Bon dia a les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Sacret, secret.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Jornada ja de 10 shows, dia 11 de desembre del 2025. Dia que estarem pendents entre avui i demà de Brussel·les i del que decideixin els ministres de pesca, de pesca i d'altres rams. Però bàsicament ens interessa la pesca pel tema dels dies que es podrà anar a feina ja l'any que ve. D'aquí una estona en parlarem. Ho farem amb en Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Conferides de Pesca de Tarragona, perquè estan molt pendents
i de fet les negociacions semblen hores d'ara complicades. Veurem cap on ens porta tot plegat i parlem amb el sector, un sector tocat, ja ho han dit reiteradament, i avui en aquesta hora, que no està tornant de la mar molts pescadors, en parlarem del que hi ha sobre la taula i del que esperen d'aquesta reunió de dues jornades a Brussel·les. Dit això, més coses que aniran passant avui, doncs mireu, us ho expliquem amb els companys i companyes que fan possible aquest programa,
Núria Cartanyà, bon dia. Hola, Pep. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Miguel González, bon dia. Bon dia. Què ha de passar avui, entre altres coses? Doncs que és el segon dia amb mascaretes obligatòries a tots els centres sanitaris i als hospitals per l'augment de les infeccions respiratòries i per la incidència de la grip. I parlarem amb el doctor Xavier Uliac, director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla, per a veure com estan els serveis d'urgències i com estan els hospitals.
Molt bé. Tindrem aquí els pataquers, m'han dit. Sí, també. Avui fan la seva diada aquí a casa, a la Universitat Rovira i Virgili, al Campus Catalunya, a les 5 de la tarda, i van a buscar fer la millor diada de la història de les escoles universitàries. Tots hi anirà, agruparan moltíssima gent. Molt bé, tu hi aniràs, no?
Jo no que hi treballo. Però vaig anar a l'assaig i estaven super, super a tope i hi havia un munt de gent. Parlarem amb el Nil Bertran, que és el cap de colla, i amb la Luna Dedes, que és la presidenta. Molt bé. Miquel, mentrestant ens submergirem, eh? Farem una inversió avui, eh? Ens submergirem amb la Societat d'Exploracions Submarines, que fa 70 anys, amb la Pellet Martín i altres membres, doncs, hem format tertúlia.
parlarem d'aquesta efemèria i de 70 anys que havia testat, per tant, anirem al parc sopaquàtic i parlarem, mira, d'espècies que allà no es pesquen, estan protegides i que, per tant, van proliferant. I més coses, perquè avui anem de cantada de Nadales, de l'escola Badruna Sagracor, que fan ja el 25è aniversari del concert de Nadales, avui mateix, organitzat per l'Associació d'Exalumnes del Centre,
I ens acompanyaran dues exalumnes, la presidenta d'una banda, la Maria Marce Martorell, i la Maria Dolors Aviar. Amb elles parlarem d'aquest concert avui a les 7 de la tarda, si hi ha lloc perquè l'església és petita, petita, té la capacitat que té, doncs això, amb diferents grups corals que cantaran, doncs això, Nadales, Noi de la Mare, aquestes coses. Aquestes coses.
Mira, dijous vinent hi ha plenari, l'altre dijous és Nadal, l'altre dijous és Cap d'Any i l'altre dijous és Reis. Saps què vol dir això? Saps què vol dir això? Avui serà l'últim pel. Que és l'últim fem l'humor del 2025. Per tant, tinc alguns talls pendents que no els hem tirat encara, que són inèdits i farem net com se sol dir.
Però us proposaré diversos talls per veure quin considereu el millor d'aquest primer trimestre de la temporada. I el que sigui millor passarà a la final dels 3 millors de l'any. Molt bé. Això a partir de dos quarts d'11 al matí.
I, Núria, què farem avui? Què ens proposes? Doncs, mira, entre altres coses, perquè tenim diversos temes sobre la taula, però potser el que volem destacar més és una obra que trobareu a la sala Trono aquest cap de setmana. I no sé si sou molt fans de les youtubers amb els seus que comparteixen rutines de bellesa. No. No.
No sé per què m'ho pensava. Aquesta sí, aquesta sí. Get ready with me. Aquesta sí. Doncs mira, faran justament, 5 vedettes faran on get ready with me, compartirà les seves rutines de bellesa amb tot el públic de la sala Trono, amb una obra d'humor àcid que qüestiona els cànons de bellesa, que es diu Divina de la Mort, i que porta en una companyia que em fa molta gràcia el nom, es diu Fakoff. Però Fakoff tot a XMF. Ah, Fakoff. Jo parlo russo, Fakoff.
Doncs això, la Sala Trono Divina de la Mort, us ve de gust, us apeteix? Home, i tant. Molt bé. Doncs això són els continguts del programa d'avui, molt pendents també de l'actualitat. En Lluís Comassa, del Guitasó, en Mauri Fernández, de Radio Sotivisual, Joan Dero Pérez, de la Producció, Laura Guàs, David Gispert, qui us parla, Jura Psonyer, Núria Cartanyà, Abreu Rius, Miguel González, digues Núria. Que jo, dins la secció del Què fem, avui escoltarem Extremo Duro.
Res, una petja lleneta d'Estremaduro. Ahir sentia una tertúlia que parlava amb ell, que ens va deixar, el líder d'Estremaduro, i, clar, dels seus orígens, quan va començar a cantar fins a aquests dies que ens va deixar, Déu-n'hi-do, la transformació, com a gran poeta també, no només música, gran poeta, persona que deia paraules també com aquesta, malsonants, però que feia autèntica poesia, eh?
i que descrivia molt bé l'estat d'ànim de moltíssima gent, eh? Per tant, des d'aquí també, el Celci Estremaduro. Coneixeu alguna cançó o no? Robiniesta, no? Sí. A mi m'ha sortit el Spotify Rap, Estremaduro. Gran grup. El Lluís diu que també, eh? Com a bon músic també... Bé, avui hi farem algun homenatge, no? Sí, una miqueta de corregat. Poqueta cosa, eh? Perquè tampoc som especialistes, però sí, sí.
Escolteu, ara que estem en temps d'amic invisible... Sí? Sí. Si voleu regalar-me alguna cosa, regaleu-me Porta Ventura Club. Vinga!
Perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure PortAventura World tot l'any amb la família o els amics. Mira com tu, Miquel, que ets una millora. Exacte, amb avantatges exclusius, en reserves, en aparcament, en descomptes dins del parc des de 150 euros per persona. Podreu escollir entre tres tipus de passes anuals i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. Regala Club. Regala un any sense límits. Ja vull anar, eh?
I avui deixo que estava bé l'abril a l'ampolleta. És aigua, és aigua. Estic animada, no? Hem d'anar a parlar amb els pescadors, va. I abans que ens ens escapi corrents, perquè és la corredora del patrimoni, activista per la defensa del patrimoni, l'arquitecte Nasa Valls, que avui ens parla de la Tarragona Oblidades, l'Espineta amb Tarragonins. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Preventori de la Sabinosa, mas dels arcs.
Quinta de Sant Rafael, Tabacalera, Mas d'en Sorder, Torre de Sant Simplici, Calardiaca, Mas del Cosidor, Cala Garça, Els Mongons, Mas de la Creu, Fortir de Sant Jordi, Búnquers i Trenxeres Costaners, Mas d'en Bonet, L'Holedat Castell del Patriarca, Fortir del Llorito. I paro aquí per no desaprofitar aquest minut i mig amb vosaltres. No us ha sentat com una fibra de l'estómac cada nom? Perquè a mi sí.
cada element patrimonial de regonia abandonat, és un tros de la nostra memòria que ens arrenquen sense anestèsia i, el que és pitjor, amb impunitat. Sembla que tot el que no es pugui ficar al programa de festes no és digne de ser atès. I és que sort n'ha tingut el metropol i la façana de l'Ajuntament d'acollir actes festius que, si no, encara hi serien els coloms. A tots ens agrada més una pluja d'aurada nadalenca.
que un mas engullit per la vegetació. No se sap molt bé aquí, no se sap molt bé on. Així som, enamoradissos, de fàcil enlluernar. Llàstima que els amors d'estiu passen volant, no? I és que els amors fugassos passen tan ràpid com els anys per les ruïnes de la ciutat. Edificis que ja no poden esperar més. Elements patrimonials que han quedat abandonats entre la terra corromana i la disfressa d'or.
De fet, la majoria han quedat literalment abandonats, fora de nuclis urbans i a tocar dels parcs, jardins i espais naturals que engolleixen, a poc a poc, la història de la nostra ciutat.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem. Amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Imagineu-vos que us diuen que podeu anar a treballar l'any que ve, però que no sabeu quants dies podeu treballar. Això és el que tenen ara mateix sobre la taula els pescadors. No és nou, perquè l'any passat tres quarts el mateix, en tant que l'any sense tenir gaire claretat el que podíem fer l'any següent. I avui també pendents de Brussel·les entre avui i demà, amb les negociacions de les quotes de pesca de cara al 26, el conjunt del Mediterrani...
Avui, doncs, la reunió que arrenca d'aquí una soma, la ja de matí a Brussel·les, i que d'entrada ja es preveu més restriccions sobre la taula. És el que hi ha sobre la taula, l'administració de Cultura i Pesca dels Països Membres de la Unió, que reuneixen entre avui i demà per negociar, entre altres qüestions, les quotes pesqueres pel 2026.
El sector de casa nostra, evidentment també la Conferència de Tarragona, estan molt pendents d'aquestes negociacions i des d'algun sector, de fet des de la Federació de Conferència de Catalunya ja han fet un queig al cel i han dit que no esperen menys, que el que ha mantenint el menys, almenys l'any passat per poder anar a pescar. Saludem el Xavier Domènech, pescador armador de la Conferència de Tarragona i també secretari de la Federació Territorial de Conferència de Pescadors de Tarragona. Xavier, que tal, molt bon dia.
Hola, bon dia. Bueno, imagino que hem atents entre avui i demà el que es diguin des de Brussel·les, però que ara mateix s'espera una negociació, ja diuen que molt complicada, no? Bueno, ja els tiros ja ens van dir que aniria per aquí, que sempre s'estan parlant de reduccions.
Naltos, com a sector, la veritat és que esperem que almenys els resultats d'aquestes negociacions estiguin a l'altura dels esforços que ha fet el sector. El sector ha fet un munt de mesures per preservar els recursos, que és el que nosaltres volem, però jo crec que també s'ha de preservar el sector.
perquè entenem que acaba de tot el que han fet i els esforços que han posat. No seria lògica, per exemple, els famosos nou dies que diuen, que és una cosa que sembla inconcebible. Anem al pams, per entendre'ns. És a dir, què és el que pot canviar de respecte al que heu fet aquest any de cara a l'any vinent? Què és el que ara veieu que està sobre la taula? Què és el que més us preocupa?
O sigui, per una part entenc que hi haurà en quants dies de pesca que podrem sortir a pescar, tal com dèiem des de la Federació Catalana, tot el que sigui anar per sota de l'any passat ja és un desastre, com a mínim...
L'any passat és enguany, el 2025. Com a mínim el que hem pescat enguany, però el normal seria que poguéssim tindre més dies de pesca pels esforços que ha fet el sector. I per l'altra part, quan parlen de mesures de selectivitat, se n'han implantat moltes ja i, clar, volem estar pendents de quines mesures estem parlant.
perquè l'any per un any hi ha hagut barques que han pujat més d'un 20% la malla de pesca, per exemple, que això és a proporció, és molt, molt, molt. Llavors, de quines mesures accessòries estem parlant o són les que hi han fet? És que tenim moltes dubtes de què sortirà d'aquesta negociació.
