Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Vinga aquest divendres, va, aquest divendres i arriba el cap de setmana. Abriu Rius, molt bon dia. Bon dia. Núria Cretanya, bon dia. Hola. Miguel Montse, salutacions des d'aquí i recupera la veu. Salutacions, Miquel. Tenim les veus que no toquen, però ja recuperem la normalitat. Doncs l'imagineu a casa, el Miquel, a casa amb un té ben calentet, amb llimona i mel. Amb la manteta també, perquè fa fred avui. Cuida el Miquel i recupera la veu, que dilluns el podem... El hem dit que no parli. Al 100%, no parles amb ningú.
Bé, mira, avui deixeu-me parlar d'entrada dels usuaris del tren, perquè avui s'ha anat a restaurar el Rodalies, però d'anir-ho quina odissea de dues jornades. Evidentment, la pitjor part són els tres accidents que hi ha hagut ferroviaris. Tres accidents en menys d'una setmana, en una setmana hi és caix, i per tant, des d'aquí també, això, avui encara és dia de dol, donar-se el suport a les víctimes i familiars. Van veure un ambient, fito, ara us ho explicaré, però un ambient molt trist, especialment a Andalusia, a Andalusia tot un pavelló sencer,
cada any tradicionalment a Fitur, i a l'estat de Còrdoba, evidentment, hi havia molta tristor, i també en general, no cap autoritat, i molta tristor. Vas fer el viatge d'anada i tornada demà, bé, vas notar certa tensió al tren? Mira, fins al punt que hi havia una persona d'aquí,
Em comentava que tenia bitllet de parlar bé i va comprar un bitllet d'avió perquè deia que li feia por agafar el tren. Vull dir que el tren no es parlava d'altra cosa. I, clar, el comentari de les vibracions, etcètera, etcètera. Vull dir que és un tema que tothom està molt sensibilitzat.
i que portarà cua, perquè això portarà cua. Ja veurem com va tot. La investigació és passament de l'accident de la Muz a Còrdua, però això portarà cua. Vegem avui que la Guàrdia Civil ja ha presentat un primer informe, una primera valoració, aportació de càmeres, de gravacions i tota mena de detalls, però vaja, que no està encara. Crec que tenen tot un any per acabar d'investigar. Veurem com va tot. Però vaja, molt seny de tothom. I això, especialment els que agafeu el tren, que avui...
ja funcionen, s'anarà prenent el servei ferroviari, també a Tarragona, amb retards, ja hi ha retards d'entre 15 i 30 minuts, ahir l'AVE portava una hora de retard, també s'ho ha de dir, tant a l'anada com a la tornada, una hora més tard, d'al previst, arribava perquè hi ha un tram mentre arriba a Saragossa que baixen de velocitat, van a 100 per hora pràcticament, i es paran molt les estacions, molta estona, vull dir que van amb molta cautela.
Paciències que aneu al tren. Serà, de fet, el tema que ens ocuparà en el primer tram de programa. Ara mateix, trens, xarxa ferroviària, mobilitat, amb un expert de la Universitat Rovira i Virgili, el Miquel Virgili, que és investigador predoctoral, com dèiem, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. La seva recerca va sobre mobilitat i ferrocarril, planejament urbanístic i tot plegat, molt vinculat al camp, perquè forma part d'un grup de recerca urbana
del Camp de Tarragona. Per tant, ens pot explicar si troba que està dissenyada la infraestructura ferroviària. Abans, però, parlarem de l'alternativa dels autobusos que, de fet, avui conviuen amb possibilitat de viatge en tren i amb autobús.
Sí, perquè s'ha arrastrat de... De fet, de matinada, el servei. S'ha hagut de fer proves a la xarxa ferroviària, a la xarxa de Rodalies, arran de l'accident de Gelida. També hi ha pollastre a la P7, que ho sapigueu, de baixada. Però de baixada, a l'altura de Gelida, també on va caure el mur. S'estan fent actuacions i hi ha tallada de baixada aquest tram, en concret. Per tant, si anava a Barcelona, sapigueu que al turnar els trobareu aquest tram afectat en desviament cap a carretera secundària. I què voleu que es parli de futur o no? Vinga, va.
Però volem una mica de salseta. El Pep diu que és aixut no provant ni les porres ni els bocatars calamaris. Bocata calamari per un català no té cap sentit. L'any passat el vas provar. Però és molt aixut, no té tomàquet.
Perquè hi posen maionès, eh? Jo n'he menjat a Tarragona, eh? Al carrer August. Deuen ficar més xicha. Igual sí, no ho sé. Aquest any no l'he provat, eh? Això ja vol dir que ja no és turista al peu, ja és com autòcton. Quan va a Madrid ja es fa el xulo i ensenya a Fitur a la resta de gent. La bateria és un grau, a Fitur. Mira, el Fernando Romai, que ja sabeu que em passa dos metres a mi... Ahir, quan ho explicava, jo no em pensava que fos tan alt, llavors veig les fotos i he al·lucinat.
T'asseguro que portava el cable llarg del quàntum i amb el braç estirat del tot no arribava a la seva... Fa cotxar ell, eh? Ja deu estar acostumat, però, no, a cotxar-se. Sí, sí. Va, a part que és un tio encantador, molt majo, i... Una mica canalla, m'has dit, no? Una mica tremendo. Una mica tremendo, sí, sí. Tremendo de carinyo. Em fan terrible, em fan terrible. Vam parlar amb ella, en Fernando Romay, perquè ahir era un dels protagonistes a les dues del migdia a l'estat de Catalunya, parlant, doncs, del Tour de França,
I també l'altre protagonista, destacadíssim, a Perico Delgado, eh? Pedro Perico Delgado. Molt divertit com parla, no? Li hem sentit tant de veus. Molt campatxado. Perquè tu arribes, no? Tu llegues a la... I a la que llegues i encuentras el sitio, buf, ja n'ha acabat. Però això parlava de la meta, eh?
La meta serà a Barcelona i la sortida serà aquí, a Tarragona. I d'ella diu que és millor la sortida que l'arribada, perquè la sortida tens com hora i mitja per poder anar a recollir signatura, veus les bicicletes, veus els corredors... Estàs més a prop i més estona. A més això de l'arribada, ja està.
Ah, i una cosa que va dir interessant, perquè, clar, els que viviu per on passa el tour de França, el recorregut, diu, clar, estarem un parell de dies que veureu que passen coses que potser no podeu aparcar, etcètera, etcètera, però després, com veu les imatges, ets sense orgull a la teva ciutat, perquè, diu, els tours són molt exquisits, triem les millors imatges, i aquestes imatges tenen la volta al món. I després, clar, veurem la Tarragona d'una altra manera que no la veiem habitualment a peu de carrer, eh?
Ai, que xulo, que xulo. I també amb la Mireia López, l'atleta tarragonina, que demà vam poder conversar amb ella, que també era la tercera pota d'aquesta taula ordona que presentàvem la Joana Conessa de Turisme i el Ramon Quadrat del Patronat, i que va estar molt bé, va ser molt simpàtica. Mira, que la tinc gravada, potser la podem emetre algun dia.
I va haver com a visitants de futur, com a expectació, i va haver públic, vaja. Sí, sí, molt de públic, perquè clar, a veure, el Fernando de Roma i el dos arribava una hora lluny, eh? I a part, quan arriba, no és tant com a reis, per se'ls hi vaig dir. L'aporecció ahir d'abans de les 11 va coincidir amb que arribaven els reis d'Espanya. Crec que els hi vegi reis reis mags. No li vas posar el microfono.
Sí, va fer molt bé la correcció. Reis mags. Està... Està... Està... Per el mòstic de l'aixó, eh? Li haurem de dir. O altre per les pifes, no això?
A veure, el Ruiz porta un seguit de càmeres de genital... I a Leticia la va ser princesa. Sí, però... No estem acostumats, no estem acostumats a retrosmer. No estem acostumats a tenir tractes rellats. Bueno, és igual, la qüestió és que farà el romà i també, quan el veus, i arrossega molta gent, i el perico també. Vull dir que va estar molt bé.
Vinga, entrevistes amb ells, i també parlem amb el Moja Cuach, perquè a la tarda i a Fidur també es va presentar la gala dels sols a Repsol, que ja van dir que serà una mena de carnal gastronòmic, vindran els millors cuiners del món, perquè els tenim aquí a nivell de l'estat, vindran aquí a fer un àpat aquí a la nostra ciutat, i el Moja Cuach és el coordinador d'aquest àpat.
i ens ho explicarà, perquè és una responsabilitat cuinar per gent que té, bueno, que estan a la faranaderia, entre ells, les trunc, en fi, tots els millors cuiners del món, i han de cuinar per ells. Sense de febrer, però si això és ja, ja pot anar comprant-hi. Que ens diuen que anem per feina, ens diuen que anem per feina, després d'abril el resum, no? Suposo que alguna cosa d'autor entrarà, no? Sí, el que ens doni temps, agafarem... Bueno, de Fitur no he ficat masses coses, però com que ja tenim tot el matís quiixat de Fitur...
La primera entrevista de baix fer el tren i la primera d'ahir des del taxi. He vist les fotos, he vist les fotos. Fa gràcia, la taxista devia flipar una mica, no? Sí, la Maribet. Repassarem els accidents ferroviaris que hi ha hagut, recuperant l'entrevista amb la Txero García, presidenta de la Casa d'Andalusia de Tarragona.
I també repassarem una mica de política que vam tenir el dimarts amb els representants del Consorci Tarragoni. Molt bé. Continguts avui de la veu de Tarragona, aquest divendres, amb tot l'aquí que ja heu sentit. També amb el Lluís Comas a les Vies de So, Mauri Ferrand de Radiovisual, Joan Andreu Pérez a la producció, Laura Guàs, Javier de Gispert, qui us parla, Josep Sonia. I mira, em vaig trobar allà a Madrid a l'Elder Moll, el company periodista, i em va dir, escolta, el Joan Andreu Pérez m'ha encarregat una veueta per sortir...
L'espineta amb Tarragonins, avui és l'espineta amb Tarragonins del company... Diu, ja la faré, no pateixis, eh? Elder Molla, parlant del pàdel de Tarragona que segueix creixent, reflexió en la prèvia de la diada d'aquest esport a la nostra demarcació. L'espineta amb Tarragonins d'Elder Molla.
El Pàdel a la ciutat de Tarragona i també a la nostra demarcació viu una etapa de plenitud convertit en un fenomen social, esportiu i també territorial que travessa totes les edats i condicions. Demà dissabte, la celebració de la Diada Provincial de Pàdel a Salou no és només una cita festiva dins del calendari federatiu. És el reflex d'un creixement sostingut, arrelat i amb una identitat pròpia que defineix avui dia el Pàdel a Catalunya.
Les dades parlen per si soles. L'any 2025 la Federació Catalana de Padel va registrar 30.370 federats, una xifra de rècord que supera per primera vegada la barrera simbòlica dels 30.000. Aquest llindar no és només un número rodó, és la confirmació que el Padel ha deixat de ser una moda passatgera per esdevenir un esport plenament estructurat.
amb una base social sòlida i amb un sistema competitiu que dona resposta a tots els nivells, des de la iniciació fins al rendiment.
Aquest creixement, però, no ha estat homogeni. Algunes demarcacions han experimentat una evolució especialment significativa i la de Tarragona n'és el millor exemple. Si l'any 2015 comptava 1.586 federats, el 2025 es va arribar als 5.031. És a dir, en només 10 anys la xifra s'ha més que triplicat.
convertint Tarragona en la segona demarcació de Catalunya amb més licències federatives. Aquesta progressió no és fruit de l'atzar, sinó de l'excel·lent treball realitzat en els darrers anys per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Padel, amb Felip Rodenas, el seu president al capdavant.
La força del pádel tarragoní també es fa evident en el nombre de clubs federats. Dels 375 que hi ha a tot Catalunya, 75 clubs pertanyen a la demarcació de Tarragona. És a dir, un de cada 5 clubs catalans es troba al camp de Tarragona o bé a les Terres de l'Ebre. Aquesta densitat de clubs ha permès descentralitzar l'activitat, apropar la competició a municipis mitjans i petits i també crear una xarxa molt viva de tornejos, lligues i activitats socials que alimenten el seu dia a dia.
Aquest dissabte, a Salou, el pa del català es mirarà al mirall i veurà reflectida una història d'èxit col·lectiu. Una història feta de clubs que han crescut des de la base, de federats i federades que han convertit l'esport en part del seu dia a dia i d'un territori, el tarragoní, que ha esdevingut peça clau dins del mapa esportiu de Catalunya.
La Diada Provincial de Pàdel de Tarragona no serà només una celebració del present, sinó també una d'autèntica declaració d'intencions. El Pàdel català vol continuar creixent, vol més Tonet Sanz i més Ari Sánchez. Tot arrelat al territori i fidel a l'esperit que l'ha aportat fins aquí. Visca el Pàdel a Tarragona. Visca el Pàdel català.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com La veu de Tarragona. La teva veu.
Doncs vinga, comencem. De seguida conversarem amb Transports Plana del servei d'autobús fins a Barcelona. De fet, els trens van recuperant la normalitat del servei ferroviari des d'aquesta passada matinada. Aquest matí, a primera hora, ja han sortit els trens. S'ha pogut restablir després de dos dies molt complicats, però encara es manté en alguns autobuses. També parlarem de com ha anat.
amb aquesta empresa, perquè en fet han duplicat el nombre de passeges. Ara en parlarem de seguida, però abans volem aquí als estudis. El Miquel Virgil Martínez és investigador predoctoral de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, que fa recerca sobre mobilitat i sobre ferrocarril en relació al tema de planejament urbanístic i també organitzatiu territorial. És membre del Centre de Recerca Urbana del Camp. Miquel Virgil, que tal? Molt bon dia.
