Bon dia a soles nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, home? Bon dia. Benvinguts. Encetem la setmana, avui en aquesta jornada de dilluns, avui que ja 17 de novembre.
de 2025 i anirem caminant en aquest programa que ens atem en una setmana important pel tema de, ja ho sabeu, pressupostos divendres amb ple de pressupostos avui hi ha comissió informativa disseny i n'estarem pendents també assemblees de grups que poden donar suport al pressupost municipal de Rubén Villoles avui n'estarem molt pendents a nivell informatiu si us anirem explicant coses a mesura que es vagin concretant
Avui, que també d'entrada, Abrilorrius, molt bon dia. Bon dia. Parlarem d'aquí una estona de la Vall d'Avui, perquè, de fet, el cap de setmana de la mar dels actes de Tàrraco 25, del 25e universitat de Tàrraco Patrimonio Humanitat, una delegació de gent de la Vall d'Avui...
ha vingut a Tarragona, van ser-hi el cap de setmana, dissabte, per poder visitar el nostre patrimoni. És un intercanvi. Tarragona anirà avui a la primavera, i el cap de setmana crec que els veïns de la vall d'avui han pogut veure el patrimoni de Tàrraco. Vam poder parlar amb l'alcaldessa de la vall, amb la Sònia Bruguera, també amb l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, amb el Consell de Patrimoni, Nacho García, i amb algun desintegrant d'aquesta delegació us sentirem d'aquí una estona.
Sí, i després vindrà la tertúlia del Nàstic perquè aquest cap de setmana va guanyar 1-0. Després de dues derrotes seguides, les bones sensacions del partit del Murcia han continuat amb el triomf contra el Marbella amb un gol de Marcos Baselga a la primera mitat. I en parlarem després en temps de tertúlia amb el company d'esports, el Jordi Blanc.
Molt bé, i mirarem cap al cel. La Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola, jo estava mirant el cel. Dic, ui, ja has passat a les 9. Ja se'ns ha fet l'hora. Doncs mirarem cap al cel, perquè ja sabeu que hi ha previst un eclipsi. Per quant és? Per quin any? L'any que ve. L'any que ve, veritat? Sí, sí. Tots tranquils? La gosa l'any que ve.
Tots tranquils, però no tant, perquè, de fet, divendres, em sembla que divendres o dijous, vaja, a finals de la setmana passada, la Generalitat anunciava els punts de tota Catalunya on, des d'on l'eclipsi es veuria, sembla millor. I Tarragona Ciutat n'és un. No, muntanyes de prades, no, no ho sé, terres de l'Ebre, no, Tarragona Ciutat n'és un, eh? Això deia la Generalitat.
A veure, és el que deia la Generalitat. En tot cas, mira, ni tu ni jo ho preguntarem a un especialista, no? Tindrem un astrònom avui amb nosaltres. Però el Pep ja sap on anirà a veure'l. El tema... El Pep ja ho sap. Jo us ho explico de què va, això. A veure, ara. El tema és que vindrà molta gent a veure l'eclipsi d'arreu a nivell internacional, perquè es veurà molt bé a nivell de tot l'Estat, no només Catalunya, tot l'Estat, i per tant, espero que vingui molta gent també de fora a veure aquest eclipsi.
perquè feia molts anys, de fet un segle diuen que no es podia veure també a nivell d'Europa, i en particular d'Espanya, per un tema d'orientació, això ho explicarem, per això ho avui volem explicar. Vols dir que és un anunci estratègic el que va fer la gent? És perquè no tothom se'n va així a parades, per dir-ho curt i res.
I llavors hi haurà tot un seguit de municipis on es podrà veure, s'habilitaran a llocs per poder aparcar el cotxe, per poder, doncs, posar els vostres aparells o preparar-vos per poder veure-ho. Un des de Tarragona i també hi ha l'altre, a punts a nivell del territori. I una pregunta molt donta. Quan nosaltres érem petits que veu un eclipsi, ens obligaven al col·le a posar unes ulleres. Això s'ha de fer o ho podem veure directament? No, no, no, mai, mai. No es pot mirar directament? No, però mira... No, n'hi ha més grans de sol? No, no, no, no, no, no.
Ai, la Georgina Servent ens explicarà. Per això hem buscat una experta que ens expliqui de què va això de l'eclipse del 12 d'agost de l'any que ve. I ella, la Georgina Servent, és cofundadora del Parc Astronomí de Muntanyes de Parades i també és guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlight. Per tant, ens explicarà, doncs, cal què i al com. L'eclipse que dius tu és el del 99, m'assembla, abril. Jo és un temps que recordo.
Ah, no. Jo no havia nascut. Jo estava al cole encara, però crec que devia ser 2014. Pues sí que hi ha hagut equips i, mare de Déu, pues sí que no el vaig perdre. No, sí, sí, jo recordo el cole, va ser un festival. Un festival, eh? Sí, sí.
I després anirem cap a barris amb el Miquel. Anirem avui a Camp Clar perquè els veïns del barri estudien denunciar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per la deixadesa dels edificis on viuen. Són els coneguts les cases de colors i en parlarem amb Mari Carmen. Marta és una de les veïnes que s'ha queixat i que té una afectació en una d'aquestes cases. Molt bé.
En temps cultural us explicarem que si sou fans de Joan Baez tineu ocasió d'anar a un homenatge, un homenatge amb aquesta cantautora, tot plegat dintre dels actes de la tardor literària. Serà el 20 de novembre, que això és divendres pot ser, 20 de novembre a dos quarts de vuit al vestíbul del Teatre Tarragona. Dijous. Dijous, vinga, dijous. Encara queda lluny, no? Sembla que ha de passar la setmana. Homenatge a Joan Baez, a càrrec de la Montse Castellà, que la tindrà amb nosaltres al telèfon.
Molt bé. És que estava pensada amb el cel, eh? Estava pensada amb el cel. Ell se queda clavat en un punt del somari. No, no, estic aquí. És que ara m'estic fent moltes preguntes que li traslladarem després a la Georgina.
Escolta, si algú té algun dubte que ens truqui, eh? Que això sempre tenim el telèfon obert per si voleu trucar i preguntar alguna cosa. No, és el tema dels cels foscos, perquè mire, acabo de recordar un dia que vam anar el Lluís Comas i jo, i també crec que també venia el Joan Maria Bertan a fer fotos al cel, al pantà del Callà. Recordes, Lluís, que vam anar allà a fer fotos perquè... Perquè allà hi havia poca contaminació lumínica. Llavors vam anar allà a fer fotos, no? I vam estar fent fotos fins a una a la matinada o així. Això fa temps ja, eh?
El tema del seu fosc és molt important, és a dir, que aquí el tema de les llums que hi ha a les ciutats... Contaminació lumínica. Contaminació lumínica és important. Li preguntem a ella, a la Georgina, perquè, clar... No van ser més esdeveniments, va. A les 10 en parlem amb ella i aclarirem conceptes d'aquest eclipsi del dia 12 d'agost de l'any que ve. Que ens havíssim 8 mesos abans ja vol dir que espero que vingui molta gent, eh?
Sí, clar, clar, clar. Molt bé. Ja està. I anem preparant l'espacial, el programa especial ja? Doncs sí, però ho hem de fer de nit, eh, però... Ara l'agost estem fent la meitat de vacances. Sí, ja està complicat. L'haurem de fer de nit aquí per aquest programa, eh? Ja està. Alguna cosa més? Sí, que ja tens regal per als teus fills i per la teva dona per Nadal. Ah, i tant, sí, sí. I per les teves companyes de programa? Tot a punt, tot a punt. Per què, per què? Per donar-te una idea. Ah, doncs.
Perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics. Tens avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc. Des de 150 euros per persona. Només els 50 euros? Sí. Pots escollir entre tres tipus de passis anuals i aconsegueixes accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrariland. També Ferrariland? També Ferrariland, així, si t'agrada la velocitat.
Tot això segons el tipus d'experiència que prefereixis o prefereixi la persona que li regalaràs per gaudir d'un any inoblidable. Regala Club, regala un any sense límits. Està molt bé saber-ho, eh? Port d'Aventura Club, regal perfecte per viure a Port d'Aventura Vol tot l'any amb la família o els amics, ja ho sabeu. Les 9 i 8 minuts, Abril Rius, gràcies. A Valtros. Núria Cartella, fins ara, gràcies. Fins ara.
I mireu la primera opinió del dia, com sempre, en l'Espineta en Tarragonins, que avui és de Marta Grau, formadora i dona de teatre, que ens parla d'un efemèri dels 40 anys de Sona Sàlata.
Teatre i vida, dos conceptes estretament lligats i que ens posicionen davant la necessitat dels humans de cercar explicacions a tot allò que sabem d'entubi que no té una explicació definitiva. Aquest passat divendres al Teatre Tarragona vam estrenar.
Vaig estrenar un nou espectacle teatral amb el títol de «Jo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos» amb la meva companyia teatral Zona Zalata i celebrant els 40 anys de trajectòria i de recerca escènica. El teatre ha format part de la meva vida i m'ha permès compartir moments plens d'humanitat amb un col·lectiu de gent que dialoga i s'interrelaciona de forma oberta i amb sinceritat
la cultura creativa com a eina d'integració, el teatre com a aglutinador d'il·lusions, el teatre com a excusa per seguir cercant respostes. En una societat cada cop més deshumanitzada, ens cal mirar-nos als ulls i dialogar de forma sincera i decidida i entendre que la diferència ens obliga a reflexionar sobre la diversitat i el respecte.
Nosaltres, el col·lectiu de Zona Zàlata, practiquem i hem practicat durant més de 40 anys el dret a decidir. Decidir què fem, on anem, de què parlem, de què ens riem i com podem controlar i evolucionar a través de les nostres pròpies contradiccions.
Crec també en l'educació com a camí per l'equitat i la justícia social. De fet, durant aquests 40 anys he compartit la passió pel teatre amb l'activitat formativa i pedagògica com a eina d'inclusió social.
Reivindico, doncs, el teatre comunitari com a forma de vida i com a reducte de llibertat i respecte mutu. I seguirem somiant, si és possible, si ho fem possible, un món millor i més just.
Jo i els meus companys i amics de batalles no cruentes i sempre positives, batalles escèniques, estem oberts a deixar-nos sorprendre pel dia a dia i per la immensa sort de tenir-nos com a suport existencial sense limitacions. Llarga vida al teatre.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
I el cap de setmana, com us deia, amb una delegació de la balla d'avui, ha visitat Tarracó, Tarragona i Tarracó, i de fet els monuments de Tarracó, en el marc d'un dels actes de Tarracó 25. Ja sabeu que Tarragona encara les dues darreres setmanes per tancar aquesta celebració al voltant dels 25 anys de la declaració com a patrimoni de la humanitat per part de l'UNESCO.
I, de fet, el conjunt d'esglècies romàniques de la Vall d'Avui van ser proclamades, designades Patrimoni i la Humanitat, al mateix dia que Tàrraco, per tant, també fa aquests 25 anys. Fins ara no s'havia celebrat cap activitat conjunta i ha arribat aquest cap de setmana amb aquesta visita d'una trentena de veïns i veïnes dels diferents nuclis de la Vall d'Avui.
han pogut passar tot el matí de dissabte de ruta pel patrimoni de Tàrraco, acompanyats dels dies locals. Una visita que arrencava la Torre dels Advocats a l'antiga audiència, on van fer ja la primera immersió de 2.000 anys d'història, baixant per l'escalinata d'època romana després de la rebuda per part de l'alcalde Rubén Vinyuales.
Després també coneixien la Volta del Palló, però ara en parlem, perquè vam poder veure també el màping i la Maqueta de Tàrraco i altres monuments. Però anem a la primera fase, en aquesta visita, en aquesta torre dels advocats, que ens explicava l'alcaldessa de la vall, Sònia Bruguera. I amb aquesta visita de la gent de la vall d'avui, acompanyats de la seva alcaldessa, Sònia Bruguera. Què tal, Sònia? Hola, bon dia. Molt bé, molt bé. Molt contents d'estar aquí.
Heu de trepitjar una escala de fa 2.000 anys, eh? Sí, sí, m'ho fa il·lusió, eh? T'emociona, eh? Trepitjar una escala de 2.000 anys no s'hi fa cada dia. Bueno, veig que heu vingut una bona colla de davall, no? Sí, hem vingut uns quants, uns 25, 20 i trentena de persones que ens hem volgut desplaçar aquí per compartir una mica, no?, aquest patrimoni, aquest aniversari, jo crec que, bueno, contents de venir, contents d'ajuntar aquesta gent i de visitar Tarragona i que els de Tarragona ens vinguin a visitar altres. S'assembla romànic amb el romà o no?
Home, no, jo crec que hi ha coses molt diferents, però cadascú té el seu valor, no? Vull dir, nosaltres tenim el nostre romànic, les nostres eglésies, que ens encanten pel seu entorn, però clar, el romà aquí és totalment diferent, tot és història i tot és viu, no?, d'aquesta manera, però són coses diferents, però, bueno, jo crec que li hem de donar el valor a cadascú del que té.
