Bon dia, som les nou. La veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts, benvinguts. Obrim la veu de Tarragona. Jornada ja de dimarts, avui 24 de febrer del 26. Avui que es desclassificaran els documents del 23F. Això doncs, 45 anys després...
I amb molta expectativa, doncs, pel que es pugui, doncs, transcendir, eh? Un cop publicat, salvo, i serà per a visibilament demà. Veurem, haurem de mirar la lletra petita i també, evidentment, busquem veus que ens puguin posar, doncs, llum sobre el que sortirà. A la llum, precisament, doncs, amb aquesta desclassificació històrica, eh? Podríem dir.
de l'intent fallit de cop d'estat. N'anirem parlant, avui és el dia que es desclassifiquen, ja s'anunciava aquesta data, l'endemà de l'efemèrida, i demà veurem què és el que diuen aquests documents, i per tant també es podran analitzar sobre aquest relat que s'ha anat construint al llarg del temps, de la història i de les dècades, i també tot aquest relat que s'ha anat fent també a falta d'informació sobre el que va passar aquell dia.
N'estarem pendents. Dit això, obrim el programa avui, com sempre, amb tota la gent que el fa possible. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, hola. Miguel González, molt bon dia. Què tal? Mireu, d'aquí pocs minuts parlarem, i de fet crec que és el primer cop que parlen des que... Ahir parlaves amb la plataforma que convoca la manifestació d'aquest cap de setmana pel tema de delictus 24 hores, 24-7, a l'Hospital Joan XXIII, aquesta reclamació...
I d'aquí una estona podrem parlar, insistim, el primer cop que parlen des de la sotdirecció del Cercle de la Salut amb la Pilar Otermin, la sotdirectora, sobre el tema. És a dir, què és el que diu el departament a poques hores o pocs dies, millor dit, d'aquesta manifestació del cap de setmana, que és dissabte a diumenge, no? Miquel, a les 12, no?
La manifestació és diumenge a les 12 al Balcó del Mediterrani. Doncs en tindrem d'aquí una estona en directe la Pilar Otermil, la sotdirectora del Servei de Salut, a veure què diu el respecte i què és el que es farà des del departament per aquest tema, que és vital, de vital importància, especialment perquè és qui hem d'anar. D'això en parlarem. I després tenim tertúlia, avui, tertúlia política.
Tertulia política avui amb Sandra Ramos, amb Jordi Collado i amb Maria Roig. Doncs Esquerra, efectivament, compartirem la tertulia política amb els temes de l'actualitat del dia i de la setmana, la setmana que s'aproven els pressupostos, l'anunci que feia ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, i que ho analitzarem també des del punt de vista des de l'àmbit local, també amb les partides que hi ha previstes també pel nostre territori i per la nostra ciutat especialment. Què més passarà, Núria?
Doncs passarà a Barcelona aquest cap de setmana, dissabte concretament, que tindrà lloc la jornada de cloenda del Fòrum Català per la Pau. El Fòrum Català per la Pau, impulsat per la Generalitat de Catalunya, és un procés participatiu per debatre, decidir com ha de ser o com es pot aconseguir la pau a Catalunya i què pot fer Catalunya també per promoure...
La Pau al Món, un procés participatiu que ha durat un any, que sortia o partia amb el tema, amb el lema de Menys Violències, Més Justícia Global, i que potser recordareu perquè el maig, aquest maig de l'any passat, va passar per Tarragona, va tenir una jornada de reflexió i debat amb diferents actors i entitats que treballen per La Pau.
Estanca, cloenda del Fòrum Català per la Pau, aquest cap de setmana, avui el Joan Reverter, advocat tarragoní, vinculat també a la Universitat Rovira i Virgili, i vaja, d'aquí de casa, que forma part del fòrum, i ens vindrà a explicar quines conclusions en treuen. Molt bé. Continguts d'avui, de la veu de Tarragona, doncs, com sempre tenim una finestra oberta a l'actualitat, per qualsevol cosa, capaç, l'anirem explicant.
Preparar més coses, també, perquè tenim... Aquí veig un dossier molt bonic d'una cosa molt maga que passarà properament, que és el Festivalet Blau. El Festivalet Blau ja ha començat, de fet, el dia 17 de febrer va començar la setmana passada, s'allargarà encara fins al 6 de març, però avui és aquesta, és la setmana per fer l'entrevista, diguem-ho així, perquè un dels actes xulos, grans, molt participats, tindrà lloc diumenge...
el Teatret del Serrallo, amb un munt d'il·lustradors i il·lustradores, amb tallers dinamitzats, perquè prenguem tota la gràcia que hi ha darrere d'un llibre il·lustrat. Ja sabeu que el Festivalet Blau posa de manifest o tot el que és la...
La narrativa que hi ha al darrere, mai millor dit, de les publicacions dels llibres de la literatura juvenil i infantil. Autors, lectors, públics, biblioteques, promotors de la lectura, il·lustradors, moltíssims... Festiolet blau. Doncs vinga, en parlarem també al programa. Avui, per cert, a les 10 hi ha una mobilització sindical, per tant, podeu trobar problemes a la base Imperial Tàrraco, que es rencarà aquí,
Segons ens informen des de la Guàrdia Urbana, pot haver-hi infectació de trànsit per aquesta mobilització convocada pel sindicat Comissions Obreres en desacord amb el tancament de l'empresa Cortanajes Internacional i per defensar els llocs de treball de Valls i de Montblanc. Però es manifesten aquí a Tarragona a partir de les 10, per tant, segons alerta la Guàrdia Urbana, de 10 a 12, perquè comença aquí però després fan un recorregut i pot haver-hi, passaran per aquí davant també, pot haver-hi, per tant, afectacions de trànsit, tota aquesta entrada, aquesta artèria principal de la ciutat.
Gràcies, companys. Núria, Miguel, fins ara. Fins ara. I salutació a tota la gent que fa possible el programa. Lluís Comas a les Vistassò, Joan Dero Pérez de la producció, Mauri Fernández de Relació Divisual, l'Abrido Rius, Laura Guàs, el GBD Gispert i qui us parla, Josep Sunyer. Va, quedem amb la primera opinió del dia, la primera veu que incorporem avui al relat i és de la Cristina Mur, mestra jubilada, que ens diu que necessitem aprendre a confiar.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Avui voldria trencar una llança pels sanitaris i els docents, dos col·lectius que, per desgràcia, comparteixen una realitat cada vegada més habitual. La desconfiança d'una part de la població envers dos pilars fonamentals de l'estat del benestar, la sanitat i l'educació.
Una desconfiança que no només és injusta, sinó que també fa molt més difícil la seva feina del dia a dia. Vivim en una societat on la informació és a un clic. Google, les xarxes socials o qualsevol fòrum et donen respostes ràpides i sovint molt simplificades a problemes que en realitat són complexos. El problema arriba...
quan aquesta informació, moltes vegades incompleta o directament errònia, es posa al mateix nivell que anys d'estudi, d'experiència i de formació constant. Quan un pacient qüestiona un diagnòstic perquè ho ha llegit a internet o una família desacredita un docent perquè creu que sap millor com s'hauria de fer, el que s'està transmetent és clar, la feina del professional perd valor.
Aquesta desconfiança, a més, sovint no es resol parlant directament amb la persona implicada. Cada vegada és més habitual que famílies d'alumnes, pacients o familiars vagin directament a direccions, inspeccions o instàncies superiors buscant el que ells consideren justícia, sense haver intentat abans una conversa amb el professor o el metge que ha pres una decisió concreta.
Això talla qualsevol possibilitat d'entesa i dona a entendre que el professional no mereix ni tan sols ser escoltat. I, per si no fos prou, en alguns casos aquesta manca de confiança acaba derivant en actituds hostils o violentes.
Famílies que exigeixen solucions immediates, alumnes que desafien l'autoritat amb comportaments agressius o pacients que descarreguen la seva frustració contra qui, en realitat, intenta ajudar-los. Tot plegat crea un clima laboral tens i insegur. Les conseqüències són evidents. El metge està per cuidar i el docent per educar.
Però, quan han de treballar constantment a la defensiva, la seva tasca es fa més feixuga, més rígida i molt menys humana. Confiar no vol dir estar sempre d'acord ni renunciar a reclamar. Vol dir entendre que el primer pas hauria de ser el diàleg respectuós amb qui coneix la situació de primera mà. Sanitat i educació necessiten canals de comunicació oberts, però també respecte. Límits clars i suport institucional.
Recuperar aquesta confiança no és només una qüestió de prestigi professional, és una necessitat urgent si volem una societat més sana, més formada i, en definitiva, més justa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Doncs comencem avui i la primera entrevista parlant de l'hospital Joan XXIII, del servei de trombectomies a pacients ictus. La reclamació de les 24 hores del dia, els 17 de la setmana, ja sabeu que ja ho parlàvem ahir. De fet, amb les diferents plataformes ja anava a protestar aquest cap de setmana, diumenge a les 12 de la migdia. Avui tenim la veu i podem parlar-ne des de l'òptica del servei de la salut, del CAT Salut, perquè tenim en línia
la sotdirectora del Servei Català de la Salut, la doctora Pilar Otermín, i aquí alegreim molt que ens hagi atès la trucada per tal d'explicar com està, quina és la postura per part del departament. Doctora Otermín, Pilar Otermín, que tal, molt bon dia. Molt bon dia.
M'agradaria explicar moltes coses, perquè, clar, això és... Cap a setmana hi haurà la protesta al migdia, a les 12, això. No crec que es canviï la convocatòria, però, vaja, quina és la postura del Departament respecte a tot el que està passant i amb aquesta possibilitat que pugui haver-hi un servei de 24 hores a 7 dies de la setmana? Bé, la postura és intentar creient que durant totes aquestes setmanes
s'han dit conceptes una miqueta que estan no ben ben explicats. És a dir, per un costat hem sentit que a Tarragona no hi havia tractament d'ictus 24 hores. Això està assegurat. És a dir, quan parlem d'ictus, jo li puc dir perquè soc neuròloga de professió i he fet molts anys de pràctica assistencial tractant molts ictus, no únicament parlem del tractament final que al final s'ha decidit.
Parlem de la detecció d'una ràpida prova d'imatge, que pugui diferenciar si és un problema que s'ha taponat una artèria o s'ha trencat una artèria, perquè el manatge és totalment diferent, estem parlant d'un 60-40, el 60% únicament són els que són derivats d'un taponament d'una artèria,
I quan es detecta això, és molt important començar a tractar en aquest moment l'ictus. L'ictus és una manera especialitzada per neuròlegs, per una unitat d'expertesa, perquè és molt important el control de l'atenció, la hidratació, la nutrició. I també, una de les parts, és la decisió de com desfer aquest coàgul. Aquest coàgul es pot desfer a través d'un tractament...
que és la trombolisi, o ve directament una trombectomia mecànica. La trombectomia mecànica, perquè es facin una idea, es fa entre un 10-15% de tots els casos d'ictus isquèmics. L'any passat va ser un 13% de tots els ictus isquèmics que es van activar. Per tant, és una part del tractament.
que en Tarragona està en presencialisme de professionals en expertesa suficient per poder-la fer en seguretat clínica, perquè és el més important. La trompectòmia mecànica, desafortunadament, no és un procediment tan...
no vull dir fàcil, però no tan excent de riscos com pot tenir un cateterisme cardíac. Té molts més riscos, s'ha d'atendre a moltíssimes més condicionants, el cervell és un òrgan que pot patir molt més que un cor al col·locar on estem, i per això s'ha de fer en una expertesa
i en una seguretat clínica extraordinària. Malgrat això, tenim 8 centres en Catalunya, que són l'autonomia que més centres en tot l'estat espanyol tenim en acreditació europea per poder fer una trombectomia mecànica. En el cas de Tarragona, aquesta trombectomia mecànica
ara mateix està assegurat 12 hores amb presencialisme, 12 hores, 5 dies a la setmana. Ara mateix ja és al centre, Tarragona, el Joan XXIII, amb més hores de presencialisme per poder fer aquesta trombectomia. La nostra idea, qual és el departament, sempre ho hem dit, no és problema d'incrementar les hores en el centre, tant de votos als centres,
perciaris i, evidentment, amb la suficient expertesa per part dels neuròlegs i els radiòlegs que traten, que siguin el més autosuficients possible, és a dir, que es pugui fer amb més hores possibles en el propi centre. Però es necessita que aquests professionals tinguin aquesta expertesa, perquè és la clau, és que tinguin aquesta expertesa.