Parlem d'infraestructures, quan parlem d'infraestructures aquí, a vegades conflaix tot, però és molt àmplia. Podríem parlar de rodalies, que són on han tingut problemes, podríem parlar també d'alta velocitat, que també han tingut malauradament un accident molt greu, i podem parlar d'inversions també, perquè les infraestructures tenen una cosa que és que cal mantenir-les,
i que estiguin en condicions, no? Sí, sí. És una obvietat, no? I aquí hi ha números, no? Que suposo que... També hi ha hagut un canvi de paradigma, perquè hem vist que, per exemple, el tema de l'altavocitat ha canviat molt la freqüència de convois amb el tema de l'entrada d'empreses internacionals, franceses i italianes, no?, també en el mateix tram. Per tant, passen més tres, no?, per dir-ho així. En general, eh, també, no? Com està la situació? Com definiris la situació a nivell general si parlem, per exemple, d'infrastructures ferroviàries de rodalies, per exemple?
En general, la situació està bastant saturada. Ara, parlant de l'alta velocitat, tampoc no sé si hem d'entrar molt en aquest tema i parlar més de coses d'aquí no, però és evident que l'entrada d'aquests operators s'adura més la línia i si la xarxa convencional no hi hem invertit massa durant molts anys, potser en la xarxa d'alta velocitat tampoc no s'està fent com s'hauria o no es farà. Evidentment és una xarxa molt més nova, no?,
però potser d'aquí uns anys veurem que també l'hem deixat una mica abandonada si anem afegint i no la cuidem prou. Però en el cas de Rodolies és evident i s'ha demostrat que no s'han fet prou inversions i ara tenim la xarxa que tenim i no la tenim bé. I ens hem de dedicar primer de tot, sobretot, a resoldre els problemes de la xarxa actual.
Per tant, planificació però també inversió, no? Seria una mica el titular, no? Sí, sí, absolutament. I es fan moltes inversions, és a dir, estem invertint, fa molts anys s'ho invertien i des de fa uns anys hi ha molta més planificació a nivell de rodalies, es fan moltes inversions, sí, és cert, però també cal veure quines inversions, no? És a dir, pujar un tercer fil perquè vinguin trens de mercaderies que puguin entrar des d'Europa directament i saturar més la xarxa de rodalies,
amb més trens que no són de rodalies. És a dir, són inversions que es fan, que compten com inversions, però que en el fons no porten massa cosa, no? És a dir, portàvem tenir més trens de mercaderies d'una altra ampla de via. En aquest cas, per exemple, poso aquest exemple concret, però no porta res a la xarxa de rodalies, no millora el servei. O és a dir, que molts diners han fet soterraments segons quins municipis.
bé, doncs això és una inversió, és que tampoc milloren el servei. Bé, jo no sé, jo sóc arquitecte i aquestes coses haurien de ser importants, no, aparentment, però és que ens hem de dedicar, sobretot, a tenir una xarxa, en general, bona i de qualitat i que funcioni. I després ja anirem a altre tipus de coses. Quan aneu estudiant tota la xarxa, perquè aquí s'ha anat afegint capes a la xarxa ferroviària, entre l'alta velocitat...
Som un dels països amb més quilòmetres d'alta velocitat, a nivell d'Espanya. Veieu com si hi ha hagut més inversió en alta velocitat que, per exemple, en tren convencional? A nivell d'infraestructura, dic. Hi ha hagut inversió, sobretot, en construir-la, com a mínim, en els darrers anys. Hem passat de zero a una de les xarxes més extenses d'Europa i del món, gairebé.
I, per tant, tots aquests diners que s'han invertit aquí no s'han invertit en altres coses. Però, com deia abans, ara cal veure com la mantindrem, aquesta xarxa alta velocitat. Però, bueno, que sí que Rodalies, evidentment, amb tot això, la xarxa convencional ha tingut molta menys inversió de la que hauria d'haver tingut, o molt poca. Quines grans mancances veieu des del punt de vista tècnic en general?
Home, que... La xarxa ja no està ben mantinguda, no? I, per tant, hi ha moltes incidències constants. Ara hi ha hagut el cas aquest concret, aquest mur, que podríem discutir, no hi entrarem, perquè és... Bueno, es ha passat una desgràcia i ha causat una sèrie de conseqüències greus aquests dies, però...
Però és una anècdota més, no?, de la qual els usuaris estan farts i els que agafen cada dia el tren ho saben molt millor que jo, no?, que és una cosa constant, no?, que és d'incidència-reincidència, sobretot en la infraestructura, no?, després també diuen, bueno, que els trens estan vells, que s'estan comprant temps nous, bueno, segurament això és més secundari, no?, és a dir, si la xarxa fos puntera i estigués a punt que els trens fossin vells o altres coses, diguem-ne, serien menys importants. Però, sí, sí.
Clar, tres accidents greus en pocs dies, eh? Perquè l'han tingut el més greu, evidentment el de Còrdoba, però també després el de Gelida, també greu, una víctima mortal i ferits, i l'última cartagena que va ser, crec que ahir, eh? Vull dir que, clar, era circumstancial perquè hi havia una grua amb un braç articulat al mig de la vida que no hi havia de ser, eh? Però clar, hi ha cert estigma social a viatjar amb el tren, eh? Que el teníem per un sistema que anava tard però que era segur, no?
El tren és segur. Exacte, això m'ha agradat també explicar-ho, que el tren, o sigui que descarre un tren és complicat, és complex, és difícil. Sí, sí, bueno, o sigui, això, diguéssim, pot aparèixer moltes informacions, molts temes que estigmatitzin el tren, i això en cap cas ho hem de fer, és a dir, el tren és segur, l'hem d'utilitzar, i si el cuidem, diguéssim, encara serà més segur, vull dir, intentem no fer cas a aquestes coses, perquè...
I quan parleu en aquest grup de recerca sobre mobilitat i ferrocarril, clar, evidentment teniu a l'horitzó també les mercaderies, que el tema de mercaderies, i aquí aquesta reclamació històrica, que les mercaderies siguin per l'interior i no per la costa, el que també congestiria molt més encara una via allà castigada, amb molt de trànsit, i també passarien convois molt més llargs de les que passen ara de mercaderies. Això també és una qüestió a tenir en compte, no?
Sí, sí, ho deia abans, és a dir, part de les inversions són aquestes, no?, però no porten res a la xerxa, és a dir, de viatgers, vull dir. Hauríem de pensar en una nova línia de mercaderies per fora dels nuclis propats i aquestes coses? Bé, segurament sí, és a dir...
que calen estudis i es fan estudis i possibles traçats, etc. Hi ha la plataforma d'aquí que només es preocupa de la zona d'aquí, però en el fons el que cal és una solució conjunta. Segurament, sobretot entre Tarragona i l'àrea metropolitana Barcelona, que és el tram més congestionat, després hi ha més avall o altres zones, segurament és menys necessari. És a dir, ara mateix tenim sis vies de tren entre Tarragona i Barcelona. Tenim les dos de l'AVE, les de Vilafranca i les de Vilanova.
Per tant, som moltes sí, però ja estan bastant saturades totes, i per tant potser hem de començar a pensar en...
amb possibles nous corredors paral·lels, segurament... I a part de les mercaderies, a l'entrada a Barcelona, per exemple, a les de Castelldefels, només hi passen trens de viatgers, però hi ha estudis de quadriplicar per poder posar trens a diferents velocitats i millorar la capacitat de l'entrada a Barcelona. És a dir, s'han de fer moltes coses, diguem-ne, que s'estan fent, però fa molts anys que es diuen que s'han de fer i...
i les hauríem de tenir ja. Aquest deu, aquest retard, és un tema endèmic de país, perquè hi ha hagut diferents governs que han anat passant, però és un tema endèmic, és a dir, dic el manteniment, la planificació, pensaments en llarg termini, i aquí som una àrea metropolitana, que no hem d'oblidar-ho, som la segona àrea metropolitana de Catalunya,
Aparent també hauríem de pensar molt no només d'aquesta línia, però també de connexions cap a l'interior. Funcionarà com a Maria Metropolitana, en definitiva. Sí, sí. És que a vegades actuem molt quan passen les coses, no? I el que hem de fer és...
diguéssim, les dues velocitats a l'hora, és a dir, cuidar el que tenim ara, mantenir-ho dia a dia, i a l'hora planificar a futur, però no planificar amb actuacions separades, sinó tenir una visió global i conjunta, anar fent les coses per fases per aconseguir un escenari futur que estigui ben planificat. I moltes vegades es fan inversions puntuals, que quan se'n fa una després queda desconnectada d'una altra actuació que no s'ha penjat conjuntament, per tant, és important tenir aquesta visió global a l'hora de planificar.
És a dir, tenim una autopista, una autovia, és a dir, una autopista gratuïta i una autovia al costat, no?, per posar un exemple, no?, per posar un exemple. I la crida que hi ha, doncs, constant, que la gent utilitzi el transport públic, però, clar, a vegades, si ets anar a Barcelona i trigues dues hores, doncs, no et surt de compte. És a dir, i pel que passa és que hi ha gent que no té alternativa, no?, que...
que ha nació o sí. Sí, sí. Això és la complicació de... No, no, aquesta mobilitat, bueno, estan, diguéssim, els llogues com estan a Barcelona, l'aixença molt bé a fora, però no pot, necessites un cotxe perquè les rodalies són preparades, a veure, Barcelona és una ciutat que té un transport públic fantàstic i com a ciutat és meravellosa, no?, però aquesta relació amb el seu entorn, doncs, no té gens ben resolta, no?, i no és factible, no?, això d'aquest commuting entre la ciutat i el seu exterior, no?,
Quan feu recerca sobre mobilitat i sobre ferrocarril, i mireu enrere, mireu dades de fa algunes dècades,
És nou d'ara, això, o hem patit un dèficit històric aquí a nivell d'infraestructures? Perquè, clar, diuen que abans es triava menys que ara anar a Barcelona amb segons quins trens, eh? Sí, sí, això és veritat. No ho sé, mira, els horaris de l'any 2000, a part d'aquí hi havia molts més trens a llarga distància a la via convencional, que podies trigar 50 llars minuts amb un eurometo a un talgo a Barcelona, no?
Doncs ara, pel que sigui, exactament, hi ha diversos encadenats, l'estat de la infraestructura, també el tema de vegades voler coordinar els horaris però fer-ho sense més sentit, implicar, allargar-los innecessàriament. Podia, a vegades, que si el tren va bé, quan vas a Barcelona, arribes abans d'hora i dius, bueno, i això no podria passar sempre, bueno, doncs, en fi... Em quedo, diga, diga. No, i el tema de les inversions, és a dir...
els darrers, no sé, 20-25 anys, és que fa molts anys que sentim les mateixes coses. L'altre dia sentia temes, l'altre cop, de l'eix transversal ferroviari o de la línia orbital. Bé, és que si fa 20 anys ja dèiem, ho farem ja, i no ho hem fet...
És difícilment creïble que aquest tipus de coses les veiem. Almenys aquí al Camp de Tarragona sí que hi ha coses com el tramvia o l'estació central que sembla que sí que tira endavant de veritat, que estan en fases avançades de planejament i que tant de bo crec que sí que ara serà el moment. Però bé, són moltes coses les que hem de fer.
Em queda un missatge que has dit, Miquel Vergili, investigador perdoctoral de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i també d'aquest grup que fan recerca sobre mobilitat i ferrocarril, que és una frase molt curta però que resumeix moltes coses, que el trenen segur. Això segur, sí. És un transport que és segur. Tenim aquests dies aquestes fatalitats però que és un transport segur. Miquel Vergili, gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies. Que vagi molt bé fins la propera. Gràcies.
Les 9 i 26 seguim parlant de la qüestió de fons, perquè, com dèiem, Rodolí es va recuperant la normalitat al llarg d'aquest matí, però en aquesta hora volem també saludar el Josep Albert Vallcorba, gerent del grup Plana. Josep Albert, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Bé, home, suposo que molta feina, no?, perquè pràcticament no sé si ha doblat o triplicat el nombre de passegers aquests dies.
Sí, anem a veure, des que hi va haver el problema que Rodalies va deixar de funcionar, nosaltres hem passat, estem parlant que en aquests moments tenim un moment baix perquè és la temporada baixa, hem passat de 600 viatgers que portàvem diàriament a la línia Barcelona-Tarragona a més de 1.600. Havíem tingut un creixement de més de 1.000 viatgers, això ho hem pogut absorbir sobre la base de posar, a més a més dels vehicles titulars que ja estaven previstos que havíem de posar,
posar un altre vehicle a més cada servei, i inclús en alguns supòsits, d'alguna manera el que han fet és canviar la tipologia del vehicle, i en comptes de ser vehicles normals de 55 places, han anat a passar a posar vehicles de doble pis que són de 100 places. És a dir, que ells mateixos ja doblaven la pròpia capacitat del viatge. Entenc que des de les anteriors afectacions, és a dir, que parlem de quan es va fer el tall de la via de Sant Vicenç, des de llavors seria això, o...?