Diuen que la gent de la vall li agrada anar cap a la mar, eh? Avui sou a tocar la mar. Home, de tant en quant sí, de tant en quant és que part i veure el mar i veure una mica d'horitzó, també fa gràcia, també... Avui ho diem, eh? Venim, ostres, fa temps que no ve que el mar, no? I poder venir aquí, veure una mica d'horitzó, també de tant en quant també convé. Portem uns quants dies ja la celebració d'aquest aniversari de la declaració del romànic de la vall d'avui. Ja heu fet unes quants actes, no?, de cara a la ciutadania, també actes, bueno, d'un vídeo... Com està la celebració? Perquè repicaran campanes el dia 30, eh?
Sí, la veritat és que hem dedicat tot el mes de novembre, cada cap de setmana, amb alguna activitat. Ja vam començar el dia 2. Vam fer aquest vídeo commemoratiu d'un vídeo que es va gravar just en el moment de la declaració amb gent que, per desgràcia, ja no hi són, gent gran, que explicaven la seva vivència, com era la Vall de Boí, com treballaven tot el que hi havia. I el que hem fet és recuperar aquest vídeo, aquesta gravació, posar-la en un format actual. Per tant, aquell dia va ser un dia emocional. Vam convidar les famílies que ens han donat el permís...
i allà vam presentar tots els actes. Llavors, el següent cap de setmana vam fer les visites guiades i l'acte commemoratiu a Joan Perellada, el que va ser alcalde de la Vall de Boix durant 24 anys, impulsor de la declaració, i era de rigor, creiem, fer-li aquest homenatge que no es va poder fer en aquell moment, ara fa 4 anys. Ara fem aquesta visita aquí a Tarragona,
esperant que els de Tarragona vinguin, i ara ens queden encara dos caps de setmana, una jornada local per pensar, per parlar del futur, de com hem arribat fins aquí, del que volem a partir d'ara, i hi ha la festa final el dia 30 de novembre, amb el replic de campanes, despenjar les pancartes, una mica com va ser el moment de la declaració, i la festa final amb tots els de la vall.
De declaracions en teniu tres. La de Patrimoni de la Humanitat del Romani, de l'Església del Romani, que són les quantes, l'Star Line també, del cel, i l'altra, les falles.
Sí, sí, tenim tres declaracions en una vall tan petita, no? Tenim la declaració del Patrimoni Mundial de les Iglesias Romàniques, tenim les Falles, que també es comparteixen amb tot el Pirineu, per tant, aquesta festa del foc que celebrem durant l'estiu, i tenim l'Essel Starlight, aquest cel espectacular, gràcies al Parc Nacional, que pots observar des de qualsevol punt de la vall, no? Jo crec que...
És una joia, és un orgull, no? Tot això ho tenim a la Vall de Boí amb una vall tan petita, molt contents d'aquestes declaracions. I això fa que la gent conegui la Vall de Boí per diferents aspectes. La Vall de Boí no només té romànics, sinó que també té gent, té gastronomia, té natura, té muntanyes. Tenim l'únic parc restaurant de Catalunya, per tant, un conjunt de coses molt contents i molt orgullosos de ser de la Vall de Boí.
I el primer guarda, que avui no ha vingut, el Juanito, però l'altre dia hi era, el dia de la projecció, perquè també surt, no? Sí, sí, el dia de la projecció, de fet ell surt a la projecció, i de fet de tots els padrins, padrines que sortien, Juanito i Antonio de Cunilla, són els dos únics que estaven aquell dia, el dia 2, i que surten a la projecció supercontents, de que, bueno, almenys dos de les persones que surten al vídeo que encara siguin vius, encara puguin compartir els seus coneixements.
Tenim un màping aquí al costat, a la maqueta de Tàrraco, que potser després el veureu, allà també tenia un màping, eh?, amb una de les iglesias romàniques, que va ser un punt d'inflexió quan es va començar a projectar. Sí, la veritat és que el moment que es va projectar, al final el romànic, un cop l'has vist moltes vegades, has de reinventar-te i tornar-lo a explicar, perquè no s'explica el romànic igual fa 10 anys o fa 25 anys que igual que s'explica ara, per tant...
hem d'anar evolucionant, tenim aquest màping que evidentment va ser una pujada i una revolució que encara ara és un espectacle i a més a més aquest any tenim com a novetat també el projecte dels ulls de la història al Centre Romànic amb aquest pla de sostenibilitat que ens van donar
ens va permetre fer accessible a menys la planta baixa del centre del romànic, que és allà, diguéssim, el punt de partida de tot el romànic de la Vall de Boi, i en una de les sales hem fet aquesta experiència immersiva que és un joc de la història. És un projecte que forma part del Departament de Cultura en cinc monuments en tota Catalunya i un d'ells va ser la Vall de Boi, amb la qual cosa us animo a venir perquè és espectacular. Realment t'han d'explicar...
que estàs amb una experiència immersiva, perquè quan veus un banc t'agafen ganes de seure, de seure i de contemplar. És una experiència molt bonica. De les muntanyes, el que en parlem, eh?, perquè teniu els bassiberris, en fi, teniu tot un munt de muntanyes, eh? Bé, tenim el Parc Nacional d'Aigüestortes, l'únic Parc Nacional de Catalunya amb tota aquesta natura, aquests cims, aquests 3.000, no? Però no cal que feguis un 3.000, vull dir que pots fer una passejada, és a dir...
Jo crec que la gràcia del Parc Nacional és que està a nivell de tothom, que està de qualsevol família, a peu pla, i si el que vol fer cims, el que vol fer camins, el que vol fer més ruta, també la té, per tant, i és accessible, diguéssim, per tot tipus de públic.
Hi ha una muntanya molt bonica que és el laúd, que es veu més a més des d'avui, el tenim allà davant, 2.400, 2.500, no? El laúd és una mica l'emblema, eh? Quan estàs a Taúl, que veus la campana de Sant Climent amb el laúd al final, és una mica la imatge, eh? Aquesta amb la que te quedes, amb la que es representa una mica i es veu una mica la vall de Boí. Però això no vol dir que sigui l'única, ni molt menys. El laúd es veu, afortunadament, des de molts llibret al Parc Nacional, des de...
Des de Boí, també, perfectament, amb Sant Joan i el Fondo, el Laúd, no? És aquesta muntanya tan emblemàtica, no?, que tant mos caracteritza. Quina temperatura ja teniu avui allà dalt, quan heu sortit? Doncs la veritat és que avui encara estàvem amb 7 o 8 graus, no era massa freda, però sí que per la nit ha nevat, amb la qual suposo que ha quedat blanc cap a l'estació, cap a dalt, que és on ha de nevar, eh? És que torni a nevar.
I, de fet, Targona fa una mica de trampa, perquè em dic que vindran a la primavera, que fa més calor, si no vindran ara la hiverna.
Bueno, els de Tarragona i el que diuen ells una mica, això no, estan acostumats a aquestes temperatures i veníem, temperatures tan faredes, no. Suposo que les agendes no ho hem permès ara, però nosaltres contents, nosaltres... La tarda és fantàstica a la Vall de Boix, els colors, la temperatura, els sustants de canviar l'hora, jo és potser de les èpoques que més disfruto, més gaudeixo de la Vall, no? I no va poder ser per qüestió d'agenda i ara la feien el 23 i l'han posposat a la primavera, però bueno, encantats, segur que els podrem oferir el millor de el millor que tinguem en aquell moment a la Vall de Boix.
I per menjar què es menja a la vall? Perquè avui que acabareu menjant peix, anireu cap al serrallo, aquí evidentment no estem a la costa, però allà què és l'equivalent a un romesco amb peix? Bé, jo crec que allà a la vall el que has de menjar és carn, has de menjar vedella, has de menjar cordé, no? I has de menjar formatges i l'escudella aquesta típica, així que diuen la olla aranesa, bueno, pues allí tenim escudella també, no? Jo crec que tenim una molt bona gastronomia també, molts bons restaurants que ens oferiran seguríssim lo millor de lo millor.
Alcaldessa Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall, que no és només d'un municipi, d'uns quants, perquè allí la singularitat és que hi ha una alcaldessa per uns quants nuclis, uns quants pobles. Sí, és un sol municipi, és la Vall de Boí, però que té diversos nuclis, que són nou nuclis, en total. Amb la gràcia i la dificultat que també té.
com totes les coses té coses bones i no tan bones. Allí, el fet de fer una cosa en un poble fa que l'hagués de fer i la risc de replicar els altres nuclis. També cadascú té la seva particularitat, per tant, té de bo i no de tan bo. Que vagi bé, bona estada per Tarragona. Vaig saber què diu la gent de la vall. Molt bé, moltes gràcies.
Sònia Bruguera, l'alcaldessa de la Vall d'Avoí, i com deia, també amb una cinquantena de persones per aquí que ja han pogut veure aquesta primera parada aquí a l'audiència. Hem vist també aquesta torre. Ara amb els guies municipals aniran a fer un recorregut. Tenim també l'alcalde.
Rubén Viñuales, ara parlàvem d'alcaldessa Sònia Bruguera, alcalde, bon dia. Molt bon dia. Bueno, contents, que han vingut una bona colla de davall. Sí, sí, han vingut molts i per nosaltres sempre és una bona notícia que ens vinguin a visitar. Senyor Abul, l'estàtua de l'August de Prima Porta, i aquesta escalinata romana de 2.000 anys que ara en deia l'alcaldessa, clar, que no n'havia trepitjat mai cap de 2.000 anys. No, i l'estat de conservació, i a més que ajuda a entendre el que era tàrraco, no? I a més a més no és cap broma com diem que estan trepitjant les escales que va trepitjar, per exemple, l'emperador Adrià.
que això, vulguis o no, sempre t'aboca a temps passats que fa molta il·lusió, aquells que som amants de la història, doncs és impressionant.
Tenim 25 anys de declaració de Tàrraco, també 25 anys de declaració del romànic de la Vall de Boí. Ara em deia l'alcaldessa, clar, són monuments diferents, però al cap i a la fi és patrimoni, no?, i és cultura, no? Clar, és que Catalunya és un lloc únic al món en aquesta acumulació de declaracions, no?, patrimoni de la humanitat. És veritat que Tàrraco és conjunt, no?, l'única de tota Catalunya, però clar, la Vall de Boí, el romànic, el pantocràtor, és, clar, és un espectacle.
Se'n van, eh, alcalde? Anem a seguir la comitiva. Per cert, faran la tornada cap a la primavera, cap allà dalt, també, eh? Sí, sí, els veu que ho volíem fer a l'hivern, però pels de la costa fa fred allà. Que vagi molt bé, gràcies, alcalde. Gràcies, senyor. Alcalde Rubén Vinyuades, que també ha pres part, i tenim també aquí el conseller de patrimoni, Nacho García, que també ha pogut parlar amb ells, ara està parlant amb una de les arqueòlegs, i de fet han pogut fer aquesta visita. Primera parada, eh, Nacho García, bon dia. Bon dia.
i clar, jo li preguntava fa una estona a l'alcaldessa Sònia Bruguera de la vall si és semblant el romànic al roman diu clar, no acabem d'aterpitjar dos mil anys d'història exacte, jo crec que no té res a veure tot i la vall és evidentment del romànic que hi ha a la vall
Però, clar, això és única, l'estat de Tarragona és que és única, poder trepitjar, hem pogut trepitjar unes escales que tenen més de 2.000 anys d'història, i ara que entrarem al mapping, que és una volta romana també de més de 2.000 anys, que sustentava el pòrtic d'aquesta plaça porticada més gran de tot l'imperi, i on ara podem gaudir d'aquest videomàping, doncs això és molt especial i molt únic. Contents de com van els 25, de celebrar-se els 25? Encara queda algun acte, no?
Bé, queda la traca final, quedarà els grans actes, que ja la setmana que ve anunciarem, però que seran el cap de setmana del 28, 29 i 30 de novembre al Camp de Mar, o sigui que tindrem allà música, festa, etcètera, i on serem amb tot detall la setmana que ve. Molt contents, perquè les dades que tenim d'assistència als actes primers estan agutant tot el que era amb entrada...
pagant o amb reserva prèvia. I segon, les dades que tenim també de visitants als recintes són espectaculars. Hem superat ja de molt el que vam tenir durant tot l'any 2024. Per tant, això demostra que aquests 25 anys no és només que l'Ajuntament hagi posat molts esforços, sinó que la gent s'està implicant.
Nacho García, el conseller de Patrimoni, que vagi molt bé, que veig que se les escapen els de la vall. Vaig cap allà, moltes gràcies. Ara estan entrant en aquesta maqueta de tàrraco i, per tant, podrem veure també aquest màping. Allà en tenen un, també, en una de les esglésies, la de Taüll, també hi ha un màping espectacular.
i que en el seu moment, quan es va estrenar, ja fa alguns anys, també hi ha una coincència, per cert, amb els que van fer aquest mapping i també amb els que van fer el de la Vall d'Avoí. Quan es va estrenar, doncs, es van multiplicar per molt les visites a l'església de Taüll, l'església romànica de Taüll, per poder veure, doncs, aquest mapping, que també és espectacular, i es pot veure, doncs, també la reproducció d'aquest pantocràtor que hi ha, doncs, allà, que ja no és l'original, com sabeu,
i es pot veure aquesta reproducció. Doncs vam poder veure, efectivament, el màping, i era inevitable, les comparacions amb el de Sant Climent de Taull, aquesta joia del romànic català. Anem a veure què ens deien al sortir de veure el màping, i aquest màping a la volta del Pallol a la maqueta de Tàrrec.