Tinguem en compte que perquè els centres siguin acreditats i els professionals tinguin expertesa, necessitem una acreditació a cada bona Europa, una organització europea d'ictus, i que ens demana requerir una sèrie d'expertesa, de temps dedicat a...
fer aquestes crombectomies mecàniques i que es mantingui una casuística suficient perquè aquesta espertesa no es perdi. Nosaltres cap problema, i hem parlat i demà tenim una reunió amb tots els professionals que tracten el ictus a tot el territori de Tarragona, nosaltres no tenim cap problema en que això es pugui ampliar, i de fet ja tenim un pla per ampliar-lo,
Tots els dies a la setmana, 12 hores al dia, o sigui, continuarà sent a Tarragona la província que tingui més presencialisme, més presencialisme d'intervencionista per fer una transformació biomecànica, però, clar, això requereix un temps i que els professionals es puguin formar i puguin mantenir aquesta espertesa. No és un problema de recursos econòmics, és un problema de...
que les mans que han de fer això han de ser en una qualitat molt específica i que, per tant, quan això no es pot assegurar, nosaltres ens asseguren en un altre centre. En aquest cas, és en l'Hospital de Bellvitge. Això passa a la resta del territori de Catalunya. Hi ha unes hores de presencialisme amb uns centres terciaris, que diríem nosaltres, on es pot fer la transmetèmia mecànica,
que en alguns casos s'han de traslladar, perquè l'internet senyisme no està a prop, a prop vol dir que no es pot desplaçar en un temps avient, i llavors es desplaça a aquest altre centre. Nosaltres els resultats que tenim és que, ja sigui in situ o ja sigui en un altre centre, els resultats tant d'autonomia com de mortalitat són els mateixos.
I vostè em dirà, i per què llavors volen incrementar hores en Tarragona? Perquè pensem que és bo per Tarragona que tingui aquesta espertesa, que tingui aquest coneixement. La comunicació, intentem recuperar la conversa amb Pilar Otermín, sòs directora del Servei Català de la Salut, que ens confirma que treballen per aquest servei
12 a 7, per tant 12 hores al dia, 7 hores a la setmana d'aquestes trombotomies mecàniques, que és el kit de la qüestió d'11, més enllà de...
del que seria la resta de l'atenció al voltant de l'ictus que ara ens explicava i també des del punt de vista mèdic també perquè a banda de gestora és la directora del Cèrrec de la Salut com ella mateix ha dit és metge especialista en neurologia per tant també coneix de primera mà aquest tipus d'intervencions i ens pot aportar al punt de vista també mèdic no només de gestió sinó també al punt de vista mèdic mirem de recuperar la connexió la trucada amb Pilar Rottermin
A veure si és possible. És interessant saber a pocs dies d'aquesta mobilització de diumenge organitzat per entitats veïnals i plataformes sanitàries que sortiran al carrer per reclamar que Joan Vintidrés faci trombectomies a pacients d'edictus les 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Ara li preguntarem també la diferència entre 24 i 12, que també és la qüestió.
Per què dotxin el 24? I què passa a les nits? Evidentment, quan es queixaven part d'aquest col·lectiu, que a les nits els pacients han de ser derivats, que se'ns confirmava ja que l'hospital de Bellvitge...
Bona, amb la diferència entre 12 i 24. Ara hem pogut recuperar la connexió amb Pilar Ottermin, com veiem, no només parlant des del punt de vista de gestió com a sots directors, sinó també des del punt de vista mèdic com a metgesa especialista en neurologia, que li agraïm. Doctor Ottermin, tothom està en línia, tothom està en connexió. Sí, no sé on m'havia quedat, que treballeu aquí. Bueno, explicava això que estan treballant per 12 a 7, seria el que ens confirma. Sí, de moment és només...
possibilista perquè és el que us estem diem, no? No som professionals qualsevols. Demà tenim una reunió amb els professionals que es dediquen a l'ictus i, bueno, esperem que...
que aixequin la mà, no?, per no únicament quedar-nos en les 12 hores, sinó per dir, no, no, volem continuar la formació i ens volem continuar formant i volem continuar, no?, i si és possible ampliar aquest horari de presencialisme, però, de totes maneres, jo vull donar un missatge de calma a la població, no únicament de Tarragona, de tot arreu de Catalunya, però de Tarragona en concret. L'atenció a l'ictus 24 hores està assegurada,
està assegurada perquè hi ha una unitat d'ictus 24 hores, a Tarragona, al Joan 23, perquè si no hi ha presència del radiòleg intervencionista o del neuroradiòleg intervencionista, tenim altres que estan en altres centres. I en un temps,
suficient es pot fer amb tota la seguretat clínica i la seguretat de bons resultats. Els resultats que tenim no ens diuen que ho estem fent malament.
Davant d'això, la pregunta podria ser per què insisteixen, llavors hem fet l'antarragona. Jo li volia preguntar per què 12 no 24 i si és un factor humà, abans de dir que no és un factor de pressupost. No, no, no. Perquè a més divendres s'ha parlat de pressupost de la Generalitat. No és un tema de pressupost, és un factor humà, depèn de què... És un factor humà. Bàsicament. I s'ha de donar, bàsicament, és un factor humà perquè són professionals...
que han de tenir una expertesa i que no ho diem nosaltres, ho diu Europa. Hi ha una organització que ens ha d'acreditar. I no únicament que t'acreditin un cop a la vida, sinó que te van reacreditant sempre quan t'ho vagis mantenint en aquesta casuística. Ja li dic que únicament el 13% de tots els cictus isquèmics acaben necessitant una trombectomia mecànica. Per tant, no són tots els cictus isquèmics
que malauradament tenim a Catalunya i en concret a Tarragona. Nosaltres també treballem molt per la prevenció, perquè el millor és que l'ictus no es produeixi. Cada vegada tenim millors resultats en quant a la prevenció. No serà a la llarga potser que l'envelliment de la població ho pugui mantenir en les incidències que tenim,
Però no creiem que sigui una casuística que vagi a anar molt amunt. Per tant, necessitarem assegurar que aquests professionals mantinguin aquestes partes. Sosdirectora, respecta alguna informació que avui diu que el tindrà Lleida i en canvi Tarragona serà l'última que no tindrà aquest servei 24 hores? Alguna qüestió respecta també?
Doncs que no està ben explicat. Lleida, per el que jo sé, la meva informació, estan parlant d'hemodinàmica cardíaca. Hemodinàmica cardíaca, que no és el mateix de l'ictus. Ja l'he dit, no és el mateix, per a nada, no és el mateix l'hemodinàmica cardíaca que la cerebral. Tant de bo fossin uns òrgans similars. El cerebral és un òrgan molt més sensible, molt més complicat, amb molta més vascularització...
que el cor. Llavors, Lleida no tenia, diguéssim, la hemodinàmica cardíaca segura de 24 hores, això és una cosa que ara treballarem per implantar-lo el més ràpid possible, i a Lleida també, perquè no sé, també estarem treballant i treballarem amb els professionals per poder ampliar el presencialisme de trombectomia mecànica en elictus. És a dir, i quan diem missatges a la ciutadania,
demanant que es facin aquests missatges ben realitzats. Perquè, si no, contínuament estem alarmant que un té una cosa i l'altre no. Són coses diferents. L'hemodinàmica és una tècnica molt complexa. De fet, a Rebona també estem treballant perquè hi hagi un altre tipus d'hemodinàmica, l'hemodinàmica cardíaca assegurada, la trombectomia, l'hemodinàmica, diguéssim, cerebral,
tenim 12 hores i l'ampliarem aquest any als 7 dies a la setmana, però també volem ampliar l'hemodinàmica d'òrgan sensible, que a vegades són envols que es fan amb un fetge o es fan amb una melsa i que això també requereix d'altres radiòlegs especialitzats i que això també és necessari, és una casuística
molt especial, molt poc freqüent, però quan passa, per exemple, un policlaumatisme, són pacients que s'han de traslladar sí o sí a Barcelona. Això també ho treballarem perquè pugui ser possible a Tarragona. Una qüestió, perquè em quedi mi clar, i també suposo que els que ens escolten, entenc que fins que no parlarem amb els experts, amb els metges, facin aquesta reunió amb els experts amb aquestes trombectomies,
no pot avançar una data de quan serà possible aquest 12-7. 12-7, que vol dir 12 hores al dia, 7 dies a la setmana. Sí, demà parlarem amb ells per el cronograma, exactament. Per nosaltres, evidentment, hem parlat també amb l'Institut Català de Salut.
estan disposats des de també la direcció del centre de Bellvitge. És a dir, ja la coordinació i les condicions per donar-se estan. Demà parlarem de quants professionals
fan falta per fer-ho, quant de temps necessitarem per fer aquesta formació, de seguida que la tinguem, doncs demà pactarem el cronograma. Amb ells, que jo crec que és el principal, pactar el cronograma en els professionals.
que són els que faran el tractament. Ja per acabar, ara sí, l'última pregunta, però és un tema també que darrere fons té la falta d'especialistes que arrosseguem, perquè hi ha hagut moltes jubilacions últimament, a nivell general del sector mèdic. També hi ha darrere fons que falta especialistes determinats d'una matèria determinada com aquesta? No. Neuròlegs, per exemple, no és una especialitat que sigui necessitària. D'acord.
El problema és la superespecialització. Nosaltres, els neuròlegs, ens dediquem al masculari. Hi ha moltes branques. Per això, el que li deia abans, perquè si els temps, quan es fan amb el ditge o fan a la Valladron o un altre centre, si els resultats no són diferents, per què volem ampliar-ho, el temps presencial? Perquè precisament això el que fa és
Si tu tens un servei que cada vegada és més ampli i fas una tècnica durant més temps, els professionals en formació que tinguis allà, que són el millor, les entra el neguit de dir jo també vull fer això, jo vull dedicar-me també a fer neurointervencionisme.
I per això és una manera també d'incrementar les hores, també és incrementar el coneixement i és incrementar el talent propi perquè es pugui mantenir i sostenir el servei. Crec que s'ha entès perfectament. Li agraï moltíssim que hagi atès la trucada de Tarragona Ràdio a Pilar Ottermin, doctora, experta en neurologia, especialista, per tant, coneix molt bé del que està parlant, i a banda de sosdirectora del Servei Català de la Salut. Li agraï moltíssim, i com dèiem a polsies, una forta abraçada i gràcies.
Adéu, adéu.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fins demà!
Doncs una sintonia de tertúlia política l'endemà del 23F i el dia que els documents del fallit cop d'estat seran desclassificats demà es podrem llegir al BOE amb deteniment i la setmana d'altra banda en què el govern aprovarà el pressupostos ahir ho anunciava el president Salvador Illa aquest divendres en consell executiu extraordinari i veurem també, haurem d'anar veient les partides a nivell de la nostra ciutat. Compartim la tertúlia amb la portaveu del PSC consellera de Cultura i Fesa Sander Ramos, molt bon dia.