Mira, veig que, entre d'altres, proposa, almenys que hi ha sobre la taula, l'executiu comunitari, noves accions per protegir, diuen l'escamarlà, la gamba vermella i el llagostí. Tres de... Bueno, anava a dir els peixos, no? Tres dels productes que teníem d'aquí, del nostre mar, no? Tancament permanent de zones d'arrossegament a profunditat sota de 600 metres per la gamba vermella i el llagostí i tancament permanent d'almenys el 10% d'escaladors per l'escamarlà. Això, entre d'altres, eh?
És a dir, això és el que ara mateix està sobre la taula, com a mesures noves, que evidentment suposo que no hi esteu d'acord, no?
Bé, sobretot explicar que quan parleu del llagustí no és el nostre llagustí, no és el famós llagustí que s'agafa al deute. És el llagustí moruno, que és una espècie que és més semblant a la gamba que no al nostre. És més gran, no? És més herós. Sí, sí, sí. Parlem de llagustí, però aquí se n'agafa a Tarragona, però és molt anecdòtic. Vull dir, no és una espècie referent per a nosaltres. Sí que en quant a la gamba, que ja ens estan restringint, perquè cada vegada hi ha menys...
uns dies per una part i la part de l'escamarlà que clar els estudis que ha fet des de l'ICAT Mar ja ens estan dient que el tema el problema de l'escamarlà més que un tema de sobrepesca és un tema de canvi climàtic
llavors aquí sí que no hi podrem incidir. I si deixant de pescar també continuem tenint un problema, potser s'ho hem de fer mirar que no tot el que passa a la mare és culpa del pescador, ni molt menys, és que aquí paguem-ne les conseqüències de tot el que passa quan hi ha com a canvi climàtic que nosaltres no podem incidir d'aquest tipus de manera.
Veurem què passa, però deia l'abat de la Federació de Conferries de Catalunya que no descarteu la insubmissió, en cas que la proposta de quotes no sigui coherent. No sé exactament què vol dir això, perquè nosaltres el que volem és anar a treballar, anar a feina i sortir a la mar. Home, és que, mira, s'està reivindicant pescar 180 dies, d'acord? Pescar 180 dies és pescar menys de nou mesos abans, menys. Sí.
Llavors, unes tornades d'una empresa normal, estem parlant de 245 dies. Són 5 dies a la setmana, per les setmanes i tal. Tu mires i és una reducció ja important, no? Llavors, clar, tothom estem fent esforços perquè puguem continuar fent la fenya nostra, que ja tenim prou problemes de relleu generacional i de tota una sèrie de normatives que en molts casos no tenen cap tipus de...
darrere fons, no? Vull dir, són mesures que es prenen des d'un despatx i nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no s'ajuguem la vida pesquera i llavors, doncs, bueno, aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, doncs, bueno, clar que ho puc entendre, igual que està sortint un grup de pescadors que estan anant contra la Comissió Europea, o sigui, no volen estar dins la Comissió Europea,
Perquè és que al final, quan tu veus que hi ha un organisme que el que vol és fer-te plegar, que és el que sembla, doncs tu el que no vols és pertanyar en aquest organisme. I la Unió Europea, doncs el sector de la pesca, i per afegiment posaria el sector primari, ens està fent molt de mal. Sempre ens parlen que som per sectors de subvencions, quan nosaltres el que volem és poder treballar, que ningú s'equivoqui. Com ho feien les enteres generacions, i en el teu cas també hi havia unes quantes darrere, no?
Sí, claríssim.
Ja hi ha prou problemes al dia a dia amb qualsevol empresa. Tots els empresaris, tots els treballadors tenen dificultats, com parlem o posar problemes afegits, que en molts casos no són reals. Perquè, o sigui, sí que és veritat que totes les mesures que s'han pres han comportat un increment de l'estoc pesquer, que això és positiu, però a canvi d'una reducció d'esforç i un sacrifici per part del sector, que no s'ho entenem que no s'està valorant per la quantitat que s'ha fet,
Sempre quan se parlava de la Comissió Europea, quan parlava de la pesca, sempre deia que hi havia una cadira de tres coses. Una era el recurs, llavors hi havia una altra pota que era la part econòmica, que serien les empreses, i la part social, que serien els treballadors. Sembla que el recurs l'han de salvar sí o sí, o si les altres dos potes cauen dona la sensació que no...
que són prescindibles. Quan això és la queixa del sector, hi ha d'haver un equilibri, han de salvar els recursos, però han de salvar el sector, tant a empreses com a arregladors, com a mariners. Xavier Romana, una forta abraçada a tots els companys que ara tornen de la mar i qualsevol cosa que és micròfon són casa vostra. Molt bé, moltes gràcies per donar veu al sector. Una abraçada, que vagi bé.
La veu de Tarragona, la teva veu. T'agrada el circ? Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de circpardi que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat Ajuntament de Tarragona.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a... Fruteria Natur Fruits, peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
I avui, segon dia de mascaretes obligatòries als centres sanitaris, ja sabeu, per l'augment de les infeccions respiratòries i per la incidència, bàsicament, de la grip. Com estan els hospitals? En parlem, saludem en aquesta hora al matí, el director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, el doctor Javier Oliac. Javier Oliac, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Ahir precisament parlàvem amb algun de, no sé si pacients o companyants, però que eren a la porta del vostre hospital i almenys amb els que vam parlar ja ho sabien, que vinen amb la mascareta i deien que això és pel bé de tothom. Una mica és aquest el missatge, no? És evident, és pel bé de tothom, per evitar la transmissió, per evitar la transmissió a les persones vulnerables i per aconseguir
a la mesura del possible, limitar aquesta progressió que estem veient important en l'Avacallit aquestes setmanes. Es nota, és a dir, respecte ara fa una setmana, augmenta molt la pressió assistencial, en el vostre cas suposo que noteu urgències, els CAPs ho noten també en la porta, la porta freda, com els pacients, alguns van als CAPs, altres van a urgències directament, noteu aquesta pressió que hi ha a nivell de tot Catalunya, que no només aquí?
Sí, nosaltres a nivell del nostre hospital ho estem notant d'una manera significativa. En una setmana han passat d'unes xifres d'urgències. Si mirem només les xifres sense més matisos, les urgències absolutes han crescut d'una forma significativa aquesta setmana al dimarts.
El dimarts vam tenir una xifra més alta d'urgències ateses en les últimes dècades, o que teníem registres nosaltres. Hem fet un rècord d'urgències ateses en diversos factors, no només el factor de la grita. És cert que la incidència de la vaga ha fet que pacients es dissuadessin d'anar d'acollir els seus centres i anessin directament als serveis d'urgències. El que hem vist és això, aquest dimarts, una demanda d'urgències...
molt per sobre de l'habitual. Ahir vam tenir les xifres superiors a la mitja i el que és habitual, un 15% superior, i és una mica el que estem veient en aquests darrers dies, és a dir, l'increment significatiu de l'embre de les ausències.
Previsió que això vagi millor dependrà de... Clar, perquè ara ve Nadal. Qui més qui menys ajuntarà una taula i aniran a dinar o a sopar. I, evidentment, si tenim aquestes infreccions respiratòries, feina rai, perquè això es multiplica.
Doncs sí, tenim coses que són amenaces, que és això, el fet que evidentment hi ha molt més intercanvi social aquests dies, hi ha dinars i sopars d'empresa, hi ha els dinars de Nadal i les relacions socials que...
També hi ha algunes coses que les hem de veure amb certa positivitat. És a dir, el fet que hi hagi la campanya de vacunació en marxa, el fet que la sensibilització de la població sobre l'ús de mesures com la mascareta, com comentàvem al començament, o altres mesures com el reptat de mans davant de situacions que així ho requereixen, totes aquestes mesures també ens han de fer.
serà ara que podem fer coses i que podem, d'alguna manera, limitar aquesta exploració important que estem veient en la grip, pràcticament aquesta darrera setmana. Pel que fa a la mascareta, el que dèiem, que qui més qui menys ho veu bé, no hi ha cap problema, entenc.
Bé, jo crec que ja després del que hem passat el 2020, doncs ja quasi que ho interioritzarem amb relativa facilitat, no?, al començament, evidentment aquests primers dies, fins i tot també els professionals en circumstàncies de no gran risc, sinó anant pels passadissos, els costa pensar, recordar-se'n que ens vam acusar,
Però ho tenim incorporat i la població ho accepta també de molt bon grat i amb molta naturalitat. Doctor, per anar acabant, algun consell a l'hora de decidir anar o no anar a urgències? Què és el que hem de saber? Quan hi hem d'anar i quan no hi hem d'anar? Perquè a vegades anem i, escolta, després tenim una cosa que no era greu, que no era urgent per entendre'n, no sé què podia esperar. Què hem de saber? Què hem de pensar abans d'agafar el cotxe i anar a urgències?
Bé, nosaltres pensem que primer que s'ha de fer és adreçar-se al seu centre d'atenció primària, a no ser que sigui una situació d'una urgència extrema o d'una gravetat. Jo crec que els dispositius d'atenció primària són... Hi ha uns professionals excel·lents que poden resoldre...
la gran majoria de les necessitats que la població manifesta. Evidentment, símptomes respiratoris o símptomes febrils de poca complexitat, tots sabem les mesures bàsiques que s'han d'aprendre. Llavors, a partir d'aquí, en funció també de si hi ha patologia de base o si és una població de risc i tal, és quan has de plantejar-te seriosament
demanar atenció a un professional i nosaltres recomanem com a primer pas, excepte situacions d'urgència extrema o de gravetat extrema, que primer s'acudeixi als centres d'atenció primària. Doctor Javier Oliac, gràcies per atendre'ns una vegada més, director de l'Hospital de Sant Pau i Sant de Tegla. Bona feina, bon Nadal, si no ens veiem, bones festes, a la mesura del possible i esperem que això vagi més. A menys. A menys, a menys. A menys, a menys. Una abraçada, gràcies. Moltes gràcies.
9.25, fem una petita pausa breu i de seguida parlem de la diada dels pataquers amb l'Abrius Rius.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Passen 27 minuts de les 9 del matí i portem un tema d'agenda, perquè aquesta tarda, a les 5 de la tarda, el Campus Catalunya rebrà la diada dels pataquers, la colla universitària de la Universitat Rovira i Virgili, i van, amb un tema clar, volen fer la millor diada de la història de les colles castelleres universitàries. I per això hem portat el Nil Bertran, el cap de colla de pataquers, i la Luna Dedes, la seva presidenta. Bon dia, nois. Bon dia. Com esteu?
Nerviosos. Nerviosos. Ja us heu aixecat allò que dius? Sí, amb els nervis al cos, amb el cap donant voltes, però sí, estem nerviosos. Teniu molta feina avui. Suposo que és dia de damunt i avall, no? Com és això d'organitzar? Bé, primer, objectiu clar, intentar o voler fer el millor dia de la història de les colles universitàries.
Sí, sí. L'objectiu és fer la millor diada, que seria el 5 de 7, el 3 de 8 amb agulla, que no s'ha fet mai, el 3 de 8 i el pilar de 7, i descarren tot això seria la millor diada de la història del món universitari. I què tal? Com va? De moment? De moment molt bé. Hem sigut molts d'assaig i ja ho hem fet tot. L'objectiu era el pilar de 7, que ja l'hem fet, els altres castells els hem fet, i ara és intentar el 3 de 8 amb agulla, que el portem superbé assajat.
Fins ara heu anat fent les altres diades que han sigut fora de casa i ja heu fet, en gairebé totes les diades, millor diada de la vostra història. O sigui que ja sabeu més o menys el que vol dir fer història aquesta temporada. Portem tres diades i cada dia ha sigut la millor diada de la història. O sigui, vam començar sent la millor diada, la segona encara millor i la tercera encara millor. I avui esperem que sigui un altre cop la millor diada. Sí, avui és estrenar el 3 de 8 Full Ray Agulla. Sí, sí, sí.
