau també és seu.
Demà, dijous, a les dues, Tarragona, 2.000 anys de les millors competicions esportives del llegat romà, els grans estabiliments esportius, els grans estabiliments del percent, amb Perico Delgado.
però també amb l'aleta tarragonina Mireia López i amb l'exjugador de bàsquet Fernanda Romay, amb aquest acte que es farà les dues. Hi ha un vídeo, no sé si el pugueu veure, el vídeo, sí? Podeu pensar alguna cosa? Bueno, és un vídeo que el que resumeix en imatges és tot això que has dit, no? Dos mil anys de història d'esport a Tarragona, per tant, jo crec que...
En aquest vídeo el que volem demostrar és que, i com deia abans el conseller, que no és cosa d'un dia, sinó que és una feina de molts anys, és una feina, un treball de molta gent, de molt treball en equip, que al final es veu amb uns resultats com els que ens han donat aquest premi del 2024, però sobretot...
que aquest 2026 encara creixer molt més i que d'aquesta manera podem estar avui aquí a Fitur per presentar Tarragona com a destinació esportiva. Conseller, des ara fins al 5 de juliol passaran coses, però també es tracta una mica que respiri tur a la ciutat i el tur, clar, és un gran esdeveniment esportiu a nivell mundial.
N'hi ha tres d'aquest tamany, diguem-ne, el Tour, un és el Dakar, l'altre és la Champions i el Tour, no? Diuen més o menys l'ordre, podíem variar, però seria més o menys aquest, eh? Potser seria el Tour, no sé si el primer o el segon, eh? Però tracta també que la ciutat respiri Tour i la ciutat, si respira Tour, també es fomentarà el cicloturisme, la mobilitat sostenible, per tant, hi ha molts elements que es poden difondre al voltant del Tour, no? És que mira si és gran això del Tour, que quan deies passaran coses d'aquí al Tour...
La Copa de la Reina de Bàsquet, entre d'altres no, però és tan gran el Tour que sembla que ho absorbeix tot. I sí, volem implicar la ciutat també perquè és una cosa d'alegria per tothom. Llavors, estem acabant d'ultimar alguns projectes per, de cara aquí, aquest 5 de juny, que a la ciutat vagin passant cosetes i es vagi respirant... Es vagi respirant Tour, per suposat, però es vagi respirant esport, no?
i aprofitar aquesta gran oportunitat que tenim amb el Tour perquè no només sigui una cosa de passada, sinó que deixi empremta. I l'empremta que sigui amb qualitat a nivell de terra unir, de sentir-te més vinculat a l'esport, no?
d'aprofitar aquesta oportunitat de tindre un gran esdeveniment com el Tour per tu també motivar-te a fer més activitat física, més esport i poder-ho viure. I també, com a gran esdeveniment que és, doncs sí, ha de ser una festa. No tot és anar al gimnàs o anar a córrer o anar a entrenar, sinó també tocarà anar a gaudir. Pots anar a veure el Tour, pots passar-t'ho molt bé i no cal per això que siguis atleta d'elit ni molt menys.
Hi ha 60 municipis, l'altre dia és fer la fotografia, també amb el president de la Generalitat Salvador Illa, d'aquests 60 municipis pels quals transcorre la ronda francesa, però que tinguin etapa Tarragona, Granollers i Barcelona. És a dir que, i evidentment dels altres 57 també la voldríem, però l'altre Tarragona, Granollers i Barcelona. És que anem a recordar, per qui estic una mica despistat, què passarà aquí a 5 de juliol, perquè tenim el gran vilatge a la zona del Parc del Francolí,
Tot un recorregut per la ciutat, ciutat neutralitzat. Com serà aquest recorregut del 5 de juliol, Ramon? Aquest recorregut surt des del que seria la Rambla Francesc Macià, a partir d'aquí, des de just davant de la Torre dels Vents,
Encarem tota la Rambla, tota la Rambla amunt, fins al balcó del Mediterrani, on girem i fem el recorregut a la inversa, de baixada, fins a arribar a la font del centenari, on al carrer Pau Casals, doncs girem a la dreta i fem tot aquest recorregut Pau Casals, Avinguda Maria Cristina, fins a arribar Avinguda Catalunya, on pugem amunt.
i un cop arribem dalt a les muralles, fem tot el que és la via de l'imperi, fins a Rambla Vella, on girem a l'esquerra, i Rambla Vella, via Augusta, i fins al quilòmetre zero, que és davant de la Sabinosa. Com podeu veure, tot aquest circuit el que avui intentem és ensenyar què és Tarragona, des de...
els seus monuments, les seves platges, les seves vistes del balcó del Mediterrani, perquè el que volem és realment ensenyar que Tarragona, a part d'esport, té història.