Amb la consellera portaveu d'Esquerra, Maria Roig. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I el conseller portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collala. Què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Tots aquests temes, que ara anirem tractant, però també el tema de... Que ara en parlàvem fa una estona amb la subdirectora del Servei Català de la Salut, que és, de fet, el primer cop que parlen d'ençà, que s'està parlant aquests dies de l'ictus 24 hores, d'aquest servei d'ictus 24 hores, hi ha una manifestació de diumenge a Tarragona,
Que es deia que no és ni un tema... Concentració. Concentració, sí, perdó. Que diu que no és ni un tema de pressupost, que no és un tema de pressupost. Que és un tema que es treballa, demà reuniran tots els experts a nivell de Tarragona. És un tema d'expertesa mèdica, ens deia. Demà parlaran tots els experts que hi ha aquí a nivell de la nostra regió sanitària i que treballen per 12 a 7.
12 hores al dia, 7 dies a la setmana. Però que no és un tema de 24 hores. Ens ho explica que des del punt de vista mèdic, els remeto que escolti l'entrevista, perquè té la seva complexitat mèdica i també que Lleida no és un greuja, perquè Lleida és una altra unitat la que es posarà en marxa, que és similar, però no és el mateix, no és el tema ictus. En fi, si vol de fer algun comentari al respecte, tot i que no sé si hem pogut sentir la doctora que és experta en neurologia, per tant, sap de què està parlant.
No, no he pogut escoltar la doctora. De fet, m'agradaria perquè tots aquests temes són bastant més complexos, moltes vegades, de la simplicitat d'un titular de premsa. A mi, el que a vegades... Jo l'he entès ara, que no ho entenia gaire. Sí, sí. De fet, com ho he explicat, ho he entès. De fet, nosaltres n'hem parlat i amb la consellera Panell, l'alcalde de Tarragona, ha estat parlant perquè nosaltres lluitem...
No sabem si la fórmula de ser 24-7, que nosaltres entenem sí, perquè és el que entenem que et dóna seguretat, però per això estan els metges i els experts per dir-te com ha de ser. El que volem és la garantia que els ciutadans i ciutadanes de Tarragona tenen una cobertura les 24 hores al dia, els 7 dies a la setmana, en un cas d'ictus, i perquè ja hem patit alguna ocasió a Tarragona que una persona hagi patit un ictus i amb un trasllat, doncs això es veu greujada...
la seva afecció. A mi el que no m'agrada són els titulars una mica sensacionalistes i que simplifiquen molt qüestions que són complexes i que a més a més espanten a la població. És a dir, darrere d'algunes decisions hi ha qüestions més complexes que una llei de sí i a Tarragona no i coses d'aquesta qüestió. Llavors a mi el que em preocupa
És que amb un tema tan seriós com és la salut, tenint en compte que hi ha una fermíssima voluntat que a Tarragona i a tot el país tinguem una ciutadania que pugui estar tranquil·la perquè té assegurada una cobertura mèdica en casos greus, no?
I si hi ha un tema d'expertesa o algun altre tema, suposo que amb el temps és qüestió també de solventar-lo. També puc entendre que no apareixen els experts en segons quines especialitats així de la nit al dia. Però com a mínim l'objectiu jo crec que hauria de ser poder tenir la cobertura. De totes maneres, intentem refiar-nos dels criteris mèdics i del que ens deixen els metges i les metgesses
Però crec que la ciutadania de Tarragona ha de viure amb la tranquil·litat que tenen aquesta cobertura.
Hi ha diverses coses. Jo crec que una cosa que és aquest argument que la consellera l'ha repetit fins a la societat, hi ha metges que te'l contradiuen i metges no gent que passa pel carrer o gent al bar, sinó que hi ha especialistes mèdics i gent amb un pes específic en aquesta societat i fins i tot el Juan XXIII que et diuen aquest argument és justet. A mi m'agrada molt una cosa que explica el doctor Bové
que va ser afectat per l'ictus i que va patir i que encara pateix les conseqüències d'aquest ictus, que és que convoquin la plaça.
Si hi ha dubtes de la capacitat de fer-ho, que convoquin la plaça. El tema de la formació és complementar i organitzen feines. Això és una cosa que t'expliquen els metges de joc 23. No és una cosa que es planteja. I jo entenc perfectament que aquí el departament té un planning i se li destrota. Fa cinc anys va començar l'extensió d'aquesta tècnica, la trombectomia mecànica, a expandir-se pel país. I la realitat és que Girona té una unitat
Barcelona, l'àrea metropolitana, té 8 unitats fent això, i la resta del país estem massa lluny. I jo crec que és una realitat. Hi ha aquí...
El mateix ho deia la consellera Sandra Ramos i estem tots d'acord que el que volem és una cobertura suficient i que sobretot les conseqüències siguin les menors possibles. Entre elles, i jo crec que aquí és un tema important, no només hi ha un tema estadístic de la gent que arriba o les afectacions que acaben malament perquè arriben, sinó la gent que no s'acaba derivant perquè ja no són aptes pel procés de derivació.
I en són uns quants. En alguns casos planteja que el 40% dels que ho necessiten directament ja no els envien, perquè quan arribin l'ictus és un accident temporal, depenent del temps. És a dir, cada minut compta i cada 3 minuts el percentatge de viabilitat empitjora.
no és un tema de titulars, jo crec que és un tema prou seriós, que la Plataforma per la Salut Pública, per la Sanitat Pública a Tarragona, està fent una aposta decidesta, obrint un debat, i el debat, jo crec que, és a dir, una declaració institucional de la Diputació, acords per unanimitat a Tarragona i a Reus, Valls, Cambrils, és a dir, el territori està dient que volem això.
Sí, jo crec que en primer lloc donar gràcies també a la plataforma per la sanitat pública perquè és qui va agafar la iniciativa amb aquesta emoció que van portar a l'Ajuntament de Tarragona, altres ajuntaments com ara deia el conseller Collado i per tant donar les gràcies per remar i per demanar uns drets que crec que són de tots.
I que, a més a més, d'aquesta sanitat i d'aquesta plataforma, hi ha metges, i ara, com comentàvem, el doctor Bové, que és un metge que, a més a més, va patir un ictus. Per tant, estem parlant de gent assessorada, que no són ciutadans normals, que no tenen coneixement de com funciona el sistema sanitari, sinó que són gent que el treballen i que el coneixen des de dins. I, per tant...
davant d'aquesta plataforma, davant d'aquesta feina que estan fent, també demanar a tothom que vulgui que aquest diumenge a les 12 del migdia al Balcó del Mediterrani hi haurà aquesta concentració per demanar-ho. Però jo també crec que ara deies l'entrevista d'abans i que podem parlar de que sigui horaris, però la gent no són tècnics. La gent no entén tantes coses tècniques ni que si hi ha aquesta especialitat ni si la plaça... La gent el que vol és...
Oi que pago uns impostos i jo vull la tranquil·litat perquè em garanteixin el dret d'una sanitat pública de qualitat. I, per tant, no viure amb la incertesa que si un dia tinc un ictus, segons quina franja horària i segons quin dia de la setmana tinc més possibilitats de quedar millor o pitjor, de sortir-me'n o no sortir-me'n.
Al final, la ciutadania no té per què saber tantes coses, no té per què ser tècnics sanitaris i saber tindre tants coneixements. Al final, la gent del poble el que vol és viure tranquil·la i que s'hi respectin aquests drets. I, per tant, jo crec que el que hem de fer, des de l'altra banda, és garantir-los i treballar perquè aquests drets existeixin i hi siguin. I, per tant, com dèiem abans, l'ictus, ho sabem, és un contrarrellotge, no? Evidentment, segons quin tipus d'ictus, segons...
evidentment que hi ha moltes factors que influeixen, però és una contrarrellotge, i per tant, si tu a una persona li dius que segons a quin horari t'hauran de portar a Barcelona, però aquí no ho tindràs, o sí o no, és viure amb una angoixa. Hi ha gent que sabem que n'ha viscut, ha patit un episodi d'unictus, i que segurament...
Té possibilitats que això se li torni a repetir. Doncs no pot viure amb aquesta llosa i amb aquesta guillotina al cap de dir, hòstia, quan m'agafarà? Quan me'n passarà? Jo crec que el que hem de garantir és que la gent pugui viure tranquil·la. I sí que podem explicar moltes coses tècniques sobre la sanitat, sobre les places, sobre això surt, si tenim això, però la gent no té per què entendre-ho tot això ni per saber-ho. Simplement ha de viure amb la tranquil·litat de saber que se l'atendrà quan això passi.
Jo crec que és el que hem de garantir a les persones. Nosaltres podem parlar molt tècnicament i mirar si aquesta plaça surt, si no surt, i portar mocions aquí a la Diputació, al Parlament i on calgui. Però no podem demanar que la gent, a més a més, entengui tantes coses tècniques.
És que clar, jo ho entenc i estic totalment d'acord, però jo no entraria en segons quins tipus de discursos. A veure si m'explico. Ara estàs escoltant a la Maria i pensava, molt bé pels que vivim a Tarragona i aconseguim un 24-7 i qui viu a Falset ja està una hora de cotxe de Tarragona. Sí, sí, clar.
És que demanem la igualtat territorial per a tothom. No tindràs... Però farem tot el possible, perquè ara està a dues hores, Sandra. Serà una, però ara està a dues. Reduirem. Però aquest discurs és una contrarall... O sigui, sí, hi ha moltes dades tècniques al darrere, evidentment, i hem d'intentar, primer, que la gent tingui confiança en la sanitat pública d'aquest país, perquè tenim una gran sanitat pública. Evidentment, demanar les millores que puguem.
Però també cuidado segons quines coses expliquem o de la manera que les expliquem, perquè sí que és una contrarrellotge i tal, però jo crec que hi ha una planificació dels serveis sanitaris de Catalunya per garantir la salut de tota la ciutat. I el que deia la planificació és que s'havia d'extendre a Tarragona i a Lleida.
Això és el que deia la planificació estatal. Ja estic d'acord, però jo dic que... Cuidado a vegades perquè no tothom viu al centre d'una ciutat a dos minuts de l'hospital. Tu has dit molt bé, Sandra. El que viu a Falset ara està a dues hores. El que visqui a Falset i sàpiga que a Tarragona el podran atendre, viurà més tranquil.
Clar, és que reduirem. Jo puc entendre... Home, no. Em refereixo... Si estem tots d'acord, eh? És a dir, jo... Són reflexions ja, tenint en compte que no ens hem de barallar amb ningú, perquè estem tots d'acord en què realment el que volem és això. Jo, sincerament, no sé si ha de ser les 24, les 12. Després hi ha temes d'organització tècnica que crec que es poden solventar...
La planificació del propi departament de salut, ja ho deia. Sí que l'alcalde té pendent una reunió amb la consellera, és a dir, si està treballant per aconseguir que això estigui passant i tot això. Jo entenc que aquí hi ha una estratègia de la consellera, que és intentem fer-ho... L'alarmisme intentem controlar-lo com a mínim, en general. Ara no estic parlant en general. Però en aquest cas, jo crec que l'alarmisme, i jo crec que no és alarmisme, sinó que és una alarma,
ens la posa quan ens posen el mirell davant de la cara. I l'alarma és, hòstia, no estem coberts. I no estem coberts significa que hi ha riscos. Jo aquests dies, de bo, he tingut la sort d'estar moltes estones amb el doctor Bové.