Explica'm una miqueta per la gent que no ho sap, hi ha diferència entre les colles convencionals i les colles universitàries. Per exemple, baixen un pis tots els castells, per això el 3 de 8 es fa en folre, no? Explica'm una miqueta quines són les diferències. Bàsicament la diferència és això que has dit, de baixar-li un pis a tot i ficar folres a coses que no porten folre. El que passa és que, clar, a diferència de les colles convencionals, la nostra canalla és més gran.
Tothom ha de tenir títol universitari. Exacte, ha de tenir títol universitari, ha de ser més gran de 18 anys, que sí que són petites les que pujan a dalt, però no són tan petites com pot ser una canalla convencional. Llavors li suma aquest hàndicap, que òbviament un 3 de 8 sense folre no el podries fer, o un 4 de 8 sense folre sí que es fa, però...
és molt imperial, és com un 4,9 sense folre d'una convencional. La diferència és aquesta, que tot el que no porta folre a la convencional, a la universitària sí que ho porta, que comporta també aprendre a fer folres, perquè al final tu a la convencional pots fer un 2 de 7, però després has d'aprendre a fer un folre per fer un 2 de 7 a la teva universitària.
Aquesta tarda hi haurà moltíssima gent a Campus Catalunya. La diada és a partir de les 5. Sí. Quanta gent porteu baltros per fer folres? Vull dir, clar, el hàndicap també és això, portar gent que potser no està acostumada a fer castells, a posar-la sota un folre. Nosaltres ja som més de 250 confirmats, però que el llarg del dia que hem de mirar és que segur que hi ha gent que encara no s'ha confirmat i serem 300, seguríssim. O sigui, 300 persones amb camis de pataquers no s'ha tingut mai i serà, doncs, un goig, la veritat.
I fa goig, sí, sí, sí. Claro, no són 300 persones per assaig durant tot el tram d'hivern. Així és fer crida i que vingui totes les persones, expataquers, que tinguin matrícula, que hagin sigut pataquers en algun moment i que segueixin en actiu i llavors és fer crida com es fa això.
Sí, sí, vull dir, l'altre assaig ja hem de ser els màxims, l'únic que una setmana som 150, que no està malament, llavors ja penses treballar amb aquest volum de gent. Després t'arriba dies com ahir, que érem 200 i pico assaig, i clar, pots fer proves boníssimes, perquè llavors has fet la feina abans amb menys gent, quan ets més gent encara va millor, i avui que encara serem 80 persones més que ahir, més d'altres colles, és que 3 de 8 de magulla jo penso que serà feina fàcil, de veritat. Feina fàcil? Feina fàcil no, sense treure-li mèrit, però crec que podem fer-lo molt i molt bé.
Us acompanyaran llunàtics, descargolats i bergans. Els llunàtics són de Vilanova, descargolats... De l'EBE. Sí, del campus de l'EBE. I els bergans... De Terrassa.
I què? Com s'organitza una diada universitària? Perquè no sempre venen les mateixes colles, sempre té una diada pròpia, no? I convideu les colles... Això es decideix a Manaires, que és una assemblea de tots els caps de colles i tots els presidents de les colles universitàries. Llavors, un dia d'octubre, pel primer tram, per exemple...
ens reunim tots i cada colla té la seva pròpia diada. Llavors les colles ens hem de repartir a la resta de diades. Tu pots anunciar a una diada com nosaltres hem fet aquest any, que no vam anar a la primera perquè per calendari no ens tancava bé.
I tu pots també decidir o parlar amb altres capdacolles a quina diada vols anar. Nosaltres vam decidir anar llunàtics i vam decidir anar a Marracos l'última setmana. I les colles vam parlar amb la resta de capdacolles perquè vinguin a la nostra, que van ser llunàtics, escargolats i bargants. I això es decideix així. Llavors, vosaltres venen a les colles dels altres universitaris i els acolliu aquí i junts, vosaltres heu de fer la millor idea de la història i ells també fer castells i posar-se les pinyes dels altres.
Sí, sí, sí, realment amb l'universitari, realment sols és molt complicat fer les coses, perquè tu realment per fer un 3 de 8 de magulla, sols, sols, de 500 persones no hauria de baixar, perquè va enfolrar molt gran i això, llavors tu fiques la màxima gent que pots, però amb la col·laboració de tothom, que és, o sigui, com a sol que estigui, tothom s'ajuda, llavors és també el bonic del bon universitari.
Com és això de liderar una colla universitària? Perquè al final els caps de colla, els presidents, tothom que es posa al capdavant, són gent superjove, queda normal. En una colla convencional no tenen aquests rols de lideratge. Com ho feu? Us dona també una experiència molt de vida, una experiència molt de... Doncs això de posar-te de banda. Ahir potser 250 persones. Com es fa això a nivell personal i com és l'aprenentatge?
És impactant perquè jo vaig entrar l'any passat a pataquers i era com el novato i ara en guany estic al capdavant amb la luna. Llavors és com, hòstia, un canvi molt radical. Després, ensenyar o liderar gent de la teva edat o més gran...
no és fàcil. Vull dir, clar, tots som de nostra edat, però jo segurament soc dels més petits de la Còdia, també. I ensenyar algú o dir-li alguna cosa a algú que m'atreu 10 anys, fàcil no és. Però és bonic, també, perquè penso que tothom va una. És una mica diferent, en canvi, a una convencional potser a vegades ja hi ha escrapances entre gent i això, però realment a la universitària, si tu tens la gent contenta i també està tenint en compte això, vull dir, no, la gent no va només a fer castells, la gent també li agrada la part social, si tothom s'ho passi bé i això...
Llavors és molt fàcil tenir gent contenta. Si tothom està content, a l'hora de fer castells, tothom va una i és molt fàcil, com ens passa a nosaltres. Hi ha molta gent de pataqués o de les colles universitàries que no han fet castells mai. Això també és un punt a tenir en compte, que potser entres a primer de la carrera i no ets de la zona tradicional i no has potser ni vist mai castells i els has d'ensenyar també com es poses a una pinya
I com funcionen els castells, no, Luna? Clar, però això també passa a les convencionals, que molta gent de la que entra no en té ni idea o és molt novata i ha vist dos o tres cops castells i es vol apuntar. Llavors, el que fem nosaltres, que també tinc constància que es fan a les convencionals, és fer tallers de pinyes, tallers de sanitaris, ensenyar...
davant la màxima seguretat, com fer castells. Al final, a la que fas una diada ja la gent s'acostuma i ja, sobretot aquest any, que hem anat a màxims des del principi, la gent ja sap el que és un 3 de 8, la gent ja sap el que és un 4 amb el Pilar, llavors van molt conscienciats de... Hòstia, això és sèrio, saps?
Abans, les colles universitàries eren molt el que dèiem, que sols no podies fer grans castells perquè potser a diades fora de casa anaven 50 persones. I pujava molta gent o puja molta gent que de normalitat convencional no puja. Ara, per fer el millor dia de la història de les colles universitàries, suposo que també els tronc
Són gent que ja puja a les seves colles convencionals. Sí, però potser les colles convencionals tampoc fan els castells tan grans que fan a pataquers. Hi ha molta gent que puja a pataquers que potser al tronc del 3-8 amb el Pilar els que han fet un folre...
dues o tres persones, com a molt. També és una experiència nova per ells trobar-se en aquesta situació al folre igual, vull dir, hi ha gent que puja que no va fer mai, a la pinya també hi ha gent que porta peus a sobre que no els ha portat mai, que realment, hòstia, depèn de quins peus a sobre, doncs... I en un folre tan gran moltíssima gent pilla peu. Molta gent pilla peu i saps saber portar peu també, vull dir, no és... Vinga, m'ha fico aquí i ja està. No, en plan, tothom ha de saber patir això. Llavors, partim de la inexperiència també, que la gent no sap fer-ho tot, però això també molts cops ens dona...
força o això, perquè com que tampoc som del tot conscients del que realment implica un 3 de 8 a magulla, doncs la gent és valenta, la gent és decidida, i que si fossin del tot conscients de la dificultat d'això, doncs potser anirien amb més pors i inseguretats, la veritat. Això per la teva part també de liderar aquesta gent o controlar aquesta por o aquesta responsabilitat, l'una que comporta també l'organització d'una diada, bueno, tu també, però com a presidenta, clar, hi ha moltes coses que potser no sabies o no saps que s'han de tenir en compte per organitzar una diada amb tantíssimes persones i amb
i al final fent castells. A veure, la sort que tenim nosaltres és que, clar, la diada la fem a Campus Catalunya, que és un espai molt gran, i que poden cabre amb moltes persones. Llavors, aquesta logística no és tan dura. Ara, si hagués plogut o plogués avui, sí que seria una logística més complicada, perquè al final a Tarragona no tenim espais on poder fer una diada d'aquestes magnituds, i hauríem d'anar a un local d'una colla castellera, en aquest cas de la colla jove. Ho tenim contemplat. Ho tenim contemplat, el que passa és que avui no plourà...
Però, clar, a Tarragona no tenim un espai on ens puguin deixar fer una diada així de gran en cas de pluja. Llavors sí que seria una mica més complicat, però la resta és molt senzill muntar una diada així. El que és més complicat és muntar la postdiada. O sigui, l'animació i la...
i el sopar és una mica més de jaleo, però al final es fa així, totes les colles ho fan igual, i és seguir el mateix ordre que seguíem abans. Portes el calatge dels altres anys, també. És una experiència que ja tens d'altres anys, llavors no és gaire complicat, és bastant bé. Doncs Nil, Luna, no sé si voleu afegir alguna cosa més de cara a aquesta tarda, animar la gent que vingui. Si no s'avorreix que vingui a Campos Catalunya. I si no s'avorreix, també. Ja mirar-ho, només per el que pot passar, per el que podria ser...
I això no s'ha vist mai. La vocació ho mereix. Moltíssimes gràcies, Nil Bertran, cap de la colla de pata aquesta, de Rubia i Virgili, i l'Una Dedes, la seva presidenta. Moltíssimes gràcies. A tu. Merci.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
I ara parlem d'un aniversari dels 70 anys de la Ciutat d'Exploració en Submarines de Tarragona, el CES, tot seguit d'activitats, i també d'un altre aniversari, el 30è del Parc Supaquàtic. I mira, quan parlem amb l'actual presidenta, l'Anna Belén Martín. Anna Belén, què tal? Bon dia. Bon dia, Josep. Des de fa poc, eh? Un mes set.
I abans, l'altre president, que també el tenim aquí, el Lluís Marquès. Què tal, Lluís? Bon dia. Hola, bon dia. He fet el testimoni. Sí, ja estava dins la Junta i ens hem passat el testimoni. I també a la Junta, el Juan Manuel de Muñoz. Què tal? Molt bon dia. Benvingut. Vocal de la Junta. Aniversari. Doble, doble. 70 de la societat.
Parlem del juliol de l'any 1955. Efectivament. Que eren temps difícils, no es podien fer entitats, no es podia fer... No es podia fer res, estava prohibit associar-se. Es va fer un club, no? Sí. Bueno, sí, van fer un... Bueno, van sortir d'una associació cultural.
és aquelles en la red nostre, i d'allà va sorgir la societat. Es va començar amb un cineclub, perquè ho entenguéssim, dins el franquisme era impossible associar-se, hi havia una prohibició per fer societat civil completa, llavors van ser entenimentats i van pensar, bé, fem un cineclub. Van començar fent un cineclub i es va dividir aquesta sessió del cineclub començant amb la pesca subaquàtica.