I la caravana del Tour, la caravana que són 3 quilòmetres de vehicles que van tirant regals, d'aquí hi ha una mica de tot, hi ha els espònsors del Tour, que són els quants, i que abans dels ciclistes sortirà la caravana, no? Sí, exacte, la gent també que vingui amb una mica de temps, perquè no és només el pas dels ciclistes...
que és la cosa principal del tour, sinó que dues hores, penso, abans, surt tota aquesta caravana del tour, com deies tu, de 3 quilòmetres, que són els espònsors, la vaca que ria, escoda, que van llançant gorres, imants, clauers, bueno, cadascú...
el que llenci. També n'hi ha altres aliments que llencen bosses de patates i van amb uns vehicles que segurament qui es fan del tour ja els coneix, però qui no són com una espècie de comparses de carnaval, petitetes, diguem-ne, uns cotxes tonejats, estranys, amb figures que també són curiosos de veure i és part del xou que fa el tour.
I també, doncs això, recordar a la gent que no és només a l'hora concreta que passen els ciclistes i marxar, sinó que una estona abans tindrem tot aquest xou, tindrem les activitats que des de l'Ajuntament estem tancant per tal de tindre aquell dia, sinó que seran unes hores, serà un matí entretingut a Tarragona, que hi vinguin també en temps, perquè es preveu molta afluència i els millors llocs es quedaran ocupats ràpid.
Això anava a dir, perquè hi ha gent que és aficionada al tur i que fan quilòmetres, si convé agafen l'avió per anar allà on sigui per veure el tur, no? L'avió, el cotxe, el que convingui, eh? Sí, i per això estem treballant des de tots els departaments de l'Ajuntament per poder garantir que tota la gent que vingui a la nostra ciutat tingui molt fàcil com arribar, molt fàcil com aparcar i molt fàcil com veure des dels diferents punts
aquest recorregut neutralitzat i a partir d'aquí el recorregut llançat que ja tindran. Per tant, el que nosaltres estem treballant i planificant és aquest planell d'activitats complementàries, d'espais complementaris, d'ubicacions i de com arribar als diferents llocs perquè d'aquesta manera la gent no tingui problemes. Tu abans has dit que és un 5 de juliol, 5 de juliol fa molta calor...
i estem treballant, imagineu-vos, des de tindre punts de refrigeració, tindre punts perquè la gent es pugui resguardar del sol, perquè, com deia el conseller, no només serà el momentet a la una del migdia que sortiran els corredors, sinó seran les quatre o cinc hores prèvies o sis de gent que ja estarà fent cua i estarà preparant-se per veure la sortida.
Doncs Fitur i el Tur, també ens en rima molt bé, que seran protagonistes en aquesta edició de la Fira Internacional del Turisme a Madrid.
Acabem com hem començat, conseller, amb l'escalf, 8 tercer dia de l'oficiat, l'escalf per totes les persones que van patir el greu accident de Còrdova ferroviari. Aquí el tren se'n parla, abans, algun comentari, el tren se'n parla, la gent en parla, l'estatiu també en parlava, i a més a més hem d'afegir tot a la víctima mortal d'aquest accident d'agelida d'aquesta matinada, i no m'ho resos feris, per tant, necessitem que tothom no es torni...
es posi bé i acompanyant les víctimes, que a nosaltres no es pot fer altra cosa. Sí, tant enviar una abraçada a totes les persones que directe o indirectament s'han pogut veure afectades, també els treballadors que es dediquen a tot el sistema ferroviari que han patit la perdura d'uns companys de forma més directa, entenc, aquesta matinada a Tarragona, per proximitat,
que la desgràcia que vam tindre a Andalusia. I res, continuar amb el dol...
Desitjar això, tothom enviar una abraçada i esperar que no tinguem notícies iguals en un molt bon temps, molt llarg. Tant de bo. Gràcies. Conseller d'Esports, Màrius Soler, gràcies. Moltes gràcies. També al gènere del patronat, Ramon Codrat, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Conecció encara des del tren, des d'aquest ave de Camp de Tarragona a Totxa. Esperem arribar en breu i tan bon punt arribem.
A l'estació Trepitxem Madrid, Trepitxem Terra, doncs ja tornem a comunicar. I per víctima ja la propera connexió des de FITUR, des d'IFEMA, amb aquest gran sap a bàllons que hi haurà, doncs, i que passaran unes 250.000 persones entre aquest dimecres i el cap de setmana, que està obert al públic general, 100.000 només el cap de setmana.