I realment, hòstia, és una història que humanament, hòstia, és que no li pots rebatre res. O sigui, és algú que pel trasllat va perdre un 35%, o sigui, li van de cruçar un 35%. És a dir, ell ho explica amb una facilitat tremenda. Jo convido, Pep, que un dia el convidis perquè val la pena, escolta.
escoltar-lo com ho explica, és a dir, els set anys de lluita personal, individual, perquè res ho ha cobert la sanitat pública de recuperació. És a dir, el que estem parlant són de conseqüències molt greus, de parla, de mobilitat, de relacions humanes, i el doctor ho ve a explicar molt bé, diu, ostres, jo he tingut la sort que tenia una professió que em va permetre generacions estalvis i tinc una família que s'ho ha pogut permetre. Però quantes famílies no s'ho poden permetre?
Jo només hi ha una cosa, Pep, perquè el tema de l'acord, el departament ha sortit a dir, no, a Lleida és una altra cosa. L'acord a Lleida, entre els comuns... Una altra unitat diferent. Similar, però diferent. No és Ictus. Està bé. Jo dic que les persones... L'acord, el que es va posar sobre la taula va ser Ictus 24-7 a Manresa, Tarragona i Lleida, i l'únic que va acceptar el govern va ser Lleida.
Per tant, és a dir, ara, i avui es portava el segre, també, perquè potser jo puc entendre que el departament està intentant sortir del lío en el que es ha metido territorialment, però que la cosa que és...
Jo només volia dir que justament, no, surt falset, però és que justament quan vam presentar la moció vam dir presentem-la allà on puguem, a Parlament, etc. I per tant, per això també el conseller Puig i diputat Puig de la Diputació la va portar a la Diputació i per això es va parlar i es va aprovar també a la Diputació, justament per parlar de territorialitat i per protegir-nos com a província. Per tant, sempre amb aquesta mentalitat de treballar també per al nostre territori.
Hi ha més temes que m'agradaria entrar també a la tertulia. Bé, alguns són derivats perquè s'aprovaran els pressupostos divendres, o menys ho deia. Jo, per això, en Sabadovilla, vostès no hi estan encara... No ho estic a Esquerra, eh? Sí, ja ho he entès. Jo no m'he reunit amb Sabadovilla per parlar dels pressupostos. No podria, sí. Però, vaja, haurem d'anar a veure també el desglossat dels pressupostos, que sempre hi ha partides, que són per aquí.
per la ciutat i per tant també és vol que es pugui tirar endavant els comptes de la Generalitat de Catalunya. És que s'ha de tirar endavant. Un nou pressupost per la Generalitat de Catalunya suposa 4.000 milions d'euros més per justament finançar totes aquestes qüestions de les que estem parlant, de sanitat i d'educació i de tantíssimes coses que necessitem.
I si ja suméssim els quasi 6.000 que suposa el finançament autonòmic o el nou finançament autonòmic que planteja el govern d'Espanya, que també està bloquejat, també en aquest cas, sobretot perquè junts, no sé a què es dediquen la seva vida, en unes coses i altres serien 10.000 milions més per les Arques de Catalunya sobre un pressupost actual de 40.000 milions d'euros. Ho dic perquè...
Totes aquestes qüestions és que van en detriment de la qualitat de vida de la gent. Ja està, no té més. Podem donar-li molts toms a moltes coses i que sí, amunt i avall, però al final comuns assegut a una taula han negociat uns pressupostos i tirem endavant i el que no podem fer és continuar esperant més i després que cada formació política decideixi què vol per aquest país. I Esquerra també s'ho ha de fer pensar. Els últims pressupostos que va aprovar els va aprovar de la mà del PSC.
Els països han d'avançar i hem de continuar. I la política del bloqueig va en detriment de la gent. I poc o més. Jo crec que en aquests pressupostos, perquè a més hi porto... Estic a l'executiva nacional i al nucli del partit i hem parlat molt...
I a nosaltres hi va haver una cosa que és veritat que ens va fer un clic a l'hora de posar-nos a negociar. I és que el problema no és que els pressupostos prorrogats d'aquest any siguin els del 25 o els del 24, que hi va haver ampliació de crèdits, sinó que són els del 23. I això sí que ens situava en una posició de...
Alguna cosa hem de fer. No ens ho podem permetre perquè perdíem no només aquests 4.000 de capacitat d'ingrés, és que en partíem 6.000. És a dir, no estem en més 4, sinó estem en menys 6.000, no estem a zero de creixement. I això ens situa en una posició molt complexa en alguns serveis.
Nosaltres creiem, i ara valoro el tema de l'anunci d'ahir a nivell particular, perquè a més no ho he parlat amb els companys de l'organització, és a dir, jo crec que el pas del sabadell ahir ens va sorprendre a tots, o a mi em va sorprendre, no sé si...
I aquí cal que... Home, jo crec que la millor manera de prou uns pressupostos és negociar-los molt. I la vida es pot convèncer la gent per pressió o per seducció. I jo soc dels que creu que més val seducció, però sí, és veritat que estem... Es planteja una dicotomia complexa. Espero que el PSC sigui prou...
prou hàbil com per aconseguir convencer els companys d'Esquerra Republicana que són de ser els pressupostos i que són bons. L'ha convençut?
No li donem ni un argument, pobre. No, no, no. Jo ho tinc claríssim. Al final hi ha uns acords i si no es compleixen, ho sento molt. És evident que hi ha un moment en què un ha de dir fins aquí, si ho complim bé i si no ens haurem de plantar. I evidentment ja se sap i no és cap novetat. Esquerra Republicana demana la recaptació de l'IRPF per Catalunya i no s'està fet cap gest. Però això no treu
que quan es fan aquests discursos de superioritat moral, que a nosaltres la responsabilitat, recordo que normalment sempre acabem pactant suplements de crèdit que permeten governar amb tranquil·litat. De fet, l'últim va ser de 4.000 milions d'euros per educació, per polítiques agràries i, per tant, no hi ha un bloqueig sistemàtic perquè la consellera Ramos parlava d'aquesta política del bloqueig.
I d'aquesta responsabilitat, doncs quan l'Esquerra Republicana governava l'Ajuntament de Tarragona, hi havia una pandèmia, gent que no en tenia ni per menjar, va esclatar una guerra a Europa, van pujar els preus dels materials, el PSC va votar en contra de tots els pressupostos. Per tant, quan a mi em demanen responsabilitat, no ric, perquè és molt greu, quan em demanen responsabilitat... Quan ens posem això, és per rica, Maria.
Home, Sandra, demana responsabilitat, que no podem fer política del bloqueig, que la qualitat de vida de la gent. On éreu vosaltres els últims quatre anys que va governar Esquerra a la ciutat de Tarragona? També vam donar, si ens posem així, també vam donar molt recolzament a modificacions de crèdit i altres coses. D'acord, perfecte. Enhorabona, nosaltres també ho fem. Després, el conseller Collado parlava del Clic del 2023.
I em sembla molt bé i em sembla fantàstic que s'aconsegueixin coses per Tarragona. Però a mi també em sorprèn, perquè parlava dels pressupostos del 23 i el Clic i tota la història, però els pressupostos més d'esquerres de la història, que revertien les retallades dels convergents, etcètera, els comuns no ens els van aprovar perquè hi havia una línia vermella que es deia Hard Rock i no n'hem tornat a sentir mai més, a parlar d'això. Llavors també celebro que es desplegueixi el Clic...
D'acord, celebro que s'esbloqueixi aquest clic i que es pacti, que s'arribin acords i tot. Però hi ha una doble vara de mesurar que jo no acabo de compartir. I jo he entrat en política fa dos anys i pico, no fa ni tres anys, i per tant ho he viscut tot això que parlava ara com a ciutadana. I els ciutadans tampoc no són sexides, coses es veuen. I per tant, si hi ha uns acords que si es compleixen... Exacte.
Hi ha uns acords que s'escompleixen endavant i, si no es compleixen, doncs uns s'ha de plantar. Però, tot i així, és veritat que es permet seguir governant perquè hi ha altres acords, com per exemple els suplements de crèdit, que s'arriben a acords i que permeten seguir governant. Però la realitat és que aquest bloquet ara mateix fa perdre ingressos per als serveis públics del país. I això és una realitat. I ja està. I llavors és un tema d'orgull i de no sé què més. No.
De pactes i de paraules, Sandra. No, de pactes, de paraules i de l'esforç que s'està fent per arribar a unes qüestions i que no vivim sols en aquest país i hi ha més coses a tractar. Algú ha de canviar una mica el tema de la desinversió i de tenir més diners a Catalunya perquè ho heu patit... Però això no s'arreglarà així. I com ho arreglarem? Amb una vareta màgica? No, amb una vareta màgica no, però bloquejant els pressupostos del país perquè no puguem avançar amb... Saps que després s'arriben acords per desencallar coses, per tant.
És veritat, Maria, no voleu deixar treballar bé perquè us fa rabieta. No volem deixar treballar bé perquè ens fa rabieta. Quins arguments són aquests? No, són seriosos. Seriosos? Va esplatar una guerra i no sé què més. Avui fa quatre anys de la guerra ucraïna. Imagina't, quatre anys de la guerra ucraïna. Jo crec que en aquestes espirals no anem enlloc. Ens podem estar discutint i ara et podria dir... No sé què...
Jo no n'he tornat a parlar mai més. Clar, Maria, perquè vam aprovar, vam fer que el PSC, que és qui us va acollar perquè no toquéssiu el PDU de Harrog, hagi canviat la fiscalitat. No és veritat que no n'hagi sentit a parlar. És que vam aconseguir que hi hagués aquest canvi. És a dir, que passessin del 10% al 50% és clau perquè el model de Harrog canviï. Sabíeu que no era el nostre model i que ho hauríem canviat.
i que estàveu collats perquè el PSC us tenia enganxats en un acord que volíeu complir. Si jo no dic que sigueu molt dolents, el que dic és que en aquell moment la situació era aquesta, i nosaltres ens vam plantar... Jo puc entendre que el Pere era vosaltres. No he sigut jo, eh? No he sigut jo...
Podeu mirar a YouTube, que jo no he sigut, eh? He estat jo sola. I jo tampoc. I de cas. És a dir, tu i jo ens podríem enganxar ara amb què... No ens enganxarem, perquè en realitat el Hard Rock va ser una línia vermella que ho ha continuat sent, i el canvi de fiscalitat és un canvi important. I jo crec que no haguem tornat a sentir mai més a parlar, és una cosa que ens alegra els dos.
Sí, clar. És a dir, jo crec que el Pere Aragonès podria haver anat a jugar a les ampliacions de crèdit i va jugar una carta perquè es pensava que les eleccions hi anaven bé. I va sortir com va sortir. Jordi, no ens discutirem. Jo el que no accepto és que hi hagi aquesta superioritat moral que nosaltres som uns irresponsables. Home, no. I això ho comparteixo. 23F, que ens queda el 23F.
No és superioritat moral. Déu-n'hi-do. Una realitat. Déu-n'hi-do. És una realitat. A 45 anys no hi eren, vostès. Jo no havia nascut. Jo tampoc. Però ma mare no li va posar a l'eix amb un germà per si de cas tornaven i li deien a l'ejo i li va decidir posar-li a Sergi.
Aquestes són anècdotes de casa. És bona, eh? Sí, sí. És que Alejo... Alejo era terrible. Sí, sí, sí. No sé si demà miraran el BOE o aquesta mitjanit, quan es desclassifiquin els documents del 23F, perquè caldrà veure si posen llum amb... A la foscor. A la foscor. A tots els temes, perquè aquí s'ha fet un relat, s'han fet molts relats per falta d'informació sobre el que va passar veritatament aquell dia. Per tant, hi ha molta literatura, fins i tot com a mite de...
Pot ser que caigui algun mite, també. Sí, jo crec que... Perquè hem mitificat moltes figures i... Obro el debat. 5 minuts. Ah, clar, mira. Obro el debat, 5 minuts, vinga. És un bon símptoma de qualitat democràtica que es desclassifiqui en els documents del 27. Per descomptat és un bon símptoma de qualitat democràtica. Mira, aquest matí presentem d'aquí una estona el programa de memòria democràtica per enguany, que més...