Llavors la pesca era un medi per arribar a tindre peix d'una manera fàcil, perquè hi havia molt, no com ara. I llavors la gent va començar a pensar que es podien especialitzar en això. Parlem del 55, que tot just era quan Costó, que a tothom li sona, va acabar per tindre el seu primer equip autònom per fer busseig. Fins que Costó no va començar amb la militarització de la Segona Guerra Mundial, no hi havia possibilitat de baixar
només amb escafandra, això que recordem de les pel·lis, que era molt incòmode perquè tenies un cordó umbilical i no podies gairebé moure't. Llavors, el que va fer costó és permetre moure's autònomament amb aquest equip que va inventar. Llavors, què van fer aquí, a Tarragona? Se'ls va acudir pujar a França?
a França, no per veure l'últim Tango a París, però per agafar i copiar l'equip de costó, perquè aquí no hi havia calés per construir, ni hi havia fàbriques, ni hi havia res. Llavors van pujar, entre tots, el club van recaudar... Van comprar, entre quatre, un regulador autònom, i lo van copiar.
per tindre. I van provar, tot neix de la plaça de válvula de la bicicleta, i això que quan toques surt va néixer d'aquí. I ells van copiar i van...
ferrers i mecànics d'aquí van copiar i van reproduir un altre partint de dos i provar i compraven ampolles allà. Se feien el trage amb les càmeres dels cotxes. És una història apassionant. I dins de tota aquesta història van aconseguir ser...
un dels primers curs de submarinisme d'Espanya, perquè van ser un dels primers, pioners en moltes coses, inclús la primera dona estructura de buceix de tot Espanya, va néixer aquí, al CES, i la primera dona que va baixar a 60 metres, també, del CES, que això a nivell espanyol no es reflexa, però van ser els primers en aquestes dues coses.
A més, van ser pioners en el que és el busseig, perquè no n'hi havia ni taules de descompressió, no n'hi havia normes escrites sobre això. Si baixaven, pràcticament, simplement l'ampolla, el banyador i tirat a l'aigua. Les ulleres, si s'ha acabat, van aprendre...
Va ser un aprenentatge una mica difícil. Quina història, no? Molt bonic. S'han trobat moltes coses. Sí, bueno, de fet, un dels trets característics del CES és que, com que en el seu moment no hi havia ningú, i quan parlo de ningú no hi havia cap institució a nivell d'administració ni res, no?,
que bussegés. Llavors, si algú necessitava, els bombers necessitaven alguna ajuda, cridaven els CES. Si algú, cridaven els CES. La primera formació que es va donar de bussets la va donar els CES als bombers, a entitats, etc. Per exemple, amb la tragèdia dels Alsfalcs, no hi havia cap possibilitat de treure els cossos de l'aigua i llavors qui va treure els cossos de l'aigua van ser els socis dels CES.
Amb voluntarietat, sempre. I és molt difícil anar a tirar-te l'aigua per treure... Jo era molt petit, però encara recordo imatges dels alfacs copidores, que no se m'han desbogat. Va ser molt dur per la gent del club oferir-se voluntaris per treure els cossos de l'aigua perquè no hi havia cap cos públic que ho pogués fer. I llavors també, amb el costat bonic, van trobar el sarcófag de Lipònic.
Sí, hi ha una part també que és destacable, que el Cés ha, la part històrica de recuperar material dels romans, dels antics, fins al punt que en el seu moment el Museu d'Història va posar una sala únicament pel Cés, perquè el Cés portava tot el material, amforats, etcètera, per recuperar en el seu moment.
El sarcòfag di Poli té una història molt xula, perquè va ser l'any 48, si no recordo malament, 1948, davant de la punta de la Mora, que es va localitzar allà al sarcòfag, que pesa dues tones. Tu hi eres? No, no, jo no hi era. Encara no. Però... I l'avió Helmer de... Bueno, un bombarder alemany, Heinkel, que estava més o menys per allà, que l'avió russa era també un pesquer, no? Sí, és un pesquer, sí, sí.
A mi, em van contar, un de los que van descobrir el sarcòfag d'Hipòlit, deia, nosaltres ens tiraven allà, teníem com a referència el quartel de la Guàrdia Civil que estava, i nosaltres vèiem, del Pecio Barà, vèiem allà coses i se tiraven i portaven una àmfora, agafaves una pilota de Nivea d'aquestes que tiraven d'això, amb això pujaven d'això, i van trobar això tan gran, intentaven, clar, això no va poder, després va vindre la Marina que va ajudar el d'això, a treure el sarcòfag d'Hipòlit, però se va descobrir,
Fem pesca, tirant-se a veure què podies treure de l'aigua, coses d'aquestes que dius ara, estaven boixos. No, no estaven boixos, no n'hi havia medis per fer tot això. I se les inventàvem per poder fer i treure el que podíem.
D'aquella història? Algú encara que vagis allà a treure el sarcófago? No ho sé. Em sembla que són morts gairebé quasi tots. A mi m'assembla que són morts gairebé tots, però tenim dins la Junta un antic soci que porta 55 anys a la Junta. Vull dir, farà 90 aquest any. Vull dir, és que tinc jo.
Jo tinc 55, forta 55 a la Junta. I sortirà ara al Diari de Tarragona aquest cap de setmana amb les històries que Galvez encara recorda. Sí, sí, vam fer ahir un vers amb una periodista i li va explicar una mica històries. I bé, ell va estar en bastants, però bé, és història...
Història pura, eh? Del buscet. Que no sabem per què estava allà, eh? El sarcòfà encara no se sap avui dia per què estava allà, si va caure el 1800 d'un vaixell que anava a la terra, o si estava allà perquè feia 2.000 anys, no se sap. No se sap. Anem al parc superaquàtic, eh? Perquè també està l'aniversari de 30 anys, i clar, en 30 anys, en 3 dècades, s'ha canviat moltíssim, eh? Una premissa. Els peixos són intel·ligents, eh? Perquè no marxen, eh? Podríem fer-ho, però no se'n van d'allà, no? No, no.
Es queden i se senten protegits perquè se sap que no poden pescar, com no se pot entrar, està acotat de pesca. Són intel·ligents. Se mouen en un hàbit, en el seu hàbitat, i no es mouen d'allà. Troben per menjar i no es mouen. I tu veus que si n'hi ha un lloc que n'hi ha un pop, aquest any...
està i l'any següent torna un altre. No sé per què tornen allà, un pop, un mero, et dic, barracudes, n'hi ha un lloc que et trobes un munt de barracudes que sempre estan al mateix lloc. I dius, hòstia, per què és això? Per què és això? Són intel·ligents. No surten del límit del parc quan s'ha fet pesca. No surten del límit. Home, si ho saben, eh? Ho saben. Són intel·ligents. Deuen ser com a tonyines, no? Les barracudes són més grosses que el meu braç, eh? Són grosses, eh? Són grosses, són grosses.
La idea del parc va sortir de l'associació, és una associació sense nit de lucre, i vam pensar crear un habitat, també va ser pioner, perquè el parc va començar a ser pioner a tot Espanya, va ser el primer parc subaquàtic, no hi havia cap. Llavors vam pensar, era una altra època, la legislació ho permetia, enfonsar un vaixell, que és el Dragonera,
I llavors l'associació va fer un confounding. Llavors, ara que és tan modern, van fer un confounding perquè van recaudant a tothom que volia els calés necessaris per netejar el baixell. De fet, el motor és el que està al Museu del Port de Tarragona. El motor de la Dragonera està allà al Museu del Port. I llavors es va netejar del motor, es va netejar d'olis, es va netejar de tot, i es va enfonsar. Que literalment la Dragonera té gairebé 90 metres d'eslora, crec, si no me'n equivoco.
65 veus, me n'anava jo. És gran, és gran. I després de la dragonera, doncs... Bueno, hi ha més baixells petits, que ara ja estan de tot, de fusta, etcètera, però realment el que podem parlar és que el parc és un lloc, evidentment, de protecció per als animals, per tant, se senten segurs, per això no surten, però ja estan bé i es poden reproduir, etcètera.
I per nosaltres, pels humans, estem a terra, realment el parc és un lloc de regeneració de la vida suacuàtica. O sigui, el que ha canviat el fons marí des del 95 que va començar el parc fins ara és increïble. La biodiversitat que tenim ara al parc realment costa, jo crec que no sé si tenim aquesta biodiversitat en un lloc tan concret en tota la costa que tenim.
Datades tenim 255 espècies. De fet, estem col·laborant amb un projecte que m'assembla molt interessant, que és un projecte també sense ànim de lucre que ve de la Unió Europea. Es diu MINCA. Aquest projecte, el que es tracta és que la gent col·labori amb els biòlegs. És a dir, qualsevol que vagi a fer una immersió i fa una foto, fa un vídeo...
i descobreix un peixet, un udibranqui, que és un gosanet molt petitó, qualsevol espècie, vegetal o animal, li fa la foto i li puja a aquesta plataforma i a aquesta plataforma el viòleg que et contesta te refereix l'espècie que és i ells la cataloguen al punt on està. Llavors els permet tindre gratuïtament amb la col·laboració de tothom una data actualitzada de quines espècies hi ha a tot arreu.
I llavors això és molt, molt important perquè, per exemple, han descobert que aquí a Tarragona tenim una gorgònia que no té aquesta aquí, que és atlàntica, i creix, creix el parc. És molt curiosa aquesta gorgònia, perquè aquesta gorgònia normalment és a una profunditat de 30 metres, i aquí a mig metre ja n'hi ha. I què és una gorgònia? És com una planteta, una planta, sembla un coral. Sembla un colaret, però és com un helecho.
És un coral, però que és viu. És un òrgan viu. I va vindre el CSIC a estudiar perquè aquí a Tarragona, en concret a la zona del parc, n'hi havia des de mig metre fins a 24 que dona el parc,
I això es dona normalment a partir de 30 metres en Catalunya o quan es troba així, a l'Atlàntic. El més curiós perquè canvia el color. Normalment les gorgònies aquí al Mediterrani són vermelles o grogues i aquesta és morada. Vull dir, púrpura. Púrpura.
Llagostes també hi ha, o llagostes o... Sí, n'hi ha llagostes, la diversitat és sorprenent, perquè te trobes un banc de boquerons i te trobes, quan veus un munt de boquerons, veus que arriben les bogues, se tiren a agafar-les, trobes els meros, se trobes un abadejo, te trobes... I llagostes, te pots trobar...
N'hi ha puestos dintre la roca que el veu, morenes, congres... N'hi ha una diversitat que és... La veritat és que dius, baixes quasi cada dia, sí, baixo quasi... I cada immersió és diferent. Sí, cada immersió és diferent. I ahir parlàvem també, no?, de dir, bueno, què té el busseig, no?,
T'anava a preguntar, ara. Què ha fet a la pregunta? No, doncs què té el bossets? Doncs que entres a un altre món, totalment. Un altre món que té el seu hàbitat, el seu ritme, les seves regles, les seves normes, que nosaltres hem de respectar, perquè nosaltres com a club, com a entitat...
realment tenim diversos elements claus. I un és la seguretat. De fet, nosaltres com a entitat no hem tingut cap accident. Nosaltres, com ho sé, en el parc sí que hem tingut algun accident greu, però no ha sigut per qüestions ni dels nostres instructors, ni bussejadors, ni res. I de fet, la nostra tasca és assegurar-nos que es busseja amb seguretat.
I després el tema del mediambient, de ser respectuós i donar coneixi el fons marí i el mar. Perquè a vegades es pensant, el mar, cada escupo d'allà i agafa el que vulgui. Cuidado, no, no pots fer el que vulguis al mar.