I acaben de veure el màping, espectacular, d'aquí del Pallol. Hola, què tal? Hola. Com et dius? Mireia. Mireia, què t'ha semblat? M'ha agradat molt. Nosaltres estem més acostumats a treballadors que veiem molt sovint el nostre videomàping, però també veurem de diferents està molt bé.
L'he trobat molt educatiu i molt entenedor, la veritat. I una manera de conèixer la ciutat, abans d'anar-la a visitar, també està bé. O sigui, tu veig aquí llavors, per tant, eh? No, aquí ja no, sóc la taquillera, com si diguéssim formadora, en una església, de la Vall de Boi. En quina església? Normalment estic o a la d'Iri la Vall o al centre del romànic.
que ara tenim també una experiència nova, que és una salarialitat virtual, i tot això digital, ara cada cop tira més, i jo crec que és una manera molt bona d'apropar a la gent jove la cultura i la història, que potser els costa més, i trobo que està molt bé. Abans dèiem amb la Sònia, amb l'alcaldessa, que la gent de la vall, de les muntanyes, us agrada sortir de les muntanyes i anar cap al mar, eh?
Bé, jo soc de Lleida i vaig anar cap a la muntanya perquè m'agrada molt la muntanya. Però bé, el mar també de tant en tant s'ha de baixar a veure'l i són valls tancades, no? I també s'ha de sortir de tant en tant, sí, sí. És una vall petita i tu que és de Lleida ho has vist a l'arribar i que tothom es coneix, eh?
Sí, tothom es coneix i si t'intentes introduir i relacionar amb la gent de la vall, de seguida catacullen i ets un més, la veritat. Què t'ha semblat de moment la visita? Hem trepitjat 2.000 anys d'història, hi ha algunes escales de fa 2.000 anys, ara el màping, què t'ha semblat? M'ha semblat que està molt bé, però tots us acabem de començar i tinc moltes ganes també de veure la resta. Que vagi bé. Gràcies.
A veure, tenim per aquí l'Adrià, l'Adrià Marín, el director del Consorci, del Patrimoni de la Vall d'Avui, l'Adrià. Què tal, Adrià? Hola, què tal, com estem? Hem parlat per telèfon, però no ens havien vist les cares, eh? I tant, ara molt millor en persona. Què t'ha semblat? Tot el que has vist, bueno, al moment, heu trepitjat 2.000 anys història, alguna escalinata allà, a Arc and Mapping? Fantàstic, la veritat, estem molt contents d'estar avui aquí, a la...
De moment hem vist molt poc aquest encara, fa gairebé una hora que hem aterrat, però amb moltíssima il·lusió pel que ens espera durant aquest dia. De fet, sí, sí, just que heu de començar, encara us queda veure els principals monuments, i abans a l'alcaldessa, la Sònia, doncs clar, que el romànic és el romànic, que el romà és el romà, per tant són coses diferents, però al cap l'ha vist patrimoni, escultura, tot plegat, no?, i ens agermanen.
I tant, i tant. A més, el bo que té un país com Catalunya és que té aquesta profunditat històrica i podem trobar patrimoni a totes i cadascun dels segles. Trobem alguna cosa rellevant, alguna cosa important i crec que tenim aquesta continuïtat que ens permet fer un viatge al llarg de la història sense sortir del país.
Quin monument tens ganes de veure? Potser havies vingut abans, eh, a Tarraco? Sí, jo soc de Castelló originàriament, llavors som veïns, però fa prou de temps que no estic aquí, tinc moltes ganes, en general, de passejar per la ciutat, perquè molts cops ens centrem en els aspectes més monumentals,
però veure l'espai on estava tot és una de les qüestions que a mi, com m'ha passionat de la història, em fa més il·lusió. A disfrutar-ho que vagi bé, que se te'n va a la colla. Sí, moltes gràcies. L'Adrià Marina, del Consorci del Patrimoni de la Vall d'Avui, amb qui podíem parlar ara fa algunes setmanes, que ja ens avançava que farien aquesta...
aquesta visita, i una visita que continuarà encara una bona estona, perquè just han començat, penso que han vingut avui mateix des de la vall d'Abuí, han hagut d'arribar fins aquí, fins a Tarragona, fins a Tàrraco, i ara aquesta delegació de la vall el que farà és fer amb els guies municipals el recorregut a tots els diferents monuments de Tàrraco, tot plegat a propòsit d'aquesta designació, també, i proclamació,
respectivament, de Tàrraco i de la Vall d'Avui, del romani de la Vall d'Avui, que vas a venir el mateix dia, el 30 de novembre, el que vol dir, doncs, que també caminem cap a aquesta edat, eh? Allà faran repicar totes les campanes del romani de la Vall, com a coent de la celebració de les activitats que han anat fent, i que ens ha explicat l'alcaldessa, la Sònia Bruguera, i aquí a Tarrola, també, com ens deia, Nacho García, també hi haurà un acte, doncs, que culminarà, doncs, aquesta celebració.
Doncs l'acte que es tancava el Serrallo amb el Terragona Blau amb una foto conjunta de l'embarcació del Lluís Palau. Fem una pausa, de seguida tertúlia esportiva.
Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí. Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts.
Divendres 21 de novembre, a les 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de Primera Federació, des del miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal, en el partit entre el Villarreal B i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
23a temporada del sempre nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat. L'Otoexpress va al restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Anem en temps de tertúlia, com cada dilluns a la sintonia de Tarragona Ràdio. Tertúlia del Nàstic, una tertúlia que arriba després d'una victòria. Ja tocava guanyar un partit, tot i que segurament no passarà la història pel millor partit del Nàstic, però l'important era guanyar i des de la victòria anar creixent.
Almenys aquest era el missatge ahir de Cristóbal Parralo després de la victòria, on reconeixia que hi ha molt marge de millora, que l'equip està lluny del que ell vol, però deia que sempre és més amable i més simpàtic treballar la setmana després d'una victòria, perquè els jugadors hi creuen una mica més. Perquè, lògicament, si les victòries no arriben, també els jugadors acaben per deixar de creure amb el missatge de l'entrenador. Avui, per parlar de l'actualitat del Nàstic, hem convidat un exjugador del Nàstic, com és el Romà Cunillera. Romà, què tal? Bon dia.
Bon dia i gràcies per invitar-me. I també dos aficionats del Nasti, com són el Lluís Pagès. Lluís, bon dia. Sí, bon dia a tots. I el Ricardo Pacheco. Ricardo, bon dia. Bon dia. En Ricardo tenim encara les escurrialles de la fi d'OA d'ahir, eh? Va ser un èxit, eh? Sí, això pot ser. I estava molt bona, per cert, eh?
No, lo importante es que la gente vaya con hambre, porque si no van con hambre critiquen todos. L'hora del partit era una hora per anar amb gana, eh? O havies esmorzat molt bé o era una hora per anar amb gana? Muy bien, muy bien. Oye, siempre que se puede hacer algo y estemos en condición y lo haremos. Quantas relaciones vau fer al final?
I 300 relacions. 300, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí. Molt bé. Doncs ahir amb la prèvia es podia degustar aquesta FIDOA, també hi havia actuació d'un DJ, i després a la mitja pare es va presentar aquest videoclip d'aquest grup tarragoní Sodi, que estava gravat aquest videoclip íntegrament al nou estari, i per tant, bé, tot va ajudar una mica a registrar una entrada...
que a mi a priori si m'ho diuen no m'ho acabo de creure però després em va donar la impressió que ja ho dèiem durant la retransmissió per ser l'hora que era es veia una bona imatge del nou estadi tots estàvem convençuts que no arribaríem a les millors entrades però un diumenge un quart de tres de la tarda posar 6.500 persones i pensant una mica com va l'equip en aquest primer tram de lliga no està gens malament
Sí, sí, no? Està a la mar de bé. Va ser una cosa inesperada, no? Tots ens esperàvem que l'assistència fos menor, però, bueno, estic content, no? Estic content perquè, bueno, la gent estima el nàstic, la gent va estimar el nàstic, però, bueno, aquest nàstic necessita molts canvis, no només a nivell futbolistic, sinó a nivell d'esmandos, no?, dels que dirilleixen.
Lluís, què et va semblar la fluència de gent? Bé, en principi calculava que 5.000 i alguna cosa, però 6.000 i escaig, però si miraves la tribuna estava molt plena i gol de muntanya també estava quasi a tope. Llavors el preferent i l'altre no tant, però l'hora que tu dius, l'hora que feia bon dia, feien 50 coses, havia la diada de castellers, el passeig de les palmeres, feien coses de menjar i tal...
I l'hora que era, l'hora que era. O anaves més esmorzat, o dinaves després, o dinaves després. Jo crec que va ser un èxit. Ara que ho torno a repetir, aquestes hores. No, el que passa és que, clar, amb aquests horaris, bé, el club no hi pot fer res. Aquí manant les televisions, això ja ens hem acostumat, perquè quan jugàvem a segona divisió ja passava. Vull dir, manant les televisions, són aquestes franges d'horaris. Movistar, aquest any, que ha fet aquest esforç per...
per fer els partits. Lògicament, crec que són 10 partits, no?, té 10 partits en total entre els dos grups i els va posant de forma seguida. O sigui, mentre nosaltres estàvem al nou estadi fent ja la prèvia del partit, a la sala d'imatges estava veient, per exemple, crec que era el Murcia Teruel, que era el partit de les 12, doncs el partit de les 12 va acabar gairebé a les dues, un quart de tres van enganxar un altre partit i així anaven fent, no?, fins a les 9 de la nit que van fer l'últim partit, que era el...
l'Europa cartagena que va guanyar l'Europa per 2 a 0 són horaris d'aquells que hi ha això, el Nàstic ja ha jugat un munt de divendres ara tornarà a jugar en divendres el següent desplaçament al cap de 15 dies a Sevilla torna a ser un divendres al vespre són aquests horaris que no acaben d'encaixar però bé, t'acostumas el que acabes d'acostumar és rectangular, té unes mides un més grans, un més petits la gespa és la de sempre
És verda. Si volem estar a l'equip professional s'han d'acostumar al que marca. Així ho hem fet sempre. Nosaltres també hem jugat molts partits a les 12 abans. A les 12 jugava. A l'hivern sempre se jugava. A les 12 del migdia, i bueno, tampoc s'adaptava. Jo, en Max Mundocamp, me'n recordo, l'ha vingut de Catalunya, a les 3 de la tarda començava, a l'hivern. A les 3 d'un punt començava. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I si t'hi ve més enrere, abans els partits a les 12 eren només quanta visitaven els equips balears, però, per exemple, a l'antiga segona B, els últims anys, també s'havia acostumat pràcticament a fer molts partits a les 12 a la missa. A l'hivern, principalment. I tampoc no tens tanta competència televisiva dels equips més grans de categories més altres. Sí, sí, han de jugar a les 12. Menys el futbol professional, que llavors allí ja juguen allà o manant les teles. Però normalment és això abans de les 12. Bé,
Qui sap, eh?, si triguem uns quants anys a pujar a segona divisió, esperem que no, que pugem a via, però a segona o a primera, potser no ets toca algun partit als Estats Units, com vol Javier Tebas també, de moment, però bé, això ara ens agafa lluny i tampoc no caldria... De moment, toca a taula aquí... De moment, que només és la pela, i l'aficionat no pinta res, perquè tu ets aficionat d'un equip...
I tu no te n'aniràs, home, pues en Amèrica, no? No, però... El Villarreal pagava el viatge a tots els socis que vulguessin anar. Tenemos que tener claro dos cosas. Una, que el sentimiento es importante, pero que el sentimiento, el tema económico de los aficionados en un presupuesto de un club es mínimo.
Sí, el mínimo, es decir, sí. Donde si basamos todo en el dinero... Ya, ya, pero si no nos basamos en... hay que buscar un equilibrio ahí, porque si no nos basamos en el dinero, pues tenemos sentimiento que vamos a jugar en regional. Sí, bueno, tampoco es esto. ¿Entiendes? Vamos a jugar, pues, en la segunda federación, en la primera federación para aguantar las categorías, es decir, el tema económico hoy por hoy, estos son empresas...
Sí, sí, no, no, estamos en acuerdo. Y es duro y es así, pero que queremos mucho sentimiento, vamos a jugar toda la vida en primera generación. Pero entonces que no hablen de Nastiqués, Tarragona, por un ejemplo, ¿no? Que lo hablen de corazoncitos, que lo digan claro, que vamos a por la pasta. Pero uno puede tener corazón, pero no puede estar todos los años perdiendo dinero. Si no tienes corazón y no pones en marcha
Sentir ese de corazón, no tienes corazón. Yo puedo tener mucho corazón. Respeto tu opinión. No, no, yo la vuestra. No la comparto. No, no, yo la vuestra, pero es que entiendo que esto es una empresa que no puede estar todos los años perdiendo dinero. Una empresa normal se cerraría. Y después, con la pregunta que ha hecho yo y que no he respondido, es decir, la afición del Naste somos seis mil y pico. Algo se está haciendo bien socialmente.
Porque en este primer íbamos 2.500, 3.000. Y 4.000 últimamente. Y 4.000. Algo, no teniendo este año buenos resultados, igual lo arrastramos de atrás.