Veurem si canvien alguna mica les previsions respecte a les cancel·laçons que hi ha hagut, perquè ja m'ha explicat que hi ha delegacions que no hi seran, especialment les d'Andalusia. L'Ajuntament d'Andalusia ha suspès l'activitat institucional i també els actes i presentacions. També ho ha fet, evidentment, Còrdoba, una de les quines ciutats que fan part del grup de Ciutades, Patrimoni i Humanitat. Veurem què passa amb altres, per exemple, UB del Baeza també d'Andalusia, però en qualsevol cas tothom per fil baix.
i aquí, doncs, amb aquest minut de silenci que es farà, que s'ha fet a les 10 del matí a l'obertura dels pavellons de Difema, i amb aquesta sensació estranya de veure, doncs, que grans pavellons, com el d'Andalusia, doncs, que cada any veiem aquí a Fitur, amb moltíssima activitat, en guany tindrà un perfil bàsicament tècnic, un perfil baix. Anirem fent connexions, eh? Des d'allà, un cop arribem a Fitur i anem explicant més coses. Vinga, fins ara.
Pep, moltíssimes gràcies. El que farem, aquesta propera connexió, ja des de Fitur l'haurem de fer en el temps del que de què. Serà a partir de dos quarts d'una, perquè així donem temps que arribi el tren a l'estació de Totxa i que puguin encaminar-se cap a Fitur, tinguin temps d'arribar i situar-se. Sembla que porta una mica de retard en el tren, arribaran més tard del previst, com a 40 minuts de retard, ens deia el Pep.
I, per tant, això es pot endarrerir una miqueta, però bé, quarts d'una. Obrim micros en el programa Què de què i nosaltres tornem a connectar amb el Pep ja perquè ens expliqui quina és la imatge, què veu en aquests pavellons enormes de la Fira Internacional de Turisme de Madrid.
Recapitulem, tot i que ara a les 11 tindrem un butllet informatiu on us ho explicarem encara millor, però sí que és veritat que, per desgràcia, l'actualitat d'aquest matí, i hem de passar de puntetes, passa també per aquest accident ferroviari que ha tingut lloc, que va tenir lloc ahir al vespre a Gelida, entre Gelida i Sant Sadurní.
Eren les 9 del vespre, quan es donava l'avís als serveis d'emergències. Aquest tren, el tren que anava entre Gelida i Sant Sadurni de Noia, havia col·lisionat, possiblement ara se sap, amb un marge, amb un mur de contenció que a causa, això és el que se sap de moment, eh?
a causa de la pluja, doncs, hauria caigut, hauria quedat atrevessat a les vies i hauria fet col·lisionar el tren. Com a conseqüència, que se sàpiga, hores d'ara, doncs, mira, una persona morta, el conductor del convoi, que sembla que a més, doncs, estava... Feia poquet que havia entrat a treballar, estava com en pràctiques, no?,
i 37 ferits, 5 de greus. I els altres de diversa consideració, deia la consellera, però que no cal patir per la vida dels ferits que estan més greus. Això és el que deia, i també deien, tenien molt clar ahir a la nit, que sospenien tota circulació de trens de rodalies fins avui a dos quarts de deu, quan havien de reunir-se i decidir quina era la situació.
La circulació ha estat aturada, no hi havia trens de rodalies circulant per Catalunya i molts usuaris se n'han adonat, han tingut la informació aquest matí quan han anat a l'estació a primera i cent hora del matí buscant el tren per anar a treballar. Els han derivat cap a l'estació d'autobusos, s'han reforçat els convois d'autobusos, però també una estació d'autobusos, almenys a Tarragona, que s'ha vist col·lapsada per l'afluència d'usuaris.
Volem saber com està la situació ara mateix i com ho valoren des de la plataforma Dignitat a les Vies, que de fet hi ha només un comunicat a l'Agència Catalana de Notícies demanant que es revisin les Vies, que s'hi estan jugant la vida, que això ara és un fet aïllat, però que quan no és un all és una ceba, que cada dos per tres passen coses a la xarxa ferroviària. Anna Gómez és la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. Anna, bon dia.
Hola, molt bon dia. Bon dia. Ara feia temps que no parlàvem. Semblava que, no ho sé, que la situació a nivell de transport ferroviari estava relativament calmada. Almenys no teníem notícies calentes. I, clar, ara, per desgràcia, amb l'accident de Gelida n'hem tingut una de forta, un ensurt bon fort. Com esteu vivint aquest matí? Suposo que les xarxes pròpies que teniu no deuen anar bastant col·lapsades.