Nosaltres, a veure, el tema... Ja vam començar a fer aquest servei express, perquè nosaltres, des que va haver el tall de la via als túnels d'aquests de roda, el que es va fer va ser afegir dintre del servei una tipologia de servei que estava limitada, que és la tipologia del servei que va express, que són serveis que surten d'aquí, de les estacions d'autobusos d'aquí de Tarragona,
i van fins a Barcelona mateix sense fer parades intermitges. És a dir, ja hi havia el servei que passava i feia la parada a l'aeroport, que és un servei que amb molt d'èxit i l'utilitza moltíssima gent, però em saltava aquest altre servei que d'alguna manera permet arribar a Barcelona molt ràpid, perquè va tan ràpid com pot ser que tot el demés. Inclús es va afegir en aquell moment un títol, que és el títol que nosaltres li diem la T10-120,
que és un títol que pot comprar qualsevol dels usuaris i li surt el preu del viatge per 4 euros. És a dir, es van fer les dues coses, van posar aquest servei i fer això. Quan se va acabar l'operativa del tallament de la via pel túnel de roda, aquest servei ha continuat i des de llavors ja està fent. I ara ha demostrat, per exemple, en situacions d'aquestes, està demostrant una capacitat i resiliència per resoldre la problemàtica
que es pot generar en una situació de falta de rodalies espectacular. Hi ha serveis per molts usuaris, molts usuaris ja l'estan utilitzant d'una forma habitual per anar de Barcelona a Tarragona, perquè considerem que és un servei còmode i fàcil i segur i amb garanties, però quan hi ha una situació d'aquest estil, la gent acudeix cap a nosaltres i es produeixen aquests increments, que són absorbits sense cap mena de problema, perquè posem... Nosaltres ho tenim molt clar, el nostre esperit és sempre donar
solució a l'usuari que vol viatjar i buscar les solucions perquè mai es quedi terra i sempre que puguis agudir del servei. Si ell vol anar a Barcelona per alguna cosa, pel metge, per una gestió, per el que sigui, o per treballar, que tinc un servei segur i fiable. Aquest és el plantejament nostre i jo crec que...
quan se produeixen aquestes situacions, encara que el primer dia era un dia que va ser més inesperat, perquè no comptava això, tot i això vam actuar, vam fer-ho, i d'alguna manera tothom que va voler anar cap a Barcelona amb els nostres autocars no va tindre volant poder anar. I aquest jo penso que és la gran virtut, és a dir, que la gent pugui confiar que té un servei que en qualsevol cas és quiable i segur. I quan trigueu d'aquí a Barcelona?
D'aquí a Barcelona, depèn. Aquest servei a Barcelona té entre Barcelona dos recorreguts diferents. Un que és el que entra per Gran Via i un altre que entra per Diagonal. D'alguna manera, tot i així, tots dos passen per la C32.
Llavors tarden a l'entrada de Barcelona, tarden d'una hora i quart, més o menys a l'entrada de Barcelona, i tarden una mica més a arribar a Passeig de Gràcia. Però tarden el temps necessari per anar dintre de Barcelona, que van tenir per carrer Bus, per això. Però a l'entrada de Barcelona, per exemple, al cas damunt de la Diagonals, tarden una hora i quart, i a la Ciutat de la Justícia, o allà a la campana de la plaça Espanya, més o menys és una hora i quart. És a dir, són temps absolutament comparables,
amb el que un tren és comparable si el tren va bé, clar. És comparable si el tren que vagi des de Tarragona fins a, per exemple, Sants. Perquè, per exemple, la plaça Espanya és molt equivalent a Sants i l'entrada a la diagonal també. Llavors, això el que tenim és aprofitar que hi ha dos tipus diferents de viatgers, que són els viatgers
que d'alguna manera van a treballar a primera hora del matí, i els altres que van a Barcelona. I així, a més a més, amb els dos àmbits de Barcelona, l'àmbit que va a tota la zona de la Gran Via, la plaça Espanya Gran Via, i l'altre àmbit, que és la plaça Francesc Macià, la zona universitària de la Diagonal, i són serveis ràpids, i això. Incluso el plantejament que hi ha amb aquests serveis express és que hi hagi sempre un cotxe que arriba abans de les 8 del matí, un altre cotxe abans de les 9 del matí,
perquè entenem que és les hores que la gent que va treballar a Barcelona té de Perú, tant per la zona de Plaça Espanya com per la zona de Francesc Macià. Per tant, després del reste de dia es van repartint els viatges amb una obligació. Tots ells acaben.
a Passeig de Gràcia. Si la parada aquella que seguim nosaltres, que tenim el estat de Passeig de Gràcia portat d'Aragó, a l'alçada més o menys de l'hotel Mandarín, doncs d'alguna manera aquesta parada és la que tots serveis acaben confluint allà, és a dir, que si algú va allà pot agafar els serveis des d'allà.
I heu tocat sostre allà, després d'aquest increment de 1.000 usuaris, o veieu que aniran creixent? Nosaltres anem a veure, tot això depèn una mica de la situació d'alguna manera de rodalia, si funciona o no funciona això.
Nosaltres ja fa temps que entenem que el preu del viatge és atractiu. Si ho fos encara més atractiu, encara ho seria més. Jo crec que estem veient que la demanda normal pot estar, i nosaltres calculem que pot estar de l'ordre en total de 2.000 viatges diaris. Llavors, intentar fer això. També hi ha hagut una part d'usuaris
que van agafar també, perquè també tenen el servei d'aquí, de Tarragona, a l'estació d'autobusos, que van fins a l'estació del Camp. També hi ha hagut gent que ha optat per aquesta altra opció, però jo crec que és més difícil, molt més lenta i més...
però bueno, hi ha gent que s'estima també fer això. I més cara, clar. Aquest és el tema, el que és més cara, però bueno, és clar. Nosaltres oferim tot el servei, la gent, precisament a mi, per exemple, amb el servei de l'estació del Camp, el nostre servei és molt fiable. Penseu que d'alguna manera, quan s'han fet estudis de mobilitat, el 40% de la gent que va a l'estació del Camp
va amb els nostres serveis, o sigui, és una penetració espectacular, perquè un 40% de la mobilitat és difícil de solucionar. A més, us dic un exemple, parlaven dels grans virtuts del trencamp, al trencamp arribaríem a una penetració del 25%. Jo estic parlant que amb això del camp ja tenim el 40%. Doncs hi ha molta gent que confia perquè el servei
és àgil, és ràpid, pensem que pràcticament no es fan parades pràcticament amb el recorregut aquest, sinó alguna, però tot no ho hem de pujar, i per tant en 15-20 minuts estàs des d'aquí a la plaça Empera del Tarraco a l'estació del Camp. Per tant, és un servei ràpid i fàcil. Em sembla que haurem de seguir parlant, eh, Jurapel Ver, ja hem parlat amb tu més d'una ocasió. No, no, jo entenc, jo sé que d'alguna manera, a més a més,
No és que ho digui jo, és el que estan dient per això, ja es preveuen, a més a més, es prevenen dificultats, perquè tots els túnels del Garraf ja estan parlant que tenen de fer-se actuacions d'una forma immediata, perquè d'alguna manera no diuen que els falten les sortides d'evacuació i les tenen de fer i no siguin les coses més. Per tant, si els túnels, que és el camí natural, els túnels del Garraf, el camí natural de les vies...
que venen des d'aquí, des de Tarragona cap a Barcelona, tenen de tindre inconvenients com els que van tenir amb el tall de la via, pel cas de Roda, doncs això, evidentment, generarà disfuncions. I, bueno, nosaltres estem preparats, tenim tots els vehicles, tenim tot el que cal per poder-ho fer. D'alguna manera, d'alguna manera...
estem esperant que es produeixi aquesta situació. Inclús vam comprar vehicles d'aquells doble pis per fer aquest servei, però seríem disposats a punt per quan calgui qualsevol actuació que sigui necessària, perquè el que pretenem és que mai ningú d'aquí de Tarragona, que vulgui després de Barcelona, digui que no té transport públic per anar-hi.
Aquest és el nostre repte i el nostre il·lusió. Josep Albert, Vallcorbo, el gerent de l'Uroplana, gràcies per atendre'ns, com sempre, i et dic que seguirem parlant perquè això servirà també a curt termini més afectacions a nivell de rodalies i, per tant, anirem parlant. Una forta abraçada, gràcies, Josep Albert. Moltes gràcies i a la vostra disposició. Adéu. 9.36, fem una petita pausa i de seguida anem cap a Fitur. La teva veu, la veu de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
La gent ens ha d'ajudar, tot i que costi que sigui un horari fotut a les 9 de la nit. Crec que la gent ens ha d'ajudar, són un més, i ho necessitem. Ara mateix ho necessitem més que mai, necessitem que la gent estigui al nostre costat i que aquesta situació l'hem de capgirar i l'hem de capgirar entre tots.
Com diu el segon capità del Nàstic, l'equip en el moment més complicat de les darreres temporades necessita la seva afició. Marc Montalvo assegura que han d'ajudar l'equip a tot i l'horari del partit. Dissabte 24 de gener a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 21 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i la Unió Deportiva Ibiza.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Doncs mira, va, parlem d'aquesta nova jornada de presència de Tarraona a Fitur. Avui és el darrer dia amb presència, doncs, obertura a professionals. El cap de setmana ja s'opera el públic en general. Espero que hi passin una de 250.000 persones. Hi ha hagut avallada, respecte d'altres anys. Evidentment, hi ha hagut cancel·lacions per tot el tema ferroviari.
i per el greu accident de Còrdoba, però vaja, veurem com van les xifres quan es faci el balanç definitiu. I el cap de setmana, només el cap de setmana, unes 100.000 persones, però insistim, haurem de confirmar les dades per a les de l'any passat. Fitur, que ahir tenia com a protagonista, i abans d'ahir també, el Tour de França, el gran departament del Tour de França, i ahir hem anat a que es feia les tuves del migdia, per tant no vam ser temps de poder parlar amb els protagonistes, però des d'allà...
Però avui els tenim aquí amb el Pedro Perico Delgado, guanyador del Tour de França l'any 1988, doble campió a la volta seguit a Espanya. Un Arellas l'any 1980, segur que la recordeu, els que hi éreu, en final aquí a Tarragona. Per tant, el Tour ha corregut a Tarragona la volta seguit a Espanya.
i defensa que és millor una sortida que una arribada. És a dir, que aquí tindrem la sortida del tour i hi haurà molt més temps per poder veure els corredors, tot el que implica un tour de França, que no passa la meta, que diu que és molt ràpid, és com un coet. Vam parlar amb ell i també amb l'atleta tarragonina Mireia López, que també va formar part d'aquesta taula rodona, i amb el Fernando Romai, el jugador, exjugador de bàsquet,
que vam també poder esgarapar-li els quals minuts després de l'acte que es feia a les dues del migdia, parlant d'això, de Tarragona, 2.000 anys de les millors competicions esportives, del llegat romà, a grans interveniments del present. Un acte que conduïa la Joana Conessa, del Patronat Tarragona Esports, i Ramon Quadrat, gent del Patronat d'Esports,
I, de fet, els podem agrair a tots ells, tant a la gent de l'Ajuntament, allà present, com a la gent del Patronat d'Esports i la gent del Turisme, totes les facilitats que ens enganyen, ens tracten de forma fantàstica, allà a Fitura, en aquestes dues jornades que hem compartit amb ells. Anem a sentir Pericodoga, va.
Perico Delgado, ¿qué tal? Buen día, buenos días. Hola, buenos días. Oye, qué goce poder contar aquí en Fitur hace un momento con tanta gente, ¿no? Y gente amiga también con Fernando Romay, con Mireia López Aletana también. ¿Cómo será este Tour de Francia, esta etapa del grande par? Que me han gustado cosas que has dicho que será mejor, que es mejor una salida que una llegada, ¿eh?
Siempre, en ciclismo mucho mejor las salidas que las metas y si encima es el Tour que todo se magnifica de una manera increíble porque quieres ver a los mejores ciclistas actuales, ver los equipos, ver las bicis, la salida sin lugar a dudas porque en las metas
Entre que llegas, el aficionado encuentra un hueco, pasan los corredores a toda velocidad y ha acabado. Realmente también hace cosas atractivas, de cara a hacer un pequeño espectáculo, a veces en las metas, pero en cambio en la salida, entre que los ciclistas tienen que estar una hora antes para el protocolo, control de firma, las bicicletas, el repaso, ver los equipos, los autobuses, las bicicletas, los corredores...
Y lo ves, tienes hora y media para verlo. Y para ver a tu corredor favorito o simplemente ver, vivir el ambiente. Es mucho mejor una salida porque hay tiempo para verlos, para disfrutarlos, para poder conseguir algún autógrafo. Y eso en las metas, por desgracia para los aficionados que están allí, pues no lo disfrutan igual. ¿Te va a tocar retransmitirlo? Entiendo que sí. ¿Te has mirado yo al recorrido?
Sí, sí, bueno, el recorrido más o menos ya como se presentó la tercera semana de octubre se presenta siempre y más o menos es un recorrido...
con Montaña, pero en este caso, en esta etapa de Tarragona a Barcelona, pues es la típica etapa de transición, de muchos nervios para los corredores, porque no es una etapa decisiva para nada, y si en cambio está el peligro de una caída o un percance que te pueda perder un tiempo en la línea de meta. O sea, es una etapa para los corredores de muchos nervios,
Y bueno, yo espero, como dices, contar un año más las evoluciones del Tour de Francia desde Televisión Española. Tú lo has narrado el Tour, lo has ganado en el 88, has ganado dos botas de España, una de ellas en Tarragona, ¿no? Es decir, que puedes dar mucha perspectiva desde dentro, desde la bici, desde fuera, ¿no?
Sí, la verdad es que cuando uno empieza a ser ciclista, pues bueno, te gusta, porque para mí era una manera de viajar, conocer el mundo, y entre eso está esa victoria de la Vuelta a Tarragona en el 80, hace ya unos veranitos, ¿no?
Y cuando acabó mi fase de ciclista profesional, con esos triunfos, me vino la invitación de Televisión Española para comentar las carreras. Yo no sabía realmente si me iba a gustar o no. Y la verdad es que fue muy agradable, te permite seguir estando en el entorno, seguir viendo tus amigos...
Y ahí sigo. Es verdad que he tenido la suerte de vivir todas las caras del ciclismo, como chiquillo que empieza, como que saltas a profesional, como triunfador, que luego viene el día después, que tienes que aceptar una realidad, que ya tienes que dejar de ser ciclista y qué va a ser de tu vida.