Sí, però l'any passat, les primeres jornades de Lliga, a banda de la primera, que no hi va anar ningú, perquè el partit aquell era porta tancada, després es va donar la cautelar i tal, el primer tram de Lliga, les entrades estaven per sota de les d'aquesta temporada. Ho hem de tenir en compte, per exemple. I llavors veníem de la bufetada contra el Màlaga, encara hem d'anividar-la a la banqueta, per tant, aquest any sí que jo crec que...
Que això va aflorar, no? Va aflorar en aquest sentiment, i sobretot, gent molt jove, que jo crec que ara hi ha molt gent molt jove que va a les grades. I ho vaig dir l'altre, el bon que veig amb el Nástic és que veu cara a nuevas horas viendo els partits. No som sempre els quatre de sempre. No, i quan pots trobar el Nástic, si empiezas a les quatre de la tarda o a les cinc o a les doce, ves molta gent joven, pareix, amb la camiseta del Nástic.
pero muchos, muchos, muchos, y se ve, ayer no, porque era una hora muy rara, yo también fui, me venían a buscar en Marcia, no me pasé tanto, pero ves mucha gente con la camiseta, y para abajo van y andando. ¿Y tú algún día sales del partido una tarde así, y vas a comer al Garbarra por ahí, y ves mucha juventud con la camisa en el Madonnas, en el otro lado, ves gente por ahí? No, y la Plaza Lofón, antes del partido, si era el partido de las 4, al mediodía de la Plaza Lofón, hay mucha cantidad de gente joven comiendo con las camisetas. Yo no sé qué ha sido ese movimiento,
Pero se ve... Yo siempre he pensado que no sé qué. Si me toca dirigir un club o algo, yo estoy en la agrupación de veteranos y yo podía...
Créditos y créditos y tal y pedir dinero. Yo vivo o vivimos por lo que tenemos. No hacemos más. Yo creo que un club tiene que vivir por lo que pueda, por lo que pueda. Si empiezan a tirar confetis, esto tiene que haber una responsabilidad, ¿no?
La verdad, yo creo que hay que moverse por lo que puede. Si tú tienes, miras, yo quiero un Howard y no puedo, y robo, y tal, y cual... No, no, a ver, el Nastic es como una sociedad que tiene que hacer. Cuatro números son muy fáciles. Cuotas de socios, cuotas, tanto. Subvenciones, ayuntamiento, diputación de empresas, y sponsors, y lo que paga la federación, la federación, la lliga profesional, lo que sigue, y su autor... Y por eso tengo que gastar. Y sabe gastar eso. Y ya está.
Per això, per aquesta categoria està sobredimensionada. Això li passa al Nàstic i li passa al Múrcia, que ha fet un pressupost que ha fitxat aquest any per 6 milions i mig d'euros i li passa a tots els clubs. Tots els clubs estan igual que al Nàstic. Jo crec que aquí el problema, el problema rau, en crear aquesta categoria, que la vols fer professional i...
resulta que el primer lloc de les categories professionals, que és d'on viuen tant primera divisió com segona divisió, excepte els dos clubs grans o tres clubs grans que viuen també d'altres coses, d'esponsoritzacions, etcètera, etcètera, el problema és les televisions, que aquí aquest any han entrat més televisions, però de moment als calés encara no queda clar que es pugi, i llavors aquí és on hi ha la gran diferència, o sigui, el Nàstic, bueno, ho han explicat més d'una vegada i més de dues, no?,
la piloteta contra el Màlaga o d'entrar aquella piloteta, no? T'acanvia de tenir 6 milions d'euros a no tenir-los. Per resumir, jo crec, jo, que jo, si fos president, gastaria per el que puc. I això de la piloteta, penso una cosa, pon una centèsima de segon, espero una medalla en una Olimpiada. També, també. És igual, és igual. És igual, és igual.
Bé, tornant al camp, que si no ens quedarem sense temps. Què us va semblar el partit davant del Marbella i què us està semblant aquests dos partits que han vist Cristóbal Parraló dirigint l'equip? Bé, a Cristóbal no se li pot dir res encara. Hem d'esperar. La veritat que els partits, sobretot el d'aquí a casa, va ser infumable. Vull dir, va ser un partit molt pla,
és que no et crea aquell positivisme de dir, ostres, això es podrem fer però també hi ha que pensar una cosa Luis César també per mi és immerescut el tracte que se li ha donat estem a dos punts del playoff
Amb ell podíem estar igual, com Dani Vidal, se'l va tirar molt abans de quan tenia que ser. El que passa és que, clar, quan s'assenyala al palco, el president o el màxim accionista, llavors la via és ràpida i es mouen per instints, no? Esta és la calla, no? Pensem una cosa, m'he fet una llista, Víctor Narro, Antonyín, Pol Domingo, Miquel Leal, Gorostidi, Pablo Fernández, David Conxa, Joan Oriol, han desplomat l'equip,
que em diguin aquí, aquests eren jugadors diferencials. Un va dir, bueno, és que el Pol Domingo no era diferencial. No, el Pol Domingo, el que era defensivament, era dels millors jugadors que eren a la categoria. Ofensivament, baixava una mica. I tots els altres jugadors, un no va voler renovar...
Falta sapiguem, i m'han dit que el Pol Domingo que li van rebaixar el 50% del que cobrava, clar, n'hi va contestar, perquè això ja et volen dir que marxis. Vull dir, llavors, quina era l'exigència? Si el Luis César, pobre, està com estaria ara. Vull dir, a dos punts del playoff, com va passar amb Dani Vidal.
No tenen clar si Luis Tessers volia aquests jugadors o no. Perquè a mi em consta, per exemple, que Víctor Narro i Antonín no volien continuar el Nastic amb ell. Això vull dir... Després hi ha Miguel Leal, que també l'has anomenat-ho. A Miguel Leal, quan el Nastic li va dir...
Parlem de la renovació. Miguel Leal va dir, no, jo ho tinc fet amb el Racing del Ferrol. Això jo crec que ho podem analitzar molt. Després sí que hi ha jugadors que segurament... Mira, Pol Domingo és un dels jugadors que podria estar aquí. Jo crec que ni Sergio Santos ni Sergio Camus demostren res més que...
amb els problemes que han tingut el lateral a l'esquerra Joan Oriol podia fer guanyar ara si mirem l'edat 38-39 anys no, però mira voy a hacer una matización a ese comentario que has hecho con toda esa plantilla que has dicho no hemos subido
No hemos subido dos años. No, no, claro. ¿Quieres decir algo? Bueno, pues miremos a lo que te ajustas. Tú se ajusta mucha gente. Los árbitros han sido los culpables. Yo no me ajusto ahí. El problema ha sido que no se ha metido un gol más que la competencia. Esos 8 jugadores que han dicho algo. No nos han garantizado el ascenso. Sí, pero ¿marcaban diferencias esto? Sí, pero...
Sobretot dos dels que has dit, Narro i Antonyín. Concha tenia una qualitat exquisita. Joan Oriol, Miquel Leal, lateral dret, pujava un lateral... Però Concha jo crec que l'any passat li va passar molta factura el temps que va estar inactiu. Ni Dani Vidal va comptar massa amb ell... Jo quan David havia cogit certa relació amb ell. Però jo crec que Antonyín i Narro...
Ells no volen continuar, t'apareix una d'allòs, han de marxar. No tenim ni un jugador natural com Antoni Garro, no tenim ningú. I el porter de la canonja et deixes? Sí, també. A tot el que diem aquí, no hi ha solució. Ha passat, és la història, ha passat així, ha sigut així, ara que hem de fer, mira, la gent que tenim, si valen, serveixen per poder pujar a segona, i al mes de gener...
allò que diu, ha de fer un esforç. A veure, al gener hi ha les rebaixes... Tornem al tema que en Cristóbal parlava, perquè si no estem en un bucle que no sortia. El romà ha dit que el partit d'ahir era infumable. Per vosaltres? Molt sosso, molt pla. Un partit que no donava alegria. Hi havia moments que...
l'únic que va veure un equip una mica més vertical els primers 20 minuts vaig ser jo o no? sí, els primers 20 minuts la primera part va ser bé jo vaig veure els 20 minuts d'un equip bastant vertical del partit de lo bueno el resultat sí amb això estarem d'acord
Ara, una altra cosa, el negre, el delanter-centro, el nou, cada vegada anava per terra. Ens vau fixar. I quants cones va treure el gimnàstic? A la primera part, un. Dos. A primera part, dos, no? Sí, al principi. I a la segona part, un em penso. Va ser un partit que no culpo a Cristóbal, no se li pot exigir. És el que té, és el que té, ha de treballar. Ha de treballar per poder opinar. Fins ara no li podem dir res al noi. Es troba un equip
Lo que hace falta es saber si el equipo tiene recorrido para ir a más. Si la calidad individual... Mira, a ver, con estos jugadores que hemos hablado, Víctor Narro te cogía el balón, te creaba uno contra uno, unos centros matemáticos, Antoñín, una verticalidad acojonante, Paul Domingo, defensivamente, un crack.
Miquel Leal, defensivament i ofensivament, sensacional. Gorostiri, qualitat, Pablo Fernández, no cal que diguem-ne qui és Pablo Fernández. David Concha, con sus mancanzas, una qualitat individual, una finalització, unos centros, una qualitat tècnica, esquisita. Joan Uriol, se mereció de sobras, se lo ganó en el campo. Lo que pasa que, bueno, debía ser de la parte del entrenador y fuera y tal, ¿no?
Bueno, señores, lo que ha venido, que no quiero criticar de momento, no se puede igualar a lo que se ha ido. Para mi gusto... No es ninguna duda. Eso es hora de demostrar, ¿no? Es hora de demostrar, pero puedo repetir, es que con esos no hemos subido.
y según nos agarramos todos la culpa son los árbitros pero a vegades això és aquella... no los jugadores es aquella línia tan fina los árbitros porque un árbitro te ha repitado mal tres veces pero estos han fallado 27 ocasiones pero según comenta la mayoría si los árbitros hubiésemos subido el problema no es ni árbitros que falta un gol falta un gol tengo todos los nubros de la loteria también falta el primero o el último para cobrar el premio completo
i en part també jo crec que el Romà no està massa d'acord però jo crec que els àrbitres una mica han influït i ja no ho dic jo ho diu el mateix comitè tècnica d'àrbitres perquè de les tres finals que m'ha arribat en els darrers quatre anys dels tres àrbitres que ens han xingulat a les finals Domés, Eder Mallo
que va arribar a Tarragona, sabent que seria àrbitre de segona, almenys segons aquesta agència de detectius, és l'únic que va pujar. Cid Camacho, que ens va xiular a Vigo davant del Villarreal, no el van pujar, quan normalment l'àrbitre que pita la final puja, i l'àrbitre que ens va xiular a Zubieta no va pujar, que per això l'altre dia ens va xiular a Múrcia. Encara estan en aquesta categoria. Bé, jo no sé si són o no culpables...
Però sí que la veritat, que sempre, quina casualitat, no? Aquí ho veiem tot, però no diem mai quan ens piten penalt que no són, quan ens tenen que expulsar algun jugador. Aleshores, a les tertúlies no surt mai. Són sempre el que creiem que ens treuen, no? Jo crec que sí que surt, el que passa que, clar, amb una final de playoff, jo no he vist que ens haguin xiulat cap penal a favor que no hagi sigut, i en canvi sí que he vist que ens han expulsat algun jugador.
No, ahir mateix van anul·lar dos penàltics que van demanar a l'equip contrari. Eren penàltics o no eren penàltics, allò. Tu ho vas veure? Bueno, sí, el vaig veure. I el gol també, el gol que venia. Allà no pots opinar si no tens repeticions i repeticions. Tu vas veure el gol, que l'àrbit pita penàltic. Dona la llei de l'avantatge i entre les pivotes. Aquest també va donar penàltic. Això quan van anar a revisar la jugada, de seguida Cristóbal li va dir, recorda't que...
Era un penal abans, eh? I l'àrbita semblava que li deia que sí, que si al final del gol... Perquè estaven... No, discutim si Marius va ser el gol. Estava fora de joc o no. Jo tinc això que va fer així de seguida. Sí, sí, sí. Al primer moment va ser així. Va deixar continuar. Va continuar. Va ser qüestió de segons va ser això. Sí, sí.
Bueno, divendres toca a Villarreal, un filial, bé, l'important no ho sé, però jo deia de Cristóbal, que dèieu que necessita temps, necessita temps, però lògicament jo crec que necessita temps i necessita resultats també. Home, claríssim. Jo cuido menos resultados después tiempo. Sí, no, porque si no tiene resultados a la calle. Se pone nerviosos rápidos y rápidamente el entrenador.
Jo crec que este entrenador tiene un proyecto. Mira, yo he preguntado por él en Santander y todo el mundo me habla muy bien de él. Sí, sí. O sea, no sé el tiempo que entren allí, pero aprovechando... Allí va estar a mitja temporada, ¿no?, a Santander. Todo el mundo me habla muy bien. A Ferrola parla en meravelles. Sí, sí. Però bueno, clar.