He de dir que no, les coses no anaven bé, no van bé, i portem dos mesos que... Jo, la setmana passada, ja dos dies que vaig arribar a dues hores a la feina. No van bé, però, clar, com ja és l'habitual... S'ha cronificat, Anna. S'ha cronificat. Estem molt preocupats, perquè, per començar, això demostra una cosa que moltes vegades hem dit, que és que la seguretat a les vies ja no és sol el trens.
o les vies o la catenària. És l'entorn. És les estacions. A l'estat hi va volar una marquesina. Els arbres que no s'han podat o no s'han arreglat a les vies. Ahir a la nit fèiem reunió amb alguns ferrovialis i algun...
i alguns maquinistes, perquè estàvem fins després del matí comentant la situació i anant xacallant el que passava, i realment els maquinistes comentaven la diferència de ferrocadems catalans de la rapidesa,
que tenen solucionant les coses, les incidències i aquest cuidador, aquesta cura de l'entorn. De fet, fa dues setmanes, per exemple, em sembla que havia una notícia que més amunt de Balaguer ampliaven les malles per les pedretes aquestes que poden caure per les pluges.
Aquí hi ha hagut molta desinversió. No et dic que no es faci res, però a mi bé no es fa tot el que s'hauria de fer i amb l'augència que s'hauria de fer. Encara me'n recordo abans del tall de roda que vam fer un dia un viatge per veure el que seria l'alternativa de picar moixons i tot. I aquell dia me'n recordo que el maquinista ens deia anem a 20 per hora. O sigui, no puc córrer perquè està ple de pedres.
Això és una anècdota fins que passa alguna cosa. El dissabte va patar un tren que se li va caure la catenària a sobre i es va incendiar. Però és perquè no hi havia passeigers dintre. I és que, en el fons, quantes vegades els que pugen al tren saben que ho han sentit alguna vegada i és que això, fins que no passi algú gros, ningú canviarà que ha tingut.
Què passa, això? Que algú perdi la vida? Quines informacions teniu? Què passarà a partir d'ara? Al matí, arran de l'UDAI, sembla que s'han fet aquestes marxes blanques, que en diuen que és la revisió, l'anar a peu i revisar els diferents rams de via. Suposo que és un dels protocols que s'hauria d'activar o canviar perquè tot funcioni bé. Sabeu com es pot arreglar aquesta situació? Almenys perquè físicament l'entorn sigui millor, sigui segur.
Jo crec que el que hem de fer és revisar, però al mínim, a tota la xarxa, estacions, el que us he dit, tema d'entorn, arbres, fer un estoc i començar a treballar de valent. És que no es pot dir res més. Jo sempre, avui li deia a un maquinista, bueno, és important, a veure com surt la marxa blanca. I saps el que m'ha dit? No creus que la marxa blanca s'hauria de fer cada matí?
La gent que es mou amb tren és una quantitat de gent brutal. No creieu que abans de començar cada matí havíem de fer una marxa blanca? I és que és veritat.
Ara parlàvem d'això de les pedretes, per exemple, llegia que l'Argentera, i això és aquí al Baix Camp, també arran dels episodis de pluja, han hagut de retirar, han quedat els serveis d'emergència per retirar tot un arbre que havia caigut al mig de la via. Clar, especialment en episodis meteorològics complicats, encara es fa més palesa aquesta necessitat. Anna, la informació continua sent la lacra de tot plegat, no la desinformació, en aquest cas. Sí. A veure, jo entenc que avui és
però si quan hi ha un tall programat, preparat, la informació no funciona, un dia que és justificable, què pot sortir?
Que no pot sortir, eh? Ara, com... I us dic una cosa, ahir, perdoneu, eh? Ahir ens vam trobar amb un tren d'alta velocitat parat als túneils per les pluges a Girona. A la R11 se'ls va caure un arbre. Va haver diferents enganxades de Catanàlia. Em sembla que hi ha Castelldefels i a Caldes. Es va caure la tensió del Garraf.