Enguany porten moltes activitats destinades a la gent jove, que crec que és important també que treballem en aquest sector. I bé, evidentment el 23F, aquest cop d'estat fallit, jo crec que dic fallit, és important també.
Perquè és el que considerem com el final de la transició democràtica, no? Evidentment, quan s'acaba... quan es dissipa aquest perill que la tia des que va morir el dictador, de la possibilitat d'un cop d'estat militar per establir el règim dictatorial...
I en el moment en què això es dissipa i es veu que no té cobertura, aquí obrim una altra etapa al nostre país i jo crec que sàpiga realment què va passar. No sé si al 100% es podrà saber, perquè jo crec que hi ha coses que no deuen estar-hi als papers.
Però aquests dies, per exemple, el Javier Cercas va fer aquesta fantàstica novel·la d'Anatomia d'un instant, que ara se n'ha fet una sèrie i el diumenge passat, doncs, en obert a Televisió Espanyola, es podien veure tots els episodis i és molt interessant. És un període de la nostra història
Molt interessant i, sobretot, molt poc estudiat per part de la gent jove. Jo crec que si la gent jove sapigués més què va passar en aquest país entre el 1931 i el 1981, doncs potser alguna cosa millor del que ara ens aniria. Però qualsevol exercici de transparència i que la gent pugui conèixer la seva història...
doncs, evidentment, és un exercici de democràcia i de reforç de la democràcia. Jo crec que és evident que no podem tenir la memòria custodiada sota clau i, per tant, hem de conèixer els fets. Espero que es puguin conèixer tots els fets, perquè aquí, parlant malament, hi ha merda de molta gent. I, clar, aquí, jo quan penso en la Casa Real, penso, uf, no sé, aquí el rei, el paper que tindrà...
Però, en tot cas, sí que és veritat que anatomia d'un instant és interessant, aquests exercicis de memòria, per recuperar aquells moments en què tan Suárez pensava ara em pelen, o Carrillo pensa ara surto d'aquí i em pelen, com tots van sortint d'allí pensant que els hi fotran un tret. Jo crec que aquest cop d'estat demostra també que...
que a Espanya hi ha, i crec que encara hi és, un cos militar nostàlgic, per dir-ho d'alguna manera fina. En aquell moment s'intenta aquest cop d'estat, recordo que a més a més surt avui un reportatge, perquè a més normalment quan arriba aquesta data sempre ens ho recorda, que Pau Rigoma estava fent el servei militar i justament estava dins el Congrés,
fent el servei militar i per tant ho va viure de primera mà que és una de les coses que sempre diu que mai m'hagués pensat viure un cop d'estat d'aquesta manera i com deia al final jo sempre feia aquesta anècdota de casa meva que ma mare va dir no li poso a l'eix perquè si tornen li hauré de dir a l'ejo i ho trobo terrible li poso a Sergi
I vivíem amb aquella por encara que en qualsevol moment, jo crec que l'equilibri era molt fràgil en aquell moment, ara ho veiem amb més distància, tot i que Déu-n'hi-do la que ens està caient a sobre, però ho veiem amb una distància històrica molt més important, però clar, en aquell moment tot era molt recent, el dictador havia mort feia quatre dies, i tot i haver mort el dictador encara seguien passant coses, perquè...
Aquest any mateix, que celebrem els 50 anys, a Victoria Gasteiz, de les manifestacions, etcètera, Franco era mort i aquí encara hi havia una cua de gent que volia mantenir el règim franquista. Per tant, en aquell moment tot era tan fràgil que jo crec que qualsevol espurna tothom ja es veia una altra vegada sota una dictadura militar.
Quin paper tenia cadascú? Què és el que va passar? Quines trucades van entrar a sortir del Congrés? Qui va parlar amb qui? Home, fora interessant saber quins papers va jugar cadascú en aquesta auca, perquè potser, com dèiem, hem mitificat molts personatges que potser els hem endolcit d'una manera que potser no era tan així, però tot són especulacions, per tant, per saber la veritat, doncs desclassifiquem els documents i sapiguem què realment va passar.
Sí, ara parleu de cerces. M'agrada molt com defineix el 23-F, però diu que és el mite creador de la democràcia en aquest país. És el moment que tothom surt a defensar la democràcia d'una forma clara i evident, perquè és evident que es pot frenar.
I de la monarquia parlamentària. És el que li dona el pas i la validació de la monarquia parlamentària. Jo crec que ja va per aquest reportatge del Gerdó i Bollé fa un temps, que explicaré la història de veritat, i a mi em va flipar molt com vam caure tots de quatre grapes, tots davant la tele, veient aquell programa que deia una quantitat de barbaritats que tots ens crèiem,
I quan m'acaba de dir, no, no, aquesta és un xiste, que no... Res d'això. M'ho comenta a dir, no? Sí, clar, o sigui, aquest moment jo crec que explica moltes coses. Segurament hi ha una cosa que ens passarà, i és que aquells que continuen alimentant mites al voltant del 23F, els continuen alimentant...
Però també és veritat que tindrà una eina menys. És a dir, les fake news al voltant de la democràcia en aquest país, de com es va constituir, pel bueno i pel malo, deixaran de tenir una font més, perquè aquests papers tranquils seran evidents. Que la veritat no s'acaba escrivint en papers perquè ja sabem què passa amb la veritat, és evident. I tindrem unes dades i les sospites. Jo crec que seguirem sospechant de Juan Carlos todos. Sí. El primero. Pero...
Però... A veure què ens conta, no? Sí, sí. Però et donarà per sessions sessudes de debat i de... També hem de saber que passem d'Epstein al 23F, perquè estic una mica ja cremada. Desclassifiquem altres documents, sisplau, d'aquestes abarracions. Que d'Epstein queda molt per desclassificar, perquè també aquesta gent ha desclassificat el que li ha convingut desclassificar. No, no, ho veurem. Sí, sí.
Hem sigut superbons perquè només hem trigat dos minuts més dels que ens havies donat, Pep. Podem seguir, eh? Hi ha qui diu que si el rei fos qui va organitzar el cop d'estat, probablement hagués funcionat.
perquè era l'únic que el podia parar, també ho diu això el llibre. Clar, hi ha molt de debat operat. Vegem si surt això, aquest capítol particular o no. Perquè és el que diu vostè que això no deu estar escrit, si és que va passar. Clar, jo crec que hi ha coses que no deuen estar escrites o documentades, perquè es desclassificaran documents, documents amb proves en paper o físiques o registres o el que sigui, però segur que hi ha...
Moltes coses que no estan aquí. Llavors suposo que hi haurà gent que se'n va emportar ja a la tomba, perquè hi ha gent que ja no hi és, no? Carrillo, Suárez... Sí, sí. Però hi ha personatges interessants en tota aquesta història, no? El personatge del militar que lluita també perquè hi hagi la democràcia i que va polejat per als altres militars, no? Sí.
els que s'aferren els mirants del bosc i tota aquella gent que fan un... Aquest senyor va treure els tancs a València. Els nostàlgics, que dic jo. El camar que deixa el sol connectat. Nostàlgic? Nostàlgic als seguidors del Nàstic que volem veure la segona. Aquesta penya són una banda de feixistes. Dic nostàlgic amb tota la ironia del món. És que jo no vull dir-los més nostàlgics. Són feixistes. Evidentment.
Per ser, abans de marxar, que l'últim cop que ens vam veure estàvem en una gala, el Teatre Tarragona, el Teatre Polaníssim, fins a la bandera, i allà el vídeo penjat per algun lloc. Sí. En conjunt els va agradar la gala, en conjunt. Sí. Sí, va ser una gala molt bonica, molt emotiva, també, no? Moments irrepetibles, de fet. És que m'encanta el ball de les bars Santa Téca, també de les bars d'Ansaire, que va ser molt bonic.
però que a mi m'encanta, de festes, de Santa Tegla. Homenatge al perpetuador, perpetuadora, i que li fessin una companya a Silvia García. A mi encara se'm posa la pinta. I amb ella també, em consta que encara està molt nou. Sí, va ser molt bonic. A mi em va agradar molt també el documental que es va fer d'homenatge a l'audiència, no?
Molt bé. Jo estava al llit amb una febrada, el Déu, i he vist vídeos, però va ser molt xulo. Ho pots recuperar a tu. Sí, sí, sí, he anat recuperant tu set i feia molta patxoca. Sí, enhorabona, perquè realment... Tornar a felicitar. I tots els espectacles, o sigui, totes les píloles que vam anar veient, les gimnastes anàstic, o sigui, increïble com van desenvolupar tots els esports amb aquella dansa que era hipnòtica.
O sigui, realment va haver-hi moments brutals, i després, evidentment, Pem i Joan Reig, que com dos... Perdó, Joan, no em matis, que som amics, però entre dos abones cebolletes, que estaven allà barallant-se i tocant cançons de tota la vida que acabàvem cantant a ple pulmó, no?
Jo crec que va haver-hi moments molt xulos, molt xulos, i no sé, tothom... A més a més, específic per aquell moment, no? Vull dir, no sé, el que deies ara de l'Espart, de Mas i Vell, és que tot l'espectacle jo crec que enhorabona, perquè... Resurrecció de la reina, carnestaltes... No, va estar...
Va estar molt bé. De nou, que ja ho he fet, evidentment, i moltes felicitats a tot l'equip per la feinada. Ja està. Ja ho estem entenent, que ens estàs fent fora, en plan, sí, sí, molt bé, però vinga, va, marxeu. Gràcies en nom de tot l'equip, també. A vosaltres. Gràcies a Maria Roig, a Sandra Ramos i a Jordi Collado. Gràcies, fins la propera. D'aquí unes hores a mirar el BOE. De fet, sortirà publicat
a Montcloa, la desclassificació del 23-7. Per tant, tots m'allà. Gràcies. Fins ara.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fins demà!
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Seguim endavant i us explicam ara que el 28 d'aquest mes, per tant d'aquí a pocs dies, en concret el dissabte, aquest dissabte celebra l'acta de cloenda del Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu impulsat pel govern, per la Generalitat i entitats del territori en matèria de pau.
amb l'objectiu d'actualitzar la llei de pau a nivell de Catalunya. Un fòrum a Català per la Pau que ha estat un procés participatiu, un procés també de reflexió, de debat. S'han fet diferents debats, entres també aquí a la nostra ciutat, i que han vingut dos anys de durada amb el lema Menys Violències, Més Justícia Global. Un fòrum que ha estat també un procés obert en el qual s'han pogut vincular totes les entitats, organitzacions, institucions compromeses amb aquests valors que representa
La Pau, i en parlem just avui, que és el quart aniversari de la guerra, de la guerra a Ucraïna. En parlem amb en Joan Rabarter, membre del grup de treball, president també de Provocant la Pau, i tenc de pau de la xarxa de cooperació del Sud.
Joan Cataló, bon dia. Bon dia. Mira, quina casualitat, això, que parlem just d'avui, que és el quart aniversari de la... Sí, veiem la necessitat de la pau en tot el temps que estem vivint, tan convuls, una guerra a Europa, genocidi, se trenca a nivell internacional tot el que hi havia, més necessària que mai.
I tenim a Ucraïna el foco, però podríem parlar de molts altres conflictes, altres guerres a nivell mundial, o situacions de nou pau, per dir-ho així, que també són ben latents, tot i que no tinguin nou focus. Sí, actualment hi ha més de 50 conflictes oberts, i això vol dir que ha augmentat els darrers anys, i també els desplaçats per la força, la qual cosa és des de la Segona Guerra Mundial que ens donaven aquestes xifres.