Y bueno, como digo, ahí me enganché en televisión y me gustó y yo creo que siempre hemos formado un gran equipo con Televisión Española, primero con Pedro González y ahora desde hace muchos años ya con Carlos Andrés. Y realmente se me hará raro el primer verano que no esté comentando el Tour de Francia porque, claro...
Entre 11 tours que corrí y ya no sé los que llevo de comentarista, yo no sé si 25 o más o 30, pues realmente mis veranos han estado centrados en el tour, en el ciclismo y será raro, pero bueno, también es verdad que el poder...
explicar la evolución, cómo ha cambiado el ciclismo de esos años 80, los 90, ahora 2025 con la inteligencia artificial, pues hay que se quiera apoderar de todo, pues bueno, sigue siendo para mí muy agradable hablar de la competición y esa lucha que hay siempre por ganar el Tour de Francia.
El Tour es muy exquisito, has dicho antes, si no les gusta una rotonda, por ahí no se pasa. Y luego hay una parte positiva, que es tener una repercusión brutal, y luego hay una parte negativa, que no podrás aparcar según qué día. La negativa es para los que viven y tienen la suerte, para algunos ya te digo yo que hay que ponerlo entrecomillado, de que pasa por la puerta de tu casa el Tour de Francia.
Pero claro, el Tour tiene mucha potencia, vigila mucho que se dé buena imagen a la carrera y por lo tanto, si Tarragona es parte de esa imagen de la carrera, van a cuidar mucho para que la imagen de Tarragona también sea buena. Y por eso muchas veces los usuarios o los ciudadanos sufren muchas veces esos aspectos más negativos de la carrera, pero que luego viene ese sentido de orgulloso de que Tarragona está en boca de todos en todo el mundo.
Bébé, si quieres un poco, te han traído un refrigerio. Hacemos una pequeña pausa. Toma, bebé, que te han traído un refrigerio porque acabáis de hacer el acto. Han estado charlando un buen rato. Y me ha gustado también el hecho de que has dicho que luego cuando la gente ve el tour, las imágenes del tour, dices, oye, pues ha valido la pena lo que estoy viendo porque no es...
Hemos estado unos días con alguna complicación que otra, no se podía aparcar en frente de casa, pero luego ves las imágenes, vamos a ver el anfiteatro, el circo romano, las calles desde arriba, que es un espectáculo en mayúsculas. Yo siempre recuerdo, lo he comentado antes, la primera vez que llego, yo ya como comentarista, cuando eres corredor vives en una burbuja totalmente ajena,
Pero yo recuerdo cuando llegó la primera vez la Vuelta a España a Segovia y la gente, esto es un rollo, no se puede circular, esto es imposible, ¿a quién se le ocurre traer la Vuelta a España aquí? Pues esto a lo mejor dos días antes, o mejor dicho, el mismo día antes de que finalizase la etapa. Claro, la gente me conoce y digo, no, tranquilo, esto es una oportunidad única, esto lo tenemos que aprovechar. Claro, después de la etapa...
La gente me comenta, qué bonita es nuestra ciudad, porque claro, tú tienes el punto de vista desde la calle, no desde el aire, y ves una ciudad totalmente diferente a la que estás acostumbrado, y te viene ese momento de orgullo, y esto va a pasar igual, pasa siempre, y Tarragona...
Vivirá ese momento de protesta y de queja para luego convertirse en un punto de orgullo y decir, ostras, qué bonito, en qué sitio más chulo vivimos, qué orgullo, ¿no? Y yo creo que esto es habitual y por eso siempre hay que ver las cosas a posteriori, no quedarnos con la parte a lo mejor negativa para los que tienen la suerte de tener una carrera en la puerta de tu casa.
que es difícil tener un tour en tu ciudad. Lo digo porque puede parecer fácil, pero no es nada fácil. No, no, es que es muy difícil. O sea, Barcelona ya fue arranque, o no, fue etapa, no fue arranque, fue etapa con Pérez Francés, corredor, aunque era castellano, pero que se afincó ahí en Barcelona.
Pues fue un acontecimiento, no me acuerdo qué año sería, pues sería en el 70, por ahí sería, no lo recuerdo. Y hasta entonces Barcelona viene luchando desde, que yo sepa, de los últimos 20 años, una etapa que afortunadamente lo ha sido, pero ser arranque del Tour es mucho más difícil. Por eso el Tour es que tiene solicitudes por todo el mundo. Y hace idea que ser Tarragona, en este caso, elegida,
Pues ya te digo yo que recompensa un poco todos esos esfuerzos que las administraciones, que a veces las criticamos con más o menos razón, pero es una carrera para ellos muy importante y lograrlo es un puntazo porque pone a Tarragona en el mapa del mundo mundial y eso es algo que muchas veces a algunos les dará igual, nosotros estamos bien como estábamos,
Pero para los que te sientes orgulloso del sitio donde vives, me parece maravilloso. Así que yo creo que es muy difícil y que lo haya logrado es un puntazo a favor de Tarragona.
Tú que has hecho radio y también televisión, claro, hay millones de personas pendientes del Tour de Francia y muchos medios de comunicaciones siguiéndolo en directo y esto se ve por todo el mundo, ¿no? A nivel mundial hay tres espectáculos de este tipo, ¿no? Más o menos. Serían tres, ¿eh? Sí, a nivel mundial siempre goza. Es verdad que Estados Unidos con su béisbol y otros deportes parece que inmediatizan, pero en España y en Europa...
O el fútbol americano, allí sí que es la leche, pero sales fuera de allí y es poquito. Y en cambio hay los Juegos Olímpicos, posiblemente ese es el gran evento a nivel mundial, pero cada cuatro años se puede decir que hay espacio para otros. Y yo creo que el Tour y el Mundial de Fútbol ocupan ese tercer puesto
Segundo, tercero, me da igual, pero como acontecimiento a nivel mundial, porque se sigue en Estados Unidos, en China, en Japón, en Australia, en Europa, en África, y eso hay muy pocos deportes que lo consigan, ¿no? Y bueno, el Tour ha conseguido hacerse ese hueco a nivel del deporte mundial, y yo creo que por eso el que tener ese espectáculo, esa competición en la puerta de tu casa es algo...
Único y no irrepetible, pero para que se vuelva a repetir es como el satélite, el cometa Hanley, ¿no? Que pasa cada X años, ¿no? Pues seguramente a lo mejor ya no lo vemos los que lo vamos a ver este año. Pedro, ¿eh? Pedrito Delgado, parlant amb una persona que fuiste responsable del boom ciclista, ¿no?
Décadas 70, 80, 90, no más o menos. Luego viene Endurain, ¿eh? Algo tuviste que ver también con esto, ¿eh? Pero vamos, también servirá y estamos en futuro hablando del Tour de Francia. Es decir, que todo también tiene que servir para que haya un revulsivo ciclista, cicloturista, ¿no? Que la gente se empare también de Tour y que se crea afición entre la gente joven, ¿no? Que es de lo que se trata también, ¿no?
Bueno, pero mira, la afición del ciclismo está... Yo creo que la sociedad actual del deporte forma parte de tu día a día. Es verdad que hay gente que no lo practica, pero hay muchísima gente que lo practica. Y el ciclismo ha ocupado un sitio privilegiado...
Porque tiene diferencias respecto a otros, ¿no? Lo puedes hacer solo, puedes salir acompañado, pero lo puedes hacer solo. Jugar al fútbol, si estás solo no puedes, jugar al baloncesto, lo tienes imposible. Y en cambio al ciclismo puedes, ¿no? Puedes correr a pie, por eso también el gran éxito de las maratones o del running, las carreras a pie, también tiene esa ventaja.
El ciclismo te lleva a conocer paisajes increíbles, te invita el caso del Tour a ir a sitios en bicicleta o a conocer lugares y yo creo que a lo mejor el Tour es una promoción más del lugar, del sitio.
Porque la afición está ahí y se va a mover igual. Y en cambio, pues, hay carreras o el ciclismo está muy instaurado y es bueno, ¿no? Porque al final, cuando tú ves las etapas, te lo digo por amigos, ¿no? Que sacas recorridos, pues...
El puerto de Prades, ¿no? Que está por la zona, o ahí Tortosa, el puerto de Monte Caro, ¿no? Cuando eso se emite en televisión, es una invitación a la gente diciendo, ostras, yo quiero ir allí, ¿no? Y eso sí que es la mejor promoción para el ciclista deportivo, ¿no? No tiene que ser deportista deportivo de competición. Hoy en día las marchas cicloturistas y todo eso, hay una participación increíble. Sales por las carreteras y vemos ciclistas los fines de semana a patadas.
Yo creo que simplemente, bueno, pues el Tour a lo mejor no sirve realmente para promocionar el ciclismo que ya de por sí está promocionado, pero sí para tener un referente de seguirle para ver qué sitios nuevos llega que te están invitando a ir. Estaba pensando que estaría viviendo una victoria española en este Tour de Francia. ¿Ves ahí por ahí algún Pedro de Hogado, algún Indurain o no?
Bueno, en la clasificación en general estaba muy difícil. Vivimos la tiranía de un campeón, un chico majísimo, que está de Pogacar, un esloveno, y vamos a seguir viviendo este año, y yo creo que el que viene, por no seguir hablando, habrá año a año, pero la tiranía de Pogacar. Yo creo que el ciclismo español tenemos ahí un presente que es Juan Ayuso, un corredor muy ambicioso, que corría con Pogacar, ha cambiado de equipo,
Yo creo que tampoco este año es su año, pero sí que él tiene que ver lo cerca o lejos que pueda estar de Pogacar, porque todo lo cerca que esté de Pogacar, al ser más joven, se puede decir puede ser el sustituto. Todos pensamos en Juan Ayuso, luego hay otro chaval de Granada, de Almuñécar, Carlos Rodríguez,
que la verdad es que lleva dos años un poco cruzados y confiamos que pueda. Ha acabado quinto, ha estado cerca de acabar en el podio y bueno, hay esperanzas también en él, pero de momento la tiranía de Pogacar y en segundo lugar de Vinegor, pues se va a mantener yo creo este año. Todo lo que no sea así, sería una agradable sorpresa y si encima hay un español ahí de por medio, mejor, pero yo creo que este año todavía no creo que veamos un español luchando por la general del Tour.
Toco madera, mira. Sí, sí, toquemos madera. Ojalá que Perico no tenga ni idea de ciclismo y que haya un español ahí dando caña. Difícil lo veo, eh. Ya para ir acabando, el tema de la caravana de sponsors, que esto la gente no sabe.
El que me ha visto sí, pero la gente tarona, a lo mejor hay alguien que no lo sabe, esto pasa antes del Tour y es un espectáculo también en sí. Sí, hay algo, o sea, estamos hablando más tema deportivo, más tema promocional, pero hay un tema que el Tour se diferencia también...
Por encima de todo. O sea, hay mucha gente que va al tour por la caravana publicitaria. ¿Qué es la caravana publicitaria? Bueno, el nombre ya da referencia, ¿no? Bueno, la caravana publicitaria hace la etapa de los corredores como dos horas antes que los corredores.
Y lo forman distintas marcas patrocinadoras que lo pueden ser del tour o no, o sea, de primer nombre. Y en todas esas caravanas pues va dando regalos a todo, dan de todo, camisetas, globos, caramelos.
Sí, sí, sí.
Con agua así finita y anima y está francamente bien. Para la gente que se va a acercar pensando en ver ciclismo, va a haber la caravana publicitaria. Los que estén en la carretera, en las cunetas, mucho más interesante que el paso de los corredores.
Ya que vamos, la bicicleta con la que ganaste el Tour en el 88, ¿la tienes toda? Sí. Es una pregunta absurda, pero la tienes por ahí, ¿no? Por supuesto, la tengo ahí en casa, ocupa un lugar de honor. Sigue saliendo, ¿no? De vez en cuando. Sí, yo sigo siendo un ciclista activo, primero...
siempre me ha gustado y para mí es el deporte la bicicleta a mí es la que me quita las penas y me da alegrías así que la bicicleta y ahora mismo como hay bicicletas eléctricas cuando no de tan fino a los pedales pues una bicicleta eléctrica que todo es para disfrutar en la vida oye Pedro un placer que nos hayas acompañado aquí en Fitur y en esta presentación fantástica y nos vemos por Tarragona o te vemos por la tele o nos vemos por Tarragona hasta pronto venga hasta pronto chao
Perico de Gada, guanyó del tour l'any 88, després va vindre a Indurain, que ell també va ajudar a cap de volta amb, mira, 3, 4, 5 victòries consecutives, el 91-95, i han acabat Alberto Contador el 2007 i el 2009. Allà vam poder també parlar a la futura amb la tarragonina atleta tarragonina Mireia López parlant, ella també fa una part de Grata Lordona, parlant això de Tarragona, instal·lacions esportives, i de què valoren les atletes quan venen aquí.
I ara parlem del tour, però també del latisme, perquè s'acompanya Mireia López, campiona a nivell nacional, vinculada també amb el campionat d'Espanya absolut del latisme, que es va celebrar a Tarragona l'any passat, i que també ha pres part d'aquesta presentació aquí a Fitur, del tour de França. A més a més, m'ho ben acompanyat, en Fernando Romay, que es veia una hora lluny, i en Pedro del Calo, que el teníem aquí fa una estona. Mireia, què tal? Bon dia. Bona tarda.
Un plaer, no suposo, presentar l'acte, formar part d'aquesta presentació aquí a Fitur, no? Sí, la veritat que per mi un orgull és estar aquí, representant a Tarragona i més com a esportista. Es coneixiu amb Pedro Delgado i en Fernando Romai? Havíeu coincidit mai o no? No havíem coincidit mai, ha estat un plaer. Sí que el meu pare em va parlar d'ell, però em queda una mica lluny, però he tingut el plaer de conèixer-la avui.