En Ferrol necessita... Clar, però en Ferrol també va estar molt de temps i va tenir temps per tot. I clar, a vegades no surt això a la primera, perquè la primera temporada del Racing del Ferrol, que fa molt bona temporada, que el classifica pel play-off, al final no puja, perquè és el Nasti qui l'elimina a les semifinals.
I segueixen amb ell, l'any que ve, l'any següent pugen com a campions de grup, l'altre any, a segona divisió, que va ser la temporada passada, no, l'anterior, estan gairebé a punt de pujar a primera al Racing del Ferrol, i bé, l'any passat les coses no surten, però bé, jo crec que això és futbol i torno amb aquests professionals, saps que aquestes coses passen, tot són cicles, no? És així, però al Can Nàstic ens posem ràpid a... Sí, això també, això també. I llavors, quan ens entren en els fort temps...
L'altre dia ho vam repassar. No ens vas escoltar, no? Un rato. 29 amb 25 anys. O sigui, aquest segle, 25 anys portem, no? 29 entrenadors. O sigui, César Parralo és el 29 entrenador. Per tant, han passat 28-29. El 29 encara el tenim de moment.
Els números són clars, vull dir, no cal sàpiga massa de matemàtiques, és perquè al Nàstic, un entrenador, no li dura una temporada, no arriba una temporada. Vicente Moreno va durar més. Sí, home, a veure, però busquem la mitjana. Vicente Moreno va fer dos anys i pico. Sí, clar, i Luis César la primera etapa també, i César Ferrando va estar unes quantes temporades, i Dani Vidal també ha estat dues temporades i escaig, però clar, després hi ha temporades de tres entrenadors i de quatre. Aquí hi ha els entrenadors i els equips,
se li posa una pressió innecessària. Quina és aquesta pressió? Que es comencem dient que hemos de quedar primeros, si no primeros, un fracasso. Llavors, que aquí ho he repetit per activa i per passiva mil vegades, no? El jugador...
sense les cròniques, sí, sí, no, aquí, primero, porque el Nascic es un gran club, tenen com un guió adaptat, no?, és un gran club, i tal, igual, i quedem els primers, i no és un fracaso, esto, vamos, queda el primero. Primerament, i necessari, posar aquesta pressió, perquè un jugador ha de jugar, ha de sortir al Cis Romà, que allà li diuen vida o muerte. I qui són els que diuen vida o muerte? L'afició, la premsa, la Junta, i tal, igual. L'entrenador se li sotmet a una pressió, que m'imagino que quan deu fallar algun...
algun partit o ha posat aquells, se li diu què passa aquí, això ha de canviar-lo, i llavors no es treballa en pau i tranquil·litat. I, per últim, no hi ha projecte de res. Qui ha explicat un projecte? Qui ha explicat on anem i què farem? Aquí ningú diu res, mai. Salvo el Sergi Parés, que va fer, me'n recordo si no rectifica, va explicar allà un projecte, bo o dolent, però jo em vaig entrar allà i vaig dir, ostres!
Per primera vegada, des que jo soc a Tarragona, que veig un projecte bo dolent, no? Es va acabar aviat aquell projecte. De seguida. De seguida es va acabar, no? Aquest projecte va durar el que va durar Xavier Bertolo a la banqueta, no? Correcte. Va ser poc. Llavors, anem a salto de mata. Eh, mal resultat. La Consell fora. L'entenador fora. Què passa? Es calma la gent.
esperen i donen marge per dir, vamos a ver el nou entrenador, vamos a ver qué tal, i tenen un marge de vida. A la que tornin a la ficció a dir que era entrenador, serà un altre entrenador. Tenim en compte que l'entrenador no juga a futbol. Ell dona classes, és el catedràtic. Si els alumnes no volen prendre i no volen aprovar, no té cap culpa.
A veure què passa, divendres a Villarreal? Allí guanyareu, perquè va per sota, doncs, Ignasi, que és genial. Allí ja van perdre la pretemporada, doncs ara toca guanyar, no? Ara són quan valen els punts, que la pretemporada... A més, la classificació va per sota, no és el primer al Madrid i aquests dos. No, no, està clar que el Nàstic per col·locar-se a dalt, per ser aspirant a tot això que volen i tal, doncs ha de buscar victòries, eh? Ha de buscar victòries.
És molt igualitari, eh? Sí. L'únic que tens aquí és que, a diferència de l'altre grup, el primet s'ha escapat una mica, eh? No el nàstic, el nàstic sí. Però és que al segon se li ha escapat 4 punts. Sí, molta, molta. El TNF parece que estaba en enero subido. Sí, i mira, tot i que aquest cap de setmana ha guanyat un rival directe com el Celta B per 4-0. I mira...
el diner que ha gastat el Tenerife. Sí, no, no. Que lo sé de buena tinta, porque ha hecho algún fichaje que conozco yo. I el Murcia, i molts equips. Se ha fichado al central este, que ahora está jugando el Álvaro Este González. Sí, sí. Se ha gastado dinero este. Bueno, doncs ho deixem aquí, que ha estat un ple, senyors. Que vagi molt bé. Roma Conillera, Lluís Pagès, Ricardo Pacheco, fins la propera. Bon dia. Bon dia a tothom. Vinga, bon dia. He vist que el nàstic.
I anem amb el nostre primer temacle, avui dedicat a Enrique Urquijo. L'any 1999, en tal dia com el d'avui, ens va deixar aquest cantant i compositor de Los Secretos. Des d'aquí, el nostre homenatge. Me he inventado tu nombre. Me drogué con promesas. Y he dormido en los coches.
Aunque tú no lo entiendas Nunca escribo el remite en el sobre Por no dejar mis huellas Aunque tú no lo sepas Me ha costado a tu espalda
Y mi cama se queja fría cuando te marchas. He blindado mi puerta y al llegar la mañana no me di ni cuenta de que ya nunca estabas
Aunque tú no lo sepas, nos decíamos tanto. Con las manos tan llenas, cada día más plato. Inventamos mareas, tripulábamos barcos y encendía con besos.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoscan.cat El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més s'ho posa en una estòria energètica el seu habitatge és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.ar
Doncs mireu, us avisem en temps. Reserveu la tarda del 12 d'agost de 2026.
Serà dimecres, això parlem de l'any que ve, perquè es podrà veure un dels fenòmens astronòmics més impressionants que es poden observar, un eclipsi solar total. Això passa per primera vegada en 121 anys, des de part del territori català es podrà veure com la Lluna cobrirà completament el Sol, enfusquant el cel i convertint el dia en nit durant un breu interval de temps.
Ja sabeu que s'han habilitat diferents... s'han proposat, millor dit, diferents emplaçaments. Són un total de 27 per cada població, perquè vosaltres pugueu veure aquest eclipsi solar aquell dia, aquell 12 d'agost, l'any que ve, i fer-ho de forma segura, que és molt important, eh? I en les millors condicions, també, de visibilitat. Un d'aquests llocs és Tarragona Ciutat, eh? N'hi ha molts altres, eh?
En volem parlar i volem parlar també de la singularitat d'Eclipsi i per fer-ho saludem la Georgina Servent, és cofundadora del Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades i guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlike. Georgina Servent, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Vosaltres habitualment ja mireu el cel, eh? El dia 12 serem molts més mirant el cel, serem uns quants més, eh?
D'aquí que s'hagi fet aquest pla, que s'hagi vist amb temps, perquè tothom tingui clar què pot fer aquell dia i, sobretot, també què no pot fer. És a dir, allò d'anar tot, som a deslloc a veure el cel, millor que no. Bé, sempre s'ha dit que per mirar el cel només ens cal un cel fosc i, per tant, en aquest cas, potser no serà tan imprescindible el cel fosc per veure l'eclipsi,
Però sí que haurem de tenir en compte que si després volem allargar la vetllada i veure la pluja d'estels, que justament coincideix amb aquell dia, llavors sí que haurem de buscar un cel fosc per poder veure la pluja d'estels de les llàgrimes de Sant Llorenç. Per què és tan important, Georgina, aquesta eclisi en particular?
Primer de tot perquè passa per casa nostra. Això és totalment indiscutible. L'últim eclipsi total va passar per als Estats Units. Per tant, sí que va haver-hi una part de la població de la Terra que la va poder veure, però aquest és especial perquè passa per casa.
És un esdeveniment molt únic perquè, com bé has dit, fa gairebé, bueno, des del 1905 que no passa per aquí a Catalunya. I el proper serà d'aquí més de 150 anys, vol dir que podem afirmar...
cap des d'aquí, de Catalunya, i tampoc no hi ha ningú viu que vegi el proper. Llavors, som uns privilegiats, uns autèntics privilegiats per poder gaudir d'aquest fenomen. Clar, no sé si la pregunta me la pots respondre tu, o li haurien de parlar amb algun expert de la matèria, però per què Catalunya i no altres llocs, o per què Catalunya i no Estats Units, com l'anterior?
L'esdeveniment, en aquest cas la totalitat de l'eclipsi, passa justament per pocs espais habitats. Aquest del 2026 passarà per Islàndia, després ja sabeu que la Terra està coberta pràcticament el 70% per aigua, per tant passarà per aigua, i després entrarà per la península, per la zona de Galícia, i acabarà la zona Balears.
Per què Catalunya és millor o és un indre privilegiat? Doncs sobretot perquè és un eclipsi força complicat, ja que serà a dos quarts de nou del vespre, vol dir a l'aposta de sol, i haurem de tenir molt en compte la meteorologia.
Si parlem d'Islàndia, un lloc on la majoria del temps està cobert, o potser Galícia també es caracteritza per ser una zona amb més pluges, doncs Catalunya, en aquest cas, ens ha tocat la loteria, perquè realment som la zona on hi ha menys probabilitat de mal temps. Per tant, aquell dia, previsiblement, el cel es veurà bé, previsiblement, no?
M'encantaria dir-te que sí, no ho sé. Però jo sí, jo ho desitjo. Portem molt de temps posant espalmetes per poder desitjar que sí, que es vegi, però som molt conscients que serà un eclipsi complicat. Pels núvols baixos, sobretot, perquè penseu que estarà a molt pocs graus d'alçada, sobretot mirar a horitzó oest. Si voleu, podeu fer vosaltres mateixos una simulació. Aquest proper 29 d'abril, a dos quarts de nou del vespre, mireu on estarà
respondrà el dia 12 d'agost del 26.
29 d'abril, teniu una cita amb vosaltres mateixos per saber des d'on podeu veure l'eclipsi. Més que res, perquè potser des d'alguns terrats, balcons de Tarragona, és visible, però heu de tenir en compte que no hi hagi un edifici, un arbre que us pugui fer la guitza. Per això és important aquest pla que ja s'ha engegat i amb aquests emplaçaments perquè la població pugui veure l'eclipsi de forma segura i alhora que el pugui veure. En principi, si anem a un d'aquests 27 llocs,
habilitats que s'habilitaran. Aquí, en principi, ja s'estudia dos que es puguin veure. I un eix és Tarragona-Ciutat, també. Sí, sí, sí. De fet, la Generalitat ja porta des del mes de maig en aquest pla. S'han activat els gens rurals. De fet, l'últim 12 d'agost ens consta que van estar fent un treball de camp molt exhaustiu per poder localitzar aquestes ubicacions tan bones en el camp de Tarragona.
Si entreu, hi ha una pàgina web habilitada que es diu eclipsicatalunya.cat, jo que heu d'entrar-hi, eh? I aquí podeu veure els diferents punts que hi ha a nivell del nostre territori, des del Canal, Aldea, Altafulla, D'Amella, Emposta, Tarragona Ciutat també, i a més a més està bé perquè veus a Google Maps la ubicació del lloc que proposen, eh? És a dir, que a més a més, no molt geogràficament localitzada, però sí la zona on es podrà veure.
I què dura això, Georgina? Perquè la Lluna comença a mossegar, per la imatge que es veu, comença a mossegar el Sol i es va tapant, però això pot durar una hora, una hora i mitja, què dura? Aviam, el que és la parcialitat, que això ho viurem des de tot Catalunya, durarà força l'estona, de l'ordre d'això, una hora i alguna cosa. L'inici, llavors hi haurà la totalitat en la zona de la franja de la totalitat, però penseu que des de Barcelona
A Barcelona també veuran la parcialitat, no veuran la totalitat i llavors després ja quan acabin aquests entre 40-50 segons, si escollim un bon lloc o fins i tot a un minut i mig a les Terres de l'Ebre,
aquesta estona serà l'estona de la totalitat, després tornarem amb la parcialitat fins que es pongui el Sol i no el veurem, o sigui, la parcialitat de sortida, que es diu, no la veurem tota, perquè se'ns haurà post el Sol abans. És molt de bàsica, però bàsicament estem parlant que la Lluna situa exactament entre la Terra i el Sol i tapa el Sol. Literalment. Curtirràs, eh?
Sí, sí, la Lluna ocupa en el cel el mateix que el Sol. Llavors, després, també hem de tenir en compte que d'aquí dos anys, el 2028, tindrem un eclipsi anular, que vol dir que la Lluna es torna a posar davant del Sol, però en aquest cas no tapa la totalitat del Sol. Deixarà una estona que serà un anell, per això es diu anular.
És molt curiós, tot plegat. Vosaltres que mireu sovint el cel, Georgina, suposo que veieu coses que es poden veure, no evidentment una eclipsi com aquest, però sí que veieu coses habitualment al cel, constelacions...