Anem a parlar dels objectius de tot plegat d'aquests... Han estat dos anys, més o menys, gairebé, no? Sí, sí, dos anys. I les conclusions que presentareu aquest dissabte en la Cuenda, no sé si prendreu conclusions, o mireu també de cara als objectius a assolir, per aquí no hi ha hagut moltes aportacions, no?
Sí, podríem dir que aquest fòrum, Català per la Pau, té dues peticions concretes. Una primera és elaborar una política pública de pau a Catalunya i la segona, enfortir el moviment per la pau.
I això s'ha fet, el d'elaborar una política durant aquest procés. Ha sigut participatiu, que aquí està la gràcia, que gent de tot el territori ha pogut participar en les sessions que s'han fet, també una aquí a Tarragona, i han pogut dir la seva, i en total se van recollir més de 900 propostes i van participar més de 500 persones, la qual cosa vol dir que ha sigut el procés participatiu més important que s'ha fet fins ara a Catalunya.
I en totes aquestes propostes s'ha elaborat un pla director País de Pau, que serà presentat al govern perquè l'elaboren, lo reelaboren, l'aproven, això ja correspon més a la part política. Però jo dic que el segon...
objectiu, que és enfortir el moviment per la pau, és molt important també, perquè mai havia passat que ens haguéssim trobat i ara, en motiu del fòrum, hem debatut, ens hem trobat, segurament hem vist que ens podem coordinar millor, que ens podem organitzar millor, han començat a sorgir sinergies i això és molt important també.
Si no recordo malament, a nivell de Tarragona ciutat, una de les mobilitzacions més importants que s'ha fet al llarg de la història era precisament per reclamar la pau en temps de guerra. No de guerra aquí, sinó de guerra global. Una part de la societat està molt sensibilitzada, però potser una altra part no tant, no?
Sí, jo crec que sempre, sempre a Catalunya podem dir que hem tingut un moviment per la pau molt fort i que s'ha mobilitzat de moltes maneres, però sobretot dient no a les guerres, no a tota guerra, no a la violència de moltes maneres. I això...
és un motiu que ens ha portat molt a Catalunya, un moviment per la pau tan organitzat, però després també és un repte, perquè no davalli aquesta necessitat de mobilització davant tantes injustícies, tantes violències i també tants conflictes que tenim.
I què diries que és important, Joan, transmetre a les generacions més joves, perquè hi ha una part de la societat que ha viscut la guerra en aquest país, que encara és viva, i també familiars que han sentit el relat, no sempre, perquè abans no se'n parla, no se n'ha parlat a les cases de com es va viure la guerra.
Què diries que és important transmetre a les noves generacions, a la gent jove? Per cert, deixem dir que està passant una mobilització, una manifestació de res d'ara per aquí davant de l'Avinguda Romo, perquè potser s'entén a fons els oients, per tant vol dir que la plaça Imperial Tàrraco d'aquí a poques zones estarà col·lapsada per aquesta mobilització que és sindical, ja ens alertava avui, aprofiteu per fer la falca, la Guàrdia Urbana escriuria aquesta mobilització.
és del Sindicat Comissions Obreres, han desacord amb el tancament de l'empresa Cartona, que és internacional, i, per tant, està entrant per l'Avinguda Roma. Si aneu conduint esteu al cotxe, doncs que sapigueu que trobareu la plaça imperial d'aquí poca zona tallada, el trànsit. Perdona, he fet aquest apunt? Sí, sí. Digues, el tema dels joves, eh?
Jo crec que les noves generacions han d'entendre que la violència mai és el camí que sempre genera més violència i que hi ha altres maneres de conviure i entendre-nos, a través del diàleg, a través de més justícia social, a través de la negociació...
i buscar camins per a la pau que n'hi ha. Llavors pareix que avui en dia des d'altres esferes tot sigui el contrari, tot sigui la confrontació, més armament, més carrera armamentística, més indústria militar i no es deixa lloc per a altres maneres de fer les coses.
I una de les propostes que hi haurà en aquest Pla Director de País per la Pau, Pla Director País de Pau, es diu així exactament, és també actualitzar la llei de Pau de Catalunya, que si no va xerrat té més de dues degres d'història, per tant convindria posar-la al dia.
Això va ser una demanda de les entitats de Pau de Catalunya dient que aquesta llei està una mica desfasada perquè han passat moltes coses durant aquests 20 anys i, a més a més, tampoc no es va desenvolupar perquè no hi havia cap departament que estigués al damunt de la llei i intentant desenvolupar-la. Llavors, això s'ha intentat que en totes les aportacions es faci una modificació de la llei que ja s'ha aprovat. Una modificació de la llei que es va aprovar al Parlament...
I, per tant, s'han compromès ja des de la Generalitat que cada any hi hagués un pla anual de pau, que això és important, i cada quatre anys un pla director. Això vol dir que les polítiques públiques de pau s'aniran actualitzant.
I que heu previst per la Cloenda, per la feu aquest dissabte, no? Crec que es fa a Barcelona, no? Sí, es fa un acte final perquè s'han debatut els territoris, però tots junts no ens han trobat. I vam dir, bueno, agafem un dia i fem un acte final de Cloenda, de tot el procés participatiu, ens trobem, establim sinergies i celebrem tot el que hem fet. Llavors, per això hi ha un acte final i es va triar el lloc a Barcelona...
i llavors és a l'espai 4. Hi ha una mica de tot. Hi ha un espai més social al matí i hi ha un espai més institucional a la tarda. Llavors, al matí, per exemple, hi ha una ponència internacional d'Amrita Capur, que és la secretària general de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Hi ha una sèrie de tallers, en total vuit tallers, però que la gent pot anar triant. Encara hi ha possibilitat d'inscriure's a la web del Fòrum Català per la Pau,
I llavors poden triar diferents alternatives. Cal dir que des del territori també aportem un taller específic, des de Terra i Pau, que és sobre pau ambiental o no. Aquesta és la qüestió. Llavors, com aquí estem afectats per diversos conflictes ambientals, vam posar damunt la taula també que, més enllà de les relacions humanes, també els conflictes ambientals ens afecten i hem de defensar la pau ambiental.
I després, a la tarda, hi haurà més una taula redona per departaments de la Generalitat, com és la seva aposta per la pau, com ha sigut l'experiència del fòrum i un tancament amb l'humorista Oye Sherman.
Podeu entrar a Fòrum Catalunya, a forumcatalapau.cat, jo el que he fet jo ara, mentrestant parlaves, aquí teniu totes les activitats, també les que heu anat fent, i també tot aquest procés participatiu, perquè això continua sent viu, és a dir, diguem-ne que s'acaba aquest procés, el procés obert, però això continua sent viu, no? Sí, podríem dir que tan important com la meta és el camí, és a dir, pel camí mos hem trobat...
i ara han començat a establir-se sinèrgies i a partir d'ara ja estem una mica més organitzats, més coordinats i podran sortir més projectes junts. També dic que des de l'organització ens faciliten la participació al territori perquè hi ha un bus que també passa per Tarragona, surt de Terres de l'Ebre, passa per Tarragona
ja anirem a l'acte i després ens tornarà a deixar al mateix lloc i a Girona també els han facilitat vull dir que per part nostra també estem intentant que tothom que es vulgui desplaçar del territori tingui aquesta facilitat 28 de febrer aquest dissabte a Barcelona el bloc 4 de Barcelona acollirà aquest tancament del Fórum Català per la Pau avui n'hem volgut parlar trobada de la informació també les inscripcions que estan obertes al lloc web forumcatalapau.cat
Hem pogut parlar amb en Joan Roberter. Gràcies per acompanyar-nos, membre del grup de treball. Gràcies i que vagi molt bé dissabte. Sí, moltes gràcies.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Fins demà!
Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimarts 24 de febrer tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado en format estalvi per 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Quatre minuts passen bé, o diguem al revés, sis em falten per arribar al punt de dos quarts d'onze del matí. Seguim en directe a la veu de Tarragona, Tarragona Ràdio, i seguim en directe amb les finestres obertes als nostres estudis de l'Avinguda Roma. Ho dic preventivament per si noteu alguna soroll del trànsit que tenim aquí a l'Avinguda Roma.
Per cert, que acaba de passar aquesta manifestació, de la qual ja donarem comptes després, una manifestació reclamant que no es tanqui una planta o una empresa de Montblanc. Després us ho explicarem tot dins el butlletí informatiu. En tot cas, 13 graus sobre la ciutat de Tarragona i nosaltres que hem obert finestres aprofitant aquest solet gairebé primaveral.
I entrem en matèria amb altres qüestions. Us expliquem que l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria i els professionals de la salut mental celebren la novena edició de les seves jornades d'hospitals de dia. Serà aquests propers divendres i dissabte aquí a Tarragona, al tinglado número 1 del port de Tarragona.
I en volem conèixer més detalls sobre com, a quins temes es tractaran, vaja, i a quins són els temes d'interès quan parlem dels hospitals de dia. I ho fem en conversa amb el doctor Julio César Reyes. Ell és president de la secció d'hospitals de dia de l'associació, com dèiem, la ANPSM. Ara li preguntarem tot plegat. Doctor Julio César Reyes, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Primer que tot, expliqui'ns qui són aquesta associació, que són en definitiva qui organitzen aquestes jornades a nivell de tot l'estat espanyol. Clar, moltes gràcies per la invitació. Contaros que pertenezco a l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria Professionals de Salud Mental, AEM, PSM, i som una associació de diferents professionals i persones
Algunas personas familiares o usuarios o personas con sufrimiento psíquico que hacemos parte de una entidad que busca la lucha por la salud pública, por el respeto a los derechos, por la individualidad y por el desarrollo de los profesionales alrededor del área de la salud mental.
No sé quin és l'objectiu de realitzar aquesta jornada aquí a Tarragona, arriba en la seva novena edició, però és això, ja fa nou anys que organitzeu les jornades d'hospitals de dia. Amb quin objectiu, quines motivacions? Bueno, el lema principal de nuestra jornada, esta novena jornada, es recuperando proyectos de vida más allá de hospital de día. Entonces, son jornadas en las cuales nos reunimos personas y profesionales buscando pensar y reflexionar
un poco el tema de los cuidados colectivos, buscando también recuperar el proyecto de las personas y en especial favorecer la recuperación personal, que es un poco el legado, el lema y el objetivo de nuestras jornadas y también de la sección de hospitales de día.
Los hospitales de día son recursos de salud mental, de hospitalización intensiva, pero estas jornadas son más allá de este dispositivo porque hay que pensar en la salud de una forma integral y sobre todo colectiva, donde todos podemos participar.
Seria un model hospitalari, quan parlem de salut mental, un model que cada cop s'hauria de tenir més en compte i destinar-hi més recursos, aquest model de no hospitalització tancada, sinó d'obertura, el model dels hospitals de dia?
No es un modelo nuevo, la hospitalización intensiva o la hospitalización parcial del modelo hospital de día ya está establecido hace mucho tiempo, pero sí es cierto que deberíamos favorecer la hospitalización o más que hospitalización, el trabajo en comunidad, el trabajo con el otro, el trabajo en el barrio, el trabajo en la ciudad, en el pueblo, con las instituciones, con los colectivos y creo que este es el objetivo final.
Parlàvem ara, vostè feia referència a tota la societat, com una persona que té alguna malaltia mental s'ha d'integrar en tot el seu entorn social, però mirem-ho des del punt de vista terapèutic. Quins professionals prendran part d'aquestes jornades? Quins professionals estan implicats en aquests hospitals de dia?