Va premiar la marquesina. Els que anàvem del corredor sud va caure dos vegades la incidència del Prat de Llobregat. Va descairar un tren al Massanet. A Viladecats també els hi va caure un arbre. Va caure el posto de Mando. Va caure el CTC, el que controla els trens de tot Catalunya.
el descarregament de Matanet, que crec que ja l'he dit, i el de Gèlida. Què els esperem? Què esperem d'aquesta xarxa? Aquí van vides, no números. Teniu alguna previsió de reunió que es faci alguna actuació imminent? Nosaltres ahir, abans de saber res, ja vam dir als maquinistes que ens fessin saber tot el que teníem planejat, perquè crec que això
dos companys. Nosaltres ens hi donarem suport, si és veritat que ens agradaria que no fos una vaga de trens, sinó que fos al carrer, bàsicament perquè sabem que molta gent necessita el tren per anar a veure els seus familiars. Hi ha una veïna meva, per exemple, que va veure el seu fill, que està malalt, que realment està molt enganxada i té que anar a la feina perquè no pot...
Està molt al límit, perquè tots anem molt al límit, tots portem els nostres jefes molt al límit, sempre és el tren. Aleshores, però tot i això, facin el que facin nosaltres en principi, amb suport total als ferroviaris de Catalunya i sobretot als maquinistes, i espero que la resta de plataformes també s'hi acabin atalint.
El servei d'autobusos ha funcionat? Creieu que és insuficient? Quan hi va haver els talls de roda ja hi va haver una bona... Ja es va activar aquest servei, per tant, representa que la maquinaria ja està en funcionament, de manera que si hi ha una emergència es pugui activar ràpidament o no? Saps si ha anat bé? És que el problema és que sempre ens acaben salvant la papeleta. Els busos.
No, no, la P7, criminalitzem la P7 allà, tenen una forma de dir... La gent, al final, molta gent des de la roda no ha deixat aquests cotxes compartits que havien fet d'entrevallos usuaris. Molts no ho han arribat a deixar mai.
És que és així. I és que el tren és sostenibilitat. El tren és el futur i ningú mitjà de transport pot moure a tanta gent com ho fa el tren. I el tren està fallant. És una situació molt crítica. Molt crítica que com a país ens hauríem de ser un plantejament, eh?
Ens quedem amb aquesta idea que això és la punta, a mi m'ha quedat aquesta impressió, que això és la punta de l'Isabert, que aquest ja accident que ha passat a prop de casa, gelida, doncs és la punta de l'Isabert d'un munt d'accidents que passen cada dia i quan no són accidents són retards. Per tant, de situació tranquil·la res. Dignitat a les vies. Anna, anirem, haurem d'anar parlant, eh? Moltíssimes gràcies per sempre atendre'ns.
Moltíssimes gràcies, Anna Gómez. Una abraçada. Adeu. És d'agrair que aquesta plataforma sigui tan activa. Per desgràcia, tenen més feina de la que voldrien i és molt d'agrair que sempre ens atengui l'Anna i ens expliqui com veuen. És la situació més que estan connectats amb els milers d'usuaris que utilitzen la xarxa ferroviària i, per tant, tenen informació de primera mà, que a vegades nosaltres fins i tot ens és més difícil d'aconseguir-la.
Sabrem com s'esdevé tot això. Ara mateix el focus d'interès i d'atenció està fixat, mira, per nosaltres, per Tarragona, cap a Fitur, cap a la Fira de Turisme, però per altra banda, a nivell de tota Catalunya, si no tot l'estat, doncs, amb la xarxa ferroviària. Falten 5 minutets, una miqueta més, per arribar a les 11 del matí. Ho farem, tancarem programa, tancarem la veu avui, com sempre, amb el tamacle de la Sílvia Garcia. Recordem-vos que els companys, Pep Sonyer, el company, de fet, està a punt d'arribar a Madrid...
amb una part de la delegació tarragonina que va presentar la ciutat, especialment amb aquesta reclama a l'estiu que serà l'etapa del Tour de França. Delegació tarragonina i Pep Sunyer que estan a punt d'arribar a Madrid, però van en retard, per tant es preveu, jo crec que cap a quarts d'una, quan comencem el què de què, doncs ja podrem tenir el Pep connectat perquè ens digui amb els seus propis ulls què està veient, com estan els pavellons de Fitur enguany.
Dit això, acabem amb música i us desitgem que acabeu de passar molt bona jornada, que la programació de Tarragona Ràdio continua amb més continguts a partir d'ara, però si voleu retrobar-vos amb la veu demà a partir de les 9.
I el nostre temacle ens porta a la banda sonora de la pel·lícula Dirty Dancing. Te'n recordes? Aquella escena mítica que se van assajant dins de l'aigua fins que arriba el ball final. Escoltem a Eric Carmel amb aquest Hungry Eyes. Doncs vinga, si pot ser, tots a ballar, tu no que estàs condurint. Dirty Dancing.
Bona nit.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Bon dia, són les 11.