De fet, us sorprendria, vam fer una iniciativa, bueno, m'han fet vàries, però vull mencionar dos que m'assemblen molt curiosos i la gent potser li sobta. Vam fer una amb la 11, vam fer bateixos a gent cega, vam baixar gent cega i la percepció que té la gent cega sota el mar és increïble, és increïble. Si hi ha per a nosaltres és increïble, per a ells igualment. Vam fer una altra amb la Goodman, amb gent que havia perdut cames, amb discapacitats greus, i també ho vam
Perquè es sentien lliures. Vull dir, el que la gent no sap és que moltes vegades l'exèrcit i els cossos de seguretat, quan hi ha accidents de guerra o hi ha accidents greus, la gent es recupera bussejant. Que els astronautes s'entrenen bussejant per l'engravidet. Que bussejar, per molta gent que té discapacitat, és una manera de sentir-se lliure i poder ser autònom. A vegades diem, anem a bussejar i tal, però realment estem volant.
perquè realment no hi ha gravetat, a vegades anem una sobre de l'altre, és una sensació realment molt, molt, molt diferent. I al cap com li expliques que estàs volant? Perquè a vegades pel que cal veure la superfície no es vol anar cap a baix. És una de les sensacions... Primer, que estàs a un medi que no és el teu.
Simplement el moment que tu baixes, tens un pam d'aigua a sobre, estàs respirant en un medi que no és el teu i la sensació d'ingravidesa és bestial. Jo vaig fer el curs de bussetge adaptat i baixava amb una noia de l'11 al principi, perquè ella ja era bussetgeadora adaptada, una intrépida aquesta noia, i jo li deia, Raquel, tu què sents?
Clar, la meva curiositat era dir-li, què sents tu quan tu ets això? Diu, tu no et pots imaginar. Diu, mira, jo he fet paraquedisme.
Però això m'agrada més que el d'això. Perquè me sento, me tiro. Estic una hora sota l'aigua i me sento a la ingràvidesa. Diu, però si tu no veus el que jo veig. Diu, és igual, però puc tocar una estrella. I la sensació de la ingràvidesa me relaxa d'una manera que és impressionant. I això a mi m'està tan que era impressionant. La sensació, veure com disfrutava d'aquesta sensació era impressionant.
És molt curiós la comunicació sota l'aigua, perquè la gent diu, com us enteneu? Creus unes relacions diferents. És a dir, si jo, que baixo normalment amb el Lluís, baixem molt, fins i tot fent nocturnes, és a dir, baixem de nit, que només no es pot ni veure't els ulls, perquè si t'enfoques el foc a l'ull ja no veus res. Llavors, te tens que entendre només tocant-te.
amb un braç, i t'entens. Perquè al final és com l'escalada. Tu depens en la confiança del company que baixa amb tu. I és molt, molt diferent. Recomanem a tothom, que si ho vol provar, almenys una vegada ho faci.
I hem de dir que realment el tenir aquí a Tarragona, a la ciutat, perquè està a la ciutat, dintre d'un port, un port industrial que té la seva activitat, que ha sigut sensible...
Aquesta proposta de parc i de conservació realment és un luxe. Tenim una grandíssima oportunitat que a vegades molta gent no coneix, però tenim moltíssima sort de tenir a casa un lloc que és una porta a un altre món. Així, literal. Avís per navegant, si proveu us enganxareu.
Sí, sí, ja, això ho diem, eh? I anem a trencar un altre tòpid, perquè diuen que això és car, aquests esports són cars, comprar les bombones, el pre, el no sé què... No, no, no. Perquè teniu material quan feu, a més el llugueu, no? Sí, tenim material per llugar, la gent que fa el curs o el bateig no ha de gastar cap diners en material...
Després sí que has de fer una inversió, això és evident, com a qualsevol esport i activitat, però jo crec, per exemple, jo també faig bici de muntanya i tal, jo et dic que proporcionalment és més barat fer bussets.
Nosaltres també, com que seguim amb la idea de ser una associació sense ni de lucre, amb tot el respecte dels clubs comercials que, lògicament, tenen el seu dret a fer el negoci amb el busseig, nosaltres no fem negoci amb el busseig. Nosaltres el que podrem...
fem uns preus molt assequibles perquè tothom hi pugui accedir amb més facilitat. És la diferència entre una associació sense ni de lucre i un negoci. I de fet, per exemple, el parc, és que podríem parlar de moltes coses, però per exemple, el parc, el model que tenim de gestió del parc, que no té ningú, ningú, és únic d'aquí,
El que busca també és facilitar a totes les entitats que facin bussets, perquè realment nosaltres no guanyem diners amb això, però entenem que hi ha gent que té el seu negoci i que inclús en el parc pot fer negoci i ajuda a que gent aquí a Tarragona generi activitat econòmica.
I això és molt important. A vegades es pensa, no, no, és que el parc és allí, no, no, no. Hi ha gent que... I turisme, que ara trobem que ve gent de molt de fora. Sí, han vingut de molt lluny. Molt? Sí, sí, sí. L'any passat... Aquí, al Parc Sopar 4. Sí, sí. L'any passat m'han passat més de 6.000 persones pel parc. 6.500, de fet. I aquest any tindrem més alt. Per tant...
per una instal·lació que està dintre d'un por industrial que accedir no és fàcil perquè està a les colleres, etcètera, etcètera, està muntat d'una manera que facilita a tothom anar cap allà. A més, n'hi ha una cosa que a mi em va sobtar molt quan vaig començar amb això. Vam fer el curs.
I sempre hi havia algú que t'acompanyava, perquè al principi tu no pots baixar sol, no tens experiència. El bussetge és una qüestió de dues persones, com a mínim. Amb més experiència, perquè la unitat de bussetge són dos. I ens vam trobar, em trobava, dic, aquí baixo. Sempre et trobaves algú del club que t'acompanyava i que t'aconsellava per millorar, per anar millorant.
I això, tu en una activitat econòmica d'un altre lloc no et trobes. Si vols, has de pagar. Jo me trobava companys. Escolta, puc baixar amb altres? Sí, sí, vine amb altres. Al principi estaves una mica neguitós perquè deies no sé si ho faré bé, consumiré més aire, consumiré menys aire, i sempre estaves amb això. I la gent et tranquil·litzava, et donava...
El postbosseig era dir-te, no, tranquil, l'aire està per consumir-lo. Mira, has de millorar això. I això és una cosa molt important per una activitat.
presidenta. De cara al 26, objectius... Bueno, i la Junta, eh? 6.500 està bé, eh? També no cal morir d'èxit, no? És a dir, si són 7.000 ja va bé, no? No, de fet, hem fet un equilibri, hem posat cupo perquè la gent no s'acumuli, i a més a més per seguretat. Si volem que sempre tenim, com ha dit Lluís, la seguretat a l'ànim, a tot el que fem, hem de focar.
Fica cúcupos. Però això no vol dir que la gent no pugui venir i disfrutar. Perquè el parc sobra tots els dies des de lluny fins al 30 d'octubre. Al 30 d'octubre. De nou a set de la tarda. Cada dia.
Es pot disfrutar molt, es pot gaudir molt perquè tenim obert el parc molts mesos, tots els dies. I després, a temporada baixa, que comencem a Setmana Santa, divendres sant, i fins a Nadal fem caps de setmana i dies festius.
però llavors l'època bona de disfrutar el parc és l'estiu, òbviament, perquè amb calor els peixets... Hi ha més vida. Hi ha més vida, lògicament, i llavors tenim el parc a veure molts dies perquè la gent es pugui repartir i fer-ho bé. O sigui, no hi ha cap problema amb això.
Si ara volem fer una immersió, un bateig es pot fer a partir d'allò que algú vol començar l'any i allò començar fent coses diferents? Home, recomanem a la gent que, si és la primera vegada, ho faci amb caloret. Ara està fred a l'aigua. Si et comences a tirar amb fred... Mira, hem fet molts bateixos conjunts, vam fer iniciatives, per exemple, pels profes d'INEF de tota Tarragona. Bueno, sí, mestres d'educació física.
Els mestres d'educació física van fer una d'aquestes, van fer la gent de la nuclear també, hem fet els treballadors del port també, qui ha volgut abaixar, hem fet conjunts. Llavors es trobes, com et diu el Juanma, amb moltes sensibilitats diferents. El que està molt clar és que qui ho vulgui provar té a pensar que el seu cap, només que comenci a abaixar, li diu que surti.
Perquè el cap és molt llest i diu, tu aquí no pintes res, surts. Llavors, el que t'alluda el busseig és a controlar mentalment. Tu tens que tindre el teu control mental suficient per saber que no et passa res perquè estàs protegit i vas amb algú que tens confiança. I això és molt important, el control mental.
I aprendre a respirar, no? Entenc amb la bombona, clar. És més fàcil que utilitzar el tub. Quan tu fas snorkel, te costa menys respirar que quan tens el tub per fer snorkel per la platja. Sí, realment. Bastant menys. És igual. Respires igual que aquí al temps. Igual que aquí. Igual. Respires aire. Normal. Sí, sí. És normal que al començament la gent surti amb la barriga onflada perquè la gent al principi pensa que s'ofega i llavors respira molt. N'hi ha de tot. La gent... És provar-ho. Normalment se prova, fas snorkel amb el...
el regulador, i veus que pots respirar, i llavors baixes una miqueta, tranquil, la gent veu que pots respirar i comença a gaudir. Mira aquí, allò, ostres, i allò. I els peixes no marxen. Igual que a la platja, quan tu veus un sargo que veus, ahí intentes agafar-lo i marxa, allà no se queda tranquil. Si tu veus... És un mes dintre... És un mes... És un peix més dintre l'aigua.
També estan molt acostumats dins el parc a veure'ns, perquè com que estem tot el dia allí, ells tampoc no ens identifiquen com algú diferent ja. Ja són part de l'habitat. Si poseu noms o no? Bueno, n'hi ha d'algú. Algú amb mala llet sí que ha posat algun nom, però no el direm que a la ràdio no toca.
Bé, escolta'm, seguir gaudint d'aquest aniversari, 70è aniversari en guany, de la ciutat d'exposicions submarines i 30 anys del parc subaquàtic, únic a nivell de l'Estat, únic a nivell de l'Estat, l'esmè de sa banda, deixem-me avui, no parlem de l'esmè, no cal, vull dir que això aquí tenim, ho tenim aquí mateix, està molt bé. Heu dit ja et costó, no?
Sí. És el referent, no?, que tots teníem. Bueno, van tenir socis que... Teníem un soci que aquest portava el carnet firmat per el Llach Custó. I va fer el curs. I més, li fa fer el curs el Llach Custó. Doncs vinga, li fem el nostre petit homenatge també amb els amics de les arts i el Llach Custó. Anna Belén de Martí, presidenta dels CES, gràcies, Lluís Marquès, molt bé, ex-president i Joan Manuel de Muñoz, també vocal de la Junta. Gràcies a tots tres. A Gaudí, bon any el que ve i esperem a Calureta per baixar allà baix. Gràcies a Valtrus. Bon any a tots.
D'aquells mons llunyans de les espècies per cataloga que ningú mai ha vist abans. Portim aquells mars remots on els indicadors de profunditat diuen que és de València.
Soc l'home que busca. Perquè sempre he volgut ser part d'una tripulació. Perquè no hi ha color si em fa dir que vull ser de gran. Jo ja és costó.
Mil balenes a tocar, sentir l'electrostàtica i el mar. Calipso bé, calipso va. Ser-hi sense haver-hi estat, veure els colors dels esculls de corall. Vostès que fan drejo xandall, confia en mi, anem més davant.
Messie Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por? Messie Cousteau, no, no, no. Messie Cousteau, a mi no em cal lauterà.