Sí, pluges d'estels, constel·lacions, planetes, nebuloses, galàxies. Ara, recentment, hem estat també a Noruega per veure aurores boreals, que just quan vam tornar ha sigut quan ha tornat a ser que hi ha hagut molta activitat amb el sol i que n'hem vist també fins i tot des de Prades, hem vist aurores sars i ara, recentment, amb
breu tornem a marxar a Islàndia justament amb aquest objectiu de seguir observant aquests fenòmens naturals tan espectaculars i, com sempre diem, no destructius. O sigui, per mi les aurores boreals i un eclipse total són aquests espectacles de la natura que no ens podem perdre. Et consta, perquè imagino que esteu en contacte amb gent d'altres països, també observadors com vosaltres, que hi hagi molt d'interès per venir cap aquí a veure aquest eclipse? Molt.
Molt, molt. De fet, no ens ho podem imaginar. Nosaltres, des del Parc Astronòmic, hem tingut moltíssimes peticions. De fet, hi ha gent que ja té el viatge previst. Concretament, a mi m'ha sorprès molt un grup de 60 japonesos que vindran a veure l'eclipsi des de Prades. Carai. Sí, sí, aquests ja estan lligats, eh? Sí, sí, aquests ja els tenim lligats, però com aquests també tenim un grup de brasilès,
zona de Tarragona per poder veure l'eclipsi. Hi haurà aquests, com dèiem, 20 municipis a nivell de Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, també la zona de Ponent i amb capacitat per 85.000 persones, aproximadament. 40.000 vehicles, aquí també és important poder deixar el vehicle en un lloc per a màquines i esperar que passi. Què hem de fer aquell dia? Perquè tenint la imatge d'aquelles ulleres, no podem mirar directament el fenomen, no?
No, està completament prohibit mirar el sol directament o utilitzar radiografies o allò per soldar. Això està totalment prohibit. O sigui, sobretot, que tothom només utilitzi ulleres homologades per observar l'eclipsi. I a més a més, que això es diu a vegades poc, aquestes ulleres no podem estar una hora i mitja mirant el sol, perquè tampoc no seria del tot recomanable. Podem mirar el sol una estoneta en pla...
10 segons, li passes les ullers al costat i anem fent així, un màxim d'uns 3-4 minuts, recomanen. I, evidentment, si podem fer la fotografia, doncs també caldrà una mica de tècnica, no? Aviam, aquí ja nosaltres sempre recomanem que gaudim, deixem-nos estar perquè nosaltres no farem la millor fotografia ni amb el mòbil ni fins i tot si no en sabem gaire amb telescopi. Llavors,
50 segons de totalitat, que serà el que tenim a Prades, gaudim-los, que passen molt ràpid, que entre que fiques la màquina, ai, que ara no m'enfoca, ara no sé què, ja han passat, 50 segons passen molt ràpid, així que, recomanable, gaudim, que ja els especialistes ja faran fotografies i ja ho tindrem, això.
Hi ha un fenomen que són les perles de Bailis, les últimes gotes de llum, és això? Sí. Abans que es tanqui del tot, no? Exacte, justament abans de fer la totalitat, que per tant és quan es fa de nit, al voltant del sol es veuen aquestes petites perles, que li diuen, i és espectacular. Sí.
entreu a eclipsicatalunya.cat. Jo ara estava a l'interior i també hi ha una simulació de com serà aquest eclipsi. Veus com es va tapar, no pots anar movent, veus aquest moment també de les perles, vull dir que està molt bé. A més, indica també a la mateixa web de la Generalitat, eclipsicatalunya, també indica totes les activitats que es faran durant tot l'any 26 arreu de Catalunya.
Totes les associacions astronòmiques de Catalunya tenen previstes moltes activitats. Nosaltres des del Parc Astronòmic, evidentment, també. I aquí hi ha tot el repertori d'activitats. A dia d'avui encara no està actiu, però jo crec que no trigaran gaire a posar totes les activitats.
I, a més a més, també hi ha la llista dels municipis i a cada municipi, si cliques, et diu quants segons de totalitat hi haurà a cadascun dels municipis que la Generalitat proposa. I encara més, la Generalitat, amb l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, han fet un mapa que és molt xulo perquè hi ha projectades les muntanyes. Per tant, es veu exactament
el lloc des d'on es pot veure l'eclipsi. A no ser que hi hagi un arbre, que això sí que no està constat, però és molt xulo aquest mapa. Recomano donar-hi un cop dur. Mira, jo estava entrant, mentre ho deies, estava entrant al mapa aquest interactiu, que està molt bé.
D'aquí també la importància, i vosaltres ho defenseu sovint també des del parc astronòmic, de preservar els cels foscos. Per tant, a l'hora d'il·luminar les ciutats tenim en compte certes il·luminaris que de vegades no ajuden, d'altres sí, eh?
Sí, de fet, nosaltres des del Parc Astronòmic, juntament amb el Parc Natural de Serra Montsant i l'Ajuntament de Prades, ja fa anys vam iniciar aquesta iniciativa de protecció del cel fosc, juntament amb la Generalitat ens han donat molt de suport i finalment vam aconseguir la destinació turística Starlight.
Sabem que la protecció del cel, o sigui, la importància de preservar un cel fosc és molt important, sobretot primer pel medi ambient, per la protecció d'aquests ecosistemes tan fràgils.
perquè afecta tant a la navegació de les aus, per exemple, a les tortugues babàues quan posen el niu. Si tenim ciutats molt il·luminades, doncs després no saben tornar cap a l'aigua. O fins i tot els ritmes circadians d'algunes plantes que, al final, acabem modificant aquests ecosistemes sencers. Després també, evidentment, la conservació del patrimoni astronòmic. Moltíssima gent no ha vist mai la Via Làctea.
És un gran luxe i no podem evitar recordar que també afecta la salut humana. L'excés de llum blanca ens altera els nostres ritmes i, per tant, la segregació de melatonina també es veu afectada.
Mira, abans deies que hem fet una feina molt exhaustiva a agents rurals observant aquests punts on es podrà veure l'equipsi total el proper 12 d'agost l'any que ve. Hi ha un aspecte que és molt important i és que algun d'aquests punts són zones de muntanya o són espais forestals.
D'altres són ciutats, però també és important, evidentment, no cal dir-ho, és de sentit comú, però ho diem, i ho recordem, no encendre foc, seguir les normes dels agents rurals i de les autoritats, perquè parlem del mes d'agost. Per tant, preveiem que molta gent vagi cap a les muntanyes, o cap a les ciutats, o cap on sigui, perquè siguin conscients que estan al maí natural, si és que van al maí natural. Sí, davant de tot.
demanem respecte, respecte per les altres persones que com nosaltres estaran gaudint de l'espectacle, respecte per l'entorn on estem, respecte pel medi natural, respecte també pels animals i les plantes que puguin haver-hi, i evidentment sentit comú, sisplau, no hi ha més. Sí, sí, que a vegades és el menys comú dels sentits, però que sí, sí, s'ha de reivindicar. Per cert, m'ho recomano entre el parc natural, el parc astronòmic de Parades, a puntcat, parcastronòmicparades.cat,
I veureu que també ja continueu fent activitats, perquè no apareu, d'activitats per descobrir el cel de parades, no?
Sí, sí, nosaltres anem fent activitats cada cap de setmana i després també, bueno, per l'Eclipsi, hem muntat el gran festival de l'Eclipsi, que inclourà activitats per tots els públics, des dels més petits fins als més grans, els més aficionats i els menys, i els que no en tinc ni idea de l'astronomia, però tinc interès per veure això que tothom n'està parlant, no? La idea del festival de quatre dies és poder escalonar la gent, l'arribada de la gent, perquè, com dèieu abans, no?, el tema de...
de mobilitat també serà un tema que ens sentirem a parlar i la idea del festival és també que la gent vingui i descobreixi que descobreixi l'entorn, que tenim un territori espectacular. Veig una activitat que és descobrint a Boloses, també concerts, Déu n'hi do, fareu unes quantes. Tenim diferents...
tallers pels més petits, tallers d'observació segura, observarem el Sol també amb telescopis especialitzats, sobretot, que a ningú se li acudeixi mirar el Sol ni amb prismàtics ni amb un telescopi que no estigui preparat. També tenim tallers pels més petitets, pels més aficionats, ve també Bright Falls, que és un dels millors astrofotògrafs ara mateix a nivell mundial i ve des dels Estats Units. Un no parar.
Parc Astronòmic Parades.cat, aquí troba totes aquestes activitats que ara ens explica la Georgina. Com que encara queden vuit mesos, ja et tornarem a trucar. Moltíssimes gràcies, i tant. Aquí estarem per poder ajudar qui ho necessiti. Georgina Servent, gràcies, cofundadora del Parc Astronòmic de Muntanyes de Parades i guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlight. Gràcies per posar-nos una mica de llum sobre aquesta realitat que viurem a proper 12 d'agost de l'any que ve. Una forta abraçada.
Moltes gràcies per contactar-nos. Gràcies.
La veu de Tarragona, la teva veu. Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat. Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
De ponent a llevant. La veu de Tarragona, en ruta. I seguim en ruta amb aquesta secció. Avui amb els companys Mauri Fernández, Davidio Rius i Miguel González, ja situats en un lloc de l'entorn de la ciutat de Barris. I cap allà marxem. Avui cap a les cases de Colores, a Camp Clar. Miguel González, bon dia.
Bon dia, Josep. Situats i ben acompanyats. Situats i ben acompanyats per aquests veïns de les denominades cases de colors, que de fet ara ens explicaven la situació, ara ens la traslladaran. Ho explicaven ja fa algunes setmanes en roda de premsa, fins i tot oferint una visita per veure en quin estat està aquesta zona, i ara ens avançaven que a banda de plantejar-se denunciar l'Agència Catalana de l'Habitatge, també ens explicaven que
Divendres tenen la intenció d'anar al ple de l'Ajuntament per fer escoltar, per fer notar també la situació que aquí estan vivint i convivint. Una de les veïnes que és també portaveu dels veïns és la Carmen Martos. Carmen, bon dia, bons dies. Hola.
Moltíssimes gràcies, i també ens acompanyen els veïns, el José Luis. José Luis, bon dia, buenos dias. Hola, buenos dias. Moltíssimes gràcies a tots dos, en nom de molts veïns que estan afectats per aquesta situació. Carme, comencem pel principi, si et sembla, explica'ns una mica, perquè aquests edificis, on estem nosaltres ara al davant, aquestes anomenades cases de colors,
venen d'edificis de protecció oficial, diguéssim, de fa uns 40 anys, que ara són propietat de l'Agència Catalana de l'Habitat. Explica'ns una mica la història de la zona. Bueno, la història de la zona es que hace cuarenta y tantos años se hizo este barrio, lo hizo el Ministerio de la Vivienda, todos los vecinos ilusionados que éramos jóvenes, pues decidimos solicitar pisos, se nos vino aprobada la...
La propuesta de que fueran los de alquiler o de compra, unos lo alquilamos y otros lo compramos. Y bueno, ya de primeras el Ministerio de la Vivienda también nos recogió las entradas de lo que dábamos para que nos dieran las llaves de los pisos y ahí ya nos hizo una estafa el Ministerio de la Vivienda. Se apoderó de todo el dinero de las entradas, desaparecieron y estuvimos como 7-8 años sin saber dónde pagar y bueno, esperando a ver qué.
Al cabo de los ocho años apareció la agencia del Habitat, que antiguamente se llamaba ADICSA, que es de la Generalitat de Cataluña, y nos dijo que se hacía cargo del barrio sin más intereses ni nada, con las mismas condiciones que hemos solicitado desde el principio, desde hace ocho años atrás.
Y ahora llevamos cuarenta y tantos años viviendo aquí, pagando nuestros impuestos, pagando nuestras escaleras, nuestros gastos comunes, y resulta que nos tiene un abandono desde hace unos años que se está deteriorando de tal manera nuestros bloques que estamos viviendo en una situación que se enfermiza.
La majoria d'aquests pisos continuen sent propietat de l'Agència Catalana de l'Habitatge, perquè entenc que els que sou propietaris, el pis ja és vostre, ja l'heu acabat de pagar amb aquests anys, els que són de lloguer, alguns continuaran així, llogats, però la majoria de pisos, quina situació tenen? Estan buits, són propietat de l'Agència Catalana de l'Habitatge?
La agencia del habitaje tiene como un 70% de pisos suyos, que son los que están precisamente más deteriorados, más abandonados y más deteriorados. Escaleras, vamos, inhumanas. I qui hi viu, amb aquests pisos? En estos pisos vacíos se mete cualquiera. Al que le parece bien le pega cuatro patadas a la puerta, se mete, tira las puertas abajo, las paredes, y los vecinos que vivimos en estas escaleras seguimos manteniendo, pagando comunidad, ascensor, luz, agua, gas...
Y bueno, somos los que estamos muchísimo más perjudicados en la convivencia. Clar, perquè com es manté una comunitat si alguns aboneu les tasses corresponents, però entenc que d'altres, doncs, no... Aquests pisos que estan buits o que estan directament ocupats, doncs, no estan al dia, no?, d'aquests pagaments, entenc.