En estas jornadas y los hospitales de día estamos implicados profesionales del ámbito sanitario y social. Hablamos de médicos, psiquiatras, psicólogos, personal de enfermería especialista en salud mental, terapeutas ocupacionales, educadores sociales, personas también relacionadas con la arteterapia, la danzaterapia, toda la parte creativa. De hecho, también está vinculada una exposición del proyecto Parellas Artísticas
Que es un proyecto muy interesante de salud mental y arte. Toda la parte social y sanitaria está vinculada con la jornada. I, per tant, són moltíssims els temes que tractareu al llarg de dos dies, a més. Aquí ja el tinc, la número 1. Digue'ns en alguns. Vinga, quines qüestions passaran?
Hablando de finestras y de ventanas, voy a abrir varias ventanas porque me parece muy interesante lo que decías antes y aquí hay una ventana, tenemos varias mesas peceras y mesas de trabajo alrededor de lo que pasa antes del hospital de día y hablamos de los vínculos.
de los determinantes sociales, que ahora está como muy en boga y es importante hablar de ello, porque gran parte del sufrimiento responde al malestar de la sociedad. Hablaremos también de la construcción, respecto a lo que pasa también con las familias, durante el momento en que aparece un diagnóstico, un problema de salud mental.
Luego hablaremos también del durante del hospital de día, lo que pasa en el recurso de los vínculos que se establecen, las dificultades a veces para que las personas puedan desarrollar un trabajo como tal, y también las de las dificultades de los mismos profesionales. Y hablaremos también del después del hospital de día, porque claro, esto continúa, tiene que haber una continuidad de cuidados. Entonces hablaremos un poco de lo que pasa cuando terminamos hospital de día y como nuestra imagen de las jornadas, que es el balcón del Mediterráneo, es mirar más allá
del recurso y sobre todo más allá en el hábito comunitario. Quantes persones espereu en aquestes novenes jornades, perquè de fet estan obertes, com dieu, a professionals, a persones usuàries, també a familiars, persones amb formació, vaja, que va més enllà de l'àmbit mèdic, de l'àmbit terapèutic, per entendre'ns.
Claro, es que es necesario que vaya más allá porque reflexionar y pensar es cuestión de todos. Una adecuada cuatro personas por la OMS puede tener un problema de salud mental. Yo mismo puedo padecer en algún momento un problema de salud mental y necesitamos pensar en los cuidados de forma colectiva.
Las inscripciones, imaginaros que las tuvimos que cerrar antes del periodo de inscripción porque fue tal la fluencia de inscripciones, tenemos más o menos unas 200 personas que van a participar de este evento y estamos muy contentos con la motivación y con todas las ganas de poder encontrarnos y de pensar juntas y juntos.
Com està el panorama actualment, doctor Reyes? Aquí a casa nostra, no sé si tenim ben bé xifres, si cada cop, o hi ha un sector de població, es parlava molt de la salut mental i els joves, és una de les línies que està donant molta feina també, no sé si això continua sent així, no sé si cada cop hi ha menys medicalització i més aposta pels hospitals de dia. Parli-nos una miqueta de com està el panorama actualment pel que fa a la salut mental a casa nostra.
Actualmente la salud mental en casa nostra, el trabajo, el trabal, está siendo más en comunidad. Deciros que hospital de día no es solamente hospitales de día de adultos, estamos hablando también de hospitales de día de atención específica para floración infantil-juvenil, como lo dices tú.
Hay también hospitales de día para poblaciones específicas, personas con problemas de alimentación, personas en el ámbito penitenciario también, personas con neurodiversidad, es decir, con trastornos del desarrollo. Y actualmente tenemos un amplio abanico de oportunidades de trabajar aspectos de salud mental, ya no solamente en intervención, sino mencionados también en prevención. Entonces ya no solamente está el servicio especializado, sino también está la prevención
Des del ámbito escolar, desde el ámbito también familiar, desde el ámbito también comunitario y ya estamos saliendo del hospital, del despacho, que todavía sigue estando porque es muy importante tener un espacio seguro para poder intervenir a trabajar en el ámbito comunitario. O sea que creo que cada vez estamos llegando más a la población y la población está siendo parte también del tratamiento y el trabajo en salud mental.
Mira, parlant d'aquestes línies d'actuació que vostè ara esmentava, per exemple, el que seria el treball preventiu o les parelles artístiques, hi ha altres línies d'intervenció que s'estiguin veient que són efectives i que es tira cap aquí?
Claro, es muy importante el trabajo preventivo, es muy importante lo que se está desarrollando actualmente en el ámbito de los colegios, la gestión de las emociones de los chavales, de los chicos, el trabajo también a través del arte, del deporte, que es tan importante también, que es un factor de protección también para la salud, ya no hablemos de la salud mental.
Porque es a veces como meterlo todo en un sitio, ¿no? De la salud en general. Entonces se está trabajando el aspecto del deporte, de la creatividad, del arte, el aspecto de las relaciones también entre las familias, ¿no? El soporte también que necesitan estos papás, estas mamás, estos abuelos, estas abuelas. Yo creo que el trabajo cada vez se va multiplicando y también se va...
no sé si normalitzando, pero sí hacerlo más sencillo, hacerlo más casual, que yo creo que es lo importante, que llega a todos y a todas. Com anem de recursos? Perquè per fer tot això, per fer totes aquestes incidències, aquestes incisions en els diferents àmbits i camps que té la complexitat de la malaltia i de la persona, homes necessiten molts professionals amb molta consciència, amb moltes mans, no? Com anem de recursos en el sistema sanitari públic?
Estamos bien de recursos y sin embargo siempre necesitamos más. Necesitamos más recursos, necesitamos manos, por eso es tan importante también la formación de los profesionales, la visibilización, no solo de los problemas, sino también de todos estos proyectos y programas que yo creo que también movilizan y mueven a la población para querer formarse, para querer trabajar en estos proyectos.
Entonces, para eso es tan importante también el aspecto educativo que está vinculado inclusive también con estas jornadas y tenemos personal información que también va a participar de ello.
Recursos siempre nos harán falta, ¿sí? Pero los que están, están presentes, que es muy importante. Doncs estem davant de les novenes jornades, unes jornades d'hospitals de dia que, de fet, anem per la novena edició, però llegeixo que s'organitzen cada dos anys. Haurà canviat molt el panorama, no?, des de la primera edició de les jornades.
Fins ara ha canviat. Ha canviat. Ha canviat. Ha canviat. Sin embargo, la essència sigue siendo la misma. O sea, la essència respecto a buscar y encontrar ese lugar seguro, ese lugar seguro que no solo es el hospital de día, sino ese lugar seguro que son las personas, es el favorecer una mejor relación y vinculación entre todos, una mejor comprensión de la subjetividad.
de cada individuo y sobre todo darle valor al tema de los derechos humanos al respeto por el otro y a favorecer que cada uno pueda desarrollar un proyecto de vida de forma autónoma de forma libre y con el acompañamiento que todos y todas necesitamos porque cada uno necesitamos también un acompañamiento
Esto no se apaña solo con pastillas, ¿eh, doctor Reyes? Esto es importante el tema farmacológico, pero como te digo, hay que ir más allá. Hay que ir más allá y aquí tenemos que estar todas y todos implicados y para eso os agradezco muchísimo la invitación porque esto es difundir un mensaje que creo que tiene que quedar a todos, ¿no? Que todos podemos participar y que todos podemos también contribuir a la salud mental del colectivo, que el colectivo somos todos y todas.
Nosaltres hi hem passat avui de puntetes en aquests 10 minuts que durà l'entrevista, però, en fi, que per això existeixen aquestes jornades d'hospitals de dia i, a més, la tindrem aquí la propera jornada al tinglado número 1 del port de Tarragona. Això serà divendres i dissabte, organitzat per l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria. Ara m'he perdut amb les cifres, eh? L'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria i els professionals de la salut mental.
Exacto. Ahí estamos. Y es una jornada con la colaboración también de instituciones como el Port de Tarragona, el Colegio de Médicos de Tarragona, el Ayuntamiento de Tarragona y el Patronato de Turismo también que nos han servido también de soporte y nos han abierto ventanas, todas las de ventanas, yo hablo de puertas, pero todo con el gusto y a favor de la salud mental, que es muy importante. Doctor Julio César Reyes, muchísimas gracias.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. L'abraçada. Tinc un bon dia. Adéu. Adéu.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
amb fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A 20 minuters d'arribar al punt de les 11 del matí de tancar l'edició, encara un apunt cultural, i és que ja la setmana passada, el 17 de febrer, va començar el Festivalet Blau, aquest festival, aquesta mostra que pretén posar en valor el que és la publicació de llibres infantils i juvenils, i en aquest sentit ajunta...
Doncs editors, il·lustradors, autors, amb el seu públic lector. Dit molt a l'engròs, eh? El Festivalet Blau, que ja té unes quantes edicions, ja està consolidat i cada cop jo crec que se'ns allarga més a la ciutat. Arriba aquest cap de setmana, diumenge, a un dels punts àlgids, una festassa al teatret del Serrallo.
en què ens conviden a tothom a saber com treballa una persona que il·lustra, dibuixa, crea i somia. Això és el seguit de tallers que tindrà en lloc al Teatret del Serrallo. Però hi ha moltíssimes més activitats. Mira, justament ara enganxem al mig d'una d'aquestes activitats el Joan Rioner, que és el responsable del Festivalet Blau, i el trobem a l'Institut Pons d'Icar. Joan Rioner, bon dia. Hola, molt bon dia, què tal? Molt bé, què fas, què fas al Pons d'Icar ara mateix?
Doncs mira, ara jo poca cosa. Jo estic acompanyant amb Alejandra Zúñiga Cárdenas, que és il·lustradora, i ve a fer una activitat xerrada en aquest centre educatiu que es titula Quan l'art construeix ponts. Amb Alejandra més il·lustradora, doncs és persona migrant.
I ens va explicar una miqueta com és la seva feina. S'ha especialitzat molt en això, no? S'ha visualitzat, doncs, la realitat de les persones que es mouen, ja sigui per qüestions de feina o per qüestions de la vida. I venim a fer una xerrada, doncs, als alumnes d'aquest centre, que ens han avisat que seran més de 90 que estem començant a preparar. I vindran amb la panxa plena, perquè la teniu ara a quarts de 12, no?, que serà l'hora del... després de l'hora del pati, i aniran fresquets. Vindran tips. Sí, sí.
Que la tens per aquí, l'Alejandra, que la pillarem. Sí, sí, sí. Va, que li diem quatre coses i després parlem del festivalet en general. Mira. Mira, Ale, és que... Ale, ale, ven aquí. Hola. Hola, Alejandra. Hola, sí. Hola, sí. Alejandra Zóñiga Cárdenas, com estàs?
Ets qui? Com estàs, com estàs, Alejandra? Alejandra, molt bé, superbé, gràcies. Sí, a veure, què explicaràs avui aquí al Pons d'Icart? Perquè tu ets il·lustradora i vens a parlar de com l'art construeix ponts, no? Com barregem il·lustració amb això, amb integració. Què explicaràs, Alejandra? Com ho faràs, això? Doncs mira, el que faré serà una presentació de la meva trajectòria com a il·lustradora, però també...
La trajectòria de qualsevol persona està impregnada del que ha viscut. Doncs jo he viscut dues migracions, la primera és de Mèxic als Estats Units i la segona és a Catalunya, i el meu treball he impregnat això també.
Vinc a mostrar algunes imatges i de parlar de sentiments, d'enyorança, de por, de curiositat i de coses boniques també. I de la feina que estem fent amb en Joan i el llibre de tot el que estic, que va escriure el Taracaldés, editat per Episcínia, un teclit ocià, il·lustrat per mi.