Messie Custod. Començava el tambàs i amestració. Messie Custod.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
I mireu, us volem recomanar un acte d'avui mateix perquè l'escola Badruna Sagrat Cor acollirà ja el 25è concert de Nadales organitzat per l'associació d'exalumnes del centre. Actuarà en diferents corals, d'infants, evidentment, però no només d'infants, eh? Com la del centre, la coral Badruna, per descomptat qui seran, però també la coral Faristó de les Carmelites, la coral més enllà de la Salla de Tarragona, la coral...
de la Salla Torreforta i el Cor d'Ibori. La cita és avui a les 7 de la tarda, a la mateixa escola, i en parlem amb dues exalumnes, amb la presidenta de l'associació, Maria Mercè Martorell. Maria Mercè, que tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Pep. I avui també s'acompanya un altre exalumne, la tresorera, la Mariluosa Vià Mercader. Mariluosa, que tal? Bon dia. Bon dia. Tot a punt, eh? Per avui això és avui mateix, eh? D'aquí unes hores, eh? D'aquí unes horetes, a les 7 de la tarda, a l'església de l'escola. I com arrenca tot plegat? Perquè parlem ja d'un quart de segle, 25 anys, no?
I a més a més, tant la Dolors com jo, com les altres membres de la Junta que avui no han pogut venir, som originàries, no? És el primer que es va fer. Primer es van començar a fer amb motiu de l'agermanament per Alta i Serrall, ho te'n recordes, Pep?
es feien a la catedral, i després, quan l'agermanament es va acabar, vam pensar de mantenir-ho a través del centre. I vam canviar l'ubicació de la catedral, les germanes i l'escola, tant la comunitat com la comunitat educativa, ens van dir que sí, i llavors ja fa 25 anys que ho fem a l'escola del col·le, del Sagrat Cor, de Badruna.
Com és aquest acte, Maria Lluís? Suposo que era l'acte bonic també de viure, no? I de preparar també, que s'ha de preparar abans, no? Bueno, sí, però no és complicat de preparar. Hi ha coses que potser ens resulten més complicades, això. Com que ja tenim el contacte amb les diferents corals i així, i la Mercè els coneix més que jo, però és fàcil. Ja et donen. Quan els avises ja et diuen sí que podem i ja està, vull dir, molt bé.
Avui a les 7 de la tarda parlem de concert de Nadal, per tant, entenc que el repertori són Nadales, eh? Sí. Bàsicament, eh? Bàsic. També el que és típic d'aquesta època de l'any, no, Maria Mercè?
Sí, la veritat és que és molt bonic i, a més a més, és especialment... Tots els concerts de Nadal són bonics, siguin de qui siguin, però aquest és especialment entranyable perquè són nens i nenes, no? I alguns una miqueta més joves. Per exemple, avui no podran venir perquè coincideixen ensatjos i actuacions de dos cors que sempre venen, que és el cantabambolina de la Teresa Valls,
i el cor jove, i antigament venien els estels a la catedral de l'Anna Mateu. Llavors, elles sí que estaran, perquè també volem que estiguin amb aquests 25 anys, però els cors no poden estar perquè els uns fan el poema de Nadal, els altres fan... És complicat.
I, a pesar d'això és el que diu la Dolors, és fàcil, perquè al mes de setembre nosaltres ja tenim un xac amb tots els cors i els preguntem als directors i directores, els diem, escolta, com cada any? Sí, tal dia, sí. Sempre és el dijous més proper Santa Llúcia. A vegades és 13, a vegades 11, a vegades 12. El dijous més proper Santa Llúcia.
I a les 7 de la tarda. I llavors ells ja ens diuen sí. Val, doncs ja comptem. Llavors ens diuen quants nens vindran. I com tu deies, doncs sí, tots són Nadales. Uns fan popurris, els altres fan... S'intenten coordinar, com que cadascú veu el que fa els altres per no repetir Nadales...
I després és molt bonic perquè al final, quan hem fet l'homenatge als directors, als organistes, a l'escola, a la comunitat educativa, tots, llavors cantem tots junts el noi de la mare. Tota l'església, amb el cor, pares, mares, avis, àvies, tietes, tietes, i la junta, i cantem el noi de la mare. I després els donem un regalet als nens i a les nenes. Sí, i tant, el regalet.
També s'ho mereixen de cantar tot el rato. I que es porten molt bé. Sí, sí, és que és això. Com ho portem, això de cantar? Jo no, això de cantar... Jo amb veu baixa. No ho ha estat excantaires d'algun cor? Jo no.
Jo sí al conservatori. Quan estudiava al conservatori feia coral, sí, llavors sí, però això fa tants anys que ja ni me'n recordo. Però bueno, el noi de la mare el cantem. Sapiguem el sí amb el sé, però... De ganes que vinguin també de públic, que s'aprenguin ja la cançó, el noi de la mare, que se la prenguin. No, no, sí, com que
són a casa seva, que en tinc una neta que ve amb una de les corals, ja sabem com ho assegen i tot això. A més també són molt monos, perquè els donem preferència a ells, la junta que col·loquem davant els nens. Avui en tenim 211. Sí, anava a dir 211. 211 nens i nenes.
Els col·loquem davant amb ells i després, a partir d'on acaben els diferents cors, hi ha totes les famílies que venen. I és molt bonic perquè es porta molt bé. Quan un puja, els altres baixen, callen absolutament. I es porta molt bé, molt bé. Molt bonic, és molt entrañable. Ho recomanem a tothom que pugui venir, si és que pot entrar.
perquè amb la jantada que hi ha, però ho recomanem perquè és molt bonic, i sobretot aquells exalumnes o exalumnes del col·le, que els hi farà gràcia. Jo ara estava pensant, clar, que hi deuen molts exalumnes, no?, de la padrona Sagrat Cor, no?, que, clar, si mirem enrere, no?, i la història del centre...
Sí, sí, no, i que encara n'hi ha amb alguns que els pares no han sigut exalumnes però els coneixes d'allí i et trobes pel carrer i parles i si això i allò i els meus han fet això o són allà vull dir, el contacte es manté
I que hi hagi una associació d'exalumnes també és important, vol dir que també hi ha aquest record de pertinents al centre, no? Sí. A més a més, pensa que aquest any l'associació d'exalumnes del Sagrat Cor fa... Madruna, Sagrat Cor, compleix 130 anys d'antiguetat. O sigui, l'any 95, jo crec que ho recordaràs, Pep, ens van donar a l'Ajuntament la medalla d'argent...
perquè era l'associació d'exalumnes més antiga. A més, ara ja tenim alumnes nois i noies. Sempre hi han sigut, perquè els cursos infantils, fins a la comunió, eren nenes. Per exemple, els meus germans van anar al Sagracorn i van saltar a la salle.
i així molts, molts exalumnes, però que ja es van vincular amb les escoles més que van anar després, o salle, o seminari, però, clar, ara ja tenim exalumnes, ja fa molts anys que les tenim, però el fet que una entitat de fa 130 anys, que en aquell moment eren només noies, dones, fossin d'exalumnes, quan vam celebrar el centenari, que ens va fer un llibre a la Pilarín, és molt bonic, un conte, que també és exalumne, però ella és pata negra, ella és de Vic, que la fas a mare,
Ens va fer un conte moníssim de Santa Joaquima. Vam demanar permís per demanar aquesta medalla d'argent de la ciutat a Roma, no a la Casa Mare, i ens van dir que érem l'associació d'exalumnes més antiga del món, de la Badruna, estic parlant, més antiga del món. Doncs aquest any fem 130 anys, 25 del concert i 130 de...
Per tant, imagina't, no?, les persones que ens han precedit amb aquestes juntes que avançades i que empoderades i que feministes que ja eren en aquelles èpoques, fa 130 anys. Era això, Maria Dolors, eh? Sí, sí, és això. És que et trobes amb aquestes coses i penses, no són ara actualment, ja hem sigut fa anys...
I, segons qui, no ho veu, això. Vull dir, és que no es portàvem segons quina època, però qui... A nosaltres, sí, ja ho hem viscut sempre, això. Sempre. Ho hem vist sempre. Teniu grup de WhatsApp, no, suposo? Sí, sí. El de la Junta, el dels concerts amb les corals, que, a més a més, avui de tots els hagués fet... Bueno, primer les companyes de Junta, que no han pogut venir, perquè...
i també els directors organistes o pianistes de les corals, que també la majoria són professors d'escoles, de la Salle, de Carmelita, de Badruna, de diferents escoles, i tampoc han pogut venir, però us agraeixen moltíssim aquest detall, aquesta difusió, i també ho volem dir en nom de tots ells.
La Coral Badruna, que és la del centre, la Coral Faristol, la Carmelita, la més enllà de la Salle, l'altra Salle, la Torreforta també ve la Coral, el Cor d'Ibori també és la Coral, però és un cor, no? És un cor. Hi haurà diferents sonalitats, per tant, de Nadales, no? Sí.
Sí, sí, sí. A veure, totes estan vinculades amb escoles, en aquest cas menys el Cordivori, i que era ja també el mateix que passa amb Cantàvem Bolines, que és l'estudi de música, o l'escola Cantorum de la Catedral. Sempre ho hem obert més per banda d'edat, però naturalment amb totes aquelles escoles, o sigui, si hi ha alguna escola que no hi ha participat mai i li fa il·lusió participar-hi, doncs ens farà molta il·lusió que l'any que ve ens ho digui i pugui participar. I tant que sí.
Com més serem, més bé estarem. I tant que sí. I el repertori, què no faltarà? El noi de la mare és la que tancarem, la cantada, eh? Sí, sí. El repertori... Mireu, per exemple, Badruna canta Nés Nadal, després canten el Roc dels Pastorets, amb una adaptació de l'Alvis Presley, el Faristol... Bé, el Sagrat Cor dirigida per l'Emparo Joan Pera, el Faristol, dirigit per el Francesc Arrofat, canta el 25 de desembre, canten Mira el Nadal...
la Salle Torreforta amb la direcció de la Viguel Margeli i el José Álvaro Davi, pianista, canta en el Dimoni Esquad i anirem a buscar el Tió, després la Coral Més enllà de la Salle Tarragona, sota la direcció i pianista del Fabián Crespo,
canten el desembre congelat i el snowman, i el cor d'Ibori, sota la direcció de la Sílvia Virgili, i el pianista també el José Álvaro Davi, que el comparteixen, canten Puc fer-ho bé i canten també Carol of the Bells, i al final, com deies molt bé, tots junts, El noi de la mare.
Repertori variat, eh? Variat, però ja ens diu que és Nadal, eh? Aquest repertori ja ens fa viure el que vindrà, el que està per vindre, que és tota la tradició d'una època, no sé com veieu vosaltres, però una època bonica de l'any, no? Sí, vaja, jo crec que sí, que és una... Aviam, cada època la vius d'una manera, però la del Nadal, vulguis que no, és més bonica, no ho sé, és més... entre que és més de la canalla, potser.
No ho veus tant com per gent gran o així, encara que hi participin, perquè hi acompanyen fixo, però això que la canalla ho disfrutia, això també és més bonic. Heu anat a buscar el tió o no? Heu anat a buscar el tió? A la muntanya o no? No, ha arribat a casa. Ha arribat tot sol, eh? Sí, sí, ahir va arribar el tió a casa. Depèn del tió, hi ha tios que estan a la muntanya a buscar-los i altres que arriben sols. Aquest és molt bellet.
Té solera. Va passant de generació en generació. Digue-ho amb uns fills. Diuen que és el mateix que arribava per naltros. I oh i pessebre. En teoria hauria d'estar fet. Ja està fet. Ja el tenim fet, l'arbre posat, ho tenim tot. I a més a més també l'escola també. Estarà amb l'energia decorada, amb l'arbre, amb llums, amb flora pascua. L'escola també ens ho posa tot molt bonic.
per ambientar i... De fet, a vegades hi ha primeres actuacions de cursos de les escoles i després nosaltres, perquè a vegades al revés comencem nosaltres i després hi haurà les de l'escola. A quin lloc de l'escola es fa el concert de Nadal? A l'església. Fem a l'església, sí. És el postup més gran, si no, l'altre ja queda més petit i llavors l'església dona per cabra i més gent, també.