Es que si la agencia del Habitat no hubiera dejado que llegáramos a esta situación, esto nos hubiera convertido en lo que se ha convertido, en escaleras que están a punto. Hay un edificio, precisamente, de los tres de colores que estamos hablando y denunciando.
Medianamente, como estamos muchos vecinos antiguos, estamos, como podemos, manteniéndolos. Están bastante, muchísimo mejor que el bloque que casi que es íntegro de la agencia, que si no se cae al suelo, será de Chiripa. Y ahí están viviendo vecinos.
en una situació muchísimo peor, si nosaltres la vivim peor, ellos es muchísimo peor de la que estamos viviendo nosotros. Situació pitjor, estem parlant de cases de blocs sense llum, sense suministraments... Sin suministramientos, sin ascensores, de fugas d'aigua que està calant els edificis constantment, que si no se van els edificis al suelo va ser de milagro.
Y entonces todo esto lo que hace es que nosotros no nos queremos ir, pero nos están haciendo como tener una sensación de que a alguien le interesa o parece que le interese que esto se convierta como en un gueto, tener aquí, no sé, a personas que no les interesa tenerlo por otros lugares y nosotros que somos los que estamos aquí viviendo que tengamos que irnos. Entonces solicitaríamos...
hacer una denuncia pública ya, pero penal, para que se nos abonaran los pisos, nos indemnizaran, porque en contra de nuestra voluntad tendríamos que marcharnos. Ahora vamos con las reclamaciones. José Luis, cuéntanos tú cómo vivís esta situación.
Esto es día a día. Esto es la situación del día a día. Y yo llevo a la agencia pidiéndole una rampa desde que empezaron a poner rampa en todos los bloques. ¿Y qué te dicen? Que no, que eso lo tenemos que pagar los vecinos siendo una escalera mixta. Hay tanto de alquiler como de compra.
La tenemos que comprar los vecinos propietarios y luego cuando le parezca, pues su parte, que se le pase a la agencia del hábitat y que ellos pagarán. Pero claro, eso puede tardar. Nosotros la última derrama que se hizo en la escalera tardaron dos años en pagarnos.
¿Cómo convivís los vecinos con esta situación? ¿Cómo es ese día a día que me comentas? El día a día con la escalera, bien, con los vecinos, bastante bien, porque estoy en una escalera bastante, dentro de lo malo, bien, está bien.
Pero es lo que nos decía Carmen, ¿no?, que hay edificios que realmente... Que está peor, que está mucho peor, porque aquí, este es el edificio que hay aquí al lado nuestro, a la derecha, a su izquierda, es de color de rosa, este la han remodelado la plaza por lo menos cuatro veces.
No sé por qué. La plaza han puesto rampas, los verdes en 40 años no han hecho absolutamente nada. Y en los azules, por lo menos, han reparado la plaza. La plaza la hicieron nueva. Pero los verdes no han hecho absolutamente nada. Lo único que han hecho ha sido rampas. En algunas escaleras faltan dos escaleras sin hacer rampas. Yo la llevo solicitando ya años y no hay manera. Y ahora ya con los fondos Generation, esto de fondos europeos, la agencia de la vivienda...
Era para los barrios necesitados, para las viviendas peores, la iban a remodelar, la iban a arreglar, iban a hacer una estructura un poquito más acorde a las fechas que estamos, al tiempo que estamos, y ha cogido ese dinero, presuntamente, se lo ha quedado.
Y está remodelando y actualizando sus viviendas. Las viviendas que están todas de alquiler. O sea, escaleras enteras. Todas sus viviendas. Aquí s'estan fent actuacions, expliquem-ho, perquè s'estan fent alguna actuació en alguna façana molt concreta.
En escalera suya se integra, pero luego hay vecinos mezclados con nosotros de compra y venta, hay alquiler y compra y ahí a esos vecinos los deja como dejados de la mano. O sea, es como ahora mismo están haciendo un parche. Y es más, ese dinero que han recogido de la Comunidad Europea, nosotros ya hace tiempo, cuando nos informaron de esto...
Pedimos que ese dinero se revertiera en la dejadez y en la falta de arreglos que tenemos dentro de los edificios, de las escaleras, de los ascensores, de las cloacas, de las luces, de las plazas, de las zonas comunes, de las pistas de jardines y parques y jardines y ellos han hecho lo que les ha dado la gana.
Ara mateix, Carmen, quin és el proper pas? És a dir, què us esteu plantejant? Ara em parlaves ja de la possibilitat de denunciar penalment a l'Agència Catrana de l'Habitatge, però abans també, imagino que haureu tingut converses amb l'Ajuntament i us estàveu plantejant, m'explicaves abans de començar aquesta conversa, fins i tot anar al plenari d'aquest mateix divendres a l'Ajuntament.
Sí, sí, este viernes tenemos ya decidido ir al Pleno del Ayuntamiento, pero ya la semana pasada ya estuvimos también con los grupos parlamentarios, les presentamos la demanda nuestra para que ellos también lo comunicaran al Parlamento de Cataluña en la situación que estamos y lo que tenemos intención de hacer. Todo esto, aparte de lo que se nos comunique el viernes, entonces ya procederíamos a hacer una denuncia penal hacia la Agencia del Habitache.
Què li demaneu al ple de divendres? És a dir, què demaneu al consistori? Què ha de fer l'Ajuntament de Tarragona?
El Ayuntamiento de Tarragona lo que tiene que hacer es velar por todos los ciudadanos para que tengamos una convivencia buena y digna, que nosotros para eso pagamos impuestos, para que esos impuestos se reviertan en todo lo que al ciudadano le hace falta, no para que los políticos se lo involsen en los bolsillos. Y esto es el tema del día a día. La denúncia cap a l'Agència Cátedra de l'Habitatge, si no hi ha una resposta, com dèiem, i si no hi ha una actuació, arribarà?
Y tanto que llegará, claro que sí que llegará. Pero esperemos, es que no vamos a esperar mucho tiempo, vamos a dar un margen, porque como las cosas de Palacio siempre dicen que van despacio, pero no vamos a esperar más, porque ya estamos esperando desde hace más de ocho años, o sea, vamos a dar un margen de un mes, dos meses, aparte tenemos que recoger todas las firmas de todos los
Quants anys fa que conviviu amb aquesta situació? Carme, quan diries tu que ha estat el moment de l'inici del declivi? El inici del declivi jo crec que ha estat...
Hace como 10 o 12 años, desde que yo creo que máximo casi todos los vecinos que somos propietarios hemos pagado nuestros pisos, los vecinos que están entre nosotros, bueno, como están entre nosotros, entre nosotros que somos propietarios y ellos que llevan toda una vida pagando, vamos manteniéndonos como podemos, es desde que nosotros queremos que la agencia sea como medio desentendido. Y ahora la situación se ha tornado insostenible, la pregunta sería ¿por qué ahora?
Després de deu anys ja decidiu dir prou i començar totes aquestes accions. Hombre, porque la paciencia y la convivencia tienen un límite. Es que ya estamos casi todo el mundo. Si no salimos de esta situación, o al final nos van a llevar al manicomio, o nos van a llevar enfermos a no sé a dónde, o nos va a dar un infarto.
Esta situación es insostenible. Y como he dicho y repito y he repetido en todas las entrevistas, les damos a esta gente que convivan en esta situación a ver si les gustaría. ¿Qué nos trobaríamos si convivéssemos en esta situación? Se encontrarían en la situación que nos encontramos nosotros. Escaleras de gente que tienen todo.
Con filtraciones de agua, con paredes que están fuera de su sitio que no sabemos si son de contención, no sabemos, o sea, lo que hay dentro de los edificios no sabemos lo que es, pero es mucho peor de lo que se ve en el exterior. O sea, que estamos viviendo, además que esto nos hace estar mal, o sea, tenemos una situación alterada, nuestra forma de vivir no creo que sea la que nos merezcamos esta.
Preocupa que algun dels edificis pugui col·lapsar, pugui caure? Yo creo que al cabo de col·lapsará, porque dentro de las escaleras de la agencia del hábitat hay una dejadez de paredes, de aguas y de muchísimas cosas más que no se ven desde fuera, que harán que algún día, a lo mejor, el edificio, uno de ellos, que está el más deteriorado, pueda col·lapsar. Quanta gent està afectada? Deies, uns 500 veïns, parleu?
De 600 vecinos... No, somos 140 y pico por cada bloque. Pueden llegar a los 500 vecinos. Afectados, afectados. Psicológicamente estamos todos. Todos, psicológicamente. Sí, és a dir, que la situació afecta a tots els veïns, que serien un mig miler de veïns, no? Uns 500 veïns, aproximadament. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí.
Doncs tant el José Luis com la Carmen, com els altres veïns que s'han apropat avui aquí per donar suport també a aquesta causa. Nosaltres ho anirem deixant aquí. No sé, Carmen, si vols afegir alguna cosa també. Si no, veurem què passa divendres.
Al ple, que entenc que us presentareu allà, no sé si directament vosaltres, algun partit ha recollit la vostra caixa en forma d'emoció o simplement anireu al ple a explicar? No, no, vamos al pleno a explicarlo, pero para que los políticos que están ahí, ellos sean los que tienen que recoger, aparte de que lo sepan, son los que tienen que recoger esta demanda que nosotros estamos haciendo y que nos lleven y nos ayuden a lo que tengamos que ir, que son los máximos que nos tienen que ayudar los vecinos, que para eso están los ayuntamientos, para ayudar a los vecinos.
Para que tengamos una convivencia buena y digna.
Doncs, Carmen Martos, moltíssimes gràcies, i als companys també, gràcies, ànims, i n'estarem ben pendents de com va evolucionant tot plegat. Moltíssimes gràcies a vosaltres i us informarem de tot. I tant que sí, n'estarem pendents. Doncs això és tot amb el Mauri Fernández, amb l'Abril Rius, i que us ha parlat el Miguel González des de Camp Clar, des de la zona d'aquestes cases de Colòs, afectades, com dient, per aquesta situació que ara ens explicaven els veïns. És tot des d'aquí, fins ara.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doncs agafem el relleu després d'haver marxat cap als barris, en aquest cas cap a Camp Clar el que fem és agafar el relleu des dels estudis, falten 20 minuts per les 11 del matí, són 20 minuts que aprofitarem per començar a fer agenda cara al cap de setmana i fins i tot una miqueta abans, perquè és que arribarà dijous l'activitat que us proposem tot seguit i que té música, sonoritat pròpia.
Fins demà!
Fins demà!
Segurament li heu conegut l'estil, la veu, la cadència, fins i tot el toc de guitarra. És Joan Baez i mereix un homenatge o dos, de moment o tres o quatre. I ja se n'han fet, però miren, tenim una ben atocada a casa, com dèiem, el dijous a dos quarts de vuit, i al vestíbul del Teatre Tarragona arriba un dels actes que enllacen literatura amb música. I que ho fan, doncs això, sota el paraigües de la tardor literària. La Montse Castellà ens presenta aquest homenatge a Joan Baez, la veu que no calla.
Montse Castellà, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Escolta, ho expliques com diu un espectacle imprescindible que va molt més enllà del concert. Per què imprescindible? Què té d'especial, Joan Baez? Té d'especial que és una figura única, irrepetible, que és l'essència de la cantautora, que combina el compromís amb la cançó, que no només canta, sinó que allò que diu a les seues cançons ho porta a la pràctica, a la vida, ho ha demostrat
Sempre, i crec que els homenatges s'han de fer en vida. Per tant, ella que ara té 84 anys, però que ja està retirada dels escenaris, a través del Festival Bernassans, que és qui em va proposar la idea, i gràcies al fet que Joan i jo ja ens coneixíem, hem pogut estirar d'un film molt interessant, i és únic perquè no s'havia traduït mai tant de repertori seu al català, i perquè a més compta amb el seu vistiplau, diguem que és un tribut oficial.
Ah, molt bé, no? Això encara li dona més volada. És fàcil traduir i cantar Joan Baez? Si traguessis el seu nom, Joan Baez, i em preguntessis, és fàcil traduir i cantar? Serviria la pregunta per a qualsevol fet que suposi ficar-te dins d'una cançó que no has fet tu?
en una llengua que no és la teua i buscar-li aquelles paraules i aquelles expressions i aquelles metàfores que vagin a expressar allò que l'artista original volia dir. I des d'aquest punt de vista ha sigut un repte. Sí, m'he estat sis mesos tancada llegint, llegint moltíssim i sobretot buscant la manera de dir el que ella volia explicar o, si no fos ella, els autors als quals ella ha versionat amb tanta gràcia.