Bueno, explica'ns, perquè el fet d'acollir competicions és important, i el tour, evidentment, és un toro gran, però hi ha moltes competicions, el Fran de Romay parlava del bàsquet femení, en el vostre cas també el latisme, competicions, i Ternona també parla sovint que està preparada per organitzar molts esdeveniments, tu els que has participat, com els has vist i què et diuen?
Doncs jo sempre ho dic, que per mi és un orgull que es facin aquest tipus d'avens a Tarragona, ja no com a esportista sinó com a tarragonina, a veure que hi ha tanta implicació en l'esport i a part també els atletes, els esportistes, el que busquem és una mica aquest tipus de ciutats, que tinguis una mica tot a prop, que puguis tenir el teu moment de relax i puguis anar a la platja a fer un passeig, que tinguis l'hotel a prop per descansar...
i sobretot el clima. Crec que és una cosa que hem de valorar molt positivament perquè en poques ciutats ho podem trobar. L'última competició que vas participar a Tarragona ha de ser l'anella mediterrània? L'última competició la vaig fer a l'anella mediterrània fent el canviat d'Espanya absolut i per mi és la fita més important de la temporada i fer-la a Tarragona va ser tot un orgull.
I a les instal·lacions de l'anella, que també es valora molt el fet que estigui tot concentrat en un lloc i tinguis tot l'entorn. No és l'anella, la ciutat, la platja, però instal·lacions esportives també, important. Sí, les instal·lacions acompanyen molt. Sí que és veritat que els Jocs del Mediterrani van fer uns canvis molt importants i s'està aprofitant molt les instal·lacions, que al final també s'agraeix tindre aquest tipus d'infraestructures a casa.
Què et sembla el Tour de França, que tinguem aquesta etapa del Tour el 5 de juliol, el diumenge? Que per cert, Perico de Galo, dic que és millor una sortida que una arribada. Jo, la idea és que el Tour no et segueixo molt, però evidentment a Tarragona no puc faltar. O sigui, crec que serà un event molt important per la ciutat també i ja no et dic els abans del ciclisme, els abans de l'esport ho viuran amb molta emoció. Anem a parlar de tu, va, quants dies entrenes a la setmana i quantes hores?
entreno tots els dies el dimecres i el diumenge. Sí que és veritat que si hi ha competició, doncs el diumenge cau també, però sí, realment el dimecres és el meu dia lliure. Cada dia, vol dir cada dia, cada dia, eh? Moltes hores? Cada dia, cada dia, sí, sí. Moltes hores, això és relatiu una mica. Sí que és veritat que de dues hores no baixo, però es pot allargar la sessió de dues a tres, com a molt. Preparant alguna prova?
Preparan alguna prova, alguna prova propera, algun campionat? Sí, ara tinc el canviat d'Espanya absolut a finals de febrer, que espero arribar en forma per donar-ho tot. I algun objectiu a curt i llarg termini? Tens algun horitzó? O ho vas fent?
Jo soc molt de pocs objectius, objectius de curt termini sobretot. No m'agrada marcar-me objectius llunyans perquè al final crec que s'ha d'anar pas a pas i primer el de febrer i un cop passi aquest ja aniré a mirar cap al juny.
De quina prova estàs més orgullosa, Mireia? De totes les has competit, de quina estàs més orgullosa? Doncs, estic molt orgullosa. La meva primera medalla al campellat d'Espanya absolut el 2024, perquè al final poses la primera medalla absoluta, que sí que havia tingut medalles en totes les altres categories, però absoluta no, i al final és més complicat, no?, quan estàs en unes edats...
i també el de l'any passat l'any passat a Tarragona al final sí que vaig quedar sisena que no vaig estar al podi però fer-ho a casa sentint la meva gent veure la pista disfressada semblava un altre lloc llavors també em quedo amb aquesta coneixies Fitur? Ho coneixia però no havia estat mai he tingut el plaer d'assistir i molt xulo la veritat
Ah, per fi ara suposo per fer algun tomet per aquí, no? Sí, sí, algun tomet en farem. Farem, he fet una mica, però ara acabaré de fer una mica més. Mireia, que vagi molt bé, gràcies també per atendre'ns i ens veiem per Tarragona, anirem seguint també l'evolució com a atleta. Gràcies a vosaltres.
Doncs la casqueta, la tercera pota de la taula, parlant del tour allà a Fitur. Dos metres tretze, per tant, cinquanta centímetres per sobre del meu cap. Allà estava Fernando Romay. M'han fet estirar molt el braç per poder entrevistar-lo, però és un tio molt majo, que diu allà a Madrid, no? Molt caixondo. Anem a sentir l'entrevista amb Fernando Romay, també parlant del tour, i parlant de la copa de la reina femenina de bàsquet i la minicopa.
Hola, hola, ¿qué tal? Fernando Romay, que también está aquí en Garnomarchat. Fernando Romay, ¿qué tal? Buenas, ¿cómo estás? Hola, muy buenas, ¿qué tal? Te veo bien, ¿eh? No, a mí no se me ve bien, se me ve fácil. A ti hay que mirarte bien para que se te vea, a mí se me ve fácil. Fíjate que nunca me hayan mirado tan arriba, ¿eh? Ya, ya, ya, sí, pero no mejoras, ¿eh? Ni desde arriba. No me vas a decir cosas, joe.
Escucha, Fernando, antes hablabas de la copa femenina de básquet y de la suerte de la reina que tenemos en Tarragona tenerla, ¿no? Sí, sí, claro. Es una de las múltiples actividades que hay. O sea, está la copa de la reina, está el campeonato de minibásquet de selecciones autonómicas, con lo cual va a ser una semana llena de baloncesto y de baloncesto del bueno, o sea, del que mola. La copa de la reina que tiene muchas novias y está en Tarragona.
La verdad es que sí, la verdad es que sí, pero tuvimos una experiencia hace dos años con el campeonato de minibásquet y ahora que solo falta que lo pida, que sabiendo ya el nivel organizativo que tiene Tarragona, pues hay que ir así. Y no solo el nivel organizativo, sino también el resto de...
de actividades que se pueden hacer alrededor de la Copa para que la gente se lo pase bien esos cuatro días.
Hemos hablado, habéis hablado del Tour de Francia, bueno, Pedro Delgado lo ha explicado muy bien, ¿eh? Lo que significa un evento de estas características. A ver, a ver, es que el deporte tiene que ser como una disculpa para ir a los sitios. ¿Motivo para ir a Tarragona? Hay mil, pero tú tienes que encontrar una disculpa. Entonces la disculpa que puede ser el Tour de Francia, la Copa de la Reina, el Campeonato de Mini, todo eso. O sea, hay que buscar disculpas para ir a Tarragona. Y el deporte yo creo que es una de las buenas.
¿Cómo ves ya para acabar, Fernando Tarragona, a nivel de instalaciones deportivas, de pabellones? De primer lugar, en primer nivel y mejorando. De hecho, o sea, a ver, el consejero de Deportes, el conseller de la Generalitat, ¿de dónde es? ¿De dónde fue concejal? Pues eso, me parece que ha hecho una labor estupenda, lo mismo que está haciendo una labor estupenda en toda la comunidad, claro.
Fernando, gracias. Por cierto, tu alfitur ya te he visto varias veces aquí. Sí, sí, me toca venir, me toca venir a menudo. Y siempre es un placer porque en cuatro pasos estás en tres comunidades autónomas. O sea, de los míos, de los tuyos, en diez. Oye, un placer. Pues nada, a seguir bien por ahí abajo. Adiós. Fernando Romay, que sí, efectivamente, yo continúo aquí vais y continúa allá abajo.
No sé si la gent feia fotos amb ell, perquè a més es veu d'una hora lluny, encara camina per allà, per Fitur, fent Andorromay. Això, la tercera pota d'aquesta taulordona de Tarragona Esports, i a Fitur parlant del Tour de França. I poca estona, bueno, unes hores després, això passava les dues al migdia d'ahir, i després a la tarda es presentava també...
La gala dels sols Repsol, de la guia Repsol. Allà hi teníem, doncs, també el Moja Cuach, del restaurant Terrat Bay Cuach, que serà qui haurà d'organitzar, qui coordina el dinar que faran, doncs, pels sapes que faran pels cuiners.
Primeres espaces de la cuina a nivell estatal que vindran aquí a Tarragona els tindrem aquí. Tarragona i Rosca es convertiran en un carnaval gastronòmic amb aquesta gala dels sols de la guia Repsol. La reconeixement dels millors restaurants de tot l'estat. Per primer cop a Catalunya és celebrar el 16 de febrer el Palau Firal i els congressos d'aquí de Tarragona. Anem a sentir què ens explicava tot plegat el Moja Cuach des d'allà, des del futur.
Doncs aquí a Fitur, que evidentment el Tour de França i el gran depart a Tarragona del 5 de juliol és protagonista, està molt protagonista en aquesta edició de 2026, però sense deixar de banda la resta d'atractius i un d'ells evidentment és la gastronomia per qualsevol destinació turística.
Aquí també ha estat la Gala del Sol a Repsol, que s'ha pogut presentar, i totes les activitats que hi haurà, que són moltes, a Tarragona, coincidint amb la celebració d'aquesta gala a la nostra ciutat. En diferents jornades hi haurà diferents activitats, i en parlem amb qui ho ha presentat aquí a Fitur, que és el xef del restaurant, el restaurant alterrat, el Moja Quash. Moja, què tal, bon dia. Hola, bon dia. Sempre és bonic venir a Fitur, no?
Sí, sempre, sempre, no? I amb tanta gent, i veure que la ciutat té presència aquí a Fetur fa més goig encara, no? Tothom que viatja a un món o altre acaba tastant la gastronomia del lloc de destí, és a dir, això és inevitable, no?
Bé, últimament ens donem compte que a totes les ciutats del món, o a tots els pobles, sempre en un viatge n'hi ha una oferta gastronòmica, que és superimportant. Sempre el viatger busca una experiència gastronòmica al destí allà on va, no? I jo crec que és important i és una cosa que va acabar de la mà, no? Imagino que hauràs vist també per aquí a Madrid molta gastronomia, no importaràs el bocat de Calamares cap allà a Tarragona, no?
Bé, és una gran ciutat, llavors aquí hi ha cuines de molt de nivell, hi ha cuina fusió, hi ha cuina de Madrid com el Cocido, com el Bocata de Calamar, és una ciutat amb molta oferta, no? Anem a la gala del Sol Rep Sol, com anirà això?
Bé, primer és una gran notícia que celebris la Gala de Sort Repsol de Tarragona. És una gala molt important a nivell nacional que donarà moltíssima visibilitat a la ciutat i és la primera que es fa a Catalunya, no? I la veritat és que molt contents que es faci a Tarragona.
Anirà molt bé, vendran molts cuiners i hem d'intentar fer una bona cuina, fer el que ens agrada i fer-les gaudir, no? I ensenyar-les Tarragona el que és culturalment i el que és gastronòmicament parlant, no?
Hi ha molts actes a programar no només el dia de la gala, sinó també pèrdiament. És a dir, que passarà moltes coses, no només el dia de la gala, que evidentment també ara explicarem com serà, però els dies previs també, no? Sí, els dies previs n'hi ha molts actes, no?, en diferents punts de la ciutat i en diferents llocs de la capital, no?, perquè Tarragona no és només Tarragona ciutat, sinó també el conjunt, no?, i recordo que Tarragona és capital, no?, després es farà un event a Reus, també...
el dia 15, que és un sopar de benvinguda a tots els xefs d'Espanya. Estem parlant aquí dels 3 sols, dels 2 sols, els 9 sols i parlem de 400 convidats. I nosaltres, tots els sols de la província, fem aquest sopar, no? De fet, estem ultimant els detalls del menú i, bueno, és una gran responsabilitat i això ho hem de fer bé, no?
Aquí s'ajunteu tots, eh?, s'ha dit que aneu tots de la mà, no?, per fer aquest gran... Aneu tots de la mà els chefs del territori, no?, per fer aquest àpat, no? Sí, bueno, jo feia una mica de coordinació, no?, entre tots. Ara estic preguntant les propostes que té cadascú d'ells, però després és treballar com un equip i passar-s'ho bé i mostrar a tota aquesta gent que Tarragona té un nivell gastronòmic brutal i, sobretot, que som un equip, no?, des de Tarragona ciutat fins a Tortosa, no?,
Ja teniu, Moja, alguns plats decidits o alguns plats que són imprescindibles per mostrar? Sí, sí, n'hi ha, de fet, estan quasi tots, no? I el bonic de tots els plats que estan enviant els companys són plats molt arrelats al seu territori, no? La gent de Cambrils, doncs, plats molt arrelats a Cambrils. Tarragona, per exemple, jo en faré un romesco, no? El Rafell de Quatre Molins farà una truita en suc. Per tant,
Em fa molta gràcia i m'agrada perquè estan buscant plats amb identitat. Ja no és allò d'anar a buscar tècnica, sofisticació, sinó de buscar un relat que connecta més amb el territori i això és molt bonic d'oferir a uns convidats que venen de fora.
Bé, uns convidats que són els millors cuiners de l'estat, per tant això suposo que és un punt de responsabilitat per vosaltres, eh? Cuinar per companys no és sempre fàcil, no? Bé, és complicat. Estem parlant de Marten Berassategui, de Keke de Costa, de l'Oriol Castro, d'Eduard Chatruc, de Ferran Adrià, d'Albert Adrià i, bé, de David Muñoz. Estem parlant dels millors cuiners de tot el país, no? I, bé, és una gran responsabilitat, però estarem a l'alçada.