És veritat, no? Clar, és la teva pròpia experiència, però després, quan il·lustreu llibres, especialment, us heu de posar la pell de la història que heu d'il·lustrar. Llavors, hi ha com una barreja xula, no?, perquè no pots deixar de banda el que tu has viscut i el que tu ets, llavors fas la interpretació en funció d'això. I deuen sortir coses, doncs, això amb un toc molt personal. Sí, sí, jo crec que han sortit coses superboniques. A mi m'ha fet...
El treball del llibre m'ha fet connectar amb aquesta nena, que era jo, que quan vaig migrar per primera vegada només tenia 10 anys. Doncs el sentiment de deixar tot el que ets, els avis, les mascotes, i començar de nou en un nou lloc, va ser superbonic i difícil a la vegada.
I jo crec que hem fet un bon treball artísticament i amb el text de contrastar les imatges amb el text de Caldès per proposar una nova narrativa i parlar de la migració actual.
Tu creus que cada cop al públic lector li donem més importància a la il·lustració? Els àlbums il·lustrats ja estan més que consolidats i cada cop tenim més il·lustradors o il·lustradores a l'abast de Tarragona. N'hi ha molts i cadascú teniu el vostre estil. Tu creus que s'està posant per fi en valor la feina de l'il·lustrador?
A veure, jo crec que és un crevi on hem d'estar picant pedra a tot moment. Sí que som molts il·lustradors a Tarragona, hi ha moltíssim talent i cada vegada estem molt units i ens ajudem uns amb altres i sí que estem fent picant pedra i picant pedra i dedicant temps a fer una il·lustració bona de qualitat professional. Tenim el repte que tenim moltes imatges...
Hi ha moltes imatges per tot arreu, tenim la IA, però sí que jo crec que és un sector, és un gremi, que si ets una persona amb certa sensibilitat i t'agraden els llibres, t'agraden les imatges fetes per persones analògiques, doncs sí, és un bon moment. Si et fixes, és un bon moment.
Jo sempre faig això, busco per internet per fer-me una idea dels estils i us recomano que ho feu també Alejandra Zúñiga Cárdenas i trobareu la seva pàgina web amb aquestes il·lustracions. És que no sé com qualificar-les, Alejandra, però es nota que són teves totes. No ho sé, sí. Sí, jo tampoc. Sí. A veure, jo crec que utilitzo molt el blanc, els ponts, no?, i els colors.
representa emocions, no estan encarregades de color perquè a vegades el vermell pertence a l'utilitzó del groc per l'enyorança, el verd per la natura, no sé. A més, són colors com a moltes rosos, molt vinculats a la terra, diria jo, no? Sí, sí, sí, molt orgànics. I els traços també, sí, sí, molt orgànics. Ja sé que és una paraula que fem servir molt, però és que s'hi diu molt bé.
Molt bé. Doncs, Alejandra, moltíssimes gràcies. A veure què els expliques amb aquesta canalla d'Institut de Lilles Pons d'Icar, ara quan tornin del pati. Una abraçada, Alejandra. Gràcies a tu. Adéu. Bon dia. Seguim amb el Joan Rioner, que no se'ns en vagi. Joan, et tenim per aquí.
A veure, a veure, si tenim aquí... Joan, estàvem repassant aquestes imatges de l'Alejandra. Tu ets un privilegiat perquè tu, a través de la teva editorial, treballes amb un munt d'il·lustradors i il·lustradores. I ara ho deia, a més, és un dels punts forts del Festivalet Blau i de l'edició del llibre infantil i juvenil, no la il·lustració.
Sí, és que l'el·lustració també és literatura, com és la narració oral i, òbviament, els llibres. I aquests són els tres eixos, sobretot, amb el que treballem al festival, que entenem la literatura dedicada als infants com a alguna cosa molt amplia, i també serien les cançons, també serien les endivinalles...
I a poc a poc ho intentem fer testatge una miqueta de totes aquestes formes literàries. Especialment aquest any, ja que he anomenat el tema de la narració oral, fem especial reforç en aquest punt. Aquesta tarda, per exemple, anem a la Biblioteca de la Canonja, a fer un tallar de comptes a comptes per adults. Bé, les persones adultes són els que ja s'inspiraran per transmetre i per seguir aquest llegat cultural tan important.
Bé, és que és la porta d'entrada de les persones, no?, quan ets petit i t'expliquen els contes, és la porta d'entrada cap al món editorial, doncs, de quan ets adult, no?, és la manera d'entrar, a la lectura, no té més, i a les històries.
Joan, us fiqueu a totes les biblioteques, o sigui, en els diferents espais del Festivalet Blau d'enguany, que s'allarga fins al dia 6 de març. Veig això, molta activitat en biblioteques, en llibreries també. I llibreries, sí. I després un acte molt especial, jo crec que multitudinari, i una celebració, una festa que tindrà lloc diumenge al Teatret del Serrallo. Què passarà?
Aquest diumenge del Teatret del Serrallo és una tradició i és el tercer any també que anem a aquest espai. És una mica com el lloc de trobada, l'espai també ens hi convida. Festivalet del Teatret. Hi haurà quatre il·lustradors i il·lustradores que faran tallers d'il·lustració i de dibuix per públic i no tant. Telefamiliar, que no cal ser infant com per participar en aquests tallers, òbviament,
I també hi haurà sorpreses. Tindrem la Cristina Casanova, que és la triu, fent de les seves per allà, i també tenint l'intervenció de la Rath Sebrián, que és l'autora convidada. La Rath, durant aquests dies de festivalet, està anant a diferents actes, mira, observa, pren notes, i l'objectiu és de fer un text literari en el format i la mida que ella vulgui, i aquest diumenge ens l'exposaran en directe i en exclusiva per tots els assistents en aquesta festa.
Molt bé, serà la festa no final, perquè ja us dic que les activitats del Festivalet Blau s'allarguen ben bé fins al 6 de març. Quantes edicions portem? Tres, quatre, cinc? Tres, aquest és el tercer any. Bé, cap a on va? No només el Festivalet Blau, sinó també l'edició del llibre infantil i juvenil. Joan, què creus que ha canviat en aquests tres anys cap a on evolucionem?
L'edició de llibre infantil, bé, doncs en pocs anys, hi ha poc marge, no? Jo suporto que les grandeses i les milèries del sector segueixen gairebé intactes. Però el festivalet, sí, és un festival que intentem que sigui fresc, dinàmic i molt exclusiu. Molt exclusiu en el sentit que les activitats que fem estan ensenyades en exclusiva pels espais.
i per les activitats del Festivalet, que no ens limitem a reproduir coses que ja estan fetes, sinó que totes són de creació i tenen aquest punt, no és una miqueta especial, que el públic senti que està vivint una experiència única i irrepetible, que al cap de vall volem que les experiències siguin efímeres i que ho expliquin i diguin que el sopàs per a qualsevol activitat ha estat bona.
i el sector del llibre infantil segueix igual que sempre, amb sobreproducció, i s'editen tantíssims llibres, per això nosaltres consentem la nostra mirada, sobretot en la producció local, il·lustradores, autors i editorials, amb una miqueta amb el segeït de quilòmetre zero, però no només...
de l'autoria, sinó sobretot també dels processos de treball i de producció. Ens agraden molt les impremtes, sentir una impremta i sentir l'olor de la tinta, i són espais i són jocs que també creiem que formen part del llibre. Ens agrada molt mimar tots els processos de fer el llibre. I d'aquí ve aquesta marca de...
Però no ens tanquem a res, eh? Vull dir, hem tingut territorials que són de fora i ens ho hem passat pipa perquè també ens aporten tantíssim i no hi volem renunciar. A dos mesos de Sant Jordi, mira, avui justament es hi ha 24. O sigui, estem a tocar-tocar dos mesets de Sant Jordi. Com ho tenim això?
Sant Jordi, ara mateix em cau una vinguita. Les editorials, o la majoria, ja hem enviat els nostres llibres a les distribuidores, que són processos creatius i arcs. En el cas de Piscina, Petit Oceà, que és el nostre projecte editorial,
Els llibres en qüestió de Sant Jordi ja fa temps que es tenen a la distribuidora i ja són a llibreries que necessiten un recorregut una miqueta llarg per tal que les llibreterses el puguin mirar, que els crítics em puguin dir la seva i que els lectors puguin començar a fer testets per arribar a Sant Jordi, doncs ja estigui una miqueta tot rodat.
Així ja ens diràs les novetats, doncs, no? I com vulgueu, tant. Sí? Vinga, ja quedes convidat en directe pel programa especial que farem per Sant Jordi i ja en parlarem. Molt bé, de moment, per fer aquesta prèvia i tocar ja els primers rajos de sol de la primavera, arriba el Festival El Blau un any més a Tarragona, aquest festival que celebra el llibre infantil i juvenil d'origen. Joan Rionet, moltes gràcies i felicitats per una nova edició.
Bueno, doncs gràcies a vosaltres per tenir-vos presents i per aquesta curiositat infinità que sempre teniu. Sempre. Una abraçada, Joan. Adéu, adéu. Gràcies. Vinga, adéu.
Amb el Joan Rioner, parlant del Festivalet Blau, recordeu festassa al Teatret del Serrallo, aquest dissabte, esperató, diumenge. Mira, és diumenge a partir de les 11 del matí. Dibuixa, crea, somia, un matí de tallers per tothom de la mà de professionals de l'Associació d'Il·lustradores de Tarragona. Micròfon obert també, llibres, dinamització i lectura de l'escriptora convidada, que és la Rata Febriant. Xulíssima, eh?, la festa del Teatret del Serrallo.
És un dels plats forts del Festival Belet Blau que encara s'allarga en diferents actes en centres educatius, en biblioteques, centres cívics. S'allarga fins al dia 6 de març. I avui hem conegut l'Alejandra Zúñiga, ja la coneixíem, Alejandra Zúñiga Cárdenas, una il·lustradora fantàstica que tenim aquí a Terres Tarragonines i que està molt bé descobrir-la i redescobrir-la. Si no la coneixeu, busqueu la seva web.
Doncs vinga, falten res, 5 minuts una miqueta més per arribar a les 11 del matí i nosaltres marxem, tanquem la veu de Tarragona amb la proposta musical de la Sílvia García, amb el tamacle, amb què ens agrada tancar sempre, posar aquestes notes musicals al programa diari. Avui és dimarts, us diem adeu, fins demà dimecres, que ens hi tornem a posar a les 9. Me acordé también de mi padre reciclando patillas de gafas antiguas. Diréis, éramos pobres. No, éramos ecologistas.
Por eso esta canción se llama No soy un moderno. Va ser el Teatre Tarragona, el nostre temacle d'avui ens porta cap allà de la mà del Paco en la Luna. Un bote con azucarillos de los bares y reciclo los tarros de cristal. Colmenas y ojalata en silencio retratan a un niño de un planeta marginal. Guardo sin recato las cajas de zapatos con tesoros de un bobo alí babá.
conchones y amarro los faldones de un coche más viejo que vintage. Duerman calcetines con las gomas derrotadas, mis almohadas no valen para soñar. Farolas apuñalan la madera en mis ventanas con falsas mañanas.
No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatín y he perdido el Jack ahogado en un gino. No tengo glamour, no soy un moderno, no tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú belleza sin tiempo amas a este carca de verso en pecho.
Guardo en los bolsillos, servilletas y palillos, pido un tupper para las sobras del bar. Hago sentadillas con shorts del mercadillo que marcan este paso vulgar. Cubro mis pudores con las sábanas baratas que se atan a tus muslos a la mar. Lloro con los besos de las telenovelas y ardo con las velas.
La gente aquí de la derecha
Ahora vamos a intentar hacerlo todos juntos, ¿vale? Si hay alguien que le han sonado las dos voces iguales, que no cante, ¿vale? La última, vosotros solos.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdios.
Bon dia, són les 11.