A partir d'aquí, un cop ho vas tenir traduït i adaptat, li vas ensenyar amb ella? Com ha anat aquest contacte que vau tenir? Mira, la veritat és que és una dona molt generosa i propera, a més d'allà evidentment de talentosa, que això tots ja ho sabem. Joan i jo ens coneixem des de l'any 2019, quan ella va fer la seva gira de conviat mundial. Dels tres últims seus concerts de la vida, dos van ser a Catalunya, a Sitges, al Terramar,
i a Sant Ferro de Guixols, al Portaferrada, i allí va tindre la bondat de convidar-me per cantar juntes i fer un duet, i clar, aquells 3-4 dies que ella va estar vivint a Catalunya, en hotels, en furgonetes, en una valla, assajos, àpats, escenaris, etcètera, vam compartir-los, i allò mos va unir molt, va ser molt més...
que quatre minuts a un escenari, no?, cantant juntes, sinó que va ser una convivència que ens va portar això a estar en contacte, a tenir el seu contacte, i quan va sortir aquesta idea, de seguida li vaig dir, mira, Joan, tenim esta proposta, m'os agradaria molt que poguessis
mirar-te-la amb bons ulls, li vaig ser un primer esborrany i després, i això ja farà un any, vaig anar a Irlanda a explicar-li personalment, perquè ella viu a Califòrnia, que és on és, però clar, a Califòrnia diguem que em queda més lluny. Vas aprofitar que va venir cap aquí? Sí, va venir cap a Irlanda perquè fèiem amb Amnistia Internacional
una sèrie d'activitats amb motiu del Dia Mundial dels Drets Humans, que és ara al desembre. Llavors va venir a presentar la seva pel·lícula documental, de la qual també parlo a l'espectacle, i dic, mira, aprofito, vinc, me queda més a prop de Dublin que Califàrnia, i t'ho explico. I la veritat és que ha tingut molt bona rebuda, després li vaig enviar el disc, també, físic, perquè el tingués, i em va retornar per mòbil una foto amb
Estimada Montse, moltes gràcies per honorar-me d'aquesta manera tan bonica. O sigui que diríem que ja em puc morir. No, no, no. Abans del dijous no. Abans del dijous no, eh? Escolta, i això, una cosa és traduir-ho al català, adaptar-ho, fer-t'ho teu, posar-li música i produir-ho. No has estat sola, no? Ni estaràs sola al concert a Tarragona.
No, no, no. Quan vaig tindre clar quin tipus de disc i d'espectacle volia, també vaig tindre clar quin tipus de músic i amic volia que m'acompanyés i serem a l'escenari el Borja Penalba i jo mateixa, perquè el disc i l'espectacle són senzills des de punt de vista musical, són dos guitarrers i una veu, i per tant vaig pensar, Montse, si has de buscar una guitarra que t'acompanya, ha de ser algú que ho faci millor que tu i que tingués molt d'art i molta sensibilitat...
i que a més sigui un bon amic. A mi m'agrada sempre arrojar-me de gent amb qui treballo a gust, perquè al final passes moltes hores a la carretera, als assajos, a les proves de so, i Borja és un músic excepcional, no cal ni dir-ho, que ha acompanyat a grans noms com el Lluís Llach o la manera de Marbonet, a part de tenir projecte propi també molt interessant.
i tenia ganes de, per fi, d'aquella amistat, portar-la a un escenari i el dijous irem tots dos. Vinga, doncs amb un espectacle que, com dieu, va més enllà d'un concert en què aprendrem o coneixerem moltes facetes de la Joan Baez. Pel que fa a la música, els temes tenen algun arranjament especial?
O són els temes tal qual? Sí, els hem arrenjat una mica diferent, entre el Borja i jo, perquè, clar, al final tampoc volíem que fos un copia i enganxa. És a dir, per exemple, la setmana passada érem al Moianès fent aquest mateix concert, no?, i a l'acabat mos agrada parar a l'orella a veure la gent que m'hi ha semblat i què diu, mentre està signant los discos, i una de les coses que comentaven era, ostres, és que mos ha sorprès molt, perquè...
veníem més aviat a pensar que era això, un copia-enganxa, un nomenatge convencional de, mira, aquesta cançó l'agafo, la canto i ja està. I s'han trobat, no només que són arranjaments diferents, en ritme, en maneres de posar els records, sinó que també hi ha tot un guió, que no desvelarem per a que la gent vinga, però hi ha tot un guió que a través de daltaballs espectacle i que, per tant, no és només...
escoltar aquelles cançons que van marcar una època i que ella la va viure en primera persona, uns fets històrics impressionants, sinó que també és parlar de la seva vida i del context que la va rodejar per entendre millor aquelles cançons. De manera que aquells que la coneguen diran, ostres, aquesta part, aquesta anècdota no la coneixia, i aquells que vinguen sense saber ben bé potser qui era o no coneixia tant la seva obra, sortiran coneixent una persona impressionant també.
Més enllà de la vàlua artística, musicalment parlant, històrica, de Joan Baez, està la vàlua literària, i és que el vostre espectacle s'engloba dins del marc de la tardor literària. Les seves lletres són poesia? Aquesta és una gran pregunta. De fet, enguany vaig traure un llibre que té les lletres de les meves cançons, entre altres coses, i Lluís Llach, que és qui em fa el pròleg, si fa aquesta mateixa pregunta que tu em fas ara, de dir...
Les lletres d'una cançó són poesia? I clar, és una pregunta que ens donaria per tot un programa i no el tenim bé, però sí que és cert que jo només puc dir que la cançó d'autor, com a tal, la música d'autor, sempre posa la mateixa importància, la música i la lletra. Amb això vull dir que no en tenim prou amb una melodia que enganxa, amb una guitarra que sona bé, sinó que volem que hi hagi un missatge. I des d'aquest punt de vista...
Joan, tant Joan com tots aquells artistes als quals ella ha versionat, el Bob Dylan mateix, el Nobel de Literatura, però alguna cosa serà, no? És a dir, també va ser un petit punt d'inflexió, valorar la lletra des del punt de vista de l'escriptura. Llavors, per mi és molt important que quan una cançó la despulles de la seva partitura, pogués seguir sent llegida sense que hi hagi una música darrere, perquè vol dir que allí hi ha un missatge, i Joan això ho té. Molt bé.
Molt bé, ja ens has donat una clau important. Doncs vinga, si voleu saber més sobre Joan Baez, però gaudir simplement d'un espectacle especial fet des de l'ànima, recordeu, dijous a dos quarts de vuit al vestíbul del Teatre Tarragona. Montse Castellà, moltes, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, ja espero.
Vinga, i seguim avançant. Ara ja gairebé sense temps. La propera entrevista ens du a veure el Centre Cultural de l'antic Ajuntament. Serà no dijous, sinó divendres, en aquest cas, quan a la tarda podreu gaudir d'una festa, tarda o matí? Jo crec que matí potser, eh? Festa de la lectura. Organitza tot plegat cinc noies que formen part d'una associació pel foment de la lectura. Millor que ens ho expliquin elles mateixes. Ariadna Blanca, bon dia. Bon dia. Bon dia. Qui sou? Qui sou?
Bé, nosaltres som cinc alumnes que vam estudiar al Pont Útica d'Aragona
al propi institut. I vam veure que va tindre bastant d'èxit i llavors vam pensar, ostres, després podríem portar-ho més gran, no? A la ciutat, potser. I no res, una professora ens va donar els contactes per poder-ho fer i s'està fent realitat. Al final, el nostre objectiu que és fomentar la lectura i que la gent tingui més...
opcions com per conèixer gent i poder comentar les lectures, doncs ho estem donant a terme. I quina és la vostra proposta a l'antic Ajuntament? Què fareu divendres?
Doncs la idea és fer això, la festa de la lectura i llegir a 6 a 8 del vespre i estar una mica orientada a les persones que cursen de segon a quart de l'ESO, més o menys, i es tracta de portar un llibre, el que s'estiguin llegint, i llegir durant una estona. Llavors, la idea és, després d'aquest moment de lectura, comentar-lo amb els altres lectors que hi haurà i d'aquesta manera poder conèixer noves històries, intercanviar opinions o descobrir altres llibres.
i no res, l'únic que cal és un llibre i moltes ganes de llegir. Molt bé, jo crec que això, aquesta festa de la lectura, ara és una trobada de divendres de 6 a 8, però es podria anar repetint, no? Això té pinta de club de lectura així una mica lliure? Sí, te l'hem pensat, si tot va bé i té èxit, doncs fer-ho també a la primavera o a l'hivern o a l'estiu, o sigui, no ha de ser una cosa puntual d'ara, es pot cap a partir. Com va funcionar això quan ho vau fer al vostre Insti al Pons i Cart?
va començar tot a la classe de literatura catalana i va ser bastant ràpid tot perquè vam fer els cartells vam anar a les aules a difondre la informació i a veure més o menys quanta gent estaria disposada per l'aforament i va resultar que va vindre bastanta gent va haver un bon ambient, decoració perquè a més era Sant Jordi i doncs va ser bastant bonic
Bé, doncs ara ja sabeu, podeu repetir l'experiència, però tot a Tarragona, eh? Se us convoca a tothom divendres a les 6, amb una tarda que podeu passar a l'antic ajuntament, tarda de lectura, festa de lectura de 6 a 8 al divendres. Simplement porteu un llibre i ganes de socialitzar després i de parlar sobre lectures. Molt bé, doncs moltes felicitats per la iniciativa, que la trobem molt xula i molt espontània. Ariadna, espero que no sigui l'última vegada, eh? Jo també, jo també. Una abraçada.
Gràcies. I ara, la idea era acabar, tancar almenys aquesta part cultural de la veu, el que fem, tancar-la amb sonoritats de violoncel.
Aquest no és el violoncel del Gerard Flotats, però sí que el Gerard demà mateix ens interpretarà aquesta peça, si no m'he equivocat a ben bé, crec que és a Bach. Gerard Flotats, bon dia. Bon dia. Bon dia. Ets el celista, no?, que participes del concert de joventuts musicals demà. Sí, exacte, demà a Tarragona, a l'estat. Molt bé. Escolta, i estaràs sol, sol tu amb el cel·lo?
Exacte, és un concert molt especial, ja que el concert és només un instrument, el violoncel i jo, i és una ocasió molt especial per mi. Molt bé. Contrastos sobre cordes. Així l'has titulat. Per què contrastos?
El programa representa una mica la història del violoncel, de quins canvis ha tingut i com ha canviat l'instrument en la història de la música. Dins del programa tenim la primera suït de Bach, que és la que estàvem escoltant ara a fons,
que és la primera peça que s'escriu per aquest instrument i a la vegada també tenim peces escrites fa 100 anys al segle XX i una peça que va ser escrita fa 5 anys. I totes són peces ja composades especialment per l'instrument, per violoncel, o n'has adaptat alguna? No.
Totes les setmanes són escrites per Viloncial i n'he adaptat una jo, que són els goig de la Mare de Déu del claustre de Solsona. Jo sóc de Solsona mateix, però ja fa uns anys que visc a fora, ara visc a Londres.
i llavors recordar els coigs de Solsona, on sempre em recorden a casa, i per això vaig decidir arreglar-los per poder-los tocar i portar-los a diferents sales de concerts arreu del món. Molt bé. Mira, ara que parles de les sales de concert, atenció a tothom que vulgui anar a veure i escoltar, vaja, el Gerard flotats amb el seu violoncel, perquè...
l'espectacle, el concert tindrà lloc a l'auditori de la Diputació, aquí al carrer Pere Martell, demà dimarts, això sí, a les 7, dia i hora habitual, però el lloc serà en aquest cas l'auditori de la Diputació. Quina és, de totes les peces, d'aquest repàs que fas en el concert, repàs per la història del violoncel, quina és, per tu, la més emblemàtica, la més especial? Més enllà d'aquesta que et porta cap a casa, més enllà dels gois de la mare del Clostre de Solsona, quina t'agrada més interpretar, Gerard?
Realment tot és m'encanta, per això li toco, però diria que ara mateix jo l'està fent una gira per Catalunya, doncs m'encanta tocar el caçador, el caçador va fer en Vilón, s'ha vist per molt important català del segle XX, i va escriure una suite impressionant, on...
Hi ha una sardana mateix que fa sonar el violoncel com si fos una cobra sencera. Hi ha uns ritmes i harmonies molt catalanes i m'agrada molt tocar-ho aquí. Estàs d'acord, Gerard, amb això que es diu popularment que el violoncel és l'instrument que sona més orgànic, més com la veu humana? Jo això ho he sentit moltes vegades. Sí, realment el que em va apropar més al violoncel i va ser el que em va...
tocar-lo, perquè quan vaig començar a tocar el violoncel, doncs va ser una de les coses que em va subtenir i de les que em fa continuar tocant-lo. Molt bé. Bueno, doncs ja ho veieu, el Gerard Flotats, que estarà ell i Viloncel, sols, això sí, aquest dimarts, demà mateix, a les 7 de la tarda. Atenció a l'Auditori de la Diputació. És el dimarts musical de Joventuts Musicals. Gerard, gràcies, gràcies per atendre'ns. Una abraçada forta. A vosaltres. A vosaltres, adeus.
Ah, i tanquem, mira, sense més violoncel, no?, perquè almenys un parell de minutets, no?, que soni el temacle de la Sílvia García, la proposta musical que ens fa cada dia la Sílvia per tancar programa. Ho deixem aquí, hem començat la setmana amb tots vosaltres, demà és dimarts, espero també, esperem tenir la vostra complicitat a l'altre costat de les ràdios. Fins demà.
I si hem començat amb un homenatge, doncs no podem acabar també, no? Hem començat amb Los Secretos i també acabem amb ells, amb ells del seu disc Adiós Tristesa i amb aquest Ojos de Gata. Per tu, Enrique.
Fue en un pueblo con mano una noche después de un concierto. Tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto. Cántame una canción al oído que sirvo y no
Solo canto si tú me demuestras que es verde la luz de tus ojos de gana.