Això recorda'ns quin dia serà per a qui vagi despistat? Aquest sopaix serà el dia 15 a la Fira de Reus. I després a Tarragona, l'activitat a Tarragona? A Tarragona a la gran festa, el dia 16, que és la gala on s'entregaran els nous sols, els primers sols, els segons sols, els tercers sols, serà una gran festa i vindrà moltíssima gent.
Què implica tenir moja un sol d'aquests, un sol o rep sol? Què implica això? Que estiguis amb una guia i que, per tant, et puguin veure previament avant de venir al restaurant? Implica que fas una bona feina, dones un bon servei, fas una cuina de qualitat i també et dona una visibilitat espectacular, perquè la guia rep sol a nivell nacional...
és molt important, fa molta difusió i això a nosaltres com a restaurants ens aporta moltíssim i ens dona a conèixer a fora del nostre territori. És una mica això, que fas una cuina molt bona i que tens un servei molt bo.
Mira, estem a l'estant de Tarragona, aquí darrere hi ha dos ciclistes i al pont del Diable, aquí dalt, fent-se una selfie. També tothom, aquí aquest any parlem molt del Tour de França, del gran départ del Tour del 5 de juliol. I a nivell de restauració, és també una fita, això? És important?
Bé, jo sempre dic que passen coses així a Tarragona, a la ciutat, sempre és important, i això li donen una visibilitat a la ciutat espectacular, no?, perquè sempre hem estat una mica la ciutat oblidada, no?, la gran desconeguda, no?,
i, bueno, últimament estem a tot arreu i, bueno, passaran coses i estan passant coses importants a Tarragona i n'estem molt orgullosos que passin a Tarragona perquè és una ciutat que sou mereix i que, bueno, estic ben segur que serà una ciutat de futur espectacular.
Ja per anar acabant amb el tema del romesco, que tu faràs un romesco el dia que vindran els principals restauradors del món, perquè aquests són alguns dels restauradors principals del món, no oblidem. Clar, de romesco se'n fa a molts llocs, de fet, salsa nostra tarragonina, serrallenca, però hi ha llocs que es fa el romesco.
Sí, sí, aquí a Madrid hi ha molts llocs que fan plats amb romesco, jo ho he vist a Madrid, ho he vist a Bilbao, a Sant Sebastián, ho he vist a molts llocs, de fer patates braves amb romesco, però el nostre, el de Tarragona, és especial perquè és un plat calent i la gent a vegades ho confon amb la salsa dels calçots.
Jo crec que va néixer primer el plat calent i en que va néixer la salsa. Però bé, l'important és que Tarragona pot treure pit que té un plat propi i a més un plat espectacular i que agrada a tothom i que triomfa. Per tant, hi ha moltes ciutats i molts pobles que busquen aquest plat que els identifiqui i Tarragona ho té. I això és espectacular.
Visca el Romesco i bona estada, Fitur. Moja, que vagi molt bé, gràcies. Visca Tarragona. Sobretot, eh? Tarragona, el Romesco i Fitur, també. Moja, gràcies, que vagi bé. Moja, que parlant d'aquests sols, reps sols i d'aquesta gala important que tindrem a Tarragona i que serà, doncs, protagonista al llarg del mes de febrer.
Per cert, no em canso d'agrair tota la facilitat de la gent de Fitur. Deixem-me posar-ho perquè el dia, el segon dia, vam estar mitja hora per entrar perquè fiam control de seguretat, perquè venien els reis. Mitja hora per entrar, eh? És a dir, s'obrien portes al dia del matí, mitja hora per passar un control i sort que no va passar res allà dintre, eh? Perquè estàvem com en una llauna de sardines.
Per tant, dit això, per part de Fitur, l'any que ve millora aquestes coses. Però sí, agraïm a tota la gent del patronat de turisme, a tot el personal de turisme que ens va atendre, com sempre, fantàsticament allà a Fitur, la gent també de premsa de l'Ajuntament Carinagal, la Mariona, i també la resta de companys i companys de Tarragona Esport, que també es van facilitar molt, molt, molt la feina allà aquests dies a Fitur. 10 i quart, Abril Rius, està per aquí ja perquè es porta el resum, Abril, que tal, bon dia. Ara, molt bon dia.
Però porta els cosetes d'aquesta setmana, que ha estat una setmana intensa. Que vagi molt bé. Fins ara.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Molt bon dia. Com deia ara el Sunyer... Ja m'ha surt la veu afònica. No, no, no. Estic bé, estic bé. Com deia ara el Sunyer, comencem amb el resum de la setmana. Una setmana on destaquen, evidentment, els accidents ferroviaris, els diversos accidents que hi ha hagut
al llarg de la setmana al país. I la suspensió de trens també durant dos dies. Recuperarem l'entrevista amb la presidenta de la Casa d'Andalusia a Tarragona, la Txaró García, i també la del Ramon Joanola, enginyer de camins. Evidentment també ha sigut una setmana molt marcada per Fitur, però com que hem tingut ja gairebé una hora de Fitur...
Tot concentrat, totes les entrevistes que vulgueu recuperar sobre el Pep Sunyer estan a Madrid, les podreu trobar a la web de Tarragona Ràdio. També repassarem la política amb els representants del Consorci que van venir dimarts i acabarem, com sempre, mirant què podem fer aquest cap de setmana amb l'agenda cultural.
Comencem amb l'accident ferroviari que va marcar tot el dilluns, l'accident que es va produir diumenge a les 7.39 de la tarda a Damut, quan els últims tres vagons d'un convoi iria amb prop de 317 passatgers.
que anava de Malaga a Madrid, van descarrilar i van invair la contrària, per la qual circulava un tren àlvia en prop de 200 viatgers. Ara ja la xifra de morts se situa entre les 43 i 45, i nosaltres aquí dilluns vam voler parlar amb la Txaro García, presidenta de la Casa d'Andalusia a Tarragona, sobre aquest fet i sobre com se gestiona una catàstrofe així. L'escoltem. Bueno, esto es una cosa que no se está abrumando, porque las noticias que van llegando constantemente son...
son abrumadoras y bueno, yo creo que todos desde ayer estábamos pegados a esa pantalla viendo estos trenes y cuando tú has hecho ese recorrido muchísimas veces y haces ese viaje varias veces al año, la verdad es que es un desastre y una pena muy grande para todos los que han fallecido y dar mucho ánimo a las familias y a los
y a los heridos, porque yo creo que esto todavía, bueno, nos tiene que... tenemos que hacernos a la idea, ¿no?, porque yo creo que es muy fuerte. Clar, parlem de 39 víctimes mortals, provisional, ja ho he dit, fa no ser una ministra de Transports, que la xifra és provisional, hi ha molts ferits, alguns d'ells molt greus. Dius que és una línia que coneixes bé, no? Tu estàs per allà, no més a més, no? Jo soc de Córdoba. Jo soc de Córdoba, además. Tengo familia en Málaga,
Y voy mucho a Huelva, o sea, que es un triángulo que realmente lo hago varias veces al año, ¿no? Y, bueno, es una cosa, o sea, que, bueno, nosotros, yo, por ejemplo, tengo familia en Reina Sofía, ¿no? Y está trabajando en Reina Sofía. Y, bueno, los sanitarios se han volcado todos, claro, ayer fue...
tal como iban llegando las noticias, se iba incorporando el personal, pero es que yo creo que esto le ha pillado a todo el mundo. Bueno, pues a cualquiera de nosotros nos hubiera podido pillar en esa vía, porque ya te digo, tengo sobrinos que estudian en Madrid y van desde Córdoba, o sea, es un medio de transporte que lo utilizan muchísima gente para ir a trabajar, para ir a visitar a las familias, porque están en Madrid y bajan a Sevilla o a Córdoba...
Para pasar el fin de semana solamente en Andalucía. Y claro, es una línea que viaja muchísima gente. Yo creo que hay gente de todas las edades y de todas las procedencias. Es que aquí no estamos hablando solamente de gente andaluces, estamos hablando de gente de todos sitios que ha acogido. Pero bueno, da igual.
Es el número, ¿no?, es abrumador lo que está pasando. Estem veient, de fet, ja algunes cancel·lacions de la línia per descomptat, però de Fitur, també, de la Financiers del Turisme, que es feia, que, bueno, que arrencava aquesta setmana a Madrid. I, clar, un dels tres anava cap a Madrid. Sí, sí. I havia una família, por ejemplo, que iba a ver el Rey León, ¿no?, que...
gente que se desplazaba a Madrid. Bueno, pues son cosas de estas que dices, es que es normal, o sea, Fitur no puede estar funcionando como una feria de muestras y si realmente estamos con este panorama en nuestro país, que ahora mismo yo creo que lo que se necesita es que todas las autoridades y todo el mundo trabaje conjuntamente por este siniestro.
Y luego, aparte, pues eso que se restablezca el servicio lo antes posible, ¿no? Porque ahora puede estar dos o tres días directamente en comunicada. Andalucía no puede salir ningún tren. Yo tengo un familiar que está en Cádiz que ha bajado por un problema de otra familia y, claro, para venir tenía billete. Cogía el tren en Sevilla para Barcelona. Está toda la vía cortada. Hay un montón de cancelaciones. Es imposible.
I per conèixer o entendre la investigació tècnica en torn de l'accident dels dos trens d'alta velocitat, perquè diumenge a Còrdoba van trobar inicis d'una ruptura o alteració del carril per la qual discurria un dels trens, vam parlar amb el Ramon Joanola, enginyer de camins, amb 40 anys d'experiència de la plataforma Mercaderies per l'Interior, per entendre com funciona o perquè ens ensenyés la seva visió i ens fes entendre
Doncs, això, parlàvem amb l'enginyer de camins. Disisteixo d'entrada amb el fet que deuen se'n guardar especular qualsevol possible hipòtesi, perquè, evidentment, hi ha la investigació oberta i és la que declari, doncs, el que ha passat amb aquest greu accident. Però què és el que han de saber? Què és el que els enginyers us criden l'atenció d'entrada de tot el que... d'aquí 30 vies en particular, que va ser el que va inaugurar l'AVE l'any 92, per cert. Ja s'hi ha fet una inversió, i ho deia també al Ministeri, d'uns 700 milions d'euros en aquest punt exacte,
Què és el que us crida l'atenció als enginyers? Primer, volia donar les gràcies a Tarragona Ràdio per convidar-nos a la plataforma Mercaderies per l'Interior.
I, com ha dit el presentador, no volem especular sobre el que ha passat, perquè hi ha una investigació en marxa d'un organisme independent, però sí que podem fer unes consideracions fent un pas una mica enrere, diguéssim, què és el que està passant amb l'alta velocitat a Espanya, perquè l'alta velocitat s'ha incrementat moltíssim en els últims temps, no?
Hi ha un fenomen que s'ha produït des de fa poc temps, que és la liberalització del sector ferroviari de l'alta velocitat. Què vol dir això? Que en les vies que gestiona ADIF, que és l'organisme de l'estat que porta les vies, la infraestructura, el que la gestiona...
Per sobre d'aquestes vies hi poden circular, a banda del operador en monopòli que actuava fins ara, que era Renfe, altres companyies que han vingut, han vingut de França, l'SNCF, on han vingut d'Itàlia, els ferrocors italians. Aquestes companyies, companyies estatals, entren en competència i lluiten per aconseguir un tros del mercat, que és el transport de viatgers. En el cas Barcelona-Madrid...
Doncs ho hem pogut comprovar, si agafem el tren a Tarragona, que per anar fins a Madrid o fins a Barcelona hi ha diversos operadors que operen. Llavors aquestes companyies quan entren en competència, que en principi la competència és un valor positiu en si mateix,
Però el que fan per aconseguir part del mercat, aquestes companyies rebaixen els preus. La tarifa per viatjar a Madrid és molt barata i en fins i tot ocasions pot anar a Madrid per menys de 10 euros. Qui no va a Madrid per menys de 10 euros a prendre un cafè a la plaça real? Bé, a banda de la broma aquesta...
És veritat que han començat una política tarifària de baixar preus. Aquesta política tarifària de baixar preus, per aconseguir un tros del pastís, del mercat que hi ha, crea una demanda artificial. Es genera més gent que viatja perquè els preus són interessants, com les companyies aèries de low cost. Hi ha molts viatges que abans no es produïen, que ara sí que es produeixen. Pensem que en la línia Barcelona-Madrid...
Abans de la liberalització hi havia uns 50 trens diaris i ara n'hi ha més de 110 trens diaris. S'ha multiplicat per més de dos la freqüència de trens que circulen. Això per un costat. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Això per un costat. I per l'altre costat, el reduir costos, les tarifes, els preus, els bitllets...
Les companyies han de reduir costos perquè perden molts de cèntims. Les tres companyies, l'espanyola, la italiana i la francesa, perden molts de cèntims. Per reduir aquestes pèrdues el que han fet és intentar reduir costos. Llavors han començat a construir trens més barats, trens low cost.
En el cas de la Renfe, va construir uns Aflo, que va encarregar la companyia del Talgo, que eren uns trens que, en lloc de quatre seients per línia, en tenien cinc, els seients anaven més junts, els materials dels tapissats també eren més barats, més econòmics. Això és anecdòtic, però el que és anecdòtic és que el tren en si era més senzill. És a dir, un tren que, quan circulaves, i jo hi he circulat amb aquest tren, doncs librava, el tren es bellugava, quan anava a 200-250, però ara començava a bellugar-se.
Això ho han fet tant les companyies espanyoles, la Renfe, com ho han fet els francesos i ho han fet els italiens. L'Írio, jo no sé si l'Írio és també un tren baix cost. Segurament que sí. És a dir, que hi ha un primer factor, que és que les companyies, a l'entrar en competència, tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost.