Perquè quasi cada any ens toca obrir a dalt el cor, perquè si no els pares i acompanyants no hi caben per poder estar asseguts. I ara que hi ha tot aquest munt de canalla i així, encara menys. Hi ha molt bona sonoritat, hi ha bona acústica, i és molt gran, és molt gran.
I a més a més té dues peces molt boniques de Jujol, que a vegades les oblidem, que és el Santíssim, el Sagrari i també l'Altar. Perquè Jujol era cunyat d'una de les hermanes del col·le, l'hermana Emília...
Givert, germana del que va ser president dels pagesos, i del gremi de pagesos, per això la vinculació de Jujol també al gremi de pagesos, i a la Pietat, i a la urna del Sant Sepulcre. Tenim dues peces de Jujol precioses que van venir de l'escola del Comte del Carreugús, que en dèiem nosaltres.
Aprofiteu per observar aquestes peces. Mireu els nens com canten. Es pot anar veient. N'hi ha una que la tindran fixa al darrere de la canalla. Aquesta és la de Jujol, darrere mateix.
Sí, perquè totes dues, però n'hi ha una que segons l'alçada que estan els crios te la tapen una mica, però al sagrari no el tapen. És preciós. Són dues peces precioses i nosaltres sempre ens fa molta il·lusió reivindicar-les per aquesta vinculació amb l'hermana Emília, que era...
que era l'hermana infermera, l'hermana que portava a l'enfermeria, i perquè les germanes del Sagrat Corc ja en aquells temps, no quan nosaltres érem petites, sinó més enrere, totes eren licenciades, i la majoria venien de ciències, o sigui, coses molt poc habituals per dones i per religioses. La majoria venien de matemàtiques, de medicina, d'enfermeria... Moltes d'enfermeria. Moltes, moltes, moltes.
Van ser pioneres, per tant, en uns temps que no eren com ara. Temps difícils. Sí, sí. Per això jo crec que ens van ensenyar molt bé, no? I tant. Amb les línies que havíem de portar.
A gaudir-ne d'aquest concert, 25è concert de Nadales, aquest edi-show a les 7 de la tarda, a l'escola Badruna Sagre Cor, amb aquests cors que ja hem dit, i mireu de fons, el tabú de fons que va la pena, i l'enhorabona per aquests 130 anys d'història, de 130 anys, 25 dels concerts, 130 anys a l'associació d'exalumnes de Badruna Sagre Cor, que són unes quantes, uns quants, de l'associació. Avui he vingut com a representants, teníem uns quants, no?
Sí, sí, a més a més. Les dues voldríem agrair tant a la comunitat el seu acolliment com a tots els directors que hi ha hagut, el Joan Andreu Torres, el Josep Nolla i actualment la Teresina Roig, que sempre ens ajuden moltíssim. I certament, nosaltres, com que som molts, fem dos actes. Fem aquest...
i després, pel maig, fem la diada d'exalumnes, que també fem la missa, fem l'assemblea anual, i també després fem un sopar, en aquest cas que està obert a tots els exalumnes, i a més a més aquest any ho fem juntament al mateix dia que l'escola ho celebra, sempre ho fem en torn a Santa Joaquima, el 22 de maig, però no coincidint exactament,
I, a més a més, fem homenatge cada any al curs que fa 25 anys que va acabar i al curs que fa 50 anys que va acabar. És bonic perquè hi ha molta gent que es torna a retrobar. I, a part, tenim el que aleshores fa 51 o 52 o 27 o 28 que també aprofiten i també venen. Però el curs que nosaltres aprofitem perquè es trobin és el que fa 50 que va acabar i el que fa 25 que va acabar.
Curiós, eh? Abans no hi havia xarxes i no era tan fàcil. Nosaltres fèiem aquest aglutinar els cursos.
L'enhorabona per tot això, que hi ha el que vindrà també a cara al maig. Però de moment avui, concert a les 7 de la tarda, afanyeu-vos perquè, clar, l'espai és el que és i, per tant, quan hi siguem tots ja haurem de tancar la porta. Quidarem l'arròs. I recordeu, el de ser mar congelat, aneu l'aprenent. Ara el cantarem fora de micròfon. El noi de la mare. El noi de la mare. El noi de la mare. Ara el practicarem, Dolors. Ara, quan entenem, el practicarem.
Que vagi molt bé, Maria Rosa, avia Mercader i també de Maria Mercè Marture. Gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé al concert. Gràcies a vosaltres, Josep. Gràcies.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fem l'humor. A Miquel González.
Miquel González, molt bon dia. Bon dia. With the best, the best, avui o no? The very best. No, the very best ho farem al final de la temporada. Molt bé. Vale? Vale. Molt bé. Humor, no? Hola. Hola, Abril. M'he quedat així esperant. Bon dia. M'he quedat així esperant. La vida fa la primera falca d'humor. Sí, sí, sí. Hola. Mira, que tenia alguna cosa pendent d'aquesta setmana. Informatiu del matí, no sabem si és neuràlgic, neurològic o com funciona. Brrrr.
La seva escollida per decidir els campionats internacionals és el Tarragona Padel Indoor, que durant unes setmanes es converteix en el punt neurolàgic del Padel Mundial.
Neurològic o neuràlgic, eh? A vegades passa, sí, sí. Per cert, voleu saber com són les festes africanes? Voleu saber com és el Nadal a l'Àfrica? Més del canal. Per cert, voleu saber com es viuen les festes de Nadal a l'Àfrica?
Doncs si ho voleu saber, de seguida us ho expliquem i em disculpareu. Havia d'entrar una sintonia. Ho tornem a fer, Lluís? A veure si ara queda bé. Voleu saber com són les festes de Nadal a l'Àfrica?
Al final va entrar la sintonia, però no entrava, no entrava. Mira que l'abril la teníem esperant allà el Toch, Shinichi Toch, Shinakis Toch, o com se digui. Bé, anem a... Us proposo, mira, quatre talls, val? I n'heu de triar, n'hem de triar un per consens, a veure quin és el millor, quin us sembla el millor del que portem de temporada. Salutacions a la presentació de les nou.
Núria Cartañá, doncs, també amb nosaltres, i Miguel González. Miguel, bon dia. Hola. Bon dia. Bon dia. Ui, que no l'has dit, eh? Sí, m'ha sortit així. Hola. De dimecres, és un home. Hola. Hola. Hola. Hola, me llamo Miguel. Hola. Hola. Vivo en un pueblo. Me llamo Miguel y tú no. La verdad es que no hay muchas cosas que perder. No, exacte. Eso no era la canción, ¿no?
No, hi ha un influencer que... Ah, amico. És que m'ensenyes coses. La Magdalenita, que si no la seguim és molt simpàtica. Hola, gais. Me llamo Magdalena i viure un peu. Aquest, aquest. Després, també de l'entradeta de les 9, els caramelets compartits. Obrim el programa. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep Sunyer. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Què passarà avui, d'aquí una estona?
Doncs que farem la primera entrevista de portadors de la temporada amb el Jordi Collado del En Comú Podem. I parlarem de l'actualitat política municipal. Molt bé. Vols un carmelet?
Recordo molt bé quan el meu avi em va donar el primer caramel. Jo entenc que el vaig traient. No el compartirem, però per la vossa en tinc alguna, si vols. Dols i cremos. Sí, sí, sí, vale, vale. El tercer tall, el xapuzón de l'abril.
És que hi ha una nadadora japonesa que es diu cha-pu-zon. No. Cha-pu-zon. Sí. En serio? En serio. Cha-pu-zon. Cha-pu-zon. Cha-pu-zon. Però separat. És bona? Bueno, una barra de limpiada.
Que al final resulta que no existia. Era completament mentida. Era un fake. Exacte, el xapuzó no va existir mai. I el quart tall és el Josep Sotnia, el cementiri buscant la tomba perduda. Com es diu vostè?
Com es diu? Se diu Josep Maria Avelló. No, vostè, vostè, com es diu vostè? Bon dia. Estem buscant el nom de la persona, però mos falta un apellido i no me'n recordo. Aquest és el meu fill. El fill ja sap que hi ha el codi QR allà a l'entrada, no? En tot cas, ara us estic passant la foto. En tot cas, que sapigueu que hi ha aquest buscador a la pàgina web per si voleu avançar-vos ja. Sí, sí, però demana els teus condoms. Bueno, en el de la web no, eh?
Aquí, en el de la web, no. Bé, però no ho diguis per antena. No, no, si vas dir tots els... Em troba, eh? Sí, sí, bueno. Entre el Hola Guys, el Compartint Caramelet, el Xap Buzón i el Senyora Sementiri, amb qui us quedeu? Jo, Senyora Sementiri. I jo tinc dubtes, eh? Hem d'anar a fer el dinar, encara.
Jo em quedaria amb el... Era el priorat, no? Sí, era de Fontaubella. De Torre Fontaubella. Jo em quedaria amb el del caramelet compartit. Aquest va fer molta gràcia. Jo estic amb el caramelet i el gais. Bueno, doncs guanya caramelet, Abril, ho sento. Guanyem els dos. Bueno, doncs això no passa res, que això ho podem canviar en qualsevol moment. Ja li preguntarem també opinió a la Núria. I estem a punt d'acabar la secció de l'humor d'avui. Voleu un conte d'aquells que no acabem d'entendre però que fan gràcia? Sí. Doncs vinga.
Hola. Hola.
Lluminós, cervelló i de Montcada. Buen dia. Les habla Santi Gavino. 67 anys. Potser és el més guapo, vostè. Exfuncionari d'Hisenda Jubilat. Són l'experiència, no? Viu al cinquè segona d'un edifici que va néixer abans que ell. Amb el Juan Mitú. Situat al nucli antic d'una ciutat petita de l'interior geogràfic.
Ah, és que ha marxat la llum d'aquí. On al mar ni l'ensumen. Allà viu sol amb les seves cabòries, des que els seus fills van marxar per fer la seva. Jo estic molt preocupat. I la seva dona se'n va anar al lloc de no tornar. I no sé com ho arreglarem. El nostre peculiar personatge... S'organitza la vida amb una rutina exageradament estricta. Sembla un gos així. Obsessionat en intentar aïllar-se de tot i de tothom. Un Flavió plora, no?
La gent el cansa i el molesta. És un problema seriós. El fan posar frenètic. Això no pot ser. Per això, sempre que pot, vol mantenir-se al marge de qualsevol contacte humà. Entrega els pantalons. Surt cada matí a la mateixa hora per anar a comprar el pa i el diari. Bon dia, semestre. La dependenta del fort de la cantonada. Quan el veu entrar, ja ronça el nas. Ni cada flipant, que no ho sabia. Li dona la barreta de pa i cobra. Sou panarras. Només hola i adeu. Ja està. Doncs ja està.
No s'enteren res, però bueno, doncs fan gràcies. Molt bé, doncs hi tornem al gener, després de Reis, no? 26. Oh, my God. Podem votar a la web, no? Podem enviar un correu, sí. Podem enviar un correu. Va, que anem. Vinga, fins ara. Fins ara. Divina de la mort, eh? De seguida a la Sala de Trona en parlem amb la Núria Cartanyà i el que fem. Vinga, fins ara.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot, des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
L'espai cultural de la veu de Tarragona, el que fem d'avui, té un únic tema en forma d'entrevista, però moltes coses per explicar-vos. L'entrevista arribarà d'aquí una estoneta, quan parlarem amb el comissari d'una exposició que s'inaugura demà mateix al Tinglado número 2 i que ens porta obres d'escultura, atenció, exposició escultòrica, d'alguns dels autors, dels escultors més importants d'Europa. Això passarà demà a la inauguració al Tinglado número 2 del Moll de Costa. Nosaltres en parlarem ara abans.