Res més senzills. Més senzills, que això de fet també passa a l'aviació. A l'aviació, quan agafa segons quins avions, també hi ha menys espai dins de l'habitacle a l'avió, per dir-ho així. Vull dir que també passa amb la competència, amb l'aeronàutica, amb l'avió, amb l'aviació. I clar, la companyia Irio, que és italiana, no? Sí, sí, és participada majoritàriament pels ferrocarils italians.
I per acabar amb aquest tema també vam voler parlar amb l'Enriqueta López, psicòloga, sobre l'afectació psicològica de la catàstrofe, perquè no només per les persones que estan en aquell moment patint l'accident o amb tots els familiars, sinó també li vam preguntar si és normal o per què la gent que no tenim cap relació amb aquell accident o ens toca de molt lluny, doncs també empatitzem, també estem uns dies una miqueta més fluixos d'ànims,
I llavors l'Enriqueta també ens explica com s'actua ells com a psicòlegs en un cas d'emergència quan van allí i es troben amb les víctimes, amb els familiars i amb la gent que ha patit de primera mà l'accident. L'escoltem. És normal això que ens passa? Que estem com a intoxicats i ens afecta una cosa que passa...
Fins i tot una mica lluny. Sí. Bueno, tenemos que partir realmente que son sucesos que son impactantes. Nos ocurren de la noche a la mañana. En cuestión de segundos, cómo te cambia la vida. Entonces sí que es bueno la información, como tú comentabas, claro que hay que tenerla, pero el pasar constantemente imágenes...
O realmente el tren sinestrado, los detalles, incluso las entrevistas que se hacen. Aquel chico de 16 años que te explica, aquel familiar que te explica que la mamá ha muerto pero que venían de un viaje, de ver el Rey León. Yo creo que con una vez que se diga es más que suficiente.
Per una banda, tenim la necessitat de saber. Hi ha com una necessitat que arriba a ser fins i tot morbosa en alguns moments. Bueno, porque nosotros ante cualquier mente, ante cualquier situación de este tipo, primero que te quedas anclada al sofá. Yo me acuerdo que puse la televisión y me quedé ahí... Primero es el xoc, ¿no? Primero es el xoc. Sí, primero... No me lo creo, ¿qué me están contando?
Ahí está. Entonces, ¿qué ha pasado? Tú estás, por ejemplo, estamos aquí, esto ha ocurrido en la zona sur de España, y lo vives como muy cercano. Entonces, hay una reactivación de todo el malestar y todo. Inconscientemente nos reactivamos, sino también nos seríamos muy humanos. O sea que dentro de todo también es correcto.
Entonces, ¿qué ocurre? Que frente a toda la novedad, claro, nosotros queremos saber más, ¿no? Sobre todo lo que también angustia mucho es el número de muertos. Ahora 39, primero dos, ¿no? Me acuerdo cuando puse las novedades eran dos. Yo pensé, no, no, aquí... Claro, luego va sumando. Entonces, digamos que esta información que te van dando retroalimenta que el espectador, en este caso, o estemos pendientes de a ver qué ha pasado, a ver qué ha ocurrido, a ver si es que hay más muertos, a ver si es que han salido más personas, se han podido rescatar más, claro...
Eso nos lleva un poco a, como tú comentabas, esa necesidad de saber, pero al final yo considero que hay que poner un orden en ver las noticias. Una cosa es estar informado y otra cosa es sobreinformado. Yo me acuerdo que el lunes en cualquier canal que pusieras no había más tema que los trenes. Las imágenes son muy duras, impactan mucho la mente del ser humano. También tenemos que tener en cuenta que cada uno es muy vulnerable
en alguna medida cada uno puede ser más resiliente de cara a ver una imagen, pero quizás otras personas la ven y a lo mejor al cabo de un tiempo empiezan a sentirse mal o empiezan, si quieres hablaremos un poquito de la sintomatología, de decir, ostras, o tener algunos sueños y decir, ostras, no he estado ahí, pero he soñado, ¿no?, con el tren o con esas situaciones. Y siempre pienso que la información tiene que ser la justa y precisa y no retroalimentar.
El que passa és que els mitjans de comunicació fan i donen. Llavors potser el receptor ha de dir, bueno, està aquí. Esta és mi dosis. Però ells han de donar perquè, clar, han de donar. Sí, lo que pasa que a veces, bueno, desde el punto de vista psicológico, el dar excesivos detalles tampoco hace falta.
Això també és una altra cosa. Tu pots dir, per exemple, aquest cas d'aquest xiquit de 16 anys que entró, bueno, des del punt de vista de l'emergencia, va ponerse en peligro, ell. Primero, està molt bé, sempre no sale... A veure, el ser humano va a actuar, ¿vale? Por exemple, sempre en emergentes lo que és important és actuar, però sempre és bajo una coordinació sobre algú que te dice com has de actuar. Perquè a lo mejor aquesta actuació es pot convertir en algo negativo, primero para uno, ¿vale? Va ser que, claro, aquest xiquit, per exemple...
yo lo valoro muchísimo, pero ¿valoro que se ponía en riesgo y si poniéndose en riesgo en vez de ayudar hubiera podido ocurrir algo y encima no ayudar? ¿O aquí a otra persona? Claro que sí, por ejemplo, toda la gente que fue con mantas, estupendo y maravilloso, pero pongamos un cierto orden, ¿vale? Entonces, el dar es valiosísimo, pero también, claro...
Pensar que en toda emergencia siempre tiene que haber un CAP. O sea, los psicólogos lo que hacemos un poco es, primero siempre actúa bomberos, personal sanitario, y nosotros, yo me acuerdo porque ahora ya no está en activo, pero cuando estábamos en emergencias, nosotros nos centraban y teníamos un CAP que nos decía lo que había y en qué espacios teníamos que actuar. El psicólogo no es el que va allí a atender o a sacar a alguien, en este caso del tren.
Ara després acabarem de repassar les afectacions que vam tindre més a prop, les de Tarragona, quan els trens van deixar de funcionar durant dos dies i l'estació de busos estava plena i la gent estava una mica desubicada perquè no sabien quin bus havien d'agafar, què havia passat amb els trens. Tot això ho repassarem després, però abans passarem un moment per política, perquè els dimarts, com sempre, tenim tertúria política, però després de la tertúria política i entrevista de portaveus, aquesta setmana amb Jordi Collado,
conseller d'En Comú Podem, i a part de parlar, evidentment, de la consternació pel greu accident ferroviari i d'altres temes, el Pep li va preguntar el que està preguntant a tots els portaveus que estan passant aquestes setmanes pels micròfons de Tarragona Ràdio, que és que queda una mica més d'un any per les municipals i com valoren l'estat de salut del pacte polític dels pressupostos del 2026 i què ens podia avançar sobre la continuïtat de l'estabilitat
Institucional. Escoltem a Jordi Collado, regidor d'En Comú Podem. Li pregunto, mateix que li he preguntat a tothom que ha vingut aquest any aquí amb portaveus, perquè estem un any i mig, un any i cinc mesos per unes municipals. Per cert, que els companys de Barcelona en Comú posen avui en marxa primàries. Aquí a Tarragona, dues preguntes. Vostè vol ser el candidat a les properes eleccions municipals de 2027 i repetirà la fórmula, és el...
Mira, jo a nivell personal no ho explicaré perquè no crec que sigui important en aquest sentit. És a dir, jo crec que els candidats o les candidates del nostre espai han de ser una decisió col·lectiva.
I en això tenim la sort... Jo sempre faig la mateixa broma. Jo tinc la sort que decideixo... Les coses importants no les decideixo jo com a persona com fan altres forres polítiques. No, això és meva. No. Tenim uns assemblees amb una gent molt implicada que decideixen les grans passes. Nosaltres fem propostes i ells ens diuen sí o no.
Jo, amb la fórmula, espero que sí. Jo tinc ganes que passi, però no ho decidiré jo, lògicament ho decidirà en les assemblees dels dos espais. Jo crec que la coalició d'On Comú Podem a Tarragona ha demostrat ser capaç de tractar-nos d'igual a igual, de reconèixer-nos d'igual a igual i, a més, d'aconseguir coses que jo crec que feia molts anys que no passaven en el nostre espai políticament,
que és fer política i incidir-hi. Jo, quan em deien de... A mi, quan em deien de dir, quin és el teu referent de grup municipal, jo sempre pensava en la Dolors Comas i en el Jordi Navarro, com a referents de persones que plantejaven polítiques sensates, concretes i que donaven solucions a la vida del dia a dia.
Jo crec que estem aquí, jo crec que al nostre espai som hereus de gent com el Dionísio de la Barga, els primers ajuntaments democràtics, és a dir, tenim referents de gent que ha vingut a posar solucions en aquesta ciutat,
que al llarg dels anys, des del SUC fins avui, hem passat per diferents fórmules. A mi la d'avui m'agrada. Ojalà fossin més amplis i poguéssim recollir encara més gent. Jo crec profundament que les guerres ben enteses i ben articulades som imparables.
Hi ha gent que prefereix mirar-se el melic i estar a casa seva. Per sort, els companys i les companyes de Podem a Tarragona això no ho tenen, i jo crec que els companys i les companyes de Comuns a Tarragona no ho tenen, i això per mi és una alegria, i va ser una condició. Jo, quan vaig marxar el 2015 cap a casa, formava part d'iniciativa, vaig marxar just per això, perquè no s'entenia la perspectiva en gran i només anava a mirar-se el melic de cadascú.
A mi quan el Toni Garcia em va venir a buscar abans que s'acabava l'anterior mandat i em va proposar venir, per mi era condició sin equànum. Jo crec que això s'ha complert, que amb el Toni Carmona i amb la Laura Quinyones ens entenem...
la gent de la seva assemblea interlocutem, penso amb la Mercedes, amb la Isabel, és a dir, fins i tot amb aquells que són crítics, perquè hi ha gent que es critica internament i et demana més i hauríem de fer... I jo crec que està bé que el nostre esperit crític que estigui
per mi no hi ha una fórmula millor per presentar-se a les eleccions, sigui qui sigui, el candidat o la candidata. Ha induït o ha interpretat les paraules que veuria una aliança més àmplia de partits d'esquerra, com també se't vol fer a nivell d'Espanya, en sumar, ampliar una mica més, és a dir, anar una mica més enllà perquè a l'altra banda hi ha el que hi ha. Veiem que l'altra dreta s'està...
Avui estem parlant de... La dificultat és sempre acabar-ho concretant enlloc, però avui la cosa va democràcia o tirania. És que no estem parlant d'una altra cosa. És a dir, l'estat espanyol és evident. O ens quedem en mans de la gent de PP i los vendepatries de Vox, que ens deixarien tirats sense cap dubte la gent corrent...
O ens rearmem a l'esquerra i fem un projecte que solucioni les coses de la vida, les qüestions diàries de la gent. És a dir, està guai debatre sobre teories econòmiques, però jo vull que el bus sigui barat i que la gent hi pugui anar amb tranquil·litat i que el servei sigui eficient. Està bé debatre sobre si Mercosur sí o no, però jo el que vull és que els mercats municipals funcionin i funcionin molt bé perquè els productes de qualitat i frescos arribin a un preu raonable.
És a dir, les concrecions de les grans batalles les hem de posar en concreció. Jo crec que l'esquerra faria el torpe si no fóssim capaços d'anar junts. Jo estic a l'executiva nacional dels comuns i tinc clar quina és la meva postura i és molt compartida, majoritàriament compartida per l'espai polític. Quants més siguem, més lluny arribarem.
Doncs d'aquí poc més d'un any veurem com acaben les municipals i qui va al capdavant de les llistes dels diferents grups polítics. Dimecres era el dia europeu de la mediació i en guany registrava un augment de les sol·licituds a Tarragona, en gran part gràcies a l'entrada en vigor de la llei 1.25.
que és la principal dada del balanç anual, i vam parlar amb la presidenta de la Comissió de Mediació, Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies i Justícia Restaurativa de l'ICACT, amb la Isabel Morales, que ens assegurava que la llei els ha donat un impuls en la remuntada de l'estadística de la mediació i ens afegia que, tot i comptant pocs recursos, estan contents amb el servei de mediació que ofereixen.
Isabel, en què consisteix aquesta normativa i en què consisteix la mediació? Doncs us explico una petita concreció. A veure, no és que sigui obligatòria la mediació, és obligatori anar a un mètode alternatiu de resolució de controverses o de conflictes abans de posar una demanda i la llei. La U25 va regular uns quants, no només la mediació.
Tenim la negociació directa, tenim l'oferta vinculant, la mediació, la conciliació, conciliació privada, conciliació judicial, n'hi ha uns quants. El que passa és que la mediació porta ja molta trajectòria, falta molts anys treballant-se. De fet, el Dia Europeu de la Mediació és bé d'una resolució del Consell de Ministres de la Unió Europea de l'any 89-87, no recordo gaire, però...
als anys 90, ja fixeu-vos la trajectòria que porta. I és un mètode que s'ha treballat molt, sobretot en àmbit de família. Sí, hi ha àmbits que són la zona de confort que dèieu vosaltres, que esteu acostumats a aplicar-ho en aquests àmbits. Sí, exacte, ja té una trajectòria molt treballada i d'aquí que tingui molta més visibilitat.
I a vegades es confon amb que sigui obligatori. És obligatori el masc d'aquí, el de mètodes adequats de resolució. I la mediació n'és una. En què consisteix i a què es diferencia dels altres mètodes? Doncs la mediació és un procés en què la persona neutral fa un treball amb les parts per facilitar la comunicació traient la càrrega emocional.
però és més passiva aquesta persona neutral en el sentit que va conduint d'una manera i amb unes tècniques perquè les parts siguin les mateixes les que vagin assolint la solució o l'acord. La conciliació diferència d'això és molt més activa en el sentit que la persona neutral proposa
proposa possibles solucions, que no són obligatòries ni molt menys per les parts, sempre és un procés lliure, però aquí el conciliador el que fa és ser més proactiu. La mediació, en canvi, preserva més la voluntat de les parts per procurar que es mantingui una comunicació de cara a un futur, perquè en l'àmbit de família és això, preservar la comunicació entre les parts per si després han de continuar relacionant-se. Llavors els juristes hem de saber distingir quan necessitem un procés o l'altre.