Però, abans d'entrar en matèria, també deixeu-nos que fem el nostre petit, molt petit, homenatge a dos artistes de la música que ens van deixar ahir.
Me voy a dejar esta ciudad, no me pienso despedir. De la gente hace ya tiempo estoy ausente, no sé ni a dónde voy a ir. No me he parado a pensar a un sitio de color de rosa. Vamos hogaritos a los camareros, nos ha mirado de lado, tiene cara de luz. Le pido una cerveza, está malhumorado. Si no me baja el tripi, ya lo hemos preparado.
Un vaso al suelo. Segundo vaso al suelo. Tercer vaso al suelo. A la calle. Corre, que no empiezo esperar que me amadorre. La desilusión salta. Y si no vienes te escribo alguna carta.
Bona nit. Bona nit.
Doncs avui el que fem l'estrenem amb aquesta peça musical. És una de les moltíssimes cançons que, sens dubte, coneixeu i haureu cantat o cridat directament d'Extremaduro. I ens serveix per il·lustrar o per fer aquest petit homenatge al seu cantant i líder, el Roberto Iniesta, Robert, que es deixava ahir als 63 anys. Bé...
Què us he de dir d'extrematura? Doncs poca cosa. I dèiem que l'homenatge serà curt perquè hi ha fans, realment fans, que segurament en podríeu parlar molt més i àmpliament que nosaltres. Però, en fi, que la figura del Robert, ara un cop ens ha deixat, ha estat lloada per un munt de músics que se'l considera un poeta urbà, un poeta underground.
i que això ja va quedar palès, eh?, com li van donar la medalla d'or de les Belles Arts i també estava, doncs, tenien pendent, diuen, tot i que ell es resistia a entregar-li el Premi Cervantes. La seva trajectòria musical s'ha anat a configurar bàsicament al capdavant d'aquesta formació extremodura, aquesta formació nascuda a Plasència, però després amb altres projectes que l'han vinculat amb músics com Fito Cabrales, a Fito Fittipaldis, en què va convertir Platero i tu, per exemple,
i això, i moltes altres col·laboracions. La versatilitat, també, o la manera d'expressar-se de Roberto Iniesta, que ha anat canviant al llarg de la seva trajectòria, també s'ha anat perfilant, però sempre, destaquen els que li han seguit les seves lletres i la seva manera de composar, destaca sempre aquesta ràbia interior que va saber treure i...
posar de manera més o menys poètica en les seves cançons. I que han fet que tota una generació i més enllà i moltes persones segurament del món més underground s'hi sentissin reflectides. Tot això més acompanyada de la música així punt carra, diguem-ho, tal qual dels Extremo Duro.
De les darreres col·laboracions que li coneixem a Robert, aquesta que a més els va fer molta il·lusió a dues bandes. Hem sentit entrevistes en què l'Eiva deia que era un dels seus referents, que en el seu barri dels afores de Madrid la música d'Extremoduro va ser un referent de la seva joventut per tota la seva generació i que poder ara compartir una cançó amb Robert ha sigut tot un somni i que ha sigut molt, molt, va ser molt, molt fàcil.
Escoltem la col·laboració de Robe i Leiva. Robe, ahí te mando el pedacito nuevo, incluyendo el verbo remontar, que es lo que a ti te gustaba. A ver cómo te suena. Un besito. Chao.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Y no sé detrás de cuál está lo que he perdido. Todo tiene luz de probador. Ya no me reconozco y me importa bien poco. En cuanto me dé un rayo de sol, voy a hacerme una foto en un fotomáforo.
que llama mi cabeza a todas horas, que puede rementar todas las hojas que han caído al suelo como un árbol en invierno. Y sé que solo estoy mirando de otra forma, que voy a dar la vuelta a nuestras sombras mientras busco el modo de remontar el vuelo.
A veces hago maniobras para retomarlo donde lo dejé Hay demasiados frentes a la vez y no consigo ver quién coño es el enemigo Todo tiene luz de probador Ya no me reconozco y me importa bien poco
Voy a hacerme una foto, todo tiene luz de probador. Ya no me reconozco y me importa bien poco. En cuanto me dejo un rayo de sol, voy a hacerme una foto en un fotomator.
I mentre esperem per l'entrevista que teníem pactada per parlar-vos d'aquesta exposició que s'inaugura demà a la Tengladu 2 del Moll de Costa, exposició, per cert, d'escultures, nosaltres seguim endavant. Mira, més males notícies, però també que ens arriben en forma de música, no? I és que, mira, per desgràcia, coincidir a la mort de Robe Iniesta...
amb l'amor del líder dels Illegales, del Jorge Martínez. N'hem llegit ressenyes Illegales, ja sabeu, aquest grup que va sortir en plena movida madrilenya, movida del pop espanyol, vaja, però que sempre va estar una mica també en la banda més punk, més rockera, més fosqueta, lluny de les onades més pop espanyoles.
Doncs hem llegit diverses coses sobre Jorge Martínez, sobre el líder d'il·legales, però els titulars sempre el destaquen i ens agrada molt l'etiqueta com a Macarra. Macarra diu, insensible i il·lustrat, que això, que va sacsejar el Roc Espanyol amb aquesta formació, amb els il·legales. No sé si recordeu...
de l'època, doncs aquest tema que es deia Ángel Exterminador. Això va ser ja quan Illegales van passar a formar part de l'estela dels 40 principals, quan ja es van fer molt, molt, molt populars. Però la veritat és que en plena era del pop espanyol que sortís un grup així, n'hi havia tres o quatre de grups que estaven com a la perifèria, pel fet de... Bé, que estaven a la perifèria, que feien un altre tipus de música que no era tan ballable ni tan vendible.
però sí que després va tenir la seva incursió a dintre de les llistes dels 40 principals i, per tant, es van fer mainstream, que diríem, avui en dia. I després de passar per unes etapes en solitari, el Jorge Martínez li va picar el coquet revival, li va dir que tornarem a juntar els il·legals. I, de fet, es veu que estàvem de gira? Estaven fent concerts encara?
Fins ben bé la primavera d'enguany, però van haver de suspendre els concerts d'un dia per l'altre, concerts que tenien pactats per l'estiu, perquè li van trobar un càncer, per desgràcia. El Jorge Martínez va haver de sotmetre tractament a un càncer que ha sigut fulminant, ràpid, i que, de fet, ens deixava el dia 9, amb 70 anys, sense el líder d'Illegales. N'escolteu la música, també. A veure si recordava aquest tema.
Ángeles terminado, te espera la guerra. Aún no se ha declarado, ya lo sé, pero habrá guerra. Guerra es gigante y prohibida, solo es para mayores de 18 años.
Vuelves a casa como un Boy Scout. ¿Quieres ser un héroe? Aún no ha muerto nadie, ya lo sé. Pero habrá héroes. Guerra es dictante, te amo. Yo también quiero ser ministro de la muerte.
Fins demà!
Bona nit.
Cinc minutets, doncs, ara sí per entrar en matèria, més enllà d'aquests obituaris, d'aquests petits homenatges que hem fet al líder d'Extremaduro i al líder dels Illegales que ens deixaven en aquests darrers dies. Nosaltres seguim amb més propostes, com dèiem, de cara al cap de setmana. Mireu, s'inaugura demà una exposició d'escultura al tinglado número 2 del Moll de Costa. El Julio Niebla és el comissari i ens en pot donar més detalls. Julio, bon dia!
Bon dia. Bon dia. Mestres de l'escultura del segle XX. No és habitual que tinguem exposicions d'escultura. Estem acostumats a fotografia, pintura... Què té d'especial aquesta mostra, Julio? Bueno, ja com molt bé dius, no és molt habitual per la problemàtica que comporta moure i mobilitzar escultures...
objectes en tres dimensions a exposicions i en aquest cas encara és més complicat perquè hi ha peces realment monumentals, hi ha peces de tres metres i trobarem una selecció acurada d'unes 40 obres 43 per ser més concrets de diferents mestres del segle XX des de gent de primers de segle
com Miró, Oteiza, Sempere, Alfaro, fins a gent més jove com Samuel Salcedo, Pablo Bruera, Jeff Koons o inclús el Cous, el Brian Donnelly. Això ens garanteix que serà ben diversa, no?, la mostra molt eclèctica. Sí, tracto de fer una proposta com a comissari personal...
però a la vegada que la gent, una cosa molt didàctica i que sigui un aprenentatge per aquell que visita l'exposició, no del que jo els vulgui ensenyar, perquè per això ja estan els llibres, però sí que la gent s'endugui una idea del que és una petita mostra del que és l'escultura, del que ha sigut l'escultura del segle XX.
Déu-n'hi-do. Doncs no m'estranya que hi hagi tantes peces, perquè la història és llarga. Escolta, i de materials, trobarem també diversos. Sí, sí, tots. Tant materials com tècniques estan des de les recines, el ferro forjat, ferro soldat... Diem que estan representats en fusta...
De tot. Plexiglas... Hi ha representades quasi totes les tècniques, com he dit abans, el forjat, l'assemblaix... Una mica voler mostrar, dintre del gran ventall de tècniques, i després de corrents artístics del segle XX, la màxima representació possible, que crec que hem aconseguit una molt bona proposta. Molt bé. Les heu ordenat, les heu distribuït per ordre una mica lloc cronològic? Ens feu una passejada cronològica o és lliure?
Sí, una mica cronològica, però amb certes licències, i t'explico. He volgut fer, com bé he dit en el text del catàleg, que s'ha fet un meravellós catàleg, he dividit com en grups de naixement, generacionals, però entrellaçats, saps? Vull dir que ja només tres licències que una peça d'una generació estigui a la sala de l'altra, però bueno, sí, hi ha com quatre...
Un àmbit principal inicial, on hi ha una explicació de l'exposició, hi ha una explicació de les tècniques escultòriques, i una peça important que em sembla que és un cronograma del que ha passat des de la prehistòria fins al segle XX al món de l'escultura, amb petites fotografies, amb peces molt emblemàtiques, la gent tingui una idea de la cronologia, que tot el que passa al segle XX ve de tota una trajectòria de milers d'anys,
I després quatre àmbits separats, una mica nascuts fins a l'any 20, dels 30, 40, 50, 60 i després dels 60 endavant. Molt bé, fins quan la podrem veure? Inaugurem demà aquesta mostra, mestres de l'escultura del segle XX, i fins quan? Fins a finals de febrer.
Molt bé, així durant el Nadal ja es preveuen... Sí, entrarà cap al 20 de febrer, més o menys. Sí, el Nadal estarà obert. Jo crec que espero que amb l'èxit que tindrà, segur que s'allargarà. Doncs ens falta preguntar-te, Julio, així ràpidament, que ens destaquis una peça. La que per tu és, encara que no sigui potser la més important, però la que per tu és més xula.
Bueno, és que és difícil, no? L'has estrellat tu. Però, bueno, jo potser, com a nivell d'importància, li donaria importància la que ha sigut portada del catàleg i de tota l'exposició, que és la peça de Miró, Dona i ocell, que és la que està...
que és la peça original que va fer Miró per fer després la gran escultura que hi ha a la plaça Espanya de Barcelona, de 14 metres. Doncs ja ho veieu. És una peça molt bona, molt poètica, amb un surrealisme molt marcat. Doncs això que dèiem, que fins al dia 20 de febrer podreu veure aquesta mostra a la Tinclado número 2 del Moll de Costa, mestres de l'escultura del segle XX. Julio Neblen és el comissari. Julio, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu. I recordeu que és entrada lliure, que tothom que pot venir serà ben rebut. Ens veiem allà. Gràcies. Gràcies, Juli. Gràcies. I sense temps de més, ara sí, acomiadem la veu de Tarragona demà és divendres, però nosaltres ens hi tornarem a posar a les 9 del matí.
Bon dia, són les 11.