Clar, i hi ha per segons quins casos en què va millor un procés o un altre? Sí, clar, la mediació està molt més encaixada i molt més treballada en l'àmbit de família perquè hi ha tanta càrrega emocional i tanta implicació que s'aconsella que les parts siguin les que assoleixin aquesta voluntat. També s'ha demostrat amb estadístiques que quan són les parts les que arriben a un acord per si mateixes, el grau de compliment d'aquest acord és molt, molt alt.
En canvi, a vegades, les sentències que imposen unes solucions, l'incompliment, també les estadístiques demostren que és bastant alt, també. No tots els professionals jurídics estan formats en mediació? No. És una formació específica? És una formació específica, sí. I ja has de seguir, està molt regulada ja, però només els que tenen aquesta formació poden exercir de mediadors.
Seguint amb el dimecres, vam parlar amb... Bé, perquè durant la Guerra Civil, centenars de pacients psiquiàtrics van morir als centres de Sant Boi i del Pere Mata de Reus, enmig de la fam, la manca de recursos i el silenci administratiu. 80 anys després, descendants, com el tarragoní Francesc Martínez, treballant per recuperar-ne la memòria...
i la dignitat. Han començat a trencar el silenci totes les víctimes, doncs famílies que durant generacions gairebé no n'havien parlat, ja sigui per vergonya o per dolor, que ara reclamen reconeixement. Escoltem el que ens explicava el Francesc Martínez sobre les seves investigacions i la seva recerca.
La seva recerca personal va obrir una via, una via que ha connectat decenes de famílies i que encara és oberta, i que ha destapat també un dels episodis molt desconeguts, o més desconeguts i dolorosos de la nostra història recent. Avui en parlem, ens acompanya aquí als estudis, Francesc Martínez, que tal, molt bon dia. Bon dia. Parlem, en aquest cas, el teu cas, del basavi, el teu basavi, que va estar ingressat a Pere Mata...
abans de ser traslladat a la cicatri de Sant Boi, on va morir l'any 38, l'any 1938, i enterrat en una fossa comuna. Sí, correcte. Sí, sí. Sí, o sigui, va estar molts anys a Pere Mata, però els dos últims mesos de vida va patir un trasllat des de Pere Mata, que s'havia tancat a l'hospital per ser un hospital de guerra, i va anar a Sant Boi, on l'estació era ja molt dramàtica, i va morir dos mesos després.
Com comença la teva recerca? Quan comença a restirar el fil? Doncs la història del meu besavi, la veritat és que havia estat una mica desconeguda la família, sabia que havia mort durant la guerra, però no sabia ben bé de què i sobretot on estava enterrat, no? I llavors, fer una mica de recerca familiar, doncs també vaig saber que havia estat a ingressa de la Pere Mata,
que després havia estat a Sant Boi, però tot estava com no gaire lligat. A partir d'aquí vaig fer una mica d'investigació, sobretot personal de la nostra família. El primer document que trobes, recordes quin va ser el primer document?
El primer document... Has hagut de fer molta recerca, no? En el cas, la meva mare tenia documents de la família i em trobava uns documents, efectivament, de Sant Boi, doncs que...
algunes cartes, alguns documents que si efectivament havia estat a Sant Boi. Hi havia un silenci, una mena de tabú també familiar, fins i tot? Costava, costava de parlar-ne, perquè en aquella època l'estigma... O sigui, la meva generació ha potser canviat una mica, però les generacions anteriors el tema de l'estigma de la salut mental és rellevant i no és fàcil de parlar de totes aquestes coses, no?
Quan te n'adones que no és un cas aïllat el del teu basavi? Doncs, clar, buscar una mica on podia estar enterrat, sobretot, ens hem posat en contacte amb l'arxiu de Sant Boi, en aquest cas crec que és la meva mare que em va ajudar i es va posar en contacte amb l'arxiu de Sant Boi.
i vam trobar això que havia estat entrat a una fossa comú, segurament, vam trobar quan va morir, i que segurament havia estat entrat a una fossa comú, perquè ens han explicat des de l'arxiu de Sant Boi aquesta història més gran de molta mortalitat durant aquells mesos i aquells anys on va morir, i partir d'aquí va començar a estirar una mica la història.
Doble de pas en la postguerra, l'any 38, 36, 37, 38? Durant la guerra. De fet, hi ha un repunt molt important durant la guerra i després a la postguerra ja no hi ha aquesta mortalitat tan gran. Què trobes a nivell d'arxius municipals, també de registre del propi...
del propi centre de Sant Boi o l'Opera Matat. Trobes dificultats per accedir a la informació? T'ha facit a les coses? Ha costat una mica, la veritat. En aquest sentit, sí que l'arxivert de Sant Boi, el Carles Serret, ens va donar bastanta informació del motiu de la mort, on presumptament havia estat enterrat. Aquest arxivert havia fet una certa recerca, però va començar a trobar coses estranyes, buscant morts de soldats va trobar aquesta mortalitat.
I teníem poca informació, llavors sí que hem intentat aconseguir l'expedient psiquiàtric tant a Sant Boi com a Pere Mata. Ha costat una mica, és veritat que a Pere Mata finalment ens han donat l'expedient. A Sant Boi ens han dit diverses vegades que no hi ha res, ens ho han dit a moltes famílies. És curiós perquè el psiquiàtric de dones de Sant Boi, la majoria de famílies tenen informació, però el d'homes de moment està bastant tancat.
Arrere de la investigació que està fent per part de la Generalitat sabem que probablement hi ha informació i bé, doncs estem amb els tràmits en Sant Joan de Déu, a l'hospital psiquiatra de Sant Boi d'aconseguir aquesta informació que ens està costant una mica.
I per acabar tornem al tema de trens, perquè durant dos dies avui ja funcionen els trens amb retards, alguns cancel·lats, però ja comencem a veure trens circular per les vies i ens surten de totes les estacions. I ahir vam parlar amb l'Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies, perquè per aquests dos dies que hi havia haver aturada total de trens, ahir per una vaga dels propis maquinistes, i ens explicava que ells ja feien temps que detectaven aquests errors.
i que al final falta que passi una catàstrofe perquè la gent pari, miri el que està passant i es doni compte que hi ha coses que no funcionen i que s'han de revisar. Parlàvem amb Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dinètat a les Vies. He de dir que no, les coses no anaven bé, no van bé i portem dos mesos que...
Jo la setmana passava hi ha dos dies que vaig arribar a dues hores tard a la feina. No van bé, però com ja és l'habitual... S'ha cronificat, Anna. S'ha cronificat. Estem molt preocupats. Perquè, per començar, això demostra una cosa que moltes vegades hem dit, que és que la seguretat a les vies ja no és sol el tren o les vies o la catenària. És l'entorn.
és les estacions. A l'estat que fan les estacions de Premiades, aquí va volar una marquesina, els arbres que no s'han podat o no s'han arreglat a les vies. Ahir a la nit fèiem reunió amb alguns ferroviaris i alguns maquinistes, perquè estàvem fins després del matí comentant la situació i anant xacallant el que passava, i realment...
Els maquinistes comentaven la diferència de ferrocarrers catalans de la rapidesa que tenen solucionant les coses, les incidències i aquest cuidador, aquesta cura de l'entorn. De fet, fa dues setmanes, per exemple, em sembla que hi havia una notícia que més amunt de Balaguer ampliaven les malles per les pedretes aquestes que poden caure de...
per les pluges. Aquí hi ha hagut molta desinversió. No et dic que no es faci res, però a mi bé no es fa tot el que s'hauria de fer i amb l'augència que s'hauria de fer. Encara me'n recordo abans del tall de roda que vam fer un dia un viatge per veure el que seria l'alternativa de picar moixons i tot. I aquell dia me'n recordo que el maquinista ens veia anem a 20 per hora.
O sigui, no puc córrer perquè està plena pedres. Això és una anècdota fins que passa alguna cosa. El dissabte va patar un tren que se li va caure la catenària a sobre i es va incendiar. Perquè no hi havia passat des dintre. I és que, en el fons, quantes vegades els que pugen al tren saben que ho han sentit alguna vegada i és que això, fins que no passi alguna cosa gros,
Ningú canviarà què ha tingut. T'ha passat això? Que algú perdi la vida?
Quines informacions teniu? Què passarà a partir d'ara? Al matí, arran de l'UDAI, sembla que s'han fet aquestes marxes blanques, que en diuen que és la revisió, l'anar a peu i revisar els diferents trams de via. Suposo que és un dels protocols que s'hauria d'activar o canviar perquè tot funcioni bé. Sabeu com es pot arreglar aquesta situació? Almenys perquè físicament l'entorn us sigui millor, sigui segur.
Jo crec que el que hem de fer és revisar, però al mínim, tota la xarxa, estacions, el que us he dit, tema d'entorn, arbres, fer un estoc i començar a treballar la valent. És que no es pot dir res més. Avui li deia a un maquinista, és important a veure com surt la marxa blanca, i saps el que m'ha dit? No creus que la marxa blanca s'hauria de fer cada matí?
La gent que es mou amb tren és una quantitat de gent brutal. No creieu que abans de començar cada matí havíem de fer una xarxa blanca? I és que és veritat.
Veurem com acaba tot plegat durant aquest cap de setmana i les properes setmanes. Avui la consellera Paneca defensava que no li constava que els maquinistes no circularien dijous quan va anunciar la represa de Rodalies. Ara aniran sortint tots els polítics, tenen, em sembla, fins un any per revisar què va passar a Damuz i veurem com acaba tot plegat.
Anem a l'agenda cultural del que podeu fer aquest cap de setmana si no teniu plans. Ja us aviso que avui Harry Styles ha tret una cançó que es diu Aperture. És l'abans del seu disc que sortirà al març. És una cançó així, una miqueta amb tons disco, que és com s'ha titulat el seu proper disc. Una miqueta diferent del que ha fet l'artista fins ara, però podeu escoltar-la en bucle. A mi al principi no m'ha encantat, però crec que quan li doni més oportunitats m'agradarà més.
Pel que fa a Tarragona, avui, entre llums i ombres, un espectacle musical al Teat de Tarragona, on Guillem Armangol el violí, Martín Armangol el violoncet i Miquel Gusí el piano. Són un grup de cambra que ens vol compartir la música amb la gent, apropant-nos les obres dels grans compositors de la música clàssica i racionant-les tant entre elles com amb les altres arts. És una...
Proposta musical que us ofereix avui a les 7 al Teatre Tarragona. Amb gaire més teatrals, avui a la Sala Trono, Silencio se rompe el ruido, una obra que parla sobre la por al patiment que ens fa unir emocions com la pèrdua, el neguit, la solitud, la tristesa, l'angoixa, etcètera.
Com que no ens agrada sentir-les i ens costa conviure-hi. Silencio se rompe el ruido és un recital de piano i veu on es diu poesia i es canten temes que ajuden a validar a través de l'expressió artística aquestes emocions. Avui a les 8 a la sala Trono i també demà dissabte a la mateixa hora.
I per tancar avui al vespre, a dos quarts de nou, a la sala 0, hi ha Cycle Subterf Records, presenta Cycle Week on the Records, 20è aniversari. I demà dissabte, plans familiars al Caixa Fòrum a les 6 de la tarda, hi ha...
El taller familiar sobre notició que porta per títol Mengem amb colors, la ciència dels aliments. Ja sabeu que el Caixa Fòrum té ara aquesta exposició de colors, els colors del món, on hi ha diferents sales on predomina un color i t'expliquen què significa per les diferents cultures aquell color amb fotografies del Nacional Geogràfic. Increïble, si no hi ha una tancada, aneu i us ho recomano.
I el taller familiar ens farà refeccionar sobre per què el tomàquet és vermell, per què la pastana és taronja i per què el kiwi és verd, doncs els colors dels aliments són en realitat indicadors dels nutrients que contenen i que són imprescindibles per una alimentació saludable.
Al fil de l'expressió mengem amb els ulls descobriran els nens la importància dels pigments i, per tant, del color dels aliments per obtenir una dieta més adequada i equilibrada. Quan acabin, després de descobrir la importància de menjar en colors, confeccionaran un plat acolorit i equilibrat. Això és avui, a les 6 de... Ai, demà, perdó, a les 6 de la tarda al Caixa Fòrum.
Tarragona. I diumenge també al Caixa Fòrum hi ha la visita amb família perquè el cel no és sempre blau, una miqueta relacionat no tant amb els colors, sinó us parlaran que el nostre món és una calidoscopi de colors, els blaus profuns de l'ocea, els intensos grocs de les flors o el penetrant color vermell dels primers raïs de sol. Són algunes coses de les que descobrireu si aneu diumenge al Caixa Fòrum.
També dissabte i diumenge, concert tribut a The Cure, 1-2 i The Petche Mode a la sala 0. Podeu trobar el dissabte a dos quarts de 9 del vespre i el mateix diumenge, el mateix Mode, Mode Tardeo, a les 6 de la tarda. I fins aquí l'agenda i el resum de la setmana. Us deixem amb la cançó de la Sílvia García, que tingueu molt bon cap de setmana.
I en el nostre temacle d'avui, una proposta. Què et sembla si caminem junts cap al cap de setmana? A la Déu. Doctor Prats.
Mira com fas veure que no em sents, i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada. Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant, que aquesta lluita tindrà un gran final. Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà.
Bon dia, són les 11.